Eva Jiménez Xavi Llobet [R] Ferran Sagarra Abril 2019 ESTUDI PREVI PER A LA RECUPERACIÓ DEL CANAL DE LA INFANTA I EL REC VELL Autors Eva Jiménez Xavi Llobet [R] Ferran Sagarra Participen Albert Albareda Xavier Solsona Col·laboren Carlos Azpiroz Salvador Augé Alícia Benet Sara Castany Cristian Catalán Mario Cuevas Andrea Doncel Àlvar Fuente Alberto González Santi Lloreda Júlia Martí Benjamí Palmer Sergi Piñera Albert Rodríguez Mònica Rovira Júlia Solà Promotor Ajuntament de Barcelona Barcelona, 2019 CAP A UNA VIA BLAVA CAP A UNA VIA VERDA El Canal de la Infanta és una que han fet que deixés de funcionar una Amb aquest estudi previ s’inicia un del marge esquerra del Delta del infraestructura d’aigua que ha estat part de canal i es reduís considerablement procés urbanístic que ha de permetre Llobregat al llarg de la història, fa de cabdal per a l’explotació del Delta la superfície dels camps de regadiu. reconèixer l’estat actual d’aquesta la recuperació del Canal de la Infanta del Llobregat i el desenvolupament de infraestructura hidràulica, avaluar-ne un instrument per a resoldre problemes La recuperació del seu traçat com Barcelona al llarg de la història. Primer l’eventual preservació i recuperació de de barrera urbana d’aquelles mateixes a via blava, o via verda, dotada de va convertir el marge esquerra en terra trams, així com detectar les oportunitats infraestructures, com també erigir-se significació històrica i geogràfica a escala de regadiu i posteriorment va permetre de la continuïtat d’un recorregut de en infraestructura blava-verda i de metropolitana, ha de permetre recuperar el desenvolupament de la indústria tèxtil, qualitat a escala metropolitana que, tot recuperació del patrimoni i la memòria una part molt important de l’espai públic ceràmica i de cartró. Però la manca de enllaçant una successió d’espais públics històrica. i la memòria històrica de la comunitat disciplina urbanística durant el franquisme locals, reconegui la forma geogràfica i la que habita el marge esquerra del Delta i el poc respecte del planejament envers urbanització històrica del territori. del Llobregat. També ha de permetre del patrimoni industrial, van fer que restablir connexions entre els municipis i una El fet de ser paral·lel a les dues aquesta infraestructura caigués en la millor lectura i funcionament com a unitat infraestructures, el camí ral i el ferrocarril, negligència i el progressiu abandonament, metropolitana. que han vertebrat el rosari de municipis I Motivació i Criteris III Aquí recollim les primeres passes que ja han fet altres persones per unir el nostre passat amb el nostre futur. Unes primeres passes que ens han de Espais d’Oportunitat permetre donar-li continuïtat a la història Aquí cerquem patrimoni, barreres del Rec Vell i el Canal de la Infanta: arquitectòniques, punts d’intermodalitat, Reconstruir el seu passat: Rastrejar el seu connectors verds i altres llocs que es present: Imaginar el seu futur. poden convertir en una oportunitat per a l’Espai Públic. No només cerquem Cal recopilar les imatges i les paraules que oportunitats per obrir pas, sinó també per han quedat gravades a la memòria de les renaturalitzar i museïtzar el canal. darreres generacions. Imatges que també es van gravant a la nostra retina. II Reconèixer el patrimoni com una oportunitat per actualitzar el programa Cal recopilar els objectes trobats que van social i recuperar la identitat. Reconèixer introduint la variable del paisatge i del les infraestructures per crear àrees de temps en la nostra percepció del lloc. nova centralitat. Reconèixer l’escala Reconèixer l’enginyeria de l’aigua i Morfologia del Canal metropolitana per integrar la comunitat i l’escala metropolitana. Reconèixer la Aquí dibuixem el canal. Fem servir el crear nous fous d’atracció turística. geografia i la seva capacitat de generar llenguatge del dibuix per entendre la identitat a escala local. Preservar el passat complexitat d’aquest objecte que tenim per construir un futur compartit. entre les mans. Saber com funciona. Saber per on passa. Amb el dibuix identifiquem les seves característiques espacials. Amb el dibuix també reconstruïm la seva història. Sabem com ha anat canviant al llarg dels anys, com si fos una pel·lícula en quatre temps: la construcció del Rec Vell medieval: la construcció del Canal de la Infanta industrial: la reducció de l’àmbit agrícola: la seva possible transformació en una Via blava - Via verda. ÍNDEX II 26 MORFOLOGIA DEL CANAL 28 MAPA GEOLÒGIC 74 Fàbrica Bachs 30 MUNICIPIS I DISTRICTES 75 Pas sota Diagonal-B23 32 1188_CONSTRUCCIÓ DEL REC VELL Lloc reial del Casal de Barcelona 76 Estació Sant Joan Despí 34 1819_CONSTRUCCIÓ CANAL DE LA INFANTA 77 Estació Cornellà Horta de Barcelona - Horta d’Europa 78 Colònia Rosés 36 2019_REDUCCIÓ DE L’ÀMBIT AGRÍCOLA 79 Casernes La Remunta Reivindicació del patrimoni i la identitat Connexió Albéniz-Tarradellas 38 CAP A UNA VIA BLAVA - VIA VERDA III 80 Estació L’Hospitalet Museització de l’espai públic Fàbrica Vilumara 40 EL CANAL I L’ACCESSIBILITAT 81 Habitatges carrer Ebre Tres infraestructures paral·leles 60 ESPAIS D’OPORTUNITAT 82 Fàbrica Batllori/Collet 42 EL CANAL I LES NOVES CENTRALITATS I Fàbrica Cosme Toda Àrees d’intermodalitat i turisme 62 Resclosa Riera de Rubí 83 Molí Tecla Sala44 BARRERES ARQUITECTÒNIQUES 63 Resclosa torre descàrrega Afectacions del ferrocarril 64 Estació El Papiol 84 Pas doble sota bifurcació Fabrica Can Trinxet 46 EL NAIXEMENT DEL REC VELL Torrent Balzacs Tram El Papiol 65 Resclosa Capdevila 85 Estació Santa Eulàlia 48 CASA DE LES COMPORTES Molí Capdevila (antic Molí 12 Moles)10 MOTIVACIÓ I CRITERIS 86 Fàbrica Can Batlló Tram Molins de Rei 66 Fàbrica Samaranch 12 COLLAGE DE MAPES EXISTENTS 87 Barri dels Aviadors 50 UN PASSEIG D’AIGUA 67 Molí Ferrer i Mora (antic Molí 2 Moles) 14 IMATGES HISTÒRIQUES DEL CANAL 88 Desnivell carrer FGC Tram Sant Feliu de Llobregat Memòria del canal 68 Estació Molins de Rei 89 Pas sota tren mercaderies 52 PATRIMONI MODERNISTA 16 IMATGES ACTUALS DEL CANAL 69 Casa de les Comportes Tram Sant Joan Despí 90 Accessos Cementiri Montjuïc Presència del canal Fàbrica La Fassina 54 UN GIR DE 90º 91 Camí del Far 18 RELAT HISTÒRIC 70 Fàbrica Can Coll Tram Cornellà de Llobregat Parc del Pont de la Cadena 20 ANTECEDENTS A LA INICIATIVA 56 LA BÒBILA DE CATALUNYA URBANÍSTICA 71 Accés zona industrial per Molins Tram L’Hospitalet de Llobregat 22 TIPUS D’INTERVENCIONS 72 Accés zona industrial per Sant Feliu 92 Bibliografia 58 L’ARRIBADA AL MAR 25 DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT OPORTUNITATS Tram Sants - Montjuïc 73 Estació Sant Feliu de Llobregat 93 Crèdits de les imatges I Motivació i Criteris Aquí recollim les primeres passes que ja han fet altres persones per unir el nostre passat amb el nostre futur. Unes primeres passes que ens han de permetre donar-li continuïtat a la història del Rec Vell i el Canal de la Infanta: Reconstruir el seu passat: Rastrejar el seu present: Imaginar el seu futur. Cal recopilar les imatges i les paraules que han quedat gravades a la memòria de les darreres generacions. Imatges que també es van gravant a la nostra retina. Cal recopilar els objectes trobats que van introduint la variable del paisatge i del temps en la nostra percepció del lloc. Reconèixer l’enginyeria de l’aigua i l’escala metropolitana. Reconèixer la geografia i la seva capacitat de generar identitat a escala local. Preservar el passat per construir un futur compartit. COLLAGE DE MAPES EXISTENTS Ortofoto de l’ICGC de 2019, el mapa del Real Canal de la Infanta Dª Luisa Carlota de Borbón, de Mariano Tomás de1908, conservat a l’ICGC, i els traçats del Rec Vell i el Rec Comtal. Muntatge realitzat pels autors d’aquest estudi MEMÒRIA DEL CANAL 14 MOTIVACIÓ I CRITERIS IMATGES HISTÒRIQUES DEL CANAL 15 PRESÈNCIA DEL CANAL 16 MOTIVACIÓ I CRITERIS IMATGES ACTUALS DEL CANAL 17 RELAT HISTÒRIC L’aigua és l’origen de la vida i dels Fort Pius, hi havia un altre lloc reial amb cinc al Port, el delta del Llobregat va poder tampoc ajuden a llegir-la. diferents paisatges, la seva domesticació molins, en dos dels quals està documentat exportar l’excedent de producció agrícola Futur Cap a una Via blava - Via verda ho és de les cultures i les ciutats. La història que s’hi feia pólvora. que, amb la construcció del El creixement accelerat i quantitatiu ja del Canal de la Infanta ens ajuda a 1819 Construcció del Canal de la Infanta 1855 Construcció del Canal de la Dreta fa anys que s’ha reduït a la comarca explicar la història del Delta del Llobregat, Amb la guerra del Francès (que va destruir del Llobregat per deixar pas a potenciar els aspectes situant-la en la de Barcelona, la de el monestir de Montserrat i la vila de Molins Amb això es va incrementar la producció més qualitatius i processos de major valor Catalunya i fins i tot la d’Europa. Aquesta de Rei) el Rec Vell va restar abandonat. En agrícola de regadiu, arribant a convertir afegit, com correspon a un territori que història es pot resumir en quatre etapes: acabar la guerra, el 1814, per iniciativa dels el Delta del Llobregat en l’Horta d’Europa va deixar de ser perifèric per incorporar- construcció del Rec Vell (pàgs. 32-33), propietaris del sòl, es va decidir prolongar durant la Primera Guerra Mundial. se a l’àmbit central de la Regió construcció Canal de la Infanta (pàgs. 34- aquesta infraestructura fins a Montjuïc per 2018 Metropolitana de Barcelona. La tasca de 35), reducció de l’àmbit agrícola (pàgs. Reducció de l’àmbit agrícola convertir les terres de secà del Delta en l’urbanisme és ara remodelar les àrees 36-37) i capa a una Via blava – Via verda (situació actual) terrenys de regadiu. Aquest canvi ja va productives en conseqüència, fer les (pàgs. 38-39): El creixement industrial i poblacional del convertir el marge esquerra del Llobregat nostres ciutats menys agressives amb el segle XX i la immigració massiva que 1188 Construcció del Rec Vell en l’Horta de Barcelona des de la seva medi, amb un espai públic i un patrimoni des dels anys seixanta va fer cap a la En aquesta la data el Compte- Rei Alfons inauguració, però sobre tot amb la represa que ens ajudin a reconstruir la identitat comarca del Baix Llobregat, van fer que I fa construir en aquest lloc reial un rec industrial, l’enderroc de les muralles, la col•lectiva i responguin a les necessitats el terreny agrícola fos ràpidament ocupat que, des d’un assut al riu Llobregat, construcció del ferrocarril i el creixement de la població actual . És per això que pel creixement urbà i que l’especulació alimenta un molí hidràulic de dotze de l’Eixample. Els nuclis que havien crescut la recuperació del Canal de la Infanta i la manca d’estructures eficients moles, un altre de dues moles i una com a postes del camí ral van prosperar i esdevé una oportunitat immillorable per de planejament anessin malmetent farga que donarien nom al municipi créixer com a nuclis rurals. reconstruir la memòria viva de la ciutat i progressivament el Canal de la Infanta fins de Molins de Rei. Originalment aquests L’obra va ser construïda per l’arquitecte dotar-la d’un element de llegibilitat de la a arribar a la situació actual. Aigües avall molins serien drapers i fariners. Atès que Tomás Soler i Ferrer (1770-1845), autor també forma pel conjunt metropolità.de Sant Feliu, els traçats dels nous eixos Jaume I seria el primer rei que faria servir del Canal d’Urgell i de l’aixecament de de les autopistes i rondes -transversals a la pólvora militarment per a la conquesta plànols del Rec Comtal de Barcelona. les directrius històriques originals- dificulten de Mallorca i València, es podria fer la 1854 Inauguració de la línia de Barcelona a la lectura de la forma metropolitana i la conjectura que alguna d’aquestes moles connexió entre nuclis. El metro i el tramvia, servís per fer pólvora. A l’altre costat de Molins de Rei la ciutat, al Rec Comtal i a l’alçada del Amb la implantació dels ferrocarrils fins tampoc segueixen aquella forma històrica, en respondre a altres criteris diferents, i 18 MOTIVACIÓ I CRITERIS RELAT HISTÒRIC 19 ANTECEDENTS DE LA INICIATIVA URBANÍSTICA El procés de protecció i recuperació del conveniència d’establir una protecció memòria històrica pugui ser transmesa i fa un informe intern per conèixer les Canal de la Infanta, del qual forma part patrimonial adient, d’acord amb els seus a les generacions futures en les millors característiques del Canal de la infanta aquest Estudi Previ, es va iniciar en seu valors històrics i arquitectònics. condicions possibles.” al seu pas pel districte de Sants-Montjuïc, parlamentària amb el següent calendari: 12.04.2012 amb el títol : ”El Canal de la Infanta. Dos mesos després de la visita Perquè la transmissió de la memòria 01.12.2011 Reflexions entorn al seu traçat, els vestigis El Grup Parlamentari i quatre des de la Proposta de Resolució històrica sigui efectiva, el Servei de existents i la seva recuperació.” d’Esquerra Republicana de Catalunya, al Parlament, el Servei de Patrimoni Patrimoni Arquitectònic recomana: a iniciativa local, presenta una Proposta Arquitectònic emet el seu informe, del A continuació ens encarrega el present “Que a nivell supramunicipal es realitzi un de Resolució per tal que el Parlament de qual se’n desprèn que el Canal de la “Estudi Previ per a la recuperació estudi conjunt entre tots els municipis per Catalunya insti el Govern a declarar el Infanta no reuneix els requisits suficients per del Canal de la Infanta i Rec Vell”, on passa el Canal, encaminat a la seva canal de la Infanta en la seva totalitat ésser declarat d’interès nacional (BCIN), que pretén ser un catalitzador que museïtzació i difusió històrica a través de com a bé integrant del patrimoni cultural degut a l’agressiva transformació del faci possible aquest Pla Director que, panells informatius i senyalitzacions, situats català. territori que l’envolta i la modificació del lògicament, ha de ser actuat per la estratègicament al llarg del seu traçat i 12.12.2011 traçat del Canal. Regió Metropolitana de Barcelona o la Immediatament, el Centre en aquelles construccions vinculades al Generalitat de Catalunya. d’Estudis del Baix Llobregat envia per Tanmateix, però, en les conclusions Canal.” correu electrònic al Servei de Patrimoni d’aquest Informe es proposen algunes Tal com ja s’ha anunciat a la introducció, “Paral·lelament, i també des d’un Arquitectònic una consulta en la qual alternatives, com la declaració de bé el valor del Canal sobrepassa el seu nivell supramunicipal es suggereix pregunten com poden fer la sol•licitud cultural d’interès local (BCIL) d’alguns valor arqueològic per la seva capacitat complementar aquesta difusió històrica de declaració de Bé Cultural d’Interès dels seus elements, com ara la Casa de d’estructuració urbanística significadora, amb la redacció d’un Pla especial de Nacional en la categoria de Monument les Comportes; així com la museïtzació junt amb les altres infraestructures de protecció encaminat a la recuperació i Històric. dels trams originals i dempeus del Canal. comunicació històriques i actuals del estudi d’aquells trams del Canal que per 23.12.2011 En aquestes conclusions, el Servei de camí ral i el ferrocarril. No només es Deu dies després, la la seva situació i estat de conservació hi Patrimoni Arquitectònic informa: pot proposar la “compatibilitat amb la plataforma cívica Protegim el Canal de hagi la possibilitat de recuperar-los, tenint trama urbana”, ans fer-ne un element la Infanta, sol•licita que el Canal de la “Tenint en compte el seu valor històric, el en compte també la compatibilitat amb cabdal d’una possible reestructuració. Infanta sigui declarat BCIN-MH. Canal de la Infanta mereix la protecció la trama urbana.” És per això oportú que el present estudi 17.02.2012 adient d’aquelles parts i construccions del Dos mesos després, el Servei 27.09.2018 La direcció d’Arquitectura previ plantegi l’oportunitat d’una anàlisi Canal que són visibles per tal que aquest de Patrimoni Arquitectònic realitza una Urbana i Patrimoni de l’Ajuntament urbanística conjunta de tots els municipis valor testimonial es mantingui i la seva visita d’inspecció per tal d’avaluar la de Barcelona s’incorpora al projecte per estudiar l’esmentat potencial. 20 MOTIVACIÓ I CRITERIS ANTECEDENTS DE LA INICIATIVA URBANÍSTICA 21 TIPUS D’INTERVENCIONS El caràcter estructural del Canal en el pugui naturalitzats, ja que serien regats b. Museïtzació del canal i identitat social els salts d’aigua que produïen energia. passat, fa que la seva recuperació com pel propi Canal. D’aquesta manera es Posteriorment van fer-se altres fàbriques La pròpia infraestructura i tots els enginys una successió d’espais públics locals reintroduiria la fauna i la flora dins de la -ceràmica i de cartró-. que la fan funcionar ens ajuden a explicar permeti abordar en sinergia una sèrie ciutat, especialment arbres grans que la història del lloc i recuperar un sentiment Les fàbriques i bòbiles ceràmiques del d’aspectes urbans que agrupem en tres proporcionin ombres, ocells i papallones. de pertinença i de comunitat. marge esquerra del Llobregat van tipus, els següents: Aquesta reintroducció requereix, es subministrar material d’obra per a la Al llarg del Canal també es van anar a. Naturalització de l’espai públic clar de molta atenció. Per un costat cal construcció de l’Eixample i de tota la construint una successió d’edificis millorar les condicions ecològiques: Els comarca. Fins a l’extrem que el municipi El Canal de la Infanta es va construir per industrials i de ciutats jardí modernistes, on veïns encara recorden les crescudes del de L’Hospitalet es va arribar a nomenar al rec d’una gran superfície agrícola del arquitectes com per exemple Josep Maria Llobregat que deixaven el terra ple de la bòbila de Catalunya. També van marge esquerre del Llobregat, que va Jujol van construir algunes de les seves peixos, barbs i carpes. També recorden la subministrar el trencadís que van saber anar disminuint per la pressió urbanística, obres més importants. quantitat d’animals que hi havia, multitud aprofitar d’una manera tan creativa en però que a hores d’ara ja ha estat d’espècies de llangardaixos i papallones Aquests edificis industrials feien servir Gaudí i en Jujol. protegida dins la figura del Parc Agrari del blanques de les que gaudien. Per l’altre l’aigua del Canal per produir energia Delta del Llobregat. Per tant, l’existència La fàbrica de cartró de Sant Feliu de costat, alguns trams del canal es van o com a matèria primera, sempre que d’aquest paisatge agrícola s’hauria de Llobregat, en la construcció de la qual va cobrir, a petició dels veïns, per evitar les no contaminessin l’aigua que anava tenir en compte en la recuperació del participar Jujol, és l’única de Catalunya molèsties que els ocasionava el cabal destinada principalment a l’agricultura. Canal. que encara es pot fer funcionar per fer d’aigua, quan passava ja bastant bruta. Algunes d’aquestes fàbriques ja han estat demostracions als visitants i les escoles. Al seu torn, la infraestructura existent i les restaurades i convertides en equipaments Al llarg del seu recorregut, el Canal de traces urbanes que ha anat deixant el públics, però d’altres encara romanen c. Àrees de nova centralitat la Infanta va sent creuat per les antigues Canal al seu pas pel territori haurien de amb usos avui inadequats o en desús i rieres que baixen de Collserola i de El Canal ressegueix la seqüència dels permetre la construcció d’una nova via males condicions. Cadascuna per separat Montjuïc i per les noves infraestructures nuclis històrics dels pobles riberencs del blava o via verda per al gaudi social. i totes en el seu conjunt ens haurien viàries que surten de Barcelona, les quals Samontà que es van situar sobre el traçat Aquesta via aniria des de l’origen del d’ajudar a recuperar l’entorn històric defineixen una sèrie de corredors biològics de l’antic Camí Ral i que a partir del propi Canal a la riera de Rubí fins a la seva original i convertir-lo en un itinerari cultural. muntanya-riu. La reconstrucció del Canal canal es van consolidar com a nuclis desembocadura als peus de Montjuïc i també hauria de permetre la millora dels Les primeres fàbriques eren i tèxtils municipals. el mar. S’aniria adaptant a les diferents espais urbans i paisatgístic d’aquests es van construir adossades als antics situacions urbanes per generar diferents El Canal també va paral·lel al tren de corredors biològics. molins fariners i drapers, per aprofitar tipus d’espais públics, sempre que es Rodalies, que per la freqüència de pas 22 MOTIVACIÓ I CRITERIS TIPUS D’INTERVENCIONS 23 DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT I OPORTUNITATS cada 5’ funciona com un metro. De fet, turisme, com ara hotels per a joves (o no). En conclusió, la preservació, conservació i avui dia ja s’hi pot viatjar amb la T-10 D’aquesta manera, el Canal serviria per museïtzació de les parts visibles del Canal des de Barcelona fins a Sant Feliu de incorporar els itineraris turístics a la vida el poden convertir en una oportunitat Llobregat, una mesura que es podria social de la comarca. de gran impacte social per la millora de prolongar fins a El Papiol. l’espai públic dels centres dels municipis i En matèria d’infraestructures, la districtes del marge esquerra del Llobregat Atesa aquesta bona accessibilitat, tant si recuperació del Canal també permetria en general si s’estudien des del punt es recupera la presencia a cel obert com eliminar algunes barreres arquitectòniques de vista urbanístic i arquitectònic. La del traçat cobert del canal, el resultat serà provocades per la via de tren i les transformació en una via verda o blava un element lineal molt ben comunicat carreteres que surten de Barcelona i ajudar que els interconnecti, el convertiria en a distàncies raonables que permetria a reconnectar Collserola, els nuclis i el riu. una infraestructura metropolitana de passejades i reconnexions metropolitanes primer ordre, per a vianants i ciclistes si es millorés el seu paisatge immediat. i per al lleure de molts habitants de La recuperació del Canal pot ajudar a la l’àrea metropolitana o desplaçaments millora dels espais públics de les estacions quotidians dels locals. de Rodalies, situades al centre dels nuclis i Conseqüentment, l’àmbit d’aquest Estudi que, en algun cas, es poden convertir en Previ, havia de ser i és supramunicipal , tal àrees de nova centralitat comarcal. com demana la proposta de resolució del Algunes d’aquestes estacions, com les de Parlament de Catalunya i afecta tots els Sant Joan Despí, Cornellà i L’Hospitalet, municipis que es relacionen més avall. coincideixen amb las noves parades L’anàlisi s’estendrà als elements de la de metro o de tramvia que s’estan sub-conca del marge esquerra de l’últim construint, la qual cosa les converteix en tram del riu Llobregat que es considerin centres intermodals on també s’hi podrien necessaris per una delimitació definitiva construir aparcaments dissuasoris i nous que consistirà en una franja d’amplada equipaments o serveis que estarien ben variable i paral•lela al canal, sovint amb connectats amb el centre de Barcelona límit en el ferrocarril i el camí ral, tal com i en particular els relacionats amb el s’expressa en la documentació gràfica. 24 MOTIVACIÓ I CRITERIS DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT I OPORTUNITATS 25 II Morfologia del Canal Aquí dibuixem el canal. Fem servir el llenguatge del dibuix per entendre la complexitat d’aquest objecte que tenim entre les mans. Saber com funciona. Saber per on passa. Amb el dibuix identifiquem les seves característiques espacials. Amb el dibuix també reconstruïm la seva història. Sabem com ha anat canviant al llarg dels anys, com si fos una pel·lícula en quatre temps: a_ la construcció del Rec Vell en l’època medieval, b_ la construcció del Canal de la Infanta en l’època industrial, c_ la reducció de l’àmbit agrícola amb el desenvolupisme, d_ la seva possible transformació en una Via blava - Via verda en un futur proper. I és amb aquesta intenció que proposem portar a terme un seguit d’accions per municipis i districtes. 28 MORFOLOGIA DEL CANAL MAPA GEOLÒGIC 29 2.2. MUNICIPIS I DISTRICTES 30 MORFOLOGIA DEL CANAL MUNICIPIS I DISTRICTES 31 1188 Rec Vell i Rec Comtal Camí ral Límits geològics 32 MORFOLOGIA DEL CANAL CONSTRUCCIÓ DEL REC VELL 33 1819 Rec Vell Canal de la infanta vist Canal de la infacta ocult Camí ral Àmbit agrícola 34 MORFOLOGIA DEL CANAL CONSTRUCCIÓ DEL CANAL DE LA INFANTA 35 2019 Rec Vell Canal de la infanta vist Canal de la infacta ocult Camí ral Parc agrari Àmbit agrícola desprotegit 36 MORFOLOGIA DEL CANAL REDUCCIÓ DE L’ÀMBIT AGRÍCOLA 37 Rec Vell Canal de la infanta vist Canal de la infacta ocult Camí ral Parc agrari Àmbit agrícola desprotegit Parcs Patrimoni 38 MORFOLOGIA DEL CANAL CAP A UNA VIA BLAVA VIA VERDA 39 Rec Vell Canal de la infanta vist Canal de la infacta ocult Camí ral Metro Tambaix Ferrocarril Estacions de ferrocarril Passos doble nivell 40 MORFOLOGIA DEL CANAL EL CANAL I L’ACCESSIBILITAT 41 Rec Vell Canal de la infanta vist Canal de la infacta ocult Camí ral Metro Tambaix Parades de tram i metro Ferrocarril Estacions de ferrocarril Àrees de nova centralitat 42 MORFOLOGIA DEL CANAL EL CANAL I LES NOVES CENTRALITATS 43 Platja de vies existent i possibilitat d’ampliació Possibilitat d’ampliació amb vies d’estacionament Possibilitat d’ampliació amb vies d’estacionament Estació amb 4 vies passants existents Projecte ADIF per a soterrament de vies al centre del casc urbà de Sant Feliu Centre de Manteniment existent Eliminació de platja de vies 44 MORFOLOGIA DEL CANAL BARRERES ARQUITECTÒNIQUES 45 1 6 400 m 2 5 6 EL NAIXEMENT DEL REC VELL TRAM EL PAPIOL · ACCIONS 1 Millora de l’espai d’arribada a la resclosa de la riera de Rubí 3 2 Reconversió de l’antiga resclosa de la Torre de Descàrrega en un pas de vianants per creuar el Llobregat i tocar l’aigua 3 Reconversió de l’antiga resclosa Can Capdevila en un 4 pas de vianants per creuar el Llobregat i tocar l’aigua 4 Protecció, restauració i proposta d’ús per al Molí Can Capdevila 5 Condicionament d’un pas a l’estació de tren fins al Torrent de Balzacs per arribar al Rec Vell i al Llobregat 6 Millora dels camins al llarg del Rec Vell 46 MORFOLOGIA PER TRAMS TRAM EL PAPIOL 47 1 2 1 a 3 b 4 CASA DE LES COMPORTES TRAM MOLINS DE REI · ACCIONS 00m4 5 1 Millora dels passos de vianants existents sota la B23 6 d’accés al Llobregat c 2 Restauració i proposta d’ús per a la fàbrica Can Samaranch 7 8 3 Obertura de pas i visuals entre el carrer Bruc i el Molí Ferrer i Mora 4 Vincular el relat del Palau Requesens al Rec Vell, com a infraestructura reial del Casal de Barcelona 5 Recuperació de la bassa d’aigua davant de la Casa de les Comportes 9 6 Protecció, restauració i proposta de canvi d’ús per a d la fàbrica La Fassina 7 Ampliació i millora del parc del Pont de la Cadena incorporant el Rec Vell i el Canal de la Infanta 8 Protecció, restauració i proposta d’ús per a la fàbrica 10 Can Coll 9 Obertura d’un pas de vianants d’accés al canal quan passa pel darrera de la zona industrial 10 Obertura d’un nou pas de vianants sota la B23 d’accés al Llobregat, coincidint amb l’antiga desembocadura del Rec Vell 48 MORFOLOGIA PER TRAMS TRAM MOLINS DE REI 49 1 2 3 UN PASSEIG D’AIGUA TRAM SANT FELIU DE LLOBREGAT · ACCIONS 00m 4 4 1 Millora del connector biològic i horts urbans existents del torrent de Can Miano 2 Condicionament d’un passeig al llarg del tram d’aigua darrera la zona industrial 5 3 Obertura d’un accés al tram d’aigua darrera de la zona industrial 4 Revisió del projecte de soterrament de les vies de tren que s’ha comprovat que soterra el canal i fa inviable la Via blava - Via verda 6 5 Indicació de recorreguts alternatius al casc antic on el canal passa en mina sense cap relació amb la trama existent 6 Incorporació del canal a l’inici del carrer Joana Raspall des del casc antic 50 MORFOLOGIA PER TRAMS TRAM SANT FELIU DE LLOBREGAT 51 00m4 1 2 3 4 400 m PATRIMONI MODERNISTA 5 TRAM SANT JOAN DESPÍ · ACCIONS 1 Condicionament i millora del passeig del Canal davant 6 del Joan Gamper incorporant l’aigua 2 Obertura i senyalització d’una ruta fins a la Fàbrica Bachs 3 Protecció, restauració i proposta de canvi d’ús a la Fàbrica Bachs, actualment museïtzada 4 Obertura d’un pas per sota de la Diagonal-B23 per garantir la continuïtat del canal 5 Construcció d’un centre d’interpretació del modernisme del Llobregat davant l’estació de tren, en xarxa amb altres centres com ara la Colònia Güell, els Jardins Artigas o la Cimentera Asland 6 Condicionament i millora de la trobada entre el passeig del Canal i l’avinguda Can Corts 52 MORFOLOGIA PER TRAMS TRAM SANT JOAN DESPÍ 53 1 7 8 3 400 m 6 2 4 5 UN GIR DE 90º TRAM CORNELLÀ DE LLOBREGAT· ACCIONS 1 Condicionament i millora de l’avinguda dels Alps, incorporant l’avinguda Can Corts incorporant l’aigua en el parc de Rosa Sensat l’aigua en el parc de Can Corts 5 Protecció, restauració i proposta d’ús 2 Rehabilitació de l’estació, eliminació per a la fàbrica i la colònia Can Rosés de les barreres arquitectòniques i 6 Incorporació d’aigua al parc de Can millora de la intermodalitat amb les Mercader parades de metro L5 i TramBaix 7 Protecció, restauració i proposta 3 Increment de l’aparcament dissuasori de canvi d’ús per a la caserna La i incorporació d’algun hotel de joves Remunta per convertir l’estació en un àrea de 8 Condicionament i millora de la nova centralitat trobada entre els carrers Albéniz i 4 Condicionament i millora de Tarradellas 54 MORFOLOGIA PER TRAMS TRAM CORNELLÀ DE LLOBREGAT 55 9 10 7 8 5 5 4 3 6 2 1 LA BÒBILA DE CATALUNYA TRAM L’HOSPITALET DE LLOBREGAT· ACCIONS 1 Condicionament i millora de de joves per convertir l’estació en un 9 Obertura d’un pas lineal al costat de la l’avinguda Tarradellas incorporant àrea de nova centralitat via fins arribar a l’estació de metro L1 l’aigua en el parc de Can Buixeres 5 Obertura d’un pas lineal a través dels Santa Eulàlia 2 Reducció de la platja de vies, que interiors d’illa, no del tot consolidats, 10 Obertura de passos a través dels actualment estan molt poc utilitzades entre l’estació i la fàbrica Tecla Sala, interiors d’illa que porten a Can Batlló (es podrien traslladar a Martorell) incorporant el canal com un parc 3 Rehabilitació de l’estació, eliminació 6 Protecció, restauració i proposta d’ús de les barreres arquitectòniques i per a la fàbrica Cosme Toda millora de la intermodalitat amb la 7 Obertura d’un pas sota la doble parada de metro L1 bifurcació del tren incorporant l’aigua 4 Incorporació d’un aparcament 8 Protecció, restauració i proposta d’ús dissuasori i construcció d’algun hotel per a la fàbrica Can Trinxet 56 MORFOLOGIA PER TRAMS TRAM L’HOSPITALET DE LLOBREGAT 57 CASERNA LA REMUNTA 400m ESTACIÓ L’HOSPITALET FÀBRICA VILUMARA FÀBRICA COSME TODA FÀBRICA TECLA SALA FÀBRICA CAN TRINXET 400m METRO SANTA EULÀLIA 1 2 3 4 L’ARRIBADA AL MAR TRAM SANTS - MONTJUÏC ACCIONS 1 Obertura de passos als interiors d’illa que porten a Can Batlló 5 2 Condicionament i millora dels espais públics de Can Batlló incorporant l’aigua 3 Ampliació de la cobertura de la Gran 10 Via per facilitar el pas del canal 4 Formació de superilles i trasllat de les línies d’autobús al carrer FGC per vianalitzar el carrer Mare de Déu de Port incorporant l’aigua 6 5 Protecció, restauració i proposta de canvi d’ús per a una part del barri dels Aviadors 7 6 Modificació de les cotes a l’encreuament de Mare de Déu de Port i FGC per eliminar el graó 9 que trenca la continuïtat del canal 7 Condicionament i millora de l’esplanada verda al 8 costat del cementiri de Montjuïc incorporant l’aigua 8 Ampliació i millora del pas sota les vies de tren 9 Millora dels accessos al cementiri tenint en compte un possible pla d’ordenació del front marítim fins el Port Vell 10 Final del recorregut de la Via blava - Via verda on es podria incorporar l’inici de la pujada al Far de Montjuïc 58 MORFOLOGIA PER TRAMS TRAM SANTS - MONTJUÏC 59 400m III Espais d’Oportunitat Aquí cerquem patrimoni, barreres arquitectòniques, punts d’intermodalitat, connectors verds i altres llocs que es poden convertir en una oportunitat per a l’Espai Públic. No només cerquem oportunitats per obrir pas, sinó també per renaturalitzar i museïtzar el canal. Reconèixer el patrimoni com una oportunitat per actualitzar el programa social i recuperar la identitat. Reconèixer les infraestructures per crear àrees de nova centralitat. Reconèixer l’escala metropolitana per integrar la comunitat i crear nous fous d’atracció turística. 01 1. Resclosa riera de Rubí 02 Origen actual del Rec Vell. L’aigua s’agafa d’aquesta riera, en comptes del Llobregat, per preservar la qualitat de l’aigua que arriba a la potabilitzadora de S. Joan Despí-Cornellà 2. Resclosa Torre de Descàrrega Aquesta resclosa va deixar de funcionar. Es podria transformar en un pont de vianants per creuar el Llobregat i en un espai públic per tocar l’aigua a Talús desviament riera de Rubí b Sínia c Pont canal torrent de les Argiles d Sortida recinte de sedimentació 62 ESPAIS D’OPORTUNITAT TRAM EL PAPIOL 63 03 3. Estació de tren El Papiol i torrent de Balzacs El Rec Vell és poc accessible des de l’estació. 04 S’hauria d’ampliar el pas sota la via, travessar l’aparcament del Planter Faura per arribar fins al torrent de Balzacs i seguir torrent fins al Rec Vell. 4. Resclosa i molí paperer Can Capdevila Primera resclosa del Rec Vell, ara desapareguda, que es podria transformar en un pont de vianants i en un espai públic. Antic molí de les 12 moles fundat pel Casal de Barcelona. Es podria recuperar com equipament social o agrícola. a Casa de les comportes canal Capdevila b Molí de l’Argemí c Molí Capdevila d Derivació Molins 64 ESPAIS D’OPORTUNITAT TRAM EL PAPIOL 65 5. Fàbrica tèxtil Can Samaranch Situada a una cota per damunt del Rec Vell. Es podria convertir en un equipament social o un viver d’empreses. 05 L’aigua del rec es podria deixar vista i naturalitzar l’entorn. 06 6. Molí tèxtil Ferrer i Mora Antic molí de les 2 moles fundat pel Casal de Barcelona. Recentment transformat en la biblioteca Pau Vila. Caldria obrir un pas que connecti la plaça al voltant de la biblioteca amb el carrer Bruc, per on passa canal a Pas sota Jacint Verdaguer b Fàbrica Ferrer i Mora c Jardí del Palau de Requesens d Palau de Requesens 66 ESPAIS D’OPORTUNITAT TRAM MOLINS DE REI 67 7. Estació de tren Molins de Rei La comunicació a peu és molt bona. Cabria la possibilitat de fer algun hotel per joves, que 08 07 estarien ben comunicats amb el centre de Barcelona 8. Casa de les Comportes i fàbrica La Fassina Caldria obrir pas al carrer del Canal. Hi ha uns habitatges antics que cal valorar. La Fassina es podria rehabilitar com un equipament social o com un negoci privat. a Estació de Molins de Rei b Casa de les Comportes c Casa de les Comportes d Inici canal col·lector B-23 68 ESPAIS D’OPORTUNITAT TRAM MOLINS DE REI 69 9. Fàbrica tèxtil Can Coll i parc del Pont de la Cadena La fàbrica es pot recuperar com equipament social, un viver d’empreses o un hotel per a joves. 09 Hauria d’oferir una nova façana verda al canal. 10 El parc es podria allargar fins la Casa de Comportes. 10. Accés al canal pel darrera de la zona industrial Darrera del polígon industrial entre Molins i Sant Feliu hi ha un tram del canal per on passa l’aigua vista i apunta a una Via Blava. Caldria obrir un pas per accedir-hi des de Molins. a Parc del Pont de la Cadena (Font Internet) b Parc del Pont de la Cadena (Font Internet) c Canal principal entre Molins de Rei i Sant Feliu d Canal principal a Sant Feliu (Font JM) 70 ESPAIS D’OPORTUNITAT TRAM MOLINS DE REI 71 11. Accés al canal pel darrera de la zona industrial Darrera del polígon entre Molins i Sant Feliu hi ha un tram del canal per on l’aigua passa vista i apunta a una Via Blava Caldria obrir un pas per accedir-hi des de Sant Feliu. 11 12 12. Estació tren Sant Feliu de Llobregat i soterrament vies Cal revisar el projecte de soterrament de les vies de tren perquè entuba el canal entre Molins i Sant Feliu fent impossible la Via blava. a Zona industrial a Sant Feliu (Font Google Maps) b Canal afectat per soterrament de vies (Font ADIF) c Canal principal a Sant Feliu (Font JM) d Pont del torrent de Can Milano (Font JM) 72 ESPAIS D’OPORTUNITAT TRAM SANT FELIU 73 13. Fàbrica de cartró Bachs La fàbrica es troba en una de les filloles del canal. Encara es fan demostracions de com es feia el cartró. Jujol que va participar en una de les ampliacions. 14. Pas per sota de la Diagonal-B23 13 14 Aquest pas entre Sant Feliu i Sant Just està barrat pel talús de suport de l’autopista B23. Caldria substituir el talús per unes pilones per obrir pas. a Entrada a la fàbrica Bachs (Font JM) b Fàbrica Bachs (Font JM) c Passeig del Canal entrada Sant Joan Despí (Font JM) d Passeig del Canal entrada Sant Joan Despí (Font JM) 74 ESPAIS D’OPORTUNITAT TRAM SANT JOAN DESPÍ 75 15. Estació de tren Sant Joan Despí La Torre de la Creu i Can Negre de Jujol suggereixen un petit itinerari des de l’estació. Es podria construir un petit centre d’interpretació del Modernisme del Llobregat, en xarxa amb la Colònia Güell, els Jardins Artigas i la fàbrica Asland. 16. Estació intermodal de Cornellà i nova centralitat 15 Cal repensar la intermodalitat amb el metro L5, el 16 TramBaix ieliminar les barreres arquitectòniques. Es podria ampliar l’aparcament dissuasori i construir un hotel per a joves, ben connectat amb Barcelona. a Entrada al salt Quer a Can Vilumara (Font JM) b Torre de la Creu c Can Negre (Font Ajuntament) d Parc de Can Corts (Font Google Maps) e Pas sota vies (Font Google Maps) 76 ESPAIS D’OPORTUNITAT TRAM SANT JOAN DESPÍ - CORNELLÀ 77 17. Fabrica i colònia tèxtil Can Rosés A la reforma de l’avinguda dels Alps cal afegir el canal i portar-lo fins al parc de Can Mercader. La fàbrica i la colònia poden convertir-se en una fàbrica de creació o un viver d’empreses 18. Casernes La Remunta i connexió dels carrers Albéniz i Tarradellas Les parts adossades a les casernes s’haurien d’enderrocar per poder connectar els dos carrers. 18 Es podrien fer servir com a centre social o agrícola. 17 a Pont Quillet (Font JM) a Can Rosés (Font Internet) c Pont de Conflent (Font JM) d Canal al pont de Conflent (Font JM) 78 ESPAIS D’OPORTUNITAT TRAM CORNELLÀ - L’HOSPITALET 79 19. Estació intermodal de L’Hospitalet, nova centralitat i fàbrica tèxtil Can Vilumara L’estació té una platja de vies sobredimensionada que s’hauria d’alliberar per repensar la intermodalitat amb el metro L1, construir un aparcament dissuasori i un hotel per a joves, ben connectat amb Barcelona. 20. Antics habitatges al carrer Ebre Pel darrera d’aquests habitatges passa el canal. Estan en bon ús i en bones condicions, 19 20 tot i que podrien assumir un ús lúdic i comercial. a Can Vilumara (Font Internet) b Can Vilumara (Font Internet) c Pas sota el tren a Can Buxeres (Font Google Maps) d Pas sota tren al cementiri (Font Google Maps) 80 ESPAIS D’OPORTUNITAT TRAM L’HOSPITALET 81 21. Fàbriques ceràmiques Can Batllori/Collet i Cosme Toda Van subministrar trencadís a Gaudí i Jujol. L’edifici gran és de Ramon Puig i Gairalt. El conjunt es podria fer servir com equipament cultura 22. Molí paperer i fàbrica tèxtil Tecla Sala Actual centre d’art i biblioteca Tecla Sala. 22 El canal passa pel darrera i requereix fer una interven- 21 ció que li doni continuïtat pels interiors d’illa com a espai públic fins a l’estació de tren. a Can Batllori/Collet (Font Ajuntament) b Fàbrica Cosme Toda (Font Internet) c Tecla Sala (Font Adrià Goula) 82 ESPAIS D’OPORTUNITAT TRAM L’HOSPITALET 83 23. Pas doble sota bifurcació i fàbrica tèxtil Can Trinxet S’ha d’obrir un pas sota les vies per eliminar les barreres arquitectòniques i els culs de sac, la qual cosa per cotes és perfectament factible. La fàbrica s’hauria de convertir en un centre cultural. 24. Estació metro Santa Eulàlia 24 Es podria aprofitar la circumval·lació del canal per 23 anar a Can Batlló pel davant de l’estació per obrir un pas entre la Riera Blanca i la Rambla de Badal a Can Trinxet (Font Internet) b Pas sobre les vies de tren c Les cotxeres de Santa Eulàlia, 1933 (Arxiu TMB) 84 ESPAIS D’OPORTUNITAT TRAM L’HOSPITALET - SANTS - MONTJUÏC 85 25. Fàbrica tèxtil Can Batlló Actualment en procés de rehabilitació i canvi d’ús. Es va construir una circumval·lació del canal per aprofitar l’energia de l’aigua. Caldria incorporar el traçat del canal en el projecte d’espai públic del recinte. El canal queda tallat per la Gran Via, però es podria fer un pont per obrir pas. 26. Barri dels aviadors 25 Conjunt d’habitatges davant del carrer Mare de Déu de Port per on passa el canal. 26 Es podria vianalitzar el carrer fent superilles i desviar el trànsit d’autobusos pel carrer dels FGC a Can Batlló (Font Internet) b Can Batlló (Font Google Maps) c Barri dels aviadors (Font Internet) 86 ESPAIS D’OPORTUNITAT TRAM SANTS - MONTJUÏC 87 27. Desnivell carrers Mare de Déu de Port i FGC L’encreuament entre aquests dos carrers fa un canvi de nivell resolt amb uns graons. S’haurien de revisar les cotes i canviar els pendents perquè l’encreuament fos a nivell. 28. Pas sota la via de tren de mercaderies El pas per sota del tren és molt estret i s’haurà d’eixamplar per donar-li continuïtat a l’espai públic i 27 deixar passar el Canal de la Infanta. 28 Aquest punt representa l’arribada al mar. a Carrer de la Mare de Déu del Port (Font JM) b Canal al carrer de la Mare de Déu del Port (Font JM) c Canal al carrer de la Mare de Déu del Port (Font JM) d Pont sota la via del tren (Font JM) 88 ESPAIS D’OPORTUNITAT TRAM SANTS - MONTJUÏC 89 29. Accessos cementiri Montjuïc Per davant de Montjuïc ens trobem amb tota la problemàtica dels accessos al Cementiri, el Museu de Carrosses Fúnebres i el camí cap a Ciutat Vella. Caldria redefinir-ho tot en conjunt. 30. Camí del Far Un cop passat el cementiri s’arriba al final del trajecte, on l’aigua sobrant s’abocava al mar. 30 Aquest punt final es pot connectar amb el camí del 29 Far de Montjuïc i acabar l’itinerari amb vistes al mar. a Pas sota el tren (Font Google Maps) b Accés cementiri (Font Google Maps) c Far de Montjuïc (Font Internet) d Far del Llobregat (Font CEL’H) 90 ESPAIS D’OPORTUNITAT TRAM SANTS - MONTJUÏC 91 Agraïments Ireneu Castillo, PPCI Rodolf Collet, Ceràmiques Collet Enric Ferreras, CEL’H Oriol Granados, CEM Carme Grandas, Ajuntament de Barcelona Esther Hachuel, CECBLL Carme Miró, Ajuntament de Barcelona Bibliografia Javier Morata, CECBLL Genís Pascual, CEL’H AAVV. El Canal de la Infanta. La recuperació d’un patrimoni. Cornellà de Llobregat: Lidia Santacana, CEL’H L’Avenç de Cornellà de Llobregat, 2015. Marc Aureli Santos, Ajuntament de Barcelona AAVV. Itineraris del Canal de la Infanta. Sant Feliu de Llobregat: Centre d’Estudis Comarcals Entitats col·laboradores del Baix Llobregat, 2019. Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, CECBLL Castillo, Ireneu. “El Canal de la Infanta: quan la importància històrica esdevé una amnèsia Centre d’Estudis de l’Hospitalet, CEL’H èpica.” Quaderns d’Estudi (Centre d’Estudis de L’Hospitalet), n. 27 (març 2014) https://www. Centre d’Estudis de Montjuïc, CEM raco.cat/index.php/QuadernsCELH/article/view/276293.html. Accés 29 abril 2019. Plataforma Protegim el Canal de la Infanta, PPCI Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, ETSAB-UPC Garcia, Xavier i Barba, Miquel Àngel. “Informe sobre la declaració com a bé cultural d’interès nacional en la categoria de monument històric a favor del Canal de la Infanta Fonts documentals a les comarques del Baix Llobregat i el Barcelonès.” 12 abril 2012. Secció de Protecció Avanç del Pla director urbanístic metropolità (PDU), AMB del Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Carta Arqueològica de Barcelona, Ajuntament de Barcelona Catalunya. https://www.scribd.com/doc/93308779/Informe-DG-Patrimoni-Canal-de-La- Carta Històrica de Barcelona, MUHBA Infanta.html. Accès 29 abril 2019. Comparador Històric del Territori, ICGC Geoportal de Cartografia, AMB Grandas, Carme i Santos, Marc Aureli. “El Canal de la Infanta. Reflexions entorn al seu Itineraris del Canal de la Infata sobre Google Earth, CECBLL i Javier Morata traçat, els vestigis existents i la seva recuperació.” 27 setembre 2018. Servei d’Arquitectura El Canal Absent, Jordi Julià i Martín González Urbana i Patrimoni. Ajuntament de Barcelona. Mapa del Real Canal de la Infanta Dª Luisa Carlota de Borbón. Mariano Tomás, 1908. ICGC March, Enric H. El Rec Comtal. 1.000 anys d’història. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat, AMB Viena Edicions, 2016. Xarxa Hidràulica del Canal de la Infanta, ICGC i Ireneu Castillo 92 93