Ref: CP 2/20
A la Sala Carles Pi i Sunyer de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el VINT-I-
VUIT de  FEBRER de  2020,  s’hi  reuneix  el  Plenari  del  Consell  Municipal
en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excma. Sra. Ada Colau Ballano.
Hi concorren les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Joan Subirats Humet, Janet
Sanz Cid, Laura Pérez Castaño, Jordi Martí Grau, Lucía Martín González,
Eloi Badia Casas, Jordi Rabassa Massons, Marc Serra Solé, Gemma Tarafa
Orpinell, Jaume Collboni Cuadrado, Laia Bonet Rull, Albert Batlle
Bastardas, Montserrat Ballarín Espuña, David Escudé Rodríguez, Francesc
Xavier Marcé Carol, Maria Rosa Alarcón Montañés, Ernest Maragall i
Mira, Elisenda Alamany i Gutiérrez, Miquel Puig i Raposo, Montserrat
Benedí i Altés, Jordi Coronas i Martorell, Eva Baró i Ramos, Gemma
Sendra i Planas, Max Zañartu i Plaza, Maria Buhigas i San José, Jordi
Castellana i Gamisans, Elsa Artadi Vila, Neus Munté Fernández, Ferran
Mascarell i Canalda, Jordi Martí Galbis, Francina Vila i Valls, Maria Luz
Guilarte Sánchez, Francisco Sierra López, Maria Magdalena Barceló Verea,
Celestino Corbacho Chaves, José Bou Vila, Oscar Ramírez Lara, Manuel
Valls Galfetti (fins a les 14.05 h) i Eva Parera Escrichs, assistits pel
Secretari General, el Sr. Jordi Cases Pallarès, que certifica.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Excusa la seva absència la Ima. Sra. Margarita Marí Klose.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les
deu hores i cinc minuts.
A) Aprovació de l’acta de la sessió anterior
Es dóna per llegida l’acta de la sessió ordinària celebrada el 31 de gener de
2020, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del
Consistori; i S'APROVA.
PART INFORMATIVA
S’incorpora  a  la  sessió  la  Sra.  M.  Assumpció  Vilà  Planas,  Síndica  de
Greuges  de  Barcelona,  als  efectes  de  la  presentació  de  l’informe  de  la
Sindicatura de Greuges de Barcelona 2019.
Informe de la Sindicatura de Greuges de Barcelona 2019.
La Sra. ALCALDESSA dóna la benvinguda a la síndica de greuges de
Barcelona, Assumpció Vilà, que acudeix al plenari del Consell Municipal a
presentar el seu informe anual, aquest corresponent al 2019, i també saluda
al seu equip, i als síndics i síndiques de Catalunya que els acompanyen, i
als quals reconeix la funció de donar veu a la ciutadania perquè expressi
allò que considera que no funciona per part de l’administració.
1
 
Seguidament, pren la paraula la Sra. VILÀ, que saluda als membres del
consistori, al secretari general i a la resta d’assistents a la sessió plenària.
Dit això, presenta l’informe anual d’activitats de la Sindicatura de Greuges
de Barcelona de  l’any 2019,  recordant,  com a  preàmbul,  que la  Síndica  de
Greuges de Barcelona, per mandat de la Carta Municipal, ha de presentar en
aquest Consell Municipal Plenari un informe cada any sobre la seva
actuació en defensa dels drets fonamentals i les llibertats públiques de la
ciutadania barcelonina.
Manifesta la seva satisfacció perquè la Sindicatura de Greuges avança i es
consolida  en  aquest  tercer  mandat  d’ençà  de  la  seva  creació  l’any  2005.
Reconeix que pot executar la seva tasca gràcies al treball seriós i
compromès  d’un  equip  de  professionals  del  qual  s’enorgulleix,  tant  per
aprendre de la seva professionalitat com per poder liderar-ho.
Comenta que enguany celebren el quinzè aniversari de la institució, i que
ho fem conscients i agraïdes per la confiança atorgada per la ciutadania i
també per aquest consistori. I confirma  que continuen treballant per
construir una ciutat millor i més justa.
Destaca que aquest és el catorzè Informe de la Sindicatura, el novè de
l’actual  Síndica,  i  el  quart  del  seu  segon  mandat,  i  apunta  que  en  els  nou
anys que ocupa aquest càrrec han passat tres governs a l’Ajuntament.
Remarca que la Sindicatura sempre ha demostrat que és una institució
independent i objectiva que atén tota persona, col·lectiu o entitat jurídica
que  se  senti  agreujada  per  l’Ajuntament.  Precisa  que  aquesta  actuació
comporta  l’escolta  activa,  la  valoració  de  la  situació  en  termes  de  dret  i
d’equitat, i la proposta d’una solució més justa o eficaç.
Recorda que el text complet de l’informe anual que avui presenta ja ha estat
facilitat  a  l’Alcaldessa  i  als  grups  polítics  municipals,  i  que  han  tingut
ocasió de comentar-lo; per tant, ara els ofereix una síntesi dels aspectes que,
al seu parer, són més destacables.
Així,  en  primer  lloc,  fa  referència  a  l’habitatge,  constatant  que  els  darrers
anys assisteixen a canvis amb greus afectacions per a la ciutadania pel que
fa  al  dret  a  l’habitatge,  previst  a  l’article  47  de  la  Constitució  Espanyola.
Assenyala que la manca d’habitatge a preus assequibles per a la ciutadania
continua sent un dels grans problemes que afronta  Barcelona, malgrat les
polítiques municipals implementades els últims anys.
Posa  de  manifest  que  l’habitatge  sempre  ha  estat  sotmès  a  les  fluctuacions
del mercat; i, històricament, accedir-hi ha comportat un esforç important
per  a  les  economies  familiars  d’una  bona  part  de  la  societat,  una  situació
que ha empitjorat els últims anys fins a uns límits que mai no haurien
volgut arribar.
Confirma  que,  darrerament,  la  mercantilització  de  l’habitatge  l’està
transformant en una inversió; i si bé és cert que aquest fenomen no és nou,
la  tendència  s’ha  accelerat  de  forma  vertiginosa,  i  encareix  els  preus  de
forma desorbitada i  produeix  l’efecte  de  gentrificació,  que va  iniciar-se  als
barris  més  cèntrics  de  la  ciutat  i  que  ara  ja  s’estén  a  tots  els  districtes  de
Barcelona.
Reconeix que aquesta dinàmica no es dóna únicament a Barcelona, sinó
també tota  l’àrea  metropolitana,  amb un impacte  especial  en les  persones  i
famílies més vulnerables econòmicament i molt especialment dones soles o
amb fills i filles al seu càrrec.
2
 
Apunta  que per  garantir  el  dret  a  l’habitatge,  com ja  han dit  en nombroses
ocasions,  no  només  s’han  d’esgotar  totes  les  possibilitats  que  ofereix
l’ordenament  jurídic,  sinó  que  també  es  requereixen  canvis  legislatius  que
incideixin  en  la  protecció  de  l’accés  a  l’habitatge,  que  garanteixin  la
seguretat,  l’estabilitat  de  la  relació  contractual  i  que  limitin  l’augment
indiscriminat dels preus dels arrendaments urbans.
Es refereix a  què el  2019 s’ha aprovat  un Reial  decret  llei  que modifica el
termini mínim de durada del contracte de lloguer, que serà de 5 anys; i si
l'arrendador  és  una  persona  jurídica,  el  termini  mínim  s’amplia  a  7  anys.
Igualment, recorda que recentment el Govern de la Generalitat també ha
aprovat un Decret Llei que estableix tota una bateria de mesures
encaminades  a  combatre  les  situacions  d’emergència  habitacional  i  els
desnonaments.
Remarca  que  caldrà  conèixer  i  avaluar  l’impacte  que  tindran  aquestes  i
altres  mesures  adoptades  anteriorment,  tenint  en  compte  que  l’habitatge  és
l’àmbit  més  bàsic  per  a  la  ciutadania.  Posa  en  relleu  que  el  fet  de  tenir  un
habitatge permet a les persones construir la seva vida; i, tanmateix, sense un
sostre,  sense  accés  a  l’habitatge,  és  impossible  avançar.  Alerta,  en  aquest
sentit, que un dels efectes més perjudicials de la manca d’accés a l’habitatge
és  la  perpètua  constatació  de  l’existència  de  persones  sense  llar  que
malviuen als carrers de Barcelona.
Aprofita per anunciar que la Sindicatura de Greuges de Barcelona acaba de
tancar una actuació d’ofici sobre el sensellarisme, amb un estudi en què s’ha
analitzat  la  posició  de  l’administració  pública  local;  s’ha  fet  una  avaluació
de les estratègies públiques per posar fi al sensellarisme; els nous models
d’intervenció,  o  la  distribució  de  recursos  al  llarg  de  tota  la  ciutat,  entre
altres.
Subratlla que la Sindicatura insta novament totes les administracions
competents a dotar adequadament els pressupostos destinats a garantir el
dret a l’habitatge de la ciutadania.
Entrant en el capítol del medi ambient, indica que a la Sindicatura es
repeteixen les queixes derivades de la contaminació acústica que pateix la
ciutadania i que són degudes principalment al comportament de les
persones.  Comenta,  a  tall  d’exemple,  que  es  tracta  de  les  molèsties
generades per la clientela dels locals d’oci nocturn; el públic assistent a les
diferents activitats autoritzades a la ciutat; les persones usuàries de les
places,  d’instal·lacions  esportives  o  dels  patis  dels  col·legis  en  horari
extraescolar; i més recentment, les generades pels lladrucs dels gossos a les
àrees d’esbarjo.
Cita també com a recurrents aquelles que són més objectivables, com poden
ser  les  procedents  d’aparells  de  climatització,  tant  d’origen  domèstic  com
comercial.
Entén  que  l’obligació  de  l’administració  és  garantir  i  tutelar  drets,  però
també potenciar mecanismes de gestió positiva de la convivència.
Assenyala que, en aquest sentit, cal oferir fórmules que fomentin el diàleg i
la corresponsabilitat mitjançant la participació activa de la ciutadania, i que
permetin resoldre o evitar la cronificació de determinades situacions. Per
exemple, explica que aquest any han tractat queixes de persones  que fa
anys  que  pateixen  molèsties  acústiques  i/o  d’olors,  generades  pel
funcionament de activitats de restauració.
3
 
Confirma que el consistori ha tramitat diferents expedients en referència a
les  molèsties  que  generen aquestes  activitats,  però  en  alguns  casos  no s’ha
aconseguit encara erradicar-les del tot.
Diu que més enllà del compliment normatiu pel qual ha de vetllar
l’Administració pública, la Sindicatura recomana valorar la conveniència de
proposar l’inici d’un procés de mediació.
Indica que un altre dels grans àmbits en què any rere any la Sindicatura
constata un gran volum de queixes és de les relacionades amb el  transport
públic. Així, seguint la tendència dels darrers informes, assenyala que
moltes de les queixes rebudes fan referència a situacions personals que
sovint poden extrapolar-se al conjunt o part de la ciutadania.
Afegeix que continuen rebent queixes relatives a l’ús dels títols de transport,
en concret aquelles vinculades al bescanvi o emissió de duplicats en cas de
pèrdua o sostracció;  durant el 2019, la tramitació i la gestió de títols
personalitzats, com la T-16, la T-Jove o la T-Trimestre, van produir
incidències i disconformitats que, teòricament, s’haurien de resoldre amb la
tan esperada T-Mobilitat, i constata que un any més es troba en aquesta
cambra preocupada perquè encara no s’hagi  posat  en marxa aquest  títol  de
transport.
Precisa  que  aquesta  targeta  unipersonal,  concebuda  com  la  base  d’un  nou
sistema  d’ús  del  transport  públic,  ha  de  substituir  de  manera  gradual  la
diversitat de títols de transport i, entre altres avantatges, ha de permetre
calcular el preu del transport públic de manera personalitzada. Lamenta,
doncs, els reiterats incompliments de les previsions relatives a la T-
Mobilitat, que comencen la tardor del 2017, quan havia de fer-se una prova
pilot  a  la  línia 9 del  metro de Barcelona,  i  gradualment s’havia d’iniciar  la
implementació per tot el territori la tardor del 2019. Tanmateix, confirma
que  a  data  d’avui,  seguim  sense  T-Mobilitat,  tot  i  que  s’anuncia  l’abril
d’aquest any com l’inici del seu ús per a uns determinats títols de transport i
zones,  i  confia  que  tant  de  bo  sigui  així  a  fi  d’equiparar-se  a  altres  grans
ciutats europees, que porten anys d’avantatge a Barcelona en aquest àmbit.
Seguidament,  comenta  l’episodi  que  va  produir-se  l’estiu  passat,  arran  del
qual la Sindicatura va ser receptora de diverses queixes; indica que parla  de
les obres de les línies 1, 2 i 5 de metro. Quant al tall de la línia 1, que va
produir-se  des  del  dia  29  de  juny  fins  al  30  d’agost  de  2019,  explica
associacions de veïns i veïnes, entitats i ciutadans i ciutadanes afectats  van
dirigir-se a la Sindicatura per exposar la seva disconformitat amb del tall de
servei, que afectava la circulació des de l’estació del Clot fins a la de Fondo
en ambdós sentits.
Apunta  que  cal  recordar  que  des  de  l’inici  de  l’afectació,  i  pràcticament
durant un mes, els autobusos llançadora només oferien cobertura als
extrems; i tot feia pensar que no hi havia altra opció per cobrir el tram
intermedi,  d’un  quilòmetre  aproximadament,  fet  que  implicava  problemes
en general i més especialment per al col·lectiu amb diversitat funcional.
Afegeix  el  fet  que  la  informació  del  tall  i  les  alternatives  van  difondre’s
pocs dies abans del seu inici, cosa que va dificultar l’organització domèstica
i laboral de les persones afectades i les seves famílies.
Tot seguit, i també en el terreny de la mobilitat, valora la implementació de
la Zona de Baixes Emissions (ZBE). Puntualitza, en primer lloc, que la
Sindicatura de Greuges de Barcelona celebra el  fons i  la finalitat  d’aquesta
nova  mesura,  perquè  cal  tenir  en  compte  que  l’atmosfera  és  un  bé  comú
4
 
indispensable, un recurs vital i cal prendre mesures per minimitzar els
danys que la contaminació pot generar en la salut humana.
Tot i això, explica que han rebut peticions d’actuació de la ciutadania i per
tant, han analitzat en profunditat tot el procés d’implementació.
Comenta que a finals de l’any 2017 i durant l’any 2018 ja van rebre diverses
queixes en relació amb l’anunci de les mesures de restricció de la circulació
de vehicles, que havien d’esdevenir definitives a partir  de l’any 2020; però
ha estat durant el 2019 quan la ciutadania ha mostrat més disconformitat i
ha formalitzat 149 queixes, sobretot concentrades en el darrer trimestre de
l’any.
En conseqüència, informa que han iniciat una actuació d’ofici per revisar les
recomanacions  dutes  a  terme  l’any  passat  i  fer  un  seguiment  del  procés
d’implementació de la ZBE.
Precisa  que  l’anàlisi  de  les  queixes  posa  de  manifest  que  l’essència
d’aquestes  no  se  centra  en  la  disconformitat  vers  la  finalitat  de  la  mesura,
sinó en la preocupació personal i col·lectiva per les conseqüències que
implica la seva adopció. Explica que la temàtica de les queixes és força
diversa, entre les quals la poca previsió per canviar el vehicle; possibles
adaptacions del cotxe; mobilitat de les persones amb diversitat funcional;
residents fora de la ciutat que treballen a Barcelona, o motius econòmics
entre més.
Recorda que fa un any, ja van destacar la importància d’un servei d’atenció i
orientació, que permetés ajudar la ciutadania a solucionar els possibles
problemes sorgits; i malgrat que s’ha habilitat un servei d’atenció telefònica
i  un  web,  l’atenció  presencial  va  començar  el  16  de  desembre  i  molt
limitada en horaris.
Remarca que, tot i que ja feia temps va anunciar-se que la implementació de
la ZBE seria l’1 de gener del 2020, la recepció d’al·legacions va començar a
mitjans d’octubre i la campanya de difusió a mitjans de novembre.
Demana  a  l’Ajuntament  que  segueixi  ferm  en  la  lluita  contra  la
contaminació atmosfèrica, però que alhora acompanyi i atengui aquella
ciutadania  amb  problemàtiques  particulars  en  l’adaptació  de  la  mobilitat
personal a la nova ZBE.
Pel que fa a circulació, assenyala que la seguretat viària serà un dels centres
d’atenció  de  la  Sindicatura  de  Greuges  de  Barcelona  per  al  2020.  Observa
que la mobilitat actual ha de contribuir a millorar la qualitat de l’aire i tenir
cura de la salut del conjunt de la població, i subratlla que es troben davant
del  repte  important  d’integrar  la  mobilitat  amb  la  sostenibilitat,
l’accessibilitat  i  la  seguretat;  i,  per  aquest  motiu,  cal  que  tots  els  agents
implicats  en  el  disseny  d’aquesta  nova  mobilitat  actuïn  de  manera
responsable  i  eficient,  ja  que  només  d’aquesta  manera  aconseguirem  una
mobilitat segura i sostenible.
Continua parlant de mobilitat, aquesta vegada relacionada amb
accessibilitat, i comenta que a arran de diverses queixes rebudes han
denunciat la possible existència de tarifes fraudulentes en el cobrament de
l’import  de  taxis  adaptats,  sense  que  aquestes  estiguin  autoritzades
normativament.  Per  aquest  motiu,  ha  demanat  a  l’Institut  Metropolità  del
Taxi (IMET) que prengui mesures per identificar i, si és necessari, corregir
aquesta pràctica. Precisa que les persones afectades exposen que hi ha
alguns serveis de taxi adaptat que cobren una tarifa diferent a les persones
que es desplacen en cadira de rodes, segons dia i horari. Afegeix que també
5
 
expliquen  que  s’aplica  la  tarifa  de  demanda  de  servei  per  emissora  de  7
euros com a mínim.
Fa avinent que la Sindicatura ja va palesar la seva preocupació ara fa un
any, quan va anunciar que Barcelona no compleix amb el mínim legal
establert  del  5% de  taxis  adaptats,  ja  que  no  arriben  a  l’1% del  total  de  la
flota de llicències.
En referència a la seguretat ciutadana i la guàrdia urbana, explica que han
rebut  queixes  derivades  del  tracte  rebut  d’agents  de  la  Guàrdia  Urbana  de
Barcelona, que algunes persones consideren que és inapropiat i mancat de
la deferència que mereix la ciutadania a la qual han de servir.
Diu que en aquestes situacions, i sense cap altra prova que les versions de
les  parts,  que  acostumen  a  ser  contradictòries,  s’aplica  el  principi  de
presumpció de veracitat dels agents actuants i, per tant, cobren més valor
les declaracions dels agents de la GUB, que les de la ciutadania, fet que
genera frustració en les persones denunciades.
Recorda que en algunes ocasions s’han referit a la conveniència de reforçar
l’activitat probatòria sobre els fets denunciats, i han recomanat a la Guàrdia
Urbana  que  s’assegurés  que  els  agents  s’ajusten  en  tot  moment  al  codi  de
conducta. Igualment, diu que van aconsellar que s’ampliés o es generalitzés
l’ús  de  càmeres  en  la  uniformitat  dels  agents  per  tal  d’evitar  que  es
produeixin  aquestes  situacions.  D’aquesta  manera,  s’ajudaria  a  una  millor
resolució en les actuacions, dotant-les de majors garanties tant per als
agents com per a la mateixa ciutadania. Puntualitza que els consta que la
proporció d’agents de la Guàrdia Urbana amb càmera a l’uniforme és molt
petita.
D’altra  banda,  comenta  que  els  han  arribat  queixes  en  què  ha  estat  la
ciutadania qui ha implementat les mesures probatòries per mitjà de la
captació d’imatges i  de so per acreditar  la  seva versió dels  fets.  Indica que
aquestes proves presentades per la ciutadania han estat valorades per la
Unitat de deontologia i afers interns de la Guardia Urbana, arribant a
desvirtuar en algun cas la presumpció de veracitat dels agents.
Concreta  que  aquest  ús  d’imatges  és  compatible  d’acord  amb  la  Llei  de
protecció  de  la  seguretat  ciutadana,  que  únicament  prohibeix  l’ús  de  les
imatges quan pugui posar en perill la seguretat personal o familiar dels
agents, de les instal·lacions protegides o l’èxit d’una operació.
Per tant, celebra la implementació de noves tecnologies audiovisuals com a
mesura probatòria per esclarir les circumstàncies de les actuacions policials.
En  el  terreny  de  les  persones  i  societat,  d’entrada  celebra  que  la  partida
pressupostària municipal amb més dotació per aquest any 2020 sigui la de
serveis socials, amb un total de 343 milions d’euros.
Fa avinent que durant el 2019 han estat diverses les queixes rebudes a la
Sindicatura sobre problemàtiques relacionades amb serveis socials; i molts
usuaris  han  manifestat  el  seu  malestar  pel  Servei  d’Atenció  Domiciliària,
atès bàsicament per dones, i del qual és beneficia un volum important de la
societat. Alerta, en aquest sentit, que cada any que passa hi haurà més
persones que el necessitaran, ja que amb el pas dels anys la tendència és
cada vegada més cap a una població envellida. Per tant,  a l’hora de definir
les polítiques per aplicar a les persones d’avançada edat, s’haurà de tenir en
compte  que  la  mancança  de  places  de  residencia  farà  que  s’hagin  de
incrementar les ajudes a domicili per aquest col·lectiu.
6
 
Posa  de  manifest  que  un  altre  motiu  d’inquietud  de  la  ciutadania  són  els
canvis freqüents de professional que executa els serveis a la llar. Comenta,
a  tall  d’exemple,  el  cas  d’una  usuària  del  SAD  que  va  trobar-se  amb  la
finalització del contracte laboral de la treballadora familiar que tenia
assignada, i que durant les quatre setmanes següents va rebre el servei per
part  de  4  professionals  diferents.  Indica  que  els  dèficits  en  l’atenció  a  les
queixes  d’algunes  persones  usuàries  del  servei,  suscita  dubtes  sobre  el
seguiment o control municipal que es duu a terme sobre les empreses que
realitzen el SAD.
Insisteix  en  la  necessitat  d’un  reglament  que  reguli  el  SAD,  de  forma  que
estiguin clarament definits els drets, els deures o les formes de seguiment,
entre  altres.  Es  refereix  a  què  l’ajuntament  de  Barcelona  ha  fet  públic  que
han estat aprovades les clàusules de licitació d'un nou contracte del SAD,
que s'ha d'adjudicar durant el segon semestre del 2020 i que preveu millores
importants en el servei; igualment, també es preveu un segon contracte, que
es licitarà pròximament, i que es dedicarà exclusivament a controlar la
gestió i la qualitat del servei que faran les empreses. En aquest sentit, avisa
que estaran amatents a aquestes millores anunciades que esperen que
puguin solucionar les situacions actuals.
D’altra  banda,  comenta  que  representants  dels  Centres  de  Serveis  Socials
van presentar una queixa a la Sindicatura en què expressaven el seu
malestar per l’impacte de la situació de l’habitatge sobre la seva tasca i sobre
les  persones  afectades.  Diu  que  reconeixien  l’esforç  del  consistori  en
matèria  d’habitatge,  però  es  constatava  la  realitat  que  ha  descrit
anteriorment,  que  desborda  les  Oficines  de  l’Habitatge  i  els  Centres  de
Serveis Socials.
Destaca que les assignacions d’habitatge per part de la Mesa d’Emergència
comportaven una espera d’un any aproximadament,  de forma que el  recurs
d’urgència  ja  no  funcionava.  Indica  que  aquesta  dada  és  del  2019,  ja  que
actualment sembla que el temps d’espera s’ha duplicat.
Constata que aquesta crisi es trasllada als Centres de Serveis Socials, tot i
que  no  tenen  competències  en  matèria  d’habitatge,  cal  que  aquests  centres
assegurin la cobertura de les necessitats personals bàsiques, fet que
significa  que  s’ha  de  garantir  l’allotjament  en  cas  de  manca  d’habitatge.
Aquesta  garantia  es  presta  sovint  a  través  d’hostals  i  pensions,  els  quals,
com els seus professionals saben molt bé,  no constitueixen un lloc adequat
per al desenvolupament normalitzat de la vida quotidiana.
Tanca aquest capítol subscrivint una reflexió que feien els professionals de
serveis  socials:  “estem  afrontant  la  crisi  de  l’habitatge  amb
microintervencions quan la solució es troba en l’àmbit legal i en el disseny
de polítiques d’habitatge que facilitin el seu accés.”
Canviant de tema, es refereix a un altre dret social bàsic com és l’educació.
Observa que durant el pròxim mes moltes famílies de la ciutat estaran
preocupades per veure si el seu fill o filla podrà accedir a l’escola desitjada
pel curs 2020/2021, ja que comença el període de preinscripció.
Esmenta que els darrers cinc anys a la Sindicatura han tramitat gairebé un
centenar  de  queixes  relacionades  amb  l’assignació  i  el  procés
d’escolarització d’infants i adolescents en l’inici del segon cicle d’educació
infantil  (P3)  i,  en  menor  mesura,  del  primer  curs  de  l’Ensenyament
Secundari  Obligatori  (ESO).  Precisa  que  algunes  d’aquestes  queixes
7
 
engloben el malestar de grups de famílies, i el volum de famílies afectades
supera les 450.
Manifesta que veient que la problemàtica continua any rere any, el juny del
2019  van  iniciar  una  actuació  d’ofici  amb  la  finalitat  d’analitzar  com  es
garanteix  el  dret  a  l’escola  pública.  Informa  que,  pròximament,  detallaran
les  conclusions  d’aquest  estudi,  i  confia  que  aquest  any  les  incidències  en
l’escolarització dels infants de P3 o els  adolescents de 1r d’ESO siguin les
mínimes possibles.
En un altre  ordre de coses,  fa  referència a l’Agenda 2030,  i  recorda que el
25  de  setembre  de  2015  l’Assemblea  General  de  les  Nacions  Unides  va
aprovar per unanimitat els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible
(ODS),  que  han  de  configurar  l’agenda  política  global  fins  l’any  2030.
Precisa que aquests objectius defineixen un nou model de desenvolupament
sostenible  que  busca  la  integració  i  l’equilibri  entre  les  dimensions
econòmica,  social  i  ambiental.  Es  tracta  d’un  ambiciós  pla  universal  que
pretén fer realitat els drets humans de totes les persones.
Posa de manifest que l'Agenda 2030 i els drets humans estan
interconnectats i estretament units, fet especialment pertinent i que
fonamenta l’actuació de la Sindicatura de Greuges.
Finalment, considera convenient acabar aquesta intervenció demanant als
membres del consistori estudiar les propostes de millora a partir de les
experiències a les quals s’ha referit, d’aquest any passat i dels darrers anys.
Considera que les recomanacions que des de la Sindicatura posen sobre la
taula han de ser valorades pel govern municipal; i ho han de ser perquè han
sorgit  de  l’objectivitat,  la  ponderació,  el  coneixement  profund  de
l’administració  i  el  desig  d’avançar  cap  a  la  plenitud  dels  drets  de  la
ciutadania.
Remarca que amb aquestes recomanacions han de mirar cap endavant amb
l’objectiu  d’oferir  camins  a  les  persones  que  a  Barcelona  s’han  sentit
agreujades, i que tinguin un lloc segur on acudir per comprovar si
l’administració municipal  ha actuat  conforme a dret  i  als  principis  de bona
administració.
Assegura que no estalviarà esforços en atendre totes les queixes, però
l’Ajuntament ha de creure en la Sindicatura quan emet una recomanació de
revisió. Subratlla que les recomanacions, els suggeriments i els
advertiments que emet com a Síndica de Greuges en les seves decisions,
constitueixen la veritable raó de ser de la institució; són l’eina per procurar
esmenar les situacions insatisfactòries descobertes amb la investigació i, per
tant, mereixen una consideració activa per part dels responsables
municipals.
Demana, doncs, una resposta àgil, raonada i completa quan reclamen
informació,  ja  que només d’aquesta manera aconseguiran que la ciutadania
senti que els seus drets han estat respectats.
Reconeix i agraeix la tasca i la col·laboració del personal municipal que
atén les seves peticions i fa una especial menció a aquells treballadors i
treballadores que tenen contacte directe amb els col·lectius més vulnerables.
Entre aquets col·lectius, no vol deixar de destacar la situació que pateixen
les dones en referència a molts dels apartats que ha presentat; la seva
vulnerabilitat pel fet de ser dona requereix una atenció especifica, i expressa
el desig que el proper 8 de Març tornin a sortir al carrer per demanar la total
igualtat entre homes i dones.
8
 
Finalment, agraeix la presència dels síndics i síndiques locals amb qui
comparteix  la  missió  i  l’honor  de  defensar  els  drets  de  la  ciutadania;  a  la
representant del Síndic de Greuges de Catalunya, i a totes les persones que
l’acompanyen i als mitjans de comunicació .
Per acabar, expressa un agraïment molt especial al seu equip, per la seva
fidelitat en el compliment del seu deure que amb la seva professionalitat i
responsabilitat fan possible que la ciutadania se senti escoltada i
acompanyada quan les persones arriben preocupades a la seva institució.
La Sra. PARERA, després de saludar la Síndica, agraeix la seva presència
en aquesta cambra.
Recorda  que  va  tenir  l’oportunitat  de  reunir-se  amb  ella,  en  una  trobada
francament interessant més que no pas protocol·lària en la qual van poder
compartir moltes preocupacions, i assegura que en va tenir tota la sensació
que estava parlant amb una persona amb les idees clares, il·lusionada per la
seva feina, que coneix les problemàtiques que viu la ciutat, i sap de les
mancances  de  l’administració  pública,  que  malauradament  existeixen  i  són
evidents, i que cal que entre tots les intentin revertir.
Posa de manifest que la ciutadania moltes vegades té la sensació que està
indefensa davant de l’administració pública, quan ha d’acarar la burocràcia
que imposa i la magnitud del seu funcionament; en aquest cas, la
Sindicatura és un bon recurs per alleujar aquesta sensació d’indefensió.
Valora que la feina que fa la Sindicatura de Greuges és discreta però molt
eficaç, tal com demostra que la majoria de casos que li presenten, el 2019
un 80%, obtenen una resposta favorable als reclamants. Afegeix que també
és una bona eina d’assessorament i de supervisió de l’administració.
Entén que la tasca que fa la Sindicatura té una visió molt àmplia i
transversal de la ciutat que, de ben segur, és més difícil des de
l’administració, atès que la gestió se circumscriu a les competències pròpies
de cada àrea i tinència d’Alcaldia.
Posa en relleu la potencialitat de la Sindicatura per millorar i afavorir la
cooperació  entre  les  diferents  instàncies  i  organismes  de  l’administració,
cosa que també hauria de fer l’Ajuntament.
Alerta que aquest informe anual de la Sindicatura no es pot convertir en una
rutina, i hauria de ser tingut en compte en tot allò que fa aquest ajuntament,
i entén que el consistori ha de mantenir un diàleg permanent amb la
Síndica, ja que la seva visió i les seves recomanacions i el seu
assessorament s’haurien d’integrar en les polítiques i en la gestió municipal.
Entén que la Sindicatura no ha de ser només una eina per a la ciutadania,
sinó també per a la mateixa administració.
Comenta que en la seva reunió amb la Síndica arran de la presentació
d’aquest  informe  va  tenir  ocasió  de  parlar  dels  assumptes  que  més
preocupaven a la Sindicatura i al seu grup, i posa en relleu la coincidència
quant a les preocupacions, que entén que també es dóna en la resta de grups
municipals.
Precisa  que  el  primer  punt  que  va  sortir  en  la  conversa  va  ser  l’habitatge,
una problemàtica que, malauradament, no s’acara amb una visió conjunta, i
entén que entre tots han de ser capaços de conjugar les diferents visions
deixant de banda les ideologies per mirar de trobar la millor solució a un
problema, el de l’habitatge, que s’ha cronificat i que no sembla que es pugui
solucionar en un termini curt.
9
 
Diu  que  en  aquella  trobada  també  van  abordar  l’atenció  domiciliària,  que
entén que els ha de preocupar molt ja que un retard en aquest servei pot
tenir conseqüències molt greus, afectar drets bàsics dels usuaris entre els
quals la higiene o la medicació. Reconeix que el govern ha presentat la
licitació per a un nous sistema de funcionament del servei, i que seria
recomanable  que  en  aquesta  licitació  s’hi  inclogués  el  punt  de  vista  de  la
Sindicatura, ja que és la receptora en primera instància de les queixes de la
ciutadania respecte al servei.
Comenta que també va poder parlar amb la Síndica de les queixes
adreçades per persones amb discapacitat, moltes de les quals les han portat
a diverses comissions, entre les quals esmenta els parcs infantils accessibles
i altres qüestions de mobilitat que haurien de ser prioritàries en les
polítiques municipals.
Explica, finalment, que també van tenir ocasió de parlar de la campanya
d’activitats  d’estiu,  i  va  expressar  que  els  sembla  preocupant  el  que  va
succeir amb el programa de l’estiu passat en què s’oferien quatre setmanes
per a infants i adolescents amb necessitats de suport per a la inclusió, de les
quals,  finalment, només se’n van subvencionar tres,  cosa que va comportar
molts problemes.
El Sr. BOU comença agraint a la Síndica el tracte que va dispensar al seu
grup, i a ell personalment, i la predisposició d’explicar-los detalladament la
tasca de la Sindicatura que, per a ell, era una novetat.
Començant  per  l’habitatge,  constata  que  les  queixes  rebudes  per  la
Sindicatura signifiquen un 36,4% el 2019, i posen de manifest la mala
gestió  del  govern  en  aquest  àmbit;  i  concretament  explicita  l’assumpte  del
preu dels lloguers i la manca de lloguer social; els desnonaments que no
s’aturen,  i  les  queixes  veïnals  per  les  ocupacions.  Afegeix  el  tema  dels
narcopisos i els problemes de convivència, especialment al Raval.
En aquest sentit, afirma que el govern municipal no només no ha solucionat
l’accés a l’habitatge sinó que l’ha agreujat  amb les seves polítiques,  ja que
el conjunt de la ciutat el preu dels lloguers ha augmentat de mitjana el
30,12% entre el 2015 i el 2018. Igualment, constata que augmenten els
desnonaments, que el 2018 van arribar a la xifra de 2.381. I confirma que el
col·lapse  de  la  mesa  d’emergència  social  arriba  a  648  unitats  familiars  a
l’espera d’un habitatge.
Quant  a  l’urbanisme,  coincideix  amb  la  Síndica  en  la  necessitat  de
tramitar els  expedients  de  legalitat  urbanística  i  d’intervenció  d’obres
d’acord amb la legalitat vigent, així com agilitar les llicències d’obra major.
En referència a la mobilitat, comparteix la queixa de la Síndica quant als
endarreriments crònics de la posada en funcionament de la T-Mobilitat.
Apunta que la política de nous títols de transports implementada aquest any
amb la T-Usual i la T-Casual, unipersonals i que han comportat l’eliminació
de la T-10, el títol més venut, i la demostració de la poca previsió amb la
posada en marxa de la T-Familiar, han generat moltes queixes per part de la
ciutadania.
Pel que fa a la ZBE, remarca que la majoria de queixes han estat per la
impossibilitat  d’utilitzar  els  vehicles  sense  distintiu,  especialment  per  a  les
persones que viuen fora de la ciutat i els qui utilitzen el vehicle com a eina
de treball.
10
 
Centrant-se  en  l’àmbit  de  la  seguretat,  confirma  que  estan  d’acord  amb  la
Síndica que tant els drets de reunió com el de manifestació tenen límits que
no es poden vulnerar, però discrepa en la manera com actua el govern per
fer respectar els drets de tots els barcelonins, ja que són del tot intolerables
els  més  de  cent  trenta-cinc  dies  de  talls  a  la  Meridiana,  o  l’acampada  a  la
plaça Universitat.
En  l’àmbit  de  la  cultura  i  l’esport,  diu  que  troben  encertades  les
recomanacions de la Síndica, concretament sobre la necessitat de
manteniment  de  les  instal·lacions  esportives  a  fi  d’evitar-ne  el
deteriorament, com és el cas del camp municipal de futbol de Nou
Sardenya, la piscina municipal de la Creueta del Coll o el camp del Turó de
la Peira a Nou Barris.
Pel que fa a la participació, diu que comparteixen la preocupació de la
Síndica  quant  a  l’abús  del  silenci  administratiu  i  lamenta,  sobretot,  el  que
afecta a les consultes veïnals, ja que entenen que s’ha d’escoltar molt més la
ciutadania.
En  l’àmbit  de  la  hisenda  subscriu  el  recordatori  de  la  Síndica  a  l’IM
d’Hisenda del deure legal de procedir a la devolució immediata dels imports
cobrats  indegudament.  I,  pel  que  fa  a  l’activitat  econòmica,  estan  d’acord
amb què cal dotar amb més mitjans i incrementa la inspecció d’ofici de les
activitats,  així  com amb la necessitat  d’endurir-la en els  àmbit  d’habitatges
d’ús turístic i en les concessions municipals.
Aprofita per demanar al govern municipal que doni compliment a la
proposició  del  seu  grup,  aprovada  en  la  comissió  d’Economia  i  Hisenda,
d’incrementar  els  recursos  i  l’activitat  d’inspecció  quant  a  les  llicències
d’establiments alimentaris, que necessiten urgentment una ordenació, ja que
tothom ven de tot.
Pel que fa a l’educació, ratifica que estan d’acord amb la Síndica pel que fa
a la necessitat de promoure la inclusió dels fills de part múltiple en els
barems  d’assignació  de  punts,  tal  com  es  fa  en  el  cas  de  les  famílies
monoparentals o nombroses; i confia que el decret de preinscripció
d’enguany ho contempli.  Lamenta,  però,  que en l’informe de la Síndica no
es faci esment del 44% que demana obtenir una plaça en escola bressol, que
comporta que, novament, aquest curs s’hagin quedat sense plaça més de tres
mil infants; així com també que encara onze centres estiguin instal·lats en
barracons.
En  el  terreny  de  l’accessibilitat  als  serveis  socials  corrobora  els
incompliments  del  servei  d’atenció  domiciliària,  i  considera  necessari  el
control per part de l’Ajuntament de les empreses que realitzen el servei.
Quant a la sanitat i la salut pública, destaca que continuen els problemes
relacionats amb les persones que pateixen la síndrome de Diògenes, així
com amb els trastorns mentals de les persones sense sostre que evidencien
la necessitat que aquest ajuntament, tal com apunta la Síndica, actuï
coordinadament amb les institucions implicades.
En referència al medi ambient i la contaminació acústica, destaca que
continua sent un dels principals motius de queixa a la Síndica, atès que
d’ençà del 2018 les queixes al respecte han arribat al 58%.
Finalment, demana a la Síndica que perseveri en la seva funció i que no
perdi  el  to  i  l’empenta  que  ha  demostrat  sempre,  malgrat  els  canvis  de
govern.
11
 
La  Sra.  BARCELÓ  agraeix  la  presentació  d’aquest  informe  anual  a  la
Síndica i al seu equip, així com el diàleg que sempre ha mantingut amb tots
els grups municipals, i la proximitat que demostra amb els veïns de la ciutat.
Destaca que la funció de la Síndica sempre tindrà el suport del seu grup
perquè  fa  de  pont  entre  la  ciutadania  i  l’administració  pública,  i  posa  en
relleu que la memòria que avui presenta posa de manifest les preocupacions
i  les  queixes  dels  veïns  de  Barcelona,  que  palesen  que  davant  d’aquest
govern de continuïtat hi ha queixes i preocupacions que no es resolen, ja
que  en  l’informa  es  fa  referència  a  temes  que  han  anat  apareixen  any  rere
any.
En aquest sentit, fent referència a les recomanacions que fa la Síndica en
diferents àmbits comença per l’habitatge.  Recorda que l’habitatge va ser la
mesura estrella del mandat passat, i encara hi ha dades molt preocupants
com ara la llista d’espera a la mesa d’emergència habitacional,  en què més
de cinc-centes famílies que tenen adjudicat un habitatge no el reben. Fa
notar que la Síndica fa una recomanació al respecte de la qual el govern
municipal hauria de prendre bona nota, com és augmentar els fons de
lloguer social atès que és una necessitat de primer ordre.
Comenta, quant a l’urbanisme, que segons apareix en l’informe es manté la
queixa pel retard en els permisos d’obres, que fluctua entre els sis i els deu
mesos; de la mateixa manera que succeeix amb els tràmits per obrir un
negoci. Remarca que, en aquest sentit, la Síndica recomana que
l’administració  pública  garanteixi  l’accés  a  aquests  tràmits  i  que  no  posi
obstacles, més encara quan aquestes activitats generen ocupació.
Indica que un assumpte molt rellevant és la lluita contra la contaminació, i
com  denuncia  la  Síndica,  la  campanya  d’informació  va  començar  massa
tard, i posa en relleu que el 70% de les queixes dels ciutadans, que volen
lluitar i col·laborar en la lluita contra la contaminació, fan referència a la
manca de previsió i pocs mitjans per poder canviar el vehicle i, sobretot, es
queixen del preu del transport públic. Constata que el pitjor que es pot fer
en  aquest  cas  és  augmentar  el  preu  del  transport  públic,  i  mai  no  s’ha  de
penalitzar el seu ús encara que sigui puntual.
Destaca els problemes amb els nous títols de transport, i la creació de la T-
Familiar com a conseqüència de les queixes dels usuaris, i que es podrien
haver evitat donant resposta a la demanda que ha fet el seu grup en diverses
ocasions de la posada en marxa de la T-Mobilitat, que segons diu la
mateixa Síndica pateix un retard crònic.
Posa de manifest que en matèria de seguretat la Síndica ha obviat en el seu
informe el  fet  que Barcelona és  la  ciutat  més insegura  d’Espanya,  i  posa  a
tall d’exemple l’augment dels robatoris amb violència d’un 20%. Considera,
doncs,  que  aquest  assumpte  s’ha  de  tenir  ben  present  en  els  propers
informes de la Sindicatura.
Afegeix que en l’informe es parla de civisme, i la Síndica s’ha referit a les
queixes  dels  veïns  per  l’acampada  a  la  plaça  Universitat  amb  motiu  de  la
sentència del procés, però ha obviat altres protestes per part de grups
radicals i que van comportar moltes queixes i perjudicis a veïns de la ciutat,
o tampoc no ha esmentat els talls continuats de la Meridiana fa més de cent
dies, amb les conseqüències que això comporta en la mobilitat i el comerç
de la zona, que ha vist com davalla un 40% la seva facturació.
Fent referència a l’accessibilitat, constata que la Síndica ha dit ben clar que
el transport adaptat per a els persones amb discapacitat no pot ser més car
12
 
perquè és un servei que s’ha d’adaptar a les seves necessitats; assenyala que
aquesta és una queixa que ha arribat sovint al consistori.
Destaca que un assumpte que preocupa molt la Síndica és el que fa
referència a la situació dels serveis socials, i coincideix plenament amb ella
respecte  a  la  igualtat  d’oportunitats  en  el  conjunt  del  territori;  constata,  en
aquest sentit, i tal com s’esmenta en l’informe, l’alt percentatge de població
que està en risc d’exclusió o pobresa i,  per tant,  és evident que cal  invertir
en aquests serveis, i no només amb diners sinó amb una gestió eficaç.
Observa que la Síndica apunta aspectes que es podrien solucionar amb
immediatesa, entre els quals les llistes d’espera de la dependència, que no hi
hagi tanta rotació de professionals al SAD, el mateix accés als serveis
socials. I remarca el cas de les famílies sense llar, i el nombre de persones
que avui dormiran al carrer.
Assenyala  que  està  plenament  d’acord  amb  la  necessitat  d’augmentar  el
housing first, i recorda que en la comissió de Drets Socials recentment se’ls
va dir que no s’apostava per aquest model.
Entre  els  assumptes  pendents  també  esmenta  la  llista  d’espera  per  a  una
plaça en escola bressol, i assegura que té ganes de saber quina serà la
proposta del govern en aquest sentit, ja que el 2015 va anunciar trenta
noves escoles bressol, posteriorment en van anunciar onze en una mesura
de govern, i ara quatre.
Per tot plegat, conclou que comparteixen amb la Síndica moltes
preocupacions que afecten el dia a dia de la ciutadania. Expressa tot el
suport del seu grup per continuar mantenint el diàleg amb la Sindicatura; i
aprofita  per  reiterar  a  la  Síndica  l’agraïment  per  la  seva  feina  i  la  del  seu
equip, i avisa que la Sindicatura hauria de tenir molta més visibilitat perquè
és un pont entre els veïns i l’administració.
El Sr. MARTÍ GALBIS dóna la benvinguda a la Síndica i al seu equip, i
també als síndics i síndiques locals de Catalunya que avui els acompanyen,
a tots els quals agraeix la feina que duen a terme en els seus respectius
municipis. Igualment, felicita els quinze anys d’existència de la Sindicatura,
una institució municipals d’importància rellevant.
Diu que no valoren aquest informe anual només com una eina puntual, sinó
que ho fan en el context dels quinze anys de vida de la institució, atesa la
seva importància social i també política.
Remarca  que  en  l’informe  es  posa  de  manifest  que  el  30%  de  les  queixes
que rep la Síndica tenen a veure amb els drets socials, fet que considera
força greu, i que després de cinc anys del mateix govern a la ciutat les coses
encara no estan orientades.
Entén  que  l’informe  de  la  Síndica  els  proporciona  el  retrat  d’una
administració municipal amb alguns dèficits preocupants, que coincideixen
també amb els resultats dels baròmetres municipals, quant a seguretat,
habitatge, prestacions socials, atenció domiciliària, sensellarisme o infància
vulnerable.
Constata que any rere any es reprodueix un conjunt de problemàtiques i de
queixes ciutadanes que confirmen que el govern municipal, que va arribar
el 2015 per canviar-ho tot i acabar amb el patiment de la gent, aturar els
desnonaments i els abusos de l’administració, després de cinc anys no ho ha
aconseguit, ni sembla, a dia d’avui, que vagi en la bona direcció per fer-ho.
13
 
Remarca  que  l’accés  a  l’habitatge  és  un  dels  dèficits  més  sagnants  que
denuncia la Sindicatura, que el nombre de persones i famílies que estan en
llista d’espera a la mesa d’emergències socials; i la Síndica denuncia un bon
nombre de queixes arran de la lentitud dels tràmits, per la temporalitat de
les solucions que es donen i per la incertesa que provoquen aquestes
situacions. Assenyala que el cost de les pensions és molt elevat, i el govern
és  incapaç  de  fer  un  manteniment  mínim  del  parc  municipal  d’habitatges.
Comenta,  a  tall  d’exemple,  que  l’Ajuntament  ha  adquirit  un  conjunt  de
finques els darrers anys, que ha estat incapaç de rehabilitar i de posar a
disposició de les famílies beneficiàries.
Recorda  les  ocupacions,  els  incendis  i  altres  danys,  l’ús  com  a  narcopisos
que han afectat i afecten immobles de titularitat municipal com són els del
carrer Robador, els dels carrers Sant Ramon, Reina Amàlia, Lancaster i
Hospital.  Constata que això és resultat d’una situació de mancança greu de
gestió, i  considera que la Síndica fa bé d’orientar les serves recomanacions
en aquesta línia.
Confirma, per tant, que el que va ser la bandera política de Barcelona en
Comú,  l’accés  a  l’habitatge  digne  i  assequible,  continua  sent  a  hores  d’ara
fracàs, i confia que els propers anys això se solucioni, i amb la seva
contribució com a grup municipal.
Posa  en  relleu  altres  aspectes  que  recull  l’informe  de  la  Síndica  són  les
queixes  de  familiars  i  usuaris  del  servei  d’atenció  domiciliària;  que,  a
l’espera  d’una nova licitació,  aquestes  queixes  s’han incrementat,  així  com
també la precarització dels treballadors que l’atenen.
Afegeix que un altre assumpte especialment feridor recollit  en l’informe és
el sensellarisme, i el nombre de persones que viuen al carrer no es redueix
sinó que augmenta any rere any, tot i la valuosa feina que fan les entitats
del tercer sector social, sense les quals la situació de moltes persones encara
seria més desesperada. Fa avinent que, en aquest sentit, esperen el resultat
de la investigació d’ofici endegada per la Sindicatura.
Quant al transport públic, destaca les queixes de molts usuaris pels talls de
metro  de  l’estiu  passat,  dels  quals  també  es  va  fer  ressò  el  seu  grup  amb
queixes i iniciatives a fi d’obtenir informació al respecte.
Igualment, destaca que també es repeteixen les queixes per la manca
d’espais  en  condicions  per  al  lleure  dels  gossos,  i  remarca  que  cal  un
desplegament efectiu de l’ordenança del 2014.
Seguidament, fa referència a les queixes pel retard en la posada en marxa de
la T-Mobilitat, i pel que fa a la T-16 en els supòsit de pèrdua o robatori.
Apunta que la hisenda ha estat un altre dels àmbits que el 2019 que ha estat
objecte  d’un  increment  important  de  queixes  per  la  seva  lentitud  i  pels
ingressos presumptament indeguts pels embargaments.
Concreta  també  la  queixa  de  l’estiu  passat  relativa  a  la  campanya  “T’estiu
molt”,  adreçada  a  infants  i  adolescents,  cas  en  què  el  govern  municipal  va
aplicar retallades que van provocar la denegació de quatre-centes ajudes per
manca de pressupost, i que van comportar que, finalment, els quatre torns
es reduïssin a tres.
Posa en relleu la gravetat dels fets, també denunciats pel seu grup, pel que
fa al descontrol i el perill per a la integritat de centenars de persones que es
van produir en el concert de la vigília de la Mercè per aglomeracions
perilloses, consum d’alcohol i drogues massiu i trencadissa de vidres, entre
14
 
altres situacions perilloses per a els persones assistents. Assenyala que la
Síndica també ha obert una actuació d’ofici en aquest cas.
Observa  que  també  s’ha  fet  referència  a  les  llicències  d’obres,  i  denuncia
que  la  mitjana  sigui  de  5,1  mesos  per  a  l’atorgament  de  la  llicència,  i  en
alguns casos encara més.
Finalment, es refereix a les queixes pel mal funcionament de les escales
mecàniques. Posa de manifest que en una ciutat amb barris de muntanya i
una mitjana d’edat avançada no és tolerable aquest mal manteniment de les
escales.
Per  acabar,  expressa  novament  a  la  Síndica  i  al  seu  equip  l’agraïment  en
nom del seu grup per la seva tasca, i li ofereix la seva col·laboració.
La Sra. BONET saluda la Síndica i li agraeix novament la seva presència
juntament amb el seu equip en aquesta cambra. Expressa el reconeixement
per la seva feina i la del seu equip, feta amb molt de rigor i objectivitat, i
aprofita per donar la benvinguda a l’adjunta a la Síndica, que s’ha incorporat
recentment al seu equip.
Destaca que els quinze anys de vida de la Sindicatura la fan una institució
plenament consolidada, i que ha esdevingut un referent de prestigi per a la
ciutadania, i també ho és per al govern municipal, persones, col·lectius i
entitats a l’hora de reclamar una millora continua dels serveis.
Valora molt la funció imprescindible de la Sindicatura per a la millora dels
serveis municipals, però també el compromís personal amb què entoma
aquesta funció la Sra. Vilà.
Destaca que la Sindicatura és una institució sensible i propera al servei dels
drets de la ciutadania de Barcelona que acompanya i es mostra proactiva
des de l’empatia, i amb la voluntat d’abordar la complexitat dels reptes que
té aquesta ciutat.
Reconeix  que  la  presentació  d’aquest  informe  anual,  lluny  d’esdevenir  un
pur  tràmit,  respon  a  la  voluntat  clara  i  decidida  de  retre  comptes  d’una
manera pública i transparent, tal com estableix la Carta Municipal, a fi de
vetllar pels drets de la ciutadania i perquè la democràcia local guanya en
qualitat i en aprofundiment gràcies a aquest informe, que ajuda a prevenir
greuges i a enfortir drets.
Observa, en aquest sentit, que aquest debat és un magnífic símptoma de
bona salut del procés democràtic de presa de decisions a la ciutat, que
compta amb un ajuntament gestionat sota els principis de bon govern i bona
administració.
Comparteix l’apunt que feia la Síndica quant a la necessitat de perseverar en
la  construcció  d’un  model  de  ciutat  inclusiva;  i  confirma  que  el  govern
impulsa i aplica polítiques públics adreçades a fer-ho possible, malgrat les
dificultats.
Defensa el model de ciutat cohesionada i equilibrada que garanteixi la
qualitat dels serveis; i que ha de fer de la reactivació econòmica i el
creixement sostenible i inclusiu les seves eines de redistribució, equitat i
creació  d’oportunitats,  atracció  de  talent  i  inversió,  generació  de  més  i
millor ocupació a fi de reduir les desigualtats que s’entesten a perviure.
Seguidament, fa algunes consideracions puntuals respecte a algunes de les
qüestions que ha mencionat la Síndica. Confirma, en primer lloc, que
comparteixen la necessitat de millorar el reglament orgànic de la institució,
que entenen que és una eina molt important a fi de millorar la seva capacitat
15
 
i ajudar a definir com poden fer que aquesta activitat de la Sindicatura de
Greuges sigui cada vegada més eficient i àgil, i que faciliti la tasca del dia a
dia. En definitiva, diu que cal un reglament que actualitzi el vigent.
Considera fonamental blindar al màxim la independència de la institució,
assumint els Principis de Venècia recentment aprovats pel Consell d’Europa.
Posa de manifest que han comentat la qüestió del Reglament en algunes de
les reunions que mantenen permanentment amb la Síndica, i garanteix que
poden comptar amb aquest ajuntament per a tot allò que requereixin en
aquest sentit.
En referència a l’Agenda 2030, entén que és molt important la visibilitat que
se li  atorga en l’informe.  Constata  que aquesta  agenda és  un paradigma de
sostenibilitat social, mediambiental i econòmica que passa, necessàriament
per la visibilització a fi que la ciutadania sigui més conscient de la seva
possibilitat d’exigir aquests drets i implicar-se en el seu assoliment.
Finalment, remarca que ha parlat de la Sindicatura com una institució
consolidada, i que rep queixen que tenen orígens molt diferents; de
situacions de fragilitat i de necessitat de cobertura de drets que,
malauradament, encara perviuen després de tants anys de crisi; de serveis
en contínua millora, que requereixen canvis que no sempre són ben
acceptats, com és el cas del transport públic, i que en un moment donat
generen  la  necessitat  d’acompanyament  i  més  informació  a  la  ciutadania.
Afegeix que també calen canvis en polítiques públiques clarament
compartides, com és el cas de la ZBE, però que provoquen preocupació
personal i col·lectiva, però també de sensibilitats creixents.
Remarca que totes les vies d’entrada d’aquestes queixes,  que acaben en un
seguit de recomanacions a aquest ajuntament, són una peça fonamental i
una aproximació molt valuosa a la realitat de la ciutat.
El Sr. MARTÍ GRAU se suma als agraïments a la Síndica per la
presentació del seu informe.
Destaca la importància del paper de la Sindicatura en la defensa dels drets
fonamentals i les llibertats  públiques de la ciutadania, i ho fa amb dues
eines essencials, que aquest informe posa en relleu, com són la resposta
davant de qualsevol ciutadà que se sent agreujat per una decisió o omissió
municipal; i també l’actuació proactiva, que encara atorga més qualitat a la
seva tasca, davant de qualsevol problema que afecti drets o llibertats per
mitjà  de  les  actuacions  d’ofici.  Posa  de  manifest  que  les  resolucions  que
s’estableixen no són executives, però el govern municipal ha de promoure el
seu compliment, o bé ha de justificar la impossibilitat si no es poden dur a
terme.
Entén que,  davant d’aquestes funcions,  avui es pot manifestar,  quinze anys
després de la creació de la Sindicatura de Greuges, que ha contribuït a la
millora del funcionament municipal, no només per aquest debat, sinó pel fet
que ha generat múltiples respostes i reflexions a tècnics i equips que ajuden
el  govern  en  aquestes  millores  qualitatives  que  són  difícils  d’implantar,  i
que les observacions de la Síndica han permès anar millorant durant aquesta
dècada i mitja.
Expressa a la Síndica i al seu equip l’agraïment i la felicitació del seu grup
per la seva professionalitat i dedicació.
16
 
Avança que tan sols se centrarà en tres assumptes dels que destaca la
Síndica en el seu informe, i no pas perquè la resta no siguin importants,
sinó per l’escassedat de temps, i perquè al seu parer són els més rellevants.
Fa referència, en primer lloc, a la ZBE atesa la seva novetat. Observa que
havia suscitat interès en anys anteriors, però la seva recent implantació ha
fet incrementar les queixes i demandes. Agraeix, d’entrada, el compromís i
el suport de la Sindicatura en una actuació com la ZBE, que la reforça, la
consolida  i  que  marca  el  camí  per  a  la  millora  de  la  qualitat  de  l’aire.
Constata,  en aquest sentit,  que la tasca d’una Sindicatura de Greuges no és
només atendre i respondre la queixa, sinó també posicionar-se quant a
qüestions estructurals, cosa que fa, sense embuts, en aquest informe i també
ho ha dit públicament avui la Síndica, cosa que li agraeix.
Això no obstant, reconeix que vol proposar una actuació d’ofici per avaluar
els detalls de la seva implantació i per millorar-la, i assegura que se
l’escoltaran perquè, de ben segur, que podran millorar en aquest àmbit.
Quant  a  l’habitatge,  destaca  que  la  Síndica  s’ha  referit  al  fet  que  la  seva
mercantilització l’està transformant en una inversió, i  en una tendència que
s’ha accelerat, i que encareix els preus d’una manera desorbitada i produeix
la gentrificació. Diu que no poden estar més d’acord amb el diagnòstic.
Constata el dèficit històric en polítiques d’habitatge públic, i recorda que es
van trobar amb un 1% d’habitatge públic de lloguer a Barcelona el 2015; i
per  molt  que  clamin  alguns  grups,  és  impossible  respondre  a  l’emergència
habitacional en tant poc temps. Confirma que estan comprant habitatge,
quan anys anteriors s’havia venut habitatge públic; estan millorant els ajuts
al  lloguer;  hi  ha  desenes  de  promocions  d’habitatge  públic  en  marxa;  el
Servei  d’Intervenció  i  Mediació  Municipal, conegut com a SIFO, que van
posar en marxa el 2015, i opina que haurien de retre homenatge a les seves
professionals  per  la  duresa  de  la  realitat  a  què  s’enfronten  i  que  han  evitat
més de deu mil desnonaments des de la seva posada en marxa; i comenta
que fins i tot darrerament els tribunals els renyen per haver impedit
desnonaments amb tots els mitjans a l’abast.
Afirma que faran tot el possible per recuperar aquest dèficit històric, però
subratlla que calen dues coses, que també saben els grups municipals; així,
d’una  banda,  cal  que  la  Generalitat  assumeixi  el  60%  de  la  inversió  en  el
Consorci  de  l’Habitatge,  i  que  en  aquest  moment  està  en  el  20%;  i  cal,
d’altra  banda,  que  s’habiliti  la  Generalitat  i  els  ajuntaments  per  regular  els
lloguers, tal com també destaca la Síndica.
Fa referència, en tercer lloc, als serveis socials. Destaca que Barcelona
continua sent capdavantera en inversió social, però reconeix que no és
suficient, atès que la desigualtat és una de les xacres, com també denuncia
la Síndica, de les societats contemporànies. I fa referència explícita al servei
d’atenció  domiciliària  que  ha  suscitat  interès  i  queixes  per  part  d’alguns
ciutadans. Posa en relleu que la valoració que en fan els usuaris és
enormement positiva; i constata que la qualitat del servei no es pot mesurar
només amb indicadors,  ja  que sovint  la  qualitat  d’aquests  serveis  es  deriva
del tracte personal i la relació que s’estableix entre cuidador i usuari.
Indica que el nou projecte del SAD, a partir de les superilles socials, està
molt estudiat i molt treballat durant anys i busca incidir i reforçar el tracte
humà envers els usuaris; i remarca que qualsevol queixa en aquest àmbit ha
de tenir una resposta individual,  però creu que les modificacions que s’han
17
 
anunciat, basades en les millors experiències europees, així com la millora
de les condicions laborals dels professionals han de permetre una millora
significativa  en  la  qualitat  d’un  servei  bàsic  adreçat  a  una  població  cada
vegada més envellida i que viu sola.
Assenyala que hi ha altres consideracions en l’informe que ha de passar per
alt per manca de temps, tot i que vol destacar-ne la qualitat i la seva
importància per garantir la millora contínua en la prestació dels serveis
municipals. Tanmateix, observa que aquesta visió se circumscriu a la gestió
de la corporació, i entén que no esgota el significat de la seva institució que
és un autèntic contrapoder, i qualsevol poder necessita contrapoders, també
el municipal.
Vol fer referència, per acabar, a què aquestes les xacres de la desigualtat,
l’emergència  habitacional,  i  l’emergència  climàtica  no  és  l’Ajuntament  qui
les provoca, sinó poders a més alt nivell que també necessitarien
contrapoders i capacitat de ser governats.
Acaba la seva intervenció agraint novament a la Síndica i al seu equip la
qualitat de la seva feina, que els permet millorar, i fa un agraïment explícit
al seu compromís i la seva crida a sortir al carrer el 8 de Març per la plena
igualtat entre dones i homes.
El  Sr.  MARAGALL expressa  també  l’agraïment  a  la  Sra.  Vilà  pel  catorzè
informe anual de la Sindicatura que es presenta en aquesta cambra, i entén
que  això  ja  l’acredita  per  ell  mateix.  Constata  que  es  tracta  d’un
procediment, però també d’una expressió de compromís i de responsabilitat
que per ella mateixa és suficient perquè se sentin obligats a participar en
aquest debat i a treure’n totes les conclusions oportunes.
Destaca que l’informe és una il·lustració fefaent i punyent del que significa
la ciutat en totes les seves dimensions i complexitats, i entén que és
comparable al que els podrien explicar els síndics i síndiques de moltes
altres ciutats europees. Entén, però, que això no és cap consol ni excusa per
a la resignació, sinó que contràriament és un element més d’exigència.
Considera que queda clar que no és des de la retòrica política ni la ideologia
que estan parlant avui, sinó que aquest informe parla des de la realitat i de
la realitat d’una manera ben explícita, i ho fa amb la credibilitat i l’autoritat
moral, guanyada a pols, de la Sindicatura, a la qual la Sra. Vilà ha servit i
l’ha incrementat.
Entén que amb la rebuda d’aquest informe anual el Plenari i la institució es
comprometen a fer-ne cas, i no només a elogiar-lo puntualment una vegada
a  l’any.  Creu  que  no  tindria  sentit  que  impliqués  valorar  de  quina  manera
poden aplicar canvis en les polítiques i especialment en la concepció del
que significa servei públic.
Considera, tal com també ha posat de manifest el Sr. Martí Grau, que
aquest informe explica com afecten Barcelona els processos de desigualtat
que, molt sovint, tenen origen extern, en altres administracions i poders,
llunyans o propers, i en decisions derivades de determinats models de
creixement econòmic i de desigualtat social ben vigents i coneguts.
Creu que poden convenir que Barcelona viu i pateix les mateixes
contradiccions i efectes negatius que qualsevol altra gran ciutat, i
segurament és cert, però entén que això afegeix responsabilitat i interès a
aquest informe i al debat que suscita. Constata que Barcelona ha de
plantejar com actua i com reacciona, i com, si cal, es posa davant i
18
 
acompanyada  de  totes  les  ciutats  que  vulguin  participar  de  l’esforç  per  fer
front a les situacions que esmenta l’informe amb claredat.
Valora,  igualment,  que  aquest  informe  és  la  punta  de  l’iceberg,  un  reflex
d’allò  que  arriba  a  la  Sindicatura  i  que  no  és  pas  tot.  Observa,  en  aquest
sentit, que abans es referien a la seguretat, que té altres vies de queixa i de
denúncia.
Apunta  que  l’informe  també  parla  de  la  Barcelona  que  inclou  totes  les
contradiccions i les evidències de la insuficiència, dels errors i de la pròpia
incapacitat global com a institució i acció política per fer-hi front; però a
l’hora  és  una  vacuna  contra  qualsevol  temptació  de  triomfalisme  i  de
cofoisme en l’acció de qualsevol govern municipal, també d’aquest.
Diu que l’informe no és simplement un registre d’errors i d’horrors, sinó que
apunta línies de reforma i de tractament de situacions inacceptables en
termes de dignitat social. Destaca que la Síndica apunta que la línia a seguir
va de les microaccions a les noves regulacions; i subscriu plenament la seva
reflexió sobre la mediació com a eina d’ús general en moltes circumstàncies.
Afegeix que l’informe també palesa com massa sovint generen petits i grans
monstres burocràtics, o com des de les administracions s’afegeix absurd a la
injustícia o a la ignomínia. Posa com a exemple que aquest ajuntament ha
comprat edificis, que dos anys després continuen sent escenari
d’infrahabitació o seu de venda de drogues, i entén que és una contradicció
massa flagrant i inacceptable.
Posa  de  manifest  que  l’informe  és  explícit  en  moltes  qüestions,  entre  les
quals  l’habitatge  com a  emergència,  terreny en  què  les  queixes  individuals
il·lustren la gravetat del dret col·lectiu a l’habitatge. Igualment, fa referència
a la descoordinació dels serveis socials, ineficiència, desigualtat de criteris;
i els mateixos treballadors i treballadores que fan el seu propi informe de
greuges,  i  que  expressen  molt  clarament  l’orientació  i  els  canvis  que
s’haurien  de  produir;  en  educació,  en  mobilitat,  en  matèria  d’emergència
climàtica, en urbanisme, o procediments.
Fa referència, també, al que significa avui autoritat democràtica, que han
perdut, o quin és el concepte de civisme que s’haurien de replantejar.
Conclou que l’informe de la  Síndica és  una interpel·lació  directa  a  aquesta
administració pública, però també com a institució de representació global
de la ciutadania i un govern que adopta i aplica decisions i línies d’actuació.
Fa notar, en definitiva, que és una qüestió de responsabilitat institucional i
d’eficiència social.
Considera, doncs, que el missatge és prou clar, i és que cal passar de la
resignació al tremp reformador, de la seguretat procedimental al risc de la
governació, de la comoditat ideològica al qüestionament permanent de les
polítiques que duen a terme, de la retòrica de les bones intencions al
compromís de les accions.
La Sra. VILÀ agreix totes les aportacions dels grups municipals, i el
reconeixement a la feina que fa la Sindicatura.
Confirma que pren nota de les mancances que hi ha hagut, i apunta,
tanmateix, que l’informe es basa força en les queixes que rep la Sindicatura,
i de vegades també obren investigacions que no tenen res a veure amb
aquestes queixes.
Agraeix novament l’atenció que li ha prestat aquest consistori, i aprofita per
fer una menció especial a Pilar Malla, també present avui en aquesta
19
 
cambra, atès que enguany fa quinze anys que va començar a funcionar la
Sindicatura de Greuges, i ella va ser la peça fonamental perquè s’organitzés
aquesta institució; li expressa la seva admiració i li fa avinent que li ha
copiat moltes coses, i va continuar treballant amb l’equip que ella havia triat
considerant que era una garantia.
Acabada la intervenció de la Síndica, els membres del Plenari i el públic
assistent aplaudeixen.
La  Sra.  ALCALDESSA  tanca  la  presentació  de  l’informe  anual  de  la
Síndica, expressant  també l’agraïment per la tasca de Pilar Malla pels anys
que va estar al capdavant de la Sindicatura.
Dit això, posa en valor el consens absolut que hi ha hagut avui en aquesta
cambra per expressar el reconeixement i l’agraïment a la tasca de la Síndica
i el seu equip, una feina necessària de fiscalització que s’expressa de manera
constructiva.
Valora  que  la  presentació  cada  any  d’aquest  informe  els  situa  davant  d’un
mirall i els mostra els problemes, conflictes, dificultats o millores que han
d’afrontar,  i  ho  fa  amb  un  to  gens  partidista  i  constructiu  que  els  anima  a
mirar la ciutat des de la corresponsabilitat, que és un valor intrínsec del
municipalisme i que hauria d’inspirar la política institucional.
Reconeix la magnitud de la feina que hi ha darrere d’aquest informe, i tanca
la seva intervenció posant en valor el fet que la feina de la Sindicatura els
ajuda a posar el focus d’atenció en les persones que arriben a les oficines de
la Sindicatura en situacions moltes vegades límit; situacions personals que
potser  surten  de  l’estadística  però  que  són  una  vida  sencera.  Per  tant,
constata que la Sindicatura els ajuda a posar els drets fonamentals de la
ciutadania  en  el  centre  i,  a  més,  els  ensenya  a  humanitzar  l’administració
pública, on impera massa estadística, xifres i massa poca atenció a les vides
concretes i al tracte personal a les persones especialment en situació de
major dificultat. Reconeix que, en aquest terreny, la Sindicatura fa una feina
excepcional.
a) Despatx d'ofici
En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es
comuniquen les resolucions següents:
1.- Decret  de  l’Alcaldia,  de  22 de  gener  de  2020,  que designa la  presidència  i
els representans dels grups municipals al Consell Municipal de
Convivència, Defensa i Protecció dels Animals.
Presidència:
Ima. Sra. Laia Bonet Rull
Representants dels Grups municipals:
Sra. Rosa Mateu Escrich, Grup Municipal BnC
Im. Sr. Jordi Coronas i Martorell, Grup Municipal ERC
Im. Sr. Jordi Martí Galbis, Grup Municipal JxCat
Sr. Fernando Alcalde Pérez, Grup Municipal Cs
Sr. Isaac Martín Salvà, Grup Municipal PP
20
 
Sr. Jordi Daura Molins, Grup Municipal BxCanvi
2.- Decret  de  l’Alcaldia,  de  30  de  gener  de  2020,  que  designa  l’Im.  Sr.  Eloi
Badia  Casas,  Regidor  d’Emergència  Climàtica  i  Transició  Ecològica,
representant  de  l’Ajuntament  de  Barcelona  a  l’Assemblea  General  de
l’Associació Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.
3.- Decret de l’Alcaldia, de 30 de gener de 2020, que designa la Ima. Sra. Elsa
Artadi Vila membre de la Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures
i Mobilitat, en substitució de la Ima. Sra. Francina Vila i Valls; i la Ima.
Sra. Francina Vila i Valls membre de la Comissió de Presidència, Drets de
Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció, en substitució de la Ima.
Sra. Elsa Artadi Vila.
4.- Decret  de  l’Alcaldia,  de  30  de  gener  de  2020,  que  estableix  els  serveis
mínims per a la vaga prevista per al dia 31 de gener de 2020 que afecta al
personal de les Unitats de Gestió Administrativa dels Centres de Serveis
Socials (inclòs equip volant), i els serveis EAIA, SADEP, SARA, EDEIAR
i Oficina de Prestacions, i personal auxiliar administratiu i administratiu de
l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS).
5.- Decret  de  l’Alcaldia,  de  31  de  gener  de  2020,  que  aprova  i  convoca  el
procés  participatiu  sobre  el  Programa  d’actuació  municipal  2020-2023
(PAM) i el pressupost participatiu.
6.- Decret  de  l’Alcaldia,  de  10  de  febrer  de  2020,  que  delega  temporalment
durant  l’absència  de  la  regidora  Ima.  Sra.  Margarita  Marí  Klose,  les
facultats que hagin estat delegades per aquesta Alcaldia per raó de la seva
condició  de  regidora  d'Infància,  Joventut  i  Persones  Grans,  i  d’altres
concretes que li hagin estat delegades igualment a favor de la regidora Ima.
Sra. Gemma Tarafa Orpinell.
7.- Decret  de  l’Alcaldia,  de  10  de  febrer  de  2020,  que  delega temporalment
durant  l’absència  de  la  regidora  Ima.  Sra.  Margarita  Marí  Klose,  les
facultats que hagin estat delegades per aquesta Alcaldia per raó de la seva
condició  de  regidora  del  Districte  de  Nou Barris  i  d’altres  concretes  que  li
hagin estat delegades igualment, a favor del regidor Im. Sr. David Escudé
Rodríguez.
8.- Decret  de  l’Alcaldia,  d’11  de  febrer  de  2020,  que  nomena la Sra. Ruth
Toribio i Serrano membre del Consell Municipal del Districte de
l’Eixample, en substitució del Sr. Joan Ramon Riera i Alemany.
9.- Decret  de  l’Alcaldia,  d’11  de  febrer  de  2020,  que  designa la Sra. Mónica
Mateos  Guerrero  vocal  del  Consell  General  del  Consorci  Museu  d’Art
Contemporani de Barcelona, en substitució de la Sra. Isabel Balliu Badia.
10.- Decret  de  l’Alcaldia,  d’11  de  febrer  de  2020,  que  deixa  sense  efecte  el
nomenament de la Sra. Isabel Balliu Badia com a membre del Patronat de la
Fundació  Museu  Picasso;  i  designa  l’Im.  Sr.  Jordi  Rabassa  Massons
membre del Patronat de l’esmentada Fundació.
21
 
11.- Decret  de l’Alcaldia,  d’11 de febrer  de 2020,  que nomena com a membres
de  la  comissió  no  permanent  d’estudi  sobre  la  regulació  dels  preus  dels
lloguers que permeti la compareixença i el diàleg dels diferents agents
implicats en les polítiques d’habitatge a la ciutat, les persones següents:
Presidenta: Ima. Sra. Eva Baró Ramos
Vicepresidenta: Ima. Sra. Lucía Martín González
Membres: Ima. Sra. Janet Sanz Cid
Ima. Sra. Laia Bonet Rull
Ima. Sra. Margarita Mari Klose
Im. Sr. Jordi Castellana i Gamisans
Im. Sr. Jordi Martí Galbis
Ima. Sra. Neus Munté i Fernández
Im. Sr. Celestino Corbacho Chaves
Ima. Sra. Maria Magdalena Barceló Verea
Im. Sr. Josep Bou Vila
Im. Sr. Oscar Ramírez Lara
Im. Sr. Manuel Valls i Galfetti
Ima. Sra. Eva Parera i Escrichs
Secretari: El Secretari General de la Corporació o funcionari lletrat/da en
qui delegui.
12.- Decret  de  l’Alcaldia,  de  18  de  febrer  de  2020,  que  delega  temporalment
durant  l’absència  de  la  regidora  Ima.  Sra.  Margarita  Marí  Klose,  les
facultats que hagin estat delegades per aquesta Alcaldia per raó de la seva
condició  de  regidora  d'Infància,  Joventut  i  Persones  Grans,  i  d’altres
concretes que li hagin estat delegades igualment a favor del regidor Im. Sr.
David Escudé Rodríguez; i deixa sense efecte el Decret de l’Alcaldia de 10
de febrer de 2020 (S1/D/2020-00224) de delegació temporal de facultats a
favor de la regidora Ima. Sra. Gemma Tarafa Orpinell.
13.- Decret  de  l’Alcaldia,  de  20  de  febrer  de  2020,  que  Primer.-  Delega les
presidències dels Consells de Participació que es relacionen a continuació a
les persones següents:
Consell Assessor de la Gent Gran: Ima. Sra. Margarita Mari Klose
Consell de la Cultura de Barcelona: Im. Sr. Joan Subirats Humet
Consell de la Formació Professional de Barcelona: Im. Sr. Joan Subirats
Humet
Consell Escolar Municipal: Im. Sr. Joan Subirats Humet
Consell Municipal d’Immigració de Barcelona: Im. Sr. Marc Serra Solé 
Consell Municipal de Benestar Social: Ima. Sra. Laura Pérez Castaño
22
 
Consell Municipal de Cooperació Internacional per al Desenvolupament:
Ima. Sra. Laura Pérez Castaño
Consell Municipal de l’Esport: Im. Sr. David Escudé Rodriguez
Consell Municipal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals i Intersexuals de
Barcelona: Ima. Sra. Laura Pérez Castaño
Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona:Im. Sr. Jordi Rabassa
Massons
Consell Turisme i Ciutat :Im. Sr. Francesc X. Marcé Carol
Segon.- Designa les presidències dels Consells de Participació que es
relacionen a continuació a les persones següents:
Consell Ciutat i Comerç Ima. Sra. Montserrat
Ballarin i Espuña
Consell de les Dones de Barcelona Ima. Sra. Laura
Pérez Castaño
Consell Municipal de Consum Ima. Sra. Montserrat
Ballarín Espuña
Tercer.- Designa les vicepresidències dels Consells de Participació que es
relacionen a continuació a les persones següents:
Consell Municipal d’Immigració de BarcelonaSr. Khalid Ghali Bada
Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona Sr. Daniel Granados
Ginés
Consell Escolar Municipal Sra. Maria Truñó
Salvadó
Consell Municipal de Benestar Social Sra. Sònia Fuertes Ledesma
Quart.- Delega la presidència de la Comissió Permanent del Consell de
Ciutat a l’Im. Sr. Marc Serra Solé.
Cinquè.- Designa els membres dels Consells de Participació que es
relacionen a continuació, en representació dels grups municipals presents al
Consistori, les persones següents:
Consell Assessor de la Gent Gran
Ima. Sra. Gemma Tarafa Orpinell (BnC)
Ima. Sra. Montserrat Benedí i Altés (ERC)
Ima. Sra. Neus Munté Fernàndez (JxCat)
Ima. Sra. Marilén Barceló Verea (Cs)
Sr. Javier Barreña Flores (PP)
Consell Ciutadà per la Sostenibilitat
Ima. Sra. Laia Bonet Rull (PSC)
23
 
Ima. Sra. Maria Buhigas i San Jose (ERC)
Ima. Sra. Elsa Artadi Vila (JxCat)
Sr. David Labrador Gabriel (Cs)
Sr. Isaac Martín Salva (PP)
Sr. Óscar Benítez Bernal (BxCanvi)
Consell Ciutat i Comerç
Sr. Álvaro Porro González (BnC)
Im. Sr. Jordi Castellana i Gamisans (ERC)
Ima. Sra. Neus Munté Fernàndez (JxCat)
Sra. Noemí Martín Peña (Cs)
Sr. Xavi Cañigueral González (PP)
Sra. Milagros Casas Rodríguez (BxCanvi)
Consell de Ciutat
Ima. Sra. Laia Bonet Rull (PSC)
Ima. Sra. Elisenda Alamany i Gutiérrez (ERC)
Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda (JxCat)
Ima. Sra. Marilén Barceló Verea (Cs)
Im. Sr. Oscar Ramírez Lara (PP)
Ima. Sra. Eva Parera Escrichs (BxCanvi)
 
Consell de la Cultura de Barcelona
Im. Sr. Francesc Xavier Marcé Carol (PSC)
Ima. Sra. Gemma Sendra i Planas (ERC)
Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda (JxCat)
Sr. Pedro J. Sánchez Murillo (Cs)
Sr. Isaac Martín Salva (PP)
Sr. Jordi Daura Molins (BxCanvi)
Consell de la Formació Professional de Barcelona
Ima. Sra. Montserrat Ballarín Espuña (PSC)
Ima. Sra. Gemma Sendra i Planas (ERC)
Ima. Sra. Neus Munté Fernàndez (JxCat)
Sr. Pedro J. Sánchez Murillo (Cs)
Sr. Xavi Cañigueral González (PP)
Consell de les Dones de Barcelona
Ima. Sra. Laia Bonet Rull (PSC)
Ima. Sra. Elisenda Alamany i Gutiérrez (ERC)
Ima. Sra. Elsa Artadi Vila (JxCat)
Sr. Javier Barreña Flores (PP)
Sra. Anna Garcia Escrig (BxCanvi)
Consell Escolar Municipal
24
 
Ima. Sra. Margarita Mari Klose (PSC)
Ima. Sra. Gemma Sendra i Planas (ERC)
Ima. Sra. Neus Munté Fernàndez (JxCat)
Ima. Sra. Marilén Barceló Verea (Cs)
Sr. Xavi Cañigueral González (PP)
Sra. Alba Gómez Rodríguez (BxCanvi)
Consell Municipal d’Immigració de Barcelona
Ima. Sra. Margarita Mari Klose (PSC)
Ima. Sra. Eva Baró i Ramos (ERC)
Ima. Sra. Neus Munté Fernàndez (JxCat)
Sr. Tahir Rafi  Khanun (Cs)
Sr. Javier Barreña Flores (PP)
Sra. Alba Gómez Rodríguez (BxCanvi)
Consell Municipal de Benestar Social
Ima. Sra. Margarita Mari Klose (PSC)
Ima. Sra. Montserrat Benedí i Altés (ERC)
Ima. Sra. Neus Munté Fernàndez (JxCat)
Ima. Sra. Marilén Barceló Verea (Cs)
Sr. Xavi Cañigueral González (PP)
Ima. Sra. Eva Parera Escrichs (BxCanvi)
Consell Municipal de Consum
Sr. Álvaro Porro González (BnC)
Im. Sr. Jordi Castellana i Gamisans(ERC)
Ima. Sra. Neus Munté Fernàndez, Grup Municipal (JxCat)
Sra. Noemí Martín Peña (Cs)
Sr. Xavi Cañigueral González (PP)
Consell Municipal de Cooperació Internacional per al Desenvolupament
Ima. Sra. Laia Bonet Rull (PSC)
Ima. Sra. Elisenda Alamany i Gutiérrez (ERC)
Im. Sr. Jordi Martí Galbis (JxCat)
Sr. David Labrador Gabriel (Cs)
Sr. Isaac Martín Salva (PP)
Sr. Alexandre Pons Abella (BxCanvi)
Consell Municipal de l’Esport
Sr. José Vicente Madolell Bernabeu (BnC)
Ima. Sra. Laia Bonet Rull (PSC)
Ima. Sra. Elisenda Alamany i Gutiérrez (ERC)
Ima. Sra. Francina Vila i Valls (JxCat)
Sr. Pedro Miret Betanzos (Cs)
Sr. Isaac Martín Salva (PP)
25
 
Ima. Sra. Eva Parera Escrichs (BxCanvi)
Consell Municipal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals i Intersexuals de
Barcelona
Ima. Sra. Laia Bonet Rull (PSC)
Ima. Sra. Elisenda Alamany i Gutiérrez (ERC)
Ima. Sra. Elsa Artadi Vila (JxCat)
Sr. Marcos Rodríguez Hernández (Cs)
Sr. Javier Barreña Flores (PP)
Sra. Anna Garcia Escrig (BxCanvi)
Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona
Im. Sr. Francesc Xavier Marcé Carol (PSC)
Ima. Sra. Eva Baró i Ramos (ERC)
Ima. Sra. Francina Vila i Valls (JxCat)
Im. Sr. Francisco Sierra López (Cs)
Sr. Javier Barreña Flores (PP)
Consell Turisme i Ciutat
Im. Sr. Jordi Rabassa Massons (BnC)
Im. Sr. Miquel Puig i Raposo (ERC)
Ima. Sra. Elsa Artadi Vila (JxCat)
Sr. Javier Edrosa Pérez (Cs)
Sr. Isaac Martín Salva (PP)
Sra. Milagros Casas Rodríguez (BxCanvi)
14.- Decret de l’Alcaldia, de 20 de febrer de 2020, que delega en l’Im. Sr. Joan
Subirats  Humet,  Tinent  d’Alcaldia  de  Cultura,  Educació,  Ciència  i
Comunitat, la presidència del Consorci Universitari Internacional
Menéndez Pelayo de Barcelona – Centre Ernest Lluch.
15.- Decret  de  l’Alcaldia,  de  20  de  febrer  de  2020,  que  deixa  sense  efectes la
designació del Sr. Ignasi Aballí Sanmartí com a vocal del Consell General
del  Consorci  Museu  d’Art  Contemporani  de  Barcelona;  i  designa la Sra.
Mónica  Mateos  Guerrero  vocal  de  la  Comissió  Delegada  de  l’esmentat
Consorci, en substitució de la Sra. Isabel Balliu Badia.
16.- Decret de l’Alcaldia, de 20 de febrer de 2020, que nomena representants de
l'Ajuntament de Barcelona als Instituts que es relacionen, les persones
següents:
Institut Municipal de Serveis Socials
Consell Rector
Presidenta: Ima. Sra. Gemma Tarafa Orpinell, en substitució de la Ima. Sra.
Laura Pérez Castaño
26
 
Institut Municipal de Persones amb Discapacitat
Consell Rector
Membre: Ima. Sra. Gemma Tarafa Orpinell, en substitució de la Ima. Sra.
Laura Pérez Castaño i designar-la vicepresidenta del Consell Rector.
17.- Decret  de  l’Alcaldia,  de  20  de  febrer  de  2020,  que  deixa  sense  efectes  la
designació de la Sra. Carolina Recio Cáceres com a membre de la Junta de
Govern de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.
b) Mesures de govern
1. – Pressupostos participatius 2020 i procés participatiu Programa d'Actuació
Municipal 2020-2030.
El Sr. SERRA indica que presenten la mesura de govern que ha de permetre
que, per primera vegada, la ciutat tingui uns pressupostos participatius.
Comenta que la ciutadania podrà fer propostes, debatre i, també, decidirà
quins projectes d’inversió acabaran implementant-se en els barris.
Destaca que aquests pressupostos participatius són una conquesta que ve de
lluny, que els fa avançar en l’aprofundiment democràtic, que no hauria estat
possible sense el suport de les associacions, col·lectius, ciutadania i, també
alguns dels grups municipals que fa molts anys que reivindiquen que també
es  faci  participació  del  Pla  d’inversions  municipal  (PIM)  i  de  la  despesa
municipal.
Assenyala que la mesura estableix també el procés de participació en el
Programa d’Actuació Municipal (PAM) i en el dels Districtes (PAD), i  per
fer-ho enceten el debat amb un document inicial, que van presentar fa unes
setmanes, que es basa en dues prioritats de mandat: la lluita contra les
desigualtats, i contra l’emergència climàtica.
Precisa que aquest document en esborrany s’està sotmetent a les propostes i
consideracions de la ciutadania.
Remarca que Barcelona té una llarga trajectòria en participació ciutadana, i
avui ja és un referent internacional també en innovació democràtica, en
voler anar sempre més enllà pel que fa a més i millor democràcia en l’àmbit
local, i això, en bona part, és mèrit de tothom qui els ha antecedit; i aprofita
per  agrair  la  feina  de  l’equip  polític  de  la  regidora  Gala  Pin  i  del
comissionat  Tati  Pindado durant  el  mandat  anterior,  així  com la  de l’equip
tècnic que ha estat treballant de valent perquè avui es pugui presentar
aquesta mesura de govern.
Explica que el procés es va iniciar a principis de febrer, i fa avinent que
tenen previst fer dos-cents cinquanta debats durant l’any, entre els quals 41
de ciutat i 209 de barri o districte, i posaran el focus en tres col·lectius
invisibilitzats que no se solen trobar en els òrgans de participació, com és el
cas dels infants i joves, que participaran des de les escoles i instituts, i per
primera vegada podran votar a partir dels 14 anys; igualment, les persones
amb discapacitat i amb problemes de salut mental; i la gent gran, per mitjà
de processos participatius en les residències municipals.
Afegeix que es portaran punts mòbils als setanta-tres barris de la ciutat com
a  mínim  dues  vegades  durant  tot  el  procés  participatiu,  i  s’instal·laran  en
27
 
places, mercats, biblioteques, a les sortides dels centres escolars i als actes
festius. Afirma que no es resignen a què només intervingui aquella
ciutadania avesada a participar en el òrgans, sinó que la volen anar a buscar
directament als barris.
Precisa que ja porten gairebé quatre setmanes de procés participatiu, i que
els permeten fer un primer balanç; així, indica que, de moment, els punts
mòbils a l’espai  públic ja han fet  103 sortides al  carrer;  s’han realitzat  108
debats, amb una participació de prop de dues mil persones; en el web
“Decidim  Barcelona”  han  tingut  dos  mil  nous  usuaris,  que  sumen  gairebé
quaranta mil  usuaris  en la  plataforma;  i  ja  s’han presentat  més de sis-cents
projectes d’inversió i quatre-centes propostes al PAM i als PAD.
Constata, doncs, que la ciutadania sempre està a l’altura quan s’obren espais
de participació real i efectiva emplenant-los de propostes i de projectes.
Finalment, posa la regidoria a disposició dels grups municipals, entitats i el
conjunt de la ciutadania a fi que el procés participatiu sigui com més ric
millor i que sigui un projecte de ciutat.
El Sr. ZAÑARTU constata, com deia el regidor Serra, que el seu grup fa
molts anys que persegueix la realització d’uns pressupostos participatius.
Aprofita  l’avinentesa  per  agrair  i  posar  en  valor  totes  les  hores  que  els
tècnics i la ciutadania inverteixen en els processos participatius. Confirma
que  ara  tenen  damunt  la  taula,  més  enllà  de  l’habitual  procés  participatiu
sobre el PAM i els PAD, el del PIM. Així doncs, per primera vegada,
podran decidir realment després dels “pressupostos pilot” del mandat passat.
Tanmateix, entén que aquest pressupost participatiu també encaixa dins del
concepte  de  prova  pilot,  d’entrada  perquè  és  el  primer  cop  que  es  fa  amb
aquesta envergadura; perquè la quantia a invertir és limitada fins a cert
punt; i cal veure quina és la reacció de la ciutadania, organitzada o no,
envers aquesta oferta que li fa l’Ajuntament.
Igualment, diu que també cal constatar quina és la reacció dels servidors
públics en un procés com aquest, i no pot ser que hi hagi regidors i
regidores, consellers de govern que intentin fer passar per mitjà del procés
participatiu inversions llargament reivindicades i promeses. Afegeix que
tampoc pot ser que certs òrgans de participació es converteixin en un
monotema de debat sobre el PAM, els PAD i els pressupostos participatius,
ja  que  no  es  poden  interrompre  processos  que  s’estan  produint  durant  els
darrers  mesos  als  barris  i  als  districtes  pel  fet  concret  d’aquest  pressupost
participatiu, i el procés participatiu del PAD.
Afirma que tampoc no pot ser que el pressupostos participatius, en haver de
prioritzar  en  el  marc  dels  Districtes  entre  els  diferents  barris,  s’acabin
convertint  en  una  mena  de  “Juegos  del  hambre”  entre  les  associacions  de
veïns i plataformes.
En  conseqüència,  justifica  haver  dit  que  també  es  tracta  d’una  mena  de
prova pilot perquè cal constatar quina apropiació es fa la ciutadania i també
els responsables públics sobre aquesta nova modalitat de decidir sobre les
inversions del PIM.
Creu que és important remarcar que moltes vegades consellers i regidors
converteixen els òrgans de participació, i certs pressupostos participatius,
en  l’antiparticipació;  i  constata  que  no  són  pocs  els  ciutadans  i  ciutadanes
que de vegades abandonen un òrgan, o directament no hi assisteixen, per
certes pràctiques absolutament contràries a la participació. Entén que n’han
28
 
de  ser  conscients,  d’això,  perquè  tan  important  és  allò  que  està  escrit,  allò
formal, com totes les entitats que fomenten que la ciutadania participi.
El Sr. MARTÍ GALBIS observa que, a diferència de la proposta de
pressupostos participatius que els van presentar el mandat passat en els
Districtes  de  Gràcia  i  de  l’Eixample,  aquesta  que  els  presenten  avui  és
seriosa i homologable a processos participatius que es fan de manera
rigorosa en altres municipis, i en què queda clar l’impost sobre el que es pot
decidir, els àmbits i la metodologia a aplicar.
Manifesta  que  estan  d’acord  amb els  pressupostos  participatius  com a  eina
per implicar la ciutadania en els assumptes de la ciutat, de fer-la partícip i
responsable de la gestió i del disseny de la ciutat.
Diu que els preocupa, però, la poca capacitat que pot tenir el govern
d’incorporar  propostes  que  no  siguin  seves  o  dels  seus  entorns  ideològics,
cosa que els porta a desconfiar, sovint, de les seves propostes de
participació.
Tanmateix, confirma que valoren positivament en aquest cas que es faci un
esforç per implicar la ciutadania que normalment participa menys en els
processos;  així,  destaca  la  importància  d’implicar  col·lectius  com  el  de
persones amb discapacitat, o la infància. Igualment, considera que els punts
mòbils  són  una  bona  manera  de  substituir  la  butlleta  que  s’emprava
anteriorment, tot i que alerta que si realment volen apropar els pressupostos
participatius i el PAM a la ciutadania, cal que la ciutadania sàpiga que
existeixen aquests espais i mecanismes.
Valora que la campanya de comunicació ha estat discreta, fins a dia d’avui,
i  no  s’hi  ha  implicat,  per  exemple,  els  transports  públics.  Fa  notar  que,  en
conseqüència, hi ha sectors de la població que pels seus horaris laborals o
perquè tenen tasques de cura a l’entorn familiar no poden acudir a reunions
presencials en determinats horaris.
Afegeix que en la mesura es diu que el pressupost de què disposa és de
562.000 euros, que no inclouen les despeses vinculades a la comunicació i
publicitat del procés participatiu; en aquest sentit, pregunta quin és l’import
d’aquestes  partides  així  com  l’import  global  de  tota  la  iniciativa,  i  també
demana  si  també  s’ha  contractat  alguna  empresa  o  empreses  per  tirar-la
endavant.
Seguidament, fa una consideració que té a veure amb no frustrar les
expectatives  de  les  persones,  entitats  i  col·lectius  que  participen  d’aquests
processos. I recorda que la proposta amb més participació i que més suport
popular va obtenir en el PAM 2015-2019 va ser la cobertura de la ronda de
Dalt, i entén que és ben evident el cas que en va fer el govern municipal.
En conseqüència, entén que és positiu que la ciutadania constati que les
propostes que fa tinguin alguna garantia de tirar endavant i ser una realitat.
Per acabar, expressa una valoració positiva sobre el plantejament general
que es fa per a aquests pressupostos participatius, i el procés participatiu del
PAM, i confia que el resultat final sigui l’esperat malgrat la migradesa dels
75 milions previstos per a tot el mandat, gairebé dinou milions anuals a
repartir entre els Districtes.
El Sr. SIERRA se suma als agraïments que el Sr. Serra ha expressat a la
Sra. Gala Pin i al Sr. Pindado, i confirma que va tenir l’honor de participar
en el grup impulsor que va culminar amb el Reglament de participació, una
29
 
fita per a la ciutat de Barcelona. Indica que, entre els condicionants i
exigències del grup de Ciutadans per a aquest reglament, la principal i la
bàsica  era  la  del  retorn;  és  a  dir,  que  aquella  ciutadania  que  s’involucra  i
participa per mitjà dels diversos òrgans de participació en el govern de la
ciutat, en la presa de decisions, ha de sentir que serveix per a alguna cosa.
Observa amb preocupació, però, que la participació cada vegada és menor
en les audiències públiques dels Districtes, justament per la manca de
retorn; fa notar que quan algú hi exposa un problema i s’adona que no li fan
cas, una vegada i una altra, al final acaba per no acudir-hi.
Quant als pressupostos participatius, i malgrat tots els condicionants i
l’escassa  quantitat  del  pressupost  general  que  s’hi  destina,  assegura  que  el
seu grup els veu amb bons ulls, i posa en valor la feina dels consellers de
Districte que identifiquen els problemes i les preocupacions de la ciutadania
a peu de territori, i d’això en sorgeixen els programes electorals i en sorgirà
finalment el PAM.
Destaca, però, que la participació ciutadana no es va iniciar amb l’arribada
de l’alcaldessa Colau, i recorda que els pressupostos participatius ja es feien
a Porto Alegre a finals  dels  vuitanta i  s’han fet  i  es fan en molts  països de
tota Sud-amèrica. I recorda que la participació existia amb els governs
socialistes  d’aquest  ajuntament,  i  posa  a  tall  d’exemple  la  consulta  del
tramvia per la Diagonal, que tant agrada a la Sra. Colau, que va significar
un  procés  participatiu  –força  car–  en  què  la  majoria  de  la  ciutadania  va
decidir que no volia el tramvia en aquest tram central. En conseqüència, diu
que  no  sap  si  aquest  retorn  s’està  tenint  en  compte,  ja  que  l’actual  govern
està entestat a fer passar el tramvia per la Diagonal.
Afegeix, pel que fa a les propostes que fa la ciutadania a la plataforma
Decidim, que el govern municipal no els n’ha fet cap cas.
Finalment, diu que voldrien saber el cost de tot el procés, tant el de
participació del PAM, del PIM i dels pressupostos participatius.
El Sr. BOU posa de manifest,  d’entrada, que aquesta mesura de govern els
planteja una qüestió jurídica i qüestiona, en aquest sentit, si tenint en
compte la sentència sobre el Reglament de participació ciutadana és
possible justificar els processos participatius dels PAM i dels pressupostos.
Diu que el seu grup té dubtes al respecte, i que troba a faltar en la mesura
de govern una referència a la qüestió com la nul·litat de Reglament pot
afectar aquesta iniciativa ara i en el futur mentre es van resolent els
diferents recursos que estan en marxa contra les sentències que van anul·lar
el Reglament de participació.
Afegeix que en la mesura no consta cap annex pressupostari, motiu pel qual
pregunta quant pensa destinar el govern per promocionar les accions
previstes.
Manifesta que respecte al PAM no pensa fer més consideracions, atès que
ja ho van fer en la comissió de Presidència arran de la seva aprovació
inicial,  i  van  presentar  les  seves  al·legacions  durant  el  període  d’exposició
pública.
En referència als pressupostos participatius, planteja un seguit de
observacions. Recorda que en l’anterior mandat es va posar en pràctica una
prova pilot de pressupostos participatius en els districtes de Gràcia i
l’Eixample, amb una partida pressupostària de cinc-cents mil euros en cada
cas; comenta que el resultat no va ser del tot satisfactori, tal com corroboren
30
 
els serveis tècnics dels Districtes. Tanmateix, diu que el més greu és que no
han obtingut cap retorn per part del govern municipal sobre el grau de
compliment dels objectius, ni sobre els problemes de funcionament
burocràtic i administratiu que plantejaven. Assegura que per al seu grup és
fonamental que hi hagi un límit de participació per sota del qual no puguin
prosperar, i entén que, altrament, significaria una perversió del sistema
representatiu.
Remarca, en aquest sentit, que la ciutadania elegeix els seus polítics a fi que
determinin i executin determinats projectes i polítiques; i admetre projectes
als quals només dóna suport una part escassa d’aquesta ciutadania no es pot
considerar com un element de participació democràtica.
Finalment, diu que voldrien conèixer els criteris que determinen la quantitat
de setanta milions d’euros i la seva distribució entre els Districtes.
La Sra. PARERA considera que aquesta mesura de govern és una autèntica
trampa  atès  que  li  sembla  evident  que  ningú  no  s’oposa  a  la  participació;
tanmateix, entén que, en aquest cas, han de dimensionar exactament de què
estan  parlant.  Així  doncs,  diu  que,  d’entrada,  s’ha  de  dimensionar
econòmicament  –parlen  d’un  0,54%  del  pressupost–,  i  estudiar  la
possibilitat d’incrementar aquest percentatge.
Afegeix que en analitzar la mesura de govern ha quedat realment estorada
en arribar a la fase 2, que inclou, i cita textualment, la valoració tècnica i
política de les propostes i els projectes; que en aquesta fase es durà a terme
el filtratge de les propostes i els projectes realitzats; en el cas de les
propostes del PAM i dels PAD, aquest filtratge estarà destinat a determinar
la viabilitat tècnica i l’encaix polític de l’aportació realitzada.
Qüestiona,  en vista  d’això,  si  en realitat  estan dient  que només passaran el
tall els projectes en línia amb alguna direcció política, només aquells que
vulgui el govern; i qui decideix si un projecte té encaix polític o no. Es
pregunta, doncs, si malgrat que una proposta sigui tècnicament viable i
acceptada per tots els veïns, no passarà el tall perquè políticament al govern
no li agrada.
Afirma que aquesta iniciativa li sembla una gran mesura propagandística,
amb moltes deficiències com a autèntica mesura de participació, ja que, en
definitiva, el govern teledirigeix la participació ciutadana.
Entén que si realment es vol que la ciutadania participi no es pot fer una
aparença de participació que no és real. Valora, per tant, que aquesta fase 2
que es descriu en la mesura representa un autèntic problema, i està en mans
del govern resoldre-ho. I alerta que tot plegat pot revertir generant una gran
desconfiança entre la ciutadania, ja que una proposta majoritàriament
avalada pels veïns pot acabar tombada per un criteri polític, cosa que es pot
tornar en contra del govern.
El  Sr.  SERRA,  d’entrada,  vol  agrair  els  comentaris  dels  grups,  avisa  que
amb el temps que li resta no podrà respondre totes les qüestions que han
sortit i per això s’haurà de limitar a fer unes consideracions generals.
Així doncs, quant al cost del procés participatiu, assenyala que està adjuntat
en la mesura de govern; i confirma que han fet un esforç per optimitzar els
recursos al màxim. Precisa que amb els mateixos recursos que fa quatre
anys es van establir per al procés participatiu del PAM, enguany hi han
afegit el procés participatiu dels pressupostos.
31
 
Pel que fa al grau de compliment del PAM 2015, recorda que es pot
consultar en una web de dades obertes. Indica que un 75% de les propostes
van ser acceptades, i hi va haver un grau d’execució del 90%.
Reconeix que tot és millorable i que no tot respon a les expectatives de
cadascú. Així doncs, quant a l’exemple de la ronda de Dalt, reconeix que hi
va haver una proposta per cobrir-ne la totalitat, remarca que la inversió era
elevadíssima, per tant, el govern va entomar l’assumpte i en va cobrir la part
que econòmicament era assumible.
Posa en valor que de fets com aquests van aprendre que els processos
participatius s’han de vincular als costos, i així s’ho han plantejat en aquest
mandat.
Finalment, expressa el compromís de la regidoria a treballar conjuntament
amb els grups quan hagi finalitzat el procés, i fer-ne una avaluació a fi de
millorar de cara al proper procés participatiu.
c) Informes
PART DECISÒRIA / EXECUTIVA
a) Ratificacions
b) Propostes d'acord
COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS
1. – (s/n) RATIFICAR el Decret de l'Alcaldia, de 17 de febrer de 2020, que
designa,  provisionalment,  l’Im.  Sr.  Joan  Subirats  Humet  president  de  la
Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, en substitució de la Ima. Sra.
Laura Pérez Castaño, i  l’Im. Sr.  David Escudé Rodríguez vicepresident de
l’esmentada Comissió, en substitució de la Ima. Sra. Margarita Marí Klose.
S’APROVA per unanimitat el dictamen precedent.
2. – (s/n) PRIMER.- DESIGNAR la Ima. Sra. Margarita Mari Klose presidenta
de la Comissió del Consell Municipal de Drets Socials, Cultura i Esports,
en substitució de la Ima. Sra. Laura Pérez Castaño;  SEGON.- DESIGNAR
l’Im.  Sr.  Joan  Subirats  Humet  vicepresident  de  l’esmentada  Comissió,  en
substitució de la Ima. Sra. Margarita Mari Klose.
S’APROVA per unanimitat el dictamen precedent.
3. – (20190287)  APROVAR  l’expedient  20190287  de  reconeixement  de  crèdit
atesa la necessitat de regularitzar despeses realitzades durant l'any 2017 i
2018 i no reconegudes en l’exercici que li corresponia, a favor del següents
tercers: - Fastenrath, 204 amb CIF H62983309, per import de 1.069,32
euros, en concepte de quotes i derrames per obres del col·lector d'aigües i
baixants de 2018, - Casp, 126 amb CIF H58975053, per import de 8.296,98
euros, en concepte de quotes i derrames per obres de façana posterior de
2018, - Pujades, 29 amb CIF E08504177, per import de 7.445,34 euros, en
concepte de quotes de 2018 i liquidació 2017, - Cendra, 24, amb CIF
H59571885, per import de 4.664,88 euros, en concepte de quotes de 2017 i
2018, - Corunya, 5-7 amb CIF H59776559, per import de 2.672,00 euros,
32
 
en concepte de quotes de 2018. AUTORITZAR, DISPOSAR i
RECONÈIXER l'obligació de la despesa a càrrec al pressupost i partida
indicats en aquest mateix document, a favor del següent tercers: -
Fastenrath, 204 amb CIF H62983309, per import de 1.069,32 euros, - Casp,
126 amb CIF H58975053, per import de 8.296,98 euros, - Pujades, 29 amb
CIF E08504177, per import de 7.445,34 euros, - Cendra, 24, amb CIF
H59571885, per import de 4.664,88 euros, - Corunya, 5-7 amb CIF
H59776559, per import de 2.672,00 euros.
S’APROVA  el  dictamen  precedent  amb  l’abstenció  dels  Srs.  i  les  Sres.
Guilarte, Sierra, Barceló i Corbacho.
COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA
4. – (02 OOFF2020) RESOLDRE les reclamacions presentades a la l’ordenança
fiscal 3.18 Taxes pel servei de recollida de residus municipals generats en
els domicilis particulars per a 2020 i exercicis successius, aprovada
provisionalment pel Plenari del Consell Municipal en data 20 de desembre
de  2019,  en  el  sentit  dels  informes  que  consten  a  l’expedient.  APROVAR
definitivament  l’esmentada  ordenança  fiscal  per  a  l’exercici  2020  i
successius.  PUBLICAR aquest  acord  i  el  text  íntegre  de  l’ordenança  fiscal
al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.
El Sr. BADIA fa avinent que avui aquest ajuntament decideix dotar-se amb
una eina fonamental per fer un salt qualitatiu en la conscienciació, la gestió
i la recollida selectiva de residus. Indica que es tracta d’una eina fiscal que
els permet avançar envers una tarifa justa que incentivi econòmicament qui
més contribueix a una bona gestió dels residus.
Remarca que aquest instrument millora molt la situació actual de dèficit, i
que té marge de millora. Justifica aquest pas, doncs, perquè la ciutat no es
pot permetre recollir menys del 40% dels residus que genera, i  no s’ho pot
permetre  ecològicament,  per  l’emergència  climàtica,  per  la  salut  de  la
ciutadania;  i  tampoc  ho  pot  acceptar  econòmicament,  perquè  l’economia
circular  avui  dia  ja  no  és  negociable,  ni  tampoc  l’economia  domèstica  que
augmenta enormement els costos si no es canvia la tendència. Afirma que
no s’ho poden permetre des d’un punt de vista ètic ni polític.
Insisteix que Barcelona ha de prendre una decisió, atès que recicla menys
d’un 40% i hauria d’estar en un 50%, en un 60% el 2030, i altres països de
la UE avui en dia estan en un 80%.
Posa en relleu que aquesta mesura recull tot el coneixement de l’Agència de
Residus de Catalunya, que es planteja en els esborranys de la llei catalana, i
és seguidora de la llei que avui dia és de referència del govern de les Illes
Balears.
Afegeix  que  la  mesura  també  va  d’acord  amb  el  projecte  metropolità;
l’economia  circular  i  els  residus,  la  gestió  dels  residus  i  els  recursos  són
elements troncals de la ciutat metropolitana, i forma part també dels
compromisos metropolitans.
Posa en valor que amb aquesta mesura Barcelona decideix ser
corresponsable i constatar que el canvi necessari en el model de residus
avança i no té marxa enrere, no només fiscalment, sinó també físicament.
Remarca  que  s’avança  per  extingir  l’abocador  anònim,  obert  les  vint-i-
33
 
quatre hores del dia al mig de la ciutat; i avança per una gestió responsable,
conscient i individualitzada.
Constata que avui alguns grups municipals diran que sí a tornar a fer un salt
qualitatiu  en  la  recollida  de  residus,  perquè  és  imperatiu  i  perquè  n’estan
convençuts;  i  votar-hi  en  contra  és  fer-ho per  la  continuïtat  d’una fiscalitat
injusta,  a  l’increment de residus que implica més de trenta milions d’euros
de despesa.
Conclou que el vot afirmatiu és fer-ho per complir amb els objectius
europeus i reduir els costos del servei.
El Sr. CORONAS recorda que el seu grup ja va expressar el seu vot
favorable  en  comissió  a  l’ordenança  i,  concretament,  a  la  taxa,  però  també
que ho van fer considerant clarament que no es poden acontentar amb què
sigui únicament una mesura recaptatòria. En conseqüència, assenyala que
van  posar  damunt  la  taula  tres  exigències.  Així,  d’una  banda,  exigien  una
informació clara, cosa que significa que en el rebut de l’aigua, on s’inclourà
aquesta  taxa,  s’identifiqui  clarament  què  fa  referència  als  residus  i  què  al
subministrament de l’aigua. Remarca que si tenen intenció de fer pedagogia,
la gent ha de saber què li costa cadascun d’aquests conceptes.
D’altra  banda,  quant  a  les  bonificacions  apunta  que  a  fi  que  siguin  més
efectives  l’àmbit  territorial  de  la  bonificació,  mentre  no  s’arribi  a  la
individualització de la taxa, sigui el més reduït possible; és a dir, millor a
escala de barri que no pas de districte, i fins i tot encara millor una secció
censal.
En tercer  lloc,  subratlla  que  han  d’adquirir  el  compromís  que  en  el  mínim
termini  possible,  aquesta  taxa  de  recollida  de  residus  s’ha  de  convertir  en
una taxa de generació de residus, i que cada ciutadà i ciutadana pagui per
allò que produeix. Considera, en aquest sentit, que la nova contracta de
neteja els permetrà, amb els nous contenidors, identificar què aboca cada
unitat familiar; i també valoren que és molt convenient estendre al més
aviat possible la recollida porta a porta, ja que ha demostrat ser la més
efectiva  a  hores  d’ara.  Conclou,  en  definitiva,  que  cal  ser  molt  més
proactius, ja que Barcelona sempre havia estat un referent en aquesta
matèria,  però  ara  s’ha  quedat  estancada,  mentre  que  municipis  més  petits,
com per exemple El Papiol, que gràcies a la proactivitat ja ha superat el
60% de recollida selectiva.
La Sra. VILA indica que Barcelona produeix setanta mil tones de residus
anualment, i que des de fa anys la separació de residus està estancada.
Manifesta que el seu grup creu que és necessari fer pedagogia en els hàbits i
comportaments de la ciutadania també pel que fa a la gestió dels seus
residus; però també entenen que és imprescindible una fiscalitat basada en
la  generació  de  residus  i,  per  tant,  que  s’implementi  el  principi  “qui
contamina, paga”.
Posa de manifest que el sistema actual de recollida de residus a la ciutat
impossibilita implementar una taxa en funció de la generació i a la
participació, i per això demanen que es desplegui al més aviat possible el
nou contracte de neteja.
Quant a la taxa que avui es porta a aprovació, considera que és merament
recaptatòria, ja que no genera incentius ni bons comportaments ambientals;
34
 
és a dir, pagaran el mateix els qui reciclen correctament que els que no ho
fan.
Considera que amb el nou pressupost expansiu i les noves ordenances
fiscals s’han de poder aconseguir els quaranta milions d’euros que el govern
vol recaptar a costa de la nova taxa.
Afegeix que, a banda de la crítica, el seu grup ha optat per ser constructiu i
propositiu i ha presentat al·legacions a fi que la taxa sigui més justa, i que
no penalitzi les famílies monoparentals, les que tenen membres amb
discapacitat a càrrec i les nombroses; i també han fet propostes per introduir
més bonificacions a les bones pràctiques. Confirma, però, que pràcticament
no  els  han  acceptat  cap  d’aquestes  al·legacions;  i  valoren  que  amb  el  text
definitiu que els presenta el govern es palesa que la ineficiència de
l’administració es trasllada a la ciutadania.
A tall de conclusió, entén que la taxa va contra totes les recomanacions de
la Comissió Europea perquè no incentiva, i no aprofundeix en cap aspecte
ambiental ni social; en conseqüència, anuncia que hi votaran en contra.
La Sra. GUILARTE afirma que la fiscalitat de Barcelona és injusta, ja que
és pràcticament la més cara de totes les ciutats d’Espanya.
Diu que no poden imposar una taxa de residus, que no existia, amb unes
quotes que sobrepassen en alguns casos els dos-cents euros i, a més,
vincular-la  al  consum  d’aigua,  sense  tenir  en  compte  si  els  contribuents
reciclen o no, ni en quina quantitat, que entén que hauria de ser l’objectiu de
la taxa.
Afirma  que  el  que  hi  ha  darrere  d’aquesta  taxa  que  avui  s’aprovarà  és
bàsicament treure quaranta-un milions d’euros més de les butxaques de tots
els  barcelonins,  cosa  que  ja  van  fer  amb  l’”impuestazo”  general  amb  les
ordenances fiscals.
Replica  l’observació  del  Sr.  Badia  sobre  les  ciutats  europees  dient-li  que
aquestes ciutats apliquen una taxa en funció de la generació de residus per
habitatge, i no aquest “tasazo” generalitzat. I afegeix que en aquestes ciutats
fa  anys  que  s’estan  aplicant  mitjans  i  recursos  que  amb  aquest  objectiu,  i
que el reciclatge sigui, a més, accessible i eficient.
Atès que encara desconeix el pla del govern al respecte, entén que, de
moment, només es cobrarà injustament per una cosa que no saben com ni
quan s’implementarà.
El Sr. BOU reitera el que ja van dir amb motiu de l’aprovació inicial de la
taxa, i  és que estan d’acord amb la finalitat que persegueix: que pagui més
qui més residus generi. Això no obstant, diu que discrepen amb el com i
amb el quan.
Contextualitza que en un moment de perspectiva econòmica negativa cal
una reforma impositiva que redueixi la pressió fiscal que pateixen els
barcelonins,  i  que  faciliti  l’activitat  econòmica.  Constata  que,  altrament,  el
govern municipal presenta una nova taxa que s'afegeix a la destralada fiscal
que, gairebé, comporta cent vint-i-tres milions d’euros arran de l’aprovació
de les ordenances fiscals del 2020.
Considera que tampoc no és encertada la manera d’aplicar-ho, ja que es vol
calcular  la  taxa  en  funció  del  consum  d’aigua  i  no  en  base  a  la  generació
real de residus del contribuent, cosa que dissocia el fet imposable i la
finalitat de la taxa, alhora que suposarà un nou augment en el rebut de
35
 
l’aigua,  que  enguany  patirà  un  increment  del  83%  amb  la  taxa  de
clavegueram.
I remarca que amb prou feines es beneficiarà aquells a qui es vol premiar,
els qui fan més ús dels punts de reciclatge, ja que només podran gaudir en
el millor dels casos d’un 14% de reducció de la taxa per molt d’ús que facin
d’aquests punts.
Conclou,  per  tant,  que  estan  d’acord  amb  la  necessitat  d’incrementar  el
percentatge de residus reciclats per arribar als objectius marcats per la UE,
però no amb la manera que ho planteja el govern i, en conseqüència, avança
que votaran en contra d’aquesta aprovació.
La Sra. PARERA observa que el Sr. Badia ha qualificat aquesta taxa com
una tarifa justa amb les persones que més reciclen, cosa que considera una
gran mentida. Puntualitza que allò que el govern porta a aprovació és una
taxa en construcció, que valora com una greu irresponsabilitat que generarà
una gran injustícia.
Retreu al govern que no accepti observacions ni aportacions, que no faci
cap reflexió ni autocrítica, i que porti a aquesta cambra un discurs que
implica que qui vota a favor són els bons i qui ho fa en contra és el dolent.
Considera que aquest discurs és massa simplista, i demana al govern que
reconegui  que  tenen  una  taxa  en  construcció,  que  admet  que  s’ha  de  fer,
però bé.
I entén que d’allò que el govern no és conscient, o prefereix ignorar, és que
la  ciutat  no  està  preparada  a  dia  d’avui  per  poder  distingir  el  volum  de
reciclatge  de  cada  llar,  i  que  aquest  serà  l’element  que  generarà  una
profunda injustícia amb la tributació d’aquesta taxa i,  per això,  avança que
el seu grup no hi donarà suport. Altrament, demana al govern que
reflexioni,  que revisi  la taxa, i  que la parli  amb els grups de l’oposició a fi
d’arribar a un consens, ja que tots comparteixen l’objectiu de la taxa, i volen
que sigui una tarifa justa i no merament recaptatòria.
El Sr. BADIA respon les intervencions de les Sres. Guilarte i Parera i del
Sr. Bou. Així, confirma, en primer lloc, que la taxa ja existia, que no se
l’han  inventada,  i  que  la  tenen  la  majoria  de  municipis  metropolitans.  I
remarca que en cap moment ha negat que hi hagi marge de millora.
Justifica qualificar la taxa de justa perquè avui dia no tenen cap fiscalitat
sobre la política de residus, de manera que es passa de zero a u; precisa que
és  més  justa  una  política  de  residus  que  té  una  taxa  que  s’adequa  i
s’aproxima, i  per això fan servir l’aigua com a indicador.  Recorda que han
demanat fa tres mesos als grups que diguessin alguna ciutat d’Espanya que
faci servir un altre indicador, i no n’han dit cap, perquè totes les ciutats fan
servir aquest mateix indicador que s’ha demostrat adequat per aproximar-se
als residus.
Reconeix que hi ha marge de millora, cosa que és evident perquè estan
procedint  a  una  canvi  de  model  que  no  s’assolirà  ni  en  un  any  ni  en  dos,
sinó probablement en més de cinc anys, durant els quals s’aniran introduint
millores constants.
Observa  que  de  pagar  els  costos  amb la  política  impositiva  general  –IBI  o
PIE–,  a  fer-ho  amb  una  taxa  de  residus  que  incentiva,  consciencia  i  té
factors  i  variables  que  s’adeqüen  al  comportament,  significa  un  salt
qualitatiu i una taxa més justa.
36
 
La Sra. GUILARTE demana al regidor que no menteixi quant a la justesa
de la taxa, ja que no es passa de zero a u, sinó de zero a més de dos-cents
euros.
Puntualitza que de les deu ciutats espanyoles més grans que tenen aquesta
taxa, només tres la vinculen al consum d’aigua, i cap no té una taxa superior
a cinquanta euros; i diu que a Madrid, on no existeix aquesta taxa, es recicla
igual  que  a  Barcelona.  I  posa  de  manifest  que  fins  i  tot  l’observatori  de  la
fiscalitat dels residus desaconsella associar aquesta taxa al consum d’aigua.
Això no obstant, afirma que té clar que res que ella pugui dir, ni cap criteri
objectiu que pugui explicar-los, frenarà el govern en el seu afany
recaptatori.
Per tant, reclama que assumeixin alguna responsabilitat i, com a mínim, que
els portin a aquesta cambra un pla amb mesures concretes per avançar en el
reciclatge eficient dels residus.
El Sr. BOU destaca que l’aigua té un consum molt important sobretot en el
cas de les famílies nombroses i en habitatges on viuen moltes persones, de
manera  que  entén  que  no  hauria  de  ser  aquest  l’indicador  que  s’ha  de  fer
servir, i proposa que s’utilitzi l’IBI.
La Sra. PARERA replica que en cap moment ha esmenta el rebut de l’aigua
en la seva intervenció, però discrepa profundament amb què la taxa sigui
més justa perquè s’ha tret del rebut de l’IBI i s’ha inclòs en el de l’aigua, i
valora que significa tenir el llistó de l’acció de govern molt baix.
El Sr. BADIA confirma que segueixen les recomanacions que fa l’Agència
Catalana de Residus, que no té competències en la recollida. Quant als
costos, puntualitza que no els incrementa aquest ajuntament, sinó la UE, el
cànon de residus i una mala política de recollida.
S’APROVA el dictamen en debat amb el vot en contra en contra dels Srs. i
les Sres. Artadi, Munté, Vila, Mascarell i Martí Galbis, dels Srs. i les Sres.
Guilarte, Sierra, Barceló i Corbacho, dels Srs. Bou i Ramírez, i també del
Sr. Valls i la Sra. Parera.
5. – (2019-0016-separata 1) APROVAR, a l'empara de l'article 109 de la Llei
39/2015,  d’1  d’octubre,  del  Procediment  Administratiu  Comú  de  les
Administracions Públiques, la rectificació dels errors materials del
Pressupost General del ‘Ajuntament de Barcelona per a l’any 2020 aprovat
pel Plenari del Consell Municipal en sessió de 31 de gener de 2020 i
publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona el 4 de febrer de
2020, segons redactat de l’Annex que consta a l’expedient.
S’APROVA el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Bou i Ramírez.
6. – (EM 2020-02/01) APROVAR, en tant que accionista únic de Barcelona de
Serveis  Municipals,  SA (BSM),  l’alienació  del  15% de  la  participació  que
aquesta té en la societat Serveis Funeraris de Barcelona, SA (SFB)
consistent en 195 accions, números 1 a 195, ambdós inclosos,
representatives del 15% del capital social de SFB, pel procediment de
37
 
subhasta pública i, en cas que aquesta quedés deserta, per mitjà de l’exercici
de  l’opció  de  venda  atorgada  per  Pompas  Fúnebres  Mediterráneas,  SL  a
favor  de  BSM el  13  d’abril  de  2011.  AUTORITZAR a  BSM a  alienar  les
accions de SFB, que n’és  titular,  facultant-la  àmpliament  per  tal  que pugui
convocar i seguir per tots els seus tràmits el procediment de licitació de les
accions mitjançant subhasta pública, així com portar a terme totes les
actuacions necessàries en relació amb la seva adjudicació; i, en cas que la
subhasta  quedés  deserta,  pugui  exercir  l’opció  de  venda  atorgada  per
Pompas Fúnebres Mediterráneas, SL a favor de BSM el 13 d’abril de 2011.
NOTIFICAR a Pompas Fúnebres Mediterráneas, SL, en la seva qualitat
d’accionista privat de SFB, i titular d’un dret d’adquisició preferent en el cas
de venda per BSM del 15% del capital social de SFB, segons resulta de la
decisió  presa  el  24  d’octubre  de  1997  de  celebrar  un  concurs  públic,
mitjançant un procediment obert, per a la selecció dels adquirents d’accions
representatives del 49 % del capital social de SFB, el qual haurà de ser
tingut en compte en el procediment de subhasta.
El Sr. BADIA indica que es proposa l’aprovació de la venda del 15% de les
accions que té BSM de Serveis Funeraris de Barcelona (SFB), amb
l’objectiu  de  donar  compliment  a  l’imperatiu  financer,  ja  que  es  confirma
que aquests actius estan perdent de l’ordre d’1,5 milions d’euros anualment.
I destaca com un segon element rellevant que constaten és que amb aquest
15% no tenen cap capacitat d’incidir en la presa de decisions de la societat,
sobretot pel que fa a la fixació dels preus.
Confirma, doncs, que donen resposta a una venda planificada que es va fer
el  2011,  moment  en  què  l’Ajuntament  va  passar  de  tenir  el  51%  de
participació a SFB a tenir-ne el 15%, amb la qual cosa la societat va perdre
el principi de servei públic per passar a una lògica mercantil pilotada per un
fons d’inversió que els  ha portat  a  tenir  els  preus més elevats  de tot  l’estat
espanyol  per  aquests  serveis.  I  remarca que s’ha arribat  fins  a  tal  punt  que
l’Agencia  Catalana  de  la  Competència  ha  arribat  a  parlar  d’un  mercat  en
fallida.
Reitera que al decisió es va iniciar el 2011, quan el govern de CiU va
arribar  a  aquestes  mateixes  conclusions,  ja  que  l’Ajuntament  no  pot  ser  ni
comparsa, ni encara menys còmplice de polítiques que no comparteix.
Fa referència, també, que el projecte de l’actual govern no és la participació
en  una  lògica  mercantil,  sinó  la  promoció  d’un  ens  públic  i  fer  la  tasca  de
regulador. Afegeix que són conscients que per fer-ho és imprescindible
l’acord del Plenari; però també que la passa que fan avui és imprescindible
per a què aquests projectes puguin agafar volada.
El  Sr.  CORONAS  observa  que  els  membres  d’aquest  Plenari  són  hereus
d’una decisió que es va prendre fa dos mandats, i que els han deixat amb un
15% de participació a SFB, una societat que els hipoteca 28 milions d’euros
que es podrien dedicar a polítiques públiques. En conseqüència, anuncia
que el seu grup votarà a favor de la venda d’aquest 15%.
Això no obstant, posa de manifest que la ciutadania es pregunta què passarà
a partir d’ara; i, en aquest sentit, fa referència a l’observació que ha fet el Sr.
Badia sobre el projecte de serveis públics funeraris. En aquest sentit,
considera  que han de tenir  en compte,  en primer  lloc,  que l’oferta  de sales
de vetlla actual és més que suficient, amb una ocupació d’entre el 50% i el
38
 
70%, de manera que aquest no és el problema. Afegeix que també han de
tenir en compte que hi ha oposició veïnal a la instal·lació de nous tanatoris,
tal com estan veient aquests dies al districte de Sants-Montjuïc.
Diu que un altre punt a tenir en compte és la nova llei de serveis funeraris,
encara en fase d’esborrany, que s’està treballant al Parlament de Catalunya.
Entén que cal  tenir  ben clar  que l’objectiu és aconseguir  un servei  funerari
digne amb uns preus entre els 2000 i els 2500 euros, amb l’IVA inclòs. En
conseqüència, diu que han d’estudiar i analitzar l’escenari per valorar què és
el més òptim per aconseguir aquest servei, si bé un servei púbic, o bé
establir un codi de bones pràctiques i transparència, amb un paquet bàsic
per a tots els operadors que hi ha a la ciutat.
El Sr. MASCARELL observa que la millor política és aquella que s’orienta
a crear les condicions perquè baixin els preus dels serveis funeraris, sempre
mantenint la qualitat del servei, que ha de ser impecable i que no exclogui
ningú per raons econòmiques. Constata que aquests serveis exigeixen una
alta sensibilitat i una notable empatia amb la ciutadania, tal com posava de
manifest abans la Síndica.
Considera  que  la  millor  manera  d’anar  en  aquesta  direcció  és  afavorint  la
lliure  competència,  acompanyada  d’una  tutela  pública  exemplar.  Posa  en
relleu que el seu grup sempre ha defensat que el millor servei funerari, el
més eficient i el més assequible sortirà de la col·laboració publicoprivada.
Recorda que Barcelona en Comú va arribar a l’alcaldia dient  que faria una
funerària pública, i ara els proposen vendre el 15% que els resta a SFB i
deixar els serveis funeraris en mans totalment privades; i per acabar-ho
d’arrodonir,  sembla  que  està  confirmada  la  llicència  atorgada  a  una
funerària privada per obrir un tanatori a l’antiga fàbrica Germans Climent a
Sants.
Assegura que no acaben d’entendre cap a on va el  govern;  i  considera que
un sistema mixt de serveis funeraris, que vetlli per la qualitat i els preus
justos és la millor iniciativa, i diu que poden comptar amb el seu grup per
definir aquest model i per implementar-lo. Confirma, per tant, que
mantindran el posicionament del mandat anterior, i votaran en contra
d’aquesta proposta.
El Sr. SIERRA ratifica el vot contrari que el seu grup va fer en comissió a
aquesta  proposta.  Posa  de  manifest  que  es  tracta  d’uns  vint-i-vuit  milions
d’euros  que  consideren  que  estan  millor  immobilitzats  a  SFB  que  a  mans
del govern, tenint en compte la seva política financera.
Retreu al govern que tingui hipotecats els barcelonins, que els hagi imposat
un  “sablazo”  amb  les  ordenances  fiscals  i  busqui  treure  diners  de  sota  les
pedres, tal com acaba de fer amb la taxa de residus per acontentar ERC, que
per això els hi ha votat a favor. Constata que el Sr. Coronas ha dit que
aquests  vint-i-vuit  milions  s’han  de  destinar  a  no  se  sap  ben  bé  què,  i  el
govern ho acata perquè aquesta formació és còmplice del pacte de govern
amb el PSC.
Posa de manifest que el 2011, tres mesos abans que se celebressin les
eleccions municipals, el darrer alcalde socialista ven gran part del
percentatge  de  participació  d’aquest  ajuntament  a  SFB,  i  que  li  atorgava
poder de decisió; i ara la resposta es vendre el 15% d’accions que restava.
39
 
Afirma que hi estan rotundament en contra, més encara quan allò que venen
és fum. Així, diu que cada vegada que l’Alcaldessa té un revés municipal es
treu alguna cosa del barret de copa i fa un seguit d’anuncis, com el dentista
municipal, però cap mesura real i efectiva, ni funerària, ni dentista ni moltes
altres coses.
Insisteix que els vint-i-vuit milions d’euros estan molt millor com a accions
de SFB que a  les  urpes  d’un govern municipal  que està  duent  a  terme una
política financera que, fins i tot, pot posar en risc els pagaments a trenta
dies.
El Sr. BOU diu que no sap ben bé com han arribat a tenir només el 15% de
SFB; tot i que amb un criteri pràctic i empresarial afirma que aquest
percentatge no té cap mena de valor per a aquest ajuntament, ni pel que fa a
distribució de dividends, ni quant a la possibilitat de votar ni decidir.
Així doncs, diu que són partidaris de vendre aquest 15%, i trobar alguna
cosa  per  invertir  els  diners  que  n’obtinguin.  Altrament,  remarca  que  és  un
immobilitzat totalment congelat al qual ni tan sols s’aplica l’IPC.
Confirma, doncs, el vot favorable del seu grup; i aprofita per preguntar on
aniran a parar els vint-i-vuit milions obtinguts de la venda de les accions.
La Sra. PARERA anuncia que donaran suport a la proposta perquè entenen
que és una decisió molt més econòmica que no pas política.
Observa que el regidor Mascarell ha dit que el seu grup defensa un sistema
mixt, i el que tenen ara és un sistema mixt molt poc eficaç ja que el
percentatge del 15% no es pot augmentar, i en cap cas condiciona la presa
de  decisions  ni  permet  a  l’Ajuntament  impulsar  cap  política  municipal  en
matèria de cementiris.  En conseqüència, remarca que es tracta d’uns diners
que estan immobilitzats que no serveixen per a res.
Posa  de  manifest  que  no  s’explica  a  què  es  destinaran  aquests  diners,  i
recorda que hi ha una normativa pressupostària que impossibilita el seu
traspàs a diferents capítols un cop estiguin recaptats. Confirma, per tant,
que el marge de maniobra amb aquests vint-i-vuit milions és petit.
Conclou que caldrà veure quina és la política en matèria de cementiris del
govern municipal i ja tindran oportunitat de debatre-la i fixar
posicionaments.
El Sr. BADIA es mostra sorprès perquè els grups Junts per Catalunya i
Ciutadans,  davant  d’un  imperatiu  financer  per  la  devaluació  d’aquestes
accions, prefereixen que sigui així. Opina que és una política financera poc
responsable, especialment perquè allò que gestionen són recursos públics.
Precisa que aquesta venda s’inclourà en el Capítol 8 dels pressupostos, i es
podrà  utilitzar  per  a  la  compra  d’actius,  que  poden  ser  habitatge  públic,  i
entén que en podran parlar a fi de trobar els millors encaixos possibles tan
bon punt com s’hagi executat la venda.
El Sr. CORONAS convida el Sr. Badia i el govern municipal a treballar a
partir d’ara amb un objectiu.
Remarca que la ideologia no ha de ser un instrument sinó un resultat, un
objectiu;  en aquesta  línia,  recorda que fa  dies  que parlen d’aquesta  qüestió
que els ocupa i han vist que aquest objectiu és assolible. Alerta, però, que
40
 
no poden anar deixant passar el temps, ja que qui en patirà les
conseqüències serà la ciutadania.
El Sr. MASCARELL entén que avui no estan parlant de polítiques
financeres sinó funeràries, i és en aquesta matèria que els fan la proposta de
desplegar una política funerària responsable. Remarca que això implica, en
primer lloc, la coherència, i també que pensi en la ciutadania, i que parteixi
de la voluntat d’acord i de pacte.
El  Sr.  SIERRA puntualitza que els  diners no s’estan devaluant,  i  sí  que ho
farien si estiguessin en les urpes de la política financera del govern; i
qëstiona si també quedaran buits aquests edificis que podrien adquirir amb
els diners obtinguts de la venda de les accions.
El  Sr.  BOU  posa  en  relleu  que  estan  parlant  d’economia  i  bona  gestió
d’aquest ajuntament. Apunta, en aquest sentit, que el 2016, segons estableix
el contracte de compravenda del 36% de les accions d’aquest ajuntament a
Mèmora,  l’acció  ha  deixat  de  revaloritzar-se  en  funció  de  l’IPC,  cosa  que
significa que perd.
La Sra. PARERA observa que la ideologia és el marc d’actuació d’un partit
polític, però en cap cas pot ser un objectiu d’un equip de govern.
Per  tant,  demana  que  una  vegada  aprovat  aquest  punt  s’intenti  consensuar
amb tots els grups el destí dels diners obtinguts.
El Sr. BADIA entén que el Sr. Bou ha respost perfectament al regidor
Sierra.  I,  contestant  al  Sr.  Mascarell,  afirma  que  sí  que  es  tracta  d’una
política financera, ja que el que porten és un expedient financer; altrament,
un expedient de política funerària seria del tot diferent. Entén que és cert
que han de parlar  més de política funerària,  de l’aplicació de les  directives
Bolkenstein de liberalització del sector a la UE, que es traslladen amb una
llei també eminentment liberalitzadora a l’estat espanyol; mentre que aquest
ajuntament,  davant  d’una  ordenança  que  s’havia  d’actualitzar,  intenta
restringir i fer que arribin funeraris que ofereixin serveis de qualitat. Entén
que és  obvi  que no poden impedir  l’arribada del  sector  funerari,  que és  un
mercat desregularitzat, però sí que poden intentar regular les condicions per
a l’entrada de les  funeràries.  I  apunta  que,  curiosament,  els  partits  que van
demanar  flexibilitzar  encara  més  l’ordenança  municipal  van  ser  Junts  per
Catalunya i Ciutadans, que avui es queixen per la possibilitat que s’instal·lin
funeràries  als  seus  barris,  quan  totes  les  seves  al·legacions  a  l’ordenança
eren més liberalitzadores. Altrament, remarca que l’Ajuntament pretenia ser
el més restrictiu possible, conscient de la sensibilitat ciutadana i la
necessitat  d’un  servei  de  qualitat.  I  afegeix  que,  davant  d’un  mercat  en
fallida, van decidir que calia iniciativa pública, com també apuntava la llei
de la Generalitat en el seu esborrany.
Finalment,  diu  que  està  completament  d’acord  amb  el  grup  d’ERC  en  el
sentit que aquest ajuntament té la clara funció de fer de regulador, que l’han
d’exercir  i  aconseguir  la  màxima  transparència  per  mitjà  de  campanyes  de
comunicació  i  preus  ajustats.  I  alerta  que  no  han  d’oblidar  que  no  és  un
problema de tarifes, ja que existeixen tots els serveis a baix preu i de
41
 
qualitat, sinó que és un problema de política comercial, i en aquesta política
l’Ajuntament no hi pot incidir.
S’APROVA el dictamen en debat amb el vot en contra en contra dels Srs. i
les Sres. Artadi, Munté, Vila, Mascarell i Martí Galbis, i també dels Srs. i
les Sres. Guilarte, Sierra, Barceló i Corbacho.
Tot seguit, es dóna per aprovada amb els mateixos vots aquesta acta en la
part que estrictament fa referència a l’adopció dels acords precedents.
7. – (20878) APROVAR l’acord transaccional entre l’Ajuntament de Barcelona i
la societat OCA Inspección Técnica de Vehículos S.A., assolit dins les
actuacions del procediment ordinari núm. 104/2019-C del Jutjat de Primera
Instància núm. 21 dels de Barcelona, pel qual es resol de mutu acord el dret
de superfície atorgat sobre la finca de propietat municipal situada en
l’avinguda  Meridiana  núm.  662-680,  per  a  destinar-la  a  la  construcció  i
explotació  d’una  instal·lació  d’Inspecció  Tècnica  de  Vehicles  (ITV),
adjudicat a la societat OCA Inspección Técnica de Vehículos Catalunya
S.A.U.  per  acord  de  la  Comissió  d’Hisenda  i  Pressupostos  de  18  de  febrer
de 2010 i formalitzat el 12 de març de 2010 davant el Notari de Barcelona
senyor Antonio Bosch i Carrera, amb número de protocol 388, transmès a
la  societat  OCA  Inspección  Técnica  de  Vehículos  S.A.,  d’acord  amb  les
condicions  del  conveni  annex,  que  s’aprova;  TORNAR  a  la  societat  OCA
Inspección Técnica de Vehículos, S.A. amb NIF A-50830967 la quantitat
ingressada en el moment de la constitució del dret de superfície i els
pagaments percebuts anualment per valor de 6.523.239,92 euros, més la
quantitat  de  1.044.361,88  euros  en  concepte  d’IVA,  que  tindrà  caràcter
extrapressupostari. AUTORITZAR, DISPOSAR i OBLIGAR la quantitat
d’1.426.760,08  euros  en  concepte  d’indemnització  amb  càrrec  a  la  partida
corresponent del Pressupost municipal de l’any 2020, a favor de la societat
OCA Inspección Técnica de Vehículos, S.A. FACULTAR a l’Im. Sr. Jaume
Collboni i Cuadrado, Primer Tinent d’Alcalde la signatura del conveni, així
com per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar,
clarificar i executar el present acord; DONAR trasllat del present acord i del
conveni al Jutjat de Primera Instància núm. 21 dels de Barcelona per a la
seva homologació.
El Sr. MARTÍ GRAU indica que aquest dret superfície es va fer a
l’avinguda  Meridiana,  per  trenta-cinc  anys,  per  a  la  construcció  d’una
estació  d’ITV  que,  per  decisions  de  la  Generalitat,  no  va  ser  possible.  Per
tant, assenyala que l’empresa adjudicatària ara reclama el retorn dels diners
que  va  pagar  a  canvi  d’aquest  dret  de  superfície;  comenta  que  el  cas  s’ha
judicialitzat i  avui aproven la proposta d’acord, que sembla que tindrà èxit,
que  plantejaran  a  l’empresa  que  va  sol·licitar  aquests  recursos  i  que
consideren  que  és  d’interès  per  a  aquest  ajuntament  perquè  minora  la
sentència judicial d’aquest procés.
El Sr. CASTELLANA posa de manifest que aquest expedient que es porta a
votació s’ha generat a causa d’una mala gestió d’un govern municipal d’un
color  pràcticament  idèntic  a  l’actual.  En  conseqüència,  avui  els  fan
posicionar-se entre una decisió dolenta i una de pitjor; i atès que els forcen
42
 
a decidir sobre una decisió anterior, avança que faran una abstenció perquè
l’expedient  pugui  continuar  el  seu  tràmit  i  evitar  una  situació  pitjor,  no
sense  deixar  clar  que  hi  ha  hagut  una  mala  gestió  i  que  no  s’hauria  hagut
d’arribar a aquesta situació.
El Sr. MASCARELL apunta que han revisat exhaustivament els informes
jurídics, i tots avalen la conveniència d’un acord transaccional amb l’entitat
demandant, de manera que sembla que allò més convenient és resoldre el
contracte i retornar el preu que es va satisfer el 2010 més els interessos.
Confirma  que  la  història  d’aquest  expedient  no  és  la  d’una  bona  gestió,  i
tampoc no expressa un ideal de governança eficient, ja que ha generat
costos per a la ciutat que de ben segur s’haurien pogut dedicar a coses més
profitoses. Posa de manifest que hi ha sortit perdent el privat, que ha tingut
retinguts sis milions d’euros més demores i interessos, i també la ciutadania,
que ha hagut de pagar més de dos milions extra per l’immobilisme d’aquest
ajuntament.
Confia  que  no  hagin  d’aprendre  més  lliçons  com  aquesta,  i  que  es  puguin
encaminar cap a una governança millor i més eficient. Finalment, avança
que s’abstindran.
El Sr. SIERRA afirma que aquest és un nou exemple de la mala gestió del
govern municipal actual. Reconeix que aquest cas deriva d’una mala gestió,
no  tant  d’un  govern  municipal  anterior,  sinó  de  la  Generalitat.  Puntualitza
que la mala gestió d’aquest  ajuntament ha estat  dir-li  a l’empresa que,  atès
que no ha disposat de pressupostos aprovats per als exercicis passats,
perquè  no  han  estat  capaços  de  posar-se  d’acord,  no  li  podien  pagar.
Recorda, en aquest sentit, l’existència d’un fons de reserva que els permetia
fer  front  al  pagament  dels  sis  milions  i  mig  d’euros  i,  així,  treure’s  el
problema de sobre i que els barcelonins no haguessin continuat pagant per
aquesta mala gestió.
Insisteix  que  aquest  assumpte  s’hauria  pogut  resoldre  des  del  mateix
moment  que  el  govern  de  la  Sra.  Colau  va  entrar  a  l’ajuntament  de
Barcelona. I avança que el seu grup farà una abstenció.
El Sr. BOU opina que cal passar pàgina, ser pragmàtics i buscar solucions.
Diu que coneix prou aquest assumpte, però veu que pinta malament i palesa
que algú ha fet una mala gestió.
En conseqüència, considera que cal buscar una solució a fi que no s’enquisti
el problema, i si es produeix un acord entre l’empresa i l’Ajuntament, el seu
grup  hi  votarà  a  favor  a  fi  que,  d’una  vegada,  es  puguin  treure  de  sobre
aquest assumpte.
La  Sra.  PARERA  anuncia  que  votaran  a  favor  d’aquest  punt,  atès  que
entenen que és una bona notícia qualsevol acord transaccional que eviti que
s’acabi  amb  un  judici  llarg  i  una  sentència  amb  moltes  possibilitats  que
sigui condemnatòria i per un import molt elevat, que finalment acaben
pagant tots els ciutadans.
Per  tant,  consideren  que  l’oposició  no  ha  de  paralitzar  la  possibilitat
d’arribar  a  un acord transaccional,  més encara amb una empresa familiar  a
la qual un judici llarg també li suposa un perjudici.
43
 
Diu que si finalment aquest acord transaccional no arriba a bon port, la via
judicial continuarà oberta per part del demandant, i entén que això no és bo
per  a  aquest  ajuntament.  Altrament,  remarca  que  si  s’arriba  a  aquest  acord
es pal·liaran els costos per a aquesta administració i no es continuarà
perjudicant una empresa per decisions administratives que li són del tot
alienes.
El Sr. MARTÍ GRAU agraeix els posicionaments en aquest acord, però
entén que acusar de mala gestió l’ajuntament de Barcelona en aquest cas és
gratuït. Puntualitza que el TSJC, el 2012, va anul·lar la normativa catalana
sobre les ITV, i recorda les polèmiques que van acompanyar la normativa
de les ITV i els casos de presumpta, i després demostrada, corrupció que es
van generar entorn de tot això.
Afirma  que  aquest  ajuntament  és  una  víctima  d’una  pèssima  gestió  que
amaga el pitjor que pot fer un govern, el de la Generalitat en aquest cas.
Precisa que els serveis jurídics d’aquest ajuntament els han dit que ara era el
moment per arribar a un bon acord, de manera que avui porten a aprovació
aquest acord que ha estat preparat tècnicament. I afegeix que, tal com deia
la Sra. Parera, esperen que la part contrària l’accepti i poder acabar amb una
mala  pràctica  que,  tanmateix,  no  ve  originada  per  les  decisions  d’aquest
consistori sinó per un error majúscul del Govern de Catalunya.
El Sr. CASTELLANA diu que podria acceptar l’argumentació del Sr. Martí
Grau si estiguessin parlant del 2012, 2013 o 2014, però li recorda que ja són
al 2020, de manera que entén que és evident que hi ha responsabilitat
d’aquest ajuntament, tot i que reconeix, òbviament, la de la Generalitat.
El Sr. MASCARELL subscriu les paraules del Sr. Castellana, i remarca que
han transcorregut deu anys.
El Sr. BOU constata que no han de perdre ni un dia més a resoldre a cas.
El  Sr.  MARTÍ  GRAU recorda  que  d’aquests  deu  anys,  quatre  va  governar
CiU en aquest ajuntament.
S’APROVA  el  dictamen  en  debat  amb  l’abstenció  dels  Srs.  i  les  Sres.
Maragall, Alamany, Puig, Benedí, Coronas, Baró, Sendra, Zañartu, Buhigas
i Castellana, dels Srs. i les Sres. Artadi, Munté, Vila, Mascarell i Martí
Galbis, i també dels Srs. i les Sres. Guilarte, Sierra, Barceló i Corbacho.
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA,
PARTICIPACIÓ I SEGURETAT I PREVENCIÓ
8. – (006/2020/SG)  APROVAR,  de  conformitat  amb  l’article  89  de  l’Estatut
d’autonomia  de  Catalunya,  la  proposta  de  modificació  de  la  Llei  22/1998,
de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona, per a addicionar un
apartat  2n  a  l’article  7  en  els  termes  següents:  “2.  L’Ajuntament  de
Barcelona té legitimació per intervenir davant dels òrgans jurisdiccionals
per exercir  l’acció popular,  en la defensa dels drets i  interessos tutelats per
aquesta Llei, en els supòsits de producció de danys que causin la mort,
lesions o impacte amb transcendència social en la ciutadania de Barcelona.
44
 
En aquest sentit, es pot intervenir en defensa de la protecció de la
convivència pacífica, de la salut, el medi ambient, l’urbanisme, el patrimoni
històric i cultural; en les agressions per violència de gènere, per delictes
d’odi,  per  tràfic  de  persones  i  per  delictes  contra  la  llibertat  sexual  i  en
defensa  de les persones en situació de vulnerabilitat i emergència social i
en  els  delictes  greus  comesos  contra  el  personal  de  l’Ajuntament  de
Barcelona  i  de  les  seves  entitats  adscrites”.  ELEVAR  el  present  acord  al
Parlament de Catalunya per a la consideració dels Grups Parlamentaris com
a  proposta  d’esmena  al  Projecte  de  llei  de  mesures  fiscals,  financeres,
administratives  i  del  sector  públic  i  de  creació  de  l’impost  sobre  les
instal·lacions que incideixen en el medi ambient.
El Sr. SERRA indica que es tracta d’un expedient molt tècnic conseqüència
d’un acord no jurisdiccional  de l’Audiència provincial,  de 22 de novembre
de 2019, que exigeix l’habilitació expressa amb rang de llei  per tal  que les
administracions  públiques  puguin  exercir  l’acció  popular;  no  només
l’ajuntament  de  Barcelona  sinó  totes  les  administracions  locals  i  també  la
Generalitat de Catalunya.
Diu que consideren fonamental que els ens i les administracions públiques
puguin  exercir  la  figura  de  l’acusació  popular  a  fi  de  vetllar  per  l’interès
general de la ciutadania en el seu conjunt, i per aquest motiu es proposa
afegir a l’article 7 de la Llei 22/1998, la Carta Municipal de Barcelona, un
apartat en què es permeti la intervenció davant dels òrgans jurisdiccionals
en la defensa de la protecció i de la convivència pacífica, el patrimoni
històric i cultural, els delictes contra les persones i també contra el personal
de l’Ajuntament, entre més.
La Sra. ALAMANY es refereix a què el desembre passat van tenir ocasió
de  veure,  malauradament,  com  l’Audiència  provincial  de  Barcelona
acordava  limitar  el  marge  d’actuació  d’aquest  ajuntament  en  defensa  dels
drets i les llibertats. Entén que és de sentit comú que les institucions i
administracions públiques han d’estar al servei de la gent i han d’intervenir
per protegir els veïns i les veïnes de la ciutat, amb acció judicial si escau.
Per aquest motiu, indica que aquesta proposta per modificar la Carta
Municipal de Barcelona és del tot necessària i urgent, que es pot dur a
terme per la col·laboració estreta entre el govern municipal i el Departament
de Justícia de la Generalitat, en què es posa en valor la importància de la
ciutat de Barcelona amb el seu règim especial.
Tanmateix, demana que no es quedin només en un espai tècnic, sinó polític,
amb ambició i amb un debat seriós sobre la modificació de la Carta per
adaptar-la als nous temps. Precisa, en aquest sentit, que hi ha reptes que cal
encarar com la governança dels Districtes, la justícia de proximitat, la
governança metropolitana de la Barcelona real, que suma més de tres
milions d’habitants. Remarca que es tracta de propostes que liderava ERC, i
que continuarà posant damunt la taula per modernitzar la institució.
La Sra. MUNTÉ avança que el seu grup també votarà a favor d’aquest punt
perquè  els  sembla  del  tot  necessària  l’exigència  d’aquesta  habilitació
expressa amb rang de llei a fi que les administracions públiques puguin
exercir l’acusació popular.
45
 
Posa de manifest que el redactat que se’ls proposa els sembla del tot adient
per  aconseguir  l’objectiu  que  l’Ajuntament  es  pugui  personar  en  causes
judicials com a acusació popular. Recorda un fet que tots van lamentar,
com va ser l’expulsió d’aquest ajuntament de la causa judicial que investiga
les brutals càrregues policials de l’1 d’Octubre, de manera que evitar el risc
que  aquesta  administració  pugui  ser  expulsada  d’altres  causes  judicials  els
porta a celebrar aquesta proposta i a votar-hi afirmativament.
El Sr. SIERRA observa que el Sr. Serra ha dit que aquest ajuntament
vetllarà per l’interès general dels veïns i les veïnes de la ciutat, i li pregunta
de quins concretament. I justifica la pregunta atès que, en les mateixes
circumstàncies, amb els mateixos il·lícits penals i en les mateixes
condicions,  l’Ajuntament  ha  decidit  pel  seu  compte  personar-se  com  a
acusació popular en alguns casos i en altres no, i observa que és evident el
biaix ideològic.
Avança que faran una abstenció, i anuncia que el seu grup del Parlament de
Catalunya,  el  majoritari  d’aquella  cambra,  farà  una  proposta  d’esmena
perquè s’objectivitzin els casos en què l’ajuntament de Barcelona es personi
com a acusació popular; que es faci amb criteris objectius i amb
independència del color polític d’un determinat ajuntament.
El Sr. RAMÍREZ anuncia que el seu grup, per responsabilitat i per sentit
institucional,  votarà  a  favor  d’aquesta  iniciativa,  que  no  pretén  altra  cosa
que augmentar les competències de Barcelona i la seva Carta Municipal,
legitimant l’Ajuntament perquè es pugui personar com a acusació popular i
estigui habilitat legalment en defensa dels drets i interessos de la ciutadania.
Dit això, anuncia al seu torn que el seu grup parlamentari seguiran el tràmit
d’aprovació d’aquest  text,  al  qual  presentaran algunes esmenes,  atès que la
realitat és que aquest govern municipal no sempre ha protegit tots els béns
públics que cal protegir i ha utilitzat aquesta figura de manera arbitrària en
benefici del seu interès polític; i recorda, en aquest sentit, que en el cas de
les agressions a dues dones de la plataforma de la selecció espanyola aquest
ajuntament no es va personar com acusació popular.
La Sra. PARERA apunta la reflexió que són vàries les sentències del
Tribunal Constitucional i del Suprem contràries a què les administracions
públiques puguin exercir una acusació particular, i entén que amb certa raó,
ja que l’acció pública de la societat ja està representada pel ministeri fiscal.
Per tant, diu que el fet que una administració pública pugui comparèixer
com a acusació particular genera, com a poc, un alentiment dels
procediments judicials, cosa que no es desitjable.
Dit  això,  anuncia que votaran en contra d’aquesta proposta perquè entenen
que  s’intenta  aprovar  per  la  porta  de  darrere,  cosa  que  no  els  sembla
acceptable; assenyala que un canvi d’aquesta magnitud mereix un debat i la
tramitació  ordinària  d’una  llei  específica,  si  mes  no  per  avaluar  els  costos
econòmics i les implicacions que tindria la mesura, si tots els supòsits estan
recollits o no, o si requereix una contractació externa.
El Sr. SERRA agraeix els comentaris de tots els grups i el suports dels que
han votat a favor, atès que considera satisfactori poder avançar en un
consens ampli.
46
 
Comenta, en referència a els intervencions dels grups de Ciutadans i del PP
quant als criteris per personar-se com a acusació popular, que hi ha un
decret de l’Alcaldia, de 6 de març de 2019, que estableix quins són aquests
criteris,  que  són  els  s’estan  aplicant.  I  puntualitza  que  justament  perquè
s’apliquen,  l’Ajuntament  s’ha  personat  en  un  cas  d’una  dona  agredida  per
retirar llaços grocs de l’espai públic.
Conclou, per tant, que s’actua amb els mateixos criteris i objectivitat en tots
els casos.
A la Sra. Parera, li recorda que fa ja un parell de setmanes que intenten
reunir-se  amb  ella  i  no  ha  estat  possible  per  causa  de  l’agenda,  i  confia
poder parlar aviat amb ella d’aquest assumpte.
S’APROVA  el  dictamen  en  debat  amb  l’abstenció  dels  Srs.  i  les  Sres.
Guilarte, Sierra, Barceló i Corbacho, i el vot en contra del Sr. Valls i de la
Sra. Parera.
9. – (4070/2019  (ICUB))  ATORGAR  la  Medalla  d’Or  al  Mèrit  Científic  de
l’Ajuntament de Barcelona, a la Facultat de Nàutica de Barcelona, en el seu
250è aniversari, per la seva actuació formativa i docent de qualitat
reconeguda amb l’objectiu de formar professionals altament qualificats i per
la seva contribució a fer de Barcelona una capital marítima.
El Sr. PUIG avança que el seu grup votarà a favor de l’atorgament d’aquesta
medalla, i entén que un aniversari és bo per parlar del present o de la
resiliència  de  la  institució  que  ha  superat  més  de  dos  segles  d’història
convulsa,  o  es  pot  parlar  de la  fundació.  Així  doncs,  comenta que l’Escola
de Nàutica es va fundar fa dos-cents cinquanta anys, quan a Barcelona no hi
havia universitat, i  l’única a Catalunya era la de Cervera, llavors un cau de
dogmatisme religiós absolutament oposat als batecs de la Il·lustració.
Afegeix  que  també  començava  a  afluixar  el  despotisme  borbònic  i  s’havia
permès que els dirigents de Catalunya, els comerciants sobretot, fundessin
una institució, la Junta de Comerç, que la primera cosa que va fer va ser
crear l’Escola de Nàutica. Remarca que això va ser possible perquè la Junta
havia mantingut, feliçment i sorprenentment, una ideologia de més de
cinquanta anys d’antiguitat amb el lema de convertir Catalunya en l’Holanda
de la mediterrània; i posa en relleu que el primer que van fer per interpretar
aquesta ideologia va ser crear una escola.
Considera que avui és un moment oportú per celebrar que durant tres-cents
anys Catalunya hagi mantingut aquest objectiu, i per dir que no sempre han
estat fidels a aquesta idea. Constata que, de fet, avui no estan dedicant prou
esforços, ni l’Ajuntament, ni la Generalitat, ni l’estat, a l’ensenyament. I, per
tant, Holanda té una escola de més qualitat i més equitativa que la de
Catalunya.
El Sr. SUBIRATS, després d’aquesta introducció de caràcter històric que ha
fet el regidor Puig, i que comparteix plenament, celebra que avui arribi a
bon port la concessió d’aquesta medalla a la facultat de Nàutica, que fa dos-
cents cinquanta anys solcant la història. Aprofita per saludar al vicerector
de la UPC, Estanislau Roca, i a Juan Antonio Moreno, vicedegà de la
facultat de Nàutica, que avui els acompanyen, que com molts altres
responsables al llarg de tots aquests anys han procurat i procuren que
47
 
aquesta  nau  acadèmica  i  científica,  la  més  antiga  d’Espanya,  navegui  amb
bon rumb.
Observa que el regidor Puig parlava de l’època fundacional de l’escola, quan
Sinibald de Mas, que va ser el seu primer director, es va comprometre a
ensenyar les regles geomètriques i cosmogràfiques, a més de les operacions
de  navegació  i  astronomia  aplicada  als  seus  estudiants,  i  l’activitat  de
l’escola va anar creixent fins arribar on són avui.
Comenta que l’escola  es  va instal·lar  en diversos  espais  de la  ciutat,  i  avui
dia té la seu al Pla de Palau, i el 1990 es va fixar el pas a la UPC amb la
facultat de nàutica i la seva consegüent incorporació als estudis de nivell
superior.
Remarca que la relació entre les universitats i els centres d’estudis superiors
es  reforça  amb  aquest  aniversari,  i  amb  la  concessió  d’aquesta  medalla;  i
entén que haurien de treballar tots plegats per donar encara més importància
a l’educació i la ciència a la ciutat.
El Sr. ESCUDÉ també apunta com a referent el primer director de l’Escola
de Nàutica, Sinibald de Mas, i la represa de la tradició marítima totalment
perduda que era una exigència del sector comercial i, per tant, calia formar
pilots i navegants.
Posa  en  relleu  que  l’Escola  de  Nàutica  de  Barcelona  és  la  més  antiga  de
totes les que hi ha a Espanya, i poques institucions del país compten amb
tants anys d’activitat ininterrompuda.
Conclou  que  la  concessió  d’aquesta  medalla  és  molt  més  que  merescuda  a
una institució que ha marcat la història de Barcelona durant dos segles i
mig. Apunta que la creació de la institució a mitjan segle XVIII va estar
molt lligada a dos elements clau i necessaris per a la ciutat en aquell
moment,  com  era  la  recuperació  de  la  tradició  marítima  i  l’impuls  de
l’activitat  comercial;  i  la  seva  tasca  de  l’inici  va  ser  decisiva  per  fer  de
Barcelona una capital mediterrània. Indica que les dècades següents a la
seva fundació la ciutat es va obrir al món, passant dels antics molls i
drassanes a comptar amb un port que va permetre el seu impuls i
creixement.
Remarca que l’Escola de Nàutica no només té història, sinó present i  futur,
ja que actualment la Facultat de Nàutica és un dels principals centres
nàutics d’arreu del món, que exporta professionals a les empreses del sector
marítim  i  portuari,  actualment  ja  s’hi  han  format  més  de  dos  mil
professionals que treballen com a personal altament qualificat.
La Sra. VILA destaca que l’Escola de Nàutica és una de les institucions més
longeves  de  Catalunya,  que  ha  fet  grans  aportacions  a  l’economia  i  a  la
societat, tal com ja s’ha esmentat en les intervencions que l’han precedit.
Constata que la relació de Catalunya i Barcelona amb el medi marítim
conforma la seva història i la seva cultura, també la manera de fer; durant
segles el mar ha significat desenvolupament de l’economia –recorda l’època
dels Consolats de Mar–,  i més recentment l’obertura i expansió cap a la via
atlàntica.  Posa  en  relleu  que  l’Escola  de  Nàutica  significa  tradició  però
també modernitat, i origen del Museu Marítim de Barcelona, un referent en
el seu camp museístic; igualment,  ha suposat docència, investigació,
divulgació i preparació dels millors professionals, sent pionera en tots els
estudis relacionats amb la mar i ha posat uns valors centrals que han
48
 
significat  el  millor  que  pot  donar  la  ciutat  i  el  país  i  en  els  quals  s’han  de
continuar emmirallant.
El Sr. SIERRA saluda els representants de la Facultat de Nàutica que avui
els  acompanyen,  per  recordar  tot  seguit  que  l’Escola  de  Nàutica  es  va
establir a Barcelona el 1769. Puntualitza a la intervenció del Sr. Puig que
aquesta escola no va ser el primer que va fer la Junta de Comerç en ser
creada, sinó que va trigar nou anys d’ençà d’aquell moment, però diu que si
el Sr. Puig vol fer mèrits per ser fitxat com a historiador en alguna
plataforma com Òmnium, no hi té res a dir.
Precisa, igualment, que Catalunya no pretenia ser Holanda, sinó obrir-se al
mar, desenvolupar-se comercialment que era el que necessitava Barcelona;
és per tant, una relació íntimament vinculada a la història de la ciutat. I
afirma que allò que fa la Junta de Comerç és recuperar la relació, que ja
existia  d’antic,  quan  la  ciutat  era  romana.  I  postil·la  que  Holanda  no
existeix, com tampoc existeix la república imaginària del Sr. Puig, sinó els
Països Baixos, i que Catalunya és una comunitat autònoma.
Malgrat tot, participa als representants de l’Escola de Nàutica l’agraïment i
el reconeixement del seu grup, i constata que avui fan justícia i honoren una
institució amb dos-cents anys d’història, i els qui com ell són navegants ho
posen molt en valor per les titulacions que ofereix. I aprofita per reclamar
que els donin unes instal·lacions noves a la nova bocana del port perquè la
institució continuï creixent; i entén que, fins i tot, es podrien mantenir les
dues  seus,  una  amb  funcions  institucionals  de  representació,  i  l’altra  a  la
bocana; com també té una sala dedicada en aquest ajuntament, el saló del
Consolat de Mar.
Finalment, desitja a l’Escola de Nàutica una llarga vida d’èxits professionals.
El Sr. BOU constata que la concessió de la medalla d’or de la ciutat sempre
és una satisfacció perquè significa premiar i valorar persones i institucions
que, per la seva trajectòria, representen un exemple per a la ciutadania.
I  posa  en  valor  aquest  cas  pel  fet  que  s’atorga  a  una  institució  centenària
que, tot i que per a molts sigui una gran desconeguda, fa una tasca
silenciosa  i  eficaç  des  de  fa  molts  anys.  Constata  que  d’ençà  que  l’Escola
Nàutica va començar a fer les seves primeres passes a mitjan segle XVII
sota  la  direcció  de  Sinibald  de  Mas,  fins  a  l’especialització  i  excel·lència
que ha aconseguit a l’actualitat amb la pertinença a la UPC, ha passat molt
de temps i moltes històries sobre els llocs més recòndits del món que
podrien explicar-los els navegants, els estudiants que han ocupat les seves
aules durant aquests dos segles i mig.
Posa en relleu que es tracta de la facultat de Nàutica més antiga d’Espanya,
que entronca amb la millor tradició marinera, que va conduir intrèpids
aventurers a protagonitzar algunes de les pàgines més importants de la
navegació  mundial;  i  l’encomiable  vocació  marinera  de  Barcelona,  que
durant  l’Edat  Mitjana  va  impulsar  l’expansió  de  la  Corona  d’Aragó  cap  a
Itàlia i més enllà, creant tot un empori mediterrani.
Destaca que tot això, i moltes altres coses sintetitzen aquests dos-cents
cinquanta anys d’història de la facultat de Nàutica que avui reconeixen amb
aquest guardó; una institució del present, que viu amb orgull del passat, i
que es projecte en el futur amb els múltiples projectes que desenvolupa a
l’actualitat.
49
 
Per acabar, es dirigeix al regidor Puig, i diu que la influència borbònica
econòmicament parlant ha estat extraordinàriament positiva per a
Catalunya, afirmació que no és seva sinó de Vicens Vives.
El Sr. VALLS diu que li agraden molt els debats històrics, i certament
aquest dos-cents cinquantè aniversari és una bona ocasió per rememorar
aquesta institució, i el seu paper en una ciutat mediterrània i comercial; així,
la  història  serveix  per  recordar  bons  i  mals  moments  d’una  època,  d’una
societat, o d’una ciutat.
Felicitat també a la facultat de Nàutica pel seu aniversari, i expressa tot el
suport del seu grup per l’atorgament d’aquesta merescuda medalla d’or,  no
només per recordar el passat gloriós, sinó també perquè la facultat de
Nàutica  de  Barcelona  ha  de  ser  un  dels  actors  de  l’aposta  de  la  ciutat  per
l’economia  blava,  per  mirar  el  futur  i  no  utilitzar  la  història  per  raons
polítiques o ideològiques, que encaixen amb el revisionisme, i estan molt
acostumats a això en aquesta cambra cada vegada que s’aborda un assumpte
històric.
Constata, doncs, que allò més rellevant és el futur, ampliar les bases de les
indústries i de les activitats professionals, esportives i nàutiques. I comenta
que si el mar es va obrir novament a la ciutat els anys noranta era amb el
repte d’esdevenir novament una gran ciutat marítima.
S’APROVA per unanimitat el dictamen en debat.
10. – (65-2020) MODIFICAR l’annex 2 de l’Acord del Consell Plenari del 21 de
desembre  de  2018  sobre  l’aprovació  de  la  Relació  inicial  de  Llocs  de
Treball, tal i com es detalla als annexos. PUBLICAR aquest acord i els seus
annexos a la Gaseta Municipal i al web municipal.
S’APROVA  el  dictamen  precedent  amb  l’abstenció  dels  Srs.  i  les  Sres.
Guilarte, Sierra, Barceló i Corbacho, dels Srs. Bou i Ramírez, i també del
Sr. Valls i de la Sra. Parera.
11. – (2019/147) RESOLDRE les al·legacions formulades durant el període
d’exposició  pública  del  Reglament  de  funcionament  del  Consell  Municipal
de Cooperació Internacional, aprovat inicialment per acord de la Comissió
de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció de
20 de novembre de 2019, d’acord amb l’informe que obra a l’expedient i es
dona per reproduït a efectes de motivació. INCORPORAR les al·legacions
estimades en el text que se sotmet a aprovació definitiva. APROVAR
definitivament el Reglament de funcionament del Consell Municipal de
Cooperació Internacional. PUBLICAR-LO al Butlletí Oficial de la
Província de Barcelona, a la Gaseta Municipal i al web municipal.
APROVAR el canvi de denominació del Consell, de Consell Municipal de
Cooperació internacional per al desenvolupament a Consell Municipal de
Cooperació internacional.
S’APROVA per unanimitat el dictamen precedent.
12. – (156/2019 DSAJ) RESOLDRE les al·legacions formulades durant el
període d’exposició pública del Pla Local de Seguretat Viària 2019-2022 de
50
 
Barcelona, aprovat inicialment per acord de la Comissió de Presidència,
Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció de 20 de novembre
de  2019,  d’acord  amb  l’informe  que  figura  a  l’expedient  i  es  dona  per
reproduït a efectes de motivació. INCORPORAR les al·legacions estimades
en el text que se sotmet a aprovació definitiva. APROVAR definitivament
el Pla Local de Seguretat Viària 2019-2022 de Barcelona. PUBLICAR-LO
al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, a la Gaseta Municipal i al
web municipal.
El Sr. BATLLE comenta que aquest pla va ser presentat i aprovat
inicialment en la comissió de Presidència del novembre passat, en què es va
fer un debat aprofundit sobre les seves característiques, i posteriorment es
va  obrir  un  període  d’exposició  pública  durant  gairebé  tres  mesos.  Fa
referència, també, a què s’ha presentat el pla local de seguretat viària en els
espais de participació ciutadana relacionat amb la mobilitat i la seguretat.
Constata,  doncs,  que  fins  a  dia  d’avui  han  presentat  i  debatut  en  el  si  del
Pacte per la Mobilitat, en els Consells de prevenció i seguretat de tots els
Districtes, i en sessions monogràfiques de format més reduït.
Assenyala que durant el període d’exposició pública s’ha presentat un total
de 105 al·legacions per part dels grups municipals, entitats que tracten
assumptes de seguretat viària com el RACC, associacions de víctimes
d’accidents de trànsit, associacions nacionals d’empreses del sector. Precisa
que d’aquestes 105 al·legacions se n’ha estimat totalment o parcial un 83%,
cosa  que  significa  una  bona  entesa  a  l’hora  de  contemplar  aquestes
al·legacions que han enriquit el pla.
Confirma que no és un pla tancat en la seva aplicació i en el seu seguiment
que  s’haurà  d’adaptar  a  les  noves  situacions  donant-hi  resposta  i  millorant
les actuacions que convingui. Indica que la seva aplicació requereix la
participació i col·laboració de les diverses àrees municipals, així com de
tots els agents implicats en la seguretat viària, especialment que gerència de
la Seguretat i Prevenció, guàrdia urbana, la direcció de serveis de mobilitat,
l’Agència  de  Salut  Pública  de  Catalunya,  l’Àrea  d’Hàbitat  Urbà,  els
representants  dels  grups  municipals,  dels  Districtes,  l’IM  d’Educació,
entitats i agents de la societat civil implicats en la seguretat viària i les
entitats que integren el Pacte per la Mobilitat.
Indica  que  faran  un  seguiment  de  periodicitat  anual  a  fi  d’avaluar  la
implementació del pla i els resultats obtinguts en termes de reducció
d’accidents.  Precisa  que  la  comissió  de  Seguretat  Viària  quedarà
encarregada de conduir aquesta tasca, i segons els resultats evidenciats
s’hauran  de  fer  els  ajustaments  corresponents,  adaptant  les  prioritats
establertes a les necessitats destacades, i mesures per a les noves situacions.
Informa que hi haurà un equip conjunt format per la guàrdia urbana i la
Direcció de serveis  de Mobilitat,  que s’encarregarà de fer  el  seguiment del
Pla, i s’ha configurat una taula de comprovació amb un seguit d’indicadors
que permetin confrontar els futurs resultats del pla amb els objectius
definits.
Apunta que altres accions per reforçar el Pla de seguretat viària són l’impuls
d’un grup de treball sobre mobilitat i  seguretat.  Finament, manifesta que el
pla està en línia amb la Declaració Institucional a favor de millorar la
seguretat viària que va aprovar el Fòrum de Seguretat Viària el novembre
passat i que té com a objectiu aconseguir una ciutat més amable, en què la
51
 
prioritat siguin els col·lectius més vulnerables, posant èmfasi en els
vianants,  pacificar  els  entorns  escolars,  fomentar  l’ús  del  transport  públic,
millorar la integració de ciclistes i vehicles de mobilitat personal,
implementar un pla estratègic per a motoristes com a col·lectiu més
vulnerable, involucrar les empreses en la salut dels treballadors, millorar la
seguretat dels vehicles de motor i promoure una convivència entre les
persones usuàries dels diferents mitjans de transport urbà per minorar els
accidents.
Informa que abans de Setmana Santa convocarà tots els grups municipals a
una primera sessió per establir els paràmetres de seguiment; i agraeix, per
acabar,  la  participació  dels  grups  i  els  convida  a  afegir-se  a  l’aprovació
d’aquest pla.
El Sr. CORONAS indica que el 2019 a Barcelona van perdre la vida 22
persones  a  causa  d’accidents  de  trànsit,  i  entén  que  està  bé  fer  aquest
recordar-les avui que parlen de la seguretat viària en aquesta cambra.
Dit això, constata que a Barcelona es produeix una mitjana diària de trenta-
dos accidents vinculats al trànsit o a la mobilitat, de manera que considera
que és evident que amb aquestes dades no poden ser conformistes i, fins i
tot, haurien de ser transgressors amb tot allò que han fet fins ara, ja que les
dades palesen que no ho han fet prou bé.
Recorda que el seu grup va dir en comissió que consideraven que aquest pla
era continuista, i una vegada revisades els respostes a les al·legacions, han
constatat novament aquest continuisme, ja que la majoria de les al·legacions
que el seu grup va presentar han estat acceptades parcialment, justificant-ho
dient-los que el que demanen ja s’està fent.
Posa de manifest que hi ha alguns elements clau quant a la seguretat vial
que cal revisar, i que de certa manera estan recollits en el pla tot i que sense
concreció. Apunta, en primer lloc, la necessitat de reduir la velocitat a la
ciutat on es condueix massa de pressa; en segon lloc, indica que hi ha
alguns  punts  negres  que  s’han  de  revisar  amb  urgència;  i,  en  tercer  lloc,
assenyala que allò que fa referència a la senyalització, especialment en la
del paviment, observa que es pot canviar el color de determinats carrils,
cosa que afavoriria la visibilitat.
Anuncia que el seu grup farà un vot favorable malgrat que no els agrada el
Pla,  i  ho  justifica  perquè,  finalment,  l’objectiu  no  és  l’instrument  que  avui
aproven, sinó que ha de ser el que comparteixen tots, i és la necessitat de
millorar les xifres a la baixa.
El  Sr.  MARTÍ  GALBIS  observa  que  van  votar  favorablement  l’aprovació
inicial del Pla, amb el compromís que es treballaria per millorar-lo.
Coincideix amb el  representant del  grup d’ERC que és un pla continuista i
poc ambiciós. Indica que el seu grup va presentar fins a una vintena
d’al·legacions,  algunes  de  les  quals  han  estat  acceptades  parcialment  o
totalment. Diu que, per tant, esperen la convocatòria anunciada pel Sr.
Batlle  per  poder  treballar  al  respecte  ja  que  ho  imposa  l’alt  índex
d’accidentabilitat que hi ha a la ciutat i cal atacar les causes d’arrel. Posa de
manifest que hi ha causes que són conegudes i històriques, i altres que són
noves arran de la proliferació de vehicles de mobilitat personal que
incrementen els riscos; constata, igualment, que hi ha manca de compliment
d’ordenances  municipals,  i  també  d’incompliment  de  l’autoritat  de  la
52
 
urbana, que en molts casos provoquen increment de la sinistralitat i
augmenten els riscos que assumeixen les persones.
Conclou que tenen molta feina per endavant, i no poden tenir manca
d’ambició;  insisteix que no es  poden mantenir  a  la  ciutat  setanta-dos punts
negres, tal com es diu al Pla. Avisa, per tant, que s’haurien de proposar amb
fermesa la reducció del cinquanta per cent, com a mínim, durant aquest
mandat.
Recorda que vénen d’un 2019 sense Pla de seguretat vial a la ciutat, i que el
vigent va acabar el 2018, i no n’entra un de nou fins aquest any, i alerta que
no poden treballar amb la inèrcia del 2019 per lluitar contra aquesta xacra
que té la ciutat.
Confia, doncs, que entre tots, amb la guàrdia urbana i els serveis de
mobilitat  d’aquest  ajuntament  puguin  fer  feina  per  reduir  els  índexs
d’accidentalitat de Barcelona.
El Sr. SIERRA també anuncia el vot favorable del seu grup, tal com van
expressar en l’aprovació inicial, i  diu que ho fan, entre altres coses, perquè
el seu és el grup municipal que més al·legacions va presentar, un total de
38, de quals 31 han estat acceptades totalment o parcial.
Subscriu,  com  deia  el  Sr.  Coronas,  que  no  es  tracta  d’abaixar  unes  xifres,
sinó que estan parlant de salvar vides i, per tant, tothom hi està obligat a
col·laborar en la mesura de les seves possibilitats.
Precisa  que  la  majoria  d’al·legacions  que  han  presentat  van  en  la  línia  de
protegir les persones més vulnerables en els accidents de trànsit, els
vianants i els motoristes, que són la carrosseria del vehicle, i els més
exposats a tenir un final tràgic en cas d’accident.
Indica que han implementat que es facin les zones avançades en la majoria
de semàfors de la ciutat, i que les pintures siguin totes antilliscants.
Lamenta,  però,  que  no  se’ls  hagi  acceptat  l’eliminació  de  determinades
barreres arquitectòniques per a persones amb mobilitat reduïda, cosa que
també ajudaria les xifres de sinistralitat.
Això  no  obstant,  destaca  que  se’ls  ha  acceptat  el  plantejament  dels  carrils
bici pel que fa a una implantació correcta, és a dir, eliminar els que van en
contra direcció o de doble direcció a fi que siguin més segurs per a un
col·lectiu també vulnerable com són els ciclistes.
Finalment,  destaca  la  necessitat  d’augmentar  la  plantilla  de  la  guàrdia
urbana pel que fa a la divisió de trànsit.
El Sr. BOU agraeix al Tinent d’Alcaldia l’exposició que ha fet sobre el Pla,
que ja avança que votaran favorablement.
Posa de manifest que el Pla local de Seguretat viària de Barcelona 2019-
2020 és el punt de partida per enfortir la seguretat vial, reduir
l’accidentalitat  i  planificar  la  mobilitat  a  la  ciutat  a  fi  que  sigui  segura,
sostenible i eficient en concordança amb les polítiques estratègiques de la
DGT i el pla estratègic de Seguretat viària de Catalunya.
Observa que el Pla que han discutit en la comissió de Presidència amplia i
actualitza  l’estratègia  de  seguretat  viària  de  Barcelona  i  planteja  noves
formes de gestió de la mobilitat personal i, fins i tot, aquelles que són part
del sistema d’activitats econòmiques en l’espai urbà.
Destaca la importància de posar en marxa al més aviat possible aquest pla
atès el gran nombre de reptes que tenen davant, i partint dels objectius
53
 
assolits  el  2018.  Per  tant,  diu  que  s’espera  reduir  el  nombre  de  víctimes
mortals d’un 20% i els danys greus d’un 16%. Apunta que els esforços s’han
de concentrar en les mesures tècniques normatives i urbanístiques, els
controls i, sobretot, l’aplicació de la llei; i afegeix que la clau de l’èxit també
rau en la comunicació i la divulgació permanent sobre la seguretat viària i
en la protecció dels col·lectius més vulnerables.
Alerta que no es poden escatimar esforços en prevenció; i valora molt
positivament, en nom del seu grup, el fet que aquest pla sigui dinàmic i viu,
i que permeti implementar observacions i correccions si convé.
El Sr. VALLS reitera el que ja va expressar en la discussió que sobre aquest
pla van tenir en la comissió de Presidència, i que palesa molt bones
intencions. Tanmateix, remarca que ara cal donar resposta als reptes que es
plantegen a Barcelona.
Recorda  que  ja  va  dir  que,  d’entrada,  li  sembla  un  pla  una  mica  massa
genèric, i amb un problema de traçabilitat dels indicadors, i espera, tal com
ha han expressat els representants de tots els grups, iniciatives i accions que
tinguin resultats en forma de disminució de la sinistralitat. Per tant, apunta
que  cal  trobar  la  manera  de  mesurar  si  s’aconsegueixen  els  objectius  o  no;
constata que a Barcelona hi ha una indisciplina molt greu en matèria de
trànsit, que passa a totes les grans ciutats; però també hi ha poca presència
de la guàrdia urbana al carrer.
Indica que en una tasca tan important com la prevenció d’accidents, que en
gran part depèn de la mobilitat interna de la ciutat, cal un transport públic
que funcioni molt millor que el que tenen i que realment aconsegueixi
treure de circulació vehicles privats.
Afegeix que un altre punt important és el relacionat amb les zones escolars,
i  cal  treballar  la  pacificació d’aquestes zones i  aprofundir  en solucions que
tinguin  en  compte  mitjans  tecnològics  que  ajudin  a  suplir  la  falta  d’agents
de la guàrdia urbana.
Quant a les al·legacions que el seu grup va presentar, diu que comprenen els
arguments que els donen per acceptar-les parcialment; i precisa que en la
valoració  s’indica  que  una  d’elles  és  molt  estimable,  atès  que  durant  el
mandat  es  crearà  una  mesura  específica  amb  un  pla  d’estacionament  per  a
motocicletes. Indica que en un altre cas d’estimació parcial, s’assenyala que
es farà un estudi de viabilitat de la part no acceptada, i confirma que
n’estaran  pendents  en  ambdós  casos,  però  en  vista  de  les  intencions
confirma que votaran favorablement aquest Pla.
El Sr. BATLLE agraeix el suport unànime i puntualitza que fixen cinc
objectius prioritaris en la pacificació dels carrers, generalitzant les zones
trenta;  140  pacificacions  en  entorns  escolars;  atenció  a  l’impacte  de  les
noves formes de mobilitat, especialment els vehicles de mobilitat personal;
millores urbanístiques en l’espia públic per augmentar la seguretat viària; i,
per descomptat, la reducció de la sinistralitat.
El Sr. BOU considera que entre tots han d’anar teixint i millorant aquest pla
de seguretat, tenint en compte que gairebé tot està per fer.
S’APROVA per unanimitat el dictamen en debat.
54
 
COMISSIÓ D'ECOLOGIA, URBANISME, INFRAESTRUCTURES I
MOBILITAT
13. – (s/n) NOMENAR la Ima. Sra. Francina Vila i Valls presidenta de la
Comissió  d’estudi  de  l’aplicació  de  la  Declaració  d’Emergència  Climàtica
constituïda per acord del Plenari del Consell Municipal adoptat en sessió de
31 de gener de 2020; i NOMENAR vicepresident de l’esmentada Comissió
l’Im. Sr. Eloi Badia Casas.
S’APROVA per unanimitat el dictamen precedent.
Districte de Sants-Montjuïc
14. – (19PL16709) APROVAR definitivament, de conformitat amb l'article 68 de
la Carta Municipal de Barcelona, el Pla Especial Urbanístic per a la
regulació de l’ampliació de l’escola Josep Tous; promogut per les Germanes
Caputxines de la Mare del Diví Pastor.
S’APROVA per unanimitat el dictamen precedent.
Districte d'Horta-Guinardó
15. – (19PL16680) DONAR conformitat al Text Refós de la Modificació puntual
del Pla General Metropolità en l'àmbit Llobregós-Can Mateu, d'iniciativa
municipal, que recull i integra en un únic text adaptat, el document aprovat
provisionalment pel Plenari del Consell Municipal en sessió de 3 de maig
de 2019, al qual s'incorporen les prescripcions assenyalades a l'acord de la
Subcomissió d'Urbanisme del municipi de Barcelona (sessió de 28 de juny
de 2019) d'aprovació definitiva de la Modificació puntual del Pla General
metropolità en l'àmbit Llobregós-Can Mateu, supeditant la publicació al
DOGC i conseqüent executivitat de l'acord al compliment de les
prescripcions imposades; tot això de conformitat amb l'informe de les
Direccions de Serveis de Planejament i d'Actuació Urbanística que consta a
l'expedient i, a efectes de motivació, s'incorpora a aquest acord;
TRAMETRE aquest acord, juntament amb l'expedient a la Subcomissió
d'Urbanisme del municipi de Barcelona.
S’APROVA per unanimitat el dictamen precedent.
c) Proposicions
PART D’IMPULS I CONTROL
a) Proposicions / Declaracions de Grup
Del Grup Municipal Esquerra Republicana:
1. – (M1923/628) El Plenari del Consell Municipal acorda: PRIMER. Posar en
marxa  una  oficina  o  servei  exclusiu  per  l’àmbit  del  22@  que  tingui  per
55
 
objecte recuperar el lideratge i impuls de l’administració en aquest territori.
SEGON. Una oficina o servei que ha de treballar per mantenir el pols a les
àrees del 22@ que han quedat excloses de la suspensió de planejament i de
llicències – gestionant i promovent sòl, habitatge i equipaments ja previstos
–,  alhora  que  ha  de  dur  a  terme  els  treballs  de  revisió  que  es  volen
emprendre en aquelles àrees on s’ha aplicat la suspensió. TERCER. Que el
Govern municipal doti aquesta oficina o servei dels recursos materials i
humans propis i necessaris per desplegar aquest impuls en els camps
urbanístics, de promoció econòmica i de promoció social; complementant
iniciatives com BIT-Habitat. QUART. En el camp urbanístic, les tasques de
l’oficina o servei han de cobrir totes les dimensions des del planejament, la
gestió  urbanística,  la  urbanització  i  l’edificació,  facilitant  una  finestreta
única de relació amb els privats i amb els veïns i veïnes. CINQUÈ. En el
camp de la promoció econòmica i la promoció social desplegant programes
i accions integrals i inclusives en el conjunt del territori 22@. 
La Sra. BUHIGAS indica que avui porten a la consideració del Plenari una
proposta per posar en marxa una oficina, o un servei municipal exclusiu,
íntegrament dedicat a l’àmbit del 22@ i al seu desplegament.
Comenta que les darreres setmanes les decisions que s’han pres sobre aquest
àmbit  han  estat  publicades  àmpliament,  i  ja  s’apuntava  la  qüestió  del  la
creació  d’aquesta  oficina;  això  no  obstant,  el  seu  grup  ha  considerat
pertinent presentar aquesta iniciativa.
Precisa que una oficina o un servei poden tenir per objecte coordinar àrees
municipals i facilitar, com a finestreta única, la relació entre l’administració
i els privats i la ciutadania. Tanmateix, manifesta que, a parer seu, amb això
es  quedarien  curts,  ja  que  l’ambició  estratègica  seria  mínima,  i  per  aquest
motiu porten aquesta proposició al ple.
Recorda  que  fa  vint  anys  el  pla  22@  plantejava  la  transformació  d’un
territori d’activitat econòmica a la ciutat en un de nova activitat econòmica
que segueix uns altres paràmetres, entre els quals la diversitat tipològica, la
combinació d’usos, la qualitat de les infraestructures i de l’espai públic i, en
particular, els desplegament de les TIC. Assenyala que en aquell moment el
pla iniciava el seu desplegament amb una l’Oficina del 22@.
Apunta que és una condició necessària per al seu desplegament la redacció i
aprovació dels plans urbanístics, però no suficient. Remarca que el
desplegament  dels  plans  és  allò  que  realment  aconseguirà  l’acció
transformadora  que  ha  de  millorar  les  condicions  d’un  territori;  que  obrirà
noves oportunitats de desenvolupament allà on es desplegui.
Constata que els responsables d’aquella època eren conscients que l’ambició
del plantejament estratègic requeria una governança a la mateixa altura i, de
fet,  es tractava d’una opció de bon govern, entès com a lideratge públic en
forma  d’oficina,  que  ha  estat  un  dels  instruments  clau  del  22@  i  molt
rellevant en la concepció de model d’èxit que és arreu.
Destaca que aquest lideratge públic és clau per impulsar, conduir i orientar
la transformació.
Comenta  que  en  les  consultes  que  ha  fet  freqüentment  a  l’hemeroteca  per
preparar aquesta qüestió, ha pogut confirmar la raó del lideratge i l’ambició
que avui reclamen en aquesta cambra. Precisa que, aleshores, el sector
privat es queixava de la dificultat que plantejava el territori, amb una
estructura complexa de la propietat, diversa i molt esmicolada; i el sector
56
 
públic, malgrat no tenir ni un sol metre quadrat a la zona, tenia la intenció
expressa de liderar la transformació i de garantir la seva qualitat, així com
respondre a les necessitats estratègiques de Barcelona i la seva àrea
metropolitana.
Entén que hi ha qui pensa que la qualitat l’aporta l’arquitectura dels edificis,
i sobre això tothom pot opinar, però afirma que no és només això, sinó que
significa que amb unes regles del joc genèriques, que és el que fa una
modificació de PGM, les solucions concretes poden tenir diverses formes.
Remarca la importància de conduir aquestes opcions i tenir cura dels
detalls;  que  el  lideratge  del  22@  des  de  l’administració  permet  construir
experiència i aplicar-la a mesura que es va desplegant el pla.
Assenyala que aquesta experiència i aprenentatge només es pot donar quan
es té al cap la fotografia global del que està passant, i en tots els estadis de
la transformació, els visibles, com són les edificacions, i els que no ho són
com els processos de gestió urbanística.
Subratlla que això suposa tenir el coneixement del que està succeint en el
territori, de la transformació que va prenent forma amb solucions diverses; i
també significa orientar-la i anticipar-se a les dificultats i a un context
canviant en el temps.
Diu  que  el  tancament  de  l’Oficina  22@,  incomprensible  per  a  alguns,  va
significa la pèrdua d’aquest lideratge públic, que es va deixar en mans dels
agents privats, els quals van continuar desplegant el pla. Adverteix, però,
que la feina del sector privat no és garantir coherència o qualitat en conjunt,
ni es basa en una visió de futur, sinó, únicament, per desenvolupar la seva
peça.
Per tot plegat, reitera la importància de recuperar aquesta Oficina i,
principalment, el seu esperit, que per al seu grup té més a veure amb un
concepte de task force  que  no  pas  pròpiament  d’oficina,  i  que  no  només
aspira a coordinar i gestionar sinó que té la voluntat de liderar, orientar i
conduir;  en  definitiva,  de  construir  l’acció  dels  privats  i  del  sector  públic
amb els objectius de trobar equilibris i mixtura d’usos.
Remarca que aquesta task force ha de comptar amb els recursos humans
tècnics, materials i econòmics per poder dur a terme la seva tasca
correctament, i que ha de treballar per impregnar de la seva acció els àmbits
de transformació que han quedat fora de la suspensió de llicències o bé dins.
Afegeix que també ha de servir per intensificar l’acció en els solars públics;
i, finalment, subratlla que la task force ha de treballar intensament durant
els quatre mesos de suspensió en la concreció de l’acord que té el govern.
Constata  que  l’ambició  que  se  li  demana  no  és  menor  i,  per  tant,  que  cal
actuar en conseqüència. I reitera la necessitat de dotar aquesta Oficina amb
recursos tècnics, humans, econòmics, materials i amb un mandat clar.
El Sr. MARTÍ GALBIS comenta que han transcorregut deu dies d’ençà que
es  va  precipitar  la  moció  d’urgència  presentada  pel  govern  a  la  comissió
d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat per aprovar la suspensió
de llicències al 22@. Assenyala que encara estan avaluant-ne l’impacte i les
conseqüències de present i de futur que pot tenir per a tot l’àmbit del 22@.
Apunta  que  molts  experts  dels  sectors  de  l’urbanisme,  immobiliari  i  de
l’economia  productiva  han  manifestat  els  seus  dubtes  respecte  a  aquesta
suspensió i, també, les seves crítiques a la viabilitat de la iniciativa.
57
 
Recorda que el seu grup es va abstenir en la votació d’aquesta suspensió de
llicències perquè encara tenen alguns dubtes al respecte, i posa de manifest
que  la  iniciativa  és  fruit  d’un  profund  divorci  entre  els  socis  de  govern
d’aquest  ajuntament.  Entén  que  tothom  sap  que  la  visió  del  PSC  i  la  de
Barcelona  en  Comú  quant  a  l’abast  de  la  mesura  no  és  la  mateixa  i,  en
conseqüència,  s’ha  optat  per  una  solució  de  compromís  que  ha  portat  a
limitar  l’impacte  de l’actuació,  fent  que només afecti  el  21,5% del  territori
del 22@, i que el període de la suspensió sigui de quatre mesos i no pas
d’un any.
Considera, doncs, que tenen un problema que han de saber gestionar en
benefici del projecte 22@, que ha tingut un èxit parcial i que ha de
continuar sent d’èxit en futur.
Assenyala que volen aprofitar el debat de les proposicions d’ERC i la del PP
per reiterar les reserves del grup Junts per Catalunya al respecte per un
seguit de raons. Així, alerta, en primer lloc, que es pot amenaçar el futur del
22@ per la incertesa sobre els plans reals del govern amb aquesta
suspensió,  i  sabran  quin  és  l’abast  quan  es  presenti  a  aprovació  inicial  la
modificació del planejament. També apunta que temen que es produeixi un
increment desmesurat de la superfície destinada a habitatge; la paràlisi que
pot  provocar  a  l’activitat  econòmica en un sector  que concentra  el  60% de
les inversions de tota la ciutat en oficines; i, també, la inseguretat jurídica
pròpia d’aquest tipus de mesures.
Fa notar que el govern municipal retreu als privats que durant anys no hagin
impulsat els planejaments derivats, o que no hagin sol·licitat llicències
d’obres  –cosa  lògica  en  un  context  de  crisi  immobiliària  com  el  que  s’ha
viscut–, però ha de reconèixer que tampoc no ha fet els deures pel que fa a
la  construcció  d’habitatge  públic,  ja  que  dels  3.700  pisos  planificats  en  el
22@  tan  sols  se  n’han  edificat  1.800,  i  els  darrers  dos  anys,  en  plena
emergència d’habitatge, aquest ajuntament no ha construït  cap habitatge en
aquesta zona.
Quant a la proposició del grup d’ERC, indica que hi estan a favor, tot i que
alerta que una oficina sense voluntat política de l’Alcaldia i  de la regidoria
d’Ecologia Urbana no podrà fer res.
El  Sr.  CORBACHO  diu  que  no  acaba  d’entendre  el  moment  processal
d’aquesta  proposició.  Indica  que  fa  quinze  dies  que  es  va  discutir  en
comissió la suspensió de llicències, que el grup d’ERC va votar a favor, i va
posar molt d’èmfasi en què ho havia fet amb l’acord amb el govern i amb el
convenciment que la suspensió duraria quatre mesos.
Observa que si aquest compromís continua vigent significa que el juliol
d’enguany  haurà  finalitzat  la  suspensió  de  llicències,  de  manera  que  ja
haurien d’estar discutint el nou pla el maig. I valora que, si  és així,  el fons
de  la  qüestió  no  és  l’instrument  que  es  necessita  sinó  el  mateix  pla  i  la
possible modificació.
Per  tant,  considera  raonable  discutir,  d’entrada,  el  pla.  Comenta,  en  aquest
sentit,  que  va  dir  a  la  Sra.  Sanz  que  no  s’havia  de  prejutjar  que  estarien
apriorísticament en desacord, sinó que el seu posicionament seria en funció
dels objectius del pla; i posava com a exemple que quan ell va ser alcalde, i
segons  la  llei  només  havia  de  fer  una  reserva  del  10%  d’habitatge
d’aprofitament mitjà, va fer una reserva del 30% per a habitatge públic.
58
 
Insisteix, doncs, que en primer lloc han de discutir seriosament el pla, i una
vegada ho hagin fet, hauran de preguntar al govern quins instruments té per
desenvolupar-lo; i, en cas que no els consideri suficients, és procedent dotar-
se amb els instruments pertinents, entre els quals hi pot haver una oficina de
les característiques que proposa el grup d’ERC.
Observa que en aquest consistori és molt difícil oposar-se a la creació de
comissions  –n’aproven  en  cada  sessió  plenària–,  però  atès  que  el  seu  grup
no  vol  ser  còmplice  d’una  inflació  de  comissions,  en  aquest  cas  faran  una
abstenció.
El Sr. RAMÍREZ avança que el seu grup votarà favorablement aquesta
proposició  de  creació  de  l’Oficina  tècnica  del  22@.  Recorda  que  aquesta
oficina ja va existir en el passat, i va desaparèixer el 2012 en l’operació amb
què Bimsa, que és la societat encarregada d’executar les obres i  actuacions
urbanístiques, equipaments i infraestructures a Barcelona, va assumir la
fusió de les empreses ProEixample, Pro Nou Barris, l’Agència de promoció
del Carmel i Entorns, i 22 Arroba BCN. Afegeix que amb el tancament de
l’Oficina arran d’aquesta fusió, Bimsa va passar a donar servei en l’àmbit de
la col·laboració publicoprivada.
Posa de manifest, doncs, que Bimsa ja disposa de tots els elements
necessaris per dur a terme el treball de gestió, desenvolupament i execució
dels  projectes,  i  entenen  que  instruments  com  aquesta  oficina  s’haurà  de
dotar de recursos humans, tècnics i materials.
Confirma  que  estan  plenament  a  favor  d’augmentar  l’atractiu  de  l’àmbit
d’actuació  urbanística  del  22@ a  fi  de  destinar  solars  en  desús  a  activitats
d’investigació,  comunicació,  informació,  emprenedoria  i  noves tecnologies,
i també a la mixtura d’usos que permet l’habitatge dotacional.
Avisa que no s’ha d’oblidar, però, que la recaptació durant el 2019 va ser de
més  de  mil  vuit-cents  milions  d’euros  en  inversió,  xifra  que  ha  de  ser
indicativa de les oportunitats que ofereix aquesta zona de la ciutat, de
manera que consideren que cal afavorir més el seu desenvolupament
econòmic,  més  encara  en  un  moment  en  què  s’està  revisant  el  PGM  de
l’àmbit  després  de  vint  anys  a  fi  d’impulsar  i  desplegar  el  planejament
urbanístic.
Igualment, valoren que la col·laboració publicoprivada ha de ser un factor
essencial en el 22@ i, en aquest sentit, confirma que donen suport a la
intenció de la  proposició que l’administració faciliti  l’arribada d’inversions
en aquell territori, i també ha de vetllar perquè compleixin amb el que
disposa el planejament, sense que això impliqui un fre ideològic de
possibles inversions.
Afegeix que també cal tenir en compte les reivindicacions històriques dels
veïns del districte que reclamen construcció d’equipaments, la millora de les
infraestructures i de la xarxa de transport públic que assumeixi la futura
demanda creixent arran de la instal·lació de més empreses a la zona.
Reitera,  per  acabar,  que  estan  a  favor  de  la  posada  en  marxa  d’aquesta
oficina  tècnica  en  l’àmbit  del  22@  per  impulsar  el  lideratge  municipal  en
aquest sector i millorar la col·laboració publicoprivada.
El Sr. VALLS reconeix que el 22@ és una història d’èxit a Barcelona, i que
ho ha estat gràcies a la complicitat entre el sector privat i el públic. Destaca
59
 
que la ciutat necessita impuls, lideratge i col·laboració publicoprivada, que
ha estat i ha de continuar sent la fórmula en molts àmbits.
En conseqüència, afirma que no poden permetre que el 22@ pateixi
novament manca de diàleg i el bloqueig del mandat anterior. Constata que
el  22@  és  un  pol  d’atracció,  d’innovació,  d’emprenedoria,  de  talent  i
d’ocupació;  un dels primers districtes urbans d’innovació a escala mundial,
la famosa Manchester del sud, i com a tal cal tenir-ne cura i aprofitar-lo
com a referent per a d’altres barris. Afirma que cal apostar i mantenir el seu
caràcter  productiu  afavorint-hi  les  activitats  intensives  en  l’àmbit  del
coneixement; cal propulsar la instal·lació de nous centres de creació de
coneixement com les universitats, centres de recerca, de transferència
tecnològica, o empreses innovadores, més encara després del que ha succeït
amb el Mobile.
Apunta que cal mantenir un model de ciutat compacta i amb mixtura d’usos,
que inclogui habitatge, serveis per a la ciutadania i per a les empreses,
zones verdes i equipaments, conservant el patrimoni arquitectònic del
passat industrial del districte, i creant les condicions per a la formació d’un
ecosistema obert d’innovació.
En conseqüència, entenen que la creació d’una oficina o servei exclusiu per
impulsar el 22@ és positiva i necessària. Això no obstant, diu que per
aquests  mateixos  motius  consideren  necessari,  a  fi  d’evitar  agreujar  la
situació  d’incertesa  jurídica  del  districte  i  que  podria  repercutir  molt
negativament en el seu desenvolupament, que la suspensió de llicències
d’enderroc,  nova  planta  i  rehabilitació  integral,  així  com  de  llicències
d’implantació de nous usos es limiti a quatre mesos i que no es prorrogui.
El Sr. COLLBONI afirma, d’entrada, que l’aposta del govern municipal per
al desenvolupament del 22@ és determinada i ambiciosa, i que les mesures
plantejades de caràcter urbanístic, i les que es proposaran les properes
setmanes,  tenen  a  veure  amb  la  voluntat  d’acabar  un  dels  processos  de
transformació urbana més importants de la ciutat en l’etapa contemporània.
Precisa  que  l’ADN  del  que  ha  estat  un  procés  de  transformació  que  ha
comportat que a dia d’avui hi hagi noranta mil persones treballant i més de
deu mil empreses instal·lades en el sector del 22@ corroboren la
importància d’aquesta actuació.
Indica que el govern municipal també ha expressat amb el pla econòmic la
voluntat d’afavorir la creació de cent mil llocs de treball en economia verda,
de base tecnològica i digital, i un dels pols de desenvolupament localitzat és
justament  el  22@,  i  l’àrea  concreta  i  delimitada  sobre  la  qual  han  pres
decisions de caràcter urbanístic, on confirma que el compromís és de quatre
mesos.
Subscriu plenament la proposta del grup d’ERC en el sentit que l’oficina no
només  ha  de  ser  un  ens  administratiu  i  jurídic,  d’interlocució  amb  els
operadors, sinó que ha d’expressar la voluntat de la governança pública del
nou desenvolupament  del  22@, tal  com s’havia  fet  en  l’etapa  d’expansió  i
creixement  d’aquest  districte  tecnològic,  al  barri  del  Poblenou  del  districte
de Sant Martí, fet que cal tenir present en el seu planejament i
desenvolupament.
Ratifica que comparteixen la forma i el fons del missatge que enviava fa
poc la Sra. Buhigas, que és el de l’impuls i l’ambició; i aprofita per convidar
tots  els  grups  municipals  a  sumar-s’hi.  Afegeix  que  tenen  la  intenció
60
 
d’impulsar  una  mesura  de  govern  sobre  el  22@,  que  ha  de  contemplar
mesures  com  la  creació  d’aquesta  oficina,  i  que  volen  que  obtingui  el
màxim consens possible del conjunt del consistori, atès que és una mesura
de  ciutat.  Observa  que  el  seu  desplegament  no  és  a  curt  termini,  com s’ha
vist històricament, ja que es basa en inversions i planificacions que es
desenvolupen en força temps i, per tant, té una perspectiva en futurs
mandats municipals durant la propera dècada.
Confia, doncs, que el debat sigui fructífer amb les aportacions dels
operadors, dels veïns, de les entitats del barri i dels grups municipals que
permeti culminar el procés de consolidació del 22@.
La  Sra.  SANZ  agraeix  al  grup  d’ERC  la  formulació  d’aquesta  proposició
que considera que situa molt bé els objectius en el marc del 22@, que
inclouen desenvolupar i completar una proposta històrica molt positiva per
a la ciutat. Considera, a més, que la proposició insta a corregir l’error que va
significar  desfer  l’empresa  pública  que  desenvolupava  aquesta  feina  en  el
marc del 22@, entre les anomenades Pros, que també operaven a
l’Eixample i a Nou Barris, que feien la funció d’instruments per a l’equilibri
territorial atès que conferien autonomia als districtes, que estaven a peu de
carrer i permetien conèixer de primera mà les demandes de territori, del
sector econòmic i els veïnats i desenvolupar-les i implementar-les.
Valora que aquell va ser un model d’èxit per al desenvolupament urbanístic
de  la  ciutat,  i  que  el  govern  de  l’alcalde  Trias,  amb  el  suport  del  PP,  va
desfer. Per tant, entén que s’ha d’esmenar aquell error, que entre altres coses
va  significar  fer  perdre  el  nord  als  espais  d’empoderament  territorial  a
escala  urbanística,  i  també  va  suposar  una  paràlisi  clara  en  l’impuls  del
22@, ja que va comportar zero inversions en aquell territori.
Assenyala que han intentat esmenar aquesta situació, tenint en compte la
dificultat de crear noves empreses per les limitacions jurídiques existents,
però confirma que tenen molt clara la importància de tirar endavant una
oficina,  de  desenvolupar  un  instrument.  Puntualitza  que,  d’una  banda,  han
de  parlar  de  les  actuacions  que  s’han  de  desenvolupar  en  el  20%  de
parcel·les restants al 22@, i que són les que estan sotmeses al marge de
quatre mesos per acabar de definir  les  normes i  les  propostes;  però,  d’altra
banda, confirma que hi ha molta feina per fer mentrestant atès que hi ha
moltes operacions en marxa. Així doncs, diu que tothom qui en aquest
sector territorial té algun tipus de proposta a fer ha de trobar un espai de
referència, a escala econòmica i de gestió urbanística. En conseqüència,
agraeix  novament  la  presentació  d’aquesta  proposició,  i  avança  que  ben
aviat tindran notícies a fi de parlar del pla i de la mesura de govern que ha
esmentat el Sr. Collboni.
La Sra. BUHIGAS agraeix els vots favorables a la proposició, i puntualitza
que la millor manera de reduir la incertesa del sector privat en aspectes de
desenvolupament urbanístic rau en el lideratge del sector públic, entre altres
motius perquè és qui té la competència i els mecanismes perquè el
desenvolupament es faci en les millors condicions.
El Sr. CORBACHO assenyala que el seu grup es va assabentar tres hores
abans de la suspensió de llicències, i demana, per transparència, poder
conèixer el pla abans de tres hores abans que es presenti.
61
 
S’APROVA  aquesta  Proposició  /  Declaració  de  Grup  amb  quatre
abstencions  –emeses  pels  Srs.  i  les  Sres.  Guilarte,  Sierra,  Barceló
Corbacho–,  i  trenta-sis  vots  a  favor de la resta de membres del Consistori,
amb el text transaccionat següent:
(M1923/628) El Plenari del Consell Municipal acorda: PRIMER. Posar en
marxa  una  oficina  o  servei  exclusiu  per  l’àmbit  del  22@  que  tingui  per
objecte recuperar el lideratge i impuls de l’administració en aquest territori.
SEGON. Una oficina o servei que ha de treballar per mantenir el pols a les
àrees del 22@ que han quedat excloses de la suspensió de planejament i de
llicències – gestionant i promovent sòl, habitatge i equipaments ja previstos
–,  alhora  que  ha  de  dur  a  terme  els  treballs  de  revisió  que  es  volen
emprendre en aquelles àrees on s’ha aplicat la suspensió. TERCER. Que el
Govern municipal doti aquesta oficina o servei dels recursos materials i
humans propis i necessaris per desplegar aquest impuls en els camps
urbanístics, de promoció econòmica i de promoció social. QUART. En el
camp  urbanístic,  les  tasques  de  l’oficina  o  servei  han  de  cobrir  totes  les
dimensions des del planejament, la gestió urbanística, la urbanització i
l’edificació,  facilitant  una  finestreta  única  de  relació  amb els  privats  i  amb
els veïns i veïnes. CINQUÈ. En el camp de la promoció econòmica i la
promoció social desplegant programes i accions integrals i inclusives en el
conjunt del territori 22@.
Del Grup Municipal Ciutadans:
2. – (M1923/627) El Plenari del Consell Municipal acorda: 1. No convidar a
participar en la contractació menor (adjudicació directa) a empreses que
estiguin sent investigades per corrupció en matèria de contractació pública.
2. Reservar la contractació menor per a aquells casos en què existeixi una
situació puntual i emprar el procediment obert simplificat sumari o obert
simplificat en la resta de prestacions que tinguin caràcter recurrent. 3. Que
les autoritzacions de despesa genèriques i les bestretes de caixa fixa
tendeixin a la seva desaparició, utilitzant-se en situacions puntuals i de
caràcter residual. 4. Que, en els procediments oberts, en la fase de valoració
de les ofertes, en la mesura que sigui possible, els criteris d'avaluació no
subjectes a judicis de valor (valoració objectiva), això és, valorables de
manera automàtica, prevalguin sobre els criteris subjectes a judici de valor
(valoració subjectiva). 5. Que les modificacions contractuals, això és, la
potestat del ius variandi, s'exercitin de manera excepcional i justificada en
l'expedient de contractació i sense alterar la naturalesa global del contracte
inicial. 6. Que s'estableixin totes les mesures possibles de vigilància i
detecció de pràctiques col·lusòries entre empreses que puguin concórrer
agrupades en Unions Temporals d'Empreses (UTE) fictícies. 7. Com a
exercici de transparència, posar en pràctica un Pla d'Integritat en un procés
de contractació. 8. Que, excepte incidències d'ordre pressupostari, es
publiqui, durant la primera quinzena del mes de gener de cada any, en el
Portal de Transparència i en el Perfil del Contractant, la planificació anual
de la contractació i es publiqui la relació de la contractació menor durant els
quinze dies posteriors a la finalització del trimestre. 9. Que s'iniciï una
campanya de difusió i coneixement sobre la Bústia Ètica i de Bon Govern
62
 
amb la finalitat d'afavorir la detecció de possibles conflictes d'interessos en
els processos de contractació pública.
Se sotmet a votació el text transaccionat següent:
(M1923/627) El Plenari del Consell Municipal acorda: 1. No convidar a
participar en la contractació menor (adjudicació directa) a empreses que
estiguin sent investigades per corrupció en matèria de contractació pública.
2. Reservar la contractació menor per a aquells casos en què existeixi una
situació puntual i emprar el procediment obert simplificat sumari o obert
simplificat en la resta de prestacions que tinguin caràcter recurrent. 3. Que
les autoritzacions de despesa genèriques i les bestretes de caixa fixa
tendeixin a la seva desaparició, utilitzant-se en situacions puntuals i de
caràcter residual. 4. Que, en els procediments oberts, en la fase de valoració
de les ofertes, en la mesura que sigui possible, els criteris d'avaluació no
subjectes a judicis de valor (valoració objectiva), això és, valorables de
manera automàtica, prevalguin sobre els criteris subjectes a judici de valor
(valoració subjectiva). 5. Que les modificacions contractuals, això és, la
potestat del ius variandi, s'exercitin de manera excepcional i justificada en
l'expedient de contractació i sense alterar la naturalesa global del contracte
inicial. 6. Que s'estableixin totes les mesures possibles de vigilància i
detecció de pràctiques col·lusòries entre empreses que puguin concórrer
agrupades en Unions Temporals d'Empreses (UTE) fictícies. 7. Com a
exercici de transparència, posar en pràctica un Pla d'Integritat en un procés
de contractació. 8. Que, excepte incidències d'ordre pressupostari, es
publiqui, durant la primera quinzena del mes de gener de cada any, en el
Portal de Transparència i en el Perfil del Contractant, la planificació anual
de la contractació i es publiqui la relació de la contractació menor durant els
quinze dies posteriors a la finalització del trimestre. 9. Que s'iniciï una
campanya de difusió i coneixement sobre la Bústia Ètica i de Bon Govern
amb la finalitat d'afavorir la detecció de possibles conflictes d'interessos en
els  processos de contractació pública.  “10.  Las medidas enumeradas en los
apartados anteriores se incorporarán como  capítulo singular referido a la
contratación pública en el  Código ético y de conducta del Ayuntamiento de
Barcelona, en el que establecerán los mecanismos para su efectiva
aplicación.”
La Sra. GUILARTE indica que la contractació pública representa un 23,4%
de la despesa pública segons dades recents de l’OCDE, és a dir, un 9,6% del
PIB espanyol; tanmateix, confirma que, lamentablement, els diferents
governs no sempre han estat un model d’exemplaritat pel que fa a la gestió
del diner públic.
Assenyala que han pogut constatar casos escandalosos relacionats amb la
corrupció a escala de contractació pública; així, esmenta el cas Pretòria del
PSC; la Gürtel del PP o el 3% i les ITV del separatisme, entre molts altres.
Fa avinent que, segons la Comisión Nacional de Mercados y de la
Competencia (CNMC), a Espanya s’han dilapidat més de quaranta-vuit mil
milions d’euros en sobrecostos injustificats per mitjà de males pràctiques de
contractació pública; i apunta que, el 2017, el 98% dels espanyols deien que
la corrupció era una cosa habitual al país.
63
 
En conseqüència, remarca la importància que s’estableixin, i sobretot que es
compleixin, mecanismes eficaços de control preventiu per acarar aquestes
irregularitats, i també fer front als perjudicis tan enormes per a les finances
públiques que suposen aquests malbarataments mitjançant la contractació
pública.
Per tant, diu que consideren que és de vital importància que l’ajuntament de
Barcelona i les seves empreses dependents adoptin, i compleixin, un seguit
de mesures adequades per garantir l’eficiència, el bon govern i els principis
de transparència, igualtat i llibertat d’accés a la contractació pública.
Assenyala  que  després  d’analitzar  a  consciència  durant  mesos  la  gestió  de
l’anterior  mandat  del  govern  liderat  per  la  Sra.  Colau,  i  dels  mesos  que
porten de l’actual  govern de coalició  de  Barcelona en Comú i  el  PSC,  han
constatat  amb  molta  preocupació  i  alarma  que  s’adjudica  un  94%  dels
contractes  públics  a  dit.  I  retreu  a  l’Alcaldessa  que  hagi  acabat  fent  de
l’excepcionalitat  la  norma;  que  hagi  institucionalitzat  els  “dedazos”,  una
mala praxi que voreja la legalitat i, a més, vulnera l’ètica.
Manifesta que, altrament, el seu grup està fermament compromès amb la
regeneració i la racionalització dels recursos públics i, per tant, amb la
transparència. En conseqüència, justifica la presentació d’aquesta proposició
que conté múltiples mesures que són d’obligat  compliment per a qualsevol
govern responsable i diligent.
Precisa que, entre moltes altres mesures, proposen no convidar a participar
en la contractació pública empreses que puguin estar vinculades o
investigades per corrupció en matèria de contractació pública, com és el cas
d’Inipro,  que  exemplifica  allò  que  aquest  ajuntament  no  hauria  de  fer.
Puntualitza que Inipro és una empresa implicada en suposades
adjudicacions il·legals amb els ajuntaments de Tarragona i de Viladecans,
governats pel PSC; i confirma que aquest ajuntament li ha adjudicat, durant
quatre anys, vuit-cents contractes per un valor de gairebé vint-i-set milions
d’euros.
Afegeix que també proposen reservar la contractació menor per a casos
excepcionals i puntuals; i recorda que el Tribunal de Cuentas ja ha advertit
aquest  ajuntament  amb  un  informe  en  què  afirma  que  s’està  abusant  de  la
contractació menor, adjudicant a dit i, probablement, està incorrent en un
possible fraccionament de contractes, cosa que va en contra de la llei.
Indica que passa el mateix amb la contractació menor per sota de tres mil
euros, en què aquest ajuntament se situa al límit de la legalitat, i que ja
s’havia  previst  reduir  amb  una  instrucció  a  la  Gerència  municipal  fins
aconseguir eliminar-la; això no obstant, no s’ha fet res al respecte.
Afirma que amb les mesures que proposen també pretenen evitar que les
modificacions contractuals es converteixin en un altre colador de nous
contractes addicionals i, per tant, en un frau.
Tal i com recomana Transparència Internacional diu que volen que s’adopti
un  pacte  d’integritat  que  millori  la  rendició  de  comptes,  i  que  el  govern
publiqui d’una vegada la planificació anual de la contractació, així com els
contractes menors que s’han adjudicat, cosa que el govern ha evitat, malgrat
que el seu grup l’ha instat a fer-ho en diverses ocasions.
Conclou, doncs, que allò que demanen amb aquesta proposició és voluntat
política  i  ètica,  transparència,  rendició  de  comptes  –coses  que  l’actual
govern  practica  més  aviat  poc–,  i  un  bon  govern  per  no  posar  en  risc  el
diner públic.
64
 
El Sr. CASTELLANA observa, en primer lloc, la importància de cenyir-se
a la realitat, i no sap a qui es refereix la regidora Guilarte quan al·ludeix a
casos de corrupció del separatisme, ja que ERC té una història de noranta
anys sense cap cas de corrupció.
Dit això, observa que en una intervenció anterior el Sr. Corbacho ha parlat
de “moment  processal”,  i  no  sap  si  ara  també estan  parlant  d’això o  d’una
altra qüestió; però sí que admet que el moment és molt peculiar, ja que
Ciutadans engega una iniciativa per millorar la contractació pública i la
transparència,  quan  aquesta  mateixa  setmana  s’han  assabentat  del  cas  d’un
assessor  d’aquest  partit,  que  redactava  els  recursos  de  Ciutadans  a  la  JEC,
sent-ne membre, i ell mateix resolia aquests recursos i liderava la
persecució  política  contra  l’independentisme  fent  tot  el  recorregut  de  les
actuacions.  I  considera  que  mai  cap  formació  liberal,  com  s’autodefineix
Ciutadans, acceptaria una cosa com aquesta.
Reconeix que hi ha un marge de millora en la contractació menor d’aquest
ajuntament tal com diu l’informe del Tribunal de Cuentas, però entén que hi
ha un problema de credibilitat quant a qui presenta aquesta iniciativa. Així,
recorda que tres dels quatre alcaldes que el 2015 va obtenir Ciutadans a la
comunitat de Madrid han tingut problemes de corrupció i de gestió pública.
Reitera que creu sincerament que han de ser rigorosos i aplicar-se en la
formació pròpia el mateix el que proposen per a les cases comunes de tots
plegats.
Entrant al detall de la proposició, demana un aclariment sobre el punt 4, que
fa referència a la valoració objectiva o subjectiva, i pregunta si la subjectiva
és el preu. Comenta, en aquest sentit, que el 2018 la tercera empresa que va
obtenir  més  contractes  d’aquest  ajuntament  va  ser  Sacir  Social,  una
denominació certament contradictòria; i recorda que el seu grup va engegar
la  llei  de  contracte  de  serveis  a  les  persones  –que  malauradament,  no  va
prosperar  però  que  confien  que  ho  faci  algun  dia–  que  atacava  justament
coses com aquestes, i que realment les entitats del tercer sector i les entitats
especialitzades puguin prestar un servei de qualitat a la ciutadania.
Diu que té poc més a afegir, tan sols acabar la seva intervenció amb la
reflexió que la contractació pública és essencial, i genera un impacte
important sobre el teixit productiu i marca les línies d’aquesta administració
a l’hora de generar-lo així com la cohesió social.
El Sr. MASCARELL observa que la Sra. Guilarte ha tingut mala sort fent
aquesta  proposta  avui,  ja  que  hauria  d’haver  començat  la  seva  intervenció
demanant disculpes, atesa la implicació de determinades persones
vinculades  al  seu  partit  en  processos,  ja  no  de  corrupció,  sinó  d’escàndol
polític majúscul. Entén que si hagués començar per aquí podrien haver
respost la seva proposta en uns termes més o menys amables, i amb la
voluntat i la predisposició de treure el millor d’aquesta iniciativa.
Lamenta que no hagi estat així i considera que la regidora sap que la
proposta que fa està muntada sobre intencions que la seva formació no
compleix; i que tracta de posar en relleu les contradiccions que puguin tenir
els processos polítics en què Ciutadans no participa, però obviant el que
està  fent.  Assegura  que  costa  acceptar  i  d’acollir  les  lliçons  del  grup  de
Ciutadans.
65
 
Assenyala que hauria preparat la seva intervenció amb la intenció de fer una
abstenció en el posicionament del seu grup respecte a la proposició, però
valora que el més convenient perquè quedin les coses clares és votar-hi en
contra.
Entén que no té sentit el que proposa la regidora Guilarte, i en els termes en
què  ho  fa.  Reconeix  que  a  l’Ajuntament,  com en  totes  les  administracions,
les coses es poden millorar; hi pot haver més transparència, els
procediments poden ser millors, es pot produir una igualtat de tracte entre
licitadors,  i  s’ha  d’evitar  tot  tipus  de  favoritisme i  de  corrupció.  Considera
que tot això són aspiracions correctes i el seu grup les defensa. Assegura
que volen aquesta, i totes les administracions, més transparents,
desburocratitzades i qualificades des del punt de vista democràtic, i entenen
que  allò  que  el  grup  de  Ciutadans  planteja  hauria  de  partir  d’aquests
principis.  Per  tant,  diu  que  volen  un  ajuntament  que  estigui  pensat  –abans
ho ha proposat la Síndica de Greuges– al servei de la gent, que sigui capaç
d’entendre que darrere dels processos municipals hi ha persones, empreses,
homes i dones que necessiten respostes el més àgils i modernes possible.
Entén que des d’aquest punt de vista tots estan en condicions d’accentuar la
qualitat,  la  simplicitat,  l’agilitat  dels  protocols  interns  i  la  responsabilitat
dels qui decideixen, tenint en compte que existeix una ciutadania que, en
termes generals, és absolutament legal i està predisposada a fer les coses bé.
Confirma que això és al que haurien donat suport, però no poden donar
suport  a  una  iniciativa  que  no  ve  precedida  d’una  autocrítica  profunda  del
que està fent Ciutadans a la política catalana i espanyola.
El  Sr.  BOU  reconeix  que  de  política  en  sap  poc,  i  assegura  que  avui  s’ha
perdut i que no pot entendre ni el que han dit el Sr. Castellana ni tampoc,
ara mateix, el Sr. Mascarell.
Qüestiona si estan parlant de qui són, o bé de què diuen i puntualitza que
estan parlant de propostes. Els retreu que no poden acusar a uns, i guardar
silenci sobre la corrupció. Adreçant-se a la presidenta del grup Junts per
Catalunya, li diu que el que ha passat amb CiU és per plorar.
Considera  que  quan  es  planteja  una  proposició  se  n’ha  de  parlar,  i  no
al·legar que hi estan en contra, sigui quina sigui, perquè la presenta
Ciutadans; i aprofita per dir que està cansat de dir que sí a ERC i a Junts per
Catalunya si ho fan bé, si allò que proposen és bo, obviant si són
secessionistes o no.
Dit tot això, confirma el suport a la proposició, ja que el seu grup sempre ha
denunciat que el govern municipal, per mitjà de la contractació menor, a
dit, i de les subvencions directes ha afavorit xarxes de cooperatives, algunes
de les quals vinculades a la seva formació política, sense cap justificació i
passat per sobre dels principis mínims d’objectivitat, igualtat d’oportunitats i
de lliure concurrència que han de regir la contractació.
Recorda que en les al·legacions que va presentar el seu grup al darrer
Compte General feien referència a què el 93,8% dels contractes adjudicats
per aquest ajuntament el 2018 es va fer mitjançant el procediment menor o
negociat;  i  l’any  2017  aquest  percentatge  va  ser  del  94,9%.  Observa  que
malgrat la lleugera disminució de la contractació menor entre un exercici i
un  altre,  el  cert  és  que  l’import  adjudicat  de  contractes  menors  que
s’assignen a dit arriba a 67,4 milions d’euros.
66
 
Assenyala que el seu grup va denunciar que, en vista de les dades
comparatives,  la  contractació  directa  s’utilitza  en  pràcticament  tots  els
contractes, quan hauria de ser un procediment excepcional. En
conseqüència, demana que es redueixi la contractació directa, i que la
contractació de serveis, subministres i obres sigui homogènia, es garanteixi
el principi de lliure concurrència i no-discriminació, i que majoritàriament
es recorri al procediment obert.
Afegeix que seria convenient la utilització dels procediments oberts i
negociats amb publicitat, que significaria un estalvi corrent que es podria
destinar a cobrir altres necessitats de la ciutat.
Recorda que aquest ajuntament va aprovar un codi ètic i de conducta el 30
de juny de 2017 i, per tant, avança que donaran suport a les pràctiques que
signifiquin un avenç en la transparència i en la lluita contra la corrupció. I
remarca que si bé són coneixedors que entre les prohibicions per contractar
hi ha el supòsit que hi hagi hagut sentència ferma, també entenen que
l’Ajuntament disposa de mecanismes per detectar i  prendre mesures en cas
que l’empresa que concorri a la licitació hagi estat investigada.
La Sra. PARERA diu que intentarà reconduir al seny que considera que ha
de tenir tot debat en un hemicicle.
Entén que tots comparteixen el criteri que la contractació menor ha de ser
l’últim  recurs  a  utilitzar  en  la  contractació  pública,  i  tot  i  que  és  una  eina
perfectament lícita per agilitar tràmits indispensables no es pot caure en
l’error d’utilitzar-la per evitar la publicitat, ja que això afecta directament la
transparència obligada en qualsevol contractació pública, i posa en risc la
imatge de l’Ajuntament.
Reconeix  que  l’informe  del  Tribunal  de  Comptes  és  molt  dur,  i  conclou
literalment que el fraccionament de les prestacions perseguia eludir els
requisits  de  publicitat  i  els  relatius  al  procediment  d’adjudicació  legalment
aplicables. Confirma que això genera automàticament en el ciutadà una
imatge de corrupció. Considera que és un error, precisament pel risc que es
pugui vincular a corrupció; i no nega que se’n pugui donar casos i, per això,
s’han de limitar les contractacions menors atès que no tenen publicitat, que
és una eina bàsica. Entén, però, que la contractació menor també pot ser
conseqüència  d’una mala planificació de l’administració,  i  això també s’ha
de corregir.
En conseqüència, confirma que estan molt a favor de les mesures que
proposa aquesta iniciativa, i no entén com hi ha grups que no hi estan,
perquè són totalment raonables en el sentit de quina ha de ser realment la
utilització de la contractació menor; i avança que el seu grup hi donarà
suport.
La Sra. BALLARÍN, irònicament, agraeix a la Sra. Guilarte les seves
lliçons sobre contractació, ètica, regeneració i rendició de comptes; unes
lliçons  tan  contundents  com  mancades  de  credibilitat  com  ja  s’ha  apuntat
aquí. Lamenta que avui mateix la mateixa formació de la Sra. Guilarte hagi
contraprogramat la seva magnífica actuació; i confia que el seu assessor en
matèria de contractació no sigui el catedràtic de dret administratiu que ahir
van saber que cobrava, alhora, de Ciutadans, de la JEC i de la universitat
Pompeu Fabra que, a hores d’ara, ja li ha obert un expedient informatiu per
valorar si la seva conducta pot ser constitutiva d’alguna infracció.
67
 
Això no obstant, diu que comparteix que allò veritablement important és el
fons, i per molt que el grup de Ciutadans pretengui ridiculitzar la
contractació  menor,  que  titlla  de  contractació  a  “dedazo”;  per  molt  que
vulguin fer creure que contractació menor és igual a contractació irregular,
afirma que és fals.
Indica que en una ciutat tan diversa, plural i dinàmica com Barcelona sovint
apareixen necessitats imprevistes i inajornables que aquest ajuntament
només pot prestar per mitjà de contractes menors. Puntualitza que aquesta
necessitat  la  té  l’ajuntament  de  Barcelona  i  els  de  moltes  altres  ciutats
d’Espanya,  i  per  aquesta  raó  els  contractes  menors  estan  regulats  en  la  llei
de contractes del sector públic, i són un mecanisme emprat per totes les
ciutats de manera habitual. Confirma que aquest ajuntament en fa un ús
racional, ni abusiu ni diferent que d’altres administracions locals.
Remarca, a partir de xifres del Tribunal de Comptes, que quan es compara
el tant per cent de contractes menors que fa la ciutat de Barcelona es
constata que està a nivells similars, per exemple, als de Màlaga, València o
Sevilla. I afegeix que, si en comptes de mirar el percentatge de contractes
menors respecte al total de contractes, es fixen en els imports es pot veure
que l’import adjudicat mitjançant contractes menors a Barcelona suposa un
16%  del  total  de  l’import  de  la  contractació;  per  tant,  una  quantitat
sensiblement inferior a la de moltes altres ciutats.
Posa en valor la contractació que fa aquesta administració per l’equilibri que
hi ha entre la quantitat i la qualitat, i recorda que cada any es fan cinquanta-
quatre mil contractes, que suposen més de mil tres-cents milions d’euros de
licitacions, i que amb aquest volum de contractació ningú, cap càrrec públic
ni cap funcionari, ha estat condemnat ni imputat per contractació irregular.
En conseqüència, manifesta a la regidora Guilarte que li agrairia molt que
abans de posar determinats adjectius i emprar termes com corrupció,
utilitzés un presumptament o algun terme semblant.
Assegura que treballen per millorar i guanyar en transparència; recorda, en
aquest sentit, que des del 2016 es fa una memòria interna de contractació en
què, per mitjà de xifres, es pot comparar com s’evoluciona i com es millora.
La Sra. GUILARTE retreu a la Sra. Ballarín que jugui amb les xifres, cosa
que sembla que li agrada molt; i afirma que si tenen en compte el
percentatge total de contractes celebrats, les xifres arriben al 94,49%, que
correspon  a  més  de  quaranta-set  milions  d’euros,  un  16%  de  tota  la
contractació. Insisteix que la quantitat és molt elevada.
Afegeix que quan va entrar en vigor la nova llei de contractes del sector
públic el 2018, que limitava les adjudicacions de contractació a quinze mil
euros per anualitat i contractista, el govern va començar a adjudicar per
valor de 14.999 euros. Conclou, doncs, que feta la llei, feta la trampa.
Observa, a més, que el PSOE ho acaba de rematar, ja que el Sr. Sánchez en
el mes que porta de legislatura, la primera cosa que ha prioritzat ha estat
tornar a la situació anterior de la llei, eliminant els topalls i afavorint
novament els malbarataments i les males pràctiques en contractació menor.
Assegura que no entén, si el govern municipal afirma que compleix la llei,
per què el Tribunal de Cuentas reconeix que aquest ajuntament pot estar
fent fraccionaments de contractes i, per tant, “dedazos”.
Diu  que  allò  que  s’hauria  de  fer  és  afavorir  l’accés  de  les  Pime  a  la
contractació pública, i establir mesures que garanteixin aquest accés amb
68
 
igualtat de tracte, i no beneficiar entitats afins políticament; i aprofita per
recordar  el  que  anomena  Holding  Casp  43,  un  conglomerat  d’entitats  per
donar suport a l’activisme i l’entorn polític de l’Alcaldessa.
Reitera i insisteix que és obligació de tots lluitar contra el frau i el
favoritisme en la contractació pública, i això és el que defensa Ciutadans.
La Sra. BALLARÍN destaca que gràcies a les memòries que elabora aquest
ajuntament  saben  que  cada  any,  d’ençà  del  2016,  es  fa  un  6%  menys  de
contractes menors, que ha disminuït d’un 17% l’import executat mitjançant
contractació menor, i que han minorat els proveïdors que tenien
contractació menor concentrada. Precisa que el 2015 dues empreses
acumulaven  contractes  menors  per  un  import  de  més  d’un  milió  d’euros,  i
vint-i-dues empreses acumulaven contractes per més de tres-cents mil
euros; altrament, el 2018, cap proveïdor té contractats més de tres-cents mil
euros.
Afegeix que s’han implantat mesures realment avançades i comenta, quant a
les Pime, que aquest ajuntament ha fet amb Pimec la primera fira de
contractació; i que abans que surti un contracte es dóna a conèixer a totes
les empreses, petites i mitjanes, per on aniran les futures licitacions. En
conseqüència, confirma que això ha permès que augmentés el nombre de
proveïdors d’aquest ajuntament.
Comenta, igualment, que existeix una bústia ètica, un codi ètic, i s’acaba de
posar en funcionament la plataforma electrònica de contractació, gràcies a
la qual la tramitació, aprovació, adjudicació i seguiment dels contractes es
pot fer cada dia de l’any i les vint-i-quatre hores.
Diu que són conscients que hi ha camí per millorar, però confirma que
tenen moltes mesures en marxa que ja estan donant resultats, i moltes altres
que estan en fase d’elaboració a fi d’avançar.
Finalment, avança el vot contrari a la proposició.
La Sra. GUILARTE demana intervenir per una qüestió d’ordre atès que se li
ha requerit que s’excusi, i pregunta per quin motiu ho hauria de fer, si és per
reclamar que es compleixi la legalitat i dir les veritats.
La Sra. ALCALDESSA replica a la Sra. Guilarte que ha esgotat el seu
temps,  i  constata  que  si  fa  un  mal  ús  de  les  qüestions  d’ordre,  com  ja  ha
succeït en altres ocasions, això li restarà credibilitat la propera ocasió que
ho faci. Confirma que en aquest cas ha expressat una opinió, que hauria
pogut emetre quan tenia ús de la paraula.
Li  demana,  per  tant,  que  quan  al·legui  una  qüestió  d’ordre  sigui  realment
així.
ES REBUTJA aquesta Proposició / Declaració de Grup amb trenta-dos vots
en contra –emesos  pels  Srs.  i  les  Sres.  Colau,  Subirats,  Sanz,  Pérez,  Martí
Grau, Badia, Rabassa, Martín, Serra i Tarafa, els Srs. i les Sres. Collboni,
Bonet, Batlle, Ballarín, Escudé, Marcè i Alarcón, pels Srs. i les Sres.
Maragall, Alamany, Puig, Benedí, Coronas, Baró, Sendra, Zañartu, Buhigas
i Castellana, i també pels Srs. i les Sres. Artadi, Munté, Vila, Mascarell i
Martí Galbis–, i vuit vots a favor de la resta de membres del Consistori.
Del Grup Municipal Partit Popular:
69
 
3. – (M1923/640) El Plenari del Consell Municipal insta el govern municipal a
no prorrogar, en cap cas, la suspensió de la tramitació de plans urbanístics
derivats en l’àmbit de la modificació del PGM 22@, un cop s’hagin exhaurit
els 4 mesos acordats.
El Sr. RAMÍREZ agraeix, d’entrada, la predisposició i les aportacions de la
Tinenta d’Alcaldia Janet Sanz en nom del govern municipal, i la transacció
que  s’ha  incorporat  al  text  inicial  de  la  seva  proposició,  que  ha  millorat  la
seva redacció i els ha permès arribar a un acord.
Assenyala  que  d’ençà  que  es  va  acordar  per  la  via  d’urgència  l’anunci  de
revisió  del  PGM  per  a  l’àmbit  del  22@  s’ha  debatut  molt  el  cas,  i  avui
mateix ho han fet amb motiu de la proposició presentada pel grup d’ERC; i
entén que els propers temps tractaran a bastament el futur i l’impuls que cal
donar a aquest àmbit urbanístic.
Precisa que amb la proposta que presenta el seu grup insten el govern
municipal  a  no  prorrogar,  si  no  se  supera  l’aprovació  inicial  del  tràmit  de
revisió del PGM, la suspensió de llicències en el 22@ més enllà dels quatre
mesos inicialment acordats.
Considera que aquest termini de quatre mesos per a la suspensió de
llicències és més que suficient, ja que segons sembla el projecte està clar i
força avançat pel que fa la seva redacció. Precisa que fa més de dos anys
que s’hi treballa, d’ençà que es va aprovar el pacte del Poblenou per un 22@
més sostenible i inclusiu.
En conseqüència, apunta que la proposició que presenta el seu grup fa
referència a què, en cas de no obtenir l’aprovació inicial el suport suficient,
o que sorgissin problemes en el desenvolupament de la tramitació, el
govern adquireixi el compromís de no prorrogar la suspensió inicial de
llicències durant el període legal màxim d’un any.
Puntualitza  que  amb  aquesta  mesura  pretenen  evitar  l’impacte  negatiu  que
podria tenir la suspensió en el planejament i els projectes urbanístics a la
zona del 22@, atès que generen inseguretat jurídica i foragiten la inversió.
Manifesta que amb la intenció de donar un impuls al districte tecnològic i
que se’l creguin de debò, no poden dilatar en el temps l’aprovació, i la seva
proposta  pretén  reforçar  el  compromís  d’aquest  ajuntament  amb  el  sector
tecnològic del 22@, i la idea que la revisió del PGM en l’àmbit no s’allargui
a  fi  d’evitar  el  menor  impacte  possible  per  als  projectes  pendents
d’aprovació definitiva.
Posa en relleu que el model del 22@ és molt sensible als canvis, i que ha
estat un model d’èxit que durant més de vint anys ha revitalitzat una antiga
zona industrial, avui reconvertida en una zona de creixement empresarial,
que afavoreix la innovació, els equipaments, hotels, habitatge i la
instal·lació de seus corporatives de grans multinacionals i empreses.
Confia, doncs, que la suspensió de llicències anunciada pel govern
municipal no trenqui la bona tendència dels darrers anys al districte 22@,
durant  els  quals  s’ha  convertit  en  un  pol  d’atracció  d’empreses  del  sector
tecnològic, universitats, centres d’investigació, noves tecnologies i que l’any
passat va concentrar el 54% de la inversió total a Barcelona en espais
d’oficines.
70
 
Afegeix que s’estima que el 68% dels nous projectes previstos fins al 2022
s’instal·laran  en  aquesta  zona,  fins  a  assolir  els  tres-cents  cinquanta  mil
metres quadrats.
Apunta que amb aquesta revisió del PGM el govern pretén incrementar els
usos  residencials  a  la  zona i  potenciar  l’habitatge  protegit,  amb increments
de  la  reserva  del  sostre  d’habitatge  del  10%  al  30%,  cosa  que  suposarà
aproximadament sis mil habitatges nous, alhora que garantirà la mixtura
d'usos en l’àmbit 22@.
Entén que tots els grups coincideixen que cal crear un barri més amable per
als veïns, amb més habitatge, millor trama urbana i més serveis; tot i que
adverteix que també existeix la inquietud per part dels diferents sectors
econòmics i operadors per si la revisió urbanística pot significar un fre a
l’activitat  econòmica  a  l’àmbit  a  causa  de  possibles  pròrrogues  de  la
suspensió de llicències arran que no s’aprovi inicialment.
La  Sra.  BUHIGAS,  després  d’avançar  el  vot  favorable  a  la  proposició,
precisa que la suspensió de llicències és un tràmit legal força pautat, i és
una eina de què disposa una administració per fer ús de la seva competència
quant al planejament urbanístic, i que necessita entrar per la via d’urgència.
Indica  que per  ser  acceptada per  la  comissió  d’urbanisme requereix  un vot
qualificat per a l’apreciació de la urgència.
Per tant, demana, en primer lloc, que siguin conscients que la millor manera
de tranquil·litzar els sectors que tant els preocupen és deixar de fer més
escarafalls que els estrictament necessaris quant a la suspensió de llicències;
i  puntualitza  que  el  79%  d’aquest  territori  que  té  planejament  derivat
aprovat,  i  que requereix que s’hi  continuï  fent  feina –per  aquest  motiu han
presentat la proposta de creació de l’Oficina tècnica–.
Assegura  que  no  s’ha  aturat  res  al  22@,  i  si  l’administració  no  és  capaç
d’enviar el missatge que la resta del territori ha de continuar desenvolupant-
se,  hauran  de  ser  els  grups  municipals  de  l’oposició  els  qui  hauran
d’assegurar  que,  efectivament,  no  se  superi  el  període  de  quatre  mesos  de
suspensió de llicències i que el allò que es determini transcorregut aquest
termini no posi en perill l’èxit del 22@.
Diu que agrairia que en aquesta barreja de coses es deixés clar a la
ciutadania què significa realment una suspensió de llicències i a quin
territori afecta realment.
Ratifica que el seu grup està d’acord amb el termini de quatre mesos, i  per
això donen suport a la proposició, però demana que no es generi alarma
gratuïta.
El Sr. MARTÍ GALBIS diu que ell no té intenció de renyar al Sr. Ramírez,
però apunta que quan van llegir l’enunciat de la proposició que inicialment
va presentar el grup del PP els va sorprendre, ja que els processos són
conforme  a  la  llei  d’urbanisme,  i  hi  ha  uns  processos  reglats  i  uns  tràmits
pautats; en conseqüència, no comprenien la raó jurídica ni política que
justificava la presentació d’aquesta iniciativa.
Tanmateix, reconeix que la transacció del text inicial amb un bon criteri del
govern genera que el nou text, al qual avança que votaran a favor, tingui
lògica jurídica, però cap lògica política.
Consideren, doncs, que tindran temps de continuar debatent el futur del
22@, sobretot quan disposin del document d’aprovació de la modificació de
71
 
PGM i així puguin avaluar els impactes que tindrà. Indica que quan arribi
l’aprovació inicial,  es  procedirà a l’exposició pública,  es  farà una posterior
aprovació provisional i, finalment, la definitiva mitjançant la subcomissió
d’Urbanisme de la Generalitat.
En aquest sentit, diu que coincideix amb el Sr. Corbacho quan, amb motiu
de  la  proposició  presentada  pel  grup  d’ERC,  ha  dit  que  l’autèntic  debat
s’haurà de fer quan tinguin l’aprovació inicial del document.
Apunta  que  la  raó  última  d’aquesta  iniciativa  és  dotar  el  22@  amb  més
habitatge, especialment HPO, i confirma que això suscitarà una altra
discussió, ja que sembla que el cent per cent serà d’aquesta tipologia.
Conclou  que  a  partir  d’aquesta  aprovació  hauran  de  valorar  els  impactes
sobre el territori, sobre l’àrea verda que anirà associada a la creació de fins a
sis mil habitatges, ja que tot plegat té moltes derivades de les quals ja
tindran ocasió de parlar.
Repeteix que entén que tots estan d’acord amb què el 22@ s’ha d’impulsar
perquè tingui més èxit en el futur, i que també acompanyi a la creació
d’aquest nou habitatge que necessita la ciutat.
Altrament, opina que no calia avançar-se, i sí exhaurir les possibilitats
existents a la Sagrera i altres zones de la ciutat on també està previst fer
habitatge.
Conclou, doncs, que donen suport a la proposició però valoren que no té
cap contingut polític perquè se circumscriu a un àmbit de manual urbanístic.
El Sr. CORBACHO reconeix que allò que més allunya una futura inversió
en un determinat territori és la inseguretat jurídica; remarca que el diner sol
ser covard per naturalesa, i quan no hi ha seguretat jurídica es perjudica la
inversió en un territori. Afegeix, però, que seria exagerat afirmar que quatre
mesos de  suspensió de llicències és un motiu suficient per generar aquesta
inseguretat jurídica que faci refusar possibles inversions.
Tanmateix, entén que pot existir la incertesa lògica dels sectors afectats
quant a l’afectació de la modificació de PGM i, com passa sempre, hi haurà
sectors que hi estaran més d’acord que d’altres. Considera, en aquest sentit,
que qualsevol modificació de PGM ha de vetllar per l’interès general, i tot i
que  l’econòmic  és  important  i  cal  mantenir  l’èxit  que  fins  ara  ha  tingut  el
22@, adverteix que els plans són modificables i assumibles.
Creu que la ciutadania, i sobretot els sectors que seran promotors del futur
pla, es quedarien, de totes les intervencions que fins ara s’han fet al respecte
del 22@, amb la del Sr.  Collboni en la proposició del grup d’ERC, que ha
expressat el compromís que en cap cas la suspensió de llicències anirà més
enllà de quatre mesos. Entén que aquesta és la notícia, i que significa que el
proper mes de juny podran discutir el pla, i no pas sobre una oficina ni
sobre una pròrroga.
Observa, quant a l’oficina, que si realment és tan meravellosa com la pinten,
com pot ser que no se li hagi acudit al govern crear-la abans. Afirma que al
seu grup li importa més ara com ara discutir el pla, més que no pas amb
l’instrument per desenvolupar-lo.
La Sra. PARERA diu que li sorprèn el grau de debat suscitat per una
proposició tan simple com aquesta, i sobre un assumpte que ja s’ha debatut
fa una estona. Remarca que la proposició és ben clara en el seu enunciat i,
72
 
com ha recordat el Sr. Corbacho, hi ha un compromís del govern pel que fa
al termini de la suspensió de llicències.
Remarca que quatre mesos poden fer molt de mal, i provocar que hi hagi
inversors que decideixin que no es volen esperar; altrament, considera que
es vol donar una garantia que, malgrat que aquest termini pugui ser negatiu
en alguns supòsits, no s’ampliarà; per tant, llançar el missatge que s’esperin
aquests quatre mesos, que després tot tirarà endavant, sense generar
incertesa sobre la paraula del govern, com li sembla que pretén aquesta
proposició.
Posa de manifest que aquesta pròrroga de quatre mesos, que el seu grup no
compartia,  ha  estat  aprovada,  i  tots  estan  d’acord  que  no  pot  ultrapassar
aquest termini, per tant, avança que donaran suport a la proposició.
El Sr. COLLBONI avança el vot favorable a la proposició, i diu que intenta
entendre el seu rerefons polític, i que creu que té a veure amb la intervenció
que  ha  fet  el  regidor  Ramírez,  que  ha  explicat  la  història  d’èxit  que  ha
suposat el desenvolupament del districte tecnològic 22@; i ha assenyalat
amb encert quins són els objectius que pot tenir un nou planejament que,
insisteix, afecta només el 20% del conjunt d’aquest àmbit, i el 80% continua
el  seu  curs  normal,  amb  llicències  en  tràmit;  i  afegeix  que  el  govern  s’ha
preocupat de parlar amb els sectors afectats per transmetre’ls la tranquil·litat
 que avui tornen a referendar en aquesta cambra.
Indica que la limitació en el temps té a veure amb la voluntat de donar un
missatge de certesa. Subratlla que el que estan fent no és excepcional, sinó
que forma part d’una tramitació urbanística habitual que han intentat acotar
al màxim en el temps i en l’espai.
Observa al Sr. Corbacho que està molt bé intentar dictar els titulars, però
entén  que  el  d’avui  serà  que  en  aquest  ajuntament  hi  ha  un  consens  ampli
pel que fa a aquest projecte. En aquest sentit, diu que es dedueix de les
intervencions en aquest punt i en el que ha presentat anteriorment el grup
d’ERC  és  que  hi  ha  quatre  o  cinc  grans  idees  que  tots  els  grups  han
corroborat, i és que aquest és un projecte de futur econòmic per a la
competitivitat de la ciutat, per generar ocupació de qualitat; i que cal
adaptar al planejament les noves exigències socials i mediambientals que fa
vint  anys  no  hi  eren,  i  que  això  s’ha  de  liderar  des  del  sector  públic.  Així
doncs, confirma que allò que estan fent és restituir la governança pública,
en col·laboració amb els privats,  d’un projecte estratègic per a Barcelona, i
que, malauradament, els darrers anys no va tenir-la i va navegar erràtic.
Remarca, doncs, que s’ha constatat la necessitat de donar un nou impuls al
projecte, i aquesta ha estat la decisió del govern amb les mesures de
planejament, i la mesura del govern sobre el 22@ –aprofita per demanar el
màxim consens al respecte–, que té a veure amb el “Pacte. Per un 22@ més
inclusiu  i  sostenible”  que  es  va  subscriure  el  2018,  i  al  qual  donen
compliment en aquests moments.
La Sra. SANZ també avança el vot favorable del seu grup, ja que com bé
sap el grup proposant, i entén que la resta de grups, legalment, com
estableix l’acord que va a ratificació de la comissió, s’estableix que el límit
serà de quatre mesos; i assenyala que, a posteriori, es pot prorrogar a partir
de  l’aprovació  inicial.  Per  tant,  agraeix  l’acceptació  de  l’esmena  que  han
proposat al grup del PP i que va en aquesta direcció.
73
 
Conclou  que  tots  estan  d’acord,  i  que  la  notícia  a  què  es  referia  el  Sr.
Corbacho es va produir el dia que es va celebrar la comissió, a la qual es va
portar l’expedient que establia, per primera vegada, que no anaven al màxim
d’un any que planteja la llei, sinó que el termini de suspensió seria de quatre
mesos.
Destaca que és important tenir en compte els motius de la suspensió, que es
deriva del planejament i d’algunes llicències, i afecta el 20% de l’àmbit amb
l’objectiu de completar el 22@, fent-ho incorporant una reflexió que durant
dos anys han estat fent tots els sectors del 22@, veïns i veïnes, universitats,
el sector econòmic en funció del pacte que ha esmentat el Sr. Collboni, que
no és del govern sinó fruit del consens i del treball en el territori. Precisa
que  s’hi  estableixen  un  seguit  de  directrius,  i  a  partir  d’ara  intentaran
incorporar en els canvis que cal fer en matèria urbanística la manera com
s’ha de mantenir l’activitat econòmica i la seva preservació en un teixit que
incorpori  més  habitatge  protegit,  que  és  necessari  en  l’àmbit  del  22@;  i,
igualment, preservant els teixits tradicionals històrics del Poblenou, i
desafectant habitatge.
Dit això, aprofita per recordar que el Plenari va aprovar que en aquest espai
hi podia haver allotjaments turístics, com són les mil places en hotels que hi
ha actualment; i es pregunta com pot ser que acceptin això i, a canvi, no es
plantegin  el  problema  que  tan  sols  s’hi  poden  tirar  endavant  cinc-cents
habitatges.
Considera que això els ha de fer constatar la necessitat de tirar endavant una
altra mena de proposta; i aquesta suspensió, acotada i molt precisa, pretén
donar la màxima seguretat jurídica. I valora que aquesta proposició els dóna
una nova oportunitat per expressar aquest compromís en aquesta cambra,
tal com ja van fer en la comissió ampliada, on van acudir tots els sectors
afectats.
El Sr. RAMÍREZ agraeix el suport a la proposició de tots grups del
consistori, i diu a la Sra. Buhigas i al Sr. Martí Galbis que accepten els seus
retrets si això ha de servir perquè els votin a favor la proposta.
Posa de manifest que aquesta revisió del PGM és un exemple clar que les
coses es poden fer millor, com deia abans del Sr. Corbacho, i recorda que es
van assabentar de l’aprovació per via d’urgència tres hores abans, tot i  que
reconeix que la suspensió de llicències i la revisió del planejament no es
comuniquen  sinó  que  s’executen,  però  tot  i  així  entén  que  hauria  estat  bé
que n’haguessin informat als grups. I considera que es podria haver aprovat
inicialment, i no abusant de la suspensió de llicències, que moltes vegades
té impactes negatius en un sector econòmic determinat.
Confirma,  doncs,  que  l’únic  que  pretenien  amb  aquesta  iniciativa  era
reforçar el compromís del consistori de no allargar el termini de suspensió
més enllà dels quatre mesos.
Confia que aquesta mesura serveixi per impulsar el 21,55% del sector del
22@ que està pendent de planejament, i diu que esperaran a la presentació
del planejament inicial perquè entre tots el puguin millorar i participar en el
seu desenvolupament.
La Sra. BUHIGAS replica que no ha fet cap retret, sinó que ha parlat des de
la passió que li genera una feina que fa vint anys que exerceix. Per tant,
74
 
demana  al  Sr.  Ramírez  que  no  s’ho  prengui  personalment;  i  aprofita  per
expressar al Plenari la voluntat de millorar en aquest sentit.
Finalment, remarca que tots han de tenir clar que en aquests quatre mesos
han d’escriure la lletra petita  del  desenvolupament del  territori  del  22@, ja
que serà la millor manera d’aconseguir el que el Sr. Corbacho no s’ha cansat
de repetir, i que és donar seguretat jurídica.
S’APROVA  per  unanimitat  aquesta  Proposició  /  Declaració  de  Grup,
amb el text transaccionat següent:
(M1923/640) El Plenari del Consell Municipal insta el govern municipal
a no prorrogar, si no hi ha una aprovació inicial, la suspensió de la
tramitació de plans urbanístics derivats en l’àmbit  de la modificació del
PGM 22@, un cop s’hagin exhaurit els 4 mesos acordats.
L’Im. Sr. Valls marxa de la sessió plenària.
Del Grup Municipal Barcelona pel canvi:
4. – (M1923/633) El Plenari del Consell Municipal insta el Govern municipal a
iniciar el procediment per revisar la Modificació del Pla General
Metropolità que va entrar en vigor el 14 de desembre de 2018 i que obliga a
totes les actuacions edificatòries destinades a habitatge plurifamiliar, ja
siguin d’obra nova o gran rehabilitació en edificis preexistents, i sempre que
el sostre urbanístic sigui superior a 600m2, a destinar almenys el 30%
d’aquest sostre a habitatges de protecció oficial.
La Sra. PARERA recorda que ja fa més d’un any de l’aprovació de la norma
que  obligava  a  fer  una  reserva  del  30%,  i  que  a  data  d’avui  encara
desconeixen quantes llicències per a habitatges de protecció han estat
concedides  com  a  conseqüència  d’aquesta  mesura,  ni  quants  d’aquests
habitatges estan en construcció; així com tampoc quines previsions ha fet la
regidoria d’Habitatge per a aquest exercici i els vinents.
Puntualitza  que  l’única  cosa  que  se’ls  ha  dit  ha  estat  que  fins  al  2021 o  el
2022 no es veuran els resultats, i diu que es tem que allò que realment
veuran serà el fracàs d’aquesta política en matèria d’habitatge, iniciada en el
mandat anterior, i que malauradament sembla que es manté.
Constata  que  la  imposició  d’aquesta  reserva  del  30% només  ha  aconseguit
paralitzar la nova construcció, desincentivar els inversors i incrementar el
preu de l’habitatge. Comenta, en aquest sentit, que l’associació de promotors
de Catalunya ha enregistrat  una davallada del  55% d’obra nova residencial
iniciada  a  Barcelona  d’ençà  que  va  entrar  en  vigor  la  norma;  el  Col·legi
d’Arquitectes  de  Catalunya  ha  informat  recentment  que  el  visat  per  a  la
rehabilitació d’habitatges a Barcelona ha caigut d’un 35% el 2019 en relació
a l’any anterior.
Remarca que la resposta d’aquest ajuntament a tots aquests avisos del sector
ha estat que la norma ha vingut per quedar-se, sense possibilitat ni voluntat
de revisió. Es pregunta, per tant, on ha quedat el compromís que va assumir
el govern municipal de constituir una comissió de seguiment que havia
d’avaluar els resultats de la mesura del 30% de reserva.
75
 
Afegeix que tampoc no els han donat les dades actualitzades del Pla pel dret
a l’habitatge, i que es van comprometre a lliurar abans d’acabar el 2019.
Conclou  que  aquest  30% és  un  exemple  de  com s’imposa  la  ideologia  per
sobre del consens; i retreu al govern que es giri d’esquena a la realitat, i que
no vulgui afrontar que aquesta norma no està funcionant.
Avisa  que  el  retiment  de  comptes  de  normatives  d’aquest  abast  ha  de  ser
obligat per part de qualsevol administració pública; i en cas que la norma
no funcioni, cal revisar-la i rectificar-la. Considera que el problema és no
assumir que la norma no funciona per no haver de reconèixer un error.
Precisa  que  s’ha  reduït  l’oferta  d’habitatge,  s’ha  desincentivat  la  inversió,
s’han incrementat els preus del lloguer com a conseqüències immediates de
l’aplicació  de  la  norma,  i  amb  tot  plegat  l’accés  a  l’habitatge  queda
certament perjudicat.
Per  tot  plegat,  justifica  la  presentació  d’aquesta  proposició,  amb  la  qual
demanen la constitució de la comissió de seguiment per analitzar els
resultats de la implantació de la reserva del 30%. Comenta, en aquest sentit,
que tenen una comissió per avaluar com s’acara l’increment dels preus dels
lloguers, i considera que és també un bon fòrum de debat per parlar-ne si no
volen crear l’altra comissió.
Puntualitza que demanen que es revisi la norma, que se’n parli i s’avaluï si
convé una rectificació, que a parer del seu grup és evident.
La Sra. BARÓ fa referència a què el 28 de setembre de 2018 el grup d’ERC
va votar favorablement la modificació de planejament que és objecte
d’aquesta  proposició  per  responsabilitat,  ja  que  l’accés  a  l’habitatge  és  un
problema de primer ordre,  que s’ha constatat  una vegada més avui,  amb la
compareixença de la Síndica, que no fa més que agreujar-se.
Remarca,  doncs,  que  la  ciutat  necessita  un  parc  d’habitatge  de  lloguer
assequible i social, cosa que els obliga a tots a sortir de les respectives
zones de confort i estar oberts a mesures que contribueixin a facilitar-lo.
Posa en relleu que va costar molt tirar endavant la mesura de la reserva del
30%, principalment perquè el govern municipal s’hi va posar amb tebiesa, i
ho va deixar tot en mans de les entitats impulsores, mentre altres grups
municipals  –la  regidora Benedí  en pot  donar  fe– van treballar  per  travar  el
consens que va permetre que la mesura veiés la llum.
Avança el vot contrari del seu grup a aquesta proposició que els sembla,
d’entrada,  precipitada.  Observa,  en  aquest  sentit,  que  els  patrocinis  de  la
campanya electoral de la formació de la regidora Parera els fan intuir que
tenen bona relació amb el sector immobiliari més abusiu, amb totes les
contrapartides que això pot implicar.
Apunta com a raons per a aquest vot negatiu, en primer lloc, que només fa
un any i mig que aquesta mesura ha vist la llum, i ha passat per diverses
convocatòries electorals. Entén que la regidora és conscient que les mesures
estructurals són apostes a llarg termini, que demanen temps per poder
funcionar amb normalitat i acreditar, o no, els seus efectes reals.
Reconeix, en segon lloc, que les úniques dades reals que tenen fins ara no
són bones, tot i que, en rigor, no les poden atribuir únicament a la mesura
per  ella  mateixa,  ja  que  hi  poden  haver  altres  factors  que  s’han  acabar
d’estudiar que hi poden estar implicats.
Indica que, de moment, el seu grup considera que més aviat cal fer tot el
contrari del que planteja el grup Barcelona pel Canvi. Així, creu que en
76
 
comptes de fer un cop de timó cal generar confiança, perfeccionar la
màquina i no dubtar a la primera de canvi; igualment, assenyala que cal
dotar de seguretat financera les operacions que es fan, entendre el sector i
parlar-hi, i estar oberts a introduir modificacions que puguin incrementar
les garanties d’èxit.
Avisa, doncs, que aquest govern ha de fer molts deures; i aprofita per
preguntar-li si realment té confiança en la mesura, si se la creu; i si és així,
li demana que la defensi amb convicció, i només ara en aquesta proposició,
sinó amb la presa de decisions i assumpció de riscos. I remarca que les
iniciatives  no  s’acaben  proposant-les,  aprovant-les  i  amb  el  titular  de  torn,
sinó que això només engega el repte.
Subscriu, com diu el grup proposant, que cal començar convocant la
comissió de seguiment –que va ser una petició del grup del PSC el mandat
passat–, i que estableixin un acord amb les entitats impulsores de la mesura,
i que tot això es faci amb transparència.
La Sra. MUNTÉ posa de manifest que tot i les moltes discrepàncies que
mantenen amb el govern municipal el seu grup ha donat suport a diverses
mesures  que  han  entès  que  anaven  en  la  línia  de  facilitar  l’accés  a
l’habitatge, un gravíssim problema a la ciutat;  i  recorda que en base a això
van donar suport al Pla pel dret a l’habitatge, a l’operador metropolità, a la
figura del tanteig i retracte i a la modificació del PGM del desembre de
2018.
Afegeix, però, que a hores d’ara constaten que les dades són preocupants, a
algunes de les quals acaba de fer referència la regidora Parera, i altres que
posen de manifest que alguna cosa està fallant, especialment quan es
constata que el sector de la construcció, de qui depèn la feina de més de
trenta-cinc mil persones a la ciutat, i que representa el 3,2% del PIB, té unes
dades tan negatives.
Confirma que per aquests motius van presentar en la comissió de Drets
Socials un prec amb què demanaven que es constituís de manera urgent la
comissió de seguiment i avaluació de la modificació del PGM, que era un
compromís assumit pel govern municipal atès que es va aprovar en el
Plenari del 28 de setembre de 2018.
Considera, per tant, que cal exigir la convocatòria de la comissió de
seguiment, ja que els permetrà disposar de tota la informació que necessiten
per  poder  valorar  què  s’ha  de  fer  amb  les  externalitats  negatives  arran  de
l’esmentada modificació de PGM.
Afirma que volen esperar a disposar de la informació que els pugui
proporcionar aquesta comissió, on també hi podran tractar altres qüestions,
entre  les  quals  els  treballs  de  la  comissió  d’estudi  per  a  la  regulació  dels
preus dels lloguers.
Per tot plegat, anuncia que s’abstindran en la votació d’aquesta proposició.
El Sr. CORBACHO aconsella a la Sra. Parera que, per valorar si la mesura
va bé o malament, es fixi en les filtracions que fa el govern i en les
campanyes de publicitat. Observa que si hi ha molts spoilers i moltes
campanyes significa que la mesura va en bona direcció, i així és com va
començar; altrament, després es van suspendre el capítols de la sèrie, i no
han tornat a saber res més del resultat final d’aquest objectiu del 30%.
77
 
Assenyala que han hagut de recórrer al mercat secundari per obtenir dades,
ja que ha estat impossible fer-ho en el primari. Així, concreta que el 2018 a
Barcelona es van iniciar 1.761 habitatges, i que el 2019 la xifra va ser de
787, i preguntant quins són els motius que han incidit en aquesta davallada
del 55%, ningú no li ha respost que hagi estat a causa de crisi, ni de la
manca de confiança, sinó la posada en funcionament de la norma de la
reserva del 30% imposada pel govern de la ciutat; i els promotors no es
veuen capaços d’acarar-la i fer una gestió de la dificultat que implica.
Observa  que  quan  un  govern  pren  una  mesura  i  posteriorment  l’avalua  i
arriba a la conclusió que no és encertada, no passa res perquè modifiqui el
seu  posicionament,  cosa  que  mai  s’ha  d’entendre  com  un  fracàs  sinó  com
una rectificació per anar en la bona direcció.
Diu que si li pregunten si és partidari que un promotor o un constructor
quan ha de fer una obra en sòl urbà consolidat no pagui un cànon, com sí
que succeeix en una obra en un pla de desenvolupament urbà en què està
sotmès a cedir una part del sòl per a habitatge públic, vials, i altres
càrregues,  respon  que  quan  es  demana  una  llicència  d’obra  en  sòl  urbà
s’hauria de pagar un cànon, que hauria de servir per ampliar el patrimoni de
sòl i habitatge públic; i afegeix que si no li surten els números serà el seu
problema, i amb tota probabilitat el propietari del sòl haurà d’abaixar preus.
Demana al govern que rectifiqui i que vagi en una altra direcció, i confirma
el suport del seu grup a la proposició.
El Sr. RAMÍREZ també es refereix a l’aprovació definitiva, el desembre de
2018,  de  modificació  de  PGM  per  a  l’obtenció  d’habitatge  de  protecció
pública en sòl urbà consolidat a Barcelona, i que obliga a destinar el 30%
dels habitatges de nova planta al règim de protecció oficial. Recorda que en
l’aprovació  provisional  en  el  Ple  del  setembre  del  2018,  el  grup  del  PP va
ser l’únic que hi va votar en contra, creien en aquell moment i ho continuen
pensant  ara  que es  tractava d’una cortina de fum del  govern per  amagar  el
seu  fracàs  en  les  polítiques  d’habitatge,  i  traslladar  aquesta  responsabilitat
als promotors privats.
Afegeix  que  amb  la  mesura  s’estimava  que  l’habitatge  assequible
augmentaria en aproximadament 330 habitatges nous cada any; i recorda
que el seu grup va preguntar fa un parell de mesos sobre aquest assumpte
en  la  comissió  d’Urbanisme  i  els  van  respondre  que  no  es  començarien  a
veure els resultats fins a començaments del 2022. Per tant, entén que han de
fer  una  avaluació  en  funció  d’altres  dades  conegudes,  com  les  referides  a
l’habitatge iniciat de nova construcció que mostren un cert impacte negatiu.
I  afegeix  que  segons  dades  de  l’associació  de  promotors,  els  tres  primers
trimestres  de  2019  la  construcció  de  nous  habitatges  ha  baixat  més  d’un
55%.
Remarca que si aquestes dades es verifiquen es constatarà, d’una banda, que
la mesura del 30% no ha servit per a les finalitats previstes i, com ja ha dit
abans, només era una maniobra per amagar la mala gestió en matèria
d’habitatge per part del govern; i, d’altra banda, i encara més greu és que el
fracàs  d’aquesta  mesura,  suposa  l’increment  dels  preus  de  l’habitatge  i,  en
conseqüència, l’expulsió de més veïns fora de la ciutat.
Atès  aquest  estat  de  coses,  i  pel  fet  que  el  seu  grup  sempre  s’ha  mostrat
contrari a la mesura, avança que no poder fer altra cosa que votar
favorablement aquesta proposició.
78
 
La Sra. SANZ aprofita per agrair novament el compromís i l’impuls de totes
les entitats que es van constituir en plataforma per impulsar que aquest
ajuntament fes història tirant endavant una mesura que canviava les regles
del joc quant al sòl. En aquest sentit, fa notar a la Sra. Parera, que coneix bé
el marc legal, que el marc legal i jurídic està dissenyat perquè el negoci dels
privats  sempre  se’n  surti,  i  allò  que  no  hi  està  garantit  és  l’accés  a
l’habitatge,  que  és  un  dret  reconegut  per  la  Constitució,  i  en  molts  plans  i
lleis vigents.
Remarca, doncs, que és important tirar endavant canvis que tenen una
implicació important en la planificació urbanística i que s’han de consolidar
perquè incideixen en les regles del joc del sòl urbà i, específicament, d’unes
actuacions que afecten allò que ja està construït a la ciutat.
Entén que la iniciativa ha estat exemple per a moltes altres ciutats del món,
i comenta que moltes de les ciutats europees, com Londres o París, que han
tirat endavant iniciatives semblants els van alertar que es donarien actituds
com les que aquí posen de manifest els grups de Barcelona pel Canvi, el
PP, una part de Junts per Catalunya; els van avisar que el sector privat
actuaria com ho està fent sobre l’escassedat d’habitatge assequible.
Pregunta  si,  mínimament,  estan  d’acord  amb  què  l’escassesa  d’aquest
habitatge assequible a la ciutat és responsabilitat d’unes polítiques públiques
a escala estatal que han afavorit que els privats fessin més negoci. Entén
que això és un punt de partida fonamental per entendre que tots són
corresponsables; i que les administracions públiques han de fer molt, però
que això no eximeix els privats de fer res i que, altrament, han de compartir
la responsabilitat. Per tant, reitera que amb aquesta mesura els demanen que
un 30% dels habitatges que facin els destinin a habitatge assequible, que els
vendran igual i faran negoci però amb un preu que la gent pugui pagar.
Observa, quant a la seguretat jurídica de què tant parlen alguns, que no n’hi
ha més que dir clarament que la mesura del 30% ha vingut per quedar-se.
Afirma  que  si  d’alguna  cosa  es  penedeix  és,  quan  van  tirar  endavant  la
mesura, no haver obtingut el suport polític abans, cosa que ha deixat fora de
la mesura dues mil llicències, algunes de les quals amb certificat
d’aprofitament urbanístic des de l’aprovació inicial a la definitiva.
Remarca que avui dues mil llicències tindrien l’obligació d’acatar la mesura
si  en  aquell  moment  s’hagués  desenvolupat  una  actuació  concreta  de
suspensió de llicències, que ni ERC ni el PSC no van voler llavors.
Entén que aquest va ser un error greu, i la Generalitat també va trigar a
posicionar-se abans no va aclarir els dubtes que tenia al respecte; això no
obstant, finalment la mesura està implementada i confirma que no la pensen
canviar perquè estan convençuts que funcionarà, i corresponsabilitza el
sector privat d’una necessitat pública de la ciutat.
Manifesta el convenciment del govern municipal que és fonamental enviar
aquest missatge de seguretat jurídica clara, i informa que ja estan en
tramitació una dotzena de llicències que compliran la mesura i moltes més
en vindran, perquè hi continuarà havent voluntat d’invertir  a la ciutat,  però
complint amb unes regles del joc i que es prioritzin els interessos públics.
Remarca que aquest és el canvi en el model urbanístic de la ciutat que
també ha vingut per quedar-se.
79
 
La Sra. PARERA posa en valor que el seu grup sempre ha estat respectuós
en les seves intervencions, o com a mínim sempre ho ha intentat. Així
doncs, no accepta que se li digui que els seus posicionaments estan
comprats, ja que si alguna cosa han demostrat és que voten no pas en funció
de la ideologia del proposant sinó de la proposta i de si creuen que és
positiva per a la ciutat. Fa notar que ha fet votacions molt diverses en molts
assumptes a favor d’uns i d’altres.
Dit això, i centrant-se en el contingut de la proposició, opina que l’estratègia
de la imposició és fallida i no funciona, tal com s’ha vist.
Recorda  que  Barcelona  en  Comú  va  accedir  a  l’alcaldia  fent  bandera  de
l’accés  a  l’habitatge,  que  valora  com  una  gran  preocupació  que  tots
comparteixen.  Fa  avinent  que  de  les  intervencions  que  s’han  produït  arran
de la seva proposta, i malgrat que no tots els grups hi donin suport, es
desprèn que tots els grups són crítics quant a la mesura del 30%, fins i tot
els qui hi van votar a favor.
Reconeix  que l’actitud del  grup d’ERC quant  a  aquesta  mesura,  com ja  va
dir  en  comissió,  és  responsable;  hi  va  donar  suport  d’entrada  i  ara  ha
constatat que els resultats no són els que esperaven i que val la pena avaluar-
los i analitzar-los. Entén que és ben lícit considerar que aquesta era una
mesura bona, però han passat quatre anys i s’ha demostrat que no ha donat
resultats. Remarca que estan reclamant aquests resultats dia sí dia també
sense obtenir cap resposta, i entén que els amaguen perquè, simplement, no
existeixen.
Constata que tothom reclama al govern que revisi la mesura, sobretot
perquè  no  es  poden  permetre  estar  vuit  anys  amb  una  política  d’habitatge
fallida; i recorda que el PSC, ara soci de govern, criticava en campanya
electoral les polítiques d’habitatge del mandat anterior.
Fa notar a Barcelona en Comú que estan sols en aquest assumpte; i
puntualitza que ningú no diu que el sector privat no s’hagi d’implicar, però
no des de l’obligació i la imposició, sinó des del consens.
La Sra. MUNTÉ pregunta a la Sra. Sanz quina és la part de Junts per
Catalunya que, malgrat les profundes discrepàncies amb el govern, no ha
donat suport a totes les mesures que s’han proposat respecte a l’habitatge; i
quina és la part de la seva formació que al govern de la Generalitat no tira
endavant decrets innovadors i potents, com és el cas del Decret de mesures
urgents pel que fa al dret a l’habitatge.
La  Sra.  SANZ  confirma  que  no  votaran  a  favor  d’aquesta  proposició,  i
demana a la regidora Parera que se sumi a buscar les polítiques i elements
que realment els permetin avançar en la bona direcció. I afegeix que si
considera que hi ha altres propostes a explorar per aconseguir que el sector
privat es corresponsabilitzi, que els ho digui, que estan disposats a escoltar-
la.
Diu, tanmateix, que la seva obligació i responsabilitat, en funció de les
competències en matèria d’urbanisme d’aquest ajuntament, és generar regles
del joc clares sobre el sòl urbà consolidat de la ciutat.
Corregeix a la Sra. Parera, que ha parlat de quatre anys de posada en marxa
de la mesura, que va ser a finals del 2018 que es va endegar.
Adreçant-se a la regidora Munté, reconeix que la seva formació sempre
acaba amb un posicionament favorable in extremis; però fa notar que van
80
 
haver-hi moltes dificultats, també amb el govern de la Generalitat, per
aprovar la mesura amb celeritat.
Malgrat tot aquest seguit de circumstàncies, diu que són benvingudes les
mesures  innovadores  i  tots  els  plantejaments  que  sumin  en  l’objectiu
d’aconseguir un parc d’habitatge assequible suficient a la ciutat.
I afegeix que, en matèria d’urbanisme, estan disposats a explorar-les totes al
més aviat possible, però demana als grups que contribueixin a fer un bon
debat per aconseguir que el sector privat tingui clara la manera com pot
actuar  a  la  ciutat,  sempre  amb  l’objectiu  que  els  propers  anys  es  pugui
revertir la situació de l’habitatge.
ES REBUTJA aquesta Proposició / Declaració de Grup amb vint-i-set vots
en contra –emesos  pels  Srs.  i  les  Sres.  Colau,  Subirats,  Sanz,  Pérez,  Martí
Grau, Badia, Rabassa, Martín, Serra i Tarafa, els Srs. i les Sres. Collboni,
Bonet, Batlle, Ballarín, Escudé, Marcè i Alarcón, i també pels Srs. i les
Sres. Maragall, Alamany, Puig, Benedí, Coronas, Baró, Sendra, Zañartu,
Buhigas i Castellana–, cinc abstencions –emeses pels Srs. i les Sres. Artadi,
Munté, Vila,  Mascarell  i  Martí  Galbis–,  i  set  vots  a  favor  de  la  resta  de
membres del Consistori.
b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional
Del Grup Municipal Junts per Catalunya:
1. – (M1923/637) El Plenari del Consell Municipal acorda: - Liderar des de
l’Ajuntament  de  Barcelona,  la  creació  d’un  sistema  aeroportuari  de  país
basat en la connectivitat eficient dels aeroports de Barcelona, Girona i
Reus.  -  Exigir  a  AENA que  qualsevol  projecte  d’ampliació  de  la  capacitat
aeroportuària, sigui absolutament respectuós amb el medi natural i la
biodiversitat de l’entorn del delta del Llobregat. - Defensar un nou model de
governança  del  sistema  aeroportuari  català   que  respecti  l’autonomia  de
gestió  de  cada  infraestructura  i  amb  la  participació  de  l’entorn
socioeconòmic del país.
La Sra. ARTADI comença per agrair les aportacions i la transacció que han
fet amb els grups d’ERC i del PSC, sobretot perquè amb aquesta proposta el
que més els interessa és obrir el debat, i aquestes transaccions han permès
enriquir el text inicial.
Remarca que el que plantegen és un debat central sobre la infraestructura
més important que afecta la ciutat, per tant, consideren que cal defugir el
debat  estèril  sobre  el  pont  aeri  i  abordar  què  es  fa  amb  l’aeroport  de
Barcelona i com es connecta amb la resta d’aeroports de Catalunya.
Recapitula, doncs, que cal encetar aquest debat i, alhora, fer informes
tècnics i compartir la informació sobre les implicacions que té aquest
assumpte.
Reitera, atès que ja ho han dit infinitud de vegades, que en l’arrel de molts
dels  problemes  que  pateixen  hi  ha  la  manca  d’una  autonomia  de  gestió  de
les infraestructures aeroportuàries, que provoca que no siguin eficients i que
tinguin competitivitat, particularment en el cas de l’aeroport del Prat.
Remarca que Aena té la centralitat de la gestió, cosa totalment anòmala en
el context europeu, cosa que ha provocat clarament la discriminació de
81
 
l’aeroport de Barcelona, que té uns beneficis catorze vegades més grans que
Barajas  i,  a  canvi,  rep  una  inversió  d’una  tercera  part  que  l’aeroport  de
Madrid. Indica que això ha provocat que ara, a corre-cuita, encetin un debat
sobre allò que fa  anys que sabien que passaria,  i  és  que l’aeroport  del  Prat
està pràcticament al límit de la seva capacitat màxima. Assenyala que a
això  s’hi  afegeix  que  l’aeroport  de  Reus  i  sobretot  el  de  Girona  estan
infrautilitzats, i per aquest motiu han volgut incloure la connexió eficient i
sostenible  mitjançant  ferrocarril  d’aquests  aeroports,  que  valoren  com  un
element clau.
Apunta que un altre aspecte del qual també han parlat amb altres grups és el
que té a veure amb la possibilitat que Barcelona esdevingui un veritable hub
internacional, tal com expressen en la proposició, fet que implica elements
tècnics, així com acords bilaterals per a l’atorgament de drets de trànsit que
han exclòs sistemàticament el Prat en favor de Barajas. Constata que això
impedeix  que  l’aeroport  de  Barcelona  sigui  un hub de referència de la
mediterrània occidental, i un enllaç entre Amèrica i Àsia; tot plegat per no
parlar també de la deixadesa que es produeix cada estiu tant en la gestió de
conflictes laborals com de seguretat.
Destaca que la gestió de l’aeroport és una demanda històrica, que ha generat
un gran consens en la  societat  i  en l’economia al  país.  Comenta,  en aquest
sentit, que l’IESE assenyalava el 2007 que més de cent entitats van fer una
reclamació  per  la  gestió  de  l’aeroport,  i  cita  textualment  que  en  aquell
moment  es  deia  que  no  es  tractava  d’una  reivindicació  política  sinó  una
demanada de gestió moderna, eficient i professional que permeti l’aeroport,
i per tant Catalunya, desenvolupar la seva missió i projectar el futur com a
potència europea de primer nivell.
Comenta que cap al 2010 o el 2011 semblava que el president Zapatero veia
amb bons ulls aquesta qüestió, i fins i tot es plantejava comissions
bilaterals,  però posteriorment  tot  això ha desaparegut  i  no s’ha produït  cap
canvi en els anys posteriors. En aquest sentit, fa notar que el PSOE fa setze
mesos que torna a governar, i si es guien per la intervenció que va fer ahir
mateix el Sr. Lucena, no sembla que la situació hagi de canviar.
Considera, doncs, que cal prioritzar els vols de llarga distància i un altre
element nuclear com és el creixement intel·ligent de la infraestructura, que
tingui a veure amb la sostenibilitat, quant a impactes acústics i de
contaminació, i la preservació del medi, especialment, del delta del
Llobregat, una de les zones protegides en la Xarxa Natura 2000 i, per tant,
tutelades  per  la  UE,  que  requeriran  –així  ho  han  pactat  en  la  proposició–
informes  favorables  quant  a  l’avaluació  de  l’impacte  i  saber  què  hi  diu  la
Comissió Europea.
El  Sr.  PUIG  posa  de  manifest  que,  no  fa  massa  anys,  que  l’aeroport  de
Barcelona tingués moltes connexions transcontinentals els semblava molt
important, però molt difícil. En aquest sentit, la regidora Artadi ha fet
referència  a  l’acta  de  l’IESE,  i  comenta  que  pocs  anys  abans,  un  líder  de
l’oposició  al  Parlament  de  Catalunya  va  proposar  que  la  Generalitat
comprés  l’aeroport  del  Prat,  amb  l’argument  que  era  l’única  manera
d’aconseguir que tingués molts vols transcontinentals.
Constata, però, que les coses han canviat, i ara resulta que aquest objectiu
no tan sols és possible sinó que està a tocar, per la qual cosa és important
repetir que continua sent important que l’aeroport de Barcelona tingui molts
82
 
vols  transcontinentals;  i  puntualitza  que  no  és  amb  l’objectiu  que  creixi  el
turisme, sinó perquè augmenti la part més sana de l’economia del país, que
és la que es basa en l’exportació i en la innovació tecnològica.
Per tant, amb aquest objectiu els sembla important que aquest ajuntament,
tot i que no és competent en aquesta matèria, es posicioni sobre les
diferents opcions que hi ha per aconseguir aquest objectiu, una de les quals
va ser la que va presentar Aena ahir en un acte públic.
Considera que el problema rau en què les dues opcions més clares per
aconseguir aquest objectiu tenen, ambdues, un impacte ambiental greu; una
en forma de soroll i,  l’altra, per la invasió d’un espai protegit com l’estany
La Ricarda. En conseqüència, remarca que aquest posicionament de
l’Ajuntament és summament difícil.
Entén que alguns regidors i regidores d’aquest consistori ja poden tenir una
decisió presa, però assegura que el seu grup no, ja que considera que el
posicionament és difícil perquè totes les opcions tenen avantatges i
inconvenients, i allò que consideren més important és que aquest
ajuntament, de la mateixa manera que tota la població de Catalunya, tingui
un debat rigorós sobre els pros i els contres de cadascuna de les opcions.
Conclou, per tant, que això és el que planteja essencialment aquesta
proposició, i atès que l’han transaccionada amb el grup Junts per Catalunya,
confirma que hi votaran a favor.
La Sra. GUILARTE diu a la Sra. Artadi que ella tenia tota la intenció de
parlar de la seva proposició, però considera que, arran de la manca de
respecte envers la seva persona, ha de dir-los dues coses.
Així doncs, els retreu que vinguin al ple a remoure una cosa que diu un
fugat de la justícia, al qual defensa un advocat condemnat per terrorisme, i
que volia posar els jutges a dit; o allò que diu un inhabilitat, al qual ja ni tan
sols es creu la mateixa regidora, i que li mana callar en les reunions;
considera que tot plegat és predicar en el desert; i que allò més greu és que
la  Sra.  Ballarín  no  sàpiga  que  el  Sr.  Montalbo,  que  a  més  d’haver  estat
candidat  pel  seu  partit  a  l’ajuntament  de  Granada,  i  tenir  carnet  del  PSOE,
també és membre de la JEC.
Per tant, considera que el fet que la Sra. Ballarín assumeixi el discurs dels
senyors que ha esmentat abans, que estan indignats i rebotats perquè els
privilegis que els atorguen els els tomben als tribunals; i recorda que han
estat condemnats pel TSJ, i la JEC, que l’única cosa que ha fet és adoptar i
aplicar la LOREG.
Justifica  haver-ho d’explicar  fil  per  randa perquè ja  s’ha  adonat  que  no ho
“pillen”.  I  insisteix  que  són  coses  com aquestes  les  que  estan  fent  molt  de
mal al país i a la qualitat democràtica d’Espanya.
Dit això, felicita al Sr. Castellana perquè el Sr. Jové, i el feminista radical
Lluís Salvadó acaben de ser imputats, i entén que no és el moment més
adequat per parlar de netedat.
Assegura que el problema rau en què els qui com la seva formació
compleixen la llei, que no se salten les normes, que defensen la regeneració
són els objectius de les crítiques.
Diu,  tot  seguit,  que  emprarà  l’escàs  temps  que  li  resta  perquè  ella  sí  que
valora la feina que fan els altres grups.
Fa avinent a la Sra. Artadi, en primer lloc, que celebra que el seu grup hagi
intentat  canviar  l’exposició  inicial  que  feia  en  la  proposició  i  que,  en
83
 
definitiva,  era  un  atac  contra  Aena,  contra  l’estat,  fent  el  ploricó,  com
sempre, dient que no els paguen les infraestructures, i com de malament els
tracten. Tanmateix, observa que en el text que s’han replantejat suavitzaven
aquest discurs, tot i que en l’exposició continuen en la mateixa línia.
Afirma que ella volia tenir un debat seriós i honest sobre una infraestructura
que  és  important  per  a  la  projecció  econòmica  de  Barcelona,  però  s’adona
que això no serà possible.
Assenyala que el seu grup entén que és important que es continuï
desenvolupant  l’aeroport,  i  saben  que  la  postura  de  l’Alcaldessa  és
absolutament contrària a això i, per tant, un greu error. Considera,
altrament, que no permetre que es desenvolupi aquesta infraestructura
provocarà que es quedi petita per a Barcelona, i no afavorirà que es
converteixi en un hub internacional. I afegeix que, igualment, significaria
renunciar  als  mil  tres-cents  milions  d’euros  que  Aena  té  previstos  com  a
inversió.  I  també  diu  que  no  estan  en  contra  que  s’ampliï  la  col·laboració
amb altres aeroports.
Tanmateix, atès que no veuen el projecte clar fins que no els portin un pla
d’inversions i expliquin com ho volen fer, amb les competències que tenen,
avança que s’abstindran en la proposició.
El Sr. BOU considera que és important continuar amb les obres de millora i
ampliació  de  l’aeroport  del  Prat.  En  aquest  sentit,  recorda  que  el  darrer
govern del PP va presentar un pla que preveia una forta inversió fins al
2026, establint que l’aeroport del Prat i del de Girona conformessin un únic
sistema aeroportuari. Precisa que aquest pla preveia una inversió de 426
milions  d’euros  a  l’aeroport  de  Girona,  en  els  quals  s’inclou  l’estació  de
l’AVE;  i  en  el  cas  del  Prat  aquesta  inversió  prevista  era  de  1.465  milions
d’euros,  destinada  principalment  a  la  construcció  de  l’edifici  satèl·lit  de  la
T1, a més de millorar la connectivitat i la intermodalitat de l’aeroport, amb
la finalitat d’arribar a setanta milions de passatgers.
Assegura que ha escoltat la Sra. Artadi amb molta atenció, i confirma que
ha  parlat  de  l’autonomia  de  gestió.  Puntualitza,  en  aquest  sentit,  que  no
tenen un problema de gestió sinó un problema polític. Constata que hi ha la
voluntat  que  l’estat  quedi  en  un  paper  residual,  i  que  desaparegui  Aena.
Entén que aquest és l’autèntic problema i no cap altre. I aprofita per referir-
se al Tsunami Democràtic que va acabar amb cancel·lació de vols i amb
destrosses.
Observa  que  es  pretén  obtenir  una  administració  única  de  l’aeroport  que
avisa que no és possible, i confirma que el seu grup haurà de votar en
contra  d’aquesta  proposició  mentre  el  grup  proposant  no  abandoni  el  camí
del procés separatista, de divisió.
La Sra. PARERA diu que el vot del seu grup era contrari a la proposició
inicial, però que un cop valorada la transacció i com ha quedat redactat
finalment el text, avança que hi votaran a favor. Manifesta que consideren
que  el  nou  text  recull  molt  millor  l’esperit  que  cal  defensar  en  relació  a
l’aeroport.
Entén que aquesta proposició és un bon exemple que, de vegades, aquest
ajuntament  ha  d’assumir  el  lideratge  d’accions  encara  que  no  en  tingui  les
competències, i aquest cas n’és un exemple molt clar.
84
 
Posa de manifest que els darrers deu anys han estat molt bons per a
l’aeroport,  ha  estat  un  model  d’èxit  atès  que  en  una  dècada  ha  doblat  el
nombre de passatgers. Indica que Aena ha anunciat en el seu pla 2022-26
una inversió de més de mil cinc-cents milions d’euros per a l’ampliació de
de la T1, i expandir el camp de vol per operar més rutes de llarg recorregut,
i consolidar l’aeroport del Prat com a hub internacional.
Com també ha dit la Sra. Artadi, coincideix amb què aquest és un aspecte
prioritari, ja que Barcelona ha de continuar col·laborant estretament amb
Aena per aconseguir aquestes noves rutes de llarg recorregut, i més
connexions amb Àsia i Llatinoamèrica.
Constata que el creixement continu de l’aeroport ha de venir també per una
competència sana amb altres aeroports i hubs espanyols i europeus; i també
de la connexió indispensable amb l’AVE, cosa amb què ja van tard perquè
hi hauria d’haver una connexió directa de l’alta velocitat i l’aeroport.
Reconeix,  com es diu en la proposició,  que també des d’aquest  ajuntament
poden donar suport a connexions ferroviàries eficients entre els aeroports
de Barcelona, Girona i Reus, però entén que no es poden enganyar, ja que
el creixement de l’aeroport no vindrà per desviar vols cap a Reus o Girona,
cosa que tampoc dóna un millor serveis als usuaris; altrament, considera
que els aeroports de Reus i de Girona han de potenciar el seu model propi
de gestió, i que no passa pel desviament de passatgers del Prat, i no poden
caure en l’error de convertir aquests aeroports en la quarta o cinquena pista
del Prat, ja que cadascun té la seva missió i ha de servir al territori on està
situat.
El Sr. COLLBONI també avança que votaran a favor de la proposició que
han transaccionat amb el grup Junts per Catalunya amb el benentès, com ha
dit la Sra. Artadi, que és un bon punt de partida per al debat imprescindible
i inajornable sobre el futur del Prat, i el plantejament que en fa la proposició
és  equilibrat,  en  el  sentit  que  s’hi  contemplen  totes  les  variables  que
s’hauran de tenir presents alhora de tenir una posició i prendre una decisió;
cal valorar-les des dels punts de vista de l’impacte econòmic, de la connexió
ferroviària  i,  sobretot,  d’allò  que  suposa  l’ambició  de  l’aeroport  per
augmentar la connectivitat de vols intercontinentals, que ha estat clau per a
l’economia catalana i per a Barcelona.
Ressalta,  en  aquest  sentit,  que  l’Ajuntament  ha  tingut  un  paper  els  darrers
anys. Explica que el 2005 es va constituir el comitè de rutes aèries, que ha
tingut com a missió incrementar la connectivitat transcontinental de
l’aeroport  de  Barcelona,  i  ho  ha  fet  amb  un  gran  èxit,  connectant,  a  més,
amb ciutats que són de gran interès per al desenvolupament econòmic, de
recerca, universitari i de fires, com és el cas de Boston, Seül o Xangai.
Apunta que quan han fet missions econòmiques amb la Generalitat o la
Cambra de Comerç, normalment portaven a la carpeta una connexió directa
de Barcelona amb alguna d’aquestes ciutats.
Conclou, per tant, que el debat és inajornable i que s’ha de plantejar en totes
les dimensions i, òbviament, des de la perspectiva mediambiental. Entén
que, atès que Aena ha anunciat una inversió de fins a mil cinc-cents milions
d’euros, s’ho han d’agafar com una realitat i  no pas com una reivindicació,
les administracions catalanes hauran de donar-hi una resposta, que haurà
d’incloure  una  anàlisi  de  l’impacte  en  el  medi  natural,  la  biodiversitat,
85
 
l’entorn  del  delta  del  Llobregat,  juntament  amb els  informes  favorables  de
la UE i subjectes als tractats internacionals que Espanya subscriu.
Observa  que  aquest  debat  s’haurà  de  tancar  amb  rapidesa,  però  el  valora
com un plantejament ponderat des del punt de vista que es contemplen tots
els diversos aspectes de la decisió.
La  Sra.  SANZ  destaca  tres  aspectes  fonamentals  d’aquest  debat;  així,
remarca  que  es  tracta  d’una  ciutat  amb  un  aeroport  i  no  a  l’inrevés;
l’existència  d’un  context  de  crisi  climàtica  greu;  i  d’una  infraestructura  i
operador públics i, com a tals, han de respondre als interessos públics.
Assenyala que el fet de trobar-se en una conjuntura de crisi climàtica
implica que la proposta ha de partir de la idea que el desenvolupament de
l’aeroport sense límits juga en contra de la perdurabilitat de la ciutat i d’un
model econòmic que volen viable, també per a l’àrea metropolitana.
Tal com explicava la Sra. Artadi, remarca que el delta del Llobregat és un
espai natural protegit per la UE, i apunta que s’estan desenvolupant mesures
en clau metropolitana, com és el cas de la ZBE, o altres que demanen
esforços importants a la ciutadania i, per tant, cal adaptar les
infraestructures  públiques  de  l’àrea  metropolitana  amb  aquesta  lògica.  I
afegeix que també hi ha uns acords internacionals que exigeixen plans de
reducció d’emissions com són els acords de París.
Comenta que recentment han vist com un tribunal britànic acaba de declarar
il·legal la tercera pista de l’aeroport de Heathrow per incomplir els objectius
d’emergència  climàtica,  i  perquè  no  es  donava  compliment  a  uns  acords
signats pels estats. Afegeix que fa poques setmanes el Tribunal suprem
holandès ha obligat el govern a rebaixar d’un 25% en un any les emissions
de les grans infraestructures.
Per tot plegat, entén que seria irresponsable per part de tots, també d’Aena,
no tenir en compte tot això que acaba de dir.
Manifesta que el seu grup considera que cal plantejar un nou model
aeroportuari que permeti tirar endavant una governança que incorpori la
dimensió  barcelonina  i  metropolitana  en  el  desenvolupament  d’aquesta
infraestructura, i fer compatible aquest nou aeroport amb el compliment
dels principis de sostenibilitat, amb els acords internacionals de lluita contra
l’emergència  climàtica  i  amb  els  ODS,  i  que  tot  plegat  ho  faci  compatible
amb el desenvolupament econòmic futur.
Insisteix  que  qualsevol  intervenció  ha  d’incorporar  la  possibilitat  de
continuar existint i, per tant, han de tenir en compte la perdurabilitat i el
futur, altrament no hi haurà desenvolupament econòmic; que també
incorpori el consens amb el territori; que sigui públic, transparent,
sostenible, amb plans per a la reducció de les emissions; i que, sobretot,
tingui en compte la necessitat de no hipotecar les futures generacions.
La  Sra.  ARTADI  agraeix  el  vot  favorable  dels  grups  d’ERC  i  del  govern
municipal i les aportacions i el diàleg que han anat mantenint.
Reconeix  que  el  debat  no  és  fàcil  i  s’han  de  ponderar  moltes  variables,
motiu pel qual insisteixen que cal començar a fer la feina tècnica i valorar-
la.
Com  a  resposta  al  Sr.  Bou,  indica  que  ha  agafat  l’acord  d’IESE  del  2005,
entitats, col·legis, gremis, universitats i cambres, totes elles no
86
 
independentistes i en un context que tampoc no ho és, i ha fet exactament la
mateixa demanda que es va fer en aquell moment.
Subscriu la reflexió que feia la Sra. Parera sobre els aeroports de Reus i
Girona, que no ho solucionaran tot, però és cert que estan infrautilitzats i
tenen un pes molt menor al que els correspondria territorialment, de manera
que són unes infraestructures que cal posar en valor en benefici de
l’equilibri territorial i la riquesa dels territoris.
Celebra que el grup del PSC inclogui totes les variables imprescindibles per
a l’autonomia de gestió, i confia que es recuperi el consens que es va posar
de manifest durant el govern del president Zapatero.
El Sr. PUIG observa que el Primer Tinent d’Alcaldia ha dit que el debat és
inajornable, i desitja que això no quedi en una mera declaració d’intencions.
Considera molt important aquest debat i que es faci ràpid. Diu que han de
tenir en compte que Aena té la seva solució, i que els qui estan més
exposats a aspectes de canvi climàtic, sobretot després de la sentència de
Heathrow, han de pensar que, probablement, Aena aconseguirà
l’autorització de la UE per fer realitat la seva solució.
Per  tant,  destaca  la  importància  d’haver-se  posicionat  abans  de  trobar-se
amb fets consumats.
El  Sr.  BOU  reconeix  que  els  temps  a  què  s’ha  referit  la  Sra.  Artadi  eren
bons temps; quan la formació de la regidora estava en el marc
constitucional i les coses funcionaven bé.
Admet que llavors hauria votat afirmativament; remarca, però, que la Sra.
Artadi  ha  esmentat  l’autonomia  de  gestió,  que  no  és  altra  cosa  que
transmissió de les competències de gestió a la Generalitat, i que de cap
manera el seu grup vot votar afirmativament a això.
El Sr.  COLLBONI reitera novament l’agraïment per la flexibilitat  del  grup
proposant, perquè havien entès que el govern de la Generalitat ja havia pres
una  decisió,  cosa  que  van  deduir  d’unes  declaracions  fetes  pel  Conseller.
Tanmateix, el grup Junts per Catalunya demostra amb la presentació
d’aquesta  proposició  que  està  disposat  a  parlar-ne  i  que  no  ho  fan  partint
d’una idea preconcebuda.
S’APROVA  aquesta  Proposició  amb  contingut  de  Declaració  Institucional
amb  quatre  abstencions  –emeses  pels  Srs.  i  les  Sres.  Guilarte,  Sierra,
Barceló i Corbacho–, dos vots en contra –emesos pels Srs. Bou i Ramírez–,
i trenta-tres vots a favor de la resta de membres del Consistori, amb el text
transaccionat següent:
(M1923/637)  El Plenari del Consell Municipal acorda: - Posicionar-se a
favor  d’un  model  aeroportuari  que  garanteixi  una  major  connectivitat  i
una millora de la competitivitat econòmica de Barcelona, tenint en
compte que actualment més de 125.000 llocs de feina i més de 7.600
milions  d’euros  del  PIB  català  tenen  vinculació  amb  l’aeroport  de
Barcelona. - Donar suport a una connexió ferroviària eficient dels
aeroports de Barcelona, Girona i Reus. - Encarregar als serveis tècnics
de  l’Ajuntament  que  elaborin  un  informe on  s’analitzin  els  avantatges  i
inconvenients  de  les  diferents  opcions  que  permetin  que  l’aeroport  de
87
 
Barcelona  s’especialitzi  en  rutes  de  llarga  distància.  -  Exigir  a  AENA
que  qualsevol  projecte  d’ampliació  de  la  capacitat  aeroportuària  es  faci
prèvia anàlisi del seu impacte sobre el medi natural i la biodiversitat de
l’entorn  del  delta  del  Llobregat  i  previ  informe  favorable  de  la  Unió
Europea. - Defensar un nou model de governança del sistema
aeroportuari que respecti  l’autonomia de gestió de cada infraestructura i
amb la participació de l’entorn socioeconòmic del país.
c) Precs
Del Grup Municipal Junts per Catalunya:
1. – (M1923/638)  Que  l’Ajuntament  de  Barcelona  elabori  una  campanya
informativa d’àmplia difusió sobre la PrEP, en col·laboració amb els centres
especialitzats com el BCN Checkpoint i la Unitat de malalties de
Transmissió Sexual del CAP Drassanes.
La Sra. ARTADI indica que amb aquest prec demanen que aquest
ajuntament faci una campanya informativa sobre la profilaxi preexposició
(PrEP), que sigui àmplia i en la qual puguin col·laborar els centres
especialitzats com el Barcelona Checkpoint, la Unitat de malalties de
transmissió sexual del CAP Drassanes o les unitats dels hospitals
especialitzats.
Destaca  que  la  PrEP  s’ha  demostrat  molt  eficient  en  la  prevenció  de  la
infecció  per  VIH,  i  ja  fa  molts  anys  que  la  recomanen  experts,  l’OMS,
l’Agència  Europea  del  Medicament,  els  CDC  o  ONU-Sida,  però,
malauradament, no va ser fins l’any passat que es va poder incloure la PrEP
en la cartera bàsica gràcies a una iniciativa de Sergi Miquel, company de
formació a Madrid. Constata que la situació fins a les hores molts usuaris
de la PrEP havien d’adquirir-la il·legalment per internet.
En  conseqüència,  remarca  la  importància  que  la  PrEP  s’hagi  inclòs  en  la
cartera bàsica de la seguretat social i, per tant, de fer ara aquesta campanya
informativa  que  sol·liciten,  ja  que  l’evidència  demostra  que  amb  aquesta
profilaxi  es  redueixen  enormement  les  infeccions.  Constata  que  s’ha  fet
molta feina pel que fa a la detecció precoç i ara cal fer aquest pas.
Precisa que cal informar a fi de reduir tabús, estigmes i mal entesos respecte
a la PrEP, i posa com a exemple ciutats referents en la lluita contra el VIH,
com és el cas de Nova York, que han fet campanyes explícites molt clares;
per tant, consideren que Barcelona ha de fer aquest pas.
La Sra. ALCALDESSA subscriu plenament que aconseguir la PrEP ha estat
una passa molt important en la lluita contra la transmissió del VIH i, per
tant, anuncia que accepten el prec per fer una campanya que, en realitat, ja
està prevista en el marc d'una estratègia de salut sexual i reproductiva
ampliada a tots els agents, una campanya sobre totes les malalties i
infeccions de transmissió sexual i que inclou informació sobre la PrEP.
Considera que en el marc de col·laboració entre institucions, entitats i
societats científiques cal fer pedagogia al conjunt de la població; i observa
que tot i que les dades confirmen una disminució del casos de VIH
diagnosticats el 2018 respecte al 2017, cal tenir en compte que hi ha altres
infeccions com la sífilis o la clamídia, entre més, que cal abordar. En
88
 
conseqüència, destaca la importància de fer una campanya àmplia i de
sensibilització específica sobre aquestes infeccions de transmissió sexual, i
que  s’han  de  sumar  als  dispositius  que  la  ciutat  té  previstos  per  a  la
prevenció  i  el  tractament  d’aquestes  infeccions;  i  treballar  en  l’àmbit  de  la
prevenció a les escoles, el reforç del dispositiu ChemSex i moltes altres
actuacions  que  s’estan  impulsant,  sense  deixar  de  treballar  en  la  prevenció
del  VIH  des  d’un  abordatge  conjunt  que  doni  resposta  positiva  i  no
estigmatitzadora.
La  Sra.  ARTADI  agraeix  l’acceptació  del  prec,  i  remarca  la  necessitat  de
col·laboració entre els centres i els especialistes. Remarca que aquesta
campanya informativa no ha de quedar invisibilitzada dins d’una campanya
més generalista sobre les infeccions de transmissió sexual, i que també
consideren fonamental atès el gran increment que hi ha hagut els quatre
darrers anys.
La Sra. ALCALDESSA ratifica que recullen la proposta i que tractaran
informació específica sobre la PrEP en col·laboració amb els centres
especialitzats com la Unitat de malalties de transmissió sexual del CAP
Drassanes, el BCN-Checkpoint, les entitats del Comitè Primer de
Desembre, la plataforma unitària ONG-Sida de Catalunya, alhora que
celebren  l’avenç  que  suposa  el  finançament  públic  d’aquesta  pastilla
preventiva  que  es  podrà  dispensar  en  l’àmbit  hospitalari  i  en  centres
autoritzats.
2. – (M1923/639) Que el govern presenti abans del plenari del mes de març del
2020 un informe sobre el Programa Làbora que inclogui: - Informe de
seguiment recent del Programa Làbora. -Proposta de mandat del programa. -
 Proposta de extensió progressiva  del programa a l’Àrea Metropolitana.
La Sra. MUNTÉ assenyala que el programa Làbora neix el 2014 amb la
voluntat d’oferir ocupació a persones derivades pels serveis socials, i que va
ser  una  de  les  prioritats  del  govern  de  l’alcalde  Trias  per  afavorir  la
incorporació al mercat de treball de persones joves o aturades de llarga
durada. Indica que el programa treballa bàsicament en dues línies: la
sensibilització  del  sector  empresarial,  i  l’acompanyament  i  la
personalització en funció dels perfils.
Remarca que el programa té la fortalesa que neix de la col·laboració entre el
tercer  sector  social  –ECAS,  Creu  Roja,  FEICAT–  i  apel·lant  a  la
responsabilitat social de les empreses.
Apunta que les dades parlen per elles mateixes, i la valoració de tots els
anys que ha estat en funcionament el programa Làbora és molt positiva.
Igualment, posa en valor que bona part del seu èxit és aquesta col·laboració
publicoprivada, ja que permet sumar esforços.
Precisa  que  el  prec  que  presenten  planteja  el  reforçament  d’aquest
programa,  i  indica  que  les  entitats  catalanes  d’Acció  Social  així  ho
proposaven a les formacions polítiques que es presentaven a les darreres
eleccions municipals.
89
 
Demana, doncs, que es faci un seguiment del programa, una proposta per
aquest  nou  mandat  i  la  seva  extensió  progressiva  als  municipis  de  l’àrea
metropolitana.
La  Sra.  PÉREZ  avança  l’acceptació  d’aquest  prec,  i  confirma  que
coincideixen  en  què  es  tracta  d’un  programa consolidat,  que  ha  passat  una
fase  d’augment  d’usuaris  de  contracte  de  treball  en  xarxa,  del  qual  les
entitats del tercer sector fan una valoració molt positiva, d’una banda perquè
la seva orientació ajuda a la formació de col·lectius vulnerables, que sense
unes actuacions tan especialitzades difícilment hi podrien arribar i que, a
més, requereixen un acompanyament particularitzat.
Afegeix que coincideixen amb les línies preferents del programa pel que fa
a l’àmbit metropolità, d’on són algunes de les entitats que hi treballen.
Conclou,  doncs,  que  hi  ha  coincidències  amb  l’estratègia  del  programa
Làbora i altres estratègies de caire social pel que fa al sensellarisme, per
exemple, i que han de tenir una visió metropolitana.
Comenta que ja han fet algunes reunions per arribar a un acord amb l’Àrea
Metropolitana per proposar un model metropolità que tingui en compte les
especificitats dels ajuntament, però sobretot que conservin els valors
generals del programa Làbora.
La  Sra.  MUNTÉ  agraeix  l’acceptació  del  prec,  i  fa  notar  que  han  fet  una
transacció que consideren del tot acceptable, amb el benentès que tot allò
que funciona val la pena mantenir-ho i reforçar-ho.
Del Grup Municipal Ciutadans:
3. – (M1923/625) Instar el Govern municipal a garantir la igualtat d’oportunitats
a tots els infants i adolescents de la ciutat de Barcelona que tenen
necessitats educatives especials, especialment en la campanya d'activitats
de vacances d'estiu.
La Sra. BARCELÓ fa referència a la memòria anual que avui ha presentat
la Síndica, i a la pregunta que formula sobre si les activitats que promou
aquest ajuntament són discriminatòries, una qüestió que es justifica perquè
en  la  campanya  d’activitats  d’estiu  d’aquest  ajuntament  “T’estiu  molt”,
adreçada a infants i adolescents, es va cometre el gran error de no tenir en
compte que alguns dels quals, amb necessitats educatives especials,
necessitaven un monitor de suport.
Constata, doncs, que aquesta és una actitud discriminatòria respecte a la
resta  d’infants  i  adolescents  que  no  tenien  necessitats  especials  i  que  van
poder de les activitats, i avisa que això no pot tornar a passar. En
conseqüència, formulen aquest prec, i pregunta al regidor Escudé per què
va succeir el que acaba d’esmentar.
El Sr. ESCUDÉ replica a la Sra. Barceló que la Síndica també ha dit que
aquest ajuntament ja fa molts anys que demostra una sensibilitat especial
pel col·lectiu de persones amb diversitat funcional, i és capdavanter en
moltes mesures per fer més accessible l’habitatge a la ciutat.
Per tant, confirma que en la normativa de la campanya de vacances d’estiu,
en  l’annex  1,  s’especifica  que  totes  les  activitats  que  formen  part  de  la
campanya han de garantir la inclusió de tots els infants i adolescents que hi
90
 
participen. Assenyala, doncs, que les entitats acreditades que fan aquestes
activitats  han  d’acreditar  que  disposen  tots  els  mitjans  humans  i  tècnics
adients per atendre qualsevol infant. Insisteix que l’obligació de garantir-ho
recau  en  l’entitat,  mentre  que  l’Ajuntament  dóna  suport  per  mitjà  de  la
concessió de beques i el reforç de monitors.
Remarca  que  aquest  suport  s’ofereix  a  les  entitats,  que  són  les  qui  tenen
l’obligació de garantir la inclusió, tal com marca la llei.
Afegeix  que  el  compromís  de  l’Ajuntament  és  garantir  la  inclusió  en  les
activitats de vacances, i confirma l’acceptació del prec.
La  Sra.  BARCELÓ,  després  d’agrair  l’acceptació  del  prec,  retreu  al  Sr.
Escudé que hagi perdut l’oportunitat de demanar disculpes per l’error a què
s’ha  referit  en  la  seva  primera  intervenció.  Recorda  que  la  resposta  que  es
va donar a la Síndica al respecte va ser que hi havia falta de pressupost; i
aquest ajuntament no ha complert el que deia en la convocatòria.
Remarca que governar és fer realitat que Barcelona sigui una ciutat
accessible,  no  només  proclamar-ho;  i  en  l’assumpte  que  els  ocupa  ha  de
reconèixer que es va cometre un error lamentable.
Demana, en conseqüència, que no delegin les responsabilitats a les entitats,
que fan una feina extraordinària amb molt pocs recursos, i que el govern
accepti que en la darrera convocatòria no es van complir els requisits.
Conclou que si realment hi ha un compromís per una ciutat accessible i
inclusiva calen més fets i menys declaracions d’intencions.
El  Sr.  ESCUDÉ entén  que  no  hi  ha  millor  disculpa  que  anunciar  l’ajuda  a
les entitats responsables de posar en pràctica les activitats dels casals
d’estiu.
Del Grup Municipal Barcelona pel canvi:
4. – (M1923/632)  Que  l’Ajuntament,  amb els  estudis  pertinents  i  l’impuls  d’un
grup de treball a constituir amb diferents instàncies d’altres administracions
estatals, com la Secretaria de Estado de Digitalización e Inteligencia
Artificial i el Alto Comisionado de España Nación Emprendedora, i
autonòmiques-, universitats, centres de recerca i entitats del sector privat,
sol·liciti a la Comissió Europea la creació d’un centre de recerca, formació i
incubadora  de  projectes  d’Intel·ligència  Artificial  d’àmbit  europeu  a
Barcelona.
La Sra. PARERA fa referència al fet que s’ha iniciat la denominada Quarta
Revolució Industrial, un dels pilars de la qual és la intel·ligència artificial,
que té el potencial de transformar radicalment la societat en àmbits com la
medicina,  la  mobilitat,  la  sostenibilitat,  l’educació  o  la  seguretat,  és  a  dir,
pràcticament tots els sectors socials i productius.
Comenta que la UE està definint ara la seva estratègia digital, concretament
quant a la intel·ligència artificial, i recentment ha publicat un llibre blanc
sobre aquest tema, en què estableix un seguit de punt programàtics i
estratègics per desenvolupar aquesta tecnologia i abordar els reptes i les
oportunitats socials, econòmiques i reguladores que planteja.
Manifesta que el seu grup està convençut que Barcelona hauria de tenir un
paper important en aquesta nova revolució a escala europea, i aspirar a
91
 
liderar-la per esdevenir una gran capital europea, també mundial, de la
innovació i el talent, seguint la dinàmica que ja té com a capital del Mobile,
les startups i les noves tecnologies.
En conseqüència, justifica la presentació d’aquest prec, amb què demanen a
l’Ajuntament  que  busqui  sinergies  necessàries  per  sol·licitar  a  la  Comissió
Europea  la  creació  d’un  centre  de  recerca,  formació  i  incubadora  de
projectes d’intel·ligència artificial d’àmbit europeu a Barcelona.
La Sra. BONET agraeix a la Sra. Parera que amb aquest prec hagi posat
damunt  la  taula  el  tema  central  de  la  política  digital  d’aquest  govern,  que
òbviament inclou la intel·ligència artificial i les polítiques europees que hi
estan relacionades.
Comenta  que la  setmana passada es  va  presentar  a  Brussel·les  l’estratègica
europea de política digital juntament amb el llibre blanc que ha mencionat
la regidora, i l’estratègia de dades. Afegeix que aquest mateix dilluns es va
reunir en aquest ajuntament amb el director general de la Comissió Europea
a càrrec del desplegament de la política digital, i explica que va tenir ocasió
de traslladar-li el posicionament de govern quant al document presentat la
setmana anterior a Brussel·les, i oferir Barcelona per acollir centres de
recerca i infraestructura.
Igualment, diu que va aprofitar per demanar les oportunitats de finançament
de polítiques i projectes municipals per mitjà de fons europeus; així com
possibilitats d’incidència dels governs municipals en el marc regulador que
haurà de desenvolupar l’estratègia.
Assegura que difícilment es podria imaginar un punt de partida millor, atès
que Barcelona està bé, i remarca que la ciutat és al top 3 de la inversió
europea  en  infraestructures  d’intel·ligència  artificial  i  compta  amb  una
infraestructura  central  per  a  la  realització  del  Pla  d’intel·ligència  artificial
europeu, Barcelona Supercomputing.
Constata que així ho valora també la mateixa Comissió Europea, i ho va dir
el seu representant amb motiu de la visita que ha comentat.
Remarca, doncs, que les oportunitats que s’obren en aquest marc són moltes
i diverses, i confirma que estan en contacte amb la Generalitat, amb el
govern central i amb la mateixa Comissió Europea per aprofitar al màxim
les oportunitats vinculades a l’estratègia digital, i que entén que és el que es
planteja en el prec. Això no obstant, assenyala que encara els calen uns
marcs normatius i pressupostaris clars; i que encara no és el moment
perquè,  tot  i  que  es  va  presentar  l’estratègia  digital  i  el  llibre  blanc  la
setmana passada, la proposta ha de passar per un procés polític de consulta,
alhora que la validació i el debat de pressupostos continuen vius a escala
europea.
Confirma,  per  tant,  que  mentre  esperen  que  s’estabilitzi  aquest  marc
pressupostari, normatiu i polític aquest govern municipal continua
treballant, especialment en el debat fonamental de les implicacions ètiques,
socials i democràtiques de la intel·ligència artificial.
La  Sra.  PARERA  considera  que  és  normal  que  els  grups  de  l’oposició
presentin precs de màxims, i entenen que és el govern qui ha de gestionar-
los.
92
 
Puntualitza que el seu grup ha marcat un objectiu amb aquest prec, i entén
per la resposta de la Sra. Bonet que el comparteixen, així com també la
necessitat de buscar les sinergies per assolir-lo.
Lamenta, però, que no s’accepti el prec, tot i que entén que el govern va en
la línia que planteja.
NO S’ACCEPTA
d) Preguntes
Del Grup Municipal Esquerra Republicana:
1. – (M1923/629) Quines accions o mesures, i amb quin calendari, preveu
l’Ajuntament de Barcelona per a executar el compromís pres en l’acord per
a  l’aprovació  dels  pressupostos  per  al  2020,  quant  a  garantir  mesures
d’accessibilitat  comunicativa,  cognitiva,  i  senyalètica  per  a  persones  amb
discapacitat i diversitat funcional?
La Sra. BENEDÍ destaca que Barcelona és una ciutat inclusiva que respecta
la diversitat i  té la pretensió de facilitar la igualtat d’oportunitats,  posant al
centre de les seves polítiques públiques la sostenibilitat de la vida i la cura
de les persones. Indica que aquesta cura ha de tenir present que totes les
persones han de poder experimentar per elles mateixes, sense
sobreprotecció, ni aïllament ni manca d’oportunitats l’autonomia vital.
Observa  que  per  poder  acompanyar  la  persona  amb discapacitat,  d’entrada
han de ser conscients que no existeix una única realitat, que les situacions
són diferents com ho són les necessitats, alhora que cal valorar les persones
com un tot integrat al seu entorn, amb què constantment interactua.
A  fi  d’assegurar  l’equiparació  d’oportunitats,  destaca  que  cal  treballar  per
mitjà  de  suports  complementaris  diversificats,  i  l’eliminació  d’obstacles  i
barreres existents. Entén que cal passar de dissenyar serveis i recursos
estàtics, en què la persona s’adapta al servei, i cal pensar serveis centrats en
la persona, prioritzant l’objectiu d’una vida independent.
Precisa que entre aquests serveis hi ha els adreçats a garantir accessibilitat
comunicativa i cognitiva de tota la ciutadania; ja que per poder ser persones
autònomes cal tenir garantida l’accessibilitat i la comprensió que els permet
interactuar  i  desenvolupar-se  de  forma  autònoma  amb  l’entorn.  Per  tant,
subratlla que és fonamental una senyalització clara i comprensible per a
col·lectius no majoritaris en la comunicació estàndard.
Precisa que en aquest  sentit,  en l’acord per  a  l’aprovació dels  pressupostos
del 2020 el seu grup va voler incloure l’impuls de mesures que garanteixin
l’accessibilitat  comunicativa  i  cognitiva,  així  com  senyalètica  per  a  les
persones amb discapacitat o diversitat funcional, i per aquest motiu
formulen la present pregunta.
La Sra. BALLARÍN comparteix plenament en nom del govern el
compromís  amb  l’autonomia  personal  de  tothom,  i  destaca  que  en  aquests
moments l’IM de Persones amb Discapacitat, en col·laboració amb diferents
entitats, i dotze equips formats per arquitectes i persones amb discapacitat
acaben  de  finalitzar  un  primer  diagnòstic  d’accessibilitat  universal  a  la
ciutat. Precisa que aquests equips han inspeccionat gairebé tots els serveis
93
 
públics de concurrència pública, i més de sis-cents quilòmetres de carrers
de trenta-cinc barris de la ciutat.
Concreta  que  fruit  d’aquest  diagnòstic  han  constatat  que,  per  exemple,  la
ciutat  ha  de  millorar  l’accessibilitat  física  de  proximitat,  especialment  en
barris de muntanya; també les parades d’autobús, i  la necessitat  d’instal·lar
sensors  en  edificacions;  i  la  millora  de  l’accés  als  comerços,  especialment
els de proximitat;  així  com també s’ha diagnosticat  que cal  fer  una millora
molt  rellevant  en  l’accessibilitat  comunicativa  i  cognitiva  en  l’àmbit  dels
serveis públics.
Afegeix  que  estan  pendents  de  l’aprovació  els  propers  mesos  del  Codi
d’accessibilitat  de Catalunya, que inclou moltes de les mesures esmentades
en  l’àmbit  de  l’espai  públic,  els  edificis  públics,  serveis  de  pública
concurrència; així com que en la Llei d’accessibilitat de Catalunya hi ha la
previsió que els ens locals facin la feina que els pertoca, com també les
comunitats de propietaris en els edificis.
Comenta  que  també  s’està  debatent  l’assumpte  en  el  marc  del  PAM,
especialment  en  els  Districtes,  on  s’ha  fet  diverses  sessions  entorn  de  les
necessitats de persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn mental.
Quant al pressupost, indica que es fa una reserva inicial en el PIM per als
Districtes de cent cinquanta mil euros, i que en funció de la diagnosi pot
variar; i afegeix que en el pressupost d’aquest exercici hi ha una partida de
cinc-cents mil euros per al conveni de transport metropolità que inclou
mesures com les que apuntava la regidora.
La Sra. BENEDÍ agraeix les explicacions de la Sra. Ballarín, però recorda
que  preguntaven  per  l’existència  d’un  calendari  per  a  totes  aquestes
actuacions  que  ha  esmentat.  Considera  que  l’Ajuntament  pot  fer  un
calendari propi, independentment del que puguin establir altres
administracions.  I  fa  referència,  a  tall  d’exemple,  a  la  placa  de  memòria
històrica ubicada a la plaça de Sant Felip Neri, i remarca que no està en
braille, cosa que es pot fer sense haver d’esperar al Codi d’accessibilitat.
La  Sra.  BALLARÍN  considera  que  s’ha  avançat  molt,  però  que  resulta
evident que cal planificar les actuacions.
2. – (M1923/630) Què en pensa el Govern municipal sobre el projecte de llei
que està preparant l'executiu espanyol que endureix la política migratòria,
dificultant l'accés al dret d'asil?
La Sra. ALAMANY comenta que les darreres setmanes el nou govern
espanyol està fent propostes de polítiques migratòries que disten molt del
que defensaven PSOE i Podemos fins fa ben poc; així, anuncia que les
tanques frontereres  de Ceuta i  Melilla  seran de deu metres  d’altura,  i  en la
part marroquina hi haurà concertines. Igualment, posa de manifest que el
ministre d’Interior avala les devolucions en calent. I, per acabar d’evidenciar
aquesta deriva preocupant, fa referència a la notícia de fa pocs dies que
l’executiu espanyol està treballant en una llei per endurir i dificultar el dret
d’asil;  és  a  dir,  dificultar  que  persones  que  fugen  de  la  guerra,  la  fam i  la
misèria puguin viure en pau i llibertat.
Diu que això els preocupa molt perquè Barcelona ha estat i és una ciutat
acollidora i refugi; però també els amoïna perquè aquesta visió de l’executiu
94
 
està  completament  allunyada del  que  diu  l’Agenda 2030 sobre  la  seguretat
humana.
Destaca  que,  històricament,  s’ha  demostrat  que  Barcelona  és  una  ciutat
acollidora, com quan es va fer ciutat amiga de Sarajevo i va rebre milers de
refugiats de la guerra dels Balcans; ho va demostrar obrint les portes de bat
a  bat  a  l’Open  Arms;  i  va  protagonitzar  una  de  les  manifestacions  més
històriques  amb el  lema  “Volem acollir”.  Remarca  que,  en  definitiva,  això
descriu una de les característiques de la ciutat: ser baluard de drets i
llibertats.
Considera  que  davant  la  situació,  el  govern  de  Barcelona  s’ha  de  mantenir
ferm i fer un posicionament molt clar en la defensa dels drets dels refugiats.
En conseqüència,  demanen  a  l’Alcaldessa  que  el  govern  de  la  ciutat  no  es
posi  de  perfil  per  un  pacte  de  govern  a  l’estat;  li  demanen  que  sigui  tan
exigent  com  si  la  seva  formació  no  formés  part  d’aquell  govern,  i  que  no
rebaixi les exigències, ni aigualeixi la condició de Barcelona com a ciutat
refugi, motiu pel qual formulen aquesta pregunta, sobretot quin serà el
posicionament del govern de la ciutat si el projecte de llei tira endavant.
La Sra. ALCALDESSA observa que la regidora ha fet referència a una
notícia que han conegut pels mitjans de comunicació, i que de proposta de
llei  no  n’han  vist  cap;  i  comenta  que  en  aparèixer  aquesta  informació  ella
mateixa  va  criticar  a  les  xarxes  el  govern  de  l’estat  per  la  possibilitat
d’endurir política d’asil,  i  també ho van fer membres de l’actual govern de
l’estat,  entre  els  quals  el  vicepresident  Iglesias.  Recorda  que  l’acord  de
govern  de  l’estat  inclou  reforçar  les  polítiques  d’acollida  i  d’asil  i  els
recursos  que  s’hi  destinen,  així  com  reforçar  en  general  les  polítiques
compromeses amb els drets humans. Confirma, per tant, que aquest és la
seva posició, aquí i a l’estat.
Assenyala que les propostes concretes i oficials de política migratòria són
les que ha fet públiques el ministre d’Inclusió i Migracions en una exposició
al  Congrés  dels  Diputats,  on  va  parlar  de  reforçar  la  xarxa  d’acollida,
especialment  la  destinada  a  sol·licitants  d’asil;  de  potenciar  la  coordinació
amb els ajuntaments, com és el cas del de Barcelona; i comenta que va tenir
ocasió de parlar-ne personalment amb el ministre dilluns passat a Madrid, i
també de la manera com es poden ampliar els allotjaments, la possibilitat de
demanar  a  la  Sareb  que  cedeixi  edificis  abandonats  en  tot  l’estat  com  a
centres  d’acollida;  així  com  ampliar  les  vies  segures  i  legals  perquè  les
persones puguin arribar amb condicions de seguretat i no arriscant la vida.
La Sra. ALAMANY puntualitza que la pregunta que formulen no és només
una preocupació del seu grup, sinó que també la xarxa Migreurop ha fet
palesa la voluntat de lliurar un decàleg arran de les declaracions del
ministre.
Per tant, diu que celebra que el capteniment del govern municipal, faci el
que faci el de l’estat, anirà en la línia de protegir les persones migrants, i de
mantenir la condició irrenunciable de Barcelona com a ciutat refugi.
La Sra. ALCALDESSA posa en valor que, els darrers anys, l’ajuntament de
Barcelona, malgrat que no té competències en migració, ha obeït la societat
civil i ha promogut polítiques pioneres com el suport a Open Arms, el
programa Nausica, que proporciona allotjament i suport integral a persones
95
 
sol·licitants d’asil que no estan sent ateses pel sistema; reforçant el SAIER i
ha triplicat la despesa en allotjament, entre moltes altres polítiques que
mantindran i que confien que es puguin estendre a tot l’estat.
Conclou que confien en la paraula del ministre d’Inclusió, Seguretat Social i
Migracions, i confirma que treballaran sempre des de la perspectiva no
negociable de complir amb els drets humans.
Del Grup Municipal Ciutadans:
3. – (M1923/626) Quan està previst iniciar les obres, en l'edifici dels antics
jutjats de Via Laietana, 8-10, per a destinar-lo al seu nou ús com a
habitatges?
El  Sr.  CORBACHO  recorda  a  l’Alcaldessa  que  el  2017  va  fer  unes
declaracions  en  el  sentit  que  volia  dedicar  l’edifici  dels  antics  jutjats  de  la
Via Laietana 8-10 a habitatges dotacionals i per a gent jove; reconeix que la
notícia va ser molt celebrada per part de les entitats del barri, i molt ben
valorada per la regidora de Ciutat Vella.
En conseqüència, atès que estan en el 2020, entén que la pregunta que
formula és obvia, i pregunta quan pensa “mobilitzar”, emprant el terme que
prefereix  l’Alcaldessa,  els  elements  necessaris  de  l’edifici  per  destinar-lo  a
habitatges dotacionals i per a gent jove.
La Sra. ALCALDESSA explica, pel que fa a la situació de l’edifici,  que el
2015 aquest edifici tenia dos propietaris, un 48% era de l’estat, i el 52% de
la Generalitat.  Indica que l’Ajuntament va comprar a la Generalitat  la seva
part,  valorada  en  quinze  milions  d’euros,  mentre  que  el  48%  restant  és
propietat dels ministeris d’Economia i d’Hisenda. Comenta que el 2016, per
mitjà  de  Bimsa,  es  van fer  diversos  estudis  per  valorar  l’estat  de  l’edifici  i
els possibles usos. Apunta que tot i ser un immoble que es feia servir per
allotjar oficines, atès que el districte de Ciutat Vella és un dels més
tensionats en matèria habitacional i que pateix expulsió de veïns per manca
d’habitatge  de  lloguer  assequible  i  per  l’especulació  es  va  plantejar  la
possibilitat  de  destinar  l’edifici  a  habitatge.  Així  doncs,  confirma  que  el
2017 es van encarregar estudis complementaris per valorar la viabilitat de la
nova  funcionalitat  de  l’edifici,  fer  una  diagnosi  i  un  projecte  de  protecció
contra incendis i evacuació per a ús d’habitatge, i també es va sol·licitar una
ampliació de l’informe de l’estructura. Constata que els informes dicten una
valoració  positiva,  motiu  pel  qual  el  2018  s’elabora  un  pla  funcional  de
l’edifici per establir el nombre i  la distribució dels habitatges, a banda dels
costos corresponents.
Concreta que els punts clau del pla són, d’entrada, tramitar una modificació
de  PGM  per  incorporar  l’ús  d’habitatge  dotacional  a  l’edifici,  que  es  va
aprovar el 2019 al Plenari; també que per destinar-lo a habitatge cal reforçar
l’estructura, cosa que incrementa els costos d’un 10%. Precisa que els costos
aproximats  de  l’operació  de  transformació  de  l’edifici  a  dia  d’avui  són,
banda, de 21,6 milions d’euros si s’opta per la rehabilitació total de l’edifici
amb  un  canvi  d’usos  a  habitatge,  i  que  inclou  160  habitatges  i  sis  metres
quadrats  d’equipament;  i,  d’altra  banda,  si  es  tria  l’opció  de  rehabilitar  la
de propietat municipal amb canvi d’ús a habitatge, el cost és de 15,4 milions
96
 
d’euros,  i  en  resulten  110  habitatges  i  mil  cinc-cents  metres  quadrats
d’equipament.
Entenen, per tant,  que la solució òptima és rehabilitar  l’edifici  sencer,  cosa
que  significa  haver  d’arribar  a  un  acord  amb  l’estat  i  que  no  es  podia
començar a fer perquè durant molt de temps no hi va haver govern a l’estat,
mentre que ara, amb el govern constituït, és un dels assumptes que tenen
damunt la taula per tractar amb el ministeri corresponent.
El  Sr.  CORBACHO  entén,  per  les  explicacions  de  l’Alcaldessa,  que  ja  es
pot  dir  que  l’operació  tirarà  endavant,  ja  que  no  els  ha  de  resultar  gens
difícil arribar a un acord amb el govern de l’estat.
Observa que es podria discutir si el millor ús de l’edifici és per a habitatge o
per a oficines, tot i que la pressió habitacional que pateix la ciutat fa molt
més encertat destinar-lo a habitatge.
En conseqüència, entén que una vegada finalitzat el planejament urbanístic
i s’hagi resolt el problema amb l’estat, les obres començaran.
Del Grup Municipal Partit Popular:
4. – (M1923/641)  Quines  previsions  té  l’Ajuntament  per  tal  de  posicionar  la
candidatura Barcelona-Pirineus per als Jocs d’Hivern de 2030?
El Sr. BOU comenta que fa uns dies es van assabentar que la ciutat
japonesa de Saporo havia presentat la seva candidatura als Jocs Olímpics
d’Hivern 2030; i que la Generalitat ha anunciat aquesta mateixa setmana la
creació d’una comissió interdepartamental per preparar la candidatura per al
mateix esdeveniment.
En  conseqüència,  pregunta  quin  és  el  posicionament  d’aquest  ajuntament
envers aquesta candidatura olímpica del 2030. Considera que cal que aquest
consistori es posicioni clarament, ja que la Sra. Colau, en plena campanya
electoral de les municipals, va descartar Barcelona com a candidata a acollir
els  Jocs  Olímpics  d’Hivern,  i  també  els  d’estiu,  mentre  que  el  seu  soci  de
govern, el Sr. Collboni, sembla que vol continuar impulsant la candidatura,
defensant la idea inicial de l’alcalde Hereu. I  l’actual alcaldessa entenia que
Barcelona no havia de recórrer a fórmules del passat o forçar
esdeveniments per promocionar la candidatura de la ciutat, i atraure turisme
puntual, tal com va succeir amb els Jocs Olímpics del 1992, o amb el
Fòrum de les Cultures.
Considera que no es pot permetre que una candidatura olímpica parteixi de
la divisió i el dubte, i per a què Barcelona torni a ser olímpica cal apel·lar a
l’esperit de la candidatura al Jocs Olímpics del 1992. Remarca que en aquell
moment la unió de tothom va ser clau per celebrar un esdeveniment que va
transformar la ciutat, Catalunya i Espanya. Per tant, entén que és evident
que en aquest cas també cal un consens ampli, i no perdre temps ni
inversions.
El  Sr.  ESCUDÉ  observa  que  el  Sr.  Bou  barreja  un  seguit  d’aspectes,  i
precisa que ja fa uns anys els criteris del Comitè Olímpic Internacional són
no parlar de candidatures i, per tant, Barcelona ha de mantenir-se expectant
a  veure  com  evolucionen  les  feines  que  s’estan  duent  a  terme,  i  que  no
pertoca fer a aquest ajuntament.
97
 
El Sr. BOU assegura que no ha entès la resposta del regidor Escudé, i
reitera la qüestió de si Barcelona té algun criteri respecte a aquests Jocs
Olímpics d’Hivern; si realment li interessa o no.
El Sr. ESCUDÉ diu que si el grup del Sr. Bou hagués participat en la
comissió d’estudi de viabilitat dels Jocs Olímpics tindria les coses força més
clares;  tanmateix,  atès  que  no  va  ser  així,  s’ofereix  a  explicar-li  quins  són
els nous treballs necessaris per formular i presentar un projecte olímpic que
ha  canviat  molt  d’ençà  que  el  Comitè  Olímpic  Internacional  va  aprovar
l’Agenda  2020,  que  explicita  que  no  és  necessària  ni  la  redacció  de
candidatures en un moment tan embrionari com l’actual, i  seria a partir del
2023  que,  en  el  cas  que  Barcelona  optés  a  uns  Jocs  Olímpics  d’Hivern,
s’hauria de fer.
Dit això, es presta a explicar al regidor quins són els nous criteris del
Comitè  Olímpic  Internacional  a  l’hora  de  seleccionar  les  ciutats  que  volen
ser seu de futurs Jocs Olímpics, i que no és com explica el Sr. Bou.
Precisa que seria el Comitè Olímpic Espanyol qui hauria de redactar la carta
de territori interessat i adreçar-la al Bureau del Comitè Olímpic
Internacional, a qui pertocaria iniciar els estudis i converses respecte als
diferents projectes presentats.
Concreta  que  a  dia  d’avui  ni  tan  sols  saben  quines  són  les  ciutats  que
pretenen  optar  a  ser  seus  d’uns  jocs  olímpics;  i,  per  tant,  constata  que  és
molt difícil ara que el Comitè Olímpic Espanyol presenti la carta.
Observa, finalment, que si el grup del PP és tan partidari com sembla de
celebrar  aquests  jocs,  l’última  cosa  que  hauria  de  fer  és  polititzar  aquests
futurs Jocs Olímpics, i treballar-ho amb rigor i científicament.
5. – (M1923/642) Considera l’Alcaldessa que les anomenades “portes giratòries”
són un dèficit democràtic?      
         
El Sr. BOU explica que fa poc que han sabut que la qui va ser regidora de
Ciutat  Vella  el  mandat  anterior,  la  Sra.  Gala  Pin,  s’incorporava  com  a
responsable  de  projectes  a  la  Fundació  Goteo,  dedicada  a  l’obtenció  de
recursos econòmics per dur a terme projectes socials per mitjà del
crowdfunding.
Assegura que els hauria d’alegrar que l’exregidora hagi trobat feina si no fos
que  la  Fundació  rep  subvencions  d’aquest  ajuntament,  i  per  aquest  motiu
pregunta a l’Alcaldessa si considera que les anomenades “portes giratòries”
són un dèficit democràtic.
La Sra. ALCALDESSA afirma que les portes giratòries són un gran dèficit
democràtic i, de fet, són una mala praxi que la majoria de la societat fa anys
que denuncia. Precisa que les portes giratòries comporten que qui, després
d’haver  pres  decisions  importants  en  càrrecs  públics  que  han  beneficiat
determinades  empreses,  pugui  entrar  a  formar  part  d’alguna  d’elles.  Indica
que  un  cas  clar  és  el  de  l’expresident  Aznar,  que  durant  el  seu  mandat  va
privatitzar  Endesa  i,  posteriorment,  va  fitxar  com  a  assessor  d’aquesta
mateixa empresa amb una retribució de dos-cents mil euros anuals; afegeix
que també és el cas del Sr. Rato, qui després d’ostentar el càrrec de ministre
d’Economia, va passar a Bankia cobrant 2,4 milions d’euros. Assegura que
98
 
podria  esmentar  un  bon  nombre  de  casos  més  en  l’àmbit  del  partit  que
representa el Sr. Bou.
Entén, per tant, que és del tot increïble que el grup del PP gosi parlar de
Gala Pin associant-la a les portes giratòries. I demana al Sr. Bou que
s’excusi i que retiri aquesta pregunta.
El Sr. BOU considera que l’Alcaldessa no l’ha entès, i remarca que tan sols
ha fet una pregunta sense qualificar ningú, ni a la mateixa Alcaldessa ni a
l’exregidora; per tant, ja avança que no es pensa excusar per res.
Fa notar que, altrament, la Sra. Alcaldessa no ha dubtat a referir-se al PP. I
li recorda, malgrat que li sap greu haver-ho de fer, que governa en coalició
amb un partit que és el campió de la corrupció a Espanya; i concreta que la
xifra  més  important  que  s’ha  obtingut  pel  que  fa  a  la  corrupció  de  la
democràcia ha estat per part del PSOE-PSC.
Demana, doncs, deixar de banda els partits i insisteix a reiterar la pregunta
sobre si la Sra. Pin treballa a la Fundació Goteo, una entitat que ha rebut un
seguit d’avantatges d’aquest ajuntament.
La  Sra.  ALCALDESSA  confirma  que  el  regidor  no  s’ha  limitat  a  fer  una
simple pregunta, sinó que ha associat una pregunta sobre portes giratòries
amb el nom de l’exregidora Gala Pin i, per tant, està difamant i posant una
ombra  de  sospita  sobre  aquesta  persona,  fet  que  qualifica  d’immoral  i
inacceptable.
Puntualitza que si li hagués preguntat honestament sobre la feina actual de
la Sra. Pin, li hauria explicat que té un perfil tècnic a Goteo i que,
evidentment, no s’està enriquint; i remarca que durant el mandat anterior no
va intervenir, en cap cas, en cap expedient de subvenció a la Fundació.
Remarca, igualment, que la Fundació Goteo va rebre una subvenció
d’aquest ajuntament com tantes altres fundacions i entitats.
I subratlla que està profundament orgullosa de l’exregidora Gala Pin perquè
és una de les persones més honestes, íntegres i compromeses amb el bé
comú que ha conegut, que prové dels moviments socials i que va estar
quatre anys molt intensos deixant-se la pell com a regidora de Ciutat Vella;
que es va autolimitar el sou voluntàriament segons el codi ètic de la seva
formació,  i  que  va  renunciar  a  cobrar  dietes,  que  s’ha  enfrontat  als
especuladors; i no té cap dubte que mai cap oligopoli li ofereixi una cadira
al seu consell d’administració. I diu que tant de bo que representants del PP
li arribessin a la sola de la sabata.
e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup
MOCIONS
DECLARACIONS INSTITUCIONALS
La Sra. ALCALDESSA dóna la benvinguda al públic assistent.
1. - El  Plenari  del  Consell  Municipal  de  l’Ajuntament  de  Barcelona  assumeix
els següents compromisos: 1. Que exigeixin a Azora que deixi de vulnerar
el dret a l'habitatge del veïnat de forma sistemàtica. 2. Que  exigeixin a
Azora  que  s’assegui  a  negociar  de  manera  col·lectiva  amb  tots  els  veïns  i
99
 
veïnes i el Sindicat de Llogateres, com ja han fet Goldman Sachs,
Blackstone, Optimum i altres grans fons d'inversió. 3. Que exigeixin, amb
urgència i determinació, instant a la Generalitat de Catalunya i/o al Govern
de l'Estat una nova legislació dels lloguers, que inclogui la regulació dels
preus, la prohibició de les expulsions sense causa justificada, i el dret de
negociació dels llogaters a través dels seus representants.  És des dels
municipis des d’on se senten diàriament els efectes de les pujades abusives
de preus i les expulsions injustificades. En moltes ocasions, són els
consistoris els qui han de gestionar de primera mà el drama humà de
l’emergència habitacional provocada pels fons voltors. Les alcaldesses i els
alcaldes, regidors i regidores de les ciutats, són les que més entenen la
necessitat d’una regulació de preus imminent.
S’APROVA aquesta Declaració Institucional, que ha estat llegida per la Sra.
Martín,  amb  el  posicionament  favorable  dels  Grups  municipals  d’ERC,
Barcelona en Comú, PSC i Junts per Catalunya.
2. - El  Plenari  del  Consell  Municipal  de  l’Ajuntament  de  Barcelona  acorda:
PRIMER.-  Expressar  el  suport  de  l’Ajuntament  de  Barcelona  als
treballadors i treballadores de Nissan, davant de la situació que s’està vivint
a la planta de Zona Franca i que consideren que posa en risc el futur dels
seus llocs de treball. SEGON.- Instar a Nissan a reafirmar el seu compromís
amb la fabrica a Barcelona prenen mesures que puguin capgirar la situació
com  l’adjudicació  de  la  producció  d'un  nou  model.  TERCER.-  Refermar
l’aposta pel foment de polítiques adreçades al manteniment de la indústria a
la  nostra  ciutat,  especialment  d’aquelles  activitats  industrials  que  generen
llocs de treball de qualitat. QUART.- Donar trasllat del present acord al
Govern  de  l’Estat  i  al  Govern  de  la  Generalitat,  instant-los  a  establir  totes
les accions necessàries per iniciar un procés de negociació que permeti
revertir la situació actual. CINQUÈ.- Traslladar els presents acords al
Comitè d’Empresa de Nissan.
S’APROVA  per  unanimitat  aquesta  Declaració  Institucional,  que  ha  estat
llegida pel Sr. Collboni.
3. - El  Plenari  del  Consell  Municipal  de  l’Ajuntament  de  Barcelona  acorda:
PRIMER.-  L’Ajuntament  de  Barcelona  manifesta  el  seu  compromís  per
continuar treballant pels drets de les dones, en col·laboració amb les entitats
de dones i feministes del municipi i rebutjar qualsevol tipus de
discriminació i violència, posant en marxa totes les eines i protocols que
tenim  a  l’abast.  SEGON.-  Donar  suport  a  les  mobilitzacions  organitzades
per les feministes de diferents països del món i a les reivindicacions del
Manifest Vaga Feminista 8M. TERCER.- Tenir la perspectiva de gènere
com a eix central de les actuacions de l’Ajuntament i de les polítiques fetes
des del govern municipal. QUART.- Continuar treballant per la prevenció
de qualsevol tipus de discriminació cap a les dones i de l’assetjament sexual
o  per  raó  de  sexe  en  qualsevol  espai,  fent  especial  incidència  en  l’àmbit
laboral  i  els  espais  d’oci.  Crear  Plans  d’Igualtat  i  Protocols  de  prevenció  i
abordatge  de  l’assetjament  en  compliment  de  la  Llei  Catalana  17/2015,  de
21 de juliol, d'Igualtat efectiva de dones i homes i el Reial Decret Espanyol
6/2019,  d’1 de març,  de mesures  urgents  per  garantir  la  igualtat  de tracte  i
100
 
oportunitats  entre  dones  i  homes  a  l’àmbit  laboral.  CINQUÈ.-  Continuar
treballant amb les empreses del municipi per l’elaboració de plans d’igualtat
que  facin  possible  la  reducció  de  la  bretxa  salarial  i  l’eliminació  del  terra
enganxós, la promoció de dones als càrrecs de decisió, la formació del
personal  en  matèria  d’igualtat  i  l’adopció  de  mesures  que  permetin  la
conciliació de la vida personal, familiar i laboral. SISÈ.- Impulsar accions
per reduir la pobresa femenina. En aquest sentit, implementar polítiques
que redueixin els casos de pobresa energètica que, en gran mesura, afecten
dones grans que viuen soles.  SETÈ.- Comunicar aquests acords a les
associacions de dones i col·lectius feministes de Barcelona, als grups
polítics  al  Parlament  de  Catalunya,  a  l’Institut  Català  de  les  Dones  i  a  les
entitats municipalistes.
S’APROVA aquesta Declaració Institucional, que ha estat llegida per la Sra.
Alamany,  amb  el  posicionament  favorable  dels  Grups  municipals  d’ERC,
Barcelona en Comú, PSC i Junts per Catalunya.
4. - El  Plenari  del  Consell  Municipal  de  l’Ajuntament  de  Barcelona  acorda:
Primer. Reiterar la implicació de l’Ajuntament de Barcelona en la lluita per
la  igualtat  efectiva  entre  homes  i  dones  en  l’entorn  laboral.  Segon.
Manifestar el compromís de l’Ajuntament de Barcelona en l’assoliment dels
objectius  en  matèria  d’igualtat  fixats  per  la  Unió  Europea  i  per  l’Agenda
2030 de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. Tercer.
Expressar la necessitat de teixir grans aliances entre les institucions
públiques,  el  sector  privat  i  els  agents  socials  per  tal  d’aconseguir  una
igualtat salarial plena entre homes i dones. Quart. Comunicar la present
Declaració a la Gerència Municipal, la Síndica de Greuges de Barcelona i al
Consell Econòmic i Social de Barcelona per tal que puguin dur a terme el
seguiment.
S’APROVA  per  unanimitat  aquesta  Declaració  Institucional,  que  ha  estat
llegida per la Sra. Vila.
5. - El  Plenari  del  Consell  Municipal  de  l’Ajuntament  de  Barcelona  acorda:
Felicitar  a  la  Comunitat  Autònoma  d’Andalusia  i  a  les  persones  d’origen
andalús  que  resideixen  a  Barcelona,  avui,  28  de  febrer  de  2020,  “Día  de
Andalucía”.  –  L’Ajuntament  de  Barcelona  declara  que  la  comunitat
andalusa a Barcelona ha estat i és, avui en dia, un exemple de convivència i
integració, i que representa una part fonamental de la memòria històrica de
la  ciutat  de  les  últimes  dècades.  –  L’Ajuntament  de  Barcelona  declara  que
aquestes  persones  vingudes  d’Andalusia  han  estat  protagonistes
indispensables de la transformació social de Barcelona, transformació que
s’ha  construït  també  amb  el  seu  esforç  i  treball.  –  L’Ajuntament  de
Barcelona  mostra  el  seu  orgull  per  la  pertinença  a  Barcelona  d’aquesta
comunitat que ha col·laborat de manera essencial en la formació de la
societat  barcelonesa  actual,  que  no  s’entendria  plenament  sense  la  seva
participació en el creixement de la seva cultura, prosperitat i benestar, i ha
contribuït a forjar la seva personalitat. – L’Ajuntament de Barcelona declara
que aquest col·lectiu ha col·laborat de forma decisiva en aconseguir els
drets socials i les oportunitats que avui podem gaudir tots en aquesta ciutat.
– L’Ajuntament de Barcelona comunicarà el contingut d’aquesta Declaració
101
 
Institucional al Parlament d’Andalusia i a totes les cases regionals amb seu
a la ciutat.
S’APROVA  per  unanimitat  aquesta  Declaració  Institucional,  que  ha  estat
llegida per la Sra. Guilarte.
6. - El  Plenari  del  Consell  Municipal  de  l’Ajuntament  de  Barcelona  acorda:  1.
Mostra el més sincer reconeixement, recolzament i afecte pels infants que
pateixen càncer infantil, les seves famílies i els professionals que els atenen,
que  mantenen  sempre  una  actitud  positiva  donant  una  lliçó  d’esperança  a
tota la societat. 2. Manifesta el  compromís en continuar impulsant mesures,
iniciatives  i  campanyes  encaminades  a  un  major  coneixement  d’aquesta
malaltia per part de la societat.
S’APROVA  per  unanimitat  aquesta  Declaració  Institucional,  que  ha  estat
llegida pel Sr. Bou.
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a
les setze hores.
102