D istricte de Nou Barris D irecció de Serveis al Territori P l. Major de Nou Barris, 1 0 8042 Barcelona 93.291.68.00 w ww.bcn.cat/noubarris RESUM SESSIÓ CONSELL D’OCUPACIÓ, ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA , I DE COMERÇ DE NOU BARRIS Data: 28-06-2016 Lloc: Sala d’actes de la Seu de Districte Hora: 20:30 hores MESA: Sr. Manel Cubero, conseller d’Ocupació, Economia Social i Solidària i Promoció Econòmica, Sr. Joan Medina, conseller de Comerç, Sr Jordi Via Comissionat d’Economia Social Cooperativa i Solidària i Cèlia Montserrat , tècnic de comerç CONSELLERS/ES PRESENTS: Sr. Gabriel Garcia , conseller PSC, Sr. Mario Garcia, conseller PSC, i Sr. Felix Cogolludo, conseller C’S S’excusa el Sr. Adrià Ventura, conseller CIU ENTITATS ASSISTENTS: Eix Nou Barris Centre Comerç, Eix Maragall Associació de Botiguers i Professionals, , Associació Veïns Roquetes, Fundació Engrunes, , Acció Comunitària Can Peguera, Col·lectiu Alter 9B, DIVA Hogar DIVA COP, Associació Aturats de Nou Barris, Ateneu La Bòbila, Crianza Roquetes i Xarxa Inserció Roquetes Total assistents 25 persones Ordre del dia 1. Presentació del Comissionat d’Economia Cooperativa social i Solidària 2. Informacions 3. Precs i preguntes Desenvolupament de la sessió Primer punt El Conseller fa una petita explicació de la manera de conformar el Consell, pensant, compartint , confluint en les diferents temàtiques, per crear diferents sinèrgies entre si. Calia conformar un espai que comprengués les tres temàtiques fonamentals: l’Ocupació i Promoció Econòmica, l’Economia cooperativa socials i solidària i el Comerç. En l’anterior Consell es va parlar de Comerç, avui parlarem d’Economia, social i solidària, i per al proper consell es parlarà de Ocupació i Promoció Econòmica. Es passa a la presentació del Comissionat d’Economia Cooperativa Social i Solidària Sr. Jordi Via, que es presenta i exposa de manera resumida la seva trajectòria professional, que està directament relacionada amb la mirada d’altres economies. Dit això passa a explicar de forma esquemàtica i conceptualitzada que és l’Economia Cooperativa , Social i solidària. Des del Govern municipal es fa un impuls per entendre que hi ha un altre tipus d’economia., i existeix un comissionat de Economia Cooperativa, Social i solidària i també de Consum per que existeix una realitat que cal atendre i promocionar .L’ àmbit d’intervenció política es refereix a un concepte ampli, per una banda societats laborals, associacions i fundacions per desenvolupar activitat econòmica i, per altra pràctiques del que se’n diu economies comunitàries, aquestes molt vinculades al territori, que des de l’organització generen recursos per atendre necessitats però no posen producte Per tant això fa que creixi el concepte d’economia cooperativa i social, autoorganitzada que representa avui a Barcelona un total de mes de 4.700 empreses, amb més de 53.00 persones treballant, és el 7% de l’ocupació amb un 8% de facturació a la ciutat, sense haver comptat mai amb recursos de l’Administració Pel que fa a les pràctiques d’economia cooperativa i social i solidària, son aquelles que varien els valors en contra dels valors hegemònics actuals, tenen a veure amb el compromís amb la societat. Es posa de manifest que no és solament la reducció del salari, té a veure amb el consum responsable, els productes els serveis que conformen l’activitat neixen d’una responsabilitat social. Hi han dos aspectes rellevants claus, un és l’oportunitat i l’altre es basa en els criteris de desenvolupament territorial. Està comprovat que les noves iniciatives d’economies resisteixen millor als moments de crisi i a l’hora també de començar una nova activitat Tirar endavant un projecte d’empresa social i solidària és d’alta complexitat, significa entendre quins tipus de productes i serveis elaborar, quina quantitat de llocs de treball necessitem i/o podem oferir, en termes operatius és una manera d’entendre i tirar endavant l’activitat econòmica. Un altra idea que tenim és la micro i petita activitat comercial de proximitat dins del territori empresa productes o serveis que tinguin en consideració l’oferta producte o servei responsable. Petits comerços amb la possibilitat de compartir fórmules d’economia social i solidària, i també oportunitat de manteniment de llocs de treball. L’economia social i solidària està formada per activitats de caràcter pal·liatiu, preventiu i transformador. El desenvolupament territorial ha de ser de caràcter integral, per tal de poder millorar la qualitat de les persones. Habitualment la intervenció d’altres governs ha anat associada a incrementar la competitivitat, sense tenir en compte que això ens ha portat a la crisi actual. I és per això que el nostre govern es compromet a intervenir en la promoció i reforçament de l’economia social i solidària, treballant en el desplegament de cinc línies determinades  Acompanyament i formació  Finançament  Comunicació interna i externa  Foment de la intercorperació del mercat social  Facilitació de recursos i infraestructures públiques Precs i preguntes  Des de de any passa no s’han fet revisions de pràctiques en els programes que és duen a terme referents pel que fa al tema de la inserció laboral. Son insuficients i no tenen capacitat transformadora. S’hauria e facilitar eines per que les persones poguessin obtenir llocs de treball, un altra manera de crear ocupació , de qualitat , digne i estable. De que manera l’Administració pot ajudar o fomentar les experiències cooperativistes  De que manera es pot implicar a les escoles en temes i promoure l’educació treballant l’economia social i solidària, ja que és un espai clau per promoure valors, l’educació com a tema base. Per altra banda buscar espais per incitar a creació d’experiències, dinàmiques i iniciatives i  Amb els recursos que te l’Administració s’han de trobar solucions, els plans d’ocupació no son realistes , generem falses expectatives. S’han de canviar els mecanismes de selecció i crear un observatori real del territori.  Com es pot col·laborar des de l’Administració per poder desenvolupar cooperatives,  Hi ha moltes taules en que s’ha parlat de com potenciar l’autoocupació, però és molt difícil donat que les persones no estan preparades i estan amb risc d’exclusió social.  L’economia social i solidària és la gran desconeguda i també compta amb l’inconvenient del capital necessari pel seu inici. Hi Ha previsió d’establir ajudes, especialment pels joves  Els veïns i veïnes han de veure que és un bé comú i així poder col·laborar. Ja que aquests son molt desconeixedors de quins son aquests tipus de comerços  El comerç de proximitat està d’acord amb el plantejament, però hi ha una gran dificultat a l’hora de porta-ho al territori Es fa èmfasi en que és molt important aquest espai per poder treballar conjuntament l’emprenedoria, l’ocupació i l’economia social i solidària, amb els diferents actors del territori per anar construint comunament una estructura sòlida Respostes Cal fer una reflexió prèvia a l’hora de plantejar els plans d’ocupació, amb uns criteris de transformació estructural, amb un diagnosi previ de necessitats i que donin una continuïtat d’ocupació també al repartiment del treball existent, com també de l’autoproducció i l’autoconsum. S’han de buscar complicitats comunes entre els diferents actors per tal de crear a mig i llarg termini, projectes que tirin endavant i poder canviar el model sòcio- econòmic. Aportarem recursos per acompanyar diferents projectes viables. Tot aquest procés de transformació no te sentit si no es pensa en l’educació, és realment cert que és un element cabdal dins de la nostra societat. S’estan fent sessions explicatives de tot allò que fa referència a l’economia cooperativa , social i solidària, tant en els estudis primaris con en els de secundària. També activitats adreçades a aquesta temàtica. Incidir en l’educació no reglada, per tal de formar a les persones i veure-ho com una nova oportunitat. Hi han estudis superiors i masters de postgrau adreçats a l’economia cooperativa, social i solidària Tema clau en aquesta transformació és, l’optimització de tots els recursos en el territori. Quan es fa una aproximació al territori , i identifiquem variables que ens descriu problemàtiques socioeconòmiques de diferents territoris, ens trobem que territoris claríssims en situació d’emergència, son els més des estructurats. Per tant amb la intervenció que fem en el territori han d’anar de ma d’accions comunitàries. Per això en territoris com és ara Nou Barris l’acció comunitària és un actiu molt important. Pel que fa a les falses expectatives, bé quan hi han noves eleccions, es té la percepció de polítiques vinculades a transformació social, passen per canvis estructural i que representen processos a mitjà i llarg termini. S’ha d’explicar molt bé que allò que estem fent es veu poc, però s’està fent en relació amb la nostra voluntat moral de canvi. Hem de ser conscients que som un grup polític en minoria, hi han moltes resistències a l’hora de portar a la premsa els nostres comunicats, ja que no traslladen fidedignement tot allò que fem bé Per tant això representa un risc important Hi han molts mòduls formatius a Barcelona Activa que son facilitadors. Qualsevol projecte ha de comptar amb un número mínim de persones, les idees poden venir de fora , però si no estan dirigides per un nucli de persones que vulguin tirar endavant , amb recolzament de metodologia, informació, professionalització etc. Per tant les polítiques d’ocupació també requereixen canvis estructurals per anar en aquesta línia d’unió, persones amb necessitats i personal especialitzat. Exemples en son algunes cooperatives No es pot tirar endavant l’economia social i solidària, si no parlem de pràctiques i, no només a la personalitat jurídica i a l’activitat econòmica, és important respecte als vincles amb les persones. La qualitat de la vida comunitària es fonamental, amb els facilitadors per poder portar a terme els projectes i consolidar-los. Paraules Nou Barris Coopera va sortir d’una iniciativa civil (taula de comerç, xarxa d’inserció, taula d’economia solidària, etc) però no tenim capacitat de desenvolupar aquest projecte, i voldríem que l’ajuntament ens acompanyés en aquests projectes. Es proposen jornades o espais de consens més ampli, en que les entitats es coordinin per poder plantejar accions comunes i, poder desenvolupar projectes estructurals, i prendre consciència de la transformació de l’ocupació, econòmica i social , aprofitant tots els dispositius i recursos que té l’Administració, des de la responsabilitat de les necessitats territorials ( com per exemple reciclar als aturats de llarga durada). Es tanca la reunió amb una petita explicació del conseller, recordant que els temes d’ocupació es parlaran en el proper consell, en totes les seves pluralitats. Aquests espais serviran per anar treballant les diferents temàtiques, i poder establir conjuntament propostes de realitat pràctica. Es proposa la propera reunió amb una convocatòria ( canvi horari a les 20:00 hores) per al proper mes de setembre La reunió s’aixeca a les 22h 30’