Cap a un sistema comunitari de polítiques socials Elements conceptuals, de diagnòstic i propostes d’acció BC N Àrea de Drets de Ciutadania, Cultura, Participació i Transparència. Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Cap a un sistema comunitari de polítiques socials. Elements conceptuals, de diagnòstic i propostes d’acció Novembre de 2018 Secretaria tècnica, dinamització de les sessions de treball i redacció de l’informe: INDIC (INICIATIVES I DINÀMIQUES COMUNITÀRIES SL) ÍNDEX 1. PRESENTACIÓ 4 2. CONCEPTES 6 3. LA SITUACIÓ ACTUAL I L’ESCENARI DESITJAT 7 4. ELEMENTS DE DIAGNÒSTIC 9 4.1. Elements bàsics del punt de partida 9 4.2. Estratègia comunitària 10 4.3. Organització i espais de treball comunitari 12 4.4. Recursos i eines 14 5. ELEMENTS DE CANVI 16 5.1. Marc de referència 17 5.2. Organització dels espais 17 5.2.1. Organització en l’àmbit de ciutat: política i tècnica 17 5.2.2. Dimensió territorial o de proximitat de la governança 18 5.3. Recursos 19 5.3.1. Diagnòstics 21 5.3.2. Assessorament metodològic 21 5.3.3. Dispositius de suport als barris 21 5.3.4. Eines 21 5.3.5. Avaluació 22 1. Presentació La visió estratègica amb la qual treba- individualitzada o de cas, i deixar-se llem (marc conceptual d’AC, octubre estar d’accions comunitàries? La res- del 2017, Ajuntament de Barcelona) do- posta que ens trobem, dita per moltes na un sentit molt clar a l’acció comuni- de les i els responsables i professio- tària. Ha de servir per millorar les con- nals d’aquests serveis, és que aquesta dicions de vida de la gent, els processos lògica individualitzada de l’atenció so- d’inclusió social i l’apoderament indivi- cial presenta uns límits molt impor- dual i col·lectiu de la ciut adania. Pen- tants: és insostenible quan els proble- sem que només a través de respostes mes, com passa ara, no deixen de col·lectives, comunitàries, serà possi- créixer; i no té resposta per a determi- ble fer front als reptes so cials que ens nats reptes molt punyents avui dia, planteja una societat fortament marca- com ho són la convivència i cohesió da per les desigualtats socials. Una so- social als barris, la integració de po- cietat, a més, que volem cohesionada blació nouvinguda, o l’enfortiment de en la seva diversitat, i capaç de conso- la democràcia. 4 lidar conquestes i millores socials. Així, direm que són ac cions comunitàries - Direcció de Serveis d’Acció concretes els projectes col·lectius, veis que acabem de comentar, trobem Comunitària oberts a la diversitat d’actors socials i als nostres barris molts serveis i mol- Pla Municipal institucionals de la ciutat, que perse- tes i molts professionals treballant di- d’Acció Comunitària gueixen aquests objectius. rectament amb la població (atenent-la), 2018-2022 i aquí sorgeix la gran pregunta: Si l’ac- Qui ha d’impulsar aquests projectes? ció comunitària es basa a impulsar col·lect ivament projectes col·lectius, La ciutadania organitzada; (2) els equi- com ho hauríem de fer perquè tots paments de proximitat (en tenim prop aquests serveis i professionals po- de 850 a la ciutat), i (3) els diversos guessin treballar junts als barris? serveis de la política social —educa- ció, salut i serveis socials, principal- Continua tenint sentit una estructura ment, però no únicament: també ocu- de serveis tan fortament comparti- pació, habitatge, i d’altres. mentada com l’actual? Sembla que no gaire. Els problemes i els reptes que Si centrem la mirada en el tercer motor volem abordar se’ns mostren de ma- (els diversos serveis de la política social), nera complexa i interrelacionada en la veurem que molts d’aquests serveis, si vida de la gent que atenem. Siguem el no tots, es caracteritzen per la seva uni- servei que siguem, sempre surt una versalitat i per la seva presència ordinà- necessitat central que correspon a un ria i permanent en tots els barris de la altre servei. Davant d’aquesta situació, ciutat (per la seva capil·laritat): les esco- què vol dir i com es fa la integració de les, els centres de salut, els centres de serveis? serveis socials (al costat dels centres cívics, les biblioteques, etcètera) repre- Quan parlem d’un sistema comunita- senten una oportunitat fantàstica per ri de polítiques socials (SCPS), es- esdevenir motors d’acció comunitària. tem apuntant la necessitat que els serveis i els professionals que, als bar- Per què haurien de fer-ho? Per què no ris de la ciutat, atenen una mateixa po- mantenir la lògica dominant d’atenció blació incorporin noves maneres de fer i relacionar-se: entre si, i amb la po- L’objectiu principal del grup de treball blació que atenen. - No sabem quina hauria de ser l’aspira- cipals en clau comunitària, a partir de ció màxima de col·laboració o integra- la seva pròpia funció, acció, impacte; ció entre serveis, però sí que sabem la relació que estableixen amb la ciu- que cal superar el nivell de comparti- tadania i el paper que hi tenen. mentació actual. La construcció d’un SCPS ens crida, doncs, a superar Per tant, el treball va posar el focus aquests compartiments, a compartir en la realitat present, però, sobretot, en diagnòstics i formes de treball, a im- què necessitem i quines alternatives pulsar projectes conjuntament. tenim per vertebrar aquest sistema comunitari de polítiques socials. I el Pel que fa a les noves relacions ser- resultat és un document orientat des veis-ciutadania, la barrera que volem de i per a la pràctica, sorgit de les ne- 5 superar és la de l’atenció exclusiva- cessitats detectades de la situació ac- ment individualitzada, i caminar cap a tual i que mira cap a l’escenari de futur Direcció de Serveis d’Acció la construcció conjunta de projectes i a què aspirem. Comunitària respostes col·lectius que requereixen Pla Municipal la presència de professionals i que ne- Participants en el grup de treball: d’Acció Comunitària cessiten la implicació de la mateixa 2018-2022 ciutadania usuària dels serveis. Es - Anna Soler, Isabel Arruga, Marta tracta, doncs, de trobar també una no- Fabà i Mònica Martín. Institut Muni- va manera de treballar, comunitària, cipal de Serveis Socials (IMSS) entre professionals i usuaris dels ser- - Carme Nebot, Ylenia Garcia i Jordi veis. I d’estar obertes i oberts que Riba. Institut Català de la Salut (ICS) aquesta nova manera comunitària de - Anna Fernàndez, Ferran Daban. treballar des dels serveis es pugui fer, Agència de Salut Pública de Barce- quan calgui, des de lògiques més lona (ASPB) transversals i intersectorials. - Eulàlia Esclapés, Maribel Jiménez, Oscar Tàrrega. Consorci d’Educa- ció de Barcelona preg untes amb un grup de professio- - Fina Pidelaserra, Berta Cendrós. nals dels diversos serveis de la política Pla de barris social a la ciutat, i el que ara us pre- - Elisenda Vegué. Barcelona Activa sentem és el document que recull i - Pilar Lleonart. Institut Municipal sintetitza el fruit d’aquest treball. d’Educació de Barcelona (IMEB) - Oscar Rebollo, Bet Bàrbara. Servei - d’Acció Comunitària (SAC) professionals dels serveis de tres bar- ris de la ciutat —el Poble-sec, Sants i la Verneda i la Pau— concretant-ne les necessitats i propostes per compartir el lideratge en l’impuls de l’estratègia comunitària. 2. Conceptes El sistema comunitari de políti- ques socials (SCPS) parteix de la idea de sistema comunitari com “el conjunt d’actors concrets que es coneixen i es reconeixen entre ells, es regeixen per unes mane- res establertes de fer i mútua- ment acceptades, comparteixen projectes i tenen certes caracte- rístiques d’estabilitat i legitimitat”.1 És la nova manera de treballar con- juntament professionals, serveis i 6 població que actuen en un territori Direcció de Serveis d’Acció executen les seves actuacions sota Comunitària una estratègia comunitària com- Pla Municipal partida. El SCPS ha de vetllar per la d’Acció Comunitària coherència global de les polítiques 2018-2022 socials de caire comunitari. L’estratègia comunitària és la pla- entre els serveis implicats actuacions comunitàries que desen- volupen els diferents serveis (edu- catius, socials, sanitaris, etcètera), per donar resposta a determinats problemes i necessitats de la po- blació en un territori i que partei- xen d’uns criteris i principis compar- tits (implicació activa de la ciutadania en el desplegament de les mateixes accions, apoderament i foment de l’autonomia de la ciutadania, foment de la cohesió social), més enllà de les polítiques concretes de cada ser- vei (educatives, socials, sanitàr ies, etcètera). 1. Pla municipal d’acció comunitària 2018- 2022, Barcelona. 3. La situació actual i l’escenari desitjat - - tual amb relació a la vertebració de l’acció comunitària a la ciutat i quin és l’escenari desitjat, és a dir, com ens agradaria que fos. En aquesta línia, re- cordem les paraules recollides en el Pla municipal d’acció social: Els serveis de la política social estables i assentats al territori - barri (educatius i culturals, de sa- lut, de serveis socials, de foment de la ocupació [sic]...) han anat in- 7 corporant la mirada i les metodo- logies comunitàries. Els professio- Direcció de Serveis d’Acció nals que hi treballen es coneixen i Comunitària reconeixen, i són capaços de Pla Municipal construir conjuntament diagnòs- d’Acció Comunitària tics i estratègies de resposta per- 2018-2022 què s’han dotat d’una arquitectura d’espais estables de treball al ter- ritori que ho permet i facilita. Per la seva banda, els diversos equipa- ments de proximitat instal·lats al territori - barri (biblioteques, cen- tres cívics, casals de barri, ludote- ques...) han incorporat mirades, metodologies i estratègies comu- nitàries que els permet ser autèn- tics motors/vivers de projectes i vida comunitària al barri. Caminar cap a l’escenari desitjat re- quereix una evolució, els elements principals de la qual s’expliciten en el quadre següent: D’experiències, projectes i ...a un sistema comunitari de polítiques sectorials... polítiques socials Estudi de l’abordatge de les necessitats de la població des d’una intervenció Estudi de l’abordatge de les necessitats individual des de diferents maneres d’intervenció Acció comunitària sectorial i puntual Un marc de referència de principis d’actua- Multiplicitat de marcs de referència ció, criteris i metodologia per a la pràctica diagnosi pel que fa a les necessitats que 8 Cadascú la seva diagnosi cal abordar comunitàriament Direcció de Serveis d’Acció Una organització comunitària i governança Comunitària clara d’àmbit de ciutat i al territori Pla Municipal d’Acció Comunitària 2018-2022 Serveis i projectes ordinaris Projectes extraordinaris (maneres de fer i treballar estables) Manca d’avaluació Seguiment i avaluació continuada Encàrrecs clars i concrets als equips Voluntarisme professional i professionals Desequilibris entre serveis Recursos per procurar equilibris i entre professionals i compensacions entre serveis Un model reactiu, fonamentat Fer models predictius (avançar-se als esdeveniments i preveure necessitats ja han variat futures) 4. Elements de diagnòstic 4.1. Elements bàsics del punt de partida En relació amb el territori i els agents alguns dels - cats de la situació actual, reconei- És fonamental ser conscients de la diversitat d’agents i de les dinàmi- - ques pròpies de cada comunitat. nat i es consideren clau per fer evolu- cionar l’estratègia comunitària de S’ha de tenir molt present els ante- ciutat en la direcció desitjada. Aquests cedents, atès que el passat condi- elements s’han de tenir en compte tant ciona les actituds i els imaginaris de en el disseny com en el desplegament la gent. Els antecedents són tant del sistema comunitari de polítiques fets com persones i relacions. Al- socials. guns territoris tenen molta experièn- cia prèvia d’acció comunitària, mentre que d’altres no en tenen gens. 9 Els territoris són diversos, en Direcció de Serveis d’Acció grandària, característiques, neces- Comunitària sitats i problemàtiques, teixit social, Pla Municipal recursos, etcètera. Això implica la d’Acció Comunitària necessitat de disposar d’un disseny 2018-2022 unes bases sòlides, que mostri les articulació, unes intencions i uns disp ositius que permetin tirar enda- vant el projecte. L’estratègia comunitària no és un re- curs únicament per als territoris que - tats socioeconòmiques enfront de les zones benestants de la ciutat. En relació amb el procés - car a mitjà i llarg termini; requereix temps perquè és un procés llarg que no sempre dona fruits imme- fer amb els diferents recursos. Es pot començar per serveis socials, salut i educació, però caldrà incor- porar-hi més agents, com els que estan vinculats a les polítiques cul- turals i d’ocupació o habitatge. 4.2. Estratègia comunitària Aquest marc comunitari implica res- En la diagnosi de la situació pel que fa pectar-nos, escoltar-nos, tenir ob- a la jectius comuns. Amb tot, també cal de l’estratègia comunitària de ciutat, ser operatius i disposar del temps i hi destaquen alguns elements clau: - car els diferents passos i moments, a) Es reconeix una voluntat i un acord els èxits assolits i els reptes de futur. polític i directiu en relació amb la promoció de la dimensió comuni- Els temps i ritmes són diferents, tària de les polítiques socials i, per sobretot entre l’Administració i la tant, l’existència de l’encàrrec als ciutadania, però també dintre de equips tècnics perquè promoguin l’Administració i entre la mateixa aquesta dimensió. En aquest sentit, ciutadania. I és clau saber adaptar cal ressaltar el reconeixement que la les estratègies comunitàries als di- majoria de les organitzacions vincu- ferents ritmes dels diversos actors lades als àmbits de la política social 10 de la comunitat. de la ciutat van en aquesta direcció, la de potenciar la intervenció comu- Direcció de Serveis d’Acció Disposar d’una arquitectura que nitària, en tant que hi ha la necessi- Comunitària dissenyi els espais de treball i la tat consensuada d’ampliar la mirada Pla Municipal seva composició, entre d’altres, és en els models d’intervenció per tenir d’Acció Comunitària una condició necessària però no su- un impacte més gran en la millora de 2018-2022 la vida de la ciutadania. estratègia comunitària. Tot i això, es percep una manca de Hem d’estar alerta per no caure en - el parany de fer una equivalència llar comunitàriament, tenint com a entre treballar amb la comunitat i marc de referència les necessitats i treballar comunitàriament. els recursos del territori amb un en- focament integral. L’acció comunità- Tampoc no és un recurs per a una ria requereix prendre decisions i el situació de crisi en la qual el pressu- compromís de les administracions. post de l’Administració local s’ha vist Si aquest compromís no hi és, l’ac- reduït, ni es pretén equiparar l’acció ció comunitària només és una de- comunitària a l’acció preventiva. claració d’intencions. No partim de zero; alguns serveis no es tenen experiència en treball comu- percep un referent institucional nitari, una metodologia de treball i que vertebri l’acció comunitària de manera general. L’acció comunitària s’ha construït a partir de la pràctica Hem après a diferenciar entre es- concreta de diferents projectes. Tot tratègia comunitària i projecte i que això es pot valorar com una comunitari. Podem tenir projectes fortalesa, també genera algunes di- comunitaris sense una estratègia comunitària, però no una estratè- gia co munitària sense projectes c) El marc institucional ha de pro- comunitaris. moure l’acció comunitària; per tant, hi ha d’haver un encàrrec dels tadania estableix un vincle en algun equips directius dels serveis per tre- moment de la seva vida. ballar comunitàriament. Aquest re- ferent institucional general ha de marcar la direcció estratègica, i, després, des de la proximitat territo- rial, prioritzar els projectes i els con- Serveis tinguts que cal treballar. socials L’escenari actual ens ofereix un repte clau en relació amb la manera de su- Sistema comunitari diferents objectius de les diverses de polítiques socials organitzacions i serveis implicats. de la ciutat de Cal acceptar que, de vegades, són ob- Barcelona 11 jectius compartits amb altres recursos i, d’altres, són objectius propis. Salut Educació Direcció de Serveis d’Acció Comunitària El marc municipal d’acció comunitària2 Pla Municipal parteix de la visió que: “els serveis bà- d’Acció Comunitària sics de la política social al territori (l’es- 2018-2022 cola, el centre de salut i el centre de serveis socials, que no han d’anar a buscar la gent, perquè la gent ja hi va!) grup de treball, ha sorgit una tensió esdevenen promotors directes i inter- inevitable entre allò que és desitja- connectats d’accions comunitàries protagonitzades per la ciutadania”. és factible en el context actual. Fi- nalment, aquest document aposta Aquests àmbits de la política social in- per l’inici de la construcció d’un cideixen majoritàriament en les perso- sistema comunitari de polítiques nes a través de centres de serveis i socials (SCPS) format pels serveis equipaments de proximitat. I reun eixen més presents i estables en els bar- dues característiques: la seva capil- ris i les zones de la ciutat: l’escola, laritat en el territori i la seva condició el centre de salut i el centre de ser- estructural, ja que no canvien en cada veis socials. És un punt de partida, mandat. A més a més, són serveis que però, que no defuig la incorporació concentren la gran majoria dels pro- progressiva dels dispositius vincu- fessionals de l’ecosistema professio- lats a les polítiques d’ocupació, nal territorial i amb els quals, amb més culturals (centre cívics, casals de o menys intensitat, la majoria de la ciu- barri, biblioteques) i d’habitatge, o la participació de la ciutadania. 2 Cap a una política pública d’acció comunità- ria. Marc conceptual, estratègic i operatiu. Direcció de Serveis d’Acció Comunitària. Gerència de Drets de Ciutadania, Participa- ció i Transparència. Octubre del 2016. 4.3. Organització i espais de treball comunitari Aquesta organització fa referència tant — L’IMSS disposa d’una Comissió a les organitzacions vinculades a la Tècnica de Comunitari on hi ha di- política social de la ciutat i els seus es- reccions de centres i professionals pais impulsors i promotors de l’acció comunitària, com a l’articulació dels marc conceptual de com treballem espais de treball i lideratges per a l’ac- comunitàriament. ció comunitària en els barris i les zo- — En l’àmbit de l’atenció primària de nes de la ciutat. Grup de Comunitari interdisciplina- ri, en què hi ha un consell consultiu, Les organitzacions direccions d’equips, etcètera. En l’anàlisi de la situació actual, la per- Tot i aquest reconeixement dels equips cepció és que les direccions i les ge- de cada organització amb l’encàrrec rències dels serveis dels àmbits de sa- de treballar comunitàriament, també 12 lut, serveis socials i educació ja estan es valora que això no deixa de ser un fent una aposta important en incorpo- encàrrec subsidiari. Així, en molts ca- Direcció de Serveis d’Acció rar l’estratègia comunitària en l’abor- sos, si cal prioritzar, l’atenció individu- Comunitària datge de les necessitats de la població al i la gestió passen per davant de Pla Municipal dins de totes les organitzacions, amb l’atenció des de l’acció comunitària. d’Acció Comunitària professionals i equips disposats a fer- Aquest fet es veu agreujat per una 2018-2022 ho. Ara bé, som davant d’organitzaci- - ons grans i complexes, en què el sim- cions i fer-ne seguiment. ple fet d’informar tots els i les professionals ja és un repte. Per tant, Si l’encàrrec no és explícit o concret, impregnar o canviar la manera de fer de s’acaba prioritzant l’atenció directa. tota l’organització o servei és un repte Per tant, el treball comunitari depèn de encara més gran. En aquest marc, ca- la voluntat dels professionals, que da organització s’ha dotat d’una es- l’han d’aplicar fora de l’horari esta- tructura per impulsar o portar a terme blert. No es preveuen ni temps ni es- l’encàrrec comunitari dels seus serveis. pais en les agendes per poder assumir Per esmentar-ne alguns exemples: tasques relacionades amb la partici- pació en l’acció comunitària. En els — El Consorci d’Educació té constituït casos en què no hi ha un encàrrec o el un grup de treball comunitari. que hi ha no és clar, l’acció comunità- — L’IMEB té la mesura de govern “Im- ria acaba depenent en excés de la vo- puls al Projecte educatiu de ciutat” luntarietat dels professionals, i aquest amb una clara orientació a treballar fet es viu com una feblesa des dels des de l’educació comunitària com diferents serveis. un marc òptim per donar respostes als reptes educatius actuals (“Bao- bab”, “Patis escolars oberts al barri”, La dimensió territorial “Camí escolar, espai amic”, Audièn- cia Pública als nois i noies...). L’acció comunitària requereix lideratge — L’ASPB té un departament de Salut al territori. Però aquest lideratge no Comunitària dins de la Direcció de sempre cal que recaigui en el mateix Promoció de la Salut. tipus de professional, ni tan sols en la mateixa administració o organització - (Servei d’Acció Comunitària, serveis a cia de l’acció comunitària en una les persones del districte, serveis so- sola persona que exerceixi l’operati- cials territorials, serveis de salut del va d’aquesta acció. Si passa això, territori, etcètera). L’experiència ens pot debilitar l’acció comunitària, en mostra: tant que resta potencialitat a l’apo- derament de la resta dels agents Pel que fa a qui ha d’exercir el rol de implicats. lideratge de l’acció comunitària en les administracions o organitza- En aquest marc, el paper atribuït al cions (de serveis socials, salut, edu- districte varia. Pot tenir des d’un pa- cació, etcètera), es poden concretar per actiu clau o de lideratge perquè dos tipus principals d’objectius, di- ferents però complementaris: la sempre present però sense exercir gestió de projectes i la gestió de les necessàriament el rol de lideratge. 13 relacions amb els veïns i veïnes. o tècnica de barri té actualment un Direcció de Serveis d’Acció És important tenir present el mo- paper molt divers en l’acció comuni- Comunitària ment del procés i com aquests lide- tària del barri: n’hi ha que tenen un Pla Municipal ratges poden anar variant o comple- paper molt actiu i són mostres de d’Acció Comunitària mentant-se. Cal diferenciar entre lideratge, i n’hi ha que pràcticament 2018-2022 l’impuls inicial i els diversos espais no tenen presència en l’acció comu- de lideratge tècnic amb objectius di- nitària del barri. ferents que es poden anar creant: Des de la pràctica dels serveis es Coordinació d’organitzacions reconeix que, moltes vegades, les (quina problemàtica/necessitat relacions s’estableixen directament hem de treballar amb mirada co- entre serveis o entitats. Davant la munitària). detecció d’una necessitat, si el ser- vei la portés directament a una tau- Coordinació de serveis. la comunitària, l’anàlisi de la res- posta segurament s’assumiria de Construcció de projectes con- manera més col·lectiva. En aquest junts. ciutat té molts serveis i recursos, Actualment, la majoria dels territoris però per poder coordinar-los cal i barris de la ciutat no tenen cap es- treballar en diferents àmbits —polí- pai on hi hagi els recursos de ser- tic, directiu i professional—, i això veis socials, salut, educació, etcè- no sempre és fàcil. tera, més enllà de taules centrades en la realització de projectes con- El marc de referència per treballar crets i no pas a exercir una mirada sota una estratègia comunitària s’ha global del territori concret. Cal que construït a partir de l’experiència les diverses organitzacions implica- pròpia dels diferents projectes realit- des (consorcis, instituts, agències) zats i del contrast amb altres territo- facilitin que aquest espai sigui pos- ris i experièn cies. Això ha provocat sible. que: 4.4. Recursos i eines — Per conciliar la tasca assistencial La situació actual en l’elaboració de amb la comunitària, de vegades es diagnosis de territori ens indica que requereix un cert voluntariat per hi ha una diversitat i, per tant, una part dels i les professionals. Això provoca que els lideratges no sor- del territori. geixin de manera fàcil, perquè su- posen fer-se càrrec de més feina El fet que les diagnosis s’elaborin amb per al professional que l’assumeix. la participació dels diferents serveis i — El marc de referència està molt re- el lideratge de manera compartida — lacionat amb com s’articula el li- encara que qui impulsi i lideri el procés deratge. sigui un altre servei— es valora com una fortalesa, tant perquè permet ana- — La metodologia passa per qui as- litzar les necessitats i les respostes sumeix el lideratge: si té una mira- des d’una mirada més global i trans- 14 da global, si té formació d’acció co- versal, com perquè contribueix que munitària, si té voluntat, etcètera. s’hi impliquin d’una altra manera i se’l Direcció de Serveis d’Acció sentin més seu. Comunitària — Es continua valorant la feina dels i Pla Municipal les professionals amb els paràme- Ara bé, la realitat ens ensenya que, d’Acció Comunitària tres d’abans: nombre de persones malgrat la voluntat que tothom estigui 2018-2022 ateses, etcètera. present en l’elaboració d’una diagnosi liderada per un servei o organització — Moltes vegades, els serveis d’un concrets, i malgrat els esforços que es barri o d’una zona no tenen l’encàr- dediquen a reforçar el paper clau de rec de fer detecció i anàlisi de les tots els serveis implicats, són pocs els necessitats que cal abordar amb serveis que s’ho fan seu i consideren estratègia comunitària a partir de la diagnosi com a pròpia. En els casos l’atenció individual, sinó el de parti- en què un servei no ha participat en la cipar en diagnòstics o en respostes seva elaboració (per falta de temps o a necessitats detectades per altres perquè l’encàrrec els arriba en altres recursos o agents del barri. a l’hora de tenir la seva implicació en la fase d’execució dels plans i progra- mes. A més dels i les professionals i equips dels quals es dota cada servei, no als barris de la ciutat s’han desenvolu- pat diferents estratègies i disposi- tius per treballar o desenvolupar pro- jectes de manera comunitària. Tot i que són molt diversos, en tots s’hi re- coneixen certs elements facilitadors que fan l’acció comunitària més àgil i possible. L’existència d’una articulació formal o estructura aglutinadora de l’acció comunitària en un barri —Pla comuni- tari, Pla de barris— facilita el desenvo- lupament d’una estratègia comunità- ria. Aquests plans generen una estructura organitzativa, un funciona- ment, una xarxa de relacions amb els actors i uns espais de treball que fan més fàcil la participació dels actors del barri i la gestió de l’elaboració de la di- agnosi i de projectes concrets. Tot i això, es reconeix que cal estar alerta per evitar que aquests disposi- 15 tius/projectes debilitin els serveis en si i els seus professionals, si se’ls delega Direcció de Serveis d’Acció - Comunitària ciades. Pla Municipal d’Acció Comunitària Finalment, l’avaluació està poc inte- 2018-2022 grada, sobretot en relació amb l’im- pacte en les persones i la comunitat. Cal demostrar l’impacte de l’acció co- munitària amb una bona avaluació, de manera que tingui repercussió en l’en- càrrec i contribueixi a equilibrar l’aten- ció individual i la comunitària. L’impuls de les accions requereix molta energia i temps per part dels professionals i cal valorar l’impacte que genera. 5. Elements de canvi L’anàlisi de la situació actual facilita la d’àmbit de ciutat i als barris o zones, i concreció de la proposta d’estructura- ció del sistema comunitari de políti- ques socials; des de la construcció l’estratègia comunitària. d’un marc de referència comú, pas- sant per l’organització dels espais Esquema Funcions Espais Accions Governança del SCPS - Àmbit zona territorial / barri 16 Direcció de Serveis Organització en l’àmbit polític d’Acció Grup/espai de comissionats o comissionades / regidors Comunitària l’estratègia o regidores Elaboració Pla Municipal comunitaria del marc de d’Acció Comunitària Organització amb referents de ciutat referència 2018-2022 de les organitzacions Grup/espai de serveis del SCPS Governança del SCPS - Àmbit zona territorial / barri Analitzar les Àmbit territorial de districte necessitats Grup SCPS Territori Elaborar i desplegar marc Àmbit territorial de barri o zona projectes facilitador Taula comunitària Recursos del SCPS Recursos de Recursos de suport cada servei Eines Assessora- Dispositius (formació, Dispositius i Projectes ment meto- de suport als professionals Diagnòstics trobades, associatius dològic barris (temporal) web, de cada (estable) etcètera) servei 5.1. Marc de referència 5.2. Organització dels espais El marc de referència es construeix L’estratègia comunitària de ciutat es partint d’una proposta basada en el concreta abordant dos nivells pel que document marc d’acció comunitària i fa a l’organització dels espais: el Pla municipal d’acció comunitària, treball i validació per part dels refe- La dimensió política i tècnica en rents comunitaris de cada organitza- l’àmbit de ciutat. ció, és a dir, el Grup de Serveis del SCPS esmentat abans. La dimensió territorial o de proximi- tat de la governança. El marc de referència inclou el se- güent: Per assolir un encàrrec comunitari de ciutat que estableixi les bases per anar La intencionalitat de l’estratègia co- del jo individual (del servei) al nosaltres munitària i els valors amb què treba- com a comunitat cal posar les perso- lla. nes al centre de les accions i treballar 17 el procés des de les organitzacions que donen servei a la ciutadania, amb Direcció de Serveis d’Acció la mirada comunitària en la nostra i des de la comunitat. I cal treballar Comunitària intervenció i els principis metodolò- aquest “encàrrec” en diferents àmbits: Pla Municipal gics d’intervenció. polític, tècnic i ciutadà. d’Acció Comunitària 2018-2022 La participació activa de tots els agents. 5.2.1. Organització en l’àmbit de ciutat: política i tècnica L’evolució de les maneres de fer i re- lacionar-se (una nova organització, Grup/espai de comissionats o co- uns recursos, etcètera) entre actors missionades / regidors o regidores institucionals i comunitaris dels equips i serveis municipals, perquè Aquest encàrrec de ciutat per donar passin a treballar comunitàriament forma a l’estratègia comunitària en de manera ordinària. l’abordatge de les necessitats de la població ha de concretar la dimensió política de la governança, un espai la política social com a promotors - d’acció comunitària, que es conei- ció i la visualització de l’encàrrec. xen i es reconeixen, intercanvien in- formació, col·laboren en projectes Aquest grup està format pels respon- conjunts i treballen directament sables polítics de les polítiques socials amb la població de manera col·la- de la ciutat de Barcelona. borativa. Les seves funcions són les següents: Responsabilitat envers la compe- tència pròpia de cada servei. Validar el SCPS com a estratègia co- munitària per donar resposta a de- L’anàlisi de dades i visions (diagnòs- terminades problemàtiques i neces- tics compartits) com a punt de par- sitats de la població que difícilment tida. es resolen de manera sectorial. Facilitar l’acord i l’empenta institucio- (ICS) i Agència de Salut Pública de nal des de les diferents àrees o sec- Barcelona (ASPB). tors, dotant-los de recursos i efec- tuant els canvis d’orientació més Aquest grup, en cas d’incloure les estructurals de la política. organitzacions vinculades al desen- volupament econòmic local, les po- lítiques culturals i d’habitatge, s’am- ciutat d’unes problemàtiques deter- pliaria a: minades mitjançant projectes trac- tors estratègics per a la ciutat, si es- Polítiques d’ocupació i treball de cau. proximitat: Barcelona Activa Treballar conjuntament, tant les di- Polítiques culturals: Institut de Cul- ferents àrees de l’Ajuntament com tura, Barcelona Cultura administracions diferents mitjançant 18 acords. Polítiques d’habitatge: Consorci d’Habitatge de Barcelona, Institut Direcció de Serveis d’Acció Altres. Municipal de l’Habitatge i Rehabili- Comunitària tació de Barcelona Pla Municipal El lideratge operatiu a l’Ajuntament d’Acció Comunitària s’atribueix a l’Àrea de Drets Socials. Les seves funcions són les següents: 2018-2022 Grup/espai de serveis del SCPS Que els diversos serveis implicats rebin l’encàrrec comunitari de ma- De manera similar, la dimensió opera- nera clara i el duguin a terme. tiva de ciutat ha d’aterrar en cada or- ganització per fer possible l’encàrrec i Que hi hagi espais de treball que l’establiment dels mínims comuns de- permetin ordenar els diversos pro- nominadors que guien tots els equips grames, projectes i serveis implicats en aquesta estratègia. i donar-los coherència. Aquest grup està format per un re- Que no quedin diluïdes les respon- presentant de màxim nivell de cada sabilitats i els àmbits d’autonomia organització responsable de l’execu- de les direccions i els i les professio- ció de les polítiques socials a la ciutat nals. de Barcel ona. Les organitzacions participants, per sectors, són les se- güents: 5.2.2. Dimensió territorial o de proximitat de la governança Serveis socials: IMSS Calen referents clars i pràctics dels Educació: Consorci d’Educació i serveis i projectes del territori. Cal, Institut Municipal d’Educació de també, un canvi cultural de les nos- Barcelona. tres organitzacions i dels i les pro- fessionals que treballen als territoris. Salut: Consorci Sanitari de Barcelo- Això implica treballar de manera na (CSB), Institut Català de la Salut conjunta en l’àmbit tècnic, repensar i elaborar els encàrrecs i el disseny Facilitar una presa de decisions àgil de les polítiques conjuntament. Es i adaptada al ritme dels processos tracta de treballar col·laborativament que es vulguin impulsar. en problemes col·lectius. Permetre la construcció de nous es- Aquesta governança de proximitat ha pais i noves arquitectures. de permetre organitzar i donar co- herència al treball en barris i zones, Afavorir el coneixement, el reconei- cercant la participació activa dels xement i la feina conjunta entre pro- professionals dels serveis i de la ciu- fessionals. tadania. La proposta es fonamenta en la creació dels espais de referèn- cia següents. de rols i encàrrecs professionals nous. 19 Àmbit territorial de districte: Grup SCPS Territori Àmbit territorial de barri o zona: tau- Direcció de Serveis d’Acció la comunitària Comunitària Aquest grup estable està format Pla Municipal pels referents de territori de cada El barri o zona s’organitza en una tau- d’Acció Comunitària organització que forma part del sis- la comunitària amb referents dels 2018-2022 tema. També inclou el director o la equipaments dels diferents serveis directora de Serveis Personals del amb acció al barri. Districte. El Districte (administració) ha de tenir Les seves funcions són, entre d’altres, un referent tècnic de cada barri pel les següents: que fa a Comunitari. Aquest referent serà preferentment el tècnic o tècnica del barri; potser també un tècnic o tèc- abord ar des de l’estratègia comuni- nica sectorial de Districte, o, segons tària. les característiques, les dinàmiques o els continguts de treball del territori, Impulsar els instruments per detec- poden ser tots dos. tar necessitats (jornades professio- nals, anàlisi conjunta de dades, ta- S’espera que aquesta taula faci una - els rols i les posicions dels actors llar segons l’anàlisi de necessitats, de- comunitaris. - llar, faciliti o promogui la conversió d’aquestes prioritats en projectes i de- - Permetre més permeabilitat entre ment. els serveis (per exemple, que els treballadors socials puguin fer inter- Els lideratges venen determinats pels venció social a les escoles, tot apro- projectes que es treballen, i, per això, els lideratges poden anar canviant. L’acció comunitària requereix una estratègia pròpia que va més enllà de la tasca de cada àmbit. Aquesta estratègia s’ha d’alimentar, no només promovent i facilitant, sinó generant caliu, creant una manera de fer que sigui un espai de trobada de les diferents perspectives on totes elles se sentin còmodes. Per això és clau generar objectius comuns fruit d’un treball conjunt que porti a un con- sens sobre què abordar de manera comunitària i com fer-ho, cadascú des de la seva tasca i el seu rol però de manera coordinada. Al capdavall, tots treballem amb un objectiu comú, que és millorar les condicions de vida de les persones. Els espais de treball no s’han de concebre sempre com a espais físics, sinó - nera, hi pot haver espais més formals i d’altres de més informals. 20 Ciutadania L’acció comunitària es caracteritza per una presència activa de la ciutadania en Direcció de Serveis d’Acció Comunitària disseny i el desplegament de l’acció comunitària en un territori. La ciutadania Pla Municipal no només és objecte, sinó que passa a ser subjecte actiu, de les nostres inter- d’Acció Comunitària 2018-2022 vencions. Això implica que cal el següent: Potenciar l’autonomia i l’apoderament de la ciutadania. No només fer coses per a la gent, sinó amb la gent. Es tracta de reforçar el canvi d’una concep- ció de l’agent social com a receptor a subjecte actiu. No concebre l’acció comunitària només com el fet d’impulsar accions des de l’Administració perquè després les gestioni la ciutadania. Crear l’escenari perquè s’actuï sobre allò que es necessita, sense restringir l’acció a allò que parteix de qui més es mobilitza o de qui té més accés als canals per fer-se escoltar, i sense basar-nos únicament en les percepcions d’aquells que hi participin activament. Hem de ser conscients que, en aquest aspecte, els serveis tenim una tasca rellevant a partir de l’anàlisi de les dades sobre necessitats generades a partir de l’atenció a la ciutadania. Per això es planteja que la governança del SCPS en l’àmbit de la ciutat hauria d’evolucionar incorporant altres agents institucionals i agents socials. En l’àmbit territorial de proximitat, els agents socials participen activament en l’anàlisi i la - tori són un agent actiu per a l’acció comunitària. 5.3. Recursos 5.3.1. Diagnòstics 5.3.3. Dispositius de suport als barris El sistema comunitari de polítiques so- cials hauria de vetllar per la coherèn- Aquests dispositius, temporals, són cia global de les polítiques socials. extraordinaris i han de servir per po- Per tant, cal caminar cap a un únic tenciar l’acció comunitària dels recur- procés de diagnòstic compartit. sos i serveis estables o ordinaris en un Una diagnosi del mateix sistema moment determinat. Poden tenir dife- comunitari de polítiques socials. rents formes i professionals. Hem de fugir de treballar únicament amb un servei, i caminar cap a una diagn osi global del territori vinculat al 5.3.4. Eines SCPS. Els professionals dels serveis, més en- llà de les sessions de treball, de parti- 21 5.3.2. Assessorament cipar en un grup o participar en una metodològic - Direcció de Serveis d’Acció trenats per tenir una mirada comunità- Comunitària Els i les professionals dels serveis re- ria sobre l’atenció a les necessitats. Pla Municipal quereixen un assessorament meto- Molts equips no estan impregnats d’Acció Comunitària dològic estable de referència. Aques- d’aquesta metodologia i manera de 2018-2022 ta estabilitat fa referència a la relació establerta entre els i les professionals comunitària al territori i als equips dels dels serveis i l’equip responsable de centres. Per això es plantegen dife- l’assessorament (no a una intervenció rents eines per aprofundir i facilitar permanent i continuada). Aquest as- aquest repte: sessorament s’activa únicament a pe- tició dels i les professionals del terri- - tori (organitzats a la taula territorial) tari que pot acompanyar-los— han de facilitar la feina dels altres agents. necessitat d’un suport addicional per Això no vol dir, però, que hagin de resoldre dubtes, innovar metodològi- liderar tots els projectes comunitaris cament, conèixer altres experiències, del territori de manera automàtica. etcètera. Si fem una aposta ferma i sostenible pel canvi en el model d’intervenció a Aquest equip d’assessorament meto- - dològic implica: nitària, des de l’organització s’han de tenir en compte les hores de co- Que el Servei d’Acció Comunitària ordinació i de treball comunitari (SAC) disposi d’un equip de professio- en les agendes dels i les professio- nals que assessori els territoris. nals dels diferents serveis. Si això - Que cada territori s’organitzi per dis- cació i l’articulació de l’acció comu- posar d’un grup de professionals de nitària. diferents àmbits i serveis que exerceixi aquesta funció d’assessorament en La formació esdevé un element temes comunitaris. clau. Pot tenir diferents formats, ge- nerats des de la proximitat i ade- - quats al territori, amb professionals cant l’acció comunitària. d’un únic servei o amb una combi- nació de professionals de diferents A més a més, cal disposar d’indica- serveis. dors de procés i saber valorar els re- sultats intermedis i els petits avenços. La creació d’espais d’anàlisi de ne- Aquesta avaluació és necessària per- cessitats d’una zona concreta a què permet a qui pren les decisions partir del treball que duen a terme (àmbit polític, àmbit gerencial) mesu- els professionals dels diferents ser- rar els resultats, facilitar els recursos i veis amb acció en un territori. Siste- crear els llocs professionals necessa- matitzar una metodologia de troba- ris. des professionals pot afavorir la mirada global sobre la població i afavorir la detecció àgil i col·la- 22 borativa de les necessitats que, per la seva complexitat en la resposta, Direcció de Serveis d’Acció han de ser assumides amb una mi- Comunitària rada comunitària intersecto rial. Pla Municipal d’Acció Comunitària La creació d’espais de coneixement 2018-2022 mutu i comunicació, com ara un lloc web d’àmbit territorial o un but- lletí d’informació (newsletter), que facilitin la informació i el contacte, la consciència d’allò que constitueix un recurs en el territori, i que afavo- reixin el reconeixement de les opor- tunitats, facilita aquesta tasca. en les jornades dels professionals, l’equilibri entre tasques —la descàr- rega d’altres tasques que ja tenen encomanades per poder dedicar temps i energia a aquesta línia de treball— i la dotació d’instruments tecnològics (mòbil, tauletes...) que requereix l’estratègia comunitària per al seu desplegament. 5.3.5. Avaluació L’avaluació diagnòstica és essencial per poder detectar les necessitats del territori, adequar les respostes que es