Secretaria General COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA Sessió de 19 de febrer de 2020 ACTA A la Sala Lluís Companys de la Casa Consistorial de la casa de la ciutat, el 19 de febrer de 2020, s’hi reuneix la COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA en sessió ordinària, sota la presidència de l'Im. Sr. Regidor Jordi Castellana Gamisans. Hi concorren les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Montserrat Ballarín Espuña, Jordi Rabassa Massons, Jordi Martí Grau, Jaume Collboni Cuadrado, Francesc Xavier Marcé Carol, Miquel Puig i Raposo, Montserrat Benedí i Altés, Elsa Artadi Vila, Ferran Mascarell i Canalda, María Luz Guilarte Sánchez, Josep Bou i Vila i Eva Parera Escrichs, assistits per l'assessora jurídica , la Sra. Míriam Cabruja Escobedo, que actua per delegació del secretari general i que certifica. També hi són presents els Srs.: Im. Sr. Eloi Badia Casas, Im. Sr. Jordi Coronas i Martorell, Im. Sr. Francisco Sierra López i Sr. Antonio Muñoz Juncosa, Interventor General. Excusen la seva absència els Ims. Srs.: Marc Serra Solé, Joan Subirats Humet i Ernest Maragall i Mira. S'obre la sessió a les 16.02 h. I) Aprovació de l’acta de la sessió de 24 de gener de 2020 La Sra. GUILARTE manifesta que el Grup de Cs no aprovarà cap acta en què les seves intervencions siguin traduïdes i no es recullin literalment. S’aprova amb el vot favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Partit Popular i Barcelona pel canvi i el vot contrari de Ciutadans. II) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. – (2018/337) De la gerent municipal, de 30 de desembre de 2019, que reajusta les anualitats de l'autorització i disposició de la despesa per un import de 5.393,45 euros (IVA inclòs) del contracte relatiu a l'assistència tècnica Economies Comunitàries adjudicat a Espai d'Anàlisi Social, SL., per als exercicis 2019-2020. CCM 2/20 Economia 1/58 2. – (19050009) De la gerent municipal, de 31 de desembre de 2019, que adjudica el contracte de la gestió i explotació del servei de bar-cafeteria del Casal Gent Gran Casa Nostra , 2020-2021, a Juan Antonio Cruz Vizcaíno, per un import de 3.120 euros (exempt d'IVA). 3. – (638/18) Del gerent de l'Àrea d'Economia Recursos i Promoció Econòmica, de 15 de gener de 2020, que prorroga el contracte relatiu a la gestió i realització de les activitats del programa pedagògic "El comerç i les escoles", adjudicat a Lavola 1981 SAU, per un període comprés entre el 24 de gener de 2020 fins el 23 de gener de 2021, i per un import de 137.940,00 euros (IVA inclòs). Acords de la Comissió de Govern de 30 de gener de 2020 4. – (F-2001) APROVAR el conveni de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, sobre la programació dels pagaments recurrents de la Tresoreria de la Generalitat de Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona, ens dependents i ens compartits amb aquest ajuntament. FACULTAR l’Im. Sr. Jaume Collboni Cuadrado, primer tinent d’Alcaldia d’Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda, i el Gerent de Pressupostos i Hisenda, i al Sr. Jordi Ayala Roqueta, de forma indistinta, per a la signatura del conveni. DONAR- NE compte a la Comissió d'Economia i Hisenda. 5. – (3-004/2020) APROVAR l’expedient núm. 3-004/2020 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2018 per a l’exercici 2020, d’import 774.863,43 euros, per fer front a despeses derivades del contracte de visualitzadors d’allotjaments turístics de la Gerència d’Urbanisme, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 20012091; i PUBLICAR aquest acord a la Gaseta Municipal. DONAR-NE compte a la Comissió d’Economia i Hisenda. 6. – (3-006/2020) APROVAR l’expedient núm. 3-006/2020 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2018 per a l’exercici 2020, d’import 2.738.111,00 euros, per fer front a despeses derivades del servei d’agents cívics a la ciutat de Barcelona gestionat per la Gerència Municipal, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 20012491; i PUBLICAR aquest acord a la Gaseta Municipal. DONAR-NE compte a la Comissió d’Economia i Hisenda. Acords de la Comissió de Govern de 13 de febrer de 2020 7. – (3-010/2020) APROVAR l’expedient núm. 3-010/2020 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2020, d’import 1.958.081,14 euros, per fer front a despeses extraordinàries del Consorci de l’Auditori i Orquestra de l’Àrea de Cultura, Educació, CCM 2/20 Economia 2/58 Ciència i Comunitat, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 20020591; i PUBLICAR aquest acord a la Gaseta Municipal. DONAR-NE COMPTE a la Comissió d’Economia i Hisenda. 8. – (3-012/2020) APROVAR l’expedient núm. 3-012/2020 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2020, d’import 1.426.760,08 euros, per fer front a despeses per la resolució contractual de mutu acord mitjançant conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i la empresa Oca, Inspección Técnica de Vehículos (CIF A50830967) per la qual es resol un dret de superfície atorgat a l’esmentada empresa al 2010, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 20020791; i PUBLICAR aquest acord a la Gaseta Municipal. DONAR-NE compte a la Comissió d’Economia i Hisenda. a) Mesures de govern b) Informes 1. – Activitat turística 2019. El Sr. MARCÉ adverteix que l’exposició sobre les dades de l’activitat turística de l’any 2019 serà mediatitzada per les sensacions que pugui produir la suspensió del Mobile World Congress, qüestió que tractaran en punts posteriors de l’ordre del dia. Dit això, comenta que el balanç de l’activitat turística de 2019 ha estat positiu. Així, indica que segons dades de l’INE Barcelona va tenir més de 12 milions de visitants en aquest període, que varen fer un total de 33 milions de pernoctacions, amb un increment de més del 5 %, dada que consolida la ciutat de Barcelona com a destinació turística internacional. Apunta que aquest increment es va produir en tots els mesos de l’any, tret del desembre, i destaca que durant la temporada d’estiu ha tornat a disminuir la concentració de turistes, de manera que entre juny i final de setembre la ciutat acull solament el 36 % del total anual de visitants. A més a més, assenyala que l’ocupació mitjana de places hoteleres va ser superior al 82 % i la facturació mitjana per habitació, en hotels i altres allotjaments legals, també ha estat positiva durant tots els mesos de l’any. Tot seguit, informa que el creixement del turisme internacional va ser del 7,6 % i es manté la tendència dels darrers anys de disminució del turisme nacional, que el 2019 va baixar un 3,1 % però continua representant el grup més important de turistes, seguit dels Estats Units, el Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya. Pel que fa als mitjans de transport, apunta que l’avió i els creuers han experimentat un creixement del 5 % i del 3,1 % respectivament. En el cas dels creuers, afegeix que aquest increment afecta sobretot els creuers que surten de Barcelona com a port base, mentre que els que hi fan escala pràcticament no han crescut. Quant al consum, comenta que les vendes lliures d’impostos ja no estan limitades i per tant han experimentat un increment del 19,8 %. Per nacionalitats, els turistes que han realitzat més despesa són els xinesos, argentins, nord-americans i russos. Afegeix que la targeta Hola, Barcelona, que integra transport i altres activitats, ha tingut un increment de l’11,2 % respecte de l’any anterior i ha arribat a 15,3 milions d’unitats. CCM 2/20 Economia 3/58 Tot i que qualifica aquestes dades de positives, puntualitza que la voluntat de la regidoria no és alimentar polítiques estrictament quantitatives i de creixement del turisme. Assenyala que el sector turístic actualment representa el 14 % del PIB de la ciutat i, amb independència de l’anàlisi qualitativa que s’hauria de fer, remarca que els contractes en aquest sector representen el 9,1 % del total de la ciutat. En aquest context, comenta que el sector turístic cada dia manifesta un major compromís amb els criteris de sostenibilitat i de respecte mediambiental que Barcelona s’ha compromès a implementar, i hi ha més de 200 empreses que treballen en plans i compromisos relatius a la certificació Biosphere. Pel que fa als allotjaments il·legals, informa que els darrers anys s’han fet més de 15.800 inspeccions i s’han imposat 8.000 sancions. A més a més, subratlla que en aquest moment hi ha un perímetre raonablement definit sobre el marc de legalitat i il·legalitat, amb compromisos importants de les plataformes que gestionen els apartaments turístics per no oferir places il·legals. També comenta que s’ha creat un programa de mediació veïnal, el qual ha permès resoldre més de 250 conflictes en els darrers set mesos. Barcelona ha estat reconeguda amb diversos premis internacionals per l’Organització Mundial de Turisme en matèria d’accessibilitat, per la World Travel Market en gestió turística, o per l’Atlas World Heritage per bones pràctiques. Quant al turisme de congressos, destaca que Barcelona continua essent entre les cinc primeres ciutats europees en capacitat organitzadora. Per corregir el descens notable i continuat del turisme nacional, s’han signat acords amb Renfe i amb les ciutats AVE. Apunta que la coincidència lingüística permetria implementar propostes culturals complementàries. En conclusió, manifesta que el Govern està treballant per corregir les externalitats negatives del turisme, tot i que globalment les dades de 2019 són positives. El Sr. PUIG exposa que el nombre de pernoctacions, tant en hotels com en habitatges d’ús turístic, ha crescut un 5,6 % i que el Grup d’ERC considera que aquesta xifra és negativa perquè és incompatible amb el concepte de turisme sostenible. En aquest sentit, recorda que un economista cèlebre ja va advertir que només els rucs i els economistes poden creure que un fenomen pugui créixer indefinidament. En segon lloc, comenta que el preu per habitació s’ha incrementat un 6,6 %, dada que considera positiva perquè Barcelona necessita un turisme que faci despesa, atès que així es pot retribuir de manera decent els treballadors del sector i contribuir al sosteniment de la ciutat. Considera injustificades, doncs, les crítiques sobre l’apujada de l’impost turístic fins a 4 euros. En tercer lloc, apunta que el nombre de passatgers de vols intercontinentals ha pujat un 14,5 %, dada que considera molt positiva perquè per millorar el model productiu de la ciutat s’ha d’incrementar el nombre de rutes transcontinentals. Tot i així, opina que aquesta modalitat encara ocupa una franja massa petita en el conjunt de l’activitat de l’aeroport de Barcelona. Finalment, remarca que s’incrementa el nombre de creueristes que tenen Barcelona com a port base en un 3,1 % i que s’estanca la xifra de passatgers en trànsit. Si bé insisteix que la primera dada és incompatible amb el turisme sostenible, creu que la segona és positiva. No afirma que els creueristes siguin una plaga de llagostes però opina que els creueristes en trànsit aporten a la ciutat més molèsties que recursos econòmics. CCM 2/20 Economia 4/58 Per acabar, demana que els pròxims informes recullin dades de saturació dels espais, tant dels tancats com dels oberts, especialment si el Govern està preocupat per la sostenibilitat. Per posar un exemple, vol saber quants turistes hauran visitat la plaça de Sant Felip Neri durant 2020 i si s’haurà produït un increment o un decrement respecte de 2019. La Sra. ARTADI agraeix als treballadors i als tècnics municipals l’elaboració de l’informe. Lamenta que el Sr. Marcé hagi exhaurit el temps d’intervenció i que no pugui respondre a les consideracions que vol fer. En primer lloc, apunta que tothom pot llegir les dades i els quadres, de manera que voldria que aquest informe no fos tan descriptiu i quantitatiu, sinó que s’hi fes una valoració qualitativa i que contingués dades sobre mobilitat. En aquest sentit, comenta que en una sessió anterior el Govern havia presentat una mesura que era positiva com a idea general però que no tenia pressupost, calendari ni cap mena de concreció. A més a més, ateses les diverses redaccions del document a què havien tingut accés, opina que dins del Govern mateix hi ha contradiccions en aquesta qüestió. A continuació, reclama que el Govern millori les dades que obté, ja sigui des de l’Observatori de Turisme o amb l’eina que consideri adequada. Així, indica que caldria conèixer millor els motius que duen els turistes a visitar Barcelona, la densitat de recursos turístics o els sistemes de desplaçament que empren. El Grup de JxCat entén que aquest sector és molt important, que genera molts beneficis però també externalitats negatives i, per tant, considera que cal tenir aquest nivell de concreció en les dades per poder impulsar les polítiques adequades. D’altra banda, troba curiós que, després que el Govern hagués fet molts discursos turismofòbics, es tornin a superar les dades de visitants i de despesa. En tot cas, opina que l’increment de la despesa turística és positiu. El seu grup insisteix que la promoció turística és important, i no pas per incrementar el nombre de visitants sinó per atraure un tipus determinat de turistes, per diversificar l’activitat i per apostar per l’esport, la cultura, la gastronomia, el turisme acadèmic i professional, i les fires i congressos. Subratlla que Barcelona no hauria de tenir dependència d’un únic esdeveniment i reclama equilibri entre l’oci i els negocis. En definitiva, demana que s’aposti per la qualitat. Critica que l’ajuntament desincentivi les reformes i les rehabilitacions d’hotels, perquè aquesta actitud provoca l’envelliment del parc hoteler, qüestió que l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat ha entès molt bé i l’ha sabuda aprofitar. Per acabar, troba a faltar en l’informe dades sobre seguretat malgrat que especialment durant l’estiu de 2019 els sectors del turisme i de la restauració hi varen fer molt d’èmfasi. Així, afirma que a la ciutat de Barcelona hi ha un problema gravíssim de seguretat, malgrat les manifestacions que fa el regidor d’aquest àmbit. El Sr. SIERRA constata que el Grup de JxCat anteriorment havia criticat l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat perquè s’aprofitava dels avantatges que li oferia Barcelona i en canvi ara la lloen, fet que atribueix al pacte de govern que ambdues formacions tenen a la diputació. Tot seguit, agraeix al Sr. Marcé la presentació de l’informe. El Grup de Cs considera que les xifres que conté quant a la descentralització i a la desestacionalització del turisme són positives perquè permeten que el sector sigui més sostenible. Afegeix CCM 2/20 Economia 5/58 que l’any 2019 hi va haver més de 12 milions de turistes i més de 33 milions de pernoctacions, i per tant constata que, malgrat la complicitat que el Govern mostra amb la turismofòbia, que és el model de l’alcaldessa Colau i de la CUP durant el mandat anterior, aquest model topa amb la realitat. Tot seguit, entén que s’ha d’apostar pel turisme de qualitat. Recorda que el regidor de Turisme anterior havia manifestat que no disposava de dades sobre la despesa que fan els turistes a la ciutat, malgrat que hi ha empreses especialitzades en aquesta qüestió. A més a més, assenyala que l’informe conté dades sobre el tipus de turista que gasta més i de quina nacionalitat és. Lamenta que aquests turistes provinguin de la Xina, de Hong Kong o del Vietnam, i espera que aquest fet no tingui més conseqüències per culpa del coronavirus, conseqüències que ja s’estan patint a causa del desistiment de funcions del Govern en la defensa de l’interès de la ciutat en relació amb el Mobile World Congress. A continuació, insisteix que cal apostar pel turisme de qualitat i demana que l’informe no solament reculli la nacionalitat dels turistes que gasten més, sinó també quins són els que viatgen més a Barcelona. En tot cas, observa un decreixement preocupant però significatiu del turisme nacional. Considera que és normal que a causa dels esdeveniments posteriors a la publicació de la sentència del Tribunal Suprem hi hagi menys turistes espanyols que vulguin anar a Barcelona. Finalment, agraeix la presentació de l’informe i manifesta que el seu grup estarà pendent dels indicadors que ha esmentat. El Sr. BOU agraeix la presentació de l’informe i celebra que la majoria d’indicadors mostrin una tendència positiva en l’àmbit del turisme, de manera que l’any 2019 gairebé es va assolir la xifra de 12 milions de turistes en establiments de diferents tipus. El Grup del PP considera que és especialment important la reducció de l’atur en aquest sector, que va decréixer un 4 % respecte del mes de desembre de 2018, mentre que la filiació a la Seguretat Social es va incrementar en un 2,3 % en el mateix període. Opina que l’ajuntament ha de fer tot el possible perquè aquestes xifres i tendències es mantinguin o fins i tot millorin. A continuació, apunta que el Fons Monetari Internacional ha reduït la previsió de creixement per a l’any 2021 i fins i tot aquest informe adverteix que el ritme de disminució de l’atur s’ha moderat. En aquest sentit, opina que la cancel·lació del MWC és un contratemps important i té conseqüències greus per a Barcelona. Remarca que el febrer, mes en què se celebra aquest esdeveniment, és un dels mesos de major facturació per al sector. Per tant, demana que es faci un esforç per potenciar el turisme d’alt poder adquisitiu. També subratlla que els mesos de desembre i gener registren el menor nombre de turistes i les facturacions més baixes. Reclama, doncs, que el Govern municipal treballi per convertir Barcelona en una destinació referent per al turisme de compres, especialment durant l’època nadalenca. D’altra banda, afirma que el turisme nacional ha disminuït per culpa del procés independentista, tal com queda reflectit en les dades d’aquest informe. Així, observa que els turistes procedents de la resta d’Espanya representen el grup majoritari de visitants de Barcelona però també és el que ha disminuït més, en un 3,1 %, respecte de l’any anterior. Finalment, denuncia que Barcelona pateix un problema greu d’inseguretat i CCM 2/20 Economia 6/58 d’incivisme a causa de la política erràtica i permissiva del Govern durant el darrer mandat. L’estiu anterior, afegeix, aquesta inseguretat va tenir el punt més àlgid, situació que va provocar una reducció important de la facturació del comerç i de la restauració. Espera, doncs, que el Govern emprengui les actuacions necessàries perquè aquesta situació no es torni a repetir. En aquest sentit, apunta que en aquest moment hi ha molts negocis de restauració que són mig buits i que els propietaris estan molt preocupats. La Sra. PARERA considera que és molt difícil de debatre aquest tipus d’informe en comissió perquè la limitació del temps d’intervenció fa que el responsable del Govern no pugui respondre als plantejaments que fa l’oposició. Demana, doncs, que aquesta queixa quedi reflectida a l’acta perquè aquest mètode de treball és poc útil. Dit això, el Grup de Barcelona pel Canvi observa que la ciutat continua essent atractiva per al turisme, malgrat els problemes que s’han viscut als carrers els darrers mesos, als quals s’afegeixen el problema del coronavirus i les manifestacions del Govern municipal contràries al turisme. Considera, doncs, que la bona marxa de la ciutat en aquest àmbit és un fet positiu però creu que seria interessant conèixer quina és la imatge de Barcelona a l’exterior. D’altra banda, entén que és contradictori celebrar la bona marxa del sector però alhora no tenir-hi cap mena de complicitat. En aquest sentit, recorda que encara hi ha una moratòria vigent que afecta els hotels i que les taxes de terrasses s’han incrementat molt. Per tant, considera que les tendències positives en aquest àmbit no són mèrit del Govern. A continuació, recorda que algunes sessions enrere el seu grup va mostrar preocupació perquè feia quatre anys consecutius que el turisme de la resta d’Espanya disminuïa. En aquella ocasió varen preguntar al Govern quines mesures havia previst adoptar per revertir aquesta situació. Pregunta, doncs, si s’ha pres alguna mesura en aquest sentit. Tot seguit, assenyala que és important saber quin tipus de turisme es vol incentivar. Indica que Barcelona rep un turisme molt diversificat, des de congressistes a creueristes, el de vacances d’estiu que s’hi està quinze dies o l’estudiantil, i per tenir clar quin d’ells es vol incentivar cal parlar no solament de la facturació global sinó de la despesa que fa cadascun d’ells. Per acabar, subratlla la importància de saber administrar els fluxos temporals del turisme per tal de distribuir-lo durant tot l’any i descentralitzar l’activitat. El Sr. MARCÉ agraeix els comentaris de tots els portaveus i replica al Sr. Puig que el límit del turisme l’ha de marcar la capacitat hotelera legal de la ciutat. Assenyala que si bé no es pot superar el cent per cent d’aquesta capacitat, mentre l’ocupació és del 82 % encara queda un marge de creixement del 18 % i, per tant, aquest creixement s’ha de considerar positiu. ES DÓNA PER TRACTAT c) Compareixences Govern municipal CCM 2/20 Economia 7/58 III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord 2. – (02 OOFF2020) RESOLDRE les reclamacions presentades a la l’ordenança fiscal 3.18 Taxes pel servei de recollida de residus municipals generats en els domicilis particulars per a 2020 i exercicis successius, aprovada provisionalment pel Plenari del Consell Municipal en data 20 de desembre de 2019, en el sentit dels informes que consten a l’expedient. APROVAR definitivament l’esmentada ordenança fiscal per a l’exercici 2020 i successius. PUBLICAR aquest acord i el text íntegre de l’ordenança fiscal al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. El Sr. BADIA exposa que aquesta mesura s’emmarca en la necessitat de donar resposta als objectius que marca la Unió Europea en aquest àmbit, en els acords amb la Generalitat i les intencions que es manifesten en l’esborrany de la llei de residus de Catalunya, que assenyalen la necessitat de tenir mecanismes fiscals per incentivar la recollida selectiva, com poden ser les taxes, i en el compromís que l’any 2025 tots els municipis de l’àrea metropolitana disposin de sistemes individualitzats i a partir de 2021 taxes de recollida de residus. En aquest context, el Govern va presentar una proposta inicial, que havia d’evolucionar i incorporar modificacions però que permetia acostar-se a una tarifació més justa que l’actual, que es fa mitjançant els impostos generals amb conceptes com la participació en ingressos de l’Estat i l’IBI, que tenen poc a veure amb els costos reals del servei de recollida de residus. Finalment, comenta que en aquest tràmit es proposa l’aprovació definitiva de la resolució de les al·legacions. Dona les gràcies a tots els grups que n’han presentat i comenta que n’han acceptat algunes, si bé de poca importància, amb la voluntat d’avançar cap a l’establiment d’una taxa justa per la generació de residus mentre es van desplegant tots els sistemes d’individualització. El Sr. CORONAS indica que el tractament de residus té un cost, que principalment ha d’assumir qui els genera. Amb aquest tràmit s’aprova l’establiment d’una taxa, si bé no és la que li agradaria al Grup d’ERC, que voldria que no estigués vinculada al consum d’aigua sinó als residus generats pels ciutadans i les famílies de la ciutat, però en tot cas considera que és una eina que pot ser útil. El seu grup ha demanat, en primer lloc, que el rebut detalli amb claredat quin és el cost de la taxa i quina bonificació li correspon a cadascuna de les famílies. En segon lloc, que s’avanci tan ràpidament com sigui possible cap a la individualització d’aquesta taxa, que és l’instrument que realment permetrà assolir els objectius que planteja la Unió Europea però que l’Ajuntament de Barcelona hauria d’intentar superar. En tercer lloc, aprofitant que entra en vigor la nova contracta de neteja i residus, demana que s’implementin els elements necessaris per millorar els resultats de la recollida selectiva, és a dir, l’extensió de la recollida porta a porta i la reducció en la mesura que sigui possible de l’àmbit territorial al qual s’apliquen les bonificacions. Tot seguit, entén que el Govern municipal recull aquests compromisos i, per tant, CCM 2/20 Economia 8/58 anuncia el vot favorable del seu grup a la proposta. Per acabar, assenyala que l’objectiu és reduir els residus que van a parar a les incineradores. Subratlla que sovint es demana que es tanquin aquestes instal·lacions, començant per la del Besòs, però opina que l’única manera d’aconseguir-ho és evitant que hi hagi fraccions de resta, que són difícils de processar i innecessàries. La Sra. ARTADI assenyala que a Barcelona es generen 70.000 tones de residus cada any i se’n fa menys del 70 % de separació. El Grup de JxCat està d’acord que s’ha de pagar segons la quantitat de residus generada i considera que és urgent prendre mesures en aquest sentit. Tot i així, opina que es fixen massa en els percentatges i poc en la quantitat global, perquè es podria donar el cas que ambdues dades s’incrementessin i, per tant, hi continuaria havent un impacte sobre el medi ambient. A continuació, agraeix el to que han mantingut en les negociacions però lamenta que no hagin pogut avançar en aquesta qüestió, de manera que l’aprovació d’aquesta mesura no implicarà que es pagui per generació de residus, sinó que simplement es recaptin 40 milions d’euros als contribuents de Barcelona, que solament serviran per ordenar les finances de l’ajuntament. Entén, però, que amb l’apujada d’altres impostos i taxes el pressupost municipal dona prou marge per fer les inversions necessàries. Tal com havia manifestat anteriorment, reitera que l’objectiu és salvar el planeta i no el pressupost del Govern. Tot seguit, indica que el seu grup ha presentat al·legacions per millorar aquesta taxa i que conceptualment troba positiu que qui genera més residus pagui més. Tanmateix, constata que la taxa que es duu a aprovació no compleix aquesta condició. Amb les al·legacions que han presentat, doncs, volien incidir en els àmbits dels incentius, del compostatge o dels punts verds, perquè aquells que reciclen per sobre del 60 % i que s’acullen al servei de recollida porta a porta no haurien de pagar el mateix que els qui no fan res. Comenta que el Govern ha dit que no tenia capacitat per aplicar aquestes mesures, però creu que la ineficiència de l'Administració no s’hauria de traslladar als ciutadans. D’altra banda, opina que aquesta mesura no és prou transparent i no s’ha acceptat la proposta de fer campanyes informatives. Així, doncs, entén que aquesta taxa és contrària a totes les recomanacions que fa la Unió Europea i per tant no es pot acceptar. També s’han rebutjat les al·legacions per tal d’aplicar més incentius socials, malgrat que el programa electoral de Barcelona en Comú recollia aquestes mesures. Per aquestes raons, anuncia el vot contrari del seu grup a la proposta. La Sra. GUILARTE discrepa del Sr. Badia en el sentit que aquesta taxa sigui pedagògica. El Grup de Cs considera que aquesta definició és insultant perquè implica que el Govern municipal pot educar els barcelonins en civisme, quan l’incivisme als carrers de Barcelona ha arribat als màxims històrics des de l’arribada de Barcelona en Comú al Govern. Critica, doncs, que s’imposi una taxa per aprendre a reciclar, aprenentatge que costarà als barcelonins 41 milions d’euros, amb quotes d’un mínim de 30 euros fins a més de 200. D’altra banda, troba incongruent que la taxa s’associï al consum d’aigua i no als hàbits de separació de residus. Adverteix que aquesta mesura tindrà un efecte paralitzador per a les famílies que tenen nens, les quals tenen un alt consum d’aigua, tot i que CCM 2/20 Economia 9/58 tinguin bons hàbits de reciclatge. En canvi, aquelles persones que tenen un consum d’aigua baix però que no separin els residus en sortiran beneficiades i pagaran menys. A més a més, recorda que Aigües de Barcelona ha demostrat, mitjançant al·legacions, que aquesta taxa és un despropòsit perquè no es poden relacionar aquests conceptes. Si bé durant els darrers anys la generació de residus s’ha incrementat, subratlla que el consum d’aigua ha disminuït. Per tant, afirma que la taxa no té cap sentit i que no està ben pensada. Per aquestes raons, anuncia el vot contrari del seu grup a la proposta. El Sr. BOU recorda que en el tràmit d’aprovació inicial d’aquesta mesura el Grup del PP ja va manifestar que està d’acord amb la finalitat d’aquesta taxa, que aquells que generen més residus paguin més, perquè és de sentit comú. Tanmateix, discrepa sobre el com i el quan s’aplica. Pel que fa al quan, en un moment en què les previsions econòmiques són més aviat negatives, el seu grup creu que cal fer una reforma impositiva que redueixi la pressió fiscal que pateixen els barcelonins i que faciliti l’activitat econòmica. Contràriament, constata que el Govern municipal presenta una taxa nova, que s’afegeix al que qualifica de destralada fiscal de gairebé 123 milions d’euros, plasmada en les ordenances fiscals per a 2020. Quant a la manera d’aplicar aquesta nova taxa, considera que és desencertada perquè es vol calcular en funció del consum d’aigua i no pas de la generació real de residus. A més a més, dissocia el fet imposable i la finalitat de la taxa. Aquesta mesura, afegeix, significarà un increment del rebut de l’aigua, que ja contempla un augment del 83 % de la taxa de clavegueram. Per acabar, considera que aquesta mesura gairebé no beneficiarà gens aquells a qui es pretén premiar, perquè qui fa més ús dels punts de reciclatge en el millor dels casos solament tindrà un 14 % de reducció de la taxa. En conclusió, el seu grup està d’acord que s’ha d’incrementar el percentatge de residus reciclats i assolir l’objectiu marcat per la Unió Europea, però discrepa de la manera amb què el Govern planteja aquesta qüestió. Per aquesta raó, anuncia el vot contrari del seu grup a la proposta. La Sra. PARERA anuncia el vot contrari del Grup de Barcelona pel Canvi. Assenyala que comparteixen els objectius que es persegueixen amb aquesta taxa però discrepen totalment de les formes. Reconeix que la directiva europea obliga a actuar amb una certa urgència, però indica que hi ha marge per treballar aquesta mesura i fer una bona ordenança, que no es torni a fer de manera precipitada perquè probablement haurà de ser rectificada atès que no donarà els fruits que se n’esperen. A més a més, recorda que la directiva estableix que la taxa ha de tenir una relació directa amb el reciclatge que fa la gent, condició que aquesta mesura no compleix. D’altra banda, apunta que és fonamental distingir entre el volum de reciclatge per llar i el volum de reciclatge per barri, que és el que es proposa en aquest cas. Considera que aquesta situació és profundament injusta per a aquells que practiquen bons hàbits de reciclatge però que viuen en un districte o en un barri que té un mal comportament global. Assenyala que una càrrega impositiva no hauria de ser mai injusta i que aquest hauria de ser un principi bàsic a l’hora d’establir taxes i impostos. Tot seguit, admet que l’ajuntament en aquest moment no disposa de les eines necessàries per actuar en aquesta direcció. Per tant, demana que es treballi per crear- CCM 2/20 Economia 10/58 les, però no de manera precipitada, perquè costa més fer les coses malament i haver- les d’arreglar posteriorment que no pas fer-les bé d’entrada. Per acabar, reclama que el rebut amb què es cobrarà aquesta taxa sigui clar. Si bé reconeix que és legal incloure-hi la taxa de recollida de residus, remarca que durà el segell de la companyia d’aigua i, per tant, és fonamental que els diversos conceptes s’hi detallin amb claredat. El Sr. BADIA creu que els grups de l’oposició no han entès bé aquesta mesura. En primer lloc, afirma que el cost del tractament de residus augmentarà en el futur i si la proposta no s’aprova aquest cost s’haurà de pagar amb els recursos provinents de l’IBI i de la PIE, ingressos que no tenen cap relació amb la generació de residus i, per tant, seria la pitjor solució. En segon lloc, puntualitza que per primera vegada l’ajuntament tindrà un element de referència per imputar el cost de la recollida de residus, que serà el volum generat al municipi. Per tant, el primer que faran serà calcular el cost que representa la generació de residus i es pretén caracteritzar-la per tal que s’aproximi a la unitat censal mínima, primer als districtes i després als barris. A més a més, destaca que s’ha demostrat que en termes ecològics el millor vector per aproximar-se a la qüestió dels residus és el consum d’aigua. En aquest sentit, assenyala que establir mecanismes per individualitzar el volum de generació de residus triplicaria els costos del tractament, de manera que aquesta mesura seria contraproduent per als veïns. En tercer lloc, apunta que aquesta proposta s’acompanya amb polítiques socials, millora dels hàbits en relació amb les deixalleries i també millora de la recollida selectiva. En conclusió, manifesta que aquesta política s’implementa gradualment i el primer pas és l’establiment de la taxa. Admet que aquest instrument s’haurà de millorar, però opina que no tenir-lo seria la pitjor solució. Per tant, creu que el fet que els costos generats pels residus no es paguin mitjançant l’IBI sinó amb una taxa específica representarà un salt qualitatiu molt important. El Govern, doncs, continuarà treballant en aquesta línia i espera que els grups de l’oposició l’acompanyin en les fases següents, perquè totes les mesures que ha esmentat seran necessàries. La Sra. GUILARTE creu que qui no ha entès aquesta qüestió és el Sr. Badia. Indica que en l’expedient el Govern marca dues fases en la implementació de la taxa. En una primera fase es vincula aquesta taxa al consum de l’aigua, mesura que entén que és indiscriminada i injusta. I en una segona fase es vincularà als hàbits reals de separació de residus per habitatge. El seu grup considera que, si es vol fer una bona gestió, el que s’hauria de fer és començar amb la segona fase per tal de no penalitzar tots els ciutadans amb aquesta taxa. A més a més, subratlla que no tenen cap garantia que el Govern implementi la segona fase en un termini previsible. Apunta que es podrien utilitzar els 3.000 milions d’increment del pressupost per abordar aquesta qüestió. El Sr. BOU constata que ja sigui amb el rebut de l’aigua o amb l’IBI el Govern pretén augmentar la càrrega impositiva als ciutadans. Contràriament suggereix que s’estalviï en despesa per comptes d’incrementar la pressió fiscal. Entén que estan debatent conceptes ideològics diferents, però lamenta que el Govern solament contempli mesures que impliquen que els ciutadans paguin més. CCM 2/20 Economia 11/58 El Sr. BADIA puntualitza que no ha dit que s’hagin d’incrementar els ingressos de l’ajuntament, sinó que els costos pugen i s’ha de decidir com es paguen, amb l’IBI o amb una taxa de recollida de residus. Pel que fa a la implementació de les mesures, indica que s’està començant a fer i el Govern ja ha anunciat que es duplicarà la prova pilot que es fa al barri del Bon Pastor i properament n’anunciaran més. Finalment, repta els regidors a esmentar un municipi de Catalunya o d’Europa que no faci servir l’aigua amb aquesta finalitat. Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya i Esquerra Republicana i contrari de Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel canvi. 3. – (EM 2020-02/01) APROVAR, en tant que accionista únic de Barcelona de Serveis Municipals, SA (BSM), l’alienació del 15% de la participació que aquesta té en la societat Serveis Funeraris de Barcelona, SA (SFB) consistent en 195 accions, números 1 a 195, ambdós inclosos, representatives del 15% del capital social de SFB, pel procediment de subhasta pública i, en cas que aquesta quedés deserta, per mitjà de l’exercici de l’opció de venda atorgada per Pompas Fúnebres Mediterráneas, SL a favor de BSM el 13 d’abril de 2011. AUTORITZAR a BSM a alienar les accions de SFB, que n’és titular, facultant-la àmpliament per tal que pugui convocar i seguir per tots els seus tràmits el procediment de licitació de les accions mitjançant subhasta pública, així com portar a terme totes les actuacions necessàries en relació amb la seva adjudicació; i, en cas que la subhasta quedés deserta, pugui exercir l’opció de venda atorgada per Pompas Fúnebres Mediterráneas, SL a favor de BSM el 13 d’abril de 2011. NOTIFICAR a Pompas Fúnebres Mediterráneas, SL, en la seva qualitat d’accionista privat de SFB, i titular d’un dret d’adquisició preferent en el cas de venda per BSM del 15% del capital social de SFB, segons resulta de la decisió presa el 24 d’octubre de 1997 de celebrar un concurs públic, mitjançant un procediment obert, per a la selecció dels adquirents d’accions representatives del 49 % del capital social de SFB, el qual haurà de ser tingut en compte en el procediment de subhasta. El Sr. BADIA recorda que l’any 1997 ja es va vendre el 49 % de la participació de BSM en l’empresa SFB i l’any 2011 es va preveure el mecanisme per acabar de vendre el 51 % restant. En aquell moment es va vendre el 36 % i restava el 15 %, que s’emmarcava en un acord de compravenda d’aquestes accions. La venda es va fixar en 27,9 milions d’euros i, atès que els estudis que ha fet BSM constaten que aquestes accions no produeixen cap mena de rendiment econòmic, afegit al fet que el preu està fixat, s’està produint una devaluació d’aquest actiu que suposaria una pèrdua de valor d’1,5 euros anuals. Per aquesta raó, a final del mandat anterior el Govern va presentar un informe en el qual es recomanava vendre aquest 15 % per tal de no descapitalitzar l’ajuntament. Aquest expedient, doncs, haurà de permetre utilitzar aquest ingrés per comprar altres actius relacionats amb polítiques públiques que siguin interessants per a l’ajuntament. CCM 2/20 Economia 12/58 El Sr. CORONAS assenyala que el 15 % de la societat SFB és un percentatge molt baix que limita les possibilitats d’actuació de l’ajuntament. Davant d’aquesta situació, apunta que les dues alternatives eren vendre aquest 15 %, que és el que fan amb aquest tràmit, o bé revertir aquesta operació i pagar molts de diners per arribar al 51 %, però aquesta segona possibilitat és inviable perquè no es poden gastar els diners públics de manera indiscriminada. El Grup d’ERC, doncs, creu convenient vendre aquesta participació i per tant anuncia el vot favorable a la proposta. D’altra banda, recorda que sempre s’havia intentat vincular la venda d’aquest 15 % a la creació d’un operador públic de serveis funeraris. El seu grup sempre ha dit que l’objectiu era aconseguir que els operadors, siguin quins siguin, ofereixin un paquet de serveis funeraris dignes a un preu assequible, més enllà dels que estan fixats legalment com la beneficència o els subvencionats. Per tant, considera que a partir d’aquest moment s’ha de treballar en aquesta línia. Afirma que el seu grup ja ho està fent i opina que s’hauria d’elaborar una ordenança de serveis funeraris que permeti o bé arribar a un acord amb els operadors que hi ha a la ciutat per oferir aquests serveis amb absoluta transparència o bé crear un servei públic en aquesta matèria, de manera que s’ha d’estudiar quina és la millor opció. Finalment, considera que és molt important que els 28 milions d’euros que proporcionarà aquesta venda es puguin destinar a polítiques públiques, però indica que també s’ha de vetllar perquè hi hagi uns serveis funeraris a preu assequible a la ciutat de Barcelona. Es compromet, doncs, a treballar en aquest sentit. El Sr. MASCARELL opina que les polítiques en matèria de serveis funeraris sempre han estat desconcertants i, per tant, li és difícil de veure quin és el sentit final d’aquesta mesura en el context d’una política general de serveis als ciutadans en el conjunt del país. Per aquesta raó, anuncia el vot contrari del Grup de JxCat. Tot seguit, assenyala que durant el mandat anterior els serveis funeraris varen ser objecte de molta improvisació i de dosis importants de populisme, com va quedar palès al Plenari del 27 de febrer de 2019, i afirma que aquesta situació es manté. Recorda que el Grup de Barcelona en Comú sempre s’ha manifestat en contra de la privatització dels serveis, però no sap en quin estat es troba l’operador públic que el Govern havia anunciat que es crearia. Entén que l’únic avanç que s’ha fet durant els últims mesos és el relatiu a l’ordenança que regula l’accés als serveis funeraris i estableix un paquet bàsic de 1.800 euros, mesura que s’hauria de mantenir, ja sigui mitjançant operadors públics i privats o preferentment mixtos, per fer possible que els ciutadans obtinguin uns serveis correctes i a un preu adequat. Subratlla que aquest àmbit és extremadament sensible i molt dur per a les persones sense mitjans, de manera que cal tractar-lo amb delicadesa. Així, doncs, mostra la predisposició del seu grup a parlar seriosament sobre aquesta qüestió amb el Govern. El Sr. SIERRA opina que la inoperativitat de l’empresa SFB és conseqüència de la venda que el Govern socialista del moment va fer, tres mesos abans de les eleccions, d’un paquet d’accions considerable, operació que va significar que l’ajuntament sigui un actor intranscendent en aquesta societat. En aquest moment, afegeix, l’ajuntament hi manté una participació de 28 milions d’euros i sap que el Govern s’escarrassa per obtenir 100 milions incrementant la pressió fiscal sobre els contribuents, tal com acaba de fer amb la taxa de residus, per poder complir el CCM 2/20 Economia 13/58 compromís que ha subscrit amb ERC. Acusa el Govern, doncs, de fer una política econòmica irresponsable, perquè el Grup de Cs no té cap garantia que aquests recursos no es malbarataran. En aquest sentit, indica que el Govern cada cop que té un problema proposa la creació d’un servei públic que finalment no es materialitza. Pel que fa a la intervenció del Sr. Mascarell, li demana que no pretengui enganyar els seus votants ni la resta de ciutadans, perquè el Grup de JxCat ha aprovat el pressupost municipal, de manera que també és responsable de les mesures per obtenir ingressos, tant de la taxa de residus com de les ordenances fiscals. Amb referència a l’expressió que ha utilitzat la Sra. Artadi en el debat del punt anterior, en el sentit que l’objectiu ha de ser salvar el planeta i no pas el pressupost municipal, constata que aquest grup ha fet un pacte amb els grups del Govern per vendre’l als barcelonins. Per totes aquestes raons, anuncia el vot contrari del seu grup a la proposta. El Sr. BOU pregunta quins beneficis obtindrà l’ajuntament amb aquesta operació i opina que aquesta decisió s’hauria de pensar bé. Per tant, anuncia la reserva de vot del Grup del PP, però té la impressió que finalment s’haurà d’optar per vendre aquestes accions. La Sra. PARERA anuncia el vot favorable del Grup de Barcelona pel Canvi perquè considera que és una mesura lògica, estrictament econòmica, atès que una participació del 15 % en una empresa no permet tenir incidència en la presa de decisions. Entén, doncs, que els ingressos que s’obtinguin amb aquesta operació es poden destinar a satisfer altres necessitats i aquests recursos seran més útils que no pas si es mantenen en una empresa que no dona dividends. El Sr. BADIA replica al Sr. Sierra que la política econòmica del Govern és responsable i que en aquest cas la participació en la societat SFB no dona dividends ni permet influir en la presa de decisions i, a més a més, aquest actiu s’està degradant. Per tant, tots els informes indiquen que per fer una bona gestió financera aquest actiu s’ha de vendre. A continuació, recorda que durant el mandat anterior ja es va parlar molt d’aquest projecte, que havia impulsat temps enrere la Sra. Recasens. Li ha sorprès molt, doncs, el canvi de posició que ha manifestat el Grup de JxCat perquè en mandats anteriors ja havien reconegut que no tenia cap sentit mantenir aquesta participació del 15 % atès que es detectava el malestar dels ciutadans i l’ajuntament no tenia capacitat real per incidir en aquesta qüestió. Finalment, en la mateixa línia de la intervenció del Sr. Coronas, es compromet a continuar treballant per aconseguir uns serveis funeraris assequibles a la ciutat de Barcelona. El Sr. MASCARELL insisteix que el seu grup està disposat a parlar seriosament sobre tot allò que té a veure amb els serveis funeraris. Comenta que el vot negatiu del seu grup està vinculat a la política que s’ha fet durant els últims mesos i anys, que entén que no ha estat coherent. Així, doncs, el seu grup està disposat a treballar conjuntament amb el Govern i està segur que es podrà resoldre definitivament aquesta qüestió. CCM 2/20 Economia 14/58 El Sr. BADIA reitera que aquesta mesura és coherent amb tota la política que el Govern ha impulsat. Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana i Barcelona pel canvi, contrari de Junts per Catalunya i Ciutadans i la reserva de Partit Popular. El PRESIDENT anuncia que el punt 4 de l’ordre del dia es tractarà després dels punts 5 i 6, a petició de la Sra. Ballarín. 4. – (20878) APROVAR l’acord transaccional entre l’Ajuntament de Barcelona i la societat OCA Inspección Técnica de Vehículos S.A., assolit dins les actuacions del procediment ordinari núm. 104/2019-C del Jutjat de Primera Instància núm. 21 dels de Barcelona, pel qual es resol de mutu acord el dret de superfície atorgat sobre la finca de propietat municipal situada en l’avinguda Meridiana núm. 662-680, per a destinar-la a la construcció i explotació d’una instal·lació d’Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV), adjudicat a la societat OCA Inspección Técnica de Vehículos Catalunya S.A.U. per acord de la Comissió d’Hisenda i Pressupostos de 18 de febrer de 2010 i formalitzat el 12 de març de 2010 davant el Notari de Barcelona senyor Antonio Bosch i Carrera, amb número de protocol 388, transmès a la societat OCA Inspección Técnica de Vehículos S.A., d’acord amb les condicions del conveni annex, que s’aprova; TORNAR a la societat OCA Inspección Técnica de Vehículos, S.A. amb NIF A-50830967 la quantitat ingressada en el moment de la constitució del dret de superfície i els pagaments percebuts anualment per valor de 6.523.239,92 euros, més la quantitat de 1.044.361,88 euros en concepte d’IVA, que tindrà caràcter extrapressupostari. AUTORITZAR, DISPOSAR i OBLIGAR la quantitat d’1.426.760,08 euros en concepte d’indemnització amb càrrec a la partida corresponent del Pressupost municipal de l’any 2020, a favor de la societat OCA Inspección Técnica de Vehículos, S.A. FACULTAR a l’Im. Sr. Jaume Collboni i Cuadrado, Primer Tinent d’Alcalde la signatura del conveni, així com per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord; DONAR trasllat del present acord i del conveni al Jutjat de Primera Instància núm. 21 dels de Barcelona per a la seva homologació. La Sra. BALLARÍN comenta que aquesta és una qüestió que es duu des del Departament de Patrimoni i que el regidor responsable no va assistir a la darrera reunió de la Comissió de Govern a causa de malaltia, de manera que serà ella qui exposi aquest punt. El Sr. Martí Grau li ho agraeix i diu que la regidora coneix aquest tema millor que no pas ell. A continuació recorda que l’any 2009 es va elaborar un plec de clàusules per constituir un dret de superfície sobre una finca per destinar-la a la construcció i instal·lació d’una estació d’ITV per un termini de trenta-cinc anys. L’empresa OCA va guanyar el concurs per un preu de 6,5 milions d’euros i un cànon de 6.000 euros anuals. L’any 2010 es va fer la concessió però posteriorment la Direcció General de Seguretat Industrial de la Generalitat de Catalunya no va atorgar l’autorització corresponent a l’empresa perquè la normativa que regula aquestes instal·lacions va ser recorreguda i els tribunals la varen declarar nul·la. Des d’aleshores no s’ha CCM 2/20 Economia 15/58 elaborat cap normativa que substitueixi l’anterior. Davant d’aquesta situació, la societat OCA va demanar la rescissió del contracte i l’abonament de diverses quantitats, qüestió que va dur als tribunals, i segons els Serveis Jurídics l’ajuntament té una probabilitat elevada de perdre aquest litigi si s’arriba a judici. Davant d’aquesta situació, el Govern fa una proposta econòmica, molt inferior a la que es podria veure obligat a pagar si la decisió es deixa en mans dels tribunals. Aquest acord ha de ser aprovat pel Plenari i posteriorment podran negociar aquesta compensació amb l’empresa OCA. El Sr. CASTELLANA intervé com a portaveu del Grup d’ERC. Anuncia la reserva de vot en aquest punt perquè es tracta d’un expedient molt tècnic, sense connotacions polítiques o ideològiques, i el volen acabar d’estudiar bé abans de la celebració del Plenari. El Sr. MASCARELL anuncia la reserva de vot del Grup de JxCat perquè estan estudiant els informes, que són exhaustius i està segur que ben fets, però volen saber quina dimensió té aquesta mesura perquè durant deu anys s’han produït moltes situacions que cal comprendre bé. El Sr. SIERRA adverteix que potser haurà de menester una mica més d’un minut perquè vol il·lustrar els membres del Govern sobre aquesta qüestió, la qual afirma que també té un vessant polític. En primer lloc, assegura que el Govern socialista d’aquell moment va cometre un error en atorgar aquesta concessió i rebre més de 6 milions d’euros d’una empresa perquè en aquell moment ja se sabia que s’havien interposat recursos a la normativa sobre les ITV. Recorda que aquesta qüestió ha tingut conseqüències importants, tot i que no s’hi vol referir perquè afecten altres àmbits institucionals. El Grup de Cs, doncs, considera que el que ha succeït amb aquest expedient és prou greu perquè aquesta qüestió es tracti en la comissió. A continuació, assenyala que el Govern ha comunicat a l’empresa concessionària que no té diners per pagar-li els 8.000 d’euros que reclama perquè els pressupostos eren prorrogats i no hi havia consignada cap partida per a aquesta qüestió. Tanmateix, recorda que hi ha un fons de contingència des del començament del mandat i que, atesa la quantitat d’errors que ha comès el Govern i les conseqüències econòmiques que se n’han derivat, aquest fons de contingència hauria de ser suficient per resoldre aquests problemes. Per acabar, preveu que el Govern no podrà pagar aquesta indemnització perquè si no hi ha cap partida pressupostària consignada a tal fi hauran de recórrer al fons de contingència. Per tant, reclama al Govern que tingui la delicadesa de mirar-se detingudament aquests temes i que es preocupi perquè els barcelonins no hagin de continuar assumint les conseqüències d’aquests errors. El PRESIDENT crida l’atenció del Sr. Sierra perquè ha sobrepassat amb escreix el temps d’intervenció que tenia assignat i comenta que si ho permet a un regidor ho haurà de permetre a tots. Creu que és prou flexible per permetre que es conclogui una frase o dues, però si tothom utilitza el doble de temps del que li correspon la sessió es pot allargar excessivament. En aquest sentit, recorda que els temps CCM 2/20 Economia 16/58 d’intervenció de cada punt de l’ordre del dia es comuniquen prèviament als grups municipals per si hi ha algun grup que considera que n’ha de menester més. Apunta que aquesta mateixa reflexió l’ha feta a cada sessió i espera que els portaveus la tinguin en compte. El Sr. BOU anuncia la reserva de vot del Grup del PP. La Sra. PARERA anuncia el vot favorable del Grup de Barcelona pel Canvi a la proposta perquè es tracta d’un acord transaccionat i per tant les dues parts s’hi avenen, de manera que no veu la necessitat de paralitzar la mesura. Puntualitza que l’empresa no demana una compensació, sinó que els retornin unes quantitats determinades a causa d’una modificació de la normativa sobrevinguda. Opina, doncs, que l’ajuntament no pot permetre que una inoperància de l'Administració posi en perill una activitat empresarial o els recursos econòmics d’una empresa familiar com aquesta, actitud que seria molt poc responsable. La Sra. BALLARÍN apunta que sempre és millor un mal acord que recórrer als tribunals. A més a més, assegura que en aquest cas es tracta d’un bon acord. D’altra banda, afirma que si presenten aquesta mesura és perquè l’han pactada amb l’altra part i perquè hi ha els recursos suficients per fer aquest pagament a l’adjudicatari. El Sr. SIERRA anuncia l’abstenció del Grup de Cs. Afegeix que no hi ha cap acord amb l’altra part, tal com consta a l’expedient, perquè l’empresa té una discrepància interna sobre aquesta qüestió. Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya i Barcelona pel canvi, l'abstenció de Ciutadans i la reserva d'Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i Partit Popular. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord 5. – (DP-2019-27742) ACCEPTAR la renúncia a la concessió de l’ús privatiu de domini públic municipal del quiosc situat al carrer d’Aribau núm. 166 - Còrsega, amb el núm. del codi d’activitat 13, formulada per la senyora Maria-Teresa Díez Aules i, en conseqüència, DECLARAR extingida l’esmentada concessió; i RETORNAR al municipi la possessió del quiosc i les seves instal·lacions fixes, sense dret a indemnització o compensació de cap classe a favor del titular de la concessió. El Sr. MARTÍ GRAU exposa que, com en casos anteriors, es tracta de renúncies de la titularitat de l’ús privatiu de domini públic de dos quioscos, un a la confluència dels carrers d’Aribau i de Còrsega, i un altre a la cantonada entre els carrers de Cantàbria i d’Andrade. Amb aquestes mesures l’Ajuntament de Barcelona recupera la titularitat d’aquests espais i els tècnics estudiaran si s’han de retirar les instal·lacions o si se’ls pot donar un ús alternatiu. Aquestes renúncies han estat causades per la davallada de CCM 2/20 Economia 17/58 la venda de premsa escrita i per tant es valorarà si s’han de llevar aquests quioscos de l’espai públic, que és la mesura més recomanable en determinats indrets perquè aquestes instal·lacions impedeixen el desenvolupament normal de la vida urbana. En altres casos, afegeix, l’existència d’aquests quioscos pot ser positiva perquè dinamitza la vida dels barris. Recorda que hi ha un conveni amb l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat per trobar altres usos als quioscos que puguin ajudar col·lectius en situació de vulnerabilitat. El Sr. CASTELLANA intervé com a portaveu del Grup d’ERC. Anuncia el vot favorable a la proposta i assenyala que aquesta és una qüestió habitual en l’ordre del dia de la comissió. Proposa que, més enllà de la prova pilot que s’està fent conjuntament amb l’IMPD, s’estudiïn altres iniciatives emprenedores que s’han formulat perquè aquestes instal·lacions poden generar activitat econòmica i oferir múltiples serveis als ciutadans. El Sr. MASCARELL lamenta que els propietaris d’aquests quioscos no puguin continuar l’activitat o traspassar-los. Anuncia el vot favorable del Grup de JxCat, malgrat que té la impressió que vota una mica a cegues. En aquest sentit, creu que seria interessant conèixer els resultats de la prova pilot i que també es tinguessin en compte altres alternatives per donar un ús a les instal·lacions, de manera que abans d’emetre el vot poguessin tenir la certesa que la decisió és correcta i que s’inicia un procés constructiu. Tot i que no en tenen la certesa, creu que la feina que està fent la cooperativa que gestiona el projecte pilot és interessant i positiva. També observa que hi ha altres iniciatives, que no sap si són públiques, privades o consentides, com en el cas d’un quiosc del passeig de Sant Joan que a més a més de premsa ven cafès i refrescos per endur. En tot cas, demana que s’estudiï una solució definitiva per a aquestes instal·lacions, que en alguns indrets de la ciutat són molt valuoses. La Sra. GUILARTE recorda que durant el mandat anterior el Grup de Cs ja va demanar reiteradament al Govern municipal que presentés un pla estratègic per a la reconversió d’aquests quioscos davant del gran nombre de renúncies que es produïen. Celebra que s’hagin començat a fer les primeres proves pilot a Sant Andreu i properament a Sants-Montjuïc. Valora positivament que aquestes proves pilot se centrin en la venda de premsa, llaminadures i productes elaborats per entitats socials i persones amb discapacitat, però demana que aquest programa s’obri a més entitats i col·lectius, perquè n’hi ha que tenen idees molt innovadores com ara convertir aquests espais en punts de trobada, d’informació o de prestació de serveis de proximitat. També reclama que es faci un seguiment de la prova pilot per garantir que els projectes siguin sostenibles econòmicament, perquè aquesta activitat motiva les persones que s’hi dediquen. El Sr. BOU indica que en un punt posterior de l’ordre del dia el Grup del PP formula un prec amb una idea que pot ser interessant sobre aquesta qüestió. Lamenta aquestes renúncies, però constata que es quioscos situats en un bon indret se salven i els altres no. També creu que hi poden influir altres factors, com ara la manca d’adaptació i d’innovació. Anuncia el vot favorable del seu grup a la proposta. CCM 2/20 Economia 18/58 La Sra. PARERA assenyala que es tracta d’un mer tràmit administratiu i anuncia el vot favorable del Grup de Barcelona pel Canvi. Recorda que aquest debat ja es va produir en una sessió anterior de la comissió i, per tant, no té cap sentit reproduir-lo. En tot cas, subscriu totalment el que han exposat els intervinents anteriors. El Sr. MARTÍ GRAU recorda que l’any 2018 es va encarregar un estudi a la Universitat Autònoma de Barcelona, que va dirigir el Sr. Francesc Muñoz. Es varen radiografiar tots els quioscos de la ciutat i es va constatar que l’activitat d’aquests negocis havia disminuït. En aquest context, creu que qualsevol mesura per incentivar la compra de premsa en paper serà ineficient. Aquest informe va proposar una sèrie d’àmbits en els quals hi havia possibilitats que els quioscos generin una mínima activitat econòmica per sostenir el salari de les persones que hi treballin. En aquest sentit, remarca que la idea de què partien no era obrir oficines d’atenció als ciutadans, sinó que s’hi estableixin petites activitats econòmiques. Es va detectar que el col·lectiu de persones amb discapacitat podria ser un bon col·lectiu per dur a terme aquestes activitats. Informa que en aquest moment ja s’ha acordat amb l’IMPD l’ús de deu quioscos, alguns dels quals ja estan oberts i els altres en procés d’obertura. Afegeix que aquesta actuació s’anirà estenent perquè el Govern opina que és una manera de mantenir una petita activitat en aquells punts on convé i té sentit que hi sigui. Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel canvi. APROVADA 6. – (DP-2019-27743) ACCEPTAR la renúncia a la concessió de l’ús privatiu de domini públic municipal del quiosc situat al carrer de Cantàbria núm. 10-12, cantonada al d’Andrade núm. 206, amb el núm. del codi d’activitat 35, formulada per la senyora Maria-Àngela Llopart Esteve i, en conseqüència, DECLARAR extingida l’esmentada concessió; i RETORNAR al municipi la possessió del quiosc i les seves instal·lacions fixes, sense dret a indemnització o compensació de cap classe a favor del titular de la concessió. Tractada conjuntament amb el punt 5 de l’ordre del dia. Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel canvi. APROVADA c) Proposicions V) Part d'impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup CCM 2/20 Economia 19/58 Del Grup Municipal Esquerra Republicana: 7. – (M1923/592) La Comissió d’Economia i Hisenda acorda instar el Govern Municipal a incorporar a partir dels propers Pressupostos Municipals de 2021, l’elaboració d’un estudi de vinculació del pressupost de l’Ajuntament de Barcelona als indicadors de benestar i progrés (IBPS) de l’IDESCAT, i la incorporació de la perspectiva d’infància a partir de la metodologia emprada per UNICEF. El Sr. CASTELLANA intervé com a portaveu del Grup d’ERC. Exposa que durant els darrers anys, i cada vegada més, les administracions públiques estan fent un esforç molt important per passar de la cultura de la despesa i de la inversió a la cultura de l’impacte que tenen les polítiques que es financen amb recursos públics. En aquest sentit, felicita els tècnics de l’ajuntament per l’elaboració d’una nova metodologia per a la comptabilitat de costos, que durant el mandat anterior va ser premiada. Tot seguit, apunta que aquesta proposició fa referència als impactes que poden tenir els pressupostos. Assenyala que hi ha molts indicadors econòmics i socials que van més enllà del PIB o de comptabilitzar el volum de recursos que es destinen a cada política concreta, i recorda que l’any 2008 l’Idescat va publicar per primer cop un conjunt de cinquanta-dos indicadors de benestar i progrés social, classificats en vuit àmbits diferents: condicions de vida i treball, salut, educació, medi ambient, habitatge, seguretat i transport, inclusió, drets i participació, i oci i cultura. Aquests indicadors, afegeix, permeten analitzar molt millor l’impacte que tenen els programes pressupostaris sobre la ciutadania, perquè l’objectiu de les administracions ha de ser que les polítiques que s’impulsen generin cohesió social, siguin útils per lluitar contra el xoc climàtic i que en general contribueixin a assolir una societat molt millor. A continuació, recorda que l’any 2016 la Comissió Europea va desenvolupar una iniciativa en aquesta matèria amb el nom d’EU Regional Social Progress Index, que incloïa cinquanta indicadors agrupats en tres àmbits: necessitats humanes bàsiques, foment del benestar i foment de les oportunitats. El seu grup creu que aquests indicadors han de ser una eina útil, com també la inclusió del concepte de cost d’oportunitat. En definitiva, assenyala que aquests indicadors han de servir per poder aplicar i avaluar millor les polítiques públiques. Així, doncs, aquesta iniciativa té un efecte pràctic evident sobre la política pressupostària. D’altra banda, comenta que durant els darrers anys també han evolucionat qüestions com la inclusió de la perspectiva de gènere o els objectius de desenvolupament sostenible en els pressupostos. També assenyala que la Generalitat de Catalunya estudia la incorporació en el projecte de pressupostos d’una metodologia innovadora d’Unicef sobre l’impacte dels pressupostos en la infància, que és quan es comencen a generar desigualtats i sovint condicionen la vida posterior de les persones, de manera que aquest és un element essencial que s’ha d’analitzar. En resum, opina que aquesta proposta és útil per millorar la tècnica pressupostària de l’ajuntament, tot i que considera que ja és molt bona i que els equips tècnics són molt professionals i d’un nivell molt elevat. Tanmateix, creu que la innovació en aquest àmbit por ser positiva per a la societat. CCM 2/20 Economia 20/58 El Sr. MASCARELL anuncia el vot favorable del Grup de JxCat a la proposició perquè té la impressió que ajuda a millorar la comprensió i el sentit de les polítiques públiques. En un moment en què la política té dificultats per arribar a la ciutadania, opina que tot allò que faci possible que les polítiques proposades tinguin indicadors que puguin avaluar-ne l’aplicació és positiu. D’altra banda, constata la dificultat de mesurar tots aquests conceptes. Considera, doncs, que en un moment en què allò que mesura el PIB es troba en hores baixes és positiu que les ciutats i els països facin propostes en aquesta direcció. Està convençut que és positiu que Barcelona insisteixi en aquesta feina. Reitera que és difícil de mesurar objectivament conceptes com el benestar perquè vincular l’estat anímic de les persones i factors com el fet de tenir o no tenir feina, tenir o no tenir habitatge, entre altres, exigeix una feina molt qualitativa. El seu grup està disposat a treballar en aquest sentit conjuntament amb el grup proposant i amb el Govern si s’aprova la proposició. A continuació, apunta que la millor manera de començar a aplicar un indicador de benestar és fer possible que l’ajuntament sigui la institució més transparent, democràtica, eficient i capaç de traduir en fets allò que es demana als indicadors i al conjunt de les polítiques que se’n deriven. Per tant, opina que d’aquesta iniciativa s’hauria de derivar un enfortiment de les polítiques de benestar de l'Administració municipal, que s’hauria de traduir en l’eficiència de la gestió. Indica que un ajuntament eficient és un instrument de benestar per a la ciutadania molt important. Per tant, insta el Govern a contemplar la millora de tots els indicadors de benestar que es deriven de la bona gestió administrativa i de la relació de l’ajuntament amb la ciutadania en l’estudi que es demana en aquesta proposició. El Sr. SIERRA anuncia el vot favorable del Grup de Cs a la proposició. Considera que incorporar aquests indicadors a la política pressupostària de l’ajuntament pot ser positiu. En comparteix els objectius, que van més enllà de meres intencions i que són inclosos a l’Agenda 2030. Opina que l’aplicació d’aquesta mesura milloraria les condicions de vida dels barcelonins perquè aquests indicadors permetrien ajustar la política pressupostària. En aquest sentit, reconeix la feina que fan els tècnics municipals. D’altra banda, demana que el grup proposant traslladi aquesta proposta als seus companys de la generalitat, atès que el conseller responsable d’aquesta matèria és membre de la mateixa formació política. Remarca que el Govern de la Generalitat no ha invertit ni un euro en guarderies a Barcelona, de manera que podria ser positiu que aquesta Administració també tingui en compte la metodologia plantejada per Unicef per incloure la perspectiva d’infància en el pressupost d’aquesta Administració, que s’ha d’aprovar prèviament a les eleccions autonòmiques que ja han anunciat. El Sr. BOU està d’acord a utilitzar qualsevol indicador que ajudi a aprofundir la comprensió de la realitat de la ciutat de Barcelona, com ara els que mesuren l’impacte que tenen les polítiques municipals. El Grup del PP considera que incorporar aquests indicadors en l’anàlisi del pressupost municipal no solament impulsarà la transparència sinó també el rendiment de comptes del Govern i facilitarà l’anàlisi comparativa d’aquest impacte de les polítiques municipals a Barcelona i a d’altres CCM 2/20 Economia 21/58 ciutats i administracions que utilitzin els mateixos indicadors. Per aquestes raons, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició. La Sra. PARERA anuncia el vot favorable del Grup de Barcelona pel Canvi a la proposició perquè qualsevol mesura que millori el retiment de comptes de les polítiques que s’apliquen sempre és positiva. Opina que aquesta pot ser una bona mesura per avaluar la utilitat real dels pressupostos per fer front als problemes de la ciutat. El Sr. MARTÍ GRAU anuncia el vot favorable dels grups de Barcelona en Comú i del PSC. Subratlla la importància d’aquesta proposició i la bona feina que s’ha fet des de fa anys a l’ajuntament en el que opina que són els dos aspectes més rellevants d’aquesta iniciativa. En primer lloc, pel que fa a l’anàlisi de la societat, assenyala que aquesta es pot fer solament amb l’indicador de creixement econòmic PIB o bé amb altres de més complexos. El primer d’aquests a tenir èxit va ser l’índex de desenvolupament humà, d’Amartya Sen, el qual va rebre el premi Nobel per aquesta contribució. Subratlla que Barcelona va ser una de les primeres ciutats a utilitzar aquest índex. Troba positiu, doncs, tenir en compte aquests indicadors complexos per analitzar com evoluciona una societat determinada en termes d’infància, de gènere o d’altres de més amplis que el creixement econòmic estricte. Apunta que, tot i que aquest creixement sigui necessari i important, no és l’únic element que produeix benestar en una societat, sinó que també hi influeixen l’equitat i moltes altres qüestions que aquests indicadors complexos intenten analitzar. En segon lloc, destaca que després d’analitzar aquests aspectes s’ha d’avaluar com els recursos públics influeixen en aquests indicadors, qüestió encara més difícil que l’anterior. Assenyala que cal estudiar molta literatura acadèmica sobre avaluació de polítiques públiques per saber fer anàlisis rigoroses que permetin avaluar si una política o un projecte determinats han incidit sobre el coeficient de Gini de desigualtat, sobre el desenvolupament humà, sobre la segregació territorial o sobre les emissions. Per acabar, manifesta que cada vegada més aquest tipus d’indicadors seran indispensables per avaluar si la feina que es fa des de les administracions realment camina en la direcció que es pretén o bé si no genera els efectes desitjats. Recorda que durant el mandat anterior es va crear una oficina de dades que pretén respondre a totes aquestes preguntes que s’han de fer des de l’àmbit de la política. El Sr. CASTELLANA agraeix el suport de tots els grups municipals. Creu que en aquest àmbit hi ha un espai d’innovació molt important i molt camp per recórrer perquè es tracta d’indicadors que no són fàcils de calcular i exigeixen un treball tècnic important. Amb aquesta iniciativa, doncs, el seu grup solament pretén impulsar aquesta eina per tal que, a partir de l’acord de tots els grups municipals, els equips tècnics de l’ajuntament hi puguin treballar, aprofitant també la feina que s’ha fet en altres administracions, com en el cas dels pressupostos de 2020 de la Generalitat de Catalunya, que incorporen aquestes metodologies. A continuació, es mostra d’acord amb els comentaris que ha fet el Sr. Mascarell, que representen una anàlisi molt detallada de tot allò que impliquen aquests indicadors, CCM 2/20 Economia 22/58 fins on es poden ampliar i les perspectives que s’obren en aquest àmbit. Pel que fa a la intervenció del Sr. Sierra, li recomana que llegeixi l’informe d’Unicef sobre aquesta metodologia innovadora de càlcul que inclouen els pressupostos de la Generalitat i que es fixi en les dades sobre població infantil i recursos que s’hi destinen, perquè creu que pot tenir una sorpresa, que potser no serà agradable per al Sr. Sierra però sí per a qui gestiona els pressupostos, malgrat la situació d’escanyament fiscal que pateix la Generalitat. El Sr. MASCARELL indica que és molt important que es destinin 75 milions d’euros a processos participatius, però per al benestar de la gent encara és més important saber com s’administren els 3.000 milions del pressupost de l’ajuntament. Entén que aquests dos aspectes han d’anar lligats perquè un bon procés de qualificació d’aquests 3.000 milions pot produir un enorme benestar a la ciutadania. El Sr. SIERRA demana al Sr. Castellana que no barregi conceptes, perquè la inversió de la Generalitat en guarderies continua essent de zero euros i en altres àmbits és mínima. Malgrat tot, el seu grup troba que la iniciativa és positiva i per aquesta raó ha anunciat el vot favorable. Reclama, doncs, a ERC que des de la Generalitat no solament defensi els interessos d’aquesta administració, sinó també els dels barcelonins. El Sr. CASTELLANA reitera l’agraïment i replica al Sr. Sierra que si la seva formació vota favorablement la proposta de pressupostos de la Generalitat podrà comprovar com Barcelona recupera la inversió en l’àmbit de les llars d’infants. Per acabar, manifesta que tots els grups defensen els interessos dels barcelonins des de totes les administracions. Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel canvi. APROVADA Del Grup Municipal Junts per Catalunya: 8. – (M1923/603) La Comissió d’Economia i Hisenda acorda instar al govern municipal a: 1. Incloure de manera explícita a la Memòria d’avaluació de l’impacte normatiu l’efecte sobre la competitivitat de les microempreses i pimes de les ordenances i els reglaments. 2. Incloure a la Memòria d’avaluació de l’impacte normatiu el càlcul de les càrregues administratives i el seu impacte com a conseqüència de noves ordenances i reglaments. 3. Introduir un “Test de pimes” seguint les recomanacions de la Comissió Europea que avaluï l’impacte de les iniciatives normatives (ordenances i reglaments) sobre les pimes. S’haurà d’adjuntar a totes les ordenances i reglaments que tinguin incidència directa o indirecta en l’activitat econòmica, i haurà d’incloure: la identificació de la població d’empreses afectades, consulta al sector afectat, mesurament de l’impacte sobre les pimes i les mesures a adoptar per mitigar l’impacte quan aquest sigui desproporcionat sobre les pimes. CCM 2/20 Economia 23/58 La Sra. ARTADI exposa que Barcelona és una ciutat de pimes, microempreses i emprenedors, les quals representen el 99 % del teixit productiu de la ciutat. Si bé assenyala que aquesta realitat és inqüestionable, també ho és que un dels principis rectors de l’Administració i del legislador hauria de ser garantir la igualtat de condicions a l’hora de competir. Tanmateix, afegeix que aquesta circumstància no es dona per diversos motius i, per tant, en aquells àmbits on l’ajuntament té una incidència important s’hauria de vetllar per aquesta qüestió. A continuació, manifesta que la Unió Europea fa quinze anys que ha convertit aquesta qüestió en un punt central. Amb aquesta iniciativa el Grup de JxCat proposa que en totes les fases de l’elaboració de normatives es tingui en compte quin impacte tindran sobre les pimes, i especialment sobre les microempreses, un cop aprovades. Exposa que aquesta proposició sorgeix dels contactes que han mantingut amb aquests sectors empresarials, els quals han elaborat bons informes que demostren que per cada euro per treballador que una empresa gran destina a complir les normatives una empresa mitjana n’hi ha de destinar quatre i fins a deu una de petita. Tota aquesta manca de competitivitat provocada per l'Administració s’afegeix a les dificultats que tenen aquestes empreses per beneficiar-se de les economies d’escala. Tot seguit, comenta que l’Ajuntament de Barcelona té unes directrius per a l’elaboració de la normativa municipal, aprovades el mes de maig de 2015, que estableixen que en l’informe econòmic s’ha d’incloure l’efecte que la norma tindrà sobre la competència i una valoració de les càrregues administratives que representarà. Si bé reconeix que té poca experiència com a regidora, el seu grup troba a faltar més detall en aquests informes, especialment pel que fa a les pimes. Com a exemple, apunta que quan es varen aprovar les ordenances relatives a les zones de baixes emissions es va tractar el sector del transport de mercaderies com un ens únic, quan en realitat l’impacte que té aquesta norma sobre un gran transportista o sobre una gran cadena comercial és molt diferent del que té sobre un paradista de mercat, que potser abasteix dues escoles de Barcelona. En aquell moment el seu grup ja va insistir en aquesta qüestió però no es varen acceptar les seves propostes. D’altra banda, assenyala que la Comissió Europea demana que es faci una prova específica en totes aquelles mesures que tinguin un impacte directe o indirecte sobre l’activitat econòmica, que inclogui quatre grans blocs. En primer lloc, s’ha d’explicar quina és la població afectada, perquè és important conèixer el sector, el nombre d’empreses que el formen o les diferències en les seves dimensions. Això obliga a fer una consulta prèvia, mesura que a més a més permetria al Govern tenir més contacte amb el sector. En segon lloc, s’ha de mesurar l’impacte que tindrà la norma en temes administratius importants. En tercer lloc, també s’ha de mesurar l’impacte financer per analitzar els efectes sobre la competitivitat, però sobretot les distorsions que provoca en el mercat. En quart lloc, un cop comprovat l’impacte en aquests tres àmbits, s’ha d’estudiar quines mesures compensatòries es poden aplicar per a les pimes, entre les quals la Comissió Europea esmenta exempcions i bonificacions temporals o permanents, simplificació administrativa, campanyes informatives o acompanyament a les empreses, entre moltes altres. En aquest sentit, indica que des de 2014 la Generalitat ja fa el test de pimes i poc després el va començar a fer l'Administració general de l’Estat. En conclusió, el seu grup creu que, per la importància que tenen l’Ajuntament de CCM 2/20 Economia 24/58 Barcelona, la ciutat mateixa i el teixit productiu, aquesta seria una bona iniciativa per donar suport a l’activitat econòmica. El Sr. PUIG anuncia el vot favorable del Grup d’ERC a la proposició perquè entén que aquesta és una mesura plenament justificada. Exposa que hi ha moltes administracions, que totes legislen molt, fins al punt que en aquests moments es parla de la legislació motoritzada, i no es mesura el cost administratiu que té aquesta activitat pel que fa a omplir formularis, respondre preguntes o guardar arxius, entre altres. Per tant, considera que l’Ajuntament de Barcelona, que vol ser un ajuntament capdavanter, hauria d’actuar en aquest sentit. D’altra banda, confirma que les directrius de l’ajuntament per a l’elaboració de normativa contemplen una memòria d’avaluació de l’impacte que provoquen les normatives que s’elaboren. Per tant, considera que la proposició és coherent amb aquesta doctrina adoptada per l’ajuntament. Finalment, puntualitza que totes les novetats s’han d’aplicar amb prudència i progressivament, tal com recomanen la Unió Europea i la Generalitat de Catalunya. Està segur, doncs, que el Govern municipal ho farà així i de manera decidida, i que al cap d’uns anys l’ajuntament ja haurà adoptat aquesta cultura. La Sra. GUILARTE exposa que els autònoms, les microempreses i les pimes representen més del 90 % del teixit empresarial de la ciutat de Barcelona. Afegeix que aquestes empreses generen al voltant del 90 % de l’ocupació de la ciutat, de manera que la importància que tenen en la generació de riquesa i en la creació de llocs de treball és evident. A més a més, i en el context d’aquesta proposició, remarca que les empreses petites també són fonamentals per a la recaptació municipal, de manera que l’ajuntament hauria de ser un aliat d’aquest sector i un suport per a l’activitat econòmica, i no pas una font de limitacions i de barreres, tal com passa sovint. En aquest sentit, manifesta que el Govern municipal sol ser un problema afegit per comptes de ser part de la solució, tal com s’ha vist amb les ordenances fiscals. A continuació, indica que la Comissió Europea temps enrere ja va recomanar que es fessin aquestes memòries d’avaluació perquè la modificació de la normativa sol perjudicar fonamentalment i molt sovint les empreses petites i mitjanes, que són les que proporcionalment han de suportar més costos per adaptar-se a aquests canvis normatius. Per aquestes raons el Grup de Cs considera que és important que quan s’elaborin noves ordenances es faci aquesta avaluació i, si hi ha voluntat política, que el Govern municipal presti una atenció especial a les circumstàncies de les pimes, dels autònoms i de les microempreses. D’altra banda, entén que és important que el Govern municipal reforci el contacte amb aquest sector perquè no es tracta només d’informar-lo sobre aquesta avaluació, sinó també preveure i adoptar aquelles mesures que puguin ajudar a contrarestar aquests perjudicis. Afegeix que, tal com ja havia advertit el seu grup quan es varen tramitar les ordenances fiscals i la taxa de terrasses, aquestes normes perjudiquen molt la competitivitat d’aquestes empreses. Dit això, pregunta a la Sra. Artadi per què no varen plantejar aquesta qüestió abans d’aprovar les ordenances fiscals i el pressupost, quan ja sabien l’impacte negatiu que tindrien sobre moltes pimes. Entén que la Generalitat disposa d’aquestes dades i tenint en compte que s’ha provocat la fugida de més de cinc mil empreses, li pregunta CCM 2/20 Economia 25/58 per què no les han tingudes en compte. Recorda que el seu grup va demanar que es fes un pla per a les empreses catalanes i, entre altres mesures, varen proposar que se’ls rebaixés la pressió fiscal, que és la més alta d’Espanya, però no es va acceptar. Per acabar, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició, però li agradaria que la Sra. Artadi respongués a aquestes preguntes. El Sr. BOU exposa que la millor manera d’ajudar les empreses petites i mitjanes és abaixar la pressió fiscal, de manera que no acaba d’entendre que s’aprovin unes ordenances fiscals que els perjudiquen tant. Tot seguit, exposa que el teixit econòmic de Barcelona és format en gran part per empreses petites i mitjanes, darrere de les quals hi ha persones valentes que han sacrificat temps, diners, il·lusions i sobretot una vida sovint tranquil·la i amb menys preocupacions per dur a terme un projecte empresarial. Tanmateix, assenyala que actualment es tanquen centenars d’empreses i botigues de Barcelona. Molts empresaris han hipotecat casa seva, han demanat préstecs, i tot i així el negoci els ha anat malament i han hagut de tancar. Creu, doncs, que aquests empresaris mereixen un respecte, sobretot quan inicien l’activitat, i que no els collin amb els impostos. Remarca que si el negoci els va bé i tenen ingressos ja en pagaran, d’impostos. Entén que aquesta és la veritable societat civil de Barcelona, sense la qual la ciutat no hauria assolit tots els èxits que ha tingut. En aquest sentit, apunta que Barcelona és un gran aparador i la seva base econòmica són les empreses, les botigues i els treballadors. Es pregunta què passaria si els carrers quedessin a les fosques. Per aquestes raons, assenyala que el Grup del PP sempre ha defensat polítiques en benefici dels emprenedors, dels autònoms i de les empreses petites i mitjanes com a eines imprescindibles per al desenvolupament econòmic i el benestar social a Barcelona. A continuació, recorda que a l’hora d’elaborar les normatives les administracions tenen l’obligació de posar-se a la pell d’aquells que generen ocupació. Comenta que moltes vegades es fan les normatives i les ordenances des dels despatxos. Ell mateix, que fa sis mesos que és regidor de l’ajuntament, durant molts anys va patir l'Administració des de l’altra banda, va haver de demanar cinquanta-dues llicències a l’ajuntament però sovint hi trobava un enemic, quan el que volia era invertir i contractar gent. De manera que té experiència per assegurar que la relació de les empreses amb l'Administració és molt complicada, malgrat que reconeix que l’Ajuntament de Barcelona ha canviat. Així, doncs, reclama que quan s’elaboren les normes i les ordenances s’intenti ajudar aquelles persones que són tan boges per invertir els estalvis i crear una empresa, una botiga, un restaurant o un bar. Matisa que per ajudar-los no cal fer-los cap favor, sinó simplement deixar-los treballar i no collar-los amb impostos, tal com ha passat recentment amb les taxes de terrasses i vetlladors, mesura que el deixa sense paraules i que en moltes ocasions l’ha fet sentir avergonyit, de manera que és lògic que el sector no hagi entès aquesta mesura. La Sra. PARERA creu que en general l'Administració té poca empatia amb el contribuent, que és una màquina freda, que pensa fredament i purament en temes econòmics. A més a més, pensa que no s’analitzen de forma global totes les càrregues a què ha de fer front el contribuent, que pateix càrregues tributàries de moltes administracions diferents. Constata que els agents econòmics més vulnerables de l’ecosistema tributari són les microempreses i les pimes, sector amb molta tradició a Barcelona, i entén que s’han de protegir i ajudar perquè continuïn funcionant i CCM 2/20 Economia 26/58 generant ocupació. Així, doncs, el Grup de Barcelona pel Canvi considera que aquesta proposició planteja una mesura molt positiva, que permet dimensionar l’impacte que poden tenir les ordenances fiscals abans d’aplicar-les. Creu que és important tenir aquesta visió global que permeti tenir empatia amb l’obligat tributari abans d’adoptar una norma o abans d’aplicar una ordenança fiscal, perquè després d’aprovar-la pot ser tard. Per aquesta raó, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició. La Sra. BALLARÍN observa que en el debat de la iniciativa les diverses intervencions s’han cenyit a l’àmbit tributari, tot i que les normatives afecten altres àmbits i aquests aspectes no els han estudiat mai. Assenyala que en l’àmbit tributari sempre s’ha fet la distinció entre la pressió fiscal directa i la indirecta. En tot cas, entén que aquesta proposició té un abast més ampli i es refereix a totes les normatives que elabora l’ajuntament. El Govern està d’acord que les administracions públiques tenen l’obligació de generar estabilitat i seguretat jurídica, i per assolir aquest objectiu s’ha d’elaborar una normativa eficaç, eficient, que estimuli el creixement econòmic i afavoreixi el benestar social. Així, doncs, considera que s’ha de facilitar l’activitat de les microempreses, de les pimes i dels autònoms, que generen una gran part de la riquesa i de l’ocupació de la ciutat de Barcelona. Tot seguit, afirma que el Govern ja està treballant en aquesta direcció i anuncia que properament presentaran el pla “Barcelona fàcil”, que pretén simplificar totes les obligacions indirectes que han de complir les empreses. Podran debatre, doncs, aquestes qüestions més detingudament. En tot cas, està d’acord que la regulació ha de tendir a ser més senzilla, assumible per a les empreses i els ha de generar els mínims costos possibles. Recorda que des de 2014 l’OCDE fa recomanacions en la línia d’estudiar diferents alternatives a l’hora d’elaborar una regulació i triar aquella que té menys costos indirectes per a les empreses o per a la ciutadania. La Comissió Europea també ha establert diverses normatives i ha explicat la importància que la normativa es faci bé perquè així s’afavoreix l’assoliment dels objectius econòmics d’un país. A continuació, coincideix amb el Sr. Puig que aquesta qüestió implica tota una cultura, que s’ha d’anar introduint de manera progressiva. Considera que l’àmbit municipal és molt adequat per assajar aquesta nova cultura perquè les normes que s’aproven solen tenir efectes immediats sobre la ciutadania, entén que positius en la majoria de casos. D’altra banda, apunta que el Govern de l’Estat ha aprovat dos decrets sobre aquesta qüestió i recorda que l’any 2015 a l’Ajuntament de Barcelona es varen aprovar unes directrius per a l’elaboració de les normes municipals, entre les quals hi ha l’avaluació de l’impacte de la nova regulació per evitar que es generin obligacions i despeses innecessàries o desproporcionades en relació amb els objectius que es pretenen assolir. Assegura que el Govern ja està aplicant aquestes directrius, tot i que admet que es pot treballar més acuradament i arribar a més àmbits. Pel que fa al test de pimes, comenta que no és inclòs en les directrius que ha esmentat però considera que no hi ha cap problema per començar-lo a definir i incloure-l’hi, perquè a més a més és una qüestió que està perfectament regulada en l’àmbit estatal. En conclusió, considera que es tracta d’una iniciativa positiva, per tant anuncia el vot favorable dels grups del Govern i es compromet a fer tot el possible per aplicar CCM 2/20 Economia 27/58 aquestes mesures. Està d’acord que l’ajuntament ha de facilitar les coses i, per tant, s’ha de canviar la cultura i el funcionament de les administracions, també en la fase d’elaboració de les normes. La Sra. ARTADI puntualitza que quan es va elaborar el test de pimes, que va coincidir amb la introducció dels informes de gènere en l’elaboració de les normatives de totes les administracions, ella era a la Generalitat i no es va fer de manera progressiva. Es va fer una formació prèvia però apunta que aquesta cultura s’adquireix ràpidament i comenta que la Generalitat té experiència en aquesta qüestió. Insisteix, doncs, que si hi ha la voluntat política es pot fer una transició ràpida. Per tant, agraeix la voluntat dels grups de l’oposició i del Govern per aplicar aquestes mesures. A continuació, respon a la Sra. Guilarte que el mes de gener el seu grup va proposar l’establiment de la tarifa plana per millorar la transparència, molt abans de l’aprovació de les ordenances. D’altra banda, confirma que aquesta iniciativa va més enllà de la política tributària i que es refereix també a les càrregues administratives, a les barreres d’entrada i al greu problema dels terminis. Pel que fa a la intervenció de la Sra. Parera, que reclamava una mirada global en aquesta qüestió, indica que per aquesta raó en un punt posterior de l’ordre del dia formulen un prec sobre la finestreta única empresarial. A més a més, en una altra ocasió varen preguntar al Govern quants dies es triga a fer els diferents tràmits per obrir o ampliar un negoci i encara no han rebut resposta. Suggereix, doncs, a la Sra. Ballarín que aprofiti la presentació del pla “Barcelona fàcil” per facilitar aquesta informació. El Sr. PUIG apunta que les intervencions s’han cenyit molt a les qüestions de fiscalitat, però aquesta iniciativa fa referència a les càrregues administratives, perquè els impostos ja són prou clars. És a dir, estan parlant d’omplir formularis i enviament d’informes, entre altres aspectes, que impliquen unes càrregues que no són fiscals però són feixugues i desproporcionades perquè pesen més sobre una empresa petita que sobre una empresa gran perquè en una de petita l’empresari ho ha de fer tot. Per tant, suggereix que se centrin en aquesta qüestió. Reconeix que a tots els agradaria abaixar els impostos i s’adonen que no ho poden fer, però insisteix que en aquest punt es tracta que les normes siguin més fàcils de complir i no perquè siguin més barates, sinó perquè els tràmits burocràtics siguin més senzills. La Sra. GUILARTE opina que quan es parla de pimes, microempreses i autònoms s’ha de parlar de tot perquè tots els aspectes estan relacionats. En qualsevol cas, insisteix que està d’acord en el fons i en la forma de la proposició perquè el Govern municipal no fa una gestió pública eficaç. En aquest sentit, constata que el pla que ha anunciat la Sra. Ballarín no contempla l’àmbit de les pimes, malgrat que és prou conegut que el teixit empresarial de Barcelona fonamentalment està format per aquestes empreses. Per acabar, comenta que encara no s’ha creat la finestreta única empresarial i suggereix que es una bona mesura per començar a millorar aquesta qüestió, perquè en aquest àmbit hi ha molt de recorregut. La Sra. PARERA puntualitza que el temps d’intervenció és limitat i, per tant, ha CCM 2/20 Economia 28/58 destacat allò que li semblava més rellevant, entre altres raons perquè són a la Comissió d’Economia i Hisenda i, per tant, hi ha una relació directa amb les taxes fiscals. A més a més, aquesta és una qüestió que preocupa les pimes, les microempreses i els autònoms, que s’estan preparant per afrontar els pressupostos de totes les administracions i que no els seran gaire favorables. Creu, doncs, que aquesta és una bona oportunitat per complir el deure de defensar aquest col·lectiu, si bé està d’acord que la proposició abasta també altres aspectes, més enllà de les mesures fiscals i econòmiques. La Sra. BALLARÍN replica a la Sra. Guilarte que el pla “Barcelona fàcil” sí que té en compte les pimes. On no és contemplen és a les directrius per a l’elaboració de normes aprovades per l’ajuntament. En tot cas, assegura que la sensibilitat del Govern per a les pimes és molt elevada i són conscients que tenen més dificultats que les empreses grans per complir normatives o accedir a contractacions. Per aquesta raó es va organitzar una fira de contractació amb PIMEC per explicar-los quins projectes hi ha previst de licitar i especialment quins són els tràmits per fer una contractació pública. En aquest moment, afegeix, estan preparant una segona fira. Remarca que aquesta ha estat una mesura pionera que no s’ha fet en cap altra ciutat per tal que les pimes tinguin les mateixes oportunitats per accedir a la contractació pública que les empreses grans, les quals ja tenen experiència en aquest àmbit. Finalment, reitera el compromís del Govern per alleugerir les càrregues administratives de les pimes. La Sra. ARTADI agraeix la complicitat de tots els grups en aquesta qüestió. Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel canvi. APROVADA Del Grup Municipal Ciutadans: 9. – (M1923/606) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda que el Govern municipal, mitjançant Barcelona Activa, augmenti els recursos destinats al programa "Llança't", d'ajudes a l'inici de l'activitat dels treballadors autònoms, amb l'objectiu d'incrementar el nombre de persones beneficiàries i poder cobrir les despeses incloses durant els dos primers anys d'activitat, ampliant un any més el programa actual. La Sra. GUILARTE comenta que li agradaria mantenir una conversa amb la Sra. Ballarín sobre contractació pública perquè és escandalós el que fa l’ajuntament amb el fraccionament de contractes. Pel que fa a la proposició, exposa que els autònoms són un col·lectiu oblidat i, més enllà de la retòrica del Sr. Collboni, en les polítiques i els pressupostos que s’acaben d’aprovar són els més marginats. Apunta que aquest col·lectiu se sent maltractat per l’ajuntament, per la Generalitat i sovint per l’Estat. Fa molts anys que reivindiquen, CCM 2/20 Economia 29/58 amb raó, l’equiparació de drets amb els de qualsevol altre treballador, perquè els autònoms són alhora empresaris i treballadors. Remarca que aquest col·lectiu representa el 20 % de l’ocupació total del país i genera el 30 % dels llocs de treball. Recorda que la primera llei que va proposar Cs i que es va aprovar per unanimitat al Congrés dels Diputats va ser precisament la Llei de reformes urgents per al treball autònom, que pretenia posar fi a les cotitzacions i a les multes injustes, millorar la conciliació, reduir impostos injustos i compensar part de les despeses que tenen aquestes empreses. Tanmateix, apunta que el PP i el PSOE varen impedir que s’aprovés una part important de l’articulat que proposaven. Per tant, creu que hi ha molta feina per fer per aconseguir la protecció social d’aquest col·lectiu i equiparar-lo amb la resta de treballadors. A continuació, exposa que l’objectiu d’aquesta proposició és que, des de les competències i programes de l’ajuntament adreçats als 124.000 autònoms que exerceixen a Barcelona, es reforcin els avantatges que se’ls ofereix i que es continuï avançant en aquesta qüestió. Subratlla que un autònom és un emprenedor per naturalesa perquè pren riscos i s’esforça cada dia per tirar el negoci endavant, genera riquesa, que més tard es pot redistribuir, i ocupació. Tanmateix, els autònoms tenen moltes despeses per salaris, quotes, impostos, taxes i gestió, i han d’afrontar aquestes dificultats en solitari. El Grup de Cs creu que Barcelona, a més a més de ser la capital de la cultura i d’altres àmbits, també hauria de ser la capital de l’autònom perquè això respondria al teixit econòmic que hi ha a la ciutat. Així, si es vanten de ser pioners en la creació d’empreses emergents en l’àmbit de la tecnologia i de serveis, entre d’altres, entén que també s’haurien d’impulsar mesures noves i millors per fomentar la consolidació i el creixement de les pimes, perquè l’emprenedoria i la creativitat dels autònoms contribueixen de manera important a la dinamització de la ciutat i de l’economia local, creen sostenibilitat en l’ocupació i per damunt de tot són els que creen més llocs de treball de qualitat. A continuació, esmenta el programa de Barcelona Activa “Llança’t”, que consisteix a concedir una subvenció durant el primer any perquè les pimes puguin cobrir despeses com ara les quotes de la Seguretat Social, impostos i altres costos de gestió. Tanmateix, són conscients que els dos primers anys són clau per a la viabilitat d’aquestes empreses, per adquirir i consolidar la cartera de clients, per donar-los una perspectiva de futur i de creixement, i en molts casos per començar a pensar en la internacionalització del negoci. Per tant, amb aquesta proposició demanen que s’incrementin els recursos econòmics d’aquest programa per tal de poder augmentar el nombre de pimes que se’n beneficien i que les ajudes es puguin atorgar durant aquests dos primers anys, que són clau per consolidar un negoci. Aquesta mesura, afegeix, permetria que els autònoms tinguin més estabilitat i que la seva aposta professional tingui un cert suport de l'Administració, especialment després que hagin vist com els han augmentat els costos a causa de l’”impuestazo”que els ha aplicat el Govern municipal. A més a més, apunta que el comerç de Barcelona ha tingut unes pèrdues significatives a causa de les protestes que s’han produït als carrers de la ciutat durant els darrers mesos, i en aquest moment hi ha un problema afegit per la cancel·lació del MWC. També s’ha de tenir en compte el context de desacceleració econòmica i de disminució de la creació de llocs de treball. Tot seguit, critica que el Govern municipal incrementi de forma descarada les CCM 2/20 Economia 30/58 subvencions a la venda il·legal, que hagi de destinar recursos a reparar els danys causats per les persones incíviques i que a més a més els paguin l’assessorament legal perquè es puguin lliurar de les conseqüències d’aquest incivisme, o que es regui amb diner públic els col·lectius i els projectes afins a la Sra. Colau, que no tenen cap finalitat coneguda, que no es fiscalitzen i que no reverteixen en benefici de la ciutat. Tot això, afegeix, es fa en detriment d’aquells que obren el negoci cada dia i compleixen amb les obligacions tributàries, un esforç que sí que reverteix en benefici de la ciutat. Entén, doncs, que és a questes persones a les quals s’han de destinar més recursos. Davant d’aquestes necessitats, pregunta al Govern quan s’iniciarà el programa “llança’t” de 2020 i quants diners hi destinarà, perquè creu que amb un pressupost general de 3.000 milions d’euros si no hi ha un increment significatiu per a aquest programa el Govern consolidarà el model de decreixement que agrada tant al Grup de Barcelona en Comú. El Sr. CASTELLANA intervé com a portaveu del Grup d’ERC. Anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició perquè no votaran mai en contra de cap iniciativa que afavoreixi l’emprenedoria i dels nous autònoms. Creu que aquest és un matís important perquè, malgrat que la Sra. Guilarte s’ha referit a les pimes i els autònoms en general, aquesta proposició se centra específicament en el col·lectiu dels nous autònoms. Tot i que hi ha hagut aspectes de la intervenció anterior que no vol comentar, indica que està d’acord amb el contingut de la proposició, però vol destacar la importància que té la qualitat de la feina dels nous autònoms. En aquest sentit, assenyala que una de les mentides més grans que es varen difondre arran de la crisi econòmica de 2008 va ser la figura dels self made man o self made woman, amb què es pretenia dir que qualsevol persona, sense gaire coneixement de negocis, pot emprendre i tirar endavant un negoci. Tot sovint aquestes iniciatives provoquen una situació d’autoexplotació encoberta, assumint uns riscos personals i familiars inassumibles i molt greus. Per tant, apunta que és a partir del segon, tercer o quart any, quan els recursos inicials s’han esgotat i desapareixen les ajudes, subvencions i bonificacions que concedeixen les diverses administracions, quan l’assessorament és més important per garantir un model de negoci que en permeti la continuïtat i la qualitat del lloc de treball. Tot seguit, recorda que durant el mandat anterior i en la negociació dels pressupostos de 2020 el seu grup ha apostat per l’emprenedoria, però volen centrar-se en aquells models que tenen garanties, qualitat i dinàmiques més positives per als autònoms, que són els objectius dels plans de continuïtat empresarial, com ara el programa Reempresa o altres, en què ja es parteix d’un model de negoci. El Sr. MASCARELL anuncia el vot favorable del Grup de JxCat a la proposició perquè l’entenen com una vindicació del paper dels autònoms en la vida econòmica de Barcelona. Opina que Barcelona Activa fa una feina correcta, que amb aquesta iniciativa es proposa incrementar aquesta feina i, per tant, troba encertat treballar-hi per fer-ho possible. Destaca que el paper dels autònoms en l’economia de Barcelona és especialment significatiu, atès que suposen un 11 % de les filiacions a la Seguretat Social l’any 2019, gairebé 124.000 persones, són especialment rellevants en àmbits estratègics com la salut, l’habitatge, l’educació, la seguretat jurídica, la sostenibilitat CCM 2/20 Economia 31/58 ambiental, el progrés econòmic, l’economia verda, la creativitat o la cultura, entre altres, i tenen un paper important en l’ecosistema de pimes de Barcelona. D’altra banda, apunta que en el conjunt de l’Estat la figura de l’autònom no està ben considerada. Remarca que ser autònom costa aproximadament 275 euros l’any a Catalunya o a Espanya, mentre que a la Gran Bretanya costa 14 euros el mes, a Holanda no paguen cap taxa i a Irlanda un 4 % dels ingressos. Opina doncs, que el cas espanyol és desmesurat i constata que és el segon país més car de la Unió Europea per als autònoms. Finalment, destaca que hi ha un col·lectiu de falsos autònoms. Comenta que hi ha moltes empreses grans que utilitzen la figura de l’autònom per estalviar costos laborals, una pràctica que s’hauria d’evitar. També reclama una política estatal més decidida i, en aquest moment en què hi ha concomitàncies governamentals en ambdues administracions, desitjaria que l’Ajuntament de Barcelona jugués un paper destacat per aconseguir que a l’estat disminueixin algunes de les càrregues fiscals i els tràmits administratius o que s’incrementi la qualitat d’aquest règim especial de treballadors. El Sr. BOU reitera que el Grup del PP sempre ha defensat l’aplicació de polítiques en benefici dels emprenedors, dels autònoms i de les pimes perquè consideren que són eines imprescindibles per al desenvolupament econòmic i el benestar social, i també per a Barcelona. Assegura que el PP és un partit dels autònoms perquè sempre que han governat han pres les mesures necessàries i correctes per facilitar la vida i millorar els drets d’aquests emprenedors. Així, recorda que varen aplicar la tarifa plana, mesura que va permetre crear més ocupació autònoma que mai; l’any 2015 aquesta tarifa es va ampliar de dotze a vint-i-quatre mesos i a la campanya de les darreres eleccions generals varen proposar un increment de dotze mesos més, per passar de dos a tres anys; també es varen comprometre a crear una quota reduïda per als autònoms amb ingressos anuals inferiors al salari mínim interprofessional. Coherentment amb aquesta trajectòria i compromís amb els autònoms, doncs, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició, per tal d’ampliar els recursos del programa “Llança’t”, mesura que permetria augmentar els beneficiaris d’aquest programa i ampliar a dos anys el període de subvencions de les despeses inicials. La Sra. PARERA anuncia el vot favorable del Grup de Barcelona pel Canvi a la proposició perquè consideren que és una mesura molt positiva. Exposa que, com ha pogut comprovar perquè ella mateixa ha estat emprenedora, l’emprenedor no ho té fàcil perquè es necessita un temps per presentar l’oferta laboral i consolidar l’empresa, i els temps actuals no són senzills, de manera que cal valentia per emprendre. A més a més, assenyala que cada vegada més els autònoms no ho són per voluntat pròpia sinó per necessitat, perquè han de mantenir una família, perquè tenen una certa edat i han perdut la feina, i veuen en l’emprenedoria un recurs per poder tenir una font d’ingressos. Aquest col·lectiu, afegeix, encara és més vulnerable perquè aquesta és l’única sortida que tenen. D’altra banda, subratlla que ser autònom a Espanya és molt car comparat amb el que passa a Europa, excepte el primer any, en què hi ha una bonificació de la quota, i per tant s’ha de pensar bé abans de prendre la decisió de fer-se autònom. CCM 2/20 Economia 32/58 En conclusió, el seu grup és favorable a totes les mesures que permetin a l'Administració donar suport als autònoms i protegir aquest col·lectiu, que és generador d’ocupació i impulsa l’economia. El Sr. COLLBONI anuncia el vot favorable dels grups del Govern a la proposició. En primer lloc, manifesta que l’emprenedoria i la capacitat de crear empresa a la societat varen ser una prioritat del Govern durant el mandat anterior i ho és en aquest, com ho demostra la posada en marxa del programa “Llança’t amb l’objectiu, primer, de facilitar l’activitat econòmica a la ciutat. Indica que aquest és un dels objectius de la proposició perquè els autònoms actuals poden ser les empreses del futur. En segon lloc, apunta que el moment més crític d’una empresa és quan es posa en marxa. El projecte “Llança’t” ha ajudat 1.538 emprenedors des que es va iniciar, mentre que l’any 2019 se’n varen beneficiar 374 i es va sobrepassar el pressupost inicial. Constata, doncs, que el Govern no ha fixat un límit de recursos per a aquest programa, sinó que ha atès totes les sol·licituds, si complien els requisits, mitjançant bestretes o modificant el pressupost quan ha calgut. D’aquesta manera, afegeix, varen poder atendre aquests 374 projectes d’empresaris individuals o socis de cooperatives de treball. Finalment, subratlla que en el marc del debat sobre les ordenances fiscals potser va passar desapercebut però varen eliminar la taxa d’inici d’activitat, mesura que ha suposat una disminució dels ingressos de l’ajuntament perquè aquesta taxa era de 240 euros. La Sra. GUILARTE puntualitza que quan parlen d’autònoms no es refereixen a aquells emprenedors que acaben creant imperis, com el Sr. Amancio Ortega, sinó a aquelles persones que probablement es veuen abocades a triar aquesta opció perquè actualment alguns col·lectius tenen problemes per trobar feina, tal com ha comentat la Sra. Parera. Entén, doncs, que l'Administració ha de facilitar l’inici d’aquesta activitat i acompanyar els emprenedors. D’altra banda, comenta que en aquest moment el termini mitjà de pagament de les administracions públiques als autònoms és superior als setanta-un dies, de manera que es continua incomplint la llei de morositat. Afegeix que a Barcelona tampoc no s’ha creat la finestreta única empresarial. Així, doncs, demana que s’aprofiti l’esperit i la tradició emprenedora de Barcelona per donar suport a aquesta activitat. En aquest sentit, observa que al conjunt d’Espanya un de cada quatre autònoms que s’han perdut són catalans i aquest fet els preocupa. Per acabar, reitera que el programa “Llança’t” els agrada i volen que el Govern el reforci, especialment en aquest moment en què les empreses tindran problemes afegits de viabilitat per les pèrdues importants ocasionades per la suspensió del MWC. El Sr. COLLBONI insisteix que l’estratègia del Govern consisteix a desenvolupar l’economia en els àmbits tecnològics, digitals i de l’economia verda per transformar el model productiu. Saben que la força bàsica per fer aquest canvi de model i per dinamitzar l’economia de la ciutat són els emprenedors que s’arrisquen a iniciar una idea de negoci. Matisa que aquesta estratègia també té en compte les pimes i els autònoms consolidats, perquè el Govern vol que guanyin dimensió per tenir un teixit sòlid i que generi ocupació de qualitat. A més a més, recorda que l’Ajuntament de Barcelona, com a administració contractant, s’ha caracteritzat durant els darrers anys CCM 2/20 Economia 33/58 per donar suport als autònoms i a les pimes consolidades, de manera que fa més de deu anys que va reduir de forma substancial el termini de pagament a proveïdors, que és un dels problemes que tenen les empreses, i en aquest moment es paga a vint- i-set dies. Constata, a més a més, com a signant de molts contractes, que els procediments interns que es varen canviar i que en aquest moment es mantenen són molt eficients, de manera que molts municipis espanyols han copiat aquesta política de pagar de forma eficient i ràpida els proveïdors justament per no fer patir el teixit de les pimes i dels autònoms. Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel canvi. APROVADA El PRESIDENT dona la benvinguda a la comissió, en nom de tots els grups municipals, als comerciants i restauradors de la plaça Reial que assisteixen a la sessió. Del Grup Municipal Partit Popular: 10. – (M1923/595) La Comissió d’Economia i Hisenda acorda que el Govern Municipal dugui a terme un Pla de Contingència en benefici dels comerços de la Plaça Reial que inclogui, entre altres, les següents mesures: - Activar un conjunt de mesures fiscals i econòmiques (bonificacions, línia de subvencions, etc.) per a revertir la pujada totalment desproporcionada de la taxa de vetlladors i terrasses aprovada pel Ple durant el plenari de desembre de 2019 i que posa en perill la continuació del teixit comercial de la zona. - Incrementar la presència policial a la zona per a millorar la seguretat de clients i consumidors. - Pactar amb l’associació de comerciants un pla per a fer front a l’impacte negatiu de les futures obres de la Rambla, que inclogui mesures fiscals i de promoció de l’activitat comercial i de restauració. El Sr. BOU comenta que és important que aquests comerciants i restauradors siguin presents a la sessió perquè puguin conèixer de primera mà els debats de la comissió. Recorda que en un punt anterior ja s’ha dit que Barcelona té un teixit econòmic format per persones valentes, que fan molts sacrificis per dur a terme el seu projecte empresarial i remarca que la majoria de comerciants i restauradors de la ciutat en són un bon exemple perquè creen riquesa, llocs de treball i possibiliten que els carrers de Barcelona s’omplin de llum i de vida. A continuació, reitera que el Govern municipal ha donat poques mostres d’empatia amb el sector comercial de la ciutat, molt especialment amb el de la restauració. En aquest sentit, apunta que després de molts de mesos de dificultats pels episodis d’inseguretat que varen patir durant l’estiu anterior o pels incidents del que qualifica d’octubre negre, el nou tripartit municipal havia preparat un augment desproporcionat de la taxa de terrasses i vetlladors per a la major part de restauradors de la ciutat. Considera especialment injust el cas dels vint restaurants de la plaça Reial, perquè només així es pot qualificar un increment del 1.136 % a causa de la inclusió d’una nova taxa i d’un canvi de zona. Com a exemple, subratlla que CCM 2/20 Economia 34/58 alguns restaurants passaran de pagar 4.000 o 5.000 euros a pagar-ne 45.000 o 55.000. Tot seguit, destaca la presència de la presidenta i altres membres de l’Associació d’Amics i Comerciants de la Plaça Reial, un indret molt entranyable perquè sense aquesta plaça Barcelona seria una altra ciutat. Per raó de la seva edat hi ha passat molts dies agradables i considera que aquesta gran plaça s’ha de mantenir tal com és, consideració que fa extensible a altres indrets de Ciutat Vella, on tenen els mateixos problemes, com també algun bar de l’avinguda de la Meridiana. D’altra banda, apunta que la llicència de terrasses sovint té un cost superior al del lloguer del local, situació que qualifica d’increïble però que ha pogut constatar. Admet que l’ajuntament ha de recaptar però critica que vulgui fer negoci d’aquesta manera. Recorda que des de començament del mandat ja s’ha mostrat contrari a aquesta política del Govern municipal i no ha canviat de posició, entre altres raons perquè ell mateix és comerciant i ha tingut dos restaurants a Barcelona, de manera que coneix el sector. Afegeix que un augment de més del mil per cent de la taxa de terrasses posa en perill el teixit comercial d’aquesta zona de la ciutat, zona que a més a més pateix problemes d’inseguretat constantment, els quals han obligat els comerciants a contractar seguretat privada. Afirma que aquesta zona també patirà un impacte molt important per les properes obres de reforma de la Rambla, i pregunta qui voldrà anar- hi si es talla l’entrada a la plaça i s’hi produeix molt de soroll de maquinària i pols. Reclama, doncs, que el Govern municipal parli amb els afectats i que hi trobi solucions. Davant d’aquesta situació d’excepcionalitat, el Grup del PP demana al Govern i a la resta de grups municipals que donin suport a aquesta proposició, el text de la qual llegeix tot seguit. Puntualitza que les mesures que es proposen són algunes idees però se’n poden formular d’altres. En tot cas, subratlla que aquests comerciants i restauradors necessiten ajuda i l’ajuntament està obligat a oferir-los-la. Celebra que tots els grups hagin manifestat el seu suport a les empreses, bars i restaurants, però els recorda que la majoria han aprovat les ordenances fiscals, que apugen els impostos. Admet que els impostos s’han d’actualitzar, però discrepa que s’hagi de fer d’aquesta manera. Pel que fa a la seguretat, comenta que darrerament ha estat dues vegades, una estona llarga, a la plaça Reial i no hi ha vist cap parella de la Guàrdia Urbana. Creu que la sola presència d’una dotació policial ja seria persuasiva. Finalment, informa que no han acceptat una esmena del Grup d’ERC, que proposava eliminar la primera part de la proposició, perquè es vol mantenir al costat dels comerciants i restauradors. En tot cas, assegura que no vol parlar de política general, però sí de política municipal. El Sr. CASTELLANA intervé com a portaveu del Grup d’ERC. En primer lloc, saluda els comerciants que assisteixen a la sessió, amb els quals es varen reunir setmanes enrere i varen poder compartir impressions. A continuació, recorda que en el debat sobre les ordenances fiscals el seu grup es va esforçar per mitigar l’augment de la taxa de terrasses, si bé reconeix que per als restauradors de la plaça Reial no és suficient la disminució del 20 % respecte de l’augment global que varen aconseguir o del 30 % respecte de l’augment que proposava inicialment el Govern. En tot cas, en coherència amb aquesta posició, varen presentar una esmena transaccional a la proposició, en la qual demanaven l’eliminació del primer punt. Així, doncs, reitera els mateixos arguments que havia CCM 2/20 Economia 35/58 exposat als comerciants que, si bé no poden aprovar el primer punt per les raons esmentades, sí que comparteix els punts 2 i 3 perquè entén que a la plaça Reial cal fer-hi actuacions extrafiscals per millorar-ne l’espai, l’ambient i les condicions. De manera que està d’acord a incrementar la presència policial per garantir la seguretat tant dels establiments com dels clients. A més a més, tal com va defensar la Sra. Capdevila reiteradament durant el mandat anterior, assenyala que les obres de llarga durada, que afecten els comerciants, s’han d’acompanyar d’un pla per pal·liar l’impacte que aquestes obres tenen sobre els negocis. Per aquestes raons, anuncia l’abstenció del seu grup. La Sra. ARTADI diu que sospesava la possibilitat que prosperi la iniciativa. Anuncia el vot favorable del Grup de JxCat. Assenyala que sempre han estat en contra d’aquest increment de la taxa de terrasses i que s’han posicionat al costat del Gremi de Restauradors, els quals acceptaven que s’apugés aquesta taxa però de manera més moderada. Recorda que durant la negociació varen presentar moltes esmenes a la proposta d’ordenances fiscals per intentar que l’increment fos gradual i que no fos tan abusiu, especialment en els casos en què també es canviava la zona, com ha passat amb la plaça Reial, i agraeix als membres d’aquesta associació que hagin vingut a la comissió. Indica que ella també hi ha passat moltes nits i és un indret que li agrada. En relació amb el primer punt de la proposició, agraeix que s’hagi acceptat l’esmena i recorda que el seu grup també va negociar una mesura similar amb el Govern, no solament per a la plaça Reial, que és un indret emblemàtic de Barcelona i opina que el problema que ha descrit el ponent és cert, sinó també per a altres zones de Ciutat Vella, menys conegudes, amb poca afluència de turistes, que potser solament tenen un bar amb dos o tres vetlladors, i creu que és fonamental poder mantenir viva aquella terrassa. Apunta que aquesta és una qüestió d’urbanisme de gènere i de seguretat. També és favorable a incrementar la presència policial. En aquest sentit, assenyala que comerciants, restauradors i veïns fa molt de temps que es queixen de la situació. Si bé reconeix que les dades de Ciutat Vella en aquest àmbit han millorat una mica darrerament, manifesta que la inseguretat continua essent desproporcionadament alta i injusta, i l’ajuntament té la responsabilitat d’abordar aquesta situació. Finalment, també es mostra d’acord amb el tercer punt perquè, tal com han dit reiteradament, les obres s’han de fer amb agilitat i s’han de prendre mesures per mitigar-ne els efectes. D’altra banda, reclama que les obres de reforma de la Rambla comencin d’una vegada perquè tothom considera que aquesta actuació és urgent. La Sra. GUILARTE agraeix la presència dels restauradors de la plaça Reial. Recorda que el Grup de Cs ja va proposar a la comissió un pla per frenar l’apujada indiscriminada d’impostos a aquest sector impulsada pel Sr. Collboni, que amb aquesta mesura ha decidit donar suport a la guerra que la Sra. Colau manté contra el sector. Considera que l’alcaldessa ho fa per prejudici ideològic, mentre que el PSC ho fa per salvar un matrimoni de conveniència. Entén que això és un error greu, especialment en un moment en què el sector necessita més suport i atenció per aprofitar oportunitats que, tal com s’ha vist durant la darrera setmana, en aquest moment estan en perill. Reclama, doncs, que el Govern municipal com a mínim deixi d’equivocar-se. CCM 2/20 Economia 36/58 Contràriament, afirma que el que fa és ignorar els restauradors, que creen llocs de treball, dinamitzen la ciutat i formen part de l’ADN de l’oci de Barcelona. Afegeix que a la plaça Reial i al conjunt de Ciutat Vella s’hauria d’afegir la Meridiana i totes les zones que tenen un cert trànsit i hi ha restauradors, perquè l’apujada d’impostos que ha aplicat el Govern posarà en perill molts llocs de treball. Tot seguit, apunta que durant el mandat anterior es va limitar significativament l’espai de terrasses i durant aquest mandat es limita la possibilitat que siguin viables econòmicament. En el cas concret de la plaça Reial, destaca que l’apujada és de més del 1.100 %, segons han denunciat els restauradors mateixos. Recorda que el seu grup ja havia advertit sobre aquesta situació i que el Govern ho desmentia i afirmava que l’apujada màxima seria del 700 %, apujada que ja considera que és una animalada tremenda. Constata, doncs, que el Govern no va calcular amb rigor els efectes d’aquesta mesura i que s’han produït apujades de més del 1.000 %, de manera que a la plaça Reial un establiment que pagava una taxa de 4.000 euros ara en pagarà 45.000, que és una diferència astronòmica i que correspon al cost laboral de com a mínim un salari i mig en el sector. Així, doncs, insisteix que s’estan posant en risc molts llocs de treball, que és el que han fet els socialistes sempre que han governat, quan el que haurien de fer és contribuir a crear-ne i a garantir la continuïtat dels existents. Contràriament, afirma que el Govern permet la venda ambulant il·legal, que té una incidència especial a la plaça Reial, mentre castiga aquells comerciants que compleixen amb les seves obligacions. Per aquestes raons, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició. La Sra. PARERA exposa que aquesta proposició parla de pressió fiscal, de seguretat i de pacte i diàleg. Pel que fa a la pressió fiscal, no entén el posicionament del Grup d’ERC, perquè aquest grup havia presumit d’haver negociat amb el Govern una rebaixa de les taxes a les terrasses que hauria volgut que fos més important. Per tant, constata que en aquesta ocasió tenen l’oportunitat de refermar allò que havien dit anteriorment, però no ho fan. El Grup de Barcelona pel Canvi considera que la taxa de terrasses va significar un cop molt dur per als restauradors i per als comerços de la zona, per tant creu que s’hauria de rectificar i pal·liar aquest efecte tan negatiu que patiran els restauradors. Així, doncs, el seu grup dona suport al primer punt de la proposició. Quant al punt sobre seguretat, també hi estan d’acord. Recorda que des del començament del mandat parlen sobre aquesta qüestió, no solament en aquesta zona sinó a tota la ciutat. Subratlla que la plaça Reial té molta vida, també nocturna, i per tant és important reforçar-hi la seguretat perquè s’hi pugui passejar, seure i consumir a les terrasses, o ballar sense cap mena de problema. A més a més, apunta que és una zona turística i la manca de seguretat afecta negativament la imatge de Barcelona. També es mostra favorable a dialogar i pactar amb el sector. Recorda que el Govern sempre assegura que es reuneix amb molta gent quan els reclamen més diàleg, perquè tenen la sensació que governen ignorant la ciutadania, però arriba a la conclusió que en aquestes reunions el Govern sent però no escolta. Creu que molts dels grups municipals poden subscriure aquesta afirmació. Considera, doncs, que és important que el Govern comenci a escoltar. Adverteix que quan comenci la reforma de la Rambla, atès que aquest col·lectiu està molt enfadat amb el Govern, poden tenir CCM 2/20 Economia 37/58 la temptació de no dialogar-hi. Entén, però, que amb qui més s’ha de parlar és amb qui està més enfadat i més decebut amb la gestió. Reclama, doncs, que es produeixi aquest diàleg. Per aquestes raons, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició. La Sra. BALLARÍN dona la benvinguda als comerciants de la plaça Reial que assisteixen a la comissió. En primer lloc, exposa que la plaça Reial és un dels llocs més emblemàtics de Barcelona i l’ajuntament fa molts anys que fa grans esforços per preservar-la i protegir-la, perquè és un patrimoni del qual tothom ha de poder gaudir, tant la ciutdania com els visitants d’arreu del món. El Govern també és molt conscient que s’ha fet un esforç molt important i compartit perquè aquest indret sigui conegut mundialment, i l’activitat econòmica que s’hi desenvolupa ha contribuït a fer aquesta plaça més amable i més segura. Tanmateix, apunta que l’ajuntament tradicionalment ha donat suport a l’activitat econòmica que s’hi desenvolupa i ha impulsat reformes, millores i manteniment de serveis extraordinaris, amb el reforçament d’efectius policials o de la neteja. Pel que fa a la taxa de terrasses, puntualitza que no és una mesura del Sr. Collboni, sinó que es va aprovar per 33 dels 41 dels regidors de l’ajuntament. Allò que planteja aquesta taxa és que la definició de les zones de la ciutat ha de tenir en compte la categoria que tenen en aquest moment i no la que tenien abans de l’any 2000, que és quan es va fer el mapa de categories de la ciutat. Subratlla que la categoria que es va donar en aquell moment a la plaça Reial no es correspon amb l’espai atractiu actual, que qualifica de centre del món. Per tant, abans d’aquesta actualització es pagaven 0,30 euros el dia per taula i quatre cadires. En aquest moment la plaça Reial ha estat qualificada com a zona Premium, com la Rambla, i la taxa actual és la corresponent. Indica que s’han fet diversos estudis des de la universitat i de l’àrea d’Ecologia Urbana que constaten que una rebaixa de categoria en aquesta plaça discriminaria altres zones de la ciutat. A continuació, manifesta que l’aplicació d’aquesta taxa i de la resta d’impostos no és un caprici del Govern, sinó que es fa per poder tenir un pressupost expansiu que permeti fer més polítiques socials, lluitar contra l’emergència climàtica i fer inversions per millorar la ciutat i prestar millors serveis públics. El Govern vol que la plaça Reial sigui un dels receptors principals d’aquestes inversions i de la millora de serveis. Informa que diversos membres del seu equip i del districte s’han reunit amb els comerciants i restauradors d’aquesta plaça i hi estan en contacte permanent. Ella personalment encara no ho ha fet però té una reunió prevista aviat. Així, doncs, assegura que el Govern està disposat a escoltar aquests comerciants i a treballar-hi conjuntament en temes de seguretat, que és una de les qüestions que els han plantejat, per fer promoció de l’activitat econòmica d’aquesta zona i també per abordar els efectes que pot implicar la reforma de la Rambla, que preveu que es pugui iniciar a començament de 2021. Recorda que les obres de llarga durada tenen un protocol especial d’actuació, que aplicaran a la plaça Reial. Però, a més a més, indica que es faran altres actuacions perquè els recursos que aporten els negocis d’aquesta plaça han de permetre que aquesta zona rebi de l’ajuntament més del que està rebent en aquest moment. La Sra. ARTADI replica a la Sra. BALLARÍN que no és cert que 33 regidors donessin CCM 2/20 Economia 38/58 suport a aquesta taxa perquè el seu grup no ho va fer. La Sra. GUILARTE pregunta quin serà el sentit del vot dels grups del Govern. La Sra. BALLARÍN anuncia el vot contrari dels grups de Barcelona en Comú i del PSC a la proposició. La Sra. GUILARTE considera que aquest posicionament del Govern és inaudit. En qualsevol cas, adverteix que si el Govern comet aquesta barbaritat serà impossible passar en pocs mesos de pagar 4.000 euros a pagar-ne 45.000. Creu, doncs, que com a mínim aquesta mesura s’hauria d’aplicar de manera progressiva. Denuncia que l’ajuntament fa moltes despeses absurdes i supèrflues a causa de la mala gestió del Govern. Reclama, doncs, que es comenci a estalviar gestionant bé la despesa. D’altra banda, acusa el Govern de viure aliè a la realitat de la ciutat i afirma que el pressupost que han aprovat és un caprici. No pot acabar l’exposició perquè ha esgotat el temps d’intervenció. La Sra. PARERA creu que justificar aquesta mesura amb la zonificació vol dir mostrar molt poca empatia amb el sector, i creu que l’empatia és important i bàsica quan es legisla, especialment en l’àmbit municipal. En segon lloc, constata que allò que augmenta de moment són els impostos i la recaptació, i ja veuran què passa amb la despesa. La Sra. BALLARÍN puntualitza que 33 dels 41 regidors varen votar a favor del pressupost i 28 a favor de les ordenances fiscals, votació en la qual es varen abstenir 5 regidors. En tot cas, indica que les categories són necessàries per governar perquè s’ha de poder aplicar el principi d’igualtat. Una altra qüestió seria que la categoria s’hagués aplicat malament, cas en què es podria estudiar una redefinició, però no poden aplicar criteris discriminadors. D’altra banda, reitera que el Govern treballarà conjuntament amb els afectats de la plaça Reial per acordar inversions i serveis. Per acabar, diu que el seu vot serà en contra però a la vegada vol informar els comerciants i restauradors que assisteixen a la sessió sobre el funcionament de l’ajuntament. Comenta que aquest punt de l’ordre del dia correspon a la part d’impuls, en la qual l’oposició presenta iniciatives que, encara que siguin aprovades, no hi ha l’obligació d’aplicar-les llevat que el Govern hi voti favorablement. El PRESIDENT demana silenci, davant de l’enrenou que ha provocat el darrer comentari de la Sra. Ballarín. Demana a cada grup que exposi les consideracions que hagi de fer quan tinguin el torn de paraula. La Sra. BALLARÍN opina que aquestes actituds formen part de la teatralitat que normalment no fa l’oposició. Assegura que el Govern té el compromís de treballar amb els afectats per aconseguir més serveis i millores per a la plaça Reial. Si els grups del Govern votessin a favor d’aquesta proposició, s’estarien comprometent a abaixar les taxes automàticament, mesura que no poden prendre en coherència amb allò que varen votar pocs dies enrere. El Sr. SIERRA planteja una qüestió d’ordre. Recorda que durant el mandat anterior el CCM 2/20 Economia 39/58 Sr. Pisarello ja havia fet comentaris despectius sobre la part d’impuls de l’ordre del dia i havia dit que no serveix per a res o que no interessa a ningú. Considera, doncs, que no és correcte que la Sra. Ballarín digui que les iniciatives de l’oposició no tenen cap valor. Reconeix que no tenen valor jurídic real, però sí que tenen valor polític. Aquesta part de l’ordre del dia s’anomena d’impuls i control, i el Govern té l’obligació moral d’escoltar l’oposició i, quan les proposicions s’aproven per majoria, les han de dur a terme. Remarca que en el cas concret que planteja la proposició es va fer un acte que va tenir el suport de la majoria de regidors de l’ajuntament, solament hi faltava el Govern, i fins i tot un grup municipal que ha anunciat l’abstenció en aquest punt era favorable a donar suport al comerç i a la restauració de la ciutat. Reclama, doncs, que el Govern no menyspreï els grups de l’oposició. El PRESIDENT comenta que en la part d’impuls i control l’oposició presenta les iniciatives que considera oportunes. Es fa un debat i una votació que tenen un interès polític màxim perquè a la comissió fan política i el contingut polític de les iniciatives és bàsic per al funcionament de la institució. En cas contrari, no podrien dir que aquest és un sistema democràtic, sinó tota una altra cosa. També confirma que, segons els reglaments, el Govern no té l’obligació jurídica d’aplicar els acords que es prenen en aquesta part de l’ordre del dia. Demana, doncs, que consti en acta el comentari del Sr. Sierra i dona per acabat el debat d’aquest punt. Votació favorable de Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel canvi, desfavorable de Barcelona en Comú i Partit dels Socialistes de Catalunya i l'abstenció d'Esquerra Republicana. REBUTJADA amb el redactat següent: (M1923/595) La  Comissió  d’Economia  i  Hisenda  acorda;  Que  el  Govern  Municipal dugui a terme un Pla de Contingència en benefici dels comerços de la Plaça Reial que inclogui, entre altres, les següents mesures: - Activar un conjunt de mesures fiscals i econòmiques (bonificacions, línia de subvencions, etc.) per a revertir la pujada totalment desproporcionada de la taxa de vetlladors i terrasses aprovada pel Ple durant el plenari de desembre de 2019 i que posa en perill la continuació del teixit comercial de la zona i fer-les extensives a totes aquelles zones de Ciutat Vella que hagin patit un increment substancial d’aquesta taxa. - Incrementar la presència policial a la zona per a millorar la seguretat de clients i consumidors. - Pactar amb l’associació de comerciants un pla per a fer front a l’impacte negatiu de les futures obres  de  la  Rambla,  que  inclogui  mesures  fiscals  i  de  promoció  de  l’activitat comercial i de restauració. Del Grup Municipal Barcelona pel canvi: 11. – (M1923/588) La Comissió d'Economia i Hisenda insta el Govern municipal a elaborar, en el termini de 3 mesos, un pla per incentivar el trasllat d'oficines en edificis d'habitatge cap a locals comercials buits a peu de carrer. La Sra. PARERA comenta que intentarà exposar aquesta proposició sense CCM 2/20 Economia 40/58 desmoralitzar-se pel posicionament del Govern davant de les iniciatives que presenta l’oposició. Assenyala que el Grup de Barcelona pel Canvi presenta aquesta proposició arran de les alertes que els han traslladat diverses associacions de veïns i comerciants perquè cada cop augmenten més els locals buits als diferents districtes de la ciutat, situació que provoca una certa inseguretat, perquè sovint el moviment okupa té la temptació d’ocupar-los, i també una falta de dinamisme comercial als carrers perquè l’activitat atrau més activitat. A continuació, demana que el govern valori la possibilitat de fer un pla per incentivar el trasllat d’oficines que hi ha en plantes altes a locals buits que hi ha a les plantes baixes. Creu que aquesta mesura donaria més dinamisme als barris, proporcionaria més il·luminació als carrers, impulsaria l’ocupació i l’activitat econòmica, ajudaria a fer més visibles diverses activitats professionals desconegudes pels ciutadans i permetria frenar les ocupacions il·legals de locals buits i que més tard són difícils de recuperar. Aquesta mesura també facilitaria que els pisos que actualment són ocupats per oficines es poguessin destinar a habitatge, que és una gran mancança que hi ha a la ciutat. Finalment, subratlla que la proposta és molt oberta i permet que sigui el Govern qui decideixi com es pot dur a terme, en cas que s’aprovi. El Sr. PUIG diu que el Grup d’ERC és favorable a aquesta proposta i entén que les explicacions que ha donat la Sra. Parera són molt clares. En primer lloc, assenyala que hi ha locals a les plantes baixes que havien estat comercials i ara són buits, situació que empobreix molt la vida al carrer. D’altra banda, hi ha pisos que eren pensats per ser habitatges i en aquest moment estan ocupats per despatxos. Reconeix que la inèrcia pesa molt, però precisament per aquest motiu opina que l’ajuntament ha d’impulsar aquest trasllat, que és doblement convenient. Posa en dubte que tres mesos sigui un termini raonable, però ja ha quedat clar que allò que s’aprova en comissió el Govern ho interpreta amb molta flexibilitat. Per aquestes raons, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició. De fet, recorda que aquesta mesura ja la proposaven al programa electoral perquè és una qüestió que interessa a tothom i que s’ha de dur a terme. El Sr. MASCARELL considera que aquesta proposta és molt correcta i, per tant, anuncia el vot favorable del Grup de JxCat. Apunta que des del punt de vista del Pla general metropolità no sembla que hi hagi cap inconvenient per tal que els baixos siguin ocupats per oficines. Des el punt de vista de la promoció i ampliació del parc d’habitatge també sembla una mesura interessant per aprofitar totes les oportunitats. Tanmateix, assenyala que des del punt de vista del model urbanístic de Barcelona no seria convenient perdre el model de mixtura d’usos, residencial, comerç, serveis i oci, que ha caracteritzat tradicionalment a la ciutat. Entén, però, que per mantenir aquest model caldria treballar barri per barri, perquè no tots els barris tenen la mateixa casuística. Des del punt de vista del comerç, adverteix que no haurien d’oblidar que continuen volent una ciutat de comerç de proximitat. Per tant, reitera que s’haurien de combinar tots aquests usos. En conclusió, el seu grup vol barris amb persianes aixecades, amb serveis i amb teixit comercial perquè aquestes activitats aporten vida i seguretat als barris. També volen que cada barri tingui la política més adient perquè són diferents i necessiten mesures CCM 2/20 Economia 41/58 diferents. Per tant, està d’acord que cal fer un cens de locals buits i un pla per ocupar- los. Considera que aquesta mesura és urgent i, si el pla és ben fet, la iniciativa pot ser molt positiva, de manera que ofereix la col·laboració del seu grup per tirar-la endavant. El Sr. SIERRA anuncia el vot favorable del Grup de Cs. El Sr. BOU està totalment d’acord amb aquesta proposició. Recorda que s’ha parlat reiteradament, fins i tot segurament durant la campanya electoral, dels milers de locals buits que hi ha a Barcelona i als quals s’ha de donar algun ús. Així, s’havia parlat de donar-los cèdula d’habitabilitat i convertir-los en habitatge. Una altra alternativa és la que es proposa amb aquesta iniciativa. En tot cas, assegura que el Grup del PP està molt preocupat per l’augment de locals buits a peu de carrer en diversos barris, en alguns més que en altres. Afegeix que aquesta situació té efectes greus sobre la resta de comerços perquè, com ha dit anteriorment, el comerç significa vida i llum, i l’existència de locals buits provoca la temptació que siguin ocupats il·legalment i que aquesta situació es cronifiqui. Per tant, troba que aquesta mesura pot ser molt positiva, entre altres raons perquè no saben mai l’aforament que poden tenir les oficines o centres socials i es pot donar el cas que s’apleguin vuitanta persones en un pis, circumstància que provoca inseguretat i que ningú no controla. Considera que els baixos són una bona alternativa perquè ofereixen més fiabilitat. D’altra banda, indica que amb aquesta mesura es podria disposar de més habitatges, en un moment en què l’oferta és insuficient. Per aquestes raons, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició. La Sra. BALLARÍN anuncia el vot favorable dels grups del Govern a la proposició perquè es tracta de dinamitzar els locals a peu de carrer i el Govern municipal vol treballar en aquesta direcció. Destaca que aquesta mesura pot afavorir l’economia de proximitat, la cohesió als barris i, alhora, alliberar pisos per destinar-los a habitatge. Comenta que el Govern ja està treballant per elaborar un pla que permeti dinamitzar els baixos, que presentaran properament. Creu que tots els grups són conscients que en alguns barris de la ciutat, amb percentatges diferents, hi ha locals en lloguer, d’altres en venda i d’altres en traspàs, i que a cada barri les causes poden ser diferents, com ara els preus dels lloguers o la manca d’atractiu comercial perquè no hi ha demanda. Considera, doncs, que té molt de sentit que activitats que s’havien traslladat a pisos alts ara tornin a peu de carrer. D’altra banda, el Govern creu que reactivar aquests locals buits és molt important per impulsar l’economia de proximitat i per afavorir la cohesió social i la vida als carrers i les places de la ciutat. En aquest sentit, reitera que estan definint un pla de treball aprofitant totes les experiències que es varen impulsar durant el mandat anterior, com ara el Programa de baixos de protecció oficial a Ciutat Vella, que ha permès dinamitzar setze locals del districte, un programa d’activació de locals buits al barri de la Trinitat Nova, que va dinamitzar deu locals, o el Programa de dinamització de locals buits privats, que també ha permès dinamitzar nou locals. Assenyala que aquestes actuacions eren proves pilot i ara volen aprofitar l’experiència que se’n va extreure per elaborar un pla més ampli. Entre altres mesures, afegeix, estan elaborant un cens de locals, que permetrà conèixer amb molta més precisió quants locals buits hi ha, CCM 2/20 Economia 42/58 quants que tenen activitat i quin tipus d’activitat s’hi desenvolupa. La Sra. PARERA agraeix el suport de tots els grups perquè sempre fa il·lusió que una iniciativa s’aprovi per unanimitat. Matisa que el seu grup no pretén canviar cap model establert, sinó que proposen una mesura molt oberta perquè el Govern decideixi com s’ha de dur a terme. Remarca que hi ha situacions molt absurdes, com ara locals que són usats com a habitatge sense tenir cèdula d’habitabilitat i als pisos superiors hi ha oficines. Considera que aquest no és el model que voldria el seu grup perquè no té sentit i, per tant, s’ha de buscar la manera de canviar aquesta situació. El Sr. MASCARELL suggereix a la Sra. Ballarín que també tingui en compte el programa “Ciutat Vella pels emprenedors”, que va ser una prova pilot que es va dur a terme durant el mandat de l’alcalde Trias i que va ser avaluada positivament. El Sr. SIERRA reclama que el Govern actuï amb més humilitat i respecte pels grups de l’oposició. Recorda que no tenen majoria absoluta, si bé han fet un pacte pressupostari que li donarà una certa estabilitat durant un any, però haurien de tenir en compte que en política la vida dona moltes voltes. Considera que el capteniment que ha tingut el Govern en aquesta sessió ha estat força lamentable, com s’ha palesat quan no han sabut quin regidor havia d’exposar un punt molt important de l’ordre del dia i quan han menyspreat els grups de l’oposició. Entén que en el debat d’aquesta proposició han tornat a fer un altre menyspreu perquè la regidora del Govern que havia d’intervenir s’ha absentat mentre la portaveu del grup proposant exposava la iniciativa. Reclama, doncs, que el Govern tracti amb respecte els grups de l’oposició, que no s’han d’assabentar dels assumptes municipals mitjançant els mitjans de comunicació. El Sr. BOU recorda que antigament quan s’edificava una finca els baixos havien de destinar-se a locals comercials. Pregunta si en aquest moment els baixos poden ser habitatge i la Sra. Ballarín denega amb el cap. Diu que, si estan ben situats, els baixos valen una fortuna, però si estan mal situats, en un indret que no és comercial, acaben com a garatge per posar-hi un cotxe. Observa que Barcelona no té tant d’espai per permetre’s aquestes situacions. Creu, doncs, que caldria estudiar si els baixos es poden reconvertir en habitatges, perquè insisteix que hi ha locals que no es lloguen perquè són en zones per on no passa ningú. La Sra. BALLARÍN indica que per poder reconvertir locals comercials en habitatges caldria modificar el Pla general metropolità. En aquest cas estan plantejant una mesura més senzilla, que consisteix a promoure l’activitat econòmica a peu de carrer, perquè com més n’hi ha més se’n genera i s’afavoreix, així, la mixtura d’usos que els agrada defensar. D’altra banda, demana disculpes per haver-se absentat durant l’exposició de la iniciativa perquè no li constava que aquest punt l’hagués de defensar ella. Tanmateix, assenyala que potser és la regidora del Govern que ha acumulat més hores d’assistència en aquesta comissió. En aquest cas, però, insisteix que hi ha hagut un malentès. CCM 2/20 Economia 43/58 Pel que fa a la intervenció del Sr. Sierra, diu irònicament que entén que sigui precisament ell qui digui que la vida pot donar moltes voltes. La Sra. PARERA s’ha adonat que la Sra. Ballarín no tenia previst haver d’intervenir, però ha respost en nom del Govern i no vol insistir en aquesta qüestió. Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel canvi. APROVADA b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal Esquerra Republicana: 12. – (M1923/591) Que el govern municipal es comprometi a realitzar els canvis de normativa, ajuts i incentius necessaris, amb consonància amb el document d'estratègies i d'actuació de l'entorn Rambla, per tal de dinamitzar i afavorir l'obertura de comerços de proximitat de qualitat, evitant la presència de locals tancats en els entorn de la Rambla. El Sr. CASTELLANA intervé com a portaveu del Grup d’ERC. Exposa que la finalitat d’aquest prec és que la Rambla i els seus entorns puguin gaudir d’un comerç de qualitat. Assenyala que els plans d’usos i la normativa urbanística són útils per ordenar l’espai urbà i per afavorir la diversitat del comerç, però si aquesta normativa no està ben feta pot perjudicar el comerç especialitzat de qualitat. En aquest sentit, observa que cada vegada hi ha més locals tancats als entorns de la Rambla i constata que un comerç alimentari especialitzat, per exemple, aporta més valor i qualitat a l’espai públic que una botiga tancada. El seu grup és conscient de les dificultats però manifesta que hi ha demanda d’aquest tipus d’establiments. Finalment, llegeix el text del prec. El Sr. RABASSA accepta el prec i assegura que el Govern ja està prenent mesures en els carrers adjacents a la Rambla. Recorda que des de 2014 la Rambla té un pla d’usos específic que és equilibrat i els carrers adjacents es contemplen en el pla d’usos de Ciutat Vella de 2018. Aquest pla diferencia entre les activitats diürnes i les que tenen impacte nocturn alt. Pel que fa al comerç de proximitat, el pla estableix un radi mínim de separació entre els establiments del mateix tipus i considera que allò que es demana en aquest prec és viable. Tanmateix, remarca que assegurar la qualitat dels comerços és més difícil perquè el Govern pot autoritzar-los però té un control limitat sobre la qualitat dels productes que s’hi venen. En definitiva, reitera que la normativa urbanística permet aplicar aquesta petició i s’haurà d’estudiar si es poden establir mesures específiques per a la Rambla, però opina que probablement aquesta via s’haurà d’integrar al Pla d’usos de Ciutat Vella. CCM 2/20 Economia 44/58 El Sr. CASTELLANA agraeix l’acceptació del prec. Puntualitza, però, que el prec no es limita a qüestions de normativa urbanística, sinó que reclama que el Govern sigui proactiu i que proporcioni incentius per tal que el gran nombre de locals buits que hi ha en aquesta zona de la ciutat tornin a tenir activitat. En aquest sentit, espera que el pla que ha anunciat la Sra. Ballarín en el debat d’un punt anterior de l’ordre del dia es pugui presentar aviat. Finalment, subratlla que la proliferació de locals buits té implicacions no solament sobre la qualitat de l’espai públic, sinó també sobre la seguretat, la cohesió i d’altres àmbits més enllà de l’estrictament econòmic, i agreuja els efectes de la massificació turística que pateix Ciutat Vella. El Sr. RABASSA dona valor el Programa de baixos de protecció oficial, que ha permès establir setze activitats en locals municipals amb un lloguer per sota del preu de mercat. Comenta que en la darrera convocatòria precisament es varen prioritzar els comerços de proximitat. Tanmateix, puntualitza que alguns dels carrers que hi ha al voltant de la Rambla tradicionalment no han estat comercials i que l’alt grau d’activitat d’aquesta via dificulta la dinamització d’aquests carrers. Per tant, han d’estudiar la possibilitat de fer terceres o quartes convocatòries d’aquest programa. A més a més, reitera que el programa es limita a cedir locals municipals i apunta que és difícil adquirir-ne en aquesta zona a causa de la bombolla comercial. ACCEPTAT Del Grup Municipal Junts per Catalunya: 13. – (M1923/602) Que el govern municipal dugui a terme tots els tràmits necessaris per posar en funcionament, en el termini de sis mesos, la Finestreta Única Empresarial (FUE) per tal de simplificar la relació de les empreses i emprenedors de la ciutat amb les administracions. La Sra. ARTADI dona la benvinguda al Sr. Collboni, al qual han trobat a faltar en les darreres sessions. Recorda que l’any 2015 es va crear la finestreta única empresarial, on es poden fer tots els tràmits independentment de quina sigui l’administració que presta el servei. Tanmateix, denuncia que des de 2016 l’Ajuntament de Barcelona incompleix la normativa i que aquesta és l’única ciutat de més de 20.000 habitants que no disposa d’aquesta oficina, a la qual s’han adherit el 97 % dels municipis de Catalunya. Entén que aquesta circumstància té repercussions molt importants per a les empreses que volen fer negocis a Barcelona. Espera, doncs, que el Govern accepti el prec, tenint en compte a més a més que els terminis que proposen per fer-ne efectiva l’adhesió són molt generosos. El Sr. COLLBONI accepta el prec perquè ell mateix s’ha reunit amb la consellera del departament corresponent per tractar sobre aquesta qüestió. Puntualitza que Barcelona té unes característiques específiques i les mesures que contempla la finestreta única empresarial no són homologables a totes les poblacions. Tot i així, subratlla que el Govern municipal també té la voluntat de simplificar la relació entre l’activitat econòmica i l’Administració. A continuació, assenyala que Barcelona Activa ha signat un conveni amb el Ministeri CCM 2/20 Economia 45/58 d’Indústria per tal que mitjançant la xarxa de punts d’atenció a l’emprenedor els autònoms es puguin donar d’alta i les societats limitades es puguin constituir formalment. Assegura que aquests mecanismes funcionen correctament. D’altra banda, si bé reconeix que Barcelona encara no s’ha pogut adherir a la finestreta única empresarial a causa de la gran complexitat dels procediments i de la singularitat de la ciutat, espera que en sis mesos o potser menys ho podrà fer. A més a més, assenyala que si en aquest moment s’hi han adherit el 97 % dels municipis de Catalunya vol dir que hi ha altres municipis grans que, com Barcelona, no ho han fet. En tot cas, subratlla que no hi ha manca de voluntat política sinó, tal com ho va expressar a la consellera de la Generalitat, que cal adaptar procediments i tipologies per tal que els sistemes siguin compatibles. La Sra. ARTADI replica que el segon municipi en nombre d’habitants que no s’ha adherit a la FUE és el d’Arenys de Mar, que en té 17.000. En tot cas, agraeix l’acceptació del prec. A continuació, assegura que el Departament d’Economia no té constància del compromís de l’Ajuntament de Barcelona d’adherir-se a la FUE en un termini de sis mesos, però els ho comunicaran i celebra aquesta voluntat del Govern actual perquè des de 2015 no s’havia avançat gens en aquesta direcció. Per acabar, comenta que la llei ja contemplava la interoperabilitat dels sistemes i preveia que les administracions locals tinguessin un sistema senzill i que costés pocs diners. ACCEPTAT 14. – (M1923/605) Que el govern municipal inclogui el Gaixample com un eix comercial més a la pàgina web de comerç de l’Ajuntament de Barcelona, per tal de donar-li més visibilitat a les activitats i accions que realitza. La Sra. ARTADI exposa que Barcelona és una ciutat LGTBI friendly, referent i envejada pel seu caràcter obert, i pionera de la defensa dels drets i de la igualtat. Considera que el mèrit ha estat de les associacions i entitats LGTBI. Tot seguit, assenyala que fa més de deu anys que l’associació Acegal reivindica que el Gaixample sigui considerat eix comercial, amb tots els beneficis, la col·laboració de l’ajuntament i la publicitat que comportaria, i també amb les obligacions que haurien d’assumir, l’organització d’esdeveniments de referència internacionals com el Pride, activitats per a la dinamització del comerç de la zona com el Pink Friday o la participació activa en la campanya de Nadal. Allò que demana l’entitat, doncs, petició a la qual el seu grup dona suport, és que més enllà de la publicitat del Gaixample com a atractiu turístic, que ja es fa, es pugui beneficiar de la visibilitat que l’ajuntament dona als eixos comercials i que puguin participar en el Fòrum Ciutat i Comerç mitjançant la Comissió dels Eixos Comercials de Barcelona. La Sra. BALLARÍN comenta que fins a 2012 el web municipal contenia una pàgina de comerç amb un espai per a cadascun dels eixos de la ciutat, però a partir de 2012 els nous eixos no s’hi varen introduir individualment i la informació es dona mitjançant mapes dels eixos i associacions comercials per cada districte. Aquests mapes es CCM 2/20 Economia 46/58 poden consultar al web, també n’hi ha en format paper. Així, indica que quan algú decideix obrir un comerç i va a una OAC el primer que es fa és donar-li un mapa de les associacions del seu entorn perquè s’hi adhereixi. Pel que fa a Gaixample, informa que apareix al mapa de l’Eixample juntament amb les altres quatre associacions del districte, i mentre que l’Eix Sagrada Família i l’Associació del Passeig de Gràcia abans de 2012 també eren al web, l’Eix Fort Pienc i el Gaixample només són al mapa. També es fa difusió d’aquesta zona mitjançant Twitter i potser més que de la resta d’eixos perquè és un eix emblemàtic, valorat, actiu i integrat en el seu entorn. Finalment, informa que acaben de fer un canvi en el web de comerç de l’ajuntament, de manera que a partir d’ara s’hi veu Barcelona Oberta i la Fundació Barcelona Comerç, i seguint la ruta de la federació corresponent s’arriba a cadascun dels eixos. En el cas de Gaixample, l’associació està adherida a Barcelona Oberta. Conclou que Gaixample ja està en igualtat de condicions amb la resta d’eixos comercials de la ciutat, raó per la qual accepta el prec. La Sra. ARTADI agraeix la resposta i entén que es donarà a Gaixample la consideració d’eix comercial en tots els sentits, de manera que podrà participar al Fòrum Ciutat i Comerç, tal com reclama aquesta entitat des de fa molts anys. La Sra. BALLARÍN respon que al Fòrum Ciutat i Comerç hi ha Barcelona Oberta i la Fundació Barcelona Comerç, però no hi participen els eixos a títol individual.    ACCEPTAT Del Grup Municipal Ciutadans: 15. – (M1923/610) Que el Govern municipal posi en marxa una taula tècnica amb caràcter d'urgència, amb els principals sectors afectats per la cancel·lació del Mobile World Congress 2020, per desenvolupar un pla de mesures amb l'objectiu de reduir l'impacte d'aquesta cancel·lació, en col·laboració amb la Generalitat i el Govern de Espanya, que inclogui, entre d'altres, bonificacions en els impostos i exempció de taxes que s'han augmentat per a aquest mateix exercici, la intensificació de campanyes que reforcin l'activitat en aquests àmbits i ajuts al finançament; especialment dirigida a l'ocupació que s'ha perdut i a les pymes. La Sra. GUILARTE lamenta que s’hagi hagut de suspendre el MWC perquè el Sr. Collboni reconegui, suposa que en nom de tot el Govern municipal, com n’és d’important aquest esdeveniment per a la ciutat. També lamenta que el Govern no hagi liderat la defensa de la celebració del congrés, que hagi sortit tard i malament a donar una resposta a la situació, que el tinent d’alcalde i màxim responsable d’aquesta àrea hagi callat durant setmanes i que no hagi proposat mesures proactives per mitigar l’impacte que tindrà la cancel·lació d’aquest esdeveniment. Assenyala que, com sol passar sempre, han hagut de ser els agents econòmics de la ciutat els qui proposin mesures perquè el Govern no tenia cap pla de contingència, malgrat que el Grup de Cs l’havia demanat. Afegeix que davant de situacions excepcionals cal adoptar mesures excepcionals i moltes de les mesures que han proposat els agents CCM 2/20 Economia 47/58 econòmics coincideixen amb les que havia demanat el seu grup. Per tant, diu que ara correspon al Govern donar respost a aquestes peticions. Finalment, llegeix el text del prec. El Sr. COLLBONI manifesta que el Govern continuarà fent el que ja ha fet fins ara, que és reaccionar en temps rècord a la cancel·lació del MWC de 2020, una situació que la ciutat no desitjava. A més de reaccionar ràpidament, assegura que ho han fet amb eficiència i en col·laboració amb el sector privat, tal com es pot comprovar consultant l’hemeroteca. Recorda que ell mateix fa quinze dies que no s’atura de sortir als mitjans de comunicació per explicar que no hi havia motius de salut pública per suspendre aquest esdeveniment, però si finalment es prenia aquesta decisió seria exclusivament perquè GSMA, legítimament, entenia que calia fer-ho per raons comercials, i les institucions li han donat suport. Un cop consumada la cancel·lació del congrés, afirma que el Govern ha reaccionat conjuntament amb el sector de les empreses digitals i tecnològiques, i amb les grans empreses, que li han donat suport. En segon lloc, també ha treballat en mesures adreçades a l’economia local relacionada amb el turisme. En aquest sentit, comenta que el consorci Turisme de Barcelona, en el qual participa l’ajuntament, aquell matí mateix ha fet una proposta per incentivar les visites turístiques de la setmana següent per tal d’amortir el màxim possible l’impacte que pot tenir la cancel·lació del MWC sobre l’economia local. Finalment, informa que la Generalitat, el Govern de l’Estat i l’Ajuntament de Barcelona han ofert col·laboració, impuls i finançament al teixit empresarial tecnològic, i espera que la setmana següent podran informar sobre els detalls d’aquesta col·laboració, per demostrar que la ciutat de Barcelona no solament pot acollir un congrés de referència com el MWC, sinó que també és una capital digital que té un teixit productiu capaç de reaccionar. La Sra. GUILARTE recorda que el 10 de febrer el Sr. Collboni havia assegurat que el MWC es faria i l’endemà es va cancel·lar. Constata, doncs, que el tinent d’alcalde no ha defensat la ciutat ni la seva reputació i que no ha estat proactiu, sinó reactiu, i aquesta no és l’actitud que s’espera d’un govern. Manifesta que el Govern només ha tingut en compte el teixit empresarial per apujar-li els impostos, i a més a més ho ha fet en el moment que les empreses necessiten més suport de les administracions. Per tant, critica que digui unes coses i en faci les contràries. Tot seguit, reclama que el govern faci costat als comerciants, als autònoms i a les empreses, i que utilitzi els fons de contingència per abordar aquesta situació, perquè un govern ha de servir per reaccionar davant d’una crisi excepcional i sobrevinguda com aquesta, i per liderar la resposta. Apunta que el Sr. Collboni és el responsable de l’àrea econòmica de l’ajuntament i que sap que aquest àmbit no li importa gens a l’alcaldessa. Insisteix que cal adoptar mesures excepcionals i que no n’hi ha prou amb una campanya d’una setmana, sinó que hauria de ser de tot un any. Demana, doncs, mesures tangibles perquè és l’única manera de pal·liar els danys i perjudicis que pateixen els diversos sectors. El Sr. COLLBONI creu que la Sra. Guilarte deu ser l’única persona que diu que el Govern no ha reaccionat davant d’aquesta situació, perquè fins i tot els hotelers, els CCM 2/20 Economia 48/58 restauradors, les empreses tecnològiques i fins i tot GSMA li han agraït la reacció. Considera, doncs, que la portaveu del Grup de Cs simplement repeteix els eslògans del seu partit per negar l'evidència que la ciutat, i no solament l’ajuntament, ha reaccionat ràpidament i correcta davant d’aquesta situació. Per aquestes raons, doncs, no accepta el prec. NO ACCEPTAT Del Grup Municipal Partit Popular: 16. – (M1923/593) Que el Govern Municipal aturi la implementació del recàrrec sobre l’Impost sobre les Estades en Establiments Turístics amb l’objectiu de no perjudicar, encara més, el sector turístic de la ciutat que es veurà greument afectat per la cancel·lació del Mobile World Congress. El Sr. BOU creu que tots els grups municipals comparteixen la tristesa per la cancel·lació del MWC, que es preveu que tindrà un impacte de gairebé 500 milions d’euros. Tanmateix, assenyala que com a barcelonins s’han de sentir orgullosos d’ells mateixos perquè, amb el suport de l’ajuntament, varen reaccionar immediatament per pal·liar aquest impacte i varen començar a sorgir iniciatives com el Barcelona Tech Spirit, la Barcelona Opportunity Week o la web “Help afectados Mobile”, iniciatives que compten amb el suport del Grup del PP. Pensa, però, que l’ajuntament encara podria anar més enllà i per aquest motiu presenten el prec. Tot seguit, assenyala que uns dels sectors més castigats per la cancel·lació del MWC han estat l’hoteler i el d’apartaments turístics, les pèrdues dels quals es calculen en 47 i 14 milions d’euros respectivament. En aquest context, amb la llei d’acompanyament als pressupostos la Generalitat preveu augmentar l’impost sobre les estades en establiments turístics i l’ajuntament vol aplicar un recàrrec sobre aquest impost, mesures que implicaran un augment de la pressió fiscal de 20 milions d’euros en aquests sectors. Demana, doncs, que el Govern municipal aturi l’aplicació d’aquest recàrrec perquè seria una manera de contribuir a pal·liar els efectes de la cancel·lació del MWC que pateixen aquests sectors. El Sr. MARCÉ demana prudència a l’hora de donar xifres perquè encara no es coneixen amb exactitud. Puntualitza que no es pot d’un recàrrec en l’impost turístic que encara no s’ha aprovat, perquè depèn de l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat i del desenvolupament de les competències en aquest àmbit, que també són de la Generalitat. En segon lloc, opina que no han de canviar les polítiques de la ciutat per un fet puntual i s’han de guiar per les dades. En tercer lloc, vol donar valor al potencial que pot tenir aquest recàrrec per dinamitzar i promoure el turisme. A més a més, tal com ha dit en altres ocasions, si aquest recàrrec s’arriba a aplicar es farà de forma gradual, ponderada i consensuada. Per tant, no accepta el prec. El Sr. BOU diu que sempre és partidari de pactar i consensuar, però remarca que amb qui s’ha de consensuar és amb el sector, que és qui haurà de pagar aquest recàrrec. D’altra banda, acusa el Sr. Marcé de fer trampes quan diu que encara no es pot parlar de dades perquè tenen les de l’any anterior i, per tant, saben quines seran les pèrdues de facturació d’enguany. CCM 2/20 Economia 49/58 El Sr. MARCÉ replica que el Sr. Bou com a empresari que és hauria de saber que els contractes sovint no es compleixen. En aquest cas, hi havia habitacions reservades i cal esperar per saber exactament quina ha estat l’afectació final. Assegura que el gremi pot explicar perfectament aquesta qüestió. NO ACCEPTAT 17. – (M1923/594) Que el Govern Municipal dugui a terme una prova pilot per estudiar la reconversió de quioscos en desús en punts de recollida d’última milla i de compres de comerç de proximitat. El Sr. BOU exposa que recentment s’han iniciat dues proves pilot, als districtes de Sants i Sant Andreu, per transformar dos quioscos en punts de dinamització veïnal gestionats per la cooperativa Diverscoop, que treballa amb persones amb diversitat funcional. Aquests quioscos es destinen a la venda de llaminadures i productes sostenibles i solidaris elaborats per entitats socials. També és previst que durant 2020 cinc quioscos es destinin a la venda de productes ecològics i a serveis de proximitat. Amb aquest prec el Grup del PP demana que es faci una altra prova pilot per estudiar la possible reconversió dels quioscos en punts de recollida d’última milla i de compres del comerç de proximitat, i que siguin gestionats per aturats de llarga durada o altres col·lectius amb problemes d’inserció laboral. Aquesta mesura, afegeix, contribuiria a reduir l’impacte ambiental que provoquen els serveis de lliurament de la venda en línia. La Sra. BALLARÍN assenyala que els quioscos son elements clau del paisatge urbà de Barcelona i lamenta que les noves tecnologies de la comunicació i de la informació els hagin abocat al tancament, tal com poden observar contínuament en aquesta mateixa comissió, situació que lamenta profundament. Atès que aquesta circumstància era previsible, comenta que des de fa temps el Govern està treballant amb els titulars dels quioscos i les associacions del sector per estudiar un futur viable per a aquestes instal·lacions, i a tal fi es va encarregar l’elaboració d’un estudi. Fruit d’aquest estudi, es varen dissenyar les proves pilot que ha esmentat el Sr. Bou i d’altres, com ara la instal·lació de punts de distribució de productes de comerç just o centres de repartiment d’última milla per tal que els grans operadors de transport hi lliurin les mercaderies i fer que la distribució sigui més sostenible. Aquesta darrera, precisament, és l’opció que es planteja en el prec. Creu que aquesta estratègia de l’última milla és clau per al futur de la ciutat i, per tant, accepta el prec. El Sr. BOU reconeix que s’emociona quan té temps per intervenir perquè quan no en té li sap greu no poder respondre. Agraeix l’acceptació del prec perquè creu que aquesta és una qüestió molt important i remarca que la distribució de mercaderies pot arribar a col·lapsar la ciutat. La Sra. BALLARÍN diu que en aquest cas comparteix absolutament el plantejament i el contingut del prec.   CCM 2/20 Economia 50/58 ACCEPTAT d) Preguntes Del Grup Municipal Esquerra Republicana: 18. – (M1923/590) En quins recursos turístics concrets, més enllà d’elements transversals genèrics, està treballant el govern municipal per tal d’ampliar el perímetre turístic actual a la ciutat de Barcelona? EL Sr. PUIG adverteix que l’objecte d’aquesta pregunta és que el Sr. Marcé se senti pressionat. Recorda que al plenari anterior el seu grup va presentar una proposició sobre turisme i el Sr. Corbacho va anunciar el vot favorable del seu grup però el va comminar perquè pressionés personalment el Govern per tal que dugués a terme la proposta. Es va comprometre a fer-ho, i no solament en aquesta qüestió sinó en totes les relacionades amb aquest àmbit, perquè el seu grup està entestat a millorar el turisme a Barcelona. Atès, doncs, que el Sr. Marcé va presentar un pla de diversificació turística al Plenari anterior, i malgrat que entén que no pugui donar una resposta completa, pregunta en quins punts està treballant el Govern i quan creu que podrà començar a donar idees sobre com es poden descongestionar les zones més massificades de la ciutat i dur el turisme a altres indrets, perquè aquesta és una de les facetes que cal millorar. El Sr. MARCÉ reconeix que amb un mes de temps des de la presentació del pla no pot donar una resposta completa. Puntualitza que l’aprovació de la proposició era condicionada a l’aprovació del recàrrec de l’impost turístic. Tanmateix, comenta que ja hi ha una part d’aquest impost i també del pressupost que es destina a dinamitzar projectes culturals i en determinats barris s’han pogut doblar les actuacions. També han aprovat el reglament per implantar el districte internacional i el primer nomenament es farà el proper mes de juny. A més a més, han dissenyat un canvi de rutes del bus turístic, que duran al Plenari aviat, per tal que aquest bus arribi a altres espais de la ciutat, com ara les indústries creatives del Poble Nou. D’altra banda, informa que s’estan signant acords amb escoles com la CETT per obrir línies de formació per a professionals per treballar aspectes relacionats amb el turisme perifèric o sectorial, o per fer un postgrau de gestió turística LGTBI. Finalment, estan a punt de crear un fons a la Fundació Barcelona Cultura per incentivar la creació i la producció d’esdeveniments culturals o socioculturals que tinguin interès cívic però també internacional. Espera que aquestes mesures contribuiran a assolir l’objectiu de diversificar les zones turístiques de Barcelona, tal com es va comprometre a fer, compromís que el Sr. Puig li ha recordat de manera fefaent. El Sr. PUIG agraeix les explicacions i, si bé diu irònicament que les darreres paraules del Sr. Marcé l’han emocionat, adverteix que insistirà en aquesta qüestió. El Sr. MARCÉ admet que insistir-hi és allò que ha de fer el Sr. Puig, però independentment d’això es compromet a anar informant regularment sobre la feina del Govern en aquest àmbit. CCM 2/20 Economia 51/58  ES DÓNA PER TRACTADA Del Grup Municipal Ciutadans: 19. – (M1923/608) Quin és el projecte concret del Govern municipal (calendari, fases, inici, etc.) per a la zona nord del 22@ quant a la creació de nous espais destinats al desenvolupament econòmic, la innovació i la captació de noves empreses i inversions? La Sra. GUILARTE comenta que el dia anterior mitja hora abans de votar aquesta qüestió a la Comissió d’Urbanisme el Govern va anunciar una suspensió de llicències al 22@, mesura que va acabar de justificar la presentació d’aquesta pregunta i l’interès del seu grup per aquest districte. Considera que aquesta mesura és molt greu i que ja dona resposta a la pregunta. Constata que el Govern no té projecte ni un acord intern en aquesta qüestió. A més a més, diu que li ha fet gràcia que en el debat d’un punt anterior el tinent d’alcalde l’hagi acusada de difondre eslògans perquè en aquest moment el Sr. Collboni es dedica a presentar per Barcelona un llibre que ni tan sols està firmat per l’ajuntament, de manera que palesa que ja està fent campanya electoral. En aquest context, recorda que dies enrere al Cercle d’Economia va prometre que el 22@ seria el Silicon Valley d’Europa. Però remarca que l’alcaldessa Colau, contràriament, vol convertir aquest districte en una superilla. Pregunta, doncs, quina és la raó del canvi de posició del PSC, què pensa el seu partit sobre aquesta qüestió i si hi ha consens dins del Govern o no. En aquest sentit, indica que el Grup de Cs donava suport al model que inicialment defensava el PSC, però no sap si han decidit canviar-lo per una mena de parc urbà, pressionats per Barcelona en Comú, perquè ambdós models són ben diferents. El Sr. COLLBONI agraeix la formulació d’aquesta pregunta perquè és molt oportuna, atès que el dia anterior el Govern va anunciar una mesura per desenvolupar el districte 22@. Recorda que un 20 % d’aquesta zona no té planejament, raó per la qual no s’hi podien fer inversions ni desenvolupar activitat econòmica, que és el pas posterior a la planificació urbanística. Així, doncs, assegura que en el termini màxim de dos mesos presentaran aquesta mesura de govern sobre el 22@ que ja varen anunciar als mitjans de comunicació. Afegeix que aquella mateixa tarda hi ha convocada una reunió de la comissió ampliada del 22@ i suposa que hi assistirà algun representant del Grup de Cs. En aquesta reunió començaran a parlar del desenvolupament de la segona part del 22@ per culminar el procés. Remarca que aquest procés ha durat trenta anys, considera que ha estat un èxit i afirma que ho continuarà essent perquè de fet el 22@ ja ha esdevingut el districte tecnològic i de la creativitat de Barcelona. Puntualitza, però, que la nova fase es farà amb exigències i paràmetres nous des del punt de vista de la mobilitat, la sostenibilitat i les necessitats dels veïns del districte de Sant Martí. Entre altres objectius, pretenen incrementar el sostre d’habitatge protegit. Puntualitza que aquestes mesures no aniran en detriment de l’activitat econòmica, sinó que les faran compatibles mitjançant instruments urbanístics que ara no té temps d’explicar. A més a més, indica que el Govern pretén que aquest procés sigui ràpid, de manera que es farà en quatre mesos, malgrat que habitualment una modificació d’aquestes característiques necessita un període d’un CCM 2/20 Economia 52/58 any. Tot i que aquesta proposta impulsada des de les àrees d’Urbanisme i d’Economia té el suport del Grup d’ERC, assegura que és oberta a l’aportació d’altres grups perquè opina que el segon gran desenvolupament d’aquest districte hauria de comptar amb el màxim consens possible. Finalment, assenyala que l’eix de Pere IV, equipaments com l’Escocesa o Can Ricart i l’eix de Cristóbal de Moura són quatre punts de referència físics d’aquesta nova fase de desenvolupament econòmic del districte. La Sra. GUILARTE considera que no té gaire sentit que es decreti una suspensió de llicències per desenvolupar el 20 % del districte, quan han tingut dos anys per fer aquest planejament i tenint en compte que durant els darrers vint anys s’ha desenvolupat el planejament del 80 % del districte, l’activitat econòmica s’hi ha consolidat i el Govern considera que aquest procés ha estat un èxit. Troba, doncs, que aquesta paralització urgent de totes les llicències és contradictòria. Allò que realment preocupa al seu grup és que es posi en risc la part que ja està desenvolupada i que aquesta dilació espanti inversions, que es converteixi en una barrera dissuasiva per a l’activitat econòmica del 22@ i que, per tant, aconsegueixi l’efecte contrari a allò que es busca. Adverteix que amb aquestes actuacions el Govern pot malmetre aquest model d’èxit, en el qual creu el seu grup, perquè les explicacions que dona no impliquen la creació d’un valor afegit per a la ciutat. El Sr. COLLBONI demana a la Sra. Guilarte que tingui confiança perquè han treballat en aquest àmbit durant trenta anys i ho continuaran fent durant vint anys més. Ara es farà amb criteris nous. En tot cas, matisa que la suspensió de llicències solament afecta aquest 20 % del territori que s’ha de desenvolupar, però en el 80 % restant les inversions continuaran i cap tipus d’activitat no serà afectada.   ES DÓNA PER TRACTADA Del Grup Municipal Barcelona pel canvi: 20. – (M1923/598) Quin ha estat el balanç del Punt Brexit des de la seva posada en marxa, tant en el nombre de peticions ateses a empreses i particulars com en el nombre i tamany d'empreses que han fugit del Brexit i s'han instal·lat a Barcelona? La Sra. PARERA recorda que al començament del mandat el seu grup va presentar una proposició al Plenari per crear una oficina del Brexit i el Govern va respondre que no tenia la voluntat de crear aquesta oficina però sí un Punt Brexit. De fet, pocs dies després d’aquell Plenari varen poder veure la inauguració d’aquest punt. Amb aquesta pregunta, doncs, volen que el Govern reti comptes sobre l’efectivitat d’aquest punt, si ha atès gaire gent i s’han captat moltes inversions un cop formalitzat el Brexit. El Sr. COLLBONI agraeix la pregunta i l’interès per aquesta qüestió, que el Govern comparteix. Comenta que el 13 de novembre de 2019 es va posar en marxa aquest punt, sense saber encara quin seria el calendari de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. Informa que el punt presencial, situat a l’Oficina d’Atenció a les CCM 2/20 Economia 53/58 Empreses al districte 22@, ha atès 147 sol·licituds fins aquest moment. L’apartat Brexit Info de la web de Barcelona Activa ha rebut més de 3.200 visites entre el 13 de novembre i el 17 de febrer. Les qüestions que més s’han demanat són residència, Seguretat Social, assistència sanitària, pensions, canvi de nacionalitat i, d’altra banda, en la part de negoci, oportunitats sectorials, IVA, operacions de comerç internacional, entre altres. Destaca la preocupació per l’impacte del Brexit en les empreses que tenen treballadors britànics. Pel que fa a talent i empreses potencialment interessades a establir-se a Barcelona, que és un dels objectius que persegueix el Govern, comenta que la web del Punt Brexit canalitza les visites cap a dos recursos existents, Barcelona International Welcome i el servei d’aterratge empresarial Barcelona Landing. Informa que des que es va iniciar aquesta campanya han acompanyat vint-i-un projectes d’empreses britàniques o europees que tenen oficines al Regne Unit i han quedat afectades pel Brexit. Assenyala que no disposa de tota la informació perquè aquesta és una competència dels estats, però remarca que aquest punt es va inaugurar conjuntament amb l’ambaixador del Regne Unit, de manera que hi mantenen un canal d’informació fluid, com també amb el Govern d’Espanya, i es canalitzen les novetats en el règim que ha de regular la fiscalitat o la legalitat de les empreses britàniques a Barcelona o a Espanya, o de les de Barcelona que operen al Regne Unit. Pel que fa a la recepció d’empreses, durant els darrers dos mesos i escaig quatre empreses han anunciat que s’instal·laran a la ciutat de Barcelona; tres empreses estan en procés de fer-ho, una de les quals traslladarà la seu a Barcelona; dues empreses ja instal·lades han rebut suport de l’ajuntament per continuar creixent; deu empreses es troben en fase de prospecció de mercat o de valoració de projectes d’inversió a Barcelona, dues de les quals han descartat projectes d’inversió després d’haver contactat amb l’ajuntament. La Sra. PARERA agraeix la informació, que analitzarà amb més calma. Per completar aquesta informació vol fer alguna consulta, que pot ser resposta fora de la comissió. Pregunta si les consultes les fan persones que resideixen a Barcelona més que no pas gent de fora o si hi ha de tot. Pel que fa a les empreses que ha esmentat el Sr. Collboni, algunes que ja s’han instal·lat a Barcelona i d’altres que ho volen fer, voldria saber quines empreses són o, si no es pot donar aquesta informació, vol saber aproximadament quina capacitat d’ocupació tenen i quin volum d’activitat econòmica generen. Reconeix que demana el màxim d’informació però admet que el Sr. Collboni li doni la que cregui convenient. Finalment, tenint en compte que el Brexit ja s’ha formalitzat però encara queden dos anys de negociacions amb la Unió Europea, demana que el Govern no afluixi i intenti obtenir resultats importants en l’atracció d’empreses i capital a Barcelona per comptes d’anar a altres països de la Unió Europea. ES DÓNA PER TRACTADA 21. – (M1923/587) En quin estat es troba el projecte de la rehabilitació, necessària i reiteradament promesa des de fa diversos mandats, del Mercat Galvany, i quin és el calendari previst per a la seva execució. CCM 2/20 Economia 54/58 La Sra. PARERA exposa que durant la primavera de 2019 el Govern va informar que estava treballant en el projecte de remodelació de la coberta del mercat de Galvany i que a final d’any s’haurien enllestit les obres. També va informar que havia encarregat a Endesa una nova estació transformadora perquè la xarxa elèctrica datava de 1927 i representava un perill, potser des de feia temps. El mes d’agost següent es va anunciar una inversió propera als 300.000 euros per fer la reforma de la coberta i el canvi de l’estació elèctrica transformadora i es va dir que la previsió era que les obres es fessin entre desembre de 2019 i juny de 2020. Per tant, vol saber com està aquest projecte, quina previsió d’execució fa el Govern i si es complirà o no els terminis que es varen donar. La Sra. BALLARÍN diu que no li consta cap compromís concret pel que fa a les obres del mercat de Galvany. Així, apunta que a la pregunta es planteja el fet que fa dos mandats que es preveu executar unes obres, però matisa que aquestes obres s’han d’executar després d’haver estat planificades i compromeses, però aquest no és el cas i encara no s’ha elaborat un pla concret per a la reforma d’aquest mercat. Tanmateix, tal com varen informar a la darrera sessió de la comissió de 2019, s’han accelerat les converses amb els representants dels paradistes. El gerent de l’IMMB, ella mateixa, altres directius, i el regidor i la gerent del districte s’han reunit entre ells i també amb els representants dels paradistes per abordar aquesta reforma, de manera que els paradistes coneixen la predisposició clara del Govern per definir un projecte de reforma parcial del mercat i el dia 26 de febrer hi ha convocada una altra reunió per explicar-los aquest projecte amb més detall. Per tant, no pot avançar amb més detall totes les dades perquè primer vol ajustar les dates d’inici d’obres amb els paradistes, atès que per als comerciants algunes dates són més convenients que unes altres. En tot cas, informa que hi ha un calendari per al projecte i per a l’obra de la nova central de transformació d’Endesa. Diu que el tema elèctric els preocupa especialment perquè les instal·lacions estan en males condicions i, de fet, poc temps enrere ja varen tenir un ensurt. Assegura, doncs, que aquesta actuació s’executarà en un termini de pocs mesos. D’altra banda, el Govern considera que s’ha de fer un pla director a llarg termini per poder plantejar una reforma important del mercat, que s’ha d’executar per fases. Ja han encarregat la redacció d’aquest pla director i han parlat amb els paradistes sobre l’equip que l’ha de fer. Un cop que aquest pla director estigui enllestit, doncs, podran prendre les decisions necessàries, en funció de les disponibilitats pressupostàries i dels acords assolits amb els paradistes. La Sra. PARERA no sap si li sorprèn o li preocupa que a la Sra. Ballarín no li consti que hi hagi un pla per abordar aquesta resposta, perquè aquesta informació la va donar la mateixa regidora a final d’agost de 2019, quan va fer unes declaracions, com es pot comprovar a Betevé, en què va anunciar que en el marc de les reformes que es faran en una trentena mercats de la ciutat es destinarien 295.000 euros per reformar el mercat de Galvany. En aquelles declaracions va dir textualment que la millora principal del mercat seria la renovació de la coberta, perquè l’actual és molt vella i d’uralita, i el canvi de l’estació transformadora elèctrica, entre altres tasques complementàries. També va afirmar que en aquell moment s’estaven polint els detalls del projecte, afirmació que indicava que el projecte ja existia, i afegia que era previst que les obres es fessin entre els mesos de desembre i juny. Per tant, no sap CCM 2/20 Economia 55/58 què ha de pensar després d’escoltar la intervenció de la Sra. Ballarín, perquè o bé el Govern no sap què diu o bé algú s’inventa alguna cosa. Pregunta, doncs, què passa amb les obres que havien previst de fer entre desembre i juny, i remarca que encara són dins d’aquest termini. Per tant no està dient que el Govern no ha fet res, sinó que es limita a preguntar si hi ha la previsió de complir aquest termini o no. La Sra. BALLARÍN respon que sí que tenen previst complir aquest termini. ES DÓNA PER TRACTADA e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal Junts per Catalunya: 22. – (M1923/601) Que el govern municipal informi sobre l’estat d’execució de la proposició aprovada a la Comissió d’Economia i Hisenda del 20 de novembre de 2019, amb el següent contingut: (M1923/287) La Comissió d’Economia i Hisenda acorda instar al govern municipal a impulsar un instrument de cooperació publico-privada que promogui la màxima col·laboració de les empreses del sector turístic per desenvolupar accions de mecenatge i patrocini que contribueixin a afavorir projectes relacionats amb la conservació de l’entorn i en projectes de millores urbanístiques, ambientals i socials i culturals en els diferents districtes de la ciutat. La Sra. ARTADI comenta que després de tantes hores de reunió és difícil fer aquest seguiment, potser pel comentari que ha fet la Sra. Ballarín en el debat d’un punt anterior sobre el fet que la part d’impuls no té importància si el Govern no aprova les iniciatives. De tota manera, agraeix la presència del regidor de Turisme. Dit això, recorda que el mes de novembre de 2019 el seu grup va presentar una proposició que va ser aprovada per tots els grups tret del de Cs, que s’hi va abstenir. En tot cas, aquella iniciativa va obtenir un gran consens i creu que conceptualment aquest consens sobre la importància de la col·laboració publicoprivada és general entre els grups de l’oposició, i també sobre la importància que el sector turístic desenvolupi accions de mecenatge i de patrocini, de protecció de l’entorn, de millores urbanístiques, ambientals, socials i culturals en els districtes. Per tant, vol saber si l’instrument que varen aprovar s’ha creat o no, quines accions de mecenatge i de patrocini s’estan duent a terme, tenint en compte que el Govern també va acceptar la proposició, de manera que té un compromís no solament moral sinó també polític. El Sr. MARCÉ exposa que el desenvolupament d’accions de mecenatge i patrocini necessiten instruments perquè tenen implicacions jurídiques. Assenyala que en aquest moment no hi ha una llei de mecenatge i, per tant, no és fàcil desenvolupar estratègies de mecenatge. Apunta que sovint les estratègies de patrocini estan associades a activitats molt finalistes i consisteixen en contractes comercials entre les parts. Tot i així, remarca que hi ha dos instruments que el Govern ha insistit CCM 2/20 Economia 56/58 reiteradament que estan dinamitzant i que volen que puguin actuar plenament a curt termini en la línia que demana aquesta proposició. En primer lloc, el consorci Turisme de Barcelona, que és un instrument estrictament de col·laboració publicoprivada. Comenta que a final de mes de març es proposarà l’entrada en el consell general de tres nous agents privats que dinamitzaran i ampliaran molt aquest caràcter que hauria de tenir el consorci. En concret s’ha fet aquesta proposta a la Diputació de Barcelona, a Barcelona Global i a Barcelona Oberta. En segon lloc, comenta que la Fundació Barcelona Cultura, que ha tingut alts i baixos al llarg de la seva història, és formada per un conjunt d’empreses i han convidat set o vuit empreses noves a participar-hi. Aquestes empreses tenen una capacitat econòmica molt gran i una voluntat important per impulsar aquestes idees. Indica que la convocatòria del consell de la fundació es farà el mes de març i confien que aquestes empreses s’hi incorporaran. S’excusa perquè no en pot dir els noms, però assegura que aquesta mesura va en la línia del que proposa el Grup de JxCat i que té els mateixos objectius. Dóna importància a aquesta fundació perquè cal tenir un instrument que permeti vehicular els fons de què disposa, atès que la relació bilateral entre un projecte i un fons de finançament genera problemes jurídics i dificultats fiscals. Cal, doncs, un instrument que permeti que les accions de patrocini o mecenatge tinguin les afectacions fiscals correctes per al donador per poder participar en un projecte determinat. En definitiva, considera que aquesta proposta és molt positiva, hi varen votar a favor i en aquest moment l’estan desenvolupant. La Sra. ARTADI entén que el Govern hi està treballant i que a mesura que aquest instrument es consolidi aniran informant. Reconeix que no hi ha una llei de mecenatge, però suggereix al Sr. Marcé que parli amb el seu partit perquè es faci una llei estatal, que de moment no han tingut a fer-la i no han donat prioritat a aquesta qüestió, malgrat que són al Govern de l’Estat des de l’estiu de 2018. Apunta que potser aquesta serà una de les poques qüestions en què JxCat pot donar suport al Govern central perquè fa molt de temps que l’exigeixen. D’altra banda, celebra que el Govern estigui treballant en aquest àmbit. Recorda que l’exregidora de Ciutat Vella va impulsar el Contracte per Ciutat Vella i per tant constata que es poden fer actuacions. Admet que es tracta de contractes finalistes i que les empreses tenen el reconeixement dels ciutadans, però al seu grup ja li agrada que els ciutadans puguin decidir amb quines empreses consumeixen o treballen no només pel producte que fan, sinó també per consideracions holístiques. En conclusió, espera que no hagin de tornar a presentar iniciatives en aquest sentit i que el Govern vagi informant dels avanços que es fan en aquest sentit. El Sr. MARCÉ comenta que al districte de les Corts s’ha posat en funcionament la Taula d’RSC, que implica empreses i projectes justament per impulsar aquestes propostes. ES DÓNA PER TRACTAT VI) Mocions VII) Declaracions Institucionals CCM 2/20 Economia 57/58 No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 19.57 h. CCM 2/20 Economia 58/58