ACTA GT Cooperació Públic-Privada Dia: 28 de gener de 2019 Hora: 17:00 – 19:30 h Lloc: Ajuntament de Barcelona, pl. Sant Miquel, 4. Sala 2, entresòl Assistents Àngels Guiteras, ABD Pilar Rodríguez, ABD Joan Vidal, Mas Guinardo Alejandro Goñi, PIMEC Montse Morera, CAB Ramón Nicolau, Fundació Apip-Acam Laura Rojas, persona especial rellevància Ponent : Joan Segarra, presidència la confederació Secretaria: Andreu Parera, secretaria del Consell de Ciutat Documentació lliurada Document presentació: “Proposta legislativa del Tercer Sector Social de Catalunya per la construcció d’un nou model de col·laboració publico social” Ordre del dia 1. Presentació del Sr. Joan Segarra 2. Torn obert de precs i preguntes Presentació del Sr. Joan Segarra Presentació del document “Per una gestió de serveis públics d’atenció a les persones amb la iniciativa social sense afany de lucre a través de l’acció concertada” El document està elaborat de manera col·lectiva pel conjunt de les entitats socials i pretén aconseguir el reconeixement del Tercer Sector Social com un aliat estratègic i preferent de les administracions en la gestió dels serveis públics d’atenció a les persones. Es tracta d’un nou model de col·laboració que per sobre de qualsevol altra consideració, ha de garantir la protecció dels drets socials, l’interès general i la qualitat de l’atenció. El document presentat, s’articula en tres eixos: 1. Plantejament de la proposta 2. Fonamentació jurídica 1 3. Proposta d’articulat de la Llei En relació al primer eix, s’explica la importància dels serveis d’atenció a les persones ja que són l’àmbit d’actuació especialment sensible, degut a la vulnerabilitat dels col·lectius als quals es dirigeix i a la funció que desenvolupen, sent garants de drets de la ciutadania. Destaca la importància de prioritzar en la selecció dels proveïdors les qüestions de qualitat, de continuïtat, d’accessibilitat, de consideració de les necessitats específiques dels usuaris, sobretot els més desvalguts, per sobre de consideracions merament econòmiques. En aquest sentit, considera que la gestió dels serveis públics d’atenció a les persones han de regular-se al marge de la llei de Contractes del Sector Públic. Proposa la regulació d’un nou model de col·laboració entre l’Administració Pública i la iniciativa social sense afany de lucre per la provisió de serveis d’atenció a les persones de titularitat pública. Els elements claus del model proposat són: 1. Garantir la protecció dels drets socials, l’interès general i la qualitat de l’atenció a les persones, especialment les més vulnerables. 2. Reconeixement de l’especificitat i la rellevància dels serveis d’atenció a les persones i n’asseguri la cobertura. 3. D’acord amb la normativa europea i estatal, articuli la gestió dels serveis d’atenció a persones a través de l’acció concertada com a fórmula no contractual. 4. Garantir al màxim el retorn socials dels recursos públics, en base a la gestió solidària sense afany de lucre. 5. Limitar clarament l’interès econòmic dels operadors que accedeixin a l’acció concertada. 6. Basat en el diàleg i la coresponsabilitat per assolir uns objectius compartits: la defensa dels drets socials i la millora de la qualitat de vida de la ciutadania. En definitiva aquest nou model es fonamentaria en l’acció concertada la qual pot resoldre les dificultats detectades com: la preeminència de criteris econòmics, les ofertes desproporcionades o la manca de garanties en el compliments dels convenis col·lectius sectorials, entre d’altres. En relació al segon eix, la fonamentació jurídica per implementar la nova proposta, es fonamenta d’acord al que estableix “la consideració setena de la Directiva 2014/24/EU i la consideració sisena de la Directiva 2014/23/EU, en relació amb l’article 14 del Tractat Fundacional de la Unió Europea i el protocol 26 sobre els serveis d’interès general, els serveis socials regulats a la Llei 12/2007 d’11 d’octubre, de serveis socials, es podran gestionar mitjançant fórmules no contractuals” 2 La conclusió de la Confederació Empresarial del Tercer Sector social de Catalunya és que la Generalitat pot regular la prestació dels serveis en qüestió de forma més detallada i en referència a un major nombre de serveis més enllà dels que integren el catàleg de serveis socials. En base doncs a aquesta habilitació normativa s’estructura el tercer eix que es fonamenta en la redacció d’una proposta de Llei de regulació de l provisió de serveis d’atenció a les persones amb iniciativa social sense afany de lucre mitjançant l’acció concertada. Torn obert de precs i preguntes  Des de la PIMEC preocupa especialment, la “morositat en la contractació pública”. Costa molt aplicar el règim sancionador. Finalment, es destaca l’avenç que ha fet l’ajuntament de Barcelona en el pagament a 30 dies. Joan Segarra. Segons un estudi intern, les entitats tenen un capacitat per suportar dos mesos d’impagament, sense haver d’activar mesures excepcionals. Això demostra molta fragilitat econòmica, per això es demana una estabilitat contractual de 5-10 anys.  Vol saber si l’aprovació de la proposta de llei de la Generalitat tindria efecte al món local. Joan Segarra. Respon afirmativament.  Preocupa especialment els ajuntaments petits. Suposant que s’aprovi la llei els seus efectes no es plasmarien provablement fins al 2021. Demana fer una campanya de difusió de la proposta a través de la diputació, consorcis, etc. Joan Segarra. Explica que s’han realitzat reunions amb el Col·legi d’Interventors/es i que aquests/es han mantingut una actitud positiva a la proposta, gràcies a la directiva europea.  Els responsables polítics de les administracions canvien cada quatre anys (eleccions) i les seves prioritats no sempre coincideixen. Es planteja com és possible que sigui tant difícil convèncer els polítics, quan s’està parlant de bens socials comuns.  Hi ha administracions que han optat per la “funcionarització dels serveis” en comptes d’optar per l’externalització.  La gestió de molts serveis d’atenció a les persones, comença de manera voluntària a través d’entitats del Tercer Sector. Posteriorment, des de l’administració se li dona un subvenció a l’entitat. Més endavant des de la mateixa administració s’obre un o varis contractes menors, per finalment acabar obrint una contractació pública. És en aquest moment, que apareixen les grans empreses (OHL, FCC,...) i es queden l’adjudicació de la gestió del servei per criteris merament econòmics en detriment de la qualitat del 3 servei. En aquest sentit, es demana apostar per la concertació i posar en valor el Tercer Sector Social de Catalunya. Joan Segarra. Volen que la nova Llei sigui aprovada per unanimitat del Parlament de Catalunya.  L’estereotip que molts empresaris tenen de les entitats del Tercer Sector Social, és que majoritàriament està formada per voluntaris/es. Però quan es coneix de més a prop, es descobreix la vessant empresarial i l’important volum econòmic que mou.  Durant els darrers 30 anys, les entitats del Tercer Sector, han fet un important esforç per professionalitzar-se.  Preocupa l’orientació dels concursos públics, en els quals el 35% de la puntuació són criteris que depenen d’un judici de valor i el 65% restant són criteris merament econòmics, convertint-se bàsicament en subhastes.  També preocupa, les diferències salarials que determinats concursos públics poden generar a través de clàusules de millora, condicionades a pujades salarials d’un 18% per sobre de conveni. Aquest fet genera greus problemes de gestió a les entitats adjudicatàries. Joan Segarra. Els sindicats tenen molta força fora de les taules de negociació col·lectiva. És molt important poder arribar a acords, que estiguin centrats en les condicions dels convenis col·lectius, per tal d’evitar greuges comparatius entre professionals. En paral·lel s’ha de demanar als ajuntaments que apliquin les condicions dels convenis i deixin de banda les condicions de millora.  Els plecs de condicions haurien de recollir unes clàusules contractuals adequades i s’haurien d’adaptar a l’objecte real de contractació. Joan Segarra. De vegades els responsables municipals opten per crear empreses públiques, enlloc de buscar la manera de contractar les entitats del Tercer Sector que conformen teixit social.  Es pregunta com es poden potenciar les empreses petites. A través de quin sistema d’acreditació?  Es planteja una contradicció que es troben les entitats del Tercer Sector: Si són petites, no tenen capacitat per poder aguantar 9 mesos d’impagament, i per contra, si són grans es posa en dubte que puguin seguir sent del Tercer Sector. Joan Segarra: Des de la Confederació està previst donar servei a les entitats i/o empreses petites per adaptar-se a l’acreditació. Els elements claus que provablement contemplarà aquesta són de: territori, expertesa i capacitat. Està convençut que el sector de l’Economia Social disposa de recursos, però ha de veure com es poden articular de la millor manera. Finalment, vol deixar palès que hi ha una part de voluntariat que malgrat tots els canvis ha de seguir sent voluntari. 4  S’ha de posar en valor la diversitat de les entitats del Tercer Sector a Catalunya. La figura dels voluntaris han de ser un valor afegit, però no s’han de tenir en compte com a criteris d’acreditació.  La concertació ha d’implicar un procés i no serà fàcil. En un àmbit determinat l’administració decideix acreditar i acompanyar en la concertació de les entitats. Joan Segarra: L’acreditació haurà de comportar “exigència”. Les Federacions hauran d’acompanyar a les entitats petites. Un altre dels grans problemes que es troben actualment, es la gran diferència salarial entre un treballador/a del Tercer Sector i un amb igual categoria de l’Administració. Aquest fet genera un trasbassament important de professionals per millorar les seves condicions laborals. Reflexions 1. Preocupa tant a la PIMEC com a Laconfederació especialment, la “morositat en la contractació pública” en general, si bé es destaca que l’ajuntament de Barcelona està pagant a 30 dies. 2. Reforçar des de totes els àmbits l’aprovació de la nova Llei de Contractació Pública al Parlament de Catalunya. 3. Es demana apostar per la concertació i posar en valor el Tercer Sector Social de Catalunya. 4. És molt important poder arribar a acords amb els Sindicats, que estiguin centrats en les condicions dels convenis col·lectius, per tal d’evitar greuges comparatius entre professionals. 5. En paral·lel s’ha de demanar als ajuntaments que apliquin les condicions dels convenis i deixin de banda les condicions de millora. 6. S’ha d’avançar en un sistema de qualitat que acrediti a les empreses petites i/o sense afany de lucre, per diferenciar-se en al contractació pública. Els elements claus que provablement hauria de contemplar l’acreditació són: territori, expertesa i capacitat. 7. El sector de l’Economia Social disposa de recursos, però ha de veure com es poden articular de la millor manera. 8. Finalment, es vol deixar palès que hi ha una part de voluntariat que malgrat tots els canvis haurà de seguir sent voluntari. Acords Propera reunió el dia 11 de febrer de 17:00 a 19:00 hores a la plaça Sant Miquel, 4 entresol sala 2 Es dona per acabada la sessió, 5