Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida, 2017-2018 
Resultats sintètics 
Àrea metropolitana de Barcelona 
 
 
 
  La renda anual neta mitjana de les llars metropolitanes de 
 Barcelona és de 34.292 € l’any 2017-2018. 
  
 
 L’any 2017-2018, el 21,3% de la població metropolitana es troba en 
 
situació de risc de pobresa (683,8 milers de persones). Aquesta 
 
proporció és més elevada a la primera corona metropolitana 
 
(22,8%) que al municipi de Barcelona (19,7%). 
 
  
 
 Les carències materials més esteses entre la població 
 
metropolitana l’any 2017-2018 són: no poder fer front a despeses 
 
imprevistes (30,3%) i no poder permetre’s anar de vacances 
 
almenys una setmana l’any (30,2%). 
 
 
  Les carències materials que més s’han reduït entre la població 
 metropolitana entre 2016-2017 i 2017-2018 són: no poder fer front a 
 despeses imprevistes (del 36% al 30,3%) i, en menor mesura, haver 
 tingut endarreriments en el pagament de rebuts de l’habitatge o de 
 compres ajornades (de l’11,9% al 10,5%).  
   
  L’any 2017-2018, més d’un terç de les llars metropolitanes que 
 viuen en habitatges de lloguer (35,8%) destinen més del 40% dels 
 seus ingressos a costos associats amb l’habitatge. S’han reduït les 
 llars afectades respecte el 2016-2017 (37,3%). 
  
  La població de 1 6 a 34 anys amb sobrecàrrega de les despeses de 
l’habitatge que resideix a la primera corona metropolitana ha 
augmentat significativament entre 2016-2017 i 2017-2018 (del 14,1% 
al 17,5%). No obstant, la sobrecàrrega continua essent superior al 
municipi de Barcelona (25,1%). 
 
1 
 
 
Ingressos mitjans  
 
L’any 2017-2018 la renda anual neta mitjana de les llars metropolitanes de Barcelona 
és de 34.292 €. Respecte l’any 2016-2017 (33.251 €), hi ha hagut un increment del 
3,1%. Territorialment, la mitjana d’ingressos anual de les llars és superior al municipi 
de Barcelona (36.183 €) que a la resta de l’àrea metropolitana (32.264 €). El 
creixement de la renda ha estat desigual beneficiant-se més la primera corona 
metropolitana, on hi ha hagut un augment del 5%, per un 1,6% al municipi de 
Barcelona. 
 
Taula 1. Renda anual neta mitjana per llar, persona i unitat de consum (euros). Àrea 
metropolitana de Barcelona, 2016-2017 i 2017-2018 
Resta àrea metropolitana Àrea metropolitana de 
Barcelona 
 de Barcelona Barcelona 
2016-2017 2017-2018 2016-2017 2017-2018 2016-2017 2017-2018 
 
Renda anual neta mitjana per 
35.605 36.183 30.727 32.264 33.251 34.292 
llar 
Renda anual neta mitjana per 
15.140 15.474 12.124 12.782 13.628 14.124 
persona 
Renda anual neta mitjana per 
21.926 22.390 18.348 19.248 20.133 20.814 
unitat de consum 
Font: IERMB i Idescat, Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida, 2016-2017 i 2017-2018. 
 
 
Desigualtat social 
 
El coeficient de Gini1 és un dels indicadors estàndards més utilitzats per mesurar la 
desigualtat econòmica. L’any 2017-2018 aquest indicador marca pel conjunt de l’àrea 
metropolitana de Barcelona un 0,328. La desigualtat d’ingressos es manté estable 
respecte el 2016-2017 (0,329). 
 
Territorialment, la desigualtat d’ingressos ha crescut lleugerament al municipi de 
Barcelona (de 0,334 en 2016-2017 a 0,338 en 2017-2018), mentre que a la resta de 
l’àrea metropolitana l’evolució ha estat la contrària, registrant un lleuger descens (de 
0,315 en 2016-2017 a 0,310 en 2017-2018). Tot i les tendències inverses que han 
seguit els territoris metropolitans, l’any 2017-2018 la ciutat central continua sent més 
desigual en termes de distribució de rendes que la resta de l’àrea metropolitana de 
Barcelona. 
  
                                                 
1 El coeficient de Gini és un indicador que mesura el grau de desigualtat de la distribució de renda. La seva puntuació 
se situa entre 0 (màxima igualtat) i 1 (màxima desigualtat). 
2 
 
 
Taula 2. Coeficient de Gini. Àrea metropolitana de Barcelona, 2016-2017 i 2017-2018 
  2016-2017 2017-2018 
Barcelona 0,334 0,338 
Resta àrea metropolitana de Barcelona 0,315 0,310 
Àrea metropolitana de Barcelona 0,329 0,328 
Font: IERMB i Idescat, Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida, 2016-2017 i 2017-2018. 
 
 
Llindar de risc de pobresa 
 
Segons el criteri d’Eurostat, el llindar de risc de pobresa es fixa en el 60% de la 
mediana dels ingressos equivalents2 de la població. Per tant, aquest llindar varia en 
funció de com ho faci també la mediana dels ingressos de la població cada any. Per tal 
d’obtenir una idea del nivell d’ingressos familiars que situaria (o no) a la població en 
risc de pobresa en funció de la composició de la seva llar, és possible calcular valors 
il·lustratius del llindar de risc de pobresa per cada tipus de llar.  
 
L’any 2017-2018 a l’àrea metropolitana de Barcelona, el llindar de risc de pobresa se 
situa per les llars unipersonals en 10.789 € anuals i per les llars composades per dos 
adults i dos infants en 22.658 € anuals. Respecte l’any 2016-2017, hi ha un augment 
del llindar de risc de pobresa del 4,2% per a tots els tipus de llars. 
 
Taula 3. Llindar de risc de pobresa (60% de la mediana d’ingressos) 
segons tipus de llars (euros, valors il·lustratius). Àrea metropolitana de 
Barcelona, 2016-2017 i 2017-2018 
Llindar de risc de pobresa 
 
2016-2017 2017-2018 
 
Unipersonals 10.353 10.789 
Llars de dos adults i dos infants 21.742 22.658 
Llars de dos adults sense infants 15.530 16.184 
Llar d'un adult amb dos infants 16.565 17.263 
Font: IERMB i Idescat, Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida, 2016-2017 i 2017-2018. 
 
 
 
                                                 
2 Els ingressos equivalents són els ingressos per unitat de consum, estimats a partir de l’escala de l’OCDE modificada. 
Segons aquesta escala, el primer adult de cada llar tindria un valor d’1 com a unitat de consum, la resta d’adults de 0,5 
i els menors de 14 anys de 0,3. 
3 
 
 
Risc de pobresa 
 
La taxa de risc de pobresa mesura la pobresa en termes relatius, és a dir, mesura 
quantes persones es considera que tenen ingressos baixos en relació amb el conjunt 
de la població. 
 
L’any 2017-2018 el 21,3% de la població metropolitana viu en risc de pobresa (683,8 
milers de persones). Aquest percentatge es manté pràcticament als mateixos nivells 
que en 2016-2017 (20,8%). Els canvis tant al municipi de Barcelona (del 19,2% al 
19,7%) com a la primera corona metropolitana (del 22,4% al 22,8%) no han estat 
significatius, essent la proporció de població en risc de pobresa superior a la primera 
corona metropolitana. 
 
Taula 4. Taxa de risc de pobresa* (% total població). Àrea metropolitana de Barcelona, 
2016-2017 i 2017-2018 
  2016-2017 2017-2018 
Barcelona  19,2    19,7 
Resta àrea metropolitana de Barcelona  22,4    22,8 
Àrea metropolitana de Barcelona  20,8    21,3 
*La taxa de risc de pobresa ha estat calculada en base al llindar de risc de pobresa de l’àrea metropolitana de 
Barcelona. 
Font: IERMB i Idescat, Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida, 2016-2017 i 2017-2018. 
 
El risc de pobresa a l’àrea metropolitana de Barcelona varia en funció de les 
característiques sociodemogràfiques de la població.  
 
Tenint en compte l’edat, els grups que pateixen un risc de pobresa més elevat l’any 
2017-2018 són els menors de 16 anys (26,4%) i la població d’entre 16 i 34 anys 
(26,1%), mentre que la població de 65 anys i més és la menys afectada per aquest 
fenomen (17,8% al 2017-2018). A l’interior de la metròpoli, al municipi de Barcelona, 
els menors de 16 anys són el grup amb el risc de pobresa més elevat (28,3%), mentre 
que a la primera corona metropolitana, en canvi, és la població d’entre 16 i 34 anys 
(26,2%). Les diferències territorials són importants entre menors, adults i població 
gran. En el cas dels menors 16 anys, el risc de pobresa és més elevat a la ciutat 
central que a la primera corona metropolitana (28,3% i 25%, respectivament). En 
canvi, en el cas dels adults i la població gran, els residents a la primera corona 
metropolitana tenen un risc més elevat de patir pobresa. Entre els adults (de 35 a 64 
anys), la diferència és de quatre punts (16,5% per 20,6%). En el cas de la població 
4 
 
 
gran (65 anys i més) és entre els que les diferències són més significatives, gairebé de 
deu punts (13,9% per 22,4%). 
 
Figura  5. Taxa de risc de pobresa* segons característiques socials (% total població). 
Àrea metropolitana de Barcelona, 2017-2018 
Resta àrea 
Àrea metropolitana 
  Barcelona metropolitana de 
de Barcelona 
Barcelona 
Total 19,7 22,8 21,3 
Sexe    
Homes 20,2 22,3 21,3 
Dones 19,2 23,3 21,2 
Grups d'edat    
Menors de 16 anys 28,3 25,0 26,4 
De 16 a 34 anys 26,1 26,2 26,1 
De 35 a 64 anys 16,5 20,6 18,6 
De 65 anys i més 13,9 22,4 17,8 
Lloc de naixement    
Espanya 12,2 18,1 15,2 
Resta del mon 39,4 45,1 41,8 
Nivell d'estudis    
Estudis obligatoris o inferiors 25,8 27,5 26,8 
Estudis secundaris postobligatoris 17,8 24,4 21,0 
Estudis superiors 12,1 12,7 12,3 
Tipus de llar    
Unipersonal 19,8 39,9 27,7 
Llars sense infants dependents 12,1 18,1 14,9 
Llars amb infants dependents 26,8 22,8 24,6 
Relació amb l'activitat    
Ocupats 16,3 16,4 16,4 
Aturats 38,2 49,1 44,0 
Jubilats 9,8 17,9 13,4 
Altres situació d'inactivitat 24,5 30,6 27,8 
*La taxa de risc de pobresa ha estat calculada en base al llindar de risc de pobresa de l’àrea metropolitana de 
Barcelona.   
Font: IERMB i Idescat, Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida, 2017-2018. 
 
Per lloc de naixement, la població nascuda fora d’Espanya és la que presenta un risc 
de pobresa més elevat l’any 2017-2018 a l’àrea metropolitana de Barcelona (41,8%), 
trenta punts per sobre del que presenta la població nascuda a Espanya (15,2%). Hi ha 
diferències significatives per territoris, havent un risc superior entre els residents 
d’origen estranger a la primera corona metropolitana (45,1% per 39,4% al municipi de 
Barcelona).  
 
L’any 2017-2018 les diferències de risc de pobresa a l’àrea metropolitana de 
Barcelona segons el nivell d’estudis també són molt importants. A mesura que el nivell 
d’estudis assolit és superior, més es redueix el risc de pobresa. 
5 
 
 
 
En relació a la composició de les llars, les  diferències també són notòries. L’any 2017-
2018, la població metropolitana que viu a llars unipersonals i les que inclouen infants 
dependents són les més vulnerables econòmicament. El 27,7% de les persones que 
viuen soles es troba en situació de risc de pobresa, així com el 24,6% de la població 
que viu en llars amb infants dependents. En el cas de la població que viu sola, el seu 
risc de pobresa és significativament més elevat a la primera corona metropolitana 
(39,9%). 
 
Per últim, la relació amb l’activitat és un altre factor que està relacionat amb el risc de 
patir pobresa. La desocupació (44%) i algunes situacions d’inactivitat al marge de la 
jubilació (27,8%) representen els principals riscos. A la primera el risc de patir pobresa 
és molt més alt entre els aturats (49,1% per 38,2% a Barcelona), els jubilats (17,9% 
per 9,8%) i entre altres inactius (30,6% per 24,5%).  
 
 
Transferències socials 
 
Els resultats de la taxa de risc de pobresa abans i després de transferències socials 
informen de l’eficàcia del sistema de protecció social respecte la garantia d’ingressos 
de la població. En termes generals, l’any 2017-2018 en el conjunt de l’àrea 
metropolitana de Barcelona la població en risc de pobresa va passar de constituir el 
42,4% abans de transferències socials al 21,3% després de transferències socials, una 
reducció del 49,8%. 
 
Els mateixos resultats segons grups d’edat mostren la importància de les pensions de 
jubilació i de viudetat en termes de reducció de pobresa. La població de 65 anys i més 
és la que clarament redueix més el seu risc de pobresa després de les transferències 
socials (del 82,5% al 17,8%). L’altre tipus de prestació amb major capacitat de 
protecció és la prestació d’atur contributiva, la qual recau sobretot en la població de 35 
a 64 anys. Aquesta població és la que més redueix el seu risc de pobresa gràcies a les 
transferències socials, després de comptabilitzar les prestacions de jubilació i 
supervivència (del 25,4% al 18,6%). Tanmateix, les dades posen de relleu la limitada 
capacitat de les prestacions socials en la reducció de la pobresa infantil i juvenil 
constituint els grups poblacionals menys beneficiats en termes redistributius.  
 
  
6 
 
 
Taula 6. Taxes de risc a la pobresa* abans i després de transferències socials segons 
grups d'edat (% total població). Àrea metropolitana de Barcelona, 2017-2018 
Reducció del Reducció del Reducció del 
risc de risc de risc de 
Després de Després de pobresa amb pobresa amb pobresa amb 
Abans de 
pensions de totes les pensions de la resta de el total de 
    transferències 
jubilació i de transferències jubilació i prestacions transferències 
socials 
supervivència socials supervivència socials socials 
(variació (variació (variació 
percentual) percentual) percentual) 
Menors de 16 
37,5 36,6 28,3 -2,6 -22,7 -24,7 
anys 
De 16 a 34 anys 32,0 29,7 26,1 -7,2 -12,3 -18,6 
Barcelona De 35 a 64 anys 29,3 23,4 16,5 -20,2 -29,5 -43,7 
De 65 anys i més 78,3 18,4 13,9 -76,5 -24,5 -82,3 
Total 41,4 25,6 19,7 -38,3 -22,9 -52,4 
Menors de 16 
30,2 29,6 25,0 -2,2 -15,5 -17,4 
anys 
Resta àrea De 16 a 34 anys 35,5 32,8 26,2 -7,6 -20,2 -26,3 
metropolitana De 35 a 64 anys 34,5 27,3 20,6 -21,0 -24,5 -40,4 
de Barcelona 
De 65 anys i més 87,6 25,0 22,4 -71,5 -10,3 -74,4 
Total 43,4 28,4 22,8 -34,6 -19,7 -47,5 
Menors de 16 
33,5 32,7 26,4 -2,4 -19,0 -21,0 
anys 
Àrea De 16 a 34 anys 33,7 31,2 26,1 -7,4 -16,3 -22,5 
metropolitana De 35 a 64 anys 32,0 25,4 18,6 -20,7 -26,8 -41,9 
de Barcelona 
De 65 anys i més 82,5 21,4 17,8 -74,1 -16,9 -78,5 
Total 42,4 27,0 21,3 -36,3 -21,1 -49,8 
*La taxa de risc de pobresa ha estat calculada en base al llindar de risc de pobresa de l’àrea metropolitana de 
Barcelona 
Font: IERMB i Idescat, Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida, 2017-2018. 
 
 
Privació material 
 
La privació material es defineix com la manca forçada de capacitat per consumir una 
sèrie de béns considerats com a bàsics en el context europeu per assolir quotes de 
benestar estàndards3. L’any 2017-2018 la proporció de població metropolitana 
afectada per privació material moderada (privació en almenys 3 ítems) és del 14,1%, 
mentre que la privació material severa (privació en almenys 4 ítems) afecta al 4,9%. 
Per altra banda, la població metropolitana que pateix privació material l’any 2017-2018 
presenta carències en 3,45 ítems de mitjana (intensitat de la privació material). Des 
d’una òptica territorial, la privació material moderada és més elevada a la ciutat central 
que a la primera corona metropolitana (15% i 13,1%, respectivament).  
 
                                                 
3 Els ítems que estableix l’Eurostat en el càlcul de les taxes de privació són els següents: (1) no poder fer front a 
despeses imprevistes; (2) no poder permetre’s anar de vacances almenys una setmana l’any; (3) haver tingut 
endarreriments en el pagament de rebuts de l’habitatge o de compres ajornades; (4) no poder permetre’s ingerir un 
àpat de carn, pollastre o peix almenys cada dos dies; (5) no poder permetre’s mantenir l’habitatge a una temperatura 
adient; (6) no poder permetre’s tenir rentadora; (7) no poder permetre’s tenir televisió en color; (8) no poder permetre’s 
tenir telèfon; (9) no poder permetre’s tenir automòbil. 
7 
 
 
Gràfic 7. Taxes de privació material i de privació material severa i intensitat de la privació 
(% total població). Àrea metropolitana de Barcelona, 2017-2018 
16 4,00
15,0
14,1
14 3,52 3,45 3,50
3,39 13,1
12 3,00
10 2,50
8 2,00
6 5,4 1,50
4,9
4,5
4 1,00
2 0,50
0 0,00
Barcelona Resta àrea metropolitana Àrea metropolitana de
de Barcelona Barcelona
Taxa de privació material Taxa de privació material severa Intensitat de la privació
 
Font: IERMB i Idescat, Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida, 2017-2018. 
 
 
L’anàlisi d’aquest fenomen per grups d’edat permet observar que l’any 2017-2018 és la 
població menor de 16 anys (16,8%) i la població d’entre 16 i 34 anys (17%) els 
col·lectius que més pateixen privació material moderada. No obstant això, també es 
pot observar que entre aquestes poblacions aquest fenomen ha tendit a reduir-se en 
els darrers anys.  
 
Taula 8. Taxa de privació material segons grups d'edat (% total població). Àrea 
metropolitana de Barcelona, 2016-2017 i 2017-2018 
Resta àrea metropolitana de Àrea metropolitana de 
Barcelona 
Barcelona Barcelona 
 
2016-2017 2017-2018 2016-2017 2017-2018 2016-2017 2017-2018 
 
Menors de 16 anys 20,5 21,5 17,7 13,0 18,9 16,8 
De 16 a 34 anys 20,8 17,1 19,6 16,9 20,2 17,0 
De 35 a 64 anys 13,4 15,0 13,8 12,9 13,6 13,9 
De 65 anys i més anys 9,0 8,6 9,3 9,6 9,2 9,1 
Total 15,1 15,0 14,9 13,1 15,0 14,1 
Font: IERMB i Idescat, Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida, 2016-2017 i 2017-2018. 
 
8 
 
Taxes privació material
%
Intensitat de la privació
 
Les carències materials més esteses entre la població metropolitana l’any 2017-2018 
són: no poder fer front a despeses imprevistes (30,3%), no poder permetre’s anar de 
vacances almenys una setmana l’any (30,2%) i tenir dificultats per arribar a final de 
mes (27,4%). Les variacions respecte el 2016-2017 han estat escasses, produint-se 
exclusivament un canvi significatiu en la impossibilitat de poder fer front a despeses 
imprevistes (del 36% al 30,3%) i, en menor mesura, en tenir endarreriments en el 
pagament dels rebuts de l’habitatge o de compres ajornades (del 11,9% al 10,5%). 
 
Figura 9. Tipus de carències materials (% total població). Àrea metropolitana de 
Barcelona, 2016-2017 i 2017-2018 
40
36,0
35
30,3 30,3 30,2
30 28,3
27,4
25
% 20
15
11,9
10,5
10 8,2
7,5
5
2,0 2,6
0
No poder fer front a No poder Haver tingut No poder No poder Dificultats per
despeses permetre's anar de endarreriments en permetre's ingerir permetre's mantenir arribar a final de
imprevistes vacances almenys el pagament de un àpat de carn, l'habitatge a una mes
una setmana l'any rebuts de pollastre o peix temperatura adient
l'habitatge o de almenys cada dos
compres ajornades dies
2016-2017 2017-2018
 
Font: IERMB i Idescat, Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida, 2016-2017 i 2017-2018. 
 
 
Risc d’exclusió social 
 
La taxa de risc de pobresa o exclusió social (AROPE) mesura la població que es troba 
almenys en una de les següents situacions: risc de pobresa, privació material severa o 
baixa intensitat laboral a la llar4. Segons aquest indicador, l’any 2017-2018 el 25,1% de 
la població metropolitana es troba en risc de pobresa o exclusió, sense canvis 
significatius respecte el 2016-2017 (24,7%). Aquest risc és més elevat entre la 
població que resideix a la primera corona metropolitana (26,8%) que no pas entre la 
població resident al municipi de Barcelona (23,5%). 
                                                 
4 Llars on els membres en edat de treballar ho van fet per sota del 20% del seu potencial de treball durant l’any anterior 
al que es va realitzar l’entrevista. 
9 
 
 
 
Taula 10. Taxa de risc de pobresa o exclusió social (AROPE) i components (% total 
població). Àrea metropolitana de Barcelona, 2016-2017 i 2017-2018 
Resta àrea 
Àrea metropolitana de 
Barcelona metropolitana de 
Barcelona 
Barcelona 
 
2016-2017 2017-2018 2016-2017 2017-2018 2016-2017 2017-2018 
 
Taxa AROPE 23,1 23,5 26,3 26,8 24,7 25,1 
Taxa de risc de pobresa 19,2 19,7 22,4 22,8 20,8 21,3 
Taxa de privació material severa 4,8 4,5 5,7 5,4 5,3 4,9 
Baixa intensitat de treball a la llar 4,6 5,6 6,7 7,2 5,7 6,4 
Font: IERMB i Idescat, Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida, 2016-2017 i 2017-2018. 
 
Les situacions més greus de pobresa, és a dir, aquelles on es produeix la simultaneïtat 
entre almenys dos de les problemàtiques assenyalades, afecten al 5,3% de la població 
metropolitana.  
 
 Gràfic 11. Interseccions entre les subpoblacions afectades pels components de la taxa 
de risc de pobresa o exclusió social (AROPE). Àrea metropolitana de Barcelona, 2017-
2018 
 
Font: IERMB i Idescat, Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida, 2017-2018. 
 
 
10 
 
 
 
L’impacte social dels costos de l’habitatge 
 
Els costos associats a l’habitatge que assumeixen les llars (interessos hipotecaris5 o 
rebuts de lloguer, de subministraments, d’assegurances, etc.) s’han incrementat al 
conjunt de l’àrea metropolitana de Barcelona entre 2016-2017 i 2017-2018. En termes 
generals, la despesa mensual mitjana en habitatge de les llars ha pujat un 4,1% durant 
aquest període (de 450 € en 2016-2017 a 469 € en 2017-2018). 
 
Les variacions més importants s’observen segons el règim de tinença. Els llogaters 
han vist créixer les seves despeses en un 2,6% (de 810 € a 831 €). En canvi, els 
propietaris mantenen les seves despeses més estables. 
 
Des d’una òptica territorial, la despesa de l’habitatge és en general més elevada al 
municipi de Barcelona que a la resta de l’àrea metropolitana de Barcelona. No obstant, 
entre 2016-2017 i 2017-2018, l’increment més important dels costos de l’habitatge s’ha 
produït entre els llogaters de la primera corona metropolitana (un 7%, de 699 € a 748 
€). 
  
Figura 12. Despesa mensual mitjana en habitatge segons règim de tinença (€ 
mensuals/llar). Àrea metropolitana de Barcelona, 2016-2017 i 2017-2018 
Resta àrea metropolitana Àrea metropolitana de 
  Barcelona 
de Barcelona Barcelona 
Variació Variació Variació 
2016- 2017- 2016- 2017- 2016- 2017-
  percentual  percentual percentual 
2017 2018 2017 2018 2017 2018 
(%) (%) (%) 
En propietat totalment 
254 251 -1,1 224 228 1,7 238 239 0,4 
pagada 
En propietat amb 
458 478 4,3 407 389 -4,4 426 424 -0,6 
pagaments ajornats 
En lloguer o relloguer 872 880 0,9 699 748 7,0 810 831 2,6 
Total 520 542 4,3 381 396 3,8 450 469 4,1 
Font: IERMB i Idescat, Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida, 2016-2017 i 2017-2018. 
 
L’any 2017-2018, el 12,9% de la població metropolitana destina més del 40% dels 
seus ingressos a despeses de l’habitatge6. Aquesta xifra es manté estable respecte 
2016-2017 (12,5%). Tot i l’estabilitat general, hi ha hagut una reducció de la població 
en règim de lloguer afectada per aquesta situació (del 37,3% al 35,8%). 
 
                                                 
5 Els indicadors estàndards a la Unió Europea relatius a la despesa d’habitatge només consideren la part d’interessos 
de l’hipoteca, mentre que la part d’amortització es considera inversió i, per tant, no computa com a despesa.   
6 La taxa de sobrecàrrega de despeses de l’habitatge mesura aquesta situació. 
11 
 
 
 
Gràfic 13. Taxa de sobrecàrrega de despeses de l'habitatge segons règim de tinença (% 
total població). Àrea metropolitana de Barcelona, 2016-2017 i 2017-2018. 
40
37,2 37,5 37,3
36,8
35,2 35,8
35
30
25
20
15,1 15,3
15 12,9
12,5
10,1 10,5
10
4,2
5 4,0 3,6 3,63,0 3,3
2,2 1,8 2,2 2,21,8 1,8
0
En En En lloguer Tota l En En En lloguer Tota l En En En lloguer Tota l
propietat propietat o relloguer propietat prop ietat o relloguer prop ietat propietat o relloguer
tota lment amb tota lment amb tota lment amb
pagada pagaments pagada pagaments pagada pagaments
ajornats ajornats ajornats
Barcelona Resta àrea metropolitana de Barcelona Àrea metropolitana de Barcelona
2016-2017 2017-2018
 
Font: IERMB i Idescat, Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida, 2016-2017 i 2017-2018. 
 
Si s’atén a les edats, és la població d’entre 16 i 34 anys la que pateix aquesta 
problemàtica en una proporció més elevada l’any 2017-2018 (20,9%). Al municipi de 
Barcelona, però, la taxa es notablement més alta que a la primera corona (24,7% per 
16,8%, respectivament). Això no obstant, ambdós territoris presenten evolucions 
contraposades, havent un descens de la població jove afectada per sobrecàrrega a la 
ciutat central (de 27,2% a 24,7%) i una pujada a la resta de l’àrea metropolitana (de 
14,1% a 16,8%). 
 
  
12 
 
%
 
Figura 14. Taxa de sobrecàrrega de despeses de l'habitatge segons grups d'edat. Àrea 
metropolitana de Barcelona, 2016-2017 i 2017-2018 
30
27,2
24,7
25
20,9 20,9
20
17,6 16,8
14,7 15,115,3
15 14,3 13,6 13,8
14,1 14,0
13,9
12,9
12,3 12,5
11,1 11,3
10,5
9,9 10,1
10 9,2
5,9
5,3 5,0
5 3,9 4,2
4,8
0
Menors De 16 a De 35 a De 65 Tota l Menors De 16 a De 35 a De 65 Tota l Menors De 16 a De 35 a De 65 Tota l
de 16 34 anys 64 anys anys i de 16 34 anys 64 anys anys i de 16 34 anys 64 anys anys i
anys més anys més anys més
Barcelona Resta àrea metropolitana de Barcelona Àrea metropolitana de Barcelona
2016-2017 2017-2018
 
Font: IERMB i Idescat, Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida, 2016-2017 i 2017-2018.  
13 
 
%
 
 
Nota metodològica 
 
Les Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida (EMCV) és una operació 
d’estadística experimental que s’emmarca en l’actuació estadística “Estimació 
territorial de l’Enquesta de condicions de vida”, reconeguda en el Pla Estadístic de 
Catalunya 2017-2020. Aquesta nova font de dades pren el relleu de la que fins ara 
havia estat la referent en l’àmbit metropolità, l’Enquesta de condicions de vida i hàbits 
de població (ECVHP)7, també coneguda com l’Enquesta Metropolitana.  
 
Les EMCV es construeixen a partir de les dades que ofereix l’Enquesta de condicions 
de vida (ECV), una operació de periodicitat anual realitzada per l’INE des de 2004 i 
ampliada a Catalunya per l’Idescat i l’IERMB des de 20168. El mètode d’elaboració de 
les EMCV ha estat dissenyat i desenvolupat conjuntament per l’IERMB i l’Idescat. 
Aquest mètode es basa en la suma de mostres (data pooling) de dues edicions 
consecutives de l’ECV, aplicant els procediments pertinents per construir una mostra 
estrictament transversal, (re)calibrada per les diferents corones metropolitanes que 
conformen l’àmbit metropolità. 
 
Més informació: https://iermb.uab.cat/ca/enquestes/cohesio-social-i-urbana 
 
Conceptes bàsics 
 
Llar privada 
Persona o conjunt de persones que ocupen un habitatge familiar principal en què 
comparteixen despeses i participen conjuntament en el seu manteniment. 
Ingressos nets de la llar 
Ingressos nets que els membres de la llar han percebut durant l'any anterior al de 
l'entrevista. (Per tant, en l'enquesta del 2016 es pregunta pels ingressos percebuts el 
2015.). La renda familiar disponible es calcula a partir dels següents components:  
 (+) Renda bruta monetària o quasi monetària de l'assalariat 
 (+) Renda bruta no monetària de l'assalariat 
 (+) Cotitzacions socials a càrrec de l'ocupador 
                                                 
7 De l’ECVHP s’han realitzat fins a 6 edicions amb una periodicitat quinquennal entre 1985 i 2011. 
8 Amb el suport del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, l’Àrea 
Metropolitana de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona. 
14 
 
 
 (+) Beneficis o pèrdues monetàries brutes de treballadors per compte propi 
(inclosos drets de propietat intel·lectual) 
 (+) Valor dels béns produïts per a autoconsum 
 (+) Prestacions per atur 
 (+) Prestacions per vellesa 
 (+) Prestacions per supervivència 
 (+) Prestacions per malaltia 
 (+) Prestacions per invalidesa 
 (+) Ajuts per a estudis 
 (+) Ajuts per a família/fills 
 (+) Ajuts per exclusió social no classificada en altres apartats 
 (+) Ajuts per a habitatges 
 (+) Lloguer imputat 
 (+) Renda procedent del lloguer d'una propietat o terreny 
 (+) Interessos, dividends i guanys d'inversions de capital en empreses no 
constituïdes en societats 
 (+) Transferències periòdiques monetàries percebudes d'altres llars 
 (+) Renda percebuda per als menors de 16 anys 
 (−) Interessos pagats de préstecs hipotecaris 
 (−) Cotitzacions socials a càrrec de l'ocupador 
 (−) Impost sobre la renda i cotitzacions socials (inclou devolucions/ingressos 
complementaris per ajustos en impostos sobre la renda, impost sobre la renda 
retinguda en origen i cotitzacions socials, si s'escau) 
 (−) Impost sobre el patrimoni 
 (−) Transferències periòdiques monetàries pagades entre llars 
Renda mitjana per persona 
La renda mitjana per persona s'obté dividint els ingressos nets de la llar entre el 
nombre de membres d'aquesta llar. 
Renda mitjana per unitat de consum de la llar i de les persones 
Els ingressos per unitat de consum de la llar s'obtenen dividint els ingressos totals de 
la llar entre el nombre d'unitats de consum (membres de la llar) que componen la llar. 
Cada membre té un pes específic. Per determinar el nombre d'unitats de consum 
equivalents de les llars s'utilitza l'escala de l'OCDE modificada, que dóna un pes d'1 al 
primer adult, un pes de 0,5 a la resta d'adults i un pes de 0,3 als menors de 14 anys. 
Una vegada s'ha calculat l'ingrés per unitat de consum de la llar s'adjudica aquest a 
cada membre de la llar. 
15 
 
 
Mediana d’ingressos 
És el valor que, un cop ordenats tots els individus segons els ingressos (de menys a 
més), en deixa una meitat per sota d'aquest valor i l'altra per sobre. 
16