MEMÒRIA Maig de 2019 Direcció de Relacions Internacionals Ajuntament de Barcelona ELS DEU PRINCIPALS ÀMBITS D’ACTUACIÓ Mandat 2015 - 2019 SUMARI 1. Introducció: Barcelona, una ciutat oberta al món ........... 4 2. Missió i principals àmbits d’actuació de la Direcció de Relacions Internacionals ........................................................ 6 1. Dret a l’habitatge ................................................................................ 8 2. Suport a les persones refugiades .................................................. 9 3. Drets socials i Europa ..................................................................... 10 4. Sharing cities i economia social ................................................... 11 5. Canvi climàtic .................................................................................... 12 6. Aposta pel municipalisme global a través de les xarxes de ciutats ........................................................................................... 13 7. Innovació i Àsia .................................................................................. 14 8. Agenda 2030 i Objectius de Desenvolupament Sostenible ....... 15 9. Pensament sobre les ciutats amb perspectiva internacional ..................................................................................... 16 10. Impuls a iniciatives d’àmbit europeu ........................................ 17 3. Mapes: viatges i visites centrats en relacions amb altres ciutats i països .................................................................. 18 Barcelona al món .................................................................................. 19 El món a Barcelona ............................................................................. 23 4. Acords subscrits per Barcelona amb altres ciutats ..... 28 5. Declaracions internacionals adoptades per Barcelona ............................................................................................ 32 Direcció de Relacions Internacionals 3 11 Introducció: Barcelona, una ciutat oberta al món Barcelona ha estat sempre una ciutat amb vocació cosmopolita i oberta al món, circumstància que li ha permès atreure talent, inver- sions, visitants, innovació tecnològica i científica de primer ordre i propostes esportives i culturals d’avantguarda. De la mateixa ma- nera, la ciutat compta amb un entramat de centres de coneixement amb un alt nivell d’excel·lència i connectats internacionalment, un entorn empresarial que s’orienta cap a l’exterior a través del turis- me, l’activitat firal o les exportacions, i una ubicació i infraestructu- res, en especial el port i l’aeroport, que li asseguren la connectivi- tat global. Tot això es conjuga amb un teixit social solidari, vinculat amb el món i compromès, que contribueix activament que la ciutat sigui més igualitària, justa i acollidora. Així, Barcelona pot fer de la projecció exterior una de les seves prin- cipals senyes d’identitat, fet cada cop més rellevant a causa de la creixent importància de les ciutats en el context global. En un món majoritàriament urbà, les ciutats —les administracions més pro- peres a les persones— són peces clau per garantir l’equitat social, el desenvolupament sostenible i el progrés econòmic, i alhora per fer front als reptes i desigualtats que planteja el món globalitzat del segle XXI. Barcelona té el privilegi de ser la seu d’importants xarxes internacionals de ciutats (com ara CGLU, la principal xarxa mundial de ciutats), de congressos rellevants i de diverses entitats especialitzades en temes clau en l’agenda mundial, la qual cosa li confereix una capacitat internacional preeminent i una clara apti- tud per incidir des de l’escala municipalista en nivells superiors de governança. En coherència amb aquesta clara vessant oberta i global de la ciu- tat, l’Ajuntament sempre ha assignat una gran rellevància a la seva acció en l’esfera internacional. Actualment, en especial tres àrees s’encarreguen de potenciar aquest àmbit des d’enfocaments dife- rents i complementaris: la Direcció de Promoció de la Ciutat, la Di- recció de Justícia Global i Cooperació Internacional i la Direcció de Relacions Internacionals. Direcció de Relacions Internacionals 5 21 Missió i principals àmbits d’actuació de la Direcció de Relacions Internacionals L’objectiu de la Direcció de Relacions Internacionals és, d’una banda, potenciar la inter- acció i la incidència de Barcelona en el món a través de la participació en diversos àm- bits d’acció internacional i, de l’altra, coordinar i donar coherència i suport a l’activitat internacional de l’Ajuntament. D’aquesta manera, es dona un valor afegit a les prioritats d’actuació del consistori, com la justícia social i global, la diversitat, l’economia plural, la transició ecològica i la participació ciutadana. Sempre fent una aposta ferma pel municipalisme internacional, es treballa prioritàri- ament en dues grans línies d’actuació per reforçar la posició de Barcelona en un con- text de ciutats globals: promoure les relacions bilaterals i el treball conjunt amb altres ciutats —no només per intercanviar coneixement i aprendre d’urbs que són referents en diversos àmbits, sinó també per impulsar polítiques comunes— i enfortir la partici- pació de Barcelona en les principals xarxes i organismes internacionals on la ciutat té representació, i especialment les que tenen seu a la ciutat. Igualment, la Direcció de Relacions Internacionals col·labora de manera estreta amb centres educatius i de recerca, think tanks i altres institucions de la ciutat per contribuir a sensibilitzar i a formar una ciutadania compromesa, responsable i crítica, i per proveir recerca i coneixement sobre temàtiques prioritàries relacionades amb la ciutat en un context global. Els principals àmbits d’actuació En concordança amb el seu treball d’incidència internacional i de suport a altres àrees de l’Ajuntament, i sempre focalitzada en les prioritats del mandat, la Direcció de Relaci- ons Internacionals ha donat especial èmfasi als següents àmbits d’actuació: 1. Dret a l’habitatge 2. Suport a les persones refugiades 3. Drets socials i Europa 4. Sharing cities i economia social 5. Canvi climàtic 6. Aposta pel municipalisme global a través de les xarxes de ciutats 7. Innovació i Àsia 8. Agenda 2030 i Objectius de Desenvolupament Sostenible 9. Pensament sobre les ciutats amb perspectiva internacional 10. Impuls a iniciatives d’àmbit europeu Direcció de Relacions Internacionals 7 1. Dret a l’habitatge La Direcció de Relacions Internacionals va mantenir amb l’alcalde de Londres, ha treballat estretament amb Ciutats i Sadiq Khan, i l’alcaldessa de París, Anne Governs Locals Units (CGLU), la principal Hidalgo, durant el mateix mes de juliol xarxa mundial de ciutats, en el contin- de 2018. gut, el suport internacional i la difusió de la declaració “Cities for adequate hou- D’altra banda, la Direcció de Relacions sing”, que l’alcaldessa Ada Colau va pre- Internacionals ha donat suport al treball sentar a la seu de Nacions Unides a Nova de l’Ajuntament perquè el dret a l’ha- York el juliol de 2018. També ha treballat bitatge adquireixi rellevància a l’àmbit intensament amb grans ciutats, com ara europeu, en especial a través de la xar- Londres, París, Nova York i Montreal, en xa Eurocities, en què destaca la parti- la seva implicació en aquesta declaració cipació de l’alcaldessa a la segona ci- i en aspectes de defensa del dret a l’ha- mera d’alcaldes d’aquesta xarxa (març bitatge. de 2019), en la qual va plantejar mesu- res concretes i urgents sobre habitat- Destaquen els vincles de Barcelona amb ge. També destaquen la participació de Nova York, materialitzats en l’elecció Barcelona en fòrums com el “Housing d’ambdues ciutats per part de la Comis- for All” de Viena (desembre de 2018), el sió Europea per a compartir polítiques seu compromís amb el Pilar Social Euro- d’habitatge en el marc del programa In- peu, específicament en matèria d’accés ternational Urban Cooperation (IUC), o en a l’habitatge, i la celebració a Barcelo- projectes conjunts com el “BCN-NYC Af- na del seminari “Promoting the Right to fordable Housing Challenge” per fer més Housing at the EU level: challenges and assequible l’habitatge. També cal remar- policy proposals” (març de 2019), orga- car les reunions centrades en habitatge i nitzat pel CIDOB amb la col·laboració de gentrificació que l’alcaldessa Ada Colau CGLU i l’Ajuntament. L’alcaldessa, Ada Colau, amb altres alcaldesses i alcaldes a la presentació de “Cities for Adequate Housing” a Nova York. Juliol de 2018. Memòria de mandat 2015 - 2019 8 2. Suport a les persones refugiades Des de l’inici del mandat, s’ha prioritzat - La xarxa Solidarity Cities d’ajuda mú- donar suport a les persones refugiades, tua entre ciutats europees per a la com es pot comprovar amb el Pla Bar- gestió de la crisi de refugiats, impul- celona Ciutat Refugi, que es va posar sada per Barcelona, Atenes, Berlín en marxa al setembre de 2015. Aquest i Amsterdam i presentada a Atenes àmbit requereix un important treball in- l’octubre de 2016. ternacional, que s’ha materialitzat par- ticularment en vincles amb ciutats itali- - L’ingrés de Barcelona al Partenariat anes i gregues; destaquen els convenis de l’Agenda Urbana Europea d’Inclu- signats per Barcelona amb Lampedusa sió de Migrants i Refugiats que es va i Lesbos el març de 2016 per promoure posar en marxa el 2017 i que està for- la col·laboració en la gestió de la crisi de mat per les ciutats d’Amsterdam (co- les persones refugiades. ordinadora), Atenes, Barcelona, Berlín i Hèlsinki, i pels estats de Dinamarca, A més del suport al Pla Barcelona Ciutat Grècia, Itàlia i Portugal. Refugi, la Direcció de Relacions Inter- - L’adhesió de Barcelona a la Declaració nacionals també ha donat suport a la de Marràqueix de desembre 2018 que Direcció de Justícia Global i Cooperació porta per títol “Ciutats treballant jun- Internacional en diverses actuacions. tes pels migrants i refugiats”. Destaquen els viatges que l’alcaldessa va fer al Vaticà el desembre de 2016 per - Barcelona va acollir la primera reunió assistir a la cimera d’alcaldes i alcal- internacional d’experts sobre el dret a desses d’Europa per abordar de manera l’educació de les persones refugiades, conjunta la crisi dels refugiats; a Ria- que va tenir lloc el desembre de 2018 ce, l’agost de 2018, per conèixer un bon organitzada per la UNESCO i altres en- exemple d’acollida de refugiats i com- titats. partir experiències en polítiques d’im- migració, i a Roma, el febrer de 2019, en què es va trobar amb el Papa Francesc i es va reunir amb ciutats italianes per abordar els problemes derivats del tan- cament dels ports mediterranis i el blo- queig de les embarcacions de rescat. En aquest àmbit, val la pena remarcar també: - La participació de l’alcaldessa, Ada Colau, en la reunió d’alt nivell sobre integració dels migrants en el context urbà, organitzada per la Comissió Eu- ropea l’abril de 2016, presidida pel co- missari europeu d’Immigració, Interior i Ciutadania, Dimitris Avramopoulos, i L’alcaldessa, Ada Colau, a Roma amb alcaldes i representants de la comissària europea de Política Re- diverses ciutats italianes i d’ONG de salvament marítim. Febrer gional, Corina Cretu. de 2019. Direcció de Relacions Internacionals 9 3. Drets socials i Europa Les polítiques socials han estat una També cal destacar que a principis de de les principals apostes del mandat. 2019 Barcelona va ratificar al Parlament Per reforçar els drets socials a les ciu- Europeu, en el marc de la conferència tats, Barcelona ha incidit amb decisió en “From Principle to Action. How to Im- l’àmbit europeu sobretot a través d’Euro- plement the European Pillar of Social cities, la xarxa més important de ciutats Rights at local level”, els seus compro- europees. De fet, la tinenta d’Alcaldia de misos amb dos dels principis d’aquest Drets Socials, Laia Ortiz, va presidir el pilar: el dret a l’habitatge i la lluita contra Fòrum d’Afers Socials d’Eurocities en- el sensellarisme, i la implantació d’una tre octubre de 2016 i novembre de 2018; renda mínima garantida. d’aquesta manera, Barcelona va liderar l’agenda social de les ciutats europees. D’altra banda, Barcelona ha tingut una participació activa —sempre incidint en En el marc d’una reunió d’aquest fòrum els drets socials— a les cimeres d’alcal- a Goteborg, l’octubre de 2017 Barcelona des sobre el futur d’Europa organitzades va signar la declaració “Social Rights for per la xarxa Eurocities el març de 2017 i All”, que compromet les ciutats a complir de 2019. La primera cimera va constituir els principis i drets consagrats al Pilar el tret de sortida d’un seguit d’iniciatives Social Europeu i a promoure els drets destinades a reflexionar sobre el futur socials per a tota la ciutadania: assegu- d’Europa des d’un punt de vista local, rar un accés equitatiu a una educació in- fent palesa la contribució de les ciutats clusiva i de qualitat, donar suport actiu a la construcció del continent. a l’ocupació i prestar assistència a l’ha- bitatge i serveis essencials, per esmen- tar-ne només alguns. La tinenta d’Alcaldia, Laia Ortiz, a la presentació dels compromisos amb el Pilar Social Europeu feta al Parla- ment Europeu. Febrer de 2019. Memòria de mandat 2015 - 2019 10 4. Sharing cities i economia social La Direcció de Relacions Internacionals D’altra banda, cal remarcar l’activa par- ha reforçat les relacions amb Amster- ticipació de Barcelona en els fòrums glo- dam i Nova York en matèria d’economies bals d’economia social i els vincles en col·laboratives. Aquestes dues ciutats aquesta matèria amb ciutats com Nova han estat pioneres en l’organització de York i Montreal. Destaca, per exemple, les cimeres Sharing Cities: Amsterdam la participació del primer tinent d’Alcal- el 2016 i Nova York el 2017. El treball dia, Gerardo Pisarello, en la inauguració amb les dues ciutats en aquest àmbit (Montreal, maig de 2018) de la seu del va permetre que el novembre de 2018 Centre Internacional de Transferència l’Ajuntament de Barcelona organitzés d’Innovacions i Coneixements en Econo- la tercera Sharing Cities Summit, que mia Social i Solidària —CITIES—, xarxa amb la participació de 48 ciutats va ser que impulsen diverses entitats i les ciu- la cimera sobre economia col·laborativa tats de Montreal, Seül, Barcelona, Bil- més important feta fins aquell moment. bao i Mondragón. També cal ressaltar la Durant la trobada, 31 ciutats com Ams- participació del primer tinent d’Alcaldia terdam, Lisboa, Madrid, Montreal, Nova en la primera trobada internacional de York, París, São Paulo, Seül, Milà o Viena treball (abril de 2019) del Fòrum Social van subscriure la Declaració de principis Mundial de les Economies Transforma- i compromisos de les ciutats col·labo- dores, esdeveniment que se celebrarà ratives amb l’objectiu de reivindicar la a Barcelona el 2020 amb el suport de sobirania de les ciutats i fer front comú l’Ajuntament. per negociar amb les grans plataformes digitals. Presentació de la Declaració de principis i compromisos de les ciutats col·laboratives. El primer tinent d’Alcal- dia, Gerardo Pisarello, va representar l’Ajuntament. Novembre de 2018. Direcció de Relacions Internacionals 11 5. Canvi climàtic La Direcció de Relacions Internacionals Fuel Free Streets Declaration”, presen- treballa estretament amb la xarxa C40 tada a París l’octubre de 2017 per les al- de ciutats que lluiten contra el canvi cli- caldesses de París i Barcelona i l’alcalde màtic. En aquest àmbit, cal remarcar la de Los Angeles, Eric Garcetti, en el marc vinculació especial amb l’Ajuntament de de la trobada Citylab. A més, Ada Colau París i la seva alcaldessa, Anne Hidalgo, va presidir la trobada internacional “C40 que presideix la xarxa des de l’any 2016. Talks: Cities Getting the Job Done”, primer diàleg internacional de ciutats de la xarxa L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, C40 celebrat a Barcelona, que es va fer en va intercanviar experiències amb dese- l’Smart City Expo World Congress i en el nes d’alcaldes de tot el món a la Cimera qual van participar els alcaldes Giuseppe sobre el Clima per a Líders Locals orga- Sala, de Milà, Giorgios Kaminis, d’Atenes, nitzada per l’Ajuntament de París, C40 i i Michael Müller, de Berlín. CGLU el desembre de 2015, en el marc de la 21a Conferència de les Parts (COP21) Així mateix, cal mencionar les relacions de la Convenció Marc de les Nacions Uni- amb la xarxa Local Governments for Sus- des sobre el Canvi Climàtic. tainability (ICLEI); destaca, per exemple, la participació de l’Ajuntament en el seu El fet de pertànyer a la xarxa C40 ha por- congrés mundial de 2018 a Montreal, en tat Barcelona a subscriure diverses de- el qual Barcelona va presentar projectes claracions i projectes, com ara l’adhesió innovadors adreçats a garantir el dret a a la iniciativa “C40 Women4Climate”, una ciutat saludable i sostenible. anunciada a finals de 2018, i a la “Fossil L’alcaldessa, Ada Colau, durant la trobada “C40 Talks: Cities Getting the Job Done”. Novembre de 2018. Memòria de mandat 2015 - 2019 12 6. Aposta pel municipalisme global a través de les xarxes de ciutats Entre el 2015 i el 2019 el govern muni- Agenda Urbana en el marc de la celebra- cipal ha reforçat la seva aposta en fa- ció de la cimera de Nacions Unides Ha- vor d’un municipalisme d’abast mundial bitat III. amb l’objectiu d’incidir en l’agenda ur- bana internacional. Per aconseguir-ho, El treball de Barcelona en el si de CGLU i i sempre amb la implicació de la Direc- Metropolis s’ha centrat en àmbits priori- ció de Relacions Internacionals, ha es- taris de l’actuació municipal, com el dret tat fonamental el treball amb les prin- a l’habitatge (presentació de la Declara- cipals organitzacions de governs locals ció en favor d’un habitatge adequat a Na- del món, algunes de les quals amb seu a cions Unides el juliol del 2018), la trans- Barcelona: Metropolis, Ciutats i Governs versalització de les polítiques de gènere Locals Units (CGLU), Associació Inter- o la participació ciutadana (congrés de nacional de Ciutats Educadores (AICE) l’Observatori Internacional de la Demo- o Centre Iberoamericà de Desenvolupa- cràcia Participativa, Barcelona, 2018). ment Estratègic Urbà (CIDEU). També cal posar en relleu la tasca feta Dos fets han influenciat l’agenda urbana en el si d’Eurocities, la principal orga- a escala mundial i han marcat les priori- nització de ciutats a escala europea, en tats de les organitzacions de ciutats. En àmbits com el Pilar Social Europeu o el primer lloc, el 2015 veuen la llum els Ob- dret a l’habitatge, o a MedCités, en la jectius de Desenvolupament Sostenible promoció de la cooperació euromediter- (ODS) de Nacions Unides, que s’associen rània. L’alcaldessa, Ada Colau, presideix a l’Agenda de Desenvolupament 2030. I l’AICE i va ser escollida copresidenta de en segon lloc, el 2016 s’aprova la Nova CGLU el 2016 i de Metropolis l’any 2017. L’alcaldessa, Ada Colau, al cinquè congrés de CGLU, en el qual va ser escollida copresidenta de la xarxa, cele- brat a Bogotà l’octubre de 2016. Direcció de Relacions Internacionals 13 7. Innovació i Àsia La Direcció de Relacions Internacionals España-Australia, i els intercanvis amb ha apostat decididament per potenci- Yokohama amb motiu de la Setmana de ar les relacions amb ciutats asiàtiques la Llum el febrer de 2018. —especialment amb Corea, el Japó i la Xina—, amb les quals resulten essen- D’altra banda, cal remarcar el treball cials els vincles i intercanvis en matèria de la Direcció de Relacions Internacio- d’innovació. Destaquen cinc fets impor- nals amb Casa Àsia i la seva contribució tants: els acords subscrits amb Kyoto perquè aquest consorci s’instal·lés al (2016), Seül (2018) i Kobe (2018), tots districte 22@ el 2018, la qual cosa con- amb continguts d’innovació i/o tecnolo- tribueix a conferir-li una projecció més gia; la recepció de gairebé una norantena vinculada a la innovació urbana, econò- de delegacions provinents d’Àsia-Pací- mica i social. A més a més, gràcies a la fic entre març de 2015 i febrer de 2019; col·laboració de la Direcció de Relaci- el World Data Viz Challenge Barcelo- ons Internacionals, l’edició 2018 de la na-Kobe, repte anual iniciat el 2016 per- trobada Àsia Innova de Casa Àsia es va què la ciutadania contribueixi a millorar celebrar a l’Ajuntament de Barcelona, la aspectes de la ciutat a partir de visualit- qual cosa va facilitar la cooperació i l’in- zacions de dades; la cooperació amb els tercanvi en innovació i tecnologia amb Programes de Líders de les fundacions Àsia a través de destacats representants Consejo España-China, España-India i d’aquest continent. Finalistes del World Data Viz Challenge 2018 Barcelona-Kobe. Memòria de mandat 2015 - 2019 14 8. Agenda 2030 i Objectius de Desenvolupament Sostenible Arran de la participació de l’alcaldessa, d’orientacions i propostes per articular Ada Colau, a la conferència Habitat III les activitats d’apropiació de l’Agenda que Nacions Unides va organitzar a Qui- 2030 en el si de l’Ajuntament, de manera to l’any 2016, l’Ajuntament de Barcelona que els diferents grups polítics es com- va iniciar les accions per implementar en prometin a no desviar-se dels objectius la seva feina diària l’anomenada Agenda que fixa l’Agenda 2030. 2030. Es tracta d’un compromís mundi- al per assolir 17 objectius (Objectius de Els fruits del treball de la comissió estan Desenvolupament Sostenible, ODS) en reflectits en l’Informe sobre localitza- l’horitzó del 2030. Per fer-ho possible i ció dels Objectius de Desenvolupament poder aplicar aquesta agenda en l’àmbit Sostenible (ODS) 2030 a Barcelona, que local, s’ha creat una comissió interdepar- la regidora de Relacions Internacionals, tamental liderada per l’Oficina Municipal Laura Pérez, va presentar al plenari del de Dades, amb el suport de la Direcció de Consell Municipal el mes de març de Relacions Internacionals i la Direcció 2019. Aquest document ha de servir per de Justícia Global i Cooperació Inter- identificar els principals reptes de la nacional. Aquesta comissió treballa en ciutat, per estructurar els plans muni- l’alineament dels principals plans muni- cipals i per dotar-los d’una coherència cipals amb els ODS, l’establiment d’una global que permeti a la ciutat avançar línia de base i l’elaboració d’una sèrie cap a l’assoliment dels ODS. Direcció de Relacions Internacionals 15 9. Pensament sobre les ciutats amb perspectiva internacional La Direcció de Relacions Internacionals pals: les ciutats en la governança inter- i la Direcció de Justícia Global i Coope- nacional i els reptes socials de les ciu- ració Internacional donen suport a dues tats globals. iniciatives que contribueixen a fer de Barcelona un centre de debat internaci- La segona iniciativa és la Plataforma In- onal obert al món i a la ciutadania, i que ternacional per a la Sostenibilitat Social enforteixen el treball amb centres d’al- “Re-City” de la Fundació Catalunya Eu- tres països i amb xarxes internacionals. ropa, que des de 2017 pretén repensar les ciutats per fer-les socialment més La primera és el Programa Ciutats Glo- sostenibles i convertir Barcelona en un bals del CIDOB, que va néixer el 2018 amb espai de referència sobre les ciutats i l’objectiu principal de generar un centre els reptes globals. Té la voluntat de de- de coneixement, excel·lència i referència batre solucions, de crear instruments internacional a Barcelona en la recer- per replantejar i concretar propostes, ca aplicada sobre les ciutats globals al i de construir un espai per reaccionar i servei dels ciutadans. Aquest programa actuar en els àmbits local i internacio- aborda els grans reptes de la globalitza- nal. El projecte desenvolupa actualment ció i les possibles solucions que hi estan dos reptes globals que han d’abordar aplicant les urbs de tot el món, i centra les ciutats: combatre les desigualtats i la seva activitat en l’estudi de les ciutats afrontar el canvi climàtic. Cada repte es com a actors de les relacions internacio- treballa a través de cicles de conferèn- nals, la seva influència en la governança cies i reunions que compten amb la im- i les agendes globals, i la seva capacitat plicació del món empresarial, la creació d’aportar solucions als reptes socials. de xarxes de recerca, la tasca d’obser- Actualment, la seva agenda de recerca vatori i la formació adreçada a munici- s’estructura entorn de dues línies princi- pis, entre d’altres. La regidora Laura Pérez obrint l’acte de presentació de L’alcaldessa, Ada Colau, participa al diàleg del Programa Ciu- la plataforma “Re-City” de la Fundació Catalunya Europa tats Globals del CIDOB “Ciutats globals i segregació espacial: (octubre de 2018). També hi van participar les alcaldesses resistències, alternatives” (setembre de 2018). En la foto, amb de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, i de Sant Boi la catedràtica Teresa Caldeira, el periodista Sergi Picazo i el de Llobregat, Lluïsa Moret, així com Oriol Illa, director de president del CIDOB, Antoni Segura. Relacions Internacionals i Cooperació de l’AMB. El conse- ller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transpa- rència de la Generalitat de Catalunya, Ernest Maragall, va fer la cloenda de l’acte Memòria de mandat 2015 - 2019 16 10. Impuls a iniciatives d’àmbit europeu La Direcció de Relacions Internacionals finals de 2018, va ser l’escollit per l’Insti- impulsa i coordina la participació de tut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT) l’Ajuntament en iniciatives europees. Ac- per liderar la comunitat de coneixement i tualment, el consistori participa —sigui innovació (KIC) sobre la mobilitat urbana liderant o amb un rol de soci— en una a la Unió Europea. cinquantena de projectes europeus em- marcats en diversos àmbits temàtics, i En segon lloc, la selecció durant el 2016 i l’interès de l’Ajuntament i els seus ens i el 2017 de dos projectes centrats en l’Eix agències a participar en aquestes inici- Besòs: 15 milions d’euros de l’Estratègia atives és cada cop més gran. Així, es fa de Desenvolupament Urbà Sostenible i necessari un mecanisme de coordinació Integrat (EDUSI), provinent del Fons FE- per evitar duplicitats i garantir que no es DER, i 5 milions d’euros per al projecte perdi cap oportunitat de finançament, B-MINCOME —projecte pilot de llui- i que requereix, entre altres elements, ta contra la pobresa i la desigualtat—, la informació centralitzada i la visió de aconseguits a la primera convocatòria conjunt de l’activitat municipal en l’àm- de les Urban Innovative Actions (UIA). bit europeu que té la Direcció de Relaci- ons Internacionals. Finalment, destaca el projecte “Adaptació climàtica a les escoles blava, verda i grisa”, Destaquen tres projectes europeus vin- que el 2018 va obtenir 4 milions d’euros de culats a Barcelona. En primer lloc, l’EIT la tercera convocatòria de les Urban Inno- Urban Mobility, estimat en 1.600 milions vative Actions (UIA) i que planteja interve- d’euros, que reuneix 48 socis de 15 pa- nir a les escoles amb un paquet de mesu- ïsos i és coordinat per l’Ajuntament. A res per esdevenir refugis climàtics. L’alcaldessa, Ada Colau, amb els participants de la primera assemblea general de l’EIT Urban Mobility, celebrada el desembre de 2018 a Barcelona. Direcció de Relacions Internacionals 17 31 Mapes: viatges i visites centrats en relacions amb altres ciutats i països BARCELONA AL MÓN Viatges enfocats en les relacions amb altres ciutats* i convenis de col·laboració signats durant el mandat.** *No incorpora viatges centrats en la participació a reunions o esdeveniments de xarxes de ciutats o organismes internacionals ni viatges relacionats amb els programes i activitats de cooperació al desenvolupament i justícia global que duu a terme l’Ajuntament. **Informació sobre els convenis a l’apartat 4 d’aquest document (pàgina 28). Direcció de Relacions Internacionals 19 BARCELONA AL MÓN EUROPA Copenhaguen Leipzig Londres Brussel·les* Munic París Ginebra Milà Bolonya Roma Torí Lesbos Atenes Riace Lampedusa Viatge Conveni subscrit * A més, diversos viatges a institucions i activitats europees Memòria de mandat 2015 - 2019 20 BARCELONA AL MÓN AMÈRICA Montreal Boston Nova York Ciutat de Mèxic Bogotà Quito Santiago de Xile Rosario Montevideo Valparaíso Viatge Buenos Aires Conveni subscrit Direcció de Relacions Internacionals 21 BARCELONA AL MÓN ÀSIA-PACÍFIC Seül Kyoto Busan Tòquio Xangai Shenzen Yokohama Kobe Hong Kong Viatge Conveni subscrit Memòria de mandat 2015 - 2019 22 EL MÓN A BARCELONA Visites i delegacions de representants polítics i/o tècnics d’altres ciutats, regions i països.* *No inclou visites ni reunions amb el cos diplomàtic ni amb delegacions o representants que viatgen a Barcelona en ocasió de la cooperació al desenvolupament i justícia global que duu a terme l’Ajuntament. Direcció de Relacions Internacionals 23 EL MÓN A BARCELONA EUROPA SUÈCIA Suècia* Estocolm ISLÀNDIA DINAMARCA Reykjavík Dinamarca* GRAN BRETANYA REPÚBLICA TXECA Gran Bretanya* Praga ALEMANYA Berlín Colònia PAÏSOS BAIXOS Amsterdam BÈLGICA Bèlgica* FRANÇA França* POLÒNIA Regió d’Occitània Bordeus Polònia* Dunkerque Estrasburg París Lió ALBÀNIA Tirana ITÀLIA Bolonya PORTUGAL Roma GRÈCIA Nàpols Lisboa Milà Atenes Visita de delegació o representant polític Visita de caràcter tècnic Delegacions o representants d’àmbit estatal, com ara parlamentaris, * ministres o altres càrrecs o tècnics de governs estatals Memòria de mandat 2015 - 2019 24 EL MÓN A BARCELONA MEDITERRÀNIA I ÀFRICA TURQUIA Turquia* Província de Kocaeli LÍBAN MARROC Saida Tetuan Trípoli TUNÍSIA Mahdia Nabeul Tunis ETIÒPIA Addis Abeba Visita de delegació o representant polític Visita de caràcter tècnic Delegacions o representants d’àmbit estatal, com ara parlamentaris, * ministres o altres càrrecs o tècnics de governs estatals Direcció de Relacions Internacionals 25 EL MÓN A BARCELONA ÀSIA - PACÍFIC JAPÓ Japó* Prefectura d’Ehime Prefectura d’Okinawa Fukuoka Gifu Kobe Kyoto Nagoya Osaka Yokohama XINA Xina* Beijing Changsha Hangzhou Shenzhen Tianjin COREA DEL SUD Xangai Corea del Sud* Província de Daegu ÍNDIA Provincia de Gyeonggi Índia* Busan Daejeon Gangwon Goyang Gunpo Gwangju Incheon SINGAPUR Sejong Singapur* Seül Suncheon TAILÀNDIA Tailàndia* AUSTRÀLIA Austràlia* Melbourne Visita de delegació o representant polític Visita de caràcter tècnic Delegacions o representants d’àmbit estatal, com ara parlamentaris, * ministres o altres càrrecs o tècnics de governs estatals Memòria de mandat 2015 - 2019 26 EL MÓN A BARCELONA AMÈRICA ESTATS UNITS Estats Units* Los Angeles Nova York San José (Califòrnia) COLÒMBIA Cartago Medellín MÈXIC Mèxic* Ciutat de Mèxic COSTA RICA San José EQUADOR Equador* Quito BRASIL BOLÍVIA Brasil* Bolívia* Salvador de Bahia São Leopoldo XILE Xile* PARAGUAI Valparaíso Paraguai* ARGENTINA Argentina* Buenos Aires Província de Chaco URUGUAI Província de Santa Fe Uruguai* Montevideo Visita de delegació o representant polític Visita de caràcter tècnic Delegacions o representants d’àmbit estatal, com ara parlamentaris, * ministres o altres càrrecs o tècnics de governs estatals Direcció de Relacions Internacionals 27 41 Acords subscrits per Barcelona amb altres ciutats Lampedusa Acord d’amistat i cooperació. 15/3/2016 – 15/3/2020 Objectiu: Fomentar la cooperació entre Lampedusa i Barcelona en àmbits com la pro- moció econòmica, el turisme, els esports i la cultura, entre d’altres. També, promoure la cooperació, l’intercanvi d’informació i les estratègies conjuntes davant la crisi europea ocasionada per l’arribada de persones refugiades i migrants. Lesbos Acord d’amistat i cooperació. 15/3/2016 – 15/3/2020 Objectiu: Promoure la cooperació i l’assistència tècnica entre ambdues ciutats en àm- bits sobre medi ambient, turisme, esports i cultura, entre d’altres. També, promoure la cooperació conjunta per facilitar la incidència pública al voltant de la crisi migratòria i de persones refugiades a Europa. París Pacte d’amistat i cooperació. 23/9/2016 – 23/9/2020 Objectiu: Concretar projectes comuns en àmbits com la governança i democràcia par- ticipativa, habitatge, inclusió social, cultura, esports, turisme, innovació, gestió pública de l’aigua, memòria històrica i reptes europeus. Kyoto Conveni de col·laboració. 15/11/2016 – 15/11/2020 Objectiu: Iniciar un marc de relacions estable que permeti compartir mútuament infor- mació, coneixement i experiències, i treballar conjuntament per a promoure el desenvo- lupament econòmic i social d’ambdós territoris. Torí Acord de col·laboració. 15/12/2017 – 15/12/2019 Objectiu: Promoure ambdues ciutats com a destinació turística i seu de congressos, afavorir la cooperació cultural i la cooperació en àmbits com el desenvolupament eco- nòmic i acadèmic, la innovació tecnològica i social, i la planificació europea. Direcció de Relacions Internacionals 29 Montevideo Protocol de cooperació. 17/4/2018 – 17/4/2021 Objectiu: Promoure els intercanvis de bones pràctiques i experiències per enfortir l’agermanament vigent en àrees com polítiques d’inclusió i igualtat de gènere, LGTBI, neteja urbana, urbanisme, habitatge, mobilitat, desenvolupament econòmic, turisme i intercanvis empresarials. Uruguai – Ministeri d’Indústria, Energia i Mineria Acord de col·laboració. 7/8/2018 – 7/8/2021 Objectiu: Col·laborar en l’àmbit del desenvolupament socioeconòmic a través del fo- ment de les vocacions científiques i tecnològiques de la ciutadania, el suport a progra- mes d’emprenedoria, la incubació d’empreses i els ateneus de manufactura. Rosario Protocol de col·laboració. 21/8/2018 – 21/8/2021 Objectiu: Promoure intercanvis de bones pràctiques en els àmbits d’urbanisme, habitatge, polítiques d’inclusió i igualtat de gènere, LGTBI, mobilitat, neteja urbana, ciència i tecno- logia, emprenedoria social, mercats municipals, nova agenda urbana i ODS, desenvolupa- ment econòmic i polítiques públiques en el marc de la Xarxa de Ciutats Educadores. Seül Acord d’amistat i cooperació. 28/09/2018 – 28/09/2021 Objectiu: Renovar el primer acord d’amistat i col·laboració signat el 2012 i potenciar intercanvis mutus en àmbits com la democràcia directa, la participació ciutadana, l’eco- nomia col·laborativa, el creixement inclusiu, la creació d’ocupació, l’avenç tecnològic i la innovació social, les inversions econòmiques, l’eGovernment, la regeneració urbana, les smart cities i el medi ambient, entre d’altres. Ciutat de Mèxic Declaració d’intencions. 20/10/2018 Objectiu: Donar un nou impuls als intercanvis i fomentar la cooperació en àrees com la cultura, la participació, la seguretat ciutadana, la gestió de l’espai públic, el transport i el canvi climàtic. Memòria de mandat 2015 - 2019 30 Kobe Acord de col·laboració. 31/10/2018 – 31/10/2021 Objectiu: En el marc de l’agermanament signat el 1993, promoure les accions conjuntes en matèria de govern obert, intercanvis econòmics, alimentació i gastronomia, universi- tats, investigació i esports. Bolonya Acord de cooperació. 26/11/2018 – 26/11/2021 Objectiu: Establir un marc institucional formal entre les dues ciutats i començar a tre- ballar conjuntament en els àmbits següents: acollida, cultura, economia col·laborativa, habitatge, transparència i big data, turisme, democràcia participativa, feminització de la política, i col·laboració i participació en projectes europeus i en la xarxa europea de ciutats Eurocities. Yokohama Acord de col·laboració. 29/03/2019 – 29/03/2023 Objectiu: Promoure la cooperació mútua i l’intercanvi amb el propòsit d’enfortir el desenvolupament de relacions d’amistat en diversos àmbits, especialment pel que fa al desenvolupament de ciutats intel·ligents. Es tracta de la renovació de l’acord de col- laboració en smart city que ambdues ciutats signaren el 15 de març de 2015. Direcció de Relacions Internacionals 31 51 Declaracions internacionals adoptades per Barcelona 2015 “Declaració dels Drets de la Humanitat i el Medi Ambient”. París, juny de 2015 (Barcelo- na s’hi va adherir el gener de 2019) http://droitshumanite.fr/declaration/ Milan Urban Food Policy Pact. Milà, octubre de 2015 http://www.milanurbanfoodpolicypact.org/ “Cities for Climate”. Declaració de París de compromís de les ciutats en la lluita contra el canvi climàtic. París, desembre de 2015 “Compact of Mayors”, en el marc de la Cimera del clima per a líders locals. París, desem- bre de 2015 https://www.uclg.org/es/node/24988 2016 Declaració de Barcelona, adoptada a la primera trobada paneuropea “Autoritats Locals i la Nova Generació de Tractats de Lliure Comerç” (contra el Tractat Transatlàntic de Lliu- re Comerç, TTIP). Barcelona, abril de 2016 http://ajuntament.barcelona.cat/relacionsinternacionalsicooperacio/ca/relacions-in- ternacionals/bcn-no-ttip/declaracio-de-barcelona “Basque Declaration. New Pathways for European Cities and Towns to create productive, sustainable and resilient cities for a liveable and inclusive Europe”. Bilbao, abril de 2016 http://www.sustainablecities.eu/fileadmin/repository/Basque_Declaration/Basque_ Declaration_English.pdf Declaració “Democratitzant les ciutats a través de l’espai públic”, adoptada a la Reunió preparatòria d’Habitat III. Barcelona, abril de 2016 http://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/noticia/lespai-public-garan- tia-de-drets-i-element-democratitzador_318971 Compromís de Bogotà, adoptat a la Cimera Mundial de Líders Locals i Regionals de Bo- gotà abans de la Conferència Hàbitat III. Bogotà, octubre de 2016 https://www.uclg.org/sites/default/files/el_compromiso_de_bogota_0.pdf “Deadline 2020-C40. Cities Delivering the Most Ambitious Climate Action for a Healthy, Prosperous Future!”, publicada durant la trobada C40 Major’s Summit a Ciutat de Mèxic, desembre de 2016 https://www.c40.org/other/deadline-2020 Direcció de Relacions Internacionals 33 2017 Pacte dels Alcaldes pel Clima i l’Energia. El març de 2017, Barcelona es va adherir als nous compromisos del pacte, inicialment creat el 2008 https://www.pactodelosalcaldes.eu/ “Declaració dels Alcaldes sobre Migració i Refugiats: satisfer necessitats, protegir els drets i promoure l’apoderament”, adoptada al IV Fòrum d’Alcaldes sobre Mobilitat Hu- mana, Migració i Desenvolupament. Berlín, juny de 2017 http://migration4development.org/sites/default/files/declaracion_de_los_alcaldes_final.pdf “Fossil Fuel Free Streets Declaration”. París, octubre de 2017 https://www.c40.org/other/fossil-fuel-free-streets-declaration Declaració “Social Rights for All”, adoptada al Fòrum d’Afers Socials d’Eurocities. Gote- borg, octubre de 2017 http://nws.eurocities.eu/MediaShell/media/EUROCITIES_statement_social_rights_ for_all_FINAL.pdf Declaració “Towards a stronger future for a Europe of citizens”. Brussel·les, desembre de 2017 http://nws.eurocities.eu/MediaShell/media/EUROCITIES_Future_of_Europe_FINAL.pdf Global Covenant of Mayors for Climate & Energy, que va néixer el 2017 a partir de la fusió formal del Compact of Mayors i de l’European Union Covenant of Mayors for Climate and Energy https://www.globalcovenantofmayors.org/ Memòria de mandat 2015 - 2019 34 2018 Declaració de San José “Democràcia, Desenvolupament Sostenible i Igualtat”, adoptada a la XVIII Assemblea General de la Unió de Ciutats Capitals Iberoamericanes (UCCI). San José de Costa Rica, abril de 2018 https://www.oidp.net/docs/repo/doc374.pdf “The Fab City Manifesto”, signat durant la Fab City Summit. París, juliol de 2018 http://www.makery.info/en/2018/07/11/le-manifeste-de-la-fab-city/ “Cities for adequate housing. Municipalist Declaration of Local Governments for the Right to Housing and the Right to the City”. Nova York, juliol de 2018 https://citiesforhousing.org/ Equity Pledge - C40. Adhesió signada durant l’esdeveniment GCAS - Global Climate Ac- tion Summit a San Francisco, setembre de 2018 https://www.c40.org/other/cities-urged-to-step-up-climate-action-and-ambiti- on-ahead-of-global-climate-action-summit “Common Declaration of principles and commitments for Sharing Cities”. Barcelona, no- vembre de 2018 http://www.share.barcelona/declaration/ “Declaration of Cities Coalition for Digital Rights”. Barcelona, novembre de 2018 https://citiesfordigitalrights.org/ Women4Climate - C40. Adhesió anunciada a Barcelona el novembre de 2018 https://w4c.org/ “Ciutats treballant juntes pels migrants i refugiats”. Declaració d’alcaldes de Marrà- queix, adoptada al 5è Fòrum d’Alcaldes sobre Mobilitat Humana, Migració i Desenvolu- pament. Marràqueix, desembre de 2018 https://www.uclg.org/sites/default/files/declaracion_de_alcaldes_de_marrakech.pdf “Declaration of Cooperation on Digital Transformation and Smart Growth”. Brussel·les, desembre de 2018 https://www.digitallytransformyourregion.eu/sites/default/files/2018-12/Digital%20 Cities%20Challenge%20Declaration%20of%20Cooperation.pdf Direcció de Relacions Internacionals 35 2019 Declaració dels alcaldes i representants locals i regionals electes dels estats membres del Consell d’Europa contra l’antigitanisme. Barcelona s’hi va adherir al gener de 2019 https://ajuntament.barcelona.cat/consell-municipal-poble-gitano/ca/noticia/con- tra-l-antigitanisme “The City Leaders Agenda for Europe”, presentada en ocasió de la segona cimera d’alcal- des sobre el futur d’Europa de la xarxa Eurocities. Brussel·les, març de 2019 http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2019/03/20190227_ Draft-manifesto_for-designer-1.pdf Declaració “Ciutats per a tothom: construint ciutats per a ciutadania i visitants”, presen- tada al Primer Fòrum d’Alcaldes sobre Turisme Sostenible organitzat per l’Organització Mundial de Turisme de Nacions Unides. Lisboa, abril de 2019 http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2019/04/05/barcelona-signa-la-declara- cio-de-lisboa-ciutats-per-a-tothom-construint-ciutats-per-a-ciutadania-i-visitants/ Memòria de mandat 2015 - 2019 36