Informatiu
CONSELL ECONÒMIC  I SOCIAL DE BARCELONA
Pacte Local per a l’Ocupació Dictàmens aprovats
L’Ajuntament de Barcelona, els sindicats CC.OO. i UGT, i les patronals Confederació Empresarial de El passat mes de desembre el CESB va aprovar
Barcelona (FTN) i  Pimec-Sefes van signar el Pacte Local per a l’Ocupació de Barcelona 2004-2007, els dictàmens sobre les Ordenances fiscals i els
mitjançant el qual tots els signants es comprometen a treballar per una ocupació de qualitat. Pressupostos generals 2004 valorant i desta-cant els següents aspectes:
1 Ordenances generals
La reducció de la pressió fiscal sobre el
Producte Interior Brut (PIB) de la ciutat, tindrà
efectes positius sobre l’activitat econòmica i la
creació d’ocupació.
Es va expressar la inquietud que l’instrument
previst a la llei per a la compensació per part de
l’Administració Central per la modificació de
l’IAE no arribi a la totalitat de la recaptació que
es derivava d’aquest impost. 
Es va constatar i es va valorar positivament el
manteniment dels límits del IBI, la qual cosa
esmorteix l’impacte de la revisió cadastral.
Respecte a l’Ordenança sobre l’aprofitament
del domini públic i donat l’augment del 10% que
El Pacte Local per a l’Ocupació materialitza la recoma- Es manté l’objectiu d’avançar cap a una taxa d’ocupació es preveu sobre determinats guals i en terras-
nació europea plantejada en l’Estratègia Europea per a global del 70% el 2010, una taxa del 60% per a les dones ses i vetlladors, es va demanar la seva revisió. 
l’Ocupació, que expressa que la concertació a nivell i una taxa del 50% per als treballadors de més de 55 anys. 
local entre administracions i agents econòmics i socials 2 Pressupostos
constitueix un valor afegit que afavoreix l’adequació i l’e- Objectius especìfics Els Pressupostos generals de l’Ajuntament de
fectivitat de les polítiques d’ocupació  en relació amb les 1. Aconseguir la plena ocupació a Barcelona.
especificitats del territori. 2. Millorar la qualitat i la productivitat en el treball Barcelona 2004 introdueixen canvis significa-
En aquest sentit la Federació de Municipis de Catalunya incorporant els paràmetres de l’economia del coneixe- tius, amb una reorientació a  partides relatives
va impulsar en el període 2000-2003 l’establiment d’a- ment, promovent els sectors emergents i els nous per- al manteniment d’espais públics, guarderies,
quest tipus d’acords. Així mateix, la Generalitat de fils professionals. serveis socials i a les persones i a l’obtenció de
Catalunya ha reconegut el valor dels Pactes Territorials 3. Avançar en la cohesió social mitjançant un mercat sòl per a habitatges, alhora que minven les
com a instrument estratègic del nou Servei per a de treball més inclusiu.
l’Ocupació de Catalunya. 4. Millorar la seguretat i la salut laboral. inversions en grans projectes de transformació
En aquesta nova etapa, el Pacte Local per a l’Ocupació 5. Afavorir la incorporació de la societat de la informa- urbanística.
de Barcelona és el primer que se signa i que integra ple- ció en els àmbits professionals i empresarials. Aquesta reorientació pressupostària pretén
nament les directrius d’ocupació plantejades per la nova 6. Crear un entorn que afavoreixi la innovació i la crea- donar resposta a necessitats socials com l’ac-
Estratègia Europea per a l’Ocupació, que ha estat refor- ció d’empreses. cés a l’habitatge, potenciar l’atenció individua-
mulada a principis del 2003. 7. Afavorir la conciliació de la vida laboral i familiar. litzada de les persones grans, millorar el mante-
Es tracta del tercer Pacte Local per a l’Ocupació de 8. Avançar cap a una millor governança de les políti-
Barcelona, després dels signats el novembre de 1997, el ques d’ocupació i desenvolupament local a Barcelona. niment dels espais públics i potenciar les políti-
primer, i el març de 2001, el qual ha estat executat i ava- 9. Fer que el Pacte Local permeti a l’administració ques actives d´ocupació.
luat com una experiència positiva. local i al conjunt dels agents econòmics i socials de la Per tal de poder aprofitar les millores en espais
Un compromís per avançar cap a la plena ocupació, la ciutat una participació en la determinació de les públics, cal potenciar-hi actituds més respec-
qualitat i productivitat en el treball i la cohesió social necessitats i en la planificació de les accions en polí- tuoses per la qual cosa s’han de fomentar pro-
En aquest sentit, mitjançant el Pacte Local, Ajuntament, tiques d’ocupació de la ciutat. 
sindicats i organitzacions empresarials es comprometen grames de conscienciació per a la seva conser-
amb els tres objectius globals que recull la nova Un referent de concertació per a les polítiques vació i bon ús  per part de la ciutadania.
Estratègia Europea per a l’Ocupació, i que són: municipals d’ocupació i desenvolupament local Barcelona  ha de ser una ciutat sostenible, per
Avançar cap a la plena ocupació, incrementant les El Pacte Local per a l’Ocupació de Barcelona s’emmarca la qual cosa es va proposar que es posi una
taxes d’ocupació d’acord amb els objectius de les en un ampli ventall d’instruments i espais de participació i especial atenció en l’execució dels programes i
Cimeres de  Lisboa i Estocolm concertació amb els agents socials i empresarials: Pla
Estratègic Metropolità, Consell Econòmic i Social de en l’aprovisionament d’equipaments destinats aAvançar en la qualitat i productivitat del treball 
Avançar en la cohesió i en un mercat de treball inclusiu Barcelona, Consell de la Formació Professional, Pacte millorar la recollida selectiva de residus, fomen-
Industrial Metropolità, Plataforma Sindical Prioritària, tar l´estalvi energètic i l’ús d’energies no conta-
Objectiu general Consell de Ciutat i altres consells regulats pel nou minants, afavorir l’ús del transport públic i
Situar a Barcelona entre les ciutats més avançades en Reglament de Participació Ciutadana, així com d’altres incrementar els mecanismes dissuasius per
benestar i qualitat de vida d’Europa, apostant per un crei- convenis i acords per a qüestions específiques.
El Pacte Local 2004-2007 es un element de referència del evitar la congestió del trànsit a l’interior de laxement econòmic que incorpori més valor afegit i innova-
ció i que generi més i millors oportunitats per a tothom i Pla d’Acció de Barcelona Activa  i també per al Pla ciutat.
més ocupació de qualitat. d’Acció Municipal per a l’àmbit d’Ocupació i Innovació. També es va assenyalar que cal concedir unaespecial importància als programes i  als mit-
jans destinats a atraure noves empreses, afavo-
El Comitè Econòmic i Social de la Unió Europea ha convidat al Consell Econòmic i Social de rir l’esperit emprenedor, impulsar la recerca i la
Barcelona a participar en l’elaboració del dictamen Les àrees metropolitanes: repercussions socioeconòmiques innovació tecnològica i aprofundir en l’estudi i
per al futur d’Europa.  El 19 de febrer, José A. Fernández del CESB i Francesc Santacana del Pla Estratègic assisti- el coneixement de les ocupacions que s’expan-
ran a la primera reunió a la seu del CESE. diran en el futur.
La participació és clau
Gener 2004
Maravillas Rojo, Ajuntament de  Barcelona Javier Ibars, FTN
Referent de concertació Mlai clloomrapretitivitat i
L’Ajuntament de Barcelona ha encetat aquesta
nova etapa municipal 2003-2007 refermant la l’empleabilitat
seva aposta per la concertació amb els agents
socials i econòmics de la ciutat. I això ha estat Des de Foment del Treball Nacional ens con-
un motiu de satisfacció compartida, ja que gratulem per la signatura del Pacte Local per
Barcelona ha estat el primer municipi de a l’Ocupació a Barcelona període 2004-2007,
Catalunya en signar un Pacte Local per a l’Ocupació en el nou man- que suposa la continuació del camí encetat pel Pacte subscrit l’any
dat municipal. 2001.
Barcelona ja va ser pionera amb la signatura d’un pacte local el Les bondats que es deriven del Pacte han de valorar-se tant des de
novembre de 1997 i un altre el març de 2001. Aquests acords s’em- la vessant merament formalista com pels seus continguts.
marquen en una àmplia trajectòria de l’Ajuntament de concertació Des d’un punt de vista formal, és destacable el consens aconseguit
per al desenvolupament de l’activitat econòmica i l’ocupació. Així, entre l’administració i els agents socials de la ciutat de Barcelona.
també compartim amb els agents socials i econòmics altres àmbits La consecució del consens en una matèria tan rellevant com l’ocu-
de participació i proposta com el Consell Econòmic i Social, el pació té un gran valor en si mateix.
Consell de al Formació Professional i Ocupacional, el Pla Estratègic Els acords subscrits pels agents socials els darrers anys en el marc
Metropolità o el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de de la concertació i el diàleg social, han coadjuvat  la consecució de
Barcelona. resultats positius respecte a la creació i millora de l’ocupació.
El Pacte Local, cal recordar-ho, significa una aplicació de les reco- Tanmateix, serveix per generar el clima necessari de pau i diàleg
manacions europees plantejades en l’Estratègia Europea per a social en el que han de desenvolupar-se les relacions laborals.
l’Ocupació, que van ser recollides en el seu moment per la Federació D’altra banda, si bé és obvi que la condició “sine quan non” per a la
de Municipis de Catalunya, i que posteriorment la Generalitat de creació d’ocupació és la consecució d’un creixement econòmic sos-
Catalunya ha reconegut com a instrument estratègic del nou Servei tingut, també és cert que l’adopció d’una sèrie de mesures establer-
per a l’Ocupació de Catalunya. tes al Pacte en la línia d’afavorir la creació d’empreses, la qualitat de
Barcelona està realitzant el trànsit de societat industrial a la societat la formació dels treballadors, el desenvolupament de les noves tec-
de la informació en un procés que planteja reptes i oportunitats per a nologies, o la potenciació de la innovació, entre d’altres, han de ser-
empreses i per a treballadors. La ciutat s’ha implicat en un ampli pro- vir per millorar la competitivitat empresarial i l’empleabilitat dels tre-
cés de transformació urbana. El Fòrum 2004, el 22@bcn, l’ampliació balladors.
de la Fira, el port, l’aeroport, són alguns dels projectes més emblemà- Fenòmens com la incorporació de les tecnologies de la informació i la
tics.  Al mateix temps, Barcelona experimenta importants transfor- comunicació en tots els nivells, que configuren la societat del coneixe-
macions socials com la immigració, la presència femenina, la com- ment o la globalització econòmica, exigeixen a tots els actors implicats
patibilització de vida laboral i familiar o l’atenció a la gent gran. Una en les relacions laborals, empreses, treballadors i administracions,
ciutat en transformació inserida ben aviat en una Unió Europea actuacions en la direcció que demanda la nova economia.
ampliada i que haurà de desenvolupar nous factors de competitivitat. Els objectius i les mesures expressades en el Pacte Local per a
En aquests nous escenaris,  tots els actors del Pacte ens comprometem l’Ocupació són coherents amb els establerts en les darreres cimeres
a treballar plegats per situar Barcelona entre les ciutats més avança- europees , i, especialment, amb l’objectiu estratègic fixat en la cimera
des en benestar i qualitat de vida d’Europa, apostant per un creixement de Luxemburg envers lal qual han de girar les polítiques dels països que
econòmic que incorpori més valor afegit i innovació, i que generi més i conformen la Unió Europea, com és convertir Europa en l’economia
millors oportunitats per a tothom i més ocupació de qualitat. basada en el coneixement, més competitiva i dinàmica del món.
Vicenç Tarrats, CCOO Eva Granados, UGT
Un esforç concertat Nova etapa
Cal dir que tant els agents socials, sindicats i El nou acord ha vingut a donar el relleu al treball
patronals,  signants del Pacte, com la pròpia portat a terme dins del mateix marc durant el
Administració local hem assolit un nivell d’a- trienni 2000-2003. La signatura del present acord
cord prou significatiu. s’emmarca en un entorn ocupacional català
Barcelona és una ciutat que està en una dinà- marcat per la configuració del nou Servei
mica d’evolució cap a una societat on les noves d’Ocupació de Catalunya. Aquest és un moment
tecnologies tindran, de manera creixent, una influència clara en les rela- cabdal pels acords territorials per l’ocupació en el sentit que el renovat
cions laborals, en els sectors econòmics i en els perfils professionals. servei públic d’ocupació reconeix els Pactes Territorials com a instru-
Creiem indiscutible que cal fer un esforç concertat per adequar a les ments estratègics que han de permetre una planificació estratègica deles polítiques ocupacionals a Catalunya.
noves realitats tant la capacitat i l’eficiència de les empreses, com les Des de la UGT de Catalunya  la signatura del present acord marca un tret
polítiques formatives dels treballadors i treballadores. de sortida a una nova etapa per a l’ocupació concertada a la ciutat de
Barcelona manté, malgrat tot, una taxa d’atur que mai no acaba d’ab- Barcelona, amb nous reptes i amb noves expectatives a complir. Informatiu
sorbir i que està esdevenint crònica per moments. Aturats majors de 50 Prenent de referència aquest context, el Pacte Local per a l’Ocupació a
anys, dones i col·lectius de risc omplen aquest 7% aproximat d’atur que la ciutat de Barcelona suposa l’oportunitat de recuperar la concepció
genera pobresa i marginació. Calen mesures per a la formació, l’acom- dels pactes territorials com a instrument estratègic per a la planificació, CESB
panyament i la inserció d’aquests col·lectius, i és urgent. Tenim igual- propiciant la determinació d’objectius, la diagnosi del territori, i una pro- Passeig de  Gràcia 2, 2n 1a
ment, una baixa qualitat de l’ocupació. Massa temporalitat, massa tre- posta d’actuacions a partir de l’anàlisi i el debat del conjunt dels agents 08007 Barcelona
ball poc qualificat, salaris massa baixos, etc. socials, dotant així de veritable contingut dues paraules claus: “concer- http://www.bcn.es/cesb
El nou Pacte, que és un instrument del Servei d’Ocupació de Catalunya, tació “ i “planificació estratègica” . Correu  elèctronic: 
està emmarcat en la nova estratègia europea per a l’ocupació que té En aquest camí per recórrer, perquè sí que és veritat que s’han produït cesb@ mail.bcn.es
com a objectius globals la plena ocupació, un augment significatiu de la millores, també és evident que el mercat de treball a Barcelona ha de
productivitat i la qualitat en el treball, i assolir un mercat de treball més continuar avançant cap a la plena ocupació, l’eliminació del treball pre-
inclusiu  per avançar en la cohesió social. cari i insegur, la cohesió social i la igualtat d’oportunitats. Comissió Executiva del CESB
El Pacte local per a l’Ocupació de Barcelona  fa seus aquests objectius. Els propers anys caldrà afrontar diversos reptes. Cal posar les polítiques Maravillas Rojo presidenta
Són mesures que incidiran en la qualitat de l’ocupació, que considerem econòmiques i d’ocupació de la ciutat en la mateixa direcció i treballar Eva Granados vicepresidenta
un valor estratègic,  pel que  fa referència a les clàusules socials, a la per a la societat del benestar i garantir oportunitats per a tothom. Agustí Bonavia vicepresident
salut i seguretat,  a reduir la taxa de temporalitat, també en la eficiència A la UGT de Catalunya estem satisfets amb la signatura d’aquest nou Angel Crespo vicepresident
i competitivitat de les empreses impulsant les noves tecnologies i acord a la ciutat de Barcelona, ja que el pacte permet el disseny de polí- Ignasi Ragàs, Yolanda Alcázar
donant suport als emprenedors. tiques econòmiques i d’ocupació per donar resposta a les necessitatsde la ciutat. Polítiques amb  el valor afegit de la concertació no només i Javier IbarsEl Pacte es proposa desenvolupar pràctiques que afavoreixin la conci-
liació de la vida laboral i familiar, i incorporar progressivament més en la seva configuració sinó també en la possibilitat de la cogestió de les
dones al mercat de treball. Caldrà ara, millorar també els mecanismes actuacions, garantint així la corresponsabilitat assumida per totes les
que des del propi Pacte, assegurin el seu desenvolupament harmònic i parts en la signatura de l’acord.És satisfactori que Barcelona es converteixi en una ciutat capdavante- Direcció
compensat, i que garanteixin, des dels compromisos signats, la partici- ra en signar el primer Pacte Territorial per a l’ocupació. José Antonio Fernández
pació i corresponsabilització actives amb la implementació de les mesu- Malgrat els reptes plantejats i la tasca pendent, estem convençuts que
res, de tots els agents signants. El Pacte és de tots, és per a tots, i els les expectatives creades davant d’aquest nou Pacte seran cobertes en Producció gràfica
objectius han de contribuir a millorar per a tots la nostra ciutat i la gran part. Un cop més, Barcelona i els seus ciutadans i ciutada- sSB
qualitat de vida dels seus ciutadans i ciutadanes. nes es beneficiaran d’un gran acord per a l’ocupació.
Les Paocte Lpocali penr a l’iOcoupacnió s
Presentació de la Memòria Socioeconómica 
de Barcelona 2002
El passat 26 de novembre va tenir lloc la presentació de la Memòria Socioeconòmica de Barcelona 2002, 
a la seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya. L’acte va ser presidit per la presidenta del CESB, Maravillas Rojo,  
pel Degà del Col·legi, Jordi Conejos, i pels vicepresidents del CESB, Ciriaco Hidalgo, Àngel Crespo i Agustí Bonavia.
La Memòria Socioeconòmica mostra que el 2002 va ser un pèrdua de població a Barcelona tot i l’augment de la nata- junt de sectors emergents i destaca iniciatives com Porta
any de manteniment de les tendències però que, tot i l’a- litat i la immigració. 22, que afavoreixin la identificació i difusió dels nous perfils
lentiment general, l’activitat econòmica a Barcelona va Altres aspectes que cal destacar són la constatació d’un professionals.
anar millorant progressivament. Els principals motors de patró dual entre dones joves i més grans en la mesura que Gösta Esping-Andersen destaca els límits de les actuals polí-
l’economia de la ciutat van ser el terciari, i en especial els les dones joves presenten cada vegada un patró més sem- tiques d’igualtat d’oportunitats per a les dones i proposa un
serveis a les empreses, i la construcció. blant als dels homes, pel que fa a formació i participació en contracte postindustrial igualitari que impliqui induir els
Va continuar la creació de llocs de treball a la ciutat, que se el treball, tot i que es detecta una major presència de les homes a adoptar itineraris vitals més femenins.
situa a l’entorn d’un milió d’afiliats. La taxa d’ocupació de la dones en el sector terciari. Carlos Losada assenyala que per a la dinamització econò-
ciutat, que l’any 2002 es va situar en el promig europeu, s’ha Respecte a la salut, es detecta un augment progressiu dels mica de l’àrea metropolitana, cal resoldre els dèficits en
mantingut. Malgrat que la distància entre les taxes d’ocu- indicadors, així com en l’educació. També augmenta la super- infraestructures i en R+D, superar les dificultats per ajustar
pació masculina i la femenina és encara alta (19 punts), és fície i el confort dels habitatges dels barcelonins i barceloni- la FP, la transferència ciència-empresa, ampliar el capital-
sensiblement inferior als diferencials de Catalunya (25 nes, així com el percentatge de propietaris endeutats que risc i fer més competitius els serveis a les empreses. 
punts) i Espanya (28 punts). arriba al 22,8%, deu punts més que cinc anys enrere. Vicenç Navarro i Àgueda Quiroga avaluen les necessitats i
La taxa en finalitzar l’any es va situar en el 6,5% i es va detec- dèficits d’atenció a la gent gran i plantegen la conveniència
tar un canvi de tendència positiu, que es manté en el 2003. Pel Perspectives de mobilitzar més recursos per part de les administracions.
que fa a la contractació, es va posar de manifest una major La  Memòria Socieoeconòmica de Barcelona 2002 incorpo- La memòria conclou amb unes consideracions generals que
presència dels contractes indefinits a Barcelona (15%) que ra diverses monografies redactades per experts qualificats. sintetitzen la visió de les entitats que composen el CESB
en el conjunt de Catalunya (13,7%) i d’Espanya ( 9%). Juli Esteban planteja la necessitat d’una política d’habitat- sobre la realitat socioeconòmica de la ciutat i de les qües-
ge assequible a la regió metropolitana per atendre unes tions clau plantejades. 
Qualitat de vida necessitats previstes a l’entorn de 400.000 habitatges en els
La Memòria Socioeconòmica 2002 incorpora un apartat propers vint anys. La Memòria Socioeconòmica de Barcelona es pot demanar 
específic sobre qualitat de vida que posa de manifest la Lorenzo di Pietro exposa el potencial d’ocupació d’un con- a la Secretaria general del CESB, Passeig de Gràcia núm. 2 2n, i per correu electrònic: cesb@mail.bcn.es
La Memòria a la premsa
Formació Professional: Realitat i reptes de futur
Per la UGT de Catalunya, la vinculació de la formació pro- ció de la qualificació del mercat de treball  i en què l'oferta
fessional, entesa com a integració de la formació inicial, formativa és inferior al seu pes en l'ocupació. A la comar-
l'ocupacional i la contínua, amb els requeriments del mer- ca del Barcelonès aquestes famílies són les d'administra-
cat de treball, ha de ser un dels eixos fonamentals en la pla- ció, comerç i màrqueting, fabricació mecànica, química,
nificació del conjunt de l'oferta formativa en un territori per hoteleria i turisme, i edificació i obra civil.
garantir i millorar la qualificació del capital humà. En el cas de Barcelona, diferents indicadors com la man-
Recentment, el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana cança d'oferta de formació en determinades famílies pro-
de Barcelona, del que en forma part la UGT de Catalunya, fessionals, la taxa d'atur de l’11,3 en el tercer trimestre de
ha presentat el Mapa de la formació professional i sistema 2003 segons l'EPA, que la taxa d'activitat i d'ocupació sigui
productiu, en què es recullen, se sistematitzen i s'analitzen major en els homes que en les dones, que la taxa d'atur
dades de la FP i del sistema productiu en l'àmbit territorial sigui superior en les dones que en els homes, l'increment
que formen les comarques de l'Alt Penedès, Baix Llobregat, de la immigració que també té necessitats formatives, que
Es va celebrar una roda de premsa prèvia a la presenta- Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès hi hagi un 50% més de titulats universitaris que de titulats
ció de la Memòria Socioeconòmica al Col·legi Oriental. en FP segons el darrer padró municipal, i que el doble d'a-
d’Economistes, amb la participació de representants de Entre les principals conclusions de l'estudi podem destacar lumnes optin pel Batxillerat en relació als estudis de FP en
premsa, radio i televisió, que van difondre les dades més que en els darrers anys s'ha produït un retrocés de l'oferta acabar l’ESO, conformen un conjunt de dades suficients
significatives presentades. global de formació i de forma molt significativa en la forma- com per plantejar-se incidir en aquesta nova realitat. 
El País va destacar les dades de contractació, afiliació a ció ocupacional, que hi ha diferències notables entre les Si considerem els anteriors indicadors, per la UGT de
la seguretat social i les propostes per dinamitzar la RMB. diferents comarques, la disfunció entre l'oferta formativa i Catalunya és necessari visualitzar el futur de la FP des de
El Mundo es va fer ressò de les principals dades sociola- les demandes de qualificació del mercat de treball, la desi- noves perspectives. Necessitem que a partir d'un bon
borals, incloent les relatives a la creació d’empreses. gualtat de gènere en les diferents famílies professionals, i diagnòstic es dissenyin, s'acordin i s'implementin les políti-
ABC, per la seva banda, va destacar les propostes sobre que la informació i l'orientació que existeix a l'abast dels ques millors i més adequades per donar un fort impuls a la
habitatge i el diari Expansión es va centrar en l’evolució usuaris és insuficient. FP, com a mitjà més idoni per garantir a tots els ciutadans
dels indicadors del mercat de treball. S'han detectat famílies professionals que presenten dèfi- de Catalunya l'accés a una formació de qualitat durant totacits significatius per garantir les necessitats de reproduc- la seva vida activa.
Jornada: L’habitatge a Barcelona
L’habitatge ha esdevingut una de les qüestions que suscita més preocupació ciutadana. El CESB, amb la col·laboració 
del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, va organitzar  una trobada per debatre els principals aspectes que el conformen.
Es van plantejar les necessitats, perspectives i propostes, així com el paper dels diferents agents que hi intervenen.
Benvinguda
Xavier Bardají, President del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
Hem de distingir, molt clarament, entre el que és el cost de construcció d’un habitatge i el preu de venda.
Xavier Casas, primer tinent d’alcalde de Barcelona
S’han de canviar les polítiques macroeconòmiques, el suport desmesurat que es realitza sobre la compra
d’habitatge. S’ha de promoure la desgravació als llogaters, facilitar l’adquisició de sòl per a les administra-
cions públiques per construir habitatge protegit. 
L’habitatge a Barcelona
Enric Lambies
La Carta Municipal de Barcelona ens obliga a preveure habitatge de protecció, tant en el planejament de
caràcter general com en els plans especials. Hi ha un consens de totes les forces polítiques per destinar
més del vint-i-cinc per cent dels habitatges de nova creació a habitatge de protecció.
Carme Trilla
El que realment té relació amb les necessitats del nombre d’habitatges no és el total de la població sino el
nombre de llars. La població s’estructura en llars i cada llar necessita un habitatge.
L’oferta d’habitatge de lloguer des del sector públic sembla imprescindible.
Juli Esteban
La demanda d’habitatge surt de dos factors: l’emancipació i l’immigració. 
La necessitat d’increment d’habitatges dels propers anys se situa al voltant dels 400.000 i escaig, en l’àmbit
de la regió metropolitana.
L’habitatge de lloguer, necessitats i perspectives
Montse Torrent
Hi ha molts tipus de mobbing. Afecta bàsicament a llogaters de rendes baixes i a llogaters que estan en fin-
ques de les quals la propietat se'n vol despendre.
Ramon Puig
El preu del sòl sobre el valor final de venda d’un habitatge se situa de l’ordre del 50 per cent, i el preu de pro-
ducció en un 25 o 30 per cent. Cal actuar sobre el sòl i només pot ser des d’una visió pública.
Ricard Fernández
Des de l’ajuntament defensem que els habitatges per a joves i gent gran són equipaments socials, ajuden a
resoldre el dret reflectit a la Constitució, al seu article 47, a gaudir d’un habitatge.
Paper dels promotors d’habitatge 
Celestí Ventura
Del 98 al 2003 els preus dels habitatges s’han doblat. Els efectes de l’increment de la demanda han estat del
108 per cent , l’increment del sòl un 200 per cent, i la construcció un 37 per cent Tècnics, constructors i pro-
motors no són el problema.
Ferran Julian
Des del sector públic estem experimentant nous processos d’industrialització, de materials, de construcció,
mitjançant mòduls i aplicant criteris de sostenibilitat.
Pedro Parra
Les cooperatives estem produint al voltant de 32 unitats per actuació mentre tenim demandes embassades
de milers de persones. Si no hi ha unes polítiques de xoc és molt difícil resoldre el problema de l’habitatge
protegit.
Jordi Llorens
L’habitatge és un dret de ciutadania. Cal tenir consciència de la gravetat d’aquest problema i desenvolupar
un Pacte Català per a l’Habitatge. 
Cloenda
Ciriaco Hidalgo, Unió General de Treballadors de Catalunya
Estem davant d’un greu problema social i econòmic. Tenim una bombolla immobiliària que si esclata pot tenir
conseqüències molt greus per a l’economia i el conjunt de la societat.
Agustí Bonavia, Foment del Treball Nacional
La manca de risc d’inflació fa molt atractiva l’entrada de capital estranger, la fiabilitat de la inversió en habi-
tatges és molt important. 
Angel Crespo, Comissions Obreres del Barcelonès
És necessari que totes les administracions es posin d’acord, trobar-nos i concretar propostes per a una polí-
tica d'habitatge integral que procuri l’equitat.
Maravillas Rojo, Ajuntament de Barcelona
Cal destacar el compromís i l’esforç que fa l’Ajuntament de Barcelona. En primer lloc, en relació a la posta
en marxa de promocions per als joves i per a la gent gran i l’alt nivell de percentatge d’habitatge protegit que
existeix en aquesta ciutat en relació a Catalunya.
La jornada a la premsa
L’assistència de mitjans de comunicació va ser nombrosa al llarg de tota la
jornada. Diferents emissores de ràdio i televisió van entrevistar els ponents i
membres del CESB per als seus informatius.
El diari El Punt va obrir l’edició del divendres amb les dades més significati-
ves presentades a la jornada i, en pàgines interiors, va recollir un ampli
resum de les ponències. El Periódico de Catalunya va fer un breu esment. El
País també va oferir informació i des del Diari de Barcelona també es va fer
ressò de la jornada.