C S B Consorci Sanitari de Barcelona Agència de Salut Pública C S B Consorci Sanitari de Barcelona Agència de Salut Pública La salut a Barcelona 2011 Agència de Salut Pública Realització: Margarida Mas i Sardà Galènia comunicació mèdica Disseny gràfic: Estudi muto Fotografies: Agència de Salut Pública de Barcelona Fredi Roig Edita: Agència de Salut Pública de Barcelona La salut a Barcelona 2016 Presidenta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona Gemma Tarafa i Orpinell Gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona Carme Borrell i Thió Directora de l’Observatori de Salut Pública de l’Agència de Salut Pública de Barcelona Maribel Pasarín Rua Cap del Servei de Sistemes d’Informació Sanitària Catherine Pérez González La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2016 Index: La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2016 Presentació 7 5 Resum executiu 8 Resumen ejecutivo 13 Executive Summary 19 Indicadors per districtes: metodologia 24 Evolució dels indicadors per districte de població i mortalitat 27 Districte I. Ciutat Vella ............................................................................................................ 28 Districte II. Eixample................................................................................................................ 30 Districte III. Sants-Montjuïc ..................................................................................................... 32 Districte IV. Les Corts .............................................................................................................. 34 Districte V. Sarrià-Sant Gervasi ................................................................................................ 36 Districte VI. Gràcia .................................................................................................................. 38 Districte VII. Horta-Guinardó ................................................................................................... 40 Districte VIII. Nou Barris .......................................................................................................... 42 Districte IX. Sant Andreu ......................................................................................................... 44 Districte X. Sant Martí............................................................................................................. 46 Indicadors per districte de tuberculosi, VIH, salut sexual i reproductiva .................................. 49 Indicadors per districte de tuberculosi ..................................................................................... 50 Indicadors per districte de VIH ................................................................................................ 51 Indicadors per districte de salut sexual i reproductiva .............................................................. 52 Àrees integrals de salut 55 Els determinants socioeconòmics ............................................................................................ 56 La salut: mortalitat.................................................................................................................. 62 La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2016 Presentació Seguint amb el compromís anual, com cada tardor disposem i presentem 7 l’informe de salut de la ciutat. L’informe presenta informació sobre els determinants de la salut, l’estat de salut i les desigualtats en salut. Enguany veiem que, tot i la millora en alguns indicadors socioeconòmics agregats com ara l’atur, una part de la ciutadania pateix alts valors de pobresa, tant material com energètica. Entre els resultats en salut, aquest any l’esperança de vida es manté sense canvis significatius i continua la tendència a la baixa de la mortalitat en la majoria de causes, amb algunes excepcions com el càncer de pulmó en dones. S’incrementen les lesions greus per accident de treball, així com les lesions per col·lisions de trànsit. Continua la reducció en la incidència de la tuberculosi; la incidència d’infecció pel VIH es manté, però s’incrementen les altres infeccions de transmissió sexual com la gonocòccia i la sífilis, en part per millores de vigilància i control, però sense que se’n pugui descartar un increment real. Es confirma la disminució dels embarassos adolescents dels darrers anys en la majoria de districtes. Quant a l’entorn físic, tot i la millora dels nivells de contaminants, el de les partícules de PM10 i el de l’NO2 continuen essent alts. També una part important de la ciutadania declara patir nivells importants de soroll, sobretot en zones de trànsit intens al matí i d’oci nocturn durant la nit. Es constata una desacceleració en la reducció tendencial del consum de tabac. I en els joves, observem positivament que l’edat mitjana d’inici de consum d’alcohol, tabac i cànnabis s’ha endarrerit en aproximadament nou mesos durant el període 2012-2016. Continuem monitorant també les desigualtats. Sabem que requereixen temps de treball persistent, ja que no es resolen en pocs anys. Veiem que persisteixen desigualtats per sexe, socioeconòmiques i territorials en diversos indicadors de salut, per exemple en l’esperança de vida entre districtes, en l’estat de salut percebut segons nivell socioeconòmic, i en la salut mental, àmbit de la salut en el qual s’ha produït un increment de les desigualtats des de la crisi econòmica. L’informe, any rere any, permet reflexionar sobre com evolucionen els indicadors Gemma Tarafa i Orpinell relacionats amb les àrees de la salut que treballem amb més intensitat (per Comissionada de Salut exemple, la salut mental, la salut sexual i reproductiva o el consum de drogues), i presidenta de l’Agència de però també fer una mirada global a la salut de la població, per tal d’estar Salut Pública de Barcelona amatents a possibles problemàtiques noves. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2016 Resum executiu Resum executiu 8 El context socioeconòmic Les condicions de vida La població La pobresa material severa Segons dades del Padró Municipal d’Habitants, El 9% de les llars viuen en pobresa material severa. Segons la classe l’any 2016, la població de Barcelona ha estat social, es concentra en les llars de classe més desfavorida en el 27,4%, d‘1.608.710 persones, 760.894 de les quals mentre que és de l’1,2% en les classes més benestants. Per districtes, són homes (47,3%) i 847.816, dones (52,7%). destaca Ciutat Vella (21,1%), seguit de Nou Barris (15,6%). L’Eixample Les persones nascudes fora de l’Estat espanyol (10,8%) se situa per davant de Sant Andreu (9,3%) i Sant Martí (9,2%). han representat el 22,8% (366.096 persones) de la població. L’any 2016, 11.446 homes i La pobresa energètica 46.608 dones de 75 anys o més vivien sols/soles Un 10,6% de les llars de Barcelona pateixen pobresa energètica l’any (representen el 16,9% dels homes i el 39,4% 2016. Un 23,4% en les classes socials més desfavorides, enfront d’un de les dones). El 29,4% dels homes i el 31,0% 4,8% en les més benestants. de les dones tenien titulació universitària. Nou Barris és el districte amb el percentatge més baix La situació de pobresa dels usuaris de serveis socials d’universitaris (13,3%), seguit de Sant Andreu, Una enquesta realitzada a 6.623 llars usuàries de centres de serveis Sant Martí, i Sants-Montjuïc; aquests, per sobre socials troba que un 70,2% de les persones entrevistades estan en del 20%. situació de privació material severa, i el 53,9% no poden mantenir la llar a una temperatura adequada durant els mesos més freds. L’entorn familiar El nombre de llars unipersonals s’ha duplicat Les condicions socioeconòmiques de l’habitatge en els darrers 25 anys (de 104.446 llars l’any L’any 2016 es van produir a la ciutat de Barcelona 4.367 procediments 1991 a 201.345 el 2016), i s’incrementen el judicials lligats al lloguer i 890 per execució hipotecària (un 13,3% i un 20% les llars amb dues persones (de 160.511 20% menys que l’any 2015, respectivament). També es comptabilitzen el 1991 a 192.448 el 2016) en detriment de un total de 3.139 persones sense llar (un 12,2% més que l’any 2015), les més nombroses. Respecte de les tasques i 59.568 persones estan inscrites al Registre de Sol·licitants d’Habitatge domèstiques com ara netejar, planxar o cuinar, de Protecció Oficial de Barcelona (un 3,7% de la població de Barcelona). les dones hi dediquen una mitjana de 13,5 hores Pel que fa als preus del lloguer, aquests continuen la tendència a l’alça, setmanals, mentre que la dedicació dels homes amb un augment del 15,7% respecte del 2014. és de 7,1 hores, tot i que cal destacar que en les persones de 16 a 24 anys no hi ha diferències. La participació per la salut col·lectiva Les desigualtats també es donen en la cura dels Treballar per la salut col·lectiva requereix fer-ho de manera intersectorial menors de 15 anys, les persones majors de 64 i amb la participació de la ciutadania i les entitats que treballen per anys i les persones amb discapacitat (les dones col·lectius. És sobre la base de la intersectorialitat i la participació que que manifesten ocupar-se’n elles soles són el a Barcelona s’han elaborat els acords, els plans i les estratègies per a 33,9%, mentre que els homes en són el 24,4%). millorar la salut mental, la salut sexual i reproductiva, les desigualtats i les drogodependències. L’entorn econòmic El 2016 han augmentat les taxes d’activitat i Els serveis sanitaris ocupació i ha disminuït l’atur, però l’evolució ha estat més positiva per als homes que per a les do- L’atenció primària nes (l’atur el 2016 és de l’11,2% per als homes i L’atenció primària de la salut és el primer nivell d’accés a l’assistència del 13,8% per a les dones, mentre que el 2015 sanitària. Els serveis d’atenció primària de la ciutat de Barcelona era del 13,3% i el 14,6%, respectivament), fet durant l’any 2016 han atès el 70,4% del total de la població assignada que incrementa les desigualtats de gènere. Per més gran de 14 anys (64,6% homes i 75,6% dones) i un 76,2% de contra, les desigualtats de gènere en la jornada població de menys de 14 anys (76,6% nens i 75,7% nenes). Durant parcial i el salari mig enguany han disminuït lleu- l’any 2015, la cobertura de la població assignada més gran de 14 anys gerament en ambdós casos. La nova contractació era del 70%, mentre que la de la població de menys de 14 anys era continua essent majoritàriament temporal, amb del 73,1%. El 42,9% dels homes i els 39,7% de les dones entre els predomini dels contractes de molt curta durada. 15 i els 69 anys que van ser atesos als equips d’atenció primària i que Resum executiu Resum executiu presentaven algun factor de risc cardiovascular bits diferents: les intervencions de control de plagues urbanes i 9 segueixen una activitat física adequada durant l’actualització del Programa “Barcelona - Salut als Barris”, així com un període de més de sis mesos i amb una l’avaluació de tallers de prevenció de sobredosi de drogues. freqüència d’almenys trenta minuts d’activitat física cinc o més dies a la setmana. Les intervencions de control de múrids Les intervencions (inspeccions i seguiments) associades al control de L’atenció a les urgències múrids han anat augmentant en els darrers anys. Les intervencions La taxa d’urgències és del 342,0 per 1.000 s’executen a la via pública (carrers, places, espais verds) i la xarxa de habitants en homes, i del 380,1 en dones clavegueram. El control es basa en el concepte de control integrat, que (2015: 365 i 335, respectivament). Les taxes més busca la minimització dels riscos per a les persones i el medi ambient. elevades les presenten Horta-Guinardó (463 per Així, es desestimen les actuacions preventives de desratització, i les cada 1.000 habitants) i Nou Barris (435). actuacions de control es fonamenten en les evidències o els indicis de la presència de múrids. Ciutat Vella i Sant Martí concentren el nombre L’atenció hospitalària especialitzada més gran d’intervencions. L’atenció especialitzada disposa de 3.444 llits (2015: 3.411). La taxa d’hospitalització és de Barcelona - Salut als Barris (BSaB) 104 per 1.000 habitants i d’101,5 en els homes. BSaB inicia el 2016 un caràcter nou d’estratègia de ciutat i un esforç Les taxes més elevades es presenten a Nou Barris municipal important per a estandarditzar-lo i estendre’l a la resta de (127,1), Ciutat Vella (122,5) i Sants-Montjuïc barris amb indicadors de salut desfavorables. S’amplia l’abast de 13 a (120,1). Les llistes d’espera dels procediments 21 barris. Durant aquest any, 310 agents d’entitats, equipaments de garantits en cataractes, genoll i maluc i el temps proximitat, ciutadania i serveis públics van coproduir 133 intervencions d’espera garantit de 180 dies han disminuït en les que van participar directament 9.961 persones. un 99% en els darrers sis anys. La resta de procediments de referència, de temps superior a Tallers de prevenció de sobredosi de drogues 365 dies en llista d’espera, s’han reduït un 68% i Des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i el Departament de són similars en els districtes. Salut de la Generalitat de Catalunya es van dissenyar uns tallers per a formar les persones consumidores de drogues sobre els factors que L’atenció sociosanitària podien provocar una sobredosi i què calia fer en cas de veure una S’ha continuat desplegant l’atenció subaguda. persona que pateix una sobredosi. Aquests tallers han estat avaluats Actualment hi ha sis unitats que duen a terme i han demostrat que augmenten el coneixement que les persones aquesta activitat, en les que s’han realitzat 2.888 consumidores de drogues tenen sobre com prevenir i actuar enfront altes durant l’any 2.016 (2015:2.447). d’una sobredosi. A més, un 40% de persones que havien presenciat una sobredosi havia fet servir la naloxona en els dotze mesos següents. El consum de fàrmacs Des del 2011 hi ha una lleugera disminució en el El context físic consum de les dosis per cada 1.000 habitants i per dia d’hipnòtics i sedants, i també dels ansiolítics, Les condicions de l’habitatge però un lleuger augment dels antipsicòtics i Les condicions físiques dels habitatges poden influir en la salut de les els antidepressius. Cal destacar que el consum persones que hi viuen. El 32,1% dels habitatges amb certificació ener- d’aquests quatre grups de fàrmacs és elevat en gètica de la ciutat tenien el 2016 la certificació F o G (molt baixa eficiència la població de més de 75 anys, un grup que hi és energètica), i el 31,6% no disposaven d’ascensors. Aquestes xifres van especialment sensible pels efectes adversos que presentar diferències importants segons el districte de la ciutat. L’any hi té, amb més freqüència en les dones. 2016 es va destinar un import similar a l’any 2015 per a la rehabilitació, que incloïa com a novetat la rehabilitació de l’interior dels habitatges. Les accions en salut pública La seguretat alimentària De les accions i els diversos programes empre- S’han realitzat 326 auditories sanitàries en establiments alimentaris des sos l’any 2016 per l’Agència de Salut Pública de l’any 2009 fins al 2016, 196 de les quals són inicials o de renovació, de Barcelona (ASPB) destaquen a continuació i 130 de seguiment. L’evolució dels resultats favorables s’ha incrementat tres intervencions de rellevància en dos àm- al llarg del període, i els desfavorables han disminuït, fet que mostra una La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2016 Resum executiu Resum executiu resposta positiva a les no-conformitats inicials. Els de 2016, el 53,9% dels homes i el 62,5% de les dones residents s’han establiments auditats han evolucionat de manera desplaçat a peu o amb bicicleta durant més de trenta minuts el dia adequada en el disseny i la implementació dels anterior a l’entrevista. Tant en els nois com en les noies, el percentatge sistemes d’autocontrol. d’alumnat que usa un mitjà de transport actiu per a anar a l’escola, l’institut o el centre educatiu és més elevat en els barris desfavorits. La qualitat de l’aire L’any 2016 se superen els valors de referència L’alimentació saludable de l’OMS per als contaminants NO 2, material Només un 11,7% del total de la població de la ciutat segueix la particulat (PM10 i PM2,5), benzè, ozó i benzo(a)pirè. recomanació alimentària de consumir cinc o més racions de fruita i/o El 68% de la població de Barcelona està exposada verdura diàriament. Les dones segueixen aquesta recomanació amb a nivells superiors als que hi ha establerts per a més freqüència (13,7%) que els homes (9,3%). El grup de la població l’NO2 (tant els valors límits de la Unió Europea més jove, de 0 a 14 anys, és el que fa un seguiment més baix de la com els de referència de l’OMS), percentatge que recomanació (el 6,6% dels nens i un 8,2% de les nenes). Aquestes per al material particulat s’incrementa fins al 97% dades mostren la necessitat de posar en pràctica accions que afavoreixin de la població potencialment exposada a nivells la recuperació del model de dieta mediterrània entre la nostra població superiors als de referència de l’OMS. més jove. La qualitat de l’aigua El consum de tabac, alcohol i drogues il·legals Més de la meitat de la ciutadania (59,6%) beu En relació amb el consum de tabac en la població adulta (de més de habitualment aigua envasada, mentre que la fre- 15 anys) el 2016, s’observa una diferència entre el consum habitual qüència d’ús de l’aigua de la xarxa és d’un 26,9%. d’homes i dones (23,6% i 16,2%, respectivament). Respecte del 2011, És força comú encara que les xarxes interiors de hi ha una disminució lleugera, però no significativa. El 9% dels homes i el molts edificis i habitatges antics de Barcelona 4% de les dones en edat adulta presenten un consum de risc d’alcohol. continguin trams de plom a les canonades i que El cànnabis és la substància il·legal més consumida, un 6,8% dels homes la població pugui estar exposada a aquest metall i un 1,8% de les dones l’havien consumit en el darrer mes. tòxic pel consum de l’aigua. La ciutadania de Barcelona que sospiti que encara hi ha plom al Segons dades de l’enquesta FRESC 2016, tant en nois com en noies seu habitatge o edifici, pot sol·licitar a l’ASPB una d’educació secundaria i batxillerat, l’edat mitjana a la que s’inicia el analítica de verificació gratuïta. consum d’alcohol, tabac i cànnabis s’ha endarrerit en aproximadament nou mesos durant el període 2012-2016. Pel què fa a les borratxeres, La contaminació acústica s’hi observa una disminució, tant en nois com en noies, respecte de El mapa de percepció de soroll a Barcelona per l’any 2012 (del 19% al 17% en el cas dels nois, i del 27% al 18% en al 2016 mostra com Ciutat Vella és el districte el de les noies). En relació amb el consum de tabac setmanal, hi ha una més sorollós de Barcelona (seguit de prop per disminució en les noies, però en els nois es manté constant. El consum l’Eixample), amb un 74,2% de veïns i veïnes de cànnabis els darrers trenta dies també disminueix i se situa en el 7% que declaren que al seu barri hi ha molt soroll. en el cas dels nois i en el 4% en el de les noies. El districte de Ciutat Vella, que compta amb diversos sonòmetres per a mesurar l’impacte del La salut soroll que es deriva de l’oci nocturn, va registrar durant el 2015 valors mitjans superiors als 55 L’esperança de vida decibels (dB(A)) durant les nits dels divendres i els L’esperança de vida l’any 2015 va ser de 80,8 anys en el cas dels homes i dissabtes (de 23:00 h a 7:00 h) en la majoria de de 86,6 anys en el de les dones, xifres molt similars a les de l’any anterior barris, i valors superiors als 70 dB(A) en les zones (2014:80,5 i 86,7, respectivament). Es mantenen les desigualtats en contigües de les Rambles. Segons l’Organització l’esperança de vida als districtes de la ciutat, que presenten diferències Mundial de la Salut, a partir dels 42 dB(A) es de 6,4 anys en els homes i d’1,6 anys en les dones. comencen a produir trastorns del son. L’estat de salut percebut Els comportaments relacionats amb la salut El percentatge de persones de més de 15 anys que declaren tenir una salut regular o dolenta ha estat del 15,5% en els homes i del 22,6% L’activitat física i la mobilitat en les dones. En les dones de la classe social més desfavorida, la mala Segons dades de l’Enquesta de salut de Barcelona salut percebuda se situa en el 41,7%, mentre que en les de classe Resum executiu Resum executiu social més benestant, és de 10,6%; en els i d’11,3% en les dones. Es mostra com les desigualtats per classe social 11 homes, aquests valors van del 24,7% al 12,3%. s’amplien entre 2006 i 2016: les diferències entre les dues classes Aquestes desigualtats es produeixen també amb passen de 6,6% a 12,0% en els homes, i de 10,5% a 17,5% en les desigualtats segons la renda dels barris, atès que dones entre els dos anys. la prevalença de mala salut és superior en els barris més desfavorits. Els trastorns de salut mental relacionats amb el treball L’any 2016, els centres d’atenció primària de la ciutat han notificat L’obesitat i l’excés de pes 395 trastorns de salut mental relacionats amb el treball a la Unitat de En els homes s’observa una tendència d’estabilitat Salut Laboral de Barcelona (2015:375). Es tracta, sobretot, de trastorns en el pes normal i el sobrepès; en canvi, en el de tipus ansiós i depressiu, la majoria dels quals han afectat dones cas de l’obesitat, aquesta ha experimentat (65,3%). un augment de fins al 13,4% en el 2016 (2011: 10,7%). En les dones també hi ha una L’atenció a la salut mental en els serveis sanitaris tendència d’estabilitat en el cas del pes normal L’any 2016 s’han atès 45.394 persones als centres de salut mental i el sobrepès, que en el 2016 és del 48,0% i del d’adults i 11.455 als centres de salut mental infantil i juvenil. L’activitat 26,3%, respectivament. En les dones, l’obesitat realitzada en el marc del suport a la salut mental en l’Atenció Primària ha augmentat del 10,3% l’any 2011 al 13,9% ha augmentat en termes generals, tant en la població adulta com en l’any 2016. la infantil i juvenil, element clau que facilita un increment de l’atenció a les persones amb trastorns mentals greus. Del total de persones La salut laboral ateses l’any 2005, un 22,2% ho eren per trastorns greus, i aquest Enguany han augmentat les lesions per accident percentatge s’ha incrementat fins al 32,2% el 2016. En la població de treball (de 29.920 el 2015 a 32.434 el 2016), infantil i juvenil, ho eren el 4,2 d’infants i joves l’any 2005, per a arribar sobretot les mortals (de 25 a 31) i les greus (de al 12,0% el 2016. 203 a 259), aquestes darreres després de deu anys de descens mantingut. Les lesions greus La salut mental en dos col·lectius vulnerables més freqüents han continuat essent les in itinere. Treball als barris és un programa de reinserció laboral implementat als Contràriament, les malalties professionals han barris amb taxes d’atur més elevades. L’avaluació de l’estat de salut seguit disminuint, tant les que cursen amb baixa de la població en situació d’atur de les persones participants en el com les que ho fan sense, i també ho han fet les programa “Treball als Barris” mostrava un gradient clar de la mala salut malalties relacionades amb el treball. mental a mesura que empitjoren les condicions laborals i socials. La salut sexual i reproductiva Les addiccions L’any 2015, la fecunditat es manté estable en la La xarxa pública de centres d’atenció i seguiment (CAS) a les taxa de 38,2 naixements per cada 1.000 dones drogodependències de Barcelona consta de catorze centres. L’any en edat fèrtil (2014: 36,6), amb fluctuacions 2016, el nombre d’inicis de tractament registrats als CAS ha estat de lleugeres segons l’edat de les dones. La taxa 4.242 (4.444 el 2015). El nombre més gran d’inicis de tractament per d’embaràs adolescent entre els 15 i els 19 anys trastorn d’ús de substàncies es deu al consum d’alcohol (44% en els és del 19,1 per 1.000 (el 2014, el 21,5). Això homes i 48% en les dones), seguit de la cocaïna (17%). Les dones no obstant, hi ha desigualtats per país d’origen continuen representant al voltant d’un quart dels inicis de tractament i territorials. Nou Barris és el districte amb més per trastorn d’ús de substàncies. Als CAS municipals (set dels catorze) embarassos en dones adolescents (29,2 per cada es van registrar 36.538 accessos a les sales de consum supervisades i 1.000 dones), seguit de Ciutat Vella (26,3), tot i un total de 132.773 visites sanitàries i socioeducatives. També es van la important reducció dels darrers anys. distribuir 260.312 xeringues, amb un retorn del 74%. La salut mental i les addiccions El Pla de salut mental de Barcelona 2016-2022 El Pla de salut mental (PSM) 2016-2022 posa l’accent en els determinants La salut mental poblacional i les desigualtats socials en la salut mental i adopta una perspectiva de El risc de mala salut mental de la classe social de curs de vida. Es desplega en quatre línies estratègiques: l’abordatge treballadors manuals és de 21,6% en els homes i dels determinants socials de la salut mental; serveis i atenció accessibles de 28,8% en les dones, mentre que en la classe per a tothom, sobretot per a les persones més vulnerables; respecte als social més avantatjada és de 9,6% en els homes drets i la bona governabilitat del Pla. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2016 Resum executiu Resum executiu 12 Els trastorns crònics Les altres infeccions de transmissió sexual Segons l’Enquesta de salut de Barcelona de 2016, S’observa una tendència creixent de la sífilis i la gonocòccia i és manté els trastorns més prevalents en els adults de 15 el limfogranuloma veneri, en part degut a les millores en el sistema de anys i més han estat: el mal d’esquena lumbar vigilància i del diagnòstic, però també degut a un increment real de la (21,5% en els homes i 30,6% en les dones), la incidència. La taxa de sífilis l’any 2016 és del 55,3 per cada 100.000 pressió arterial alta (19,2% en els homes i 22,0% habitants (2015:31,3), la taxa de gonocòccia és de 67,1 (2015:36,5), en les dones) i el colesterol elevat en sang (17,9% i la del limfogranuloma veneri és de 13,9 (2015:14,3). La majoria dels en els homes i 19,5% en les dones). Entre els in- casos ocorren en homes joves amb relacions homosexuals, excepte fants de menys de 15 anys, els principals trastorns per la infecció per C. trachomatis, que afecta homes i dones en una crònics han estat les al·lèrgies cròniques (12,5% proporció similar (una taxa de 94,0 casos per cada 100.000 habitants). en els nois i 10,2% en les noies) i la bronquitis La prevenció i el control d’aquestes infeccions requereixen una resposta crònica (6,6% i 10,5%, respectivament), seguits coordinada des de l’assistència, amb més implicació dels serveis de salut de l’otitis de repetició i l’enuresi. Es constata un pública i de la iniciativa social a fi de reforçar intervencions per a reduir gradient socioeconòmic en el fet de tenir com a exposicions de risc i augmentar el diagnòstic i el tractament precoç. mínim un trastorn crònic. Les persones de classe ocupacional més desfavorida són les que en pre- La tuberculosi senten un percentatge més elevat, especialment Durant l’any 2016 s’han detectat 260 casos de tuberculosi (2015:280) les dones. en residents a la ciutat, 157 homes i 103 dones. La incidència ha disminuït gairebé un 7% respecte de l’any anterior, i és en la població Les lesions per col·lisió de trànsit immigrant on la davallada ha estat més important. La malaltia és més L’any 2016 s’han produït a la ciutat de Barcelona freqüent a Ciutat Vella, en població immigrant i en els barris amb la 9.345 col·lisions de trànsit (2015:9.098) que han renda més baixa. ocasionat víctimes i que han tingut com a con- seqüència 11.896 persones lesionades lleus, 192 La mortalitat de greus i 28 morts durant les primeres 24 hores Les taxes estandarditzades de mortalitat prematura van continuar després de la col·lisió. El nombre de pers ones le- amb la tendència decreixent dels anys anteriors i es van situar en sionades lleus ha augmentat un 2,6% respecte 1.068,2 homes per cada 100.000 habitants (2014:1.075,3), amb un de l’any 2015, i l’augment ha estat superior en les petit augment en el cas de les dones fins el 614,5 (2014:608,1). La dones (7,6% d’augment, respecte d’una dismi- mortalitat global va tenir un lleuger increment, i es va situar en el 966,5 nució del 0,4% en els homes). El nombre de per- per cada 100.000 homes (2014:945.5) i en el 614,5 per cada 100.000 sones lesionades greus ha disminuït un 3,5%, i la dones (2014:608,1). La majoria de les principals causes de mortalitat disminució ha estat superior en les dones (4,7%, prematura mostren una tendència decreixent o estable tant en homes davant d’un 3,0% en els homes). El nombre com en dones, amb l’excepció del suïcidi i les lesions de trànsit en els d’homes morts disminueix un 36,0% i passa de homes, i el càncer de pulmó i d’ovari en les dones. Es mantenen les 25 homes morts el 2015 a 16 el 2016; i en canvi, desigualtats en la mortalitat prematura als districtes de la ciutat. el nombre de dones mortes augmenta de 2 a 12. Les desigualtats en la salut als barris Les malalties transmissibles S’ha mesurat l’evolució de les desigualtats socials en la salut als barris de Barcelona per a tres indicadors de salut. En el període 2013-2015 Les infeccions per VIH/sida es va observar una diferència en l’esperança de vida entre els barris El 2016 es van detectar 310 casos de VIH amb més i menys nivell socioeconòmic de 5,8 anys en els homes i de (2015:376) i 38 casos de sida (2015:68) en 0,4 anys en les dones. Aquestes diferències s’han mantingut estables residents a Barcelona. La infecció pel VIH en ambdós sexes en comparació amb el període 2010-2012. En el continua afectant sobretot homes joves que cas de la mortalitat prematura es van observar desigualtats, que van tenen relacions sexuals amb homes, i es troba tendir a disminuir en el període 2013-2015 respecte del període 2010- entre les malalties de declaració més freqüents 2012 en ambdós sexes. Per contra, les desigualtats en la incidència a la ciutat. El percentatge de persones que en de tuberculosi van tendir a augmentar lleugerament entre els períodes són diagnosticades amb retard continua essent 2011-2013 i 2014-2016 en ambdós sexes. elevat; per tant, a la nostra ciutat continua essent un repte augmentar les oportunitats d’actuació per a la reducció de la infecció. Resumen ejecutivo Resumen ejecutivo El contexto socioeconómico ligeramente en ambos casos. La contratación nueva continúa siendo 13 mayoritariamente temporal, con predominio de los contratos de muy La población corta duración. Según los datos del Padrón Municipal de Ha- bitantes, la población de Barcelona ha sido de Las condiciones de vida 1.608.710 personas en el año 2016, 760.894 de las cuales son varones (47,3%) y 847.816 son La pobreza material severa mujeres (52,7%). Las personas que han nacido El 9% de los hogares vive en pobreza material severa. Según la clase fuera del Estado español han representado el social, la pobreza material severa se concentra en el 27,4% de los 22,8% de la población (366.096 personas). En el hogares de clase más desfavorecida, mientras que es del 1,2% en las año 2016, 11.446 varones y 46.608 mujeres de clases más acomodadas. Por distritos, destaca Ciutat Vella (21,1%), 75 años o más vivían solos/solas (representan el seguido de Nou Barris (15,6%). El Eixample (10,8%) se sitúa por 16,9% de los varones y el 39,4% de las mujeres). delante de Sant Andreu (9,3%) y Sant Martí (9,2%). El 29,4% de los varones y el 31,0% de las muje- res tenían titulación universitaria. Nou Barris es el La pobreza energética distrito con el porcentaje menor de universitarios Un 10,6% de los hogares de Barcelona padecen pobreza energética (13,3%), seguido de Sant Andreu, Sant Martí y en el año 2016. Un 23,4% en las clases sociales más desfavorecidas, Sants-Montjuïc; estos, por encima del 20%. frente a un 4,8% en las más acomodadas. El entorno familiar La situación de pobreza de los usuarios de servicios sociales El número de hogares unipersonales se ha Una encuesta efectuada en 6.623 hogares usuarios de centros de servi- duplicado en los últimos 25 años (de 104.446 cios sociales halla que un 70,2% de las personas entrevistadas están en hogares en el año 1991 a 201.345, en el 2016) y situación de privación material severa, y el 53,9% no pueden mantener se incrementan un 20% los hogares compuestos el hogar a una temperatura adecuada durante los meses más fríos. por dos personas (de 160.511 en el 1991 a 192.448, en el 2016), en detrimento de los que Las condiciones socioeconómicas de la vivienda son más numerosos. Con respecto a las tareas En el año 2016 se efectuaron en la ciudad de Barcelona 4.367 domésticas, como limpiar, planchar o cocinar, las procedimientos judiciales vinculados al alquiler, y 890 por ejecución mujeres dedican a estas una media de 13,5 horas hipotecaria (un 13,3% y un 20% menos que en el año 2015, semanales, mientras que la dedicación de los respectivamente). También se contabilizaron un total de 3.139 personas varones es de 7,1 horas, aunque cabe destacar sin hogar (un 12,2% más que en el año 2015) y 59.568 personas que no hay diferencias entre las personas de inscritas en el Registro de Solicitantes de Vivienda de Protección Oficial 16 a 24 años. Las desigualdades también se de Barcelona (un 3,7% de la población de Barcelona). Por lo que dan en el cuidado de los menores de 15 años, respecta a los precios del alquiler, estos continuaron la tendencia al las personas mayores de 64 años y las personas alza, con un aumento del 15,7% con respecto al 2014. con discapacidad (las mujeres que manifiestan ocuparse de estas ellas solas son el 33,9%, La participación por la salud colectiva mientras que los varones son el 24,4%). Trabajar por la salud colectiva requiere hacerlo de manera intersectorial y con la participación de la ciudadanía y las entidades que trabajan por El entorno económico colectivos. Es sobre la base de la intersectorialidad y la participación En el 2016 han aumentado las tasas de actividad que en Barcelona se han elaborado los acuerdos, planes y estrategias y ocupación y ha disminuido el paro, pero la para mejorar la salud mental, la salud sexual y reproductiva, las evolución ha sido más positiva para los varones desigualdades y las drogodependencias. que para las mujeres (el paro en el 2016 es del 11,2% para los varones y del 13,8% para las Los servicios sanitarios mujeres, mientras que en el 2015 era del 13,3% y el 14,6%, respectivamente), lo que incrementa La atención primaria las desigualdades de género. Por el contrario, las La atención primaria de la salud es el primer nivel de acceso a la asis- desigualdades de género en la jornada parcial tencia sanitaria. Los servicios de atención primaria de la ciudad de Bar- y el salario medio han disminuido este año celona durante el año 2016 han atendido al 70,4% del total de la La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2016 Resumen ejecutivo Resumen ejecutivo 14 población asignada mayor de 14 años (64,6% que el consumo de estos cuatro grupos de fármacos es elevado en la varones y 75,6% mujeres) y a un 76,2% de la población de más de 75 años, un grupo que es especialmente sensible población menor de 14 años (76,6% niños y a estos por los efectos adversos que tiene en ellos, con mayor frecuen- 75,7% niñas). Durante el año 2015, la cobertura cia en las mujeres. de la población asignada mayor de 14 años era del 70%, mientras que la de la población menor Las acciones en salud pública de 14 años era del 73,1%. El 42,9% de los va- rones y el 39,7% de las mujeres entre los 15 y Entre las acciones y los diversos programas que la Agencia de Salud los 69 años que fueron atendidos en los equipos Pública de Barcelona (ASPB) ha emprendido en el año 2016 destacan de atención primaria y que presentaban algún tres intervenciones de relevancia en dos ámbitos diferentes: las inter- factor de riesgo cardiovascular siguieron una venciones de control de plagas urbanas y la actualización del Programa actividad física adecuada durante un periodo de “Barcelona - Salud en los Barrios” así como la evaluación de talleres de más de seis meses y con una frecuencia de por lo prevención de sobredosis de drogas. menos treinta minutos de actividad física cinco o más días a la semana. Las intervenciones de control de múridos Las intervenciones (inspecciones y seguimientos) asociadas al control de La atención de urgencias múridos han ido aumentando en los últimos años. Las intervenciones La tasa de urgencias es del 342,0 por 1.000 habi- se ejecutan en la vía pública (calles, plazas, espacios verdes) y la red de tantes en varones, y del 380,1 en mujeres (2015: alcantarillado. El control se basa en el concepto de control integrado, 365 y 335, respectivamente). Las tasas más ele- que busca minimizar los riesgos para las personas y el medio ambiente. vadas las presentan Horta-Guinardó (463 por Así, se desestiman las actuaciones preventivas de desratización y las ac- cada 1.000 habitantes) y Nou Barris (435). tuaciones de control se fundamentan en las evidencias o los indicios de la presencia de múridos. Ciutat Vella y Sant Martí concentran el mayor La atención hospitalaria especializada número de intervenciones. La atención especializada dispone de 3.444 ca- mas (2015: 3.411). La tasa de hospitalización es Barcelona - Salud en los Barrios (BSaB) de 104 por 1.000 habitantes y de 101,5 en los BSaB inicia en el 2016 un nuevo carácter de estrategia de ciudad y un varones. Las tasas más elevadas se presentan en esfuerzo municipal importante para estandarizarlo y ampliarlo al resto Nou Barris (127,1), Ciutat Vella (122,5) y Sants- de barrios que presentan indicadores de salud desfavorables. Se amplía Montjuïc (120,1). el alcance de 13 a 21 barrios. Durante este año, 310 agentes de enti- dades, equipamientos de proximidad, ciudadanía y servicios públicos Las listas de espera de los procedimientos garan- coprodujeron 133 intervenciones en las que participaron directamente tizados en cataratas, rodilla y cadera y el tiempo 9.961 personas. de espera garantizado de 180 días han disminui- do un 99% en los últimos seis años. El resto de Talleres de prevención de sobredosis de drogas procedimientos de referencia, de tiempo superior Desde la Agencia de Salud Pública de Barcelona y el Departamento a 365 días en lista de espera, se han reducido un de Salud de la Generalitat de Cataluña se diseñaron unos talleres para 68%, y son similares en los distritos. formar a las personas consumidoras de drogas acerca de los factores que podían provocar una sobredosis y qué hay que hacer en el caso La atención sociosanitaria de ver a una persona que sufre una sobredosis. Estos talleres han sido Se ha continuado desplegando la atención suba- evaluados y han demostrado que incrementan el conocimiento que las guda. Actualmente hay seis unidades que llevan personas consumidoras de drogas tienen acerca de cómo prevenir y a cabo esta actividad, en las que se han registrado actuar frente a una sobredosis. Además, un 40% de las personas que 2.888 altas durante el año 2.016 (2015:2.447). habían presenciado un caso de sobredosis, había utilizado la naloxona en los doce meses siguientes. El consumo de fármacos Desde el 2011 hay una disminución ligera en el El contexto físico consumo de las dosis por cada 1.000 habitantes y por día de hipnóticos y sedantes, y también de Las condiciones de la vivienda los ansiolíticos, pero un ligero aumento de los Las condiciones físicas de las viviendas pueden influir en la salud de las antipsicóticos y los antidepresivos. Cabe destacar personas que viven en estas. El 32,1% de las viviendas con certificación Resumen ejecutivo Resumen ejecutivo energética de la ciudad tenían en el 2016 la cer- distrito más ruidoso de Barcelona (seguido de cerca por el Eixample), 15 tificación F o G (una eficiencia energética muy con un 74,2% de vecinos y vecinas que declaran que en su barrio hay baja), y el 31,6% no disponían de ascensores. mucho ruido. El distrito de Ciutat Vella, que cuenta con diversos sonó- Estas cifras presentaron diferencias importantes metros para medir el impacto del ruido que se deriva del ocio nocturno, según el distrito de la ciudad. En el año 2016 se registró durante el 2015 valores medios superiores a los 55 decibelios destinó un importe para la rehabilitación pareci- (dB(A)) durante las noches de los viernes y los sábados (de 23:00 h a do al del año 2015, que incluía como novedad la 7:00 h) en la mayoría de barrios, y valores superiores a los 70 dB(A) en rehabilitación del interior de las viviendas. las zonas contiguas de las Rambles. Según la Organización Mundial de la Salud, a partir de los 42 dB(A) se empiezan a producir trastornos del La seguridad alimentaria sueño. Se han efectuado 326 auditorías sanitarias en establecimientos alimentarios desde el año 2009 Los comportamientos relacionados con la salud hasta el año 2016, 196 de las cuales son iniciales o de renovación, y 130 de seguimiento. La evo- La actividad física y la movilidad lución de los resultados favorables se ha incre- Según los datos de la Encuesta de salud de Barcelona de 2016, el mentado durante el periodo, y los desfavorables 53,9% de los varones y el 62,5% de las mujeres residentes se des- han disminuido, lo que muestra una respuesta plazaron a pie o con la bicicleta durante más de treinta minutos el positiva a las no-conformidades iniciales. Los es- día anterior a la entrevista. Tanto en los chicos como en las chicas, el tablecimientos auditados han evolucionado de porcentaje del alumnado que usa un medio de transporte activo para un modo adecuado en el diseño y la implemen- ir a la escuela, el instituto o el centro educativo es más elevado en los tación de los sistemas de autocontrol. barrios desfavorecidos. La calidad del aire La alimentación saludable En el año 2016 se superaron los valores de refe- Solo un 11,7% del total de la población de la ciudad sigue la recomen- rencia de la OMS para los contaminantes NO , dación alimentaria de consumir cinco o más raciones de fruta y/o ver-2 material particulado (PM y PM ), benceno, dura diariamente. Las mujeres siguen esta recomendación con mayor 10 2,5 ozono y benzo(a)pireno. El 68% de la población frecuencia (13,7%) que los varones (9,3%). El grupo de la población de Barcelona está expuesta a niveles superiores más joven, de 0 a 14 años, es el que hace un seguimiento menor de a los que están establecidos para el NO (tanto la recomendación (el 6,6% de los niños y el 8,2% de las niñas). Estos 2 los valores límite de la Unión Europea como los datos muestran la necesidad de poner en práctica acciones que favo- de referencia de la OMS), porcentaje que para el rezcan la recuperación del modelo de dieta mediterránea entre nuestra material particulado se incrementa hasta el 97% población más joven. de la población potencialmente expuesta a nive- les superiores a los de referencia de la OMS. El consumo de tabaco, alcohol y drogas ilegales En relación con el consumo de tabaco en la población adulta (mayor de La calidad del agua 15 años), en el 2016 se observa una diferencia entre el consumo habi- Más de la mitad de la ciudadanía (59,6%) bebe tual de varones y de mujeres (23,6% y 16,2%, respectivamente). Hay habitualmente agua envasada, mientras que la una ligera disminución con respecto al 2011, pero no es significativa. frecuencia de uso del agua de la red es de un El 9% de los varones y el 4% de las mujeres en edad adulta presentan 26,9%. Todavía es bastante común que las redes un consumo de riesgo de alcohol. El cánnabis es la sustancia ilegal más interiores de muchos edificios y viviendas antiguos consumida, un 6,8% de los varones y un 1,8% de las mujeres lo habían de Barcelona contengan tramos de plomo en las consumido en el último mes. cañerías y que la población pueda estar expuesta a este metal tóxico por el consumo del agua. La Según datos de la encuesta FRESC 2016, tanto en chicos como en chi- ciudadanía de Barcelona que sospeche que aún cas de educación secundaria y bachillerato, la edad media a la que se hay plomo en su vivienda o edificio, puede solici- inicia el consumo de alcohol, tabaco y cánnabis se ha retrasado en tar una analítica de verificación gratuita a la ASPB. aproximadamente nueve meses durante el periodo 2012-2016. Por lo que se refiere a las borracheras, se observa una disminución de las La contaminación acústica mismas, tanto en chicos como en chicas, con respecto al año 2012 El mapa de percepción de ruido en Barcelona (del 19% al 17% en el caso de los chicos, y del 27% al 18% en el de para el 2016 muestra cómo Ciutat Vella es el las chicas). En relación con el consumo de tabaco semanal, hay una La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2016 Resumen ejecutivo Resumen ejecutivo 16 disminución en las chicas, pero en los chicos se últimas, tras diez años de descenso mantenido. Las lesiones graves mantiene constante. El consumo de cánnabis en más frecuentes han continuado siendo las in itinere. Por el contrario, los últimos treinta días también disminuye y se las enfermedades profesionales han seguido disminuyendo, tanto las sitúa en el 7% en el caso de los chicos, y en el que cursan con baja como las que lo hacen sin baja, y también lo han 4% en el de las chicas. hecho las enfermedades relacionadas con el trabajo. La salud La salud sexual y reproductiva En el año 2015 la fecundidad se mantiene estable en la tasa de 38,2 La esperanza de vida nacimientos por cada 1.000 mujeres en edad fértil (2014: 36,6), con La esperanza de vida en el año 2015 fue de 80,8 fluctuaciones ligeras según la edad de las mujeres. La tasa de embarazo años en el caso de los varones y de 86,6 años en adolescente entre los 15 y los 19 años es del 19,1 por 1.000 (en el el de las mujeres, cifras que son muy parecidas 2014, el 21,5). No obstante, hay desigualdades por país de origen y a las del año anterior (80,5 y 86,7 en el 2014, territoriales. Nou Barris es el distrito con más embarazos en mujeres respectivamente). Se mantienen las desigualda- adolescentes (29,2 por cada 1.000 mujeres), seguido de Ciutat Vella des en la esperanza de vida en los distritos de la (26,3), a pesar de la importante reducción de los últimos años. ciudad, que presentan diferencias de 6,4 años en los varones y de 1,6 años en las mujeres. La salud mental y las adicciones El estado de salud percibido La salud mental poblacional El porcentaje de personas de más de 15 años El riesgo de mala salud mental de la clase social de trabajadores que declaran tener una salud regular o mala manuales es de 21,6% en los varones y de 28,8% en las mujeres, ha sido del 15,5% en los varones y del 22,6% mientras que en la clase social más aventajada es de 9,6% en los en las mujeres. En las mujeres de la clase social varones y de 11,3% en las mujeres. Se muestra cómo las desigualdades más desfavorecida, la mala salud percibida se por clase social se amplían entre el 2006 y el 2016: las diferencias sitúa en el 41,7%, mientras que en las de clase entre las dos clases pasan de 6,6% a 12,0% en los varones, y de social más acomodada es de 10,6%; en los 10,5% a 17,5% en las mujeres entre los dos años. varones, estos valores van del 24,7% al 12,3%. Estas desigualdades se producen también con Los trastornos de salud mental relacionados con el trabajo desigualdades según la renda de los barrios, En el año 2016, los centros de atención primaria de la ciudad han puesto que la prevalencia de mala salud es notificado 395 trastornos de salud mental relacionados con el trabajo superior en los barrios más desfavorecidos. a la Unidad de Salud Laboral de Barcelona (2015:375). Se trata sobre todo de trastornos de tipo ansioso y depresivo, la mayoría de los La obesidad y el exceso de peso cuales han afectado a mujeres (65,3%). En los varones se observa una tendencia de es- tabilidad en el peso normal y el sobrepeso; en La atención a la salud mental en los servicios sanitarios cambio, en el caso de la obesidad, esta ha ex- En el año 2016 se han atendido a 45.394 personas en los centros de perimentado un aumento de hasta el 13,4% en salud mental de adultos y a 11.455 en los centros de salud mental los varones en el 2016 (2011: 10,7% ). En las infantil y juvenil. La actividad, llevada a cabo en el marco del apoyo a mujeres también hay una tendencia de estabi- la salud mental en la atención primaria, ha aumentado en términos lidad en el caso del peso normal y el sobrepe- generales, tanto en la población adulta como en la infantil y juvenil, so, que en el 2016 es del 48,0% y el 26,3%, elemento clave que facilita un incremento de la atención a las respectivamente. En las mujeres, la obesidad se personas con trastornos mentales graves. Del total de personas que ha incrementado del 10,3% en el año 2011 al fueron atendidas en el año 2005, un 22,2% lo fueron por trastornos 13,9% en el año 2016. graves, y este porcentaje se ha incrementado hasta el 32,2% en el 2016. Entre la población infantil y juvenil, lo fueron el 4,2% de niños La salud laboral y jóvenes en el año 2005, hasta alcanzar el 12,0% en el 2016. Este año han aumentado las lesiones por accidente de trabajo (de 29.920 en el 2015 a La salud mental en dos colectivos vulnerables 32.434 en el 2016), sobre todo las mortales “Trabajo en los barrios” es un programa de reinserción laboral imple- (de 25 a 31) y las graves (de 203 a 259); estas mentado en los barrios con tasas de paro más elevadas. La evaluación Resumen ejecutivo Resumen ejecutivo del estado de salud mental de las personas en si- la otitis de repetición y la enuresis. Se constata un gradiente socioeco- 17 tuación de paro de la ciudad y las participantes en nómico en el hecho de tener como mínimo un trastorno crónico. Las el programa “Trabajo en los Barrios” mostraba un personas de clase ocupacional más desfavorecida son las que presentan gradiente claro de la mala salud mental a medida un porcentaje más elevado de estos, especialmente las mujeres. que empeoran las condiciones laborales y sociales. Las lesiones por colisión de tráfico Las adicciones En el año 2016 se han producido en la ciudad de Barcelona 9.345 coli- La red pública de centros de atención y segui- siones de tráfico (9.098 en el 2015) que han ocasionado víctimas y han miento (CAS) a las drogodependencias de Bar- tenido como consecuencia 11.896 personas lesionadas leves, 192 gra- celona consta de catorce centros. En el año ves y 28 muertos durante las primeras 24 horas tras la colisión. El núme- 2016, el número de inicios de tratamiento regis- ro de personas lesionadas leves ha aumentado en un 2,6% con respecto trados en los CAS ha sido de 4.242 (4.444 en el al año 2015, y el aumento ha sido superior en el caso de las mujeres (un 2015). El número mayor de inicios de tratamien- aumento de 7,6%, con respecto a una disminución del 0,4% en el caso to por trastorno de uso de sustancias se debe al de los varones). El número de personas lesionadas graves ha disminuido consumo de alcohol (44% en los varones y 48% en un 3,5%, y la disminución ha sido superior en las mujeres (un 4,7%, en las mujeres), seguido de la cocaína (17%). frente a un 3,0% en los varones). El número de varones muertos dismi- Las mujeres continúan representando en torno nuye en un 36,0% y pasa de 25 varones muertos en el 2015 a 16 en el a una cuarta parte de los inicios de tratamiento 2016; y en cambio, el número de mujeres muertas aumenta de 2 a 12. por trastorno de uso de sustancias. En los CAS municipales (siete de los catorce) se registraron Las enfermedades transmisibles 36.538 accesos a las salas de consumo super- visadas y un total de 132.773 visitas sanitarias Las infecciones por VIH/sida y socioeducativas. También se distribuyeron En el 2016 se detectaron 310 casos de VIH (2015:376) y 38 casos de 260.312 jeringuillas, con un retorno del 74%. sida (2015:68) en residentes en Barcelona. La infección por el VIH continúa afectando sobre todo a varones jóvenes que tienen relacio- El Plan de salud mental de Barcelona 2016- nes sexuales con varones, y se halla entre las enfermedades de decla- 2022 ración más frecuentes en la ciudad. El porcentaje de personas a las El Plan de salud mental (PSM) 2016-2022 incide que se diagnostica con retraso continúa siendo elevado; por lo tanto, en los determinantes y las desigualdades socia- incrementar las oportunidades de actuación para la reducción de la les en la salud mental y adopta una perspectiva infección sigue siendo un reto en nuestra ciudad. de curso de vida. Se despliega en cuatro líneas estratégicas: el abordaje de los determinantes Las otras infecciones de transmisión sexual sociales de la salud mental; servicios y atención Se observa una tendencia creciente de la sífilis y la gonococia y se man- accesibles para todo el mundo, sobre todo para tiene el linfogranuloma venéreo, en parte debido a las mejoras en el sis- las personas más vulnerables; respeto a los dere- tema de vigilancia y diagnóstico, pero también por un incremento real chos, y la buena gobernabilidad del Plan. de la incidencia. La tasa de sífilis en el año 2016 es del 55,3 por cada 100.000 habitantes (31,3 en el 2015), la tasa de gonococia es de 67,1 Los trastornos crónicos (36,5 en el 2015), y la del linfogranuloma venéreo es de 13,9 (14,3 Según la Encuesta de salud de Barcelona de en el 2015). La mayoría de los casos ocurren en varones jóvenes con 2016, los trastornos más prevalentes en los adul- relaciones homosexuales, excepto para la infección por C. trachomatis, tos de 15 años y más han sido: el dolor de espal- que afecta a varones y mujeres en una proporción semejante (una tasa da lumbar (21,5% en los varones y 30,6% en de 94,0 casos por cada 100.000 habitantes). La prevención y el control las mujeres), la presión arterial alta (19,2% en de estas infecciones requiere una respuesta coordinada desde la asis- los varones y 22,0% en las mujeres), y el coles- tencia, con una implicación mayor de los servicios de salud pública y de terol elevado en sangre (17,9% en los varones y la iniciativa social con el fin de reforzar intervenciones para reducir ex- 19,5% en las mujeres). Entre los niños de menos posiciones de riesgo y aumentar el diagnóstico y el tratamiento precoz. de 15 años, los trastornos crónicos principales han sido las alergias crónicas (12,5% en los chi- La tuberculosis cos y 10,2% en las chicas) y la bronquitis crónica Durante el año 2016 se han detectado 260 casos de tuberculosis (6,6% y 10,5%, respectivamente), seguidos de (280 en 2015) en residentes en la ciudad: 157 varones y 103 mujeres. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2016 Resumen ejecutivo Resumen ejecutivo 18 La incidencia ha disminuido casi en un 7% con prematura muestran una tendencia decreciente o estable tanto en respecto al año anterior, y es en la población varones como en mujeres, con la excepción del suicidio y las lesiones inmigrante donde la mengua ha sido más de tráfico en los varones, y el cáncer de pulmón y de ovario en las importante. La enfermedad es más frecuente en mujeres. Se mantienen las desigualdades en la mortalidad prematura Ciutat Vella, en población inmigrante, y en los en los distritos de la ciudad. barrios con la renda menor. Las desigualdades en la salud en los barrios La mortalidad Se ha medido la evolución de las desigualdades sociales en la salud en Las tasas estandarizadas de mortalidad prematura los barrios de Barcelona para tres indicadores de salud. En el periodo continuaron con la tendencia decreciente de los 2013-2015 se observó una diferencia en la esperanza de vida entre los años anteriores y se situaron en 1.068,2 varones barrios con mayor y menor nivel socioeconómico de 5,8 años en los por cada 100.000 habitantes (2014:1.075,3), con varones y de 0,4 años en las mujeres. Estas diferencias se han mantenido un pequeño aumento en el caso de las mujeres estables en ambos sexos en comparación con el periodo 2010-2012. hasta el 614,5 (2014:608,1). La mortalidad global En el caso de la mortalidad prematura se observaron desigualdades tuvo un ligero incremento y se situó en el 966,5 que en el periodo 2013-2015 tendieron a disminuir en ambos sexos por cada 100.000 varones (2014:945,5) y en el con respecto al periodo 2010-2012. Por el contrario, las desigualdades 614,5 por cada 100.000 mujeres (2014:608,1). en la incidencia de la tuberculosis tendieron a aumentar ligeramente en La mayoría de las causas principales de mortalidad ambos sexos entre los periodos 2011-2013 y 2014-2016. Executive Summary Executive Summary The socioeconomic context Living conditions 19 The population Extreme material poverty According to the Municipal Population Census, in 9% of households live in extreme material poverty. By social class, 2016 Barcelona was home to 1,608,710 people: 27.4% belong to the most disadvantaged social class and 1.2% to the 760,894 men (47.3%) and 847,816 women wealthiest classes. By districts, the highest percentage is in Ciutat Vella (52.7%). People born outside Spain represented (21.1%), followed by Nou Barris (15.6%). Eixample (10.8%) is ahead 22.8% of the population (366,096 people). In of Sant Andreu (9.3%) and Sant-Martí (9.2%). 2016, 11,446 men and 46,608 women aged 75 or over lived alone (representing 16.9% of Energy poverty men and 39.4% of women). 29.4% of men and 10.6% of households in Barcelona suffered from energy poverty in 31.0% of women had university degrees. Nou 2016. 23.4% of these were in the most disadvantaged social classes Barris was the district with the lowest percentage and 4.8% in the wealthiest. of university graduates (13.3%), followed by Sant Andreu, Sant Martí and Sants-Montjuïc, at Poverty among social services users over 20%. A survey carried out on 6,623 households that use social services centres found that 70.2% of the people interviewed were in a situation The family setting of severe material poverty and 53.9% were unable to keep their homes The number of people living alone has doubled warm enough during the coldest months. over the last 25 years (from 104,446 single- person households in 1991 to 201,345 in 2016), Socioeconomic housing conditions and the number of two-person households has In 2016, there were 4,367 legal proceedings relating to rent and 890 risen by 20% (from 160,511 in 1991 to 192,448 foreclosures in the city of Barcelona (13.3% and 20% less than in in 2016), at the expense of larger households. 2015, respectively). There was also a recorded total of 3,139 homeless As regards domestic chores such as cleaning, people (12.2% more than in 2015) and 59,568 people were registered ironing and cooking, women spend an average on the official Barcelona Social Housing Applicants Register (3.7% of of 13.5 hours per week, while men spend 7.1 Barcelona’s population). Rent prices continued to rise, with an increase hours, although it is worth pointing out that in of 15.7% compared to 2014. the 16 to 24 age group there is no difference. Inequalities are also seen in the care for children Contributions towards public health under 15 years of age, people over 64 years old Working to improve public health requires inter-sectoral coordination and disabled people (33.9% of women are the and the participation of citizens and entities that work for different sole carers, compared to 24.4% for men). social groups. This inter-sectoral coordination and participation forms the basis for drawing up the agreements, plans and strategies for The economic context improving mental health, sexual and reproductive health, inequality In 2016 the activity and employment rates rose and drug dependency. while unemployment fell, although there was more of a positive change for men than for Healthcare services women (unemployment in 2016 was 11.2% for men and 13.8% for women, while in Primary healthcare 2015 it was 13.3% and 14.6%, respectively), Primary healthcare is the healthcare system’s first point of contact with a fact which widens the gender equality gap. patients. During 2016, the primary healthcare services in the city of However, with regards to part-time employment Barcelona attended to 70.4% of the total assigned population over the and average salary, this year the gender gap age of 14 years (64.6% of men and 75.6% of women) and 76.2% of has narrowed slightly in both cases. New the population under 14 (76.6% of boys and 75.7% of girls). During employment contracts continued to be mainly 2015, coverage of the assigned population over the age of 14 years temporary, with a predominance of very short- was 70% while for the population under 14 it was 73.1%. 42.9% of term contracts. men and 39.7% of women aged between 15 and 69 years who were attended to in primary healthcare centres and who presented cardio- vascular risk factors maintained suitable levels of physical activity over La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2014 Executive Summary Executive Summary 20 a period of more than six months and with a fre- Rodent control measures quency of at least 30 minutes of physical activity Rodent control measures (inspections and monitoring) have increased five or more days a week. slightly in recent years. The measures are implemented in public spaces (streets, squares and green areas) and in the sewer system. The Emergency care measures are based on the concept of integrated control, which aims The emergency rate per 1,000 inhabitants was to minimise the risks to people and the environment. This concept rules 342.0 for men and 380.1 for women (2015: out preventive rodent eradication measures and focuses on evidence or 365 and 335, respectively). The highest rates are signs of the presence of rodents. The highest number of interventions seen in Horta-Guinardó (463 per every 1,000 took place in Ciutat Vella and Sant Martí. inhabitants) and Nou Barris (435). Barcelona - Salut als Barris (BSaB) Specialist hospital care In 2016 BSaB was given a new focus that involved a city-wide strategy There are 3,444 hospital beds for specialist care and significant municipal efforts to standardise the programme and (2015: 3,411). The hospitalisation rate is 104 per extend it to the other districts with poor health indicators. The scope every 1,000 inhabitants, and 101.5 in men. The was increased from 13 to 21 districts. During this year, 310 agents from highest rates are found in Nou Barris (127.1), entities, neighbourhood centres, citizen’s groups and public services Ciutat Vella (122.5) and Sants-Montjuïc (120.1). were jointly responsible for 133 interventions that involved the direct The waiting lists of guaranteed cataract, knee participation of 9,961 people. and hip procedures and the guaranteed waiting period of 180 days have decreased by 99% in Drug overdose prevention workshops the last six years. Other procedures with set The Barcelona Public Health Agency and the Health Department of the maximum waiting periods of over 365 days have Catalan Government designed a series of workshops to inform drug fallen by 68% and are similar across the districts. users on factors that could lead to overdose and how to act in the event of seeing someone suffering an overdose. These workshops have been Social-healthcare services evaluated and they have been shown to improve the understanding The provision of subacute care has continued to of drug users on how to prevent and act in the event of an overdose. increase. There are currently six subacute care Furthermore, 40% of people who had witnessed an overdose used units, which admitted 2,888 patients in 2016 naloxone in the following 12 months. (2015: 2,447). The physical context Drug use Since 2011 there has been a slight decrease in the Housing conditions consumption of doses per 1,000 inhabitants per The physical condition of housing can have an influence on the health day of hypnotics, sedatives and anxiolytics, but a of those who live there. In 2016, 32.1% of the city’s homes with slight increase in antipsychotics and antidepres- energy certificates had F or G certificates (very low energy efficiency), sants. It must be noted that the consumption of and 31.6% did not have lifts. There were significant differences in these four groups of drugs is high in people over these figures depending on the district. In 2016, a similar amount was 75 years old, a group which is particularly sensitive dedicated to building renovation as in 2015, although in 2016 it also to the drugs’ adverse effects, especially women. included interior renovation. Public health measures Food safety Of the different measures and programmes 326 health audits were carried out in food establishments between undertaken in 2016 by the Barcelona Public 2009 and 2016, 196 of which were initial or renewal audits and 130 Health Agency (ASPB), there were three monitoring audits. Over this period there has been a positive evolution particularly noteworthy actions in two different in the number of establishments passing the audits while the number areas: the urban pest control interventions, the of non-conformities has decreased, showing a positive response to updating of the “Barcelona - Salut als Barris” initial nonconformities. The audited establishments have shown (Healthy Districts) programme and the evaluation suitable progress as regards designing and implementing internal of the drug overdose prevention workshops. control systems. Executive Summary Executive Summary Air quality Healthy diet 21 In 2016 the WHO reference values for the con- Only 11.7% of the city’s total population follows the nutritional re- taminants NO 2, particulate material (PM10 and commendation of consuming five or more portions of fruit and/or PM2.5), benzene, ozone and benzo(a)pyrene were vegetables per day. More women (13.7%) follow the recommenda- exceeded. 68% of Barcelona’s population are ex- tion than men (9.3%). The youngest age group, from 0 to 14 years, posed to unsafe levels of NO2 (based on both the is the one that follows this recommendation the least (6.6% of boys European Union limits and the WHO reference and 8.2% of girls). These data show the need to implement actions values), while for particulate matter 97% of the to help recover a Mediterranean diet amongst the youngest members population is potentially exposed to levels above of the population. the WHO reference values. Consumption of cigarettes, alcohol and illegal drugs Water quality As regards habitual cigarette consumption in the adult population (over Over half the population (59.6%) regularly drinks the age of 15) in 2016, a difference can be seen between men and bottled water, while the tap water consumption women (23.6% and 16.2%, respectively). There is a slight but insignifi- rate is 26.9%. It is still quite common for the in- cant decrease with respect to 2011. 9% of adult men and 4% of adult terior piping inside old buildings and homes in women consume at-risk levels of alcohol. Cannabis is the most widely Barcelona to contain sections of lead pipe, mea- consumed illegal substance, with 6.8% of men and 1.8% of women ning the population may be exposed to this toxic and having consumed the drug in the last month. metal via water consumption. Anyone in Barce- lona who suspects that they still have led pipes in According to data from the 2016 FRESC (Risk Factors in Secondary their home or building can request a free analysis School Students) survey, among both boys and girls in secondary from the Barcelona Public Health Agency (ASPB). education and higher secondary education, the average age for com- mencing alcohol, cigarette and cannabis consumption rose by appro- Noise pollution ximately nine months during the period 2012-2016. With regards to The Barcelona noise perception map for 2016 drunkenness, a decrease is observed among both boys and girls com- shows Ciutat Vella to be Barcelona’s noisiest dis- pared to 2012 (from 19% to 17% in the case of boys, and from 27% trict (followed closely by Eixample), with 74.2% to 18% in the case of girls). Regarding weekly cigarette consumption, of neighbours stating that their district is very a decrease is seen among girls but the figure for boys remains constant. noisy. In 2015, the Ciutat Vella district, which has Cannabis consumption in the previous 30 days also dropped to 7% in several sound level meters to measure the impact the case of boys and 4% for girls. of noise from nightlife, recorded average values above 55 decibels (dB(A)) during Friday and Sa- Health turday nights (from 11 p.m. to 7 a.m.) in most of its neighbourhoods, and values of above 70 Life expectancy dB(A) in the areas next to Les Rambles. According In 2015, life expectancy was 80.8 years for men and 86.6 years for to the World Health Organisation, noise levels of women, very similar figures to those of the previous year (2014: 80.5 above 42 dB(A) can cause sleeping disorders. and 86.7, respectively). The inequalities in life expectancy between the city’s districts continue, with differences of 6.4 years for men and 1.6 Behaviour with an impact on health years for women. Physical activity and mobility Perceived state of health Data from the 2016 Health Survey for Barcelona The percentage of people older than 15 that declared themselves showed that, on the day prior to the survey, 53.9% as having average or poor health was 15.5% in men and 22.6% in of men and 62.5% of women resident in the city women. In women from the most disadvantaged social class, perceived had walked or cycled for a period of over 30 minu- poor health was 41.7%, compared to 10.6% for the wealthiest tes. Among both girls and boys, the percentage of social class, while for men, these figures were 24.7% and 12.3%, students who use an active means of transport to respectively. These inequalities are also in line with the income levels of get to their school, college or educational centre is the districts, given that there is a higher prevalence of poor health in higher in the more disadvantaged districts. the most disadvantaged districts. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2014 Executive Summary Executive Summary 22 Obesity and excess weight Work-related mental health disorders In men, a stable trend is observed as regards nor- In 2016, the city’s primary healthcare centres informed the Barcelona mal weight and overweight; however, the obesi- Occupational Health Unit of 395 work-related mental health disorders. ty rate rose to 13.4% in 2016 (2011: 10.7%). In (2015:375). These disorders were mainly anxiety and depression, and women, a stable trend is also observed for nor- mostly affected women (65.3%). mal weight and overweight, which in 2016 were 48.0% and 26.3%, respectively. In women, obe- Mental health cases attended to by the healthcare services sity rose from 10.3% in 2011 to 13.9% in 2016. In 2016, 45,394 people were attended to in adult mental healthcare centres and 11,455 in childhood and juvenile mental healthcare Occupational health centres. In primary healthcare centres, the treatment given for mental The number of injuries from occupational ac- health issues rose in general terms, both for the adult population and cidents rose in 2016 (from 29,920 in 2015 to the child and juvenile population, a key element in helping to provide 32,434 in 2016), with a particular increase in a higher level of care to people with serious mental disorders. Of the fatal accidents (from 25 to 31) and serious ac- total number of people treated in 2005, 22.2% had serious disorders, cidents (from 203 to 259), after a consistent a figure which increased to 32.2% in 2016. For children and young ten-year downward trend in serious accidents. people, this figure was 4.2% in 2005 and 12.0% in 2016. Injuries sustained on the way to and from work continued to be the most common type. In con- Work-related mental health disorders trast, occupational diseases continued to decrea- In 2016, the city’s primary healthcare centres informed the Barcelona se, both those which resulted in time off work Occupational Health Unit of 395 work-related mental health disorders. and those which did not. This was also the case (2015:375). These disorders were mainly anxiety and depression, and mostly affected women (65.3%). for work-related diseases. Employment instability Sexual and reproductive health “Treball als Barris” (Work in the Districts) is a programme for reinsertion In 2015 fertility remained stable at a rate of 38.2 into the job market, implemented in the districts with the highest births per 1,000 women of fertile age (2014: unemployment rates. The assessment of the state of mental health 36.6), with slight fluctuations depending on the of unemployed people in the city and participants in the “Treball als age of the women. The teenage pregnancy rate Barris” programme showed a clear increase in poor mental health in for women between 15 and 19 years was 19.1 line with worsening employment and social conditions. per 1,000 (2014: 21.5). However, there are in- equalities according to country of origin and dis- Addictions trict. Nou Barris is the district with the highest Barcelona’s public network of Care and Follow-up Centres (CAS) for number of teenage pregnancies (29.2 per 1,000 drug dependency has fourteen centres. In 2016, the number of people women), followed by Ciutat Vella (26.3), even beginning treatment at the CASs was 4,242 (4,444 in 2015). Of these, though there has been a significant reduction in the highest proportion was for alcohol consumption (44% in men and recent years. 48% in women), followed by cocaine (17%). Women continued to re- present around a quarter of people beginning treatment for substance Mental health and addictions abuse disorders. In the municipal CASs (seven of the fourteen) 36,538 accesses were registered to the supervised consumption rooms, as well Mental health in different populations as a total of 132,773 healthcare and social-educational visits. Further- The risk of poor mental health among manual more, 260,312 needles were provided with a return rate of 74%. workers is 21.6% for men and 28.8% for wo- men, while in the wealthiest social class the fi- 2016-2022 Barcelona Mental Healthcare Plan gures are 9.6% for men and 11.3% for women. The 2016-2022 Mental Healthcare Plan (PSM) focuses on the The inequality between social classes is seen to determining factors and social inequalities in the area of mental health increase between 2006 and 2016: the differen- and adopts a lifelong approach. This is implemented in four strategic ce between the two classes went from 6.6% to areas: tackling the social causes of mental health; care services that are 12.0% in men and from 10.5% to 17.5% in wo- accessible to all, especially the most vulnerable; respect for people’s men between these two dates. rights; and good governance of the Plan. Executive Summary Executive Summary Chronic conditions Other sexually transmitted diseases 23 According to the 2016 Health Survey for Barce- A growing trend is seen for syphilis and gonorrhoea, while lympho- lona, the most common illnesses in adults aged granuloma venereum remains at the same levels, partly due to impro- 15 and over were: lower back pain (21.5% in vements in vigilance and diagnosis, but also due to a real increase in men and 30.6% in women), high blood pres- the incidence. The rate of syphilis in 2016 was 55.3 cases per 100,000 sure (19.2% in men and 22% in women), high inhabitants (2015: 31.3), the rate of gonorrhoea was 67.1 (2015: blood cholesterol (17.9% in men and 19.5% in 36.5), and the figure for lymphogranuloma venereum was 13.9 (2015: women). Among children under the age of 15, 14.3). Most cases occur among young men who maintain homosexual the main chronic illnesses were chronic allergies relations, except for C. trachomatis infection, which affects a similar (12.5% in boys and 10.2% in girls) and chronic proportion of men and women (a rate of 94.0 cases per 100,000 inha- bronchitis (6.6% and 10.5%, respectively), fo- bitants). The prevention and control of these infections requires a coor- llowed by recurrent otitis and enuresis. There is dinated response from the moment at which the individual seeks help. a socioeconomic link with people having at least This would involve greater involvement from public healthcare services one chronic condition. The most disadvantaged and social initiatives to provide stronger interventions, with the aim of working class people are those with the highest reducing exposure to risk and increasing early diagnosis and treatment. percentages, especially women. Tuberculosis Injuries due to road traffic accidents During 2016, 260 cases of tuberculosis were detected in people resi- In 2016 in the city of Barcelona, there were dent in the city (2015: 280); 157 of them male and 103 female. This 9,345 road traffic accidents involving victims represents a decrease of almost 7% compared to the previous year, (2015: 9,098), resulting in 11,896 minor injuries, with the biggest decline seen in the immigrant population. The disease 192 serious injuries and 28 deaths within the first is most common in Ciutat Vella, among the immigrant population and 24 hours of the accident. The number of people in the districts with the lowest income. with minor injuries rose by 2.6% with respect to 2015, and this increase was higher in women (a Mortality 7.6% increase compared to a 0.4% decrease for The standardised premature mortality rates continued the downward men). The number of people with serious inju- trend seen in previous years, with a figure of 1,068.2 men per 100,000 ries dropped by 3.5%, with a greater decrease inhabitants (2014: 1,075.3), with a slight increase in the case of wo- in women (4.7% compared to 3.0% for men). men to 614.5 (2014: 608.1). Global mortality saw a slight increase, The number of deaths among men dropped by reaching 966.5 per 100,000 men (2014: 945.5) and 614.5 per 100,000 36.0% from 25 deaths in 2015 to 16 in 2016; in women (2014: 608.1). Most of the main causes of premature mortality contrast, the number of deaths among women showed a downward or stable trend for both men and women, with rose from 2 to 12. the exception of suicide and traffic accidents for men and lung cancer and ovarian cancer for women. The inequalities in premature mortality Communicable diseases rates between the city’s districts are maintained. HIV/aids infections Health inequalities between neighbourhood In 2016, 310 cases of HIV (2015: 376) and 38 The evolution of social inequalities in health has been measured in cases of AIDS (2015: 68) were detected in people Barcelona’s neighbourhoods for three health indicators. In the period resident in Barcelona. HIV continues to mainly 2013-2015, a difference in life expectancy of 5.8 years for men and 0.4 affect young men who have homosexual rela- years for women was observed between the neighbourhoods with the tions, and is one of the most frequently declared highest and lowest socioeconomic levels. These differences remained diseases in the city. There continues to be a high stable for both sexes compared to the period 2010-2012. With regards percentage of people who receive a late diag- to premature mortality, inequalities were seen to decrease for the nosis; therefore, Barcelona is still faced with the period 2013-2015 compared to 2010-2012 for both sexes. However, challenge of increasing opportunities for acting inequalities in the incidence of tuberculosis showed a slight upward to reduce infection rates. trend for the periods 2011-2013 and 2014-2016 for both sexes. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2016 Indicadors per districtes: metodologia Indicadors per districtes: metodologia 24 La salut en xifres El VIH Aquest document incorpora les dades específi- Es presenten les taxes segons el sexe i estandarditzades per edat per ques corresponents a la salut global a la ciutat de 100.000 habitants. Es diferencien tres grups: VIH en autòctons, VIH en Barcelona per a l’any 2015. Les dades apareixen immigrants i VIH total. La font d’informació utilitzada és el registre de en el mateix ordre en què s’ordena la informació VIH de l’ASPB del 2015. La població de referència utilitzada per a estan- en l’Informe La salut a Barcelona 2015: el context darditzar les taxes és la del padró municipal d’habitants de l’any 1996. socioeconòmic,el context físic i la salut. A conti- nuació hi ha la informació detallada corresponent La mortalitat a tots deu districtes de Barcelona i per àrees inte- grals de salut (AIS). Els indicadors calculats són els següents: Els indicadors de població - Taxa bruta de mortalitat per 100.000 habitants. - Taxa estandarditzada per edat (mètode directe) de mortalitat per A partir de les dades dels padrons municipals 100.000 habitants. d’habitants, es calculen els indicadors següents: - Taxa estandarditzada per edat (mètode directe) d’anys potencials de - Nombre d’habitants segons el sexe i el grup vida perduts (APVP) per 100.000 habitants entre 1 i 70 anys. d’edat. - Esperança de vida en néixer. - Índex de dependència senil: població de 65 anys o més dividit per la població d’entre 15 i 64 anys La font d’informació utilitzada és el registre de mortalitat de l’ASPB. A i multiplicat per 100. partir del 2003, les dades provenen del Departament de Salut. La pobla- ció de referència utilitzada per a estandarditzar les taxes per edat és la del - Índex de sobreenvelliment: població de 75 anys padró municipal d’habitants de l’any 2001. Per als denominadors de les o més dividit per la població de 65 anys o més taxes dels anys interpadronals s’han utilitzat estimacions de la població. i multiplicat per 100. Les estimacions dels indicadors han estat realitzades mitjançant - Nombre i percentatge de gent gran que viu l’aplicació SISALUT i poden presentar variacions respecte a informes an- sola segons el sexe i el grup d’edat. teriors. - Percentatge de població segons el nivell Àrees integrals de salut d’instrucció, per persones de 16 anys i més. Barcelona s’organitza en quatre àrees integrals de salut (AIS) per tal de Sobre aquest últim indicador, l’any 2007 hi va ha- millorar l’assistència sanitària: Barcelona Nord, Dreta, Mar i Esquerra. ver un canvi en la codificació del nivell d’estudis Es presenten també les taules seguint un esquema similar a les dels dis- i totes les dades s’han tornat a calcular sobre trictes, tot i que més reduït d’indicadors. aquesta nova codificació. S’ha fet l’equivalència dels codis antics als nous per als anys anteriors al 2007. La tuberculosi Es presenten les taxes segons el sexe i estandar- ditzades per edat (mètode directe) per 100.000 habitants, tot diferenciant tres grups: tuberculosi en autòctons, tuberculosi en immigrants i tuber- culosi total. La font d’informació utilitzada és el registre de tuberculosi de l’ASPB del 2015. La po- blació de referència utilitzada per a estandarditzar les taxes és la del padró municipal d’habitants de l’any 1996. 25 La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2016 Evolució dels indicadors per districte de població i mortalitat Presentació 27 Resum executiu Resumen ejecutivo Executive Summary Indicadors per districtes: metodologia Evolució dels indicadors per districte de població i mortalitat Districte I. Ciutat Vella Districte II. Eixample Districte III. Sants-Montjuïc Districte IV. Les Corts Districte V. Sarrià-Sant Gervasi Districte VI. Gràcia Districte VII. Horta-Guinardó Districte VIII. Nou Barris Districte IX. Sant Andreu Districte X. Sant Martí Indicadors per districte de tuberculosi, VIH, salut sexual i reproductiva Indicadors per districte de tuberculosi Indicadors per districte de VIH Indicadors per districte de salut sexual i reproductiva Àrees integrals de salut Els determinants socioeconòmics La salut: mortalitat La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2016 Districte I. Ciutat Vella Districte I. Ciutat Vella 28 Districte I. Taula I. Evolució de la població i indicadors sociodemogràfics. Ciutat Vella, 2001-2016. 2001 2014 2015 2016 Població N % N % N % N % 0-14 anys Homes 4.309 10,2% 5.707 10,6% 5.597 10,6% 5.670 10,9% Dones 3.947 9,2% 5.273 10,9% 5.214 11,0% 5.202 10,9% 15-44 anys Homes 21.280 50,3% 30.077 55,7% 29.102 55,2% 28.494 54,5% Dones 17.730 41,3% 23.740 49,2% 23.225 48,9% 23.581 49,4% 45-64 anys Homes 9.272 21,9% 12.299 22,8% 12.299 23,3% 12.453 23,8% Dones 8.517 19,9% 10.402 21,6% 10.389 21,9% 10.558 22,1% 65-74 anys Homes 4.297 10,2% 3.024 5,6% 2.972 5,6% 2.992 5,7% Dones 5.761 13,4% 3.400 7,0% 3.408 7,2% 3.332 7,0% 75 anys o més Homes 3.120 7,4% 2.863 5,3% 2.760 5,2% 2.665 5,1% Dones 6.944 16,2% 5.452 11,3% 5.261 11,1% 5.069 10,6% Total Homes 42.278 100% 53.970 100% 52.730 100% 52.274 100% Dones 42.899 100% 48.267 100% 47.497 100% 47.742 100% Índex de dependència senil1 Homes 24,3% 13,9% 13,8% 13,8% Dones 48,4% 25,9% 25,8% 24,6% Índex de sobreenvelliment2 Homes 42,1% 48,6% 48,2% 47,1% Dones 54,6% 61,6% 60,7% 60,3% Gent gran que viu sola3 65-74 anys Homes 861 17,7% 690 22,8% 703 23,7% 736 24,6% Dones 1.870 28,5% 937 27,6% 975 28,6% 955 28,7% 75-84 anys Homes 529 19,9% 520 24,3% 490 23,9% 479 24,5% Dones 2.585 46,3% 1.337 40,0% 1.251 39,8% 1.198 40,0% 85 anys o més Homes 181 27,0% 207 28,8% 199 27,9% 194 27,2% Dones 1.047 49,9% 1.076 51,0% 1.044 49,3% 1.013 48,9% Nivell d’instrucció4 Sense estudis Homes 16,0% 5,8% 2,1% 1,8% Dones 24,4% 8,9% 5,2% 4,2% Estudis primaris Homes 37,4% 28,3% 31,2% 27,3% Dones 35,0% 22,7% 26,0% 23,6% Estudis secundaris Homes 16,2% 21,2% 21,0% 22,4% Dones 14,0% 18,7% 18,2% 19,2% Batxillerat i FPII Homes 18,3% 20,0% 19,9% 20,7% Dones 14,6% 19,5% 19,4% 19,9% Universitaris Homes 11,4% 24,7% 25,7% 27,0% Dones 11,3% 30,2% 31,3% 32,2% No consta Homes 0,7% 0,0% 0,0% 1,0% Dones 0,7% 0,0% 0,0% 0,9% Població nascuda a l’estranger 18.775 21,1% 51.159 50,0% 50.231 50,1% 50.964 51,0% Font: Padró municipal d’habitants de l’any 1996, cens de població de l’any 1991 i 2001, i lectura del padró continu dels anys 2006, 2011 i 2015. Ajuntament de Barcelona. 1L’índex de dependència senil indica la proporció que representen els pensionistes sobre el total de persones en edat de treballar. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 65 anys i més / persones d’entre 15 i 64 anys) x 100. 2L’índex de sobreenvelliment indica la proporció de persones de 75 anys i més sobre el col·lectiu de 65 anys i més. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 75 anys i més / persones de 65 anys i més) x 100 habitants. 3Es mostren els resultats per a l’any 2000. 4Nivell d’instrucció en persones de 16 anys i més. Districte I. Ciutat Vella Districte I. Ciutat Vella Districte I. Taula II. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe. 29 Ciutat Vella, 2006-20151. Homes 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Defuncions 516 546 530 421 489 467 457 400 427 443 Taxa bruta x 100.000 hab. 838,9 898,7 893,6 721,8 885,5 848,5 820,6 727,2 791,2 840,1 Taxa estandarditzada2 x 100.00 0 hab. 1.550,6 1.564 1.612,7 1.287,8 1.497,9 1.463,2 1.443,8 1.268,9 1.402,6 1.477,9 Taxa APVP3 estandarditzada2 5.483,8 6.146,9 5.640,3 4.917,6 6.101,7 4.934,8 5.095 4.215,6 4.161,9 4.194,7 Esperança de vida en néixer 76,3 75,2 75,1 77,7 75,8 76,7 77,0 78,0 77,5 77,3 Dones Defuncions 509 483 504 456 497 437 454 451 377 383 Taxa bruta x 100.000 hab. 962 913,6 958,6 879,7 993 889,3 916,9 921,8 781,1 806,4 Taxa estandarditzada2 x 100.00 0 hab. 781,8 731,7 782,3 708,5 825,6 708,2 742,4 752,7 644,5 672,0 Taxa APVP3 estandarditzada2 2.687,4 1.871,9 2.344,9 2.212,4 2.417 2.722,2 2.722,2 2.106,0 1.749,6 2.396,9 Esperança de vida en néixer 83,8 84,9 84,0 84,9 83,6 84,8 84,0 84,5 85,7 85,7 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 2La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 2001. 3APVP: anys potencials de vida perduts entre 1 i 70 anys. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2016 Districte II. Eixample Districte II. Eixample 30 Districte II. Taula I. Evolució de la població i indicadors sociodemogràfics. Eixample, 2001-2016. 2001 2014 2015 2016 Població N % N % N % N % 0-14 anys Homes 13.835 12,2% 14.860 12,1% 14.962 12,2% 15.015 12,2% Dones 13.376 9,7% 14.075 9,9% 14.050 9,9% 14.172 10,0% 15-44 anys Homes 50.427 44,3% 53.967 43,9% 53.147 43,3% 53.160 43,3% Dones 52.156 38,0% 54.615 38,4% 53.798 38,1% 54.058 38,2% 45-64 anys Homes 27.626 24,3% 31.951 26,0% 32.034 26,1% 32.072 26,1% Dones 33.241 24,2% 37.188 26,1% 37.058 26,2% 36.847 26,0% 65-74 anys Homes 11.874 10,4% 11.310 9,2% 11.552 9,4% 11.568 9,4% Dones 17.111 12,5% 14.896 10,5% 15.081 10,7% 15.247 10,8% 75 anys o més Homes 10.082 8,9% 10.877 8,8% 10.932 8,9% 11.074 9,0% Dones 21.322 15,5% 21.564 15,1% 21.377 15,1% 21.219 15,0% Total Homes 113.844 100% 122.965 100% 122.627 100% 122.889 100% Dones 137.206 100% 142.338 100% 141.364 100% 141.543 100% Índex de dependència senil1 Homes 28,1% 25,8% 26,4% 26,6% Dones 45,0% 39,7% 40,1% 40,1% Índex de sobreenvelliment2 Homes 45,9% 49,0% 48,6% 48,9% Dones 55,5% 59,1% 58,6% 58,2% Gent gran que viu sola3 65-74 anys Homes 1.215 9,8% 1.685 14,9% 1.722 14,9% 1.775 15,3% Dones 4.711 25,9% 3.946 26,5% 3.937 26,1% 4.007 26,3% 75-84 anys Homes 1.005 13,2% 1.188 15,7% 1.160 15,5% 1.171 15,6% Dones 6.213 41,3% 4.867 38,2% 4.665 37,6% 4.573 37,6% 85 anys o més Homes 503 21,6% 694 20,9% 753 21,9% 776 21,7% Dones 2.732 41,2% 3.889 44,1% 3.998 44,5% 4.041 44,6% Nivell d’instrucció4 Sense estudis Homes 7,4% 3,2% 2,1% 1,4% Dones 12,4% 5,0% 3,8% 3,0% Estudis primaris Homes 19,9% 10,6% 11,9% 10,7% Dones 26,0% 15,0% 16,0% 14,6% Estudis secundaris Homes 16,3% 17,6% 16,8% 16,9% Dones 16,8% 17,3% 16,7% 17,1% Batxillerat i FPII Homes 29,0% 29,5% 29,1% 29,1% Dones 22,6% 24,6% 24,4% 24,5% Universitaris Homes 27,0% 39,1% 40,2% 40,9% Dones 21,7% 38,1% 39,1% 40,0% No consta Homes 0,4% 0,0% 0,0% 1,0% Dones 0,5% 0,0% 0,0% 0,9% Població nascuda a l’estranger 18.953 7,6% 64.717 24,4% 64.355 24,4% 66.627 25,2% Font: Padró municipal d’habitants de l’any 1996, cens de població de l’any 1991 i 2001, i lectura del padró continu dels anys 2006, 2011 i 2015. Ajuntament de Barcelona. 1L’índex de dependència senil indica la proporció que representen els pensionistes sobre el total de persones en edat de treballar. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 65 anys i més / persones d’entre 15 i 64 anys) x 100. 2L’índex de sobreenvelliment indica la proporció de persones de 75 anys i més sobre el col·lectiu de 65 anys i més. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 75 anys i més / persones de 65 anys i més) x 100 habitants. 3Es mostren els resultats per a l’any 2000. 4Nivell d’instrucció en persones de 16 anys i més. Districte II. Eixample Districte II. Eixample Districte II. Taula II. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe. 31 Eixample, 2006-20151. Homes 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Defuncions 1.320 1.315 1.285 1.227 1.296 1.217 1.292 1.245 1.153 1.180 Taxa bruta x 100.000 hab. 1.081,9 1.094,4 1.052,6 991,9 1.057,6 993 1.053 1.017,2 937,7 962,3 Taxa estandarditzada2 x 100.000 hab. 1.260,1 1.264 1.209,6 1.144,8 1.193,4 1.087,7 1.140 1.092,1 1.005,3 1.010,6 Taxa APVP3 estandarditzada2 3.799,8 3.698 3.496,3 3.574 3.006,7 3.589,8 2.876,9 2.715,8 3.353,1 2.470,7 Esperança de vida en néixer 79,0 79,2 79,4 79,9 79,8 80,4 80,6 81,2 81,2 81,8 Dones Defuncions 1.706 1.619 1.677 1.601 1.607 1.554 1.599 1.540 1.519 1.589 Taxa bruta x 100.000 hab. 1.182,1 1.138,4 1.166,5 1.103,9 1.117,2 1.087,2 1.119,3 1.080,8 1.067,2 1.124,0 Taxa estandarditzada2 x 100.000 hab. 723,8 676,9 693,3 661,5 647,3 620,1 630,6 597,4 593,8 603,1 Taxa APVP3 estandarditzada2 1.914 1.610 1.362 1.895,7 1.740,8 1.655,2 1.641,9 1.365,4 1.634,0 1.516,8 Esperança de vida en néixer 85,2 85,8 85,9 85,8 85,9 86,5 86,3 86,9 86,9 86,8 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 2La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 2001. 3APVP: anys potencials de vida perduts entre 1 i 70 anys. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2016 Districte III. Sants-Montjuïc Districte III. Sants-Montjuïc 32 Districte III. Taula I. Evolució de la població i indicadors sociodemogràfics. Sants-Montjuïc, 2001-2016. 2001 2014 2015 2016 Població N % N % N % N % 0-14 anys Homes 9.867 12,5% 11.064 12,7% 10.934 12,6% 10.950 12,7% Dones 9.383 10,7% 10.376 10,9% 10.286 10,9% 10.299 10,9% 15-44 anys Homes 35.913 45,6% 38.854 44,4% 38.136 43,9% 37.438 43,4% Dones 36.160 41,1% 37.257 39,4% 36.766 38,9% 36.748 38,9% 45-64 anys Homes 19.067 24,2% 22.737 26,0% 22.934 26,4% 23.099 26,8% Dones 20.831 23,7% 25.336 26,7% 25.505 27,0% 25.537 27,0% 65-74 anys Homes 8.424 10,7% 7.661 8,8% 7.657 8,8% 7.655 8,9% Dones 11.200 12,7% 9.340 9,9% 9.505 10,1% 9.589 10,2% 75 anys o més Homes 5.435 6,9% 7.120 8,1% 7.185 8,3% 7.198 8,3% Dones 10.468 11,9% 12.456 13,1% 12.391 13,1% 12.308 13,0% Total Homes 78.706 100% 87.436 100% 86.846 100% 86.340 100% Dones 88.042 100% 94.765 100% 94.453 100% 94.481 100% Índex de dependència senil1 Homes 25,2% 24,0% 24,3% 24,5% Dones 38,0% 34,8% 35,2% 35,2% Índex de sobreenvelliment2 Homes 39,2% 48,2% 48,4% 48,5% Dones 48,3% 57,1% 56,6% 56,2% Gent gran que viu sola3 65-74 anys Homes 890 10,2% 1.028 13,4% 1.009 13,2% 1.035 13,5% Dones 2.837 24,5% 2.173 23,3% 2.221 23,4% 2.257 23,5% 75-84 anys Homes 665 15,5% 842 15,9% 814 15,7% 789 15,4% Dones 3.391 43,3% 3.039 37,2% 2.918 36,9% 2.840 36,7% 85 anys o més Homes 226 23,7% 448 24,4% 483 24,3% 503 24,4% Dones 1.152 41,6% 1.968 45,9% 2.070 46,3% 2.110 46,1% Nivell d’instrucció4 Sense estudis Homes 13,0% 6,1% 3,2% 2,5% Dones 19,9% 9,0% 5,8% 4,8% Estudis primaris Homes 31,0% 21,7% 24,3% 22,1% Dones 33,2% 23,4% 26,2% 24,4% Estudis secundaris Homes 20,8% 25,2% 24,7% 25,2% Dones 18,2% 21,9% 21,5% 22,1% Batxillerat i FPII Homes 23,5% 26,3% 26,2% 26,3% Dones 17,2% 22,0% 21,9% 21,7% Universitaris Homes 11,2% 20,7% 21,6% 22,8% Dones 11,0% 23,7% 24,6% 26,1% No consta Homes 0,5% 0,0% 0,0% 1,1% Dones 0,5% 0,0% 0,0% 0,9% Població nascuda a l’estranger 11.424 6,8% 45.978 25,2% 45.823 25,3% 46.290 25,6% Font: Padró municipal d’habitants de l’any 1996, cens de població de l’any 1991 i 2001, i lectura del padró continu dels anys 2006, 2011 i 2015. Ajuntament de Barcelona. 1L’índex de dependència senil indica la proporció que representen els pensionistes sobre el total de persones en edat de treballar. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 65 anys i més / persones d’entre 15 i 64 anys) x 100. 2L’índex de sobreenvelliment indica la proporció de persones de 75 anys i més sobre el col·lectiu de 65 anys i més. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 75 anys i més / persones de 65 anys i més) x 100 habitants. 3Es mostren els resultats per a l’any 2000. 4Nivell d’instrucció en persones de 16 anys i més. Districte III. Sants-Montjuïc Districte III. Sants-Montjuïc Districte III. Taula II. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe. 33 Sants-Montjuïc, 2006-20151. Homes 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Defuncions 863 861 764 791 786 805 875 808 741 789 Taxa bruta x 100.000 hab. 995,8 1.008,7 876 895,3 895,5 911 990,1 923,6 847,5 908,5 Taxa estandarditzada2 x 100.000 hab. 1.391 1.371,5 1.184 1.208,2 1.177,2 1.185,5 1.256,1 1.122,9 1.046,4 1.067,4 Taxa APVP3 estandarditzada2 4.488,4 4.448,6 4.425,1 4.382 3.739,4 3.305 3.903,7 3.677,1 2.816,5 2.929,9 Esperança de vida en néixer 78,0 77,5 78,9 79,0 79,7 79,8 79,2 80,2 81,4 80,9 Dones Defuncions 807 888 859 866 804 876 865 832 825 895 Taxa bruta x 100.000 hab. 857,7 953,4 911,9 908 841,2 919,9 908,4 877,3 870,6 947,6 Taxa estandarditzada2 x 100.000 hab. 709,8 760 738,8 720,4 660,2 691,3 682,8 636,0 605,7 633,0 Taxa APVP3 estandarditzada2 2.100 2.028,6 2.256,7 1.897,8 1.730 1.818,4 2.204,3 1.407,4 1.650,6 1.671,5 Esperança de vida en néixer 85,2 84,9 84,8 84,9 85,9 85,4 85,1 86,28 86,8 86,4 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 2La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 2001. 3APVP: anys potencials de vida perduts entre 1 i 70 anys. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2016 Districte IV. Les Corts Districte IV. Les Corts 34 Districte IV. Taula I. Evolució de la població i indicadors sociodemogràfics. Les Corts, 2001-2016. 2001 2014 2015 2016 Població N % N % N % N % 0-14 anys Homes 5.015 13,3% 5.085 13,4% 5.157 13,6% 5.187 13,8% Dones 4.663 10,9% 4.835 11,1% 4.980 11,4% 5.011 11,6% 15-44 anys Homes 16.007 42,3% 14.792 38,9% 14.553 38,3% 14.271 37,8% Dones 16.829 39,2% 15.037 34,6% 14.867 34,0% 14.619 33,8% 45-64 anys Homes 10.390 27,5% 9.731 25,6% 9.685 25,5% 9.571 25,4% Dones 12.231 28,5% 11.997 27,5% 11.934 27,3% 11.715 27,1% 65-74 anys Homes 3.839 10,1% 4.578 12,0% 4.687 12,3% 4.645 12,3% Dones 4.652 10,8% 5.683 13,0% 5.781 13,2% 5.843 13,5% 75 anys o més Homes 2.578 6,8% 3.860 10,1% 3.936 10,4% 4.061 10,8% Dones 4.526 10,5% 6.006 13,8% 6.108 14,0% 6.105 14,1% Total Homes 37.829 100% 38.046 100% 38.018 100% 37.735 100% Dones 42.901 100% 43.558 100% 43.670 100% 43.293 100% Índex de dependència senil1 Homes 24,3% 34,4% 35,6% 36,5% Dones 31,6% 43,2% 44,4% 45,4% Índex de sobreenvelliment2 Homes 40,3% 45,7% 45,6% 46,6% Dones 49,3% 51,4% 51,4% 51,1% Gent gran que viu sola3 65-74 anys Homes 329 8,6% 501 10,9% 502 10,7% 509 11,0% Dones 1.053 22,3% 1.225 21,6% 1.258 21,8% 1.288 22,0% 75-84 anys Homes 209 10,9% 368 13,2% 375 13,4% 359 12,6% Dones 1.171 37,4% 1.381 36,1% 1.366 35,4% 1.306 34,2% 85 anys o més Homes 89 17,8% 215 20,2% 247 21,8% 267 22,2% Dones 378 32,1% 927 42,5% 966 42,9% 1.016 44,4% Nivell d’instrucció4 Sense estudis Homes 7,2% 3,5% 2,3% 1,6% Dones 11,1% 5,1% 3,8% 2,9% Estudis primaris Homes 19,0% 9,3% 10,7% 9,5% Dones 23,9% 13,7% 14,9% 13,6% Estudis secundaris Homes 13,7% 15,9% 15,1% 15,1% Dones 16,3% 17,2% 16,4% 16,7% Batxillerat i FPII Homes 28,6% 29,8% 29,2% 29,0% Dones 24,8% 26,7% 26,3% 26,2% Universitaris Homes 31,0% 41,5% 42,8% 43,7% Dones 23,4% 37,3% 38,6% 39,6% No consta Homes 0,5% 0,0% 0,0% 1,1% Dones 0,5% 0,0% 0,0% 0,9% Població nascuda a l’estranger 5.080 6,2% 12.963 15,9% 12.924 15,8% 12.964 16,0% Font: Padró municipal d’habitants de l’any 1996, cens de població de l’any 1991 i 2001, i lectura del padró continu dels anys 2006, 2011 i 2015. Ajuntament de Barcelona. 1L’índex de dependència senil indica la proporció que representen els pensionistes sobre el total de persones en edat de treballar. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 65 anys i més / persones d’entre 15 i 64 anys) x 100. 2L’índex de sobreenvelliment indica la proporció de persones de 75 anys i més sobre el col·lectiu de 65 anys i més. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 75 anys i més / persones de 65 anys i més) x 100 habitants. 3Es mostren els resultats per a l’any 2000. 4Nivell d’instrucció en persones de 16 anys i més. Districte IV. Les Corts Districte IV. Les Corts Districte IV. Taula II. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe. 35 Les Corts, 2006-20151. Homes 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Defuncions 396 355 385 323 383 347 355 344 343 343 Taxa bruta x 100.000 hab. 1.021,2 933 999,7 823,1 1.006,9 897,1 923 902,4 901,5 902,2 Taxa estandarditzada2 x 100.000 hab. 1.242 1.133,1 1.190,6 953,6 1.094,4 962,1 945,6 900,4 873,9 838,1 Taxa APVP3 estandarditzada2 4.130,6 3.311,7 3.593,6 2.762,2 3.173 1.780,4 2.887,9 2.309,9 2.161,6 2.370,9 Esperança de vida en néixer 79,2 80,8 79,9 82,2 81,0 83,1 81,9 83,2 83,3 83,8 Dones Defuncions 361 358 406 338 387 353 381 346 375 409 Taxa bruta x 100.000 hab. 819,6 823 924,6 765,9 886,1 805,8 870,7 796,3 860,9 936,6 Taxa estandarditzada2 x 100.000 hab. 651,4 636,8 703,3 570,5 609,2 550,3 577,8 507,2 541,0 567,5 Taxa APVP3 estandarditzada2 1.268,9 1.886,8 1.776,9 1.954,3 1.602,2 1.380,2 1.768,8 877,3 1.213,9 1.719,3 Esperança de vida en néixer 86,4 86,4 85,6 87,2 86,5 87,7 87,1 88,9 88,2 87,3 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 2La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 2001. 3APVP: anys potencials de vida perduts entre 1 i 70 anys. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2016 Districte V. Sarrià-Sant Gervasi Districte V. Sarrià-Sant Gervasi 36 Districte V. Taula I. Evolució de la població i indicadors sociodemogràfics. Sarrià-Sant Gervasi, 2001-2016. 2001 2014 2015 2016 Població N % N % N % N % 0-14 anys Homes 9.522 15,8% 11.856 17,6% 11.928 17,6% 11.951 17,7% Dones 9.405 13,0% 11.371 14,3% 11.447 14,3% 11.523 14,4% 15-44 anys Homes 25.586 42,4% 25.860 38,5% 25.875 38,2% 25.712 38,0% Dones 27.367 37,8% 28.314 35,6% 28.172 35,3% 28.085 35,1% 45-64 anys Homes 14.380 23,8% 17.276 25,7% 17.452 25,8% 17.605 26,0% Dones 17.953 24,8% 20.483 25,8% 20.701 25,9% 20.934 26,2% 65-74 anys Homes 6.061 10,0% 6.258 9,3% 6.329 9,4% 6.249 9,2% Dones 8.169 11,3% 8.428 10,6% 8.484 10,6% 8.410 10,5% 75 anys o més Homes 4.784 7,9% 5.974 8,9% 6.088 9,0% 6.161 9,1% Dones 9.557 13,2% 10.935 13,7% 11.026 13,8% 11.067 13,8% Total Homes 60.333 100% 67.224 100% 67.672 100% 67.678 100% Dones 72.451 100% 79.531 100% 79.830 100% 80.019 100% Índex de dependència senil1 Homes 27,1% 28,4% 28,7% 28,6% Dones 39,1% 39,7% 39,9% 39,7% Índex de sobreenvelliment2 Homes 44,2% 48,8% 49,0% 49,6% Dones 53,9% 56,5% 56,5% 56,8% Gent gran que viu sola3 65-74 anys Homes 484 7,9% 816 13,0% 807 12,8% 820 13,1% Dones 1.913 22,8% 2.054 24,4% 2.044 24,1 2.065 24,6% 75-84 anys Homes 395 11,2% 496 11,9% 504 12,1% 528 12,5% Dones 2.379 36,7% 2.229 34,4% 2.175 33,8% 2.161 33,6% 85 anys o més Homes 192 19,3% 350 19,5% 363 19,0% 360 18,6% Dones 1.098 38,8% 1.826 41,0% 1.848 40,3% 1.896 40,9% Nivell d’instrucció4 Sense estudis Homes 4,8% 2,6% 2,0% 1,2% Dones 7,6% 3,2% 2,6% 1,8% Estudis primaris Homes 11,9% 4,6% 6,1% 5,3% Dones 17,3% 8,1% 9,0% 8,0% Estudis secundaris Homes 10,3% 11,7% 10,7% 10,8% Dones 14,1% 13,7% 12,8% 12,8% Batxillerat i FPII Homes 28,9% 28,7% 28,2% 28,8% Dones 29,0% 29,2% 28,9% 29,6% Universitaris Homes 43,7% 52,4% 53,1% 52,5% Dones 31,4% 45,8% 46,7% 46,7% No consta Homes 0,4% 0,0% 0,0% 1,5% Dones 0,6% 0,0% 0,0% 1,2% Població nascuda a l’estranger 9.381 7,0% 23.280 15,9% 23.252 15,8% 12.964 16,0% Font: Padró municipal d’habitants de l’any 1996, cens de població de l’any 1991 i 2001, i lectura del padró continu dels anys 2006, 2011 i 2015. Ajuntament de Barcelona. 1L’índex de dependència senil indica la proporció que representen els pensionistes sobre el total de persones en edat de treballar. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 65 anys i més / persones d’entre 15 i 64 anys) x 100. 2L’índex de sobreenvelliment indica la proporció de persones de 75 anys i més sobre el col·lectiu de 65 anys i més. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 75 anys i més / persones de 65 anys i més) x 100 habitants. 3Es mostren els resultats per a l’any 2000. 4Nivell d’instrucció en persones de 16 anys i més. Districte V. Sarrià-Sant Gervasi Districte V. Sarrià-Sant Gervasi Districte V. Taula II. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe. 37 Sarrià-Sant Gervasi, 2006-20151. Homes 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Defuncions 396 355 385 323 383 347 355 344 343 343 Taxa bruta x 100.000 hab. 1.021,2 933 999,7 823,1 1.006,9 897,1 923 902,4 901,5 902,2 Taxa estandarditzada2 x 100.000 hab. 1.242 1.133,1 1.190,6 953,6 1.094,4 962,1 945,6 900,4 873,9 838,1 Taxa APVP3 estandarditzada2 4.130,6 3.311,7 3.593,6 2.762,2 3.173 1.780,4 2.887,9 2.309,9 2.161,6 2.370,9 Esperança de vida en néixer 79,2 80,8 79,9 82,2 81,0 83,1 81,9 83,2 83,3 83,8 Dones Defuncions 361 358 406 338 387 353 381 346 375 409 Taxa bruta x 100.000 hab. 819,6 823 924,6 765,9 886,1 805,8 870,7 796,3 860,9 936,6 Taxa estandarditzada2 x 100.000 hab. 651,4 636,8 703,3 570,5 609,2 550,3 577,8 507,2 541,0 567,5 Taxa APVP3 estandarditzada2 1.268,9 1.886,8 1.776,9 1.954,3 1.602,2 1.380,2 1.768,8 877,3 1.213,9 1.719,3 Esperança de vida en néixer 86,4 86,4 85,6 87,2 86,5 87,7 87,1 88,9 88,2 87,3 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 2La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 2001. 3APVP: anys potencials de vida perduts entre 1 i 70 anys. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2016 Districte VI. Gràcia Districte VI. Gràcia 38 Districte VI. Taula I. Evolució de la població i indicadors sociodemogràfics. Gràcia, 2001-2016. 2001 2014 2015 2016 Població N % N % N % N % 0-14 anys Homes 6.174 11,9% 7.391 13,4% 7.482 13,5% 7.531 13,6% Dones 5.971 9,5% 6.900 10,5% 6.916 10,6% 7.022 10,7% 15-44 anys Homes 23.403 45,1% 24.296 43,9% 24.119 43,6% 23.910 43,2% Dones 24.226 38,7% 25.925 39,6% 25.605 39,2 25.634 39,1% 45-64 anys Homes 12.680 24,5% 13.715 24,8% 13.737 24,8% 13.827 25,0% Dones 15.608 25,0% 16.416 25,0% 16.432 25,2% 16.405 25,1% 65-74 anys Homes 5.306 10,2% 5.176 9,4% 5.257 9,5% 5.252 9,5% Dones 7.661 12,2% 6.900 10,5% 7.019 10,7% 7.095 10,8% 75 anys o més Homes 4.295 8,3% 4.685 8,5% 4.739 8,6% 4.799 8,7% Dones 9.074 14,5% 9.439 14,4% 9.370 14,3% 9.335 14,3% Total Homes 51.858 100% 55.263 100% 55.334 100% 55.319 100% Dones 62.540 100% 65.580 100% 65.342 100% 65.491 100% Índex de dependència senil1 Homes 26,6% 25,9% 26,4% 26,6% Dones 42,0% 38,6% 39,0% 39,1% Índex de sobreenvelliment2 Homes 44,7% 47,5% 47,4% 47,7% Dones 54,2% 57,8% 57,2% 56,8% Gent gran que viu sola3 65-74 anys Homes 537 9,7% 722 13,9% 733 13,9% 732 13,9% Dones 2.162 26,5% 1.847 26,8% 1.865 26,6% 1.849 26,1% 75-84 anys Homes 452 13,7% 492 14,9% 488 14,6% 533 15,7% Dones 2.656 40,8% 2.252 39,3% 2.174 38,8% 2.063 37,7% 85 anys o més Homes 234 22,3% 323 23,5% 310 22,0% 312 22,3% Dones 1.082 39,2% 1.644 44,4% 1.670 44,4% 1.724 44,7% Nivell d’instrucció4 Sense estudis Homes 8,4% 3,7% 2,3% 1,7% Dones 13,4% 5,4% 4,0% 3,2% Estudis primaris Homes 22,5% 10,9% 12,4% 11,3% Dones 27,2% 14,4% 15,6% 14,5% Estudis secundaris Homes 17,4% 18,2% 17,6% 17,8% Dones 16,7% 17,0% 16,3% 16,6% Batxillerat i FPII Homes 28,4% 29,5% 29,0% 29,6% Dones 21,6% 23,6% 23,3% 23,9% Universitaris Homes 22,9% 37,7% 38,7% 38,7% Dones 20,7% 39,6% 40,9% 41,0% No consta Homes 0,4% 0,0% 0,0% 0,9% Dones 0,4% 0,0% 0,0% 0,8% Població nascuda a l’estranger 7.346 6,4% 24.135 20,0% 24.076 20,0% 24.845 20,6% Font: Padró municipal d’habitants de l’any 1996, cens de població de l’any 1991 i 2001, i lectura del padró continu dels anys 2006, 2011 i 2014. Ajuntament de Barcelona. 1L’índex de dependència senil indica la proporció que representen els pensionistes sobre el total de persones en edat de treballar. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 65 anys i més / persones d’entre 15 i 64 anys) x 100. 2L’índex de sobreenvelliment indica la proporció de persones de 75 anys i més sobre el col·lectiu de 65 anys i més. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 75 anys i més / persones de 65 anys i més) x 100 habitants. 3Es mostren els resultats per a l’any 2000. 4Nivell d’instrucció en persones de 16 anys i més. Districte VI. Gràcia Districte VI. Gràcia Districte VI. Taula II. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe. 39 Gràcia, 2006-20151. Homes 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Defuncions 543 595 600 613 606 599 630 561 593 624 Taxa bruta x 100.000 hab. 844,6 927,9 922,3 927,5 923,2 902,1 948,6 840,1 882,1 922,1 Taxa estandarditzada2 x 100.000 hab. 1.027,1 1.096,1 1.067,1 1.074,3 1.039,4 1.011,9 1032 902,2 948,7 949,6 Taxa APVP3 estandarditzada2 3.156,2 2.878,5 3.240,1 2.939,8 3.381,3 2.557 2.376,7 2.285,1 2.460,3 2.803,3 Esperança de vida en néixer 81,2 81,0 80,5 81,3 81,1 81,8 81,7 83,1 82,4 82,1 Dones Defuncions 788 764 766 732 739 768 835 760 737 797 Taxa bruta x 100.000 hab. 1.018,5 994,1 988,1 932,6 941,8 976,7 1.057,7 959,6 926,7 998,4 Taxa estandarditzada2 x 100.000 hab. 701,6 670,1 645 610,1 597 587,5 630,5 580,8 549,0 585,7 Taxa APVP3 estandarditzada2 1.216,2 2.038,7 1.859,7 1.848,8 1.689,4 1.566,3 2.356,4 1.271,5 1.993,4 1.534,6 Esperança de vida en néixer 85,7 85,8 86,2 86,3 86,8 86,8 85,6 86,8 87,4 86,9 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 2La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 2001. 3APVP: anys potencials de vida perduts entre 1 i 70 anys. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2016 Districte VII. Horta-Guinardó Districte VII. Horta-Guinardó 40 Districte VII. Taula I. Evolució de la població i indicadors sociodemogràfics. Horta-Guinardó, 2001-2016. 2001 2014 2015 2016 Població N % N % N % N % 0-14 anys Homes 9.534 12,1% 10.612 13,5% 10.514 13,4% 10.583 13,5% Dones 8.999 10,3% 10.073 11,4% 10.029 11,3% 9.992 11,3% 15-44 anys Homes 35.927 45,4% 31.532 40,0% 31.176 39,6% 30.731 39,2% Dones 35.220 40,2% 31.415 35,5% 31.138 35,1% 30.956 35,0% 45-64 anys Homes 19.510 24,7% 20.413 26,0% 20.826 26,5% 21.044 26,8% Dones 22.624 25,8% 23.078 26,0% 23.259 26,2% 23.392 26,5% 65-74 anys Homes 8.871 11,2% 8.171 10,4% 8.099 10,3% 7.973 10,2% Dones 11.118 12,7% 10.472 11,8% 10.562 11,9% 10.422 11,8% 75 anys o més Homes 5.228 6,6% 7.909 10,1% 8.043 10,2% 8.085 10,3% Dones 9.716 11,1% 13.557 15,3% 13.669 15,4% 13.625 15,4% Total Homes 79.070 100% 78.637 100% 78.658 100% 78.416 100% Dones 87.677 100% 88.595 100% 88.657 100% 88.387 100% Índex de dependència senil1 Homes 25,4% 31,0% 31,0% 31,0% Dones 36,0% 44,1% 44,5% 44,2% Índex de sobreenvelliment2 Homes 37,1% 49,2% 49,8% 50,3% Dones 46,6% 56,4% 56,4% 56,7% Gent gran que viu sola3 65-74 anys Homes 653 7,4% 874 10,7% 874 10,8% 891 11,2% Dones 2.576 23,2% 2.364 22,6% 2.388 22,6% 2.370 22,7% 75-84 anys Homes 466 11,7% 772 13,0% 793 13,3% 790 13,4% Dones 2.645 38,4% 3.327 37,1% 3.221 36,3% 3.140 35,9% 85 anys o més Homes 159 17,0% 422 21,3% 421 20,1% 489 22,2% Dones 771 30,7% 1.856 40,5% 1.934 40,4% 1.998 40,9% Nivell d’instrucció4 Sense estudis Homes 14,3% 7,6% 4,3% 3,4% Dones 20,6% 10,8% 7,1% 5,9% Estudis primaris Homes 29,3% 17,8% 21,0% 19,4% Dones 30,7% 20,4% 23,8% 22,1% Estudis secundaris Homes 20,6% 26,8% 26,1% 26,5% Dones 18,3% 23,0% 22,4% 23,2% Batxillerat i FPII Homes 23,3% 28,0% 28,0% 28,0% Dones 17,8% 23,3% 23,3% 23,5% Universitaris Homes 12,1% 19,8% 20,6% 21,5% Dones 12,2% 22,5% 23,4% 24,4% No consta Homes 0,4% 0,0% 0,0% 1,1% Dones 0,4% 0,0% 0,0% 0,9% Població nascuda a l’estranger 7.548 4,5% 28.416 17,0% 28.674 17,1% 29.316 17,6% Font: Padró municipal d’habitants de l’any 1996, cens de població de l’any 1991 i 2001, i lectura del padró continu dels anys 2006, 2011 i 2014. Ajuntament de Barcelona. 1L’índex de dependència senil indica la proporció que representen els pensionistes sobre el total de persones en edat de treballar. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 65 anys i més / persones d’entre 15 i 64 anys) x 100. 2L’índex de sobreenvelliment indica la proporció de persones de 75 anys i més sobre el col·lectiu de 65 anys i més. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 75 anys i més / persones de 65 anys i més) x 100 habitants. 3Es mostren els resultats per a l’any 2000. 4Nivell d’instrucció en persones de 16 anys i més. Districte VII. Horta-Guinardó Districte VII. Horta-Guinardó Districte VII. Taula II. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe. 41 Horta-Guinardó, 2006-20151. Homes 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Defuncions 787 856 787 826 834 800 813 822 812 827 Taxa bruta x 100.000 hab. 983,8 1.081,7 981,3 1.015,2 1.043,5 997,8 1.025,1 1.040,4 1.032,6 1.051,4 Taxa estandarditzada2 x 100.000 hab. 1.250,9 1.358,9 1.199,9 1.247,1 1.205,1 1.117 1.118,1 1.105,9 1.058,1 1.057,9 Taxa APVP3 estandarditzada2 4.245,1 4.175,5 3.490,1 3.616,3 4.842,1 4.002,4 3.591 3.211,6 3.302,8 3.131,7 Esperança de vida en néixer 78,8 78,7 79,5 79,5 78,6 79,8 80,5 80,6 80,8 80,8 Dones Defuncions 787 832 815 954 831 886 945 890 868 963 Taxa bruta x 100.000 hab. 879,7 937,8 909,4 1.057,8 924,9 987 1.060,1 1.000,9 979,7 1.086,2 Taxa estandarditzada2 x 100.000 hab. 682,3 714,6 687,5 755,9 641,4 6.54,8 677,9 622,1 595,0 621,1 Taxa APVP3 estandarditzada2 1.847,8 1.946,9 2.403,7 2.042,8 1.655,3 1.775 1.681,6 2.282,6 1.522,2 1.419,8 Esperança de vida en néixer 85,7 85,2 85,1 84,9 86,1 86,1 85,8 86,1 87,2 86,7 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 2La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 2001. 3APVP: anys potencials de vida perduts entre 1 i 70 anys. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2016 Districte VIII. Nou Barris Districte VIII. Nou Barris 42 Districte VIII. Taula I. Evolució de la població i indicadors sociodemogràfics. Nou Barris, 2001-2016. 2001 2014 2015 2016 Població N % N % N % N % 0-14 anys Homes 9.534 12,1% 11.047 14,1% 11.047 14,2% 11.105 14,4% Dones 8.999 10,3% 10.614 12,1% 10.577 12,1% 10.686 12,2% 15-44 anys Homes 35.927 45,4% 31.645 40,5% 31.071 39,8% 30.192 39,0% Dones 35.220 40,2% 31.571 36,1% 31.137 35,6% 30.809 35,3% 45-64 anys Homes 19.510 24,7% 19.622 25,1% 20.027 25,7% 20.348 26,3% Dones 22.624 25,8% 21.776 24,9% 22.116 25,3% 22.383 25,6% 65-74 anys Homes 8.871 11,2% 7.830 10,0% 7.723 9,9% 7.577 9,8% Dones 11.118 12,7% 10.109 11,6% 10.023 11,5% 9.950 11,4% 75 anys o més Homes 5.228 6,6% 8.066 10,3% 8.112 10,4% 8.184 10,6% Dones 9.716 11,1% 13.400 15,3% 13.530 15,5% 13.515 15,5% Total Homes 79.070 100% 78.210 100% 77.980 100% 77.406 100% Dones 87.677 100% 87.470 100% 87.383 100% 87.343 100% Índex de dependència senil1 Homes 25,4% 31,0% 31,0% 31,2% Dones 36,0% 44,1% 44,2% 44,1% Índex de sobreenvelliment2 Homes 37,1% 50,7% 51,2% 51,9% Dones 46,6% 57,0% 57,4% 57,6% Gent gran que viu sola3 65-74 anys Homes 653 7,4% 858 11,0% 853 11,0% 867 11,4% Dones 2.576 23,2% 2.237 22,1% 2.231 22,3% 2.234 22,5% 75-84 anys Homes 466 11,7% 890 14,3% 890 14,5% 882 14,6% Dones 2.645 38,4% 3.462 37,1% 3.328 36,3% 3.238 36,0% 85 anys o més Homes 159 17,0% 436 23,7% 456 23,1% 509 24,0% Dones 771 30,7% 1.905 46,9% 2.038 46,8% 2.168 47,8% Nivell d’instrucció4 Sense estudis Homes 14,3% 10,4% 5,2% 4,4% Dones 20,6% 14,9% 9,1% 7,8% Estudis primaris Homes 29,3% 24,8% 29,6% 27,8% Dones 30,7% 26,0% 31,3% 29,6% Estudis secundaris Homes 20,6% 31,4% 31,1% 31,8% Dones 18,3% 26,2% 25,7% 26,8% Batxillerat i FPII Homes 23,3% 23,0% 23,1% 23,2% Dones 17,8% 19,9% 20,2% 20,0% Universitaris Homes 12,1% 10,4% 11,0% 11,7% Dones 12,2% 13,0% 13,7% 14,9% No consta Homes 0,4% 0,0% 0,0% 1,1% Dones 0,4% 0,0% 0,0% 0,9% Població nascuda a l’estranger 7.548 4,5% 35.289 21,3% 35.682 21,6% 36.201 22,0% Font: Padró municipal d’habitants de l’any 1996, cens de població de l’any 1991 i 2001, i lectura del padró continu dels anys 2006, 2011 i 2014. Ajuntament de Barcelona. 1L’índex de dependència senil indica la proporció que representen els pensionistes sobre el total de persones en edat de treballar. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 65 anys i més / persones d’entre 15 i 64 anys) x 100. 2L’índex de sobreenvelliment indica la proporció de persones de 75 anys i més sobre el col·lectiu de 65 anys i més. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 75 anys i més / persones de 65 anys i més) x 100 habitants. 3Es mostren els resultats per a l’any 2000. 4Nivell d’instrucció en persones de 16 anys i més. Districte VIII. Nou Barris Districte VIII. Nou Barris Districte VIII. Taula II. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe. 43 Nou Barris, 2006-20151. Homes 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Defuncions 788 899 899 854 841 847 898 829 787 841 Taxa bruta x 100.000 hab. 988,1 1.132,1 1.115,5 1.046,5 1.048,9 1.054 1.129,8 1.056,6 1.006,3 1.078,5 Taxa estandarditzada4 x 100.000 hab. 1.249,4 1.384,1 1.396,9 1.287,8 1.237,7 1.183,7 1.259,1 1.133,1 1.062,0 1.102,5 Taxa APVP5 estandarditzada2 4.945,5 5.812,3 4.397,2 4.314,0 5.008,9 4.318,0 4.510,0 4.175,0 3.275,0 3.637,1 Esperança de vida en néixer 78,4 76,9 78,2 78,5 78,3 79,2 78,5 79,9 80,8 80,0 Dones Defuncions 709 731 758 791 700 786 820 772 715 816 Taxa bruta x 100.000 hab. 819,3 847,7 866,1 895,7 797,1 896,1 935,5 883,5 817,4 933,8 Taxa estandarditzada4 x 100.000 hab. 707,6 710,8 704 713,9 614,3 653,8 663,6 610,6 544,4 599,2 Taxa APVP5 estandarditzada2 2.555,0 1.987,0 1.829,1 2.287,5 2.538,7 1.957,8 1.871,5 2.082,9 1.701,6 1.636,1 Esperança de vida en néixer 84,7 85,1 85,4 85,2 86,0 85,9 85,7 86,3 87,8 87,1 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 2La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 2001. 3APVP: anys potencials de vida perduts entre 1 i 70 anys. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2016 Districte IX. Sant Andreu Districte IX. Sant Andreu 44 Districte IX. Taula I. Evolució de la població i indicadors sociodemogràfics. Sant Andreu, 2001-2016. 2001 2014 2015 2016 Població N % N % N % N % 0-14 anys Homes 8.156 12,6% 10.021 14,4% 10.209 14,6% 11.105 14,4% Dones 7.797 10,9% 9.582 12,4% 9.633 12,5% 10.686 12,2% 15-44 anys Homes 29.370 45,5% 28.466 40,7% 28.068 40,1% 30.192 39,0% Dones 29.601 41,4% 28.330 36,7% 28.020 36,2% 30.809 35,3% 45-64 anys Homes 16.495 25,5% 18.525 26,6% 18.661 26,7% 20.348 26,3% Dones 18.105 25,3% 20.742 26,9% 20.959 27,1% 22.383 25,6% 65-74 anys Homes 6.445 10,0% 6.965 10,0% 7.067 10,1% 7.577 9,8% Dones 8.351 11,7% 8.398 10,9% 8.575 11,1% 9.950 11,4% 75 anys o més Homes 4.107 6,4% 5.792 8,3% 5.912 8,5% 8.184 10,6% Dones 7.597 10,6% 10.121 13,1% 10.188 13,2% 13.515 15,5% Total Homes 64.573 100% 69.769 100% 69.917 100% 77.406 100% Dones 71.451 100% 77.173 100% 77.375 100% 87.343 100% Índex de dependència senil1 Homes 23,0% 27,1% 27,8% 31,2% Dones 33,4% 37,7% 38,3% 44,1% Índex de sobreenvelliment2 Homes 38,9% 45,4% 45,6% 51,9% Dones 47,7% 54,7% 54,3% 57,6% Gent gran que viu sola3 65-74 anys Homes 515 7,9% 735 10,6% 750 10,6% 867 11,4% Dones 2.005 23,5% 1.827 21,8% 1.855 21,6% 2.234 22,5% 75-84 anys Homes 358 11,6% 624 14,5% 609 14,1% 882 14,6% Dones 2.107 39,2% 2.481 37,2% 2.397 36,6% 3.238 36,0% 85 anys o més Homes 139 20,1% 309 20,9% 343 21,6% 509 24,0% Dones 619 33,7% 1.572 45,5% 1.645 45,3% 2.168 47,8% Nivell d’instrucció4 Sense estudis Homes 12,1% 6,2% 3,4% 4,4% Dones 18,2% 9,0% 5,8% 7,8% Estudis primaris Homes 30,7% 19,5% 22,3% 27,8% Dones 33,4% 22,2% 25,1% 29,6% Estudis secundaris Homes 22,1% 27,4% 26,9% 31,8% Dones 19,6% 24,3% 23,7% 26,8% Batxillerat i FPII Homes 24,5% 29,2% 29,0% 23,2% Dones 17,8% 23,3% 23,3% 20,0% Universitaris Homes 10,4% 17,7% 18,5% 11,7% Dones 10,7% 21,2% 22,1% 14,9% No consta Homes 0,2% 0,0% 0,0% 1,1% Dones 0,3% 0,0% 0,0% 0,9% Població nascuda a l’estranger 6.015 4,4% 25.326 17,2% 25.593 17,4% 36.201 22,0% Font: Padró municipal d’habitants de l’any 1996, cens de població de l’any 1991 i 2001, i lectura del padró continu dels anys 2006, 2011 i 2014. Ajuntament de Barcelona. 1L’índex de dependència senil indica la proporció que representen els pensionistes sobre el total de persones en edat de treballar. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 65 anys i més / persones d’entre 15 i 64 anys) x 100. 2L’índex de sobreenvelliment indica la proporció de persones de 75 anys i més sobre el col·lectiu de 65 anys i més. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 75 anys i més / persones de 65 anys i més) x 100 habitants. 3Es mostren els resultats per a l’any 2000. 4Nivell d’instrucció en persones de 16 anys i més. Districte IX. Sant Andreu Districte IX. Sant Andreu Districte IX. Taula II. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe. 45 Sant Andreu, 2006-20151. Homes 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Defuncions 648 627 614 681 618 599 598 597 623 643 Taxa bruta x 100.000 hab. 942,1 917,4 881,4 963,1 887,1 849,4 852,4 856,3 892,9 919,7 Taxa estandarditzada2 x 100.000 hab. 1.340,7 1.296,7 1.215,3 1.333,8 1.175,1 1.087,4 1.081,8 1.015,8 1.045,9 1.044,6 Taxa APVP3 estandarditzada2 3.917,8 3.915,5 4.153,2 4.354,9 3.228,5 3.516,3 3.007,7 3.446,5 3.525,7 2.898,9 Esperança de vida en néixer 78,6 79,0 79,3 78,3 80,1 80,4 81,2 81,2 80,7 81,0 Dones Defuncions 572 611 619 675 556 597 615 586 589 655 Taxa bruta x 100.000 hab. 759,5 814,3 814,3 880,1 725,2 774,1 800,8 762,8 763,2 846,5 Taxa estandarditzada2 x 100.000 hab. 664,2 679,8 672,7 723,4 585,1 585,9 596,3 553,1 547,3 581,7 Taxa APVP3 estandarditzada2 1.960,1 1.651,4 1.598,2 1.890,2 2.013,9 1.772,4 1.273,1 1.399,6 1.405,4 1.854,0 Esperança de vida en néixer 85,9 85,7 85,7 84,9 86,9 86,8 87,2 87,8 88,1 87,0 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 2La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 2001. 3APVP: anys potencials de vida perduts entre 1 i 70 anys. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2016 Districte X. Sant Martí Districte X. Sant Martí 46 Districte X. Taula I. Evolució de la població i indicadors sociodemogràfics. Sant Martí, 2001-2016. 2001 2014 2015 2016 Població N % 0-14 anys Homes 13.057 13,1% 16.182 14,3% 16.269 14,4% 16.400 14,5% Dones 12.244 11,3% 15.455 12,7% 15.488 12,8% 15.619 12,8% 15-44 anys Homes 45.269 45,6% 47.712 42,2% 46.777 41,5% 46.238 40,9% Dones 44.981 41,4% 45.783 37,8% 45.138 37,2% 44.994 36,9% 45-64 anys Homes 24.197 24,4% 29.894 26,4% 30.123 26,7% 30.700 27,2% Dones 26.238 24,1% 32.226 26,5% 32.542 26,8% 33.051 27,1% 65-74 anys Homes 10.289 10,4% 10.028 8,9% 10.200 9,1% 10.297 9,1% Dones 13.384 12,3% 12.247 10,1% 12.534 10,3% 12.744 10,4% 75 anys o més Homes 6.497 6,5% 9.254 8,2% 9.366 8,3% 9.377 8,3% Dones 11.824 10,9% 15.703 12,9% 15.678 12,9% 15.668 12,8% Total Homes 99.309 100% 113.070 100% 112.735 100% 113.012 100% Dones 108.671 100% 121.414 100% 121.380 100% 122.076 100% Índex de dependència senil1 Homes 24,2% 24,8% 25,4% 25,6% Dones 35,4% 35,8% 36,3% 36,4% Índex de sobreenvelliment2 Homes 38,6% 48,0% 47,9% 47,7% Dones 46,9% 56,2% 55,6% 55,1% Gent gran que viu sola3 65-74 anys Homes 866 8,3% 1.212 12,1% 1.237 12,1% 1.243 12,1% Dones 3.127 22,9% 2.674 21,8% 2.764 22,1% 2.845 22,3% 75-84 anys Homes 633 12,3% 919 13,4% 919 13,4% 930 13,8% Dones 3.299 38,4% 3.788 36,3% 3.635 35,5% 3.514 35,1% 85 anys o més Homes 226 22,2% 550 23,0% 603 23,9% 602 22,7% Dones 985 34,7% 2.295 43,6% 2.421 44,6% 2.556 45,1% Nivell d’instrucció4 Sense estudis Homes 13,4% 6,3% 3,6% 2,8% Dones 20,2% 9,6% 6,3% 5,1% Estudis primaris Homes 30,4% 18,9% 21,6% 19,8% Dones 32,4% 20,8% 23,9% 22,2% Estudis secundaris Homes 22,0% 25,8% 25,0% 25,3% Dones 19,4% 22,7% 22,2% 22,7% Batxillerat i FPII Homes 23,2% 27,0% 26,8% 27,3% Dones 17,0% 22,5% 22,4% 22,6% Universitaris Homes 10,7% 22,0% 22,9% 23,7% Dones 10,7% 24,4% 25,1% 26,3% No consta Homes 0,3% 0,0% 0,0% 1,2% Dones 0,3% 0,0% 0,0% 1,1% Població nascuda a l’estranger 10.237 5,0% 47.535 20,3% 47.788 20,4% 49.337 21,0% Font: Cens de població de l’any 1991 i 2001, i lectura del padró continu dels anys 2011 i 2012. Ajuntament de Barcelona. Notes: 1L’índex de dependència senil indica la proporció que representen els pensionistes sobre el total de persones en edat de treballar. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 65 anys i més / persones d’entre 15 i 64 anys) x 100. 2L’índex de sobreenvelliment indica la proporció de persones de 75 anys i més sobre el col·lectiu de 65 anys i més. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 75 anys i més / persones de 65 anys i més) x 100 habitants. 3Nivell d’instrucció en persones de 16 anys i més. Districte X. Sant Martí Districte X. Sant Martí Districte X. Taula II. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe. 47 Sant Martí, 2006-20151. Homes 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Defuncions 954 1.003 965 1.067 971 947 1.011 947 952 1.008 Taxa bruta x 100.000 hab. 886,3 933,7 881,2 957,5 870,1 843,6 895,9 838,8 842,0 894,1 Taxa estandarditzada2 x 100.000 hab. 1.242,2 1.290,3 1.215,5 1.302,1 1.153,1 1.106 1.139,7 1.041,6 1.024,1 1.050,8 Taxa APVP3 estandarditzada2 4.435,1 4.148,1 3.731 4.023,2 3.581,9 3.308,5 3.974,7 3.261,1 2.975,6 3.083,9 Esperança de vida en néixer 78,7 78,7 79,5 78,8 79,9 80,5 79,9 81,0 81,4 81,2 Dones Defuncions 907 983 1.010 1.005 993 976 1.009 922 1.019 1.034 Taxa bruta x 100.000 hab. 782,6 849,8 863,3 847 829,6 813,7 836,6 762,1 839,3 851,9 Taxa estandarditzada2 x 100.000 hab. 684,6 720,7 729,4 703,1 676,1 626,2 629,8 566,2 606,8 587,0 Taxa APVP3 estandarditzada2 1.564,1 2.115,6 1.924,5 1.857,4 2.009,8 1.589,6 1.948,2 1.530,7 1.388,1 1.578,3 Esperança de vida en néixer 86,0 85,2 85,1 85,3 85,6 86,4 86,3 87,43 87,1 87,1 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 2La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 2001. 3APVP: anys potencials de vida perduts entre 1 i 70 anys. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2016 Indicadors per districte de tuberculosi, VIH, salut sexual i reproductiva Presentació 49 Resum executiu Resumen ejecutivo Executive Summary Indicadors per districtes: metodologia Evolució dels indicadors per districte de població i mortalitat Districte I. Ciutat Vella Districte II. Eixample Districte III. Sants-Montjuïc Districte IV. Les Corts Districte V. Sarrià-Sant Gervasi Districte VI. Gràcia Districte VII. Horta-Guinardó Districte VIII. Nou Barris Districte IX. Sant Andreu Districte X. Sant Martí Indicadors per districte de tuberculosi, VIH, salut sexual i reproductiva Indicadors per districte de tuberculosi Indicadors per districte de VIH Indicadors per districte de salut sexual i reproductiva Àrees integrals de salut Els determinants socioeconòmics La salut: mortalitat La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2016 Indicadors per districte de tuberculosi, VIH, salut sexual i reproductiva Indicadors per districte de tuberculosi 50 Taula I. Incidència de la tuberculosi segons el país de naixement, el sexe i el districte de residència. Taxes estandarditzades1 per edat. Barcelona, 2016. Tuberculosi Tuberculosi Tuberculosi autòctons immigrants total Població Ciutat Vella Homes 43,7 85,4 52,8 Dones 10,5 60,8 27,7 Eixample Homes 9,8 14,1 13,2 Dones 8,6 1,3 8,6 Sants-Montjuïc Homes 18,6 41,2 28,5 Dones 2,5 45,1 13,2 Les Corts Homes 6,0 15,9 7,4 Dones 2,1 0,0 2,0 Sarrià-Sant Gervasi Homes 9,8 13,6 9,1 Dones 9,3 50,0 18,2 Gràcia Homes 3,8 26,2 11,5 Dones 5,3 28,7 6,9 Horta-Guinardó Homes 17,6 22,5 19,5 Dones 8,1 60,5 13,1 Nou Barris Homes 15,4 43,2 24,3 Dones 13,9 23,8 19,7 Sant Andreu Homes 16,6 30,8 23,4 Dones 11,2 23,9 14,2 Sant Martí Homes 7,5 30,9 14,2 Dones 4,4 9,5 6,9 Barcelona Homes 13,4 36,1 20,5 Dones 7,8 25,4 12,4 Font: Registre de tuberculosi i de sida, Agència de Salut Pública de Barcelona. Sistema d’informació de drogues de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona. Nota: 1La població de referència per a l’estandardització de les taxes ha estat la població de Barcelona segons el padró municipal d’habitants de 1996. Indicadors per districte de tuberculosi, VIH, salut sexual i reproductiva Indicadors per districte de VIH Taula II. Incidència del VIH segons el país de naixement, el sexe i el districte de residència. 51 Taxes estandarditzades1 per edat. Barcelona, 2016. VIH VIH VIH autòctons immigrants total Població Ciutat Vella Homes 152,3 88,0 107,0 Dones 20,11 2,9 21,1 Eixample Homes 113,9 208,8 146,4 Dones 0,0 4,0 2,0 Sants-Montjuïc Homes 71,2 102,8 80,3 Dones 2,0 14,2 7,0 Les Corts Homes 41,9 52,8 43,3 Dones 3,9 0,0 3,2 Sarrià-Sant Gervasi Homes 36,4 34,7 34,7 Dones 0,0 0,0 0,0 Gràcia Homes 41,7 54,6 50,5 Dones 0,0 0,0 0,0 Horta-Guinardó Homes 30,9 46,8 31,4 Dones 4,9 0,0 3,4 Nou Barris Homes 10,8 28,8 18,2 Dones 2,2 11,0 5,2 Sant Andreu Homes 22,8 48,8 29,9 Dones 12,4 0,0 8,2 Sant Martí Homes 20,3 63,9 34,3 Dones 1,4 3,1 2,4 Barcelona Homes 39,9 81,4 54,0 Dones 1,7 8,3 3,8 Font: Registre de VIH, Agència de Salut Pública de Barcelona Nota: 1La població de referència per a l’estandardització de les taxes ha estat la població de Barcelona segons el padró municipal d’habitants de 1996. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2016 Indicadors per districte de tuberculosi, VIH, salut sexual i reproductiva Indicadors per districte de salut sexual i reproductiva 52 Taula III Indicadors de salut sexual i reproductiva en les dones en edat fèrtil (15-49 anys) i adolescents (15-19 anys). Barcelona. 2015. Ciutat Eixample Sants- Les Corts Sarrià- Gràcia Vella Montjuïc St. Gervasi Taxa de natalitat per 1.000 habitants Fecunditat 15-49 anys Nombre de naixements 797 2.243 1.537 678 1.369 1.105 Taxa de fecunditat (per 1.000 dones) 30,2 35,5 35,3 38,6 40,4 36,8 Nombre d’IVE 439 798 625 181 298 226 Taxa d’IVE (per 1.000 dones) 16,6 12,6 14,3 10,3 8,8 7,5 Nombre d’embarassos 1.236 3.041 2.162 859 1.667 1.331 Taxa d’embarassos (per 1.000 dones) 46,8 48,2 49,6 48,9 49,2 44,4 Embarassos no planificats 57,16 32,98 18,99 22,66 13,23 12,84 (% IVE sobre total d’embarassos) Resultats de l’embaràs 15-49 anys % naixements amb només un dels pares 17,2 20,0 15,2 17,2 17,8 20,4 de fora d’Espanya % naixements amb tots dos pares 65,2 29,8 34,9 13,9 12,1 17,6 de fora d’Espanya % naixements amb baix pes al néixer ( < 2.500 g) 11,9 9,3 11,1 10,5 9,6 7,8 % naixements prematurs ( < 37 setmanes de gestació) 8,9 8,9 8,3 8,3 8,1 5,2 % baix pes per edat gestacional (percentil 10) 9,5 7,0 7,5 6,6 5,3 7,8 Fecunditat 15-19 anys Nombre de naixements 18 20 16 3 5 8 Taxa de fecunditat (per 1.000 dones) 11,8 4,3 4,8 1,9 1,3 4,0 Nombre d’IVE 22 48 46 13 18 22 Taxa d’IVE (per 1.000 dones) 14,5 10,4 13,9 8,1 4,7 11,1 Nombre d’embarassos 40 68 62 16 23 30 Taxa d’embarassos (per 1.000 dones) 26,3 14,7 18,7 9,9 6,0 15,1 Embarassos no planificats 55,00 70,59 74,19 81,25 78,26 73,33 (IVE sobre total d’embarassos) Resultats de l’embaràs 15-19 anys % naixements amb només un dels pares de fora 17,2 20,0 15,2 17,2 17,8 20,4 d’Espanya % naixements amb tots dos pares de fora d’Espanya 65,2 29,8 34,9 13,9 12,1 17,6 % naixements amb baix pes al néixer ( < 2.500 g) % naixements prematurs ( < 37 setmanes de gestació) 0,0 25,0 6,3 0,0 0,0 0,0 % baix pes per edat gestacional (percentil 10) 5,6 20,0 12,5 0,0 0,0 0,0 16,7 5,0 0,0 0,0 0,0 12,5 Font: Registre d’IVE de Catalunya, del Departament de Salut; Registre de Naixements de l’IDESCAT; Padró de població del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Indicadors per districte de tuberculosi, VIH, salut sexual i reproductiva Indicadors per districte de salut sexual i reproductiva Taula III (continuació). Indicadors de salut sexual i reproductiva en les dones en edat fèrtil (15-49 anys) 53 i adolescents (15-19 anys). Barcelona. 2015. Horta- Nou Sant Sant Barcelona Guinardó Barris Andreu Martí Taxa de natalitat per 1.000 habitants Fecunditat 15-49 anys Nombre de naixements 1.309 1.481 1.233 2.129 14.442 Taxa de fecunditat (per 1.000 dones) 34,8 39,5 36,7 39,3 38,3 Nombre d’IVE 284 586 317 586 5.164 Taxa d’IVE (per 1.000 dones) 7,6 15,6 9,4 10,8 13,7 Nombre d’embarassos 1.593 2.067 1.550 2.715 19.606 Taxa d’embarassos (per 1.000 dones) 42,4 55,2 46,1 50,1 51,9 Embarassos no planificats 13,60 14,20 22,67 17,79 17,92 (% IVE sobre total d’embarassos) Resultats de l’embaràs 15-49 anys % naixements amb només un dels pares 14,7 12,5 12,6 15,6 16,4 de fora d’Espanya % naixements amb tots dos pares 25,9 39,4 24,9 29,1 28,8 de fora d’Espanya % naixements amb baix pes al néixer ( < 2.500 g) 8,7 12,1 9,2 9,2 9,8 % naixements prematurs ( < 37 setmanes de gestació) 6,6 10,3 9,3 8,1 8,2 % baix pes per edat gestacional (percentil 10) 7,0 8,1 6,7 6,8 7,2 Fecunditat 15-19 anys Nombre de naixements 21 47 20 26 199 Taxa de fecunditat (per 1.000 dones) 6,5 13,9 6,8 5,7 6,4 Nombre d’IVE 23 52 27 44 393 Taxa d’IVE (per 1.000 dones) 7,1 15,3 9,2 9,7 12,7 Nombre d’embarassos 44 99 47 70 592 Taxa d’embarassos (per 1.000 dones) 13,5 29,2 16,0 15,5 19,1 Embarassos no planificats 52,27 52,53 57,45 62,86 66,39 (IVE sobre total d’embarassos) Resultats de l’embaràs 15-19 anys % naixements amb només un dels pares de fora d’Espanya 14,7 12,5 12,6 15,6 16,4 % naixements amb tots dos pares de fora d’Espanya % naixements amb baix pes al néixer ( < 2.500 g) 25,9 39,4 24,9 29,1 28,8 % naixements prematurs ( < 37 setmanes de gestació) 28,6 8,5 0,0 11,5 9,5 % baix pes per edat gestacional (percentil 10) 23,8 10,6 15,0 3,8 11,1 14,3 8,5 5,0 11,5 8,0 Font: Registre d’IVE de Catalunya, del Departament de Salut; Registre de Naixements de l’IDESCAT; Padró de població del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2016 Àrees integrals de salut Presentació 55 Resum executiu Resumen ejecutivo Executive Summary Indicadors per districtes: metodologia Evolució dels indicadors per districte de població i mortalitat Districte I. Ciutat Vella Districte II. Eixample Districte III. Sants-Montjuïc Districte IV. Les Corts Districte V. Sarrià-Sant Gervasi Districte VI. Gràcia Districte VII. Horta-Guinardó Districte VIII. Nou Barris Districte IX. Sant Andreu Districte X. Sant Martí Indicadors per districte de tuberculosi, VIH, salut sexual i reproductiva Indicadors per districte de tuberculosi Indicadors per districte de VIH Indicadors per districte de salut sexual i reproductiva Àrees integrals de salut Els determinants socioeconòmics La salut: mortalitat La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 20164 Àrees integrals de salut. Els determinants socioeconòmics Els determinants socioeconòmics 56 Taula I. Evolució de la població i indicadors sociodemogràfics. Àrees integrals de salut (AIS), 2016. AIS AIS AIS AIS Litoral Mar Esquerra Dreta Nord Població N % N % N % N % 0-14 anys Homes 3 13,6% 33.281 13,7% 24.012 12,9% 27.461 14,7% Dones 18.533 12,5% 31.524 11,5% 22.678 10,5% 26.481 12,6% 15-44 anys Homes 66.516 45,6% 100.293 41,4% 77.842 41,9% 73.087 39,1% Dones 60.523 40,9% 101.823 37,1% 80.916 37,5% 73.831 35,2% 45-64 anys Homes 38.133 26,1% 63.333 26,2% 48.642 26,2% 49.502 26,5% Dones 37.799 25,6% 72.787 26,5% 56.582 26,3% 54.833 26,2% 65-74 anys Homes 11.190 7,7% 23.201 9,6% 18.184 9,8% 18.755 10,0% Dones 13.399 9,1% 30.035 10,9% 23.756 11,0% 24.237 11,6% 75 anys o més Homes 10.278 7,0% 22.043 9,1% 16.966 9,1% 18.343 9,8% Dones 17.673 12,0% 38.497 14,0% 31.656 14,7% 30.253 14,4% Total Homes 145.949 100% 242.151 100% 185.646 100% 187.148 100% Dones 147.927 100% 274.666 100% 215.588 100% 209.635 100% Índex de dependència senil1 Homes 20,5% 27,7% 27,8% 30,3% Dones 31,6% 39,2% 40,3% 42,4% Índex de sobreenvelliment2 Homes 47,9% 48,7% 48,35 49,4% Dones 56,9% 56,2% 57,1% 55,5% Gent gran que viu sola 65-74 anys Homes 1.712 15,3% 3.133 13,5% 2.457 13,5% 2.114 11,3% Dones 3.130 23,4% 7.308 24,3% 5.965 25,1% 5.413 22,3% 75-84 anys Homes 1.201 16,2% 2.192 14,2% 1.782 15,2% 1.887 13,9% Dones 4.062 36,4% 8.369 36,1% 7.008 37,5% 6.929 35,1% 85 anys o més Homes 664 23,3% 1.455 21,9% 1.172 22,3% 1.093 22,9% Dones 2.967 45,6% 6.878 45,0% 5.772 44,5% 4.605 43,8% Nivell d’instrucció3 Sense estudis Homes 2,5% 1,8% 1,9% 3,7% Dones 5,0% 3,3% 3,7% 6,2% Estudis primaris Homes 23,1% 13,6% 13,3% 22,8% Dones 23,0% 16,5% 17,0% 24,7% Estudis secundaris Homes 24,5% 18,3% 20,5% 28,0% Dones 21,7% 17,8% 19,2% 24,3% Batxillerat i FPII Homes 24,4% 28,0% 29,8% 25,7% Dones 21,6% 24,9% 24,2% 22,3% Universitaris Homes 24,4% 37,2% 33,5% 18,7% Dones 27,8% 36,6% 35,0% 21,6% No consta Homes 1,1% 1,1% 1,0% 1,2% Dones 1,0% 1,0% 0,8% 1,0% Població nascuda a l’estranger 90.863 30,9% 113.474 22,0% 87.979 21,9% 73.780 18,6% Font: Padró municipal d’habitants. Ajuntament de Barcelona. 1L’índex de dependència senil indica la proporció que representen els pensionistes sobre el total de persones en edat de treballar. Es calcula amb la següent fórmula: (persones de 65 anys i més / persones entre 15 i 64 anys) x 100. 2L’índex de sobreenvelliment indica la proporció de persones de 75 anys i més sobre el col·lectiu de 65 anys i més. Es calcula amb la següent fórmula: (persones de 75 anys i més / persones de 65 anys i més) x 100 habitants. 3Nivell d’instrucció en persones de 16 anys i més. Àrees integrals de salut. Els determinants socioeconòmics Els determinants socioeconòmics Taula II. Indicadors de serveis sanitaris. AIS, 2016. 5757 AIS AIS AIS AIS Atenció primària de salut Litoral Mar Esquerra Dreta Nord Visites per habitant i any 5,9 4,7 5,0 5,7 Cobertura de vacunació en persones 44,1 40,8 43,0 45,4 de 60 anys o més Cobertura del programa d’atenció domiciliària 9,7 8,5 10,7 10,0 en la població de 65 anys o més % mitjà de visites demanades amb cita prèvia 81,2% 80,2% 71,10% 71,6% i ateses en menys de 48 h Atenció a les urgències Urgències hospitalàries Nombre d’urgències ateses 99.507 149.502 177.986 154.359 Atenció especialitzada hospitalària Taxa d’hospitalització a la XHUP per 1.000 h./any 105,9 91,8 98,2 117,4 dels residents a BCN Altes de residents a BCN que ingressen a hospitals 8,7% 4,0% 4,8% 6,4% de la XHUP de fora ciutat Font: Consorci Sanitari de Barcelona.(CSB), CatSalut. Taula III. Incidència de la tuberculosi segons el país de naixement, el sexe i el districte de residència. Taxes estandarditzades per edat. AIS, 2016. AIS AIS AIS AIS Homes Litoral Mar Esquerra Dreta Nord Tuberculosi en autòctons 20,0 11,2 11,9 12,9 Tuberculosi en immigrants 66,0 19,8 20,3 33,2 Tuberculosi total 33,1 15,1 16,2 19,2 Dones Tuberculosi en autòctones 5,5 6,0 7,8 11,3 Tuberculosi en immigrants 38,1 21,2 16,2 36,0 Tuberculosi total 13,1 10,0 9,9 17,6 Font: Registre de tuberculosi, Agència de Salut Pública de Barcelona. Taula IV. Incidència del VIH segons el país de naixement i el sexe. AIS, 2016. AIS AIS AIS AIS Litoral Mar Esquerra Dreta Nord Homes VIH en autòctons 53,9 78,1 38,2 16,7 VIH en immigrants 85,0 147,9 62,8 34,4 VIH total 67,0 98,5 45,8 21,3 Dones VIH en autòctones 1,3 1,6 1,7 2,1 VIH en immigrants 1,6 7,6 7,4 15,8 VIH total 1,8 3,4 4,0 5,4 Font: Registre de VIH, Agència de Salut Pública de Barcelona. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i àrees integrals de salut 2016 Àrees integrals de salut. La salut: mortalitat La salut: mortalitat 58 Taula V. La mortalitat, la mortalitat prematura i l’esperança de vida. AIS, 2015. AIS AIS AIS AIS Barcelona Litoral Mar Esquerra Dreta Nord Homes Defuncions 1.280 2.254 1.832 1.872 7.370 Taxa bruta x 100.000 hab. 876,4 929,0 982,6 998,9 966,5 Taxa estandarditzada1 x 100.000 hab. 1.426,4 1.193,9 1.239,1 1.287,4 1.286,3 Taxa APVP2 estandarditzada 3.493,2 2.734,1 3.103,7 3.291,6 3.224,2 Esperança de vida en néixer 79,8 81,8 81,2 80,7 80,8 Dones Defuncions 1.212 2.720 2.360 1.971 8.384 Taxa bruta x 100.000 hab. 824,4 990,0 1.090,8 943,7 989,9 Taxa estandarditzada1 x 100.000 hab. 778,2 763,5 787,4 780,4 788,7 Taxa APVP2 estandarditzada 1.893,7 1.735,9 1.598,8 1.730,8 1.756,1 Esperança de vida en néixer 86,8 86,9 86,5 86,8 86,6 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. 1La població de referència per a estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el Padró Municipal d’Habitants de Barcelona de l’any 2015; 2APVP: anys potencials de vida perduts entre 1 i 70 anys. Taula VI. Mortalitat infantil i perinatal. AIS i Barcelona, 2015. AIS AIS AIS AIS Barcelona Litoral Mar Esquerra Dreta Nord Mortalitat infantil Defuncions infantils 0 anys 3 9 7 11 32 Taxa mortalitat infantil x1.000 nascuts vius 1,2 2,0 2,0 3,2 2,2 Mortalitat perinatal Defuncions perinatals (≥500gr) 11 12 9 10 42 Taxa mortalitat perinatal (≥500gr) 4,3 2,2 1,2 1,8 2,1 x1.000 nascuts Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. AAFF-informe-portada-2016.pdf 1 22/11/17 15:50 C M Y CM MY CY CMY K La salut a Barcelona 2016 Agència de Salut Pública