Barcelona Economia Barcelona Economia Desembre de 2019 núm. 98 Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana Barcelona Economia és un lloc web de l'Ajuntament de Barcelona on es fa un recull i una valoració del comportament dels principals indicadors de conjuntura econòmica de Barcelona i del seu entorn metropolità. http://barcelonaeconomia.bcn.cat barcelonaeconomia@bcn.cat Departament d’Anàlisi Oficina Municipal de Dades barcelonaeconomia.bcn.cat Barcelona Economia http://barce lonaeconomia.bcn.cat Síntesi de la conjuntura Síntesi de la conjuntura L’economia barcelonina s’endinsa en una conjuntura d’alentiment del creixement després d’un quadrienni notablement expansiu. Un nou escenari que s’explica pel volum assolit i la desacceleració de les economies espanyola i europea, a més de la quasi permanent tensió política que es respira a Catalunya, que enrareix el clima i la inversió empresarial. L’economia de la ciutat i entorn metropolità presenta un ventall prou ampli de senyals positius com per poder parlar de consolidació d’una fase moderadament expansiva. Una contenció/consolidació del creixement que també es fa sentir a la resta del país i, amb més o menys intensitat, a gairebé tots els sectors productius. La construcció, l’activitat turística i segments molt concrets de la indústria i el terciari es mantenen com els puntals més evidents d’aquesta tendència expansiva. Pel cantó de la demanda, la despesa en consum i la inversió, tant en construcció com en béns d’equipament, situen la demanda interna com a motor del creixement del PIB. La contenció de la dinàmica exportadora deguda en part a factors externs i l’augment sostingut de les importacions han convertit novament la demanda exterior en deutora del creixement del PIB. El desitja canvi de model productiu basat en una economia cada cop més competitiva i oberta perd, puntualment, un dels elements que millor el definien. Dades i anàlisi  Barcelona en el context econòmic espanyol i mundial  L'economia espanyola en el context econòmic internacional  La conjuntura econòmica de Barcelona  Evolució de l'economia de Barcelona 2017 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Síntesi de la conjuntura | Barcelona en el context econòmic espanyol i mundial Barcelona en el context econòmic espanyol i mundial La trajectòria expansiva característica de l’economia mundial de la darrera dècada mostra senyals persistents de desacceleració. Si durant 2018 la pèrdua d’impuls de l’economia europea i de la xinesa es va compensar parcialment amb el dinamisme nord-americà, enguany aquesta compensació no es produirà i la taxa de creixement de l’economia mundial serà unes dècimes menor a la de l’any passat. Tot apunta a que serà només una lleu correcció en un període expansiu inusualment intens i llarg. A la recta final de 2019 no es pot donar per resolt satisfactòriament cap dels conflictes plantejats darrerament amb capacitat d’alterar greument el creixement de l’economia mundial. El conflicte aranzelari entre Estats Units i Xina sembla mig redreçat però la política proteccionista impulsada pel president nord-americà, amb multitud de socis comercials damnificats (potencial o realment) ha impactat negativament en l’evolució del comerç internacional i de l’economia mundial. Sense excepcions, totes les grans economies han patit un cert refredament dels seus respectius ritmes de creixement durant la major part de 2019. Un refredament que ha tingut altres detonants com ara la incertesa al voltant del Brexit, el preu del petroli i la creixent preocupació pel canvi climàtic que implica accelerar la transformació del model econòmic. La notable desacceleració que ha registrat l’economia de la UE en el que va de 2019 va associada al creixement feble o quasi estancament que en diversos moments han registrat els principals motors econòmics de la zona. La resta del continent s’ha vist igualment immers en aquesta dinàmica. A l’altre cantó de l’Atlàntic, el creixement relativament sostingut d’Amèrica del Nord ha contrastat amb la desfavorable conjuntura que suporten les economies emergents de la meitat sud del continent. Contràriament, l’economia asiàtica, tot i la lleu contenció de la producció xinesa, tancarà 2019 amb una mínima pèrdua de dinamisme i continuarà liderant el creixement de l’economia mundial. Dades i anàlisi  L'economia espanyola en el context econòmic internacional  La conjuntura econòmica de Barcelona Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Síntesi de la conjuntura | L’economia espanyola en el context econòmic internacional L'economia espanyola en el context econòmic internacional Una síntesi dels principals indicadors econòmics _______________________________ Estats Units Unió Europea Espanya _ I.19 II.19 III.19 I.19 II.19 III.19 I.19 II.19 III.19 PIB 2,7 2,3 2,0 1,7 1,4 1,3 2,2 2,0 2,0 variació anual real (%) Demanda nacional 3,0 3,0 2,2 2,2 2,1 2,0 1,9 1,0 1,8 aportació al creix PIB (%) Demanda externa -0,3 -0,7 -0,1 -0,6 -0,7 -0,7 0,2 1,0 0,2 aportació al creix PIB (%) Indicador Clima Econòmic 99,6 99,2 98,8 105,5 103,2 101,1 105,2 104,8 105,6 índex 1990-2015=100 Producció industrial 2,9 1,2 0,2 0,1 -0,6 -1,4 -0,1 1,5 1,1 variació anual (%) Població ocupada 1,2 0,8 1,3 1,4 1,2 1,0 2,7 2,5 1,8 variació anual (%) Taxa d'atur 3,9 3,6 3,6 6,5 6,3 6,3 14,7 14,0 13,9 (%) de la població activa Preus de consum 1,9 1,6 1,7 1,6 1,6 1,2 1,3 0,4 0,1 variació anual (%) Exportacions 10,5 3,0 3,3 4,3 2,7 1,7 -1,0 5,3 0,6 variació anual (%) Importacions 9,0 6,8 2,4 5,7 2,7 -0,7 2,6 1,8 1,7 variació anual (%) Notes: Als Preus de consum, les dades corresponen al darrer mes del trimestre. En l'Índex de Clima Econòmic, les dades d'Estats Units corresponen a l'Indicador Compost Avançat. Les dades d'Exportacions, Importacions i Població Ocupada de la UE corresponen a la zona euro. Les dels darrers trimestres són provisionals. Font: INE i Ministerio de Economia y Hacienda. A mesura que es van assumint les conseqüències refredament de l’activitat productiva però sembla insuficient efectives i previsibles de l’enfrontament comercial i per forçar un canvi de tendència. estratègic entre Estats Units i Xina, l’expansió de l’economia mundial es va alentint. La contenció dels fluxos comercials acaba per impactar en la producció industrial, en els volums d’ocupació i en la demanda de consum i finalment, d’inversió. Però aquest refredament, al que hi contribueixen altres factors com ara la urgència d’actuar contra el canvi climàtic, no sembla pas que hagi d’acabar en recessió. Les dades disponibles confirmen el que ja venien avançat la majoria de les projeccions: que el refredament de l’economia mundial es mantindria durant la segona meitat de 2019. Una primera constatació arriba amb l’evolució del PIB del tercer trimestre, amb uns resultats que avancen una pèrdua d’intensitat del creixement a totes les grans àrees econòmiques del món. Sense excepció però amb intensitats diferents. Així, tant els Estats Units com Xina i la UE registren un lleu retrocés en termes interanuals però mantenint un creixement trimestral força estable. Japó es devia puntualment de la norma per l’excepcionalitat de la davallada registrada un any abans. En funció exclusivament de l’evolució provisional del PIB, sembla que la pitjor part se l’emporta, per ara, Estats Units, amb la pèrdua d’un terç del seu ritme de creixement en només un any. L’economia europea ha seguit de prop i amb un impacte similar aquest refredament de l’activitat productiva registrat a l’altre costat de l’Atlàntic. A més de patir les conseqüències de la contenció dels fluxos comercials (l’economia alemanya com a primera damnificada pel seu protagonisme exportador) hi ha sumat les derivades de la incertesa del Brexit, sembla que immers a la recta final. En el cas de la UE, el tercer trimestre s’ha tancat amb un augment interanual del PIB de l’1,3%, mig punt percentual menys que un any abans. Un descens imputable bàsicament a les economies alemanya i anglesa, que han perdut sis dècimes percentuals cadascuna. L’evolució de la resta de grans economies europees ha estat molt més contingut però igualment a la baixa. La política ultra expansiva del BCE ha contribuït a suavitzar aquest Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Síntesi de la conjuntura | L’economia espanyola en el context econòmic internacional Segons l’Avanç de la Comptabilitat Nacional Trimestral, el PIB d’Espanya ha crescut un 0,4% durant el tercer trimestre de 2019 respecte del trimestre anterior i un dos per cent en relació al mateix període d’un any abans. Uns resultats que allarguen la trajectòria descendent iniciada durant la segona meitat de 2017. Després de l’estrany canvi de papers del segon trimestre, provocat per una sobtada contenció de la inversió empresarial, la demanda nacional recupera el seu paper de motor de creixement del PIB i relega a la demanda externa a un paper secundari però positiu gràcies bàsicament, al moderat creixement de les importacions. A destacar la positiva evolució de la majoria dels indicadors laborals, inclosa la remuneració dels assalariats, en un context d’anèmia inflacionista. Barcelona, 26 de novembre de 2019 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Síntesi de la conjuntura | La conjuntura econòmica de Barcelona La conjuntura econòmica de Barcelona Una selecció d'indicadors de conjuntura de Barcelona i del seu entorn Darrera Dades del mateix període Variació (%) dada Període 2019 2018 2019/2018 2018/2017 2017/2016 Producte Interior Brut de Barcelona. Variació real (%) 2n. tr. 2019 2,5 2,5 0,0* 2,6 3,1 Afiliats a la Seguretat Social oc. 2019 1.130.493 1.116.830 1,2% 3,1% 2,5% Taxa d'activitat (% pob. activa s/ pob. 16-64 anys) 3r. tr. 2019 79,3 78,5 0,8* -1,2* -0,6* Taxa d'ocupació (% pob. ocupada s/pob. 16-64 anys) " 71,9 71,2 0,7* -1,2* 0,7* Taxa d'atur (% pob. aturada s/pob. activa 16-64 anys) " 9,4 9,3 0,1* 0,3* -1,6* Taxa d'atur dones (% pob. aturada s/pob. activa 16-64 anys) " 11,5 8,5 3,0* 1,9* -2,1* Taxa d'atur homes (% pob. aturada s/pob. activa 16-64 " 7,4 10,0 -2,6* -1,3* -1,0* anys) Taxa de temporalitat dels ocupats assalariats " 21,7 21,8 -0,1* 0,6* 0,8* Aturats registrats oc. 2019 69.006 69.808 -1,1% -6,0% -6,5% Dones " 37.776 38.435 -1,7% -5,4% -4,8% Homes " 31.230 31.373 -0,5% -6,7% -8,3% % Atur de llarga durada / aturats registrats " 35,4 36,7 -1,3* -1,2* -2,7* gn - oc. Contractes registrats (milers) 1.017.869 1.003.683 1,4% 7,6% 7,9% 2019 % Contractació indefinida " 14,0 14,7 -0,7* 0,4* 0,3* % Contractació temporal dones " 43,6 43,1 0,5* -0,1* -0,9* % Contractació temporal homes " 42,4 42,3 0,2* -0,3* 0,6* % Contractació de fins a 1 mes de durada " 42,9 42,2 0,7* 2,5* 4,3* Turisme: gn - oc. Pernoctacions en hotels (milers) 18.384,0 17.295,2 6,3% 2,8% 0,5% 2019 Visitants (milers) " 7.250,9 6.854,1 5,8% 5,1% 2,3% Port: gn - oc. Tràfic mercaderies (milers tones) 56.095,2 55.278,8 1,5% 9,6% 26,5% 2019 Tràfic contenidors (TEU) " 2.834.489 2.859.013 -0,9% 15,3% 32,5% Trànsit passatgers " 4.162.942 4.044.796 2,9% 8,6% 4,6% Creuers turístics: núm. d'escales " 703 733 -4,1% 6,7% 2,6% núm. de passatgers " 2.804.538 2.731.230 2,7% 12,1% 1,0% Aeroport: gn - oc. Tràfic mercaderies (milers tones) 145,9 143,1 1,9% 10,8% 14,9% 2019 Trànsit passatgers " 45.344.320 43.229.972 4,9% 6,1% 7,1% % vols internacionals sobre total vols " 72,4 72,3 0,1* 0,1* -0,5* Societats mercantils constituïdes gn - st. 2019 5.829 5.616 3,8% -8,1% -8,6% gn - oc. Matriculacions de vehicles 36.767 39.030 -5,8% 7,7% -0,1% 2019 Construcció d'habitatges: Habitatges iniciats 1r.sm. 2019 429 1.338 -67,9% 60,5% 11,4% Habitatges acabats " 411 686 -40,1% 20,4% -19,5% Mercat immobiliari: Nombre de contractes d'accés a l'habitatge 1r.sm. 2019 32.518 33.703,00 -3,5% 2,57% 16,26% Nombre de contractes de lloguer signats " 25.299 26.653 -5,1% 7,1% 18,4% % Lloguer s/ total contractes d'accés a l'habitatge " 77,8 79,1 -1,3* 3,4* 1,4* Preu mitjà lloguer d'habitatges (euros/mes) " 956 907,4 5,4% 6,0% 9,5% Preu mitjà compravendes d'habitatge usat (€ /m2 construït) " 4.070,30 3.788 7,4% 6,3% 17,3% *Variació en punts percentuals L'economia de Barcelona, amb el marcat predomini del sector inicis de la recuperació. El perfil de l'atur segueix essent serveis que la caracteritza, va continuar mostrant dinamisme al majoritàriament femení, amb un pes sobre el total de llarg de la primera meitat de 2019, amb un ritme de creixement gairebé el 55%, si bé els darrers mesos evoluciona més anual del PIB del 2,5% en el segon trimestre, el mateix que un favorablement que el masculí. any enrere i cinc dècimes superior al de Catalunya i Espanya. Tanmateix, l’afebliment de la conjuntura es detecta en les dades Si bé la ciutat segueix creant ocupació, el ritme d’augment recents d’alguns indicadors com els de mercat de treball. s’ha moderat notablement. La xifra d'afiliats a la Seguretat Social tanca el mes d'octubre amb un total de 1.130.493 L'atur registrat s’ha incrementat en més de 1.300 persones respecte llocs de treball, uns 6.000 més que al setembre, però al setembre i prop de 3.200 respecte al mes de juny, quan es va 15.000 menys que a la fi del primer semestre, quan el assolir la xifra més baixa dels darrers onze anys. Això obeeix en volum d'ocupació va assolir un màxim històric. Les prop bona part als efectes de l'estacionalitat, ja que en termes interanuals de 13.700 afiliacions més respecte a l'octubre de 2018 l’atur manté la trajectòria a la baixa. Però el ritme de descens va suposen una de les taxes de creixement interanual més perdent intensitat i és el més baix des de la primavera de 2013, als febles des de 2014, als inicis de la recuperació. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Síntesi de la conjuntura | La conjuntura econòmica de Barcelona Pel que fa a la xifra de contractes registrats, després del repunt de setembre, a l'octubre van a la baixa (-3,9%) i la contractació acumulada des de gener (més d'un milió de contractes) registra un contingut augment de l'1,4% respecte al mateix període de 2018, que obeeix a l'alça de la modalitat temporal (+2,2%), mentre que la contractació indefinida es redueix (-3,3%) i el seu pes s'estanca en el 14%. A la vegada, la modalitat temporal més precària, de fins a un mes de durada, representa més de quatre de cada deu contractes registrats. En aquest context de desacceleració, no ha ajudat gaire el clima de protestes i aldarulls del mes d’octubre passat que va patir especialment la ciutat, provocant el bloqueig de l'aeroport del Prat i la cancel·lació de molts vols. Tanmateix, el nombre de passatgers s’ha mantingut moderadament a l’alça i el Prat suma ja més de 45 milions de passatgers, un 4,9% més que l'any anterior i a falta de dos mesos per acabar l'any tot apunta a que la infraestructura assolirà un altre rècord històric. També segueixen essent positives les dades de turisme, tant de pernoctacions hoteleres com les de visitants estrangers, mentre continua el retrocés dels de procedència espanyola. Al port es modera notablement el ritme d'augment del tràfic de mercaderies, després d'un 2018 de rècord en la càrrega transportada, en bona part per les tensions comercials globals. I el nombre de creueristes davalla a l’octubre, tot i que la dada acumulada dels deu primers mesos de l'any encara es manté un 2,7% per sobre de la de 2018. Altres indicadors com ara la constitució de societats mercantils presenten xifres més positives. Les dades dels primers tres trimestres de 2019 mostren una tendència de lleu recuperació després d’un bienni 2017-18 amb xifres negatives. També les matriculacions de vehicles durant el mes d'octubre han tornat a mostrar una dada molt positiva, per segon mes consecutiu, i les dades acumulades dels primers deu mesos de l'any moderen la reducció, fins el 5,8%. Al sector de la construcció d’habitatges, el fort impuls que hi va haver durant el 2018, s’ha corregit durant el 1r. semestre de 2019, amb una reducció dels habitatges iniciats superior al 60%, mentre que a la resta de l'àmbit metropolità el ritme de descens ha estat molt més contingut. Al mercat immobiliari residencial, el preu mitjà del lloguer d'habitatges seguia a l’alça durant la primera meitat de l'any, fins als 956 euros mensuals de mitjana i la demanda s’ha contret. Els prop de 25.300 contractes de lloguer signats el primer semestre de 2019 suposen un retrocés del 5,1% interanual. Tanmateix, el lloguer segueix essent el segment dominant a Barcelona, en representar com a mínim tres de cada quatre contractes d'accés a l'habitatge. En les compravendes d'habitatge usat, els valors registrats s'incrementa encara més que el preu del lloguer durant el 1r. semestre (+7,4% de mitjana) i la demanda presenta símptomes d'esgotament. Per més informació podeu consultar: La conjuntura econòmica de Barcelona Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Síntesi de la conjuntura | Evolució de l’economia de Barcelona 2014 L’economia de Barcelona - 2018 Després d’un quinquenni expansiu, amb un creixement anual mitjà de l’ordre del tres per cent, l’economia barcelonina comença a mostra senyals de lleu desacceleració. Una evolució ajustada a la de l’entorn espanyol i europeu. Les dades encara provisionals situen el creixement del PIB de Barcelona corresponent a 2018 lleument per sota del tres per cent però superant per unes poques dècimes els primers resultats dels avanços corresponents a Catalunya i Espanya i de forma més clara, al conjunt de la UE. La contenció de la producció industrial pel canvi de clima exportador que ha provocat el sobtat proteccionisme dels Estats Units i la desacceleració del creixement xinés, entre altres qüestions, explica que la pèrdua d’impuls de l’economia barcelonina hagi estat menor que la de la resta d’àmbits geogràfics, que disposen d’un major pes relatiu de l’activitat industrial. La resta de grans sectors productius ha mantingut la Font: Eurostat, INE, Idescat i Ajuntament de trajectòria expansiva dels darrers anys amb el protagonisme Barcelona reincident de la construcció. L’economia de Barcelona 2018 En aquest document es fa un breu repàs del que ha estat l'economia de Barcelona i la seva àrea metropolitana durant l'any 2018. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Síntesi de la conjuntura | Evolució de l’economia de Barcelona 2014 Informe anual -anys anteriors- Evolució de l'economia de Barcelona 2017 En aquest document es fa un breu repàs del que ha estat l'economia de Barcelona i la seva àrea metropolitana durant l'any 2017. Després d’un bienni de creixement econòmic sostingut a l’entorn del 3,2% anual en termes de PIB, l’evolució de 2017 no ha decebut. Ha replicat aquest ritme de creixement mitjà anual però, a diferència del bienni 2015-2016, mantenint una trajectòria més estable i amb una lleu tendència a la baixa. Les taxes de creixement s’han generalitzat a la immensa majoria de sectors productius enmig d’un clima econòmic favorable però parcialment malbaratat per l’atemptat terrorista de l’agost i per la incertesa i tensió que han condicionat la política catalana durant el darrer terç de 2017. Uns fets que han impactat negativament en les expectatives econòmiques a curt i mitjà termini de la ciutat. Evolució de l'economia de Barcelona 2016 En aquest document hi trobareu un breu repàs del que ha estat l'economia de Barcelona i la seva àrea metropolitana durant l'any 2016. Després del canvi de tendència i posterior consolidació, l’economia de la ciutat, igual que la del seu entorn, ha viscut un 2016 molt expansiu. Les taxes de creixement s’han generalitzat a la majoria de sectors productius millorant el clima econòmic de la ciutat i les expectatives a mitjà termini. A l’exportació de manufactures i als serveis lligats al turisme, que han continuat mantenint una notable capacitat generadora i tractora d’activitat, se’ls ha afegit la construcció i la pràctica totalitat del terciari. Aquesta extensió en forma de taca d’oli de l’augment d’activitat a la major part del teixit productiu de la ciutat s’ha d’imputar, en bona mesura, a la inèrcia derivada d’un bienni molt expansiu gràcies a la reactivació del crèdit, a la contenció del preu del petroli i a que la ciutat no s’ha vist directament afectada per actes terroristes que han colpejat brutalment algunes destinacions turístiques competidores. Evolució de l'economia de Barcelona 2015 En aquest document hi trobareu un breu repàs del que ha estat l'economia de Barcelona i la seva àrea metropolitana durant l'any 2015. Tant l’economia de la ciutat com la de l’entorn metropolità s’han mostrat molt expansives durant tot 2015. La tendència definida s’ha ajustat i alhora ha condicionat l’evolució econòmica de l’entorn més immediat. Vist a posteriori, no sembla pas que el moderat ritme de creixement europeu hagi estat un llast massa pesant. Al protagonisme reincident d’aquelles activitats més exposades als mercats exteriors com ara els serveis turístics i les manufactures i serveis exportables, s’hi ha sumat una notable reactivació de la demanda interna impulsada per la millora de les expectatives, l’evolució del preu del diner i una clara dinamització del mercat laboral. Evolució de l'economia de Barcelona 2014 Des d'aquí podeu accedir també al document corresponent a l’any 2014. L'economia de Barcelona 2013 Des d'aquí podeu accedir també al document corresponent a l'any 2013. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial Activitat industrial La indústria metropolitana s’endinsa en una conjuntura de consolidació dels volums d’activitat assolits després d’un quadrienni de fort creixement. L’evolució del PIB sectorial del darrer trimestre de 2018 certifica el punt i final del període expansiu més llarg i intens que ha registrat la indústria metropolitana en les darreres dues dècades. Una expansió recolzada en la represa de la demanda interna que ha protagonitzat l’economia espanyola d’ençà 2014 i en un augment constant de les exportacions. Ha estat precisament aquest segment de la demanda externa, afectat per la pèrdua d’impuls de la indústria alemanya i la reducció dels fluxos comercials arran de les conflictives relacions comercials entre Estats Units i Xina, juntament amb l’augment sostingut de les importacions, el que ha provocat el canvi de signe de l’evolució del PIB industrial. Dades i anàlisi  Conjuntura industrial  Indicadors d'activitat industrial  Exportacions industrials  Clima industrial a l'Àrea Metropolitana de Barcelona  Clima industrial Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial | Conjuntura industrial Conjuntura industrial L’activitat industrial metropolitana manté una trajectòria lleument contractiva per la pèrdua d’impuls de les exportacions derivada de la desacceleració de l’economia europea i per l’augment dels costos de fabricació. Les dades de Comptabilitat Nacional de 2019 confirmen el canvi de cicle que els darrers anys havia seguit l’activitat industr ial a Catalunya i també al conjunt d’Espanya. Juntament amb la construcció havia liderat el creixement del PIB en termes relatius. Un protagonisme que si en el seu moment era deutor del creixement sostingut de la demanda interna i de la positiva reacció del segment exportador aprofitant la millora de la conjuntura econòmica europea, ara s’ha diluït per la pèrdua d’impuls d’ambdós factors. Sent optimistes, s’obre un període que podria ser de consolidació i modernització de la capacitat productiva instal·lada, aprofitant el favorable context financer que ofereix l’expansiva política monetària que manté el BCE i confiant en una reconducció de les disputes que frenen el creixement dels fluxos comercials. Dades i anàlisi  Indicadors d'activitat industrial  Exportacions industrials  Exportacions per sectors Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial | Indicadors d’activitat industrial Indicadors d’activitat industrial (1) Indicadors d'activitat industrial 1r.tr.18 2n.tr.18 3r.tr.18 4t.tr.18 1r.tr.19 2n.tr.19 3r.tr.19 Catalunya PIB industrial (Var. real) 3,8 2,5 0,8 -2,4 -1,0 -0,7 -0,7 Índex Producció (IPI) -Total 2,1 5,7 -0,5 -3,5 0,1 -3,4 -0,1 - Consum 0,4 6,9 1,3 -0,2 1,0 -4,6 -2,1 - Equipament 7,1 15,7 4,3 -1,9 2,6 -4,4 2,8 - Intermedis 2,6 3,7 -2,9 -5,4 -1,9 -6,1 -2,6 - Energia -2,1 -9,1 -5,5 -8,5 -1,4 11,6 7,9 Exportacions de béns 3,6 2,6 -0,3 -1,1 -1,3 6,2 2,1 Importacions de béns 4,7 9,0 6,9 8,3 5,3 3,7 2,7 Confiança Empres. (ICEH) 0,0 -0,9 -1,4 -1,6 -6,1 -3,9 -3,8 Índex Preus (IPRI)(2) 2,3 3,5 4,1 1,9 1,6 0,3 -1,1 Cost laboral/treballador 0,0 1,6 0,9 0,3 1,1 1,4 -- Afiliats Seguretat Social (2) 3,5 3,2 2,3 1,7 1,1 0,4 -1,5 Aturats registrats (2) -12,2 -10,9 -9,3 -7,7 -7,0 -5,0 -3,0 Espanya PIB industrial (Var. real) 0,4 -0,3 -0,2 -1,5 -0,7 0,2 1,8 Índex Producció (IPI) -Total 0,8 3,4 0,6 -1,3 0,7 -0,8 1,9 - Consum -0,7 1,3 -0,8 0,4 1,4 0,8 3,2 - Equipament 1,1 6,8 3,4 0,9 4,2 -0,8 2,2 - Intermedis 1,8 5,6 0,9 -1,1 1,1 -3,1 -0,9 - Energia 2,1 -1,3 -0,9 -5,4 -4,6 0,8 4,3 Exportacions de béns 2,1 4,1 4,3 1,7 0,0 4,3 1,8 Importacions de béns 1,6 9,1 6,6 6,0 3,2 1,8 0,6 Confiança Empres. (ICEH) 0,9 1,3 0,0 -1,2 -2,5 -3,9 -2,6 Índex Preus (IPRI)(2) 1,2 4,0 5,2 1,7 2,4 -0,6 -3,3 Cost laboral/treballador 0,3 0,9 1,1 0,2 1,8 1,8 -- Afiliats Seguretat Social (2) 3,1 3,3 2,6 2,1 2,2 1,3 -0,1 Aturats registrats (2) -10,1 -9,5 -8,5 -7,3 -7,5 -5,6 -5,5 Crèdit (saldo viu) (2) -2,4 -5,1 -2,6 -2,1 0,4 1,6 -- "Notes: (1) Variacions interanuals. Les del darrer període poden ser provisionals. (2) Dades de final de període. Font: Elaboració pròpia amb dades de l'Idescat, INE i Banco de España." La conjuntura industrial està empitjorant amb més rapidesa a Catalunya que a la resta del país. Tot i la provisionalitat d’algunes de les xifres més recents, sembla indiscutible que després de tancar un quinquenni de creixement força intens, la variació del PIB sectorial de 2019 serà negativa. La desacceleració de l’economia europea i el clima de guerra comercial imposat pel govern nord-americà, a més de l’augment dels preus de l’energia, apareixen com a factors desencadenants d’aquest canvi de cicle. Les empreses continuen sense ser optimistes de cara a un redreçament de la situació a curt termini. L’evolució del PIB industrial de Catalunya corresponent al tercer trimestre de 2019 es mesura provisionalment en un descens interanual de set dècimes percentuals, la quarta i consecutiva variació negativa dels darrers vint-i-quatre trimestres. Es confirma plenament el canvi de tendència iniciat durant la segona meitat de 2018 i que fins a cert punt respon a l’impuls registrat durant el trienni 2015-2017. Però la corresponent al conjunt d’Espanya s’ha de relativitzar a sostinguda evolució negativa de l’Índex de Confiança l’espera de les dades definitives però en part s’explica pel signe Empresarial per sisè trimestre consecutiu obliga a repensar la lleument negatiu del període de referència. conjuntura actual com un procés de canvi de cicle (amb més o menys incidència o urgència segons els sectors) i no només El notable i progressiu enfosquiment del context econòmic una simple i genèrica correcció tècnica. La primer conclusió és internacional arran de les amenaces de guerres comercials, en que s’ha de donar per acabat el que ha estat un quinquenni vies de solució, l’encariment del petroli i primeres matèries, que notablement expansiu de l’activitat industrial metropolitana. s’ha començat a revertir, l’amenaça incerta i canviant del D’altra banda, el repunt que mostra l’evolució del PIB industrial Brexit, que sembla que ha iniciat la recta final i les dificultats Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial | Indicadors d’activitat industrial internes derivades de governs febles, ara per ara sense solució a la vista, expliquen sobradament la ja esmentada pèrdua de confiança del món empresarial català i les expectatives que de manera unànime anuncien que l’afebliment del creixement de l’economia es mantindrà en el curt termini. En la mateixa línia de l’evolució del PIB sectorial, la bateria d’indicadors directament associats a l’activitat industrial que aquí es consideren transmet la idea d’una conjuntura lleument recessiva a Catalunya com a conseqüència d’un sobtat i notable enfosquiment de les perspectives a curt i mitjà termini. Així, l’Índex de Producció Industrial (IPI) manté una trajectòria baixista en el fons però relativament indefinida combinant variacions trimestrals de signes oposats en els segments de producció de béns de consum i d’equipament. Per contra, la producció de béns intermedis dibuixa una trajectòria clarament descendent, imputable en bona mesura a l’augment del cost de l’energia i altres inputs bàsics. Les darreres dades d’exportacions de productes manufacturats mostren, amb dades provisionals, una sorprenent recuperació. Un cop descomptat el previsible efecte recuperació que pot seguir a tres trimestres de contenció, l’evolució neta és molt més feble que un any abans. La contenció dels preus de sortida de fàbrica ho corrobora. Alhora, els principals indicadors del mercat de treball també deixen entreveure una progressiva pèrdua de dinamisme sectorial. . Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial | Conjuntura industrial | Exportacions Exportacions industrials Exportacions de productes industrials Milions d’€ Província Catalunya Barcelona Catalunya Segons contingut tecnològic de les manufactures Període Total Total Total Alt Mitjà alt Mitjà baix Baix 2012 45.444 58.881 54.204 5.328 27.092 7.811 13.973 2013 45.829 58.981 55.557 5.306 27.835 7.893 14.523 2014 47.184 60.314 56.974 5.637 28.249 7.907 15.183 2015 50.167 63.906 60.435 6.187 30.015 8.122 16.111 2016 51.189 65.161 62.047 6.698 30.816 8.056 16.477 2017 53.667 69.669 66.327 7.336 31.368 10.256 17.369 1r.tr. 13.545 17.452 16.703 1.915 7.999 2.529 4.260 2n.tr. 13.567 17.583 16.778 1.848 7.967 2.589 4.374 3r.tr. 12.808 16.749 15.838 1.643 7.281 2.552 4.363 4t.tr. 13.747 17.885 17.008 1.930 8.121 2.585 4.372 2018 55.802 71.649 67.840 7.400 33.138 9.777 17.525 1r.tr. 14.439 18.244 17.393 1.790 8.844 2.482 4.277 2n.tr. 13.567 18.430 17.539 1.806 8.811 2.561 4.361 3r.tr. 13.092 16.951 15.829 1.690 7.431 2.358 4.350 4t.tr. 13.695 18.024 17.079 2.113 8.053 2.376 4.537 2019 1r.tr. 14.040 17.974 17.154 1.891 8.280 2.539 4.444 2n.tr. 15.253 19.401 18.371 2.176 8.613 2.899 4.683 3r.tr. 13.643 17.777 16.729 2.124 7.253 2.574 4.778 Nota: Les dades dels darrers trimestres són provisionals. Font: Idescat i DataComex Variació (%) Total exportacions Productes manufacturats. Catalunya Província Catalunya Total Alt Mitjà alt Mitjà baix Baix 3r.tr.19/3r.tr.18 4,2 4,9 5,7 25,7 -2,4 9,2 9,8 1r.sm.19/1r.sm.18 4,6 1,9 1,7 13,1 -4,3 7,8 5,7 2018/2017 4,0 2,8 2,3 1,2 2,3 -4,2 -0,1 2017/2016 4,8 6,9 6,9 9,5 1,8 27,3 5,4 Continua la reacció positiva del sector exportador català després d’un començament d’any especialment fluix. Es tracta d’un augment doblement valorat perquè es produeix en un context d’alentiment del ritme de creixement de l’economia europea. La dinàmica expansiva de les exportacions de productes manufacturats durant 2017 i primera meitat de 2018 són una referència ineludible a l’hora d’explicar el sobtat estancament de la segona meitat de l’any passat i primers mesos d’enguany. Continuar creixent des de valors màxims requereix una conjunció de factors diversos que rarament es dona. La notable recuperació de l’economia mundial i dels fluxos comercials dels darrers anys ha derivat darrerament cap a una fase d’expansió més continguda, especialment a Europa i a Llatinoamèrica, com a conseqüència de l’encariment del petroli, la contenció del creixement de l’economia xinesa i la incertesa al voltant del gir proteccionista del govern republicà dels Estats Units i del desenllaç del Brexit. Es perfila un nou context, menys favorable que el dels darrers anys, que requerirà renovar l’aposta de la indústria catalana per l’obertura de nous mercats potenciant la seva presència més enllà de la UE. Alhora que el volum de les exportacions s’ha anat estabilitzant i assolint nous màxims històrics, les importacions de productes equivalents s’han mogut en una línia de creixement relativament estable i moderat en termes monetaris. La conseqüència immediata d’aquesta divergència és una disminució de la taxa de cobertura alhora que augmenta el saldo negatiu entre exportacions i importacions industrials derivat del dinamisme de la demanda interna espanyola. Un panorama que pot canviar lleument si es manté la recuperació de les exportacions i la contenció actual del preu del petroli i primeres matèries ajuda a moderar el creixement de les importacions. La contenció de la demanda interna es dona per descomptada. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial | Conjuntura industrial | Exportacions Agrupant els productes exportats en funció del seu contingut tecnològic, s’observa que els que incorporen més valor afegit com ara la Farmacèutica i l’Electrònica, que tot just han començat a recuperar els volums de deu anys enrere, han tancat els primers nou mesos de 2019 amb un notable impuls, assolint nous màxims anuals i guanyant pes relatiu sobre el total exportat. Compartint tendència i poc més, els dos segments de productes manufacturats amb menys valor afegit també creixen amb força en relació amb el mateix període de 2018. Contràriament, l’agregat més rellevant en termes absoluts, el dels productes amb un contingut tecnològic mitjà alt del que en són representants destacats els Vehicles i la Química, s’encamina a un tancament d’any en negatiu. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial | Conjuntura industrial | Exportacions per sectors Exportacions per sectors Exportacions industrials per sectors. Catalunya gn-st.2019 Exportacions per països i àrees. Catalunya gn-st.2019 Variació (%) Variació (%) Milions d'€ gn-st.2019/ 2018/ gn-st.2019/ 2018/ Sectors gn-st.2018 2017 Països / Àrees Milions d'€ gn-st.2018 2017 Energia 2.394 40,4 -18,5 Alemanya 5.449 -6,8 -4,1 Alimentació i begudes 6.624 7,2 -2,5 França 9.137 6,8 2,4 Tèxtil, confecció, cuir i calçat 4.721 8,0 0,5 Itàlia 4.902 6,2 -1,7 Química 13.682 6,3 2,9 Portugal 3.623 -0,3 4,6 Metal·lúrgic 3.208 -1,6 1,5 Regne Unit 3.229 8,9 -2,6 Resta UE 9.596 6,2 2,4 Maquinària i equipament mecànic 3.416 3,9 2,5 Total UE 35.936 3,6 0,6 Maq. d'oficina, precisió i òptica 705 6,0 -10,0 Resta Europa 4.453 11,4 -1,8 Equipaments elèctric i electrònic 3.327 -2,2 5,5 Total Europa 40.389 4,5 0,5 Vehicles i altre mat. de transport 8.826 -9,6 -0,1 Resta sectors i no classificat 6.278 1,8 8,9 Estats Units d'Amèrica 1.994 7,0 -3,2 Nota: Dades provisionals. Resta d'Amèrica del 218 3,1 -3,9 Font: Idescat Nord Amèrica Central i del 3.254 -2,2 6,5 L’aparent recuperació de la trajectòria expansiva de les Sud exportacions industrials catalanes no arriba a tots els Total Amèrica 5.466 1,7 2,6 sectors productius però sí a les principals destinacions. Xina 1.167 4,9 -3,0 La progressiva contenció del creixement que han registrat les Japó 648 5,1 0,8 exportacions catalanes durant la segona meitat de 2018 i Resta del món 7.502 -4,2 3,7 primers mesos d’enguany era deutora de la contracció que van registrat segments relativament marginals com ara l’Energia i la Maquinària d’oficina, de precisió i òptica i l’estancament del Total exportacions 55.171 2,9 1,1 rellevant Vehicles i altre material de transport. En el que va de Nota: Dades provisionals. Font: Elaboració pròpia amb dades de l'Idescat. 2019, la major part de la resta de sectors exportadors, amb la Química i el Tèxtil com a més destacats per volum, han mantingut la trajectòria expansiva de 2018. Remarcar igualment la recuperació de l’impuls exportador de l’Alimentació i begudes i la decebedora evolució exportadora del segment dels Vehicles i altre material de transport. En definitiva, 2019 avança cap a un final d’any amb un ventall relativament heterogeni de variacions, similar al de 2018, que contrasta amb la homogeneïtat quasi absoluta de dos anys enrere. Pel que fa als països i grans àrees geogràfiques receptores de les exportacions catalanes, les xifres corresponents als primers nou mesos d’enguany revelen que tant Europa com Amèrica del Nord i les grans economies asiàtiques han augmentat les seves compres de productes catalans. En el cas de la UE, que acapara gairebé dues terceres parts de les exportacions industrials catalanes, les xifres disponibles ofereixen una imatge de moderat creixement en el que la caiguda d’Alemanya s’ha compensat amb augments a la resta de principals socis comunitaris amb l’excepció de Portugal i també a la resta d’Europa. En conjunt, el continent europeu absorbeix més del 73% del total exportat. Un percentatge que s’ha mantingut relativament estable i a l’alça els darrers set anys però que és sensiblement més baix que el registrat abans de la Gran Recessió. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial | Clima industrial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Clima industrial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona La pèrdua d’intensitat de la conjuntura industrial durant la segona meitat de 2018 i començament de 2019, observada tant a Catalunya com a la resta d’Espanya, es deu majoritàriament a la contenció de la demanda externa. A l’àmbit metropolità, els resultats de l’Enquesta de Clima Empresarial comencen a plasmar un escenari menys positiu que el dels darrers anys. Fins i tot s’observa un cert enfosquiment de les perspectives a curt termini. Tampoc es pot esperar altra cosa atesa la notable desacceleració de l’economia de la UE i la contenció dels fluxos exportadors amenaçats per la incertesa associada al Brexit i el proteccionisme que aflora als Estats Units. Dades i anàlisi  Clima industrial Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial | Clima industrial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Clima Industrial Enquesta de clima empresarial (AMB) (%) 2n.tr.17 3r.tr.17 4t.tr.17 1r.tr.18 2n.tr.18 3r.tr.18 4t.tr.18 1r.tr.19 Valoració del període Normal 55 64 41 64 56 54 51 51 Marxa del negoci Saldo -3 1 5 9 13 6 6 -2 Igual 41 38 38 36 33 39 42 41 Facturació a l'estranger Saldo -3 -4 -1 3 0 2 0 -5 Igual 84 83 81 80 84 87 87 74 Preus de venda Saldo -4 -6 -4 8 -1 -5 -2 5 Igual 79 84 76 74 69 77 69 71 Nombre de treballadors Saldo 4 -3 11 5 11 2 12 -4 Igual -- -- 57 -- -- -- 52 -- Inversió realitzada Saldo -- -- 2 -- -- -- 17 -- Perspectives a curt termini Igual 61 66 56 69 63 66 60 62 Marxa del negoci Saldo 12 6 12 11 17 11 3 7 Igual 42 43 33 39 41 39 38 41 Facturació a l'estranger Saldo 9 1 8 8 15 10 7 9 Igual 89 87 82 89 96 93 76 87 Preus de venda Saldo 5 -1 6 3 -1 -2 12 0 Igual 84 86 82 84 78 85 80 81 Nombre de treballadors Saldo -3 -2 -3 2 8 7 2 0 Igual -- -- 69 -- -- -- 63 -- Inversió prevista Saldo -- -- 10 -- -- -- 14 -- Factors que limiten l'expansió del negoci Feblesa de la demanda -- -- 30,5 -- -- -- 26,6 -- Equip productiu insuficient -- -- 5,3 -- -- -- 4 -- Manca de mà d'obra adequada -- -- 11,2 -- -- -- 15 -- Dificultats financeres -- -- 10,2 -- -- -- 5,8 -- Augment de la competència -- -- 24,6 -- -- -- 25,4 -- Altres o cap en concret -- -- 18,2 -- -- -- 23,1 -- Font: Enquesta de Clima Empresarial. Idescat i Cambra de Comerç de Barcelona L’activitat industrial metropolitana mostra senyals de feblesa després d’un quadrienni notablement expansiu. La pèrdua d’impuls del negoci que declaren els empresaris es deu bàsicament a l’atonia de la facturació a l’estranger. Els resultats de la darrera Enquesta de Clima Empresarial a l’àmbit metropolità apunten a una pèrdua d’impuls de la tendència moderadament expansiva de l’activitat industrial iniciada a les acaballes de 2013. Els senyals que alertaven d’un cert afebliment del ritme de creixement durant la major part de 2017 i que s’havien moderat un any després, s’han reactivat. Això és el que es pot deduir dels resultats del primer trimestre d’enguany. En un context dominat encara pels empresaris que valoren l’evolució del seu negoci com a normal, entre la resta es comencen a imposar els que es decanten per una valoració lleument negativa. Un resultat que continua condicionat per la complexitat del moment polític, tant intern com extern, i el refredament de l’economia europea. En sintonia amb la valoració conformista i lleument negativa que es desprèn de les respostes empresarials referides a l’evolució del Pel que fa a les perspectives a curt termini, durant el primer negoci en general, les respostes a qüestions més concretes van en trimestre de 2019 s’observen indicis de moderació del el mateix sentit. Així, la facturació a l’estranger recupera el to necessari optimisme que per definició exhibeix el sector lleument negatiu de 2017. Els preus de sortida de fàbrica es empresarial. Una contenció de cap manera alarmista que mantenen relativament estables. Són minoria les empreses que posa l’accent en els preus de venda per afrontar la reconeixen augments o descensos en els seus preus de venda. combinació de les recurrents senyals de feblesa de la Igual que en l’evolució del nombre d’ocupats, tot i que en aquest cas el saldo és lleument negatiu. És esperançador l’esforç inversor demanda i una competència cada cop més bel•ligerant. No que darrerament han realitzat un nombre creixent d’empreses s’espera una especial i immediata afectació en els volums aprofitant la millora de la seva situació financera i de les condicions d’ocupació. d’accés al crèdit bancari. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial | Clima industrial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Pel que fa als factors que alteren la bona marxa del negoci i limiten l’expansió de la producció industrial metropolitana, els resultats de final de 2018 posen de manifest que el ja esmentat binomi que formen la feblesa de la demanda i l’augment de la competència han recuperat una part del seu tradicional protagonisme. La creixent insuficiència de mà d’obra adaptada a processos productius dinàmics i canviants va guanyant presència a costa de les dificultats financeres i de factors externs al context empresarial, suposadament d’índole política. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer Sistema financer La millora de la conjuntura econòmica i l’expansiva política monetària del BCE han contribuït decisivament a accelerar la darrera fase del llarg i costós procés d’ajustament del sistema financer espanyol. El renovat sistema financer espanyol ha començat a recuperar el terreny perdut i especialment la confiança de clients i accionistes. La política monetària tan expansiva que manté desplegada el BCE obliga a ser caut en les valoracions perquè un dels seus objectius és fer més digeribles alguns trets complicats de la realitat com ara el sobre endeutament. L’accés a nou finançament per part del sector privat s’ha començat a normalitzar. Però amb limitacions, perquè les entitats de crèdit estan immerses en el sanejament dels seus balanços i ampliar la seva cartera de crèdits pot entrar en col•lisió amb aquest objectiu prioritari. L’aplicació més o menys estricta d’aquesta política afegeix traves a la reactivació d’un teixit productiu endeutat i en conseqüència molt depenent de la disponibilitat de noves línies de finançament. Dades i anàlisi  Caixes i bancs  Dipòsits  Crèdit  Crèdit segons usos  Oficines i ocupació sectorial  Mercat de renda variable  Borsa de Barcelona Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Caixes i bancs Caixes i bancs El sistema financer espanyol –i especialment el català- comença a donar per tancat el procés d’ajustament en el que està immers d’ençà final de la dècada passada. Especialment pel que fa a oficines i nombre d’ocupats. El volum de dipòsits que el sector privat confia a les entitats financeres es veu condicionat per la contracció del saldo viu del crèdit i per la baixa remuneració del passiu provocada per l’expansiva política monetària aplicada pel BCE. L’aixeta del crèd it ha començat a normalitzar el seu cabdal a un preu comparativament baix, especialment en termes reals. El procés de concentració d’entitats financeres ha entrat en la recta final alhora que s’ha continuat reduint el nombre d’oficines i treballadors del sector. Barcelona no escapa a aquesta situació però en termes d’ocupació sectorial es beneficia del procés de concentració d’entitats i de serveis centrals i estratègics. Dades i anàlisi  Caixes i bancs  Dipòsits  Crèdit  Crèdit segons usos  Oficines i ocupació sectorial Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Caixes i bancs | Dipòsits Dipòsits Dipòsits del sector privat en les entitats de dipòsit (milions d'€) Província Resta Província Període Barcelona Catalunya Catalunya Madrid Espanya ds. 2012 152.406 32.971 185.377 309.804 1.100.152 ds.2013 159.058 36.284 195.342 312.708 1.134.914 ds. 2014 154.732 35.156 189.888 324.234 1.139.756 ds.2015 152.170 34.278 186.448 317.683 1.135.720 ds. 2016 141.233 34.081 175.314 317.181 1.140.814 mç. 2017 141.464 33.569 175.033 312.905 1.136.810 jn.2017 149.636 33.898 183.534 342.680 1.179.274 st. 2017 141.678 34.448 176.126 334.936 1.163.288 ds. 2017 114.191 30.838 145.029 329.531 1.146.917 mç. 2018 114.446 30.578 145.024 329.090 1.137.039 jn. 2018 121.113 31.691 152.804 335.502 1.168.235 st. 2018 120.797 31.956 152.753 327.281 1.155.185 ds. 2018 123.046 32.434 155.480 326.367 1.165.030 mç. 2019 127.587 32.661 160.248 336.395 1.187.977 jn. 2019 130.834 34.016 164.850 328.668 1.212.749 Font: Banc d'Espanya. Província Província Variació (%) Barcelona Catalunya Madrid Espanya jn.2019/jn.2018 8,0 7,9 -2,0 3,8 ds.2018/ds.2017 7,8 7,2 -1,0 1,6 ds.2017/ds.2016 -19,1 -17,3 3,9 0,5 Notable creixement del volum de dipòsits dels sectors privats en el sistema bancari amb seu a Catalunya. A la resta d’Espanya també evolucionen a l’alça tot i que més moderadament. Es va recuperant la confiança en els bancs tot i la incertesa del moment polític. El primer semestre d’enguany s’ha tancat amb augments del volum de dipòsits del sector privat en el sistema bancari tant a la província de Barcelona com a la resta de Catalunya més rellevants que els registrats al conjunt d’Espanya. Augments que consoliden el procés de recuperació encetat la primavera de l’any passat després del desgavell generat per la crisi de confiança que el moviment separatista, emparat pel Govern i el Parlament autonòmic, va provocar en molts particulars i empreses. Una recuperació que està lluny d’haver-se completat atès que si a mitjan de 2017 aproximadament el 15,6% dels dipòsits privats en el sistema bancari espanyol corresponien a Catalunya, dos anys després aquest percentatge no supera el 13,6%. Una pèrdua a la que també hi ha contribuït la llarga crisi del sistema financer espanyol que ha derivat en un fort procés de concentració del sistema bancari i la pèrdua de centres de decisió per part de Catalunya. D’altra banda, l’evolució negativa que encara mostra el saldo del crèdit bancari és una rèmora que alenteix l’augment de la xifra de dipòsits bancaris. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Caixes i bancs | Crèdit Crèdit Crèdit de les entitats de dipòsit al sector privat (milions d'€) Barcelona Resta Madrid Període Catalunya Espanya província Catalunya província ds. 2012 244.912 52.568 297.480 386.197 1.536.944 ds. 2013 234.667 47.860 282.527 344.371 1.392.384 ds. 2014 217.657 43.442 261.099 353.835 1.328.193 ds. 2015 209.906 39.946 249.852 349.886 1.274.652 ds. 2016 184.540 39.327 223.867 343.449 1.222.530 mç.2017 182.356 39.256 221.612 342.817 1.213.572 jn.2017 185.461 38.717 224.178 348.089 1.209.022 st. 2017 183.466 38.110 221.576 346.564 1.196.352 ds. 2017 166.797 38.980 205.777 369.588 1.199.107 mç.2018 163.059 37.654 200.713 353.531 1.170.904 jn. 2018 165.174 37.524 202.698 349.519 1.174.179 st.2018 163.488 37.085 200.573 340.320 1.157.185 ds. 2018 161.410 36.969 198.379 338.158 1.150.228 mç.2019 161.053 36.736 197.789 339.245 1.144.970 jn. 2019 162.666 37.439 200.105 340.616 1.158.792 Font: Banc d'Espanya. Barcelona Madrid Variació (%) província Catalunya província Espanya jn.2019/jn.2018 -1,5 -1,3 -2,5 -1,3 ds.2018/ds.2017 -3,2 -3,6 -8,5 -4,1 ds.2017/ds.2016 -9,6 -8,1 7,6 -1,9 Després de gairebé una dècada de reducció del saldo viu del crèdit bancari en mans del sector privat, es comença a intuir un punt d’inflexió en aquesta tendència contractiva. Un canvi d’escenari que s’ha vist afavorit pel creixement de l’economia i la notable reactivació del mercat immobiliari. Les dades de mitjan 2019 reflecteixen el manteniment de la trajectòria lleument contractiva del saldo viu del crèdit bancari en mans del sector privat al conjunt del país alhora que hi ha indicis que semblen avançar que la situació és a punt de revertir. Seria un canvi de tendència que arribaria després d’un descens acumulat de més del 40% des dels volums màxims registrats a l’inici de la crisi o en anys posteriors. Una correcció significativa que obre la porta a donar per superat el procés de sanejament del sistema financer espanyol. A l’espera, és clar, de possibles ensurts derivats de resolucions judicials pendents de sentència. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Caixes i bancs | Crèdit Les taules i gràfics adjunts reflecteixen el manteniment de l’esforç per sanejar els balanços dels bancs i com aquest esforç ha aconseguit reconduir l’enorme diferencial entre el volum de crèdit viu en mans del sector privat no financer i el PIB. A Catalunya, en els darrers nou anys, el pes relatiu del crèdit viu sobre el PIB s’ha reduït en més de vuitanta punts relatius, retornant a la situació de començament de segle. També s’observa un lleu encariment del preu del crèdit hipotecari, imputable als canvis introduïts en la normativa legal que regula les hipoteques. Un encariment puntual i àmpliament compensat per l’evolució dels tipus de referència. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Caixes i bancs | Crèdit segons usos Crèdit segons usos Crèdit als sectors productius i a les famílies (Espanya) (milions d'€) Sectors productius Economies domèstiques Inversió Consum Altres Període Total Primari Indústria Construcció Serveis Total Immob. durador aplicacions 4t.tr.2012 829.788 20.217 131.109 76.217 602.246 755.689 633.138 32.904 89.647 4t.tr.2013 719.180 18.448 115.465 60.154 525.113 714.984 604.395 25.910 84.679 4t.tr.2014 674.082 17.693 112.268 49.770 494.351 689.962 579.793 29.022 81.148 4t.tr.2015 644.282 18.106 110.463 43.936 471.776 663.307 552.069 32.482 78.756 4t.tr.2016 604.822 18.972 107.763 39.898 438.189 652.488 535.365 36.281 80.842 1r.tr.2017 598.215 19.113 108.524 38.834 431.744 648.283 531.493 37.587 79.203 2n.tr.2017 592.142 19.894 110.682 36.020 425.546 655.767 528.604 41.106 86.057 3r.tr.2017 587.628 20.023 108.971 35.450 423.183 646.569 525.899 42.826 77.843 4t.tr.2017 591.615 20.330 108.533 34.626 428.125 646.734 521.889 43.894 80.951 1r.tr.2018 564.048 20.519 105.970 31.377 406.181 646.058 519.134 45.466 81.458 2n.tr.2018 557.798 20.711 105.048 29.167 402.870 655.297 519.259 48.832 87.205 3r.tr.2018 549.891 21.038 106.128 28.405 394.319 648.307 517.118 48.669 45.267 4t.tr.2018 548.316 21.363 106.286 29.462 391.204 646.845 514.667 50.410 81.768 1r.tr.2019 543.678 21.428 106.427 29.527 386.295 646.755 513.593 52.007 81.155 2n.tr.2019 547.899 21.564 106.746 28.583 391.006 655.446 512.506 56.930 86.010 Font Banc d'Espanya 2n.tr.2019/ 4t.tr.2018/ 4t.tr.2017/ 4t.tr.2016/ Variació (%) 2n.tr.2018 4t.tr.2017 4t.tr.2016 4t.tr.2015 Total sectors -1,8 -7,3 -2,2 -6,1 Indústria 1,6 -2,1 0,7 -2,4 Construcció -2,0 -14,9 -13,2 -9,2 Serveis -2,9 -8,6 -2,3 -7,1 Total famílies 0,0 0,0 -0,9 -1,6 Inv. immobiliària -1,3 -1,4 -2,5 -3,0 Consum durador 16,6 14,8 21,0 11,7 Altres aplicacions -1,4 1,0 0,1 2,6 Les darreres dades disponibles certifiquen que el saldo viu de crèdit bancari en mans de les famílies s’estabilitza alhora que continua el procés de sanejament de balanços per part dels sectors productius. El crèdit al consum s’ha convertit en la vàlvula d’escapament del sistema bancari a l’hora d’afrontar la pèrdua de negoci i rendibilitat derivada de la contracció de la cartera creditícia i els baixos tipus d’interès. Després d’acumular un descens de més del 40% en els darrers vuit anys, el saldo viu del crèdit bancari en mans dels sectors productius tanca la primera meitat d’enguany insistint en el procés d’ajustament iniciat a començament de la dècada. La conjuntura econòmica expansiva és aprofitada per les empreses per a continuar reduint endeutament però sense renunciar a noves inversions. A més del primari, poc rellevant en termes absoluts, el sector industrial, que concentra prop del vint per cent del total del crèdit bancari en mans del sector productiu, ha començat a normalitzar la seva relació amb les entitats de crèdit. Un pas que també han seguit la distribució comercial i la logística. Per contra i atenent a l’evolució dels respectius saldos vius, no s’entreveu un canvi tan immediat per a la construcció i els serveis immobiliaris. Pel que fa al segment de les economies domèstiques, l’elevat pes relatiu de la inversió immobiliària condiciona la velocitat de l’ajust. Menció a part mereix la dinàmica expansiva del crèdit bancari destinat a consum durador. Una tendència imputable genèricament al dinamisme de la demanda interna i, més concretament, a l’augment de la despesa en rehabilitació i equipament de la llar. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Caixes i bancs | Oficines i ocupació sectorial Oficines i ocupació sectorial Oficines de les entitats de crèdit Ocupats al sector de la Mediació financera (*) Període Barcelona Catalunya Madrid Espanya Període Barcelona RMB Catalunya Espanya ds. 2012 1.650 6.211 2.767 38.142 ds. 2012 24.695 33.994 42.391 236.503 ds. 2013 1.453 5.327 2.507 33.713 ds. 2013 24.489 31.577 39.197 217.885 ds. 2014 1.326 4.940 2.349 31.999 ds. 2014 22.759 29.698 36.752 208.291 ds. 2015 1.276 4.805 2.210 31.087 ds. 2015 22.609 29.727 36.744 202.954 ds. 2016 1.086 4.211 1.997 28.807 ds.2016 21.005 28.118 34.611 194.283 mç. 2017 1.054 4.152 1.934 28.404 mç. 2017 20.827 27.988 34.413 n.d. jn. 2017 1.016 4.026 1.915 27.974 jn. 2017 20.622 27.909 34.373 n.d. st. 2017 1.003 3.980 1.901 27.737 st. 2017 20.590 27.950 34.360 n.d. ds. 2017 974 3.907 1.879 27.480 ds. 2017 20.494 27.964 34.363 192.626 mç. 2018 957 3.816 1.851 27.088 mç.2018 20.628 28.192 34.567 n.d. jn. 2018 945 3.755 1.848 26.866 jn. 2018 20.669 28.311 34.669 n.d. st. 2018 932 3.709 1.821 26.634 st. 2018 20.637 28.381 34.730 n.d. ds. 2018 917 3.620 1.774 26.166 ds.2018 20.884 28.856 35.372 187.182 mç. 2019 892 3.539 1.768 25.896 mç. 2019 20.978 29.039 35.540 n.d. jn. 2019 874 3.474 1.741 25.565 jn. 2019 20.944 28.980 35.474 Font: Banc d'Espanya * Afiliats al RG. de la Seguretat Social excepte els d'Espanya, que són treballadors de les entitats de crèdit. Variació (%) Barcelona Catalunya Madrid Espanya Font: Departament de Treball de la Generalitat i Banc d'Espanya. jn.2019/jn.2018 -7,5 -7,5 -5,8 -4,8 ds.2018/ds.2017 -5,9 -7,3 -5,6 -4,8 Variació (%) Barcelona RMB Catalunya Espanya ds.2017/ds.2016 -10,3 -7,2 -5,9 -4,6 jn.2019/jn.2018 1,3 2,4 2,3 -- Després de nou anys consecutius d’ajustament de l’oferta ds.2018/ds.2017 1,9 3,2 2,9 -2,8 tradicional de serveis financers, el nombre d’ocupats del ds.2017/ds.2016 -2,4 -0,5 -0,7 -0,9 sector s’estabilitza amb senyals lleument alcistes. Un canvi de tendència recolzat en l’expansió de l’economia. El descens sostingut del nombre d’oficines és l’exponent més visible de la notable reconversió que ha registrat el sector financer tant a Catalunya com a Espanya. Les poc menys de tres mil cinc centes oficines que es mantenen obertes al públic impliquen que s’han tancat més de la meitat de les existents a Catalunya en el moment de màxima implantació en el territori, any 2008, i representen un salt en el temps de més de tres dècades. Òbviament, l’operativa financera ha canviat tant en els darrers anys que aquesta comparació no deixa d’ésser una anècdota. Però alhora és un bon reflex de que durant la major part de la dècada passada el sector es va expandir replicant en excés la bombolla immobiliària. Aquest procés de contracció de l’oferta tradicional de serveis bancaris ha comportat una retallada igualment significativa del nombre d’ocupats. Així, després de nou anys d’ajustament de l’oferta, el sector de la mediació financera a Catalunya ha perdut més de setze mil llocs de treball, una tercera part de l’ocupació directa que generava a començament de 2008. Com a novetat molt esperada, les dades més recents anuncien que aquesta tendència descendent ha començat a canviar de signe, si més no a Catalunya. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Mercat de renda variable Mercat de renda variable Els mercats de renda variable de la zona euro no aconsegueixen consolidar una trajectòria expansiva com la que han mantingut el nord-americà i el japonès. La incipient reactivació dels volums negociats al mercat barceloní durant 2017 s’ha estroncat un any després. El diferent moment del cicle econòmic que es viu a un i altre cantó de l’Atlàntic Nord no és suficient per explicar el compor tament tan diferent que han tingut els mercats de renda variable als Estats Units i a Europa durant la dècada actual. En els darrers nou anys, el Down Jones s’ha revaloritzat un 125% mentre que l’Eurostoxx50 s’ha mantingut estancat i l’IBEX35 ha perdut gairebé un 30% del seu valor inicial. Per explicar aquestes diferències tan abismals entre àrees econòmiques comparables en termes de desenvolupament s’ha de tenir present la feblesa de la unitat política en l’actual UE en relació amb la de l’altre ribera atlàntica. Aquesta feblesa, producte d’una unió incompleta i qüestionada a la més mínima i darrerament, pel Brexit i moviments populistes de tota mena, ha dificultat i fins i tot impedit la presa de decisions de política econòmica que podrien haver ajudat a reduir aquest diferencial de creixement. Dades i anàlisi  Borsa de Barcelona Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Borsa de Barcelona Borsa de Barcelona Volum negociat a Borsa de Barcelona (milions d'€) Renda Renda fixa Renda fixa 1 Període variable pública privada Total 2011 212.304 64.140 3.741 280.185 2012 136.598 55.013 1.609 193.220 2013 149.112 42.380 1.723 193.216 2014 177.940 34.858 1.397 214.194 2015 188.038 22.594 155 210.788 2016 144.837 3.716 591 149.144 2017 168.174 1.768 44 169.986 1r.tr. 41.705 483 3 42.191 2n.tr. 58.675 356 41 59.072 3r.tr. 29.413 461 0 29.874 4t.tr. 38.381 468 0 38.849 2018 167.196 457 66 167.719 1r.tr. 36.363 152 0 36.515 La desacceleració del creixement de l’economia 2n.tr. 72.757 167 60 72.984 europea i l’amenaça d’extensió del conflicte comercial 3r.tr. 28.242 58 0 28.300 entre Estats Units i Xina a d’altres països, rebaixa les 4t.tr. 29.834 80 6 29.920 expectatives empresarials i resta atractiu a la inversió borsària. 2019 Les xifres del primer semestre d’enguany corresponents als 1r.tr. 23.596 75 0 23.671 volums negociats i als índexs de les cotitzacions al mercat 2n.tr. 40.112 61 0 40.173 de renda variable mostren un comportament dual. D’una banda, la contractació ha continuat a la baixa, aprofundint la 1. Inclou volum negociat de warrants i drets. Font: Borsa de Barcelona i Dep. d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. tendència encetada la segona meitat de l’any passat. El descens acumulat és de tal magnitud que feia quinze anys que Borsa de Barcelona no tancava un semestre amb un Renda Renda fixa volum negociat de renda variable tan escàs. Òbviament, els Variació (%) variable pública privada Total factors que expliquen aquest resultat no es limiten al 2n.tr.2019/ 2n.tr.2018 -44,9 -63,5 n.s. -45,0 refredament de l’economia europea i a l’impacte que pot 1r.sm.2019/ 1r.sm.2018 -41,6 -57,4 n.s. -41,7 acabar tenint la guerra d’aranzels entre Estats Units i Xina 2018 / 2017 -0,6 -74,2 50,0 -1,3 en el creixement de l’economia mundial. També hi té un 2017 / 2016 16,1 -52,4 -92,6 14,0 paper reservat el Brexit, que continua sent una font d’incerteses que perjudica la inversió empresarial. La crisi d’economies emergents amb presència d’empreses espanyoles. I, per descomptat, el descerebrat escenari polític intern. Alhora, durant la primera meitat d’enguany els principals índexs borsaris han protagonitzat una reacció tècnica que ha servit per a recuperar una part del valor de mercat perdut a les acaballes de 2018. En definitiva, moviments accelerats i desproporcionats de les valoracions que responen bàsicament a canvis conjunturals. De moment no s’observen indicis seriosos d’un imminent canvi de tendència dels mercats financers. Sense inflació a la vista i tipus d’interès molt baixos, l’actual refredament de l’economia no anuncia cap nou període recessiu a nivell global a menys que es facin realitat les pitjors versions de tots els conflictes que hi ha sobre la taula. És un bon moment per comprovar fins a quin punt l’economia es desacobla de la política. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Consum, comerç i preus Consum, comerç i preus El seguiment mensual dels preus de consum des de l’àmbit territorial més petit en funció de la disponibilitat de dades (província de Barcelona) fins al més ampli (Unió Europea) és d’interès general per la influència d’aquesta variable en la vida diària de les persones (cost de la vida, revalorització de salaris, pensions i rendes) i dels països. La taxa d’inflació és una variable determinant de la política econòmica de qualsevol país avançat perquè defineix el sentit de la política monetària i la graduació de les mesures aplicades. A tall d’exemple, en un context com l’actual, de creixement econòmic relativament feble al conjunt de la UE i especialment en algunes de les principals economies europees, l’absència de tensions inflacionistes de fons justifica que el BCE allargui més enllà del que tenia previst la política monetària expansiva que ha estat determinant a l’hora de superar la Gran Recessió i la crisi del sistema financer i recuperar la confiança dels grans inversors en l’economia europea. L’interès de seguir l’evolució d’indicadors com ara la matriculació de vehicles i el consum d’aigua i electricitat ja no es l imita a la seva capacitat d’informar sobre l’evolució del consum, de la renda i de l’activitat productiva. Són indicadors que, amb més o menys precisió i de manera indirecta, permeten observar com els avanços tecnològics i les noves tendència de mobilitat incideixen en els mitjans de transport individuals i en l’ús eficient de recursos bàsics i finits. Dades i anàlisi  Preus de consum  IPC a Barcelona i a Espanya  IPC a la UE i per components  Indicadors de consum  Matriculació de vehicles  Consum d'aigua i energia Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Consum, comerç i preus | Preus de consum Preus de consum La desacceleració de l’economia europea contribueix a mantenir baixa la pressió inflacionista a Catalunya i Espanya i també a la zona euro. L’evolució del tipus de canvi de l’euro i del preu del petroli i primeres matèries pot accentuar aquest efecte. Hi ha un notable consens a l’entorn de què enguany l’economia catalana i l’espanyola creixeran amb menys intensitat que l’any passat. En conseqüència, no s’esperen tensions en els preus de consum per la pressió de la demanda. Més aviat al contrari si es confirmen les previsions que anuncien un notable alentiment del creixement de l’economia europea.... a l’espera de com es resol el Brexit i com afronta el BCE el camí de retorn a l’ortodòxia, que de ben segur serà molt lent.. Dades i anàlisi  IPC a Barcelona i a Espanya  IPC a la UE i per components Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Consum, comerç i preus | Preus de consum | IPC a Barcelona i a Espanya IPC a Barcelona i a Espanya Índex general de preus del consum (IPC) (%) Variació Interanual ds 2016/ ds 2017/ ds 2018/ oct 2019/ ds 2015 ds 2016 ds 2017 oct 2018 Barcelona (província) 1,9 1,2 1,4 0,4 Catalunya 1,9 1,2 1,4 0,3 C.A. Madrid 1,4 1,2 1,4 0,3 Espanya 1,6 1,1 1,2 0,1 - Subjacent 1,0 0,8 0,9 1,0 Zona euro 1,1 1,3 1,5 0,7 Unió Europea 1,2 1,7 1,6 1,1 Variació mitjana anual 2016/ 2017/ 2018/ 2019/ 2015 2016 2017 2018 Barcelona (província) 0,2 2,2 1,8 0,9 Catalunya 0,1 2,2 1,9 0,9 C.A. Madrid -0,3 1,8 1,7 1,0 Espanya -0,2 2,0 1,7 0,7 - Subjacent 0,8 1,1 0,9 0,7 Zona euro 0,2 1,5 1,8 1,1 Unió Europea 0,3 1,9 1,7 1,4 Font: INE i Eurostat. Les darreres dades de la UE i zona euro són provisionals. La contenció de l’evolució dels preus de consum iniciada el passat mes de maig i accentuada durant la segona meitat de l’estiu, sembla que toca fons. Un any marcat per un alleujament de la pressió inflacionista imputable, bàsicament, a l’empitjorament de les expectatives i a la pèrdua d’impuls de l’economia europea, inclosa l’espanyola. Després que 2018 es tanqués amb un creixement de l’IPC a la banda baixa de l’objectiu del BCE i que la situació comencés a canviar durant el primer terç d’enguany, l’evolució dels darrers mesos desmenteix les previsions que apuntaven a una certa consolidació de la trajectòria lleument alcista dels preus de consum. Condicions climàtiques benignes aquí i a la major part de l’hemisferi nord, juntament amb l’afebliment del creixement de l’economia mundial i unes expectatives a curt i mitjà termini menys optimistes que ara fa un any, han afavorit una menor demanda d’energia que s’ha traduït en una contenció dels preus després que el mercat del petroli fos molt inflacionista durant la major part de 2018. Això explica que l’augment mitjà dels primers deu mesos d’enguany sigui sensiblement més moderat que la variació mitjana de 2018 a tots els àmbits geogràfics considerats. Una situació de baixa inflació que molt probablement es començarà a corregir abans de final d’any. La lleu tendència alcista que mostra l’evolució de l’anomenada inflació subjacent sembla anunciar-ho. A l’àmbit barceloní, l’augment de l’IPC en el que va d’any ha mantingut la tònica dels darrers mesos de coincidència quasi total amb el de Catalunya i, llevat dels darrers mesos, el d’Espanya. Per destacar alguna singularitat, durant el primer terç enguany el diferencial d’inflació entre Catalunya i la Comunitat de Madrid ha evolucionat canviat de signe per primera vegada en el que va de segle. Una singularitat que ja s’ha corregit i que fa pensar en variacions idèntiques o quasi a final de 2019, en la línia dels darrers anys. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Consum, comerç i preus | Preus de consum | IPC a la UE i per components IPC a la UE i per components IPC per components (%) Catalunya Espanya Zona euro ds 17/ ds 18/ oct 19/ ds 17/ ds 18/ oct 19/ ds 17/ ds 18/ oct 19/ ds 16 ds 17 oct 18 ds 16 ds 17 oct 18 ds 16 ds 17 oct 18 Alimentació i begudes no alcohòliques 2,1 1,6 1,4 1,7 1,3 1,2 2,6 1,3 1,2 Begudes alcohòliques i tabac 1,4 1,4 0,8 1,7 1,4 0,4 3,0 3,6 2,8 Vestit i calçat 0,6 1,1 1,0 0,5 0,9 1,1 0,5 0,1 0,6 Habitatge i subministres 0,8 3,1 -3,3 1,3 2,5 -3,9 1,8 2,9 0,4 Parament de la llar -0,2 0,8 1,4 -0,5 0,3 0,8 0,6 0,5 0,5 Medicina 1,7 1,0 0,9 0,4 0,9 0,8 1,3 1,2 0,7 Transport 2,7 0,3 -1,5 1,9 0,2 -0,8 2,3 2,4 -0,2 Comunicacions 0,1 2,1 0,8 0,2 2,3 0,9 -1,1 -1,4 -1,5 Lleure i cultura -0,8 -0,2 0,3 -0,6 -0,1 -0,2 1,5 1,2 -0,1 Ensenyament 0,5 1,0 1,3 0,7 1,0 1,2 -0,3 1,2 1,0 Hoteleria i restauració 1,7 2,0 2,5 1,9 1,8 1,9 2,2 2,3 2,0 Altres 1,2 1,6 1,8 0,7 1,1 1,4 0,7 1,2 1,7 Total 1,2 1,4 0,3 1,1 1,2 0,1 1,7 1,5 0,7 L’estiu d’enguany ha estat menys inflacionista que el de 2018 a la zona euro. Això fa que l’estabilitat que mostraven els preus de consum durant la primera meitat de l’any s’hagi reorientat en una trajectòria lleument baixista que ja ha tocat fons o és a punt de fer-ho. Amb l’excepció del bimestre abril-maig, l’evolució de l’IPC al conjunt de la zona euro durant els primers sis mesos d’enguany pràcticament havia calcat la variació del mateix període d’un any abans. El descens dels preus de consum durant el mes de juliol, tres dècimes percentuals menys que el mateix mes de 2018 i la relativa estabilitat dels mesos següents, ha situat l’acumulat dels primers deu mesos de 2019 set dècimes percentuals pe sota de la variació acumulada un any abans. La singularitat dels valors mensuals de final de 2018 fa pensar en un lleu augment de la pressió inflacionista els propers dos mesos. La notable convergència que darrerament i llevat de moments puntuals havien assolit les mitjanes anuals de les taxes d’inflació entre Espanya i la zona euro i que enguany s’està perdent, és assimilable a la que s’observa entre Catalunya i el conjunt d’Espanya, fixada en una diferència de només dues dècimes percentuals. Aquesta lleu divergència del conjunt no permet intuir què no hi ha plena coincidència de variació interanual en cap dels dotze components de la depesa i sí notables diferències en més de la meitat dels components. Els exemples més clars són els de la despesa en Habitatge i subministres, Parament de la llar, Transport i Hoteleria i restauració, la majoria més inflacionistes a Catalunya que al conjunt d’Espanya. Si aquesta comparativa es fa amb el conjunt de la Zona euro, amb una diferència global de quatre dècimes percentuals en la variació interanual d’octubre, la diversitat és notable. Només es pot parlar de variacions relativament coincidents en tres dels dotze components: Alimentació, Medicina i el calaix de sastre anomenat Altres. Dels nou restants, tres presenten variacions de signe contrari: Habitatge i subministres, Lleure i cultura i Comunicacions. Un tret important a remarcar és la lentitud amb que es corregeix el biaix estructural que existeix en l’evolució dels preus d’aquest darrer component, molt més inflacionista a Catalunya i Espanya que a la resta de la zona euro. En sentit invers, es constata la inacció en la necessitat de corregir la menor pressió inflacionista que suporten les Begudes alcohòliques i tabac a Catalunya i Espanya. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Consum, comerç i preus | Indicadors de consum Indicadors de consum La contenció de la trajectòria ascendent de la matriculació de vehicles i del consum d’aigua i electricitat respon tant als volums assolits com a l’afebliment de la conjuntura econòmica i a guanys en l’eficiència. La matriculació de vehicles nous ha tancat un lustre de creixement relativament intens gràcies a incentius públics i condicions de mercat favorables que han aconseguit fer emergir una demanda empantanada durant els anys més durs de la darrera gran crisi. Es dona per descomptat que aquesta tendència tendirà a moderar-se a curt i mitjà termini per l’absència d’incentius i un creixement de l’economia i de l’ocupació més moderat que en el passat recent. Els consums d’aigua i energia han tancat el darrer any amb senyals clars d’estancament i fins i tot una certa contracció en el cas del consum d’electricitat al conjunt del país. Una variació, aquesta, imputable a la contenció que ha començat a mostrar l’ac tivitat industrial. Dades i anàlisi  Matriculació de vehicles  Consum d'aigua i energia Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Consum, comerç i preus | Indicadors de consum | Matriculació de vehicles Matriculació de vehicles Matriculació de vehicles Període Barcelona Província Catalunya Espanya 2012 28.454 122.387 158.190 968.368 2013 29.368 129.275 167.303 991.054 2014 33.687 155.912 199.535 1.188.980 2015 38.445 191.679 248.581 1.473.326 2016 42.917 209.443 270.823 1.632.135 2017 42.867 216.093 279.987 1.748.561 1r.tr. 9.417 50.894 65.956 422.070 2n.tr. 12.114 60.200 77.052 499.411 3r.tr. 10.249 50.899 66.528 393.317 4t.tr. 11.087 54.100 70.451 433.763 2018 46.164 202.901 270.234 1.862.146 1r.tr. 11.395 50.823 67.019 467.010 2n.tr. 13.144 57.396 75.693 546.145 3r.tr. 10.675 47.870 64.730 440.075 4t.tr. 10.950 46.812 62.792 408.916 2019 1r.tr. 10.896 49.364 65.545 450.459 Seguint l’estela dels darrers mesos de l’any passat, la 2n.tr. 11.133 54.047 71.186 533.370 matriculació de vehicles nous tanca el primer semestre Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona i DGT. d’enguany amb una retallada generalitzada a tot el territori, Variació (%) Barcelona Província Catalunya Espanya amb una major incidència a Barcelona per la davallada de la 2n. Tr. 19/2n. Tr. 18 -15,3 -5,8 -6,0 -2,3 matriculació de turismes. 1r.sm.19/1r.sm.18 -10,2 -4,4 -4,2 -2,9 Durant el primer semestre de 2019 les matriculacions de vehicles 2018/2017 7,7 -6,1 -3,5 6,5 han experimentat una reducció en tots els àmbits territorials 2017/2016 -0,1 3,2 3,4 7,1 respecte el mateix període de l’any anterior. Pel que fa a Barcelona, i seguint una tendència a la baixa iniciada ja a partir del tercer trimestre de l’any passat, la reducció ha estat més accentuada que a la resta de Catalunya, i per sobre de la registrada a Espanya. Malgrat el canvi de tendència, les matriculacions de vehicles en termes anuals es continuen mantenint entre les més altes dels darrers deu anys. La divergència de variacions entre Barcelona i la resta de Catalunya, observada en els darrers anys, es continua corregint, i respon a factors que van més enllà de les diferents sensibilitats de la demanda i de les diferents estructures productives, jugant un paper important l’efecte seu social d’empreses de lloguer i renting, la recuperació de les matriculacions de vehicles de dues rodes i, el darrer any, les automatriculacions per esquivar la nova normativa d’emissions. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Consum, comerç i preus | Indicadors de consum | Matriculació de vehicles Matriculació segons tipologia de vehicles Període Turismes Motos Ciclomotors Resta 2012 15.061 9.847 1.334 2.212 2013 16.140 10.158 770 2.300 2014 18.888 11.052 880 2.867 2015 22.100 11.881 808 3.656 2016 24.912 13.146 1.056 3.803 2017 26.081 12.160 933 3.693 1r.tr. 5.865 2.403 150 999 2n.tr. 7.302 3.545 209 1.058 3r.tr. 6.098 3.110 269 772 4t.tr. 6.816 3.102 305 864 2018 26.620 13.189 2.353 4.002 1r.tr. 6.648 3.058 745 944 2n.tr. 7.821 3.850 244 1.229 3r.tr. 6.320 3.187 270 898 4t.tr. 5.831 3.094 1.094 931 L’anàlisi per tipologies de vehicles revela que la reducció en les matriculacions de vehicles durant el primer semestre d’enguany 2019 es deu bàsicament a l’evolució del segment dels turismes, amb 1r.tr. 5.833 3.148 938 977 una forta reducció d’un 16,5% en termes interanuals. La resta de 2n.tr. 6.249 3.436 454 994 vehicles presenta variacions negatives si bé de menys intensitat, a Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. excepció dels ciclomotors, que experimenta un fort creixement, Variació (%) Turismes Motos Ciclomotors Resta tot i que té un pes molt reduït respecte el conjunt de vehicles. Tot 2n.tr.19/2n.tr.18 -20,1 -10,8 86,1 -1,1 sembla indicar que aquesta situació respon no tant a una lògica 1r.sm.19/1r.sm.18 -16,5 -4,7 40,7 -9,3 econòmica, sinó a canvis en les normatives ambientals i a 2018/2017 2,1 8,5 152,2 8,4 regulacions de la mobilitat individual cada cop més restrictives 2017/2016 4,7 -7,5 -11,6 -2,9 pels turismes i que redueixen el seu atractiu com a mitjà de transport individual a la ciutat. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Consum, comerç i preus | Indicadors de consum | Consum d’aigua i energia Consum d’aigua i energia Consum d'aigua a Barcelona (milers m3) Comercial i Període Total Domèstic Altres industrial 2011 97.467 64.581 27.684 5.203 2012 96.541 64.024 27.172 5.345 2013 94.676 63.785 25.824 5.067 2014 91.391 61.067 25.252 5.072 2015 93.252 61.801 25.845 5.606 2016 95.406 63.141 26.391 5.873 2017 96.140 63.634 26.694 5.813 1r.tr. 26.355 18.381 6.684 1.291 2n.tr. 24.519 15.995 7.096 1.427 3r.tr. 23.495 15.418 6.455 1.621 4t.tr. 21.771 13.840 6.458 1.474 2018 95.343 63.272 26.387 5.685 1r.tr. 24.496 17.275 5.972 1.250 2n.tr. 24.587 16.501 6.850 1.236 3r.tr. 24.036 15.325 6.936 1.776 4t.tr. 22.224 14.172 6.630 1.423 2019 1r.tr. 25.843 18.333 6.355 1.155 2n.tr. 24.132 15.744 7.042 1.346 Font: Dades d'Aigües de Barcelona facilitades pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Cial- Variació (%) Total Domèstic Altres indtl. 2n.tr.19/2n.tr.18 -1,9 -4,6 2,8 8,9 1r.sm.19/1r.sm.18 1,8 0,9 4,5 0,6 2018 / 2017 -0,8 -0,6 -1,1 -2,2 2017 / 2016 0,8 0,8 1,1 -1,0 Obviant els inevitables alts i baixos mensuals, el consum d’aigua a Barcelona durant el primer semestre registra un lleuger increment, propiciat bàsicament pels usos comercials i industrials. El consum d’aigua a Barcelona durant el primer semestre d’enguany experimenta un lleuger increment respecte al mateix període de l’any anterior, mantenint la tendència a l’alça seguida durant la segona meitat de l’any passat, tot i que a nivells encara poc significatius. En termes anuals, el consum d’aigua es manté estable a l’entorn dels 95 milions de m3, en la línia del trienni anterior, molt expansiu en activitat econòmica. El detall per segments del consum mostra una variació més acusada en el consum associat a l’activitat econòmica. Es reafirma la tendència a la baixa del consum associat als serveis i espais de titularitat pública, alhora que es posa de manifest que es pot créixer en població i producció econòmica sense augments significatius en el consum d’aigua. Pel que fa al consum d’electricitat a Catalunya, les xifres dels darrers mesos apunten a un manteniment de la trajectòria lleument expansiva seguida durant la primera meitat de l’any passat i fins fa pocs mesos en el cas del consum domèstic. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Consum, comerç i preus | Indicadors de consum | Índex de Confiança del Consumidor Índex de Confiança del Consumidor L’Oficina Municipal de Dades ofereix resultats de l’Índex de Confiança del Consumidor de Barcelona per semestres des de l’any 2018. Aquest és un índex reconegut a l’estadística europea (Eurostat) com un significatiu indicador avançat de la conjuntura econòmica. L’Índex de Confiança del Consumidor (ICC) es va situar a Barcelona, al juny de 2019, en 113,6 punts. Aquest resultat suposa un augment de la confiança del consumidor de 8,1 punts respecte el desembre de 2018, superant la caiguda de més d’onze punts que va experimentar. L’increment del valor de l’ICC es deriva principalment de la millora de la situació actual, que augmenta prop de deu punts i supera el valor d’ara fa un any, i també de l’evolució positiva, encara que més moderada, de les expectatives. Primer semestre de 2019 Índex de Confiança del Consumidor Segon semestre de 2018 Índex de Confiança del Consumidor Primer semestre de 2018 Índex de Confiança del Consumidor Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions Transports i comunicacions Barcelona és reconeguda com una de les grans capitals econòmiques del sud d’Europa. Flaqueja en alguns aspectes en els que s’està treballant per millorar i destaca en molts d’altres. En uns de manera gairebé natural i en d’altres a base de constància i molta inversió. Un d’aquests punts forts que la fan especialment atractiva tant des del punt de vista professional com des de l’òpt ica del bon viure és que disposa d’una plataforma aeroportuària integrada per un dels aeroports europeus que més han crescut en el que va de segle en nombre de passatgers i connexions internacionals i per una àrea logística i un port en permanent ampliació que s’està posicionant com a actor estratègic en les rutes comercials entre Àsia i el continent europeu. Aquest paper cabdal que juga el sector del transport a l’àrea de Barcelona en benefici de la ciutat i de la resta del país justifica el seguiment puntual i detallat que se’n fa en aquest web. També s’inclou un seguiment igualment detallat del nombre d’usuaris del transport públic metropolità, una peça cabdal pel bon funcionament del dia a dia de la metròpoli.. Dades i anàlisi  Port  Tràfic de mercaderies  Tràfic de contenidors  Tràfic per tipus de producte i per àrees geogràfiques  Trànsit de passatgers  Aeroport de Barcelona  Evolució del trànsit de passatgers, operacions i càrrega  Trànsit de passatgers per origen i destinació  Trànsit dels aeroports espanyols  Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana  Transport públic urbà i rodalia Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Port Port Els gairebé seixanta sis milions de tones de mercaderies i els quatre milions i mig de passatgers que han passat pel port de Barcelona durant 2018 són les xifres més elevades que hi han passat mai i equivalen a creixements anuals que voregen el nou per cent. El tràfic portuari de mercaderies –especialment de càrrega general- ha seguit una tendència de fons expansiva recolzada especialment en els fluxos amb l’exterior. L’augment del tràfic de contenidors en trànsit revela el canvi d’escala que ha registrat el port barceloní en la xarxa de grans infraestructures portuàries arreu del món. El port de Barcelona ja no és només una infraestructura al servei del teixit productiu i de l’activitat econòmica de la seva àrea d’influència. S’ha convertit en un operador global. Alhora, s’està especialitzant en el tràfic de productes elaborats i semielaborats a més d’energia i va deixant de banda els sòlids a doll. Pel que fa al trànsit de passatgers, les dades del darrer any marquen un nou màxim històric gràcies, bàsicament, a la recuperació del segment dels creuers amb origen/destí Barcelona. Els creuers en trànsit acumulen un nou any d’expansió, alhora que el segment dels ferris regulars consolida els màxims assolits després d’un quadrienni de creixement sostingut. Dades i anàlisi  Port  Tràfic de mercaderies  Tràfic de contenidors  Tràfic per tipus de producte i per àrees geogràfiques  Trànsit de passatgers Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Tràfic de mercaderies Tràfic de mercaderies Tràfic de mercaderies pel port de Barcelona (milers de tones) Total Càrrega general Líquids a doll Sòlids a granel Total internacional Període Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Export. Import. 2012 19.134 22.373 15.933 10.457 1.210 9.221 1.991 2.695 15.282 19.314 2013 20.487 21.050 16.009 10.422 2.347 8.383 2.132 2.245 16.656 18.080 2014 22.744 22.575 16.700 10.918 3.736 9.200 2.308 2.457 18.749 19.515 2015 22.548 23.399 17.594 11.878 2.867 9.142 2.087 2.378 18.360 20.639 2016 23.429 24.149 18.557 13.154 2.624 8.790 2.230 2.206 18.967 20.540 2017 29.125 31.053 23.293 17.878 3.644 10.897 2.188 2.278 24.310 27.299 1r.tr. 6.693 7.080 5.420 3.931 856 2.668 417 480 5.576 6.177 2n.tr. 6.993 7.440 5.635 4.463 805 2.361 553 616 5.649 6.424 3r.tr. 8.005 8.387 6.356 4.933 1.046 2.951 601 502 6.681 7.448 4t.tr. 7.433 8.146 5.880 4.551 937 2.916 617 679 6.404 7.251 2018 30.931 34.964 25.856 20.484 3.076 12.222 1.999 2.258 26.077 31.055 1r.tr. 7.710 8.501 6.226 4.721 864 3.222 621 558 6.603 7.690 2n.tr. 8.011 8.805 6.606 5.441 942 2.820 463 544 6.599 7.803 3r.tr. 7.794 8.928 6.632 5.292 717 3.139 446 497 6.497 7.953 4t.tr. 7.394 8.744 6.380 5.024 554 3.061 461 659 6.359 7.624 2019 1r.tr. 7.128 8.724 6.103 5.090 524 3.052 500 581 6.025 7.792 2n.tr. 8.071 9.720 6.701 5.411 925 3.801 445 509 6.732 8.607 3r.tr. 8.120 8.843 6.515 5.017 1.170 3.258 435 567 6.744 7.833 octubre 2.684 2.806 2.271 1.744 237 887 176 175 2.278 2.480 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Autoritat Portuària de Barcelona. Les dels darrers trimestres són provisionals. Variació (%) Total Cabotatge Exterior que darrerament opera l’economia mundial. Els fluxos octubre 2019/ octubre 2018 comercials han estat els primers perjudicats, alhora que el creixement de l’economia europea i en especial de Total -0,6 -6,1 3,4 l’alemanya, s’ha alentit de manera notable. Càrrega general -2,6 3,0 -3,5 Líquids a doll 7,0 -29,4 14,5 Sòlids a granel 0,5 -54,1 2,4 gn-oct. 2019/ gn-oct. 2018 Total 1,5 2,9 1,2 Càrrega general -0,5 0,6 -0,7 Líquids a doll 8,8 18,0 7,9 Sòlids a granel -2,8 -18,8 -2,2 2018/ 2017 Total 9,5 2,3 10,7 Càrrega general 12,6 1,6 14,8 Líquids a doll 5,2 6,8 5,0 Sòlids a granel -4,7 -8,6 -4,5 2017/ 2016 Total 26,5 6,2 30,6 Càrrega general 29,8 5,3 36,2 Líquids a doll 27,4 12,5 29,3 El port de la ciutat ha gestionat durant els darrers dotze Sòlids a granel 0,7 -7,4 1,0 mesos gairebé 67 milions de tones de mercaderies, un 2,3% més que un any abans. Es tracta d’una taxa de Després d’un bienni de creixement excepcional del tràfic creixement interanual molt discreta si es compara amb portuari de mercaderies, l’evolució de 2019 s’orienta a l’evolució mitjana del darrer quinquenni i força ajustada a consolidar els volums màxims assolits. Una evolució poc l’actual ritme de creixement de l’economia europea. Però engrescadora forçada per una conjuntura econòmica que ha també s’ha de valorar positivament perquè és una variació perdut brillantor i que afronta serioses amenaces que frena la forta desacceleració dels darrers mesos. A proteccionistes sobre el comerç mundial. l’espera de veure com evolucionen les disputes comercials d’Estats Units amb Xina i també amb la UE, sembla gairebé El fort creixement que va registrar el tràfic comercial pel port de la assegurat que el tràfic de mercaderies pel port de la ciutat ciutat durant la segona meitat de 2017 i la primera de 2018, passant tancarà l’any en positiu i assolint un nou màxim per tercer de fregar els quatre milions de tones mensuals a superar els cinc any consecutiu. milions de manera assídua i fins i tot temptejar els sis milions esporàdicament, es va estroncar sobtadament durant els darrers El detall de les dades del darrer trimestre mostren un mesos de 2018. L’evolució a partir de les hores confirma que panorama que difereix notablement del de la primera meitat l’activitat portuària s’ha estabilitzat. Tot i que les amenaces de l’any. Les similituds es limiten a un creixement interanual proteccionistes sembla que no aniran a més o que fins i tot poden del total força discret, recolzat en el tràfic de cabotatge rebaixar el to, encara no s’ha relaxat l’elevat grau d’incertesa amb el mentre que l’exterior s’estanca. Es manté, alhora que Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Tràfic de mercaderies s’intensifica, l’augment en el segment dels líquids a doll, bàsicament del sector energètic. Contràriament, l’anomenada càrrega general, la dominant en termes absoluts, ha tancat el tercer trimestre d’enguany amb una contracció interanual del 3,3%, el primer signe negatiu d’ençà mitjan 2013. Un resultat imputable a la reducció dels fluxos comercials amb l’exterior. En sentit contrari, els sòlids a granel han recuperat una part de les pèrdues registrades durant la primera meitat de l’any. Després de l’expansió del bienni 2016-2017 i del quasi estancament de 2018, el tràfic de cabotatge ha recuperat protagonisme gràcies al fort augment dels líquids a doll. Pel que fa al comerç amb l’exterior, l’augment de les importacions s’imposa a la lleu contracció de les exportacions. L’acumulat anual d’aquesta tipologia de tràfic mostra un resultat lleument positiu que, reforçat pel cabotatge, permet que el tràfic total encari el darrer quart de l’any en positiu. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Port | Tràfic de contenidors Port / Tràfic de contenidors Nombre de contenidors (Teus) Mercaderia ___ Teus Període Total Exterior Cabotatge (milers tones) Variació (%) Total Exterior Cabotatge Tones 2012 1.758.647 1.594.119 164.528 17.421 oct.2019/oct.2018 -12,1 -12,6 -4,0 -6,1 2013 1.722.296 1.554.120 168.177 16.999 3r.tr. 2019/3r.tr. 2018 -7,8 -8,2 -1,8 -4,8 2014 1.893.837 1.706.474 187.363 17.815 2015 1.954.262 1.743.875 210.387 18.722 1r.sm.2019/1r.sm.2018 5,2 5,7 -1,0 2,8 2016 2.243.585 1.998.394 245.191 20.992 2018/2017 15,1 16,7 -2,4 16,1 2017/2016 32,5 36,5 -0,4 42,7 2017 2.972.795 2.728.538 244.257 29.961 1r.tr. 665.548 604.774 60.774 6.746 2n.tr. 708.001 647.541 60.460 7.014 3r.tr. 858.262 796.805 61.457 8.548 4t.tr. 740.984 679.418 61.566 7.653 2018 3.422.979 3.184.683 238.296 34.790 1r.tr. 786.262 728.491 57.771 8.231 2n.tr 842.353 779.654 62.699 8.727 3r.tr 906.108 846.466 59.642 9.052 4t.tr. 884.570 826.724 57.846 8.765 2019 1r.tr. 838.821 781.268 57.553 8.450 2n.tr. 878.151 816.150 62.001 8.996 3r.tr. 835.591 777.029 58.562 8.622 octubre 281.928 262.217 19.711 2.970 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Autoritat Portuària de Barcelona. Les dels darrers trimestres són provisionals. La trajectòria fortament expansiva registrada pel tràfic portuari de contenidors durant el trienni 2016-2018 ha enllaçat amb una fase expansiva més moderada i lleument contractiva. Descartada la possibilitat de continuar creixent a taxes de dos dígits, es complica la tasca de consolidar en el curt termini la cota dels 3,5 milions de Teus anuals. Un cop superat el quinquenni 2009-2013 marcat per constants oscil•lacions i canvis de signe de les variacions però amb una tendència de fons moderadament contractiva, el tràfic portuari de contenidors ha consolidat un nou període de creixement intens i relativament extens. L’any 2016 es va tancar de manera brillant amb taxes de creixement de dos dígits en tots els segments. Una evolució que, amb l’excepció del tràfic de cabotatge, es va mantenir durant 2017, augmentant significativament la seva intensitat i donant continuïtat a la trajectòria expansiva iniciada a començament de 2014. Una tendència que, moderant la seva intensitat, s’ha mantingut al llarg de 2018 i començament de 2019, fent possible superar àmpliament els màxims anteriors a l’anomenada Gran Recessió. Les xifres més recents apunten a un canvi de cicle com a conseqüència del refredament de l’economia europea i dels fluxos comercials. El fort increment dels darrers anys s’ha de relativitzar pel protagonisme dels contenidors en trànsit i perquè els buits representen aproximadament una cinquena part del tràfic total. És per això que adquireix especial significació l’estancament que darrerament registra el tràfic de contenidors plens sense comptar trànsits. Una evolució que sembla més ajustada al procés de refredament que viu l’economia de l’àrea d’influència del port barceloní. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Port | Tràfic per tipus de producte i per àrees geogràfiques Tràfic per tipus de producte i per àrees geogràfiques Tràfic portuari per tipus de productes Tones Variació (%) Productes gn-oct. 2019 2019/2018* 2018/2017 Gas natural 3.540.777 3,0 3,1 Gasoil, gasolina i fuel 6.947.686 -0,9 8,5 Biocombustibles 1.443.649 119,4 28,3 Resta energia 470.759 12,8 33,7 Siderometal·lúrgics 2.718.627 2,2 5,1 Potasses i altres adobs 659.701 -4,7 3,7 Productes químics 5.356.124 -0,4 9,3 Ciment i clínker 995.430 -6,5 -12,5 Altre material construcció 1.192.487 -11,6 3,0 Cereals i farines 709.057 -6,8 6,0 Fava de soja 1.549.655 20,1 8,6 Pinso i farratges 1.354.869 8,8 11,1 Fruites i verdures 1.737.269 27,7 29,4 Begudes i derivats 815.301 -12,7 7,9 El tràfic de primeres matèries i productes Conserves 294.180 10,0 3,3 siderometal·lúrgics evita una contracció del tràfic portuari de mercaderies durant els primers deu mesos Tabac, cafè i cacau 588.403 -2,1 -2,7 d’enguany. En termes d’origen/destinació, els fluxos Olis i greixos 1.008.292 21,0 -5,1 comercials amb els ports nord-americans i del Carib 6,6 guanyen rellevància en perjudici de la resta, Pesca congelada 434.179 12,9 especialment dels africans i del Pròxim Orient. Resta alimentació 2.849.294 -6,5 24,1 Paper i pasta 2.575.303 0,5 17,6 L’evolució de les 24 categories en què agrupem els productes que han arribat o sortit del port de la ciutat durant els primers Fusta 457.387 11,6 -10,2 deu mesos de 2019 mostra una divisió en dues meitats: dotze Maquinària i recanvis 2.359.637 -3,2 9,0 agregats amb signe positiu i dotze amb negatiu. Un Automòbils i peces 1.760.222 -9,0 16,3 empitjorament notable si es compara amb els quatre signes Resta de mercaderies 4.687.875 -4,2 9,8 negatius i vint de positius de final de 2018. Els materials de 10,6 construcció, les begudes i derivats i els automòbils són els Tares 9.589.050 -0,6 agregats que lideren la contracció mentre que la fruita i 9,5 verdures, la fava de soja i els biocombustibles lideren Total 56.095.212 1,5 l’expansió dels fluxos comercials en el que va d’any. Nota: (*) Variació de l'acumulat anual. Font: Port de Barcelona. Elaboració pròpia. A més dels productes esmentats, s’ha de remarcar també la contundència relativa amb la que creixen els tràfics de productes com ara la fusta i algunes primeres matèries del sector agro-ramader. Amb signe negatiu, l’heterogeni calaix de sastre que agrupa a la resta de mercaderies sense categoria pròpia, acompanya als tres agregats ja citats. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Port | Tràfic per tipus de producte i per àrees geogràfiques Origen/destí del tràfic portuari exterior _______________________ Tones Variació (%) Àrees geogràfiques gn-oct 2019 2019/2018* 2018/2017 França/Itàlia 6.784.341 0,5 3,0 Europa (Atlàntic) 3.433.216 7,7 23,7 Medit.Oriental, mar Negre, Caspi i Pròxim Orient 3.651.244 9,3 4,4 Golf Pèrsic, mar Roig i Aràbic 4.583.665 -18,9 17,9 Sud i sud-est asiàtic 4.656.259 9,0 22,2 Extrem Orient i Japó 5.912.280 -1,8 9,6 Nord d'Àfrica 4.710.241 -12,2 0,4 Resta d'Àfrica 2.760.806 -0,2 -5,8 Amèrica del Nord (Atlàntic) 2.739.542 35,3 16,5 Golf de Mèxic 2.639.696 14,7 47,6 Amèrica Central i Carib 1.454.635 24,0 21,6 Amèrica del Sud (Atlàntic) 2.536.376 -7,0 -1,1 Amèrica del Nord (Pacífic) 815.093 54,3 38,6 Amèrica del Sud (Pacífic) 698.418 -21,0 38,2 Oceania i Illes del Pacífic 145.253 -20,2 12,9 Nota: (*) Variació de l'acumulat anual. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Autoritat Portuària de Barcelona. Pel que fa a les principals àrees d’origen o destinació del tràfic portuari exterior, els ports americans, amb l’excepció dels del sud, protagonitzen els creixements més notables mentre que els ports europeus de la Mediterrània, amb l’excepció dels més llunyans, juntament amb els del Golf Pèrsic, continent africà i els ja esmentats d’Amèrica del Sud, han tancat els primers deu mesos d’enguany amb una retallada significativa del tràfic comercial amb Barcelona. També s’ha de remarcar l’estancament i lleu contracció dels fluxos amb els ports més propers de França i Itàlia i els d’Extrem Orient i Japó, dues àrees d’especial rellevància pel tràfic comercial del port barceloní. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Port | Trànsit de passatgers Trànsit de passatgers Trànsit de passatgers pel port de Barcelona Ferris Creuers Període Total regulars Creuers* en trànsit 2012 3.421.769 1.013.151 1.438.385 970.233 2013 3.628.359 1.028.996 1.501.354 1.098.009 2014 3.459.786 1.095.494 1.222.489 1.141.803 2015 3.708.786 1.167.413 1.365.873 1.175.500 2016 3.957.729 1.274.230 1.550.211 1.133.288 2017 4.138.660 1.425.533 1.440.362 1.272.765 1r.tr. 397.192 171.735 107.694 117.763 2n.tr. 1.179.220 365.972 428.276 384.972 3r.tr. 1.670.474 677.958 597.801 394.715 4t.tr. 891.774 209.868 306.591 375.315 2018 4.493.646 1.451.683 1.666.767 1.375.196 1r.tr. 502.394 202.609 132.958 166.827 2n.tr. 1.285.360 334.035 559.852 391.473 3r.tr. 1.751.845 690.217 621.854 439.774 4t.tr. 954.343 225.118 352.103 377.122 2019 1r.tr. 516.539 212.821 130.200 173.518 2n.tr. 1.349.744 376.739 556.080 416.925 3r.tr. 1.840.171 684.156 711.469 444.546 octubre 456.488 84.688 199.604 172.196 Nota: (*) Origen/final al port de Barcelona. Les dades dels darrers trimestres són provisionals.Font. Port de Barcelona. Elaboració pròpia. oct. 2019/ gn-oct. 2019/ 2018/ 2017/ Variació (%) oct. 2018 gn-oct. 2018 2017 2016 Total -9,7 2,9 8,6 4,6 Ferris regulars -2,7 3,4 1,8 11,9 Creuers -9,7 4,0 15,7 -7,1 Creuers en trànsit -12,8 1,0 8,0 12,3 L’augment del turisme de creuers durant l’estiu permet mantenir la trajectòria lleument alcista del nombre de passatgers pel port. Encara que 2019 es tancarà en positiu, sembla que comença un període de consolidació després de l’expansió del trienni 2016- 2018. Com ja es preveia, l’evolució dels cinc mesos amb més activitat turística a la ciutat ha compensat àmpliament el fluix resultat del primer terç de l’any i del darrer trimestre de 2019 com avancen els resultats d’octubre. Això ha permès passar d’una lleu contracció interanual del 3,5% dels primers quatre mesos a un creixement del 2,9% de l’acumulat anual. Aquesta combinació de resultats sembla assegurar un tancament d’any en positiu tot i que amb un creixement molt més temperat que el de 2018. Segons el detall de les dades disponibles, el segment més dinàmic en el que va d’any és els dels ferris de línia regular que uneixen Barcelona amb diversos ports italians. En el segment dels creuers, els que tenen sortida/arribada al port barceloní s’imposen per ben poc als creuers en trànsit. A banda d’aquestes qüestions de detall, potser el més rellevant és el pas enrere que fa el procés de desestacionalització d’aquest segment de l’activitat turística. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Aeroport Aeroport de Barcelona La dinàmica expansiva del trànsit internacional a la que també s’hi ha afegit el trànsit interior tot i que amb menys intensitat, explica el fort creixement del tràfic aeroportuari al llarg de 2018. Un augment lligat a una conjuntura econòmica favorable malgrat l’encariment del petroli i gràcies a la disponibilitat de finançament a un cost excepcionalment baix. La notable represa de la demanda durant el trienni 2014-2016, que va reflotar les xifres de passatgers per via aèria després de l’estancament d’un any abans, s’ha mantingut durant el bienni següent. El mateix ha passat amb la tendència lleument expansiva del nombre d’operacions i amb la més accentuada de la mercaderia transportada, que a final d’any ha començat a flaquejar, especialment el tràfic interior. Els fluxos internacionals han continuat liderant aquest creixement, injectant viatgers tant de dins com de fora de la UE. L’important mercat rus –molt afectat per les sancions econòmiques i la depreciació del ruble- s’ha començat a recuperat. Pel que fa al trànsit interior, s’ha de remarcar la represa de la línia BCN-MDD després d’un quinquenni d’estancament i també la trajectòria expansiva de la resta, que ha acumulat un augment del trenta per cent en el darrer trienni. Dades i anàlisi  Aeroport  Evolució del trànsit de passatgers, operacions i càrrega  Trànsit de passatgers per origen i destinació  Trànsit dels aeroports espanyols Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Aeroport | Evolució del trànsit de passatgers, operacions i càrrega Evolució del trànsit de passatgers, operacions i càrrega Trànsit de passatgers, tràfic de mercaderies i operacions per l'aeroport de Barcelona Passatgers (milers) Mercaderies (tones) Avions Interior Internacional Interna- Interna- 1 1 1 Període Total BCN-MDD Resta UE Resta Total Interior cional Total Interior cional 2012 35.145 2.561 8.890 17.823 5.817 96.520 8.845 87.675 290.004 98.943 188.549 2013 35.211 2.206 7.966 18.435 6.569 100.297 6.383 93.915 276.496 82.711 191.075 2014 37.559 2.159 8.114 20.365 6.880 102.693 5.497 97.196 283.850 81.207 199.757 2015 39.711 2.198 8.401 22.170 6.908 117.219 5.262 111.958 288.878 79.403 206.471 2016 44.155 2.329 9.476 24.506 7.810 135.689 6.539 129.150 307.864 84.362 220.293 2017 47.285 2.343 10.369 25.682 8.845 156.105 6.986 149.119 323.539 90.432 230.031 1r.tr. 9.072 577 2.076 4.945 1.466 34.683 1.628 33.055 65.230 19.850 44.681 2n.tr. 13.025 637 2.808 7.266 2.307 37.315 1.731 35.584 88.294 23.981 63.443 3r.tr. 14.623 521 3.077 7.838 3.171 40.961 1.752 39.209 94.207 24.642 68.602 4t.tr. 10.563 608 2.407 5.632 1.902 43.146 1.876 41.271 75.808 21.959 53.305 2018 50.172 2.468 10.969 26.827 9.841 172.940 7.379 165.561 335.651 93.450 239.504 1r.tr. 9.927 619 2.283 5.241 1.772 38.182 1.988 36.193 69.548 20.728 48.293 2n.tr. 13.601 667 2.940 7.399 2.583 42.986 1.806 41.180 90.579 24.766 64.986 3r.tr. 15.159 528 3.185 8.078 3.348 44.122 1.751 42.371 96.264 24.987 70.550 4t.tr. 11.485 653 2.561 6.108 2.143 47.651 1.834 45.816 79.260 22.969 55.675 2019 1r.tr. 10.511 635 2.403 5.552 1.913 41.607 1.348 40.259 72.663 21.770 50.346 2n.tr. 14.310 679 3.069 7.723 2.829 42.072 1.587 40.486 93.004 24.970 67.255 3r.tr. 15.878 576 3.344 8.337 3.605 44.876 1.499 43.376 98.016 25.414 71.777 oct-nv. 8.320 472 1.793 4.429 1.620 33.419 1.107 32.113 55.724 15.996 39.363 1. El total comptabilitza tot tipus de tràfic, no només el comercial. Les dades dels darrers dotze mesos són provisionals. Font: Aeroport de Barcelona, Aena i elaboració pròpia. __________ Passatgers Mercaderies Avions Variació Interior Internacional Interna- Interna- Total Total Interior Total Interior (%) BCN/MDD Resta UE Resta cional cional oct-nv. 2019/oct-nv. 2018 4,2 6,1 2,0 3,7 8,0 1,6 -9,9 1,4 2,5 1,8 3,1 3r.tr.2019/ 3r.tr.2018 4,7 9,1 5,0 3,2 7,8 1,7 -14,7 2,4 1,8 1,7 4,3 1r.sm.2019/ 1r.sm.2018 5,5 2,2 4,8 5,0 8,9 3,1 -22,6 4,4 3,5 2,7 3,8 2018/2017 6,1 5,3 5,8 4,5 11,3 10,8 5,6 11,0 3,7 3,3 4,1 2017/2016 7,1 0,6 9,4 4,8 13,3 15,0 6,8 15,5 5,1 7,2 4,4 L’aeroport de Barcelona tancarà 2019 assolint nous màxims representen gairebé el dotze per cent del total de històrics de passatgers i de vols internacionals alhora que passatgers i que enguany acabarà transportant a mes de consolida els volums assolits en el tràfic de mercaderies, sis milions de viatgers. La resta del trànsit internacional igualment en valors màxims, enmig de les guerres comercials i el mostra també un perfil expansiu però molt menys intens, refredament de l’activitat econòmica. especialment a l’àmbit de la UE, que concentra més de la meitat del trànsit aeroportuari de passatgers. Pel que fa al Els 3,67 milions de passatgers del novembre permeten superar els trànsit interior, la línia Barcelona-Madrid presenta uns 52,5 milions de passatgers/any i mantenir el creixement per sobre del resultats més positius que la resta. Però el repunt dels cinc per cent, en la línia de l’augment registrat durant el darrer bienni. mesos d’estiu i principi de tardor està perdent intensitat. El La continguda evolució de les xifres d’octubre, deguda a alteracions potencial de creixement del trajecte que uneix les dues de l’ordre públic alienes a l’activitat aeroportuària, s’ha vist capitals es veu condicionat per la competència de l’AVE i, compensada pel recuperat dinamisme del novembre. Així, l’evolució del darrer bimestre s’ajusta a la trajectòria expansiva del transit de passatgers per l’aeroport de la capital. Amb independència de quina sigui l’evolució del desembre, es pot avançar que 2019 es tancarà com el sisè any consecutiu de creixement del tràfic aeri a l’aeroport de Barcelona després de l’estancament de 2013. Una trajectòria que en només sis anys ha acumulat un augment del 50% del nombre de passatgers i que després d’assolir l’etapa de creixement més intens en termes relatius durant el bienni 2016-2017, segueix una trajectòria alcista que es va alentint de manera molt gradual. Un perfil tant expansiu com el descrit confirma que Barcelona s’ha consolidat com una ciutat global, atractiva tant pels viatgers per motius professionals com pels turistes. Dels diferents segments que composen el trànsit de passatgers per l’aeroport el més dinàmic, amb un creixement interanual de l’ordre del quinze per cent, continua sent el dels vols intercontinentals, que ja Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Aeroport | Evolució del trànsit de passatgers, operacions i càrrega fins a cert punt, per l’augment de les connexions intercontinentals de l’aeroport barceloní. Aquesta evolució expansiva i sostinguda en el temps del nombre de viatgers ha estat possible gràcies a un augment igualment significatiu del nombre d’operacions d’enlairament i aterratge. Una evolució que comença a flaquejar. Sense menysprear l’esforç del limitat segment del tràfic interior, cal remarcar el paper del tràfic internacional que, amb molt més potencial de creixement, continua assolint successius màxims històrics. Pel que fa al tràfic de mercaderies i després d’un quadrienni 2015- 2018 d’expansió accelerada que ha permès superar àmpliament els màxims d’abans de la darrera crisi, els volums transportats en el que va de 2019 posen de manifest un dinamisme molt més temperat, gairebé anecdòtic, sostingut pel tràfic internacional. A més de la contracció del tràfic amb la resta de la UE, cal remarcar la notable davallada que ha patit el tràfic intern de mercaderies. Tot apunta a un impacte amplificat de la moderació del creixement econòmic tant a Espanya com al conjunt de la UE que s’ha fet notar, en primera instància, en els fluxos comercials. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Aeroport | Trànsit de passatgers per origen i destinació Trànsit de passatgers per origen i destinació Passatgers per l'aeroport de Barcelona segons país i aeroport d'origen o destinació dels vols (2018) Passatgers % % sobre el Passatgers % % sobre el País Aeroport (milers) anual total (milers) anual total Espanya 13.453 5,7 26,8 Madrid/Barajas 2.469 5,3 4,9 Regne Unit 4.905 -1,6 9,8 Palma de Mallorca 2.040 4,7 4,1 Itàlia 4.557 7,8 9,1 Londres/Gatwick 1.557 6,6 3,1 Alemanya 3.838 -1,2 7,6 Amsterdam/Schiphol 1.420 4,1 2,8 França 3.820 2,3 7,6 Roma/Fiumicino 1.333 8,7 2,7 París/Charles de -0,6 3,4 -1,3 2,6 Holanda 1.690 Gaulle 1.283 Suïssa 1.667 2,0 3,3 París/Orly 1.213 4,2 2,4 Estats Units 1.605 33,9 3,2 Eivissa 1.178 11,0 2,3 Frankfurt 15,8 3,0 8,4 2,0 Portugal 1.524 Internacional 1.016 Federació Russa 1.174 8,0 2,3 Sevilla 979 7,7 2,0 Bèlgica 1.117 3,9 2,2 Brussel·les 945 1,9 1,9 Marroc 699 8,2 1,4 Lisboa 895 6,9 1,8 Irlanda 614 2,2 1,2 Munich 865 3,3 1,7 Turquia 604 4,3 1,2 Milan/Malpensa 820 8,0 1,6 EAU 556 0,9 1,1 Menorca 808 7,2 1,6 Polònia 551 15,0 1,1 Màlaga 786 13,6 1,6 Dinamarca 530 -2,8 1,1 Londres/Heathrow 764 11,5 1,5 Suècia 511 -8,1 1,0 Zurich 663 2,0 1,3 Romania 477 8,9 1,0 Ginebra 644 0,9 1,3 Resta de països 6.280 17,6 12,5 Resta aeroports 28.494 6,4 56,8 Total 50.172 6,1 100,0 Total 50.172 6,1 100,0 L’augment del trànsit de passatgers per l’aeroport durant Anant al detall dels resultats de 2018, dels deu països –sense 2018 ha seguit l’estela d’un any abans i s’ha recolzat comptar Espanya- amb un pes relatiu del trànsit de bàsicament en augments extraordinaris dels fluxos de passatgers a l’aeroport de Barcelona per sobre del dos per països que ocupen una segona posició com a cent, quatre superen àmpliament el volum de passatgers d’un emissors/receptors de viatgers. any abans. Es redueixen lleument els fluxos amb el Regne Unit, Alemanya i Holanda. A l’altre extrem, guanyant quota de La tendència fortament expansiva que ha registrat el trànsit de mercat amb taxes de creixement de dos dígits, apareixen, per passatgers durant el darrer trienni ha requerit, a més del fort raons diverses, els Estats Units i Portugal. També mostren impuls del trànsit internacional, el revifament del domèstic. una taxa de creixement vigorosa Itàlia i la Federació Russa. Enrere queda la contracció d’aquest segment del tràfic aeri, Fora del grup dels principals països emissors/receptors, imputable tant a la crisi com a la competència de l’AVE, esmentar el fort creixement del Marroc, Polònia i Romania i el especialment en el trajecte entre Barcelona i Madrid. El tomb que retrocés de Suècia i Dinamarca. els darrers anys ha fet la conjuntura econòmica i el mercat laboral espanyol juntament amb la rebaixa de les tarifes aèries derivada de l’augment de l’oferta de vols i destinacions, a més de l’interès que desperta Barcelona com a destinació turística també a la resta d’Espanya, explica que el tràfic interior hagi tancat els darrers tres anys registrant taxes de creixement similars o més elevades en termes relatius que les del tràfic amb la resta de països comunitaris. Els fluxos de viatgers amb la resta d’aeroports de la UE, que encara suposen més de la meitat del tràfic total de l’aeroport de Barcelona, han augmentat a un ritme del 4,5% durant el darrer any. Una variació sensiblement més baixa que el deu per cent de mitjana anual del quadrienni anterior. És un segment que ja ha assolit un pes relatiu rellevant sobre el total i que el seu marge de creixement, a mesura que s’esvaeixin els factors extraordinaris que l’han afavorit, sembla relativament reduït. A mesura què els viatgers han interioritzat l’amenaça terrorista com un risc latent en un nombre creixent de destinacions, Barcelona i Catalunya han perdut una part dels avantatges que aquests darrers anys les havien convertit en destinacions turístiques especialment atractives per la resta d’europeus. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Aeroport | Trànsit dels aeroports espanyols Trànsit dels aeroports espanyols Trànsit de passatgers, tràfic de mercaderies i operacions als principals aeroports espanyols (2018) _____________________ Passatgers Mercaderies Avions Variació Internac./ Regular/ Variació Variació Aeroports Total interanual total total Total interanual Total interanual (milers) (%) (%) (%) (tones) (%) (%) Madrid Barajas 57.891 8,4 72,4 99,2 518.859 9,9 409.832 5,7 Barcelona 50.172 6,1 73,2 98,9 172.940 10,8 335.651 3,7 Palma de Mallorca 29.082 4,0 75,9 91,1 10.018 -1,7 220.329 5,5 Màlaga 19.022 2,1 85,5 97,0 2.768 -3,4 141.313 3,0 Alacant 13.981 2,0 88,9 96,8 4.014 -25,2 96.734 1,5 Gran Canària 13.573 3,7 58,2 84,2 19.166 5,8 131.030 10,5 Tenerife Sud 11.042 -1,8 90,9 83,5 2.483 -11,2 69.910 0,1 Eivissa 8.104 2,5 59,5 92,5 1.617 -7,4 76.995 1,7 València 7.770 15,2 73,3 99,2 14.500 10,5 75.834 11,5 Lanzarote 7.327 -0,8 70,4 87,3 1.607 -11,9 60.955 2,5 Sevilla 6.380 24,9 50,1 99,1 12.562 17,2 57.909 19,0 Fuerteventura 6.119 1,2 74,3 88,2 874 -7,7 51.541 6,9 Tenerife Nord 5.494 16,7 1,4 99,1 12.670 -4,3 73.222 19,8 Bilbao 5.469 10,0 42,6 98,8 1.216 -37,8 49.966 6,3 Santiago 3.443 0,2 50,0 83,2 1.222 -11,1 31.370 3,6 Total Espanya 263.753 5,8 68,6 95,3 1.010.873 9,9 2.300.189 5,8 El sistema aeroportuari espanyol ha tancat 2018 amb 2,3 milions d’operacions d’enlairament i aterratge i donant servei a 264 milions de viatgers, un 5,8% més que un any abans. El fort creixement que ha registrat el sistema aeroportuari espanyol durant els darrers dos anys dóna continuïtat al canvi de tendència encetat a mitjans de la dècada. Una tendència expansiva generalitzada a la major part dels quinze primers aeroports per nombre de passatgers. El creixement més intens en termes absoluts el protagonitzen els dos aeroports més importants del país, els de Madrid i Barcelona, que en conjunt acaparen la meitat de l’augment total del sistema aeroportuari. Els increments més intensos en termes relatius corresponen a aeroports mitjans com ara València, Sevilla i Tenerife Nord. El nombre d’operacions d’enlairament i aterratge continua “remuntant el vol” amb un ampli ventall d’intensitats que van des de l’estancament de Tenerife Sud a creixements de gairebé el vint per cent de Sevilla i Tenerife Nord. La millora de la conjuntura econòmica i la possibilitat d’accedir a finançament en condicions excepcionals han esperonat la demanda i han contribuït a reforçar algunes rutes internes i obrir-ne de noves. Pel que fa al tràfic de mercaderia, l’augment del total no implica una variació en el mateix sentit a la major part dels aeroports. Amb l’excepció de Madrid i Barcelona, que en conjunt acaparen més de dues terceres parts del tràfic total de mercaderies per via aèria a Espanya, s’observen més variacions negatives que positives. La majoria, poc rellevants en termes absoluts. Ressenyar que en aquest llistat no hi figuren els aeroports de Saragossa i Vitòria, que si bé canalitzen pocs passatgers, ocupen la tercera i quarta posició en l’apartat del tràfic de mercaderies. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Inici | Transports i comunicacions | Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana Els màxims històrics assolits fan difícil que el transport públic metropolità pugui continuar creixent al ritme del darrer lustre si el context econòmic empitjora. Tampoc hi ajuda la competència derivada de la proliferació de mitjans de transport alternatius. Les xifres constaten que 2018 ha estat el cinquè any de recuperació sostinguda i general del nombre d’usuaris del transport públic metropolità. Una recuperació basada en la mobilitat obligada generada per l’augment de l’ocupació que ha propiciat la darrera fase expansiva de la conjuntura econòmica i en l’augment del nombre de visitants que han fet estada a Barcelona. També hi ha contribuït l’ampliació i millora de l’oferta de serveis de transport. De cara a 2019, les expectatives apunten a una expansió més discreta, amb tendència a l’estancament en alguns segments. Dades i anàlisi  Transport públic urbà i rodalia Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Transport públic urbà i rodalia Transport públic urbà i rodalia Transport públic urbà (milers de viatgers) Transport públic de rodalia (milers de viatgers) FGC Renfe Xarxa Xarxa FGC Període Total Línia Metro Metro Autobusos Servei urbà Període Total Total Llobr/Anoia Vallès Total 2012 594.430 373.505 173.965 23.299 2012 157.577 51.659 21.285 30.374 105.918 2013 594.198 369.937 176,706 23.961 2013 156.588 51.500 20.879 30.621 105.088 2014 603.288 375.722 178.346 24.727 2014 157.607 52.456 21.253 31.203 105.151 2015 618.002 385.002 182.255 25.355 2015 160.755 54.294 21.742 32.552 106.460 2016 623.595 381.486 190.100 25.129 2016 164.501 56.301 21.759 34.543 108.200 2017 640.473 390.396 196.972 25.145 2017 172.918 59.203 22.362 36.841 113.515 1r.tr. 165.107 100.942 50.209 6.896 1r.tr. 43.401 15.616 5.841 9.775 27.785 2n.tr. 168.555 102.232 52.288 6.615 2n.tr. 44.953 15.083 5.768 9.314 29.870 3r.tr. 144.774 88.548 44.724 5.092 3r.tr. 39.815 12.425 4.987 7.437 27.390 4t.tr. 162.037 98.674 49.751 6.542 4t.tr. 44.749 16.079 5.765 10.314 28.470 2018 664.760 407.514 202.913 25.247 2018 178.016 61.955 23.100 38.855 116.061 1r.tr. 164.654 100.903 49.929 6.619 1r.tr. 43.749 16.124 5.883 10.242 27.625 2n.tr. 175.926 107.396 54.040 6.828 2n.tr. 47.120 16.550 6.105 10.445 30.570 3r.tr. 149.782 92.611 45.734 5.093 3r.tr. 40.764 12.397 5.097 7.300 28.367 4t.tr. 174.399 106.604 53.210 6.708 4t.tr. 46.383 16.884 6.015 10.869 29.499 2019 2019 1r.tr. 174.324 106.147 53.623 6.882 1r.tr. 46.929 17.239 6.285 10.955 29.690 2n.tr. 175.259 105.915 55.019 6.723 2n.tr. 47.380 16.552 6.264 10.289 30.828 3r.tr. 150.270 89.813 48.723 5.136 3r.tr. 42.742 13.579 5.562 8.017 29.163 Nota. El Total inclou els viatges en tramvia. Nota. Línia Llobregat-Anoia: Bcn-Igualada/Manresa; Metro Vallès: Bcn-Terr./Sab. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Transport de Bcn, FGC i ATM. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de FGC i de Renfe. Variació (%) Total Urbà Metro Autobús FGC Variació (%) Total FGC Renfe 3r.tr.19/3r.tr.18 0,3 -3,0 6,5 0,8 3r.tr.19/3r.tr.18 4,9 9,5 2,8 1r.sm.19/1r.sm.18 2,6 1,8 4,5 1,2 1r.sm.19/1r.sm.18 3,8 3,4 4,0 2018/2017 3,8 4,4 3,0 0,4 2018/2017 2,9 4,6 2,2 2017/2016 2,7 2,3 3,6 0,1 2017/2016 5,1 5,2 5,1 L’ús del transport públic urbà modera el seu ritme de creixement després d’un bienni de notable expansió. Una contenció imputable tant a un refredament de la demanda com a una retallada temporal de l’oferta. L’agregat de l’anomenat transport públic urbà de Barcelona – metro, autobusos urbans, servei urbà dels FGC i tramvia- ha tancat els primers nou mesos de 2019 comptabilitzant uns 500 milions de viatges, un 1,9% més que un any abans. Un resultat que s’ha de valorar com a relativament satisfactori si es té en compta els diversos dies de vaga (general i del metro) i el llarg període de tall del servei que ha patit una part de la línia 1 per obres a la infraestructura. Això explica que la xarxa d’autobusos hagi registrat una evolució molt més expansiva que el Metro i FGC. A l’àmbit metropolità, el transport públic ferroviari ha tancat els primers nou mesos d’enguany creixent un 4,1%. Una trajectòria fortament expansiva recolzada tant en l’augment sostingut del nombre d’usuaris dels FGC com en els de Renfe. L’ampliació de l’oferta de serveis a l’anomenat Metro del Vallès ha estat determinant en aquesta evolució. La congestió de les vies d’accés a la ciutat en vehicle privat, directament relacionada amb l’evolució de l’activitat econòmica i del mercat de treball, també afavoreix un major ús del transport públic. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos Turisme, fires i congressos L’activitat turística, igual que la de fires i congressos, és un dels grans sectors d’activitat econòmica i generació de rendes a la ciutat. Barcelona es posiciona actualment com un dels centres turístics més destacats d’Europa, tant pel volum de la seva capacitat d’allotjament com pel flux de viatgers i pernoctacions realitzades en els seus establiments hotelers. El turisme d’oci, juntament amb el de negocis i congressos, esdevenen motors importants de l’activitat del sector terciari de la ciutat. Dades i anàlisi  Activitat turística  Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona  Oferta i pernoctacions segons categoria hotelera  Turistes segons procedència  Creuers  Perfil dels turistes  Fira de Barcelona  Fira de Barcelona  Congressos  Congressos i convencions celebrats a Barcelona  Distribució per sectors, àmbit, dimensió i origen Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Activitat turística Activitat turística L’activitat turística va tancar l’any 2018 amb xifres rècord i durant el primer semestre de 2019 continua amb mostrant una evolució positiva. Durant l’any 2018, les xifres de pernoctacions hoteleres i de visitants tornen a mostrar una trajectòria de creixement similar a les dels anys anteriors a 2017. S’assoleixen xifres històriques, però els nivells d’ocupació es mantenen i l’estada mitjana hotelera es situa per sota de la d’anys enrere. El sector turístic ha tingut durant tot l’any una evolució positiva gràcies a l’impuls dels visitants estrangers, en detriment de la demanda generada pel mercat espanyol. El 2019 va començar també amb xifres força positives pel que fa a visitants i pernoctacions, que van tancar el primer semestre de l’any amb creixements de prop del 7% i 8%, respectivament. El nombre de creueristes que arriben a la ciutat també es mantenen un 2% per sobre de l'any anterior, amb creixements més moderats després de l’erràtic comportament del primer quadrimestre de l’any. Dades i anàlisi  Activitat turística  Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona  Oferta i pernoctacions segons categoria hotelera  Turistes segons procedència  Creuers  Perfil dels turistes Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Activitat turística | Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona Estada Període Pernoctacions Turistes (1) mitjana (2) persones i que podrien haver compensat l'ajust del turisme vacacional. 2010 15.095.875 6.396.500 2,36 2011 16.146.596 6.827.658 2,36 Per tant, s'haurà d'estar atent els propers dos mesos que 2012 16.184.169 6.555.652 2,47 resten per finalitzar l'any per valorar les afectacions tant de la 2013 16.630.808 6.563.284 2,53 crisi del turisme britànic, com dels últims esdeveniments polí- 2014 17.535.214 6.728.640 2,61 tics i socials viscuts a la ciutat. 2015 18.537.358 7.090.246 2,61 Amb dades acumulades dels deu primers mesos de l'any, els turistes allotjats a la ciutat procedents de la resta del món es 2016 19.590.241 7.484.276 2,62 mantenen al capdavant (42,5%), en detriment dels visitants 1r.tr. 3.929.948 1.528.772 2,57 espanyols (16,2%), que continuen en tendència descendent, 2n.tr. 5.212.758 2.039.005 2,56 mentre que els originaris de la resta de la UE segueixen 3r.tr. 5.935.745 2.151.072 2,76 estables (41,3%). 4t.tr. 4.511.790 1.765.427 2,56 Per nacionalitats, els estatunidencs continuen liderant el rànquing, amb més de 880.000 visitants i amb un creixement 2017 19.688.076 7.656.747 2,57 molt dinàmic (+17,4%), seguits dels britànics, que superen els 1r.tr. 4.202.610 1.682.227 2,50 600.000, dels francesos amb 560.000 visitants i dels italians, 2n.tr. 5.551.311 2.144.254 2,59 amb més de 430.000. Destaquen també a la cinquena posició 3r.tr. 5.832.895 2.150.200 2,71 els alemanys, amb un increment del 12%. Els turistes 4t.tr. 4.101.260 1.680.066 2,44 procedents del sud-est asiàtic mantenen una evolució positiva (Xina +31%, Japó +40% i Corea del Sud +46%), a 2018 20.201.770 8.039.206 2,51 l'igual que els turistes procedents dels països de l’est 1r.tr. 4.160.119 1.694.325 2,46 d’Europa (Romania, Ucraïna, Hongria), amb registres entre el 2n.tr. 5.410.069 2.186.071 2,47 20% i el 30%, Mèxic (+22%) i Canadà (+18,4%). 3r.tr. 5.903.494 2.231.812 2,65 4t.tr. 4.728.088 1.926.998 2,45 2019 1r.tr. 4.506.996 1.818.652 2,48 2n.tr. 5.808.505 2.330.206 2,49 3r.tr. 6.187.870 2.321.777 2,67 oct-19 1.880.634 780.235 2,41 (1) S'entén per turistes els visitants que almenys pernocten una nit a un hotel de Barcelona, amb independència del motiu de la seva estada. (2) Dades expressades en nits. Font : Gremi d'Hotels de Barcelona per a Turisme de Barcelona i elaboració pròpia. Variació (%) Pernoctacions Turistes 1r.tr.2019/1r.tr.2018 8,3 7,3 2n.tr.2019/2n.tr.2019 7,4 6,6 3r.tr.2019/3r.tr.2020 4,8 4,0 2018/ 2017 2,6 5,0 2017/ 2016 0,5 2,3 2016/ 2015 5,7 5,6 Continua l’evolució positiva de l’activitat hotelera durant el mes d’octubre que tanca amb un creixement del 5,2% Malgrat els temors dels empresaris del sector d'una reducció del nombre de turistes allotjats als hotels de Barcelona (per la crisi del turisme britànic i per la tensa situació social viscuda a la ciutat), el mes d'octubre ha mantingut un bon ritme de creixement (+5,2%) que deixa la xifra acumulada anual en més de 7,25 milions de visitants, un 5,8% per sobre de l'any anterior. Aquest resultat ha vingut de nou de la ma dels turistes estrangers (+7,6%), que compensen amb escreix la davallada dels procedents d'Espanya (-6,7%). L'increment de les pernoctacions ha estat menys intensa (+3,2%) pel menor nombre de dies d'estada per persona. Aquestes dades positives, però, s'han d'analitzar amb cautela, ja que el mes d'octubre es van celebrar tres congressos mèdics a la ciutat. que van reunir més de 50.000 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Activitat turística | Oferta i pernoctacions segons categoria hotelera Oferta i pernoctacions segons categoria hotelera Activitat hotelera segons categoria Ocupació Estada Nombre de Nombre habitacions mitjana Categoria pernoctacions de turistes (%) (nits) 1r.tr. 2018 H 5* 400.662 163.477 --- 2,45 H 4* 2.022.531 825.517 --- 2,45 H 3* 1.006.929 407.278 --- 2,47 H 2* i H1* 403.424 159.711 --- 2,53 To tal 3.833.546 1.555.983 68,22 2,46 2n.tr. 2018 H 5* 549.612 221.725 --- 2,48 H 4* 2.667.084 1.083.280 --- 2,46 H 3* 1.225.901 493.683 --- 2,48 H 2* i H1* 547.024 202.862 --- 2,70 To tal 4.989.621 2.001.550 87,77 2,49 El nombre de pernoctacions hoteleres durant el 2018 ha 3r.tr. 2018 augmentat prop del 3% respecte l’any anterior, encara que ha anat acompanyada d’una lleugera reducció de H 5* 598.837 225.470 --- 2,66 l’estada mitjana. Malgrat l’augment de l’oferta hotelera, H 4* 3.031.221 1.102.594 --- 2,75 les taxes d’ocupació estimades s’han mantingut H 3* 1.275.173 502.964 --- 2,54 estables. H 2* i H1* 571.476 210.152 --- 2,72 Segons les darreres dades disponibles, corresponents a Total 5.476.707 2.041.180 87,02 2,68 final de 2018, l’oferta hotelera de Barcelona s’acosta a les 74.400 places, un 2,4% superiors a les de 2017. D’aquest 4t.tr. 2018 total, gairebé el 70% corresponen a establiments de quatre H 5* 451.556 185.287 --- 2,44 o més estrelles. Durant els darrers deu anys (2008-2018) – H 4* 2.339.491 952.213 --- 2,46 un període que inclou anys de dura recessió i posterior H 3* 1.063.285 440.908 --- 2,41 reactivació de l’activitat econòmica- aquesta oferta ha H 2* i H1* 496.714 188.947 --- 2,63 crescut prop d’un 40%. D’altra banda, les places dels hotels de menys categoria (1 i 2 estrelles) també han augmentat notablement durant la darrera dècada (+37%), destacant Total 4.351.046 1.767.355 74,51 2,46 l’important increment de places d’hotels d’una estrella durant el 2018 (+24%). L’augment del nombre de pernoctacions juntament amb el de l’oferta, han mantingut estables les taxes d’ocupació hotelera, que es situen en conjunt en un 78,6%. . Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Activitat turística | Turistes segons procedència Turistes segons procedència Turistes als hotels segons lloc de procedència 2018 var (%) L’atractiu de Barcelona com a destinació turística dels 2018/ visitants estrangers, es veu reforçat per l’augment de nombre en % 2017 les connexions intercontinentals directes des de Espanya l’aeroport de la ciutat. Tot plegat contribueix a explicar 1.501.500 18,7 -2,4 el fort increment en termes relatius del nombre de Unió Europea 3.382.210 42,0 5,3 visitants no europeus que el darrer any han fet estada Alemanya 425.135 5,3 0,8 als hotels de la ciutat. Àustria 64.615 0,8 5,5 Un dels aspectes que caracteritzen l’evolució dels creixents Bèlgica 131.190 1,6 1,1 fluxos turístics que ha rebut la ciutat en la darrera dècada és la presència cada cop més nombrosa de visitants Bulgària 12.555 0,2 25,1 estrangers, tants en termes absoluts com relatius, passant Dinamarca 72.365 0,9 -5,9 de representar el 69% del total de visitants l’any 2009, fins a més del 80% amb el que s’ha tancat el 2018. Barcelona ha Finlàndia 48.808 0,6 -2,4 aconseguit situar-se en una posició molt destacada en les França 654.378 8,1 7,3 grans lligues internacionals de turisme urbà, tant a nivell de Grècia 37.849 0,5 15,9 cultura, lleure i vacances com de fires i congressos. Hongria 24.689 0,3 32,7 A més, els viatgers de fora de la UE són els que presenten Irlanda 70.943 0,9 4,5 un major dinamisme durant els últims anys, davant de la més moderada evolució dels visitants procedents de la UE. Itàlia 509.468 6,3 11,3 Els turistes originaris dels Estats Units segueixen mostrant Luxemburg 7.187 0,1 15,7 una bona evolució, essent el col·lectiu més nombrós (més de 850 mil l’any 2018) , seguit del Regne Unit, França i Països Baixos 192.410 2,4 3,7 Itàlia. Els viatgers russos segueixen a l'alça després d'un Polònia 71.427 0,9 8,9 període d'evolució negativa, amb un creixement del 15,7% Portugal 110.052 1,4 12,5 respecte l’any anterior. L'augment de connexions amb països de l'Orient Mitjà i del sud-est asiàtic afavoreix els Regne Unit 679.299 8,4 3,3 fluxos de viatgers d’aquestes procedències, principalment República Txeca 27.187 0,3 18,7 de la Xina (+14%, 146.000 visitants), que entra al grup dels Romania 39.071 0,5 18,8 deu principals mercats turístics, i Corea del Sud (+35%). A banda d’aquests països però encara dins de la UE, durant Suècia 113.432 1,4 -7,0 el darrer any han destacat els augments en termes relatius Resta Unió Europea 90.150 1,1 7,6 d’Hongria, Bulgària, República Txeca i Romania. Resta d'Europa 539.027 6,7 5,1 La nota negativa del 2018 l’han aportat els visitants Amèrica 1.458.313 18,1 13,1 procedents dels països nòrdics (Dinamarca, Finlàndia i Noruega) que ha disminuït un 5,6% respecte l’any anterior. Estats Units 849.036 10,6 16,8 Resta d'Amèrica 609.277 7,6 8,4 Japó 149.540 1,9 -6,7 Xina 144.525 1,8 12,8 Països africans 119.312 1,5 -9,4 Resta del món 751.215 9,3 9,5 Total 8.045.642 100,0 5,1 Font: Elaboració pròpia a partir de l'explotació del Departament d'Estadística de l'Enquesta d'Ocupació Hotelera de l'INE. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Activitat turística | Creuers Creuers Passatgers de creuers Passatgers Passatgers Passatgers Període Total embarcats desembarcats en trànsit 2011 2.658.691 757.883 744.739 1.156.069 2012 2.408.618 721.933 716.452 970.233 2013 2.599.363 754.069 747.285 1.098.009 2014 2.364.292 615.377 607.112 1.141.803 2015 2.540.302 684.907 678.847 1.176.548 2016 2.683.499 776.610 773.601 1.133.288 1r.tr. 256.817 68.190 68.878 119.749 2n.tr. 759.428 216.857 222.320 320.251 3r.tr. 1.050.110 340.921 338.048 371.141 4t.tr. 617.144 150.642 144.355 322.147 El resultat de l'octubre ha estat influenciat, en part, pels 2017 2.713.127 720.507 719.855 1.272.765 esdeveniments polítics i socials que es van produir a la ciutat durant la tercera setmana, que van provocar que 1r.tr. 225.457 53.922 53.772 117.763 alguns creuers anul·lessin l'escala prevista a Barcelona i 2n.tr. 813.248 217.650 210.626 384.972 atraquessin al port de València. 3r.tr. 992.516 297.158 300.643 394.715 No obstant això, la dada acumulada dels deu primers 4t.tr. 681.906 151.777 154.814 375.315 mesos de l'any encara es manté un 2,7% per sobre de la de 2018. La reducció de creueristes de l'octubre ha estat 2018 3.042.219 834.988 831.779 1.375.452 produïda tant pels passatgers que embarquen i desembarquen a la ciutat (-12,0%), com pels passatgers 1r.tr. 299.785 68.047 64.911 166.827 en trànsit (-10,3%). 2n.tr. 951.325 282.989 276.993 391.343 D'altra banda, els usuaris de ferris de línies regulars amb 3r.tr. 1.061.628 304.728 311.428 445.472 Balears, el Nord d'Àfrica i Itàlia, presenten també una 4t.tr. 729.481 179.224 178.447 371.810 dada negativa (-2,9%), tot i que la dada acumulada encara es troba un 3,4% per sobre de la de l'any anterior. 2019 1r.tr. 304.950 64.904 65.296 174.750 2n.tr. 971.773 284.055 272.025 415.693 3r.tr. 1.156.013 349.969 361.500 444.544 oct-19 371.803 97.649 101.955 172.199 Font : Autoritat Portuària de Barcelona Passatgers Passatgers Passatgers Variació (%) Total embarcats desembarcats en trànsit 1r.tr.2019/ 1,7 -4,6 0,6 4,7 1r.tr.2018 2n.tr.2019/ 2,1 0,4 -1,8 6,2 2n.tr.2019 3r.tr.2019/ 8,9 14,8 16,1 -0,2 3r.tr.2019 2018/2017 12,1 15,9 15,5 8,1 2017/2016 1,1 -7,2 -6,9 12,3 2016/2015 5,6 13,4 14,0 -3,7 Durant el mes d’octubre l’arribada de creueristes a la ciutat trenca amb el to positiu dels mesos d’estiu, amb una caiguda de més del 11%. Després d'un trimestre amb una evolució positiva (+8,9%), els passatgers de creuers del mes d'octubre han caigut de manera accentuada (-11,2%), trencant el bon comportament que solia presentar aquest mes durant els últims anys, fruit de la política de desestacionalització aplicada pel Port de Barcelona. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Activitat turística | Perfil dels turistes Perfil dels turistes Perfil dels turistes ___________________ 2014 2015 2016 2017 Per gènere (%) Homes 56,8 60,4 62,1 58,9 Dones 43,2 39,6 37,9 41,1 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 Per edat (%) de 15 a 17 anys 1,0 0,9 1,1 1,1 de 18 a 24 anys 18,1 16,7 16,3 17,0 de 25 a 34 anys 34,0 30,3 35,9 33,9 de 35 a 44 anys 20,4 21,1 22,7 19,9 de 45 a 54 anys 15,9 17,4 14,5 15,1 De 55 a 64 anys 7,8 9,2 6,6 9,1 65 i més anys 2,8 4,4 2,9 3,9 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 Turistes segons motiu de viatge (%) 2014 2015 2016 2017 Vacacional 62,3 64,8 65,0 67,6 Professional 24,1 22,2 23,4 21,4 Personal i d'altres 13,6 13 11,7 11,1 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 Mitjans de transport utilitzats 2014 2015 2016 2017 Avió 73,7 75,9 81,7 82,7 Ferrocarril 14,2 11,2 8,1 8,6 Vehicle privat 6,2 6,2 4,9 3,9 Autocar 1,9 1,9 2,2 1,1 D'altres 4 4,8 3,1 3,7 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: Observatori del Turisme a Barcelona: ciutat i regió El perfil tipus del visitant que pernocta als hotels de Barcelona es manté relativament inalterable i és el d’un home estranger –de la UE–, d’entre 25 i 44 anys que ve a la ciutat a fer turisme. El darrer informe conegut sobre el perfil dels visitants que s’allotgen en els hotels de la ciutat, corresponent a 2017, reflecteix que, a més d’estranger, el visitant tipus es correspon a un home de mitjana edat que fa estada a la ciutat per fer turisme. Òbviament, la immensa majoria utilitza l’avió per arribar a la ciutat. A mesura que el motiu turístic es va imposant al professional, el pes relatiu de les dones en el total de visitants es recupera però no s’allunya massa del 40%. Un percentatge que s’intueix relativament baix i que possiblement augmentaria si es considerés tota l’oferta d’allotjament més enllà de l’hotelera. Pel que fa a l’edat dels visitants que pernocten als hotels, les dades més recents mostren una presència creixent dels clients més joves. Un de cada sis té menys de 25 anys. També van a l’alça els visitants de 55 anys o més, que en el darrer informe representen el 13% del total. Pel que fa a la valoració de diferents aspectes de la ciutat, els turistes entrevistats van atorgar una puntuació mitjana de notable alt a Barcelona, en línia amb l’aconseguida en anys anteriors. El binomi arquitectura-cultura és el més apreciat, seguit per la valoració de l’oferta d’entreteniment i el transport públic. L’oferta comercial i de restauració i hotelera, juntament amb el caràcter dels barcelonins, també es valoren molt positivament. En l’extrem oposat –però encara amb un notable justet- apareix com a pitjor valorat el nivell de soroll. Val la pena ressenyar que aquest, juntament amb la neteja en general, han estat els dos únics aspecte consultats que no han millorat la seva valoració en relació amb la merescuda un any abans. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Fira de Barcelona Fira de Barcelona La consolidació de l’activitat firal i de congressos a Barcelona es consolida durant el 2018. El resultat del darrer any mostra un notable creixement en relació amb anys anteriors, superant el rècord de 2017. En paral·lel a la recuperació de l’economia espanyola i de l’europea, l’activitat firal a Barcelona s’ha consolidat durant el 2018. L’atractiu de la ciutat en el mercat internacional, la disponibilitat d’infraestructures i d’instal·lacions modernes i la seva contrastada capacitat d’organització de grans esdeveniments l’han situat entre les ciutats de referència per a la celebració de fires i congressos. Dades i anàlisi  Fira de Barcelona Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Fira de Barcelona | Fira de Barcelona Fira de Barcelona 1 Indicadors d'activitat firal (2018) Perio- Ocupació Certàmens dicitat Tipologia Àmbit (m2) Expositors Visitants EXPOHOGAR PRIMAVERA Biennal Professional Nacional 3.384 103 4.557 EXPO SPORTS Anual Públic Internacional 18.000 130 70.000 SALÓ DE L'ENSENYAMENT Anual Públic Nacional 9.602 247 88.591 SALÓ OCUPACIÓ JUVENIL Anual Públic Nacional 2.461 137 FUTURA Anual Públic Nacional 968 50 4.167 ALIMENTARIA Biennal Professional Internacional 76.331 1.198 155.889 HOSTELCO Biennal Professional Internacional 18.680 397 26.955 B-TRAVEL (TURISMO) Anual Públic Internacional 8.726 182 34.368 BARCELONA BRIDAL FASHION SHOWS Anual Professional Internacional 16.954 196 10.531 BARCELONA BRIDAL FASHION TRADE FAIR Anual Professional Internacional HISPACK Triennal Professional Internacional 38.650 732 60.731 FOODTECH Triennal Professional Internacional 16.237 278 HANDMADE FESTIVAL BARCELONA Anual Mixte Nacional 1.913 117 8.218 BIZ BARCELONA Anual Professional Nacional 5.967 87 7.859 EXPOHOGAR BCNJOYA Biennal Professional Internacional 5.539 222 8.071 LIBER Anual Professional Internacional 3.124 168 6.648 SALÓN NAUTICO INTERNACIONAL DE BARCELONA Anual Mixte Internacional 24.144 295 38.591 CARAVANING Biennal Públic Internacional 40.250 113 62.727 IN(3D)USTRY Anual Professional Nacional 3.468 91 7.259 HEALTHIO Anual Professional Nacional 1.411 115 6.420 IOT SOLUTIONS WORLD CONGRESS Anual Professional Internacional 12.547 170 17.433 EXPOMINER Anual Mixte Internacional 760 96 9.961 SMART-CITY EXPO WORLD CONGRESS Anual Professional Internacional 26.390 288 32.428 IWATER Biennal Professional Internacional 3.178 63 4.079 BCN GAMES WORLD Anual Mixte Internacional 27.773 74 59.836 OCASIÓN Anual Públic Nacional 22.105 29 19.288 LA CIUTAT DELS SOMNIS Anual Públic Nacional 9.621 26 17.227 LIVESTOCK FORUM Anual Professional Nacional n.d. n.d. 323 COSMOBEAUTY BARCELONA Anual Professional Nacional 5.790 224 45.000 MOBILE WORLD CONGRESS Anual Professional Internacional 110.000 2.200 107.000 4YFN (4 YEARS FROM NOW) Anual Professional Internacional 9.000 600 19.100 ONLY TATTOO Anual Públic Nacional 1.000 35 2.500 SEFED -Empresas Simuladas Itinerant Professional Internacional 1.500 69 4.500 ESHOW Anual Professional Nacional 1.750 125 12.000 SALÓ INTERNACIONAL DEL COMIC DE BARCELONA Anual Professional Internacional 5.000 149 118.000 JO BARCELONA Itinerant Públic Internacional 1.500 110 15.000 BEBES&MAMAS Anual Públic Nacional 2.500 110 25.000 INMOTECNIA Itinerant Professional Nacional 1.700 52 1.300 SALO INTERNACIONAL DE LA LOGISTICA (SIL) Anual Professional Internacional 4.500 165 30.000 FUTURE CHEER Itinerant Públic Internacional 1.440 n.d. 500 SONAR +D Anual Professional Internacional 6.000 30 4.500 COSMETORIUM Anual Professional Internacional 996 108 1.300 SWAB Anual Públic Internacional 1.400 54 18.000 A.C.E.(Arnold Classic Europe) Anual Públic Internacional 8.000 110 30.000 EFINTEC Itinerant Professional Nacional 5.278 121 1.500 BARCELONA TATTOO EXPO Anual Públic Nacional 20.000 300 14.000 AUTORETRO Anual Públic Internacional 32.000 160 45.000 BARCELONA MEETING POINT Anual Professional Internacional 4.000 88 18.000 SALÓ DEL MANGA DE BARCELONA Anual Públic Internacional 30.000 130 90.000 IBTM Anual Professional Internacional 13.219 1.290 10.000 EXPOHOGAR PRIMAVERA Biennal Professional Nacional 3.384 103 4.557 EXPO SPORTS Anual Públic Internacional 18.000 130 70.000 SALÓ DE L'ENSENYAMENT Anual Públic Nacional 9.602 247 88.591 SALÓ OCUPACIÓ JUVENIL Anual Públic Nacional 2.461 137 FUTURA Anual Públic Nacional 968 50 4.167 ALIMENTARIA Biennal Professional Internacional 76.331 1.198 155.889 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Fira de Barcelona | Fira de Barcelona Perio- Ocupació Congressos dicitat Tipologia Àmbit (M2) Expositors Visitants XII REUNÓ DIABETIS Y OBESIDAD Itinerant Professional Nacional 1.500 50 1.500 EHRA EUROPACE Itinerant Professional Internacional 14.000 50 4.000 DIABETES EXPERIENCE DAY Itinerant Professional Nacional 1.500 12 1.500 LIVEMED Itinerant Professional Nacional 2.400 16 1.500 ISEV Itinerant Professional Internacional 1.500 32 1.000 EFORT Itinerant Professional Internacional 3.500 170 6.000 ESH ANNUAL MEETING (hipertensió) Itinerant Professional Internacional 500 25 3.500 WOC (Ophthalmology) Itinerant Professional Internacional 60.000 120 8.000 ICAP. The 26th International Conference on Atomic Physics Itinerant Professional Internacional 1.010 60 3.750 ATLASSIAN SUMMIT EUROPE Anual Professional Internacional 26.625 n.d. 3.000 5th World Veterinary Orthopaedic Congress Itinerant Professional Internacional 5.264 44 2.200 GASTECH. Exhibition & Conference Itinerant Professional Internacional 18.000 700 30.000 GPEX 2018 . Global Power & Energy Exhibition Itinerant Professional Internacional MEDLAB EUROPE Itinerant Professional Internacional 1.500 100 2.500 VM WORLD Anual Professional Internacional 21.000 136 14.000 NETAPP INSIGHT Itinerant Professional Internacional 46.875 0 4.500 Ocupació Altres events Periodicitat Tipologia Àmbit (M2) Expositors Visitants HARLEY-DAVIDSON RETAIL READINESS EVENT Anual Professional Nacional 5.000 n.d. 800 RADICAL MARKET Anual Públic Nacional 4.000 150 STYLE MASTERS SHOW (Revlon) Itinerant Públic Nacional 26.750 n.d. 5.000 SONAR DIA / NIT Anual Públic Nacional 109.748 n.d. 126.000 MAGIC: THE GATHERING GRAND PRIX Anual Públic Nacional 10.000 n.d. 2.500 DULCE WEEKEND Anual Públic Nacional 12.000 n.d. n.d. SPORT WOMEN Anual Públic Nacional n.d. 38 25.000 MAGIC WORLD CUP Anual Públic Nacional 10.000 n.d. 1.750 JORNADA SIGNO Itinerant Professional Nacional 500 55 1.000 HARLEY-DAVIDSON RETAIL READINESS EVENT Anual Professional Nacional 5.000 n.d. 800 (1) No inclou esdeveniments ni congressos d'organització externa ni a l'exterior. Font: dades de Salons de Fira de Barcelona auditades per AFE (Associació de Fires Espanyoles). La institució firal redactarà un nou pla estratègic desprès En l'àmbit tecnològic, cal ressaltar la segona edició de la d’assolir rècords i tancar l’any 2018 amb un increment de Barcelona Industry Week que ha englobat els salons beneficis de més del 40%. In(3D)ustry, IoT Solucions World Congress i Healthio (centrat en l'àmbit de la salut); i la creixent rellevància internacional de Al llarg de 2018, Fira de Barcelona ha acollit més de 150 salons, Smart City Expo World Congress, que ha tingut lloc congressos i esdeveniments als seus recintes de Montjuïc i Gran simultàniament amb la fira Iwater. En aquest camp també han Via, amb més d’1,6 milions de visitants. A més, ha organitzat destacat, a més d'una nova exitosa edició del Mobile World dotze salons internacionals en països com Brasil, El Marroc, Congress, Gastech -saló sobre la indústria del gas que s'ha Japó, Cuba, Mèxic, Índia i Qatar. celebrat per primera vegada a Barcelona-, i les trobades L’organisme firal ha assolit durant 2018 uns ingressos de 210 corporatives VM World, Cisco Live o SAP TechEd. milions d’ euros, xifra que suposa un increment del 25% respecte Un fet rellevant ha estat l'anunci de la celebració al recinte de a 2016 -any firal comparable- i del 12% respecte a 2017. Gran Via, a partir de l'any 2021, de l'ISE, l'esdeveniment més L’augment del benefici brut d’explotació ha estat de més del important del món per a la indústria audiovisual que 40%, superant els 29 milions d’ euros. actualment té lloc a Amsterdam. El 2018 ha estat un any d'importants cites industrials vinculades Amb una comercialització anual de més d’un milió de metres a sectors tradicionals, com l'alimentació, i també estratègics, com quadrats de superfície neta, Fira de Barcelona es troba al la tecnologia i la indústria 4.0. Han destacat, en aquest sentit, límit de la seva capacitat, per la qual cosa s’ha encarregat Alimentaria que s'ha celebrat conjuntament amb Hostelco, l’elaboració d’un nou pla estratègic que contemplarà convertint-se en una gran plataforma del sector de l'alimentació i l’ampliació del recinte de la Gran Via de L'Hospitalet i la l'hostaleria; i Hispack (packaging) que ha tingut lloc amb renovació integral dels pavellons firals de Montjuïc. FoodTech Barcelona (tecnologies de l'alimentació). Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Congressos Congressos El 2017 va ser un any excel·lent pel que fa a l’activitat congressual de Barcelona, fet que li permet mantenir-se en el podi dels congressos internacionals. Després de l’estabilització de l’activitat congressual en el bienni 2015-2016, el 2017 va ser un bon any, tant en quantitat de congressos com en nombre de delegats. Segons la International Congress and Convention Association (ICCA), Barcelona segueix al capdavant de les ciutats de congressos del món i es va posicionar en el primer lloc pel que fa als d’àmbit internacional. Dades i anàlisi  Congressos i convencions celebrats a Barcelona  Distribució per sectors, àmbit, dimensió i origen Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Congressos | Congressos celebrats Congressos i convencions celebrats a Barcelona Congressos i convencions celebrats a Barcelona Nombre de reunions Delegats assistents Jornades i Convencions Jornades i Convencions i Període Congressos cursos i incentius Total Congressos cursos incentius Total 2005 205 147 1.001 1.353 131.741 24.158 187.106 343.005 2006 212 123 968 1.303 279.836 30.296 180.896 491.028 2007 340 n.d. 1.435 1.775 394.689 n.d. 235.015 629.704 2008 383 286 1.813 2.482 340.527 43.234 312.141 695.902 2009 294 215 1.348 1.857 342.801 38.943 194.413 576.157 2010 310 226 1.602 2.138 302.561 43.120 271.152 616.833 2011 255 378 1.650 2.283 291.307 64.612 291.774 647.693 2012 213 182 1.781 2.176 208.271 27.954 361.385 597.610 2013 291 138 1.610 2.039 289.191 31.255 263.510 583.956 2014 271 134 1.564 1.969 280.747 23.508 275.600 579.855 2015 311 121 1.836 2.268 319.754 17.185 252.879 589.818 2016 422 134 1.418 1.974 317.140 19.931 253.702 590.773 2017 443 118 1.573 2.134 382.191 21.482 271.217 674.890 Font: Barcelona Convention Bureau, Turisme de Barcelona Variació Nombre de reunions Delegats assistents (%) Congressos Jornades Convencions Total Congressos Jornades Convencions Total 2017/2016 5,0 -11,9 10,9 8,1 20,5 7,8 6,9 14,2 2016/2015 35,7 10,7 -22,8 -13,0 -0,8 16,0 0,3 0,2 2015/2014 14,8 -9,7 17,4 15,2 13,9 -26,9 -8,2 1,7 En el segment de congressos els resultats han estat força positius, a l’igual que en el de convenis i incentius, mentre que el nombre de jornades i cursos retrocedeix. Segons les dades del Barcelona Convention Bureau de Turisme de Barcelona, al llarg de 2017 l’activitat relacionada amb els congressos, jornades i convencions va acollir més de 2.100 reunions de més de 40 delegats, amb prop de 675.000 delegats- assistents. En termes relatius, es van celebrar un 8,1% més reunions que en 2016 i el nombre d’assistents va augmentar un 14,2%. Pel que fa a l’impacte econòmic del turisme de reunions a la ciutat, 2017 ha estat un any excel·lent: generant al voltant de 1.850 milions d’euros, un 21% més elevat que el de l’any anterior i un 30% cent més que l’impacte anual mitjà del darrer quinquenni. Per sectors, el nombre de congressos ha augmentat un 5% i els delegats assistents més del 20%. Les reunions de convencions i incentius creixen prop del 11% i els assistents un 7%. Per contra, en el segment de jornades i cursos trobem una disminució del 12% en el nombre de reunions, però un augment del 7,8% en els assistents. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Congressos | Distribució per sectors, àmbits, dimensió i origen Distribució per sectors, àmbit, dimensió i origen Distribució dels congressos i convencions celebrats a Barcelona segons caràcter estatal o internacional (2017) Nombre de reunions Delegats assistents Jornades i Convencions Jornades i Convencions Caràcter Congressos cursos i incentius Total Congressos cursos i incentius Total Espanya 78 74 421 573 31.817 13.839 57.375 103.031 Internacional 365 44 1.150 1.559 350.374 7.643 213.461 571.478 Sense especificar 0 0 2 2 0 0 381 381 Total 443 118 1.573 2.134 382.191 21.482 271.217 674.890 Font: Barcelona Convention Bureau, Turisme de Barcelona Reunions celebrades per sectors (2017) Congressos Convencions i incentius (Associacions) (Empreses) Sector (%) Sector (%) Mèdic 30,9 Farmacèutic 18,8 Científic 14,9 Telec./Tecnològic 10,1 Acadèmic 11,7 Industrial 7,7 Telec./Tecnològic 8,1 Consultoria 7,3 Industrial 8,1 Mèdic 6,8 Econòmic/Financer 5,6 Automoció 5,7 Social 2,5 Alimentació 5,1 Informàtic 2,0 Econòmic/Financer 4,9 D'altres 16,2 D'altres 33,6 Total 100,0 Total 100,0 Distribució de les reunions celebrades (2017) Seu de celebració Nombre de delegats També com en els darrers anys, el principal sector Seu (%) Delegats (%) econòmic que va generar congressos a la ciutat de Hotel 76,7 Barcelona va ser el mèdic (30,9%), seguit del científic Palau de congressos 6,2 fins a 99 (14,9%), l’acadèmic (11,7%) i el de 45,3 telecomunicacions/tecnològic (8,1%). Quant a les jornades i Universitat 5,7 de 100 a 249 33,6 cursos, una vegada més el mèdic és el principal sector Auditori privat 3,0 de 250 a 499 12,7 generador d’aquest tipus de reunions, amb el 38,1% del Hospital 0,8 de 500 a 999 4,6 total. D'altres 7,6 1.000 i més 3,8 Durant el 2017 un 60% de les reunions van ser promogudes Total 100,0 Total 100,0 per entitats estrangeres. Per països, el primer lloc el segueix ocupant el Regne Unit, seguit dels també consolidats mercats dels Estats Units, Alemanya i França. En relació a 2016, destaca el creixement de reunions Es manté la tendència d’anys anteriors tant en el caràcter de d’entitats asiàtiques (+20%) i d’Amèrica (+25%), excloent les reunions, com en el dels principals sectors que les les d’Estat Units que retrocedeixen un 17%, mentre que les generen. reunions promogudes per països de la UE augmenten en Quant al caràcter de les reunions, es manté la tendència d’anys conjunt un 9%. anteriors, el 73,1% van ser de caràcter internacional i el 84,7% dels delegats van ser estrangers. El nombre de reunions s’ha distribuït al llarg de tot l’any, si bé es concentren durant els mesos de maig, juny, novembre i setembre. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció Construcció Després de gairebé un sexenni de fortes caigudes, la majoria dels indicadors del sector de la construcció han canviat de signe. Deu anys després de l’inici de la Gran Recessió, s’ha consolidat el canvi de tendència. Un cop superat l’extraordinari cicle alcista que va viure el sector durant gairebé tres lustres (1995-2008), el retorn a unes xifres d’activitat més acordes amb les necessitats i la capacitat econòmica de la població, les empreses i el país, s’ha revelat com un tràngol llarg i duríssim. Pel camí, les xifres d’aturats del sector, la d’empreses desaparegudes, les d’infraestructures a mig executar o infrautilitzades, les d’habitatges construïts i no venuts, el descens dels preus dels habitatges o el volum del saldo v iu dels crèdits proporcionen xifres de vertigen que revelen que en només cinc anys es va passar de màxims històrics en producció, ocupació, vendes i crèdit a unes xifres de quasi paràlisi. Els descensos acumulats i especialment l’actual trajectòria alcista iniciada a mitjan de la dècada certifiquen el renaixement d’un renovat sector constructor. Dades i anàlisi  Indicadors d'activitat al sector de la construcció  Conjuntura sectorial  Licitació oficial de les administracions públiques  Construcció d'habitatges  Construcció d'habitatges  Habitatges iniciats a l'Àmbit Metropolità  Habitatges iniciats i acabats per districtes  Actuacions per facilitar l'accés i la rehabilitació d'habitatges a Barcelona  Llicències d'obres majors  Sostre  Habitatges i places d'aparcament  Sostre per districtes Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Indicadors d’activitat al sector de la construcció Indicadors d’activitat al sector de la construcció El procés d’ajustament viscut per la construcció entre 2008 i fins ben entrat 2014 ha donat pas a un quadrienni de progressiu creixement de la producció sectorial que darrerament ja mostra senyals d’alentiment. Després de posar punt i final a un llarg i costós procés d’ajustament que ha implicat l’eliminació de més de la meitat del te ixit productiu del sector en poc més d’un quinquenni, les activitats constructora i immobiliària mostren novament un perfil expansiu consolidat. Un cop avançat i relativament assegurat el procés de sanejament del sector financer espanyol dels excessos del mercat immobiliari privat i de la inversió pública excessiva i poc justificada des de l’òptica de l’eficiència i la utilitat pública, l’activitat constructora ha tornat a recuperar el seu paper de motor i dinamitzador de l’activitat econòmica en un context de creixement més equilibrat que en el passat. Dades i anàlisi  Conjuntura sectorial  Licitació oficial de les administracions públiques Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Indicadors d’activitat | Conjuntura sectorial Conjuntura sectorial Nombre d'empreses del sector de la construcció i dels serveis immobiliaris (1) Àmbit Període Barcelona Barcelonès Metropolità (2) Catalunya ds.2012 8.212 9.705 18.320 30.229 ds.2013 8.063 9.498 17.643 28.672 ds.2014 8.236 9.721 18.227 29.454 ds.2015 8.435 10.025 19.194 30.947 ds.2016 8.866 10.567 20.226 32.322 mç.2017 9.012 10.778 20.670 33.122 jn.2017 9.126 10.952 21.093 33.810 st.2017 9.109 10.942 20.924 33.447 ds.2017 9.130 10.979 20.987 33.380 mç.2018 9.320 11.211 21.515 34.348 jn. 2018 9.433 11.369 21.959 35.053 st. 2018 9.312 11.233 21.638 34.512 ds. 2018 9.401 11.317 21.817 34.593 mç. 2019 9.598 11.593 22.434 35.664 jn. 2019 9.608 11.654 22.544 35.991 st.2019 9.429 11.471 22.098 35.216 1. Centres de cotització amb treballadors afiliats al RG de la Seguretat Social Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat. Variació (%) Barcelona Barcelonès RMB Catalunya st 2019/st 2018 1,3 2,1 2,1 2,0 ds 2018/ds 2017 3,0 3,1 3,1 3,4 ds 2017/ds 2016 3,0 3,9 3,8 3,3 L’augment de capacitat productiva que els darrers anys han nombre d’ocupats ha continuat augmentant amb relativa protagonitzat la construcció i els serveis immobiliaris deixa intensitat després d’haver-se reduït fins a menys de la pas a la consolidació dels volums assolits. meitat de l’existent durant el bienni 2006-2007 de màxima L’evolució del nombre d’empreses (centres de cotització a la activitat sectorial. En definitiva, la construcció i els serveis Seguretat Social) actives i amb treballadors assalariats al seu immobiliaris semblen buscar la consolidació d’una etapa càrrec dedicades a la construcció i als serveis immobiliaris durant expansiva després d’ajustar el seu pes relatiu sobre el total els trimestres centrals de 2019 permet entreveure un canvi de del teixit productiu a uns valors més sostenibles tractant-se cicle. Després d’un quinquenni (2014-2018) de trajectòria d’una economia altament desenvolupada. expansiva que ha fet possible recuperar una part de la capacitat Pel que fa a l’evolució del PIB de la construcció a productiva destruïda durant la darrera crisi, les darreres xifres Catalunya, les estimacions provisionals dels darrers disponibles mostren una notable desacceleració del creixement trimestres reflecteixen unes taxes de creixement que que anuncia una imminent estabilització a final d’any. Un canvi superen àmpliament les del conjunt de l’economia. El canvi d’escenari que arriba de manera relativament sobtada i abans de tendència del PIB sectorial encetat a començament de d’esgotar el potencial de creixement com a conseqüència de 2015 va assolir el màxim creixement durant la segona l’empitjorament del clima empresarial i dels índexs de confiança meitat de 2017 i primer trimestre de 2018 amb taxes de del consumidor. La pèrdua d’impuls de l’economia de la UE a creixement anual de l’ordre del 6,5%. Els valors del darrer remolc de les mesures proteccionistes imposades pels Estats Units any i mig dibuixen un perfil relativament exòtic que amaga i la incertesa sobre el desenllaç del Brexit han frenat el creixement una clara pèrdua d’intensitat del creixement, en línia amb la de l’economia catalana, ja molt afectada per una crisi política resta de grans sectors productius. interna enquistada i un govern central instal·lat en la provisionalitat. Tot i que els dos segments del negoci han superat clarament els mínims registrats durant la recessió econòmica de començament de la dècada, sortosament no es donen les condicions per reeditar els excessos en els que va incórrer el sector promotor de la mà del financer i amb el vist i plau del poder polític. Tot i que hi ha marge per a continuar creixent, sobretot fora de la capital, sembla que el sector ha optat per intentar consolidar els volums assolits i deixar la trajectòria expansiva per quan la conjuntura millori. En tot cas, el Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Indicadors d’activitat | Licitació oficial de les administracions públiques Licitació oficial de les administracions públiques Licitació oficial de les Administracions Públiques (milers d'€) Total construcció Edificació Obra civil Període Catalunya Espanya Catalunya Espanya Catalunya Espanya 2012 645.673 5.908.110 337.873 1.751.936 307.800 4.156.174 2013 750.412 6.916.736 220.827 1.702.589 529.585 5.214.147 2014 1.452.431 9.205.636 455.632 2.121.225 996.799 7.084.412 2015 1.066.025 7.712.912 363.953 2.236.034 702.071 5.476.878 2016 939.394 7.386.534 320.902 2.365.792 618.492 5.020.742 2017 1.358.120 10.191.426 632.844 3.460.297 725.276 6.731.129 1r.tr. 235.219 1.768.740 95.541 704.029 139.678 1.064.711 2n.tr. 280.149 1.933.506 121.783 689.788 158.366 1.243.718 3r.tr. 360.761 2.779.305 182.204 1.032.551 178.557 1.746.754 4t.tr. 481.991 3.709.875 233.316 1.033.929 248.675 2.675.946 2018 806.512 8.707.616 361.656 2.459.140 444.856 6.248.476 1r.tr. 345.283 3.139.497 166.675 1.081.975 178.608 2.057.522 2n.tr. 149.581 877.283 64.463 243.563 85.118 633.721 3r.tr. 139.963 2.553.613 24.959 439.600 115.004 2.114.013 4t.tr. 171.685 2.137.223 105.559 694.002 66.126 1.443.220 2019 1r.tr. 189.503 3.174.769 72.942 569.075 116.560 2.605.694 2n.tr. 303.254 2.243.968 108.865 756.224 194.389 1.487.744 3r.tr. 285.484 2.338.004 85.951 499.037 199.532 1.838.967 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri de Foment. Total construcció Edificació Obra civil Variació (%) Catalunya Espanya Catalunya Espanya Catalunya Espanya "3r.tr.2019/ 104,0 -8,4 244,4 13,5 73,5 -13,0 3r.tr.2018" 1r.sm.2019/ -0,4 34,9 -21,3 0,0 17,9 52,1 1r.sm.2018 2018/ 2017 -40,6 -14,6 -42,8 -28,9 -38,7 -7,2 2017/ 2016 44,2 38,0 97,2 46,3 16,8 34,1 El volum d’obra pública licitada a Catalunya ha repuntat amb davallada de 2018. En definitiva, tot i l’augment dels darrers força durant els trimestres centrals de 2019 després de dotze trimestres, 2019 es tancarà amb uns volums licitats més mesos de forta contracció. Una evolució que al conjunt baixos que els de 2017, que juntament amb els de 2014 d’Espanya s’havia observat durant el primer semestre. Sense foren els més generosos de la dècada. I la participació de la inestabilitat política a un i altre àmbit de ben segur que els Catalunya sobre el total no creix. resultats mostrarien una trajectòria més lineal. Després de l’ajustament tan dràstic que va patir la licitació oficial de les AA.PP. durant el bienni 2012-2013 i de l’aparent canvi de terç que anunciaven les xifres de 2014, cinc anys després es constata que la inversió pública en edificació i obra civil s’ha estabilitzat en uns volums molt més baixos que ara fa deu anys. I les xifres corresponents al darrer bienni alerten de que ni tan sols aquests volums estan assegurats. És inqüestionable que tant Catalunya com també la resta d’Espanya necessiten dotar amb suficients recursos els seus pressupostos d’inversió pública. Però no ho és menys que aquest esforç inversor ha de contemplar objectius que van més enllà de l’edificació i l’obra civil. S’han d’esperar volums licitats de manera recurrent i més estable però no seria realista fixar l’objectiu en magnituds similars a les que foren habituals durant la major part de la dècada passada. Les prioritats inversores han canviat i ara s’imposa avançar en l’automatització i . digitalització dels serveis públics, la transformació del teixit productiu i afrontar l’emergència climàtica. Les dades del darrer trimestre mostren un fort repunt dels volums licitats a Catalunya i una contracció al conjunt d’Espanya. En el cas de Catalunya, es repeteix el que ja havia succeït un trimestre abans: un lleu augment de la contractació es veu amplificat pels volums esquifits d’un any abans. Considerant l’acumulat anual, el resultat és lleument positiu però insuficient per compensar la Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Indicadors d’activitat | Licitació oficial de les administracions públiques Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Construcció d’habitatges Construcció d’habitatges Els resultats dels darrers anys confirmen la reactivació de la construcció de nou sostre residencial tant a Barcelona com a l’entorn metropolità. Un repunt de l’oferta amb marge per continuar creixent que respon a una demanda que va guanyant solidesa després d’anys retinguda pel llarg període de crisi. La contundència de les variacions de l’oferta d’habitatges nous, que ajuden a consolidar una tendència expansiva, alerten de que els valors de referència són encara baixos en relació amb les necessitats de la capital i d’altres grans ciutat de l’entorn metropolità per a mantenir el seu parc residencial en condicions d’habitabilitat acceptables. També s’ha de considerar la possibilitat de què l’esquifidesa de l’actual oferta de sostre nou contribueix a sobrevalorar la magnitud real de la recuperació de la demanda. Una demanda que tot i que ha d’assumir preus d’adquisició més elevats que en el passat recent, es nodreix de la possibilitat d’accedir a crèdit hipotecari a un cost interessant en un context de creixement econòmic sostingut. Dades i anàlisi  Construcció d'habitatges  Habitatges iniciats a l'Àmbit Metropolità  Habitatges iniciats i acabats per districtes Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Construcció d’habitatges | Construcció d’habitatges Construcció d’habitatges Construcció d’habitatges Barcelona Resta Àmbit Metropolità Àmbit Metropolità-RMB Resta Catalunya Catalunya Període Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats 2012 493 1.077 2.420 3.919 2.913 4.996 2.398 8.007 5.311 13.003 2013 697 666 959 2.420 1.656 3.086 1.380 3.427 3.036 6.513 2014 752 555 1.694 1.998 2.446 2.553 1.400 3.071 3.846 5.624 2015 1.408 836 2.590 1.199 3.998 2.035 2.178 1.999 6.176 4.034 2016 1.233 1.291 4.520 1.876 5.753 3.167 2.564 2.362 8.317 5.529 2017 1.373 1.039 7.089 3.025 8.462 4.064 2.878 3.251 11.340 6.892 1r.tr. 310 223 2.161 712 2.471 935 605 953 3.076 1.888 2n.tr. 514 409 2.099 682 2.613 1.091 759 652 3.372 1.743 3r.tr. 200 198 1.400 837 1.600 1.035 612 1.072 2.212 1.684 4t.tr. 349 209 1.429 794 1.778 1.003 902 574 2.680 1.577 2018 2.203 1.251 8.103 3.543 10.306 4.794 4.211 2.698 14.517 7.492 1r.tr. 730 322 2.035 712 2.765 1.034 896 531 3.661 1.565 2n.tr. 608 364 2.177 751 2.785 1.115 980 810 3.765 1.925 3r.tr. 423 289 1.804 1.045 2.227 1.334 1.238 505 3.465 1.839 4t.tr. 442 276 2.087 1.035 2.529 1.311 1.097 852 3.626 2.163 2019 1r.tr. 271 255 2.079 995 2.350 1.250 1.112 871 3.462 1.983 2n.tr. 158 157 2.007 1.023 2.165 1.180 1.018 850 3.183 2.030 Font (per a tot l'apartat si no s'indica el contrari): Explotació dels visats d'obra residencial i dels certificats finals d'obra dels Col·legis d'Aparelladors de Catalunya. Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana. Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia. Resta Àmbit Barcelona Metropolità Variació (%) Iniciats Acabats Iniciats Acabats 2n.tr.2019/ -74,0 -56,9 -7,1 36,2 2n.tr.2018 1r.sm.2019/ -67,9 -39,9 -3,0 37,9 1r.sm.2018 2018/2017 60,5 20,4 14,3 17,1 2017/2016 11,4 -19,5 56,8 61,2 Les xifres de la primera meitat d’enguany corregeixen el fort impuls que la construcció residencial va mostrar l’any passat. Els més de dos mil dos cents habitatges iniciats en 2018 a Barcelona és un volum d’obra que enguany no es repetirà. La moderació també s’imposa a la resta del país però es manté la tendència alcista dels darrers anys. L’escàs nombre d’habitatges nous iniciats a la capital durant el primer semestre d’enguany s’ha de valorar sense perdre de vista que el 2018 es va tancar amb la dotació més elevada dels darrers deu anys i un creixement anual del seixanta per cent. El gràfic adjunt mostra l’excepcionalitat d’aquestes dades i permet intuir l’evolució que es pot esperar enguany. Observant amb una certa perspectiva el passat recent, sembla que el salt endavant en l’objectiu d’assolir unes xifres anuals de construcció més ajustades a les necessitats de la ciutat que es desprenia de les dades de 2018, s’ha quedat en poc més que un miratge. Després d’un quadrienni (2011-2014) realment miserable quant a promoció d’obra nova a la capital, amb una mitjana anual d’escassament 750 habitatges iniciats, seguit d’un trienni (2015- 2017) en el que la dotació mitjana gairebé s’havia doblat i un 2018 encara més generós, les condicions actuals del mercat pel que fa a recuperació de les rendes familiars i accessibilitat a finançament bancari a preus extraordinàriament atractius fan pensar que la demanda retinguda l’absorbirà amb relativa facilitat. I és que tot i que l’oferta actual de sostre residencial nou és la més elevada de la dècada, continua sent un volum reduït per una capital com Barcelona. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Construcció d’habitatges | Habitatges iniciats a l’Àmbit Metropolità Habitatges Iniciats a l’Àmbit Metropolità Habitatges iniciats als grans municipis de l'Àmbit Metropolità 2016 2017 2018 1r.sm.2019 Barcelona 1.233 1.373 2.203 429 l'Hospitalet de Llobregat 560 746 558 238 Badalona 618 960 517 275 Terrassa 81 214 194 232 Sabadell 203 287 835 385 Mataró 89 300 190 203 Santa Coloma de Gramenet 9 41 63 36 Cornellà de Llobregat 336 187 416 211 Sant Cugat 552 583 676 68 Sant Boi de Llobregat 155 134 187 84 Rubí 77 92 223 48 Viladecans 111 133 27 19 el Prat de Llobregat 36 194 274 35 Castelldefels 67 40 156 187 Granollers 11 190 173 109 Cerdanyola del Vallès 40 56 76 14 Mollet del Vallès 12 5 140 42 Total municipis grans 4.190 5.535 6.908 2.615 Total Àmbit Metropolità 5.753 8.462 10.306 4.515 Total Catalunya 8.317 11.340 14.517 6.645 La reactivació de la construcció residencial es consolida a totes les comarques metropolitanes però moderant l’impuls de l’any passat. El Maresme lidera el creixement en termes relatius i el Barcelonès cedeix protagonisme al Vallès occidental. Les xifres d’habitatges iniciats durant el primer semestre d’enguany permeten diverses lectures. A banda de constatar la impossibilitat de mantenir el fort ritme de creixement del darrer bienni a la major part de les grans ciutats i comarques metropolitanes, permeten observar un progressiu desplaçament de la promoció residencial, fins ara molt concentrada a les grans ciutats, cap a la resta del territori. En només dos anys i mig, el nombre d’habitatges iniciats a les 17 ciutats més poblades de la regió metropolitana ha perdut deu punts percentuals, del 50% al 40% del total. Un indici de que s’ha reactivat amb relativa força la promoció residencial en àrees turístiques. Si hom centra l’anàlisi en les dades de Barcelona i grans municipis metropolitans, sobresurten dues ciutats, tres sent estrictes, que escapen de la tònica general: Terrassa, Mataró i Viladecans. Les tres, però molt especialment les dues primeres, han començat a construir en el darrer mig any més habitatges que durant tot l’any passat. En el pol oposat, Barcelona, Cornellà, Rubí, Castelldefels i Cerdanyola encaren la segona part de 2019 amb poques possibilitats de redreçar una evolució clarament contractiva tant si es compara amb la situació d’un any abans o amb la mitjana anual del trienni precedent. En termes agregats, els 4.515 habitatges iniciats durant el primer semestre d’enguany al conjunt de l‘Àmbit Metropolità es comparen negativament amb la dotació semestral mitjana de l’any passat però supera lleument la corresponent dotació mitjana del trienni 2016- 2018. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Construcció d’habitatges | Habitatges iniciats i acabats per districtes Habitatges Iniciats i acabats per districtes Habitatges iniciats i acabats a Barcelona per districtes _ Iniciats Acabats Districte 2016 2017 2018 1r.sm.2019 (%) (1) 2016 2017 2018 1r.sm.2019 (%) (1) Ciutat Vella 47 5 43 10 -17,2 4 0 52 0 -89,4 l'Eixample 183 199 254 73 -57,8 239 156 22 35 7,8 Sants-Montjuïc 222 228 184 76 13,7 79 234 260 68 -53,2 Les Corts 109 84 31 5 -63,9 119 38 28 12 27,3 Sarrià-Sant Gervasi 85 36 98 43 158,1 39 69 98 20 -74,3 Gràcia 30 85 266 48 -33,0 137 5 125 12 74,0 Horta-Guinardó 77 130 146 58 -13,2 200 54 61 80 12,0 Nou Barris 79 38 27 6 -3,7 65 101 124 24 18,2 Sant Andreu 102 147 368 88 -17,7 200 143 138 43 -55,2 Sant Martí 299 421 786 22 -52,2 4 0 52 117 68,8 Barcelona 1.233 1.373 2.203 429 -31,4 1.291 1.039 1.251 411 -10,7 Les noves promocions residencials, darrerament molt concentrades en uns pocs districtes, molt especialment Sant Martí, es diversifiquen a la major part de la ciutat amb l’excepció de Les Corts i Nou Barris. Com ja és habitual, l’activitat constructora permet dibuixar una divisió de la ciutat agrupant barris i districtes en funció del volum de sostre residencial en construcció. Les dades del primer semestre d’enguany no són una excepció alhora que mostren canv is rellevants. A diferència del que era habitual els darrers anys, no hi ha un o dos districtes destacats que sobresurtin de la resta i acaparin la meitat o més dels habitatges iniciats. Enguany se’n necessiten tres per superar aquesta cota: Sant Andreu, Sants- Montjuïc i l’Eixample. En una posició secundària però emergent en relació amb el passat més recent es situen altres tres districtes: Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia i Horta-Guinardó. En una posició relativament marginal, tributària de tants anys de lideratge, hi ha Sant Martí. La irrellevància en termes de noves promocions residencials a la ciutat continua sent patrimoni de Nou Barris i Ciutat Vella amb la novetat de Les Corts. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Llicències d’obres Llicències d’obres majors Augment espectacular del sostre previst a les llicències d’obres majors en el segon trimestre. L’any 2018 es va trencar el cicle de 5 anys de progressiva recuperació de l’activitat constructora després de la crisi, en termes de sostre previst a les llicències d’obra major. El primer trimestre de 2019 augurava una intensificació d’aquesta regressió amb una nova caiguda del 12%. Però al segon trimestre les noves llicències sumen 479.000m2, amb un augment interanual del 103,8%. En el primer semestre de 2019 la superfície prevista aprovada representa ja el 75% de l’aprovada al llarg de l’any 2018, amb un increment interanual del 51,3%. El principal impuls prové de l’obra nova tot i que les llicències de reforma i ampliació també augmenten. Pel que fa als usos , es supera l’habitual concentració en habitatge i aparcament per donar pas a una diversificació en què prenen un paper molt rellevant els usos d’oficina i equipament. Dades i anàlisi  Sostre previst  Habitatges i places d’aparcament  Sostre per districtes Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Llicències d’obres majors | Sostre Sostre Sostre previst a les llicències d'obres majors aprovades 2(m ) Sostre nou Equip. Indústries Reforma i Període Total Total nou Habitatge Aparcament Comercial Oficines i hotels i altres ampliació 2011 737.379 428.424 136.795 135.329 22.853 35.442 61.726 36.279 308.955 2012 524.516 226.675 63.196 66.993 10.139 5.614 67.282 13.451 297.840 2013 547.084 291.199 51.692 63.167 15.182 26.913 61.629 72.615 255.885 2014 632.452 319.188 93.190 104.403 21.359 20.505 54.576 25.154 313.264 2015 636.293 261.427 103.575 54.029 17.895 2.888 60.773 22.267 374.866 2016 944.719 585.909 174.962 141.731 12.598 93.461 75.388 87.770 358.809 2017 967.640 458.785 172.116 104.951 18.922 29.825 56.718 76.252 508.855 1r.tr. 300.340 155.796 53.484 50.074 5.201 11.061 29.214 6.762 144.544 2n.tr. 183.618 95.660 31.817 19.228 4.907 18.765 4.017 16.927 87.958 3r.tr. 239.982 98.651 40.257 19.485 3.751 0 15.596 19.562 141.331 4t.tr. 243.701 108.679 46.558 16.164 5.063 0 7.892 33.001 135.022 2018 669.723 389.195 164.710 68.009 24.773 27.634 41.305 62.764 280.528 1r.tr. 191.678 117.042 50.046 29.079 12.743 7.391 994 16.788 74.636 2n.tr. 234.163 150.119 71.158 45.874 14.610 5.994 7.382 5.100 84.044 3r.tr. 169.404 78.296 47.177 9.753 1.155 372 18.285 1.554 91.108 4t.tr. 265.345 160.780 46.375 12.382 9.008 21.268 15.638 56.110 104.565 2019 648.495 452.797 126.597 116.119 14.262 79.766 75.286 40.767 195.697 1r.tr. 169.539 68.667 40.007 11.344 4.560 698 4.917 7.140 100.872 2n.tr. 478.956 384.130 86.590 104.775 9.702 79.068 70.369 33.627 94.825 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Gerència d'Ecologia Urbana de l'Ajuntament de Barcelona Variació (%) Total Nou Ref. i ampl. 2.tr.2019/2.tr.2018 103,8 155,9 11,7 2019/2018 (1r.sem) 51,3 69,7 20,9 2018/2017 (1r.sem) -11,4 6,1 -30,4 2017/2016 (1r.sem) -58,3 -64,0 -49,9 El fort augment del volum de sostre nou, però també del de reforma o ampliació, apuntalen l’expansió a la ciutat del sostre previst a les llicències d’obres majors. El primer semestre de l’any el sostre nou ha tingut un increment interanual del 70% per un 21% el de reforma o ampliació, de tal forma que el 70% del sostre total previst és de nova promoció. Davant un creixement global del 51%, l’únic ús que decreix és el comercial (-35,6%). L’habitatge i la indústria augmenten un 18% el seu sostre previst, però mentre que el primer deu el seu augment a les llicències per reforma o ampliació (dada coherent amb la mesura de govern de foment de l’habitatge protegit), el segon és tributari del sostre nou. L’aparcament augmenta un 64%. Tanmateix els usos protagonistes d’aquesta primera meitat de l’any són les oficines (417%) i els equipaments i hotels (159%), augments atribuïbles principalment a l’obra nova. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Llicències d’obres majors | Sostre Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Llicències d’obres majors | Habitatges i places d’aparcament Habitatges i places d’aparcament Habitatges i places d'aparcament Habitatges Habitatge Variació (%) Reforma i Habitatge Places Total Nou Reforma i ampl. Període Total Nou ampliació protegit d'aparcament 2.tr.2019/2.tr.2018 18,2 18,2 18,3 2011 2.545 1.891 654 735 5.983 2012 2.015 1.492 523 162 2.649 2019/2018 (1r.sem) 14,8 10,4 31,4 2013 1.474 768 706 97 2.050 2018/2017 (1r.sem) 19,3 25,0 1,7 2014 1.773 1.314 459 252 2.679 2017/2016 (1r.sem) -22,1 -1,1 -53,1 2015 1.825 1.223 602 358 1.513 2016 2.977 2.016 961 304 4.425 2017 2.854 2.151 703 63 3.353 1r.tr. 911 685 226 63 1.481 2n.tr. 542 414 128 0 512 3r.tr. 544 416 128 0 655 4t.tr. 857 636 221 0 705 2018 3.020 2.371 649 204 3.439 1r.tr. 716 602 114 0 865 2n.tr. 1.021 775 246 16 1.123 3r.tr. 608 457 151 83 409 4t.tr. 675 537 138 105 1.042 2019 1.990 1.517 473 152 2.889 1r.tr. 783 601 182 100 687 2n.tr. 1.207 916 291 52 2.202 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Gerència d’Ecologia Urbana de l'Ajuntament de Barcelona El nombre d’habitatges previstos voreja les 2.000 unitats Per la seva banda, l’habitatge protegit que va despertar d’un amb un creixement al primer semestre del 14,8%, impulsat llarg període de letargia a finals de l’any passat, ja suma 152 en major mesura per la reforma o ampliació. unitats aquest primer semestre, equivalents al 74% de les unitats previstes per tot el 2018. És d’esperar que la nova Els habitatges previstos a les llicències d’ampliació i reforma normativa municipal influirà en el seu augment els propers augmenten un 31,4% mentre que les d’obra nova creixen el anys. 10,4%, mantenint-se en nivells de màxim absolut des de la crisi. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Llicències d’obres majors | Sostre per districtes Sostre per districtes Distribució territorial del sostre total previst a les llicències d'obres aprovades (m2) 2019 1r.semestre Indústria i Districte Residencial Aparcament Comercial Oficines Equipaments Hotels altres Total 1. Ciutat Vella 18.955 2.227 7.796 767 883 73 18.129 48.830 2. Eixample 36.340 3.531 9.974 8.026 48.736 0 4.854 111.461 3. Sants-Montjuïc 46.835 19.248 866 4.228 0 150 19.361 90.689 4. Les Corts 5.972 5.123 2.307 35 10.714 0 863 25.015 5. Sarrià-Sant Gervasi 25.761 6.842 2.942 0 9.694 124 5.806 51.169 6. Gràcia 18.281 2.894 901 0 102 0 2.311 24.489 7. Horta-Guinardó 26.858 8.495 0 322 3.813 0 977 40.463 8. Nou Barris 6.915 1.479 434 0 0 0 218 9.046 9. Sant Andreu 10.222 15.959 544 0 4.232 0 10.052 41.010 10. Sant Martí 26.919 59.434 6.570 90.667 9.705 7.217 5.810 206.321 Barcelona 223.058 125.230 32.333 104.045 87.880 7.564 68.384 648.495 2018 1r.semestre Indústria Districte Residencial Aparcament Comercial Oficines Equipaments Hotels i altres Total 1. Ciutat Vella 14.838 2.532 2.318 5.243 170 384 4.037 29.520 2. Eixample 35.782 10.577 17.019 2.047 2.564 0 2.763 70.754 3. Sants-Montjuïc 22.638 8.333 5.697 746 2.536 0 21.910 61.862 4. Les Corts 5.096 910 4.331 959 1.581 0 536 13.411 5. Sarrià-Sant Gervasi 33.159 18.343 1.928 131 245 0 4.232 58.038 6. Gràcia 16.922 4.697 1.642 0 892 0 2.881 27.033 7. Horta-Guinardó 7.441 1.423 0 0 2.301 0 730 11.894 8. Nou Barris 3.940 1.140 1.694 0 7.312 0 130 14.216 9. Sant Andreu 18.900 12.777 12.840 0 7.626 0 1.713 53.856 10. Sant Martí 28.751 15.517 2.768 11.014 10.217 963 18.829 88.061 Barcelona 187.467 76.250 50.236 20.140 35.446 1.347 57.759 428.646 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Gerència d'Ecologia Urbana Sant Martí, l’Eixample i Sants-Montjuic concentren les dues Pel que fa als usos, el procés de diversificació d’aquest terceres parts del sostre a construir a la ciutat. primer semestre es concreta amb un pes de l’habitatge del 34%, 19% l’aparcament, 16% les oficines (amb un Al districte de Sant Martí s’han compromès 206.000m2 de sostre el creixement del 416%), 14% els equipaments (amb augment primer semestre de 2019, el 32% del total de Barcelona amb un del 148%) i 11% l’industrial. El sostre previst de comerç increment del 134% en relació a l’any anterior. Aquest districte és s’ha reduït un 35% i representa el 5% del total, i el pes més el principal receptor de llicències destinades a oficines, baix és el del sector hoteler amb un 1%, tot i registrar aparcaments i hotels. L’Eixample concentra el 17% del total i s’hi signes de recuperació després de la frenada en sec que va localitza el volum més important de sostre comercial i comportar l’aplicació del Pla Especial per limitar el seu d’equipaments. Quant a Sants-Montjuic reté el 14% del sostre total sostre. i el major volum de sostre residencial i industrial. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Mercat immobiliari La consolidació de la trajectòria expansiva dels principals indicadors macroeconòmics els darrers anys i la progressiva normalització de l’accés al crèdit bancari en un context de tipus d’interès extraordinàriament baixos van afavorir la ràpida recuperació del mercat immobiliari residencial de la ciutat. Però davant de l’increment acumulat dels preus i dels senyals de refredament de la conjuntura la demanda s’afebleix. El desequilibri entre una oferta disponible relativament escassa i una demanda tant per a ús residencial com per a inversió que creix habitualment amb molta més força, pressionen a l’alça de manera intensa i sostinguda els preus de tot el sector, tant al segment de lloguer –que concentra quatre de cada cinc operacions de l’immobiliari residencial a la ciutat- com al de compravenda. A mesura que la fase més expansiva del cicle econòmic va quedant enrere, el constant creixement dels preus exclou del mercat bona part de la demanda potencial, especialment la població més jove. Dades i anàlisi  Contractes d’accés a l’habitatge  Evolució del nombre de contractes d’accés a l’habitatge  Contractes d’accés a l’habitatge per districtes  Contractes d’accés a l’habitatge per barris  Compravendes i preus dels habitatges a Barcelona, AMB i Catalunya  Nombre, superfície i preus  Nombre segons titularitat i nacionalitat  Compravendes i preus dels habitatges nous  Nombre, superfície i preus  Nombre segons titularitat i nacionalitat  Nombre, superfície i preus per districtes  Nombre, superfície i preus per barris  Compravendes i preus dels habitatges de segona mà  Nombre, superfície i preus  Nombre segons titularitat i nacionalitat  Nombre, superfície i preus per districtes  Nombre, superfície i preus per barris  Finançament i crèdit hipotecari  Hipoteques d'habitatges  Crèdit hipotecari  Mercat de lloguer  Evolució del mercat de lloguer  Mercat de lloguer per districtes  Mercat de lloguer per barris  Cost d’accés a l’habitatge  Indicadors d'accessibilitat a l'habitatge en propietat a Barcelona  Indicadors d'accessibilitat a l'habitatge en propietat per districtes Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Contractes d’accés a l’habitatge Contractes d’accés a l’habitatge Al mercat immobiliari residencial de Barcelona, el pes del segment de lloguer és fonamental. Del total de nous contractes registrats per accedir a un habitatge a la ciutat, només un de cada cinc és una compravenda. En un context en que la propietat segueix essent el règim de tinença majoritari dins del parc residencial, el lloguer ha guanyat pes al nostre país especialment durant els anys de crisi. A Catalunya, un de cada quatre habitatges principals està en règim d’arrendament, una proporció que ha anat a l’alça els darrers anys i que a Barcelona és encara més elevada, amb més del 30% del total del parc existent en lloguer. D’entre les grans ciutats espanyoles, també és a Barcelona on l’arrendament té un major protagonisme, malgrat trobar-se encara molt per sota del percentatge d’altres grans ciutats europees, on el lloguer és el principal règim de tinença. La recuperació de l’activitat del sector immobiliari que s’ha observat durant els darrers anys en indicadors com les compravendes d’habitatges, fonamentalment de segona mà, ha estat reflex, entre d’altres factors, de la positiva evolució –en termes quantitatius- del mercat de treball i dels reduïts costos de finançament. Però per a determinats segments de població com la gent jove, que han patit en major mesura el deteriorament de les condicions laborals, el l loguer és l’única opció d’accés a l’habitatge. Les dificultats dels residents per poder accedir a la propietat i la pressió de la demanda de lloguer a ciutats com Barcelona, també per part de no residents, fa que al voltant del 80% del total dels nous contractes d’accés a l’habitatge que es registren periòdicament a la capital sigui en règim d’arrendament. Dades i anàlisi  Evolució del nombre de contractes d’accés a l’habitatge  Contractes d’accés a l’habitatge per districtes  Contractes d’accés a l’habitatge per barris Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Contractes d’accés a l’habitatge Evolució del nombre de contractes d’accés a l’habitatge Evolució dels contractes d'accés a l'habitatge a Barcelona i Catalunya Barcelona Catalunya Període Total Lloguer Compravenda Total Lloguer Compravenda 2013 53.727 44.819 8.908 195.094 150.200 44.894 2014 55.017 44.411 10.606 196.842 149.733 47.109 2015 52.852 40.623 12.229 196.298 141.767 54.531 2016 56.448 42.182 14.266 209.000 142.714 66.286 2017 65.629 49.953 15.676 234.172 156.936 77.236 1r.tr. 15.435 11.156 4.279 56.712 37.262 19.450 2n.tr. 16.385 12.084 4.301 59.434 39.415 20.019 3r.tr. 16.812 12.898 3.914 59.465 39.089 20.376 4t.tr. 16.997 13.815 3.182 58.561 41.170 17.391 2018 67.315 53.524 13.791 248.773 167.953 80.820 1r.tr. 16.540 12.981 3.559 62.153 41.699 20.454 2n.tr. 17.163 13.672 3.491 63.919 43.455 20.464 3r.tr. 16.584 13.272 3.312 61.237 40.612 20.625 4t.tr. 17.028 13.599 3.429 61.464 42.187 19.277 2019 1r.tr. 16.471 12.832 3.639 63.121 41.643 21.478 2n.tr. 16.047 12.467 3.580 60.797 40.394 20.403 B arcelona Catalunya Variació (%) Total Lloguer Compravenda Total Lloguer Compravenda 2n.tr.19/2n.tr.18 -6,5 -8,8 2,5 -4,9 -7,0 -0,3 1r.sm.19/1r.sm.18 -3,5 -5,1 2,4 -1,7 -3,7 2,4 2018/2017 2,6 7,1 -12,0 6,2 7,0 4,6 2017/2016 16,3 18,4 9,9 12,0 10,0 16,5 L’augment acumulat dels preus dels habitatges, tant al segment de lloguer com al de compravenda, expliquen la contracció de la demanda al llarg de la primera meitat de 2019, especialment durant el segon trimestre, per la reducció del nombre de contractes de lloguer signats i malgrat la lleugera recuperació de les compravendes. L’anàlisi de forma agregada de les dades de fiances de lloguer dipositades a l'INCASÒL i del nombre de compravendes d'habitatge registrades (Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles de España) que la Generalitat de Catalunya difon trimestralment aporta una visió de conjunt de l’activitat al mercat immobiliari residencial de la ciutat i alhora permet contrastar l’evolució que segueixen els segments de lloguer i compravenda. Després del fort repunt del nombre d’operacions registrades l’any 2017 a Barcelona, encara en plena fase de recuperació del mercat immobiliari a la ciutat, les xifres de 2018 van començar a mostrar una pèrdua de dinamisme de la demanda –tant per la moderació del ritme de creixement dels contractes de lloguer com per la notable contracció de les operacions de compravenda d’habitatges- amb un total de 67.315 contractes d’accés a l’habitatge signats a la capital i un increment inferior al 3% respecte a l’any anterior. L’augment acumulat dels preus en ambdós segments del mercat, en un context de desacceleració del ritme de creixement econòmic, explica aquest refredament de la demanda que ha donat pas durant la primera meitat de 2019 a la contracció del nombre de contractes d’accés a l’habitatge. Les poc més de 32.500 operacions d’aquest període representen un descens del 3,5% respecte a les registrades en el primer semestre de 2018, pel retrocés que experimenta el mercat de lloguer, més accentuat durant el segon trimestre, i malgrat la moderada recuperació de les compravendes registrades, que guanyen atractiu entre els particulars estrangers. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Contractes d’accés a l’habitatge Al conjunt de Catalunya l’evolució ha estat similar, amb una contracció de la demanda en el primer semestre de l’any lleugerament més moderada que la de Barcelona, i com a la capital, més intensa en el segon trimestre. Això té a veure sens dubte amb el pes relatiu de l’activitat a la ciutat respecte al conjunt del país -més de la quarta part del total de contractes d’accés formalitzats-, una participació que en el cas del segment de lloguer s’eleva a tres de cada deu operacions. La capacitat adquisitiva de la població, lligada estretament a les condicions existents al mercat laboral i als nivells salarials, juntament amb els nivells de preus al mercat immobiliari i l’accessibilitat al finançament creditici són algunes de les variables que determinen el grau d’esforç que han de fer les llars per accedir a un bé bàsic com és l’habitatge. A Barcelona i l’entorn metropolità, on la pressió que exerceix la demanda no deixa d’empènyer els preus a l’alça, en els darrers anys de recuperació de l’activitat econòmica s’ha accentuat la separació entre la renda mitjana de les llars –que s’ha incrementat moderadament- i els preus mitjans de l’habitatge, que han crescut a un ritme molt més intens, dificultant l’accés a l’habitatge en general, amb matisos en funció del règim de tinença. Si bé a partir de 2013 la millora de les condicions de finançament al mercat creditici i els baixos tipus d’interès van contribuir a facilitar l’accés a l’habitatge en propietat tant per part de famílies com d’inversors, la trajectòria alcista dels preus de compra va fer que durant el bienni 2017- 2018 els contractes de lloguer agafessin el relleu, liderant el ritme de creixement de les operacions al mercat immobiliari. Amb una perspectiva més àmplia, les dades al llarg de la darrera dècada mostren una tendència a l’alça en el nombre de contractes d’accés a l’habitatge a Barcelona que obeeix en major mesura al creixement dels lloguers formalitzats –gairebé s’han doblat-, mentre que el volum de compravendes es situa encara per sota dels màxims del període expansiu. Aquesta evolució ha fet que l’any 2018, de cada cinc operacions a l’immobiliari residencial de la ciutat quatre hagin estat en règim de lloguer, amb un significatiu augment respecte als anys previs a l’esclat de la bombolla, quan les compravendes representaven prop de la meitat dels contractes d’accés. A Catalunya, on les operacions al segment de compravenda tenen un major pes relatiu que a Barcelona, la participació dels arrendaments sobre els contractes d’accés registrats és igualment majoritària, representant aproximadament dos terços del total. La tendència a l’alça del nombre de contractes d’arrendament els darrers anys es podria explicar en part per factors lligats a canvis en les preferències de la població. Però si bé és possible que alguns grups de llars valorin la mobilitat i flexibilitat que proporciona viure de lloguer, són factors com la precarietat salarial, que afecta especialment als joves, juntament amb altres condicions del mercat laboral com les elevades taxes de temporalitat, les que fan que per bona part de la població, el lloguer es presenti com l’única alternativa per accedir a un habitatge. Tanmateix, aquestes llars que no tenen més opció que accedir al lloguer són les que, segons les Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida (IERMB), han de destinar un percentatge més elevat dels seus ingressos a les despeses de l’habitatge, en haver de fer front a unes rendes mensuals de contractes relativament recents amb uns ingressos inferiors als de les llars que viuen en propietat. Aquestes dificultats s’han posat de manifest durant la primera meitat de 2019 amb una contracció del nombre de contractes signats davant de la incapacitat de la demanda per a fer front a l’increment acumulat dels preus del lloguer residencial. Altres factors com el sorgiment de nova oferta residencial també podrien estar afavorint en certa mesura el desplaçament de la demanda cap al segment de compravenda, en un moment en que les rendes del lloguer marquen màxims històrics, amb més de 950 euros mensuals de mitjana a la ciutat. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Contractes d’accés a l’habitatge Contractes d’accés a l’habitatge per districtes Evolució dels contractes d’accés a l’habitatge per districtes Nombre de contractes d’accés Contractes de lloguer Operacions de compravenda Var (%) Var (%) Var (%) var (%) var (%) var (%) Districte 2018 1r.sm.2019 1r.sm.2019/1 2018 1r.sm.2019 1r.sm.2019/1 2018 1r.sm. 2019 1r.sm.2019/1 r.sm.2018 r.sm.2018 r.sm.2018 Ciutat Vella 5.737 2.863 -2,8 4.607 2.292 -3,2 1.130 571 -1,0 Eixample 12.941 5.990 -7,4 11.513 5.221 -8,5 1.428 769 1,3 Sants-Montjuïc 7.439 3.317 -11,7 5.769 2.601 -10,1 1.670 716 -16,9 Les Corts 3.091 1.433 -0,1 2.357 1.091 1,6 734 342 -5,0 Sarrià-Sant Gervasi 6.427 3.140 0,3 5.305 2.548 -0,9 1.122 592 5,9 Gràcia 6.298 2.967 -7,1 5.221 2.465 -6,1 1.077 502 -11,5 Horta-Guinardó 6.171 3.041 -3,3 4.511 2.218 -3,8 1.660 823 -2,0 Nou Barris 4.569 2.266 -3,9 3.444 1.656 -6,0 1.125 610 2,2 Sant Andreu 4.900 2.409 -0,7 3.285 1.527 -5,7 1.615 882 9,4 Sant Martí 8.063 4.267 5,9 5.969 2.913 -2,5 2.094 1.354 29,9 Barcelona 67.315 32.518 -3,5 53.524 25.299 -5,1 13.791 7.219 2,4 Fonts: Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Ajuntament de Barcelona. Lloguer: Generalitat de Catalunya. Secretaria d'Hàbitat Urbà i Territori, a partir de les fiances de lloguer dipositades a l'INCASÒL. Compravenda: Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles de España. Dades publicades per la Secretaria d'Hàbitat Urbà i Territori, Generalitat de Catalunya. El retrocés de la demanda durant el primer semestre de la contracció que va experimentar al llarg del 2018, 2019 s’ha estès a la major part de districtes i només Sant especialment al segment de compra, però també al de lloguer. Martí presenta xifres clarament a l’alça, pel seu dinamisme al segment de compravenda. Els districtes de la zona nord de la ciutat tampoc escapen de la tònica general, amb un descens del nombre de contractes La distribució territorial del nombre de contractes d’accés a registrats a Horta-Guinardó i Nou Barris a l’entorn de la mitjana, l’habitatge formalitzats és reflex de l’oferta disponible i de tot i que en el cas d’aquest últim la contracció s’ha concentrat al l’heterogeneïtat del parc d’habitatges de la ciutat. Com és segment de lloguer, ja que el nombre de compravendes ha anat habitual, l’Eixample ha estat el districte amb la xifra de a l’alça. Una evolució similar a la que segueix Sant Andreu, on contractes més elevada al llarg de la primera meitat del 2019. el repunt de les compravendes gairebé compensa el retrocés Tanmateix, aquest és a la vegada el territori on la contracció de del segment del lloguer. Aquest és tradicionalment el districte on la demanda ha estat més intensa en termes absoluts, pel el mercat de compravenda d’habitatges registra un pes relatiu retrocés que experimenta el segment de lloguer. Els gairebé més elevat, amb més d’un terç del total de les operacions – 6.000 contractes formalitzats al districte per accedir a un gairebé el 37% durant el primer semestre de 2019-, una habitatge en aquest període més que quadrupliquen la xifra participació que també es significativa a Sant Martí –amb més registrada a Les Corts. Unes diferències que no s’han eixamplat del 30%- i als districtes d’Horta-Guinardó i Nou Barris, on els més pel fet que, contràriament a la major part de districtes on el preus són relativament més assequibles. El lloguer en canvi ha nombre de contractes ha seguit una evolució a la baixa, en el tingut tradicionalment una major presència als districtes més cas de Les Corts, l’escassa oferta disponible que el caracteritza cèntrics, i malgrat el retrocés de la primera meitat de l’any, ha estat absorbida per una demanda que –de forma similar a segueix presentant un predomini aclaparador a l’Eixample, amb Sarrià-Sant Gervasi- s’ha mostrat pràcticament estabilitzada. un pes de prop del 90% de les operacions registrades. També a Gràcia, Sarrià – Sant Gervasi i Ciutat Vella la participació del Després de l’Eixample, Sant Martí és un altre dels districtes que lloguer supera el 80% i a Sants-Montjuïc es situa igualment per concentra tradicionalment una part important de l’activitat al sobre de la mitjana. mercat immobiliari residencial, i l’únic que durant el primer semestre de 2019 registra un notable increment -malgrat la lleugera reducció dels contractes de lloguer- pel dinamisme en el creixement de les compravendes, especialment les d’habitatges de nova planta, però també les de segona mà. En sentit contrari, Sants-Montjuïc està sent enguany el districte amb el retrocés més intens en termes relatius en la xifra de contractes d’accés a l’habitatge –tant al segment de lloguer com de compravenda- corregint l’intens repunt del 2018, probablement com a resposta a l’alça dels preus. Una evolució similar és la seguida per Gràcia, un altre dels districtes on l’activitat va a la baixa de manera relativament intensa en ambdós segments del mercat al llarg de la primera meitat de 2019, especialment al de compravenda. També a Ciutat Vella, malgrat la seva centralitat, s’ha reduït el nombre de contractes d’accés a l’habitatge en el que portem d’any, si bé a un ritme inferior a la mitjana de Barcelona, i el pes de la demanda sobre el total es presenta estabilitzat, després de Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Contractes d’accés a l’habitatge Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Contractes d’accés a l’habitatge Compravendes d’accés a l’habitatge per barris L’anàlisi per barris del nombre d’operacions registrades a La centralitat de l’Eixample empeny a l’alça la demanda de l’immobiliari residencial de la ciutat, posa de manifest la lloguer, un segment que representa més del 85% del total de diversitat del parc residencial quant a oferta disponible i contractes registrats a quatre dels sis barris del districte i que tipologia d’habitatges, que pot ser significativa dins d’un arriba a gairebé el 97% a Sagrada Família. mateix districte. A Barcelona, més del 30% de l’activitat es En el cas dels barris de Sant Martí, en canvi, s’observen concentra en un reduït grup de menys de deu barris. significatives diferències en quant a l’accés a l’habitatge, ja que La Vila de Gràcia és el barri de Barcelona que tradicionalment mentre els cinc més propers al front marítim presenten un fort concentra el percentatge més elevat dels contractes d’accés a predomini del lloguer, amb ràtios superiors al 90% a Provençals l’habitatge, amb prop del 5% del total de la ciutat i un fort del Poblenou i Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, a la predomini del segment de lloguer. El nucli central de l’activitat a resta de barris del districte, especialment als de la Verneda i la la ciutat inclou la major part dels barris de l’Eixample, així com Pau i el Besòs i el Maresme, –com passa en general als barris també d’altres amb tipologies d’habitatges tan diferents com les de la riba del Besòs i als més perifèrics- el pes relatiu del mercat del Raval i Sarrià-Sant Gervasi. A l’altre extrem, barris més de compravenda és molt superior a la mitjana de la ciutat. perifèrics com els de la Marina del Prat Vermell, Can Peguera o Vallbona, registren habitualment una quantitat de contractes molt reduïda, en part per la major presència de parc públic o protegit. La pèrdua de dinamisme del nombre d’operacions registrades al conjunt de la ciutat al llarg de 2018 en relació amb l’any anterior, no ha impedit que el nombre d’operacions segueixi a l‘alça a 51 dels 73 barris de Barcelona. Al marge d’alguns amb una oferta poc representativa, com ara la Clota o Baró de Viver, resulta significatiu que el lideratge en el ritme de creixement del nombre de contractes formalitzats s’hagi donat a un barri com el de Porta, al districte de Nou Barris, caracteritzat pel nivell de preus clarament inferior a la mitjana de la ciutat, en ambdós segments del mercat. En sentit contrari, el barri de la Barceloneta, caracteritzat per una tipologia d’habitatges de reduïdes dimensions i una ubicació singular, registra una important contracció del nombre d’operacions respecte a l’any 2017, en bona part per l’elevat nivell de preus assolit al segment de lloguer, on es situa com a segon barri més car en termes d’unitat de superfície. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Contractes d’accés a l’habitatge Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes d’habitatges Compravendes i preus dels habitatges a Barcelona, Àrea Metropolitana i Catalunya La davallada del nombre de transaccions d’habitatges de l’any 2018 a la capital no ha tingut continuïtat a l’inici de 2019. La compravenda d’habitatges es recupera moderadament a Barcelona impulsant els preus a l’alça mentre que a l’entorn metropolità, on la pressió inflacionista està sent encara més intensa, la demanda es comença a ressentir. Després de cinc anys consecutius de creixement del nombre de compravendes d’habitatges –entre 2012 i 2017- i d’assolir el nombre de transaccions registrades a Barcelona més elevat de la darrera dècada l’any 2017 –sense arribar a superar els màxims d’abans de la crisi- les xifres del darrer trimestre de 2017 ja van començar a mostrar un retrocés de l’activitat que es va accentuar durant el 2018, amb una notable davallada de les operacions. A més de la situació d’incertesa política que va patir especialment la ciutat, la ràpida i contundent recuperació dels preus de venda va ser, sens dubte, un dels factors que va frenar el nombre de transaccions d’habitatges a Barcelona l’any 2018, allunyant a un segment dels inversors i alhora expulsant a la demanda menys solvent. El context de tipus d’interès baixos, amb l’Euribor en negatiu, ha contribuït a impulsar la demanda en un moment en que l’activitat econòmica genera una intensa creació d’ocupació i els dubtes sobre la situació política han anat minvant. En aquest escenari, la compravenda d’habitatges recupera de nou el signe positiu de la variació anual, amb un lleuger repunt a Barcelona durant el primer trimestre de 2019. A la vegada, el creixement dels preus s’intensifica tant a la capital com especialment a la resta de l’AMB, i també a Catalunya. Aquest rebot dels preus ha fet que, per primer cop després de tot un quinquenni d’expansió, el nombre d’operacions a l’AMB presenti un lleuger retrocés a l’inici de l’any. Dades i anàlisi  Nombre, superfície i preus  Nombre segons titularitat i nacionalitat Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes i preus d’habitatges Nombre, superfície i preu dels habitatges Compravendes d'habitatges a Barcelona, AMB i Catalunya: Tot sembla indicar doncs, com era d’esperar en les nombre i superfície dels habitatges actuals condicions d’alentiment del ritme de creixement Nombre Superfície mitjana econòmic, que el cicle ha entrat en una fase de 2 de compravendes (m construïts) Període correcció després de l’expansió que hi va haver fins el Resta Resta 2017, un període en el que les compravendes van Barcelona AMB Catalunya Barcelona AMB Catalunya marcar alces des de mínims sostingudes i molt intenses 2012 7.369 -- 42.577 80,9 -- 90,6 en termes relatius, acumulant cinc anys consecutius de 2013 8.908 6.827 44.894 81,6 85,0 91,3 creixement. Caldrà veure en els propers trimestres si la 2014 10.606 7.479 47.109 83,1 85,4 92,7 demanda es recupera de forma més decidida. Però per 2015 12.229 9.884 54.531 81,8 85,2 92,8 tal que el mercat funcioni es fan necessàries dosis 2016 14.266 12.222 66.286 80,3 83,6 92,1 elevades de confiança i sembla que alguns canvis 2017 15.676 14.867 77.236 80,8 84,0 92,4 normatius, com l’entrada en vigor el passat mes de juny de les modificacions en la legislació del crèdit hipotecari, 2018 13.791 16.510 80.820 78,3 84,3 92,5 tampoc han aportat el context de seguretat jurídica necessari. Les dificultats amb que es va estrenar la 1r.tr. 3.559 4.342 20.454 77,3 85,1 92,5 normativa va generar una incertesa que podria haver 2n.tr. 3.491 4.187 20.464 76,7 83,5 91,5 incidit en l’ajornament de la signatura de les operacions. 3r.tr. 3.312 4.281 20.625 79,9 85,2 92,9 4t.tr. 3.429 3.700 19.277 79,2 83,1 93,3 2019 1r.tr. 3.639 4.233 21.478 79,0 86,8 93,9 2r.tr. 3.580 3.838 20.403 79,3 82,5 93,0 Font: Tots els quadres d'aquesta secció són d'elaboració pròpia a partir de les dades de la Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat procedents del “Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles de España”. Dades de preus relatives a l’habitatge lliure. N ombre Superfí cie mitjan a Variació 2de compravendes (m construïts) (%) Resta Resta Barcelona AMB Catalunya Barcelona AMB Catalunya 2n.tr.19/ 2,5 -8,3 -0,3 3,4 -1,2 1,6 2n.tr.18 1r.sm.19/ 2,4 -5,4 2,4 2,8 0,5 1,6 1r.sm.18 2018/2017 -12,0 11,1 4,6 -3,1 0,3 0,1 2017/2016 9,9 21,6 16,5 0,6 0,6 0,3 Les compravendes a Barcelona es recuperen lentament del daltabaix de 2018. Malgrat el punt d’inflexió de la demanda, la pressió sobre els preus segueix sent intensa la primera meitat de 2019. L’increment que acumulen a l’entorn metropolità fa visibles els senyals d’esgotament al mercat, amb la contracció del nombre de transaccions. De forma molt similar als primers tres mesos de l’any, el segon trimestre de 2019 torna a augmentar lleugerament el nombre de compravendes a Barcelona, d’acord amb les dades del Registre de la Propietat que difon la Generalitat, de manera que el primer semestre tanca amb un increment del 2,4% en relació amb el mateix període de 2018. Convé recordar però que les xifres de l’any passat van ser especialment baixes, desprès de davallar al conjunt de l’any un 12% en relació amb la xifra de 2017, com a resposta als primers senyals de refredament de la conjuntura i a la situació d’incertesa política, però també com a conseqüència d’un augment acumulat dels preus, que desanima o deixa fora del mercat a una part significativa de la demanda i alhora allunya a un segment dels inversors. El nombre de compravendes registrades el primer semestre d’enguany no supera el volum assolit al mateix període tres anys enrere, en plena fase de recuperació i suposa unes 1.300 operacions menys que durant la primera meitat de 2017, abans dels indicis de canvi de cicle en el mercat immobiliari residencial barceloní. La moderada recuperació de la demanda obeeix a l’impuls de les operacions al segment d’habitatge nou, fent de contrapès al lleu descens de les compravendes de segona mà. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes i preus d’habitatges Compravendes d'habitatges a Barcelona, AMB i Catalunya: preu dels habitatges 2 Pel que fa als preus, després de la moderació en el Preu mitjà (milers d'€) Preu / m construït Període ritme de creixement mitjà que hi va haver el 2018 a la Resta Resta Barcelona AMB Catalunya Barcelona AMB Catalunya ciutat -ajustant-se a la caiguda del nombre de 2012 252,6 -- 175,8 2.945,8 -- 1.990,6 transaccions-, la lleugera reactivació de la demanda 2013 249,0 173,2 158,8 2.719,0 1.965,8 1.735,9 durant la primera meitat de 2019 manté els valors pressionats a l’alça. També ajuda l’escenari de facilitats 2014 258,3 164,6 162,7 2.754,5 1.847,9 1.728,2 en l’accés al crèdit i el fet que els tipus d’interès s’han 2015 275,8 166,0 167,3 2.970,6 1.871,1 1.782,2 mantingut en mínims, en un moment en que tant 2016 290,9 170,8 170,3 3.238,2 1.971,2 1.845,8 l’activitat econòmica com el mercat de treball han deixat 2017 334,2 186,5 182,8 3.745,9 2.164,9 1.996,1 enrere la fase més intensa del cicle, però segueixen en expansió. Especialment intens és l’increment interanual 2018 339,8 202,2 186,6 3.995,3 2.379,8 2.072,9 en termes de preus mitjans, que assoleixen màxims 1r.tr. 323,2 201,3 181,3 3.758,5 2.318,7 1.995,1 històrics en depassar els 360.000 euros, en bona part 2n.tr. 327,5 196,0 183,1 3.930,7 2.328,4 2.053,7 per l’increment de la superfície mitjana, que es situa 3r.tr. 356,8 206,4 190,2 4.132,1 2.419,2 2.106,3 lleugerament per sobre dels 79 m2. En termes d’unitat 4t.tr. 353,6 205,1 192,1 4.182,3 2.459,2 2.140,1 de superfície construïda els preus no superen els màxims assolits en el trienni 2006-2008, però els valors registrats des de la segona meitat de 2018 són els més 2019 elevats de la darrera dècada, situats per sobre dels 1r.tr. 358,5 224,4 200,1 4.119,0 2.570,9 2.200,3 4.100 €/m2, amb un augment durant el primer semestre 2n.tr. 368,5 209,2 196,1 4.166,5 2.545,0 2.172,1 de 2019 de prop del 8% respecte a un any enrere. La demanda que no pot fer front als nivells de preus 2Preu mitjà (miler s d'€) Preu / m const ruït Variació assolits a la capital s’ha desviat tradicionalment a (%) Resta Resta l’entorn metropolità. En aquest àmbit, les compravendes Barcelona AMB Catalunya Barcelona AMB Catalunya d’habitatges van tenir al llarg del quadrienni 2015-2018 2n.tr.19/ 12,5 6,8 7,1 6,0 9,3 5,8 un comportament més dinàmic que a Barcelona i la 2n.tr.18 1r.sm.19/ resta del país, liderant el ritme de creixement. El 11,7 9,3 8,7 7,7 10,1 8,0 1r.sm.18 dinamisme que va perdre la capital al llarg de 2018 es 2018/2017 1,7 8,4 2,1 6,7 9,9 3,8 va redirigir cap a l’àrea metropolitana, una evolució que 2017/2016 14,9 9,2 7,3 15,7 9,8 8,1 ha acabat impactant en els preus. Des de l’any passat, els valors per m2 a la resta de l’AMB han registrat creixements superiors als de Barcelona i el conjunt de Catalunya, i la demanda ha fet visibles els senyals d’esgotament amb una contracció de les operacions de més del 5% en el primer semestre d’enguany, especialment intensa el segon trimestre. Al conjunt de Catalunya en aquest període les compravendes també s’han frenat però més lleument i el balanç de la primera meitat de l’any segueix sent positiu, avançant al mateix ritme que la capital. Malgrat l’increment acumulat, el biaix en els preus de l’habitatge a l’àmbit metropolità respecte a la capital segueix essent notable i ha tendit a eixamplar-se al llarg del darrer cicle expansiu: si el 2013 el preu mitjà per m2 construït a Barcelona era gairebé un quaranta per cent més car que a la resta de l’àrea metropolitana, la primera meitat de 2019 la diferència supera el 60%. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravenda d’habitatges Compravenda d’habitatges segons titularitat i nacionalitat Compravendes d'habitatges a Barcelona i Catalunya segons titularitat Barcelona Catalunya Període Pers. Pers. Pers. Pers. Total Total física jurídica física jurídica 2013 7.104 1.804 8.908 32.685 12.209 44.894 2014 8.711 1.895 10.606 39.297 7.812 47.109 2015 9.834 2.395 12.229 46.125 8.406 54.531 2016 11.161 3.105 14.266 55.377 10.909 66.286 2017 12.344 3.332 15.676 64.240 12.996 77.236 2018 11.048 2.743 13.791 68.012 12.808 80.820 1r.tr. 2.781 778 3.559 16.678 3.776 20.454 2n.tr. 2.840 651 3.491 17.407 3.057 20.464 3r.tr. 2.692 620 3.312 17.452 3.173 20.625 4t.tr. 2.735 694 3.429 16.475 2.802 19.277 2019 1r.tr. 2.984 655 3.639 18.197 3.281 21.478 2n.tr. 2.977 603 3.580 17.556 2.847 20.403 Font: Tots els quadres d'aquesta secció són d'elaboració pròpia a partir de les dades de la Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat procedents del Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles de España. Barcelona Catalunya Variació (%) Pers. Pers. Pers. Pers. Total Total física jurídica física jurídica 2n.tr.19/ 4,8 -7,4 2,5 0,9 -6,9 -0,3 2n.tr.18 1r.sm.19/ 6,0 -12,0 2,4 4,9 -10,3 2,4 La moderada recuperació de les transaccions 1r.sm.18 registrades el primer semestre de 2019 obeeix 2018/2017 -10,5 -17,7 -12,0 5,9 -1,4 4,6 al renovat interès per part dels particulars de 2017/2016 10,6 7,3 9,9 16,0 19,1 16,5 nacionalitat estrangera, després del fort replegament a la capital l’any 2018, mentre que Compravendes d'habitatges a Barcelona i Catalunya segons la inversió empresarial segueix globalment a la nacionalitat baixa, tant a Barcelona com a la resta del país. Barcelona Catalunya Malgrat liderar el creixement –en termes relatius- Període Nac. Estr. Total Nac. Estr. Total de les operacions al segment d’habitatge nou a Barcelona durant la primera meitat de 2019, la 2013 7.629 1.279 8.908 39.329 5.565 44.894 inversió per part d’empreses al segment de segona 2014 9.025 1.581 10.606 40.432 6.677 47.109 mà -el que concentra el major nombre de 2015 10.424 1.805 12.229 47.279 7.252 54.531 transaccions-, manté la tendència a la baixa 2016 12.094 2.172 14.266 57.805 8.481 66.286 iniciada la segona meitat de 2017, fent que 2017 13.290 2.386 15.676 67.241 9.995 77.236 globalment, aquest perfil d’adquirent vagi perdent pes, tant a la capital com a la resta de país. A 2018 11.930 1.861 13.791 71.335 9.485 80.820 Barcelona, les compravendes realitzades per 1r.tr. 3.114 445 3.559 18.074 2.380 20.454 persones jurídiques han disminuït un 12% el 2n.tr. 3.022 469 3.491 18.102 2.362 20.464 primer semestre de l’any i representen el 17,4% del total, una proporció que s’ha reduït en més de 3r.tr. 2.858 454 3.312 18.205 2.420 20.625 quatre punts percentuals respecte a tres anys 4t.tr. 2.936 493 3.429 16.954 2.323 19.277 enrere, en plena fase expansiva. En sentit invers, les transaccions entre els adquirents majoritaris, 2019 els particulars, recuperen dinamisme des de finals 1r.tr. 3.099 540 3.639 18.889 2.589 21.478 de 2018 i han crescut un 6% de gener a juny de 2n.tr. 3.053 527 3.580 17.885 2.518 20.403 2019, concentrant més de quatre de cada cinc operacions. A Catalunya, el replegament de les Variació Barcelona Catalunya persones jurídiques ha estat lleugerament similar, (%) Nac. Estr. Total Nac. Estr. Total però el seu pes sobre el total de les compravendes registrades segueix essent més baix que a la 2n.tr.19/ 1,0 12,4 2,5 -1,2 6,6 -0,3 capital, inferior al 15%. 2n.tr.18 1r.sm.19/ 0,3 16,7 2,4 1,7 7,7 2,4 La demanda d’estrangers es va ressentir tant o 1r.sm.18 més que la inversió empresarial del canvi de 2018/2017 -10,2 -22,0 -12,0 6,1 -5,1 4,6 conjuntura iniciat a finals de 2017, que deixava 2017/2016 9,9 9,9 9,9 16,3 17,9 16,5 enrere tot un quadrienni expansiu en el mercat residencial. Tanmateix les compravendes d’estrangers han recuperat protagonisme la primera meitat de 2019, amb un impuls a l’alça de Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes d’habitatges Compravendes i preus dels habitatges nous a Barcelona L’augment de l’oferta l’any 2018, que ha fet de la dotació de sostre nou la més elevada de la dècada a la capital, s’ha traduït en un major nombre de compravendes d’habitatges el primer trimestre de 2019. La demanda retinguda empeny a l’alça els preus. La limitada oferta d’habitatge de nova planta, un dels trets més característics del mercat residencial a la capital, va experimentar un considerable salt endavant el 2018, amb unes xifres més adequades a les necessitats de la ciutat. Però el creixement de l’oferta sembla insuficient per satisfer la demanda existent i tant el nombre de transaccions com els preus de venda van a l’alça a l’inici de 2019. El retrocés del nombre d’operacions d’habitatges nous del 2018, en bona part pel replegament de compradors estrangers i especialment de persones jurídiques, ha donat pas a un fort repunt de les transaccions el primer trimestre d’enguany. La demanda majoritària, la de persones físiques nacionals, augmenta en volum, però el creixement en termes relatius a Barcelona torna ha estar liderat per la inversió empresarial -que retrocedeix a la resta del país- i pels estrangers, que van a l’alça tant a la capital com al conjunt de Catalunya. Pel que fa a la distribució territorial de les transaccions d’habitatges nous a la ciutat, les dades del primer trimestre de 2019 mostren com Sant Martí recupera la seva tradicional posició capdavantera en nombre d’operacions, i es manté, en sentit invers, el dèficit crònic de Nou Barris. L’escàs volum d’operacions a Sants – Montjuïc ve després de marcar màxims el 2018. Dades i anàlisi  Nombre, superfície i preus  Nombre segons titularitat i nacionalitat  Nombre, superfície i preus per districtes  Nombre, superfície i preus per barris Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes i preus dels habitatges nous Compravendes i preus dels habitatges nous a Barcelona Compravendes d'habitatges nous a Barcelona: nombre, superfície i preu dels habitatges Superfície mitjana 2 Nombre de compravendes 2 Preu Preu / m construït (m construïts) Període mitjà Habitatges Habitatges Habitatges Habitatges Total Total (milers d'€) mitjà màxim mínim lliures protegits lliures protegits 2012 1.373 76 1.449 80,5 71,5 80,0 261,4 3.108,7 19.531,3 263,5 2013 1.120 87 1.207 84,2 73,1 83,4 279,5 3.197,5 23.255,8 235,5 2014 1.003 115 1.118 86,3 69,5 84,5 287,1 3.116,2 13.326,2 193,6 2015 1.132 58 1.190 84,0 82,4 83,9 292,2 3.237,0 16.896,6 259,7 2016 1.101 95 1.196 86,2 69,7 84,9 351,4 3.849,7 22.916,3 185,2 2017 1.082 83 1.165 92,6 70,5 91,0 377,7 4.048,3 17.605,6 231,2 2018 994 40 1.034 82,2 76,0 82,0 378,7 4.415,9 23.421,6 191,5 1r.tr. 252 11 263 85,8 71,7 85,2 411,8 4.231,1 23.421,6 409,8 2n.tr. 193 9 202 79,1 73,3 78,9 387,8 4.673,6 11.982,3 902,4 3r.tr. 234 8 242 83,8 77,8 83,6 355,6 4.164,1 11.500,0 256,8 4t.tr. 315 12 327 79,9 82,3 80,0 363,8 4.619,4 22.297,3 191,5 2019 1r.tr. 327 12 339 87,0 76,4 86,6 432,3 4.657,8 22.300,0 303,3 2n.tr. 319 12 331 94,5 74,9 93,8 474,3 4.632,9 18.161,8 502,7 Font: Tots els quadres d'aquesta secció són d'elaboració pròpia a partir de les dades de la Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat procedents del Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles de España. Super fície mitjana 2 Habitatges nous Preu 2 Preu/m construït Variació (%) (m construïts) mitjà lliures protegits Total lliures protegits Total (milers d'€) mitjà màxim mínim 2n.tr.19/ 2n.tr.18 65,3 33,3 63,9 19,4 2,2 18,8 22,3 -0,9 51,6 -44,3 1r.sm.19/ 1r.sm.18 45,2 20,0 44,1 9,4 4,4 9,4 12,9 4,9 -4,8 -26,0 2018/2017 -8,1 -51,8 -11,2 -11,2 7,9 -10,0 0,3 9,1 33,0 -17,2 2017/2016 -1,7 -12,6 -2,6 7,4 1,1 7,2 7,5 5,2 -23,2 24,9 El fort impuls que la construcció residencial va mostrar durant el 2018 prop de 94 m2- ha donat lloc a un fort repunt dels està sent ràpidament absorbit per la demanda més solvent. Les preus de venda de l’habitatge lliure, que arriben als transaccions d’habitatge nou repunten el primer semestre de 2019, gairebé 475.000 euros de mitjana i es situen en zona després d’un 2018 amb la xifra més baixa dels darrers quinze anys. La de màxims històrics. major dimensió dels nous habitatges situa el preu mitjà en nivells superiors als d’abans de la crisi. . El volum d’obra nova de l’any 2018, el més elevat de la darrera dècada a la capital, amb 2.200 habitatges iniciats –probablement un fet excepcional, que enguany no està tenint continuïtat- es va començar a traslladar a les xifres de transaccions registrades els darrers mesos de 2018, i l’impuls a l’alça s’ha accelerat al llarg del primer semestre de 2019. Després del moderat descens del 2017 i la notable davallada del conjunt del 2018, els habitatges nous lideren en solitari la recuperació de les compravendes a la ciutat la primera meitat de 2019, amb una alça interanual superior al 40%, més intensa que la de la resta del país. Tanmateix, malgrat el protagonisme del segment de nova planta en el revifament de la demanda, el seu pes relatiu sobre el total de transaccions segueix essent relativament baix, inferior al 10% a Barcelona. Si bé l’impuls que durant l’any passat va experimentar el sostre residencial va ser considerable –l’augment dels habitatges iniciats va ser de l’ordre del 60%- es tracta de volums d’oferta insuficients, que la demanda retinguda absorbeix amb relativa facilitat tan bon punt s’incorpora al mercat. El fort repunt interanual de les transaccions –en termes relatius- durant el primer semestre d’enguany ha suposat una alça de poc més de 200 operacions d’habitatge nou, després que el 2018 es registrés la xifra més baixa de la sèrie històrica –un total lleugerament superior a les 1.000 compravendes-. Per altra banda, les operacions d’habitatge protegit són, com la seva oferta, purament testimonials i representen menys del 4% del segment d’obra nova. Les fortes pujades que en termes d’unitat de superfície han acumulat els preus a la ciutat fins al primer trimestre de 2019 responen a l’impuls de la demanda, però també a l’increment dels costos de la construcció –el preu del sòl, la mà d’obra, els impostos i les noves exigències tècniques del codi d’edificació-. La contenció del ritme de creixement durant el segon trimestre de l’any manté els preus per sota dels nivells del bienni més expansiu (2007-2008), però tot i així superen els 4.600 €/m2 de mitjana. Per altra banda, l’increment de la dimensió mitjana dels habitatges nous -fins als Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes i preus dels habitatges nous El preu mitjà de l’habitatge lliure s’ha mantingut el 2018 relativament estable en relació amb un any enrere, fregant els 380.000 euros de mitjana, i sense superar els màxims del bienni més expansiu (2007-2008). Tanmateix, aquesta evolució no es pot deslligar de la que segueix la superfície mitjana dels habitatges, que ha experimentat un retrocés notable el 2018 (-10% anual) situant-se en els 82 m2. En termes d’unitat de superfície construïda, les xifres del darrer any posen de manifest una acceleració del ritme de creixement dels preus, amb un rebot a l’alça superior al 9%, fins a superar els 4.400 €/m2 de mitjana. L’increment de l’oferta del darrer any no ha estat pel moment suficient per contenir l’alça dels preus de venda per m2, especialment intensa la segona meitat de l’any. En la mesura que es mantingui el signe positiu de la variació interanual dels preus mitjans, ens anirem acostant als nivells existents abans de la crisi. És d’esperar que la demanda retinguda absorbeixi l’oferta que s’incorpora al mercat amb relativa facilitat, si es segueix donant la disponibilitat de finançament a un cost atractiu pels compradors més solvents. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes i preus d’habitatges nous Compravendes d’habitatges nous segons titularitat i nacionalitat Compravendes d'habitatges nous a Barcelona i Catalunya segons titularitat Els particulars recuperen protagonisme Barcelona Catalunya durant el segon trimestre de 2019 i els Període Persona Persona Persona Persona Total Total estrangers lideren el creixement de les física jurídica física jurídica compravendes d’habitatges nous en termes 2013 891 316 1.207 10.320 4.731 15.051 relatius, tant a Barcelona com al conjunt de 2014 880 238 1.118 9.199 2.713 11.912 Catalunya, corregint el retrocés que van 2015 838 352 1.190 6.989 1.332 8.321 experimentar a la capital durant l’any 2018. 2016 978 218 1.196 7.186 1.240 8.426 2017 946 219 1.165 8.696 1.826 10.522 El mercat d’obra nova s’ha caracteritzat tradicionalment per concentrar un major pes 2018 866 168 1.034 10.205 2.012 12.217 relatiu tant de la inversió empresarial com de la demanda estrangera, en relació amb el 1r.tr. 218 45 263 2.630 638 3.268 segment de segona mà, tot i que el perfil 2n.tr. 164 38 202 2.565 404 2.969 majoritari és el format per les llars nacionals. 3r.tr. 213 29 242 2.513 542 3.055 Malgrat els nivells dels preus mitjans del sostre 4t.tr. 271 56 327 2.497 428 2.925 residencial nou, situats en zona de màxims, la demanda dels particulars més solvents 2019 recupera dinamisme el segon trimestre de 1r.tr. 260 79 339 2.934 583 3.517 l’any, gràcies a la disponibilitat de finançament 2n.tr. 273 58 331 2.596 361 2.957 a un cost molt atractiu i en consonància amb la Font: Tots els quadres d'aquesta secció són d'elaboració pròpia a partir de les dades de la Secretaria tendència ascendent que mostren les dades d'Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat procedents del Colegio de Registradores de la Propiedad, d’hipoteques constituïdes. Juntament amb la Bienes Muebles y Mercantiles de España. demanda dels inversors, que també va a l’alça, tanquen un primer semestre de 2019 molt Barcelona Catalunya Variació expansiu al segment de nova planta, absorbint (%) Persona Persona Persona Persona Total Total ràpidament bona part de la nova dotació de física jurídica física jurídica 2n.tr.19/ sostre residencial a Barcelona. 66,5 52,6 63,9 1,2 -10,6 -0,4 2n.tr.18 Tanmateix, la magnitud de les variacions en 1r.sm.19/ 39,5 65,1 44,1 6,4 -9,4 3,8 termes relatius no pot amagar que es parteix de 1r.sm.18 mínims històrics, i que el volum d’operacions al 2018/2017 -8,5 -23,3 -11,2 17,4 10,2 16,1 segment de nova planta no deixa de ser reduït 2017/2016 -3,3 0,5 -2,6 21,0 47,3 24,9 per una ciutat com Barcelona, amb fortes pressions de la demanda. A diferència de la C ompravend es d'habitat ges nous a Barcelon a i Catalun ya segons capital, on la demanda per part de societats nacionalitat mercantils ha protagonitzat un repunt de les operacions del 65% durant la primera meitat de Barcelona Catalunya l’any i representa una de cada cinc Període compravendes, al conjunt de Catalunya Nacionals Estrangers Total Nacionals Estrangers Total l’evolució ha estat menys positiva i el pes dels 2013 980 227 1.207 13.694 1.357 15.051 inversors sobre el total d’operacions baixa per 2014 876 242 1.118 10.644 1.268 11.912 sota del 15%. 2015 1.002 188 1.190 7.476 845 8.321 Per altra banda, les compravendes per part 2016 929 267 1.196 7.498 928 8.426 dels nacionals al mercat d’habitatge nou s’han 2017 990 175 1.165 9.464 1.058 10.522 accelerat durant el segon trimestre de 2019, si bé la demanda estrangera creix en termes 2018 889 145 1.034 11.132 1.085 12.217 relatius amb més intensitat. Després del 1r.tr. 226 37 263 2.992 276 3.268 notable retrocés del bienni 2017-2018, sembla 2n.tr. 176 26 202 2.711 258 2.969 que els compradors estrangers han renovat el 3r.tr. 210 32 242 2.780 275 3.055 seu interès a la capital, impulsant les 4t.tr. 277 50 327 2.649 276 2.925 operacions a l’alça, en major mesura que a la resta del país. El nombre de transaccions per part d’estrangers s’ha doblat durant la primera 2019 meitat de l’any al mercat d’obra nova barceloní i 1r.tr. 281 58 339 3.186 331 3.517 la seva proporció sobre el total d’operacions, de 2n.tr. 255 76 331 2.626 331 2.957 l’ordre del 20%, dobla la del conjunt de Ba rcelona C atalunya Catalunya –on representa poc més del 10%-, Variació una diferència que es pot associar a l’atractiu (%) Nacionals Estrangers Total Nacionals Estrangers Total de la ciutat als mercats internacionals. 2n.tr.19/ 44,9 192,3 63,9 -3,1 28,3 -0,4 2n.tr.18 1r.sm.19/ 33,3 112,7 44,1 1,9 24,0 3,8 1r.sm.18 2018/2017 -10,2 -17,1 -11,2 17,6 2,6 16,1 2017/2016 6,6 -34,5 -2,6 26,2 14,0 24,9 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes d’habitatges nous Compravendes d’habitatges nous per districtes Compravendes d'habitatges nous a Barcelona: nombre, superfície i preu per districtes Nombre de Superfície mitjana Preu mitjà Preu 2 2 compravendes (m construïts) (milers d'€) €/m construït Districte 2017 2.018 1r.sm.2019 2017 2.018 1r.sm. 2019 2017 2.018 1r.sm.2019 2017 2.018 1r.sm.2019 Ciutat Vella 85 98 55 88,0 75,1 81,9 536,5 592,6 483,3 5.193,4 6.972,8 5.893,0 Eixample 130 74 81 86,4 84,6 102,6 427,7 328,7 805,4 4.825,7 3.925,3 6.099,8 Sants-Montjuïc 149 217 12 75,0 76,9 68,0 298,6 274,8 335,0 3.967,5 3.637,9 4.191,1 Les Corts 105 49 28 82,8 87,2 95,9 656,4 534,1 607,9 7.169,8 5.882,6 6.077,1 Sarrià-Sant Gervasi 138 164 73 121,7 105,2 102,7 531,1 598,0 612,8 4.515,4 5.790,1 5.778,2 Gràcia 76 66 29 94,3 88,4 67,5 359,5 380,4 272,7 3.858,6 4.281,9 3.987,9 Horta-Guinardó 197 208 110 74,1 66,6 69,8 187,8 185,2 238,4 2.605,0 2.752,6 3.269,0 Nou Barris 10 3 2 61,0 27,3 73,0 157,9 - - 2.583,4 - - Sant Andreu 20 35 46 68,3 72,5 82,2 230,6 264,6 308,3 3.747,9 3.916,0 3.840,7 Sant Martí 251 112 233 106,3 84,8 98,3 361,3 380,8 425,5 3.439,8 4.265,3 4.283,5 Barcelona 1.165 1.034 670 91,0 82,0 90,1 377,7 378,7 452,7 4.048,3 4.415,9 4.645,6 Font: Tots els quadres d'aquesta secció són d'elaboració pròpia a partir de les dades de la Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat procedents del Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles de España. Sant Martí lidera l’oferta disponible i concentra més d’un superfície mitjana dels habitatges, ja que en termes d’unitat de terç de les compravendes d’habitatges nous a la ciutat superfície els valors es presenten més estabilitzats. durant la primera meitat de 2019. Es corregeix la senda alcista dels preus dels darrers anys a Ciutat Vella mentre es disparen els valors mitjans registrats a l’Eixample, que ja encapçala la banda alta dels preus. L’anàlisi de les compravendes d’habitatges nous registrades a la ciutat posa de manifest la persistent desigualtat en la distribució de l’oferta disponible per districtes. De les 670 operacions registrades durant la primera meitat de 2019, gairebé el 35% corresponen a Sant Martí. Aquest districte -el que més obra nova ha concentrat en les darreres dues dècades- recupera el protagonisme habitual amb un nombre de transaccions de nova planta que dobla el d’Horta-Guinardó, que el segueix en volum de compravendes, mentre que a l’altra extrem, es manté el dèficit d’oferta a Nou Barris. Altres districtes amb un nombre relativament elevat d’operacions han estat l’Eixample i Sarrià- Sant Gervasi, mentre que a Sants-Montjuïc s’ha reduït notablement l’activitat després d’assolir màxims durant el 2018. Pel que fa a les característiques dels habitatges, les dades mostren un increment de la superfície mitjana a bona part dels districtes, el més significatiu dels quals s’ha produït a l’Eixample, fins a superar els 100 m2, igualant a Sarrià-Sant Gervasi, on tradicionalment s’ubiquen els habitatges nous més grans. La major dimensió mitjana dels habitatges a l’Eixample explica en part el fort increment dels preus al districte durant la primera meitat de 2019. Amb més de 805.000 euros de mitjana –un valor que supera en prop del 80% el del conjunt de la ciutat- l’Eixample es situa al capdamunt de la banda alta dels preus, també en termes d’unitat de superfície -6.100 euros per m2-. En sentit contrari, els preus s’han corregit a la baixa a Ciutat Vella, després de seguir una senda alcista durant els darrers anys, si bé la demanda existent al districte el manté a la banda alta, amb valors per m2 superiors a la mitjana de ciutat en més d’un 25%. En general, l’evolució dels preus dels habitatges nous per districtes presenta una notable diversitat de variacions extremes allunyades de la mitjana, que en alguns casos com a Horta- Guinardó i Sant Andreu posa de manifest el marge de creixement de què disposen fins apropar-se al valor del conjunt de la ciutat. En el cas de Gràcia, la notable reducció que experimenten els preus durant el primer semestre de l’any els situa un 40% per sota de la mitjana i obeeix a la disminució de la Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes d’habitatges nous Compravendes d’habitatges nous per barris Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes d’habitatges Compravendes d’habitatges de segona mà a Barcelona El mercat residencial de Barcelona, pel que fa a la compravenda d’habitatges, és un mercat fonamentalment de segona mà. Un segment que en els darrers anys acapara més del noranta per cent de les transaccions d’habitatges registrades a la capital. La davallada del nombre d’operacions del 2018, que va moderar el ritme de creixement dels preus de venda, no ha tingut continuïtat a l’inici de 2019, i la senda alcista dels preus guanya impuls. Amb una oferta molt més àmplia i diversificada que la dels habitatges nous i uns preus mitjans que fins la primera meitat del 2018 es trobaven encara per sota dels màxims registrats onze anys enrere, aquest segment del mercat va atreure l’interès d’inversors i residents tan bon punt la recuperació de l’economia i del mercat laboral es van començar a consolidar. La pressió compradora, sumada a uns tipus d’interès excepcionalment baixos, va propiciar tot un quinquenni de trajectòria alcista, entre 2013 i 2018. Però l’escenari del darrer any va canviar substancialment respecte al d’anys anteriors, i els increments de dos dígits del 2017 van donat pas a alces molt més moderades, pel fort replegament de la demanda. A l’inici de 2019, gràcies a l’impuls dels compradors estrangers, la demanda s’ha estabilitzat i els preus mitjans recuperen dinamisme, fins a situar-se en els 347.900 euros de mitjana, per sobre ja dels màxims d’abans de la crisi. Amb Sant-Martí encapçalant el nombre de transaccions i Les Corts a la cua, la distribució de l’oferta d’habitatges de segona mà per districtes es presenta més estable i es distribueix més homogèniament que la dels habitatges nous. Després d’anar a la baixa durant el 2018, Sants-Montjuïc lidera el ritme de creixement dels preus mitjans el primer trimestre de 2019. Un ritme d’augment que, a més de Les Corts, també s’accelera en relació amb el 2018 a districtes com Sant Andreu i Nou Barris, contribuint a la reducció del grau de dispersió entre els valors extrems. En sentit contrari, els preus mitjans retrocedeixen a Ciutat Vella i en menor mesura a l’Eixample. Dades i anàlisi  Nombre, superfície i preus  Nombre segons titularitat i nacionalitat  Nombre, superfície i preus per districtes  Nombre, superfície i preus per barris Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes d’habitatges de segona mà Compravendes d’habitatges de segona mà a Barcelona Compravendes d'habitatges de segona mà a Barcelona: nombre, superfície i preu dels habitatges 2 Nombre de Superfície Preu mitjà Preu €/m construït Període 2 compravendes (m construïts) (milers d'€) mitjà màxim mínim 2012 5.920 81,1 250,3 2.904,1 20.156,3 180,8 2013 7.701 81,4 243,1 2.627,5 21.649,5 182,6 2014 9.488 83,0 254,4 2.705,3 21.625,0 197,4 2015 11.039 81,5 273,5 2.933,7 22.576,0 182,9 2016 13.070 79,9 283,8 3.166,6 22.903,2 185,57 2017 14.511 80,0 329,6 3.714,2 23.611,1 199,3 2018 12.757 78,0 335,4 3.948,4 23.529,4 184,9 1r.tr. 3.296 76,7 313,5 3.707,0 23.529,4 184,9 2n.tr. 3.289 76,5 322,4 3.867,7 22.033,9 194,9 3r.tr. 3.070 79,6 357,0 4.128,5 20.000,0 210,9 4t.tr. 3.102 79,2 352,1 4.120,5 18.023,3 196,7 2019 1r.tr. 3.300 78,2 347,9 4.041,6 20.833,3 200,0 2n.tr. 3.249 77,8 353,4 4.100,2 23.529,4 212,8 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat procedents del Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles de España. 2Superfície Preu mitjà P reu €/m constru ït Variació (%) Habitatges 2 (m construïts) (milers d'€) mitjà màxim mínim 2n.tr.19/ -1,2 1,7 9,6 6,0 6,8 9,2 2n.tr.18 1r.sm.19/ -0,5 1,9 10,3 7,4 0,0 8,2 1r.sm.18 2018/2017 -12,1 -2,5 1,8 6,3 -0,3 -7,2 2017/2016 11,0 0,1 16,1 17,3 3,1 7,4 Després del notable descens registrat durant el 2018 que posava punt i final a tot un quinquenni de recuperació al mercat immobiliari residencial de la capital, les compravendes d’habitatges de segona mà presenten una moderada tendència a la baixa que no impedeix que els preus segueixin a l’alça en la primera meitat de 2019. El primer semestre de 2019 s’han registrat un total de gairebé 6.550 compravendes d’habitatge usat a la ciutat, una xifra lleugerament inferior a la d’un any enrere, que representa més del 90% del total de transaccions d’habitatges que han tingut lloc a la capital. A diferència del segment nou, on les operacions per part de societats mercantils mostren un dinamisme considerable, al segment de segona mà es manté el refredament de la demanda inversora que ja hi va tenir lloc durant el 2018, possiblement influït pels senyals de desacceleració del creixement de l’economia. La demanda de particulars, en canvi –que és la majoritària- i especialment la d’estrangers, han actuat de contrapès en aquest període dins el mercat de l’habitatge usat, malgrat que el comportament dinàmic del primer trimestre de l’any ha anat perdent força, especialment a Barcelona però també a la resta del país. Després de la davallada del total de compravendes de segona ma de més del 12% a la capital l’any 2018, la demanda dels particulars estrangers ha contribuït a frenar el ritme de descens durant la primera meitat de 2019. Al conjunt de Catalunya, on el total d’operacions de segona mà es manté a l’alça en aquest període –de forma similar al 2018-, també és la demanda estrangera la que més creix en termes relatius. Pel que fa als preus, la trajectòria a l’alça es va iniciar el 2014 i va ser especialment intensa el 2017 -amb increments de dos dígits-. Després de la relativa contenció del 2018, la senda alcista es va revifar els primers mesos de 2019 gràcies al renovat interès per part dels compradors estrangers. Però els senyals de contracció de la demanda del segon trimestre de 2019 han fet que el ritme de creixement dels preus dels darrers mesos es mostri menys vigorós que a l’inici de l’any. Tot i així, Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes d’habitatges de segona mà sense arribar a superar els valors del trienni més expansiu (2006-2008), el preu mitjà per unitat de superfície d’un habitatge de segona mà es manté, des de la segona meitat de 2018, a l’entorn dels 4.100 €/m2 i el primer semestre de 2019 registra una alça interanual superior al 7% i un increment des dels mínims de 2013 de més del 50%. Per altra banda, els preus mitjans es situen ja en zona de màxims –per sobre dels 350.000 euros- i han registrat una alça interanual encara més intensa durant la primera meitat de l’any –superior al 10%- per l’augment de la superfície mitjana. Uns valors difícilment assumibles per bona part de la demanda potencial, tot i ser més d’un 20% inferiors als de nova planta, una diferència que tendeix a eixamplar-se en relació amb el bienni 2017-18. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes d’habitatges de segona mà Compravendes d’habitatges de segona mà segons titularitat i nacionalitat Compravendes d'habitatges de segona mà segons titularitat El lleuger retrocés de les compravendes d’habitatges de segona mà durant el segon Barcelona Catalunya trimestre de 2019 respon al manteniment de Període Persona Persona Persona Persona Total Total la trajectòria a la baixa de la inversió física jurídica física jurídica empresarial, però també a la pèrdua 2013 6.213 1.488 7.701 22.365 7.478 29.843 d’impuls de la demanda majoritària, la dels 2014 7.831 1.657 9.488 30.098 5.099 35.197 particulars, per la moderació de les 2015 8.996 2.043 11.039 39.136 7.074 46.210 operacions per part d’estrangers. 2016 10.183 2.887 13.070 48.191 9.669 57.860 Després de liderar el creixement -en termes 2017 11.398 3.113 14.511 55.544 11.170 66.714 relatius- de les transaccions de sostre residencial de segona mà a Barcelona des del 2018 10.182 2.575 12.757 57.807 10.796 68.603 2015, el segment de les persones jurídiques va 1r.tr. 2.563 733 3.296 14.048 3.138 17.186 començar a cedir protagonisme a favor dels 2n.tr. 2.676 613 3.289 14.842 2.653 17.495 compradors particulars a partir del segon 3r.tr. 2.479 591 3.070 14.939 2.631 17.570 semestre de 2017. El descens de l’interès per 4t.tr. 2.464 638 3.102 13.978 2.374 16.352 part de les societats mercantils es va deixar notar especialment el 2018 i s’ha mantingut 2019 durant la primera meitat de 2019, tot i que en el 1r.tr. 2.724 576 3.300 15.263 2.698 17.961 segon trimestre la reducció s’ha moderat en relació amb els primers mesos de l’any, tant a 2n.tr. 2.704 545 3.249 14.960 2.486 17.446 la capital com al conjunt de Catalunya. La Font: Tots els quadres d'aquesta secció són d'elaboració pròpia a partir de les dades de la Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat procedents del “Colegio de Registradores de la inversió en habitatge va ser atractiva en el Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles de España”. moment de la sortida de la crisi, quan els habitatges eren relativament més barats i el Ba rcelona C atalunya Variació preu del lloguer anava a l’alça. Però (%) Persona Persona Persona Persona actualment, l’alt nivell de preus fa que els Total Total física jurídica física jurídica inversors canalitzin els seus projectes cap a 2n.tr.19/ 1,0 -11,1 -1,2 0,8 -6,3 -0,3 altres ciutats on els preus no han pujat tant i la 2n.tr.18 rendibilitat que poden treure d’un pis de lloguer 1r.sm.19/ 3,6 -16,7 -0,5 4,6 -10,5 2,1 és més elevada. Per altra banda, el mercat no 1r.sm.18 és aliè a la situació política que es viu a 2018/2017 -10,7 -17,3 -12,1 4,1 -3,3 2,8 Catalunya, que incideix especialment a la 2017/2016 11,9 7,8 11,0 15,3 15,5 15,3 capital. Front al retrocés de la inversió empresarial, la demanda majoritària formada Compravendes d'habitatges de segona mà segons nacionalitat per persones físiques va recuperant terreny i representa el 83% del total. La millora en les condicions d’accés al crèdit i el manteniment Barcelona Catalunya Període dels tipus d’interès en nivells mínims, juntament Nacionals Estrangers Total Nacionals Estrangers Total amb la falta de rendibilitat dels productes 2013 6.649 1.052 7.701 25.635 4.208 29.843 financers, que atreu cap al sector immobiliari a 2014 8.149 1.339 9.488 29.788 5.409 35.197 particulars de renda alta a la recerca d’alternatives a l’oferta bancària pot ajudar a 2015 9.422 1.617 11.039 39.803 6.407 46.210 explicar-ho. 2016 11.165 1.905 13.070 50.307 7.553 57.860 2017 12.300 2.211 14.511 57.777 8.937 66.714 El diferencial de preus en l’oferta residencial de segona mà respecte al conjunt de Catalunya, 2018 11.041 1.716 12.757 60.203 8.400 68.603 on els nivells mitjans suposen poc més de la 1r.tr. meitat dels existents a la capital, expliquen una 2.888 408 3.296 15.082 2.104 17.186 evolució més positiva de les compravendes a la 2n.tr. 2.846 443 3.289 15.391 2.104 17.495 resta del país, amb un retrocés de la inversió 3r.tr. 2.648 422 3.070 15.425 2.145 17.570 empresarial menys pronunciat que a Barcelona, 4t.tr. 11.041 1.716 12.757 60.203 8.400 68.603 de manera que l’activitat al segment de segona mà ha anat perdent pes a la ciutat a favor de la 2019 resta del país. 1r.tr. 2.818 482 3.300 15.703 2.258 17.961 Pel que fa a la nacionalitat dels adquirents, la 2n.tr. 2.798 451 3.249 15.259 2.187 17.446 inversió per part de compradors estrangers - residents o no- perd durant el segon trimestre Variació Barcelona Catalunya l’impuls que va mostrar a inici de l’any, però (%) Nacionals Estrangers Total Nacionals Estrangers Total segueix registrant xifres positives i l’increment 2n.tr.19/ -1,7 1,8 -1,2 -0,9 3,9 -0,3 interanual del primer semestre -gairebé un 2n.tr.18 10%- compensa en bona part el retrocés que 1r.sm.19/ -2,1 9,6 -0,5 1,6 5,6 2,1 des del 2018 experimenten les operacions per 1r.sm.18 part dels nacionals. Tanmateix, la participació 2018/2017 -10,2 -22,4 -12,1 4,2 -6,0 2,8 de la demanda estrangera sobre el total de les 2017/2016 10,2 16,1 11,0 14,8 18,3 15,3 compravendes de segona mà es manté relativament estable –més que al segment de nova planta, on el seu pes sempre ha estat superior- i la primera meitat de 2019 es situa, Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes d’habitatges de segona mà Compravendes d’habitatges de segona mà per districtes Compravendes d'habitatges de segona mà a Barcelona: nombre, superfície i preu dels habitatges per districtes Nombre de Superfície mitjana Preu mitjà 2 2 Preu/m construït Districte compravendes (m construïts) (milers d'€) 1r.sm. 1r.sm. 1r.sm. 1r.sm. 2017 2018 2017 2018 2017 2018 2017 2018 2019 2019 2019 2019 Ciutat Vella 1.535 1.032 516 67,5 66,0 62,1 295,3 289,6 263,4 4.170,9 4.362,5 4.285,0 Eixample 1.558 1.354 688 90,0 88,7 87,7 413,6 422,9 446,9 4.280,6 4.433,2 4.774,3 Sants-Montjuïc 1.605 1.453 704 70,4 66,9 68,4 250,4 231,1 265,4 3.327,5 3.436,3 3.636,4 Les Corts 715 685 314 92,2 90,6 93,2 475,9 453,1 512,0 4.369,6 4.479,8 4.976,6 Sarrià-Sant Gervasi 1.231 958 519 117,9 118,1 121,4 607,9 628,6 659,1 5.119,2 5.393,7 5.357,8 Gràcia 1.036 1.011 473 85,5 77,6 81,6 371,3 342,7 370,1 4.090,8 4.358,6 4.393,6 Horta-Guinardó 1.618 1.452 713 72,9 72,7 71,7 200,4 224,9 227,2 2.711,5 3.090,6 3.101,3 Nou Barris 1.143 1.122 608 63,2 63,8 63,2 139,7 150,8 153,7 2.112,9 2.273,3 2.407,5 Sant Andreu 1.680 1.580 836 73,8 72,9 71,8 215,9 249,0 252,9 2.814,4 3.274,2 3.318,2 Sant Martí 2.277 1.982 1.121 78,9 76,2 75,3 305,6 298,8 301,8 3.644,4 3.747,0 3.844,2 Barcelona 14.511 12.757 6.549 80,0 78,0 78,0 329,6 335,4 350,6 3.714,2 3.948,4 4.070,3 Font: Tots els quadres d'aquesta secció són d'elaboració pròpia a partir de les dades de la Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat procedents del Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles de España. L’atonia que mostren globalment les xifres de demanda la L’anàlisi en termes de preus mitjans totals posa de manifest un primera meitat de l’any no és homogènia territorialment i les rang de variacions anuals més ampli encara a l’entorn de xifres a l’alça de Sarrià-Sant Gervasi i Sant Martí l’augment mitjà, del 10,3% anual pel conjunt de la ciutat. Mentre compensen el retrocés de l’activitat a districtes com el de que a quatre dels deu districtes l’alça ha estat superior a la Sants-Montjuïc. Més generalitzat és el manteniment de la mitjana –especialment a Sants-Montjuïc, on s’ha triplicat el ritme trajectòria a l’alça dels preus, de la que només escapa de creixement mitja- Ciutat Vella ha registrat taxes negatives. Ciutat Vella. Una evolució a la baixa que s’ha vist accentuada per la reducció de la superfície mitjana dels habitatges transmesos, però que es La dinàmica recessiva de les dades de compravenda produeix en el context d’un retrocés general dels valors a d’habitatges de segona mà l’any 2018, que es va posar de l’immobiliari residencial del districte, amb davallades més manifest en major o menor grau a tots els districtes, ha donat intenses al segment de nova planta. La disminució de la pas a un escenari més heterogeni durant la primera meitat de superfície mitjana, que de forma lleu també s’ha donat a Nou 2019. En un context de lleugera contracció de la demanda, les Barris -en sentit invers a la mitjana de ciutat- ha jugat en contra transaccions van a la baixa de forma significativa a Sants- de la reducció del grau de dispersió dels valors registrals més Montjuïc –possiblement com a resposta al rebot a l’alça en els extrems, de manera que els de Sarrià – Sant Gervasi preus-, però també a d’altres districtes com Gràcia o Les Corts, multipliquen per més de quatre vegades els de la banda baixa. on la participació sobre el total de compravendes és tradicionalment més reduïda. En sentit invers, l’activitat mostra més dinamisme a Sarrià – Sant Gervasi i s’incrementa també notablement a Sant Martí, que com al segment de nova planta, consolida el seu lideratge al mercat de segona mà de la ciutat. Pel que fa als preus de venda en termes d’unitat de superfície, les variacions a l’alça dels darrers anys es mantenen el primer semestre de l’any a tots els districtes excepte a Ciutat Vella, on malgrat el descens, els valors per m2 segueixen situats per sobre de la mitjana de ciutat. En molts casos, la senda alcista presenta un renovat vigor. A més de Les Corts, on la manca d’oferta empeny els preus cap amunt, els augments més significatius corresponen als districtes de Sants-Montjuïc –que encapçala el ritme de creixement-, l’Eixample i Nou Barris, aquest últim amb recorregut a l’alça en relació amb la mitjana. A tots ells s’ha registrat un ritme de creixement de dos dígits, mentre que l’augment s’ha moderat a Sant Andreu i Horta- Guinardó després de protagonitzar les alces més intenses l’any 2018. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes d’habitatges de segona mà Compravendes d’habitatges de segona mà per barris Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes d’habitatges de segona mà Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Finançament i crèdit hipotecari Finançament i crèdit hipotecari Es confirma la recuperació del crèdit hipotecari, tant en hipoteques contractades com en l’import, iniciada en anys anteriors, seguint la tendència del mercat immobiliari. Després del procés de sanejament del sector financer que va tenir lloc fins el 2015, l’activitat del mercat hipotecari s’ha recuperat, tot i que queda molt per sota dels nivells previs a la crisi econòmica, i en particular, a la del mercat immobiliari. Una certa relaxació en les condicions d’accés al crèdit i l’estabilitat en el nivell de tipus d’interès, han permès un augment tant de les hipoteques contractades com de l’import mitjà. En el cas de Barcelona, una oferta d’habitatge més limitada i un nivell de preus més elevat que provoca un desplaçament de la demanda cap a l’entorn metropolità expliquen algunes de les diferències que es produeixen en els indicadors hipotecaris. Dades i anàlisi  Hipoteques d'habitatges  Crèdit hipotecari Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Finançament i crèdit hipotecari Hipoteques d’habitatges Habitatges hipotecats en finques urbanes Nombre d'hipoteques Barcelona Període Barcelona Catalunya Espanya província 2012 8.015 28.302 43.086 273.873 2013 6.024 20.015 30.059 199.703 2014 6.452 21.626 30.646 204.302 2015 8.715 27.756 38.825 246.767 2016 9.674 32.925 45.873 281.328 2017 10.656 37.561 49.918 310.096 1r.tr. 2.988 9.534 16.068 100.465 2n.tr. 2.810 9.603 12.714 79.691 3r.tr. 2.599 10.136 13.324 80.834 4t.tr. 2.259 8.288 11.157 70.269 2018 11.184 43.692 57.477 345.186 1r.tr. 2.739 10.369 13.671 84.073 L’evolució de l’import mitjà del crèdit, que reflecteix 2n.tr. 2.811 10.975 14.447 90.490 també l’evolució dels preus residencials, mostra un 3r.tr. 2.831 11.267 14.798 90.499 creixement en els darrers anys molt més accentuat a 4t.tr. 2.803 11.081 14.561 80.124 Barcelona que a la resta del àmbits territorials. De 2013 al primer semestre de 2019, l’import mitjà del crèdit a 2019 Barcelona ha registrat un creixement acumulat del 1r.tr. 3.174 11.909 15.608 98.566 50,4%, més de 10 punts per sobre del de la província de 2n.tr 2.921 11.559 15.514 93.815 Barcelona i el de Catalunya, i gairebé duplica el del conjunt d’Espanya. L’evolució d’aquest dos indicadors Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Registre de la Propietat publicades per l'INE i pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. mostren com a Barcelona, una oferta d’habitatge limitada i uns preus elevats tenen un impacte negatiu en Nombre d'hip la demanda que busca satisfer les seves necessitats oteques Variacions d’habitatge a preus més assequibles fora de la ciutat. (%) Barcelona Barcelona Catalunya Espanya província Si comparem les dades d’habitatges hipotecats a partir 2n.tr. 19/ 2n.tr. 18 3,9 5,3 7,4 3,7 del quart trimestre de 2017 i fins el primer semestre de 1r.sm.19/1r.sm.18 9,8 10,0 10,7 10,2 2019 per els àmbits de Barcelona, província i Catalunya, 2018/2017 5,0 16,3 15,1 11,3 observem que els increments registrats en tots els 2017/2016 10,2 14,1 8,8 10,2 àmbits reflecteixen el fet que l’aturada en l’activitat immobiliària que es va produir el darrer trimestre de 2017, com a conseqüència de la inestabilitat política, i Import mitjà del crèdit Variacions en el cas de Barcelona, a més a més, pels atemptats del (%) Barcelona Barcelona Catalunya Espanya mes d’agost, s’ha normalitzat al llarg del 2018 i manté la província mateixa tendència el 2019. 2n.tr. 19/ 2n.tr. 18 -5,1 2,4 0,4 1,3 1r.sm.19/ 1r.sm.18 2,4 5,1 4,0 1,8 La comparació de les dades del segon trimestre del 2018 i les del primer semestre del 2019 confirmen que 2018/2017 5,3 4,7 4,4 6,0 les sentències del Tribunal Suprem emeses el mes de 2017/2016 11,3 9,3 9,7 6,3 novembre sobre distribució de despeses entre les entitats financeres i els seus clients, així com la Les dades d’hipoteques constituïdes sobre habitatges del primer culminació del procés de discussió i aprovació de les semestre de l’any 2019 continuen la tendència ascendent que s’ha modificacions en la legislació del crèdit hipotecari; van registrat des de 2014, tot i que amb menys intensitat. provocar un desplaçament de la signatura dels crèdits cap al primer trimestre d’enguany, normalitzant-se la La sostinguda recuperació de l’activitat econòmica i del mercat laboral situació el segon trimestre, tornant a volums dels darrers anys ha tingut el seu reflex en el mercat immobiliari, amb un d’operacions més en línia amb els registrats en creixement molt intens del nombre d’hipoteques constituïdes sobre trimestres d’anys anterior. habitatges des de 2014 tant a Barcelona com a la resta d’àmbits territorials. Pel que fa a Barcelona, i després del creixement contingut registrat a la segona meitat de 2017 i tot 2018, les dades del primer semestre de 2019 mostren una recuperació important. La província de Barcelona i Catalunya registren el 2019 unes taxes de creixement també positives però per sota del nivell assolit el 2018. El conjunt d’Espanya mostra un creixement relativament estable des de 2017, amb taxes a l’entorn 10%. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Finançament i crèdit hipotecari Crèdit hipotecari El primer semestre de 2019 es manté el procés d’estabilització del crèdit viu hipotecari, després de vuit anys de reducció sostinguda. A partir de 2008, any d’inici de la crisi, la política monetària ha estat fortament expansiva, no solament a nivell de tipus d’interès, que en la zona UE va passar en un any del 4,5% a l’1%, i va baixar al 0% el 2015, mantenint-se en aquest nivell en l’actualitat, tot això en un context d’inflació històricament baixa; sinó també amb una política quantitativa de compra massiva de deute per aconseguir un nivell de tipus d’interès, a curt i llarg termini suficientment baixos per afavorir una recuperació que es considera encara fràgil. En el cas d’Espanya, i pel que fa a les hipoteques constituïdes, el 2008 se’n van contractar 836.000, i a partir de llavors s’ha experimentat una forta reducció fins a situar-se en 200.000 el 2013, en que s’inicia una recuperació fins arribar a les 345.000 de 2018, que representa aproximadament un 40% de les que es contractaven el 2008. Tot i l’evolució del nombre d’hipoteques constituïdes, el crèdit hipotecari viu presenta una evolució molt més estable, amb creixements moderats fins el 2010, a partir del qual baixa també moderadament per mantenir-se estable a partir del 2017 i fins el primer semestre de 2019. La raó cal buscar-la en la modalitat de préstec hipotecari, que en una situació de tipus d’interès baixos i terminis llargs, l’amortització de capital és relativament baixa en els primers anys del préstec, i per tant el saldo net entre el capital dels nous préstecs i el que s’amortitza segons les condicions dels contractes no presenta oscil•lacions molt acusades. Els tipus d’interès han experimentat una forta reducció des de l’any 2008. L’Euribor a un any ha passat d’una mica per sobre del 5% a valors negatius a partir del 2016, i el tipus hipotecari ha passat d’aproximadament el 6% fins a situar-se a l’entorn del 2% a partir del 2015, mantenint-se estable en aquest valor, tot i que el primer semestre del 2019 registra un lleuger increment, probablement com a resultat de les sentències sobre despeses hipotecàries i les modificacions en la legislació hipotecària que han entrat en vigor. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Mercat de lloguer Mercat de lloguer Després del procés accelerat de recuperació dels preus mitjans del mercat residencial de lloguer que, en només tres anys –del 2015 al 2017- i en el context d’una conjuntura econòmica fortament expansiva, va permetre superar àmpliament els d’abans de la crisi, les dades des de 2018 mostren una moderació en el ritme de creixement dels preus, davant del canvi en el comportament de la demanda, que ha anat perdent força. Si l’augment del nombre de contractes de lloguer al llarg del període de crisi comprés entre el 2008 i 2013 responia probablement a la impossibilitat –per raons diverses- d’accedir a la propietat d’un habitatge com a residencia principal, i la xifra més continguda dels registrats durant el trienni 2014-2016 apuntava a un desplaçament de la demanda del lloguer cap al segment de compra, l’impuls dels arrendaments signats el 2017 i la primera meitat de 2018 es podria explicar possiblement pel fet que la demanda de sostre residencial a la capital creix amb molta més força que l’oferta. Però des de la segona meitat del 2018 s’observa com la pressió de la demanda sobre el segment del lloguer ha afluixat. Un cop l’economia i el mercat de treball han consolidat un nou període expansiu, s’ha normalitzat l’accés al finançament bancari a preus atractius i comença a sorgir nova oferta residencial, el lloguer conviu de nou, a l’inici de 2019, amb una moderada recuperació de les compravendes d’habitatges i els contractes d’arrendament retrocedeixen lleument. Tanmateix, els preus dels lloguers es resisteixen a baixar. Després de la contenció de 2018 en el ritme d’augment de les rendes per unitat de superfície, els preus reprenen la tendència a l’alça en termes interanuals durant el primer trimestre d’enguany, tot i que a un ritme més moderat que el del trienni 2015-2017 i amb una tendència cap a l’estabilització a l’entorn dels valors del segon semestre de 2018, moment en que van tocar sostre. Dades i anàlisi  Evolució del mercat de lloguer  Mercat de lloguer per districtes  Mercat de lloguer per barris Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Mercat de lloguer Evolució del mercat de lloguer a Barcelona Evolució del mercat de lloguer a Barcelona metropolitans on els preus han crescut més els darrers Nombre de Superfície Preu (lloguer mitjà) anys. Així, a la capital, la major part de la demanda es Període 2 contractes mitjana (m ) 2€/mes €/m /mes situaria per sota dels 1.000 €/mes, mentre que poc més del 30% de l’oferta estaria en aquest tram de preus. 2011 38.156 70,3 753 11,60 Aquestes dificultats de la demanda davant dels actuals 2012 41.047 70,9 720 10,84 preus d’oferta estaria provocant un descens dels 2013 44.819 70,7 682 10,29 contractes de lloguer especialment entre la gent jove, 2014 44.411 72,2 688 10,16 que es reagrupa i va a viure a pisos compartits o es 2015 40.623 70,7 735 11,09 queda al domicili familiar. 2016 42.182 70,2 801 12,22 Per altra banda, darrerament han entrat en joc altres factors com ara l’increment de l’oferta d’habitatge nou, 2017 49.953 70,1 877 13,36 que en certa mesura podria estar alleugerint la pressió 1r.tr. 11.156 69,9 845 12,99 sobre la demanda de lloguer, en la mesura en que 2n.tr. 12.084 69,9 865 13,10 famílies joves que vivien de lloguer estarien optant per 3r.tr. 12.898 70,7 903 13,61 accedir a la compra a la perifèria de la capital, davant de 4t.tr. 13.815 70,0 890 13,56 la normalització de l’accés al crèdit i el manteniment dels tipus d’interès en nivells baixos. 2018 53.524 72,1 930 13,4 El retrocés de la demanda durant el primer semestre de 1r.tr. 12.891 72,0 898 13,10 2019 s’ha donat paral·lelament a l’increment dels preus 2n.tr. 13.672 72,0 916 13,27 del lloguer per unitat de superfície, que han crescut a un 3r.tr. 13.272 72,4 949 13,61 ritme superior al 4% de mitjana a la ciutat respecte al 4t.tr. 13.599 72,5 954 13,7 mateix període de l’any anterior, després d’haver registrat una continguda taxa de variació en el 2018. Per 2019 altra banda, l’increment de la superfície mitjana dels 1r.tr. 12.832 72,7 944 13,62 habitatges llogats –situada a l’entorn dels 73 m2- ha 2n.tr. 12.467 73,4 969 13,87 enfilat la renda mitjana mensual del segon trimestre de Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Secretaria d'Habitatge i Millora l’any fins als prop de 970 euros, un nou màxim històric Urbana de la Generalitat procedents de l'explotació de les fiances de lloguer que probablement mantindrà la ciutat de Barcelona al dipositades a l'Incasòl. capdamunt del rànking de preus dels municipis espanyols de més de 100.000 habitants, després de Nombre de Superfície Preu (lloguer mitjà) créixer a un ritme del 5,7%, similar al registrat pel Variació (%) 2 contractes mitjana (m ) 2€/mes €/m /mes conjunt del 2018, però més moderat que el dels anys 2n.tr.19/2n.tr.18 2016 o 2017. -8,8 2,5 5,7 4,5 1r.sm.19/1r.sm.18 -5,1 1,7 5,4 4,2 Els darrers canvis normatius –amb l’allargament de la 2018/2017 7,1 2,8 6,0 0,4 durada dels contractes fins a set anys mínim si el 2017/2016 18,4 -0,1 9,5 9,4 propietari és una empresa- podrien en certa mesura haver frenat l’oferta de lloguer, com possiblement Les dificultats dels llogaters davant de l’increment acumulat de tampoc la va afavorir l’escenari de certa inseguretat les rendes mitjanes es posen de manifest durant la primera jurídica que va envoltar al sector a propòsit del decret de meitat de 2019 amb el retrocés del nombre de nous contractes regulació dels lloguers que finalment va ser retirat. Per signats, més accentuat durant el segon trimestre de l’any. altra banda, l’entrada al mercat de grans fons inversors dedicats a la compra de finques senceres amb llogaters La demanda al mercat del lloguer residencial a Barcelona va podria estar incidint en l’augment de les rendes començar a donar senyals de pèrdua d’impuls durant la segona mensuals fins al punt de fer-les inabastables per a meitat de 2018, després de créixer en termes interanuals a un ritme moltes de les famílies afectades. de dos dígits al llarg de sis trimestres consecutius. Els més de 53.500 nous contractes de lloguer registrats a Barcelona el 2018 van En definitiva, després d’un procés accelerat de suposar assolir un nou màxim en termes absoluts que va permetre recuperació de preus del lloguer –a l’entorn del 45% a tancar l’any amb una alça del 7,1% en relació amb el 2017. Però el Barcelona durant els darrers cinc anys- la demanda es mercat va anar perdent dinamisme durant la segona meitat de l’any, veu impossibilitada per a fer front a aquestes contínues registrant un lleuger descens interanual del nombre d’operacions el pujades, en un context en que l’economia s’endinsa en darrer trimestre de 2018. Una tendència a la baixa que es manté una nova fase de desacceleració del ritme de durant el primer semestre de 2019 –amb gairebé 25.300 contractes creixement sense que els salaris hagin pogut recuperar signats, uns 1.350 menys que el mateix període de 2018- i que ha el nivell adquisitiu d’abans de la crisi. La combinació estat més intensa en el segon trimestre d’enguany, amb una caiguda d’uns preus al límit del que la gent pot pagar amb nivells de gairebé el 9% en relació amb el mateix període de 2018. salarials mitjans baixos, especialment en el cas de L’augment acumulat dels preus, per la forta pressió d’una demanda col•lectius com el dels joves, comporten problemes de diversificada sobre una oferta limitada, és probablement un dels sobrecàrrega financera i greus dificultats per a poder-se factors de més pes alhora d’explicar aquest punt d’inflexió al mercat emancipar, posant de manifest la necessitat del lloguer, després de tres anys amb xifres de contractes registrats d’augmentar l’oferta pública d’habitatge social, per fer a l’alça. més assequible el lloguer. D’acord amb els primers resultats de les Estadístiques metropolitanes sobre La pressió de la demanda a la ciutat continua sent elevada, però tot condicions de vida de 2016-2017 (IERMB), un 15% de sembla indicar que ens trobem davant de certs desajustos entre els la població barcelonina destina més del 40% dels seus preus d’oferta i la capacitat econòmica dels llogaters. D’acord amb ingressos a les depeses de l’habitatge, però en el cas els resultats de l’anàlisi de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, dels que viuen de lloguer, la població afectada per aquests desajustos estarien presents a Barcelona i a altres municipis Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Mercat de lloguer aquesta sobrecàrrega supera el 37%, tant a la capital com a la resta de l’àrea metropolitana. La dimensió metropolitana d’aquesta problemàtica respon al fet que aquest àmbit territorial no ha escapat de l’onada expansiva del procés inflacionista, que ha situat els preus mitjans del lloguer mensual durant el segon trimestre de 2019 en els 833 euros amb un increment respecte als valors de cinc anys enrere que ha estat, de forma similar a Barcelona, superior al 40%. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Mercat de lloguer Evolució del mercat de lloguer per districtes Evolució del mercat de lloguer a Barcelona per Districtes 2 Preu (lloguer mitjà) Districtes Nombre de contractes Superfície mitjana (m ) 2 €/mes €/m /mes var (%) var (%) var (%) var (%) 1r.sm. 1r.sm. 1r.sm. 1r.sm. 2018 2019 1r.sm.2019/ 2018 1r.sm.2019/ 2018 2019 2019 1r.sm.2019/ 2018 2019 1r.sm.2019/ 1r.sm.2018 1r.sm.2018 1r.sm.2018 1r.sm.2018 Ciutat Vella 4.607 2.292 -3,2 68,8 69,8 2,9 914 942 4,7 14,46 14,73 2,3 Eixample 11.513 5.221 -8,5 79,7 80,4 1,2 1.038 1.067 5,8 13,73 14,11 5,3 Sants-Montjuïc 5.769 2.601 -10,1 64,4 64,7 0,8 804 833 6,0 13,01 13,40 4,8 Les Corts 2.357 1.091 1,6 78,1 80,4 4,1 1.090 1.121 4,7 14,52 14,56 0,8 Sarrià-Sant 5.305 2.548 -0,9 87,9 89,2 2,1 1.269 1.282 4,0 15,44 15,42 1,8 Gervasi Gràcia 5.221 2.465 -6,1 68,1 68,7 0,9 905 939 5,6 14,04 14,48 4,7 Horta-Guinardó 4.511 2.218 -3,8 65,5 66,0 0,6 746 781 6,2 11,87 12,36 5,9 Nou Barris 3.444 1.656 -6,0 62,0 63,0 1,5 675 700 5,7 11,22 11,49 4,4 Sant Andreu 3.285 1.527 -5,7 67,1 67,4 0,5 763 788 5,6 11,74 12,11 4,7 Sant Martí 5.969 2.913 -2,5 69,2 71,2 2,2 885 928 5,5 13,21 13,59 4,2 Barcelona 53.524 25.299 -5,1 72,1 73,0 1,7 930 956 5,4 13,42 13,75 4,2 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat procedents de l'explotació de les fiances de lloguer dipositades a l'Incasòl. La contracció del nombre de contractes signats durant la sota de la mitjana –amb Ciutat Vella i Gràcia ocupant les primera meitat de l’any s’estén a la major part de la ciutat, posicions més properes a aquest valor- mentre que Nou Barris pels desajustos entre la capacitat de la demanda i els tanca la banda baixa, amb 700 euros mensuals i un ritme de preus d’oferta dels habitatges de lloguer. Uns preus que, creixement durant la primera meitat de 2019 lleugerament tanmateix, mantenen la trajectòria a l’alça de forma superior a la mitjana de Barcelona. En aquest període, la generalitzada a tots els districtes i amb una relativa trajectòria a l’alça dels preus ha estat generalitzada i tots els homogeneïtat a l’entorn de la variació mitjana. districtes registren variacions de signe positiu no gaire allunyades de la mitjana. A l’Eixample es concentra tradicionalment l’oferta més abundant d’habitatges en règim de lloguer, al voltant de la Donat que els augments de les rendes contractuals mensuals cinquena part del total de Barcelona, tot i que aquest ha estat més moderats s’han donat darrerament als districtes on es un dels districtes on més s’ha contret el nombre de contractes registren habitualment els preus més elevats –com és el cas de formalitzats durant el primer semestre de 2019, juntament amb Les Corts o Sarrià-Sant Gervasi- la tendència sembla portar el de Sants – Montjuïc, on el ritme de descens ha superat el cap a una lenta però progressiva homogeneïtzació dels 10%. Altres districtes com Gràcia, Nou Barris i Sant Andreu lloguers a la ciutat, afavorint –encara que moderadament- la registren també retrocessos superiors a la mitjana. En el cas de reducció de la dispersió entre valors extrems. Tot i així, les Ciutat Vella, on el pes del lloguer turístic és relativament elevat, diferències territorials segueixen essent notables, amb lloguers la disminució ha estat més moderada. Però l’evolució a la baixa mitjans a Sarrià-Sant Gervasi que gairebé doblen els de Nou s’estén en el que portem d’any de forma generalitzada a la Barris. Això obeeix en bona part a la tipologia dels habitatges, major part de la ciutat i només el districte de Les Corts, com es posa de manifest en termes de superfície mitjana, que caracteritzat per l’escassetat d’oferta, escapa en termes de es mou entre els 63 m2 de Nou Barris i els 89 m2 de Sarrià – mitjana a aquesta tendència, mantenint el signe positiu de la Sant Gervasi. variació en el nombre de contractes signats. De forma semblant al que succeeix al mercat de propietat, altres trets estructurals característics del segment del lloguer que es mantenen any rere any, pel que fa a les rendes mensuals, són els extrems ocupats a la banda alta per Sarrià- Sant Gervasi, Les Corts i l’Eixample, amb més de mil euros de lloguer mensual. El preu a la resta de districtes es situa per Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Mercat de lloguer Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Mercat de lloguer Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Mercat de lloguer Evolució del mercat de lloguer per barris Malgrat la moderació de la demanda al mercat de lloguer residencial la meitat. El nivell de preus assolit ha originat el l’any 2018, en relació amb la forta expansió que va viure un any replegament de bona part de la demanda en aquest enrere, el nombre de contractes formalitzats ha continuat a l’alça a barri d’habitatges de petites dimensions, que tanmateix, 61 dels 73 barris de la ciutat. El nucli central de l’oferta el forma un segueix sotmès a fortes pressions inflacionistes per la petit grup de nou barris, que concentra més d’un terç dels contractes seva ubicació i una oferta residencial molt limitada. A la registrats. Vila Olímpica del Poblenou, amb una oferta encara més reduïda, el preu per m2 és molt similar (16,87 €/ El retrocés del nombre de contractes formalitzats que presenten m2/mes) i als barris de les Tres Torres i Sant Gervasi – onze dels 73 barris de la ciutat l’any 2018 posa de manifest el canvi la Bonanova, amb una oferta residencial singular, els de tendència que ha experimentat el mercat de lloguer residencial lloguers també es situen per sobre dels 16 €/m2/mes. durant la segona meitat de l’any. L’anàlisi territorial a partir de les mitjanes dels barris permet ampliar els trets característics observats Pel que fa a l’evolució dels preus, la relativa moderació en l’anàlisi per districtes. La Vila de Gràcia, és, un any més, el barri de la demanda l’any 2018 respecte a un any enrere ha que concentra el percentatge més elevat dels contractes de lloguer, donat lloc a l’estabilització dels preus per unitat de amb un 5% del total de la ciutat. El nucli central de l’oferta inclou cinc superfície en termes de mitjana de la ciutat –amb un dels sis barris de l’Eixample –cadascun d’ells amb una participació a lleuger augment del 0,4%- i a nivell territorial s’ha traduït l’entorn del 4% del total, als quals s’afegeix Sant Antoni, amb prop en un retrocés dels preus per m2 en un total de 23 dels del 3%-, però també el Raval, Sant Gervasi-Galvany i Sants. A l’altre 73 barris, com reflecteixen els mapes adjunts. extrem, barris com Can Peguera, Vallbona, la Clota, Baró de Viver, Tanmateix, l’augment de la superfície mitjana dels Torre Baró i la Marina del Prat Vermell entre altres, han registrat, habitatges llogats, que s’ha donat en un 70% dels barris com habitualment, una quantitat simbòlica de contractes, ja sigui de la ciutat, ha fet que el lloguer mensual hagi anat perquè el mercat lliure és escàs i poc representatiu o per tenir una majoritàriament a l’alça. A banda dels barris on la forta presència del parc públic i/o protegit. magnitud de les variacions té més a veure amb la poca oferta disponible –el cas de la Clota, o Vallvidrera, Les diferències territorials habituals que s’observen en altres Tibidabo i les Planes-, els que han registrat una variables del mercat immobiliari, així com també en els nivells de reducció del lloguer mensual el darrer any han estat renda i capacitat adquisitiva, es posen de manifest també en els precisament els de preus més elevats. Així, el lloguer preus registrats als contractes formalitzats. A la banda alta, retrocedeix a Pedralbes (-2,6%), a les Tres Torres (- Pedralbes registra un any més el lloguer mitjà més elevat (amb 2,1%) i a Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou 1.740 €/mes), seguit de les Tres Torres (fregant els 1.600 €/mes) si en menor mesura. A la resta de barris –66 en total- els bé ambdós barris presenten valors lleument a la baixa i molt poca preus (€/mes) han seguit una tendència ascendent, oferta. A poca distància en preu i amb força més oferta es troben distribuint-se de forma equilibrada a l’entorn de la Sarrià i els dos barris de Sant Gervasi. Per sobre dels 1.200 €/mes mitjana (6%), amb un ampli ventall d’increments per es situen també la Vila Olímpica del Poblenou i la Dreta de sobre d’aquest valor. La major part dels creixements l’Eixample. A l’altre extrem, els preus mitjans més baixos es troben a més intensos s’han donat als barris de l’eix del Besòs. alguns dels barris perifèrics de Nou Barris com Can peguera (440 Però si deixem de banda els augments que corresponen €/mes), Ciutat Meridiana i Torre Baró i en d’altres com La Clota, amb als barris amb menys oferta i preus comparativament preus a l’entorn dels 500 €/mes, i amb molt pocs contractes baixos –Baró de Viver, Vallbona, Torre Baró- el barri formalitzats. El tram de preus més nombrós que inclou més inflacionista ha estat la Barceloneta (+20,6%), pel aproximadament la meitat dels 73 barris és el comprès entre 650 i fort augment de la superfície mitjana. El segueixen dos 900 €/mes, lleument per sota de la mitjana de la ciutat. barris de Sant Andreu –la Trinitat Vella i la Sagrera- i L’anàlisi del preu per unitat de superfície permet copsar algunes dos de Nou Barris –Ciutat Meridiana i les Roquetes- diferències significatives. A l’extrem més alt, Sarrià és el barri que amb increments del lloguer mensual d’entre el 13% i el encapçala els preus l’any 2018, amb més de 17 €/m2/mes, prenent 18%, que han afavorit la reducció del grau de dispersió el relleu a la Barceloneta, que un any enrere va registrar uns valors respecte als valors dels barris més cars. de prop de 20 €/m2/mes l’any 2017 i el 2018 es situa com el segon barri més car (16,88 €/ m2/mes), després del retrocés que experimenta el nombre de contractes formalitzats, que s’han reduït a Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Mercat de lloguer Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Cost d’accés a l’habitatge Cost d’accés a l’habitatge L’accessibilitat a l’habitatge és un dels aspectes més rellevants per a la comprensió de les dinàmiques urbanes. La filosofia dels indicadors d’accessibilitat és enllaçar la capacitat adquisitiva de la població amb les condicions del mercat immobiliari i del financer per tal de veure si les llars poden accedir a un bé tant bàsic com és l’habitatge en el mercat lliure. Les darreres dades anuals disponibles indiquen que l’augment dels preus que darrerament ha acumulat el mercat immobiliari barceloní afegit a l’esgotament de la trajectòria baixista dels tipus d’interès –han tocat mínims en 2018- s’ha traduït en un enduriment, ara per ara lleu, de les condicions econòmico-financeres per accedir a un habitatge en propietat. L’augment de la renda familiar mitjana ha estat determinant a l’hora d’evitar un empitjorament més notori d’aquestes condicions d’accessibilitat. En la mateixa línia però un pas per endavant, l’indicador equivalent del mercat de lloguer alerta d’un notable repunt que permet avançar que al llarg de 2018 s’han assolit nous màxims de la sèrie. El manteniment relativament estable de les diferències entre districtes pel que fa a l’accessibilitat a l’habitatge reflecteixen que la recuperació del mercat immobiliari en termes de preus s’ha generalitzant a la major part de la ciutat. Dades i anàlisi  Indicadors d'accessibilitat a l'habitatge en propietat a Barcelona  Indicadors d'accessibilitat a l'habitatge en propietat per districtes  Accessibilitat a l’habitatge en propietat als barris de Barcelona  Accessibilitat a l'habitatge de lloguer a Barcelona  Accessibilitat a l'habitatge de lloguer als districtes i barris de Barcelona Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Cost d’accés a l’habitatge Accessibilitat a l’habitatge en propietat a Barcelona Accessibilitat familiar a l'habitatge en propietat a Barcelona Esforç teòric Esforç teòric Preu de Tipus d'accés d'amortització venda d'interès Període Preu/RFD (quota mensual (€) (%) (anys) en % de la RFD) Habitatge nou 2007 394.309 8,5 5,2 52,0 2008 432.833 8,7 5,9 59,4 2009 363.415 7,3 3,4 39,5 2010 342.584 7,1 2,8 35,5 2011 355.353 7,4 3,4 40,9 2012 261.438 5,6 3,4 31,5 2013 279.491 6,0 3,4 33,2 2014 287.106 6,0 3,0 32,9 2015 292.176 5,9 2,2 32,4 2016 351.388 6,9 2,0 34,0 2017 377.702 7,0 1,9 31,5 Habitatge de segona mà 2007 344.919 7,4 5,2 45,5 2008 334.194 6,7 5,9 45,8 2009 295.852 5,9 3,4 32,2 2010 296.495 6,2 2,8 30,8 2011 273.772 5,7 3,4 31,5 2012 250.279 5,4 3,4 30,1 2013 243.130 5,3 3,4 30,8 2014 254.364 5,3 3,0 30,0 2015 273.498 5,5 2,2 28,9 2016 283.837 5,5 2,0 28,4 2017 329.590 6,1 1,9 30,4 Notes: El tipus d'interès correspon al tipus mitjà dels préstecs hipotecaris a més de 3 anys. El termini d'amortització correspon al termini mitjà de les noves hipoteques. L'esforç d'amortització correspon a l'import de les quotes a pagar per una família de Barcelona amb una renda mitjana per un habitatge tipus en el primer any a un tipus mitjà pel 90% del preu de l'habitatge en % de la RFD per llar. Les dades de 2017 indiquen que tot i el fort increment que Fonts: Preus dels habitatges: Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes han registrat els preus del mercat immobiliari barceloní, Muebles y Mercantiles de España, Departament de Territori i Sostenibilitat, l’enduriment de les condicions d’accessibilitat a l’habitatge Generalitat de Catalunya. Renda familiar disponible: vegeu en propietat ha estat relativament moderat gràcies a barcelonaeconomia.bcn.cat. Els indicadors d'accessibilitat són d'elaboració pròpia. l’efecte compensatori de l’augment de la renda mitjana i el descens dels tipus d’interès. Les previsions per a 2018 Indicadors d’accessibilitat a l’habitatge en propietat a descarten canvis rellevants dels valors assolits. Barcelona Des de l’esclat de la crisi de 2008, el desplom dels preus de La filosofia dels indicadors d’accessibilitat a l’habitatge és enllaçar l’immobiliari residencial i la progressiva retallada dels tipus la capacitat adquisitiva de la població amb les condicions del d’interès ha estat suficient per absorbir el descens de les mercat immobiliari i del financer per tal de veure si les llars poden rendes familiars afavorint, any a any, una millora de les ràtios accedir a un bé bàsic com és l’habitatge en el mercat lliure. Els d’accessibilitat a l’habitatge en propietat. Els gràfics adjunts càlculs inclouen una combinació de conceptes i supòsits de partida permeten observar com el repunt a l’alça que han registrat els que converteixen aquests indicadors en referències teòriques preus dels habitatges els darrers anys ha provocat un canvi de il·lustratives en una lectura temporal i territorial però que cal tendència d’aquestes ràtios que no ha estat més intens gràcies interpretar amb cautela en termes absoluts. a la recuperació de la renda familiar mitjana i que els tipus 1 Els indicadors que aquí es presenten s’emmarquen en el que la d’interès han continuat baixant. Des d’una perspectiva general, literatura acadèmica anomena els enfocaments de ràtios, dins de aquestes ràtios s’han mantingut força estables des de 2011- les mesures teòriques i relatives d’accessibilitat. En concret, es 2012 fins que el fort augment dels preus dels habitatges nous presenten per a Barcelona i els seus districtes i barris l’esforç el 2016 i els de segona mà el 2017 ha trencat aquesta teòric d’accés (ràtio preu/ingressos, que mesura el nombre teòric estabilitat. d’anys que han de passar fins que l’habitatge quedi totalment Quina evolució s’ha d’esperar a curt termini? Durant la major pagat si s’hi dedica tota la renda), i l’esforç teòric d’amortització part de 2018 els preus de compravenda s’han mostrat força (ràtio rebut mensual/ingressos, que mesura el percentatge dels estables mentre que la renda mitjana ha continuat creixent a ingressos corrents destinats al pagament de la hipoteca). una taxa similar o lleument més feble que la d’un any abans. Alhora, els tipus d’interès també s’han estabilitzat. En conseqüència, les ratios d’accessibilitat del mercat immobiliari 1 Els càlculs enllacen, amb les necessàries adaptacions metodològiques pels canvis de Barcelona assoliran valors similars als de 2017. No s’han de sèries, els càlculs realitzats per a Barcelona des de mitjans dels noranta (vegeu d’esperar variacions significatives en cap sentit. http://barcelonaeconomia.bcn.cat/ca/arxiu). El canvi més significatiu és la que les dades de preus ara procedeixen de compravendes registrades i, per tant, trenquen amb la sèrie anterior a 2004. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Cost d’accés de l’habitatge Accessibilitat a l’habitatge en propietat per districtes Accessibilitat familiar a l’habitatge en propietat als districtes de Barcelona (2017) Esforç teòric Esforç teòric Preu de Esforç teòric Preu de Esforç teòric d'amortització d'amortització venda d'accés venda d'accés Districtes (quota mensual (quota mensual (€) preu/RFD (anys) (€) preu/RFD (anys) en % de la RFD) en % de la RFD) Habitatge nou Habitatge de segona mà Ciutat Vella 536.540 11,6 52,5 295.333 6,4 Eixample 427.708 6,7 30,4 413.616 6,5 Sants-Montjuïc 298.566 6,5 29,5 250.436 5,5 Les Corts 656.379 8,8 39,6 475.893 6,4 Sarrià-Sant Gervasi 531.122 5,0 22,6 607.901 5,7 Gràcia 359.502 6,8 30,5 371.319 7,0 Horta-Guinardó 187.779 4,5 20,3 200.442 4,8 Nou Barris 157.875 5,2 23,4 139.742 4,6 Sant Andreu 230.636 5,7 25,5 215.896 5,3 Sant Martí 361.273 7,5 33,7 305.557 6,3 Barcelona 377.702 7,0 31,5 329.590 6,1 Notes: Vegeu taula de Barcelona. El tipus d'interès correspon al tipus mitjà dels préstecs hipotecaris a més de 3 anys, que pel 2016 és 2,0%. L'esforç d'amortització correspon a l'import de les quotes a pagar per les famílies tipus dels districtes de Barcelona que disposen d'una renda mitjana i adquireixen un habitatge tipus del districte en el primer any a un tipus mitjà pel 90% del preu de l'habitatge en % de la RFD per llar. A Nou Barris l'oferta d'obra nova de 2015 no és significativa. Fonts: Preus dels habitatges: Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles de España, Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya. La RFD s'ha calculat per districtes segons el que s'indica a barcelonaeconomia.bcn.cat. Els indicadors d'accessibilitat són d'elaboració pròpia. Les diferències entre districtes pel que fa a l’accessibilitat a l’habitatge en propietat, més reduïdes que un any abans si s’obvia l’oferta nova de Ciutat Vella, reflecteixen que la recuperació dels preus immobiliaris s’ha generalitzat a la major part de la ciutat. Un cop estimats, en l’apartat anterior, els valors mitjans dels índexs que mesuren l’esforç teòric que assumeixen els residents a Barcelona per accedir a un habitatge en propietat a la ciutat, fem un pas més i estimem aquests mateixos indicadors per a cadascun dels districtes, sota la hipòtesi –avalada per diferents estudis de demanda i enquestes- de que una bona part dels potencials compradors procura mantenir-se en el seu barri o districte. Que l’oferta d’habitatge disponible i la capacitat adquisitiva ho permetin ja és un altre tema. Les dades que es presenten faciliten una immediata jerarquització dels diferents valors de les ràtios d’accessibilitat dels districtes en relació amb la mitjana de ciutat i els gràfics adjunts plasmen de manera inequívoca en quins districtes els seus residents tenen –suposant una família tipus amb ingressos mitjans- més fàcil o més complicat accedir a un habitatge en propietat. Tot i que són resultats teòrics, són prou il·lustratius i emmarquen el debat sobre la diversitat del mercat residencial de la ciutat. Dels índexs presentats ens centrarem bàsicament en el que mesura l’esforç d’amortització en relació amb la renda en el segment d’habitatge usat. Bàsicament perquè més del 90% de les transaccions corresponen a habitatges de segona mà i la majoria es materialitzen mitjançant préstec hipotecari. Per sobre de la mitjana de la ciutat, estimat en un 30,4% de la RFD –el valor més elevat dels darrers set anys- hi ha cinc dels deu districtes: Ciutat Vella, Eixample, Les Corts, Sant Martí i, sobresortint, Gràcia. Dels altres cinc, només Sarrià-Sant Gervasi s’apropa a la mitjana. Els compradors d’habitatge residents a Horta-Guinardó i Nou Barris són els que, teòricament, han de fer menys esforç relatiu en funció de la seva renda per afrontar el rebut mensual de la hipoteca. Que Sarrià-Sant Gervasi, amb un parc residencial car en relació a la mitjana de la ciutat, estigui per sota de la mitjana en termes d’esforç d’amortització s’explica perquè gaudeix d’uns nivells de renda molt per sobre de la mitjana de la ciutat. Gràcia, que encapçala la classificació, disposa d’una oferta residencial comparativament cara i una RFD dels residents a l’entorn de la mitjana de la ciutat. La posició de Ciutat Vella, que es consolida en el grup capdavanter, s’explica per la revalorització de la seva centralitat i per la transformació que han viscut alguns dels seus barris de la mà del turisme i dels nous residents. Per contra, la ubicació més perifèrica i especialment l’absència de forces externes revitalitzadores del teixit urbà poden explicar la situació de districtes com ara Nou Barris i, fins a cert punt, Sants-Montjuïc i Sant Andreu. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Cost d’accés de l’habitatge Accessibilitat a l’habitatge en propietat per barris Indicadors d’accessibilitat a l’habitatge en propietat als barris de Barcelona Baixar el càlcul i l’anàlisi d’aquesta tipologia d’indicadors al nivell de barris comporta assumir riscos notables associats a la validesa estadística d’alguns dels resultats obtinguts. Els barris no sempre són homogenis ni en població, ni en superfície, ni en parc d’habitatges. Però potser el més difícil és mantenir la hipòtesi d’un mercat tancat: l’oferta d’habitatge d’un barri només per a la demanda del propi barri. Una hipòtesi perfectament vàlida pel conjunt de la ciutat, acceptable amb condicions quan s’aplica als districtes i discutible i forçada en el cas dels barris. Plenament conscients d’aquestes limitacions, la distribució d’aquests valors només es presenta gràficament i per trams. I bàsicament per a reflectir valors extrems que poden ajudar a entendre els valors mitjans d’aquells districtes que agrupen barris relativament heterogenis en termes de renda i tipologia d’habitatges. Així, la Vila de Gràcia, Navas i Diagonal Mar i el Front Marítim, tres barris que no poden ser més diferents, registren els valors més elevats –el 40% i més- de l’esforç teòric d’amortització en funció de la RFD. A l’extrem dels valors més baixos –de l’ordre del 15%- la majoria són barris amb poques compravendes registrades i concentrats en només tres districtes. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Cost d’accés a l’habitatge Indicadors d'accessibilitat a l’habitatge de lloguer a Barcelona Accessibilitat familiar a l'habitatge de lloguer a Barcelona Lloguer Esforç teòric Període mensual (€) d'accés al lloguer 2004 585 17,4 2005 636 17,8 2006 696 18,7 2007 766 19,8 2008 813 19,7 2009 793 19,1 2010 762 19,1 2011 753 18,9 2012 720 18,5 2013 682 17,7 2014 688 17,2 2015 735 17,8 2016 801 18,8 2017 877 19,5 Font: els lloguers provenen de les fiances de lloguer de l'Incasol publicades pel Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya. Renda familiar disponible: vegeu barcelonaeconomia.bcn.cat. Indicadors d’accessibilitat a l’habitatge de lloguer a Barcelona La sèrie que es presenta referida a l’accessibilitat a un habitatge de lloguer a Barcelona per part d’un resident a la ciutat mostra un perfil temporal similar al de l’esforç teòric d’amortització requerit per accedir a un habitatge en propietat. La diferència substancial radica en l’evolució registrada els darrers tres anys. En el cas de la propietat els valors actuals es mantenen relativament propers als mínims de la sèrie, mentre que l’esforç econòmic per accedir a un de lloguer ja ha repuntat amb força i s’ha situat en zona de màxims. Una evolució alcista que, rebaixant l’impuls dels darrers anys, molt probablement es mantindrà el 2018, igualant o superant els màxims de la sèrie d’ara fa deu anys. Si l’evolució de la RFD mitjana ha estat, en aquest exercici teòric, la mateixa per un comprador que per un llogater i els preus d’ambdós segments del mercat acumulen més de tres anys de recuperació a un ritme similar però amb un petit biaix a favor del lloguer, la clau per explicar aquesta divergència tan manifesta rau bàsicament en l’impacte de la baixada dels tipus d’interès en el mercat de compra. Un descens que no ha beneficiat als qui han optat pel lloguer. En tot cas, és un factor que ja ha tocat fons i el seu impacte sobre l’índex de 2018 serà mínim. En conseqüència, s’hauria d’esperar que els dos índexs d’accessibilitat iniciessin una etapa d’evolució més sincronitzada si no fos perquè la demanda dels no residents pressiona molt més el segment del lloguer que el de propietat. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Cost d’accés de l’habitatge Indicadors d’accessibilitat a l’habitatge de lloguer per districtes i barris Accessibilitat familiar a l'habitatge de lloguer als districtes de Barcelona Esforç teòric Esforç teòric d'accés al d'accés al Districtes Lloguer lloguer Lloguer lloguer mensual (en % de la mensual (en % de la (€) RFD) (€) RFD) 2016 2017 Ciutat Vella 739 19,1 829 21,6 Eixample 917 18,3 991 18,7 Sants-Montjuïc 679 19,6 763 20,1 Les Corts 986 16,4 1.052 16,9 Sarrià-Sant Gervasi 1.145 13,4 1.228 13,9 Gràcia 788 18,3 856 19,3 Horta-Guinardó 640 18,7 707 20,4 Nou Barris 561 22,9 626 24,7 Sant Andreu 645 19,6 706 20,8 Sant Martí 771 20,0 842 20,9 Barcelona 801 18,3 877 19,5 Fonts: els lloguers provenen de les fiances de lloguer de l'Incasol publicades pel Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya. Renda familiar disponible: vegeu barcelonaeconomia.bcn.cat. L'indicador d'accessibilitat és d'elaboració pròpia. Indicadors d’accessibilitat a l’habitatge de lloguer als districtes de Barcelona L’augment generalitzat a tots els districtes de la ciutat del percentatge de renda que els barcelonins han de destinar al pagament mensual del seu habitatge de lloguer respon al fet que l’import mitjà dels lloguers contractats al llarg de 2017 ha crescut més que la RFD mitjana del mateix any a tots els districtes sense excepció. Del mínim de Sarrià- Sant Gervasi, tot i que el lloguer mitjà en aquest districte és un 40% més elevat que el del conjunt de la ciutat, al màxim de Nou Barris, amb el lloguer mitjà més baix de la ciutat, un 29% menys, hi ha gairebé onze punts percentuals. Una diferència significativa imputable bàsicament al diferencial de renda mitjana existent entre els dos districtes i que el darrer any ha augmentat per un encariment especialment intens del lloguer a Nou Barris. La diferència entre els extrems en el cas de l’habitatge en propietat és de dotze punts percentuals, també més que un any abans. En aquest cas, però, el valor més elevat correspon a Gràcia, on l’escassetat de l’oferta disponible manté el preu de venda clarament per sobre del que li correspondria atesa la renda mitjana dels seus residents. El detall per barris mostra la homogeneïtat de Ciutat Vella pel que fa al percentatge de la seva renda que els residents dediquen al lloguer del seu habitatge. Una homogeneïtat que no s’observa en el segment de l’habitatge en propietat. Les darreres dades revelen que aquest esforç als barris de Ciutat Vella és més elevat que l’esforç mitjà estimat pel conjunt de la ciutat. Una situació que contrasta amb l’esforç més reduït que fan els residents a Pedralbes i als barris de Sarrià i Sant Gervasi excepte Vallvidrera. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball Mercat de treball L’evolució recent del mercat de treball barceloní s’ha de valorar positivament pel nombre de llocs de treball generats. Però rarament quantitat i qualitat van del bracet. Que això deixi de ser rar en el món laboral és un dels grans reptes. La insistent dinamització del mercat de treball ha aconseguit finalment redreçar l’evolució de la població activa barcelonina. Un pas necessari en l’objectiu de recuperar les taxes d’activitat d’abans de la crisi i millorar les condicions de vida de la població. A banda de la consolidació de la tendència lleument expansiva del nombre d’actius, les fonts estadístiques registrals constaten un descens sostingut de l’atur i una tendència alcista del nombre d’afiliats en situació d’alta a la Seguretat Social. Un panorama objectivament positiu que mostra una notable esquerda en el predomini excessiu de les modalitats de contractació més precàries. Dades i anàlisi  Població activa i ocupada  Evolució de la població activa  Evolució de la població ocupada  Taxes d'atur  Llocs de treball  Treballadors en situació d'alta a la Seguretat Social  Empreses en situació d'alta a la Seguretat Social  Distribució sectorial dels ocupats  Ocupació industrial a la Regió Metropolitana de Barcelona  Ocupació en el sector terciari a Barcelona  Treballadors estrangers a la Seguretat Social  Contractació laboral  Contractes segons tipologia i sexe  Atur registrat  Evolució de l'atur registrat  Atur registrat per trams d'edat  Atur registrat per sectors econòmics  Població estrangera a l'atur registrat  Salaris  Els salaris a Barcelona  Els salaris de les persones amb discapacitat  Estudis sobre distribució, desigualtat i altres  Emprenedoria  Emprenedoria Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Població activa i ocupada Població activa i ocupada La població laboralment activa creix lleument a Barcelona i s’expandeix amb més intensitat a l’entorn metropolità i a la resta de Catalunya. Segons l’Enquesta de Població Activa, el col·lectiu femení és el gran protagonista. Seguint amb aquesta font, tant la ciutat central com l’entorn metropolità gaudeixen d’un mercat laboral dinàmic i en expansió. Especialment l’entorn metropolità gràcies a un augment de la població en edat de treballar més intens. Uns trets que també s’observen al conjunt de Catalunya. A remolc de l’augment sostingut del nombre d’ocupats, l’atur manté la tendència baixista alhora que el nombre de barcelonins laboralment actius augmenta lleument. A la resta d’àmbits la variació d’aquesta variable és més expansiva. Hom podria dir que s’està assistint a un increment dels saldos migratoris i a la seva reubicació a l’entorn metropolità. Dades i anàlisi  Evolució de la població activa  Evolució de la població ocupada  Taxes d’atur Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Població activa i ocupada | Evolució de la població activa Evolució de la població activa Evolució de la població activa (milers) Taxes d'activitat (%) Barcelona Província Catalunya Període Barcelona Província Catalunya Període Total Homes Dones Total Total 4t.tr.2012 850,5 439,3 411,2 2.874,3 3.887,7 4t.tr.2012 80,1 78,9 78,6 4t.tr.2013 820,0 413,2 406,8 2.816,4 3.838,3 4t.tr.2013 79,0 79,2 79,2 4t.tr.2014 806,1 399,9 406,2 2.796,2 3.804,6 4t.tr.2014 80,9 79,4 79,1 4t.tr.2015 784,4 399,0 385,4 2.771,8 3.770,5 4t.tr.2015 79,8 79,1 78,7 4t.tr.2016 818,8 413,1 405,7 2.800,9 3.761,1 4t.tr.2016 80,8 79,2 78,5 1r.tr.2017 832,8 415,5 417,3 2.816,1 3.774,6 1r.tr.2017 81,1 79,5 78,7 2n.tr.2017 803,2 409,2 394,0 2.781,8 3.767,9 2n.tr.2017 78,9 78,5 78,4 3r.tr.2017 819,8 428,1 391,7 2.798,6 3.792,3 3r.tr.2017 80,6 78,8 78,7 4t.tr.2017 806,7 423,1 383,6 2.813,4 3.795,4 4t.tr.2017 80,2 79,1 78,6 1r.tr.2018 801,6 418,5 383,1 2.791,1 3.761,9 1r.tr.2018 79,3 78,3 77,7 2n.tr.2018 803,8 413,7 390,1 2.799,7 3.792,4 2n.tr.2018 79,4 78,3 78,0 3r.tr.2018 794,4 410,8 383,6 2.796,2 3.797,6 3r.tr.2018 78,5 77,9 78,0 4t.tr.2018 815,1 411,9 403,2 2.846,1 3.842,5 4t.tr.2018 79,0 79,0 78,5 1r.tr.2019 811,8 414,1 397,9 2.848,5 3.837,6 1r.tr.2019 77,9 78,7 78,1 2n.tr.2019 827,6 423,0 404,6 2.853,2 3.862,4 2n.tr.2019 79,0 78,6 78,4 3r.tr.2019 833,9 423,0 410,9 2.866,2 3.884,5 3r.tr.2019 79,3 78,8 78,6 Font: INE i Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona Nota. Taxes referides a la població de 16 a 64 anys. Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Barcelona Província Catalunya Variació (%) Total Homes Dones Total Total 3r.tr.19/3r.tr.18 5,0 3,0 7,1 2,5 2,3 4t.tr.18/4t.tr.17 1,0 -2,6 5,1 1,2 1,2 4t.tr.17/4t.tr.16 -1,5 2,4 -5,4 0,4 0,9 L’Enquesta de Població Activa del tercer trimestre de 2019 confirma la vigència del lent procés de recuperació del nombre d’actius a tots els àmbits considerats. El creixent protagonisme de la dona en el mercat laboral regulat i els persistents fluxos d’entrada d’estrangers en són els principals protagonistes. La creu d’aquesta evolució continua sent la manifesta incapacitat d’augmentar les taxes d’activitat. Després d’un lustre de recuperació i expansió de l’economia i de millora quantitativa del mercat de treball, el nombre de barcelonins que es declaren laboralment actius encara no ha recuperat del tot els valors de 2013, any de finalització del darrer període recessiu. En termes de mitjanes anuals, la població activa resident actualment a la capital és encara unes poques dècimes percentuals més baixa que la de sis anys enrere. Contràriament, a l’entorn metropolità aquest dèficit ja s’ha corregit i es compara positivament. La població de 16 anys i més continua augmentant amb relativa intensitat a tots els àmbits territorials considerats, especialment a la capital. Aquest fet, determinant en l’augment de la població activa, ajuda a explicar la situació de relativa atonia de les taxes d’activitat entre la població en edat de treballar. En el cas dels barcelonins, la taxa d’activitat mitjana dels primers tres trimestres de 2019 és de les més baixes dels Un cop corregida l’eufòria expansiva que darrers onze anys. Un cas relativament extrem en un entorn en desprenien els resultats de 2016 corresponents a el que la tònica dominant és l’estancament de les taxes la capital, l’evolució per sexes revela, al marge de d’activitat lleument per sota del vuitanta per cent de la població les típiques variacions estacionals, un en edat de treballar. comportament molt més expansiu de la població activa femenina que de la masculina. Una tendència que, sense tan contrast, també s’observa a la resta del país. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Població activa i ocupada | Evolució de la població ocupada Evolució de la població ocupada Evolució de la població ocupada (milers) Taxes d'ocupació (%) Barcelona Província Catalunya Barcelona Període Total Homes Dones Total Total Període Barcelona Província Catalunya 4t.tr.2012 692,6 346,8 345,8 2.183,9 2.962,1 4t.tr.2012 65,1 59,8 59,7 4t.tr.2013 680,6 344,0 336,6 2.214,1 2.998,8 4t.tr.2013 65,4 62,2 61,7 4t.tr.2014 674,9 337,1 337,8 2.251,0 3.048,1 4t.tr.2014 67,6 63,9 63,3 4t.tr.2015 681,4 349,7 331,7 2.296,6 3.101,9 4t.tr.2015 69,2 65,4 64,7 4t.tr.2016 725,0 366,2 358,8 2.388,3 3.202,6 4t.tr.2016 71,4 67,5 66,8 1r.tr.2017 734,3 369,2 365,1 2.402,5 3.197,9 1r.tr.2017 71,4 67,8 66,6 2n.tr.2017 721,0 367,0 354,0 2.419,4 3.270,5 2n.tr.2017 70,7 68,1 67,9 3r.tr.2017 724,5 382,8 341,7 2.447,1 3.316,6 3r.tr.2017 71,1 68,9 68,8 4t.tr.2017 726,4 379,5 346,9 2.472,2 3.316,2 4t.tr.2017 72,1 69,5 68,6 1r.tr.2018 719,7 375,4 344,3 2.468,7 3.303,3 1r.tr.2018 71,1 69,2 68,1 2n.tr.2018 728,8 381,2 347,6 2.494,2 3.360,4 2n.tr.2018 71,9 69,7 69,1 3r.tr.2018 721,9 370,5 351,4 2.501,3 3.393,9 3r.tr.2018 71,2 69,7 69,6 4t.tr.2018 732,1 374,3 357,8 2.523,3 3.391,1 4t.tr.2018 70,9 70,0 69,2 1r.tr.2019 735,7 375,1 360,6 2.537,1 3.391,0 1r.tr.2019 70,5 70,1 69,0 2n.tr.2019 747,1 383,2 363,9 2.541,4 3.431,2 2n.tr.2019 71,2 69,9 69,6 3r.tr.2019 755,7 391,4 364,3 2.543,2 3.462,4 3r.tr.2019 71,9 69,9 70,1 Font: INE i Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Nota. Taxes referides a la població de 16 a 64 anys. Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Barcelona Província Catalunya Variació (%) Total Homes Dones Total Total 3r.tr.19/3r.tr.18 4,7 5,6 3,7 1,7 2,0 4t.tr.18/4t.tr.17 0,8 -1,4 3,1 2,1 2,3 4t.tr.17/4t.tr.16 0,2 3,6 -3,3 3,5 3,5 El creixement del nombre d’ocupats es va alentint tant a la província com al conjunt de Catalunya. També a la capital, tot i el notable repunt que mostren les dades més recents. Un repunt parcialment associat a la necessitat de corregir l’enorme biaix que darrerament l’EPA havia atribuït al creixement del nombre d’ocupats a Barcelona en relació a la resta de Catalunya. Hem qüestionat de manera insistent en el passat i ho continuarem fent quan les dades resultants de l’EPA siguin tan escandalosament contradictòries amb les equivalents obtingudes de fonts registrals igualment oficials. No es pot acceptar sense més que, segons l’INE, el nombre de barcelonins ocupats en el que va de 2019 hagi crescut menys d’un tres per cent en els darrers dos anys quan a l’entorn metropolità i segons aquestes mateixes dades, ha crescut gairebé el doble. Un resultat que difereix excessivament dels que ofereixen els registres de la Seguretat Social, creixements a l’entorn del sis per cent als dos àmbits amb un biaix favorable a l’entorn metropolità. Una part de la resposta s’ha de buscar en la necessitat de corregir l’excessiu creixement imputat a Barcelona l’any 2016. Una correcció que, valorant l’agregat dels darrers tres anys, ja s’hauria completat. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Població activa i ocupada | Taxes d’atur Taxes d’atur Evolució de les taxes d'atur Barcelona Província Catalunya Període Total Homes Dones Total Total 4t.tr.2012 18,6 21,0 15,9 24,0 23,8 4t.tr.2013 17,0 16,8 17,3 21,4 21,9 4t.tr.2014 16,3 15,7 16,9 19,5 19,9 4t.tr.2015 13,1 12,4 13,9 17,1 17,7 4t.tr.2016 11,5 11,3 11,6 14,7 14,8 1r.tr.2017 11,8 11,1 12,5 14,7 15,3 2n.tr.2017 10,2 10,3 10,2 13,0 13,2 3r.tr.2017 11,6 10,6 12,7 12,6 12,5 4t.tr.2017 10,0 10,3 9,6 12,1 12,6 1r.tr.2018 10,2 10,3 10,1 11,6 12,2 2n.tr.2018 9,3 7,9 10,9 10,9 11,4 3r.tr.2018 9,1 9,8 8,4 10,5 10,6 4t.tr.2018 10,2 9,1 11,3 11,3 11,7 1r.tr.2019 9,4 9,4 9,3 10,9 11,6 2n.tr.2019 9,7 9,4 10,1 10,9 11,2 3r.tr.2019 9,4 7,5 11,3 11,3 10,9 Font: INE i Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. El fort increment de la població activa barcelonina es tradueix en un augment relatiu encara més intens del nombre d’aturats i un progressiu estancament de la taxa d’atur. Una evolució que contrasta amb el descens mantingut per l’atur registrat. En l’anàlisi de l’atur hom disposa de dues possibles referències oficials. Una de registral de periodicitat mensual i l’estimativa trimestral de l’Enquesta de Població Activa. Els resultats no són ni és d’esperar que siguin coincidents en termes absoluts però sí que haurien de coincidir en l’evolució llevat de moments molt concrets que no és el cas. Exposant breument la situació, l’atur registrat pels serveis públics d’ocupació ha tancat els primers nou mesos de 2019 mantenint la trajectòria baixista dels darrers anys però perdent impuls i sense mostrar divergències entre els diferents àmbits territorials. Una evolució congruent amb la dinàmica expansiva que han mantingut els volums d’ocupació. En el cas de l’EPA, el nombre de desocupats també ha baixat o s’ha mantingut a tot arreu en relació al darrer trimestre de 2018, però ha augmentat en termes anuals a tots els àmbits. En aquestes circumstàncies, les taxes d’atur ofereixen un ampli ventall de variacions: moderadament baixistes les basades en l’atur registrat i relativament estancades o amb lleus repunts les estimades a partir de l’EPA. El protagonisme del col•lectiu femení en l’evolució del mercat laboral barceloní durant el primer semestre de 2019, creixent en població activa i ocupada i que s’havia traduït en un moderat descens del nombre d’aturades i de la corresponent taxa d’atur en termes anuals, ha fet un tomb radical durant el trimestre estiuenc: s’ha mantingut l’augment intens del nombre d’actives alhora que es moderava el de les ocupades. Una combinació que explica el repunt, per segon trimestre consecutiu, de l’atur femení estimat. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball Llocs de treball Després d’un lustre d’augment sostingut del nombre d’ocupats i d’assolir nous màxims d’afiliats actius a la Seguretat Social, el mercat laboral barceloní s’endinsa en una fase, esperada, de suau desacceleració del creixement. El repunt del nombre d’afiliats en situació d’alta a la Seguretat Social registrat durant el darrer any ens obliga a retocar les nostres previsions en el sentit d’allargar el calendari. Pensem que es tracta d’una correcció tècnica de caràcter puntual amb una escassa incidència en la tendència de fons. És evident que encara hi ha marge per a continuar creixent en volum, si es donen les condicions, però van apareixent indicis que apunten a que la prioritat de les empreses comença a ser la millora de la rendibi litat i no tant el creixement a qualsevol preu. Un nou enfocament forçat per l’evidència d’un context econòmic cada cop menys expansiu alhora que inestable per la incidència imprevisible de la política. Dades i anàlisi  Treballadors en situació d'alta a la Seguretat Social  Empreses en situació d'alta a la Seguretat Social  Distribució sectorial dels ocupats  Ocupació industrial a la Regió Metropolitana de Barcelona  Ocupació en el sector terciari a Barcelona  Treballadors estrangers a la Seguretat Social Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball | Treballadors en situació d’alta a la Seguretat Social Treballadors en situació d'alta a la Seguretat Social Treballadors afiliats a la Seguretat Social Règim General Autònoms Total afiliats Període Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya ds.2012 824.745 1.634.128 2.255.410 110.485 327.014 519.167 969.093 2.026.840 2.875.276 ds.2013 825.858 1.624.056 2.244.734 111.055 328.514 520.935 970.825 2.012.786 2.862.396 ds.2014 844.725 1.678.911 2.314.940 114.668 336.736 532.740 993.512 2.073.830 2.944.870 ds.2015 876.369 1.750.321 2.415.835 116.998 341.820 539.989 1.027.455 2.151.160 3.049.552 ds.2016 908.135 1.829.400 2.523.977 119.217 345.089 545.772 1.061.171 2.235.835 3.164.601 mç. 2017 920.904 1.852.933 2.561.012 119.439 345.213 545.949 1.074.060 2.258.545 3.202.107 jn. 2017 931.304 1.876.192 2.643.023 120.314 347.529 551.641 1.085.263 2.292.488 3.300.293 st.2017 933.382 1.905.862 2.659.985 119.970 345.912 549.258 1.086.333 2.313.640 3.307.994 ds.2017 934.389 1.905.175 2.631.811 120.333 345.789 545.950 1.087.344 2.310.260 3.270.659 mç. 2018 945.773 1.935.568 2.691.876 121.665 348.776 551.015 1.100.057 2.339.657 3.335.468 jn.2018 960.537 1.965.215 2.766.164 122.719 351.598 555.740 1.115.920 2.372.480 3.423.639 st.2018 960.927 1.966.390 2.744.827 121.855 349.637 551.014 1.114.634 2.374.640 3.393.396 ds.2018 965.851 1.973.900 2.728.019 123.260 351.815 551.311 1.120.737 2.384.240 3.370.512 mç.2019 981.203 2.004.344 2.776.249 123.925 352.658 550.540 1.136.493 2.413.702 3.416.154 jn.2019 990.276 2.018.638 2.845.116 124.841 354.960 554.621 1.146.557 2.431.350 3.501.558 st.2019 971.249 1.995.584 2.789.990 123.637 352.204 548.662 1.125.370 2.406.086 3.437.158 oct.2019 976.952 2.009.310 2.796.591 123.181 352.974 548.186 1.130.493 2.419.315 3.431.650 Nota: Les dades del Total afiliats corresponents a la RMB són estimacions pròpies. Les del darrer període de la RMB són provisionals. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat i de la Seguridad Social. R ègim General A utònoms Total afiliats Variació (%) Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya oct.19/oct.18 1,4 2,2 2,5 1,5 0,3 -0,3 1,2 1,7 1,9 ds.18/ds.17 3,4 3,7 3,7 2,4 1,0 1,0 3,1 3,2 3,1 ds.17/ds.16 2,9 4,1 4,3 0,9 0,2 0,0 2,5 3,3 3,4 Les dades d’afiliats actius a la Seguretat Social reflecteixen cinc mil afiliats d’una gran empresa de serveis radicada a finalment la desacceleració del creixement econòmic que des de Barcelona. Molt probablement a conseqüència d’un fa mesos anuncien els índexs de confiança i mostren les xifres trasllat de seu social o administrativa fora de Catalunya. macroeconòmiques i altres variables del mercat de treball. La tardor ha començat amb la taxa de creixement interanual més esquifida dels darrers cinc anys després d’un saldo estiuenc especialment negatiu. Les xifres més recents de treballadors en situació d’alta a la Seguretat Social mostren, amb cruesa i de manera relativament inesperada després de mesos d’un dinamisme difícil d’explicar, la magnitud del refredament de l’economia i el seu impacte en el mercat laboral. No s’ha de dramatitzar perquè era una evolució esperada. La realitat és que es continuen generant llocs de treball a tots els àmbits geogràfics analitzats però la intensitat del creixement s’ha reduït dràsticament. Centrant la mirada en el cas de Barcelona i en un intent de contextualitzar mínimament la conjuntura actual, convé recordar que d’ençà començament de 2015, amb l’excepció dels dotze mesos següents als fets de la tardor de 2017, l’economia barcelonina ha estat generant un mínim de 2.500 llocs de treball mensuals de mitjana, amb un creixement interanual del total d’afiliats de l’ordre del tres per cent. De cop i volta, les xifres de tancament de setembre i octubre rebaixen aquest ritme de creixement interanual a poc més d’un u per cent i a un 1,5% aproximadament a la resta de l’entorn metropolità i de Catalunya. Una davallada accentuada per la pèrdua comptable d’uns Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball | Treballadors en situació d’alta a la Seguretat Social Centrant l’anàlisi en les dades més recents, convé remarcar dos trets específics. D’una banda, que el creixement s’afebleix més a la capital que a la resta del territori, especialment pel que fa als treballadors assalariats. De l’altra, es mantenen les variacions tan diferents en intensitat i fins i tot de signe que mostren els treballadors autònoms a la capital i a la resta del país. El nombre d’autònoms a Barcelona continua augmentant en relació a un any enrere mentre que s’estabilitza a l’entorn metropolità i disminueix lleument a la resta de Catalunya. Un biaix positiu favorable a la capital que els darrers anys s’ha convertit en estructural i que remet necessàriament a la problemàtica dels anomenats falsos autònoms i al fort creixement de noves ocupacions en l’economia digital i del nombre de professionals. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball | Empreses en situació d’alta a la Seguretat Social Empreses en situació d'alta a la Seguretat Social Comptes de cotització per nombre de treballadors Barcelona AMB (RMB fins 2016) Període Total 1-5 6-50 51-500 >500 Total 1-5 6-50 51-500 >500 ds.2012 70.003 53.572 14.324 1.922 185 156.486 118.857 33.247 4.076 306 ds.2013 70.317 53.954 14.259 1.922 182 155.706 118.433 32.913 4.061 299 ds.2014 71.573 54.807 14.618 1.960 188 160.163 121.647 33.999 4.207 310 ds.2015 72.846 55.326 15.316 2.011 193 164.064 123.576 35.809 4.355 324 ds.2016 74.627 56.493 15.833 2.109 192 168.330 126.053 37.381 4.558 338 mç.2017 75.224 56.746 16.142 2.134 202 161.901 120.411 36.648 4.503 339 jn.2017 75.502 56.878 16.250 2.172 202 163.080 120.969 37.192 4.579 340 st.2017 74.907 56.259 16.244 2.199 205 161.720 119.839 36.862 4.669 350 ds.2017 75.372 56.636 16.344 2.188 204 162.522 120.540 36.996 4.639 347 mç.2018 75.973 56.963 16.568 2.234 208 163.883 121.183 37.591 4.757 352 jn.2018 76.530 57.330 16.723 2.261 216 165.300 121.923 38.180 4.835 362 st.2018 75.233 56.147 16.593 2.274 219 162.617 119.719 37.645 4.884 369 ds.2018 76.018 56.907 16.624 2.265 222 163.951 120.970 37.766 4.841 374 mç.2019 76.717 57.285 16.904 2.304 224 165.514 121.732 38.483 4.921 378 jl.2019 76.829 57.247 17.043 2.317 222 166.080 121.854 38.882 4.969 375 st.2019 74.985 55.798 16.649 2.317 221 162.464 119.146 37.979 4.961 378 Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat. _ _____________ Bar celona Regió M etropolitan a Variació (%) Total 1-5 6-50 51-500 >500 Total 1-5 6-50 51-500 >500 st.19/st.18 -0,3 -0,6 0,3 1,9 0,9 -0,1 -0,5 0,9 1,6 2,4 ds.18/ds.17 0,9 0,5 1,7 3,5 8,8 0,9 0,4 2,1 4,4 7,8 ds.17/ds.16 1,0 0,3 3,2 3,7 6,3 1,0 0,3 3,1 5,2 3,8 El nombre d’empreses amb ocupats assalariats cinc comarques de l’Àmbit Metropolità és clarament s’estabilitza. Un moviment que accentua la contenció ja expansiva a la Construcció i a la major part del Terciari, observada durant el darrer bienni després d’un lustre amb l’excepció de la dominant activitat comercial, afectada de creixement ininterromput. Apareixen senyals de lleu per l’augment del comerç electrònic i l’hoteleria i contracció en el grup de les més petites. restauració, alhora que és unànimement contractiva, per tercer any consecutiu, a la Indústria. Segons els registres de la Seguretat Social, el teixit econòmic de Barcelona compta amb 75.000 empreses actives amb algun treballador assalariat en plantilla. Són unes dues centes cinquanta menys que un any abans, equivalent a un descens interanual del 0,3% per cent. A l’entorn metropolità, on es localitzen unes 87.500 empreses, la situació és d’estancament, amb un creixement de només una dècima percentual. Variacions de diferent signe que palesen el canvi a pitjor de la conjuntura si es comparen amb els registres del quinquenni precedent. Un fet a remarcar és que la irrupció del signe negatiu es deu, ara per ara, a la contracció que ha registrat el segment de les més petites. La resta de segments també noten la pèrdua d’impuls de l’economia però encara mantenen una trajectòria ascendent. En definitiva, es frena la creació de noves empreses alhora que empitjoren els percentatges de supervivència de les més joves. A la pèrdua d’impuls de l’economia s’hi afegeix un context política complex. A més de la diferent evolució associada a la grandària de les empreses es pot observar la diferència encara més marcada corresponent als grans sectors econòmics de pertinença. Així, la dinàmica empresarial al conjunt de les Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball | Distribució sectorial dels ocupats Distribució sectorial dels ocupats Distribució sectorial dels afiliats en alta a la Seguretat Social (Règim General i Autònoms) Barcelona AMB (RMB fins 2016) Energia, Energia, aigua i aigua i Període Primari Indústria residus Construcció Serveis Primari Indústria residus Construcció Serveis ds.2012 433 64.889 11.811 32.401 825.696 4.006 266.346 18.769 103.916 1.568.105 ds.2013 381 63.569 11.764 29.517 831.682 3.899 260.465 18.755 97.167 1.572.284 ds.2014 386 62.863 11.567 29.533 855.044 3.900 262.356 18.466 98.076 1.632.849 ds.2015 430 61.448 11.730 30.232 889.527 4.019 266.799 18.947 103.932 1.698.444 ds.2016 473 62.100 12.096 31.265 921.418 4.023 273.168 19.637 110.458 1.767.203 mç.2017 468 62.239 11.725 32.269 933.642 4.084 275.969 19.082 115.461 1.783.550 jn.2017 496 62.614 11.963 33.133 943.412 4.157 279.770 19.801 118.343 1.801.650 st.2017 440 62.657 12.682 33.430 944.143 4.074 279.984 20.652 118.449 1.828.615 ds.2017 410 62.966 12.147 32.911 946.288 3.076 264.507 19.760 111.796 1.780.131 mç.2018 434 63.417 11.834 33.885 957.868 3.051 268.496 19.353 116.263 1.803.868 jn.2018 484 63.758 12.228 34.431 972.355 3.132 271.600 20.049 119.820 1.826.206 st.2018 446 63.246 12.516 34.051 972.523 3.058 269.596 20.450 118.835 1.828.897 ds.2018 442 62.763 12.004 33.858 980.044 3.025 268.202 19.844 118.265 1.842.696 mç.2019 464 62.569 11.635 35.013 995.447 3.100 269.965 19.304 123.161 1.866.416 jn.2019 512 62.852 11.997 35.362 1.004.394 3.153 270.875 20.010 124.203 1.878.704 st.2019 457 62.121 6.797 34.568 990.943 3.039 267.513 14.788 121.879 1.864.630 Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat. Barcelona Àmbit Metropolità Variació (%) Energia, Energia, Primari Indústria aigua i res. Construcció Serveis Primari Indústria aigua i res. Construcció Serveis st.19/st.18 2,5 -1,8 -45,7 1,5 1,9 -0,6 -0,8 -27,7 2,6 2,0 ds.18/ds.17 7,8 -0,3 -1,2 2,9 3,6 -1,7 1,4 0,4 5,8 3,5 ds.17/ds.16 -13,3 1,4 0,4 5,3 2,7 -1,8 2,6 3,1 6,1 3,6 La terciarització del teixit productiu metropolità, compatible amb el desitjat reforçament de l’activitat industrial, en hores baixes, continua sent el principal factor impulsor de l’augment del nombre d’ocupats. Una tendència encara expansiva a la que també hi contribueix la construcció. La trajectòria expansiva que presenta el mercat laboral metropolità ha perdut envergadura i ja no pot cobrir tot el ventall sectorial. Les dades del tercer trimestre de 2019, i més concretament la pèrdua d’ocupació en el secundari (el daltabaix del sector de l’energia, aigua i residus només té efectes estadístics), posen punt i final a més d’un quadrienni en el que de manera ininterrompuda tots els grans sectors productius havien mostrat variacions interanuals positives trimestre rere trimestre. Aquest revés però, no hauria d’impedir la consolidació d’un cicle expansiu després de la llarga etapa recessiva accentuada durant les acaballes de la darrera dècada i primers anys de l’actual. Especialment perquè a l’indiscutible protagonisme del terciari, responsable de més del 90% dels nous llocs de treball generats a les comarques metropolitanes durant els darrers dotze mesos, el recolza el sostingut augment del nombre d’ocupats a la construcció. La indústria, estadísticament penalitzada per l’externalització de serveis, mostra senyals evidents d’esgotament, especialment a la capital. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball | Ocupació industrial a la Regió Metropolitana de Barcelona Ocupació industrial a la Regió Metropolitana de Barcelona Distribució sectorial de l'ocupació industrial a l’AMB setembre 2019 Variació (%) Nombre Sectors industrials d'ocupats setembre 2019/ setembre 2019/ setembre 2019/ setembre 2018 desembre 2018 desembre 2013 Alimentació i begudes 27.577 1,0 2,3 8,3 Tèxtil, confecció, cuir i calçat 21.716 -3,8 -3,3 1,3 Paper 5.521 0,7 1,1 9,5 Arts gràfiques 14.702 -2,9 -0,3 2,3 Química 23.815 0,1 0,5 9,7 Farmacèutica 21.821 0,8 0,8 19,5 Cautxú i plàstic 15.437 0,7 2,3 9,6 Industries extractives i fabricació prod. minerals no metàl·lics 6.141 -1,9 -1,5 -2,8 Metal·lúrgia bàsica 5.043 -5,2 -3,1 -9,9 Productes metàl·lics exc. maquinària i equips 31.955 -0,3 0,1 12,1 Productes informàtics, electrònics i òptics 5.498 -1,1 -1,5 12,4 Material i equipament elèctric 10.168 -1,5 -0,9 4,5 Maquinària i equipament 18.286 0,3 1,2 8,5 Vehicles a motor i altre material de transport 33.889 -2,6 -2,3 8,0 Mobles 4.203 -0,1 -0,8 5,2 Resta d'activitats manufactureres 9.972 -0,1 0,9 16,3 Instal·lació i reparació de maquinària i equips 11.769 1,5 0,0 37,1 L’ocupació al teixit industrial metropolità comença a mostrar pèrdues després de gairebé un lustre d’augment continuat. En consonància amb el progressiu refredament de l’activitat que darrerament ha mostrat el PIB industrial a Catalunya, l’ocupació directa en aquest sector sembla que ha tocat sostre i comença a mostrar un lleu descens al conjunt de les cinc comarques metropolitanes. Es fan evidents els resultats dels darrers trimestres que ja mostraven senyals clars d’esgotament del ritme de creixement. Especialment a la capital, on la variació interanual és lleument negativa per quart trimestre consecutiu. Una anàlisi més detallada per subsectors confirma que la situació lleument recessiva del conjunt respon bàsicament a la pèrdua d’ocupació que darrerament presenten alguns dels sectors amb més implantació a l’àmbit metropolità. És el cas del Tèxtil i confecció, les Arts gràfiques i la major part de les branques del Metall inclosa la Fabricació de vehicles i altre material de transport amb l’excepció de la Maquinària i equipament. A més d’aquest, continuen generant llocs de treball directes agregats rellevants com ara l’Alimentació i begudes, la Farmacèutica i la Instal·lació i reparació de maquinària i equipament. Per contextualitzar aquest canvi de conjuntura convé remarcar que es produeix després de què tots els sectors llevat els Materials de construcció i la Metal·lúrgia bàsica, dos dels menys representatius en termes absoluts, hagin acumulat augments substancials de plantilles durant el darrer quinquenni. De les disset branques en què hem segmentat el conjunt de l’activitat industrial metropolitana, set han evolucionat a la baixa en relació a un any enrere i cinc s’han mantingut estables pel que fa a nombre d’ocupats. Les cinc restants han tancat els darrers dotze mesos guanyant ocupats. El cada cop més potent segment de la Instal·lació i reparació de maquinària i equipament continua sent el més dinàmic. I és també el que més s’ha expandit al llarg del darrer quinquenni gràcies a l’augment de la inversió privada que ha comportat una notable renovació tecnològica de les empreses de la mà de la robòtica i la digitalització de molts processos productius. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball | Ocupació en el sector terciari a Barcelona Ocupació en el sector terciari a Barcelona Distribució sectorial de l'ocupació al terciari de Barcelona setembre 2019 Variació (%) Nombre Sectors industrials d'ocupats setembre 2019/ setembre 2019/ setembre 2019/ setembre 2018 desembre 2018 desembre 2013 Serveis comercials 158.496 0,2 -1,6 5,9 Transport i emmagatzematge 51.297 -0,9 -2,0 14,7 Hostaleria i restauració 92.489 1,6 4,1 28,5 Tecnologies i serveis d'informació 53.429 10,7 8,2 91,4 Resta serveis d'informació i comunicació 20.682 1,9 2,0 7,6 Finances i assegurances 35.108 -0,9 -1,2 -12,9 Activitats immobiliàries 15.657 3,4 2,5 26,0 Activitats professionals, científiques i tècniques 109.981 4,7 3,0 30,6 Serveis administratius i auxiliars 134.714 0,4 6,0 38,9 AAPP i organismes extraterritorials 76.671 1,2 -1,2 -0,3 Ensenyament 72.105 2,2 -3,5 14,5 Serveis sanitaris 69.796 1,6 0,2 17,0 Serveis socials 36.236 2,3 0,5 34,9 Activitats i serveis culturals 11.358 5,3 2,9 17,0 Activitats relacionades amb apostes i jocs d'atzar 1.942 -0,3 -0,7 13,1 Activitats esportives, recreatives i d'entreteniment 13.789 4,2 -6,2 19,1 Activitat associatives 11.661 2,1 -4,0 -3,0 Altres serveis personals 25.532 0,1 -0,2 12,3 L’expansió de l’ocupació terciària a la capital s’està uns volums d’ocupació força més elevats que durant el recolzant tant en algunes de les activitats tradicionals pitjor moment de la darrera etapa recessiva. És una i de més pes en termes absoluts com en les més agrupació tan heterogènia que impossibilita diferenciar de innovadores i canviants. manera categòrica entre activitats madures i tradicionals de les més innovadores. I tampoc entre serveis de mercat El fort creixement del nombre d’afiliats en situació d’alta i fora de mercat. N’és un bon exemple que els més que la Seguretat Social ha registrat tant a Barcelona com expansius han estat les Tecnologies i serveis al seu entorn metropolità durant el darrer quadrienni no d’informació, els Serveis administratius i auxiliars, els s’hauria produït sense el dinamisme del terciari. Un cop Serveis socials i les Activitats professionals i tècniques. recuperats els volums de 2008 –una fita impensable en la resta de grans sectors- s’imposa avançar en la qualitat i l’estabilitat dels llocs de treball generats darrerament. Un objectiu desitjable i en bona mesura lligat a que el creixement econòmic tant a Espanya com al conjunt de la UE mantingui la intensitat dels darrers anys. Una evolució que es revela força improbable atesa la rebaixa general de les previsions de creixement del PIB i els resultats que es van coneixent. A diferència de l’activitat industrial metropolitana, la immensa majoria dels sectors en què s’ha dividit el terciari de la capital han tancat els darrers dotze mesos amb increments de plantilla. Augments rellevants en alguns casos. La imatge canvia radicalment si s’observa l’evolució de l’acumulat anual. Gairebé la meitat dels agregats han tancat els primers nou mesos d’enguany amb pèrdues d’ocupació mentre que un nombre semblant evolucionava a la inversa. Uns resultats que anuncien un augment rellevant dels saldos negatius a final d’any. Entre les activitats més exposades a aquest canvi de tendència destaquen els Serveis comercials, alguns serveis públics i l’heterogeni conglomerat d’activitats esportives, associatives i serveis personals. Quan es compara la situació actual amb la de tancament de 2013 es fa especialment evident la diferent evolució del terciari en comparació amb l’industrial. Són majoria els sectors terciaris de la ciutat que actualment presenten Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball | Treballadors estrangers a la Seguretat Social Treballadors estrangers a la Seguretat Social Total UE Resta món ____________ R. General % Autònoms % Resta % Període Província de Barcelona Període Província de Barcelona ds. 2012 257.360 65.871 191.489 ds. 2012 185.566 10,6 33.576 9,1 38.218 59,7 ds. 2013 248.268 66.460 181.808 ds. 2013 175.891 10,1 35.998 9,7 36.379 57,6 ds. 2014 248.493 71.933 176.560 ds. 2014 175.197 9,7 39.766 10,5 33.530 52,9 ds. 2015 263.858 79.178 184.680 ds. 2015 187.644 10,0 43.887 11,4 32.327 51,0 ds. 2016 286.098 88.678 197.420 ds. 2016 207.459 10,6 47.537 12,2 31.100 49,1 mç. 2017 295.217 92.766 202.451 mç.2017 215.590 10,8 48.753 12,5 30.874 48,6 jn. 2017 311.023 96.040 214.983 jn.2017 229.832 11,4 50.380 12,8 30.810 48,3 st. 2017 315.783 97.591 218.192 st. 2017 234.634 11,5 51.165 13,1 29.983 48,2 ds. 2017 313.928 98.427 215.501 ds. 2017 232.272 11,4 52.460 13,4 29.645 48,3 mç. 2018 326.793 103.473 223.320 mç. 2018 243.151 11,7 53.970 13,7 29.671 48,1 jn. 2018 343.473 106.729 236.744 jn. 2018 258.553 12,2 55.078 13,9 29.840 48,0 st. 2018 346.093 107.412 238.681 st. 2018 261.877 12,4 54.995 14,0 29.221 48,1 ds. 2018 346.293 109.039 237.254 ds. 2018 261.558 12,3 56.123 14,2 28.611 48,0 mç. 2019 359.119 113.659 245.459 mç. 2019 273.956 12,7 56.841 14,3 28.321 47,6 jn. 2019 374.762 116.694 258.068 jn. 2019 288.415 13,3 58.045 14,6 28.301 47,5 st. 2019 373.602 116.609 256.993 st. 2019 287.704 13,4 58.106 14,7 27.792 47,7 oct. 2019 373.244 117.634 255.610 oct. 2019 287.696 13,3 58.562 14,8 26.986 47,2 Catalunya Nota. Els percentatges són el pes relatiu dels estrangers sobre el total d'afiliats del ds. 2012 355.939 102.258 253.681 règim. Font: www.seg-social.es ds. 2013 341.209 101.308 239.901 Variació (%) R. General Autònoms Resta ds. 2014 344.071 108.849 235.222 oct.19/oct.18 9,9 6,1 -5,0 ds. 2015 364.112 118.194 245.918 ds.18/ds.17 12,6 7,0 -3,5 ds. 2016 393.636 130.375 263.261 ds.17/ds.16 12,0 10,4 -4,7 mç. 2017 404.942 135.711 269.231 jn. 2017 453.867 150.388 303.479 st. 2017 447.635 147.362 300.273 ds. 2017 428.213 142.372 285.841 mç. 2018 449.738 150.467 299.271 jn. 2018 493.578 162.706 330.872 st. 2018 486.937 159.064 327.873 ds. 2018 469.597 155.324 314.273 mç. 2019 487.598 162.322 325.276 jn. 2019 534.532 174.933 359.599 st. 2019 522.032 170.016 352.016 oct. 2019 509.080 167.533 341.547 Font: www.seg-social.es Variació (%) To tal U E Resta món Província de Barcelona oct.19/oct.18 8,1 8,3 8,0 ds.18/ds.17 10,3 10,8 10,1 ds.17/ds.16 9,7 11,0 9,2 Catalunya oct.19/ oct.18 7,6 7,4 7,8 ds.18/ ds.17 9,7 9,1 9,9 aquest segment de l’ocupació tant a la regió metropolitana com al ds.17/ ds.16 8,8 9,2 8,6 conjunt de Catalunya. Així, a la província de Barcelona, el darrer mes s’ha tancat amb uns 373.000 afiliats actius d’aquest col·lectiu, un 8,1% més que un any abans, mantenint la trajectòria fortament El col·lectiu dels treballadors estrangers, que ja alcista del darrer trienni. Un creixement sostingut i molt intens que representa més d’un 14% del total d’afiliats en situació adquireix especial rellevància quan es compara amb les nou d’alta a la Seguretat Social tant a l’entorn metropolità dècimes percentuals que ha crescut el nombre d’ocupats com a la resta de Catalunya, continua mantenint el autòctons. En termes absoluts es un repartiment igualment lideratge en l’augment del nombre d’ocupats. favorable als estrangers que ja ni tan sols s’ha de justificar amb un augment de l’ocupació estacional. S’explica bàsicament pel Les darreres dades d’actius estrangers afiliats a la Seguretat diferencial de creixement del PIB dels darrers anys entre Social refermen la tendència alcista que d’ençà 2015 manté Catalunya/Espanya i els països emissors. Amb alguna excepció. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball | Treballadors estrangers a la Seguretat Social Pel que fa a les grans àrees de procedència (resta UE i resta del món), no s’observen diferències en l’augment en termes relatius però sí en termes absoluts, ja que els no comunitaris més que doblen el nombre d’estrangers procedents de la UE. El règim especial de la llar, en el que encara hi juga un paper determinant, però no majoritari, la mà d’obra estrangera, especialment la no comunitària, es va obrint als treballadors espanyols. Això explica la persistència del signe negatiu en l’evolució del corresponent agregat. L’augment de l’ocupació estrangera continua sent tan intens que la seva presència relativa va augmentant de manera sostinguda tant entre els assalariats com entre els autònoms. A mesura que la conjuntura expansiva del mercat de treball es va afeblint i que només el règim especial de la llar continua perdent mà d’obra estrangera, bàsicament extracomunitària, els altres trets rellevants que mostra l’actual distribució d’aquest segment de treballadors al conjunt de Catalunya responen majoritàriament a l’augment del nombre de llocs de treball que ocupen als Serveis a les empreses, al Transport i logística i també als Serveis d’informació i comunicació. A la Construcció i a serveis públics com ara l’ensenyament i la sanitat, les darreres dades apunten a una certa estabilitat. En el Comerç i la Indústria, activitats que ja no s’expandeixen amb la intensitat del passat, s’imposa una lleu pèrdua de pes relatiu, més persistent en l’activitat comercial. A l’Hoteleria i restauració, l’evolució és molt similar a la del sector comercial. A manera de resum, pràcticament la meitat de la mà d’obra estrangera que treballa a Barcelona es concentra en tres sectors del terciari: Comerç, Hoteleria i restauració i Serveis a les empreses. Una concentració que més aviat s’ha reforçat durant aquest període expansiu. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Contractació laboral Contractació laboral La desconfiança empresarial sobre l’evolució de la conjuntura econòmica i la situació política a curt i mitjà termini frena la contractació laboral. Després d’un trienni en el que el nombre de nous contractes laborals a Barcelona ha crescut a una taxa anual mitjana de l’ordre del deu per cent, més que triplicant el ritme de creixement del nombre d’ocupats, és d’esperar una evolució més continguda a curt i mitjà termini. A banda de les expectatives econòmiques i la incertesa política, l’evolució d’aquesta variable es pot veure mo lt afectada si es revisa l’actual normativa laboral com exigeix una bona part de les forces polítiques. Un cop superada la situació d’emergència derivada de la darrera recessió, sembla raonable apostar per dotar de major estabilitat als treballadors amb contractes laborals més precaris. Dades i anàlisi  Contractes per àmbits territorials  Contractes segons tipologia i sexe  Temporalitat, intensitat laboral i durada dels contractes Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Contractació laboral | Contractes per àmbits territorials Contractes per àmbits territorials Distribució dels contractes laborals registrats Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període Total Temporals Indefinits Total Temporals Indefinits Total Temporals Indefinits 2012 779.115 667.081 112.034 1.502.779 1.291.951 210.828 2.127.925 1.841.770 286.155 2013 785.624 698.896 86.728 1.517.764 1.348.577 169.187 2.160.954 1.926.255 234.699 2014 857.321 750.138 107.183 1.713.203 1.504.727 208.476 2.441.617 2.156.301 285.316 2015 927.498 804.267 123.231 1.902.803 1.662.435 240.368 2.731.815 2.406.282 325.533 2016 1.033.074 890.895 142.179 2.093.000 1.814.443 278.557 2.986.558 2.610.524 376.034 2017 1.114.736 958.072 156.664 2.238.544 1.935.655 302.889 3.187.159 2.775.620 411.539 1r.tr. 262.522 222.516 40.006 520.561 442.960 77.601 711.580 608.157 103.423 2n.tr. 288.942 249.340 39.602 579.923 503.515 76.408 862.094 755.130 106.964 3r.tr. 275.377 238.166 37.211 565.239 493.025 72.214 827.572 728.480 99.092 4t.tr. 287.895 248.050 39.845 572.821 496.155 76.666 785.913 683.853 102.060 2018 1.199.330 1.026.276 173.054 2.366.443 2.026.328 340.115 3.329.416 2.866.239 463.177 1r.tr. 285.240 242.640 42.600 563.116 478.197 84.919 768.020 653.468 114.552 2n.tr. 315.076 271.084 43.992 615.305 529.706 85.599 883.354 764.772 118.582 3r.tr. 282.599 241.147 41.452 574.818 493.428 81.390 839.999 727.899 112.100 4t.tr. 316.415 271.405 45.010 613.204 524.997 88.207 838.043 720.100 117.943 2019 1r.tr. 289.708 246.989 42.719 563.843 480.472 83.371 775.216 662.237 112.979 2n.tr. 311.274 270.586 40.688 598.638 520.620 78.018 878.910 767.017 111.893 3r.tr. 300.808 260.223 40.585 601.519 522.784 78.735 878.847 768.481 110.366 oct-nv. 214.398 181.805 32.593 418.283 357.079 61.204 581.319 498.393 82.926 Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Variació (%) Total Temporals Indefinits Total Temporals Indefinits Total Temporals Indefinits oct-nv.19/oct-nv.18 -6,3 -6,6 -4,7 -6,3 -5,9 -8,5 -5,1 -4,8 -7,1 3r.tr. 19/3r.tr. 18 6,4 7,9 -2,1 4,6 5,9 -3,3 4,6 5,6 -1,5 1r.sm.19/1r.sm.18 0,1 0,7 -3,7 -1,4 -0,7 -5,4 0,2 0,8 -3,5 2018/2017 7,6 7,1 10,5 5,7 4,7 12,3 4,5 3,3 12,5 2017/2016 7,9 7,5 10,2 7,0 6,7 8,7 6,7 6,3 9,4 La reducció del nombre de contractes laborals del darrer bimestre no s’explica només per l’augment de la segona meitat de l’estiu. Si les dades de setembre van permetre tancar el trimestre estiuenc en positiu i trencar l’atonia del primer semestre, les d’octubre i novembre reprenen la trajectòria baixista que des de fa mesos defineix la contractació laboral. Si les xifres de contractació del passat mes de setembre, especialment les registrades a la capital, s’havien de considerar relativament atípiques, no tant per la seva magnitud, que també, sinó especialment perquè es desmarcaven radicalment de la tònica dominant d’ençà començament d’any, les d’octubre i novembre contraresten aquest biaix erràtic. Així, l’acumulat dels darrers dotze mesos registra una taxa de creixement anual de poc més de l’u per cent, una sisena part de la intensitat mostrada un any enrere i la més baixa d’ençà l’hivern de 2014. Després d’un quinquenni de creixement sostingut i intens, la contractació laboral a la ciutat tendeix a estabilitzar-se. Una pèrdua d’impuls que té com a segona derivada un lleu retrocés de la taxa d’estabilitat de les noves contractacions que s’havia assolit durant l’etapa més expansiva. A l’hora d’identificar els factors responsables d’aquest canvi de conjuntura és inevitable referir-nos a la desacceleració del creixement econòmic a Catalunya, Espanya i especialment al conjunt de la UE. Tampoc s’ha d’obviar la responsabilitat de la inestabilitat política que s’ha instal•lat a Catalunya i de la provisionalitat de l’executiu espanyol. I per si aquests factors no eren suficients, també es pot recórrer a l’augment, a contrapeu, dels costos salarials dels treballadors menys qualificats. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Contractació laboral | Contractes per àmbits territorials L’evolució de l’acumulat dels darrers dotze mesos constata la dificultat d’assolir nous màxims històrics, equivalents a una mitjana mensual de poc més de cent mil nous contractes laborals a Barcelona. Una dificultat que és especialment notòria en el segment dels indefinits. Convé insistir en una altra qüestió rellevant com és la desproporció entre els poc més de catorze mil nous llocs de treball assalariats creats els darrers dotze mesos i el milió dos cents mil contractes generats. Una desproporció associada al recurs exagerat als contractes laborals que no superen el mes de durada. Una tipologia de contractes que els darrers dos anys ha aplegat la meitat dels contractes temporals registrats a la capital. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Contractació laboral | Contractes segons tipologia i sexe Contractes segons tipologia i sexe Contractes laborals segons tipologia i sexe a Barcelona Dones Homes Total Tipologia 2018 Total 605.485 593.845 1.199.330 Indefinits 84.538 88.516 173.054 - ordinaris 60.515 64.981 125.496 - convertits en indefinits 22.271 21.827 44.098 - resta indefinits 1.752 1.708 3.460 Total temporals 520.947 505.329 1.026.276 - obra o servei 177.687 215.089 392.776 - eventuals 230.124 235.474 465.598 - interinitat 106.466 47.660 154.126 - formació/pràctiques 3.367 3.418 6.785 - resta temporals 3.303 3.688 6.991 gn-nv. 2019 Total 562.349 553.839 1.116.188 Indefinits 75.985 80.600 156.585 - ordinaris 52.911 58.481 111.392 - convertits en indefinits 22.633 21.650 44.283 - resta indefinits 441 469 910 Total temporals 486.364 473.239 959.603 - obra o servei 157.261 188.525 345.786 - eventuals 229.551 243.743 473.294 - interinitat 95.009 36.068 131.077 - formació/pràctiques 2.692 2.418 5.110 - resta temporals 1.851 2.485 4.336 Font: Web Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. La pèrdua d’intensitat del creixement de l’activitat econòmica i la incertesa política frenen la contractació laboral, especialment la indefinida. En aquestes circumstàncies es fa difícil evitar el protagonisme de les modalitats contractuals més precàries. A punt de tancar l’any, les xifres disponibles ja ofereixen una imatge estable de les característiques de la contractació laboral de 2019 a la capital i permeten una comparació acceptable amb les de 2018. Es manté relativament acotat el predomini dels homes en l’assignació dels contractes indefinits alhora que s’inverteix la situació en els temporals. Dues afirmacions que convé matisar. La primera, perquè en el mercat laboral barceloní el col•lectiu masculí encara és lleument dominant. La segona, perquè molt probablement l’escàs biaix favorable a les dones s’ampliarà el darrer mes però sense assolir la desproporció que fins fa ben poc era habitual de que les dones, gràcies a la seva presència dominant com a interines, lideraven amb suficiència el segment de la contractació temporal. Comença a ser necessari eradicar l’associació simplista que encara relaciona treball temporal i precari amb treball per a dones. Si més no a la capital. Un dels aspectes persistents és el predomini de les modalitats contractuals més precàries, les que no superen el mes de durada. Una categoria a la que pertanyen la meitat dels contractes temporals signats a Barcelona en el darrer bienni. Després de la contenció registrada durant la major part de 2016, aquesta tipologia de contractes ha repuntat amb força i es manté en zona de màxims anuals. Ja no es pot considerar una situació conjuntural sinó més aviat estructural i molt preocupant. Darrerament també repunten els contractes amb una durada que no supera els sis mesos. Remarcar també que la construcció ha pres a la indústria el protagonisme de la contractació indefinida en relació al total sectorial. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Contractació laboral | Temporalitat, intensitat laboral i durada dels contractes Temporalitat, intensitat laboral i durada dels contractes El treball assalariat a Barcelona – 2015 Temporalitat, intensitat laboral i durada dels contractes El primer objectiu d’aquest informe que s'adjunta és donar a conèixer la proporció de la contractació temporal de les persones assalariades residents a Barcelona en el 2015, tant en el seu conjunt com per una sèrie de segmentacions derivades del seu perfil i el dels contractants. El gràfic 19, extret de l'informe, mostra els valors obtinguts, per ordre de rellevància, d’aquesta proporció d’assalariats/ades temporals. El segon objectiu és determinar les conseqüències de la temporalitat en dues variables que aproximen de forma parcial però significativa el concepte de precarietat: la intensitat laboral i la durada dels contractes. Fins ara aquest tipus d’anàlisi s’havia fet a partir de l’estadística de contractes. En canvi, en aquest cas és fa des d'una mostra estadística de treballadors/ores residents a Barcelona. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Atur registrat Atur registrat Després de gairebé sis anys de descens sostingut i un cop recuperats volums comparables als d’abans de la darrera gran recessió, l’atur s’endinsa en una fase de millora continguda. El perfil de l’aturat barceloní és el d’una dona d’edat avançada. Que aquesta tendència reduccionista de les xifres d’aturats vagi perdent força mes rere mes tant a la capital com al conjunt del país és una reacció lògica després de més de seixanta mesos centrats en l’objectiu de reduir unes xifres d’atur escandaloses sense parar atenció en les condicions dels llocs de treball creats a l’efecte. Assolit aquest objectiu, sembla arribada l’hora de prioritzar el creixement qualitatiu. A mesura que es va reduint la xifra absoluta de barcelonins desocupats, augmenta l’edat mitjana del col·lectiu alhora que s’accentua el diferencial existent en termes absoluts entre homes i dones en situació d’atur. Dades i anàlisi  Evolució de l'atur registrat  Atur registrat per trams d'edat  Atur registrat per sectors econòmics  Població estrangera a l'atur registrat Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Atur registrat | Evolució de l’atur registrat Evolució de l’atur registrat Evolució de l'atur registrat Barcelona RMB / Àmbit Metropolità Catalunya Període Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 31 ds.2012 112.192 57.062 55.130 435.450 221.399 214.051 646.956 332.506 314.450 31.ds.2013 107.677 54.226 53.451 419.609 210.356 209.253 624.872 316.072 308.800 31 ds. 2014 99.056 49.032 50.024 382.919 186.547 196.372 575.948 282.782 293.166 31 ds. 2015 89.398 42.955 46.443 342.444 160.736 181.708 515.668 243.556 272.112 31 ds. 2016 78.864 37.125 41.739 300.004 136.510 163.494 453.645 207.695 245.950 31 mç. 2017 79.056 36.941 42.115 279.902 126.064 153.838 446.017 201.367 244.650 30 jn.2017 71.871 32.700 39.171 253.217 109.662 143.555 391.388 169.864 221.524 30 st. 2017 71.660 32.483 39.177 254.991 110.500 144.491 400.373 174.798 225.575 31 ds. 2017 73.752 34.027 39.725 259.824 114.505 145.319 418.018 185.296 232.722 31 mç. 2018 74.239 34.139 40.100 258.697 113.441 145.256 411.461 180.632 230.829 30 jn.2018 67.983 30.311 37.672 237.804 100.674 137.130 370.192 156.805 213.387 30 st. 2018 68.759 30.667 38.092 241.668 103.076 138.592 380.344 163.022 217.322 31 ds. 2018 69.316 31.734 37.582 243.545 105.822 137.723 392.907 171.150 221.757 31 mç. 2019 70.988 32.573 38.415 247.126 107.104 140.022 395.740 170.840 224.900 30 jn. 2019 65.832 29.569 36.263 229.847 97.472 132.375 357.272 150.998 206.274 30 st. 2019 67.638 30.308 37.330 238.054 101.707 136.347 372.623 159.065 213.558 30 nv. 2019 69.693 31.707 37.986 243.716 105.593 138.123 390.182 168.753 221.429 Nota: Trencament de la sèrie de la RMB a partir de gener 2017. De les set comarques històriques es passa a les cinc de l'Àmbit Metropolità. Font: Observatori d'Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya Barcelona Àmbit Metropolità Catalunya Variació (%) Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 30 nv.19/30 nv.18 -0,1 0,4 -0,6 -0,3 0,4 -0,9 -1,1 -0,7 -1,3 31 ds.18/31 ds.17 -6,0 -6,7 -5,4 -6,3 -7,6 -5,2 -6,0 -7,6 -4,7 31 ds.17/31 ds.16 -6,5 -8,3 -4,8 -8,7 -11,7 -6,0 -7,9 -10,8 -5,4 El 2019 és a un pas de convertir-se en el pitjor any de la dècada, afegir-hi darrerament l’empitjorament de la conjuntura juntament amb el 2017, en termes d’evolució de l’atur registrat. Un econòmica al conjunt de la UE. resultat que respon a una moderada i persistent pèrdua de dinamisme del mercat laboral. Un cop assolits, a començament d’estiu, els valors més baixos dels darrers onze anys, l’atur registrat s’ha quedat amb molt poc potencial de millora a la capital. Les darreres xifres disponibles quantifiquen en gairebé setanta mil els barcelonins desocupats i en més de dos cents quaranta mil els aturats residents al conjunt de les cinc comarques que formen l’Àmbit Metropolità. Són valors que superen clarament els respectius de final de juny, els més baixos dels registrats els darrers onze anys i que molt probablement acabaran sent els mínims de 2019. De l’evolució dels propers mesos, un cop constatat que l’expansió de l’economia va perdent intensitat, no s’ha d’esperar cap millora quantitativa dels principals indicadors del mercat de treball. Especialment del nombre d’aturats. És la realitat que imposa un teixit productiu en el que les activitats estacionals hi juguen un paper rellevant. El detall de l’evolució per sexes revela una particularitat que mereixi ser remarcada. Tot i que es tracta de diferències mínimes i en conseqüència poc consistents, sembla que el col•lectiu femení resisteix millor que el masculí l’empitjorament de les xifres d’atur registrat. Tant a la capital com a l’entorn metropolità i a la resta de Catalunya. Si a final d’any es manté aquest biaix, encara que sigui corregit en intensitat, l’evolució del mercat haurà afavorit una lenta reducció del diferencial del nombre d’aturats entre ambdós sexes. És prematur però, parlar de canvis en el perfil de l’atur a Barcelona i encara menys a la resta de Catalunya, que continua sent marcadament femení. L’evolució de l’atur és a punt de tancar una trajectòria de millora després de més de sis anys de durada. Per explicar aquest empitjorament relatiu i sostingut del mercat laboral s’ha de recórrer a l’excepcionalitat política que, amb alts i baixos, es manté latent a Catalunya i també al conjunt d’Espanya. També s’ha de considerar l’extens camí que ja ha recorregut la recuperació de l’activitat econòmica i que implica un potencial decreixement cada cop més limitat. A aquests factors d’àmbit intern cal Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Atur registrat | Taxes d’atur registrat Atur registrat per trams d'edat Evolució de l'atur registrat segons trams d'edats _______________ Barcelona RMB / AMB Catalunya ______ Període < 30 30-49 50 i més < 30 30-49 50 i més < 30 30-49 50 i més 31 ds.2012 16.113 59.546 36.533 66.763 233.977 134.710 103.254 347.585 196.117 31 ds.2013 13.970 54.756 37.951 58.166 221.061 140.382 90.469 329.265 205.138 31 ds. 2014 12.338 49.304 37.414 51.372 192.764 138.783 81.242 290.933 203.773 31 ds. 2015 11.200 42.922 35.276 44.647 165.682 132.115 71.029 250.525 194.114 31 ds. 2016 9.600 36.852 32.412 37.633 139.602 122.769 60.415 211.720 181.510 31 mç. 2017 10.719 36.114 32.223 39.020 126.379 114.503 64.682 202.479 178.856 30 jn. 2017 8.845 32.413 30.613 32.560 112.359 108.298 50.855 173.414 167.119 30 st. 2017 9.397 32.027 30.236 34.702 112.541 107.748 55.993 177.176 167.204 31 ds. 2017 9.724 33.646 30.382 34.503 117.379 107.942 58.162 190.087 169.769 31 mç. 2018 10.354 33.500 30.385 36.718 115.190 106.789 60.291 184.186 166.984 30 jn. 2018 8.735 30.435 28.813 31.686 104.629 101.489 49.969 163.121 157.102 30 st. 2018 9.599 30.531 28.629 34.558 105.644 101.466 55.987 166.379 157.978 31 ds. 2018 9.665 30.791 28.860 34.455 107.316 101.774 58.001 174.225 160.681 31 mç. 2019 10.548 31.290 29.150 38.103 106.302 102.721 62.485 171.289 161.966 30 jn. 2019 8.745 28.828 28.259 31.885 98.317 99.845 49.854 152.702 154.716 30 st. 2019 9.479 29.709 28.450 35.345 101.596 101.113 56.545 158.555 157.523 30 nv. 2019 10.098 30.568 29.027 36.205 104.571 102.940 59.865 167.756 162.561 Nota: Trencament de la sèrie de la RMB a partir de gener 2017. De les set comarques històriques es passa a les cinc de l'Àmbit Metropolità. Font: Observatori d'Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya. Barcelona RMB / AMB Catalunya Variació (%) < 30 30-49 50 i més < 30 30-49 50 i més < 30 30-49 50 i més 30 nv.19/30 nv.18 1,7 -1,2 0,4 2,6 -2,3 0,7 0,8 -3,5 0,8 31 ds.18/31 ds.17 -0,6 -8,5 -5,0 -0,1 -8,6 -5,7 -0,3 -8,3 -5,4 31 ds.17/31 ds.16 1,3 -8,7 -6,3 -3,0 -11,3 -7,2 -3,7 -10,2 -6,5 Les xifres d’aturats repunten entre els més joves i s’estabilitzen entre els actius de més edat. L’enfosquiment de la conjuntura i de les expectatives econòmiques minoren les possibilitats d’ocupació d’aquests col·lectius. La persistent moderació que darrerament registra el descens de l’atur es fa notar en totes les edats i àmbits territorials considerats. Cal remarcar, però, l’estancament que mostren les xifres d’atur entre els menors de 30 anys a la capital i el lleu repunt que s’observa a la resta del país. L’altre col·lectiu que també ha consumat el temut canvi de signe de la variació interanual és el dels barcelonins desocupats de més edat, que concentra més del 40% del total i una part majoritària de l’atur estructural a més d’ésser, per a molts, l’estança prèvia a la jubilació. El tercer segment, el dels adults joves, és l’únic que continua reduint les xifres d’aturats. Al perfil femení del desocupat barceloní i català hom pot afegir-hi que és, cada cop més, una persona d’edat avançada, a la recta final de la seva vida laboral. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Atur registrat | Atur registrat per sectors econòmics Atur registrat per sectors econòmics Evolució de l'atur registrat segons sector econòmic de procedència Barcelona Energia, aigua Sense ocupació Període Primari Indústria i residus Construcció Serveis anterior 31 ds.2012 549 10.315 1.018 11.976 84.701 3.633 31 ds.2013 500 9.436 930 10.767 82.406 3.638 31 ds.2014 504 8.329 812 8.909 76.697 3.805 31 ds.2015 478 7.042 703 7.281 70.143 3.751 31 ds. 2016 383 5.861 567 5.962 62.750 3.341 31 mç.2017 373 5.590 634 5.658 62.848 3.953 30 jn. 2017 315 5.204 481 5.088 57.116 3.667 30 st. 2017 313 5.160 499 5.031 56.910 3.747 31 ds. 2017 369 5.051 560 5.133 59.140 3.499 31 mç. 2018 354 4.918 612 4.972 59.697 3.686 30 jn. 2018 320 4.642 462 4.487 54.533 3.539 30 st. 2018 298 4.656 447 4.392 55.348 3.618 31 ds. 2018 299 4.732 568 4.426 55.916 3.375 31 mç. 2019 305 4.677 587 4.247 57.333 3.839 30 jn. 2019 277 4.482 427 4.126 52.895 3.625 30 st. 2019 273 4.610 448 4.152 54.508 3.647 30 nv. 2019 285 4.606 588 4.145 56.537 3.532 Regió Metropolitana / Àmbit Metropolità 31 ds.2012 3.957 62.672 4.101 62.227 282.756 19.737 31 ds.2013 4.040 57.679 3.829 54.635 279.235 20.191 31 ds.2014 4.176 49.700 3.458 44.105 260.391 21.089 31 ds.2015 3.855 42.103 2.953 35.685 237.961 19.887 31 ds.2016 3.087 35.393 2.478 28.492 213.317 17.237 31 mç.2017 2.444 31.671 2.487 25.408 199.726 18.166 30 jn. 2017 2.043 29.269 1.903 23.018 180.018 16.966 30 st. 2017 2.055 29.021 1.983 22.723 182.068 17.141 31 ds. 2017 2.235 28.392 2.153 23.160 187.513 16.371 31 mç. 2018 2.186 27.383 2.285 21.800 187.851 17.192 30 jn. 2018 1.834 25.628 1.812 19.933 171.931 16.666 30 st. 2018 1.739 25.843 1.748 19.921 176.237 16.180 31 ds. 2018 1.748 25.871 1.994 19.896 178.328 15.708 31 mç.2019 1.856 25.279 2.020 18.886 181.691 17.394 30 jn. 2019 1.569 24.229 1.605 18.329 167.460 16.655 30 st. 2019 1.550 25.247 1.791 18.765 174.349 16.352 30 nv. 2019 1.743 25.305 2.115 18.551 180.205 15.797 Nota: Trencament de la sèrie de la RMB a partir de gener 2017. De les set comarques històriques es passa a les cinc de l'Àmbit Metropolità. Font: Observatori d'Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya. Energia, aigua Sense ocupació Primari Indústria i residus Construcció Serveis anterior Variació (%) Barcelona 30 nv.19/30 nv.18 -10,9 -1,6 1,2 -5,4 0,5 -0,8 31 ds.18/31 ds.17 -19,0 -6,3 1,4 -13,8 -5,5 -3,5 31 ds.17/31 ds.16 -3,7 -13,8 -1,2 -13,9 -5,8 4,7 Regió Metropolitana / Àmbit Metropolità 30 nv.19/30 nv.18 -4,5 -1,8 1,6 -5,0 0,6 -2,4 31 ds.18/31 ds.17 -21,8 -8,9 -7,4 -14,1 -4,9 -4,0 31 ds.17/31 ds.16 -11,5 -14,6 -6,9 -15,1 -8,0 -0,1 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Atur registrat | Atur registrat per sectors econòmics La contenció de la trajectòria descendent de l’atur és deutora de tots els grans sectors econòmics, especialment del terciari. La construcció, a més del primari, continua liderant el descens de l’atur. L’evolució recent de l’atur registrat segons sector econòmic de procedència presenta diferències relativament significatives en relació amb la de final de 2018. La primera i més important és que el signe negatiu ja no es manté a totes les variacions interanuals tant a Barcelona com a l’Àmbit Metropolità. El canvi més notori és el del conjunt dels serveis que, a un mes de tancar 2019, presenta un lleu augment del nombre d’aturats en relació a un any enrere. La resta de grans sectors es mantenen en la trajectòria de millora alhora que mostren una inevitable tendència a l’estabilització del nombre d’aturats. En aquesta mateixa situació es troben els que aspiren a una primera feina o que es volen reincorporar al mercat de treball després d’un període llarg d’inactivitat. Al lideratge en termes relatius que ostenten el primari i la construcció a l’hora de reduir el nombre d’aturats que havien generat d’ençà 2008, sense que això impliqui una recol·locació en els mateixos sectors, encara s’hi pot afegir alguna branca del terciari com ara els serveis comercials, les activitats professionals i tècniques i el serveis personals. Però cada cop són més els segments del terciari que mostren augments interanuals rellevants del nombre d’aturats. Al capdavant, en termes relatius, el transport i els serveis editorials i d’informació. . Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Atur registrat | Població estrangera a l’atur registrat Població estrangera a l’atur registrat Evolució del nombre d'estrangers a l'atur registrat _ Nombre d'aturats Estrangers/Total aturats (%) Període Barcelona Província Catalunya Espanya Barcelona Província Catalunya Espanya 31 ds.2012 22.841 90.230 135.825 612.050 20,4 18,8 21,0 12,6 31 ds.2013 20.811 81.041 123.724 555.728 19,3 17,5 19,8 11,8 30 ds. 2014 17.582 70.996 113.327 530.991 17,7 16,8 19,7 11,9 31 ds.2015 15.861 63.975 102.871 487.217 17,7 16,9 19,9 11,9 31 ds. 2016 14.390 55.336 89.207 434.962 18,2 16,7 19,7 11,7 31 mç.2017 14.820 55.427 89.222 439.269 18,7 17,0 20,0 11,9 30 jn. 2017 13.257 49.321 74.005 394.128 18,4 16,7 18,9 11,7 30 st. 2017 13.196 49.253 76.123 389.368 18,4 16,6 19,0 11,4 31 ds. 2017 14.566 53.420 86.528 415.270 19,7 17,7 20,7 12,2 31 mç. 2018 14.820 53.555 85.452 416.750 20,0 17,8 20,8 12,2 30 jn. 2018 13.470 48.609 73.266 379.875 19,8 17,6 19,8 12,0 30 st. 2018 13.368 47.636 73.414 374.054 19,4 16,9 19,3 11,7 31 ds. 2018 14.191 50.450 80.764 393.750 20,5 17,7 20,6 12,3 31 mç. 2019 14.788 52.227 82.635 402.683 20,8 18,2 20,9 12,4 30 jn. 2019 13.406 47.741 70.537 366.805 20,4 17,8 19,7 12,2 30 st. 2019 13.588 48.131 71.951 365.923 20,1 17,4 19,3 11,9 30 nv. 2019 14.756 51.791 81.325 403.848 21,2 18,2 20,8 12,6 Font: Observatori d'Empresa i Ocupació i Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Nombre d'aturats Variació (%) Barcelona Província Catalunya Espanya nv.2019/nv.2018 4,2 2,5 0,1 0,5 ds.2018/ds.2017 -2,6 -5,6 -6,7 -5,2 ds.2017/ds.2016 1,2 -3,5 -3,0 -4,5 El canvi de tendència de l’evolució de l’atur entre els estrangers residents a Barcelona es consolida després de cinc mesos de creixement sostingut. Una evolució que es va estenent lentament a l’entorn metropolità. Les darreres xifres disponibles reiteren que els desocupats estrangers són els principals damnificats del quasi estancament que registren les xifres d’aturats a Barcelona i entorn metropolità després de sis anys de descens. Si es manté l’evolució del darrer semestre, 2019 es tancarà amb un augmenta significatiu del nombre d’estrangers residents a Barcelona en situació d’atur. Sembla que es consolida el canvi de tendència iniciat de manera abrupta el darrer trimestre de 2017. Una situació que aparentment contrasta (i s’explica) amb el fet que darrerament el nombre d’ocupats estrangers creixia més, en termes relatius, que el dels espanyols. Un dinamisme que s’ha esfumat com a conseqüència de la pèrdua d’impuls de la conjuntura econòmica i sense descartar altres factors. Pel que fa al pes relatiu dels estrangers sobre el total d’aturats, les dades més recents semblen apuntar a una consolidació dels valors assolits després del repunt del darrer bienni. Així, a Barcelona i al conjunt de Catalunya, un de cada cinc aturats registrats és estranger, mentre que a l’entorn metropolità aquest percentatge voreja el 16%. En tots els casos són pesos relatius similars o lleument més elevats que els registrats els darrers anys i clarament inferiors als màxims assolits a l’inici de la dècada, quan el nombre d’aturats creixia de manera sostinguda. Deixant de banda possibles efectes estacionals, les dades disponibles reafirmen que els estrangers en situació d’atur tenen una presència relativa menor a l’entorn metropolità que a la capital i resta de Catalunya. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Salaris Salaris Els salaris són la font més important dels ingressos familiars ... ... i, en conseqüència, són un element clau en el benestar material de la població de Barcelona. La renda familiar dels residents de Barcelona, segons les darreres dades disponibles, té uns ingressos que en un 60% provenen dels salaris. En aquest apartat es poden trobar els informes anuals sobre els salaris a Barcelona i pel col•lectiu de persones amb discapac itat. En els dos casos els salaris es desagreguen segons característiques de les persones assalariades (sexe, edat, formació), de la relació laboral (tipus de contracte i jornada, categoria professional) i característiques de l’ocupador (sector d’activitat econòmica, dimensió). La bretxa de gènere, per discapacitat, la distribució i desigualtat salarial i l’evolució de la capacitat adquisitiva dels treballadors i treballadores són temes centrals d’aquestes aproximacions. A més a l’apartat s’ofereixen alguns estudis específics a l’entorn d’aquesta informació. Dades i anàlisi  Salaris  Els salaris de les persones amb discapacitat  Estudis sobre distribució, desigualtat i altres Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Salaris Els salaris a Barcelona Els salaris a Barcelona. 2017 Aquest document és una nova edició de l’informe anual elaborat a partir de l’explotació realitzada per l’Oficina Municipal de Dades de la informació sobre salaris provinent de la Mostra Continua de Vides Laborals (MCVL). L’informe conté una anàlisi dels salaris mitjans que van percebre els assalariats residents a Barcelona durant l’any 2017, en funció de les característiques personals dels treballadors, tipus de relació laboral o sector on estaven ocupats, entre d’altres aspectes. Com en l’edició anterior, es presenten també els salaris mitjans dels deu districtes de la ciutat. L’anàlisi posa en relleu les diferències salarials entre homes i dones existents tant a la ciutat com als àmbits territorials de l’entorn. S’aborda també l’evolució nominal i reals dels salaris al llarg del període 2010-2017, i com la pèrdua de capacitat adquisitiva ha estat més intensa en determinats col·lectius. La visió sobre l’estructura salarial es completa amb l’anàlisi de les mesures de distribució, dispersió i desigualtat salarial. Els salaris a Barcelona. 2016 El document que aquí s'adjunta conté una anàlisi dels salaris mitjans que van percebre els treballadors assalariats a Barcelona durant l’any 2016. L’explotació realitzada pel Gabinet Tècnic de Programació de la Muestra Continua de Vidas Laborales permet disposar d’una estadística detallada de salaris per a la ciutat de Barcelona. L’informe se centra en les rendes salarials mitjanes de l’any 2016 dels assalariats residents a Barcelona, amb independència d’on estigui ubicat el seu centre de treball. La informació desagrega els salaris segons característiques de les persones i de la seva situació laboral, amb una atenció especial a la bretxa salarial de gènere. També s’inclou una referència a l’evolució de la capacitat adquisitiva dels treballadors i, finalment, es fa una anàl isis de la distribució i de la desigualtat salarial. · Entre 2010 i 2015 els salaris mitjans s’han reduït un 6,5% en termes reals. · En el mateix període, la dispersió salarial ha augmentat un 4,8%: els salaris baixos són els que més han retrocedit, mentre que la dispersió en la part alta s’ha mantingut estable. Els salaris a Barcelona. 2015 - Una mirada a la bretxa salarial Aquesta publicació és una actualització de les dades de salaris de la ciutat per a l'any 2015 i posant un èmfasi especial en denotar les bretxes salarials. El sou mitjà dels residents a Barcelona va ser el 2015 de 28.861€, un 14,6% superior al sou mitjà a Catalunya. D’acord a la distribució dels ingressos salarials en funció de les diferents situacions laborals es comprova com les dones tenen menor presència en el mercat laboral, pateixen mes l’atur, tenen més ocupacions temporals i jornades parcials, i perceben salaris inferiors en pràcticament tots els sectors d’activitat. La bretxa salarial entre gèneres és doncs generalitzada i estructural. La devaluació salarial provocada per la crisi econòmica ha tingut més impacte en els salaris més baixos, fent que augmenti la la dispersió salarial entre els nivells salarials tot aguditzant-ne els extrems. Les dades d'aquest treball han estat extretes de l'explotació dels registres de la Muestra Continua de Vidas Laborales de l'INE que corresponen a la ciutat de Barcelona. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Salaris Els salaris mitjans a Barcelona. 2014 El document que s'adjunta aquí conté una anàlisi dels salaris mitjans que van percebre els treballadors assalariats residents a Barcelona durant l’any 2014. L’explotació realitzada pel Gabinet Tècnic de Programació de la Muestra Continua de Vidas Laborales permet disposar, per primer cop, d’una estadística detallada de salaris per a la ciutat de Barcelona amb característiques personals dels treballadors, tipus de relació laboral o sector que els ocupa, entre d’altres aspectes. Aquest informe se centra en les rendes salarials mitjanes de l’any 2014 dels assalariats residents a Barcelona, amb independència d’on estigui ubicat el seu centre de treball. S’inclou alguna referència als salaris de les persones que treballen a Barcelona –visquin on visquin-, així com als salaris de Catalunya i Espanya. La informació es presenta desagregada per sexes, i a banda de la visió parcial dels diferents apartats, s’inclou una visió global sobre les diferències salarials entre homes i dones. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Salaris Els salaris de les persones amb discapacitat Els salaris de les persones amb discapacitat. 2017 Per segon any es presenten els salaris i el perfil dels treballadors i treballadores amb discapacitat a Barcelona. L’any 2017 el salari mitjà va ser de 22.767 €/any, el que suposa una bretxa salarial per raó de discapacitat del 25,2%. El perfil mostra que, en comparació a la resta dels treballadors, entre les persones amb discapacitat assalariades, predominen els homes grans (de més 45 anys), amb estudis fins a graduat escolar i amb categoria d’auxiliar administratiu o similar. Des del punt de vista de l’ocupador predominen els centres grans (de 200 treballadors i més) i les activitats de l’administració pública o els serveis de provisió mixta (educació, sanitat i serveis socials). Els salaris de les persones amb discapacitat. 2016 L’objectiu d’aquest document és fer una aproximació al perfil dels assalariats i assalariades amb discapacitat a la ciutat de Barcelona i, de forma més detallada, estudiar els seus salaris segons diferents característiques: sexe, edat, 1 nivell d’estudis, relació laboral i tipus d’empresa . De forma sistemàtica es presenten, a més dels salaris, la comparativa amb els salaris de les persones sense discapacitat, una comparativa que condueix a l’anomenada “bretxa per discapacitat”. 1 Pel conjunt d’Espanya hi ha l’estadística similar de l’INE: El salario de las personas con discapacidad. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Salaris Estudis sobre distribució, desigualtat i altres Salaris i estructura de plantilles - Categories professionals i sectors econòmics. 2015 Si accediu a aquest informe hi trobareu una anàlisi dels salaris de Barcelona a l’any 2015 posant el focus en les categories professionals i els sectors d’activitat econòmica, variables clau en la fixació de les remuneracions dels treballadors i treballadores, com s’ha posat de manifest als anteriors estudis realitzats pel Gabinet Tècnic de Programació sobre els salaris a la ciutat. L’anàlisi es complementa amb una desagregació segons sexe i edat. A l’informe es presenta també l’anàlisi de l’estructura de les plantilles per categories professionals, per posar-la en relació amb els nivells salarials dels corresponents sectors. Els sectors que concentren una proporció més gran de persones a les categories professionals amb més salari són, lògicament, els que tenen el salari mitjà del sector més elevat. La font d’informació emprada ha estat la Mostra Contínua de Vides Laborals (MCVL), de la qual s’utilitza la variable “grups de categories professionals per a treballadors per compte d’altri”. Distribució, dispersió i desigualtat salarial a Barcelona. 2010-2015 Tradicionalment, l’escassetat de dades ha dificultat l’anàlisi de l’estructura, l’evolució o la distribució dels salaris al nostre país, una mancança que esdevenia pràcticament un carreró sense sortida si el focus es posava en un municipi. Aquest buit d’informació s’ha corregit sensiblement des que la Seguretat Social facilita la Muestra Continua de Vidas Laborales (MCVL). A partir d'aquestes dades aquí es fa un anàlisi centrat en el període 2010-2015 i enllaça, per tant, el tram final de la crisi i l’inici de la recuperació econòmica. Entre els resultats hi destaquen els següents: · El salari mitjà dels residents a Barcelona és 28.861 euros bruts anuals (any 2015). És un valor superior en un 23,7% a la mediana. · El 32,4% dels treballadors de Barcelona és com a màxim mileurista. Entre els menors de 30 anys, aquest percentatge s’eleva fins al 64,7% · La distribució dels salaris a Barcelona és asimètrica: hi ha un gran nombre de salaris amb valors propers i inferiors a la mitjana, i pocs amb valors molt alts. · La bretxa salarial entre homes i dones s’ha reduït lleugerament entre 2010 i 2015. Els salaris de les dones es distribueixen de manera més equitativa que els dels homes. · Entre 2010 i 2015 els salaris mitjans s’han reduït un 6,5% en termes reals. · En el mateix període, la dispersió salarial ha augmentat un 4,8%: els salaris baixos són els que més han retrocedit, mentre que la dispersió en la part alta s’ha mantingut estable. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Salaris Evolució de la capacitat adquisitiva dels treballadors a Barcelona. 2010-2015 Aquest informe presenta l’impacte que ha tingut la crisi, en el període de 2010 a 2015, sobre la capacitat adquisitiva dels treballadors assalariats residents de Barcelona. La renda familiar dels residents de Barcelona, segons les darreres dades disponibles, té uns ingressos que en un 60% provenen dels salaris, en un 20% de les rendes mixtes (activitats professionals i altres) i en un 20% de prestacions socials. Els salaris són la font més important dels ingressos familiars i un element clau en el benestar material de la població de Barcelona. En el cas de Barcelona, el salari mig va passar de 2010 a 2015 de 28.444 € a 28.861 €. Per tant, la variació nominal dels salaris va registrar un augment del 1,5%. Tanmateix la variació dels preus en el període va ser d’un 8,5%. Si es descompta aquesta variació de preus, el resultat és que el salari en 2015 en euros del mateix poder adquisitiu que en 2010 va ser només de 26.591€. Per tant, de 2010 a 2015, es registra una variació real negativa dels salaris. En conseqüència, entre 2010 i 2015 la capacitat adquisitiva dels treballadors assalariats residents a Barcelona va disminuir un -6,5%. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Emprenedoria Emprenedoria L’emprenedoria és un concepte que s’emmarca en l’estadística i l’anàlisi de la creació d’empreses. La seva aproximació permet fer l’anàlisi de la creació d’activitats econòmiques posant l’accent en els aspectes de perfil dels creadors de les mateixes, els emprenedors, i també els factors de context d’aquestes iniciatives. En els darrers anys ha existit un interès creixent per l’emprenedoria i ha estat objecte tant d’estudi com de polítiques públiques de suport i promoció de l’activitat emprenedora. En el cas de Barcelona aquest interès és molt evident, com posa de manifest la política activa de promoció i recolzament de l’emprenedoria que, des de fa anys, porta a terme l’Ajuntament de Barcelona mitjançant Barcelona Activa. Aquest interès a l’entorn de l’emprenedoria no ha comportat fins el moment, tanmateix, l’aparició d’una informació estadística pública i sistemàtica sobre aquest fenomen a nivell municipal. Tenint en compte aquesta situació, el Departament d’Anàlisi de l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona ha considerat la possibilitat de superar, almenys parcialment, aquesta manca d’informació a partir de l’explotació de la Mostra Contínua de Vides Laborals (MCVL) del Ministerio de Empleo, la Seguretat Social i l’INE. Dades i anàlisi  Emprenedoria  Emprenedoria Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Emprenedoria | Emprenedoria Emprenedoria L’emprenedoria a Barcelona – 2017 Aquest informe és la segona edició de l’estudi elaborat per primera vegada l’any 2018 com a nova línia d’anàlisi a l’entorn de l’emprenedoria a Barcelona, a partir de l’explotació de la informació provinent de la Mostra Contínua de Vides Laborals (MCVL). La figura de l’emprenedor s’identifica a la MCVL a partir de l’estudi dels treballadors del règim d’autònoms que, no sent assalariats, inicien una activitat per iniciativa pròpia, amb una durada de fins a 42 mesos com a màxim. A l’informe es fa una aproximació al nombre d’emprenedors i es posa l’accent en els aspectes relacionats amb el perfil sòcio-demogràfic, sectorial i territorial de l’emprenedoria de Barcelona. També es calculen les taxes d’activitat emprenedora, definides com el quocient entre el nombre d’emprenedors i el total de població en la franja d’edat compresa entre els 18 i els 64 anys L’emprenedoria urbana a l’economia espanyola– 2016 L’estudi és una extensió de l’informe “L’emprenedoria a Barcelona 2016”. S’aproxima l’emprenedoria dels autònoms per a les més de quaranta ciutats del nostre país amb més de 150.000 habitants. En primer lloc es calcula la TAE de cada ciutat, i es constata que Barcelona és la ciutat de l’Estat amb una superior intensitat emprenedora. En segon terme es fa una classificació del tipus d’emprenedoria urbana, diferenciant grups de ciutats emprenedores segons la seva especialització sectorial. Seguidament, es fan uns models economètrics per explicar les diferents intensitats d’emprenedoria urbana. L’estudi acaba amb una aproximació a la geografia de l’emprenedoria al nostre país. L’emprenedoria a Barcelona – 2016 Aquest informe presenta una aproximació al nombre i perfil dels emprenedors autònoms de Barcelona l’any 2016 a través de l’explotació de la Mostra Contínua de Vides Laborals (MCVL), identificant la figura de l’emprenedor com el treballador que, no sent assalariat, inicia una activitat per iniciativa pròpia amb una antiguitat no superior als 42 mesos. El treball presenta el perfil de l’emprenedor a partir de característiques personals i es calculen les Taxes d’Activitat Emprenedora (TAE), definides com el quocient entre el nombre d’emprenedors i el total de població en la franja d’edats entre 18 i 64 anys. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Renda Familiar Renda Familiar Distribució territorial de la Renda Familiar Disponible per càpita a Barcelona L’Índex de Renda Familiar és un indicador teòric que es construeix a partir de la ponderació de diferents variables que s’actualitzen periòdicament i que permet conèixer la posició relativa de cadascun dels barris en relació amb la mitjana de la ciutat fixada en un valor igual a cent. Dades i anàlisi  Distribució Territorial de la Renda Familiar Disponible per càpita a Barcelona Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Renda Familiar | Distribució Territorial de la Renda Familiar Disponible Distribució territorial de la Renda Familiar Disponible per càpita La distribució de la renda a Barcelona: visió general La distribució de la renda dins de Barcelona durant l’any 2017 mostra un nou avanç del pes relatiu de les rendes mitjanes. El 52,9% de la població resideix en un barri de renda mitjana, 5,1 punts més que al 2016. Aquest eixamplament del segment de població de classe mitjana s’explica per la reducció del de classe baixa. La distribució de la renda per districtes presenta moltes similituds amb els anys precedents. Sarrià-Sant Gervasi i les Corts són els districtes amb els índexs de renda més alts i molt semblants als de l’any anterior. L’Eixample i Gràcia, superen també la mitjana de renda de la ciutat però estan més a prop d’aquesta. Els districtes de Sant Martí, Sants Montjuïc, Ciutat Vella, Horta-Guinardó, i Sant Andreu, se situen per sota de la mitjana i Nou Barris ocupa la darrera posició amb un índex força allunyat de la resta. La distribució de la renda per barris segueix perfilant amb força el contrast de renda entre els barris de la zona oest i els de la zona nord. Tanmateix, es continua reduint la dispersió en els barris per segon any consecutiu, en tancar- se la distància entre els barris situats als extrems. Distribució territorial de la renda (dades i anàlisi) Any 2017 - Distribució Territorial de la Renda Familiar Disponible per Càpita a Barcelona - (Desembre de 2018) Any 2016 - Distribució Territorial de la Renda Familiar Disponible per Càpita a Barcelona - (Desembre de 2017) Any 2015 - Distribució Territorial de la Renda Familiar Disponible per Càpita a Barcelona - (Desembre de 2016) Any 2014 - Distribució Territorial de la Renda Familiar Disponible per Càpita a Barcelona - (Desembre de 2015) - Informe - Document per a la premsa Any 2013 - Distribució Territorial de la Renda Familiar Disponible per Càpita a Barcelona - (Desembre de 2014) Any 2012 - Distribució Territorial de la Renda Familiar Disponible per Càpita a Barcelona - (Gener de 2014) Any 2011 - Barcelona Economia n.80 (nov. de 2012) Any 2010 - Barcelona Economia n.77 (nov. de 2011) Any 2009 - Barcelona Economia n.74 (nov. de 2010) Any 2008 - Barcelona Economia n.71 (nov. de 2009) Distribució territorial de la Renda Familiar a Barcelona (2000 - 2005) - (Gener de 2007) Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Privació material Privació material Privació material El Consell Europeu va aprovar al juny de 2010 una estratègia de creixement per a la Unió Europea (UE) anomenada “Europa 2020”. L’objectiu general d’aquesta estratègia era assolir un creixement intel·ligent, sostenible i integrador. Per definir quantitativament els objectius específics d’integració es va implantar a tota la UE l’indicador AROPE (At Risk of Poverty or Social Exclusion). Aquest indicador va suposar superar el concepte de pobresa només en termes monetaris, acceptant el caràcter multidimensional de la pobresa i de l’exclusió. L’indicador AROPE queda definit com la suma de les llars amb alguna de les següents situacions: 1) Llars amb risc de pobresa desprès de transferències socials, 2) Llars amb privació material severa (PMS) i 3) Llars amb baixa intensitat laboral. La PMS es defineix com la situació en la que la llar té quatre o més privacions específiques d’una llista de nou privacions específiques fixades per Eurostat. Els resultats que publica Eurostat mostren que la PMS és un concepte restrictiu, que afecta a menys llars que els altres, però al mateix temps mostra una elevada capacitat per captar les desigualtats territorials. L’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament ha començat l’estudi de la privació material severa (PMS) a Barcelona, utilitzan t com eina l’Enquesta de Serveis Municipals. A partir de 2018 s’inclouen al qüestionari les preguntes fixades per Eurostat per identificar les privacions específiques que serveixen en la construcció de la PMS. Els resultats de la PMS es presenten en primer lloc creuats amb una tipologia de llars i per territoris: districtes i grans barris. Seguidament es creuen sistemàticament els resultats de la tipologia de llars amb dos caracteritzacions addicionals: el perfil del sustentador principal de la llar i alguns elements determinants de l’economia de la llar. Privació material Dades i anàlisi  Privació material a Barcelona Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Privació material | Privació material a Barcelona Privació material a Barcelona La privació material severa.– 2019 La privació material severa (PMS) és el component de l’indicador europeu AROPE que té més capacitat per captar desigualtats territorials a més de ser, conceptualment, el més proper a la pobresa material absoluta. La PMS afecta a un 5,9% de les llars residents a Barcelona l’any 2019. Les llars formades per mare/pare amb fills són les que pateixen més PMS (12,1%) mentre que les menys afectades són les parelles sense fills (2,4%). L’efecte de la despesa addicional que suposen els fills, més l’ingrés que potencialment representa el segon adult a la llar, expliquen aquests diferencials. Per districtes els més afectats per la PMS són Ciutat Vella (13%), Nou Barris (9,6%) i Sant Andreu (9,1%). Privació material a Barcelona. 2019 La privació material severa.– 2018 Privació material a Barcelona. 2018 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Producte Interior Brut Producte Interior Brut El Producte Interior Brut de Barcelona El Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona estima el PIB anual de Barcelona (Base 2010) en nivells i en evolució real a 10 sectors d’activitat econòmica, incloent un zoom pel darrer any disponible a 40 activitats econòmiques, per tal d’aproximar millor l’estructura productiva i l’especialització de l’economia de la ciutat. També es fa l’estimació de l’evolució trimestral del PIB de Barcelona en taxes interanuals en volum (creixement real) pels quatre grans sectors, amb una desagregació addicional del sector serveis a tres subsectors. A partir d’un acord de col·laboració entre l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona es fa anualment l’estimació del PIB i del VAB sectorial de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La rellevància del PIB no es limita al coneixement de l’economia dels països o les regions, sinó que també és clau en el coneixement de les economies locals i metropolitanes. Per aquest motiu en els sistemes estadístics més avançats es poden trobar estimacions de PIB de les economies urbanes (locals i metropolitanes). Un referent destacat és el del Bureau of Economic Analysis (BEA) dels EEUU, amb les seves estadístiques de “GDP by Metropolitan Area”, però hi ha molts altres exemples tant en l’àmbit dels països (Statistics Canada, Australian Bureau of Statistics, Office of National Statistics del Regne Unit) com en l’àmbit dels organismes supranacionals (OCDE o Eurostat). Producte Interior Brut de Barcelona Dades i anàlisi  PIB trimestral de Barcelona  PIB anual de Barcelona  PIB de l'Àrea Metropolitana  VAB de les empreses culturals de Barcelona Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Producte Interior Brut | PIB trimestral PIB trimestral de Barcelona El PIB del municipi de Barcelona va augmentar a una taxa interanual del 2,5% al segon trimestre de 2019, segons càlculs de l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest resultat és superior en cinc dècimes tant respecte l’economia catalana com en comparació al conjunt de l’economia espanyola. El sector serveis creix a Barcelona al mateix ritme que a Catalunya (2,7%), però l’estructura sectorial de l’economia de la ciutat fa que l’efecte sobre el conjunt de PIB dels serveis sigui superior que a Catalunya o a Espanya on, en canvi, es nota més l’estancament de l’activitat industrial. Segon trimestre de 2019 Producte Interior Brut (PIB) de Barcelona. 2T de 2019 Trimestres anteriors Primer trimestre de 2019 Producte Interior Brut (PIB) de Barcelona. 1T de 2019 Quart trimestre de 2018 Producte Interior Brut (PIB) de Barcelona. 4T de 2018 Tercer trimestre de 2018 Producte Interior Brut (PIB) de Barcelona. 3T de 2018 Segon trimestre de 2018 Producte Interior Brut (PIB) de Barcelona. 2T de 2018 Primer trimestre de 2018 Producte Interior Brut (PIB) de Barcelona. 1T de 2018 Quart trimestre de 2017 Producte Interior Brut (PIB) de Barcelona. 4T de 2017 Tercer trimestre de 2017 Producte Interior Brut (PIB) de Barcelona. 3T de 2017 Segon trimestre de 2017 Producte Interior Brut (PIB) de Barcelona. 2T de 2017 Primer trimestre de 2017 Producte Interior Brut (PIB) de Barcelona. 1T de 2017 Quart trimestre de 2016 Producte Interior Brut (PIB) de Barcelona. 4T de 2016 Tercer trimestre de 2016 Producte Interior Brut (PIB) de Barcelona. 3T de 2016 Segon trimestre de 2016 Producte Interior Brut (PIB) de Barcelona. 2T de 2016 Primer trimestre de 2016 Producte Interior Brut (PIB) de Barcelona. 1T de 2016 Quart trimestre de 2015 Producte Interior Brut (PIB) de Barcelona. 4T de 2015 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Producte Interior Brut | PIB anual de Barcelona PIB anual de Barcelona El Producte Interior Brut de Barcelona 2018 L’any 2018 l’economia de Barcelona ha crescut en termes reals a una taxa del 2,6% respecte l’any anterior. Aquest creixement es deriva de la dinàmica del sector serveis (2,7%) i de la construcció (3,4%), mentre que la indústria registra una taxa negativa (- 0,4%). Amb aquesta evolució el PIB de Barcelona arriba supera els 81 mil milions d’euros, xifra que suposa el 33,5% del PIB de Catalunya. Respecte l’especialització de l’economia de Barcelona en comparació a la catalana destaquen quatre activitats: les de Telecomunicacions i Serveis informàtics, la Publicitat, l’Edició i les activitats en R+D. El Producte Interior Brut de Barcelona 2017 L’any 2017 l’economia de Barcelona ha crescut en termes reals a una taxa del 3,3% respecte l’any anterior. Aquest creixement és el resultats de taxes positives a la indústria (3,5%), la construcció (3,8%) i els serveis (3,2%)En termes monetaris el PIB de Barcelona arriba als 76.605 milions d’euros, xifra que suposa el 34,4% del PIB de Catalunya. Dels serveis destaca el creixement de les Activitats d’Informació i Comunicació i de les Activitats professionals. Amb aquesta evolució el PIB de Barcelona arriba als 78.807 milions d’euros, xifra que suposa el 33,6% del PIB de Catalunya. El Producte Interior Brut de Barcelona 2016 En aquest treball es presenten els resultats del PIB de Barcelona 2016. Les principals conclusions que se'n desprenen són: L’any 2016 l’economia de Barcelona ha crescut un 3,4% en termes reals, dada similar al creixement de l’economia espanyola i catalana (3,4% i 3,5% respectivament). En termes monetaris el PIB de Barcelona arriba als 76.605 milions d’euros, xifra que suposa el 34,4% del PIB de Catalunya El Producte Interior Brut de Barcelona 2015 En aquest estudi estadístic es presenten resultats del PIB de Barcelona 2015, en valors nominals i en taxes de variació real, amb un “zoom” de desagregació sectorial a 39 branques d’activitat. A més es presenta per primera vegada el PIB de Barcelona pel costat de les rendes (2011-2013), dades que permeten conèixer de quina forma es distribueix el valor afegit creat a l’economia de la ciutat entre el factor treball (salaris) i el factor capital (excedent brut d’explotació). Aquesta publicació dona continuïtat a l’estudi “El Producte Interior Brut de Barcelona (2010-2014)” publicat a principis d’any i que es presenta en el següent apartat. El Producte Interior Brut de Barcelona 2010-2014 En aquest document hi trobareu l’estimació del PIB de la ciutat pel període 2010-2014. L’objectiu de l’informe és disposar d’una aproximació sistemàtica, actualitzada i detallada sectorialment del PIB de la ciutat. En aquest treball es pot trobar la sèrie 2010-2014 del PIB i del VAB a 10 sectors en valor nominal, variació en taxes reals, estructura sectorial i índexs d’especialització de l’economia de Barcelona en comparació a l’economia catalana. Per a l’estructura sectorial i els índexs d’especialització es fa un “zoom” per al 2014 a 38 branques d’activitat. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Producte Interior Brut | PIB de l’Àrea de Barcelona PIB de l’Àrea Metropolitana de Barcelona El Producte Interior Brut de Barcelona i de l'Àrea Metropolitana (AMB) 2016 i següents Des de l’any 2016 la difusió dels resultats el PIB de l’Àrea Metropolitana de Barcelona la porta a terme l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB). La informació es pot trobar a: https://iermbdb.uab.cat/index.php?ap=0&id_cat=301 El Producte Interior Brut de Barcelona i de l'Àrea Metropolitana (AMB) 2015 En aquest informe es presenta el Producte Interior Brut (PIB) del municipi de Barcelona i de la seva Àrea Metropolitana (AMB) de 2015. La informació es presenta a 10 sectors en nivells nominals i en taxes de variació real, amb un “zoom” de desagregació sectorial a 39 branques d’activitat. Aquests resultats donen continuïtat a l’estudi El Producte Interior Brut de Barcelona i la seva Àrea Metropolitana 2010-2014 que teniu a sota. L’objectiu d’aquests informes és disposar d’una aproximació sistemàtica, actualitzada i detallada sectorialment de la macroeconomia de la ciutat i de la seva àrea metropolitana. Aquesta informació pot ser útil tant per a totes les persones interessades en conèixer a fons l’economia de Barcelona i de l’AMB, com per orientar la presa de decisions dels agents econòmics que treballen en l’entorn de l’economia de la nostra ciutat i de la seva àrea metropolitana. El PIB de Barcelona i de l'Àrea Metropolitana (AMB) 2010-2014 En aquest informe es presenta el Producte Interior Brut (PIB) del municipi de Barcelona i de la seva Àrea Metropolitana (AMB) pel període 2010 a 2014. El PIB pel costat de l’oferta és bàsic per conèixer l’estructura sectorial d’una economia i la seva evolució en termes reals (variacions en volum) és l’indicador que millor mesura la dinàmica econòmica. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Producte Interior Brut | Valor Afegit de les empreses culturals de Barcelona Valor Afegit de les empreses culturals de Barcelona El VAB de les empreses culturals de Barcelona 2010-2015 A l’informe es constata que les empreses culturals van generar l’any 2015 un VAB de més de 2.000 milions d’euros, xifra que suposa el 56,2% del sector a Catalunya. En el període 2010-2015 el VAB nominal s’ha reduït en un 20% a conseqüència de la crisi. L’estructura sectorial mostra el domini en termes de VAB de la branca del Llibres i premsa (un 34,5%) seguit de la Publicitat (26,5%) i de les Arts escèniques, visuals i musicals (14%). Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Privació material Privació material Privació material El Consell Europeu va aprovar al juny de 2010 una estratègia de creixement per a la Unió Europea (UE) anomenada “Europa 2020”. L’objectiu general d’aquesta estratègia era assolir un creixement intel·ligent, sostenible i integrador. Per definir quantitativament els objectius específics d’integració es va implantar a tota la UE l’indicador AROPE (At Risk of Poverty or Social Exclusion). Aquest indicador va suposar superar el concepte de pobresa només en termes monetaris, acceptant el caràcter multidimensional de la pobresa i de l’exclusió. L’indicador AROPE queda definit com la suma de les llars amb alguna de les següents situacions: 1) Llars amb risc de pobresa desprès de transferències socials, 2) Llars amb privació material severa (PMS) i 3) Llars amb baixa intensitat laboral. La PMS es defineix com la situació en la que la llar té quatre o més privacions específiques d’una llista de nou privacions específiques fixades per Eurostat. Els resultats que publica Eurostat mostren que la PMS és un concepte restrictiu, que afecta a menys llars que els altres, però al mateix temps mostra una elevada capacitat per captar les desigualtats territorials. L’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament ha començat l’estudi de la privació material severa (PMS) a Barcelona, utilitzan t com eina l’Enquesta de Serveis Municipals. A partir de 2018 s’inclouen al qüestionari les preguntes fixades per Eurostat per identificar les privacions específiques que serveixen en la construcció de la PMS. Els resultats de la PMS es presenten en primer lloc creuats amb una tipologia de llars i per territoris: districtes i grans barris. Seguidament es creuen sistemàticament els resultats de la tipologia de llars amb dos caracteritzacions addicionals: el perfil del sustentador principal de la llar i alguns elements determinants de l’economia de la llar. Privació material Dades i anàlisi  Privació material a Barcelona Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Privació material | Privació material a Barcelona Privació material a Barcelona La privació material severa.– 2019 La privació material severa (PMS) és el component de l’indicador europeu AROPE que té més capacitat per captar desigualtats territorials a més de ser, conceptualment, el més proper a la pobresa material absoluta. La PMS afecta a un 5,9% de les llars residents a Barcelona l’any 2019. Les llars formades per mare/pare amb fills són les que pateixen més PMS (12,1%) mentre que les menys afectades són les parelles sense fills (2,4%). L’efecte de la despesa addicional que suposen els fills, més l’ingrés que potencialment representa el segon adult a la llar, expliquen aquests diferencials. Per districtes els més afectats per la PMS són Ciutat Vella (13%), Nou Barris (9,6%) i Sant Andreu (9,1%). Privació material a Barcelona. 2019 La privació material severa.– 2018 Privació material a Barcelona. 2018 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Renda Familiar Renda Familiar Distribució territorial de la Renda Familiar Disponible per càpita a Barcelona L’Índex de Renda Familiar és un indicador teòric que es construeix a partir de la ponderació de diferents variables que s’actualitzen periòdicament i que permet conèixer la posició relativa de cadascun dels barris en relació amb la mitjana de la ciutat fixada en un valor igual a cent. Dades i anàlisi  Distribució Territorial de la Renda Familiar Disponible per càpita a Barcelona Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Renda Familiar | Distribució Territorial de la Renda Familiar Disponible Distribució territorial de la Renda Familiar Disponible per càpita La distribució de la renda a Barcelona: visió general La distribució de la renda dins de Barcelona durant l’any 2017 mostra un nou avanç del pes relatiu de les rendes mitjanes. El 52,9% de la població resideix en un barri de renda mitjana, 5,1 punts més que al 2016. Aquest eixamplament del segment de població de classe mitjana s’explica per la reducció del de classe baixa. La distribució de la renda per districtes presenta moltes similituds amb els anys precedents. Sarrià-Sant Gervasi i les Corts són els districtes amb els índexs de renda més alts i molt semblants als de l’any anterior. L’Eixample i Gràcia, superen també la mitjana de renda de la ciutat però estan més a prop d’aquesta. Els districtes de Sant Martí, Sants Montjuïc, Ciutat Vella, Horta-Guinardó, i Sant Andreu, se situen per sota de la mitjana i Nou Barris ocupa la darrera posició amb un índex força allunyat de la resta. La distribució de la renda per barris segueix perfilant amb força el contrast de renda entre els barris de la zona oest i els de la zona nord. Tanmateix, es continua reduint la dispersió en els barris per segon any consecutiu, en tancar- se la distància entre els barris situats als extrems. Distribució territorial de la renda (dades i anàlisi) Any 2017 - Distribució Territorial de la Renda Familiar Disponible per Càpita a Barcelona - (Desembre de 2018) Any 2016 - Distribució Territorial de la Renda Familiar Disponible per Càpita a Barcelona - (Desembre de 2017) Any 2015 - Distribució Territorial de la Renda Familiar Disponible per Càpita a Barcelona - (Desembre de 2016) Any 2014 - Distribució Territorial de la Renda Familiar Disponible per Càpita a Barcelona - (Desembre de 2015) - Informe - Document per a la premsa Any 2013 - Distribució Territorial de la Renda Familiar Disponible per Càpita a Barcelona - (Desembre de 2014) Any 2012 - Distribució Territorial de la Renda Familiar Disponible per Càpita a Barcelona - (Gener de 2014) Any 2011 - Barcelona Economia n.80 (nov. de 2012) Any 2010 - Barcelona Economia n.77 (nov. de 2011) Any 2009 - Barcelona Economia n.74 (nov. de 2010) Any 2008 - Barcelona Economia n.71 (nov. de 2009) Distribució territorial de la Renda Familiar a Barcelona (2000 - 2005) - (Gener de 2007)