2012
2013
MEMÒRIA 
2014 Disseny Hub Barcelona
Disseny Hub 
Barcelona ÍNDEX 
MISSIÓ  
I VALORS 
3
QUI SOM 
4
L’ACORD MARC.  
LA GESTIÓ COMPARTIDA 
9
ELS OPERADORS
13
RESUM DE  
MAGNITUDS 
22 
ACTIVITAT
DIVULGACIÓ I PROMOCIÓ  
DEL DISSENY 
23
ACTIVITAT
SUPORT A LA INNOVACIÓ  
I LA COMPETITIVITAT 
41  
Disseny Hub 
Barcelona
ACTIVITAT
DESENVOLUPAMENT  
EMPRESARIAL I PROFESSIONAL
58
ACTIVITAT
SUPORT A L’EMPRENEDORIA  
I EL TALENT EMERGENT 
64
ACTIVITAT
CESSIÓ D’ESPAIS 
74
ACTIVITAT
ARQUITECTURA 
78 
ACTIVITAT
EQUIPAMENT SOSTENIBLE 
87
Disseny Hub
Barcelona
MEMÒRIA
MISSIÓ I VALORS
Esdevenir l 'espai i centre de referència del disseny a Barcelona. Per
aconseguir-ho promourà el trebal l integrat i en col · laboració amb
les iniciatives promogudes per operadors públ ics i privats. Ho farà
amb la voluntat de prestar serveis i de generar valors materials i
immaterials que contribueixin al desenvolupament i a la creació de
sinergies entre aquests operadors. Entre les seves fites estarà
l 'organització de projectes, programes i activitats orientats al
suport, foment i desenvolupament del disseny, la innovació i la
creativitat com a motors de l ’economia del coneixement. Com a
centre obert i pluridiscipl inari actuarà, de forma inclusiva, com a
punt de trobada, trebal l , reflexió i intercanvi entre els professionals,
les empreses i els experts dels àmbits del disseny i amb vocació de
projecció d’aquests instruments, accions i coneixements sobre la
ciutadania.
Disseny Hub Barcelona orienta la seva acció al foment de la recerca,
la innovació, la creativitat i la transferència de coneixement entre
tots els agents impl icats. Ho farà des d’un espai pol ivalent i flexible
encarat a focal itzar el debat, la demostració, l ’experimentació i la
transferència de coneixement generats al redós d’un sector
estratègic per a la ciutat i els seus ciutadans. Aquests són els seus
àmbits d’intervenció natural sense renunciar per això a trebal lar
també en la projecció internacional de Barcelona com a punta de
l lança del disseny.
3
Disseny Hub
Barcelona
INTRODUCCIÓ: QUI SOM
DISSENYHUB BARCELONA
En la intersecció de la reflexió, el foment
i la projecció del disseny i la innovació
Disseny Hub Barcelona és un espai en construcció permanent. Som
davant un equipament públ ic de gestió compartida amb operadors
privats que compleix amb múltiples funcions. Disseny Hub
Barcelona és un centre de reflexió, recerca, foment, impuls,
promoció del disseny i dels professionals que s’hi dediquen. També
és un espai per a la preservació, conservació, exhibició i difusió de
la riquesa patrimonial del disseny. Arribar fins aquí ha estat fruit
d’un viatge, d’un procés de construcció, físic i conceptual que, per
la mateixa definició i funcions del projecte, està en continu procés
d’actual ització i reformulació.
No es pot entendre la funció i la tasca que desenvolupa ni el rol
determinant que ha de complir en la projecció de la innovació i
l ’economia creativa a Barcelona sense copsar aquest caràcter
Panoràmica de l'edifici des
de la façana que dóna al
carrer d'Àvila
4
d’element viu, dinàmic i en contínua transformació i adaptació a les
necessitats del sector de la creació, al qual vol donar servei com a
principal plataforma d’impuls i projecció.
Espai vertebrador i vertebrat en el sistema
del disseny i la innovació local
Disseny Hub Barcelona és doncs la història d’un equipament que
ha evolucionat en el temps des de la idea primigènia de dotar la
ciutat amb un contenidor cultural , un museu, que vertebrés i
ordenés la dispersió de la riquesa patrimonial del disseny a
Barcelona i a Catalunya fins a l ’actual concepció de vertebrar les
estructures econòmiques, productives i socials vinculades al
disseny en tant que sector amb potencial d’expansió i creixement,
un dels futurs motors de creixement de Barcelona i Catalunya.
La resultant d’aquest itinerari dinàmic és la present concepció de
l ’equipament com a catal itzador i instrument, central i estratègic,
de les iniciatives, actuacions i projecció vinculades a la innovació.
Un instrument vertebrador i vertebrat en un sistema orientat amb
els mateixos objectius, coordinat amb altres equipaments
complementaris com el Canòdrom i les fàbriques de creació.
En essència, Disseny Hub Barcelona presenta una estructura
múltiple. Per una banda, és un equipament al servei de moltes
necessitats i , per tant, respon als requeriments de flexibi l itat,
adaptabil itat o versati l i tat. Per una altra banda, és un espai que
permet la suma i el trebal l col · lectiu però també la individual itat i la
singularitat.
Centre de confluència de múltiples disciplines
Lluny de contradir-se o d’afegir complexitat al projecte, aquestes
dobles lectures i capacitats de resposta de l ’equipament són els
trets definitoris que l i confereixen la funcional itat desitjada i
desitjable. Conformen el caràcter d’un centre on conflueixen
moltes discipl ines: l ’art, l ’enginyeria, la tecnologia i un l larg etcètera
de professions vinculades a aquests sectors. Són discipl ines que
rel l iguen un teixit de relacions complex i variat. Únicament així
s’entén que el Disseny Hub Barcelona sigui un receptor, que
acumula, preserva, restaura i exhibeix, en tant que contenidor
museístic, i que també sigui un emissor que projecta, difon i
5
Els vestíbul d'accés des del
carrer d'Avila, un espai diàfan
com una gran plaça pública
divulga, promociona, qüestiona, debat i investiga al voltant del
Disseny, dels dissenyadors i dels objectes dissenyats.
Barcelona és hereva d’una tradició vinculada a les arts decoratives,
industrials, el disseny i l ’artesania des d’un vessant multidiscipl inari
que abasta transversalment des de l ’arquitectura a la moda, des de
la comunicació publ icitària i el disseny gràfic a les arts apl icades i
l ’interiorisme i fins al disseny industrial . Un l legat que ha tingut en
determinats moments de la història un paper fonamental en la
projecció econòmica de la ciutat. Un dels exemples més clars el
trobem en el Modernisme, un dels períodes expansius per a
aquestes discipl ines i que va suposar un revulsiu i una empenta.
Aquel l a leshores motor de creixement és, en part, un dels
responsables d’una inèrcia creativa que ha perviscut fins a
l ’actual itat. El Modernisme fou un d’aquests períodes, però no va ser
l ’únic i en trobaríem d’altres exemples anteriors i posteriors en el
temps.
6
Dipositari de tradició però també
espai difusor de la modernitat
D’aquesta empremta el Disseny Hub Barcelona n’és un dels
dipositaris. En primer l loc, des de la tradició com a espai
contenidor, d’interpretació i de difusió de les col · leccions
museístiques que acul l . En segon l loc, des de la modernitat com a
espai d’estudi, reflexió i promoció del disseny.
Des d’aquesta doble perspectiva o mirada, històrica i de projecció,
trebal la per incidir substancialment sobre els nous models
productius i d’activitat econòmica sustentats sobre el
coneixement, la creativitat i la innovació. Ho fa cercant
complicitats i col · laborant amb altres agents amb objectius
coincidents i amb trajectòries consol idades en l ’àmbit del foment
del trebal l dels professionals i les indústries intensives del
coneixement i la creació.
Barcelona Disseny Hub és doncs un instrument vertebrador en la
tasca de consol idar la capital catalana com a nucl i d’activitat
creativa i punt de referència de les ciutats de la Unió Europea i dels
països mediterranis. Així ho demostra el fet que un 10% dels l locs
de trebal l de Barcelona estiguin vinculats a alguns dels 13 sectors
d’activitat on el disseny juga un rol fonamental , des de
l ’arquitectura i l ’enginyeria, a la comunicació, la fotografia i el
Al llarg del 2014 s'ha
nproduït desenes
d'esdeveniments
7
cinema passant per l ’edició a les arts escèniques, la publ icitat o
empreses d’IR+D. I també ho evidencia el fet que la ciutat generi
entre el 30% i el 60% del coneixement i la innovació a Catalunya,
un 10% si mesurem a escala estatal .
Una institució motora
En aquest panorama emergent on el disseny es configura com un
sector clau i en el qual la ciutat es troba clarament posicionada com
una de les capitals europees, Barcelona Disseny Hub actua com una
institució motora. La impl icació en el projecte d’altres institucions i
associacions com el Barcelona Centre de Disseny (BCD) el Foment
de les Arts i del Disseny (FAD) la converteixen en un motor de
motors i , per la seva situació física, en una excel · lent i magnífica
porta d’entrada al districte de la innovació, el 22@. En aquest sentit,
també és una eina generadora d’imatge de ciutat.
Barcelona Disseny Hub actua des del Museu del Disseny, com a gran
paraigua dels fons patrimonials i de les col · leccions, amb més de
70.000 peces, procedents dels museus d’Arts Decoratives; del Tèxti l
i de la Indumentària; de Ceràmica i del Gabinet de les Arts
Gràfiques. Uns fons que, pels seus orígens i procedència, mostren
una panoràmica sobre l ’esti l de vida i els gustos de la societat
catalana dels segles XIX, XX i primeres dècades del XXI . Aquest
fons, la part més tangible del Disseny Hub, se situa també
arquitectònicament i física en la part de major visibi l itat de l ’edifici:
les quatre plantes amb els grans voladissos sobre la plaça de les
Glòries. En aquest sentit, edifici i col · leccions constitueixen el gran
aparador del disseny català al món.
El trebal l més conceptual , de promoció, difusió i reflexió al voltant
del disseny, una tasca de major calat i profunditat, més d’arrel , es
desenvolupa en els nivel ls inferiors i que s’obren al barri del
Poblenou, aprofitant el desnivel l físic existent entre la plaça de les
Glories i el carrer d’Àvi la. Aquí es troben, també, els espais que
acul len el FAD, el BCD i altres espais d’activitat com tal lers de
restauració i conservació del museu, sales de trebal l i per a
esdeveniments puntuals, despatxos i oficines.
8
Disseny Hub
Barcelona
L'ACORD MARC
LA GESTIÓ COMPARTIDA
Experiència pionera per sumar esforços
i capacitats en favor de l'eficiència
El Disseny Hub Barcelona ha desenvolupat, en paral · lel a tot el
procés d’adequació dels espais de trebal l i de la definició definitiva
dels models de gestió conjunta, un gran nombre d’activitats que
responen a la modulació d’aquesta nova experiència de
governança conjunta.
L'acord marc, signat el 18 d'abri l de 2013, determina l 'estructura de
govern del centre i l 'arribada dels operadors que fixen la seva seu
en l 'espai i que seran actors essencials en el desenvolupament i la
construcció del discurs del Disseny Hub Barcelona tant pel que fa a
les activitats que s'hi desenvolupen com en el nou model de gestió
compartida.
L'acord marc és quelcom més que un pacte per a la governança i
gestió del Disseny Hub, una funció que, per si sola, ja seria cabdal .
9
És l 'instrument que defineix, que perfi la i que del imita una de les
primeres experiències de gestió col · lectiva. Un model de gestió
mixta que impl ica, d'una banda, l 'administració municipal i
l 'Ajuntament de Barcelona, i de l 'a l tra banda, entitats de referència
de l 'òrbita privada. Una conjunció de forces, de capacitats i de
complicitats que pren tot el sentit en una eina que es defineix amb
voluntat d'esdevenir equipament de referència del disseny a
Barcelona, a Europa i al món. No es pot esdevenir referent sense la
suma dels agents, de tots els agents que intervenen en el procés.
Un nou espai per a una nova forma
de relacionar-se des de la participació
Aquesta voluntat d'espai compartit ha estat una idea perenne ja
des dels mateixos orígens del projecte. Abans de definir la
naturalesa jurídica i els òrgans de gestió del Barcelona Disseny
Hub, aquesta voluntat de crear un nou espai de relació i de gestió
derivada d'un procés participatiu, de la concurrència de voluntats,
de la suma de perspectives, ja s'apuntava en els diferents
documents de conceptual ització i de caràcter tècnic de
l 'Avantprojecte de Museu del Disseny de Barcelona.
Si bé és cert que, originàriament, aquesta concurrència no
apareixia de forma diàfana en la definició del projecte, sí que era
clarament expl icitada en la definició dels seus objectius generals
on s'establ ia que una de les prioritats al voltant de la participació
era el d'establ ir mecanismes que garantissin la intervenció de les
administracions públ iques, les empreses privades, les escoles i
universitats, les institucions cíviques i professionals i els usuaris.
Aleshores es definia aquesta voluntat com la necessitat de
desenvolupar amb el Museu del Disseny el que s'anomenava
"cultura de projecte", concepte que comptava amb la impl icació
del personal i dels operadors, com a agents responsables del
funcionament de l 'espai. El model comportava aleshores l 'obertura
de la gestió del centre a diferents administracions públ iques i ja
apuntava a una obertura també de la gestió a les institucions i
col · lectius professionals, de les escoles i centres de formació i
recerca qual ificada.
Històricament, doncs, el projecte duia, de sèrie, amb diferents
10
propostes d'organigrama, d'esquema i de dibuix institucional , la
necessitat de ser, necessàriament, un espai de concurrència i
convergència de diferents models i maneres de trebal lar per
generar-ne una de pròpia.
D'aleshores ençà, el model ha anat canviant de forma i de nom.
Però, en essència, sempre ha mantingut, en tots i cadascun dels
models apuntats, aquesta empremta genètica. Ho era quan el 2009
adopta la forma d'un consorci entre l 'Ajuntament i la General itat, ho
és més endavant, el 201 1 , quan, l 'a leshores DHUB, proposa una
configuració des d'un consorci públ ic i una fundació privada i ho és
en l 'actual itat després de la signatura de l 'acord marc.
Operadors públics i operadors privats
L'acord marc fixa finalment els socis que han de fer possible dur
endavant l 'activitat i missió per a la qual el Disseny Hub Barcelona
es crea. Aquests agents són l 'Ajuntament de Barcelona, la Fundació
Barcelona Centre de Disseny (BCD), el Foment de les Arts i del
Disseny (FAD), el Museu del Disseny de Barcelona i la bibl ioteca El
Clot-Josep Benet.
Aquest és el document de referència que fixa les bases de la gestió
i la governança d'un equipament de titularitat públ ica com a
garantia i preservació del ric fons patrimonial que es conserva,
però que introdueix la participació d'operadors privats en la presa
de decisions. Una fórmula que, per innovadora, també
s'autoimposa el qual ificatiu de provisional i en període de rodatge.
Fins al 2015 el model ha estat en període de prova i en el moment
de tancar aquesta memòria s'estaven negociant les condicions per
a la seva renovació
Un espai que esdevingui referent
Al voltant del model de gestió també s'hi ha estructurat tot un
sistema de valors i objectius, les l ínies de trebal l que també tenen
en el capítol de la governança de l 'equipament tres fites essencials
a complir: la primera, la consecució de l 'equil ibri pressupostari i el
mandat de vetl lar per la màxima eficiència en la despesa,
distribució, assignació i obtenció de recursos econòmics. El segon
mandat és el d'esdevenir, com a referent que vol ser, un espai
exemplar en l 'execució dels serveis que presta, siguin qui siguin els
agents prestadors, el Museu del Disseny, FAD, BCD o la Bibl ioteca El
Clot-Josep Benet i, finalment, la tercera fita és establ ir els
indicadors de mesura sobre els quals Disseny Hub Barcelona
avaluarà l 'eficàcia del model per fixar-lo o modificar-lo i adequar-lo.
Formalment l 'organització s'estructura al voltant de dos òrgans: El
Comitè de govern i el Comitè de Gestió. El primer el presideix el
Tinent d'Alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació i
es completa amb quatre representants municipals: la gerència de
Cultura Coneixement Creativitat i Innovació, la Direcció de
Patrimoni Museu i Arxius de l 'ICUB, la Direcció de Creativitat i
Innovació de l 'ICUB i la direcció del Museu del Disseny, com a
representants de l 'administració públ ica. El comitè es completa
amb els membres procedents dels operadors privats: dos
representants del FAD, president i gerent, i dos representants de
Barcelona Centre de Disseny, el president i la Direcció General .
Pel que fa al Comitè de Gestió, aquest comitè l 'integren la direcció
del Museu del Disseny, la Gerència del FAD, la direcció del BCD i la
gerència de l 'equipament i opcionalment la direcció de la Bibl ioteca
El Clot-Josep Benet.
El cos emergent del
Disseny Hub es
projecta a la plaça
12
Disseny Hub
Barcelona
ELS OPERADORS
BCD BARCELONA
CENTRE DE DISSENY
Una entitat capdal en la promoció i dinamitzacio del
disseny ens els processos d'innovació empresarial
El Barcelona Centre de Disseny (BCD) és una entitat privada sense
final itat de lucre constituïda l ’any 1973 com a primer centre de
promoció i dinamització del disseny de l ’estat, i referent en l ’àmbit
empresarial i institucional . El BCD desenvolupa projectes i activitats
en les àrees de política de disseny, creixement empresarial i
emprenedoria creativa, promoció i internacional ització
L’entitat promou el disseny com a eix central de la innovació
creadora de valor econòmic i social , amb els següents objectius:
- Reconeixement del disseny en les polítiques públ iques.
- Incrementar l 'ús del disseny en els processos d'innovació de les
empreses i les entitats públ iques.
La inauguració del
Barcelona Design
Festival
13
- Promoure la marca Barcelona per a la consol idació i l ’expansió
global de la ciutat com a pol d’excel · lència internacional en disseny.
- Promoció i internacional ització dels productes i serveis fets a
Barcelona, de les empreses i del talent creatiu local .
- Promoció de l ’emprenedoria creativa.
- Ser referent i interlocutor en l 'àmbit del disseny per a
l 'administració, les empreses i les institucions i entitats afins.
Entre altres activitats, el BCD assessora i dóna servei a empreses i
entitats a través de programes i projectes específics; col · labora
amb diferents agents de l 'àmbit del disseny i l 'empresa tant en
l 'àmbit nacional com internacional ; organitza esdeveniments,
congressos, jornades de networking, tal lers, exposicions i altres
activitats en el marc del disseny, la innovació i l ’emprenedoria
creativa; participa en projectes de recerca, promoció i innovació en
el disseny; manté contacte permanent amb centres de disseny,
associacions, centres de formació i altres institucions d’arreu del
món, i recopila i difon informació sobre disseny d’àmbit nacional i
internacional . Algunes de les iniciatives i projectes més rel levants
impulsats pel BCD són la Barcelona Design Week, organitzada des
de l ’any 2006; el programa de foment de l ’emprenedoria creativa
MID Mercat d’Idees Disseny; el BCN Design Tour, que integra més
de 250 punts rel levants del disseny de Barcelona; la plataforma
BCD Ecodisseny; el Programa Marca Barcelona, o el Club
d’Empreses BCD.
14
Disseny Hub
Barcelona
ELS OPERADORS
FAD FOMENT DE LES ARTS
I DEL DISSENY
Una associació d'associacions
que abarca totes les disciplines del disseny
El FAD és una associació privada, independent i sense ànim de lucre,
vertebrada a través de cinc associacions de professionals i empreses que
representen les diferents discipl ines del disseny: ADI-FAD (disseny
industrial ), ADG-FAD (disseny gràfic i comunicació visual), ARQUIN-FAD
(arquitectura i interiorisme), A-FAD (artistes i artesans) i MODA-FAD
(imatge i moda). Fundada l 'any 1903, el FAD és una de les entitats amb
més bagatge i tradició a Europa en la promoció del disseny i ha
esdevingut una institució de referència per la seva continuada activitat
promocional en tots els àmbits del disseny. El seu objectiu fundacional
encara perviu, promoure el bon disseny i la bona arquitectura com a
instrument per a la mil lora de la vida de les persones.
L'associació organitza els guardons més importants de l ’estat en
15
cadascun d’aquests àmbits: els Premis FAD d’Arquitectura i
Interiorisme; els Premis LAUS, de disseny gràfic, publ icitat
comunicació visual , els Premis DELTA i les Medal les ADI en l ’òrbita
del disseny industrial ; els Premis FAD Sebastià Gasch d’Arts
Parateatrals; els Premis Enjoia’t de joieria contemporània; els
MODAFAD Fashion Awards, per a joves dissenyadors de moda; els
ARTFAD d’art i artesania i el City to City Barcelona FAD Award, en
l ’àmbit de les iniciatives urbanes a escala internacional .
Els socis de l ’entitat, professionals i estudiants de les discipl ines
creatives i empreses que aposten estratègicament pel disseny
aporten de forma voluntària el seu trebal l i coneixement per a la
convocatòria i organització de tota mena d’esdeveniments i
iniciatives encarades a la defensa i promoció del bon disseny com a
instrument per a oferir solucions, productes i serveis que
contribueixin a la mil lora de la societat, l 'economia i la cultura del
país.
El FAD va crear l 'any 2008 un dels seus projectes cabdals en
l 'actual itat, Materfad, un centre de materials innovadors i les seves
tecnologies associades, que en l 'actual itat ja compta amb seus a
Mèxic, Colòmbia i Xi le i una xarxa de col · laboradors en l 'àmbit
europeu.Materfad desenvolupa una tasca d'investigació i vigi lància
tecnològica en el camp dels nous materials i ofereix serveis de
consultoria i formació a empreses, professionals, universitats i
centres tecnològics. Compta amb la materioteca multisectorial
més gran de l 'Estat, amb una base de dades de més de 3.500
materials innovadors. Això l i permet obtenir i oferir a les empreses
el coneixement necessari per a la transferència de tecnologia entre
sectors tan diferents com la biotecnologia, la construcció, el
transport o el tèxti l , entre d'altres. Es tracta doncs d'un punt de
trobada entre les universitats, els centres tecnològics i les
empreses.
16
Disseny Hub
Barcelona
ELS OPERADORS
MUSEU DEL DISSENY
Un referent internacional del disseny
i les arts de l’objecte del nostre país
El Museu del Disseny de Barcelona és el museu de les arts de
l ’objecte i del disseny, producte de la integració de totes les
col · leccions del Museu de les Arts Decoratives, el Museu de
Ceràmica, el Museu Tèxti l i d’Indumentària i el Gabinet de les Arts
Gràfiques de la ciutat. És a dir, el denominador comú de totes
col · leccions i entre l ’ahir i l ’avui és l ’objecte i tot el que significa o ha
significat i aportat: des de la seva concepció, creació i producció
fins al seu ús segons el temps i la societat, tant en l ’etapa artesana i
preindustrial com en la industrial o la digital .
El museu conserva un fons de més de 70.000 objectes que
tradicionalment s’han classificat sota la denominació d’arts
decoratives o arts apl icades i que abracen del segle iv aC fins a
l ’actual itat, amb col · leccions úniques i de ressò internacional , com
ara els teixits medievals, el vidre català esmaltat del segle xvi o la
ceràmica de l ’Alcora, entre d’altres. Aquestes arts de l ’objecte
enl lacen amb les col · leccions de disseny d’autor del segle xx -de
El fons patrimonial del L'objecte és la
museu l'integren més de unitat bàsica del
70.000 peces Museu del Disseny
17
producte, gràfic i de moda- d’una manera natural . La majoria són o
han estat “objectes per viure”, és a dir, propis de la vida quotidiana,
personal o col · lectiva. Alhora, les col · leccions històriques d’arts
decoratives es vinculen també de manera lògica amb les
denominades arts contemporànies d’autor, aquel les expressions
artístiques que adopten tècniques tradicionals, com ara la
ceràmica, el vidre o l ’esmalt.
És a dir, el Museu del Disseny conserva un triple patrimoni: - les
col · leccions històriques d’arts decoratives (mobil iari , ceràmica,
vidre, teixits, rel lotges, papers pintats, papers de guardes.. . ). - les
col · leccions de disseny (de producte, gràfic i de moda). - les arts
d’autor dels segles xx-xxi (ceràmica d’art, esmalt d’art, joia d’art. . . ).
Al mateix temps, el Museu del Disseny de Barcelona disposa d’un
Centre de Documentació, bibl ioteca i arxiu, amb més de 22.000
documents relacionats amb les arts de l ’objecte i el disseny: l l ibres;
revistes i material gràfic actual i antic; arxius d’institucions,
dissenyadors i empreses; base de dades; l l ibres de tendències;
eines professionals; catàlegs comercials, etc.
Per tal de comunicar i difondre el seu ric patrimoni , patrimoni de la
ciutat, i poder contribuir a fer una lectura més rica i plural del
disseny, el Museu del Disseny de Barcelona ha engegat diferents
programes i ofereix diferents serveis dirigits tan al públ ic general
com al sector professional : des d’exposicions permanents i
temporals, conferències, tal lers, serveis educatius, publ icacions,
cursos, servei de bibl ioteca, etc., més la presència a la xarxa, tant
de les col · leccions com del Centre de Documentació.Plataforma
d’encontre de nombrosos sectors del disseny i de les arts, el Museu
no sols genera coneixement del passat, sinó que es proposa una
reflexió crítica del present amb projecció del futur, a través
d’exposicions, jornades, tal lers, els serveis educatius, etc. I vol
contribuir a difondre el bon ús del disseny.
18
Disseny Hub
Barcelona
ELS OPERADORS
BIBLIOTECA
EL CLOT -JOSEP BENET
Un equipament cultural que obre
l'espai als veïns del barri
La Bibl ioteca El Clot – Josep Benet es va inaugurar el 23 de novembre de
2013. Compta amb una superfície de 1 .732 m2 repartits en dues plantes i
s’hi accedeix des del vestíbul que es troba entrant des de l ’accés del
carrer d’Àvila.
La bibl ioteca és un equipament que dóna servei als barris del Clot i del
Parc i la Llacuna del Poble Nou del districte de Sant Martí. En aquest
sentit, la seva inauguració ha estat un punt d’inflexió per al coneixement
del Disseny Hub Barcelona per als ciutadans del territori, els quals en fan
un ús intensiu. Així, a banda de la seva activitat principal , la nova
bibl ioteca actua com un dels pols d’atracció de visitants potencials a la
resta d’oferta d’activitats que es desenvolupen en el Disseny Hub
Barcelona.
La bibl ioteca forma part de la Xarxa de Bibl ioteques de Barcelona
juntament amb 39 centres més. L’equipament ofereix una àmplia oferta
d’activitats culturals i una carta de serveis gratuïts i d’accés públ ic i
universal articulats a través del carnet de Bibl ioteques de Barcelona com
el préstec de documents, espai multimèdia, accés a internet, activitats de
foment de la lectura i activitats de formació i creació al voltant de les
tecnologies de la informació.
L’àrea infanti l és un dels seus punts neuràlgics com a espai de promoció i
difusió de la lectura i dels hàbits lectors i compta amb un espai específic,
el racó de mares i pares, amb informació al voltant del món infanti l , l ’oci,
l ’educació, etc.
La bibl ioteca porta el nom de Josep Benet i Morel l , polític, historiador i
advocat; una de les figures més destacades del catalanisme polític
contemporani.Aquest equipament és la segona bibl ioteca públ ica de la
ciutat que incorpora el servei d’auto préstec, una eina que permet a
l ’usuari l ’autogestió del préstec i retorn dels seus documents.
19
Des que fou inaugurada ha desenvolupat una activitat constant que
es pot resumir en les següents magnituds: les sales de lectura han
estat obertes 256 dies, un total de 1 .668 hores. En aquest període la
bibl ioteca ha rebut 158.015 visites d'usuaris dels diferents serveis
que ofereix (12.435 accessos Wifi , 1 7.946 usos dels ordinadors i dels
serveis d'ofimàtica, 15.151 visites a la seva pàgina web, etc.).
Els préstecs real itzats dels seus fons, un patrimoni integrat per
31 .250 documents, han estat 91 .370. D'altra banda, la bibl ioteca ha
organitzat fins a 31 activitats de difusió de la lectura amb 1 .1 15
assistents, cursos d'alfabetització digital , amb 310 assistents i ha
rebut la visita de 1 .333 alumnes de 52 centres escolars.
Els aparadors de la
Biblioteca El Clot -
Josep Benet
20

ACTIVITAT 
RESUM DE  
MAGNITUDS
111.205 
assistents
127 
activitats
ACTIVITAT  
DIVULGACIÓ I PROMOCIÓ  
DEL DISSENY
61.646 
assistents
64 
activitats
ACTIVITAT
DIVULGACIÓ I PROMOCIÓ
gener
9 Projecció. L’heure d’etè. El d isseny portat al cinema.
febrer
1 1 Exposició de projectes de la plaça de les Glòries.
13 Disseny, càmera, acció! El disseny portat al cinema:
Objectes animats i visions de futur.
Festival FLIC: Art i Creaciò.
Jornada de conferències i ta l lers del Festival
de Literatures i Arts infantil i juvenil a divulgació
18 Les Glòries un debat. ARQUIN-FAD.
26 Visita dels alumnes de l 'escola El isava
març
13 Disseny, càmera, acció! El disseny portat al cinema:
El Hombre de al lado
14 Conferències, debats i ta l lers d'ADG-FAD
18 Memòria Medieval conferències
debats i ta l lers
Objectiu Barcelona: Navia. 20
Retratem la ciutat. abril
Mostra El Comerç i les escoles 3 Jornades d'estudi del Moble.
Curs D'època o d'estil. Associació per a l 'estudi del moble.
Associació per a l 'estudi del moble AEM
4 Objectiu Barcelona: Abbas.
Retratem la ciutat: Confl ictes.
Curs: Eclecticisme, l 'avantsala 9
del Modernisme: espais i mobi l iari : AEM.
Disseny, càmera, acció! El disseny portat al cinema: 10
I tineraris: Passat i Present urbà a l 'entorn de Disseny Hub 12
Viquimarató. Centre de Documentació-Museu del Disseny 25
Curs: Holanda i Flandes, tecnologia, pintura i arts decoratives 26
Reobertura del Centre de Documentació 29
del Museu del Disseny maig
I tineraris: Passat i Present urbà a l 'entorn de Disseny Hub BCN 10
La nit dels museus 17
Objectiu Barcelona: Cirstina Rodero. Retratem la ciutat: Una trajectòria vita l 18
narrada en primera persona i en dues parts consecutives divulgacio
Festival Executive suite. Disseny al cinema 22
Disseny, càmera, acció! El disseny portat al cinema: 27
Objectes animats i visions de futur.
24
ACTIVITAT
DIVULGACIÓ I PROMOCIÓ
juny
2 I srael , convidada d'honor de la Barcelona Design Wee. Ron Arad i mostra Out of
7 I tineraris: Passat i Present urbà a l 'entorn de Disseny Hub BCN
10 OFFF festival
Mostra: Muntem una exposició.
1 1 Disseny, càmera, acció! El disseny portat al cinema: Mon Oncle.
15 Presentació del l l ibre La Formació del sistema del disseny Barcelona
90è aniversari (1914 i 2014), un camí de modernitat.
de la Revista 19 Objectiu Barcelona: Tal ler de fotoperiodisme de David AiroB
Catalunya.
25 Jornades FAD Xarxes d’opinió.
Inaguració FADfest.
30 Conferència d'Eugeni Gui l let.
3r Congrés Internacional Open Design/Shared creativity.
30 de juny Curs: juliol
Calaixeres de l 'AEM
1 Mostra inaugural FADfest: El Millor disseny del l’any
setembre
9 Jornades d'estudi del moble: cadira BKF
ATIPY. Congrés 18 del grup Austral
Internacional de Tipografia
21
Congrès ATP/ MUSEU octubre
conferències debats tal lers.
1 Cursos de l 'Associació
Exposició Naturaleses de l'Art Nouveau 8 per a l 'Estudi del Moble
Exposició: Natures del Modernisme 9
11 Conferència: Víctor Papaneck
i el disseny social
Documental Ploren Campanes 1714. FAD 18
ARQUINSET 24
Paisatges contemporanis llast i/o oportunitat novembre
Cursos de l 'Associació per a l 'estudi del Moble 5
Tal ler de Titel les a la Bibl ioteca El Clot-Josep Benet 6
Visita de l ' Institut de disseny de Korea Showroom 1 1
Ll ibre de capçaleres "Loquillo" 13
Cicle Llegir l'escena. Paco Azorín i Ana Mir a propòsit d 'El 17
president, de T. Bernhard. Bibl ioteca El Clot-Josep Benet ,
Arquinset. Setmana de l 'Arquitectura de Barcelona 20
desembre
Inauguració del Museu de Disseny 14
Cicle Llegir l'escena. Sebastià Brosa i Ignasi Cristià 15
a propòsit d 'El Somni d'una nit d 'estiu , de Shakespeare.
Bibl ioteca El Clot-Josep Benet , Museu del Disseny i TNC.
25
L'exposició dels projectes per reurbanitzar les Glòries
febrer / 11
L'exposició dels projectes del concurs internacional per a la
urbanització de la plaça de les Glòries va obrir les portes al febrer
de 2014. L'exposició va romandre oberta fins al mes de març i es
podia visitar gratuïtament al vestíbul d’accés pel carrer d’Àvi la.
Els 10.000 espectadors que la van visitar van poder veure les
propostes final istes del Concurs de Projectes de l ’Espai Ll iure de la
Plaça de les Glòries. Entre els diferents projectes es trobava la
proposta guanyadora del concurs titulada Canòpia Urbana, de la
UTE Agence Ter & Ana Coel lo de Llobet. L'exposició, dissenyada per
NugArquitectes + Pablo Martín, contenia tot el material presentat
pels deu equips d’arquitectes final istes (maqueta, audiovisual , 6
plafons DINA1 ) d’acord amb el que establ ien les bases del concurs
internacional .
Un moment de la
inauguració de la
mostra
26
Les Glòries, un debat
febrer / 18
L’auditori del Disseny Hub Barcelona va acol l ir la presentació de les
deu propostes del concurs de la plaça de les Glòries amb una taula
rodona conformada per I tziar González, Manuel Ruisánchez i José
Zabala on també van participar alguns dels membres del jurat.
L'esdeveniment, convocat per l 'ARQUIN-FAD, coincidia amb
l 'exposició de les propostes final istes del concurs de la plaça de
Cicles de cinema vinculats al disseny
març / 13
L’auditori del Disseny Hub Barcelona acollia el cicle que relaciona
disseny amb cinema, organitzat conjuntament pel Museu del Disseny
de Barcelona i la Filmoteca de Catalunya. Un dels films projectats, “El
hombre de al lado”, de Mariano Cohn i Gastón Duprat (2009.
Argentina. 103 min.), plantejava el conflicte entre un dissenyador
industrial, inquilí de la Casa Curutchet projectada per Le Corbusier, i
el seu excèntric veí quan aquest decideix obrir una finestra al seu pis.
Norberto Chaves, assessor en identitat corporativa, assagista i docent
en els camps de l'arquitectura, el disseny i la comunicació va
presentar el film que reunia aquests tres camps a través d'un duel
entre veïns.
abril / 10
Dins del cicle de cinema Disseny, càmera, acció! El disseny portat al
cinema, coorganitzat per la Fi lmoteca de Catalunya i el Museu del
Disseny de Barcelona, es va programar una sessió de curtmetratges
al Disseny Hub Barcelona amb el títol d’“Assaigs fi lmats”. Es
tractava d’una sèrie amb un gran contingut didàctic sobre disseny, i
confeccionats per dissenyadors de renom com ara Charles i Ray
Eames, George Nelson i Bruno Munari. Va ser una oportunitat única
per gaudir d'aquest conjunt de relats, alguns probablement
projectats per primera vegada al nostre país.
Les sessions anaven precedides per la presentació de Jul i Capel la,
dissenyador i arquitecte. Algunes d'aquestes fi lmacions eren
pioneres a mostrar el nou món del disseny que esclatava als anys
50 i la seva interacció amb l 'ésser humà.
27
Sisena mostra El comerç i les escoles
abril / 3
Durant el mes d'abri l el Disseny Hub Barcelona va acol l ir el trebal l
real itzat durant el curs escolar del programa El Comerç i les escoles
que es va recol l ir en una exposició oberta fins al final del mes al
Disseny Hub Barcelona.
Les visites guiades a comerços, els nous tal lers sobre consum
responsable i el Premi Punt de l l ibre que reconeix els 12 mil lors
dibuixos sobre el comerç de proximitat van ser algunes de les
activitats. El programa té com a objectiu afavorir el coneixement de
l ’entorn cultural , social i històric de Barcelona mitjançant el comerç
de barri i de la ciutat, la qual cosa fa que aquest coneixement
contribueixi a establ ir la xarxa social que fa més humana la
metròpol i .
Alhora el programa es perfi la com una eina que ajuda a despertar
noves vocacions entre els joves i descobrir els oficis que passen de
generació en generació.
La Nit dels Museus
maig /17
El Disseny Hub Barcelona, de la mà del Museu del Disseny, es va
incorporar al programa d’activitats de La Nit dels Museus a
Barcelona, Aquest és un esdeveniment anual al qual se sumen
setanta centres de Barcelona, Hospitalet, Badalona, Cornel là,
Esplugues i Santa Coloma de Gramenet, els quals obren les seves
portes fins a la matinada. A més de les exposicions en cartel l ,
s'organitzen concerts, espectacles de dansa, teatre i recitals
poètics, tal lers, visites concertades i activitats per a tota la famíl ia.
La Nit dels Museus és una iniciativa del Consel l d’Europa en la qual
participen més de 4.000 museus de quaranta països i que el 2014
ha arribat a la desena edició.
Israel, convidada d’honor de la novena edició de la
Barcelona Design Week
juny / 2
La Barcelona Design Week és una de les principals convocatòries
anuals emmarcada en l'àmbit del disseny, la innovació i
28
l 'emprenedoria que organitza el BCD Barcelona Centre de Disseny.
Durant el mes de juny aquesta trobada internacional va convocar
empreses, dissenyadors, emprenedors i altres agents del sector de la
innovació i les indústries creatives.
L’edició del 2014 va tenir el lema: "El Disseny és aquí!". Entre altres
esdeveniments, la 9a edició de la BDW va incloure més de 70
Algunes de les peces de
la mostra Out of the box-
Design made in Israel
29
activitats: l 'exposició Out of the Box - Design made in Israel, el Design
Services Market, una conferència a càrrec de Ron Arad, el Fòrum
d'Inversió de les Indústries Creatives amb emprenedors, la Hackathon
for Social Good, l 'estrena del documental 'We Pop Up', així com tallers,
presentacions i activitats de networking. La Barcelona Design Week
2014 va comptar amb la participació especial d'Israel com a país
convidat a la Barcelona Design Week www.barcelonadesignweek.com.
La major part de les activitats de la BDW 2014 es van celebrar en el
Disseny Hub Barcelona
Un referent per als joves dissenyadors: Ron Arad
juny / 2
El prestigiós i reconegut dissenyador Ron Arad va ser l 'encarregat
d'impartir la conferència inaugural de la Barcelona Design Week amb la
seva intervenció "L'emprenedoria creativa segons Ron Arad". Arad va
parlar sobre l 'esperit emprenedor creatiu amb una intervenció pensada
30
La mostra Out of the box- Desing made in Israel ,
quan la creació surt fora dels marges
juny / 2
Inaugurada en el marc de la Barcelona Design Week l 'exposició Out of the
Box: Design Made in Israel va oferir des del Barcelona Disseny Hub als
espectadors de Barcelona durant els mesos de juny, jul iol i agost
l 'oportunitat de capbussar-se en el disseny més actual que es produeix a
Israel , país convidat a la BDW. La mostra estava comissariada pel Design
Museum Holon i es va crear específicament per a la Barcelona Design
Week. Aquesta institució proposava la presentació dels trebal ls d'un grup
d'artistes que trebal len en un context i una real itat no exempta de
tensions polítiques i de convivència que condicionen la resultant del seu
trebal l . Una de les constants dels trebal ls del col · lectiu d'artistes
seleccionats era que el seu trebal l s'expressava Out of the box, és a dir,
fora dels marges establerts. L'espectador podia contemplar una selecció
dels trebal ls d'aquests creadors i de com havien resolt, des del seu
context, el reptes de connectar teoria i praxis, tecnologia i usuari,
necessitats físiques i experiències emocionals o la compatibi l ització de la
sostenibi l itat amb la producció industrial .
31
OFFF Festival
juny / 10
OFFF, el Festival Internacional de la cultura i el disseny digital , va
tenir en el Disseny Hub Barcelona un espai idoni per a la celebració
de més de 70 conferències a càrrec dels artistes més influents del
món que van presentar les tendències que han de canviar la cultura
digital a curt termini.
Aquest festival és una col · laboració amb el Museu del Disseny de
Barcelona que compta amb un programa de tres dies d'activitat
continuada. L'edició 2014 apostava pels grans artistes nacionals i
internacionals com és el cas de Vincent Morrisset, autor de l ’obra
Just a Reflektor, un experiment tecnològic-audiovisual amb
col · laboració amb Google Chrome real itzat per presentar el vídeo
interactiu del tema Reflektor a càrrec del grup de pop Arcade Fire.
També van intervenir Carol ine Robert, una de les creadores de
portades d'àlbums més celebrades dels últims temps, i Casey
Neistat, creador, productor i director d’una important col · lecció de
vídeos populars a Youtube.
El festival comptava amb diverses seccions, entre les quals
destaquen: Roots (escenari dels creadors consagrats) i OpenRoom
(escenari dels nous talents). A la jornada inaugural van intervenir
Loren Ipsum, autors de la potent imatge de l’edició d’enguany, i
també Turn You On, amb aquest nom, els estuditans de l ’Atel ier
reflexionaven sobre la més gran agonia que viu la publ icitat: Sex
Sells Abuse. Finalment tambe van participar l ’estudi Crowd Studio i
Fleur and Manu, una parel la francesa coneguda per les seves
creacions de vídeo-art per a artistes musicals com M83.
Muntem una exposició, les escoles aprenen del Museu
juny / 10
Muntem una exposició. Un món d’objectes, mirades i relats, va obrir
les portes al Disseny Hub Barcelona el 10 de juny. Aquesta és una
experiència educativa pilot promoguda des del Museu del Disseny
amb la col · laboració del Centre de Recursos Pedagògics de Sant
Martí i Fragments Serveis Culturals.
32
La mostra oferia el resultat del trebal l desenvolupat pels alumnes de
nou aules de diferents escoles amb l’objectiu de trebal lar en la
conceptual ització d'una exposició. A la iniciativa van participar les
escoles: Escola Bac de Roda, l ’Escola Catalònia, l ’Institut Quatre
Cantons del Poblenou i l ’Institut Front Marítim.
IV edició del FADfest
juny / 25, juliol / 1
Amb la inauguració de les exposicions El millor disseny de l’any i
Smart Flexibility es donava també el tret de sortida a la quarta
edició del FADfest. Aquesta és una de les cites ineludibles per a la
celebració de l ’excel · lència creativa i el reconeixement del trebal l
dels professionals i les empreses del sector. Al l larg dels 15 dies del
FADfest es programen l l iurament de premis, conferències,
congressos, tal lers i activitats.
L'exposicio El millor
disseny de l'any
33
L’exposició El millor disseny de l’Any és una mostra que recul l les
obres final istes i també les guanyadores dels premis que l l iura el
Foment de les Arts i del Disseny (FAD) i cadascuna de les seves
associacions. El resultat és una exposició conjunta que aplega una
selecció del bo i mil lor de les discipl ines del disseny. Per aquesta
raó s’ha convertit en una mostra de referència per prendre el pols al
sector i per entendre cap a on va i quines són les tendències.
L’èxit de la mostra va fer que es prorrogués fins al 5 de gener de
2015. En aquesta edició hi havia un total de 549 projectes
d’arquitectura i interiorisme, disseny industrial , disseny gràfic,
comunicació visual , publ icitat, art i artesania, arts para-teatrals,
transformació urbanística, imatge i moda.
Naturaleses de l'Art Nouveau
octubre / 8
Entre els mesos de novembre i desembre va obrir les portes la
mostra internacional Naturaleses de l’Art Nouveau, una exposició
que plantejava la descoberta del Modernisme a partir de la relació
del moviment amb la natura que fou un dels motors d’inspiració per
a tota mena de professionals de discipl ines vinculades a les arts
apl icades. Aquesta és una exposició itinerant per 12 capitals
europees i que estava produïda Réseau Art Nouveau Network amb el
suport de la Comissió Europea. El visitant accedia a la mostra des
de tres àmbits diferents:
- L’ul l de l ’Època, que examinava la fascinació artística per la natura,
amb descobertes científiques en els àmbits de la botànica, la
zoologia, l ’oceanografia, amb teories de l ’evolució i invencions
tècniques com el microscopi, la fotografia i el cinema.
- El Tal ler de Natura, que mostrava experiments artístics amb
materials naturals i artificials i tècniques noves per crear formes
noves, inspirades en la natura: l ínies, ornaments i estructures,
motius i símbols.
- Paisatges Artificials, que il · lustrava les interpretacions modernistes
dels períodes i els elements naturals: primavera, terra, aigua, aire,
l lum, foc.
34
Jornades d’Arquinset:
Paisatges contemporanis llast i/o oportunitat
octubre / 24
Al mes d’octubre es van celebrar les jornades d’Arquinset: Paisatges
contemporanis llast i/o oportunitat. La proposta en aquesta ocasió
era la de contribuir a crear una major consciència sobre el territori
amb la proposta de crear una base de dades de coneixement,
anàl isi i propostes que puguin ajudar a evitar que el territori continuï
degradant-se i promoure la seva ordenació a partir de principis de
protecció dels valors del paisatge, sostenibi l itat ambiental i equitat
social . Es tractava de generar una base de dades públ ica i
accessible sobre els cadàvers de la bombol la immobil iària: edificis a
mig construir, terrenys urbanitzats i no construïts, habitatges buits,
edificis abandonats… i el l larg catàleg de situacions post bombol la.
De moment no existeix una base de dades d’aquestes
característiques que permeti quantificar l ’estat de la qüestió.
La biblioteca El Clot-Josep Benet
s'integra de ple al barri
novembre / 6
Al l larg de l 'any la Bibl ioteca ha aconseguit integrar-se plenament
albarri . L’aniversari de la bibl ioteca coincideix amb la festa major
d'ElClot, un dels barris al qual dóna servei. Per això va organitzar,
ambmotiu del seu primer aniversari , un tal ler famil iar de titel les i
unaxerrada sobre l iteratura amb Loquil lo i l ’escriptor Carlos
Zanón.Ambdues activitats van ser un èxit de públ ic.L'activitat ha
estat continuada al l larg del 2014, ja que es volaconseguir que la
Bibl ioteca El Clot-Josep Benet sigui un punt detrobada per a tots els
veïns i veïnes; un espai de descoberta,aprenentatge i també de
relació. Per això un dels quatre aparadorss’ha convertit en Un
aparador amb vistes, en una finestra que elcentre obre cap enfora
per tal que les entitats i els equipaments quel 'envolten puguin fer
difusió de les seves activitats, els seusobjectius, la seva història,
etc.Finalment va convocar el cicle Llegir l ’Escena, una sèrie
deconverses sobre disseny teatral organitzat conjuntament amb
elMuseu del Disseny i el Teatre Nacional de Catalunya. El cicle
deconververses va començar al mes de novembre i acabarà el juny
de2015.
35
Inauguració del Museu del Disseny
desembre / 14
El 14 de desembre obria les portes el Museu del Disseny. Les sales
del Disseny Hub Barcelona, adequades especialment per acol l ir el
nou Museu, es van obrir al públ ic de forma gratuïta per mostrar
com s'havien integrat les diferents col · leccions que, ara agrupades,
conformen el nou museu i que són la suma de les peces
conservades al Museu de les Arts Decoratives, Museu de la
Ceràmica, Museu Tèxti l i de la Indumentària i el Gabinet de les Arts
Gràfiques.
Un patrimoni únic de més de 70.000 peces
que creix cada any
El conjunt patrimonial del museu supera les 70.000 peces. Abans
de la inauguració, el museu va desenvolupar un acurat trebal l de
restauració de més de 1 .810 peces. Una operació de gran abast en
la qual van intervenir 83 restauradors.
El Museu del Disseny disposa de 6.000 m2 d'espais expositius dels
quals gairebé mil corresponen al centre de documentació. Aquest
servei compta amb un fons de més de 22.000 documents
relacionats amb el disseny, les arts de l 'objecte, bibl iografia
especial itzada, publ icacions monogràfiques, revistes i material
gràfic així com arxius d'institucions, dissenyadors i empreses
vinculades al sector. El museu compta doncs amb una de les bases
de dades més completes i exhaustives de tot l 'estat.
EL Museu del Disseny ha confeccionant un discurs museogràfic que
articula i dóna sentit a l ’exhibició de les peces de les col · leccions.
Es tracta d’uns continguts heterogenis, procedents de diferents
fons que s’exhibien en espais separats de la ciutat.
Un cop aplegades constitueixen un fons patrimonial de gran valor
al voltant del vast univers del disseny dels objectes. Bastir aquest
discurs que doni ple sentit als continguts exposats ha fet necessari
establ ir directrius, l ínies, l ímits i camins que permetin al visitant
entendre el valor i la rel levància patrimonial d’un museu miscel · lani .
36
Com en un alfabet, la unitat bàsica d’aquest l lenguatge és l ’objecte.
Cal tenir present que el museu reuneix peces procedents de
discipl ines tan diverses com la indústria tèxti l i l ’a lta costura, el
disseny industrial , les arts decoratives i que moltes d’aquestes
peces tenen rel levància en tant que són elements definitoris de
moments històrics. Des de l ’objecte com a unitat bàsica el museu
permet concebre'l com un espai que doni continuïtat a l ’evolució
del disseny al l larg de la història.
El museu permet al visitant recórrer, des de la diversitat del conjunt,
l ’evolució de la història del disseny, les tendències, les diferents
formes de fabricació, la transformació tecnològica i el que ha
significat en el recorregut de la innovació la seva apl icació. S’al lunya
així d'una visió de caràcter arqueològic per imprimir una visió més
dinàmica on a partir de l ’objecte, de com es va pensar, de com es va
fer i a quin públ ic s’adreçava, l ’espectador trobi els elements per
entendre no solament com es vivia en aquel l temps o quines eren
les modes i tendències de cada època sinó que pugui copsar com
aquel les maneres de fer i de ser han influït en la nostra cultura
actual i han marcat el nostre temps present.
Aquest itinerari porta el visitant del passat al present i dóna un nou
El museu és dipositari
d'un important
patrimoni cultural
37
sentit a les col · leccions exposades com a part d’una història que es
projecti sobre el disseny contemporani actual , de la qual Barcelona
n’és una de les ciutats de referència. En resum, la frase que dóna
sentit a aquest discurs és que som davant d'un museu que ens
proposa un viatge “de les arts decoratives al disseny i les arts d’autor
contemporànies”.
Per tal de fer efectiu aquest viatge el museu planteja quatre àmbits
d’interès: El primer pren com a punt de partida les arts decoratives
com a precedents de l ’actual disseny remarcant el gran volum de
col · leccions singulars o de referència.
El segon àmbit se centra en la singularitat d’un espai dedicat de ple
al disseny com a única col · lecció de disseny industrial de Catalunya
i de l ’Estat.
El tercer àmbit pren com a referència les obres dels creadors
contemporanis de prestigi internacional sota el sostre de Les arts
d’autor. I finalment el quart àmbit ens confronta amb el present a
partir de la reflexió sobre el paper del disseny en la societat actual ,
el disseny contemporani.
La concreció d’aquest discurs la trobem en la manera en què aquest
gran patrimoni de 70.000 peces s’exhibeix al públ ic.
Del món al museu.
Disseny de producte, patrimoni cultural
El Museu del Disseny de Barcelona disposa d’una col · lecció de
disseny industrial formada per uns 2000 objectes des de 1930 fins
a l ’actual itat. La major part d’aquests objectes han estat dissenyats
o produïts a Catalunya. L'exposició vol expl icar al públ ic perquè i de
quina manera aquests objectes han arribat al museu i han
esdevingut patrimoni cultural . Al mateix temps,l ’exposició oferirà
una panoràmica del mil lor disseny industrial que s’ha dut a terme
en les darreres dècades a casa nostra.
Aquesta exposició monogràfica de la col · lecció de Disseny del
Museu, tant conceptualment com cronològicament parlant, fa de
“frontissa” entre una exposició dedicada a les col · leccions d’Arts
decoratives històriques fins a les arts d’autor dels segles XX i XXI i
38
la primera exposició temporal que, a partir d’una reflexió crítica
sobre el rol del disseny actual , vol mostrar la responsabil itat i la
capacitat que el disseny té per canviar l ’entorn humà i contribuir a
un major benestar social .
Extraordinàries!
Col·leccions d'arts decoratives i arts d'autor
Aquesta exposició busca integrar ceràmica, teixits, mobil iari , vidres,
miniatures, rel lotges o papers pintats en un discurs global . Es
mostren col · leccions que fa temps que no es presenten al públ ic i
peces singulars, algunes d'aquestes han estat recuperades de les
reserves més amagades dels museus i dels magatzems més
recòndits.
El resultat és un recorregut per la història de les arts decoratives a
Catalunya que s’endinsa en el camp de les arts apl icades
contemporànies i les arts d’autor: la ceràmica, el vidre, l ’esmalt i la
joia, creacions amb nom propi, majoritàriament d’artistes catalans,
que es troben molt ben representades al Museu.
Alhora, l ’exposició vol ser un reconeixement al col · leccionisme que
des del segle XIX fins a l ’actual itat ha fet possible la conservació
d’aquest patrimoni de la ciutat
El cos vestit. Siluetes i moda (1550-2014)
Més enl là de presentar la col · lecció d’indumentària del segle XVI
al ’actual itat seguint un ordre cronològic o per autors,
l ’exposiciómostra la relació entre el vestit i el cos, que no ha estat
sempre lamateixa al l larg dels segles.Des del segle XVI fins a
l ’actual itat, el vestit comprimeix o al l ibera,esti l itza o confereix
volum. L’exposició ens adverteix de fins a quinpunt el dictat de la
moda pot arribar a representar una servitud i unesclavatge.Alhora,
permet descobrir l ’extraordinària riquesa de la col · lecció devestits
del museu, amb peces històriques de la gran col · leccióRocamora,
fins a la dels modistes i creadors dels segles XX i XXI .
El disseny gràfic. D'ofici a professiò (1940-1980)
Exposició dedicada als pioners del disseny gràfic, a partir de les
darreres col· leccions gràfiques que s’estan incorporant al Museu.
39
Cartel ls, elements publ icitaris diversos, bidimensionals i
tridimensionals, envasos o l l ibres permeten expl icar el pas de
l ’artista comercial –dibuixant publ icitari o cartel l ista–, al grafista i,
posteriorment, al dissenyador gràfic.
El context productiu canvia i l ’ofici esdevé una professió. Serà la
primera d’un seguit d’exposicions que dibuixarà l ’espectre sencer
del disseny gràfic, des dels anys quaranta fins a l ’actual itat.
L'edifici nou ha ajudat a
articular el discurs
museogràfic
40
ACTIVITAT  
SUPORT  
A LA  INNOVACIÓ I  
LA COMPETITIVITAT
13.468 
assistents
26 
activitats
ACTIVITAT
SUPORT A LA INNOVACIÓ
I LA COMPETITIVITAT
gener
16 Design for al l
24 Workshop. How design think can improve my bussines.
Jornada sobre Design Thinking de d·HEALTH.Biocat
febrer
17 The making of. . . V-29 d'ADI -FAD INNOVACIO
28 Esdeveniment final d 'Imagine Express 2014
març
19 Disseny i 3D Printing
abril
24 Projecte DAA Desing for Active Ageing
maig
Jornades FI -PPP 5
(Future Internet – Publ ic Private Partnership)
6 Jornada Tendències Trendhal
8 Festibity
21 Pasarel · la Mobi le
juny
Festa de la Ciència . Jornada Recerca i Empresa 5
Ecodesign Day 18
Exposició Smart Flexibilitymostra inaugural del FADfest 25
DOTOPEN 26
Tallers de disseny 3D, Wearables i e-Textils FAD i Ultra lab
Congrés Open Design/ Shared creativity 30
42
ACTIVITAT
SUPORT A LA INNOVACIÓ
I LA COMPETITIVITAT
juliol
2 FAB 10 / FAB KIDS
31 Premis Apps & Cultura
setembre
18 Light Touch Matters i Materfad: trobada sobre materia ls
innovadors i tecnologies associades
NET LAB Barcelona
octubre
22 Jornada Adobe Creative Now
23 NET LAB Barcelona
27 NET LAB Barcelona
28 Materbrunch
Centre de Materia ls-Materfad
novembre
1 ExpoFòrum MID-BCD
Technal . Materia ls Innovadors Arquinfad 13
14 Creatifi
ADG-FAD Conferència Antal is Case 20
BCD: Sessió "Innovació Sistèmica: redefinint l 'ecosistema 24
per crear noves oportunitats de negoci
BCD: Sessió "Innovaciò Sistèmica: la cocreació 25
i la col · laboracio amb stackholders
Espai Imagines 27
desembre
BCD: Tal ler d'Innovació Sistèmica. Stackholders mapping: 3
detectant noves oportunitats de negoci
43
Jornada sobre Design Thinking de d·HEALTH
gener / 24
Experts nacionals i internacionals es van aplegar al Disseny Hub per
presentar iniciatives i experiències d’èxit de casos concrets i
d’organitzacions que han incorporat el Design Thinking en el seu
modus operandi, com ara la Clínica Mayo, GE Healthcare, Clínica
Cleveland i Novo Nordisk.
La sessió s’emmarcava dins el programa d-health Barcelona, una
incubadora de talent que potencia la innovació disruptiva al sector
de la salut de Catalunya per donar a conèixer aquesta nova forma
de trebal l , els seus camps d’acció i els principals beneficis. La
metodologia del Design Thinking intenta aconseguir incrementar
l ’eficiència dels nous productes, processos i serveis per innovar en
salut a través de la seva apl icabil itat, i a ixí poder mil lorar les
oportunitats de negoci en aquest àmbit. Més informació:
www.biocat.cat.
44
The Making Of…”v.29. d'ADIfad, petits models d’edició
febrer /19
Què hi ha darrere d’un producte? Aquesta era la pregunta que es
feia L’ADI-FAD per convidar a descobrir el procés de tres productes
des de la primera idea fins a la seva comercial ització. L’edició del
The Making Of… va presentar molt més que tres productes. Es van
mostrar tres models d’edició que suposaven una alternativa a la
relació clàssica entre dissenyadors i empreses productores ja sigui
recuperant principis obl idats o bé traient profit de les noves
plataformes de col · laboració. Van ser tres bons exemples de com
situar al mercat objectes interessants sense l ’ajuda d’una gran
infraestructura empresarial , sinó amb dedicació, imaginació i
col · laboracions. AOO i Indoors són dues petites editores creades
per dissenyadors les quals editen objectes mútuament i hi
col · laboren a l ’hora de donar-los sortida comercial . Dues editores
que, l luny d’amagar-se i competir, comparteixen forces i
experiències.
Imagine Express 2014
febrer / 28
L’auditori del Disseny Hub Barcelona va acol l ir l 'esdeveniment Final
d’Imagine Express 2014, Hackatrain, organitzat per l ’Imagine
45
Creativity San Francisco i Barcelona Mobile World Capital. L'acte va
consistir en una presentació als mitjans de comunicació i als
inversors de les apl icacions per a dispositius mòbils, App's
desenvolupades pels 36 participants (Dreamers) que durant quatre
dies havien recorregut en tren les ciutats de Barcelona, París i
Londres.
Jornada Disseny i 3D Printing: nous camps d'aplicació
març / 19
El Disseny Hub Barcelona va acol l ir una jornada sobre la fabricació
additiva organitzada per l 'Asociación Española de Rapid
Manufacturing (ASERM) i el Museu del Disseny de Barcelona. Amb
aquesta proposta es vol ia incidir en un model de fabricació, el de la
impressió 3D, que té un gran potencial de creixement en diferents
sectors productius, en l ’àmbit de la recerca, l ’espai, la salut o l ’art. La
gran versati l i tat d’aquestes noves tècniques de producció han fet
aflorar en els darrers anys nous conceptes de productes i nous
models de negoci com la fabricació personal itzada de productes i
l ’ús de biomaterials i de productes intel · l igents.
El projecte DAA "Design for Active Ageing"
abril / 24
A finals d'abri l es van presentar a Barcelona els resultats finals del
projecte DAA Design for Active Ageing, una iniciativa de la CE que
reuneix vuit ciutats – entre les quals es troba Barcelona - decidides a
trobar solucions noves i sostenibles per l 'envel l iment demogràfic.
Durant les dues jornades es van celebrar diferents activitats en les
quals els socis del projecte, professionals del disseny i experts en el
camp de l 'atenció sociosanitària de tota Europa van debatre i
compartir coneixements al voltant de diversos temes abordats al
l larg del projecte. Un dels reptes fonamentals a què s’enfronta
Europa és l 'envel l iment de la població.
Europa necessita urgentment solucions innovadores i polítiques
mil lorades que permetin serveis eficients i eficaços d'atenció social i
de salut. En aquest escenari , la Comissió Europea va posar en marxa
el desembre de 201 1 el projecte Design-led Innovations for Active
Ageing (DAA).
46
El paper de BCD Barcelona Centre de Disseny com a soci
representant de la ciutat de Barcelona en el marc del projecte DAA
és detectar iniciatives i solucions impulsades des de Barcelona
enfocades a mil lorar les condicions de persones amb malalties
neurodegeneratives, com l 'Alzheimer.
Les tendències actuals de l'habitat, a la Jornada Trendhal
maig / 6
Barcelona Centre de Disseny (BCD) Foment de les Arts i del Disseny
(FAD) i RED van convovar una sessió de trebal l a l voltant de les
tendències en l 'àmbit de l 'habitat. La Jornada Tendències Trendhal
es dirigia a empreses i professionals interessats a estar al dia de
l 'evolució del sector i cap a on cal orientar l 'activitat. Al l larg de la
jornada es va presentar el portal Trendhal Designspotting. Es tracta
d'un observatori que recul l , anal itza i interpreta els senyals
definitoris de les actuals tendències i per això ajuda també a veure
cap on evolucionaran en el futur.
47
Trobada del programa FI-PPP sobre el futur d'Internet
maig / 5
La Direcció de Creativitat i Innovació de l ’ICUB va participar en el FI -
PPP (Future Internet – Public Private Partnership), un programa
europeu per a la innovació a internet que persegueix accelerar el
seu desenvolupament a Europa per tal d’avançar cap a un mercat
europeu d’infraestructures intel · l igents i augmentar, així, l ’eficàcia
dels processos de negoci a través de la xarxa.
Aquest programa s’estructura en diverses fases i es va presentar en
una sèrie de sessions de trebal l els dies 5 i 6 de maig al Disseny Hub
Barcelona. A les sessions van participar els 16 projectes europeus
que participen en la tercera fase del programa. L’objectiu principal
d’aquests tal lers eren posar en comú les dificultats amb les quals es
troben els membres dels projectes, i obtenir una primera
experiència de trebal l amb l’equip de supervisió d’experts. El
48
programa FI -PPP cerca transformar la percepció i les possibi l itats
d’internet de pròxima generació, i reuneix els principals proveïdors
de contingut, companyies de joc, fabricants de hardware, instituts
d’investigació, etc., que poden contribuir a difondre quines són les
necessitats actuals del negoci i de la investigació real . Així mateix,
el projecte aborda diverses àrees clau en les quals la xarxa pot
mil lorar, com ara la qual itat del servei, la connectivitat directa, el
seguiment de continguts, etc.
Festibity, la festa de les tecnologies de la informació
maig / 8
La internacional ització gràcies a l ’ús de les noves tecnologies va
ser l ’eix central de la XI I edició de Festibity, Aquesta és la festa de
les tecnologies de la informació que convoquen la Universitat
Pol itècnica de Catalunya i FIB Alumini i que el 2014 s'ha celebrat al
Disseny Hub Barcelona.
L’acte va concentrar personal itats del món empresarial ,
institucional i de les universitats. L’economista Clara Ponsati va
oferir una conferència sobre la internacional ització de les
empreses catalanes i es va celebrar un debat amb la participació
de diferents empreses que viuen aquest procés d’obertura i
expansió. La XI I Festibity va l l iurar també els guardons, les
Mencions als professionals i empreses que han destacat com a
referents en el panorama empresarial i per les iniciatives més
innovadores.
Ecodesign Day
juny / 18
BCD va convocar al mes de juny l 'Ecodesign Day, un esdeveniment
que s'estructura al voltant de la conferència d'un expert i una sèrie
d'activitats en paral · lel . En l 'edició del 2014 la conferència la va
oferir Sophie Tomas, codirectora de disseny a l 'Action Research
Centre a The Royal Society for the ecouragement of Arts,
Manufactures and Commerce (RSA).
Thomas, una experta en el camp de la comunicació, el disseny
sostenible, els materials i els residus en la indústria va parlar sobre
l 'economia circular i l 'ecodisseny a les empreses. En les economies
49
circulars la regla de les 3 R (reduir, reuti l itzar i reciclar) s'eleva a la
seva màxima expressió i els dissenyadors trebal len sobre productes
amb residu zero i que, a més a més, faci l iten el seu desmuntatge i la
seva posterior reuti l ització. Després de la conferència es va
desenvolupar el tal ler pràctic The Great Recovery workshop on els
participants trebal laven a partir d'un objecte quotidià, en aquesta
ocasió un raspal l de dents, tot fent propostes de redefinició i
redisseny de l 'objecte seguint les pautes i models que proposa The
Great Recovery.
Materfad inaugura l'exposició
Smart Flexibil ity durant el FADfest
juny / 25
La mostra “Smart Flexibi l ity” va ser un dels actes per encetar la
programació del FADfest 2014. La mostra estava organitzada per
Materfad i en el la descobríem estructures i materials capaços de
sensibi l itzar-se i adaptar la seva forma a l ’entorn. L’exposició va estar
oberta al Disseny Hub Barcelona fins el novembre. A l 'exposició es
concentraven projectes d’arreu del món que permeten imaginar les
funcional itats que poden proporcionar les estructures intel · l igents i
flexibles en qualsevol àmbit d’apl icació. Entre les possibi l itats que
permeten aquests materials i tecnologies n’hi havia que perceben
les condicions cl imàtiques, acústiques i l luminoses de l ’entorn i que
s’adapten a aquestes; alguns detecten els usuaris i la modificació de
l ’espai en relació amb el seu cos, els seus moviments o fins i tot les
seves emocions, captació d’energia eòl ica i solar, o la generació
d’energia elèctrica completaven aquestes múltiples opcions.
Tallers de disseny 3D, Wearables i e-Textils
juny / 26
En el marc de la programació del FADfest es van organitzar dos
tal lers al voltant del disseny. El primer, d’iniciació a la impressió 3D i
als objectes oberts i el segon, dedicat a la iniciació als Wearables i
e-Textils. Els dos tal lers esteven organitzats pel FAD i Ultralab.
El tal ler d’iniciació a la impressió 3D i als objectes oberts va suposar
un escalfament de motors per al congrés Open Design / Shared
Creativity. Aquest és un workshop teoricopràctic de descobriment
que ens permetrà explorar el concepte d'"objectes oberts" i com
50
s'ha apl icat sobretot gràcies a l 'apropiació de la tecnologia de la
impressió 3D personal i de la fabricació digital en general . Per la
seva banda, el tal ler d’iniciació als Wearables i e-Textils va mostrar
les infinites possibi l itats que obre l 'apl icació de l 'electrònica en el
disseny de moda. Des de la idea fins a la seva material ització, els
participants podien desenvolupar un projecte mitjançant la
uti l ització de la tecnologia Lilypad, una tecnologia open source
compatible amb Arduino.
Festival de Ciència, Tecnologia i Innovació
juny / 5
Amb motiu de la Festa de la Ciència es convocar al Disseny Hub
Barcelona, la Jornada Recerca i empresa: col · laborar per competir
mil lor. Era una jornada pràctica per recol l ir el sentir, la visió i
l ’experiència dels diferents agents del procés de la recerca i de la
innovació a Catalunya amb visió a mitjà i l larg termini. Es tractava
de comprovar què els uneix i què els separa, com perceben
l ’entorn, i quins reptes i solucions hi veuen.
El Festival de Ciència Tecnologia i Innovació s’ha convertit, des de
la seva primera edició l ’any 2007 com a Festa de la Ciència, en un
esdeveniment estable a l ’agenda cultural de la ciutat. Des
d’aleshores ha anat creixent amb l’objectiu de difondre i apropar a
la ciutadania la cultura científica i tecnològica. Atesa la bona
acol l ida que, edició rere edició, ha tingut l ’esdeveniment, aquesta
festa ha evolucionat sobre l ’eix lúdic i la voluntat de participació,
propiciant l ’apropament entre els centres de recerca i un públ ic
més ampli .
L'impacte de les tecnologies en l'àmbit de la creativitat
centra el 3r congrés Open Design/Shared Creativity
juny / 30
En el marc de la programació del FADfest es va celebrar, entre el 30
de juny i l ' 1 de jul iol , la tercera edició del Congrés Open
Design/Shared Creativity. Un esdeveniment que tenia per objecte el
debat i la reflexió sobre l 'impacte de les tecnologies digitals,
Internet i l 'òrbita 2.0 sobre el disseny i l 'àmbit de la creativitat. El
paper dels nadius digitals en tot aquest panorama ja s'està
51
percebent i deixant la seva empremta en les indústries creatives. La
generació de nous espais on el fet de compartir coneixement a
mesura que aquest es genera està també incidint i modificant la
manera de trebal lar. Aquest nou escenari que es prefigura té, com a
nous paradigmes, l 'obertura, la transparència i els entorns de
col · laboració com a actius i noves capacitats tecnològiques a les
quals cal estar amatents.
FAB 10: Barcelona esdevé un gran FAB LAB
juliol / 2
FAB 10 va concentrar al l larg de la primera setmana de jul iol tot un
programa d’esdeveniments al voltant de les tecnologies obertes i
accessibles. Disseny Hub Barcelona va ser el centre d’acoll ida de
l’esdeveniment que convertia la ciutat en una FAB LAB, ja que va
concentrar les experiències de 350 FAB LBS de més de 40 països
d’arreu del món.
Durant aquella setmana es va celebrar el Simposi FAB City, que en
aquesta edició es va centrar en els principis, les aplicacions i
implicacions de la Fabricació Digital i en el paper de la tecnologia, les
polítiques i la societat en el desenvolupament d’estratègies
d’autosuficiència.
52
Les ponències presentades en aquesta edició van girar al voltant de
quatre eixos principals: la recerca avançada en la Fabricació Digital ;
el paper de la indústria i les empreses en aquest moment de canvi; el
potencial d’impacte social de les noves tecnologies i la governança
de la innovació i la tecnologia en les ciutats del futur. Al l larg de la
setmana es va celebrar també el FAB Festival, l ’edifici de Disseny Hub
va esdevenir un Súper FAB LAB, es van l l iurar els premis Global FAb
Awards, el FAB Kids, dedicat als més joves , entre d’altres. Els FAB
Labs són laboratoris que posen a l’abast els instruments per a fer
possibles projectes de fabricació digital .
El FAB10 Barcelona va concentrar les seves activitats en tres aspectes
centrals: la fabricació digital , les ciutats productives i les comunitats
emergents, dedicat al crowdsourcing, crowfounding, co-working
com a noves fórmules de trebal l en l’àmbit, de col· laboració oberta
distribuïda, el micomecenatge i l ’economia en col· laboració.
53
Tallers educatius FAB KIDS
juliol/ 8
Fabricar un robot, construir un skate o fer impressions 3D van ser
algunes de les activitats que els joves van poder real itzar en el Fab
Kids que es va convocar dins de la programació del Fab10 (10ª
Conferència Internacional de Fab Labs).
El Fab kids és un esdeveniment organitzat per l 'Ateneu de
Fabricació de Les Corts, el Fab Lab Barcelona i Ludic 3. Fab Kids
són uns tal lers educatius on els joves de 12 a 17 anys aprenen a
fabricar petits robots, construir skates, fer experiments interactius
o imprimir en 3D, entre altres activitats creatives, envoltats dels
mil lors "Fabbers" i "Makers" de tot el món.
La comunitat internacional de Fab Labs es va trobar a Barcelona
per celebrar el Fab10, la desena conferència internacional i la
reunió anual de la xarxa de Fab Labs, que té més de 270
laboratoris, amb seu en més de 56 països, que comparteixen eines,
projectes, programes i processos en una fi losofia de trebal l oberta i
col · laborativa.
Educar mitjançant el joc i l 'experimentació és un dels objectius més
importants dels Ateneus de Fabricació. El tal ler Fab Kids impulsa
54
aquests valors mitjançant la fórmula "aprendre fent" que us
permetrà entrar en contacte amb una nova forma d'experimentar
l 'ús de les eines i les tecnologies.Fab10:
https://www.fab10.org/ca/home Fab Kids: http://goo.gl/M6YQHx
FAB10: https://www.fab10.org/ca/home
Premis App&Cultura
juliol/ 31
La direcció de Creativitat i Innovació de l ’Institut de Cultura de
Barcelona va convocar el premi Apps&Cultura destinat a reconèixer
el trebal l dels desenvolupadors i contribuir a potenciar el
desenvolupament dels continguts culturals des dels dispositius
mòbils.
El projecte guanyador a la mil lor apl icació fou per al projecte
Barnart, integrat per Àngel Gómez, Oriol Tendero i Juan Esporrin. La
seva proposta connecta els artistes de carrer independents amb els
públ ics. Aquesta iniciativa fou, a més a més, doblement
reconeguda, ja que també es va endur el premi a la mil lor App a
criteri del públ ic.
L’apl icació al concepte més innovador ha estat per a la proposta
Festook, un sistema de recomanació intel · l igent de concerts on
s’indica quins són els grups que més agraden i que pot, a més,
organitzar una agenda de concerts amb propostes personal itzades
segons el perfi l dels usuaris.
Els guanyadors del premi rebien una dotació econòmica de 6.000
euros i una nominació al Mobile Premier Awards 2015. El premi del
jurat popular estava dotat amb 500 euros i el premi a la innovació
ha estat dotat amb 2.000 euros. Els projectes distingits en aquesta
edició passaven a una segona fase en la qual es posaven en
contacte els projectes i els desenvolupadors amb empreses i
emprenedors de la ciutat per tal que les idees poguessin ser
portades a la pràctica.
A les apl icacions esmentades, el jurat va incorporar una tercera App
perquè s’incorporés a la fase de desenvolupament de producte.
L’apl icació escol l ida ha estat Coolturer, una App que permet
55
descobrir els esdeveniments culturals de la ciutat, obtenir la seva
informació i participar-hi .
Els guanyadors passaven a una segona fase del projecte, en què
iniciaven el procés d’acceleració d’Apps&Cultura, amb la
participació dels actors més importants de l ’ecosistema d’innovació
i emprenedoria de la ciutat, que els havien de donar suport en el
desenvolupament del seu projecte empresarial més enl là del
producte.
El futur dels sistemes tàctils i la il · luminació OLED
setembre / 18
El consorci europeu Light Touch Matters va convocar, a través del
centre de Materials MaterfFAD, un encontre al voltant dels nous
materials i sistemes tàcti ls luminescents. Light Touch Matters aplega
dissenyadors i investigadors d'arreu d'Europa, en concret 17 socis
de 8 països de la UE, que trebal len en la definició i el
desenvolupament de noves apl icacions de materials flexibles,
sensibles al tacte i luminescents.
En aquesta ocasió els protagonistes de la jornada van ser els
materials piezoelèctrics i els sistemes OLED. Aquestes darreres
sigles corresponen a Orgànic light-emitting díode o díode orgànic
d'emissió de l lum. Es tracta d'un díode que té una capa luminescent
integrada per un fi lm de components orgànics que reaccionen a
determinats estímuls elèctrics i generen l lum pròpia. És una
tecnologia apl icada en tota mena de dispositius, ja que és un
material de gran flexibi l itat que permet fer pantal les plegables o
enrotl lables.
Materbrunch, aprenentatge i gastronomia
octubre / 28
Materbrunch és una activitat organitzada pel Centre de Materials
Materfad. Es tracta d’una trobada entre professionals que combina
les conferències divulgatives amb un brunch. L’edició del 2014 es va
centrar en l ’ús de materials pol imèrics l leugers en les façanes dels
edificis. Es tracta de materials com el metacri lat o els pol icarbonats
que, per la seva l leugeresa o multifuncional itat, a més de ser
56
materials translúcids, tenen múltiples apl icacions en la seva
apl icació com a elements de cobertura i envoltants de les façanes.
La Jornada Adobe Creative Now esdevé un punt de
trobada per als professionals
octubre / 22
La consol idació del Disseny Hub Barcelona com a espai de
referència per als professionals i per a les empreses s'ha fet palès al
l larg de l 'exercici amb esdeveniments com la jornada Adobe
Creative Now, celebrada el 22 d'octubre a Barcelona, dins la gira
d'esdeveniments Create Now Tour 2014. Es tracta d'una gran
presentació de les novetats i productes d'Adobe que convoca
professionals de l 'àmbit del disseny gràfic, la imatge, l 'audiovisual ,
etc.
El format de la jornada es desenvolupa en sessions de mitja hora
durant més de quatre hores al l larg de les quals Adobe presenta les
darreres novetats i ofereix eines per tal de poder descobrir i
desenvolupar noves tècniques i funcional itat de les seves
apl icacions i programes com Photoshop, Lightroom o Illustrator,
entre d'altres.
57
ACTIVITAT  
DESENVOLUPAMENT  
EMPRESARIAL  
I PROFESSIONAL
3.544 
assistents
8 
activitats
ACTIVITAT
DESENVOLUPAMENT
EMPRESARIAL I
PROFESSIONAL
gener
29 Internatonal Fashion Code MODA-FAD
març
20 Fase prèvia del Forum d'Inversió. Presentació de projectes
23 Jornades DEMO d'ADI -FAD
maig
7 Chil l Laus d'ADG-FAD
23 Festa Oh La Laus
28 Chil l Laus d'ADG-FAD
juny
3 Design Services Market
Fòrum d'Inversió de les Indústries creatives 20
juliol
30+30 networking empresaria l 19
RIS3CAT networking empresaria l 22
octubre
30
Setmana de la Fusta de Catalunya
novembre
Gran Chi l l Laus 1 1
ADGFAD-Chi l l Laus 26
59
International Fashion Code MODA-FAD
gener /29
L’International Fashion Code va combinar moda i dret en un fòrum
on es van debatre aquesta i altres qüestions. La 4a edició va tenir
l loc al Disseny Hub Barcelona convocada per ModaFAD, l ’empresa
Marqués & Ferrer, especial istes en patents, marques i drets d’autor i
la consultoria MyStyle. BCN. El 2012, gairebé el 70% dels productes
falsificats eren productes tèxti ls. Què suposa aquesta dada per als
creadors? I per als consumidors? Aquest va ser el context en el qual
es va celebrar la jornada. Les sessions van començar amb una
xerrada, a càrrec dels creadors, sobre la importància de protegir les
creacions i invencions tèxti ls. Una intervenció que després va
continuar amb temes de caràcter jurídic i sobre els nous models de
negoci com l’eCommerce i la l lei internacional .
BCD i el Bussines Angels Netwoork creen
la primera xarxa catalana dins el Forum d'Inversió
març /20
El BCD Barcelona Centre de Disseny va organitzar el Fòrum
d'Inversió de BANC i BCD en el marc de la seva tasca de suport i
60
reforç als emprenedors i l 'emprenedoria. BANC respon a les sigles
del Bussines Angels Network de Catalunya. Aquesta és la primera
xarxa catalana de Bussines Angels (Àngels Inversors) amb més de 10
anys d'experiència en l 'acompanyament, assessorament i tutela de
projectes d'emprenedoria.
El fòrum d'Inversió va ser l 'oportunitat per connectar els nous
emprenedors amb potencials inversors interessats a impulsar
aquestes iniciatives. Abans d'arribar a la celebració del Fòrum es
van valorar les candidatures i projectes presentats el quals, després
d'una acurada selecció, es van presentar el 20 de març en una
sessió l lampec on només es disposava de 15 minuts per presentar la
iniciativa. Els projectes seleccionats després d'aquesta presentació
són els que van arribar al Fòrum d'Inversió
DEMO explora les perspectives del disseny
industrial en un panorama canviant
març /23
ADI FAD va organitzar, el mes de març, tot un seguit de
presentacions a l ’auditori del Disseny Hub Barcelona sota les
temàtiques: GLOBAL- DATA, edició, procés, material i High versus
Low. L’objectiu de la jornada era explorar les noves perspectives
sobre les relacions entre l ’objecte i l ’usuari i els nous escenaris
productius. DEMO ofereix doncs una perspectiva al voltant dels
canvis i reptes que ha d’assumir el disseny industrial en una
conjuntura on els canvis tecnològics, l ’abaratiment dels costos de
producció i de transport estan promovent tot un seguit de canvis
culturals que estan incidint amb força en els processos de
producció dels dissenyadors industrials.
DEMO es planteja l ’exploració al voltant de tots aquests nous
processos de creació que es mouen entre l ’experimentació, el fet
multidiscipl inari , els nexes de connexió entre la producció industrial
i l ’artesanal i noves formes de trebal l en l ’àmbit del disseny dels
productes.
L’objectiu és que sigui un gran espai de trobada on els professionals
puguin entrar en contacte amb aquestes noves experiències
perquè puguin ser incorporades a la seva dinàmica de trebal l .
61
Chill Laus amb Odiseo
maig / 6
El Disseny Hub Barcelona va ser la seu de diferents sessions del
cicle Chil l Laus. El mes de maig es va dedicar a la presentació
d'Odiseo, una publ icació bianual que combina una selecció de
fotografies de caràcter eròtic i assaigs contemporanis. En la
presentació de la publ icació van participar Rafa Martínez -estratègia
del projecte-, Albert Folch i Carlota Santamaria -direcció creativa-,
Pol Pérez -continguts de texts-, Ángela Palacios -artista impl icada en
el vol 3- i Pol Montserrat –i l · lustrador de la part de textos
Edició 80 del Chil l Laus ade l'ADG-FAD
maig / 28
El Disseny Hub Barcelona va acollir de la mà de l’ADG-FAD la 80a edició
del Chill Laus. Una edició dedicada a la fotografia publicitària i les revistes
gràfiques. Són molts els professionals que des de la seva càmera
presenten diferents estils i formes de fer.
En aquest Chill Laus es va presentar el treball de tres fotògrafs dels quals,
a banda del seu punt de vista professional, també es va conèixer el que
pensen des de l’altre costat de la lent. Els convidats van ser Salva López,
que va explicar com va ser el seu pas del disseny gràfic a la fotografia, i els
avantatges que ha tingut en el “món” gràcies a la seva formació i
experiència.
Raúl Ruz, per la seva banda, partint de l’evolució entre el fotògraf i la
fotografia actual, va explicar la importància de les sèries fotogràfiques en
encàrrecs comercials, sempre esprement al màxim els recursos
disponibles de cada projecte. Finalment, Coke Bartrina va mostrar els
seus diaris, tant treballs personals en comparació dels seus darrers
projectes per encàrrec, com reportatges i campanyes publicitàries
Design Services Market, un entorn per crear complicitats
juny / 3
En el marc de la Barcelona Design Week, el Barcelona Centre de
Disseny va convocar el Design Services Market. És una iniciativa
pensada per generar un espai de negoci i trobada on les empreses
62
de serveis de disseny i d'altres empreses d'altres sectors productius
i o de serveis poguessin tenir un espai de relació, contacte i
prospecció d'oportunitats de col · laboració i negoci. L'esdeveniment
s'estructurava amb un programa d'agendes a mida on les empreses
interessades podien posicionar la seva marca, proposar la
generació de nous productes o serveis a través del disseny i
contactar amb el talent creatiu de la ciutat. Els seus organitzadors
concebien l 'espai com un entorn ideal per propiciar el contacte
empresarial intersectorial com el de l 'hàbitat, els mèdia, tèxti l i
moda, packaging o electrònica, entre d'altres. Una àgora
contemporània on poder sumar propostes i identificar futures
oportunitats de negoci reals.
Les start up seleccionades a la quarta edició del MID
es van presentar al Fòrum de les Indústries creatives
juny / 20
El BCD, Barcelona Centre de Disseny, va convocar el mes de juny el
Fòrum d'Inversió de les Indústries creatives. Una plataforma generada
amb la col· laboració de Keiresu Forum i que volia donar a conèixer les
start ups seleccionades en la quarta edició del MID Mercat d'Idees
Disseny del 2014.
Les iniciatives emprenedores final istes presentaven els seus projectes
empresarials, tots el ls amb un fort component creatiu. Aquestes
presentacions es desenvolupaven en el breu format conegut com a
Elevator Speach, ona la idea s'ha de presentar breument i concisa tot
posicionant en aquest poc marge l 'empresa i el producte. La teoria és
assignar temps de presentació tan breus com els d'un viatge en
ascensor perquè els expositors hagin de trobar necessàriament
l 'essència que condensi tot el potencial de l 'empresa i el producte.
Aquest original i concís format de presentació es feia davant de
potencials inversors públics i privats amb l'objectiu de captar el seu
interès i que aquest pugui concretar-se en possibles acords de
negoci.
63
ACTIVITAT 
SUPORT A 
L’EMPRENEDORIA  
I EL TALENTEMERGENT
3.531 
assistents
13 
activitats
ACTIVITAT
SUPORT A L'EMPRENEDORIA I
TALENT EMERGENT
febrer
5 Exposició de l 'A-FAD: El Japó, país de contrastos
març
7 Jornades Pechakucha
19 Exposició de Disseny d’hàbitat internacional Rojo
abril
23 Jornades Pechakucha
maig
7 Jornades Pechakucha
Exposició: Nous Rumbs: 25
el disseny a Hongria en
l'actualitat 27 FIU Barcelona. propulsió de nous talents creatius
Sessió sobre el mercat Xinès. 29
Presentaciò de la Bei j ing
juny
Design Week amb Barcelona
com a ciutat convidada 25 Premis Habitácola per a estudiants
26 Premis Laus de disseny Gràfic
Premis FAD Sebastià Gasch d'Arts 30
juliol
Premis ArtFAD d'Art i Artesania Contemporànies 1
Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme 3
Medal les ADI -FAD de Disseny industria l 30
Premis Delta de Disseny Industria l
setembre
ATIPY. Congrés Internacional de Tipografia 18
Jornades Pechakucha 26
novembre
BCD - iV edició del Mercat d'Idees Disseny 4
Exposició de la Idea al Negoci. BCD- Mercat Idees Disseny 5
DC*E Awards /Best of European Design and Advertising 8
Barcelona Bits Barcelona International Technology 21
Jornades Pechakucha 28
65
El Japó, país de contrastos
febrer /5
L’A-FAD va presentar al vestíbul del carrer Àvila del Disseny Hub
Barcelona l ’exposició El Japó, país de contrastos, creada en
col · laboració amb l 'entitat cultural japonesa Jackie & Partners, i
comissariada per Magda Polo i Jacquel ine Teissier. La mostra
presentava l ’obra de quatre artistes que han sabut fusionar la
tradició i la modernitat nipona en una proposta multidiscipl inària en
la qual els paravents exercien un paper protagonista. Els artistes
participants van ser: Sadato Kurotake, amb els seus paravents
inspirats en obres dels segles XVI I i XIX; Ceci l ie Okada, amb
il · lustracions digitals; Megumi Koyama, com a representant
d'artesania tèxti l i el compositor japonès, Shusaku Akita.
Aparador del disseny nacional a l 'exposició Rojo
març / 19
L’exposició Rojo va arribar al Disseny Hub Barcelona de la mà de
Red (Reunió d'empreses de disseny) i BCD Barcelona Centre de
Disseny. La mostra aterrava al Disseny Hub després d’haver estat
exposada a l ’Stockholm Furniture Fair. Rojo oferia a l ’espectador
66
peces de disseny contemporani representatives: productes
pensats, dissenyats i produïts majoritàriament a tot l ’Estat i que
constituïen un aparador del panorama habitat-design internacional .
Els dissenys, vinculats entre si a través del color vermel l , estaven
disposats sobre un escenari modular segons la proposta de l ’estudi
Arquitectura-G. Un plantejament que feia que a mesura que
l ’espectador s’endinsava en l ’exposició, aquesta canviés la seva
configuració i aconseguia que les peces interactuessin de forma
diferent amb l’espai.
Antologia del disseny hongarès emergent a Barcelona
maig /25
Nous Rumbs: el disseny a Hongria en l’actualitat. Formes d’Hongria
era el nom de l’exposició que, durant la darrera setmana del maig,
es va poder veure al Disseny Hub Barcelona. L’organitzaven el
consolat d’Hongria i l ’Ajuntament de Barcelona amb la col · laboració
dels operadors de Disseny Hub: el Museu del Disseny de Barcelona,
el Barcelona Centre de Disseny (BCD) i el Foment de les Arts i del
Disseny (FAD).
L’exposició vol ia oferir una panoràmica sobre l ’estat actual del
disseny i dels seus professionals a Hongria. Aquest país està
considerat com un dels centres emergents a la Unió Europea.
L’Associació de l ’Estudi de Joves dissenyadors d’Hongria (FISE)
presentava les peces de 40 creadors hongaresos considerats com
els més rel levants actualment.
Barcelona, ciutat convidada a la Beijing Design Week
maig /29
Barcelona Centre de Disseny va convocar, al final del mes de maig,
una sessió dedicada al gegant emergent xinès. En aquesta sessió
es va expl icar quin és el context del mercat del disseny a la Xina i
es va orientar sobre quins són els sectors amb les quals les
empreses poden tenir una major oportunitat de negoci.
Durant la jornada es va presentar la Beijing Design Week, un
67
esdeveniment al qual Barcelona va assistir com a ciutat convidada.
Una altra de les accions derivades d'aquesta sessió fou la
presentació de la missió empresarial que es desplaçaria fins a la
Xina per a la promoció del disseny i les indústries creatives de
Catalunya a l 'Orient l lunyà.
Guanyadors de la 44ª edició dels Premis Laus
juny /19
Al mes de juny es va celebrar la Nit Laus. El Disseny Hub Barcelona
va esdevenir el centre de referència del disseny al país i va acol l ir el
l l iurament dels Premis Laus, uns guardons que entrega ADG-FAD
dins l ’esdeveniment FADfest, que reconeixen els mil lors projectes
real itzats tant per professionals com per estudiants de disseny
gràfic, publ icitat i comunicació visual . Els premis celebraven
enguany el 50è aniversari des de la seva creació el 1964.
Els guardonats de l ’edició del 2014 han estat:
Disseny gràfic.
Títol : BruumRuumClient: Ajuntament de Barcelona Agència / estudi:
David Torrents studio
Subcategoria: Gràfica de l ’entorn / Gràfica apl icada a espais
Web i mitjans digitals.
Títol : Makeawish Cl ient: Fundació Especial Caja Madrid Agència /
estudi: Espadaysantacruz Studio
Subcategoria: Instal · lacions interactives
Creativitat publ icitària.
Títol : Discover Satanism Client: SITGES, Festival Internacional de
Cinema Fantàstic de Catalunya Agència / estudi: CHINA
Subcategoria: Campanya integrada
Audiovisuals.
Títol : MagmaClient: Adobe Agència / estudi: Dvein
Subcategoria: Audiovisuals
Estudiants.
Títol : SónarZinesAutor: Gal · la Pascual Ràfols Escola: ESDI
Subcategoria: Projecte final d’estudis / Disseny Gràfic
68
L’Hospital de Sant Joan de Déu i Socialytics, van obtenir el premi
Laus Aporta, i Claret Serrahima va guanyar el Laus d’Honor per la
seva trajectòria.
A aquesta convocatòria concorrien prop de 1 .300 projectes, dels
quals n’han resultat guanyadors 373 en set categories diferents:
disseny gràfic, web i mitjans digitals, creativitat publ icitària,
audiovisuals, entitats, empreses i estudiants.
Enguany s’han repartit un total de 5 Grand Laus, 26 ors, 1 10 plates i
232 bronzes, i han quedat desertes les categories d’Empreses i
entitats,. FADfest: http://fadfest.cat/ Nit Laus:
http://www.laus.cat/ca/nit-laus
Dean Skira guanya el Delta d'Or amb Trick, una lluminària
LED miniaturitzada que genera efectes espectaculars
juny /10
El dissenyador Dean Sira va guanyar el Delta d'Or de la 37a edició
dels premis Delta de Disseny Industrial que convoca ADI-FAD. Sira
va guanyar el premi per Trick, una l luminària LED miniaturitzada que
genera espectaculars efectes de l lum. El seu petit format fa que el
cos l luminós sigui pràcticament invisible però en canvi els efectes
de l lum que pot generar creen espais de l lum circulars, geomètrics,
puntuals i efectes de l lum rasant fins a completar en total vuit
efectes de l lum diferents. El jurat dels premis va considerar que el
producte resultant oferia una fórmula que unificava "arquitectura i
espai amb producte i l lum" amb un objecte que associava "la poesia
amb la tècnica".
Els premis Delta de Plata es van l l iurar: a la col · lecció Gardenias de
mobil iari de jardí de Jaime Hayon; a Lojamonero, un estri de cuina,
un suport per a tal lar pernil , de DIBA studio; el sistema de taules
Offset de Tomàs Alonso; la làmpada Pet Lamp d'Alvaro Catalán de
Ocón; Rabari, de nanimarquina-NopaDoshi & Jonathan Levien i el
conjunt Grasshopper de taula i banc, de Makoto Fukuda.
En el marc dels premis es l l iuraven també les medal les ADI per a
estudiants de disseny. La medal la d'or va ser per a Adrià Pedrosa, de
l 'escola El isava, pel seu disseny d'una taula de snowboard Jib-Ster.
La medal la de plata se la va endur el projecte Meetube, de Jordi
69
Gaspar, Gabriel Rodríguez i Manon Berl ioz de l 'IED Barcelona i la
medal la de Bronze es va l l iurar al projecte de bicicleta evolutiva
B'kid de Noel ia Val lano, de l 'ESDAP Llotja.
Els productes guardonats i els final istes s'incorporen al catàleg dels
Premis Delta 2014 i en el seu conjunt conformen els continguts de la
mostra El millor disseny de l'any, que és la mostra inaugural del
FADfest.
Pechakucha, píndoles creatives
març / 7, abril / 23, maig / 7, setembre / 26 i novembre / 28
PechaKucha Night Vol . 20 es va celebrar al setembre al Disseny Hub
Barcelona. Pechakucha és un esdeveniment de caràcter
internacional que se celebra en més de 700 ciutats d’arreu del món.
La iniciativa va nàixer al Japó el 2013 i s’ha expandit globalment.
A Barcelona es van començar a convocar les sessions nocturnes el
2008 i des d’aleshores es programen de forma habitual quatre
sessions anuals. Actualment els responsables de l 'organització són
Oscar Guayabero i Mich Micenmacher.
El format de l ’esdeveniment és variable, però en essència es tracta
70
de trobades interdiscipl inàries on es faci l ita un espai per a la
interacció entre diferents professionals des de l ’arquitectura, el
disseny, la creació multimèdia, les ciències socials, la medicina, el
disseny gràfic, etc. Les intervencions estan subjectes a un format de
presentació ràpida per exposar idees i projectes que es resumeix en
20 imatges x 20 segons, la qual cosa dóna un límit temporal de 6
minuts i 40 segons per intervenció. L’objectiu és condensar en cada
sessió 12 presentacions l lampec. D’aquesta manera s’aconsegueix
un espai i un format que aixeca expectatives i aconsegueix captar
l ’interès dels espectadors sobre noves discipl ines, tecnologies, etc.
Els seus promotors ho defineixen com a dosis de creativitat
comprimida
El Mercat Idees Disseny ajuda
a trobar finançament a projectes emergents
novembre / 4
El BCD Barcelona Centre de Disseny, en el marc de la convocatòria
"Empresa Creativa busca Inversor" del MID Mercat d'Idees Disseny,
va organitzar el jul iol de 2014 una sessió orientada a connectar la
comunitat MID amb experts i agents de les indústries creatives que
compten amb programes de preparació i acompanyament i accés a
finançament.
Així, les empreses creatives que estan a la recerca de finançament
podien connectar amb entitats com ENISA, l ' Institut Català de
Finances, l ' Institut d'Indústries Culturals i el programa Creamedia de
Barcelona Activa. Per als final istes de la convocatòria "Empresa
Creativa busca Inversor" del MID 2014 i els membres del Club
d'Empreses BCD es va reservar un espai "1 to 1 " amb els ponents.
De la Idea al Negoci, mostra dels millors
projectes del Mercat d'Idees Disseny
novembre / 5
El BCD Barcelona Centre de Disseny va produir, en el marc del
Mercat d'Idees Disseny, la mostra De la Idea al Negoci. S'hi
presentaven els projectes més rel levants i que mostraven mil lor el
talent creatiu emergit arran de la celebració del Mercat d'Idees
Disseny en la seva edició del 2014.
71
Primera edició de l'European Creativity Festival
novembre /8
La primera edició de l 'European Creativity Festival que organitzava
l 'Art Directors Club of Europe ADC*E va escol l ir el Disseny Hub com a
escenari d’aquest esdeveniment que intentava capbussar-se en la
celebració de l ’art de la creativitat, el disseny gràfic i les noves
solucions creatives.
Al l larg de tres dies, entre el 6 i el 8 de novembre, es van celebrar
sessions de trebal l , conferències, tal lers que van aplegar
professionals de prestigi per debatre aspectes com el concepte Re-
designing Europe. Una proposta adreçada a evidenciar els canvis
que pot comportar la creativitat en els objectes i les persones des
d’òptiques i nivel ls molt diferents. Es van programar fins a cinc
workshops al voltant de fórmules de finançament col · lectiu,
experiències de cocreació, una sessió per aprendre a moure’s pel
món de les dades per expl icar històries o els processos creatius
associats a la composició musical per a formats audiovisuals.
Durant els 3 dies del festival també es van l l iurar els premis de la 23a
edició dels ADC*E Awards. Aquests premis són l ’única competició
internacional que aplega en una mateixa convocatòria trebal ls ja
guardonats anteriorment en certàmens locals com per exemple els
ja guardonats amb els premis Laus. Estan considerats com un
guardó de guardons entre els premis de disseny gràfic i missatges
publ icitaris i un reconeixement de prestigi internacional a
l ’excel · lència
Bits, el festival de cutura Geek
novembre /21
Els entusiastes de la tecnologia, la informàtica de la ciència-ficció,
en definitiva l ’univers de la cultura Geek es va donar cinta al
novembre al Barcelona BITS.
De fet la convocatòria va acol l ir 8.000 assistents entre el 21 i el 23
de novembre. EL Barcelona International Technology Show
(Barcelona Bits) va tenir esdeveniments sol idaris com la campanya
Videojocs Al iments; la taula rodona BLE’s Entrepeneurs Day per
posar en contacte emprenedors locals amb líders del sector de la
innovació vinculat a l ’entreteniment, sobretot en l ’àmbit del gaming
72
i de les Apps interactives. El programa incloïa també tota mena
d’activitats lúdiques com un concurs de fotografies dels mil lors
"escriptoris Geek", taules farcides de robots i tota mena d’artefactes,
maquetes i objectes insòl its o el primer concurs de micro relats de
Ciència-ficció.
L’espai del Disseny Hub va possibi l itar també mostrar una moto jet a
mida real , un R2D2 a control remot, algun droide, simulacions
virtuals apl icades a la psicologia de la mà de la Universitat de
Barcelona, impressores 3D, consoles com ara Atari , ZX Spectrum i
Master System pels nostàlgics dels videojocs clàssics, a més de
conferències, workshops, performances i competicions com una
cursa de quadrigues robot.
73
ACTIVITAT  
CESSIÓ D’ESPAIS
29.016  
assistents
16 
activitats
ACTIVITAT
CESSIÓ D'ESPAIS
gener
31 Producció del spot publ icitari del nou model de FIAT
febrer
7 Sopar Dassalut Systems. Top Atlantic
17 Fòrum MICE Catalunya
Fòrum demetges
1 1 Presentació de la nova imatge de BASF
27 Schwarzkoph - Carlson Wagonl it. Premis i reconeixements
març
9 Nike, presentació de marca
12 D-Company Dacher
25 MPI Medical Projects International Ltd
27 GHL-ITB Transports
maig
Objectiu Barcelona. Tal ler de Fotoperiodisme 29
juny
Breakfast del 22@ 26
setembre
Diada de l ' 1 1 de setembre 1 1
23 Cursa de la Mercé
octubre
Model Manegement. Desfi lades de moda 3
Desena edició del concurs de disseny gràfic de Raima 9
novembre
Smart Showrrom. Presentació del nou Smart ForFour 1
Tal ler Merck Global Food & drinking Workship 19
Impuls Innovació Administració. IMI 27
Lavinia 22@
75
El 1r Fòrum de Turisme de Reunions de Catalunya
febrer / 17
La primera reunió del Fòrum de Turisme de reunions de Catalunya
va ser un èxit de participació. Aquesta primera trobada era una
reunió de trebal l , de totes les empreses que intervenen en el sector
del turisme de reunions (MICE) de Catalunya, per formar, informar i
crear relacions. L’objectiu era oferir eines a la indústria catalana del
sector per promoure’s i promoure el destí. Els principals objectius
que pretenia el fòrum eren donar a conèixer els valors i tota l ’oferta
d’una destinació com Catalunya, connectar tots els agents de la
indústria turística de reunions del país i també promoure la
formació dels professionals del sector en les darreres tendències
en el mercat. La trobada fou un exemple de com organitzar un
esdeveniment que intenta donar resposta a les necessitats
detectades i diagnosticades des del mateix sector.
Centre logístic per a la Cursa de la Mercè
setembre / 23
El Disseny Hub Barcelona va ser el centre logístic per a la recol l ida
dels dorsals i xips dels participants de la Cursa de la Mercè 2014. Al
l larg de tres dies van passar més de 18.000 persones per recol l ir el
material de tots aquel ls que s’havien preinscrit.
76
Desena edició de concurs bianual de RAIMA
octubre / 9
El Concurs RAIMA d’I l · lustració i Disseny va celebrar la seva desena
edició al Disseny Hub Barcelona. El lema escol l it per a l 'ocasió va
ser El paper i l’arquitectura. La convocatòria d’aquest certamen té
un caràcter bianual i un gran poder de convocatòria entre els
professionals del sector, amb més de 4.000 participants.
És un dels guardons mil lor dotats amb premis de 5.000 i 2.500
euros per al primer i segon classificats. El concurs ha esdevingut un
punt de referència per als professionals del sector. El guanyador del
certamen té, a més a més, l 'oportunitat de veure la seva obra
publ icada, ja que el disseny guardonat esdevé el protagonista del
calendari de col · leccionista que RAIMA edita i distribueix
anualment.
Els guanyadors de l 'onzena edició van ser els dissenys de Lal i
Pantone, Papirola de Vitrubi i el segon premi per a Irma Arribas
Pérez, pel seu disseny titulat Pasaia. Els dos guardonats veuran els
seus dissenys impresos en els calendaris del 2015 i 2016 quan és
previst convocar una nova edició del concurs.
El guanyador és escol l it per un Jurat format per professionals i
representants de les principals associacions i col · legis professionals
del sector de les Arts Plàstiques (ADG-FAD, Col· legi de Dissenyadors
Gràfics de Catalunya, ADP, APIC, etc.). Es premien aquel les obres
que mil lor han sabut reflectir el lema proposat, sota criteris
professionals d’original itat i qual itat artística i tècnica de l ’obra.
77
Disseny Hub
Barcelona
ARQUITECTURA
CONTENIDOR DE CONTENIDORS,
UN ESPAI FLEXIBLE I ADAPTABLE
AMÚLTIPLES NECESSITATS
Un edifici que ha de ser museu, espai d'innovació i el
detonant de la vertebració de la plaça de les Glòries
La gestació formal de l 'edifici del Disseny Hub Barcelona comença
amb la convocatòria del concurs d’idees, convocat per l ’Ajuntament
de Barcelona l 'any 2001 , per a la construcció d’un equipament que
concentrés les col · leccions dels museus de les arts decoratives, de
la Ceràmica, de les Arts Gràfiques i del Vestit i la Indumentària.
D’altra banda, l ’edifici havia d’actuar com a detonant de la
recuperació de la plaça de les Glòries. Una reorganització que havia
de comportar la redistribució del trànsit viari i una nova i completa
redefinició que retornés el protagonisme dels seus usos i el seu
encaix urbà als ciutadans. Aquest era un fet fonamental que
comportava la generació d’equipaments i espais que
acompanyessin aquesta recuperació cívica actuant com a pols
generadors de l ’activitat que l 'havien de fer possible.
Conceptualment, però, la seva concepció es remunta a principis
dels noranta, a la Barcelona pre i postolímpica.
MBM Arquitectes guanya el concurs
El projecte guanyador del concurs, confeccionat per MBM
Arquitectes, generava un centre amb una doble funció, gran espai
cultural i de trebal l i una doble estructura diferenciada en dos
cossos. Aquests dos grans volums estructurals s’aconsegueixen
aprofitant el desnivel l entre la plaça de les Glòries i el carrer d’Àvi la.
D’aquesta manera s’optimava el diferencial de cotes entre la plaça i
el Poblenou aconseguint un edifici que en quedava en les seves tres
quartes parts semi soterrat mentre que la part més visible ocupava
només la quarta part restant. La superfície total del Disseny Hub
Barcelona és de 29.352 m2.
78
El cos superior i emergent s’orienta en direcció mar-muntanya,
resseguint el traçat del carrer d’Àvila al qual l i dóna continuïtat i
permeabil itat cap de la plaça, ja que té la mateixa amplada que el
carrer. És al mateix temps el remat final per a la via urbana que
acaba en un extrem a la plaça de les Glòries i en l ’altre extrem amb
la Vila Olímpica.
Aquesta continuïtat es reforça donant l ’opció de l ’accés directe des
del carrer i fins a Glòries travessant un pont de vidre sobre l ’estany
que condueix a les escales mecàniques que condueixen el vianant
cap a l 'accés de la plaça.
D’altra banda, els grans voladissos del cos emergent actuen com a
fita i senyal sobre la plaça assenyalant el seu centre. Tot i tractar-se
d'una estructura que emergeix sobre la plaça aquest té una
marcada vocació d’horitzontal itat que exerceix com a contrapunt
formal a la vertical itat de la veïna torre Agbar.
El segon cos obre l ’edifici cap al barri del Poble Nou, a través d’una
estructura rectangular semisoterrada orientada en direcció Besòs-
Llobregat davant de la qual trobem un l lac que, a més d’actuar com
a espai públ ic de relació per als vianants, projecta l lum sobre la
Edificis singulars
que harmonitzen
des del contrast
79
façana. Formalment s’aconsegueix un equipament que aprofita la
seva coberta com a zona d’espai públ ic.
Els materials emprats per a la construcció de cadascun dels dos
blocs de l 'edifici presenten diferències que evidencien formalment
cada part. El formigó, el granit i el vidre són els elements principals i
en el cos superior prenen protagonisme el revestiment de làmines
de zenc subjectes amb gafets, el vidre i el ferro fos.
Una plataforma idònia per a la projecció d'esdeveniments
Els operadors privats troben en el Disseny Hub Barcelona la
plataforma idònia per a la projecció dels seus esdeveniments més
rel levants com la Barcelona Design Week y el FADfest, per citar-ne
els més rel levants. En clau interna, disposen de serveis com el
MaterFad, el centre de recerca i experimentació sobre materials o
les iniciatives del BCD per a la internacional ització i l ’atracció de
talent i inversió i la col · laboració entre les empreses del sector com
exemplifica la convocatòria del Mercat d’Idees Disseny (MID). Una
àgora on l ’emprenedoria creativa troba espais de relació i contacte
amb empreses i inversors en l ’objectiu de promoure al iances que
generin i donin sortida a nous productes sobre la base d’incorporar
La façana sobre el
Poble Nou amb el
l lac
80
al mercat solucions amb valor tecnològic i innovadores.
Per fer tot això possible l ’estructura del Disseny Hub també respon
a aquesta lògica dual que veiem reflectida a simple cop d’ul l
observant la seva forma i arquitectura.
La primera part de l ’edifici té forma rectangular i es troba en una
cota inferior a la plaça de les Glòries, aprofitant el desnivel l existent
entre la plaça i el carrer d’Àvila. Una làmina d’aigua situada davant
de la façana oberta al Poblenou genera un espai de relació amb el
vianant a més de contribuir a mil lorar la i l · luminació natural de la
façana tot aprofitant la reflexió de la l lum sobre l ’estany.
Sota la plaça de les Glòries
El cos semisoterrat ocupa tres quartes parts de la superfície total
construïda i genera una coberta verda sobre la plaça de les Glòries
que s’incorpora a la ciutat com a espai d’ús públ ic. La disposició
d’aquest cos permet l ’entrada de l lum natural des de la façana més
al largassada del rectangle. La part posterior menys il · luminada es
dedica a espais específics del museu amb menor requeriments
d’i l · luminació.
Un sistema de l luernes disposades sobre la coberta ofereix l lum
natural des de la part enjardinada; a més de la l lum zenital aquestes
claraboies poden ser emprades com a aparadors informatius de les
activitats del centre. A l ’altre costat i tocant a l ’avinguda Meridiana
es crea una plaça amb un paviment l luminós i una pèrgola.
El Centre de Documentació, la biblioteca i el landing
En aquesta zona es troben tres grans serveis de l 'edifici . El primer
és el Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona.
Compta amb una superfície de 916 m2. És un servei orientat a la
recerca i la informació al voltant de les arts de l ’objecte i el disseny,
Ha estat el primer servei públ ic que ha obert el Museu del Disseny
de Barcelona abans de la seva inauguració el desembre de 2014.
El Centre compta amb un fons inicial de més de 22.000 documents
sobre disseny, l ibres de tendències, guies de colors, etc., i apostarà
decididament per la recopilació d'arxius de professionals i
81
empreses del sector.
Entre els serveis que ofereix hi ha el de préstec i reserva de l l ibres i
revistes així com la consulta d’arxius i documents patrimonials.
Els altres dos són, d'una banda, la Bibl ioteca El Clot-Josep Benet,
que ocupa una superfície de 1 .678 metres quadrats distribuïts en
dues plantes i que compta amb sales de lectura amb l lum natural
zenital i , de l 'a l tra banda, el Landing empresarial , un espai dedicat a
l ' impuls d'iniciatives i projectes d'emprenedoria en la seva fase
inicial . Un espai per acol l ir nous projectes d'empresa en la seva fase
l lavor, període en què els projectes necessiten més guiatge i
supervisió per garantir la seva futura viabi l itat.
El Landing empresarial també incideix i contribueix a establ ir
vincles, relacions i coneixences amb altres empreses i emprenedors
perquè, com a fruit d'aquests contactes es puguin derivar projectes
d'internacional itzaci i d 'obertura a nous mercats. El Landing es
planteja com un servei d'incubació, tutoria i impuls a la
internacional ització adreçat a la nova emprenedoria.
Un edifici flexible
que pot contenir
molts serveis
82
Sobre la plaça de les Glòries
La segona part de l ’edifici emergeix des de la plaça de les Glòries.
Aquesta estructura es disposa de forma perpendicular al primer
cos semisoterrat i té una base molt reduïda que s’eixampla
progressivament a mesura que s’aixequen quatre plantes. En
aquest creixement es generen diferents voladissos que
incrementen la superfície edificada sobre la planta, l i confereixen el
seu particular perfi l i generen miradors a banda i banda.
El cos emergent té la mateixa amplada que el carrer Àvi la de forma
que el vianant que accedeix des del Poble Nou troba l ’edifici com a
remat de la via i porta d’accés que el condueix fins a la plaça de les
Glòries. Els vianants només han de travessar la passera sobre el l lac
fins a accedir al vestíbul del centre i des d’al là, superar el desnivel l
amb l’ajut de les escales mecàniques o dels ascensors.
L’edifici també compleix amb la funció de connectar la Vila
Olímpica i el Poble Nou, des del carrer d’Àvila amb la nova zona de
les Glòries.
El centre de
documentació del
Museu del Disseny
83
La senyalística del Disseny Hub Barcelona,
una línia diagonal representa la
connectivitat i la flexibil itat de l'espai
La identitat visual del Disseny Hub Barcelona ha estat
desenvolupada per l ’equip Design by Atlas sota la direcció d’art
d’Astrid Stavro, Pablo Martin i Rafa Rosas. El seu projecte per definir
els elements gràfics i visuals que ordenen els espais i que guiaran
els visitants i usuaris per l ’edifici va guanyar un concurs públ ic
restringit a professionals.
El resultat havia de donar solució a tot un seguir de diferents
elements de comunicació de la identitat visual de l ’edifici : des de la
senyalística fins a la papereria, cartel ls, catàlegs i elements de
merchandising, entre d’altres. La proposta d’Atlas es basteix a partir
d’una esti l i tzada línia diagonal , un element gràfic de gran simpl icitat
i senzil lesa que articula els diferents elements de la identitat tant del
Disseny Hub Barcelona com del museu del Disseny.
El projecte integra i defineix l ’equipament de mobil iari i
complements, d’audiovisuals així com la senyal ització i imatge
gràfica d’aquests espais comuns, des del mobil iari i els taulel ls i
aparadors dels accessos als punts d'acol l ida i les diferents
dependències. El mobil iari modular es prefigura com un instrument
abstracte que amb la suma d'altres components (cadires, taules,
taulel ls, bancs, etc.) s'adapta a les diferents funcional itats (recepció,
84
taulel l d 'informació, etc.)
Una línia diagonal omnipresent en tots els aspectes de la identitat i
la imatge i que s’inspira físicament en la ubicació geogràfica de
l ’edifici . Disseny Hub Barcelona es troba a la plaça de les Glòries, un
punt d’intersecció de tres artèries principals de la ciutat. L’Avinguda
Diagonal , L’avinguda Meridiana i la Gran Via de les Corts Catalanes.
La identitat del Disseny Hub Barcelona i del Museu del Disseny de
Barcelona es basa en els conceptes de connexió i adaptabil itat. El
primer concepte, el de connexió, sorgeix de la mateixa situació
geogràfica del Disseny Hub Barcelona, a la plaça de les Glòries.
Com a nou eix de central itat de la ciutat, i pel fet que aquest nou
equipament agrupa diferents agents vinculats al disseny (el Museu,
el FAD i el BCD), l 'edifici representa un gran connector urbanístic i
també un connector que relaciona les diferents entitats del món del
disseny. El Museu del Disseny per la seva banda també és el punt
central entre el passat, el present i la projecció futura del disseny de
la ciutat i finalment el Disseny Hub Barcelona és el punt de connexió
de diferents operadors BCD, FAD i el Museu del Disseny.
La diversitat d'agents que conviuen en l 'edifici i la mateixa varietat
de continguts del Museu (col · leccions de mobil iari , de grafisme, de
moda, etc.) fan que la identitat tingui la capacitat d'adaptació a
diferents situacions o suports. El projecte de senyalística del
Disseny Hub Barcelona trasl lada aquests conceptes al mateix edifici
i soluciona l 'orientació de les persones.
La decoració interior dels espais de treball
L’estudi BAAS arquitectura ha real itzat el condicionament dels
espais de trebal l de les oficines del Disseny Hub Barcelona. La seva
proposta, guanyadora del concurs convocat per a la decoració
d’aquests espais, uti l itza el paper pintat com a l lenguatge expressiu
per indicar el pas del temps i de les tendències al l larg de les
dècades tot emprant un element comú del disseny apl icat a
l ’interiorisme i la decoració. La composició i disposició dels plafons
decoratius ha contribuït a més a més a modificar l ’escala dels
espais i les oficines i a acotar aquests espais per fer-los més
funcionals.
El conjunt ha creat un espai compartimentat amb una cornisa a
2.10 m d’alçada que permet una distribució racional de la superfície
de trebal l . L’ús dels diferents papers pintats ha creat un col lage de
formes regulars, quadres i rectangles, que generen una superfície
ordenada però al mateix temps aporta el contrast cromàtic, acolorit
i informal i alhora càl id i sense estridències.
El paper pintat es el
motiu de la
decoració interior
86
Disseny Hub
Barcelona
MEMÒRIA
EQUIPAMENT SOSTENIBLE
El Disseny Hub Barcelona s’ha construït per donar resposta a les
noves exigències en matèria ambiental per tal d’obtenir un
equipament que assoleixi el màxims nivel l d’eficiència i estalvi
energètic. L’Institut Català d’Energia (ICAEN) ha atorgat la
certificació “A” de qual ificació energètica, la màxima possible, i
l ’edifici també compta amb el Distintiu de Garantia de Qual itat
Ambiental .
Al l larg del 2014 s’han desenvolupat conferències, jornades,
sessions de trebal l i formacions que han ajudat a posar en el centre
del debat la reflexió i la inclusió dels elements de la sostenibi l itat,
l ’eficiència i l ’estalvi.
Estructuralment, la construcció i l ’aprofitament dels desnivel ls ha
permès que un 70% de l 'edifici estigui semisoterrat, cosa que
contribueix a mil lorar el seu aïl lament i comportaments tèrmic i
acústic. D’altra banda, l ’ús de materials de reciclatge per a la
construcció (àrids i murs de gabions de formigó reciclat, l lanes
minerals, alumini i pol ieti lè reciclat, etc.) han estat elements de
sostenibi l itat rel levants al l larg del procés d’execució de l ’obra.
Eficiència i estalvi energètic
Pel que fa als consums energètics, la coberta de l ’edifici està dotada
amb plafons solars fotovoltaics amb capacitat per produir fins a un
85% de l’electricitat necessària per a l ’enl lumenat de l 'edifici . D’altra
banda, els sistemes d’enl lumenat són de baix consum amb
làmpades fluorescents i LED’s que contribueixen a minorar els fluxos
de consum. Els detectors de presència i els temporitzadors
garanteixen també una mil lora d'aquesta despesa energètica ja que
permeten encendre i apagar els l lums només quan cal .
La calefacció i aire condicionat de l ’edifici es nodreixen a partir de la
connexió a la xarxa de cl imatització de Districl ima que abasteix els
edificis del districte del 22@. És un sistema descentral itzat que
estalvia fins a un 50% de les emissions de CO2 i el imina la necessitat
87
de construir i mantenir sales de màquines per a la producció de
l’energia en forma de fred i calor que necessita l ’edifici ja que
aquestes es troben fora.
Pel que fa als recursos hídrics, la xarxa de sanejament recupera i
reuti l itza l ’a igua procedent de la pluja que és recol l ida des de la
coberta de l ’edifici . La xarxa també està preparada per recol l ir aigua
del nivel l freàtic . Així, quan es produeixin episodis de sequera o
amb absència de pluges, no serà necessari consumir aigua potable
de la xarxa. Aquesta aigua s’emmagatzema en uns dipòsits, de
manera que no es malbarati cap d’aquests recursos. També s’ha
previst sistemes de control i regulació dels consums d’aigua a
l ’interior amb aparel ls de regulació dels cabals i detectors que
activen o aturen les aixetes.
Sostenibil itat estructural i també organitzativa
Més enl là de les mesures d’estalvi i aprofitament energètic
derivades de la construcció, equips i tecnologia emprada, el
Disseny HUB Barcelona significa una aposta per l ’estalvi i l 'eficiència
des del seu esperit d’organització que concentra recursos i serveis
de diferents operadors.
Aquesta gestió i aprofitament conjunt dels recursos disponibles, les
superfícies i la seva flexibi l itat d’usos dóna una nova dimensió a un
espai que es defineix amb una marcada vocació de servei i
compromís social , tant a nivel l local com en la seva projecció
exterior.
Per ser conseqüents amb aquest compromís, Disseny Hub
Barcelona està implementant accions per contribuir al fet que totes
les mesures prèvies preses durant la construcció de l ’equipament
per mil lorar la seva eficiència no s’aturin aquí i tinguin la seva
continuïtat en l ’activitat diària del centre. Es tracta d'introduir
criteris de sostenibi l itat en totes i cadascuna de les activitats
quotidianes.
Això comporta campanyes de sensibi l ització, la formació del
trebal ladors en l ’adquisició de bons hàbits, el foment de les bones
pràctiques ambientals en tot al lò que fa referència als consums, el
88
tractament dels residus, el reciclatge i la reuti l ització o la mobil itat i
fer extensius aquests consel ls tant als trebal ladors com als visitants
del Disseny Hub Barcelona a través d’accions de comunicació
internes i externes.
L’equipament, doncs, també aposta per aconseguir que l ’activitat
que es genera en el centre incorpori tots aquests criteris. L’objectiu
és aconseguir l ’organització d’esdeveniments sostenibles i
contribuir a estendre aquestes dinàmiques a la resta de la societat.
89
CRÈDITS 
Memòria 2014  /  Disseny Hub Barcelona 
Any edicio: 2015
Autor del text: Jordi Ubeda
Foto portada: © Lourdes Jansana 
Foto Interiors: © Xavier Padros  
Fons fotogràfic: Disseny Hub Barcelona
Edició: Ajuntament de Barcelona Institut de Cultura  
Disseny Hub Barcelona
Disseny gràfic: Meri Iannuzzi / meri@mi0054.com  
Dipòsit Legal:
www.bcn.cat/dissenyhubbarcelona.cat
versió web
2014 
2015
falta info 
twitter.com/dhub_bcn 
#dhubmuseus