RESUM EXECUTIU 26.09.2017 14.01.2019 INICI FINAL Port Olímpic. Directrius per a un nou model PORT OLÍMPIC ÍNDEX 1. La reconquesta del Port Olímpic 2. Agents i procés participatiu 3. Diagnosi 4. Línies d’actuació 5. Propostes Port Olímpic. Directrius per a un nou model La finalització de la concessió del Port Olímpic al 2020, i la delegació de competències de la Generalitat a l’Ajuntament, apareixen com a grans opor- tunitats per repensar el model de desenvolupament i de gestió del port. Al llarg dels seus 25 anys, el Port Olímpic s’ha anat consolidant com un espai dedicat a la restaura- ció i l’oci nocturn, que propiciat per les seves males condicions d’accessibilitat i connectivitat l’han acabat desvirtuant, a ulls de la ciutadania, de la seva funció principal: la portuària. És per tant necessari, la recuperació del Port Olímpic com a espai portuari de la ciutat i per als seus ciutadans. Un espai públic de contacte amb el mar on la nàutica popular i els esport nàutics formin part de l’oferta d’oci i esport de la ciutat. Un espai de la ciutadania dedicat al mar. Aquesta voluntat es concreta, principalment, en tres objectius estratègics: Primer, en una aposta per un nou model d’usos i activitats que permetin incrementar el rendiment social de la infraestructura on la nàutica d’esbarjo i els esports nàutics recuperin un major prota- gonisme. Segon, en una major integració del port amb la ciutat millorant-ne l’accessibilitat i la connectivitat i proposant una nova ordenació dels espais. Tercer, en la definició d’un nou model de gestió directa municipal que garanteixi la seva sostenibi- litat econòmica amb la participació dels diferents agents tant del propi port com de la ciutadania. El Pla Director Estratègic del Port Olímpic que l’Ajuntament de Barcelona està redactant establirà les condicions en que la Generalitat de Catalunya delegarà les competències de gestió del port a l’Ajuntament de Barcelona. Alhora, aquest document ha de definir el nou model de port, amb les seves activitats i usos, la relació del port amb la ciutat i el sistema de gestió. També recollirà les propostes relatives a la millora de la infraestructura marítima. DEFINICIÓ D’UN NOU MODEL LÍNIES D’ACTUACIÓ La reconquesta del Port: un projecte per a l’activació 1. Millora de la Infraestructura portuària de la cultura marítima de la ciutat. – Millorar les infraestructures de la instaŀlació por- tuària. OBJECTIUS ESTRATÈGICS – Reordenar la flota per adequar-la al mercat actu-al i fer-la més popular. Obertura d’usos a la ciutadania: Nou model d’usos basat en 4 grans pilars: la nàutica (formació, pràcti- 2. Millora de la connectivitat ciutat-port ca, promoció i comerç), els usos veïnals i de ciutat, la – Millorar la integració port–ciutat: obertura del divulgació del coneixement del mar i la gastronomia port a la ciutat. vinculada al mar. 3. Ordenació usos, espai públic i edificacions Obertura física: Integració port-ciutat; accessibilitat – Plantejar usos i activitats que aprofitin el poten- i connectivitat; ordenació d’espais, panyols i locals; cial del port com instaŀlació esportiva i urbana. ordenació de l’aparcament; reconceptualització de – Adequar edificacions i espais d’acord amb els l’espai públic; millora de terrasses i del mobiliari urbà. nous usos i reordenar-millorar de l’espai públic. – Augmentar la sostenibilitat ambiental. Gestió directa municipal: Gestió, concreció i execució del nou model directe de gestió municipal; participació 4. Model de gestió amb agents; regulació de les activitats; gestió de les – Garantir la sostenibilitat econòmica. ventes i lloguers dels amarraments, locals i panyols; organització interna; comunicació i difusió. Port Olímpic. Directrius per a un nou model. 3 1 La reconquesta del Port Olímpic 1. Estat deficient infraestructures portuàries, de l’espai públic i de les edificacions. 2. Manca de connectivitat-permeabilitat amb la ciutat: necessitat Model de millorar la relació ciutat-port. obsolet 3. Activitats i usos: Model marcadament economicista + Monocultiu d’usos de l’espai públic + problemes de convivència. 4. Manca de lideratge municipal. CONDICIONS: → Acord en la solució tècnica per la millora de les infraestructures nàu- tiques. Acord → Pla Director Estratègic. Desenvolupament del pla estratègic que de- Generalitat-Ajuntament finirà els usos del port, nàutics i accessoris. per la delegació de les competències → Gestió directa. L’Ajuntament durà a terme la direcció general del port, incloses les funcions administratives relatives a l’atorgament de con- cessions, autoritzacions, lloguers, etc. → Pla de viabilitat econòmica-financera. Fase transitòria (fins assolir la gestió 2020). A partir de l’Acord de Delegació de Competències per part de la Generalitat, l’Ajuntament restarà legitimat per dur a terme actuacions dins de l’àmbit amb la limitació del drets dels cessionaris i llogaters que restaran vàlids fins el juny del 2020. Això permetrà realitzar actuacions en espais comuns i en aquells locals que restin disponibles en el període transitori. 1990‒2020 OBJECTIU: CONSTRUCCIÓ DEL PORT CONCESSIÓ CESSIÓ D’ÚS PROPIETAT/CONCEDENT (GENERALITAT DE CONCESSIONARI GESTOR PRIVAT CATALUNYA) (AJUNTAMENT DE BARCELONA) (POBASA) ADMINISTRACIÓ I CESSIÓ D’ÚS COMERCIALITZACIÓ PRIVATS 2020‒FUTUR OBJECTIU: RECUPERAR EL PORT PER A LA CIUTADANIA DELEGACIÓ PROPIETAT COMPETÈNCIES AJUNTAMENT DE GENERALITAT DE CATALUNYA BARCELONA ASSUMEIX LA GESTIÓ DEL PORT 4 BR → RESUM EXECUTIU 2 Agents i procés participatiu AGENTS FCV EUM DISTRICTE DISTRICTE INFRAESTRUCTURES MODEL URBÀ CIUTAT VELLA SANT MARTÍ IBE B:SM/BCASA PLA ESTRATÈGIC PLA DIRECTOR DELS ESPAIS DEL PORT OLÍMPIC LITORALS AUDIX EUM GERÈNCIA COMISSIONS (VIABILITAT GRUPS DE GRUPS OFICINA ECONÒMICA) EUM DE TREBALL POLÍTICS PLA DELTA MEDI AMBIENT SEGUIMENT BARCELONA ENGINYERÍA REVENTÓS BARCELONA REGIONAL (INFR. REGIONAL PORTUÀRIA) POBASA ABROPORT CLUB DE MAR EMPRESES AV AV GREMI DE (AMARRISTES) CHARTERS BARCELONETA VILA OLÍMPICA RESTAURADORS Des de l’inici s’ha endegat un procés participatiu amb veïns, agents del port i grups mediambien- talistes per tal d’incloure la seva visió, propostes, neguits i complicitat. A l’igual amb les diferents àrees i departaments municipals. S’ha articulat en la constitució d’una Comissió de Seguiment (presidida per la tinenta d’Alcadia, d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat) i sota aquesta una sèrie de comissions de treball. En aquest àmbit s’ha tractat i debatut sobre: la diagnosi, els objectius es- tratègics municipals i les línies d’actuació amb propostes de solució. Finalment s’han concretat en la definició d’uns usos, activitats, redistribucions dels espais i les millores que es requereixen pel futur port. COMISSIÓ DE SEGUIMENT PRESIDIDA PER LA TINENTA D’ALCALDIA (ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT) – AV Vila Olímpica – Grups polítics municipals – POBASA (Gestió actual del Port) – Gerència d’Ecologia Urbana – ABROPORT (Ass Bars i restaurants) – Districte de Sant Martí – Gremi de Restauració de Barcelona – Districte de Ciutat Vella – Club de Mar Port Olímpic – Atenció dones i dir. Feminismes i LGTB – Empreses de charter – Institut Municipal d’Esports – Medi ambientalistes (DEPANA) – Direcció de Turisme Port Olímpic. Directrius per a un nou model. 5 3 Diagnosi EIX MARINA Espai congestionat i fragmentat pel trànsit i aparcament de taxis, vehicles, motos i autocars. Discontinuïtat del teixit urbà amb el passeig marítim i el port i fragmentació de l’espai públic. Espai obsolet-insegur, connexions inadequades entre ciutat-port i la platja. Punt crític de discontinuïtat del passeig marítim i de l’accés al port. ESPAIS PÚBLICS INFRAUTILITZATS ESPAI PÚBLIC COTA PORT Colonitzat per les terrasses, el vial de trànsit i l’aparcament. USOS INADEQUATS USOS DELS LOCALS COTA PORT Monocultiu d’usos, problemes de CENTRE DE VELA convivència, colonització de l’espai públic. Necessitat d’ampliació ESPAI TANCAT A LA CIUTAT Desconnexió del Passeig de la platja Desconnexió amb el teixit urbà amb el port Manca de connectivitat entre el teixit urbà * MOLL MARINA * MOLL GREGAL i el litoral Espais verds desaprofitats Impossibilitat de pas directe al port des del passeig de la platja OBSOLETES MOLL DE LA MARINA Necessitat de reflexió sobre usos futurs Cul de sac Estat deficient de les infraestructures portuàries 4 Línies d’actuació 1. 2. Millora de la infraestructura portuària Millora de la Connectivitat ciutat-port → Augmentar la seguretat del Port i garantir la seva funci- Millora de la permeabilitat entre el port i la ciutat potenciant onalitat com a infraestructura marítima. l’eix Marina i l’eix Vila Olímpica‒moll de Gregal. → Actuacions en el dic de recer per a solucionar el pro- L’espigó de Marina esdevé un gran espai de vianants, paci- blema d’ultrapassament que des de la seva posada en ficant la zona més propera a les dues torres per garantir els marxa pateix el port. serveis i l’accessibilitat. Alhora es millora la de l’espai en zona → Realització d’actuacions estructurals en edificacions, de vianants eliminant les rampes d’accés rodat al port i la molls i pantalans. de sortida de l’aparcament. Aquestes són substituïdes per noves rampes sobre l’avinguda del Litoral. → Millora de la protecció de la sortida a mar des del Centre Municipal de Vela. A l’eix de la Vila Olímpica‒moll de Gregal es potencia la con-nectivitat amb el Parc del Port Olímpic generant una millor → Millores de caire medi ambiental (millora de punts de permeabilitat entre el barri i el port. Alhora es realitzen actu- recollida de residus i de les àrees tècniques). acions a l’espai públic per donar continuïtat i millorar l’accés al Centre de Vela creant un passeig en forma de rambla que porta fins al dic de recer i a un nou—i ampliat—Centre Muni- cipal de Vela. S’estableix una nova connexió entre l’Avinguda Litoral i la cota inferior del Port Olímpic que substitueix l’esmentada rampa de vehicles de Marina, i una possible nova connexió entre el passeig a cota de platja i la cota de port en l’extrem nord del Port. Estat actual. Continuïtat Eix vila olímpica Eix Marina port a potenciar Connectivitat Continuïtat cota passeig cota port Secció tipus: Proposta. 8 BR → RESUM EXECUTIU 3. 4. Ordenació usos, remodelació espai públic Model de gestió i edificacions La delegació de competències per part de la Generalitat de El nou model d’usos i activitats té com a objectiu fer del Port Catalunya permet a l’Ajuntament assumir directament la gestió Olímpic un espai obert a la ciutadania, un espai amb vaixells del port facilitant la seva recuperació com a espai portuari accessibles per tothom (nàutica popular), un espai amb di- per la ciutat. versitat d’activitats esportives vinculades al mar, un espai on els vaixells formen part de l’oferta d’oci i/o esportiva de la Donada la complexitat i l’elevat nombre d’operadors implicats ciutat, un espai de contacte amb el mar: des de la divulgació, en el Port Olímpic és clau el lideratge i la coordinació polí- formació i experimentació, i, per últim, un espai gastronòmic tica, vehiculada mitjançant un Consell Rector com a màxim vinculat al mar. Un model amb la nàutica i l’esport com a òrgan de govern del port. Es preveu mantenir la Comissió activitats centrals del Port Olímpic. de Seguiment creada durant el procés de participació com a instrument que ha de permetre a veïns i agents implicats La implementació d’aquest nou model d’usos i activitats coŀlaborar en el model i la gestió del port. requereix una adequació dels espais i les edificacions actuals i de la reordenació de l’espai públic. Entre altres S’ha elaborat un estudi econòmic amb l’objectiu de garantir actuacions, s’ampliarà el Centre de Vela i es crearà un nou la viabilitat econòmica i financera de la gestió del port. Basat Centre Municipal d’Esports Nàutics al moll de la Marina. en un model a 30 anys es mostra una viabilitat econòmica Aquest nou Centre disposarà d’una plaça d’accés des del suficient i una alta capacitat d’autofinançament. nou espai de vianants de l’eix Marina i també des de la cota de platges. Es reordenarà l’aparcament a la cota port remo- delant la distribució actual de terrasses i alliberant més espai DIRECCIÓ MUNICIPAL públic. L’aparcament en cota port quedarà més restringit ampliant-se la zona d’aparcament soterrat sota el Passeig en el Moll de Gregal. MARINERIA OPERACIONS MANTENIMENT INFRAESTRUCTURA Aparcament ADMINISTRACIÓ I FINANCES Aparcament SERVEIS CENTRALS Charters, comercial SISTEMES i activitats nàutiques Espais disponibles per a nous usos Bars / PROMOCIÓ CENTRE MUNICIPAL DE VELA Restaurants D’ACTIVITATS ESPORTIVES (IBE) CENTRE MUNICIPAL D’ACTIVITATS NÀUTIQUES Centre municipal d’esports nàutics (CMEN) CENTRE DE CONEIXEMENT I DIVULGACIÓ DEL MAR Centre municipal de Vela PROMOCIÓ (CMV) D’ACTIVITATS CÍVIQUES PROJECTE GLOBAL DINAMITZACIÓ I PROMOCIÓ DE L’ÚS DE L’ESPAI PÚBLIC Propostes d’usos. Port Olímpic. Directrius per a un nou model. 9 Port Olímpic. Directrius per un nou model REORDENACIÓ DE L’EIX MARINA – Desviament del tràfic de vehícles – Unificació, continuïtat i actualit- zació de l’espai públic – Reordenació de les connexions entre nivells EIX MARINA I MOLL MESTRAL – Reprogramació dels usos – Remodelació de l’espai públic – Millora de la connectivitat entre nivells ESPAI PÚBLIC COTA PORT – Reordenació de l’aparcament – Reordenació de les terrasses – Remodelació de l’espai públic – Millora de la connectivitat entre nivells* MÉS ECONOMIA BLAVA MÉS ESPORT MOLL MESTRAL AMPLIACIÓ DEL CENTRE – Reprogramació dels usos: DE VELA substitució per usos nàutics MÉS PERMEABILITAT MÉS CONNECTIVITAT 2 Eixos principals 2 Noves connexions de connexió ciutat-litoral passeig platja-port – Eix Marina * MOLL MARINA * MOLL GREGAL – Eix Vila Olímpica-Moll Gregal mitjançant el Parc del Port Olímpic MÉS SEGURETAT I EFICIÈNCIA NOU CENTRE MUNICIPAL D’ESPORTS Millora i actualització de NÀUTICS AL MOLL DE LA MARINA les infraestructures portuàries – Reordenació de les connexions entre nivells – Activació de l’espai públic 5 Propostes Proposta: Moll de Mestral – Reprogramació dels usos dels locals: substitució per usos nàutics. – Reordenació de l’aparcament. – Remodelació de l’espai públic. – Millora de la connectivitat entre nivells. MÉS MENYS MENYS MÉS MÉS ECONOMIA APARCAMENTS TERRASSES PERMEABILITAT ESPAI PÚBLIC BLAVA 12 BR → RESUM EXECUTIU Port Olímpic. Directrius per a un nou model. 13 Proposta Moll de la Marina – Desviament del tràfic de vehícles. – Unificació, continuïtat i actualització de l’espai públic. – Reordenació de les connexions entre nivells. – Obertura d’un nou pas de connexió entre el port i el passeig de la platja. – Obertura d’un nou pas de connexió entre el port i el passeig de la platja al Moll de la Marina. – Nou centre municipal d’esports nàutics. – Reprogramació dels usos dels locals. MENYS MENYS MÉS MÉS APARCAMENTS TRÀNSIT PERMEABILITAT ESPAI PÚBLIC 14 BR → RESUM EXECUTIU MÉS MÉS ECONOMÍA ESPORTS MÉS BLAVA NÀUTICS CONNECTIVTAT Port Olímpic. Directrius per a un nou model. 15 Model organitzatiu i governança La delegació de competències per part de la Generalitat de Catalunya permet a l’Ajuntament as- sumir directament la gestió del port facilitant des de la proximitat la seva recuperació com espai portuari per la ciutat. Donada la complexitat i els molts operadors que actuen és clau el lideratge i la coordinació polí- tica, vehiculada mitjançant un Consell Rector com a màxim òrgan de govern del port. És voluntat mantenir la Comissió de Seguiment com a instrument participatiu que ha de permetre a veïns i agents implicats implicar-se i coŀlaborar en la gestió d’aquest equipament. GOVERNANÇA ARTICULACIÓ JURÍDICA Consell Rector (Municipal). Reglament particular de policia, gestió i explota- Alta direcció del port, fixa directrius i estratègies, ció del port. Estableix l’estructura de govern i les encàrrecs de gestió, avalua gestió. normes generals d’ús i explotació del port i dels diferents elements que l’integren. Direcció General (Municipal). Exerceix la gestió i administració del port. Encàrrec de gestió. Concreta les funcions i competències que l’Ajunta- Comissió de Seguiment (Participació). ment encarrega a l’ens instrumental per la gestió Formada pels diferents agents socials implicats, del port. identifica problemes, recull propostes i fa el segui- ment de la gestió. El plantejament que vertebra la nova etapa del Port Olímpic és afrontar el repte de potenciar el caràcter ciutadà d’aquest àmbit del litoral, millorant-ne l’accés i la connectivitat amb el seu entorn, i dotant-lo d’activitat ciutadana, ja sigui de caràcter lúdic, esportiu, comercial o d’esbarjo, amb l’objectiu de transformar el port en un espai de referència del front litoral de la ciutat. En aquest sentit, dintre de les estratègies d’intervenció s’ha de contemplar un projecte global de dinamització i promoció ciutadana, coordinada amb els agents implicats i amb l’objectiu de generar usos ciutadans, tant locals com de ciutat, posant els equipaments, espais, itineraris i serveis del Port Olímpic en el mapa de la ciutat. D’aquesta manera, serà necessari proveir aquesta estratègia d’intervenció dels recursos econòmics i materials necessaris per a constituir un òrgan gestor de la dinamització i promoció ciutadana, a fi i efecte de definir, dissenyar, executar i avaluar accions i polítiques que persegueixin l’esmentat objectiu. Les activitats esportives seran gestionades per l’IBE en coordinació amb la Direcció del Port. DIRECCIÓ MUNICIPAL SERVEIS PROMOCIÓ PROMOCIÓOPERACIONS CENTRALS D’ACTIVITATS D’ACTIVITATSESPORTIVES (IBE) CÍVIQUES CENTRE DE MARINERIA ADMINISTRACIÓ CENTRE MUNICIPALFINANCES DE VELA CONEIXEMENT IDIVULGACIÓ DEL MAR PROJECTE MANTENIMENT SISTEMES CENTRE MUNICIPAL GLOBAL DINAMITZACIÓINFRAESTRUCTURA D’ACTIVITATS NÀUTIQUES I PROMOCIÓ DE L’ÚS DE L’ESPAI PÚBLIC 16 BR → RESUM EXECUTIU Pla econòmic S’ha elaborat un estudi econòmic amb l’objectiu de garantir la viabilitat econòmica i financera de la gestió del port. Basat en un model a 30 anys es mostra una viabilitat econòmica suficient i una alta capacitat d’autofinançament. La generació d’ingressos es basa en la comercialització de locals i amarraments. Un cop deduït la part corresponen a centres municipals, obtenim els següents espais comercialitzables i la corres- ponent previsió d’ingressos, en els que distingim entre l’ingrés puntual per la venda de cessions d’ús de llarga durada i ingressos periòdics o recurrents cada exercici: ESPAIS COMERCIALITZABLES EVOLUCIÓ OBJECTIUS 2019 2020 2021 2022 2023 2024 COMERCIALS Amarradors 6,6 Venda cessió d’ús Locals 4,2 Amarrament 20% 50% 80% 100% 100% 100% Pallols 12,2 Pallols 20% 75% 100% 100% 100% 100% INGRESSOS PREVISTOS (ESC. CENTRAL) Ingressos previstos Ingrès puntual (cessió d’ús) 7,8 (esc. CENTRAL) Ingrès recurrent anual 38,9 Ingrès puntual (cessió d’ús) 50% 65% 75% 80% 90% (Any estàndard, ple funcionament) Ingrès recurrent anual 30% 50% 75% 85% 90% Les cessions d’ús de llarga durada suposen un 30 dels amarraments i un 58% dels locals, (Any estàndard, ple funcionament) concretament els corresponents a restauració del moll de gregal. En l’ingrés anual s’inclou la repercussió de despeses generals i cànon als ocupants del port. Les inversions requerides per adequar el port als objectius municipals i les despeses necessàries per al funcionament ordinari del port s’estimen en: ESTIMACIÓ DE LES INVERSIONS ANY 1 DESPESES D’EXPLOTACIÓ ANY 1 Obres en dic de recer, dàrsenes i canals de navegació 6,6 Cost del personal 1.416 Rehabilitació molls i pantalans 1,5 Despeses d’explotació 1.516 Rehabilitació edificacions i infraestructures 4,2 Despeses de dinamització i prom.act 1.200 Integració amb l’entorn (recorreguts i accessos) 12,2 Cànon 400 Configuració de l’espai públic 6,6 TOTAL DESPESES (abans amort) 4.532 Condicionament activitats en moll de Marina i Xaloc 7,8 Amortitzacions 777 TOTAL INVERSIÓ 38,9 TOTAL DESPESES EXPLOTACIÓ 5.309 (expressat en milers d’euros) (expressat en milers d’euros) A partir dels escenaris anteriors s’obté la següent projecció de resultats: ESCENARI CENTRAL ANY 1 ANY 2 ANY 3 ANY 4 ANY 5 ANY 6 ANY 7 ANY 8 ANY 9 ANY 10 EBITDA -2.420 -708 334 1.147 1.436 1.480 1.510 1.540 1.571 1.602 EBIT = RESULTAT D’EXPLOTACIÓ -2.111 -326 736 1.549 1.838 1.882 1.912 1.942 1.973 2.004 EAT = RESULTAT DESPRÉS D’IMPOSTOS -1.640 -244 552 1.379 1.412 1.434 1.456 1.480 1.503 CASH FLOW ANUAL 6.757 1.443 878 1.147 1.033 1.010 1.032 1.054 1.078 1.101 CASH FLOW ACUMULAT 6.757 8.200 9.078 11.258 12.268 16.533 (expressat en milers d’euros) (expressat en milers d’euros) Port Olímpic. Directrius per a un nou model. 17 El resultat d’explotació s’estabilitza en xifres properes als 2 milions d’euros i el flux de caixa al voltant del milió d’euros anuals. 8.000 7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0 ANY 1 ANY 2 ANY 3 ANY 4 ANY 5 ANY 6 ANY 7 ANY 8 ANY 9 ANY 10 -1.000 -2.000 -3.000 ESCENARI CENTRAL EBIT= Resultat d’explotació Cash flow anual Cronograma Fi de la 2018 2019 2020 concessió 2021 Directrius per un nou model Pla Director Estratègic Avantprojecte Pla d’usos Redacció Tramitació Estudi de viabilitat econòmica Planificació econòmica i d’etapes d’obres Projectes constructius de millora connectivitat ciutat-port Procés de licitació, adjudicació i execució d’obres Condicionats per la disponibilitat de recursos Projectes constructius de i el calendari d’alliberament d’espais remodelació d’espais públics Redacció projectes bàsics Procés de licitació, adjudicació i execució d’obres d’infraestructura portuària Condicionats per la disponibilitat de recursos Redacció projectes bàsics Redacció proj. constructius Procés de licitació, adjudicació i execució d’obres, condicionats d’infraestructura portuària d’infraest. portuària per la disponibilitat de recursos i el calendari d’alliberament d’espais. 18 BR → RESUM EXECUTIU COORDINACIÓ Aleix Coral. Enginyer de Camins, Canals i Ports / Cap de Projectes d’Enginyeria EQUIP TÉCNIC Maria Foselli. Arquitecta Jordi Fuster. Enginyer de Camins, Canals i Ports Daniel Lorca. Delineant Ileana Manea. Arquitecta Jordi Mercadé. Arquitecte Javier Morales. Enginyer industrial Rubén Palma. Projectista Lidia Padròs. Enginyera de Camins, Canals i Ports Anna Puiggròs, Geògrafa Gustavo Rodríguez. Enginyer industrial Itzel Sanromà. Ambientòloga Nuno Miguel Tavares. Enginyer ambiental I el suport tècnic i administratiu de Barcelona Regional Document V1, Setembre 2019. © IMATGES © TEXTS BR–Barcelona Regional Cap part d’aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, distribuïda, trans- formada, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com químic, mecànic, òptic, de grava- ció, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l’autorització prèvia per escrit dels titulars de la seva propietat intel·lectual. Carrer 60, 25‒27 Edifici Z. 2a planta Sector A. Zona Franca 08040 Barcelona T (+34) 932 237 400 F (+34) 932 237 414 br@bcnregional.com www.bcnregional.com TERRITORI I PROJECTES