INFORMATIU Publicació periòdica del Consell Econòmic i Social de Barcelona. Desembre de 2013 Ple del 18 de novembre de 2013 El passat 18 de novembre es va celebrar el Ple del Consell Econòmic i Social de Barcelona a la sala Lluis Companys de l’Ajuntament de Barcelona. En aquesta darrera sessió del ple es va presentar la Memòria d’Activitats 2013 i l’Informe de conjuntura socioeconòmica de Barcelona amb les darreres dades sobre la evolució del mercat de treball i l’activitat econòmica a Barcelona. També es van aprovar el Pla de treball del CESB 2014, el Dictamen sobre els pressupostos generals de l’Ajuntament de Barcelona 2014 i la Memòria Socioeconòmi- ca de Barcelona 2012. Informe de conjuntura. Novembre 2013 L’apartat sobre el mercat de treball ofereix l’evolució de la pobla- Els viatgers allotjats als hotels de la ciutat fins a setembre va ció activa, l’atur registrat, la contractació registrada i l’afilia- baixar un 5,1% respecte l’any anterior, amb un descens dels ció a la Seguretat Social. Els diferents indicadors es presenten estrangers d’un 1% i una reducció del 19% entre els visitants desagregats per sexe, edats i sectors, així com per àmbits terri- nacionals. Per la seva part, el total de pernoctacions va pujar un torials. 1,2% als nou primers mesos de l’any. El grau d’ocupació sobre habitacions a Barcelona al setembre de 2013 va ser del 85,26%. Segons l’EPA, la població activa a Barcelona a setembre de 2013 baixa un 1,9% respecte al mateix període de 2012, La matriculació de vehicles a la ciutat al mes d’octubre de 2013 mentre que l’ocupació cau un 1,1%. Per la seva part, les dues va augmentar un 20,9% en termes interanuals. fonts que mesuren l’atur a la ciutat mostren una reducció del mateix: un 5,4% entre setembre de 2012 i setembre de 2013 La taxa d’inflació anual a la província de Barcelona al setembre segons l’EPA i un 2,2% a octubre segons dades de l’atur re- de 2013 va ser del 0,7, mentre al mateix mes de 2012 era del 3,9. gistrat. Al llarg de l’any 2013 ha baixat 2,8 punts, amb especial intensi- tat al mes de setembre. El nombre de contractes formalitzats a l’octubre de 2013 puja respecte el mateix mes de 2012 un 7%. El total de con- tractes formalitzats als primers deu mesos de l’any 2013 ha baixat un 0,4% respecte al mateix període de l’any 2012. S’observa una caiguda del 25,6% dels contractes indefinits, mentre els temporals pugen un 4%. De setembre de 2012 a setembre de 2013 el nombre d’afili- ats a la seguretat social a Barcelona ciutat ha baixat un 1,2%. El segon apartat d’aquest informe recull els indicadors d’acti- vitat econòmica més significatius: aeroport, port, enquesta hotelera, matriculació de vehicles i evolució de la taxa anu- al provincial d’inflació. A l’octubre de 2013 el total de passatgers que van utilitzar l’ae- roport va tenir un augment interanual de 2,1%. Si compten els nou primers mesos de l’any, el total de passatgers al port ha pu- jat un 6%, amb un increment del 8,4% en el sector dels creuers. Per la seva part, el tràfic de mercaderies va moure al setembre 3,6 milions de tones, un 3,1% més que al setembre de 2012. Pascual Bayarri exposa el contingut de l’Informe de Conjuntura INFORMATIU PLE DEL CESB. 18 DE NOVEMBRE 2013Consell Econòmic i Social de Barcelona. Decembre de 2013 2 Dictamen sobre els Pressupostos pública d’aparcaments i es concreta la cor- priorització de les polítiques d’ocupació en generals de l’Ajuntament 2014 responent operació mercantil”. aquells barris de la ciutat on l’atur de llarga durada es concentra amb més intensitat. D’entre les valoracions i propostes que con- D’altra banda el CESB considera que la hi- té el dictamen destaquem les següents: potètica operació de venda de la participa- En relació a les inversions públiques, consi- ció municipal en l’empresa pública d’apar- dera que són una instrument indispensable Es valora l’impuls per potenciar la transpa- caments ha de preveure una garantia ferma per al manteniment i la creació d’activitat rència que ha fet l’Ajuntament de Barcelona de futur respecte al manteniment de les econòmica i ocupació de qualitat i valora posant a l’abast de la ciutadania les dades condicions laborals dels treballadors i tre- positivament que el pressupost munici- del Pressupost municipal. També que el balladores d’aquesta empresa. pal 2014 inclogui un important increment CESB ha disposat d’informació exhaustiva d’aquest capítol. Recomana considerar en del Pla d’inversions, una demanda que s’ El CESB considera oportú i necessari l’aug- les inversions els objectius de reactivació havia fet reiteradament en anteriors dictà- ment de les partides adreçades als serveis econòmica, cohesió social i regeneració ur- mens. a les persones, destinades a fer front a les bana de forma equilibrada en tots els barris necessitats dels ciutadans i els col·lectius i districtes de la ciutat. El CESB reitera la necessitat d’una reforma amb més dificultats, així com a l’educació del sistema de finançament local que ator- i la cultura. Aquesta política resulta especi- gui capacitat fiscal i suficiència financera a alment necessària en temps d’estancament les entitats locals per fer front a les necessi- econòmic per aconseguir evitar una fractu- tats de la ciutadania. ra social. Tot i constatar l’impuls de les polítiques Atesa la situació actual del mercat laboral, d’habitatge, el CESB considera que haurien amb increments elevats de l’atur, el CESB d’incloure un parc d’habitatges de lloguer assenyala que les polítiques actives d’ocu- amb preus assequibles. Afirma que aquesta pació haurien de ser prioritàries i amb pres- partida ha de constar en el pressupost, no supostos suficients. Aquestes polítiques com una intenció del equip de govern “si el haurien de prioritzar accions adreçades a Salvador Guillermo exposa el contingut del Ple municipal accepta l’operació de venda activitats econòmiques que impliquin va- Dictamen sobre els pressupostos generals de de la participació municipal en l’empresa lor afegit i ocupació estable, i demana una l’Ajuntament de Barcelona Memòria Socioeconòmica de Barcelona 2012 La Memòria Socioeconòmica de Barcelona recull l’evolució de les principals magnituds econòmiques de la ciutat i el seu entorn, analitza els indicadors del mercat laboral i les polítiques actives d’ocupació i diferents aspectes que marquen la qualitat de vida dels seus ciutadans. Aquest any el capítol de Perspectives aborda els valors del treball, en una sèrie d’articles signats per reconeguts experts i institucions. La Memòria, inclou les valoracions i recomanacions del CESB, de les quals destaquem les següents Activitat econòmica Mercat laboral lacions laborals. Les successives refor- La nostra ciutat es troba entre les més La reducció de l’activitat econòmica mes del mercat de treball no han acon- ben posicionades del món quant a pro- té un reflex automàtic en la quantitat i seguit apaivagar la destrucció de llocs ducció científica i gaudeix d’una bona qualitat del treball i en el model de re- de treball. La recuperació de l’activitat posició geoestratègica, d’un elevat econòmica i la creació d’ocupació són nombres de treballadors en serveis in- els principals reptes als quals ens hem tensius en coneixement i una bona ca- d’enfrontar. pacitat exportadora. Considerem que té actius suficients per aconseguir sortir de hem d’advertir l’augment de l’atur de llarga la crisi i situar-se entre les ciutats capda- durada i de molt llarga durada a Barcelona vanteres del món. Potenciar el desenvolupament de les ca- Cal fer esment que el sector serveis pacitats emprenedores i científiques de manté un creixement constant. Aquesta Barcelona hauria de ser una prioritat. és una característica que caldria reforçar com a base per aconseguir un mercat de Juntament amb les seves potencialitats treball i un teixit productiu inclusius que i capacitats, la ciutat té febleses que cal donin una sortida professional adient al esmenar com les dificultats que traves- nivell formatiu del jovent barcelonès. sen el comerç de proximitat i les empre- ses industrials que havien constituït el En un context d’increment de la pobla- motor de desenvolupament de Barce- ció aturada i de caiguda de l’ocupació lona. hem d’advertir l’augment de l’atur de llarga durada i de molt llarga durada a Entre els problemes més greus a què Barcelona, la qual cosa posa en relleu la s’enfronten les empreses es compten la necessitat de prioritzar la cerca de so- manca de finançament i les restriccions lucions per a les persones incloses en creditícies. aquesta situació. INFORMATIU PLE DEL CESB. 18 DE NOVEMBRE 2013Consell Econòmic i Social de Barcelona. Desembre de 2013 3 L’evolució de la taxa de cobertura de les prestacions per desocupació ha pas- sat d’un 72,9% el desembre de 2010 al 58,1% el desembre de 2012. No es pot deixar d’advertir sobre una altra conseqüència que l’actual situa- ció del mercat de treball està provo- cant: l’emigració no desitjada. Tenint en compte que les persones que marxen són joves i altament qualificades, es perd un actiu important per a la productivitat i la competitivitat de la nostra economia. Sobre les polítiques actives d’ocupació El 2012 observem una reducció genera- litzada dels recursos destinats a les polí- tiques actives d’ocupació com a conse- qüència dels ajustos pressupostaris de les administracions. La minva de recur- sos per a orientació, formació i ocupació Seguint les recomanacions de l’OIT, cal- Quant a la salut pública, hem d’advertir no sembla la mesura més adequada per dria reforçar els projectes d’economia dels efectes negatius de les mesures de fer front a les necessitats de les empre- social atesos els avantatges competitius copagament de medicaments de de- ses i de les persones que opten per mi- que presenten i la capacitat de generar terminats malalts crònics, com ara els llorar els seus perfils. riquesa i ocupació en el territori on s’ubi- pensionistes amb poc poder adquisi- quen. tiu. Som conscients que aquesta és una Al sector públic li correspon dissenyar qüestió sobre la qual l’Ajuntament no té polítiques d’impuls de l’activitat i la qua- Una altra línia que s’ha de treballar i po- cap mena de competència però, això no litat de l’ocupació que mantinguin i mi- tenciar són els parcs científics per la seva obstant, considerem que hauria de ser llorin les activitats econòmiques tradici- capacitat de generar empreses innova- valorada pels serveis socials per inclou- onals i que, al mateix temps, facilitin la dores i intensives en coneixement. re-la entre les seves línies d’actuació. creació i atracció de noves empreses així com el desenvolupament de polítiques També cal incidir en la necessitat de mi- En relació als serveis socials constatem actives d’ocupació dotades de recursos. llorar l’eficàcia de la intermediació porta- que la crisi han fet que s’incrementin les da a terme pel Servei Públic d’Ocupació persones ateses. Els problemes més fre- Valorem positivament els esforços re- per tal de donar resposta de forma àgil qüents van ser econòmics i de necessi- alitzats per a la internacionalització de a les ofertes i augmentar-ne el nombre. tats bàsiques, sociosanitaris, relacionals l’economia de Barcelona, ja que està i laborals. oferint bons resultats, sobretot quan ob- Sobre qualitat de vida servem l’increment de les exportacions i Durant el darrer quinquenni la pobla- Sembla contraproduent que la renda l’obertura de nous mercats. ció total de Barcelona s’ha mantingut mínima d’inserció hagi disminuït durant estable. Segons el padró continu, la po- el darrer trienni per passar de 7.525 per- La creació d’empreses i l’emprenedoria blació immigrant l’1 de gener suposa el sones beneficiàries l’any 2010 a 5.230 el és una línia que cal reforçar, tant des del 17,4% de la població total. El pes de la 2012. sistema educatiu com des dels progra- gent gran ha comportat un increment mes de suport (finançament, incubado- dels serveis socials adreçats a aquestes La crisi està augmentat el riscos de po- res d’empreses, xarxes col·laboratives, persones, fet que valorem positivament bresa i exclusió social. La vulnerabilitat assessorament...), posant en marxa pro- perquè contribueix a atendre i resoldre és més gran entre la població més jove. grames específics en funció de les carac- els problemes derivats de la solitud. Quasi la meitat de les persones pobres terístiques del projecte i dels perfils dels de Barcelona viuen en llars on hi ha in- seus promotors. S’ha de fer esment de la bona valoració fants dependents.Un altre aspecte que que reben les universitats de Barcelona, cal ressaltar és l’increment del nombre que situen a la UAB i la UB com les mi- de llars on algun o tots els membres es- llors d’Espanya i entre les primeres dues- tan aturats. Al sector públic li correspon dissenyar polítiques centes del món. A més, Barcelona ocupa d’impuls de l’activitat i la qualitat de l’ocupació el desè lloc del món i el quart d’Europa Les taxes de risc de pobresa i d’exclusió en producció científica. social són superiors a la mitjana de la Unió Europea. Per fer front a aquest pro- Les polítiques actives d’ocupació, inclo- En un terreny preocupant se situen els blema l’Ajuntament de Barcelona ha in- ent-hi la formació reglada, necessiten indicadors de consum d’activitats cultu- crement els recursos destinats a pal·liar una profunda reforma per adaptar-les rals i de lleure. Ha baixat l’ocupació de algunes d’aquestes qüestions, però, això a la nova realitat, la qual hauria de ser les sales d’arts escèniques, auditoris mu- no obstant, considerem que les políti- producte d’un intens procés d’anàlisi i sicals, cinemes i centres d’exposicions, ques adreçades a resoldre les situacions diàleg entre institucions amb compe- dinàmica que posa en perill una indús- més greus s’han de vincular a programes tències en aquestes matèries, agents tria cultural que fins ara havia estat un de creació d’activitat econòmica i d’ocu- econòmics i socials i experts referent. pació.