Informatiu CONSELL ECONÒMIC I SOCIAL DE BARCELONA La Federació de CES Constitució de la Federació un instrument de futur Els consells econòmics i socials locals enca- de CES locals d’Espanya rem el segle XXI amb plena confiança en elfutur. Superats els avatars inicials -vam posar en marxa òrgans de participació dels L´acte va estar inaugurat pel Sr. Joan Clos, alcalde de quals no teníem referent -, avui som una rea- litat que ha arrelat en les nostres ciutats i Barcelona, i el Sr. Ciriaco Hidalgo, president del CES de que, sens dubte, s'han convertit en punt de Barcelona, el Sr. Balbino Povedano, president del CES de trobada dels agents econòmics i socials més Còrdova i el Sr. Francesc Catellana, de la Diputació de representatius en els àmbits locals. Barcelona. La creació de la Federació de CES locals ha La jornada va ser la continuació d’anteriors trobades a Huelva, estat una aspiració de la majoria de tots Jaén i Còrdova, i va culminar el procés de debat sobre la neces- nosaltres. Des de la diversitat que ens carac- teritza, tant pels orígens com per la realitat sitat d´associar-se amb la signatura de l´Acord de Creació de la en què ens desenvolupem i que hem de pre- Federació de CES locals d´Espanya. servar com a senyal d'identitat, compartim El passat 16 de desembre es va celebrar al Palau Pedralbes la Tots els assistents a l´acte van subratllar la importància i paper metes i objectius comuns: el progrés social i Trobada de consells econòmics i socials d´Espanya. del CES per al futur de les ciutats com espais de diàleg perma- la millora de la qualitat de vida dels nostres La jornada va finalitzar amb la signatura de: nent i alhora com a instrument per garantir una més gran cohe- conciutadans i conciutadanes. - Acord de creació de la Federació de CES locals d´Espanya sió social i el progrès econòmic i social. Som òrgans de consulta i de participació, espais de trobada entre les administracions pels presidents dels CES. Juntament a la signatura dels documents esmentats es va públiques locals i els agents econòmics i - Declaració de suport de les entitats locals pels representants aprovar continuar treballant per aconseguir la modificació de la socials. Som i volem seguir sent part activa de les entitats locals amb els CES. Llei de bases de règim local per tal que les entitats que ho en la construcció i futur de les nostres ciu- A la trobada van asistir CES i entitats locals, ajuntaments i con- desitgin puguin dotar als CES de personalitat jurídica pròpia pel tats, desitgem seguir aportant les nostres ini- sells comarcals, fonamentalment de les següents comunitats desenvolupament de les seves funcions. ciatives i propostes. Aquests acords es traslladaran als òrgans de govern de les Hem d'agrair l'esforç realitzat per tots en l'ar-autònomes: ticulació i posada en marxa dels CES: A les Andalusia: Huelva, Sevilla, Còrdova, Jaén entitats i associacions municipalistes, als consells econòmics i corporacions locals, als responsables polítics Catalunya: Lleida, St. Feliu de Guíxols, Sta. Perpètua de socials autonòmics i al CES d´Espanya. i als agents econòmics i socials que van apos- Mogoda, St. Adrià de Besós, Viladecans. tar per la via del diàleg i l'esforç compartit. Consells Comarcals: Garraf, Bages i Vallès Oriental. Avui, deu anys després de la creació del CES de Barcelona, ens congratulem del salt Madrid: Algete, Alcobendas, San Sebastián de los Reyes, col·lectiu i qualitatiu que estem fent. Volem Leganés, Getafe i Parla. reconèixer i agrair, públicament, a València: Algemesí, Alcira i de la comarca de la Ribera Alta. l'Ajuntament de Barcelona i al seu alcalde, Els CES locals de Galícia van disculpar la seva presència pels Joan Clos, el seu suport decidit per a fer greus problemes de l´enfonsament del petrolier Prestige a què avançar aquests espais de participació i de estaven fent front. progrés social i econòmic. Ciriaco Hidalgo També van ser-hi presents els presidents dels CES de Catalunya, de les Illes Balears i el CES de l´Estat. Francesc Obrador: “Els poders públics no poden decidir sense escoltar” Francesc Obrador Mora- una taula de negociació, ni un pacte per l’ocupació, mediatitzada per la institució de la qual depèn. tinos, president del CES de aquests són instruments de gestió sobre la immediate- Si la veu de la societat civil es vol com una aportació a les Illes Balears, suma a la sa. Els CES, en canvi, tenen un espai de prospecció, és les institucions, jo distingiria entre taules de negociació, seva experiència en el a dir, han d’anari més enllà del que és immediat. pactes i òrgans de participació sectorial, i els CES que càrrec actual la seva parti- Què opina de la iniciativa de crear un Federació de han de tenir capacitat per si mateixos. cipació en nombroses tau- CES locals? S’ha de modificar la Llei de bases de règim local ? les de negociació des de Els CES tenen raó de ser en el territori, és aquest l’as- La capacitat de diàleg ha de ser pròpia i autònoma . No l’any 1977 en què va començar a parlar d’aquests tipus pecte polític que els emmarca. Cada vegada més, ens obstant això, s’ha de mantenir una relació dialèctica d’organismes. Per això van requerir el seu parer sobre veurem obligats a treballar en xarxa. Avui és impossible entre els CES i les institucions. el paper dels CES. treballar sense tenir en compte els debats prospectius Les institucions han de tenir present que els organis- que s’estan fent en altres llocs. mes que participen en els CES, els sindicats i les patro- Quin és el paper dels CES locals? Es pot establir una col·laboració entre CES d’abast nals, tenen un referent constitucional. No estem parlant El paper dels CES és garantir la participació dels ciuta- territorial diferent? d’associacions de lliure adhesió, sinó d’organismes que dans mitjançant les seves organitzacions i per aconse- La globalització ens obliga a treballar en xarxa i tenir en fan lleis i, per això, necessiten l’empara legal i un marc guir-ho s’han de guanyar el seu espai. No són ONG, són compte el que s’està fent en altres llocs. És necessari on es reconegui aquesta realitat. organitzacions que pretenen influir i marcar trets a la treballar de manera conjunta i coordinada, no només vida política. per rebre coneixements, que també, sinó pel propi sen- Fruit d’aquest esperit per mantenir i aprofundir els Una de les tasques prioritàries dels CES és dictaminar tit del diàleg, de fixar la idea que els poders públics no mecanismes de participació democràtica, Francesc els temes que li pertoquen perquè les CCAA i els ajun- poden decidir sense escoltar. Obrador es va anunciar que estan preparant unes jor- taments puguin prendre les seves decisions amb el Dotar de personalitat jurídica pròpia als CES locals és nades de debat i reflexió al voltant de la Participació i coneixement de l’opinió dels agents socials. necessari? retrobada del republicanisme, entès aquest terme en L’altra funció fonamental que hi tenen és afavorir el dià- És essencial. Sóc partidari que els CES tinguin autono- sentit de res pública. leg social mes enllà de la immediatesa. Un CES no és mia i capacitat de gestió i que aquesta no es vegi Pancho Fernández La participació és clau Gener 2003 El CESB visita el Comité Econòmic i Funcionament del CESE Social de la Unió Europea “Arribar als ciutadans perquè aquestsconeguin el treball realitzat des del CESE és un objectiu. La visibilitat és un dels majors reptes que tenim”, va afir- va interessar per diversos aspectes del fun- mar el vicepresident del CESE Leif L. cionament del CESE i del procés de reforma Nielsen a tall d'introducció de l'ex- que aquest organisme ha iniciat. plicació sobre el funcionament i Ciriaco Hidalgo va preguntar pel paper del organització d'aquest organisme. ponent en l'elaboració dels dictàmens i José José Miguel Còlera, administrador María Zufiaur va respondre que “aquesta figu- de la Unitat de Conferències, ra té un paper fonamental, és d'una importàn- Informació i Visites, va explicar a la cia capital, ja que és el que marca i defensa delegació del CESB el funcionament i una posició en relació al tema objecte del dic- organització del CESE i el va contex- tamen. Els grups d'estudi que l’elaboren es tualitzar en el rol que desenvolupen composen de membres de tots els grups”. les principals institucions europees: El president del CESB també va manifestar el Proposta (Comissió), Consulta (CESE seu desig de conéixer la figura i aplicació del i el CR), Decisió (Consell) i Aplicació dictamen exploratori. “És un dictamen que es (Estats membres). realitza sobre una suggerència o idea que les Els principals objetius del CESE són institucions pensen posar en marxa”, va “la funció consultiva; la promoció de explicar José Isaías Rodríguez. la participació de la societat civil És el treball ex-ante per a aconseguir tenir organitzada; la promoció del diàleg una influència verdadera i que s'apleguin les estructurat als països no comunitaris aportacions del CESE: “És una figura que i ser el pont entre l’UE i la societat està adquirint una importància creixent”. civil organitzada”. “El dictamen exploratori –va afegir José Hi ha quatre tipus de dictàmens: María Zufiaur– junt amb els diferents obser- Preceptius: el Consell i la Comissió vatoris és un valor afegit molt important, faci- tenen l'obligació de consultar. lita el consens en dictaminar sobre idees i El passat 11 de desembre, en el marc de les activitats del X aniversari, una Facultatius: el Consell i la Comissió suggeriments, en comptes de fer-ho sobre comissió del CESB encapçalada pel president Ciriaco Hidalgo i integrada poden consultar. projectes elaborats, i obri nous camins de pel vicepresident Agustí Bonavia, el conseller Ignasi Ragàs, la consellera D'iniciativa: el CESE es pronuncia col·laboració entre les institucions i el CESE”. María Luisa López i el secretari general José Antonio Fernández, va visitar espontàniament sobre temes que La delegació de Barcelona es va interessar el Comité Econòmic i Social de la UE considera d'interès. per la visió que es té des del CESE del con- Exploratoris: les institucions enca- La delegació barcelonina va ser rebuda pel tors socials dels països candidats – en la defi- cepte de societat civil organitzada. rreguen una reflexió sobre una idea vicepresident del CESE Leif L. Nielsen i pel nició i posada en marxa d'aquesta ampliació. Bernardo Hernández va explicar que “socie- prèvia a la posada en marxa d'un secretari general Patrick Venturini. Ciriaco Hidalgo va ressaltar que “viure els tat civil organitzada és un concepte jurídic projecte. En primer lloc el CESE va oferir una informa- reptes de l'ampliació europea, abanderar els indeterminat que s'haurà de definir. Encara El procés d'elaboració del dictamen ció detallada sobre els seus objectius, orga- valors de futur i poder mostrar un model de hi ha molt de treball per fer en aquest tema”. s'inicia amb la designació de la sec- nització, funcions i perspectives de futur i a diàleg des del CESE és apassionant”. En José Isaías Rodríguez va afegir que “s'ha ció responsable i la constitució dels continuació la delegació de Barcelona va aquest context va afirmar els CES locals d'aprofundir, en paral·lel, entorn de dos con- grups d'estudi i elecció del ponent i tenir l'oportunitat de realitzar un intercanvi poden ajudar perquè l'ampliació es realitzi ceptes: societat civil organitzada i democrà- finalitza amb l'aprovació per la sec- d'opinions amb José Isaías Rodríguez del de manera exemplar i per a això va oferir l'ex- cia participativa”. ció i finalment pel ple del CESE. grup I, José María Zufiaur del grup II i Ber- periència i col·laboració del CESB. El president del CESB va preguntar per l'opi- nardo Hernández del grup III acompanyats Agustí Bonavia va intervenir per a recordar nió que des del CESE es té quant a la per Fritz Rath, cap de l’Unitat de Relacions que “per a Barcelona és molt important la Convenció. Interinstitucionals i amb els CES nacionals. idea de sumar voluntats. La societat civil José Isaías Rodríguez va expressar la seva opi- organitzada ha d'assumir les seves respon- nió afirmant que “la Convenció s'allunyarà molt Democràcia participativa sabilitats de manera ordenada, ja que és la poc de la conferència intergovernamental”. En la seva al·locució de benvinguda, el vice- manera de construir una societat millor”. Al finalitzar la sessió de treball el vicepresi- president Leif L. Nielsen després de situar els Ignasi Ragàs va recordar la cita amb el Fòrum dent del CESE va oferir un esmorzar de treball consells econòmics i socials en el marc insti- 2004 i els objectius d'aquest esdeveniment on van participar responsables de diferents Informatiu tucional dels Tractats i constitucions europees amb la cultura de la pau i del diàleg social àrees institucionals i consellers dels diversos va afirmar que els CES són elements i parts del invitant a participar al CESE. grups. Direcció sistema democràtic europeu, responen a una La jornada va concloure amb l'assistència al CESB llarga cultura i tradició de diàleg i concertació. Societat civil organitzada ple del CESE on la delegació de Barcelona va Passeig de Gràcia 2, 2n 1A Va destacar el paper dels CES com “genuïns En l'intercanvi de punt de vista amb els con- poder comprovar com funciona i com es 08007 Barcelona instruments de la democràcia participativa, i sellers espanyols la delegació barcelonina es regeix aquest òrgan de deliberació. http://www.bcn.es/cesb que al seu torn és el complement necessari Correu elèctronic: de la democràcia participativa per a aconse- cesb@ mail.bcn.es guir superar els dèficits democràtics que pateixen les nostres societats”. Comissió Executiva del CESB Va manifestar el seu interès pel paper dels Ciriaco Hidalgo, president CES locals i en especial pel treball que Maravillas Rojo, vicepresidenta desenvolupa el CESB. Agustí Bonavia, vicepresident Patrick Venturini va assenyalar el paral·lelis- Angel Crespo, vicepresident me existent entre les estructures del Comitè Ignasi Ragàs, Yolanda Alcázar, Econòmic i Social de la UE i el Comitè de les Eva Granados i Javier Ibars Regions. Va fer menció a l'aplicació del principi de Coordinació i redacció subsidiarietat: “Subsidiarietat és repartir i José A. Fernández articular les competències”. Antoni Castells També es va parlar del procés d'ampliació de la UE i del paper que estan desenvolupant els Producció gràfica consells consultius mixtos - CESE i interlocu- Ple del Comitè Econòmic i Social de la UE sSB política, la que es publica en els diaris, Manuel Carcelén, president CES de Jaén intentar que la ciutadania i les associa- a vegades deixa al marge els problemes Els CES locals tenim com legítima aspi- cions sindicals empresarials participes- quotidians, el dia a dia. ració gaudir d'autonomia i personalitat sin en el govern de la ciutat . jurídica pròpia. Aconseguir-la seria un Juan Luis Nieto, secretari general del gran pas endavant. Mercedes Galindo, regidora d'Algete CES d’Espanya Nosaltres, des de l'ajuntament, hem sigut Institucions com el CES manifesten la els que hem propiciat un nou model de Joan Clos, alcalde de Barcelona màxima expressió de la participació que CES. La nostra experiència és que molts Una experiència com la que aporten els en l'Estat social i democràtic de dret dels consells municipals no acaben d'a- CES és una mostra de la riquesa de les reconeix als agents socials i a altres ins- rrancar perquè molts dels debats els aca- institucions socials. Tan important com titucions de la societat civil. paren els regidors. que existeixin sindicats lliures i patro- nals és que els sindicats i les patronals Xavier Casas, 1r tinent alcalde de Agustí Bonavia, vicepresident del CESB Rafael Hinojosa, president del CTESC puguin parlar i asseure's en la mateixa Barcelona Societat civil organitzada vol dir societat Si anem contra els polítics, estem anant taula. El concepte de participació vinculat a que assumeix una responsabilitat, i a contra la democràcia. Una cosa és que l'autonomia local és quelcom que des partir que assumix aquesta responsabili- vulguem o no tenir la representació Ciriaco Hidalgo, president del CESB dels ajuntaments tenim com absoluta- tat és un interlocutor vàlid. Si a la UE fun- administrativa en els nostres consells Els CES locals manifestem la nostra plu- ment imprescindible per a poder ciona bé aquest concepte a nosaltres econòmics i socials locals, una altra ralitat de moltes maneres. Ho fem des avançar en el treball polític local en el també ens funcionarà bé. cosa és que parlem contra la participa- d'estructures i formes de funcionament dia a dia. ció dels polítics. diferents. Per això, la Federació que avui Francisco J. Martínez, president del CES pretenem constituir té com a finalitat de Huelva Joan Coscubiela, secretari general de la conviure i mantenir aquesta pluralitat. Seria convenient que el CES d'Espanya CONC reflexioni i faci un informe sobre l'activi- La clau està en l'actitud que adopten els Balbino Povedano, president del CES de tat dels CES locals. Els CES locals hau- poders públics per a donar sentit al CES Còrdova rien de configurar-se com el de la UE o el respectiu. Si de veritat els poders Els CES locals necessitem una base, uns de les Nacions Unides, sense cap poder públics, i sobretot, els governants es fonaments, una entitat que ens permeti Francisco Tejada, tinent alcalde de polític que els mediatitzi. creuen el paper de la concertació social, desenvolupar els fins pels quals vam nài- Còrdova els CES són vertaders instruments de par- xer, des de l'autonomia i des de la inde- No hi ha cap obligació per part de Josep Camprubí, president del CES del ticipació. pendència. Aquesta autonomia i inde- l'Ajuntament de constituir o crear CES Bages pendència ha d'emanar d'una naturalesa però estic convençut que on s'han creat Quan parlem molt de les funcions i del Josep M. Álvarez, secretari general UGT jurídica, positivitzada en el dret i lliure de és perquè es creu que són una eina útil paper i futur dels CES és que quelcom Catalunya la benevolència política, que ara gaudim i de participació ciutadana. Indubta- passa, quelcom es mou. Potser estem en Els CES són, fonamentalment, un lloc de que agraïm. blement, ha de donar-los la major auto- una posició dèbil o en una posició poc debat, un fòrum de diàleg i d'acord. nomia possible, la major independència i clara i necessitem reflexionar per a con- S'arriba a acords amb matisos de les Francesc Castellana, Diputació de no utilitzar-los com una corretja de trans- cretar. Potser estem en el moment de fer parts – mai hi ha acords purs - i amb Barcelona missió perquè al final perdrien el seu un pas endavant. capacitat per a traslladar-los a les admi- Els CES són, després dels conflictes de la paper. nistracions. Els CES són instruments II Guerra Mundial, l'expressió del diàleg Roberto Redondo, president del CES vàlids que cal reforçar. És obvi que és social i del diàleg econòmic. Són l'ex- José Luis Morlanes, president del d’Alcobendas necessari regular per llei el paper i l'e- pressió del model europeu de desenvolu- Consell Comarcal del Baix Llobregat Hem de buscar les formes d'un CES per al xistència dels CES locals. pament econòmic i social, de pau, de con- Faríem malament si partírem d'una idea segle XXI. Que els CES no siguin només vivència, de diàleg i, al mateix temps, el homogeneïtzadora de la realitat local. un òrgan de participació ciutadana, sinó model de creixement social i econòmic. Hauríem de tenir la capacitat de traçar un òrgan real de participació dels ens un camí pel qual puguin transitar amb econòmics, socials i veïnals. comoditat les realitats locals més potents, que, al meu entendre, són les capitals de província, tinguin 1.300.000 habitants o tinguin 400.000 i les ciutats petites. Maravillas Rojo, vicepresidenta del CESB Allò local és un lloc amb capacitat d'ex- José Luis Pérez, president del CES de pressió, de concertació, de posar en Angel Crespo, vicepresident del CESB Leganés comú. Els representants municipals ho Som partidaris de l'aplicació del princi- Els consells de la comunitat de Madrid sabeu. Coses que intenteu solucionar en pi de subsidiarietat. Els CES són l'ele- els potencien i els impulsen les alcaldies altres nivells són a vegades, molt difícils, ment que es troba més prop dels proble- i no són instruments de les alcaldies. Són mentre en l'àmbit local, en el dia a dia, és mes quotidians de les persones. La gran instruments de participació en què vam més fàcil trobar la resposta. Acords de la Trobada Acords de la Trobada Acords de la Trobada A la trobada de CES locals d’Espanya que tingué lloc a Acord de creació de la Federació de CES locals d’Espanya. Declaració de suport d’alcaldes i representants d’entitats Barcelona, el setze de desembre del dos mil dos, foren En aquest document, signat pels presidents dels CES d’àmbit locals sobre els CES locals. Els representants de les CCLL aprovats tres importants documents: local en nom i representació dels mateixos, s’acordà la crea- signants declaren que el desenvolupament de la democràcia ció de la Federació de CES locals. Es fixaren els fins i objec- local ha comportat que moltes CCLL s’hagin dotat de diver- Acord institucional dels CES sobre l’enfonsament del tius, poden citar-se entre els més importants: enfortir la par- sos instruments de participació. Que els CES constitueixen, “PRESTIGE”. En aquest acord els representants dels CES ticipació, millorar la qualitat de vida, afavorir l’ocupació, pro- en particular, un instrument especialment rellevant en la tra- locals manifesten el seu suport incondicional als ajunta- moure la sostenibilitat, garantir la cohesió social, fomentar dició democràtica europea. Que des de la Unió Europea fins ments i altres entitats locals afectades per l’enfonsament l’activitat econòmica, defensar l’autonomia dels CES locals i l’àmbit local són una realitat emergent pel debat i participa- del “PRESTIGE”. representar els interessos generals dels CES davant d’altres ció en els diversos nivells de govern. Que el desenvolupa- Diuen, també, que els CES locals constitueixen una expres- administracions públiques. S’aprovà la constitució d’una ment dels CES locals, però, es veu dificultat per la manca sió dels esforços concertats pel desenvolupament dels secretaria tècnica encarregada de l’elaboració dels estatuts, d’encaix jurídic, aspecte que cal corregir. I és en aquest sen- recursos del territori propi, alhora que impulsen la cons- tot funcionant com a comissió gestora de la federació fins la tit que els representants de les CCLL signants, es compro- cienciació sobre els interessos comuns en un planeta glo- seva constitució efectiva. I es proposà la modificació de la meten a impulsar des de les seves diferents realitats la con- bal i la unificació d’esforços perquè desastres com el del Llei de bases de règim local per tal de poder dotar als CES solidació dels CES locals, procurant aconseguir la conse- “PRESTIGE” no es tornin a produir mai més. locals de personalitat jurídica pròpia. güent modificació de la Llei de bases de règim local. Presentació de la Memòria Perspectives Socioeconòmica de Barcelona La Memòria també inclou un capítol destinat a fer una aproximació als reptes de futur de la societat barcelonina. desacceleració econòmica gràcies a la El primer està escrit per Goke Frerichs, presi- seva competitivitat afegint que la ciutat té dent del Comitè Econòmic i Social de la UE, uns serveis de qualitat, la qual cosa li pro- sobre el futur. La convenció europea i el paper porciona un alt valor afegit”. del consells econòmics i socials i de la socie- Ciriaco Hidalgo va exposar les dades més tat civil organitzada. significatives de la Memòria i el recolza- El president del CESE proposa una UE cons- ment del Consell Econòmic i Social de truïda sobre principis federalistes i democrà- Barcelona al Fòrum 2004, “pel seus contin- tics per donar sentit al concepte de ciutadania guts i per la seva repercussió econòmica. europea i assolir unitat en la diversitat. No és sols una aposta cultural, també Destaca el protagonisme que tindran els con- tindrà un fort impacte en el mercat de tre- sells econòmics i socials regionals i locals, ja ball a Barcelona”. que a través del procés de cooperació del CES El president del CESB també va assenyalar la local i regionals sorgeixen noves possibilitats importància del projecte 22@ pel futur de la que faran que el ciutadans s’adonin de la ciutat. “Simbolitza la interrelació entre els importància del diàleg civil. serveis i la nova economia”, va dir. El segon article està signat per Francesc Santacana i Martorell, coordinador general Aprofundir noves línies de l’Associació Pla Estratègic, sota el títol Per Ciriaco Hidalgo i Jordi Conejos presentan la Memòria Socioeconòmica. Jordi Conejos, degà del Col·legi d’Eco- una nova dimensió metropolitana de la planifi- nomistes, ha assessorat l’elaboració de la cació estratègica proposa un pas endavant i Ciriaco Hidalgo, com a president del CESB i Regió Metropolitana de Barcelona. Memòria i ha aportat la seva visió i anàlisi: aborda l’anàlisi estratègica des d’una pers- Jordi Conejos, com a degà del Col·legi A la Memòria es destaca que per sobre de "El futur i les estratègies de Barcelona pectiva metropolitana, ja que cada cop té més d’Economistes, van presentar la Memòria la recessió econòmica experimentada a passen per implicar i integrar els municipis importància l’escenari regional i la seva capa- Socioeconòmica Barcelona 2001. L’acte es Espanya el darrer any, Barcelona ha de l’entorn. citat de generació de riquesa. L’àmbit metro- va celebrar al saló d’actes del Col·legi, aguantat en millors condicions com a con- "L’organització de la societat civil és fona- polità de Barcelona és una de les regions més davant d’un importat nombre d’assistents i seqüència de la cohesió social i del diàleg mental per dinamitzar amb èxit les iniciati- rellevants en l’àmbit de la UE. representants de la ciutat. permanent i obert entre totes les institu- ves i projectes de futur. El tercer tema elaborat per Narcisa Salvador, Junt als vicepresidents del CESB - cions. Al vell mig d’aquesta cultura es troba "El capital humà experimentarà impor- Directora del Servei d’Estudis d’Activitats Eco- Maravillas Rojo per l’Ajuntament de el Consell Econòmic i Social de Barcelona tants canvis en els seus fonaments a curt i nòmiques i Ocupació, tracta La incidència en Barcelona; Agustí Bonavia per Foment del que continua apostant per valoritzar el dià- mitjà termini. l’ocupació de les infraestructures de Llevant i Treball Nacional i Angel Crespo per leg social com aposta estratègica de futur l’organització del fòrum i fa un repàs a les Comissions Obreres -van assistir, entre per Barcelona. La Memòria recull les principals dades de: principals inversions i projectes que com a d’altres personalitats, el III tinent alcalde situació econòmica al 2001, població acti- conseqüència del Fòrum de les Cultures s’es- Jordi Portabella, el president de la FSALC, Serveis de qualitat i competitivitat va, ocupació, atur, contractació i polítiques tan realitzant i a l’impacte ocupacional que Armand Vilaplana, i representants de la A la presentació Jordi Conejos va afirmar actives d’ocupació desenvolupades a la aquestes suposaran. Diputació de Barcelona i ajuntaments de la que “Barcelona ha resistit molt bé la ciutat. Maravillas Rojo Agustí Bonavia Agustí Bonavia Ciriaco Hidalgoo Barcelona Barcelona, Una ciutat de i Memòria 2001, construeix el seu futur un pas endavant per les persones un canvi qualitatiu La Barcelona del futur comença a visualit- Barcelona ha de continuar la seva tasca com a Una memòria com la presentada pel CESB La Memòria Socioeconòmica de Barcelona zar-se en el present. Dues monografies ciutat pionera gràcies a la capacitat creativa i suposa, d’una banda una foto sobre l’evolució 2001 ha experiment un canvi qualitatiu res- incloses en la Memòria Socioeconòmica emprenedora dels seus ciutadans, i a on el dià- de la ciutat, i alhora ha de servir per treure pecte a les memòries d'anys anteriors. Per primera vegada, ha estat coordinada i super- de Barcelona 2001 aporten noves visions leg entre els agents socials és una de les seves conclusions sobre els reptes de futur. característiques, per tal que entre tots puguem Aquests reptes són importants i signifiquen visada per un expert extern altament qualifi- de futur. En primer lloc s'ha aconseguit fer una aposta decidida per fer una ciutat que ja cat: el degà del Col·legi d'Economistes de una aproximació a l'impacte ocupacional gaudir d'una ciutat, més enriquida econòmica i Catalunya, Jordi Conejos. no es limiti a ser habitable, encara que s’han de les infraestructures de llevant vincula- culturalment, més sostenible, cosmopolita i Aquesta experiència ha estat molt positiva jade continuar millorant coses en aquesta direc- des a la realització del Fòrum 2004, i que solidària. Hi ha en marxa importants projectes que ha possibilitat l'enriquiment del contingutció, sinó que sigui, sobretot, un espai per el suposaran més de 56.000 llocs de treball de desenvolupament de grans infraestructures de la memòria en qüestió. Al mateix temps, el desenvolupament personal i socials dels que factor extern ha permès modular els interes- addicionals i una aportació al PIB de més (Port, Aeroport, TAV), amb projectes engresca- en ella viuen i treballen, un espai de convivèn- sos de cadascuna de les organitzacions que de 4.300 M€. La memòria també ofereix dors i de gran projecció internacional (Fòrum), i cia i de participació real i quotidiana de tothom conformen el CESB i ha permès que la una reflexió sobre els entorns i els reptes on hem d'estructurar un espai per potenciar les en la definició de la ciutat que volem. Memòria hagi guanyat en rigor. Per això, de la Barcelona metropolitana i que hauran activitats innovadores i de recerca, alhora Molts continuen sent els reptes però, espe- agraïm la tasca que ha portat a terme Jordi de ser analitzats en el Pla Estratègic caldrà introduir activitats econòmiques de grau cialment i desprès d’una fase on s’ha posat Conejos. Metropolità que ha iniciat els seus treballs. alt de coneixement, i on l’instrument del 22@ molt l’accent en la necessitat d’infraestructu- Aquest ha estat l'inici d'un nou camí que hau- pot jugar un paper destacat. Aprofitant aques- res, ara cal donar un pas més en les condi-Un cop més des del CESB es fan aporta- rem d'aprofundir per poder continuar millo-cions de vida i treball de les persones, en la rant. Entre tots, hem d'aconseguir que sigui el cions de nous elements de reflexió sobre el tes oportunitats podrem fer un nou pas per direcció de fer una ciutat més equilibrada referent d'anàlisi socioeconòmica de futur de la ciutat que entre tots construïm. assolir aquestes fites. mediambientalment i amb més justícia social. Barcelona.