Secretaria General COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA Sessió de 24 de gener de 2020 ACTA A la Sala Lluís Companys de la Casa Consistorial de la casa de la ciutat, el 24 de gener en sessió ordinària, sota la presidència de l'Im. Sr. Regidor Jordi Castellana Gamisans. Hi concorren les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Montserrat Ballarín Espuña, Jordi Rabassa Massons, Jordi Martí Grau, Francesc Xavier Marcé Carol, Miquel Puig i Raposo, Montserrat Benedí i Altés, Elsa Artadi Vila, Ferran Mascarell i Canalda i María Luz Guilarte Sánchez, assistits per l'assessora jurídica, la Sra. Míriam Cabruja Escobedo, que actua per delegació del secretari general i que certifica. També hi són presents els Ims Srs.: Francisco Sierra López, Oscar Ramírez Lara i Manuel Valls Galfetti, la Sra. Raquel Gil Eiroà, Comissionada de Promoció d'Ocupació i Polítiques contra la Precarietat Laboral i el Sr. Antonio Muñoz Juncosa, Interventor General. Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Marc Serra Solé, Joan Subirats Humet, Jaume Collboni Cuadrado, Ernest Maragall i Mira, Josep Bou i Vila i Eva Parera Escrichs. S'obre la sessió a les 09.35 h. El PRESIDENT recorda que aquesta sessió es va ajornar a causa del fet lamentable que va succeir a la plaça de Sant Jaume i que va causar la mort del company i treballador en nom de la comissió a la família i amistats del Sr. Caminada, i condemnant aquest fet. Tot seguit, indica que hi ha hagut un problema amb el sistema de signatura digital en relació amb una declaració institucional, de manera que es lliurarà als grups perquè la moment que tingui els suports corresponents i signats. Finalment, informa que el Sr. Óscar Ramírez, del Grup del PP, i el Sr. Manuel Valls, del Grup de Barcelona pel Canvi, substituiran els membres dels seus grups a la comissió. I) II) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les CCM 1/20 Economia 1/74 resolucions següents: (19010232) Del primer tinent d'alcaldia, de 15 d'octubre de 2019, que accepta la cessió d'ús, mitjançant arrendament, dels locals botigues 2a. i 3a. del c/ Vallcibera, 12, amb Giménez- Bolsa, CB, on s'ubica el punt central de distribució d'aliments de la Zona Nord del Districte de Nou Barris per a una durada de 2 anys; i autoritza i disposa la despesa de 49.475,45 euros, a favor de Giménez-Bolsa, CB. (2019/399) Del gerent d'Àrea d'Economia, Recursos i Promoció Econòmica, de 8 de desembre de 2019, que adjudica a la Sra. Irene Palacios Higuero el contracte relatiu a la col·locació de les casetes per a la celebració de la V Fira de Consum Responsable i desembre de 2019 al 31 de desembre de 2019 , lot 1, per a l'exercici 2019, i per un import de 32.186,00 euros (IVA inclòs). (2019/399) Del gerent d'Àrea d'Economia, Recursos i Promoció Econòmica, de 8 de desembre de 2019, que adjudica a la Sra. Cristina Moreta Burch el contracte relatiu al servei de gestió Fira, lot 3, per a l'exercici 2019, i per un import de 24.106,72 euros (IVA inclòs). (2019/399) Del gerent d'Àrea d'Economia, Recursos i Promoció Econòmica, de 8 de desembre de 2019, que declara desert el procediment obert ordinari per a l'adjudicació del contracte relatiu a la producció i comunicació V Fira CR i ESS (reservat), lot 5, per no haver justificat l'empresa Tiendas Imprima, SL., dins de termini, la presumpta situació de valors anormals o desproporcionats en la seva oferta; anul·la l'autorització de la despesa, per a l'exercici 2019, per un import de 7.114,80 euros (IVA inclòs). (2019/707) Del gerent d'Àrea d'Economia, Recursos i Promoció Econòmica, de 8 de desembre de 2019, que adjudica a Nordeste Servicios Integrales 2003, SL. el contracte relatiu als serveis per al control d'accessos a la V Fira de Consum Responsable i d'Economia Social i Solidària que se celebrarà a la plaça de Catalunya, del 16 de desembre de 2019 al 2 de gener de 2020, i per un import de 17.671,64 euros (IVA inclòs). (2018/1) De la gerent municipal, de 17 de desembre de 2019, que reajusta les anualitats de l'autorització i disposició de la despesa del contracte relatiu a la Mediació d'Assegurances adjudicat a Marsh SA, Mediadores de Seguros, per a l'exercici 2020, i per un import de 32.570,00 euros (IVA inclòs). (2019/705) Del gerent de Pressupostos i Hisenda, d'11 de desembre de 2019, que adjudica al Bufete Gonzalo, SL. el contracte relatiu a la determinació del valor econòmic de la utilitat o aprofitament del domini públic de determinades taxes per ocupacions vinculades a activitats de l'Àrea de Medi Ambient, per als exercicis 2019- 2020, i per un import de 17.545,00 euros (IVA inclòs). (2019/706) Del gerent de Pressupostos i Hisenda, d'11 de desembre de 2019, que CCM 1/20 Economia 2/74 adjudica a la Universitat Politècnica de Catalunya el contracte relatiu a l'estudi i elaboració del mapa aplicable a l'actualització dels valors bàsics de l'ocupació de l'espai públic de Barcelona, per als exercicis 2019-2020, i per un import de 16.322,90 euros (IVA inclòs). (190400098) De la gerent del districte de Les Corts, d'11 de desembre de 2019, que adjudica a la Fundació Privada Xavier el contracte relatiu a la direcció, coordinació i implementació del Projecte Turisme i Comerç responsable i accessible, per als exercicis 2019-2020, i per un import d'11.011,00 euros (IVA inclòs). (2019/205) Del gerent de l'Àrea d'Economia Recursos i Promoció Econòmica, de 13 de desembre de 2019, que allibera la quantitat de 3.955,52 euros (IVA inclòs) de la despesa del contracte relatiu a la Gestió Espai Consum Responsable per a l'exercici 2019. (2019/651) Del gerent de Pressupostos i Hisenda, de 7 de desembre de 2019, que adjudica a PMC Grup 1985, SA. el contracte derivat d'Acord Marc relatiu al subministrament de material d'oficina estàndard de la Gerència de Pressupostos i Hisenda, per als exercicis 2019-2020, i per un import de 7.323,16 euros (IVA inclòs). (2019/714) Del gerent d'Àrea d'Economia, Recursos i Promoció Econòmica, de 9 de desembre de 2019, que adjudica a Segurcamp Vigilància i Seguretat, SL. el contracte relatiu als serveis de vigilància per a la V Fira de Consum Responsable i d'Economia Social i Solidària que tindrà lloc a la plaça de Catalunya, per als exercicis 2019-2020, i per un import de 16.770,60 euros (IVA inclòs). Acord de la Comissió de Govern de 12 de desembre de 2019 13.- consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de Complementari de Finançament, per un import total de 2.932.050,00 euros, per en el Consell Plenari de 20 de febrer de 2004, de conformitat amb la documentació i comptable 19120395; i PUBLICAR aquest acord a la Gaseta Municipal. DONAR Acords de la Comissió de Govern de 19 de desembre de 2019 (18003547L03-001) PRORROGAR per un període comprès des del 12.01.2020 fins al Nou Sistema de gestió de Patrimoni -Inventari Municipal, adjudicat a l'empresa BUSINESS STRENGTHS ENGINEERING, SL, amb NIF B61585410, per un import total de 57.750,88 euros (IVA inclòs), d'acord amb els informes i documentació que consta en l'expedient. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l'esmentat contracte per un CCM 1/20 Economia 3/74 import de 57.750,88 euros, IVA inclòs, amb càrrec a la partida i pressupost amb el desglossament següent: un import net de 47.728,00 euros i import IVA de 10.022,88 amb tipus impositiu 21% a l'exercici pressupostari de l'any 2020 i a l'aplicació pressupostària D/22703/92612 0701, condicionat a l'existència de crèdit adequat i suficient en el pressupost de l'exercici. REQUERIR l'adjudicatari per tal que comparegui a les dependències de la Direcció de Serveis de Sistemes d'Informació per a la seva formalització en el termini de 15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la notificació. DONAR-NE compte a la Comissió d'Economia i Hisenda. (2018/246 (18003547L02-001)) PRORROGAR per un període comprès des del 15.01.2020 fins al 14.10.2020, el contracte 18003547L02-001 que té per objecte Eina IT, SL, amb NIF B82745076, per un import total de 218.129,12 euros (IVA inclòs), d'acord amb els informes i documentació que consta en l'expedient. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l'esmentat contracte per un import de 218.129,12 euros, IVA inclòs, amb càrrec a l'exercici 2020 i amb càrrec a la partida i pressupost amb el desglossament següent: un import net de 180.272,00 euros i import IVA de 37.857,12 amb tipus impositiu 21% a l'aplicació pressupostària D/22703/92612 0701, condicionat a l'existència de crèdit adequat i suficient del pressupost 2020. REQUERIR l'adjudicatari per tal que comparegui a les dependències de la Direcció de Serveis de Sistemes d'Informació per a la seva formalització en el termini de 15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la notificació. DONAR-NE compte a la Comissió d'Economia i Hisenda. (DP-2019-27717) CONCERTAR, amb efectes 1 de gener de 2020, el contracte carrer de Tànger núm. 98-108, amb la societat Grupo Inmobiliario Castellví, SL (CIF B- 08373250), per un termini de 5 anys i una renda mensual de 49.572,00 euros, més modificacions introduïdes per la Llei 4/2013, de mesures de flexibilització i foment del mercat de lloguer; AUTORITZAR I DISPOSAR la despesa per import de 5.320.014,49 de crèdit adequat i suficient en els exercicis corresponents; ABONAR mensualment la renda acordada mitjançant la presentació de la factura electrònica corresponent (DP-2019-27723) CONCERTAR, amb efectes 1 de gener de 2020, el contracte núm. 32, amb la societat Junin 2013 SL (CIF B-66053935), per un termini de 6 anys i CCM 1/20 Economia 4/74 introduïdes per la Llei 4/2013, de mesures de flexibilització i foment del mercat de lloguer; AUTORITZAR I DISPOSAR la despesa per import d'1.216.360,73 euros, IVA IVA inclòs; condicionat a l'existència de crèdit adequat i suficient en els exercicis corresponents; ABONAR trimestralment la renda acordada mitjançant la presentació consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de despeses del projecte ESA BIC (Business Incubator Center), per un import de 45.000,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució Acords de la Comissió de Govern de 9 de gener de 2020 (2018/246(18003547L01-001)) PRORROGAR per un període comprès des del 15.01.2020 fins el 14.10.2020, el contracte 18003547L01-001 que té per objecte Eina de gestió dels béns municipals, adjudicat a l'empresa DXD APPLICATIONS & IT SOLUTIONS SL, amb NIF B83347138, per un import total de 293.536,32 euros (IVA inclòs), d'acord amb els informes i documentació que consta en l'expedient. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l'esmentat contracte per un import de 293.536,32 euros, IVA inclòs, amb càrrec a l'exercici 2020 i amb càrrec a la partida i pressupost amb el desglossament següent: un import net de 242.592,00 euros i import IVA de 50.944,32 amb tipus impositiu 21% a l'aplicació pressupostària D/22703/92612 0701, condicionat a l'existència de crèdit adequat i suficient del pressupost 2020. REQUERIR l'adjudicatari per tal que comparegui a les dependències de la Direcció de Serveis de Sistemes d'Informació per a la seva formalització en el termini de 15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la notificació. DONAR-NE compte a la Comissió d'Economia i Hisenda. a) Mesures de govern Creació de nous imaginaris i continguts per a millora de la mobilitat sostenible turística. CCM 1/20 Economia 5/74 convertit en un repte fonamental. Aquesta circumstància té a veure amb la proliferació dels esports low cost, la relativa proximitat de les destinacions més populars i, en el cas europeu, les facilitats que comporta compartir un mateix marc normatiu i monetari, aspectes que han permès que els fluxos turístics hagin augmentat de manera exponencial. Assenyala que aquesta realitat comporta molts evitar que es puguin consolidar les percepcions, incipients o no, que condueixen a gestionar amb una doble perspectiva: optimitzant-ne els efectes socioeconòmics i, de manera imperativa, evitant-ne les externalitats en matèries tan sensibles com les A continuació, apunta que cada any Barcelona rep més de 18 milions de turistes i 20 km2. Remarca que aquesta activitat té com a conseqüència una sobresaturació objectiva al centre de la ciutat i una alteració important dels models de vida propis possibilitats noves, en tres direccions: descentralització, comptar amb nous interlocutors públics i privats, i coresponsabilitat amb els grans objectius de ciutat. aporta a la ciutat per crear nous imaginaris i continguts socioculturals que permetin Tot seguit, exposa que la mesura que es presenta té cinc grans objectius. En primer culturals, esportives, patrimonials, gastronòmiques, de comerç emblemàtic, arquitectura, esport, ciència o indústries creatives. En segon lloc, potenciar la interacció entre la gestió del turisme i el conjunt dels departaments municipals per reduir-ne les externalitats o per diversificar les propostes que els ofereix la ciutat. En tercer lloc, modernitzar el Consorci Turisme de Barcelona en tres direccions: incorporar nous objectius en el seu pla funcional, incorporar-hi nous interlocutors per diversificar-ne els beneficis i les accions del turisme, i modificar-ne la governança en termes econòmics, fiscals i tècnics per assegurar la màxima eficiència. En quart lloc, ampliar la interacció amb una major diversitat de sectors privats, especialment aquells que tenen més projecció de futur. En aquest sentit, comenta que la promoció turística a la ciutat ha de reduir la dependència excessivament corporativa per poder ciutat. Finalment, el cinquè gran objectiu és ampliar el perímetre turístic real de equitativa. En aquest punt, una de les propostes que fa el Govern és la creació, sempre a proposta dels districtes, del districte internacional, que significa que qualsevol districte de la ciutat pugui treballar a dos anys vista, amb més suport municipal i de comú acord amb els agents empresarials i socials, en propostes per CCM 1/20 Economia 6/74 esdevenir un espai atractiu per al turisme. turístiques, tangibles i intangibles, que es puguin desenvolupar a curt i a mitjà termini; la posada en marxa el projecte del districte internacional; assegurar els canvis necessaris en la mobilitat turística per permetre que el centre de la ciutat sigui de fora de la ciutat; afrontar el desenvolupament tecnològic necessari per aconseguir que es fa als turistes, entre altres. Finalment, assenyala que aquesta mesura està clarament alineada amb els objectius fan des del Consell de Turisme i Ciutat amb els del Consorci Turisme de Barcelona. consideren que una reflexió sobre el turisme és necessària, tot i que no és la primera dels turistes per damunt de la quantitat. Creu que la mesura va en aquesta direcció i que fonamentalment intenta, en primer lloc, la descentralització o la segon dels objectius que destaca és la potenciació del turisme aspiracional, que és atret a Barcelona per esdeveniments culturals, perquè és un turisme de qualitat i, a més a més, pot ajudar que aquests esdeveniments siguin més viables. llibre Imaginem Barcelona preguntar què pot fer el turisme per la cultura i preguntar què pot fer la cultura pel tant li sembla positiu que es pretengui encaminar el turisme cap a esdeveniments culturals. Malgrat que hi ha aspectes de la mesura, com el traspàs de la Fundació públics i audiències culturals, que en si poden ser positius, i entén aquesta pretensió perquè el Sr. Marcé és regidor de Turisme i no de Cultura, insisteix que és el turisme La Sra. ARTADI constata que en aquest document hi ha un canvi de paradigma clar i important, i el Grup de JxCat ho celebra perquè hi veuen un trencament amb el Troba positiu, doncs, que en aquest document es parli de col·laboració publicoprivada, de promoció, de qualitat, conceptes que fins aquest moment semblaven tabús. El seu grup voldria tenir garanties que aquest pla, que encara és Tot seguit, apunta que a la mesura hi ha aspectes del turisme que es poden millorar descentralització o les noves formes de visitar la ciutat. Això no obstant, hi troba a CCM 1/20 Economia 7/74 faltar més èmfasi en esdeveniments internacionals esportius, que atrauen un tipus de turisme beneficiós. A més a més, assenyala que aquesta mesura continua la feina que també de coresponsabilitat, amb el sector privat. En aquest sentit, recorda que en turisme. però molt poca precisió. Ho atribueix al fet que és un primer document, però assenyala que no hi ha informació sobre el pressupost ni sobre el calendari Quant a potenciar els districtes, el seu grup entén que seria positiu lligar els establiments turístics amb els sectors comercial i cultural dels districtes. El seu grup fa o que es pot fer millor. de presentar en el Plenari anterior però es va retirar, no sap si a causa de discrepàncies internes en el si del Govern ni si hi ha hagut canvis importants. En El Sr. SIERRA diu que si la Sra. Recasens escoltés la Sra. Artadi se sorprendria perquè, mesura és una continuació de la política del mandat anterior i que els únics que han aprovi els pressupostos de la Generalitat. Així, subratlla que en aquesta mesura es turisme no sempre es reparteixen equitativament, i que hi ha massificació turística, desajustos de convivència i conflictes de mobilitat. Constata, doncs, que els grups independentistes comparteixen el relat turismofòbic del Govern municipal perquè aquesta mesura parla malament del turisme. Lamenta que durant els darrers anys PIB de la ciutat, i també milers de llocs de treball. Afegeix que aquest discurs turismofòbic enfronta el creixement, el progrés i la riquesa amb allò que el Govern anomena sostenibilitat. però solament si es fan polítiques que ho facilitin. En aquest sentit, remarca que la CCM 1/20 Economia 8/74 moure de lloc, però sí que es poden fer polítiques actives per esponjar el turisme, Barris, a Horta o a altres districtes, que estarien encantats de tenir equipaments que generin riquesa. Finalment, apunta que hi ha mesures encertades, com les noves rutes del Bus Turístic, més taxes, com fa sempre el Govern municipal. També troba correcte incorporar produeix una sensació contradictòria. Així, manifesta que els agrada el to nou del Govern municipal i celebra que hagi abandonat el llenguatge incendiari i provocador contra el sector del turisme, que representa el 14 % del PIB de Barcelona i que genera aquesta activitat i que no posi el focus en les externalitats negatives que té perquè el seu grup considera que el turisme no és un problema en si mateix, sinó una oportunitat per a la ciutat que cal saber canalitzar i promoure. Creu que solament amb un debat rigorós i seriós, lluny dels extremismes que ha practicat el Govern municipal els darrers anys, es poden assolir els acords imprescindibles entre les diferents forces polítiques i els actors del sector. En aquest sentit, assenyala que, més sectors socials, culturals i econòmics serà factible abordar el fenomen en tota la seva complexitat i trobar solucions als problemes colaterals que comporta. diversificar el turisme era una mesura eficaç. Apunta que, els agradi o no, els turistes volen visitar els monuments i els espais significatius i culturals de la ciutat, i si la nova oferta se situa en aquestes mateixes zones hi continuarà havent problemes turístiques, però ara mitjançant una nova oferta cultural, i es pregunta si la mobilitat conèixer com es concreten les mesures. En tot cas, opina que el turisme afecta de manera transversal diferents sectors econòmics, socials i culturals, i àmbits diversos matèria. Per acabar, mostra la predisposició del seu grup a continuar treballant amb el sector, amb els diferents actors i amb els districtes a fi que crear aquests nous imaginaris i El Sr. VALLS comenta que substitueix la Sra. Parera perquè està malalta. Per començar, creu que el Govern municipal ha fet un canvi de to i que tots els grups CCM 1/20 Economia 9/74 pel Canvi comparteix la necessitat de crear imaginaris turístics i nous continguts que enforteixin la marca Barcelona. Troba positives les propostes relatives a la mobilitat turística, sostenibilitat o Agenda 2030, però especialment la col·laboració amb el genera el 14 % del PIB de la ciutat. Tot i així, adverteix que no és fàcil canviar la marca i la imatge de Barcelona. Apunta que els atractius principals són la Sagrada Família, el museu i el camp del Barça, el barri Gòtic, la platja de Barcelona, que ha patit molt amb la darrera llevantada, i les compres al passeig de Gràcia i altres barris. Afegeix que canviar aquest eix no és fàcil i necessita temps, constància i consens amb tots els actors públics i privats. A continuació, diu que el seu grup té dubtes sobre aquesta mesura però ho considera Espera, doncs, que es confirmi aquest canvi que detecten en la visió molt ideològica dels darrers anys i, tot i que admet que hi ha un problema de massificació de turistes, sense caure en la turismofòbia Tot seguit, opina que es necessita un projecte potent per a la muntanya de Montjuïc, dubtes pel que fa als grans esdeveniments que se celebren a Barcelona, perquè interlocutors en la definició del futur del turisme a Barcelona i pregunta a quins interlocutors es refereixen. Finalment, indica que hi ha alguns elements de fons que preocupen al seu grup, con Consorci de Turisme de Barcelona. Considera que el que es necessiten són mesures i polítiques útils. Per tant, reclama més precisió. El Sr. MARCÉ agraeix el to de les intervencions. Pel que fa a la relació entre turisme i cultura, indica que el canvi de turisme passiu a turisme aspiracional implica que la acord en aquest sentit. Quant a la intervenció del Sr. Sierra, creu que fa una lectura molt interessada del document, però li recorda que el Govern actual fa sis mesos que va prendre possessió i no pas quatre anys, independentment que hi hagi un grup que fa quatre anys que és al Govern. Aquesta circumstància, afegeix, implica un tipus de debat determinat. CCM 1/20 Economia 10/74 El Sr. PUIG entén les explicacions que ha fet el Sr. Marcé i admet que el seu grup va donar suport al recàrrec turístic, una de les finalitats del qual és finançar aquest tipus de mesures. Per tant, assegura que són coherents amb aquella posició. ES DÓNA PER TRACTADA b) Informes Cibernàrium, 20 anys de capacitació i divulgació tecnològica. donar valor a una política pública molt important i que es duu a terme a Barcelona des de fa vint anys. En aquest moment, doncs, en què es parla tant de tecnologia i de digitalització considera que convé recordar que fa molts anys que la ciutat hi va Innovació de Barcelona Activa i responsable directe del Cibernàrium, assisteix a la sessió i podrà respondre a les preguntes que els portaveus dels grups li vulguin formular. A continuació, recorda que el Cibernàrium és el servei de divulgació i formació ningú no es quedi enrere en un món que canvia molt ràpidament, facilitant que aquesta actuació es faci arreu dels districtes de la ciutat mitjançant diferents antenes, amb col·laboració publicoprivada, i potenciant la formació continuada de les persones sessions de formació, amb un total de més de 175.000 hores, hi han participat Tot seguit, destaca la importància de la formació continuada, especialment en aquest científiques i tecnològiques, especialment entre les dones, un col·lectiu que encara no és prou present en aquests àmbits i sovint la bretxa digital se suma a una bretxa de treballa en la millora professional i la competitivitat empresarial, perquè els treballadors ben formats i que estan al dia en noves tecnologies aporten valor a emblemàtics del Cibernàrium, que facilita que moltes persones provinents de sectors molt diferents assoleixin una formació tecnològica que els permet formar part de Aquestes empreses sovint els demanen aquesta formació, que en poc temps permet que moltes persones no solament no perdin la feina, sinó que també accedeixin a CCM 1/20 Economia 11/74 llocs de treball de qualitat i ben remunerats. aquest sentit, subratlla que hi ha moltes ocupacions molt tecnològiques, però la tecnologia impregna totes les ocupacions, des de la cura de les persones fins al treball una economia més productiva i sostenible socialment i mediambientalment. Entre les línies de futur, en destaca continuar fomentant la formació experiencial i centrada en les persones, com ara la interacció amb els robots, la promoció de la cultura maker o les capacitacions amb habilitats digitals, robòtica i intel·ligència artificial, entre altres. També, accedir a serveis per via remota, tot i que amb les antenes i amb la seu del Cibernàrium es garanteix els serveis a les persones que necessiten una atenció de competències digitals, alhora que es compleix amb tots els compromisos de com ella mateixa resten a la seva disposició per aclarir qualsevol dubte. Berbel, actualment gerent municipal i que durant el mandat anterior va ser directora general de Barcelona Activa. ciutat de Barcelona perquè té un impacte real. Apunta que Barcelona ha de ser una de la ciutat, les formacions a la seu, que va tenir els orígens a Nou Barris i que formació més especialitzada i tecnificada. sector privat amb associacions com Barcelona Tech City. Tanmateix, considera que no grup. Així, comenta que si el sector públic no té una escala suficient i si no col·labora prou amb el sector privat per impulsar projectes que reverteixin la desigualtat i els riscos que comporten aquests canvis tan ràpids arribaran a crear una societat encara més desigual, amb una riquesa encara més concentrada, amb bretxes de gènere, dissenyades i que el sector privat té potència, de manera que el que cal és escala per poder governar aquests fenòmens i poder garantir que qüestions com la dualització en el mercat laboral, que és evident en el cas dels repartidors, es puguin combatre CCM 1/20 Economia 12/74 El Sr. MASCARELL agraeix a la comissionada i als directius presents a la sessió la feina dels grans encerts de la Barcelona del segle passat, que mirava al futur amb començava a ser digital i en aquest moment és important avançar-se als reptes defineixin bé els objectius de futur. 140.000 persones al llarg dels darrers vint anys per millorar-ne les competències digitals, ha format més dones que no pas homes i això ha contribuït a reduir la bretxa salarial de gènere en el context de les TIC, ha reduït la bretxa digital entre contribuït a fer de Barcelona una ciutat innovadora i ha ajudat a situar-la entre les ajuntament oportunament emprenedor i col·laboratiu és la millor garantia de progrés de la ciutat, i que la democràcia, la justícia social, la prosperitat i el benestar creixen i es reforcen quan el Govern de la ciutat és emprenedor. En aquest moment, afegeix, configura gran part de les pautes de progrés de qualsevol societat. Insisteix que només així es podran afrontar els grans reptes que es presenten, com el medi digital i de bon govern. En conclusió, apunta que cal seguir el camí que marca el Cibernàrium, per configurar un marc de ciutadans ben preparats, teixit empresarial innovador, ciutat avançada i ajuntament emprenedor. Suggereix que es podria pensar a fer un pacte digital de Barcelona Activa. En qualsevol cas, el Grup de Cs suggereix al Govern municipal que converteixi aquest informe en una mesura de govern i que tingui una dotació descentralitzar i dur el Cibernàrium als districtes, perquè la bretxa salarial està molt per lluitar contra els fenòmens coneguts com sostre de vidre, terra enganxós i bretxa als districtes, perquè Barcelona es convertirà en el hub de la tecnologia 5G i ja és la capital del mòbil, i aquestes circumstàncies requereixen una formació constant per a les dones i la gent gran. Troba positiu que aquesta formació es faci des de Barcelona CCM 1/20 Economia 13/74 aquests moments són aquells que no tenen accés a les noves tecnologies i que no les dominen. A més a més, de la manera com avancen les tecnologies, augura que en un futur molt proper ells mateixos podrien esdevenir analfabets tecnològics. Per tant, constata que la formació ha de ser contínua, amb un èmfasi especial en les dones i en la gent gran. que han format part del Cibernàrium al llarg dels vint anys de trajectòria i que han internacional. Destaca que aquest equipament ha impartit 52.000 sessions de formació, en les quals han participat més de 140.000 persones, sobre tecnologies de la informació i de la comunicació. Afegeix que tots els ciutadans han tingut accés a professionals diverses, de cadascun dels districtes de la ciutat. Manifesta, doncs, que aquesta ha estat una oportunitat per a aquestes persones per aprofundir en A continuació, exposa que el sector de les TIC significa un 8 % del PIB i Barcelona hi ha de basar el creixement econòmic, tant actual com futur. Apunta que Barcelona és un aquest sector han augmentat molt les empreses i els llocs de treball durant els molta qualitat, amb una proporció de contractació indefinida més alta i salaris més dignes que a la resta de sectors econòmics. Tanmateix, indica que hi ha un gran buit entre la quantitat de llocs de treball que demanen les empreses i els professionals necessari per tal que els treballadors tinguin aquesta competència bàsica que demanen les empreses. treballant per fer arribar la formació digital a tots els sectors de la societat, fomentar continuar essent un veritable hub reptes de futur de la innovació, emprenedoria, sostenibilitat i millora curricular dels continuar treballant en aquesta línia. El Sr. VALLS agraeix a Barcelona Activa la feina que fa i demana al Govern municipal Cibernàrium a la transmissió de coneixement i a la divulgació tecnològica, i reclama que aquesta formació pugui arribar a tots els districtes de la ciutat. Indica que capacitació tecnològica. Finalment, també demana que aquesta manera de fer de CCM 1/20 Economia 14/74 La Sra. GIL agraeix a tots els grups el to i que hagin entès que aquesta és una aposta de ciutat compartida. Creu que aquest consens reforça el Cibernàrium. També recull Pel que fa a la territorialització de la formació, comenta que mitjançant la xarxa de biblioteques tots els districtes tenen com a mínim una antena Cibernàrium, si bé admet que tot és millorable i que sempre es pot arribar a més gent. Quant al pressupost del Cibernàrium, informa que és de 3,5 milions i tenen la intenció de reforçar-lo enguany, sobretot en projectes com la IT Academy. El Sr. MASCARELL reitera que Barcelona és entre les deu primeres ciutats digitals del món. Assenyala que els professionals ja fan la seva feina i proposa un pacte polític per situar Barcelona entre les cinc primeres. ES DÓNA PER TRACTAT CCM 1/20 Economia 15/74 c) Compareixences Govern municipal III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA (2019-0016) RESOLDRE les al·legacions presentades al Pressupost General de de la mateixa Entitat. b) Els pressupostos dels organismes autònoms locals: 1 - Institut Paisatge Urbà i Qualitat de Vida. 6 - Institut Municipal de Mercats. 7 - Institut Barcelona Esports. 8 - Institut Municipal de Serveis Socials. c) Els estats de previsions Rehabilitació. 4 - Institut Municipal Fundació Mies Van de Röhe. 5 - Institut Municipal mercantils següents: 1 - Barcelona de Serveis Municipals, SA. (BSM). 2 - Informació i Comunicació de Barcelona, SA. 3 - Barcelona Activa, SA., SPM. 4 - Barcelona El Sr. MARTÍ remarca la importància i la significació que té per a un ajuntament principal de les administracions públiques per realitzar no solament el manteniment i la gestió quotidiana dels serveis, sinó per impulsar les polítiques i els projectes que el Govern assenyala. Per començar, doncs, dona les gràcies de manera especial als grups amb els quals han treballat intensament durant les darreres setmanes. A continuació, creu que en el debat sobre les ordenances es varen dibuixar dos models, un que apostava per un pressupost expansiu per enfortir la capacitat de apostava per contraure el pressupost, abaixar impostos i perquè el mercat resolgui els problemes que té Barcelona. Aquests dos models varen dibuixar el marc de la negociació i els va facilitar acostar-se als grups que mostraven més proximitat al plantejament del Govern. Tanmateix, puntualitza que aquest pressupost no serà el per exemple, encara els demanava més ambició. En tot cas, comenta que el text que CCM 1/20 Economia 16/74 porten a votació incorpora tots els acords a què han arribat amb els dos grups que ha citat. que en rebaixa el tipus però elimina els topalls i, per tant, permet millorar la subvencions per a les famílies o persones amb rendes baixes, els quals, malgrat que siguin propietaris, tenen dificultats per pagar aquest impost. Recorda que aquesta mesura ja es va aplicar durant el mandat anterior i anuncia que es mantindrà durant el mandat actual. També hi ha hagut un increment de les taxes vinculades a pressupostos anteriors a la crisi. percentatge, per exigència dels acords a què han arribat amb altres grups. Aquesta mesura ha suposat un estalvi brut que no té cap altra administració local espanyola, ni la Generalitat ni l'Administració central. Així, doncs, assegura que la salut financera Govern pel combat contra la desigualtat com a un dels elements centrals de la seva acció, de manera que se senten deutors de la llavor plantada durant el mandat al transport, entre altres aspectes. Tot seguit, indica que aquests són els trets principals del pressupost per a 2020, que ja han debatut en altres ocasions. Així, doncs, per acabar insisteix en la importància amb la perspectiva que molt probablement tant Catalunya com la seva capital tindran pressupostos, i això els ha de permetre servir millor els interessos i les necessitats pressupostos, especialment el Sr. Toni Vidal, i també dels regidors, consellers de Seguidament, recorda que el Sr. Maragall i ell mateix varen signar un article que es va publicar el 9 de setembre en el qual reclamaven la necessitat que la ciutat tingués uns pressupostos que afrontessin els reptes que té la ciutat, que són la reducció de les desigualtats, la lluita contra el xoc climàtic i la millora dels serveis públics, tenint en compte especialment àmbits com la seguretat, la convivència o els serveis socials. CCM 1/20 Economia 17/74 grups municipals que representen la majoria del Consell Plenari, sinó uns Considera que la ciutat de Barcelona i el seu ajuntament tenen potencial per liderar, però per fer-ho cal tenir actitud i recursos. Creu que les aportacions que ha fet el seu grup els permetran superar els 3.000 milions de pressupost, i en aquest punt agraeix afrontar també la pobresa energètica. professional i la formació contínua. En aquest sentit, apunta que la digitalització de formativa que arribi a tothom per lluitar contra les bretxes, que cada cop són més incrementant al llarg de la vida. El seu grup també ha formulat desenes de propostes per als districtes i altres serveis municipals. pressupostos és molt potent i encamina els problemes que té la ciutat, de manera realitat i adverteix que el seu grup serà el primer a ser exigent, per respecte a la ciutadania, perquè aquest no és solament un acord entre grups, sinó que ha de beneficiar els barcelonins. Per acabar, agraeix el to del debat que han mantingut durant les darreres setmanes, especialment amb els regidors del Govern Sr. Martí Grau i Sra. Ballarín, i també amb la Sra. Artadi, amb qui han treballat molt intensament per arribar a aquest acord. La Sra. ARTADI entén que hi ha dues maneres de fer oposició en qualsevol institució, complexos, per complir amb el compromís que tenen amb els votants i amb tota la ciutadania. Puntualitza que això no vol dir fer de crossa del Govern i que no sempre és possible, com havia passat en altres ocasions. A continuació, recorda que en la primera presentació del pressupost el Grup de JxCat va ser crític perquè trobaven que estava massa condicionat per les restriccions decidit mantenir, i que era poc ambiciós. Adverteix que continuaran essent crítics quan calgui en tots els àmbits, tal com ho han estat en les comissions i segurament ho seran en el Plenari en algunes qüestions. Tanmateix, entén que negociar alguns continuaran fent, amb el benentès que aquesta actitud ajuda a millorar la ciutat. Tot seguit, comenta que han treballat en aquest projecte de pressupostos i que han trobat receptivitat en els dos grups que formen el Govern municipal. De fet, subratlla que bona part de les al·legacions que hi han presentat han estat acceptades. També CCM 1/20 Economia 18/74 han treballat molt en el PIM i han arribat a acords. Tanmateix, no entén les semblen ridícules i que impedeixen que desplegui tot el potencial que té. Per superar aquesta situació, indica que es va fer un primer pas en la reunió de la comissió bilateral amb el Govern de la Generalitat i en aquest moment ja hi ha més concreció, situació que celebra. central de la proposta política del seu grup, però creu que aquesta qüestió no es pot limitar a prendre mesures contra el cotxe privat. En aquest sentit, assenyala que és fonamental descarbonitzar els edificis perquè produeixen el 40 % de les emissions i el 94 % dels habitatges de Barcelona tenen qualificacions energètiques molt deficients. A més a més, remarca que prendre mesures en aquest àmbit ajudaria a estimular el sector. vehicles elèctrics, apostar per la renaturalització de Barcelona i deixar de pagar un cost tan alt per a la salut pel fet de viure en una ciutat. En aquest sentit, indica que hi ha moltes ciutats que fan grans inversions en infraestructura verda i altres elements. amb nous materials, impulsar el pla del vianant o definir corredors verds, entre altres iniciatives. En conclusió, comenta que en altres èpoques Barcelona havia experimentat altres transformacions i en aquest moment ha de fer una transformació verda. defensa el decreixement econòmic, sinó el green new deal, la recerca, la innovació, la oportunitat per fer un creixement intel·ligent, per competir des de Barcelona pels Finalment, comenta que han negociat molt sobre les prioritats de les inversions en els barris i en altres àmbits. Tanmateix, per acabar vol destacar una qüestió que sovint no de les polítiques públiques, anar més enllà de la quantitat de diners que es gasten o gent. Així, doncs, opina que han de canviar el paradigma de com es fa política des de totes les institucions públiques. de quatre interessos partidistes. Apunta que els grups de Barcelona en Comú i del PSC promeses que han fet no han passat dels titulars de premsa. Pel que fa als altres però ara aprova el pressupost. Conclou, doncs, que aquests quatre grups ja no CCM 1/20 Economia 19/74 enganyen ningú i, per tant, aquí la qüestió no és si els pressupostos són bons per a A continuació, recorda que durant el mandat anterior es varen passar quatre anys continua sense complir-se però el tornen a prometre. També varen prometre construir 4.000 habitatges durant el mandat anterior i solament en varen fer 800. Ara en prometen 6.000, però fins i tot suposant que el Govern arribés a executar la totalitat de la partida destinada a aquest àmbit tornarien a incomplir aquesta promesa. El Grup de Cs considera que després de quatre anys de fracàs estrepitós en la gestió el Govern continua insistint en el mateix model i, per tant, no es creuen aquestes promeses. Per fer aquesta afirmació es basa en les dades que dona el Govern. Així, barcelonins. Assegura que les famílies notaran molt aquesta mesura i els que creen no estan garantits i, per tant, el Govern municipal incompleix el principi de prudència. preocupa molt que el Govern no hagi previst un pla de contingència, tal com ha referència a la inseguretat, que és el problema principal dels barcelonins segons el Baròmetre municipal. Recorda que el Govern es va negar a fer un pacte per la seguretat a la ciutat i a aplicar un pla integral de seguretat que el seu grup els va proposar. A més a més, aquesta partida ha estat relegada dels pressupostos, de manera que queda clar que el Govern municipal continua ignorant els problemes principals de la ciutadania. Uns altres exemples de les prioritats del seu grup, que si els pressupostos les que han presentat i que han estat rebutjades per manca de pressupost. Entre elles, Peguera. Per tant, si el Govern no compleix en aquestes qüestions, ni en seguretat, ni en habitatge, i a més a més es nega a implementar el pla que el seu grup va demanar CCM 1/20 Economia 20/74 durant setmanes, si és incapaç de planificar una transició energètica que arribi a tothom, amb ajuts específics i que vagi més enllà de la propaganda, mesura que el són en absolut els que necessiten els barcelonins, sinó els que necessiten el Govern i els partits que li donen suport. Espanya pocs dies enrere a la major rebaixa de creixement dels països desenvolupats constituir un nou Govern de la nació, circumstància que hauria de ser una bona dels quals són membres del Partit Comunista i seguidors dels governs autoritaris que han portat a la pobresa països com Veneçuela o Cuba. Per aquesta raó, aquest nou Govern no els dona cap confiança. empitjora encara més amb la inhabilitació del president Torra i la seva voluntat de desobeir les diferents sentències. Per tant, en aquest marc es plantegen dos models. En primer lloc, el model del Govern municipal, que proposa més despesa, més recaptació, més impostos, de manera que per primera vegada el pressupost municipal superarà la xifra dels 3.000 que no comparteixen aquest model. desacceleració econòmica i de possible destrucció de llocs de treball, entén que el que caldria fer una reforma impositiva per reduir la pressió fiscal que pateixen els garantir la sostenibilitat i un ús eficient dels recursos públics, simplificant els tràmits i reformes sigui prioritària per al Govern municipal i per als seus socis. vehicles i en les tarifes de les àrees verda i blava, que perjudicarà les rendes més recollida de residus. l'Administració municipal que permeti reduir duplicitats i despeses supèrflues, com CCM 1/20 Economia 21/74 sempre ha demanat el seu grup. Aquest estalvi, afegeix, permetria reduir la pressió fiscal que pateixen els barcelonins o destinar recursos a polítiques més eficaces i útils per millorar les oportunitats i la qualitat de vida dels ciutadans. En relació amb les polítiques de despesa i inversió, opina que el Govern no encerta en però troben moltes mancances en molts altres àmbits. Així, indica que es disminueix dotació per a promoció del comerç i ha denegat les al·legacions del seu grup que proposaven augmentar en 5,3 milions la partida de suport a les famílies, augmentar la de mantenir una batalla particular, també han denegat la proposta del seu grup de pública en el curs 2019-2020. pressupostos de la Generalitat, però constata que aquest acord no ha implicat el retorn dels 300 milions del deute ciutadà que la Generalitat manté amb els barcelonins. En definitiva, assenyala que aquest pressupost demana un esforç als barcelonins, que castiga la seva economia domèstica en moments de molta dificultat econòmica, que no demana cap esforç de major estalvi ni eficiència a l'Administració i que perpetua la servitud amb la Generalitat en renunciar a exigir-li el compliment dels seus compromisos. Per totes aquestes raons, anuncia el vot contrari del seu grup a la proposta. El Sr. VALLS constata que és important i significatiu que hi hagi pressupostos, però realistes tenint en compte el marc macroeconòmic en què se situen. Indica que tots els organismes internacionals han revisat a la baixa les perspectives de creixement econòmic i, per tant, creu que és un error mantenir un punt de partida allunyat de la realitat. A continuació, assenyala que els pressupostos també es fonamenten en una apujada notable de taxes, que en conjunt suposen un increment del 27 %, i en alguns casos, com en el sector de la restauració, aquest increment encara és més important. Creu que Barcelona no es pot permetre aquesta situació, perquè en la conjuntura econòmica actual apujar taxes i impostos és una mesura fàcil i ràpida, però no és la Tot seguit, recorda que el Grup de Barcelona pel Canvi va votar en contra de la modificació de les ordenances fiscals perquè creuen que no era una bona opció, i en CCM 1/20 Economia 22/74 aquest moment ho tornarien a fer. en la gestió per resoldre els problemes de la ciutat. Quant a les al·legacions que ha presentat el seu grup, comenta que algunes han estat acceptades totalment o parcialment. Manifesta que no vol ser negatiu en tot, perquè no tindria cap sentit, i assenyala que el pressupost contempla alguns problemes que té la ciutat i que constitueixen tres de les grans preocupacions del seu grup: seguretat, habitatge i benestar social. Així, indica que els pressupostos augmenten la despesa en habitatge, tal com varen demanar mitjançant les al·legacions. També que aquesta despesa en habitatge contribueixi realment a resoldre part del important de la ciutat en aquest àmbit és la política del Govern, que ja va fracassar durant el mandat anterior, tal com va manifestar el Sr. Collboni en un dels debats electorals, i augura que tornarà a fracassar. El seu grup també vetllarà perquè reclamacions concretes del seu grup, i també de molts ciutadans, com ara la tots els districtes i espera que no passi el que va passar al mandat anterior, en què es preveia una mesura similar però que no es va arribar a materialitzar. A continuació, exposa que actualment Barcelona està més exposada que mai a la una base realista, perquè els ciutadans es mereixen que el seu benestar i la ciutat Finalment, anuncia la reserva de vot del seu grup en aquest punt. Vol que quedi molt clar que, a més a més de les crítiques que ha formulat, el marc polític general també és cabdal per a la decisió definitiva del seu grup. Creu que és evident que aquest pressupost també obeeix a un context polític molt concret, que té a veure amb passant. El Sr. MARTÍ GRAU manifesta que es pot estar en desacord en algunes taxes o en com gasta el Govern, però assegura que tots els ingressos que no estan assegurats, tal com han dit des del primer moment, estan en fons de contingència o en partides ningú desconfiï de la seriositat i del rigor en la gestió pressupostària, qüestió diferent En segon lloc, subratlla que en aquest moment només 6 de 41 regidors rebutgen el pressupost, que són aquells que voldrien un pressupost més petit perquè aquesta és la mesura que varen prendre per sortir de la crisi econòmica, mesura que va provocar la consolidació de la desigualtat, de la precarietat laboral i de la pobresa a la ciutat de CCM 1/20 Economia 23/74 contracícliques, tal com es predica des de fa molts anys. Així, doncs, apunta que aquest pressupost intenta no gastar més del que es té però tant com es té. Per sinó perquè creuen que precisament és la manera de servir millor els interessos de la ciutadania de Barcelona. Tot seguit, constata que aquells que volen menys impostos sempre tenen més idees haurien de ser conseqüents i no haurien de fer al·legacions per demanar més limitar perquè el que no es pot fer és parlar de destralada impositiva i després criticar que es gasta poc. Per tant, atès que encara queda temps per debatre aquesta qüestió fins a la celebració del Plenari, agrairia als grups municipals que afinessin més els arguments. Generalitat de Catalunya o que Barcelona és el segon plat del menú, assegura que si puguin afegir dos més. Per tant, assenyala que Barcelona ha marcat un camí per han explicat intervinents anteriors, és indiscutible que tenen diferències, però han afirma que té el segell del seu grup per les raons que ha exposat en la primera passarà del 14 % al 18 %. La Sra. ARTADI exposa que quan es generen espais de treball i de confiança es troben treballat de manera coordinada o paral·lela, però considera que era necessari i creu que això serà beneficiós per a la ciutadania. Així, doncs, aquest pressupost no és el doncs, no tenen cap problema a fer les millors polítiques possibles per a tothom. La Sra. GUILARTE constata que el Sr. Martí Grau acaba de confirmar que els 100 milions a què ha fet referència anteriorment els tenen guardats i, per tant, estan fent polítiques conservadores. Per tant, opina que no es pot afirmar que aquests pressupostos són expansius. Assenyala que si el Govern vol ser valent ha de reclamar CCM 1/20 Economia 24/74 que solament hi ha sis regidors que no votaran a favor del pressupost perquè només hi ha sis regidors que fan una oposició ferma, responsable i valenta, i assegura que continuaran fiscalitzant el Govern perquè és la seva obligació. A continuació, insisteix que apujar impostos no és gestionar bé. Afirma que es poden comprovat a Madrid i en altres comunitats. Per tant, reclama que el Govern no menteixi i que no faci trampes perquè aquests no són uns pressupostos de consens, sinó un simple canvi de cromos i de concessions als socis separatistes del Govern. El Sr. RAMÍREZ reconeix que hi ha dos models, el del Govern i el que proposen des de grup és més estalvi, el segon plat menys impostos i més activitat econòmica, i de postres més recaptació i més ingressos. de la Generalitat. En segon lloc, reitera que el vot definitiu el donaran en el Plenari i per tant demana que no especuli sobre aquesta qüestió. Finalment, reconeix que el Sr. Martí Grau és molt hàbil, però manifesta que el seu grup no és beneit i li demana que admeti que hi ha acords polítics, que concerneixen més Barcelona en Comú que el PSC. En cas contrari, indica que un partit com el PDeCAT, que el Govern municipal considera que és de dretes, no aprovaria aquests pressupostos. Així, indica que ha explicat de totes les maneres possibles quin és el deute ciutadà de la Generalitat i quin és el deute real, i ho tornarà a explicar tantes vegades com calgui. Finalment, agraeix el to de tothom i espera que el divendres següent tinguin un gran debat en el Plenari del Consell Municipal. Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana i Junts per Catalunya, contrari de Ciutadans i Partit Popular i la reserva de Barcelona pel Canvi. El PRESIDENT anuncia que els punts 4 i 16 de l'ordre del dia es tractaran conjuntament. (01 OOFF2020 bis) RESOLDRE les reclamacions presentades a la modificació de 2020 i successius. PUBLICAR aquest acord i el text íntegre de la modificació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. El PRESIDENT anuncia que aquest punt es tractarà conjuntament amb el prec del PP CCM 1/20 Economia 25/74 La Sra. BALLARÍN exposa que dos dels objectius més importants d'aquestes ordenances fiscals són lluitar contra l'emergència climàtica i fer un ús racional de l'espai públic. En aquesta línia, el Govern va presentar una reforma de les taxes de l'àrea verda i de l'àrea blava, que es va aprovar inicialment el 25 d'octubre proppassat, mitjançant la qual l'àrea verda passava de quatre zones a dues, s'hi afegia un recàrrec variable en funció de les etiquetes de la Direcció General de Trànsit, també es gravava la franja horària de 14 h a 16 h, i que la taxa també s'aplicaria el mes d'agost. Amb aquesta mesura també s'eliminava de l'àrea verda per a residents la bonificació per als bons conductors perquè es considerava que havia deixat de tenir sentit. Quant a la zona bus, es varen fer algunes modificacions i increments, com l'increment de l'anul·lació de la denúncia. A continuació, recorda que aquestes ordenances no varen formar part de l'expedient global d'ordenances fiscals i en aquest moment tenen la intenció de portar-les a aprovació definitiva al Plenari de la propera setmana, de manera que en aquest tràmit estan dictaminant la resolució de les al·legacions. Informa que s'hi varen presentar set al·legacions de grups municipals i diferents al·legacions d'associacions de transport de viatgers de Catalunya. Comenta que només s'han acceptat les volen aparcar a l'entorn del Park Güell i una altra que demanava que s'estudiï l'ampliació de les àrees verdes perquè, justament amb l'entrada en vigor de les zones de baixes emissions, hi ha el risc que al voltant de determinades zones de la ciutat, sobretot les més perifèriques, es puguin generar zones de park and ride. Per tal de defensar els veïns, doncs, es proposa d'establir-hi àrees verdes. El Sr. CASTELLANA intervé com a portaveu del Grup d'ERC. Anuncia el vot favorable punts de congestió turística de la ciutat i que genera problemes en el transport públic aquestes àrees i han esdevingut parks and ride encoberts. A més a més, indica que amb la futura eliminació dels peatges de les autopistes a causa de la finalització de les compte el principi de justícia tributària, el combat contra el xoc climàtic i la necessitat de garantir una mobilitat més sostenible i adequada als reptes de futur. El Sr. MASCARELL anuncia el vot favorable del Grup de JxCat a la proposta. Comenta aquells que tenen les etiquetes zero i eco, que pagaran menys, mentre que els més contaminants pagaran més. Per tant, considera que aquesta taxa és coherent amb la CCM 1/20 Economia 26/74 hauria estat una bona manera de fomentar la sensibilització per al compliment de la normativa viària. Adverteix, però, que el seu grup insistirà en aquesta mesura. superfície per renaturalitzar la ciutat. Així, opina que cal generar una aplicació que gestioni com un sol aparcament totes les places subterrànies, públiques i privades, la massa vegetal de la ciutat. La Sra. GUILARTE indica que ja saben com aconseguirà el Govern els 100 milions asseguren apujant una altra taxa, de manera que només han trigat vint minuts a confirmar allò que havia dit en el debat del punt anterior. Per tant, anuncia el vot contrari del Grup de Cs a la proposta. 200 euros anuals a les famílies de la ciutat. Així, doncs, els ciutadans paguen més pels mateixos serveis, perquè el Govern no ha implementat ni una sola mesura destinada a millorar cap dels serveis que faran pagar més cars. A més a més, indica que aquesta o eliminar la dependència que en tenen, com els treballadors, els autònoms, les Govern no ha tingut cap pietat dels ciutadans. Apunta que aquesta mesura forma part de la guerra particular que el Govern manté contra el vehicle privat, sigui o no prenen aquesta mesura de cop, mitjançant sancions i prohibicions. moltes persones a haver de recórrer al pàrquing privat. Per tant, creu que aquesta mesura també afectarà les zones comercials, on és molt possible que es redueixi o es El seu grup proposava que es construïssin zones de park and ride en col·laboració cap pla per tirar-la endavant. També proposaven més ajudes per facilitar la transició cap a un nou model de mobilitat assequible per a tothom. En aquest sentit, afirma que el PIRVEC no ha arribat enlloc i que les ajudes de la Generalitat per canviar de ja hi ha estan abandonats, de manera que reclama que com a mínim es mantingui allò que ja hi ha abans de fer noves promeses. Aquesta és, doncs, una altra de les eines tributàries amb les quals etziben una CCM 1/20 Economia 27/74 destralada fiscal als barcelonins, tal com ha denunciat en el debat del punt anterior. El Grup del PP considera que aquesta mesura és desproporcionada, purament persones amb rendes més baixes i que no poden canviar el cotxe immediatament. La segona de les al·legacions anava en la mateixa línia del prec que es formula nombroses, perquè és un dels col·lectius que fa un ús més eficaç del transport privat. Atès que aquesta modificació no era inclosa en el gruix de les ordenances fiscals que es varen aprovar el mes de desembre, el seu grup va decidir fer aquesta proposta a la argument en contra de bonificar les famílies nombroses. Creu, doncs, que tampoc acceptaran el prec. El seu grup no entén, si es vol promoure un ús més eficient del Considera que aquest és un altre exemple de com el Govern municipal tracta les 23.000 famílies nombroses de Barcelona, sense una regidoria específica per a les seves inquietuds ni cap subvenció destinada a projectes de família. Creu, doncs, que hi ha mancances greus respecte dels ajuts que hauria de rebre aquest col·lectiu. En definitiva, insisteix que aquesta mesura solament és recaptatòria i no té en per als vehicles que generen zero emissions. Considera, doncs, que una vegada més el Govern municipal fa una persecució del vehicle privat més que no pas prendre El Sr. VALLS apunta que el Govern no ha atès les al·legacions que ha presentat el Grup el vot contrari del seu grup a la proposta. En les al·legacions proposaven que Assenyala que els propietaris dels cotxes més antics, i normalment més contaminants, solen tenir les rendes més baixes de la ciutat. Destaca que si aquest CCM 1/20 Economia 28/74 aquestes persones per fer la transició cap a alternatives de transport més respectuoses amb el medi ambient. contamina paga i en els dos objectius de les ordenances fiscals, la lluita contra estudiaran aquesta ampliació i aviat prendran una decisió. Sobre el qüestionament que aquestes mesures siguin útils per lluitar contra ha estat pionera en aquest àmbit i moltes altres ciutats han seguit aquest model des que han tornat a presentar en forma de prec. En coherència, no pot acceptar-lo. taxa per disminuir els desplaçaments en vehicle privat i per potenciar els vehicles promoure alternatives al transport privat, bàsicament el transport públic. En aquest àmbit apunta que les famílies nombroses tenen un ajut especial. De fet, destaca que la tarifació del sistema de transport públic contempla diferents títols que bonifiquen de manera molt important les famílies nombroses. Així, comenta que la nova T-usual, que costa 40 euros i no té límit de viatges durant un mes, per a les famílies nombroses el cost és de 32 euros. La T-70/90, que és multipersonal i per a 90 dies, permet fer 70 desplaçaments per 63,55 euros a les famílies nombroses i monoparentals. Finalment, assegura que el Govern està totalment a favor de protegir les famílies nombroses, però indica que cal tenir en consideració altres tipologies de família que poden tenir dificultats addicionals, com és el cas de les famílies monoparentals. Per tant, argumenta que a més de les bonificacions de diferents tributs per a les famílies El Sr. RAMÍREZ reitera que la no-acceptació del prec no és cap sorpresa, en coherència amb la resolució de les al·legacions. Pel que fa a les bonificacions a famílies nombroses i monoparentals en els títols de transport públic, entén que són compatibles amb la seva proposta. Afegeix que el seu grup també està a favor tot i que reconeix que el sistema tarifari integrat contempla diverses bonificacions, famílies perquè els nous títols són unipersonals, la qual cosa obliga a cada membre de la família a tenir un títol i això els suposa un cost econòmic molt elevat. Creu, doncs, La Sra. BALLARÍN dona les gràcies als grups que han expressat el vot favorable a la mesura i es compromet a continuar treballant en aquest àmbit. CCM 1/20 Economia 29/74 Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana i Junts per Catalunya i contrari de Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi. (01- PPPNT2019-Ordenança PPPNT Serveis Cementiris) RESOLDRE les al·legacions Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. La Sra. BALLARÍN recorda que el mes de febrer de 2019 es va fer una reforma important de les taxes de cementiris, que varen passar a denominar-se prestacions patrimonials públiques no tributàries, un canvi en el nom i en la regulació però no en les tarifes que es pagaven. Posteriorment, Cementiris de Barcelona va elaborar un estudi de costos de manteniment i conservació i una memòria economicofinancera, i va concloure que hi havia un dèficit d'1,9 milions d'euros. Per tant, es va considerar que calia actualitzar les taxes de manteniment i conservació. Afegeix que es va elaborar un pla director de cementiris, que preveu fer una inversió de 70 milions d'euros en un termini de vuit anys per mantenir amb dignitat els cementiris de Barcelona. A continuació, assenyala que les taxes de cementiris i cremació estaven congelades des de l'any 2015, havien disminuït un 7,1 %, i a causa d'aquesta congelació l'ajuntament va deixar d'ingressar 3,25 milions d'euros, de manera que aquestes taxes només cobreixen el 60 % dels costos. A més a més, apunta que els drets de conservació són dels més baixos de l'entorn de Barcelona. Finalment, comenta que s'han rebut quatre al·legacions a la modificació de l'ordenança, totes elles de Barcelona pel Canvi, de les quals tres han estat desestimades i s'ha estimat la que demana de mantenir l'exempció per a persones que reben la pensió mínima. El Sr. CASTELLANA intervé en nom del Grup d'ERC. Anuncia el vot favorable del seu grup a aquesta proposta. Assenyala que els cementiris de Barcelona són molt antics, tenen problemes de conservació evidents i s'hi han produït alguns incidents coneguts per tothom. Entén, doncs, que el cost del manteniment i el dret de conservació han de ser compatibles, sense generar superàvits però també sense generar dèficits que generin problemes com els que hi ha hagut, si és que es vol garantir la viabilitat dels cementiris públics de Barcelona. En definitiva, estan d'acord amb l'objectiu de la modificació de l'ordenança, que és mantenir uns cementiris públics dignes i que el cost del manteniment l'assumeixi qui en fa ús. El Sr. MASCARELL anuncia la reserva de vot del Grup de JxCat perquè els sembla correcte adequar l'ordenança però no acaben d'estar convençuts de la xifra que CCM 1/20 Economia 30/74 proposa el Govern. Saben que els cementiris de la ciutat necessiten un manteniment millor i una molt millor conservació perquè no es poden tornar a repetir situacions com les dels anys 2017 i 2019. Ara bé, abans d'apujar aquesta taxa volen conèixer el pla director, quin abast té i quines inversions s'han de fer, si l'apujada de la taxa repercutirà en una millora real de l'estat dels cementiris i si les inversions previstes són les adequades per resoldre aquestes situacions provocades per l'envelliment que tots han constatat. Tot seguit, recorda que ja varen fer aquesta reflexió en el debat per a l'aprovació inicial de la modificació de l'ordenança en aquesta mateixa comissió el mes de novembre anterior, moment en què també varen demanar que s'elaborés el pla director. Apunta que el Govern encara no ha presentat aquest pla o, si més no, el seu grup no l'ha rebut. Indica que aquest Pla director de cementiris va ser un compromís adquirit per l'alcaldessa en el consell d'administració de Cementiris de Barcelona celebrat el mes de setembre de 2017 i, per tant, considera que ja s'hauria d'haver enllestit. Insisteix que aquest pla ha d'indicar l'abast del pressupost total en inversions de manteniment i conservació i el calendari d'execució, i ha de permetre valorar si la taxa s'ajusta al cost estimat de les inversions que s'han de realitzar. En conclusió, subratlla que la proposta del Govern és apujar la taxa pràcticament un cent per cent, sense cap justificació objectiva, i considera que fer-ho sense un pla és un plantejament difícilment acceptable. La Sra. GUILARTE manifesta que aquesta és una altra consumació de l'apujada de modificació de la taxa de manteniment dels cementiris va ser aprovada inicialment el mes de novembre en aquesta mateixa comissió, si bé no pas pel Grup de Cs. En aquell moment ja varen advertir que s'oposarien a aquest augment i que la falta d'actualització de la taxa des de l'any 2013 no justificava de cap manera aquesta apujada del cent per cent. Considera que és vergonyós que el Govern municipal hagi desatès el manteniment dels cementiris mentre llencen els diners i els donen a entitats políticament afins. Per tant, afirma que una vegada més el Govern descarrega la culpa de la seva pèssima gestió de forma abusiva sobre la butxaca dels ciutadans, i en el cas d'aquesta taxa encara molt més. A continuació, exposa que Barcelona ja és la ciutat que té els impostos més alts de tot Espanya. Opina, doncs, que aquesta apujada no solament és abusiva sinó que també és inapropiada. Acusa el Govern d'haver estat negligent en el manteniment dels cementiris i això va tenir les conseqüències que tothom coneix l'any 2017. En tot cas, afirma que amb aquesta política recaptatòria, que no dissimulen, estan dient que si no es vol que tornin a passar situacions com aquelles els ciutadans han d'assumir els 3,9 milions d'euros que suposadament ara sí que serviran per mantenir els cementiris. Així, diu que el Govern pretén que els afectats paguin aquests costos de manteniment atès que no té recursos perquè continua subvencionant la venda il·legal i les entitats afins, amb finalitats polítiques camuflades, i no cobra el deute que la Generalitat té amb l'ajuntament, deute que els pactes que han fet haurien de contemplar malgrat que jurídicament no sigui reclamable. El seu grup considera que aquesta actitud és indignant i és una mostra més de la desafecció del Govern envers la ciutadania. En conclusió, manifesta que l'única oposició que li queda al Govern i l'única formació CCM 1/20 Economia 31/74 política que el fiscalitza continuarà exercint la seva obligació. Per tant, el seu grup exigirà que es presenti l'informe sobre el seguiment i el compliment del Pla de prevenció i emergència que es va anunciar l'any 2018, del qual encara no tenen xifres, i també sobre els 4 milions d'euros que el Govern assegura que farà servir per al manteniment dels cementiris. El Sr. RAMÍREZ vol conèixer el Pla director de Cementiris, quines actuacions de manteniment i conservació preveu, i les inversions que contempla. Pel que fa a la proposta, anuncia la reserva de vot del Grup del PP. El Sr. VALLS apunta que si s'hagués plantejat de fer aquest increment de la taxa en dos anys s'hauria donat un marge d'adaptació als afectats. Acusa la Sra. Ballarín de prendre la mesura més fàcil, tant pel que fa als cementiris com a les terrasses del sector de la restauració, que és apujar els impostos. Denuncia que, una vegada més, es troben davant de l'increment d'una taxa que pagaran els usuaris a causa de la manca d'actuació municipal en el mandat anterior. Espera, doncs, que durant el mandat actual aquesta situació tan perjudicial per als barcelonins, a més a més en una qüestió molt personal i íntima, no es torni a produir. Assenyala que hi havia altres solucions. També critica que no hi hagi un pla general per renovar i rehabilitar els cementiris, que molts dels regidors coneixen perquè les seves famílies hi reposen. La Sra. BALLARÍN mostra sorpresa per l'afirmació de l'oposició que no hi ha pla director, perquè tots els que formen part del Consell Rector de Cementiris de Barcelona l'ha pogut veure i hi ha pogut participar. Comenta que és un pla director per a vuit anys i el poden consultar quan vulguin. Aquest pla, afegeix, indica com s'ha d'anar abordant aquest tipus d'actuació amb la cura necessària per no generar alarmisme als ciutadans. Seguidament, indica que la mesura és justificada, perquè hi ha una memòria economicofinancera que acompanya l'expedient i que explica perfectament que encara estan lluny de cobrir els cost del manteniment dels cementiris. Poden optar per apujar les taxes més o menys, i els costos els poden pagar les famílies dels usuaris a través detaxes o els poden pagar tots els ciutadans mitjançant el pressupost general de l'ajuntament. En tot cas, el Govern ha optat per ambdues solucions alhora i per anar incrementant paulatinament el cost de les prestacions patrimonials. D'altra banda, indica que Barcelona, comparada amb altres ciutats del seu entorn, té uns dels preus més baixos de conservació dels cementiris. Subratlla que aquestes dades ja les varen donar i ho poden tornar a fer si cal. També recorda que des de 2012 aquestes taxes no s'han actualitzat i ni tan sols s'han apujat segons l'IPC. Per tant, apunta que no s'ha de tenir en compte solament què s'ha fet i què no s'ha fet en el manteniment dels cementiris, sinó també el fet que des de 2012 hi ha hagut apatia o manca d'acció a l'hora d'establir unes taxes que serveixin per cobrir el cost d'aquest servei, o si més no per acostar-s'hi. Finalment, insisteix que aquesta mesura és necessària per mantenir amb dignitat els cementiris de Barcelona. El Sr. CASTELLANA replica que el Grup d'ERC també és una oposició que fiscalitza, CCM 1/20 Economia 32/74 perquè podien haver optat per dir "no" a tot i instal·lar-se en aquesta comoditat simple, però han decidit fer propostes, impulsar el Govern i donar eines a la ciutat per garantir uns serveis públics de qualitat, i a partir d'aquí fiscalitzar l'acció del Govern. El Sr. MASCARELL comenta que és habitual acusar els grups que pacten amb el Govern de no fer oposició i, per tant, no cal insistir en aquesta qüestió. D'altra banda, reitera que el seu grup no coneix aquest pla que la Sra. Ballarín assegura que existeix. Per tant, reclama que els el donin, que hi treballin conjuntament i, si les dades que comenta la regidora són certes, creu que serà fàcil que es posin d'acord. Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya i Esquerra Republicana, contrari de Ciutadans i Barcelona pel canvi i la reserva de Junts per Catalunya i Partit Popular. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal Esquerra Republicana: crear instruments de finançament per a iniciatives innovadores que permetin la El Sr. CASTELLANA intervé com a portaveu del Grup d'ERC. Exposa que durant els darrers anys Barcelona ha perdut lideratge per una qüestió d'actitud i de recursos. Per tant, opina que cal sumar els esforços dels agents públics i privats de la ciutat per multiplicar el pressupost municipal en molts àmbits. Com a exemple, en l'àmbit de la rehabilitació energètica proposen la creació d'un fons d'inversió per alinear fons privats amb objectius públics. Entén que els fons privats tenen els seus interessos, que són legítims però que sovint no coincideixen amb l'interès social òptim. També assenyala que des de Barcelona Activa i d'altres agents privats s'ajuda l'emprenedoria a iniciar l'activitat mitjançant les incubadores. Insisteix que Barcelona és una ciutat líder en empreses emergents, però cal plantejar com es pot ajudar a finançar aquestes iniciatives amb una participació pública directa i a encaminar propostes enfocades a la resolució de problemes com l'envelliment de la població, les desigualtats socials o l'emergència climàtica. A continuació, afirma que moltes vegades s'ha entès la col·laboració publicoprivada com la cessió de la política pública a un agent privat i, com s'ha vist en casos recents, CCM 1/20 Economia 33/74 això ha provocat que el sector públic esdevingui captiu del privat, el qual adquireix tot el coneixement i la ciutadania no es beneficien gaire d'aquesta col·laboració. El seu grup, doncs, proposa un altre model de col·laboració publicoprivada que generi l'efecte contrari, alinear fons i recursos amb els objectius públics per poder multiplicar allò que es pot fer des d'una administració pública limitada per les regulacions pressupostàries i fiscals imposades per la Unió Europea, que a l'Estat espanyol s'han aplicat amb una contundència encara més encotilladora. Per acabar, demana el vot favorable dels altres grups a la proposició. El Sr. MASCARELL anuncia el vot favorable del Grup de JxCat perquè aquesta proposició va en la línia d'allò que han pensat sempre. Exposa que Barcelona avança decididament quan la col·laboració entre el sector públic i la societat civil és sòlida, i la ciutat té dificultats quan l'Administració pública no té en compte la societat civil o hi desconfia, ja sigui empresarial o associativa. Insisteix, doncs, que la història de Barcelona indica que la millor ciutat sorgeix quan es construeix entre tots, quan les administracions, les empreses i el teixit associatiu sumen. De fet, assenyala que Barcelona ha funcionat bé quan ha operat amb la mateixa lògica que operen les ciutats o els països més avançats. En aquest sentit, diu que l'OCDE ha demostrat que els països que generen més riquesa i millor benestar són els que tenen un índex més alt de col·laboració entre la iniciativa pública i la iniciativa privada. Així, comenta que els Països Baixos tenen un índex de col·laboració en el PIB del 21 %, mentre que a Espanya aquest índex és del 9 % o 9,5 %. Constata, doncs, que Barcelona avança quan segueix la filosofia holandesa, que en moltes ocasions n'ha estat un exponent i normalment ha funcionat, com ho demostra l'èxit que varen tenir els Jocs Olímpics de 1992. En aquell moment la inversió executada en col·laboració d'ambdós sectors va ser del 43 %. Esmenta altres exemples, com la recerca mèdica, l'eficiència energètica, la recuperació del Liceu, el MWC o la gestió dels centres cívics. Tot seguit, lamenta que durant el mandat anterior aquesta lògica s'interrompés i que la col·laboració publicoprivada disminuís extraordinàriament. Manifesta que la col·laboració exigeix diàleg i confiança mútua, que és allò que s'ha de recuperar. Així, doncs, assenyala que afrontar el problema de l'habitatge, l'emergència climàtica, la revolució tecnològica, les desigualtats socials, el sensellarisme, la gestió de l'espai públic, l'enfortiment cultural o la creació de riquesa exigeix la col·laboració de tothom. En aquesta línia, el mes de novembre anterior el seu grup va presentar en aquesta mateixa comissió la iniciativa del Contracte Barcelona, amb la qual intentaven promoure la màxima col·laboració entre les empreses del sector turístic per desenvolupar accions de mecenatge i patrocini de projectes de millora en els àmbits urbanístic, ambiental i social. En conclusió, considera que aquesta proposició va en la línia d'afrontar alguns dels grans reptes que es plantegen a la ciutat. Recorda que al voltant de l'any 1900 el Govern de la ciutat i la societat civil varen confiar l'un en l'altra, els anys vuitanta també i en aquest moment toca tornar a fer el mateix per impulsar plegats tot tipus d'iniciatives. El Sr. SIERRA critica que en la proposició no aparegui explícitament l'expressió col·laboració publicoprivada. Tot i així, celebra que el grup proposant assumeixi aquesta tesi perquè durant el mandat anterior el grup proposant era més proper a la CCM 1/20 Economia 34/74 CUP i defensava les remunicipalitzacions. A continuació, anuncia que malgrat que la proposició sigui molt genèrica i molt oberta, i que només parli de la bondat de la col·laboració publicoprivada, el Grup de Cs hi votarà favorablement perquè com a representants del liberalisme a l'ajuntament celebren aquest gir del grup proposant. En qualsevol cas, reitera que la proposició no és gens concreta i malgrat que no deixa de ser una declaració d'intencions hi donaran suport perquè el seu grup comparteix aquest model de col·laboració publicoprivada. Subratlla que un índex alt d'aquest tipus de col·laboració és un símptoma de bona democràcia, de bona economia i de ciutats fortes i consolidades. D'altra banda, reclama que en la negociació dels pressupostos el grup proposant tingui en compte que el repte principal de la ciutat en aquest mandat és donar resposta als dos problemes més importants dels barcelonins, que són la seguretat i construir un gran parc d'habitatge social, com el d'altres grans ciutats europees i que Barcelona no té. Remarca que durant el mandat anterior es varen prendre mesures en l'àmbit de l'habitatge sense tenir en compte la col·laboració publicoprivada, decisions que fins i tot varen impedir la intervenció del sector privat en la construcció d'habitatge de lloguer social. Aprofitant, doncs, la posició de força i d'exigència cap al Govern municipal de què es vanta el grup proposant, li reclama que la seguretat i col·laboració publicoprivada en aquests àmbits. El Sr. RAMÍREZ anuncia el vot favorable del Grup del PP a la proposició per fomentar la col·laboració publicoprivada amb l'objectiu de cercar eines per al finançament d'iniciatives innovadores. Recorda la tradició de Barcelona en l'àmbit de la innovació i de les TIC, i esmenta reptes de futur com la tecnologia 5G, la robòtica, l'emprenedoria o les empreses emergents. El seu grup entén que la col·laboració publicoprivada és indispensable per poder portar a terme aquestes iniciatives i que Barcelona esdevingui un referent internacional en aquests àmbits. Seguidament, apunta que la proposició parla de crear un instrument de col·laboració, però en aquesta ocasió també amb l'objectiu de fer front a les desigualtats socials i a l'emergència climàtica. Opina que les noves tecnologies disruptives permetran fer front a aquestes desigualtats i abordar altres reptes de futur. D'altra banda, troben a faltar concreció en aquesta proposició, per exemple pel que fa a l'instrument que es proposa. En l'exposició que ha fet el Sr. Castellana ha parlat de la creació d'un fons d'inversió, però entén hi pot haver moltes altres vies de finançament. En qualsevol cas, el seu grup està d'acord amb la proposta i entén que durant el desenvolupament de la iniciativa podran discutir com es duu a terme. Dit això, reivindica la trajectòria coherent del seu grup en defensa de la col·laboració publicoprivada, sempre que es faci amb transparència i sense favoritismes per motius ideològics. Entén que cada vegada hi ha més empreses que són conscients del deure que tenen de contribuir a la societat, entre altres raons perquè els seus clients els ho exigeixen, i el consumidor cada vegada també té més en compte els valors de responsabilitat social de les empreses a l'hora d'escollir-ne una o una altra. Finalment, destaca que la col·laboració publicoprivada permet aprofitar els recursos, l'experiència i el saber fer de les empreses privades que de vegades li manquen al CCM 1/20 Economia 35/74 sector públic. Per aquesta raó el seu grup està a favor de la iniciativa. Recorda que anys enrere el grup proposant va posar com a condició per aprovar els pressupostos que es creés un operador d'energia a la ciutat i preveu que en aquest cas pot aparèixer per sorpresa la proposta d'un operador de finançament. El seu grup en principi no ho veuria malament, però espera que se'n concretin els detalls per saber qui es podrà beneficiar d'aquestes eines de finançament. El Sr. VALLS anuncia el vot favorable del Grup de Barcelona pel Canvi a la proposició perquè són favorables a tot allò que signifiqui iniciativa, incentius i lideratge municipal per coordinar la resposta als diferents reptes de la ciutat. Subratlla que lideratge no sempre equival a finançament, sinó que implica una empenta que de moment el seu grup no veu en el Govern. Considera que la col·laboració publicoprivada és imprescindible per resoldre el problema de l'habitatge però el Govern continua cometent els mateixos errors en un àmbit tan important per a la gent i per a l'economia de la ciutat. Insisteix que no es pot resoldre res sense tenir en compte la resta d'actors que poden contribuir en aquest sentit. Així, doncs, no es cansarà de repetir que les empreses i la societat civil no són els enemics, sinó possibles col·laboradors, si se'ls convida a participar-hi, de l'acció municipal. En conclusió, considera que aquesta proposició va en el bon sentit i espera que sigui El Sr. MARCÉ anuncia el vot favorable dels grups del Govern a la proposició. Admet que té punts d'inconcreció però incideix en la filosofia de la col·laboració publicoprivada, que és imprescindible, especialment en aquells àmbits on volen que hi hagi un factor multiplicador i que respongui a una lògica de redistribució més important. A continuació, destaca que la proposició fa èmfasi en dos aspectes molt específics, les desigualtats socials i l'emergència climàtica. Recorda que durant el mandat anterior l'ajuntament ja disposava d'instruments per impulsar la lluita contra les desigualtats socials amb la lògica de la col·laboració amb els sectors privats, com ara el programa "Impulsem el que fas" o el Matchfunding, entre molts altres exemples, especialment de Barcelona Activa. També comenta que gràcies a l'acord per als pressupostos de 2020 l'ajuntament posarà un èmfasi especial en fons d'inversions estratègiques, amb dotacions que podrien arribar als 50 milions d'euros, per facilitar la transició energètica i sostenible del parc d'habitatge de la ciutat. Amb aquesta operació, doncs, passarien del "Barcelona, posa't guapa" al "Barcelona, posa't sostenible". Finalment, considera que en aquest moment estan en condicions d'aconseguir una bona adaptació als objectius de desenvolupament sostenible, que malgrat que molta gent cregui que es refereixen exclusivament al canvi climàtic en realitat també tenen relació amb la lluita contra la desigualtat social, aspecte que és tan important com el mediambiental. Per tant, opina que la combinació d'ambdós elements no ha de ser solament producte de l'acció municipal, sinó també de la col·laboració publicoprivada. El Sr. CASTELLANA reconeix que la mesura que proposen no és nova i que s'ha assajat en molts moments de la història, però creu que és important tornar-hi perquè la ciutat ha perdut aquesta iniciativa. Creu que la col·laboració entre els diversos sectors fan una suma que més que sumar multiplica. En tot cas, replica que el seu grup no ha CCM 1/20 Economia 36/74 fet cap gir en la seva posició. Assenyala que no són liberals, sinó socialdemòcrates, i per tant defensen el lideratge públic i que la col·laboració publicoprivada serveixi per trencar fal·làcies com la que va imposar el liberalisme durant la darrera crisi, en el sentit que l'emprenedoria era la forma de solucionar tots els mals del món, opinió que s'ha demostrat que no és certa. Contràriament, apunta que calen instruments que garanteixin l'emprenedoria, però amb condicions dignes i que no generi precarietat laboral per la porta del darrera. En conclusió, el seu grup és favorable a la col·laboració publicoprivada, i per aquesta raó presenten aquesta proposició, però creu que l'element central d'aquesta col·laboració ha de ser que les beneficis reverteixin en el bé comú i en la societat, i que no es repeteixin experiències negatives que han suposat el lliurament literal de l'Administració pública al sector privat. Per acabar, agraeix el suport de tots els grups a la proposició i anuncia que estaran atents perquè aquesta iniciativa s'implementi. Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel canvi. APROVADA Del Grup Municipal Junts per Catalunya: implantar un segell de qualitat ocupacional per tal de reconèixer les bones pràctiques en matèria laboral de totes aquelles empreses de la ciutat que generin ocupació municipal i el grup de Ciutadans. La Sra. ARTADI lamenta que el tinent d'alcaldia d'Economia no assisteixi mai a aquesta comissió, tot i que s'entenen molt bé amb la regidora Ballarín, però opina que el Sr. Collboni, com a president de Barcelona Activa, hi hauria de ser present. Dit això, exposa que Barcelona té una economia oberta, globalitzada, dinàmica i innovadora, i atès que és pròspera i té ambició de continuar essent competitiva també han de vetllar perquè els beneficis arribin a tothom i que els drets laborals i socials que s'han assolit no es malmetin en nom d'una competitivitat mal entesa. A continuació, assenyala que actualment l'economia i la societat evolucionen d'una manera molt ràpida i aquesta dinàmica genera noves vulnerabilitats laborals, com l'enquistament de la temporalitat dels contractes, aspecte on Barcelona és molt per damunt de la mitjana europea; la informalitat de les relacions laborals, que són molt qüestionables i darrerament n'han vist alguns casos; la bretxa salarial de gènere, que els preocupa que continuï creixent a causa de la importància que actualment tenen les ciències, la informàtica i les enginyeries, que són sectors poc feminitzats; la pobresa de molts treballadors, que encara que tinguin feina els salaris no els basten, i CCM 1/20 Economia 37/74 sobretot el fet que l'economia s'hagi recuperat després de la darrera crisi però que els salaris no ho hagin fet tan ràpidament com el PIB i aquesta situació ha generat una desigualtat creixent. Subratlla que aquest no és un tema ideològic, sinó que es tracta de dades objectives. orgullosos i considera que ho ha de seguir fent, però també han de potenciar tots els talents de la ciutat perquè no s'incrementi la dualitat que ja hi ha en el mercat de treball. És per aquesta raó que el seu grup dona molta importància a la creació de llocs de treball de qualitat. En aquest sentit, celebra que es pugui crear un grup de treball en el marc de l'acord dels pressupostos i que a la darrera sessió de la comissió s'aprovés la creació de la Taula de Creixement Sostenible. Quant a la proposició que presenten, indica que no fa res més que complementar aquelles altres iniciatives per abordar un repte fonamental. El seu grup entén que l'element central a l'hora de parlar d'ocupació de qualitat són les empreses, que sovint per consideracions ideològiques no s'han tingut en compte. Un altre element central és el poder que tenen els consumidors, els clients i els ciutadans en general, i també l'Administració quan decideix amb qui treballa, com ho fa i a qui compra productes. En aquest sentit, observen arreu distintius que informen els ciutadans en termes de mecenatge de la cultura, d'origen dels productes, comerç just, ISO, temes ambientals o percentatge de producte reciclat. Creu que aquesta és una eina molt poderosa i que apodera la ciutadania a l'hora de decidir quin producte consumeixen, perquè els fa conscients de les implicacions que té aquest producte o servei. Per aquesta raó, han decidit presentar aquesta iniciativa, sobre la qual s'havia parlat temps enrere però que el Govern va abandonar. Atès que ja hi ha altres distintius en altres àmbits, proposa que l'ajuntament creï un segell de qualitat ocupacional, que certifiqui les condicions laborals dels treballadors i treballadores i que contempli el salari mínim de ciutat, els plans d'igualtat de gènere i la conciliació laboral. Insisteix que temps enrere el Grup de Cs ja va fer aquesta proposta, que el seu grup comparteix. Afegeix que aquest segell també ha de contemplar els plans de formació perquè no es podrà avançar, reciclar, apoderar ni aprofitar tots els talents de la ciutadania si no els ajuden a formar-se. A tal fi, entén que s'ha de tenir en compte la diversitat del teixit productiu, però creu que l'ajuntament ha de ser exigent amb les empreses amb què treballa i alhora ha de donar un reconeixement a aquelles empreses que fan les coses bé perquè la ciutadania els ciutadans també ho sàpiguen i puguin decidir cap on volen anar, més enllà d'allò que és estrictament legal. El Sr. CASTELLANA intervé com a portaveu del Grup d'ERC. Anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició. Recorda que durant el mandat anterior ja varen proposar la creació d'aquest segell amb diverses iniciatives en aquesta mateixa comissió i saben que el Govern de la Generalitat també està treballant en el disseny d'un segell de qualitat empresarial. Aquesta mesura de la Generalitat hauria d'ajudar a concretar com ha de ser el segell de Barcelona i quins condicionants ha de tenir en l'àmbit del consum i de la contractació pública. En aquest sentit, subratlla que la contractació pública genera un impacte evident en les empreses, en l'economia i en la societat, i en funció de com es fa aquesta contractació es pot generar l'efecte contrari al volgut i més desigualtats. Comenta que hi ha exemples que constaten com les lleis liberalitzadores i de contractes del sector públic històricament han beneficiat un tipus CCM 1/20 Economia 38/74 concret d'empreses multiserveis vinculades a grans constructores de l'Ibex 35, dinàmica que ha fet incrementar les desigualtats. D'altra banda, apunta que en l'àmbit d'atenció a les persones en aquest moment s'està tramitant l'anomenada llei Aragonès, la llei de contractes de serveis a les persones, que anteriorment havia impulsat el conseller Raül Romeva, que inclou elements com la participació dels treballadors en la governança democràtica de les empreses, les millores salarials respecte dels convenis, la prohibició de la prevalença del conveni d'empresa respecte del conveni sectorial, i altres mesures ambientals o contra la bretxa de gènere, tal com ha exposat la ponent. Altres elements que el seu grup valora positivament són la limitació del lucre obligant que un percentatge dels beneficis es destini a la formació dels treballadors i a la millora dels serveis, mesura que ha de garantir la qualitat laboral. En definitiva, apunta que aquest segell no ha de certificar que les empreses compleixen la llei, perquè aquesta qüestió es dona per descomptada i, altrament, s'ha de combatre tot el frau que es produeixi, sinó que ha permetre que en els àmbits del consum privat i de la contractació pública hi hagi més eines per decidir i per generar un impacte social positiu. El Sr. SIERRA constata que no solament el Sr. Collboni és absent, sinó que no assisteix a la sessió cap regidor del principal grup del Govern, de Barcelona en Comú. Atribueix aquesta circumstància a les polítiques i als pactes, que tenen el suport d'algun altre grup. Dit això, agraeix l'acceptació de l'esmena transaccional que el Grup de Cs ha formulat. Recorda que l'any 2018 el seu grup ja va presentar una proposta, que va ser aprovada, per crear aquest segell de qualitat per a les empreses que fan conciliació. Denuncia, doncs, que el Govern municipal encara no ha fet res en aquest sentit, malgrat que la iniciativa fos aprovada. A continuació, manifesta que l'ocupació estable i de qualitat és un compromís de la seva formació política, com ho demostra la multitud de propostes que han formulat en els programes electorals i d'iniciatives que han impulsat. Així, doncs, indica que tant aquest segell com altres instruments de què disposa l'ajuntament s'han d'adreçar a millorar l'ocupació estable i de qualitat. També reitera el compromís del seu grup en la lluita contra la bretxa salarial i per la igualtat real. Així, comenta que s'ha de combatre el sostre de vidre, que fa referència a la impossibilitat de les dones d'arribar a llocs de presa de decisions, i també el fenomen conegut com terra enganxós per tal que les dones puguin accedir a llocs de treball de qualitat. Per acabar, assegura que per al seu grup la conciliació és una qüestió molt important perquè té conseqüències molt importants per a la societat i afavoreix, per exemple, la natalitat, en un moment en què la població cada cop és més envellida. Per tant, constata que amb mesures de conciliació es pot ajudar a crear més ocupació de qualitat. Per aquestes raons, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició. El Sr. RAMÍREZ exposa que el Grup del PP considera positiva la creació d'un segell que reconegui les bones pràctiques en matèria laboral. Tanmateix, igual que en el punt anterior, troba a faltar concreció sobre el procediment per atorgar aquest segell i sobre les conseqüències que tindria per a les empreses beneficiàries. En primer lloc, CCM 1/20 Economia 39/74 pregunta si es tracta solament d'un reconeixement o si aquest segell implicarà algun benefici per a l'empresa que l'obtingui. Creu que és important analitzar si hi pot haver beneficis fiscals, avantatges en els processos de contractació amb l'Administració municipal, o bé si ha de ser un requeriment per poder contractar. En segon lloc, també pregunta si serà l'Administració qui concedeixi d'ofici aquest segell o si les empreses l'hauran de sol·licitar. En tercer lloc, vol saber si es farà publicitat de les empreses reconegudes amb aquest distintiu, el qual els pot donar un cert prestigi en l'àmbit laboral. Finalment, demana si aquest segell de qualitat serà permanent o bé s'haurà de renovar periòdicament, sempre que l'empresa mantingui les pràctiques que li han permès obtenir-lo. A continuació, el seu grup no es cansarà de repetir que la millor manera que tenen les administracions per afavorir la creació d'ocupació de qualitat és promoure un entorn de business friendly, que afavoreixi la creació, l'establiment i el creixement d'empreses a Barcelona. Assegura que això no s'aconsegueix amb més pressió fiscal ni amb inestabilitat institucional ni amb amenaces sobre les infraestructures que permeten a Barcelona tenir connectivitat amb la resta del món. En conclusió, el seu grup està d'acord amb la proposta d'implantar un segell de qualitat ocupacional per distingir les empreses que segueixen aquests criteris i milloren les condicions laborals dels seus treballadors. El Sr. VALLS troba interessant aquesta proposició perquè planteja un element poc habitual en el Govern municipal com és incentivar abans que prohibir. Opina que cal premiar les empreses i comerços que compleixen determinats criteris, com ara aplicar un pla d'igualtat o el salari mínim de ciutat, entre altres. A continuació, manifesta que el Grup de Barcelona pel Canvi s'hauria centrat en les empreses que contracten més i que creen ocupació de qualitat perquè aquesta és una de les assignatures pendents de l'ajuntament i l'ocupació és el motor principal de benestar per a la societat. Per acabar, anuncia el vot favorable del seu grup perquè la proposició és interessant. La Sra. BALLARÍN manifesta que els temes que es plantegen en aquesta proposició tenen tanta importància que per primera vegada el Govern municipal ha nomenat una comissionada per responsabilitzar-se d'aquest àmbit i serà la que intervindrà en nom del Govern. La Sra. GIL anuncia que han acordat una transacció en aquesta proposició i, per tant, els grups de Barcelona en Comú i del PSC hi votaran favorablement. En primer lloc, agraeix que es presentin proposicions d'aquest tipus perquè l'ocupació de qualitat és una prioritat del Govern municipal, de manera que acolliran de bon grat totes les mesures que vagin en aquesta línia i tindran el seu suport. El Govern ha volgut que no es parli només d'un segell de qualitat, que s'haurà de veure com es fa, quan es fa i fins on arriba, i que es tracti sobre altres mesures de promoció de les empreses perquè no hi ha ocupació de qualitat si no hi ha empreses que contractin. També han d'analitzar com es fan aquestes contractacions i com s'hi recullen els temes de gènere, però també de salaris, de temporalitat i altres. En segon lloc, pel que fa al segell que es va aprovar durant el mandat anterior i que s'ha dit que no s'havia implementat, comenta que en aquest moment hi ha dues CCM 1/20 Economia 40/74 mesures en marxa que van en aquesta línia. Recorda que fa molt de temps que l'ajuntament atorga uns premis a les empreses que fan bones pràctiques de conciliació. I pel que fa a l'ocupació de qualitat, en l'àmbit del turisme, on moltes vegades s'ha qüestionat la qualitat de l'ocupació que genera, apunta que s'ha posat en marxa el segell Biosphere, que té tot un apartat dedicat a mesurar la qualitat de l'ocupació en les empreses que opten a obtenir-lo. Es tracta d'una mesura de prova per saber fins on es pot arribar amb aquest tipus d'iniciatives, perquè l'ajuntament no podrà fer un seguiment de les característiques de l'empresa que li permeten obtenir el segell atès que les competències per fer-lo són de la Generalitat. Finalment, reitera que s'ha d'acabar d'estudiar com es pot impulsar aquest tipus de mesures, però subratlla que el reconeixement a les empreses serveix no solament per fer visibles aquelles pràctiques que són positives per a la ciutadania, sinó que també pot servir d'atractor per a altres empreses i mostrar-los que la qualitat de l'ocupació i el respecte a les condicions laborals també són elements de competitivitat que s'han de tenir en compte. La Sra. ARTADI agraeix el suport a la proposició i sobretot les aportacions i l'interès que han mostrat tots els grups. Creu que s'han de conjurar per exigir que aquesta mesura es dugui a terme. Pel que fa a la manca de concreció, indica que sovint les proposicions donen poc marge per entrar en els detalles. En tot cas, comenta que correspon al seu grup fer el seguiment d'aquesta proposició en properes sessions de la comissió i adverteix que serà exigent en aquest sentit. Suggereix que els grups també poden parlar informalment per analitzar aquesta qüestió i veure quins aspectes s'han de prioritzar, perquè creu que és convenient que hi hagi el màxim de consens i de representativitat en aquest tema. Espera, doncs, que aquesta mesura no es redueixi a un grapat de bones paraules. Indica que hi ha moltes maneres de posar en marxa aquestes mesures, algunes de les quals són menys invasives i més fàcils de fer, que s'haurien de provar, com les declaracions responsables, i comprovar si són suficients o si cal ser més exigents. D'altra banda, assenyala que en tot allò que permet la Directiva europea de contractes han de ser molt exigents i contemplar tots els requisits que siguin permesos. Quant als elements que aquesta legislació no permet, indica que es poden tenir en compte per donar més puntuació. En tot cas, considera que la contractació pública és una gran palanca i, per tant, ha de contemplar aquestes qüestions. Finalment, entén que s'han de poder publicitar les empreses que obtinguin aquesta mena de distincions per potenciar els canvis de comportament, perquè la ciutadania està conscienciada i volen que les coses es facin millor. El Sr. SIERRA reclama que si els regidors del Govern no han d'intervenir com a mínim haurien de presentar la persona que ho fa en el seu nom. En aquest cas, la Sra. Ballarín ha anunciat que intervindria la comissionada però ni tan sols ha dit de què és comissionada. En segon lloc, indica que el vot l'han d'emetre els regidors i no el poden delegar en algú que no és càrrec electe. La Sra. BALLARÍN, reconeix que el posicionament l'han de fer els electes i, per tant, anuncia el vot favorable dels grups del Govern a la proposició. En segon lloc, replica al CCM 1/20 Economia 41/74 Sr. Sierra que ella mateixa ha presentat la Sra. Gil com a comissionada d'ocupació de qualitat, però matisa que el nom oficial és tan específic que en aquest moment no és capaç de recordar-lo. Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi. APROVADA AMB TEXT TRANSACCIONAT amb el redactat següent: (M1923/476) implantar mesures de reconeixement de bones pràctiques en matèria laboral, entre o desenvolupin polítiques de conciliació per als seus treballadors, i que estaran Del Grup Municipal Partit Popular: Madrid. 2. Instar al Govern Municipal a que faci públics, en cas que existeixin, els ciutat, realitzats abans de llançar la proposta. El Sr. RAMÍREZ recorda que dies enrere el Sr. Badia, regidor d'Emergència Climàtica, en una entrevista va demanar a AENA l'eliminació del pont aeri Barcelona-Madrid perquè ja hi ha una alternativa ferroviària que cobreix aquest trajecte, declaracions que van tenir el suport de l'alcaldessa Colau, la qual ja n'havia fet unes altres de similars mesos enrere. Remarca que gran part de l'opinió pública i empresarial va criticar aquesta proposta, que el Grup del PP considera irresponsable i populista, dos adjectius que descriuen molt bé la manera de governar d'aquest executiu municipal. Argumenta que el Govern no ha explicat les conseqüències que una mesura com aquesta pot suposar per a l'activitat econòmica de la ciutat i el regidor no va aportar cap dada, estudi o informe per justificar-la, si és que existeixen. A més a més, tampoc no es té en compte el nombre de trens que operen a la xarxa ferroviària, la qual el seu grup opina que no podria absorbir tants passatgers. Finalment, creu que afavorir aquest monopoli podria provocar una apujada dels preus dels bitllets en aquest recorregut de l'AVE. A continuació, manifesta que no es poden limitar les opcions de connexió amb la capital d'Espanya, que és la porta d'entrada a Barcelona per a milers de viatgers de rutes de llarga distància. Considera contradictori, doncs, que el Govern municipal i l'alcaldessa Colau vulguin afavorir el lobby ferroviari quan tothom coneix les crítiques que els partits que s'anomenen de la nova política havien fet a les infraestructures i a la xarxa de l'AVE, partits que consideren que aquestes rutes ferroviàries afavoreixen les elits i les classes altes. D'altra banda, el seu grup entén que aquestes declaracions són irresponsables i CCM 1/20 Economia 42/74 populistes perquè un govern responsable no llança a l'opinió pública una idea com aquesta sense haver-la discutit amb els actors afectats i amb els operadors. Indica que el regidor Badia no va informar tampoc sobre cap contacte en aquest sentit. A més a més, assenyala que aquesta proposta es va fer a AENA, quan ni aquest organisme ni el Govern espanyol tenen cap competència per prendre aquesta decisió, atès que les rutes es fixen des d'Europa. Tot seguit, apunta que la mesura és populista perquè la presenta com una gran solució a les emissions de CO2, quan les rutes de radi curt suposen menys del 5 % de totes les emissions de l'aviació comercial. A més a més, indica que la transició de l'aviació a l'AVE en les rutes on hi ha les dues opcions s'està realitzant de forma natural i actualment solament el 22 % dels passatgers d'aquests corredors viatgen amb avió, davant del 63 % de l'any 2007. També recorda que la proposta del Govern municipal es va fer una setmana abans que anunciés altres propostes estrella, com la negativa a ampliar la tercera pista de l'aeroport o la reducció de terminals del port de Barcelona, mesures que varen provocar que s'acusés el Govern de manipular les dades sobre emissions de CO2 d'aquestes infraestructures. Seguidament, manifesta que el seu grup està d'acord amb l'objectiu d'eliminar les emissions de CO2, però entén que qualsevol mesura ha de comptar amb una anàlisi rigorosa que tingui en compte l'impacte econòmic i social. El repte de millorar la qualitat de l'aire i la lluita contra el canvi climàtic són globals i hi estan a favor, però entén que les administracions han de donar exemple i és innecessari que l'alcaldessa faci propostes que donen titulars de premsa però que no mesuren les conseqüències econòmiques. Per aquestes raons presenten la proposició, el text de la qual llegeix a continuació. El Sr. PUIG entén les declaracions de l'alcaldessa perquè el Grup d'ERC està molt compromès en la lluita contra el canvi climàtic, que és un problema molt important, i perquè tots saben que hi ha moltes persones que volen de manera innecessària, tot i que admet que en aquesta qüestió no es posaran d'acord. En tot cas, el seu grup no comparteix aquesta proposta i per aquesta raó anuncia el vot contrari a la proposició. Creu que aquesta iniciativa perjudica la ciutat de Barcelona i que aquesta no és la manera d'abordar el problema perquè és evident que l'aviació té un impacte sobre les emissions de CO2. El seu grup entén que la imposició de tributs sobre el carburant és una mesura lògica i l'altra és la construcció d'alternatives. A continuació, assenyala que el fet que hi hagi una oferta ferroviària per cobrir el trajecte entre Madrid i Barcelona no implica que la decisió de fer aquesta ruta amb avió sigui arbitrària o que els vols siguin innecessaris. Opina que si molta gent agafa l'avió per anar a Madrid no és perquè vulgui anar a aquesta ciutat, sinó a l'aeroport de Madrid, perquè aquest aeroport té moltes connexions. Segurament, doncs, el millor que poden fer per reduir el trànsit entre Madrid i Barcelona és oferir més connexions des de l'aeroport del Prat. Per tant, considera que la ciutat s'ha de comprometre a reforçar l'aeroport de Barcelona com a emissor de vols de llarg recorregut. El Sr. MASCARELL indica que és difícil de rebutjar aquesta proposició però també hi veu raons per no acceptar-la. Comenta que l'alcaldessa ha fet una proposta que té CCM 1/20 Economia 43/74 repercussions enormes sobre l'economia, la mobilitat, el posicionament internacional de Barcelona i també sobre la sostenibilitat ambiental sense oferir cap estudi seriós que justifiqui els avantatges i les repercussions d'aquesta mesura. El Grup de JxCat no sap si aquesta proposta era improvisada, però insisteix que hauria de tenir un fonament una mica més sòlid. Tot seguit, assenyala que el pont aeri mou 2,5 milions de passatgers, representa el 17,8 % dels vols domèstics i hi ha 52 vols diaris, que emeten gasos nocius, un efecte que cal combatre. Però també indica que arreu del món en un dia hi ha 100.000 vols i Barcelona representa el 0,0052 % del total de vols, molts dels quals sobrevolen la ciutat. Saben, doncs, que hi ha un problema pel volum d'emissions nocives que produeixen els avions que s'enlairen diàriament de l'aeroport de Barcelona, però no estan convençuts que l'eliminació del pont aeri sigui una mesura eficaç per revertir aquesta situació. Opina que segurament caldria cercar altres alternatives. D'altra banda, indica que Barcelona té un problema seriós de col·lapse d'infraestructures de mobilitat i, per tant, cal cercar solucions serioses, no precipitades ni improvisades. Per aquesta raó voldria conèixer les alternatives que proposa el Govern municipal per suplir el pont aeri en el cas que aquesta mesura tirés endavant, tot i que creu que no serà el cas. També els agradaria saber com pensa afrontar el Govern la paralització de les infraestructures de mobilitat que pateix Barcelona, que precisament són les alternatives a l'avió. Així, constata que l'estació de Sants està al límit, l'estació de la Sagrera encara no s'ha construït i el corredor del Mediterrani no s'acaba mai. En conclusió, apunta que després de vuit mesos de mandat l'alcaldessa proposa que el personal municipal no utilitzi l'avió per fer trajectes menors de mil quilòmetres. El seu grup opina que així no es fa front a l'emergència climàtica. Per tant, creu que seria positiu que l'Ajuntament de Barcelona reclamés participar en la gestió de l'aeroport per tal que es pugui convertir en el millor aeroport en termes de sostenibilitat. Pensa que aquesta mesura sí que significaria un avanç notable. Per aquestes raons, anuncia que el seu grup s'abstindrà en aquest punt. El Sr. SIERRA considera que les declaracions del Sr. Badia tenen un punt positiu perquè han permès que la Sra. Colau descobreixi l'AVE, una alcaldessa que a més a més es desplaça per Barcelona amb un monovolum dièsel, amb les implicacions que té això. A continuació, anuncia el vot favorable del Grup de Cs a la proposició, en primer lloc perquè el Govern actual sempre comet l'error de confrontar sostenibilitat, medi ambient i els objectius de l'Agenda 2030 amb riquesa, creixement, economia i modernitat. Afirma que tots els barcelonins pagaran les conseqüències d'aquest error, que farà de Barcelona una ciutat menys competitiva perquè foragita les inversions. En qualsevol cas, apunta que de tot aquest seguit de declaracions d'intencions que fa el Govern municipal les més greus són les que fan referència a les emissions del port de Barcelona, el qual va emetre un comunicat per queixar-se'n. Insta el Govern municipal i l'alcaldessa Colau, doncs, a retractar-se d'aquestes declaracions i els exigeix que deixin de falsejar dades. Subratlla que si en aquest cas han donat dades falses és possible que també ho hagin fet amb altres índex de contaminació per reforçar el relat de la lluita contra el cotxe privat i la confrontació amb la creació de CCM 1/20 Economia 44/74 riquesa a la ciutat. Insisteix, doncs, que l'alcaldessa ha de demanar perdó al port de Barcelona i a tots els barcelonins perquè la responsabilitat institucional li exigeix que no menteixi. Per acabar, reitera que emetran un vot positiu i exigeix que el Govern municipal deixi de confrontar les polítiques de sostenibilitat i de lluita contra el canvi climàtic amb la creació d'ocupació, la riquesa i la modernitat. El Sr. VALLS creu que poden fer una reflexió sobre les infraestructures i la relació entre Barcelona i Madrid. Assenyala que hi ha actius, com l'aeroport, que connecten Barcelona amb totes les ciutats espanyoles, amb Europa i amb el món. Recorda que les darreres setmanes s'ha parlat molt de l'obertura de línies aèries entre Barcelona i Mèxic i entre Barcelona i Singapur. Apunta que el pont aeri permet no solament la relació econòmica, política i cultural entre Barcelona i la capital d'Espanya, sinó també amb el món llatinoamericà. Per tant, considera que s'ha de fer una reflexió amb les grans companyies aèries i especialment amb Iberia perquè s'ha de plantejar la qüestió de la relació de Barcelona amb l'Amèrica llatina i fer un debat potent sobre el futur de l'aeroport del Prat. Tot seguit, el Grup de Barcelona pel Canvi opina que les declaracions de l'alcaldessa Colau van en direcció contrària. Critica que és habitual que es facin declaracions sense pensar i diu que la proposta d'eliminar el pont aeri no té cap sentit perquè, a més a més, es fa sense comptar amb cap estudi ni dades objectives, i l'únic que aconsegueix és fer soroll. Per tant, indica que és negativa perquè fa perdre credibilitat a Barcelona, allunya inversions i impedeix la creació de llocs de treball que beneficiarien especialment les famílies de la ciutat. Assenyala que s'ha d'analitzar l'impacte que tenen les paraules. Finalment, recorda al Govern i a l'alcaldessa que ja no són activistes i que han pres la decisió de gestionar l'ajuntament, que és una gran responsabilitat que han de dur a terme amb sentit de ciutat i pensant en tots els ciutadans, no solament en una part dels votants, els quals no està segur que estiguin d'acord amb aquestes declaracions. En conclusió, opina que aquesta proposició va en aquest sentit de recordar què és Barcelona. El Sr. MARCÉ anuncia el vot contrari dels grups de Barcelona en Comú i del PSC, tot i que no sap gaire bé què voten perquè en aquesta proposició no hi ha cap proposta. Assenyala que recriminar unes declaracions és una altra qüestió. Està d'acord, tanmateix, que s'ha de parlar del model i assegura que és una qüestió que s'està plantejant. A continuació, indica que la posició del Govern es recull en les declaracions d'emergència climàtica, que contenen un conjunt de propostes que caldrà analitzar. Constata que hi ha una afectació mediambiental que té a veure amb l'aeroport i sobre aquesta qüestió la Declaració d'emergència climàtica proposa elaborar plans de reducció d'emissions de les infraestructures i incorporar-los als nous plans directors de l'aeroport de Barcelona, estudiar l'eliminació dels vols curts que tinguin alternativa ferroviària, potenciar la utilització de models ferroviaris alternatius a l'aeroport o treballar per una fiscalitat que tingui un marcat caràcter ambiental sobre el sector aeronàutic, entre altres. En síntesi, el Govern municipal pretén estudiar de quina manera es pot aconseguir que l'aeroport i el trànsit aeroportuari guanyin eficiència i CCM 1/20 Economia 45/74 sostenibilitat. Tot seguit, puntualitza que l'alcaldessa va manifestar amb unes declaracions aquesta voluntat i el que proposa és discutir aquestes qüestions. Ara bé, reconeix que actualment el pont aeri comporta un moviment intens de persones, té un volum de trànsit de 2 milions de passatgers i no es pot mesurar estrictament en la lògica de la relació entre Barcelona i Madrid. Considera que és una infraestructura important per a la connectivitat, afecta el sector dels negocis, té a veure amb la promoció internacional i està directament relacionada amb la capacitat de l'aeroport de Barcelona per connectar internacionalment la ciutat. També apunta que molta gent va a l'aeroport de Madrid i no pas a la ciutat de Madrid. En conclusió, el Govern considera que qualsevol estudi i qualsevol política que es plantegi haurà d'incloure aquesta visió i, per tant, també la sensibilitat i la racionalitat exigides per un estudi seriós sobre el paper que juguen el pont aeri i altres vies de connexió entre Barcelona i Madrid, tenint en compte totes les variables. Finalment, assegura que quan el Govern disposi de noves informacions o estudis en aquesta matèria, en el sentit d'allò que planteja la Declaració d'emergència climàtica, els posaran a disposició del consistori per prendre les decisions corresponents. Insisteix que són estudis i propostes que caldrà elaborar. En aquest sentit, recorda que en aquest moment tot just s'està començant a treballar en l'Agenda 2030. El Sr. RAMÍREZ dona les gràcies als grups que donen suport a la proposició i lamenta el vot contrari del Govern municipal, que posa de manifest la seva contradicció i la manca de coherència, més enllà del missatge populista i irresponsable que emet. Si diuen que no saben què s'està votant però afirmen que no pretenen eliminar el pont aeri, sinó que simplement ho volen estudiar, no entén per què rebutgen aquesta proposició. Considera, doncs, que el Govern es referma a eliminar el pont aeri Barcelona-Madrid. Pel que fa a les declaracions de l'alcaldessa Colau, que segons el Sr. Marcé es referien a estudiar com es pot aconseguir que l'aeroport sigui més eficient i sostenible per combatre l'emergència climàtica, replica que les declaracions no són neutres i reclama als membres del Govern que passin de ser activistes a governar. Insisteix que les declaracions fetes des de llocs de responsabilitat institucional tenen un impacte econòmic i social molt important i, per tant, s'han de basar en el rigor científic, en la responsabilitat necessària i s'ha de saber quina efectivitat tindran les mesures que es proposen des del punt de vista de la sostenibilitat mediambiental. Conclou que el Govern municipal continua donant un missatge populista i irresponsable, que no ajuda gens l'economia ni la societat barcelonina. En tot cas, lamenta que el Govern rebutgi aquesta proposició si considera que només és una declaració. El Sr. PUIG constata que, després d'escoltar la resta d'intervencions, s'ha exagerat la importància de les declaracions que han donat lloc a la proposició. Tanmateix, vol destacar la part positiva que tenen les declaracions del Govern, perquè és evident que l'ajuntament s'haurà de posicionar aviat sobre l'aeroport del Prat, i creu que el to que tant el Govern com els grups de l'oposició han mostrat en el debat d'aquest punt és l'adequat perquè ha estat de reflexió i no de confrontació, de voler el millor per a la ciutat, conscients que totes les propostes tenen inconvenients i que plantegen CCM 1/20 Economia 46/74 dificultats. El Sr. SIERRA puntualitza que aquesta qüestió és força transcendental i que no es limita al rigor de les dades o a l'exageració o no d'unes declaracions. Apunta que el fet que l'alcaldessa de Barcelona menteixi al port de Barcelona i als barcelonins no és una qüestió menor i, per tant, demana explicacions. En segon lloc, indica que no es tracta de tornar a l'Edat Mitjana i de tornar a desplaçar-se amb ase per Barcelona, sinó que el Govern s'ha d'anticipar al futur. En aquest sentit, assenyala que la majoria dels grans vaixells que atraquen al port de Barcelona i dels que s'estan construint en aquest moment funcionen amb gas liquat, i que els avions del futur deixaran de contaminar, igual que els cotxes. Reclama, doncs, que el Govern no aboqui la ciutat de Barcelona a retrocedir en el temps. El Sr. MARCÉ està d'acord amb el Sr. Puig que aquest és un debat que cal fer i que l'han de fer entre tots. En aquest sentit, creu que en la intervenció anterior ha plantejat prou contrapunts. Tanmateix, indica que el grup proposant pot recriminar unes declaracions de l'alcaldessa, però ell no ho farà. En tot cas, podria opinar sobre propostes, i no és el cas. Així, doncs, com que aquesta iniciativa es limita a rebutjar una proposta, creu que no és procedent. Creu que ha deixat prou clar que aquest és un debat que s'ha de fer tenint en compte molts elements, no solament el mediambiental, i que ha de definir també, sense mantres, quin és el paper que juguen el pont aeri i les altres connexions entre Barcelona i Madrid. El Sr. RAMÍREZ està d'acord que s'ha de parlar sense mantres i sense apriorismes polítics ni ideològics, però amb rigor científic. Per tant, apunta que abans de fer una proposta com la d'eliminar el pont aeri hi ha d'haver informes que la justifiquin, i això és el que ha mancat en aquest cas. Votació favorable d'Esquerra Republicana, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel canvi, desfavorable de Barcelona en Comú i Partit dels Socialistes de Catalunya i l'abstenció de Junts per Catalunya. REBUTJADA Del Grup Municipal Barcelona pel canvi: Metropolitana de Barcelona, Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya i de Barcelona proposarà solucions per evitar aquelles accions que afectin a la CCM 1/20 Economia 47/74 puguin projectar la ciutat, aportant ocupació i activitat econòmica. El Sr. VALLS exposa que amb aquesta proposició el Grup de Barcelona pel Canvi demana que l'Ajuntament de Barcelona faci una declaració institucional per donar suport actiu i públic a l'organització del MWC. En tant que aquest congrés és un element estratègic per a la ciutat, creu que han de demanar el suport dels ajuntaments de l'àrea metropolitana, de la Diputació de Barcelona, de la Generalitat i del Govern d'Espanya perquè Barcelona continuï acollint aquest esdeveniment més enllà de l'any 2023. Remarca que aquesta és una bona ocasió per emetre un missatge conjunt i demostrar que Barcelona és una ciutat unida, oberta i capaç de mirar al futur. Presenten aquesta proposició després de les declaracions que varen fer la presidenta de la Comunitat de Madrid i el delegat del MWC, Sr. Hoffman. En tot cas, creu que en aquest moment és important fer aquesta manifestació. A continuació, proposa que també es busqui la implicació d'entitats socials, econòmiques i empresarials per garantir l'èxit de les pròximes edicions del MWC, com sindicats, patronals, empreses o associacions comercials, molts dels quals ja han fet declaracions en aquest sentit. També creu que és un bon moment per fer una agraïment al MWC i a totes les organitzacions que escullen Barcelona per celebrar-hi grans esdeveniments. A més a més, considera que és un bon moment per explicar a la ciutadania els beneficis que el MWC aporta a la ciutat i per comprometre's a garantir solucions als problemes de seguretat i mobilitat durant la celebració d'aquest esdeveniment. Tot seguit, apunta que l'any anterior el MWC va aportar al conjunt de l'economia de la ciutat uns ingressos pròxims als 470 milions d'euros, i des de la primera edició, l'any 2006, aquest esdeveniment ha generat una aportació acumulada de 4.600 milions d'euros. El MWC en una sola edició crea 14.000 llocs de treball i, si bé la majoria són temporals, representen una oportunitat i una ajuda important per a les persones contractades. També destaca que aquest congrés propulsa gran part de la facturació anual en els sectors de l'hostaleria i de la restauració. Així, a l'última edició hi varen assistir un total de 109.000 persones, de les quals 45.000 varen pernoctar a la ciutat. Subratlla que el congrés posiciona Barcelona com a capital del futur de les telecomunicacions i genera un valor intangible incalculable connectant les persones i establint sinèrgies entre empreses per desenvolupar nous projectes tecnològics. D'altra banda, recorda que Barcelona coneix l'experiència d'haver deixat escapar oportunitats com l'Agència Europea del Medicament i, per tant, han de preservar més que mai el MWC i l'han d'alliberar de les amenaces constants que hi poden haver. En aquest sentit, insisteix que han de donar un missatge molt clar, tenint en compte que altres ciutats, i no solament Madrid, han mostrat interès per atraure futures edicions d'aquest congrés. Així, doncs, pensa que Barcelona, la seva alcaldessa, el Govern de la ciutat i els grups municipals han de donar garanties de continuïtat, no solament per preservar el nom i el prestigi de la ciutat, sinó també per consolidar una font d'ingressos que beneficien directament les famílies de Barcelona i la creació d'empreses emergents i de tota mena, que han de convertir la ciutat en un hub tecnològic i de les telecomunicacions, tot i que en gran part ja ho és, que és el gran repte global de futur. Per acabar, recorda que en el passat l'alcaldessa Colau havia fet declaracions molt CCM 1/20 Economia 48/74 contràries al MWC i creu que després de les declaracions que va fer la Sra. Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, és el moment de fer pinya per assegurar la continuïtat d'aquest esdeveniment a Barcelona, si és que la ciutat es vol projectar al futur. El Sr. PUIG exposa que durant l'hivern de 1939, amb la ciutat de Barcelona ocupada per les tropes franquistes, una columna militar pujava per Collserola procedent del Vallès i en el moment de carenar el comandant va ordenar aturar el vehicle i, mirant la ciutat que s'estenia als seus peus, ocupada, derrotada, però enorme, industrialitzada i potent, va exclamar: ¿Quién es el traidor que ha permitido esto? Assenyala que en aquest moment no els ha envaït un interès sobtat per un esdeveniment que fa catorze anys que se celebra a Barcelona i que, segons el contracte signat, encara s'hi han de celebrar quatre edicions més. Relaciona l'anècdota que ha explicat amb el fet que la presidenta de la Comunitat de Madrid hagi tingut una relliscada i hagi dit que aspira a prendre a Barcelona l'organització d'aquest esdeveniment, el mateix error que va cometre una antecessora de la Sra. Díaz, del mateix partit, quan s'especulava amb la possibilitat que una gran companyia elèctrica traslladés la seu central a Barcelona i va dir que això seria portar-la fora del territori nacional. Seguidament, indica que aquestes relliscades recorden una circumstància que tothom coneix, potser tret del Sr. Valls perquè no ha tingut prou exposició a allò a què tots han estat exposats però li assegura que si s'està prou temps a Barcelona arribarà a entendre-ho, i és que tot allò que fa gran Barcelona té dos enemics. El primer enemic són els errors propis, que molt sovint se'n comenten, i creu que el tema que han debatut en el punt anterior en pot ser un exemple. El segon enemic és Madrid, en el sentit més genèric del terme. Apunta que si Barcelona ha de ser gran serà contra Madrid. Així, doncs, considera que la relliscada de la Sra. Díaz és oportuna perquè els recorda aquesta circumstància. Per aquestes raons, anuncia el vot favorable del Grup d'ERC a la proposició, tot i que entén que és extemporània perquè tots els grups municipals, i per descomptat el Govern, són favorables a la celebració del MWC. Reconeix que quatre anys enrere el Govern de Barcelona en Comú podia haver tingut dubtes sobre aquesta qüestió, però posteriorment ha declarat infinitat de vegades el seu amor per aquest esdeveniment. El Sr. MASCARELL indica que és una obvietat que el Grup de JxCat sempre ha donat suport al MWC amb convicció, sense cap ambigüitat, des de totes les administracions on ha governat i governa. Constata que aquest congrés és molt important i li sembla fora de lloc descobrir-ho a aquestes alçades, tot i que no és sobrer recordar-ho. Li sembla bé, doncs, que les institucions metropolitanes i de tota mena se sumin a aquest suport. Afegeix que aquest recordatori no és sobrer si es té en compte que anys enrere el Govern de la ciutat havia vacil·lat en aquesta qüestió, però remarca que en aquest moment ha rectificat, sembla que alguns extremismes ideològics o alguns oportunismes gremials s'estan difuminant i, per tant, creu que estan en el bon camí. A continuació, manifesta que tothom considera el MWC com una peça clau en la configuració de l'ecosistema empresarial, cultural, creatiu, innovador i avançat de la ciutat. Creu que ningú ja no en dubta. De tota manera, aprofitant aquesta CCM 1/20 Economia 49/74 circumstància, vol reprendre alguna idea. Opina que el MWC representa tots els aspectes que acaba d'esmentar, però creu que han d'aprendre de l'experiència que els dona aquest congrés per tal d'enfortir els atributs de Barcelona, la seva convicció, la capacitat multiplicadora, l'atractiu mundial, la capacitat per atraure qualitat i innovació, el talent dels professionals i de les empreses, la força de la gestió publicoprivada. Recorda que l'any 2005 al MWC a Cannes hi varen assistir 36.000 persones i en aquest moment té 110.000 visitants, i creu que Barcelona ha tingut alguna cosa a veure en aquest increment. Apunta, doncs, que s'han de recordar a si mateixos que es positiu donar suport a aquest congrés i reivindicar-lo, però també és bo que Barcelona es reconegui en el MWC, que sigui feliç d'acollir-lo i que el MWC se senti feliç de ser a Barcelona. Constata que el Sr. Hoffman no ha fet res més que expressar aquest sentiment durant els darrers dies. En conclusió, manifesta que Mobile i Barcelona són dues paraules d'èxit, dos conceptes que sumen i que cal mantenir el més unides possible. S'ha de reconèixer al MWC l'aportació que fa a Barcelona i també reconèixer sense complexos l'aportació que Barcelona ha fet al congrés. En aquesta mateixa línia, saben que hi ha una ciutat que compta amb el beneplàcit de l'aparell estatal, el qual bàsicament té una política que es diu Madrid, perquè les altres polítiques solen ser negatives per al conjunt de les ciutats del país, molt especialment per a Barcelona. Per això, considera que val la pena fer front a aquestes polítiques amb convicció. Finalment, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició. La Sra. GUILARTE constata que és un fet que si el MWC continua a Barcelona ha estat malgrat el Govern municipal i malgrat el Govern de la Generalitat. La qüestió que es planteja amb aquesta proposició és per què es pot arribar a posar en dubte que aquest esdeveniment continuï a Barcelona. En aquest sentit, creu que és indiferent la quantitat de pretendents que li surtin al MWC, perquè qualsevol ciutat del món voldria allotjar un esdeveniment d'aquesta magnitud, però la qüestió s'obre quan el Govern municipal, quan falten poques setmanes per a la celebració del congrés, s'apunta a fer una crítica contra la tecnologia 5G, que revolucionarà les comunicacions, que transformarà el model de producció i que redueix un 90 % el consum d'energia de la xarxa. També indica que es posa en perill la continuïtat del MWC quan es produeixen declaracions i plantades de l'alcaldessa contra el major esdeveniment tecnològic d'Europa i del món i contra els seus organitzadors. O quan es critiquen infraestructures com l'aeroport. O quan l'any 2015 l'activista i aspirant a alcaldessa va acusar el Mobile de no ser sostenible i afirmava que aquest no és el model que volia per a la ciutat. L'any 2019 el Sr. Pisarello també va plantar els organitzadors del congrés. En definitiva, afirma que això és el que pensa Barcelona en Comú del MWC i només així s'entén la inacció del Govern i la connivència davant d'aquells que amenacen i sabotegen cada any el congrés i causen un gran dany a la ciutat de Barcelona. A continuació, remarca que després de l'entrada del PSC al Govern municipal, partit que havia criticat temps enrere el posicionament de Barcelona en Comú, el MWC s'ha hagut de plantejat buscar una alternativa a Barcelona, després d'observar la violència causada pels separatistes durant setmanes i perquè la inestabilitat política que es fomenta des de la Generalitat provoca una falta de promoció durant tot l'any d'aquest esdeveniment des de les institucions. CCM 1/20 Economia 50/74 Per tant, el Grup de Cs considera que, fruit d'aquesta situació, no es dona valor als actius ni a totes les aportacions i efectes positius que genera el MWC, com ara la dinamització econòmica, l'ocupació, l'atracció de talent i la creació d'empreses al voltant d'aquest esdeveniment. Assenyala, doncs, que l'obligació de l'ajuntament és garantir la celebració d'aquest congrés i donar-li suport tot l'any, no donar-lo per suposat i, especialment, no donar motius als organitzadors per canviar d'idea. En conclusió, creu que en aquest tema el grup proposant pot comptar amb el suport de totes les forces de l'oposició, en aquest cas dels grups de Cs i del PP. Però espera que el Govern els escolti i que hi posin tota l'atenció que mereix aquesta qüestió perquè, en cas contrari, en un futur molt proper se n'hauran de penedir. El Sr. RAMÍREZ recorda que a la darrera sessió de la comissió el Grup del PP ja es va interessar per les gestions que l'alcaldessa duia a terme per tal de garantir el bon funcionament dels serveis públics durant la propera celebració del MWC. Varen donar valor al balanç per a la ciutat d'aquest congrés, que consideren molt satisfactori, però també varen alertar sobre les amenaces que suposen la situació d'inestabilitat política a Catalunya i els incidents reiterats causats per vagues i protestes durant la celebració d'aquest esdeveniment. Afegeix que en massa ocasions Barcelona es converteix en la capital de les vagues, a més de ser la capital del mòbil. També comenta que a final de 2019 Barcelona va patir accions que van més enllà d'una vaga o protesta, i es va veure immersa en una violència antidemocràtica que va impedir als ciutadans dur a terme la seva activitat diària. Es refereix a les anomenades aturades de país, les marxes per la república, talls de vies, acampades, ocupacions de places, de l'aeroport i d'estacions de tren, i barricades. En definitiva, tota una setmana tràgica que va viure Barcelona i que no va ajudar gens a la celebració d'aquests grans congressos. Pel que fa a l'anècdota amb què el Sr. Puig ha començat la seva intervenció, suggereix que la resposta al militar que es preguntava qui era el responsable d'aquella situació, continuant amb el símil, en aquests moments seria l'alcaldessa Colau i el Govern de la Generalitat de Catalunya. En tot cas, indica que les declaracions de la presidenta de la Comunitat de Madrid no han estat cap relliscada. Creu que la responsabilitat és dels governs de la ciutat i de la Generalitat, que no han deixat de llançar missatges que poden posar en perill el compromís futur del MWC amb Barcelona. Com a exemples, esmenta les crítiques que fa l'alcaldessa a la tecnologia 5G des de la pàgina web municipal en un manual que posteriorment va haver de retirar; els posicionaments contraris als plans d'ampliació d'una infraestructura clau com és l'aeroport; la demanda d'eliminar el pont aeri entre Barcelona i Madrid, que és la porta d'entrada de molts viatgers de llarga distància, o l'espectacle que s'organitza cada any en la rebuda del cap de l'Estat, sa majestat el rei Felip VI, en el sopar de benvinguda. Davant d'aquestes amenaces, demana que no es vulgui buscar l'enemic a Madrid, perquè és normal que qualsevol capital del món es perfili com a candidata a acollir el MWC. En definitiva, el seu grup entén que Barcelona és la ciutat ideal per al MWC, però adverteix que si es menysprea allò que pertany la ciutat i no es cuida estaran donant facilitats perquè una altra ciutat s'ho emporti. Per tant, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició, perquè volen que el MWC es quedi a Barcelona. De fet, comenta que el dia anterior va assistir a un sopar del fòrum Barcelona Capital, on hi CCM 1/20 Economia 51/74 havia el Sr. John Hoffman, CEO del MWC, el qual li va confirmar que el congrés continuarà a Barcelona fins a l'any 2023, i que poden estar tranquils que no aniran ni a Madrid ni a Dubai. La Sra. BALLARÍN creu que en aquest punt tots els grups estan d'acord que la prioritat és preservar la celebració del MWC a Barcelona. De fet, subratlla que aquesta prioritat no ha aparegut en aquest moment perquè hi ha una feina de fons i coordinada, i per tant no cal centrar-se en una declaració com la que es proposa, com a reacció en un moment concret, sinó que el que cal fer és treballar perquè aquest congrés s'integri a la ciutat de Barcelona. A continuació, apunta que el primer tinent d'alcaldia, que és qui lidera des de l'ajuntament la relació amb el MWC, no ha pogut assistir a la sessió perquè està reunit amb un comitè estratègic i li ha demanat que el disculpi davant de la comissió perquè tenia la voluntat d'intervenir ell mateix per explicar la feina del Govern municipal en aquest àmbit. L'ajornament de la comissió, però, va alterar els plans que tenia. Dit això, comenta que el dimecres anterior l'alcaldessa i el tinent d'alcaldia es varen reunir amb el Sr. Hoffman, el qual va reconèixer la feina que està fent la ciutat i va manifestar el seu compromís que el MWC continuï celebrant-se a Barcelona. Va recordar que hi són des de l'any 2006 i va assegurar que hi continuarien. Apunta que tots els titulars de premsa de l'endemà eren molt clars en aquest sentit i reflectien molt bé els continguts de la reunió. Destaca alguns d'aquests titulars, com "El Mobile reafirma su compromiso con Barcelona", "El Mobile ratifica Barcelona y niega contactos con Madrid" o "El Mobile descarta irse a Madrid". Tot seguit, constata que l'aposta de Barcelona pel Mobile és inqüestionable, ja ho va ser històricament per fer-lo venir i ho és en aquest moment perquè continuï a la ciutat. En aquest sentit, recorda que el Govern treballa en tres nivells: un comitè estratègic, una comissió executiva i una taula de coordinació operativa que intenta fer una feina transversal per tal que la planificació, la programació, la gestió i el seguiment de l'esdeveniment siguin un èxit. El comitè estratègic és de màxim nivell, fa un seguiment de la situació i supervisa els calendaris i la planificació general. En aquest comitè participen l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat, AENA i l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. La comissió executiva alinea les estratègies i les accions operatives per anticipar-se a possibles escenaris, es reuneix mensualment i hi participen les gerències municipals, el Mobile, TMB, l'aeroport de Barcelona i la Generalitat. Finalment, en la taula de coordinació operativa participen els serveis tècnics de l'ajuntament i, de manera paral·lela a la comissió i al comitè, coordina tota l'estratègia. En conclusió, reitera que no es tracta de fer una declaració perquè aquesta no és la feina d'un dia, sinó que hi ha un treball de fons que volen continuar fent amb tota la intensitat i tots els instruments que tenen, de manera transversal i coordinada amb la resta de forces polítiques, però també creant aliances amb altres administracions, amb el sector privat i evidentment amb el MWC, perquè volen que Barcelona continuï essent durant molts anys, si pot ser per sempre, la capital del Mobile. Pensa que la unitat que han mostrat els grups municipals en aquesta qüestió, amb arguments molt diferents tot i que reiterats, és important justament perquè aquesta unanimitat és la millor defensa de la ciutat de Barcelona per protegir-se d'ocurrències com la de la CCM 1/20 Economia 52/74 presidenta de la Comunitat de Madrid. Tanmateix, i més enllà de les ocurrències, al Govern li preocupen les estratègies de moltes ciutats del món, que són molt més treballades. Indica que el món és globalitzat i les amenaces que els fan més por no són precisament les que pugui representar la ciutat de Madrid, sinó que arriben de tot el món. Apunta que el militar a què s'ha referit el Sr. Puig segurament no pensava en el món globalitzat actual, el qual obliga a redefinir les estratègies pel que fa a les relacions de Barcelona amb el món. El Sr. VALLS agraeix el suport de tots els grups a la iniciativa. Puntualitza que aquesta proposició és una reacció davant d'una situació determinada, però també és una estratègia. Per tant, considera que aquesta feina s'ha de continuar fent i no té cap dubte que aquest és el capteniment del Sr. Collboni. Tanmateix, opina que seria bo que el Govern i tots els grups aprofitessin aquesta reacció per manifestar el compromís en el temps, de forma estratègica, amb la celebració del MWC per les raons que ja s'han exposat i que no repeteix. D'altra banda, replica al Sr. Puig que en un altre moment ja li aclarirà a partir de quin moment entén la realitat de Barcelona, si és des de fa sis mesos, un any o cinquanta anys. En tot cas, aquest és un altre debat. Tanmateix, recorda que li agrada la història i no ha entès què ha volgut dir amb l'anècdota del militar de Collserola i amb la relació que ha establert entre aquesta anècdota i Madrid. Apunta que és massa fàcil parlar sempre de Madrid, tot i que reconeix que el portaveu del Grup d'ERC ho ha matisat perquè també ha parlat dels errors propis. Assenyala, però, que quan aquell militar es mirava Barcelona des de Collserola, Madrid encara resistia mentre a Barcelona hi havia molta gent que aplaudia l'entrada de les tropes franquistes. I això ho reconeix ell mateix, que prové d'una família republicana. Reclama, doncs, al Sr. Puig, al qual considera culte i intel·ligent, que quan parli d'història pensi el que diu. El Sr. PUIG assegura que sempre reflexiona el que diu. Respon al Sr. Valls que el temps que trigui a entendre aquestes coses dependrà de la seva receptivitat. La Sra. GUILARTE argumenta que el pitjor risc que té el MWC són els prejudicis ideològics de l'alcaldessa, la gestió pèssima que es fa de la mobilitat i de l'economia, i també el separatisme. El seu grup continuarà donant suport al MWC i defensant que aquest congrés no només s'arreli a Barcelona, sinó que sigui indissociable de la ciutat. La Sra. BALLARÍN diu que li hauria agradat més quedar-se en la fase prèvia, en què s'ha mostrat unanimitat, perquè segurament una part dels errors es produeixen quan s'intenta buscar les diferències després d'haver arribat a un acord. Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel canvi. CCM 1/20 Economia 53/74 APROVADA b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional Del Grup Municipal Ciutadans: (M1923/506) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda que el Govern municipal exigeixi al Govern de la Generalitat que inclogui, en el projecte de pressupostos autonòmics per al 2020, la recuperació total de les aportacions econòmiques als consorcis que corresponguin a la ciutat de Barcelona a partir d'aquest mateix exercici, així com la restitució del deute acumulat des de 2011 per la reducció d'aquestes aportacions i que ascendeixen a 300 milions d'euros. La Sra. GUILARTE recorda que a la darrera sessió de la comissió el Sr. Martí Grau va comentar les dades relatives a l'anomenat deute de ciutat de la Generalitat amb Barcelona, un deute que s'ha anat acumulant des de l'any 2011 i que, segons el Sr. Martí Grau és normal. Replica que no és gens normal i, si bé reconeix que aquest deute no és reclamable judicialment, això no lleva que s'hagi de reclamar. Per tant, tenint en compte que el PSC, JxCat i ERC tenen una relació magnífica i un acord de govern, en les converses sobre els pressupostos de la Generalitat i de l'Ajuntament de Barcelona haurien d'haver reclamat el pagament d'aquest deute, però el Govern municipal no ha donat cap explicació sobre aquesta qüestió. Així, doncs, assenyala que si el Govern realment volgués un pacte de ciutat, tal com ha assegurat en roda de premsa, que és com els agrada fer les coses a l'alcaldessa i al tinent d'alcaldia, haurien anunciat que ja hi ha data perquè la Generalitat pagui aquest deute. Pel que fa a les xifres, destaca que aquest deute en aquest moment ha arribat als 300 milions d'euros en total, 115 milions solament en educació, 80 milions en salut, 80 milions en ocupació, 35 milions en habitatge, 30 milions en cultura. De mitjana, el Govern de la Generalitat ha deixat d'aportar 30 milions anuals als diferents consorcis. Es tracta, doncs, d'una quantitat molt important que Barcelona necessita amb manca de recursos. Critica que hagi adoptat la mesura més fàcil perquè la gestió que ha fet no ha estat gens bona. Tot seguit, comenta que després d'haver entrat al Govern l'aportació del PSC en aquesta qüestió ha estat nul·la perquè en matèria econòmica no s'ha notat res. Reclama al Govern, doncs, que exigeixi a ERC i a JxCat que compleixin les seves obligacions amb els barcelonins. Indica que el pagament d'aquest deute seria una bona notícia per a la ciutat de Barcelona atès que en el pacte de pressupostos no es prioritzen les necessitats dels ciutadans. Recorda que el Sr. Maragall va deixar ben clar dies enrere en roda de premsa que s'han avingut a pactar els pressupostos municipals a canvi del suport del Govern al procés. Continuant amb les xifres, apunta que la recuperació del deute ciutadà, que ja és crònic, equivaldria a no haver d'augmentar els impostos als barcelonins durant deu anys. Per aquesta raó, insisteix a demanar al Govern municipal que aprofiti la bona relació que manté amb ERC i amb JxCat, que qualifica de lluna de mel, i els acords per als pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya, i també en altres àmbits, per fixar un calendari per a la devolució del deute. CCM 1/20 Economia 54/74 Davant d'aquesta situació, assenyala que l'oposició ho vol fer fàcil al Govern i li proposa dues solucions, que el Govern municipal i els grups que li donen suport exigeixin al Govern de la Generalitat que inclogui en els pressupostos de 2020 la recuperació total de les aportacions que va deixar de fer als diferents consorcis, actualitzades amb l'augment de l'IPC, des de l'inici de les retallades. En segon lloc, que exigeixin a l'Administració autonòmica que s'inclogui en aquests mateixos pressupostos la devolució del deute acumulat des de l'any 2011, és a dir, els 300 milions a què ha fet referència anteriorment. Constata que aquestes mesures permetrien recuperar un mínim de 30 milions d'euros del pressupost municipal per destinar-los a polítiques necessàries i no haver de cobrir amb recursos municipals els incompliments de la Generalitat amb Barcelona, que és el que està passant des de l'any 2011. Per acabar, recorda que el Sr. Martí Grau havia manifestat que apujar impostos de manera generalitzada era una política valenta. Discrepa d'aquesta afirmació, assegura que aquesta és la mesura fàcil i afirma que el Govern municipal no sap gestionar. Així, doncs, insta el Govern a ser valent i que exigeixi a la Generalitat que compleixi els seus compromisos amb els ciutadans de Barcelona. El Sr. CASTELLANA intervé com a portaveu del Grup d'ERC. Pel que fa al deute de la Generalitat amb l'Ajuntament de Barcelona, indica que el 12 de desembre de 2015, quan el Sr. Junqueras es va fer càrrec de la Vicepresidència de la Generalitat i del Departament d'Economia, la Generalitat devia 145 milions d'euros a l'ajuntament, i segons l'últim informe publicat al web del consistori, que és de novembre de 2019, aquest deute és de 28 milions d'euros. Quant a la deslleialtat institucional, considera que la més important es produeix quan es marquen els objectius de dèficit i l'Estat sempre s'ha quedat tota la capacitat de generar dèficit i ha traslladat a les comunitats autònomes i a les administracions locals la impossibilitat de fer-ne. Així, apunta que els objectius de dèficit per a 2020 són de zero per a les comunitats autònomes i zero per als ajuntaments, mesura que incompleix la Llei d'estabilitat pressupostària, que preveu un marge de dèficit del 0,3 % del PIB per a les comunitats autònomes. En canvi, l'Estat podrà continuar generant fins al 0,5 % del PIB de dèficit. La primera deslleialtat institucional, doncs, és la concentració de recursos per a l'Estat, que ha provocat situacions sense sentit, com ara el fet que l'any 2019 el pressupost de l'Estat era el més alt de la història en polítiques de defensa, mentre la resta d'administracions han de fer equilibris per intentar quadrar els números dintre d'aquestes limitacions. A més a més, remarca que des de l'any 2010 els recursos de l'Estat per al Govern central s'han duplicat mentre que la resta d'administracions han crescut escassament un 15 %. Per tant, el pes de les comunitats autònomes ha passat de representar un 70 % de l'economia de l'Estat a un 60 % per aquesta voluntat recentralitzadora. Continuant amb les deslleialtats institucionals, si el grup proposant quantifica en 30 milions anuals el deute de la Generalitat amb Barcelona, subratlla que l'Estat ha incomplert diverses disposicions legals i ha deixat de pagar a la Generalitat 2.500 1.200 milions al Cos de Mossos d'Esquadra, 400 milions anuals en dependència i 3.500 d'acumulats, 3.500 milions corresponents a la disposició addicional tercera de l'Estatut. Respecte a l'execució d'inversions, remarca que és inferior a la mitjana. CCM 1/20 Economia 55/74 En conclusió, apunta que si es vol parlar de deslleialtats institucionals han de parlar de les de debò, de les de fons, perquè si l'Estat hagués pagat aquests recursos en aquest moment no estarien parlant del suposat deute ciutadà, que és un concepte una mica estrany en l'àmbit tècnic, sinó que podrien constatar que aquestes aportacions haurien augmentat. Considera que la proposició parteix d'una fal·làcia perquè el model s'ha d'analitzar en la seva globalitat i, en canvi, fa de l'anècdota categoria. Apunta que la categoria és que estan parlant d'un sistema de finançament públic que concentra tots els recursos en l'Administració central i permet situacions surrealistes com la que ha comentat anteriorment. Per acabar, enuncia que votaran en contra. El Sr. MASCARELL comenta que tots voldrien que el Govern de la Generalitat pogués pagar puntualment i complir de manera precisa tots els compromisos, també amb la ciutat de Barcelona. Assenyala que per intentar-ho solament caldria que la lleialtat institucional respecte al Govern de Catalunya fos real i tangible. Assenyala que en aquesta proposició es parla de 28 milions d'euros anuals mentre que l'Estat deu pràcticament 10.000 milions a la Generalitat. Davant d'aquestes magnituds constata que la deslleialtat institucional és justament allà on hi ha l'origen del problema, que és la deslleialtat del Govern de l'Estat respecte del Govern de Catalunya. A continuació, apunta que si la Generalitat fos correctament finançada compliria puntualment amb els seus compromisos. I si el grup proposant demostra que el Govern de l'Estat tracta correctament la Generalitat i, per tant, el conjunt de la ciutadania de Catalunya en termes de finançament el Grup de JxCat votarà favorablement a la proposició. Assegura, però, que no ho podrà fer perquè tothom sap que és el contrari. Per tant, reclama que si es vol parlar de dèficit han de parlar de tots els dèficits i potser aleshores podran construir un llenguatge comú i podran avançar. En aquest sentit, insisteix que 28 milions d'euros, inclòs el deute no vençut, és el que deu la Generalitat a la ciutat de Barcelona, i espera que els pugui pagar ben aviat, mentre que l'Estat deu 10.000 milions al Govern de Catalunya. Seguidament, opina que el grup proposant hauria d'admetre que allò que condiciona realment la ciutat de Barcelona és el que assenyala la Cambra de Comerç, l'incompliment de l'Estat respecte de la ciutat. Recorda que aquesta institució pocs dies enrere quantificava les inversions en infraestructures en 8.000 milions d'euros, que equivalen al 3,3 % del PIB i signifiquen una inversió per català de 107 euros, mentre que la mitjana espanyola és de 136 euros. Aquesta situació implica la no- generació aproximadament de 111.000 llocs de feina a temps complet. Considera que aquestes són les dades que el grup proposant hauria de plantejar. Creu que és evident que en unes altres circumstàncies la Generalitat podria complir les seves obligacions i els seus compromisos. Per acabar, reitera que si el grup proposant accepta aquestes dades, les discuteixen seriosament i les donen per bones el seu grup està disposat a aprovar propostes com aquesta. I si, a més a més, en tota la intervenció la Sra. Guilarte no utilitzés la paraula "separatista" les aprovarien amb molt de gust. El Sr. RAMÍREZ recorda que a la darrera sessió de la comissió el Grup del PP va demanar que el Govern municipal els lliurés l'import desglossat de l'anomenat deute ciutadà, és a dir, la desinversió de la Generalitat a Barcelona en consorcis, entitats o CCM 1/20 Economia 56/74 en partides destinades a l'ajuntament. Segons que va explicar el Sr. Martí Grau, el Govern municipal estableix aquest deute en uns 300 milions d'euros, 115 milions en educació, 35 en habitatge, 80 en salut, 30 en cultura i 80 en polítiques d'ocupació. Indica que el Govern de la Generalitat ha preferit destinar aquests recursos a altres prioritats, especialment a fomentar el separatisme i el procés, quan el seu grup opina que s'haurien de destinar a fer front a les necessitats reals dels ciutadans de Barcelona, que són l'educació, l'habitatge, la salut, l'ocupació o la cultura, i també entén que si la Generalitat complís les seves obligacions amb Barcelona no caldria que l'ajuntament invertís aquests diners, que hauria d'avançar la Generalitat, i es podrien rebaixar els impostos als barcelonins. Per aquestes raons, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició perquè entén que s'ha d'exigir la recuperació d'aquest deute per tal que Barcelona disposi dels recursos necessaris per fer front a les polítiques públiques. Per acabar, qualifica de cinisme l'actitud d'alguns grups que justifiquen una deslleialtat institucional amb una altra suposada deslleialtat institucional de l'Estat, de manera que difonen una sèrie de xifres per ocultar realment el fons de la qüestió i no entrar a debatre allò que deu la Generalitat a l'Ajuntament de Barcelona, quan Catalunya durant molts anys ha estat la comunitat més beneficiada pels fons de liquiditat autonòmica, amb més de 58.000 milions d'euros que ha rebut de l'Estat. El Sr. VALLS indica que ja s'han exposat tots els arguments i, com que l'ordre del dia és llarg, només afegeix que el Govern municipal ha de defensar els interessos dels barcelonins, més enllà d'estratègies partidistes, i considera que aquesta proposta va en aquest sentit. Per aquesta raó, anuncia el vot favorable del Grup de Barcelona pel Canvi. El Sr. MARTÍ GRAU anuncia el vot contrari dels grups del Govern. Tanmateix creu que ja han explicat reiteradament aquesta qüestió. Assenyala que hi ha dos deutes, allò que la Generalitat deu a l'ajuntament i el que s'ha anomenat deute ciutadà, que és l'efecte de les retallades. Remarca que aquest concepte s'aplica de la mateixa manera a les retallades que va fer el Govern de l'Estat quan va esclatar la crisi financera. El deute entre institucions, que és el que afecta la solvència econòmica de l'ajuntament, durant el mandat de l'alcalde Trias era de 145 milions. Durant aquell mandat, entre 2011 i 2015, els grups que en aquest moment són al Govern municipal varen denunciar que l'ajuntament feia de banc de la Generalitat i fins i tot varen portar aquesta qüestió als tribunals perquè era molt greu que la Generalitat no fes front als deutes reals. Apunta que durant el mandat anterior, defensant els interessos dels ciutadans, es va signar un conveni amb la Generalitat, primer amb el Sr. Junqueras com a vicepresident econòmic, conveni que darrerament s'ha millorat, que ha permès rebaixar el deute fins a unes quantitats lògiques. Així, comenta que una part dels 28 milions del deute actual encara no és vençut. Per tant, considera lògic que, en relació amb un pressupost que és 13 o 14 vegades superior al de l'Ajuntament de Barcelona, hi hagi aquest deute, que és el deute viu. Pel que fa al deute ciutadà, insisteix que és l'efecte de les retallades de la Generalitat. Apunta que l'any 2011 la Generalitat aportava a la ciutat globalment 212 milions d'euros. L'any 2014, que va representar el punt més baix, aquestes aportacions havien baixat a 157 milions. A partir de 2015, quan va arribar el Govern que pel grup CCM 1/20 Economia 57/74 proposant és el mal més gros que pot patir la ciutat, aquests 157 milions varen anar pujant progressivament fins a l'any 2019, que s'ha tancat amb 201 milions. Encara hi ha una diferència, doncs, d'11 milions d'euros entre el que aportava la Generalitat l'any 2011 i el que aporta en aquest moment. Quant a la demanda que l'any 2020 s'hagi recuperat la inversió que es feia l'any 2011, actualitzada amb l'apujada de l'IPC corresponent, afirma que no sap si serà exactament així però assegura que s'hi acostaran molt perquè, per comptes de fer tants escarafalls com fa el grup proposant, que repeteix els mateixos arguments a cada comissió, el Govern municipal treballa perquè progressivament aquesta situació millori. Així, assenyala que han negociat el pressupost amb la Generalitat, el qual incorpora increments molt substancials que permetran que les aportacions de la Generalitat a la ciutat de Barcelona tot i que no siguin en el nivell que voldrien s'hi acostin. Això s'ha aconseguit, doncs, tal com han fet els darrers anys, negociant amb lleialtat, amb diferències polítiques, que sense cap mena de dubte hi són, amb el Govern català. En definitiva, remarca que aquesta feina ha permès millorar la relació del deute ciutadà. Finalment, reconeix que aquest deute és molt greu, com ho varen ser les retallades, però subratlla que les retallades provenen de les mesures que el Govern de l'Estat, amb el suport d'altres corrents ideològics, on se situa el grup proposant, va aprovar per sortir de la crisi i va voler fer un estat cada vegada més petit. Recorda que el Grup de Barcelona en Comú va ser el primer a denunciar aquestes retallades i si avui aquestes dades són conegudes és perquè el Govern municipal les ha facilitades. Fa molt de temps, doncs, que el seu grup denuncia l'efecte de les retallades sobre la desigualtat i sobre tota la societat. Considera, doncs, que aquesta va ser una mala manera de sortir de la crisi de 2011. La Sra. GUILARTE assenyala que fa anys que escolten aquestes excuses. Apunta que el Govern municipal durant quatre anys ha estat incapaç de recuperar ni un sol euro de tot el deute, tant se val de quin, de l'un o de l'altre. Opina que el Govern ha treballat ben poc perquè si hagués treballat més gestionaria una mica millor i no haurien d'apujar els impostos als barcelonins. Afirma que allò que molesta el Govern és que l'oposició el fiscalitzi, que és la seva obligació i és el que pensen continuar fent. A continuació, subratlla que la realitat és que el deute es manté. El Govern pronuncia moltes paraules i expressa moltes intencions, però el resultat és el mateix. Entén, doncs, que no hi ha voluntat de recuperar les aportacions de la Generalitat ni el deute acumulat. El seu grup pretenia que el Govern expliqués quins són els passos que pensa seguir i ha constatat que no han calendaritzat la devolució del deute. Seguidament, critica que els grups que rebutgen la proposició tornen al mateix argument de sempre, "Espanya ens roba", un argument que no es creu ningú perquè els mateixos consellers de la Generalitat, com el Sr. Mas-Colell, han reconegut que això és mentida. En tot cas, diu que la diferència entre aquest dèficit fiscal inventat i el deute de la Generalitat amb Barcelona és que el primer no existeix i el segon és una realitat reconeguda per totes les parts. Per acabar, denuncia que el Govern municipal ha incrementat els impostos a tots els barcelonins per augmentar la recaptació. Considera que els ciutadans de Barcelona no han de pagar la inacció del Govern de la ciutat i la falta de voluntat política per reclamar la devolució del deute. A més a més, no sap si el Govern municipal no hauria CCM 1/20 Economia 58/74 d'aprofitar els acords amb els seus socis separatistes per parlar del 3 %, perquè molts dels fons que reclamen a l'Estat s'han perdut per aquesta via i pel procés. Insisteix que mentre el seu grup reclama realitats el Govern treballa poc per assolir fantasies, i per aquí es perden molts de diners. D'altra banda, quan es parla de robar, no sap si queda ningú que no estigui imputat en el cas del 3 %. Afirma que fins i tot el Sr. Ribó en aquest moment està imputat. El Sr. MASCARELL demana a la Sra. Guilarte que es moderi perquè hi ha afirmacions que no són acceptables. La Sra. GUILARTE replica que això és una realitat i que la fiscalia ha imputat el síndic de Greuges. Diu que no deu ser acceptable per al Sr. Mascarell però per al seu grup el que no és acceptable és que es llencin els diners dels catalans i no obstant això ho fan. El PRESIDENT demana que les intervencions se cenyeixin als punts de l'ordre del dia i que les afirmacions que es facin s'ajustin a la realitat des del punt de vista de cadascú. La Sra. GUILARTE opina que el procés, que qualifica de claveguera, llença els diners de tots els catalans, situació que és inassumible i una vergonya. Denuncia que els partits independentistes ho fan sense manies i, a més a més, amaguen, com ha fet el Sr. Torra, el que costa i ha costat el procés per a Catalunya. Reclama, doncs, que el Govern comenci per recuperar aquests diners i que els torni als ciutadans. Finalment, indica que quan es posa d'exemple el Sr. Canadell, que reclama la república des del cotxe, no es poden prendre en consideració les dades que difon. El Sr. CASTELLANA diu que la realitat són les dades. En tot cas, assenyala que no parlen de dades, sinó de polítiques socials i, per tant, demana una mica de rigor. El Sr. MASCARELL demana a la Sra. Guilarte que vigili amb el tipus de plantejament que fa perquè no pot afirmar que no queda ningú per imputar i, si ho fa, ho ha de dir d'una altra manera, amb algun indicador o amb alguna xifra que sigui real. En cas contrari, farà unes declaracions que són políticament incorrectes. Dit això, apunta que el lema "Espanya ens roba" en aquesta comissió no l'ha dit ningú. Tanmateix, afirma que l'Estat és profundament ineficient amb Catalunya i el procés n'és la conseqüència. Per tant, l'argument és exactament el contrari del que ha formulat la portaveu del grup proposant. El Sr. MARTÍ GRAU assegura que li encanta tenir una oposició que fiscalitzi el Govern, però li agradaria que aquesta fiscalització es fes bé. Però lamenta que la Sra. Guilarte repeteixi sempre els mateixos arguments i, malgrat que li reconeix el dret a fer-ho, reivindica el seu dret a opinar sobre la funció que fa l'oposició. Per tant, desmenteix que al Govern no li agradi que el fiscalitzin. Demana, doncs, que l'oposició estudiï bé els números, que entengui les diferències entre ambdós deutes i quines són les millores que s'han aconseguit. Admet que el grup proposant encara exigeixi més i que fiscalitzi tant com vulgui, però reclama que no falsegi la realitat repetint un disc que sona ratllat i antic. CCM 1/20 Economia 59/74 Votació favorable de Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel canvi i desfavorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya i Esquerra Republicana. REBUTJADA c) Precs Del Grup Municipal Esquerra Republicana: (M1923/481) Que en el termini de sis mesos, i per tal d'arribar al màxim de col·lectius conjuntament amb el col·lectiu de persones amb discapacitat/diversitat funcional avaluï i presenti els resultats i l'impacte en el comerç del projecte de millora de l'accessibilitat "Sants sense Barreres", així com les actuacions que s'han dut a terme arran de la presentació de l'estudi "Accessibilitat als establiments turístics i comercials del districte de les Corts", per tal d'elaborar un document conjunt de bones pràctiques que es puguin estendre a la resta de districtes de la ciutat, i que inclogui la pictorització dels establiments per a facilitar-ne també l'accés i la comunicació a les persones amb TEA. comerç de proximitat de la ciutat ha de permetre facilitar i promoure la fidelització configura la ciutat. Assenyala que en els districtes de Sants-Montjuïc i de les Corts persones amb diversitat funcional. de la diversitat funcional. practicar la transversalitat i beneficiar tant aquest col·lectiu com el comerç de pràctiques per al comerç de la ciutat. benefici propi i també de tots els ciutadans. Per tant, accepta el prec. En aquest però té el repte de millorar aquest aspecte especialment en els petits comerços. Per aquesta raó, afegeix, els dos projectes que ha esmentat la Sra. Benedí han rebut CCM 1/20 Economia 60/74 o Nou Barris. Per tant, constata la voluntat del Govern municipal de treballar en ha de ser que sigui accessible per a tothom i contribuir així a la millora de la convivència a tots els barris de Barcelona. La Sra. BENEDÍ no té cap dubte sobre la voluntat del Govern, però diu que amb la comerç sigui accessible i inclusiu, i destinar-hi recursos. Està convençuda que aquest objectiu és compartit per tots els grups municipals i, amb la voluntat mostrada pel Govern, creu que entre tots aconseguiran que Barcelona sigui una ciutat encara més accessible. de la Creu Coberta. I evidentment es compromet a continuar treballant en aquesta línia. ACCEPTAT Del Grup Municipal Junts per Catalunya: destinada als paradistes, als comerciants i veïnat del voltant del mercat i als grups municipals del districte de Gràcia, on es concreti sense dilacions el calendari previst. voltants es pot constatar com es multiplica la degradació ambiental i el malestar dels veïns. Aquesta situació provoca angoixa als comerciants i a molta de la gent que viu els carrers de Còrsega i Bailén configuren un petit barri dins de la vila de Gràcia però hi viu molta gent. Per tant, en aquest cas no es tracta solament de remodelar un edifici, sinó de donar vida i qualitat a aquesta zona, de revitalitzar el comerç del voltant i de dinamitzar el barri, perquè aquest mercat representa un pilar de prosperitat, de benestar, de proximitat i de veïnatge. mes de febrer de 2020, però en aquest moment encara no hi ha data prevista. Argumenta que participació és informació, calendari fiable a mitjà i llarg termini, i bona gestió. El Govern sap que els altres grups municipals del districte de Gràcia estan disposats a CCM 1/20 Economia 61/74 ajudar-lo perquè aquesta remodelació prengui la dinàmica que hauria de tenir. Reclama, doncs, que el Govern escolti la gent perquè els comerciants, els paradistes i el barri necessiten un calendari definitiu de les obres. Així, doncs, demana que es La Sra. BALLARÍN no comparteix aquesta diagnosi. Informa que en aquest moment ja paradistes, comerciants i veïns del barri és molt intens. Tampoc comparteix la el districte. Recorda que durant el mandat anterior es va iniciar la remodelació del mercat més important de la ciutat que quedava per reformar, actuació que continuarà durant el mandat actual i que és contemplada en el PIM. Després de molts anys de retard, fer i que això és important per a Gràcia i per als mercats de Barcelona. A continuació, comenta que la comissió de seguiment manté un diàleg permanent amb els agents afectats. Així, apunta que ella mateixa i el seu equip hi varen participar el mes de novembre per parlar amb els comerciants sobre la campanya de Nadal. També afirma que hi ha un calendari de reunions amb els veïns, els estudiïn plegats aquesta situació perquè li sembla que així hi guanyaran tots, també el Govern. possibles canvis de calendari que es produeixin es pacten i es comenten amb els afectats. Per aquestes raons, no accepta el prec. NO ACCEPTAT conjuntament. CCM 1/20 Economia 62/74 ciutat. El Sr. MASCARELL llegeix el text del prec. Considera que el fet que la ciutat perdi singularitat i de la fortalesa del teixit comercial de proximitat representa un problema emblemàtics, com la carnisseria Xancó, la granja Vendrell, la cistelleria Germanes Garcia, Coses de Casa a la plaça de Sant Josep Oriol o la cistelleria Siscart al carrer de emblemàtics desapareguts al llarg dels darrers anys. Per tant, haurien de convenir que porten al tancament de tants establiments, que tenen a veure amb els preus dels marques globals en els centres de les ciutats. El seu grup no vol que Barcelona sigui una ciutat monopolitzada per les marques globals. Apunta que també hi ha altres motius, com els nous hàbits de consum i el comerç digital, que afecten aquest tipus de comerç, o la manca de relleu professional. iniciatives que permetin considerar aquests establiments com patrimoni cultural i proximitat, i fins i tot com un atractiu turístic i un element de singularitat. Aquestes mesures haurien de permetre ajudar a fer viables aquests negocis, acompanyar el accions de promoció. altres administracions també han de fer canvis normatius, però creu que des de la taula que proposen es podrien desplegar instruments per incentivar els canvis necessaris per tal que aquest tipus de comerç no desaparegui de la fesomia de la ciutat i continuï aportant fortalesa i identitat a Barcelona. La Sra. GUILARTE observa amb molta preocupació el tancament de comerços emblemàtics de Barcelona, ja sigui per la seva història, que també és història de la assenyala que el nombre de comerços emblemàtics a Barcelona cada vegada és més petit. Els darrers anys, i més intensament els darrers mesos, aquests tancaments menys impuls en aquest àmbit. Tot seguit, llegeix el text de la pregunta. La Sra. BALLARÍN agraeix la presentació del prec i de la pregunta perquè la situació dels establiments emblemàtics de la ciutat i la seva protecció i promoció és un tema CCM 1/20 Economia 63/74 que constata que en el món del comerç no tothom està alineat. En tot cas, reconeix que un dels efectes de la globalització ha estat homogeneïtzar el comerç de totes les grans ciutats del món, com ho és Barcelona. En aquest context, Barcelona atrau grans marques que competeixen amb els comerços emblemàtics, singulars i tradicionals, que en alguns casos es veuen abocats a tancar. Tot seguit, destaca que el Govern vol treballar amb el sector i recorda que durant el mandat anterior, mentre el PSC va ser al Govern, es va crear una taula de treball per analitzar la situació, i en aquest moment volen que també hi participin els grups de una primera reunió, en la qual podran explicar amb molt més detall tot el que ha fet el Govern, tot el que pensa que es pot fer i consensuar un seguit de mesures per avançar conjuntament. estat suficients per evitar els tancaments i per tant creu que encara es poden impulsar més iniciatives, però remarca que és l'Administració que hi ha treballat més. Entre les actuacions que han dut a terme, esmenta mesures de protecció per elaborar un catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i paisatgístic. Mitjançant aquest pla urbanístic es varen identificar 209 establiments emblemàtics, es varen assessorament des de Barcelona Activa. Dels establiments recollits en aquell cens, Pel que fa a accions de promoció, esmenta el joc Geoemblemàtics, una exposició títol , que faran arribar als grups municipals perquè és una veritable joia. Finalment, comenta que ha arribat el moment de fer nous plantejaments i està convençuda que en la taula que ha esmentat anteriorment es podran fer aportacions Catalunya canviés la normativa i estan treballant en aquesta qüestió. A més a més, quines activitats mereixen protecció i fins a quin punt es poden protegir. La Sra. GUILARTE admet que durant el mandat anterior es varen aplicar algunes no entén com és que el primer any 73 establiments es varen acollir a aquesta mesura estat efectiva i voldria conèixer-ne les raons. Pel que fa al pla urbanístic per protegir 31 bodegues històriques de Barcelona, el CCM 1/20 Economia 64/74 Govern va decretar la suspensió de llicències per fer obres i millorar la infraestructura Generalitat, però no saben com ha quedat aquesta reforma. La Sra. Ballarín ha reforma normativa es pugui aplicar ja no quedin establiments per protegir. Pregunta, doncs, si hi ha una data prevista per a aprovar aquesta nova normativa i qui integrarà la taula de treball. que les subvencions atorgades no han funcionat perquè els propietaris dels locals, que són els qui tenen dret a demanar-les, no coincideixen en la majoria dels casos amb els titulars del negoci. Per acabar, i pels arguments exposats, accepta el prec del Grup de JxCat. ACCEPTAT Del Grup Municipal Ciutadans: (M1923/482) Que el Govern municipal es comprometi a no augmentar més cap impost o taxa durant la resta del mandat als ciutadans i a l'activitat econòmica de Barcelona. continuarien apujant els impostos, i precisament això és el que han tornat a fer en domèstica de tots els barcelonins. No es pot ocultar de cap manera, doncs, la voluntat recaptatòria del Govern, amb interessos partidistes per damunt del benestar dels ciutadans. dels barcelonins en general pot ser fàcil, però no és el que necessita Barcelona i no En molts casos, a més a més, el Govern municipal ha arribat al màxim que permet la Llei reguladora de les hisendes locals, i ho ha fet de cop, sense contemplar una Per aquesta raó, amb aquest prec demanen al Govern municipal que es comprometi a CCM 1/20 Economia 65/74 no tornar a apujar cap taxa ni impost durant la resta del mandat als ciutadans o a les empreses, perquè en cas contrari el pagament serà insostenible i llavors es produirà un problema potser encara més greu. creu que tal com la planteja aquest grup no és una bandera real. Així, insisteixen que de recaptació per habitant és de 600,3 euros mentre que a Madrid és de 714. No disposen de les dades actualitzades, però constata que hi ha més de cent euros de diferència per habitant entre ambdues ciutats. A més a més, apunta que Barcelona té liquidat, mentre que a Madrid es cobra el 90 %. Assenyala que la reforma de les de la normativa estatal encara hi ha recorregut pel que fa a molts impostos. un vídeo que va començar a mirar molt atentament, que reconeix que és molt bo, però que difon informació falsa perquè la família que hi han posat com a exemple decideix fer la reforma del lavabo i de la cuina i es diu que li costarà una determinada quan es fa solament una modificació del bany o de la cuina. Pregunta, doncs, si La Sra. GUILARTE se sorprèn que aquesta sigui la justificació que dona la Sra. Ballarín. la Sra. Ballarín per respondre és una mica justa. En qualsevol cas, vídeos a part, allò més a més, perquè el Govern pugui continuar satisfent els seus interessos i impulsant augmenta la recaptació. Demana, doncs, que no es compari Barcelona amb Madrid, han fet pitjor. En tot cas, apunta que la preocupació del seu grup és Barcelona i acusa el Govern municipal de gastar avui allò que no té per a demà, sense cap mena de planificació. Pel que fa al rigor, assenyala que en els pressupostos ni tan sols no en el consolidat en donen unes altres. La Sra. BALLARÍN anuncia que no accepta el prec perquè, malgrat que el Govern no té poden canviar i si decidissin abaixar un tribut no poden tancar la porta a compensar- CCM 1/20 Economia 66/74 pressió fiscal global. NO ACCEPTAT Del Grup Municipal Partit Popular: (M1923/485) Que, de cara a les properes edicions, el Govern Municipal substitueixi respecti els valors tradicionals de les festes de Nadal. El Sr. RAMÍREZ recorda que les festes de Nadal ja han quedat enrere, però lamenta esdeveniment ideològic per a amics anarquistes i antisistema, que no té res a veure venguin llibres anarquistes, sobre menstruació, compreses de tela, boles xineses i objectes de simbologia independentista. Sap que el Govern municipal li respondrà el seu grup reivindica la fira tradicional de Nadal que cada any es feia a la plaça de Catalunya. Es pregunta, doncs, què té a veure amb Nadal una caseta sobre cultura menstrual, salut i plaer femení. El seu grup veu aquesta situació com una falta de respecte a les tradicions i a les famílies que hi assisteixen amb els nens, que esperen trobar una fira nadalenca com en qualsevol altra ciutat europea, però es troben amb boles xineses i amb llibres anarquistes. altres criteris per escollir-ne els continguts, que es deixi la cultura antisistema per als actes polítics de Barcelona en Comú i que a la plaça de Catalunya hi hagi una veritable fira de nadal que respecti les tradicions de la ciutat. aposta es va ampliar i es va portar a la plaça de Catalunya. Assenyala que el cost comenta que en la darrera edició hi han participat més de 60 entitats i més de 75.000 La màgia del Nadal i portar el nom de Barcelona a tot el món. El Govern, doncs, parlar conjuntament amb el sector sobre la campanya de 2020. Així, el mes de gener CCM 1/20 Economia 67/74 El Sr. RAMÍREZ entén que el Govern no accepta el prec. En tot cas, demana que si més definitiva, el seu grup demana que es revisin els criteris pel que fa al contingut de la fira perquè, si bé reconeix que es tracta de la continuació de la fira de consum instal·lat la fira de Nadal. No discuteix que la fira actual obtingui molts ingressos ni que hi assisteixin molts visitants, però insisteix que si és una fira de Nadal ha de tenir un contingut que reculli la tradició nadalenca, com passa en qualsevol ciutat europea, i que estands de cultura menstrual, de plaer sexual, boles xineses o llibres anarquistes no hi tenen res a veure. Atès que no és el primer any que es dona aquesta major de la Mercè algun espectacle adreçat a tots els públics ja va causar problemes perquè es va convertir en un striptease masculí. Insisteix, doncs, a demanar una mica reclama que Barcelona tingui un pessebre a la plaça de Sant Jaume i una fira de Nadal com cal a la plaça de Catalunya. La Sra. BALLARÍN confirma que no accepta el prec. Admet que en el si de la taula de Nadal es podrà parlar de tot, però considera que els valors tradicionals també són aquesta fira però també en el comerç general de la ciutat, juntament amb valors que no comparteixen. Per tant, apunta que aquest és un terreny molt subjectiu i que no ideològica, i creu que aquest no és el lloc per mantenir-la. NO ACCEPTAT privats utilitzats per famílies nombroses. NO ACCEPTAT Del Grup Municipal Barcelona pel canvi: del mes de març un estudi comparat del període 2017-2019 de Barcelona amb Barcelona com la seva seu per any, evolució del capital amb el que es creen aquestes empreses, evolució dels salaris, evolució de la població en posicions directives, CCM 1/20 Economia 68/74 fiscal. dues grans ciutats espanyoles, assenyala que la ciutat de Madrid va mantenir elevats nivells de creixement de les afiliacions a la Seguretat Social, i va passar del 4,36 % el al 5 %. Tot i que és conscient que de vegades no és fàcil fer aquestes comparacions, creu que aquesta situació palesa que es poden fer polítiques diferents. Així, doncs, el seu grup presenta aquest prec sobretot per poder entendre amb xifres la situació actual de la ciutat de Barcelona i allò què es fa en altres ciutats. Constata aquest cas el problema és que Barcelona ha patit les conseqüències de la gestió dels contribuir a detectar i especificar la tipologia dels problemes que actualment té Barcelona. que aquests indicadors no existeixen perquè es parla de tres realitats diferents, amb tres magnituds molt diferenciades, i per tant és molt difícil trobar dades que permetin comparar de manera fiable aquestes tres realitats. Especialment en el cas de la ciutat que el Sr. Valls no ha volgut anomenar però que en el text del prec sí que consta, que Barcelona i, per tant, la majoria de dades de què disposen inclouen tant les polítiques reconeix que aquesta informació té molt de valor, però comenta que estan immersos en un món globalitzat i els indicadors que tenen, i que utilitzen, comparen Barcelona amb la resta de ciutats del món en àmbits com ocupació, inversió estrangera o ciutat, però difícilment es pot fer la comparació que demana el prec en els termes que es plantegen. Per aquesta raó, el Govern no pot acceptar el prec, tal com ratificarà la regidora Ballarín. La Sra. BALLARÍN anuncia que no accepta el prec. CCM 1/20 Economia 69/74 NO ACCEPTAT d) Preguntes Del Grup Municipal Esquerra Republicana: (M1923/479) Quines actuacions de millora i promoció del mercat dels Encants de Bellcaire té previstes dur a terme el Govern municipal? competeixen directament amb les parades del mercat. També hi afecten altres públic de les grans plataformes en línia. condicions complexes i els paradistes mateixos estan treballant en possibles solucions per mitigar-ne les conseqüències. També esmenta la inclinació del terra en alguns punts concrets i comenta que es podrien prendre mesures de prevenció de riscos laborals. Assenyala que els paradistes han formulat diverses propostes i el seu grup Per acabar, pregunta com es coordinen dos aspectes que poden semblar que creu que encara és vigent. La Sra. BALLARÍN informa que el 20 de gener té previst fer una visita a la junta de paradistes, als quals ja va visitar en moltes ocasions durant el mandat anterior quan novembre, trobades en les quals varen parlar sobre la nova taxa que afecta aquest mercat, una mesura diferent del conveni que es va signar quan es va obrir el nou perjudicat els paradistes. Per tant, apunta que cal reformular aquell conveni i trobar Han analitzat les actuacions sobre el procediment de subhasta i de cobrament i estan analitzant conjuntament amb els paradistes. CCM 1/20 Economia 70/74 Tot seguit, esmenta que hi ha propostes per millorar i reordenar els espais de la planta baixa, als quals es referia el Sr. Castellana. del pressupost i del PIM. Creu que a partir de la setmana propera es podran abordar aquests temes amb més eficàcia perquè sovint depenen dels recursos disponibles. El Govern també està treballant perquè el PIM contempli una partida per al en remodelacions i construcció de nous mercats, sinó que és important abordar el manteniment dels mercats existents. El Sr. CASTELLANA agraeix la voluntat del Govern, espera que doni resultats i agraeix municipals, que són unes infraestructures essencials per a la ciutat. ES DÓNA PER TRACTADA Del Grup Municipal Ciutadans: (M1923/505) Quina és la situació actual del catàleg de comerços emblemàtics a protegir aquests comerços? ES DÓNA PER TRACTADA Del Grup Municipal Barcelona pel canvi: del món empresarial com patronals, gremis, o associacions comercials; i més període? RETIRADA e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal Partit Popular: (M1923/489) Es requereix al Govern Municipal que informi sobre les gestions CCM 1/20 Economia 71/74 Govern Municipal a que presenti en un termini màxim de 3 mesos un informe que els darrers 5 anys, i que mesuri entres altres aspectes: - El nombre de persones que es comercial i els llocs de treball eliminats a causa la competència deslleial que suposa la venda ambulant il·legal. - La quantitat defraudada en impostos, taxes i preus públics (acta censal d'activitat empresarial, IVA, IRPF, retencions d'empresa, seguretat social, recollida de residus, ocupació de l'espai públic, etc.) que suposa aquesta economia sanció per part del govern municipal sobre aquestes parades de venda il·legal. demanat el seu grup el mes de setembre proppassat, que es va aprovar per La Sra. BALLARÍN assenyala que aquesta proposició va ser aprovada però no pas amb el vot del Govern. En aquell moment ja varen explicar que no hi ha cap metodologia que permeti fer aquest estudi i, per tant, és evident que no el poden elaborar, raó per està abordant el tema de la venda ambulant no autoritzada o il·legal i continua la pressió per alliberar els espais públics. Si bé durant la campanya de Nadal i en altres mateixa que varen explicar quan es va presentar la proposició. Per tant, es remet a aquelles explicacions. El Sr. RAMÍREZ no veu les impossibilitats que comenta la Sra. Ballarín. Indica que incomplert perquè hi ha magnituds que no es poden avaluar però, per exemple pel que fa al nombre de persones que es dediquen a aquesta activitat, creu que el algun tipus de subvenció perquè fes el muntatge dels estands i fins i tot algun aquesta activitat il·legal ha tingut sobre els ingressos del comerç, per exemple sobre podria fer una estimació. CCM 1/20 Economia 72/74 En qualsevol cas, insisteix a demanar que es faci un informe per conèixer la magnitud del fenomen del top manta. Coincideix que quan es disminueix la pressió sobre aquesta activitat el fenomen torna a incrementar-se, com va passar durant la Barcelona, i no es poden permetre la imatge que la ciutat ha donat durant els darrers anys. La Sra. BALLARÍN apunta que els comerciants no necessiten aquest estudi, sinó que el que volen és que desaparegui aquesta activitat que els suposa una competència deslleial, encara que no ho sigui en sentit jurídic o tècnic. El Govern de la ciutat, doncs, està treballant en aquesta línia, però també per donar sortides a les persones que han volgut incorporar-se a la legalitat i que poden acollir-se a fórmules volen ajudar, tal com podria explicar la comissionada Gil, que ofereixen contractes de treball que permetin regularitzar la situació dels manters. El Govern, doncs, no ha venda il·legal. ES DÓNA PER TRACTAT VI) Mocions VII) Declaracions Institucionals 1. - obres del Mercat el dia de Sant Josep de 1840, data en que no obstant ja feia segles Boqueria i el seu paper en la provisió a la ciutadania de productes de qualitat, la Mercat de Sant Josep de la Boqueria com el Mercat de referència de Barcelona i Municipal de Mercats a col·laborar amb aquest aniversari mitjançant la promoció i participació en els diferents esdeveniments i actes de commemoració dels 180 anys del cobriment del Mercat de la Boqueria. El PRESIDENT llegeix el text de la declaració institucional i felicita els paradistes del mercat de la Boqueria per aquest aniversari. Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel canvi. CCM 1/20 Economia 73/74 APROVADA No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 14.15 h. Signat electrònicament per :Miriam Cabruja Escobedo - DNI 43402654K (SIG) Data :2020.02.17 12:57:04 CET Raó:Aixecament Acta Lloc : Barcelona CCM 1/20 Economia 74/74