MILLORA DE RELACIONS DE PROXIMITAT A L’ESPAI PÚBLIC 
 
Districte de Sants-Montjuïc 
 
JUSTIFICACIÓ 
 
Per què i des d’on ho pensem? 
 
L’espai públic històricament és un lloc de trobada i de conflicte, és espai de 
participació i no només de circulació. La creixent heterogeneïtat social producte dels 
canvis globals a les nostres ciutats s'expressa en usos més diversos i complexes que 
poden derivar en una gestió del conflicte deficitària. D'una banda els usos intensius 
d'alguns espais poden arribar a convertir-se en usos privatius o pràctiques 
irresponsables de grups determinats. D'altra la pèrdua d'habilitats socials per 
autogestionar les diferències,  sumat a cert abandó de l'espai públic com a lloc de 
socialització, provoca tensions que poden prendre forma de denúncia, sospita i 
sensació d’inseguretat.  
De fet al nostre districte hi ha demandes que es fan en aquest sentit: peticions de més 
policia, de més prohibicions, de major control són habituals en els diversos espais de 
participació oblidant la ineficàcia d’aquestes mesures i la mort de la vida al carrer que 
provoquen. Som conscients que nostres carrers expressen compatibilitats complexes i 
a vegades conflictives. És per això que estem obligades a repensar actuacions 
integrals i preventives per a enriquir l'experiència d'una ciutat diversa des del dret a la 
ciutat de tothom afavorint la compatibilitat d’usos. La prevenció és un procés més lent, 
però a la llarga més transformador.  
Per tant, s'ha de recordar que l'espai públic també és el lloc de trobada per 
excel·lència a la nostra ciutat, ja que posar en valor aquesta dimensió relacional 
permet assumir-lo com a instrument de permanent aprenentatge col·lectiu. Les  
rehabilitacions formals materialitzades en dissenys inclusius són molt importants, però 
també ho són les revitalitzacions de les relacions de proximitat per trobar en les 
diversitats, les riqueses. Reconèixer la dimensió simbòlica de l'espai públic s'imposa 
en un moment de canvis ràpids i profunds i davant d'una tradició d'actuacions 
urbanístiques de volums i formes abans que com elements simbòlics i comunitaris.  
De fet entendre l'espai públic com a instrument de polítiques integrals es tradueix en 
potenciar la seva capacitat per generar redistribució social, cohesió comunitària i 
autoestima col·lectiva a través d'intervencions que potenciïn la dignificació dels llocs i 
1 
 
 
les persones; la tolerància i coresponsabilitat i finalment un sentiment de pertinença a 
la ciutat i al barri des de les diversitats de trajectòries vitals.    
A més pensar l'espai públic des del dret a la ciutat és també garantir els usos vinculats 
a la sostenibilitat de la vida. El model de ciutat com a objecte de consum oblida els 
espais de convivència i els temps i sabers de la vida quotidiana. Davant d'un context 
de fortes pressions del mercat per extreure beneficis privats d'un bé comú com és la 
ciutat, s'han de trobar instruments per prioritzar i protegir el seu valor d'ús per als que 
l'habiten i l'enriqueixen.   
Així mateix el dret a la ciutat també té a veure amb garantir perspectives inclusives en 
termes socials, de gènere, d'edat, de cultura o d’origen. Es diu que la ciutat no és 
neutral i reflexa relacions de poder. El seu disseny i dinàmica regula fluxos, estableix 
jerarquies i prioritats i afavoreix uns valors sobre altres. Així privilegia certs usos 
associats a un usuari home, blanc, en edat productiva i amb capacitat adquisitiva; i 
anul·la o des legitima uns altres. En moltes ocasions aquesta deslegitimació s'associa 
a la vulnerabilitat social o a col·lectius determinats que són freqüentment 
estigmatitzats. Joves, migrants o persones sense llar poden arribar a ser focus de 
mirades excloents quan usen l'espai públic amb major o fins i tot igual intensitat que 
altres grups. Es tracta llavors de trobar mecanismes de regulació de l'espai públic en 
termes preventius i inclusius que permetin desenvolupar una vida quotidiana plena per 
tothom al temps que afavorir els usos compatibles dels nostres carrers.      
LA SITUACIÓ DEL DISTRICTE  
De l'anàlisi de dades que ens arriben al districte en relació a temes de convivència, 
tenim per una banda les quantitatives via trucada als cossos policials i per l'altra la 
qualitativa que ens arriba a través de les instàncies veïnals, Consells de barri, Consells 
Sectorials i altres espais de participació. 
 
Les dades policials, per tant les qualitatives, relacionades amb temes de convivència al 
districte de Sants-Montjuïc que s'han treballat ens apareixen en tants per mil de forma 
clara en el grup anomenat activitats molestes en l'espai públic. La segona en nombre 
serien el grup de les incidències en la convivència veïnal i per darrere la segueixen 
activitats indegudes en l'espai públic i, per últim, els incidents per degradació de l'espai 
públic. Per barris i fixant-nos en els dos grans grups trobaríem que és el Poble-sec on 
s'hi acumulen més nombre d'activitats molestes a l'espai públic i incidents amb la 
convivència veïnal, seguit de lluny encara pel barri d'Hostafrancs. Per poder llegir les 
2 
 
 
dades per barris amb perspectiva es recomana comparar-les amb els requadres 
generals de districte i de ciutat de cada gràfic, ja que permet veure la situació 
d'excepcionalitat o, més o menys normalitat en què es troba cada barri. 
 
 
Font pròpia: Anàlisi dels incidents relacionats amb la convivència a partir de dades cossos policials 2014-2016 
 
 
 
 
Font pròpia: Anàlisi dels incidents relacionats amb la convivència a partir de dades cossos policials 2014-2016 
 
3 
 
 
 
 
 
 
Font pròpia: Anàlisi dels incidents relacionats amb la convivència a partir de dades cossos policials 2014-2016 
 
 
 
 
Font pròpia: Anàlisi dels incidents relacionats amb la convivència a partir de dades cossos policials 2014-2016 
 
4 
 
 
 
A continuació es presenten dades provinents de d’altres fonts estadístiques en aquest cas dels 
IRIS. L’IRIS (acrònim d’Incidències, Reclamacions i Suggeriments) és un programa multicanal de 
l’ajuntament de Barcelona per gestionar les peticions de servei, avisos, incidències i 
reclamacions dels ciutadans. El resultat de l’explotació i agrupació de les dades relatives a 
aquesta font ens aporta informació sobre les incidències en l’espai públic. Així doncs, es pot 
comprovar com la recollida i neteja de l’espai urbà concentra més del 50% del conjunt dels IRIS 
registrats, el segueixen amb un 20% les molésties de soroll a la via pública i amb un 17% les 
qüestions relatives a la seguretat, quedant en menys d’un 10% els problemes vinculats a temes 
socials.  
     
 
 
IRIS Districte Sants-Montjuïc 2016
Molèsties soroll 
a la via pública Recollida i 
20% neteja de 
l'espai urbà
54%
Problemàtiques 
socials a l'espai 
públic
9%
Prevenció i 
seguretat
17%
 
 
   Font pròpia: Anàlisi del registre de l’IRIS 
 
 
En conclusió les dades, la part quantitativa, sobre incidencies en l’espai públic tant d’IRIS com 
de dades de l’activatat des dels cossos policials estan centrades basicament en qüestions 
relatives a la neteja, les activitats molestes a l’espai públic i incidències que pertorven la 
convivència veïnal. Totes elles repartides de forma bastant simètrica pel conjunt dels barris 
però amb major incidència al barri de Poble-sec i d’Hostafrancs. 
 
 
5 
 
 
 
 
La recollida qualitativa a través dels diferents espais de participació i escrits dirigits als 
districte es pot agrupar en els següents temes: 
 
• Incidències en la convivència veïnal (normalment entre privats per problemes 
de sorolls, obres, humitats, animals de companyia, etc...) 
• Incidències per degradació de l’espai públic (vandalisme, pintades, etc...) 
• Incidències per activitats molestes a l’espai públic(baralles, consum d’alcohol, 
etc...) 
• Incidències per activitats indegudes a l’espai públic (venda ambulant, 
mendicitat, etc...) 
 
Uns dels processos de recollida de propostes ciutadanes va tenir lloc durant el 2016 a 
del PAD 2016-2019, recollim aquí les relacionades amb l’eix del Bon Viure 
(Convivència i seguretat): 
 
- Incrementar el nombre d’educadors/es de carrer al districte 
- Campanyes específiques per fomentar la convivència i el civisme al districte 
- Augmentar àrees de gossos als districte 
- Policia de Barri: model de proximitat 
- Projectes artístics d’intervenció comunitària 
- Pla d’Usos del Poble Sec 
  
Davant les incidències comunicades a districte (via instància o via consells) sempre 
activem un servei a l’espai públic que ens permeti identificar la situació, objectivar-la i 
fer-hi propostes. En funció del motiu de la queixa, s’activa un servei més preventiu o 
reactiu a l’espai. La feina tècnica del districte és compartir la informació del veïnat i 
serveis, identificar problemàtiques i fer propostes d’actuació quan es consideri 
necessari. 
 
Pel que fa a la victimització, malgrat certes demandes d'actuacions policials per a la 
resolució de conflictes vivim un període en què la victimització presenta una tendència 
estable, i s’identifica una creixent preocupació dels ciutadans per temes de 
convivència als barris (que com hem comentat anteriorment podem agrupar en 4 
categories: activitats indegudes a l’espai públic, activitats molestes a l’espai públic, 
6 
 
 
incidents en la convivència veïnal i incidents per degradació de l’espai públic). Les 
dades provinents dels serveis que fan intervenció a carrer així com l’anàlisi dels 
incidents relacionats amb la convivència reforcen la necessitat d'intervencions amb un 
major caràcter preventiu i comunitari. L’enquesta identifica que el fet d’haver patit un 
conflicte de convivència deteriora la percepció de seguretat al barri de maner amés 
significativa que no pas el fet d’haver estat víctima d’un delicte.  
Concretament aquesta mesura respon a conflictes latents i manifestos de relativament 
baixa intensitat però de molt diverses tipologies: Tensions al voltant dels usos diversos 
dels parcs durant el dia, sorolls derivats de l'oci nocturn concentrat, conflictes en 
espais interiors d'ús públic; concentració de persones sense llar en determinats parcs i 
places; degradació de l’espai públic, baixa intensitat d'ús en espais que queden 
desèrtics, etc.  
El tipus de problemàtiques i la seva heterogeneïtat requereixen un enfocament general 
preventiu i integral, però s'han de desenvolupar estratègies específiques en cada cas.  
Les respostes als problemes a l'espai públic sempre han de ser respostes integrals, 
que assumeixin la diversitat i potencialitat dels actors socials existent al territori. D'altra 
banda la prevenció va lligada a la sostenibilitat de les solucions. Per això és tan 
important la detecció de les problemàtiques com la identificació dels recursos existents 
per resoldre'ls dins de la pròpia comunitat. Les actuacions llavors han de facilitar 
l'articulació dels recursos propis de la comunitat de proximitat al voltant de cada 
problemàtica. D'aquesta manera es potencia la coresponsabilitat i les habilitats per a la 
pròpia gestió dels conflictes. 
D'altra banda per als temes de seguretat es compta amb el “Pla Local de Prevenció i 
de Seguretat Ciutadana de Barcelona. 2016-2019”. Una mesura de govern que és va 
presentar el 23 de març de 2016 que considera la prevenció a la ciutat com el conjunt 
d’actuacions, d’intervencions i de mesures que permeten anticipar-se als riscos 
potencials i a les situacions de conflicte, i fomenta la cooperació entre les 
organitzacions, entitats i els cossos que tenen competències en aquests àmbits. 
Aquest pla pretén unificar els criteris d’intervenció entre districtes identificant una 
estratègia comuna de ciutat, que tingui en compte les particularitats dels diferents 
col·lectius i territoris, que afronti les problemàtiques de nova aparició amb el principi de 
rendiment de comptes davant la ciutadania. 
 
7 
 
 
Si bé és aquest pla és una política que està directament compromesa a favor de la 
promoció de la convivència com a estratègia de prevenció del conflicte i de foment de 
la seguretat ciutadana, respon a altres necessitats i identifica línies de treball de ciutat 
complementaries a les proposades en la present mesura de govern.  
A l’hora de plantejar la mesura hem tingut en compte els diferents serveis que 
actualment ja treballen directament amb temes de convivència per donar resposta a 
diferents realitats detectades. A més a més dins els cossos de seguretat hi ha 
dispositius específics de proximitat que treballen amb els diferents agents de la 
comunitat del districte. 
 
Actualment al districte podem comptar amb: 
• Equip de civisme: que intervé a través de plans de treball específics per espais 
del districte. Aquest és un servei específic de districte que compta amb 4 
professionals que treballen en medi obert, en franges horàries en funció de 
l’espai d’intervenció. Els plans de treball per espais es van definint i revisant en 
funció de les problemàtiques i diagnosi realitzades. 
• Mediacions entre veïns/es per problemes de convivència, com a estratègia de 
gestió del conflicte a través del diàleg i la corresponsabilització.  
• Suport a comunitats de veïns/es: aquest Servei s’adreça a comunitats de 
veïns/es i propietaris/es que tenen o poden tenir conflictes i/o dificultats tant pel 
que fa a l’àmbit organització interna com el que fa referència a la convivència. 
• Mesures alternatives a la sanció amb majors i menors d’edat (segons 
contemplen les ordenances municipals, d’aquelles sancions lleus que són 
bescanviables per mesures educatives). 
• Serveis socials especialitzats a l’espai públic del districte: 8 educadors/es de 
carrer que treballen amb joves, 4 educadors/es en medi obert per atendre a les 
persones sense llar, servei de gestió de conflictes per intervencions intensives 
a l’espai públic, etc... 
• Taules de seguiment per temes: Taula de policia administrativa, taula de 
coordinació policial, taula d’habitatge i convivència, taula de proximitat i taula 
de sense llar i assentaments. 
 
No és l'objectiu de l'actual mesura de govern intervenir en aquests serveis, sinó 
complementar-los des d'una perspectiva i comunitària. Així mateix proposar uns espais 
prioritaris d’intervenció que serveixin de prova pilot a futures propostes en d’altres 
espais al districte. 
8 
 
 
 
OBJECTIUS I LINIES ACTUACIÓ 
 
Què volem fer? 
 
Aquesta mesura de govern neix d`una perspectiva preventiva i pretén:  
 
Establir un marc d`actuacions integrals vinculades a l`ús de l`espai públic i la millora de 
les relacions de proximitat  per a promoure la  coresponsabilitat social, la compatibilitat 
dels usos diversos i la valoració de la diversitat des d`un marc de dret a la ciutat  
 
Això es tradueix en diverses accions que s'ordenen sota 5 línies d'actuació amb 
objectius específics en cada cas 
 
 
1. Dinamització i millora de relacions de proximitat 
 
Facilitar i promoure els vincles comunitàries a l’espai públic a través de accions de 
dinamitzacions i participació veïnal 
  
2. Corresponsabilitat  
 
Desenvolupar accions de sensibilització i  corresponsabilitat en relació a 
problemàtiques d’ús intensiu diürns i nocturns d’espais públics  
  
3. Urbanisme tàctic 
 
Desplegar accions i intervencions urbanístiques lleugeres de millora i revitalització 
d’espais en desús, anodins o degradats (interiors d`edificis d’ús públic)  
 
4. Inclusió Social  
 
Impulsar accions coordinades per treballar amb col·lectius en situació de vulnerabilitat 
social a l’espai públic  
   
 
5. Instrument de diagnosis i avaluació 
 
Dissenyar un instrument de diagnosi, mapeig i seguiment de les diverses tipologies de 
conflicte que permeti activar protocols d’actuació ajustats a les necessitats del districte 
i avaluar les intervencions realitzades 
 
 
9 
 
 
 
LINIES ACTUACIÓ: 
 
1.  Dinamització i millora de relacions de proximitat 
 
Aquest eix de treball vol facilitar i promoure els vincles comunitaris a l’espai públic a 
través d’accions de dinamització i participació veïnal en places i altres espais on les 
relacions veïnals que es puguin donar determinen la bona convivència i el 
coneixement mutu. 
 
Hem identificat uns espais d’intervenció prioritària com són Jardins de la Mediterrània, 
les Places del barri d’Hostafrancs, El Parc de l’Espanya Industrial, La Plaça de la 
Farga, la Plaça Navas i Plaça Olivereta però tenim altres espais del districte en estudi. 
Es tracta d’articular el teixit d’entitats i persones del barri al voltant d’intervencions 
puntuals complementades a vegades per millores urbanístiques i/o d’urbanisme tàctic 
com jocs efímers, instal·lacions a l’espai públic, etc.   
 
Actuacions (veure fitxes de les pàgines 23 a 28): 
1.1 Jardins de la Mediterrània 
1.2 Places d’Hostafrancs 
1.3 Parc Espanya Industrial 
1.4 Pl. Farga 
1.5 Pl. Navas 
1.6 Pl. Olivereta 
  
10 
 
 
 
2. Corresponsabilitat (en relació a problemàtiques d’ús intensiu d’espais públics) 
 
Aquest eix busca desenvolupar accions de sensibilització i  corresponsabilitat en 
relació a problemàtiques d’ús intensiu diürns i nocturns d’espais públics identificant 
diferents temàtiques d’intervenció.  
 
 
Actuació 2a. Oci nocturn responsable i taules de treball compartides  
En algunes zones del districte es dóna un ús intensiu en franja nocturna de l’espai 
públic per l’alta concentració de locals amb oferta d’oci nocturn. Aquesta intensitat 
provoca molèsties al veïnat per la concentració de persones i les possibles conductes 
incíviques que se’n poden despendre, sobretot vinculades al consum. Les queixes 
rebudes en aquests espais estan relacionades amb la brutícia i el soroll. 
Hi ha tres espais al districte que concentren l’oferta lúdica nocturna que són la Plaça 
d’Osca i entorns, la zona Sud del Poble-sec (carrer Blai-Blesa, Nou de la Rambla, Parc 
de les 3 Xemeneies) i el Poble Espanyol. Però tenint en compte la diagnosi per cada 
un hi proposem diferents actuacions; 
 
Actuació 2a.1 (veure fitxa pàgina 29): Plaça d’Osca 
Reducció horaris de terrasses: durant el 2017 s’ha introduït una disminució 
d’una hora en l’horari de llicència de terrasses a l’espai públic. Aquesta és una 
primera mesura mentre es començar a treballar en una Ordenació Singular de 
l’espai. La Ordenació Singular és el mecanisme legal que permet intervenir en 
aquells espais amb molta presència de vetlladors a l’espai públic i limita la 
distribució i el número de taules. 
Així mateix al juliol de 2016 es van suspendre la possibilitat de donar noves 
llicències en el Triangle dels carrers compresos entre Pg. St. Antoni, Eix Creu 
Coberta-Ctra. De Sants i C/Tarragona. Aquesta suspensió va ser el pas previ 
per definir un Pla d’Usos a la zona afectada, a través d’un primer estudi tècnic i 
un procés participatiu amb entitats, veïnat i tècnics del districte. L’aprovació 
definitiva del pla d’usos es preveu al juliol de 2017. 
Campanya Reducció de soroll a les zones d’Oci nocturn de la ciutat de 
Barcelona 
Presència dels 2 educadors de la campanya a la plaça d’Osca i entorns 
fomentant reduir la contaminació acústica a les zones d’oci nocturn de la ciutat:  
- Sensibilitzar i implicar a la ciutadania en la reducció dels nivells sonors. 
Ajudats per una piruleta pròpia de la campanya, que serà l’excusa per 
apropar-se al grup. 
- Implicar i informar als locals nocturns sobre la temàtica de la campanya. 
Enganxar l’adhesiu de la campanya. 
11 
 
 
Els educadors fan presència a l’espai de 23 a 04h els dijous, divendres i 
dissabtes per poder treballar amb els col·lectius que es queden a l’espai una 
vegada tancades les terrasses dels locals. 
Aquesta feina de sensibilització es podrà acompanyar de la instal·lació de 
dispositius fixes que ajuden a difondre el missatge del silenci a l’espai públic 
per la millora del descans veïnal. 
 
Actuació 2a.2 (veure fitxa pàgina 30): Poble-sec (carrer Blai- Blesa, Nou de 
la Rambla, Jardins Tres Xemeneies i entorns) 
El pla d’usos aprovat al barri del Poble-sec el passat maig de 2016 limita i 
regula l’obertura de nous establiments de pública concurrència. Tot i així hi ha 
una alta concentració de locals amb llicència entre els carrers Blai-Blesa i Nou 
de la Rambla) que genera impacte veïnal. 
El servei de gestió de conflictes, a petició del districte, està fent una diagnosi 
social intensiva a l’espai per identificar les dinàmiques a l’espai públic (fluxes 
de gent, perfil usuaris per espais). Aquesta diagnosi es va iniciar el passat mes 
de desembre i encara no està tancada. La intervenció inclou diferents fases de 
treball: la observació no participant de nit-matinada, el contacte amb els 
clients/es i usuaris de l’espai, contacte amb els diferents serveis d’intervenció a 
la zona i finalment el contacte amb els locals de pública concurrència. 
La diagnosi ens permetrà crear una taula de treball conjunta entre veïnat i 
establiments per treballar des de la corresponsabilitat de cadascun dels actors i 
l’impacte que generen a l’espai públic. Aquest espai de treball incorporarà les 
conclusions i propostes extretes de la diagnosi prèvia. 
 
Actuació 2a.3 (veure fitxa pàgina 31): Poble Espanyol 
Després d’un estudi de l’impacte acústic del Poble Espanyol al barri de Font de 
Guatlla s’inicia un treball conjunt entre els promotors de l’espai, els veïnat, 
cossos de seguretat i el districte per anar fent seguiment de les molèsties 
generades per la programació d’actes al Poble Espanyol.  
Aquest espai de treball compartit incideix específicament en: 
• Identificació principals problemàtiques vinculades a l’activitat del Poble 
Espanyol tant a nivell acústic com de gestió de les persones abans i 
després dels actes. Recollida d’informació veïnal i dels serveis a l’espai 
públic. 
• Proposta i seguiment de les millores implementades 
 
  
12 
 
 
 
Actuació 2a.4 (veure fitxa pàgina 32): Dispositiu de vigilància a l’espai 
públic 
Aquesta línea de treball es reforçarà amb l’ampliació del dispositiu de vigilància 
de la  Guàrdia Urbana durant els mesos d’estiu.  
 
Aquesta proposta parteix d’una prova pilot durant el 2016 amb l’objectiu de 
disminuir les molèsties per persones a l’espai públic a Sants Montjuic en l’horari 
de 22h a 03h. 
El fet d’incidir en zones del districte on hi ha reiterades queixes veïnals, zones 
com les places, jardins i parcs on la incidència de persones i d’actes incívics 
augmenta, el fet de treballar de forma constant, permet que els agents en 
siguin coneixedors de les problemàtiques existents durant la franja horària del 
torn de nit. Aquestes queixes són diferents a les del torn de matí i/o de la tarda.  
 
Cal destacar que en places on les queixes perduren en el temps, el fet de veure 
patrulles per l’entorn corregint infraccions, identificant i fins i tot absentant a 
menors fent jocs de pilota a altes hores, ens hem trobat em el reconeixement 
dels veïns. 
  
13 
 
 
 
Actuació 2b: Millora de convivència en relació als animals de companyia a 
l’espai públic 
La convivència en espais públics entre ciutadans/es que tenen animals de companyia i 
ciutadans/es que no en tenen sovint és complicada. El comportament cívic en relació 
als animals, la conducta del propi animal i el control d’aquesta per part dels seus amos 
genera conflictes reiterats en alguns espais del districte.  
A Barcelona, segons les darreres dades d’enquestes de serveis (2.014) hi ha prop de 
70.000 gossos. Tanmateix, al cens d’animals de companyia de l’Ajuntament només 
n’hi consten degudament registrats 45.795. En el cas de Sants són 6.209 animals. 
Les propostes que aquí plantegem estan dins el marc de la Ordenança sobre la 
Protecció, la tinença i la venda d’animals de Barcelona. 
 
Actuacions (veure fitxes de les pàgines 33 a 35): 
2b.1 Activitats d’educació canina 
2b.2 Area d’esbarjo per gossos c/ Prioirat 
2b.3 Campanya neteja 
  
14 
 
 
 
Actuació 2c. Cuidem l’espai públic  
A l’espai públic trobem molts usos diferenciats que poden arribar a entrar en conflicte 
amb el descans veïnal i l’ús responsable del mobiliari urbà. Així doncs plantegem en 
aquest eix una actuació de sensibilització en relació al cost del mobiliari urbà i el seu 
manteniment. 
El projecte que en aquest eix presentem és de senyalètica del mobiliari urbà, partint de 
la hipòtesi que la informació als ciutadans/es del cost del mobiliari urbà per tal de 
millorar-ne la conservació. Proposem fer el treball amb els infants del barri per tal de 
treballar la vinculació a l’espai i el sentiment d’identitat al barri. 
Els espais prioritzats per aquesta actuació són els Jardins de la Rambla de Sants, tot i 
que tenim d’altres espais en estudi. 
 
Actuació (veure fitxa de la pàgina 36): 
2c.1 Senyalètica mobiliari urbà Jardins Rambla de Sants 
  
15 
 
 
 
3. Urbanisme tàctic 
 
Aquest eix impulsa accions i intervencions urbanístiques lleugeres de millora i 
revitalització d’espais en desús o degradats combinades amb accions de dinamització i 
implicació de la població oferint nous usos d’aquests espais pel veïnat.  
La incorporació de nous materials a l’espai públic genera interaccions diferents amb 
l’espai. Identificar conjuntament amb el veïnat els llocs que amb intervencions 
lleugeres poden millorar les relacions de proximitat són les propostes que incloem en 
aquest eix. 
Els espais prioritzats per aquesta actuació són els Jardins de la Rambla de Sants, la 
Rambla Badal o espais privats d’ús públic com són els patis interiors del c/ Química o 
Estrelles Altes del barri de La Marina, o Pl. Súria a La Bordeta, tot i que tenim d’altres 
espais en estudi. 
 
Actuacions (veure fitxes de les pàgines 37 a 39): 
3.1 Jardins Rambla de Sants 
3.2 Patis interiors c/ Química, Estrellas Altas i Pl. Suria 
3.3 Rambla Badal 
  
16 
 
 
 
4. Accions coordinades amb els serveis per a la inclusió social 
 
 
L’Atenció Social a les persones amb vulnerabilitat social que fan ús de l’espai públic 
per a pernoctar, i a persones vinculades a dinàmiques com la de pidolar, recuperació 
de residus, i /o d'altres dinàmiques o situacions emergents que es donen a l'espai 
públic que provoquen exclusió social a la ciutat de Barcelona correspon al 
Departament d’Intervenció Social a l’Espai Públic de l’Àrea de Drets Socials de 
l’Ajuntament de Barcelona.  
Aquesta atenció es fa a partir del servei SIS Medi Obert que compta amb 4 
professionals educadors de treball en medi obert, i l’assessorament d’un equip de 
suport amb els perfils d’assessoria jurídica, psicòloga per medi obert, treballadora 
familiar i unitat mòbil adaptada per a trasllat d’usuaris amb cadira de rodes. Aquest 
equip s’ha vist augmentat durant el 2017 per poder millorar l’atenció a les persones del 
districte de Sants- Montjuïc. 
La intervenció del SIS Medi obert actua a dos nivells: 
• A nivell individual, amb l'objectiu d'aconseguir una relació de vinculació i 
confiança que pugui afavorir l'atenció per respondre a les demandes i necessitats 
bàsiques detectades.  
• A nivell comunitari: per treballar l'entorn més immediat a on es troba la persona: 
veïns, comerços, usuaris del mateix espai, entitats i xarxa de suport, per a fer una 
tasca preventiva de convivència i de manera  proactiva fer pedagògica social, 
incorporant  aquests elements de diagnòstic sistèmic ens ajudarà a definir quin 
és l'impacte a l'espai públic i quins son els eixos d'intervenció que afavoreixen i 
milloren la situació individual de les persones i de l'entorn més immediat. 
La metodologia d’intervenció és: 
• Prospecció/detecció a carrer en horaris flexibles de matí/tarda/nit i recompte 
mensual, entès com l'observatori constant en quan a perfils de persones, 
problemàtiques, etc..  
• Establiment de pla de treball amb les persones, per definir el grau de 
vulnerabilitat. 
• Definició conjunta amb els diferents serveis del districte dels mapes d'actors, 
zones especials d'actuació.   
• Projectes d'actuació comunitària segons índex de conflicte de convivència  
 
A més a més per poder donar resposta a la dinàmica d’assentaments en espai públic i 
en solars privats comptem amb el suport d’un equip de 2 prospectors de la Oficina Pla 
d’Assentaments Irregulars que fan propostes de capacitació i formació per als 
membres dels assentaments per poder millorar la situació de pobresa en la que es 
troben. Aquesta línia de treball s’ha pogut definir després d’una extensa diagnosi al 
districte de Sants-Montjuïc durant el 2016. 
 
L’objectiu d’aquesta línia d’actuació és intensificar les accions coordinades amb altres 
serveis de la ciutat per treballar amb col·lectius en situació de vulnerabilitat social a 
l’espai públic, tot implicant a la xarxa veïnal i social.  
  
17 
 
 
 
 
Com a prova pilot, proposem incidir en els Jardins de les Hortes de Sant Bertran, espai 
situat a la zona Sud del barri del Poble-sec. Històricament ha estat un espai molt 
utilitzat per diferents membres del col·lectiu sense llar per pernoctar però també per 
fer-ne estada durant el dia, algunes d’aquestes persones amb consum actiu de 
substàncies vinculades a un equipament proper. Aquests usos han degradat força 
l’espai i han desplaçat els usos veïnals del lloc, per la qual cosa es proposa retornar 
l’ús dels jardins al veïnat de la zona amb la realització d’activitats de dinamització i 
altres que es puguin proposar. 
 
Actuació 4.1 (veure fitxa pàgina 40): 
4.1 Jardins Hortes Sant Bertran 
  
18 
 
 
 
5. Instrument de diagnosi i avaluació 
 
Aquesta línia d’actuació vol dissenyar un instrument de diagnosi, mapeig i seguiment 
de les diverses tipologies de conflicte que permeti activar protocols d’actuació ajustats 
a les necessitats del districte i avaluar les intervencions realitzades 
Cal dotar al districte d’una eina integrada de planificació, seguiment i avaluació de 
actuacions en relació als usos i conflictes a l’espai públic, incorporant totes les 
informacions que rebem al districte, bé sigui a partir dels serveis o bé sigui a partir dels 
ciutadans. 
Aquesta eina ens permetrà generar dades complexes i confiables combinant tècniques 
diverses (mapes d´actors; mapeigs; observacions; entrevistes; dades secundàries, 
etc.) i aprofitant tota la informació que rebem al districte. 
Així doncs plantegem generar un instrument que integri dades complexes per fer 
diagnosis, seguiment i avaluació d’actuacions de millora de relacions a l’espai públic 
ajustats a les necessitats del districte. 
 
 
  
19 
 
 
 
RECURSOS 
 
Es destinaran recursos específics per al desenvolupament de les actuacions 
incloses en aquesta mesura, però també es comptarà amb els recursos ja 
previstos: 
- Recursos humans específics:  
o 8 informadors/es per a la campanya de neteja 
o 4 agents cívics per donar suport en espais d’especial atenció (BSM) 
o Ampliació hores Guàrdia Urbana (1 comandament + 5 agents) 
 
- Recursos econòmics (previsió): 
o Obres ja previstes: 4.807.950€ 
o Realització activitats i projectes: 127.000€  
o Altres (agents cívics, hores GU): 213.000€  
 
 
ESPAIS DE GOVERNANÇA 
Tot i que al Districte tenim diversos espais on es tracten, des de diverses perspectives, 
les relacions que afecten als espais públics, creiem que és molt important i més eficaç 
tractar-ho des de la proximitat. Per això entenem que el seguiment d’aquesta mesura 
s’ha de fer d’una forma integral des dels espais de treball compartits que ja existeixen 
o altres que es puguin crear ad hoc: 
. Comissions de Seguiment dels Barris (ampliada a tots els  agents involucrats 
en aquestes mesures) 
            . Responsables Tècnics del districte 
            . Taula Policial del Districte 
            . Taula Administrativa del Districte 
            . Taula d’habitatge i Convivència interna del districte 
            . Sectorial de Convivència 
            . Sectorial d’Urbanisme 
            . Altres taules o espais de treball que es considerin 
 
I sempre treballant tenint en compte els següents vectors: 

 Transversalitat 

 Coordinació  

 Avaluació i seguiment continu 

 Amb les xarxes i persones del territori  
En l’annex 1 d’aquesta mesura adjuntem el Quadre d’espais de Governança 
concrets per a cada actuació. 
20 
 
 
  
 
VALORACIÓ DE RESULTATS (indicadors d’avaluació) 
 
A banda de l’anàlisi i seguiment de l’evolució de les dades que la eina de diagnosi 
plantejada en la pàgina 15 d’aquest document permetrà realitzar, ha de ser 
competència del espais esmentats en el punt anterior tant la coordinació com el 
seguiment i la valoració de la mesura, especialment pel que fa a les intervencions 
realitzades en els espais d’actuació prioritària. 
Aquesta valoració podria elaborar-se de manera “parcial” per fer el seguiment de la 
mesura i també per valorar la seva implementació o abordar altres situacions no 
contemplades en aquesta mesura i anualment es presentarà una valoració més 
general. D’aquestes valoracions es donarà compte als Consells de Barri.  
Anualment s’elaborarà una memòria classificada segons els barris del districte. En 
aquesta memòria a més de la valoració s’haurà  d’incorporar el grau de compliment del 
pla i l’impacte real que han tingut les actuacions desenvolupades. 
Si s’escau també incorporarà les línies d’actuació que es determinin per a l’any 
següent.   
És necessari per tant, incorporar periòdicament a l’Ordre del Dia de totes les reunions 
dels òrgans de seguiment de la mesura aquest punt. 
La prevenció és un procés molt més lent, però a la llarga és més transformador. Per 
això és important que els projectes d’intervenció en espais públics tinguin continuïtat 
en el temps i es desenvolupin durant tot l’any i no només en època de bon temps, 
quan es manifesten el conflictes. 
21 
 
 
ESPAIS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA  
 
 
1.3 
2a.1 
1.2 
2c.1 
2b.2 2a.2 
1.5 
1.6 3.3 
3.1 
1.4 4.1 
3.2 2a.3 
3.2 
3.2 
1.1 
 
 
 
Dinamització 
Corresponsabilitat 
Urbanisme Tàctic 
Inclusió social 
TD Educadors canins (2b.1) 
TD Campanya de sensibilització de la millora de la neteja (2b.3) 
TD Vigilància en espais de GUB  (2a.4) 
 
 
TD-Tot el districte   
22 
 
 
 
FITXES: ESPAIS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA 
Línia 1: Dinamització 
Actuació 1.1: Jardins de la Mediterrània 
Espai interior d’illa del barri de la Marina de Port que conté comerços i bars, una zona 
de joc infantil i una antiga pista de bàsquet. Els usos actuals generen força queixa 
veïnal per molèsties de soroll i brutícia. Les persones que usen l’espai no són el veïnat 
dels edificis propers.  
Proposem dissenyar conjuntament la reforma de l’espai amb el veïnat i els diferents 
serveis i entitats que hi ha a l’espai. Aquesta és una de les mesures incloses en el Pla 
de Barris de la Marina. 
Objectius 
Definició conjunta de l’espai públic que volem 
Ús compartit i corresponsable de l’espai públic 
 
Aliances 
Entitats i serveis de l’espai. 
Comerços i locals de pública concurrència. 
Veïnat. 
Calendari 
2017: Elaboració participada del projecte de reforma 
2018: Obres a l’espai. Disseny de conjunt d’accions de dinamització que permetin 
provar usos diversos d'aquests espai i generen complicitats amb el veïnatge 
2019: Dinamitzacions 
 
Pressupost 
 Obres: 1.557.500€  
 Activitats: 10.000€ anuals 
Indicadors 
 Número de reunions convocades en la definició del projecte i les dinamitzacions 
 Número de participants en les reunions convocades 
 Número de participants a les activitats 
 Número d’activitats proposades 
 
 
23 
 
 
Línia 1: Dinamització 
Actuació 1.2: Places d’Hostafrancs 
Projecte que es farà a les 4 places del barri: Plaça Herenni, Plaça Joan Corrades, 
Plaça Joan Pelegrí (en obres durant 2017) i plaça Ramon Aramon i Serra. Durant l’any 
2016 ja s’han fet unes primeres actuacions en alguns d’aquests espais que han 
permès identificar les potencialitats de cada espai i dels actors implicats. 
La previsió del 2017 es proposar 3 accions a cada espai. 
En paral·lel al procés de dinamitzacions a les altres places del barri, durant el 2017 es 
durà a terme la remodelació de la Plaça Joan Pelegrí, un espai molt reivindicat pel 
veïnat. La definició del model de plaça s’ha fet de manera conjunta i consensuada amb 
el veïnat i entitats del barri.  
 
Objectius 
Integrar a les entitats del barri en el cicle de repensar i transformar entre tot/es l’espai 
comú 
Potenciar l’espai, els equipaments i les entitats del barri per donar solucions als 
veïns/es 
Crear diàleg entre els diferents col·lectius del barri per fomentar la col·laboració i 
respecte a l’espai comú. 
 
Aliances 
Agents socials de l’espai: entitats i veïns/es. 
Federació d’Associacions, Entitats i Comissions d’Hostafrancs (FAECH) 
 
Calendari 
2017-2019: Dinamitzacions 
2017: Reforma de la plaça Joan Pelegrí. 
 
Pressupost 
Dinamitzacions:18.000 € anuals 
Reforma plaça: 910.601,71€ 
Indicadors 
 Número de reunions convocades en la definició del projecte i les dinamitzacions 
 Número de participants en les reunions convocades 
 Número de participants a les activitats 
 Número d’activitats proposades 
24 
 
 
   
Línia 1: Dinamització  
Actuació 1.3: Parc de l’Espanya Industrial  
El parc de l’Espanya Industrial és la superfície verda més gran que tenim al districte. 
L’espai compta amb diferents l’equipaments a dins com són l’Escola Bressol Municipal 
Pau, el Poliesportiu Municipal de l’Espanya industrial, el Punt d’Informació Juvenil, el 
Punt Multimèdia i el Servei de Llicències i Inspecció. A més a més compta amb una 
àrea de jocs infantils, àrea per gossos, diferents pistes esportives (bàsquet, petanca, 
frontó) i usos molt diversos durant el dia.  
 
En el parc hi trobem molts usos diferents més o menys intensius i periòdics. Així 
mateix tenint en compte la proximitat de l’Estació de Sants hi ha usos molt esporàdics i 
de ciutat. 
 
Objectius 
Integrar al veïnat de la plaça en el cicle de repensar i transformar entre tot/es l’espai 
comú 
Potenciar l’espai, els equipaments i les entitats del barri per donar solucions als 
veïns/es 
Crear diàleg entre els diferents col·lectius que fan ús de l’espai de manera periòdica 
per fomentar la col·laboració i respecte a l’espai comú. 
 
Aliances 
Veïnat del parc 
Entitats del barri 
Col·lectius usuaris del parc 
 
Calendari 
2017-2019 
 
Pressupost 
Serveis: 156.000€ anuals (BSM compartits amb altres espais) 
Mateniment: 7.000€ (cistelles) 
Indicadors 
 Número de veïns/es contactats i col·lectius contactats 
 Número de participants en les reunions convocades 
 Número de limitacions fetes pels agents cívics 
 
 
  
25 
 
 
Línia 1: Dinamització  
Actuació 1.4: Plaça de la Farga  
La plaça de la Farga dins el barri de la Bordeta és un espai públic que conté un espai 
per gossos, una àrea de jocs infantils, una pista esportiva oberta i unes petanques. 
Així mateix compta amb dos equipaments municipals molt propers com són l’Escola 
Bressol Esquirol i el Poliesportiu Municipal de la Bordeta. 
L’espai compta amb usos força diferenciats entre setmana del cap de setmana, i 
sobretot el cap de setmana la pista esportiva presenta un ús força intesiu. 
 
Objectius 
Integrar al veïnat de la plaça en el cicle de repensar i transformar entre tot/es l’espai 
comú 
Potenciar l’espai, els equipaments i les entitats del barri per donar solucions als 
veïns/es 
Crear diàleg entre els diferents col·lectius del barri per fomentar la col·laboració i 
respecte a l’espai comú. 
 
Aliances 
Veïnat de la plaça 
Entitats i col·lectius del barri 
 
Calendari 
2017-2019 
 
Pressupost 
Activitats: 6.000€/ any 
Indicadors 
 Número de veïns/es contactats 
 Número de participants en les reunions convocades 
 Número de dies de servei del Pati Obert del Jacint Verdaguer 
 Número d’usos al Pati del Jacint Verdaguer 
 Número de limitacions fetes pels agents cívics 
 
  
26 
 
 
Línia 1: Dinamització  
Actuació 1.5: Plaça Navas  
Plaça del barri del Poble-sec que integra diferents usos i molt intensos sobretot quan 
arriba el bon temps. Entre aquests usos podem destacar el joc de pilota entre infants i 
joves del barri, zona de jocs infantils amb un ús molt intensiu i d’amplitud horària, 
vetlladors d’establiments de pública concurrència, etc... En alguns casos aquests usos 
són incívics per part d’alguns col·lectius. 
Per tal de descongestionar aquesta intensitat d’ús a la plaça pel joc de pilota, el 
districte va obrir a partir de l’estiu 2016 el Pati de l’Escola Jacint Verdaguer diàriament, 
així ajudàvem a esponjar la plaça i oferíem un espai preparat pel joc de pilota dels 
infants i joves. 
Així mateix durant la primavera de 2017 l’equip de civisme farà un porta a porta a tot el 
veïnat de la plaça i recollirà les seves percepcions i aportacions en relació a la plaça. 
Amb aquesta informació es farà l’anàlisi i propostes d’actuació a l’espai. 
I finalment s’incorporarà la figura dels agents cívics a l’espai, com una figura de control 
per limitar aquelles conductes incíviques.  
 
Objectius 
Integrar al veïnat de la plaça en el cicle de repensar i transformar entre tot/es l’espai 
comú 
Potenciar l’espai, els equipaments i les entitats del barri per donar solucions als 
veïns/es 
Crear diàleg entre els diferents col·lectius del barri per fomentar la col·laboració i 
respecte a l’espai comú. 
 
Aliances 
Veïnat de la plaça 
Entitats i col·lectius del barri 
Calendari 
2017-2019 
 
Pressupost 
156.000€ anuals (BSM compartits amb altres espais) 
Indicadors 
 Número de veïns/es contactats 
 Número de participants en les reunions convocades 
 Número de dies de servei del Pati Obert del Jacint Verdaguer 
 Número d’usos al Pati del Jacint Verdaguer 
 Número de limitacions fetes pels agents cívics 
  
27 
 
 
Línia 1: Dinamització 
Actuació 1.6: Plaça Olivereta 
Plaça situada a la part sud del barri de Sants-Badal, que aglutina diferents espais: 
zona de jocs infantils, pista de bàsquet de sorra de lliure accés, àrea de gossos, zona 
de petanques, etc... 
Els veïns fa molt temps que reivindiquen la reforma de l’espai conjunta que permeti 
identificar aquells usos més intensos, millorar els equipaments de la plaça (jocs 
infantils, àrea de gossos) i equilibrar els espais dedicats a cada ús. 
Així mateix l’Espai de la Plaça de la Olivereta ha estat protagonista de les 
dinamitzacions al barri, que s’inicien fa 7 anys i que cada vegada prenen un caràcter 
més comunitari amb la participació de diferents entitats i serveis del barri. 
 
Objectius 
Integrar a les entitats del barri en el cicle de repensar i transformar entre tot/es l’espai 
comú 
Potenciar l’espai, els equipaments i les entitats del barri per donar solucions als 
veïns/es 
Crear diàleg entre els diferents col·lectius del barri per fomentar la col·laboració i 
respecte a l’espai comú. 
 
Aliances 
Veïnat 
Entitats i serveis del barri 
 
Calendari 
2017-2019 
 
Pressupost 
Activitats: 25.000 € anuals 
Previsió obres: 1.865.239€ (projecte) 
Indicadors 
 Número de reunions convocades en la definició del projecte i les dinamitzacions 
 Número de participants en les reunions convocades 
 Número d’activitats proposades 
 Número d’entitats participants  
 Número de participants a les activitats 
  
28 
 
 
Línia 2a: Corresponsabilitat 
Actuació 2a.1: Plaça d’Osca 
La plaça d’Osca és un espai amb gran concentració de locals de pública concurrència, 
en la que s’han fet diverses actuacions al llarg dels últims anys:  
Reducció horaris de terrasses: durant el 2017 s’ha introduït una disminució d’una 
hora en l’horari de llicència de terrasses a l’espai públic. Aquesta és una primera 
mesura mentre es començar a treballar en una Ordenació Singular de l’espai. La 
Ordenació Singular és el mecanisme legal que permet intervenir en aquells espais 
amb molta presència de vetlladors a l’espai públic i limita la distribució i el número de 
taules. 
Així mateix al juliol de 2016 es van suspendre la possibilitat de donar noves llicències 
en el Triangle dels carrers compresos entre Pg. St. Antoni, Eix Creu Coberta-Ctra. De 
Sants i C/Tarragona. Aquesta suspensió va ser el pas previ per definir un Pla d’Usos 
a la zona afectada, a través d’un primer estudi tècnic i un procés participatiu amb 
entitats, veïnat i tècnics del districte. L’aprovació definitiva del pla d’usos es preveu al 
juliol de 2017. 
Per tal de treballar també amb la gent que queda a l’espai després de la recollida de 
les terrasses i del tancament dels bars per aquest 2017 tenim previst treballar amb la 
Campanya Reducció de soroll a les zones d’Oci nocturn de la ciutat de Barcelona. 
Contrastarem l’impacte de les mesures preses així com tota la informació recollida pels 
serveis amb una taula de seguiment a l’espai. 
 
Aliances 
Veïnat i entitats 
Locals de Pública Concurrència 
Serveis 
 
Calendari 
2017-2019 
 
Indicadors: 
 Número de reunions convocades 
 Número de participants en les reunions convocades 
 Número d’activitats autoritzades a l’espai 
 Limitacions efectuades a l’espai pels educadors de la campana de reducció del 
soroll. 
 
29 
 
 
 
Línia 2a: Corresponsabilitat 
Actuació 2a.2: Poble-sec (carrer Blai- Blesa, Nou de la Rambla, Jardins Tres 
Xemeneies i entorns) 
El pla d’usos aprovat al barri del Poble-sec el passat maig de 2016 limita i regula 
l’obertura de nous establiments de pública concurrència. Tot i així hi ha una alta 
concentració de locals amb llicència entre els carrers Blai-Blesa i Nou de la Rambla) 
que genera impacte veïnal. 
El servei de gestió de conflictes, a petició del districte, està fent una diagnosi social 
intensiva a l’espai per identificar les dinàmiques a l’espai públic (fluxes de gent, perfil 
usuaris per espais). Aquesta diagnosi es va iniciar el passat mes de desembre i encara 
no està tancada. La intervenció inclou diferents fases de treball: la observació no 
participant de nit-matinada, el contacte amb els clients/es i usuaris de l’espai, contacte 
amb els diferents serveis d’intervenció a la zona i finalment el contacte amb els locals 
de pública concurrència. 
La diagnosi ens permetrà crear una taula de treball conjunta entre veïnat i 
establiments per treballar des de la corresponsabilitat de cadascun dels actors i 
l’impacte que generen a l’espai públic. Aquest espai de treball incorporarà les 
conclusions i propostes extretes de la diagnosi prèvia. 
L’actuació a l’espai es concretarà després d’aquest treball de diagnosi i actualització 
de la realitat que tenim a la zona sud del Poble-sec en relació a l’Ocu Nocturn. 
 
Aliances 
Veïnat 
Locals Pública Concurrència 
Serveis del districte i de seguretat 
 
Calendari 
2017-2019 
 
Indicadors: 
 Número de reunions convocades 
 Número de participants en les reunions convocades 
 Seguiment de les aportacions i percepció del veïnat 
 
  
30 
 
 
Línia 2a: Corresponsabilitat 
Actuació 2a.3: Poble Espanyol 
Després d’un estudi de l’impacte acústic del Poble Espanyol al barri de Font de Guatlla 
s’inicia un treball conjunt entre els promotors de l’espai, els veïnat, cossos de seguretat 
i el districte per anar fent seguiment de les molèsties generades per la programació 
d’actes al Poble Espanyol.  
Aquest espai de treball compartit incideix específicament en: 
• Identificació principals problemàtiques vinculades a l’activitat del Poble Espanyol 
tant a nivell acústic com de gestió de les persones abans i després dels actes. 
Recollida d’informació veïnal i dels serveis a l’espai públic. 
• Proposta i seguiment de les millores implementades 
La feina que es faci des dels espais de seguiment acabarà en identificar aquells temes 
que cal incorporar en els protocols d’actuació en la programació d’esdeveniments a 
l’espai. 
 
Aliances 
Veïnat 
Promotors Poble Espanyol 
Serveis de seguretat 
 
Calendari 
2017-2019 
 
Indicadors: 
 Número de reunions convocades 
 Número de participants en les reunions convocades 
 Número d’activitats amb impacte programades a l’espai 
 Elaboració d’un document de protocol de programació 
 
 
  
31 
 
 
Línia 2a: Corresponsabilitat 
Actuació2a.4: Dispositiu Vigilància en Espais Públics de  GUB durant els mesos 
d’estiu 
Aquesta proposta parteix d’una prova pilot durant el 2016 amb l’objectiu de disminuir 
les molèsties per persones a l’espai públic a Sants Montjuic en l’horari de 22h a 03h. 
El fet d’incidir en zones del districte on hi ha reiterades queixes veïnals, zones com les 
places, jardins i parcs on la incidència de persones i d’actes incívics augmenta, el fet 
de treballar de forma constant, permet que els agents en siguin coneixedors de les 
problemàtiques existents durant la franja horària del torn de nit. Aquestes queixes són 
diferents a les del torn de matí i/o de la tarda.  
Cal destacar que en places on les queixes perduren en el temps, el fet de veure 
patrulles per l’entorn corregint infraccions, identificant i fins i tot absentant a menors 
fent jocs de pilota a altes hores, ens hem trobat em el reconeixement dels veïns. 
Els indicadors utilitzats per objectivar el malestar dels veïns i dissenyar aquest servei 
van ser les queixes reiterades i escrits a Regidoria, i les trucades a la Guàrdia Urbana. 
El servei compta amb personal uniformat de dilluns a dissabte: 1 comandament + 5 
agents, així doncs el dispositiu era molt visible al lloc patrullat, actuant en totes 
aquelles situacions relacionades amb el civisme, seguretat ciutadana i puntualment en 
infraccions de trànsit. 
Els espais prioritaris d’intervenció van ser Poble-sec, Hostafrancs i Sants. 
Proposta  
Activar el Dispositiu de Vigilància en Espais Públics entre els mesos d’abril i octubre de 
2017, fent-lo coincidir amb el bon temps i la major presència de persones a l’espai 
públic. 
Pressupost 
57.000€ anuals (mesos estiu) 
 
Indicadors 
 Número de trucades rebudes durant l’estiu 2016 sense el dispositiu en comparació 
amb les rebudes en el mateix període de 2017 
 Número de trucades ateses en relació al total de trucades rebudes 
 
 
32 
 
 
Línia 2b: Corresponsabilitat 
Actuació 2b.1: Activitats d’Educació Canina 
Partint de la prova pilot efectuada al 2016, proposem que aquesta activitat arribi a tots 
els barris del districte, incidint especialment en els espais on tenim àrees de gossos 
especialment habilitades. 
Per al 2017 proposem els següents espais per a les activitats Parc de la primavera, 
Jardins de les Hortes de Sant Bertran, plaça Margarita Xirgu, Jardins de Málaga, Parc 
de l’Espanya Industrial, Can Mantega, Carrer Priorat, Plaça Olivereta, Plaça de la 
Farga, Jardins de Celestina Vigneaux, Rambla de Badal, Can Batlló, Parc de la Font 
Florida, Jardins de Can Ferrero i Jardins dels Drets Humans. 
Objectius 
Oferir recursos als propietaris de gossos per a un millor control dels seus gossos. Fent 
especial incidència en els aspectes més conflictius per a la convivència com baralles, 
lladrucs o jocs massa excitants per als gossos. 
 
Aliances 
Udols, Associació pel Benestar del Gos Urbà 
Propietari/es d’animals 
 
Calendari 
2017 
 
Pressupost 
12.000€/any 
 
Indicadors 
 Número de participants per activitat 
 Número de consultes de seguiment 
 Mitjana de consultes per sessió 
 Número de sessions 
  
33 
 
 
 
Línia 2b: Corresponsabilitat 
Actuació 2b.2: Creació d’una àrea d’esbarjo per gossos al carrer Priorat.  
Per tal de poder millorar la convivència entre propietaris de gossos i no propietaris de 
gossos cal que oferim espais adequats per al seu lleure.  
En aquest sentit s’ha treballat per dissenyar conjuntament amb el veïnat i els 
propietaris de gossos un espai d’esbarjo de gossos al carrer Priorat. 
S’ha iniciat un espai de treball compartit entre veïns i usuaris de l’espai per poder anar 
valorant el funcionament i implementant les millores a les dificultats detectades. 
 
Objectius 
Oferir espais adequats per al lleure dels gossos on puguin anar sense lligar i assolir   
un ús compartit plural, respectuós i consensuat de l’espai públic. 
 
Aliances 
Veïnat de la zona 
Usuaris/es de l’espai 
 
Calendari 
2017-2018 
 
Pressupost: 
Previsió obres: 460.610€ 
 
Indicadors 
 Número de reunions convocades en la definició del projecte i el seguiment dels 
usos 
 Número de participants en les reunions convocades 
  
34 
 
 
 
Línia 2b: Corresponsabilitat 
Actuació 2b.3: Campanya de sensibilització per a la millora de la neteja en 
relació als animals de companyia  
Dins la Campanya de sensibilització ciutadana i comercial per a la millora de la neteja 
dels carrers i places de la ciutat hi haurà una línia de treball a peu de carrer específica 
per treballar el tema de la neteja i els animals de companyia. 
En el districte de Sants-Montjuïc comptarem amb la intervenció de 8 informadors/es a 
l’espai públic. Els espais d’especial incidència són aquells on detectem més presència 
de propietaris de gossos, de manera que cada parella informativa té una ruta 
diferenciada per zones del districte. Així doncs fem especial incidència en espais com 
el Parc de l’Espanya Industrial, la Rambla Brasil i Badal, els Jardins de Celestina 
Vigneaux, etc... 
Es repartirà un díptic informatiu recordant la normativa fent èmfasi en relació a la 
recollida d’excrements. 
Objectius 
Conscienciar de la necessitat de recollir els excrements i els pipis dels animals als 
propietaris d’aquests. 
 
Aliances: 
Propietaris de gossos 
Informadors/es de campanya Millora de la neteja. 
 
Calendari 
2017 
 
Pressupost: 
Ecologia urbana (ciutat) 
 
Indicadors 
 Número de persones enquestades 
 Números de persones informades 
 Número de material de sensibilització repartit 
 Seguiment dels punts amb problemàtica detectada 
  
35 
 
 
Línia 2c: Corresponsabilitat 
Actuació 2c.1: Senyalètica en el mobiliari urbà als Jardins de la Rambla de Sants 
Els Jardins de la Rambla de Sants van ser inaugurats a l’agost de 2016 obrint així un 
nou espai públic al districte que connecta tres barris: Bordeta, Sants i Sants-Badal. Així 
mateix és un nou eix de connexió amb la ciutat de l’Hospitalet. 
Aquest espai ha estat molt ben rebut pels veïnat però també hem identificat algunes 
conductes incíviques relacionades amb l’ús de l’espai i el mobiliari urbà. 
Per aquest motiu proposem treballar amb un centre educatiu el cost del mobiliari urbà, 
tot dissenyant unes petites plaques que identifiquin el cost de cada element, per 
millorar-ne la conservació. 
 
Objectius 
Conscienciar del cost dels elements de mobiliari urbà. 
Reduir les reposicions i reparacions del mobiliari urbà a l’espai. 
 
Aliances 
Centres educatius propers 
Veïnat 
Entitats 
 
Calendari 
2017-2018 
Pressupost 
10.000€ anuals 
 
Indicadors 
 Número de reunions convocades en la definició del projecte  
 Número de participants en les activitats 
 Número de mobiliari per reposar/reparar (abans i després de l’actuació) 
  
36 
 
 
 
Línia 3: Urbanisme tàctic 
Actuació 3.1: Foment d’usos veïnals als Jardins de la Rambla de Sants 
Els Jardins de la Rambla de Sants van ser inaugurats a l’agost de 2016 obrint així un 
nou espai públic al districte que connecta tres barris: Bordeta, Sants i Sants-Badal. Així 
mateix és un nou eix de connexió amb la ciutat de l’Hospitalet. 
Aquest espai ha estat molt ben rebut pels veïnat però també hem identificat algunes 
conductes incíviques relacionades amb l’ús de l’espai i el mobiliari urbà. 
Per això proposem intervencions tàctiques als Jardins que permeten obtenir beneficis 
immediats, mitjançant la incorporació de mobiliari efímer es proposen usos diferents en 
un espai determinat. 
Aquestes són intervencions de petita escala, baix cost i sovint temporals per millorar 
un espai. Treballarem aquestes propostes a partir dels espais veïnals per connectar-
les millor amb les necessitats/dificultats detectades. 
Aquesta és una estratègia pilot en diversos espais que podem implementar en d’altres 
espais del districte més endavant. 
 
Objectius 
Foment de l’ús veïnal als Jardins amb un ús cívic i respectuós. 
Aliances 
Veïns/es 
 
Calendari 
2017-2019 
 
Pressupost 
20.000€ anuals 
 
Indicadors 
 Número de reunions de definició de les activitats 
 Número de participants a les reunions de definició de les activitats 
 Número d’intervencions a l’espai 
 Número de participants a les activitats 
 
  
37 
 
 
 
Línia 3: Urbanisme tàcitc 
Actuació 3.2: Foment d’usos veïnals als patis interiors del veïnat de Química i 
d’Estrelles Altes del barri de la Marina i Pl. Súria a La Bordeta. 
Els patis interiors d’alguns edificis del barri de la Marina són espais privats però d’ús 
públic, això genera queixa veïnal per alguns usos 
Per això proposem intervencions tàctiques als patis que permetin obtenir beneficis 
immediats, mitjançant la incorporació de mobiliari efímer es proposen usos diferents en 
un espai determinat. 
Aquesta és una estratègia pilot en diversos espais que podem implementar en d’altres 
espais del districte més endavant. 
 
Objectius 
Foment de l’ús veïnal als patis amb un ús cívic i respectuós. 
 
Aliances 
Veïnat 
Entitats i serveis del barri 
 
Calendari 
2017-2019 
 
Pressupost 
6.000€/anuals 
 
Indicadors 
 Número de reunions de definició de les activitats 
 Número de participants a les reunions de definició de les activitats 
 Número d’intervencions a l’espai 
 Número de participants a les activitats 
 
 
 
  
38 
 
 
Línia 3: Urbanisme tàctic 
Actuació 3.3: Foment d’usos veïnals a la Rambla Badal 
Situarem aquesta proposa a la part de la Rambla Badal, entre el carrer de Sants i 
l’Avda. Antoni Capmany, que té una estructura física i de funcionament marcadament 
diferent a la part de la Rambla Brasil. 
En aquest espai hi proposem intervencions tàctiques als patis que permetin obtenir 
beneficis immediats, mitjançant la incorporació de mobiliari efímer es proposen usos 
diferents en un espai determinat. 
Aquesta és una estratègia pilot en diversos espais que podem implementar en d’altres 
espais del districte més endavant. En aquest espai ja es va oferir un espai de joc 
efímer durant les vacances de nadal, dirigit als infants, que va tenir molt bona acollida 
entre les famílies del barri. 
 
Objectius 
Foment de l’ús veïnal a la Rambla amb un ús cívic i respectuós. 
 
Aliances: 
Veïnat 
Entitats i serveis del barri 
 
Calendari 
2017-2019 
 
Pressupost 
10.000€/anuals 
 
Indicadors 
 Número de reunions de definició de les activitats 
 Número de participants a les reunions de definició de les activitats 
 Número d’intervencions a l’espai 
 Número de participants a les activitats 
 
  
39 
 
 
Línia 4: Inclusió social 
Actuació 4.1: Jardins de les Hortes de Sant Bertran 
L’espai dels Jardins de les Hortes de Sant Bertran és un espai situat a la zona Sud del 
barri del Poble-sec. Històricament ha estat un espai molt utilitzat per diferents 
membres del col·lectiu sense llar per pernoctar però també per fer-ne estada durant el 
dia, algunes d’aquestes persones amb consum actiu de substàncies vinculades a un 
equipament proper. Aquests usos han degradat força l’espai i han desplaçat els usos 
veïnals del lloc. 
S’han fet diverses intervencions a l’espai en els últims anys, i molta presència intensiva 
dels serveis de prospecció per vincular-se als usuaris. 
Actualment no tenim pernocta ni presència continuada de persones sense llar a 
l’espai. 
Objectius 
Recuperar l’espai dels Jardins de les Hortes de Sant Bertran per a diferents usos 
veïnals. 
Definir conjuntament quins canvis volem a l’espai per millorar-ne l’ús de tots els 
ciutadans. 
 
Aliances 
Centres educatius propers 
Veïnat 
Entitats  
 
Calendari 
Inici 2017 
 
Pressupost 
10.000€ anuals 
 
Indicadors 
 Número de reunions de definició de les activitats 
 Número de participants a les reunions de definició de les activitats 
 Número d’intervencions a l’espai 
 Número de participants a les activitats 
 
 
  
40 
 
 
ANNEX 1: QUADRE ESPAIS DE GOVERNANÇA 
41