N ú m .  3
A  g  o  s  t    1  9  9  8
P l a ç a  S a n t  M i q u e l ,  4 ,  p l a n t a  1 0  0 8 0 0 2  B a r c e l o n a
T e l è f o n s  4 0 2  7 8  8 7  /  4 0 2  7 2  1 2  •  F a x  4 0 2  3 2  5 0
B UTLLETÍ  D ’I NFORMACIÓ S ÒCIO-L ABORAL
LA HISENDA MUNICIPAL DICTÀMENS APROVATS
El passat 13 de maig el Consell Econòmic i Social de Barcelona va celebrar la seva IV jornada anual. El tema Ordenança dels usos del paisatge urbà
posat a debat sota el títol “Finançament local i subsidiarietat” va comptar amb les aportacions de po- de la ciutat de Barcelona
lítics i responsables tècnics  de diferents ens locals de Catalunya i d’altres països de la UE, d’experts propo- El CESB en va fer una valoració positiva per-
sats pels agents socials i econòmics i qualificats professors universitaris. què aconsegueix una simplificació i una  cohe-
La Carta Municipal obrirà nous escenaris per dotar l’Adminstració municipal dels instruments legals i finan- rència de les normes preexistents,  per la seva
cers adequats a la realitat de la gran metròpoli que és Barcelona. capacitat d’innovació i considera la prevalen-
La professora Nuria Bosch, de la Universitat de Barcelona, relatora de la jornada, assenyala i proposa  en ça del dret col·lectiu a gaudir del paisatgeurbà.
aquest article algunes lines d’acció i reforma que la hisenda local haurà d’afrontar. Va proposar complementar el text amb una
L’objectiu del present article és descriure els trets ríodes amb tendències diferents: el primer, de exposició de motius, el desenvolupamentde  mecanismes  de participació i la realitza-
principals de l’evolució de la hisenda municipal 1989 a 1991, i el segon de 1992 a 1996. En el ció d’un estudi que determini els riscos de les
des de l’entrada en vigor de la Llei reguladora de primer període la hisenda municipal experimen- instal·lacions repetidores de telefonia mòbil.
les hisendes locals al 1989 fins a l’actualitat i ta un cert estancament en una situació financera Ordenança sobre la incorporació de
apuntar, molt breument, les línies principals deficitària que tendeix lleugerament a incremen- sistemes de  captació d’energia solar als
d’acció i reforma que en el futur haurien tar-se. No obstant això, a partir de 1992 es pro- edificis
d’adoptar-se a nivell local. dueix un canvi de tendència en l’evolució de la El CESB valora positivament l’esforç per tal de
Pes relatiu de la hisenda local. situació financera municipal. Hi ha una conten- promoure mesures que afavoreixen un desen-Malgrat el volupament sostenible.
fort procés descentralitzador que hi ha hagut en ció en les despeses (tant corrents com de capital)
el sector públic espanyol en els últims 20 anys, que fa recuperar l’estalvi i disminuir el dèficit per
Recomana afegir un títol preliminar per tal de
contextualitzar-la i dotar-la d’un contingut pe-
la hisenda local no ha guanyat pes dins del sec- arribar a una situació de superàvit a partir de dagògic per al  conjunt de la ciutadania
tor públic espanyol, ja que el procés descentra- 1994. Proposa que els programes formatius professi-
litzador ha anat dirigit cap a les CCAA.  El pes La desaparició del dèficit municipal ha onals i ocupacionals incloguin un mòdul so-bre l’ús d’energies renovables.
de la hisenda local s’ha anat mantenint al vol- tingut una traducció immediata en els nivells
tant del 12% del total de la despesa pública d’endeutament dels ajuntaments. Del 1989 al Pla de Formació i Ocupació
consolidada. Aquesta xifra és baixa si es compa- 1994, el pes de l’endeutament municipal en rela- El Consell Econòmic i Social de Barcelonamanifesta el seu acord amb els criteris de la
ra amb el pes de la hisenda local en els països ció al PIB creix (passa de l’1,94% al 3,12%). En planificació presentada
federals, que se situa a una mitjana del 17%- canvi, a partir d’aquest any el seu pes disminueix Resolució sobre la gratuïtat del transport
18%. fins al 2[,84% del 1998. públic associada a la participació a
Els recursos no financers municipals. Les LÍNIES DE REFORMA programes de recerca activa d’ocupaciódues grans fonts de recursos són els impostos per a aturats
(37% dels ingressos no financers) i les transferèn- El CESB considera convenient que els progra-La hisenda municipal hauria d’avançar en les se- mes de polítiques actives d’ocupació incloguin
cies (41%). Pel que fa als impostos, cal dir que güents grans línies de reforma: propiciar la mobilitat gratuïta dels aturats que
entre 1988 i 1996 la pressió fiscal municipal
(%impostos/VAB) ha passat de l’1,22% a l’1,63%, Augment del pes específic del sector pú-
hi participin.
essent els impostos més dinàmics l’IBI i l’impost blic local. El sector públic espanyol i català
Es recomana preveure  l’articulació de  meca-
nismes que impedeixen el frau.
sobre construccions, instal·lacions i obres. Per només podrà incrementar el seu pes específic
tant, es pot concloure que els ajuntaments han dins del conjunt del sector públic si se li traspas-
tingut un comportament fiscalment responsable sen noves competències. Competències en ense-
SESSIONS INFORMATIVES
fent ús de la seva capacitat per obtenir recursos nyament preescolar i primari, habitatge i políti- Departament de Treball de la Generalitat
impositius a l’hora de finançar les seves necessi- ques actives d’ocupació són algunes de les que
de  Catalunya. La Comissió Executiva. i la de
tats de despesa. els municipis podrien assumir en el futur.
Formació i Ocupació del CESB es van reunir
amb el senyor José Antonio Gomez Cid dele-
Les transferències més importants en termes Potenciació de la imposició sobre la pro- gat territorial del Dept. de Treball per conèixerles actuacions desenvolupades per aquest or-
quantitatius que reben els municipis són les pietat immoble i ampliació del camp tributa-
procedents de l’Estat mitjançant la participació ri municipal mitjançant la participació en el ren-
ganisme a Barcelona.
en els tributs de l’estat (que representen al vol- diment dels grans impostos.
Fundació para la Formació Contínua. La
C.E. i la de F.O. del CESB van celebrar una
tant del 60% del total). Immediatament després Perfeccionament dels mecanismes de subven- reunió de treball amb el senyor Juan Pedro
d’entrar en vigor la Llei reguladora de les hisen- cions d’igualació. Gonzalez president del FORCEM a Catalunya
des locals aquestes transferències varen tenir un per coneixer les activitats desenvolupades a laDesenvolupament de l’ús de taxes i preus en
creixement notable. Però, des de l’any 1994 que nostra ciutat.els serveis amb usuaris clarament identifica- Consell de la Dona. La C.E. del CESB es va
es mantenen al voltant de l’1% del PIB. bles i en els que nos es plantegin problemes reunir amb el grup de dones sindicalistes i
Situació financera municipal. L’evolució de greus de redistribució. empresaries del Consell de la Dona per analit-
la situació financera municipal durant el perío- Desenvolupament de formes de partenariat entre zat la situació i polítiques de discriminació po-sitiva per millorar la inserció laboral de les
de 1989-1996 mostra l’existència de dos subpe- el sector públic i l’Administració local. dones.
ATUR REGISTRAT A LA CIUTAT DE BARCELONA JUNY 1.999
Per trams d’edat Per sexe
Menys 25 anys De 25 a 45 anys De 45 a 60 anys Més de 60 anys Homes Dones
3.991 21.361 16.885 3.508 20483 25.262
A T U R  R E G I S T R A T
L’atur registrat a la ciutat de Barcelona durant EVOLUCIÓ DE L’ATUR GENER-JUNY 1999
el periode gener-juny 99 presenta una Gener Febrer Març Abril Maig Juny
reducció de 4.405 persones. 50.150 59.951 49.103 48.143 46.495 45.745
Per trams d’edat els 3.991 menors de 25 anys
són el 8,8% del total; els aturats entre
25 i 45 anys arriban al 46,7 %; les persones
sense ocupació de 45 a 60 anys són el 37%
dels inscrits com a demandants d’ocupació
i el més grans de 60 anys  el 7,7%.
Segons el nivell d’estudis  les 28.617 persones
que han cursat estudis fins a l’EGB
suposan el 62,6 %; als aturats i aturades
amb un nivell de FP correspon l’11,5%;
mentre que les persones amb BUP assoleixen
el 14,9% i les que disposan de titol
universitari de grau mig i superior
són el 11,1% del total de demandants
d’ocupació.
Les majors dificultats per trobar ocupació
es donan als grups de mes baixa formació
y entre les persones mes grans de 45 anys.
D O N A  I  M E R C A T  D E  T R E B A L L
La dinàmica de l’atur femení registrat a
●
Barcelona els anys 90 presenta els següent
trets: ●
Reducció significativa més intensa a la ciutat ●
que als àmbits mes propers, la diferencia ●
entre les taxes d’atur masculina i femenina
s’ha escurçat. Malgrat aquesta tendencia ●
les barcelonines sense ocupació al juny
de 1999 suposan el 55,3%.
Entre 1990 i 1998 l’atur de les dones es redu-
eix el doble que el del homes. No obstant,
el comportament es diferent segons l’edat:
les menors de 25 anys té una disminució
de més del 60% i el grups de més grans
de 40 anys augmenta lleugerament.
Durant el periode 1994-98, Barcelona
presenta sempre una nivell de feminització
de l’atur mes baix que a Catalunya i Espanya.
En relació a la contractació 1998 cal
assenyalar que la presència de dones EVOLUCIÓ DE L’ATUR FEMENÍ 1994-1998*
és majoritaria en la contractació a temps Barcelona Catalunya Espanya
parcial (el 62% del contractes). 1994 42,8 172,5 1363,5
També cal remarcar que les barcelonines 1995 39,7 159 1292,9
han augmentat  la seva presència en el teixit 1996 35,4 146,4 1210,5
empresarial de la ciutat. 1997 32,6 135,4 1150,3
1998 27,1 113,1 1010,3
*En milers
A F I L I A C I Ó  A  L A  S E G U R E T A T  S O C I A L
L’augment en el nombre d’afiliats a la seguretat EVOLUCIO AFILIACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL
social continua. Les persones donades d’alta al 1r trim 97 1r trim 98 1r trim 99
regimen general de la seguretat social ha expe- RGSS 686.474 721.099 751.652
riment un creixement de 65.178 noves altes RETA 112.659 113.878 117.647
entre el primer trimestre de 1997 i el primer Total 799.133 834.977 869.299
trimestre de 1999. Durant el mateix període el
regimen especial d’autónoms van creixer amb
4.988 noves afiliacions.
L’increment del 8,7% en el  nombre d’afiliats
confirma el creixement sostingut de l’economia
i la seva repercussió en la creació de nous llocs
de treball i como conseqüencia un procés de
reducció de l’atur.
B A R C E L O N A  C I U T A T   I N D U S T R I A L
Barcelona ha iniciat una reflexió sobre l’esdeve- Pes dels sectors econòmics a Barcelona en relació a altres ciutats de la UE
nidor d’algunes zones industrials tradicionals i Amsterdam Barcelona Brussel.les Frankfurt Londres Madrid París Milá
especialment del Poble Nou. Malgrat que l’activi- Primari 0,1 0,3 0 0,4 0 0,4 0,1 0,8
tat industrial ha reduit la seva presencia al si de la Indústria 8,7 23,8 9,3 29,3 9,5 13,5 11,4 31,9
ciutat, Barcelona continua sent una de les ciutats Construcció 2,8 4,9 3,9 8,7 2,7 5,8 2,9 4,6
europees amb més pes del sector industrial. Serveis 88,4 71 86,8 61,6 87,8 80,3 85,6 62,8
Els criteris d’ordenament urbanistic pel Poble
Nou contemplan el manteniment del caracter
industrial del barri amb redefinició del con-
cepte d’activitat industrial que incorpori i po-
tenciï noves activitats productives compatibles
amb els usos urbans.
C R E I X E M E N T   S O S T I N G U T  D E  L A  F I R A
La participació en la convocatòria de nous sa- EVOLUCIÓ DE LA FIRA
lons i la consolidació d’altres avalen l’activitat Certàmens Superficie Ocupada Expositors Visitants
de la Fira de Barcelona com  a plataforma de 1994 43 445.793 16.197 1.648.725
suport als sectors econòmics per a la realització 1996 49 509.632 9.628 2.352.084
de negocis. 1998 56 571.492 20.960 2.508.790
Cal assenyalar que el 75% dels salons
han estat d’àmbit internacional; el 21% van
ser oberts al públic, mentre que el 67% es van
dirigir als professionals. També s’ha de ●
destacar que el 75% de les empreses ●
espositores van aconseguir els seus objectius
i el 77% va manifestar la seva intenció de ●
tornar a participar-hi, a l’hora el 20%
de les empreses visitants qualifican de  molt
satisfactòria la seva visita, el 72,4% la
qualifican de satisfactòria i el 88% manifestá
la seva voluntat de tornar-hi en les següents
edicions.
La Fira de Barcelona genera un impacte econò-
mic en la regió de 103.000 milions de pessetes
anuals i 16.000 llocs de treball.
Molt breument
D irectrius per a l’ocupació 1999
El CES europeu va aprovar el dictamen L’aplicació de les directrius per a l’ocupació 1999 que proposa:  la reforma dels sistemes fiscals i de
gravàmens obligatoris; l’aprofitament del potencial d’ocupació que ofereix els sector de serveis; la intensificació de les mesures de formació perma-
nent;  la integració de les persones amb minusvalideses i minories ètniques i mesures per conciliar vida professional i vida familiar.
A favorir la creació de nous CES
La presidència del CES europeu i del CES francès va encarregar als secretaris generals la preparació d’un programa de treball amb l’objectiu d’afa-
vorir la creació de nous CES.
B arcelona pel coneixement i la convivència
Les conclusions del congrés Barcelona pel Coneixement i la Convivència recullen les següents matèries: l’articulació comunitària, l’autonomia i el
treball en xarxa; la igualtat, acció positiva i inserció laboral; la participació, cohesió i educació en valors; la sostenibilitat i l’educació; la cultura i l’edu-
cació, entre l’elitisme i el relativisme.
El compromís es va materialitzar amb la signatura d’un document per impulsar les línies estratègiques del Projecte Educatiu  de Ciutat.
C imera per a l’ocupació dels Quatre Motors
L’11 i 12 de juliol es va celebrar a Barcelona la cimera per a l’ocupació dels Quatre Motors amb representants dels sindicats, organitzacions empre-
sarials i responsables polítics de Catalunya, Lombardia, Baden-Württemberg i Rhônes-Alpes. A la declaració final es va assenyalar  la necessitat
d’impulsar les polítiques de creació d’ocupació i aprofundir les relacions entre les administracions i agents socials.
E xtinció del contracte eventual
La Sala Social del Tribunal Suprem ha unificat els diferents criteris en relació al contracte eventual i a la contractació mitjançant ETT. La sentèn-
cia ha declarat que el contracte eventual té un termini de durada que no es vincula amb la causa de la contractació, per la qual cosa només s’extin-
geix al termini d’aquest contracte. Al fer extensiva la sentència a la contractació eventual realitzada a través d’ETT la sentència del TS invalida la clàu-
sula del conveni col·lectiu que permetia l’extinció anticipada de la relació laboral entre l’ETT i el personal en missió.
P la d’acció d’ocupació 1999
El Pla d’Acció d’Ocupació presentat per Espanya a la UE mobilitzarà un bilió i mig de pessetes i preveu beneficiar  un milió cent mil persones sense
ocupació. El objectius d’aquest pla són:consolidar l’estratègia basada en les polítiques actives d’ocupació; prestar suport l’estabilitat a l’ocupació mit-
jançant l’ampliació dels recursos per al foment a la contractació indefinida; impulsar l’activitat de les PIMES
D isminueix la conflictivitat laboral
Al llarg de 1998 es va registrar una disminució de les vagues i tancaments patronals, així com les conciliacions i mediacions col·lectives i al ma-
teix temps va augmentar la solució extrajudicial de conflictes
H àbits de compra a la ciutat de barcelona
A les conclusions de l’estudi Hàbits de compra, fluxos d’entrada i atractivitat comercial a la ciutat de Barcelona es destaca, entre altres temes,
que les famílies i els compradors que atrau tenen una forma pròpia de comprar que s’expressa tant en les quotes dels diferents formats (hipermercats,
mercats municipals, botigues tradicionals i especialitzades) com en l’organització espacial i la distribució dels establiments comercials.
Relacions institucionals i fons documental
Hem participat en els següents seminaris i jornades:
Condicions de treball, formació professional i ocupació a la negociació col·lectiva de la UIMP de Santander patrocinat pel CES d’Espanya. Ter-
ritori i ocupació organitzat per la Unió General de Treballadors de Catalunya. Planificació i gestió d’infraestructures organitzat per l’Institut d’Es-
tudis Autonòmics i el Departament de  política territorial de la Generalitat. Nous jaciments d’ocupació organitzat per la Unió General de Treballa-
dors de Catalunya. Cimera per l’ocupació dels Quatre Motors.
Hem incorporat al fons documental
Memorias sobre la situación socioeconómica y laboral España, Comunidad Valenciana i Pais Vasco 1998.. CES d’Espanya, Comunidad Valen-
ciana y Euskadi. Manual de gestió de les organitzacions no lucratives. Ajuntament de Barcelona. Criteris per a un desenvolupament instituci-
onal. Enric Argullol, institut d’Estudis Autonòmics. Barcelona 1985-99. Ecologia d’una ciutat. Ajuntament de Barcelona.
ATUR REGISTRAT A LA CIUTAT DE BARCELONA. JUNY 1999 SEGONS NIVELL D’ESTUDIS
Fins CE FP EGB BUP Títol grau mig Títol grau superior
14.224 5.259 14.393 6.788 1.969 3.113
Comissió Executiva del CESB: Maravillas Rojo i Torrecilla: Presidenta. Ignasi Ragàs: Ajuntament de Barcelona. Agustí Bonavia i Pérez: F.T.N. Albert
Miralles i Güell: USCOB. Ciriaco Hidalgo i Salgado: UGT. José Antonio Fernández Manrrique:Secretari General.