Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximitat BC N Autoria: Joana Calsamiglia Andrea Calsamiglia (Nus Cooperativa) Oriol Josa (Quepo) Supervisió: Tona Calvo (Servei d’Acció Comunitària) Mireia Morte (Servei d’Acció Comunitària) Óscar Rebollo (Servei d’Acció Comunitària) Maquetació: Montse Pallarés Aquest material està sota una llicència de Creative Commons. Pots compartir i adaptar el contingut sempre que en reconeguis adequadament l’autoria, en facis un ús no comercial, i fent-lo sota les mateixes condicions. Per a qualsevol aspecte relacionat amb aquesta llicència de Creative Commons, contacta amb info@nus.coop. METODOLOGIA PER PROMOURE LA PERSPECTIVA COMUNITÀRIA ALS EQUIPAMENTS DE PROXIMITAT Índex Presentació 5 Introducció 6 Mode d’ús de la guia 8 Resum de continguts 12 Les persones i les relacions 15 L’organització col·lectiva 21 L’ús de l’espai públic 35 La comunicació 37 Fitxes 40 Annex de comunicació 171 Agraïments Agraïm molt especialment la implicació i compromís de les persones dels equi- paments que han format part de la prova pilot: Laia Serra, dinamitzadora de l’Espai Antoni Miró Peris, El Clot Elvira Cardos, directora del Centre Cultural La Farinera del Clot, El Clot Elio Vera, director del Centre Cívic Ciutat Meridiana Gemma Martín, dinamitzadora del Centre Cívic Ciutat Meridiana Abraham Prat, coordinador del Casal de barri del Besòs, Besòs Joan Punset, coordinador del Casal de barri Can Travi, Vall d’Hebrón També volem agraïr a les persones activistes, voluntàries, participants, tècni- ques i professionals que han participat a la formació, a qui hem entrevistat, o que ens han assessorat: Alfred Porcar, Projecte Radars del Guinardó Mireya Gasol, Serveis Socials Guinardó, El Guinardó 4 Noèlia Sotus, Cooperativa de consum La Seca, Poblesec Pepe Ramos, Cooperativa de consum La Seca, Poblesec Direcció de Serveis d’Acció David Vallverdú, Ateneu L’Harmonia, Sant Andreu del Palomar Comunitària Helena Ojeda, Ateneu L’Harmonia, Sant Andreu del Palomar Metodologia per Mar Griñón, Espai de Gent Gran Montserrat Olivella, L’Eixample promoure la Helena Guiu, Espai Jove La Fontana, Gràcia perspectiva comunitària als Marcel·lí Puig, Casal de Barri Ton i Guida, Roquetes equipaments de Maria Pérez, Casal de Barri Torre de La Sagrera, La Sagrera proximitat Albert Rojas, Ateneu La Bòbila, Porta Albert Villacampa, Ateneu La Bòbila, Porta Agustín Martínez, Ateneu La Bòbila, Porta Joan Puigbò, Ateneu La Bòbila, Porta Iñaki Wensell, Centre Cívic “La Barraca”, La Sagrera Paula Escribano, investigadora de GRAFO-UAB, Bellaterra Adelaida Morte, Escola d’Adults de La Verneda, La Verneda Bernat Oró, Escola d’Adults de La Verneda, La Verneda Andreu Camprubí, El Risell SCCL Francisco Rubio, La Fundició, Bellvitge (L’Hospitalet) Hernán María Sampietro, Associcació ActivaMent, Barcelona Amadeu Mora, Xarxa de Centres Cívics de Girona, Girona Agustí Giralt, La Lleialtat Santsenca, Sants Beatriz Liebe, Centre Cívic Baró de Viver, Baró de Viver Arturo Figueroa, Casal de Barri La Prosperitat, La Prosperitat Sandra Martínez, Casal de Barri La Cosa Nostra, Can Peguera Asun Lloret, Casal de Barri Espai 210, Sagrada Família Aidà Almirall, Casal de Barri El Pou de la Figuera, barri de Sant Pere Claudio Cattaneo, membre de Can Masdéu, Canyelles Ainhoa Roca, membre de Can Masdéu, Canyelles Adrian Crescini, co-director de La Xixa Teatre Claudia Manyà, IGOP-UAB Adolf Fernández, Tècnic de Llicències de l’Ús de l’Espai Públic Rocío Benito, Cap de Serveis Jurídics de Sant Martí Presentació Vivim en una societat on sembla que hagi triomfat la ideologia de la individualit- zació. Cadascú ha de procurar sortir-se’n pel seu compte i, si li calen els altres, si necessita ajut, millor que no ho digui gaire, ja que corre cert perill de perdre l’aura d’autosuficiència, competitivitat i emprenedoria que en els nostres temps més s’associa a la idea d’èxit. Però bé sabem que els altres som nosaltres, que un de sol no és ningú, que viure és conviure, que ens necessitem perquè som éssers socials i és allò so- cial, allò col·lectiu, el que ens fa persones i ens permet, ara sí, sortir-nos-en. El sentit de les accions i els projectes comunitaris és construir vincles socials, relacions socials de cooperació i solidaritat que representin respostes col·lec- tives als reptes i problemes socials. Sens dubte, els equipaments de proximitat han de ser peces clau per permetre-ho i promoure-ho. 5 Ens imaginem els equipaments (biblioteques, centres cívics, casals...) com a places públiques, espais de trobada i de relació, llocs on ajuntar-se per fer co- Direcció de Serveis d’Acció ses de manera conjunta... En definitiva, com a motors d’accions i projectes Comunitària comunitaris. Metodologia per promoure la Però també sabem que construir entre tots projectes col·lectius no és quelcom perspectiva comunitària als que portem gaire incorporat als nostres aprenentatges estàndards. Hem de equipaments de voler, però també hem de poder i hem de saber treballar col·lectivament, coo- proximitat perar. Aquest és el sentit de la guia metodològica que teniu a les mans: que ens aporti reflexions, coneixements, instruments i eines que puguin facilitar als equips dels centres de proximitat, independentment de quina en sigui la princi- pal funció, esdevenir motors d’accions i projectes comunitaris. Óscar Rebollo Izquierdo Director del Servei d’Acció Comunitària Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència Ajuntament de Barcelona Introducció Des del Servei d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona s’ha volgut crear una metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipa- ments de proximitat. Per fer-ho hi ha hagut una prova pilot amb els equi- paments següents: ● Casal de Barri Besòs (Sant Martí) ● Casal de Barri Can Travi (Horta-Guinardó) ● Espai Antoni Miró Peris (Sant Martí) ● Centre Cívic Ciutat Meridiana, Casal de Barri Torre Baró, Casal de Barri Vall- bona (Nou Barris) Aquests equipaments han participat en una diagnosi per avaluar les necessitats dels equipaments quant a la perspectiva comunitària. A partir d’aquesta diag- nosi s’ha elaborat una formació, en la qual han participat: 6 ● Ateneu L’Harmonia ● Ateneu La Bòbila Direcció de Serveis d’Acció ● Calàbria 66 Comunitària ● Casal d’Entitats Mas Guinardó Metodologia per ● Casal de Barri Bac de Roda - Poblenou promoure la ● Casal de Barri Besòs perspectiva comunitària als ● Casal de Barri Can Travi equipaments de ● Casal de Barri Congrés-Indians proximitat ● Casal de Barri Prosperitat ● Casal de Barri del Poblenou ● Casal de Barri Diagonal Mar ● Casal de Barri Espai Antoni Miró Peris ● Casal de Barri Espai 210 ● Casal de Barri La Cosa Nostra ● Casal de Barri La Pau ● Casal de Barri La Vinya ● Casal de Barri Ton i Guida ● Casal de Barri Torre Baró ● Casal de barri Torre de la Sagrera ● Casal de Barri Vallbona ● Casal Font d’en Fargues ● Centre Cívic La Farinera del Clot ● Centre Cívic La Sagrera “La Barraca” ● Centre Cívic Zona Nord ● Centre Municipal de Cultura Popular de Sant Andreu ● Espai Antoni Miró Peris ● Espai de Gent Gran Montserrat Olivella ● Espai Jove La Fontana ● Transformadors Després de la diagnosi i la formació, els equipaments de la prova pilot han participat en unes tutories per desenvolupar algun aspecte concret. A partir del procés amb els equipaments del pilot, i la formació amb altres equipa- ments, hem recollit les bones pràctiques, els exemples i els reptes a partir dels quals hem sistematitzat algunes eines per seguir caminant cap a una perspectiva comunitària. Volem agrair especialment la participació dels casals de barri de la prova pilot, així com tots els equipaments que han participat en la formació i que hi han contribuït amb el seu suport, exemples, entrevistes i aportacions. 7 Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximitat Mode d’ús de la guia Aquesta guia està adreçada a persones implicades en el funcionament dels equipaments de proximitat amb interès per a la mirada comunitària: ciutada- nia, personal tècnic dels equipaments o d’altres serveis de proximitat i la seva xarxa. Hi trobareu dos apartats diferenciats: una primera part amb els apunts i una segona part amb les fitxes. Els apunts tenen unes pinzellades teòriques, com a introducció als temes se- güents: ● Les persones i les relacions: poder, cures i conflicte ● L’organització col·lectiva: participació ciutadana, models de governança i enxarxament ● L’ús de l’espai públic 8 ● La comunicació Direcció de Serveis d’Acció Les fitxes són subtemes o objectius, associats als apunts, i inclouen eines, Comunitària estratègies i exemples per anar més a fons o per posar en pràctica el que es Metodologia per planteja als apunts. En algunes ocasions hi ha uns requisits previs o bé recur- promoure la sos complementaris. perspectiva comunitària als equipaments de La guia està pensada perquè es pugui llegir seguida o bé es vagi directa- proximitat ment a uns apunts o una fitxa i usar-la, sense haver de passar pel que hi ha abans o després. En cas que alguna fitxa tingui un requisit previ, aquest està especificat. Al final de tot trobareu un annex sobre comunicació, que també inclou fitxes, però que estan concebudes com un procés de l’inici al final. Per facilitar la navegació pel document, trobareu enllaços a altres apartats del mateix document, o bé a internet. Els enllaços estan ressaltats amb blau fosc i negreta. Per agilitzar la lectura, als apartats d’introducció dels capí- tols, o de descripció de la temàtica de les fitxes, hi ha text ressaltat en ne- greta. D’altra banda, el disseny ajuda a distingir què és una Eina (verd), un Exercici (lila) o un Exemple (blau). Els exemples han estat escollits amb diversos criteris, alguns per la seva replicabilitat, altres per la seva singula- ritat. Pot ser que hi hagi altres equipaments que tinguin exemples similars i, molt probablement, altres exemples que trobeu a faltar. En aquesta guia hem optat per l’ús de llenguatge inclusiu i amb perspectiva de gènere. Quan ens referim a les persones, fem ús del genèric femení. Apunts Fitxes Pàgina Fitxa 1. Què em mou? 41 Poder Fitxa 2. Els rols a l’equipament 43 (pàg. 15-16) Fitxa 3. Posicionament 47 Fitxa 4. Revisar els privilegis 50 Persones i relacions Cures (pàg. 16-17) Fitxa 5. Espais de cures i gestió emocional 53 Fitxa 6. L’acollida, el seguiment i el comiat 58 Conflicte Fitxa 7. Comunicació no violenta 62 (pàg. 17-19) Fitxa 8. Conflicte interpersonal 64 Apunts Fitxes Pàgina Fitxa 9. Accessibilitat als espais amb criteris plurals (diversitat) 69 Fitxa 10. Poder i rols en els espais de participació i decisió 76 Fitxa 11. Implicar-hi més gent 79 Participació ciutadana Fitxa 12. Model de programació participada, col·lectiva o (pàg. 21-23) autogestionada: el paper actiu d’entitats, col·lectius i persones 85 Fitxa 13. El voluntariat i l’activisme. La ciutadania com a motor de l’equipament 90 Fitxa 14. Contraprestació 98 Fitxa 15. Model de governança i implicació de la ciutadania en la presa de decisions 102 Fitxa 16. Tipologia de decisions 109 Organitza- Fitxa 17. Presa de decisions per consens i altres mètodes 111 ció Governança i col·lectiva presa de Fitxa 18. Eines 2.0 per a la presa de decisions 117decisions (pàg. 23-29) Fitxa 19. Revisar com fem les reunions i assemblees 124 Fitxa 20. Eines per a la facilitació de reunions i assemblees 130 Fitxa 21. Registre dels acords i seguiment de la presa de decisions 134 Fitxa 22. L’equipament de proximitat com a espai de sensibilització en la diversitat i desestigmatització 136 Fitxa 23. Els recursos comunitaris de l’equipament i del territori. Detecció i atenció a l’equipament o oferiment, derivació i acompanyament de persones en situació de vulnerabilitat(s) a altres serveis 142 Enxarxament (pàg. 29-32) Fitxa 24. El treball en xarxa entre l’equipament i altres agents socials 151 Fitxa 25. El paper dels equipaments als espais de treball en xarxa i de coordinació del territori 157 Apunts Fitxes Pàgina Ús de l’espai Fitxa 26. L’equipament com a espai públic 159 públic Ús de (pàg. 35-36) Fitxa 27. Estratègies per a l’ús de l’espai públic 167 l’espai des de l’equipament públic Annex comunicació 171 El pla de comunicació: un instrument viu i col·lectiu, un procés per a tot el casal 177 Sobre nosaltres: elements bàsics de la comunicació de l’equipament 183 Qui i què comunica a l’equipament: el múscul comunicatiu. Persones, espais, i eines 189 Comunica- Comunicació Treballant la comunicació interna: amb la gent que forma ció (pàg. 37-39) part del nostre “nosaltres” 208 Treballant la comunicació externa: amb la nostra xarxa d’actors, les nostres relacions estratègiques 211 Treballant la comunicació pública: desenvolupant contacte i relació amb aquelles persones que no ens coneixen 213 Calendari 215 Pressupost i recursos 217 Resum de continguts Les persones i les relacions Les persones i les relacions són l’eix central de la perspectiva comunitària. Dedicarem el primer capítol a desgranar aspectes sobre el poder, les cures i els conflictes. Per això trobareu alguns apunts sobre el poder i diferents acti- vitats per reflexionar-hi: a la Fitxa 1, sobre què em mou, a la Fitxa 2 sobre quins són els rols a l’equipament (fent un mapatge dels rols o bé usant eines per diferenciar quan parlem des d’un “barret” concret) i a la Fitxa 3 per definir el nostre posicionament dins de l’equipament i veure com ens pot ajudar a desenvolupar la nostra tasca amb claredat. A l’hora de treballar en equip, ens pot ser de gran utilitat la Fitxa 4, per revisar el propi rang i els nostres privilegis. Quan parlem de persones i de grups, cal que tinguem molt present alguns apunts sobre les cures, tant individuals com col·lectives, per posar la vida al 12 centre. Per això la Fitxa 5 se centra en establir espais de cura i de gestió emo- cional i la Fitxa 6 posa el focus en l’acollida, el seguiment i el comiat de les Direcció de Serveis d’Acció persones al grup. Comunitària Metodologia per En moments de certa tensió o malestar entre persones o als grups, pot ser útil promoure la consultar els apunts sobre el conflicte. Pel que fa a la comunicació dins dels perspectiva comunitària als equips, a la Fitxa 7 podem obtenir algunes pautes de la comunicació no vio- equipaments de lenta, de cara a expressar-nos amb assertivitat o evitant malentesos, o, si proximitat estem abordant situacions de més tensió, podeu consultar la Fitxa 8, sobre els conflictes interpersonals. L’organització col·lectiva Si entenem que els equipaments de proximitat són escenaris i laboratoris ideals per generar projectes i experiències que impulsin la participació, ens pot ser útil consultar els apunts sobre participació ciutadana, on abordem els dife- rents tipus de participació: la individual i col·lectiva, la comunitària i la política i institucional, creant entorns de relació —on es duu a terme un donar i rebre que enriqueix les persones— i de construcció col·lectiva significativa per im- pulsar, portar a terme i decidir sobre aspectes que contribueixen a la millora de la vida de les persones i de l’entorn. Els equipaments de proximitat han de ser espais on es promoguin aquests tipus de participació. Per fomentar la participació podem consultar la Fitxa 9, sobre l’accessibilitat als espais amb criteris plurals, o la Fitxa 10 per plantejar-nos el poder i els rols en els espais de participació i de decisió dels equipaments de proximi- tat. La Fitxa 11 tracta sobre implicar-hi més gent, ja que sol ser un repte i alhora una necessitat. A la Fitxa 12 trobareu els models de programació participada, col·lectiva o autogestionada. La Fitxa 13 tracta sobre com el voluntariat i l’activisme ens ajuden a entendre la ciutadania com a motor de l’equipament. A la Fitxa 14 exposem una altra manera de fomentar la par- ticipació a través de les contraprestacions. Pel que fa a l’organització dels equipaments de proximitat, podem tenir en compte els apunts sobre models de governança i presa de decisions. Co- neixerem exemples i eines governança, especialment rellevants de cara a la implicació de la ciutadania, com veurem a la Fitxa 15. Més enllà de la governança del mateix equipament, ens pot anar bé tenir algu- nes nocions sobre la presa de decisions. D’una banda, les tipologies de deci- sions (Fitxa 16) i, de l’altra, els mètodes de presa de decisions com el con- sens (Fitxa 17), així com les eines 2.0 que podem fer servir per a la presa de decisions (Fitxa 18). Finalment, veurem algunes pistes sobre la facilitació i dinamització de reunions i assemblees, revisar com les fem (Fitxa 19), exa- minarem algunes eines concretes de com fer-ho (Fitxa 20) i farem el registre 13 i el seguiment dels acords presos (Fitxa 21). Direcció de Serveis d’Acció Com que els equipaments de proximitat estan immersos en la realitat del Comunitària barri, i de diverses temàtiques, hem inclòs uns apunts sobre enxarxament, Metodologia per així com eines per ampliar la mirada i veure com acollir allò individual des promoure la d’allò col·lectiu. En aquest sentit, poden ser d’utilitat la Fitxa 22, per treballar perspectiva comunitària als l’equipament de proximitat com a espai de sensibilització en la diversitat i equipaments de desestigmatització, o la Fitxa 23, per promoure recursos comunitaris de proximitat l’equipament i del territori a través de la detecció de persones en situació de vulnerabilitat(s). D’altra banda, també veurem formes de treball en xarxa entre l’equipament i altres agents socials (Fitxa 24) o en espais de coordi- nació del territori (Fitxa 25). L’ús de l’espai públic Concebre l’espai públic i els seus usos de manera àmplia ens ajuda a concep- tualitzar-lo com a espai comunitari i alhora veure’n el potencial com a extensió dels equipaments de proximitat. La pertinença, la dependència, l’autonomia, l’accessibilitat o la diversitat són elements clau. Podem explorar més en aquest sentit en els apunts sobre l’ús de l’espai públic i veure estratègies a la Fitxa 26, sobre l’equipament com a espai públic, i a la Fitxa 27, sobre l’ús de l’es- pai públic des de l’equipament de proximitat. La comunicació Per anar cap a un enfocament de la comunicació comunitària, cal un plante- jament de la comunicació com a comunicació relacional i popular que sigui transversal, estratègica i transformadora. Per això podeu consultar els apunts sobre comunicació comunitària i veure l’annex sobre comunicació, on es desenvolupa tota una estratègia per desplegar la comunicació comunitària des dels equipaments de proximitat amb un seguit de fitxes seqüencials que permetran elaborar el pla de comunicació; reflexionar sobre el “nosaltres” que comunica i el “múscul comunicatiu”; treballar la comunicació interna, la comunicació externa i la comunicació pública, i establir un calendari i un pressupost per fer-ho. 14 Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximitat Les persones i les relacions Apunts sobre el poder1 Sempre que dues persones o més es relacionen, es generen dinàmiques i rela- cions de poder. Culturalment associem el poder a l’abús de poder, però si l’en- tenem com a potencial, com a capacitat de fer, pot ser bo o dolent depenent de com el fem servir. Tenir poder ens dona privilegis, així com responsabili- tats. Podem parlar d’un bon ús del poder quan hi ha una consciència del poder, una legitimitat i un equilibri entre els drets i els deures que comporta. Anomenem rang al poder que una persona té en relació amb altres persones fruit de la suma dels privilegis, els beneficis i els avantatges que té en un context determinat, més o menys ampli. És tot allò que ens dona un reconeixement o una situació de comoditat. Podem parlar de: ● Rang social: depèn del context social i cultural —la identitat i l’expressió del 15 gènere, l’orientació del desig, la raça, la classe social, el nivell educatiu, el nivell socioeconòmic, la salut, l’edat, l’aparença física, l’estat civil, l’estil de Direcció de Serveis d’Acció vida, etcètera—. Comunitària Metodologia per ● Rang contextual: prové de les estructures, les creences i els valors que té un promoure la grup o context determinat. Pot fer referència a la posició formal, l’antiguitat o perspectiva comunitària als la sintonia amb els valors. equipaments de proximitat ● Rang psicològic i espiritual: es basa en les pròpies qualitats i capacitats, la manera d’entendre i de viure la vida, de sentir confiança en tu i en la vida i de fer front als reptes i gestionar les emocions i les relacions. Depenent del tipus de rang, ens pot venir donat (per naixement, herència o con- dició) o bé adquirit (fruit d’un treball i esforç personal). Hi ha aspectes en què tenim més rang (ens sentim còmodes, segures, amb capacitat d’incidir en l’entorn) i aspectes en què en tenim menys (ens sentim poc tingudes en compte, inferiors, insegures o havent-nos d’adaptar). Tenim més consciència del nostre rang baix —perquè el patim— i més capacitat per identificar el rang alt en les altres, i més dificultat per veure el nostre rang alt —perquè el tenim normalitzat, perquè no ens fa patir, o perquè el minimitzem—. La inconsciència de rang ens pot dur a menystenir o minimitzar els pensa- ments i les emocions de les persones amb menys rang, a determinar o imposar l’estil, el ritme i la disponibilitat per a la comunicació, actuar amb manca d’inte- rès o superioritat o sentir certa fredor en relació amb qui demana un canvi o qüestiona l’ordre establert, considerant que allò no ens incumbeix. Des d’un rang alt, és fàcil que davant d’un conflicte pensem que és problema de l’altra 1. La visió de poder, rang i privilegis que exposem aquí està basada en la psicologia orientada a processos o treball de processos, iniciada per Arnold Mindell. Podeu consultar la bibliografia a l’apartat Fonts i més informació. persona i que veiem les seves reaccions com a incomprensibles, il·lògiques o excessives, o bé que ens ho mirem amb actitud de superioritat o paternalista. Prendre consciència del nostre rang i els nostres privilegis2, acceptant-los i posant-los al nostre servei, al dels altres i a allò que fem és la clau per fer-ne un ús responsable. El primer pas és identificar el rang i els privilegis que tenim, connectar-hi i gau- dir-ne. Com més conscients en som, més fàcil és sortir del rol de víctima i pas- sar a l’acció, guanyant autoestima, confiança i seguretat, sent més útil per als projectes en els quals participem i tenint més facilitat per prendre decisions i bregar amb dificultats i conflictes. Per anar més a fons, podeu consultar: 16 Fitxa 1. Què em mou Direcció de Serveis d’Acció Fitxa 2. Els rols a l’equipament Comunitària Metodologia per Fitxa 3. Posicionament promoure la perspectiva comunitària als Fitxa 4. Revisar els privilegis equipaments de proximitat Fitxa 10. Poder i rols en els espais de participació i decisió dels equipa- ments de proximitat Apunts sobre les cures3 Participant o treballant en espais o projectes sovint vivim angoixes i malestars que ens porten a cremar-nos, desmotivar-nos o fins i tot decidir marxar-ne. Pot ser degut a diferents visions del projecte, a les dinàmiques de poder, a la poca participació o la manca de democràcia interna, a la inexistent o inadequada gestió dels conflictes, a la impossibilitat de conciliar la vida professional o els espais de participació i la vida personal, a la desigual distribució de tasques o a les violències que ens travessen. En la nostra societat els espais col·lectius funcionen sovint massa enfocats als resultats, fet que dificulta posar les ne- cessitats de les persones al centre. Des de la mirada feminista, les cures es- devenen un mecanisme de supervivència, resistència i transformació social i els equipaments de proximitat poden també incorporar aquesta lògica en el seu plantejament. Més enllà de la seva dimensió productiva —tallers, cursos, acti- vitats, subvencions o projectes—, els equipaments generen un ecosistema de 2. Teoria basada en la psicologia orientada a processos o treball de processos fundada per Arnold Mindell. 3. Text basat en Traçant vides dignes: cap a una economia feminista. Guia de recursos per aplicar la mirada feminista de l’economia als espais associatius, elaborat per Matriu i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya relacions, interaccions i convivències que és molt important i fonamental en la seva raó de ser i que cal cuidar per afavorir que els siguin espais sans i de- mocràtics que vetllin pel benestar de la comunitat. Les formes d’organització que garanteixin la sostenibilitat de la vida són un rep- te i calen eines perquè es faci des de la corresponsabilitat i independentment del sexe, el gènere, l’origen, la classe social o altres condicions. Les tasques reproductives són les que sostenen les productives perquè gene- ren les condicions perquè siguin possibles. Perquè hi hagi activitat a l’equipa- ment, ha d’haver-hi espais físics nets i mantinguts, abastiment de material i re- cursos, manteniment de les infraestructures, equips de treball i col·lectius amb una bona salut emocional, atenció a les necessitats i accessibilitat a col·lectius específics, etcètera. Per cobrir aquests aspectes és necessari identificar-los i ser conscients que es volen abordar o prioritzar —cal ser realista fins on es pot 17 arribar amb els recursos que es tenen—, planificar-ho i establir mecanismes perquè estiguin al centre de la política de l’equipament. Els aspectes relacionats Direcció de Serveis d’Acció amb les cures sovint s’aborden des d’espais informals, pel passadís o fent un Comunitària cafè, i això és molt sa que passi. Però, alhora, és important crear mecanismes Metodologia per i espais formals, per dues raons com a mínim: garantir-ne l’existència i visibilit- promoure la zar la necessitat d’abordar les cures. Podem establir protocols i estratègies de perspectiva comunitària als cura pel dia a dia, crear i incorporar a l’organigrama espais i funcions de cura, equipaments de etcètera. proximitat És important que les persones que gestionen els equipaments es preguntin quin tipus d’equipament volen en relació amb la sostenibilitat relacional i emo- cional i que reflexionin sobre quins espais i estructures cal crear per fer-ho possible, integrant, alhora, la diversitat del territori al qual pertanyen. Per anar més a fons, podeu consultar: Fitxa 5. Espais de cures i gestió emocional Fitxa 6. L’acollida, el seguiment i el comiat als equipaments de proximitat Apunts sobre el conflicte Podem definir el conflicte com una situació en la qual hi ha dues o més posi- cions polaritzades, en tensió. Els conflictes es poden donar en àmbits dife- rents, pot ser entre grups, dins d’un grup, entre persones o fins i tot entre diferents parts de nosaltres mateixes. El que ens passa a cadascuna ve marcat per les nostres experiències i història personal i el que passa dins d’un grup té a veure amb cadascuna de les persones que el formen i alhora amb les dinàmi- ques que es generen en el si del grup. La polarització que es dona en un con- flicte és una de les dinàmiques possibles dins del grup. La posició que cada persona ocupa en aquesta polarització té a veure, alhora, amb la seva història personal i amb la dinàmica del mateix grup. A vegades es considera que una posició polaritzada dins d’un conflicte té a veure només amb la persona en con- cret i es gestiona el conflicte fent fora aquesta persona. Si és el cas, pot ser que la mateixa polarització s’acabi donant més endavant en el mateix grup, amb noves persones ocupant les mateixes posicions que abans. En aquest sentit, és important separar la posició de la persona que l’ocupa. Cada conflicte té el seu procés, però podem intentar identificar-ne fases (se- gons la perspectiva del treball de processos): 1 No notem conflicte 18 No notem que hi hagi un conflicte o, si el notem, és encara subtil i podem escollir parar-hi atenció o no. En aquests moments és fàcil Direcció de Serveis veure un grup unit, que s’identifica amb el mateix grup. d’Acció Comunitària Metodologia per 2 Tensió i polarització promoure la perspectiva comunitària als Comencem a notar la tensió o les reaccions entre dos pols oposats, equipaments de ens polaritzen en una posició i sentim que l’altra banda provoca, proximitat s’equivoca o vol fer mal. 3 Empatia amb el pol oposat Tenim les ganes, l’interès o la possibilitat de veure i reconèixer l’altre pol, sentim empatia per ell i això pot desescalar el conflicte. 4 Relaxació de la tensió i polarització El reconeixement de les parts comporta que la polarització s’hagi relaxat. 5 Visió del conflicte amb perspectiva Sensació de distància i perspectiva respecte al conflicte, facilitat per extreure aprenentatges del que s’ha viscut. Alguns aspectes clau per bregar amb les dinàmiques dins del grup, i els conflic- tes que es puguin donar en diversos àmbits, són haver treballat, tant personal- ment com en grup, l’escolta, la comunicació, les relacions de poder, la ges- tió emocional i els espais de cura, tal com hem vist, i aspectes de la governança que veurem en el capítol 2. Per anar més a fons, podeu consultar: Fitxa 7. Comunicació no violenta Fitxa 8. Conflicte interpersonal Fonts i més informació Comissió Economies Feministes de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) (2018) Eina d’observació de gènere (XES). Comissió Economies Feministes de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) 19 (2018) Campanya “Reunions rodones”. Direcció de Serveis d’Acció Comissió de Balanç Social de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) (2018) Comunitària Balanç social. Metodologia per promoure la Escola de Cultura de Pau. Eina núm. 16: Entendre el paper del rang. perspectiva comunitària als Consultat el 22 d’agost de 2018 des de: equipaments de http://escolapau.uab.cat/municipisipau/municipis/ficha16.pdf. proximitat Escola de Cultura de Pau. Eina núm. 4: Comunicació no violenta. Consultat el 22 d’agost de 2018 des de: http://escolapau.uab.cat/municipisipau/municipis/Eina4_Comunicacio. pdf. Escorihuela, J. L. (2010) El conflicto. Prevención y facilitación. Consultat el 22 d’agost de 2018 des de: http://www.facilitacion.org/el-conflicto-prevencion-y-facilitacion. Fil a l’Agulla i CNJC (2016) Associativament. Guia de recursos de salut emocional als espais associatius. Consultada el 22 d’agost de 2018 des de: http://filalagulla.org/wp-content/uploads/2017/05/ Guia_AssociativaMent.pdf. Fil a l’Agulla i Federació de Cooperatives (2017). Guia per a la gestió de conflictes a les cooperatives. Consultat el 21 d’agost de 2018 des de: https://www.cooperativestreball.coop/sites/default/files/materials/ guia_per_a_la_gestio_de_conflictes.pdf. Gaia Education. Habilidades de facilitación: toma de decisiones y resolución de conflictos. Consultat el 22 d’agost de 2018 des de: http://cv.uoc.edu/web/~mcooperacion/aulas/gaia_esp/Social/ Facilitacion/TiposRango.html. Gallego, B. (2013) Teoría de trabajo de procesos. Arnold Mindell. Consultat el 22 d’agost de 2018 des de: https://14grapas.wordpress.com/2013/08/06/teoria-de-trabajo-de- procesos/. Goodbread, J. (2010). Befriending Conflict: How to make conflict safer, more productive, and more fun. CreateSpace Independent Publishing Platform. La Fede (2018) Guia d’autodiagnosi per a organitzacions “Sembrant cures per cultivar canvis”. Consultat el 20 d’agost de 2018 des de: http://www. lafede.cat/guia-dautodiagnosi-per-a-organitzacions/. Matriu (2016) Traçant vides dignes: cap a una economia feminista. Guia de recursos per aplicar la mirada feminista de l’economia als espais associatius. Consultat el 22 d’agost de 2018 des de: https://www.cnjc. 20 cat/sites/default/files/u89/tracant_vides_dignes_cap_a_una_ economia_feminista_0.pdf. Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Matriu i Consell de la Joventut de Barcelona. (2018) Protocol per a Metodologia per l’abordatge de les violències al Consell de la Joventut de Barcelona. promoure la perspectiva comunitària als Mindell, A. (2002) Deep Democracy of Open Forums. Practical Steps to equipaments de Conflict Prevention and Resolution for the Family, Workplace and the proximitat World. Charlottesville: Hampton Roads. Mindell, A. (2004) Sentados en el fuego. Cómo transformar grandes grupos usando el conflicto y la diversidad. Barcelona: Icària Editorial. Parera, M. et al. (2014) Manual de facilitació per a la plataforma d’afectats/ des per la hipoteca. Consultat el 22 d’agost de 2018 des de: http://www. facilitacion.org/wp-content/uploads/2014/09/ManualPAH-Cat.pdf. Projecte Ella i Consell de la Joventut de Barcelona. (2016) Protocol d’actuació en casos de violències masclistes en les entitats juvenils. Quepo (2018) La vida al centre: la persona al centre. Rosenberg, M. B. (2011) Comunicación no violenta, un lenguaje de vida. Buenos Aires: Gran Aldea Editores. Van Stappen, A. (2010) Cuaderno de ejercicios de comunicación no violenta. Bernex: Editions Jouvence. Seeds for change. Consultat el 21 d’agost de 2018 des de: https://www. seedsforchange.org.uk/resources Ulleres per a Esquerrans (2017) “Com si no passés res”. L’organització col·lectiva Apunts sobre participació ciutadana La participació és un element fonamental en les polítiques públiques4 i aquesta, segons la Xarxa de Centres Cívics de Girona (XCCG), es desplega en tres di- mensions interrelacionades entre elles: ● la participació individual i col·lectiva a través d’experiències significatives de la ciutadania relacionades amb el fet de crear, d’apropiar-se d’espais i moments, què s’implica i què s’aporta als àmbits cultural, educatiu, ambien- tal, de lleure, etcètera; ● a participació comunitària, que busca la millora de les condicions de vida en un territori i reforça un sentiment comunitari o d’identitat col·lectiva i té a veure amb prendre part en organitzacions, grups i col·lectius que vetllen per interessos col·lectius o en òrgans de programació o de gestió de serveis als 21 barris, així com participar en actes i manifestacions col·lectives; Direcció de Serveis d’Acció ● la participació política i institucional que estableix un marc polític que dona Comunitària sentit a la participació a favor de l’interès general i impulsa instruments —re- Metodologia per glaments, taules territorials, consells municipals, processos participatius, et- promoure la cètera— per fer-ho possible. perspectiva comunitària als equipaments de Entenem que els equipaments de proximitat són escenaris i laboratoris ideals proximitat per generar projectes i experiències que impulsin les tres dimensions de parti- cipació tot creant entorns de relació —on es duu a terme un donar i rebre que enriqueix les persones— i de construcció col·lectiva significativa per impul- sar, portar a terme i decidir sobre aspectes que contribueixen a la millora de la vida de les persones i de l’entorn. Els equipaments de proximitat han de ser espais on es promoguin aquests tipus de participació. Marcs de participació individual El veïnat crea i facilita els espais i els projectes i hi participa, aporta als altres i desplega les seves capacitats i habilitats posant-les al servei d’allò comú, re- bent un reconeixement per part de l’entorn que facilita la integració i el sentit de pertinença. Allà on actua l’individu poden ser espais i activitats obertes —ter- túlies, llocs de trobada informals, cartelleres públiques per anunciar, espais per fer suggeriments—; espais d’expressió —exposicions, tallers, espectacles—; espais per a la solidaritat, l’activisme, el voluntariat i la col·laboració, pun- tuals o esporàdics, i espais per a la participació en grups i associacions. 4. Basat en el document Proximitat i relació per a la cohesió social. Programa marc de la Xarxa de Centres Cívics de l’Ajuntament de Girona. Glossari. Usuari/ària? Voluntari/ària? Participant? Per a l’apropiació de l’espai i per al projecte de l’equipament és fona- mental que una persona se senti usuària, voluntària o participant. La usuària es relaciona amb l’espai com a consumidora, la voluntària o participant ho fa d’una manera més proactiva. De vegades la usuària és més exigent i percep una diferència més marcada entre ella i la tècnica, que és qui ofereix el servei que està consumint. Per a la usuària, par- ticipar és assistir a una activitat, utilitzar un espai. La voluntària o participant té un grau d’implicació més alt, assumeix tasques de l’equipament segons les seves habilitats, coneixements i 22 motivacions, ja sigui per iniciativa pròpia, per indicacions de l’equip tèc- nic o en coordinació amb aquest o altres participants. Quant a la presa Direcció de Serveis d’Acció de decisions, pot prendre partit en espais formals per fer-ho des de col- Comunitària lectius o entitats vinculades amb l’equipament o a títol individual. La per- Metodologia per sona voluntària o participant, idealment, compta amb una legitimitat so- promoure la cial, sovint és una persona clau en el territori i, idealment —que no perspectiva comunitària als sempre és així—, fa un bon ús del seu poder. equipaments de proximitat En l’àmbit tècnic, hi ha persones que entenen la ciutadania com a usuà- ria i d’altres que la veuen com a persones voluntàries o participants, fo- mentant unes dinàmiques determinades que tenen una incidència en com la gent es relaciona amb l’equipament. Hi ha gent que vol ser només consumidora, i està en el seu dret a man- tenir-se en aquesta postura, però des dels equipaments val la pena tenir unes directrius clares de com volem que el veïnat es relacioni amb l’equi- pament i vetllar perquè sigui de la manera més directa i participada pos- sible. Marcs de participació grupal o col·lectiva Els grups —formals, informals, vinculats al barri, a serveis o a la ciutat, de dife- rents franges d’edat, amb centres d’interès o àmbits diversos, de suport mutu, etcètera— són un marc molt important de participació per a la ciutadania i tenen l’equipament com a punt de referència, de seu social, de suport, de relació amb els altres. Sovint els grups —entitats o col·lectius— són els grans protagonistes dels equipaments. Exemple: Projecte “Cucs de terra: érem i serem” d’intercooperació al barri de Sants. Espai veïnal la Lleialtat Santsenca Aquest projecte, iniciativa de la Lleialtat Santsenca, planteja fer xarxa veïnal entre grups de consum, centres educatius i horts comunitaris del territori, entorn de reaprofitament de matèria orgànica. L’objectiu és aprofitar la matèria orgànica que generen els grups de con- sum ecològic del barri per alimentar cucs de terra rojos del tipus “califor- nians”. Als centres educatius es criarien aquests llambrics, els quals ge- neren un compost de gran qualitat, i serien repartit pels horts comunitaris del barri per fertilitzar el sòl. Aquest projecte just s’està iniciant. 23 Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Alhora, els equipaments de proximitat poden fer d’element frontissa, ajudant a Metodologia per impulsar determinades polítiques en la dimensió de la participació política i promoure la institucional, amb una lògica “de baix a dalt”. perspectiva comunitària als equipaments de Per anar més a fons, podeu consultar: proximitat Fitxa 9. Accessibilitat als espais amb criteris plurals (diversitat) Fitxa 10. Poder i rols en els espais de participació i decisió dels equipa- ments de proximitat Fitxa 11. Implicar-hi més gent Fitxa 12. El paper actiu d’entitats, col·lectius i persones Fitxa 13. El voluntariat i l’activisme la ciutadania com a motor de l’equipa- ment Fitxa 14. Contraprestació Apunts sobre models de governança i presa de decisions Fem aquí un aclariment terminològic: en alguns casos les paraules participació i presa de decisions es fan servir indistintament, ja que l’expressió màxima de la participació implica la presa de decisions. No en tots els casos és així, per- què bé poden haver-hi espais on, tot i que la gent pot tenir veu, no té vot. En aquestes situacions, la participació no implica la presa de decisions. Així, se- gons la visió de la participació que es tingui, es fan servir aquests conceptes indistintament o no. En els exemples que presentem en aquesta guia especifi- quem això en cada cas, per no induir a confusions. El model de governança determina la presa de les decisions en un equipa- ment i, segons l’informe elaborat per El Risell5, centrat específicament en els casals de barri, però generalitzable a altres equipaments de proximitat, hi ha tres elements que el componen: ● les estructures: quins espais de presa de decisions hi ha i quin tipus de de- cisions es prenen en cadascun d’ells; ● les persones protagonistes: qui participa en cada espai; ● el mètode: quin és el mètode escollit per a la presa de decisions: cada quan 24 es troben els espais, metodologia per la presa de decisions, qualitat demo- cràtica dels espais, etcètera. Direcció de Serveis d’Acció Comunitària El model de gestió6 marca algunes característiques que poden influir en l’es- Metodologia per tructura de la governança, però no quant a les persones i el mètode. Per promoure la aquest motiu, segons l’informe elaborat per El Risell, el model de governan- perspectiva comunitària als ça és més determinant que el model de gestió de cara a la capacitat de equipaments de l’equipament de dinamitzar la comunitat. A més, com més obert i democràtic proximitat és el model de governança, més capacitat té l’equipament d’impactar en la millora de les condicions de vida del territori. El Risell destaca que crear es- pais de presa de decisions és necessari per aprofundir en la cultura demo- cràtica i participativa del veïnat, ja que és on es poden adquirir i desenvolupar habilitats relacionals i polítiques. Aquests espais contribueixen de manera clara a la creació de comunitat i de xarxa entre persones i entitats. En els equipaments de gestió externalitzada a una empresa privada, les deci- sions se solen prendre a la reunió de l’equip tècnic contractat. En el cas de la gestió cívica, les decisions recauen sobre la Junta gestora, formada per mem- bres representants de la Junta de l’entitat gestora (que pot ser una entitat de primer o segon grau). Més enllà de l’equip tècnic o la Junta gestora, hi poden haver altres espais de presa de decisions: 5. Informe Casals de barri de Barcelona: estudis de cas i anàlisi en clau comunitària, elaborat per El Risell per a l’Ajuntament de Barcelona (2017). 6. Hi ha models de gestió externa a través de contractes de prestació de serveis i models de gestió cívica amb un conveni entre l’Ajuntament i una entitat o més d’una (inclouen gestió ciutadana i gestió comuni- tària) i models de cogestió. Per a més informació, podeu consultar: Pla estratègic 2015-2018 dels Ca- sals de Barri de Barcelona, La gestió comunitària dins l’economia social i solidària. Model de bases de la gestió cívica d’equipaments, per a activitats i serveis municipals de l’Ajuntament de Barcelona i Model de gestió ciutadana, i com a evolució d’aquest, el model de gestió comunitària. ● L’assemblea, oberta a tots els socis de l’entitat gestora, on es decideixen — normalment un cop l’any— les línies generals del projecte de l’equipament; ● Les comissions de treball o grups de treball, permanents o puntuals respec- tivament, que treballen temes específics i que sovint tenen autonomia en la presa de decisions; ● Altres espais de participació que es poden anomenar de diferents maneres (consell de participació, consell d’equipament, etcètera). En alguns casos, els casals de barri no tenen explícitament definit un model de governança o no hi ha consciència de quins són els espais de presa de deci- sions. En aquests casos, les decisions es prenen sobre la marxa i sovint de manera informal. 25 Que l’equip tècnic tingui la confiança de l’entitat gestora, en alguns casos, s’agra- eix molt per part dels equips, que se senten recolzats i amb llibertat per fer la Direcció de Serveis d’Acció seva feina. Comunitària Metodologia per D’altra banda, i més enllà dels elements de l’estructura, les persones i els mè- promoure la todes del model de governança de casal de barri, hi ha també altres factors perspectiva comunitària als que afavoreixen que la comunitat participi més o menys en la presa de deci- equipaments de sions a l’equipament i que tenen a veure amb el que passa fora d’aquest, al proximitat barri, respecte a la fortalesa i l’articulació comunitària de l’entorn. Alguns dels reptes importants de cara a la governança són: ● Evitar els personalismes (que una persona tingui més pes en la presa de decisions, ja sigui perquè se li pressuposa més responsabilitat perquè està contractada, ja sigui per les dinàmiques de les entitats gestores prèvies o paral·leles a la gestió de l’equipament); ● Pocs espais de presa de decisions on participi la ciutadania (sigui perquè no estan previstos en el disseny de la governança, sigui perquè hi ha obstacles per a la participació efectiva); ● Manca de diversitat o representativitat en els espais de presa de decisions (persones més enllà de l’equip tècnic o l’entitat gestora); ● Manca de trajectòria al territori (més probable en la gestió externalitzada); ● Manca de coneixements tècnics o d’experiència (més probable en la gestió cívica); ● Vulnerabilitat pels alts i baixos de la implicació o la participació de persones voluntàries o entitats amb ritmes propis; ● Complexitat de la gestió de la diversitat quan hi ha una implicació i una par- ticipació elevada i efectivament diversa. Com es pot afavorir la implicació ciutadana en les decisions? ● Incorporant persones a l’equip tècnic que siguin del barri o hi estiguin arre- lades, amb bagatge i reconeixement (sobretot en casos de gestió externalit- zada); ● Creant espais de presa de decisions en els diferents nivells de participa- ció i que siguin complementaris: des de canalització de propostes indivi- duals (p. ex. bústia de suggeriments) fins a comissions de treball (p. ex. comissió de programació); ● Donant a conèixer els espais de participació que hi ha; 26 ● Facilitant l’ús de l’equipament fora de l’horari laboral de les persones contrac- Direcció de Serveis d’Acció tades; Comunitària Metodologia per ● Promovent diagnòstics comunitaris, processos participatius, espais de tre- promoure la ball amb la ciutadania; perspectiva comunitària als equipaments de ● Aprofitant la dinàmica comunitària del territori per vincular el veïnat al casal; proximitat ● Celebrant assemblees com a bona porta d’entrada a la implicació en altres espais. Exemple: Com es pot fomentar la participació de la comunitat en la governança de l’equipament des d’una gestió externalitzada? Centre Cívic Baró de Viver Aquest equipament, que es va iniciar fa tres anys, té un model externa- litzat però s’hi treballa amb una mirada comunitària molt intencionada i planificada. La mirada comunitària es fonamenta en la comunicació intencional com a metodologia de la conversa quotidiana, establint una dedica- ció de la jornada laboral per comunicar-se amb el veïnat. Per facilitar-ho, tot l’equip —són tres persones— se situa a l’entrada del centre, per ga- rantir que sempre està accessible, disposat al diàleg i proactiu a l’hora de mantenir les relacions i el contacte constant amb la gent. Aixecar-se de la taula en qualsevol moment per atendre i conversar in- formalment amb qui entri és una actitud incorporada. Una persona està tot el dia xerrant amb les veïnes i les altres dues estan molt disponibles. Exemple (continuació) Quan es programa i es planifica, es mira que hi hagi tots els agents re- presentats, es planifica la comunicació que s’hi ha de tenir per mantenir viva la relació i la confiança, sabent desaparèixer quan cal i donar l’espai necessari al veïnat per no caure en actituds paternalistes. Quant a la presa de decisions i la participació, val la pena revisar les es- tructures que hi ha, que de vegades no són gaire útils; millorar les instàn- cies de participació, i qüestionar els canals que es fan servir. Al Centre Cívic són molt contraris a fer reunions i a treballar des de l’ús de la paraula perquè qui té més habilitats verbals acaba tirant endavant les seves accions. A la Comissió de Festes, estable des de fa dos anys, s’estableix el calendari festiu anual i es reparteixen els lideratges. Ca- 27 da agent porta la batuta d’una festa concreta i qui lidera porta a terme les accions inicials per preparar-la, convocar-la, coordinar-la, etcètera. Direcció de Serveis d’Acció No es dedica gaire temps a reunions on tothom ho decideix tot, hi ha Comunitària a la base una relació de confiança mútua que fa que es cregui que, qui Metodologia per organitza, liderarà bé. També s’impulsen des del centre activitats que promoure la interessen menys al veïnat i que, si no, no es farien. Això no exclou que, perspectiva comunitària als amb el temps, també aquestes accions es puguin anar traspassant al equipaments de proximitat lideratge ciutadà si hi ha una apropiació. Exemple: Model de governança comunitari. Casal de Barri Prosperitat La Prospe defineix el seu model de governança a partir dels espais de participació, que alhora són de presa de decisions, excepte en temes més polítics o amb una dimensió de barri, que depenen de l’entitat ges- tora de l’equipament. La PECA (La Prosperitat Cultura en Acció) és una entitat de segon grau formada per entitats del barri. Gestiona el casal, el poliesportiu i la Xarxa 9 Barris Acull i porta els temes laborals del perso- nal contractat. Quant al funcionament del casal, deixa autonomia a la comunitat per autogestionar-se i molta llibertat a les treballadores. La comissió gestora està formada per gent de la PECA, les treballado- res i gent de les comissions, que són veïnes. És oberta, tot i que no sol venir gent que ja no està vinculada al casal. Es troben un cop al mes. 28 La comissió de programació, que és fixa, es troba un cop al mes. Hi Direcció de Serveis d’Acció participen veïnes que tenen inquietuds culturals. S’hi fan o s’hi debaten Comunitària propostes d’altres veïnes, que les fan arribar a la comissió o se’ls dema- Metodologia per na que les vinguin a explicar a la reunió. La gent que en coneix el funci- promoure la onament ve directament a la comissió a fer propostes. La comissió té perspectiva comunitària als sobirania per programar, excepte en algunes activitats de barri, com ara equipaments de cap d’any, que les valida la gestora. Des de la comissió es programa proximitat teatre —de grups aficionats o del grup de teatre del casal— i concerts. La programació d’exposicions la fa la dinamitzadora del casal. La comissió de tallers també és fixa i es reuneix mensualment. És més tècnica, tot i que està oberta a la gent, que sol fer arribar propostes, ja sigui directament a la secretaria o per correu electrònic. La comissió de dinamització no fa reunions sinó grups de treball per organitzar actes o activitats concrets que requereixen molta feina puntu- al durant un cert temps. En general, els grups de treball van apareixent i desapareixent i estan molt vinculats al calendari festiu, tot i que hi ha un grup de base força actiu. Algunes persones tenen més continuïtat i van encadenant l’organització de les activitats de tot l’any i d’altres hi parti- cipen de manera puntual, només en les activitats que els interessen. La integren, sobretot, veïns/es a títol individual. A part, setmanalment es reuneix l’equip tècnic. L’equip demana suport a la gestora en la presa de decisions quan no hi ha consens. Per anar més a fons, podeu consultar: Fitxa 15. Model de governança i implicació de la ciutadania en la presa de decisions Fitxa 16. Tipologia de decisions Fitxa 17. Presa de decisions per consens i altres mètodes Fitxa 18. Eines 2.0 Per a la presa de decisions Fitxa 19. Revisar com fem les reunions i assemblees Fitxa 20. Eines per a la facilitació de reunions i assemblees 29 Fitxa 21. Registre dels acords i seguiment de la presa de decisions Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Apunts sobre enxarxament Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de El fet relacional com a política social7 proximitat Les persones necessitem tenir entorns de relació i d’afectivitat més enllà de la família i les amistats, espais on desenvolupar-nos com a persones, on apor- tar i donar als altres el que podem oferir, on aprendre i participar i on sentir que pertanyem a una comunitat. L’espai públic i els serveis i equipaments del barri articulen aquesta vida comunitària a través de la vida quotidiana de la gent que hi viu: l’escola, el parc, el mercat, el centre cívic o el casal de barri, la bi- blioteca, el CAP... D’altra banda, el debilitament de l’estat del benestar i la precarització i mer- cantilització dels drets bàsics de les persones en els àmbits de les polítiques socials —salut, educació, habitatge, ocupació, etcètera—, agreujats per fenò- mens com l’envelliment de la població i l’augment de la dependència de la gent gran; els canvis i les transformacions en les estructures familiars amb la incorporació de les dones al mercat laboral; la individualització de les per- sones en les seves trajectòries laborals i vitals —l’augment de les llars uni- personals per situacions com la viduïtat, la solteria, les separacions i els di- vorcis en són un indicador—, o la deriva cap a una societat de consum que impregna fins i tot l’accés als drets més bàsics tenen com a conseqüència el deteriorament de les relacions socials i comporten l’aïllament i la solitud de moltes persones, l’afebliment de la capacitat de les famílies en el seu tradi- 7. Basat en Por una política social relacional y comunitaria, de Fernando Fantova, elaborat per a Red para el Cambio. cional paper de xarxa de suport i la pèrdua de la identificació de les persones amb les estructures comunitàries del seu entorn. Moltes de les situacions de vulnerabilitat o risc social sovint van acompanyades de la manca de consciència sobre la pròpia situació, a processos d’estigma- tització o autoestigmatització i al deteriorament emocional de les persones que, juntament amb el desconeixement dels recursos, dificulten que les persones afectades demanin ajuda o recorrin als serveis pertinents o fins i tot a la seva pròpia xarxa. La crisi econòmica ha generat o acusat situacions com l’atur, la violència, les addiccions, les problemàtiques de salut mental, etcètera. En altres casos, la situació de vulnerabilitat va associada a fenòmens migratoris: en el cas de persones que han vingut soles des d’altres països i no tenen xarxa o fins i tot han passat per situacions traumàtiques en el seu viatge fins aquí o tenen difi- 30 cultats per entendre el funcionament del nou lloc per desconeixement de la llengua, la cultura, l’organització de la societat, els seus drets, etcètera. Cada Direcció de Serveis d’Acció vegada hi ha més persones, sobretot gent gran i persones adultes, que es Comunitària troben en una situació de soledat no volguda, la qual es considera un factor Metodologia per de risc per a la salut mental. promoure la perspectiva comunitària als Davant d’aquests fenòmens, les polítiques socials, a través dels serveis que equipaments de les articulen —sovint infradotats i sobrecarregats—, no sempre poden donar proximitat resposta a les necessitats de les persones d’una manera acurada i persona- litzada i sovint ofereixen respostes estandarditzades en forma d’ajudes eco- nòmiques que no contribueixen a generar relacions ni xarxes de suport comu- nitari per a les persones. Aquestes “solucions”, lluny de donar com a resultat la cobertura de les necessitats a llarg termini a partir de la presa de decisions sobre la pròpia vida, solen ser a curt termini, parcials i insuficients, i generen relacions de dependència de les persones amb les administracions que resul- ten pal·liatives i desapoderadores. Una altra situació que genera patiment a moltes persones de col·lectius di- versos —persones amb diversitat funcional, diversitat sexual o diversitat men- tal, per exemple— és el desconeixement, la manca de sensibilitat i la manca de visibilitat que hi ha en el conjunt de la societat en relació amb les seves realitats. Sovint aquests col·lectius s’autoorganitzen en entitats i desenvolu- pen una tasca important tant dins del mateix col·lectiu com enfora, quant a sensibilització, formació, visibilització, enxarxament, etcètera, perquè la so- cietat sigui menys discriminatòria i més inclusiva. Cada vegada més, des de l’administració, sobretot des de les àrees relaciona- des amb els drets socials, es treballa per abordar les problemàtiques socials no només des de la vessant individual, sinó des de la vessant social i comunità- ria, d’una banda, i de manera integrada des de les diferents àrees, de l’altra, en una tasca conjunta amb la ciutadania, la qual fa anys que desenvolupa aquesta labor. Així, ara es despleguen o reforcen estratègies comunitàries conjuntes en àmbits com la salut, els serveis socials, la cultura, etcètera. Teixir vincles i tre- ballar de manera coordinada entre els diferents àmbits és fonamental per acon- seguir donar resposta a necessitats de manera integral i tenint en compte la diversitat de la societat. Els equipaments de proximitat, en aquest sentit, tenen un paper rellevant, ja que es converteixen en espais de referència en la vida quotidiana de les veïnes i creen les condicions per generar relacions. Alhora, són un punt neuràlgic en la detecció de situacions de risc i vulnerabilitat, ja que, per la seva condició d’es- pais de proximitat, són privilegiats com a antenes socials i com a espais d’arti- culació amb altres serveis i equipaments del territori i amb la ciutadania, ja sigui organitzada o no. En definitiva, els equipaments de proximitat tenen la capacitat de generar un entorn comunitari que articuli l’acció col·lectiva per donar resposta a les neces- 31 sitats de la ciutadania des d’una mirada inclusiva de la diversitat. Direcció de Serveis d’Acció Des dels equipaments de proximitat es poden detectar situacions de vulnera- Comunitària bilitat, com ara: Metodologia per promoure la ● La soledat no volguda, sovint en gent gran o persones adultes, tot i que no perspectiva comunitària als només, aïllament o manca de xarxa social; equipaments de proximitat ● La diversitat mental o el patiment psicològic; ● El desconeixement dels recursos o el desemparament burocràtic o adminis- tratiu; ● Les dificultats relacionades amb el fet migratori; ● Les dificultats econòmiques que deriven en la no-cobertura de necessitats bàsiques (aliments, pagament de subministres...); ● Els problemes de salut que no permeten fer les ABVD (activitats bàsiques de la vida diària) si la persona no té el suport suficient (familiar, xarxa, professio- nals...) pot desencadenar en deixadesa i poca cura d’un mateix; ● Les situacions d’absentisme o abandonament escolar en infants i joves en edat d’escolarització; ● Les dificultats relacionals o la violència entre familiars o amb persones cui- dadores (violència masclista, pares envers fills o fills envers pares, gent gran amb la persona que l’acompanya...). Més endavant veurem eines i recursos que poden afavorir aquest clima de generació de relacions significatives que donin lloc a satisfer necessitats individuals des de l’acció col·lectiva, atenent especialment les situacions de més vulnerabilitat i posant especial atenció a la diversitat com a valor per a la comunitat. Algunes eines, estratègies i materials presentats en aquesta guia provenen d’entitats que treballen amb la diversitat mental i la diversitat funcional, les quals, al mateix temps, han agafat com a referents les lluites d’altres col·lectius, com el col·lectiu LGTBI. Per tant, són eines que es poden apli- car de manera interseccional a diferents col·lectius susceptibles de discri- minació. Apuntem aquí una qüestió terminològica i és que quan parlem de “col·lectius vulnerables” o “susceptibles de discriminació” ens referim a col·lectius que presenten algun tipus de característica que és minoritària, que es considera estranya o que està mal valorada socialment i que els fa estar un risc d’ex- clusió, discriminació, estigmatització, invisibilització i manca de reconeixe- 32 ment o subjectes a prejudicis per desconeixement, etcètera. Així, ens referim als col·lec tius LGTBIQ, de diversitat funcional, diversitat mental, diversitat ètni- Direcció de Serveis d’Acció ca, etcètera. Cal afegir que cadascuna d’aquestes categories pot sumar-se Comunitària simultàniament a altres, amb el que s’ha anomenat interseccionalitat, ente- Metodologia per nent l’encavalcament d’identitats socials (puc ser lesbiana i gitana alhora i ser promoure la susceptible de discriminació per orientació del desig, per ètnia i per la inter- perspectiva comunitària als secció de totes dues). equipaments de proximitat Per anar més a fons, podeu consultar: Fitxa 22. L’equipament de proximitat com a espai de sensibilització en la diversitat i desestigmatització Fitxa 23. Els recursos comunitaris de l’equipament i del territori. Detecció i atenció a l’equipament o oferiment, derivació i acompanyament de perso- nes en situació de vulnerabilitat(s) a altres serveis Fitxa 24. El treball en xarxa entre l’equipament i altres agents socials Fitxa 25. El paper dels equipaments als espais de treball en xarxa i de co- ordinació del territori Fonts i més informació Ajuntament de Barcelona Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva. Ajuntament de Barcelona Catàleg d’activitats antirumors. Ajuntament de Barcelona. Glossari LGTBI. Ajuntament de Barcelona. Programa BCN Interculturalitat. Ajuntament de Girona (2011) Proximitat i relació per a la cohesió social. Programa marc de la Xarxa de Centres Cívics de l’Ajuntament de Girona. Ajuntament de Barcelona. Pla estratègic 2015-2018 dels casals de barri. Briggs, B. (1998). Introducción al proceso de consenso. México: IIFAC. Centre de Recursos per Associacions Juvenils (CRAJ). Guia d’accessibilitat per a les entitats juvenils. El Risell (2017) Casals de barri de Barcelona: estudis de cas i anàlisi en clau comunitària, Barcelona: Ajuntament de Barcelona. 33 Escorihuela, J. L. (2012) Asambleas, no gracias. Consultat el 3 de juliol de Direcció de Serveis d’Acció 2018 des de: http://www.elcaminodelelder.org/recursos/ Comunitària AsambleaNoGracias.pdf. Metodologia per promoure la Fantova, F. (2009) Por una política social relacional y comunitaria, Red para perspectiva comunitària als el Cambio. equipaments de proximitat Fundació Pere Tarrés (2017) Com millorar la participació interna a les entitats, Xarxanet. Llei 25/2015, del 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l’associacionisme. Lorenzo, A. i Martínez, M. (2001) Asambleas y reuniones. Metodologías de autoorganización. Madrid: Traficantes de Sueños. Martí, J. i Rebollo, O. (2007) Eines per a la participació ciutadana. Participació ciutadana: bases, mètodes i tècniques. Barcelona: Diputació de Barcelona. Mindell, A. (2002) Deep Democracy of Open Forums. Practical Steps to Conflict Prevention and Resolution for the Family, Workplace and the World. Charlottesville: Hampton Roads. Molina, J. L. (2004). La ciencia de las redes. AACTE. Parera, M. et al. (2014) Manual de facilitació per a la plataforma d’afectats/des per la hipoteca. Consultat el 22 d’agost de 2018 des de: http://www.facilitacion.org/wp-content/uploads/2014/09/ ManualPAH-Cat.pdf. Torre Jussana (2015) Idees per fer assemblees més participatives, àgils i efectives. Xarxa de Centres Cívics de Girona (2008) Participació des dels equipaments de proximitat. 34 Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximitat L’ús de l’espai públic Apunts sobre l’ús de l’espai públic La necessitat d’abordar l’espai públic a les polítiques urbanes en facilita l’ús col·lectiu alhora que propicia la socialització i els vincles entre la gent, la parti- cipació en activitats compartides i la integració8. En primer lloc, des de la perspectiva de l’urbanisme feminista, l’espai públic l’entenem com a espai de socialització on es trenquen les lògiques d’espai pú- blic-espai privat: ● Com que és l’espai on ens trobem la gent, permet generar i teixir xarxes de suport i d’ajuda mútua; ● És un espai de suport a la vida quotidiana, on passen activitats quotidianes en un temps i un espai determinat; 35 ● És un espai de cures, on passen activitats relacionades amb la cura: alletem, Direcció de Serveis d’Acció mengem, ens reunim, etcètera. Comunitària Metodologia per En segon lloc, una altra qualitat molt important de l’espai públic és la proximi- promoure la tat, i en aquesta proximitat observem aspectes diferents: perspectiva comunitària als equipaments de ● Pertinença i dependència: d’una banda, el concepte de proximitat que té a proximitat veure amb el sentit de pertinença, de sentir-se part de l’entorn proper, del barri. D’altra banda, i relacionat amb els usos i les activitats que la ciutadania fa en els equipaments i els serveis i que tenen a veure amb les cures, que han de ser a prop de casa: l’escola, el centre de salut, etcètera. ● Autonomia i accessibilitat: l’espai públic ha de tenir un accés universal, és a dir, que no limiti el seu ús a cap col·lectiu. Per exemple, un recorregut de- terminat ha de tenir bancs per facilitar el descans a persones grans o que tinguin algun impediment físic. D’altra banda, ha de donar autonomia. La pre- sència de lavabos públics o fonts d’aigua donen aquesta autonomia perquè permeten cobrir necessitats bàsiques sense haver de recórrer a l’espai privat. D’altra banda, és important tenir en compte que a l’espai públic és necessari el verd i aquest espai ha de facilitar a les persones l’accés a la natura o al- menys a llocs assolellats i amb vegetació. Al mateix temps, l’espai públic ha de ser un indret de lleure no subjecte a la mercantilització i, per tant, que no limiti l’accés per motius econòmics. En tercer lloc, l’espai públic ha de ser representatiu de la diversitat i facilitar una experiència quotidiana en la qual facin intersecció tots els eixos de la diver- sitat: edat, origen, sexe i gènere, condicions físiques i mentals, etcètera. La si- 8. Capítol basat en les notes del debat “Espai públic i usos comunitaris: l’espai públic com a equipament de proximitat”, de les energies comunitàries de novembre del 2017. https://energiescomunitaries.bar- celona/ca/debat-public-espai-public-i-usos-comunitaris-lespai-public-com-equipament-de- proximitat. multaneïtat d’usos, és a dir, que pugui ser usat per diferents persones al mateix temps, és també un element important per a la convivència en allò quotidià. Finalment, l’espai públic ha de poder garantir la seguretat, no en un sentit de “control”, sinó en un sentit d’espai públic viu en el qual hi ha gent fent-lo servir, que és còmode i adequat als seus usos, en què els llocs de pas i la il·luminació són correctes, etcètera. L’espai públic també és un espai per a la memòria, per a la reivindicació. Aquests elements són importants a l’hora de sentir-nos incloses o excloses. Els equipaments de proximitat estan en un diàleg constant, el dins i el fora, amb l’espai públic i tenen moltes oportunitats d’afavorir aquest diàleg d’una manera creativa perquè aquest “el dins i el fora” sigui un espai continu en què el veïnat transita amb comoditat. 36 En aquest capítol veiem algunes claus tant per fomentar l’ús dels equipaments Direcció de Serveis d’Acció de proximitat d’una manera activa des de la ciutadania com per incentivar el Comunitària diàleg entre el dins i el fora amb l’espai públic des dels equipaments. Metodologia per promoure la Per anar més a fons, podeu consultar: perspectiva comunitària als equipaments de Fitxa 26. L’equipament com a espai públic proximitat Fitxa 27. Estratègies per a l’ús de l’espai públic des de l’equipament Fonts i més informació Garcia, P., Ciocoletto, A. i Gutiérrez, B. (2017) Hàbitat i temps per a la convivència. Barcelona: Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona. Ajuntament de Girona (2011) Proximitat i relació per a la cohesió social. Programa marc de la Xarxa de Centres Cívics de l’Ajuntament de Girona. Servei de documentació d’Educació Ambiental. Recull de recursos http:// www.scea.cat/recullrecursos.htm. La comunicació Apunts sobre comunicació comunitària Els equipaments de proximitat són espais que teixeixen comunitat amb la seva acció quotidiana; forma part dels seus objectius més estratègics aconseguir generar dinamisme i participació tant en el si de l’equipament, com al seu vol- tant. Per assolir una comunitat dinamitzada i participativa i contribuir-hi caldrà adop- tar i desenvolupar un enfocament de comunicació comunitària: una comuni- cació que alimenti les dinàmiques comunitàries, que les dinamitzi, que les refor- ci, que les faciliti. Si volem adoptar aquest enfocament de comunicació comunitària, el primer que haurem de fer és mirar-nos críticament el que entenem per comunicació (en l’àmbit personal i col·lectiu i com a equipament) i reconstruir, des d’una de- 37 finició pròpia, l’articulació comunitària de la nostra comunicació. Direcció de Serveis d’Acció Entenem que la comunicació és la facultat, el procés o l’activitat bàsica a través Comunitària dels quals les persones podem establir relacions i, per tant, comunitat. Metodologia per promoure la Des que ens comuniquem per primera vegada (amb el plor) quan naixem, trans- perspectiva comunitària als metent necessitats, fins que aprenem a interpretar els signes corporals, el llen- equipaments de guatge de les altres persones, i ens prestem a entendre les altres i donar-los proximitat suport, sempre ens estem comunicant. Trobem solucions mitjançant la comu- nicació, hi generem sinergies, i és a través de processos de comunicació que podem arribar a transformar els conflictes i a construir projectes i horitzons. Per tant, la comunicació és tant una funció vital per a l’individu com per a la possi- bilitat de la convivència i la construcció de comunitat. La irrupció de la comunicació de masses durant el segle XX combinada amb la implantació ubiqua de la comunicació comercial, ambdues orientades a gene- rar respostes conductistes en les persones (comportar-se de manera determi- nada, comprar determinat producte, amb finalitats instrumentals), ha fet que a les organitzacions i als espais comunitaris perdem la perspectiva que la comu- nicació és allò que passa en tot moment en la nostra vida comunitària, allò fo- namental per construir projectes de vida conjunts, decisions i iniciatives col- laboratives, que és el que marca i identifica l’acció comunitària. Posar la consciència sobre aquestes accions de comunicació quotidianes (i estratègiques), per pensar com poden contribuir millor als objectius compartits, a consolidar espais de col·laboració forts, democràtics, inclusius, generadors de benestar, seria el primer pas per esbossar una comunicació comunitària pròpia. De fet, el nostre pla de comunicació hauria de ser l’articulació de totes aquestes accions, orientades per objectius estratègics del nostre equipament i vehicula- des per les persones que hi interactuen. Com podem portar a la pràctica l’enfocament comunitari de la comunicació? A l’annex sobre comunicació abordem la construcció d’un pla de comunicació, amb perspectiva comunitària. Hi ha una sèrie de característiques que podem pensar, desenvolupar i integrar a la nostra comunicació que ens ajudaran a alinear la nostra comunicació amb els objectius comunitaris de l’equipament. ● Relacional i popular: En contrast amb les teories de la comunicació de mas- ses (política o comercial), que busca obtenir un comportament o una con- ducta concreta (d’obediència o de consum), tan reproduïda de manera in- conscient a la comunicació social, la comunicació comunitària pot enfocar-se cap a ser relacional (busco que creixem juntes, pensem juntes, ens trobem; privilegio la millor relació entre nosaltres, en comptes del meu benefici amb la 38 teva reacció) i cap a un plantejament de comunicació popular, on el que fem amb els mitjans de comunicació (que són una forma de poder) és posar-los Direcció de Serveis d’Acció al servei de les persones de la comunitat o del barri, perquè elles mateixes Comunitària comuniquin allò que els és d’interès. Metodologia per promoure la ● Transversal: Afirmem, assumim, reconeixem que la comunicació és en tots perspectiva comunitària als els espais i moments del casal o equipament i que una bona comunicació té equipaments de un efecte potenciador de l’energia i la construcció comunitària. Per tant, do- proximitat nem tanta importància (i en termes comunitaris, potser més i tot) a la comu- nicació interna, i externa (amb la comunitat) del casal, com a la comunicació pública. ● Estratègica: Considerem la comunicació com una funció que articula el ca- sal i la comunitat i que, per tant, ha de respondre i contribuir als objectius estratègics a llarg termini del casal, no a uns objectius específics i instrumen- tals de comunicació. Per entendre’ns, si la finalitat del casal és enfortir i dina- mitzar la comunitat del barri, la comunicació del casal ha de ser un instrument per aconseguir-ho. ● Transformadora: Si la comunicació és estratègica i entronca amb els objec- tius últims de l’equipament, aleshores, si el casal aspira a ser un pol de trans- formació, la seva comunicació ha de ser també transformadora. I això com s’aconsegueix? Posant la mirada, quan construïm la nostra comunicació, en: ● Sensibilitzar i aprendre: Quines són les àrees d’interès o les necessitats sobre les quals treballa l’equipament? Podem pensar, “quan agafem el mi- cro”, de tractar de tenir una mirada pedagògica, sensibilitzadora, amb la nos- tra comunicació? I, d’altra banda, quan comuniquem, podem mirar de posar en pràctica l’aprenentatge dels valors que es van processant i treballant en l’àmbit comunitari? (Gènere, interculturalitat…) ● Apoderar: Una comunicació des dels drets, que contribueixi al coneixement dels drets i de les maneres d’exercitar-los i reivindicar-los; una comunicació que sigui produïda per les mateixes receptores o que les involucri en la co- construcció (comunicació popular); una comunicació que generi vincles entre persones i col·lectius. Per anar més a fons, podeu consultar: Annex sobre comunicació: Fitxa. El pla de comunicació: un instrument viu i col·lectiu, un procés per a tot l’equipament Fitxa. Sobre nosaltres: elements bàsics de la comunicació de l’equipament 39 Fitxa. Qui i què comunica a l’equipament: el múscul comunicatiu. Perso- nes, espais, i eines Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Fitxa. Treballant la comunicació interna: amb la gent que forma part del Metodologia per nostre “nosaltres” promoure la perspectiva comunitària als Fitxa. Treballant la comunicació externa: amb la nostra xarxa d’actors, les equipaments de nostres relacions estratègiques proximitat Fitxa. Treballant la comunicació pública: desenvolupant contacte i relació amb aquelles persones que no ens coneixen Fitxa. Calendari Fitxa. Pressupost i recursos FITXES FITXA 1. Què em mou? Objectius ● Identificar els valors i les creences que ens mouen a l’acció en la pràctica professional o voluntària a l’equipament. ● Analitzar com es veuen reflectits els nostre valors i creences en la nostra pre- sència i implicació a l’equipament. Descripció/tema Quina relació té la meva acció dins de l’equipament amb els meus valors i cre- ences i amb les coses que em fan vibrar, és a dir, que donen sentit a allò que faig? 41 Parlem de direcció bàsica9 per referir-nos a l’expressió d’una tendència o vo- Direcció de Serveis d’Acció cació íntima i personal, d’una orientació interna que ens guia per la vida. Està Comunitària vinculada a la nostra personalitat, les qualitats que tenim i la nostra particular Metodologia per manera de concebre el món i de transitar per la vida, que ens fa úniques. És promoure la important conèixer-la per trobar el propi estil de lideratge, per actuar des del perspectiva comunitària als propi poder fent-ne un ús satisfactori i constructiu cap a una mateixa i cap en- equipaments de fora. Conèixer la nostra direcció bàsica ens ajuda a actuar d’una manera cohe- proximita rent amb qui som i què ens motiva. La línia corba representa el nostre trajecte al llarg de la vida, i la línia recta repre- senta la nostra direcció bàsica. Hi ha moments en què ambdues estan sincro- nitzades i d’altres, molt allunyades: moments d’intensitat, vitalitat o connexió, i altres de sensació d’alienació, confusió o d’estar perduda. Quan tenim una crisi ens estem allunyant molt de ser qui som. 9. Adaptat de Hohler, L. i Goodbread, J. (2008) Mestres empoderades i empoderats. Un manual per a l’en- fortiment de les capacitats del professorat. Barcelona: Eixam Grundkraft i Fil a l’Agulla. Els punts són els moments en què estem connectades amb la nostra direcció bàsica, en què som més coherents amb nosaltres mateixos/es, en què el que fem té més a veure amb qui som. Representen moments de la vida en què ens sentim a gust, actuem de manera autèntica fent o participant d’alguna empresa que té sentit per nosaltres. Quan estem en sintonia amb la nostra direcció bàsi- ca ens és fàcil desenvolupar-nos en la vida perquè ens sentim amb força i ener- gia i estem presents en el que fem. En relació amb la nostra feina o tasca a l’equipament és interessant pregun- tar-nos què hi fem i per a què ho fem i contrastar si realment ens estem guiant per la nostra direcció bàsica. Exercici: La direcció bàsica Aquest exercici és individual i per facilitar-lo es recomana que cadascú busqui un espai i una postura còmoda i que tanqui els ulls si això l’ajuda a connectar amb el seu interior. És molt enriquidor compartir l’experièn- cia en parelles o en grup. 42 1. Pensa en una situació o experiència de la teva vida en què hagis tingut sensació de vitalitat, de sentir-te plenament viu o viva, d’estar en co- Direcció de Serveis herència amb tu mateix/a. Pot ser de la teva vida familiar i social, pro- d’Acció Comunitària fessional, etcètera. Prova de sentir aquesta sensació de vitalitat. Metodologia per 2. Visualitza la situació o experiència i pensa en les motivacions o cir- promoure la perspectiva cumstàncies que t’hi van portar. Aquesta visió té a veure amb el teu comunitària als estil de vida personal o la teva manera de ser, amb el teu estil de rela- equipaments de proximita cionar-te amb altres persones, amb alguna altra experiència vital que hagis tingut, amb la voluntat de contribuir dins d’una comunitat o d’aportar en un àmbit més global? 3. Connecta’t amb l’experiència de la teva vinculació amb el casal o l’equipament: pensa en els ideals i les motivacions pel projecte, recor- da moments de satisfacció o especialment significatius, en què veus recompensat el teu esforç i sents que el que fas té sentit per tu. Aquests moments marquen la teva direcció bàsica. 4. Intenta visualitzar l’essència de la teva direcció bàsica, quina imatge veus? És un paisatge, un objecte, una escena? Quins colors té? Qui- nes textures? Té música de fons, algun gust o olor? Dibuixa-la, si et ve de gust, o simplement imagina-la. 5. Ara, pensant en la teva direcció bàsica, pregunta’t: a. Per què soc en aquest projecte? b. De quina manera la meva direcció bàsica influeix en el meu rol en l’equipament i en la meva manera de desenvolupar-lo? 6. Opcional: Comparteix l’exercici en parella o en grup. FITXA 1. Què em mou? FITXA 2. Els rols a l’equipament Objectius ● Prendre consciència de la necessitat de definir els rols a l’equipament. ● Entendre les diferents parts del rol i el paper que tenen en diferents situacions o en relació amb altres rols a l’equipament. ● Adquirir eines per definir els rols a l’equipament i el que hi va associat —fun- cions i tasques, responsabilitats, drets i obligacions—. Requisits previs Es recomana haver mirat la Fitxa 1. 43 És important haver entès bé les diferents accepcions de la paraula “rol” que s’expliquen a continuació en la descripció d’aquesta fitxa. Direcció de Serveis d’Acció Comunitària En aquesta fitxa es fan servir les accepcions de “rol a l’equipament” com al Metodologia per paper determinat que desenvolupa una persona dins de l’equipament (tècnic/a, promoure la coordinador/a, membre d’una comissió, participant, usuari/ària, etcètera), i perspectiva comunitària als també com a les diferents formes o actituds agrupades de desenvolupar un rol equipaments de a l’equipament, a les quals ens referim com a diferents “parts del rol”. proximita Descripció/tema Als equipaments sovint es produeix el desenvolupament de la feina de mol- tes persones des de rols10 molts diferents. Això implica molta comunicació i coordinació per al bon funcionament de l’espai i perquè això es doni és necessari que hi hagi claredat en la definició dels rols. Tot plegat es compli- ca quan intervenen en els equipaments persones que hi treballen i altres que hi fan voluntariat. Les implicacions que té això han d’estar clares. Per definir els rols a l’equipament, que seran independents de qui els ocupi, s’han explicitar i acordar les funcions, les tasques i les responsabilitats. Alhora, hi haurà aspectes del rol que aniran vinculats a les inquietuds, habi- litats i competències de la persona concreta que l’ocupi. És important con- cretar i compartir com es defineixen i es despleguen aquests rols a l’equipa- ment, per evitar malentesos i afavorir les relacions entre qui està implicada en l’equipament i el bon funcionament d’aquest. 10. Adaptat de Hohler, L. i Goodbread, J. (2008) Mestres empoderades i empoderats. Un manual per a l’en- fortiment de les capacitats del professorat. Barcelona: Eixam Grundkraft i Fil a l’Agulla. D’altra banda, dins de cada rol, es poden desplegar diferents parts del rol, enteses com la forma, el tarannà, l’actitud de desenvolupar el seu rol a l’equipament. Per exemple, en el cas del rol a l’equipament d’un/a dinamitzador/a de casal de barri (rol formal), podem distingir diferents parts del rol: el/la relacions públiques, el/la buròcrata, el/la psicòleg/òloga, l’organitzador/a, etcètera. Aquestes diferents parts del rol tenen a veure amb les funcions amb les quals s’identifica la persona i les que poden atribuir-li els/les altres. És important compartir les concepcions que hi ha a l’equip per a cada rol formal, perquè la definició de cadascú parteix d’expectatives dife- rents i posa l’accent ens uns aspectes o altres. Per exemple, que la direcció i la persona dinamitzadora tinguin concepcions molt diferents del rol de dinamitzador/a pot generar dificultats a l’equip en l’assignació de les fun- cions i les tasques per desenvolupar, en els drets i les obligacions, en el grau de responsabilitat o en la capacitat de presa de decisions en determinats temes, etcètera. Aquest aspecte és especialment important quan hi ha rols que no estan definits formalment o quan la seva definició es fa en contextos diferents (el districte, el barri, l’equipament o l’equip) i no es consensua o no hi ha prou claredat al respecte. De vegades hi ha aspectes dins del nostre rol a l’equipament amb els quals ens sentim menys identificades i ens costen més d’assumir. Per exemple, un/a dinamitzador/a molt empàtic/a i intuïtiu/iva potser assumeix amb facili- 44 tat el rol de psicòleg/òloga, però li costa el de buròcrata o el de poli dolent/a. Evidentment, aquests rols no estan explicitats a la descripció del lloc de Direcció de Serveis d’Acció feina i de vegades es posen en evidència en espais informals, però tots ells Comunitària estan presents i són necessaris en el dia a dia de la labor professional o Metodologia per voluntària. promoure la perspectiva comunitària als En els equipaments on hi ha òrgans de gestió o de governança en els quals equipaments de intervenen rols a l’equipament des de la funció professional i el voluntariat proximita alhora, és més necessari que mai establir bé les definicions dels rols i el que hi va associat. D’altra banda, de vegades una mateixa persona ocupa dos o més rols dife- rents al mateix equipament. Per exemple, una persona que professionalment treballa en un equipament i alhora és membre d’una associació de la Junta gestora. En aquest cas és desitjable que la persona tingui molt clar des de quin dels dos rols es posiciona en cada moment i pot tenir fins i tot el que es diu conflicte de rol, en què, des d’un rol té una posició que respon a uns inte- ressos determinats i des de l’altre rol té una posició diferent, que respon a uns altres interessos, i que en algunes situacions una i altra posició siguin contra- dictòries. Per tot això, és molt important que les persones implicades en el funciona- ment d’un equipament tinguin coneixement dels diferents rols que intervenen en l’equipament; de les funcions, les tasques i les responsabilitats que hi van associades; de la multiplicitat de rols en determinades persones, i des de quin rol s’intervé en cada situació en aquests casos. FITXA 2. Els rols a l’equipament Exercici: Mapatge dels rols 1. Aquest exercici serveix per identificar i compartir els diferents rols que hi ha a l’equipament. 2. Cada persona, de manera individual, descriu els diferents aspectes del seu rol que s’especifiquen en aquesta graella. Nom Parts Professional/ Funcions Responsabilitats del rol del rol voluntariat i tasques Drets Obligacions 3. Es posen en comú els rols a l’equipament, explicant cadascú el que ha anotat a tot el grup. 4. També es pot fer l’exercici fent que cada persona anoti els aspectes de la graella per a cada rol a l’equipament. D’aquesta manera es po- den visibilitzar les diferents concepcions respecte a tots els rols. S’ha de valorar quan val la pena fer aquest exercici tenint en compte que pren força més temps que si només es descriu el propi rol. Una versió intermèdia seria que cadascú descrigui un sol rol, però diferent del seu, repartits a l’atzar. 45 En l’àmbit formal, i per facilitar la recollida i el compartir la informació, Direcció de Serveis cadascun dels aspectes es pot anotar en una nota adhesiva de color d’Acció diferent i enganxar-les en un espai on tothom ho pugui veure. Comunitària Metodologia per Pot ser que amb aquest exercici es posin de manifest malentesos o que promoure la perspectiva sorgeixin dubtes o controvèrsies. S’ha de preveure abans de fer l’exerci- comunitària als ci quins espais es destinaran a treballar aquests aspectes que puguin equipaments de proximita sorgir i en quins formats (aclariments, discussions, processos de con- sens) tenint en compte també les diferències entre el que és la labor professional i la voluntària. Per completar l’exercici anterior amb la identificació de les pròpies eines per desenvolupar el rol a l’equipament, podeu treballar a partir de les preguntes següents:11 ● Quina creus que és la funció del teu rol en la societat? Què pots apor- tar des del teu rol en l’àmbit social i comunitari? ● Quina és la funció del teu rol dins de la vida de l’equipament? ● Tenint en compte els punts anteriors, quines són les tasques i les obli- gacions més importants que creus que has d’acomplir des del teu rol a l’equipament? Quines creus que són les teves principals responsa- bilitats? ● dentifica quines parts del rol necessites per desenvolupar el rol com- plet. Revisa si comptes amb les habilitats necessàries per desenvolu- par-les. Si et costa desenvolupar alguna part del rol busca referents que et puguis ajudar servint-te de models. 11 Adaptació de Hohler, L. i Goodbread, J. (2008) Mestres empoderades i empoderats. Un manual per a l’enfortiment de les capacitats del professorat. Barcelona: Eixam Grundkraft i Fil a l’Agulla. FITXA 2. Els rols a l’equipament Exercici: Mapatge dels rols (continuació) ● Amb quines eines comptes per dur a terme el teu rol a l’equipament? (Que hagis adquirit per la teva experiència de vida, per qualitats que tens, per la teva direcció bàsica o la teva concepció sobre el teu rol, etcètera). Amb quina formació o qualificació professional o amb quins aprenentatges comptes, encara que no tinguin relació directa amb el teu rol, que et pugui ser útils? (P. ex.: per a un/a informador/a d’un equipament pot ser útil tenir formació en teatre perquè li pot haver donat eines per comunicar-se bé.) Eina: Parlar des d’un “barret” Aquesta eina és útil quan una mateixa persona ocupa diferents rols en 46 un mateix projecte o equipament. Direcció de Serveis 1. Agafa tants barrets de colors o formes diferents com rols a l’equipa- d’Acció Comunitària ment tinguis. Metodologia per 2. Defineix el rol que va associat a cadascun dels barrets. Et pot ajudar promoure la perspectiva a definir la pauta de l’exercici del mapatge dels rols. Sigues tan comunitària als equipaments de explícit/a com creguis convenient per introduir la claredat necessària proximita en cada rol i perquè la gent entengui “des d’on parles” quan parles des d’un rol determinat. 3. Comparteix amb les persones amb qui treballes (assemblea, reunió d’equip, comissió de treball, etcètera) les definicions dels rols i l’assig- nació del barret que has fet per a cadascun d’ells. 4. En els espais de treball, posa’t el barret corresponent en cada cas —o explicita verbalment des de quin rol intervens si no vols fer servir físi- cament els barrets— per fer les teves intervencions. Pots fer servir els barrets, com a metàfora, per transmetre la idea per explicar cada rol però no per a les teves intervencions en els espais de treball habituals si no t’hi sents còmoda. FITXA 2. Els rols a l’equipament FITXA 3. Posicionament Objectius ● Adquirir eines per identificar el nostre posicionament personal respecte al nostre rol a l’equipament. ● Adquirir estratègies per afrontar reptes o situacions difícils o circumstàncies que generin frustració en relació amb les pròpies expectatives respecte al nostre rol a l’equipament. Requisits previs Es recomana haver mirat la Fitxa 1 i la Fitxa 2. 47 Descripció/tema Direcció de Serveis d’Acció En la nostra tasca diària actuem tant des del rol que ocupem a l’equipament (i Comunitària com entenem aquest rol, Fitxa 1) com des dels nostres valors, creences i la Metodologia per manera que cadascú tenim d’entendre el món i més concretament l’acció co- promoure la munitària (Fitxa 2). perspectiva comunitària als equipaments de En el punt on aquests dos aspectes s’ajunten amb el marc de treball i els objec- proximita tius i les responsabilitats propis de cada rol dins de l’equipament, ens trobem amb facilitat per desenvolupar la majoria de les nostres eines personals i pro- fessionals i des d’allà ens podem interrelacionar i actuar amb seguretat i cohe- rència. Es tracta d’identificar com entenc “jo” el món de l’acció comunitària i, en coherència, com entenc el rol que ocupo dins de l’equipament12. Sovint, a la base de situacions difícils o conflictives que es donen en un equipa- ment, podem trobar una manca de definició amb el que estem fent i per a què ho estem fent o un desajustament entre les expectatives de la gent. En amb- dós casos, és interessant preguntar-se “per què estic decebuda?”, però no estancar-se en una posició passiva, sinó fer l’exercici d’invertir la dinàmica i, davant del posicionament de l’altra persona, deixar clara quina és la meva po- sició: quins valors i creences tenim i què esperem amb la nostra feina, en co- herència amb la nostra visió sobre l’acció comunitària i la nostra comprensió del rol que ocupem dins de l’equipament. Ensenyar el que ens agradaria que passés (i per què) en comptes de criticar o restar decebuts amb el que no fun- ciona. És important distingir entre el posicionament i la duresa o la severitat a l’hora d’expressar com ens agradaria que funcionessin les coses. Per identificar quin és el nostre posicionament és interessant fer l’exercici que proposem a continuació a títol individual. Un cop fet, si el posem en comú pot 12. Adaptació de Hohler, L. i Goodbread, J. (2008) Mestres empoderades i empoderats. Un manual per a l’enfortiment de les capacitats del professorat. Barcelona: Eixam Grundkraft i Fil a l’Agulla. ajudar-nos també a definir quin és el posicionament de l’equipament des d’aques- ta mateixa perspectiva. En aquest punt és important recordar que sovint el con- text i la cultura ja marquen part del nostre posicionament; tot i això, com a perso- na i com a professional estem en un procés de creixement permanent: d’una banda, les expectatives que podem tenir sobre nosaltres mateixes i la nostra fei- na poden anar variant amb el temps i, de l’altra, encara que hàgim desenvolupat una profunda comprensió de la feina que fem, les persones amb qui interactuem canvien i no totes hauran seguit aquest procés; per tant, és necessari reconside- rar la nostra feina i el perquè i el des d’on la fem, una vegada i una altra. Exercici: El meu posicionament En aquest exercici et dirigiràs a un grup imaginari de persones que no saben res sobre l’acció comunitària, els equipaments de proximitat ni de les persones que hi treballen o hi participen. Hauràs de començar de zero, deixant clar què és el que passa, qui ets tu, per què ets aquí i com vols que “treballeu” junts/es. Et pots imaginar un grup d’infants, per expressar-te en un llenguatge el més senzill i clar possible. La idea és que, si som capaços/es d’explicar-ho a un infant, també ho serem 48 d’explicar-ho a persones adultes. Direcció de Serveis La primera part de l’exercici és individual. Seguint els punts que mar- d’Acció Comunitària quem a continuació, pren notes i prepara’t per posicionar-te davant del grup imaginari de nenes i nens. Metodologia per promoure la perspectiva 1. En un full de paper, escriu algunes paraules clau, o un conte o un di- comunitària als buix que il·lustri el sentit i el propòsit de l’equipament, i que aclareixi la equipaments de proximita funció o el rol que hi desenvolupes. Què és aquest equipament de proximitat? Quin és el rol de les persones que hi participen? 2. Redacta, en un pla més personal, qui ets (parla sobre la direcció bàsi- ca de la teva vida) i què t’ha portat a tenir vinculació amb aquest equi- pament. Per què? Què és el que t’apassiona del que fas a l’equipa- ment? 3. Descriu com influeix la teva visió personal en la teva manera de viure i de treballar en equip, quina seria la teva manera ideal de treballar i com la posaries en pràctica per garantir un ambient de qualitat en l’equipament. 4. Imagina com explicaries a un grup d’infants per què aquest espai és important i valuós i per què cal protegir-lo i respectar-lo. On som i què hi succeeix, aquí? Quin tipus de cultura es crea en aquest espai? Quins mètodes, senyals o rituals et resulten importants i et permeten mantenir-lo i cuidar-lo? Un cop feta aquesta part individual és interessant compartir-la en grup i exercitar aquest posicionament. 1. Presenta’t al grup i comparteix la teva història. El grup haurà d’actuar com si fossin aquests infants imaginaris que no saben res sobre el que els explicaràs. FITXA 3. Posicionament Exercici: El meu posicionament (continuació) 2. El grup ha d’escoltar amb atenció i sense interrompre, de manera que en acabar puguin fer un retorn. Preguntes per als que representen el grup d’infants: a. Quins punts de l’explicació han resultat més convincents i autèn- tics? b. La teva visió personal i el teu entusiasme són prou forts o es pot treballar més això? c. En quins moments de l’explicació has resultat menys convincent? 3. Escolta el retorn que et fa el grup i la teva percepció. Preguntes per a la persona que s’ha explicat: a. Has aconseguit transmetre els teus valors? b. Has aconseguit transmetre els aspectes essencials? En els mo- ments en què no sigui així: què podem fer per aconseguir-ho? Pot ser que tinguis/tinguem un conflicte en aquest punt? 4. Un cop fetes les presentacions individuals i cada retorn, debateu en grup aquells punts o aspectes que us sembli més interessants desta- 49 car, reforçar o abordar. Direcció de Serveis Aquest exercici ens ha d’ajudar a posicionar-nos més fàcilment i, de d’Acció Comunitària manera més específica, facilitar-nos poder identificar fins a quin punt és evident la teva posició davant de les persones amb qui comparteixes el Metodologia per promoure la dia a dia. Aquestes persones sabien el que has explicat? perspectiva comunitària als La propera vegada que rebem persones noves a l’equipament podem equipaments de proximita fer l’exercici de rebre-les com ho hem fet amb aquest “grup imaginari d’infants”, aprofitant el primer contacte per explicar-nos. L’exercici també ens pot ser útil per veure quins aspectes del nostre tre- ball mereixen, per a cadascú, un clar SÍ i quins un rotund NO. Tenir un posicionament ben identificat i definit pot ser molt útil a l’hora d’afrontar situacions difícils o nous reptes. A partir del posicionament individual, es pot crear també un posicionament com a equipament, que ens pot aju- dar a tenir més clars els criteris per prendre algunes decisions. FITXA 3. Posicionament FITXA 4. Revisar els privilegis Objectius ● Prendre consciència sobre els propis rangs i privilegis (o la manca d’aquests). ● Reflexionar sobre l’impacte que els propis privilegis (o la manca d’aquests) poden tenir sobre l’entorn. Requisits previs Haver llegit els apunts sobre el poder. Descripció/tema 50 En el context dels equipaments de proximitat, on sovint la diversitat de les per- sones que hi participen o treballen plegades pot ser alta, tenir en compte tot Direcció de Serveis d’Acció això pot ser molt important per vetllar pel bon funcionament dels espais de Comunitària participació i de decisió, de projectes, etcètera. Cal valentia per assumir aquests Metodologia per processos i el que se’n derivi, que de vegades és dolorós; però és molt impor- promoure la tant fer-ho. Cal tenir en compte que, si cal, és necessari fer aquest procés amb perspectiva comunitària als una facilitació externa. equipaments de proximita Exercici: Escala de privilegis13 1. Pensa en el teu equip de treball, col·lectiu, entitat o la comunitat a la qual pertanyis. Com et sents en aquest ambient? Quins privilegis no- tes i quins creus et manquen? De quina manera el teu rang condiciona com et sents? 2. En una escala de l’1 al 5 (5 és molt alt i 1 molt baix), classifica el teu rang, en funció de com tu el sents, en les àrees següents: 13. Exercici adaptat a partir de Mindell, A. (2004) Sentados en el fuego. Cómo transformar grandes grupos usando el conflicto y la diversidad. Barcelona: Icària Editorial. I Mindell, A. (2002) Deep Democracy of Open Forums. Practical Steps to Conflict Prevention and Resolution for the Family, Workplace and the World. Charlottesville: Hampton Roads. Exercici: Escala de privilegis (continuació) TIPUS DE RANG PUNTS Rang contextual/estructural (en el context del teu equipament) La teva posició en la jerarquia formal Les teves competències i habilitats La teva antiguitat Els teus coneixements professionals o la teva experiència El teu accés a les persones clau, als recursos, a la informació, als mitjans, etcètera La teva capacitat de prendre decisions o de tenir incidència Rang social Edat Ètnia Gènere (identitat i expressió de gènere) Classe social/econòmica Educació formal, títols acadèmics Professió Salut física i mental Orientació del desig 51 Aparença / aspecte físic Religió Direcció de Serveis Estat civil / parella / fills/es d’Acció Comunitària Rang psicològic Metodologia per Has tingut capacitat per sortir-te’n bé, de les dificultats que has tingut a la vida promoure la Et sents bé amb tu mateix/a, confies en tu perspectiva comunitària als Et coneixes i saps i pots gestionar les teves emocions equipaments de proximita Afrontes bé les situacions d’estrès i et sents amb eines per afrontar els reptes de la vida Tens una xarxa de suport Tens capacitat de relacionar-te, de teixir xarxes, de comunicar-te i d’incidir en les altres persones, de crear aliances, de portar-te bé amb la gent, d’integrar-te en grups nous… Rang espiritual Sentiment que ets on has de ser (alineació amb la teva direcció bàsica) 3. Respon les preguntes següents respecte l’alt rang: ● En quins aspectes tens més rang? Quins privilegis et dona? En gau- deixes? De quina manera en pots gaudir sense que això vagi en detriment d’altres? ● Pots agrair la sort que tens, el dolor que t’estalvien els teus privile- gis, tot el que enriqueixen la teva vida i apreciar-ho. ● Quins privilegis et costa més reconèixer i acceptar? De quins et sents culpable, t’avergonyeixes o et fan sentir incòmode? ● Reflexiona sobre el que se’t fa difícil i no et deixa celebrar els teus privilegis. Pot ser que hagis interioritzat l’opinió majoritària sobre la teva raça, gènere o orientació sexual fent que tinguis prejudicis amb tu mateix/a (opressió interioritzada). O potser no els pots celebrar FITXA 4. Revisar els privilegis Exercici: Escala de privilegis (continuació) perquè et sents culpable perquè tens alguna cosa que els altres no tenen. ● Quin rang i privilegis has descobert que tenen les altres persones? 4. Respon a les preguntes següents respecte el baix rang: ● En quins aspectes tens menys rang? ● De quina manera pots utilitzar el teu alt rang d’un altre aspecte per- què t’ajudi en això? 5. En parelles, compartiu les pròpies autoavaluacions. Què observeu al voltant de totes dues? Hauríeu assignat puntuacions diferents? Com- partiu-ne els motius. Quin impacte té el rang en la vostra relació? Exemple: Equilibri de privilegis des de l’estructura. Escola d’Adults de la Verneda 52 A l’Escola d’Adults de la Verneda es tenen en compte aspectes relacio- Direcció de Serveis nats amb el poder i els privilegis i es prenen mesures per equilibrar-los. d’Acció És un espai molt feminitzat perquè les dones grans que han estat o en Comunitària són alumnes, que van venir a viure a Catalunya durant els anys seixanta Metodologia per i setanta, procedents d’altres punts d’Espanya, no havien anat a l’escola promoure la perspectiva de petites i en canvi els homes, sí. El gènere havia condicionat molt el comunitària als privilegi de tenir accés a l’educació. A l’Escola aquestes dones han es- equipaments de proximita devingut el motor de l’activitat que s’hi fa i de com es fa, amb una meto- dologia que apodera les persones. Per trencar amb el greuge que suposa que la societat doni més valor als coneixements adquirits amb la formació acadèmica que amb altres tipus de formació —la pròpia experiència vital, per exemple—, a l’Escola s’es- tableixen mecanismes que posen en valor altres fonts de coneixement, fet que afavoreix la igualtat d’oportunitats. Així, per exemple, la Junta de l’Escola només pot estar constituïda per persones que no tinguin titula- ció acadèmica. És una manera de compensar els privilegis que atorga el fet d’haver tingut accés a l’educació formal o a un determinat nivell d’es- tudis: donar veu a les persones que sempre han estat fora o que “se suposa” que no tenen la suficient capacitació per portar endavant un projecte o que tindran més dificultats per fer-ho. El rol de la treballadora respecte el de voluntària. Escola d’Adults de la Verneda La manera de treballar la participació de les voluntàries fa que, des de fora, sigui indesxifrable qui és una persona que treballa remunerada- ment i qui treballa voluntàriament. No hi ha, doncs, una jerarquia estruc- tural que faci que la voluntària se senti menys implicada en el projecte que les treballadores. FITXA 4. Revisar els privilegis FITXA 5. Espais de cures i gestió emocional Objectius ● Prendre consciència que la sostenibilitat dels projectes passa per la cura de les persones. ● Conèixer mecanismes per facilitar la cura de les persones als equipaments de proximitat. ● Adquirir les eines per desplegar les cures als equipaments de proximitat. Requisits previs Haver llegit l’apartat els apunts sobre les cures. 53 Descripció/tema14 Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Per crear les condicions per fer que l’equipament sigui un espai on es cuida Metodologia per les persones —tant les que hi treballen, remuneradament o voluntàriament, promoure la com les que s’hi relacionen d’altres maneres— cal decidir quines accions es perspectiva comunitària als volen desplegar, com fer-ho, analitzar sobre qui recau la responsabilitat i equipaments de mantenir i avaluar els mecanismes que s’estableixin. proximita Veiem algunes eines o estratègies que afavoreixen un treball de cures pre- ventiu, però de vegades sorgeixen conflictes que, o bé “peten” o bé es con- sidera que ningú de l’equipament és la persona adequada per facilitar-los. Aleshores val la pena recórrer a altres estratègies, com la facilitació externa, recorrent a professionals externs a l’entorn de l’equipament que puguin ajudar a facilitar els processos interns o a solucionar els conflictes. 14. Fitxa basada en Traçant vides dignes: cap a una economia feminista. Guia de recursos per aplicar la mirada feminista de l’economia als espais associatius, de Matriu i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, i en la Guia d’autodiagnosi per a organitzacions “Sembrant cures per cultivar canvis” de La Fede. Dinàmica: Cuidem-nos. Facilitem el bon tracte a l’Ateneu. Ateneu L’Harmonia En aquesta dinàmica cadascuna de les participants escriuen en una no- ta adhesiva dues paraules o una frase breu per reflectir allò que per a ella és essencial tenir en compte o valorar en relació amb el bon tracte a l’equipament. A l’Ateneu L’Harmonia ho van fer i podem veure la seva acta de la troba- da i la seva presentació de la dinàmica. Eina: Roda emocional i assemblea emocional La roda emocional consisteix a fer, prèviament a una reunió o assem- blea, una ronda de paraules en què cada persona pugui explicar com està emocionalment, tant en relació amb la seva vida personal com en relació amb el projecte o l’equipament. 54 També es poden crear espais específics per abordar temes emocionals Direcció de Serveis i de cures, com assemblees emocionals. Es poden establir periodicitats d’Acció Comunitària de cada quan es faran, qui hi ha de participar, etcètera. En aquests es- pais val la pena relacionar-se de maneres diferents a les assemblees Metodologia per promoure la normals, molt més enfocades a “produir” i a “prendre decisions”. En una perspectiva comunitària als assemblea emocional o un espai emocional intentarem introduir ele- equipaments de ments de joc, de diversió, de cuidar el cos (massatges, per exemple) i, en proximita definitiva, aspectes que ens permetin conèixer-nos d’una altra manera. Eina: Comissió (o persona referent) de cures Aquesta persona o grup de persones vetllen perquè els espais de treball siguin sans i respectuosos amb totes les persones participants: obser- ven la qualitat de la participació quant a relacions de poder derivades del gènere, l’edat, la classe social... També són persones de referència per al grup per poder demanar suport o mediació en determinats con- flictes o situacions de dificultat que no es vulguin abordar amb tot el grup. FITXA 5. Espais de cures i gestió emocional Exemple: Comissió de cures de la cooperativa de consum La Seca (el Poble-sec) La cooperativa compta amb una comissió de cures, formada per dues persones —en aquest cas un home i una dona, aspecte que és interes- sant que sigui així— que fa temps que són a la cooperativa, són bons coneixedors del seu funcionament i gaudeixen de bon reconeixement per part de la resta de membres de la cooperativa. L’experiència és molt bona i es comencen a apreciar canvis en positiu pel que fa a les cures i la salut emocional de les persones. La comissió assumeix les funcions següents: ● Acompanyar l’entrada i la sortida de les persones sòcies. ● Recollir les motivacions, els interessos i les expectatives d’entrar al projecte i els motius pels quals la gent en marxa. ● Fer el seguiment amb les famílies —per correu electrònic o telèfon o amb converses informals—, quan hi ha una desconnexió o poca pre- sència, per saber si hi ha algun problema. ● Diversificar els espais, canviant periòdicament les hores d’obertura de 55 la cooperativa i les assemblees, per facilitar la participació de tothom, ja que hi ha diversitat en els perfils de membres i, per tant, en les fran- Direcció de Serveis d’Acció ges de disponibilitat. Comunitària ● Compartir i tenir cura de la informació: què s’ha de compartir i què no, Metodologia per promoure la fer que les actes siguin accessibles, tant les assemblees com les co- perspectiva missions de treball. Entendre la transparència com a part de cura del comunitària als equipaments de grup. proximita ● Visibilitzar les càrregues de feina de cadascú veure qui fa què al grup. ● Portar un recompte del nombre d’homes, dones i persones trans i del nombre d’intervencions que fan unes i altres, així com el tipus d’inter- venció: informativa o “normal” o judicis de valor sobre “llarga” o “ofen- siva”. Compartint amb el grup aquesta informació per visibilitzar-la. Eina: L’agraïment i la celebració Per crear sentiment de comunitat i implicació i destensar-nos com a equip, és important incorporar espais de celebració. Moments per ado- nar-nos del que hem après, de les coses de què ens hem adonat, de fer una mica de festa, i de compartir com a equip i potser amb la resta de gent que tenim al voltant. Això ens pot ajudar a prevenir l’estrès, la sen- sació de manca de reconeixement o altres aspectes que ens poden cre- mar o desmotivar. FITXA 5. Espais de cures i gestió emocional Eina: Autoavaluació Hi ha diversos agents que han elaborat guies i altres materials d’autoa- valuació sobre el gènere i altres aspectes relacionats amb les cures que poden ser d’interès per aplicar dins dels equipaments. Podeu trobar al- guns materials als recursos complementaris d’aquesta fitxa. Eina: Visibilitzant tasques invisibles: buscant l’equilibri entre feines productives i reproductives ● Posar nom a les tasques i a qui les fa, a les que es veuen i a les que no tant, pot ajudar a fer que les persones siguin conscients de tot el que fa que l’equipament funcioni i de valorar les persones i els grups que són al darrere perquè això passi. Dedicar-hi un temps periòdica- ment pot ajudar a detectar tasques que no s’estan cobrint, persones o grups que estan sobrecarregats, grups que estan fent coses que no 56 els agrada fer o no saben fer, mentre que d’altres ho farien encantats, etcètera. Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Aquesta feina es pot fer en diferents formats —una reunió monogràfi- ca anual, crear un espai específic— i és recomanable fer-ho amb faci- Metodologia per promoure la litació externa si hi ha algun conflicte en relació amb això o ningú de perspectiva comunitària als l’equip no ho pot assumir. equipaments de proximita ● Fer intercanvi rotatiu de tasques amb altres serveis, projectes o en- titats per cobrir funcions operatives com obrir l’espai, informar, etcète- ra. Repartir-se aquestes tasques, que de vegades poden fer-se pesa- des, ajuda al fet que se’n senti menys el pes individualment o per un grup o entitat determinats. Eina: Espais de relació informals Àpats, festes, sortides, etcètera, poden ser espais molt útils per afavorir la coneixença més enllà del dia a dia o de l’activitat de l’equipament i per cuidar la relació entre les persones. Els àpats, si són els dinars diaris de l’equip de l’equipament, per exem- ple, poden ser col·laboratius, fent que cada dia algú porti el menjar per a tothom, de manera rotativa. També es poden fer sopars de pa i porta, en què cadascú porta menjar fet de casa per compartir, en àpats festius. Els sopars de pa i porta són especialment interessants en contextos amb diversitat cultural, ja que és una manera senzilla de crear relació a través del menjar, que sol ser un element força aglutinador. FITXA 5. Espais de cures i gestió emocional Recursos complementaris Guia d’autodiagnosi per a organitzacions “Sembrant cures per cultivar canvis”, de La Fede(2018). La vida al centre: la persona al centre, guia elaborada per Quepo(2018). “Com si no passés res”, article d’Ulleres per a Esquerrans (2017). Campanya “Reunions rodones”, campanya sobre assemblearisme i gènere de la Comissió Economies Feministes de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) (2018). Eina d’observació de gènere (XES) de la Comissió Economies Feministes de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) (2018). Traçant vides dignes: cap a una economia feminista. Guia de recursos per aplicar la mirada feminista de l’economia als espais associatius, de Matriu i Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (2016). Protocol d’actuació en casos de violències masclistes en les entitats juvenils, de Projecte Ella i Consell de la Joventut de Barcelona (2016). 57 Protocol per a l’abordatge de les violències al Consell de la Joventut de Direcció de Serveis d’Acció Barcelona, de Matriu i Consell de la Joventut de Barcelona (2018). Comunitària Metodologia per Balanç social de la Comissió de Balanç Social de la Xarxa d’Economia promoure la Solidària (XES) (2018). perspectiva comunitària als equipaments de Soste[vida]bilidad.Guía de trucos y remedios para un emprendimiento proximita que ponga la vida en el centro, de Colaborabora (2018). Observació En aquesta guia hi ha altres fitxes dedicades a aspectes relacio- nats amb les cures, però incorpora les cures de manera transver- sal, ja que s’emmarca en una mirada feminista. FITXA 5. Espais de cures i gestió emocional FITXA 6. L’acollida, el seguiment i el comiat als equipaments de proximitat Objectius ● Prendre consciència de la importància de l’acollida inicial de les persones, els grups i les entitats a l’equipament. ● Donar eines i estratègies per preveure i organitzar l’acollida. Descripció/tema L’acollida és una acció de presentació i inclusió d’una nova persona, grup o enti- tat a l’espai que en reflecteix el tarannà i en projecta una primera impressió deter- minada. Com es faci l’acollida tindrà força rellevància per a algú que hi va per primera vegada, ja que, més enllà de les explicacions que se li puguin donar, la persona copsarà si és un espai càlid, si hi ha bona relació entre la gent, si és un 58 espai obert a propostes noves o està tot molt estipulat i tancat, si hi ha moltes jerarquies o les relacions són horitzontals, etcètera. Totes aquestes primeres im- Direcció de Serveis d’Acció pressions predisposen d’una manera o altra a la gent que ve per primera vegada Comunitària a l’espai i convida a quedar-s’hi o no, genera una curiositat i una obertura o no. Metodologia per promoure la Igualment important és fer un seguiment de com es troben les persones a l’espai. perspectiva comunitària als equipaments de Finalment, és important també fer un bon tancament i comiat amb la gent que proximita marxa. De vegades la gent “desapareix” sense acomiadar-se ni donar cap mo- tiu, però, si des del casal es pot anticipar aquesta marxa i se’n poden conèixer els motius, això permet millorar si aquests estan relacionats amb aspectes que tinguin a veure amb el funcionament. Fer un bon comiat, a més, també és una manera de cuidar la persona que marxa. Eina: Figura de la mentora o comissió d’acollida La mentora, que pot ser una figura rotativa, és la persona que fa un acompanyament cada vegada que entra algú nou a l’equipament, ja si- gui una treballadora o una participant. Aquest acompanyament es fa durant un temps establert o segons les necessitats i les possibilitats. La comissió d’acollida o de benvinguda s’encarrega de rebre les perso- nes que venen a l’equipament per primera vegada a participar en alguna activitat (si no és puntual), espai o projecte. A la persona nova se li assig- na una referent a qui pot fer preguntes i qui li pot resoldre dubtes. Aquest tipus de comissió funciona molt en cooperatives de consum autogestio- nades, les quals tenen un funcionament complex, però és una eina que pot anar bé per a qualsevol tipus de projecte o espai que demanda un grau d’implicació alt a les persones participants. Eina: Sessions d’acollida Fer les acollides en grup ajuda a fer-les més amenes i participatives i ajuda a transmetre el tarannà de l’equipament. Es poden fer més “for- mals” o més lúdiques, amb dinàmiques, per exemple, o amb una part de cada. Cal incloure: ● la presentació de les persones assistents ● la presentació dels grups i les entitats, així com de l’equip tècnic ● el model de governança ● els aspectes del funcionament ● els projectes i les accions que hi ha dins de l’equipament ● els temes pràctics 59 Exemple: Sessions d’acollida de voluntàries. Direcció de Serveis d’Acció Espai de Gent Gran Montserrat Olivella Comunitària En aquest espai, portat bàsicament per persones grans voluntàries, es Metodologia per promoure la programen sessions d’acollida periòdicament per a les voluntàries no- perspectiva comunitària als ves. La dinamitzadora de l’espai dinamitza les dues primeres sessions, equipaments de a les quals assisteixen també les voluntàries que formen part de la co- proximita missió d’acollida de l’espai. Les sessions següents les portaran aques- tes voluntàries, sense la presència de la dinamitzadora. De vegades, les voluntàries no se senten capacitades per fer la sessió i, en aquest cas, se’ls donen eines i recursos perquè ho puguin fer, assistint, si cal, diver- ses vegades com a oients per veure com ho fan altres persones. En aquest espai, on es promou molt l’envelliment actiu, es treballen molt els aspectes de l’autonomia de la gent gran i, en aquest àmbit, facilitar que la comissió d’acollida, formada per voluntàries, sigui la que fa les acollides de noves voluntàries és clau. Exemple: El joc de la pinya, al barri de les Roquetes Al barri de les Roquetes els diferents serveis i equipaments han creat un joc de l’oca, que anomenen “joc de la pinya”, per presentar el barri a les professionals que hi comencen a treballar. Cada casella és un servei o equipament diferent, que s’explica quan es cau a la casella correspo- nent. FITXA 6. L’acollida, el seguiment i el comiat als equipaments de proximitat 60 Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximita E ina: Protocol d’acollida Tenir un document com a eina per fer l’acollida de persones noves, ja siguin participants o treballadores, pot ajudar a facilitar aquesta tasca. Alguns aspectes clau que cal tenir en compte: ● Defi nir qui serà la responsable de l’acollida, la formació, el seguiment i la integració a l’equipament. ● Signatura del compromís de voluntariat, si és el cas. Pot ser interessant tenir un dossier d’acollida, ja que la persona que arriba rep molta informació de cop i la pot ajudar tenir-la recollida de manera sintètica en un document que pugui consultar amb calma en un altre moment. El dossier hauria d’incloure la mateixa informació que es dona a les ses- sions d’acollida, adaptant-la si és per a treballadores, voluntàries o acti- vistes (veurem més endavant la distinció que fem en aquest sentit). FITXA 6. L’acollida, el seguiment i el comiat als equipaments de proximitat Eina: El seguiment i el comiat Sovint aquests dos aspectes de vegades no es tenen prou en compte i quan es veu que una persona ja es mou amb agilitat per l’equipament ja no se li pregunta tant si tot va bé. Moltes vegades ens adonem que algú ha marxat perquè simplement fa temps que no ve i no sempre la gent s’acomiada o explica per què marxa. Fer un seguiment i un bon tanca- ment ajuda a rectificar petits problemes que s’escapen a les participants o a l’equip tècnic, que no pot estar a tot arreu. Alhora, això contribueix a facilitar la prevenció de conflictes. Normalment aquests dos aspectes es descuiden per manca de temps i de recursos. Per veure’ls amb més detall, podeu anar a la Fitxa 13. El voluntariat i l’activisme La ciutada- nia com a motor de l’equipament 61 Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximita FITXA 6. L’acollida, el seguiment i el comiat als equipaments de proximitat FITXA 7. Comunicació no violenta Objectius ● Aprendre a utilitzar una eina senzilla per millorar la comunicació interpersonal a l’equipament. Descripció/tema La comunicació no violenta (CNV)15 és una eina per comunicar-nos de manera més efectiva i des de l’empatia. Es fonamenta en la capacitat que ens confereix el llenguatge de comunicar-nos de manera sana i compassiva basant-nos en les necessitats i els desitjos propis, parant atenció als de les altres persones i evitant l’ús de la por, la culpa, la vergonya, la coerció o l’amenaça. Ofereix orientacions per reestructurar la manera de percebre, comprendre i co- 62 municar i dona claus per expressar-nos honestament i escoltar l’altra persona d’una manera empàtica i comprensiva. Direcció de Serveis d’Acció Comunitària S’enfoca a expressar amb claredat observacions, sentiments, necessitats i Metodologia per peticions a l’altra persona, evitant un ús del llenguatge que etiqueti o jutgi l’altra promoure la persona o terceres persones. perspectiva comunitària als equipaments de Per fer-ho és molt important poder distingir clarament entre allò observable, proximita que pugui tenir caràcter “objectiu”, del que són les interpretacions que cadascú fa sobre el mateix fet, i que tenen a veure amb la nostra percepció, motivació, el que hi atribuïm, etcètera. Les experiències “externes” són el comportament que podem observar en les persones. Si gravéssim una persona fent alguna cosa, quasi tots els observa- dors descriurien els fets de la mateixa manera, o molt similar. El que pot diferir són les interpretacions que cada observador fa respecte a aquest mateix com- portament, així com les motivacions que pot haver tingut. Les experiències “internes” són tot allò que fem dins de nosaltres mateixos amb aquest comportament, com ho interpretem, les motivacions que li atribuïm, et- cètera. Més endavant podem diferenciar entre els nostres pensaments i el que imaginem i interpretem sobre el comportament: els nostres sentiments, les nostres reaccions (són experiències interiors, compte que no siguin opinions disfressades) i el que volem o intentem fer, els resultats que desitgem obtenir. 15. Apartat basat en la Comunicación no violenta, de Rosenberg, i bibliografia de Van Stappen i de l’Escola de Cultura de Pau. Exercici: Practicant la CNV Per posar en pràctica la CNV podeu seguir aquests passos. De dues en dues, primer fa l’exercici una persona i després, l’altra. 1. Escull una situació que t’estigui alterant o generant incomoditat amb la persona amb qui fas l’exercici. 2. Pensa en la situació, present o passada, i formula-la així, dins del teu cap: ● Jo veig o sento... ● Jo imagino o interpreto... ● Em sento… ● Necessito… ● Et demano... (opcional) 3. Quan ho hagis formulat per a tu, prova de posar-ho en pràctica amb l’altra persona. Si les persones no estan preparades per tractar un conflicte entre elles es pot fer l’exercici com si la persona que escolta fos aquella amb qui es 63 té el conflicte. És una manera de preparar una possible conversa que es voldrà tenir amb la persona amb qui realment es té el conflicte. La per- Direcció de Serveis sona que escolta pot ajudar l’altra explicant-li com rep el que se li diu. d’Acció Comunitària Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximita FITXA 7. Comunicació no violenta FITXA 8. Conflicte interpersonal Objectius ● Aprendre a identificar els conflictes. ● Adquirir eines per decidir si volem i podem abordar un conflicte. ● Adquirir eines per abordar un conflicte. Requisits previs Llegir l’apartat d’“El conflicte” dins dels apunts sobre les relacions dins de l’equipament. Descripció/tema 64 Hem definit el conflicte com una situació en la qual hi ha dues o més posicions Direcció de Serveis d’Acció polaritzades, en tensió. Per prevenir el conflicte ens anirà bé tenir espais de Comunitària cures (vegeu la Fitxa 7 i la Fitxa 8), així com tenir eines per identificar el con- Metodologia per flicte, preguntar-nos si estem en disposició d’abordar-lo, poder fer una mica de promoure la treball personal abans de gestionar-lo en grup i tenir en compte alguns aspec- perspectiva comunitària als tes importants per abordar-lo en grup, ja sigui de manera autogestionada o bé equipaments de demanant suport a algú extern. proximita Exercici: Identificar el conflicte16 Quan un conflicte és molt evident, és fàcil d’identificar. Però quan estem en les fases inicials, és interessant parar atenció als indicadors més subtils. Ens pot ajudar tenir present que, quan hi ha un conflicte en un grup, ho podem notar perquè hi ha punts àlgids on: ● Hi ha un canvi d’ambient, ja sigui un silenci sobtat, riures (amb certa in- comoditat) o que tothom comença a parlar de cop. ● Hi ha confusió o emocions intenses (expressades o contingudes). ● Apareixen rumors o es parlen més coses entre passadissos que en el cara a cara. ● Algunes persones deixen de participar o d’assistir als espais compartits. ● Hi ha una acusació que provoca reaccions intenses. ● Hi ha tensió en les interaccions. Exercici: Abordar el conflicte?17 65 Direcció de Serveis Sovint és difícil abordar els conflictes, perquè ens fa por fer-nos mal o que d’Acció Comunitària les coses empitjorin. En moments de conflicte solen haver-hi emocions intenses. El primer que ens hem de preguntar quan detectem un conflicte Metodologia per promoure la és si volem abordar-lo o no i com, per exemple si necessitem ajuda exter- perspectiva na per fer-ho o si, en canvi, algú de l’equipament és capaç de facilitar el comunitària als equipaments de conflicte. A vegades hi ha motius importants per no abordar el conflicte en proximita un moment determinat. Per valorar si el volem abordar podem explorar (tant individualment com col·lectivament): ● Quin és el meu/nostre estat emocional davant del conflicte? Què ho provoca? ● Què podria passar que no vull que passi? Què pot ajudar a minimitzar els danys? ● Em sento preparada per abordar aquest conflicte? Què em pot ajudar a sentir-me preparada o segura? (En quin moment, espai, amb quin su- port?) ● És realista la imatge que tinc de l’altre? ● Hi ha altres situacions similars semblants en les quals m’hagi o ens hà- gim trobat (que recordi o anticipi)? ● Recordo alguna situació en la qual em sentís còmoda abordant aquest tipus de conflicte? 16. Adaptat a partir del Manual de facilitació per a la plataforma d’afectats/des per la hipoteca, de Mire- ia Parera i col·laboradores. 17. A partir de Guia associativament, elaborada per Fil a l’Agulla per al CNJC, i Befriending Conflict: How to make conflict safer, more productive, and more fun, de Joe Goodbread. FITXA 8. Conflicte interpersonal Quan és aconsellable demanar ajuda externa? Quan ho hem intentat de di- verses maneres i no ens en sortim. Quan tothom està molt involucrat i afectat pel que està passant i no hi ha ningú capaç de tenir certa perspectiva i donar suport a totes les parts. Quan el problema és entre l’equip que lidera i la resta o bé entre l’equip de persones que lidera, que dinamitza i que té més responsa- bilitats. Exercici: Treballar individualment sobre un conflicte interpersonal, grupal o intergrupal18 1. Evoca una situació de conflicte o polarització que hagis viscut. 2. Pensa en la teva posició en aquesta situació. Per què és important per a tu? Intenta anar al fons de la qüestió… Si haguessis de destil·lar-lo al màxim: quin és el missatge que vols o volies donar? 3. Ara posa’t al lloc de la posició contrària. Què és el que està intentant 66 transmetre? Quina és l’essència del seu missatge i per què és impor- Direcció de Serveis tant per a la persona o les persones que la sostenen? d’Acció Comunitària 4. Creus que hi ha una mica de veritat en el que l’altra posició vol trans- Metodologia per metre? promoure la perspectiva 5. Si l’última vegada que es va donar la confrontació hi havia emocions o comunitària als equipaments de reaccions molt intenses, hi havia motius perquè fos així? Intenta res- proximita pondre a la pregunta “Em/es/ens vam alterar perquè…” (per exemple, “Es va alterar perquè es va sentir atacada” o “Em vaig alterar perquè pensava que perdríem tota la feina feta fins llavors”). 6. Reflexiona sobre el que has escrit. 18. Exercici adaptat de Deep Democracy of Open Forums. Practical Steps to Conflict Prevention and Resolution for the Family, Workplace and the World, d’Arnold Mindell. FITXA 8. Conflicte interpersonal Exercici: Algunes preguntes individuals abans d’abordar un conflicte en un grup Ens pot ajudar fer una mica de reflexió abans d’entrar en un espai de gestió de conflictes en un grup. 1. Si ja heu abordat aquest conflicte abans, què creus que podries fer de manera diferent per ajudar a crear un canvi? 2. Què reconeixes o valores del que ha fet algú amb qui no comparteixes la mateixa posició? 3. De quin aspecte et sents orgullosa de com has gestionat aquest tema? Què et sap greu de com ho has fet? 4. De la posició contrària: entens el que els preocupa? Què creus que és comprensible o legítim del que ha passat fins ara? Podries representar la seva posició de manera justa en un debat? 5. Quins aspectes clau creus que no s’han sentit fins ara? Què és el que t’agradaria que l’altre bàndol entengués? 67 6. Quin poder tens en aquesta situació? Direcció de Serveis 7. En quin aspecte has contribuït a fer que les coses hagin anat com han d’Acció anat fins ara? Què faries diferent? Quina responsabilitat pots entomar Comunitària per a cocrear un futur millor? Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximita FITXA 8. Conflicte interpersonal Eina: Habilitats per facilitar un grup en un moment de conflicte19 1. Notar i anomenar el que passa. Per exemple: “Noto que quan traiem aquest tema augmenta molt la tensió, segurament hi ha molta diversi- tat d’opinions i maneres de veure-ho. Segurament és un tema impor- tant i m’alegro que surti. Com en podríem parlar de manera que tot- hom se senti escoltat?” 2. Anar a poc a poc. Per exemple: parar i fer un minut de silenci. Po- sar-se en parelles i expressar què és el que sentim. Preguntar-nos per què és un tema tan delicat... 3. Demanar permís al grup per centrar-nos en el moment de tensió i conflicte. Preguntar-nos si tenim les condicions per abordar-ho ara o no (vegeu l’exercici “Abordar el conflicte?”), si es fa en el grup, amb un petit grup o a en l’àmbit de la relació entre dues persones. 4. Identificar les diferents parts del conflicte i potenciar un diàleg entre elles. Anomenar quina és la tensió i quines són les dues parts que s’estan posant de manifest. Per exemple : “Davant d’aquest tema hi ha una part que diu A i una altra part que diu B”. 68 En aquest procés, és important que puguem: Direcció de Serveis ● Afavorir l’escolta: cal assegurar-nos que el missatge arriba i que hi ha d’Acció les condicions perquè així sigui. Ho podem fer reformulant (“Quan Comunitària dius..., vols dir...?”), demanant a cada part que repeteixi el que acaba Metodologia per d’entendre sobre el que ha escoltat, demanar (amb curiositat i sense promoure la perspectiva judici) sobre com et fa sentir el que et diuen, fixar-nos en el llenguatge comunitària als no verbal. equipaments de proximita ● Afavorir el diàleg: una tercera persona pot ajudar a la interacció, do- nant suport a cada part i posant paraules a allò què s’està volent dir. Si es fa això, és important estar atents/es a la resposta que dona cada part. Si no podem acompanyar les dues parts, perquè prenem més posició per un lloc, hem de ser honestos/es i no fer-ho. ● Notar i anomenar els moments d’acostament, els moments en què hem entès alguna cosa nova, els moments en què hi ha assentiment, en què l’ambient es relaxa i quin és l’aprenentatge que tenim. 19. Passos adaptats de la Guia associativament. Guia de recursos de salut emocional als espais asso- ciatius, elaborada per Fil a l’Agulla per al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). FITXA 8. Conflicte interpersonal FITXA 9. Accessibilitat als espais amb criteris plurals (diversitat) Objectius ● Ajudar a adoptar una actitud de no judici cap a qui no participa i de proacti- vitat en veure què es pot fer des de l’equipament per facilitar l’accés. ● Facilitar estratègies per apropar a l’equipament la gent que el desconeix o no hi participa. Descripció/tema Les persones que participen en l’equipament i hi estan més implicades sovint compten amb el privilegi de poder-ho fer: disposar de temps per dedicar-s’hi, de vegades, en un horari ampli, tenir poques responsabilitats o obligacions en el dia a dia o per altres motius. El que troben a l’equipament respon a les seves 69 necessitats, fa que es vulguin mobilitzar per ser-hi, ho prioritzin a altres coses, i de vegades el fet de col·lectivitzar l’esforç per satisfer necessitats ajuda la Direcció de Serveis d’Acció participació. Comunitària Metodologia per Molta altra gent, però, té dificultats per accedir-hi i no participa en l’equipa- promoure la ment per raons com ara: perspectiva comunitària als equipaments de ● Desconeixement: no saben què és l’equipament o com funciona. Això és proximita especialment notori en el cas dels casals de barri. De vegades, a més, l’equi- pament és poc visible físicament o està en llocs poc concorreguts. ● Motius pràctics: horaris, incompatibilitat amb la conciliació amb la vida la- boral o familiar. ● Actitud d’usuari/ària: com que el que s’hi fa no m’interessa, ja no hi vaig. Desconeixement de la possibilitat d’aportar, de fer propostes. ● Barreres culturals o lingüístiques: què significa participar-hi, en quins es- pais es participa i en quins no, des de quins rols i de quina manera, són as- pectes que varien d’un context cultural a un altre. Això sovint s’obvia i les actituds de persones d’altres cultures en relació amb la participació s’inter- preten des del prisma de la cultura majoritària, fent la lectura que la gent de fora no s’implica, no participa, no té interès. Es generen expectatives frustra- des i prejudicis que porten a estigmatitzacions de “l’altre” que allunyen en lloc d’apropar. ● Manca o inadequació de recursos que donin resposta a les necessi- tats: cal tenir en compte que de vegades l’accessibilitat no es limita a les persones, sinó també a les entitats o grups. És bo estar parar atenció a recollir demandes de col·lectius diversos per valorar si des de l’equipa- ment es poden oferir recursos que farien que determinats grups hi parti- cipessin. ● Barreres arquitectòniques: inadequació de l’edifici i les infraestructures a l’accessibilitat física de persones amb diversitat funcional. ● Barreres socials degudes a fenòmens de discriminació, estigmatització o autoestigmatització. Buscar, des dels equipaments, estratègies que permetin satisfer de manera si- multània necessitats diferents de col·lectius i persones pot facilitar-ne la parti- cipació. Un altre aspecte interessant és veure com es pot acostar a l’equipa- ment aquelles veïnes que no estan organitzades en entitats o col·lectius. ● En relació amb qui desconeix que existeix o què és un casal de barri o un altre equipament, i per fer pedagogia en una actitud més proactiva, es pot fer: Eina: Porta a porta i bustiades Fer estratègies de porta a porta i bustiades per explicar què és un casal de barri o un altre equipament i emfatitzar-ne l’obertura com a espai d’acollida de propostes, preguntar als/les veïns/es quines necessitats tenen, etcètera, és una manera molt directa de donar-lo a conèixer i de 70 recollir informació. Es pot crear un grup de treball o una comissió dedi- cada a fer aquesta tasca —tècnica i ciutadana— en complicitat amb qui Direcció de Serveis d’Acció fa la comunicació, que pot aportar elements creatius. A Can Peguera, on Comunitària des del Casal de Barri La Cosa Nostra sovint es fan bustiades, se’n va Metodologia per fer una per fer un estudi sobre la situació laboral de la gent i informar del promoure la pla de futur del barri i les reformes que implicaria. perspectiva comunitària als equipaments de proximita Eina: Punt d’informació participat Posar un punt d’informació sobre l’equipament i les entitats que en for- men part en punts concorreguts de l’espai públic o en ocasions asse- nyalades —fires, festes majors, etcètera—. Es pot plantejar que totes les entitats, rotativament, participin per fer el punt informatiu al carrer si es fan activitats a l’espai públic periòdicament. ● Per permetre l’accés a persones que tenen dificultats de conciliació, es po- den fer les accions següents: Eina: Espais intergeneracionals Oferir espais per a diferents generacions alhora facilita que una persona que té algú a càrrec pugui participar amb ell/a en alguna activitat o que les dues persones estiguin fent activitats diferents simultàniament. FITXA 9. Accessibilitat als espais amb criteris plurals (diversitat) Eina: Servei de cangur Oferir servei de cangur in situ facilita que les persones que tenen cura d’infants puguin tenir un temps per participar en altres activitats —una reunió, un taller, etcètera—. En alguns equipaments, el servei de cangur el porta a terme l’espai de criança allotjat a l’equipament, en forma de contraprestació (vegeu la Fitxa 14. Contraprestació). Eina: Malabars d’horaris i participació virtual Oferir activitats o opcions de participar en diferents franges horàries al- hora —un grup de matí i un de tarda— pot facilitar l’accés. Si, per exem- ple, hi ha una entitat que s’organitza per comissions de treball, que algu- nes es reuneixin a la tarda, altres al migdia i altres a la tarda o vespre ajuda a fer que tothom tingui un horari en el qual li sigui possible assistir 71 a una comissió. Direcció de Serveis Alguns equipaments tenen activitats o espais amb rotació en els horaris, d’Acció Comunitària ja que canvien trimestralment la franja horària per facilitar que tothom, almenys en algun moment de l’any, tingui més facilitat per participar-hi. Metodologia per promoure la Hi ha una cooperativa de consum, per exemple, que com que el perfil perspectiva comunitària als dels seus membres és una barreja entre famílies i persones joves sense equipaments de càrregues familiars, alternen les assemblees amb horaris de tarda i de proximita vespre. Una altra opció és plantejar-se canals de participació virtual per a una mateixa activitat o projecte —assistència a reunions per videoconferèn- cia o Skype, en el cas de persones que no hi poden assistir presencial- ment perquè estan malaltes, per exemple; aportar des de les xarxes socials, etcètera—. A la cooperativa de consum anterior, quan hi ha algú que no pot assistir-hi presencialment durant un temps, es busca i es pacta alguna tasca que pugui fer virtualment i que li permeti seguir im- plicada i connectada amb el que està passant a la cooperativa. Eina: Accés a l’equipament fora de l’horari d’obertura Tenir uns horaris amplis i fer accessible l’equipament fora de l’horari es- tablert d’obertura ajuda a fer que diferents col·lectius puguin acabar usant l’espai de manera que sigui adaptada a les seves necessitats ho- ràries. FITXA 9. Accessibilitat als espais amb criteris plurals (diversitat) Exemple: El pes simbòlic de la cessió de les claus del casal. Protocol d’autogestió dels espais. Casal de Barri Pou de la Figuera En aquest casal va començar el model de gestió comunitària l’any 2013. El 2016 havien fet poc més de 800 cessions d’espai i el 2017 en van fer prop de 2.000, tenint en compte que el casal només té tres sales. Aquest increment respon a un canvi d’estratègia en la cessió de l’espai a partir del qual van decidir que el que pautaria l’ús del casal no serien els hora- ris laborals de l’equip de treballadores sinó l’activitat del casal, és a dir, que l’horari ja no seria fix i que dependria de l’activitat que hi hagués, inclosos dissabtes i diumenges. Aquest canvi no passava per fer modi- ficacions en l’equip tècnic, sinó per l’autogestió dels espais per part del veïnat i, per tant, per facilitar-li l’accés a l’equipament sense la presència necessària de les tècniques. Actualment hi ha cinc jocs de claus de les portes d’accés a l’equipa- ment. Quan algú ha d’entrar a l’equipament en un horari en què no hi haurà l’equip tècnic, es concreta una trobada uns dies abans per entre- gar-li la clau a una persona responsable i se li explica tot allò necessari per fer un bon ús de l’edifici mentre hi sigui (alarma, accés als armaris, llums, magatzem i materials, neteja, etcètera). 72 En el següent enllaç, a “Document de sol·licitud”, es poden veure el for- Direcció de Serveis d’Acció mulari de sol·licitud, els criteris de cessió de l’espai i les instruccions Comunitària d’ús de l’espai: Metodologia per promoure la http://casalpoudelafiguera.net/documentacio/. perspectiva comunitària als equipaments de proximita ● Per combatre les barreres lingüístiques i culturals, es pot fer el següent: Eina: Obrir-se a acollir la diversitat a l’equipament des de l’activitat del dia a dia De vegades, persones que participen en l’equipament són la porta d’en- trada per a d’altres que no hi han vingut mai o que no el coneixen. Les persones clau poden fer de nexe si l’equipament està obert a rebre no- ves propostes, per estranyes o diferents que puguin semblar d’entrada. Al Casal de Barri Besòs, per exemple, s’ha creat un equip de criquet o s’ha celebrat el ball previ a la celebració d’un casament a demanda de la comunitat pakistanesa. Aquestes accions, permanents o puntuals, són oportunitats per fer dels equipaments espais més accessibles per al ve- ïnat i ajuden a fer que la gent se’ls faci seus. Tenir una actitud oberta respecte a l’activitat de l’equipament és molt important per acollir nous col·lectius. Entitats o persones que són diferents de les persones i grups que ja hi venen, ajuden a fer que hi hagi més diversitat i que aquesta estigui incorporada de manera transversal a l’equipament. FITXA 9. Accessibilitat als espais amb criteris plurals (diversitat) Eina: Acollir la diversitat des de diferents canals de participació simultàniament Una bona estratègia és oferir espais que tinguin en compte diferents canals de participació —lingüística, diversitat funcional, etcètera— alho- ra i on la diversitat no sigui una barrera per accedir-hi. Per exemple, si a l’equipament hi ha una entitat de persones sordmudes, alguna membre pot fer d’intèrpret amb llenguatge de signes a activitats obertes de l’equi- pament per permetre l’accés a aquest col·lectiu. Si hi ha tallers de movi- ment, es pot reservar alguna plaça per a persones amb mobilitat reduï- da, fer-ne difusió entre aquest col·lectiu i garantir que qui imparteixi el taller té les eines per guiar el taller integrant aquesta especificitat. Eina: Afavorir l’obertura dels col·lectius i grups Vetllar perquè les entitats, els col·lectius i les persones no només facin activitat per al seu col·lectiu i s’obrin i ofereixin el que fan al públic gene- 73 ral o a altres entitats és important per visibilitzar-se, sensibilitzar perso- nes i col·lectius en altres temàtiques, realitats i perspectives i crear es- Direcció de Serveis d’Acció pais de convivència en la diversitat. Això no exclou tenir en compte que Comunitària en determinats moments o situacions, o per a col·lectius específics, pot Metodologia per ser important l’ús d’espais exclusius, per abordar temes concrets en un promoure la perspectiva espai de confiança i seguretat, per exemple, en un grup d’ajuda mútua comunitària als de persones cuidadores. equipaments de proximita Eina: Aprofitar les relacions naturals i de veïnatge per sumar gent El boca-orella entre veïnes, familiars, amigues i conegudes pot ser clau per ampliar la base social del casal. Alguns casals aprofiten el potencial del capital social de les veïnes per sumar gent. FITXA 9. Accessibilitat als espais amb criteris plurals (diversitat) Exemple: Sopars veïnals, sopars interculturals. Casal de Barri Besòs Avui dia aquests sopars ja no es dirien “interculturals” en el sentit que estiguin organitzats des dels orígens culturals diversos com a eix con- ductor, com era en els seus inicis, sinó que continuen sent interculturals simplement perquè la composició del barri del Besòs és intercultural i en aquest projecte es reflecteix el barri tal com és, però en realitat s’articu- len des del capital social del veïnat. Aquests sopars, si alguna cosa són, són veïnals. Inicialment les tècni- ques convidaven a la participació, però això ha anat evolucionant i la gent hi ve amb els seus grups naturals, les persones que cuinen hi con- viden familiars, amistats, veïnes, etcètera. Les mateixes persones que cuinen no responen al “col·lectiu marroquí o senegalès” necessàriament, per exemple, sinó que, si aquell dia el sopar és marroquí i el lidera una persona marroquina, aquesta es busca el seu “equip” per fer el sopar i el criteri per fer l’equip no és l’origen, sinó els vincles personals. Aquest projecte, articulat des de la naturalitat dels vincles que té la gent, ha crescut moltíssim en participació, a cada sopar hi assisteixen unes cin- quanta persones del barri, i ha estat un espai de gestació de noves rela- 74 cions, noves col·laboracions i invitacions a activitats. Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per ● Perquè els recursos de l’equipament s’adeqüin a les necessitats: promoure la perspectiva comunitària als equipaments de Eina: Dotar l’equipament dels recursos que necessiten les entitats proximita Hi ha equipaments com el Casal de Barri Can Travi, a la Vall d’Hebron, o la Lleialtat Santsenca on un element com el piano ha facilitat la implan- tació i la consolidació de col·lectius i activitats dins de l’equipament. El piano ha obert un ampli ventall de possibilitats més, a part del fet que determinats grups que el necessiten puguin fer la seva activitat: els col- lectius s’han de coordinar per fer-lo servir, sorgeixen iniciatives conjun- tes —concerts, cicles— perquè s’estableix una relació entre ells, es fa servir també quan es programen concerts que fan grups externs, etcè- tera. Val la pena avaluar tot el potencial que es pot desplegar al voltant d’una determinada inversió perquè pot tenir molt més valor del que inicialment ens podem imaginar i, amb creativitat, pot ser una oportunitat per dina- mitzar l’espai. FITXA 9. Accessibilitat als espais amb criteris plurals (diversitat) Exemple: Banc de recursos. Casal de Barri Torre de la Sagrera El banc de recursos és un dels serveis que ofereix l’equipament, fruit de les necessitats detectades en les entitats del barri. El casal deixa en préstec material tecnològic, d’infraestructura i de restauració. Aquest banc de recursos augmenta en funció de les noves necessitats sorgides i l’accés es duu a terme via web, emplenant un formulari de sol·licitud de material. Recursos complementaris Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva. 75 Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximita FITXA 9. Accessibilitat als espais amb criteris plurals (diversitat) FITXA 10. Poder i rols en els espais de participació i decisió dels equipaments de proximitat Objectius ● Identificar qualitats o trets característics de les persones que participen (més enllà de fer-ho com a usuàries) i que prenen decisions relatives a l’equipa- ment i el seu funcionament ● Identificar aspectes del poder —en relació amb el gènere, el nivell educatiu, l’origen, el domini de la llengua, etcètera— que influeixen en la capacitat de participar i de prendre decisions d’una persona a l’equipament en el si dels espais o òrgans corresponents. Requisits previs Haver llegit la teoria d’aquest capítol “Les persones, les relacions i el poder”. 76 Direcció de Serveis Descripció/tema d’Acció Comunitària Metodologia per En aquesta fitxa veiem com es poden analitzar les dinàmiques de poder dins promoure la dels espais de treball de l’equipament. Prendre consciència de com actua el perspectiva comunitària als poder dins dels grups pot ajudar a equilibrar-lo i a millorar la democràcia interna equipaments de de l’equipament. proximita El torn de paraula s’entén com a pràctica de transparència, però no garan- teix la manera de participar ni que tothom parli. Si abans i després del torn, tancant amb una sentència, parla algú amb “poder”, com la presidenta d’una entitat o la directora d’un servei, per exemple, ja no es fa aquella funció de repartir el poder. Les tècniques hem de poder fer la funció d’obrir el debat i afavorir la comunicació, d’aterrar i fer aclariments de discursos confosos, de fer omplir de contingut discursos buits i, en definitiva, de fer que les persones que no estan acostumades a determinat tipus de reuni- ons no deixin de participar-hi perquè se senten petites o fora de lloc. Casal de Barri La Cosa Nostra Exercici: La relació entre participació i presa de decisions 1. Es necessiten fulls, bolígraf i una plantilla per a cada persona segons l’esquema següent. 2. Es reparteix una plantilla per a cada persona, amb un esquema amb els ítems següents als eixos vertical i horitzontal: Exercici: La relació entre participació i presa de decisions (continuació) Fer tasques freqüentment Fer tasques esporàdicament Usuària frequent Usuària esporàdica No ser-hi 77 No opinar Opinar, Prendre Prendre Direcció de Serveis d’Acció ni decidir però petites grans Comunitària no decidir decisions decisions (puntuals, (estratègiques, Metodologia per promoure la operatives) estructurals) perspectiva comunitària als equipaments de proximita 3. Cada persona pensa en un personatge real que hi hagi a l’equipament per a cadascuna de les consignes de sota. Ha de ser una persona que no sigui només usuària, sinó que tingui un cert grau d’implicació en el funcionament de l’equipament (poden ser treballadors/es o membres de col·lectius o entitats i participar-hi, pot ser que participin en espais de treball o en projectes concrets, per exemple). ● Algú que no participa gens, però decideix molt ● Algú que participa molt, però no decideix gens ● Algú que participa i decideix molt ● Algú que ni participa ni decideix perquè no hi és (l’absent) ● Dos altres personatges que estiguin en situacions intermèdies de les anteriorment descrites 4. Cadascú ubica els personatges a la seva plantilla, segons l’esquema, sense posar el nom, sinó un pseudònim, si es prefereix, tot i que ningú ha de veure el contingut dels altres. 5. Després de la reflexió individual feta a partir de buscar els personat- ges i ubicar-los, es debat en grup a partir de la pregunta següent: ● Quines qualitats tenen les persones que decideixen? ● Com, des de l’equipament, podríem reforçar aquestes qualitats per facilitar la implicació de la gent en la presa de decisions? FITXA 10. Poder i rols en els espais de participació i decisió dels equipaments de proximitat Exercici: La relació entre participació i presa de decisions (continuació) 6. Les respostes a cadascuna de les preguntes es poden recollir en notes adhesives, si es vol, per poder visualitzar-les entre tots/es. 7. Aquest exercici és individual, però es pot fer compartidament, amb la informació en obert, amb l’ajuda de facilitació externa o facilitat per algú de l’equipament que tingui suficients eines de facilitació per guiar-lo. Exercici: Anàlisi dels aspectes del poder rellevants en la participació i la presa de decisions 1. Es trien els espais de participació o òrgans de presa de decisions que es vulguin analitzar i per a cadascun s’omple la plantilla següent, te- nint en compte les següents condicions de les persones que en for- men part. 2. Es poden comparar com són les condicions de les persones entre uns espais i altres. Si hi ha més o menys diversitat, si hi ha diferències 78 segons si els espais són de presa de decisions estructurals o operati- Direcció de Serveis ves, etcètera. d’Acció Comunitària 3. Algunes preguntes per a la reflexió: Metodologia per promoure la ● Els diferents gèneres hi estan igualment representats o en domina perspectiva algun? comunitària als equipaments de ● La participació en els espais de persones de diferents orígens re- proximita flecteix la realitat de la seva presència a l’equipament? I al barri? ● Hi ha presència de persones amb diferents nivells educatius als es- pais de participació i de presa de decisions? ● Hi ha presència de persones amb diferents nivells adquisitius als espais de participació i de presa de decisions? ● Als espais de participació i de presa de decisions hi ha predomini de figures tècniques o de ciutadania? Gènere Origen Educació € Rol 4. Es poden incloure altres condicions per analitzar: edat, antiguitat a l’equipament o qualsevol altra que es cregui rellevant per les caracte- rístiques de l’equipament, el teixit social o el barri. FITXA 10. Poder i rols en els espais de participació i decisió dels equipaments de proximitat FITXA 11. Implicar-hi més gent En aquesta fitxa veiem com podem implicar gent nova a l’equipament i com podem treballar perquè la gent que ja hi està vinculada assumeixi noves fun- cions i responsabilitats. Objectius ● Identificar els diferents nivells d’implicació —individual, grupal i comunita - ri— en el projecte de l’equipament i en el territori. ● Adquirir eines per a la implicació de (més) gent del territori en aquests tres nivells. ● Promoure eines per avaluar si des de l’equipament s’està aconseguint impli- car la gent del barri en els tres nivells. 79 ● Facilitar eines per promoure noves funcions i responsabilitats de les perso- Direcció de Serveis d’Acció nes que ja estan implicades en l’equipament. Comunitària Metodologia per promoure la Descripció/tema perspectiva comunitària als equipaments de Els processos comunitaris mobilitzen relacions al territori i faciliten la creació proximita d’agents col·lectius amb més capacitat d’organització, decisió, interlocució i compromís. Els equipaments són els espais, entre altres, on això té lloc. Han de generar escenaris i experiències significatives, creant un clima en què la ciuta- dania es mostra, s’interrelaciona i participa. L’experiència significativa per a les persones és el fet de donar, sentir-se útil i formar part d’un projecte col·lectiu. Usuàries de la Unitat de Recursos Comunitaris Doctor Pi i Molist que han creat l’associació Matisos han estat a La Cosa Nostra. El grup de dones hi té la seu. També hi ha el grup de joves, el de noies, el de sevillanes o el de castanyoles, que van començar a tocar juntes i van esdevenir grup. El grup de teatre també va començar a ser grup arran del taller de teatre. Són grups naturals. És un procés orgànic i es transformen, es fan i es desfan, segons la vida natural dels grups. El casal simplement ha de poder acollir el que en surti. Casal de Barri La Cosa Nostra Sovint quan es parla de participació es pensa només en els col·lectius, però cal tenir en compte que també hi participen les persones a títol individual, la ciuta- dania no organitzada. Des dels equipaments cal treballar per arribar a aquesta ciutadania no organitzada que en alguns casos té un accés més difícil a l’equi- pament des d’un rol diferent al d’usuària. Exemple: La participació de la ciutadania no organitzada. Centre Cívic Baró de Viver La Rausa és un espai obert i flexible que funciona el dijous, en el qual participen entre 20 i 40 persones que hi passen moltes hores relaxades. Hi conviuen simultàniament activitats organitzades i espai informal on la gent pot estar-hi relacionant-se, simplement, mentre berena o fa un ta- ller de manualitats o de cuina. No hi ha talleristes i el que s’hi fa es gene- ra entre qui hi participa, ja que es decideix a l’espai mateix, d’una setma- na per l’altra, pel passadís o en una conversa espontània. El material, quan cal, el posa el centre o el porta algú de casa, si l’ofereix. Bàsica- ment és un espai relacional, una excusa per estar i compartir l’estona. Com que hi ha tanta relació a través d’aquest espai, moltes de les coses que es fan al centre cívic es decideixen o es gesten en aquest espai, que és molt intergeneracional, fet que reflecteix la realitat del barri, que és molt familiar. És un barri on la “gestió comunitària” n’és constitutiva, no s’ha de forçar ni promoure perquè n’és el funcionament natural. L’estem institucionalitzant, però hi ha llocs on la gestió comunitària és la manera de fer dels barris, que són llocs on es pot aprendre de les relacions entre veïns/es. Trencar el gel amb la gent perquè, el que ja fan normalment al carrer, sàpiguen que també ho poden fer 80 dins de l’equipament. Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per promoure la Exercici: Mapa de participació. Qui ja hi és i a qui es troba a faltar? perspectiva comunitària als equipaments de proximita Per saber qui volem implicar-hi i per tant saber qui falta hem de tenir clar abans qui hi som. Aquesta eina és per elaborar un mapa de participació de persones, en- titats i col·lectius, per visibilitzar-los i ser conscients de si les persones i els grups presents a l’equipament són representatius del teixit social del barri o si hi ha gent o col·lectius que estan quedant fora. Alhora, repetir aquest exercici periòdicament ens pot ser una eina d’au- toavaluació per veure si amb el temps anem aconseguint implicar-hi a més gent. 1. Qui estem participant a l’equipament? 2. En quins espais o projectes ho fem? 3. Qui trobem a faltar? 4. Aquells/es qui trobem a faltar participen o estan organitzats en altres espais del barri? Llegenda Entitat, col·lectiu Persona a títol individual o grup Projecte Espai o òrgan de participació FITXA 11. Implicar-hi més gent Exercici: Posar-me un petit repte! Entitat, col·lectiu o grup 81 1. Cada persPoronjae cteescriu en notes adhesives, individualment, paraules que creu que defineixen la seva relació amb l’espai. Intentar fer-ho des Direcció de Serveis d’Acció de la sensació o sentiment que es té cap a l’espai, no des del rol for- Comunitària mal dins de l’equipament. Per exemple: catalitzadora, cuidadora, pes- Metodologia per simista, mEostopra,i sou òsrtgeannt addeo praar,t iecitpcaèctieóra. promoure la perspectiva 2. Pensa en Paeqruseonlleas a ctíotosl einsd qivuideu afal s o en les característiques que tens comunitària als equipaments de que facin que et relacionis amb l’espai des de les paraules que t’han proximita sortit. 3. Ara pensa en paraules que no defineixen la teva relació amb l’espai, però que t’agradaria que ho fessin. Què et veuries fent —una petita acció— si actuessis des d’aquí? Si no has parlat mai en una assem- blea, no et plantegis com a següent pas dinamitzar-les… Posa’t rep- tes que creguis que vegis assolibles en un termini de temps curt! 4. Pensa en quines de les coses que ja fas, de les que saps o pots fer o de les teves qualitats, et podrien jugar a favor per fer aquesta petita acció. 5. Pensa en algun coneixement o habilitat, qualitat o actitud que et cal- dria adquirir, treballar o canviar per poder portar a terme la teva petita acció. Hi ha algú o algun recurs de l’equipament que t’hi podria aju- dar? 6. Apunta’t dues o tres coses que podries fer per dur a terme la teva petita acció. 7. Marca’t un temps per fer-ho i compromet-te amb tu mateix/a. 8. L’exercici es pot compartir en parelles, petits grups o amb tot el grup, si es desitja. Cal valorar en cada situació com és convenient fer-ho. FITXA 11. Implicar-hi més gent Eina: Qüestionari d’avaluació de la implicació de persones i grups Des de l’equipament es promouen grups que... ● debatin i defineixin problemes, necessitats i projectes d’intervenció. En resum, que permetin als grups identificar la seva missió i objec- tius? ● creïn identitats col·lectives i grupals que els ajudin a explicar-se i defi- nir la seva relació amb l’entorn? ● esdevinguin espais per trencar amb els aïllaments i que incrementin la xarxa social de les persones participants? ● esdevinguin un espai de satisfacció personal a través de l’amistat, la valoració dels altres, l’ajuda mútua, la relació, etcètera? ● esdevinguin un espai de formació implícita i aprenentatge en un ven- tall ampli d’habilitats i coneixements (expressió, responsabilitat, inter- canvi d’informació, planificació, habilitats organitzatives...)? ● que es relacionin i cooperin amb altres grups i esdevinguin un element clau en la facilitació o la resolució de conflictes? 82 ● que possibilitin la participació en la gestió quotidiana dels projectes i Direcció de Serveis l’increment de l’autonomia del mateix grup? d’Acció Comunitària ● que contribueixin a la millora del teixit social de barris i ciutats? Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximita Eina: Visibilització dels espais de participació Crear rutines en la convocatòria de reunions —fixar un dia concret de la setmana i una periodicitat— i publicar les convocatòries a les xarxes socials, la web i en paper en llocs visibles, explicitant que és una convo- catòria oberta, quan és el cas, ajuda a convocar nova gent. També ho facilita el fet de donar accés a la informació sobre què fan els diferents espais de participació, de la manera més concreta possible —actes, fotos, etcètera— que permetin a algú que es planteja començar a parti- cipar en un espai fer-se una idea del que s’hi fa, el que implica, el tipus de decisions que s’hi prenen, etcètera. FITXA 11. Implicar-hi més gent La difusió de la tasca de les comissions de treball. Ateneu L’Harmonia L’Ateneu L’Harmonia publica a la web les actes de l’Espai Ateneu (espai de participació obert) i els acords presos en el marc de les comissions de tre- ball. També hi penja materials resultants de les dinàmiques que s’han fet per treballar temes concrets, així com documents elaborats com a resultat de la feina feta. Al web tenen apartats específics i ben identificats on es pot trobar i fins i dot descarregar tota aquesta informació. A l’agenda de la pàgina inicial, hi ha les dates de les properes reunions de les comissions amb un petit resum del que es parlarà, un enllaç als acords de la reunió anterior i una adreça de correu electrònic de contacte de la comissió. http://www.ateneuharmonia.cat/ Actes de l’Espai Ateneu, memòries anuals i altra documentació: http://www.ateneuharmonia.cat/lharmonia/descarregables/ Acords presos a les comissions de treball: http://www.ateneuharmonia.cat/gestio-comunitaria/ 83 Eina: Les persones clau: disposar de les expertes del territori Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Anar a buscar les persones que coneixen la història del barri, la gent, què hi passa i què s’hi mou pot semblar una estratègia agressiva i de vegades ge- Metodologia per promoure la nera resistències per part de qui ha d’anar a la recerca de gent del barri, perspectiva però de vegades pot ser molt útil si se sap fer amb cura i respecte i amb una comunitària als equipaments de actitud honesta i apreciativa. Reconèixer i valorar els coneixements i l’expe- proximita riència de les persones del territori sempre és un encert. Per això cal tenir una actitud oberta cap al barri des de l’inici. En aquest sentit, disposar d’equips estables als equipaments és fonamental, ja que la continuïtat en les relacions és un puntal clau de crear aquestes xarxes, que sovint venen de les relacions informals més que de les formals. Exemple: Projecte Dones Invisibles, Casal de Barri Ton i Guida El barri de les Roquetes havia estat un barri d’acollida de persones proce- dents de diferents punts d’Espanya durant els anys seixanta i setanta i se sabia que, tot i que només havien tingut notorietat pública els homes, les dones havien tingut un paper molt important en la construcció del barri, en l’àmbit comunitari. El projecte Dones Invisibles neix arran de la recerca de temes d’interès pel barri per publicar a la revista Talaiot, del Pla comunitari de les Roquetes. A través del projecte s’han entrevistat dones del barri i s’ha creat un grup intergeneracional que treballa en cinc àmbits diferents per fer conjuntament el relat del paper de les dones en la construcció del barri i el seu teixit comunitari. A través del projecte s’ha generat una expo- sició, s’han recuperat fotografies antigues, s’ha fet un vídeo i s’ha creat la pàgina web següent: https://ctoniguida.wixsite.com/invisibles FITXA 11. Implicar-hi més gent Eina: La participació virtual i l’adaptabilitat en les formes de participació La participació en una reunió per videoconferència, per exemple, repre- senta una alternativa per a persones que, pel motiu que sigui, no hi po- den assistir presencialment, ja sigui puntualment o de manera perma- nent. Es recomana que sigui una opció que es faci de manera puntual i no estructural, a menys que es valori establir aquest mètode per alguna persona en concret ateses unes determinades circumstàncies. No cal que tothom assisteixi a totes les reunions, però fer-ho de manera orga- nitzada i pactada en moments que hi ha una davallada general de les possibilitats de presència pot ajudar a la sostenibilitat de l’activitat en hores baixes i ajuda a treballar la confiança, la capacitat de delegació de les membres, etcètera. En altres processos, i per temes puntuals, la participació virtual a través de les xarxes socials, per exemple, o d’eines específiques pot facilitar la participació o introduir-hi un element de joc que pot ser interessant. Exemple: Procés participatiu per xarxes socials 84 per posar nom als espais de l’Espai Jove Fontana Direcció de Serveis L’Espai Jove Fontana està engegant un procés obert per posar noms als d’Acció espais de l’equipament com a estratègia per reforçar el vincle d’aquest Comunitària equipament amb la ciutadania i les entitats. Metodologia per promoure la Segons les característiques de l’espai i la relació amb el barri, defineixen perspectiva comunitària als quatre temàtiques: equipaments de proximita 1. La forta vinculació amb el barri de Gràcia; 2. És un equipament juvenil; 3. S’hi fa activitat socioeducativa i cultural; 4. Li donen vida les entitats i associacions. Cada temàtica serveix per escollir els noms d’un grups de sales o espais. Es convoquen entitats que estiguin relacionades amb la temàtica perquè facin propostes de noms per als espais d’aquella temàtica. Per exemple, l’auditori haurà de portar el nom d’una persona rellevant dins de l’àmbit de la cultura de Gràcia i demanaran a entitats culturals que proposin noms segons aquest criteri. Per a la sala d’actes, el nom ha de ser d’una dona de l’àmbit social i han posat aquest criteri de gènere per garantir que surti almenys un nom de dona. Un cop recollides les propostes, les tècniques en seleccionaran cinc per espai i faran una crida a través de les xarxes socials per votar el nom de cada espai. A la celebració dels deu anys de l’equipament s’aprofitarà per presentar els noms dels espais. Recursos complementaris Com millorar la participació interna a les entitats, escrit per la Fundació Pere Tarrés per a Xarxanet. FITXA 11. Implicar-hi més gent FITXA 12. Models de programació participada, col·lectiva o autogestionada: el paper actiu d’entitats, col·lectius i persones Objectius ● Avaluar si tenim eines per programar de manera participada. ● Conèixer estratègies per implicar la ciutadania, organitzada o no, en la pro- gramació de l’equipament. ● Conèixer experiències de referència en la programació participada. Descripció/tema La programació és una peça clau de la participació en equipaments de proxi- mitat i és la cara més visible i explícita del que hi succeeix. Ocupa bona part de l’agenda, atrau el veïnat i ofereix un ventall d’activitats amb formats, tempora- 85 litats, agents promotors i participants diversos. La programació respon a objec- tius de: Direcció de Serveis d’Acció Comunitària ● Accessibilitat Metodologia per promoure la ● diversitat en el tipus d’expressions culturals; perspectiva comunitària als equipaments de ● participació i suport a l’associacionisme; proximita ● articulació amb el territori, mitjançant el treball conjunt amb altres agents i serveis. La participació ciutadana en la programació està sovint molt condicionada pel model de governança de l’equipament. En alguns equipaments, es tendeix a una programació professionalitzada amb una participació ciutadana consulti- va i menys vinculant. En altres, la programació és més participada i fins i tot autogestionada per part de les entitats, col·lectius i persones de l’equipament i el barri. En aquest segon cas, se sol donar més resposta a inquietuds, interes- sos i necessitats detectades al territori i es generen relacions i col·laboracions que n’enforteixen el teixit social. La participació en la programació està condicionada pel tipus d’entitats, col- lectius i persones del territori i les seves inquietuds i interessos; de si l’equi- pament és de tipus general o especialista; de la cultura participativa i el rerefons social, cultural i històric de l’entorn, etcètera. Per exemple, sovint el calendari festiu articula bona part de la programació dels equipaments quan les celebra- cions estan arrelades al territori i, per tant, criden a la mobilització. De vegades hi ha centres d’interès que pel motiu que sigui mobilitzen molt i cal obser- var-ho i aprofitar-ho. La programació és viva i permeable al territori i reflecteix el posicionament de l’equipament respecte a l’entorn proper. Així, la realitat genera debats que tenen una incidència directa en la programació, que és concordant amb l’ideari que guia l’equipament. Per exemple, si un equipament rep una demanda d’espai per part d’una entitat xenòfoba per fer una xerrada sobre l’amenaça que suposa la immigració per al país, aquest pren partit en un sentit ideològic en el moment en què no cedeix l’espai per celebrar-hi aquesta activitat. Les estratègies i les eines per promoure que la ciutadania sigui la protagonis- ta en la programació poden ser més estructurals o menys, però tenir estructu- res específiques per programar no garanteix que hi hagi una participació àmplia respecte a la programació. Cal fomentar un diàleg per recollir propostes, opi- nions i interessos i tenir una actitud oberta als suggeriments i les crítiques per anar introduint les millores i els canvis que facin que la programació es constru- eixi col·lectivament. Demanar a la gent “què volen que es faci” pot ser un primer pas, però es pot anar més enllà i preguntar a la gent “què pot i vol oferir”, “com- partir amb altres”, entenent que les veïnes poden voler oferir i compartir els seus coneixements, recursos i temps amb altres veïnes, passant de ser consu- midores d’activitats a organitzadores i generadores d’aquestes, aportant temps, recursos, coneixements, etcètera. Crear una comissió de programació o canals a través dels quals es puguin fer, debatre i aprovar propostes de programació és una forma de participació que té un impacte molt directe en la quotidianitat de l’equipament. Aquestes 86 fórmules per programar són un instrument important per a l’apoderament de la ciutadania organitzada. Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximita Exemple: Programació participada a la Xarxa de Centres Cívics de Girona (XCCG) La XCCG, que depèn de Serveis Socials, articula vuit centres cívics i altres equipaments i espais vinculats, que treballen sota un projecte co- mú. Entenen que la programació és un espai preferent per a l’expressió i la dinamització associativa, tant a escala de barri com de ciutat. Així, la iniciativa ciutadana en la programació representa més d’un 60%, amb activitats relacionades amb la idiosincràsia de les mateixes entitats o amb les demandes ciutadanes. Les tècniques la complementen amb activitats de més risc, econòmic o social, però que donen coherència a la globalitat de la programació i promouen associacions amb capacitat de programar donant-los suport en fer-ho i facilitant-los els recursos necessaris. Els centres cívics compten amb una programació estable durant el curs, organitzada de setembre a desembre amb el gruix de les activitats i de gener a juny complementant l’oferta. Durant tot el curs, a més, els cen- tres poden afegir programació que es presenta “sobre la marxa”. També hi ha programació d’estiu. Les activitats es desenvolupen als centres principalment i en altres espais del barri o a l’espai públic, sobretot en el cas de les activitats de caire comunitari. La programació també ofereix actes en l’àmbit de ciutat a partir d’allò que s’ha generat en el marc de la Xarxa de Centres Cívics. FITXA 12. Models de programació participada, col·lectiva o autogestionada: el paper actiu d’entitats, col·lectius i persones Exercici: Qüestionari d’autoavaluació: tenim les eines i les estratègies per programar de manera participada? Comptem amb algun espai (específic) per programar? ● Les persones encarregades de programar són veïnes del barri o tèc- niques? En quina proporció? ● Les persones encarregades de programar són representatives de la diversitat existent a l’equipament? I al territori? Trobeu a faltar algun àmbit, col·lectiu social, centre d’interès? ● Les persones encarregades de programar coneixen bé l’activitat que es desenvolupa i es genera per part de les entitats i persones que participen en l’equipament i en l’entorn, el territori? ● Creieu que esteu atents/es a l’entorn i a les oportunitats que ofereix per fer aliances i treure propostes a l’hora de programar? ● Per quins canals s’obté informació sobre els interessos, les inquietuds i els recursos que venen del territori susceptibles de guiar i orientar la programació? 87 ● Aquests canals d’informació són bidireccionals, és a dir, permeten un diàleg (assemblea oberta) o unidireccionals (bústia de suggeriments, Direcció de Serveis qüestionari)? d’Acció Comunitària ● Hi ha figures clau, formals o informals, que recullin interessos o pro- Metodologia per promoure la postes per a la programació? (Informador/a, persona que porta el bar, perspectiva etcètera)? comunitària als equipaments de proximita ● Compteu amb mecanismes que incentivin la participació de les enti- tats en la programació —la contraprestació, per exemple—? ● Com de permeable és la programació? Es tenen previstos mecanis- mes per incloure activitats que sorgeixen de manera més espontània o fora dels moments previstos per programar? ● Si mireu la programació dels darrers tres anys, creieu que reflecteix la realitat social del territori en el qual us trobeu? Hi ha realitats del barri que estan invisibilitzades? N’hi ha que estiguin sobrerepresentades? FITXA 12. Models de programació participada, col·lectiva o autogestionada: el paper actiu d’entitats, col·lectius i persones Eina: Petites estratègies per programar des de la ciutadania ● Previsió de punts de l’ordre del dia per programar dins dels òrgans o espais de governança i participació habituals de l’equipament. Aquest seria el cas en equipaments petits o novells, que compten amb poques persones o que encara no disposen de comissions o grups de treball que facin programació. ● Creació d’un grup de treball específic en els moments de l’any adi- ents. Es fa molt amb activitats o actes relacionats amb el calendari festiu, per exemple. ● Activació d’una comissió de programació. Aquesta comissió pot es- tar formada per persones de les entitats de l’equipament, veïnes a títol individual i persones treballadores. Sol existir en equipaments grans o consolidats. ● Creació de convocatòries concretes per fer propostes per a la pro- gramació quan ja es té un rodatge en programar conjuntament amb la comunitat. La convocatòria i les propostes es poden fins i tot gestio- nar virtualment, si després es creen espais presencials adequats per seleccionar-les, concretar-ne l’execució, etcètera. 88 ● Programació com a contraprestació: animar les entitats a compartir Direcció de Serveis el que fan amb la ciutadania a través de la programació i com a apor- d’Acció Comunitària tació pel seu ús de l’equipament. Per això cal conèixer bé l’activitat de les entitats vinculades a l’equipament i estar atentes a allò que poden Metodologia per promoure la generar que sigui interessant d’obrir a la ciutadania. perspectiva comunitària als ● Unió de la idiosincràcia o el centre d’interès d’una determinada en- equipaments de proximita titat o del mateix equipament amb elements de la programació. Casal de Barri Can Travi, Vall d’Hebron. Pot haver-hi fórmules més senzilles basades no tant en estructures com en les relacions. ● Preguntes sobre els interessos de la gent, en converses informals o espais de relació (bar, etcètera). ● Rondes de valoració al final de les activitats: és una bona manera de recollir millores i noves propostes. ● Proposta a les entitats o persones perquè ofereixin tallers o activi- tats: es pot començar amb formats puntuals, un tastet o un monogrà- fic per acabar programant activitats més àmplies, coordinant determi- nats actes, etcètera. FITXA 12. Models de programació participada, col·lectiva o autogestionada: el paper actiu d’entitats, col·lectius i persones Exemple: PIC (Punt d’Interacció de Collserola), Can Masdeu L’activitat al PIC es fa cada diumenge durant tot el dia i està oberta al barri i a la ciutadania en general. Va començar l’any 2001 i a l’inici es programaven tallers que tinguessin a veure amb cobrir necessitats bàsi- ques relacionades amb el moment d’arrancada del projecte i l’autoges- tió: l’hort, l’elaboració de sabons, etcètera, combinats amb activitats culturals com concerts i espectacles. Inicialment cada persona del col- lectiu de la masia s’encarregava de programar dues o tres activitats a l’any amb talleristes conegudes, amigues o gent del barri que volguessin oferir i compartir els seus coneixements. Paral·lelament a això, van anar creant una llista de distribució entre la gent que anava venint al PIC per informar de les activitats setmanalment. El col·lectiu de la masia va co- mençar a veure que a partir d’un cert moment la gent ja venia indepen- dentment de la programació i que s’havia assolit un grau de massa críti- ca i d’agents que programaven any rere any. La comissió PIC, de tres o quatre persones de la masia, s’encarrega de buscar col·lectius, coordinar la programació i les activitats i fer el calen- dari. Actualment es cobreix el calendari fent una crida per correu elec- trònic dos mesos abans de tancar la programació trimestral i hi ha més 89 diumenges organitzats per col·lectius de fora que pel col·lectiu de la masia. En el punt de maduresa del projecte, s’està treballant perquè Direcció de Serveis cada vegada més els diumenges al PIC puguin ser totalment autogesti- d’Acció Comunitària onats pels col·lectius de fora, sense necessitat de la coordinació per part de la comissió PIC. Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximita FITXA 12. Models de programació participada, col·lectiva o autogestionada: el paper actiu d’entitats, col·lectius i persones FITXA 13. El voluntariat i l’activisme. La ciutadania com a motor de l’equipament Objectius ● Reconèixer la tasca de voluntariat de la ciutadania com un actiu del funciona- ment i l’activitat dels equipaments. ● Apreciar les hores de dedicació i els coneixements i les habilitats de les per- sones voluntàries i activistes com a una gran contribució a la creació del projecte de l’equipament. ● Adquirir eines per valorar aquest temps de feina no remunerada. Descripció/tema La governança d’un equipament determina molt el tipus de dedicació que es té 90 a l’equipament: si és remunerada o no, o en quina proporció, quin tipus de tas- ques es fan remuneradament i quines des del voluntariat o l’activisme, etcètera. Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Més enllà del temps que la gent de les entitats i els col·lectius dedica a l’entitat Metodologia per en la qual participa, hi ha un temps que dediquen a allò comú que fa possible promoure la que l’equipament funcioni. perspectiva comunitària als equipaments de El voluntariat pot ser una porta d’entrada a la participació en un equipament. proximita Alguns equipaments tenen un projecte de voluntariat com a tal, com el Casal de Barri La Cosa Nostra, a Nou Barris. D’altres tenen un protocol de voluntariat i d’altres, sigui com sigui, disposen de persones que de manera voluntària for- men part del projecte del casal i el seu dia a dia. Algunes persones participen en els equipaments com a talleristes, aportant els seus coneixements; participant en activitats o actes de manera puntual respo- nent a alguna crida que es fa quan es necessiten moltes mans —un festival, per exemple—; en altres casos les voluntàries són persones que fan molta vida a l’equipament i que participen en projectes concrets; d’altres aporten el seu granet de sorra en tasques quotidianes estructurals o formant part d’òrgans de presa de decisió. Al Casal de Barri Can Travi, per exemple, hi ha una dona gran a qui li agrada la jardineria, que cuida el jardí de l’equipament i aquesta és la seva aportació al casal i la seva manera de participar-hi. Des dels equips tècnics hi ha una tasca de detecció d’aquestes persones vo- luntàries, a partir de la coneixença i la relació propera. La figura tècnica lliga capacitats i interessos de qui pot oferir temps, coneixements i habilitats amb necessitats i demandes de qui ho pot rebre. Depenent de si l’equipament disposa de més o menys professionals que hi tre- ballen, i del nivell d’implicació del grups, així com de les persones dins de cada grup, les hores dedicades poden ser moltes o poques, poden estar ben repar- tides o no, etcètera. És important que tothom tingui clar quin tipus de tasques, responsabilitats i funcions són assumides des d’un rol professional i de manera remunerada i quines no. Especificar i compartir amb les entitats i els col·lectius a què i dedica el temps cada treballador/a i a què no explicitar-ho quan hi ha canvis en aquest sentit ajuda a fer que tothom sàpiga què pot esperar de qui i que no hi hagi expectatives poc ajustades de funcions i responsabilitats. Exemple: Espais de gent gran del districte de l’Eixample, projectes portats per voluntariat Al districte hi ha set espais de gent gran i la manera de funcionar es ba- sa en el voluntariat. Funcionen per comissions de treball i n’hi ha tantes com les persones voluntàries vulguin. Hi ha comissions comunes a tots els espais i altres que es creen segons les inquietuds i les capacitats de les voluntàries de cada espai i de si hi ha prou massa social per soste- nir-les. Hi ha comissions molt variades: administració, punt informatiu i comuni- cació, acollida intergeneracional, cursos i tallers, festes, cultura i sorti- 91 des culturals, excursions i viatges, relació i participació —fan treball co- Direcció de Serveis munitari i treball en xarxa—, salut i medi ambient, esports i jocs, etcètera. d’Acció Comunitària Les comissions tenen autonomia i es coordinen a través de la comissió Metodologia per gestora, formada per representants de les comissions, la dinamitzadora, promoure la la informadora, la coordinadora dels set equipaments i la tècnica de gent perspectiva comunitària als gran del districte. La comissió gestora té un poder de decisió ampli, ja equipaments de proximita que pot fer propostes, debatre-les i assignar-hi un pressupost. Aquest model, molt participat i que dona molta autonomia a la voluntà- ria, està funcionant molt bé, però es dona la situació que quan la gent voluntària aprèn i domina una tasca, se la fa molt seva i de vegades costa que entri gent nova. A l’espai d’autoreflexió es pensa sobre què volen que sigui l’espai per a les persones voluntàries i les usuàries, i per a la resta del barri. L’Espai de Gent Gran Montserrat Olivella, per exemple, funciona des del 2016, el porten 70 persones voluntàries i 3 tècniques i s’organitza l’acti- vitat en 10 comissions. FITXA 13. El voluntariat i l’activisme. La ciutadania com a motor de l’equipament Exercici: Definir un projecte de voluntariat En alguns casals ara es comença a sistematitzar la participació de les persones, tot i que el voluntariat o l’activisme sempre han estat l’essèn- cia i el motor de la majoria d’aquests equipaments, sobretot en els de gestió cívica o comunitària. Estructurar el projecte de voluntariat del casal implica fer una reflexió i analitzar els següents aspectes, entre altres que també es vulguin tenir en compte. Es poden tractar en grups les següents qüestions: ● Què entenem per voluntariat? ● Quines necessitats del casal es poden satisfer amb el voluntariat? I quines no? ● Quin és el rol de la voluntària al casal? ● Com cal fer la selecció de les voluntàries i trobar l’encaix entre els seus interessos i habilitats amb les necessitats que té el casal? ● Com cal fer el procés d’incorporació de la voluntària al projecte del casal? 92 ● Com cal informar i formar la voluntària (drets i deures, etcètera)? Direcció de Serveis d’Acció ● Com cal establir i formalitzar la relació i el compromís de la voluntària? Comunitària Metodologia per En un àmbit més operatiu, el projecte de voluntariat haurà d’incorporar: promoure la perspectiva ● Quins perfils de voluntariat busquem? comunitària als equipaments de proximita ● Quin tipus de tasques duran a terme? ● Com es cridaran les voluntàries? ● Com les acollirem? ● Com els farem seguiment? ● Qui les coordinarà? FITXA 13. El voluntariat i l’activisme. La ciutadania com a motor de l’equipament Exemple: Punt d’Informació del Voluntariat Sagrada Família. Casal de Barri Espai 210 El casal desenvolupa aquest projecte per donar suport a les més d’una dotzena d’entitats de l’equipament i serveis del barri de la Sagrada Família que treballen amb voluntariat. Des del Punt d’Informació del Voluntariat, que coordina l’entitat gestora del casal, fan formació en voluntariat, bus- quen o fan crides de voluntàries per als diferents projectes o activitats de les entitats, organitzen xerrades informatives sobre temes de voluntariat —per exemple, sobre la nova Llei de voluntariat— i organitzen trobades i intercanvi d’experiències de voluntàries de les diferents entitats. Exemple: El voluntariat com a eina de participació i inclusió social. Casal de Barri La Cosa Nostra A La Cosa Nostra conceben el voluntariat com una eina de participació i inclusió i disposen de dos perfils de voluntariat molt diferenciats. D’una banda, hi ha el voluntariat clàssic, que sol ser gent molt proactiva, 93 molt conscienciada, que sovint arriba pels anuncis d’internet que publi- ca el casal. Normalment fa una tasca molt concreta i va molt per feina. Direcció de Serveis d’Acció Comunitària L’altre perfil és la voluntària convidada, que no arriba pel seu propi peu. Convidar el voluntariat és una constant al casal. Una persona s’apunta a Metodologia per promoure la un taller de guitarra, per exemple, i, a partir del contacte, la relació i l’ob- perspectiva servació del dia a dia se la convida a anar més enllà segons les motiva- comunitària als equipaments de cions, el que pot aportar, etcètera. De les converses informals surt la proximita informació del que motiva la gent , del que sap fer, el que pot aportar, les destreses que té, etcètera. Aquesta voluntària sovint és una persona amb carències, baixa autoestima, problemàtiques vàries, que li costa saber que té coses per aportar a la comunitat. Això implica estar molt atent a les persones, al que els pots oferir i sobretot el que poden oferir elles i fer aquest gir al tema. Per això el perfil de les professionals són educadores socials i no dinamitzado- res socioculturals. Un voluntari del casal, que té una esquizofrènia paranoide, ha fet el curs de monitors i ara és a la Junta Directiva. Va arribar al casal a fer un taller de cuina amb els del centre de salut mental i va fer una evolució molt bona. A partir de conèixer-lo se’l va convidar a fer de voluntari i va començar. Hi ha voluntàries que són talleristes —la directora del grup de teatre, per exemple— que formen part de diferents espais de participació o presa de decisions —les comissions o la Junta— o que fan voluntariat a mida, en casos en què la persona es troba en una situació de molta dificultat per- sonal, amb una realitat molt dura, o partint molta soledat, per exemple. El voluntariat a mida de vegades són accions molt senzilles, puntuals, com pelar castanyes per la Castanyada o muntar la infraestructura d’una festa. Hi ha persones que no surten de casa i els familiars demanen a l’educa- dora que els proposi alguna cosa per fer que les obligui a sortir. La bustia- da, que es fa trimestralment, és una eina per això, per exemple. FITXA 13. El voluntariat i l’activisme. La ciutadania com a motor de l’equipament Eina: Protocol de voluntariat i document de compromís Normalment, els casals de barri no són estructures prou grans ni amb prou recursos per fer un projecte de voluntariat. Un document més mo- dest, però igualment útil, pot ser un protocol de voluntariat a través del qual s’estableix quin serà el procediment de selecció, acollida, formació, seguiment i tancament amb les persones voluntàries. És important que es contemplin documents com el Certificat de delictes de naturalesa sexual, obligatori per estar en contacte amb menors, i el Document de compromís, en el qual s’estableixen els drets i deures as- sumits tant pel casal com per la voluntària. Un altre document que sovint forma part del protocol és el Dossier del Voluntariat, on s’explica l’equipament, els projectes, els drets i deures de la voluntària, etcètera. És important tenir en compte, al protocol, fer una rebuda i presentació de l’equipament i les persones de referència; en alguns casos pot ser convenient establir un temps mínim de durada o establir espais de con- tacte o presa de decisions de les persones voluntàries. 94 Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Eina: Formació del voluntariat Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als Forma part de l’acollida i del seguiment acurat de les voluntàries ofe- equipaments de proximita rir-los una formació adequada. És important que la gent sàpiga on està col·laborant, quin és el tarannà, què se n’espera. És recomanable fer-la amb metodologies participatives i no gaire acadè- mica, perquè els espais de formació són també espais de coneixença i de relació. El disseny de la formació, la periodicitat amb què es fa, etcètera, depen- dran molt de l’enfocament de l’equipament i del volum de voluntàries que tingui. Exemple: Píndoles de voluntariat. Espai de Gent Gran Montserrat Olivella, l’Eixample En aquest espai de gent gran han dissenyat unes petites píndoles de for- mació per al voluntariat en les quals presenten l’espai —què és un espai, en què es diferencia d’un casal de gent gran—, els valors que el definei- xen, què és ser voluntària, quines habilitats i actituds requereix i com s’ali- neen amb els objectius de l’espai i en quins espais i accions es pot parti- cipar com a voluntària, etcètera. Ara treballen en un material per recollir tota aquesta informació i poder-la facilitar a tota la gent que és a l’espai. FITXA 13. El voluntariat i l’activisme. La ciutadania com a motor de l’equipament Eina: Recompte d’hores d’activisme 20 El recompte d’hores és una eina de regulació interna de l’equilibri entre el donar i el rebre a l’equipament que pot ajudar a fer visible a què es dediquen les hores, la proporció d’hores que es fan de manera remune- rada i no remunerada o com estan repartides les càrregues de treball per equilibrar-les —des d’una perspectiva de gènere, mirant el reparti- ment de les tasques productives i reproductives—. També és una mesu- ra preventiva per evitar que la gent es cremi, que es donin acumulacions de poder —informació, saber fer les coses, etcètera— en persones o grups petits i que es produeixin conflictes entre entitats i grups o perso- nes. És una manera de destacar el “volum” d’activitat i la presa de decisions que es mou a l’equipament de la mà de la ciutadania. És recomanable publicar-lo periòd icament perquè sigui una eina útil de visibilització. 95 Eina: Banc del temps intern Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Hi ha equipaments que disposen d’un grup de persones a qui poden Metodologia per recórrer quan cal voluntariat per a alguna activitat i acte determinat. Mol- promoure la perspectiva tes vegades, a canvi de la col·laboració, la gent té la possibilitat de par- comunitària als ticipar sense cost en alguna activitat que normalment és de pagament. equipaments de proximita Se sol tenir un document Excel per portar un control de les col- laboracions, així com per saber qui són persones col·laboradores i en què poden col·laborar. 20.A l’Ateneu L’Harmonia distingeixen activisme de voluntariat entenent que l’“activisme” implica decidir i incidir a més a més de fer tasques seguint instruccions donades. Anomenen “voluntariat” a una manera de participar més passiva i més relacionada amb causes caritatives. L’activisme va més enllà del volun- tariat. FITXA 13. El voluntariat i l’activisme. La ciutadania com a motor de l’equipament Eina: Proposta de plantilla per al recompte d’hores21 Espai de Núm. treball/ Durada persones Temps Activitat Data Espai (min.) activistes d’activisme (min.) Comissió de comunicació 28/02/2018 Taller 11 120 5 600 Exemple: Banc de temps intern. Casal de Barri Prosperitat Al casal van idear aquest sistema per fomentar la participació i facilitar l’accés a algunes persones que, si no, per una qüestió econòmica, no podrien participar de determinades activitats. Les col·laboracions que fa la gent mai substitueixen funcions que hagin d’anar a càrrec de figures tècniques. Totes les hores tenen el mateix valor i s’estableix amb les tècniques per les quals es poden bescanviar les hores fetes. Per exem- 96 ple, hi ha una dona que col·labora amb accions que se li demanen des del casal i a canvi la seva filla pot assistir a un taller trimestral. Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de Eina: Proposta de plantilla del banc de temps intern proximita Col·laboradora Acció en què col·labora Temps dedicat (min.) X Muntatge sopar festa major 90 Eina: Llistat de col·laboradors i col·laboradores Tenir un llistat de persones habituals de l’equipament que poden donar un cop de mà amb tasques puntuals és un recurs més per vincular la gent a l’equipament, que se’l facin seu. Pot anar bé fer constar al llistat el nom i el contacte de la persona, amb aquelles coses en què pot apor- tar o que sap fer, quan són molt específiques (cosir, fer bricolatge, etcè- tera). Aquest llistat el fan servir al Centre Ton i Guida, per exemple. 21. Plantilla extreta a partir de la plantilla de l’Ateneu L’Harmonia. FITXA 13. El voluntariat i l’activisme. La ciutadania com a motor de l’equipament Eina: L’aportació simbòlica per als tallers Una dificultat que es troben sovint els equipaments és que, quan les activitats són gratuïtes, sovint dutes a terme per voluntàries, la gent falta encara que s’hi hagi inscrit. Aquesta manca de compromís de les parti- cipants pot generar frustració a qui les organitza o imparteix. Una mane- ra de vetllar pel compromís de les participants amb el taller, i amb qui l’imparteix, més enllà de la tasca pedagògica de posar el problema so- bre la taula, és demanar una petita aportació econòmica de les partici- pants. El fet de fer un pagament simbòlic pot contribuir a sentir més compromís amb l’activitat i l’assistència de participants a l’activitat ajuda a fer que la persona voluntària que imparteix el taller se senti valorada. L’aportació econòmica no és una retribució al voluntariat: es pot decidir si es destina a l’equipament o bé si es retorna a les persones que sí que hagin assistit a l’activitat. Exemple: Casal de Barri Torre de la Sagrera 97 Amb els tallers que fa el voluntariat es fa una aportació simbòlica de 10 € trimestrals com a inscripció. Els diners recollits es destinen a un Direcció de Serveis projecte social que s’estigui treballant al barri, escollit entre tot el veïnat. d’Acció Comunitària Es tracta de garantir més assistència als tallers dotant de valor tant l’ac- tivitat com la tasca que fa la persona voluntària. Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximita Recursos complementaris Llei 25/2015, del 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l’associacionisme. Captació i acollida de voluntaris. Punt d’Informació al Voluntariat de Sagrada Família. Guió d’entrevista de voluntariat. Punt d’Informació al Voluntariat de Sagrada Família. Qüestionari d’avaluació del voluntariat. Punt d’Informació al Voluntariat de Sagrada Família. Dragon Dreaming Ebook. FITXA 13. El voluntariat i l’activisme. La ciutadania com a motor de l’equipament FITXA 14. Contraprestació Objectius ● Entendre la contraprestació com una estratègia de guanyar-guanyar, tant per a les entitats i els col·lectius com per als equipaments. ● Conèixer fórmules de contraprestacions que funcionen bé en alguns equipa- ments. Descripció/tema La contraprestació és una aportació que una entitat, un col·lectiu o una per- sona fa a l’equipament a canvi de l’ús que en fa i es basa en una relació de reciprocitat i corresponsabilitat entre tothom que en forma part. 98 Les contraprestacions poden tenir diferents formes, depenent de les habilitats, els coneixements, els interessos i les disponibilitats que tingui qui la fa i també Direcció de Serveis d’Acció de les necessitats i les oportunitats per l’equipament. Es tracta d’una eina útil Comunitària per vincular els grups a l’equipament a través dels espais de presa de decisi- Metodologia per ons, de la creació de continguts, projectes i activitats per fomentar l’enxarxa- promoure la ment entre entitats i grups. Per aquests, a més, representa una oportunitat per perspectiva comunitària als visibilitzar-se, per mostrar qui són i què fan, etcètera. equipaments de proximita Les contraprestacions poden ser: ● La participació en els espais de participació o presa de decisions. ● L’aportació d’activitats i continguts a la programació de l’equipament. ● L’aportació d’algun servei o material. Les contraprestacions se solen pactar entre els grups amb implicació a l’equi- pament o entre aquests i les persones tècniques. En altres casos, els equipa- ments ja tenen unes contraprestacions mínimes estipulades i iguals per a totes les entitats, com, per exemple, participar de la Taula de Casal. Un dels riscos que té la contraprestació preestablerta i estandarditzada és que pot ser viscuda com un peatge obligatori per fer ús de l’espai i no com a forma d’in- tercanvi no monetari i de reconeixement mutu entre l’entitat i l’equipament, que aporta valor a l’equipament. Això pot ser contraproduent perquè l’actitud és més passiva, amb implicació baixa o forçada. Quan la participació és mera- ment simbòlica i no contribueix a la construcció col·lectiva pot generar conflic- tes: l’entitat que no està implicada queda en evidència davant de les altres; la feina és assumida per poca gent que sovint es crema o va sobrecarregada; les persones tècniques senten que no estan aconseguint crear un espai de partici- pació real i es frustren, i el compliment de les tasques i responsabilitats és baix i alenteix el ritme dels projectes, les accions i les decisions, fet que genera una sensació d’ineficiència. Com més pactada i més vinculada als interessos i els recursos del grup sigui la contraprestació, més motivació hi haurà i més a gust es farà. Cal tenir en compte que resolgui també necessitats de l’equipament. Quan alguna entitat o grup que no està vinculat a l’equipament demana fer-ne un ús, val la pena proposar-li fer alguna aportació o col·laboració amb l’equi- pament. Es tracta d’intentar enriquir les cessions d’espais perquè no es quedin només en això. Exemple: Pactant però orientant la contraprestació. Casal de Barri La Cosa Nostra Aquest casal busca un compromís entre el que la persona o grup vol i pot aportar i el que el casal pot necessitar, que normalment té a veure amb enriquir l’acció o vincular i relacionar grups o persones entre ells. Un dels criteris del casal és que s’ha pres la decisió que les activitats generades des de la contraprestació, quan generen ingressos, aquests es dediquen a l’espai infantil per intentar que aquest es pugui oferir de manera gratuïta a les famílies. La contraprestació es pacta, però s’orienta. S’explica el projecte del casal, no s’ensenya la sala i ja està. Hi ha qui fa un acompanyament 99 amb la guitarra a una lectura de poemes a la Setmana Cultural, el Grup de Blues fa una Jornada de Blues amb altres grups i els diners Direcció de Serveis d’Acció recaptats van per l’espai infantil. Comunitària Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als Eina: Formalització d’un acord de relació entre entitat i equipament equipaments de proximita La contraprestació és també una eina per desenvolupar actituds de cor- responsabilitat i formalitzar-ho en forma de contracte dona força i pes a aquesta idea. Exemple: El conveni de contraprestació. Ateneu L’Harmonia L’Ateneu L’Harmonia ha generat un conveni en què queden establerts els drets i deures de les entitats envers l’Ateneu i viceversa. L’Ateneu es compromet a facilitar els espais i donar suport tècnic i l’entitat es com- promet a formar part de la comunitat, no només a fer-ne ús. Les entitats han d’oferir activitats gratuïtes i obertes durant l’any i implicar-se en les comissions de treball de l’Ateneu a canvi de fer ús de l’equipament. El contracte, a més, inclou una part relacionada amb el compromís amb uns valors determinats. Quan una entitat vol formar part de l’Ateneu es fa una reunió per veure què fa, què necessita i què pot oferir i se li expli- quen les possibilitats que hi ha per fer contraprestacions. La relació que s’estableix entre l’Ateneu i les entitats és de reciprocitat. Vegeu el conveni que fan servir a L’Harmonia en aquest enllaç. FITXA 14. Contraprestació Exercici: Donar valor a les coses, un exercici d’apreciació Aquest exercici el proposem per afavorir la transparència i el tracte just entre grups i persones, perquè prenguin consciència que les coses te- nen un valor, no només monetari, sinó també emocional i humà. Hi ha valors intangibles que formen part del que es pot aportar sense que necessàriament tingui un valor de mercat, però que pot sumar molt o fins i tot ser imprescindible per al projecte de l’equipament. Proposem les preguntes següents per guiar la reflexió: ● Quin valor té l’espai que estem fent servir? ● Què puc aportar jo a l’equipament i quin valor té? ● Sentim un equilibri entre el que rebem i el que donem? Eina: Contraprestació en forma de programació 100 Direcció de Serveis En equipaments on es fa producció cultural, sovint es programen espec- d’Acció Comunitària tacles, per exemple, que són les preestrenes o les estrenes de grups Metodologia per que estan fent la seva creació als equipaments. Aquesta és una manera promoure la que els grups aportin continguts a l’equipament a canvi de gaudir dels perspectiva comunitària als espais, les infraestructures i els materials per fer assajos, de suport en la equipaments de difusió i la comunicació, etcètera. proximita Això es pot donar de manera individual o de manera conjunta, ja que part de la programació de l’equipament pot consistir en accions, esde- veniment o activitats que s’organitzin conjuntament entre les diferents entitats i col·lectius de l’equipament, que cocreen quelcom que es pro- grama des de l’equipament i amb ell. Exemple: Centre Cívic de la Sagrera “La Barraca”. Contraprestació amb programació artística Una de les línies de treball del centre cívic és el foment i el suport a la creació artística. El centre disposa d’un espai d’assaig a la disposició de grups de teatre, dansa, música i altres disciplines artístiques, on poden treballar els seus processos creatius. En aquest marc, els grups que en fan ús participen aportant les seves creacions de dues maneres dife- rents: a la programació general del centre o a la programació específica d’arts escèniques, on participen tots els grups que fan creació al centre. FITXA 14. Contraprestació Eina: Contraprestació en forma de servei o material Les entitats o grups poden posar serveis o materials que tenen a dispo- sició d’altres. Per exemple, hi ha un equipament que està organitzant que els dos grups de criança que hi ha posin a disposició joguines i jocs infantils i que puguin oferir servei de cangur a pares o mares mentre aquests assisteixen a reunions o activitats de l’equipament. Eina: Contraprestacions conjuntes Les entitats que fan ús de l’equipament s’agrupen per fer conjuntament actes o activitats concrets com a contraprestació conjunta. Una conse- qüència positiva d’això és que les entitats es coneixen entre elles i s’hi generen dinàmiques de col·laboració, més enllà de la contraprestació perquè han tingut l’oportunitat d’establir relacions i complicitat. 101 Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximita FITXA 14. Contraprestació FITXA 15. Model de governança i implicació de la ciutadania en la presa de decisions Objectius ● Analitzar com és el model de governança de l’equipament quant a la implica- ció de la ciutadania. ● Conèixer eines i estratègies per augmentar la participació de la ciutadania en la presa de decisions. Descripció/tema En aquesta fitxa veiem com es poden analitzar les estructures que organitzen la governança de l’equipament i n’analitzem la qualitat democràtica, que sol anar directament relacionada amb la qualitat democràtica de les entitats i les persones que li donen vida. Veiem també estratègies per diversificar i aug- 102 mentar la participació en la presa de decisions de les persones dins de l’equi- pament. Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per promoure la Exercici: Qüestionari per analitzar els mecanismes perspectiva comunitària als de governança de l’equipament equipaments de proximita Segons les preguntes del qüestionari següent es poden analitzar les ca- racterístiques dels espais de presa de decisions de l’equipament i la re- percussió que tenen sobre la seva qualitat democràtica. També poden servir com a pautes per tenir en compte a l’hora de modificar, regular o crear nous espais de presa de decisions. De quins espais formals disposem per prendre decisions i com són aquests espais? 1. Quins espais formals hi ha per prendre decisions? 2. Qui forma part d’aquests espais? (Direcció/coordinació, equip tècnic, entitat gestora, entitats del barri, voluntàries, veïnes a títol individual...) Hi ha diversitat en aquest sentit? 3. En cadascun dels espais, quantes persones hi participen? Les perso- nes participants són representatives de les entitats o grups vinculats a l’equipament? I de les entitats i grups del barri? 4. Hi ha persones que representen més d’un rol de l’equipament alhora? (President/a de l’entitat gestora que alhora té la figura de direcció, en l’àmbit tècnic, per exemple.) 5. Els espais de presa de decisions disposen d’algun mecanisme per garantir la rotació o la renovació de les persones o els grups que en formen part? 6. Hi ha persones que formen part de diferents espais de decisió? 7. Quin tipus de decisions es prenen en aquests espais? 8. Quins mètodes es fan servir per prendre decisions? 9. Es disposa d’algun document que defineixi els espais? Qui els forma? Quin tipus de decisions s’hi prenen i per quins mètodes es fa? 10.A partir de tot el que s’ha observat fins ara, creieu que els espais de presa de decisions de l’equipament disposen d’una bona qualitat de- mocràtica? En cas que no, quines mesures podríeu prendre per millo- rar-la? 11.De quins espais informals per prendre decisions es disposa? 12.Hi ha canals informals per incidir en la presa de decisions? 13.Si n’hi ha, en quin tipus de presa de decisions es pot aportar o incidir? 103 14.Hi ha un bon encaix entre les decisions que es prenen de manera in- Direcció de Serveis d’Acció formal i les que es prenen en espais formals o hi ha incompatibilitats o Comunitària interferències? Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximita Exercici: Mapatge del model de governança de l’equipament Amb aquest mapatge es visibilitza el funcionament de l’equipament quant a la presa de decisions, de manera que s’obté una visió global representada gràficament. Aquests són alguns dels aspectes que es poden observar: ● Quantes persones hi ha implicades en la presa de decisions. ● Quantes persones o entitats formen part de diversos òrgans de deci- sió alhora. ● La jerarquia en la manera de prendre decisions. ● La diversitat d’espais quant al tipus de decisions que s’hi prenen o als agents que en formen part. ● Altres aspectes (vegeu les preguntes del qüestionari d’aquesta fitxa). FITXA 15. Model de governança i implicació de la ciutadania en la presa de decisions 1. Representa, amb les figures següents, el model de governança de l’equipa- ment, a mode d’organigrama. Òrgan de presa de decisions (exemples: assemblea, comissió gestora) Entitats i grups Professionals o membres d’entitats, grups o òrgans (exemples: president/a de l’entitat gestora, coordinador/a, veí o veïna) Tipus de decisions que es prenen en cadascun dels òrgans (exemples: la programació, l’entrada d’una nova entitat a l’equipament). Podeu especificar si són operatives, estratègiques, etcètera. Vegeu la Fitxa 16. Tipologia de decisions) 104 Mètode de presa de decisions (exemples: majoria, consens) Direcció de Serveis d’Acció Comunitària 2. Amb fletxes o línies, interconnecteu els diferents òrgans per visibilitzar com es relacionen entre ells. També els podeu ubicar en l’espai de la manera Metodologia per promoure la que cregueu adequada si hi ha una jerarquia entre ells. (De costat, un sobre perspectiva l’altre, un dins de l’altre.) comunitària als equipaments de proximita FITXA 15. Model de governança i implicació de la ciutadania en la presa de decisions Exercici: Aspectes relacionats amb la implicació de la ciutadania en la vida comunitària Amb aquesta dinàmica proposem analitzar els elements interns i externs a l’equipament (de l’entorn) que afavoreixen o dificulten que la ciutadania s’impliqui en la governança de l’equipament en particular i en la vida comunitària del barri en general. Mirem la facilitat de la implicació en la vida comunitària perquè entenem que un ecosistema facilitador en aquest sentit afavoreix també la potencial implicació en l’equipament. 1. En un paperògraf o una pissarra, i a partir del quadre següent, identi- fiqueu els aspectes que influeixen en la implicació de la ciutadania en la governança de l’equipament. Aspectes facilitadors Aspectes que la dificulten Implicació de la ciutadania en la governança de l’equipament 105 Implicació de la ciutadania Direcció de Serveis en la vida comunitària d’Acció Comunitària Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als Per omplir el quadre anterior, es poden prendre com a referència equipaments de alguns elements que destaquem a continuació: proximita Orientació de l’equipament per a la perspectiva comunitària Facilitats Dificultats Entitat gestora legitimada, Projecte suposadament facilitador, però representativa, democràtica i oberta. on les estructures de presa de decisions Espais de presa de decisions no només són simbòliques (la presa de simbòlics, sinó amb participació real. decisions la prenen a la pràctica una Estructures de presa de decisions persona o molt poques persones). variades i que funcionen bé. Espais de presa de decisions participats Professionals —si n’hi ha— que inexistents o existents formalment, però potencien la participació ciutadana i no en la pràctica (i els mínims legalment hi creuen —la Junta gestora—). Professionals que no creuen en la participació o que no tenen facilitats per part de l’empresa o l’entitat gestora de potenciar la participació ciutadana. FITXA 15. Model de governança i implicació de la ciutadania en la presa de decisions Orientació del barri per a la perspectiva comunitària Facilitats Dificultats Teixit associatiu ric. Teixit associatiu inexistent o pobre. Entitats en actiu i massa social activa. Teixit associatiu gens o poc articulat. Teixit associatiu articulat internament, Poca articulació entre el teixit associatiu i amb baixa conflictivitat o amb els serveis o entre ells. capacitat d’abordar el conflicte. Relacions de desconfiança o conflictivitat. Molta articulació entre teixit associatiu i agents del territori (serveis, equipaments, etcètera). Relacions basades en la confiança i la cooperació. 2. Segons el que heu vist fins ara, on us ubicaríeu com a equipament segons el quadre següent? Equipament amb facilitats Equipament amb dificultats per a la perspectiva per a la perspectiva comunitària comunitària 106 Barri amb facilitats per a la Direcció de Serveis d’Acció perspectiva Comunitària comunitària Metodologia per Barri amb promoure la perspectiva dificultats per a comunitària als la perspectiva equipaments de comunitària proximita 3. Observeu si els aspectes que heu identificat per a l’equipament i per al barri (primer quadre) estan relacionats entre ells i, si ho estan, ana- litzeu de quina manera els aspectes facilitadors del barri poden ajudar a facilitar també la implicació de la ciutadania en l’equipament. Què es pot fer per minimitzar els aspectes de dificultat, tant a l’equipament com al barri? 4. Hi ha alguna mesura que pugueu aplicar per afavorir la implicació de la ciutadania en la governança de l’equipament? FITXA 15. Model de governança i implicació de la ciutadania en la presa de decisions Variant de l’exercici: la diana Barri Equipament 107 1. En un paperògraf o pissarra es dibuixa aquesta diana, dividint-ne mit- Direcció de Serveis d’Acció ja per a cada àmbit: “barri” i “equipament”. Es fan tants “formatgets” Comunitària a cada meitat com preguntes fem sobre cadascun dels àmbits. Metodologia per promoure la 2. Cada participant ha de valorar amb un gomet la puntuació que dona a perspectiva comunitària als cada pregunta i l’ha d’enganxar dins del formatget corresponent, al equipaments de centre si la valoració és un 10 (és a dir, resposta absolutament afirma- proximita tiva a la pregunta) o cap a la perifèria de la diana si la puntuació és més baixa (a mesura que creix el desacord). 3. Aquí proposem algunes de les possibles preguntes, però podeu mo- dificar-les o afegir les que cregueu convenients: Per al barri: ● Hi ha un teixit associatiu ric al barri? ● Les entitats i els col·lectius que hi ha estan en actiu i disposen d’una massa social àmplia de membres actives, sòcies i simpatitzants? ● Hi ha col·laboració i treball conjunt entre les entitats i els col·lectius del barri? ● Hi ha una conflictivitat baixa entre les entitats i els col·lectius del barri? ● Hi ha alguna articulació entre el teixit associatiu i altres agents socials del territori (escoles, CAP, serveis, equipaments, projectes comunita- ris, etcètera). ● Les relacions entre agents (entitats, col·lectius, agents socials) estan basades en la confiança i la cooperació? FITXA 15. Model de governança i implicació de la ciutadania en la presa de decisions Per a l’equipament: ● El projecte que té l’equipament facilita la implicació de la ciutadania en la presa de decisions? ● Disposem d’una entitat gestora legitimada, representativa, democràti­ ca i oberta que faciliti la implicació ciutadana en la presa de deci­ sions? ● Els espais de presa de decisions tenen un funcionament i un mètode de presa de decisions que fomenta una participació real i no només simbòlica? ● Estructures de presa de decisions variades i que funcionen bé. ● Professionals —si n’hi ha— que potencien la participació ciutadana i hi creuen 4. S’obre un debat per posar en comú el que ha sortit a la diana. Les distribucions dels gomets són molt visuals i ajuden molt a veure quins punts són més ben valorats i quins menys. 5. Igual que en l’exercici anterior, es poden fer propostes de mesures concretes per salvar les dificultats. 108 Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Recursos complementaris Metodologia per promoure la Casals de barri de Barcelona: estudis de cas i anàlisi en clau comunitària. perspectiva comunitària als equipaments de proximita FITXA 15. Model de governança i implicació de la ciutadania en la presa de decisions FITXA 16. Tipologia de decisions Descripció/tema Quan formem part d’un grup, ens podem trobar davant de diferents tipus de decisions. Algunes decisions són a llarg termini i tenen a veure amb temes de fons: les decisions estratègiques. Són decisions relacionades amb allò que fem. D’altra banda, podem trobar decisions organitzatives, sobre com ens organitzem, que solen ser a mitjà termini. Finalment, tenim les decisions quoti- dianes i operatives, a curt termini, i relacionades amb el desplegament d’allò que fem i com ho fem. És important poder plantejar quan i com prenem cada tipus de decisió i quines persones o grups haurien de formar-ne part. Objectius 109 ● Reflexionar sobre la tipologia de decisions que prenem. Direcció de Serveis d’Acció Comunitària ● Ajustar la tipologia de decisions als espais per a la presa de decisions en el Metodologia per nostre grup. promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximita Exercici: Qui, on i com prenem quines decisions? 1. Anoteu decisions concretes que hàgiu pres o que pugueu prendre al vostre grup, una per paper, fent-hi constar el tema, qui hi ha participat, en quin espai s’ha fet i quin mètode s’ha fet servir. Exemples: Decisió Qui Espai Mètode Canviar a un Totes les membres Assemblea de Consens model de gestió de l’Assemblea de Casal comunitària Casal Extraordinària Decisió Qui Espai Mètode Definir els torns de Persones del Reunió de la Votació neteja de la projecte de La Cooperativa de nevera solidària Nevera Solidària Consum Agroecològic 2. Classifiqueu les decisions que heu escrit en funció de si són estratègi- ques, organitzatives o operatives. 3. Veient les decisions i la seva classificació, què us sembla el que veieu? Creieu que es podria canviar alguna cosa respecte com està actual- ment? Ara, deixant de banda les decisions concretes, intenteu omplir el quadre següent, que pugui servir per a qualsevol de les decisions que hàgiu de prendre d’ara endavant: Exemple: Tipus de Qui Espai Mètode decisions Totes les entitats Assemblea de que participen en Casal (espai de Decisions l’Assemblea de reflexió estratègiques Casal estratègica anual) Consens Membres de Decisions l’Assemblea de Assemblea de organitzatives Casal Casal Consens 110 Decisions Membres de la Direcció de Serveis operatives Comissió de Local Comissió de Local Votació d’Acció Comunitària Metodologia per promoure la Manual de facilitació per a la Plataforma d’Afectats/des per la perspectiva comunitària als Hipoteca. equipaments de proximita FITXA 16. Tipologia de decisions FITXA 17. Presa de decisions per consens i altres mètodes Objectius ● Tenir criteris per valorar la idoneïtat de l’ús del consens per a una presa de decisions. ● Conèixer una eina per prendre decisions per consens. ● Crear i reforçar la confiança, la cooperació i el respecte mutus en la presa de decisions. ● Fomentar decisions creatives i que puguin sostenir-se en el temps. ● Promoure la identificació amb el grup i les seves decisions. ● Tenir nocions sobre altres sistemes de presa de decisions. 111 Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Requisits previs Metodologia per promoure la Abans dur a terme un procés de presa de decisions per consens és important perspectiva comunitària als que les persones implicades ens fem les preguntes següents: equipaments de proximita ● El nostre model de governança és coherent amb la presa de decisions per consens? ● Coneixem el procés de presa de decisions per consens? ● Tenim una voluntat compartida i explicitada de compartir el poder? ● Hi ha o hi haurà totes les persones que han de participar en la decisió? ● Ens comprometem i responsabilitzem de les decisions preses per consens? ● Tenim una intenció comuna (com a grup)? ● Hem valorat avantatges i inconvenients de prendre les decisions per con- sens? ● Hem preparat l’ordre del dia de les reunions? ● Hi ha algú que faciliti les reunions? Descripció/tema La presa de decisions per consens22 pretén arribar a acords amb el consenti- ment de totes les persones d’un grup, procurant que els dissentiments i les veus minoritàries enriqueixin la decisió i permetent diferents graus d’implica- ció en el desplegament de la decisió. En aquest tipus de presa de decisions, es parteix de diferents valors, com ara el respecte, la confiança, la cooperació, la no-violència, la bona voluntat, la diversitat, la inclusió i la responsabilitat com- partida per les accions del grup. En la presa de decisions per consens es poden prendre diferents posicions, en funció del grau de suport a la proposta i del grau d’implicació de la perso- na en la proposta. 1. Donar suport: implica donar suport a la proposta i al seu desplegament. 2. Consentir23: posició en què manca informació suficient sobre la proposta per posicionar-se, però confia en el fet que la decisió és bona per al grup: implica donar suport al desplegament. 3. Apartar-se: implica no donar suport a la proposta per motius personals, ni tampoc implicar-se en el seu desplegament, però no impedeix que el grup sí 112 que prengui aquesta decisió. Si hi ha moltes persones en aquesta posició, no es pot afirmar que s’hagi arribat a un consens i convé valorar la idoneïtat de Direcció de Serveis d’Acció prendre aquesta decisió. Comunitària Metodologia per 4. Bloquejar: implica impedir que la proposta tiri endavant perquè es considera promoure la que hi ha objeccions fortes suficients per impedir que es prengui aquest perspectiva comunitària als acord, perquè afecta els principis ètics, la visió, la missió o la seguretat del equipaments de grup. proximita Implicació en el desplegament de la proposta No Sí Bloquejar Donar suport a la proposta No Apartar-se Consentir Sí — Donar suport 22. Adaptat a partir del procés de consens tal com el planteja Beatrice Briggs, de l’Instituto Internacional de Facilitación y Cambio amb seu a Mèxic (www.iifac.org), i autora del llibre Introducción al proceso de consenso. 23. La posició de consentir és una aportació d’Altekio (www.altekio.es) al procés de consens definit per Beatrice Briggs. . FITXA 17. Presa de decisions per consens i altres mètodes El procés per prendre decisions per consens segueix tres etapes: Decisió Presentació proposta denitiva Explorar si hi ha qui vol bloquejar, apartar-se, Proposta consentir o donar suport Idea o preocupació Desplegament, si escau Fitxa resum de la proposta Introducció de la proposta a reunió Pas a la fase de debat, si escau 3 1 13 2 2 113 Debat Proposta més elaborada Direcció de Serveis d’Acció Aclariment de dubtes i inconvenients sobre proposta Comunitària Pas a la fase de decisió, si escau Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximita Proposta Quan algú (persona o grup) té una idea o preocupació, elabora una proposta per prendre una decisió. En un primer moment, es fa una fitxa resum (vegeu l’exemple a l’apartat d’eines), per poder donar a qui prepara la propera reunió, demanant també el temps necessari per exposar-la (en aquesta fase es reco- manen màxim cinc minuts). A la propera reunió es presenta la proposta, exposant-la a la resta del grup per primera vegada, i se n’explica el sentit de manera sintètica. És un moment per resoldre dubtes de comprensió o aclarir temes de contingut. L’objectiu és valo- rar si és adient abordar la proposta. Si es veu oportú, es passa a la fase de debat, en una propera reunió; en cas que no, s’acaba el procés d’aquesta pro- posta. Debat Abans de la reunió en què es debatrà, s’elabora la proposta amb més profun- ditat, amb informació completa, rellevant i fàcil d’entendre per a la resta de persones del grup. A la reunió, es dedica un espai amb temps delimitat per debatre la proposta. Es presenta la proposta més elaborada, aclarint els principis bàsics, què s’està FITXA 17. Presa de decisions per consens i altres mètodes proposant, quina relació té amb l’interès o missió del grup, etcètera. És el mo- ment de posar sobre la taula les inquietuds que genera la proposta, fer pluja d’idees, debatre-les i intentar resoldre-les. Si hi ha moltes inquietuds amb la proposta, es pot dur a terme una nova reunió per debatre-la o bé passar-la a una comissió perquè l’elabori més, o bé donar el procés per acabat (si no hi ha força en la idea). Un cop debatuda, i si escau, es passa a la fase de decisió en una propera reunió. Decisió Es dedica una reunió, amb temps delimitat, per debatre les modificacions d’úl- tima hora i llegir la proposta definitiva. Es llegeix l’enunciat de la proposta defi- nitiva com si fos un consens. És important parar atenció a com reacciona el grup davant de la proposta. En cas que hi hagi poca predisposició o motivació, cal valorar deixar-ho aquí. Si hi ha assentiments, seguim, i es demana si hi ha algú que bloquegi la pro- posta. En cas que sí, caldrà argumentar-ho, portant les inquietuds a debat. Si es pot modificar la proposta perquè no hi hagi bloquejos, es tira endavant. En cas que no es pugui modificar, no es pot prendre la decisió. Si no hi ha bloque- jos, o es resolen, es demana si hi ha algú que es vulgui apartar de la decisió. En 114 cas que hi hagi diverses persones, no s’ha arribat al consens i cal reelaborar la proposta. En cas contrari, es demana si hi ha algú que ho consent (sense apar- Direcció de Serveis d’Acció tar-se ni bloquejar). Si no hi ha cap bloqueig, hi ha poques persones o cap que Comunitària se n’apartin i hi ha poques persones o cap que ho consentin, podem donar Metodologia per l’acord per assolit. promoure la perspectiva comunitària als equipaments de Avantatges i inconvenients del consens proximita Facilita el compromís, reflecteix les inquietuds de les persones del grup i per- met arribar a acords més resilients. Necessita més temps i compromís que altres formes de presa de decisions, es pot córrer el risc de no complir els requisits previs abans de fer una presa de decisió per consens i pot obviar els aspectes de gestió emocional. FITXA 17. Presa de decisions per consens i altres mètodes 115 Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximita FITXA 17. Presa de decisions per consens i altres mètodes Diagrama de flux del procés de consens Idea o preocupació Fitxa de proposta Reunió presentant proposta Elaboració de la proposta amb profunditat És oportú elaborar No la proposta? Sí Reunió de debat Comissió de revisió de la proposta Es continua debatent? Reunió de decisió (bloquejar, apartar-se, consentir, donar suport) Fi del No procés per Hi ha consens? No a aquesta proposta Sí Desplegament de la decisió P R O P O S T A D E B A T D E C I S I Ó Altres mètodes de presa de decisions La presa de decisions també es pot fer delegant la decisió en una persona o grup o fent una votació per majoria. Eina: Plantilla per introduir una proposta Per introduir una proposta, una plantilla ens pot ajudar a fer-ho més fà- cilment. Podem agafar com a exemple la següent: Tema Data Qui ho promou Resum de la proposta Antecedents (aspectes previs que cal tenir en compte —històric, 116 acords, actes o accions concrets—, anàlisi de la situació) Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per Objectius (què es pretén amb promoure la aquesta proposta) perspectiva comunitària als equipaments de Accions (qui, quan, on, com, què proximita impliquen les accions que s’haurien d’emprendre) Avantatges i inconvenients Opcions alternatives FITXA 17. Presa de decisions per consens i altres mètodes FITXA 18. Eines 2.0 per a la presa de decisions Objectius ● Donar a conèixer eines per acompanyar la presa de decisions no presencial. Descripció/tema La majoria de les persones tenim un mòbil, un ordinador o una tauleta des d’on ens comuniquem. L’accés a internet ha accelerat els tempos de la informació i la comunicació i ha facilitat també una nova relació amb els eixos de l’espai i el temps. La presa de decisions fins abans de l’accés a internet generalitzat es donava sobretot en reunions presencials. Actualment, en la majoria dels casos seguim mantenint les reunions físiques com a base de la presa de decisions. Però en moltes ocasions, ja sigui per la pressa, la importància o la complexitat de les agendes, recorrem a espais de decisió a través de les TIC. A vegades és 117 un procés conscient, en què decidim canviar les formes de comunicar-nos, moltes altres és un procés emergent, on es genera una dinàmica a partir d’una Direcció de Serveis d’Acció necessitat puntual i que pot acabar substituint altres espais de presa de decisi- Comunitària ons. Metodologia per promoure la Imaginem que fem una assemblea mensual i que entre una assemblea i la se- perspectiva comunitària als güent hi ha un imprevist, o que ens ha quedat algun tema urgent sense decidir. equipaments de És fàcil que una llista de correus o un grup de xat acabi convertint-se en un proximita espai per plantejar dubtes, expressar opinions i fins i tot prendre decisions. O pensem en una comissió petita en què hi ha manca de quòrum i el fet que una o dues de les persones puguin ser-hi per videoconferència permeti que la reu- nió sí que es pugui celebrar. Per aquest motiu, explorarem algunes opcions per poder abordar la presa de decisions a través d’eines virtuals. D’una banda, tenim les comunicacions en temps real (sincròniques), com ara un xat (WhatsApp o Telegram, per exemple), una trucada per telèfon o una vide- oconferència, i les que es poden donar en diferents espais i temps (asincròni- ques), com el correu electrònic, un fòrum o aplicacions com Doodle, Loomio o Titanpad (entre moltes altres). Al mateix temps, aquestes comunicacions poden ser per escrit, d’àudio o d’imatge. Un altre aspecte important d’aquestes eines és el tipus de codi que usen. Algu- nes són de codi obert o impulsades per col·lectius i altres són programari de propietat, amb codi tancat. A vegades, depenent de la funció, podem escollir i, en altres ocasions, no hi ha opció. Exemple: Equipaments Lliures24 L’obertura de la Lleialtat Santsenca l’agost del 2017 va donar l’oportuni- tat de transportar els principis del model de la gestió comunitària, també a l’àmbit tecnològic, i va demostrar que un altre ús de la tecnologia és possible i necessari. A la Lleialtat es va crear la comissió Lleialtec amb l’objectiu de donar respostes a totes les necessitats tecnològiques que requereix un equipament com aquest amb programari lliure i criteris ètics. També es va plantejar que tots els coneixements generats en aquest procés d’aprenentatge col·lectiu s’havien d’anar documentant i compartint perquè totes les entitats, els espais i els projectes que vul- guin els puguin replicar o que puguin servir de referència, una tasca que es fa a la web: https://tec.lleialtat.cat. És així com va néixer el projecte Equipaments Lliures. Des de la Lleialtat s’ha dut a terme un primer mapatge sobre l’ús tecno- lògic als equipaments de gestió comunitària de la ciutat de Barcelona en què han participat setze d’aquest espais. En aquest mapatge s’ha pogut constatar que, tot i que a molts d’aquest espais ja hi ha una certa cons- ciència tecnològica, l’ús de les tecnologies lliures encara és insignificant. Manquen plans que permetin anar impulsant l’ús del programari lliure i coordinadores tecnològiques que puguin fer acompanyament a aquelles 118 entitats o espais que vulguin fer aquest pas cap a la sobirania tecnològi- Direcció de Serveis ca. Per això el projecte Equipaments Lliures es planteja convertir la Lle- d’Acció ialtat Santsenca en un model de bones pràctiques en el camp tecnològic Comunitària que pugui servir de referent per a altres espais de la ciutat. Un espai des Metodologia per d’on es desenvolupi el pensament crític i on es faci formació i divulgació. promoure la perspectiva comunitària als https://tec.lleialtat.cat/ equipaments de proximita 24. Font: https://tec.lleialtat.cat/equipaments-lliures En aquest punt, pot resultar rellevant conèixer diferents eines per acompanyar el nostre procés de presa de decisions virtual. Cada grup hauria de desenvolu- par les seves maneres de funcionar en relació amb la comunicació i la presa de decisions virtuals. Hi ha moltes opcions: des de decidir que tota la comunicació i les decisions només es prenen en espais físics i presencials, fins a elaborar un protocol de comunicació i presa de decisions virtuals per a totes les decisions. És important que cada grup trobi la seva pròpia manera. Hi ha diverses eines per a la presa de decisions a través de les TIC. Algunes eines són més genèriques o flexibles i d’altres, més específiques. Com més genèrica sigui una eina (com el correu o el WhatsApp), més important serà que tinguem acords sobre els seus usos o que algú vetlli pel que estigui passant. En canvi, si l’eina és més específica, ens guiarà més en el procés de presa de de- cisions (Doodle, Loomio, etcètera). En el cas que se cerqui una data per reunir-nos, podem fer servir una cadena de correus o bé usar una aplicació que ens faciliti la feina (Doodle). Ens podria passar que algunes persones responguin sobre la seva disponibilitat al correu, d’altres al Doodle i d’altres al grup de WhatsApp… i que comencem a fer-nos un FITXA 18. Eines 2.0 per a la presa de decisions embolic. En tenir en compte aquests tipus d’eines, és important que tinguem clar quin és el canal per a cada cosa i no obrir el mateix tema en diversos ca- nals alhora. En qualsevol cas, és molt important que totes les persones que estan implicades o que potencialment hi puguin estar tinguin el coneixement i la voluntat de fer servir aquestes eines, i la claredat de quines s’usen per a què. En cas contrari, l’ús de les TIC pot suposar una barrera per a la participa- ció, enlloc d’afavorir-la. És important que tothom s’hi senti còmode i que, si entren noves persones al grup, prenguem el temps per acollir-les també en l’entorn virtual. Alguns aspectes que poden ajudar a fer un bon ús de les eines virtuals en un grup poden ser els següents: ● Definir una política o protocol de quins canals es faran servir per a què. ● Garantir que totes les persones implicades coneixen i tenen accés a les ei- nes que usem. ● Treballar en una cultura de respondre i reconèixer l’esforç de les persones en comunicar-se. ● Posar terminis per a les respostes i demanar personalment a les persones 119 que no hagin donat resposta a temps. Direcció de Serveis d’Acció ● Remetre les reaccions emocionals fortes o els bucles a espais presencials Comunitària (sobretot intentant no posar llenya al foc virtualment). Les emoticones poden Metodologia per ajudar a expressar-nos, però no són suficients, i tampoc a través del que es- promoure la crivim ni del to de veu o dels gestos a través de les càmeres podem transme- perspectiva comunitària als tre exactament el mateix que quan hi som presencialment. equipaments de proximita Eina: Adreça electrònica No descriurem amb detall ni el correu electrònic ni les llistes de correu, i anirem directament a algunes consideracions i bones pràctiques de ca- ra a les llistes de correu. És important tenir en compte si tothom revisa el correu amb assiduïtat per assegurar-nos que no estem deixant ningú enrere en fer servir aquest canal. Amb les llistes de correus, sabem qui respon, però no podem saber gaire sobre qui no respon… Per evitar les saturacions de les llistes de correu, ens pot ajudar posar un títol aclari- dor del contingut que hi ha dins, i tenir un codi per etiquetar, com ara “urgent” o bé “info”, “no cal respondre”, “decisió pendent”, etcètera. En cas que algú no pugui donar resposta, pot avisar quan podria fer-ho. D’altra banda, ens pot ajudar tenir molt present si cal respondre a tot- hom o només a algunes persones i sobretot anar al gra. En un fil de conversa llarg, pot anar bé sintetitzar el que ja s’ha dit i assegurar-nos que no queden aspectes sense recollir en els missatges posteriors. Fi- nalment, tingueu present si hi ha missatges no benvinguts (per contingut o forma) i assegureu-vos que això està consensuat en l’àmbit del grup. FITXA 18. Eines 2.0 per a la presa de decisions Eina: Missatgeria instantània (WhatsApp, Telegram i altres) La majoria de persones hem passat a usar de manera majoritària la mis- satgeria instantània, substituint en molts casos el correu electrònic o les trucades per telèfon. És important tenir en compte si tothom té i usa la missatgeria instantània, a través de la qual ens comuniquem. En cas que no, cal pensar si es pot emprar un altre canal, o bé com podem incloure les persones que no el fan servir. L’ús generalitzat de la missatgeria instantània comporta un grau d’im- mediatesa i una acceleració dels tempos. És important tenir en compte que no sempre i no tothom està disponible. Cal tenir paciència amb els temps de resposta de la resta de les persones. En cas que creem un o més grups, serà necessari saber amb quin ob- jectiu. Amb les mateixes persones, podem fer un grup més operatiu i un altre de més lúdic o per compartir altres informacions o bromes. O pot- ser creem grups ad hoc, que tancarem un cop s’hagi acabat la seva funció. 120 Direcció de Serveis d’Acció Eina: Titanpad Comunitària Metodologia per promoure la perspectiva Titanpad és una aplicació d’edició de textos col·laboratius. Permet que comunitària als diverses persones redactin alhora. Cal entrar a www.titanpad.com i do- equipaments de proximita nar nom al document que volem crear. Aquest nom formarà part de l’adreça per accedir al document. Qualsevol persona amb l’enllaç podrà entrar-hi i editar. Funciona en temps real i els codis de colors ens facili- ten fer el seguiment de qui ha escrit què. No cal registrar-se. És de pro- gramari lliure i ús gratuït. Podeu accedir a aquest i fer proves: https:// titanpad.es/p/prosicontrestitanpad. Eina: Google Drive Google Drive té diferents aplicacions per a l’edició de text, fulls de càlcul, presentacions i formularis. Té molt potencial a l’hora de col·laborar, però requereix que els usuaris tinguin un compte de Google. FITXA 18. Eines 2.0 per a la presa de decisions E ina: Doodle Doodle és una eina que permet fer una enquesta àgil i visual. Es pot usar per a opcions senzilles o bé per trobar una data i un horari per reunir-se. És programari de propietat, d’ús gratuït (hi ha una versió de pagament amb més opcions). Cal crear una enquesta i les seves opcions, convidar les participants, que responguin i confirmar l’opció definitiva. www. doodle.com. Podeu consultar un breu tutorial aquí i experimentar amb la cerca de la data d’una reunió en aquest enllaç: https://doodle.com/ poll/qvacrf2ukvtdiuvf. 121 Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximita Algunes recomanacions per a Doodle: ● Si l’usem per a reunions o trobades, cal defi nir el dia i l’hora d’inici i fi nal (no es pot marcar només el dia). ● És bo usar les funcions “Sí”, “No” i “Si és necessari” (això ens permet afi nar més). ● Cal posar una data límit per respondre (sobretot en el cas de buscar data; si no ens obliga a tothom a mantenir moltes hores reservades o bé ens arrisquem que, en tancar la data, les disponibilitats hagin canviat). ● Cal demanar que ens avisin quan algú altre respongui. FITXA 18. Eines 2.0 per a la presa de decisions Eina: Loomio Loomio és una aplicació que ajuda a debatre i decidir en grup. Es pot organitzar en grups de treball, des dels quals es poden fer propostes, enquestes, prioritzar opcions o buscar una data per trobar-se. Està ba- sat en metodologies participatives i en la presa de decisions per con- sens, més enllà d’una votació simple. És una eina visual, clara i eficient. Es pot usar per a grups petits o bé per fer participació ciutadana més àmplia. Té com a inconvenient que només és en anglès (de moment) i que necessita una mica de temps per aprendre les diferents opcions que ofereix. És de programari lliure i gratuït. Perquè us en feu una idea, us recomanem que feu un cop d’ull al tuto­ rial. Si voleu veure com funciona a la pràctica, podeu fer una prova en aquesta proposta sobre si prenem les decisions via Loomio. Feu clic a l’enllaç i feu la vostra elecció! O també podeu veure com altres equipa- ments fan servir aquesta eina, com ara el Teatro del Barrio de Madrid. 122 Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximita Per a més informació: https://www.loomio.org FITXA 18. Eines 2.0 per a la presa de decisions Recursos complementaris Plataformes col·laboratives (Wikiversidad). 123 Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximita FITXA 18. Eines 2.0 per a la presa de decisions FITXA 19. Revisar com fem les reunions i assemblees Objectius ● Conèixer elements per avaluar com són les reunions i assemblees que es fan a l’equipament. ● Adquirir eines per facilitar el funcionament de les reunions i assemblees. Descripció/tema Les reunions i assemblees són espais importants que compleixen moltes funci- ons alhora i són molt més que l’espai de presa de decisions: són espais de trobada, espais per compartir emocions, espais per compartir informació, es- pais de ritual (celebrar, per exemple). Tot això hi ha de poder tenir lloc.25 124 En aquesta fitxa veiem aspectes que cal tenir en compte per avaluar com fem les reunions i les assemblees en els diferents moments (preparació, desenvolu- Direcció de Serveis d’Acció pament i seguiment posterior). Comunitària Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximita 25. Elaborat a partir del llibre Asambleas y reuniones. Metodologías de autoorganización, d’Ana Lorenzo i Miguel Martínez; el Manual de facilitació per a la plataforma d’afectats/des per la hipoteca, escrit per Mireia Parera i altres col·laboradores, i Idees per fer assemblees més participatives, àgils i efectives, de Torre Jussana. Exercici: El baròmetre de les nostres assemblees o reunions Amb la dinàmica que proposem es pot obtenir una foto clara de com és el procés de la reunió o l’assemblea i si està funcionant bé o no, pas a pas. Dona molta informació dels punts febles de com les fem i, per tant, dels aspectes per millorar. 1. Dibuixeu un termòmetre gran, en una pissarra o paper mural, per a cadascun dels quatre àmbits del quadre de sota, numerant-lo del 0 al 10 de baix a dalt. 2. Escriviu les preguntes que considereu més rellevants (P1, P2, P326) per a cada àmbit al costat del termòmetre corresponent segons l’esque- ma: Elements essencials, en quina mesura... 125 Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximita a) La persona facilitadora llegeix l’àmbit, per contextualitzar, i va llegint les afirmacions una per una. b) Per a cada afirmació cada persona participant posa un gomet a l’alça- da que cregui segons el grau d’acord o desacord amb l’afirmació (0= desacord total, 10= acord total). c) En acabar cada àmbit, o al final de tot si es prefereix, es pot fer una lectura de com estan ubicats els gomets i convidar a la reflexió con- junta. d) La persona facilitadora pot convidar a qui ha posat els punts més dis- pars, si vol, a explicar la seva postura. e) Si es vol, es pot parlar de mesures que ajudarien a millorar els aspec- tes en els quals hi ha més dificultats. 26. Material adaptat a partir de l’elaborat per l’IIFACe FITXA 19. Revisar com fem les reunions i assemblees ELEMENTS DESPRÉS DE ESSENCIALS, ABANS DURANT LA REUNIÓ, en quina DE LA REUNIÓ, LA REUNIÓ, en quina mesura... en quina mesura... en quina mesura... mesura... P1 Hi ha claredat Hi ha acords de S’analitzen els punts Es despleguen en els objectius funcionament acordats i amb profunditat les decisions de la reunió explícits de la manera Hi ha claredat en els com s’ha P2 Hi ha Les persones se senten o tipus de punts de decidit voluntat de estan al mateix nivell l’ordre del dia compartir el (informatius, S’avalua la poder Hi ha materials de propostes, debat, presa de suport per a la reunió decisió) decisions P3 Hi ha (pissarra, llibreta facilitació de les d’actes...) Hi ha capacitat per Es fa un reunions abordar els temes registre de la Es prepara prèviament fixats a l’ordre del presa de l’ordre del dia dia decisions (acta) Es treballa per S’escolten les comissions diferents opinions 126 S’elaboren propostes prèvies per presentar a Direcció de Serveis la reunió Es tenen en compte d’Acció les diferents Comunitària S’elaboren documents opinions per igual Metodologia per promoure la previs sobre els temes perspectiva per debatre S’hi pot participar i comunitària als prendre decisions equipaments de proximita Es consulta persones de sense coacció referència sobre algun tema que s’abordarà S’utilitzen eines per facilitar la Es programa l’hora participació d’inici i final de la reunió Es prenen compromisos Es respecten els horaris Hi ha un ambient acordats agradable Hi ha flexibilitat de Hi ha respecte mutu l’ordre del dia i s’endreça i confiança amb criteris comuns Hi ha capacitat per Hi ha divisió de funcions abordar els dins de la reunió (torns conflictes d’una de paraula, facilitació, manera no violenta prendre acta, “guardiana del temps”, etcètera) Se celebren o s’agraeixen els L’espai és adequat i es reptes i els prepara degudament assoliments FITXA 19. Revisar com fem les reunions i assemblees La dinàmica del baròmetre es pot fer servir per diferents aspectes per als quals necessitem avaluar processos, activitats, etcètera. També se’n pot fer una variant, en format de diana, posant que al centre hi ha la màxima puntuació i a fora, la mínima. Abans de Durant la reunió la reunió Després Elements de la reunió essencials 127 Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximita FITXA 19. Revisar com fem les reunions i assemblees Exercici: Acords bàsics de funcionament Teniu establerts uns acords bàsics de funcionament de les assemblees i reunions? Ho podeu comprovar a partir d’aquestes preguntes. Hi ha qüestions sobre el funcionament de les reunions i les assemblees que, si es pacten a priori i s’estableixen, ajuden a prevenir malestars o malen- tesos. És recomanable haver acordat alguns punts o criteris sobre te- mes com: ● Les dates de les reunions o assemblees: ● Com es programen les reunions (cada quan, en quines circumstàn- cies es canvien dates i com es fa si és el cas, etcètera)? ● Assistència i puntualitat: ● Sota quins supòsits es canvia una reunió? ● Què justifica un canvi de data i què no? ● A les nostres reunions o assemblees hi ha dificultats amb la pun- tualitat? ● Hi ha alguna mesura en relació amb la impuntualitat? 128 ● Gestió de l’ordre del dia: Direcció de Serveis d’Acció ● Hi ha establert com es recullen els punts per parlar? Comunitària ● Què es fa amb els punts no tractats si manca temps? Metodologia per ● Estan acotats els temes que NO es parlen en un determinat espai de promoure la perspectiva reunió o assemblea? (Perquè es tracten en un altre espai, perquè no comunitària als són objecte de l’espai, etcètera.) equipaments de proximita ● Torns de paraula: ● Està establert com es gestionen els torns de paraula? ● Hi ha alguna mesura per equilibrar el nombre o la durada de les in- tervencions? ● Ús del mòbil: ● Hi ha algun acord sobre si s’apaguen els mòbils o no a les reunions? ● Està establert si en determinades circumstàncies es pot tenir el mò- bil encès en cas que hi hagi l’acord de tenir-los apagats? ● Presència de criatures: ● Hi ha algun acord respecte si s’hi pot assistir amb infants o no a la reunió o assemblea, o si es pot fer en determinades circumstàn- cies? ● Hi ha acordades mesures per facilitar la presència de persones que tenen fills/es? (Horaris, servei de cangur?) ● Diversitat funcional: ● Es té en compte si algú té necessitats especials, auditives, visuals o de mobilitat? FITXA 19. Revisar com fem les reunions i assemblees ● Hi ha diversitat en els sentits a través dels quals s’interactua o es comunica la informació (auditiu, visual)? Els acords bàsics de funcionament de les reunions o assemblees val la pena tenir-los escrits i accessibles a qui hi participa, i mostrar-los a les persones noves. Recursos complementaris Asambleas y reuniones. Metodologías de autoorganización, d’Ana Lorenzo i Miguel Martínez. Manual de facilitació per a la plataforma d’afectats/des per la hipoteca (PAH), de Mireia Parera i altres col·laboradores. Idees per fer assemblees més participatives, àgils i efectives, de Torre 129 Jussana. Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximita FITXA 19. Revisar com fem les reunions i assemblees FITXA 20. Eines per a la facilitació de reunions i assemblees Objectius ● Oferir eines pràctiques per a la dinamització de reunions i assemblees. Descripció/tema En les reunions hi ha espais informatius i espais de presa de decisions, amenit- zats per formes d’obrir i tancar l’espai. Tot sovint les formes de donar informació o prendre decisions es basen en la paraula, una persona que parla i moltes que escolten (o no) i a vegades és difícil que tothom trobi l’espai per parlar o escoltar com li agradaria. Tenir eines creatives o participatives ens pot ajudar en alguns casos per poder donar més espai a la diversitat d’opin ions, així com usar dife- rents tipus de canals d’expressió o jugar amb diferents mides dins del grup. 130 Requisits previs Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Lectura dels apunts sobre el model de governança: com es prenen les de- Metodologia per cisions? promoure la perspectiva comunitària als equipaments de Eina: Pluja d’idees proximita Tècnica per recollir ràpidament moltes idees o propostes sobre un tema. Permet crear un espai on flueixi la creativitat. Comenceu per indicar el pro- blema que cal abordar i digueu el que us passi pel cap el més ràpid possible, sense censurar cap idea ni proposta, per boja o surrealista que soni. Això ajuda a la gent a inspirar-se els uns en els altres. No són idees que es faran tal qual, sinó que són disparadors. Anoteu totes les idees de manera que tothom les pugui veure i garantiu que no hi hagi debats, comentaris ni judicis sobre les idees que han sortit. El pensament estructurat i l’organització po- den venir després. Quan la gent s’hagi quedat sense idees, reviseu la llista, demaneu els aclariments que faci falta i escolliu el que més us convingui. Eina: Pensa-escolta Per parelles, es dona un temps determinat per a cada persona. Primer una persona parla i l’altra només escolta, sense fer preguntes ni donar retorn, i després s’intercanvien els rols. És útil per generar un espai de reflexió previ abans d’abordar un tema conjuntament, sobretot si hi ha posicions diferents. Eina: Ronda de paraules Es tracta d’establir un ordre, que pot ser tal com estem assegudes, on tothom pugui dir la seva opinió sobre un tema. No és obligatori parlar. I no hi ha una resposta a les intervencions que es fan; si fos necessari es faria al final de la ronda. És útil fer-ho amb una pregunta clara. Es pot fixar un temps per persona. 131 Eina: Treball en grups petits Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Es fan grups de tres a cinc persones per parlar sobre un determinat tema, per buscar pros i contres a una proposta, per elaborar propostes, etcète- Metodologia per promoure la ra. Després, es pot fer un retorn al gran grup amb les idees clau resumides perspectiva o bé seguir amb el debat i que el que ha sortit en els petits grups es vagi comunitària als equipaments de expressant de manera natural. És útil predeterminar un temps per als proximita grups, que pot ser de deu o quinze minuts. També es pot fer que cada grup tingui un objectiu diferent dins d’un mateix tema. Eina: Sondeig de decisió Si no tenim clar si hi ha acord amb una proposta, abans de fer un debat, es pot fer un sondeig de decisió. Pot ser de manera visual, marcant uns gestos per si hi estem d’acord o en total desacord. El sondeig no és vincu- lant, serveix per veure on som i què hem de fer per buscar l’acord. Eina: Baròmetre Pot ser útil per fer un debat en moviment. Es proposa una frase i les per- sones se situen en l’espai segons si estan totalment d’acord, en contra o al mig. Serveix per veure on està situat el grup respecte a un tema i es pot fer servir per iniciar un debat que busqui propostes d’acord, de manera que la frase es pugui anar modificant amb les aportacions que es fan fins que el grup estigui junt. FITXA 20. Eines per a la facilitació de reunions i assemblees Eina: Línia del temps Dibuixar una línia del temps on ubiquem els fets rellevants en relació amb un tema. Pot ser per visibilitzar la història de l’equipament, o d’una comissió o entitat, o bé d’una festivitat. Es pot fer també per visibilitzar l’ordre d’arribada de les persones a l’espai. Eina: Codi de gestos Quan tenim assemblees o reunions que comencen a ser nombroses, ens podem ajudar del llenguatge de signes per donar missatges sense ocupar el so ni interrompre qui tingui la paraula en aquell moment. 132 OCCUPY TOGETHER Direcció de Serveis HAND SIGNALS d’Acció Comunitària Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximita SPEAKING WANT DIRECT CLARIFY POINT OF TO TALK RESPONSE CLARIFY ORDER FEELING AGREE DONT OPPOSE BLOCK AGREE Font: https://en.wikipedia.org/wiki/Occupy_movement_hand_signals. FITXA 20. Eines per a la facilitació de reunions i assemblees Eina: Matriu d’importància i implicació A l’hora de prioritzar entre diferents opcions, podem dibuixar dos qua- drants, un amb el grau d’importància que donem a un projecte o acció i un altre amb el grau d’implicació que li dedicarem i quines persones. Això ens pot ajudar a calibrar les forces que tenim per tirar endavant el que considerem important. Veiem-ne un exemple: 133 Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximita Eina: DAFO A l’hora de fer una diagnosi d’un projecte o d’un equipament, podem usar el DAFO. Consisteix a dibuixar un quadrat on fem constar les debi- litats, les amenaces, les fortaleses i les oportunitats. Aspectes negatius Aspectes positius DEBILITATS FORTALESES Aspectes (punts interns febles, limitacions i (característiques i habilitats interns aspectes desfavorables) favorables) Aspectes AMENACES OPORTUNITATS externs (factors externs desfavorables) (factors externs favorables) FITXA 20. Eines per a la facilitació de reunions i assemblees FITXA 21. Registre dels acords i seguiment de la presa de decisions Objectius ● Vetllar pel compliment de les decisions preses. Requisits previs Recomanem haver llegit la Fitxa 17. La tipologia de decisions i la teoria sobre facilitació i dinamització de reunions, i més concretament l’apartat de l’acta. Descripció/tema Sovint dediquem molt de temps a la presa de decisions. En el millor dels casos, els acords es despleguen i tot segueix el seu curs. En canvi, altres vegades pot 134 ser que es quedin a l’acta i no tinguin més recorregut. Per fer un seguiment dels acords, cal haver tingut cura del procés de presa de decisions i del regis- Direcció de Serveis d’Acció tre dels acords a les actes de les reunions, tal com hem exposat anteriorment. Comunitària Alguns acords poden ser estrictament operatius, dels quals se’n deriva una Metodologia per tasca senzilla, que algú assumeix, i que no requereix més seguiment. En canvi, promoure la poden haver-hi acords que requereixen un pla d’acció per desplegar-se o bé perspectiva comunitària als que són provisionals i que cal revisar passat un temps, o bé que cal avaluar equipaments de més endavant. També ens podem trobar davant d’acords que canvien substan- proximita cialment la manera de funcionar o d’estructurar-nos, o bé que invaliden acords presos amb anterioritat o que entren en col·lisió amb altres acords. Alguns acords poden ser vigents només durant un temps determinat i d’altres, ser de- finitius. De la mateixa manera que hem vist que hi havia diferents tipologies de decisi- ons (estratègiques, organitzatives i operatives), també hi ha diferents tipus d’acords. Ens pot ajudar tenir un document per registrar els acords relle- vants, potser separat de les actes. Si estem prenent acords sobre decisions estratègiques, els haurem de recollir en el nostre pla estratègic, o al pla anual, o a documents com el pressupost o el calendari anual (si escau). Pel que fa a decisions organitzatives, caldrà que reflectim els acords en documents com el reglament de règim intern, l’organi- grama, els protocols o les fitxes de definició o funcionament de la Junta, la comissió o l’espai a què es refereixi. Les decisions operatives es poden recollir en el pla de treball o en el repartiment de tasques i, molt probablement, que quedin recollides a les actes de les reunions és suficient. Eina: Per a les actes ● Cal identificar fàcilment els acords, ressaltant-los amb negreta o su- bratllat. ● És bo redactar els acords de manera sintètica i completa, un cop va- lidada la redacció amb la resta del grup. Eina: Per al registre dels acords Podem tenir en compte la importància o la complexitat de la decisió. Aquí hi ha algunes preguntes que ens poden servir per registrar els acords. Es poden fer en format de fitxa o bé en un full de càlcul, o com a cadascú més li convingui. Recomanem que agafeu les que considereu que us poden ser útils i que no n’agafeu més que les imprescindibles, 135 per no fer-ho massa feixuc o complex. Direcció de Serveis ● Què hem acordat? d’Acció Comunitària ● Quan s’ha decidit? Metodologia per promoure la ● Qui ha arribat a l’acord? En quin espai o tipus de reunió s’ha decidit? perspectiva comunitària als equipaments de ● Antecedents proximita ● Justificació ● Quines implicacions té? (Canvis o impacte sobre acords anteriors o previ sions futures? Sobre altres comissions, entitats, persones, es- pais?) ● Quines tasques comporta i qui les assumeix? ● Qui ha promogut aquesta presa de decisions? ● Qui (i com) vetlla pel seu compliment? ● Qui col·labora en aquest acord? ● Qui ha d’estar al corrent d’aquest acord? ● Cal revisar-lo més endavant o fer-ne seguiment? (En cas que sí, quan i com?) FITXA 21. Registre dels acords i seguiment de la presa de decisions FITXA 22. L’equipament de proximitat com a espai de sensibilització en la diversitat i desestigmatització Objectius ● Adquirir eines i estratègies per fer de l’equipament un espai inclusiu on els col·lectius susceptibles de discriminació tinguin les mateixes oportunitats de participació que qualsevol persona. ● Conèixer experiències d’èxit en la inclusió de la diversitat en equipaments de proximitat. Descripció/tema Els equipaments de proximitat, i els casals de barri en particular, són un espai obert al barri on ha de poder estar representada la diversitat del territori. Les entitats i les associacions de persones que pateixen alguna situació o condició 136 que les fa vulnerables —per invisibilització, discriminació, estigmatització, et- cètera—, així com les persones en situació de vulnerabilitat com a tals, són Direcció de Serveis d’Acció potencialment un agent social clau en la tasca pedagògica de desestigmatit- Comunitària zació, reconeixement i inclusió de la diversitat. Uns i altres teixeixen aliances Metodologia per per facilitar l’accés de les persones de col·lectius vulnerables de discriminació promoure la a la participació ciutadana en igualtat de condicions i fer una tasca comunitària perspectiva comunitària als d’inclusió d’aquestes persones a la comunitat del territori27. equipaments de proximita Parlem d’estigma com a “marca” amb la qual socialment se significa les perso- nes que pertanyen a un grup social discriminat. L’origen de la paraula és una empremta física, al cos, feta amb ferro roent. Quan usem aquesta paraula, ho fem de manera metafòrica, ja que no tots els col·lectius estigmatitzats ho són per marques físiques al cos, però el seu efecte en el pla social pot ser igual o més determinant. Quan aquesta marca social ve retroalimentada per processos de la mateixa persona, l’anomenem autoestigma. En aquesta fitxa veiem algunes idees de com podem treballar des dels equipa- ments, amb la complicitat d’alguns dels col·lectius susceptibles de discrimina- ció, perquè siguin espais inclusius i accessibles a la participació de tothom, independentment de la seva situació o condició. El que abordem aquí és a mode d’exemple i queda lluny de ser exhaustiu, complet o representatiu de to- tes les situacions susceptibles de patir discriminació o invisibilització. 27. Basat en el Dossier Salut Mental. Estratègia de lluita contra l’estigma, de la Taula d’Entitats del Ter- cer Sector. Eina: Projectes de contacte social El contacte social és una de les estratègies més efectives a l’hora de trencar prejudicis i estereotips cap a persones i col·lectius susceptibles de discriminació. Consisteix a fer que persones amb i sense problemes de salut mental, per exemple, o amb altres condicions (diversitat sexual o de gènere, funcional, etcètera) participin en projectes compartits, amb objectius comuns i en igualtat de condicions. El contacte i la interacció permeten viure experiències significatives compartides, en primera persona, amb persones d’un col·lectiu estig- matitzat que permeten un coneixement directe i significatiu que afavo- reix conèixer de primera mà com són i com viuen aquestes persones. El contacte canvia les actituds, ja que es trenca l’expectativa dels com- portaments estereotipats esperats per part del col·lectiu estigmatitzat: “no es comporten segons els tòpics”. Es dona un contacte cooperatiu per aconseguir un objectiu comú i el treball conjunt genera una percep- ció positiva envers tot el col·lectiu. Les experiències de contacte social són efectives i perdurables en el temps, ja que parteixen d’un aprenentatge significatiu i en primera per- sona, amb què s’aconsegueix traspassar els prejudicis i les idees pre- 137 concebudes respecte als col·lectius estigmatitzats. Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als Exemple: Xarxa Sense Gravetat, xarxa d’espais de trobada, equipaments de proximita art i experimentació La xarxa Sense Gravetat és un projecte de contacte social que proposa crear una xarxa d’activitats culturals, artístiques i de benestar en centres cívics i altres equipaments de Barcelona que busquen ser espais on es promogui l’autonomia, el desenvolupament personal i l’intercanvi d’ex- periències entre persones amb patiment psicològic o persones amb di- versitat funcional i la comunitat en general. Les activitats formen part de la programació dels equipaments i permeten generar relacions en es- pais quotidians de la ciutadania. És un projecte que parteix de les pre- misses comunitàries en una doble estratègia: ● Generar estructures de suport psicosocial i suport mutu en el si de la comunitat; ● Lluitar contra l’estigma i fer una tasca de sensibilització des del con- tacte social. La xarxa està coordinada per l’associació sociocultural Ràdio Nikosia i hi participen les entitats ActivaMent, l’associació d’oci inclusiu SARÄU i l’entitat Aixec, conjuntament amb quinze equipaments de la ciutat, la gran majoria d’ells centres cívics, alguns casals de barri, un casal de jo- ves, una biblioteca i algun equipament més. Podeu consultar el projecte en aquest enllaç. FITXA 22. L’equipament de proximitat com a espai de sensibilització en la diversitat i desestigmatització Eina: Comissió antiestigma Hi ha equipaments que estan començant a crear comissions antiestig- ma, les quals vetllen perquè hi hagi un treball interseccional entre els col·lectius susceptibles de discriminació —diversitat funcional, diversitat cultural, diversitat mental, diversitat sexual, etcètera— i la comunitat en general, és a dir, que no separi ni estigmatitzi, sinó que afavoreixi un model inclusiu en la tasca quotidiana de l’equipament. Exemple: Comissió Antiestigma de l’Ateneu L’Harmonia La comissió està formada per entitats de diferents col·lectius que patei- xen discriminació i estigmatització —entitats de salut mental, fibromiàl- gia, nova psiquiatria, LGTBI, diversitat funcional, minories ètniques, et- cètera—. Més que compartir els estigmes que pateix cada col·lectiu, treballen en allò que els uneix. La comissió desenvolupa estratègies, projectes i activitats que serveixin a tothom, tingui o no un diagnòstic o 138 una condició “diferent” i independentment de l’estigma: organitza un ta- ller de risoteràpia, per exemple. La comissió aporta, de manera transver- Direcció de Serveis sal, a tot el que es fa a l’Ateneu internament, com per exemple: d’Acció Comunitària ● Usos i característiques dels espais: va participar en el procés per po- Metodologia per sar noms a les sales i espais vetllant perquè no fossin noms estigma- promoure la perspectiva titzadors. comunitària als equipaments de ● Senyalització dels lavabos: s’eliminen els símbols d’home i dona per proximita no excloure les persones que no s’identifiquen amb aquestes catego- ries i recomanen que es retolin en sistema Braille. ● Formació sobre oci inclusiu: la farà i després la traslladarà internament a l’Ateneu. En relació amb la comunitat, la comissió pensa activitats que per defini- ció no s’adrecen a un determinat col·lectiu, sinó que són obertes al bar- ri, a tota la població. FITXA 22. L’equipament de proximitat com a espai de sensibilització en la diversitat i desestigmatització Eina: Sensibilització comunitària. Xerrades i tallers de sensibilització Segons l’associació ActivaMent, la sensibilització comunitària és “una eina per promoure en la societat una visió no distorsionada ni discrimi- natòria de la salut mental i les persones usuàries dels serveis de salut mental. Pretén transmetre una visió de la realitat sense estigmes, des del respecte i defensant els drets del col·lectiu de persones amb trastorn mental”. El mateix concepte es pot aplicar a col·lectius que pateixen discriminació. La sensibilització comunitària es porta la pràctica a través de xerrades i tallers de sensibilització que les persones amb algun trastorn de salut mental fan en primera persona, adreçades a un determinat col·lectiu: població general, professionals, públic escolar, etcètera. Un fet impor- tant d’aquesta eina és que hi ha una inversió dels rols, de manera que les persones que tenen el rol de “pacient” passen a ser les que ensenyen a aquelles persones que les diagnostiquen, les tracten, etcètera. Aquesta inversió de rols és molt rellevant per a l’apoderament del col·lectiu discri- minat. Els equipaments de proximitat poden ser espais on es facin aquest tipus de xerrades i tallers. 139 Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per promoure la Exemple: Jornades del Dia de la Diversitat perspectiva comunitària als equipaments de Els centres educatius passen un dia l’any a l’Espai Jove La Fontana (Grà- proximita cia) per fer-hi diferents xerrades, tallers i activitats organitzades per en- titats i associacions que treballen en l’àmbit dels drets humans. L’entitat ActivaMent hi participa compartint històries de vida amb l’alumnat. Per- sones de l’entitat, en primera persona, expliquen com és passar per l’experiència del trastorn mental: què fan de la seva vida, quin dia a dia tenen, què podem fer si algú proper està passant per això o t’està pas- sant a tu, quins recursos hi ha i on podem recórrer, etcètera. La necessitat de categoritzar o etiquetar passa més a partir de certa edat, una mica abans de l’adolescència. Per això és tan important fer sensibilització abans que les persones “necessitem” les etiquetes. www.diadeladiversitat.cat FITXA 22. L’equipament de proximitat com a espai de sensibilització en la diversitat i desestigmatització Eina: Formació: trencament de prejudicis i ús del llenguatge La formació dels equips i les persones voluntàries dels equipaments és bàsica per al trencament de prejudicis en relació amb determinats col- lectius vulnerables de discriminació i per a l’educació en una sensibilitat cap a la diversitat en un sentit positiu. És necessari conèixer la realitat de cada col·lectiu per saber com cal tractar les persones sense fer-ho des de pressupòsits incorrectes que les poden fer sentir malament, les de- sapoderen o les incomoden. Fer una aposta per la formació hauria de ser una qüestió estratègica dels equipaments. En canvi, no és necessari tenir formació especialitzada en salut mental o en les discapacitats físiques, per exemple, per portar un taller en el qual participen persones de diferents condicions. Contràriament al que po- dria semblar, i segons l’entitat ActivaMent, la formació especialitzada en un determinat col·lectiu fomentaria, precisament, un tracte diferenciador que pot ser estigmatitzador. És més una qüestió de sensibilitat. Lligat a la formació, l’ús del llenguatge que es fa servir en relació amb els col·lectius que pateixen discriminació també és molt important per avan- çar en la creació d’espais inclusius. Aquesta qüestió és complicada per- què sovint no hi ha consens ni dins dels mateixos col·lectius sobre com 140 fer ús del llenguatge perquè les vivències són diferents en cada persona Direcció de Serveis i, per tant, la manera de descriure-les o anomenar-les, també. Per exem- d’Acció ple, en alguns casos es recomana no referir-se a “malaltia” o a “trastorn” Comunitària sinó al “patiment psicològic” o a la “diversitat mental”, ja que la gent Metodologia per s’identifica més amb el que viu que amb un terme diagnòstic. Tot i així, promoure la perspectiva això no treu que hi hagi persones que s’identifiquin com a malaltes i que comunitària als facin ús d’aquesta paraula per referir-se a elles mateixes o a la seva cir- equipaments de proximita cumstància. En general, és bo tenir en compte que les etiquetes creen rebuig o por i que contribueixen a l’estigma o a l’autoestigma. El terme “trastorn men- tal”, per exemple, s’associa a una manca de control sobre el propi com- portament i a l’agressivitat, etcètera. Pel que fa al llenguatge, és important tenir en compte les formes d’ano- menar, però també els valors implícits en les normes del seu ús. Per exemple, si volem tenir en compte la diversitat en les formes d’identitat i expressió de gènere, és difícil fer-ho des del català o el castellà, que parteix d’un binarisme de gènere (femení o masculí) i des del genèric masculí. Hi ha formes creatives de subvertir aquestes normes, com per exemple l’ús de les “x” o de les “i” com a manera de neutralitzar les for- mes binàries que acaben en “a/e” per al femení i en “o” per al masculí. O bé usar el genèric femení, tenint en compte que parlem de “les perso- nes”. FITXA 22. L’equipament de proximitat com a espai de sensibilització en la diversitat i desestigmatització Eina: Programació transversal Quant a la programació de l’equipament també es pot treballar des d’una perspectiva inclusiva de la diversitat d’una manera transversal i no no· més en activitats aïllades o destinades exclusivament a determinats col· lectius. Programar activitats obertes a tothom, a persones de col·lectius susceptibles de discriminació i al públic en general alhora és una mane· ra d’incloure. Exemple: Risoteràpia i recital de poesia pel Dia Mundial de la Salut Mental, una activitat oberta a tothom. Ateneu L’Harmonia La Comissió Antiestigma de l’Ateneu va preparar pel Dia Mundial de la Salut Mental una activitat per reivindicar els drets de les persones amb diagnòstic de salut mental i sensibilitzar la població general en aquest sentit. Es va fer un taller de risoteràpia i un recital poètic, oberts a tothom — amb la idea de facilitar explícitament la diversitat al grup—, ja que la in· 141 tenció no és apuntar a un col·lectiu determinat, sinó crear espais que no Direcció de Serveis estiguin identificats per una condició o situació en concret i on es pugui d’Acció compartir des de la diversitat. Les activitats triades no se centren en un Comunitària determinat col·lectiu, sinó que s’entén que les pot fer tothom, cadascú a Metodologia per promoure la la seva manera. perspectiva comunitària als equipaments de proximita Recursos complementaris Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva. Programa BCN Interculturalitat. Catàleg d’activitats antirumors. Glossari LGTBI. Guia d’accessibilitat per a les entitats juvenils. Dossier per Equips de Sensibilització, associació ActivaMent: dossier per a la formació a professionals de la salut mental des de la primera persona (associació ActivaMent): mòdul Estigma en salut, mòdul Apoderament en salut mental, mòdul La recuperació en salut mental i mòdul Els drets en salut mental. FITXA 22. L’equipament de proximitat com a espai de sensibilització en la diversitat i desestigmatització FITXA 23. Els recursos comunitaris de l’equipament i del territori. Detecció i atenció a l’equipament o oferiment, derivació i acompanya- ment de persones en situació de vulnerabilitat(s) a altres serveis Objectius ● Conèixer possibles recursos que es poden oferir des de l’equipament per atendre i acompanyar persones en situació de vulnerabilitat. ● Conèixer eines i estratègies per conèixer els recursos del territori per atendre i acompanyar persones en situació de vulnerabilitat. Descripció/tema De vegades, darrera d’algú que simplement entra a l’equipament o demana infor- mació hi ha una situació personal de dificultat o de vulnerabilitat. En altres ca- sos, això passa amb gent que participa o ve a l’equipament quotidianament i que, a través de les relacions de confiança amb persones referents, expressen les se- 142 ves dificultats o s’intueixen o sospiten sense que les verbalitzin. De vegades, pel simple comportament de la persona es pot observar que li passa alguna cosa. Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Hi ha gent que va a l’equipament de proximitat perquè se sent sola o perquè no Metodologia per té xarxa o no sap a qui recórrer per demanar ajuda o simplement per sentir-se promoure la millor. És important que des dels equipaments hi hagi una mirada atenta i perspectiva comunitària als desperta cap a aquestes realitats. Quan se sospita que algú es troba en una equipaments de situació de vulnerabilitat, es pot explorar si expressa alguna situació que pugui proximita requerir suport o acompanyament o si fa alguna demanda. Cal tenir tacte per fer-ho, mirant de no fer preguntes directes, sinó indagatòries, donant espai i sense ser invasives. Com a equipament es pot treballar amb la doble estratègia de disposar de les eines i els recursos propis de l’equipament per oferir suport en determinades situacions i alhora conèixer altres recursos del territori, ja siguin col·lectius, entitats, projectes, equipaments o serveis per poder informar, suggerir, oferir o derivar quan sigui pertinent. Tenir una relació fluïda amb aquests recursos faci- lita saber què podem fer en cas de rebre alguna demanda d’ajuda o detectar alguna situació que requereixi d’acompanyament o intervenció. Explicitem una qüestió de terminologia que ens sembla essencial: no sempre parlem de derivació, sinó d’informació o oferiment perquè entenem que la persona en una situació de vulnerabilitat ha de poder decidir què vol fer amb la informació o el suggeriment que se li fa. En altres casos, però, sí que es fa una derivació, depenent de l’eventual situació amb què ens trobem. Per exemple, si som davant d’una persona gran desorientada amb Alzheimer que s’ha perdut, farem una derivació si clarament aquella persona no té la capacitat per prendre decisions per si mateixa. Cal tenir en compte que, per una persona usuària dels serveis socials, per exemple, pot ser convenient combinar una intervenció individualitzada amb una acció grupal o col·lectiva en un entorn a part dels serveis socials, on aquesta persona pugui participar d’un projecte o activitat col·lectiva on pugui relacionar-se amb altres persones, pugui aportar o simplement distreure’s o aprendre o bé pugui buscar solucions a la seva situació per si mateixa conjun- tament amb gent que es troba en una situació semblant. Tenir aquesta mirada global des dels equipaments, a través de la qual es poden veure oportunitats d’atenció individual i col·lectiva per a les persones, a través de diferents recursos comunitaris alhora, des de la mateixa ciutadania organitzada o no i des dels serveis és el que volem il·lustrar amb aquesta fitxa, en la qual dibui- xem eines i recursos que poden oferir-se des del mateix equipament i altres des del territori, amb els quals l’equipament pot articular-se per acompanyar, des de l’equipament, persones que es trobin en una situació de vulnerabilitat. Exercici: Identificació dels recursos comunitaris amb dels quals disposa l’equipament i els del territori 1. Identifiqueu un col·lectiu vulnerable que estigui present a l’equipament (per exemple, persones en atur de llarga durada). 143 2. Identifiqueu dificultats o situacions que cregueu que necessiten ser abordades. Poden ser més generals o de casos concrets. Direcció de Serveis d’Acció 3. Identifiqueu si a l’equipament disposeu de recursos —entitats, projec- Comunitària tes, grups o col·lectius, activitats, etcètera— que cregueu que podrien Metodologia per ser d’interès per a aquella persona. promoure la perspectiva comunitària als 4. Identifiqueu el mateix que en el punt 3, però en l’àmbit de barri, inclo- equipaments de proximita ent-hi els serveis. 5. Si us adoneu que no sabeu els recursos als quals us adreçaríeu o que no els coneixeu, busqueu-los i aprofiteu per fer-hi un primer contacte. És interessant que procureu tenir-hi una persona de referència, el seu nom, el telèfon i el correu electrònic de contacte. Exemple: Gent gran Persones grans que sembla Persona gran que venia Persones grans amb que no estiguin bé de salut amb una persona aparent bon estat de (deteriorament físic, s’han usuària habitual que la salut que venen soles i trobat malament algun dia, deixava asseguda en Situacions passen moltes hores al etcètera) però que no van una cadira mentre feia detectades casal al metge la seva activitat Activitats per a gent gran (taller de memòria, per exemple) Activitats del calendari Associació de gent Recursos festiu o altres gran propis del organitzades per Grup d’autogestió Entitat de cuidadores casal voluntariat de la salut de cuidadores L’escola de salut de la gent Recursos del El casal de gent gran gran (CAP) / infermer/a barri / participa en comunitari/ària (nom i contacte de l’organització de la festa telèfon o correu electrònic referència major de contacte) Casal de gent gran FITXA 23. Els recursos comunitaris de l’equipament i del territori. Detecció i atenció a l’equipament o oferiment, derivació i acompanyament de persones en situació de vulnerabilitat(s) a altres serveis 6. Avalueu la gravetat (importància/urgència) de la situació per valorar si la podeu abordar des de l’equip de l’equipament o si necessiteu con- trastar la situació amb algun professional del territori (de serveis soci- als, del CAP, etcètera) per valorar algun tipus d’intervenció conjunta. 7. Pot ser que detecteu situacions més generalitzades o situacions molt concretes. En el cas de les situacions concretes, podeu mirar de por- tar-les en espais compartits amb altres equipaments o posar-vos en contacte amb algun d’ells amb els quals tingueu més relació per con- trastar què han fet si s’han trobat amb un cas semblant o per valorar si, encara que per vosaltres sigui un cas excepcional, és quelcom que passa també en altres equipaments. Exercici: Presentar activitats de diferents serveis del territori —CAP, serveis socials, etcètera— a l’equipament Alguns serveis públics no disposen d’espais físics adequats per fer ac- cions grupals o comunitàries. En altres casos, per la seva manera de tre- ballar, tenen poca tirada a fer-les fora del seu espai. D’altra banda, moltes vegades els equipaments estan infrautilitzats en determinades franges 144 horàries, sobretot els matins, per exemple, i podrien perfectament allotjar activitats i espais grupals de serveis com el CAP, el PIAD o serveis socials. Direcció de Serveis d’Acció Per exemple, l’assessorament sobre pobresa energètica i els tallers d’es- Comunitària talvi energètic i bons hàbits de consum a la llar que es duen a terme des Metodologia per dels punts d’atenció a la pobresa energètica o des dels centres de serveis promoure la perspectiva socials —depenent del districte— són accions que es poden oferir de comunitària als manera grupal regularment als casals de barri o altres equipaments — equipaments de proximita sense eliminar l’atenció individual quan cal—, obertes a tota la ciutadania, a més a més de fer-se en els serveis corresponents. Us proposem l’exercici següent per optimitzar els espais de l’equipa- ment i posar-los al servei de la ciutadania a través d’altres serveis o projectes del barri. 1. Prepareu un calendari amb els espais disponibles que teniu durant la setmana, identificant bé les franges horàries i els espais o les sales disponibles. 2. Feu una breu descripció de cada espai: mida, mobiliari, infraestructu- res i altres característiques rellevants. 3. Redacteu un missatge de correu electrònic amb el contingut dels punts 1) i 2) adjunts convidant els serveis del territori que fan treball grupal o comunitari a fer ús dels espais de l’equipament. 4. Si teniu contacte directe habitual amb els serveis o coincidiu presen- cialment, pot ser la millor manera de fer la invitació, adjuntant-los la documentació a posteriori perquè puguin valorar la vostra proposta. 5. Penseu que l’equipament no és “vostre” i que pot ser una bona opor- tunitat perquè tothom faci servir els diferents espais on treballeu i “feu vida” uns i altres! Alhora, que vinguin persones que d’altra manera no haurien arribat mai a l’equipament també és una bona ocasió per do- nar-lo a conèixer i poder implicar noves veïnes. FITXA 23. Els recursos comunitaris de l’equipament i del territori. Detecció i atenció a l’equipament o oferiment, derivació i acompanyament de persones en situació de vulnerabilitat(s) a altres serveis Eina: La persona en situació vulnerable com a actiu comunitari des de l’equipament Des de l’atenció individualitzada es pot promoure el potencial de les persones com a actius comunitaris. Amb una mirada comunitària, els diferents agents que s’hi relacionen les poden vincular al territori a partir del que poden aportar a la comunitat, i no des de la carència i com a “receptores”. L’equipament podria acollir una determinada persona, en el marc del seu pla de treball des dels serveis socials —per exemple, i en coordinació amb aquests— perquè participi aportant quelcom a l’equi- pament que en satisfaci alguna necessitat? En aquest cas, però, caldria tenir en compte que en aquest tipus d’inter- vencions conjuntes s’hauria d’establir molt bé el protocol d’acompanya- ment d’aquesta persona, ja que sovint, des dels serveis, no hi ha la possi- bilitat o la flexibilitat d’acompanyar físicament la persona a i, d’altra banda, pot ser que la persona professional (o no professional, en el cas d’un veí o veïna) de l’equipament no es vegi amb cor o no tingui el perfil o les com- petències per fer un acompanyament a la persona en situació vulnerable. D’altra banda, cal tenir en compte que no sempre les persones dels equips professionals dels equipaments i de la ciutadania que hi participa 145 tenen el perfil per acompanyar persones en situació de vulnerabilitat Direcció de Serveis social. Aquí seria important una coordinació molt efectiva, amb molta d’Acció comunicació i amb una bona delimitació de funcions, tasques i respon- Comunitària sabilitats entre les persones de l’equipament —siguin professionals o Metodologia per no— i les professionals del servei en qüestió. promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximita Eina: Espais de suport mutu als equipaments El suport mutu és una pràctica col·lectiva en què les persones ens orga- nitzem i cooperem de manera grupal per fer front a les dificultats de la vida. Tot i que és una pràctica fonamental de la vida social i comunitària, els valors individualistes actuals tendeixen cap a l’aïllament de les per- sones i l’afebliment de les xarxes. Des dels casals de barri i altres equipaments i serveis es poden promoure espais de suport mutu en col·laboració amb diversos agents socials del territori, com entitats de col·lectius vulnerables o altres serveis. Els equi- paments de proximitat poden contribuir a trencar amb la idea que una determinada circumstància o dificultat només s’aborda de manera indivi- dualitzada i només des d’un tipus de servei. Per exemple, que un proble- ma de la salut mental només s’aborda des d’un centre de salut mental o un CAP. El suport mutu, segons ActivaMent, es basa en aquests tres principis: ● Experiència comuna: Les persones que ofereixen suport compartei- xen una mateixa experiència o necessitat. FITXA 23. Els recursos comunitaris de l’equipament i del territori. Detecció i atenció a l’equipament o oferiment, derivació i acompanyament de persones en situació de vulnerabilitat(s) a altres serveis ● Reciprocitat: Les persones reben i ofereixen suport. ● Corresponsabilitat: les participants assumeixen una part de respon- sabilitat pel benestar col·lectiu. Exemple: GLAS, Grup Laboral d’Acció Social. Espai Calàbria 66 El 2013, a partir d’un grup de suport emocional de persones que eren usuàries dels serveis socials, va sorgir GLAS, un grup format per veïnes de més de 40 anys que, més enllà de les ajudes materials per fer front a la seva situació per la manca de feina, van decidir organitzar-se i do- nar-se suport per refer les seves vides. Actualment el GLAS és una vo- calia de l’AVV Sant Antoni i també forma part de l’Espai Veïnal Calàbria 66. Ofereixen una xarxa de suport mutu entre les veïnes afectades per la situació de la crisi i ajuden a trobar sortides laborals als comerços i les empreses del barri i del Mercat de Sant Antoni. També fan sensibilització envers la problemàtica de les persones en situació d’atur i recerca de 146 feina. GLAS està totalment integrada en la vida associativa i cultural del barri i participa de les activitats que s’hi organitzen. Direcció de Serveis d’Acció http://www.barrisantantoni.cat/glas/ Comunitària Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximita Eina: Grups o equips d’acompanyament Les persones passem per moments de la vida d’especial dificultat o pa- timent. Disposar d’una xarxa afectiva, de familiars, amics i persones de la mateixa comunitat és un factor que ajuda molt en aquestes circums- tàncies, però no tothom en disposa d’una. De vegades, les persones que es troben en una situació vulnerable són precisament aquelles que s’autoaïllen, que han perdut vincles afectius o que tenen relacions que no són sanes. En aquests casos, la persona pot experimentar una sen- sació d’indefensió i desprotecció. Els equips o grups d’acompanyament són espais que permeten donar resposta a situacions adverses de la vida a través d’una xarxa de perso- nes que, voluntàriament, es donen suport mutu i ajuda en moments en què els és necessari. Cada xarxa de persones decideix quines situacions requereixen una alerta grupal per organitzar-se col·lectivament i fer costat a qui ho ne- cessita. Les situacions poden ser, per exemple, un ingrés hospitalari, una agressió al carrer, una dificultat forta per fer vida social, la necessitat d’anar acompanyada al metge, un procés judicial (acomiadament impro- cedent, tribunal mèdic), etcètera. FITXA 23. Els recursos comunitaris de l’equipament i del territori. Detecció i atenció a l’equipament o oferiment, derivació i acompanyament de persones en situació de vulnerabilitat(s) a altres serveis Eina: Xarxa de lleure autogestionat compartit Els espais i moments d’oci i gaudi són necessaris per al benestar perso- nal. Les persones en situació de vulnerabilitat o que pateixen discrimina- ció o estigmatització, en alguns casos, com ja hem vist, pateixen soledat o aïllament i han perdut la xarxa afectiva i així, també, la possibilitat de tenir relacions socials per dur a terme activitats de lleure. Les xarxes autogestionades de lleure compartit s’organitzen per fer ac- tivitats i actes en grup. Aquestes xarxes, com que són promogudes per persones que han passat una experiència de patiment psicològic o al- tres dificultats i que són sensibles a la diversitat, funcionen com espais de seguretat per tornar a obrir-nos a la vida social i comunitària, segons ActivaMent, sense excloure que les activitats siguin obertes a tota la població. Les activitats es decideixen entre el mateix grup —ja sigui en el context d’una entitat, un grup de veïnes, etcètera—, la qual cosa té un compo- nent d’apoderament personal i grupal més enllà del gaudi. Poden ser activitats molt diverses —culturals, socials, artístiques, sortides i excur- sions la natura, etcètera— i és important que es facin en espais comuni- taris com ara casals de barri, centres cívics... o bé a la natura, per exem- 147 ple. Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per promoure la Eina: Recomanació social perspectiva comunitària als equipaments de proximita La recomanació social és una eina per la qual des dels serveis d’atenció primària en salut es faciliten alternatives no clíniques a persones amb aï- llament social o risc de patir-lo o amb altres situacions de malestar físic o patiment psicològic (mental, social…). La recomanació social està pensa- da de manera complementària a la prescripció mèdica i amb la intenció de millorar el benestar de la persona anant més enllà dels serveis sanitaris en sentit estricte, vinculant-la al seu entorn social i comunitari a través d’al- tres serveis, equipaments i projectes presents al territori. Parlem de “recomanació social” i no de “prescripció social” perquè, des de l’àmbit de la salut, la prescripció té una connotació clínica molt allu- nyada de l’àmbit social i indueix a confusió. Des de l’Ajuntament de Bar- celona es parla de “recomanació” entenent que aquesta no té un caràc- ter clínic, sinó social, i que no té un caràcter obligatori per a la persona ni la concep com un “objecte passiu”, sinó com un “subjecte actiu” en la presa de decisions que afecten la seva salut. La recomanació social la poden fer, a part de les professionals que te- nen perfil sanitari, aquelles que no el tenen, però que exerceixen en l’atenció primària de salut —treballadores socials, per exemple—, ja que en aquest nou model d’intervenció poden tenir un paper rellevant fent de la recomanació social una eina interdisciplinària orientada a les necessi- tats de la persona. FITXA 23. Els recursos comunitaris de l’equipament i del territori. Detecció i atenció a l’equipament o oferiment, derivació i acompanyament de persones en situació de vulnerabilitat(s) a altres serveis Exemple: Projecte Salut en Xarxa: mapa d’actius en salut Es tracta d’una eina de treball en xarxa i coproducció entre professionals de diferents àmbits (salut, social, educació, etcètera), entitats i associa- cions, perquè puguin compartir a través d’una plataforma web els actius en salut existents als territoris. Segons l’Ajuntament de Barcelona, un actiu en salut és “un recurs que dona salut i benestar a les persones o als grups d’una comunitat. Són projectes, programes o accions que po- den afavorir el benestar biopsicosocial de les persones”. L’actiu ha de tenir un impacte en el benestar físic, social o mental de la persona, en el seu entorn i en la comunitat. Qualsevol ciutadana o professional la pot consultar i editar, però es visi- bilitza un cop ha passat una validació seguint uns determinats requisits i criteris tècnics (ètics, inclusius, enfocament comunitari, idoneïtat, etcè- tera). Aquest projecte l’impulsa el Departament de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, conjuntament amb la Direcció de Serveis a les Persones i Territori dels Districtes, l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i del Consorci Sanitari de Barcelona (CSB). 148 Els altres equipaments poden aportar contingut a la plataforma, propo- sant-hi aquelles activitats, accions i projectes que creguin pertinents. Direcció de Serveis Alhora, poden conèixer els diferents actius que hi ha al territori. És im- d’Acció Comunitària portant que hi hagi un seguiment al darrere d’una recomanació i que s’acordi entre tots dos agents com es durà a terme. Metodologia per promoure la perspectiva http://mapadactiusensalut.barcelona/ comunitària als equipaments de proximita Exemple: La recomanació social al barri de les Roquetes. Casal de Barri Ton i Guida En el marc de la Taula de Salut del barri, de la qual forma part el casal, es detecta que els darrers anys hi ha hagut un augment de les malalties relacionades amb el dolor crònic en dones. Es decideix programar des del casal una activitat especialment dissenyada per a aquest col·lectiu que l’ajudi a millorar la qualitat de vida. El taller “Activació dinàmica” es basa en un exercici físic suau, reforç anímic i acompanyament en el seu procés. La inscripció a aquesta activitat és per recomanació social de les diferents professionals de la Taula de Salut (CAP, serveis socials, et- cètera). Al barri de les Roquetes, des que es va posar en marxa el projecte, els serveis de salut no només fan prescripció farmacològica, sinó que reco- manen a les persones fer algun tipus d’activitat per relacionar-se o per millorar aspectes de la seva salut, fent recomanacions acotades o més obertes. Així, la gent ve al casal demanant una activitat concreta o un tipus d’activitats per indicació d’una professional, per perdre pes o per relacionar-se amb altres persones, per exemple. FITXA 23. Els recursos comunitaris de l’equipament i del territori. Detecció i atenció a l’equipament o oferiment, derivació i acompanyament de persones en situació de vulnerabilitat(s) a altres serveis Eina: Orientació o derivació a serveis del territori La implicació dels equips tècnics i les participants en la detecció, l’orien- tació i la derivació de persones en una situació de vulnerabilitat facilita que des de la col·lectivitat es vetlli pel benestar de totes les persones. Als equipaments de proximitat, on sovint es creen relacions de confian- ça entre les persones, les professionals o veïnes sovint són coneixedo- res de situacions de vulnerabilitat que afecten persones en concret. En aquests casos, tot i que no forma part de les seves obligacions, és de gran ajut que informin, recomanin o inclús derivin —si és necessari— la persona als serveis o a les entitats corresponents. Per a fer-ho, val la pena valorar alguns aspectes clau: ● Qui ho fa i en quins casos? Participants? Professionals? És important tenir clar un marc general d’actuació, tot i que això no exclou valo- rar-ho en cada cas, depenent de la situació concreta ● Recomanem o derivem? La persona està en condicions d’entendre la informació que se li està donant i prendre decisions per si mateixa? Depenent de si fem una cosa o l’altra, també hem de tenir en compte: 149 ● La persona necessita que se l’acompanyi físicament al recurs corres- ponent? Direcció de Serveis d’Acció Sabem que la qüestió d’acompanyar algú físicament, en el cas de les Comunitària tècniques, és complicada per a alguns equipaments perquè de vegades Metodologia per no compten amb el personal suficient per marxar de l’equipament. promoure la perspectiva comunitària als Es pot valorar si pot fer l’acompanyament una participant. equipaments de proximita ● En cas que no s’acompanyi físicament la persona, prenem altres me- sures per assegurar que la persona estigui atesa? ● Trucar algú de la seva confiança que la pugui venir a buscar —anti- cipar-nos a tenir un telèfon de contacte si tenim coneixement previ que la persona té algun problema, una malaltia, per exemple—. ● Trucar al servei o entitat corresponent per demanar si algun profes- sional pot venir a buscar la persona. Novament, en general els serveis no tenen gaire possibilitat de sortir de l’edifici perquè solen tenir molta pressió assistencial, però és important no descartar aquesta possibilitat d’entrada. En el cas de les entitats, ai- xò pot ser més fàcil, tot i que no necessàriament. ● Si la persona pot anar sola al servei o recurs i expressa que ho farà, cal avisar el servei o recurs que hi anirà. ● Si és un servei o recurs pel qual s’ha de demanar hora i la persona no està en condicions de fer-ho, cal gestionar-ho des del casal. És molt recomanable tenir persones de contacte en cadascun dels ser- veis, entitats i recursos del territori, haver-los posat cara alguna vegada per facilitar la relació i establir per quin canal és més fàcil comunicar-s’hi (correu electrònic, telèfon, WhatsApp) i en quines situacions. FITXA 23. Els recursos comunitaris de l’equipament i del territori. Detecció i atenció a l’equipament o oferiment, derivació i acompanyament de persones en situació de vulnerabilitat(s) a altres serveis Les derivacions a serveis del territori des del Casal de Barri Ton i Guida Si algú els comenta un problema de salut, per exemple, recomanen anar o deriven, depenent de la situació, a la persona al CAP. Participar en les taules de coordinació del territori els facilita molt compartir els casos. De vegades també ho fan per telèfon o correu electrònic. Des d’aquest ca- sal deriven moltes dones al PIAD, arran del que elles mateixes els expli- quen. Els diuen que, pel que els està passant, les podrien informar o ajudar al PIAD i els donen l’adreça per anar-hi o els expliquen on és. De vegades avisen al servei “Mira, hem recomanat a aquesta persona que vingui”, però no en fan un seguiment a posteriori. Nosaltres no som metges ni treballadores socials, però orientem i informem dels serveis que hi ha a partir del que la gent ens explica. És la informalitat o la naturalitat el que ens permet arribar a la gent. 150 Recursos complementaris Direcció de Serveis d’Acció Grups d’Ajuda Mútua, GAM (Associació ActivaMent). Comunitària Metodologia per Manual de consulta sobre Grups d’Ajuda Mútua de persones amb promoure la discapacitat física (ECOM). perspectiva comunitària als equipaments de Guia per als equips d’acompanyament, associació ActivaMent. proximita Manual de recuperació i autogestió del benestar, associació ActivaMent. Mapa d’actius en salut de Barcelona. Bones pràctiques socials, de l’Àrea de Drets socials de l’Ajuntament de Barcelona. FITXA 23. Els recursos comunitaris de l’equipament i del territori. Detecció i atenció a l’equipament o oferiment, derivació i acompanyament de persones en situació de vulnerabilitat(s) a altres serveis FITXA 24. El treball en xarxa entre l’equipament i altres agents socials Objectius ● Entendre la importància del treball en xarxa com a ingredient indispensable per treballar des d’una perspectiva comunitària. ● Prendre consciència de les relacions que activem i mantenim en el dia a dia. ● Comprendre l’optimització de recursos i d’energia de les persones que impli- ca el fet de treballar en xarxa. ● Conèixer eines i estratègies d’anàlisi i aplicació del treball en xarxa dels equi- paments amb els agents del territori. Descripció/tema 151 L’enxarxament de l’equipament ha de poder respondre a una estratègia con- Direcció de Serveis d’Acció junta del territori, és a dir, ha d’estar coordinat amb els altres agents socials del Comunitària territori i pensat des de la mirada global que fa que l’equipament, com la resta Metodologia per d’agents, sigui una part d’un tot que dona una resposta global a les necessitats promoure la del territori des de la seva especificitat. Com a equipament, hem de poder sa- perspectiva comunitària als ber què podem aportar a aquest tot i també què ens poden aportar els altres. equipaments de proximita Sense aquesta mirada global, sovint es malbaraten recursos i energies perquè, o bé es dupliquen esforços —col·lectius saturats de recursos— o queden buits —col·lectius amb què no es treballa, necessitats socials no detectades ni co- bertes, etcètera—. L’equipament és un element de l’ecosistema de recursos comunitaris del ter- ritori que pot actuar de manera conjunta amb entitats, col·lectius, projectes, serveis i altres equipaments. Fer tàndem amb entitats del territori que puguin aportar contingut i dinamitzar activitat a l’equipament, de manera autònoma o en col·laboració amb el perso- nal tècnic, és una bona oportunitat per incloure més col·lectius, grups i perso- nes. Estar atents/es a aquestes oportunitats és una bona manera de sumar. En el treball en xarxa sovint hi ha factors limitadors que el dificulten, ja que hi intervenen molts agents, alguns amb persones tècniques, altres ciutadanes, agents mixtes, etcètera. Alguns dels factors limitadors són: ● La incompatibilitat d’horaris de serveis i equipaments, normalment marca- da per l’horari laboral, sobretot quan aquests darrers depenen d’una empre- sa externa, amb els horaris en què la ciutadania hi participa, en temps d’oci. Això dificulta la trobada i condiciona la composició dels espais de coordina- ció. Així, sovint aquests espais —taules, coordinadores d’entitats, platafor- mes, etcètera— són o bé tècnics o bé ciutadans, i això fa que de vegades hi hagi dificultats de comunicació, etcètera. ● La mirada professional o ciutadana. Les persones “expertes” en el territori són les ciutadanes perquè hi viuen i hi tenen la seva història. L’expertesa tèc- nica de les professionals és també molt valuosa. Un repte dels espais de coordinació és que les dues mirades es complementin i no s’“invalidin” l’una a l’altra. ● Molt relacionat amb el punt anterior, la gestió del poder en els espais de coordinació segons el rol professional o ciutadà condiciona la utilitat i la qualitat dels espais de coordinació. El paper de les tècniques en l’equilibri del poder és fonamental. (Vegeu la Fitxa 10. Poder i rols en els espais de par- ticipació i decisió en els equipaments de proximitat.) ● El paradigma del treball comunitari. Per alguns serveis i equipaments el paradigma del treball comunitari està molt allunyat de la seva manera habitu- al de treballar i de l’imaginari de treball del seu sector. Els serveis socials i l’àmbit de la salut, per exemple, estan més habituats al treball individualitzat, per casos. El xoc en les cultures del treball, en aquest sentit, cal treballar-lo i requereix un procés i molta comunicació. 152 Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Eina: Anàlisi de la xarxa de l’equipament Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als Aquesta eina serveix per detectar l’entorn social (les relacions de col- equipaments de proximita laboració, la xarxa) de què disposa l’equipament, tant ens com perso- nes, ja siguin serveis, altres equipaments, entitats, col·lectius, veïnes, etcètera. Ens permet donar resposta a preguntes com: ● Amb qui ens relacionem? Com és aquesta relació? ● Amb qui no ens relacionem i ens voldríem relacionar? ● Les relacions que tenim ens ajuden en l’assoliment dels nostres ob- jectius com a equipament? VennMaker és un programa informàtic obert, descarregable, gratuït i que es pot compartir. Us el podeu descarregar des d’aquest enllaç. Des del GRAFO (Grup de Recerca en Antropologia Fonamental i Orien- tada, de la UAB) han adaptat aquest programa a la realitat dels equipa- ments de proximitat i casals de barri. Les instruccions es poden descar- regar en aquest enllaç. Com que les xarxes són dinàmiques i per tant es modifiquen amb el temps, és interessant repetir aquest exercici periòdicament, un cop l’any, per exemple. Comparar els resultats en diferents moments ens pot ser- vir per fer diagnòstic, per avaluar l’assoliment d’objectius, per orientar un nou pla estratègic de l’equipament, per exemple, etcètera. FITXA 24. El treball en xarxa entre l’equipament i altres agents socials A través del programa dibuixem la xarxa social de l’equipament, en la qual els nodes són els diferents agents i els enllaços són les relacions entre els agents. Un cop dibuixada la xarxa, us convidem a fer-vos aquestes preguntes: 1. Com és la densitat de la xarxa? És molt densa o poc? Si observem la densitat de la xarxa, ens fixarem en com són les rela- cions entre els nodes. Hi ha tendència a aglomeracions i d’altres a més soledat? Molta densitat: tota la informació fluirà molt ràpidament, mons endo- gàmics, els recursos disponibles segurament ja flueixen i no estaran tan acostumats a sortir a buscar fora. Baixa densitat: si hi ha baixa densitat probablement podem accedir al capital social dels llaços dèbils. Si hi ha gent que col·labora molt amb nosaltres, el seu món social ja el tenim explorat. És interessant tenir nodes amb els quals col·laborem; si tenim molts nodes de poca densitat ens dona un potencial molt gran. La riquesa en la nostra col·laboració és tenir diversitat: ni una xarxa tancada ni només enllaços dèbils (perquè tindríem una estructura molt feble). Dibuixar la xarxa també ens permet detectar alguna gent clau en les xarxes. Si desapareixen de la xarxa, desapareix el nostre accés a 153 determinats llocs. Direcció de Serveis 2) Tenim buits a la xarxa? Aquests buits són estructurals? Hi ha agents d’Acció Comunitària que voldríem que hi fossin i no hi són? Hi ha algú de la nostra xarxa que ens pot facilitar l’accés a aquests agents? Metodologia per promoure la perspectiva 3) Com són les relacions que tenim? Són unidireccionals o bidireccio- comunitària als nals? Hi ha bona relació o mala? equipaments de proximita 4) Com podem moure les fitxes amb les quals col·laborem perquè les relacions siguin més de tothom amb tothom? Ara imaginem que ha passat un any i que repetim aquest exercici. Quina és la xarxa que voldríem tenir? Marca’t els objectius que t’ajudarien a aconseguir-ho: 1) Agents nous que voldries incorporar a la teva xarxa. Identificar si hi ha agents de la teva xarxa actual que t’hi poden facilitar l’accés. 2) Relacions unidireccionals que voldries que fossin recíproques. Què pots fer per aconseguir-ho? Si depèn de tu, és més fàcil. Si depèn de l’altre, com ho podries fer? 3) Amb quins agents tinc mala relació i m’agradaria millorar-la? Pot ser que t’hagis adonat que tu ets una agent clau… en aquest cas, 4) Hi ha agents que potser tu podries posar en relació i que creus que els interessaria? Pensa bé com saber-ho i com fer-ho. Que tinguis aquest privilegi pot ser de profit per a la comunitat, però cal que siguis curosa de no fer-ne un ús que pugui ser barroer o que pugui ser malinterpre- tat. FITXA 24. El treball en xarxa entre l’equipament i altres agents socials Exemple: La Troca. Escola Comunitària de Formació Permanent als barris de Sants La Troca va néixer el 2017 per donar resposta a les necessitats formati- ves de les joves i les adultes del barri de Sants, per aprendre a desenvo- lupar-se com a persones autònomes i crítiques en tots els àmbits de la vida. La seva gestació va coincidir amb la de la Lleialtat Santsenca, amb la qual van pactar els usos de l’espai i hi aporten un flux de persones diverses. Algunes persones que proposen activitats a la Lleialtat s’han vehiculat a través de La Troca, de manera que s’han establert sinergies que afavoreixen tant el projecte com l’equipament. Funcionen per as- semblea, entre treballadores i voluntàries, que decideixen el que han d’impartir: català, castellà, alfabetització, informàtica, propostes i tallers de gent del barri, i que es fan segons el que la gent ofereix. Podeu con- sultar el web del projecte aquí. 154 Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Eina: El treball en xarxa des de les relacions informals Metodologia per i la coordinació de casos promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximita Hi ha equipaments que opten per enxarxar-se segons les necessitats en cada moment, sobretot en territoris on, pel tipus de població que hi ha —amb moltes necessitats—, la relació de l’equipament amb els serveis i altres equipaments ja hi és gairebé per defecte. En aquests casos, on sovint hi ha molta pressió assistencial, l’equipament sol escollir de ma- nera més estratègica de quins espais de treball conjunt participa —que són mínims— i, en canvi, manté l’enxarxament a través de coordinacions directes i informals amb persones clau dels serveis i les entitats, amb els/les quals, per la intensitat del dia a dia i els canals de col·laboració i d’informació creuada, sempre estan oberts. Eina: El treball en xarxa al servei d’una estratègia comunitària De vegades el treball en xarxa s’articula des d’una lògica sectorial o d’àmbit o tema d’interès i en altres casos per etapes de la vida de les persones, per exemple. En tots els casos els espais de treball conjunt s’articulen des d’una lògica de territori, ja sigui de proximitat —barri—, o més àmplia —districte o fins i tot ciutat—. FITXA 24. El treball en xarxa entre l’equipament i altres agents socials Eina: Estratègies compartides a través del treball per projectes Treballar sobre problemàtiques concretes directament relacionades amb la satisfacció de necessitats bàsiques —habitatge, recerca de fei- na, suport emocional, etcètera— per buscar-hi solucions coordinades i compartides és una bona manera de treballar al servei de la comunitat. Els projectes són una eina per fer evolucionar el teixit associatiu, els serveis i els equipaments per les possibilitats de transformació que ofe- reixen. Els casals de barri són bons espais on es poden detectar o promoure grups que treballen en les seves pròpies problemàtiques, conjuntament amb altres serveis i equipaments del territori. Sovint les professionals i les entitats detecten els problemes individualment, però és a les seves mans agrupar casos i promoure que s’abordin grupalment i comunità- riament. Si, per exemple, hi ha un grup de suport mutu en la recerca de feina en un equipament, els serveis socials o una entitat que treballa la inserció laboral pot recomanar a una persona que atenen, més enllà de l’atenció individualitzada que li fan, participar d’aquest grup. 155 Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per Exemple: El paper dels equipaments de proximitat del Guinardó promoure la perspectiva al projecte Radars. El cas del Guinardó comunitària als equipaments de Radars és un projecte comunitari que s’adreça a gent gran en situació proximita de risc i que treballa preventivament la soledat no volguda. Busca facili- tar que la gent gran continuï vivint a casa seva i garantir-ne el benestar amb la complicitat del seu entorn i prioritza reduir la solitud i el risc d’aï- llament i exclusió social a través d’una xarxa veïnal que vetlla per ells/es. Al Guinardó, els dos centres de serveis socials colideren el projecte al territori a través de la taula Radars, espai de coordinació entre serveis, entitats, farmàcies, persones voluntàries i algun comerç. Hi ha un grup de quinze voluntàries que fan trucades a les persones grans, les convi- den a les activitats i les hi acompanyen si no tenen acompanyant. Es fan activitats trimestralment, on participen la gent gran i la taula Radars. Al barri es posa especialment èmfasi en la part comunitària, on la gent gran es pot relacionar amb altres persones més enllà de les voluntàries. El Casal de Barri Mas Guinardó és un dels agents que formen part de la taula que participa de les activitats i cedeix l’espai per a reunions o acti- vitats. Un paper important dels casals de barri i altres equipaments de proximi- tat en el projecte Radars podria ser detectar nous casos i vehicular-los al projecte si escau. FITXA 24. El treball en xarxa entre l’equipament i altres agents socials Exemple: PromoSalut, una iniciativa de salut comunitària al barri de la Prosperitat Aquest projecte es va iniciar per iniciativa d’una farmàcia del barri. Dife- rents agents organitzen activitats al voltant de l’autogestió de la salut on tracten temes que ajuden el veïnat a aprendre a cuidar-se i tenir més informació i control sobre la salut. La iniciativa es va iniciar amb pocs agents i se n’hi han anat implicant cada vegada més, entre gent a títol individual, entitats, equipaments i serveis: farmàcies, el Casal de Barri, l’AVV Prosperitat, el CAP, l’Espai Social de Prosperitat, el Casal de Gent Gran, Habitatges amb Serveis per a Gent Gran Torre Júlia, els Serveis Socials, els Mossos d’Esquadra, una cooperativa de consum i un/a re- presentant del Districte. Organitzen una xerrada al mes al casal, projec- cions de documentals i un recorregut saludable per la festa major. Tre- ballen des d’un enfocament de salut comunitària i són un espai d’informació i intercanvi al barri en temes de salut i medi ambient. 156 Recursos complementaris Direcció de Serveis d’Acció Molina, J. L. (2004). La ciencia de las redes. AACTE. Comunitària Metodologia per Xarxa de casals de barri de Barcelona. promoure la perspectiva comunitària als Xarxa d’Espais Comunitaris. equipaments de proximita Plataforma de Gestió Ciutadana. Energies comunitàries. Martí, J. L’anàlisi de xarxes com a instruments per a l’acció comunitària. (Material inèdit.) FITXA 24. El treball en xarxa entre l’equipament i altres agents socials FITXA 25. El paper dels equipaments als espais de treball en xarxa i de coordinació del territori Objectius ● Adquirir eines per analitzar el propi paper dins dels espais de treball en xarxa i de coordinació en els quals es participa al territori. ● Valorar la conveniència de participar de determinats espais o no. ● Obtenir algunes claus per participar dels espais de manera eficient. Requisits previs Es recomana tenir en compte la Fitxa 24 anterior. El treball en xarxa entre l’equi- pament i altres agents socials. 157 Descripció/tema Direcció de Serveis d’Acció Comunitària La participació dels equipaments en els espais de coordinació sovint es viu Metodologia per com una pèrdua de temps o com quelcom no prioritari perquè “no s’hi arriba”. promoure la perspectiva comunitària als Escollir de manera conscient i prioritzar en quins es participa tenint en comp- equipaments de te la pròpia disponibilitat i recursos, prioritats relacionades amb aspectes com proximita l’escala territorial —barri, districte, ciutat—, des de quin rol i per a què —amb quins objectius, què es pot aportar, què es pot rebre, què es pot construir con- juntament— i des d’una visió de territori, i no des d’un punt de vista individual de l’equipament, pot ajudar a establir uns criteris clars d’“on hem o volem ser i on no”. En aquesta fitxa introduïm algunes claus en aquest sentit. #Exercici: Analitzant la pròpia participació als espais de coordinació o treball en xarxa del barri 1. Es prepara en una pissarra o paperògraf la graella de l’esquema de sota, sense les preguntes escrites, només els títols de cada columna. 2. Poseu-vos per parelles i que cada persona esculli una taula o espai de treball en xarxa del barri del qual formi part com a representant de l’equipament. 3. Primer una persona (“entrevistadora”) preguntarà a l’altra (“entrevista- da”) sobre l’espai que hagi escollit i després s’invertiran els papers. 4. Per començar, es pregunta a la persona entrevistada quin rol té a l’espai, és a dir, com l’identifiquen les altres persones que formen part de l’espai. Per exemple: membre de la Junta del casal o dinamitzadora del casal. 5. L’entrevistadora fa les preguntes següents i va anotant les respostes, una per una, en notes adhesives de tres colors diferents —procureu que el codi de colors sigui el mateix per a tothom— segons els con- ceptes Per què?, Quins objectius i criteris?, Què facilita? i Què dificul- ta?, tal com es mostra a la taula: 158 Per què? Quins objectius i criteris? Direcció de Serveis Per què hi vas, és a dir, quin sentit Quins són els objectius de l’espai en si? d’Acció Comunitària té per a tu com a professional Quins són els objectius de la teva presència anar-hi? Metodologia per en aquest espai com a equipament? promoure la Quines expectatives tens sobre perspectiva aquesta taula o espai? Pot ser que tinguin a veure en diferents comunitària als mesures amb: temàtica o àmbit; col·lectiu(s) equipaments de proximita Què aporta a la teva feina? diana (atès o implicat); demanda; grau Què hi aportes tu? d’interès o rellevància de cara al barri; horaris; proximitat (geogràfica); disponibilitat de l’equip i els/les voluntaris/ àries; prové d’una proposta ciutadana; encàrrec tècnic o directriu política; objectius de l’equipament; valors compartits; donar- se a conèixer; conèixer els altres agents. Què facilita? Què dificulta? Què és el que permet o facilita que Què és el que dificulta o impedeix que puguis participar en aquest espai? puguis participar en aquest espai? I que l’espai en si existeixi? I que l’espai en si existeixi? Quins rols i actituds de les Quins rols i actituds de les persones persones participants el faciliten? participants el dificulten? Quins aspectes pràctics o logístics Quins aspectes pràctics o logístics (horaris, (horari, lloc, etcètera) el faciliten? lloc, etcètera) el dificulten? Hi ha factors contextuals del Hi ha factors contextuals del territori o de territori o de l’origen o raó de ser l’origen o raó de ser de l’espai que el de l’espai que el faciliten? dificultin? 6. Quan ambdues hàgiu respost les preguntes, podeu enganxar les no- tes adhesives a les columnes corresponents. 7. Podeu compartir en gran grup el que hagi sortit. FITXA 25. El paper dels equipaments als espais de treball en xarxa i de coordinació del territori FITXA 26. L’equipament com a espai públic Descripció/tema Els equipaments no sempre han estat dissenyats des d’un punt de vista urba- nístic i arquitectònic per propiciar la participació de la ciutadania i sovint són altres els criteris que n’han guiat el disseny o bé els serveis s’han ubicat en es- pais preexistents que no complien la funció de casal de barri o equipament i, per tant, aquests s’han d’adaptar a l’edifici que els allotja28. Amb el continent que es té, però, es pot jugar amb elements del contingut per fer del casal un espai acollidor que convidi a entrar-hi, a estar-hi, a fer-hi vida; accessible per a tots els col·lectius i persones, i utilitzat d’una manera justa i democràtica quant als espais. Un dels temes determinants per a la visibilitat i la centralitat dels casals de bar- ri és la seva ubicació geogràfica i com el seu disseny —les obertures, per exemple— dialoguen amb els espais urbans del seu voltant. Aquells que són 159 més desafavorits perquè estan en llocs que no són de pas o que no tenen les obertures que no faciliten la connexió amb l’exterior tenen és dificultats per re- Direcció de Serveis d’Acció lacionar-se amb l’entorn i han de ser més creatius per comunicar-se. Comunitària Metodologia per Les parets del casal són de vidre i sempre es juga amb aquesta condició, promoure la has de ser molt transparent perquè tothom veu el que fas. L’arquitectura perspectiva comunitària als del casal és coherent amb el tema de la gestió dels espais, per exemple. equipaments de D’altra banda, hi ha molt control per part de les veïnes. Casal de Barri Pou proximita de la Figuera Els espais físics són clau com a elements facilitadors de la participació. Que existeixin, que estiguin condicionats per a una determinada funció, com són i com els habitem hi influeix. Accessibilitat Ubicació Facilitat per atendre Control de l’accés a l’equipament L’entrada o el taulell Qui hi treballa (només informadora o tot l’equip, per exemple) informatiu Espai suficient per a treballadores i recursos tècnics 28. Basat en Proximitat i relació per a la cohesió social. Programa marc de la Xarxa de Centres Cívics, de l’Ajuntament de Girona. Condicionament com a espai de trobada i relació (per estar-s’hi, relacionar-se) Espai adequat per informar o per intercanviar informació amb les participants (panells informatius, bústia de suggeriments) Polivalent en els usos, moments i públics Vestíbul Pot ser on hi ha el bar, si n’hi ha Polivalència i versatilitat Elements tècnics adequats a l’activitat que s’hi duu a terme Sala d’actes Magatzem adjunt a la sala i accessos de càrrega i descàrrega Adequat a les necessitats d’espai de les entitats, col·lectius i projectes Magatzem Adequat per mantenir en bones condicions el material emmagatzemat En la mesura del possible, utilitzables per a usos, grups i entitats o col·lectius diversos (no ús exclusiu) Amb equipament o condicionament específics per a determinades Sales i tallers activitats (cuina, etcètera) Accessibles per a usuàries i participants (visibles, que fomentin la Despatxos relació) Espai de relació i trobada Bar Vinculat o que formi part del projecte del casal 160 Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per Exemple: Bar sí, bar no. Un espai controvertit. Ateneu L’Harmonia promoure la perspectiva El bar, la seva gestió, la relació que té amb el casal, si forma part del comunitària als equipaments de projecte integral del casal, etcètera, són aspectes que solen portar molt proximita debat intern dins dels casals i sovint també amb l’Administració. A L’Harmonia, des de l’Espai Ateneu, es va impulsar un procés participa- tiu per decidir el model de bar que es volia per a l’equipament. Així, es va crear un document que recull els criteris que ha de complir aquest espai i estableix que aquests siguin coherents amb el projecte global de l’Ate- neu i que sigui un actiu més de l’equipament que sumi al projecte. Evidentment, hi ha molts altres espais en un equipament —lavabos, terrassa en alguns casos, etcètera— però no hi entrarem aquí en més detall. Un segon tema molt important respecte a l’espai és l’accessibilitat i la supres- sió de les barreres arquitectòniques de cara als col·lectius amb diversitat fun- cional. Aquest aspecte normalment no està a l’abast de les tècniques ni la ciu- tadania, s’ha de confiar en el fet que les arquitectes fan bé la seva feina a mesura que les lleis han anat avançant en relació amb l’accessibilitat. En l’accessibilitat també cal tenir present el mobiliari —les dimensions; la dis- tribució: modular, apilable, emmagatzemable; l’ergonomia, etcètera—, la ubica- ció de les activitats en els espais i l’adaptació d’aquestes en funció de les ne- cessitats de persones que vagin amb cadira de rodes, per exemple. FITXA 26. L’equipament com a espai públic Un darrer aspecte és l’ús democràtic i just dels espais. Sovint aquest és un tema que porta de cap els equips tècnics dels casals perquè de vegades els edificis que són la seu del casal, sobretot si havien tingut altres usos abans, arrosseguen càrregues històriques que comporten dinàmiques difícils de tren- car. El tema dels usos dels espais sovint és motiu de conflicte entre entitats, col·lectius i persones que formen part de la vida de l’equipament. Com veurem, alguns equipaments prenen decisions dràstiques en aquest sentit, com, per exemple, que no hi hagi entitats residents a l’equipament. Exercici: Imaginar altres usos per a l’equipament Per introduir l’exercici, s’explica com és el funcionament habitual de l’equipament quant a usos dels espais i es plantegen les preguntes se- güents per explorar altres maneres de fer-ne ús o de gestionar-los. 1. Què és el que més m’agrada fer en general? Penseu en una activitat que us agradi fer (afició, inquietud, etcètera). 2. Quina diferència hi ha entre fer-ho a casa o amb la meva família o en- torn directe o fer-ho en un altre espai com l’equipament? 161 3. Si hi hagués la possibilitat de fer-ho en algun lloc que no fos a casa o Direcció de Serveis d’Acció al carrer, ho faria a l’equipament? Comunitària 4. És adequat fer-ho a l’equipament? Pot interessar més gent? Es pot fer Metodologia per promoure la de manera col·lectiva? perspectiva comunitària als 5. Què necessitem per poder-ho fer? Tenim els recursos per fer-ho a equipaments de proximita l’equipament? Com els podríem aconseguir? Exemple: Procés per imaginar nous usos dels espais. Centre Cívic Baró de Viver Al Consell del Centre Cívic, òrgan de participació de l’equipament, es fa un procés per repensar els usos dels espais. Costa molt trencar el model d’usos dels espais, les dinàmiques establertes i els seus mecanismes. Normalment una entitat demana un espai i l’equip professional tramita la petició i la gestiona. Com es pot anar més enllà d’això? Per iniciativa de l’equip, s’inicia un procés per explorar opcions d’implicar més la ciutada- nia a l’hora de decidir sobre els usos i la gestió dels espais. Com es poden fer servir els espais? Com ens ho podem imaginar? Enlloc diu que no es pugui dormir al centre cívic, per exemple. Hi ha molts fantasmes sobre el que es pot fer i el que no als equipaments públics i val la pena incitar a arriscar-se una mica a l’hora d’imaginar-ne els usos. Els plecs no són gaire restrictius en aquest sentit, ni en usos dels espais, ni en l’activitat que s’hi faci, ni en la metodologia. Són molt interpretables i depenen molt de qui gestioni. Ara bé, tampoc enco- ratgen a innovar. FITXA 26. L’equipament com a espai públic Eina: Espais informals d’interrelació (entrada, bar, etcètera) En alguns casals s’identifica que sovint la relació entre entitats, col·lect ius o persones no es dona de manera espontània, sinó que sol ser amb la mediació de les figures tècniques i de vegades en espais “formals” on es dona de manera “organitzada” i no espontània, com a la Taula de Casal. Al altres casals, en canvi, la relació entre entitats, col·lect ius i persones es dona de manera molt natural i fluïda i s’identifica que aquesta té lloc, so- bretot, gràcies als espais informals, com l’entrada al local, o bé, si n’hi ha, el pati o el bar. Al casal de La Prospe, per exemple, destaquen que sovint les idees i les propostes per fer sorgeixen al bar, que és com el laboratori de creació. Eina: Condicionant i decorant els espais Apropiar-se dels espais, sentir-se’n part i tenir ganes de cuidar-los passa per pensar-los i decidir sobre ells, crear-los i recrear-los. Els espais poden ser un bon element per deixar anar la creativitat i una bona font per a la creació col·lectiva. Al Centre Cívic Baró de Viver han treballat l’aspecte del 162 sentit de pertinença a l’espai a partir de decorar-lo entre les persones que en formen part i crear una escultura conjuntament. Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per Eina: Criteris d’accés i cessió dels espais promoure la perspectiva comunitària als equipaments de Precisament perquè l’accés a l’espai és quelcom que genera força conflic- proximita te, els criteris d’accés i la prioritat en cas d’incompatibilitats val la pena que estiguin establerts a priori i que aquesta sigui una informació accessible a tothom. Els criteris poden ser aplicables a l’accés d’entitats, als col·lectius i les persones o a determinades accions, projectes i activitats. En aquest sentit, un proposem que pareu atenció als punts següents per elaborar aquests criteris i veure on s’han d’aplicar. ● Àmbit geogràfic: barri, districte, ciutat. ● Grau d’implicació en la vida comunitària del barri. ● Obertura: adreçat a públic molt específic o adreçat a tothom. ● Grau d’integració: té en compte la participació de col·lectius suscepti- bles de discriminació? ● Hi ha criteris d’exclusió per acollir determinats grups i activitats? Per exemple, hi ha casals que tenen expressament excloses les activitats partidistes o les religioses En l’enllaç següent, del Casal de Barri Pou de la Figuera, podem veure els seus criteris respecte als usos de l’espai, en el punt 4.4: https://cascanticgestiocomunitaria.files.wordpress.com/2013/06/ guio_.pdf. FITXA 26. L’equipament com a espai públic Eina: Política de gestió de l’ús dels espais Molt relacionat amb el punt anterior, hem de veure com apliquem els crite- ris en el dia a dia, és a dir, com es porten a terme i es concreten les assig- nacions d’espais. Els punts calents en aquest aspecte són la incompatibilitat d’horaris entre els equips tècnics i la comunitat, d’una banda, i l’assumpció de responsa- bilitats i les reticències que el veïnat sigui a l’equipament sense la presèn- cia de l’equip tècnic, de l’altra. Com més autogestió hi ha en relació amb l’accés als espais, més disponi- bles estan per a la ciutadania i més ús se’n fa; però l’altra cara de la mone- da és l’assumpció de responsabilitats i el desgast per un ús més intensiu, que sovint comporta més reparacions i tasques de manteniment, així com més despesa. Eina: Optimització dels usos dels espais 163 Un dels reptes per a l’optimització dels espais als casals de barri és la co- existència d’activitats permanents o periòdiques amb activitats puntuals o Direcció de Serveis més efímeres. Contràriament a la majoria d’equipaments, en algun casal d’Acció Comunitària de barri la prioritat dels espais no la tenen les activitats permanents, com els tallers trimestrals o anuals, sinó les activitats puntuals, a les quals do- Metodologia per promoure la nen prioritat si necessiten l’espai, de manera que cal reubicar les activitats perspectiva permanents en altres espais, de vegades fins i tot en equipaments propers comunitària als equipaments de del barri. Això els permet no tenir espais reservats per a activitats puntuals, proximita que llavors acaben buits gran part del temps, i alhora els permet teixir complicitats amb altres espais. Exemple: Fent malabars, reubicant les activitats en coordinació amb altres equipaments del barri. Casal de Barri Pou de la Figuera Al Pou de la Figuera, on no hi ha entitats residents i, per tant, no hi ha “els de dins i els de fora”, no hi ha jerarquies en l’ús dels espais. Qualse- vol persona o col·lectiu pot proposar una activitat, mentre compleixi els criteris que sigui gratuïta i oberta a tothom. Per fer-ho i demanar un espai s’ha d’omplir una sol·licitud, la qual es resol de manera molt immediata, amb un màxim de dos dies. L’ús de l’espai és rotatiu en funció del que està funcionant. Ara hi ha entre 35 i 40 activitats periòdiques a la setma- na, més les activitats puntuals. Les periòdiques són privilegiades en un equipament on només hi ha tres espais, perquè quant a l’ocupació de l’espai tenen un dia fix; per això les reubiquen si hi ha una activitat pun- tual que necessita l’espai. De vegades les reubiquen al casal mateix o en altres espais del barri, com el Casal de Joves Palau Alòs. S’encarreguen d’avisar de les reubicacions les tècniques del casal. FITXA 26. L’equipament com a espai públic Exemple: Horaris d’obertura i flexibilitat horària per fer ús de l’espai. Centre Cívic Baró de Viver Al centre no s’accedeix si no hi ha algú de l’equip de gestió i, alhora, l’equip no ha deixat de ser-hi mai si algú ho ha demanat. L’equip s’adap- ta a l’horari, si cal, i s’ho combinen entre les tres persones tècniques. Això s’ho poden permetre perquè hi ha un diàleg molt estret i perquè el barri és molt petit: l’equipament dona cobertura a unes 2.000 persones. A més, els perfils professionals són molt vocacionals i hi ha molt bon ambient de treball, aspectes que fomenten la flexibilitat. L’empresa és petita i familiar i l’equip no està aïllat, sinó que forma part d’un equip més gran i hi ha molta relació entre les treballadores, treballin al mateix equi- pament o no. Així, hi ha algunes persones més que es poden fer respon- sables d’obrir l’equipament si ningú de l’equipament pot. L’empresa té en compte aquesta flexibilitat i procura incloure-la en el pressupost, sem- pre que sigui possible. Aquest model funciona atesa la idiosincràcia del barri i és molt depenent de la política de l’empresa —per tant, no és possible en tots els casos—; però pot funcionar en realitats semblants. 164 Eina: Evitar l’ús privatiu d’espais per part de col·lectius Direcció de Serveis d’Acció o entitats concretes Comunitària Metodologia per promoure la perspectiva Els edificis on hi ha actualment els equipaments no sempre han estat comunitària als equipaments d’aquesta mena. Moltes vegades estan ubicats en edificis equipaments de proximita que havien estat destinats a altres usos, on sovint hi havia ja entitats que hi tenien la seu, per exemple. Aquest fet moltes vegades ha condicionat l’ús equitatiu dels espais per part de les entitats, col·lectius i projectes, ja que de vegades es dona una dinàmica de manteniment dels “drets adquirits” i privilegis de les entitats preexistents respecte a l’espai quan l’edifici passa a ser un equipament públic en el qual han de conviure di- ferents agents. En altres casos, conscients del risc d’usos privatius per part d’entitats pel fet de tenir un cert pes històric dins del barri o per altres motius, hi ha equipaments de nova creació que, amb la dificultat d’haver de bregar amb “dinàmiques del passat”, han estat conscients de la necessitat de plantejar un ús “democràtic” i just de l’espai des d’un bon inici. FITXA 26. L’equipament com a espai públic Exemple: Treball preventiu per evitar els usos privatius de l’espai. Centre Cívic Baró de Viver En aquest equipament, en funcionament des de fa tres anys, l’antiguitat no dona més legitimitat ni més dret sobre l’ús de l’espai. Es treballa per intentar no crear vicis, des de l’actitud de “m’ho sento molt meu sense que no sigui dels altres”. Fer rotació dels espais ajuda molt a aquest sentiment. Fer que cuidis d’espais diferents fa que “et sentis teu” tot el centre cívic. Amb alguns col·lectius, però, això és més difícil o no és possible. Per a la gent gran, canviar d’espai és complicat. Eina: Usos dels espais i les diferents “escales territorials” de barri, districte i ciutat Un altre aspecte que pot generar desigualtat en l’ús dels espais és quan en un mateix edifici conviuen el casal de barri amb altres serveis i pro- jectes de la ciutat i quan aquests no són a escala de barri, sinó de dis- tricte o ciutat. Com a casal de barri, s’ha d’explicar als altres serveis la 165 naturalesa de proximitat i la perspectiva comunitària que acompanya el caràcter de proximitat i que això, necessàriament, va lligat al fet que el Direcció de Serveis d’Acció veïnat s’“apropiï” del casal de barri com a continent on es pot generar Comunitària contingut i com a espai de referència de l’acció comunitària del barri. Metodologia per promoure la Alhora, aquesta labor pedagògica no està renyida amb poder compati- perspectiva comunitària als bilitzar usos i amb concebre els serveis i projectes de districte i de ciutat equipaments de que són al barri com a més oportunitats i recursos per al veïnat també i proximita engrescar-lo a participar d’aquesta “escala de barri”. En aquest sentit, el Casal de Barri Torre Baró, que va estrenar edifici a inicis del 2018, està fent molt bona labor, amb un equipament nou, molt més gran que l’anterior, on conviuen entitats, serveis, plans, programes i projectes de tres escales diferents: barri, districte i ciutat. FITXA 26. L’equipament com a espai públic Exemple: Nou equipament, un repte per a la governança i els usos de l’espai a escales de barri, districte i ciutat. Casal de Barri Torre Baró Al Casal de Barri Torre Baró volen aprofitar el canvi de local per revisar i establir un nou model de governança de l’espai. Que s’hagi creat un equipament nou i força més gran que l’anterior en un barri on hi havia manca d’espais ha generat una “allau” d’entrades als espais i d’interès per entrar-hi que pot ser difícil i suposa un repte amb tres aspectes en paral·lel: ● A l’antic local, que era molt petit, hi havia tres entitats històriques que no tenen una visió conjunta de l’espai i de l’enfocament comunitari que ha de tenir; en el nou local han mantingut l’exclusivitat d’un espai per a cadascuna d’elles. Aquesta mentalitat i assentar de nou aquest greuge respecte a altres entitats, col·lectius i projectes dificulta el pro- cés conjunt. ● Al casal de barri s’han ubicat serveis i projectes d’escala de districte i de ciutat prèviament al fet que s’hagi pogut elaborar el model de go- vernança i, per tant, aquest s’haurà d’anar construint segons la confi- guració actual de l’espai i amb un diàleg constant amb aquests agents 166 perquè s’impliquin en el procés d’elaboració del model, que evident- ment tocarà també el tema dels usos dels espais. Direcció de Serveis d’Acció Comunitària ● Com es pot treballar amb tots els agents en la creació d’un projecte comú que satisfaci tots els usos i es prioritzi l’escala comunitària i de Metodologia per promoure la barri? perspectiva comunitària als equipaments de L’equip tècnic del casal de barri ha iniciat un procés per establir uns cri- proximita teris generals per a l’ús i la governança de l’equipament conjuntament amb tots els agents vinculats a l’equipament. Eina: Rotació d’espais en les actuacions conjuntes Rotar periòdicament la “seu” d’actes o accions del barri en les quals participen molts agents diferents pot ajudar a donar visibilitat a tots els espais, inclòs el casal. Si es tracta d’actes molt arrelats i que mouen molta gent, aquesta rotació pot portar gent que no coneix l’equipament i que el descobreix per primera vegada. Recursos complementaris Protocol de cessió dels espais i document de sol·licitud d’espai (Casal de Barri Pou de la Figuera): http://casalpoudelafiguera.net/documentacio/. FITXA 26. L’equipament com a espai públic FITXA 27. Estratègies per a l’ús de l’espai públic des de l’equipament Objectius ● Conèixer estratègies i eines que permetin fer de l’equipament i el seu entorn urbà una eina per al foment de la relació entre veïns i veïnes. ● Conèixer estratègies i eines que permetin fer de l’equipament un element de vinculació i d’apropiació de l’espai públic per part dels veïns i veïnes. Descripció/tema Més enllà de l’espai privat que és l’habitatge, l’entorn proper que és el barri, amb les seves estructures físiques, com els carrers, les places, els equipa- ments i serveis públics —escola—, el centre de salut, el casal de joves, etcètera, és on s’esdevé la vida quotidiana i l’entorn de relació de la comunitat. L’espai 167 públic i els usos que se’n fan, producte de les cultures que l’habiten, es retroa- limenten. Com és l’espai públic condiciona el comportament de les persones i Direcció de Serveis d’Acció aquest comportament, alhora, acaba redissenyant l’espai públic. Des de la Comunitària perspectiva de la convivència, els espais públics i altres espais de socialització Metodologia per dels entorns quotidians són vitals per al coneixement, l’intercanvi i l’ajuda mútua promoure la per a les persones que s’instal·len en un barri nou, per exemple. perspectiva comunitària als equipaments de Els equipaments públics tenen un paper primordial en la creació d’aquest espai proximita públic, del barri, i en les relacions que fomenten i mobilitzen l’entorn. Veiem ara estratègies perquè els equipaments incentivin aquestes relacions, de les veïnes entre ells/es i d’aquestes amb l’espai públic i de com es pot generar aquest diàleg entre el fora i el dins entre l’equipament i el seu entorn proper. Eina: Eines per diagnosticar l’espai públic i intervenir-hi Les eines gràfiques i artístiques —recorreguts de reconeixement, mapatges, fotos— faciliten l’anàlisi d’informació, la comprensió de problemàtiques urba- nes —es poden emprar en diagnosis, avaluació— i l’elaboració d’estratègies i propostes en relació amb els usos de l’espai públic. Es poden usar de ma- nera participativa. Aquestes eines poden facilitar entendre la relació entre la configuració de l’espai físic i el seu ús social, des d’una perspectiva intersec- cional, és a dir, tenint en compte, per exemple, desigualtats en els usos o l’accés segons el gènere, l’ètnia, l’edat, etcètera. A continuació adjuntem un document on podeu trobar metodologies per observar l’espai públic que ens poden ajudar a tenir informació sobre el nostre entorn i orientar millor la relació que l’equipament hi té: http://www.punt6.org/wp-content/uploads/2018/01/ DONES-TREBALLANT-FINAL-baixa.pdf. Exemple: Marxes exploratòries en clau de gènere en diferents barris de la ciutat i el projecte “Vecina, baja tu silla” a la Verneda i la Pau Les marxes exploratòries són un procés que s’ha dut a terme en dife- rents barris de la ciutat en el marc del Pla de barris, com a la Verneda i la Pau, el Bon Pastor i la Trinitat Vella. Consisteixen a detectar i analitzar els elements físics i socials que condicionen la percepció de seguretat de les dones. En les marxes han sorgit consideracions i propostes al voltant de l’espai públic i el gènere, com la constatació que hi ha espais molt masculinitzats. Per això, al barri de la Verneda va sorgir el projecte “Vecina, baja tu silla”, des de la brigada feminista del barri, arran de l’ex- periència de la vida comunitària de les dones al carrer d’una companya del sud. La iniciativa pretén ocupar l’espai públic baixant les cadires al carrer i així reivindicar la presència de les dones. Ara hi participen dife- rents grups de dones del barri i també veïnes a títol individual. Podeu tenir més informació i veure fotos a l’enllaç: https://www.energiescomunitaries.barcelona/ca/blog/vecina-baja- tu-silla-questio-de-marxes. 168 Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximita Eina: L’espai públic com a element del projecte d’equipament Incloure en el projecte de l’equipament l’ús dels espais exteriors pot aju- dar a preveure’ls i a concebre’ls com a espais per ser usats des de l’ac- tivitat del casal en relació amb la dinamització del barri: arribar a més gent i ampliar el ventall de públics que en fan ús, augmentar-ne la visibi- litat i l’impacte en el barri, facilitar la col·laboració amb altres serveis o equipaments, portar l’activitat al carrer, etcètera. Oferir activitat a l’espai públic pot fomentar la participació de gent que no coneix l’equipament o no hi entra. Una manera senzilla de fer-ho pot ser traslladar part de l’activitat quotidiana a l’espai públic, per exemple, fer el taller de bollywood durant un trimestre en una plaça del barri. Es pot mirar d’establir, amb cada entitat, quina part de la seva activitat es pot treure al carrer, si això és possible. Si el que passa dins de l’edifici no es veu des de fora, fer passar les coses al carrer fa de reclam. És una oportunitat dels equipaments entendre que la seva tasca traspassa les parets de l’espai físic i facilitar que la gent pugui fer coses a l’espai públic. Jugar com a pont o catalitzador de propostes i inquietuds en aquest sentit, tant de barri com de ciutat, és interes- sant com a equipaments públics. Casal de Barri Pou de la Figuera FITXA 27. Estratègies per a l’ús de l’espai públic des de l’equipament Exemple: Prospebeach. Casal de Barri Prosperitat Aquest esdeveniment comunitari, anual, és un cas paradigmàtic de com la gent es fa seu l’espai públic. Es fa durant el mes de juliol i hi passen moltes coses durant unes quantes setmanes, simultàniament de manera formal i informal: Hi van casals infantils al matí, hi ha “les tardes de sorra” per a famílies, cinema a la fresca per a tots els públics, tornejos i activi- tats esportives on participen centenars de persones del barri i de la ciutat. Es desprèn un ambient “d’estar per casa” en què n’hi ha que vam amb banyador o es fan graellades espontàniament o de manera organit- zada. Són espais que van oscil·lant entre la informalitat i la formalitat. Hi ha molt bon clima, bona convivència i un grau d’autoorganització comu- nitària molt gran. La dinamització de l’espai públic com a línia estratègica del projecte de l’equipament Hi ha casals de barri que dins del seu projecte inclouen la dinamització de l’es- 169 pai públic d’una manera implícita. Aquesta és una bona manera de trencar la dicotomia entre el dins i el fora i de mostrar que el projecte del casal no té tant Direcció de Serveis d’Acció a veure amb dinamitzar el que passa a l’“edifici” com el que passa al barri. Comunitària Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximita Exemple: El paper del casal en la dinamització de l’espai públic. L’hort comunitari del Forat de la Vergonya i el Casal Pou de la Figuera La lluita veïnal del Forat de la Vergonya va propiciar una apropiació de l’espai públic de la plaça, que va concretar-se, entre altres coses, en la creació de l’hort comunitari del Forat de la Vergonya. La gent que va promoure l’hort va voler que fos un espai obert i es va aconseguir que fos comunitari i no parcel·lat, a diferència de molts altres d’aquest tipus. S’hi fan jornades de treball comunitari, dinars populars, diferents col- lectius hi promocionen activitats i s’han anat generant canvis en l’espai a proposta de la gent. És un punt de fàcil interacció i relació. Tot i que el casal dona d’esquenes a la plaça, aquest ha aprofitat la dinàmica de l’hort per afavorir un diàleg entre el dins i el fora de l’espai, entre ell i l’hort. El casal té també un paper en la dinamització de l’hort, a través d’una de les dinamitzadores, que té part de la seva jornada dedicada a aquesta tasca. FITXA 27. Estratègies per a l’ús de l’espai públic des de l’equipament Imaginar l’espai públic més enllà de la seva quotidianitat Portar iniciatives al carrer que normalment es corresponen a l’esfera privada, recuperar vells usos de l’espai públic que s’han perdut o fer ús d’espais que no s’estan fent servir o que estan degradats donant-los nous usos poden ser ma- neres de cridar l’atenció de la comunitat i de dinamitzar-la, arribant a gent que d’altra manera no coneixeríem. Exemple: Enverdiment de la plaça. Casal de Barri Espai Antoni Maria Peris (EAMP) Aquest casal està ubicat en una plaça “amagada” que passa força de- sapercebuda, al barri del Clot. La plaça en alguns moments ha patit força degradació per estar bruta i fer-se’n mal ús (pipicà). A través d’una subvenció del Districte per a projectes ambientals, cada any fan accions d’“enverdiment” de la plaça, amb diverses jornades o activitats en les quals aprofiten també per mostrar iniciatives que es fan al casal, com la “Nevera solidària”. Han fet una plantada als escocells dels arbres i un taller de capses niu per als ocells i tenen previst fer uns tallers de repa- ració d’eines i de construcció d’un hotel d’insectes. Creuen que aques- 170 tes accions faciliten que la gent conegui més la plaça i l’equipament i que es faci seus els espais. Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als Recursos complementaris equipaments de proximita Usos temporals per a Espais Buits, de la Diputació de Barcelona Protocol d’adequació d’Espais Buits, de la Diputació de Barcelona Hàbitat i Temps per a la Convivència, de l’Ajuntament de Barcelona Espais per a la Vida Quotidiana. Auditoria de Qualitat Urbana amb Perspectiva de Gènere, del Col·lectiu Punt6 FITXA 27. Estratègies per a l’ús de l’espai públic des de l’equipament 171 Direcció de Serveis d’Acció Comunitària ANNEX Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximitat LA COMUNICACIÓ AL CASAL DE BARRI Un plantejament de comunicació comunitària, relacional i popular; transversal, estratègica i transformadora Cap a un enfocament de comunicació comunitària Els equipaments de proximitat són espais que teixeixen comunitat amb la seva acció quotidiana; forma part dels seus objectius més estratègics aconseguir generar dinamisme i participació tant al sí de l’equipament, com entorn seu. Assolir i contribuir a una comunitat dinamitzada i participativa. Per a fer-ho, a un equipament de proximitat li caldrà, per tant, adoptar i desen- volupar un enfocament de comunicació comunitària: una comunicació que ali- menti les dinàmiques comunitàries, que les dinamitzi, que les reforci, que les faciliti. Si volem adoptar aquest enfocament de comunicació comunitària, com totes hem après conceptes de comunicació que no tenen la comunitat com a punt de partida, el primer que haurem de fer és mirar-nos críticament el què entenem per comunicació (a nivell personal, col·lectiu, i com a equipament), i reconstruir des d’una definició pròpia, l’articulació comunitària de la nostra comunicació . 173 Des d’aquest document, com a introducció, volem compartir-vos el marc d’en- Direcció de Serveis d’Acció focament de comunicació comunitària que hem anat construint durant els úl- Comunitària tims anys: Metodologia per promoure la ● Entenem que la comunicació és la facultat, el procés, l’activitat bàsica a tra- perspectiva comunitària als vés de la qual les persones podem establir relacions, i per tant, comunitat. equipaments de proximitat ● Des que ens comuniquem per primera vegada (amb el plor) quan naixem, transmetent necessitats, fins que aprenem a interpretar els signes corporals, el llenguatge de les altres persones, i ens prestem a entendre a les altres i donar-los suport, ens estem sempre comunicant. Trobem solucions mitjan- çant la comunicació, hi generem sinèrgies, i és a través de processos de comunicació que podem arribar a transformar els conflictes i a construir pro- jectes i horitzons. Per tant, la comunicació és tant una funció vital per a l’indi- vidu, com per a la possibilitat de la convivència i la construcció de comunitat. ● La irrupció de la comunicació de masses durant el segle xx, combinada amb la implantació ubiqua de la comunicació comercial, ambdues orienta- des a generar respostes conductistes en les persones (comportar-se de manera determinada, comprar determinat producte, amb finalitats instru- mentals), ha fet que a les organitzacions i espais comunitaris perdem la perspectiva que la comunicació és allò que passa en tot moment en la nos- tra vida comunitària, allò fonamental per a construir projectes de vida con- junts, decisions i iniciatives col·laboratives, que és el que marca i identifica l’acció comunitària. ● Posar la consciència sobre aquestes accions de comunicació quotidianes (i estratègiques), per a pensar com poden contribuir millor als objectius com- partits, a consolidar espais de col·laboració forts, democràtics, inclusius, ge- neradors de benestar, seria el primer pas per a esbossar una comunicació comunitària pròpia. ● De fet, el nostre Pla de Comunicació hauria de ser l’articulació de totes aques- tes accions, orientades per objectius estratègics del nostre equipament, i vehiculades per les persones que hi interactuen. Com podem portar a la pràctica l’enfocament comunitari de la comunicació? En aquest capítol, abordem la construcció d’un pla de comunicació, amb pers- pectiva comunitària. Hi ha una sèrie de característiques que podem pensar, desenvolupar i integrar a la nostra comunicació que ens ajudaran a al·liniar la nostra comunicació amb els objectius comunitaris de l’equipament. ● Relacional i popular: En contrast amb les teories de la comunicació de mas- ses (política o comercial), que busca obtenir un comportament o una con- 174 ducta concreta (d’obediència o de consum), tan reproduida de forma incons- cient a la comunicació social, la comunicació comunitària pot enfocar-se cap Direcció de Serveis d’Acció a ser relacional (busco que creixem juntes, pensem juntes, ens trobem; privi- Comunitària legio la millor relació entre nosaltres, en comptes del meu benefici amb la Metodologia per teva reacció); i cap a un plantejament de comunicació popular, on el que fem promoure la amb els mitjans de comunicació (que són una forma de poder) és posar-los perspectiva comunitària als al servei de les persones de la comunitat o el barri, perquè elles mateixes equipaments de comuniquin allò que els és d’interès. proximitat ● Transversal: Afirmem, assumim, reconeixem que la comunicació és en tots els espais i moments del Casal o equipament, i que una bona comunicació té un efecte potenciador de l’energia i la construcció comunitària. Per tant, do- nem tanta importància (i en termes comunitaris, potser més i tot) a la comu- nicació interna, i externa (amb la comunitat) del Casal, com a la comunicació pública. ● Estratègica: Considerem la comunicació com una funció que articula el Casal i la comunitat, i que per tant, ha de respondre i contribuir als objectius estra- tègics, a llarg termini del casal, no a uns objectius específics i instrumentals de comunicació. Per a entendre’ns, si la finalitat del Casal és enfortir i dina- mitzar la comunitat del barri, la comunicació del Casal, ha de ser un instru- ment per a aconseguir-ho. ● Transformadora: Si la comunicació és estratègica i entronca amb els objec- tius últims de l’equipament, aleshores, si el Casal aspira a ser un pol de trans- formació, la seva comunicació ha de ser també transformadora. I això com s’aconsegueix? Posant en la mirada, quan construim la nostra comunicació, en: ● Sensibilitzar i aprendre: Quines són les àrees d’interès, les necessitats sobre què treballa, el Casal? Podem pensar, “quan agafem el micro”, de tractar de tenir una mirada pedagògica, sensibilitzadora, amb la nostra comunicació? I, d’altra banda, quan comuniquem, podem tractar de po- sar en pràctica l’aprenentatge dels valors que es van processant i treba- llant en l’ambit comunitari? (gènere, interculturalitat, …) ● Empoderar: Una comunicació des dels drets, que contribueixi al coneixe- ment dels drets i de les maneres d’exercitar-los i reivindicar-los; una comu- nicació que sigui produida per les mateixes receptores i/o que les involucri a la co-construcció (comunicació popular); una comunicació que generi vincles entre persones i col·lectius. Preguntes urgents 175 a) Com podem aconseguir articular, construir, desenvolupar totes aquestes perspectives a la comunicació del nostre casal? Direcció de Serveis d’Acció Comunitària b) Hem de ser el Súper-Casal? Hem d’utilitzar pòcimes màgiques? Metodologia per promoure la c) En aquest manual trobareu la recepta secreta? perspectiva comunitària als equipaments de (Solucions: a) Gradualment, aprenent-fent; b) Ja ho sou, el super-casal; i Si proximitat les pòcimes les feu col·lectivament i enfocades als objectius, ho aconse- guireu; c) La recepta secreta, no us la donarem en aquest manual, us aju- darem a fer camí cap a la vostra recepta pròpia). Tot el que és comunitari és un procés, i avança en funció de cada context. Tam- bé en el cas de la construcció d’una comunicació comunitària. De totes maneres, sí que val la pena subratllar que tractar d’aplicar aquesta visió en la comunicació de l’equipament pot fer avançar el projecte (no només la comunicació), fer-nos sentir la comunicació com una capacitat especial del nostre casal (en comptes d’una càrrega) i contribuir a articular les forces i energies que sovint estan entorn i no sabem com dinamitzar. En aquest capítol sobre comunicació, us compartim tant: ● Eines i exercicis que us poden ser útils per a treballar i estructurar el vostre Pla de Comunicació a nivell intern. ● Reflexions, orientacions, inspiracions: Sisplau, no llegiu els plantejaments transversals i les eines que proposem aquí com a obligacions, com asse- nyalaments de com hauria de ser i no és, sinó com a pautes per orientar el treball, reflexions per a redirigir aquesta tasca tan humana i transformadora que és la comunicació cap a un camí que sigui apoderador i transformador per al casal. Com que parlem de procés, d’estratègia o pla, no cal que ho aconseguiu tot per demà; el que és important és reconèixer, identificar el poder de transformació interna, de xarxa i comunitària que té la comunica- ció per a fer-li espai i emprendre un procés que us serà interessant i profi- tós. El pla de comunicació: un instrument viu i col·lectiu, un procés per a tot el casal En general, els projectes associatius i comunitaris, un cop han pres consciència de la importància de la comunicació, es debaten entre la desesperació de no tenir un pla de comunicació i la decepció de, quan el tenen, tenir-lo guardat en un calaix i que ningú el desplegui. Això sovint passa perquè tenim construïda una visió mitificada (i tecnificada) del que és la comunicació i del que és un pla de comunicació. Si la comunicació és tot allò que fem i que passa en el nostre dia a dia com a equipament, en aquest cas, el nostre pla de comunicació hauria de ser un pla compartit entre totes les persones que formem part de la comunitat de l’equipament que descriu els es- pais comunicatius fonamentals i descriu una estratègia (objectius, accions, ei- nes, terminis) per, amb aquests recursos i processos de comunicació que totes portem a terme, contribuir a assolir els objectius principals de l’equipament. El pla de comunicació, per tant, ben entès, és part del pla estratègic del nostre 177 equipament o projecte, n’és una branca més. I un bon pla estratègic, com sa- bem, és fruit d’una feina col·lectiva, on el procés de construcció i també el se- Direcció de Serveis d’Acció guiment i l’execució col·lectives són fonamentals. Comunitària Metodologia per Així, construir el pla de comunicació també ha de ser una tasca col·lectiva i promoure la compartida. I el pla de comunicació que en resulti haurà de ser el nostre pla de perspectiva comunitària als comunicació, amassat amb les nostres mans, reproduint la nostra personalitat equipaments de com a centre, la nostra manera de fer. proximita Aquest pla, resumidament, hauria de contenir els capítols o elements se- güents: Sobre nosaltres: conjunt d’elements bàsics de comunicació Hi ha una sèrie d’elements comunicatius, que són a la base del treball de l’enti- tat i que val la pena que treballem, també en termes de comunicació. Aquests ens serviran de punt de partida per a la nostra estratègia, per a les nostres ac- cions de comunicació i per aplicar-les a les nostres eines. Aquests elements són els següents: ● una descripció general del projecte o de l’equipament, ● els fonaments de la nostra identitat, ● la nostra acció. Qui i què comunica (el múscul comunicatiu): persones, espais, eines Si pràcticament tot el que passa a l’entitat o a l’equipament és comunicació, això vol dir que no només comunica la persona que té el rol de comunicació, sinó que totes les persones o moltes a l’entitat comuniquem. Si posem cons- ciència sobre aquest fet, aconseguirem comunicar amb més potència i més capacitat. Com a metàfora d’aquesta potència o capacitat, és interessant plantejar el concepte del múscul comunicatiu. El nostre múscul comunicatiu, en realitat, va més enllà de les persones que comuniquen: també inclou els diferents es- pais de comunicació que tenim al casal i les eines amb què comuniquem. Aquests tres elements (persones, espais, eines) constitueixen una articulació, una capacitat, una força per comunicar determinada i segurament, quan hàgim examinat el múscul, tindrem una idea millor de què es necessita, on cal reforçar i on tenim un potencial interessant. 178 Direcció de Serveis Amb qui comuniquem: mapa d’actors d’Acció Comunitària i diagnosi de necessitats Metodologia per promoure la Com hem estat reflexionant, la comunicació és la condició necessària per re- perspectiva comunitària als lacionar-se: ens comuniquem per establir, desenvolupar, alimentar i enfortir equipaments de relacions, amb persones o col·lectius; en particular, fem esforços per rela- proximita cionar-nos amb aquells actors o comunitats que ens semblen més rellevants per als nostres objectius, en aquest cas del casal, per a la nostra feina comu- nitària. Qualsevol teoria de la comunicació posa aquest “amb qui” al centre: en diuen públics, destinataris; però, si us hi fixeu, aquestes són concepcions dels grups o els actors com a “consumidors” i no com a membres actives dels processos en què treballem. En l’àmbit comunitari, nosaltres volem treballar les relacions i els projectes comuns i per això pensem (no només “diem”) en comunitats i en relacions. Quan construïm un pla de comunicació, haurem de fer una anàlisi dels actors amb qui ens relacionem i de les relacions que hi tenim, i haurem d’establir els actors amb qui ens sembla més estratègic treballar durant el període del nostre pla. En funció d’aquestes relacions estratègiques, ens plantejarem on voldríem arribar, pensarem l’estratègia per aconseguir-ho i quines accions de comunica- ció podrien ajudar-nos-hi. Pla d’acció per comunitats Basant-nos en les comunitats amb les quals volem relacionar-nos (interna, ex- terna i pública), establirem l’estratègia i les accions de comunicació. Com més arrelem en l’estratègia (i menys en “accions” puntuals o típiques o “que donen bons resultats”, però no basades en una anàlisi a fons o en una visió a llarg ter- mini), més impacte anirem desenvolupant en el llarg termini, més cohesió i par- ticipació dels equips anirem generant, més pròpia i més comunitària serà la nostra comunicació. Pressupost Sí, les accions de comunicació tenen un cost; si no és monetari, és en hores de treball; si no són hores remunerades, són hores de voluntàries. Val la pena tant reconèixer la dedicació que es fa a la comunicació com també assignar una part del pressupost que ho faci possible. Ja... no hi ha pressupost... anem justos... però la comunicació no és un element vital per al nostre casal? Doncs això, re- flectim-ho en el pressupost. 179 Calendari Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Cadascuna de les accions que preveiem (i també el plantejament estratègic de Metodologia per conjunt) tindrà assignades unes dates, que podem reunir en un calendari gene- promoure la ral, cosa que ens permetrà tenir una visió de conjunt del pla. perspectiva comunitària als equipaments de A continuació, teniu un esquema resum d’aquests elements principals que proximita constituiran el nostre pla de comunicació. El pla de comunicació Ha de ser el nostre pla de comunicació, amassat amb les nostres mans, de tot I’equip. Amb la nostra manera de fer. I contindrà: 1. Sobre nosaltres: conjunt d’elements bàsics de comunicació: descripció, identitat, acció 2. Qui i què comunica: El múscul comunicatiu: persones, espais, eines 3. Amb qui comuniquem: mapa d’actors i diagnosi de les necessitats 4. Pla d’acció per comunitats Internes Necessitats i prioritats amb la gent que forma part del nostre Actors estratègics “nosaltres” 1. Quina relació hi volem 2. Estratègia 3. Accions Externes Necessitats i prioritats Amb la nostra xarxa d’actors, les nostres Actors estratègics relacions estratègiques 1. Quina relació hi volem 2. Estratègia 3. Accions Pública Necessitats i prioritats Volem establir contacte i relació amb Actors estratègics aquelles quo no ens coneixen 1. Quina relació hi volem 2. Estratègia 3. Accions 5. Calendari 180 6. Pressupost Direcció de Serveis d’Acció I al diagrama següent, trobareu una visió de procés sobre com construir el vos- Comunitària tre pla de comunicació i com cadascuna de les passes anirà alimentant la cons- Metodologia per trucció de la resta del pla. promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximita Missió i objectius estratègics de l’equipament Diagnosi i actors estratègics Quines són les Quina relació Conjunt d’elements prioritats volem assolir bàsics de comunicació de principals, amb els actors l’entitat o l’equipament d’acord amb els estratègics diferents cercles d’actors? (intern, extern, públic) Calendari Pressupost 181 Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Accions Metodologia per Persones promoure la perspectiva Comun. interna Acció 1 comunitària als equipaments de Acció 2 proximita Espais Comun. externa Acció 3 Acció 4 Eines Comun. pública Acció5 Acció 6 Comptem amb Tot això vol dir que si volem millorar la comunicació del nostre equipament o projecte hem de fer tot aquest procés? Evidentment que no és imprescindible fer tot el procés. De la mateixa manera que quan volem millorar un projecte co- munitari l’única via no és fer un pla estratègic, el pla estratègic pot ser la millor opció per construir el camí amb solidesa, però podem fer processos intermedis, accions puntuals. I, si no fem tot el pla estratègic, sí que està bé partir d’una mirada estratègica (recordar quina és la nostra missió i visió, quins són els nos- tres objectius, com ens organitzem per aconseguir-los, fer una diagnosi): és la millor manera per construir un bon projecte o iniciativa. En el cas de la comuni- cació, passa el mateix: fer el pla de comunicació és una aventura interessant i ens ajudarà a treballar moltes qüestions estratègiques del projecte. Però si no podem abordar el procés integralment, sí que us recomanem com a mínim que treballeu amb una diagnosi amb el mapa d’actors, feu un treball sobre el múscul i, des d’aquestes dues realitats, plantegeu les accions estratègicament. Aques- ta és la millor manera de pensar bé una bona comunicació i no reproduir meca- nismes, inèrcies i accions que, per més que siguin habituals, no ajuden a trans- formar ni a fer créixer el projecte com voldríem. 182 Per tant, d’aquest manual, podeu treure’n exercicis que us seran útils, presos per separat; però també us permetran acompanyar un procés de construcció Direcció de Serveis d’Acció d’un pla de comunicació potent, a mida i comunitari per al vostre equipament. Comunitària Metodologia per A les fitxes següents trobareu, pas a pas, cadascun dels elements que us promoure la ajudaran a articular el vostre pla de comunicació. perspectiva comunitària als Al final d’aquest annex, també trobareu un document guia, una pauta sobre equipaments de la qual podeu anar plasmant el pla de comunicació a partir dels apartats i els proximita exercicis que segueixen en aquest manual. Sobre nosaltres: elements bàsics de la comunicació de l’equipament Hi ha una sèrie d’elements comunicatius que són a la base del treball de l’entitat i que val la pena que treballem, també (i no només) en termes de comunicació. Aquests elements ens serviran de punt de partida per a la nostra estratègia, per guiar les nostres accions de comunicació i també per fer-les visibles a través les nostres eines. Aquests elements són els següents: ● una descripció general del projecte o de l’equipament, ● els fonaments de la nostra identitat, ● la nostra acció. 183 La descripció de l’equipament i el seu projecte Direcció de Serveis d’Acció Comunitària És important que treballem i acordem una explicació sintètica de què és (i qui Metodologia per som), què fem i per què ho fem al casal o equipament. Escriure una descripció promoure la d’un paràgraf pot semblar (és, relativament) una tasca senzilla, però és interes- perspectiva comunitària als sant fer-ho de manera col·lectiva, treballar-ho en l’àmbit de l’equipament: el equipaments de procés d’acordar com ens descrivim, com ens identifiquem, pot generar cohe- proximita sió (tenim una mateixa idea del casal), pot servir per tenir més orientades totes les persones que en formen part o hi participen i ens pot ajudar a escatir la idea del projecte, construir identitat i discurs. A més, de cara a les comunitats exter- nes i públiques, estarem segurs que transmetem, cap enfora, allò que som i volem ser per al barri. Fil a l’agulla Quan consolidem aquesta descripció en un text, hem de poder explicar en un paràgraf curt ● qui som, ● què fem, ● per què, perquè algú que vulgui saber qui som ho pugui entendre de manera ràpida. La nostra descripció també ha de transmetre de forma sincera l’esperit, la manera de fer i ser en el món, i ho ha de fer sense exagerar (per què dir que som les reines del mambo, el millor equipament de la història, si som només el millor equipament que hem sabut construir ?), però també ho hem de fer sense un excés d’humilitat que faci semblar el projecte menys del que veritablement és. Això hem de procurar fer-ho tant en termes de to i actitud: una associació de poetes podria citar algun poe- ma o escriure la seva descripció en vers (exagerant molt) o, si més no, treba- llar un text bell i suggeridor; una associació excursionista hauria de transme- tre el seu amor pel territori, les seves conviccions per la cura dels camins i la natura, i probablement un projecte comunitari ha de traspuar veïnatge, col- laboració, diversitat i compromís (entre d’altres); una associació d’humoristes pot tenir una descripció amb gràcia i una de joves, esperit juvenil. en termes de continguts: transmetre qui creiem que som i com entenem la nostra feina, els nostres valors i la nostra posició en el món. Fer-ho amb sin- ceritat, honestedat, sense fer-se de més ni de menys. Quan tinguem el text llest, serà la base per al “Qui som” de la nostra web, per a la “bio” a xarxes socials, etcètera. 184 En síntesi, podem tractar de seguir aquests elements com a guia: Direcció de Serveis Sí! Nooooooo d’Acció Comunitària Curta, d’un paràgraf No una descripció tècnica Metodologia per promoure la Ha de tenir força, motivar perspectiva comunitària als Ha de reflectir l’esperit de l’entitat, No sobredimensionar-nos equipaments de explicar-ne la metodologia, ni infravalorar-vos proximita la manera de fer... Honesta Exercici 1. Feu parelles, acordeu primer quins són els elements principals que haurien d’aparèixer en la descripció. Després tracteu de construir un text que en tres o quatre frases que constitueixi una bona descripció del projecte. (5-10 minuts). 2. Compartiu els resultats entre les diferents parelles que hi heu treballat. Apun- teu i acordeu quins són els elements més interessants que surten a cada descripció. 3. Aneu al web i compareu amb la que teniu publicada: hi ha algun element que ens havíem deixat? Ara que hi heu treballat més a fons, esteu satisfets? És urgent canviar-la per la nova que esteu construint? 4. Si, en fer l’exercici, heu pogut acordar fàcilment una descripció que satisfà tothom, perfecte, ja podeu adoptar-la i començar-la a adaptar per als dife- rents espais de comunicació. Si en aquest exercici no heu pogut acordar-la encara, designeu un parell de persones que, en una data determinada, hauri- en de tenir aquesta descripció llesta perquè pugui ser aprovada. Algunes entitats o projectes, a partir d’aquesta descripció, creen una infografia o un mapa, que ho ensenyi més gràficament i de manera més atractiva per a alguns públics. La identitat: visió, missió, valors, teoria del canvi de l’equipament o projecte Un equipament de proximitat té visió, missió, valors? Té teoria del canvi? El que té, de ben segur, o hauria de tenir és una visió de la comunitat, del rol de l’equi- pament en la comunitat, de com es volen aconseguir determinats canvis i teixits socials que són al centre de la visió de l’equipament. Per què? Perquè aquesta és la direcció que segueix o hauria de seguir el projecte perquè vagi cap a algun lloc. Si tenim aquesta identitat, aquest horitzó o aquesta visió els hem de saber explicar. Però cada cosa té el seu temps. Abans de fer-la explícita cap enfora, primer 185 hem de fer una revisió crítica de si realment aquesta visió està viva i acordada i és coneguda per les persones i els grups que formen part de l’equipament. Com Direcció de Serveis d’Acció sabem, la construcció d’aquesta visió compartida, en qualsevol projecte, és la Comunitària que manté els equips cohesionats; els projectes, vius, i les línies de treball, ben Metodologia per enfocades i coherents. promoure la perspectiva comunitària als Aquí podem fer un exercici de revisió. equipaments de proximita Exercici En aquest exercici, us proposem que treballeu en la vostra identitat, el vos- tre ADN com a equipament. Us proposem que ho feu en termes de visió, missió i valors perquè són una tríada “clàssica” que ha permès durant molts anys estructurar els elements identitaris centrals d’un projecte o entitat. I encara que per a alguns s’hagi quedat una mica vell o antiquat, continua sent una bona fórmula que moltes persones podran reconèixer (per treba- llar des de conceptes comuns) i, per tant, es puguin sumar amb certa faci- litat al procés. Això també és un valor, perquè una prioritat és construir acords polítics interns de la manera més democràtica possible per al nostre projecte. La teoria del canvi ve a ser una conceptualització una mica més contempo- rània, que pensa globalment com, a través d’elements com aquests i del procés que volem engegar, aspirem a generar el canvi que volem al món. Pas 1. Aclariment de conceptes. Visió: La visió és el nostre horitzó. Defineix el món com el voldríem (en el cas d’un equipament de proximitat, podríem acotar el “món” com a barri o comu- nitat...? O potser no: decidiu-ho) i el lloc que la nostra entitat hi ocuparia. Missió: La missió respon a les preguntes: Per què existeix el casal, per fer què? Per aconseguir què? Diguem que si la visió ens marca l’horitzó on volem arri- bar, la missió ens diu què farem per arribar-hi, quin paper tindrem en la soci- etat per aconseguir els canvis i les transformacions que ens duran cap a la visió. Valors: Els valors seran els pilars sobre els quals ens sostindrem en el camí cap a realitzar la nostra missió. Són les nostres guies per orientar-nos sobre com cal actuar. Teoria del canvi: La teoria del canvi expressa i articula tots aquests elements, i d’altres, en una hipòtesi: si volem arribar a determinat lloc com a projecte (la visió, per exemple), hem d’aconseguir una sèrie de victòries (els objectius estratègics) i, per a aconseguir-los, hem d’articular un procés i una sèrie d’ac- cions que ens permetran assolir-les. Pas 2. Tractem de formular, avui en dia, aquests quatre conceptes per a l’equi- pament. 186 La visió, en una o dues línies. Direcció de Serveis d’Acció Tracteu que sigui un text clar i inspirador, que dibuixi un món, un horitzó, Comunitària cap al qual voleu caminar com a equipament dins de la vostra comunitat. Metodologia per promoure la La missió, entre una i quatre línies. perspectiva comunitària als Un text clar també, que aclareixi per què existiu, quines intencions hi ha rere equipaments de la vostra acció i posicionament a la comunitat. proximita Quant als valors, seleccioneu-ne entre tres i set que siguin centrals per a l’equipament. Hi ha valors universals amb què molts col·lectius se senten identificats. Si escollíssiu posar-ne alguns (com podrien ser els drets humans, la igualtat, l’ecologisme...) com a part dels vostres valors, us recomanem igualment que tracteu d’identificar també alguns d’aquells valors que us són més pro- pis, aquells que us defineixen com a col·lectiu. Com que un valor sovint es diu en una paraula, però per a cada col·lectiu la paraula té un significat pro- pi, molts projectes, en definir els seus valors, els clarifiquen amb una des- cripció curta. La teoria del canvi, en els passos que necessiteu. Arribar a descriure, o a construir, la vostra teoria del canvi és un pas impor- tant. Però és possible que tingui un grau més elevat de complexitat. Així que, si ja heu fet la visió, la missió i els valors, heu acabat una part important de l’exercici. Podeu deixar-ho aquí, fins que tingueu el temps o l’energia per treballar-ho en un altre moment. Per als més animats, endavant! Formular la vostra teoria del canvi us pot ajudar a veure més clar el camí i a analitzar críticament si algunes hipòtesis de partida són prou fines o els falta alguna cosa que hauríeu d’afegir. Com que la teoria del canvi és una argumentació, una hipòtesi, de l’estil: “volem aconseguir X, un món i una comunitat que a, b, i c i per aconse- guir-ho necessitem que 1, 2 i 3; per aconseguir fer 1, 2 i 3 crearem aques- tes línies de treball i aliances, que ens permetran generar les condicions per a 1, 2 i 3.” Ho podeu fer narrativament, però també pot ser interessant fer-ho gràficament, tant per a vosaltres, com perquè després ho entenguin bé altres persones. Pas 3. Compareu el que acabeu de formular amb el que teniu publicat al web o a l’últim pla estratègic: coincideix? Si el que acabeu d’escriure coincideix amb el que diuen els documents estra- tègics o publicats, és senyal que esteu alineats; per filar més prim, podríeu fer el pas de preguntar altres companyes si tenen clars aquests conceptes per a l’equipament. Si el que heu escrit no coincideix gaire, això és indicador que caldria fer una revisió col·lectiva d’aquests conceptes, per adaptar-los al moment actual i alinear-vos al voltant d’una mirada comuna. Potser heu descobert, reescrivint-ho, que podíeu trobar formes més com- 187 prensibles o atractives d’explicar les mateixes idees. Aprofiteu i proposeu revisar aquests textos i millorar-los. Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Quan els tingueu millorats, passeu-los a l’equip i a les persones que creieu Metodologia per que és bo que els aprovin. Quan estiguin validats, publiqueu-los arreu, feu-los promoure la córrer! perspectiva comunitària als equipaments de proximita Acció: què fem? Quines línies de treball té el casal? Quins projectes? Què volem aconseguir? És tan important saber qui som, i explicar-ho bé, com saber què fem, i explicar-ho bé. Al final, una característica important que tenim és que fem i que deixem espais perquè passin coses. I sovint això de què fem tampoc ens parem prou a pensar com ho expliquem. Una bona comunicació (interna, externa o pública) sobre allò que fem sempre hauria d’incloure: què fem, per què ho fem i què volem aconseguir. Fem un exercici: Exercici 1. Llisteu aquí les vostres línies d’acció o projectes principals: a. b. c. d. e. 2. Ara, per a cadascun d’ells, feu una descripció d’unes tres línies que inclogui: ● Què feu (quina és l’acció, la intervenció, quin procés es fa) ● Per què ho feu (hi ha una causa social, una problemàtica que adreceu) ● Què voleu aconseguir (quin és el canvi social cap al qual apunteu) En tres línies o menys! Màxim cinc. 3. Expliqueu-ho a algú altre, demaneu-li un retorn: ho han entès? Què han en- tès? Què no s’entén o què és poc interessant o sona estrany, del que heu 188 explicat? I què més voldrien saber, del projecte? Direcció de Serveis d’Acció 4. En funció d’aquest retorn, milloreu la proposta. Comunitària Metodologia per Una cosa de la qual us adonareu és que costa que altres persones entenguin o promoure la ho trobin atractiu, interessant, si tot és genèric i lingüístic: hem de trobar també perspectiva comunitària als la manera de poder incloure experiències concretes que permetin sentir empa- equipaments de tia i connectar amb el que passa amb el projecte i fer-ho visible. proximita Qui i què comunica al casal: el múscul comunicatiu. Persones, espais, i eines Hem dit a la introducció que la comunicació és transversal a l’equipament: és present a totes les accions, succeeix en cada espai i la porten a la pràctica totes les persones que hi tenen relació. També hem dit que, en funció d’això, podíem pensar que l’equipament té un múscul, el múscul comunicatiu, que indica la capacitat que tenim per comunicar i que, com els músculs, es pot enfortir i entrenar. Segurament acabarem po- dent-hi fer molt més del que ens pensàvem abans de treballar-hi, amb el nostre múscul. Fins i tot, podem estirar la metàfora: si els músculs estan compostos de sang, teixit i tendons, podem dir que al múscul comunicatiu hi ha les persones, els espais i les eines. 189 Les persones de l’equipament com a comunicadores Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Moltes persones comuniquen i tenen un paper clau en la comunicació d’un Metodologia per equipament de barri. promoure la perspectiva comunitària als Per exemple, equipaments de proximita ● la persona tallerista és comunicadora del casal (ho sàpiga o no; ho hàgim pensat o no) perquè durant el taller transmet missatge i imatge de l’equipa- ment a les persones participants i també es comunica amb altres persones de l’equip del casal; ● la presidenta de l’entitat gestora del casal n’és comunicadora perquè so- vint ha de fer tasques de representació o de coordinació, o ● la persona que porta la direcció del casal, també; ● i també les voluntàries que hi ha de vegades a recepció, ● i tantes altres persones que redescobrirem com a comunicadores! Tot i ser diversos perfils, fent una bona anàlisi, en trobarem molts més i, a més, seran més que perfils, també hi podrem posar noms i cognoms. La qüestió és que moltes d’aquestes persones poden tenir un rol crucial en la comunicació del casal, i prendre’n consciència ens donarà molta més capacitat de comuni- cació. Si analitzem les seves necessitats com a comunicadores, això ens pot permetre millorar els fluxos comunicatius, entendre millor les necessitats dels equips i millorar les col·laboracions, el funcionament i la projecció del casal. Per això, us proposem fer un exercici: Exercici Identifiqueu entre sis i vuit persones que comuniquen a l’entitat; analitzeu-ne els perfils, què comuniquen, què els cal i què es pot fer per donar-los suport. Podeu fer-ho partint d’aquesta fitxa (una d’aquestes per a cada persona): Dibuixa aquí una de les persones que comuniquen a Com es diu? l’equipament: Quin rol té? Quins talents té? (comunicatius o no) Amb qui comunica? 190 Quin tipus de coses Direcció de Serveis comunica? d’Acció Comunitària Necessita algun Metodologia per reforç? Quin? promoure la perspectiva comunitària als equipaments de Algunes propostes? proximita Com es diu / qui és? Us proposem que ho personifiqueu en algú concret per- què en aquest cas us serà més fàcil fer l’anàlisi. Però també podeu fer la doble identificació: rol o posició + persona. Per exemple: (talleristes) Maria Pérez Quin rol té: Descriurem quina és la seva posició en el projecte i com aquest rol té relació amb determinats grups. Seguint l’exemple anterior: És tallerista de ioga de tardes on sobretot hi va gent gran. Per nosaltres és un enllaç amb gent gran que ve al casal. Amb qui comunica: Tota persona amb un rol té àmbits on comunica amb al- tres. Exemple: Amb les participants, amb la persona que porta la programació, amb la persona que hi ha a recepció. Quins són els seus talents: Una part molt important del múscul comunicatiu rau a identificar en què és bona cada persona, en general i en termes de comu- nicació. (Dibuixa bé? Escriu amb gràcia o correcció? Parla, té empatia, genera empatia, facilita, parla idiomes, és popular al barri, té molts seguidors a les xar- xes, fa fotografia, és sincera, motivadora…? Ningú té tantes coses, però tothom en té alguna...). Aquests talents ens serviran quan tinguem una necessitat con- creta i, a més, li podrem reconèixer les virtuts activament a algú de l’equip! Quin tipus de coses comunica: Aquí llistem el tipus de continguts que comu- nica i com funciona. Seguint l’exemple: A més de les qüestions relatives al seu taller, també pot comunicar propostes del casal a les participants, esdeveni- ments i necessitats, però de vegades no se’n surt gaire bé perquè encara no acaba d’entendre el funcionament del dia a dia. Amb la persona que porta la programació, s’intercanvien informacions sobre les participants. Necessita algun reforç: Aquest és l’espai per reflexionar sobre com les tas- ques de comunicació que fa podrien funcionar millor si la persona tingués algun tipus de suport o reforç en algun aspecte. Exemple: Com que és bastant nova, no acaba d’entendre com funciona l’equipament, així que li costa transmetre-ho a les participants. Li caldria comprendre millor l’equipament o bé un material escrit o una infografia que ho expliqui bé. Què s’hi podria fer? Aquí teniu propostes: Una sessió amb talleristes per aclarir el funcionament del casal; reforçar la dinàmica d’acollida per a talleristes... Val la pena construir-se un petit univers de l’equip en termes de comunicació, 191 per tenir-lo sempre present quan volem emprendre accions de comunicació (i especialment també a l’hora de construir un pla de comunicació). Direcció de Serveis d’Acció Comunitària El múscul comunicatiu del Casal. 1. Les persones Metodologia per promoure la Exercici Exercici perspectiva comunitària als equipaments de proximita Dibuixa aquí una de les Dibuixa aquí una de les persones que comuniquen a Com es diu? persones que comuniquen a Com es diu? l’equipament: l’equipament: Quin rol té? Quin rol té? Quins talents té? Quins talents té? (comunicatius o no) (comunicatius o no) Amb qui comunica? Amb qui comunica? Quin tipus de coses Quin tipus de coses comunica? comunica? Necessita algun Necessita algun reforç? Quin? reforç? Quin? Algunes propostes? Algunes propostes? Com es diu / qui és? - Com es diu / qui és? - què en aquest cas us serà més fàcil fer l’anàlisi. Però també podeu fer la doble què en aquest cas us serà més fàcil fer l’anàlisi. Però també podeu fer la doble (talleristes) Maria Pérez (talleristes) Maria Pérez Quin rol té: Descriurem quina és la seva posició en el projecte i com aquest rol Quin rol té: Descriurem quina és la seva posició en el projecte i com aquest rol té relació amb determinats grups. Seguint l’exemple anterior: És tallerista de té relació amb determinats grups. Seguint l’exemple anterior: És tallerista de ioga de tardes on sobretot hi va gent gran. Per nosaltres és un enllaç amb gent ioga de tardes on sobretot hi va gent gran. Per nosaltres és un enllaç amb gent gran que ve al casal. gran que ve al casal. Exercici Exercici Amb qui comunica: Tota persona amb un rol té àmbits on comunica amb al- Amb qui comunica: Tota persona amb un rol té àmbits on comunica amb al- tres. Exemple: Amb les participants, amb la persona que porta la programació, tres. Exemple: Amb les participants, amb la persona que porta la programació, amb la persona que hi ha a recepció. amb la persona que hi ha a recepció. Quins són els seus talents: Una part molt important del múscul comunicatiu Quins són els seus talents: Una part molt important del múscul comunicatiu - - nicació. (Dibuixa bé? Escriu amb gràcia o correcció? Parla, té empatia, genera nicació. (Dibuixa bé? Escriu amb gràcia o correcció? Parla, té empatia, genera empatia, facilita, parla idiomes, és popular al barri, té molts seguidors a les empatia, facilita, parla idiomes, és popular al barri, té molts seguidors a les Dibuixa aquí una de les Dibuixa aquí una de les pertsootnheos mque comuniquen a Com es diu? persones que comuniquen a Com es diu? l’equipamen et:n té alguna...). Aquests talents ens serviran quan tinguem una necessi- tol’tehqoumipa emne tnét: alguna...). Aquests talents ens serviran quan tinguem una necessi- tat concreta i, a més, li podrem reconèixer les virtuts activament a algú de tat concreta i, a més, li podrem reconèixer les virtuts activament a algú de l’equip! Quin rol té? l’equip! Quin rol té? Quins talents té? Quins talents té? (comunicatius o no) (comunicatius o no) Amb qui comunica? Amb qui comunica? Quin tipus de coses Quin tipus de coses comunica? comunica? Necessita algun Necessita algun reforç? Quin? reforç? Quin? Algunes propostes? Algunes propostes? Com es diu / qui és? - Com es diu / qui és? - què en aquest cas us serà més fàcil fer l’anàlisi. Però també podeu fer la doble què en aquest cas us serà més fàcil fer l’anàlisi. Però també podeu fer la doble (talleristes) Maria Pérez (talleristes) Maria Pérez Quin rol té: Descriurem quina és la seva posició en el projecte i com aquest rol Quin rol té: Descriurem quina és la seva posició en el projecte i com aquest rol té relació amb determinats grups. Seguint l’exemple anterior: És tallerista de té relació amb determinats grups. Seguint l’exemple anterior: És tallerista de ioga de tardes on sobretot hi va gent gran. Per nosaltres és un enllaç amb gent ioga de tardes on sobretot hi va gent gran. Per nosaltres és un enllaç amb gent gran que ve al casal. gran que ve al casal. Amb qui comunica: Tota persona amb un rol té àmbits on comunica amb al- Amb qui comunica: Tota persona amb un rol té àmbits on comunica amb al- tres. Exemple: Amb les participants, amb la persona que porta la programació, tres. Exemple: Amb les participants, amb la persona que porta la programació, amb la persona que hi ha a recepció. amb la persona que hi ha a recepció. Quins són els seus talents: Una part molt important del múscul comunicatiu Quins són els seus talents: Una part molt important del múscul comunicatiu - - nicació. (Dibuixa bé? Escriu amb gràcia o correcció? Parla, té empatia, genera nicació. (Dibuixa bé? Escriu amb gràcia o correcció? Parla, té empatia, genera empatia, facilita, parla idiomes, és popular al barri, té molts seguidors a les empatia, facilita, parla idiomes, és popular al barri, té molts seguidors a les tothom en té alguna...). Aquests talents ens serviran quan tinguem una necessi- tothom en té alguna...). Aquests talents ens serviran quan tinguem una necessi- tat concreta i, a més, li podrem reconèixer les virtuts activament a algú de tat concreta i, a més, li podrem reconèixer les virtuts activament a algú de l’equip! l’equip! Els espais on ens comuniquem Quan parlem d’espais de comunicació, podem referir-nos tant a espais d’orga- nització (reunions, assemblees, tallers, taules comunitàries, on la gent s’ajunta i comunica) com a espais físics (les diferents sales, parets...) de l’equipament. Espais organitzatius Considerem les assemblees, els tallers, les reunions de treball, els grups mo- tors, les festes o fins i tot les taules i les trobades comunitàries com a part del nostre múscul comunicatiu. Està clar que són espais de comunicació. Però en quin sentit formen part del nostre múscul? Expliquem-ho amb exemples: ● Taula comunitària de cultura: Per a un casal de barri qualsevol que tre- balla especialment temes culturals, és molt valuosa una taula de cultura 192 on hi ha actors molt dinàmics, que ofereixen moltes sinergies i que a més tenen capacitat de derivar usuàries o participants dels seus serveis o en- Direcció de Serveis d’Acció titats als actes que organitza el casal. Així, quan aquest casal vol organit- Comunitària zar un acte cultural, disposa de la Taula de Cultura com a espai de difusió Metodologia per i complicitat n’augmenta la capacitat de comunicació. [Cada casal, aquí, promoure la pot aplicar-s’ho als seus temes prioritaris i a aquelles taules que els són perspectiva comunitària als funcionals i útils.] equipaments de proximita ● Reunions tècniques: Imaginem que som en un casal on fa un temps que costa aconseguir fer les reunions de coordinació cada setmana amb tot l’equip. A més, la dinàmica durant les reunions no funciona gaire bé. Això propicia que no flueixin les informacions cap als grups i talleristes i hem tingut més d’un malentès amb la Junta de la gestora. En aquest cas, veuríem que aquí tenim part del nostre múscul afeblit: o necessitem veure alternatives de comunicació que no passin per aquí (reforçar altres canals) o necessitem millorar, exercitar, el funcionament d’aquestes reunions (enfortir aquesta part del múscul). ● Castanyada: En un altre casal, la festa de la Castanyada té una llarga tradi- ció i s’hi sumen multitud de persones que participen en les diverses activi- tats de l’equipament. Si aquest casal té voluntat de fer algun acte comuni- catiu a la seva comunitat propera, aquesta trobada pot ser un bon espai, si trobem la manera correcta, perquè arribi a la gent més propera i de manera col·lectiva. Amb aquests exemples d’espais diversos tenim una imatge de quan un espai funcional és clau per a la nostra comunicació; i com que cada casal pot fer la seva anàlisi, per disposar de cada espai, cal prioritzar-lo per a determinades necessitats comunicatives o no. Exercici Podeu llistar i analitzar els diferents espais comunicatius que formen part del múscul del vostre casal. Podeu utilitzar una taula d’anàlisi com aquesta per a cadascun dels espais: Vegeu al final del document, un full amb diverses d’aquestes fitxes, on podeu llistar i analitzar cadascun dels espais organitzatius de l’equipament. Espai Perfil de gent que hi participa A qui ens permet arribar Tipus d’accions comunicatives que s’hi poden fer Altres aspectes d’interès 193 Direcció de Serveis d’Acció Vegeu al final del document, un full amb diverses d’aquestes fitxes, on podeu Comunitària llistar i analitzar cadascun dels espais organitzatius de l’equipament. Metodologia per promoure la Ara que ho tenim, creieu que ens falta algun espai? Algun que cobreixi una co- perspectiva comunitària als munitat més específica o de caire més general o...? equipaments de proximita Potser, també, quan analitzem les comunitats i els actors estratègics se’ns acu- dirà algun espai que hauríem de potenciar o afegir. Espais físics El casal de barri, o equipament comunitari, té seu en un edifici; aquest edifici té murs, sales, parets, terra, sostres, mobles, paravents, bolígrafs, papers... Tots aquests espais poden tenir usos de comunicació interessants. I és en aquest sentit que formen part del nostre múscul. Per exemple: ● el mur, el suro de l’entrada: informacions, exhortacions, preguntes, diàleg. ● la porta de sortida (sabies que...? La informació de la setmana) o la porta d’entrada (el poema del mes). ● les sales dels tallers... Aquí és més fàcil d’entrada entendre com els espais físics són part del múscul comunicatiu. Amb aquests espais podeu fer el mateix exercici d’anàlisi. De vegades, alguns d’aquests espais estan per descobrir. Podria ser, també, que, si hi ha espais públics del barri que usem habitualment per fer difusió i ac- tes comunicatius, els considerem com a part del nostre múscul. Exercici Espai físic Perfil de gent que hi passa o l’utilitza Tipus d’accions comunicatives que s’hi poden fer Altres aspectes d’interès Penseu, en tres minuts, dos o tres espais físics cadascú on encara mai havíeu pensat que podíeu fer-hi accions de comunicació. Hi ha premi (heu de pensar quin) per al més original! Després, completeu l’inventari d’espais de comunicació, amb els llocs més ha- bituals i utilitzats. 194 Direcció de Serveis Les eines i els canals d’Acció Comunitària Metodologia per Tenim al nostre abast un munt d’eines de comunicació, tecnològiques o no, di- promoure la gitals o no, que ens permeten arribar a tenir un abast i una immediatesa cada perspectiva comunitària als cop més grans. Com sabem, també, però, les eines no són la fi i sovint una eina equipaments de mal utilitzada pot portar més problemes que solucions o bé tants reptes com proximita assoliments. Les eines només són veritablement útils si tenim intencions clares, si les posem en context d’un pla, si responen a la nostra missió, si tenim inten- ció d’escoltar... És a dir, que ens serveixen per executar el nostre pla i estratègia de comunicació comunitària. Però, si no tenim ni pla ni estratègia... aquí és on comencen els entrebancs. Sovint la majoria de febleses que percebem del nostre ús de les eines no tenen a veure amb l’eina en si, sinó en el concepte de comunicació, l’estratègia, el contingut... De vegades ens sentim obligats (o fracassats) a utilitzar una deter- minada xarxa social i no veiem que no funciona, no perquè no en sapiguem, sinó perquè potser (per més actual que sigui la xarxa) el canal amb què hem de comunicar no és aquella xarxa, sinó algun mitjà o mètode completament dife- rent. Per posar un exemple en l’àmbit comunitari: Fem una celebració a la qual volem que vingui públic infantil del barri. Utilitzem WhatsApp, Facebook, Twitter, Insta- gram...? Potser, potser... Però potser el més important és parlar amb les escoles del barri, facilitar-los la informació i demanar-los que la passin a les famílies; fer el mateix amb les AFA i potser acabar repartint fullets a la sortida de l’escola. Aquest exemple us sembla evident? No? Ho sembli o no per al cas, aquesta és una mirada que podem aplicar a molts dels àmbits o accions en què pensem a l’hora de comunicar: és realment el millor canal, més enllà de ser el que tenim més a mà o el més “de masses” actualment, el que estem pensant utilitzar? Sovint les xarxes socials no són el millor instrument, el més potent, per comuni- car amb les nostres comunitats. En aquest annex no abordarem cadascuna de les eines, els seus potencials i reptes (a la FITXA 18: Eines 2.0 per a la presa de decisions podeu trobar al- gunes reflexions interessants sobre el seu ús, potencials, reptes i precaucions). El que sí que volem fer és contribuir amb algunes reflexions clau. Quin és el propòsit de cada eina? Eines de gestió: Hi ha una sèrie d’eines que ens serveixen per treballar millor, per portar un bon seguiment dels projectes, per assegurar una bona coordina- ció de la nostra feina. Alguns exemples en són el Trello, l’Assana, el Taskworld o l’Slack (un híbrid de gestió de projectes i comunicació interna professional). Per a què els podem utilitzar? Aquest tipus d’eines ens permet tenir els 195 projectes ordenats, les tasques distribuïdes i els historials de converses so- bre alguns temes recollits al lloc on toca. Per tant, en termes de comunica- Direcció de Serveis d’Acció ció, ens ha d’evitar un munt de correus electrònics del tipus: “A qui li toca- Comunitària va...?”, “On és el...?”, “Ja heu fet...?”, “Recordatori:”, etcètera. Perquè tot Metodologia per això, si hem creat l’hàbit, ho tenim visible i “trobable” en els panells de pro- promoure la jecte i, a part, ens fa els recordatoris quan ens arriben els terminis per a les perspectiva comunitària als tasques. A més, també ens pot evitar fer servir temps de reunions per parlar equipaments de determinats temes que són purament tècnics (ni necessiten deliberació o proximita decisió política ni cal pensar quina és la millor manera d’organitzar-se) de manera que podem dedicar aquest temps a qüestions més rellevants (huma- nes, estratègiques, decisions). Amb què hem d’anar amb compte? En general, són eines molt ben pensa- des i senzilles d’utilitzar. De totes maneres, cal fer l’aposta que totes les per- sones de l’equip inverteixin una mica de temps a posar-s’hi i entendre-les (primer fa vertigen i hi ha una mica de resistència, i ho diem per experiència pròpia!), però, un cop acostumades, l’ús és senzill i permet crear-se el propi sistema de funcionament. ARA BÉ: La qüestió és que l’eina és útil si tothom de l’equip la fa servir i es fa servir de manera regular; perquè, si una part de l’equip no la fa servir, llavors comencen a duplicar-se missatges i maneres de treballar i deixa de ser funcional. Què faria un bon múscul? En aquest cas, com que és una eina de gestió, no és una eina per a tot tipus de grup: és útil per a equips de treball, per organit- zar-se la feina i les tasques i per tenir espais de referència per desenvolupar determinats processos per subequips. Si s’aconsegueix construir un funcio- nament regular, l’equip s’enfortirà perquè, a més, alliberarà de soroll la resta d’espais de comunicació i treball. Eines de comunicació interpersonal: Les eines de missatgeria instantània, per tothom conegudes (WhatsApp, Telegram, Signal, Viber...), tenen la virtut de connectar-nos immediatament, ens poden avisar i hi podem tenir converses urgents, tàctiques, quan és necessari. Tothom, però, coneix la capacitat de dis- tracció durant les hores de feina i d’invasió de la vida personal que tenen. Per això és important aclarir el propòsit de cadascuna d’aquestes eines. Provoca- dorament, aquí incloem la trucada telefònica dins d’aquest mateix tipus d’eina. Per a què els podem utilitzar? Aquesta és la gran pregunta per a aquest ti- pus d’eines. I la resposta rau a aclarir bé el propòsit i a clarificar-ne els límits i els espais. ● Una de personal i una per feina? Pot ser útil tenir una segona aplicació (a part del WhatsApp) per a la qual es pacti que només s’hi escriuen missat- ges de feina i que, per tant, fora de l’horari laboral de cadascú, s’entén que no cal tenir aquella xarxa oberta. ● Aplicació web per no estar enganxats al telèfon? Que no quedi per dir que moltes d’aquestes aplicacions tenen la seva versió web i, si s’utilitzen per feina, es poden fer servir sense estar enganxats al telèfon (i sense la lenti- tud del teclat del telèfon) i, segons com, per passar el missatge al/la company/a sense interrompre el que estigui fent. 196 ● Una trucada a temps et salva el dia! Tal com passa amb els correus com- plexos (abans de passar-se dues o tres hores escrivint un correu i mesu- Direcció de Serveis d’Acció rant-ne els tons, val la pena fer una trucada? Sovint, sí!), amb l’ús de la Comunitària missatgeria instantània sovint perdem l’hàbit de trucar-nos, quan de vega- Metodologia per des és ben senzill i ens fa estalviar temps! promoure la perspectiva comunitària als Amb què hem d’anar en compte? Com hem comentat, hem d’anar en equipaments de compte amb el potencial d’invasió de la vida personal d’aquestes eines i de proximita desconcentració i pèrdua de temps i treball sistemàtic que impliquen. Aquí és fonamental clarificar el propòsit i els límits de l’eina. Què faria un bon múscul? Quant al treball dels equips, cal tenir ben clar dins dels equips per a quines funcions utilitzem quines eines i hem de fer un esforç afegit entre els equips de mantenir-ho amb certa coherència. Eines (fora de línia) de visibilitat i discurs públic: El pòster, el fullet o el tríptic continuen sent eines que utilitzem per a usos determinats. I per a alguns públics continua sent un mitjà efectiu (ara: no ens creiem que per a tots...). Un aspecte ben interessant avui en dia és aprofitar la capacitat d’interacció que té el paper, ja que hem d’evitar pensar que el paper s’esgota en la lectura directa. Per a què els podem utilitzar? Evidentment, la publicació en paper ens per- met (i demana) transmetre un missatge clar a les persones que interactuen amb aquest paper. A més d’això, afegim-hi dues funcions rellevants. D’una banda, ara el paper pot ser un vehicle d’ampliació de la informació o l’acció en línia(amb etiquetes, codis QR, enllaços...) i, de l’altra, cal no oblidar que l’espai en paper té la capacitat d’interpel·lar i generar participació i, per tant, no és unidireccional. Un paper, un pòster o una pintada poden ser instru- ments per recollir respostes de les persones que els llegeixen o recullen (“Es- criu aquí el que penses!”; “En aquest espai tenim ganes d’escoltar-te”) i tam- bé poden incloure enllaços cap a espais de participació, etcètera. Amb què hem d’anar en compte? El paper ja no és el mitjà principal i l’hà- bit d’informar-se amb el paper (fins i tot de mirar endavant pel carrer!) ha anat canviant. Ara és potser encara més important seleccionar bé quant contingut volem posar en un paper (i quant volem evitar posar) i triar bé els missatges que volem transmetre, per deixar-los clars. També és encara més crucial pensar bé la distribució de cada producte. Ara el missatge no arriba per defecte; arriba a gent determinada si hem apuntat bé com arribar-hi i com construir el missatge per a aquestes persones. També, com s’ha dit, cal valorar la possibilitat d’explorar la continuïtat cap a altres suports i l’obertura a la interacció. Què faria un bon múscul? El paper imprès aportarà fortalesa al múscul, quan tinguem clar un circuit de distribució que funciona i que ens permet ar- ribar a les persones a qui volem arribar. Evidentment, serà més fort si tenim capacitat de mostrar visualment, amb un bon disseny gràfic, el missatge que volem transmetre i també si tenim la capacitat de transmetre el missatge per escrit. 197 Eines (en línia) de visibilitat i discurs públic: Dins d’aquest propòsit, a Direcció de Serveis d’Acció més del lloc web i els blogs, podríem incloure-hi bona part de les xarxes Comunitària socials. Però les xarxes avui en dia serveixen també, a més, per dialogar, Metodologia per per desenvolupar comunitats, etcètera. El web i el blog tenen menys capa- promoure la citat de diàleg (amb excepcions: formularis, bàners i les finestres mateixes perspectiva comunitària als que mostren les nostres publicacions a xarxes, etcètera), però són espais equipaments de referencials, on algú es dirigirà més amb la intenció de saber més de nos- proximita altres i d’aquells temes que treballem més a fons. Com que no són espais que preferentment dialoguin, sinó que més aviat mostren, és important as- segurar-se almenys que el lloc transmet bé els valors principals del nostre projecte o equipament. En el cas d’un equipament de proximitat, almenys, tindria sentit que transmetés els valors següents: acollida, inclusivitat, pro- ximitat, etcètera; i llavors tot allò que cada equipament posa a l’eix del seu funcionament, com ara: participació, aprenentatges, cultura, intercanvi… De quina manera? Això és feina vostra quan treballeu en l’espai del web i del blog. Per a què els podem utilitzar: El web és un espai de referència. Cal tenir-hi la informació necessària, els elements bàsics que hem apuntat de descripció, d’identitat i d’acció i tota aquella activitat o temes que considerem que una persona interessada en el que fem podria voler trobar al nostre espai de refe- rència. Amb què hem d’anar en compte? Hem d’anar amb compte, primer de tot, a tenir el nostre espai de referència actualitzat. Abans de ser un espai per quedar bé, ens hem d’assegurar que el web és un espai on no quedarem mai malament. Com que sovint és un espai de primeres visites, o de consulta sobre activi- tats, l’espai no pot estar deixat i desactualitzat. Això implica dues necessitats primordials: ● d’una banda, tenir assignada una persona o equip responsable d’assegu- rar-se que l’espai està actualitzat regularment; ● de l’altra, que l’espai web sigui suficientment senzill de gestionar perquè una persona de l’equip pugui actualitzar el contingut fàcilment. I aquí, per a projectes (com la majoria d’equipaments) que no tenen un equip de comu- nicació fort o molt especialitzat, vindria un advertiment molt comú (per fo- namental): no ens deixem seduir per l’atractiu d’una pàgina innovadora, assegurem-nos que tenim una pàgina que sabrem gestionar i que podrem ensenyar a gestionar a altres persones. ● I un bonus track: que tingui una conceptualització sostenible. Quan definim el funcionament de la web (quin tipus de coses hi publicarem, en quins formats, cada quant, etcètera), hem de tenir molta cura de la sostenibilitat que té el model que ens proposem. Podem assegurar que algú publicarà amb la freqüència que necessita la proposta que ens estem imaginant? Aquesta persona o persones tindran hores i capacitats suficients per actu- alitzar amb la regularitat necessària? Més val no somniar gaire ara amb coses interessants que després és possible que no puguem actualitzar. Quan ens hàgim assegurat que som capaços de complir amb necessitats 198 bàsiques d’actualització i correcció, llavors plantegem-nos passos se- güents. Pam a pam. Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Què faria un bon múscul? Evidentment, un web o un blog amb moltes visi- Metodologia per tes és una fortalesa en el múscul comunicatiu de l’equipament. De totes ma- promoure la neres, com sempre, cal discernir entre quin és l’objectiu o l’ambició de l’equi- perspectiva comunitària als pament: si ser de referència al barri i voltants (i, per tant, la quantitat de equipaments de visitants que ens interessa és la del barri, i assegurar-nos que la visita els és proximita útil) o si té projecció cap a la ciutat (i, en aquest cas, augmentar les visites en l’àmbit de ciutat sí que ens és més rellevant). Com més projecció cap enfora vulguem tenir, evidentment, més atractiu o innovador ha de ser el nostre apa- rador (web). D’altra banda, tindríem bon múscul al web si les persones que el visiten tin- guessin la informació (i valors) que els interessen i que ens interessa que rebin i si aconseguim un flux de visites d’acord amb la funció que hem donat al web i als nostres objectius de comunicació. Xarxes socials: Dir “xarxes socials” en genèric s’ha anat convertint en el con- cepte macedònia. Ja no es pot dir que n’hi hagi una de preponderant sobre les altres (i menys deixar-ho per escrit) i cada vegada més cadascuna d’elles va tractant d’absorbir funcionalitats característiques de les altres. A més, totes in- teractuen i els seus usuaris fan referències de les unes a les altres. El que és unànime quant a les xarxes socials és que han introduït noves formes d’interac- ció i per tant de relació, i això vol dir que també han modelat una nova forma del concepte de comunitats. No han canviat el “nostre” concepte de comunitat, però sí que han ofert un nou espai de diàleg i interacció que no succeeix en el cara a cara, per bé i per mal. Com que, en general, no aspirem a fer que el casal de barri sigui un influencer de primera línia (en principi! Després, si algun casal té una gran vocació de ciutat i comunicadora, això ja és una altra cosa), però, com a espai comunita- ri de referència al barri, tampoc serem pures espectadores, ens podem centrar a: Ser presents, fer-nos visibles: Si decidim tenir una xarxa activa com a equipa- ment, podem anar-hi publicant contingut dels actes que ens importen (recor- dem que aquí estem aprenent a fer-ho a partir de les prioritats i les estratègi- es, amb enfocaments determinats decidits com a equip). De vegades, no cal que siguin només nostres. Per fer-nos visibles, utilitzem etiquetes, contingut audiovisual, fotografies, mencions, etcètera en la mesura que puguem. [Com a contingut, els fa més atractius; com a objecte dels diabòlics algoritmes, sovint ens dona més rellevància.] Parlem, en l’àmbit intern, de quina manera l’equip, les persones, del casal volem usar les nostres xarxes personals també per donar visibilitat a allò que es publica als perfils de l’equipament; sabem que aquests suports (likes, fa- vorits, retuits, comentaris) augmenten la visibilitat i la presència a les xarxes. Cuidar i eixamplar la comunitat: En les teories (i a la pràctica) de les xarxes, se 199 subratlla que la millor manera de fer créixer la comunitat és cuidant-la. Si un dia vas a visitar el teu veí i li regales un pastís, allò pot ser el començament Direcció de Serveis d’Acció d’una bonica història. Amb les xarxes, també. Tenir l’interès de veure què fan Comunitària els espais (altres casals de joves o de gent gran, associacions del barri, grups Metodologia per interns del casal...) i els col·lectius amb qui volem relacionar-nos (joves, grans, promoure la músics, artistes...), buscar-los, mencionar-los o felicitar-los a les xarxes té perspectiva comunitària als tant d’interès i és tan positiu per a les relacions a la xarxa com la nostra pre- equipaments de sència i les publicacions pròpies: es generen llaços de solidaritat i d’interès proximita mutu. Si nosaltres, al nostre pla de comunicació, acabem decidint que tenim unes relacions estratègiques amb actors que considerem importants per a l’equipament, als quals volem cuidar, els podem dedicar a les xarxes part del nostre temps, de les nostres recerques i cures. Aprendre, conèixer i no perdre la calma ni l’equilibri: Si no som influencers, no som influencers. De vegades no tenim el temps ni la necessitat de ser sempre presents a xarxes. El que podem anar fent, això sí, és tractar d’aprendre, fer proves de formats atractius i diàlegs i apuntar-nos les coses que funcionen i no desesperar-nos per allò que no funciona. Cal fer la feina justa sabent que la presència és important, però que el nostre fort és la comunicació comuni- tària i molta d’aquesta passa fora de les xarxes. Ara sí, de manera més sintètica anem a les tres preguntes clau: ● Per a què els podem utilitzar: Com hem dit, per a la visibilitat d’allò que més ens interessa comunicar i per cuidar i eixamplar les nostres comunitats d’acord amb el nostre plantejament estratègic. D’altra banda, si un dia acabem volent fer una campanya pública, si hem cui- dat la comunitat, tindrem una xarxa que ens ajudarà a portar-la endavant. ● Amb què cal anar amb compte: Com no ens cansem de dir al manual, cal tenir present que les xarxes i les eines no són la comunicació. És important que entrem a les xarxes pensant en les prioritats que tenim al pla de comuni- cació (i no actuant per inèrcia amb els tics del mitjà) i tractant també de con- nectar les activitats que fem a les xarxes a la nostra acció en el món físic. ● Què faria un bon múscul: A les xarxes tindríem un bon múscul si aquestes ens ajudessin a cuidar les relacions amb les nostres comunitats, particular- ment amb aquelles que considerem estratègiques com a entitat i al pla de comunicació. També serà un bon múscul si les xarxes reforcen l’activitat al carrer o a l’equipament i si contribueixen a les prioritats que hem establert al pla de comunicació. Evidentment, tenir bon nombre de “seguidores” dona més múscul a la nostra xarxa. Si fem de jardineres, buscant i cuidant perso- nes i agents comunitaris que ens són claus, la nostra xarxa anirà creixent, el nostre múscul es farà més potent. 200 Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximita Amb qui comuniquem: de la diagnosi de les nostres relacions al pla d’acció Com hem estat reflexionant, la comunicació és la condició necessària per relacionar-nos: ens comuniquem per establir, desenvolupar, alimentar i en- fortir relacions. Aquestes relacions les fem amb aquells actors o comuni- tats que ens semblen més rellevants per als objectius del casal, per al nostre treball comunitari. Qualsevol teoria de la comunicació posa aquest “amb qui” al centre: en diuen públics, destinataris; però, si us hi fixeu, aquestes són concepcions dels grups o els actors com a “consumidors” i no com a membres actives dels processos en què treballem. En l’àmbit comunitari, nosaltres volem treballar les relacions i els projectes comuns i per això pensem (no només “diem”) en comunitats i en relacions. Per fer un pla de comunicació, haurem de fer una anàlisi dels actors amb qui ens relacionem i de les relacions que hi tenim, i haurem d’establir els 201 actors amb qui ens sembla més estratègic treballar durant el període del nostre pla. En funció d’aquestes relacions estratègiques, ens plantejarem Direcció de Serveis d’Acció on voldríem arribar, pensarem l’estratègia per aconseguir-ho i quines Comunitària a ccions de comunicació podrien ajudar-nos-hi. Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als El primer que hem de considerar sobre amb qui ens comuniquem és que l’uni- equipaments de vers d’actors és tan ampli que, si hem de pensar com construïm relacions d’una proximita manera una mica estratègica, necessitem posar ordre, categoritzar, trobar una guia per entendre aquestes relacions i orientar-nos-hi. És per això que utilitzem els mapes d’actors, perquè ens permet organitzar d’una manera lògica i visual un univers complex i molt ampli. En termes de co- municació, ens és molt útil categoritzar els actors o comunitats en funció de: ● Si formen part del “nosaltres”: Són part del casal o de l’equipament? En aquest cas, són part del cercle més proper. Direm que, amb aquesta comuni- tat que forma part del nosaltres, treballem la comunicació interna. ● Si formen part de la nostra xarxa, amb qui treballem o col·laborem: Per tant, són entitats, col·lectius, institucions amb les quals tenim relació habitualment, algunes de més propera i intensa i d’altres, menys. Amb aquests actors o comunitats direm que establim una comunicació externa. ● Si, en canvi, no els coneixem o, almenys, no hi ha relació: Són persones o col- lectius desconeguts (o almenys amb qui no hi ha relació), amb els quals, de totes maneres, ens interessa entrar en contacte, començar a interactuar. En aquest cas, fem comunicació pública. Comunicació pública Comunicació externa Comunicació interna Nucli Base social Comunitat amb la qual treballem, entitats amb qui col·laborem Entitats, actors, amb qui 202 tenim alguna relació Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per promoure la Amb aquests tres tipus de comunitats, ja podem veure que els objectius i les perspectiva comunitària als formes de comunicar seran molt diferents: equipaments de proximita ● En la comunicació interna: Les cures hi tenen un rol important; l’organització interna; els processos de democràcia i presa de decisions; la participació, i la construcció de projecte. En general, tot allò que contribueix a enfortir el pro- jecte comú i contribuir al benestar de les persones i grups que en formen part. ● En la comunicació externa: És important explorar en comú possibles sinergi- es, la construcció de confiança, la identificació de punts en comú i la visibilit- zació de dinàmiques de col·laboració, que en conjunt ajudin a enfortir la rela- ció i el treball comunitari. ● En la comunicació pública: En no haver-hi relació, el punt fonamental d’arribar a aquesta comunitat desconeguda és: establir un contacte que obri possibili- tats d’una relació; fer-li arribar informació i possibilitats de participar o trobar solucions a les seves necessitats, qüestions que puguin ser del seu interès, i (especialment, si ho pensem de manera estratègica) generar dinàmiques i processos que portin a desenvolupar una relació. En aquest sentit, és més interessant tractar d’assegurar-nos que allò que fem visible és allò que ofe- reix la comunitat, els vincles que podem generar entre la persona i els espais i les necessitats comunitàries, que no pas que allò que visibilitzem siguem nosaltres. Amb els actors i les relacions, farem un procés en tres passos, que ens portarà a donar forma al pla de comunicació: primer, farem una diagnosi, situant els actors amb qui tenim relació i ava- luant la importància que tenen per a nosaltres i la relació que hi tenim actual- ment; identificarem els reptes principals que observem en aquestes relacions i prioritzarem tant els reptes o les necessitats, així com els actors estratègics, i, finalment, fixant-nos en cadascun dels cercles d’actors de la comunicació i les relacions de l’entitat, treballarem en una estratègia i un pla d’acció per arribar a consolidar les relacions amb els actors estratègics tal com les voldrí- em, des de la comunicació o amb l’ajuda de la comunicació. Exercici de diagnosi. El mapa d’actors Feu el vostre mapa de comunicació. 203 Penseu qui són els actors amb qui treballeu, conviviu i us relacioneu i col- Direcció de Serveis d’Acció loqueu-los (una nota adhesiva per actor) al mapa en funció de si són part del Comunitària nosaltres (comunicació interna) o de la xarxa d’actors amb qui treballeu (comu- Metodologia per nicació externa) o si no hi teniu relació (pública). promoure la perspectiva comunitària als Indicacions: equipaments de proximita a) Es tracta d’incloure els actors, les relacions que són importants per a l’equi- pament, no només els que considerem que, a priori, tenen a veure amb la comunicació. b) Tracteu de ser precisos amb l’actor; és la manera que la feina sigui més fina. Per exemple: no poseu l’Ajuntament com a actor, o la Generalitat; poseu el departament amb el qual treballeu. Quant a districte, potser us interessa més posar la tècnica d’X més que no pas “districte”. c) Quan ho tingueu al mapa, potser també li podeu posar un ordre, categorit- zar-ho per tenir els actors més ordenats per temàtiques o territoris... el que més s’adeqüi a la vostra realitat. El mapa, a més d’ajudar-vos a visualitzar i ordenar, també és un moment per analitzar i diagnosticar les relacions existents; si uns actors estan més lluny del que haurien d’estar, quins reptes, i potencials, tenim amb cadascun, etcètera. Aquesta diagnosi ens pot ajudar a fer el següent pas: prioritzar. Prioritzar els actors Cal prioritzar perquè una de les primeres coses que trobareu al mapa és que hi ha multitud d’actors “importants”; tants, que és inabastable treballar-hi. Un dels elements clau d’una estratègia és poder escollir quines són les prioritats, en aquest cas, quins són els actors amb qui volem desenvolupar la relació, durant el període de temps d’aquest pla de comunicació o l’estratègia. Cal prioritzar per fer el treball abastable, realista i realitzable. En total, seria recomanable que “assenyaleu” uns sis o vuit actors prioritaris com a molt, amb qui trobeu especialment interessant, estratègic i necessari, desenvolupar la relació. Per a cadascun d’aquests actors, val la pena que aprofundiu una mica la diagnosi: ● Per què és important per nosaltres, la relació amb aquest actor? ● Quin tipus de relació hi voldríem? ● Quina és la situació ara mateix? Quina estratègia seguiríem per assolir la rela- ció que hi volem? ● Aquestes preguntes, d’una banda, ens porten a una visió estratègica del nos- tre treball comunitari i alhora, com a conseqüència, ens preparen per treballar en les futures accions de comunicació, que hauran d’obeir a l’estratègia ge- 204 neral del projecte, de l’equipament. Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per L’èmfasi en la relació promoure la perspectiva Les estructures culturals, i la pràctica diària, ens tenen acostumats a pen- comunitària als sar les estratègies amb actors en funció de què en volem aconseguir (nos- equipaments de proximita altres volem aconseguir alguna cosa d’un altre): això és completament coherent amb la cultura capitalista-comercial del màrqueting (aconseguir que un client compri), de l’estratègia militar (volem aconseguir la victòria), etcètera. Però és empobridor i desorientador per al treball comunitari i social en general, on el que és més valuós és construir teixit social, xarxa comunitària i processos que es retroalimenten. Quan nosaltres pensem en una estratègia amb actors, comunitària, és tan important que pensem què necessitem nosaltres com què podem aportar a l’actor que ens sembla important, i també què podem construir junts. (És clar que, des d’una òp- tica utilitarista, també pensem que, si volem aconseguir alguna cosa d’un actor, alguna cosa li hem d’oferir; es tracta, sobretot, d’una qüestió de perspectiva, de mirada. I sabem que les mirades són fèrtils i que segura- ment aquestes mirades són imprescindibles per aconseguir transformar). Des d’un punt de vista comunitari, doncs, ens fixarem en la relació que volem construir (i els beneficis mutus), més que no pas en què volem acon- seguir d’un actor o un altre. Prioritats i necessitats generals D’altra banda, en fer una anàlisi de tots aquests actors, pot ser que ens adonem de qüestions generals que afecten les relacions; temes d’interès, reptes localit- zats, etcètera. Com a exercici, després d’haver fet la identificació d’actors, po- deu obrir un espai de 20 o 30 minuts perquè les membres de l’equip assenyaleu quines qüestions us suggereix el mapa. Apunteu-les i discutiu-les. Aquestes reflexions generals poden ser molt útils per construir després la nostra estratègia (la general i la de comunicació). Entre altres coses, ens ajudaran a traçar prioritats generals en el nostre pla de comunicació. Partint de les reflexions compartides i la conversa posterior, serà el moment de delimitar les necessitats principals o les prioritats que ens marquem per a ca- dascuna de les esferes (interna, externa, pública) del pla de comunicació. Per exemple: Fent un pla de comunicació en un pla comunitari, vam acabar decidint tres pri- oritats estratègiques, una per a cada cercle (intern, extern, públic) i, en funció d’aquestes prioritats (i no actor per actor), vam construir les accions de comu- nicació. 205 És una possibilitat; també és un indicador que les guies que proposem hi són per orientar i ordenar el debat i la construcció d’una eina sistemàtica i profunda, Direcció de Serveis d’Acció però que també el procés pot portar novetats que us facin adaptar les propos- Comunitària tes que us fem aquí. Metodologia per promoure la I si ja tenim un mapa d’actors que ens és funcional i útil? perspectiva comunitària als equipaments de En aquest manual s’aborden altres maneres de portar a terme un mapa d’ac- proximita tors, o sociogrames. Si al vostre equipament ja heu fet un mapa d’actors que us serveix, podeu recu- perar-lo. El que podeu fer, en aquest cas, és tractar de delimitar els cercles (in- tern, extern, públic) dins d’aquell mapa i, si és massa complicat, podeu marcar amb notes adhesives d’un color determinat tots els que són d’un mateix àmbit (per exemple: rosa els “interns”; groc, els “externs”; verd per als actors de “pú- blica”). Comunitats: estratègia i accions de comunicació Basant-nos en les comunitats amb les quals volem relacionar-nos (interna, ex- terna i pública), establirem l’estratègia i les accions de comunicació. Anirem cercle per cercle, tenint en compte tant les prioritats i les necessitats prioritàries que hem establert amb l’anàlisi del mapa i també observant, com hem dit, quina relació volem arribar a desenvolupar amb els actors estratègics que hem prioritzat. Comunitats Per a cadascun dels grans àmbits de la comunicació, podem treballar l’estratè- gia seguint un esquema de treball similar. 206 El primer que hem fet és diagnosticar (mitjançant el mapa i l’anàlisi posterior) la relació amb cadascun dels actors que prioritzem: sabem per què és important Direcció de Serveis d’Acció per nosaltres i quina és la situació i quines són les necessitats. Comunitària Metodologia per En funció d’aquests punts de partida, podem pensar una estratègia general que promoure la ens indiqui com podem arribar a tenir aquest tipus de relació amb l’actor en perspectiva comunitària als qüestió: equipaments de proximita Actor/comunitat Quina és la situació ara mateix? Diagnosi de partida Què volem aconseguir? Com creiem que podem desenvolupar la relació? Objectiu general Com ho podem aconseguir? Idea o estratègia general Un cop tenim clar el punt de partida i la idea d’estratègia general, podem co- mençar a idear accions de comunicació que hi puguin contribuir. A cada actor amb qui volem treballar li poden correspondre dues, tres, cinc accions... Això dependrà de què hi voleu treballar. Aquí és molt important conservar aquest punt de vista obert sobre la comunica- ció que hem anat desenvolupant fins aquí: un correu, un tuit, una entrada... són accions de comunicació, però també ho és una trucada, una visita, enviar una minienquesta, un sopar informal, participar en una assemblea, etcètera. Per pensar l’acció, podem utilitzar una taula així per a cada acció. Acció 1 Descripció Per a què (objectiu) Qui ho farà / qui hi pot ajudar 207 Quan ho farem Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Quant pot costar Metodologia per promoure la Coses que cal tenir perspectiva comunitària als en compte o preparar equipaments de proximita Això ho podem fer per a cadascun dels actors o necessitats fonamentals iden- tificades. Al final, tindrem ordenada una sèrie d’actors dirigida a actors i comu- nitats estratègiques i en funció de si formen part del cercle intern, extern o pú- blic. Alguns elements rellevants que cal tenir en compte en la construcció de les ac- cions de comunicació amb cadascun dels cercles. Treballant la comunicació interna: amb la gent que forma part del nostre “nosaltres” Elements pràctics per considerar Quan abordem la construcció de l’estratègia i el nostre pla de treball per a la comunicació en l’àmbit intern, hi ha elements o pràctiques que ens poden ser d’utilitat i que, en paral·lel a crear les nostres fitxes d’acció de comunicació in- terna, les podem tenir en compte i plantejar-nos si les integrem (potser només alguna) a la nostra feina de comunicació interna. Protocol de comunicació interna: Atesa la multiplicitat d’equips, espais i eines amb què treballem i els diferents objectius o àmbits pels quals ens comuniquem (interpersonal, tècnic, polític), val la pena que definim un protocol de comunica- ció interna que acordi, ordeni i estableixi per a què serveix cada eina, per a què s’utilitza, en quines circumstàncies, etcètera. Si tothom el coneix, i es fa un es- forç per seguir-lo, els resultats poden ser molt alliberadors (de temps, pressió, 208 confusions...). Direcció de Serveis d’Acció El protocol pot ser des d’una eina detallada a una taula simple: el més important Comunitària és que sigui acordat i es faci un esforç per a seguir-lo. Un exemple senzill: Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als Idea general Eina 1 Eina 2 Etc. equipaments de proximita Per què? Per què? Per què? Què (i què no) Què (i què no) Què (i què no) Equip 1 Com (i com no) Com (i com no) Com (i com no) Quan (i quan no) Quan (i quan no) Quan (i quan no) Per què? Què (i què no) Què (i què no) Què (i què no) Equip 2 Com (i com no) Com (i com no) Com (i com no) Quan (i quan no) Quan (i quan no) Quan (i quan no) Per què? Per què? Per què? Què (i què no) Què (i què no) Què (i què no) Equip 3 Com (i com no) Com (i com no) Com (i com no) Quan (i quan no) Quan (i quan no) Quan (i quan no) Etc. Gestió: Un dels vessants de la comunicació interna que més temps (i malde- caps) ens ocupa és tot aquell que té a veure amb la gestió, amb qüestions tèc- niques i organitzatives. Per això, és rellevant fer una pensada sobre com orga- nitzem aquest tipus de comunicació o coordinació. Instruments com el Trello, l’Assana, etcètera (gestors en línia de projectes), tenen la virtut de permetre or- denar dins de l’equip les diferents tasques per projectes, de manera compren- sible i compartible en tot moment. I evitar un munt de correus o missatges ins- tantanis sobre “Això com ho tenim?”, “Quan era que havíem dit...?”,”Pots fer aquesta tasca?”, perquè ho tenim organitzat en un espai compartit. Ara: aquests instruments funcionen bé si tothom els utilitza (cal crear l’hàbit col·lectiu); si no- més ho fan algunes persones, l’eina no arriba al potencial que té d’organitzar els equips estalviant “caos” comunicatiu i organitzatiu. Provenció: En l’àmbit de la comunicació interpersonal i la construcció de re- lacions (abordat també en altres capítols d’aquesta guia) és interessant pensar i potenciar els espais de comunicació interpersonal i col·laboració com a es- pais de provenció de conflictes: generar relacions de confiança, col·lab o ració, afecte, etcètera, entre persones dels diferents equips, de manera que, quan els conflictes apareguin, les persones de l’equipament tinguin el millor punt de partida possible per gestionar-los i transformar-los. Aquest concepte de pro- venció ve de les escoles de cultura de pau i ens mostra com els espais de comunicació tenen un paper molt important en el benestar i el bon funciona- ment dels equips. 209 Calmar RESOLUCIÓ Expressar/escoltar Direcció de Serveis DE CONFLICTES Analitzar d’Acció Visualitzar Comunitària Jocs Buscar solucions Metodologia per COOPERACIÓ/ Esports promoure la COL·LABORACIÓ perspectiva Danses, vida... comunitària als equipaments de Precisió llenguatge proximita COMUNICACIÓ Canals de comunicació EFECTIVA / Escolta activa CONSENS Presa de decisions per consens Presentació CONSTRUIR Coneixement GRUP Confiança Afecte © Cascón, P. / Seminario de Educación para ta Paz-APDH. L’esquema de la provenció ens mostra quina és l’evolució, de baix a dalt, quines coses es poden anar treballant, perquè un grup vagi enfortint la seva capacitat i el seu benestar com a grup i anar-se preparant per abordar els estadis més complexes i interessants del grup: la col·laboració i la resolució o la transforma- ció de conflictes. És a partir d’espais de comunicació directa que els grups van creixent i enfortint-se. La proposta és que tingueu aquesta escala com a guia, per al treball dins de l’equip i entre equips, i que ho tingueu en compte quan planifiqueu les accions de comunicació interna. Participació: La participació és comunicació; la comunicació és participació; la pa... Abordar els espais de participació (assemblees, juntes…) com a espais de comunicació i fer un esforç conscient perquè el diàleg sigui com més fructífer millor: generant idees, propostes col·lectives, visions crítiques i acords finals... és una manera d’enfortir la cohesió interna, l’esperit de grup i també la bona coordinació. Acompanyament: Als projectes comunitaris, sovint ens adonem com és d’im- portant el procés d’acompanyament perquè les persones que comencen enten- guin bé el context comunitari, les metodologies de treball, etcètera (aquest ele- ment és important en qualsevol organització; però en allò comunitari, tan complex, tan particular de cada barri, encara més). A més, amb aquelles perso- nes que estan entre dins i fora del cercle intern, sovint un dels elements més necessaris és generar un procés d’acompanyament perquè vagin comprenent i sentint-se part del nosaltres. 210 Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximita Treballant la comunicació externa: amb la nostra xarxa d’actors, les nostres relacions estratègiques Elements pràctics per considerar Amb l’àmbit de la comunicació externa, estem tractant de desenvolupar les nostres relacions estratègiques amb actors de la comunitat amb la qual tenim relació i interactuem. De nou, com a idees que ens acompanyin quan hàgim fet la diagnosi amb el mapa i ens posem a pensar l’estratègia concreta de les accions de comunicació, val la pena que ens fixem en els elements d’interès següents: Interessos, valors, relació: A l’hora de diagnosticar i construir les relacions amb actors que ens semblen estratègics, val la pena fer una petita anàlisi del potencial que té la relació i de com es pot construir. Per fer-ne només una petita introducció molt sintètica, el potencial de la relació entre dos actors depèn del següent: 211 En primer lloc, dels interessos creuats entre ells (ens podem aportar coses mú- tuament? Quin i com de gran és l’interès de l’altre actor en allò que nosaltres Direcció de Serveis d’Acció podem aportar?). Comunitària Metodologia per En segon lloc, si tenim valors compartits, i fins a quin punt ho són; si amb promoure la algun actor no hi ha identitat en alguns valors fonamentals, és millor no perspectiva comunitària als plantejar-se l’assoliment d’una relació gaire propera, de cooperació i cons- equipaments de trucció conjunta de projecte, sinó més aviat una col·laboració correcta i proximita funcional. Finalment, els elements de relació interpersonal són sovint un activador de relacions entre col·lectius; també per això la presència continuada en espais rellevants acaba sent important per a les relacions estratègiques, perquè les relacions interpersonals faciliten projectes i possibilitats conjuntes. Si voleu aprofundir sobre aquesta anàlisi de les relacions amb els actors, po- deu fer-ho amb aquestes eines: (enllaç a eines comunitàries externes? A Tre- llo? Blog?) Frontisses: Un dels elements més interessants que es descobreixen als ma- pes d’actors comunitaris són els elements, actors o actes que actuen com a frontisses entre allò intern i allò extern, entre allò extern i allò públic. Aquests elements frontissa són, per exemple, ● una festa major, on algunes veïnes, persones no implicades en altres espais comunitaris, participen en l’organització o l’equipament i potencialment po- drien acabar formant-ne part; o, ● a la mateixa festa major, una entitat hi col·labora per primera vegada i podria acabar sent una bona introducció a una col·laboració més regular, ● o un procés d’acompanyament de noves persones (talleristes, partici- pants…) la qualitat i cura del qual poden ser determinants perquè una talleris- ta acabi sentint-se part del nosaltres; o una persona participant tingui interès a formar part d’algun grup al voltant del casal. Aquests elements o actes són frontisses, ja que posant-hi cura, treballant-los bé en termes de comunicació, poden ser un element clau per desenvolupar les nostres relacions i enfortir-les. Participació: La participació és comunicació, la comunicació és participació... Hi insistim, perquè no n’hi ha una sense l’altra i, en canvi, quan pensem l’una juntament amb l’altra es donen saba mútuament. En aquest cas, per als projec- tes en xarxa, si són a un nivell comunitari ampli, ● pot ser interessant emprar eines tecnològiques de participació per sumar més persones a les deliberacions i propostes que les que venen normalment a les reunions (com a delegades, etcètera). 212 ● pot ser interessant sumar esforços amb altres entitats per emprendre re- ivindicacions d’interessos comuns o per a la construcció de pràctiques Direcció de Serveis d’Acció beneficioses per a totes. Aquests processos comuns, com sabem, generen Comunitària cohesió, desenvolupen la relació i acaben donant més fruits dels que inicial- Metodologia per ment prevèiem. (No en tots els casos, com passa a qualsevol tipus de relació; promoure la però cal provar-ho, per identificar quines són les relacions que tenen més re- perspectiva comunitària als corregut a llarg termini). equipaments de proximita També, convidar a espais de participació aquelles persones que són a la “fron- tissa” pot ser una manera d’ajudar a fer que traspassin la barrera. Treballant la comunicació pública: desenvolupant contacte i relació amb aquelles persones que no ens coneixen Enfocaments pràctics per considerar En la comunicació pública, val la pena que mantinguem entre cella i cella els nostres objectius i que no ens llancem a comunicar “per comunicar”. Pensem amb qui, per a què i què hi ha després d’aquest contacte que establim. I és important també que pensem en allò que es pensa tan poc (o es negligeix) en la comunicació comercial i conductista, que és com aquesta comunicació és part d’una construcció de relacions transformadores. Pensant en comunitats con- cretes. Aquí us deixem algunes orientacions per treballar-hi. ● Hem de pensar en col·lectius específics i hem d’arribar a les persones, dins d’aquests col·lectius: Si es tracta d’acostar-nos a col·lectius que ens semblen estratègics, hem d’aconseguir pensar bé el col·lectiu amb què volem 213 treballar, amb què volem establir una relació, una coneixença, i treballar què els pot interessar i com, i acostar-nos-hi. I si hem d’establir relacions, com a Direcció de Serveis d’Acció segon pas, hem de tenir en compte que, en la relació amb les persones, ens Comunitària hem d’interessar per la necessitat personal, pel punt de vista, obrir-nos a la Metodologia per participació i la demanda en retorn, de les persones que formen part d’aquell promoure la col·lectiu. I això plasmar-ho, preveure que passi, a les nostres accions de perspectiva comunitària als comunicació. equipaments de proximita ● Si és una relació, és un procés; si és un procés, ha de tenir continuïtat: De persones o col·lectius amb els/les quals no tenim relació, no podem espe- rar passar de no tenir coneixement mutu a ser propers de manera sobtada. Per això, hem de pensar el desenvolupament d’aquestes relacions amb una visió de continuïtat en el temps, amb accions progressives i pacients d’apro- pament i col·laboració progressives. ● Comunicació (participativa i) popular: Una manera d’anar arribant a nous col·lectius és donar-los veu o donar veu a persones que són a l’espai de fron- tissa (persones pioneres de col·lectius culturals, per exemple, que hi partici- pen menys i que tenen vincles amb els seus col·lectius i interessos i objectius en comú). Com sabem, hi ha molts nivells de cessió del poder de comunica- ció (al barri, a la comunitat). Si editem revistes, podem pensar com regalem (o acompanyem) una secció a col·lectius amb els quals volem traçar una re- lació, comunicar-nos. El mateix passa amb els blogs, les activitats a l’espai públic, els programes de ràdio comunitària, etcètera. ● Comunicació relacional: A la introducció de l’enfocament de comunicació comunitària, introduíem la mirada de la comunicació relacional. Una de les seves aplicacions, ben pràctica, és prioritzar la comunicació cara a cara per sobre (o a l’alçada) de la comunicació a les xarxes. De les nostres hores de comunicació pública, en comptes de dedicar-les a escriure apunts, tuits, etcètera, en podem utilitzar algunes més per ser als espais públics i als actes socials i generar situacions que ens permetin parlar amb persones del barri que encara no coneixem? D’altra banda, podem... ● suggerir als nostres equips de treball de fer reunions fora de l’equipament? (Altres centres, bars del barri…). D’aquesta manera anirem trobant-nos i tenint converses amb persones o espais diferents amb els/les quals sovint (o mai) no tenim contacte. ● concentrar-nos a fer accions específiques, dins de l’equipament, que d’al- guna manera responguin a la inclusió de nous públics a la dinàmica de l’espai? ● Comunicació transformadora: Tal com queda inclòs als altres apartats, po- dem tractar de pensar una manera que la nostra pràctica de la comunicació contribueixi a la transformació social tal com se la planteja el casal com a projecte: ja sigui abordant els continguts d’interès d’una manera pedagògica (“Cinc maneres de millorar...”) o apropant a alguns grups determinats tipus de continguts específics que els puguin ser d’ajuda (“Com accedir a...”); contri- 214 buint a generar vincles entre grups que poden tenir afinitat o interessos mutus dins de la comunitat; aportant elements d’apoderament, etcètera. De vega- Direcció de Serveis d’Acció des sembla una idea brillant, però una pràctica llunyana; no ho és tant: de Comunitària vegades tot parteix de fer-se la pregunta i assajar: què podrien fer els nos- Metodologia per tres actes de comunicació com a part d’un procés de transformació...? promoure la perspectiva comunitària als ● Comunicació inclusiva: Estem segurs que la manera que comuniquem dona equipaments de cabuda a tot tipus de persones, de comunitats? O almenys a aquelles que proximita considerem prioritàries segons la nostra diagnosi? Els temes de què escollim parlar són de l’interès de (totes o moltes) comunitats de referència per al nos- tre barri? Pensem que s’entén bé el missatge que transmetem, el llenguatge que parlem? Ens hem plantejat comunicar en diversos idiomes? Potser no textos sencers, sinó fragments o frases, com a missatges que la nostra co- municació dirigeix a tot tipus de comunitats culturals, independentment de la seva llengua vehicular? Sobre tots aquests temes hi ha pros i contres. Però, en qualsevol cas, la propos- ta és que a cada casal us en feu un debat i un posicionament propi, i en funció d’aquesta decisió ètica, pròpia, tracteu de construir la vostra comunicació en funció dels elements que sí que decidiu incorporar-hi. Calendari Hem vist que, per elaborar el nostre pla de comunicació, tracem primer una visió estratègica i després accions concretes. Per a cada acció hem determinat un calendari de realització. Per tenir més cla- redat en l’execució del pla, podem ajuntar tot aquest procés a un calendari. El calendari abastaria la durada del pla de comunicació. Al calendari no només hi posem les dates de realització de les accions, també els objectius que bus- quem, de manera que aquest ens doni una visió general del pla, també. Com que és un pla on intervenen diverses persones de l’equip, és important que el compartim amb les diferents persones, o equips, que hi participaran. 215 Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximita Calendari pla de comunicació Any 1 Any 2 Qui / amb Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Gener-juny qui Actes clau al casal Comunicació interna Actor / Què volem aconseguir Acció 1 Acció 2 Actor / Què volem aconseguir Acció 3 Acció 4 Comunicació externa Actor / Què volem aconseguir Acció 1 Acció 2 Actor / Què volem aconseguir Acció 3 Acció 4 Comunicació pública Actor / Què volem aconseguir Acció 1 Acció 2 Actor / Què volem aconseguir Acció 3 Acció 4 Altres Pressupost i recursos De la mateixa manera que amb el calendari, per a cada acció de comunicació hem determinat un pressupost. Generalment, quan fem l’exercici de determinar quines accions volem portar a terme, no parem tanta atenció al cost i als recur- sos que hi dedicarem. Sovint, en estructures no ultraprofessionalitzades, quan volem fer alguna cosa possible (especialment aquelles que no s’han fet mai), i arribem a haver-ne de determinar el pressupost, diem “cap cost”: perquè la farà una persona de ma- nera voluntària, perquè s’inclou dins de les hores d’una persona ja contractada, perquè alguna entitat cedeix el material; perquè els ordinadors són de la casa... Però l’experiència ens diu que quan no assignem un pressupost a alguna tasca o àrea, l’estem condemnant a la inexistència i la irrellevància. Si un pressupost és la traducció en números d’un pla de treball anual o un pla estratègic, tenir un pressupost de comunicació amb zero recursos assignats vol dir (o comunica) 217 que no farem res. Direcció de Serveis d’Acció Per tant, ens hem d’esforçar a assignar recursos a les accions: visibilitzar-les Comunitària (perquè sempre hi ha recursos dedicats) en comptes d’invisibilitzar-les. Aquests Metodologia per recursos, es poden comptar en hores (de persones tècniques o voluntàries), promoure la materials i espais. Després, amb les persones responsables econòmiques, tre- perspectiva comunitària als ballarem com, en la metodologia de fer el pressupost al casal, això s’unifica en equipaments de un llenguatge de recursos econòmics. proximita Així, si assignem un pressupost a cadascuna de les accions, després ens serà fàcil traslladar-ho a un pressupost general de tot el pla, i presentar-lo a la resta de l’equip. FITXA 8: Conflicte interpersonal Pressupost de comunicació Ingressos (quina Valoració àrea o grup Recursos assignats econòmica assumeix el recurs) Comunicació interna Actor / Què volem aconseguir Acció 1 Acció 2 Actor / Què volem aconseguir Acció 3 Acció 4 218 Comunicació externa Direcció de Serveis Actor / Què volem aconseguir d’Acció Comunitària Acció 1 Metodologia per promoure la perspectiva Acció 2 comunitària als equipaments de proximita Actor / Què volem aconseguir Acció 3 Acció 4 Comunicació pública Actor / Què volem aconseguir Acció 1 Acció 2 Actor / Què volem aconseguir Acció 3 Acció 4 Altres Total de recursos assignats UN ESBÓS DEL PLA DE COMUNICACIÓ PER A UN EQUIPAMENT DE PROXIMITAT Aquest document guia us pot servir per anar abocant-hi la feina que feu per construir el vostre pla de comunicació, de manera que quan hàgiu completat tots els passos tindreu ja “construït” el document del pla de comunicació. Hi trobareu algunes informacions concretes que pertanyen a processos de construcció anteriors amb associacions i espais comunitaris. Són indicacions perquè pugueu visualitzar com podria quedar un apartat concret un cop hàgiu fet la feina. Evidentment, no es tracta ni que copieu o considereu que aquests exemples han de ser al vostre pla; ni que utilitzeu de cap manera pública les informacions aquí compartides generosament per altres entitats i espais comunitaris per po- der-vos servir de guia. 220 Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximita El pla de comunicació Ha de ser el nostre pla de comunicació, amassat amb les nostres mans, de tot l’equip, amb la nostra manera de fer. I contindrà 1. Sobre nosaltres: conjunt d’elements bàsics de comunicació: descripció, identitat, acció 2. Qui i què comunica: el múscul comunicatiu: persones, espais, eines 3. Amb qui comuniquem: mapa d’actors i diagnosi de necessitats 4. Pla d’acció per comunitats Necessitats i prioritats Actors estratègics Internes 1. Quina relació hi volem amb la gent que forma part 2. Estratègia 221 del nostre “nosaltres” 3. Accions Externes 1. Quina relació hi volem Direcció de Serveis amb la nostra xarxa d’actors, 2. Estratègia d’Acció Comunitària les nostres relacions estratègiques 3. Accions Metodologia per Públiques 1. Quina relació hi volem promoure la Volem establir contacte i relació 2. Estratègia perspectiva comunitària als amb aquelles que no ens coneixen 3. Accions equipaments de proximita 5. Calendari 6. Pressupost Vista de procés de construcció del pla de comunicació Plantejament del pla de comunicació Vegeu pàgina anterior Objectius Centrem el pla de comunicació no en objectius de comunicació autònoms, sinó partint del plantejament estratègic del Pla comunitari perquè la comunicació contribueixi a dur-lo a terme Objectius estratègics Pla comunitari de Les Roquetes Objectiu 1: Participació transversal Aquest és un eix estratègic i transversal del procés comunitari que pretén enfor- 222 tir la xarxa de participació del barri a través de: Direcció de Serveis d’Acció ● L’organització dels espais de participació i dinamització de la xarxa comuni- Comunitària tària. Metodologia per promoure la ● El suport al teixit social de la comunitat en la seva organització. perspectiva comunitària als equipaments de ● La facilitació a la xarxa de recursos materials i comunitaris. proximita Objectiu 2: Formació transversal ● Promoció de l’autonomia de la comunitat i la sostenibilitat del treball co- munitari a partir d’accions de capacitació i formació. Objectiu 3: Convivència ● Fomentar la convivència i la cohesió social al barri, generant propostes d’accions des del territori. ● Generar, a través de la Taula de Prevenció i Mediació comunitària, un espai de treball per detectar i abordar conflictes o potencials conflictes de convivència al barri. Objectiu 4: Educació ● Promoure l’educació en un sentit ampli detectant les necessitats i generant projectes amb els diferents agents de la xarxa comunitària. Es treballa conjuntament l’educació reglada, amb les famílies, l’educació en el lleu- re i la cultura, entenent que el conjunt dels agents intervenen en l’educació al territori. Objectiu 5: Franja Jove Nou Barris ● Treballar per millorar la resposta donada a les necessitats detectades en matèria d’adolescents i joves a partir dels 12 anys en cinc barris de Nou Barris (barris de Roquetes, Verdum, la Trinitat Nova, la Prosperitat i Canye- lles). Objectiu 6: Salut ● Fomentar l’autocura. ● Millorar els hàbits d’alimentació saludable. ● Incrementar i promoure l’activitat física. ● Promoure la salut mental. ● Prevenir el consum de drogues. Objectiu 7: Inserció sociolaboral 223 ● Promoció d’activitats dirigides a la inserció i la formació per l’ocupació de Direcció de Serveis d’Acció la població. Comunitària Metodologia per ● Organització d’una xarxa de recursos dirigits a la inserció i la formació per promoure la l’ocupació. perspectiva comunitària als equipaments de ● Treballar per a l’acompanyament a projectes sorgits del mateix espai i ge- proximita neració de nous projectes que tinguin en compte les necessitats detectades. Objectiu 8: Xarxa de suport mutu ● Generar espais de suport mutu, relació i vincle veïnal per fer front a les dificultats socials i econòmiques actuals. ● Promoció i suport a iniciatives d’economia social i solidària. Avaluació participativa transversal ● Garantir i facilitar que els i les protagonistes del Pla comunitari facin una avaluació tant del procés com dels actes i les activitats que es duen a terme al barri. Comunicació comunitària ● Creació d’un pla de comunicació per garantir l’arribada de la informació a la xarxa comunitària i potenciar la projecció del barri més enllà del territori. ● Donar eines als/les veïns/es per facilitar l’elaboració dels seus mitjans d’infor- mació. Amb qui El mapa d’actors ens permet situar els actors principals i identificar actors es- tratègics amb els quals podem desenvolupar les relacions a través del pla de comunicació Mapa d’actors per treballar en comunicació el Pla comunitari de les Roquetes Comunicar amb les veïnes Com fer actuar les persones no implicades Facilitar una relació viva, perquè hi hagi col·laboració real De les qüestions veïnals cap a les institucions 224 Diferents perfils: veïnes/treballadores in&out Direcció de Serveis d’Acció Ampliar la abase (més persones i col·lectius dins de la dinàmica comuni- Comunitària tària) Metodologia per promoure la Veïns comunicadors, que fan la transició de les qüestions externes cap a perspectiva comunitària als la comunitat equipaments de proximita Villa arriba Villa abajo Comunicació pública Comunicació externa amb la comunitat Oxanca Serveis de districte Tècniques com a enllaços Molts actors tècnics... > Tècniques com a transmissores a veïnes Múscul El nostre múscul comunicatiu són les diferents capacitats que tenim de comu- nicar: les persones que comuniquen, espais on es comunica, eines, canals... El múscul es pot reforçar, però la consciència d’on és el múscul també ens perme- trà usar-lo millor Persones ● Integrants del grup motor de comú > Persones implicades en el Pla comuni- tari ● Veïnes amb cert lideratge... Espais ● Taules comunitàries ● Espais populars de trobada: dia de la pinya, trobada de barri, carnavals, fes- tes... ● Espai públic 225 Eines Direcció de Serveis d’Acció ● Gaseta, més a mxxx xarxes, calendari Comunitària Metodologia per ● Visibilitzar quins canals tenim amb cada agent promoure la perspectiva comunitària als ● Cal revisar les eines, actualitzar equipaments de proximita Què Partint d’un plantejament estratègic basat en les relacions que volem aconse- guir, dissenyem accions de comunicació que contribueixin a construir-les Actor/comunitat ● Quina és la situació ara mateix? Diagnosi de partida ● Què volem aconseguir? Com creiem que podem desenvolupar la relació? Objectiu general ● Què volem aconseguir? Com creiem que podem desenvolupar la relació? Objectiu general ● Com ho podem aconseguir? Idea o estratègia general Accions Acció 1 Descripció ● Per a què (objectiu) ● Qui ho farà / qui hi pot ajudar ● Quan ho farem ● Quant pot costar ● Coses que cal tenir en compte o preparar Línies de treball prioritàries per al pla de comunicació 226 Comunicació interna Què és el Pla comunitari? Qui en for- Direcció de Serveis d’Acció ma part? Comunitària (Re-)construir una identitat comparti- Metodologia per promoure la da i pactada i sentida perspectiva comunitària als equipaments de proximita Comunicació externa Reforçar el rol de les tècniques, dels serveis i de la xarxa com a comunica- dors, vincle amb el PC. Comunicació externa Facilitar l’accés, l’experiència vivenci- al al pla i la comunitat Comunicació pública Aconseguir que les persones que no se senten de la comunitat, se’n sentin Múscul comunicatiu: persones i equip 1. Les persones Dibuixa aquí una de les persones que comuniquen a Com es diu? l’equipament: Quin rol té? Quins talents té? (comunicatius o no) Amb qui comunica? 227 Quin tipus de coses Direcció de Serveis comunica? d’Acció Comunitària Necessita algun Metodologia per reforç? Quin? promoure la perspectiva comunitària als equipaments de Algunes propostes? proximita 2. Espais organitzatius Espai Perfil de gent que hi participa A qui ens permet arribar Tipus d’accions comunicatives que s’hi poden fer Altres aspectes d’interès 3. Espais físics Espai físic 228 Perfil de gent que hi passa o l’utilitza Direcció de Serveis Tipus d’accions comunicatives que s’hi d’Acció Comunitària poden fer Altres aspectes d’interès Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximita 4. Eines Tipus Eina Per a què Qui la Amb qui Amb qui Principals Principals Accions del d’eina concreta la fem fa comuniquem? altre reptes potencials pla de servir? servir? voldríem per corregir i fortaleses comunicació (exemple: (exemple: comunicar eines de correu en les quals gestió, electrònic, amb podem fer comunicació cartells, aquesta servir l’eina instantània, WhatsApp, eina (veure (recordeu que xarxes Twitter, prioritats i partim dels socials...) Trello...) actors objectius del estratègics) pla, de les necessitats i després anem a les eines. No fem accions específiques per a les eines) Notes i conclusions sobre el múscul comunicatiu Equip Espais 229 Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximita Eines Comunicació pública Comunicació externa Comunicació interna Nucli Base social Comunitat amb la qual treballem, entitats amb qui col·laborem Entitats, actors, 230 amb qui tenim alguna relació Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximita Comunicació interna (un exemple pràctic d’altres processos de construcció de pla de comunicació) Diagnosi Objectius específics Accions Quina necessitat tenim Com ho podem acon- Què podem fer seguir? (amb els mitjans que tenim?) Què és el Pla comunitari i qui Definir què és el Pla Plasmar el significat/eslògan en forma part? comunitari de manera als correus electrònics, que tothom s’hi pugui sentir al web, a la cartelleria (Re-)construir una identitat identificat i a les activitats compartida i acordada i ● (de manera curta / tipus ● Taller de definició prèvia, sentida eslògan) experiment concepte qui ● que la XXX s’expliqui, som (i qui no) al grup de visibilitzi què és el pla comunicació ● explicar què vol dir la XXX ● Disseny acció enquesta 231 Etcètera, etcètera (aquí (Formularis de Google) a seguirien altres objectius) diferents actors interns/ Direcció de Serveis externs perquè descriguin d’Acció el Pla comunitari en Comunitària conceptes clau Metodologia per promoure la perspectiva Etcètera, etcètera (aquí comunitària als seguirien altres accions per equipaments de proximita als objectius) Comunicació interna (especifiqueu aquí la vostra feina) Diagnosi Objectius específics Accions Quina necessitat tenim Com ho podem acon- Què podem fer seguir? (amb els mitjans que tenim?) Comunicació interna: aconseguir amb la comunitat que l’entitat funcioni millor Tracteu de definir, per a cada prioritat o per a cada actor estratègic (segons de- cidiu) primer l’estratègia, basada en la diagnosi anterior, i, a partir d’aquesta vi- sió estratègica, definiu el seguit d’accions amb què voleu desenvolupar-la Aquí sota segueixen una sèrie d’exemples (que són la continuació dels exem- ples aportats a la taula anterior) per imaginar com es pot treballar cada fitxa. Esborreu els continguts de les caselles de l’esquerra i treballeu les vostres ma- teixes fitxes. Interna Veïnes implicades i persones tècniques Actor/comunitat que formen part del Pla comunitari. 232 Després d’anys de construcció comunitària, sembla que la visió sobre el Pla comunitari ja no és tan unitària, l’acció Direcció de Serveis Quina és la situació ara al barri no es comunica ni s’entén de la mateixa manera d’Acció Comunitària mateix? i hi ha certa confusió entre el projecte tècnic (oficina) i l’abast Diagnosi de partida de barri del Pla comunitari. Metodologia per promoure la Què volem aconseguir? perspectiva Com creiem que podem comunitària als Una visió consensuada del que entenem pel Pla comunitari equipaments de desenvolupar la relació? que ens permeti continuar construint el barri de manera proximita Objectiu general alineada i solidària. Com ho podem aconseguir? Fent un procés de participació i reapropiació de la identitat Idea o estratègia general comuna amb tantes persones i entitats com puguem. Accions Quines accions de comunicació podem portar a terme per aconseguir-ho? Acció 1 Descripció Jornada taller per a pensar-nos Reconstruir la significació col·lectiva Per a què (objectiu) i enfortir la visió comuna del projecte col·lectiu Qui ho farà / qui hi pot ajudar Comitè tècnic Visita entitats Quan ho farem Trobada de barri Quant pot costar Pensar el format de trobada de barri Coses que cal tenir en Significació del Pla comunitari compte o preparar No repetir formats 233 Acció 2 Descripció Visita a les entitats i treball amb les membres de les entitats Direcció de Serveis d’Acció Vincular (generar vincle, adhesió compromís) Comunitària Per a què (objectiu) amb persones de les entitats del Pla comunitari Metodologia per promoure la Qui ho farà / qui hi pot perspectiva ajudar comunitària als equipaments de 1. Una persona de la Junta i una persona tècnica proximita Quan ho farem 2. Grup motor de comunicació Quant pot costar Novembre-desembre Enfocar participació Coses que cal tenir en Evocar experiències de què és el PC, més vivencial compte o preparar Entitats: que ja es consideren part del PC i les que no Actor/comunitat Quina és la situació ara mateix? Diagnosi de partida Què volem aconseguir? Com creiem que podem desenvolupar la relació? Objectiu general Com ho podem aconseguir? Idea o estratègia general Accions Quines accions de comunicació podem portar a terme per aconseguir-ho? Acció 3 Descripció Per a què (objectiu) Qui ho farà / qui hi pot ajudar Quan ho farem Quant pot costar Coses que cal tenir en compte o preparar Acció 4 234 Descripció Direcció de Serveis d’Acció Per a què (objectiu) Comunitària Qui ho farà / qui hi pot Metodologia per promoure la ajudar perspectiva comunitària als equipaments de Quan ho farem proximita Quant pot costar Coses que cal tenir en compte o preparar Comunicació externa (amb la comunitat) (un exemple pràctic d’altres processos de construcció de pla de comunicació) Accions Objectius específics Què podem fer Diagnosi Com ho podem (amb els mitjans Quina necessitat tenim aconseguir? que tenim?) Reforçar el rol de Són “orientadors” (i Generar un espai de debat les tècniques, dels serveis i acompanyants) en la ampli sobre el pla de de la complexitat del pla. Quan comunicació xarxa com a comunicadors, una persona arribi a un vincle amb el PC. espai o Grup d’acollida un servei, a part de rebre el que necessita, hauria de Mapa atractiu i visual poder tenir un sobre el pla; infografia del 235 acompanyament i una pla introducció sobre com Direcció de Serveis funciona tot allò que hi ha al + accions per promoure-la d’Acció barri i la seva xarxa. Comunitària Etcètera, etcètera (aquí Metodologia per Compartir el pla de seguirien altres accions per promoure la als objectius) perspectiva comunicació i els seus comunitària als elements principals amb equipaments de proximita persones agents del Pla comunitari i aconseguir que el pla de comunicació i els seus agents se’l facin seu Etcètera, etcètera (aquí seguirien altres objectius) Comunicació externa (especifiqueu aquí la vostra feina) Accions Objectius específics Què podem fer Diagnosi Com ho podem (amb els mitjans Quina necessitat tenim aconseguir? que tenim?) Comunicació externa: enfortir les nostres relacions estratègiques amb la comunitat Tracteu de definir, per a cada prioritat o per a cada actor estratègic (segons de- cidiu) primer l’estratègia, basada en la diagnosi anterior, i, a partir d’aquesta vi- sió estratègica, definiu el seguit d’accions amb què voleu desenvolupar-la Aquí sota segueixen una sèrie d’exemples (que són la continuació dels exem- ples aportats a la taula anterior) per imaginar com es pot treballar cada fitxa. Esborreu els continguts de les caselles de l’esquerra i treballeu les vostres ma- teixes fitxes. Externa Tècniques i professionals dels diferents serveis Actor/comunitat i entitats del Pla comunitari Alhora que la majoria de professionals tenen consciència de treballar en el context del Pla comunitari, no sempre tenen la informació necessària ni les eines per fer conèixer a les 236 persones usuàries que els visiten quins altres serveis o Quina és la situació ara programes els podrien servir per a les seves necessitats; donar Direcció de Serveis d’Acció mateix? un mapa orientador que permeti als veïns i veïnes del barri Comunitària Diagnosi de partida comprendre el Pla comunitari. Metodologia per Establir complicitats i construir una visió conjunta de les promoure la Què volem aconseguir? perspectiva connexions del Pla comunitari perquè totes les persones comunitària als Com creiem que podem en posició d’informadora i orientadora, del servei que siguin, equipaments de desenvolupar la relació? dins del Pla comunitari, puguin generar sinergies entre entitats proximita Objectiu general quan treballen amb veïnes i veïns. Construint un conjunt d’eines i bancs d’informació que permetin entendre amb facilitat a les persones tècniques Com ho podem i professionals els diferents àmbits del Pla comunitari i les aconseguir? seves interconnexions i sinergies. I fent un procés de difusió Idea o estratègia general i formació entre totes les persones de referència. Accions Quines accions de comunicació podem portar a terme per aconseguir-ho? Fer una infografia sobre el Pla comunitari Opcions: ● digital o paper ● infografia de taules amb dibuixos (relatoria) Acció 1 ● barreja del mapa físic i el conceptual Descripció ● jugar amb el logotip de la pinya Compartir, donar a conèixer, situar, entendre què és el Pla Per a què (objectiu) comunitari Qui ho farà / qui hi pot ajudar Pot ajudar-hi la relatoria visual de la Trobada de Barri de 2017 Quan ho farem 1r trimestre de l’any Accions Quines accions de comunicació podem portar a terme per aconseguir-ho? Acció 1 Descripció 30 hores d’una persona voluntària 500 euros encàrrec professional + treball equip intern (2 Quant pot costar persones per 10 hores) Coses que cal tenir en compte o preparar Acció 2 Repositori Descripció Tenir un repositori d’informacions bàsiques del pla Que els diferents agents (treballadores, tècniques i veïnes) tinguin accés a la informació i coneixement del que passa Per a què (objectiu) al barri Qui ho farà / qui hi pot ajudar Participatiu 237 Quan ho farem Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Quant pot costar Metodologia per Coses que cal tenir en promoure la compte o preparar perspectiva comunitària als equipaments de Actor/comunitat proximita Quina és la situació ara mateix? Diagnosi de partida Què volem aconseguir? Com creiem que podem desenvolupar la relació? Objectiu general Com ho podem aconseguir? Idea o estratègia general Acció 3 Descripció Per a què (objectiu) Qui ho farà / qui hi pot ajudar Quan ho farem Quant pot costar Coses que cal tenir en compte o preparar Accions Quines accions de comunicació podem portar a terme per aconseguir-ho? Acció 4 Descripció Per a què (objectiu) Qui ho farà / qui hi pot ajudar Quan ho farem Quant pot costar Coses que cal tenir en compte o preparar 238 Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximita Comunicació pública (un exemple pràctic d’altres processos de construcció de pla de comunicació) Accions Objectius específics Què podem fer Diagnosi Com ho podem (amb els mitjans Quina necessitat tenim aconseguir? que tenim?) Aconseguir que les Vincle, comunicació Incloure una recepta en persones que no se senten relacional quatre idiomes a cada de la comunitat, se’n sentin ● Buscar i obrir-se a noves publicació mensual. Cada propostes que puguin mes, una proposta d’una motivar a participar a cultura diferent. Vincular veïnes que no se’n senten persones del taller de cuina part. perquè proposin i escriguin ● Aprofitar (quedar-se) la les receptes; vincular altres 239 dinàmica de comunicació persones de comunitats a qui del procés de volem arribar, perquè Direcció de Serveis convivència. proposin receptes o en facin d’Acció la traducció. Comunitària Treballar des de la Metodologia per perspectiva de comunicació Fer l’editorial (amb petit promoure la perspectiva popular: les veïnes resum de continguts) de la comunitària als equipaments de comuniquen a través dels revista anual en quatre proximita nostres mitjans; expliquem idiomes. Aconseguir tres les seves històries, les seves persones que puguin traduir vides, les seves propostes o l’editorial als altres idiomes. idees. Comunicació pública (especifiqueu aquí la vostra feina) Accions Objectius específics Què podem fer Diagnosi Com ho podem (amb els mitjans Quina necessitat tenim aconseguir? que tenim?) Comunicació pública: implicar el món i implicar-nos en les dinàmiques transformadores Tracteu de definir, per a cada prioritat o per a cada actor estratègic (segons de- cidiu) primer l’estratègia, basada en la diagnosi anterior, i, a partir d’aquesta vi- sió estratègica, definiu el seguit d’accions amb què voleu desenvolupar-la Actor/comunitat Quina és la situació ara mateix? Diagnosi de partida Què volem aconseguir? Com creiem que podem desenvolupar la relació? Objectiu general Com ho podem 240 aconseguir? Idea o estratègia general Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per Accions promoure la perspectiva Quines accions de comunicació podem portar comunitària als equipaments de a terme per aconseguir-ho? proximita Acció 1 Descripció Per a què (objectiu) Qui ho farà / qui hi pot ajudar Quan ho farem Quant pot costar Coses que cal tenir en compte o preparar Acció 2 Descripció Per a què (objectiu) Qui ho farà / qui hi pot ajudar Quan ho farem Quant pot costar Coses que cal tenir en compte o preparar Accions Quines accions de comunicació podem portar a terme per aconseguir-ho? Actor/comunitat Quina és la situació ara mateix? Diagnosi de partida Què volem aconseguir? Com creiem que podem desenvolupar la relació? Objectiu general Com ho podem aconseguir? Idea o estratègia general Acció 3 Descripció 241 Per a què (objectiu) Direcció de Serveis Qui ho farà / qui hi pot d’Acció ajudar Comunitària Metodologia per Quan ho farem promoure la perspectiva comunitària als Quant pot costar equipaments de proximita Coses que cal tenir en compte o preparar Acció 4 Descripció Per a què (objectiu) Qui ho farà / qui hi pot ajudar Quan ho farem Quant pot costar Coses que cal tenir en compte o preparar Pressupost total Despeses Qui ho posa...? Comunicació interna Acció 1 Acció 2 Acció 3 Acció 4 Subtotal Comunicació externa Acció 1 Acció 2 Acció 3 Acció 4 Subtotal Comunicació pública Acció 1 Acció 2 242 Acció 3 Direcció de Serveis Acció 4 d’Acció Comunitària Subtotal Metodologia per Altres promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximita Total 243 Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Metodologia per promoure la perspectiva comunitària als equipaments de proximita Calendari del pla de comunicació Qui / amb Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Gener-juny qui Comunicació interna Acció 1 Acció 2 Acció 3 Acció 4 Comunicació externa Acció 1 Acció 2 Acció 3 Acció 4 Comunicació pública Acció 1 Acció 2 Acció 3 Acció 4 Altres