Oficina Municipal de Dades Índex de Confiança del Consumidor (ICC) Barcelona. Juny 2018 Barcelona registra un increment de la Confiança del Consumidor en l’economia de les llars de 3,4 punts respecte a finals de 20171 La millora de les expectatives és la causa de l’augment de la confiança, ja que la situació de l’economia de les llars ha registrat un lleuger retrocès Per primera vegada l’Oficina Municipal de Dades ofereix resultats per a Barcelona de l’Índex de Confiança del Consumidor, un índex reconegut a l’estadística europea (Eurostat) com un significatiu indicador avançat de la conjuntura econòmica. L’Índex de Confiança del Consumidor en l’economia de les llars es va situar a Barcelona, al juny de 2018, en 106,6 punts. Aquest resultat suposa un augment 3,4 punts percentuals respecte al valor de desembre de 2017. El creixement de la confiança és encara superior si es compara amb mateix periode de l’any anterior, ja que en aquest cas l’increment és de 4,5 punts percentuals (p.p.). Aquest augment de la confiança dels consumidors és conseqüència de la millora de les expectatives de l’economia familiar respecte al present (+7,4 p.p.), ja que la valoració de la situació s’ha reduït lleugerament (-0,7 p.p.). La tendència a la convergència entre situació i expectatives, que es detectava a resultats anteriors, sembla trencar-se pel repunt de les expectatives (Gràfic 1). Gràfic 1: Índex de Confiança del Consumidor-Llars Barcelona 2010-2018 Font: Baròmetre Juny 2018. OMD Ajuntament de Barcelona 1 Baròmetre de l’Oficina Municipal de Dades (OMD). Treball de camp de 4 a 14 de juny de 2018. 1 Oficina Municipal de Dades Un aspecte rellevant és la comparació entre l’ICC-Llars, la valoració que fan les llars de la seva situació econòmica i l’evolució del PIB de la ciutat. Es pot apreciar que des de 2013 es detecta una significativa divergència entre ambdues magnituds. Segons aquestes dades, la recuperació macroeconòmica de Barcelona no s’ha traduit de forma completa en la millora de la economia de les llars (Gràfic 2). Gràfic 2: Confiança Llars, Situació Llars i PIB. Barcelona 2011-2018 Font: Baròmetre Juny 2018. OMD Ajuntament de Barcelona Si es compara ICC-Llars de Barcelona i el d’Espanya2 es pot apreciar una similitud de l’evolució dels dos indicadors, que es recuperen des de valors mínims l’any 2012 (Gràfic 3). En el període més recent es va detectar una dinàmica relativament divergent en el segon semestre de 2017, ja que a l’Estat la confiança es va moderar mentre que a Barcelona es mantenia la tendència positiva. En aquest primer semestre de 2018 torna a registrar-se un comportament similar, i tant al conjunt d’Espanya com a Barcelona la dinàmica és positiva (augments de l’índex en 3,4 i 2,9 punts percentuals, respectivament). Gràfic 3: Índex de Confiança del Consumidor-Llars Barcelona i Espanya. 2010- 2018 Font: Baròmetre Juny 2018. OMD Ajuntament de Barcelona i CIS (Espanya) 2 Vegeu Nota metodològica. 2 Oficina Municipal de Dades L’Index de Confiança del Consumidor i els seus components El Baròmetre de l’Ajuntament de Barcelona permet construir la sèrie retrospectiva de l’Index de Confiança del Consumidor en relació a l’economia de les seves llars (ICC- Llars, amb resultats semestrals pel període 2010-2018). Ara bé, tal com s’explica a la Nota metodològica, la definició estàndard de l’Índex de Confiança del Consumidor general, fixa el seu valor com la mitjana aritmètica de tres índexos de confiança, el de l’economia de les llars, el de l’economia del territori de referència (en el nostre cas, l’economia de Barcelona) i el del mercat de treball. L’Oficina Municipal de Dades amb l’objectiu d’obtenir l’indicador de confiança general ha fet una ampliació del qüestionari del Baròmetre, a partir de l’onada corresponent al juny d’enguany. Gràcies a aquesta ampliació a partir d’ara es disposa d’informació, també, pels altres dos components de l’índex i, en conseqüència, de l’índex general. Els resultats de juny de 2018 per a la ciutat de Barcelona mostren que la confiança més alta correspon al mercat de treball, sent la menor la que correspon a l’economia de les llars. Per la seva banda, la confiança en l’economia de Barcelona té valors més extrems, ja que la valoració de la situació és la menor i, en canvi, les expectatives tenen el valor més alt dels tres components. Aquesta superior diferència entre situació i expectatives pot estar reflectint un major grau d’incertesa en l’opinió dels barcelonins. Gràfic 4 : Índex de Confiança del Consumidor (ICC) per components: Llars, situació econòmica i mercat de treball. Juny 2018 Font: Baròmetre Juny 2018. OMD Ajuntament de Barcelona 3 Oficina Municipal de Dades Un altre resultat destacable és que, en tots els casos, les expectatives estan per sobre de la valoració en la situació. Aquest és un fenòmen que a l’economia espanyola també es detecta, encara que en aquest cas amb una proximitat superior entre situació i expectatives. Les dates de l’enquestació, properes a un important canvi polític en el govern de l’Estat, poden haver tingut incidència en la significativa distància entre la valoració de la situació i les expectatives. Finalment, la comparativa amb les dades per a l’economia espanyola ens permet constatar una més gran confiança en el cas dels consumidors de Barcelona, sent la raó d’aquest diferencial no l’avaluació de la situació, que és fins i tot millor al conjunt d’Espanya, sinó a un superior optimisme en relació a les expectatives (Gràfic 5). Gràfic 5: Índex de Confiança del Consumidor (ICC) Barcelona i Espanya. Juny 2018 Font: Baròmetre Juny 2018. OMD Ajuntament de Barcelona i CIS (Espanya) 4 Oficina Municipal de Dades NOTA METODOLÒGICA La confiança del consumidor és un indicador del consum de les llars, element bàsic de la demanda agregada d’una economia i, per tant, clau en l’anàlisi de l’evolució econòmica a curt termini. L’Índex de Confiança del Consumidor (ICC) mesura el sentiment, optimista o pesimista, que tenen les llars respecte a la seva economia, tant en el passat com en el futur, segons les seves expectatives. Aquest sentiment condiciona la seva propensió al consum. Per aquest motiu, inversors, fabricants, bancs i governs fan servir aquest indicador en el diagnòstic sobre la dinàmica econòmica. L’Index de Confiança del Consumidor va nèixer als anys seixanta a USA, per iniciativa d’un grup empresarial sense afany de lucre, The Conference Board i, també de la Universitat de Michigan. Posteriorment s’ha estès a tot el món. A la Comissió Europea és responsabilitat de la DG EcoFin, en el programa European Business Cycle Indicators. A Espanya s’elabora des de 2004 i és una estadística oficial. Inicialment va ser responsabilitat de l’Instituto de Crédito Oficial (ICO) i, des de 2011, és responsabilitat del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS). El Banc d’Espanya inclou l’ICC com a indicador principal de la demanda agregada de l’economia espanyola al Boletin Económico i ha mostrat la seva correlació cíclica amb l’evolució del PIB3. Per a Catalunya aquest indicador no està disponible. No existeix una metodologia totalment homogènia de l’ICC, però la confiança sempre queda definida com una mitjana entre l’avaluació retrospectiva de la dinàmica econòmica (situació) i l’avaluació del futur d’aquesta dinàmica (expectatives). El CIS fa servir tres components de confiança per definir l´Índex de Confiança dels Consumidors general, aquestes tres components són:  Confiança en l’economia de la llar (ICC-Llars)  Confiança en l’economia de referència (ICC-Economia)  Confiança en el mercat de treball (ICC-Mercat deTreball) En els tres casos la l’Índex de Confiança es defineix de la següent forma: [(Saldo respostes + i - respecte Situació + 100) + (Saldo respostes + i – respecte Expectatives + 100) ] / 2 L’Índex de Confiança del Consumidor general (ICC) és la mitjana aritmètica dels tres índexs esmentats. 3 J. Jareño “Las encuestas de opinión en el análisis coyuntural de la economía española”. Banco de España. Doc nº 0706. 2007. 5 Oficina Municipal de Dades En el cas de Barcelona, l’ICC s’ha calculat a partir de la informació generada pel Baròmetre Municipal del Departament d’Estudis d’Opinió de l’Oficina Municipal de Dades, amb periodicitat semestral i una mostra de 800 individus per onada. La definició és la mateixa que la emprada pel CIS, a l’efecte de garantir la màxima comparabilitat. L’Índex de Confiança en l’economia de les llars té una sèrie temporal semestral que, a partir del Baròmetre, s’ha recuperat des del primer semestre de 2010. En canvi, els altres component i l’índex general s’ha obtingut gràcies a una ampliació del qüestionari que s’ha aplicat a partir de la present onada, de juny de 2018. Per aquesta raó, en aquesta Nota es fa l’anàlisi temporal per a la confiança en l’economia de les llars, i posteriorment s’inclou una referència a la resta de components i a l’Índex general. 6