LA COMUNICACIÓ EXTERNA Packpedagògic Continguts Introducció: pàg. 3 Identifiquem xarxa de relacions: pàg. 5 Analitzem i avaluem les relacions: pàg. 9 Accions estratègiques per enfortir les relacions: pàg. 12 Fer la nostra estratègia: pàg. 14 Taula Resum: pàg. 17 Coordinació: Ajuntament de Barcelona Direcció Servei d’Acció Comunitària Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat https://ajuntament.barcelona.cat/acciocomunitaria Continguts: Quepo. SCCL – Oriol Josa Edició: Quepo. SCCL – Clara Giberga Disseny imaquetació: Quepo. SCCL - Bet Caralps / Chus Portela Desembre de 2019 Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-NoComercial-SenseObraDe- rivada 4.0 Internacional de Creative Commons. Se’n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que se’n citi el titular dels drets (Ajuntament de Barcelona, Direcció Servei d’Acció Comunitària Àrea de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència) i no se’n faci un ús comercial o una obra derivada, per als quals caldrà demanar permís. La llicència completa pot con- sultar-se a https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/deed.ca 2 Associa’t -Viverde comunicació El Viver de Comunicació de l’Associa’t és un projecte coproduït entre el Servei d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona, i Quepo, amb la col·laboració d’altres associacions de la ciutat. Impulsem el Viver de Comunicació amb la voluntat d’enfortir el treball comunitari i el teixit associatiu de Barcelona des de la comunicació. Si voleu saber-ne més visiteu http://viver.associat.barcelona/ Packpedagògic: Al Viver tenim la voluntat que els espais d’aprenentatge arribin al màxim de persones que esteu a l’associació. Com que això és un repte, us fem a mans aquest “pack pedagògic”, una eina que recull tot allò treballat durant la sessió i que proposa activitats per a poder treballar-ho amb les companyes a l’associació. Comunicació Externa A La Comunicació Externa treballem com la comunicació pot contribuir a enfortir les relacions que tenim amb la nostra xarxa, amb la comunitat amb què treballem. Aquest recorregut el farem conservant l’enfocament de comunicació que proposem construir des del Viver: una comunicació comunitària, transversal, estratègica i transformadora: Transversal, perquè la comunicació és en cada detall de la vida associativa, i la porten a terme totes les persones que en formen part. Comunitària perquè la pensem com un funció que genera relacions, cohesió, aprenentatge, intercanvi d’opinions i construcció de compromisos col·lectius amb les persones de l’entorn amb què ens impliquem. Estratègica, perquè com a associacions sovint ens enfrontem a qüestions complexes, i l’estratègia ens permet als equips orientar-nos en una mateixadirecció, que ens ajudi a aconseguir juntes un objectiu. La comunicació pot ser pensada també com una línia que ens ajudi a assolir les finalitats últimes del nostre col·lectiu (i no només objectius instrumentals). Ho podem fer transmetent des dels nostres valors i comptant amb les persones clau de l’entitat i del nostre entorn. Transformadora, perquè la comunicació ha de ser un agent, un factor més de la nostra intervenció social, comunitària, i per tant, ajudar-nos a generar canvi, coneixement, sensibilització, alternatives, cohesió social, o aquells elements clau de la nostra visió i del nostre projecte associatiu. 3 La comunicació externa alimenta, doncs, les relacions que teixim amb la nostra comunitat: amb altres col·lectius i entitats (associacions, cooperatives, fundacions, etc.), amb plataformes que aglutinen col·lectius i entitats (federacions, coordinadores d’entitats, consells d’associacions, etc.), amb institucions públiques (departaments d’ajuntaments, consells comarcals o diputacions, universitats, etc.) i amb altres entitats públiques o privades (proveïdors, mitjans de comunicació, etc.) del barri, de la ciutat, del país o del món, segons quin sigui l’àmbit territorial de la nostra comunitat. En aquest capítol sobre la comunicació externa treballarem, per tant, com la comunicació pot servir-nos per enfortir les nostres relacions amb tots aquests actors de forma que, plegats, aconseguim realitzar els nostres objectius finals com a entitat. Quèhi trobareual pack? El pack convida a fer un trajecte en 3 passos: Primer, identificar els actors estratègics de la nostra xarxa Segon, pensar en les relacions que hi tenim, com les voldríem, i com podríem enfortir-les. Tercer, pensar en estratègies i accions per a aconseguir aquest enfortiment. Us fa? Som-hi! 4 1. Identifiquem lanostra xarxade relacions: ElMapad’actors Per a treballar en la comunicació externa, primer hem d’identificar qui són els actors, entitats i col·lectius amb qui ens relacionem a la nostra xarxa. Per a fer-ho, un molt bon mètode és fer-se un mapa d’actors de comunicació. 1.1 Un recordatori: Com fem elmapa d’actors A la sessió de “Les bases de la comunicació” treballàvem més en de- tall sobre el mapa d’actors, identificant actors interns, externs i públics. Si encara no heu fet un mapa d’actors com el que proposem, o si no el te- niu a mà, aquí us fem una explicació sintètica de com construir-vos-el [i si voleu una explicació més detallada, podreu trobar-la al al pack pedagògic de “Les Bases de la Comunicació”]. La imatge següent és la base per a fer un mapa d’actors de la vostra entitat. Un mapa d’actors es pot fer de moltes maneres, però per a treballar en comunicació ens convindrà fer-lo així: Preparació: imprimiu el mapa d’actors en un DINA3 (o més gran, si podeu) proveïu-vos de post-its petits Fer el mapa: El mapa té un nucli, i tres grans cercles. En aquests cercles hi col·locarem els actors principals amb qui ens relacionem (o voldríem relacionar-nos): com més al centre, més propers, com més enfora, menys relació hi tenim: Interns: tots aquells grups o persones que formen part del nosaltres de l’entitat o el col·lectiu. Els col·loquem al cercle gris Pack Pedagògic: La Comunicació Externa fosc. Externs: al següent cercle, més extern i gris clar, hi col·loquem tots aquells grups, entitats, persones, institucions que formen part de la nostra xarxa, de la comunitat amb qui ens relacionem d’una forma o altra. Públics: són els actors, persones o col·lectius amb qui no hi tenim relació, a qui voldríem apropar-nos, començar alguna mena de relació. 5 Així, en cada post-it, escriviu el nom d’un actor que considereu important, rellevant per a l’entitat/col·lectiu [només un actor per post-it], i aneu-los col·locant segons correspon- guin a una d’aquestes 3 categories. (Dediqueu-li ara 10 minuts com a màxim, així que aneu als actors essencials) Consell: Sigueu precises! Un actor com “Ajuntament de Barcelona” és massa general... Com podem treballar-nos una relació amb tot l’Ajuntament? El que ens interessa és pre- cisar, en àrees o departaments concrets amb qui tenim (o volem tenir) relació: el Servei d’Acció Comunitària, l’àrea de Participació, el districte on treballem, una àrea concreta (o persona concreta) d’un departament,... Aquí, estarem apuntant a una relació més real, més interessant per a analitzar-la i treballar-hi... i aconseguir-hi objectius en el futur! Consell: Sigueu precises! Un actor com “Ajuntament de Barcelona” és massa general... Com podem treballar-nos una relació amb tot l’Ajuntament? El que ens interessa és precisar, en àrees o departaments concrets amb qui tenim (o volem tenir) relació: el Servei d’Acció Comunitària, l’àrea de Participació, el districte on treballem, una àrea concreta (o persona concreta) d’un departament,... Aquí, estarem apuntant a una relació més real, més interessant per a analitzar-la i treballar-hi... i aconseguir-hi objectius en el futur! Treballar amb el mapa Quan tingueu el mapa amb els actors més rellevants col·locats, podem començar a treballar-hi amb una perspectiva relacional i de comunicació. Vist així, tindríem 3 nivells de comunicació per a la nostra entitat: La comunicació interna: Aquella que fem cap endins de l’entitat: els equips de treball, la junta, l’assemblea, els activistes... Què hi és especialment interessant treballar-hi mitjançant la comunicació? Les cures hi tenen un rol important; la organització interna i la gestió; processos de democràcia i presa de decisions, la participació, la construcció de projecte. En general, tot allò que contribueix a enfortir el projecte comú i contribuir al benestar de les persones i grups que en formen part. 6 La comunicació externa: La que tenim amb la nostra xarxa, les entitats, institucions, gent, mitjans amb qui ens coneixem i fem coses Què hi és especialment interessant treballar-hi mitjançant la comunicació? És important explorar en comú les possibles sinèrgies amb altres actors, la construcció de confiança mútua, la identificació conjunta de punts en comú i la visibilització de dinàmiques de col·laboració, que en conjunt ajudin a enfortir la relació i els objectius propis i compartits. La comunicació pública: La comunicació que fem dirigida a persones, institucions “en general”, a qui no coneixem... Què hi és especialment interessant treballar-hi mitjançant la comunicació? En no haver-hi relació, el punt fonamental d’arribar a aquesta comunitat desconeguda és: establir un contacte que obri possibilitats d’una relació; fer-li arribar informació i possibilitats de participar o trobar solucions a les seves necessitats, qüestions que puguin ser del seu interès; i (especialment, si ho pensem de manera estratègica) generar dinàmiques i processos que portin a desenvolupar una relació. En aquest sentit, és més interessant tractar d’assegurar-nos que la cosa que fem visible és allò que ofereix la comunitat, els vincles que podem generar entre la persona i els espais i necessitats comunitàries, que no, que la cosa que visibilitzem siguem nosaltres. En general, quan treballeu amb el mapa, començareu per diagnosticar, avaluar com està la vostra relació amb cada un dels actors importants, identificareu fortaleses, reptes i potencials, per a després veure estratègies d’enfortiment de les relacions i objectius a aconseguir- hi. 1. 2 Identifiquemels actors estratègics de la nostra xarxa Ara que heu fet el mapa, com imaginareu, en aquesta sessió ens centrarem només en els actors de comunicació externa. Així, doncs, ara fixeu-vos en el cercle del mig. Quins són, doncs, els actors estratègics “externs”, per a nosaltres? Com és el nostre arrelament a la comunitat? Qui hi tenim i ens és molt valuós? Qui ens falta? Pregunteu-vos-ho i apunteu primeres impressions. A partir d’aquí treballarem sobre les següents preguntes: Per què els actors que hi són, són importants per vosaltres? Què fa que considereu la relació amb cada un d’ells estratègica o valuosa? 7 Per tal de sistematitzar i tenir una imatge més clara, més fàcil d’analitzar, podeu orde- nar-los al mapa d’acord al tipus d’actor que siguin: Així, ordenades per tipus d’actors, probablement podreu identificar punts en comú, reptes o potencials similars entre actors similars, o relacions interessants entre ells. Apunteu-los també: és informació rellevant! 8 2.Analitzem i avaluem les relacions Un consell preliminar: Cal prioritzar Quan tingueu el mapa llest, una de les coses que veureu és que hi ha multitud d’actors “importants”. Tants que, si volem treballar-nos una estratègia amb tots ells, és inabarcable. Per això cal prioritzar: un dels elements claus d’una estratègia és poder escollir quines són les prioritats; i, en aquest cas, quins són els actors amb qui volem prioritàriament desen- volupar la relació en aquests moments. Aquesta priorització la podeu fer d’entrada, o bé abans fer una primera diagnosi amb els actors que teniu al mapa, per tal d’identificar la situació de la xarxa, i a partir d’aquí, prio- ritzar. 1. Feu una primera anàlisi Per a cada actor podeu, doncs, fer una petita diagnosi de com hi és la nostra relació, i de quina manera contribueix als objectius de l’entitat: Com és la relació amb cada un d’aquests actors prioritzats Quins actors són claus per als vostres objectius com a entitat? Amb quin/s actor/s teniu una relació especialment bona? Amb quin/s actor/s teniu una relació que us preocupa especialment? Preneu nota del diàleg entre l’equip i treieu conclusions específiques i generals. 2. Aprofundint en la salut de les nostres relacions i les seves arrels Volem donar-nos un moment per analitzar i comprendre millor les relacions: tant aquelles que ens estan funcionant i ens aporten i enriqueixen (per aprendre del que fem bé i mirar com es pot traslladar a d’altres relacions), com aquelles que no estan anant bé i ens treuen energies i desgasten (per tractar de sanar-les). A. Dibuixem un arbre (10minuts) Per tal d’afavorir que comencem per pensaments menys racionalitzats, us proposem que dibuixeu! Si treballeu en un grup, podeu començar, individualment o per parelles, treballar cada una amb 2 relacions, una de bona i una de difícil. Per cadascuna, us convidem a que us pregunteu: Què caracteritza aquesta relació? Com seria la relació en forma d’arbre o planta? [Atenció! no parlem de l’actor, parlem de la relació!] Dibuixeu un arbre o una planta per cada una de les relacions en papers diferents. 9 B. Les arrels: Factors que determinen la força d’una relació (25 min) Què fa que una relació amb un altre actor sigui més forta o feble? Més productiva o més difícil? Nosaltres identifiquem 4 factors clau que hi contribueixen: Interessos creuats Valors i somnis comuns Accions conjuntes Accions conjuntes Si considerem important un actor A més de l’interès, l’altra força primària A més d’aliniar-nos en un somni, i Els elements de relació és perquè ens aporta (o podria que dóna potència a una relació és connectar amb interessos, cal actuar. interpersonal són sovint un aportar) alguna cosa valuosa. Però compartir-hi valors i somnis. Voler Les relacions que parlen i no fan, sovint activador de relacions entre perquè l’altre consideri que aconseguir un horitzó conjunt, aconseguir s’acaben apagant. col·lectius; també per això, la nosaltres som importants, també un gran canvi juntes. somniar conjunta- Passar a l’acció conjuntament ens pot presència continuada en espais han de considerar que els aportem ment. donar força, motivació i energia! rellevants acaba sent important alguna cosa rellevant. Compartir valors i visions, ens permet Adonar- nos que juntes som més fortes per a les relacions estratègiques, Així que un factor important somiar, lluitar juntes per una mateixa és molt empoderador. perquè les perquè una relació sigui potent és causa i això també ens dóna forces per A més, actuant juntes ens anem relacions interpersonals que totes dues parts hi estiguin sentir que treballar en xarxa fa sentit. coneixent millor, descobrint faciliten projectes i interessades mútuament. Si amb algun actor no hi ha identitat en complementarietats i noves possibilitats conjuntes. Amb això val la pena no ser naïf: alguns valors fonamentals, és millor no possibilitats. de vegades, quan esperem que plantejar-se una relació molt propera de un altre actor ens valori i col·labori cooperació sinó més aviat una amb nosaltres (i no ho fa), no col·laboració tècnica i funcional. valorem prou què li estem oferint que pugui ser estratègic per a ells. Per a valorarquant forts són els De cara a diagnosticar la relació en Així doncs, us podeu preguntar: De cara a diagnosticar la rela- interessos creuats, funció d’això, preguntem-nos: ció en funció d’això, pregun- Què feu juntes? pregunteu-vos: tem-nos: Tenim visió i objectius comuns? Quins Què heu aconseguit juntes? Què us interessa a vosaltres de són? Teniu espais de trobada? Heu aconseguit alguna victòria? En cas, l’altra part? Com de gran o Compartim valors similars? Ens hem l’heu celebrada? Hi ha relacions personals? important és l’interès? influenciat d’alguna manera a l’hora En aquest cas, són bones? Què creiem que els hi interessa de d’incorporar-los? nosaltres? Com de gran o impor- Hem construit relats o narratives comu- tant creiem que és l’interès d’elles? nes? Quines són? Com les hem construït? Com podem expressar-nos això? En quins espais o moments? Compartim lluites? 10 Per això, si voleu fer l’exercici d’anàlisi amb les relacions de la vostra entitat, sota de la planta/arbre que hagueu dibuixat, podeu dibuixar una arrel per a cada un dels factors d’aquí dalt. Escriviu-hi breument les conclusions o paraules clau de les vostres anàlisis. Si les respostes a cada una de les preguntes són molt positives, l’arrel en qüestió serà gran i forta; si, en canvi, aquell factor, per exemple “accions conjuntes”, està fluix, l’arrel en serà prima i feble. Pas 3: Compartiu amb les companyes i treieu-ne primeres conclusions (20min) Quan tingueu llestos els primers 2 passos, les vostres plantes i arrels llestes, és el moment de compartir-les amb la resta del grup. Entre totes haureu analitzat diversos actors clau per a la vostra entitat. Un cop hagueu fet aquesta reflexió detallada, discutiu: Veieu alguns elements comuns entre les diferents relacions? Algun que us serveixi com a bonapràctica general? Algun factor que engeneral tingueumés fort o més fluix? Com hem aconseguit consolidar els factors que estan més forts? Quina és la història? Potser podia extrapolar-se a altres relacions! Pas 4: Mans a l’obra! Enfortim les relacions Per a enfortir les relacions hem de pensar una sèrie d’accions que permetin enfortir aquells factors que tenim més fluixos de cada relació. Per a cada relació estratègica, podeu treballar els factors de la manera que proposem a continuació. 11 3.Accions estratègiquesdecomunicació pera enfortir les relacions Cada un dels factors analitzats durant el pas anterior, pot treballar-se de diverses mane- res, ajudats de la comunicació, per tal d’aconseguir enfortir les relacions. A continuació us compartim mètodes i propostes per a cada factor. Després, us tocarà pensar com ho apliqueu a les vostres relacions per a fer-vos una estratègia i accions de comunicació. Factors de Elements clau Accions vinculades la relació per a enfortir a la comunicació Interessos Creuats 1. Identifiqueu què li interessa a 1. Llegiu el seu web i Què us interessa a vosaltres l’altra entitat del que vosaltres publicacions, pla de l’altra part? Com de gran podeu oferir. estratègic, informeu-vos, o important és l’interès? 2. Identifiqueu què us interessa penseu-hi i contrasteu entre Què creiem que els hi a vosaltres a més de l’evident. vosaltres. interessa de nosaltres? Com És molt típic que d’una entitat 2. Reuniu-vos amb elles de gran pública (ajuntaments, i parleu-ne obertament. o important creiem que és l’interès d’elles? Com podem generalitat,...) només pensem Pregunteu, converseu, expressar-nos això? que ens n’interessen les escolteu, escolteu més En quins espais o moments? subvencions. Segur? i inspireu-vos. Aprofundint les relacions amb 3. Alimenteu una relació tècnics amb qui treballem, honesta, doneu i accepteu sorgeixen noves oportuni- feedbacks, i sortiran noves tats de desenvolupament per idees conjuntes. l’entitat que van més enllà del projecte que se’ns havia acudit presentar a una convocatòria concreta. Factors de Elements clau Accions vinculades la relació per a enfortir a la comunicació Valors i somnis comuns 1. Si els valors no són 1. Identificar internament Tenim visió i objectius compartits... potser millor quins són aquells valors comuns? Quins són? limitem-nos a una relació compartits. (comunicació Compartim valors similars? tècnica, d’intercanvi. No cal interna) Ens hem influenciat d’alguna anar més enllà. (Però no 2. Assegurar-se que l’altra manera a l’hora subestimem abans d’hora, part o entitat també és d’incorporar-los? tampoc!) conscient d’aquests valors Hem construit relats o 2. Construir els somnis compartits (en conversa, narratives comunes? Quines comuns: Si realment estem reunions, etc.) són? Com les hem construït? interessades en la relació i 3. Potser val la pena fer Compartim lluites? compartim valors... Potser és algun comunicat conjunt, moment de construir una lluita o campanya, o... basats en comuna, un projecte conjunt, aquests valors conjunts? 3b. traçar un horitzó cap a on Seguir o sumar-se a caminar juntes. campanyes que l’altre actor fa en la línia de valors i objectius compartits 4. Sessions o reunions estratègiques per a identificar quins projectes o iniciatives de futur, quin horitzó comú es pot traçar, i començar a planificar el camí conjunt per fer-lo. 12 Factors de Elements clau Accions vinculades la relació per a enfortir a la comunicació Accions conjuntes 1. Identificar possibles 1. Reunions internes i amb Què feu juntes? projectes, iniciatives, sinèrgies l’entitat, d’identificació i plani- en comú. Llançar-les, ficació Què heu aconseguit juntes? alimentar-les, fer-ne Heu aconseguit alguna 2. Definir espais d’avaluació seguiment. victòria? En cas, l’heu propis i conjunts; dedicar celebrada? 2. Identificar objectius i temps específic a identificar victòries assolibles, l’assoliment d’objectius i im- i impulsar-ne l’assoliment pacte de les nostres accions. 3. Celebrar les victòries i els 3. Emetre informes, comu- èxits nicats, missatges a xarxes, posts, per a comunicar els èxits comuns. 4. Organitzar esdeveniments amb persones de les dues entitats, o interns o públics, per a celebrar i/o comunicar les victòries. Factors de Elements clau Accions vinculades la relació per a enfortir a la comunicació Relacions Vives 1. Assistir als espais (ordinaris i 1. Tenir persones de l’entitat Teniu espais de trobada? extraordinaris, meetups), assistint als espais de representació i de relació. Hi ha relacions personals? 2. Generar espais comuns Espais com la FESC, les En aquest cas, són bones? 3. Generar emocions i culti- Energies Comunitàries, var-les. actes de La Fede, de les 4. Fer-se present (trobar-se, nostres xarxes. reunir- se) 2. Organitzar espais de trobada. Fer publicacions conjuntes; establir webs, blogs o campanyes conjuntes en què es col·labora. 3. Cuidar l’aspecte de celebració, de solidaritat mútua, en les relacions. Així, ara podeu pensar accions que us permetin enfortir la vostra relació tenint en compte quina de les 4 arrels està més feble, inspirant-vos en els elements claus per a enfortir, i en les accions genèriques proposades. A partir d’aquestes accions, podeu estructurar una petita estratègia i pla d’acció de comunicació per a les vostres relacions externes. 13 4. Fer la nostra estratègia. Fitxa conclusions Feta l’anàlisi, és moment de passar a l’acció. Per a planificar la vostra acció, us proposem les següents fitxes. Podeu fer-ne una per a cada actor-relació en la que voleu treballar. Les fitxes tenen 2 parts: La primera és el marc més estratègic (quina és la situació, què volem aconseguir, com ho podem aconseguir) Actor: Diagnosi de partida Aquí podeu col·locar la reflexió que resulta de l’anàlisi Quina és la situació ara mateix? de l’exercici de l’arbre/planta i les arrels. Objectiu general Aquí el que voldrieu aconseguir amb la relació, com Què volem aconseguir? voldríeu que fos, on voldrieu que us portés Com creiem que podem desenvo- lupar la relació? Idea o estratègia general Aquí una idea general del procés que cal seguir per Com ho podem aconseguir? a aconseguir-ho La segona és el pla d’accions Així, si al capítol anterior heu començat a esbossar idees d’accions, aquí és el moment de posar-les en ordre en un pla. Endavant. Teniu la fitxa a la pàgina següent, feu-ne servir una per cada actor o línia de treball que volgueu enfortir. 14 Actor / Comunitat Diagnosi de partida Quina és la situació ara mateix? Objectiu general Què hi volem aconseguir? Com creiem que hi podem desenvolupar la relació? Estratègia i/o idea general Com ho podem aconseguir? Accions Quines accions de comunicació podem portar a terme per aconseguir-ho? Qui ho farà Quant pot A preparar/ Acció + amb qui en concret Per a què (Objectiu) Qui hi pot ajudar Quan ho fem costar (€) tenir en compte 1 2 3 4 5 15 No us oblideu de temporalitzar i posar qui farà aquestes accions... si no, les perspectives de realitzar aquest pla es faran bastant més improbables... Quan hagueu acabat de treballar aquestes fitxes tindreu una primera idea del vostre pla d’acció. Compartir, acordar, prioritzar Sovint, posats a tenir idees, acaben sortint moltes idees interessants. De vegades són tantes que serà inabarcables que les portem totes a terme. És el moment de posar-les en comú amb les companyes. Quan ho compartiu, podeu enriquir les idees i acordar-les. Segurament, el més important serà prioritzar quines d’aquestes activitats són més prioritàries; tant dins de cada fitxa, com en el total de fitxes d’actors que hagueu realitzat. Poder prioritzar farà més probable que les accions s’acabin duent a terme, i tinguin èxit. Ara, que les accions són compartides, acordades i estan prioritzades, sí que tindreu un pla d’acció per a enfortir les vostres relacions estratègiques mitjançant la comunicació. Sort! 16 Taula Resum de Continguts de la sessió com enfortir les relacions amb els actors estratègics per a l’entitat? Intro Què és? Comunicació comunitària, transversal, estratègica i transformadoraEl mapa de comunitats i les relacions Objectiu de la comu externa enfortir les relacions i els objectius comuns Actors o En una comunicació pensada estratègicament, pensem primer amb qui ens relacionem (actors), i quines comunitats d’aquestes relacions són estratègiques per a nosaltres Per què són estratègics: què hi podem aconse- estratègiques guir? quin tipus d’al·liança hi volem construir? Quines són les arrels d’una Interessos Somnis Accions Relacions Alimentació mutua: relació forta creuats comuns conjuntes vives Permacultura o positiva? Què m’interessa Compartim Fem alguna Ens trobem en Aprenem coses d’ells? valors? Lluites? cosa juntes? algun espai, uns dels altres? Què els interessa Tenim objectius Hem aconseguit sovint? Ens aportem a ells de mi? en comú? alguna victòria? Hi ha relacions coses? Ens Hem construit personals entre complementem? un relat conjunt? persones de les dues entitats? Com aconseguim Treball sobre Bones pràctiques entre les participants a partir de les arrels consolidar-les? fortes i experiències. Com hi Interessos Somnis Accions Relacions Alimentació contribueix creuats comuns conjuntes vives mutua: la comunicació? Permacultura Parlar, descobrir, Es construeix, es Construc equips Assistir als Espais indagar. planifica, se sent. (provenció) espais (ordinaris comunitaris, Interessar-se Lluites conjuntes Victòries: i extraordinaris: hackatons,. en què pot voler Espais de (es planifiquen, meetups). l’altre de tu planificació s’assenyalen,es Generar espais. conjunta reconeixen, Generar emocions. celebren. Construïm l’estratègia, Consolidem l’anàlisi i diagnosi en un plantejament estratègic i pensem accions de definim les accions comunicació que hi responguin 17 I, per ara, això és tot! Aquest Pack Pedagògic forma part de l’Associa’t Si vols seguir formant-te i empoderant-te en comunicació associativa, pots contactar l´equip de l’Associa’t