EL COMERÇ A BARCELONA 2018 Índex Presentació ................................................................................................. 3 Enquesta sobre l’obertura en diumenge .................................................25 Introducció .................................................................................................. 4 Barcelona, ciutat de compres internacional ...........................................26 Fires, mercats i mostres de comerç als carrers de Barcelona..............27 Dades del 2018 ............................................................................. 6 Enquesta d’opinió sobre el comerç mitjançant l’Òmnibus municipal 2018 ....................................................28 El sector terciari a Barcelona ..................................................................... 6 Enquesta d’opinió sobre els mercats municipals Ocupació en el comerç ............................................................................... 7 mitjançant l’Òmnibus municipal 2018 i l’Enquesta Facturació i PIB ..........................................................................................10 de serveis municipals ...............................................................................35 El comerç electrònic .................................................................................11 El sector de l’hoteleria ...............................................................................35 Enquesta sobre l’activitat del sector comercial Enquesta sobre l’activitat del sector de la restauració a Barcelona ................................................................................................14 a Barcelona ................................................................................................37 2 Presentació L’Informe del comerç 2018, elaborat per l’Ajuntament de Barcelona, L’informe també destaca el paper del comerç electrònic i els nous mostra que, com en altres ocasions, el sector del comerç manté un hàbits de consum associats a aquest canal, així com la importàn- paper clau en l’estructura econòmica de la ciutat, i es constitueix cia creixent de Barcelona com a ciutat de compres internacional, com un autèntic vertebrador de la vida quotidiana als barris. amb un increment significatiu de la despesa realitzada respecte a l’any anterior. Les principals dades d’activitat comercial revelen la importància d’aquest sector per a Barcelona, ja que representa un pes superior Estic convençuda que, en la col·laboració conjunta, trobarem les al 14% dels llocs de treball, permet enfortir el model de convivència fórmules adequades per seguir avançant en la construcció d’un i integració als barris i és un element de projecció internacional de model comercial equilibrat, que desenvolupa la comunitat més la ciutat. propera sense perdre de vista l’aposta internacional que suposa la marca Barcelona. Montserrat Les dades qualitatives indiquen també la satisfacció dels ciuta- Ballarin Espuña dans i ciutadanes amb el comerç barceloní. L’àmplia i variada oferta Apostem per sumar esforços, donant suport a les entitats secto- PSC comercial i l’atenció rebuda són aspectes molt ben valorats i posen rials, professionals i territorials que agrupen el comerç de la ciutat de manifest que el model de comerç urbà de proximitat de Barcelo- i promocionant una competitivitat més gran amb la formació i els na és un model d’èxit, que cal seguir preservant i fomentant. serveis que posem a disposició dels empresaris del món comerci- al. Només compartint objectius clars i estratègics es pot afrontar Els mercats municipals de Barcelona, que componen la xarxa més aquesta època de canvis històrics. gran d’Europa, contribueixen a reforçar aquest paper dinamitzador de l’economia, alhora que desenvolupen una funció social com a ei- xos vertebradors del territori. En aquest sentit, destaquem la deci- dida aposta municipal per la remodelació d’aquests espais, que els fa més competitius, amb noves infraestructures, logística i serveis. Índex 3 Introducció Síntesi de resultats per part dels visitants a la mateixa ciutat reforça aquesta branca del comerç. ¨ El mercat de treball: un teixit empresarial rellevant cap a una ocupació més estable A més de l’esmentada activitat comercial consolidada, cada cop apareixen més noves ofertes de mostres sectorials o temàtiques i D’acord amb l’anàlisi del mercat de treball i dels indicadors econò- esdeveniments festius. Aquestes (274 durant el 2018) incorporen mics, el comerç és un sector estratègic a la ciutat de Barcelona. iniciatives de comerç no sedentàries com una oportunitat d’empre- D’una banda, és un dels sectors que genera més riquesa (aporta nedoria o per la demanda del mateix comerç del barri de sortir al el 12,8% del producte interior brut de la ciutat l’any 2018), i suposa carrer a fi d’incrementar la seva visibilitat i les seves vendes. la primera activitat econòmica de la ciutat pel que fa al nombre de centres de cotització. Pel que fa a les noves formes de comerç, el comerç electrònic denota un creixement constant (d’acord amb les diverses dades analitza- De l’altra, representa el 21% del pes dins del conjunt del teixit em- des en l’àmbit català i de ciutat), i integrar-lo amb el comerç tradici- presarial (que es divideix en un 14,1% d’empreses dedicades al co- onal és un dels reptes clau que caldrà afrontar en els propers anys. merç al detall i un 6,9% de comerç a l’engròs). En general, tant el comerç al detall com a l’engròs mantenen un ¨ L’estat del comerç a Barcelona bon to a la ciutat (que es tradueix en un augment de la facturació anual de +1,7% i +1,6%, respectivament) i, malgrat una certa de- En relació amb l’enquesta del sector comercial, podem destacar sacceleració de la creació de llocs de treball respecte a l’any ante- que el 2018 ve marcat per una renovació de la propietat dels co- rior, durant el 2018 tendeix cap a una ocupació assalariada superi- merços notòria a partir del 2010. A més, sis de cada deu establi- or al treball autònom. ments diuen que han fet canvis, sobretot de modernització de les instal·lacions. El 2018 també es caracteritza per una facilitat més gran de pagament amb targeta o mòbil, la venda en línia (aplicada ¨ E l comerç consolidat vs. les ofertes temàtiques, pel 48,8% dels establiments als quals s’ha preguntat) i la difusió a el comerç adreçat als visitants i les noves formes través de les xarxes com ara Facebook i Instagram. de comerç Continua el desacord sobre obrir en diumenge, però són més els co- Aquesta evolució positiva també és fruit de la demanda addicional merciants que assenyalen que hauria de ser una qüestió de lliure generada pel turisme —que el 2018 registra a la ciutat nous mà- elecció que els que diuen que ho prohibirien. Tres de cada deu es- xims històrics de visitants i pernoctacions en hotels. La implanta- tabliments obren el diumenge autoritzat, amb una incidència més Índex ció d’estratègies per a la recuperació de taxes i la seva reinversió alta en el cas de l’alimentació i més baixa pel que fa a l’oci i la cultura. 4 Introducció Aquestes dades s’alineen amb l’enquesta d’obertura en diumen- En els propers anys, bona part dels responsables tenen la intenció ges, que afegeix a la perspectiva dels comerciants la de la ciuta- de continuar fent canvis i confien en la millora o estabilitat de la dania de Barcelona amb una prevalença lleugerament superior en situació política, econòmica i social, la demanda per part del sector contra de l’obertura dels comerços en diumenge (un 45,5% respec- de millores a l’Ajuntament, el turisme, el factor climàtic i la seva te al 42,7% que hi està a favor). pròpia professionalitat. Quant a la marxa del negoci, la quantitat de satisfets iguala la d’in- satisfets i són menys els que creuen que aquest prosperarà, ja que ¨ L’opinió ciutadana del comerç i els hàbits de consum desconfien de la situació econòmica i política i de la competència. Finalment, pel que fa a l’opinió dels barcelonins i les barcelonines Els propers dos anys, quatre de cada deu responsables tenen la respecte al comerç (enquesta Òmnibus), cal destacar que la majo- intenció de fer canvis al seu negoci, i els que apunten que tancaran ria estan satisfets amb l’oferta (inclosos els mercats), els horaris i són més que fa un any. l’atenció personal del comerç de la ciutat. Quant als hàbits de compra, s’especialitzen per tipus de producte i ¨ L ’estat de la restauració oferta comercial. D’una banda, el 71,2% de la ciutadania compra en zones comercials (sobretot els més joves) per la capacitat de po- D’altra banda, segons les dades de l’enquesta del sector, el 2018 ve der escollir productes (principalment roba i calçat) i la proximitat marcat per la consolidació de la tendència a l’alça dels anys ante- que suposa. riors del preu del lloguer de locals, l’augment del personal amb una reducció positiva de la jornada laboral i la modernització dels locals De l’altra, la majoria compren els aliments al supermercat (66,1% i dels serveis als clients. respecte al 16,4% que ho fa al mercat o a les botigues especialitza- des o de barri), i per als aliments frescos ja gairebé es prefereix per Efectivament, el personal treballa menys hores que durant la crisi igual el mercat municipal que el supermercat. econòmica passada i augmenta el seu nombre (augment propiciat per la incorporació del propietari o propietària a la feina). També la Tant el parament de la llar com els productes d’oci i cultura solen jornada completa és més habitual. Els darrers anys, la comprensió comprar-se majoritàriament a les botigues especialitzades o de del català entre el personal es va reduint a poc a poc. barri. Són més els responsables que asseguren que el seu negoci ha dis- Segons la mateixa enquesta, la major part dels desplaçaments minuït els darrers dos anys que els que diuen que ha augmentat o lligats al comerç es produeix a peu o en transport públic, fet que s’ha mantingut. També fan referència a l’estabilitat de preus. reforça un model comercial propi de la ciutat de Barcelona. Més de la meitat dels negocis de restauració han fet canvis, sobre- tot modernitzar l’establiment, incorporar nous serveis, informatit- zar la gestió i oferir nous mètodes de pagament. Índex 5 ¨ Dades del 2018 Dades El sector terciari a Barcelona Persones afiliades* al sistema de la Seguretat Social a Barcelona en el terciari 2018-2017 del 2018 El 2018 el sector terciari crea llocs de treball per cinquè any conse-cutiu i tanca l’any amb un total d’1.009.737 persones afiliades al 2018 Variació 18/17 sistema de la Seguretat Social a Barcelona, la qual cosa representa Nombre % un augment interanual (+3,4%) superior al creixement de l’ocupa- Total de serveis 1.009.437 32.801 3,4% ció en el conjunt de l’economia de la ciutat (+3,1%). Comerç i reparacions 161.122 1.102 0,7% Transports i emmagatzematge 52.320 4.072 8,4% El pes dels serveis dins l’estructura ocupacional de la ciutat se si- tua en el 90,1% dels llocs de treball de Barcelona, 0,3 punts percen- Hostaleria 88.830 3.348 3,9% tuals més que l’any anterior, de manera que es manté la tendència Informació i comunicacions 69.641 4.291 6,6% estructural de terciarització de l’economia que està experimentant Activitats financeres i d’assegurances 35.545 445 1,3% la ciutat des de fa dècades. Activitats immobiliàries 15.282 753 5,2% Serveis a les empreses 233.834 9.387 4,1% Totes les branques de serveis guanyen ocupació excepte la dels altres serveis (-0,5%), en la qual s’estanca. El comerç i les repara- Administració pública 77.185 2.823 3,8% cions mantenen el seu paper clau en l’estructura econòmica de la Educació 74.722 2.065 2,8% ciutat i concentren el 16% dels llocs de treball del sector terciari, Activitats sanitàries i serveis socials 105.692 3.475 3,4% amb una lleugera disminució del seu pes percentual dins el con- Activitats artístiques, recreatives 27.701 1.483 5,7% junt (-0,4 punts percentuals). L’ocupació en aquesta branca creix Altres serveis (1) 67.563 -343 -0,5% per quart any consecutiu (+0,7%) —amb un augment de 1.100 persones afiliades—, però a un ritme força inferior al del conjunt dels serveis (+3,4%). D’altra banda, i per segon any consecutiu, el *Afiliació al règim general i (1) inclou personal domèstic, organismes extraterritorials i persones afiliades al Règim Especial de Treballador comerç al detall experimenta una evolució més suau que la branca Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de majorista (amb increments del +0,6% i del +0,8%, respectivament). l’Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Pel que fa a l’hostaleria, l’ocupació creix un +3,9%, de manera que tor- na a situar-se per sobre de l’augment mitjà de la ciutat mentre que mantingut una posició privilegiada en l’organització de congressos l’any anterior havia quedat per sota. Els indicadors principals d’ac- internacionals, de manera que el sector esdevé un dels factors de for- tivitat turística han crescut de manera continuada, i Barcelona ha talesa de l’economia i dinamitzadors del mercat de treball de la ciutat. Índex 6 Dades Pel que fa a l’atur, el desembre del 2018 els serveis acumulen Afiliació a la Seguretat Social en el Comerç a Barcelona / 4t Trimestre del 2018 55.916 persones aturades a la ciutat —el 80,7% del total— després del 2018 d’experimentar un descens interanual de 3.224 persones, la qual Règim general Autònoms TOTAL cosa significa la cinquanta-sisena reducció interanual consecutiva Afiliació Variació Afiliació Variació Afiliació Variació Pes del de l’atur en aquest sector (-5,5%). 17/18 17/18 17/18 sector (%) (%) (%) (%) Comerç minorista 80.927 1,1% 16.169 -2,0% 97.096 0,6% 8,9% Ocupació en el comerç Comerç majorista 46.657 1,1% 8.598 -1,0 % 55.255 0,8% 5,1% El 2018 el comerç ocupa 152.351 persones a la ciutat de Barcelo- Total comerç 127.584 1,1% 24.767 -1,7% 152.351 0,6% 14,0% na, de les quals 97.096 (el 63,7%) treballen en la branca minorista Total de i 55.255 (el 36,3%) en la majorista. Barcelona 965.851 3,4% 123.260 2,4% 1.089.111 3,3% 100,0% El 2018 l’ocupació en el comerç barceloní registra un augment del Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de +0,6%, una evolució més moderada que les de l’àmbit metropolità l’Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. (+1,7%) i Catalunya (+1,5%). Cal destacar que el comerç barceloní crea ocupació neta per quart any consecutiu —després de per- dre’n durant el període de crisi—, tot i que a un ritme inferior al del Pel que fa al règim d’autònoms, el nombre de persones afiliades conjunt de l’economia de Barcelona (+3,3%). baixa tant al comerç minorista (-2,0%) com a la branca majoris- ta (-1,0%). En conjunt, el nombre de persones treballadores per D’aquesta manera, el pes del comerç en el conjunt dels llocs de compte propi del comerç baixa respecte al 2017 (-1,7%) i assoleix treball de la ciutat al final del 2018 assoleix el 14% —distribuït en- una evolució més desfavorable que en el conjunt de l’economia tre un 8,9% del comerç minorista i un 5,1% del majorista—, fet que barcelonina (+2,4%), tot i que el sector segueix representant la cin- confirma la importància cabdal que manté aquest sector madur en quena part (20,1%) del treball autònom de la ciutat. l’economia barcelonina. Cal destacar l’increment anual del nombre de persones assalariades tant en el comerç minorista com en el Així doncs, el 2018 presenta un balanç moderadament positiu majorista, que contrasta amb el descens de l’afiliació al règim d’au- des del punt de vista de l’ocupació al comerç de Barcelona, amb tònoms. una certa desacceleració de la creació de llocs de treball en rela- ció amb l’any anterior i un comportament més favorable de l’ocu- L’afiliació total del comerç al règim general de la Seguretat Social pació assalariada que del treball autònom. se situa a finals del 2018 en 127.584 persones, xifra que suposa un augment moderat de llocs de treball respecte a l’any anterior El comportament de l’ocupació en el comerç al detall reflecteix les (+1,1%). El comerç minorista registra 80.927 persones assala- oscil·lacions del consum intern. Així, després d’un fort ajust inicial riades (un 63,4% del sector) després d’experimentar l’increment fins al quart trimestre del 2009 i l’estabilització del 2010, torna a anual d’efectius idèntic al del comerç a l’engròs (+1,1%), que tanca recular durant el trienni 2010-2013 i es recupera a partir del 2014, Índex l’any amb 46.657 persones ocupades per compte aliè. impulsada per la millora de la demanda interna, fins a tancar el 7 Dades 2018 amb un nombre de llocs de treball molt semblant al que tenia Anàlisi per branques el desembre del 2008 (amb una lleugera reducció de l’1%). del 2018 La branca d’articles d’ús domèstic representa un terç (34,1%) de En canvi, la reducció de persones assalariades en el comerç ma- l’ocupació total del comerç a l’engròs a Barcelona, seguida de les jorista ha estat un procés més gradual i sostingut, que —tot i el de productes alimentaris i altre comerç especialitzat, amb el 19,6% repunt dels darrers anys— ha comportat una caiguda acumulada i l’11,6%, respectivament, de l’afiliació majorista als règims general del 13% entre desembre del 2008 i del 2018. i d’autònoms de la Seguretat Social. Ocupació al comerç de Barcelona (Índex IV trimestre 2008 = 100) Distribució per branques del personal assalariat del comerç a l’engròs a Barcelona. 2018 (%) 105 100 100 98 99 99 6% 1% 95 95 95 94 7% 94 93 9293 91 91 94 94 D’articles d’ús domèstic 90 9393 91 91 90 Intermediaris del comerç 85 88 8988 88 86 86 34% De productes alimentaris, begudes i tabac85 11% 80 84 84 Altre comerç especialitzat83 83 No especialitzat 75 IV 2008 IV 2009 IV 2010 IV 2011 IV 2012 IV 2013 IV 2014 IV 2015 IV 2016 IV 2017 IV 2018 12% D’altra maquinària, equips i subministrament 10% D’equips TIC20% De primeres matèries agràries Minorista Majorista Total Nota: Persones afiliades als règims general i d’autònoms de la Seguretat Social. Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona, segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. de l’Ajuntament de Barcelona, segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. El 2018, les principals branques del comerç al detall en nombre de persones ocupades a Barcelona són la d’altres articles en esta- bliments no especialitzats, la d’establiments especialitzats i la de productes alimentaris, begudes i tabac —que representen un 35, 32 i 16,2% del total, respectivament—. Índex 8 Dades Centres de cotització a la Seguretat Social al Comerç de Barcelona 2018 Distribució per branques del personal assalariat del 2018 del comerç al deatll a Barcelona. 2018 (%) 4t trim. 2018 Variació Variació Pes s/Bcn Pes s/total 2018/17 2018/17 (%) comerç (%) (en nombre) (en %) 1% 2% 2% 2% Engròs 5.279 11 0,2% 6,9% 33,0% 5% D’altres articles en establiments especialitzats De productes alimentaris, begudes i tabac Detall 10.704 -192 -1,8% 14,1% 67,0% 6% En establiments no especialitzats Total Comerç 15.983 -181 -1,1% 21,0% 100,0% 32% D’articles d’us domèstic Total sectors D’articles culturals i recreatius Barcelona 76.018 646 100,0% 100,0% D’equips TIC En parades de venda i mercats ambulants Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de 35% 16% Altres en establiments fora de parades i mercats l’Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. De combustibles En acabar l’any 2018, el sector comercial constitueix la prime- ra activitat econòmica de la ciutat quant a nombre de centres Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de cotització i representa més de la cinquena part (el 21%) del de l’Ajuntament de Barcelona, segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. total barceloní. Les branques que el segueixen en el rànquing són els serveis a les empreses (18,9%) i l’hostaleria (10,8%). El pes del comerç dins el conjunt del teixit empresarial de Bar- celona és del 21% i es manté força estable respecte al 2017. El Centres de cotització comerç al detall és la branca amb més pes relatiu (amb un 14,1% de les empreses de la ciutat), mentre que el comerç a l’engròs Pel que fa als centres de cotització, al final de l’any 2018, Barcelo- representa el 6,9%. na disposa de 15.983 centres de cotització al comerç, dels quals 10.704 (el 67%) pertanyen al comerç minorista i 5.279 (el 33%) al Per branques, en el comerç a l’engròs destaquen la distribució d’ar- majorista. ticles d’ús domèstic (amb un pes relatiu del 28,6%), seguit dels intermediaris i productes alimentaris, que assoleixen el 19,7% i el El nombre de centres de cotització al comerç de Barcelona es re- 15,7% del total, respectivament. dueix en termes interanuals (-1,1%) per segon any consecutiu, fet que suposa una evolució menys favorable que la que experi- Al seu torn, en el comerç al detall a Barcelona destaca el pes relatiu menta el teixit empresarial en el conjunt de la ciutat (+0,9%). dels establiments d’altres articles en establiments especialitzats Per branques, els centres del comerç al detall experimenten un —que representen un terç (el 33,3%) dels centres de cotització—, descens (-1,8%) que contrasta amb l’estabilitat dels de comerç a seguits dels que venen productes alimentaris, begudes i tabac Índex l’engròs (+0,2%). (28,2%), i els establiments no especialitzats (16,5%). 9 Dades Facturació i PIB La facturació del comerç a la ciutat de Barcelona assoleix un volum de negoci estimat de 38.183,5 milions d’euros l’any 2018, després del 2018 El 2018 l’economia catalana manté una evolució positiva que li d’experimentar un increment del +1,7%, que equival a un lleuger permet encadenar vint-i-un trimestres consecutius d’increment descens en termes reals. interanual en tancar l’any, impulsada pel bon comportament de la demanda interna —tant del consum de les famílies com de la inver- Facturació del comerç 2018 (p) sió empresarial—, tot i experimentar una certa desacceleració en línia amb un entorn internacional menys favorable. Milers d’euros Barcelona Catalunya Comerç minorista 12.902.777 40.146.847 Amb un PIB de 242.313 milions d’euros, el creixement real de Comerç majorista 25.280.676 94.073.101 l’economia del Principat en el conjunt del 2018 ha estat del Total del comerç 38.183.452 134.219.948 +2,6%, un resultat inferior al dels tres anys anteriors —que van ser de fort creixement— i que s’emmarca en un context carac- (p): Provisional Font: Estimació elaborada pel Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econò- teritzat també per la moderació del ritme de creixement en els mica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l’INE, àmbits espanyol (+2,6%) i de la Unió Europea (+1,9%), en un Idescat i INSS. context d’incertesa sobre l’augment del proteccionisme i les se- ves afectacions sobre el comerç internacional, on s’observa un El comerç al detall arriba el 2018 a un volum de negoci de 12.902,8 cert deteriorament dels factors de suport temporal que van su- milions d’euros a Barcelona, una xifra que representa un increment posar en els anys anteriors el baix preu del petroli, la depreciació anual nominal de +1,6%, i un lleuger descens en termes reals. El de l’euro i les condicions financeres favorables establertes pel bon comportament de la demanda interna motivat pel creixement Banc Central Europeu. de l’ocupació i les rendes familiars, el creixement del consum de les llars (+2,0%) i la confiança dels consumidors, juntament amb L’economia de Barcelona participa d’aquest procés d’alentiment la demanda addicional generada pel turisme —que el 2018 registra de l’activitat econòmica i del mercat de treball, i el PIB de la ciutat a la ciutat nous màxims històrics de visitants i pernoctacions en experimenta un creixement real del +2,6% en el conjunt de l’any. hotels— han propiciat aquesta evolució positiva. El comerç és un dels sectors que més riquesa genera a Barce- Facturació del comerç a Barcelona 2018 lona. Efectivament, l’activitat1 aporta el 12,8% del producte interior brut de la ciutat l’any 2018, un pes que continua sent Facturació 2018 (p) Var. 2018-2017 (milers d’euros) (en %) fonamental malgrat l’impacte dels anys de crisi. Així mateix, el 2018 el PIB dels serveis ha registrat un augment significatiu a Bar- Comerç minorista 12.902.777 1,6% celona (+2,8%), un comportament favorable al qual ha contribuït el Comerç majorista 25.280.676 1,7% conjunt d’activitats format pel comerç, el transport, l’hostaleria i la Total del comerç 38.183.452 1,7% informació i les comunicacions amb una evolució interanual dinà- mica (+3,1%). (p): Provisional Font: Estimació elaborada pel Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econò- mica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l’INE, Índex 1 Incloent-hi la venda i reparació de vehicles de motor. Idescat i INSS. 10 Dades La facturació del comerç a l’engròs a Barcelona se situa en 25.280,7 milions d’euros l’any 2018 i augmenta el +1,7% respecte a l’any ante- Volum de compres i vendes de comerç electrònic a Espanya (milers d’euros) del 2018 rior. Així doncs, el comerç majorista manté un bon to a la ciutat, tot i que des de fa anys la tendència estructural està portant aquesta 259.515.601 branca a localitzar una part creixent de la seva activitat a l’entorn metropolità en un procés gradual d’optimització de costos. 206.647.288 El comerç electrònic El comerç electrònic continua la seva ràpida expansió a escala mundial, amb una facturació global del B2C de 2,9 bilions de dòlars l’any 2018, cosa que significa —segons Internet Retailer— un in- crement interanual del +18%. D’acord amb aquestes xifres, més de 2008- 2009- 2010- 2011- 2012- 2013- 2014- 2015- 2016- 2017- 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 l’11% del comerç minorista global es desenvolupa en línia, i s’esti- ma que més del 20% de la població mundial va realitzar —en major Volum de compres del comerç electrònic o menor grau— aquesta activitat. Projeccions recents de l’evolució Volum de vendes del comerç electrònic d’aquest canal comercial indiquen que la facturació continuarà augmentant amb força els anys vinents, tot i que moderarà el rit- Font: Institut Nacional d’Estadística. Enquesta sobre l’ús de TIC i comerç electrònic a les empreses. * Empreses de més de 10 treballadors/ores me de creixement. Quant a Espanya, segons Eurostat, l’any 2018 el percentatge d’em- preses que compren en línia (31%) queda més de 10 punts per sota de la mitjana de la Unió Europea, i el de les que venen per aquest Comerç Electrònic a Catalunya. 2017-2018 canal (19%), 2 punts per sobre. En tots dos casos, l’ús del canal electrònic es manté estancat respecte a l’any anterior. Microempreses Total d’empreses 427.606 23.703 En el període 2017-2018, d’acord amb l’Enquesta sobre usos de Compres a través de 20,5 35,1 TIC, gairebé la tercera part de les empreses espanyoles de 10 o comerç electrònic (%) més persones assalariades (el 32,1%) han efectuat compres per Vendes a través de 6,3 24,9 comerç electrònic per un valor de 206.647,3 milions d’euros, xifra comerç electrònic (%) que representa el 19,7% del total de compres i un augment en vo- lum (+3,7%) respecte al període 2016-2017. Pel que fa a les vendes, el 19,6% d’empreses utilitza el canal en línia, que a Espanya gene- Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l’Idescat. ra un volum de negoci de 259.515,6 milions d’euros, una xifra que representa el 17,3% del total de vendes i situa el creixement de les Índex vendes en línia en el +13,7%. 11 Dades Comerç Electrònic a Catalunya per sector d’activitat de Pel que fa al comerç electrònic a les llars de Catalunya, l’any 2018 l’empresa. 2017-2018 el 54,2% de la població de 16 a 74 anys ha comprat per internet del 2018 durant l’últim mes, la qual cosa representa un increment del 2,7% Sector d’activitat respecte a l’any anterior. El percentatge de dones que compren % empreses amb 10 o més Indústria Construcció Serveis per aquest canal és d’un 58,2%, davant d’un 50,3% en el cas dels assalariats homes. Per edats, la població d’entre 35 i 44 anys és la principal Compres a través de comerç 34,9 19,9 37,7 usuària, ja que el 62,9% del col·lectiu fa compres a la xarxa. electrònic (%) Vendes a través de comerç 22,4 6,0 29,1 Productes o serveis adquirits per internet en els darrers dotze electrònic (%) mesos a Catalunya. 2018 (Percentatge del total de persones compradores) Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l’Idescat. Allotjament de vacances 58,4% Roba o material esportiu 55,6% Pel que fa a Catalunya, el 35,1% de les empreses amb 10 o més Entrades a espectacles 55,3% persones assalariades de Catalunya han comprat per comerç elec- Productes per a la llar 38,8% trònic en aquest període, dada inferior en 1,4 punts a la de l’any an- terior i 3 punts més alta que la mitjana espanyola. En el cas de les Llibres, revistes, diaris 25,9% vendes, el percentatge d’empreses és força inferior (24,9%), xifra Productes alimentaris 23,9% que representa un comportament estable en termes interanuals, i Material informàtic 21,2% se situa 5,3 punts per damunt del valor estatal. L’accés als canals en línia està relacionat amb la dimensió empresarial: l’ús del canal Equipament electrònic 16,8% en línia en microempreses —de menys de 10 treballadors/ores— Jocs d’ordinador i videoconsola 16,7% per a les compres és del 20,5% i del 6,3% en el cas de les vendes, Pel·lícules, música 15,2% dades clarament inferiors a les assenyalades per a les empreses Material formatiu en línia 9,9% de 10 o més persones assalariades. Font: Enquesta sobre equipament i ús de tecnologies de la informació i la comunicació La facturació total de les compres per internet de les empreses de a les llars de l’INE. Idescat. 10 o més persones assalariades de Catalunya ha estat de 36.873,6 milions d’euros el 2017-2018, xifra que equival al 15,8% de les com- pres totals i al 36,6% de les compres de les empreses que fan ad- Segons els tipus de productes adquirits per internet, els allotja- quisicions per aquest canal. ments de vacances són els més sol·licitats, amb un 58,4% dels compradors i les compradores —un percentatge 0,7 punts inferior Pel que fa a les vendes, la facturació supera la de les compres elec- al del 2017—, seguits de la roba i el material esportiu (55,6%) — tròniques —tal com passa a Espanya— i arriba a 59.449,8 milions que augmenta respecte a l’any anterior (+2,6 punts)—, les entra- d’euros, que representen el 18,3% de les vendes totals i el 40,4% de des a espectacles (55,3%) —que experimenten un creixement de Índex les vendes de les empreses que venen pel canal electrònic. 6,7 punts—, i els productes per a la llar (38,8%). 12 Dades Segons dades de l’Òmnibus municipal de juny del 2018, el 64,9% D’acord amb l’enquesta, el juny del 2018 l’ús del comerç electrò- de la ciutadania de Barcelona ha adquirit productes per internet al- nic s’ha tornat més habitual entre la ciutadania avesada a aquest del 2018 guna vegada, percentatge que suposa el segon valor més elevat de canal, ja que el percentatge de persones que afirmen comprar per la sèrie estadística tot i un descens moderat respecte al desembre internet de manera ocasional disminueix en 3 punts percentuals del 2017 (-4,1 punts percentuals). Des de l’any 2000, aquest indi- respecte al desembre del 2017, fins a situar-se en el 53,3%, alhora cador experimenta una tendència ascendent que fa que, malgrat que augmenta en +2,8 punts la utilització del comerç electrònic les oscil·lacions registrades a partir de la crisi, el percentatge de amb freqüència mensual (20,0%), mentre que l’ús setmanal s’es- població usuària del comerç electrònic a la ciutat s’hagi duplicat en tabilitza amb un 6,5% i queda per sota del percentatge de persones una dècada. El 2018 la proporció d’homes que usen aquest canal que compren cada dues setmanes (7,2%). per a la compra (73,7%) supera amb escreix la de dones (57,3%), mentre que per edats destaca que el 89% de la ciutadania d’entre Evolució de la freqüència de compra per internet a Barcelona 25 i 34 anys ha utilitzat internet per comprar alguna vegada, en (2005-2018) contrast amb l’ús d’aquest mitjà per només el 27,2% dels més Percentatge % 2005 2015 2016 2017 2018 Var. 2005-18 Var. 2017-18 grans de 65 anys. Setmanalment 3,0 3,1 5,8 6,8 6,5 3,5 -0,3 Cada dues setmanes 1,7 6,4 5,6 7,7 7,2 5,5 -0,5 Mensualment 13,5 17,9 18,5 17,2 20,0 6,5 2,8 Evolució de la compra per internet a Barcelona (% de la població adulta) Cada dos mesos 7,4 10,0 11,3 11,3 12,6 5,2 1,3 80 Ocasionalment 73,9 62,5 58,4 56,3 53,3 -20,6 -3,0 70 69,0 Font: Enquesta Òmnibus municipal. Direcció de Comerç i Consum (Ajuntament de 64,9 60 61,7 Barcelona). 60,3 50 Per productes, els més demanats són la informàtica i la telefonia 40 (34,7%), seguits de la roba i el calçat (34,4%), el parament de la llar (15,3%), els viatges, l’alimentació i els llibres (tots amb percentat- 30 ges a l’entorn del 12%). Respecte al mes de juny de l’any anterior, 20 destaca en positiu l’augment de la compra d’informàtica i telefonia (+23,8%) i roba i calçat (+7,4 punts), mentre que perden pes el lli- 10 bres (-3,1%). 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Consumidors en % Font: Enquesta Òmnibus municipal. Direcció de Comerç i Consum. Juny del 2018. Índex 13 Dades Productes o serveis més adquirits per internet a Barcelona. Enquesta sobre l’activitat del sector comercial Juny 2017-2018* a Barcelona del 2018 Juny 2017 Juny 2018 L’objectiu principal de l’Enquesta de l’activitat del sector comercial Informàtica, telefonia, fotografia 10,9 34,7 de Barcelona és conèixer les característiques dels establiments Roba, calçat 27,0 34,4 comercials, l’opinió dels seus responsables sobre l’activitat comer- Parament de la llar 11,8 15,3 cial a la ciutat i les seves perspectives de futur. Viatges 8,8 12,2 Aliments 8,7 11,9 La primera part recull dades sobre les característiques dels co- Llibres 14,7 11,6 merços, el seu personal, els seus horaris, els dies d’obertura, les Altres productes quotidians 5,3 8,6 vendes i l’oferta de serveis complementaris. La segona part dona a conèixer l’opinió dels seus responsables sobre la conjuntura actu- Entrades per a espectacles 2,9 4,5 al, la marxa del seu negoci i les seves expectatives de futur. Material esportiu 1,1 4,2 Respecte als tipus d’establiments visitats el 2018, el 39,5% són Font: Enquesta Òmnibus municipal. Juny del 2018, Direcció de Comerç i Consum de quotidià alimentari (inclou vins i tabac, que en estudis ante- (Ajuntament de Barcelona). riors anava separat), el 26,3% d’equipament personal, el 14,3% de parament de la llar, el 9,8% de quotidià no alimentari, el 9,0% d’oci i cultura, i l’1,2% d’automoció. De la mateixa manera que l’any an- terior, el 2018 la mostra de l’estudi es basa en dades que aporta el Cens comercial de l’Ajuntament de Barcelona del 2016, i no en dades internes com en estudis anteriors. Així doncs, en el mo- ment d’interpretar els resultats i de fer comparacions amb anys anteriors, s’ha de tenir en compte que poden haver-hi variacions en els resultats pel fet que hi ha un canvi d’origen de les dades mostrals. Nota: Es disposa d’una submostra petita del sector d’automoció; per aquest motiu, els seus resultats tenen només caràcter indicatiu. El 2016 es van introduir unes preguntes adreçades als comerços de barris “turístics” sobre el permís d’obertura en festius perme- sos. El 2018, aquests cinc diumenges i festius han estat entre el 5 de maig i el 14 d’octubre. Índex 14 Dades Els establiments dels barris “turístics” se situen en els barris dels Les característiques districtes de Ciutat Vella i de l’Eixample i, a més a més, al Poble-sec, del 2018 Hostafrancs, Sants, la Salut, la Vila de Gràcia, el Camp d’en Grassot Respecte al tipus d’establiments entrevistats el 2018, la distribució i Gràcia Nova i el Camp de l’Arpa del Clot. En el cas dels carrers fron- per sectors és la següent: el 39,5% són de quotidià alimentari, el terers entre un barri “turístic” i un barri “no turístic”, s’inclouen en 26,3% d’equipament personal, el 14,3% de parament de la llar, el 9,8% l’estudi les dues voreres. de quotidià no alimentari, el 9,0% d’oci i cultura, i l’1,2% d’automoció. Dels comerços als quals s’ha preguntat, 1.322 pertanyen als ano- menats eixos i zones comercials, mentre que 1.088 no hi perta- 64. El Camp de nyen. El 9,6% dels comerços formen part d’un mercat municipal.30. La Salut l’Arpa del Clot 45,6 Quant a la titularitat dels establiments, és majoritàriament espa- Gràcia 32. 6. La Sagrada 32. La Vila Gràcia Família nyola (80,8%). Els comerços de titularitat estrangera es concen- de Gràcia Nova tren en els sectors d’alimentació (fruites i verdures, resta d’ali- 5. El Fort mentació i begudes), records i basars, i informàtica i telefonia. Pienc 37. 5La, D3reta de l’Eixample Eixample El 20,4% dels establiments van obrir a partir del 2015, el 25,3% en- 8. La Antigua Esquerra de tre el 2010 i el 2014, el 21,3% entre el 2000 i el 2009, el 24,4% ho l’Eixample 346. S,t5 Pere, van fer l’últim quart del segle XX, i el 5,9% té més anys. La mitja-Sta Catarina, CiutaLat RVibera9. La Nova ella na d’antiguitat del conjunt d’establiments visitats és de 16 anys, i Esquerra de 2. El Barri 3. La Barce- concretament els de titularitat estrangera, de 7 anys. l’Eixample 18. Sants 10. Sant 1. El Raval Gòtic loneta 15. Antoni Hosta- francs 11. El Poble Sec Any obertura de l’establiment 100 80 60 40 20 0 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Abans de 1975 Entre 1985 i 1994 Entre 2005 i 2014 NC/NC Entre 1975 i 1984 Entre 1995 i 2004 Entre 2015 i 20018 Font: Servei d’Estudis de l’Ajuntament de Barcelona Índex 15 Dades El 61,5% dels establiments són societats civils particulars (SCP) (el 58,0% el 2017), el 28,7% són societats limitades (SL) i el 4,3% són Grau Associacionisme del 2018 societats anònimes (SA). L’1,3% són cooperatives. 40,7 El 4,5% dels establiments comercials visitats són una franquícia, i Nou Barris 43,9 el 6,7% dels negocis diuen que tenen alguna central de compres o St. Andreu 42,1 oficina central de compres. Horta Guinardó El 40,0% dels comerços està associat (el 2015, el 29,3%), en as- 44,4 sociacions gremials o de comerciants, i també entitats del mateix 40,8 45,6 St. MartíSarrià Gràcia carrer, veïnatge, centre i eix comercial. Segons les persones entre- St. Gervasi vistades, algunes de les actuacions que duen a terme aquestes as- 35,3 Eixample sociacions són d’assessorament, tramitació i informació (25,4%), 40,6 36,5 Les Corts fires o botiga al carrer (22,8%), promocions diverses (14,0%), fes- Ciutat Vella tes de barri i tradicionals (13,0%), decoració nadalenca (12,7%), formació i cursos (10,6%) i publicitat (9,0%). Establiments associats 40,5 Sants-Montjuic % 30 a < 35 (0) 35 a < 40 (2) 40 a < 45 (7) 45 a < 50 (1) 50 a < 55 (0) Ciutat: 40,0% Font: Servei d’Estudis de l’Ajuntament de Barcelona. Índex 16 Dades El local comercial Superficie de la sala de vendes (mitjana) del 2018 Respecte a la situació dels establiments visitats, el 89,8% són boti- Per districte gues aïllades al carrer, el 9,6% són parades de mercats municipals, 80,1 i només el 0,6% són botigues en centres o galeries comercials. Nou Barris 84,4 St. Andreu 57,0 Pel que fa al règim de tinença del local, el 69,4% dels locals visitats Horta Guinardó són de lloguer, el 17,1% són de propietat (en el cas de comerços de quotidià no alimentari és el 36,8%) i el 9,6% són concessió munici- 78,3 pal (dades en línia amb l’any anterior). 76,6 62,8 St. MartíSarrià Gràcia St. Gervasi El lloguer mitjà se situa en els 1.239 euros, xifra que representa 86,0Eixample 16,2 euros el metre quadrat de mitjana. 86,6 64,4 Les Corts Superficie Ciutat Vella La superfície mitjana de la sala de vendes dels locals comercials (pa- sala de vendes rades de mercat no incloses) és de 76,8 m2. Les sales més àmplies 80,4 m2 (mitjana) Sants-Montjuic es troben als sectors d’automoció (291 m2) i parament de la llar (125 40 a < 50 (0) m2). La superfície mitjana total de l’establiment és de 129,4 m2. 50 a < 60 (1) 60 a < 70 (2) Respecte a l’accessibilitat a la sala de vendes, en el 85,1% no hi 70 a < 80 (2) ha impediments d’accés des del carrer (com a màxim un graó de 80 a < 90 (5) menys de 12 cm). 90 a < 100 (0) El 78,9% té una obertura a l’entrada de la sala de vendes amb una Mitjana de ciutat: 76,8 m2 amplada superior als 70 cm. Font: Servei d’Estudis de l’Ajuntament de Barcelona. El 70,5% dels rètols de l’entrada dels establiments estan escrits en català. Nota: El rètol pot ser escrit només en català, només en al- tres llengües, en català i altres llengües, a més de tenir el nom de la marca en qüestió. Índex 17 Dades Els serveis També hi ha un augment considerable del pagament amb mòbil, que se situa com a segona opció amb un 84,1% (+19 punts que fa del 2018 El 2018, el 55,1% dels comerços diu que té un sistema de venda un any). Aquest augment es presenta en tots els sectors. assistida, principalment els d’alimentació de mercats (92,2%), automoció (89,7%) i equipament personal (62,5%). D’altra banda, El 61,4% de les botigues visitades disposa del servei de comandes el 32,2% disposa d’un sistema de lliure servei assistit; és més per telèfon, sobretot alimentació de mercats (96,5%). freqüent en quotidià no alimentari (51,2%) i oci i cultura (40,5%). L’11,3% té un sistema de lliure servei, però en l’alimentació no de El 40,7% ofereix portar les compres al domicili. Aquest servei és mercats és del 23,2%. més habitual en els rams de parament de la llar (51,6%), alimenta- ció (48,7%), i oci i cultura (46,5%). Els comerços que disposen de cobrament amb targeta sumen el 94,3% (el 2015 representaven el 83,7%). En el darrer mes, el co- El 68,3% dels comerços té la gestió informatitzada. Els sectors brament amb targeta va suposar de mitjana el 50,5% del total de la més informatitzats són automoció (96,6%) i quotidià no alimen- facturació (+3,2 punts respecte al 2017). tari (85,0%). Els menys informatitzats són alimentació de mercats (45,2%) i quotidià alimentari (58,2%). L’establiment disposa dels següents serveis 100 92,5 94,3 90 84,1 80 70 65,1 61,4 60 61,4 50 40,7 40 42,7 30 20 10 0 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Pagament amb targeta Pagament amb mòbil Comandes per telèfon Lliurament a domicili Font: Elaboració pròpia segons els resultats de les enquestes del sector comercial fetes pels Serveis d’Estudis de l’Ajuntament de Barcelona. Índex 18 Dades Els establiments que tenen web propi sumen el 37,5% (quantitat El personal similar a fa un any), i és de caràcter informatiu. El 48,8% ofereixen del 2018 la possibilitat de comprar en línia (carret d’anar a comprar) (+4,2 El 2018, la mitjana general de persones que treballen en un esta- punts respecte al 2017). bliment comercial (amb un màxim de 10 treballadors/ores) és de 2,5. En el sector d’automoció (3,6) i en el quotidià no alimentari (3,4) és on aquesta mitjana es veu incrementada en una persona Disponibilitat de pàgina web de mitjana. 90 Pel que fa al tipus de personal, el 49,2% són empleats/ades (el 80 2015 era el 41,0%), el 28,2% són propietaris/àries del negoci (el 70 2015 era el 36,1%) i el 22,5% són encarregats/ades. 60 50 En el sector del comerç sempre hi han treballat més dones (56,3%), 40 que homes (43,5%); no obstant això, aquesta dada es dona a la in- 30 versa quan es tracta de la propietat de l’establiment (més homes 20 10 que dones). Els treballadors/ores solen tenir entre 25 i 54 anys 0 (72,3%) (en el cas dels propietaris/àries, el 84,0% té entre 35 i 64 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 anys), i estudis obligatoris i secundaris (76,2%). La major part del personal és de nacionalitat espanyola (79,2%). Establiment sense web Establiment amb web El 76,6% de les persones treballen a temps complet, sobretot si són propietàries (90,0%) i encarregades (84,9%). En relació amb les xarxes socials digitals, el 42,6% dels establi- ments tenen Facebook, el 30,4% Instagram (+4,2 punts respecte Respecte el català, es manifesta que la gran majoria del personal a fa un any), el 13,6% Twitter i el 5,8% disposa de blogs. En general, l’entén (92,4%) i el parla (82,5%). els més actius a les xarxes són els sectors d’equipament personal, oci i cultura, i automoció. L’atenció al client es fa en castellà (96,1%), català (85,0%), anglès (48,2%), francès (15,3%) o altres llengües (15,2%). El 42,8% de les persones entrevistades asseguren que el personal ha fet algun curs formatiu en els dos darrers anys. El tipus de formació que necessitaria el personal de l’establi- ment per millorar el negoci és: cursos sobre els productes o nous productes (11,3%), idiomes (10,9%), cursos d’atenció al client (10,7%), cursos de tècnica de venda (9,1%), altres cursos espe- Índex cífics segons el producte que venen (6,9%) i informàtica (5,5%). 19 Dades Els horaris i les vendes En general, divendres (49,3%) i dissabte (48,4%) són els dies de la setmana de més venda. Ara bé, en el cas del sector de quotidià no del 2018 Pel que fa als dies de venda, el 2018 el 68,0% dels establiments alimentari els millors dies són dilluns i divendres. D’altra banda, en comercials obren sis dies, mentre que el 21,5% ho fan tots els dies general, dimecres i dimarts són els dies de menys venda. de la setmana (el 2012 era el 14,2%). Les franges horàries de més venda són al matí de 10.00 a 14.00 Majoritàriament treballen sis dies els establiments d’equipament hores (47,9%) i a la tarda a partir de les 17.00 hores (33,5%). En el personal (84,3%), els de productes quotidians no alimentaris cas d’alimentació i quotidià no alimentari, la venda es concentra al (82,5%), els de parament de la llar (73,5%) i els d’oci i cultura matí. El sector d’equipament personal i parament de la llar queda (72,6%). Hi ha sectors que obren sis o set dies, com alimentació no més repartit. Als establiments d’oci i cultura i automoció la venda mercats (48,8% set dies i 46,5% sis dies). Els comerços d’alimen- és més a la tarda. tació dels mercats obren cinc (34,3%) o sis dies (65,2%). De dilluns a divendres el més habitual és fer horari partit de matí Obertura diumenges i festius i tarda (55,9%), mentre que el 47,7% dels establiments fa jornada contínua. A més, el 9,2% sol obrir fins a les 15.00 hores, bàsica- El 2018, el 68,1% dels comerços entrevistats es mostren discon- ment els mercats municipals. formes amb l’obertura els diumenges (55,8% gens d’acord i 12,3% poc d’acord), el 23,5% ho veuen bé i el 7,4% es mostra indiferent. Se sol obrir abans de les 10.00 hores (61,5%) i tancar després de Els més partidaris són el sector d’alimentació no mercats (36,9% les 20.00 hores (64,5%). d’acord) i els comerços de Ciutat Vella (41,2%). Dels comerços que obren dissabte, el 43,4% treballa només al matí Sobre la possibilitat d’obrir en diumenge, enguany hi ha dues opini- i el 56,5% al matí i a la tarda. ons que prevalen. La primera és que “cada comerç hauria de poder decidir” (39,5%, +4,4 punts respecte al 2017) i la segona és “que El 22,9% dels comerços obren el diumenge (el 2012 ho feien el s’hauria de prohibir obrir en diumenge” (31,0%). A més, el 14,8% 14,8%); es tracta sobretot de comerços de quotidià alimentari manifesta “que s’hauria de restringir més” i el 10,5% “que s’hauria (40,4%), d’alimentació no mercats (52,9%), de parament de la llar de mantenir com actualment”. (16,3%), d’oci i cultura (13,5%), i de quotidià no alimentari (13,2%). En el cas d’establiments de titularitat estrangera, el percentatge se El 36,5% dels comerços entrevistats pensen obrir el proper diu- situa en el 52,3% i solen obrir tot el dia. menge autoritzat. En cas dels comerços d’alimentació no mercats, la intenció és del 61,1% i en els establiments de titularitat estran- El desembre és el mes de més venda (52,0%), però també són gera, del 72,0%. bons el juliol (26,3%), el juny (17,2%), el gener (16,0%) i el novem- bre (14,2%). En canvi, febrer (44,2%) i agost (33,4%) són els mesos de menys venda. Índex 20 Dades Comerços dels barris turístics: permís d’obertura en festius Segons el 24,0% dels enquestats en la tercera onada, aquest per- mís només l’han de tenir els barris turístics, mentre que el 53,1% del 2018 El 2018 es va permetre als comerços dels barris turístics obrir al- creu que l’han de tenir els establiments de tota la ciutat. D’altra guns diumenges i festius entre el 6 de maig i el 14 d’octubre de banda, el 35,1% pensa que s’ha d’ampliar a tot l’any, el 34,2% creu 2018. Els comerços que podien obrir eren dels districtes de Ciutat que s’ha d’eliminar, el 17,9% que s’ha de limitar a l’estiu i el 4,9% que Vella i l’Eixample i dels barris del Poble-sec, Hostafrancs, Sants, la s’ha d’ampliar des de Setmana Santa fins a octubre. Salut, la Vila de Gràcia, el Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, i el Camp de l’Arpa del Clot. En el cas dels carrers fronterers entre un barri “turístic” i un barri “no turístic”, es van incloure les dues voreres. El 81,8% dels comerços entrevistats en la tercera onada de l’estudi (n=804) diuen que coneixen el permís d’obrir diumenges i festius concrets en els barris turístics. El 48,4% d’aquests valoren positivament la mesura, mentre que el 38,3% manifesten que és negativa o molt negativa (els més crítics són els responsables d’establiments de mercats). Dels entrevistats dels comerços dels barris turístics (n=436), el 67,9% asseguren que no han obert cap dia permès, el 5,5% entre un i quatre dies, i el 22,7% tots els diumenges i festius permesos. Els establiments d’alimentació (no mercats) són els que més han obert. Els motius per no obrir es basen en la necessitat de descans (44,9%), la manca de rendibilitat (15,5%), estar en contra de la me- sura (15,5%), per tipus de comerç o producte (10,1%), per manca de gent al barri (8,4%) i per nombre de personal insuficient (8,4%). Les solucions aplicades per poder obrir els diumenges i festius permesos són redistribuir els horaris (35,0%), contractar més per- sonal (16,3%) i augmentar les hores extres (11,4%). A més, segons el 35,0% dels establiments que han obert algun diumenge o festiu permès, els ingressos són superiors als costos associats. El 35,0% dels preguntats en la tercera onada veu necessari perme- tre l’obertura de comerços alguns diumenges i festius als barris turístics, mentre que el 52,7% ho veu innecessari (+8,7 punts res- Índex pecte al 2017). 21 Dades Sobre la conjuntura del sector comercial Evolució del negoci els dos darrers anys del 2018 El 2018, el 39,2% dels comerços entrevistats es mostren molt o El 23,9% diu que el volum de negoci s’ha incrementat en els dos bastant satisfets de la marxa del seu negoci i el 40,0% se’n mos- darrers anys (-9,8 punts menys que l’any anterior). En canvi, el tren poc o gens satisfets. Aquest any la quantitat de responsables 50,8% diu que el seu negoci ha disminuït (38,2% el 2017). de comerços satisfets i insatisfets es troben al mateix nivell. Els menys satisfets són establiments d’equipament personal i d’oci i cultura. La xifra de responsables satisfets amb la marxa del seu Factors influents en la marxa del negoci negoci dels últims anys (2016, 2017 i 2018) es manté estable. La xifra d’insatisfets entre el 2016 i el 2017 disminueix, per remuntar Els entrevistats manifesten espontàniament que allò que més entre el 2017 i el 2018 (+5,1 punts). pot afavorir la bona marxa del seu negoci en el futur són la millora del poder adquisitiu (10,2%), els aspectes polítics i socials (8,2%), l’increment del turisme (7,5%), les millores de les condicions Satisfacció sobre la marxa del negoci 100 90 80 70 60 50 40,1 40,0 40 39,2 30 34,9 20 23,8 20,4 10 0 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Poc/gens satisfet Normal Molt/bastant satisfet Font: Elaboració pròpia segons els resultats de les enquestes del sector comercial fetes pels Serveis d’Estudis de l’Ajuntament de Barcelona. Índex 22 Dades econòmiques generals (7,1%) i la millora del barri o la zona (7,0%). (80,3%), la creació d’àrees de nova centralitat als barris (60,9%) i També creuen que hi ajudarien la disminució de grans superfícies les actuacions municipals en promoció econòmica (42,4%) afavo- del 2018 o centres comercials (5,9%), la publicitat (4,8%) i la regulació de ririen bastant l’activitat comercial. Pel que fa només a les botigues noves obertures (4,8%), entre d’altres. de roba i calçat, el 2018 el factor climàtic és considerat positiu pel 30,3% i negatiu pel 56,4% dels enquestats. D’altra banda, la majoria considera perjudicials els factors se- güents: l’augment de la competència (15,7%), l’empitjorament de la situació política i social (11,4%), la recessió econòmica (8,2%) i Perspectives dels propers anys les noves tecnologies (7,6%), entre d’altres. En relació amb el volum de negoci en els propers dos anys, en ge- De manera suggerida, els factors decisius que impedeixen la bona neral, els responsables es mostren pessimistes envers el futur. El marxa del negoci són la competència de les noves grans superfíci- 30,4% creu que augmentarà (el 2017 era el 38,5% i aquest percen- es comercials (71,6%), les comissions bancàries (69,4%) i la situa- tatge baixa en tots els sectors), el 37,5% que es mantindrà igual i el ció econòmica general (68,9%). Per contra, es creu que el turisme 20,8% que disminuirà. Evolució del negoci en els propers anys 100 90 80 70 60 50 38,5 40 37,5 30 32,7 30,4 20 20,8 10 15,8 0 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Es mantindrà igual Disminuirà Augmentarà Font: Elaboració pròpia segons els resultats de les enquestes del sector comercial fetes pels Serveis d’Estudis de l’Ajuntament de Barcelona. Índex 23 Dades Els que pensen que el seu comerç prosperarà segueixen confiant Els canvis més comuns són la modernització de les instal·lacions/ en una millora econòmica i política (32,6%, el 2015 era 50,9%); decoració (58,2%), el canvi d’assortiment (34,5%), la incorporació del 2018 també posen algunes esperances en l’increment de la demanda de noves activitats (20,4%), l’augment del personal (17,8%, el (20,8%, el 2015 era 15,1%), la professionalitat i l’esforç personal 2015 era el 9,4%), la pàgina web (14,9%, el 2015 era el 9,5%), la (20,3%, el 2015 era 10,1%). disminució del personal (12,8%), la venda per internet (11,3%) i la Els que opinen que el negoci es mantindrà igual es remeten a fac- informatització de la gestió (9,8%). tors com l’estabilitat del mercat (41,7%, el 2015 era el 37,6%), la poca confiança en el futur (13,2%), la fidelitat dels clients (10,3%), El 38,8% dels establiments s’han plantejat canvis per al proper la professionalitat i l’esforç personal (9,1%). any (el 2015 era el 27,4%), principalment, modernitzar les ins- tal·lacions/decoració (41,0%), incorporar noves activitats i ser- Els més pessimistes es basen en la desconfiança envers la situa- veis (20,0%), canviar d’assortiment de productes (17,7%), pàgina ció econòmica i política (36,3% en total), l’existència de molta com- web (12,4%), augmentar el personal (11,1%) i vendre per internet petència (24,6%), la tendència negativa de les vendes (15,2%) i els (10,0%). El 13,5% pensen tancar el negoci properament, percentat- canvis en els hàbits de compra i consum (13,4%). ge que augmenta en +3,9 punts respecte al 2017. En relació amb el nombre d’empleats, la gran majoria assegura que es mantindrà (78,9%, el 2015 era 84,1%), mentre que el 10,5% en Els comerços i la sostenibilitat preveu un augment (-5,3 punts respecte al 2017). El 77,4% dels establiments d’alimentació diuen que prenen mesu- Pel que fa als preus de venda al públic, el 26,7% pensa que augmen- res sobre el malbaratament alimentari; el 63,2% asseguren que taran en els propers dos anys (el 2015 era el 9,0%) i el 58,0% que es potencien els productes a granel; el 61,7% els productes locals, mantindran (el 2015 era el 76,5%). de proximitat i de kilòmetre zero; el 54,2% els productes amb data de caducitat propera, i el 36,5% els productes ecològics. Els esta- El 68,1% considera que el seu estoc de mercaderies és normal per bliments d’alimentació de mercats asseguren ser més actius en l’època de l’any (igual que el 2015); el 18,7% pensa que és més baix totes aquestes qüestions que els establiments d’alimentació no i el 12,3% pensa que és més alt. mercats. A més, entre el 2017 i el 2018 els mercats han augmentat Consideren que les compres a proveïdors augmentaran el 23,5% les seves mesures respecte al malbaratament (+12,1 punts). dels responsables (el 2015 era el 14,3%), que es mantindran igual que ara el 50,3% (el 2015 era el 66,4%) i que disminuiran el 20,5% El 93,8% dels establiments entrevistats diuen que prenen mesu- (el 2015 era el 14,3%). res per reduir i separar residus, el 93,5% per reduir la distribució de bosses de plàstic entre els clients, i el 86,7% per estalviar ener- gia. A més, el 38,4% potencia productes menys envasats, el 26,9% Canvis realitzats i canvis programats productes de comerç just i el 7,3% productes de segona mà o reu- tilitzables. D’altra banda, el 18,9% participa en el camí escolar del En els darrers dos anys han realitzat canvis el 59,0% dels comer- barri, i el 17,8% forma part d’una xarxa de comerços de consum ços visitats (el 2015 era el 47,4%). col·laboratiu. Índex 24 Dades Enquesta sobre l’obertura en diumenge Tenint en compte només els comerços que no estaven autoritzats prèviament a obrir en diumenge, els que més han aprofitat aques- del 2018 Aquesta secció és una compilació de les dades procedents de tres ta autorització han estat els del Gòtic (ha obert el 63,1%), la Salut estudis diferents: en primer lloc, la verificació de l’obertura de co- (45,1%), la Barceloneta (34,2%), Sant Pere, Santa Caterina i la Ribe- merços els diumenges en barris turístics de la ciutat 2017; en segon ra (34%), i la Nova Esquerra de l’Eixample (24,8%). lloc, les opinions relacionades amb l’obertura d’establiments comer- Pel que fa a l’opinió dels comerços, el 2017, el 67,8% de les persones cials els diumenges de l’enquesta Òmnibus municipal i, en tercer responsables (el 2016 era el 70%) es mostra disconforme o molt lloc, l’Enquesta sobre l’activitat del sector comercial de Barcelona, disconforme a obrir els diumenges, el 22,7% ho veu bé i el 8,4% s’hi amb l’opinió de les persones responsables dels establiments sobre mostra indiferent. les qüestions relacionades amb l’obertura els diumenges. Sobre la possibilitat d’obrir en diumenge, enguany hi ha dues opi- L’obertura mitjana ha estat del 18,8%, un cop depurats els comer- nions que prevalen. La primera és “Cada comerç hauria de poder ços del grup quotidià alimentari que ja podien obrir en diumenge. decidir” (35,1%) i la segona, gairebé igualant l’anterior, és “S’hauria de prohibir obrir en diumenge” (31,8%). El 34,8% de les persones Per tipus d’establiment, va obrir el 30,0% dels comerços quotidians responsables dels comerços pensa obrir el proper diumenge auto- alimentaris, seguits dels de roba i calçat, amb el 19,7%, i els de ritzat (l’any 2016 era el 40,4%). complements, amb el 18,7%. La branca de comerços que ha obert menys ha estat la de vehicles (2,1%). Pel que fa a la ciutadania, el 45,5% dels veïns i veïnes de Barcelona està en contra de l’obertura dels comerços en diumenge, mentre A l’hora d’establir comparacions, cal tenir en compte el canvi del que el 42,7% hi està a favor. Cal destacar les diferències entre bar- marc normatiu, ja que el 2014 i el 2015 es podia obrir de juliol a ris (Sarrià - Sant Gervasi, Gràcia i l’Eixample hi estan majoritària- setembre de 10.00 a 18.00 hores, i el 2016 i el 2017 al maig i a ment a favor, i Sant Andreu, Nou Barris i Sants-Montjuïc hi estan l’octubre de 12.00 a 20.00 hores. majoritàriament en contra). Comerços oberts, en comparativa interanual (2014-2018) 60 50 2014 40 2015 30 2016 20 2017 10 2018 0 Total Quotidià Quotidià no Roba i Complements Equipaments Oci i cultura Vehicles Altres alimentari alimentari calçat de la llar Índex 25 Dades Barcelona, ciutat de compres internacional Xifres d’IVA retornat del 2018 Barcelona és una ciutat comercial que combina els grans eixos 2013 2014 2015 2016 2017 2018 comercials amb el comerç de proximitat. Aquest és un dels grans Despesa 20.466.058 21.423.489 21.072.365 28.927.423 48.094.733 55.051.616 atractius de la ciutat per a la gent que la visita. Reembos- El turisme no només aporta clients per a les diferents tipologies sament 2.691.085 2.798.694 2.758.907 3.754.522 6.154.202 7.286.287 de comerços, sinó que també actua com a caixa de ressonància i en efectiu font de publicitat boca-orella a tot el món, sobretot per la informa- ció que comparteixen les persones visitants a les xarxes socials. Font: Global Blue Tax Free, oficines de turisme de Barcelona. Des del setembre del 2017 hi ha un acord signat amb Premier Tax Països de procedència dels turistes als quals es retorna l’IVA, Free per a la gestió del servei propi a l’Oficina de Turisme de la plaça ordenats per volum mitjà de compra (despesa/nombre de xecs) de Catalunya. Valor mitjà del xec 2018 Percentatge (%) variació Aquestes iniciatives han donat com a resultat una pujada del nom- 2017-2018 bre de xecs tramitats o del volum de compra d’un 15,31% respec- Indonèsia 954 e 32,2% te al 2017, i han suposat un total de reemborsament en efectiu de Hong Kong 945 e 35,6% 7,286 milions d’euros. Són diners que el turista potencial torna a Xina 826 e 5,8% gastar al moment a la mateixa ciutat. Estats Units 750 e 8,9% Taiwan 732 e 21,2% Tailàndia 706 e 30,4% Malàisia 613 e 1,3% UAE 612 e 16,2% Qatar 592 e 13,3% Japó 572 e 1,9% Només es mostren nacionalitats amb un mínim de 15 xecs. Font: Global Blue Tax Free, oficines de turisme de Barcelona. Índex 26 Dades Fires, mercats i mostres de comerç als carrers de Barcelona Distribució del total de fires i mercats de la ciutat per Districte del 2018 El 2018, a Barcelona s’han dut a terme 274 activitats de comerç 16 a l’espai públic, de les quals 34 van ser mercats tradicionals; 87, 15,7 mercats periòdics, i 153, activitats comercials puntuals. 14 13,1 12,4 12 12 12 Per tipus de producte, destaquen les activitats de producte nou (116 activitats que representen el 42,3%), seguides de les de pro- 10 9,5 ducte artesà (68; 24,8%) i les de producte alimentari (43; 15,7%). 8 7,7 7,3 L’any 2018 a Barcelona van participar 11.500 paradistes en les 6 5,8 activitats de comerç a l’espai públic. Si se sumen tots els dies que 4,4 s’ha produït activitat comercial en les diverses localitzacions de la 4 ciutat, s’obté un total de 4.853 dies, amb una superfície ocupada 2 de 96.658 m2. 0 a e c s i a ó s u tí A més de l’activitat comercial sedentària consolidada, cada cop ell pl juï rt as i d i e rt V o à c r rr r a a xa m ton s C r v e Gr ina Ba dAn t M apareixen més noves ofertes de mostres sectorials o temàtiques Ciu t L’E i ts- M Le t G Gu u - nan ta N o an t Sa n S r S i esdeveniments festius, que incorporen iniciatives de comerç no Sa à -ri H o ar sedentàries com una oportunitat d’emprenedoria o per la demanda S del mateix comerç del barri de sortir al carrer per incrementar la Font: Elaboració pròpia. Direcció de Comerç de l’Ajuntament de Barcelona. seva visibilitat i les seves vendes. Els districtes amb més activitat de comerç a l’espai públic durant aquest any han estat Ciutat Vella, l’Eixample, Sants-Montjuïc i Sant Martí. Índex 27 Dades Enquesta d’opinió sobre el comerç mitjançant Pel que fa al grau de satisfacció amb els horaris comercials, les per- l’Òmnibus municipal 2018 sones que fan la compra els valoren amb una nota mitjana de 7,9 del 2018 (8,0 el 2017). L’Òmnibus municipal de comerç ens facilita informació sobre l’opi- nió de la ciutadania respecte al comerç de la ciutat i els seus hàbits de compra. Valoració dels horaris comercials L’any 2018 s’han dut a terme quatre onades corresponents a març, juny, setembre i desembre. En cadascuna d’aquestes onades s’han efectuat 1.000 entrevistes entre la població de Barcelona 4,1% 11,6% 83,8% 0,5% més gran de 16 anys a llars amb telèfon. El 57,2% de les persones enquestades fan sempre les compres de 0% 20% 40% 60% 80% 100% casa seva, el 21% les fan sovint i l’11,8% algunes vegades. En canvi, el 5,1% les fan poques vegades i el 4,8%, mai o gairebé mai. Poc o gens satisfet Satisfet Molt o bastant satisfet NS/NC Valoració del comerç I quant a l’atenció personal del col·lectiu de comerciants, es valora La gran majoria dels barcelonins i les barcelonines estan satisfets amb un 7,7 sobre 10 de mitjana, mentre que el 2016 aquesta nota amb l’oferta, els horaris i l’atenció personal del comerç de la ciutat. era de 7,4. Les persones entrevistades valoren l’oferta comercial amb una nota mitjana de 8,1 en una escala de 0 a 10. Aquesta nota s’ha mantingut estable al llarg dels darrers anys, ja que el 2016 la nota era de 8,0. Valoració de l’atenció del personal Valoració de l’oferta comercial 2,4% 15% 81,9% 0,6% 0% 20% 40% 60% 80% 100% 2,9% 10% 86,1% 0,9% Poc o gens satisfet Satisfet Molt o bastant satisfet NS/NC 0% 20% 40% 60% 80% 100% Poc o gens satisfet Satisfet Molt o bastant satisfet NS/NC Índex 28 Dades L’atenció segons el tipus de comerç Grau d’importància de diversos aspectes comercials del 2018 La meitat de les persones entrevistades coincideix a assenyalar la Tots els aspectes associats al procés de compra són molt o bastant botiga del barri / botiga especialitzada com l’establiment on l’ate- importants per als consumidors, però ho són molt, principalment, nen millor (50,3%). Un 21,9% se sent més ben atès al mercat muni- l’honradesa (75,3%) i la professionalitat (61,7%). cipal, mentre que un 14,4% al supermercat. Valoració de l’atenció segons el tipus de comerç (percentatge de persones Valoració d’aspectes en l’acte de compra (classificació d’aspectes segons entrevistades que han afirmat que és on millor els atenen) el percentatge de persones entrevistades que han indicat que són els més importants en l’atenció comercial) %molt+bastant 60% 100% 50% 98% 97,4%96,0% 96,6% 96,6% 96% 95,6% 94,3% 40% 94% 92% 30% 90% 89,4% 88,0% 88% 87,6% 87,8%20% 86% 10% 84% 82% 0% 80% Comerç de Mercats Supermercats Centres Grans Hipermercats Tracte rebut Professionalitat Honradesa Rapidesa Assessorament proximitat municipals comercials magatzems del producte 2017 2018 2017 2018 Índex 29 Dades Zones comercials Per anar a comprar els aliments i productes d’ús quotidià, la gran majoria de les persones enquestades es desplaça a peu: el 87,5% del 2018 Acostumen a comprar en zones comercials de la ciutat el 71,2% en el cas d’aliments, el 90% en el cas d’alimentació fresca i el 88,2% dels barcelonins i les barcelonines. en el cas d’altres productes d’ús quotidià. Sobretot ho fan els més joves; així, entre els 16 i els 24 anys ho b. Roba i calçat: Els barcelonins i les barcelonines compren majo- fan el 79,2%, seguit de prop pel grup d’edat dels 25 als 34 anys ritàriament la roba i el calçat a la botiga especialitzada (40,6%) o al (78,5%). Ho fan dones i homes pràcticament per igual. centre comercial (38,1%). La zona del Centre Comercial La Maquinista (19,2%), Barna Centre El mitjà utilitzat per fer aquestes compres és a peu (45,9%) i el - El Corte Inglés de plaça Catalunya (14,1%), el Centre Comercial Glòri- transport públic (34,1%). es (12,5%), L’illa Diagonal i el Corte Inglés de Diagonal (12,3%) i Diago- nal Mar (12,1%) són les zones on més veïns i veïnes van a comprar. c. Parament de la llar: Per comprar parament de la llar es decan- ten per botigues del barri o especialitzades (43,8%). També ho fan La roba i el calçat són els productes que més barcelonins i barcelo- en bona mesura al gran establiment especialitzat (20,8%), seguit nines busquen a les zones comercials. pels centres comercials (17,8%). La capacitat de poder escollir productes (31,3%) i la proximitat El desplaçament s’efectua majoritàriament a peu (46%), en trans- (29,5%) són els aspectes que més valoren les persones que com- port privat (27,7%) i en transport públic (22,2%). pren a les zones comercials de Barcelona. d. Producte d’oci i cultura: Els productes d’oci i cultura els com- pren majoritàriament a les botigues especialitzades o de barri Hàbits de compra segons la tipologia de productes (59,3%), als centres comercials (14,9%) i als grans establiments especialitzats (10,8%). a. Alimentació i altres productes d’ús quotidià: El 66,1% compra els aliments al supermercat, el 16,4% al mercat municipal i el 10,3% El desplaçament s’efectua majoritàriament a peu (63,2%), mentre a botigues especialitzades o de barri. que un 19,6% hi va en transport públic. Per comprar aliments frescos es prefereix anar ja gairebé per igual als mercats municipals (34,4%) o al supermercat, mentre que a la botiga de barri hi va el 28,3%. La majoria de barcelonins i barcelonines tria el supermercat (75,7%) per adquirir altres productes d’ús quotidià (neteja, productes d’hi- giene personal...), i el segueix a distància la botiga del barri (16%). Índex 30 Dades Quadre comparatiu d’hàbits de compra segons la tipologia de producte (any 2018) del 2018 On aneu a comprar? 2017 2018 Com pagueu? 2017 2018 Com hi aneu? 2017 2018 Alimentació Al supermercat 57,9 66,1 En efectiu 50,6 41,7 A peu 82,0 87,5 Al mercat municipal 20,1 16,4 Amb targeta 45,8 57,1 En transports privats 10,9 7,5 A la botiga del barri o especialitzada 12,5 10,3 Transports públics 4,7 4,2 A l’hipermercat 3,3 2,8 Altres 1,6 0,8 Als centres comercials 1,8 1,8 Al gran magatzem 1,7 0,7 Per internet 0,4 0,3 Alimentació fresca Al mercat municipal 38,0 34,4 A peu 85,5 90,0 Al supermercat 25,5 32,7 En transports privats 8,6 6,0 A la botiga del barri o especialitzada 29,8 28,3 Transports públics 3,8 3,6 Als centres comercials 1,2 1,2 Altres 2,1 0,4 A l’hipermercat 1,4 1,6 Al gran magatzem 1,2 0,4 Altres productes Al supermercat 75,9 75,7 En efectiu 47,7 40,6 A peu 82,0 88,2 A la botiga de barri o especialitzada 12,8 16,0 Amb targeta 48,4 57,7 En transports privats 11,4 7,3 A l’hipermercat 3,0 3,9 Transports públics 2,8 3,2 Als centres comercials 2,6 1,5 Altres 3,8 1,3 Al mercat municipal 1,2 0,7 Al gran magatzem 1,7 0,6 Per internet 0,5 0,5 Índex 31 Dades On aneu a comprar? 2017 2018 Com pagueu? 2017 2018 Com hi aneu? 2017 2018 Roba i calçat del 2018 A la botiga del barri o especialitzada 40,8 40,6 Amb targeta 71,9 75,1 A peu 43,4 45,9 Als centres comercials 33,1 38,1 En efectiu 18,7 23,2 Transports públics 33,0 34,1 Als grans magatzems 9,2 7,4 En transports privats 17,9 17,5 A l’hipermercat 0,5 1,1 Altres 5,7 2,5 Al mercat municipal 1,0 0,9 Per internet 2,3 2,7 Altres 0,7 0,0 Al gran establiment especialitzat 8,1 7,8 Parament de la llar A la botiga del barri o especialitzada 37,8 43,8 Amb targeta 71,0 78,6 A peu 37,6 46,0 Als centres comercials 17,6 17,8 En efectiu 18,7 16,9 Transports públics 21,3 22,2 Als grans magatzems 11,7 8,9 En transports privats 30,0 27,7 Al supermercat 1,3 1,6 Altres 11,1 4,1 A l’hipermercat 0,7 1,7 Altres 0,2 0,1 Al mercat municipal 0,2 0,4 Per internet 2,9 2,4 Al gran establiment especialitzat 19,0 20,8 Oci i cultura A la botiga del barri o especialitzat 50,7 59,3 Amb targeta 54,6 59,4 A peu 53,5 63,2 Als centres comercials 13,6 14,9 En efectiu 36,4 34,2 Transports públics 22,1 19,6 Als grans magatzems 3,9 3,9 En transports privats 10,6 9,7 Per internet 9,5 5,7 Altres 13,8 7,5 Al supermercat 0,5 0,6 A l’hipermercat 0 0,6 Al mercat municipal 0,3 0,5 Per internet 9,5 5,7 Al gran establiment especialitzat 14,7 10,8 Índex 32 Dades Quadre resum d’establiment habitual de compra per a cada categoria de productes del 2018 Alimentació Alimentació fresca Altres productes Roba i calçat Parament de la llar Oci i cultura 2017 2018 2017 2018 2017 2018 2017 2018 2017 2018 2017 2018 A la botiga de barri o especialitzada 12,5 10,3 29,8 28,3 12,8 16,0 40,8 40,6 37,8 43,8 50,7 59,3 Al mercat municipal 20,1 16,4 38,0 34,4 1,2 0,7 1,0 0,9 0,2 0,4 0,3 0,5 Al supermercat 57,9 66,1 25,5 32,7 75,9 1,3 1,6 0,5 0,6 A l’hipermercat 3,3 2,8 1,4 1,6 3,0 3,9 0,5 1,1 0,7 1,7 0 0,6 Als centres comercials 1,8 1,8 1,2 1,2 2,6 1,5 33,1 38,1 17,6 17,8 13,6 14,9 Als grans magatzems 1,7 0,7 1,2 0,4 1,7 0,6 9,2 7,4 11,7 8,9 3,9 3,9 Al gran establiment especialitzat 8,1 7,8 20,8 14,7 10,8 Per internet 0,4 0,3 0,5 0,5 2,3 2,7 2,9 2,4 9,5 5,7 Índex 33 Dades Comerç electrònic La majoria de persones que ha comprat alguna vegada per internet ho fa de manera ocasional (53,3%). El 20% ho fa cada mes i el 12,6% del 2018 El 64,9% dels barcelonins i les barcelonines ha adquirit productes cada dos mesos. El 7,2% cada dues setmanes, i cada setmana ho per internet alguna vegada. fa el 6,5%. Per edat, destaca que el 76,0% de les persones residents d’entre 16 La compra en línia que fan els barcelonins i les barcelonines inclou i 24 anys ha fet alguna compra per internet, com ho ha fet també el tota mena de productes, però bona part d’aquests són d’informà- 89,0% de les que estan entre els 25 i els 34 anys, i un 85,6% de les tica o telefonia (34,7%), de roba i calçat (34,4%) i d’oci i cultura d’entre 35 i 44 anys. En canvi, en el col·lectiu de més de 64 anys (34,2%). només han comprat en línia el 27,2%. Evolució de la compra per internet a Barcelona 69 70 64,9 60,3 60 54,8 45,6 62,650 41,4 36,6 36,1 54,6 40 26,1 30 38,9 16,6 33,1 20 10 5,9 6,9 22,2 23 0 10,3 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Consumidors en % Índex 34 Dades Enquesta d’opinió sobre els mercats municipals mitjançant l’Òmnibus municipal 2018 i Grau de satisfacció dels usuaris dels mercat municipals (2010-2018) del 2018 l’Enquesta de serveis municipals 90 Molt/bastant satisfet 80 Regular 70 Barcelona té 39 mercats municipals alimentaris i 3 de no alimenta- 60 Poc/Gens satisfet ris, distribuïts entre els 10 districtes de la ciutat. Ns/Nc 50 40 Entre tots agrupen 2.191 establiments, dels quals 1.472 (67,2%) 30 són de productes alimentaris i 719 (32,8%) de productes no ali- 20 mentaris. Tot plegat representa una superfície comercial en para- 10 des de 63.217 m2, una superfície comercial de planta de 117.400 0 m2 i una superfície total construïda de 278.670 m2. 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 En termes de compra, el 62,2% de la ciutadania afirma que sol anar a comprar al mercat, mentre que un 30,6% diu que no ho fa. El sector de l’hoteleria Pel que fa a la valoració dels mercats, cal destacar el següent: L’any 2018 l’hoteleria a Barcelona té 88.830 persones afiliades a • El 77,0% de les persones usuàries es declaren “molt o força la Seguretat Social, de les quals 77.919 són assalariades i 10.911 satisfetes”. autònomes (el 87,7% i el 12,3% del total sectorial, respectivament). • Els motius principals de satisfacció són els següents: El creixement interanual dels llocs de treball de l’hoteleria és del – La qualitat dels productes (29,9%) 3,9%, un comportament més dinàmic que el del conjunt de l’econo- – El tracte i l’atenció (28,0%) mia de la ciutat (+3,3%). – Hi trobes de tot (18,2%) Afiliació a la Seguretat Social en l’hostaleria a Barcelona, En canvi, entre els ciutadans i les ciutadanes que afirmen que no 4t trimestre 2018 compren als mercats municipals, la majoria assenyala la distàn- cia respecte a casa seva com a motiu principal per no comprar-hi Variació Pes sobre Pes s/ total 2018 (31,7%), seguida de la consideració que té més a prop altres esta- interanual (%) sector hoteleria ciutat (%) bliments (18,6%), que és car (18,0%) i que altres establiments són Serveis d’allotjament 19.352 6,4% 21,8% 1,8% més còmodes (16,7%). Serveis de menjar i begudes 69.478 3,3% 78,2% 6,4% Total 88.830 3,9% 100,0% 8,2% Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona, segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Índex 35 Dades Per branques d’activitat, als serveis d’allotjament l’ocupació creix Centres de cotització de la Seguretat Social en l’hostaleria en un +6,4% fins a assolir un volum de 19.352 persones, mentre a Barcelona 4t trimestre 2017 del 2018 que als serveis de menjar i begudes evoluciona com la del conjunt de la ciutat (+3,3%) i assoleix un volum total de 69.478 persones, 4t 2017 4t 2018 Variació 2017-2018 de les quals més de la meitat (el 58%) treballen en restaurants. En nombre En % Hostaleria 8.113 8.202 89 1,1% La restauració i l’allotjament representen el 6,4% i l’1,8%, respecti- vament, dels llocs de treball de la ciutat, de manera que les dues Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i branques de l’hostaleria apleguen conjuntament el 8,2% de les per- Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona, segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. sones que treballen a Barcelona. El 2018, més de la meitat (54,7%) dels 162.315 llocs de treball de El salari mitjà de l’hostaleria a Barcelona és de 16.708 €/any el l’hostaleria de l’àmbit metropolità de Barcelona i un terç (35,5%) 2017 (poc més de la meitat del de la ciutat, 30.263 €/any) i ex- dels 249.948 de Catalunya es concentren a la ciutat. Cal remarcar perimenta un augment nominal respecte a l’any anterior (+5,3%) que el creixement de l’ocupació del sector a Barcelona (+3,9%) ha superior al del conjunt de l’economia (+3,7%), tot i que continua estat superior als de l’àmbit metropolità i Catalunya (+3,0 i +2,9%, sent el més baix dels sectors econòmics. Per contra, l’hostaleria és respectivament). una de les branques amb menys bretxa salarial de gènere (12,3%), mentre que el valor d’aquest indicador per al conjunt de la ciutat Barcelona disposa l’any 2018 de 8.202 centres de cotització a la és del 21,9%. Seguretat Social del sector de l’hostaleria, dels quals 7.171 corres- ponen a serveis de restauració i 1.031 a serveis d’allotjament. El Salaris mitjans a Barcelona, 2017 (€/any) pes d’aquesta activitat dins el teixit empresarial de la ciutat és del 10,8% i la situa com el tercer sector en aquest indicador, només per Total Homes Dones Bretxa de gènere darrere del comerç i les reparacions i els serveis a les empreses Hostaleria 16.708 17.587 15.417 12,3% (amb pesos relatius del 22,2 i el 18,9%, respectivament). Total Sectors Barcelona 30.263 34.017 26.579 21,9% El 2018 s’han creat 89 centres de cotització a l’hostaleria, fet que Font: Oficina Municipal de Dades, Ajuntament de Barcelona. suposa un augment interanual de +1,1%. Així, el sector manté la tendència ascendent que ha mostrat al llarg del període 2008- 2018, que es tradueix en un increment acumulat de 1.348 centres de cotització i el 20% en termes relatius. Índex 36 Dades Enquesta sobre l’activitat del sector de la El 84,3% són locals de lloguer i el 13,9% de propietat. El preu del llo- restauració a Barcelona guer se situa en 1.437 euros (mitjana), més elevat que en els anys del 2018 anteriors. Els lloguers més alts són Ciutat Vella amb 2.342 euros, Les característiques dels establiments de restauració Sarrià - Sant Gervasi amb 1.929 euros i l’Eixample amb 1.565 euros. Del total d’establiments de restauració de Barcelona als quals s’ha La mitjana de la superfície total de l’establiment és de 97 m2. La de preguntat el 2018, el 43,8% són bars, el 46,4% són bars restaurant la sala és de 59,6 m2 (71 m2 el 2013). El 62,4% dels establiments i el 9,8% són restaurants. La major part estan situats a Ciutat Vella, tenen terrassa, amb una superfície mitjana de 7 m2. Els locals dels l’Eixample, Sants-Montjuïc i Sant Martí. bars solen ser més petits, i els dels restaurants, més amplis, amb una sala d’ús exclusiu per menjar (44,9%) i amb una cuina separa- Nota: En funció del rètol de la porta, la categoria “bar” comprèn da (92,9%). bars, cerveseries, cafeteries, establiments de menjar ràpid, gran- ges, gelateries; tots amb un espai amb taules per menjar. El 2018 es detecten pocs establiments franquiciats. Acostumen a ser cafeteries i establiments de menjar ràpid o per emportar, com El 70,8% dels establiments són societats civils particulars i el ara Bracafé, Café Caracas, Club del Café Novell, Tento, Alsea, Món 24,6% són societats limitades (aquestes últimes són més fre- Ibèric, Maoz, Bacoa... qüents entre els restaurants). La mitjana d’antiguitat del negoci, sense canvi d’activitat ni propi- El grau d’associacionisme dels establiments del sector de la res- etat, se situa a l’entorn dels dotze anys. El 57,2% dels establiments tauració se situa en el 27,5%, i sis de cada deu establiments associ- són relativament nous, oberts entre el 2010 i el 2018. ats pertany al gremi de restauració. Les actuacions de les entitats són actes socials, assessoria i gestoria, informació, formació, pro- mocions i publicitat i decoració nadalenca. D’altra banda, la majoria Any d’obertura no sap els serveis que ofereix el Gremi de Restauració (74,1%) i una minoria només coneix els serveis d’assessoria i formació. 100% El 2018 s’observa un cert avanç en la informatització del servei 80% comptable (62,5%), però no pel que fa als serveis (32,9%). Els res- 60% taurants són els establiments més informatitzats. 40% 20% 0% 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Abans de 1979 Entre 1990 i 1999 Entre 2010 i 2018 Entre 1980 i 1989 Entre 2000 i 2009 NS/NC Índex 37 Dades Característiques principals del negoci Els serveis Antiguitat 12,2 anys del 2018 Tipus de local Bar: 43,8% Cada vegada és més habitual que els clients puguin pagar l’import Bar restaurant: 46,4% de la seva consumició amb targeta (85,6% del total, però pràctica- Restaurant: 9,8% ment a tots els restaurants), i aquest mètode de pagament suposa Tipus societari Societat civil particular: 70,8% el 41% del volum de facturació mensual. Societat limitada: 24,6% Societat anònima: 1,7% El pagament amb mòbil actualment és possible en el 77,3% dels Franquícies 1,7% establiments, mentre que fa dos anys només oferia aquest servei Associacionisme 27,5% el 31% dels establiments. Cobrament amb targeta 85,6% Vals restaurant 31,2% Evolució dels preus Característiques físiques principals de l’establiment Un cafè costa actualment 1,2 euros (mitjana). El preu d’una cer- Aspectes 97 m2 (59,6 m2 de sala) vesa és 1,8 euros i el d’un refresc, 1,8 euros. Aquests preus pràc- Disposen de terrassa 62,4% dels establiments, 7 m2 de superfície mitjana ticament són iguals als del 2017, tret del preu de la cervesa, que Tinença del local Lloguer: 84,3% s’incrementa una mica. Propietat: 13,9% El preu dels menús és de 10,4 euros de mitjana. Un dia laborable se serveixen 36 coberts (el 2015 se servien 29 coberts). El 31,2% dels Volum d’activitat i horaris establiments disposa de xecs restaurant. En el sector de la restauració, els mesos de més feina són juliol El 45,9% dels establiments diuen que paguen una comissió en con- (sobretot), desembre, juny i agost. Els dies més concorreguts són cepte de drets d’autor. divendres i dissabte. Els establiments oberts els set dies de la setmana sumen el 47,6% (el 2015 era el 52,4%). De dilluns a divendres, el 73,4% obren al matí per esmorzar (però només ho fan una quarta part de restaurants); tots els establi- ments estan oberts al migdia i el 81,5% durant el vespre-nit. La mitjana d’hores d’obertura a la setmana és de 81 h 11 min (el 2015 eren 85 h 15 min) i de 12 h 40 min al dia (en el cas dels res- Índex taurants es treballa menys hores, unes 9 h 40 min al dia). 38 Dades Personal El 72,8% de la plantilla treballa a temps complet i el 42,3% ha fet alguna formació els darrers dos anys. La majoria dels responsa- del 2018 El 2018, del total de persones que treballen en el sector de la restau- bles demanen formació de tot tipus, però sobretot idiomes, curs ració, el 28,5% treballa en bars, el 53,2% en bars restaurant i el 18,3% d’hostaleria i d’atenció al client. en restaurants. La mitjana per establiment (tenint com a base un màxim de 10 treballadors/ores) és de 3,4 treballadors (el 2015 era Pel que fa al domini del català i segons els responsables de l’esta- de 2,8). Als restaurants hi treballa una mitjana de 5,3 persones. bliment, el 80,5% del personal l’entén i el 59,5% el parla. El nombre de treballadors/ores que entén el català presenta una lleugera ten- dència a la baixa des del 2008 (una pèrdua total de 6 punts, i és Nombre total de persones que treballen a l’establiment més elevada en el cas dels bars). % Mitjana 100 10 9,5 El 56,7% del personal de restauració és de nacionalitat espanyola, 12,6 12,6 11,4 11,2 12,5 12,9 4,3 5,6 15,3 el 6,5% europea (sobretot italiana) i el 35,6% d’altres nacionalitats 6,1 6,6 5,0 5,5 4,6 20,7 80 9,0 8,6 7,7 5,7 21,5 7,6 9,1 8,5 8 (sobretot xinesa).7,5 14,4 16,9 11,7 7,2 5,8 16,1 15,1 14,8 15,3 16,6 11,5 11,0 12,9 60 16,9 6 34,7 36,9 37,7 16,9 Opinió sobre la marxa del negoci 33,7 35,6 36,0 34,0 32,0 40 31,126,8 4 El 2018, en relació amb la marxa del negoci, el nivell d’insatisfacció dels responsables d’establiments de restauració augmenta fins a 3,3 3,4 2,8 2,8 2,9 situar-se en el 38,2% i supera novament, tot i que amb un marge 2,8 2,8 20 2,6 2,7 2,7 2 escàs, el nivell de satisfacció (36,5%). 23,9 22,6 24,8 24,5 22,3 21,2 23,2 21,9 16,1 14,2 0 0 El 24,2% dels responsables manifesten que el volum del seu negoci ha 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 augmentat darrerament (-13,5 punts respecte al 2017). I el 46,0% dels responsables assegura que el seu negoci ha disminuït (+14 punts res- Una Tres Cinc NS /NC pecte al 2017), amb un percentatge de disminució del 29,6%. Dues Quatre Sis o més Mitjana El 55,3% dels responsables pensen que la situació actual econò- mica, social i política dificulta la marxa del seu negoci (-5,2 punts Del total de la plantilla, el 55,0% són empleats/ades, el 28,3% propi- respecte al 2017). També, les accions de l’Ajuntament en promoció etaris/àries del negoci (percentatge del 39,6% en el cas dels bars) econòmica (54,7%, +22,5 punts respecte al 2017). El tipus d’in- i el 14,7% encarregats/ades. terès presenta dificultats segons el 35,0%, però el 40,1% el consi- deren favorable (+22,4 punts respecte al 2017). Així mateix, per En aquest sector hi treballen més homes (59,1%) que dones remuntar el negoci creuen en el turisme (65,4%, -7,5 punts respec- (40,3%). També hi ha el doble de propietaris que propietàries. La te al 2017), la creació d’àrees d’oci (41,5%, -15,0 punts respecte Índex major part té entre 25 i 44 anys i estudis obligatoris o secundaris. al 2017) i el factor climàtic (67,7%, +12,6 punts respecte al 2017). 39 Dades Quan són espontanis, afegeixen com a factors negatius els proble- Resta l’11,8% que no expressa el seu parer. Els restaurants conti- mes de la zona on està situat l’establiment (sobretot en el cas de nuen sent els que es mostren més positius. del 2018 Ciutat Vella), l’increment de la competència, els problemes propis, els impostos, la manca de clients, la manca de negocis a la zona i Els optimistes confien en la millora de la tendència econòmica, so- la normativa. Els factors que poden influir positivament són les re- cial i política i la professionalitat. Hi sumen les millores en el negoci formes del local i l’oferta de nous serveis, l’increment del turisme, i l’increment del turisme. la bona atenció al client i la professionalitat. Es preveu una certa estabilitat de la plantilla (74,8%). D’altra banda, el 62,0% apunta cap a una estabilitat en els preus de venda al públic. Opinió sobre el futur del negoci El 53,5% dels responsables diuen que han efectuat algun canvi en De cara al futur, l’opinió més compartida és que el negoci es man- el negoci en els dos darrers anys, sobretot modernitzar l’establi- tindrà igual en els propers dos anys (38,6%, +7,9 punts respecte ment i incorporar-hi nous serveis i activitats. I en un futur proper, al 2017). Els optimistes són un terç del total (33,6%, -8,7 respecte el 49,2% hi preveu canvis. El 20,2% pensa en el seu tancament (el al 2017) i els pessimistes el 16,0% (+4,4 punts respecte al 2017). 2017 era el 12%). Evolució del negoci en els propers dos anys 50 42,3 38,6 40 33,6 30 30,8 20 16,0 10 11,6 0 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Es mantindrà igual Disminuirà Augmentarà Font: Elaboració pròpia segons els resultats de les enquestes del sector comercial fetes pels Serveis d’Estudis de l’Ajuntament de Barcelona. Índex 40