C S B Consorci Sanitari de Barcelona Agència de Salut Pública C S B Consorci Sanitari de Barcelona Agència de Salut Pública La salut a Barcelona 2011 Agència de Salut Pública Realització: Margarida Mas i Sardà Galènia comunicació mèdica Disseny gràfic: Estudi muto Edita: Agència de Salut Pública de Barcelona La salut a Barcelona 2014 Presidenta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona Gemma Tarafa i Orpinell Gerenta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona Carme Borrell i Thió Directora de l’Observatori de Salut Pública de l’Agència de Salut Pública de Barcelona Maribel Pasarín i Rua La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2014 Index: La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2014 Presentació 7 5 Resum executiu 8 Resumen ejecutivo 12 Executive Summary 17 Indicadors per districtes: metodologia 22 Evolució dels indicadors per districte de població i mortalitat 25 Districte I. Ciutat Vella ............................................................................................................ 26 Districte II. Eixample................................................................................................................ 29 Districte III. Sants-Montjuïc ..................................................................................................... 32 Districte IV. Les Corts .............................................................................................................. 35 Districte V. Sarrià-Sant Gervasi ................................................................................................ 38 Districte VI. Gràcia .................................................................................................................. 41 Districte VII. Horta-Guinardó ................................................................................................... 44 Districte VIII. Nou Barris .......................................................................................................... 47 Districte IX. Sant Andreu ......................................................................................................... 50 Districte X. Sant Martí............................................................................................................. 53 Indicadors per districte de tuberculosi, VIH, salut sexual i reproductiva de 2014 57 Àrees integrals de salut 65 Els determinants socioeconòmics ............................................................................................ 66 La salut: mortalitat i salut sexual i reproductiva ....................................................................... 68 La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2014 Presentació Des de fa 31 anys, l’informe de salut presenta els determinants de la salut 7 i l’estat de salut de la ciutadania de Barcelona i constitueix a dia d’avui una eina d’anàlisi i planificació de primera importància de la ciutat. Aquest any cal destacar l’esforç realitzat per presentar les desigualtats en salut als barris de la ciutat, fent servir una eina que promou l’Organització Mundial de la Salut (Urban Health Equity Assessment and Response Tool). Aquesta eina ens mostra com, malgrat els bons nivells de salut que hi ha al conjunt de la ciutat, existeixen importants desigualtats entre barris i com els situats al sud-est i al nord de la ciutat són els que tenen indicadors més desfavorables. L’acció per reduir aquestes desigualtats constitueix una de les prioritats que volem impulsar des de l’Ajuntament. Quant al context sociodemogràfic cal ressaltar que es manté el nombre d’habitants, el percentatge d’immigrants i també la tendència creixent en el nombre de persones grans que viuen soles. El context econòmic continua sent advers: es manté la desocupació i s’incrementa la contractació temporal i la població desocupada sense prestació d’atur. Respecte a la qualitat de l’aire ens preocupen els alts valors d’NO2. Cal continuar fent esforços intersectorials per acostar-se a les recomanacions d’organismes com l’Organització Mundial de la Salut, que, basant-se de forma més directa en l’impacte sobre la salut, recomanen nivells més restrictius de diferents contaminats. L’anàlisi de l’aigua a les aixetes de la ciutadania en edificacions antigues assenyala l’excés de plom com a primera incidència. D’altra banda, seguim tenint un bon nivell de seguretat dels aliments. Entre els resultats en salut, aquest any augmenta l’esperança de vida, millora l’estat de salut autodeclarat i continua la reducció en la incidència de la tuberculosi, tot i que cal mantenir els esforços en els grups de població més exposats. La incidència d’infecció pel VIH, tot i que disminueix, continua sent alta en el grup de persones que practiquen relacions sexuals de risc, i es confirma la importància de les accions de prevenció i de detecció precoç, igual que en les infeccions de transmissió sexual, que continuen estenent-se. Quant als serveis sanitaris, caldrà incorporar a les properes edicions de l’informe indicadors de qualitat assistencial i satisfacció ciutadana. Gemma Tarafa i Orpinell Comissionada de Salut Vull agrair a totes les persones que han fet possible aquest informe. Aquesta i Presidenta de l’Agència de anàlisi de la situació de salut a la ciutat ens permet prioritzar les polítiques Salut Pública de Barcelona públiques a implementar durant els propers anys. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2014 Resum executiu Resum executiu 8 El context socioeconòmic temporal, amb una lleugera disminució respecte al 2013 i amb major presència entre les dones i les persones més joves. Les condicions sociodemogràfiques Les condicions de vida: la vulnerabilitat infantil Segons dades del Padró Municipal d’Habitants la població de Barcelona el 2014 ha estat de La situació de les llars amb menors és molt diferent en funció del nivell 1.613.281 persones, 764.590 homes (47,4%) i de renda, el lloc de residència, la situació laboral o el nivell acadèmic 848.691 dones (52,6%). S’ha continuat reduint dels progenitors. La desigualtat territorial pren rellevància en les carèn- el nombre de persones d’entre 15 i 44 anys. cies materials. El conjunt de barris amb ingressos baixos té fins a 7,4 Pel que fa al nombre de persones estrangeres, vegades més carències materials severes que el conjunt de barris amb s’ha mantingut relativament estable els darrers rendes altes. anys, tot i que destaca un augment continuat d’aquelles nascudes a Europa i altres països Les accions en salut pública desenvolupats i una reducció de les nascudes a països d’Amèrica del Sud i Amèrica Central, Vacunacions després d’anys d’increment. L’any 2014, 20.186 S’ha dut a terme el traspàs de la vacunació escolar als equips d’atenció homes i 68.405 dones de 65 anys o més vivien primària. L’avaluació de la prova pilot sobre la base de les taxes de sols, d’aquests, un 54,8% i un 68,9%, respecti- cobertura ha considerat que el traspàs havia estat adequat, si bé s’ha vament, tenien una edat de 75 anys o més. Se- recomanat fer un seguiment més intens de les escoles amb cobertures gueix la tendència d’anys anteriors de reducció inferiors al 77%. del percentatge de persones amb estudis prima- Programa «Salut als Barris» ris o menys i d’augment del de persones amb El programa ha ajudat a consolidar o, en alguns casos, a establir grups estudis universitaris. motors a cada barri on s’ha desenvolupat. S’han posat en marxa inter- vencions per a infants, joves, adults i gent gran, fent servir els actius L’entorn domèstic: la violència masclista locals i d’acord amb prioritzacions participatives. S’han dut a terme a 13 barris dels 73 de la ciutat: el Poble-sec; les Roquetes; Ciutat Meri- El servei municipal ambulatori d’atenció especí- diana; Torre Baró; Vallbona; Santa Caterina, Sant Pere i la Ribera; el Bon fica a les dones que viuen violència masclista i Pastor; Baró de Viver; la Barceloneta; el Raval; el Besòs i el Maresme; la que pot afectar els seus fills i filles ha atès 1.345 Verneda i la Pau i Trinitat Nova. dones (15% més que el 2012). La procedència de les dones en el 58% dels casos era l’Estat es- Programa de cribratge de càncer de mama panyol, xifra similar a la del 2012, i en el 42% La participació s’ha mantingut pels volts del 50%, però amb moltes restant era majoritàriament Amèrica Llatina i, en diferències en funció del nivell socioeconòmic del barri i, per tant, de menor percentatge, el Magrib. la presència de doble cobertura sanitària que hi hagi. S’ha diagnosticat un càncer a 4,9 dones de cada 1.000 a qui se’ls ha fet una mamografia. L’entorn econòmic La participació de la comunitat L’atur i la taxa d’ocupació han disminuït lleuge- rament en els homes i s’han incrementat en les La participació de la comunitat és convenient i necessària per al bon dones, mentre que en ambdós sexes ha dismi- funcionament de l’acció de salut pública. En estratègies comunitàries, nuït la població activa. Tanmateix l’atur continua com les promogudes a Barcelona pel programa «Salut als Barris», sent alt. L’atur de llarga durada ha augmentat i la participació és un element clau del procés, juntament amb la afecta més les persones més grans, sobretot les intersectorialitat. A 24 barris de la ciutat l’ASPB està implicada en dones. El 2014 hi havia més persones aturades els grups d’acció comunitària orientats a promoure la salut. També que no cobraven cap prestació o subsidi d’atur són necessaris espais de debat i diàleg que impliquin serveis públics i (el desembre del 2014 eren el 47,6% de totes entitats, per conèixer les necessitats de salut i decidir-ne l’abordatge. les persones aturades). Paral·lelament, la nova L’ASPB participa en els 10 consells de salut de la ciutat així com en 13 contractació ha continuat sent majoritàriament grups de participació d’àmbit de ciutat. Resum executiu Els serveis sanitaris continuada. L’objectiu d’aquesta atenció ha de ser l’estabilització clíni- 9 ca i la rehabilitació integral. L’atenció primària L’atenció primària de la salut és el primer ni- La prestació farmacèutica vell d’accés a l’assistència sanitària. Els serveis L’Àrea Integral de Salut (AIS) Dreta és el territori amb major percentatge d’atenció primària han donat cobertura al 70,1% d’ús de receptes electròniques (96,5%), seguit de l’AIS Nord (93,5%), del total de la població assignada (65,2% d’homes l’AIS Litoral Mar (93,47%) i l’AIS Esquerra (93,2%). i 74,6% de dones), amb una mitjana de 3,4 visites de metge de família i pediatria per persona i any. Els grups amb major despesa són els antipsicòtics (6,8%), els inha- latoris adrenèrgics (5,7%) i els antiepilèptics (5,4%). Els deu primers L’atenció a les urgències principis actius en receptes representen un 31,4% de les receptes de L’activitat realitzada l’any 2014 ha estat de les especialitats farmacèutiques. 638.968 urgències ateses, una xifra un 2% supe- rior a la de l’any 2013. La taxa global d’urgències El context físic és de 341 (338 l’any 2013). Barcelona gaudeix d’un pla d’urgències amb mecanismes per clas- Les condicions de l’habitatge sificar la demanda i establir circuits per dirigir les urgències al recurs més adient, hospitalari Les condicions de l’habitatge i de l’accés a un habitatge digne poden o extrahospitalari, segons les necessitats indi- repercutir sobre l’estat de salut tant físic com mental de les persones viduals. La implementació de protocols o codis i poden generar desigualtats en salut. L’any 2014 s’han produït a la d’actuació, com els codis infart, ictus, politrauma ciutat de Barcelona 3.055 llançaments, la majoria en habitatges de llo- i altres, contribueix a millorar l’atenció immedia- guer. S’ha reduït el nombre de persones que dormen al carrer i que ta i el seguiment de les persones afectades. resideixen en assentaments, però a causa d’un augment dels recursos assistencials. Un 3,4% de la població de Barcelona (54.290 persones) L’atenció especialitzada hospitalària està inscrit al Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial Les causes d’hospitalització més freqüents en- (HPO), i algunes de les persones inscrites al Registre s’han pogut bene- tre la població de Barcelona continuen sent les ficiar de les 527 adjudicacions d’HPO. Ha continuat la reducció en el malalties del sistema nerviós i els òrgans dels nombre d’ajuts a la rehabilitació d’edificis així com en el nombre d’ajuts sentits i les malalties de l’aparell circulatori. En al lloguer a través del programa Lloguer Just. No obstant això, els ajuts les dones cal destacar els ingressos per causa d’especial urgència han augmentat, en incloure-s’hi ajuts a persones obstètrica, que ocupen el tercer lloc. El 55% de amb atur de llarga durada. les altes són de pacients que han ingressat per sotmetre’s a procediments quirúrgics, i la meitat La seguretat alimentària s’intervenen per cirurgia major ambulatòria, una disciplina creixent que confereix major qualitat al L’any 2014 s’han investigat 62 alertes alimentàries (47 el 2013) per pacient i millora l’eficiència del procediment. evitar riscos de salut pública produïts per la presència de perills físics, químics o biològics en aliments o en materials en contacte amb els L’atenció sociosanitària aliments. Els aliments més freqüentment implicats han estat els pro- Com a continuació del procés d’adaptació de ductes de la pesca amb contaminació química. Els perills més habituals la xarxa sociosanitària, es consoliden i augmen- han estat els químics (mercuri, cadmi, amines aromàtiques, aflatoxines ten les unitats de subaguts on es presta atenció o plom) seguits dels biològics (salmonel·la, Listeria, Escherichia coli...). integral a persones amb una malaltia crònica coneguda i evolucionada que, a causa d’una La qualitat de l’aire reagudització o un empitjorament de l’estat de salut del pacient, requereix hospitalització amb La qualitat ambiental és un determinant important de la salut, ja que una intensitat de recursos intermedis. Aquesta l’entorn físic influeix en les condicions de vida de les persones. L’ASPB atenció està destinada a persones que necessiten porta a terme la vigilància continuada dels principals paràmetres de continuació d’un tractament o supervisió clínica qualitat de l’aire a la ciutat, activant els circuits indicats en casos La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2014 Resum executiu Resum executiu 10 d’alerta per contaminació o episodis determinats 80% dels desplaçaments de connexió són per mobilitat ocupacional. i elaborant l’Informe anual de qualitat de l’aire El mitjà de transport més usat en els desplaçaments interns és caminar, a Barcelona. En aquest marc, es porta a terme 51% en homes i 56% en dones. En canvi, en els desplaçaments de el control i registre de l’evolució de 12 contami- connexió el mitjà de transport més usat pels homes és el transport pri- nants atmosfèrics, amb els requisits que estableix vat (54%) i el mitjà més usat per les dones és el transport públic (64%). la legislació ambiental estatal i europea. Els resul- tats indiquen que hi continua havent problemes L’alimentació saludable de contaminació de l’aire a la ciutat, sobretot els referits als alts nivells d’NO2. Per tant, cal reforçar En el període del 2011 al 2014, un 3,9% dels nois i un 6,6% de les les mesures per reduir la contaminació a través noies no esmorzen abans de sortir de casa, amb una tendència en de la disminució de la principal font contaminat, ambdós sexes a la reducció d’aquests percentatges. el trànsit, no tan sols per tal de no superar els va- lors límit legalment establerts sinó per apropar-se La salut als valors recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). L’esperança de vida i la mortalitat La qualitat de l’aigua L’any 2013 en els homes la principal causa de mort prematura, i evita- ble, continua sent el càncer de pulmó, però amb tendència a disminuir. El desenvolupament dels programes de vigilància En les dones el càncer de mama continua sent la primera causa, en i control de la qualitat de l’aigua de consum humà canvi, la mortalitat per càncer de pulmó mostra una tendència creixent permeten classificar les variables avaluades (des- i continuada els darrers anys. D’altra banda, cal destacar el suïcidi, que infecció, condicions sanitàries de les instal·lacions se situa com la tercera causa de mort prematura en ambdós sexes. i programes d’autocontrol) com a correctes i qua- lificar les tres zones d’abastament de Barcelona L’esperança de vida ha augmentat a 80,7 anys en els homes i a 86,6 amb valors de qualitat conformes a la normativa. anys en les dones (era de 79,9 anys en els homes i de 85,7 anys en les dones el 2012). L’esperança de vida de la població sense estudis és Enguany, la reducció normativa de la concen- d’aproximadament 4 anys menys respecte al total. D’altra banda, tam- tració màxima de plom permesa a l’aigua de bé s’observen desigualtats entre districtes: l’esperança de vida és molt consum, que ha passat de 25 μg/l a 10 μg/l, ha inferior a Ciutat Vella respecte a tot Barcelona, gairebé 3 anys menys suposat l’augment del nombre d’incidències de- en els homes i 2 anys menys en les dones. tectades per aquest metall. Qualsevol persona resident a Barcelona pot verificar si l’aigua del Les malalties transmissibles seu habitatge conté un excés de plom sol·licitant una analítica de control gratuïta a l’ASPB. Les infeccions per VIH/sida Els dos últims anys s’observa un descens en la incidència del VIH, mal- Els comportaments relacionats amb la salut grat això l’afectació continua sent molt alta i és la tercera malaltia de declaració obligatòria més freqüent a Barcelona, després de la gono- La mobilitat còccia i de la sífilis. Afecta en major mesura homes que tenen relacions homosexuals. Continua observant-se la disminució dels casos diagnos- Segons l’Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner de ticats amb retard, així com la tendència al descens dels casos de sida. Barcelona (EMEF) l’any 2014 s’han dut a terme diàriament 6,6 milions de desplaçaments per Les infeccions de transmissió sexual Barcelona. El 72,2% han estat desplaçaments in- Des de l’any 2007 s’observa una tendència creixent de la sífilis, la go- terns i el 27,8% de connexió. El 78,3% han estat nocòccia i el limfogranuloma veneri. La major part dels casos ocorren realitzats pels residents a la ciutat. Tant en homes en homes joves que tenen relacions homosexuals. com en dones, el 60% dels desplaçaments in- terns per Barcelona es fan per mobilitat ocupa- La tuberculosi cional (el 40% restant per motius personals). El Durant l’any 2014 s’han detectat 300 casos de tuberculosi en persones Resum executiu residents a la ciutat, 187 homes i 113 dones. La La salut sexual i reproductiva 11 incidència ha disminuït gairebé un 9% respecte a l’any anterior. La malaltia és més freqüent a Des de la davallada que es va produir l’any 2009, la fecunditat de les Ciutat Vella, en població immigrant i en els barris dones en edat fèrtil s’ha mantingut estable, fins a aquest any, en què amb rendes més baixes. s’ha observat un lleuger descens de la fecunditat. En canvi, els avorta- ments havien crescut fins l’any 2008 i s’havien mantingut estables fins Els trastorns crònics a aquest any 2014, en què han disminuït. D’entre els trastorns més prevalents destaquen, En les adolescents, tant els avortaments com la fecunditat han dismi- segons l’Enquesta de salut de Catalunya per nuït l’any 2014 i s’han situat en taxes inferiors a les dels anys 2003 i Barcelona, la pressió arterial alta (25,2% de la 2004. Tot i aquesta disminució global, els embarassos adolescents es població) i el colesterol elevat en sang (21,2% distribueixen de forma desigual als barris de la ciutat i mostren un pa- de la població). També són importants els tras- tró associat a la pobresa dels barris. torns crònics que limiten la capacitat funcional, com ara el mal d’esquena lumbar (23,5%), cer- La salut mental i les addiccions vical (18,0%) i l’artrosi (23,2%); la prevalença d’aquests trastons en les dones duplica la dels La salut mental homes. La depressió i/o ansietat és el cinquè tras- Els centres de salut mental d’adults han atès 42.704 persones, i els torn (18,2%) i la seva prevalença en les dones centres de salut mental infantil i juvenil 10.517. El Pla de Salut de Ca- duplica la dels homes. Entre els infants de menys talunya 2011-2015 prioritza la prevenció del suïcidi fent èmfasi en la de 15 anys els principals trastorns crònics són la millora de les patologies cròniques que en són un factor de risc, com bronquitis crònica (9,5%), l’otitis de repetició ara la depressió. Dins aquest marc s’ha elaborat el codi risc de suïcidi, (8,8%), l’enuresi (8,0%), les al·lèrgies cròniques que es va posar en marxa el juny del 2014. El desplegament progressiu (6,2%) i les deficiències visuals (5,0%), totes de les rutes assistencials està permetent fonamentar l’atenció amb un elles amb poques diferències per sexe. maneig compartit entre tots els serveis de salut del territori. L’estat de salut percebut Amb les dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya per Barcelona, s’observen diferències en la mala salut mental entre persones ocupades Es manté la mala salut autopercebuda durant el i aturades, especialment en els homes: els darrers tres anys la preva- període 2011-2014. En els homes el percentat- lença de mala salut mental dels aturats triplica la dels ocupats. En les ge es manté pels volts del 14,5% i en les dones dones aquestes diferències no segueixen un patró tan clar i són més s’estabilitza els dos darrers anys pels volts del pronunciades els anys 2011 i 2013. 20%. Tanmateix les diferències en la mala salut autopercebuda entre persones ocupades i des- Els centres d’atenció primària han notificat 317 trastorns de salut men- ocupades en ambdós sexes s’amplien els darrers tal relacionats amb el treball a la Unitat de Salut Laboral de Barcelona, dos anys. sense variació respecte de l’any anterior. Es tracta de trastorns majori- tàriament de tipus ansiós i depressiu, la majoria dels quals han afectat L’obesitat i l’excés de pes dones (69,7%). El sobrepès en el període 2011-2014 és del 19,8% Les addiccions en els homes i del 25,9% en les dones, mentre Als centres d’atenció i seguiment de les drogodependències (CAS) es que en obesitat, els valors són lleugerament su- va registrar un total de 4.252 inicis de tractaments. La majoria d’inicis periors en els homes (13,8%) que en les dones de tractament corresponen a homes (73,4%). Seguint la tendència dels (12,8%). S’observa una tendència a l’augment darrers anys, la principal substància per la qual es va demanar tracta- del normopès en ambdós sexes. L’excés de pes ment als CAS de la xarxa pública de Barcelona va ser l’alcohol (45%), en infants i joves d’edats compreses entre els 0 i seguit de la cocaïna (17%), l’heroïna i altres opiacis (17%) i el cànnabis els 18 anys ha estat superior entre els nois, amb (10%). Malgrat que els darrers anys el nombre de sobredosis mortals un 25,2%, enfront del 17,6% de les noies. per reacció aguda adversa a drogues ha anat disminuint, s’han endegat La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2014 Resumen ejecutivo Resum executiu 12 mesures per reduir-les encara més, ja que un 5% Les lesions per col·lisió de trànsit de les sobredosis que inicialment no són mortals, acaben finalment produint la mort. L’any 2014 s’han produït a la ciutat de Barcelona 8.766 col·lisions de trànsit, que han ocasionat víctimes i han tingut com a conseqüència La salut laboral 11.380 persones lesionades i 31 mortes durant les primeres 24 hores després de la col·lisió. Globalment, no s’observen canvis importants Els indicadors de salut laboral s’han estabilitzat en el nombre de persones lesionades, en canvi el nombre de persones respecte de l’any 2014. Les lesions per accidents mortes augmenta un 40,9% (ha passat de 22 el 2013 a 31 el 2014). de treball greus han disminuït i les lleus han augmentat, seguint les tendències dels darrers Les desigualtats en salut als barris anys. Les malalties professionals han variat molt poc, amb un lleuger augment de les que van Una de les estratègies per reduir les desigualtats en salut consisteix a cursar amb baixa i un lleuger descens de les que focalitzar les polítiques en els grups més desafavorits. L’Urban HEART ho van fer sense. Les malalties relacionades amb és un instrument que permet obtenir una matriu d’indicadors que re- el treball s’han mantingut estables. Les lesions sumeixen en un format visual molt senzill i intuïtiu –sobre la base dels per accidents de treball in itinere segueixen sent colors dels semàfors– les desigualtats entre àrees, i que s’ha aplicat als les més freqüents de les lesions greus i mortals. barris amb diferents indicadors de salut i dels seus determinants. A la La patologia musculoesquelètica és la més habi- matriu es pot observar com en alguns barris predominen els indicadors tual de les malalties professionals, i els trastorns amb resultats més favorables (color verd), com a la majoria dels barris ansiosos i depressius són les malalties relaciona- del districte de Sarrià-Sant Gervasi, mentre que en altres predomina el des amb el treball que més sovint s’identifiquen color vermell, com a la majoria dels barris del districte de Nou Barris. als centres d’atenció primària. Aquest instrument permetrà identificar aquells barris amb pitjors indi- cadors de salut i els seus determinants per tal de posar-hi el focus amb l’objectiu de reduir les desigualtats en salut. Resumen ejecutivo El contexto socioeconómico ses desarrollados y una reducción de las nacidas en países de América del Sur y América Central, después de años de incremento. En 2014, Las condiciones sociodemográficas 20.186 hombres y 68.405 mujeres de 65 años o más vivían solos; de estos, un 54,8% y un 68,9%, respectivamente, tienen una edad de Según datos del Padrón Municipal de Habitantes, 75 años o más. Sigue la tendencia de años anteriores de reducción del la población de Barcelona en 2014 ha sido de porcentaje de personas con estudios primarios o menos y de aumento 1.613.281 personas, 764.590 hombres (47,4%) del de personas con estudios universitarios. y 848,691 mujeres (52,6%). Se ha seguido redu- ciendo el número de personas de entre 15 y 44 El entorno doméstico: la violencia machista años. En cuanto al número de personas extran- jeras, se ha mantenido relativamente estable en El servicio municipal ambulatorio de atención específica a las mujeres los últimos años, aunque destaca un aumento que viven violencia machista y que puede afectar a sus hijos ha aten- continuado de las nacidas en Europa y otros paí- dido a 1.345 mujeres (15% más que en 2012). La procedencia de las Resumen ejecutivo mujeres en el 58% de los casos era España, una ños, jóvenes, adultos y personas mayores, utilizando los activos locales 13 cifra similar a la de 2012, y en el 42% restante y de acuerdo con priorizaciones participativas. Se han llevado a cabo era mayoritariamente América Latina y, en me- en 13 barrios de los 73 de la ciudad: el Poble Sec; les Roquetes; Ciudad nor porcentaje, el Magreb. Meridiana; Torre Baró; Vallbona; Santa Caterina, Sant Pere i la Ribera; el Bon Pastor; Baró de Viver; la Barceloneta; el Raval; el Besòs i el Ma- El entorno económico resme; la Verneda i la Pau y Trinitat Nova. El paro y la tasa de ocupación han evolucionado Programa de cribado de cáncer de mama de manera positiva en los hombres y de manera La participación se ha mantenido alrededor del 50%, pero con muchas negativa en las mujeres, mientras que en ambos diferencias en función del nivel socioeconómico del barrio y, por tanto, sexos ha disminuido la población activa. El paro de de la presencia de doble cobertura sanitaria que exista. Se ha diagnos- larga duración ha aumentado y afecta más a las ticado un cáncer a 4,9 mujeres de cada 1.000 a quienes se les ha hecho personas más mayores, sobre todo a las mujeres. una mamografía. En 2014 había más personas desempleadas que no cobraban ninguna prestación o subsidio de La participación de la comunidad desempleo (en diciembre de 2014 eran el 47,6% de todas las personas desempleadas). Paralela- La participación de la comunidad es conveniente y necesaria para el mente, la nueva contratación ha seguido siendo buen funcionamiento de la acción de salud pública. En estrategias co- mayoritariamente temporal, con una ligera dismi- munitarias, como las promovidas en Barcelona por el programa «Sa- nución respecto al año 2013 y con mayor presen- lud en los Barrios», la participación es un elemento clave del proceso, cia entre las mujeres y las personas más jóvenes. junto con la intersectorialidad. En 24 barrios de la ciudad la ASPB está implicada en los grupos de acción comunitaria orientados a promover Las condiciones de vida: la vulnerabilidad la salud. También son necesarios espacios de debate y diálogo que infantil impliquen a servicios públicos y entidades, para conocer las necesida- des de salud y decidir cómo abordarlas. La ASPB participa en los 10 La situación de los hogares con menores es muy consejos de salud de la ciudad así como en 13 grupos de participación diferente en función del nivel de renta, el lugar de de ámbito de ciudad. residencia, la situación laboral o el nivel académi- co de los progenitores. La desigualdad territorial Los servicios sanitarios adquiere relevancia en las carencias materiales. El conjunto de barrios con bajos ingresos tiene La atención primaria hasta 7,4 veces más carencias materiales severas La atención primaria de la salud es el primer nivel de acceso a la asis- que el conjunto de barrios con rentas altas. tencia sanitaria. Los servicios de atención primaria han dado cobertura al 70,1% del total de la población asignada (65,2% de hombres y Las acciones en salud pública 74,6% de mujeres), con una media de 3,4 visitas de médico de familia y pediatría por persona y año. Vacunaciones Se ha llevado a cabo el traspaso de la vacunación La atención a las urgencias escolar a los equipos de atención primaria. La La actividad realizada en el año 2014 ha sido de 638.968 urgencias evaluación de la prueba piloto en base a las ta- atendidas, una cifra un 2% superior a la del año 2013. La tasa global sas de cobertura ha considerado que el traspaso de urgencias es de 341 (338 en 2013). Barcelona disfruta de un plan de había sido adecuado, si bien se ha recomendado urgencias con mecanismos para clasificar la demanda y establecer cir- hacer un seguimiento más intenso de las escue- cuitos para dirigir las urgencias al recurso más adecuado, hospitalario las con coberturas inferiores al 77%. o extrahospitalario, según las necesidades individuales. La implemen- tación de protocolos o códigos de actuación, como los códigos infarto, Programa «Salud en los Barrios» ictus, politrauma y otros, contribuye a mejorar la atención inmediata y El programa ha ayudado a consolidar o, en algu- el seguimiento de las personas afectadas. nos casos, a establecer grupos motores en todos los barrios en los que se ha desarrollado. Se han La atención especializada hospitalaria puesto en marcha intervenciones dirigidas a ni- Las causas de hospitalización más frecuentes entre la población de La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2014 Resumen ejecutivo Resumen ejecutivo 14 Barcelona siguen siendo las enfermedades del Se ha reducido la cifra de personas que duermen en la calle y que sistema nervioso y los órganos de los sentidos y residen en asentamientos, pero debido a un aumento de los recursos las enfermedades del aparato circulatorio. En las asistenciales. Un 3,4% de la población de Barcelona (54.290 personas) mujeres hay que destacar los ingresos por causa está inscrita en el Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció obstétrica, que ocupan el tercer lugar. El 55% Oficial (VPO), y algunas de las personas inscritas en el Registro han de los ingresos son para realizar procedimientos podido beneficiarse de las 527 adjudicaciones de VPO. Ha proseguido quirúrgicos, y la mitad se intervienen mediante la reducción del número de ayudas a la rehabilitación de edificios así cirugía mayor ambulatoria, una disciplina cre- como del número de ayudas al alquiler a través del programa Lloguer ciente que confiere mayor calidad al paciente y Just. Sin embargo, las ayudas de especial urgencia han aumentado, al mejora la eficiencia del procedimiento. incluir en él ayudas a personas con paro de larga duración. La atención sociosanitaria La seguridad alimentaria Como continuación del proceso de adaptación de la red sociosanitaria, se consolidan y au- En el año 2014 se han investigado 62 alertas alimentarias (47 en 2013) mentan las unidades de subagudos en las que para evitar riesgos de salud pública producidos por la presencia de pe- se presta atención integral a personas con una ligros físicos, químicos o biológicos en alimentos o en materiales en enfermedad crónica conocida y evolucionada contacto con los alimentos. Los alimentos más frecuentemente impli- que, debido a una reagudización o a un em- cados han sido los productos de la pesca con contaminación química. peoramiento del estado de salud del paciente, Los peligros más habituales han sido los químicos (mercurio, cadmio, requieren hospitalización con una intensidad de aminas aromáticas, aflatoxinas o plomo), seguidos de los biológicos recursos intermedios. Esta atención está destina- (salmonela, Listeria, Escherichia coli...). da a personas que precisan la continuación de un tratamiento o una supervisión clínica conti- La calidad del aire nuada. El objetivo de esta atención debe ser la estabilización clínica y la rehabilitación integral. La calidad ambiental es un determinante importante de la salud, ya que el entorno físico influye en las condiciones de vida de las personas. La prestación farmacéutica La ASPB lleva a cabo la vigilancia continuada de los principales paráme- El Àrea Integral de Salut (AIS) Dreta es el terri- tros de calidad del aire en la ciudad, y activa los circuitos indicados en torio con mayor porcentaje de uso de recetas casos de alerta por contaminación o episodios determinados y elabora electrónicas (96,5%), seguido de la AIS Nord el Informe anual de calidad del aire en Barcelona. En este marco, se (93,5%), el AIS Litoral Mar (93, 47%) y el AIS lleva a cabo el control y registro de la evolución de 12 contaminantes Esquerra (93,2%). atmosféricos, con los requisitos que establece la legislación ambiental estatal y europea. Los resultados indican que sigue habiendo proble- Los grupos con mayor gasto son los antipsicóti- mas de contaminación del aire en la ciudad, sobre todo los referidos a cos (6,8%), los inhalatorios adrenérgicos (5,7%) los altos niveles de NO 2. Por lo tanto, es necesario reforzar las medidas y los antiepilépticos (5,4%). Los diez primeros para reducir la contaminación a través de la disminución de la principal principios activos en recetas representan un fuente contaminante, el tráfico, no sólo para no superar los valores 31,4% de las recetas de las especialidades far- límite legalmente establecidos sino para acercarse a los valores reco- macéuticas. mendados por la Organización Mundial de la Salud (OMS). El contexto físico La calidad del agua Las condiciones de vivienda El desarrollo de los programas de vigilancia y control de la calidad del agua de consumo humano permite clasificar las variables evaluadas Las condiciones de la vivienda y del acceso a una (desinfección, condiciones sanitarias de las instalaciones y programas vivienda digna pueden repercutir en el estado de de autocontrol) como correctas y calificar las tres zonas de abasteci- salud tanto físico como mental de las personas y miento de Barcelona con valores de calidad conformes a la normativa. pueden generar desigualdades en salud. En 2014 se produjeron en la ciudad de Barcelona 3.055 Este año, la reducción normativa de la concentración máxima de plo- lanzamientos, la mayoría en viviendas de alquiler. mo permitida en el agua de consumo, que ha pasado de 25 μg/l a Resumen ejecutivo 10 μg/l, ha supuesto el aumento del número de otra parte, cabe destacar el suicidio, que se sitúa como la tercera causa 15 incidencias detectadas por este metal. Cualquier de muerte prematura en ambos sexos. persona residente en Barcelona puede verificar si el agua de su vivienda contiene un exceso de La esperanza de vida ha aumentado a 80,7 años en los hombres y a plomo solicitando una analítica de control gra- 86,6 años en las mujeres (era de 79,9 años en los hombres y de 85,7 tuita en la ASPB. años en las mujeres en 2012). La esperanza de vida de la población sin estudios es de aproximadamente 4 años menos respecto al total. Por Los comportamientos relacionados con la otra parte, también se observan desigualdades entre distritos: la espe- salud ranza de vida es muy inferior en Ciutat Vella respecto a toda Barcelona, casi 3 años menos en los hombres y 2 años menos en las mujeres. La movilidad Las enfermedades transmisibles Según la Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner de Barcelona de Barcelona (EMEF) en el año 2014 Las infecciones por VIH/sida se han llevado a cabo diariamente 6,6 millones Los dos últimos años se observa un descenso en la incidencia del VIH, de desplazamientos por Barcelona. El 72,2% a pesar de ello la afectación sigue siendo muy alta y es la tercera en- han sido desplazamientos internos y el 27,8% de fermedad de declaración obligatoria más frecuente en Barcelona, tras conexión. El 78,3% han sido realizados por per- la gonococia y la sífilis. Afecta en mayor medida hombres que tienen sonas residentes en la ciudad. Tanto en hombres relaciones homosexuales. Continúa observándose la disminución de los como en mujeres, el 60% de los desplazamien- casos diagnosticados con retraso, así como la tendencia al descenso de tos internos por Barcelona se hacen por mobili- los casos de sida. dad ocupacional (el 40% restante por motivos personales). El 80% de los desplazamientos de Las infecciones de transmisión sexual conexión son por movilidad ocupacional. El me- Desde el año 2007 se observa una tendencia creciente de la sífilis, la dio de transporte más utilizado en los desplaza- gonococia y el linfogranuloma venéreo. La mayor parte de los casos mientos internos es caminar, 51% en hombres ocurren en hombres jóvenes que tienen relaciones homosexuales. y 56% en mujeres. En cambio, en los desplaza- mientos de conexión el medio de transporte más La tuberculosis utilizado por los hombres es el transporte privado Durante el año 2014 se han detectado 300 casos de tuberculosis en (54%) y el medio más utilizado por las mujeres es personas residentes en la ciudad, 187 hombres y 113 mujeres. La inci- el transporte público (64%). dencia ha disminuido casi un 9% respecto al año anterior. La enferme- dad es más frecuente en Ciutat Vella, en población inmigrante y en los La alimentación saludable barrios con rentas más bajas. En el período de 2011 a 2014, un 3,9% de los Los trastornos crónicos chicos y un 6,6% de las chicas no desayunan an- tes de salir de casa, con una tendencia en ambos De entre los trastornos más prevalentes destacan, según la Enquesta sexos a la reducción de estos porcentajes. de Salut de Catalunya por Barcelona, la tensión arterial alta (25,2% de la población) y el colesterol elevado en sangre (21,2% de la La salud población). También son importantes los trastornos crónicos que limitan la capacidad funcional, como el dolor de espalda lumbar La esperanza de vida y la mortalidad (23,5%), cervical (18,0%) y la artrosis (23,2%); la prevalencia de estos trastornos en las mujeres duplica la de los hombres. La depresión En 2013 en los hombres la principal causa de y/o ansiedad es el quinto trastorno (18,2%) y su prevalencia en las muerte prematura, y evitable, sigue siendo el mujeres duplica la de los hombres. Entre los niños menores de 15 años cáncer de pulmón, pero con tendencia a dismi- los principales trastornos crónicos son la bronquitis crónica (9,5%), nuir. En las mujeres, en cambio, la mortalidad la otitis de repetición (8,8%), la enuresis (8,0%), las alergias crónicas por cáncer de pulmón muestra una tendencia (6,2%) y las deficiencias visuales (5,0%), todas ellas con pocas creciente y continuada en los últimos años. Por diferencias por sexo. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2014 Resumen ejecutivo Resumen ejecutivo 16 El estado de salud percibido de Catalunya 2011-2015 prioriza la prevención del suicidio ponien- do énfasis en la mejora de las patologías crónicas que son factor de Se mantiene la mala salud autopercibida durante riesgo de suicidio, tales como la depresión. Dentro de este marco se el período 2011-2014. En los hombres el por- ha elaborado el código riesgo de suicidio, que se puso en marcha en centaje se mantiene alrededor del 14,5% y en junio de 2014. El despliegue progresivo de las rutas asistenciales está las mujeres se estabiliza durante los dos últimos permitiendo fundamentar la atención con un manejo compartido entre años alrededor del 20%. Sin embargo las dife- todos los servicios de salud del territorio. rencias en la mala salud autopercibida entre per- sonas ocupadas y desocupadas en ambos sexos Con los datos de la Enquesta de Salut de Catalunya por Barcelona, se amplían durante los últimos dos años. se observan diferencias en la mala salud mental entre personas ocu- padas y desempleadas, especialmente en los hombres: en los últimos La obesidad y el sobrepeso tres años la prevalencia de mala salud mental de los desempleados triplica la de los ocupados. En las mujeres estas diferencias no siguen El sobrepeso en el periodo 2011-2014 es del un patrón tan claro y son más pronunciadas en los años 2011 y 2013. 19,8% en los hombres y del 25,9% en las mu- jeres, mientras que en obesidad, los valores son Los centros de atención primaria han notificado 317 trastornos de sa- ligeramente superiores en los hombres (13,8%) lud mental relacionados con el trabajo a la Unitat de Salut Laboral de que en las mujeres (12,8%). Se observa una Barcelona, sin variación respecto al año anterior. Se trata de trastornos tendencia al aumento del normopeso en ambos mayoritariamente de tipo ansioso y depresivo, la mayoría de los cuales sexos. El exceso de peso en niños y jóvenes de han afectado a mujeres (69,7%). edades comprendidas entre los 0 y los 18 años ha sido superior entre los chicos, con un 25,2%, Las adicciones frente al 17,6% de las chicas. En los centros de atención y seguimiento de las drogodependencias (CAS) se ha registrado un total de 4.252 inicios de tratamientos. La La salud sexual y reproductiva mayoría de inicios de tratamiento corresponden a hombres (73,4%). Siguiendo la tendencia de los últimos años, la principal sustancia por la Desde la bajada que se produjo en el año 2009, que se pidió tratamiento en los CAS de la red pública de Barcelona fue la fecundidad de las mujeres en edad fértil se ha el alcohol (45%), seguido de la cocaína (17%), la heroína y otros opiá- mantenido estable, hasta este año, en que se ha ceos (17%) y el cannabis (10%). A pesar de que en los últimos años la observado un ligero descenso de la fecundidad. cifra de sobredosis mortales por reacción aguda adversa a drogas ha En cambio, los abortos habían crecido hasta el ido disminuyendo, se han tomado medidas para reducirlas aún más, ya año 2008 y se habían mantenido estables hasta que un 5% de las sobredosis que inicialmente no son mortales acaban este año 2014, en que han disminuido. finalmente produciendo la muerte. En las adolescentes, tanto los abortos como la La salud laboral fecundidad han disminuido en 2014 y se han si- tuado en tasas inferiores a las de los años 2003 Los indicadores de salud laboral se han estabilizado respecto al año y 2004. A pesar de esta disminución global, los 2014. Las lesiones por accidentes de trabajo graves han disminuido embarazos adolescentes se distribuyen de forma y las leves han aumentado, siguiendo las tendencias de los últimos desigual en los barrios de la ciudad y muestran años. Las enfermedades profesionales han variado muy poco, con un un patrón asociado a la pobreza de los barrios. ligero aumento de las que cursaron con baja y un ligero descenso de las que lo hicieron sin baja. Las enfermedades relacionadas con el tra- La salud mental y las adicciones bajo se han mantenido estables. Las lesiones por accidentes de trabajo in itinere siguen siendo las más frecuentes entre las lesiones graves y La salud mental mortales. La patología musculoesquelética es la más habitual de las Los centros de salud mental de adultos han aten- enfermedades profesionales, y los trastornos ansiosos y depresivos son dido a 42.704 personas, y los centros de salud las enfermedades relacionadas con el trabajo que más a menudo se mental infantil y juvenil a 10.517. El Pla de Salut identifican los centros de atención primaria. Executive Summary Las lesiones por colisión de tráfico Las desigualdades en salud en los barrios 17 En 2014 se han producido en la ciudad de Barce- Una de las estrategias para reducir las desigualdades en salud consis- lona 8.766 colisiones de tráfico, que han ocasio- te en focalizar las políticas en los grupos más desfavorecidos. El Urban nado víctimas y han tenido como consecuencia HEART es un instrumento que permite obtener una matriz de indicado- 11.380 personas lesionadas y 31 personas muer- res que resumen en un formato visual muy sencillo e intuitivo –en base a tas durante las primeras 24 horas después de la los colores de los semáforos– las desigualdades entre áreas, y que se ha colisión. Globalmente, no se observan cambios aplicado a los barrios con distintos indicadores de salud y de sus determi- importantes en la cifra de personas lesionadas, nantes. En la matriz se puede observar como en algunos barrios predo- en cambio la de personas muertas aumenta un minan los indicadores con resultados más favorables (color verde), como 40,9% (ha pasado de 22 en 2013 a 31 en 2014) en la mayoría de los barrios del distrito de Sarrià-Sant Gervasi, mientras que en otros predomina el color rojo, como en la mayoría de los barrios del distrito de Nou Barris. Este instrumento permitirá identificar aquellos barrios con peores indicadores de salud y sus determinantes para poner allí el foco con el objetivo de reducir las desigualdades en salud. Executive Summary The socioeconomic context primary-level studies continues to drop and that with university-level studies continues to rise, following the trends from previous years. Sociodemographic conditions The domestic context: violence against women According to the Municipal Population Census, in 2014, Barcelona was home to 1,613,281 The municipal service that provides specific care for women who are people: 764,590 men (47.4%) and 848,691 the victims of domestic violence that may also affect their children has women (52.6%). The number of people aged attended to 1,345 women (15% more than in 2012). In 58% of the between 15 and 44 continued to fall. The num- cases, the women were of Spanish nationality, a similar figure to 2012, ber of people from other countries has remained and the remaining 42% were mainly from Latin America and, to a relatively stable in recent years, although there lesser degree, Northwest Africa. is an ongoing increase in the number of people born in Europe and other developed countries The economic context and a decrease in those born in South and Cen- tral America, after some years of growth for the The employment rate and the percentage of people receiving unem- latter two groups. In 2014, 20,186 men and ployment benefit have decreased slightly for men and increased for 68,405 women aged 65 or over lived alone; women, while the active population has fallen for both men and wo- of these, 54.8% and 68.9% respectively were men, and unemployment levels continue to be high. Long-term unem- aged 75 or over. The percentage of people with ployment has increased and is more common among older people, La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2014 Executive Summary Executive Summary 18 particularly women. In 2014, there were more socioeconomic level, i.e. the presence of double health coverage (pri- unemployed people not receiving any type of vate and public). Cancer was diagnosed in 4.9 women for every 1,000 benefit or support (in December 2014, this was who came for a mammogram. 47.6% of all unemployed people). At the same time, new contracts were mainly temporary, with Community participation a slight decrease in temporary contracts compa- red to 2013 and more of these among women Community participation is not only advisable, but also necessary for and younger people. the success of public health measures. For community strategies such as those implemented in Barcelona through the “Salut als Barris” pro- Living conditions: child vulnerability gramme, participation is a key part of the process, together with colla- boration between different sectors. In 24 of the city’s districts, the Agen- The situation of families with young children va- cia de Salud Pública de Barcelona (ASPB) is involved in community action ries greatly depending on the level of income, aimed at promoting health. Spaces for debate and dialogue that involve the place of residence, the employment situation public services and organisations are also needed in order to ascertain and the parents’ level of studies. Inequality bet- health needs and decide how to tackle them. The ASPB participates in ween different areas can clearly be seen in terms the city’s 10 health councils, as well as in 13 city steering groups. of material deprivation, as severe material depri- vation is 7.4 times higher overall in low-income Healthcare services districts than in the high-income districts grou- ped together. Primary healthcare Primary healthcare is the healthcare system’s first point of contact with Public health measures patients. Primary healthcare services provided coverage to 70.1% of the total assigned population (65.2% of men and 74.6% of women), Vaccinations with an average of 3.4 GP and paediatrician appointments per person School vaccination programmes have been trans- per year. ferred to primary healthcare teams. The assess- ment of the pilot scheme using vaccination rates Emergency healthcare showed the transfer to have been successful, al- In 2014, 638,968 emergencies were dealt with, 2% more than in though with a recommendation for closer moni- 2013. The overall emergency rate was 341 (338 in 2013). Barcelona toring of schools where the coverage is below has an emergency healthcare plan with mechanisms to classify the de- 77%. mand and implement circuits that channel emergencies to the most suitable hospital or outpatient centre, in accordance with the needs “Salut als Barris” (Healthy Districts) of each case. The implementation of protocols and of codes such as Programme ‘heart attack’, ‘stroke’ and ‘multiple trauma’ help to improve immedia- The programme has helped to consolidate or, in te care and follow-up of affected patients. some cases, to establish, initiative groups in each district where it has been introduced. Campaigns Specialised hospital care have been launched for children, young people, In Barcelona, the most common causes of hospitalisation are still di- adults and the elderly, exploiting local assets and seases of the nervous system and sensory organs and circulatory sys- with a focus on participation.They have been tem disorders. Among women, obstetrics admissions are also a major carried out in 13 of the city’s 73 districts: Poble- cause and the third most common. In terms of admissions, 55% are sec; Les Roquetes; Ciutat Meridiana; Torre Baró; for surgical procedures, and half of these are major outpatient surgery, Vallbona; Santa Caterina, Sant Pere i la Ribera; a growing area that offers greater quality to patients and improved Bon Pastor; Baró de Viver; Barceloneta; El Raval; efficiency. El Besòs i el Maresme; La Verneda i la Pau and Trinitat Nova. Social-healthcare Continuing with the process of adapting the social-healthcare net- Breast cancer screening programme work, efforts have been made to consolidate and increase subacute Participation has remained at around 50%, but units which provide integrated assistance to people with known long- with large differences according to the district’s term chronic illnesses, who require hospitalisation and increased in- Executive Summary termediate resources due to acute exacerbations zards in food or materials in contact with food. The foods most com- 19 or a worsening of their condition. This care is monly involved were fishery products with chemical contaminants. The provided for people who are receiving ongoing most common hazards were chemical (mercury, cadmium, aromatic treatment or require ongoing clinical supervision, amines, aflatoxins and lead) followed by biological hazards (salmonella, with the objective of clinical stabilisation and in- Listeria, Escherichia coli, etc.). tegrated rehabilitation. Air quality Pharmaceutical services The Àrea Integral de Salut (AIS) Dreta is the Environmental quality is also another important factor with a bearing area with the highest percentage of electronic on health, as people’s physical surroundings have an impact on their prescription use (96.5%), followed by AIS Nord quality of life. The ASPB monitors the city’s main air quality parameters (93.5%), and then by AIS Litoral Mar (93.47%) on an ongoing basis, activating the necessary mechanisms in the case and AIS Esquerra (93.2%). of pollution alerts or particular situations, and drawing up the annual air quality report for Barcelona. Within this framework, work is done to The groups of pharmaceuticals with the hig- control and record the 12 atmospheric pollutants, in accordance with hest number of prescriptions are antipsychotics the requirements laid down by state and European law. The results (6.8%), adrenergic inhalants (5.7%) and antiepi- show that the city continues to experience problem levels of pollutants, leptics (5.4%). The top ten active substances in especially as regards the high levels of NO2. Measures must therefore be prescriptions represent 31.4% of prescriptions of reinforced to reduce pollution by reducing the main source — traffic — medicinal products. not only to bring it within the legally-established limits but also to reach the values recommended by the World Health Organisation (WHO). The physical context Water quality Housing conditions Drinking water monitoring and quality control programmes have been Housing conditions and access to decent hou- developed to make it possible to establish whether the different varia- sing can affect both physical and mental health bles (disinfection, sanitary conditions of facilities and self-control pro- and give rise to health inequalities. In 2014, the- grammes) are adequate and to assign quality indicators to Barcelona’s re were 3,055 evictions in the city of Barcelona, three water supply areas in accordance with legislation. the majority from rented accommodation. The number of people sleeping on the streets and li- Again in 2014, the legislative reduction in the maximum allowed con- ving in squatter settlements has fallen, although centration of lead in drinking water, which went from 25 μg/l to 10 μg/l, this has been due to an increase in resources for meant an increase in the number of incidents detected for this metal. these groups. In Barcelona, 3.4% of the popu- Barcelona residents may check that the levels of lead in their drinking lation (54,290 people) are on the Habitatge de water fall within safe values by requesting a free analysis from the ASPB. Protecció Oficial (HPO) waiting list, and some of these people have benefited from the 527 ho- Behaviour with an impact on health mes provided by the HPO. The number of people receiving building renovation grants has conti- Mobility nued to fall, as has the number of people recei- ving housing benefits through the Lloguer Just According to Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner (EMEF) for Barce- (Fair Rental) programme. However, emergency lona, in 2014 there were 6.6 million journeys each day in the city. Of grants have increased as this area now includes these, 72.2% were journeys inside Barcelona and 27.8% beyond the benefits for the long-term unemployed. city. 78.3% of the journeys were made by city residents. Both for men and women, 60% of internal journeys were for work, and the remai- Food safety ning 40% for personal reasons. 80% of journeys beyond the city were for work reasons. The most common means for internal journeys was In 2014, 62 food alerts were investigated (com- walking; 51% for men and 56% for women. Meanwhile, for journeys pared to 47 in 2013) to avoid public health risks beyond the city, the most common means used by men was private as a result of physical, chemical or biological ha- transport (54%) while for women it was public transport (64%). La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2014 Executive Summary Executive Summary 20 Healthy diet Tuberculosis During 2014, 300 cases of tuberculosis were detected in people resi- Between 2011 and 2014, 3.9% of boys and dent in the city; 187 of them male and 113 female. This represents a 6.6% of girls did not have breakfast before lea- decrease of almost 9% compared to the previous year. The disease is ving home, although both of these percentages most common in Ciutat Vella, among the immigrant population and in are on a downward trend. low-income districts. Health Chronic illnesses Life expectancy and mortality According to the Catalonia Health Survey for Barcelona, the most relevant illnesses are high blood pressure (25.2% of the population) In 2013, the main cause of avoidable prematu- and high blood cholesterol (21.2 percent of the population). Chronic re death for men continued to be lung cancer, illnesses with an impact on functional capacity are also significant, but with a downward trend. For women, breast such as lower back pain (23.5%), neck pain (18.0%) and osteoarthritis cancer continued to be the leading cause, while (23.2%), with double the amount of cases in women compared to men. lung cancer shows a continued growing trend Depression and/or anxiety is the fifth most common disorder (18.2%), over recent years. Suicide was also an important also twice as common in women compared to men. Among children factor and the third most common cause of pre- under the age of 15, the main chronic illnesses are chronic bronchitis mature death among both males and females. (9.5%), recurrent otitis (8.8%), enuresis (8.0%), chronic allergies (6.2%) and sight impairments (5.0%), none of which show significant gender Life expectancy has increased to 80.7 years for differences. men and 86.6 for women (in 2012, these figures were 79.9 and 85.7 respectively). The life expec- Perceived State of Health tancy for the least-educated population is appro- ximately 4 years lower than the overall figure. The levels of poor perceived state of health remained stable in the Furthermore, there are also inequalities between districts: the life expectancy is significantly lower period 2011-2014. Among men, the percentage remained at around in Ciutat Vella compared to Barcelona as a whole; 14.5% and among women it has levelled off at around 20% over the almost 3 years lower for men and 2 for women. past two years. However, the differences in poor self-perceived health between the employed and the unemployed, both men and women, Communicable diseases have widened over the past two years. HIV/aids infections Obesity and overweight Although a drop in the incidence of HIV has been observed over the past two years, the number of In the period 2011-2014, overweight stood at 19.8% for males and cases remains very high and it is the third most 25.9% for women, while obesity levels were slightly higher for men common notifiable disease in Barcelona, after (13.8%) than for women (12.8%). A growing trend was seen in nor- gonorrhoea and syphilis. The population most mal weight for both males and females. Overweight in children and affected is men who have same-sex relations. adolescents aged 0 to 18 years was higher in boys, at 25.2%, compa- There continues to be a decrease in late testers red to 17.6% for girls. and in cases of AIDS. Sexual and reproductive health Sexually transmitted diseases Since 2007, there has been a growing trend in Since the drop seen in 2009, pregnancies in women of fertile age had syphilis, gonorrhoea and lymphogranuloma ve- remained stable until this year, when a slight decrease has been obser- nereum. Most cases occur in young men who ved. Abortions rose until 2008 and then remained stable until 2014, have same-sex relations. when there was a decrease. Executive Summary In adolescents, both abortions and pregnancies fact that in recent years the number of fatal overdoses due to adverse 21 dropped in 2014 and are currently at levels lower drug reactions has decreased, measures have been implemented to than those seen in 2003 and 2004. Despite this reduce the numbers even further, as 5% of initially non-fatal overdoses overall drop, adolescent pregnancies are une- result in death. qually distributed among the city’s districts and a correlation can be seen with poverty levels. Occupational health Mental health and addictions Occupational health indicators remained stable for 2014. There was a decrease in serious occupational accidents and an increase in minor Mental health accidents, following the trend over recent years. There was very little Adult mental health centres have attended to variation as regards occupational diseases, with a slight increase in tho- 42,704 people, and child and juvenile mental se which result in time off work and a slight decrease in those which health centres to 10,517 people. The 2011-2015 do not. Work-related diseases remained stable. Injuries sustained on Health Plan for Catalonia prioritises suicide pre- the way to and from work continue to be the most common type of vention, stressing the importance of improving serious and fatal injury. Musculoskeletal disorders continue to be the chronic illnesses that are risk factors, such as de- most common type of occupational disease, while anxiety and depres- pression. The suicide risk code, implemented in sion are the work-related illnesses most frequently identified in primary June 2014, was developed within this context. The healthcare centres. progressive implementation of clinical pathways is making it possible to promote shared healthcare Injuries due to road traffic accidents between all the region’s health services. In 2014 in the city of Barcelona, there were 8,766 road traffic acci- The data from the Catalonia Health Survey for dents involving victims, resulting 11,380 injuries and 31 deaths within Barcelona show differences in mental health bet- the first 24 hours of the accident. Overall, there were no significant ween employed and unemployed people, espe- differences in the number of people injured, although the number of cially among men: in recent years, poor mental deaths has increased to 40.9% (this figure has grown from 22% in health has been three times as high amongst 2013 and 31% in 2014). unemployed compared to employed men. This pattern is not as clear for women, with the most Health inequalities between neighbourhoods pronounced difference seen in 2011 and 2013. One of the strategies used to reduce health inequalities is to focus poli- Primary healthcare centres have informed the cies on the most disadvantaged groups. Urban HEART is an instrument Barcelona Occupational Health Unit of 317 that uses different health indicators and their determinants to produce work-related mental health disorders, with no a matrix which can be applied to districts and provides a simple, easy to variation compared to the previous year. These understand visual summary (using traffic light colours) of the inequa- disorders are mainly anxiety and depression, and lities between areas. The matrix shows a prevalence of indicators with mostly affect women (69.7%). favourable results (those in green) in certain districts, such as most of the those in the Sarrià-Sant Gervasi area, while others, for example Addictions most of the neighboourhoods in the Nou Barris area, show mainly red The Centres d’Atenció i Seguiment (CAS) for indicators. This instrument makes it possible to identify districts with drug dependency recorded a total of 4,252 the worst health indicators and their determinants, in order to focus people beginning treatment, most of whom policies on these areas with the aim of reducing health inequalities. were men (73.4%). Following the trend of recent years, the main substance requiring treatment in Barcelona’s public CAS was alcohol (45%), followed by cocaine (17%), heroine and other opiates (17%) and cannabis (10%). Despite the La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2014 Indicadors per districtes: metodologia Indicadors per districtes: metodologia 22 La salut en xifres La salut reproductiva Aquest document incorpora les dades específi- A partir del registre de naixements de l’Agència de Salut Pública de Bar- ques, corresponents a la salut global a la ciutat de celona (ASPB), es calculen els indicadors següents: Barcelona per l’any 2014. Les dades apareixen en - Taxa de natalitat per 1.000 habitants: nombre de naixements dividit el mateix ordre en què s’ordena la informació a pel total de la població i multiplicat per 1.000. l’Informe La salut a Barcelona 2014: el context so- cioeconòmic, el context físic i els comportaments - Taxa de fecunditat per 1.000 dones (en diferents grups d’edat): nom- relacionats amb la salut i la salut. bre de naixements dividit pel nombre de dones del grup d’edat i multiplicat per 1.000. A continuació hi ha la informació detallada corresponent a tots els deu districtes de Barcelona Es presenten també indicadors de naixements en dones de menys de i detallada també per àrees integrals de salut (AIS). 15-49 anys, en dones de més de 15-19 anys, amb tots dos pares de fora de l’Estat espanyol, amb pare o mare de fora de l’Estat espanyol, amb Els indicadors de població baix pes en néixer i amb prematuritat, i per edat gestacional). Per als denominadors s’ha utilitzat la lectura del padró continu del 2000 per a A partir de les dades dels padrons municipals l’any 2000, el cens de població del 2001 per als anys 2001 i 2002, una d’habitants es calculen els indicadors següents: estimació del cens de l’any 2001 per a l’any 2003, i les lectures del padró continu dels anys 2004 a 2014 per a aquests anys. - Nombre d’habitants segons el sexe i el grup d’edat. La tuberculosi - Índex de dependència senil: població de 65 anys o més dividit per la població d’entre 15 i Es presenten les taxes segons el sexe i estandarditzades per edat (mèto- 64 anys i multiplicat per 100. de directe) per 100.000 habitants diferenciant tres grups: tuberculosi au- tòctons, tuberculosi immigrants i tuberculosi total. La font d’informació - Índex de sobreenvelliment: població de 75 utilitzada és el registre de tuberculosi de l’ASPB del 2014. La població anys o més dividit per la població de 65 anys o de referència utilitzada per a estandarditzar les taxes és la del padró més i multiplicat per 100. municipal d’habitants de l’any 1996. - Nombre i percentatge de gent gran que viu sola segons el sexe i el grup d’edat. El VIH - Percentatge de població segons el nivell d’instrucció, per persones de 16 anys i més. Es presenten les taxes segons el sexe i estandarditzades per edat per 100.000 habitants. Es diferencien tres grups: VIH autòctons, VIH immi- Sobre aquest últim indicador, l’any 2007 hi va ha- grants i VIH total. La font d’informació utilitzada és el registre de VIH de ver un canvi en la codificació del nivell d’estudis l’ASPB del 2014. La població de referència utilitzada per a estandarditzar i totes les dades s’han tornat a calcular sobre les taxes és la del padró municipal d’habitants de l’any 1996. aquesta nova codificació. S’ha fet l’equivalència dels codis antics als nous per anys anteriors al 2007. La mortalitat 23 Els indicadors calculats són els següents: - Taxa bruta de mortalitat per 100.000 habitants. - Taxa estandarditzada per edat (mètode direc- te) de mortalitat per 100.000 habitants. - Taxa estandarditzada per edat (mètode direc- te) d’anys potencials de vida perduts (APVP) per (100.000) habitants entre 1 i 70 anys. - Esperança de vida en néixer. Es presenten també les taxes estandarditzades per edat (mètode directe) de les quatre prime- res causes de mortalitat per sexes, en tres grups d’edat: de 15 a 44 anys, de 45 a 74 anys i de 75 anys o més. La font d’informació utilitzada és el registre de mortalitat de l’ASPB. A partir del 2003 les dades provenen del Departament de Salut. La població de referència utilitzada per a estandar- ditzar les taxes per edat és la del padró municipal d’habitants de l’any 2001. Per als denominadors de les taxes dels anys interpadronals s’han utilit- zat estimacions de la població. Les estimacions dels indicadors han estat realitzades mitjançant l’aplicació SISALUT i poden presentar variacions respecte a informes anteriors. Àrees integrals de salut Barcelona s’organitza en quatre àrees integrals de salut (AIS) per tal de millorar l’assistència sa- nitària: Barcelona Nord, Dreta, Mar i Esquerra. Es presenten també les taules seguint un esquema similar a les dels districtes. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2014 Evolució dels indicadors per districte de població i mortalitat Presentació 25 Resum executiu Resumen ejecutivo Executive Summary Indicadors per districtes: metodologia Evolució dels Indicadors per districte de població i mortalitat Districte I. Ciutat Vella Districte II. Eixample Districte III. Sants-Montjuïc Districte IV. Les Corts Districte V. Sarrià-Sant Gervasi Districte VI. Gràcia Districte VII. Horta-Guinardó Districte VIII. Nou Barris Districte IX. Sant Andreu Districte X. Sant Martí Indicadors per districte de Tuberculosi, VIH, salut sexual i reproductiva de 2014 Àrees integrals de salut Els determinants socioeconòmics La salut: mortalitat i salut sexual i reproductiva La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2014 Districte I. Ciutat Vella Districte I. Ciutat Vella 26 Districte I. Taula I. Evolució de la població i indicadors sociodemogràfics. Ciutat Vella, 1991-2014. 1991 2001 2013 2014 Població 0-14 anys Homes 5.031 11,9% 4.309 10,2% 5.799 10,5% 5.707 10,6% Dones 4.586 9,5% 3.947 9,2% 5.313 10,9% 5.273 10,9% 15-44 anys Homes 17.425 41,2% 21.280 50,3% 30.930 56,2% 30.077 55,7% Dones 15.921 32,9% 17.730 41,3% 24.163 49,4% 23.740 49,2% 45-64 anys Homes 11.425 27,0% 9.272 21,9% 12.227 22,2% 12.299 22,8% Dones 12.311 25,5% 8.517 19,9% 10.367 21,2% 10.402 21,6% 65-74 anys Homes 5.214 12,3% 4.297 10,2% 3.067 5,6% 3.024 5,6% Dones 8.315 17,2% 5.761 13,4% 3.368 6,9% 3.400 7,0% 75 anys o més Homes 3.174 7,5% 3.120 7,4% 2.980 5,4% 2.863 5,3% Dones 7.210 14,9% 6.944 16,2% 5.717 11,7% 5.452 11,3% Total Homes 42.269 100% 42.278 100% 55.003 100% 53.970 100% Dones 48.343 100% 42.899 100% 48.928 100% 48.267 100% Índex de dependència senil1 Homes 29,1% 24,3% 14,0% 13,9% Dones 55,0% 48,4% 26,3% 25,9% Índex de sobreenvelliment2 Homes 37,8% 42,1% 49,3% 48,6% Dones 46,4% 54,6% 62,9% 61,6% Gent gran que viu sola3 65-74 anys Homes 629 12,1% 861 17,7% 713 23,2% 690 22,8% Dones 2.569 30,9% 1.870 28,5% 924 27,4% 937 27,6% 75-84 anys Homes 441 16,5% 529 19,9% 540 23,9% 520 24,3% Dones 2.350 41,5% 2.585 46,3% 1.418 40,0% 1.337 40,0% 85 anys o més Homes 92 18,5% 181 27,0% 210 29,2% 207 28,8% Dones 506 32,8% 1.047 49,9% 1.133 52,2% 1.076 51,0% Nivell d’instrucció4 Sense estudis Homes 30,2% 16,0% 6,3% 5,8% Dones 42,2% 24,4% 9,7% 8,9% Estudis primaris Homes 35,0% 37,4% 29,1% 28,3% Dones 33,1% 35,0% 23,3% 22,7% Estudis secundaris Homes 13,9% 16,2% 21,1% 21,2% Dones 10,5% 14,0% 18,5% 18,7% Batxillerat i FPII Homes 14,3% 18,3% 19,9% 20,0% Dones 9,1% 14,6% 19,4% 19,5% Universitaris Homes 5,8% 11,4% 23,6% 24,7% Dones 4,5% 11,3% 29,0% 30,2% No consta Homes 0,8% 0,7% 0,0% 0,0% Dones 0,6% 0,7% 0,0% 0,0% Població nascuda a l’estranger 4.222 4,3% 18.775 21,1% 51.178 49,2% 51.159 50,0% Font: Padró municipal d’habitants de l’any 1996, cens de població de l’any 1991 i 2001, i lectura del padró continu dels anys 2006, 2011 i 2014. Ajuntament de Barcelona. 1L’índex de dependència senil indica la proporció que representen els pensionistes sobre el total de persones en edat de treballar. Es calcula amb la següent fórmula: (persones de 65 anys i més / persones entre 15 i 64 anys)*100. 2L’índex de sobreenvelliment indica la proporció de persones de 75 anys i més sobre el col·lectiu de 65 anys i més. Es calcula amb la següent fórmula: (persones de 75 anys i més / persones de 65 anys i més) x 100 habitants. 3Es mostren els resultats per a l’any 2000. 4Nivell d’instrucció en persones de 16 anys i més. Districte I. Ciutat Vella Districte I. Taula II. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe. 27 Ciutat Vella, 2004-2013. Homes 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Defuncions 573 647 516 546 530 421 489 467 457 400 Taxa bruta x 100.000 hab. 982,4 1.071,4 838,9 898,7 893,6 721,8 885,5 848,5 820,6 727,2 Taxa estandarditzada2 x 100.00 0 hab. 1.595,4 1.818,1 1.550,6 1.564,0 1.612,7 1.287,8 1.497,9 1.463,2 1.443,8 1.268,9 Taxa APVP3 estandarditzada 7.497,2 7.975,5 5.483,8 6.146,9 5.640,3 4.917,6 6.101,7 4.934,8 5095 4.215,6 Esperança vida en néixer 74,3 73,1 76,3 75,2 75,1 77,7 75,8 76,7 77,0 78,0 Dones Defuncions 549 530 509 483 504 456 497 437 454 451 Taxa bruta x 100.000 hab. 1.063,7 1.004,2 962,0 913,6 958,6 879,7 993,0 889,3 916,9 921,8 Taxa estandarditzada2 x 100.00 0 hab. 834,6 812,8 781,8 731,7 782,3 708,5 825,6 708,2 742,4 752,7 Taxa APVP3 estandarditzada 2.823,2 2.735,5 2.687,4 1.871,9 2.344,9 2.212,4 2.417,0 2.722,2 2.722,2 2.106,0 Esperança vida en néixer 82,8 83,2 83,8 84,9 84,0 84,9 83,6 84,8 84,0 84,5 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 2 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 3 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 4 La població de referència per estandardit- zar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 5 APVP: anys potencials de vida perduts entre l’1 i els 70 anys. Districte I. Taula III. Evolució de la mortalitat en la població de 15 a 44 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 15 a 44 anys. Ciutat Vella, 2003-2013. Homes 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Suïcidi 11,2 6,1 10,2 5,1 11,4 16,8 6,7 5,0 11,4 7,7 3,5 Sobredosis 38,4 32,0 21,6 21,5 8,6 10,4 12,3 17,4 9,6 18,2 5,6 Accidents de trànsit 9,6 3,7 7,5 5,4 13,1 5,3 4,3 5,3 2,4 3,1 6,1 Sida 22,9 28,8 38,9 8,8 14,0 8,7 8,7 18,8 0,0 8,6 11,7 Malaltia isquèmica del c or 0,0 11,9 2,1 0,0 11,5 5,0 0,0 2,6 0,0 0,0 8,9 Cirrosis 3,7 6,2 5,8 8,1 5,7 3,1 3,1 5,8 3,2 2,5 0,0 Totes les causes 169,3 143,6 155,3 97,6 128,4 101,8 66,9 96,5 84,0 92,0 76,7 Dones Càncer de mama 0,0 4,1 0,0 0,0 4,2 0,0 0,0 3,7 0,0 3,7 4,3 Suïcidi 13,5 4,5 0,0 3,1 0,0 4,3 6,6 0,0 6,9 0,0 0,0 Sida 35,6 11,6 7,5 8,2 12,2 8,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 Malalatia cerebrovascula r 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 3,7 0,0 4,5 0,0 0,0 Càncer de pulmó 0,0 4,5 0,0 4,2 0,0 0,0 0,0 0,0 4,5 0,0 0,0 Cirrosis 8,6 4,1 4,4 8,5 0,0 0,0 2,9 8,9 3,6 0,0 4,3 Totes les causes 100,9 58,3 64,4 63,3 44,7 49,1 52,8 27,4 53,5 51,3 35,0 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2014 Districte I. Ciutat Vella Districte I. Ciutat Vella 28 Districte I. Taula IV. Evolució de la mortalitat en la població de 45 a 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 45 a 74 anys. Ciutat Vella, 2004-2013. Homes 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 C àncer de pulmó 143,9 311,1 195,7 214,0 262,4 235,1 242,0 242,1 168,9 264,5 Malaltia isquèmica del cor 176,1 154,2 131,8 112,9 181,1 126,4 206,3 110,7 199,6 107,4 C àncer de còlon 41,8 36,0 31,6 20,7 35,8 39,1 52,6 30,9 54,5 35,6 C irrosi 122,9 83,1 103,7 48,3 123,0 106,1 87,6 93,7 112,0 54,9 M alaltia cerebrovascular 60,5 97,0 77,0 78,2 27,8 85,2 91,6 21,3 96,5 54,0 Totes les causes 1.753,5 1.946,4 1.493,7 1.564,2 1.685,7 1.435,3 1.786,8 1.434,3 1.454,8 1.412,2 Dones Càncer de mama 47,0 24,9 59,8 13,7 34,3 35,7 66,4 76,3 48,6 41,4 Càncer de pulmó 31,9 60,1 34,8 37,0 39,4 30,3 78,1 52,7 48,9 75,7 C àncer de còlon 27,1 35,6 19,6 8,9 33,1 28,4 15,7 24,1 7,5 32,8 M alaltia cerebrovascular 21,6 24,7 14,2 42,9 66,7 0,0 32,4 28,2 19,4 44,6 M alaltia isquèmica del cor 14,7 37,9 52,4 44,1 37,9 33,1 24,4 28,1 18,9 28,5 T otes les causes 600,6 640,0 590,7 521,8 548,7 492,7 740,9 553,7 565,9 618,1 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. Districte I. Taula V. Evolució de la mortalitat en la població de més de 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de més de 74 anys. Ciutat Vella, 2004-2013. Homes 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 M alaltia isquèmica del cor 793,2 1.001,8 1.320,1 890,3 852,1 566,1 559,9 552,9 1.286,0 855,8 B ronquitis i MPOC 562,1 768,0 936,3 1.104,5 837,6 385,9 738,5 871,3 660,4 754,6 M alaltia cerebrovascular 883,9 957,1 748,4 953,4 748,6 415,5 377,0 516,3 595,7 472,8 Càncer de pulmó 484,5 657,1 399,5 557,1 348,6 388,1 472,9 379,9 459,6 501,8 D emència senil 149,5 214,8 388,9 349,9 213,7 246,8 642,2 625,9 358,3 363,5 T otes les causes 8.793,7 10.251,0 9.495,1 9.211,6 9.343,3 7.217,5 7.945,6 8.850,4 8.603,2 7.036,1 Dones Demència senil 406,3 329,9 380,4 370,1 419,2 303,1 452,2 349,3 387,7 448,7 M alaltia cerebrovascular 559,5 553,0 465,4 494,3 419,3 473,9 343,2 307,5 337,0 331,3 Malaltia d’Alzheimer 171,5 199,3 159,0 134,6 310,7 234,4 225,1 366,4 189,9 197,9 Malaltia isquèmica del cor 532,0 384,7 491,1 321,5 619,0 280,9 463,4 323,3 437,6 340,9 Insuficiència cardíaca 363,3 418,2 435,0 396,2 278,8 387,8 130,8 268,1 518,3 313,4 Totes les causes 5.733,4 5.388,5 5.286,7 5.107,1 5.495,2 4.958,6 5.360,2 4.722,7 5.008,3 5.030,5 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. Districte II. Eixample Districte II. Eixample Districte II. Taula I. Evolució de la població i indicadors sociodemogràfics. Eixample, 1991-2014. 29 1991 2001 2013 2014 Població 0-14 anys Homes 17.673 14,2% 13.835 12,2% 14.769 12,1% 14.860 12,1% Dones 16.701 11,1% 13.376 9,7% 14.024 9,8% 14.075 9,9% 15-44 anys Homes 54.986 44,2% 50.427 44,3% 54.085 44,2% 53.967 43,9% Dones 57.161 38,2% 52.156 38,0% 54.881 38,5% 54.615 38,4% 45-64 anys Homes 29.958 24,1% 27.626 24,3% 31.683 25,9% 31.951 26,0% Dones 36.785 24,6% 33.241 24,2% 37.122 26,1% 37.188 26,1% 65-74 anys Homes 12.678 10,2% 11.874 10,4% 10.720 8,8% 11.310 9,2% Dones 19.719 13,2% 17.111 12,5% 14.278 10,0% 14.896 10,5% 75 anys o més Homes 9.196 7,4% 10.082 8,9% 11.140 9,1% 10.877 8,8% Dones 19.425 13,0% 21.322 15,5% 22.178 15,6% 21.564 15,1% Total Homes 124.491 100% 113.844 100% 122.397 100% 122.965 100% Dones 149.791 100% 137.206 100% 142.483 100% 142.338 100% Índex de dependència senil1 Homes 25,8% 28,1% 25,5% 25,8% Dones 41,7% 45,0% 39,6% 39,7% Índex de sobreenvelliment2 Homes 42,0% 45,9% 51,0% 49,0% Dones 49,6% 55,5% 60,8% 59,1% Gent gran que viu sola3 65-74 anys Homes 884 7,0% 1.215 9,8% 1.567 14,6% 1.685 14,9% Dones 4.891 24,8% 4.711 25,9% 3.758 26,3% 3.946 26,5% 75-84 anys Homes 748 10,1% 1.005 13,2% 1.241 15,7% 1.188 15,7% Dones 4.431 30,5% 6.213 41,3% 5.255 38,9% 4.867 38,2% 85 anys o més Homes 216 12,2% 503 21,6% 703 21,6% 694 20,9% Dones 1.113 22,8% 2.732 41,2% 3.806 44,0% 3.889 44,1% Nivell d’instrucció4 Sense estudis Homes 13,4% 7,4% 3,8% 3,2% Dones 23,0% 12,4% 5,6% 5,0% Estudis primaris Homes 22,5% 19,9% 11,1% 10,6% Dones 28,3% 26,0% 15,5% 15,0% Estudis secundaris Homes 15,6% 16,3% 17,3% 17,6% Dones 15,6% 16,8% 17,2% 17,3% Batxillerat i FPII Homes 26,7% 29,0% 29,9% 29,5% Dones 19,0% 22,6% 25,0% 24,6% Universitaris Homes 20,1% 27,0% 37,9% 39,1% Dones 13,6% 21,7% 36,8% 38,1% No consta Homes 1,7% 0,4% 0,0% 0,0% Dones 0,5% 0,5% 0,0% 0,0% Població nascuda a l’estranger 9.134 3,2% 18.953 7,6% 63.707 24,1% 64.717 24,4% Font: Padró municipal d’habitants de l’any 1996, cens de població de l’any 1991 i 2001, i lectura del padró continu dels anys 2006, 2011 i 2014. Ajuntament de Barcelona. 1L’índex de dependència senil indica la proporció que representen els pensionistes sobre el total de persones en edat de treballar. Es calcula amb la següent fórmula: (persones de 65 anys i més / persones entre 15 i 64 anys)*100. 2L’índex de sobreenvelliment indica la proporció de persones de 75 anys i més sobre el col·lectiu de 65 anys i més. Es calcula amb la següent fórmula: (persones de 75 anys i més / persones de 65 anys i més) x 100 habitants. 3Es mostren els resultats per a l’any 2000. 4Nivell d’instrucció en persones de 16 anys i més. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2014 Districte II. Eixample Districte II. Eixample 30 Districte II. Taula II. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe. Eixample, 2004-2013. Homes 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Defuncions 1.365 1.448 1.320 1.315 1.285 1.227 1.296 1.217 1.292 1.245 Taxa bruta x 100.000 hab. 1.145,6 1.203,9 1.081,9 1.094,4 1.052,6 991,9 1.057,6 993,0 1.053,0 1.017,2 Taxa estandarditzada2 x 100.000 hab. 1.323,7 1.390,6 1.260,1 1.264,0 1.209,6 1.144,8 1.193,4 1.087,7 1.140,0 1.092,1 Taxa APVP3 estandarditzada 4.025,2 4.130,4 3.799,8 3.698,0 3.496,3 3.574,0 3.006,7 3.589,8 2.876,9 2.715,8 Esperança vida en néixer 78,4 78,2 79,0 79,2 79,4 79,9 79,8 80,4 80,6 81,2 Dones Defuncions 1.678 1.786 1.706 1.619 1.677 1.601 1.607 1.554 1.599 1540 Taxa bruta x 100.000 hab. 1.173,1 1.244,3 1.182,1 1.138,4 1.166,5 1.103,9 1.117,2 1.087,2 1.119,3 1.080,8 Taxa estandarditzada2 x 100.000 hab. 739,4 771,4 723,8 676,9 693,3 661,5 647,3 620,1 630,6 597,4 Taxa APVP3 estandarditzada 1.912,2 1.611,3 1.914,0 1.610,0 1.362,0 1.895,7 1.740,8 1.655,2 1.641,9 1.365,4 Esperança vida en néixer 84,8 84,8 85,2 85,8 85,9 85,8 85,9 86,5 86,3 86,9 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 2 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 3 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 4 La població de referència per estandardit- zar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 5 APVP: anys potencials de vida perduts entre l’1 i els 70 anys. Districte II. Taula III. Evolució de la mortalitat en la població de 15 a 44 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 15 a 44 anys. Eixample, 2003-2013. Homes 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Suïcidi 3,9 13,7 12,7 3,5 13,8 3,5 6,3 10,7 17,0 11,3 10,6 Sobredosis 7,0 1,7 10,8 8,4 6,8 1,8 13,7 4,2 3,7 1,7 1,5 Accidents de trànsit 0,0 7,4 10,7 5,7 1,7 6,3 3,4 1,8 9,9 1,5 3,2 Sida 9,1 1,8 5,4 7,0 1,6 3,2 1,4 3,3 0,0 1,5 4,7 Malaltia isquèmica del c or 7,2 1,9 7,2 10,6 1,8 6,8 3,4 0,0 4,8 1,7 1,7 Cirrosis 0,0 1,9 0,0 5,2 1,7 1,7 0,0 0,0 0,0 0,0 3,0 Totes les causes 81,0 83,0 87,6 75,4 51,7 59,2 68,5 40,5 67,9 55,0 42,4 Dones Càncer de mama 3,3 1,7 5,0 6,6 5,0 3,4 5,0 6,5 0,0 1,5 0,0 Suïcidi 8,4 1,7 4,0 3,2 3,3 0,0 3,7 3,4 3,2 3,3 5,8 Sida 1,7 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 1,5 0,0 0,0 Malalatia cerebrovascula r 0,0 0,0 1,6 4,9 0,0 0,0 0,0 1,5 1,6 1,7 0,0 Càncer de pulmó 5,0 3,4 1,7 5,0 0,0 0,0 1,7 0,0 0,0 1,7 1,5 Cirrosis 1,7 0,0 0,0 3,3 0,0 0,0 0,0 3,4 0,0 1,6 0,0 Totes les causes 55,5 26,7 30,0 36,5 30,6 16,5 34,8 33,6 33,6 28,0 12,3 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. Districte II. Eixample Districte II. Taula IV. Evolució de la mortalitat en la població de 45 a 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 31 100.000 habitants de 45 a 74 anys. Eixample, 2004-2013. H omes 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Càncer de pulmó 167,9 158,8 174,2 164,0 145,8 119,1 172,8 156,6 140,6 123,8 Malaltia isquèmica del cor 147,6 118,8 108,1 77,3 91,4 136,6 97,5 88,4 90,2 86,0 Càncer de còlon 62,2 46,2 52,0 50,5 34,7 46,5 49,2 45,5 43,6 38,4 Cirrosi 49,2 41,9 21,6 33,5 34,5 37,7 46,4 44,1 10,4 21,9 Malaltia cerebrovascular 46,7 54,8 53,9 35,1 46,9 52,4 38,4 44,2 37,4 18,4 T otes les causes 1.184,9 1.171,8 1.078,4 1.096,6 1.010,5 1.059,9 1.101,0 949,6 822,7 860,8 Dones C àncer de mama 50,1 51,0 42,0 56,1 52,6 42,6 57,9 45,8 36,9 64,1 C àncer de pulmó 35,4 23,4 19,8 20,8 42,1 48,6 42,4 38,3 37,6 56,0 Càncer de còlon 27,2 26,5 29,4 25,2 30,6 25,4 27,9 16,5 29,6 30,5 M alaltia cerebrovascular 23,4 21,3 27,7 24,2 19,6 12,8 23,3 19,8 16,9 8,5 Malaltia isquèmica del cor 30,1 13,1 21,6 10,8 12,7 11,2 11,1 12,5 21,9 12,5 Totes les causes 474,7 443,4 429,1 395,1 440,2 432,9 416,7 442,3 392,0 409,5 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. Districte II. Taula V. Evolució de la mortalitat en la població de més de 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de més de 74 anys. Eixample, 2004-2013. Homes 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Malaltia isquèmica del cor 889,0 746,6 877,6 879,6 947,4 797,8 807,3 587,4 1.024,7 674,0 B ronquitis i MPOC 491,2 651,8 593,5 609,8 514,9 530,2 357,8 432,9 405,1 430,7 M alaltia cerebrovascular 620,8 759,9 682,6 594,7 525,2 444,5 633,2 501,2 473,1 641,2 C àncer de pulmó 436,3 380,5 392,5 471,6 515,8 377,6 409,4 505,6 473,6 422,5 Demència senil 320,5 395,1 333,5 372,7 391,5 347,3 373,3 300,8 347,1 446,3 Totes les causes 8.407,4 9.116,5 8.200,4 8.280,1 7.984,3 7.152,8 7.601,1 6.997,0 8.009,9 7.485,5 Dones D emència senil 345,1 345,6 438,6 415,1 428,5 284,5 374,0 359,8 413,3 360,7 M alaltia cerebrovascular 561,0 640,1 527,6 587,3 473,5 404,9 454,1 339,5 424,2 314,4 Malaltia d’Alzheimer 248,7 244,8 262,6 299,2 276,0 257,4 302,8 370,4 338,0 289,4 Malaltia isquèmica del cor 495,8 518,2 412,6 308,7 377,6 293,7 304,1 302,9 357,1 340,7 Insuficiència cardíaca 367,4 492,7 404,0 334,7 305,8 302,6 182,6 219,9 181,1 180,9 Totes les causes 54.20,8 5.866,9 5.406,9 5.091,6 5.173,5 4.784,7 4.699,8 4.365,7 4.662,9 4.346,7 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2014 Districte III. Sants-Montjuïc Districte III. Sants-Montjuïc 32 Districte III. Taula I. Evolució de la població i indicadors sociodemogràfics. Sants-Montjuïc, 1991-2014. 1991 2001 2013 2014 Població 0-14 anys Homes 13.883 16,3% 9.867 12,5% 10.979 12,6% 11.064 12,7% Dones 13.070 13,9% 9.383 10,7% 10.267 10,8% 10.376 10,9% 15-44 anys Homes 38.428 45,0% 35.913 45,6% 39.518 45,2% 38.854 44,4% Dones 38.699 41,1% 36.160 41,1% 37.893 40,0% 37.257 39,4% 45-64 anys Homes 21.217 24,9% 19.067 24,2% 22.467 25,7% 22.737 26,0% Dones 23.057 24,5% 20.831 23,7% 25.115 26,5% 25.336 26,7% 65-74 anys Homes 7.540 8,8% 8.424 10,7% 7.320 8,4% 7.661 8,8% Dones 10.748 11,4% 11.200 12,7% 8.928 9,4% 9.340 9,9% 75 anys o més Homes 4.257 5,0% 5.435 6,9% 7.203 8,2% 7.120 8,1% Dones 8.566 9,1% 10.468 11,9% 12.636 13,3% 12.456 13,1% Total Homes 85.325 100% 78.706 100% 87.487 100% 87.436 100% Dones 94.140 100% 88.042 100% 94.839 100% 94.765 100% Índex de dependència senil1 Homes 19,8% 25,2% 23,4% 24,0% Dones 31,3% 38,0% 34,2% 34,8% Índex de sobreenvelliment2 Homes 36,1% 39,2% 49,6% 48,2% Dones 44,3% 48,3% 58,6% 57,1% Gent gran que viu sola3 65-74 anys Homes 530 7,0% 890 10,2% 973 13,3% 1.028 13,4% Dones 2.656 24,7% 2.837 24,5% 2.114 23,7% 2.173 23,3% 75-84 anys Homes 380 10,5% 665 15,5% 870 15,8% 842 15,9% Dones 2.228 33,2% 3.391 43,3% 3.198 37,5% 3.039 37,2% 85 anys o més Homes 86 13,4% 226 23,7% 418 24,4% 448 24,4% Dones 408 22,1% 1.152 41,6% 1.899 46,2% 1.968 45,9% Nivell d’instrucció4 Sense estudis Homes 24,4% 13,0% 6,6% 6,1% Dones 35,1% 19,9% 9,6% 9,0% Estudis primaris Homes 31,8% 31,0% 22,5% 21,7% Dones 32,3% 33,2% 23,9% 23,4% Estudis secundaris Homes 16,9% 20,8% 24,6% 25,2% Dones 14,2% 18,2% 21,6% 21,9% Batxillerat i FPII Homes 19,2% 23,5% 26,4% 26,3% Dones 12,2% 17,2% 21,9% 22,0% Universitaris Homes 7,1% 11,2% 19,9% 20,7% Dones 5,6% 11,0% 22,8% 23,7% No consta Homes 0,6% 0,5% 0,0% 0,0% Dones 0,6% 0,5% 0,1% 0,0% Població nascuda a l’estranger 3.738 2,1% 11.424 6,8% 46.115 25,3% 45.978 25,2% Font: Padró municipal d’habitants de l’any 1996, cens de població de l’any 1991 i 2001, i lectura del padró continu dels anys 2006, 2011 i 2014. Ajuntament de Barcelona. 1L’índex de dependència senil indica la proporció que representen els pensionistes sobre el total de persones en edat de treballar. Es calcula amb la següent fórmula: (persones de 65 anys i més / persones entre 15 i 64 anys)*100. 2L’índex de sobreenvelliment indica la proporció de persones de 75 anys i més sobre el col·lectiu de 65 anys i més. Es calcula amb la següent fórmula: (persones de 75 anys i més / persones de 65 anys i més) x 100 habitants. 3Es mostren els resultats per a l’any 2000. 4Nivell d’instrucció en persones de 16 anys i més. Districte III. Sants-Montjuïc Districte III. Taula II. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe. 33 Sants-Montjuïc, 2004-2013. Homes 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Defuncions 851 872 863 861 764 791 786 805 875 808 Taxa bruta x 100.000 hab. 1.008,1 1.023,6 995,8 1.008,7 876,0 895,3 895,5 911,0 990,1 923,6 Taxa estandarditzada2 x 100.000 hab. 1.417,1 1.430,0 1.391,0 1.371,5 1.184,0 1.208,2 1.177,2 1.185,5 1.256,1 1.122,9 Taxa APVP3 estandarditzada 4.224,6 4.650,1 4.488,4 4.448,6 4.425,1 4.382,0 3.739,4 3.305,0 3.903,7 3.677,1 Esperança vida en néixer 77,5 77,6 78,0 77,5 78,9 79,0 79,7 79,8 79,2 80,21 Dones Defuncions 843 895 807 888 859 866 804 876 865 832 Taxa bruta x 100.000 hab. 909,5 961,0 857,7 953,4 911,9 908,0 841,2 919,9 908,4 877,3 Taxa estandarditzada2 x 100.000 hab. 764,5 801,9 709,8 760,0 738,8 720,4 660,2 691,3 682,8 636,0 Taxa APVP3 estandarditzada 1.883,0 2.588,9 2.100,0 2.028,6 2.256,7 1.897,8 1.730,0 1.818,4 2.204,3 1.407,4 Esperança vida en néixer 84,5 83,7 85,2 84,9 84,8 84,9 85,9 85,4 85,1 86,28 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 2 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 3 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 4 La població de referència per estandardit- zar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 5 APVP: anys potencials de vida perduts entre l’1 i els 70 anys. Districte III. Taula III. Evolució de la mortalitat en la població de 15 a 44 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 15 a 44 anys. Sants-Montjuïc, 2003-2013. Homes 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Suïcidi 7,7 7,7 7,1 9,9 2,4 14,6 7,6 7,8 7,5 4,4 12,7 Sobredosis 10,2 7,8 4,6 6,8 9,0 4,3 6,1 15,9 6,4 8,6 9,6 Accidents de trànsit 20,3 2,3 11,0 5,2 6,6 2,4 5,4 0,0 0,0 0,0 5,2 Sida 12,5 5,0 2,4 4,4 7,4 11,7 2,3 2,1 2,3 4,6 0,0 Malaltia isquèmica del c or 5,2 0,0 0,0 4,6 2,4 0,0 11,3 2,1 0,0 0,0 5,2 Cirrosis 7,8 0,0 4,9 2,4 2,4 9,5 2,3 0,0 0,0 0,0 4,5 Totes les causes 124,3 53,2 85,7 80,4 83,4 91,3 81,9 69,7 43,6 58,3 46,5 Dones Càncer de mama 2,4 4,9 2,4 4,8 2,4 7,2 4,7 2,4 2,4 7,2 4,8 Suïcidi 5,0 2,5 5,7 0,0 2,3 2,4 4,8 0,0 4,7 3,5 0,0 Sida 2,4 0,0 2,4 0,0 7,1 2,4 2,4 0,0 0,0 0,0 0,0 Malalatia cerebrovascula r 0,0 0,0 0,0 4,9 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 Càncer de pulmó 2,4 2,5 4,7 7,2 7,4 0,0 2,2 0,0 0,0 2,4 2,2 Cirrosis 2,5 0,0 7,2 0,0 0,0 0,0 2,2 0,0 0,0 0,0 0,0 Totes les causes 42,7 37,8 62,5 50,7 51,2 44,2 32,5 24,0 35,3 42,5 13,8 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2014 Districte III. Sants-Montjuïc Districte III. Sants-Montjuïc 34 Districte III. Taula IV. Evolució de la mortalitat en la població de 45 a 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 45 a 74 anys. Sants-Montjuïc, 2004-2013. Homes 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 C àncer de pulmó 209,9 208,6 192,9 144,8 155,9 171,8 171,8 154,7 185,4 153,0 Malaltia isquèmica del cor 116,5 132,0 123,3 96,7 94,4 102,8 109,9 92,4 90,7 92,0 C àncer de còlon 58,1 42,2 33,5 76,4 62,5 55,7 28,9 34,6 53,9 17,3 C irrosi 62,7 38,1 32,2 31,9 36,8 26,7 26,4 21,4 37,1 35,0 Malaltia cerebrovascular 66,5 52,0 69,0 72,9 69,5 52,0 44,4 32,2 36,4 26,0 Totes les causes 1.270,8 1.229,5 1.184,5 1.131,1 1.072,6 1.073,4 978,4 1.053,9 1.104,1 948,3 D ones C àncer de mama 42,6 34,1 45,2 52,9 45,4 43,6 26,3 48,3 35,3 60,1 Càncer de pulmó 12,3 31,3 26,7 26,7 37,4 33,6 43,9 62,9 35,6 26,3 C àncer de còlon 32,2 25,6 47,8 15,0 22,2 13,0 16,7 9,4 30,3 18,2 Malaltia cerebrovascular 18,4 30,3 32,1 19,0 26,3 44,2 24,5 6,9 40,8 14,2 M alaltia isquèmica del cor 29,3 40,3 18,2 27,1 36,0 24,0 19,8 20,4 16,0 34,4 Totes les causes 454,4 524,0 458,6 447,7 562,9 468,4 481,0 470,2 480,1 444,0 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. Districte III. Taula V. Evolució de la mortalitat en la població de més de 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de més de 74 anys. Sants-Montjuïc, 2004-2013. Homes 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 M alaltia isquèmica del cor 1.085,2 990,3 662,9 1.093,2 787,0 632,3 624,3 823,7 913,9 854,0 Bronquitis i MPOC 588,8 836,6 719,7 343,9 347,7 680,2 424,1 631,6 488,4 452,2 Malaltia cerebrovascular 961,5 896,2 627,3 863,1 589,4 672,9 539,9 539,4 521,5 439,4 Càncer de pulmó 386,2 356,0 705,1 554,4 545,4 495,8 461,7 419,1 460,0 684,1 Demència senil 358,9 386,9 495,8 292,5 283,0 287,0 271,9 398,6 341,5 281,6 T otes les causes 9.115,3 9.298,9 9.109,4 9.013,4 7.382,5 7.680,5 7.777,0 7.675,9 8.149,2 7.446,7 D ones D emència senil 374,3 378,6 281,1 337,4 211,2 384,0 300,7 463,0 500,5 383,5 Malaltia cerebrovascular 615,1 430,7 494,6 568,0 591,5 431,0 318,8 357,5 412,8 391,6 Malaltia d’Alzheimer 267,2 315,4 264,4 283,2 183,7 291,8 278,7 334,7 418,2 356,1 M alaltia isquèmica del cor 454,8 446,4 389,7 385,1 458,6 396,2 237,1 317,2 348,3 308,4 Insuficiència cardíaca 414,0 399,1 290,7 401,1 295,7 229,4 241,5 231,0 275,9 121,7 Totes les causes 5.686,4 5.728,5 5.105,6 5.668,0 5.063,7 5.218,3 4.656,7 4.945,2 4.768,9 4.568,2 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. Districte IV. Les Corts Districte IV. Les Corts Districte IV. Taula I. Evolució de la població i indicadors sociodemogràfics. Les Corts, 1991-2014. 35 1991 2001 2013 2014 Població 0-14 anys Homes 7.571 17,6% 5.015 13,3% 5.067 13,3% 5.085 13,4% Dones 7.239 15,5% 4.663 10,9% 4.762 11,0% 4.835 11,1% 15-44 anys Homes 20.191 46,9% 16.007 42,3% 14.972 39,3% 14.792 38,9% Dones 21.253 45,5% 16.829 39,2% 15.174 34,9% 15.037 34,6% 45-64 anys Homes 10.648 24,7% 10.390 27,5% 9.816 25,8% 9.731 25,6% Dones 11.375 24,3% 12.231 28,5% 12.142 27,9% 11.997 27,5% 65-74 anys Homes 2.953 6,9% 3.839 10,1% 4.377 11,5% 4.578 12,0% Dones 3.904 8,4% 4.652 10,8% 5.343 12,3% 5.683 13,0% 75 anys o més Homes 1.660 3,9% 2.578 6,8% 3.888 10,2% 3.860 10,1% Dones 2.956 6,3% 4.526 10,5% 6.032 13,9% 6.006 13,8% Total Homes 43.023 100% 37.829 100% 38.120 100% 38.046 100% Dones 46.727 100% 42.901 100% 43.453 100% 43.558 100% Índex de dependència senil1 Homes 15,0% 24,3% 33,3% 34,4% Dones 21,0% 31,6% 41,6% 43,2% Índex de sobreenvelliment2 Homes 35,9% 40,3% 47,0% 45,7% Dones 43,1% 49,3% 53,0% 51,4% Gent gran que viu sola3 65-74 anys Homes 137 4,6% 329 8,6% 481 11,0% 501 10,9% Dones 812 20,8% 1.053 22,3% 1.173 22,0% 1.225 21,6% 75-84 anys Homes 114 8,1% 209 10,9% 369 12,9% 368 13,2% Dones 560 24,6% 1.171 37,4% 1.413 36,0% 1.381 36,1% 85 anys o més Homes 31 12,3% 89 17,8% 198 19,4% 215 20,2% Dones 99 14,7% 378 32,1% 874 41,4% 927 42,5% Nivell d’instrucció4 Sense estudis Homes 11,5% 7,2% 4,0% 3,5% Dones 19,0% 11,1% 5,7% 5,1% Estudis primaris Homes 21,6% 19,0% 9,7% 9,3% Dones 26,0% 23,9% 14,2% 13,7% Estudis secundaris Homes 14,7% 13,7% 15,6% 15,9% Dones 16,9% 16,3% 16,9% 17,2% Batxillerat i FPII Homes 27,3% 28,6% 30,4% 29,8% Dones 21,9% 24,8% 27,1% 26,7% Universitaris Homes 24,3% 31,0% 40,3% 41,5% Dones 15,6% 23,4% 36,1% 37,3% No consta Homes 0,6% 0,5% 0,0% 0,0% Dones 0,6% 0,5% 0,1% 0,0% Població nascuda a l’estranger 3.598 4,0% 5.080 6,2% 13.091 16,1% 12.963 15,9% Font: Padró municipal d’habitants de l’any 1996, cens de població de l’any 1991 i 2001, i lectura del padró continu dels anys 2006, 2011 i 2014. Ajuntament de Barcelona. 1L’índex de dependència senil indica la proporció que representen els pensionistes sobre el total de persones en edat de treballar. Es calcula amb la següent fórmula: (persones de 65 anys i més / persones entre 15 i 64 anys)*100. 2L’índex de sobreenvelliment indica la proporció de persones de 75 anys i més sobre el col·lectiu de 65 anys i més. Es calcula amb la següent fórmula: (persones de 75 anys i més / persones de 65 anys i més) x 100 habitants. 3Es mostren els resultats per a l’any 2000. 4Nivell d’instrucció en persones de 16 anys i més. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2014 Districte IV. Les Corts Districte IV. Les Corts 36 Districte IV. Taula II. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe. Les Corts, 2004-2013. Homes 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Defuncions 320 365 396 355 385 323 383 347 355 344 Taxa bruta x 100.000 hab. 821,9 941,0 1.021,2 933,0 999,7 823,1 1.006,9 897,1 923,0 902,4 Taxa estandarditzada2 x 100.000 hab. 1.117,6 1.210,9 1.242,0 1.133,1 1.190,6 953,6 1.094,4 962,1 945,6 900,4 Taxa APVP3 estandarditzada 3.458,1 3.395,5 4.130,6 3.311,7 3.593,6 2.762,2 3.173,0 1.780,4 2.887,9 2.309,9 Esperança vida en néixer 80,5 79,8 79,2 80,8 79,9 82,2 81,0 83,1 81,9 83,2 Dones Defuncions 322 385 361 358 406 338 387 353 381 346 Taxa bruta x 100.000 hab. 728,5 873,1 819,6 823,0 924,6 765,9 886,1 805,8 870,7 796,3 Taxa estandarditzada2 x 100.000 hab. 647,5 730,1 651,4 636,8 703,3 570,5 609,2 550,3 577,8 507,2 Taxa APVP3 estandarditzada 1.812,8 1.625,5 1.268,9 1.886,8 1.776,9 1.954,3 1.602,2 1.380,2 1.768,8 877,3 Esperança vida en néixer 86,6 85,2 86,4 86,4 85,6 87,2 86,5 87,7 87,1 88,9 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 2 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 3 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 4 La població de referència per estandardit- zar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 5 APVP: anys potencials de vida perduts entre l’1 i els 70 anys. Districte IV. Taula III. Evolució de la mortalitat en la població de 15 a 44 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 15 a 44 anys. Les Corts, 2003-2013. Homes 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Suïcidi 0,0 6,7 18,1 5,7 0,0 12,8 0,0 12,8 0,0 12,3 6,7 Sobredosis 11,8 0,0 0,0 6,8 0,0 0,0 0,0 18,9 0,0 5,9 0,0 Accidents de trànsit 33,2 7,0 19,3 11,5 6,7 12,4 12,6 6,4 0,0 0,0 0,0 Sida 7,0 12,9 0,0 0,0 0,0 6,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 Malaltia isquèmica del c or 6,4 13,6 0,0 6,8 13,6 6,5 6,4 0,0 0,0 6,0 6,4 Cirrosis 0,0 7,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 6,5 0,0 0,0 Totes les causes 110,5 111,6 89,4 94,7 59,8 76,5 37,3 83,8 23,9 49,6 37,7 Dones Càncer de mama 0,0 0,0 0,0 0,0 5,7 0,0 5,9 6,3 12,4 0,0 0,0 Suïcidi 0,0 5,4 0,0 0,0 6,1 0,0 0,0 0,0 0,0 6,9 0,0 Sida 5,4 0,0 11,9 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 Malalatia cerebrovascula r 0,0 0,0 0,0 0,0 5,7 5,9 0,0 0,0 7,5 6,0 0,0 Càncer de pulmó 0,0 0,0 6,4 0,0 0,0 5,8 0,0 6,3 0,0 0,0 5,9 Cirrosis 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 Totes les causes 38,6 51,3 41,4 11,7 48,2 35,6 47,4 31,2 26,1 25,6 5,9 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. Districte IV. Les Corts Districte IV. Taula IV. Evolució de la mortalitat en la població de 45 a 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 37 100.000 habitants de 45 a 74 anys. Les Corts, 2004-2013. H omes 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Càncer de pulmó 108,7 128,6 176,4 131,7 156,6 156,2 153,0 127,6 145,0 100,2 Malaltia isquèmica del cor 97,1 107,5 71,0 98,4 68,4 106,5 97,7 71,5 68,3 55,1 C àncer de còlon 8,1 82,1 61,5 29,3 23,9 34,7 36,4 62,8 6,7 51,7 C irrosi 8,6 44,8 27,0 26,7 15,8 39,2 34,9 37,7 20,8 28,0 Malaltia cerebrovascular 17,2 17,4 54,3 14,7 47,8 15,7 28,7 12,7 48,2 14,5 Totes les causes 748,5 907,1 1.105,3 802,5 821,4 857,3 842,7 716,4 720,0 636,1 D ones Càncer de mama 50,0 30,9 60,7 62,4 46,9 23,4 44,7 53,7 45,4 23,4 Càncer de pulmó 42,4 22,9 47,2 28,2 32,9 42,0 36,5 30,4 18,3 32,8 Càncer de còlon 17,9 25,2 18,8 41,5 28,0 10,8 5,2 19,1 29,8 37,9 Malaltia cerebrovascular 13,2 25,1 7,4 19,3 33,6 14,6 21,2 14,9 28,9 10,7 Malaltia isquèmica del cor 20,4 23,5 24,0 18,3 11,5 5,1 13,4 10,5 0,0 14,7 T otes les causes 433,7 424,5 395,1 366,5 450,0 340,7 362,2 380,0 399,4 326,8 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. Districte IV. Taula V. Evolució de la mortalitat en la població de més de 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de més de 74 anys. Les Corts, 2004-2013. Homes 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Malaltia isquèmica del cor 886,5 1.000,5 897,2 851,6 1.011,7 565,0 625,1 675,3 699,0 441,2 B ronquitis i MPOC 441,1 625,0 360,7 394,3 725,0 432,5 496,3 325,4 329,4 254,1 Malaltia cerebrovascular 447,2 371,4 548,2 619,4 490,3 341,0 486,0 423,9 391,5 350,7 Càncer de pulmó 466,1 507,1 400,1 631,7 444,0 401,7 492,0 252,0 313,8 325,6 Demència senil 282,2 351,4 480,3 332,2 234,8 321,6 391,1 353,0 290,3 372,7 Totes les causes 7.809,1 8.276,4 7.876,8 8.010,3 8.411,4 6.163,0 7.410,3 6.807,3 6.475,2 6.430,9 Dones D emència senil 325,8 239,3 333,9 367,2 300,1 387,0 419,9 202,1 286,9 224,7 M alaltia cerebrovascular 490,0 595,2 555,5 549,6 423,0 328,9 336,0 379,7 341,8 350,6 Malaltia d’Alzheimer 355,1 140,8 296,0 264,2 329,8 265,0 198,6 273,1 505,8 325,4 Malaltia isquèmica del cor 309,6 448,7 326,6 328,6 323,7 176,0 426,9 217,3 251,7 275,3 Insuficiència cardíaca 251,7 452,9 346,5 318,7 251,9 110,6 243,9 284,8 162,3 176,7 Totes les causes 4.610,5 5.468,2 4.924,7 4.728,4 5.142,4 4.149,5 4.521,8 3.922,2 4.127,4 3.798,8 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2014 Districte V. Sarrià-Sant Gervasi Districte V. Sarrià-Sant Gervasi 38 Districte V. Taula I. Evolució de la població i indicadors sociodemogràfics. Sarrià-Sant Gervasi, 1991-2014. 1991 2001 2013 2014 Població 0-14 anys Homes 10.335 15,1% 9.522 15,8% 11.787 17,7% 11.856 17,6% Dones 10.092 12,6% 9.405 13,0% 11.297 14,3% 11.371 14,3% 15-44 anys Homes 32.183 47,1% 25.586 42,4% 25.773 38,6% 25.860 38,5% Dones 33.804 42,3% 27.367 37,8% 28.360 35,8% 28.314 35,6% 45-64 anys Homes 16.272 23,8% 14.380 23,8% 17.098 25,6% 17.276 25,7% Dones 19.906 24,9% 17.953 24,8% 20.386 25,7% 20.483 25,8% 65-74 anys Homes 5.806 8,5% 6.061 10,0% 6.051 9,1% 6.258 9,3% Dones 8.344 10,4% 8.169 11,3% 8.042 10,2% 8.428 10,6% 75 anys o més Homes 3.755 5,5% 4.784 7,9% 6.065 9,1% 5.974 8,9% Dones 7.740 9,7% 9.557 13,2% 11.117 14,0% 10.935 13,7% Total Homes 68.351 100% 60.333 100% 66.774 100% 67.224 100% Dones 79.886 100% 72.451 100% 79.202 100% 79.531 100% Índex de dependència senil1 Homes 19,7% 27,1% 28,3% 28,4% Dones 29,9% 39,1% 39,3% 39,7% Índex de sobreenvelliment2 Homes 39,3% 44,2% 50,1% 48,8% Dones 48,1% 53,9% 58,0% 56,5% Gent gran que viu sola3 65-74 anys Homes 309 5,3% 484 7,9% 769 12,7% 816 13,0% Dones 1.170 14,0% 1.913 22,8% 1.960 24,4% 2.054 24,4% 75-84 anys Homes 260 8,5% 395 11,2% 528 12,2% 496 11,9% Dones 1.546 27,4% 2.379 36,7% 2.342 34,6% 2.229 34,4% 85 anys o més Homes 90 12,6% 192 19,3% 326 18,6% 350 19,5% Dones 401 19,1% 1.098 38,8% 1.779 40,9% 1.826 41,0% Nivell d’instrucció4 Sense estudis Homes 6,6% 4,8% 3,2% 2,6% Dones 13,0% 7,6% 3,8% 3,2% Estudis primaris Homes 15,4% 11,9% 4,9% 4,6% Dones 21,1% 17,3% 8,7% 8,1% Estudis secundaris Homes 11,6% 10,3% 11,3% 11,7% Dones 15,6% 14,1% 13,4% 13,7% Batxillerat i FPII Homes 31,7% 28,9% 29,1% 28,7% Dones 29,0% 29,0% 29,7% 29,2% Universitaris Homes 34,1% 43,7% 51,6% 52,4% Dones 20,6% 31,4% 44,5% 45,8% No consta Homes 0,6% 0,4% 0,0% 0,0% Dones 0,7% 0,6% 0,1% 0,0% Població nascuda a l’estranger 7.980 5,3% 9.381 7,0% 23.043 15,8% 23.280 15,9% Font: Padró municipal d’habitants de l’any 1996, cens de població de l’any 1991 i 2001, i lectura del padró continu dels anys 2006, 2011 i 2014. Ajuntament de Barcelona. 1L’índex de dependència senil indica la proporció que representen els pensionistes sobre el total de persones en edat de treballar. Es calcula amb la següent fórmula: (persones de 65 anys i més / persones entre 15 i 64 anys)*100. 2L’índex de sobreenvelliment indica la proporció de persones de 75 anys i més sobre el col·lectiu de 65 anys i més. Es calcula amb la següent fórmula: (persones de 75 anys i més / persones de 65 anys i més) x 100 habitants. 3Es mostren els resultats per a l’any 2000. 4Nivell d’instrucció en persones de 16 anys i més. Districte V. Sarrià-Sant Gervasi Districte V. Taula II. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe. 39 Sarrià-Sant Gervasi, 2004-2013. Homes 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Defuncions 571 681 543 595 600 613 606 599 630 561 Taxa bruta x 100.000 hab. 897,7 1.062,0 844,6 927,9 922,3 927,5 923,2 902,1 948,6 840,1 Taxa estandarditzada2 x 100.000 hab. 1.114,5 1.329,8 1.027,1 1.096,1 1.067,1 1.074,3 1.039,4 1.011,9 1.032,0 902,2 Taxa APVP3 estandarditzada 3.442,4 3.719,6 3.156,2 2.878,5 3.240,1 2.939,8 3.381,3 2.557 2.376,7 2.285,1 Esperança vida en néixer 80,2 78,7 81,2 81,0 80,5 81,3 81,1 81,8 81,7 83,1 Dones Defuncions 709 809 788 764 766 732 739 768 835 760 Taxa bruta x 100.000 hab. 930,5 1.051,7 1.018,5 994,1 988,1 932,6 941,8 976,7 1.057,7 959,6 Taxa estandarditzada2 x 100.000 hab. 662,7 734,8 701,6 670,1 645,0 610,1 597,0 587,5 630,5 580,8 Taxa APVP3 estandarditzada 1.421,8 1.827,8 1216,2 2.038,7 1.859,7 1.848,8 1.689,4 1.566,3 2.356,4 1.271,5 Esperança vida en néixer 86,4 85,2 85,7 85,8 86,2 86,3 86,8 86,8 85,6 86,8 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 2 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 3 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 4 La població de referència per estandardit- zar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 5 APVP: anys potencials de vida perduts entre l’1 i els 70 anys. Districte V. Taula III. Evolució de la mortalitat en la població de 15 a 44 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 15 a 44 anys. Sarrià-Sant Gervasi, 2003-2013. Homes 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Suïcidi 10,7 7,2 0,0 15,4 10,7 7,0 10,2 6,7 0,0 11,6 14,8 Sobredosis 7,2 3,6 4,3 6,9 0,0 0,0 7,8 3,4 3,8 0,0 3,3 Accidents de trànsit 22,5 10,7 3,6 7,8 12,7 4,1 14,2 0,0 3,8 0,0 0,0 Sida 3,7 0,0 3,5 0,0 0,0 0,0 6,7 3,4 4,6 0,0 0,0 Malaltia isquèmica del c or 0,0 3,7 3,6 3,4 0,0 3,3 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 Cirrosis 0,0 0,0 0,0 3,4 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 3,4 0,0 Totes les causes 92,0 57,6 48,5 59,6 62,5 50,0 62,8 50,9 35,3 27,1 53,9 Dones Càncer de mama 6,3 3,1 9,1 3,2 3,4 6,1 7,1 5,8 0,0 3,1 0,0 Suïcidi 6,3 0,0 3,3 6,9 13,4 0,0 9,7 0,0 2,9 7,3 2,9 Sida 3,1 0,0 0,0 0,0 0,0 3,3 0,0 0,0 4,3 0,0 0,0 Malalatia cerebrovascula r 6,3 0,0 0,0 0,0 4,1 0,0 0,0 0,0 2,9 0,0 0,0 Càncer de pulmó 0,0 0,0 3,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 Cirrosis 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 Totes les causes 38,4 25,9 42,8 22,6 51,9 43,1 39,9 30,9 20,6 47,9 17,5 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2014 Districte V. Sarrià-Sant Gervasi Districte V. Sarrià-Sant Gervasi 40 Districte V. Taula IV. Evolució de la mortalitat en la població de 45 a 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 45 a 74 anys. Sarrià-Sant Gervasi, 2004-2013. Homes 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 C àncer de pulmó 129,8 190,0 92,8 126,8 141,4 98,1 182,9 144,8 90,9 127,2 Malaltia isquèmica del cor 102,0 109,8 131,1 52,6 103,8 71,7 121,1 52,0 105,1 95,0 Càncer de còlon 39,0 44,9 75,9 41,1 34,4 44,5 33,0 36,2 25,7 14,3 C irrosi 56,0 22,0 16,7 10,7 12,8 31,9 21,5 11,4 36,3 18,4 Malaltia cerebrovascular 50,5 46,1 31,9 11,4 10,0 20,3 54,1 28,8 32,4 39,5 Totes les causes 895,9 1.170,7 918,1 898,8 799,0 730,3 952,8 837,7 813,1 673,1 Dones Càncer de mama 41,8 65,9 38,7 35,4 37,7 36,8 43,5 41,1 44,1 51,7 Càncer de pulmó 19,0 51,7 19,2 59,0 35,6 32,1 47,2 31,4 58,4 50,8 Càncer de còlon 8,3 27,3 28,1 30,6 22,2 3,2 6,4 42,1 26,6 29,4 Malaltia cerebrovascular 15,2 31,5 23,9 6,8 12,9 20,6 17,5 15,0 37,2 26,6 M alaltia isquèmica del cor 11,7 12,4 28,3 14,7 16,5 26,1 8,6 16,4 3,8 13,4 T otes les causes 407,2 484,9 431,7 408,1 373,8 425,7 384,7 389,3 394,7 425,6 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. Districte V. Taula V. Evolució de la mortalitat en la població de més de 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de més de 74 anys. Sarrià-Sant Gervasi, 2004-2013. H omes 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Malaltia isquèmica del cor 729,5 901,5 591,2 646,3 829,7 951,7 634,6 838,5 675,4 616,5 Bronquitis i MPOC 475,1 646,4 513,3 325,3 367,7 518,0 268,6 317,1 362,7 291,7 M alaltia cerebrovascular 899,9 609,3 598,1 415,7 560,4 571,2 459,5 350,4 521,1 433,2 Càncer de pulmó 467,8 387,4 344,9 410,9 296,6 457,1 420,8 491,2 393,0 393,4 D emència senil 338,3 293,0 314,1 176,4 359,5 341,2 289,4 268,3 252,9 384,3 T otes les causes 7.483,7 8.665,0 6.554,8 7.313,0 7.358,0 7.680,9 6.609,7 6.793,9 7.087,6 6.225,3 Dones D emència senil 373,8 490,4 291,3 354,3 289,2 357,2 317,3 393,0 436,2 447,7 Malaltia cerebrovascular 662,3 484,8 571,5 599,6 484,2 467,1 359,5 376,5 372,0 257,8 Malaltia d’Alzheimer 204,4 350,8 281,6 264,7 351,5 295,1 320,8 394,9 322,9 309,8 Malaltia isquèmica del cor 414,3 375,6 315,6 283,7 334,7 379,2 280,5 224,7 362,3 231,4 Insuficiència cardíaca 333,8 365,2 368,3 422,0 321,7 187,4 256,1 304,2 198,9 169,3 T otes les causes 4.958,9 5.321,2 5.232,9 4.911,9 4.821,5 4.270,2 4.359,9 4.271,1 4.559,0 4.057,8 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. Districte VI. Gràcia Districte VI. Gràcia Districte VI. Taula I. Evolució de la població i indicadors sociodemogràfics. Gràcia, 1991-2014. 41 1991 2001 2013 2014 Població 0-14 anys Homes 8.794 14,9% 6.174 11,9% 7.343 13,2% 7.391 13,4% Dones 8.316 11,9% 5.971 9,5% 6.859 10,5% 6.900 10,5% 15-44 anys Homes 26.498 45,0% 23.403 45,1% 24.657 44,4% 24.296 43,9% Dones 27.509 39,4% 24.226 38,7% 26.003 39,7% 25.925 39,6% 45-64 anys Homes 14.201 24,1% 12.680 24,5% 13.746 24,8% 13.715 24,8% Dones 17.017 24,4% 15.608 25,0% 16.461 25,1% 16.416 25,0% 65-74 anys Homes 5.495 9,3% 5.306 10,2% 4.956 8,9% 5.176 9,4% Dones 8.692 12,5% 7.661 12,2% 6.594 10,1% 6.900 10,5% 75 anys o més Homes 3.875 6,6% 4.295 8,3% 4.806 8,7% 4.685 8,5% Dones 8.211 11,8% 9.074 14,5% 9.605 14,7% 9.439 14,4% Total Homes 58.863 100% 51.858 100% 55.508 100% 55.263 100% Dones 69.745 100% 62.540 100% 65.522 100% 65.580 100% Índex de dependència senil1 Homes 23,0% 26,6% 25,4% 25,9% Dones 38,0% 42,0% 38,1% 38,6% Índex de sobreenvelliment2 Homes 41,4% 44,7% 49,2% 47,5% Dones 48,6% 54,2% 59,3% 57,8% Gent gran que viu sola3 65-74 anys Homes 371 6,8% 537 9,7% 710 14,3% 722 13,9% Dones 2.188 25,2% 2.162 26,5% 1.793 27,2% 1.847 26,8% 75-84 anys Homes 301 9,4% 452 13,7% 502 14,5% 492 14,9% Dones 2.011 32,2% 2.656 40,8% 2.363 39,6% 2.252 39,3% 85 anys o més Homes 96 14,1% 234 22,3% 324 24,1% 323 23,5% Dones 452 23,1% 1.082 39,2% 1.615 44,4% 1.644 44,4% Nivell d’instrucció4 Sense estudis Homes 16,8% 8,4% 4,3% 3,7% Dones 26,5% 13,4% 6,0% 5,4% Estudis primaris Homes 24,1% 22,5% 11,4% 10,9% Dones 27,3% 27,2% 14,9% 14,4% Estudis secundaris Homes 17,1% 17,4% 18,1% 18,2% Dones 15,8% 16,7% 16,9% 17,0% Batxillerat i FPII Homes 24,9% 28,4% 29,9% 29,5% Dones 17,5% 21,6% 23,9% 23,6% Universitaris Homes 16,5% 22,9% 36,3% 37,7% Dones 12,3% 20,7% 38,3% 39,6% No consta Homes 0,6% 0,4% 0,0% 0,0% Dones 0,6% 0,4% 0,0% 0,0% Població nascuda a l’estranger 3.751 2,9% 7.346 6,4% 23.969 19,8% 24.135 20,0% Font: Padró municipal d’habitants de l’any 1996, cens de població de l’any 1991 i 2001, i lectura del padró continu dels anys 2006, 2011 i 2014. Ajuntament de Barcelona. 1L’índex de dependència senil indica la proporció que representen els pensionistes sobre el total de persones en edat de treballar. Es calcula amb la següent fórmula: (persones de 65 anys i més / persones entre 15 i 64 anys)*100. 2L’índex de sobreenvelliment indica la proporció de persones de 75 anys i més sobre el col·lectiu de 65 anys i més. Es calcula amb la següent fórmula: (persones de 75 anys i més / persones de 65 anys i més) x 100 habitants. 3Es mostren els resultats per a l’any 2000. 4Nivell d’instrucció en persones de 16 anys i més. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2014 Districte VI. Gràcia Districte VI. Gràcia 42 Districte VI. Taula II. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe. Gràcia, 2004-2013. Homes 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Defuncions 573 620 616 589 554 588 541 543 550 537 Taxa bruta x 100.000 hab. 1.052 1.131,4 1.112,2 1.075,4 991,4 1.031,5 968,9 968,4 984,3 967,4 Taxa estandarditzada2 x 100.000 hab. 1.288,8 1.383,3 1.358,0 1.278,2 1.192,6 1.240,5 1.138,1 1.143,8 1.139,4 1.097,1 Taxa APVP3 estandarditzada 3.625,8 4.580,7 4.609,6 4.668,6 3.630,3 3.908,5 3.039,1 3.190,6 3.182,8 3.128,9 Esperança vida en néixer 78,8 77,6 77,7 78,0 79,8 79,3 79,6 80,2 80,2 80,5 Dones Defuncions 672 737 650 748 708 695 686 638 706 686 Taxa bruta x 100.000 hab. 1.028,1 1.124,2 984,5 1.146,2 1.071,1 1.039,2 1.039,1 972,8 1.075,5 1.047,0 Taxa estandarditzada2 x 100.000 hab. 702,4 773,8 664,0 758,3 690,5 669,8 670,8 598,8 660,6 636,2 Taxa APVP3 estandarditzada 1.443,1 2.226,9 1.643,2 2.023,7 1.957,9 2.020,0 1.855,3 1.539,8 1.990,4 1.424,2 Esperança vida en néixer 85,7 84,2 85,9 84,7 85,0 85,7 85,5 87,1 85,6 86,2 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 2 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 3 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 4 La població de referència per estandardit- zar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 5 APVP: anys potencials de vida perduts entre l’1 i els 70 anys. Districte VI. Taula III. Evolució de la mortalitat en la població de 15 a 44 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 15 a 44 anys. Gràcia, 2003-2013. Homes 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Suïcidi 11,0 11,3 11,5 3,9 14,0 3,9 7,0 0,0 3,0 0,0 3,2 Sobredosis 7,5 8,0 19,1 7,4 3,7 0,0 3,8 7,0 7,6 0,0 3,2 Accidents de trànsit 13,3 0,0 17,4 5,3 3,9 0,0 0,0 3,2 4,2 5,3 3,2 Sida 7,9 0,0 0,0 7,0 0,0 0,0 0,0 0,0 3,8 3,1 0,0 Malaltia isquèmica del c or 3,9 4,2 9,0 0,0 4,0 0,0 3,8 3,9 0,0 0,0 0,0 Cirrosis 4,3 8,4 3,8 3,9 0,0 0,0 11,3 7,7 0,0 0,0 0,0 Totes les causes 87,8 59,5 104,4 64,6 64,8 56,6 60,2 29,5 64,1 39,1 38,6 Dones Càncer de mama 3,8 7,4 7,4 0,0 0,0 0,0 3,4 0,0 3,6 3,6 3,0 Suïcidi 0,0 0,0 0,0 3,6 3,5 2,9 3,3 3,2 7,4 3,1 0,0 Sida 0,0 0,0 0,0 0,0 3,7 3,6 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 Malalatia cerebrovascula r 3,8 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 Càncer de pulmó 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 Cirrosis 3,5 0,0 0,0 3,6 3,7 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 Totes les causes 36,7 20,9 52,1 32,9 35,1 29,4 40,3 14,2 24,4 32,6 16,2 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. Districte VI. Gràcia Districte VI. Taula IV. Evolució de la mortalitat en la població de 45 a 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 43 100.000 habitants de 45 a 74 anys. Gràcia, 2004-2013. Homes 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Càncer de pulmó 227,2 226,5 215,1 141,5 142,3 120,1 130,7 133,2 122,8 197,1 Malaltia isquèmica del cor 109,2 124,6 128,7 113,0 109,6 93,3 82,2 130,9 170,9 59,6 Càncer de còlon 89,2 33,7 71,3 57,3 49,2 42,8 22,1 43,2 22,5 72,7 Cirrosi 50,7 56,6 48,0 51,6 38,8 25,0 40,6 35,0 21,3 25,1 M alaltia cerebrovascular 17,6 54,0 79,5 32,1 25,5 32,6 34,4 33,9 45,8 41,6 T otes les causes 1.192,2 1.310,4 1.292,1 1.148,8 1.018,9 939,0 968,5 923,1 917,9 986,4 Dones C àncer de mama 62,4 67,9 34,2 66,6 39,7 36,7 18,8 33,8 30,0 41,7 Càncer de pulmó 25,8 36,1 43,6 35,7 33,0 45,2 62,8 32,2 33,1 38,1 C àncer de còlon 13,2 18,6 17,5 34,5 28,0 18,7 31,9 24,6 32,9 9,3 M alaltia cerebrovascular 25,2 16,5 8,3 12,8 19,0 13,7 4,9 21,7 13,9 9,0 M alaltia isquèmica del cor 17,3 32,1 26,8 23,2 9,2 4,1 26,6 17,9 28,3 15,1 Totes les causes 425,6 448,5 450,0 564,6 446,2 408,3 498,1 371,8 466,6 428,1 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. Districte VI. Taula V. Evolució de la mortalitat en la població de més de 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de més de 74 anys. Gràcia, 2004-2013. Homes 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 M alaltia isquèmica del cor 932,4 822,4 887,2 693,4 724,0 802,6 667,9 737,2 700,1 719,2 Bronquitis i MPOC 424,7 434,4 614,9 585,0 470,2 410,4 487,6 507,2 560,2 442,5 Malaltia cerebrovascular 707,4 709,7 741,3 635,5 531,5 690,9 564,0 613,4 639,4 262,7 Càncer de pulmó 409,2 374,2 507,9 524,7 583,2 555,0 579,0 375,9 582,6 256,9 Demència senil 304,0 432,7 374,5 330,8 237,1 359,0 182,0 441,7 377,4 406,7 Totes les causes 8.122,7 8.444,1 8.422,2 8.086,3 7.857,6 8.550,9 7.490,6 7.649,2 7.710,9 7.077,8 Dones D emència senil 384,7 308,2 354,1 342,3 343,9 437,5 369,2 410,2 381,9 438,5 M alaltia cerebrovascular 533,4 612,1 425,8 455,6 565,9 414,1 439,3 351,4 314,1 454,3 Malaltia d’Alzheimer 221,1 339,5 194,7 382,9 288,9 287,9 301,4 332,6 307,9 430,1 Malaltia isquèmica del cor 419,8 434,0 313,3 296,9 379,8 342,7 336,2 315,6 362,5 417,4 Insuficiència cardíaca 643,2 500,7 411,3 403,9 444,6 279,9 290,9 236,7 271,9 189,1 Totes les causes 5.289,4 5.734,5 4.755,4 5.298,4 5.000,0 4.950,5 4.705,3 4.463,2 4.666,3 4.615,0 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2014 Districte VII. Horta-Guinardó Districte VII. Horta-Guinardó 44 Districte VII. Taula I. Evolució de la població i indicadors sociodemogràfics. Horta-Guinardó, 1991-2014. 1991 2001 2013 2014 Població 0-14 anys Homes 14.103 15,9% 9.534 12,1% 10.559 13,4% 10.612 13,5% Dones 13.306 13,9% 8.999 10,3% 10.095 11,4% 10.073 11,4% 15-44 anys Homes 40.951 46,2% 35.927 45,4% 32.283 40,9% 31.532 40,0% Dones 41.316 43,1% 35.220 40,2% 32.006 36,0% 31.415 35,5% 45-64 anys Homes 23.175 26,2% 19.510 24,7% 20.185 25,6% 20.413 26,0% Dones 25.201 26,3% 22.624 25,8% 23.007 25,9% 23.078 26,0% 65-74 anys Homes 6.853 7,7% 8.871 11,2% 8.047 10,2% 8.171 10,4% Dones 9.232 9,6% 11.118 12,7% 10.160 11,4% 10.472 11,8% 75 anys o més Homes 3.528 4,0% 5.228 6,6% 7.933 10,0% 7.909 10,1% Dones 6.892 7,2% 9.716 11,1% 13.654 15,4% 13.557 15,3% Total Homes 88.610 100% 79.070 100% 79.007 100% 78.637 100% Dones 95.947 100% 87.677 100% 88.922 100% 88.595 100% Índex de dependència senil1 Homes 16,2% 25,4% 30,5% 31,0% Dones 24,2% 36,0% 43,3% 44,1% Índex de sobreenvelliment2 Homes 33,9% 37,1% 49,6% 49,2% Dones 42,7% 46,6% 57,3% 56,4% Gent gran que viu sola3 65-74 anys Homes 359 5,2% 653 7,4% 835 10,4% 874 10,7% Dones 1.977 21,4% 2.576 23,2% 2.264 22,3% 2.364 22,6% 75-84 anys Homes 230 7,9% 466 11,7% 799 13,1% 772 13,0% Dones 1.271 24,5% 2.645 38,4% 3.375 36,7% 3.327 37,1% 85 anys o més Homes 60 9,7% 159 17,0% 378 20,7% 422 21,3% Dones 231 13,6% 771 30,7% 1.812 40,6% 1.856 40,5% Nivell d’instrucció4 Sense estudis Homes 23,7% 14,3% 8,2% 7,6% Dones 32,1% 20,6% 11,7% 10,8% Estudis primaris Homes 31,6% 29,3% 18,3% 17,8% Dones 32,2% 30,7% 20,9% 20,4% Estudis secundaris Homes 17,1% 20,6% 26,3% 26,8% Dones 15,2% 18,3% 22,6% 23,0% Batxillerat i FPII Homes 18,9% 23,3% 28,1% 28,0% Dones 13,1% 17,8% 23,2% 23,3% Universitaris Homes 8,1% 12,1% 19,1% 19,8% Dones 7,0% 12,2% 21,6% 22,5% No consta Homes 0,6% 0,4% 0,0% 0,0% Dones 0,4% 0,4% 0,1% 0,0% Població nascuda a l’estranger 3.756 2,0% 7.548 4,5% 28.811 17,2% 28.416 17,0% Font: Padró municipal d’habitants de l’any 1996, cens de població de l’any 1991 i 2001, i lectura del padró continu dels anys 2006, 2011 i 2014. Ajuntament de Barcelona. 1L’índex de dependència senil indica la proporció que representen els pensionistes sobre el total de persones en edat de treballar. Es calcula amb la següent fórmula: (persones de 65 anys i més / persones entre 15 i 64 anys)*100. 2L’índex de sobreenvelliment indica la proporció de persones de 75 anys i més sobre el col·lectiu de 65 anys i més. Es calcula amb la següent fórmula: (persones de 75 anys i més / persones de 65 anys i més) x 100 habitants. 3Es mostren els resultats per a l’any 2000. 4Nivell d’instrucció en persones de 16 anys i més. Districte VII. Horta-Guinardó Districte VII. Taula II. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe. 45 Horta-Guinardó, 2004-2013. Homes 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Defuncions 811 882 787 856 787 826 834 800 813 822 Taxa bruta x 100.000 hab. 1.012,5 1.101,1 983,8 1.081,7 981,3 1.015,2 1.043,5 997,8 1.025,1 1.040,4 Taxa estandarditzada2 x 100.000 hab. 1.358,4 1.472,0 1.250,9 1.358,9 1.199,9 1.247,1 1.205,1 1.117,0 1.118,1 1.105,9 Taxa APVP3 estandarditzada 5.286 5.026,2 4.245,1 4.175,5 3.490,1 3.616,3 4.842,1 4.002,4 3.591,0 3.211,6 Esperança vida en néixer 77,3 77,4 78,8 78,7 79,5 79,5 78,6 79,8 80,5 80,6 Dones Defuncions 792 858 787 832 815 954 831 886 945 890 Taxa bruta x 100.000 hab. 884,2 958,9 879,7 937,8 909,4 1.057,8 924,9 987,0 1.060,1 1.000,9 Taxa estandarditzada2 x 100.000 hab. 744,5 777,8 682,3 714,6 687,5 755,9 641,4 654,8 677,9 622,1 Taxa APVP3 estandarditzada 1.837,7 2.246,9 1.847,8 1.946,9 2.403,7 2.042,8 1.655,3 1.775,0 1.681,6 2.282,6 Esperança vida en néixer 84,5 84,1 85,7 85,2 85,1 84,9 86,1 86,1 85,8 86,1 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 2 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 3 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 4 La població de referència per estandardit- zar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 5 APVP: anys potencials de vida perduts entre l’1 i els 70 anys. Districte VII. Taula III. Evolució de la mortalitat en la població de 15 a 44 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 15 a 44 anys. Horta-Guinardó, 2003-2013. Homes 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Suïcidi 5,1 14,6 10,9 5,4 2,4 0,0 5,5 7,6 12,7 8,8 4,9 Sobredosis 16,0 10,6 18,0 13,2 16,7 4,9 7,6 8,5 5,0 13,0 0,0 Accidents de trànsit 11,3 14,0 17,0 0,0 11,5 2,6 2,3 12,4 10,1 13,5 5,4 Sida 8,3 5,2 8,1 8,1 8,0 2,4 2,3 15,3 2,5 0,0 2,5 Malaltia isquèmica del c or 2,9 5,5 5,5 5,1 2,7 0,0 5,1 2,6 2,5 7,4 0,0 Cirrosis 5,6 5,4 2,7 7,8 8,1 2,6 0,0 0,0 5,0 5,1 0,0 Totes les causes 110,2 99,2 107,9 87,9 84,9 48,1 70,2 92,0 67,1 77,4 42,0 Dones Càncer de mama 0,0 5,7 5,4 2,5 13,0 2,6 0,0 2,5 2,6 0,0 7,6 Suïcidi 5,4 8,1 11,1 5,2 2,7 0,0 9,4 4,0 2,6 0,0 6,8 Sida 5,3 2,7 2,7 6,2 0,0 0,0 0,0 0,0 2,6 0,0 0,0 Malalatia cerebrovascula r 2,7 0,0 0,0 0,0 0,0 3,0 0,0 3,3 5,1 0,0 0,0 Càncer de pulmó 2,8 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 5,1 2,6 2,6 7,6 Cirrosis 0,0 2,7 0,0 2,6 0,0 2,5 2,5 5,1 0,0 0,0 3,8 Totes les causes 60,0 43,6 49,3 37,8 54,2 61,3 39,9 45,4 36,6 31,8 54,3 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2014 Districte VII. Horta-Guinardó Districte VII. Horta-Guinardó 46 Districte VII. Taula IV. Evolució de la mortalitat en la població de 45 a 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 45 a 74 anys. Horta-Guinardó, 2004-2013. Homes 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Càncer de pulmó 169,8 172,0 148,1 190,6 187,1 151,2 167,6 149,9 121,8 179,5 M alaltia isquèmica del cor 120,0 136,5 115,6 112,9 127,4 82,7 97,8 95,7 73,0 72,4 C àncer de còlon 75,4 47,8 75,4 48,0 56,2 47,7 76,4 65,5 37,9 46,6 Cirrosi 53,9 34,0 50,8 28,9 18,0 57,6 39,6 27,0 29,8 38,8 Malaltia cerebrovascular 60,0 46,2 51,3 41,6 50,5 61,5 61,2 38,7 41,9 33,7 Totes les causes 1.151,2 1.157,9 1.058,2 1.026,5 1.051,4 940,2 1.131,2 975,5 787,8 1.021,9 D ones Càncer de mama 62,0 25,7 49,2 35,2 57,8 31,4 33,5 44,2 38,5 20,9 C àncer de pulmó 32,9 30,3 29,8 12,1 16,6 33,6 34,1 33,4 16,7 44,8 Càncer de còlon 32,9 8,9 17,9 19,9 22,6 18,1 27,3 25,1 6,1 24,2 M alaltia cerebrovascular 29,3 20,4 8,7 26,5 24,0 24,5 18,6 30,7 5,8 28,0 Malaltia isquèmica del cor 25,8 15,3 16,9 24,1 18,2 17,8 9,1 3,1 20,0 15,2 Totes les causes 443,3 451,8 368,1 381,7 459,2 416,8 339,3 432,5 372,2 372,2 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. Districte VII. Taula V. Evolució de la mortalitat en la població de més de 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de més de 74 anys. Horta-Guinardó, 2004-2013. H omes 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Malaltia isquèmica del cor 1.073,4 889,3 844,9 1.062,4 645,7 878,6 607,4 576,4 715,4 599,0 B ronquitis i MPOC 823,1 1.118,1 615,8 711,4 565,3 683,5 496,5 414,1 590,7 431,5 M alaltia cerebrovascular 905,7 799,1 645,5 626,3 544,1 608,6 525,9 482,9 356,6 522,5 Càncer de pulmó 418,6 450,4 544,5 336,6 426,6 357,7 519,9 398,6 447,5 502,7 Demència senil 419,2 569,3 297,4 520,7 221,7 323,4 305,2 402,5 441,2 443,2 T otes les causes 8.760,8 9.865,1 8.107,4 9.351,4 7.804,2 8.588,7 7.378,2 7.182,4 7.840,9 7.031,4 D ones D emència senil 395,6 402,9 443,9 416,1 320,9 360,9 430,3 408,4 443,0 320,9 M alaltia cerebrovascular 523,2 680,9 517,7 451,2 471,2 523,9 454,8 375,8 437,0 377,2 Malaltia d’Alzheimer 230,2 297,7 283,5 391,6 248,7 368,3 363,0 394,4 405,6 286,2 Malaltia isquèmica del cor 650,4 631,6 418,0 434,5 347,7 446,8 374,4 309,7 401,3 288,4 Insuficiència cardíaca 446,6 482,4 455,0 377,9 336,0 337,9 203,3 186,0 349,6 279,6 T otes les causes 5.487,2 5.764,8 5.219,5 5.420,5 4.823,5 5.773,2 4.866,7 4.746,5 5.186,9 4.532,1 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. Districte VIII. Nou Barris Districte VIII. Nou Barris Districte VIII. Taula I. Evolució de la població i indicadors sociodemogràfics. Nou Barris, 1991-2014. 47 1991 2001 2013 2014 Població 0-14 anys Homes 14.103 15,9% 9.534 12,1% 10.997 14,0% 11.047 14,1% Dones 13.306 13,9% 8.999 10,3% 10.636 12,2% 10.614 12,1% 15-44 anys Homes 40.951 46,2% 35.927 45,4% 32.397 41,3% 31.645 40,5% Dones 41.316 43,1% 35.220 40,2% 32.015 36,6% 31.571 36,1% 45-64 anys Homes 23.175 26,2% 19.510 24,7% 19.226 24,5% 19.622 25,1% Dones 25.201 26,3% 22.624 25,8% 21.477 24,6% 21.776 24,9% 65-74 anys Homes 6.853 7,7% 8.871 11,2% 7.711 9,8% 7.830 10,0% Dones 9.232 9,6% 11.118 12,7% 9.877 11,3% 10.109 11,6% 75 anys o més Homes 3.528 4,0% 5.228 6,6% 8.128 10,4% 8.066 10,3% Dones 6.892 7,2% 9.716 11,1% 13.372 15,3% 13.400 15,3% Total Homes 88.610 100% 79.070 100% 78.459 100% 78.210 100% Dones 95.947 100% 87.677 100% 87.377 100% 87.470 100% Índex de dependència senil1 Homes 16,2% 25,4% 30,7% 31,0% Dones 24,2% 36,0% 43,5% 44,1% Índex de sobreenvelliment2 Homes 33,9% 37,1% 51,3% 50,7% Dones 42,7% 46,6% 57,5% 57,0% Gent gran que viu sola3 65-74 anys Homes 359 5,2% 653 7,4% 820 10,6% 858 11,0% Dones 1.977 21,4% 2.576 23,2% 2.166 21,9% 2.237 22,1% 75-84 anys Homes 230 7,9% 466 11,7% 890 14,0% 890 14,3% Dones 1.271 24,5% 2.645 38,4% 3.556 37,4% 3.462 37,1% 85 anys o més Homes 60 9,7% 159 17,0% 408 23,2% 436 23,7% Dones 231 13,6% 771 30,7% 1.761 45,7% 1.905 46,9% Nivell d’instrucció4 Sense estudis Homes 23,7% 14,3% 11,0% 10,4% Dones 32,1% 20,6% 15,8% 14,9% Estudis primaris Homes 31,6% 29,3% 25,3% 24,8% Dones 32,2% 30,7% 26,4% 26,0% Estudis secundaris Homes 17,1% 20,6% 30,7% 31,4% Dones 15,2% 18,3% 25,4% 26,2% Batxillerat i FPII Homes 18,9% 23,3% 23,0% 23,0% Dones 13,1% 17,8% 19,9% 19,9% Universitaris Homes 8,1% 12,1% 9,9% 10,4% Dones 7,0% 12,2% 12,5% 13,0% No consta Homes 0,6% 0,4% 0,0% 0,0% Dones 0,4% 0,4% 0,0% 0,0% Població nascuda a l’estranger 3.756 2,0% 7.548 4,5% 35.071 21,2% 35.289 21,3% Font: Padró municipal d’habitants de l’any 1996, cens de població de l’any 1991 i 2001, i lectura del padró continu dels anys 2006, 2011 i 2014. Ajuntament de Barcelona. 1L’índex de dependència senil indica la proporció que representen els pensionistes sobre el total de persones en edat de treballar. Es calcula amb la següent fórmula: (persones de 65 anys i més / persones entre 15 i 64 anys)*100. 2L’índex de sobreenvelliment indica la proporció de persones de 75 anys i més sobre el col·lectiu de 65 anys i més. Es calcula amb la següent fórmula: (persones de 75 anys i més / persones de 65 anys i més) x 100 habitants. 3Es mostren els resultats per a l’any 2000. 4Nivell d’instrucció en persones de 16 anys i més. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2014 Districte VIII. Nou Barris Districte VIII. Nou Barris 48 Districte VIII. Taula II. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe. Nou Barris, 2004-2013. Homes 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Defuncions 868 922 788 899 899 854 841 847 898 829 Taxa bruta x 100.000 hab. 1.086,6 1.158,0 988,1 1.132,1 1.115,5 1.046,5 1.048,9 1.054,0 1.129,8 1.056,6 Taxa estandarditzada4 x 100.000 hab. 1.440,5 1.473,4 1.249,4 1.384,1 1.396,9 1.287,8 1.237,7 1.183,7 1.259,1 1.133,1 Taxa APVP5 estandarditzada 5.787,3 5.186,9 4.945,5 5.812,3 4.397,2 4.314,0 5.008,9 4.318,0 4.510,0 4175 Esperança vida en néixer 76,7 76,8 78,4 76,9 78,2 78,5 78,3 79,2 78,5 79,9 Dones Defuncions 736 808 709 731 758 791 700 786 820 772 Taxa bruta x 100.000 hab. 848,5 934,9 819,3 847,7 866,1 895,7 797,1 896,1 935,5 883,5 Taxa estandarditzada4 x 100.000 hab. 784,4 830,7 707,6 710,8 704,0 713,9 614,3 653,8 663,6 610,6 Taxa APVP5 estandarditzada 2.827,7 2.082,2 2.555,0 1.987 1.829,1 2.287,5 2.538,7 1.957,8 1.871,5 2.082,9 Esperança vida en néixer 83,7 83,8 84,7 85,1 85,4 85,2 86,0 85,9 85,7 86,3 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 2 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 3 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 4 La població de referència per estandardit- zar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 5 APVP: anys potencials de vida perduts entre l’1 i els 70 anys. Districte VIII. Taula III. Evolució de la mortalitat en la població de 15 a 44 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 15 a 44 anys. Nou Barris, 2003-2013. Homes 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Suïcidi 13,7 5,1 22,1 5,5 13,2 2,3 11,0 4,9 7,7 7,9 16,9 Sobredosis 26,9 13,4 21,3 9,9 11,4 5,9 15,2 18,6 12,7 7,7 8,0 Accidents de trànsit 10,4 14,7 11,5 21,5 14,4 11,6 0,0 8,7 2,6 5,9 8,8 Sida 5,6 20,0 5,2 5,1 13,6 2,6 2,3 2,6 7,6 0,0 0,0 Malaltia isquèmica del c or 0,0 2,5 0,0 2,7 0,0 2,7 8,6 5,2 5,1 7,8 4,9 Cirrosis 3,1 6,1 2,9 2,8 2,7 0,0 0,0 5,2 2,4 7,4 2,4 Totes les causes 137,5 139,4 112,9 96,0 124,8 74,5 67,6 108,3 80,9 70,7 83,0 Dones Càncer de mama 3,1 5,9 2,7 11,3 8,4 5,2 2,6 10,4 5,2 2,6 0,0 Suïcidi 0,0 12,0 0,0 2,9 0,0 0,0 7,7 2,6 7,9 8,5 8,1 Sida 2,8 2,7 5,8 0,0 2,8 2,7 2,5 0,0 2,6 2,5 0,0 Malalatia cerebrovascula r 9,0 0,0 3,0 0,0 0,0 0,0 2,5 0,0 0,0 0,0 0,0 Càncer de pulmó 2,9 0,0 0,0 2,8 2,8 2,7 0,0 2,6 0,0 2,6 0,0 Cirrosis 3,1 3,1 2,8 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 2,6 0,0 0,0 Totes les causes 55,6 81,8 52,1 69,5 37,4 43,2 72,7 59,7 49,6 36,1 39,7 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. Districte VIII. Nou Barris Districte VIII. Taula IV. Evolució de la mortalitat en la població de 45 a 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 49 100.000 habitants de 45 a 74 anys. Nou Barris, 2004-2013. H omes 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Càncer de pulmó 186,0 192,3 222,6 250,9 193,0 147,9 193,0 199,6 163,9 194,6 Malaltia isquèmica del cor 144,9 157,4 118,8 158,2 111,6 101,9 107,6 123,9 109,5 78,9 Càncer de còlon 52,2 55,2 32,4 29,5 46,2 49,6 35,6 65,3 57,6 61,2 C irrosi 52,3 43,9 43,3 70,4 32,2 35,3 66,4 33,8 69,3 64,3 Malaltia cerebrovascular 62,5 60,2 42,6 49,9 74,1 53,0 39,2 41,1 47,4 30,9 T otes les causes 1.282,4 1.304,7 1.184,0 1.294,9 1.149,3 1.115,9 1.150,2 1.070,1 1.196,4 1.019,4 D ones C àncer de mama 44,7 33,8 70,6 47,3 36,6 50,7 58,2 29,6 33,6 55,6 Càncer de pulmó 30,7 18,1 26,7 20,2 28,8 11,7 16,7 23,4 36,1 19,1 Càncer de còlon 20,5 30,8 23,8 27,5 28,5 18,7 13,1 19,3 32,4 19,4 Malaltia cerebrovascular 36,7 19,3 26,1 10,9 32,7 21,0 32,3 20,2 39,7 26,3 M alaltia isquèmica del cor 29,8 20,1 18,3 33,8 11,1 2,9 21,4 29,0 29,3 12,5 T otes les causes 491,0 486,7 433,6 445,5 396,3 385,3 401,0 397,8 429,0 427,8 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. Districte VIII. Taula V. Evolució de la mortalitat en la població de més de 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de més de 74 anys. Nou Barris, 2004-2013. H omes 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Malaltia isquèmica del cor 818,8 1.077,4 763,4 859,0 1.126,3 801,2 584,7 722,7 749,7 703,7 B ronquitis i MPOC 742,9 953,0 620,3 654,1 738,4 911,4 620,6 491,3 695,7 471,5 M alaltia cerebrovascular 680,5 722,1 747,2 706,6 633,3 656,9 372,3 470,4 457,1 401,9 Càncer de pulmó 494,1 397,2 457,1 552,0 561,4 568,8 585,6 599,1 393,8 543,9 Demència senil 451,6 290,0 385,7 447,0 375,4 296,0 375,1 338,8 620,1 385,0 Totes les causes 8.978,0 9.322,3 7.640,6 8.427,6 9.317,4 8.354,6 7.564,5 7.444,0 7.773,1 7.149,3 Dones D emència senil 598,7 605,0 400,9 213,4 362,3 398,3 315,2 357,7 426,2 396,9 Malaltia cerebrovascular 721,3 575,3 444,8 463,4 531,2 488,8 346,2 388,8 467,5 375,9 M alaltia d’Alzheimer 214,4 228,3 234,9 323,1 244,1 339,5 299,6 332,0 319,2 319,8 Malaltia isquèmica del cor 573,0 510,9 344,5 410,4 387,6 349,7 357,3 315,2 282,1 312,4 Insuficiència cardíaca 329,5 428,2 407,4 420,9 430,9 257,6 264,9 309,9 311,1 273,7 Totes les causes 5.555,3 6.172,4 5.080,4 5.200,3 5.303,7 5.325,6 4.323,3 4.774,9 4.803,9 4.291,1 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2014 Districte IX. Sant Andreu Districte IX. Sant Andreu 50 Districte IX. Taula I. Evolució de la població i indicadors sociodemogràfics. Sant Andreu, 1991-2014. 1991 2001 2013 2014 Població 0-14 anys Homes 12.401 17,7% 8.156 12,6% 9.959 14,3% 10.021 14,4% Dones 11.764 15,7% 7.797 10,9% 9.469 12,3% 9.582 12,4% 15-44 anys Homes 32.623 46,7% 29.370 45,5% 29.069 41,7% 28.466 40,7% Dones 32.908 43,8% 29.601 41,4% 28.723 37,4% 28.330 36,7% 45-64 anys Homes 16.893 24,2% 16.495 25,5% 18.373 26,4% 18.525 26,6% Dones 18.103 24,1% 18.105 25,3% 20.604 26,8% 20.742 26,9% 65-74 anys Homes 5.351 7,7% 6.445 10,0% 6.540 9,4% 6.965 10,0% Dones 7.115 9,5% 8.351 11,7% 7.841 10,2% 8.398 10,9% 75 anys o més Homes 2.654 3,8% 4.107 6,4% 5.780 8,3% 5.792 8,3% Dones 5.186 6,9% 7.597 10,6% 10.190 13,3% 10.121 13,1% Total Homes 69.922 100% 64.573 100% 69.721 100% 69.769 100% Dones 75.076 100% 71.451 100% 76.827 100% 77.173 100% Índex de dependència senil1 Homes 16,2% 23,0% 26,0% 27,1% Dones 24,1% 33,4% 36,6% 37,7% Índex de sobreenvelliment2 Homes 33,1% 38,9% 46,9% 45,4% Dones 42,2% 47,7% 56,5% 54,7% Gent gran que viu sola3 65-74 anys Homes 323 6,0% 515 7,9% 694 10,6% 735 10,6% Dones 1.510 21,2% 2.005 23,5% 1.702 21,7% 1.827 21,8% 75-84 anys Homes 220 10,0% 358 11,6% 617 14,0% 624 14,5% Dones 1.073 26,6% 2.107 39,2% 2.605 37,8% 2.481 37,2% 85 anys o més Homes 55 12,0% 139 20,1% 296 21,5% 309 20,9% Dones 154 13,4% 619 33,7% 1.468 44,5% 1.572 45,5% Nivell d’instrucció4 Sense estudis Homes 21,5% 12,1% 6,7% 6,2% Dones 30,6% 18,2% 9,7% 9,0% Estudis primaris Homes 32,6% 30,7% 19,9% 19,5% Dones 34,4% 33,4% 22,6% 22,2% Estudis secundaris Homes 18,2% 22,1% 26,9% 27,4% Dones 16,0% 19,6% 23,8% 24,3% Batxillerat i FPII Homes 19,8% 24,5% 29,3% 29,2% Dones 12,5% 17,8% 23,4% 23,3% Universitaris Homes 7,2% 10,4% 17,2% 17,7% Dones 6,1% 10,7% 20,5% 21,2% No consta Homes 0,7% 0,2% 0,0% 0,0% Dones 0,4% 0,3% 0,0% 0,0% Població nascuda a l’estranger 2.580 1,8% 6.015 4,4% 25.423 17,4% 25.326 17,2% Font: Padró municipal d’habitants de l’any 1996, cens de població de l’any 1991 i 2001, i lectura del padró continu dels anys 2006, 2011 i 2014. Ajuntament de Barcelona. 1L’índex de dependència senil indica la proporció que representen els pensionistes sobre el total de persones en edat de treballar. Es calcula amb la següent fórmula: (persones de 65 anys i més / persones entre 15 i 64 anys)*100. 2L’índex de sobreenvelliment indica la proporció de persones de 75 anys i més sobre el col·lectiu de 65 anys i més. Es calcula amb la següent fórmula: (persones de 75 anys i més / persones de 65 anys i més) x 100 habitants. 3Es mostren els resultats per a l’any 2000. 4Nivell d’instrucció en persones de 16 anys i més. Districte IX. Sant Andreu Districte IX. Taula II. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe. 51 Sant Andreu, 2004-2013. Homes 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Defuncions 637 715 648 627 614 681 618 599 598 597 Taxa bruta x 100.000 hab. 943,0 1.048,2 942,1 917,4 881,4 963,1 887,1 849,4 852,4 856,3 Taxa estandarditzada2 x 100.000 hab. 1.362,2 1.471,3 1.340,7 1.296,7 1.215,3 1.333,8 1.175,1 1.087,4 1.081,8 1.015,8 Taxa APVP3 estandarditzada 4.224,1 5.434,5 3.917,8 3.915,5 4.153,2 4.354,9 3.228,5 3.516,3 3.007,7 3.446,5 Esperança vida en néixer 78,4 76,7 78,6 79,0 79,3 78,3 80,1 80,4 81,2 81,2 Dones Defuncions 541 655 572 611 619 675 556 597 615 586 Taxa bruta x 100.000 hab. 727,7 874,0 759,5 814,3 814,3 880,1 725,2 774,1 800,8 762,8 Taxa estandarditzada2 x 100.000 hab. 676,6 789,3 664,2 679,8 672,7 723,4 585,1 585,9 596,3 553,1 Taxa APVP3 estandarditzada 1.199,5 1.686,2 1.960,1 1.651,4 1.598,2 1.890,2 2.013,9 1.772,4 1.273,1 1.399,6 Esperança vida en néixer 86,1 84,5 85,9 85,7 85,7 84,9 86,9 86,8 87,2 87,8 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 2 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 3 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 4 La població de referència per estandardit- zar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 5 APVP: anys potencials de vida perduts entre l’1 i els 70 anys. Districte IX. Taula III. Evolució de la mortalitat en la població de 15 a 44 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 15 a 44 anys. Sant Andreu, 2003-2013. Homes 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Suïcidi 16,1 12,8 14,7 2,7 3,1 3,1 14,1 9,3 7,9 5,9 2,6 Sobredosis 3,2 6,1 22,2 6,4 6,2 3,9 11,5 8,3 14,7 0,0 5,7 Accidents de trànsit 25,1 9,3 6,0 6,5 10,9 0,0 2,6 6,5 3,7 9,4 0,0 Sida 0,0 6,9 6,6 3,3 0,0 6,3 2,6 2,7 2,6 0,0 2,6 Malaltia isquèmica del c or 10,3 6,2 10,0 3,1 0,0 0,0 3,1 5,5 2,8 5,9 7,5 Cirrosis 3,4 3,3 6,6 0,0 3,1 0,0 6,1 0,0 2,9 2,9 0,0 Totes les causes 121,9 80,7 117,6 79,8 67,9 68,2 69,3 59,4 65,9 52,9 48,4 Dones Càncer de mama 3,4 3,2 3,7 0,0 6,3 6,0 0,0 8,7 5,9 0,0 12,8 Suïcidi 0,0 0,0 3,2 3,1 3,1 0,0 8,9 3,0 3,9 0,0 0,0 Sida 0,0 0,0 3,2 3,2 0,0 0,0 0,0 3,0 2,8 0,0 0,0 Malalatia cerebrovascula r 0,0 0,0 0,0 3,1 6,3 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 Càncer de pulmó 9,3 0,0 0,0 3,1 0,0 0,0 0,0 0,0 2,9 0,0 0,0 Cirrosis 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 3,0 0,0 0,0 0,0 Totes les causes 38,1 13,0 28,8 48,8 31,2 14,8 41,5 51,7 33,8 17,2 25,7 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2014 Districte IX. Sant Andreu Districte IX. Sant Andreu 52 Districte IX. Taula IV. Evolució de la mortalitat en la població de 45 a 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 45 a 74 anys. Sant Andreu, 2004-2013. Homes 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 C àncer de pulmó 139,8 174,5 227,8 177,1 180,9 186,9 125,1 182,6 122,7 136,2 Malaltia isquèmica del cor 105,2 130,6 127,3 109,1 98,7 152,3 78,3 72,6 94,4 108,2 C àncer de còlon 35,8 64,6 70,3 113,4 9,5 43,1 42,5 28,8 57,2 55,6 C irrosi 23,0 36,3 34,3 45,3 33,4 31,4 40,6 46,6 41,1 19,7 Malaltia cerebrovascular 24,1 64,1 46,2 29,9 34,3 64,9 32,5 47,8 11,8 28,1 T otes les causes 1.079,9 1.250,6 1.120,3 1.086,7 1.086,0 1.203,6 837,1 891,4 857,3 923,1 Dones C àncer de mama 26,5 52,3 32,9 35,6 60,1 57,5 54,9 37,6 23,0 13,4 Càncer de pulmó 19,0 14,8 29,7 25,3 21,1 17,9 20,1 14,6 27,6 30,2 Càncer de còlon 19,2 19,1 27,1 33,5 16,9 23,7 25,6 23,9 23,3 21,1 Malaltia cerebrovascular 15,5 22,2 3,8 18,7 17,0 31,0 19,9 3,1 20,0 24,8 M alaltia isquèmica del cor 3,6 53,2 20,5 26,0 11,4 17,5 52,6 3,4 25,9 7,3 T otes les causes 409,3 523,7 374,7 444,1 458,0 488,8 455,4 334,7 407,1 366,7 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. Districte IX. Taula V. Evolució de la mortalitat en la població de més de 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de més de 74 anys. Sant Andreu, 2004-2013. H omes 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 M alaltia isquèmica del cor 943,3 681,4 630,8 818,2 840,2 764,4 890,2 591,3 864,6 858,0 Bronquitis i MPOC 831,4 763,4 728,3 683,6 456,0 813,5 721,6 539,4 528,6 446,4 Malaltia cerebrovascular 828,3 901,9 858,7 776,8 559,3 550,5 593,9 520,3 448,4 568,1 Càncer de pulmó 590,1 602,2 394,0 454,5 515,9 432,0 538,0 411,6 289,1 346,2 Demència senil 315,4 418,7 643,6 406,2 362,1 253,7 298,6 216,4 321,5 283,6 T otes les causes 9.183,1 9.458,1 8.832,0 8.580,7 7.780,6 8.499,0 8.281,7 7.196,2 7.361,1 6.483,1 Dones Demència senil 344,5 496,2 356,2 377,5 302,3 329,6 293,7 312,7 406,0 324,9 M alaltia cerebrovascular 648,8 681,0 430,9 499,3 389,3 390,1 377,6 290,4 336,2 270,3 Malaltia d’Alzheimer 164,4 218,5 232,2 339,4 318,2 302,3 319,8 368,9 278,9 221,8 Malaltia isquèmica del cor 463,0 542,7 409,2 366,8 466,0 442,2 199,1 312,9 258,1 277,8 Insuficiència cardíaca 380,1 397,4 320,9 340,7 323,3 310,1 262,8 181,2 234,0 133,4 Totes les causes 5.114,2 5.748,9 4.970,7 4.950,2 4.872,3 5.152,4 3.893,1 4.382,1 4.317,1 4.014,9 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. Districte X. Sant Martí Districte X. Sant Martí Districte X. Taula I. Evolució de la població i indicadors sociodemogràfics. Sant Martí, 1991-2014. 53 1991 2001 2013 2014 Població 0-14 anys Homes 17.224 16,7% 13.057 13,1% 16.070 14,2% 16.182 14,3% Dones 16.325 14,7% 12.244 11,3% 15.282 12,6% 15.455 12,7% 15-44 anys Homes 47.395 46,0% 45.269 45,6% 48.346 42,8% 47.712 42,2% Dones 46.882 42,2% 44.981 41,4% 46.100 38,1% 45.783 37,8% 45-64 anys Homes 25.530 24,8% 24.197 24,4% 29.513 26,1% 29.894 26,4% Dones 27.986 25,2% 26.238 24,1% 31.963 26,4% 32.226 26,5% 65-74 anys Homes 8.759 8,5% 10.289 10,4% 9.658 8,6% 10.028 8,9% Dones 11.611 10,4% 13.384 12,3% 11.735 9,7% 12.247 10,1% 75 anys o més Homes 4.163 4,0% 6.497 6,5% 9.319 8,3% 9.254 8,2% Dones 8.377 7,5% 11.824 10,9% 15.894 13,1% 15.703 12,9% Total Homes 103.071 100% 99.309 100% 112.906 100% 113.070 100% Dones 111.181 100% 108.671 100% 120.974 100% 121.414 100% Índex de dependència senil1 Homes 17,7% 24,2% 24,4% 24,8% Dones 26,7% 35,4% 35,4% 35,8% Índex de sobreenvelliment2 Homes 32,2% 38,6% 49,1% 48,0% Dones 41,9% 46,9% 57,5% 56,2% Gent gran que viu sola3 65-74 anys Homes 541 6,2% 866 8,3% 1.141 11,8% 1.212 12,1% Dones 2.568 22,1% 3.127 22,9% 2.556 21,8% 2.674 21,8% 75-84 anys Homes 330 9,3% 633 12,3% 946 13,3% 919 13,4% Dones 1.903 29,1% 3.299 38,4% 3.947 36,3% 3.788 36,3% 85 anys o més Homes 58 9,7% 226 22,2% 502 22,6% 550 23,0% Dones 310 16,9% 985 34,7% 2.210 44,0% 2.295 43,6% Nivell d’instrucció4 Sense estudis Homes 25,1% 13,4% 7,0% 6,3% Dones 35,3% 20,2% 10,5% 9,6% Estudis primaris Homes 31,8% 30,4% 19,4% 18,9% Dones 32,1% 32,4% 21,3% 20,8% Estudis secundaris Homes 18,7% 22,0% 25,4% 25,8% Dones 15,4% 19,4% 22,4% 22,7% Batxillerat i FPII Homes 17,8% 23,2% 26,9% 27,0% Dones 11,5% 17,0% 22,4% 22,5% Universitaris Homes 6,0% 10,7% 21,3% 22,0% Dones 4,9% 10,7% 23,4% 24,4% No consta Homes 0,6% 0,3% 0,0% 0,0% Dones 0,8% 0,3% 0,0% 0,0% Població nascuda a l’estranger 3.673 1,7% 10.237 5,0% 47.102 20,1% 47.535 20,3% Font: Cens de població de l’any 1991 i 2001, i lectura del padró continu dels anys 2011 i 2012. Ajuntament de Barcelona. Notes: 1 L’índex de dependència senil indica la proporció que representen els pensionistes sobre el total de persones en edat de treballar. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 65 anys i més/ persones entre 15 i 64 anys) x 100. 2 L’índex de sobreenvelliment indica la proporció de persones de 75 anys i més sobre el col·lectiu de 65 anys i més. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 75 anys i més/ persones de 65 anys i més) x 100 habitants. 3 Nivell d’instrucció en persones de 16 anys i més. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2014 Districte X. Sant Martí Districte X. Sant Martí 54 Districte X. Taula II. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe. Sant Martí, 2004-2013. Homes 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Defuncions 1.028 1.074 954 1.003 965 1.067 971 947 1.011 947 Taxa bruta x 100.000 hab. 979,7 1.008,8 886,3 933,7 881,2 957,5 870,1 843,6 895,9 838,8 Taxa estandarditzada2 x 100.000 hab. 1.403,7 1.435,2 1.242,2 1.290,3 1.215,5 1.302,1 1.153,1 1.106,0 1.139,7 1.041,6 Taxa APVP3 estandarditzada 4.773,8 4.999,5 4.435,1 4.148,1 3.731,0 4.023,2 3.581,9 3.308,5 3974,7 3.261,1 Esperança vida en néixer 77,4 77,1 78,7 78,7 79,5 78,8 79,9 80,5 79,9 81,0 Dones Defuncions 947 1032 907 983 1.010 1.005 993 976 1.009 922 Taxa bruta x 100.000 hab. 830,8 896,5 782,6 849,8 863,3 847,0 829,6 813,7 836,6 762,1 Taxa estandarditzada2 x 100.000 hab. 758,2 803,2 684,6 720,7 729,4 703,1 676,1 626,2 629,8 566,2 Taxa APVP3 estandarditzada 1.892,5 2.101,1 1.564,1 2.115,6 1.924,5 1.857,4 2.009,8 1.589,6 1.948,2 1.530,7 Esperança vida en néixer 84,6 84,3 86,0 85,2 85,1 85,3 85,6 86,4 86,3 87,4 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 2 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 3 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 4 La població de referència per estandardit- zar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 5 APVP: anys potencials de vida perduts entre l’1 i els 70 anys. Districte X. Taula III. Evolució de la mortalitat en la població de 15 a 44 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 15 a 44 anys. Sant Martí, 2003-2013. Homes 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Suïcidi 5,9 14,6 1,9 9,4 3,6 7,6 8,6 13,8 11,0 13,2 1,9 Sobredosis 10,3 14,2 7,6 8,0 5,9 3,5 10,8 2,9 5,8 11,8 0,0 Accidents de trànsit 6,0 2,0 4,2 4,1 3,7 6,2 9,1 0,0 1,8 8,6 7,1 Sida 6,0 0,0 5,9 5,7 0,0 0,0 3,6 0,0 3,4 0,0 1,7 Malaltia isquèmica del c or 6,2 6,1 11,9 1,9 3,7 0,0 1,8 3,4 1,8 1,6 0,0 Cirrosis 4,1 6,1 2,0 1,9 1,9 1,8 3,5 1,8 1,6 1,6 3,4 Totes les causes 122,6 92,1 94,7 85,1 63,7 64,5 69,8 53,5 55,3 73,7 45,4 Dones Càncer de mama 3,9 4,0 5,7 0,0 3,7 5,5 0,0 9,0 1,7 1,8 2,0 Suïcidi 4,3 3,9 6,4 4,1 3,8 8,9 3,6 0,0 0,0 9,2 2,7 Sida 2,0 3,9 3,8 0,0 0,0 0,0 2,3 1,8 1,8 0,0 0,0 Malalatia cerebrovascula r 0,0 1,9 0,0 0,0 4,5 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 Càncer de pulmó 0,0 2,0 0,0 1,9 0,0 3,7 3,7 1,8 1,7 0,0 0,0 Cirrosis 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 3,8 3,7 0,0 3,5 1,8 0,0 Totes les causes 44,5 41,7 51,7 29,7 52,6 41,8 27,0 38,0 31,8 46,4 30,7 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. Districte X. Sant Martí Districte X. Taula IV. Evolució de la mortalitat en la població de 45 a 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 55 100.000 habitants de 45 a 74 anys. Sant Martí, 2004-2013. Homes 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Càncer de pulmó 182,7 201,0 177,3 215,2 181,5 220,3 154,3 138,9 174,5 142,3 Malaltia isquèmica del cor 156,4 122,6 105,2 140,3 86,5 66,2 109,1 79,3 111,1 95,6 C àncer de còlon 37,8 55,8 31,7 32,0 39,6 49,4 51,4 61,6 49,4 36,2 C irrosi 29,0 36,6 64,3 34,6 20,1 41,9 31,7 23,9 43,9 21,0 Malaltia cerebrovascular 45,1 51,8 59,1 45,8 29,0 38,9 31,6 29,2 37,4 14,9 T otes les causes 1.213,2 1.087,0 1.071,4 984,6 1.093,1 1.000,0 952,0 977,2 940,9 967,6 D ones Càncer de mama 67,9 56,6 40,4 35,4 56,7 38,8 56,4 39,7 25,8 34,2 Càncer de pulmó 19,8 37,7 9,4 24,3 35,1 28,2 39,6 33,8 40,6 25,1 Càncer de còlon 22,2 34,0 20,2 16,8 35,4 28,7 20,4 20,8 22,4 36,8 M alaltia cerebrovascular 11,9 12,1 9,5 18,0 29,4 38,1 17,2 27,1 9,6 14,7 M alaltia isquèmica del cor 11,9 29,8 20,7 20,3 19,5 24,1 16,2 14,6 10,1 33,1 Totes les causes 463,1 517,6 393,9 398,9 485,4 440,2 455,3 399,0 350,2 366,4 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. Districte X. Taula V. Evolució de la mortalitat en la població de més de 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de més de 74 anys. Sant Martí, 2004-2013. H omes 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 M alaltia isquèmica del cor 781,0 710,0 677,9 751,5 751,7 678,5 564,5 525,4 750,9 474,3 Bronquitis i MPOC 647,0 692,8 685,9 752,3 637,8 782,4 518,4 569,1 789,6 655,8 Malaltia cerebrovascular 752,8 862,7 586,2 628,1 412,0 656,0 332,8 397,3 327,2 449,9 Càncer de pulmó 504,5 521,6 535,5 547,5 651,8 475,4 549,5 520,0 372,0 374,7 Demència senil 419,4 371,9 340,0 321,8 336,7 408,8 429,1 295,3 426,2 424,7 Totes les causes 9.008,3 9.322,9 7.930,1 8.548,2 8.151,0 8.601,0 7.496,6 7.208,7 7.391,9 6.577,3 Dones Demència senil 390,1 372,6 386,7 273,1 372,0 265,2 353,4 259,3 350,0 349,3 M alaltia cerebrovascular 592,4 688,4 417,1 591,9 480,4 407,7 339,6 339,9 275,1 297,5 Malaltia d’Alzheimer 243,0 229,2 395,2 300,3 349,9 287,0 375,5 351,2 407,9 388,2 Malaltia isquèmica del cor 499,8 503,3 387,1 334,4 355,6 349,3 328,5 328,3 372,9 315,0 Insuficiència cardíaca 433,4 443,6 241,5 308,2 338,7 204,6 236,3 272,0 254,8 172,7 Totes les causes 5.592,5 5.824,7 5.191,6 5.434,2 5.254,4 5.183,9 4.838,4 4.573,6 4.733,3 4.111,9 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2014 Indicadors per districte de Tuberculosi, VIH, salut sexual i reproductiva de 2014 Presentació 57 Resum executiu Resumen ejecutivo Executive Summary Indicadors per districtes: metodologia Evolució dels Indicadors per districte de població i mortalitat Districte I. Ciutat Vella Districte II. Eixample Districte III. Sants-Montjuïc Districte IV. Les Corts Districte V. Sarrià-Sant Gervasi Districte VI. Gràcia Districte VII. Horta-Guinardó Districte VIII. Nou Barris Districte IX. Sant Andreu Districte X. Sant Martí Indicadors per districte de Tuberculosi, VIH, salut sexual i reproductiva de 2014 Àrees integrals de salut Els determinants socioeconòmics La salut: mortalitat i salut sexual i reproductiva La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2014 Indicadors per districte de tuberculosi, VIH, salut sexual i reproductiva de 2014 Indicadors per districte de tuberculosi, VIH, salut sexual i reproductiva de 2014 58 Taula I. Incidència de tuberculosi segons país de naixement, sexe i districte de residència. Taxes estandarditzades per edat. Barcelona, 2014. Tuberculosi Tuberculosi Tuberculosi autòctons immigrants total Població Ciutat Vella Homes 29,0 152,7 78,5 Dones 21,9 90,3 36,8 Eixample Homes 12,0 9,5 12,6 Dones 3,8 10,9 6,3 Sants-Montjuïc Homes 19,8 35,7 30,4 Dones 5,6 56,5 17,3 Les Corts Homes 14,8 15,8 14,5 Dones 2,5 12,6 4,2 Sarrià-Sant Gervasi Homes 3,8 26,9 10,5 Dones 6,9 21,3 10,3 Gràcia Homes 11,5 26,8 18,1 Dones 9,0 9,5 11,0 Horta-Guinardó Homes 15,9 21,2 20,2 Dones 10,8 16,0 11,6 Nou Barris Homes 13,7 27,2 19,1 Dones 11,0 39,8 20,2 Sant Andreu Homes 9,0 57,7 28,9 Dones 8,5 19,7 9,8 Sant Martí Homes 16,9 35,0 22,2 Dones 8,2 27,2 12,8 Barcelona Homes 11,4 44,1 23,7 Dones 13,3 27,7 13,3 Nota: Registre de turbecolosi, Agència de Salut Pública de Barcelona. Indicadors per districte de tuberculosi, VIH, salut sexual i reproductiva de 2014 Taula II. Incidència de VIH segons país de naixement, sexe i districte de residència. 59 Taxes estandarditzades per edat. Barcelona, 2014. VIH VIH VIH autòctons immigrants total Població Ciutat Vella Homes 115,4 63,1 72,9 Dones 0,0 23,2 12,9 Eixample Homes 117,7 253,2 163,9 Dones 3,2 14,8 6,8 Sants-Montjuïc Homes 54,6 43,9 50,9 Dones 5,9 33,8 13,8 Les Corts Homes 24,4 61,9 36,9 Dones 0,0 0,0 0,0 Sarrià-Sant Gervasi Homes 11,9 21,9 14,6 Dones 0,0 0,0 0,0 Gràcia Homes 29,4 39,3 25,8 Dones 12,4 4,8 10,1 Horta-Guinardó Homes 14,2 6,0 12,1 Dones 0,0 9,0 1,6 Nou Barris Homes 14,1 47,3 24,9 Dones 0,0 11,9 4,6 Sant Andreu Homes 24,0 70,2 35,7 Dones 5,9 6,0 5,9 Sant Martí Homes 19,8 51,6 30,8 Dones 1,4 0,0 1,1 Barcelona Homes 41,5 92,3 56,9 Dones 2,6 12,3 5,5 La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2014 Indicadors per districte de tuberculosi, VIH, salut sexual i reproductiva de 2014 Indicadors per districte de tuberculosi, VIH, salut sexual i reproductiva de 2014 60 Taula III. Evolució dels indicadors de salut reproductiva per grups d’edat materna i districte de residència. Barcelona, 2014. Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Taxa de natalitat per 1.000 habitants 7,7 8,1 8,4 7,7 Fecunditat 15-49 anys Nombre de naixements 779 2.158 1.522 624 Taxa de fecunditat (per 1.000 dones) 28,8 33,6 34,5 35,1 Nombre d’IVE 446 668 572 162 Taxa d’IVE (per 1.000 dones) 16,5 10,4 13,0 9,1 Nombre d’embarassos 1.225 2.826 2.094 786 Taxa d’embarassos (per 1.000 dones) 45,3 44,0 47,4 44,2 Embarassos no planificats (% IVE sobre total d’embarassos) 36,4 23,6 27,3 20,6 Resultats de l’embaràs % naixements amb només un dels pares de fora d’Espanya 14,8% 18,7% 14,2% 17,0% % naixements amb tots dos pares de fora d’Espanya 62,3% 28,2% 35,5% 15,0% % naixements amb baix pes en néixer (<2500 g) 8,1% 6,3% 8,3% 7,4% % naixements prematurs (<37 set. gestació) 6,3% 6,2% 5,8% 7,7% % baix pes per edat gestacional (percentil 10) 7,6% 6,3% 6,7% 6,4% Fecunditat 15-19 anys Nombre de naixements 14 8 21 4 Taxa de fecunditat (per 1.000 dones) 9,4 1,8 6,3 2,4 Nombre d’IVE 13 21 24 9,0 Taxa d’IVE (per 1.000 dones) 20,8 9,2 12,1 7,9 Nombre d’embarassos 45 50 61 17 Taxa d’embarassos (per 1.000 dones) 30,1 10,9 18,4 10,4 Embarassos no planificats (% IVE sobre total d’embarassos) 68,9 84,0 65,6 76,5 Resultats de l’embaràs % naixements amb només un dels pares de fora d’Espanya 27,3% 14,3% 7,7% 33,3% % naixements amb tots dos pares de fora d’Espanya 54,5% 57,1% 84,6% 33,3% % naixements amb baix pes en néixer (<2500 g) 7,1% 0,0% 9,5% 0,0% % naixements prematurs (<37 set. gestació) 7,1% 0,0% 4,8% 0,0% % baix pes per edat gestacional (percentil 10) 10,0% 25,0% 9,5% 25,0% Nota: Per obtenir dades més detallades consultar la Web: http://www.aspb.cat/quefem/documents_estadistiques.htm Indicadors per districte de tuberculosi, VIH, salut sexual i reproductiva de 2014 Taula III. (continuació) Evolució dels indicadors de salut reproductiva per grups d’edat materna i districte de 61 residència. Barcelona, 2014. Sarrià-Sant Nou Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Barris Taxa de natalitat per 1.000 habitants 8,4 8,76 7,7 8,1 Fecunditat 15-49 anys Nombre de naixements 1.231 1.057 1.294 1.335 Taxa de fecunditat (per 1.000 dones) 36,2 34,9 34,2 35,2 Nombre d’IVE 285 223 313 591 Taxa d’IVE (per 1.000 dones) 8,4 7,4 8,3 15,6 Nombre d’embarassos 1.516 1.280 1.607 1.926 Taxa d’embarassos (per 1.000 dones) 44,5 42,2 42,4 50,9 Embarassos no planificats (% IVE sobre total d’embarassos) 18,8 17,4 19,5 30,7 Resultats de l’embaràs % naixements amb només un dels pares de fora d’Espanya 18,1% 21,1% 13,6% 10,6% % naixements amb tots dos pares de fora d’Espanya 11,6% 19,0% 22,7% 38,7% % naixements amb baix pes en néixer (<2500 g) 5,9% 6,8% 7,4% 8,3% % naixements prematurs (<37 set. gestació) 5,2% 6,0% 6,8% 7,5% % baix pes per edat gestacional (percentil 10) 5,4% 6,1% 7,3% 7,1% Fecunditat 15-19 anys Nombre de naixements 2 10 18 49 Taxa de fecunditat (per 1.000 dones) 0,5 5,1 5,7 14,7 Nombre d’IVE 17 12 22 20 Taxa d’IVE (per 1.000 dones) 6,0 8,1 12,3 15,9 Nombre d’embarassos 25 26 57 102 Taxa d’embarassos (per 1.000 dones) 6,5 13,2 17,9 30,6 Embarassos no planificats (% IVE sobre total d’embarassos) 92,0 61,5 68,4 52,0 Resultats de l’embaràs % naixements amb només un dels pares de fora d’Espanya 100% 0,0% 9,1% 13,2% % naixements amb tots dos pares de fora d’Espanya 0,0% 42,9% 63,6% 42,1% % naixements amb baix pes en néixer (<2500 g) 0,0% 20,0% 5,6% 18,4% % naixements prematurs (<37 set. gestació) 0,0% 10,0% 5,6% 12,2% % baix pes per edat gestacional (percentil 10) 0,0% 20,0% 5,6% 8,2% Nota: Per obtenir dades més detallades consultar la Web: http://www.aspb.cat/quefem/documents_estadistiques.htm La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2014 Indicadors per districte de tuberculosi, VIH, salut sexual i reproductiva de 2014 Indicadors per districte de tuberculosi, VIH, salut sexual i reproductiva de 2014 62 Taula III. (continuació) Evolució dels indicadors de salut reproductiva per grups d’edat materna i districte de residència. Barcelona, 2014. Sant Andreu Sant Martí Barcelona Taxa de natalitat per 1.000 habitants 8,9 9,0 8,7 Fecunditat 15-49 anys Nombre de naixements 1.304 2.098 13.984 Taxa de fecunditat (per 1.000 dones) 38,6 38,3 36,6 Nombre d’IVE 329 588 5.658 Taxa d’IVE (per 1.000 dones) 9,7 10,7 14,8 Nombre d’embarassos 1.633 2.686 19.642 Taxa d’embarassos (per 1.000 dones) 48,3 49,0 51,4 Embarassos no planificats (% IVE sobre total d’embarassos) 20,2 21,9 28,8 Resultats de l’embaràs % naixements amb només un dels pares de fora d’Espanya 13,6% 15,8% 15,9% % naixements amb tots dos pares de fora d’Espanya 24,1% 28,2% 28,1% % naixements amb baix pes en néixer (<2500 g) 8,1% 7,0% 7,4% % naixements prematurs (<37 set. gestació) 6,7% 6,3% 6,5% % baix pes per edat gestacional (percentil 10) 8,9% 7,0% 6,8% Fecunditat 15-19 anys Nombre de naixements 22 28 188 Taxa de fecunditat (per 1.000 dones) 7,7 6,3 6,1 Nombre d’IVE 24 29 282 Taxa d’IVE (per 1.000 dones) 13,3 9,2 15,4 Nombre d’embarassos 60 69 660 Taxa d’embarassos (per 1.000 dones) 21,0 15,5 21,5 Embarassos no planificats (% IVE sobre total d’embarassos) 63,3 59,4 71,5 Resultats de l’embaràs % naixements amb només un dels pares de fora d’Espanya 14,3% 14,3% 16,5% % naixements amb tots dos pares de fora d’Espanya 57,1% 42,9% 48,9% % naixements amb baix pes en néixer (<2500 g) 4,5% 0,0% 9,0% % naixements prematurs (<37 set. gestació) 9,1% 7,1% 8,0% % baix pes per edat gestacional (percentil 10) 4,5% 0,0% 6,9% Nota: Per obtenir dades més detallades consultar la Web: http://www.aspb.cat/quefem/documents_estadistiques.htm 63 La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2014 Àrees integrals de salut Presentació 65 Resum executiu Resumen ejecutivo Executive Summary Indicadors per districtes: metodologia Evolució dels Indicadors per districte de població i mortalitat Districte I. Ciutat Vella Districte II. Eixample Districte III. Sants-Montjuïc Districte IV. Les Corts Districte V. Sarrià-Sant Gervasi Districte VI. Gràcia Districte VII. Horta-Guinardó Districte VIII. Nou Barris Districte IX. Sant Andreu Districte X. Sant Martí Indicadors per districte de Tuberculosi, VIH, salut sexual i reproductiva de 2014 Àrees integrals de salut Els determinants socioeconòmics La salut: mortalitat i salut sexual i reproductiva La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2014 Àrees integrals de salut. Els determinants socioeconòmics Els determinants socioeconòmics 66 Taula I. Evolució de la població i indicadors sociodemogràfics. Àrees integrals de salut (AIS), 2014. AIS AIS AIS AIS Litoral Mar Esquerra Dreta Nord Població 0-14 anys Homes 19.619 13,3% 33.049 13,6% 23.796 12,8% 27.361 14,6% Dones 18.497 12,5% 31.298 11,4% 22.463 10,4% 26.296 12,6% 15-44 anys Homes 69.542 47,1% 102.638 42,3% 79.358 42,6% 75.663 40,3% Dones 61.345 41,5% 103.155 37,5% 82.217 37,9% 75.270 36,0% 45-64 anys Homes 37.117 25,1% 62.714 25,8% 48.401 26,0% 47.931 25,5% Dones 36.759 24,9% 72.700 26,4% 56.772 26,2% 53.413 25,6% 65-74 anys Homes 11.022 7,5% 22.992 9,5% 17.891 9,6% 19.096 10,2% Dones 13.142 8,9% 29.470 10,7% 23.147 10,7% 24.114 11,6% 75 anys o més Homes 10.407 7,1% 21.541 8,9% 16.783 9,0% 17.669 9,4% Dones 18.081 12,2% 38.579 14,0% 32.218 14,9% 29.755 14,3% Total Homes 147.707 100% 242.934 100% 186.229 100% 187.720 100% Dones 147.824 100% 275.202 100% 216.817 100% 208.848 100% Índex de dependència senil1 Homes 20,1% 26,9% 27,1% 29,7% Dones 31,8% 38,7% 39,8% 41,9% Índex de sobreenvelliment2 Homes 48,6% 48,4% 48,4% 48,1% Dones 57,9% 56,7% 58,2% 55,2% Gent gran que viu sola 65-74 anys Homes 1.640 14,9% 3.067 13,3% 2.346 13,1% 2.068 10,8% Dones 2.998 22,8% 7.158 24,3% 5.830 25,2% 5.298 22,0% 75-84 anys Homes 1.255 16,1% 2.227 14,4% 1.762 14,8% 1.867 13,9% Dones 4.401 37,2% 8.852 36,9% 7.558 38,3% 7.352 36,4% 85 anys o més Homes 623 23,8% 1.305 21,4% 1.074 22,0% 952 22,6% Dones 2.841 45,5% 6.526 44,7% 5.453 43,6% 4.138 43,2% Nivell d’instrucció3 Sense estudis Homes 6,4% 4,2% 4,2% 8,5% Dones 9,8% 6,0% 6,2% 12,0% Estudis primaris Homes 22,8% 13,2% 13,0% 20,6% Dones 21,6% 16,3% 17,0% 22,1% Estudis secundaris Homes 24,3% 18,8% 21,0% 27,9% Dones 21,5% 18,1% 19,4% 23,9% Batxillerat i FPII Homes 23,8% 28,2% 30,0% 25,6% Dones 21,2% 25,0% 24,2% 22,1% Universitaris Homes 22,6% 35,5% 31,8% 17,3% Dones 25,8% 34,6% 33,1% 19,8% No consta Homes 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% Dones 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% Població nascuda a l’estranger 89.624 30,3% 112.097 21,6% 85.392 21,2% 71.685 18,1% Font: Padró municipal d’habitants de l’any 2010. Ajuntament de Barcelona. Notes: ND: No disponible. 1 L’índex de dependència senil indica la proporció que representen els pensionistes sobre el total de persones en edat de treballar. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 65 anys i més/ persones entre 15 i 64 anys) x 100. 2 L’índex de sobreenvelliment indica la proporció de persones de 75 anys i més sobre el col·lectiu de 65 anys i més. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 75 anys i més/ persones de 65 anys i més) x 100 habitants. 3 Nivell d’instrucció en persones de 16 anys i més. Àrees integrals de salut. Els determinants socioeconòmics Taula II. Indicadors de serveis sanitaris. AIS, 2014. 67 AIS AIS AIS AIS Atenció Primària de Salut Litoral Mar Esquerra Dreta Nord Visites per habitant i any 6,1 4,8 4,9 5,9 Cobertura vacunació en persones de 60 anys o més 47,5 46,8 44,3 45,5 Cobertura del programa d’atenció 5,7 4,9 7,9 5,1 domiciliària en la població de 65 anys o més Atenció a les urgències Urgències hospitalàries Nombre d’urgències ateses 117.316 134.440 162.715 154.863 Atenció especialitzada hospitalària Taxa d’hospitalització a la XHUP 96,5 80,8 93,3 107,7 per 1.000 hab./any dels residents a BCN Altes de residents a BCN que ingressen 6,5% 9,0% 5,0% 3,7% a hospitals de la XHUP de fora ciutat a hospitals Font: Consorci Sanitari de Barcelona.(CSB), CatSalut. Taula III. Incidència de tuberculosi segons país de naixement i sexe. Taxes estandarditzades per edat. AIS, 2014. AIS AIS AIS AIS Homes Litoral Mar Esquerra Dreta Nord Tuberculosi autòctons 19,9 12,6 12,5 13,4 Tuberculosi immigrants 93,3 20,5 9,4 34,7 Tuberculosi total 41,0 16,9 19,0 20,7 Dones Tuberculosi autòctons 12,8 4,6 5,3 11,7 Tuberculosi immigrants 68,2 26,6 22,2 26,7 Tuberculosi total 21,5 9,7 9,0 15,9 Font: Registre de tuberculosi, Agència de Salut Pública de Barcelona. Taula IV. Incidència de VIH segons país de naixement i sexe. AIS, 2013. AIS AIS AIS AIS Litoral Mar Esquerra Dreta Nord Homes n Taxa n Taxa n Taxa n Taxa VIH autòctons 25 42,8 74 67,5 36 36,9 16 17,0 VIH immigrants 27 55,7 85 150,1 21 57,4 14 45,5 VIH total 52 45,8 159 94,5 57 42,5 30 24,8 Dones VIH autòctons 1 1,3 4 3,4 3 4,0 2 2,4 VIH immigrants 5 12,4 6 16,3 5 9,1 4 11,9 VIH total 6 5,5 10 6,2 8 5,7 6 4,9 Font: Registre de VIH, Agència de Salut Pública de Barcelona. Nota: Taxes estandarditzades per edat. En sis casos no es disposava de l’ABS de residència. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2014 Àrees integrals de salut. La salut: mortalitat i salut sexual i reproductiva La salut: mortalitat i salut sexual i reproductiva 68 Taula V. La mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida. AIS, 2013. AIS AIS AIS AIS Litoral Mar Esquerra Dreta Nord Homes Defuncions 1.189 2.255 1.796 1.850 Taxa bruta x 100.000 hab. 799,8 930,5 964,6 983,1 Taxa estandarditzada1 x 100.000 hab. 1.268,8 1.202,3 1.206,0 1.271,2 Taxa APVP2 estandarditzada 3.806,3 3.008,1 2.805,7 3.747,6 Esperança vida en néixer 79,8 81,4 81,3 80,5 Dones Defuncions 1.168 2.489 2.273 1.855 Taxa bruta x 100.000 hab. 788,9 905,7 1.048,0 888,5 Taxa estandarditzada1 x 100.000 hab. 741,3 696,1 745,9 747,7 Taxa APVP2 estandarditzada 1.807,9 1.223,0 1.520,2 2.061,1 Esperança vida en néixer 86,5 87,3 86,7 86,3 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes:1La població de referència per a estandarditzar les taxes ha sigut la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 2013. 2APVP: Anys Potencials de Vida Perduts entre 1 i 70 anys. Taula VI. La mortalitat en la població de 15 a 44 anys. Taxes estandarditzades per edat1 per 100.000 habitants de 15 a 44 anys. AIS, 2014. AIS AIS AIS AIS Litoral Mar Esquerra Dreta Nord Homes Suïcidi 2,8 12,5 3,6 11,7 Sobredosis 2,7 4,9 2,4 6,2 Lesions per accidents de trànsit 5,9 3,9 3,7 5,0 Sida 6,9 3,0 0,0 2,5 Malaltia isquèmica del cor 3,0 3,0 2,6 3,7 Cirrosis 2,8 3,0 1,2 1,2 Totes les causes 66,8 50,2 35,9 70,1 Dones Càncer de mama 1,6 2,0 2,3 9,1 Suïcidi 1,5 1,0 3,8 5,1 Sida 0,0 0,0 0,0 0,0 Malaltia cerebrovascular 0,0 0,0 0,0 0,0 Càncer de pulmó 0,0 2,0 1,2 3,7 Cirrosis 1,6 0,0 0,0 1,4 Totes les causes 35,2 13,0 20,8 47,5 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per a estandarditzar les taxes ha sigut la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 2013. Àrees integrals de salut. La salut: mortalitat i salut sexual i reproductiva Taula VII. La mortalitat en la població de 45 a 74 anys. Taxes estandarditzades per edat1 per 100.000 habitants de 69 45 a 74 anys. AIS, 2013. AIS AIS AIS AIS Litoral Mar Esquerra Dreta Nord Homes Càncer de pulmó 156,7 121,6 144,4 160,6 Malaltia isquèmica del cor 97,3 80,5 61,5 81,4 Càncer de còlon 31,0 30,2 37,3 51,1 Cirrosi 28,1 28,5 20,0 42,7 Malaltia cerebrovascular 21,5 20,7 18,6 37,4 Totes les causes 1.018,3 754,8 814,9 898,2 Dones Càncer de mama 35,4 41,4 43,9 40,5 Càncer de pulmó 39,6 36,1 40,0 32,3 Càncer de còlon 29,2 23,4 30,1 16,0 Malaltia cerebrovascular 23,1 11,6 17,4 19,6 Malaltia isquèmica del cor 27,2 19,3 11,2 11,0 Totes les causes 400,0 357,3 379,0 374,6 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per a estandarditzar les taxes ha sigut la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 2013. Taula VIII. La mortalitat en la població de 75 anys i més. Taxes estandarditzades per edat1 per 100.000 habitants de 75 anys i més. AIS, 2013. AIS AIS AIS AIS Litoral Mar Esquerra Dreta Nord Homes Malaltia isquèmica del cor 708,6 824,0 690,5 806,9 Bronquitis, asma i MPOC2 772,3 440,8 424,9 573,9 Càncer de pulmó 435,6 455,4 355,5 514,6 Malaltia cerebrovascular 490,6 554,5 556,2 505,7 Demència senil 481,9 437,0 480,7 503,1 Totes les causes 7.570,7 7.865,0 7.760,5 7.959,5 Dones Demència senil 435,7 459,7 472,5 451,6 Malaltia cerebrovascular 369,5 386,3 407,0 417,9 Malaltia d’Alzheimer 409,5 342,0 439,3 340,9 Malaltia isquèmica del cor 366,4 358,0 420,8 330,4 Insuficiència cardíaca 212,5 195,0 259,1 297,2 Totes les causes 5.020,1 4.830,0 5.182,2 5.098,1 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per a estandarditzar les taxes ha sigut la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 2013. 2 MPOC: Malaltia pulmonar obstructiva crònica. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2014 Àrees integrals de salut. La salut: mortalitat i salut sexual i reproductiva La salut: mortalitat i salut sexual i reproductiva 70 Taula IX. Mortalitat infantil i perinatal. AIS, 2013. AIS AIS AIS AIS Litoral Mar Esquerra Dreta Nord Mortalitat infantil Defuncions infantils a 0 anys 5 10 5 9 Taxa mortalitat infantil x 1.000 nascuts vius 2,0 2,4 1,5 1,8 Mortalitat perinatal Defuncions perinatals (= >500 g) 7 18 12 11 Taxa mortalitat perinatal x 1.000 (= >500 g) 2,7 4,3 3,6 3,3 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Àrees integrals de salut. La salut: mortalitat i salut sexual i reproductiva Taula X. Evolució dels indicadors de salut reproductiva per grups d’edat materna. AIS, 2014. 71 AIS AIS AIS AIS Litoral Mar Esquerra Dreta Nord Taxa de natalitat per 1.000 habitants 8,6 8,2 8,3 8,2 Fecunditat 15-49 anys 2538 3259 Nombre de naixements 2.538 4.268 3.337 3.259 Taxa de fecunditat (per 1.000 dones) 35,2 34,9 34,4 36,0 Nombre d’IVE 947 1.238 933 1.049 Taxa d’IVE (per 1.000 dones) 13,1 10,1 9,6 11,6 Nombre d’embarassos 3.485 5.506 4.270 4.308 Taxa d’embarassos (per 1.000 dones) 48,3 45,0 44,0 47,6 Embarassos no planificats (% IVE sobre total d’embarassos) 27,2 22,5 21,9 24,4 Resultats de l’embaràs % naixements amb només un dels pares de fora d’Espanya 15,5% 16,5% 17,8% 13,0% % naixements amb tots dos pares de fora d’Espanya 38,0% 24,5% 26,6% 26,9% % naixements amb baix pes en néixer (<2500 g) 7,3% 7,0% 6,9% 8,0% % naixements prematurs (<37 set. gestació) 6,4% 6,0% 6,6% 6,7% % baix pes per edat gestacional (percentil 10) 7,1% 6,2% 6,7% 7,9% Fecunditat 15-19 anys Nombre de naixements 36 31 32 77 Taxa de fecunditat (per 1.000 dones) 6,9 3,0 4,5 9,5 Nombre d’IVE 64 84 83 103 Taxa d’IVE (per 1.000 dones) 12,3 8,2 11,7 12,8 Nombre d’embarassos 100 115 115 180 Taxa d’embarassos (per 1.000 dones) 19,2 11,2 16,3 22,3 Embarassos no planificats (% IVE sobre total d’embarassos) 64,0 73,0 72,2 57,2 Resultats de l’embaràs % naixements amb només un dels pares de fora d’Espanya 17,9% 14,3% 9,5% 15,8% % naixements amb tots dos pares de fora d’Espanya 42,9% 71,4% 66,7% 42,1% % naixements amb baix pes en néixer (<2500 g) 2,8% 6,5% 9,4% 13,0% % naixements prematurs (<37 set. gestació) 8,3% 3,2% 6,3% 10,4% % baix pes per edat gestacional (percentil 10) 5,6% 16,1% 6,3% 7,8% Fecunditat 20-24 anys 195 Nombre de naixements 172 160 124 226 Taxa de fecunditat (per 1.000 dones) 24,3 12,4 13,6 24,6 Nombre d’IVE 189 220 154 204 Taxa d’IVE (per 1.000 dones) 26,7 17,1 16,8 22,2 Nombre d’embarassos 361 380 278 430 Taxa d’embarassos (per 1.000 dones) 51,1 29,5 30,4 46,8 Embarassos no planificats (% IVE sobre total d’embarassos) 52,4 57,9 55,4 47,4 Resultats de l’embaràs % naixements amb només un dels pares de fora d’Espanya 16,0% 15,9% 11,9% 15,1% % naixements amb tots dos pares de fora d’Espanya 65,4% 67,4% 70,3% 53,3% % naixements amb baix pes en néixer (<2500 g) 11,1% 4,4% 7,3% 6,2% % naixements prematurs (<37 set. gestació) 7,0% 3,8% 9,7% 4,9% % baix pes per edat gestacional (percentil 10) 8,1% 5,6% 8,1% 6,2% Font d’informació: Les IVE del Registre d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs del Departament de Salut. Els naixements de l’IDESCAT. Taula X. (continuació) > La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2014 Àrees integrals de salut. La salut: mortalitat i salut sexual i reproductiva La salut: mortalitat i salut sexual i reproductiva 72 Taula X. (continuació) Evolució dels indicadors de salut reproductiva per grups d’edat materna. AIS, 2014. AIS AIS AIS AIS Litoral Mar Esquerra Dreta Nord Fecunditat 25-29 anys Nombre de naixements 438 548 402 617 Taxa de fecunditat (per 1.000 dones) 41,1 30,9 27,9 55,5 Nombre d’IVE 236 279 200 214 Taxa d’IVE (per 1.000 dones) 22,2 15,7 13,9 19,2 Nombre d’embarassos 674 827 602 831 Taxa d’embarassos (per 1.000 dones) 63,3 46,6 41,8 74,7 Embarassos no planificats (% IVE sobre total d’embarassos) 35,0 33,7 33,2 25,8 Resultats de l’embaràs % naixements amb només un dels pares de fora d’Espanya 12,3% 15,9% 14,5% 13,4% % naixements amb tots dos pares de fora d’Espanya 57,8% 45,1% 52,3% 38,1% % naixements amb baix pes en néixer (<2500 g) 6,9% 6,8% 7,0% 9,2% % naixements prematurs (<37 set. gestació) 5,7% 5,7% 5,0% 5,5% % baix pes per edat gestacional (percentil 10) 5,3% 5,8% 5,2% 8,9% Fecunditat 30-34 anys Nombre de naixements 822 1.546 1.239 1.080 Taxa de fecunditat (per 1.000 dones) 63,2 73,6 69,5 77,0 Nombre d’IVE 216 316 249 237 Taxa d’IVE (per 1.000 dones) 16,6 15,0 14,0 16,9 Nombre d’embarassos 1.038 1.862 1.488 1.317 Taxa d’embarassos (per 1.000 dones) 79,8 88,7 83,5 93,9 Embarassos no planificats (% IVE sobre total d’embarassos) 20,8 17,0 16,7 18,0 Resultats de l’embaràs % naixements amb només un dels pares de fora d’Espanya 14,4% 14,5% 16,8% 11,6% % naixements amb tots dos pares de fora d’Espanya 35,2% 22,4% 23,6% 26,3% % naixements amb baix pes en néixer (<2500 g) 6,2% 7,2% 6,1% 7,9% % naixements prematurs (<37 set. gestació) 6,5% 6,0% 5,7% 7,0% % baix pes per edat gestacional (percentil 10) 7,3% 6,1% 6,3% 7,6% Fecunditat 35-39 anys Nombre de naixements 828 1.528 1.185 992 Taxa de fecunditat (per 1.000 dones) 61,9 71,3 65,2 59,7 Nombre d’IVE 174 248 170 193 Taxa d’IVE (per 1.000 dones) 13,0 11,6 9,4 11,6 Nombre d’embarassos 1.002 1.776 1.355 1.185 Taxa d’embarassos (per 1.000 dones) 74,9 82,9 74,5 71,3 Embarassos no planificats (% IVE sobre total d’embarassos) 17,4 14,0 12,6 16,3 Resultats de l’embaràs % naixements amb només un dels pares de fora d’Espanya 17,5% 17,8% 20,0% 13,1% % naixements amb tots dos pares de fora d’Espanya 27,8% 16,9% 19,0% 16,2% % naixements amb baix pes en néixer (<2500 g) 7,5% 6,9% 6,0% 7,5% % naixements prematurs (<37 set. gestació) 6,5% 5,8% 6,7% 7,4% % baix pes per edat gestacional (percentil 10) 7,9% 6,7% 7,3% 8,2% Font d’informació: Les IVE del Registre d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs del Departament de Salut. Els naixements de l’IDESCAT. Àrees integrals de salut. La salut: mortalitat i salut sexual i reproductiva Taula X. (continuació) Evolució dels indicadors de salut reproductiva per grups d’edat materna. AIS, 2014. 73 AIS AIS AIS AIS Litoral Mar Esquerra Dreta Nord Fecunditat 40-44 anys Nombre de naixements 231 421 327 253 Taxa de fecunditat (per 1.000 dones) 19,2 21,2 21,0 15,6 Nombre d’IVE 64 87 71 93 Taxa d’IVE (per 1.000 dones) 5,3 4,4 4,6 5,7 Nombre d’embarassos 295 508 398 346 Taxa d’embarassos (per 1.000 dones) 24,5 25,6 25,6 21,3 Embarassos no planificats (% IVE sobre total d’embarassos) 21,7 17,1 17,8 26,9 Resultats de l’embaràs % naixements amb només un dels pares de fora d’Espanya 17,6% 20,2% 20,8% 14,9% % naixements amb tots dos pares de fora d’Espanya 28,6% 17,1% 13,7% 19,8% % naixements amb baix pes en néixer (<2500 g) 8,7% 6,7% 10,1% 8,7% % naixements prematurs (<37 set. gestació) 6,5% 6,9% 9,2% 6,7% % baix pes per edat gestacional (percentil 10) 6,9% 3,8% 7,7% 7,1% Fecunditat 45-49 anys Nombre de naixements 11 34 28 14 Taxa de fecunditat (per 1.000 dones) 1,0 1,8 1,9 0,9 Nombre d’IVE 4 4 6 5 Taxa d’IVE (per 1.000 dones) 0,4 0,2 0,4 0,3 Nombre d’embarassos 15 38 34 19 Taxa d’embarassos (per 1.000 dones) 1,4 2,0 2,3 1,3 Embarassos no planificats (% IVE sobre total d’embarassos) 26,7 10,5 17,7 26,3 Resultats de l’embaràs % naixements amb només un dels pares de fora d’Espanya 12,5% 24,1% 11,5% 8,3% % naixements amb tots dos pares de fora d’Espanya 12,5% 10,3% 26,9% 8,3% % naixements amb baix pes en néixer (<2500 g) 27,3% 20,6% 32,1% 0,0% % naixements prematurs (<37 set. gestació) 0,0% 20,6% 21,4% 0,0% % baix pes per edat gestacional (percentil 10) 9,1% 8,8% 3,6% 0,0% Font d’informació: Les IVE del Registre d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs del Departament de Salut. Els naixements de l’IDESCAT. C S B Consorci Sanitari de Barcelona Agència de Salut Pública C S B Consorci Sanitari de Barcelona Agència de Salut Pública La salut a Barcelona 2011 Agència de Salut Pública