XXII Audiència Pública als nois i les noies - Barcelona, ciutat refugi Curs 2016-2017 Dossier per al professorat XXII Audiència Pública Barcelona, ciutat refugi als nois i les noies Curs 2016-2017 Dossier per al professorat Edició Disseny gràfic - - Institut Municipal Guud Studio d’Educació de Barcelona Plaça d’Espanya, 5 08014 Barcelona Il•lustració 934 023 663 - barcelona.cat/educacio Maria Corte Maidagan Coordinació - Servei d’Acció Territorial d’Educació Pilar Lleonart Forradellas José Cano Escribano Col•laboració - Ajuntament de Barcelona Pla Barcelona Ciutat Refugi Pablo Peralta de Andrés Nathalie Souto Venturini Miguel Bautista Villegas Continguts - Escola de Cultura de Pau. Universitat Autònoma de Barcelona Cécile Barbeito Thonon Pamela Urrutia Ana Villellas María Villellas XXII Audiència Pública Barcelona, ciutat refugi als nois i les noies Curs 2016-2017 Dossier per al professorat Índex Introducció 4 Bloc 1. Per què hi ha persones refugiades al món? 16 1. Què vol dir ser una persona refugiada? 17 2. Com viuen les persones refugiades? 24 3. Fugir de la guerra 34 4. Altres motius de desplaçament forçat 42 5. Amb perspectiva 49 Quadre de síntesi 57 Bloc 2. Com es pot donar suport a les persones refugiades? 62 6. Persones refugiades benvingudes? 63 7. El pla "Barcelona, ciutat refugi" 71 8. Què fa la ciutadania? 77 9. Què puc fer-hi, jo? 84 Quadre de síntesi 94 Annex Informació complementària per a les activitats 99 Annex 1 100 Annex 2 101 Annex 3 105 Annex 4 106 Annex 5 106 Annex 6 114 Annex 7 121 Annex 8 125 Annex 9 130 Aquestes són les sis activitats considerades com essencials. Introducció 4 Introducció Barcelona, ciutat refugi 5 Curs 2016-2017 Dossier per al professorat De què parlarem? El material didàctic que teniu a les vostres mans convida a fer una reflexió Tot i que la definició del que són les persones refugiades, desplaçades i Persones sobre com, des de les ciutats —des de les institucions, però també des migrades distingeix realitats diferents (vegeu-ne les definicions i explica-de la societat civil— es pot actuar per acollir les persones nouvingudes. cions al capítol 1), a la pràctica, pel que fa a la responsabilitat d’un ajunta- refugiades, Ja fa molt temps que el drama que pateixen les persones que demanen ment i de la ciutadania respecte a aquestes persones, es pot qüestionar refugi a Europa creuant el Mediterrani omple les notícies. És veritat que si té sentit fer tanta distinció. desplaçades, és una emergència que desborda la capacitat actual de fer-hi front¹, però migrants... també és cert que no és una problemàtica nova. A finals de 2015, el nom- El marc en què es mou aquest material és el que estableixen els diferents bre de persones desplaçades forçosament a tot el món supera els 65 tractats i documents de drets humans. En aquest sentit, perquè així ho milions —més que la població sencera de França— unes xifres que no estipula el Dret Internacional, no es posarà en qüestió si una ciutat o un s’havien vist des de la Segona Guerra Mundial.² Tanmateix, de persones país ha d’acollir persones refugiades o no, perquè, tal com queda regulat refugiades i desplaçades n’hi ha hagut, malauradament, sempre, i des de jurídicament, aquesta és la seva obligació. Partint del fet que l’acollida de tots els continents. persones perseguides és una obligació, el que es proposa al material és reflexionar sobre com fer-ho, però en cap cas posant en qüestió si s’ha L’emergència humanitària que suscita la fugida de les persones refugi- de fer o no. Acollir les persones refugiades no és una actitud de caritat ades, i també la gran diferència en recursos que estan posant els dife- o de benevolència, sinó el compliment d’un compromís regulat pel dret rents països de la Unió Europea per acollir-les, obliga a reflexionar sobre internacional, i incorporada a la legislació espanyola.³ el concepte i el rol de la ciutadania i els valors, les actituds i els compor- taments que prenen les societats i cada persona: Quins es diuen que són Atès que els mitjans de comunicació fan una cobertura parcial de les els valors d’Europa? Per què no els estem complint amb la crisi de les migracions forçades, atenent les agendes informatives pròpies, és molt persones refugiades? Per què hi ha persones refugiades? Per què hi ha probable que l’alumnat tingui més present la realitat de persones refugi- fronteres? Europa havia de ser un espai d’identitat comuna i de drets que ades sirianes que d’altres provinences. Si és veritat que numèricament estan trontollant. ha estat el país des d’on han fugit més persones des de mitjan 2014, hi ha molts altres països que pateixen realitats de desplaçament diferents. El material didàctic “Barcelona, ciutat refugi” posa una èmfasi especial Aquesta proposta didàctica parlarà d’una diversitat de casos, i quedarà en els desplaçaments forçats de població (refugi i desplaçament intern), reflectit que és una problemàtica antiga diversa. El tema dels desplaça- però inclou reflexions sobre altres tipus de desplaçaments (com la mi- ments forçats és el que omplirà, doncs, de continguts el procés de l’Audi- gració per motius econòmics). ència Pública als nois i noies de la ciutat d’aquest curs 2016-2017. 1. També seria pertinent preguntar-se en 2. ACNUR (2016) Tendencias globales 2015. els seus propis estan assetjats per guerra, del dret d’asil i de la protecció subsidiària aquest punt si l’expressió més encertada Juny 2016. Edició en línia. http://www.ac- violència o persecució (art. 14); també a la (2009), que ressalta que les persones aquí és que es tracta d’“una emergència nur.es/PDF/TendenciasGlobales2015.pdf Convenció de les Nacions refugiades “podran gaudir a Espanya de que desborda la capacitat actual de fer-hi Unides en relació amb els Estatuts dels la protecció internacional constituïda pel front”, o bé que no hi ha prou voluntat 3. Els drets de les persones refugiade queden Refugiats (1951) i al protocol addicional dret d’asil” (art. 1). Més informació sobre política per assumir les responsabilitats recollits a la Declaració Universal dels Drets a aquest conveni (1962). L’Estat espanyol els drets de les persones refugiades al d’acollida dels Estats. Humans (1948), que reconeix el dret de tota ha incorporat aquesta normativa amb la capítol 2. persona a cercar asil en altres països si en Llei 12/2009, de 30 d’octubre, reguladora Introducció Barcelona, ciutat refugi 6 Curs 2016-2017 Dossier per al professorat Què és L’Ajuntament de Barcelona facilita diferents espais de participació i con- Un esforç de síntesi i consens, que quedarà reflectit en forma de l’Audiència sulta de la ciutadania (el Consell de Ciutat, els diferents consells sectori- manifest a la primavera de 2017, quan es presentarà a l’Ajuntament als i de districte, els processos participatius, entre d’altres).⁴ Un d’aquests de Barcelona. Pública? mecanismes és l’Audiència Pública als nois i noies de la ciutat, que aquest curs arriba a la seva XXII edició. L’Audiència Pública és un mecanisme de Una presentació pública de les mesures proposades a l’Ajuntament participació adreçat específicament a infants i adolescents que té com a referents a les tasques del pla “Barcelona, ciutat refugi”. Aquesta especificitat que, abans de la consulta i la formulació de propostes, inclou presentació tindrà lloc al Saló de Cent de l’Ajuntament el juny del un procés formatiu. 2017, amb presència de l’alumnat, dels màxims representants de l’Ajuntament i dels principals responsables d’aplicar el pla “Barcelo- L’Audiència Pública és un projecte participatiu i, com a tal, no només pro- na, ciutat refugi”. posa activitats interactives per tractar el tema suggerit, sinó que estruc- tura tot un procés participatiu perquè l’alumnat formuli compromisos i Un seguiment del compliment de les propostes, al llarg del curs recomanacions de millora a l’Ajuntament i a la ciutadania. Així, el procés 2017-2018, en el marc de la Comissió de Seguiment del Consell de de l’Audiència Pública implica: Representants de les Audiències Públiques, per certificar que l’Ajun- tament està aplicant les mesures viables més destacades dels jo- Un procés formatiu, per mitjà de les activitats educatives proposa- ves de la ciutat. En efecte, l’Ajuntament es compromet a portar a la des en aquest material, en què es coneixeran els motius que porten pràctica diverses de les mesures viables proposades per l’alumnat. les persones a fugir dels seus països per sol·licitar l’asil i la situació en Mitjançant la Comissió de Seguiment del Consell de Representants, la qual han de viure un cop fora del seu país (bloc 1), i les polítiques un petit número d’alumnes farà el seguiment amb l’Ajuntament dels de les diferents administracions i pràctiques de la societat civil per seus compromisos. donar-hi resposta (bloc 2). El procés de formació consisteix en un mínim de 6 sessions de 50 minuts, i tindrà lloc de novembre a maig (vegeu la taula 1). Un exercici de reflexió i proposta: a cada sessió, l’alumnat ha de treure conclusions sobre el que s’ha reflexionat durant les activi- tats, i formular propostes d’acció per pal·liar els principals problemes identificats. Al final de cada sessió, cada alumne haurà d’escriure les conclusions i propostes al seu quadern. A més a més, una persona delegada de la classe (preferiblement amb rotació en les persones encarregades de fer-ho) haurà de pujar la informació a la wiki de la XXII Audiència Pública. 4. La participació ciutadana és un dret reconegut de tota la ciutadania d’acord amb la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona. Introducció Barcelona, ciutat refugi 7 Curs 2016-2017 Dossier per al professorat TAULA 1. CALENDARI D'ACTIVITATS DURANT EL CURS 2016-2017 PROCÉS BLOC 1 (nov. 16 - gen. 2017) BLOC 2 (feb. 16 - maig. 17) FORMATIU TREBALL EN Aportació a la wiki sobre les Aportació a la wiki sobre les XARXA TIC sessions 1, 2 i 3 (nov. 16 - gen. 17) sessions 6, 7 i 9 (feb. 16 - maig 17) ACTES I Trobada Trobada Redacció Audiència TROBADES intercentre intercentre del manifest pública Hi ha sis activitats obligatòries que s’han de fer abans de les trobades in- explicat, és a partir de la presentació de l’Audiència Pública davant dels tercentres. Les trobareu indicades amb el signe. D’acord amb aquest or- responsables de l’Ajuntament, a partir que els nois i noies de la ciutat li ganigrama, s’espera dels educadors que facilitin com a mínim aquestes presentin les seves propostes, que comença una segona etapa de la feina, sis sessions formatives (les anomenades “activitats essencials”, i també on l’Ajuntament —en aquest cas, el pla “Barcelona, ciutat refugi— posa que es responsabilitzin de pujar, a la wiki facilitada pel projecte, les refle- fil a l’agulla per aplicar algunes de les propostes formulades a l’Audiència. xions, conclusions i propostes principals que sorgeixin de les sessions En aquest sentit, i per tal de mostrar que l’Audiència Pública és un procés de formació. de participació amb capacitat d’incidència real, és molt important que el professorat informi de com s’estan implementant les propostes de Més enllà del que es mostra en aquesta taula, el procés de la XXII Audi- l’alumnat. El professorat anirà rebent al llarg del curs informació sobre ència Pública no acabarà durant el curs 2016-2017, sinó que, com ja s’ha aquest tema. Explicació Els objectius d’aprenentatge d’aquesta proposta, que inclouen coneixe- Desenvolupar l’autonomia, l’opinió crítica, el respecte i el compromís de la proposta ments, habilitats i actituds, són els següents: cívic. didàctica Comprendre què és una persona refugiada i conèixer-ne els drets. Reconèixer el rol de la ciutadania i conèixer experiències de suport a persones refugiades. Conèixer les competències i la resposta, en matèria d’acollida, de di- ferents administracions i del Pla “Barcelona, ciutat refugi”. Experimentar la participació ciutadana a partir de la identificació i pri- orització de necessitats i la recerca de solucions i propostes en què Reflexionar sobre els reptes de l’acollida de persones nouvingudes intervinguin l’Ajuntament, la comunitat i la ciutadania més jove. i formular propostes de millora sobre aquesta acollida. Aquests continguts es treballaran en dos blocs, un primer bloc per en- Reforçar habilitats com la reflexió crítica, l’empatia, l’anàlisi docu- tendre quina és la problemàtica de les persones refugiades al món, i un mental, la cooperació i les capacitats d’argumentació. segon bloc on s’analitzen les diferents respostes, des de les institucions (UE, Estats, Ajuntament de Barcelona) i també des de la ciutadania (ONG, organitzacions de la societat civil, o l’alumnat mateix) a aquesta qüestió. Introducció Barcelona, ciutat refugi 8 Curs 2016-2017 Dossier per al professorat TAULA 2. RESUM DE LES ACTIVITATS ESSENCIALS DE LA PROPOSTA EDUCATIVA* Bloc 1. Per què hi ha persones refugiades al món? Sessions Objectius Continguts Activitat 1 Què vol dir ser Saber què és una persona refugiada Persona refugiada Privació forçada una persona refugiada? Distingir diferents realitats deldesplaça Persona desplaçada interna ment forçat (persona desplaçada inter- Persona migrant na, persona refugiada (PR), immigrada) Drets de les persones refugiades Conèixer els drets de les persones refugiades Dret d’asil Reconèixer les seves necessitats bàsiques Sessions Objectius Continguts Activitat 2 Com viuen Conèixer riscos associats als camins Riscos lligats als camins per fugir Al camp o a la les persones refugiades? per a fugir del país d’origen Màfies i tràfic de persones ciutat? Valorar diferents maneres d’acollir Fronteres físiques dissuasives persones immigrades Vies segures Ser conscients de les conseqüències que implica viure en situació provisional Condicions de vida en els camps de refugiats Condicions de vida a les ciutats Seguretat, serveis públics i ocupació Perspectiva de gènere Resiliència Sessions Objectius Continguts Activitat 3 Fugir de la guerra Entendre per què les guerres forcen el Definició de conflicte armat Vies segures? desplaçament de la població civil Característiques dels conflictes armats Conèixer les característiques principals actuals de les guerres actuals * En aquesta taula només consten Conseqüències dels conflictes armatsSensibilitzar sobre la importància de les sis activitats essencials. Factors que afavoreixen l’existència de prevenir les guerres La proposta didàctica proposa conflictes armats un total de nou sessions. Introducció Barcelona, ciutat refugi 9 Curs 2016-2017 Dossier per al professorat TAULA 2. RESUM DE LES ACTIVITATS ESSENCIALS DE LA PROPOSTA EDUCATIVA* Bloc 2. Com acollir les persones refugiades? Sessions Objectius Continguts Activitat 6 Persones refugiades Conèixer diferents respostes de les Competències de la UE en matèria d’asil El mur fronterer benvingudes? administracions en matèria d’acollida El sistema Europeu comú d’asil als moviments de població Frontex Reflexionar sobre el diferent grau de compromís dels països de la UE, i, en Acord amb Turquia especial, del Govern espanyol Competències del Govern Empatitzar amb la dificultat d’ubicar-se espanyol en matèria d’asil a l’arribada de persones nouvingudes Sessions Objectius Continguts Activitat 7 El pla “Barcelona, Conèixer el rol del pla “Barcelona, ciutat El rol històric de les ciutats en l’acollida de L'acollida a debat ciutat refugi” refugi” persones refugiades Reflexionar sobre els reptes de l’acollida El rol actual de Barcelona en l’acollida de de persones nouvingudes persones refugiades Reconèixer els arguments i les pors de les persones en contra de l’acollida de refugiats Sessions Objectius Continguts Activitat 9 9. Què puc fer-hi, jo? Ressaltar la responsabilitat de tothom Imatge de l’altre Els murs interiors d’acollir les persones que tenim a prop Alteració de les percepcions Comprendre els mecanismes asso- Reforç del sentiment de pertinença ciats a la convivència amb persones de grup diferents Alteració de les emocions Responsabilitzar-se per acollir amb hospitalitat a persones nouvingudes en Què podem fer les persones per acollir el dia a dia persones nouvingudes * En aquesta taula només consten Què pot fer el centre escolar per acollir persones nouvingudes les sis activitats essencials. La proposta didàctica proposa un total de nou sessions. Introducció Taula 2. Barcelona, ciutat refugi 10 Resum de les activitats essencials Curs 2016-2017 de la proposta educativa Dossier per al professorat Aquest material ha estat concebut per ser treballat en horari lectiu a les escoles i instituts amb alumnat d'11 a 17 anys (activitats de 50 minuts), o bé en espais d’educació no formal. En aquest material també s’ha vetllat per incloure en certa manera les famílies i la comunitat escolar, perquè tots i totes som ciutadans, i totes i tots podem reflexionar i fer aportacions a les qüestions municipals, i en especial si es tracta de l’acollida de nous veïns i veïnes a la ciutat. Com es mostra a la taula 3, els continguts que tracten són multidisciplina- ris i treballen diferents competències: Introducció Barcelona, ciutat refugi 11 Curs 2016-2017 Dossier per al professorat TAULA 3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES TREBALLADES Àmbit lingüístic Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement Sessions 1, 2, 5, 8 Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels Sessions 2, 5, 8 mitjans de comunicació i acadèmics, incloent-hi els elements prosòdics i no verbals Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació Sessions 7, 8 comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs Implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals Sessions 7, 9 amb una actitud dialogant i d’escolta Àmbit matemàtic Usar les relacions que hi ha entre les diverses parts de les matemàtiques per analitzar Sessió 5 situacions i per raonar Àmbit digital Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adequada per al treball Sessions 2, 5 que cal dur a terme, tot considerant diverses fonts i mitjans digitals Realitzar activitats en grup tot utilitzant eines i entorns Treball en virtuals de treball col·laboratiu xarxa a la wiki Àmbit artístic Mostrar hàbits de percepció reflexiva i oberta de la realitat sonora i Sessions 2, 4 visual de l’entorn natural i cultural Desenvolupar projectes artístics disciplinaris o transdisciplinaris Sessió 5 tant personals com col·lectius Valorar amb respecte i sentit crític les produccions artístiques Sessió 2 en els seus contextos i funcions Introducció Taula 3. Barcelona, ciutat refugi 12 Competències bàsiques Curs 2016-2017 treballades Dossier per al professorat Àmbit social Explicar les interrelacions entre els elements de l’espai geogràfic, per gestionar les activi- Sessions 2, 3, 4, 5 tats humanes en el territori amb criteris de sostenibilitat Analitzar diferents models d’organització política, econòmica i territorial, i les desigualtats Sessions 4, 6, 7 que generen, per valorar com afecten la vida de les persones i fer propostes d’actuació Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pen- Sessions 3, 4, 5 sament crític Participar activament i de manera compromesa en projectes per exercir drets, deures i Sessions 8, 9 responsabilitats propis d’una societat democràtica Pronunciar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, Sessions 8, 9 la llibertat i la igualtat entre homes i dones Àmbit de cultura i valors Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans Sessió 1, 2, 3, 8 Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i Sessions 7, 9 per consolidar el pensament propi Mostrar actituds de respecte actiu envers les altres persones, Sessions 6, 9 cultures, opcions i creences Analitzar críticament l’entorn (natural, cientificotecnològic, social, polític, cultural) Sessions 3, 4, 5 des de la perspectiva ètica, individualment i de manera col·lectiva Dur a terme activitats de participació i de col·laboració que promoguin Sessions 5, 8, 9 actituds de compromís i democràtiques Introducció Taula 3. Barcelona, ciutat refugi 13 Competències bàsiques Curs 2016-2017 treballades Dossier per al professorat Àmbit d’educació fìsica Utilitzar els recursos expressius del propi cos Sessio 3 per a l’autoconeixement i per comunicar-se amb els altres Àmbit personal i social Adquirir competències emocionals Totes les sessions Desenvolupar actituds positives, actives i Sessions 8, 9 emprenedores en tots els àmbits de la seva vida Adquirir compromisos socials Sessions 8, 9 Desplegar capacitats creatives, impulsar projectes personals i col·laboratius Sessions 5, 8, 9 que l’ajudin a construir models de vida personal, social i professional satisfactoris Per treballar una diversitat d’habilitats, s’ha fet una aposta per proposar diferents perfils de les persones fan que tinguin estils diferents d’apre- activitats diferents (activitats de debat, de reflexió, d’anàlisi documental, nentatge, en funció de com perceben millor la informació (a través de i també jocs). Animem el professorat a provar les diferents metodologies la teoria/emocions) i de com processen aquesta informació (a través de per promoure aquests diferents aprenentatges en cada alumne/a. l’observació/aplicació). Així, es defineixen quatre perfils d’aprenentatge. Per tal de respondre a les necessitats d’aprenentatge de tot tipus d’alum- Aquesta diversitat d’activitats i de metodologies fa referència a la volun- nes, les activitats proposades inclouen una dimensió emocional (com us tat de formació integral de les persones basat en l’aprenentatge compe- heu sentit?), descriptiva (què ha passat a la dinàmica?), de conceptualit- tencial, i que busca treballar els coneixements, les habilitats i les actituds zació (com ho relacioneu amb la realitat, amb les lleis existents, amb una des de les vessants cognitiva, emocional i social. En aquest sentit, aquest ideologia o una altra, amb un model de fer o un altre?) i una part d’acció material opta per promoure un aprenentatge constructivista i des de me- (què podem fer per resoldre aquest problema?) (propostes d’acció també todologies de l’aprenentatge socioafectiu. D’acord amb aquesta metodo- per a l’alumnat). logia, les activitats proposades busquen adaptar-se a les quatre formes d’aprenentatge de l’alumnat identificades per Kolb.5 Segons l’autor, els Font: Elaboració a partir dels documents 5. Kolb, D. A. (1984). Experiential learning: de cada àrea de treball del currículum Experience as the source of learning and 2016-2017 a: http://xtec.gencat.cat/ca/ development (Vol. 1). Englewood Cliffs, NJ: curriculum/eso/curriculum/ Prentice-Hall. ge per OBSERVt ACa It Ó I A nen Ue Dr ICp IA Ó Introducció Barcelona, ciutat refugi 14 Curs 2016-2017 Dossier per al professorat TAULA 4. APRENENTATGE EXPERIENCIAL, SEGONS KOLB (1984) Cada activitat, doncs, busca incidir en les quatre dimensions tge per les EMnenta OCION esmentades (experiència e experiènApr na ciair d'u c S,t oncr r concreta, observació reflexiva, pa ea ta conceptualització abstracta i experimentació activa): ACOMODACIÓ DIVERGÈNCIA sentir i fer sentir i observar CONVERGÈNCIA ASIMILACIÓ pensar i fer pensar i observar EMOCIÓ: Molt especialment, les activitats bus- quen activar l’empatia. Posar-se a la a Ap T pell d’una altra persona, especialment pa rr et ni e M EN ctaa si es tracta d’una situació llunyana r n d tae tg e per RA ONA tr la c a bs onceptualització ACCIÓ: i amb una realitat molt diferent a la que podria ser un alumne o alumna L’acció pot prendre dues formes. de Barcelona, comprendre les difi- La més immediata és que, en aca- cultats per les quals estan passant bar cada activitat, es pregunti com les persones refugiades, però sense es podria millorar una situació ob- victimitzar-les i caure en tòpics, és tot OBSERVACIÓ: servada. Aquesta reflexió és la que un repte. Per arribar-hi, s’ha vetllat RAONAMENT: es demana com a proposta per a perquè el material reculli el màxim S’espera d’aquest apartat que l’alum- l’Audiència Pública. A més a més, d’històries en primera persona. Gai- nat arribi per si mateix/a concloure És el moment en què el professorat algunes de les activitats tenen un rebé totes 6 són testimonis reals, de els objectius pedagògics de l’activi- lliga l’observació del que ha succeït apartat de “Propostes d’acció”, que persones de carn i ossos, la majoria tat, observant i fent-se conscients durant l’activitat amb els continguts són propostes de continuïtat, difícil- vivint al nostre país o fins i tot a la del que ha succeït i del que en poden dels apartats “Una mica de context” ment encabibles en els 50 minuts nostra ciutat. aprendre. de cada sessió. d’activitat com a acció concreta. ntatge pere les ACCren rim Ip ONA rtir d e l'expe entació S a a c p tiva a Introducció Taula 4. Barcelona, ciutat refugi 15 Aprenentatge experiencial, Curs 2016-2017 segons Kolb (1984) Dossier per al professorat Les conclusions dels raonaments i les propostes d’acció que es formulin Tingueu en compte, per últim, que a la web del pla “Barcelona, ciutat refugi” són les que han de pujar-se a la wiki, d’acord amb les preguntes finals de hi trobareu un apartat amb recursos (informes, documentals, contactes cada sessió i els quadres de síntesi. d’organitzacions, materials didàctics...) que es va nodrint periòdicament 7. Pot ser un recurs útil per trobar-hi informació i recursos actualitzats. El material ha estat pensat per a que se’n pugui fer una adaptació per a educació especial: als capítols, s’ha vetllat per recomanar material au- diovisual curt per tal que pugui ser utilitzat per persones amb dificultats per la lectoescriptura. A les orientacions addicionals de cada activitat (als annexos), també es recomanen algunes adaptacions metodològiques. Per a alguna activitat també es proposen diferents graus de dificultat, per adaptar-se a l’alumnat més jove o més adult. 6. L’únic vídeo proposat aquí que és de ficció 7. Espai Pòstit del pla "Barcelona, ciutat és el de l’apartat 1, de l’ONG Save theChildren refugi". http://ciutatrefugi.barcelona/ca/ “Still The Most Shocking Second a Day”. espai-postit Bloc 1. 16 - Per què hi ha persones refugiades al món? Bloc 1. Barcelona, ciutat refugi 17 Per què hi ha persones Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat 1. INTRODUCCIÓ Què vol dir Durant els últims temps hem sentit a parlar molt de les persones refugia- ser una des, amb imatges de persones exhaustes amuntegades en petits vaixells, arreplegades darrera d’una tanca, concentrades en un camp del qual no persona poden sortir... refugiada? Però què en sabem, del cert, d’aquestes persones? Què vol dir ser una persona refugiada? OBJECTIUS D’APRENENTATGE Saber què és una persona refugiada Distingir diferents realitats del desplaçament forçat (persona desplaçada interna (IDP), persona refugiada (PR), immigrada) Conèixer els drets de les persones refugiades Reconèixer les seves necessitats més bàsiques CONTINGUTS I ACTIVITATS La sessió s’inicia amb una reflexió personal, en la qual l’alumnat pensi sobre les necessitats personals. Bloc 1. 1. Què vol dir ser una Barcelona, ciutat refugi 18 Per què hi ha persones persona refugiada? Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat Activitat 1. DESENVOLUPAMENT: Privació forçada Primera part: Uns dies abans de fer l’activitat a classe, es joria—, o bé discutint de manera consensuada quins són els demana a l’alumnat que faci una enquesta a casa, a la família criteris més importants (necessitats per a la supevivència per elaborar un llistat de les cinc necessitats que els sem- física, necessitats afectives, necessitats de realització per- Nivell de dificultat: Fàcil blin més importants per viure. Cadascú ha de reflexionar i sonal...) —decisió consensuada—? escriure aquestes cinc necessitats en una nota adhesiva o Intenció educativa: Comprendre les privacions que en el seu quadern, però pensant en sis persones diferents: Han sortit els mateixos llistats en els diferents grups? implica viure en una situació de desplaçament forçat. un/a jove de Barcelona, un/a jove que ha estat expulsat/ada Si compareu les necessitats de les persones (joves, homes, de casa seva... (cal pensar en 30 necessitats en total, cinc per dones) de Barcelona i les de les persones refugiades (joves, Resum: Pluja d’idees on l’alumnat ha de jerarquitzar personatge). És important poder treballar-ho amb homes i dones, homes), hi trobeu algunes diferències? Creieu que en quines són les necessitats més importants. dones per incorporar la dimensió de gènere a la reflexió. la realitat també succeeix que les persones tenen algunes ne- cessitats iguals i d’altres de diferents? Heu observat alguna Duració: 30 minuts d’activitat i 20 minuts de val- Segona part: Ja a classe, es formen sis grups d’alumnes variació de les necessitats entre homes i dones? oració i conclusions. d’unes cinc persones. L’alumnat ha d’ajuntar les cinc parau- les que porta de casa, i fer un llistat final que inclogui deu Raonament: Llegiu els drets de les persones refugiades. Quants Tipus: Activitat reflexiva en grup. necessitats, les que els semblin més importants, d’un dels d’aquests drets heu identificat com una de les necessitats més tipus de persones. (Un grup pensa en les necessitats d’un/a importants de les persones refugiades? Hi ha cap necessitat Grup: Activitat individual a casa i en sis grups de jove de Barcelona; un altre, sobre les d’un home adult de Bar- que hagueu identificat al vostre llistat que no consta dins del cinc o sis persones per a la segona part de l’activitat. celona; un altre, sobre les d’una dona adulta de Barcelona; llistat de drets de la llei espanyola d’asil? un altre, sobre les d’un/a jove que ha hagut de migrar per la Material: Es poden fer servir tres notes adhesives força; un altre, sobre les d’una dona adulta que ha hagut de Una de les funcions del Dret és que els Estats garanteixin les per alumne/a per facilitar la feina a la segona ron- migrar per la força; i un últim, sobre les d’un home adult que necessitats bàsiques de les persones. da de l’activitat, o bé en un altre suport (tros de full, ha hagut de migrar per la força). Quan tinguin la feina feta, Creieu que és el que succeeix en teoria? I en la pràctica? quadern, etcètera). un representant de cada grup ha de llegir les paraules es- Per què creieu que passa? collides, per tal que cadascú les apunti al seu quadern. (25 minuts) Acció: Quines necessitat bàsiques de les persones nouvin- gudes creieu que podeu contribuir a satisfer? Com ho podríeu VALORACIÓ I CONCLUSIONS: fer? A què us comprometeu? Observació: Com ho heu fet per escollir el llistat de necessi- tats? En funció de les necessitats més esmentades —comp- tar els conceptes que s’han dit més vegades, votació per ma- Font: Escola de Cultura de Pau, Audiència Pública 2016-2017. Bloc 1. 1. Què vol dir ser una Barcelona, ciutat refugi 19 Per què hi ha persones persona refugiada? Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat UNA MICA DE CONTEXT Per acabar la sessió, compartiu la definició de persona refugiada: Persona migrant: Persona que canvia de país de residència, pels mo- tius que siguin. Què són les persones refugiades, desplaçades i migrants La diferència principal entre una persona refugiada i una persona des- Un refugiat o una refugiada és una persona que “a causa de fundats plaçada interna és que la primera ha creuat una frontera internacional, temors de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, opi- mentre que la segona s’ha quedat a l’interior del país. Aquesta distinció nions polítiques, pertinença a un determinat grup social, de gènere o pot semblar sense importància a primera vista, però té repercussions orientació sexual, es troba fora del país de la seva nacionalitat i no pot rellevants: mentre que els refugiats estan protegits pel dret internacio- o, a causa d’aquests temors, no vol acollir-se a la protecció del dit país, nal, els desplaçats interns no tenen cap mena de protecció per part del o a l’apàtrida que, sense tenir nacionalitat i trobant-se fora del país on dret internacional. Pel fet que una persona sigui considerada “refugia- abans tenia la residència habitual, pels mateixos motius no pot o, a cau- da”, l’estat on resideix aquesta persona té l’obligació d’oferir-li protecció sa d’aquests temors, no vol tornar-hi.” (…). 8 (física, facilitar-li allotjament, etcètera). A més, com que es queden dins del país que encara està en situació de conflicte armat o de greus viola- Habitualment es distingeixen dos tipus de desplaçaments forçats: quan cions dels drets humans, els desplaçats interns tenen més probabilitats les persones es desplacen i quan es refugien: de ser atacats. Arran de l’emergència dels refugiats provinents de Síria, hi ha hagut molt debat respecte a quin terme utilitzar, si refugiat o migrant. Persona refugiada: persona que ha hagut de fugir del lloc on viu perquè la persegueixen a causa de les seves conviccions polítiques, les seves Aquest debat té a veure amb el fet que hi ha gent que considera que creences religioses, etcètera, i ha trobat protecció en un altre país. s’esdevé refugiat quan l’Estat t’atorga aquest reconeixement, mentre que d’altres consideren que s’és refugiat des del moment en què es Persona desplaçada interna: persona que ha hagut de fugir del lloc on compleixin els requisits de la definició de refugiat/ada (quan una perso- viu perquè la persegueixen a causa de les seves conviccions polítiques, na és perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a les seves creences religioses, orientació sexual, etcètera, i s’ha mogut un determinat grup social o opinions polítiques, i es troba fora del país). per l’interior del seu estat. Des d’aquest punt de vista, algunes persones parlen de “migrants” si- rians, afganesos, etcètera, perquè cap Estat els ha reconegut encara A més del que es consideren desplaçaments “forçats”, de gent que ha l’estatut de refugiat: no es vol parlar de “refugiats” en casos de persones fugit sense voler-ho, hi ha els desplaçaments que es consideren “vo- que compleixen els requisits de la definició perquè els Estats europeus luntaris”,9 els de les persones que emigren/immigren: no han assumit la seva responsabilitat de protecció. Hi ha posicions, també, que no volen fer la distinció entre persona refugiada i migrant, entenent que tothom hauria de tenir la mateixa llibertat de circulació. 8. Article 3 de la Llei 12/2009, de 30 l’Estatut dels Refugiats del 1951, amb la di- 9. Caldria preguntar-se, però, si les persones d'octubre, reguladora del dret d'asil i de la ferència que la definició espanyola preveu, immigrades que marxen dels seus països per protecció subsidiària de l’Estat espanyol. a més d’altres motius, la persecució per motius econòmics ho fan per voluntat pròpia Aquesta definició és molt semblant a la motius d’orientació sexual. o perquè la situació als seus països d’origen que recull la Convenció de Ginebra sobre no els permet gaire més alternativa digna. Bloc 1. 1. Què vol dir ser una Barcelona, ciutat refugi 20 Per què hi ha persones persona refugiada? Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat Quins drets tenen les persones refugiades? El dret d’asil és la protecció de la qual gaudeixen les persones que han Tenir accés a serveis públics d’ocupació; estat reconegudes com a refugiades. Tenir accés a l’educació, a l’assistència sanitària, a l’habitatge, a l’as- No totes les persones que sol·liciten dret d’asil, però, són reconegudes sistència social i serveis socials, als drets de les víctimes de violència com a refugiades, i, per tant, no es reconeix el dret d’asil a totes les per- de gènere i, si escau, a la seguretat social i a programes d’integració, sones que així ho demanen. La Comisión Española de Ayuda al Refugi- en les mateixes condicions que la ciutadania espanyola; ado (CEAR) comptabilitza que al 2014, es va concedir l’asil a 384 de les 5.947 persones que van sol·licitar-lo a l’Estat espanyol. Només un 6,5% Tenir accés, en les mateixes condicions que la ciutadania espanyola, de les sol·licituds d’asil, doncs, es van resoldre favorablement l’any 2014, a la formació professional i formació continuada, al treball en pràcti- i això que la tendència dels últims anys ha estat d’augmentar 10. ques, així com als procediments de reconeixement de diplomes i cer- tificats acadèmics i professionals; Segons l’article 36.1 de la llei 12/2009 sobre dret d’asil, l’Estat espanyol ha de garantir els drets següents a les persones refugiades: Llibertat de circulació; La no-devolució al seu país d’origen; Tenir accés a possibles programes d’integració social; Ser informats sobre els propis drets i obligacions en una llengua que Tenir accés a possibles programes d’ajut al retorn voluntari; puguin comprendre; Mantenir la unitat familiar. Obtenir el permís de residència i treball permanent; Pel fet d’estar reconeguts per llei, aquests són els drets mínims que Obtenir documents d’identitat i passaport que reconeguin la seva s’haurien de garantir a les persones refugiades. És l’obligació de l’Estat condició de refugiat o refugiada; garantir que es compleixen. Altres administracions, com els Ajunta- ments, poden contribuir-hi amb els seus mitjans. 10. CEAR (2015) Informe 2015: Las personas refugiadas en España y Europa. Resumen ejecutivo. Edició en línia: CEAR. P. 11. http://www.cear.es/wp-content/uplo- ads/2015/06/Resumen-Ejecutivo-Infor Bloc 1. 1. Què vol dir ser una Barcelona, ciutat refugi 21 Per què hi ha persones persona refugiada? Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat Reflexions i propostes Què creieu que necessiten més les persones refugiades? Escriviu la llista de les deu necessitats que us han semblat més importants en la discussió en el vostre grup. Necessitats d’una persona de la Necessitats d’un home de Barcelona. Necessitats d’una dona a Barcelona. vostra edat de Barcelona. 1. 1. 1. 2. 2. 2. 3. 3. 3. 4. 4. 4. 5. 5. 5. 6. 6. 6. 7. 7. 7. 8. 8. 8. 9. 9. 9. 10. 10. 10. Bloc 1. 1. Què vol dir ser una Barcelona, ciutat refugi 22 Per què hi ha persones persona refugiada? Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat Reflexions i propostes Què creieu que necessiten més les persones refugiades? Escriviu la llista de les deu necessitats que us han semblat més importants en la discussió en el vostre grup. Necessitats d’una persona de la Necessitats d’un home refugiat. Necessitats d’una dona refugiada. vostra edat refugiada. 1. 1. 1. 2. 2. 2. 3. 3. 3. 4. 4. 4. 5. 5. 5. 6. 6. 6. 7. 7. 7. 8. 8. 8. 9. 9. 9. 10. 10. 10. Bloc 1. 1. Què vol dir ser una Barcelona, ciutat refugi 23 Per què hi ha persones persona refugiada? Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat ALTRES RECURSOS Per aclarir la distinció entre persona refugiada, desplaçada interna i Dilemas també és un joc interactiu creat per ACNUR, però centrat en migrant, podeu veure el vídeo d’Oxfam-Intermón “¿Persona refugiada, el context colombià. Els jugadors i jugadores han de prendre decisions desplazada o migrante? - Oxfam Intermón y la crisis de refugiados”. difícils per decidir el curs de la seva vida. www.youtube.com/watch?v=3nz9T6v05rM&feature=youtu.be http://www.acnur.org/recursos/juegos/ Diverses organitzacions han creat jocs d’ordinador que permeten fi- El vídeo Refugee Mario fa una paròdia del joc d’ordinador Mario Bros, i car-se en la pell de persones refugiades. En destaquem tres: explica les dificultats que han de patir les persones que fugen del país https://www.youtube.com/watch?v=mnXV0x8n-_Y Contra viento y marea: és un joc pedagògic creat per l'Oficina de Na- cions Unides d’Ajut al Refugiat destinat a infants i joves. El jugador s’ha de posar a la pell d’un infant que viu en una dictadura, i ha d’enfron- tar-se a diverses dificultats: aconseguir sortir del país, obtenir l’exili a l’estranger i reconstruir la seva vida. Cada prova es relaciona amb dades actualitzades i articles de drets humans i de dret internacional. http://www.contravientoymarea.org/ Bloc 1. Barcelona, ciutat refugi 24 Per què hi ha persones Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat 2. INTRODUCCIÓ Com viuen Si penseu en una persona refugiada, quina imatge us ve al cap? les persones La veritat és que hi ha moltes maneres de fugir i també moltes maneres de refugiades? buscar protecció. Es pot fugir sortint del país en què t’ataquen o sense sor- tir-ne. Es pot acabar en algun camp de refugiats, però també reubicar-se a pobles o ciutats. En funció d’on es vagi a parar, la vida pot arribar a ser molt diferent. De quines maneres poden viure les persones refugiades? OBJECTIUS D’APRENENTATGE Conèixer riscos associats als camins per a fugir del país d’origen. Valorar diferents formes d’acollir persones immigrades (camps de per- sones refugiades, ciutats…). Ser conscients de les conseqüències que implica viure en situació provisional (no anar a escola, pèrdua de feina, de perspectiva de futur, desapoderament, llunyania de les famílies i amistats...). Bloc 1. 2. Com viuen les Barcelona, ciutat refugi 25 Per què hi ha persones persones refugiades? Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat Activitat 2. DESENVOLUPAMENT: Al camp Primer vídeo: (condicions de vida en una guerra): Es visualit- Raonament: En quin context creieu que és més fàcil que les o a la ciutat? za un primer vídeo de l'ONG Save the Children “Still The Most persones refugiades s’organitzin per si mateixes, treballin, tro-Shocking Second a Day” https://www.youtube.com/watch?- bin menjar? En quina d’aquestes situacions creieu que prefe- v=nKDgFCojiT8 dues vegades seguides. Una primera vega- reixen viure, en camps de refugiats o en ciutats? da per a entendre l’argument del vídeo en el seu conjunt, i una Nivell de dificultat: Fàcil segona vegada per anar apuntant què és el que fa la protago- Acció: Tenint en compte les condicions de vida de les perso- nista abans i després de la guerra impacti la seva vida. nes refugiades en un camp o a la ciutat, valoreu la possibilitat Intenció educativa: Comprendre la difícil situació de sumar-vos a accions (recollides de signatures, manifesta- de vida que pateixen les persones que han estat- Segon vídeo: “Sirios que buscan asilo en España se topan cions) per demanar una acollida de persones refugiades que desplaçades per la força. con barreras" permeti satisfer les seves necessitats. https://www.youtube.com/watch?v=uhUWCSNOiJ8 Comprendre que, malgrat la seva situació vulne- rable, les persones desplaçades per la força són capaces de seguir actives si se’ls ho permet. VALORACIÓ I CONCLUSIONS: Resum: Visualització de dos curtmetratges i debat. Emoció: Què heu sentit en veure el primer vídeo? Què heu sentit en veure el segon vídeo? Duració: 10 minuts per visualitzar els vídeos (5'x2) i 30 minuts de valoració i conclusions. Observació: Tipus: Activitat socioafectiva a través d’històries de Reflexions sobre el primer vídeo: Quines coses fa la protago- vida reals o fictícies. nista abans que esclati la guerra? Quines coses fa un cop ha esclatat la guerra? (feu-ne un llistat exhaustiu entre tot l’alum- Grup: Discussió en grup-classe. nat) Com canvia la vida d’aquesta noia a partir del moment en què ha de fugir? Material: - Reflexions sobre el segon vídeo: Compareu la situació de vida en un camp i la vida a la ciutat. Quines oportunitats hi ha a la ciutat que no hi ha als camps? Font: Escola de Cultura de Pau, Audiència Pública 2016-2017. Bloc 1. 2. Com viuen les Barcelona, ciutat refugi 26 Per què hi ha persones persones refugiades? Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat UNA MICA DE CONTEXT Per acabar la sessió, podeu compartir la informació següent: de les màfies. S’estima que posar-se en mans de màfies a Turquia perquè facilitin creuar el mar i arribar a Grècia, una de les portes d’entrada a la UE, Un camí molt llarg per recórrer cada persona ha de pagar entre 3.000 i 5.000 euros. Aquests diners no són garantia de res, perquè a vegades les autoritats policials retornen les Com que les fronteres estan tancades per a aquestes persones i no se’ls persones interceptades, així que a vegades les persones han de provar-ho permetria entrar pels camins habituals (entrar per aeroports o ports de dues i tres vegades (i pagar dues o tres vegades) per creuar fins a Grècia. Hi línies de transport regulars), les persones refugiades han de posar-se ha màfies a les principals rutes migratòries, com a Ceuta i Melilla, a Líbia i en mans de transportistes il•legals —sovint, màfies— i seguir arriscant Tunísia, a l’Europa de l’Est... les seves vides, un cop fora del país del que fugen, per arribar fins al lloc d’arribada. Fronteres físiques dissuasives: Molts països han construït tanques per impedir l’arribada d’immigrants que són veritables trampes de persones. Quan arriben a les nostres terres, les persones refugiades han aconse- El cas paradigmàtic —però no l’únic— és la doble tanca de Melilla amb guit veritables proeses dignes de les heroïnes i els herois de les ficcions concertines que fan talls profunds a les persones que intenten creuar, i vi- més inversemblants. Sobreviure al camí implica superar veritables pe- gilades per policies que impedeixen el pas. 13 rills com ara: Per això hi ha organitzacions que reclamen “Vies segures”, canals humani- Riscos associats a les característiques geogràfiques del camí: Només al taris per on les persones que volen sol•licitar l’asil puguin circular sense haver 2016, han mort més de 3.000 persones ofegades intentant creuar el mar de caure en mans de màfies que les explotin i posin les seves vides en perill. Mediterrani.11 S’ha documentat com a vegades s’entreguen als refugiats armilles salvavides falses, que són més barates i no permeten flotar prou a La informació sobre els possibles països de destí circula molt ràpid, i les les persones que cauen al mar, que hi ha llanxes que no porten prou com- persones refugiades saben bé en quines condicions se les rep a cada país. bustible per arribar a destí... Però, per si fos poc, hi ha informes que estimen Alemanya i Suècia són els països que garanteixen unes millors condicions que el nombre de persones mortes volent creuar el desert del Sàhara po- d’acollida a les persones refugiades, i per aquest motiu són els dos països dria ser molt superior, per causes com la falta de medicaments, la gana i la que reben més demandes d’asil. 14 Els fluxos cap a aquells països són, doncs, set, accidents de trànsit, tirotejos i altres tipus d’atacs... 12 més importants, mentre que altres països veïns han vist com han rebut de- mandes molt inferiors al que s’esperaven. Però qui arriba al seu destí és una Màfies i tràfic de persones. La inexistència de vies legals segures per ob- minoria, i una proporció gran de persones queda estancada en camps, amb tenir protecció provoca que les persones arrisquin les seves vides a mans la llibertat de circulació restringida. 11. Dada de juliol del 2016. Per conèixer in- 12. Tom Miles. “More Europe-bound migrants genera morts puntuals, però de manera habitants, i el que té una proporció de con- formació actualitzada de les persones may be dying in Sahara than at sea: report” continuada, per dessagnament. Per a més cessions de protecció més alta, el 71% de arribades —i també del nombre de Reuters, 15 de juliol de 2016.. informació, vegeu: http://www.eldiario.es/ totes les decisions que pren. Alemanya morts— creuant el Mediterrani , vegeu: desalambre/valla_de_melilla/ és el que més sol•licituds ha rebut, una de http://www.iom.int/news/migrant-refu- 13. Sense comptar el desastre de Tarajal on, cada tres del total de sol•licituds de la Unió gee-deaths-sea-pass-3000-arrivals-ne- el mateix dia, van morir ofegades quinze 14. Segons el web "Barcelona, ciutat refugi", Europea, i el que més en concedeix en ar-250000 persones immigrades atacades amb bales Suècia és el país que fins ara ha rebut més valors absoluts, un 26% del total. de goma dins l’aigua. La tanca de Melilla sol•licituds per càpita, 4,3 per cada 1.000 Bloc 1. 2. Com viuen les Barcelona, ciutat refugi 27 Per què hi ha persones persones refugiades? Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat CAMP O CIUTAT? Tot i que la situació dels refugiats que més es coneix és quan viuen a La proporció de refugiats i desplaçats interns que van a parar a les ciu- camps de refugiats, aquesta és només una de les alternatives. En efecte, tats és de gairebé 60% al 2016, i en proporcions semblants els anys existeixen altres opcions, com el reassentament espontani en àrees ru- anteriors, sempre per sobre del 50%. rals, o el reassentament a ciutats. La proporció de persones refugiades que acaben vivint a les ciutats, com mostra la taula 5, és molt elevada: La proporció de refugiats i desplaçats interns que van a parar a les ciu- tats és de gairebé 60% al 2016, i en proporcions semblants els anys anteriors, sempre per sobre del 50%. El fet que les persones forçades a migrar prefereixin, sempre que els sigui possible, reassentar-se a les ciutats abans que en camps o en entorns rurals té a veure amb les possibilitats de reintegrar-se en una vida normalitzada més fàcilment. “Tres raons porten als desplaçats a instal•lar-se a les ciutats: per trobar feina, per inscriure el seu estatut de persona desplaçada a les autoritats, i per trobar una mica de seguretat.” 15 Sovint, els refugiats tenen més possibilitats de trobar una vida normalitzada en ciutats que en camps. Tot això fa preveure que les ciutats hauran d’estar més i més preparades per afrontar aquest repte. TAULA 5. PROPORCIÓ DE PERSONES REFUGIADES I DESPLAÇADES INTERNES QUE VIUEN EN CAMPS DE REFUGIATS O EN CIUTATS (2015) (EN %) 60% 40% Refugiats en àmbit urbà Refugiats en àmbit rural 0% 50% 100% 15. Orchard, P. (2007). “Les déplacés urbains: siècle Urbain. Défis locaux, perspectives Font: ACNUR (2016) Tendencias globales prop de 13 milions de persones refugiades, Les déplacés internes et les réfugiés dans mondiales. Sécurité Humaine Villes. 2015. Edició en línia: ACNUR/UNHCR. p. 53. no sobre el seu nombre total. les villes” a La Sécurité Humaine pour un La dada és un càlcul sobre una mostra de Bloc 1. 2. Com viuen les Barcelona, ciutat refugi 28 Per què hi ha persones persones refugiades? Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat Condicions de vida de les persones refugiades al camp (de refugiats) i a la ciutat Les diferències entre viure en un camp de refugiats i en una ciutat són molt grans. D’entrada, i probablement sigui el motiu més important, tenir Cal destacar, però, que en contextos de desplaçament forçat les les persones tancades en un camp els resta autonomia i dificulta que pu- dones també han demostrat una gran capacitat de resiliència i guin refer la seva vida per si mateixos. A banda d’aquests motius, vegem adaptació i iniciativa per desafiar les adversitats. Moltes dones amb més detall altres factors que fan que les persones refugiades prefe- han aprofitat per assumir rols nous, adquirir noves habilitats, reixin viure a la ciutat que als camps: autonomia i poder. Existeixen molts exemples de iniciatives de dones per desenvolupar xarxes de suport mutu (com les “Águilas Seguretat: Un dels majors problemes dels camps de refugiats és, para- Emprendedoras” de Costa Rica, que fan suport mutu i ajut psico- doxalment, la manca de seguretat. Tot i que teòricament les persones es lògic a través del teatre 16), posar en marxa projectes econòmics o “refugien” als camps per trobar protecció, no sempre és el que s’hi troben: activitats educatives per als seus fills i filles. perquè els bens bàsics (alimentació, roba, etcètera) són molt escassos, perquè hi ha poca llum quan es fa fosc als camps, perquè sovint hi ha casos d’agressions sexuals, els camps de refugiats no són els llocs més segurs. A les ciutats, hi ha alguns mecanismes més per protegir les persones re- fugiades, com fer respectar la intimitat de les persones refugiades, ser discrets amb els llocs on resideixen, per evitar que puguin ser atacades. Dones refugiades i seguretat Inscripció com a persona refugiada i accés als serveis públics: Tot i que En general, dones i nenes refugiades estan més exposades a les persones tenen dret a demanar asil tant bon punt entren en un país, no episodis de violència sexual i de gènere, incloent assetjaments, existeix cap garantia que se’ls reconegui. Tant als camps de refugiats com agressions sexuals, violacions, segrestos amb finalitat d’explo- a les ciutats, és imprescindible aconseguir una acreditació que reconegui tació i tràfic de persones. En el procés d’escapar, sovint dones i la condició de persona refugiada, per accedir als serveis públics per poder adolescents es veuen forçades a sotmetre’s a actes sexuals amb cobrir les necessitats més bàsiques. guardes fronterers a canvi d’autoritzacions de pas o s’arrisquen ser objecte de prostitució forçada. També s’han registrat nom- Si a la ciutat és menys costós oferir serveis bàsics, perquè les estructures brosos casos d’abusos per part del personal de seguretat. Els ja estan muntades, als camps de refugiats tota la infraestructura s’ha de nivells de violència de gènere intrafamiliar solen augmentar en crear de nou, la qual cosa sol suposar molta més despesa, i requereix més aquests contextos. El desplaçament forçat també fa augmen- temps per posar en marxa les infraestructures. tar el número de matrimonis de les adolescents i repercuteix en l’educació de les nenes, que deixen d’anar a l’escola en més me- sura que els nens. 16. http://livelihoods.acnur.org/bus- car-por-categoria/art/grupo-de-muje- res-refugiadas-aguilas-emprendedoras/ Bloc 1. 2. Com viuen les Barcelona, ciutat refugi 29 Per què hi ha persones persones refugiades? Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat Ocupació: En els camps de refugiats existeixen activitats laborals, però so- Infants i joves refugiats i accés a l’educació vint lligades a les necessitats més immediates (compravenda de menjar i roba, telefonia per contactar amb familiars, etcètera). Tot i que s’hi desenvo- Un 51% de les persones refugiades són menors d’edat, és a dir, lupa una certa activitat informal, no s’hi pot trobar qualsevol mena de feina. més de trenta milions d’infants i joves. Si les persones adultes te- nen el repte de mantenir les famílies, aconseguir una alimentació A les ciutats, la possibilitat de trobar feina depèn de si les persones poden suficient i, en la mesura del possible, algun ingrés extra, infants obtenir un permís de treball. Per llei, les persones refugiades haurien de i joves tenen el repte de no malbaratar les seves oportunitats de rebre automàticament permisos de treball, però a la pràctica es denega futur. Un dels reptes més urgents per als menors refugiats és po- l’asil a un percentatge molt alt de persones sol•licitants, per la qual cosa der garantir la seva escolarització. no és tant fàcil trobar un treball legal a la ciutat. Això genera unes condi- cions de vulnerabilitat que faciliten l’explotació laboral i revictimitzen les Segons l’Alt Comissionat de Nacions Unides sobre Refugiats persones refugiades. (ACNUR), només un 50% dels infants i joves refugiats estan es- colaritzats en educació primària, només un 25% poden assistir a l’educació secundària, i no més de l’1% tenen accés a la univer- Homes guanyadors de pa 18 sitat.17 Els motius més recurrents pels quals els menors d’edat no accedeixen a l’educació són els següents: la manca de docu- Els homes adults i els nens són sovint els més afectats pels mentació per a poder inscriure’s a l’escola i legislacions exclo- conflictes armats, perquè en pateixen més violència directa (hi ents; el fet de no dominar l’idioma en el qual s’imparteixen les moren més homes que dones), i pel risc de ser reclutats a la for- classes; tenir més edat de l’acceptada; la manca de places a les ça en exèrcits i grups armats. Una mica menys del 50% de les escoles; la discriminació o l’assetjament dels joves refugiats a les persones refugiades són homes. Dels homes, s’espera que donin escoles, que provoquen l’abandonament escolar; o motius rela- suport a les llars i les comunitats exiliades, i sovint pateixen molt cionats amb el gènere, com el no-reconeixement de la importàn- baixa autoestima quan deixen de ser autònoms i es converteixen cia de l’educació de les nenes, o els embarassos prematurs; o el en beneficiaris de l'assistència. treball infantil. Com s’ha vist en aquest apartat, les condicions de vida en un camp de refugiats i en una ciutat són força diferents, però sempre amb dificultats considerables perquè les persones refugiades puguin satisfer per si ma- teixes les seves necessitats més bàsiques. 17. http://www.unhcr.org/education.html. onalment atorgat en funció del gènere de treball, els ingressos mínims per mantenir rcin els rols de gènere, però, paradoxalment, les persones. Es refereix al fet que, segons la unitat familiar, o part d’aquesta. Aquesta són alhora una oportunitat de canvi (per 18 L’expressió “homes guanyadors de pa” els rols tradicionals de gènere, s’espera dels expectativa és una construcció social lligada exemple, homes que es mobilitzen contra s’utilitza com a contraposició a “dones homes que satisfacin les necessitats de la a la identitat de gènere i, com a tal, es pot el reclutament obligatori, dones que assu- cuidadores” en referència al paper tradici família, i aportin, a través del seu canviar. Sovint les guerres fan que es refo- meixen feines remunerades...) Bloc 1. 2. Com viuen les Barcelona, ciutat refugi 30 Per què hi ha persones persones refugiades? Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat REFUGI I RESILIÈNCIA S’ha de tenir en compte que, tot i que les persones refugiades i desplaça- des internes es troben temporalment en una situació vulnerable, són per- sones com qualsevol altra, capaces de fer-se càrrec de si mateixes si en tenen l’oportunitat. Per això és molt important que visquin en unes condi- cions que els permetin com més autonomia millor, que puguin treballar, anar a escola, etcètera, en les situacions més normalitzades possibles. Cal no oblidar que aquesta “temporalitat” pot arribar a ser molt llarga, i que, per tant, mentrestant les persones refugiades i desplaçades inter- nes haurien de poder refer les seves vides on estiguin, no només espe- rant el moment en què puguin retornar. El 14è dalai-lama, Alexander Graham Bell, Joseph Conrad, Albert Einstein, Ismail Kadare, Rigoberta Menchú, Jean Reno, entre moltes altres perso- nes famoses, han estat refugiades, però han pogut refer la seva vida —i aconseguir èxits!— pel fet d’haver pogut superar l’experiència d’haver patit la condició de refugiat o refugiada. Bloc 1. 2. Com viuen les Barcelona, ciutat refugi 31 Per què hi ha persones persones refugiades? Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat Reflexions i propostes Amb sis grups de cinc persones, recolliu les llistes de necessitats de les persones refugiades: quines creieu que poden cobrir per si mateixes i quines no? Tres dels grups treballaran sobre les necessitats que les persones refugiades poden cobrir per si mateixes en un camp de refugiats, i els altres tres grups treballaran sobre les necessitats que no poden cobrir per si mateixes en una ciutat. Necessitats que un/a jove refugiat/ada Necessitats que un home refugiat Necessitats que una dona refugiada pot cobrir per si mateix/a en un camp pot cobrir per si mateix en un camp pot cobrir per si mateixa en un camp de refugiats. de refugiats. de refugiats. 1. SÍ NO 1. SÍ NO 1. SÍ NO 2. SÍ NO 2. SÍ NO 2. SÍ NO 3. SÍ NO 3. SÍ NO 3. SÍ NO 4. SÍ NO 4. SÍ NO 4. SÍ NO 5. SÍ NO 5. SÍ NO 5. SÍ NO 6. SÍ NO 6. SÍ NO 6. SÍ NO 7. SÍ NO 7. SÍ NO 7. SÍ NO 8. SÍ NO 8. SÍ NO 8. SÍ NO 9. SÍ NO 9. SÍ NO 9. SÍ NO 10. SÍ NO 10. SÍ NO 10. SÍ NO Bloc 1. 2. Com viuen les Barcelona, ciutat refugi 32 Per què hi ha persones persones refugiades? Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat Reflexions i propostes Amb sis grups de cinc persones, recolliu les llistes de necessitats de les persones refugiades: quines creieu que poden cobrir per si mateixes i quines no? Tres dels grups treballaran sobre les necessitats que les persones refugiades poden cobrir per si mateixes en un camp de refugiats, i els altres tres grups treballaran sobre les necessitats que no poden cobrir per si mateixes en una ciutat. Necessitats que un/a jove refugiat/ada Necessitats que un home refugiat Necessitats que una dona refugiada pot cobrir per si mateix/a en una ciutat. pot cobrir per si mateix en una ciutat. pot cobrir per si mateixa en una ciutat. 1. SÍ NO 1. SÍ NO 1. SÍ NO 2. SÍ NO 2. SÍ NO 2. SÍ NO 3. SÍ NO 3. SÍ NO 3. SÍ NO 4. SÍ NO 4. SÍ NO 4. SÍ NO 5. SÍ NO 5. SÍ NO 5. SÍ NO 6. SÍ NO 6. SÍ NO 6. SÍ NO 7. SÍ NO 7. SÍ NO 7. SÍ NO 8. SÍ NO 8. SÍ NO 8. SÍ NO 9. SÍ NO 9. SÍ NO 9. SÍ NO 10. SÍ NO 10. SÍ NO 10. SÍ NO Bloc 1. 2. Com viuen les Barcelona, ciutat refugi 33 Per què hi ha persones persones refugiades? Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat ALTRES RECURSOS Visita guiada: La Maternitat d’Elna és un museu al sud de França, a tra- - Villellas, Maria. “Una mirada feminista sobre crisi de Refugi Europa”. vés del qual es pot intuir la duresa de les condicions de vida al camps Publicat a La Directa, 21 d’abril de 2016. L’article fa una lectura de gène- de refugiats del sud de França on van anar a parar moltes persones que re sobre l’impacte de la violència armada i el refugi.https://directa.cat/ fugien de la Guerra Civil Espanyola. actualitat/una-mirada-feminista-sobre-crisi-de-refugi-europa http://www.ville-elne.fr/fr/information/71625/la-maternite-suisse - El web “Dones, pau i seguretat” és un portal que reflecteix l’impacte de http://www.maternitesuissedelne.com/version-espagnole.html) la guerra sobre les dones, i també el paper que aquestes poden tenir en la construcció de pau. http://donespauseguretat.cat/ inclou una fitxa sobre “Gènere, conflictes i desplaçament forçat”: http://donespause- guretat.cat/wp-content/uploads/2016/07/FI06_Desplacament-1.pdf - Sierra Leone Refugee All Stars: Living like a refugee https://www.youtu- be.com/watch?v=9fEtBo_H9zw Cançó escrita i cantada per un grup mu- sical composat per homes refugiats de Sierra Leone. Les lletres en anglès es poden trobar a http://www.scholastic.ca/education/steppingupwithli- teracyplace/standupforhumanrights/_pdfs/refugee_lyrics.pdf Bloc 1. Barcelona, ciutat refugi 34 Per què hi ha persones Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat 3. INTRODUCCIÓ Fugir de Les persones no abandonen casa seva, les seves possessions, feines o la guerra amistats sense un motiu molt important per fer-ho. Malauradament, darrere de cada persona que ha hagut de deixar casa seva per la força, sovint hi ha històries molt dures. En aquest apartat s’ex- plica un dels el motius —relacionat amb la guerra— que fa que les per- sones fugin de casa seva. OBJECTIUS D’APRENENTATGE Entendre per què les guerres forcen el desplaçament de la població civil Conèixer les característiques principals de les guerres actuals Sensibilitzar sobre la importància de prevenir les guerres Bloc 1. 3. Fugir de la guerra Barcelona, ciutat refugi 35 Per què hi ha persones Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat Activitat 3. DESENVOLUPAMENT: Vies segures? S’explica a l’alumnat que es troben en un país afectat per la grup indicant per on passar, sempre sense parlar (només guerra, en el qual han d’intentar fer vida normal, com anar a comunicació no verbal). Segueix, doncs, la persona que es comprar, anar a l’escola o a l’institut... i que per fer-ho, han tava en segona posició a la fila índia i es torna a provar de Nivell de dificultat: Mitjà de moure’s per la graella, intentant creuar-la. El problema és creuar la graella des de la casella d’inici. que en el seu camí poden patir tota mena d’atacs. Intenció educativa: Visualitzar les dures conse- (Per facilitar la feina) Les caselles que poden trepitjar els par- qüències que té viure en un context de conflicte ar- El seu objectiu és, doncs, que el màxim de gent aconsegueixi ticipants són les tres que tenen al davant de cada casella (la mat (desplaçaments forçats i morts). passar a l’altre costat de la graella, sabent que només hi ha que té just al davant, la que té al davant a l’esquerra, i la que té un camí correcte (que el/la professor/a haurà definit per en- al davant a la dreta). Reconèixer la importància de distingir la població ci- davant en un “mapa” que representa la graella). El professor vil dels combatents en els conflictes armats actuals. o professora ha de vigilar per quines caselles passa el grup, El grup ha de fer l’activitat en silenci, per facilitar la concentra- i sempre que trepitgin la casella equivocada, el professor ha ció. El joc acaba quan una part del grup aconsegueix creuar la Resum: Es dibuixa una graella al terra de 12 x 12 qua- de fer un brunzit per indicar l’atac, i llegir la peça de text que graella, o bé quan tothom queda eliminat del joc, o bé passats dres. El grup ha d’aconseguir creuar aquesta graella indica què ha passat (vegeu-ne exemples més endavant). 30 minuts. en fila índia, sabent que els poden atacar diferents grups armats. Per creuar hi ha diferents indicacions que s’han d’explicar VALORACIÓ I CONCLUSIONS: a l’alumnat: Duració: 20-30 minuts pel joc (el temps pot variar Emoció: Ha estat fàcil o difícil creuar? Com us heu sentit? (pre- molt en funció de la concentració del grup, i 20-30 Hi ha caselles segures i caselles que són atacades. La perso- guntar diferenciant cada rol que s’ha tingut al joc: Què heu sen- minuts per a la reflexió. (10 minuts de preparació per na que trepitgi una casella equivocada és atacada per actors tit quan estàveu encapçalant la fila índia? Com us heu sentit dibuixar la graella a terra). armats i queda ferit/ida o eliminat/ada del joc (a discreció del quan estàveu al darrera? Com us heu sentit quan us han ma- professor/a). tat? I quan us han ferit? Quan han matat algú del grup? Ferit a Tipus: Dinàmica de grup amb moviment lent. algú del grup? Quan teníeu una persona dependent a càrrec?) Els participants han de passar en fila índia, tots per les ma- Grup: Activitat en gran grup. teixes caselles, per evitar pèrdues (així trepitgen les caselles Observació: Quins tipus d’atacs heu rebut com a població ci- que ja saben que són segures). vil? Per part de qui? A banda dels morts i dels ferits, què més Material: Cinta adhesiva de paper (com la que fan ha quedat destruït? Com afecta això les persones? En alguns servir els pintors) o guix per marcar a terra (de l’aula o Quan una persona és ferida o assassinada per un atac, tot casos, els actors justificaven els atacs i en d'altres no. Quins ar- del pati) la graella de 12 x 12 caselles. el grup torna enrere, i comença de nou des de la casella de guments feien servir alguns dels actors per justificar els atacs? sortida. Les persones ferides (que perden una cama, la vista, Us heu sentit més segurs sabent que hi havia un camí “prote- Un mapa de la graella on està dibuixat el camí que etcètera.) hauran de ser ajudades per la resta del grup (no cal git”? Era suficient/insuficient? poden agafar les persones que creuen el país. Una que vagin les últimes de la fila). Les persones assassinades alarma (de telèfon, per exemple), o soroll d’instru- ja no poden creuar la graella, però poden ajudar la resta del ment musical per indicar quan s’ha trepitjat una ca- sella que rep un atac. Bloc 1. 3. Fugir de la guerra Barcelona, ciutat refugi 36 Per què hi ha persones Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat Raonament: Com definiríeu una guerra o conflicte armat? Acció: Quines propostes faríeu per actuar sobre les causes Quines en són les conseqüències? El dret internacional hu- dels conflictes armats? manitari, que regula el “dret” a les guerres, prohibeix matar i atacar civils. Creieu que es respecta aquesta prohibició? En les Propostes d’acció: informeu-vos de la demanda de crear “vies guerres, un 75-90% dels morts són civils, per què creieu que segures”. Què s’està demanant? (en podeu trobar informació passa? Són tot errors? Quina responsabilitat tenen els estats i a: http://www.oxfamintermon.org/es/accion-humanitaria/ els grups armats en ferir i matar civils? D’on surten les armes proyectos/vias-seguras) Qui ho fa? Com hi podeu col•labo- que maten aquests civils? rar? Informeu-vos del que fan organitzacions que reclamen el desarmament i el control de les exportacions d’armes. Què Moltes organitzacions humanitàries reclamen tenir “vies se- demanen? Com hi podeu col•laborar? gures” per on la població pugui circular sense ser atacada. Creieu que pot ser una solució? En quin sentit sí i en quin sentit . no? Quines són les diferents causes de les guerres? Com cre- ieu que es podrien limitar? Creieu que és més útil actuar sobre les causes o sobre les conseqüències de les guerres? Font: Adaptació del joc de cooperació “Swamp”. Bloc 1. 3. Fugir de la guerra Barcelona, ciutat refugi 37 Per què hi ha persones Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat UNA MICA DE CONTEXT Per acabar la sessió, compartiu informació sobre els conflictes armats i Les característiques principals dels conflictes armats són les següents: sobre les conseqüències que tenen sobre les persones civils. Multicausalitat: Les causes dels conflictes armats solen ser múltiples Conflictes armats i diverses (com s’ha comentat a la definició, lligades a la lluita per la representació política, la identitat, recursos, fronteres…). S'entén per conflicte armat 19 “tot enfrontament protagonitzat per grups armats regulars o irregulars amb objectius percebuts com a incompa- L’any 2015, 24 conflictes armats (equivalents a un 69% dels casos) van tibles en el qual l'ús continuat i organitzat de la violència: a) provoca un estar causats principalment per l'oposició al Govern —ja sigui a les se- mínim de 100 víctimes mortals en un any o un greu impacte en el territori ves polítiques internes o internacionals— i la lluita per accedir al poder, (destrucció d'infraestructures o de la natura) i la seguretat humana (p. o bé l'oposició a l'Estat. Del total de 35 conflictes armats, 19 casos (que ex. població ferida o desplaçada, violència sexual, inseguretat alimentà- representen un 54% del total) van tenir entre les seves motivacions de ria, impacte en la salut mental i en el teixit social o disrupció dels serveis fons demandes d'autodeterminació o autogovern i aspiracions identi- bàsics); b) pretén la consecució d'objectius diferenciables dels de la de- tàries. linqüència comuna, i normalment vinculats: Dimensió interna internacionalitzada: Els conflictes armats poden ser Demandes d'autodeterminació i autogovern, o aspiracions identitàries; interns, interns internacionalitzats 21 o internacionals. La majoria dels conflictes armats actuals tenen una important dimensió i influència Oposició al sistema polític, econòmic, social o ideològic d'un Estat o a la regional o internacional, entre altres factors, dels fluxos de persones política interna o internacional d'un govern, cosa que en ambdós casos refugiades, del comerç d'armes, els interessos econòmics o polítics motiva la lluita per accedir o erosionar el poder; (com ara l'explotació legal o il•legal de recursos) que els països veïns te- nen al conflicte, a la participació de combatents estrangers o del suport O control dels recursos o del territori.” logístic i militar proporcionat per altres Estats. Durant l'any 2015 la xifra de conflictes armats va seguir la tendència Al 2015 només un dels contextos va ser catalogat com un conflicte d'anys anteriors, amb un total de 35 casos (36 el 2014, 35 el 2013, 38 el armat internacional —Israel-Palestina—; vuit van tenir un caràcter 2012). La major part d’aquests enfrontaments es van concentrar a l'Àfrica eminentment intern, i la gran majoria van ser interns internacionalit- (13) i a Àsia (12), en línia amb anys anteriors. De la resta de casos, sis van zats (26 dels 35 casos, equivalents a un 74%). tenir lloc a l'Orient Mitjà, tres a Europa i un a Amèrica (Colòmbia). 20 19. Totes les dades, definicions i apreciacions 20. Diversos autors (2016). Op. Cit. p. 32-33. Per 21 Es considera conflicte armat intern conflicte armat intern internacionalitzat d’aquest apartat s’han extret de diversos tenir informació actualitzada sobre conflic- l'enfrontament protagonitzat per actors també es té en compte el fet que els grups autors (2016). Alerta 2016! Informe sobre tes armats, podeu consultar els materials de armats del mateix Estat que operen exclu- armats tinguin les bases militars als països conflictos, derechos humanos y construc- l’Escola de Cultura de Pau, i en particular la sivament des de l'interior. S'entén per con- veïns, en connivència amb aquests Estats, ción de paz. Bellaterra: Escola de Cultura de seva base de dades de Conflictos y cons- flicte armat intern internacionalitzat aquell i llancen els atacs aquests. Finalment, Pau/Icaria. http://escolapau.uab.cat/img/ trucción de paz (http://escolapau.uab.es/ en el qual alguna de les parts contendents s'entén per conflicte internacional aquell programas/alerta/alerta/16/alerta16e.pdf conflictosypaz/index.php). és forana, o quan l'enfrontament s'estén al en el qual s'enfronten actors estatals o no territori de països veïns. Per considerar un estatals de dos o més països. Bloc 1. 3. Fugir de la guerra Barcelona, ciutat refugi 38 Per què hi ha persones Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat Varietat d’actors: Els conflictes solen estar protagonitzats pel govern, Conseqüències dels conflictes armats o les seves forces armades, contra un o diversos grups armats d'oposi- ció. Però també poden incloure altres grups no regulars com ara clans, La conseqüència principal dels conflictes armats és la destrucció que guerrilles, senyors de la guerra, grups armats oposats entre si o milíci- generen, tant pel que fa al nombre de morts i ferits i altres aspectes que es de comunitats ètniques o religioses. Existeixen, a més, altres actors afecten les persones (salut mental, teixit social...), com pel que fa a la des- (com els mitjans de comunicació, missions de pau, etcètera) que no trucció d’infraestructures (hospitals, escoles, ponts, preses, etcètera) que, participen directament en les accions armades però que sí que influei- a la vegada, empitjoren la qualitat de vida de les persones: xen de manera significativa en el conflicte. Un dels problemes dels conflictes armats és el fort impacte sobre la pobla- Mitjans: L'instrument bèl•lic més utilitzat és l'armament convencional ció civil. 23 E s calcula que en un conflicte armat, la població civil és la víctima i, en particular, les armes lleugeres (que són les causants de la majoria principal (es calcula que entre el 75-90% de les morts són civils), molt per de les víctimes mortals dels conflictes armats). En molts casos s'uti- sobre dels militars. Això succeeix, en part, perquè els atacs a la població litzen mitjans que no responen a un enfrontament entre dues parts: civil han esdevingut una estratègia de guerra de diferents actors armats, atacs suïcides, atemptats, violència sexual, desplaçament forçat de la per debilitar els possibles suports de la població amb l’enemic. I també, en població i, fins i tot, la gana, són també utilitzats com a instruments de part, al fet que cada vegada és més difícil distingir entre la població civil i els guerra. El 2015 s’ha vist un fort increment del desplaçament forçat de actors armats (guerrillers vestits de civil, militars que fan tasques d’acció població, una tendència a l’alça que ja s’havia observat en anys ante- humanitària vestits de civils, etcètera) que posen en perill la població civil. riors. Però les conseqüències de la violència armada no es limiten a les víctimes Intensitat: La intensitat d'un conflicte armat (alta, mitjana o baixa) i la mortals. També inclouen execucions sumàries, detencions arbitràries, seva evolució (escalada de la violència, reducció de la violència, sense tortures, segrestos i altres múltiples abusos físics i psicològics, desplaça- canvis) s'avaluen principalment a partir de la seva letalitat (nombre de ments forçats de població, violència sexual, reclutament de menors i altres víctimes) i l’impacte en la població i en el territori. Tanmateix, hi ha altres múltiples abusos contra nens i nenes, entre d'altres dinàmiques. dimensions que mereixen ser considerades, com la freqüència de la vi- olència o la complexitat de la disputa bèl•lica (nombre i la fragmentació Els elevats nivells de destrucció de les infraestructures en molts dels pa- dels actors involucrats, nivell d'institucionalització i capacitat de l'Estat, ïsos amb conflictes armats també tenen un impacte greu en la manca grau d'internacionalització del conflicte, elasticitat dels objectius i vo- d'accés a l’atenció sanitària a persones ferides, i fins i tot afavoreixen la luntat política de les parts per assolir acords, etcètera). Gairebé un terç propagació de malalties. dels conflictes de 2015 van ser d'alta intensitat i en molts casos van presentar nivells de letalitat molt per sobre de les mil víctimes mortals anuals. Cal destacar que en els últims anys es percep un augment en els nivells de letalitat dels conflictes armats. 22 22. Per citar-ne els casos més greus de l’any operacions antiterroristes de les forces mes mortals entre la població civil com 23. Una de les principals regles del dret interna- 2015, s'estima que prop de 7.500 persones militars del Pakistan; unes 4.400 persones conseqüència del conflicte armat a l'Iraq; cional humanitari, que regula el que els actors van morir a causa del conflicte armat al van morir a Ucraïna; uns 3.000 insurgents i 55.000 persones més van perdre la vida armats poden i no poden fer en un conflicte nord de Nigèria; més de 3.400 insurgents haurien mort en operacions de l'Exèrcit a Síria en un sol any. armat, diu que no es poden matar civils. haurien perdut la vida en el marc de les egipci al Sinaí; almenys 16.200 vícti Bloc 1. 3. Fugir de la guerra Barcelona, ciutat refugi 39 Per què hi ha persones Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat Factors que afavoreixen l’existència de conflictes armats A banda de les causes que fan que en un país esclati un conflicte armat, caïna) per finançar les armes i els sous dels soldats. També n’és un hi ha un seguit de motius que faciliten l’existència de les guerres. 24 Entre factor el fet que els governs dediquin una part del pressupost tant ele- aquests motius, els més importants són els següents: vada a despesa militar any rere any —l’any 2015, Espanya es va gastar 17.445.000.000 d’euros en despesa militar, l’equivalent de 375 euros/ La presència d’actors que treuen profit econòmic de les guerres i, per persona en un any—. 26 tant, faran el possible perquè aquestes continuïn. Aquests actors po- den ser empreses militars (fàbriques d’armament, empreses de ser- La proliferació i la facilitat d’accés a les armes: Tot i que en el nostre veis de mercenaris, etcètera) o també empreses civils que es lucren país no és un costum gaire habitual, aconseguir una arma pot ser molt amb les guerres (com empreses d’enginyeria civil, telecomunicacions, fàcil. Existeixen molts pocs controls a les exportacions i a les impor- entre d’altres que esperen aconseguir contractes en la reconstrucció tacions d’armes, el preu pot ser molt econòmic (en alguns països es postbèl•lica d’un país, grans empreses que volen controlar un recurs pot arribar a comprar una metralleta AK47 pel preu d’un pollastre). Tots natural valuós, bancs que inverteixen en indústria militar per treure’n aquests motius fan que, en el món, hi hagi més armes de les que seria profit...). Un informe recent identifica, també, les empreses que s’estan desitjable, la qual cosa és una porta oberta que hi hagi més enfronta- beneficiant del control dels refugiats, i denuncia que “alguns dels be- ments armats. neficiaris dels contractes de seguretat a les fronteres són alguns dels principals venedors d’armes a la regió d’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica”, La cultura de la violència i la falta d’imaginació per a resoldre els con- cosa que fa que algunes empreses es puguin beneficiar doblement flictes sense violència. Tot i que existeixen un munt de mecanismes d’una mateixa tragèdia. 25 per prevenir les guerres (embargaments econòmics i embargaments d’armes, negociacions preventives per mirar de resoldre un conflicte La facilitat per finançar guerres: Sovint, el context de conflicte armat abans que arribi a ser violent, etcètera), poques vegades es tenen en genera una situació de pèrdua de la governabilitat. Alhora, com que la compte. En molts contextos de tensió, hi ha indicadors que poden fer riquesa en recursos naturals sol ser un dels motius d’enfrontament, preveure que la situació podria portar a un enfrontament armat (greus molts països amb conflictes armats són extremament rics en recursos desigualtats, discurs de l’odi, govern feble, desestabilització regional...), i naturals —es parla, fins i tot, de la “maledicció de la riquesa”—, perquè és possible prendre mesures preventives, però malauradament s’apli- els països pateixen la guerra precisament perquè són rics en recursos, quen massa sovint els vells mecanismes militars. i que hi ha actors que s'hi volen lucrar il•lícitament. La davallada en la governabilitat, i la riquesa en recursos naturals facilita que els actors armats explotin aquests recursos (petroli, diamants, or, coltan, opi, co- 24 Alguns autors parlen de “causes objecti- les persones accepten que hi hagi guerres, 25 Vegeu l’informe Akkerman, Marc (2016) en català a: http://www.centredelas.org/ ves” de la guerra (com la lluita pel poder com la banalització de la indústria militar, “Guerres de frontera: Els fabricants i ven- images/INFORMES_i_altres_PDF/Bor- polític, la discriminació d’alguna minoria la cultura de la violència, etcètera). civils. edors d’armes que es beneficien de la der-Wars-exec-summ-Catalan-web.pdf en concret, la competició per recursos tragèdia dels refugiats a Europa”. Edició naturals...) i de “causes subjectives” en línia: Stop Wagenhandel/Transnational 26 Dades de la base de dades de la despesa (que es refereixen als motius pels quals Institute/Centre Delàs. Resum executiu militar del Centre Delàs, any 2015. Bloc 1. 3. Fugir de la guerra Barcelona, ciutat refugi 40 Per què hi ha persones Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat Reflexions i propostes Si els conflictes armats són una de les causes principals que fan que les persones hagin de sortir del país en cerca de refugi, és important que es prenguin mesures per posar fi a les guerres. Després de l’activitat, responeu les preguntes següents: Quins factors hi ha d’haver perquè hi Què creieu que es podria fer perquè no Quines d’aquestes mesures es podrien hagi una guerra? (Actors, material que hi hagi guerres? (Què es podria prohibir? prendre des de la ciutat de Barcelona? necessiten...) Què es podria promoure?) Bloc 1. 2. Com viuen les Barcelona, ciutat refugi 41 Per què hi ha persones persones refugiades? Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat ALTRES RECURSOS Visita guiada: Per comprendre l’impacte de la guerra sobre les perso- “Testimonios de algunos niños sirios refugiados en Líbano” de UNICEF nes, apunteu-vos a la visita dinamitzada del MNAC sobre la Guerra Ci- https://www.youtube.com/watch?v=Sxq4cGlxedU&feature=youtu.be vil Espanyola, on es tracta, entre altres temes, la fugida de persones a causa de la guerra. http://www.museunacional.cat/ca/art-i-compro- o “Los niños sirios refugiados en Líbano y Jordania nos cuentan su mis-respostes-la-guerra-civil experiencia” de World Vision. https://www.youtube.com/watch?v=daEz9bQ73iI&feature=youtu.be Fundipau: I si estiguéssim en guerra? http://fundipau.org/wp-content/ tots dos en àrab subtitulat en castellà. uploads/2016/01/denip2016-1.pdf Lectura d’un conte i joc de rol per si- mular els efectes dels conflictes armats sobre les persones. Barbeito, Cécile. 122 acciones fáciles (y difíciles) para la paz. Madrid: Catarata. Adreçat a joves, el llibre permet donar idees concretes del que es pot fer per posar fi a les guerres i a altres formes de violència. Vídeos que recullen les condicions de vida de refugiats als camps: Bloc 1. Barcelona, ciutat refugi 42 Per què hi ha persones Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat 4. INTRODUCCIÓ Altres La violència i la guerra són una de les causes, però no pas les úniques, motius de que porten a massa persones a escapar-se del context en què viuen. Po-den haver-hi molts altres motius. Quines són aquestes altres causes? En desplaçament aquesta secció es descobriran altres motius pels quals les persones es forçat desplacen, sovint menys reflectides pels mitjans de comunicació. OBJECTIUS D’APRENENTATGE Saber identificar altres motius de desplaçament forçat Identificar exemples en el món dels diferents motius de refugi, segons la definició d ’ACNUR. Bloc 1. 4. Altres motius Barcelona, ciutat refugi 43 Per què hi ha persones de desplaçament forçat Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat Activitat 4. DESENVOLUPAMENT: VALORACIÓ I CONCLUSIONS: De primera mà Convidar una persona refugiada a fer una xerrada a l’aula, Emoció: Què heu sentit escoltant el testimoni d’aquesta per- perquè expliqui la situació dels drets humans en el seu país sona? d’origen, la seva experiència de vida en concret en el país Nivell de dificultat: Fàcil d’origen, com va marxar-ne, i com ha estat l’acollida a Barce- Observació: De tot el que ha explicat, què és el que més us ha lona/Catalunya. Passada la mitja hora de presentació, dei- cridat l’atenció? Intenció educativa: Conèixer altres motius menys xeu que sigui l’alumnat qui orienti la conversa a través de les coneguts de desplaçament forçat. seves preguntes. Raonament: Relacioneu el testimoni amb la definició de per- sona refugiada: quin ha estat el motiu del desplaçament forçat, Apropar-se a la realitat de la discriminació i la perse- Per contactar persones refugiades que vinguin a fer la pre- segons aquesta definició? Feu un llistat de les causes que han cució política. sentació, es pot contactar amb Asil (http://asil.cat), o algunes portat aquesta persona a fugir del seu país. de les entitats que en formen part, com ACNUR (http://www. Empatitzar amb l’experiència de vida de les persones eacnur.org/ayuda-ong-africa-que-es-acnur/sede-de-ac- Acció: Com creieu que es pot donar suport a altres ciutats i desplaçades. nur), la Fundació ACSAR (http://www.fundacioacsar.org/), països que acullen persones refugiades? ACATHI (http://www.acathi.org/), Amnistia Internacional Resum: Escoltar el testimoni d’una persona refugiada. (http://www.amnistiacatalunya.org/paginas/), etcètera. Duració: 30 minuts de presentació, 15 minuts de preguntes de l’alumnat cap al/la ponent, i 5 minuts de valoració i conclusions. (Omplir les respostes de l’apartat “Reflexions i propostes” a casa, per donar temps de pair el que hagin sentit). Tipus: Activitat d’escolta, socioafectiva. Grup: Activitat en gran grup. Material: - Font: Escola de Cultura de Pau, Audiència Pública 2016-2017. Bloc 1. 4. Altres motius Barcelona, ciutat refugi 44 Per què hi ha persones de desplaçament forçat Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat UNA MICA DE CONTEXT Per acabar la sessió, relacioneu el testimoni explicat amb els casos reco- per l'home (radioactivitat, contaminació de terra i rius...). En els casos llits a la definició de persona refugiada: “perseguida per motius de raça, de desastres naturals i canvi climàtic, els moviments de desplaçament religió, nacionalitat, opinions polítiques, pertinença a un determinat grup forçat solen ser més aviat interns. En aquesta categoria entrarien, per social, de gènere o orientació sexual.” exemple, les 470.000 persones desplaçades al Japó arran del desastre de Fukushima l’any 2011, o el milió i mig de persones desplaçades a D’entre les causes que porten les persones al desplaçament forçat, se’n Haití arran del terratrèmol de l’any 2010. 28 poden distingir tres tipus: 27 Per motius relacionats amb el “desenvolupament”: en aquesta cate- Conflictes armats goria es troben les persones que s’han hagut de desplaçar com a re- sultat de polítiques i projectes d'infraestructura a gran escala (preses, Per motius polítics: En aquesta categoria s’inclou la fugida de persones carreteres, ports, aeroports, urbanisme, mineria, etcètera), o també civils que escapen de contextos de conflicte armat, i també la persecu- amb la introducció d’espais protegits (reserves de biosfera). En aquesta ció de règims autocràtics que assetgen persones per motius de nacio- categoria també es poden incloure les persones (que sovint anome- nalitat, raça, religió, opinió política, grup social o orientació sexual. nem “migrants” que marxen dels seus països buscant oportunitats de vida econòmicament més sostenibles. En casos de conflicte armat es donen tant desplaçaments interns (cap a zones amb menor confrontació armada dins del mateix país) com Les persones afectades per desplaçaments a causa de grans infraes- desplaçaments que creuen les fronteres internacionals. En els casos tructures solen romandre dins de les fronteres del seu país d'origen. de persecució de persones per motius polítics, les persones persegui- Aquest tipus de desplaçament forçat afecta, en gran mesura, les mi- des solen buscar asil en un altre país (demanant l’estatut de persona nories indígenes i ètniques, i les persones amb menys recursos. Dins refugiada), perquè la persecució política sol ser igual de contundent a d’aquesta categoria, entrarien per exemple les 6.600 famílies desallot- tot el país. jades o amb un alt risc de desallotjament —la majoria, residents de favelas o amb un poder adquisitiu molt baix— per la construcció d’in- Per desastres naturals i canvi climàtic: En aquest tipus de desplaça- fraestructures per als Jocs Olímpics de Rio 2016.29 Les persones que ment forçat es troben les persones que han patit l’impacte de desas- es desplacen per buscar opcions de vida econòmicament més sos- tres naturals (inundacions, terratrèmols, esllavissades de terra...), les tenibles es poden desplaçar internament o a l’estranger, com passa a conseqüències del canvi climàtic (desforestació, desertificació, degra- Espanya des de fa molts anys, tant migració interna com emigració cap dació de la terra, escalfament global...) i els efectes dels desastres fets a països europeus. 27. Per a més informació, veure “What is for- ernational Displacement 2016. 29. Dades de Internal Displacement Monito- http://www.internal-displacement.org/ ced migration?” http://www.forcedmigrati- IDMC: Edició en línia: 30. ring Centre (2016). Global Report on assets/publications/2016/2016-global-re- on.org/about/whatisfm http://www.internal-displacement.org/ International Displacement 2016. IDMC: port-internal-displacement-IDMC.pdf assets/publications/2016/2016-global-re- edició en línia. P. 63-64. 28. Dades de Internal Displacement Monito port-internal-displacement-IDMC.pdf ring Centre (2016). Global Report on int- Bloc 1. 4. Altres motius Barcelona, ciutat refugi 45 Per què hi ha persones de desplaçament forçat Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat Tot i que no se sistematitzen dades sobre la quantitat de gent afectada Segons l'Internal Displacement Monitoring Centre, l’any 2015, 40,8 mi- per cadascun d’aquests motius de desplaçament forçat a escala global, lions de persones s’han desplaçat internament o refugiat a causa de se’n poden dibuixar algunes tendències: conflictes armats, mentre que el mateix any, 19,8 milions ho han fet per desastres naturals. 32 A diferència de la situació actual, cap a l’any 2000, el principal motiu de desplaçament forçat de població, tal com reconeixien organitzacions Una altra causa que ha anat creixent en els últims anys és també la per- com ACNUR o Greenpeace, estava associat al canvi climàtic (sequeres, secució per motius d’orientació sexual: a països on està prohibit tenir inundacions, etcètera). relacions sexuals amb persones del mateix sexe, moltes persones gais, lesbianes i bisexuals són perseguides per la seva identitat de gènere i de- Des de l’any 2003 i fins a l’actualitat,30 els motius més recurrents tornen a cideixen fugir. tenir a veure amb l’acció de les persones (guerra, persecució política, dis- criminació de les minories, etcètera). Com conclou ACNUR als informes dels últims anys, l’augment del nombre mundial de persones refugiades i desplaçades internes al món, que arriba a màxims històrics, es deu, per una banda, al fet que els països triguen cada vegada més a trobar so- lucions a les persones refugiades, però també, d’altra banda, al fet que conflictes armats històrics i nous, així com la violència urbana, causen grans fluxos de població. 31 30. Segons les tendències observades per 31. ACNUR. “El desplazamiento forzado en el mun- http://www.acnur.org/noticias/noticia/ 32. http://www.internal-displacement.org/ IDMC, ibid, p. 65. do bate su cifra récord.” 20 de juny de 2016. el-desplazamiento-forzado-en-el-mun- database do-bate-su-cifra-record/ Bloc 1. 4. Altres motius Barcelona, ciutat refugi 46 Per què hi ha persones de desplaçament forçat Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat Reflexions i propostes Després de l’activitat, responeu les preguntes següents: Què és el que més us ha colpit de la història que heu sentit? Feu una llista de les causes que han fet que aquesta persona hagués de fugir del seu país: Bloc 1. 4. Altres motius Barcelona, ciutat refugi 47 Per què hi ha persones de desplaçament forçat Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat Reflexions i propostes Després de l’activitat, responeu les preguntes següents: Creieu que vosaltres mateixos podríeu incidir sobre alguna Creieu que des de la ciutat de Barcelona es podria incidir d’aquestes causes? Si creieu que no, per què? Si creieu que sí, en alguna d’aquestes causes? Si creieu que no, per què? de quina manera? Si creieu que sí, de quina manera? Bloc 1. 4. Altres motius Barcelona, ciutat refugi 48 Per què hi ha persones de desplaçament forçat Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat ALTRES RECURSOS Visualitzar els testimonis de quatre persones refugiades de Sudan, Síria, Colòmbia i Somàlia recollides per ACNUR: “Con los refugiados. Dales luz” http://www.conlosrefugiados.org/dalesluz/ Bloc 1. Barcelona, ciutat refugi 49 Per què hi ha persones Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat 5. INTRODUCCIÓ Amb Tot i que la premsa posa molta més atenció a unes informacions que a perspectiva unes altres, és important saber que molt sovint això no reflecteix la realitat. Sabíeu, per exemple, que la gran majoria de persones refugiades es troben a països del sud, i no pas a Europa? I que la gran majoria de refugiats de Síria es troben a països de l’Orient Mitjà, i no pas a Grècia? Sabies que són molt i molt poques les persones a les quals s’ha permès assentar-se al nostre país? En aquesta secció es mirarà de tenir una visió de la problemàtica amb fonts d’informació contrastades. OBJECTIUS D’APRENENTATGE Entendre que és una problemàtica creixent. Ser conscients que qui més persones refugiades acullen són els països del sud. Analitzar críticament dades estadístiques. Qüestionar missatges esbiaixats dels mitjans de comunicació. Bloc 1. 5. Amb perspectiva Barcelona, ciutat refugi 50 Per què hi ha persones Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat Activitat 5. DESENVOLUPAMENT: Dades amb lupa Repartiu els gràfics de l’annex 5 que hagueu escollit per a l’acti- vitat. Demaneu a l’alumnat, agrupat en grups de quatre perso- nes, que analitzi les dades que consten als gràfics. Nivell de dificultat: Fàcil Intenció educativa: Conèixer algunes dades refe- VALORACIÓ I CONCLUSIONS: rents a les migracions forçades. Observació: Quines conclusions traieu de les dades observa- Trencar amb alguns missatges que es poden malin- des? Quines dades us han cridat més l’atenció i per què? Què terpretar dels mitjans de comunicació. heu après de nou? Resum: Anàlisi de gràfiques i dades sobre les perso- Raonament:Contrasteu aquestes dades i les de l’apartat “Una nes refugiades i desplaçades internes. mica de context” amb el que pensàveu abans de fer l’activitat. Creieu que els mitjans de comunicació transmeten una infor- Duració: 20 minuts per a l’anàlisi documental, 30 mi- mació que s’acosta a la realitat? En quin sentit sí? En quin sen- nuts per a la discussió en gran grup. tit no? Hi ha altres informacions que creieu que seria important reflectir als mitjans? Per exemple, històries individuals, motius Tipus: Activitat individual d’anàlisi. de desplaçament, necessitats actuals (vegeu la sessió 1)... Grup: Grups de quatre persones. Acció: Com creieu que es pot donar suport a altres ciutats i països que acullen persones refugiades? Material: Fotocòpies dels gràfics de l’annex 5, una fo- tocòpia per alumne/a. En funció de la maduresa del grup, escollir l’annex 5.1 o el 5.2. Font: Escola de Cultura de Pau, Audiència Pública 2016-2017. Bloc 1. 5. Amb perspectiva Barcelona, ciutat refugi 51 Per què hi ha persones Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat UNA MICA DE CONTEXT Per acabar la sessió, recolliu les dades principals que s’han treballat als gràfics, i sintetitzeu les principals tendències actuals: Es calcula que al món hi ha uns cent cinquanta milions de persones que viuen en un país diferent del que han nascut (migrants). D’aquests migrants es distingeixen les persones que han migrat voluntàriament, i aquelles que ho han fet de manera forçada. Dins de les migracions for- çades, hi ha les migracions internes (persona desplaçada interna, o in- ternally displaced person (IDP) en anglès) i les internacionals (persones refugiades) (vegeu al capítol 1 la distinció entre persona migrant, despla- çada interna i refugiada). Vegem, en aquest apartat, algunes informacions que complementen el missatge que solen transmetre alguns mitjans de comunicació: La crisi dels refugiats és una emergència mai vista? En les últimes dècades, el nombre de persones que s’ha hagut de despla- çar per la força no para de créixer. Malgrat el que pugui semblar per la informació que transmeten la ma- joria de mitjans de comunicació, la proporció de persones desplaçades internes, les que no surten del seu propi país, és molt superior a la de per- sones refugiades. A més, aquesta proporció de persones desplaçades internes, (actualment més del 60% del total de persones que ha hagut de fugir del seu context) va en augment. Bloc 1. 5. Amb perspectiva Barcelona, ciutat refugi 52 Per què hi ha persones Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat En milions de persones* En aquest sentit, és veritat que les xifres del total de persones refugiades i desplaçades internes representen una dimensió del problema que no s’havia vist en els últims 50 anys, però també es podria matisar que és 21,3* més una emergència de persones desplaçades internes —que, a més, tenen menys protecció internacional, i per tant són més vulnerables— que de persones refugiades. TAULA 6 PROPORCIÓ DE PERSONES REFUGIADES I DESPLAÇADES INTERNES (2015) 44* PERSONES PERSONES DESPLAÇADES REFUGIADES Bloc 1. 5. Amb perspectiva Barcelona, ciutat refugi 53 Per què hi ha persones Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat Europa pateix una allau de temps, i que la gran majoria de per- deu països acullen prop de 9,4 Democràtica del Congo i Pakistan. persones refugiades o sones refugiades i desplaçades in- milions de persones refugiades, el Només aqu-ests deu països acu- d’immigrants? ternes no es troben a Europa, sinó que representa un 44% del total de mulen el 66% del total de perso- a l'Àfrica i l'Orient Mitjà: persones refugiades de tot el món. nes desplaça des internes, prop de Des de l’any 2015, en què hi ha trenta milions de persones. 34 hagut un augment significatiu en Dels deu països amb més perso- Dels deu països amb més perso- l’arribada de persones immigrants nes refugiades del món, cap és nes desplaçades internes del món, Pel que fa a les persones refugi- i refugiades, i que els mitjans de Europeu. Aquests països són, per només un és europeu. Aquests ades i desplaçades internes per comunicació hi donen més co- ordre segons la quantitat de per- són, per ordre segons la quantitat continents, les dades queden re- bertura, hi pot haver una sensació sones acollides: Turquia, Pakistan, de persones desplaçades per l’in- collides a la taula següent: d’allau. Aquesta percepció ha de Líban, Iran, Etiòpia, Jordània, Kè- terior dels seus paï sos: Síria, Co- ser conscient, però, que la migra- nia, Uganda, República Democrà- lòmbia, Iraq, Sudan, Iemen, Nigèria, tòria i de refugiats existeix des de fa tica del Congo i Txad. 33 Aquests Sudan del Sud, Ucraïna, República 29% TAULA 7 ÀFRICA 39% ORIENT MITJÀ PERCENTATGE DE PERSONES REFUGIADES I ACOLLIDES PER CONTINENTS (ANY 2015) 12% AMÈRICA 6% EUROPA 14% ÀSIA I PACÍFIC *en milions de persones 33. Font: ACNUR (2016). Tendencias globales 34. Dades de Internal Displacement Moni- http://www.internal-displacement.org/ Font: ACNUR (2016). Tendencias globales 2015. p.15-16. toring Centre (2016). Global Report on assets/publications/2016/2016-global-re- 2015. p.2. International Displacement 2016. IDMC: port-internal-displacement-IDMC.pdf edició en línia Bloc 1. 5. Amb perspectiva Barcelona, ciutat refugi 54 Per què hi ha persones Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat Un altre argument té a veure amb si Europa té o no la capacitat econòmi- Amèrica Central: Al llarg del 2015 es va desencadenar una crisi de ca o demogràfica d’assumir les persones refugiades que estan arribant al protecció a l'Amèrica Central que ha afectat aquesta mateixa regió i continent. Davant d’aquest argument, caldria dir, en primer lloc, que l’aco- l'Amèrica del Nord. L'augment de la violència a Salvador, Guatemala i llida de refugiats és una obligació internacional, i que, per tant, no s’hauria Hondures ha obligat milers de dones, homes i nens a abandonar casa de relativitzar o negociar en funció de la capacitat dels països. En segon seva durant el 2015, principalment cap a Mèxic i als EUA. El nombre de lloc, cal tenir en compte que Europa és el continent més ric del planeta, refugiats i sol•licitants d'asil amb casos pendents procedents d'aquests per la qual cosa l’argument econòmic és bastant difícil de sostenir. 35 tres països de l'Amèrica Central ha passat de 20.900 persones l’any 2012 a 109.800 persones l’any 2015. Tot i que aquestes xifres són molt Pel que fa a la sostenibilitat demogràfica, atorgar l’asil a totes les persones inferiors a les de les crisis de refugiats de l'Àfrica i l'Orient Mitjà, s'han que el sol•liciten suposa, ara mateix, un 0,36 % de la població total de la quintuplicat en només tres anys Unió Europea, una proporció que sembla prou assumible, sobretot tenint en compte que el desig de la major part de la població refugiada és tornar Iemen: La situació de guerra al Iemen s’ha deteriorat al llarg del 2015 al seu país d’origen.D’aquestes dades se’n pot deduir fàcilment que no és i ha desencadenat un desplaçament intern a gran escala. A finals del Europa, sinó l’Orient Mitjà i l'Àfrica els continents que estan desbordats 2015, 169.900 persones havien fugit a països veïns i al voltant de 2,3 per acollir les persones desplaçades internes i refugiades. El desbord- milions de persones es van convertir en desplaçades internes durant ament de les capacitats dels països afectats posa en risc no només les l'any. Aquesta quantitat representa el 8-10% de la població total del persones que s’hi refugien, sinó també les comunitats d’acollida, amb qui país (26,8 milions), que ha estat desplaçada en només un any. A més, sovint incrementen les tensions a causa de l’escassetat de recursos. És, uns 267.200 refugiats d'altres països eren presents al Iemen a finals doncs, molt important que, des d’Europa, es doni suport a d'altres països del 2015, dels quals un 95% eren procedents de Somàlia. Per complicar perquè no quedin superats per l’acollida de persones refugiades i despla- encara més la situació humanitària, més de la meitat de la població ie- çades internes. menita té menys de dinou anys, per la qual cosa en la població desplaça- da per l’interior del país hi havia una elevada proporció de menors d'edat. Conflicte i refugi: casos oblidats pels mitjans de comunicació República Democràtica del Congo: Es comptabilitza que, al 2015, hi ha hagut prop d'un milió i mig de desplaçats interns al país (novè país del A banda dels nombres globals, hi ha un munt d’històries personals i món en nombre de desplaçats interns). La majoria d’aquestes perso- col•lectives que les xifres no poden copsar. Encara que gran part de l'aten- nes han fugit de la violència armada i de les violacions de drets humans ció internacional ha estat centrada en els refugiats que arriben a Europa, comesos per grups armats i militars, però també a causa de tensions hi ha hagut casos molt significatius que han quedat invisibilitzats per la entre comunitats i disputes per la terra i el control dels recursos na- premsa. Per tenir una idea més acurada del fenomen del refugi i el des- turals, així com desastres naturals. Sorprenentment, la major part de plaçament intern al món actualment, també és rellevant conèixer casos la població desplaçada es troba a zones de confrontació, i s’han donat concrets com els que es presenten a continuació: 36 casos de famílies que s’han hagut de desplaçar a altres regions del país dues o tres vegades en menys de dos anys, fet que els obliga cada ve- gada a començar de zero, interrompre l’educació dels fills, etcètera. 35. En aquest sentit, vegeu el valuós anàlisi (Vegeu també els gràfics a l’annex 5.2.) http:// 36. Casos recollits d'ACNUR (2016) ibid i IDMC d’Oxfam-Intermón “Els països rics donen www.oxfamintermon.org/sites/default/files/ (2016) ibid. una acollida pobre” del juliol de 2016. documentos/PaisosRicsAcollidaPobre.pdf Bloc 1. 5. Amb perspectiva Barcelona, ciutat refugi 55 Per què hi ha persones Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat Reflexions i propostes Com creieu que es pot donar suport a altres ciutats i països que acullen persones refugiades? Bloc 1. 5. Amb perspectiva Barcelona, ciutat refugi 56 Per què hi ha persones Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat ALTRES RECURSOS Visita guiada: Les exposicions del Museu d’Història de la Immigració de Catalunya (MHIC) a Sant Adrià de Besòs permeten posar en con- text el fenomen dels desplaçaments de població al llarg de la història. http://www.mhic.net/ El web “Más que cifras” permet conèixer moltes dades de petició de refugi i de consecució d’asil a la Unió Europea i a Espanya, presentades de manera gràfica. Pot ser un bon recurs de base per a alguna activitat de Webquest o d'aprenentatge basat en problemes. http://www.masquecifras.org/ També la pàgina de l'ONU “Resposta als grans desplaçaments de re- fugiats i migrants” ofereix dades sobre aquesta realitat presentades de manera gràfica (infografies). https://refugeesmigrants.un.org/es/infographics Bloc 1. Barcelona, ciutat refugi 57 Per què hi ha persones Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat Quadre de síntesi: 1. Què vol dir ser una persona refugiada? Què creieu que més necessiten les persones refugiades? Feu el llistat de les deu necessitats que us han semblat més importants. Necessitats d’un/a jove de Barcelona. Necessitats d’un home de Barcelona. Necessitats d’una dona de Barcelona. 1. 1. 1. 2. 2. 2. 3. 3. 3. 4. 4. 4. 5. 5. 5. 6. 6. 6. 7. 7. 7. 8. 8. 8. 9. 9. 9. 10. 10. 10. Bloc 1. Barcelona, ciutat refugi 58 Per què hi ha persones Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat Quadre de síntesi: 1. Què vol dir ser una persona refugiada? Què creieu que més necessiten les persones refugiades? Feu el llistat de les deu necessitats que us han semblat més importants. Necessitats d’un/a jove refugiat/ada. Necessitats d’un home refugiat. Necessitats d’una dona refugiada. 1. 1. 1. 2. 2. 2. 3. 3. 3. 4. 4. 4. 5. 5. 5. 6. 6. 6. 7. 7. 7. 8. 8. 8. 9. 9. 9. 10. 10. 10. Bloc 1. Barcelona, ciutat refugi 59 Per què hi ha persones Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat Quadre de síntesi: 2. Com viuen les persones refugiades? Amb sis grups de cinc persones, recolliu els llistats de necessitats de les persones refugiades: quines creieu que poden cobrir les persones refugiades per si mateixes i quines no? Tres dels grups treballaran sobre les necessitats que les persones refugiades poden cobrir per si mateixes en un camp de refugiats, i els tres altres grups treballaran sobre les necessitats que les persones refugiades poden cobrir per si mateixes en una ciutat. Necessitats que un/a jove refugiat/ada Necessitats que un home refugiat Necessitats que una dona refugiada pot cobrir per si mateix/a en un camp pot cobrir per si mateix en un camp pot cobrir per si mateixa en un camp de refugiats. de refugiats. de refugiats. 1. SÍ NO 1. SÍ NO 1. SÍ NO 2. SÍ NO 2. SÍ NO 2. SÍ NO 3. SÍ NO 3. SÍ NO 3. SÍ NO 4. SÍ NO 4. SÍ NO 4. SÍ NO 5. SÍ NO 5. SÍ NO 5. SÍ NO 6. SÍ NO 6. SÍ NO 6. SÍ NO 7. SÍ NO 7. SÍ NO 7. SÍ NO 8. SÍ NO 8. SÍ NO 8. SÍ NO 9. SÍ NO 9. SÍ NO 9. SÍ NO 10. SÍ NO 10. SÍ NO 10. SÍ NO Bloc 1. Barcelona, ciutat refugi 60 Per què hi ha persones Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat Quadre de síntesi: 2. Com viuen les persones refugiades? Amb sis grups de cinc persones, recolliu els llistats de necessitats de les persones refugiades: quines creieu que poden cobrir les persones refugiades per si mateixes i quines no? Tres dels grups treballaran sobre les necessitats que les persones refugiades poden cobrir per si mateixes en un camp de refugiats, i els tres altres grups treballaran sobre les necessitats que les persones refugiades poden cobrir per si mateixes en una ciutat. Necessitats que un/a jove refugiat/ada Necessitats que un home refugiat pot Necessitats que una dona refugiada pot cobrir per si mateix/a en una ciutat. cobrir per si mateix en una ciutat. pot cobrir per si mateixa en una ciutat. 1. SÍ NO 1. SÍ NO 1. SÍ NO 2. SÍ NO 2. SÍ NO 2. SÍ NO 3. SÍ NO 3. SÍ NO 3. SÍ NO 4. SÍ NO 4. SÍ NO 4. SÍ NO 5. SÍ NO 5. SÍ NO 5. SÍ NO 6. SÍ NO 6. SÍ NO 6. SÍ NO 7. SÍ NO 7. SÍ NO 7. SÍ NO 8. SÍ NO 8. SÍ NO 8. SÍ NO 9. SÍ NO 9. SÍ NO 9. SÍ NO 10. SÍ NO 10. SÍ NO 10. SÍ NO Bloc 1. Barcelona, ciutat refugi 61 Per què hi ha persones Curs 2016-2017 refugiades al món? Dossier per al professorat Quadre de síntesi: 3. Fugir de la guerra Si les guerres són una de les causes principals que fan que els refugiats i les refugiades hagin de sortir del país, és important que es prenguin mesures per posar-hi fi. Quins factors hi ha d’haver perquè hi Què creieu que es podria prohibir Quines d’aquestes mesures es podrien hagi una guerra? (Actors, material que perquè no hi hagi guerres? prendre des de la ciutat de Barcelona? necessiten...) Bloc 2. 62 - Com es pot donar suport a les persones refugiades? Bloc 2. Barcelona, ciutat refugi 63 Com es pot donar suport Curs 2016-2017 a les persones refugiades? Dossier per al professorat 6. INTRODUCCIÓ Persones Ara que hem entès qui són les persones refugiades, desplaçades internes refugiades i migrants, on i com viuen, i quines són les causes per les quals s’han de refugiar a altres països, podem reflexionar sobre com nosaltres les podem benvingudes? acollir. En aquesta secció veurem què fan els governs dels Estats i la Unió Euro- pea per acollir (o no) persones refugiades. OBJECTIUS D’APRENENTATGE Saber què és una persona refugiada Distingir diferents realitats del desplaçament forçat (persona des- plaçada interna (IDP), persona refugiada (PR), immigrada) Conèixer els drets de les persones refugiades Reconèixer les seves necessitats més bàsiques Bloc 2. 6. Persones refugiades benvingudes? Barcelona, ciutat refugi 64 Com es pot donar suport Curs 2016-2017 a les persones refugiades? Dossier per al professorat Activitat 6. DESENVOLUPAMENT: Benvinguda Preparació de la dinàmica: Abans de començar, es trien vuit Raonament: Podreu enllaçar moltes d'aquestes reflexions al laberint persones que es distribuiran per la sala simulant les instituci- amb l'explicació de les funcions de les diferents administraci-ons involucrades, i se’ls entrega la descripció del seu rol (ve- ons (Govern central, policia, Ajuntament, altres actors socials). geu l'annex 6): l'Administració central (Delegació del Govern), Què necessiten les persones immigrades en arribar al nostre l'Ajuntament, la Policia, la immobiliària, les empreses i l'escola. país? Creieu que són necessitats assumibles, o que poden Nivell de dificultat: Mitjà Cadascuna tindrà un cartell per identificar-se. És interessant desbordar les capacitats locals? Com tracten les administra- que també hi hagi algun observador i que anoti el més relle- cions a les persones immigrades? I els altres actors? Feu una Intenció educativa: Reconèixer la complexitat dels vant. L’alumne/a que representi el rol de director/a d'escola llista d’arguments a favor i en contra que existeixin fronteres processos de regularització en entrar en un país. també pot fer l'observació de l’activitat. i polítiques que dificultin l’arribada de persones immigrades. Empatitzar amb les experiències de les persones El joc acaba quan almenys una família ha aconseguit els tres Acció: Com penseu que s'hauria de fer l'acollida i la integració nouvingudes. objectius (habitatge, feina i escolarització) amb tots els pa- de les persones immigrades a casa nostra? Quines polítiques pers en regla. proposaríeu fer per facilitar-ne l'arribada? Resum: Joc de rol que representa les dificultats bu- rocràtiques per aconseguir la regularització, amb pre- VALORACIÓ I CONCLUSIONS: sència de famílies i actors institucionals, entre d’altres. Emoció: Com us heu sentit les persones immigrants? Els em- Duració: 30 minuts per al desenvolupament de la di- presaris? La policia? El delegat del govern? Els funcionaris mu- nàmica +20 minuts per al debat posterior (a banda nicipals? El director de l'escola? Què ha anotat l'observador? del temps per a reunir el material, no cal temps extra de preparació). Observació: Quines situacions han provocat aquests senti- ments? Identifiqueu, analitzeu i valoreu què és allò que els ha fet Tipus: Dinàmica de grup. sentir d'aquella manera. Creieu que el que ha succeït a la dinà- mica es correspon a la realitat? En quin sentit sí? En quin sentit Grup: Activitat en gran grup, amb rols diferenciats. no? Creieu que les pautes del joc corresponen exactament a la realitat? En quins aspectes sí? En quins aspectes no? (Per Material: Sis taules, sis cadires i sis cartells per iden- exemple, les batudes policials són cap a tothom o només cap tificar els actors amb taula, molts papers (poden ser a alguns col•lectius? Quines altres formes de control té la poli- papers en brut, blancs per una cara) i retoladors de cia? (demanar documentació, etc.); aconseguir un contracte de colors. Molts bitllets de 50 i 100 € (es poden aprofitar feina permet aconseguir un lloguer automàticament?, etcètera. bitllets d’algun joc de taula, o bé dir als empresaris Creieu que l’arribada de les famílies immigrades ha estat fàcil? que en dibuixin). Fotocòpies dels rols a l’annex 6. Què és el que els ha facilitat aconseguir el seu objectiu? Què és el que ho ha dificultat? Font: Escola de Cultura de Pau. Bloc 2. 6. Persones refugiades benvingudes? Barcelona, ciutat refugi 65 Com es pot donar suport Curs 2016-2017 a les persones refugiades? Dossier per al professorat UNA MICA DE CONTEXT Per acabar la sessió, expliqueu breument quines són les competències Acord de quotes dels països membres (setembre 2015): El 22 de se- de cada actor: tembre de 2015 els ministres d’exteriors dels països de la UE van decidir acollir 120.000 refugiats, repartits entre els diferents països. Cal tenir Unió Europea: Tot i que la decisió de deixar entrar o no els refugiats a un en compte que aquesta xifra, repartida entre 28 països, no suposa un país depèn dels països mateixos i no de la Unió Europea (UE), aquesta nombre gaire alt. Tot i això, alguns països com Hongria, Eslovàquia, la està tenint un paper clau en l’emergència actual de persones refugiades. República Txeca i Romania es van oposar a l’acord. Des del 1999, la UE intenta harmonitzar les polítiques d’asil dels països membres a través del Sistema Europeu Comú d’Asil (SECA),37 per a què Acord amb Turquia (març del 2016): La UE acorda amb Turquia que la tots els països membres segueixin unes polítiques similars d’acollida per UE expulsarà a Turquia totes les persones que arribin a Grècia de ma- a les persones refugiades. A la pràctica, però, no tots els països —Espanya nera irregular. En el cas dels refugiats sirians, la UE ofereix un pacte encara no ho ha fet— han incorporat aquestes mesures comunes. Per d'1x1: per cada persona siriana deportada de Grècia a Turquia, les ca- aquest motiu, les persones refugiades reben un tracte diferent segons pitals europees acolliran una persona siriana procedent de Turquia a el país on demanen l’asil. Al 2004, també, va establir l’Agència Europea través d’un procediment legal. Turquia accepta aquest acord a canvi per a la Gestió de la Cooperació Operacional a les Fronteres Exteriors dels d’accelerar l’entrada de persones turques a països de la UE sense visat Estats Membres de la UE (Frontex). És un òrgan policial que s’encarrega a partir de juny del 2016; a canvi de 3.000 milions d’euros a l’octubre de controlar les fronteres, és a dir, de vetllar perquè el mínim de persones del 2016 i un fons addicional de 3.000 milions més per al 2018, i a canvi possibles entrin per les fronteres, ja sigui pel mar, aire o terra.38 d’accelerar el procediment d’adhesió de Turquia a la UE. Hi ha prop d'un milió de refugiats reconeguts a la UE: aquesta quantitat representa un 7,6% del total mundial de persones refugiades i equivalen al 0,2% de la població total dels 28 països de la UE.39 Arran de l’emergència de refugiats a través del mediterrani a partir de l’estiu del 2015, la UE ha activat una sèrie d’acords per contenir l’arriba- da d’immigrants. Aquests acords consisteixen en el següent: 37. http://ec.europa.eu/dgs/home-affairs/ anàlisi crítica sobre la missió EUNAVFOR http://www.realinstitutoelcano.org/wps/ 39. Dades citades al web "Barcelona, ciutat what-we-do/policies/asylum/index_en.htm MED, vegeu Félix Arteaga y Carmen portal/web/rielcano_es/contenido?WCM_ refugi": http://ciutatrefugi.barcelona/ca/ González Enríquez. “La respuesta militar a GLOBAL_CONTEXT=/elcano/elcano_es/ el-paper-de-la-unio-europea 38. També existeixen operacions militars per al la crisis migratoria del Mediterráneo”. Real zonas_es/ari40-2015-arteaga-gonzalezen- control de fronteres, com EUNAVFOR MED, Instituto El Cano, 22 de juliol de 2015. riquez-respuesta-militar-crisis-migrato- creada el juliol del 2015. Per llegir una ria-mediterraneo#.VbY7jLXX9el Bloc 2. 6. Persones refugiades benvingudes? Barcelona, ciutat refugi 66 Com es pot donar suport Curs 2016-2017 a les persones refugiades? Dossier per al professorat Govern espanyol: els Estats són els que decideixen sobre la concessió El govern encarrega l’acollida de les persones refugiades a organitzaci- del dret d’asil, nacionalitat, permís de residència, i altres competències ons com la Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR), ACCEM, la relacionades amb la regularització de la presència al país. A més a més, Fundació CEPAIM, l’associació Dianova i la Creu Roja, que els faciliten un i segons la llei 12/200940 del dret d’asil, el govern ha de garantir la docu- lloc per viure i manutenció durant un període de sis a nou mesos (més mentació necessària i l'habitatge, entre altres necessitats bàsiques. Però informació sobre els procediments sobre les sol•licituds a la taula 8). malgrat els drets que reconeix la llei, la pràctica pot arribar a ser molt dife- rent. No només perquè a una proporció alta de demandants d’asil no se’ls Ajuntament de Barcelona: L’Ajuntament no pot decidir a quantes per- concedeix, sinó també perquè no es garanteixen tots els drets a aquelles sones acull, perquè això és competència de l’Estat. Tanmateix, sí que té persones a les quals sí que se’ls reconeix el dret d’asil (feina per poder marge d’actuació pel que fa a l’acollida de persones nouvingudes (per mantenir la família, etcètera). En efecte, en els últims anys la proporció a més detall de les competències que està assumint l’Ajuntament de de peticions d’asil acceptades només ha estat del 20-30%. 41 Al 2015, Es- Barcelona, vegeu el capítol 7). panya va rebre un total de 14.881 peticions d’asil. D’aquestes 14.881, va prendre decisions sobre 3.240 casos. D’aquests 3.240, un 31% van ser favorables, i 69% desfavorables.42 El país amb una taxa més baixa de re- solucions favorables és Hongria, que al 2015 va aprovar només un 15% de les sol•licituds, mentre que el país amb una taxa més alta és Suècia, amb un 72% de resolucions favorables. 40. Llei 12/2009, de 30 d'octubre, reguladora d’asil a l'Estat espanyol la pren el Ministeri 42. Dades d’Eurostat representades de ma- del dret d'asil i de la protecció subsidiària de l’Interior a proposta de la Comissió nera gràfica al web de CEAR http://www. de l’Estat espanyol. Interministerial d’Asil i Refugi (CIAR). masquecifras.org/ A la CIAR hi participen representants dels 41. Dades citades al web "Barcelona, ciutat departaments de política exterior, justícia, refugi": L’aprovació o denegació del dret interior, asil, immigració i igualtat. ES R Bloc 2. 6. Persones refugiades benvingudes? Barcelona, ciutat refugi 67 Com es pot donar suport Curs 2016-2017 a les persones refugiades? Dossier per al professorat TAULA 8. La legislació espanyola, d'acord persones nacionals de tercers paï- DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS DE SOL•LICITUD amb el que preveu l'article 13 de la sos i els persones apàtrides podran D’ASIL A L'ESTAT ESPANYOL Constitució i la normativa interna- gaudir a Espanya de la protecció cional d'acord amb la Convenció de internacional constituïda pel dret Ginebra firmada per Esparta, es- d'asil i la protecció subsidiària. tableixen les condicions en què les FRONTERA La sol·licitud es formalitza a les dependències habilitades als 72 llocs fronterers, en aeroports i HO Recurs revisió ports internacionals. DMISSI EEXAME DMISSI Només en cas de denegacióNA Ó R N NA Ó Recurs contenciós administratiu 2 DIES 2 DIES Suspensió article 22 a frontera i CIE CIE El centre ha de traslladar la E Recurs reposició sol·licitud a l'Oficina d'Asil I 4 D i Refugi perquè es tramiti degudament. ESTUDI Oficina Estatut de d'Asil i Refugi TERRITORIS DMISSIÓ TRAMITACIÓ OLUC 3 MESOS ES I refugiat R ÓA La sol·licitud es presenta a les URGENT Comissió comissaries de policia autoritzades. 1 MES DECISIÓ Interministerial Protecció subsidiària Oficines d'Estrangeria i OAR d'Asil i RefugiPROCEDIMENT (Oficina d'Asil i Refugi) ORDINARI 6 MESOS RESOLUCIÓ Ministeri Raons de l'Interior humanitàries DIPLOMATIC ADMISSIÓ Els ambaixadors d'Espanya poden N promoure el trasllat dels sol·lici- ACCÉS tants d'asil a Espanya per facilitar INDIRECTE la tramitació de la seva sol·licitud. Font: CEAR. S I I I DEN EGAC IÓ FAV ORABLE AD MISSIÓ DEN EGACIÓ EEXAMEN EGA R DE N CIÓ Bloc 2. 6. Persones refugiades benvingudes? Barcelona, ciutat refugi 68 Com es pot donar suport Curs 2016-2017 a les persones refugiades? Dossier per al professorat Reflexions i propostes Què en penseu de la legislació actual sobre el control de fronteres? Què n’opineu que es dificulti l’arribada de persones immigrades? Arguments a favor que la política de fronteres dificulti Arguments en contra que la política de fronteres dificulti l’arribada de persones immigrades. l’arribada de persones immigrades. Bloc 2. 6. Persones refugiades benvingudes? Barcelona, ciutat refugi 69 Com es pot donar suport Curs 2016-2017 a les persones refugiades? Dossier per al professorat Reflexions i propostes Com creieu que haurien de ser les polítiques de migració dels països? Bloc 2. 6. Persones refugiades benvingudes? Barcelona, ciutat refugi 70 Com es pot donar suport Curs 2016-2017 a les persones refugiades? Dossier per al professorat ALTRES RECURSOS CEAR. “¿Quién da menos?” Vídeo que parodia les negociacions dels països membres de la UE negociant a la baixa les seves quotes d’acolli- da de persones refugiades mentre aquestes moren ofegades https://www.youtube.com/watch?v=cT52TbhAVzA Vídeo de Stop Mare Mortum que denuncia els efectes de les polítiques migratòries https://www.youtube.com/watch?time_continue=2&v=4UyOOTzlQzE CEAR: El web Uerfanos promou una petició per demanar a la UE que modifiqui la seva política d’asil, que posi en marxa operacions (civils) de salvament per evitar més morts al Mediterrani, i que habiliti vies segures: http://uerfanos.org/ Visita guiada: El Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera (Giro- na) recorda el camí dels republicans refugiant-se a França a causa de la Guerra Civil Espanyola, i tracta la temàtica de l’exili. Bloc 2. Barcelona, ciutat refugi 71 Com es pot donar suport Curs 2016-2017 a les persones refugiades? Dossier per al professorat 7. INTRODUCCIÓ El pla Històricament les ciutats —i Barcelona no n’és una excepció— han acollit "Barcelona, moltes persones refugiades, desplaçades internes i immigrades. També nombrosos habitants de Barcelona han hagut de deixar la ciutat per viu- ciutat refugi" re amb més seguretat (física, econòmica...) en un altre lloc, en el passat i també actualment. En aquesta secció es parlarà de quin ha de ser el rol de la ciutat de Barce- lona de cara a acollir persones nouvingudes. OBJECTIUS D’APRENENTATGE Conèixer el rol del pla "Barcelona, ciutat refugi" Reflexionar sobre els reptes de l’acollida de persones nouvingudes Reconèixer els arguments i les pors de les persones en contra de l’acollida de refugiats Bloc 2. 7. El pla "Barcelona, ciutat refugi" Barcelona, ciutat refugi 72 Com es pot donar suport Curs 2016-2017 a les persones refugiades? Dossier per al professorat Activitat 7. DESENVOLUPAMENT: L'acollida Es reparteixen els rols a l’alumnat a favor i en contra de l’acolli- Raonament: Recordem que l’acollida de persones refugiades a debat da de persones refugiades. Cadascú ha de mantenir la posició és una obligació per als Estats, segons el Dret Internacional, indicada, independentment que es correspongui amb la seva però reconeixem tots els reptes i possibles riscos que implica opinió personal o no. aquesta acollida. Nivell de dificultat: Fàcil Acció:Què creieu que ha de fer l’Ajuntament per fer front a tots VALORACIÓ I CONCLUSIONS: aquests reptes? Què suggeriríeu a l’Ajuntament per abordar Intenció educativa: Comprendre les pors que hi ha aquesta qüestió i tenir en compte la voluntat a de qui hi està a darrera dels arguments en contra de rebre persones Emoció: Com ha anat el debat? Quin argument creieu que ha favor, però també les pors de qui hi està en contra? refugiades a la ciutat. “guanyat” el debat? Perquè creieu que ha estat així? Els argu- ments que han “guanyat” el debat es corresponen amb la vos- Propostes d’acció: Prepareu arguments per contrarestar els Reflexionar sobre l’acollida com a mitjà per a més tra opinió personal? Com us fa sentir, això? Us heu sentit còmo- rumors principals contra les persones refugiades que hagin protecció dels drets humans. des respectant els torns de paraules i les opinions dels altres? aparegut o no a l’activitat. Comprometeu-vos a fer-los servir Per què? si sentiu a casa, al carrer, en el vostre entorn, aquest tipus de Resum: Debat a partir de rols predeterminats. rumors. Observació: Sintetitzem els arguments que han tingut més Duració: 35 minuts de debat i 15 minuts per a la força durant el debat: Quins valors i necessitats hi ha darrere reflexió. dels arguments a favor d’acollir les persones refugiades? Quins valors, necessitats i pors hi ha darrere dels arguments en contra Tipus: Activitat argumentativa. d’acollir les persones refugiades? Grup: Debat en gran grup. Material: Tres fotocòpies dels rols per al debat per a cada alumne/a (vegeu l’annex 7). Es poden repartir els rols de manera desigual (alguns arguments amb més pes que d’altres), intentant sempre que el nom- bre de persones a favor i en contra de l’acollida de refugiats sigui semblant. Font: Escola de Cultura de Pau, Audiència Pública 2016-2017. Bloc 2. 7. El pla "Barcelona, ciutat refugi" Barcelona, ciutat refugi 73 Com es pot donar suport Curs 2016-2017 a les persones refugiades? Dossier per al professorat UNA MICA DE CONTEXT Per acabar la sessió, aporteu una mica de contingut sobre el rol de les nger es va autoproclamar el 1995 ciutat d’asil, responent a una iniciativa ciutats en l’acollida de persones refugiades: del Parlament Internacional d’Escriptors que volia promoure una xarxa de ciutats d’asil per a escriptors i escriptores perseguits. Aquest primer El rol històric de les ciutats en l’acollida de persones refugiades pas de la ciutat de Stavanger l'han seguit moltes altres ciutats, que han constituït la xarxa internacional de ciutats de refugi. Algunes ciutats s’han caracteritzat al llarg de la història per la seva condi- ció de ciutat d’asil, per diversos motius. En el continent europeu, els mo- El rol actual de Barcelona en l’acollida de persones refugiades tius pels quals les ciutats han acollit a desplaçats interns i refugiats han evolucionat amb el context històric. Les administracions han de vetllar perquè les persones refugiades acce- deixin a un habitatge, tinguin feina, accés al sistema sanitari i a l’educació Així, a Europa, els primers casos de ciutats refugi que es recorden es vin- obligatòria, i que, a més, se’ls garanteixi la seguretat. Tot i que, en princi- culen a la protecció enfront de la persecució religiosa. N’és un exemple pi, l'obligació de garantir aquests drets recau en els estats, els municipis paradigmàtic la ciutat de Ginebra, que, ja des del 1550, i més endavant també poden assumir-ne competències. amb una nova onada de refugiats per motiu de religió al 1685, va acollir refugiats protestants. Per estar preparat per l’acollida de les persones refugiades, l’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa el pla "Barcelona, ciutat refugi", per aco- La Primera Guerra Mundial, la Guerra Civil Espanyola o la Segona Guerra llir i acompanyar les persones que han buscat refugi a la nostra ciutat. Mundial, entre d'altres, van provocar nous moviments de població de per- sones que fugien dels enfrontaments armats. Així, molts pobles i ciutats fronterers o que es troben en els principals camins cap a l’exili van acollir persones refugiades. A Barcelona, durant la Guerra Civil, hi va haver gent que s'hi va refugiar quan encara estava lluny de la línia de front: famílies d’altres parts d’Espanya van enviar els seus fills a Barcelona perquè esti- guessin protegits de la guerra.43 Però com que Barcelona va ser bombar- dejada, i després també hi va arribar la guerra per terra, moltes famílies van refugiar-se a altres països, com ara França, l'Amèrica Llatina, etc. Més endavant, altres ciutats van decidir emprendre polítiques proactives d’asil de persones perseguides políticament. La ciutat noruega de Stava- 43. Vegeu les propostes de visita guiada al final de protecció de les persones enfront dels d’aquest capítol (refugis antiaeris, Sant bombardejos. Felip Neri de Barcelona) com a estratègies Bloc 2. 7. El pla "Barcelona, ciutat refugi" Barcelona, ciutat refugi 74 Com es pot donar suport Curs 2016-2017 a les persones refugiades? Dossier per al professorat TAULA 9. QUÈ FA EL PLA "BARCELONA, CIUTAT REFUGI"? El pla "Barcelona, ciutat refugi treballa en tres eixos: Eix municipal Eix internacional: Dissenya un dispositiu d’emergència que caldrà aplicar en situacions Impulsa la coordinació i el suport mutu entre ciutats i municipis eu- imprevistes, en cas que arribi un nombre elevat de persones de manera ropeus, tant pel que fa a relacions entre ciutats com en el marc de les sostinguda o que col•lapsin el programa estatal. xarxes internacionals de les quals forma part. Reforça els serveis existents que han d’atendre les persones refugiades Ajuda financerament (ha incrementat l’ajuda) les entitats que donen per acompanyar-les al llarg de les diverses fases del procés d’arribada suport a les persones refugiades en altres països, ja sigui en els llocs a la ciutat, especialment el Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i d’origen com en les vies per on transiten. Refugiats (SAIER). Elabora el Programa municipal d’acollida complementari al Pla estatal Eix estatal i català: d’atenció a les persones refugiades que tenen un especial vincle amb la ciutat per a millorar el seu procés d’inclusió i d’autonomia i garantir Reclama a l’Estat que compleixi els compromisos pel que fa a l’acollida que, un cop acaba l’estada en el programa, estiguin en situació d’incor- de persones refugiades, d’una informació transparent i recursos per a porar-se en el mercat laboral i iniciar una nova vida. les ciutats que atenen aquesta realitat. Promou la participació i la informació de la ciutadania: coordina l'acció Coordina amb la Generalitat com a membre del Comitè per a l'Acollida de l'Ajuntament i de les entitats pel que fa a les tasques de voluntari- de les Persones Refugiades at, de sensibilització i d’educació per al desenvolupament. També ha posat en marxa eines d’informació transparent, com el seu web i un butlletí informatiu. Font: Pla "Barcelona, ciutat refugi". www.ciutatrefugi.barcelona. Bloc 2. 7. El pla "Barcelona, ciutat refugi" Barcelona, ciutat refugi 75 Com es pot donar suport Curs 2016-2017 a les persones refugiades? Dossier per al professorat Reflexions i propostes D’acord amb els diversos arguments Quins han estat els arguments de les Com creieu que l’Ajuntament podria que s’han vist a l’activitat, què creieu persones que estan en contra d’acollir donar resposta a aquests arguments? que hauria de fer l’Ajuntament per les persones refugiades? acollir persones refugiades? Bloc 2. 7. El pla "Barcelona, ciutat refugi" Barcelona, ciutat refugi 76 Com es pot donar suport Curs 2016-2017 a les persones refugiades? Dossier per al professorat ALTRES RECURSOS Visita guiada: Per entendre com es poden refugiar de l’impacte de la El material de l’Escola de Cultura de Pau (2009) “Persones refugia- guerra dins d’una ciutat, podeu visitar el Refugi 307 de Barcelona, del des”. Idees per construir la pau. Barcelona: Escola de Cultura de Pau / Museu d’Història de la ciutat (MUHBA) http://museuhistoria.bcn.cat/ Diputació de Barcelona explica què està a les mans dels ajuntaments ca/node/15 o d'altres com el de la plaça del Diamant (en diumenge, per donar resposta a la qüestió de les persones refugiades. http://es- http://guia.barcelona.cat/es/detall/visites-guiades-al-refugi-an- colapau.uab.cat/municipisipau/municipis/Idees5_persones_refugia- tiaeri-de-la-placa-del-diamant_99400176077.html). També us podeu des.pdf informar dels fets que van tenir lloc durant la Guerra Civil a la plaça de Sant Felip Neri i per què hi van morir tants infants (vegeu, per exemple, Per saber què fan actualment els ajuntaments catalans, vegeu el web http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/01/30/bombardeig-sant-felip- del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament: http://monlocal- neri-75-anys/), i visitar la plaça per veure’n les ferides, que encara hi refugiats.weebly.com/ són presents. Campanya "No Hate Speech Movement": iniciativa per contrarestar SAIER: Pàgina web del Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Re- missatges d’odi cap a les persones que són diferents: http://www.no- fugiats (SAIER), on s’expliquen els serveis oferts i s'informa dels pro- hatespeechmovement.org/ tocols per a obtenir papers, per emigrar, etcètera. http://www.bcn.cat/ novaciutadania/arees/es/saier/saier.html Bloc 2. Barcelona, ciutat refugi 77 Com es pot donar suport Curs 2016-2017 a les persones refugiades? Dossier per al professorat 8. INTRODUCCIÓ Què fa la La Unió Europea, els Estats, entre ells l’Estat espanyol, i l’Ajuntament de ciutadania? Barcelona no són els únics que poden prendre mesures d’acollida (o no) de les persones refugiades, desplaçades internes o immigrants. Cada veí i veïna de la ciutat, cada ciutadana i cada ciutadà d’un país pot aportar el que estigui a les seves mans. En aquesta secció veurem iniciatives de la ciutadania —algunes d’espon- tànies, d'altres ja en funcionament des de fa temps— per donar resposta a l’emergència de les persones refugiades. OBJECTIUS D’APRENENTATGE Reconèixer el rol de la ciutadania per abordar la qüestió de les persones refugiades (com a problemàtica macro). Conèixer experiències existents de suport a persones refugiades. Motivar-se a participar en iniciatives ciutadanes a l’abast de joves. Bloc 2. 8. Què fa la ciutadania? Barcelona, ciutat refugi 78 Com es pot donar suport Curs 2016-2017 a les persones refugiades? Dossier per al professorat Activitat 8. DESENVOLUPAMENT: I vosaltres, Es formen grups de set persones. Es reparteixen les descripci- Raonament: Quin creieu que ha de ser el rol de les organitzaci- què feu per ons de les entitats: cada alumne/a ha de llegir, en primer lloc, la ons de la societat civil? (podeu informar aquí dels tres tipus de seva fitxa individualment. (5-7 minuts) tasca: sensibilització, incidència, alternatives) Quines tasques a les persones està bé que assumeixi? Quines creieu que hauria de fer l’Estat? refugiades? En segon lloc, cada alumne/a ha d’explicar el que ha llegit a la (Llegiu també el Decàleg d’accions a l’abast de la ciutadania resta d’alumnes del grup. (3-4 minuts d’explicació per persona) per fer front a la qüestió dels refugiats). Per acabar, ja en gran grup, l’alumnat ha de respondre les pre- guntes plantejades (vegeu valoració i conclusions). (20 minuts) Acció: Quines són les demandes més habituals de les entitats? Nivell de dificultat: Mitjà Quins són els problemes que han d’afrontar més sovint? Com creieu que l’Ajuntament pot donar suport a les entitats que do- Intenció educativa: Motivar l’alumnat a activar-se VALORACIÓ I CONCLUSIONS: nen suport a les persones refugiades i immigrades? en el seu context. Emoció: Com us fa sentir saber que existeixen aquestes ini- Propostes d’acció: Escolliu una de les entitats que heu cone- Resum: Es reparteixen lectures entre diferents alum- ciatives impulsades per la gent? Us fa sentir orgullosos que la gut a través d’aquesta activitat, i decidiu donar-li suport com nes, que s’han d’explicar en petits grups el que han llegit. gent actuï per iniciativa pròpia? Us fa sentir tristos perquè és a projecte de centre. En funció de l’entitat que hagueu escollit, una pena que calgui donar resposta a aquests problemes tan i de les demandes que fa aquesta entitat, vegeu com podeu Duració: 30 minuts d’activitat i 20 minuts de reflexió greus que han de patir les persones refugiades? Sentiu decep- donar-hi suport com a escola o institut. Mireu d’involucrar-hi conjunta. ció o enuig perquè creieu que és l’Estat qui hauria de fer aquesta com més actors millor de la comunitat educativa, inclosos pa- feina? res i mares. Tipus: Activitat d’aprenentatge cooperatiu per grups d’experts. Observació: Després de descriure el que fa cada entitat, quines accions us han agradat més? Per què? Sabent que hi ha dife- Grup: : Grups de set persones per a la primera i sego- rents tipus d’estratègia a mans de la societat civil (sensibilitza- na part, i grup gran per a la tercera part. ció, incidència, creació d’alternatives), quines diríeu que feien servir cadascuna de les entitats que heu conegut? Material: Impressió de les descripcions de les enti- tats. (Vegeu annex 7.1). Font: Escola de Cultura de Pau, Audiència Pública 2016-2017. Bloc 2. 8. Què fa la ciutadania? Barcelona, ciutat refugi 79 Com es pot donar suport Curs 2016-2017 a les persones refugiades? Dossier per al professorat UNA MICA DE CONTEXT Per acabar la sessió, podeu aportar una reflexió sobre el paper de la ciuta- Incidència: la incidència consisteix a fer pressió als principals actors dania, recollint diferents formes de participació. que fan polítiques públiques perquè prenguin una decisió determinada o una altra. Els actors sobre els quals es fa incidència són, habitual- Legalment, l'obligació de protegir i de prendre cura de les persones refu- ment, els partits polítics i les administracions: es fa sobre els actors que giades depèn dels Estats. Són els governs els que tenen l'obligació d’aco- poden aprovar una llei o un reglament, o fer aplicar unes polítiques o llir i de facilitar una vida normalitzada de les persones refugiades. unes altres. Exemples d’incidència respecte a la qüestió de les perso- nes refugiades, com es detalla a la taula de sota, poden ser exigir a les Això no impedeix, però, que la ciutadania també pugui prendre mesures, administracions que pressionin perquè s’atenguin les persones refugi- com a persones preocupades pel que passa amb les altres persones del ades, demanar que es dediqui un pressupost suficient a l’atenció de les món i amb capacitat d’autoorganització. L’emergència de les persones persones refugiades, o denunciar les actuals polítiques migratòries. refugiades està prenent dimensions molt grans respecte al que els Estats estaven assumint fins ara, per la qual cosa tota contribució extra pot ser Generació d’alternatives: la generació d’alternatives significa posar en útil. També és important que la ciutadania s’organitzi per fer visible el que marxa experiències —sovint d’abast limitat, perquè els mitjans de la so- els Estats no estan fent bé, i reclami les mesures que semblin pertinents. cietat civil solen ser més reduïts que els de les administracions— que posen solució al problema al qual es vol donar resposta. Habitualment, La ciutadania té a les seves mans un munt d’eines, i pot seguir una varie- les alternatives que es creen es dirigeixen a les persones o les qüestions tat d’estratègies que es poden agrupar en les tres categories següents: directament afectades, en aquest cas, les persones refugiades. Sensibilització: sensibilitzar implica conèixer i donar a conèixer una Exemples de generació d’alternatives respecte a la qüestió de les per- problemàtica determinada, comprendre’n les causes i les conseqüèn- sones refugiades, com es detalla en la taula de sota, poden ser fer do- cies, i convidar les persones prendre mesures per donar resposta a nacions econòmiques (millor que altres tipus de donacions); col•laborar aquest problema. Habitualment, la sensibilització es fa en general, amb organitzacions relacionades amb l’acollida de persones refugia- adreçada a la ciutadania, o en entorns educatius (espais d’educació des, la protecció dels drets humans, la promoció de la pau, etcètera, o formal, no formal o informal). acompanyar persones refugiades per facilitar-los els tràmits, organit- zar espais de suport mutu als barris, etcètera. Exemples de sensibilització respecte a la qüestió de les persones refu- giades, com es detalla en la taula de sota, poden ser convidar els altres a acceptar les migracions, informar-se i compartir informació recent so- bre com s’estan tractant a les persones refugiades, organitzar accions formatives en entorns d’educació formal, formar-se per contrarestar els discursos racistes i falsos rumors...) Bloc 2. 8. Què fa la ciutadania? Barcelona, ciutat refugi 80 Com es pot donar suport Curs 2016-2017 a les persones refugiades? Dossier per al professorat TAULA 10. DEU IDEES PER POSAR-VOS EN MARXA Accepteu les migracions. Són inherents a la condició hu- Combateu els rumors i els estereotips. Els discursos que mana. Ningú abandona el seu país o en fuig sense motius. inculquen la por i el rebuig poden generar amb el temps Recupereu la memòria de l’èxode forçós i l’emigració de actituds racistes, xenòfobes o islamòfobes. La Xarxa ciutadans catalans del 1939 al 1975, i penseu en els que Antirumors de Barcelona 48 té un catàleg d’activitats per estan marxant ara. Interesseu-vos pels migrants que ja combatre els rumors i els estereotips sobre diversitat cul- són aquí, per la seva història i la seva situació actual. Els tural4 9 i ha editat diversos manuals temàtics per combatre fluxos migratoris fan les ciutats cada cop més diverses els rumors, 50 centrats en la convivència, el mercat laboral, culturalment i aquesta diversitat és un factor d’enriqui- el comerç, la sanitat pública i els serveis socials. ment col•lectiu. Exigiu als diferents partits i administracions que pres- Formeu-vos, informeu i sensibilitzeu les persones del sionin perquè es reubiquin i s’atenguin les persones re- vostre entorn. Compartiu informació sobre les causes de fugiades. Esbrineu què està fent l’Ajuntament i el Govern la crisi, o sobre l’asil, el refugi i les migracions i col•laboreu català i de quina manera pressionen el Govern espanyol a estendre’n la preocupació. Podeu implicar-hi la vostra perquè les aculli i les atengui. associació de veïns, cooperativa, associació esportiva o cultural. Les entitats socials de la ciutat organitzen acti- Reclameu que els vostres impostos serveixin per a po- vitats i cursos que trobareu a l’agenda de justícia global de lítiques de protecció internacional i de refugi. Esbrineu LaFede.cat. 44 quins recursos estan destinant a les persones refugia- des l’Ajuntament i el Govern de Catalunya. Pressioneu Feu pedagogia als centres educatius, als esplais, als perquè hi hagi polítiques i recursos estables i a llarg ter- agrupaments escoltes, a les universitats. Cal explicar als mini, aquí, en ruta i en origen. joves i als infants què està passant. El Comitè Català de l’ACNUR 45 disposa de recursos i activitats per a la comu- nitat educativa per sensibilitzar sobre el desplaçament forçat. Al Centre de Recursos de LaFede.cat 46 trobareu guies didàctiques com Després de la pau, 47 per treballar sobre les conseqüències de les guerres o el paper de la societat civil en la construcció de la pau. 44. Intercom de la Fede 46. Centre de Recursos de LaFede.cat 48. Xarxa Antirumors de Barcelona http://interculturalitat.bcn.cat/bcnaccioin- http://intercom.lafede.cat/ http://educacio.fcong.cat/ http://interculturalitat.bcn.cat/bcnaccioin- tercultural/ca/cataleg-de-activitats-anti- tercultural/ca/la-xarxa-antirumors rumors 45. Comitè Català de l’ACNUR 47. Després de la pau http://www.joemdicbrisa.org http://edualter.org/material/ 49. Catàleg d’activitats per combatre els 50. Manuals temàtics per combatre els rumors: /ca/activitat despresdelapau/ rumors i els estereotips sobre diversitat http://interculturalitat.bcn.cat/bcnaccioin- cultural: tercultural/ca/manuals-antirumors Bloc 2. 8. Què fa la ciutadania? Barcelona, ciutat refugi 81 Com es pot donar suport Curs 2016-2017 a les persones refugiades? Dossier per al professorat TAULA 10. DEU IDEES PER POSAR-VOS EN MARXA Col•laboreu amb les organitzacions o plataformes de de- Feu-vos socis o voluntaris de qualsevol de les organit- núncia de les polítiques migratòries i d’asil de la UE i dels zacions especialitzades o de qualsevol organització que seus estats membres. Participeu en les cibercampanyes treballi en cooperació internacional o en defensa de la pau per pressionar les autoritats espanyoles i europees. Cal i els drets humans. Sense desigualtats, sense guerres i exigir-los una resposta ràpida i efectiva, i el compliment sense vulneració dels drets humans no hi hauria crisi de les dels seus compromisos internacionals i de les normes de persones refugiades. dret humanitari. Apreneu a donar. No organitzeu campanyes de recolli- Oferiu-vos per acompanyar les persones refugiades. da de materials (roba, bolquers, aliments); sovint moltes La cobertura de necessitats bàsiques (allotjament i ali- donacions són inapropiades, precipitades i poc ajustades a mentació) i l’atenció psicosocial són responsabilitat les necessitats. És molt més eficaç fer donatius econòmics de les institucions i els professionals, però han d’anar a les organitzacions especialitzades. LaFede.cat ha fet un acompanyades de processos que n'impulsin l'autonomia llistat d’ONG que treballen sobre el terreny.50 La plataforma i la incorporació a la vida social quotidiana. Asil.cat 52 reuneix les ONG que treballen a Catalunya. 51. Llistat de LaFede.cat d’ONG que treballen http://www.lafede.cat/que-estan-fent-les- 52. Asil: http://asil.cat sobre el terreny. ong-per-les-persones-refugiades/ Bloc 2. 8. Què fa la ciutadania? Barcelona, ciutat refugi 82 Com es pot donar suport Curs 2016-2017 a les persones refugiades? Dossier per al professorat Reflexions i propostes Analitzeu les demandes de les associacions de la ciutat. Com creieu que l’Ajuntament pot donar suport a les entitats Quines són les demandes més habituals? que donen suport a les persones refugiades i immigrades? Bloc 2. 8. Què fa la ciutadania? Barcelona, ciutat refugi 83 Com es pot donar suport Curs 2016-2017 a les persones refugiades? Dossier per al professorat ALTRES RECURSOS Amb la Campanya #NuestroMediterráneo, l'organització de suport als refugiats CEAR demana suports de diferents menes. Recomanem el ví- deo, amb la intervenció de Joan Manel Serrat “Serrat y CEAR piden el fin de las muertes de refugiados. Rescatemos #NuestroMediterráneo”. https://www.youtube.com/watch?v=fMwEL6ppDS4&feature=youtu.be El vídeo “Dóna un cop de mà!” Deu idees del que pot fer la ciutadania. Aquest vídeo resumeix les deu propostes per posar-vos en marxa. https://www.youtube.com/watch?v=Q3nRNzldyMo Bloc 2. Barcelona, ciutat refugi 84 Com es pot donar suport Curs 2016-2017 a les persones refugiades? Dossier per al professorat 9. INTRODUCCIÓ Què puc Finalment, perquè tu i jo també som persones capaces de participar i d’im- fer-hi, jo? plicar-nos en els motius que ens semblin importants, en aquesta secció us convidem a pensar quina pot ser la vostra implicació, des del dia a dia i des de les relacions personals, en l’acollida de persones nouvingudes. OBJECTIUS D’APRENENTATGE Ressaltar la responsabilitat de tothom d’acollir les persones que tenim a prop. Comprendre els mecanismes associats a la convivència amb perso- nes diferents (estereotips, prejudicis, pors). Responsabilitzar-se per acollir amb hospitalitat a persones nouvingu- des en el dia a dia. Bloc 2. 9. Què puc fer-hi, jo? Barcelona, ciutat refugi 85 Com es pot donar suport Curs 2016-2017 a les persones refugiades? Dossier per al professorat Activitat 9. DESENVOLUPAMENT: Els murs S’introdueix l’activitat amb una conversa sobre de quina ma- Si en menys d’aquest minut la persona “forana” aconsegueix interiors nera, com a persones i com a societats, posem o traiem murs seure, jugarà amb la resta del grup les partides següents, si no, metafòrics per facilitar o dificultar l’entrada de persones en els es quedarà fora del cercle sense participar. grups als quals pertanyem. VALORACIÓ I CONCLUSIONS: Nivell de dificultat: Mitjà Per començar, es demana a sis voluntaris, els “forans”, que surtin un moment de l’aula. Es demana al grup restant a l’aula, Observació: Com ha anat l’activitat? Què ha passat? Intenció educativa: Explorar quins murs interiors els “autòctons”, que segui col•locant les cadires en cercle, de construïm envers els altres. la manera més perfecta possible perquè totes les cadires es Emoció: Als forans: Heu sentit por a l’hora d’escollir què us toquin, amb un nombre de cadires igual al nombre d’alumnes agradava? Us heu sentit còmodes? Us heu sentit jutjats o Comprendre com projectem aquests murs cap a dins de l’aula més una (que queda buida). pressionats pel grup? Si haguéssiu sabut què pensava el grup l’exterior com a societat. gran, hauríeu respost el que coincidia amb la seva resposta? Als “autòctons” se’ls demana que, com a grup, i mentre els Resum: Activitat en què el grup majoritari entrevis- voluntaris són fora, decideixin si permetran als “forans” seure Als autòctons: Heu sentit poder? Us heu sentit forts formant ta un grup minori per decidir si el deixa entrar o no. fàcilment o no, posicionant-se respecte d'una sèrie d'opcions part del grup? que el mateix grup pot proposar (mar/muntanya, blau/vermell, Duració: 20 minuts d’activitat i 30 minuts de reflexió macarrons/espaguetis, nocilla/nutella, etcètera). A tots: Heu sentit que us posaven murs alguna vegada? Com conjunta. us vàreu sentir? Com vàreu reaccionar? Els “forans” entren a classe d’un en un i es col•loquen al mig del Tipus: Dinàmica de grup socioafectiva. cercle. Quan entri la persona de fora el grup dins la classe, el grup d’“autòctons” ha d’estar seriós, en silenci i amb les mans Grup: Grup classe (amb sis persones voluntàries a les cames. Llavors una persona del grup farà escollir a la “fo- amb un rol diferent). rana” nouvinguda entre una de les dues opcions pactades an- teriorment entre el grup (“Què prefereixes, X o Y?”). Si el “forà” Material: Tantes cadires com alumnes. o “forana” respon el mateix que ha decidit el grup, el grup el/la deixa seure directament a la cadira buida. Si el “forà” o “forana” no encerta la resposta, el grup li ha d'impedir el pas saltant amb el cul a la cadira buida quan el “forà” o “forana” hi intenti seure. En aquest segon cas, si no ha encertat la pregunta, el “forà” o “forana” té un minut per aconseguir seure a la cadira buida (que va canviant de lloc). Font: Escola de Cultura de Pau, Audiència Pública 2016-2017. Adaptació d’una activitat ideada per Olivia Viader i Marina Caireta a demanda de l’Ajun- tament de Sant Feliu de Llobregat, gener de 2015. Bloc 2. 9. Què puc fer-hi, jo? Barcelona, ciutat refugi 86 Com es pot donar suport Curs 2016-2017 a les persones refugiades? Dossier per al professorat Raonament: En quin sentit el que ha succeït a l’activitat es Acció: Alguna vegada heu trencat un mur i heu aconseguit ser correspon amb la realitat? En quin sentit no? Reflexioneu so- més amics d’una altra persona? Què va fer que aquest mur bre vosaltres mateixos: Alguna vegada heu sentit que us in- caigués? Què més creieu que s’hagués pogut fer? Què creieu terposaven murs? Si us sentiu còmodes fent-ho, expliqueu la que podeu fer perquè una persona nouvinguda ho tingui més vostra experiència. En la vostra realitat, heu format part d'algun fàcil per a formar part d’un grup “autòcton”? grup i heu posat murs a alguna persona nouvinguda? I a cap altre persona pel fet de ser diferent a vosaltres? Alguna vega- Reflexioneu a la vostra escola: Quines mesures es prenen per da heu interposat un mur cap a algú? Per què creieu que heu facilitar l’arribada de persones nouvingudes? Us sembla que tenir aquesta reacció? (lligar-ho amb el quadre de la imatge de són suficients? Creieu que es podria fer alguna cosa més? Què l’enemic). proposeu? Propostes d’acció: Feu un decàleg de les deu coses que po- dríeu fer com a alumnes per facilitar l’acollida de persones nouvingudes, a l’aula o a l’escola. Feu també un llistat de cinc propostes de millora a l’escola per facilitar aquesta acollida. Pengeu les recomanacions a llocs ben visibles. Font: Escola de Cultura de Pau, Audiència Pública 2016-2017. Adaptació d’una activitat ideada per Olivia Viader i Marina Caireta a demanda de l’Ajun- tament de Sant Feliu de Llobregat, gener de 2015. Bloc 2. 9. Què puc fer-hi, jo? Barcelona, ciutat refugi 87 Com es pot donar suport Curs 2016-2017 a les persones refugiades? Dossier per al professorat UNA MICA DE CONTEXT Per acabar la sessió, podeu aportar un resum sobre els mecanismes as- sociats als estereotips, als prejudicis i les pors d'allò que és diferent. Com em relaciono amb les persones refugiades? La qüestió de les persones refugiades no deixa indiferent. D’una banda, una part de les societats s’ha bolcat a prendre cura d’aquestes persones i a defensar-ne els drets. D’altra banda, un sector no menyspreable a molts països europeus ha aixecat discursos en contra, revelant pors i rebuig a acollir-los. És important reconèixer les pors de les persones més reticents, i com- prendre quins són els factors que generen aquest sentit d’amenaça res- pecte a les persones refugiades.53 Cal tenir en compte que les percepcions i reaccions de qualsevol persona estan distorsionades per mecanismes psicològics i socials. Vegem alguns d’aquests mecanismes: 53. Alguns continguts d’aquest apartat sor- http://diarieducacio.cat/blogs/edutrans- geixen de l’article "Quan després d’atacs forma/2015/12/23/quan-despres-da- violents sorgeixen les pors", publicat a El tacs-violents-sorgeixen-les-pors/ Diari de l’Educació al desembre de 2015. ment de gruti pn l se Bloc 2. 9. Què puc fer-hi, jo? Barcelona, ciutat refugi 88 Com es pot donar suport Curs 2016-2017 a les persones refugiades? Dossier per al professorat TAULA 11 MECANISMES IMPLICATS EN LA IMATGE DE L'ALTRE COM A ENEMIC SENTIMENT D’AMENAÇA A LES NOSTRES NECESSITATS O VALORS Alteració de les percepcions Prejudicis i estereotips Atenció i memòria selectives Expectatives envers l’altre Atribució esbiaixada R Atenció excessiva cion s eforç Efecte d’autocompliment ep dc e Reforç del sentiment de pertinença de grup IMATGE DE L’ENEMIC Favoritisme intragrupal Homogeneïtzació Deshumanització de l’altre dins del propi grup Agressivitat, hostilitat Diferenciació cap a l’altre respecte a l’altre grup Alte ion Alteració de les emocionsrac moció de les e Ansietat percebuda o anticipada Susceptibilitat Manca d’empatia envers l’altre Font: Esquema adaptat del material didàctic. http://escolapau.uab.cat/img/programas/ Diversos autors. “(Deconstruir) la imatge educacion/publicacion013c.pdf de l’enemic”. Alteració de les per s Bloc 2. 9. Què puc fer-hi, jo? Barcelona, ciutat refugi 89 Com es pot donar suport Curs 2016-2017 a les persones refugiades? Dossier per al professorat Alteració de les percepcions: compensar l’atenció i la memòria selectiva. part del nostre propi grup, “els de casa”, oblidant que els drets humans són Les persones tenim atenció i memòria selectiva, i sovint, captem i recor- universals, que son vàlids per a tothom per igual. dem les informacions que reforcen les nostres opinions i valors, mentre que minimitzem i oblidem les informacions que qüestionen les nostres Alteració de les emocions: Sentir-se amenaçat per l’"altre" genera un opinions. sentiment de por sobredimensionat, que atribueix molta més capacitat d’acció a l’"altre" de la que realment té, i alhora congela la capacitat de sen- Un exemple54 d’aquest fet és la percepció que a Europa s’està rebent un tir empatia envers aquest "altre". allau de persones refugiades, quan, en realitat, el nombre de persones que arriba no és tan gran.55 Associar les persones refugiades a fets delictius, Una de les emocions més presents en la qüestió de les persones refugia- o deslegitimar-los pel fet de no ser “refugiats de veritat”, sinó immigrants des és la por envers l’altre, quan s’esmenten pors com que entre les perso- encoberts, són també formes d’atenció i memòria selectives, on es foca- nes refugiades hi ha terroristes encoberts. Davant d’aquestes pors, caldria litza més en els fets negatius que en els positius. preguntar-se, per exemple, si els actors terroristes solen viatjar en pastera i prendre el risc d’entrar de manera irregular en un país, o si la manera més Reforç del sentiment de pertinença de grup: Nosaltres contra vosaltres: efectiva de lluitar contra el terrorisme és prohibir la circulació de persones, A més de la distorsió de les percepcions, el sentiment d’amenaça i les o bé prenent mesures més estructurals, com dificultar l’accés a les armes i pors poden portar a reforçar el sentiment de grup i, fins i tot, a la polarit- als materials de doble ús que permeten fabricar armes, o tancar els canals zació. Això succeeix especialment quan hi ha una sensació de “nosaltres de finançament dels grups terroristes i els comptes a paradisos fiscals. contra vosaltres” o, pitjor encara, de “vosaltres contra nosaltres”, com és el cas actual. Alguns dels mecanismes que s’activen en aquesta dinà- Tots tres factors, alteració de les emocions, reforç del sentiment de per- mica del "nosaltres" i el "vosaltres" és el favoritisme intragrupal, mitjan- tinença de grup, i maximització de les emocions es reforcen l’un a l’altre, çant el qual s’arriben a justificar fets semblants amb explicacions molt la qual cosa fa entrar en una espiral que pot arribar a distorsionar força diferents: tendim a justificar més fàcilment les accions que cometen les la imatge que es té de l’"altre". És important ser conscients de cadascun persones del nostre propi grup, mentre que una mateixa acció feta per d’aquests mecanismes i mirar de contrarestar-los una persona d’un altre grup ens pot semblar inacceptable o perillosa. Com podem treballar-ho individualment? Els mecanismes de “nosaltres” i “vosaltres” queden reflectits en afirma- cions, com han fet representants del partit Plataforma per Catalunya, com Ser conscients d’aquests mecanismes ja és un primer pas per relati- ara “primer els de casa”. Aquestes afirmacions, que distingeixen “els de vitzar els prejudicis i estereotips propis. Cal, també, tenir coneixements casa” (nosaltres) i els de “fora” (els altres), es basen que les ajudes no hau- més profunds sobre la qüestió de les persones refugiades. Això ha de rien de ser en funció de la necessitat de les persones, sinó de si formen permetre conèixer les causes i les conseqüències, les dades reals, i els part del nostre propi grup, “els de casa”, oblidant que els drets humans són efectes de les polítiques adoptades, i desmuntar alguns dels prejudicis universals, que son vàlids per a tothom per igual. que hi fan referència. 54. Alguns dels exemples sobre rumors i pors https://unitatcontraelfeixisme.files. proporcionalment molt petita respecte a la diferenciades. Però tot i això, en el cas dels respecte de les persones refugiades wordpress.com/2016/06/refugeeswelco- que es queda en els països veïns, sinó que, països europeus que més refugiats reben, d’aquest apartat s’inspiren a partir del me-octaveta-din-a5_imprimir.pd a més, és demogràficament i econòmi com Alemanya, el nombre és molt inferior full de mà "#RefugeesWelcome. Prote- cament assumible pels països europeus. al nombre de refugiats que reben els països geix-te contra els rumors racistes". 55. Com s’ha vist a l’apartat 5, la proporció de Una altra qüestió és com els diferents fronterers amb Síria. Es tracta, doncs, refugiats que arriba a Europa no només és països estan assumint responsabilitats d’una percepció esbiaixada. Bloc 2. 9. Què puc fer-hi, jo? Barcelona, ciutat refugi 90 Com es pot donar suport Curs 2016-2017 a les persones refugiades? Dossier per al professorat Com podem treballar-ho des del centre escolar? Algunes de les propostes possibles per contrarestar aquests mecanismes des del centre escolar són les següents: Abordar debats controvertits: Estudis recents ressalten la necessi- tat de debatre temes controvertits a l’aula. No es tracta només d’una recomanació per desenvolupar el pensament crític de l’alumnat com recomana el currículum oficial, sinó també perquè s’ha observat una relació directa entre la radicalització ideològica de certes minories amb el sentiment que temes relacionats amb la seva identitat semblen con- trovertits, tabú, o fins i tot reprovats a la societat on viuen. Un exemple és el de portar o no el vel, un debat sovint controvertit en el qual es bar- regen una gran diversitat d’arguments. Per què no obrir el debat a l’aula sobre aquest tema i sentir com el viu l’alumnat? També és important treballar l’estima dins del grup classe, abordar específicament els prejudicis i els estereotips a l’aula, ja sigui per tre- ballar-los en general, o relacionats amb qüestions que afectin directa- ment alumnes del centre escolar. Existeix una gran varietat de mate- rials d’educació intercultural. La millor manera de trencar estereotips és conviure amb persones diferents i aprofitar la seva presència i la implicació de les famílies en el centre escolar per conèixer més de prop la seva realitat. Vetllar perquè l’escola tingui un pla d’acollida ampli i ben estructurat, com més transversal millor,.56 entenent l’acollida no només com una introduc- ció a la institució escolar, sinó també, i sobretot, com una actitud humana de benvinguda i d’inclusió al grup que forma part de la pràctica educativa. 56. Sobre com organitzar un pla d’acollida, vegeu organitzar un pla d’acollida?” http://escola- les indicacions pràctiques de la fitxa “Com pau.uab.cat/convivencia/ficha08.php Bloc 2. 9. Què puc fer-hi, jo? Barcelona, ciutat refugi 91 Com es pot donar suport Curs 2016-2017 a les persones refugiades? Dossier per al professorat Reflexions i propostes Què feu vosaltres per acollir persones nouvingudes o diferents de vosaltres? De les vostres actituds, quines us ajuden a apropar-vos De les vostres actituds, quines us dificulten apropar-vos a les altres persones nouvingudes o diferents? a les altres persones nouvingudes o diferents? Bloc 2. 9. Què puc fer-hi, jo? Barcelona, ciutat refugi 92 Com es pot donar suport Curs 2016-2017 a les persones refugiades? Dossier per al professorat Reflexions i propostes Què més creieu que podríeu fer vosaltres per facilitar l’acollida de persones nouvingudes? Bloc 2. 9. Què puc fer-hi, jo? Barcelona, ciutat refugi 93 Com es pot donar suport Curs 2016-2017 a les persones refugiades? Dossier per al professorat ALTRES RECURSOS El pla "BCN Acció Intercultural" ofereix diferents accions de forma- L'entrada “10 libros para explicar a los niños el drama de los refugiados” ció adreçades a professionals d’equipaments municipals. (http:// recomana deu àlbums il•lustrats per entendre millor el drama de les ajuntament.barcelona.cat/bcnacciointercultural/ca/formacio-in- persones refugiades, però també sobre la dificultat de reubicar-se en terculturalitat) i també a l’alumnat. Una de les seves propostes di- contextos diferents al seu. http://elasombrario.com/10-libros-para-ex- dàctiques més recents és el taller de sensibilització “Refugi, una plicar-a-los-ninos-el-drama-de-los-refugiados/ història que es repeteix” (http://eldigital.barcelona.cat/wp-content/ uploads/2016/06/C%C3%A0psula-formativa_refugi.pdf). El vídeo “Abuela griega de 82 años acoge a los refugiados en su casa de Idomeni” és una petita mostra de com la ciutadania pot aportar el que té BCN Antirumors: És una xarxa d’entitats amb la participació de l’Ajunta- https://www.youtube.com/watch?v=f9cjWcmnAW8&feature=youtu.be ment destinada a minimitzar els rumors, els estereotips i les discrimina- cions que dificulten la convivència a la ciutat. El seu web inclou materi- als de formació, i també un argumentari per contrarestar els principals rumors que circulen sense fonament per la ciutat. http://ajuntament. barcelona.cat/bcnacciointercultural/ca/la-xarxa-antirumors Diversos autors (2005) “(Deconstruir) la imatge de l’enemic”. Escola de Cultura de Pau: edició en línia. Recurs didàctic per comprendre les cau- ses de la imatge de l’enemic, i per fer-hi front, amb teoria i també acti- vitats pràctiques. http://escolapau.uab.cat/img/programas/educacion/ publicacion013c.pdf Bloc 2. Barcelona, ciutat refugi 94 Com es pot donar suport Curs 2016-2017 a les persones refugiades? Dossier per al professorat Quadre de síntesi: 6. Persones refugiades benvingudes? Què penseu del fet que hi hagi fronteres? Arguments a favor que la política de fronteres dificulti Arguments en contra que la política de fronteres dificulti l' arribada de persones refugiades. l'arribada de persones refugiades. Bloc 2. Barcelona, ciutat refugi 95 Com es pot donar suport Curs 2016-2017 a les persones refugiades? Dossier per al professorat Quadre de síntesi: 6. Persones refugiades benvingudes? Com creieu que haurien de ser les polítiques de migració dels països perquè no siguin tan diferents per a unes persones i unes altres? Bloc 2. Barcelona, ciutat refugi 96 Com es pot donar suport Curs 2016-2017 a les persones refugiades? Dossier per al professorat Quadre de síntesi: 7. El pla "Barcelona, ciutat refugi" D’acord amb els diversos arguments Quins han estat els arguments de les Com creieu que l’Ajuntament podria que s’han vist a l’activitat, què creieu persones que estan en contra d’acollir donar resposta a aquests arguments? que hauria de fer l’Ajuntament per les persones refugiades? acollir persones refugiades? Bloc 2. Barcelona, ciutat refugi 97 Com es pot donar suport Curs 2016-2017 a les persones refugiades? Dossier per al professorat Quadre de síntesi: 9. Què puc fer-hi, jo? Què feu vosaltres per acollir persones nouvingudes o diferents de vosaltres? De les vostres actituds, quines us ajuden a apropar-vos De les vostres actituds, quines us dificulten apropar-vos a les altres persones nouvingudes o diferents? a les altres persones nouvingudes o diferents? Bloc 2. Barcelona, ciutat refugi 98 Com es pot donar suport Curs 2016-2017 a les persones refugiades? Dossier per al professorat Quadre de síntesi: 9. Què puc fer-hi, jo? Què més creieu que podríeu fer vosaltres per facilitar l’acollida de persones nouvingudes? Annex 99 - Informació complementària per a les activitats Annex Barcelona, ciutat refugi 100 Informació complementària Curs 2016-2017 per a les activitats Dossier per al professorat Annex 1 1.1. ORIENTACIONS ADDICIONALS PER A L’ACTIVITAT 1 Les respostes haurien de ser intuïtives, independentment de la infor- La comparació entre les necessitats identificades i els drets de les per- mació que se’n tingui. Com es veurà a l’activitat de la sessió 2, les reali- sones refugiades permet introduir una de les funcions del dret, que és tats de les persones refugiades i desplaçades internes poden ser molt garantir que les necessitats bàsiques de les persones quedin cobertes, diverses, així que seria difícil fer-ne una estimació acurada i genera- i que l’Estat es responsabilitzi de garantir-ho. Cal tenir en compte, però, litzable. No es tracta, doncs, de fer un exercici ajustat a la realitat, sinó que se sol acceptar que les necessitats són jerarquitzables (algunes basat en els coneixements/intuïcions previs. necessitats són imprescindibles per viure (com respirar, tenir accés a aigua potable i menjar suficient), i altres són importants però no im- La intenció és prioritzar les necessitats de més importants (1) a menys prescindibles (com l’autonomia). Els drets, en canvi, es consideren in- (10), per tal de distingir-ne les que és més important satisfer. Si aques- divisibles i d’igual valor. Segons la teoria dels drets humans, cadascun ta tasca resulta massa complicada o s’allarga excessivament, recolliu dels drets té el mateix valor (dret a la vida, a la llibertat d’expressió...), per les deu necessitats més dites a cada grup sense prioritzar-les. En la la qual cosa s’ha de vetllar pel compliment de tots aquests drets sense mesura del possible, en funció de la gestió del temps, és recomana- que uns siguin prioritaris per sobre dels altres. ble animar que les decisions es prenguin per consens. L’activitat pot permetre, també, reflexionar breument sobre les formes de presa de El professorat de ciències pot aprofitar l’activitat per fer estadística a decisió, i els pros i contres de cadascuna. la segona part, calculant les necessitats més esmentades numèrica- ment, o bé representant-les de manera gràfica on les principals ne- El motiu de distingir les necessitats d’homes i dones és que, efecti- cessitats representin una columna en la qual es pinti una ratlla de color vament, hi ha variables de gènere en les necessitats. En la vida en els cada vegada que l’hagi esmentat una alumne. camps, a vegades hi ha problemes d’inseguretat, d’agressions i d’abu- sos sexuals, que afecten principalment les dones. Dels homes, sovint, Per a l’alumnat d’educació especial, es pot reduir el nombre de neces- s’espera que aportin algun ingrés extra per a les famílies amb el treball sitats que han identificar (identificar tres necessitats a casa, i fer un que puguin aconseguir. Per a més informació sobre les variables de gè- llistat de cinc necessitats a classe), i proposar que en facin un dibuix o nere, vegeu l’apartat 2. les expliquin i algú del grup les deixi per escrit. Annex 2 2.1. ORIENTACIONS ADDICIONALS PER A L’ACTIVITAT 2 Tingueu en compte que els vídeos escollits tenen funcionalitat diferent (un és un anunci amb una intenció de sensibilització, i l’altre és una notí- cia amb intenció informativa). Pot ser rellevant fer-ho notar a l’alumnat, no només perquè aprenguin a llegir el missatge cinematogràfic, sinó també perquè entenguin que la realitat als camps de refugiats pot ser diferent (existeixen exemples de vida als camps on les ONG responsa- bilitzen els seus habitants de la seguretat o de la distribució del menjar, entre d'altres com a formes de processos de participació i perquè tin- guin ocupacions), i que a les ciutats també hi ha dificultats per viure que no es mostren al vídeo. Annex Annex 2 Barcelona, ciutat refugi 101 Informació complementària Curs 2016-2017 per a les activitats Dossier per al professorat 2.2. CONDICIONS DE VIDA EN UN CAMPAMENT DE REFUGIATS NUTRICIÓ 2.100 calories és el mínim que s'in- Sempre que es pot, es facilita un petit A les persones refugiades que arri- tenta proporcionar a cada persona: terreny als refugiats perquè puguin ben als campaments se'ls faciliten Molts refugiats arriben als campa- cereals, llegums, sal, sucre. conrear i ajudar-los a complementar a més bidons per transportar aigua, ments amb malnutrició greu perquè la dieta de racions alimentàries, que coberts, gots, estris per cuinar, el conflicte els impedeix accedir a Són les calories equivalents a un no inclouen fruites i verdures etcètera. aliments i conrear les seves terres. hamburguesa i un gelat ACNUR procura facilitar-los mitjans per portar una vida digna AIGUA I SANEJAMENT Jordània és un dels països del món L'estàndard de distribució d'aigua en Cada any moren 1,8 milions d'infants amb més estrès hídric. Al camp de un camp de refugiats és de 15 a 20 li- menors de 5 anys per malalties Amb dues vegades de buidar la refugiats de Za'atari, el segon més tres per persona i dia per beure, cuinar, relacionades amb l'aigua contami- cisterna del vàter a casa nostra, hau- gran del món, es traslladen amb higiene personal, rentar la roba o nada. Les més comuns són diarrea, rem consumit gairebé la ració diària camió cisterna uns 4.000.000 de litres els plats, netejar disenteria, còlera o hepatitis d'aigua d'un refugiat d'aigua al dia la tenda, etcètera. REFUGI Seguint les recomanacions internaci- Les tendes de campanya duren de 2 a A les zones de climes molt freds, AC- onals, l'habitatge ha de tenir una su- 3 anys. El vent, el pluja i les tempe- NUR proporciona materials com ara: Els habitatges que proporciona perfície mínima de 3,5 m2 per persona ratures extremes de les zones on ACNUR en els camps de refugiats i, tenint en compte les zones comunes s'assenten els camps les deterioren • Calefactors poden ser de tres tipus: Tendes de del campament, a cada refugiat li ràpidament. ACNUR les reposa i ofe- • Lones de plàstic per a l'exterior campanya / Refugis prefabricats correspondria un espai de 45 m² reix materials per reparar-les. • Mantes, estores i aïllants / Cases construïdes per refugiats amb materials locals Font: ACNUR, 2015. Annex Annex 2 Barcelona, ciutat refugi 102 Informació complementària Curs 2016-2017 per a les activitats Dossier per al professorat 2.3. TESTIMONIS DE REFUGIATS QUE VIUEN A BARCELONA Entre l'acollida social i l'expulsió governamental El palestí Mahmoud Alhawajri i la bosniana Jasminka Dergic Velic són dos casos de refugi- ats acollits satisfactòriament a Catalunya, dos exemples cada cop més allunyats de l'escenari actual, marcat per les dificultats legals per obte- nir l'asil. Mahmoud Alhawajri i Jasminka Dergic Velic són dos exemples de refugiats que han aconseguit integrar-se al país d'acollida a través d'entitats socials, tot i les traves a escala governamental. Les peticions d'asil a la Unió Europea augmenten al mateix que temps que aquesta en dificulta l'obtenció. La restricció legal i governamental en augment s'estavella contra societats i ajuntaments que reclamen tenir més pes i llibertat d'acció. “Hi ha una capacitat de rebre refugiats Mahmoud Alhawajri que no es desplega perquè l'Estat n'ha tancat les portes”, explica David La Directa, Miquel López Bondia, professor de dret internacional. La normativa prové de la Unió Mallach i Dan Ortínez Europea, a partir de la qual se'n desenvolupa una norma estatal. Hi ha Roger Sànchez Esteban també una llei catalana de protecció integral a les persones refugiades 19/06/2016 “però per quan ja són aquí”. Si no arriben, no s'aplica la legislació cata- lana. “Es busquen trampes i d'altres mitjans alternatius: per exemple, la Universitat de Barcelona fa visats acadèmics”, assegura Bondia. Una altra opció són els visats humanitaris: gent que ha de ser tractada per alguna malaltia, se l'enduen a un hospital i després es mira d'aconse- guir el visat. Tanmateix, Bondia és crític amb el projecte "Ciutat refugi", que alguns ajuntaments han tirat endavant. Mentre reconeix que la iniciativa està lligada de mans, fa notar que s'empatitza més amb les persones refu- giades de fora que amb les de casa: "Tenim quatre-centes persones ucraïneses que no han despertat solidaritat". Remarca que alguns dels Jasminka Dergic Velic manters també podrien tenir l'estatus de refugiat i entén que no s'ha fet La Directa, Miquel López res per ells. Mallach i Dan Ortínez Roger Sànchez Esteban 19/06/2016 Annex Annex 2 Barcelona, ciutat refugi 103 Informació complementària Curs 2016-2017 per a les activitats Dossier per al professorat De refugiat a integrador social. Mahmoud Alhawajri té 29 anys i en fa Famílies senceres a la cerca de refugi, abans i ara. Segons Asil.cat, el quatre que va fugir de Gaza. Treballava en un projecte d'educació so- 2015 hi va haver a Catalunya 1.296 sol•licituds de protecció internaci- cial per a les dones i "això no agradava a Hamas". Després de pagar al onal. A l'Estat espanyol en van ser 14.600, mentre que a la UE n'hi va grup islamista per sortir de la presó i marxar cap a Europa via el Caire a haver 1.255.640. De les catalanes, el 62,4% corresponien a homes i el través d'un túnel gazatí, Alhawajri va arribar a l'Estat espanyol. Primer 37,6%, a dones. Bondia afirma que les sol•licituds de dones cada cop va demanar asil a Suècia, però en va haver de marxar per l'aplicació a la han augmentat més, perquè abans era el cap de família qui marxava Convenció de Dublín, que retorna al primer país d'acollida. i després feia reagrupament familiar. Ara marxen famílies senceres, perquè ja no hi ha reubicació familiar. Va ser el cas de Jasminka Dergic És la petició d'asil comuna. Bondia assegura que és aquest el motiu pel Velic. Nascuda fa 54 anys a Kozarac, comarca de Prijedor, a Bòsnia i qual la gent fa la petició a d'altres països que no són l'Estat espanyol. Hercegovina, en fa vint-i-quatre que viu a Igualada. Després de mesos “La gent vol anar a Alemanya perquè hi ha moltes més concessions, no en centres d'acollida organitzats per la Creu Roja a la mateixa zona de perquè hi hagi més feina”. Si li deneguen l'asil, ja no poden demanar-ne guerra del seu país, i que el seu marit aconseguís escapar del camp mai a cap altre país de la UE. El dret d'asil europeu es torna una denega- de concentració serbi de Trnopolje, van poder fugir de la zona. Havien ció comuna d'asil. passat sis mesos en camps de refugiats. Alhawajri denuncia que a Suècia sí que va viure situacions de racisme "Durant el conflicte, sí que hi havia una clara diferència entre homes i “perquè no accepten refugiats”, però no a Madrid, on assegura que hi va dones: a les dones i canalla se'ls traslladava a zones controlades pel go- tenir una bona acollida de Creu Roja: el primer any era en un centre on vern bosnià en camps de refugiades”. Els homes acabaven en camps feia cursos de castellà i de professionalització. Refereix, però, una ajuda de concentració "o amb un final pitjor", explica Dergic. Les dones eren de manutenció “molt escassa”, que era inexistent el segon any. molt més vulnerables al menyspreu per part dels refugiats. “I això, per no parlar de les conegudes violacions practicades pels soldats serbis, Resident a Barcelona, ara treballa com a tècnic d'integració social en un que en el meu cas per sort no vaig veure mai”. centre d'acollida de persones refugiades, justament. “Veig la situació pitjor que fa quatre anys. Han reduït les ajudes a la meitat i l'oficina d'asil Van aterrar a Catalunya en una casa de colònies amb sis famílies més. no resol el cas fins al cap de dos anys, quan jo veig tenir el meu permís “En cap moment des que vam arribar ens vam sentir discriminades, de residència i treball en set mesos”, exposa. Bondia explica que l'Es- sempre ben acollides”, afirma Dergic. Assegura que la Creu Roja els va tat ho retalla des de fa tres anys. S'ofereix protecció en habitatge, sou ajudar a integrar-se, a aprendre la llengua i a trobar feina “per viure per mínim i un programa d'inserció que dura sis mesos. Entén que caldria compte propi, com totes les famílies d'aquí”. ampliar-ho amb competència autonòmica perquè entrin al món laboral. Annex Annex 2 Barcelona, ciutat refugi 104 Informació complementària Curs 2016-2017 per a les activitats Dossier per al professorat Espais públics i privats també als camps de refugiats. Als camps de refugiats grecs, no hi ha espais comunitaris de dones; es queden recloses a les tendes ja que l'espai públic és masculí. Ho explica Sara Montesinos, maresmenca que ha estat tres mesos entre Lesbos i els ja desallotjats camps d'Eko Station i Idomeni. “Hi ha un problema greu de salut de les embarassades, estan sota mínims a nivell de defenses, això fa que hi hagi molts avortaments i alhora que no puguin alimentar bé els nounats”, assegura. Montesinos explica que el rol de les dones se centra en la canalla i les tasques de la llar: rentar la roba o estendre les mantes per airejar-les. Tanmateix, comenta que hi ha força diferència entre kurdes i àrabs, ja que “és molt més normal trobar grups d'adolescents kurdes molt ben vestides i arreglades, cosa que amb les àrabs costa més”. La creació d'un espai infantil comunitari i horitzontal ha estat important perquè, a mesura que portaven la canalla, les voluntàries podien conèixer les mares. “Algunes fins i tot es quedaven i entre elles també tenien un espai”, assegura Montesinos. El recent acord entre la UE i Turquia “es carrega les pròpies normes de la UE”, en paraules de Bondia. “Externalitza el problema i d'aquí uns anys veurem la barbàrie que hem fet: Turquia no es pot catalogar de país democràtic”, assegura. El professor assegura que la legislació ac- tual no hauria de ser una política de la UE, sinó estatal. “Si es parla de reformar la constitució, hauria de ser per donar competències auto- nòmiques en acollida a les persones refugiades; hi ha ganes i capa- citat d'acollida i de tramitació”. Bondia entén que les famílies haurien de ser acompanyants en un sistema on qui acollís fos la institució. https://directa.cat/entre-lacollida-social-lexpulsio-governamental Annex Barcelona, ciutat refugi 105 Informació complementària Curs 2016-2017 per a les activitats Dossier per al professorat Annex 3 3.1. ORIENTACIONS ADDICIONALS PER A L’ACTIVITAT 3 Tots els casos esmentats són reals, recollits de diferents conflictes ar- Atac bomba al metro per un grup guerriller no identificat: 1 persona feri- mats (Bòsnia i Hercegovina, Nigèria, Israel-Palestina, Iraq, Afganistan...) da/morta Exemple de graella i de camí a creuar (que controlarà el professor o De camí de tornada a casa et trobes enmig d’un foc creuat entre l’exèrcit professora):(en blau, el camí “segur”; amb creus, les caselles atacades) i actors armats: 1 persona ferida/morta Un segrest violent a la teva escola o institut acaba amb estudiants morts Cami a seguir i ferits: 1 persona ferida/morta Un bombardeig internacional amb míssils cau prop de casa teva: 1 per- sona ferida/morta Exèrcits internacionals bombardegen un hospital. Tot i que diuen que ha estat “per error”, l’atac dura unes quantes hores: 1 persona ferida/morta Un grup de soldats estrangers en un helicòpter malinterpreta que hi ha persones que porten armes pel carrer i dispara persones civils desar- mades que creuaven el carrer: 1 persona ferida/morta Un grup armat posa una bomba en un centre comercial per matar civils: 1 persona ferida/morta Camí a creuar Segregació de nens, nois i homes de les nenes, noies i dones: tots els nois menys dos són morts, totes les noies han de tornar a començar a la Casella equivocada casella de sortida I un llarg etcètera... Exemples de text per llegir quan es trepitja la casella equivocada Amb alumnat d’educació especial, o en cas que hi hagi persones amb (situacions reals de diferents conflictes armats) mobilitat reduïda o diversitat funcional a classe, integreu aquest fet (es poden repetir els casos): com a part de la dinàmica, demanant al grup que tingui especialment en compte l’atenció d’aquestes persones. En cas de que es valori que L’exèrcit bombardeja el teu barri com a represàlia al•legant que hi ha la mobilitat és massa reduïda com per realitzar l’activitat d’aquesta ma- guerrillers amagats: 1 persona ferida/morta nera, es pot dibuixar la graella a la pissarra amb coordenades (A,B,C, D... per a les columnes i 1, 2, 3, 4... per a les files) i demanar a cada alumne Uns franctiradors disparen a la cua per comprar el pa: una persona que proposi una casella per on passar, i anar dibuixant el trajecte quan ferida/morta s’encerti, o tornant a començar si es “trepitja” la casella equivocada. Annex Barcelona, ciutat refugi 106 Informació complementària Curs 2016-2017 per a les activitats Dossier per al professorat Annex 4 4.1. ORIENTACIONS ADDICIONALS PER A L’ACTIVITAT 4 Si disposeu del temps necessari, dediqueu una sessió prèvia perquè l’alumnat prepari, en grups de quatre persones, possibles preguntes per a la persona que vingui a presentar el seu testimoni, o bé que hi pensi com a deures a casa. En cas de no aconseguir convidar testimonis presencialment a classe, també podeu convidar l’alumnat a analitzar: El vídeo “1938-2013: Dues històries de refugi” (4'), que recull dos testi- monis de persones que s’han refugiat a Barcelona. https://www.youtube.com/watch?v=9fnE7I0luOE El vídeo “Refugi: més enllà de les xifres” (4'39''). Narrat per persones refugiades, explica diferents motius de persecució, i convida l’Estat es- panyol i la UE a acollir més persones sol•licitants d’asil. https://www.youtube.com/watch?v=LFZ3JJHORUM Annex 5 5.1. ORIENTACIONS ADDICIONALS PER A L’ACTIVITAT 5 Amb les dades que hagin colpit més a cada grup d’alumnes, proposeu que facin un cartell que les reflecteixi de manera gràfica (amb formats estadístics (diagrama de barres, histogrames, gràfics de sectors) o artís- tics (cartells dibuixats, fotografies...) per donar a conèixer aquesta realitat a la resta de la comunitat educativa (personal del centre escolar, AMPA...). Si es treballen les estadístiques més complexes (annex 5.3), es recoma- na fer-ho mitjançant la dinàmica d’aprenentatge cooperatiu del puzle, de manera a que no tothom hagi d’analitzar totes les dades, però que s’ho hagin d’explicar entre elles. Annex Annex 5 Barcelona, ciutat refugi 107 Informació complementària Curs 2016-2017 per a les activitats Dossier per al professorat 5.2 GRÀFICS ESTADÍSTICS SENZILLS SOBRE EL DESPLAÇAMENT FORÇAT I LES POLÍTIQUES D’ACOLLIDA Solució: el treball conjunt dels països www.conlosrefugiados.org Font: ACNUR, 2015. Annex Annex 5 Barcelona, ciutat refugi 108 Informació complementària Curs 2016-2017 per a les activitats Dossier per al professorat NOMBRE TOTAL DE DECISIONS Decisions favorables Decisions desfavorables 72% Suècia 44.590 36% R.Unit 38.080 57% Alemanya 249.280 2 7% França 1 5% 77.910 Hongria 31% 3.420 27% Espanya Itàlia 3.240 71.345 Font: CEAR, 2015. 73% 69% 85% 73% 43% 64% 28% Annex Annex 5 Barcelona, ciutat refugi 109 Informació complementària Curs 2016-2017 per a les activitats Dossier per al professorat Principals països de destí Líban Pakistan dels refugiats 1.070.854 1.561.162 Turquia 2.541.352 5,2 milions de refugiats addicionals de Palestina estan registrats a l'UNRWA*. Allotjats a la Franja de Gaza (1.258.559), Jordània Irán Jordània (2.117.361), Líban (449.957), Txad 664.118 979.437 Síria (526.724), i Cisjordània (774.167). 369.540 Etiòpia La meitat dels 10 principals països 736.086 d'acollida es troben a l'Àfrica subsaha- riana; quatre d'ells són entre els menys RDC avançats. 383.095 Uganda 477.187 Amb 2,54 milions de refugiats al seu territori, Turquia continua sent el país Kenya que acull més quantitat de refugiats. 383.095 Cal tenir en compte que les persones palestines refugiades no entren en els càlculs d’ACNUR, i que per tant, per tenir una imatge completa, s’haurien de sumar les dades Font: ACNUR, 2015 https://refugeesmigrants. que les persones palestines refugiades no tant, per tenir una imatge completa, s’haurien un.org/es/infographics (cal tenir en compte entren en els càlculs d’ACNUR, i que per de sumar les dades) Annex Annex 5 Barcelona, ciutat refugi 110 Informació complementària Curs 2016-2017 per a les activitats Dossier per al professorat 5.3.GRÀFICS ESTADÍSTICS MÉS COMPLEXOS SOBRE EL DESPLAÇAMENT FORÇAT I LES POLÍTIQUES D’ACOLLIDA NOMBRE DE PERSONES Refugiats, incloses les persones en REFUGIADES (2015) situació similar a la dels refugiats Turquia Líban Pakistan Rep. Islàmica de l'Iran Etiòpia Font: ACNUR (2016) Tendencias globales 2015. http://www.acnur.es/PDF/TendenciasGlo- Juny 2016. Edició en línia: p. 10 bales2015.pdf. Annex Annex 5 Barcelona, ciutat refugi 111 Informació complementària Curs 2016-2017 per a les activitats Dossier per al professorat NOMBRE DE PERSONES Desplaçats interns protegits/assistits per ACNUR, incloses DESPLAÇADES INTERNES (2015) les persones en situació similar a la de desplaçats Els països que figuren es troben entre els 5 primers Estats per grup de població. Les fronteres i els noms que figuren, així com les designa- cions que apareixen en aquest mapa, no impliquen el seu reconeixement oficial o acceptació per part de Nacions Unides. Rep. Àrab Síria Iraq Colòmbia Iemen Sudan 5.000.000 1.000.000 100.000 Font: ACNUR (2016) Tendencias globales 2015. http://www.acnur.es/PDF/TendenciasGlo- Juny 2016. Edició en línia: p. 10 bales2015.pdf Annex Annex 5 Barcelona, ciutat refugi 112 Informació complementària Curs 2016-2017 per a les activitats Dossier per al professorat Qui acull refugiats/es País d’acollida de persones i quants/es? refugiades procedents dels cinc principals I quina riquesa tenen? països d’origen al 2015 8,8% del total de refugiats/ Principals països d'acollida es al món Principals països d'origen Estats units Xina Japò Turquia 2,5 4,9 Rep. Àrab Síria Pakistan 1,6 Alemanya Anglaterra França Líban 1,1 Iràn 1,0 2,7 Jordània 0,6 50,02% del total Afganistan de refugiats al món Etiòpia 0,5 Kènia 0,5 Jordània Turquía Terr. Palestins 1,1 Somàlia Txad 0,3 Iemen 0,2 Sudan del Sud Sudan Sudan del Sud 0,2 0,8 Uganda 0,2 Sudan 0,2 0,6 Sudan Font: ACNUR (2016) Tendencias globales 2015. Altres 0,1 Juny 2016. Edició en línia: p. 21 http://www. Pakistan Líban Sud-àfricat acnur.es/PDF/TendenciasGlobales2015.pdf Font: Oxfam-Intermón, juliol del 2016. "Com més pobres, millor acollida" http://fmateuihosta. c blogspot.com.es/2016/07/com-mes-po nombre de persones refugiades en milions bres-millor-acollida.html Annex Annex 5 Barcelona, ciutat refugi 113 Informació complementària Curs 2016-2017 per a les activitats Dossier per al professorat ELS 6 PAÏSOS MÉS RICS 8,8% 56,5% 60,02% 41,5% 41,19% 1,9% ELS 6 PAÏSOS AMB MÉS REFUGIATS / DES Font: Oxfam-Intermón, juliol del 2016. http://fmateuihosta.blogspot.com. "Com més pobres, millor acollida" es/2016/07/com-mes-pobres-millor -acollida.html Annex Barcelona, ciutat refugi 114 Informació complementària Curs 2016-2017 per a les activitats Dossier per al professorat Annex 6 6.1. ORIENTACIONS ADDICIONALS PER A L’ACTIVITAT 6 És interessant que hi hagi diversos països de procedència de les famílies, per exemple, un 25% procedents de països llatinoamericans, un 25% de països magrebins, un 20% de països d’Europa de l'Est, un 15% de països subsaharians i un 15% de països asiàtics. També podeu afegir la variable que alguna família no tingui passaport, com és el cas dels refugiats apà- trides. Tingueu en compte, però, que això pot generar frustració durant la dinàmica i que s’hi haurà de dedicar un temps específic a la reflexió final. També podeu reflexionar sobre aquest fet al final, preguntant “Què hauria passat si una família hagués entrat al país sense passaport?) 6.2. ROLS PER A L’ACTIVITAT Es reparteixen els rols de la manera següent: 1 representat del Govern de l’Estat, 1 representant de l’Ajuntament, 2 policies, 2 empresaris (empresa Florsa i empresa Navilera), 1 gestor immobiliari, 1 director d’escola, 1 ob- servador/a, i la resta famílies nouvingudes. Annex Annex 6 Barcelona, ciutat refugi 115 Informació complementària Curs 2016-2017 per a les activitats Dossier per al professorat Delegació del Govern Policia La Delegació del Govern de l’Estat és responsable de decidir, de to- Com a policies, cada 4-5 minuts (en funció del nombre de partici- tes les peticions de contracte de treballadors estrangers fetes per pants, el dinamitzador també ho pot regular en funció de la dinàmi- empresaris d'aquí, quines són acceptades i quines no. Ho decideix ca del joc), feu batudes policials. Quan crideu les paraules “Batuda a l'atzar: quan l'empresari li fa la demanda, l'obliga a jugar al "joc policial!” heu de córrer per atrapar de 3 a 5 immigrants (seguint les dels escuradents". Si l'empresari guanya li concedeix la petició; si normes del joc "tocar i parar"). Aquests seran reclosos o bé en un no, la hi denega i estripa davant seu els papers del contracte. El centre d'internament fins que acabi el joc (col•locant les persones "joc dels escuradents" consisteix que l'empresari esculli entre tres immigrants atrapades de cara a la paret en un racó de la sala), o bastonets de mides diferents amagats a la mà del delegat del go- bé expulsats fora de l’aula sense papers (a banda del passaport) i vern, dels quals només hauran de tornar a començar tots els procediments (poden entrar, si volen tornar-ho a intentar, quan els policies no els vegin). Els po- veu la punta. Les tres puntes estan a la mateixa altura: si l'em- licies són responsables que no s'escapin del centre d’internament presari treu el bastonet més llarg, perd; si en treu un dels altres en cap moment. dos, guanya. Només les persones immigrants que tinguin tots els papers po- Material: Taula, cadira, i cartell amb el rol; papers i bolígraf per fer dran lliurar-se que les tanquin en un centre d’internament. els permisos de treball. Tres bastonets (escuradents, llapis o qual- sevol altre objecte que pugui fer la funció). Fulls per concedir el permís de treball, que elaboreu, escrivint el nom de la persona que obté el permís de feina, el nom de l’empresa per la qual treballarà, i el tipus de feina que hi haurà de fer. Annex Annex 6 Barcelona, ciutat refugi 116 Informació complementària Curs 2016-2017 per a les activitats Dossier per al professorat Ajuntament - Oficina del Ciutadà Agència immobiliària Petitpis Com a representant de l’Ajuntament, us encarregueu de donar el Com a agent immobiliari, aconseguiu pisos per 600 € a les famílies certificat d'empadronament a les famílies que tenen un habitatge que tinguin com a mínim un contracte laboral. Per a les que no te- reconegut. Per aconseguir el certificat d’empadronament, una fa- nen cap contracte, els pots rellogar un pis o una habitació per vies mília ha de presentar els passaports i un contracte de lloguer per il•legals amb un contracte de lloguer a nom de persones inventa- empadronar els seus membres. No cal cap altre requisit més que des per un cost de 1.200 €. això. Material: Taula, cadira, i cartell amb el rol; papers i bolígraf per fer Si la família ho pregunta, li podeu donar informació dels papers que els contractes. Elaboreu el contracte de lloguer omplint-lo amb el necessita: amb un contracte de treball poden aconseguir un con- nom d’un membre major d’edat de la família, l'adreça de l'habitat- tracte de lloguer, i en llogar un habitatge es poden empadronar. En ge, la vostra signatura com a agent immobiliari i la del membre de qualsevol moment tenen dret a servei sanitari gratuït i, una vegada la família que el signi. empadronats, els nens i nenes tenen dret a escolarització. Material: Taula, cadira, i cartell amb el rol; papers i bolígraf per fer els certificats. Atorgueu la fitxa de certificats d'empadronament que elaboreu, escrivint els noms de les persones empadronades, l'adreça i la vostra signatura. Annex Annex 6 Barcelona, ciutat refugi 117 Informació complementària Curs 2016-2017 per a les activitats Dossier per al professorat Empresa Florsa Empresa Navilera, SL. La vostra empresa es dedica a distribuir dibuixos de flors arreu del Sou el director d’una empresa mitjana que produeix vaixells de món. És una gran empresa, amb molts treballadors, que pot assu- paper. Com que la vostra empresa no és tan gran, com a màxim mir fins a un 50% dels immigrants en joc. No teniu problemes per podeu acceptar un 20% dels immigrants adults en joc. Teniu in- acceptar menors d’edat com a treballadors, sempre que tinguin terès a contractar legalment els seus treballadors i presenteu els més de 12 anys. Teniu tendència a preferir els treballadors il•legals, papers de cada nou treballador a la Delegació del Govern. A tots els ja que us surten més rendibles: a les persones que tenen papers treballadors els pagueu 100 € per cada vaixell (vaixells de paper els pagueu 100€ per flor pintada, als il•legals els en pagueu 50€/ doblegats en origami). No accepteu menors d’edat com a treballa- unitat. Els dibuixos de flors passen un control de qualitat: totes han dors. Teniu preferència pels treballadors sud-americans, perquè de ser diferents i han de tenir com a mínim dos colors, i com a és més fàcil entendre-s’hi. empresari sou qui decideix si hi ha flors que no tenen un nivell de qualitat mínim, i per tant si les pagueu o no. Material: Taula i cadira i cartell amb el rol, i molts papers en brut (o paper de diari) com a matèries primeres per als vaixells de paper. Material: Taula, cadira, i cartell amb el rol. Papers i colors com a Bitllets de 50 i 100 €. Fitxa de contracte laboral. Per tramitar un matèries primeres. Bitllets de 50 i 100 €. contracte a la Delegació del Govern cal posar el nom de l'empresa, el del treballador i la feina que fa i la signatura de l'empresari. Annex Annex 6 Barcelona, ciutat refugi 118 Informació complementària Curs 2016-2017 per a les activitats Dossier per al professorat Escola Famílies immigrades Com a director/a de l’Escola, només podeu matricular aquells nens Cada família té de 3 a 5 membres. Heu de decidir el vostre país de i nenes que disposin del certificat d'empadronament. procedència i qui són el pare, mare, avi, àvia, fills (i edat de cada fill). Tots vosaltres teniu un passaport. Material: Taula, cadira, i cartell amb el rol; papers i bolígraf per fer els certificats. Fabriqueu una fitxa per formalitzar les matrícules: El vostre objectiu és aconseguir habitatge (un contracte de llo- En feu una per alumne, i hi escriviu: el nom de l'escola, el nom de guer), feina (com a mínim un contracte laboral per família) i esco- l'alumne/a, la seva edat, i la vostra signatura. laritzar tots els fills i filles. No coneixeu els procediments legals i us heu d'espavilar sense ajuda. Material: Teniu passaports per a cadascú. Al passaport hi heu d'es- criure: el vostre nom, edat, color de pell i d'ulls, alçada, país d'ori- gen, sexe i llengua materna. Annex Annex 6 Barcelona, ciutat refugi 119 Informació complementària Curs 2016-2017 per a les activitats Dossier per al professorat 6.3. SOBRE MÓN LOCAL I ACOLLIDA DE PERSONES REFUGIADES: UNA ASSIGNATURA PENDENT PER A LA UE Agenda pública, 15 de juny de 2016. Gemma Pinyol De la crisi humanitària que vivim a les fronteres de la Unió Europea es po- Però, què és el que han dit i fet fins ara les ciutats europees? Es tracta de den treure poques consideracions en positiu. Però si n'hi ha alguna, és la propostes realistes que efectivament milloraran la qualitat de vida de les consciència de moltes ciutats europees que tenen un paper a fer en l'aco- persones refugiades? Doncs depèn. En primer lloc, les ciutats han dit molt llida i integració de les persones refugiades. en l'escenari públic i mediàtic, però no queda tan clar si han fet servir tots els mecanismes que tenen a l'abast per pressionar parlaments i governs És cert que, al marge d'alguns països com Alemanya, Suècia o Noruega per fer canvis legislatius que els permetin afrontar millor el seu paper ne- (per cert, ls més generosos històricament en l'acollida de persones refugi- cessari en l'acollida i integració dels refugiats. (...) Les ciutats han d'anar ades), el paper de les ciutats en les polítiques de gestió d'asil és pràctica- més enllà de proclamar la seva disponibilitat a l'acollida i han d'intervenir ment nul. Es tracta d'una competència nacional que als Estats membres en el debat públic sobre com poden exercir millor el seu paper en el sis- de la UE els costa cedir, tant per dalt com per baix. Per això, tot i les frases tema, i que ha de modificar-se en el mateix sistema. No sembla que els lapidàries que sentim aquests dies sobre "les culpes i responsabilitats" de ajuntaments que han liderat aquest tema al nostre país s'hagin incorporat la Unió Europea, no sobra recordar que són els Estats membres els que al debat públic amb propostes de reforma de la llei d'asil, que cap partit tenen la paraula final en la presa de decisions que afectin qüestions d'im- aborda com a prioritat. migració i asil. (...) Ara bé, cada vegada són més les veus que reconeixen la importància de les ciutats en l'atenció i acollida de les persones refugi- En canvi, en parlar de recursos, les ciutats han fet molt. La majoria d'ajun- ades, entre altres coses per la seva experiència en relació amb l'acollida taments han anat elaborant una guia de serveis per posar a disposició de de població immigrant, que han afrontat, en molts casos, sense recursos les persones refugiades. A Espanya, molts ho han fet ara per primera ve- afegits. (...)Enfortir amb recursos els ajuntaments, proveïdors naturals gada, tot i que la majoria de refugiats que resideixen al país no han arribat d'aquests serveis, perquè atenguin un nombre més gran de persones pel sistema de reubicació (encara no arriben als 1.000), sinó per les fron- sembla una opció més eficient i eficaç de crear sistemes paral•lels. teres terrestres, especialment de Ceuta i Melilla (que mereixen una entra- da a part). Ho han fet Madrid i Barcelona, però també Bilbao, Saragossa i Això no ho han entès encara la majoria de governs europeus, i té un cost centenars de ciutats petites i mitjanes. enorme en els milers de persones que esperen i desesperen per ser reas- sentats en els països de la Unió Europea (uns 160.000 dels quals estan ja en els hotspots), en les persones que arriben als països europeus i sol•liciten asil per altres vies i, encara que no es digui prou, en la cohesió futura de les ciutats europees. Crear ciutadans de segona categoria, guetos o espais d'exclusió és una de les grans preocupacions dels que gestionen polítiques públiques a llarg termini, i no a cop de noticiari. Potser els governs estatals encara no ho tenen clar, però les ciutats clarament han assumit que poden, i volen, tenir un paper clau per garantir la pau social en els seus territoris. Annex Annex 6 Barcelona, ciutat refugi 120 Informació complementària Curs 2016-2017 per a les activitats Dossier per al professorat En general, aquest reforç dels serveis públics l'han fet moltes ciutats eu- ropees, amb un equilibri complicat en època de crisi. A Hèlsinki, per exem- ple, la ciutat ha destinat deu milions d'euros del seu pressupost munici- pal a contractar personal nou per gestionar centres de recepció i ajudes d'emergència. Finlàndia va rebre vuit milions de la UE per atendre els reassentats, del total la ciutat no ha rebut (directament) res. Cal, doncs, reconèixer que, sense competència legal per atendre les persones refugi- ades, les ciutats ho han fet i ho continuaran fent. També cal dir que els fons estatals (com ja passa a Alemanya i Països Baixos) i de la Unió Europea haurien de reconèixer-ho. També han enfortit la cooperació descentralitzada, entre ciutats consci- enciades i preocupades amb ciutats de països d'acollida de refugiats (si- guin europees o de la regió de l'Orient Mitjà). Proveir recursos, experiències i solidaritat amb ciutats que han de gestionar un gran volum de persones refugiades (per exemple, les ciutats libaneses, el país amb una taxa més elevada de refugiats per càpita del món) és una contribució real que millo- ra les condicions de vida de les persones refugiades. (...) Finalment, les ciutats han fet alguna cosa més important: han posat sobre la taula la qüestió del refugi, la protecció internacional i els drets humans. I sobre el valor de les societat diverses, que s'enriqueixen amb les contribu- cions de tots i totes. (...) Annex Barcelona, ciutat refugi 121 Informació complementària Curs 2016-2017 per a les activitats Dossier per al professorat Annex 7 7.1. ORIENTACIONS ADDICIONALS PER A L’ACTIVITAT 7 Si el grup està molt acostumat al debat, o té prou maduresa per a ento- mar el debat sense predeterminar els rols, es pot obrir el debat sense aquests rols. És important que tothom pugui parlar en el debat sense sentir-se jutjat/ada. En el cas de grups menys acostumats al debat, es pot demanar a l’alumnat que prepari els arguments a casa amb antelació. Si es planteja la qüestió, pot ser interessant saber que, segons l’article 19 del Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics de l'ONU del 1976, 57 l a llibertat d’expressió té dos límits: el respecte dels drets i de la reputació de les altres persones, i la protecció de la seguretat nacional, l’ordre públic i la moral i la salut pública. Per a grups d’alumnat més jove, pot ser convenient proposar que es pre- parin els arguments a casa, amb l’ajuda de familiars. 57. http://www.ohchr.org/SP/ProfessionalIn- terest/Pages/CCPR.aspx Annex Annex 7 Barcelona, ciutat refugi 122 Informació complementària Curs 2016-2017 per a les activitats Dossier per al professorat 7.2. ROLS / ARGUMENTS PER AL DEBAT Independentment que es corresponguin amb la seva opinió personal o no, l’alumnat haurà de defensar els arguments següents: A favor de l’acollida de persones refugiades a la ciutat En contra de l’acollida de persones refugiades a la ciutat És l'obligació dels Estats protegir les persones perseguides, Aquí també hi ha gent amb necessitats que no estan cobertes, segons els tractats de drets humans que ha signat Espanya. i haurien d’anar primer. Les persones refugiades estan patint situacions humanitàries Entre les persones refugiades hi pot haver terroristes infiltrats. molt dures, per motius humanitaris. Posa’t a la seva pell. Què faries tu en la seva situació? Entre les persones refugiades hi pot haver immigrants Com t’agradaria que et tractessin si et trobessis en el seu cas? normals encoberts, no refugiats. La UE ha venut armes a aquests països i per tant és responsa- L’Estat no té prou recursos per acollir a tothom. ble de les conseqüències d’aquestes vendes. La majoria de persones refugiades són persones amb estudis Oprimeixen les dones. i poden anar bé a l’economia d’aquí. L’Estat si que té recursos (els pot treure de la despesa Acollir molts refugiats por fer que augmentin les posicions d’armament, per exemple), el que no té és voluntat política. d’extrema dreta al país. Annex Annex 7 Barcelona, ciutat refugi 123 Informació complementària Curs 2016-2017 per a les activitats Dossier per al professorat 7.3. OBRIU FRONTERES, VOLEM ACOLLIR! El 19 de juny sortirem al carrer per denunciar públicament la irrespon- detenció; on les condicions sanitàries, alimentàries i mèdiques són de- sabilitat, la negligència i l’hostilitat dels representants polítics de l’Estat plorables, i se'ls impedeix l'accés a l'ús legítim dels recursos i drets legals. espanyol i de la resta dels estats europeus davant l'èxode de persones El 19 de juny expressarem també el nostre suport a tots els pobles que desplaçades que cerquen un lloc segur. Sortirem al carrer per denunciar pateixen la guerra i a la seva lluita per la llibertat i la justícia social contra les vulneracions dels drets humans comeses pels governs i els seus cò- els seus règims i les intervencions estrangeres: a Síria, l'Iraq, el Kurdistan, mplices, que tanquen les portes a dones, homes i infants que necessiten l'Afganistan, Eritrea o Somàlia... principals fonts d'expulsió de refugiats. protecció. Certament és una crisi humanitària, però té causes morals, polítiques i Negant-los el dret a la lliure circulació i a les vies legals existents, se'ls obli- econòmiques i evidencia una greu crisi de fons: una crisi de les polítiques ga a quedar exposats al negoci impune del tràfic de persones, a fronteres europees de control de fronteres. Els representants institucionals posen militaritzades subcontractades a règims opressors i a arriscar la seva vida per davant de la vida humana el manteniment de privilegis econòmics. constantment. I per això el 19 de juny sortirem al carrer: per reclamar consciència so- El 19 de juny ens unirem per denunciar l'abandonament per part dels cial, compromís i voluntat política. Per actuar junts amb valors humans, nostres governants de la seva obligació d'activar les imprescindibles ac- amb respecte, responsabilitat, solidaritat, esforç i empatia. Som aquí per cions de rescat, ajuda i protecció humanitària. No oblidem les més 36.000 transformar les fronteres que existeixen entre nosaltres. Encara que sigui persones que, des de l’any 2000, han perdut la vida al Mediterrani. Ens difícil, un món millor és possible! unirem per exigir a l’Estat espanyol i a tots els Estats de la Unió Europea que apliquin les vies segures previstes, perquè totes les persones que han hagut de deixar el seu país, pels motius que siguin, puguin sobreviure, i viure dignament, en comptes d'haver de deixar-hi la vida. I també perquè les lleis ja incloses en els tractats internacionals d'asil i de drets humans s'apliquin immediatament. El 19 de juny sortirem al carrer per denunciar l'acord immoral per a la de- portació dels refugiats entre els estats de la Unió Europea i Turquia, un país que vulnera sistemàticament els drets humans. Les forces de seguretat turques han disparat, ferint i assassinant persones que intentaven cre- uar les seves fronteres. Turquia no és un país segur, ni per als refugiats, ni per als kurds, ni per a la ciutadania turca que s'oposa al seu govern. De- nunciarem també les accions policials dels estats europeus o els règims que treballen al seu servei contra les persones desplaçades: les càrregues amb gasos lacrimògens, la repressió del voluntariat, la dispersió violenta i els trasllats, contra voluntat o a través d'informacions falses, a centres de Annex Annex 7 Barcelona, ciutat refugi 124 Informació complementària Curs 2016-2017 per a les activitats Dossier per al professorat El Govern espanyol actual ha dimitit de les seves responsabilitats morals Exigim al futur Govern espanyol i a la resta de governs de la UE: i legals, i col•labora amb el blindatge d’Europa amb les tanques de Ceuta i Melilla i amb els CIE. Exigim al futur Govern espanyol: La revocació immediata del pacte immoral entre la UE i Turquia i de tots els acords d’externalització de fronteres. Que aculli els refugiats i refugiades i garanteixi el dret d’asil a totes les persones La fi dels acords de militarització de les fronteres i la destinació d'aquests fons al rescat, l'acollida i l'ajuda humanitària. Reclamem també la protec- Que deixi de bloquejar les iniciatives d’acollida ció del voluntariat. Que revisi la llei d’asil espanyola, que és absolutament “L’immediat i fàcil accés a vies legals d'asil i vies segures per a totes les restrictiva i injusta persones que han hagut de deixar enrere casa seva. La fi de les polítiques que donen suport al manteniment de dictadures, i participen en la destrucció d'altres països, amb intervencions militars, venda d'armes, espoli de recursos naturals i explotació humana. El respecte al dret d’asil i la fi de les polítiques que destrueixen la vida — sempre la vida del poble, mai dels poderosos— i l'aplicació immediata d'aquelles polítiques que la protegeixen! Perquè "tota persona té dret a la vida, a la llibertat, a la seguretat i a la lliure circulació". Cap persona és il•legal. Obriu fronteres, volem acollir! Manifest del 19 de juny de 2016, signat per 40 organitzacions socials de Barcelona Annex Barcelona, ciutat refugi 125 Informació complementària Curs 2016-2017 per a les activitats Dossier per al professorat Annex 8 8.1. ORIENTACIONS ADDICIONALS PER A L’ACTIVITAT 8 Per a les persones d’educació especial o amb més dificultats per a la lec- tura, es pot substituir la primera part d’aprenentatge cooperatiu pel visio- nat del vídeo “Dóna un cop de mà!” Deu idees del que pot fer la ciutadania, que resumeix les deu propostes per posar-vos en marxa. https://www.youtube.com/watch?v=Q3nRNzldyMo . Annex Annex 8 Barcelona, ciutat refugi 126 Informació complementària Curs 2016-2017 per a les activitats Dossier per al professorat 8.2. TESTIMONIS DE LES ENTITATS PER A L’ACTIVITAT 8 Fotomovimiento Catalunya amb ACNUR Fotomovimiento és un grup de persones “fotoactivistes” que es dedica a Catalunya amb ACNUR és una associació creada l’any 2001 amb l'objectiu reflectir la protesta social mitjançant la fotografia. Nascuda amb el movi- de donar suport a les tasques de l’Alt Comissionat de Nacions Unides per ment 15M, acompanya i difon l’acció de diferents actors, protestes i reivin- als Refugiats (ACNUR) al territori català. Ho fa mitjançant accions de sensi- dicacions. A més d’un acompanyament polític i emocional, també permet bilització i d'educació per al desenvolupament, com també amb la captació anar creant material gràfic i audiovisual per fer més visibles els relats i les de fons públics i privats per ajudar a finançar els projectes que l'ACNUR persones "de baix". desenvolupa arreu del món per tal de protegir i assistir als més de seixanta milions de persones que són sota la seva empara, ja sigui refugiades, des- Amb quines dificultats us trobeu en la vostra feina? La precarietat plaçades internes, apàtrides, sol•licitants d’asil, entre d’altres. quotidiana en l'àmbit econòmic, ja que la seva activitat no és remune- rada, i que els mateixos integrants assumeixen les despeses del grup; Amb quines dificultats us trobeu en la vostra feina? Les dificultats dobles presències (ser al lloc de treball, qui en té, i alhora estar pendent són diverses, però la principal és la manca de recursos disponibles, ja del dia a dia del grup); Les dificultats amb els cossos policials, que no siguin tècnics, humans com econòmics per donar resposta al mandat sempre deixen fer fotografies, i a vegades els poden perseguir per fer- de l’ACNUR de protegir i assistir a les persones sota la seva empara. ho (la "llei mordassa" impedeix fer fotos a cossos de seguretat); L’apro- fitament de les seves fotografies sense permís per part de mitjans de Quina mena de suports per part de l’Ajuntament facilitaria la vostra comunicació de masses. feina? Des de fa anys, l’Ajuntament de Barcelona col•labora amb el Comitè Català de l’ACNUR donant suport financer a les operacions de Quina mena de suports per part de l’Ajuntament facilitaria la vostra l’ACNUR, així com en la posada en marxa d’activitats de sensibilització feina? Un suport de l'Ajuntament que es podria materialitzar en ces- i educació per al desenvolupament que es duen a terme a la ciutat per sions d'espais/locals on tenir la seu o poder optar a subvencions i fi- de defensar i impulsar el dret d’asil. Com a ciutat refugi, Barcelona ha de nançament públic, en cas que decidissin rebre algun suport per part seguir treballant per coresponsabilitzar-se en l’acollida i la inclusió de de l'Ajuntament. Que utilitzi el seu material fotogràfic publicat al web, les persones amb necessitats de protecció internacional que són a la mitjançant una quota solidària, amb la qual la part interessada valora i ciutat i que puguin arribar en el futur, coordinant-se amb totes aquelles compra les fotografies al preu que li sembla just, i segons la seva capa- instàncies, tant estatals com internacionals, que siguin necessàries citat econòmica. per complir l’obligació internacional d’assegurar espais d’asil a les per- sones que ho requereixen. http://fotomovimiento.org/ http://fotomovimiento.org/idomeni-la-desesperacion/ http://www.eacnur.org/ayuda-ong-africa-que-es-acnur/sede-de-acnur http://fotomovimiento.org/vias-seguras-para-las-personas-refugiadas/ catalunya@eacnur.org http://fotomovimiento.org/contacto/ Annex Annex 8 Barcelona, ciutat refugi 127 Informació complementària Curs 2016-2017 per a les activitats Dossier per al professorat Micropolis Solidarity Group Tanquem els CIE Micropolis Solidarity Group és un petit grup de catalans i espanyols que La campanya "Tanquem els CIE" neix l’any 2012 per denunciar l’existència dóna suport a famílies gregues que acullen famílies refugiades a casa dels CIE, en especial el de Barcelona, situat a Zona Franca, i aconseguir que seva. Ho fan ajudant a reduir les despeses per a les famílies acollidores, i es tanqui. També denuncia les vulneracions de drets humans que s’hi pro- també facilitant que les persones refugiades puguin accedir a l’educació, dueixen. Vol donar a conèixer els CIE i que se sàpiga que formen part d’una al món laboral... política migratòria inhumana i racista que comença tancant les fronteres a les persones refugiades i immigrants i continua amb la persecució i crimi- Amb quines dificultats us trobeu en la vostra feina? Trobar gent que nalització de les que viuen aquí. pugui col•laborar amb el projecte durant un període llarg. Com que es tracta d'allotjar les famílies, es necessita una continuïtat. Una altra de Amb quines dificultats us trobeu en la vostra feina? Amb l’opacitat prò- molt important és el finançament econòmic: a les famílies gregues que pia dels CIE i la manca d’informació sobre què hi passa realment. Tam- estan acollint se les ajuda amb les despeses de casa, i hi ha un sistema bé és difícil vetllar pels drets de les persones internades. De vegades, de tiquets per tal que els refugiats vagin a buscar el menjar al mercat, i tot i que sabem que s’han produït irregularitats o agressions, és molt que les famílies gregues no n'assumeixin el cost. A més, ara es vol aga- difícil denunciar-les. Són situacions molt dures que no sempre acaben far un edifici i rehabilitar-ho per a més famílies, i això també comporta bé. Per això, quan una persona és deportada o quan una denúncia per una despesa. maltractaments és arxivada ens costa agafar forces per continuar. Quina mena de suports per part de l’Ajuntament facilitaria la vostra Quina mena de suports per part de l’Ajuntament facilitaria la vostra fei- feina? Podria col•laborar a difondre del projecte i a facilitar que associ- na? Les institucions que s’han pronunciat pel tancament del CIE han de acions ciutadanes puguin promoure activitats per recaptar fons per als treballar per un canvi real del model migratori i perquè el seu posiciona- seus projectes. ment polític es porti a la pràctica. https://micropolissolidarity.wordpress.com/contact/ http://www.tanquemelscie.cat/ tanquemelscies@gmail.com Font: Agraïm a les entitats que apareixen aquí la seva contribució amb el material didàctic. Per a elaborar aquesta activitat també s’ha demanat la contribució de CEAR (http://www.cear.es/ i http://www.ccar.cat),Pro- Activa Open Arms (https://www.proactivaopenarms.org/), Stop Mare Mortum (https://stopmaremortum.org), que per manca de temps no han pogut respondre a la demanda. És just ressaltar, tanmateix, el valor de la seva tasca (entre la tasca de moltes altres entitats!) i reconèixer el des- bordament que pateixen moltes entitats de la societat civil, probablement una dificultat comuna a la tasca de moltes d'elles. Annex Annex 8 Barcelona, ciutat refugi 128 Informació complementària Curs 2016-2017 per a les activitats Dossier per al professorat 8.3. TESTIMONI DE LA TASCA DE PROACTIVA OPEN ARMS Determinació i desobediència a l’Egeu Bacallà a la llauna: atzars sobre Barcelona i el país. Anna Salvans, 4 de juliol de 2016 És una microONG, un grup de persones i lleialtat a una idea. Els va moure Allà, relata amb una mirada d’aquell que ha viscut l’horror, que té gravat a la aixecar-se del sofà el setembre del 2015 davant la crisi d’humanitat no hu- retina, només hi havia dos tipus de persones: fotoperiodistes i voluntaris. manitària que van sentir dins les consciències. Tots tenien la mateixa determinació i desobediència. I se li entendreix la mirada quan diu que tot i la tragèdia a l’ambient només es respirava ganes Ell ve del sector del mar, de la cadena més bàsica: els que veuen i alerten d’ajudar a l’altre i fer-ho fàcil. Segurament els instants que més els costarà dels riscos al poble. Volien involucrar-se en la societat. Ells han viscut de oblidar són les morts successives d’Aylans. Però aquestes imatges repeti- prop les portades dels 483 Aylan que han hagut d’agafar en braços. Par- des li donen el sentit per seguir endavant. (...) la amb una sinceritat que et provoca una angoixa al pit que muda, ja que després d’escoltar-lo vols anar a ajudar. Pujaries dalt un vaixell i aniries a L’Òscar tenia 15.000 euros estalviats per comprar-se un veler (de segona salvar vides com des de setembre fa ProActiva Open Arms a les costes mà) que ja havia anat a veure a Tarragona. Ho havia parlat amb la família gregues. És un dels discursos polítics més impactants que he sentit en els i tots hi estaven d’acord, eren els seus estalvis i el veler era el seu som- últims anys. ni. Però va decidir invertir els diners amb el viatge —bitllet i estada en un hostal—. Amb el segon dia de ser allà havien salvat disset persones amb L’Òscar Camps explica que els va moure el coneixement que ells tenien de 2.000 euros! Si no hi haguessin sigut ells, aquesta gent hauria mort. Així guanyar-se la vida vigilant les platges, si ho fan durant la temporada d’estiu de dur, així de cru. Només eren dos i arribaven 8.000 persones cada dia a la costa catalana perquè no fer-ho a les platges gregues amb la finalitat a les costes gregues. Van haver de posar-se l’uniforme i el xiulet per in- d’ajudar? El primer que van fer va ser enviar cartes: ells tenien l’ofici de vet- tentar posar una mica d’ordre. Estaven sols. Els voluntaris arribaven amb llar per la seguretat de les persones, i es van oferir: “som socorristes, tenim embarcacions amb les hèlixs mig desmuntades que podien provocar una el material, podem fer ajuda humanitària a qualsevol punt de l’Egeu”. Fa un sagnia a la mar. Davant la vivesa de la desgràcia van decidir posar-se en mea culpa, ja que suposa que no ho van fer bé, el ministeri espanyol no els contacte amb l’ambaixada espanyola per informar-los que necessitaven va respondre; l’Agència de Cooperació Espanyola, tampoc; l’ambaixador suport, perquè hi havia un risc important tant per als migrants com per als grec a Espanya, tampoc, i l’espanyol a Grècia, tampoc. I van tornar al sofà. voluntaris. La resposta: “Traieu-vos la targeta sanitària”. També van infor- mar-los que s’organitzarien com a ONG en un país estranger amb unes Però cal tenir determinació, explica l’Òscar, que té el cos atlètic, els braços lleis diferents de les nostres. Es van posar en contacte amb l’única organit- musculats, i es nota que la sang li bull per dins quan parla perquè les venes zació que és a alta mar, Moas, una iniciativa privada, que els va avisar que se li contrauen i se li marquen. "Si no desobeïm no farem mai res", diu con- mar endins és on hi havia el veritable cataclisme. tundent. I van decidir comprar dos bitllets per Lesbos: només 230 euros… Quan van arribar a Lesbos es van adonar de la manca de recursos que hi ha, de manera deliberada. Era el setembre del 2015 i arribaven milers de refugiats diaris a disset quilòmetres de les platges. Annex Annex 8 Barcelona, ciutat refugi 129 Informació complementària Curs 2016-2017 per a les activitats Dossier per al professorat L’Òscar sabia que necessitaven recursos, calia que expliquessin el que es- no va ser fins al quart més que va arribar la primera ONG. ACNUR, l’agència tan vivint, però el més urgent era salvar vides. Com comunicaven? Sabia internacional de l’ONU que vetlla pels refugiats va arribar molt més tard. que no podien fer la comunicació de fora cap a dins, com fa la comunicació "Per què?", es pregunta l’Òscar que es mou per l’escenari amb un to de veu política, la de les empreses. Demana al públic si saben què és el cercle d’or pausat però rebel: cal determinació i desobediència també. Un socorris- de la comunicació. Proactiva Open Arms ha aconseguit l’èxit comunicatiu, ta de Badalona a molts quilòmetres de casa sacseja les consciències del tot i els pocs recursos, perquè comuniquen de manera diferent: saben què món i se salta les normes. Primer ho fa i després ho explica. fan (al 100%) però sobretot saben per què ho fan —molt poques organit- zacions, empreses, partits ho saben de debò—. Tothom fa la comunicació No al revés, i potser aquí és on rau l’autèntica avantguarda i la revolució. de dins cap a fora. Ells van de fora cap a dins. Amb mig any han aconse- Van agafar embarcacions sense assegurança i matrícula, però calia fer- guit recaptar un milió d’euros i 43.000 donants. Actualment els coneixen ho. Van demanar permís a Grècia per portar les seves embarcacions de milions de persones arreu del món. "Si hagués estat polític" diu, sincer, Badalona, molt més segures i ben equipades, però els donaven llargues, i "hauria començat dient: “som una microONG que és en un lloc d’emer- es pregunta, a un dels auditoris del Biz Barcelona 2016, "com els militars gència i tenim pocs recursos”. Si et centres en el perquè (és inspirador) poden reconèixer que no poden gestionar la situació, amb tants diners el missatge canvia: “Ajudem refugiats, els canviem la vida, volem canviar com reben de l’Estat?" Quan els periodistes els van fer famosos, la guàrdia el seu estatus dins la UE. Desafiem la UE salvant vides: hi anem i ho fem”. forestal grega els trucava a les tres del matí a la fonda on s’allotjaven per- Calen uns minuts o uns dies per pair tota aquesta intensitat. Perquè sap què anessin a rescatar gent. Es van convertir en el referent de l’illa en un que el missatge fa pensar, no apel•la a les emocions, va directe a la cons- temps rècord. ciència, i posa un vídeo58 "de només dos minuts", diu. Abans de prémer el botó de reproducció, demana que ens fixem en les dades: 130.764 refugi- Tot i aquell acte il•legal i de transgressió de les lleis, ara tenen una carta de ats arriben a les platges; 8.805 rescatats dels penya-segats; 410 refugiats felicitació de l’alcalde de Lesbos i un permís per navegar per aigües italia- rescatats de l’aigua; 8.192 refugiats a alta mar (ja rebien recursos) i tota nes per poder anar a rescatar gent. Aquesta és la missió en què es troben aquesta feina feta amb només vuit voluntaris. Era esgotador. De dia i de nit. ara des del 17 de juny. Ho faran amb pocs recursos: tenen empresaris, gent Quan es va aixecar del sofà —després de veure una fotografia de quatre que és fidel i que els ha cedit embarcacions per poder anar a alta mar. L’1 nens ofegats en una platja— no sabia que es trobaria això. de juny, el dia de la conferència, “Emprendre per salvar vides” diu que no- més falten dues peces perquè puguin salpar però no arriben. En aquests Grècia es troba geogràficament a l’extrem d’Europa, i al mar la governa moments són al mig del Mediterrani central amb un vaixell de gran eslora. Frontex (són els antidisturbis del mar) però que quan ells van arribar ni tan "Els recursos," diu l’Òscar, "surten". "Europa no ens explica què passa allà, sols eren al mar. "Això és una deliberada absència de recursos per part de i no se sabrà fins que anem allà", diu. "Això és el que farem, i hi estem de- la UE", repeteix. No reben cap ajuda. A ells els mou la foto que Sea Watch terminats." La determinació li recorre totes les cèl•lules perquè sap que ho treu de quatre nens morts. Per l’Òscar cal que surtin tots els Aylans en ha de fer, té la responsabilitat de fer-ho, el que ha viscut només ho sap ell. portada, perquè és la manera d’arribar a les persones que creuen que cal (…) fer alguna cosa; no ens podem quedar amb els braços plegats. Calen els https://bacallaalallauna.wordpress.com/2016/07/04/determinacio-i-de- braços estesos. Open Arms. Van ser tres mesos de feina intensa i solitària, i sobediencia-a-legeu/ 58. Happy new year? La Kaseta https://vimeo.com/150346640 Annex Barcelona, ciutat refugi 130 Informació complementària Curs 2016-2017 per a les activitats Dossier per al professorat Annex 9 9.1. ORIENTACIONS ADDICIONALS PER A L’ACTIVITAT 9 Les cadires i els alumnes movent-se en bloc simbolitza el mur que po- sem a aquells que no pensen com nosaltres o a la gent nova que arriba a l’escola. La por del que pensaran de nosaltres o que la persona que arribi ens pugui “prendre” els amics o trencar la comoditat i rutina que tenim, fa que posem “murs”(metafòrics) als altres, és a dir, que posem límits i distància tot i que no ens hi sentim còmodes. Quan una persona se sent aïllada d'un grup posa més murs al seu voltant i s'aïlla més. Pot passar que, quan els membres del grup vegin que tots els voluntaris encerten la resposta i es van asseient directament a la cadira, decidei- xin canviar d'estratègia perquè respongui el que respongui, el voluntari el deixi seure. Permeteu que el grup prengui les decisions que vulgui. El grup també pot, coneixent el company/a de fora, anticipar quina opció escollirà, i escollir l'opció contrària per despistar.