DICTAMEN PRESSUPOSTOS I ORDENANCES FISCALS 
2020 
 
 
 
Aprovat en plenari el dia 17 de desembre de 2019 
 
 
 
 
 
 
Índex 
 
1. Introducció ................................................................................................................................ 3 
2. Síntesis de les ponències .......................................................................................................... 4 
3. Recomanacions ....................................................................................................................... 16 
4. Annex. Composició del Grup de Treball ................................................................................ 17 
 
  
2 
 
 
1. Introducció 
 
D’acord amb l’article 57.e), és funció del Consell de Ciutat conèixer i debatre els 
pressupostos municipals i els resultats dels indicadors de la gestió municipal i, si s’escau, 
emetre’n un informe. 
 
És per aquest motiu que a principis del mes d’octubre de 2019 es va fer arribar a tots els 
membres del Grup de Treball Pressupostos i Ordenances Fiscals, un resum del projecte 
de pressupostos i ordenances fiscals de l’Ajuntament de Barcelona per l’any 2020, amb 
l’objectiu de ser debatuts en el marc de l’esmentat Grup per, posteriorment, ser aprovat 
pel Consell de Ciutat. 
 
Aquest dictamen recull un resum de la presentació del projecte així com les conclusions i 
recomanacions del Consell de ciutat davant la proposta de les noves ordenances fiscals i 
la proposta pressupostària 2020. Així mateix, i com ja es va portar a terme anteriorment, 
es va convidar a tots els grups municipals de l’oposició per a presentar i comentar el seu 
posicionament respecte a la proposta del govern municipal, fet que també queda recollit 
en el present document. 
 
A tals efectes, el dia 7 de novembre es va presentar la proposta del govern, i el dia 19 de 
novembre els grups municipals de Ciutadans, Barcelona pel Canvi, Junts per Catalunya i 
Esquerra Republicana de Catalunya van compartir amb el Consell de Ciutat les seves 
esmenes al projecte (el grup de Partit Popular va reclinar la invitació).  
 
El grup de treball vol felicitar i agrair a l’equip municipal de Pressupostos i Hisenda, 
l’esforç de transparència i pedagogia de la pàgina web sobre Estratègia i Finances. 
També, per l’esforç mostrat any a any per millorar les reunions, i per presentar de manera 
clara i senzilla, aquest tipus d’informació econòmica que pot ser molt complexa per qui no 
està acostumat a llegir-la i tractar-la. 
 
Finalment, aquest dictamen i les recomanacions que inclou, va ser aprovat per la 
Comissió Permanent del Consell en data 20 de novembre, i pel Plenari el dia 17 de 
desembre. 
 
  
3 
 
 
2. Síntesis de les ponències  
 
PRESENTACIÓ DEL PROJECTE DE PRESSUPOSTOS I ORDENANCES FISCALS PER AL 2020 
 
Al web municipal, https://ajuntament.barcelona.cat/estrategiaifinances/, tothom pot trobar 
molta informació relacionada amb el pressupost, la seva aprovació, concreció, execució, 
etc.  
 
La proposta de pressupost 2020, té un marc establert per tres elements: 
 
 Les previsions de creixement; que a Espanya són de l’1.9% i a Catalunya de 2.1%. 
 La solvència municipal; que és positiu i que el pressupost no hauria de perjudicar. 
 Els objectius de mandat; que són l’habitatge i l’emergència climàtica i l’espai públic 
de qualitat. Són els eixos de l’acord de govern amb els que estem treballant a 
nivell pressupostari.   
 
Si entrem en les dades del pressupost, veureu que és un expansiu, molt expansiu. Els 
ingressos no financers creixen un 7’5% (3 vegades més que els creixement que es 
preveu a Espanya o Catalunya), això es deu principalment a: 
 
 Entenem que l’any pròxim sí que s’aprovaran pressupostos, tant a l’Estat com a la 
Generalitat, i per tant hi haurà una actualització de les seves transferències (128 
milions d’euros de l’Estat).  
 S’incrementen els recursos dedicats a la millora de la gestió i al Pla Frau 0 per tal 
de reduir el frau i que més persones paguin els impostos i taxes que els 
corresponen. L’objectiu per aquest 2020 seria recaptar 10 milions d’euros més.   
 L’increment de l’IBI: 
- Relacionat amb la supressió de topalls. L’any 2001 es va fer una revisió cadastral. 
La diferència va sortir tan alta (un 150% més), que van haver de posar un límit, un 
topall pel qual cada any només es podia incrementar un màxim d’un 10% l’IBI 
d’aquestes propietats. Tenia sentit que d’un any a l’altre no s’incrementés un 150% 
el rebut de l’IBI, el problema és que al 2019, 18 anys després, hi ha propietats que 
encara no paguen pel valor que la seva propietat tenia al 2001. En canvi, aquells a 
qui la revisió cadastral de l’any 2001 no va donar una diferència tan gran, des de 
llavors estan veien incrementat l’IBI i per tant, estan pagat un IBI actualitzat a 
2019. Per tant, a més és desigual. També perquè el topall és el mateix per tothom. 
4 
 
 
Tot i que molts dels edificis que estaven en aquesta situació estaven en la 
perifèria, en termes absoluts, qui més se n’està beneficiant és aquell qui té una 
propietat amb un valor més alt. La resta de ciutats que patien aquesta situació, ja 
van actualitzar fa anys. Només queda Barcelona. La major bonificació fiscal de 
l’Ajuntament és l’IBI per renda al qual es destinen 2 milions d’euros. Aquesta 
bonificació per topall, suposa 70 milions d’euros, i és una qüestió gairebé d’atzar, 
que no té res a veure amb la renda. L’increment de l’IBI finalment reportarà 40 
milions d’euros perquè es baixarà el tipus a tothom.  
- També s’incrementa l’IBI del Port (2 milions d’euros) que pagava menys que 
qualsevol habitatge de Barcelona.    
- I s’elimina la bonificació per domiciliació bancària, i es crea la bonificació per 
aquelles persones que acceptin la notificació electrònica.   
- Es crea un recàrrec als pisos buits: tot i que la llei ho permetia, la manca de 
reglament i de definició del que era un pis buit, provocava que al jutjat els 
ajuntaments perdessin la causa. El decret aprovat per l’Estat espanyol abans de 
les eleccions, ens ha permès crear aquest recàrrec amb major seguretat jurídica. 
- Es bonifica l’IBI per habitatges i usos terciaris que utilitzin energia solar.  
 
 
  
5 
 
 
 
Globalment però, l’increment de l’IBI és del 5.46%, un percentatge inferior a la mitjana 
d’increments entre 2008 i 2015. 
 
 
          
 
 
 
 
 
 
 L’increment per l’actualització de certes taxes, que portaven congelades, algunes, 
des de 2010.  
 
- S’incrementa el contracte de neteja i d’aquí l’increment de la taxa d’escombraries a 
la qual acompanya una bonificació per reciclatge. En aquest moment no es 
coneixen els detalls i per tant no pot explicar com funcionarà aquesta bonificació. 
Es suprimeixen algunes bonificacions a l’impost de vehicles (dièsel...). 
- Es revisa la taxa de terrasses. Hi ha zones de la ciutat on baixa, zones on es 
manté i altres on s’incrementa. Actualment paguen 0.5€/m/dia, el preu màxim que 
es pagarà (Passeig de Gràcia, Rambles) serà 1.5€/m/dia. Serà molt discutida.  
- La taxa d’àrea blava s’incrementa i es correlaciona amb l’etiqueta. Qui més 
contamina, més pagarà. Arrel de preguntes i comentaris del grup de treball, en 
Jordi Ayala reforça la idea de què els vehicles pagaran més, que es prioritza l’ús 
del transport públic i de transports alternatius i de vehicles no contaminants.  
- El recàrrec a la taxa turística que gestionaria Barcelona, dependrà de que aquest 
s’aprovi al Parlament de Catalunya.     
- S’està començant a pensar en la taxa “Última milla” o taxa Amazon que pagarien 
aquells comerços que no tenen un lloc físic a la ciutat però que hi fan la distribució 
de les seves mercaderies.      
    
 
 
 
 
6 
 
 
 
 
 
 
 
En quant a les despeses: 
 
Hi ha algunes que ja venen fixades, a vegades per decisions preses anteriorment com 
les despeses de personal que s’incrementen en un 21.8% pels pressupostos de l’Estat 
que incrementen els sous dels funcionaris, i el conveni recentment aprovat a 
l’Ajuntament, que també millora aquestes condicions.  
 
També s’incrementa la transferència que fa l’Ajuntament a les entitats municipals 
(empreses i altres entitats públiques de gestió) per recursos humans.  
 
Hi ha una norma no escrita a l’Ajuntament que, com a mínim, es dedica un 15% del 
pressupost a inversions. Degut a que en anys anteriors s’ha limitat l’esforç en aquesta 
partida, s’incrementa al 16% més el 20% de despeses de capital que, en part, estan 
relacionades amb la inversió.  
 
Després hi ha una sèrie de partides captives, que es pressuposten però que la seva 
operativitat està condicionada a l’actuació d’altres, per exemple: la lligada al Fons de 
turisme, a la taxa de residus i al PIE (transferència de l’Estat).  
 
També es important veure com aquesta partida de despeses corrents que 
s’incrementa en un 3%, es distribueix per polítiques públiques. Les categories les taxa 
l’Estat. Destaquen els increments en Medi Ambient (pel contracte de residus), Serveis 
Socials, Seguretat i mobilitat (especialment Mobilitat) i Transport públic.   
 
7 
 
 
 
En inversions, es dóna un augment de 92.1 milions d’euros fins 549.8 milions d’euros 
pel 2020, amb un increment especialment important en les categories d’espai públic i 
d’habitatge.  
 
I ja que és un primer any de mandat, exposa una previsió del marc pressupostari 2020 
– 2023.A destacar, l’increment de despeses de personal, la intenció de continuar 
reduint les despeses financeres i uns ingressos de capital que són molt i molt prudents 
per no s’hi han incorporat els Fons FEDER i el conveni amb la Diputació.  
 
  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
  
8 
 
 
 
GRUP MUNICIPAL DE C’S 
 
El grup considera que hi ha una pujada general molt elevada d’impostos i taxes, 
especialment l’IBI (que augmenta en un 5,46%), el clavegueram (amb un 40% 
d’augment), taxes relacionades amb els vehicles (zones blava i verda), taxa terrasses, 
de cementiris, etc. Si només s’analitza un impost o taxa potser no és un gran augment, 
però la suma de totes comporta un augment a considerar.  
 
La proposta d’ingressos que presenta  l’Ajuntament es basa de tres punts: 
 
1. L’aprovació d’unes ordenances fiscals, amb les quals no està d’acord el grup 
municipal de C’s.  
2. En pujada de la taxa de turisme, competència que depèn del Parlament i que, per 
tant, ningú pot garantir que es pugui dur a terme.  
3. Una pujada d’ingressos per part de l’Estat espanyol per sobre dels 90 milions 
d’euros i que depèn de l’aprovació dels pressupostos generals de l’estat, fet que 
tampoc està garantit.  
 
S’opina que basar el pressupost en uns ingressos no estan garantits és poc prudent, 
ja que no té en compte els riscos. 
  
Pel que fa a pressupost i despeses, C’s considera que aquest se centra especialment 
en dos temes: 
 
1. Polítiques socials, fet amb el qual estan d’acord, sempre que no només se centrin 
esforços en els recursos sinó també una millora de la gestió.  
2. Política d’habitatge, que és un problema actual de la ciutat. L’Ajuntament 
manifesta que se centrarà a buscar solucions a aquest tema, però aquest matí a la 
Comissió de Drets Socials s’ha comentat que per aquest any només hi ha 298 
habitatges fets per l’Ajuntament. El grup municipal de C’s percep que es continua 
fent una “política de titulars” que no s’ajusta a la realitat. Es parla de planificació de 
800 habitatges, però la política d’habitatge no només es soluciona amb la política 
municipal sinó que també s’ha de treballar amb la Generalitat, l’estat i Europa. 
 
9 
 
 
El grup considera que hi ha dos aspectes fonamentals i que no estan reflectits en la 
proposta de l’Ajuntament: 
 
1. Política de seguretat. Des del grup s’ha presentat un Pla de seguretat que 
contempla un augment d’efectius de la guàrdia urbana. Aquest s’hauria de cobrir 
amb una millor gestió del pressupost, i no amb l’augment dels imports d’impostos i 
taxes. 
2. Política de foment d’activitat econòmica i creació d’ocupació. S’està aturant el 
desenvolupament econòmic i s’han de cercar mesures per a contrarestar aquesta 
desacceleració. 
 
D’altra banda s’apunta que el govern municipal, que és nou, no disposa encara d’un 
Pla d’Actuació Municipal pel mandat ni d’un Pla d’Inversions Municipals. Consideren, a 
més, que es desconeix quina és l’estratègia conjunta de ciutat a la qual respon aquest 
pressupost. 
 
GRUP MUNICIPAL BARCELONA PEL CANVI 
 
Barcelona pel Canvi va votar en contra del projecte perquè creu que l’entorn 
macroeconòmic que presenta no és realista, ja que molts organismes internacionals 
estan rebaixant les perspectives de creixement davant d’un imminent escenari de 
desacceleració. La pujada dels imports i taxes és una mesura fàcil però que es creu 
que no caldria fer aquest any. El grup considera que aquesta és una mesura 
electoralista que intenta compensar les accions que no s’han fet durant la legislació 
passada, i que difícilment es proposaria a final de mandat.  
 
Mirant ingressos i ordenances no consideren que sigui el moment de pujar les taxes, 
fet que afecta la gent que viu i té comerços a la ciutat. Barcelona ha sofert una crisi 
d’inseguretat i d’imatge considerable, provocada en part pels aldarulls de les darreres 
setmanes i que han afectat alguns comerços provocant una caiguda de les vendes. 
Respecte a això, cal considerar també les despeses extraordinàries que s’han hagut 
de fer en la pavimentació de carrers i la compra de contenidors.  
 
Es considera que un augment de les taxes tindrà una major repercussió en la part de 
població que disposa d’un menor poder adquisitiu, i que el seu efecte serà negatiu. 
Per exemple, la taxa de les terrasses pot generar un greuge que acabi provocant que 
10 
 
 
alguns establiments es plantegin sol·licitar la seva instal·lació. Es poden pujar les 
taxes però l’efecte recaptatori pot ser el mateix. 
 
L’Ajuntament parla de pressupost expansiu però que el grup municipal de Barcelona 
pel Canvi no veu cap a on s’expandirà (més enllà de la mateixa pujada d’ingressos). 
La pujada mitjana total en les ordenances és del 40%. El grup considera que la pujada 
de les taxes no és la millor opció. S’augmenten algunes partides de crèdit 
injustificades, a més de l’amortització anticipada a una sèrie de deutes  i una petició de 
no endeutament.  
 
D’altra banda, creuen que la inversió en habitatge que planteja l’Ajuntament no tindrà 
l’efecte que creu: BCN Metròpolis no està aconseguint socis privats per fer front a la 
construcció dels habitatges necessaris. 
 
S’incideix en què ara no és el moment, i que l’Ajuntament hauria d’estar al costat de la 
ciutadania tenint en compte la recessió i prevenint els efectes que aquesta pot 
provocar. En l’Impost d’Activitat Econòmiques i en la taxa de clavegueram el grup 
podria estar d’acord, però vist en conjunt i perspectiva, el posicionament inicial és 
votar en contra, havent votat ja així en contra de les ordenances. 
 
Barcelona pel Canvi presenta algunes propostes del grup: 
- Hi ha persones de nuclis amb menys recursos tenen una major dificultat per 
accedir al mercat laboral perquè no parla altres idiomes i no haver realitzat estades 
fora del país. Per això, es podria oferir un complement a les beques d’ERASMUS 
per a les persones amb rendes baixes.  
- Crear una oficina per atreure inversió estrangera i que fos expansiva. En habitatge 
s’han fet previsions que no s’han complert i actualment tampoc hi ha indicadors 
que mostrin que les propostes de l’Ajuntament es podrien complir. Barcelona pel 
Canvi aposta per crear aquesta oficina, davant que el sector privat està reduint la 
inversió en habitatge, i que a l’Ajuntament li costa aconseguir socis del sector 
privat per BCN Metròpoli. 
 
GRUP MUNICIPAL JUNTS PER CATALUNYA 
 
El grup considera que la proposta de pressupostos i ordenances és continuista i poc 
ambiciosa, i que cal un replantejament. Per part del grup, existeix una bona 
11 
 
 
predisposició a recolzar-los perquè la ciutat necessita pressupostos consensuats i 
ferms que situïn a Barcelona en el lloc que ha d’estar.  
 
De forma general, des del punt de vista d’ingressos s’opina que són irreals perquè es 
basen en ingressos també irreals. Des del punt de vista tributari són durs per la 
ciutadania perquè incrementa les taxes i els impostos. Es considera que també 
incorporen poques mesures disruptives que trenquin tendències de fons. Són, doncs, 
pressupostos poc ambiciosos i amb un cert caràcter de resignació. Barcelona ha de 
tenir un projecte de ciutat clar, rotund, ambiciós, que mostri una voluntat clara de 
posicionar la ciutat. 
 
D’altra banda, es percep que no s’han tingut en compte les previsions econòmiques de 
crisi, i que requeririen mesures anticícliques, i una clara voluntat d’augmentar la 
despesa. La reducció de la imposició tributària ha de ser a la baixa, perquè si puges 
impostos el consum es reduirà. Com augmentar la despesa i no augmentar la 
imposició tributària? El grup considera que s’ha de recórrer a l’endeutament. 
 
Pel grup, els grans reptes que ha d’afrontar la ciutat són el creixement econòmic, oferir 
oportunitats per a tothom, fer de Barcelona una ciutat modèlica i sostenible, que han 
de tenir reflex pressupostari. Aquest pressupost no només ha d’expressar prohibicions 
sinó també apostar per altres mesures com, per exemple i en relació amb la ciutat 
sostenible, el foment d’energies renovables, descarbonitzar edificis, fer canvis en la 
vida pública, ampliar el nombre de punts de càrrega elèctrica, etc. . Barcelona hauria 
de ser referent de vida democràtica, justícia social, prosperitat i benestar, i posicionar-
se com a líder d’una regió metropolitana i d’un país.  
 
Des del grup municipal de Junts per Catalunya es proposa:  
- Apostar per un creixement de l’economia verda que no està reflectida en el 
pressupost. 
- Promoure la innovació, que hauria de ser un dels punts clau de la ciutat. Barcelona 
té un potencial important d’innovació i recerca científica, fet que tampoc està 
recollit ni es reflecteix en el pressupost. Es considera que podria ser un gran 
atractiu per a la gent jove que treballa en situacions precàries i acaba optant en 
marxar fora de la ciutat.  
- Prestar atenció al conjunt d’àmbits professionals de creixement (enginyers, 
arquitectes, col·lectius de l’àmbit tecnològic, professionals de la biomedicina, 
12 
 
 
l’alimentació, l’automobilisme, etc.) que configuren un grup humà important, el qual 
no troba polítiques municipals dirigides especialment a elles i ells.  
- Afavorir el creixement de l’economia, tenint en compte les infraestructures des 
d’una mirada metropolitana i de capital d’un país. S’ha d’afrontar el paper de la 
ciutat més enllà del seu territori. Si la ciutat no creix, les polítiques socials no es 
despleguen. 
- Desenvolupar una administració que sigui més eficient. Al pressupost de 
l’Ajuntament no s’incorpora cap mesura que afavoreixi aquest desenvolupament. 
Actualment s’inicien obres a les quals es fa fins a 5 o 6 revisions pressupostàries 
de forma cronològica, sense tenir en compte el conjunt de la despesa que 
generen. És necessari rendir comptes de cada euro que es recapta i ubicar els 
impostos en un teixit administratiu que faci que aquests recursos siguin més 
eficients i eficaços, i donin resposta a les necessitats de les persones. La finalitat 
del pressupost no ha de ser gastar més sinó millorar la vida de les veïnes i veïns 
de Barcelona. 
 
Finalment, apuntar que es percep que aquest projecte de pressupost i ordenances és 
la suma de dos partits diferents amb inèrcies diferents. 
 
GRUP MUNICIPAL ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA 
 
El grup està a favor de pujar els impostos, perquè creuen que és un dels elements que 
permetran redistribuir la riquesa. Cal plantejar en quin punt estan les polítiques 
redistributives. ERC ja ha presentat propostes per a les ordenances i que s’han inclòs. 
Aquestes propostes han estat:   
 
1. La taxa e-comerç (anomenada “última milla”). Bàsicament, aquesta taxa pretén 
fomentar el comerç de proximitat. Ja està contemplada dins el document de 
govern, i s’ha aprovat amb suport majoritari dels grups, definint, així, un model de 
ciutat. 
2. La taxa turística. Des d’ERC es proposa el “recàrrec barceloní” per tenir en compte 
l’impacte turístic i que aquest reverteixi en la ciutat, especialment en els barris o 
districtes que pateixen un major impacte de l’activitat. Actualment estava en 2,25 
euros en zones de concentració turística, i es proposa pujar-ho a 4 (import màxim).  
 
13 
 
 
El grup va votar abstenció en la primera votació del pressupost perquè considera que 
aquest podria ser més expansiu, i també perquè opinen que cal incrementar la inversió 
per davant de la despesa. La inversió pot resoldre problemes estructurals i la despesa 
només dona resposta a polítiques a curt termini.  
 
El grup d’ERC manifesta que no s’ha tingut prou temps per debatre el pressupost, i 
que hi ha hagut una certa manca de transparència i de resposta a les preguntes que 
s’han formulat. 
 
Els eixos de treball d’ERC i que s’haurien de reflectir en el pressupost són: 
 
- Un major impacte pel que fa a despesa social. 
- Més polítiques mediambientals. 
- Més educació de 0-3 anys i de formació professionalitzadora.  
- Més despesa en habitatge. 
 
Actualment, ERC està negociant propostes concretes, i mirant de quantificar-les no 
només sectorialment sinó també territorialment. No només es tracta d’incrementar les 
partides sinó també d’aportar qualitat i plantejar polítiques que tenen una traducció 
numèrica.  
 
Des del grup s’aspirava a un 20% en inversions. La proposta de l’Ajuntament pel 2020, 
recupera el nivell de despesa real per càpita d’altres anys, i es creu que és necessari 
fer un pressupost més expansiu.  
 
Pel grup d’ERC seria ambiciós:   
 
- Potenciar la inversió per davant de despesa corrent, fet que permet planificar a 
llarg termini. 
- Demanar polítiques d’inversió estatal, i reformar lleis espanyoles d’austeritat i 
d’altres com la de reforma laboral. A l’estat espanyol són els mateixos socis de 
govern que a l’Ajuntament, fet que els hauria de permetre tenir un major poder de 
negociació.  
- Cal abordar canvis en la fiscalitat local. Les ordenances es poden modificar poc i 
es planteja obrir el debat de la modificació de la llei d’hisendes locals per poder 
14 
 
 
recaptar més i de forma més progressiva. Només modificant algun element es 
podria recaptar molt més. 
  
15 
 
 
 
3. Recomanacions 
 
En relació amb el marc dels ingressos previst, es considera que pot existir una certa 
incertesa sobre aquells ingressos que no depenen directament de l’Ajuntament, com 
poden ser la previsió de transferència de l’Estat (més de 128,2 milions d’euros), els 
ingressos de la Generalitat de Catalunya, o el que es preveu recaptar mitjançant la taxa 
turística.  
 
D’altra banda, creiem que s’ha de tenir present que, encara que no pugui ser massa 
significatiu, en cas de donar-se la desacceleració/crisi econòmica que es preveu, 
aquestes xifres es podrien veure afectades. 
 
Finalment, i analitzada la proposta de pressupost i ordenances fiscals per al 2020 de 
l’Ajuntament de Barcelona, i escoltats els grups de l’oposició, recomanem a l’Ajuntament 
de Barcelona: 
 
1. La mobilitat és un tema importantíssim per la ciutat i molt complex. Calen moltes 
actuacions en molts àmbits, però es demana que des de l’Ajuntament es pressioni 
a l’administració responsable, per tal que la TMobilitat sigui realitat a curt termini. 
Aquesta és una actuació que servirà per conscienciar i incentivar l’ús del transport 
públic.    
2. Pressionar a les proveïdores d’energia per tal que el preu al qual compren 
l’energia que prové de particulars sigui el mateix que el preu al qual la venen 
posteriorment. Sabent que no es competència municipal, caldria que l’ajuntament 
treballi en el sentit de pressionar o negociar amb les administracions que poden 
actuar i fer pinya per fer més eficients actuacions municipals com la taxa de 
transport d’energia o les bonificacions d’IBI per energia solar.   
3. Realitzar una sessió específica sobre ordenances fiscals relacionades amb 
entitats, en el marc del Consell de Ciutat, per compartir realitats i identificar 
oportunitats de millora. Prèviament, es realitzaria una reunió del grup de treball per 
compartir comentaris i aportar una visió global de els entitats.  
4. Realitzar una sessió monogràfica amb Gerència de Recursos, en el marc del 
Consell de Ciutat, per parlar sobre les subvencions i convenis dirigits a 
associacions i entitats sense ànim de lucre.  
16 
 
 
5. Revisar la manera com es calcula la taxa d’escombraries per tal que sigui més 
ajustada al servei. Creiem que la taxa està mal calculada, ja que actualment es 
troba vinculada al rebut de l’aigua. Considerem que s’haurien de separar, i s’hauria 
de crear una taxa d’escombraries que valorés el servei en funció del volum i tipus 
de residus generats i que potenciï la no generació, reutilització i reciclatge dels 
residus.   
6. Revisar la possibilitat d’oferir bonificacions en la taxa d’escombraries per entitats 
no lucratives de la ciutat. Actualment hi ha una bonificació del 10% que es podria 
estudiar a l’alça.  
7. Augmentar la inversió en mesures de reducció de la contaminació i elaborar les 
polítiques amb una  orientació de transformació mediambiental de la ciutat. La 
reducció de l’impacte mediambiental ha de ser un tema clau per la ciutat. 
8. Fomentar la col·laboració amb entitats socials per a reconduir les polítiques 
d’habitatge, amb una perspectiva metropolitana. 
 
Finalment, també considerem que: 
 
- És important invertir tenint en compte les conseqüències per la ciutadania.  
 
- No hem de tenir por a endeutar-nos, si l’endeutament està justificat. 
 
 
 
4. Annex. Composició del Grup de Treball 
 
Membres del grup de treball  
 
Albert Recio  FAVB 
Anna Balletbó  
Camen Penella Registre Ciutadà 
Inma González Registre Ciutadà 
Joan Vidal Associació Mas Guinardó 
Josep Conesa Registre Ciutadà 
Juanjo Casado UGT 
17 
 
 
Lola de la Fuente Fundació Esclat Marina 
Ma. Rosa Luna FOCAGG 
Miquel Àngel Aragón  CAB (convidat) 
Montserrat Morera CAB 
Paz Cano   
Raquel de Haro CCOO 
 
 
Membres del grup de treball que han assistit a les reunions 
 
Primera reunió 
Joan Vidal Associació Mas Guinardó 
Juanjo Casado UGT 
Lola de la Fuente Fundació Esclat Marina 
Montserrat Morera CAB 
 
Segona reunió  
Albert Recio  FAVB 
Anna Balletbó  
Joan Vidal Associació Mas Guinardó 
Lola de la Fuente Fundació Esclat Marina 
Montserrat Morera CAB 
 
 
Secretaria  
 
Andreu Parera Secretaria del Consell de Ciutat 
Yolanda Jiménez Suport a la secretaria del Consell de Ciutat 
Carol Blesa Suport a la secretaria del Consell de Ciutat 
 
18