Índex Presentació. ...... ....... ....... ....... ....... ....... ....... ....... ....... ....... ....... ....... ....... ....... ....... ....... 7 1. El Panoràmic ....... ....... ....... ....... ....... ....... ....... ....... ....... ....... ....... ........ .....................9 1.1.L ’evolució . ...... ........ ....... ...... ........ ...... ....... ........ ...... ....... ........ .................. .... 11 1.2. La participació . ....... ...... ........ ....... ...... ........ ...... ....... ........ ...... ........ ...... .........11 1.3. Principis d’El Panoràmic . ....... ....... ...... ........ ...... ........ ...... ........ ...... ........ ....... 12 1.4. Els informes del Panoràmic ... ....... ....... ....... ....... ...... ........ ....... ....... ...... ........ 13 1.5.D ades a l’abast del sector ... ....... ...... ....... ....... ........ ....... ....... ...... ........ ....... .. 13 2. Les organitzacions de XXI ........ ....... ...... ........ ...... ........ ...... ........ .......................... 15 2.1. Una visió global catalana ............................................................................ 17 2.2. Les organitzacions de segon i tercer nivell .................................................. 21 3. El teixit associatiu al territori ....... ........ ...... ........ ...... ........ ...... ....... .......................23 3.1. Una visió des de les vegueries ....... ....... ........ ...... ........ ...... ........ ...... ............24 3.2. Una visió des de Barcelona ciutat i els seus districtes..................................29 4. Les persones ........ ...... ....... ........ ...... ....... ....... ....... .................................................35 4.1. La participació diària a les entitats ....... ........ ...... ........ ....... ...... ....... ....... ...... 37 4.2. Les persones associades ........................................................................... 38 4.3. Les persones i els projectes de voluntariat ..................................................40 4.4. Els equips remunerats ................................................................................ 42 5. El govern de les entitats ....... ....... ....... ....... ....... ....... ....... ........ ..............................45 5.1. L’assemblea ....... ....... ....... ....... ....... ........ ...... ........ ...................................... 47 5.2. Juntes, consells rectors i patronats ....... ....... ....... ....... ........ ...... ........ ...... .....48 6. L’equitat a les entitats ....... ........ ....... ...... ....... ........ ....... ...... ..................................49 6.1. L’equitat a la base social de les entitats ........ ...... ....... ....... ........ ....... ...... ..... 51 6.2. L’equitat als òrgans de govern de les entitats ............................................. 51 7. Els recursos de les entitats ....... ....... ....... ........ ...... ........ ....... ...... ......................... 53 7.1. Recursos econòmics ...................................................................................55 7.2. L’espai físic ..................................................................................................58 8. El foment de la participació ....... ....... ....... ....... ........ ...... ........ ....... ........................61 8.1. Instruments i eines per comunicar-se amb l’entorn .....................................63 8.2. Instruments i eines per ampliar i fidelitzar la base social .............................. 64 8.3. Instruments i eines per millorar la transparència i la rendició de comptes ....65 Annex I: Fitxa tècnica ....... ....... ....... ....... ....... ....... ....... ....... .......................................69 Annex II: Entitats impulsores ........ ...... ........ ...... ....... ....... ........ ...... ...........................70 Presentació El paper cabdal de les entitats sense ànims de lucre a Catalunya és conegut i reconegut per tot-hom. La generació de cohesió social, la impregnació de valors solidaris i democràtics en la soci- etat i la seva vocació per a millorar la qualitat de vida de les persones, promoure la cultura, la llengua o l’esport i tenir cura del medi ambient, entre d’altres, han deixat la seva empremta als nostre pobles i ciutats. És per aquesta tasca incessant i imprescindible del sector associatiu que es fa necessari co- nèixer-lo en profunditat per tal de poder treballar per al seu enfortiment i millora. Conèixer en profunditat al conjunt de realitats associatives, però, és una tasca altament complexa per la diversitat de formes jurídiques, àmbits sectorials, sistemes d’estructuració i funcionament, per la seva distribució territorial arreu de tot el país, els diferents nivells de vertebració, les diferents formes de vin- cular les persones en el projecte, etc. El Panoràmic contribueix de manera especial a aquest coneixe- ment. Un projecte engegat ja fa 4 anys pel mateix sector amb la voluntat d’esdevenir la recerca referent sobre la globalitat de les entitats no lucratives de Catalunya amb la participació de més de 2300 entitats. Per fer polítiques eficaces de promoció de l’associacionisme, cal conèixer la realitat d’aquest sector viu i canviant. Les administracions públiques, però també les mateixes entitats i la resta d’agents inte- ressats (universitats, grups de recerca, organitzacions empresarials...) necessiten dades com les que es recullen en aquests informes. El Panoràmic 2017 demostra la gran força del teixit associatiu i esdevé una eina efectiva per a ajudar a les entitats a continuar creixent i a visualitzar tot el seu capital. Rebeu la nostra enhorabona i el nostre escalf per a continuar fent la feina que feu. Fernando Pindado Sànchez Comissionat de Participació i Democràcia Activa Ajuntament de Barcelona Bernat Valls i Fuster Director General d’Acció Cívica i Comunitària Generalitat de Catalunya Montserrat Morera Isern Presidenta del Consell d’Associacions de Barcelona 7 1 El Panoràmic 1.1. L’evolució Mapa 1: Mapa de participació en el Panoràmic 2017 (per vegueries) El Panoràmic és una recerca impulsada pel Consell d’As-sociacions de Barcelona (CAB), amb la participació de l’Observatori del Tercer Sector, la Fundació Pere Tarrés i la Fundació Ferrer i Guàrdia, fruit de les reflexions recollides durant el 2n Congrés de les Associacions de Barcelona, ce- lebrat durant els anys 2010 i 2011. És, doncs, una iniciativa que neix del mateix món no lucratiu, que aporta coneixement sobre l’abast del teixit associatiu i que posa de manifest la seva força, a partir de dades reals sobre la seva situació i evolució. Amb aquesta quarta edició, el Panoràmic es con- solida com una eina per a la millora i l’enfortiment del món associatiu gràcies a la seva visió transversal i a les sèries de dades que s’han anat recollint, unes dades que permeten establir reptes i elements de millora, alhora que comencen a dibuixar tendències. L’empremta del Panoràmic en el món associatiu és cada vegada més extensa. Any rere any el coneixen més organitzacions, augmenta la participació i es posa de manifest el valor de la seva aportació: fer visible un sector sovint invisible i contribuir a la millora de les entitats a Mapa 2: Mapa de participació en el Panoràmic 2017 partir de les dades del conjunt del sector. (per comarques) La primera edició del Panoràmic, realitzada l’any 2014, es va centrar en la ciutat de Barcelona. Des del 2015 s’ha am- pliat a tot Catalunya, com una extensió natural de la recerca. I és que les organitzacions de la societat civil no viuen aïlla- des. Es relacionen entre elles i es belluguen pel territori. En aquesta edició s’ha treballat per garantir la representativitat territorial (vegueries), amb l’objectiu d’obtenir una mostra el més versemblant possible. 1.2. La participació En la primera edició del Panoràmic es va comptar amb prop de 800 respostes. Una xifra que es va duplicar amb escreix en la segona edició (la del 2015), quan es va arribar a les 2.000 respostes. En aquesta quarta edició, les xifres es consoliden i augmenten de manera territorialitzada. Mapa 3: Mapa de participació en el Panoràmic de la ciutat L’equip del Panoràmic s’ha distribuït per zones geogràfiques, de Barcelona 2017 (per districtes) seguint un model semblant a les vegueries, per treballar des de la proximitat i la coneixença de l’entorn. El resultat ha estat una participació de més de 2.300 entitats no lucrati- ves, una mostra que contribueix a definir el mapa del món no lucratiu català, i que continuarem completant en les prò- ximes edicions. El Panoràmic 11 1.3. Principis del Panoràmic Coneixement col·laboratiu Les entitats impulsores uneixen representativitat, experiència i capacitat d’execució amb la finalitat de generar coneixement que ajudi a enfortir el ter- cer sector i contribueixi a identificar les qüestions que cal millorar i a posar llum sobre les percepcions. Adequació a les realitats del tercer sector Les organitzacions de la societat civil són diverses en molts aspectes: activitat, forma d’organitzar-se, comunitat, persones destinatàries, etc. Per tal de reflectir aquesta diversitat, el qüestionari inclou més de 27 itineraris de resposta diferents, la qual cosa facilita la participació d’organitzacions de tots els àmbits i permet la generació de coneixement agre- gat, així com la comparació entre àmbits. Proximitat El treball de camp s’estructura des d’entitats de l’entorn, que es responsabilitzen d’aconseguir les respostes de la seva àrea territorial. Utilitat Les dades del Panoràmic donen visibilitat al sector no lucratiu i contribueixen al reconeixement social de la feina que es realitza i els valors que es promo- uen en el camí cap a la transformació social. Dades obertes Les dades es comparteixen amb centres d’inves- tigació, entitats de segon nivell, universitats, ad- ministracions, etc. per tal que puguin fer noves explotacions i reflexions. Innovació El Panoràmic és un projecte de recerca innovador i aquest principi esdevé una constant a l’hora de plantejar cada nova edició. 12 DBA4 · El Panoràmic 2017 funcionalitats, com ara la consulta de dades d’evolució indi- 1.4. Els informes del viduals, l’elaboració de memòries i la possibilitat de conèixer Panoràmic com se situa l’entitat respecte del seu entorn, amb l’objectiu d’identificar tant els punts forts com els febles. El Panoràmic va néixer com una eina d’utilitat per a les En el cas de les organitzacions de segon nivell o superior es organitzacions de la societat civil, i també per a les ad- pot accedir, a més de les seves pròpies dades, a la síntesi ministracions, el món acadèmic i d’altres actors relacionats. de resultats de les seves entitats federades, per tal de poder Per això, i gràcies a la mostra assolida, es realitzen múlti- aprofundir en el coneixement de les organitzacions que es ples informes territorials i sectorials. D’aquesta manera, es troben sota el seu paraigua. poden conèixer de prop les diferents realitats que conviuen en el món no lucratiu, tot considerant-ne les especificitats. En aquesta edició s’ha aprofundit en conèixer com són les organitzacions no lucratives dels municipis d’Igualada, Ter- rassa, Santa Perpètua de la Mogoda, Santa Coloma de Gra- menet i Vilanova i la Geltrú i la província de Tarragona i s’ha comparat amb el conjunt de Catalunya. Pel que fa als àmbits d’activitat, les organitzacions de cultura popular també dis- posen d’un informe propi que permet aprofundir en la seva singularitat i maximitzar la generació de coneixement. Els in- formes són consultables i es poden descarregar a través del web www.elpanoramic.org L’informe de Catalunya també incorpora novetats. Per una banda, a més d’analitzar la realitat associativa dels 10 distric- tes de Barcelona, es mostren dades sobre el teixit associatiu de les vuit vegueries que conformen el país. Una altra nove- tat d’aquest any és la incorporació d’un capítol on s’aborda l’equitat a la base social i als òrgans directius de les enti- tats per ajudar a reflexionar sobre aquesta realitat i posar en marxa accions que promoguin la visibilització de les dones, un dels reptes del tercer sector. També cal destacar l’anà- lisi en profunditat d’un altre dels reptes del sector que s’ha identificat en les darreres edicions: la participació de la base social en les organitzacions no lucratives. Per aquest motiu, En paral·lel, el Panoràmic treballa amb vocació d’open data s’hi ha dedicat el darrer dels capítols de l’informe. Finalment, (dades obertes) i, per això, posa a disposició de centres de enguany també s’ha analitzat quina és la realitat de les as- recerca i de les universitats la matriu de dades, amb l’ob- sociacions de base, és a dir, les entitats constituïdes com a jectiu que es puguin fer explotacions complementàries. La associacions i clubs esportius que neixen del territori i l’acti- cessió de les microdades es fa garantint l’anonimat de les vitat de les quals hi està fortament arrelada. respostes i en cap cas es cedeixen per a finalitats comerci- als o lucratives. 1.5. Dades a l’abast del sector A més dels informes, les entitats participants en el Pano-ràmic tenen accés a una aplicació en línia on troben, a cada edició, una còpia del qüestionari que van emplenar. En aquest espai també troben dades comparatives amb el con- junt d’entitats del seu territori, del seu sector, etc. La com- paració es visualitza en gràfics que ofereixen la possibilitat de generar diferents filtres per tal d’afinar en el tipus de ca- racterística que es vol analitzar. Aquest repositori té múltiples El Panoràmic 13 2 Les organitzacions del segle XXI 2.1. Una visió global catalana Un dels elements que caracteritzen Catalunya és la seva riquesa associativa. Des dels ateneus i entitats excur- sionistes que van néixer al segle XIX, passant pels clubs es- portius i les entitats mutualistes de principis de segle XX, els La vida associativa guanya pes en la vida moviments socials a la clandestinitat durant la dictadura, el política naixement de noves iniciatives per reclamar drets socials i de ciutadania durant la construcció de l’estat de benestar Els darrers anys estan sent d’una gran vita- fins a l’arribada de noves propostes i organitzacions que han litat mobilitzadora i associativa. La situació crescut en l’àmbit comunitari i de proximitat en els darrers econòmica, política, cultural, mediambiental, anys, tot plegat esdevé l’expressió d’una societat civil que educativa… ha portat al creixement de diferents s’organitza per transformar la seva realitat i construir un en- mobilitzacions socials sorgides de diferents ma- torn més just i solidari. Així, sota l’etiqueta “teixit associatiu” lestars. Però si s’han consolidat i han esdevingut hi trobem una àmplia diversitat de causes, trajectòries i mo- protagonistes de la vida de la nostra societat ha dels organitzatius que són possibles gràcies a la implicació estat per uns fonaments que les sustenten, or- de la ciutadania. ganitzen, promouen… Uns fonaments que s’ali- menten del teixit social existent i, fins i tot, en En concret, a partir de l’anàlisi que s’ha fet tant en edicions creen de nou. anteriors del Panoràmic com enguany, s’estima que el teixit associatiu català compta amb entre 23.000 i 25.000 entitats Des dels carrers, des de les places, des de les actives. Com es va posar en relleu a l’edició 2016, l’absèn- seus de diferents associacions, hem vist sorgir cia de dades censals plenament actualitzades fa necessari queixes, reivindicacions, propostes de diferents establir un interval, més que aportar una dada concreta (ve- menes, fins i tot contraposades. Més enllà dels geu l’Annex I: Fitxa tècnica). canals habilitats per a la gestió d’allò que passa a les nostres polis, a les nostres localitats, hem vist emergir amb força veus i accions per parti- Esquema 1: Nombre estimat d’entitats actives cipar de la vida política. La vida associativa ha guanyat pes i centralitat en una agenda política i mediàtica massa atenta als partits polítics. La nostra societat dona gran importància als partits polítics. En venir d’una dictadura, es va considerar necessari construir Fruit d’aquesta història associativa, les dades dibuixen un una arquitectura que els oferís fortalesa. Els re- sector heterogeni pel que fa a l’antiguitat de les organitzaci- sultats del Panoràmic em sembla que ens mos- ons i amb una alta presència d’entitats joves. S’estima que tren aquesta vitalitat. Si considerem que aquesta el 18% són anteriors als anys 80, la mateixa xifra que les participació diversa i plural és bona per construir nascudes en els darrers set anys. Des d’una altra òptica, el una societat democràtica de més qualitat hau- 44% de les entitats han nascut durant el segle XXI i el 56% ríem d’encoratjar-nos a seguir aquest camí i tre- ho han fet al llarg del segle XX o abans. ballar per tal que la vida associativa tingui més rellevància i centralitat en la nostra vida política i mediàtica per tractar qualsevol qüestió que ens Gràfic 1: Any de constitució preocupi com a societat. Jordi Mir Garcia Centre d’Estudis sobre Moviments Socials (Universitat Pompeu Fabra) 3 de cada 10 entitats han nascut entre el 2007 i el 2017 Les organitzacions del segle XXI 17 Pel que fa a la forma jurídica de les organitzacions, la ma- En aquesta nova edició del Panoràmic s’ha volgut parar es- joria estan constituïdes com a associacions i se situen molt pecial atenció a les associacions de base i veure quina és per sobre de qualsevol altra opció. En concret, el 85% són la realitat d’aquestes entitats, que representen el 83% del associacions, el 8% són fundacions, el 4% cooperatives no tercer sector, en comparació amb la resta de formes orga- lucratives, el 2% corresponen a altres formes jurídiques, com nitzatives del món no lucratiu. Així, al llarg de l’informe tro- ara les entitats religioses, i l’1% restant són entitats informals, bareu que s’han analitzat les dades del qüestionari en funció és a dir, sense forma jurídica. Cal assenyalar que dins la ca- de dos tipus d’organitzacions: associacions de base i resta tegoria associació també queden incloses les federacions i d’organitzacions. els clubs esportius. A continuació es defineix què entenem per associacions de Gràfic 2: Forma jurídica de les entitats base i se n’assenyalen alguns dels trets principals. Cal te- nir present, però, que algunes d’aquestes característiques també poden estar presents en les organitzacions no inclo- ses dins la definició “associacions de base”. Esquema 2: Definició d’associacions de base i de la resta d’organitzacions S’entén per associacions de base totes aque- lles organitzacions que estan constituïdes sota la forma jurídica d’associació o club es- portiu i que són de primer nivell. És a dir, es- Una altra forma de classificar les entitats és segons si les in- tan formades per persones i la seva activitat està tegren persones o altres organitzacions. En concret, es con- principalment orientada a l’acció. sideren entitats de primer nivell les que estan formades per persones i l’activitat de les quals està principalment orientada S’entén per resta d’organitzacions totes les a l’acció. Aquestes representen el 94% del total d’organit- fundacions, cooperatives no lucratives, enti- zacions catalanes. tats amb altres fórmules jurídiques, entitats informals (sense forma jurídica) i entitats Les entitats de segon nivell són les que estan formades per constituïdes com a associacions de segon entitats de primer nivell, com són les federacions, coordi- o tercer nivell (federacions, coordinadores, pla- nadores o plataformes, i la seva tasca acostuma a estar taformes, etc.). orientada a donar suport a les organitzacions membres a través de la representació, interlocució i incidència política. En aquest cas, representen el 5% de les organitzacions ca- talanes. Finalment hi ha les entitats de tercer nivell, les quals Esquema 3: Trets característics de les associacions de base agrupen les organitzacions de segon nivell –també amb la idea de donar-los suport– i que representen l’1% restant. · Grup de persones que decideixen lliurement Gràfic 3: Nivell de les organitzacions constituir-se legalment per realitzar una ac- tivitat col·lectiva. · El seu funcionament està basat en princi- pis democràtics com ara la igualtat, la llibertat d’expressió i la sobirania de decisió. · El naixement d’aquestes iniciatives està forta- ment lligat a les necessitats i realitats d’un territori i les activitats que desenvolupen es- tan molt arrelades a aquest entorn. 18 DBA4 · El Panoràmic 2017 Gràfic 4: Tipus d’organitzacions Esquema 4: Àmbit d’acció de les entitats de primer nivell i subàmbits Formació i educació Esport 26% -Associació de mares i pares 7% -Iniciació a la pràctica de d’alumnes l’activitat física o esportiva -Associació d’estudiants -Iniciació, perfeccionament i -Formació d’adults i aules tecnificació d’un esport d’extensió universitària -Activitat fisicoesportiva re- -Associacionisme educatiu creativa -Esport i salut Acció social Integració esportiva 24% -Esport per a persones amb -Addiccions discapacitat -Atenció a les dones -Gent gran -Atenció a la infància i/o jo- 4% Cooperació, pau i ventut drets humans -Discapacitat -Ajuda humanitària -Salut mental -Drets humans -Salut (no inclou salut mental) -Cooperació al desenvolu- -Persones immigrades pament -Pobresa i exclusió -Comerç just Les entitats no lucratives també es poden classificar segons -Pau els projectes i activitats que realitzen per assolir la missió 24% Cultura-Àmbit de la festa i l’artesania Ambientals per la qual es van fundar. Per tal d’analitzar aquesta realitat, -Ateneisme cultural: Ateneus i 3% -Custòdia del territori-Defensa i protecció d’ani- el Panoràmic pregunta quin és l’àmbit principal d’actuació, casals populars-Castellers i falcons mals com pot ser l’acció social, l’esportiu o l’ambiental, tot i que -Ciència, divulgació, estudi i -Ecologia i protecció de la recerca natura hi ha entitats que manifesten que realitzen activitats vincu- -Cant coral i música -Energies alternatives -Mobilitat lades a més d’un àmbit d’actuació i a l’hora de respondre -Dansa-Diables, bestiari i trabucaires s’han d’incloure en el calaix que més les representa, encara -Gegants i nans Drets civils -Teatre i arts escèniques 3% que no sigui l’únic. -Drets econòmics, socials i -Cinema i fotografia culturals -Cases regionals -Drets sexuals i reproduc- -Cultura i llengua catalana tius El Panoràmic 2017 mostra com la distribució d’entitats de -Cultures estrangeres i multi- -Equitat de gènere primer nivell segons els àmbits prioritaris es manté en les culturalitat -Associacions cannàbiques-Oci, temps lliure i aficions xifres de l’edició anterior i torna a posar de manifest la di- Activitat econòmica versitat de causes i interessos que aplega el teixit associa- 8% Comunitàries i veïnals 1% -Promoció econòmica-Associacions veïnals -Associació de professio- tiu català. -Xarxes de suport nals -Desenvolupament comunitari -Associació de comerciants -Foment i suport de la ciuta- -Economia social En concret, el 26% de les entitats s’orienten a la formació i dania activa -Defensa dels consumidors a l’educació. És el cas de les organitzacions del lleure edu- catiu, les AMPA, les escoles d’adults o les aules d’extensió universitària. El 23% té com a principal l’àmbit d’acció la cul- tura, que inclou tant la cultura tradicional i popular com dife- Nota metodològica rents formes d’expressió artística contemporànies. El mateix percentatge s’adrecen a l’acció social, és a dir, a col·lectius El Panoràmic ha realitzat enguany un canvi metodològic respecte els àmbits d’activitat. Aquest s’ha produït tant en en situació de vulnerabilitat o en risc d’exclusió social, com el càlcul del pes de cada àmbit (vegeu els annexes) com poden ser les persones amb discapacitat, la gent gran, la en la construcció de categories on, d’una banda, s’ha in- infància, etc. Per sota del 10% trobem les entitats de l’àmbit tegrat l’associacionisme educatiu (lleure infantil i juvenil) en l’àmbit de formació i educació. També s’inclouen en comunitari i veïnal (9%) i les de l’àmbit esportiu (8%). Altres aquest àmbit les associacions d’estudiants. Altres tipolo- àmbits com la cooperació i la pau, l’ambiental, els drets ci- gies d’organitzacions juvenils han estat assignades a al- vils i l’activitat econòmica suposen, respectivament, el 4%, tres àmbits segons la seva activitat principal, eliminant així el 3% i el 2% de les entitats. l’àmbit juvenil com a tal en les entitats de base. En el cas de les entitats de segon nivell o superior s’ha mantingut aquest àmbit donat que hi ha organitzacions orientades exclusivament a enfortir el teixit associatiu juvenil i la par- ticipació política i social del jovent. A més, s’han diferenciat les organitzacions orientades a l’activitat econòmica, les quals en edicions precedents s’ubicaven en l’àmbit comunitari i veïnal. Per últim, s’ha eliminat l’opció d’altres àmbits, recollida també en anteri- ors edicions, fent un esforç de sistematització per assignar cada organització a un dels nou àmbits descrits. Les organitzacions del segle XXI 19 Quan s’aprofundeix en els àmbits d’acció de les associaci- ons de base s’observa que la distribució és similar al conjunt Taula 2: Àmbit d’acció de les entitat de primer nivell segons d’entitats de primer nivell. En canvi, dins de la resta d’orga- vegueries nitzacions, el principal àmbit de treball és l’acció social. En concret, 1 de cada 2 organitzacions es dedica a l’acció so- cial (47%). Taula 1: Àmbit d’acció de les entitats de primer nivell segons tipus d’organitzacions Per concloure aquest capítol, cal indicar que la major part d’entitats de primer nivell actuen a l’àmbit municipal (43%) o comarcal (13%). El 21% ho fa a tot Catalunya, mentre que el 7% duu a terme la seva activitat a l’àmbit internacional. Gràfic 5: Àmbit territorial d’actuació de les entitats de Cal assenyalar que també existeix una relació entre l’àmbit primer nivell d’acció i el territori on s’ubiquen les entitats. En concret, pel que fa als tres principals àmbits d’acció (formació i educació, cultural i acció social), destaquem que a Ponent i a les Co- marques Centrals hi ha un percentatge més gran d’entitats de formació i educació (30% i 35%, respectivament) que al conjunt de Catalunya (26%), mentre que a les comarques gironines i a l’Alt Pirineu i l’Aran succeeix el contrari: hi ha menys concentració d’entitats que treballen en aquest àmbit (17% en tots dos casos). En el cas de les entitats culturals, és a l’Alt Pirineu i l’Aran, al Camp de Tarragona i a les comar- ques gironines (44%, 33% i 29%, respectivament) on trobem 5 de cada 10 entitats desenvolupen un percentatge més gran d’organitzacions d’aquest àmbit en la seva activitat principalment al municipi o comparació amb el conjunt de Catalunya (24%), mentre que comarca on tenen la seu. a l’àmbit metropolità i a les terres de l’Ebre és on menys vo- lum hi ha d’aquestes entitats (21% i 22%, respectivament). L’àmbit territorial on les entitats desenvolupen la seva acció Pel que fa a les entitats d’acció social, les vegueries on hi ha depèn, en part, de les activitats que realitzen. Així, l’anàlisi un nombre més gran d’aquestes organitzacions són Terres creuada mostra que són les organitzacions comunitàries i de l’Ebre i l’àmbit metropolità (31% i 26%, respectivament, veïnals i les de formació i educació les que treballen princi- i 24% al conjunt de Catalunya) mentre que el Camp de Tar- palment a l’àmbit municipal o inferior. Dins de les entitats que ragona és el territori on menys concentració hi ha d’aquest treballen a l’àmbit comarcal hi ha les entitats d’acció social, tipus d’organització (15%). les ambientals i les esportives. A l’àmbit provincial, desta- quen les entitats de drets civils, juntament amb les d’acció Un altre element a destacar és el fet que Terres de l’Ebre i social i les ambientals. Les entitats que actuen a tot Cata- Penedès són els dos territoris amb un percentatge més gran lunya són, essencialment, les organitzacions esportives, de d’entitats esportives. En concret, el 17% de les entitats de drets civils, i les culturals i les d’activitat econòmica. Final- primer nivell de Terres de l’Ebre i el 12% de les entitats de ment, i com és lògic, són les organitzacions de cooperació, primer nivell del Penedès són esportives, quan al conjunt de pau i drets humans les que treballen principalment en l’àm- Catalunya aquestes organitzacions representen el 7%. bit internacional. 20 DBA4 · El Panoràmic 2017 Taula 3: Àmbit territorial d’actuació segons àmbit d’acció 6 de cada 10 organitzacions de segon i tercer nivell estan formades per fins a 30 entitats membres Tanmateix, el nombre d’entitats membres varia en funció de l’any de constitució de les organitzacions de segon o ter- cer nivell. En concret, les organitzacions creades a partir del 2001 són les que compten amb menys entitats en el seu si i el 41% d’aquestes entitats compten amb fins a 10 entitats. En canvi, les organitzacions nascudes abans del segle XXI tendeixen a comptar amb un nombre més gran d’entitats membres i les organitzacions que compten amb més de 90 entitats en el seu si representen entre el 26% i el 28%. Taula 4: Entitats membres de les organitzacions de segon i tercer nivell segons any de constitució L’àmbit territorial sobre el qual actuen les organitzacions depèn, en part, del tipus d’activitat que realitzen 2.2. Les organitzacions de segon i tercer nivell El 6% de les entitats catalanes són organitzacions de segon i tercer nivell. És a dir, estructures que creen les entitats mateixes –com ara les federacions, coordinadores, Analitzant l’àmbit d’actuació de les organitzacions de segon plataformes, confederacions, etc.– amb l’objectiu de sumar i tercer nivell també es copsa la riquesa del teixit associatiu. I esforços, compartir recursos i millorar la representació i la seguint la tendència de les entitats de primer nivell, entre els incidència política amb altres agents. més nombrosos hi ha l’àmbit cultural i el de l’acció social, els quals representen, respectivament, el 20% i el 19% del total A través del qüestionari del Panoràmic podem saber quan- de les organitzacions de segon nivell i superior. L’àmbit co- tes entitats formen part d’aquestes organitzacions, els àm- munitari i veïnal és més freqüent entre les organitzacions de bits d’actuació i els criteris que estableixen per incorporar segon i tercer nivell que a les organitzacions de primer nivell noves entitats. de Catalunya (18% vs. 9%). En quart i cinquè lloc hi ha les entitats de l’àmbit de formació i educació (11%) i les juvenils La majoria d’organitzacions estan formades per fins a 30 (10%). Així, a diferència del conjunt de les organitzacions de entitats membres (59%). El 17% apleguen entre 31 i 90 en- primer nivell, on l’àmbit de la formació i l’educació representa titats, mentre que les que tenen 91 membres o més repre- gairebé 3 de cada 10 entitats (26%), en el cas de les entitats senten el 24%. de segon nivell o superior aquest àmbit té un pes menor. Gràfic 6: Indiqueu el nombre total d’entitats membres que Esquema 5: Àmbit d’actuació de les organitzacions de se- conformen la vostra organització. gon i tercer nivell 20% Cultura 5% Esport 19% Acció social 3% Drets civils 18% Comunitàries i veïnals 3% Cooperació, pau i drets humans 11% Formació i educació 2% Altres 10% Joventut 2% Activitat econòmica 6% Coordinació territorial 1% Ambiental Veure nota metodològica pàg.19 Les organitzacions del segle XXI 21 La major part de les organitzacions de segon i tercer nivell (57%) estableixen dos criteris que les entitats que en formen part han de complir: l’àmbit d’actuació i el territorial. Així, podem concloure que hi ha una doble vertebració, secto- rial i territorial. En segon lloc hi ha les organitzacions de segon i tercer nivell que utilitzen l’àmbit d’actuació (o sector) com a criteri d’ads- cripció, i que representen el 22%. Les organitzacions de segon i tercer nivell que apleguen en- titats que tenen la seu o desenvolupen l’acció en un mateix territori ‒ja sigui el barri, el municipi, la comarca, etc.‒ re- presenten el 12% del conjunt. Una xifra molt similar a la de les organitzacions que han indicat altres criteris d’adscrip- ció –com és l’afinitat ideològica, compartir el fet missional o la vinculació amb el projecte de l’entitat– i que representen el 10%. Cal destacar que són principalment les organitzacions d’ac- ció social, de formació i educació i de joventut les que indi- quen que estableixen el criteri d’àmbit actuació i el d’àmbit territorial a l’hora d’incorporar noves entitats. Les organitza- cions que han indicat que tenen en compte l’àmbit d’actua- ció són principalment les entitats de drets civils i de cultura, mentre que les que han assenyalat que tenen en compte l’àmbit territorial són principalment les entitats comunitàries i veïnals. Gràfic 7: Criteris que es tenen en compte a l’hora d’incorporar noves entitats 6 de cada 10 organitzacions de segon i tercer nivell tenen una doble vertebració: sectorial i territorial. 22 DBA4 · El Panoràmic 2017 3 El teixit associatiu al territori Dins del món no lucratiu també hi ha diversitat en funció del territori on les organitzacions s’ubiquen. En aquesta edició s’ha volgut aprofundir en aquesta diversitat mostrant com són les entitats de les vuit vegueries que conformen Ca- talunya, així com del conjunt de la ciutat de Barcelona i de cadascun del districtes que la formen. En concret, en aquest capítol es mostra l’any de constitu- ció, el percentatge d’associacions de base que conformen el teixit associatiu del territori, l’àmbit territorial d’aquestes entitats i el volum de persones actives amb què compten. A 3.1.2. Àmbit metropolità més, d’acord amb les dades de dimensió del tercer sector i les xifres oficials de població de cada territori, s’aporta infor- mació sobre el nombre d’entitats per habitant. Les entitats de l’àmbit metropolità es caracteritzen, com en el conjunt de Catalunya, per ser entitats joves (el 43% es van crear en el segle XXI) i també per ser, de forma pre- dominant, associacions de base. De fet, 8 de cada 10 te- nen aquest perfil. 3.1. Una visió des de les El desenvolupament de l’activitat és territorialment divers, vegueries 1 de cada 2 entitats realitzen activitats només en el muni- cipi on tenen ubicada la seva seu. El 34% les realitzen en l’àmbit català (considerat com una o més comarques) i el 16% en l’àmbit estatal i/o internacional. 3.1.1. Distribució Catalunya Pel que fa a la participació en el dia a dia de les entitats, Si bé la majoria de les entitats de Catalunya es concen- 1 de cada 3 entitats de l’àmbit metropolità afirma que té tren en la vegueria metropolitana (el 68%), la resta de entre 11 i 30 persones implicades de manera continuada. vegueries és força homogènia: entre el 10% de les co- marques gironines i l’1% del Pirineu i Vall d’Aran, s’hi tro- ben Ponent i Tarragona amb el 6%, Penedès i Catalunya Central amb un 5% i 4% respectivament, i Terres de l’Ebre amb un 2%. La concentració poblacional a l’àmbit me- tropolità barceloní és sens dubte l’element que genera aquesta concentració associativa. Gràfic 8: Principals dades Àmbit metropolità Ara bé, si mirem aquestes dades pel que fa a la densitat associativa (nombre d’entitats per cada 1.000 habitants), observem que, essent la mitjana catalana de 3,19 enti- tats cada 1000 habitants, dos dels territoris amb menys població (Ponent i Pirineus) i també l’àrea metropolitana tenen més densitat que la mitjana (3,9 per a Ponent i 3,39 les altres dues vegueries). Les vegueries del Penedès, Ca- talunya Central i Terres de l’Ebre són les vegueries amb menys densitat associativa (per sota de 2,38) i Tarragona i les comarques gironines es troben en la franja intermitja (2,61 i 3,12 entitats cada 1.000 habitants respectivament. 8 de cada 10 són 1 de cada 2 1 de cada 3 associacions de realitza activitats compta amb base només en el seu entre 11 i 30 municipi persones actives 24 DBA4 · El Panoràmic 2017 3.1.3. Camp de Tarragona 3.1.4. Ponent Les entitats del Camp de Tarragona es caracteritzen per El 31% de les entitats de Ponent van ser creades a la dè- àmplies trajectòries. El 65% han estat creades abans del cada del 2000 i el 46% van néixer en el segle XXI. Es tracta segle XXI. Es tracta d’associacions de base. El 92% te- majoritàriament d’entitats de primer nivell, o de base, i nen la forma jurídica d’associació i són entitats de base. amb forma jurídica d’associació. De fet, el 92% tenen aquest perfil. El desenvolupament territorial de l’activitat és divers, però es dona una concentració en l’àmbit català, és a dir, 1 de L’activitat que es realitza es pot dividir territorialment en cada 2 entitats realitzen activitats en diferents comarques dos blocs. Aproximadament el 50% d’entitats són d’àm- (una o més) o a tot Catalunya. El 38% només realitza ac- bit municipal, i per tant, l’activitat només es realitza en el tivitats en el municipi on tenen la seu i el 12% en àmbits municipi on tenen la seu. L’altre 50% realitza activitats en estatals i/o internacionals. l’àmbit català (una o diverses comarques). Pel que fa a la participació, 1 de cada 3 entitats del Camp Pel que fa a la participació de les persones en el dia a dia de Tarragona afirmen que tenen entre 31 i 100 persones de les entitats, hi ha diversitat de grandàries, tot i que 1 actives en el seu dia a dia. de cada 3 entitats tenen entre 31 i 100 persones actives. Gràfic 9: Principals dades Camp de Tarragona Gràfic 10: Principals dades Ponent El 92% són 1 de cada 2 1 de cada 3 El 92% són El 50% realitza 1 de cada 3 té associacions de realitza activitats compta amb associacions de activitats entre 31 i 100 base en diferents entre 31 i 100 base municipals i persones actives comarques persones actives l’altre 50% a diferents comarques El teixit associatiu al territori 25 3.1.5. Comarques Gironines 3.1.6. Catalunya Central Els 24% de les entitats de les Comarques Gironines van Els 29% de les entitats de la Catalunya Central van ser ser creades a la dècada del 2000. Tanmateix, un altre 24% creades en l’actual dècada. I més de la meitat van ser van ser creades abans de la dècada dels 80. En conjunt, creades en el segle XXI. Hi ha diferències respecte d’al- formen un teixit associatiu on 9 de cada 10 organitzacions tres vegueries sobre el pes de les associacions de base. tenen la forma jurídica d’associació i són de base. El 76% tenen la forma jurídica d’associació, són entitats de base i representen la proporció més petita de totes les El desenvolupament territorial de l’activitat es divideix demarcacions. aproximadament en el 50% d’entitats amb àmbit català (una o diverses comarques), el 40% amb àmbit municipal Els 29% de les entitats de la Catalunya Central van ser i el 10% amb àmbits estatals i/o internacionals. creades en l’actual dècada. I més de la meitat van ser creades en el segle XXI. Hi ha diferències respecte d’al- Pel que fa a la participació, el 37% de les entitats comp- tres vegueries sobre el pes de les associacions de base. ten amb una forquilla d’entre 31 i 100 persones en l’acti- vitat del seu dia a dia. El 76% tenen la forma jurídica d’associació, són entitats de base i representen la proporció més petita de totes les demarcacions. Gràfic 11: Principals dades Comarques Gironines Gràfic 12: Principals dades Catalunya Central 9 de cada 10 són 1 de cada 2 El 37% té entre El 75% són El 60% realitza 1 de cada 2 té associacions realitza activitats 31 i 100 persones associacions de activitats a una entre 11 i 30 de base a una o més actives base o més persones actives comarques comarques 26 DBA4 · El Panoràmic 2017 3.1.7. Terres de l’Ebre 3.1.8. Alt Pirineu i Aran Els 36% de les entitats de les Terres de l’Ebre van ser cre- El 45% de les entitats de l’Alt Pirineu i Aran van ser crea- ades abans de la dècada dels anys 80. És la vegueria que des en l’actual dècada. És la demarcació que concentra concentra més entitats amb aquesta antiguitat. Hi ha di- entitats més joves. El 97% de les entitats tenen la forma ferències respecte d’altres vegueries sobre el pes de les jurídica d’associació i són entitats de base. També és la associacions de base. El 83% tenen la forma jurídica d’as- demarcació que més concentra entitats d’aquest tipus. sociació i són entitats de base. El desenvolupament territorial de l’activitat es concentra en El desenvolupament territorial de l’activitat es divideix l’àmbit comarcal: el 74% d’entitats realitzen activitats en aproximadament en el 67% d’entitats que actuen a una o una o més comarques de l’Alt Pirineu i Aran. diverses comarques o a tot Catalunya, el 19% és d’àm- bit municipal i el 14% d’àmbits estatals i/o internacionals. Pel que fa a la participació, hi ha certa heterogeneïtat d’or- ganitzacions, però 1 de cada 3 compta amb un màxim de Pel que fa a la participació, hi ha força heterogeneïtat d’or- 10 persones en el seu dia a dia. ganitzacions: el més freqüent (32%) és que tinguin entre 11 i 30 persones actives en el seu dia a dia. Gràfic 13: Principals dades Terres de l’Ebre Gràfic 14: Principals dades Alt Pirineu i Aran El 83% són El 67% realitza El 32% té entre El 97% són 3 de cada 4 El 56% té entre associacions de activitats a una 11 i 30 persones associacions de realitza activitats 31 i 100 persones base o més actives base a una o més actives comarques comarques El teixit associatiu al territori 27 3.1.9. Penedès Els 36% de les entitats del Penedès van ser creades abans de la dècada dels anys 80. És la demarcació que con- centra més entitats amb aquesta antiguitat. El 89% de les entitats del Penedès tenen la forma jurídica d’associació i són entitats de base. El desenvolupament territorial de l’activitat és divideix aproximadament en el 54% d’entitats d’àmbit català (una o diverses comarques), el 28% d’àmbit municipal i el 18% d’àmbits estatals i/o internacionals. Pel que fa a la participació, hi ha força heterogeneïtat d’or- ganitzacions, però 1 de cada 3 compta amb un màxim de 10 persones en el seu dia a dia. Gràfic 15: Principals dades Penedès El 89% són El 54% realitza 1 de cada 3 té associacions de activitats a una o fins a 10 persones base més comarques actives 28 DBA4 · El Panoràmic 2017 3.2. Una visió des de Barcelona ciutat i els seus Mapa 4: Distribució de les entitats de Barcelona districtes 3.2.1. Conjunt de Barcelona La ciutat de Barcelona acull una part significativa de les organitzacions no lucratives de Catalunya. Una circums- tància en consonància amb el seu major pes poblacional, però també vinculada a l’exercici de la capitalitat catalana, que influencia de forma transversal les diferents variables analitzades. S’estima que al conjunt de la ciutat hi ha 5.350 entitats, de les quals entre 4.700 i 4.800 són associacions. Les organitzacions sense afany de lucre es distribueixen de forma desigual entre els diferents districtes. El districte de l’Eixample acull el 20% de les organitzacions de la ciutat, i el segueixen Ciutat Vella i Sants-Montjuïc, que agrupen el 14% i el 13% respectivament. Els districtes de Sarrià - Sant Gervasi, Gràcia i Sant Martí, acullen entre el 8% i el 10% de les organitzacions de Barcelona. Finalment, tro- bem els districtes de Les Corts, Nou Barris, Horta-Gui- nardó i Sant Andreu, que representen entre el 5% i 7%. Igual que al conjunt de Catalunya, les entitats de la ciutat comtal es caracteritzen per ser organitzacions joves: el 43% es van constituir al s. XXI. D’altra banda, 7 de cada 10 organitzacions són associacions de base, una propor- ció sensiblement més baixa que al conjunt de Catalunya. Majoritàriament, el radi d’actuació de les entitats de Bar- celona va més enllà de la pròpia ciutat. Si bé el 44% de 7 de cada 10 són El 44% realitza El 30% té entre associacions de activitats 11 i 30 persones les entitats desenvolupen la seva activitat dins del muni- base municipals i el actives i el 30% cipi, el 37% té un caràcter supramunicipal (principalment 29% a tot entre 31 i 100 al conjunt de Catalunya) i el 19% tenen un caràcter esta- Catalunya tal o internacional. Pel que fa a la participació de les diferents persones vin- culades amb l’organització, el 30% manifesta disposar d’entre 11 i 30 persones actives, la mateixa proporció que les entitats que afirmen que tenen entre 31 i 100 persones. El teixit associatiu al territori 29 3.2.2. Ciutat Vella 3.2.3. Eixample El districte de Ciutat Vella acull el 14% de les organitzaci- El 19% de les organitzacions de Barcelona tenen la seva ons de la ciutat. El 47% d’aquestes es va constituir a finals seu al districte de l’Eixample. En el seu conjunt es carac- del segle passat, entre el 1981 i el 2000. teritzen per ser entitats joves, ja que el 47% han estat cre- ades al segle XXI. El districte està fortament marcat per l’efecte de la capita- litat de la ciutat i la seva centralitat geogràfica en aquesta. Igual que a Ciutat Vella, les entitats del districte de l’Ei- El 56% de les entitats desenvolupen la seva activitat més xample també presenten perfils marcats per l’efecte de enllà de la pròpia ciutat. De les que actuen dins del muni- la capitalitat de la ciutat i la seva centralitat geogràfica cipi, el 56% ho fan al conjunt de la ciutat. Quant a la forma en aquesta. El 72% de les entitats desenvolupen la seva jurídica, el 62% de les organitzacions són associacions i el activitat més enllà de la ciutat de Barcelona, i de les que 30% són federacions o fundacions. El 57% del total cor- actuen en l’àmbit municipal, el 49% ho fan al conjunt de responen a organitzacions de base que tenen personalitat la ciutat. Per la seva banda, les associacions de base re- jurídica d’associació. presenten el 52% del total d’organitzacions del districte. Pel que fa a la relació de les persones vinculades en el dia Pel que fa a la participació, el 36% de les entitats de l’Ei- a dia de l’organització, 1 de cada 3 entitats afirmen que xample afirmen que tenen entre 31 i 100 persones acti- tenen entre 11 i 30 persones implicades de forma activa. ves en el seu dia a dia i 1 de cada 3 tenen entre 11 i 30 persones. Gràfic 16: Principals dades Ciutat Vella Gràfic 17: Principals dades Eixample 1 de cada 2 són 3 de cada 4 1 de cada 3 tenen El 57% són El 35% realitza 1 de cada 3 té associacions de realitzen la seva entre 31 i 100 associacions de activitats en l’àmbit entre 11 i 30 base activitat fora de persones actives base català i el 15% són persones actives Barcelona internacionals 30 DBA4 · El Panoràmic 2017 3.2.4. Sants-Montjuic 3.2.5. Les Corts El districte de Sants-Montjuïc acull el 13% de les orga- El districte de les Corts acull el 5% de les organitzacions nitzacions de la ciutat. Tot i que el 46% es caracteritzen de Barcelona. Aquestes es caracteritzen en el 83% dels per ser entitats joves, presenten una certa homogeneïtat casos per ser associacions de base, i de forma majori- quant a l’any de constitució. 8 de cada 10 organitzacions tària per disposar d’una certa trajectòria. El 28% es van es corresponen a organitzacions de base que adopten la constituir a la dècada dels anys noranta del segle passat, personalitat jurídica d’associació. i només el 5% s’han fundat a la dècada actual, una de les proporcions més baixes de la ciutat. El desenvolupament territorial de l’activitat es divideix aproximadament en dos blocs. El 46% de les entitats re- El desenvolupament territorial de l’activitat és divers, però alitza la seva activitat en l’àmbit municipal, i d’aquestes el principalment es realitza a la ciutat de Barcelona. El 53% 56% ho fan en l’àrea del barri o districte on tenen la seu. de les organitzacions només realitzen activitats a Barce- El 42% de les entitats del districte realitzen activitats en lona, i entre aquestes el 62% ho fa en l’àmbit del barri o l’àmbit català. districte on se situa la seu. Per altra banda, el 40% de les entitats tenen en l’àmbit català el seu radi d’actuació. Pel que fa a la implicació de les diferents persones vincu- lades a les organitzacions, el 32% de les entitats diu que Pel que fa a la participació, el 27% de les entitats afirmen mobilitza de forma activa entre 11 i 30 persones i el 29% que disposen de fins a 10 persones actives en el seu dia entre 31 i 100 persones. a dia i 1 de cada 4, entre 31 i 100 persones. Gràfic 18: Principals dades Sants-Montjuic Gràfic 19: Principals dades Les Corts 8 de cada 10 són El 46% només 1 de cada 3 8 de cada 10 són 1 de cada 2 El 27% té fins a associacions de realitza activitats compta amb associacions de només realitza 10 persones base a la ciutat de entre 11 i 30 base activitats a la actives i el 25%, Barcelona persones actives ciutat de entre 31 i 100 Barcelona El teixit associatiu al territori 31 3.2.6. Sarrià-Sant Gervasi 3.2.7. Gràcia Les organitzacions del districte de Sarrià – Sant Gervasi El 10% de les organitzacions de Barcelona tenen la seva representen el 8% del total de les organitzacions de Bar- seu al districte de Gràcia. En el seu conjunt es caracterit- celona. Es caracteritzen per àmplies trajectòries: el 68% zen per ser entitats joves: el 53% han estat constituïdes es van constituir al segle passat, el 27% abans de l’any en el segle XXI i el 28% en aquesta dècada. En la seva 1981 i el 26% a la dècada dels anys 90. majoria, en el 78% dels casos, es tracta d’organitzacions de base amb forma jurídica d’associació. El 57% de les organitzacions del districte adopten la forma jurídica d’associació i són entitats de base, tot i que per El desenvolupament territorial de l’activitat és divers, però altra banda destaca el fet que les fundacions representen principalment es realitza a la ciutat de Barcelona. Si bé en el 23% del total d’entitats. el 43% dels casos les entitats realitzen la seva activitat no- més a Barcelona, entre aquestes, 2 de cada 3 intervenen El desenvolupament territorial de l’activitat es distribueix en al conjunt de la ciutat. Destaca el fet que el 19% de les en- dos grans blocs. El 42% de les entitats actuen de forma titats del districte actuen a l’àmbit internacional. exclusiva en l’àmbit municipal, prevalent l’actuació dins del barri o districte on s’ubica la seu. El segon bloc, del 40%, Pel que fa a la participació, 1 de cada tres entitats del dis- actua en l’àmbit català. L’escala d’actuació d’àmbit esta- tricte manifesta disposar d’entre 31 i 100 persones que es tal representa el 12%. vinculen de forma activa amb el dia a dia de l’organització. Pel que fa a la participació, el 47% de les entitats manifes- ten que mobilitzen de forma activa entre 11 i 30 persones. Gràfic 21: Principals dades Gràcia Gràfic 20: Principals dades Sarrià-Sant Gervasi El 57% de les 2 de cada 3 1 de cada 2 té El 78% de les El 43% realitza 1 de cada 3 té organitzacions són realitzen la seva entre 11 i 30 organitzacions són activitats només entre 31 i 100 associacions de activitat fora de persones actives associacions de a Barcelona persones actives base Barcelona base 32 DBA4 · El Panoràmic 2017 3.2.8. Horta-Guinardó 3.2.9. Nou Barris El districte d’Horta-Guinardó acull el 6% de les organitza- El districte de Nou Barris, que acull el 6% de les organitza- cions no lucratives de Barcelona. Unes entitats que en un cions de la ciutat, és el que mostra menys proporció d’en- 86% es corresponen a organitzacions de base que adop- titats fundades en aquesta dècada: només el 3%. Dues de ten la personalitat jurídica d’associació. Es caracteritzen cada tres entitats del districte han nascut principalment a per ser entitats joves: el 25% es va constituir entre el 2001 cavall entre el segle XX i el segle XXI. Es tracta, en el 93% i el 2010. Tanmateix, un altre 25% ha estat fundat abans dels casos, d’organitzacions de base amb personalitat ju- de la dècada dels anys 80 del segle passat. rídica en forma d’associació. És el districte amb més pro- porció d’aquest tipus d’organitzacions. Una de cada dues entitats del districte desenvolupa la seva activitat de forma exclusiva a la ciutat de Barcelona. La gran majoria d’entitats (el 81% dels casos) desenvo- Entre aquestes, el 58% ho fa al barri o districte on se situa lupa la seva activitat de forma exclusiva en l’àmbit muni- la seu. Destaca el fet que el 16% de les entitats del dis- cipal. És predominant l’actuació al barri o al districte, que tricte actuen a l’àmbit estatal. representa el 54% del total. Pel que fa a la participació, el 39% de les entitats afirmen Pel que fa a la implicació de les diferents persones vincu- que tenen entre 11 i 30 persones actives. lades a les organitzacions, el 39% de les entitats manifes- ten que mobilitzen de forma activa entre 11 i 30 persones i el 34% entre 31 i 100 persones. Gràfic 22: Principals dades Horta-Guinardó Gràfic 23: Principals dades Nou Barris El 86% de les 1 de cada 2 El 39 té entre El 93% de les 1 de cada 2 El 39% té entre organitzacions són realitza activitats 11 i 30 persones organitzacions són realitza activitats 11 i 30 persones associacions de només a actives associacions de només a actives base Barcelona base Barcelona El teixit associatiu al territori 33 3.2.10. Sant Andreu 3.2.11. Sant Martí El districte de Sant Andreu acull el 7% de les organitzaci- Sant Martí acull el 10% de les organitzacions de la ciutat. ons no lucratives de Barcelona. Aquest districte presenta Aquest districte presenta la proporció més elevada d’en- la proporció més elevada d’entitats joves: el 60% han estat titats amb una trajectòria més àmplia: el 31% d’elles ha constituïdes al segle XXI, i les nascudes abans del 1981 estat fundada abans de la dècada dels anys 80 del segle només representen el 9%. En el 89% dels casos es tracta passat. En el 86% dels casos tenen la forma jurídica d’as- d’organitzacions de base que prenen la personalitat jurí- sociació i són entitats de base. dica d’associació. El desenvolupament territorial de l’activitat es divideix De forma majoritària, el radi d’actuació de les entitats del aproximadament en dos blocs. El 42% de les entitats re- districte es concentra a la ciutat. El 58% de les organitza- alitza la seva activitat en l’àmbit municipal, i d’aquestes el cions actuen de forma exclusiva dins del municipi, i entre 76% ho fan en l’àrea del barri o districte on tenen la seu. aquestes, en el 53% dels casos realitzen l’activitat al barri Un altre 42% dels casos realitza activitats en l’àmbit ca- o districte on disposen de la seu. talà. Destaca el fet que el 12% de les entitats actua amb abast estatal. Una de cada tres entitats del districte manifesta mobilit- zar de forma activa fins a 10 persones en el dia a dia de Pel que fa a la participació, hi ha força heterogeneïtat d’or- l’organització. ganitzacions: el 39% afirma disposar d’entre 11 i 30 per- sones actives i el 28% entre 31 i 100 persones. Gràfic 24: Principals dades Sant Andreu Gràfic 25: Principals dades Sant Martí El 89% de les El 58% només 1 de cada 3 té El 86% de les El 42% només El 39% té entre organitzacions són realitza activitats a fins a 10 persones organitzacions són realitza activitats a 11 i 30 persones associacions de la ciutat de actives associacions de Barcelona i un actives base Barcelona base altre 42% en l’àmbit català 34 DBA4 · El Panoràmic 2017 4 Les persones 4.1. La participació diària es persones són el bé més preuat de les entitats, ja que a les entitats Lamb el seu temps i la seva implicació en fan possible el funcionament diari. Aquestes persones, que en conjunt formen la base social de l’organització, poden ser associa- des, voluntàries, remunerades, col·laboradores, participants Les persones i el reconeixement a la seva a les activitats que es desenvolupen, etc. Depèn, en part, del implicació que cada organització consideri en funció de la seva mis- sió, del seu model organitzatiu i de les vies de participació L’alta diversitat de les organitzacions fa difícil tro- que estableixi. bar punts comuns, però hi ha tres elements que són significatius, per molt que les percepcions En aquest sentit, s’ha demanat a les entitats que indiquin, a ens facin creure el contrari. En primer lloc, que el partir de la seva realitat organitzativa, quantes persones es- teixit associatiu segueix essent la base de la ver- tan implicades i participen activament de forma continuada tebració del país. I sense comptar els grups no i habitual en l’entitat, ja sigui com a associades, voluntàries, organitzats jurídicament, un teixit de petites as- remunerades o altres tipus de col·laboració. sociacions sense personal contractat i amb pocs socis, fonamental en iniciatives de molts àmbits, Les dades mostren que el 31% de les organitzacions te- sobretot culturals i esportives. nen entre 11 i 30 persones actives, mentre que el 29% en té entre 31 i 100. El 22%, fins a 10 persones; el 12% té en- En segon lloc, és significatiu que hi ha entitats tre 100 i 300 persones, i el 6% restant, més de 300 perso- amb socis, amb pocs recursos i poc voluntariat i nes actives. entitats grans amb altres fórmules jurídiques, alts pressupostos i projectes de voluntariat. D’una manera o l’altra, la base del treball de les entitats Gràfic 26: Organitzacions segons el nombre de són persones que no tenen remuneració. persones actives (per trams) Finalment, es constata que el personal contra- ctat es troba en situació força precària: més de la meitat son autònoms, fan jornada parcial i te- nen contractes temporals. En la major part dels casos, si analitzéssim els salaris ens trobaríem amb molta gent contractada amb una gran dosi de militància. En el sector conviu una part important que té com a prioritat la militància i una altra part que, 5 de cada 10 entitats tot i valorar-la, considera que la raó fonamental tenen fins a 30 persones actives que de la seva feina és una altra. Fins ara els dos col- participen de forma continuada i habitual en l’organització lectius han coexistit i si ho han de seguir fent és bàsic que en siguem conscients. El respecte de la diversitat del sector, el coneixement i, fona- Quan s’analitza el nombre de persones actives segons el ti- mentalment, el reconeixement és l’única manera pus d’organitzacions destaca que són les associacions de de fer créixer col·lectivament el país. base les que compten amb equips més petits de perso- nes actives, mentre que a la resta d’organitzacions el per- centatge d’entitats amb equips més grans és superior. En Enric Canet concret, el 27% de la resta d’organitzacions té més de 100 Responsable de relacions ciutadanes del Casal persones actives, mentre que aquesta xifra és deu punts in- d’Infants ferior en el cas de les associacions de base (17%). Tot i això, si tenim en compte que el 83% del tercer sector català són associacions de base (vegeu el capítol 1), són aquestes en- titats les que, en conjunt, mobilitzen un nombre més gran de persones actives. Les persones 37 Taula 5: Persones actives segons tipus d’organitzacions 4.2. Les persones associades El 83% de les entitats catalanes de primer nivell tenen la forma jurídica d’associació (associacions de base) És a dir, són el resultat de la unió de 3 o més persones que s’as- socien per tal d’assolir un objectiu comú. En concret, a partir del Panoràmic 2017 podem establir que a Catalunya les as- sociacions i els clubs esportius sumen un total de 1.550.000 persones associades. Cal dir, però, que la membresia asso- ciativa pot ser múltiple i, per tant, no estem parlant de per- sones úniques, sinó del total d’afiliacions a aquestes entitats. L’any de constitució de les entitats també és un element que A Catalunya hi ha un total de 1.550.000 afiliacions ajuda a explicar el volum de persones actives. En concret, a associacions o clubs esportius com s’observa a la taula següent, el 66% de les entitats nas- cudes durant el segle XXI tenen fins a 30 persones actives i Per tal de conèixer millor l’associacionisme català, a con- només l’11% mobilitza més de 100 persones. En canvi, dins tinuació s’analitza el nombre de persones associades que de les entitats nascudes fins al 1980, el 32% tenen fins a 30 apleguen aquestes organitzacions. En concret, les dades persones, el 39% tenen entre 31 i 100 persones i el 29% obtingudes amb l’enquesta mostren que hi ha diversitat pel mobilitzen més de 100 persones actives. En el cas de les que fa al volum de persones associades. Així, els trams més entitats nascudes entre 1980 i 2000, el 46% tenen fins a 30 nombrosos –on es concentren el 77% de les entitats– són el persones actives, el 30% tenen entre 31 i 100 persones ac- d’associacions formades per entre 11 i 30 persones (23%), tives i el 24% mobilitzen més de 100 persones. D’aquesta entre 31 i 100 persones (29%) i entre 101 i 300 persones forma, es pot concloure que a més antiguitat major nombre (25%). Finalment, el 14% de les entitats estan formades per de persones actives. més de 300 persones associades i només el 9% tenen fins a 10 persones associades. Taula 6: Persones actives segons any de constitució Gràfic 27: Associacions segons el nombre de persones as- sociades (per trams) Dins les associacions catalanes hi ha diversitat de situacions pel que fa al volum de persones associades, però 6 de cada 10 en tenen fins a 100 El nombre de persones associades varia en funció de l’any de constitució de les organitzacions. Així, com es pot veure a la taula següent, el 78% de les associacions que s’han creat a partir del 2001 tenen fins a 100 persones associades i només el 22% en té més. En canvi, les dades s’inverteixen quan s’analitzen les entitats nascudes abans de l’any 1980 perquè el 76% compten amb més de 100 persones associa- des. En el cas de les entitats nascudes entre 1980 i 2000, hi ha un equilibri entre les que tenen fins a 100 persones (51%) i les que tenen més de 100 persones associades (49%). 38 DBA4 · El Panoràmic 2017 Taula 7: Persones associades segons any de constitució Gràfic 28: Perfil de les persones associades El nivell d’implicació de les persones associades varia en funció del volum de persones associades. Així, les associa- cions que tenen menys persones associades (fins a 30) són les que tenen més percentatge de dirigents i d’activistes i Per tal de poder analitzar com s’impliquen les persones as- responsables i menys percentatge de persones inactives. sociades en el dia a dia de les associacions, s’han establert En canvi, en el cas de les entitats amb més de 30 persones quatre nivells de participació: persones dirigents, responsa- associades, les dades s’inverteixen i el percentatge de per- bles, persones associades de base i persones associades sones inactives creix, mentre que el de persones dirigents i inactives. Els resultats indiquen que les persones associa- persones activistes i responsables disminueix. des inactives representen el 39% del total de persones; una de cada quatre són persones associades de base (24%); i, finalment, les persones activistes i dirigents representen, res- Gràfic 29: Relació entre el nombre de persones associades i pectivament, el 19% i el 18%. el nivell de participació · Persones dirigents. Són les que assumeixen tasques i responsabilitats de lideratge, coordi- nació i organització envers el projecte general. Participen activament dels diferents espais de decisió i en l’organització dels diferents pro- jectes d’entitat. · Persones activistes i responsables. Són les persones actives que, tot i no assumir respon- sabilitats de lideratge, coordinació i organitza- ció general de l’entitat, participen activament de les diverses activitats, solen assistir a les reunions i s’involucren en l’organització d’acti- vitats o projectes concrets, a més de pagar la quota (si és el cas). · Persones associades de base. Són les que no assumeixen responsabilitats i no participen en l’organització de les activitats, però assis- teixen puntualment a algun dels espais de de- cisió, assisteixen amb certa assiduïtat a les activitats i puntualment poden col·laborar do- nant un cop de mà, a més de pagar la quota (si és el cas). · Persones associades inactives. Són les per- sones que, tot i ser sòcies, no solen participar en cap dels espais. Les persones 39 4.3. Les persones i els Gràfic 30: Desenvolupen projectes de voluntariat projectes de voluntariat Dins del món no lucratiu existeixen maneres diferents d’entendre l’activitat voluntària tant pel que fa a la du- rada (puntual o prolongada en el temps) com per la respon- sabilitat d’aquestes persones (persones sòcies, persones de la junta directiva, col·laboradores, etc.), tal com han posat de manifest els comentaris recollits al qüestionari per part de les organitzacions. Quan s’analitza amb més detall quines són les entitats que estan desenvolupant projectes de voluntariat, s’observa que “Som persones que tenim les nostres feines i és a la resta d’organitzacions (fundacions, cooperatives, en- dediquem el temps que podem a l’ONG.” titats religioses, etc.) on el pes d’aquestes iniciatives és més Extret de les preguntes obertes gran. En concret, 7 de cada 10 d’aquestes entitats (66%) desenvolupen projectes de voluntariat. En canvi, dins de les associacions de base, hi ha un equilibri entre les que comp- “El voluntariat és esporàdic, ten amb aquest tipus d’acció (48%) i les que no (52%). no hi ha una relació contínua.” Extret de les preguntes obertes Un dels motius que ajuden a explicar per què la presència de projectes de voluntariat és menor a les associacions de base que a la resta d’organitzacions és que aquestes últi- mes no compten amb persones associades que col·laborin “Tots els que participem en l’associació ho fem de manera voluntària i no remunerada.” i s’impliquin en el desenvolupament de les accions i una de les vies que tenen per ampliar la seva base social és la in- Extret de les preguntes obertes corporació de persones voluntàries. “Totes les persones que col·laboren amb Taula 8: Desenvolupen projectes de voluntariat segons tipus l’entitat són voluntàries.” d’organització Extret de les preguntes obertes L’entitat està gestionada bàsicament gràcies el treball voluntari dels seus propis membres.” Extret de les preguntes obertes Per tal d’establir un punt de connexió entre les diferents con- cepcions, en aquesta edició s’ha preguntat a les organitza- Cal destacar que són les entitats d’acció social, les entitats cions si desenvolupen projectes de voluntariat, entesos com ambientals, les de formació i educació i les entitats de coo- a projectes integrats per equips de persones voluntàries que peració, pau i drets humans les que més tendeixen a dispo- tot i no ser sòcies realitzen tasques per al desenvolupament sar de projectes de voluntariat. dels projectes. Els resultats mostren que al teixit associatiu català coexis- teixen dues realitats: les organitzacions que desenvolupen projectes de voluntariat ‒i que representen el 51%‒ i les or- ganitzacions que no desenvolupen aquest tipus d’acció ‒i que representen el 49%. 40 DBA4 · El Panoràmic 2017 tes de voluntariat. En concret, les dades obtingudes amb Taula 9: Projectes de voluntariat segons àmbit principal l’enquesta mostren que el 38% tenen entre 1 i 10 persones; d’actuació en segon lloc, les entitats que tenen entre 11 i 30 persones representen el 29%. I a mesura que augmenten els trams analitzats minva el percentatge d’entitats representades. Així, les entitats amb més de 100 persones voluntàries represen- ten només el 12% del total. Gràfic 31: Nombre de persones voluntàries (per trams) Finalment, un altre element que també ajuda a explicar com són les organitzacions que compten amb projectes de vo- luntariat és el volum econòmic. Els resultats mostren que les organitzacions amb més ingressos disposen, amb més fre- qüència, de projectes de voluntariat. A tall d’exemple, dos terços de les entitats amb més de 100.000 € tenen aquest tipus de projecte (66%), mentre que aquest percentatge es 7 de cada 10 entitats redueix al 34% en el cas de les entitats amb uns ingressos que desenvolupen projectes de voluntariat de fins a 5.000 €. Així mateix, les organitzacions amb ingres- compten amb equips de fins a 30 persones sos d’entre 5.001 i 25.000 € tendeixen a no comptar amb aquest tipus de projecte (55%), mentre que en el cas de les També a l’hora d’analitzar el nombre de persones voluntà- entitats de 25.000 € a 100.000 € les dades s’inverteixen i la ries segons el tipus d’organització es posa de manifest la majoria disposen de projectes de voluntariat (56%). diversitat de realitats que viu el sector no lucratiu. En con- cret, les associacions de base que desenvolupen projectes de voluntariat compten amb menys persones que la resta Taula 10: Projectes de voluntariat segons volum d’ingressos d’organitzacions que realitzen aquestes accions. De fet, el 70% de les associacions de base tenen fins a 30 persones voluntàries i només el 8% compta amb més de 100 perso- nes. En canvi, dins de la resta d’organitzacions, trobem que el 58% tenen fins a 30 persones voluntàries i el 21% compta amb més de 100 persones. Taula 11: Nombre de persones voluntàries segons tipus d’organització Hi ha una relació positiva entre el volum d’ingressos de les entitats i els projectes de voluntariat: com més ingressos, més tendència a desenvolupar aquest tipus d’acció A les entitats que han assenyalat que desenvolupen projec- tes de voluntariat se’ls ha preguntat amb quin nombre de persones voluntàries compten.1 Els resultats mostren que, en conjunt, aquestes entitats mobilitzen 510.000 persones Les entitats catalanes que desenvolupen projectes de voluntariat mobilitzen 510.000 persones A continuació s’analitza el nombre de persones voluntàries que apleguen les organitzacions que desenvolupen projec- 1. Recordar que la pregunta fa referència a les persones que són úni- cament voluntàries, no inclou les persones associades. Les persones 41 Tanmateix, com s’ha destacat al bloc de persones actives, Com s’ha indicat anteriorment, són principalment la resta si tenim present que el 83% del tercer sector català són as- d’organitzacions (fundacions, cooperatives, entitats religio- sociacions de base (vegeu el capítol 1), són aquestes enti- ses, etc.) les que compten amb equips de més de 300 per- tats les que, en conjunt, mobilitzen un nombre més gran de sones voluntàries i un dels motius de tenir aquest volum de persones voluntàries. persones és que aquestes no disposen de persones associ- ades que col·laborin i s’impliquin en el desenvolupament de Per tal d’analitzar com s’impliquen les persones voluntàries les accions. Aquest fet ajuda a explicar per què les persones en el dia a dia de les entitats s’han establert tres nivells de voluntàries d’aquestes organitzacions hi tenen un nivell tan participació d’acord amb el grau de responsabilitat en l’or- alt d’implicació en el dia a dia dels projectes. ganització: nivell A, nivell B i nivell C. Els resultats indiquen un nivell alt de participació dels voluntaris i voluntàries, ja que el 44% d’aquestes persones col·labora en l’organització i/o Gràfic 33: Relació entre el nombre de persones voluntàries i assumpció de responsabilitats de l’entitat (nivell A), el 26% el grau d’implicació assisteix a les reunions d’equip (nivell B) i el 30% participa de forma puntual en les activitats (nivell C). Nivell d’implicació A: Col·laboració en l’organit- zació i/o assumpció de responsabilitat en l’en- titat. Nivell d’implicació B: Assistència a les reunions de l’equip i/o participació puntual en les activi- Quan es pregunta sobre l’evolució de l’equip de persones tats de l’entitat. voluntàries en els propers tres anys, s’observa la següent tendència: la meitat de les entitats pensen que el seu nivell Nivell d’implicació C: Participació puntual en les de persones voluntàries es mantindrà (51%), la següent op- activitats de l’entitat. ció amb més pes és que aquests grups augmentaran (43%) i, finalment, el 6% de les entitats indiquen que les persones voluntàries de la seva organització disminuiran en els pro- pers anys. Gràfic 32: Grau d’implicació de les persones voluntàries a les entitats Gràfic 34: Evolució del nombre de persones voluntàries a les entitats El grau d’implicació de les persones voluntàries varia en fun- ció del volum de persones que les mouen. Així, les entitats amb menys persones voluntàries (fins a 30 persones) comp- ten amb una proporció equilibrada entre els diferents graus d’implicació; el nivell B (assistència a les reunions de l’equip i/o participació puntual en les activitats de l’entitat) és el que aplega menys persones. En el cas de les entitats que tenen entre 31 i 100 persones voluntàries, existeix un equilibri per- fecte entre els tres nivells. Pel que fa a les entitats d’entre 4.4. Els equips remunerats 101 i 300 persones voluntàries, també existeix aquest equi- libri, però el nivell C (participació puntual) se situa per sobre n altre indicador que permet analitzar les entitats no de la resta d’opcions. Finalment, pel que fa a les entitats que Ulucratives catalanes és el fet de comptar amb perso- compten amb més de 300 persones voluntàries, principal- nes remunerades, ja sigui a través d’una contractació laboral ment tenen persones que col·laboren en l’organització i/o puntual o estable o mitjançant una col·laboració autònoma, assumpció de responsabilitats en l’entitat (nivell A). ja que això reflecteix si hi ha un mínim d’estructura. 42 DBA4 · El Panoràmic 2017 A partir de les dades del Panoràmic es torna a posar de ma- nifest que al teixit associatiu català coexisteixen realitats di- Taula 13: Disponibilitat de persones remunerades segons verses. En aquest cas, les organitzacions que no compten àmbit principal d’actuació amb cap persona remunerada ‒i que representen el 52%‒ i les que disposen d’una o més persones remunerades –i que representen el 48%. Gràfic 35: Disponibilitat de persones remunerades “Som una associació amb voluntat de servei públic. Tothom que hi treballa cobra, exceptuant els convenis de pràctiques.” Extret de les preguntes obertes Dins del teixit associatiu català conviuen L’any de constitució també és una variable que ajuda a ex- dues realitats: les entitats que no disposen de persones remunerades i les que sí plicar la disponibilitat de persones remunerades. En concret, el 54% de les entitats nascudes fins al 1980 compten amb persones remunerades. En canvi, les dades s’inverteixen en Quan s’analitza amb més detall la disposició de persones el cas de les entitats nascudes a partir del 2001 i el nombre remunerades segons el tipus d’organitzacions, s’observa d’organitzacions que no disposen de persones remunera- que són principalment les associacions de base les que no des arriba al 58%. compten amb persones remunerades. En concret, 6 de cada 10 associacions de base no compten amb cap persona re- munerada, mentre que 8 de cada 10 de la resta d’organitza- Taula 14: Disponibilitat de persones remunerades segons cions sí que tenen una o més persones remunerades. any de constitució Taula 12: Disponibilitat de persones remunerades segons ti- pus d’organització El nombre de persones que formen els equips remunerats de les entitats és una variable indicativa de la reduïda dimensió de les organitzacions. Les dades obtingudes amb l’enquesta indiquen que, de forma habitual, les organitzacions tenen La disponibilitat de persones remunerades també varia en entre 1 i 2 persones (el 36% de les entitats amb persones funció de l’àmbit principal d’actuació. En concret, són les remunerades) o entre 3 i 10 persones (37%). De fet, el nom- organitzacions de l’àmbit de l’acció social, la cooperació, la bre més freqüent, és a dir la moda, se situa en 1 persona. pau i els drets humans i civils les que compten amb profes- Finalment, cal assenyalar que el 20% tenen entre 11 i 49 sionals remunerats. persones remunerades i només el 7% de les organitzacions compta amb 50 o més persones remunerades. Les persones 43 Gràfic 36: Nombre de persones remunerades (per trams) Gràfic 37: Persones que perceben algun tipus de remunera- ció segons tipus de relació 7 de cada 10 entitats té fins a 10 persones remunerades, però l’opció de resposta més assenyalada per les organitzacions és 1 persona De les entitats que sí compten amb equips tècnics remune- “L’equip de professionals està integrat rats, les dades reflecteixen que són les associacions de base per professionals liberals que facturen les hores les que compten amb menys persones remunerades. Així, d’intervenció de les seves sessions.” 4 de cada 10 tenen entre 1 i 2 persones. Si s’amplia la mi- Extret de les preguntes obertes rada fins a 10 persones remunerades, hi trobem 8 de cada 10 associacions de base. En canvi, dins de la resta d’orga- nitzacions, 2 de cada 10 tenen entre 1 i 2 persones, 6 de “Només cobra la monitora, és una cada 10 en tenen fins a 10 i les que en tenen 50 o més re- senyora autònoma i cobra dues hores setmanals.” presenten el 14%. Extret de les preguntes obertes Taula 15: Nombre de persones remunerades segons tipus “Es paguen factures a tercers pels d’organització seus serveis professionals setmanals.” Extret de les preguntes obertes En el cas de les persones contractades, s’observa que la tendència és tenir un contracte indefinit i el 55% es troben en aquesta situació. Tanmateix, la contractació temporal també està força present i representa el 45% del total de contractes. Respecte a les hores de contractació, també s’observa l’existència de dues realitats que coexisteixen en el si de les entitats: les persones que tenen un contracte de jornada a temps parcial, que representen el 56% de les persones con- tractades, i les que tenen un contracte de jornada completa, que són el 44%. Pel que fa al tipus de relació laboral que s’estableix entre la persona i les entitats, les dades mostren que el 85% compta amb un contracte de treball i l’altre 15% correspon a col- laboracions autònomes o freelance. 44 DBA4 · El Panoràmic 2017 5 El govern de les entitats 5.1. L’assemblea Participació activa de les persones en les entitats no lucratives ’assemblea general és l’òrgan sobirà de les associaci- Són moltes les preguntes que ens fem en rela- Lons i de les cooperatives no lucratives. En aquest espai ció als òrgans de representativitat i de direcció central de participació hi poden assistir totes les persones de les entitats no lucratives, arran d’experiències associades de l’entitat. La realitat, però, és que només una que ens generen incertesa. Algunes de les més part de les persones hi participen. recurrents són: En concret, el 45% de les entitats van aplegar entre 11 i 30 1a. Com es pot entusiasmar a noves persones persones a l’assemblea de 2016. I, de fet, el nombre més per tal que formin part i participin activament dels habitual de participants en les assemblees (la moda) és de òrgans de decisió? 10 persones. Les assemblees amb més de 31 persones re- presenten el 31% i les de fins a 10 persones, el 25%. 2a. Com identifiquem i promovem els rols i la seva relació i coordinació amb les persones que tenen càrrecs de direcció? Gràfic 38: Participants en la darrera assemblea de 2016 La primera pregunta és un clàssic, sobretot quan una organització porta anys en funcionament, i sempre ens trobem amb les mateixes persones en els espais de presa de decisions i en la parti- cipació en activitats. La segona pregunta és una lluita constant que es dona quan algú vol liderar però no ho fa per “respecte” o perquè pel seu càrrec, no s’espera que ho faci. Aquesta persona no vol 7 de cada 10 associacions i cooperatives van “passar a portar” el que diu i fa el/la president/a congregar fins a 30 persones a l’assemblea general de l’entitat que, en molts casos, no té un paper de 2016, però l’opció de resposta més assenyalada de “Lideratge” sinó que més aviat, va ser triat/da per aquestes entitats són 10 persones per les seves qualitats per generar “fraternitat” en el grup o perquè li tocava el “torn”. A continuació es mostra una comparativa entre el nombre de persones associades a les entitats i el nombre de persones Les dues realitats són temes que moltes vega- participants a l’assemblea 2016. Les dades posen de ma- des no abordem i que pels quals tampoc es- nifest que el nombre de persones que assisteixen a aquest tablim una estratègia per treballar-los en el espai de participació i presa de decisió és molt baix. En con- desenvolupament i la participació de les perso- cret, el 70% de les entitats manifesten que van aplegar fins nes en la comunitat. a 30 persones a l’assemblea i només el 4% va aplegar més de 100 persones. En canvi, el percentatge d’entitats que te- Algú podria esperar que li donem un remei per atacar aquests símptomes. Però la realitat ens nen fins a 30 persones associades és del 32% i les que in- convida a canviar la manera en què gestionem i diquen que compten amb més de 100 persones associades mobilitzem les organitzacions (de forma clàssica). ascendeixen fins al 39%. És a dir, atrevir-nos a fer canvis més “radicals” en les nostres pràctiques organitzacionals i sor- tir del “confort”; sobretot en les converses que Gràfic 39: Comparativa entre persones associades i partici- no ens atrevim a transparentar per por a què re- pants en la darrera assemblea de 2016 (per trams) sultin “incòmodes”. Per aquest motiu convidem a veure pràctiques com la sociocràcia, amb models de governança en la construcció d’organitzacions més partici- patives. Cristian Figueroa Membre de Tejeredes El govern de les entitats 47 Cal destacar que el 93% de les associacions i cooperati- “Actualment l’associació passa per ves indiquen que les persones que participen a l’assemblea moments difícils perquè no hi ha persones que disposen prèviament d’informació sobre el contingut dels vulguin entrar a la junta i això ens preocupa i temes i propostes que tractaran. Per contra, un 1% no ho ho lamentem profundament.” sap i el 6% no facilita aquesta informació prèvia a les per- Extret de les preguntes obertes sones associades. 6 de cada 10 associacions i Gràfic 40: Les persones que participen a la vostra cooperatives no lucratives tenen juntes assemblea disposen amb anterioritat d’informació sobre el directives i consells rectors formats per contingut dels temes i propostes que es tractaran? entre 3 i 7 persones Una variable que ajuda a explicar com és aquest 60% d’en- titats amb entre 3 i 7 persones a les juntes directives i con- sells rectors en comparació amb aquelles que tenen 8 o més persones és l’any de constitució. En concret, 8 de cada 10 entitats nascudes a partir del 2001 tenen entre 3 i 7 perso- nes. En canvi, 6 de cada 10 entitats nascudes fins al 1980 tenen 8 persones o més. D’aquesta forma, es pot concloure que com més antigues són les entitats, més persones tenen als òrgans directius. Taula 16: Nombre de persones que componen les juntes 5.2. Juntes, consells rectors directives i consells rectors segons any de constitució i patronats A més de l’assemblea, les associacions compten amb la junta de govern o junta directiva com a òrgan de go- vern encarregat d’administrar i representar l’entitat. En el cas de les cooperatives no lucratives, aquesta funció recau en el consell rector, mentre que les fundacions compten única- ment amb el patronat com a òrgan de govern. A continuació s’analitza quantes persones componen aquests tres espais de presa de decisió i representació. També s’ha analitzat el nombre de persones que componen els patronats de les fundacions. Aquests òrgans estan for- Pel que fa a les juntes i consells rectors, freqüentment estan mats principalment per entre 3 i 7 persones (34% de les enti- formats per entre 3 i 7 persones (el 60% de les entitats se tats) i per entre 8 i 10 persones (31%). En un 25% hi ha entre situa en aquest segment i en el 14% dels casos les entitats 11 i 15 persones i només el 10% dels patronats compta amb compten, exactament, amb 3 membres en els seus òrgans més de 15 membres. de govern). Els òrgans amb entre 8 i 10 membres represen- ten el 25% i els que tenen entre 11 i 15 persones represen- ten l’11%. Només el 4% compta amb més de 15 membres Gràfic 42: Nombre de persones que componen els en aquests espais. patronats de les fundacions Gràfic 41: Nombre de persones que componen les juntes di- rectives i consells rectors El 65% dels patronats estan formats per entre 3 i 10 persones 48 DBA4 · El Panoràmic 2017 6 L’equitat a les entitats 6.1. L’equitat a la base social EL SECTOR ASSOCIATIU: UNA PARTICIPACIÓ EQUILIBRADA de les entitats D’HOMES I DONES, AMB BRETXES DE GÈNERE PERSISTENTS El treball a favor de la igualtat efectiva entre dones i ho- mes és una tasca que implica el conjunt de la ciutada- Les dades d’aquest nou informe Panoràmic nia. De fet, el món associatiu és un agent clau per aconseguir 2017 ens deixen una fotografia del sector asso- una societat més justa i equitativa, on tots dos tinguin les ciatiu agredolça amb relació a les desigualtats mateixes oportunitats de participació i de construcció. de gènere. Una primera dada a destacar és que hi ha un equilibri de D’una banda es manté una participació força gènere a la base social de les entitats catalanes, ja que equilibrada d’homes i dones en les bases de les les diferències en funció del sexe pel que fa a les perso- organitzacions del teixit associatiu català, amb nes associades, voluntàries i contractades estan al voltant una lleugera predominança de la participació fe- menina (54% dones i 46% homes). del marge de proporcionalitat 60-40 que s’utilitza a l’hora d’analitzar la igualtat entre dones i homes. Tanmateix, aquestes xifres de participació en la base associativa no tenen una expressió paral- En concret, la presència de les dones és més gran tant entre lela en la posició de les dones en el govern de les les persones associades (54%) com entre les persones vo- entitats, on algunes bretxes de gènere es man- luntàries (62%) i les persones remunerades (60%). tenen de manera persistent. Segons les dades de l’informe, a les juntes direc- Gràfic 43: Proporció de dones i homes a la base social de tives i consells rectors es manté en una presèn- les entitats cia equilibrada (51-54% de dones). Tanmateix, la participació en els patronats presenta un bi- aix de gènere significatiu: 39% de dones i 61% d’homes. El biaix de gènere està present també en les pre- sidències, amb el 41% de dones i el 58% d’ho- mes. Aquesta mitjana global amaga diferències més grans si tenim en compte les tipologies, la grandària i els ingressos de les entitats. Alesho- res emergeixen bretxes vinculades amb la mas- Hi ha un equilibri pel que fa a la participacióde dones i homes a la base social de les entitats culinització/feminització dels àmbits d’activitat. Així trobem que en els àmbits d’actuació social- ment més identificats com a espais públics mas- 6.2. L’equitat als òrgans de culins, com ara les entitats esportives o de drets civils, la presència de dones en càrrecs de pre- govern de les entitats sidència és molt menor (23% i 16% respectiva- ment), mentre que en els àmbits vinculats a la El Panoràmic vol analitzar, també, si les organitzacions cura i l’atenció a les persones, com ara la forma- de la societat civil van un pas per endavant en l’equi- ció i l’educació i l’atenció social, la presidència tat de gènere, pel que fa als espais de govern i l’assumpció recau en major mesura en les dones (51% i 59% de responsabilitats.. Per això s’ha preguntat quants homes respectivament). i dones formen els òrgans de govern de les entitats i quina persona o persones ocupen el càrrec de presidència. Erradicar aquestes bretxes de gènere és un dels grans reptes del sector. A partir de les dades recollides s’observa que, en general, també existeix un equilibri de gènere als òrgans de govern, Fina Rubio però també s’ha de destacar que la presència de les dones Presidenta de la Fundació Surt i de Dones Directives i Professionals de l’Acció Social en aquests òrgans és inferior que a la base social. D’aquesta forma, es pot afirmar que a mesura que augmenta el nivell de responsabilitat la presència de dones és menor. L’equitat a les entitats 51 En concret, les dades mostren que la participació de les “No hi ha cap dona interessada a presidir dones és superior a les assemblees (54%), juntes directives i dirigir l’entitat” (51%) i consells rectors (54%). En canvi, aquesta realitat es Extret de les preguntes obertes capgira quan s’analitza la presència de dones als patronats de les fundacions, on només representen el 39% dels seus membres. Finalment, cal assenyalar que el sexe del càrrec de presidèn- cia de les entitats varia segons diferents factors, com ara el tipus d’organització, l’any de constitució, el volum d’ingres- Gràfic 44: Proporció de dones i homes als òrgans de govern sos o l’àmbit d’acció. En concret: de les entitats · Les associacions de base compten amb més dones presidentes que la resta d’organitzacions (42% i 36% respectivament). · Les entitats més joves també són les que tendeixen a comptar amb dones en el càrrec de presidència (46% en el cas de les entitats creades a partir del 2001, 38% en les entitats creades entre 1981 i 2000 i 33% en les cre- ades abans del 1981). · Les entitats amb menys diners també són les que ten- A mesura que augmenta el nivell deixen a comptar amb una presidenta (51% a les entitats de responsabilitat la presència de dones de menys de 5.000 €, 33% a les entitats d’entre 5.001 i és inferior 25.000 €, 35% a les entitats d’entre 25.001 i 100.000 € i 39% a les entitats de més de 100.000 €). Pel que fa al càrrec de presidència, els resultats mostren que el 41% de les organitzacions estan presidides per dones, el · Finalment, són les entitats d’acció social, ambiental i 58% per homes i l’1% són presidències mixtes. Així, mentre formació i educació les que comptem amb un percen- la presència de les dones és superior entre les persones as- tatge més gran de dones presidentes (59%, 46% i 51% sociades, les persones voluntàries, les persones remunera- respectivament), mentre que les entitats de drets civils des, les persones participants en la darrera assemblea, les i esportives són les que compten amb més presència persones membres de les juntes directives i les persones d’homes presidents (80% i 77% respectivament) membres dels consells rectors, aquesta feminització no es veu corresposta amb una visualització i presència equivalent a la presidència de les entitats. Gràfic 45: Càrrec de presidència segons sexe “És una co-coordinació formada per un home i una dona” Extret de les preguntes obertes 52 DBA4 · El Panoràmic 2017 7 Els recursos de les entitats Els recursos econòmics esdevenen clau perquè les en-7.1. Recursos econòmics titats puguin dur a terme les activitats i assolir la seva missió. Al llarg d’aquest capítol s’analitzen els ingressos re- als de les organitzacions durant el 2016 i les diverses fonts de finançament amb què compten. L’economia al món associatiu: l’autosostenibilitat el gran repte dels propers anys 7.1.1.Volum econòmic La situació econòmica i financera al món asso- ciatiu continua sent un gran repte a Catalunya. Tot i que els ingressos són un factor que condiciona el des- Malgrat que el Panoràmic ens indica que un alt envolupament de l’activitat diària, les entitats demostren que percentatge d’entitats té en la generació d’in- la capacitat transformadora no depèn exclusivament dels di- gressos propis via quotes la principal font de fi- ners. Al següent gràfic s’observa que el 22% de les entitats nançament, sobretot en entitat petites avui dia va comptar durant el 2016 amb uns ingressos anuals iguals encara existeixen els reptes que ens vam mar- o inferiors als 5.000 euros. El 30% es va situar entre els car en anteriors congressos. Cal diversificar en- 5.000 i els 25.000 euros, el 26% entre els 25.000 i 100.000 tre les diferents fonts públiques, cal augmentar euros i el 22% restant va superar els 100.000 euros anuals. les aportacions de persones físiques i sobretot cal augmentar les fonts d’ingressos que provin- guin d’activitats econòmiques formals i informals Gràfic 46: Ingressos reals en el 2016 (per trams) sostenibles en el temps, amb perspectiva comu- nitària si escau. Anem a pams. Augmentar les aportacions de persones físiques vol dir entre d’altres coses que augmentem base social. I la base social és la que ens legitima com a associació. Per tant, aconse- guir més base social, sigui quin sigui l’àmbit sec- torial, i per tant més socis en el nostre projecte Dins del tercer sector hi conviuen vol dir persones aportant criteri i recursos. realitats molt diverses pel que fa al nivell d’ingressos: 2 de cada 10 entitats van ingressar menys de 5.000 €, Per altra banda, augmentar els ingressos per el mateix nombre d’organitzacions que activitats econòmiques, ja sigui amb un enfoca- van ingressar més de 100.000 € ment de mercat o amb un de comunitari, vol dir tenir més independència econòmica i, per tant, Cal destacar que són principalment les associacions de política i també una millor salut en la governança. base les que compten amb un menor volum d’ingressos. És a dir, permet prendre les teves pròpies deci- En concret, el 60% de les associacions de base compta amb sions i no anar a cavall de les convocatòries i de 25.000 € o menys. En canvi, dins de la resta d’organitzaci- les seves justificacions, fet que atorga més poder ons, les entitats que compten amb 25.000 € o menys repre- interlocutor amb les administracions, no tant per senten el 23%, mentre que el 61% tenen més de 100.000 demanar com per incidir i aportar alternatives. € d’ingressos. Així doncs, l’autosostenibilitat ha de ser el camí per seguir transformant la realitat de l’entorn tot Taula 17: Ingressos reals al 2016 segons tipus d’organitza- adaptant-te a la teva dimensió i a la naturalesa ció de la teva activitat. Jordi Gusi Tàndem Social Els recursos de les entitats 55 Si s’analitzen els ingressos segons l’àmbit principal d’actu- Els ingressos procedents de les administracions públiques ació de les entitats, s’observa que són les entitats de drets –ja sigui a través d’una subvenció o d’un conveni– suposen civils, les culturals, les ambientals i les comunitàries i veï- el 32% del volum total i el 8% restant correspon a finança- nals les que compten amb un menor volum d’ingressos. A ment privat provinent de fundacions, empreses i donacions la franja d’entre 5.001 i 25.000 € i la de 25.001 i 100.001 € individuals. hi ha principalment les entitats de formació i educació i les entitats esportives. Les entitats d’acció social i de coopera- ció, pau i drets humans són les que gaudeixen d’un nivell Gràfic 47: Procedència de les fonts de finançament de l’any d’ingressos més gran i moltes d’elles se situen en el tramde 2016 més de 100.000 €. Taula 18: Ingressos reals al 2016 segons àmbit d’actuació principal “Com que som una entitat sense ànim de lucre i les subvencions cada vegada són mes reduïdes, no podem fer tot el que necessitaríem.” Extret de les preguntes obertes L’any de constitució també és un element que ajuda a expli- “L’entitat té interès a tenir un equilibri entre les diferents vies de finançament.” car el volum econòmic de les entitats. Les creades a partir del 2001 són les que compten amb menys ingressos (37%), Extret de les preguntes obertes mentre que les organitzacions que compten amb més de “Hi ha molta inseguretat en la continuïtat 100.000 € d’ingressos han estat creades fins al 1980 o en- del finançament públic, al dependre només de tre 1980 i el 2000 (38% i 32% respectivament). subvencions anuals. I el pagament es realitza amb molt de retard.” Extret de les preguntes obertes Taula 19: Ingressos reals al 2016 segons any de constitució “Anualment hem incrementat el percentatge de recursos propis respecte al finançament públic.” Extret de les preguntes obertes “Ens hem de buscar la vida amb activitats pròpies per poder fer front a totes les activitats que volem fer. De fet, hi ha moltes coses que no les podem fer per falta de diners.” Extret de les preguntes obertes “Els recursos es basen molt majoritàriament en les quotes, tal com s’ha indicat.” Extret de les preguntes obertes 7.1.2. Fonts de finançament La procedència de les fonts de finançament varia en funció La principal font de finançament de les entitats catalanes són del tipus d’organitzacions. Les associacions de base són les els recursos propis, és a dir, aquells que genera la pròpia or- que obtenen un percentatge més gran d’ingressos proce- ganització a través de la quota d’associació i de la realització dents de fonts pròpies, el 70%, mentre que les fonts públi- d’activitats o accions puntals per a la captació de fons, com ques representen el 25%. En canvi, la resta d’organitzacions ara la venda de material. Aquesta via representa el 60% del tenen més dependència de fons públics perquè represen- total dels ingressos rebuts durant l’any 2016. ten el 48% dels ingressos. Aquestes organitzacions també 56 DBA4 · El Panoràmic 2017 són les que més han avançat en la captació de fons privat Cal assenyalar que la disponibilitat d’aportacions en es- i aquesta via representa el 14% dels ingressos del 2016. pècies també varia en funció del tipus d’organització. En concret, 3 de cada 10 associacions de base compta amb L’antiguitat també és un element que ajuda a explicar les di- aquests recursos, mentre que dins de la resta d’organitza- ferències en la procedència dels ingressos. En concret, les cions la distribució és 4 de cada 10. De fet, són les entitats entitats creades entre el 2007 i el 2017 es financen principal- amb un volum d’ingressos més gran les que més disposen ment a través de fons propis (73%). En canvi, entre les enti- d’aquests recursos. Així, mentre que 2 de cada 10 entitats tats creades abans del 2017 els fons propis representen el amb un pressupost de fins a 5.000 € disposen d’aportaci- 53% dels ingressos, mentre que els fons públics són el 40%. ons en espècie, aquesta xifra augmenta fins al 45% en el cas de les organitzacions amb uns ingressos superiors als 100.000 €. Gràfic 48: Procedència de les fonts de finançament segons tipus d’organització Gràfic 50: Organitzacions amb aportacions en espècie se- gons tipus d’organització Gràfic 51: Organitzacions amb aportacions en espècie se- Més enllà del finançament econòmic, les organitzacions gons volum d’ingressos sense afany de lucre poden rebre aportacions no monetà- ries, com ara materials o serveis per a la realització d’una activitat. En concret, el 31% de les entitats rep aportacions d’aquest tipus. L’anàlisi de la seva procedència indica que el 63% d’aquestes entitats reben aportacions de les adminis- tracions públiques, el 47% ho fan d’empreses i el 16% d’al- tres entitats del tercer sector. A més, el 46% rep aportacions no monetàries per part d’altres agents que majoritàriament són persones individuals. Gràfic 49: Disponibilitat d’aportacions en espècie i proce- dència d’aquestes (multi-resposta. Suma més de 100%) Els recursos de les entitats 57 7.2. L’espai físic Gràfic 52: Situació actual de la seu Amb parets i sense La gestió de l’espai i la capacitat de decisió so- bre ell és un dels principals elements als quals s’enfronten les associacions. En el context so- ciocultural i econòmic actual, marcat pel mà- xim benefici i per la retallada de drets, apareixen amb força associacions que volen gestionar de “És un espai amb una ocupació semiconsentida de l’Ajuntament.” forma comunitària equipaments de titularitat pú- Extret de les preguntes obertes blica. Un discurs i una pràctica que ens obren noves formes de relació basades en lògiques de corresponsabilitat, apoderament col·lectiu i cons- “Som un servei de la Parròquia. trucció de drets. Per tant, n’utilitzem les instal·lacions.” Extret de les preguntes obertes Alhora, si obrim la mirada i pensem l’espai on desenvolupem les nostres accions fora de l’equi- “Actualment una part es realitza en pament, també ens podem situar en clau de cessió privada.” projecte i de transformació social. Els carrers i Extret de les preguntes obertes places dels nostres municipis –tècnicament co- neguts com l’espai públic– són un lloc privilegiat per viure els canvis, les tensions i els reptes ac- “Formen part d’un niu d’entitats.” tuals i per tant per llegir-los i aportar les nostres Extret de les preguntes obertes activitats. En definitiva, amb parets i sense, els models de “Cessió d’un espai públic sense gestió i de construcció de projectes ens dibuixen compartir amb altres entitats.” una manera de fer carregada de valors. Extret de les preguntes obertes Antonio Alcántara En les taules 20 i 21 es mostren les dades sobre la situació Educador social i activista cultural actual de la seu de les entitats segons el tipus d’organització i l’any de constitució i s’observa que aquests dos elements ajuden a explicar comportaments diferenciats. En concret, són bàsicament les associacions de base les Un altre dels recursos essencials perquè les persones que es troben en un espai cedit, ja sigui públic o privat de les entitats es trobin i desenvolupin les seves acti- (69%). En canvi, dins de la resta d’organitzacions, hi ha més vitats són els espais físics. diversitat de situacions, però hi ha dues categories que aple- guen el 29% respectivament, es tracta del lloguer i la cessió Una primera qüestió a tractar és el tipus de règim d’ús de les d’un espai privat. En tercer lloc hi ha l’opció en propietat, seus, és a dir, conèixer en quina de les diferents situacions amb el 20% dels casos. –règim de lloguer, en propietat, cessió d’un espai públic o privat, o bé si la seu és al domicili d’algun membre de l’enti- De fet, la seu en propietat és l’opció més freqüent entre les tat– es troben les organitzacions. Els resultats indiquen que entitats amb més antiguitat (29%) i el seu pes es va reduint el 66% de les entitats té la seva seu gràcies a una cessió fins al punt que és una situació anecdòtica per a les entitats d’espais dins d’un equipament públic o privat (44% i 22%, nascudes a partir de l’any 2001 (3%). Pel que fa a les orga- respectivament). Altres situacions freqüents són el lloguer nitzacions més joves, cal destacar que el 21% tenen la seu (16%), el domicili d’una persona de l’entitat (10%) i, en últim registrada al domicili d’una de les persones membres de lloc, el 8% de les organitzacions tenen la seu en propietat. l’entitat. Aquesta és l’opció menys freqüent per a les entitats nascudes fins l’any 1980, amb un 2% dels casos. 58 DBA4 · El Panoràmic 2017 En aquesta edició s’ha analitzat quin és l’ajustament entre Taula 20: Situació actual de la seu segons tipus d’organit- la situació actual de la seu i la desitjada. Les dades mostren zació que el 70% de les entitats voldrien canviar la ubicació de la seu i traslladar-se a un espai públic cedit per l’Administració pública (49%) i a un espai en propietat (36%). Gràfic 54: Variació entre la situació actual i la desitjada Taula 21: Situació actual de la seu segons any de constitu- ció Enguany el Panoràmic també ha volgut aprofundir en les condicions dels espais i ha preguntat a les entitats si dis- posen d’un espai adient per a desenvolupar les seves ac- tivitats. Els resultats mostren que dos terços de les entitats sí que compten amb un espai adient (65%). Per contra, una de cada quatre entitats exposa que depèn de l’activitat a fer (24%) i el 10% restant de les organitzacions assenyala que A més de la situació actual de la seu, el Panoràmic recull in- no gaudeix d’un espai adient. formació sobre l’opció desitjada, per tal de contrastar la re- alitat amb allò que les entitats consideren adient en termes d’espais. De forma freqüent, la cessió d’un espai públic és Gràfic 55: Disponibilitat d’un espai adient per a l’activitat la preferida. Per contra, l’opció menys desitjada és el domi- que desenvolupen cili particular. Gràfic 53: Situació actual i desitjada de les seus “Per tal de poder seguir creixent ens faria falta un local, però actualment no tenim prou finançament per llogar-ne un, així que la cessió d’un local ens ajudaria molt a seguir endavant.” Extret de les preguntes obertes Els recursos de les entitats 59 “La normativa d’ús d’espais públics és cada cop més exigent i facilita menys l’ús de les entitats.” Extret de les preguntes obertes “Que pràcticament tots els equipaments públics, com ara centres culturals, estan sempre plens.” Extret de les preguntes obertes “Caldria rehabilitar bona part de l’espai que utilitzem, fer millores bàsiques com la calefacció i l’adaptació de l’accés a persones amb mobilitat reduïda. Només una planta és accessible; la resta, no.” Extret de les preguntes obertes Al 34% d’entitats que han optat per les opcions “no” i “de- pèn”, se’ls ha preguntat per a quin tipus d’activitats no és adient l’espai i què fan per poder realitzar-les. Així, s’observa que la meitat d’aquestes entitats indiquen que no disposen d’un espai adient per a fer assemblees i espais de partici- pació (51%), al voltant d’un 40% indiquen que no és idoni per a desenvolupar activitats de visibilitat (43%) i per realitzar tasques d’estructura (41%). Finalment, el 19% indica que no disposen d’un espai adequat per a les activitats missionals. Gràfic 56: Activitats per a les quals no disposen d’un espai adequat (multi-resposta. Suma més de 100%) Les estratègies que segueixen les entitats que no poden fer alguna de les seves activitats en els espais dels que dispo- sen són variades en funció del tipus d’acció, dels recursos amb què compta l’entorn, dels recursos propis o de la prò- pia xarxa de contactes. Així, trobem que hi ha qui sol·licita un espai gratuït a un equipament públic o privat, qui demana un local a les administracions públiques, qui lloga un espai, qui utilitza espais públic oberts (places, jardins, carrers) o qui fa ús de cafeteries o qualsevol altre espai al qual puguin arribar a partir de la pròpia xarxa social de l’entitat. Per acabar, indicar que bona part dels comentaris realitzats pel que fa a l’ús dels equipaments públics mostren les limi- tacions que aquests tenen per a poder fer part de l’activitat associativa. La saturació d’aquests equipaments o l’existèn- cia d’horaris limitats, són alguns dels elements que dificulten el desenvolupament de les activitats de les organitzacions. 60 DBA4 · El Panoràmic 2017 8 El foment de la participació L’ampliació i implicació de la base social –entesa com el grup de persones i organitzacions compreses en l’entitat (perso- Participem per transformar! nes associades, voluntàries, col·laboradores, remunerades, El teixit associatiu català és ric i divers. Malgrat finançadores, etc.)– és una de les preocupacions que les en- això, el món associatiu juvenil continua sent molt titats han posat de manifest en les darreres edicions del Pa- homogeni pel que fa a realitat socioeconòmica noràmic i l’han assenyalat com un dels principals reptes del dels membres de les entitats. Tenim clar que el teixit associatiu. Si bé en apartats anteriors ja s’han abordat dret a participar no només ha de ser un privilegi alguns dels aspectes més rellevants sobre la participació de d’alguns i defensem que associar-se és clau en la base social (assemblees, juntes directives, etc), amb l’ob- la construcció de projectes propis des de l’auto- jectiu d’aprofundir en aquest àmbit en aquesta edició s’ha gestió i el treball col·lectiu. preguntat a les organitzacions quines accions i mecanismes han desplegat per fer front a aquesta situació i per millorar A Catalunya som milers de joves que de manera la participació. lliure i voluntària ens associem amb una clara vo- cació d’incidir sobre el nostre entorn i transfor- mar-lo. Som molts i moltes, que participem En concret, tot seguit s’analitza com és la comunicació de per transformar-lo! Hem de seguir treballant les entitats amb l’entorn, amb quines eines compten per plegats per a fer construir mecanismes que ens ampliar i fidelitzar la base social i quina informació tenen ac- enforteixin i que facin créixer la xarxa associativa cessible al web o espai virtual per ser més transparents i ge- juvenil des de les bases, promovent la base so- nerar més confiança i implicació entre els diferents agents cial associativa. Cal seguir tenint cura dels es- que componen aquesta base social. pais de decisió i organització així com de les persones que els componen i mostrar una aten- ció especial a qüestions d’inclusivitat i d’acollida 8.1. Instruments i eines per d’altres joves que tinguin ganes de prendre-hi comunicar-se amb l’entorn part. Les entitats catalanes tenen incorporada en el seu dia A les últimes dècades, s’ha anat consolidant una tendència que apunta a un canvi generacional en a dia la comunicació i la relació amb l’entorn. En con- les formes de participació: les generacions més cret, el 95% de les organitzacions participa (o col·labora) de joves sembla que preferim formes de participació les activitats que es realitzen a l’entorn, el 90% fa difusió de no convencionals que són menys institucionalit- l’organització i dels seus objectius quan realitza activitats en zades. Hem de treballar perquè la participa- espais públics, el 87% convida altres organitzacions a parti- ció social i política sigui real i efectiva, hem cipar d’algunes de les seves activitats, el 85% es comunica de reforçar un model de participació activa, de forma periòdica amb la seva base social i el 77% explica vivencial, voluntària i compromesa. a la seva web què s’ha de fer per participar a l’entitat o as- sociar-se. En conseqüència, cal seguir reforçant la tasca de l’associacionisme juvenil, des de tots els seus àmbits i expressions, com a eina clau per al des- Gràfic 57: Mecanismes i accions de les entitats per comuni- envolupament personal de les persones que hi car-se i relacionar-ser amb l’entorn participen i com a espai on reflexionar, construir alternatives i promoure canvis dins i per a la co- munitat. Per aquestes raons, celebrem l’edició del Pano- ràmic d’enguany, ja que és una eina de visibilit- zació i reconeixement que plasma quants som, on som, com treballem i ens organitzem i què perseguim com a moviment associatiu juvenil. Equip del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya Les entitats catalanes tenen incorporat en el seu dia a dia la comunicació i la relació amb l’entorn El foment de la participació 63 Quan s’analitza com són les entitats que tenen implemen- A continuació s’analitza si dins del 43% d’entitats que indi- tats aquests mecanismes i accions segons el tipus d’orga- quen que sempre o de forma habitual fan activitats en espais nització, es posa en relleu que no hi ha diferències entre les públics oberts i dins del 70% d’entitats que destaquen que associacions de base i la resta d’organitzacions. sempre o de forma habitual desenvolupen activitats ober- tes a tothom hi ha diferències en funció del tipus d’organit- Gràfic 58: Mecanismes i accions de les entitats per comuni- zacions. car-se i relacionar-se amb l’entorn segons tipus d’organit- zació En aquest cas, les dades mostren que són les associaci- ons de base les que tendeixen a fer més ús de l’espai pú- blic obert per realitzar activitats i a fer activitats obertes a la població en general. Gràfic 60: Activitats en espai públic i/o obertes a la població segons tipus d’organització. Les entitats tenen altres mecanismes per donar a conèixer el treball que desenvolupen i generar noves relacions amb l’entorn, com per exemple la realització d’activitats en espais públics i/o obertes a la població. 8.2. Instruments i eines per ampliar i fidelitzar la base En aquest sentit, la majoria de les entitats no lucratives (88%) social fan ús dels espais públics oberts –com ara places i jardins– a l’hora de realitzar les seves activitats; és una via més per es entitats compten amb múltiples canals pels quals in- visualitzar la seva tasca i obrir-se al seu entorn. Tanmateix, Lcorporar noves persones a l’organització, però el prin- la freqüència d’ús d’aquests espais públics oberts no és cipal és el boca-orella (24%), seguit de la realització d’una alta i predominen les entitats que manifesten haver-los fet activitat (18%) i la incorporació d’aquestes persones de servir puntualment (45%), mentre que el 17% en fa ús sem- forma espontània (13%). pre i el 26% de forma habitual. En canvi, el 12% restant afir- men no haver fet cap ús dels espais públics oberts durant l’any 2016. Gràfic 61: Canal habitual a través del qual s’incorporen no- ves persones a l’entitat La realització d’activitats obertes a la població en general també és una pràctica estesa entre les entitats i el 70% des- taca que sempre o de forma habitual desenvolupen activitats obertes a tothom. Cal tenir en compte, però, que un 25% ho fa de forma puntual i el 5% no ho fa mai. Gràfic 59: Activitats en espai públic i/o obertes a la població Tanmateix, el desenvolupament de mecanismes i accions per ampliar i fidelitzar la base social és un dels àmbits que les entitats han de treballar si volen incrementar el nombre de persones que col·laboren amb elles. 64 DBA4 · El Panoràmic 2017 En concret, les dades posen en relleu que prop de la meitat de les organitzacions realitzen campanyes de comunicació Gràfic 63: Mecanismes i accions per ampliar i fidelitzar la per incrementar el nombre d’associats (48%) i han posat en base social segons la base social marxa un pla específic per incrementar el nombre d’associ- ats i associades (43%). Pel que fa a les mesures per fidelitzar la base social, cal des- tacar que 6 de cada 10 entitats disposen, o estan en procés de disposar, d’un protocol d’acollida i acompanyament a les persones que s’incorporen a l’organització (60%) i 4 de cada de cada 10 disposen, o estan en procés de disposar, de me- canismes que permetin la valoració per part de les persones assistents a les activitats i, d’aquesta forma, disposar d’in- formació que ajudi l’entitat a millorar-les (43%). Gràfic 62: Mecanismes i accions per ampliar i fidelitzar la Una altra de les formes de generar confiança entre la base base social social no associada i promoure’n la fidelització és que puguin participar en espais tradicionalment reservats a les persones associades. En aquest sentit, 4 de cada 10 entitats perme- ten la presència de persones no sòcies a les assemblees (35%), una xifra que s’amplia a 6 de cada 10 en el cas de la participació en comissions o grups de treball (61%) i a 8 de cada 10 en el cas de participar en l’organització d’activitats i projectes (78%). Gràfic 64: Participació de les persones no sòcies El desenvolupament de mecanismes i accions per ampliar i fidelitzar la base social és un dels àmbits que les entitats han de treballar si volen incrementar el nombre de persones que col·laboren amb elles Cal assenyalar que són principalment la resta d’organitzaci- ons les que han implementat o estan en procés d’implemen- tar mecanismes i accions per ampliar i fidelitzar la base. En concret, el 70% d’aquestes entitats té un protocol d’acollida 8.3. Instruments i eines per i acompanyament a les persones que s’incorporen a l’orga- millora la transparència i la nització (58% en el cas de les associacions de base) i el 58% rendició de comptes disposa de mecanismes que permetin la valoració per part de les persones assistents a les activitats (40% en el cas de mb la finalitat d’aprofundir en els mecanismes de trans- les associacions de base). Aparència i rendició de comptes que han incorporat les organitzacions arran de la nova legislació, el qüestionari d’enguany també incorporava preguntes sobre la informa- ció que l’organització té disponible al web o espai virtual. Les dades posen de manifest que, si bé el 65% de les en- titats afirmen tenir informació sobre la missió i els valors de l’entitat i/o del estatuts, encara hi ha camí per recórrer i mi- llorar la transparència i la rendició de comptes, especialment pel que fa als temes econòmics i a les responsabilitats de les persones que conformen l’entitat. En concret, només el El foment de la participació 65 32% publica informació sobre els ingressos i despeses ge- nerades i el 50% detalla la relació de les persones que as- sumeixen responsabilitats. Finalment, cal destacar que la publicació de la memòria també és un dels temes a treballar com a via per millorar la transparència i la rendició de comptes. El 55% de les enti- tats afirmen tenir-la en obert Gràfic 65: Informació accessible al web o espai virtual 4 de cada 10 entitats no publica al web o espai virtual la memòria referent a les actuacions realitzades Només 3 de cada 10 entitats publica informació sobre els ingressos i despeses generades, mentre que 5 de cada 10 detalla la relació de les persones que assumeixen responsabilitats Per acabar es mostra es mostra com la disponibilitat d’aquesta informació al web o espai virtual varia en funció del tipus d’organitzacions. En concret, són la resta d’orga- nitzacions les que majoritàriament disposen de la informació. En canvi, dins de les associacions de base encara hi ha re- ticències a fer accessible aquesta informació, especialment la que fa referència a temes econòmics (25% ho tenen) i a l’organigrama (47% ho tenen). Gràfic 66: Informació accessible al web o espai virtual se- gons tipus d’organització 66 DBA4 · El Panoràmic 2017 Annexos entitats. En aquesta darrera edició, s’ha treballat per escur- Annex I: Fitxa tècnica çar aquest interval. Les dades obtingudes apunten a un in- terval que se situa en la part alta, és a dir, entre les 23.000 i les 25.000 entitats aproximadament. Tipus d’estudi Quantitatiu Per a l’establiment d’altres indicadors de dimensió s’han em- prat tècniques no paramètriques. S’han realitzat tests Chi- Àmbit Quadrat i Kruskal-Wallis amb contrast amb p-valor>0.05. Catalunya En el cas de les dades de persones segons sexe, s’ha rea- litzat test Binomial (també amb p-valor>0.05). Mitjançant els Univers càlculs de totals estratificats s’han obtingut els resultats de Un element que caracteritza les entitats no lucratives és l’ab- dimensió de persones associades, voluntàries i volum d’in- sència de registres actualitzats sobre el total d’entitats que gressos, on prèviament s’ha procedit a l’exclusió de casos en formen part. Per aquest motiu El Panoràmic adreça una atípics (