Violència masclista en l’àmbit de la parella a Barcelona © 2019 Agència de Salut Pública de Barcelona Tots els drets reservats. No es permet la reproducció total ni parcial de las imatges o textos d’aquesta publicació sense prèvia autorització. https://www.aspb.cat/analisi-situacio-violencia-masclista Aquesta publicació està sota una llicència Creative Commons Reconeixement – NO Comercial – Compartir igual (BY-NC-ND) https://creativecommons.org/ 1 Violència masclista en l’àmbit de la parella a Barcelona Violència masclista en l’àmbit de la parella des d’ una perspectiva de salut pública: anàlisi de situació en la ciutat de Barcelona Presidenta de l’Agència de Salut Pública i Comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona Gemma Tarafa i Orpinell Gerenta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona Carme Borrell i Thió Grup de treball sobre violència en l’àmbit de la parella Lucia Artazcoz Amaia Garrido Olga Juárez Maribel Pasarin Catherine Perez Glòria Perez Maria Salvador Cita recomanada Pérez G , Otero I, Artázcoz L, Garrido A, Pasarín M, Pérez C. Violència masclista en l’àmbit de la parella des d’ una perspectiva de salut pública: anàlisi de situació en la ciutat de Barcelona. Agència Salut Pública de Barcelona: Barcelona 2019. 2 Violència masclista en l’àmbit de la parella a Barcelona Índex Resum _____________________________________________________________________ 4 Resumen __________________________________________________________________ 5 Summary __________________________________________________________________ 6 Introducció ________________________________________________________________ 7 Metodologia _______________________________________________________________ 9 Resultats _________________________________________________________________ 16 Conclusions ______________________________________________________________ 25 Annex ____________________________________________________________________ 26 Bibliografia _______________________________________________________________ 34 3 Violència masclista en l’àmbit de la parella a Barcelona Resum La violència exercida pels homes contra les dones de qualsevol edat és una violència masclista, patriarcal i de gènere, que es perpetua mitjançant el poder que exerceixen les jerarquies productores de desigualtats. Aquest document aborda les violències des d’una perspectiva de salut pública i, es centra en la violència masclista exercida en l’àmbit de la parella (VMAP). El seu objectiu és conèixer la situació de la VMAP entre les joves que estudien secundària i de les dones de 15 anys o més residents a la ciutat de Barcelona. Es vol conèixer la situació de la VMAP en les dones de la ciutat de Barcelona utilitzant dues fonts de dades: l’Enquesta de Salut de Barcelona (ESB) de 2016/17 i l’enquesta de Factors de Risc en l’Escola Secundària (FRESC) de 2016 ambdues desenvolupades per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). S’ha fet una anàlisi descriptiva tenint en compte els determinants socials que influeixen en la presència de la VMAP i el seu impacte en la salut. Com a resultats principals cal destacar que en les dones joves s’ha estimat una prevalença de la VMAP del 18,4% i en el global de dones de 15 i més anys la prevalença de la VMAP en l’últim any del 4,3%. Existeixen desigualtats socials i econòmiques entre les dones que pateixen i no pateixen VMAP, de manera que són les dones dels grups socials més desafavorits les que presenten una major prevalença de VMAP a la ciutat de Barcelona. També destaca que les dones que pateixen VMAP el darrer any mostren una major freqüència de mala salut percebuda, més malestar psicològic i més malestar emocional que les que no han patit VMAP en el darrer any. Donada la magnitud del problema, l’impacte en la salut de les dones i de les seves famílies, es fa necessari dissenyar i implementar intervencions eficaces basades en l’evidència per reduir la VMAP a Barcelona. 4 Violència masclista en l’àmbit de la parella a Barcelona Resumen La violencia ejercida por los hombres contra las mujeres de cualquier edad es una violencia machista, patriarcal y de género, que se perpetúa mediante el poder que ejercen las jerarquías productoras de desigualdades. Este documento aborda las violencias desde una perspectiva de salud pública y, se centra en la violencia machista ejercida en el ámbito de la pareja (VMAP). Su objetivo es conocer la situación de la VMAP entre las jóvenes que estudian secundaria y de las mujeres de 15 años o más residentes a la ciudad de Barcelona. Se quiere conocer la situación de la VMAP en las mujeres de la ciudad de Barcelona utilizando dos fuentes de datos: la Encuesta de Salud de Barcelona (ESB) de 2016/17 y la encuesta de Factores de Riesgo en la Escuela Secundaria (FRESCO) de 2016 ambas desarrolladas por la Agencia de Salud Pública de Barcelona (ASPB). Se ha hecho un análisis descriptivo teniendo en cuenta los determinantes sociales que influyen en la presencia de la VMAP y su impacto en la salud. Como resultados principales hay que destacar que en las mujeres jóvenes se ha estimado una prevalencia de la VMAP del 18,4% y en el global de mujeres de 15 y más años la prevalencia de la VMAP en el último año del 4,3%. Existen desigualdades sociales y económicas entre las mujeres que sufren y no sufren VMAP, de forma que son las mujeres de los grupos sociales más desfavorecidos las que presentan una mayor prevalencia de VMAP a la ciudad de Barcelona. También destaca que las mujeres que sufren VMAP el último año muestran una mayor frecuencia de mala salud percibida, más malestar psicológico y más malestar emocional que las que no han sufrido VMAP en el último año. Dada la magnitud del problema, el impacto en la salud de las mujeres y de sus familias, se hace necesario diseñar e implementar intervenciones eficaces basadas en la evidencia para reducir la VMAP a Barcelona. 5 Violència masclista en l’àmbit de la parella a Barcelona Summary Men's violence against women of any age is sexist, patriarchal and gender- based violence, perpetuated by the power exercised by hierarchies that produce inequalities. This document addresses violence from a public health perspective and focuses on male violence in the context of the couple (VMAP). Its objective is to find out the situation of the VMAP among young women who study secondary school and women aged 15 years old or over living in the city of Barcelona. We want to know the situation of the VMAP in the women of the city of Barcelona using two data sources: the Barcelona Health Survey (ESB) 2016/17 and the Survey of Risk Factors in the Secondary School (FRESCO) 2016 both developed by the Public Health Agency of Barcelona (ASPB). A descriptive analysis has been made taking into account the social determinants that influence the presence of VMAP and its impact on health. The main results are that in young women the prevalence of VMAP has been estimated at 18.4% and in the overall prevalence of women aged 15 years old and over the prevalence of VMAP in the last year has been estimated at 4.3%. There are social and economic inequalities between women who suffer and those who do not suffer VMAP, in such a way that it is women from the most disadvantaged social groups who present a higher prevalence of VMAP in the city of Barcelona. It also highlights that women who suffer VMAP last year show a higher frequency of perceived ill health, more psychological discomfort and more emotional discomfort than those who have not suffered VMAP in the last year. Given the magnitude of the problem, the impact on the health of women and their families, it is necessary to design and implement effective evidence-based interventions to reduce VMAP in Barcelona. 6 Violència masclista en l’àmbit de la parella a Barcelona Introducció La violència exercida pels homes contra les dones de qualsevol edat és una violència masclista, patriarcal i de gènere, que es perpetua mitjançant el poder que exerceixen les jerarquies productores de desigualtats. L’ONU defineix la violència contra les dones com “tot acte de violència basat en el gènere que te com a resultat possible o real un mal físic, sexual o psicològic, incloses les amenaces, la coerció, o la privació arbitrària de la llibertat ja sigui que ocorri en la vida pública o en la privada” (Organización de las Naciones Unidas, 1995). Aquest document aborda les violències des d’una perspectiva de salut pública i, es centra en la violència masclista exercida en l’àmbit de la parella (VMAP). En aquest document la VMAP es defineix com la violència física, psicològica, sexual o econòmica exercida contra una dona i perpetrada per l’home que n’és o n’ha estat el cònjuge o per la persona que hi té o hi ha tingut relacions similars d’afectivitat (Parlament de Catalunya, 2008). A l’UE28 (European Union Agency for Fundamental Rights, 2014), les formes més comunes de violència física són empènyer, bufetejar o tirar del cabell; les més freqüents de violència psicològica consisteixen en que la parella menyspreï o humiliï una dona en privat i insisteixi a saber on és com una manera de control. Seguint el marc conceptual sobre VMAP desenvolupat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (Artazcoz et al., 2019), l’objectiu d’aquest informe és conèixer la situació de la VMAP entre les joves que cursen estudis de secundària a Barcelona i de les dones de 15 anys o més residents a la ciutat. Concretament es vol descriure la VMAP segons els eixos de desigualtat i els determinants socials intermedis així com les diferències en la salut i les conductes relacionades amb la salut entre les dones de Barcelona que han patit VMAP l’últim any. El marc conceptual permet guiar el diagnòstic de situació de la VMAP. Inclou els determinants socials de la salut, aquelles circumstàncies en què les 7 Violència masclista en l’àmbit de la parella a Barcelona persones neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen i que són el resultat de la distribució del poder i que depenen de les polítiques adoptades. Els determinants socials de la salut expliquen la major part de les diferències sistemàtiques en l'estat de salut entre diferents grups socioeconòmics (Whitehead, 1992). A la figura 1 es presenta el marc conceptual en el què s’ha basat aquest informe. Figura 1. Model dels determinants socials de la violència masclista en l’àmbit de la parella (VMAP). Determinants estructurals Determinants intermedis Context socioeconòmic i Estratificació social Recursos materials polític Interseccionalitat Divisió sexual del treball Polítiques Govern i macroeconòmiques Poder Situació laboral, condicions tradició política d’ocupació i de treball Polítiques de protecció social Poder Classe social Ingressos i situació econòmica Mercat de Edat treball Factors psicosocials Estat migratori Agents Polítiques de Relació de parella econòmics i família Gènere socials Ètnia Relació amb la família Marc legal i sistema judicial Diversitat funcional Xarxa social Cultura, valors Lloc de Violència familiar en la infantesa residència Factors conductuals Normes i pràctiques socials que recolzen la violència Serveis socials, sanitaris, educatius Font. Violència masclista en l’àmbit de la parella des d’una perspectiva de salut pública: marc conceptual (Artazcoz et al., 2019). 8 Patriarcat Violència masclista en l’àmbit de la parella Salut i desigualtats en la salut Violència masclista en l’àmbit de la parella a Barcelona Metodologia Disseny i població d’estudi Es tracta d’un estudi de disseny transversal amb anàlisis de dues enquestes poblacionals de la ciutat de Barcelona. La població d’estudi són les dones residents a la ciutat Barcelona majors de 15 anys i les joves escolaritzades a la ciutat de Barcelona a partir dels 13 anys. Fonts d’informació L’anàlisi de situació de la VMAP en el darrer any a la ciutat de Barcelona s’ha basat en dues fonts de dades de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB): 1. L’enquesta de Factors de Risc en l’Escola Secundària (FRESC) de 2016. 2. L’enquesta de Salut de Barcelona (ESB) de 2016/17. Les enquestes són una part fonamental per a mesurar les violències, tot i la manca de comparabilitat per les diferents definicions i metodologies (Ruiz- Pérez, Plazaola-Castaño, & Vives-Cases, 2007). Per això, a l’edició de l’enquesta FRESC de 2016 i de l’ESB 2016/17 es van afegir preguntes sobre VMAP basades en l’instrument utilitzat per l’OMS en estudis multi-país sobre la salut de les dones i la violència masclista, desenvolupat específicament per a l’anàlisi comparativa (WHO, 2005). Aquest instrument està dissenyat per entrevistes presencials, és d’autoresposta i va mostrar bona validesa de constructe transcultural i fiabilitat interna (Nybergh, Taft, & Krantz, 2013). La darrera enquesta FRESC és de l’any 2016 i els resultats estan descrits detalladament (Ariza, Pérez, Santamariña-Rubio, Serra, & Juárez, 2016). Es tracta d'una enquesta que es realitza periòdicament a la població adolescent i jove escolaritzada a la ciutat de Barcelona dels cursos: 2n i 4t d’ESO, 2n de Batxillerat i de Cicles formatius de Grau Mig (CFGM) i Programes Formatius d’Inserció (PFI). Permet conèixer amb regularitat la situació de la majoria d’hàbits i conductes relacionades amb la salut dels i 9 Violència masclista en l’àmbit de la parella a Barcelona de les adolescents. A la darrera onada de 2016, el 70% de les enquestes es van respondre de forma online i el 30% en format paper. Per a aquesta anàlisi de situació s’han analitzat les 1279 dones que formaven part de la mostra. Les preguntes relacionades amb la VMAP estaven basades en la recomanació de l’OMS (WHO, 2005) adaptada a la població adolescent i juvenil. Es pregunta sobre els maltractaments emocionals, físics i sexuals per part de la parella en les darrers 12 mesos. Es consideren maltractaments emocionals difondre dades íntimes, destruir objectes en les discussions, controlar el telèfon mòbil, trucades, contactes, insults, humiliacions davant dels altres, amenaces, etc. Els maltractaments físics es defineixen per ser colpejat/da, rebre un cop de puny, o alguna empenta, etc. I es defineixen els maltractaments sexuals com a obligar a mantenir relacions sexuals no desitjades, fer algun acte sexual que no agrada, etc. A l’enquesta FRESC, es va considerar que parella és: Algú amb qui tens una relació especial, no nomes d’amistat (”novio”, ”novia”, amic o amiga especial). La VMAP es va recollir en tres preguntes: Durant els últims 12 mesos: 1) Alguna vegada has rebut per part de la teva parella maltractaments emocionals? (difondre dades íntimes teves, destruir objectes en les discussions, controlar telèfon mòbil, trucades, contactes, insults, humiliacions davant dels altres, amenaces, etc.; 2) Alguna vegada has rebut per part de la teva parella maltractaments físics? (ser colpejat/da, t'han donat un cop de puny, t'han fet alguna empenta, etc.); 3) Alguna vegada has rebut per part de la teva parella maltractaments sexuals? (obligar a mantenir relacions sexuals quan no volies, fer algun acte sexual que no t'agrada, etc.). La darrera ESB és de l’any 2016/17 i tant la metodologia (Bartoll, Perez, Pasaríın, Rodríguez, & Borrell, 2018b) com els resultats (Bartoll, Perez, Pasaríın, Rodríguez, & Borrell, 2018a) esta descrits i disponibles. Breument, l’ESB és representativa de la població no institucionalitzada que viu a la ciutat de Barcelona. És un instrument útil per a obtenir informació sobre la salut i les conductes relacionades amb la salut, l’ús de serveis sanitaris, els determinants socials intermedis i els eixos de desigualtat de la població. En aquesta ESB es van entrevistar 3362 persones de 15 anys o més. Per a aquesta anàlisi de situació s’han analitzat les 1191 dones de la mostra que 10 Violència masclista en l’àmbit de la parella a Barcelona van afirmar tenir parella en el moment de contestar l’enquesta (67,5% del total de dones majors de 15 anys de la mostra). A l’ ESB la VMAP està recollida mitjançant tres preguntes: En el darrer any:, 1) Alguna vegada va rebre per part de la seva parella actual mals tractaments emocionals (per exemple insults o humiliacions davant d’altres persones, amenaces, prohibició de visitar familiars o amics i amigues)?; 2) Alguna vegada ha rebut per part de la seva parella actual mals tractaments físics (per exemple bufetades, empentes o cops, etc.; 3) Alguna vegada ha rebut per part de la seva parella actual mals tractaments sexuals (per exemple l’ha forçat a tenir relacions sexuals quan no volia o l’ha fet fer algun acte sexual que considerava desagradable, etc. En l’administració del qüestionari de l’ESB es va tenir en compte l’existència d’un entorn segur, és a dir si la parella de la dona no hi era present o, si estava present, no estava al cas de l’entrevista i no podia veure les preguntes. La persona entrevistadora mostrava les preguntes perquè les respongués la dona. Descripció de les variables La VMAP està recollida a partir de tres variables: maltractament emocional, maltractament físic i maltractament sexual. A partir d’aquestes tres variables es construeix un altra que recull si les dones han patit o no, alguna vegada, algun tipus de maltractament per part de la parella. Variables explicatives d’estratificació social i interseccionalitat Classe social: Una de les mesures de la posició econòmica és la classe social, que constitueix un determinant de les desigualtats socials en la salut. A l’enquesta FRESC, aquesta variable s'ha obtingut mitjançant el Family Affluence Scale (FAS) (Boyce, Torsheim, Currie, & Zambon, 2006) (Moreno, Rivera, García-moya, Jiménez-iglesias, & Morgan, 2014). Aquesta és una mesura individual basada en un conjunt de preguntes relacionades amb la capacitat econòmica de la família de l'alumnat. A partir d'aquestes preguntes s'obtenen tres categories de nivell socioeconòmic: afavorit, mitjà i desafavorit. A l’ESB, la classe social (Domingo-Salvany et al., 2013) s'ha 11 Violència masclista en l’àmbit de la parella a Barcelona obtingut a partir de l'ocupació de la persona entrevistada o de la persona principal que sosté econòmicament la llar. Aquesta variable s'ha categoritzat en: classe social manual i classe social no manual. Nivell d’estudis: A l'enquesta FRESC, les agrupacions en 2n-4t d’ESO, 2n Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mig fan referència a la formació que s’està cursant, en cap cas es refereix al nivell d’estudi assolit. S’han exclòs els Programes de formació i inserció (PFI). A l’ESB la variable té tres categories: 1) sense estudis, estudis de primària o secundària; 2) estudis post-obligatoris i; 3) estudis universitaris o cicle de grau superior. Edat: A la FRESC es mostra l'edat any a any dels 13 als 19 anys. A l’ESB s’agrupa en quatre categories: 15-24 anys, 25-44 anys, 45-64 anys i ≥65 anys. Estatus migratori: A l'enquesta FRESC es recull la trajectòria migratòria familiar, categoritzada en: 1) autòctona, quan l'alumna, pare i mare han nascut a Espanya; 2) autòctona de pare i/o mare immigrant, quan l'alumna ha nascut a Espanya i el pare i/o mare han nascut fora d'Espanya; 3) persona immigrant, quan l'alumna ha nascut fora d'Espanya independentment del país de naixement del pare i de la mare. A l’ESB es mesura a través del país d'origen i es categoritza en: 1) estat espanyol; 2) països de renda alta i 3) països de renda baixa. Territori: Al FRESC és el districte al que pertany l'escola de l'alumnat i a l’ESB, el territori és el districte de residència en la ciutat de Barcelona. Determinants socials intermedis A l’ESB els recursos materials s’han mesurat mitjançant: 1. La situació laboral actual categoritzada en: 1) treballadora, 2) treball de la llar, 3) en atur, 4) jubilada, 5) estudiant o 6) invalidesa permanent. 2. El nivell d'ingressos s’han mesurat amb els ingressos nets mensuals en les següents categories: 1) fins a 900 euros, 2) 901-1500 euros, 3) més de 1500 euros. 12 Violència masclista en l’àmbit de la parella a Barcelona 3. El treball domèstic i de cura s’ha mesurat amb les hores setmanals dedicades al treball de la llar: 1) cap, 2) 1-7 h, 3) 8-14, 4) 15-21, 5) 22 o més. Factors psicosocials: A l’enquesta FRESC s’han analitzat les següents variables: 1. Les relacions amb la família queda agrupada: 1) molt/bastant bones, regulars, i 2) molt/bastant dolentes. 2. Les relacions amb els altres es mesura amb les variables: Tenir un bon amic o amiga i tenir algun/a amic o amiga. Les dues variables tenen resposta si/no. A l’ESB s’han analitzat les següents variables: 1. Relació amb la parella mesurada per l'estat civil amb les categories: 1) soltera, 2) casada, 3) vídua, 4) separada i 5) divorciada. 2. Xarxa social: A l’enquesta s'ha mesurat amb el qüestionari Duke (Broadhead, Gehlbach, de Gruy, & Kaplan, 1988) on la categorització final (Bellón Saameño, Delgado Sánchez, Luna del Castillo, & Lardelli Claret, 1996) és: 1) baix suport social i 2) bon suport social. Estat de salut Salut autopercebuda: Aquesta és una mesura àmpliament utilitzada de l'estat de salut que s'ha associat amb l'estat físic, la morbiditat, les visites al metge general i prediu la mortalitat. A l’enquesta FRESC, la salut autopercebuda es categoritza en 1) excel·lent i molt bona, 2) bona, 3) regular i dolenta. A l’ESB, la salut autopercebuda s’analitza en dues categories: 1) bona salut percebuda que inclou les categories de salut autopercebuda excel·lent, molt bona i bona i 2) mala salut percebuda que inclou les categories de regular i mala salut autopercebuda. A l’enquesta FRESC, la salut mental es mesura a partir del qüestionari Strengths and Difficulties Questionnaire (SDQ) (Goodman, Ford, Simmons, Gatward, & Meltzer, 2003) que recull cinc dimensions: símptomes emocionals, problemes de conducta, hiperactivitat, problemes de relacions amb els iguals i conducta prosocial. La puntuació total permet categoritzar la variable en: SDQ normal, alumnat amb escassa probabilitat de patir un 13 Violència masclista en l’àmbit de la parella a Barcelona problema de salut mental; SDQ límit, alumnat al límit entre la possibilitat de patir o no patir un problema de salut mental; SDQ anormal, que identifica els probables casos de patir un problema de salut mental. Les categories finals són: 1) bona salut mental (SDQ normal) i 2) malestar psicològic (SDQ límit i SDQ anormal). Salut mental: A l’ESB la es recull mitjançant el Goldberg Health Questionnaire (GHQ) de 12 ítems (Goldberg, 1978). El GHQ és un instrument que detecta dos tipus de trastorn, la incapacitat per a seguir desenvolupant amb normalitat les activitats d’una persona “sana” i els fenòmens de nova aparició de naturalesa ansiògena. Captura les alteracions presents en els últims 30 dies. Es categoritza en 1) bona salut mental i 2) mala salut mental. Benestar emocional: la FRESC també es mesura amb l’escala WEMWBS (López et al., 2013), que captura els aspectes positius de la salut mental en les últimes dues setmanes. Puntuacions més altes indiquen majors nivells de benestar emocional. Aquesta variable ha estat categoritzada en dues categories: 1) baix i intermedi-baix, i 2) alt i intermedi-alt. Conductes relacionades amb la salut Consum d'alcohol: A l'enquesta FRESC, el consum d’alcohol es mesura a través de la variable “haver pres alguna vegada almenys mig got de qualsevol beguda alcohòlica”. Les respostes estan classificades en relació al temps des de l'últim consum i les categories finals que s’utilitzen en aquest informe són: 1) alguna vegada en la vida o 2) mai. A l’ESB es calcula el consum setmanal d’alcohol seguint la proposta del Plan Nacional de Drogas (Ministerio Sanidad y Consumo, 2007). Segons això, les persones es classifiquen segons els següents límits de risc en: 1) No bevedora: persona que no ha consumit alcohol en els darrers 12 mesos, 2) Bevedora amb consum moderat: dones que beuen menys de 17 unitats de consum setmanal, i 3) Bevedora amb consum de risc: dones que beuen 17 o més unitats de consum setmanals o cinc consumicions seguides almenys un cop al mes. Consum de drogues il·legals: A l'enquesta FRESC es pregunta pel consum de cànnabis, haixix o marihuana (s'utilitzarà el nom de cànnabis per 14 Violència masclista en l’àmbit de la parella a Barcelona englobar els tres tipus de substàncies). La variable ha estat categoritzada en: 1) alguna vegada o 2) mai. A l’ESB, s'ha analitzat a través de dues preguntes sobre si alguna vegada a la vida s’ha consumit cànnabis, porros o marihuana, d’una banda o cocaïna, d’altra (Si/No). Ús de serveis socials, sanitaris i educatius En relació a serveis sanitaris a l’ESB, es recull: 1. Haver consultat a un treballador/a social en els últims 12 mesos, en dues categories: (Si/No). 2. Haver consultat a un psicòleg/oga en els últims 12 mesos, en dues categories: (Si/No). 3. Nombre de visites al metge de capçalera els últims 12 mesos agrupada en: 1) cap; 2) 1 a 4 visites i 3) 5 visites o més. 4. Nombre de visites al servei d'urgències els últims 12 mesos categoritzada: 1) cap visita; 2) 1 visita; 3) 2 visites; i 4) 3 visites o més. Pla d’anàlisis En aquest informe es presenta l’anàlisi descriptiva bivariada utilitzant l’estadístic Chi-quadrat de la VMAP i la resta de variables seleccionades: els eixos de desigualtat, els determinants intermedis i la salut, les conductes relacionades amb la salut i l’ús de serveis sanitaris. Els resultats es mostren principalment en forma taules i figures de les prevalences de la VMAP. Els percentatges que es mostren a taules i figures estan calculats excloent els valors perduts ja que en la majoria de casos representen menys d’un 5% del total. Per a l’anàlisi de les dades s’ha utilitzat el programa Stata v.14 (StataCorp, 2014). A l’annex hi ha les taules amb les dades completes on es mostra la distribució freqüència de la mostra de la VMAP segons la variables d’interès en l’enquesta FRESC i l’ESB. 15 Violència masclista en l’àmbit de la parella a Barcelona Resultats Prevalença global i per grups d’edat Un 18,4% de les dones que estan cursant la secundària de la ciutat de Barcelona refereixen haver patit VMAP en l’últim any; la prevalença global en les dones de 15 i més anys residents a la ciutat de Barcelona és de 4,3%. Com s’aprecia a la figura 2, en les dones que estudien secundària, la prevalença augmenta amb l’edat mentre que en les dones adultes el patró s’inverteix (Figura 3). Desigualtats socials en la VMAP En les dones que cursant estudis secundaris a la ciutat de Barcelona, la prevalença de la VMAP és superior en les dones de famílies de nivell socioeconòmic més desafavorit; a més, s’observa un clar gradient de desigualtat segons la posició socioeconòmica familiar (Figura 2). En les dones adultes, també, la VMAP és més freqüent en les dones de classe social manual (6,6%) que en les de classe social no manual (2,8%) (Figura 3). En les dones adultes, la prevalença de la VMAP és més alta entre les de menys nivell d’estudis de forma que hi ha un clar gradient de desigualtat on la prevalença de la VMAP s més alta en les dones sense estudis o amb estudis primaris refereixen (6%) i del 2,6% en les que tenen estudis superiors (universitàries o estudiants de cicle formatiu de grau superior) (Figura 3). Segons l’estatus migratori, entre les dones que cursen estudis secundaris, la prevalença de la VMAP és superior en dones migrants (24,4%). Destaca que les dones autòctones i les autòctones de pare/mare o migrades de pare/mare mostren prevalences similars (16,7% 17,5%) (Figura 2). Entre les dones adultes, la prevalença de la VMAP és més alta en les dones residents a la ciutat procedents de països de renda baixa (16,2%) que en les autòctones (3,2%) (Figura 3). 16 Violència masclista en l’àmbit de la parella a Barcelona Hi ha diferències en la prevalença de la VMAP segons el districte on resideixen les dones o estan escolaritzades les dones (Figura 2 i 3). Tant, entre les estudiants com en les dones adultes, la prevalença més alta correspon al districte de Nou Barris. 17 Violència masclista en l’àmbit de la parella a Barcelona Figura 2. Prevalença de violència en l’àmbit de la parella en el darrer any segons els eixos de desigualtat en les joves escolaritzades en la ciutat de Barcelona, 2016 Nivell Socioeconòmic* Edat (anys)* Curs escolar* Estatus migratori* Districtes Prevalença global Prevalença per 100; *Diferències estadísticament significatives valor p<0,05 Font: Enquesta FRESC, 2016 18 Violència masclista en l’àmbit de la parella a Barcelona Figura 3. Prevalença de violència en l’àmbit de la parella en el darrer any segons els eixos de desigualtat en les dones residents a Barcelona, 2016 4,3 Classe social* Manual 6,6 No manual 2,8 Sense estudis, Primària i Secundària 6,0 Nivell d’estudis* Post-Obligatoris 5,1 Universitaris o Cicle Formatiu Grau Superior 2,6 15-24 6,6 Edat (anys) 25-44 4,5 45-64 3,4 ≥ 65 4,4 Estat espanyol 3,2 País d’origen* Països de renda alta 5,1 PaÏsos de renda baixa 16,2 Ciutat Vella 6,6 Eixample 0,9 Sants-Montjuic 5,3 Les Corts 1,6 Districtes* Sarrià-Sant Gervasi 2,1 Gràcia 2,4 Horta-Guirnardó 7,3 Nou Barris 9,7 Sant Andreu 3,9 Prevalença global Sant Martí-Poble Nou 4,5 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 Prevalença per 100; *Diferències estadísticament significatives valor p<0,05 Font: Enquesta FRESC, 2016 19 País Nivell Classe Districte* d'origen* Edat (anys) d'estudis* social* Violència masclista en l’àmbit de la parella a Barcelona Determinants socials intermedis A la figura 4 es mostra la prevalença de la VMAP entre les dones adultes segons els determinants socials intermedis. Recursos materials Les dones que dediquen més hores setmanals al treball domèstic i de cura, mostren una prevalença més alta de la VMAP (8,2%) que les dones que no dediquen hores al treball domèstic (2%), cosa que es pot explicar en bona part per una major probabilitat de viure en parella entre les primeres, així com amb la diferent posició socioeconòmica d’aquets dos grups (més benestant les que dediquen menys hores) Segons la situació laboral, la prevalença més alta correspon a les dones amb incapacitat permanent (11,7%), seguides per les estudiants (9,6%). Les dones amb una freqüència menor son les jubilades (2,5%). Pel que fa als ingressos nets mensuals, la prevalença de la VMAP en les dones amb ingressos inferiors a 900 euros és del 6,5% i de 2,5% en les dones que tenen els ingressos nets més alts observant-se un gradient de desigualtat. Xarxa social En relació a l'estat civil s'observa una major freqüència de la VMAP en les dones separades (15,2%) i les divorciades (9,6%). És probable, que la VMAP hagi estat en molts casos la causa de la separació de la parella. Pel que fa al suport social s’observa una major freqüència de la VMAP en les dones amb poc suport social (13,5%) en comparació amb les que tenen bon suport social (3%). En les dones que cursen estudis secundaris, la relació amb la família mostra relació amb la VMAP de forma que la prevalença és més alta quan hi ha una relació familiar dolenta (38,3%) mentre que la freqüència de la VMAP és de 15,3% en les dones escolaritzades que tenen bones relacions familiars. 20 Violència masclista en l’àmbit de la parella a Barcelona Figura 4. Prevalença de violència en l’àmbit de la parella segons els determinants socials intermedis en les dones residents a la ciutat de Barcelona, 2016 Hores setmanals de treball domestic* Situació laboral* Ingressos nets mensuals Estat civil* Prevalença total Prevalença per 100; *Diferències significatives valor p<0,05 Font: Enquesta de Salut de Barcelona, 2016 21 Violència masclista en l’àmbit de la parella a Barcelona Salut Per tal de comparar com és la salut autopercebuda i la salut mental entre les dones que han patit VMAP i en les que no l’han patida es calculen les freqüències que es mostren a continuació. En les dones que cursen estudis secundaris que han patit VMAP, la prevalença de mala salut autopercebuda és de 21% i la de malestar psicològic és d’un 52%, mentre que entre les dones que no han patit VMAP les prevalences corresponents són 10% i 30%, respectivament. Entre les dones que fan estudis secundaris, la freqüència de baix benestar emocional és del 69% en les que han patit VMAP i de 50% en les que no han patit VMAP (Figura 5). Entre les dones de població general que han patit VMAP el 39% declara tenir mala salut percebuda, mentre que entre les que no l’han patit la prevalença és de 19%. Pel que fa a la salut mental, entre les dones que han patit VMAP la prevalença de mala salut mental és de 65% mentre entre les que no l’han patit és del 18% (Figura 6). Consum d’alcohol i drogues il·legals En les dones que cursen estudis secundaris el consum d’alcohol i de cànnabis es més freqüent entre les que han patit VMAP que en les que no l’han patit (Taula 3 de l’annex). En canvi , no s’observen diferències en les prevalences de consum d’alcohol i de cànnabis entre les dones adultes segons hagin patit o no VMAP (Taula 6 de l’annex). Serveis socials, sanitaris i educatius Les dones que declaren haver patit VMAP fan un major ús dels serveis sanitaris (atenció primària, serveis d’urgències, atenció per treball social i psicologia) que les dones que declaren no l’haver patit (taula 6 de l’annex). 22 Violència masclista en l’àmbit de la parella a Barcelona Figura 5. Freqüència de mala salut autopercebuda y mal estat de salut mental en les joves que cursen estudis secundaris segons hagint patit o no VMAP a la ciutat de Barcelona, 2016 100 90 80 69,3 70 60 51,9 49,9 50 40 29,8 30 21,3 20 9,9 10 0 Mala salut percebuda* Risc patiment psicológic* Baix benestar emocional* Violència masclista No violència masclista *Diferències significatives valor p<0,05 Font: Enquesta FRESC, 2016 23 Prevalença per 100 Violència masclista en l’àmbit de la parella a Barcelona Figura 6. Freqüència de mala salut autopercebuda y risc de patiment psicològic en les dones residents a la ciutat de Barcelona, segons hagin patit o no violència en l’àmbit de la parella, 2016 100 90 80 70 64,8 60 50 38,9 40 30 18,8 20 17,7 10 0 Mala salut percebuda* Risc patiment psicològic* Violència masclista No violència masclista *Diferències significatives valor p<0,05 Font: Enquesta de Salut de Barcelona, 2016 24 Prevalença per 100 Violència masclista en l’àmbit de la parella a Barcelona Conclusions Amb aquesta anàlisi s’estima que la VMAP és un problema que afecta aproximadament a 47.000 joves entre 13 i 19 anys d’edat, i a 34.000 dones majors de 19 anys. Les dones joves són les que declaren més freqüentment VMAP, cosa que es podria explicar, almenys en part, perquè les dones més grans és més probable que considerin la violència masclista un fet normal. Així, segons l’Enquesta de Violència de Catalunya, el 63,4% de les dones grans creuen que les causes de la VMAP és la tendència natural dels homes a la violència mentre que aquest percentatge es de 15% en les dones de 15 a 29 anys (Ajuntament de Barcelona, 2018). La VMAP, tant en les joves com en el conjunt de dones de la població general, presenta un clar patró de desigualtat, sent més freqüent en les dones dels grups socials més desfavorits com ara les dones de classe social manual, les que presenten diversitat funcional o les immigrants provinents de països desfavorits. També destaca les dones que declaren haver patit situacions de VMAP presenten pitjors indicadors de salut: pitjor salut percebuda, major freqüència de malestar psicològic i de malestar emocional que les que no han patit VMAP en el darrer any. Lamentablement, en la majoria de les enquestes consultades que són monogràfiques de VMAP no s’inclouen preguntes sobre salut, conductes relacionades amb la salut i ús de serveis sanitaris. Existeix evidència que la VMAP es pot prevenir mitjançant programes i polítiques ben dissenyades (World Health Organization, 2007). Des de Salut Pública cal dissenyar les intervencions més efectives basades en l’evidència per tal de prevenir i reduir la VMAP a la ciutat. 25 Violència masclista en l’àmbit de la parella a Barcelona Annex 26 Violència masclista en l’àmbit de la parella a Barcelona Taula 1 Annex: Distribució de las variables d’estudi en el conjunt de la mostra de les joves que han patit VMAP o no. Enquesta FRESC, 2016 Total VMAP No VMAP Valor p* n % n % n % Nivell socioeconòmic Desfavorit 173 13,6 44 18,9 129 12,5 Intermedi 537 42,3 95 40,8 442 42,7 0,033 Favorit 559 44,1 94 40,3 465 44,8 Total 1269 100 233 100 1036 100 Edat (anys) 13 226 17,7 20 8,5 206 19,7 14 101 7,9 12 5,1 89 8,5 15 246 19,2 41 17,5 205 19,6 16 111 8,7 22 9,4 89 8,5 <0,001 17 373 29,2 84 35,7 289 27,7 18 179 14 44 18,7 135 12,9 19 43 3,4 12 5,1 31 3,1 Total 1279 100,1 235 100 1044 100 Curs escolar 2n ESO 341 26,7 36 15,3 305 29,2 4t ESO 361 28,2 63 26,8 298 28,5 <0,001 2n BATX/CFGM 577 45,1 136 57,9 441 42,3 Total 1279 100 235 100 1044 100 Estatus migratori Autòctona de pare i mare 849 67,2 142 61,7 707 68,4 Autòctona de pare i/o 194 15,3 34 14,8 160 15,4 0,029 mare immigrant Immigrant 221 17,5 54 23,5 167 16,2 Total 1264 100 230 100 1034 100 Districte de l'escola Ciutat Vella 73 6,1 16 7,1 57 5,9 Eixample 166 13,8 37 16,5 129 13,1 Sants-Montjuic 99 8,3 13 5,8 86 8,8 Les Corts 107 8,9 13 5,8 94 9,7 Sarrià-Sant Gervasi 216 18 39 17,4 177 18,2 0,432 Gràcia 55 4,6 12 5,4 43 4,4 Horta-Guirnardó 139 11,6 27 12,1 112 11,5 Nou Barris 83 6,9 20 8,9 63 6,5 Sant Andreu 94 7,9 17 7,6 77 7,9 Sant Martí-Poble Nou 166 13,9 30 13,4 136 14 Total 1198 100 224 100 974 100 *P-valor: estadísticament significatiu si p-valor < 0,05 estadístic chi2 27 Violència masclista en l’àmbit de la parella a Barcelona Taula 2 Annex: Distribució de las variables de relacions personals en el conjunt de la mostra de les joves que han patit VMAP o no. Enquesta FRESC, 2016 Total VMAP No VMAP Valor p* n % n % n % Relació habitual amb la família Regular/ molt/ bastant 332 26 90 38,3 242 23,2 dolenta Molt/ bastant bona 946 74 145 61,7 801 76,8 <0,001 Total 1278 100 235 100 1043 100 Tenir un bon amic/amiga No 33 2,6 12 5,1 21 2 0,007 Si 1242 97,4 223 94,9 1019 98 Total 1275 100 235 100 1040 100 Tenir amics o amigues No 109 8,5 16 6,8 93 8,9 0,298 Si 1170 91,5 219 93,2 951 91,1 Total 1279 100 235 100 1044 100 *P-valor: estadísticament significatiu si p-valor < 0,05 estadístic chi2 28 Violència masclista en l’àmbit de la parella a Barcelona Taula 3 Annex: Distribució de las variables de relacions personals en el conjunt de la mostra de les joves que han patit VMAP o no. Enquesta FRESC, 2016 Total VMAP No VMAP Valor n % n % n % p* Salut autopercebuda Excel·lent/molt bona 677 52,9 89 37,9 588 56,3 Bona 449 35,1 96 40,8 353 33,8 <0,001 Regular/dolenta 153 12 50 21,3 103 9,9 Total 1279 100 235 100 1044 100 Salut mental Bona salut 843 66,1 113 48,1 730 70,2 <0,001 mental Risc patiment 432 33,9 122 51,9 310 29,8 psicològic Total 1275 100 235 100 1040 100 Benestar emocional Alt/ Intermedi- alt 583 46,5 71 30,7 512 50,1 <0,001 Baix/Intermedi-baix 670 53,5 160 69,3 510 49,9 Total 1253 100 231 100 1022 100 Consum d'alcohol Alguna vegada 517 51,9 149 71,6 368 46,6 <0,001 Cap 480 48,1 59 28,4 421 53,4 Total 997 100 208 100 789 100 Consum de cànnabis Alguna vegada 493 39,1 145 63 348 33,8 <0,001 Cap 767 60,9 85 37 682 66,2 Total 1260 100 230 100 1030 100 *P-valor: estadísticament significatiu si p-valor < 0,05 estadístic chi2 29 Violència masclista en l’àmbit de la parella a Barcelona Taula 4 Annex: Distribució de las variables dels eixos de desigualtat en el conjunt de la mostra de les dones que han patit VMAP o no en l’Enquesta de Salut de Barcelona 2016 Violència No violència Total Valor p * masclista masclista n % n % n % Classe social No manual 709 60,7 20 39,9 689 61,7 0,003 Manual 458 39,3 30 60,1 428 38,3 Total 1167 100 50 100 1117 100 Nivell d'estudis Sense estudis, Primària i 354 29,8 21 41,8 333 29,3 Secundària Post-Obligatoris 313 26,4 16 31,5 297 26,1 0,048 Universitaris o Cicle 521 43,9 14 26,8 507 44,6 Formatiu Grau Superior Total 1188 100 51 100 1137 100 Edat (anys) 15-24 93 7,8 6 12 86 7,6 25-44 491 41,3 22 43,5 469 41,2 0,579 45-64 391 32,8 13 25,8 377 33,1 ≥ 65 217 18,2 10 18,7 207 18,2 Total 1191 100 51 100 1140 100 País d'origen Estat espanyol 886 74,4 28 54,7 858 75,29 Països de renda alta 237 19,9 12 23,65 225 19,69 <0,001 Països de renda baixa 68 5,7 11 21,69 57 5,02 Total 1191 100 51 100 1140 100 Districte Ciutat Vella 59 4,9 4 7,6 55 4,8 Eixample 197 16,5 2 3,5 195 17,1 Sants-Montjuic 145 12,2 8 15 138 12,1 Les Corts 68 5,7 1 2,1 67 5,9 Sarrià-Sant Gervasi 117 9,8 3 4,9 114 10 0,018 Gràcia 87 7,31 2 4 85 7,5 Horta-Guirnardó 111 9,33 8 16 103 9 Nou Barris 122 10,23 12 23,1 110 9,7 Sant Andreu 105 8,79 4 7,9 101 8,8 Sant Martí-Poble Nou 181 15,18 8 16 173 15,2 Total 1191 100 51 100 1140 100 Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2016 *P-valor: estadísticament significatiu si p-valor < 0,05 estadístic chi2 30 Violència masclista en l’àmbit de la parella a Barcelona Taula 5 Annex: Distribució de las variables dels determinants intermedis en el conjunt de la mostra de les dones que han patit VMAP o no en l’Enquesta de Salut de Barcelona 2016 No violència Total Violència masclista masclista Valor p* n % n % n % Hores de treball domèstic setmanals Cap 107 9 2 4,2 105 9,2 1 a 7 hores 240 20,1 13 25,2 227 19,9 8 a 14 hores 400 33,6 10 20,4 390 34,2 0,021 15 a 21 hores 241 20,3 9 17,8 232 20,4 22 hores o més 203 17 17 32,5 186 16,3 Total 1191 100 51 100,1 1140 100 Situació laboral actual Treball remunerat 713 60,4 23 45,7 690 61 Feines de la llar 108 9,2 8 15,4 100 8,9 Aturada 102 8,6 6 12,6 95 8,4 Jubilada 171 14,4 4 8,6 167 14,8 0,027 Estudiant 63 5,3 6 12 57 5 Invalidesa 24 2,1 3 5,7 22 1,9 permanent Total 1181 100 50 100 1131 100 Ingressos nets mensuals Fins a 900 euros 402 48,2 26 60 375 47,6 De 901 a 1500 euros 257 30,9 14 31 244 30,9 0,166 Més de 1500 euros 174 20,9 4 9,1 170 21,5 Total 833 100 44 100,1 789 100 Estat civil Soltera 377 31,6 18 35,2 359 31,5 Casada 707 59,4 26 50 681 59,8 Vídua 41 3,4 0 0 41 3,6 0,028 Separada 21 1,8 3 6,4 18 1,6 Divorciada 45 3,8 4 8,5 41 3,6 Total 1191 100 51 100 1140 100 Suport social (Duke) Baix suport social 126 10,8 17 35,2 109 9,7 <0,001 Bon suport social 1044 89,2 31 64,8 1012 90,3 Total 1170 100 48 100 1121 100 Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2016 *P-valor: estadísticament significatiu si p-valor < 0,05 estadístic chi2 31 Violència masclista en l’àmbit de la parella a Barcelona Taula 6 Annex: Distribució de las variables la salut, les conductes rela- cionades amb la salut i l’ús de serveis sanitaris en el conjunt de la mostra de les dones que han patit VMAP o no en l’Enquesta de Salut de Barcelona 2016 Violència No violència Total masclista masclista Valor p* n % n % n % Salut autopercebuda Bona salut 957 80,4 31 61,1 926 81,2 0,001 Mala salut 234 19,7 20 38,9 214 18,8 Total 1191 100 51 100 1140 100 Salut mental Bona salut 956 80,3 18 35,3 938 82,3 < 0,001 Risc patiment psicològic 235 19,7 33 64,8 202 17,7 Total 1191 100 51 100 1140 100 Consum d'alcohol No bevedora 280 23,5 14 27,3 266 23,4 Bevedora moderat 850 71,5 32 63,1 818 71,9 0,252 Bevedora de risc 59 5 5 9,6 54 4,8 Total 1189 100 51 100 1138 100 Consum de cannabis No 1021 85,8 40 78,7 981 86,1 0,151 Si 169 14,2 11 21,3 158 13,9 Total 1190 100 51 100 1139 100 Consum de cocaïna No 1152 96,8 47 91,6 1105 97 0,046 Si 39 3,3 4 8,4 34 3 Total 1191 100 51 100 1139 100 Visites de treballador/a social No 1143 96,02 44 86,1 1099 96,5 <0,001 Si 47 3,98 7 13,9 40 3,5 Total 1190 100 51 100 1139 100 Visites de psicòleg/oga No 1121 94,1 42 82,4 1079 94,7 <0,001 Si 70 5,9 9 17,6 61 5,3 Total 1191 100 51 100 1140 100 Nombre visites al metge/essa de capçalera Cap 274 23,1 9 17,4 265 23,3 1 a 4 visites 725 61,1 21 40,6 704 62 <0,001 5 visites o més 188 15,9 22 42,1 167 14,7 Total 1187 100 51 100 1136 100 Nombre visites al servei d'urgències Cap 683 57,4 11 22,3 672 58,9 1 visita 294 24,7 15 30,2 279 24,4 <0,001 2 visites 121 10,2 12 23,1 110 9,6 3 visites o més 92 7,8 13 24,5 80 7 Total 1191 100 51 100 1140 100 Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2016 *P-valor: estadísticament significatiu si p-valor < 0,05 estadístic chi2 32 Violència masclista en l’àmbit de la parella a Barcelona 33 Violència masclista en l’àmbit de la parella a Barcelona Bibliografia Ajuntament de Barcelona. (2018). Enquesta de violència masclista a Catalunya al 2016. Barcelona. Retrieved from https://ajuntament.barcelona.cat/dones/ca/enquesta-de-violencia- masclista-catalunya-edicio-2016-barcelona Ariza, C., Pérez, C., Santamariña-Rubio, E., Serra, G., & Juárez, O. (2016). La salut i els seus determinants en l’alumnat adolescent de Barcelona. Enquesta FRESC de Barcelona. Retrieved from https://www.aspb.cat/wp- content/uploads/2017/05/salut-i-els-seus-determinants-en-alumnat- adolescent-Barcelona-FRESC-2016.pdf Artazcoz, L., Garrido, A., Juárez, O., Otero, I., Pasarín, M., Pérez, K., … Salvador, M. (2019). Violència masclista en l’àmbit de la parella des d’una perspectiva de salut pública: marc conceptual. Barcelona Societat, 21(Juny), 39–50. Retrieved from http://w3.bcn.cat/fitxers/observatorisocial/barcelonasocietat17.532.pdf #page=40 Bartoll, X., Perez, K., Pasaríın, M., Rodríguez, M., & Borrell, C. (2018a). Enquesta de salut de Barcelona 2016/17. Barcelona. Retrieved from https://www.aspb.cat/wp-content/uploads/2018/07/Enquesta-salut- Barcelona-2016-17.pdf Bartoll, X., Perez, K., Pasaríın, M., Rodríguez, M., & Borrell, C. (2018b). Enquesta de Salut de Barcelona de 2016/17 Manual metodològic i del treball de camp. Barcelona. Retrieved from https://www.aspb.cat/wp- content/uploads/2018/12/Enquesta-Salut-Barcelona-2016-17-Manual- metodologic.pdf Bellón Saameño, J. A., Delgado Sánchez, A., Luna del Castillo, J. D., & Lardelli Claret, P. (1996). Validity and reliability of the Duke-UNC-11 questionnaire of functional social support. Atencion Primaria / Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria, 18(4), 158–163. Boyce, W., Torsheim, T., Currie, C., & Zambon, A. (2006). The family affluence scale as a measure of national wealth: Validation of an adolescent self- report measure. Social Indicators Research, 78(3), 473–487. https://doi.org/10.1007/s11205-005-1607-6 Broadhead, W. E., Gehlbach, S. H., de Gruy, F. V., & Kaplan, B. H. (1988). The Duke-UNC functional social support questionnaire: Measurement of 34 Violència masclista en l’àmbit de la parella a Barcelona social support in family medicine patients. Medical Care, 26(7), 709–723. https://doi.org/10.1097/00005650-198807000-00006 Domingo-Salvany, A., Bacigalupe, A., Carrasco, J. M., Espelt, A., Ferrando, J., & Borrell, C. (2013). Proposals of neoweberian and neomarxist social class from the National Classification of Occupations 2011. [Propuestas de clase social neoweberiana y neomarxista a partir de la Clasificación Nacional de Ocupaciones 2011.]. Gaceta Sanitaria, 27(3), 263–272. https://doi.org/10.1016/j.gaceta.2012.12.009 European Union Agency for Fundamental Rights. (2014). Violence against women : An EU-wide survey. Publications Office of the European Union,. https://doi.org/10.2811/62230 Goldberg, D. P. (1978). Manual of the general health questionnaire. (NFER, Ed.). Windsor. Retrieved from https://nla.gov.au/anbd.bib-an1875161 Goodman, R., Ford, T., Simmons, H., Gatward, R., & Meltzer, H. (2003). Using the Strengths and Difficulties Questionnaire (SDQ) to screen for child psychiatric disorders in a community sample. International Review of Psychiatry, 15(1–2), 166–172. https://doi.org/10.1080/0954026021000046128 López, M. A., Gabilondo, A., Codony, M., García-Forero, C., Vilagut, G., Castellví, P., … Alonso, J. (2013). Adaptation into Spanish of the Warwick- Edinburgh Mental Well-being Scale (WEMWBS) and preliminary validation in a student sample. Quality of Life Research, 22(5), 1099– 1104. https://doi.org/10.1007/s11136-012-0238-z Ministerio Sanidad y Consumo. (2007). Informe de la encuesta estatal sobre uso de drogas en estudiantes de enseñanzas secundarias (Estudes) 2006- 2007. Retrieved from www.pnsd.msc.es Moreno, C., Rivera, F., García-moya, I., Jiménez-iglesias, A., & Morgan, A. (2014). Cuestionario HBSC 2014 - España. Nybergh, L., Taft, C., & Krantz, G. (2013). Psychometric properties of the WHO Violence Against Women instrument in a female population- based sample in Sweden: A cross-sectional survey. BMJ Open, 3(5), 1–8. https://doi.org/10.1136/bmjopen-2012-002053 Organización de las Naciones Unidas. (1995). Declaración y Plataforma de Acción de Beijing Declaración política y documentos resultados de Beijing +5. La Cuarta Conferencia Mundial sobre la Mujer. https://doi.org/10.1017/CBO9781107415324.004 Parlament de Catalunya. (2008). Llei 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista. Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya. 35 Violència masclista en l’àmbit de la parella a Barcelona Barcelona. Retrieved from https://www.parlament.cat/document/nom/TL75.pdf Ruiz-Pérez, I., Plazaola-Castaño, J., & Vives-Cases, C. (2007). Methodological issues in the study of violence against women. Journal of Epidemiology and Community Health, 61(SUPPL. 2), 26–31. https://doi.org/10.1136/jech.2007.059907 StataCorp. (2014). Stata Statistical Software: Release. 2015. College Station, TX: StataCorp LP. https://doi.org/10.2307/2234838 Whitehead, M. (1992). The Concepts and Principles of Equity and Health. International Journal of Health Services, 22, 429–445. https://doi.org/10.2190/986L-LHQ6-2VTE-YRRN WHO. (2005). WHO Multi-Country study of women’s health and domestic violence. Core Protocol. World Health Organization. Retrieved from https://www.who.int/reproductivehealth/publications/violence/2415935 8X/en/ World Health Organization. (2007). Global Plan of Action. https://doi.org/10.4244/EIJ-D-17-00437 36