Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris ACTA DEL PLE DEL CONSELL DEL DISTRICTE DE NOU BARRIS Data: 02-03-2016 Horari: 18.30 h Lloc: Auditori Forum Parc Tecnològic Presideix: Il·lm. Sr. Santiago Alonso Beltran, president del Consell del Districte de Nou Barris Assistents: Ilma. Sra. Janet Sanz Cid, regidora del Districte de Nou Barris Regidors adscrits: Joaquim Forn i Chiariello (CiU) Josep Garganté i Closa (CUP) Carmen Andrés Añón (PSC) Absents Raimon Blasi i Navarro (CIU) Joaquim Forn i Chiariello (CIU) Alberto Fernández Díaz (PPC) Alfred Bosch i Pascual (ERC) Consellers: Barcelona en Comú (BC) Sra. Carolina Recio Cáceres Sr. Carlos Izquierdo Lázaro Sra. Esther Flaquer García Sr. Manuel Cubero Argente Jose Juan Medina Rodríguez Àngels Rabadà Núñez Antonio Tallada Martínez Jennifer Coronado Ortega Socialistes de Catalunya (PSC) Sr. Gabriel García Duarte Sra. Núria Gaig Jané Sr. Mario García Gómez Ciutadans (C’s) Sr. Juan del Olmo Fernández Sr. Félix Cogolludo Gamboa Sr. Raúl Medina Román 1 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris Partit Popular (PP) Sr. Javier Barreña Flores Sr. Francisco García Ortiz Convergència i Unió (CiU) Sr. Adrià Ventura Ramos Sr. Xavier Fillol Guimerà Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Joaquim Sangrà i Morer Gerent: Sra. Gemma Arau i Ceballos Secretari: Ricardo Fernández Aranda Desenvolupament de la sessió: 1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de la sessió ordinària anterior, de 02-12-2015. S’aprova al no formular-se cap objecció. 2. Cartipàs: RESTAR ASSABENTAT del Decret d’Alcaldia d’11 de febrer de 2016 de nomenament dels nous consellers pel Grup Municipal de Ciutadans, Srs. Juan del Olmo Fernández i Raúl Medina Román. Presa de possessió del càrrec de consellers del Districte de Nou Barris. El secretari llegeix en veu alta l’esmentat Decret. A continuació, el President del Consell del Districte manifesta que el secretari l’ha informat que els dos consellers que han de prendre possessió han donat compliment als requisits previstos en l’article 18.1 de les Normes reguladores del funcionament dels districtes per poder accedir al càrrec, en especial la presentació de les corresponents declaracions per al règim d’interessos, i resten assabentats del règim d’incompatibilitats que resulta d’aplicació, de conformitat amb l’ordenament jurídic vigent. Assenyala que, tot seguit, els consellers prestaran jurament o promesa, de conformitat amb allò disposat al Reial decret 707/1979, de 5 d’abril. Llegeix el text oficial del jurament: «Jureu o prometeu, per la vostra consciència i honor, complir fidelment les obligacions del càrrec de conseller de Districte de Nou Barris, amb lleialtat el Rei i respectar i fer respectar la Constitució, l’Estatut d’autonomia de Catalunya i la Carta municipal de Barcelona?» El conseller Sr. del Olmo promet. El conseller Sr. Medina promet. El President del Consell del Districte els felicita pel seu nomenament i anuncia que es passa a la part informativa de l’ordre del dia. 2 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris Part informativa A) Despatx d’ofici: 3. RESTAR ASSABENTAT del Decret de la regidora de 18 de desembre del 2015, de modificació de la composició de la Comissió de Govern en el sentit d’incorporar-hi com a membre el conseller del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya Sr. Javier Barreña Flores per la seva qualitat de vicepresident del Consell del Districte. El President del Consell del Districte felicita el Sr. Barreña i li cedeix la paraula. El Sr. Barreña manifiesta que, tal como ya comentó en su día, tanto en el Plenario como en la Junta de Portavoces, renuncia a formar parte de la Comisión de Gobierno porque su formación forma parte de la oposición en el Ayuntamiento de Barcelona y porque, además, no coincide ideológicamente en nada con Barcelona en Comú. Afirma que, por lo tanto, no asistirá a ninguna reunión de la Comisión de Gobierno. 4. RESTAR ASSABENTAT dels contractes aprovats per la Gerència del Districte en el darrer període. El Secretari pregunta als consellers si algú vol fer alguna observació respecte a aquest punt. La Sra. Gaig (PSC) manifesta que volen consultar diversos contractes. El secretari respon que li demanin hora i que els posarà a la seva disposició. 5.- Informe de la regidora del Districte. La Regidora del Districte Sra. Janet Sanz recorda que els grups, com és habitual, han pogut tenir accés a un esquema de l’informe de la regidora al web i que, posteriorment, també podran trobar l’informe definitiu al web. Tot seguit presenta l’informe, estructurat per àmbits. Procés de participació per a l’elaboració del Pla d’actuació municipal (PAM) i de districte (PAD) Afirma que aquest procés, obert a tota la ciutadania, ja ha començat i que té un impacte molt important en el districte, tenint en compte tots els espais de participació que s’estan organitzant. Destaca que ja s’ha formalitzat tota la part corresponent a la primera fase, consistent en la creació d’un primer espai de trobada amb totes les associacions de veïns i la constitució del Grup Motor del procés, en el qual, a més de les associacions de veïns, hi ha altres entitats específiques. Assenyala que també s’han reunit tots els consells sectorials i tots els consells de barri per tal de fer una primera valoració. Explica que el Govern ha presentat un document base, que recull àmpliament moltes de les reivindicacions que havien plantejat la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de Nous Barris i les diferents entitats, però que és susceptible de modificacions. Assenyala que aquest document es troba a la plataforma digital «decidim.barcelona», a través de la qual es poden fer 3 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris aportacions a títol individual o en nom de les entitats. Manifesta que, a banda de la participació digital, s’estan fent jornades importants a escala de ciutat des de cada una de les àrees de govern per tal d’incorporar les propostes i els comentaris que facin tots els actors i ciutadans que hi participin. Informa que tot aquest procés durarà fins a l’estiu, i que al districte en concret s’han plantejat una vintena de trobades de diferents tipus. Mostra una relació amb les dates i els llocs d’aquestes trobades, i manifesta que esperen que puguin participar-hi el màxim de persones, tenint en compte que el PAD i el PAM seran el full de ruta que motivarà l’actuació del Govern en els propers tres anys i mig. Habitatge Manifesta que es tracta d’uns dels eixos importants del nou govern municipal. Recorda que hi ha una unitat de gestió, mediació i intervenció en tots aquells casos de risc de pèrdua d’habitatge al districte. Explica que, durant aquests vuit mesos, s’ha treballat amb 177 famílies, però que aquesta xifra va variant perquè cada dia els arriben més casos gràcies a la complicitat de les entitats i moltes de les associacions de veïns, que els informen de casos que no arriben per la via formal dels Serveis Socials o de les oficines d’habitatge, i a les quals agraeix aquesta tasca. Informa que, d’aquests 177 casos, se n’han resolt definitivament 87 i n’hi ha 90 que estan en procés de mediació. Precisa que, d’aquests 90, en 67 casos s’ha aconseguit aturar o ajornar el desnonament abans de la data prevista i ara s’està en procés o bé d’arribar a una solució amb el propietari del pis o bé de trobar un habitatge de lloguer social per a aquella família o persona; que en 20 casos s’han aturat els desnonaments presencialment, i que hi ha 3 casos en què encara no ha arribat la data de desnonament. Assenyala que aquesta actuació no és exclusiva del districte, ja que a tota la ciutat hi ha un gran nombre d’iniciatives per intentar garantir el dret a un habitatge digne. Destaca que s’ha començat un procés de detecció d’habitatges buits, tant a la ciutat com al districte, per tal d’imposar sancions quan no estigui justificat que estiguin buits. Informa que al Districte han rebut un total de 40 comunicacions relatives a possibles pisos buits de titularitat d’entitats financeres i que, d’aquestes, s’han incoat 15 expedients de procediment de declaració de situació anòmala. Precisa que, d’aquests, hi ha 7 expedients que corresponen a entitats bancàries, 6 a pisos del BBVA i un al Banco Santander, als quals s’han imposat multes coercitives per valor de 65.000 euros i 5.000 euros respectivament, d’acord amb el que permet la llei. Assenyala que, a més a més, hi ha alguns expedients que estan en tràmit de recurs i, per tant, de possible resolució de forma àgil, com els de la Sareb o de Catalunya Banc. Afirma que aquesta estratègia s’incardina molt bé en el treball que es desenvolupa a escala de ciutat. Recorda que hi ha un programa de cessió i adquisició de pisos buits que ha aconseguit la mobilització de 455 pisos a tota la ciutat, que s’han incorporat directament al parc d’habitatge públic de lloguer. Precisa que 200 d’aquests pisos corresponen a la Sareb i 255 a entitats financeres. En relació amb això, destaca que en tot el mandat anterior es van mobilitzar 33 habitatges d’entitats financeres, mentre que en els vuit mesos d’aquest mandat se n’han aconseguit 455. Explica que, a part d’aquests 455 pisos, es preveu la cessió de 50 pisos més per a lloguer social durant vuit anys, la compra de 125 per sota del preu de mercat, i l’aplicació del dret de tempteig i retracte en 28 casos, a més d’analitzar-ne 46 més. Mostra la relació de tots aquests pisos per districtes i destaca que el 43% es troben a Nou Barris. 4 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris Explica que, paral·lelament, es desenvolupa el Pla d’intervenció en les ocupacions, amb l’objectiu de mitjançar amb els propietaris, tant particulars com entitats financeres, per intentar regularitzar aquestes ocupacions. Destaca que, des del Districte de Nou Barris, han estat molt proactius perquè es desenvolupés aquest programa en l’àmbit de ciutat. Manifesta que creuen que és molt important aconseguir que les persones que estan en una situació irregular passin a tenir accés a un dret a lloguer i que, a més a més, ho facin de manera coordinada i amb el vistiplau dels propietaris. Remarca que en aquest procés l’actuació de l’Ajuntament és clau i que, per això, s’han fixat uns criteris d’actuació en funció dels tres tipus de regularització establerts: ordinària, per arrelament i excepcional. D’altra banda, manifesta que s’ha modificat el Reglament d’accés a la Mesa d’Emergència per tal que les persones que estan en una situació irregular puguin accedir a un habitatge d’emergència social, sense que en quedin excloses per aquest fet, tal com succeïa fins ara. Pla de barris Destaca que una de les propostes prioritàries d’aquest mandat és el Pla de barris, que pretén la mobilització de 150 milions d’euros per fer actuacions integrals i transversals a barris vulnerables, a fi de millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes, generar autonomia i oferir condicions de vida dignes vinculades a llocs de treball. Explica que en aquest moment estan en procés de determinar aquests barris, que seran al voltant d’una quinzena, i que la proposta després de l’anàlisi és dedicar una especial atenció als barris de tota la franja del Besòs. Afirma que, per tant, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí seran els principals districtes beneficiats d’aquestes actuacions. A més, assenyala que s’estan coordinant amb altres municipis, com els de Montcada i Reixac, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià, per garantir la vocació metropolitana del Pla, i que intenten que tot l’esforç pressupostari que fa l’Àrea Metropolitana de Barcelona vagi dirigit a aquest costat del territori, tenint en compte que l’eix Besòs és un dels espais on es concentra bona part de les famílies vulnerables de tot el país. Ecologia urbana, urbanisme i mobilitat Assenyala que una de les qüestions que afecta directament el districte és els resultats de la segona edició del concurs del Pla BUITS, que desenvolupa usos i activitats en solars desocupats i sense usos. Explica que, dels espais que es van posar a concurs, al districte de Nou Barris s’ha assignat el solar del carrer Pintor Alsamora, al barri de Porta, a l’Assemblea d’Aturats i Aturades de Nou Barris per al desenvolupament d’horts socials, i el solar del passeig Valldaura, al barri de la Prosperitat, a l’Associació de Veïns i Veïnes de la Prosperitat per al desenvolupament d’un projecte d’hort social i educatiu. Mostra una relació de les inversions iniciades durant el 2015 i finalitzades en els darrers mesos, com la redacció del projecte de la piscina i pista Turó de la Peira, la urbanització de l’àmbit del carrer Pedraforca, o la finalització de les obres del casal infantil La Tronada, així com una relació d’actuacions iniciades el 2016, com la piscina i pista Turó de la Peira, el Pla de manteniment integral de Nou Barris, el manteniment i les millores d’equipaments de Nou Barris, el casal de barri de Torre Baró, l’àrea d’esbarjo de gossos a l’avinguda Meridiana i el casal de barri de Trinitat Nova. Finalment, assenyala que una cosa que no surt a l’informe escrit però que vol destacar és que fa dues setmanes, amb la col·laboració de la plataforma de la campanya Nou Barris Cabrejada, es va impulsar un espai de reflexió i debat entorn del Pla d’actuació, sobretot adreçat al 5 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris desenvolupament d’una proposta específica de pla integral contra la pobresa. Explica que hi van participar, no només les entitats i persones que formen part de Nou Barris Cabrejada, sinó també veïns i veïnes dels barris. Afirma que hi haurà més espais de debat per definir les línies d’actuació prioritàries, per tal de destinar tots els instruments i recursos que té el districte a combatre situacions d’injustícia, i anima totes les persones presents a participar-hi. Finalitzada la intervenció de la Regidora, el president del Consell del Districte dona la paraula als grups municipals. En primer lloc, intervé Joaquim Sangrà i Morer, del GMDERC-AM el qual manifesta que celebren que els grups municipals del Districte hagin estat cridats a començar a participar en el procés del PAD. Explica que el seu grup va participar a la jornada de debat que es va fer a Ciutat Meridiana i que volen felicitar l’organitzador, Nou Barris Cabrejada, tant per la feina feta prèviament i totes les propostes que va presentar com per la validació pública de les seves propostes. Assenyala que ara no entrarà en consideracions respecte al ple sobre la pobresa que es farà el mes proper, però que creuen que, pel que fa a això, es va buscar l’encaix en el PAD de les propostes que hi havia, quan del que s’hauria de tractar és de poder acordar entre tots noves propostes i nous reptes. Explica que veuen dos nivells molt diferents en la presentació de l’informe de la regidora respecte als temes que han anat tractant en els darrers plens del Consell de Districte: d’una banda, l’assistència urgent a les persones i els col·lectius més vulnerables, i de l’altra, els grans plans i projectes, com el pressupost, el PAD, el PIM, el Pla de barris, l’eix Besòs, etc. Afirma que s’ha començat a formar un buit entremig d’aquests dos nivells de propostes que s’hauria d’anar omplint i, en aquest sentit, opina que caldria saber quin és el plantejament estratègic i anar identificant quines línies de treball i mesures ja es podrien implementar. Assenyala que, encara que el PAD no estigui aprovat, hi ha moltes coses que es poden començar a treballar a mitjà termini. Remarca que aquests projectes concrets i tangibles a mitjà termini hauran de confluir després amb els grans plans, però que no poden esperar que tots els grans plans estiguin en marxa per anar més enllà de l’emergència quotidiana, ja que alguns trigaran encara molts mesos a estar enllestits. Assenyala que, per exemple, tant la majoria de veïns com els grups polítics del Districte són sensibles a la pèrdua de qualitat de la convivència. En relació amb això, manifesta que està segur que tots els plans que s’estan preparant ja preveuen tenir incidència sobre aquest tema, però que a vegades es corre el risc de perdre’s en els conceptes i la teoria. Afirma que és evident que hi ha una situació excepcional al districte i que s’han de fer mesures excepcionals en determinats àmbits, però que també és veritat que l’objectiu final d’aquestes mesures ha de ser la normalitat. En aquest sentit, opina que els barris del districte han de tenir els mateixos estàndards de la resta de la ciutat en tot i que, si es vol una convivència normal, cal tenir un espai públic normal, sense que faci falta fer grans experiments. Afirma que també calen programacions culturals i festives, ofertes de transport i activitats lleure infantil i juvenil equiparables a les de la resta de la ciutat. En relació amb això, destaca que el treball en la infància i la joventut és bàsic de cara a la convivència, i que a aquestes altures ja haurien de saber quins models de lleure i de relació es volen promoure i quins tipus d’activitats són necessàries. Conclou que el que demanen és poder començar a veure que es té clar cap a on es vol anar, i que es comencin a implementar projectes a curt, mitjà i llarg termini, independentment del fet de no disposar de PAD i de pressupost. 6 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris Seguidament, el president del Consell del districte dona la paraula al Sr. Adrià Ventura del GMDCiU qui, en primer lloc, felicita els alumnes de l’escola Prosperitat pel premi que han rebut de Nacions Unides per la realització d’un curtmetratge contra l’assetjament escolar. Manifesta que és cert que s’han generat diversos espais de participació i diversos debats en relació amb el PAD. Explica que ells van participar, per exemple, en el debat que es va organitzar a Ciutat Meridiana, però que va haver-hi molt poc temps per poder debatre, les intervencions van ser molt curtes i no es van poder construir mesures concretes. En aquest sentit, demana que, de cara a properes convocatòries, hi hagi més temps per participar i desglossar les propostes. Opina que, si no, es poden acabar trobant amb propostes molt obertes i un PAD que sigui una «carta als Reis», quan l’interessant seria tenir mesures concretes i aplicables als tretze barris del districte. D’altra banda, explica que el passat 11 de febrer el Govern va convocar els grups polítics a una trobada per poder fer aportacions al PAD, però que finalment a la reunió se’ls va informar dels espais que hi hauria per participar, sense que poguessin fer cap aportació. A més, manifesta que se’ls va dir que aquella mateixa setmana rebrien un correu electrònic per reunir-se amb el Govern i encara no l’han rebut. Assenyala que en el procés d’elaboració del PAD s’ha parlat de la participació de la ciutadania no associada i ara s’ha posat en marxa la pàgina web de «decidim.barcelona». En relació amb això, afirma que comparteixen el fet d’obrir la participació, però que creuen que caldria intentar informar més els veïns d’aquesta eina. A més, pregunta quants vots necessita una mesura concreta per entrar al PAM o al PAD, o si això depèn de si al Govern li agrada o no la proposta. Afirma que a dia d’avui hi ha moltes entitats a Nou Barris que encara no coneixen ni la regidora ni el seu equip de govern. Explica que aquestes entitats han demanat visita per parlar amb el Govern i no han rebut resposta, i que n’hi ha que conviden el Govern als seus actes i aquest no hi assisteix. Assenyala que sap que la regidora té molta feina a la seva àrea, però que bona part dels actes de les entitats es fan els caps de setmana, i demana al Govern que escolti les demandes i propostes de totes les entitats. En aquest sentit, diu a la Sra. Sanz que és regidora de tots els veïns i veïnes de Nou Barris, i no només dels seus votants. Manifesta que una de les principals queixes i demandes fora i dins dels òrgans de participació de Nou Barris són els aspectes relacionats amb l’incivisme i la convivència. Pregunta quines mesures està prenent el Govern en aquest sentit, i si ha començat ja a elaborar el Pla de convivència que es va aprovar en el plenari anterior. Demana que l’Ajuntament inclogui en el PAD el tancament de les illes entre els edificis que hi ha entre els carrers Brafim i Cubelles amb avinguda Borbó, tal com es va fer amb els jardins de Vèlia del districte de Sant Andreu, ja que és una petició que els ha arribat a través de molts veïns i veïnes de Vilapicina i Torre Llobeta. Explica que en l’última reunió del Consell de Salut van veure que hi havia nou personal per dinamitzar la participació, i pregunta si el Districte o l’Ajuntament de Barcelona ha contractat alguna empresa privada per realitzar la dinamització dels òrgans de participació. Manifesta que, si és així, volen saber quina o quines empreses són, quin cost tenen i quins són els mèrits avaluables per gestionar aquests espais de participació. Demana al Govern que els respongui les desenes de precs i preguntes per escrit que han presentat des de l’inici del mandat, ja que han rebut molt poques respostes. 7 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris Explica que, durant el mandat anterior, les quatre grans àrees del Servei d’Atenció Domiciliària de Barcelona eren gestionades per entitats del tercer sector, però que s’han assabentat que ara dues d’aquestes àrees han sortit a concurs i seran gestionades per empreses del Sr. Florentino Pérez. Demana que se’ls confirmi si això és cert, ja que els semblaria contradictori que el Govern atorgués contractes d’atenció domiciliària a multinacionals i en quedessin fora entitats del tercer sector. D’altra banda, explica que diversos treballadors d’equipaments municipals els han informat que el programa «Àpats a domicili» per a gent gran ha quedat aturat durant dos mesos per una reforma de l’aplicació. Pregunta si això és veritat i com ha afectat els usuaris d’aquest servei. Manifesta que agraeixen que els hagin fet arribar les dades d’habitatge, però que són dades de l’informe de novembre de 2015, i que ja va comentar a la portaveu del Govern si hi havia la possibilitat que els fessin arribar les dades actualitzades. Assenyala que ahir el Govern va anunciar que tancava el pressupost de 2015 amb 100 milions d’euros de superàvit i 100 milions de la modificació de crèdit aprovada el mes d’octubre, mentre que el pressupost del Govern del Sr. Trias va tancar el 2014 amb 22 milions d’euros de superàvit i posteriorment va invertir aquests diners. Recorda que el Grup d’ICV-EUiA deia aleshores que era inconcebible i insultant que, en un context de crisi econòmica, es tanquessin els pressupostos amb un superàvit de 22 milions d’euros, mentre que ara s’ha multiplicat per cinc. Pregunta si aquest superàvit ja no és «insultant», o és que en moments d’inici de creixement és més complicat controlar els ingressos, tal com va passar l’any 2014, i opina que això és un exemple més de les contradiccions que mostra el Govern de Barcelona en Comú. A continuación, el president del Consell del Districte dona la paraula al Sr. Javier Barreña del GMDPPC que, en primer lloc, despide a los dos consejeros que dejan el consistorio municipal y da la bienvenida a los Srs. del Olmo y Medina y les desea lo mejor. Afirma que el orden del día de la sesión pone de manifiesto, una vez más, que los grupos municipales son los únicos que impulsan propuestas, ya que lo único que presenta el Gobierno es un cambio de denominación y un plan sobre el cannabis. Opina que esto es vergonzoso, teniendo en cuenta la situación socioeconómica en la que se encuentra el distrito. Manifiesta que su grupo respeta la actuación del Gobierno con respecto al PAM y al PAD, y apoya la implicación que están teniendo en este proceso participativo Nou Barris Cabrejada y todas las entidades. Explica que su grupo, tal como ha procedido habitualmente, presentará un conjunto de iniciativas en su momento para que el Gobierno las estudie e intente incorporarlas en el PAM. Afirma que, por lo tanto, intervendrá sobre esta cuestión cuando el Gobierno responda a sus propuestas. Señala que, en las dos últimas semanas, la alcaldesa de la ciudad ha decidido quitarle dos cargos a la regidora. Manifiesta que espera que eso sirva para que la Sra. Sanz se convierta en una «regidora presente» en el distrito, a diferencia de la «regidora ausente» que ha sido hasta ahora. Explica que, si bien una de las cosas de las que el Gobierno siempre hace alarde es la participación, han observado algunos déficits en ese sentido. Remarca que a la última sesión del Consejo Ciudadano solo asistieron cinco entidades. Afirma que es cierto que esta cifra de entidades es superior a las que eran habituales en el mandato anterior, pero que, aun así, es insuficiente. Explica que otra demostración de la falta de participación del Gobierno es que un 8 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris grupo municipal ha querido cambiar una propuesta de acuerdo por una moción de urgencia y el Gobierno se ha negado a ello. Manifiesta que, al igual que el consejero de CiU, ellos también constatan que hay muchas entidades que no conocen a la regidora ni han recibido ningún mensaje para ser recibidas. Subraya que les preocupa mucho la falta de seguridad, especialmente en la zona norte. Señala que puede que haya pocas denuncias, pero que eso no significa que no se cometan pequeños hurtos, ya que hay mucha gente mayor que no quiere denunciar. Opina que debe haber una mayor presencia de las fuerzas de seguridad en la calle. Por otro lado, explica que consideran que el Gobierno debería realizar una campaña de concienciación sobre el incivismo y aprovechar las reuniones del proceso participativo del PAM para hacer hincapié en la importancia de comportarse cívicamente. Se queja de la falta de limpieza del espacio público, así como de los déficits en materia de accesibilidad, que remarca que incumplen la normativa vigente. Explica que, por ejemplo, en la calle Garrofers hay un cruce por el que no puede pasar una persona invidente y que barrios como Ciutat Meridiana, Trinitat Nova y Torre Baró presentan muchas barreras, al igual que las paradas de metro de Maragall y de Virrei Amat. En relación con ello, recuerda que en el mandato anterior el Grupo de ICV-EUiA presentó varias iniciativas al respecto. Afirma que el Gobierno siente animadversión por el barrio de Torre Baró. Explica que, en el mandato anterior, el Gobierno de CiU hizo un parque infantil en este barrio que deja mucho que desear, pero que el Gobierno actual lo mantiene, a pesar de las quejas explícitas de los vecinos. Remarca que, además, su grupo presentó una propuesta de acuerdo en el mandato anterior sobre la pista forestal, que se aprobó por mayoría absoluta, y el Gobierno actual la ha paralizado. Señala que en un pleno anterior la Sra. Sanz le dijo que TMB estaba haciendo un informe sobre este tema, pero que no han recibido el informe, ni tienen noticia de que adecuando esa pista tal como quieren los vecinos de Torre Baró no se pueda conectar la zona norte con la zona sur. Por otro lado, recuerda que Barcelona en Comú dijo en campaña que iba a desafectar las viviendas del barrio marcadas con asteriscos, y pregunta si se ha hecho algo al respecto. En cuanto a movilidad, lamenta que el paseo Valldaura se haya reducido a un solo carril debido a la implantación de un carril exclusivo para autobuses. Afirma que, además, se están cambiando las paradas de autobús que hay en esta vía sin ninguna lógica, ya que se ubican a escasos metros de donde estaban anteriormente. Pide al Gobierno que deje las cosas que funcionan tal como están, ya que lo único que está consiguiendo es que una de las arterias principales del distrito se convierta en una de las zonas más contaminantes debido a la congestión de tráfico. Afirma que la situación de los huertos urbanos de la calle Maladeta se mantiene igual y que los vecinos siguen estando preocupados. Opina que esos huertos deberían seguir teniendo el mismo uso hasta que la propiedad quiera hacer alguna cosa con el solar, y pide al Gobierno que actúe como mediador para que no se genere un conflicto. Explica que tanto en la época del PSC como de CiU se tapiaban las puertas de los pisos tutelados para jóvenes que están en el paseo Andreu Nin con la calle Rosselló i Porcel. Pregunta si se siguen tapiando las puertas y, si es así, cuántos pisos vacíos hay y cuándo se van a entregar a los jóvenes. 9 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris Por último, destaca que, tras treinta años de gobiernos municipales de izquierdas en la ciudad, el distrito de Nou Barris sigue teniendo los peores indicadores de Barcelona. Afirma que hay que hacer algo para cambiar esta situación, pero que el nuevo Gobierno no está dando ejemplo en ese sentido. Seguidament, el president del Consell del Districte dona la paraula al Sr. Juan Del Olmo del GMDC’s. En su intervención, el Sr. Del Olmo manifiesta que su grupo valora positivamente la puesta en marcha de todos los mecanismos de participación para que los ciudadanos puedan aportar sus propuestas y comentarios tanto a través de sistemas digitales como de modo presencial. Subraya que, no obstante, el Gobierno no debe olvidar que estos mecanismos deben perseguir un objetivo claro y conciso, que es la toma de decisiones para proporcionar soluciones a las necesidades del distrito y del conjunto de Barcelona. En ese sentido, afirma que el Gobierno no se puede escudar en estos mecanismos de participación para no tomar o demorar decisiones, y debe proporcionar soluciones provisionales a las exigencias de los ciudadanos, mientras no estén finalizados y aprobados los planes de actuación que marcarán las líneas de los próximos años. Señala que el Gobierno prevé que no se podrán empezar los trámites administrativos para aprobar estos planes hasta el verano, y pregunta cuándo se estima que se producirá la aprobación definitiva y la aplicación de los mismos. Afirma que les parece muy positiva la puesta en marcha de la plataforma digital «dedicim.barcelona» como instrumento de participación, ayuda y seguimiento. Manifiesta que, además, agradecen la disponibilidad de dicha plataforma en catalán y en castellano, y sobre todo que funcione correctamente en los dos idiomas. Explica que, en cambio, creen que esta plataforma está poco publicitada y que su ubicación dentro de la web municipal no permite llegar a ella de forma intuitiva. Manifiesta que valoran positivamente todo el trabajo realizado para evitar desahucios, pero que piensan que las cifras que se han dado no son nada tranquilizadoras, puesto que en el informe presentado en diciembre se decía que se estaba actuando sobre 112 familias, mientras que en el último informe, con datos actualizados a 16 de noviembre, se habla de un total acumulado de 177 familias, con 87 casos resueltos y 90 en proceso de mediación. Remarca que estos números muestran un incremento de casos periodo tras periodo, y que por ello piensan que el Gobierno no está consiguiendo los objetivos que se marcó al inicio del mandato y sería necesario realizar un nuevo análisis y un nuevo enfoque de la situación actual. Por otro lado, explica que les parece muy curioso que únicamente aparezcan cifras sobre los casos abiertos o en proceso, pero no se haga referencia a los casos en los que no se ha conseguido evitar el desahucio. En ese sentido, opina que no se pueden ocultar datos y que es necesario disponer de toda la información para poder evaluar la situación de forma global. Afirma que, además, también sorprende contrastar las cifras anteriores con los expedientes de pisos vacíos y compras realizadas por el Ayuntamiento. Recuerda que en los datos que se les dio inicialmente sobre estos aspectos se indicaba que se habían tramitado 40 expedientes de pisos vacíos con resultados muy diversos y se habían comprado cuatro viviendas. Señala que estas cifras evidencian la falta de vivienda disponible y que, por ello, habría que activar algún mecanismo para movilizar más vivienda de alquiler. Opina que el Ayuntamiento debe implicarse como gran gestor de vivienda de alquiler, y que el alquiler debería ser asequible y ajustable a la situación del inquilino, que puede variar en el tiempo, y convertirse en alquiler social en caso de necesidad. Explica que, por ello, creen que se debería atraer capital privado para ayudar al Ayuntamiento a conseguir este reto, y no limitarse únicamente a perseguir a las entidades bancarias. 10 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris Recuerda que hace meses se aprobó en el Ayuntamiento la adquisición de viviendas a entidades bancarias y la realización de nuevas viviendas por parte del Ayuntamiento con fines sociales. Remarca que, a día de hoy, no disponen de una planificación de las obras que se han proyectado, y pregunta si el Gobierno ya la ha realizado. Asimismo, explica que el Ayuntamiento ha informado hoy de la nueva adquisición y ampliación de pisos procedentes de los bancos con fines sociales, pero no ha precisado cuándo estarán disponibles para su uso, que en su opinión es lo que realmente importa. Por otro lado, señala que también sería de gran utilidad disponer de los informes presentados por la regidora con datos más actualizados. Con respecto al Plan de Barrios, afirma que valoran positivamente todo lo que sea trabajar para promover de una forma más dinámica la economía y la cohesión social, y que es de agradecer que el Gobierno tenga ese objetivo. Señala que el informe indica que se prevé destinar 150 millones al Plan de Barrios a escala de Barcelona, y manifiesta que les gustaría saber cómo se va a repartir este importe, qué parte del mismo va a repercutir en Nou Barris y cómo se piensa emplearlo. Explica que valoran positivamente todo lo relacionado con promover iniciativas ecológicas en modo de huertos sociales o proyectos similares, y que la única incertidumbre que puede existir con respecto a ello son los procedimientos de control para el buen uso de estos espacios y para que no afecten a la convivencia vecinal. En cuanto a las inversiones y obras, manifiesta que están a favor de los nuevos equipamientos que se llevan esperando desde hace años en los distintos barrios del distrito, pero que creen que se deberían establecer con antelación mecanismos de prevención y control sobre la desviación del presupuesto inicial para evitar los sobrecostes que suelen producirse al finalizar las obras. Por otro lado, pide al Gobierno que no se olvide del mantenimiento de los equipamientos para evitar su degradación, como ocurre en algunos casos. Explica que en la lista de inversiones que se presenta en el informe se detallan los distintos importes y descripciones, pero que en algunos casos no se indican las fechas previstas ni planificadas de entrega de los servicios contratados, como por ejemplo en todas las partidas de redacción de proyectos. Señala que, dentro de estas partidas de redacción de proyectos, hay una por valor de 338.321,08 euros en la que ni tan solo se indica a qué corresponde, y pide que se les informe de ello. Manifiesta que echan en falta una serie de puntos en el informe para tener una visión de la evolución de las medidas que se han ido adoptando en ámbitos como la pobreza energética, la seguridad, la accesibilidad o los programas específicos de salud. En cuanto al presupuesto municipal del año 2016, afirma que parece que se han incrementado algunas partidas en ciertos capítulos, pero que consideran que esto es insuficiente para el distrito de Nou Barris, que continúa estando por debajo de la media de la ciudad. Remarca que, por ejemplo, el coste medio del servicio de limpieza de las calles de la ciudad es de 55 euros, mientras que en Nou Barris es de 32 euros, por lo que concluye indicando que muchas personas se preguntan si ésta es la igualdad y la cohesión que propone el gobierno de Barcelona En Común. Finalitzada aquesta intervenció, el president del Consell del Districte dona la paraula al Sr. Gabriel García del GMDPSC-CP que, en primer lloc, agradece a la regidora que haya entregado el informe con suficiente tiempo para hacer un análisis de sus contenidos. 11 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris Señala que, además de los procesos participativos de los que habla el informe, hay espacios participativos que ya existen, como las audiencias públicas, los plenos y los consejos de barrio, e insta al Gobierno a intensificar sus esfuerzos en las convocatorias, puesto que está bajando de forma importante la participación en las audiencias y los plenos. Afirma que, tras ocho meses de nuevo Gobierno, Barcelona en Comú pasa más tiempo deliberando que haciendo, y que la noticia del superávit sorprende y decepciona, porque no esperaban que se multiplicara por cinco y que hubiera nuevamente un superávit de 100 millones de euros. Recuerda que en el mandato anterior el Grupo de ICV-EUiA criticaba la existencia de superávit en tiempo de crisis, al igual que su grupo, y opina que el Gobierno actual debe dar explicaciones al respecto. Explica que celebran las distintas herramientas de participación que se están utilizando para la elaboración de los planes de actuación, pero que quieren solicitar que se realice un informe de seguimiento de este proceso con datos concretos sobre la participación y las propuestas, para saber si está funcionando, qué se puede mejorar y si es útil y representativo de la ciudad. Señala que el Gobierno ya conoce algunas propuestas, pues tuvo la oportunidad de hablar con las entidades que constituyen el Grupo Motor, que le pasaron una lista de demandas. Remarca que algunas de ellas ya provienen del mandato anterior y otras de mandatos incluso anteriores. Afirma que algunas de estas propuestas están en programas electorales y exigen una respuesta inmediata, como el centro de gente mayor, el espacio polivalente para niños y jóvenes y el plan integral de mejora de Ciutat Meridiana, que subraya que es una propuesta que el Gobierno socialista dejó lista para aplicar, que CiU ignoró y que el nuevo Gobierno podría estar ejecutando desde hace ocho meses. Asimismo, se refiere a la propuesta para recuperar los horarios de los autobuses de barrio durante el fin de semana en Roquetes, que planteó su grupo, así como a la remodelación de interiores en Vilapicina, la remodelación integral de la plaza Sóller o la remodelación del parque de la Guineueta. Señala que alguna de estas propuestas estaba en el programa electoral de Barcelona en Comú y, en cambio, no figura en la propuesta que ha presentado el Gobierno, y pide coherencia en ese sentido. Manifiesta que celebran la colaboración con Nou Barris Cabrejada en materia de participación, teniendo en cuenta los momentos difíciles que se vivieron en el mandato anterior, con cacheos de vecinos en las puertas y actos de soberbia por parte del Grupo de CiU. Opina que, aun así, las entidades y los vecinos no pueden bajar el nivel de indignación y deben seguir siendo exigentes con el Gobierno. Afirma que en la jornada organizada junto con Nou Barris Cabrejada no se permitió discutir las propuestas de esta plataforma, sino solo encajarlas en la propuesta de PAD del Gobierno. Opina que había propuestas genéricas a las que nadie se puede oponer, como disminuir el paro entre los jóvenes, pero que faltaban medidas concretas. Manifiesta que el Grupo del PSC espera que en el pleno extraordinario que se haga en abril puedan presentar entre todos propuestas concretas. En relación con la vivienda, remarca que el número de multas a las entidades bancarias por los pisos vacíos es el mismo desde el pleno anterior: 15. Por otro lado, pregunta cuánto han costado los cuatro pisos que se han comprado a la banca en Nou Barris. Con respecto a esto, opina que es indecente multar con 1.000 euros a la banca y comprarle pisos por 70.000 euros. Explica que su grupo cree que el Gobierno se equivoca al pagar dinero público por unos pisos cuyos dueños fueron desahuciados y ya pagaron parte de la hipoteca. 12 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris Manifiesta que celebran que se haya recuperado el Plan de Barrios, que era un plan socialista de mandatos anteriores. Además, destaca que la intervención en el eje del Besòs es imprescindible para transformar esta parte del norte del área metropolitana de Barcelona. Explica que temen que Nou Barris esté perdiendo peso en el Ayuntamiento de Barcelona, teniendo en cuenta lo que sucedió con la huelga del metro. Afirma que no hubiera imaginado que el Grupo de ICV-EUiA hubiera sido capaz de utilizar el sueldo de los trabajadores más modestos para enfrentarlos con la opinión pública, y opina que eso es algo inadmisible. Destaca que el transporte público es muy importante en Nou Barris y que, por lo tanto, cualquier ataque al transporte público o a la visión que tengan los ciudadanos del transporte público en Barcelona es un ataque a los intereses de Nou Barris. Pide a la Sra. Sanz que la próxima vez que la alcaldesa o cualquier otro regidor o regidora tenga «delirios de extrema derecha» le diga que en ningún caso se debe enfrentar a unos trabajadores contra otros. Conclou la seva intervenció indicant que las contradicciones que tengáis de lo que habéis dicho en el pasado y lo que hacéis en el presente las asumís, pero enfrentar a los trabajadores no. Finalitzades les intervencions dels grups municipals, el president del Consell del Districte demana als Regidors adscrits presents en el ple si volen intervenir. Pren la paraula el Sr. Josep Garganté (regidor adscrit de la CUP) assenyalant dos comentaris previs: en primer lloc, censura el fet que no sembla que hi hagi en els plens límit de temps en les intervencions, atesa la seva durada. En segon lloc, respecte de la vaga de TMB, explica que, anys enrere, l’aleshores alcalde Jordi Hereu va dir que no es negociava mentre s’estava en vaga i va difondre els sous dels treballadors de TMB, igual que ha fet recentment la Sra. Ada Colau. Afirma que aquesta mateixa manera d’actuar es deu bàsicament al fet que la cúpula directiva de TMB és la mateixa i igual d’opaca que aleshores. Entrant ja a valorar l'informe de la Regidora, manifesta que volen criticar una vegada més que el sistema de participació en el PAM i el PAD, malgrat ser una mica millor que en mandats anteriors, continua sense ser vinculant. Remarca que això vol dir que els veïns i veïnes poden anar a les diferents reunions que es facin, però que finalment seran els grups municipals els que acabaran decidint als plens el document final. Assenyala que fins i tot les decisions que es prenen en el Ple del Districte són tan poc vinculants que el 2012 es va votar a favor del canvi de nom de la plaça de Llucmajor per plaça de la República i avui es torna a votar aquesta proposta. Afirma que la jornada de Nou Barris Cabrejada a Ciutat Meridiana ha estat un dels esdeveniments principals dels últims mesos al districte. Assenyala, com a part negativa, que hi va haver poc temps de debat per als grups de treball, quan es podria haver ampliat aquest temps reduint presentacions polítiques i altres formalismes; que les directrius dels grups de treball estaven molt marcades sense quasi possibilitat d’introducció de noves propostes, i que la manca d’informació prèvia a les persones assistents va impedir un debat molt més ric. Així mateix, critica l’externalització de la dinamització i la moderació de la jornada de debat, i opina que una persona vinculada amb els temes que es van tractar hauria conegut en tot moment els temes que es tractaven, hauria moderat millor i hauria entès com reconduir els temes que van crear una certa crispació. Destaca com a aspectes positius d’aquesta jornada la gran resposta de les entitats del districte, que afirma que van demostrar una vegada més que sense elles Nou Barris no seria res. Afirma 13 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris que les seves propostes són la base dels acords de la jornada, i que esperen que constitueixin la base del document que ha de presentar el Districte al ple extraordinari. A més, valora positivament el treball i l’entrega de les persones de Nou Barris Cabrejada, l’elecció de Ciutat Meridiana per realitzar la jornada de treball, atesa la seva condició de centre neuràlgic de la pobresa a Nou Barris, i la celebració d’aquesta jornada i el ple d’abril en el primer any de mandat del nou Govern. Manifesta que celebren que l’habitatge sigui un tema cabdal en tots els plens. Explica que dilluns passat van escoltar els problemes d’insalubritat de les pensions on eren ubicades les persones desnonades, i afirma que, tot i que en el nou mandat cap família ha estat enviada a una pensió, no es pot deixar a la seva sort les famílies desnonades anteriorment. D’altra banda, opina que és molt important accelerar la imposició de multes als bancs pels pisos buits perquè aquesta sigui una veritable mesura de pressió per aconseguir pisos buits. Afirma que el Pla de barris és obra del gerent actual de l’Ajuntament, que és el mateix que hi havia en l’últim mandat del Grup del PSC, i que a primera vista sembla una continuació dels anteriors plans realitzats per aquest grup. Remarca que, tanmateix, la informació que en tenen els grups municipals i les entitats és bastant limitada. Opina que aquest Pla de barris, que destinarà 150 milions a 15 barris en quatre anys, no deixa de ser un pegat al gran problema que pateix Nou Barris. Afirma que es tracta d’un pegat necessari, però totalment insuficient, i que tan sols podrà incidir en sis barris, ja que la creació de plans de tres en tres deixarà molts barris de banda durant diversos mesos o anys. Opina que, per tant, o es troben solucions estructurals fora del sistema capitalista que permetin l’apoderament de les famílies, o no faran més que gestionar la misèria que crea aquest sistema. El president del Consell del Districte dóna a continuació pas al torn de paraula de les entitats i els veïns presents en el ple, tot indicant que siguin breus i concisos en les intervencions ates el gran número de punts de l'ordre del dia. En aquest moment intervé la Regidora recordant als presents que que en la Audiencia Pública los vecinos no tienen límite de tiempo, pero que el Pleno tiene otros puntos del orden del día. Pide a los asistentes que, si desean plantear un tema muy concreto, lo trasladen al consejo de barrio o a las audiencias, donde pueden interpelar y obtener respuestas más amplias del Gobierno. Recuerda que el último plenario terminó a la una y media de la mañana, y pide a todo el mundo que sea consciente de lo valioso que es el tiempo para todos. El primer torn de paraula al públic assistent s'atorga a la Sra. Alba Sanjurjo, en representació del grup municipal de la CUP Capgirem Nou barris. Assenyala que en l’informe de la regidora troben a faltar una referència al Consell de Feminismes, que consideren que es pot incloure en el punt sobre el PAM i el PAD. Manifesta que, des de la CUP Capgirem de Nou Barris, celebren l’alta participació a la reunió d’aquest Consell del 2 de febrer, ja que entenen que denota una preocupació de les veïnes del districte pel que fa a la feminització de la pobresa, que consideren que és una qüestió que hauria d’estar al centre de la vida política. Afirma que el patriarcat i el capitalisme són dos sistemes que s’aprofiten mútuament per reproduir-se, i que els efectes de les crisis són més adversos sobre la població que pateix les condicions més desfavorables. Assenyala que els efectes de la crisi i de les retallades en els serveis bàsics han suposat i suposen una ofensiva contra les dones de les classes populars dels Països Catalans i d’arreu. Manifesta que, per tant, demanen que es convoqui la comissió que va sorgir del Consell de Feminismes. Així mateix, demana que es pengin les actes dels òrgans de 14 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris participació, de manera que es pugui fer un seguiment i control de totes les coses que succeeixen dins aquests espais. Finalment, desitja un 8 de març ple de lluita a totes les dones de Nou Barris. Seguidament intervé el Sr. Rafael González que manifiesta que quiere sugerir a alcaldesa del Ayuntamiento de Barcelona y a la regidora del Distrito que realicen un estudio e informe sobre las previsiones de natalidad y las necesidades sociales de vivienda en la ciudad de Barcelona en los próximos cinco años, con objeto de hacer una previsión técnica de las viviendas que haría falta construir y poner en alquiler para cubrir esta necesidad. En relación con ello, recuerda que hace un mes y medio él ya dijo que el Gobierno no puede actuar y distribuir los recursos si no conoce la situación de la gente. Por otro lado, opina que es preciso no discutir más sobre el tiempo de intervención de que dispone cada uno, puesto que es un aspecto que está reglamentado. Recuerda que ya advirtió, incluso en el mandato anterior, que hay una zona muy peligrosa al lado de la biblioteca de Nou Barris, en la esquina de Via Favencia con la biblioteca, donde los vehículos circulan a gran velocidad. Explica que ayer mismo hubo un accidente en este lugar, con tres vehículos implicados y una persona que tuvo que ser trasladada a un centro hospitalario en ambulancia. Solicita que, por lo tanto, se instalen bandas sonoras para la reducción de velocidad. Desprès, intervé el Sr. Pep Ortiz, en calitat de president de la coordinadora de l'Associació de Veïns i d'entitats del Districte de Nou barris, remarcant que dos grups polítics que han parlat de la jornada de Nou Barris Cabrejada no van ser-hi, els del PP i C’s, cosa que opina que demostra que no creuen gaire en la participació. Assenyala que els governs anteriors recollien moltes coses del que deien els ciutadans al PAM i al PAD i, que, per tant, no es tracta d’una qüestió de Barcelona en Comú, sinó dels ciutadans organitzats. D’altra banda, demana que no es faci més «demagògia barata» respecte al PAM i al PAD. Explica que els que tenen més edat saben que el primer any s’elabora el PAM o el PAD, el segon es comencen a comprar terrenys i es comença a planificar, i que és durant els dos últims anys quan es comencen a fer les obres previstes. En relació amb això, critica que ara es parli de l’estació de metro de Virrei Amat quan és un problema que sempre han denunciat des de la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de Nou Barris i Nou Barris Cabrejada, i afirma que cal recordar qui en té la culpa. Així mateix, assenyala que els problemes de l’habitatge o la pobresa de Nou Barris són crònics i no pas de fa uns anys, i manifesta que el que volen són solucions i drets. Diu al portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya Sr. Barreña que s'ha de recordar que la reforma laboral i el rescat als bancs són obra del seu partit. En aquest moment, el president demana al Sr. Ortiz que se centri en l’informe de la regidora i aquest li replica indicant que tot el que està dient fa referència a l’informe de la regidora. Es dona la paraula al Sr. Àngel Berruezo qui manifesta que vol fer «un crit de desesperació» i que necessita que algú l’escolti, després que fa set mesos que intenta per tots els mitjans possibles i sense èxit que el rebi algú del Districte. Explica que a la seva finca són només quatre veïns, i dels quatre només en queden tres, perquè un ja ha marxat perquè no podia suportar més els sorolls, i que un altre ha posat més de 32 denúncies i no ha aconseguit res. Afirma que 15 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris no entén que una ordenança sobre terrasses digui que un senyor pot perdre la seva llicència per deure un euro i no pas perquè 40 veïns n’estiguin farts. A continuació, la Sra. Raquel Miguel señala que va a hablar sobre dos temas y sobre las mentiras de la Asociación de Vecinos de Porta. Explica que representa a vecinos de los números 19, 17, 21, 30, 31 de la calle Pintor Alsamora y que no quieren huertos delante de su casa. Afirma que los huertos de la calle Maladeta y los que hay junto al colegio Palma de Mallorca empezaron estando muy limpios y cuidados, y ahora están sucios y son «puro barraquismo». Remarca que, sin embargo, la Asociación de Vecinos dice que ha ido a preguntar a todos los vecinos sobre esta cuestión, cuando nadie ha ido a ningún bloque de Pintor Alsamora. Por otro lado, afirma que los vecinos tampoco quieren un tanatorio. Señala que, según la ley de la Generalitat de Cataluña, no se puede edificar un tanatorio a menos de 500 metros de viviendas, por lo que no se podría hacer ni en Pintor Alsamora ni en la calle de la Selva. Además, remarca que un tanatorio no se puede considerar nunca una ampliación de un cementerio, y menos cuando la última ampliación del cementerio de Sant Andreu fue en 1919. Asimismo, explica que, por las informaciones de que disponen, dicho tanatorio sería solo para tres salas, cuando según los servicios funerarios en Barcelona hay un mínimo de 12 salas por tanatorio. Se queja de que la Asociación de Vecinos de Porta les prohíbe la entrada para que no pidan información y hablen tanto del tanatorio como de los huertos. Afirma que ya han tenido que aceptar una narcosala y otras cosas en el barrio, y que ahora no están dispuestos a acoger un tanatorio y llegarán hasta donde haga falta para impedirlo. Seguidament, la Sra. Yoyi Álvarez pregunta si ja se sap quins barris del districte tindran possibilitat de beneficiar-se tant del Pla de barris com de les actuacions a l’eix Besòs. Manifesta que des de Nou Barris Cabrejada volen fer alguns comentaris sobre la jornada que es va fer el 20 de febrer sobre la pobresa. Remarca que les propostes que la plataforma va presentar s’han treballat des de fa dos anys. En relació amb això, assenyala que les assemblees de Nou Barris Cabrejada estan obertes a tothom i només estan tancades a sigles polítiques i que, per tant, a la jornada del 20 de febrer es van portar propostes treballades de manera participativa i oberta a les més de 100 entitats i grups que formen part de la llista de correu de la plataforma. Assenyala que la jornada es va preparar conjuntament amb l’equip de govern, i que estan esperant les conclusions per valorar-la, tot i que és evident que hi ha coses que es poden millorar. Explica que, tal com ja van fer en la jornada abans d’iniciar els tallers, volen fer una crida a tots els partits polítics perquè apliquin accions i mesures per canviar la situació que hi ha a Nou Barris, que subratlla que cada vegada és més greu. Afirma que a la jornada del dia 20 van plantejar accions concretes i urgents, i que esperen que els representants polítics treballin per votar a favor i dur a terme les accions que es presentaran en el ple extraordinari sobre la pobresa. Remarca que els problemes que hi ha al districte no entenen ni d’interessos polítics ni de calendaris electorals, exigeix als grups polítics que es posin a treballar de valent d’una vegada per totes, i assegura que les entitats no deixaran de fer pressió, tal com és la seva obligació. Es dona la paraula al Sr. Carmelo Vico señalnta que la asistencia a las audiencias públicas y a los plenos es cada vez menor. Explica que antes había carteles en las porterías que informaban 16 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris de estos actos, mientras que ahora no se informa de nada. Afirma que la gente tiende al desánimo porque no se solucionan los problemas y, en ese sentido, opina que en el Consejo del Distrito se prometen muchas cosas, pero luego, a la hora de la verdad, no ve ningún político por la calle. Subraya que en Nou Barris hay mucho desempleo, delincuencia, suciedad e incivismo, y opina que la falta de trabajo es el principal causante de muchos de estos problemas. Manifiesta que, por ello, pide a los responsables políticos que encuentren formas de crear empleo para los habitantes del distrito, puesto que las personas a las que ve trabajando en Nou Barris en las obras y en otras cosas son todas de fuera de los barrios. Desprès, intervé el Sr. Vicente Daza explicant que el almacén del Caprabo de Fabra i Puig está en la calle Malgrat, donde la acera está destrozada por culpa del paso de las carretillas y los toros. Señala que el Ayuntamiento ha puesto un pivote para impedir su paso, pero que pasan por los lados, por lo que pide que se pongan tres pivotes. Afirma que, además, la acera está muy sucia por los productos que caen mientras los transportan. El president del Consell del Districte agraeix la seva intevenció i afirma que la Gerència pren nota per a revisar aquest tema.El Sr. Daza asiente, y pide que vayan y lo vean. Por otro lado, explica que el área de perros que hay en el paseo Andreu Nin está a ras de la acera y provoca que esta se llene de tierra y la gente tenga que pasar por la otra acera. Pide que vaya un técnico del Distrito a verlo, y propone desplazar esta área a la plaza, donde opina que hay sitio de sobras. La darrera inteevenció correspon a la Sra. Marisa Cuesta explicant que vive en la calle Lorena y tiene el mismo problema que ha comentado el vecino anterior con respecto al supermercado Caprabo. Señala que lo ha expuesto en el apartado de incidencias de la página web del Ayuntamiento. Afirma que en el área infantil que está detrás de Caprabo Eroski se ha desinfectado y renovado la arena, pero que los juegos están todos rotos y suponen un peligro. Además, afirma que el tobogán es muy empinado y que, al deslizarse por él, los niños chocan contra el cerco. Por último, explica que la limpieza y la recogida de muebles en su barrio se realiza a la una o las dos de la madrugada, lo que les impide dormir. A continuació i, abans del torn de resposta de la regidora, pren la paraula la Sra. Carmen Andrés (regidora adscrita del PSC) recordant a la Presidència que hi ha un acord de la Junta de Portaveus del Districte per intentar evitar les manifestacions xenòfobes en el Plenari. Assenyala que ha sentit un comentari que es podria entendre d’aquesta manera, ja que s’ha dit que hi ha veïns de fora que treballen a Nou Barris i que haurien de ser els veïns del districte els que tinguessin feina. En aquest sentit, remarca que a Nou Barris hi viuen molts veïns que no són autòctons però que també són veïns. El president manifesta que està totalment d’acord amb aquesta observació, tot donat la paraula novament a la regidora del Districte. La Sra. Sanz assenyala que disposa de poc temps, però que intentarà respondre el màxim de coses. 17 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris Dice al Sr. González que ya tomaron nota en su momento del tema de seguridad que ha comentado y lo trasladaron a Movilidad. Afirma que intentarán ser más ágiles y ponerle remedio. Diu al Sr. Berruezo que intentaran resoldre de manera immediata la falta d’interlocució a la qual s’ha referit. Explica que quan va parlar amb ell per les xarxes socials va intentar que el problema que exposa tingués algun tipus de resposta. Manifesta que voldria saber el tipus de denúncies i queixes que planteja amb relació a l’Ordenança de terrasses, perquè quan hi ha un problema de descans veïnal s’actua directament i es tanca aquella terrassa. En cuanto al comentario de la Sra. Miguel sobre los huertos de Porta, aclara que el proyecto del Pla BUITS no es permanente. Explica que lo que hacen es dar uso a solares municipales que están vacíos mientras no se edifique o haga nada en ellos a partir de las propuestas que presentan entidades y colectivos en un concurso. Precisa que existe un espacio específico integrado por profesionales y técnicos de muchos ámbitos del Ayuntamiento, y también externos, en el que se decide cuáles son los mejores proyectos para esos solares a partir de unos criterios determinados. Afirma que es en este marco en el que se ha determinado que la Assemblea d’Aturats i Aturades de Nou Barris desarrolle un proyecto de huerto en la calle Pintor Alsamora, y que se encargarán de hacer un seguimiento para conocer el estado en que se encuentra. Destaca que se han dado experiencias muy positivas con el Pla BUITS en muchos barrios, en las que, además, los vecinos y vecinas han podido participar con las asociaciones que impulsaban el proyecto. Afirma que lo que motiva que la Assemblea d’Aturats i Aturades se ocupe de este solar es que el proyecto funcione, que sea un medio para revalorizar a las personas que están en situación de paro desde hace mucho tiempo y que, además, el huerto dé frutos que puedan consumir los propios vecinos. Por otro lado, recalca que no se trata de un tema que lleve la Asociación de Vecinos, sino de una decisión pública del Ayuntamiento respecto a los solares de titularidad municipal. Ante los comentarios de la Sra. Miguel, le dice que ahora no pueden establecer un diálogo, pero que puede hablar luego con ella o, si hace falta, pueden quedar un día con la consejera de barrio. En cuanto al tanatorio, aclara que es una propuesta que ha presentado un promotor al Ayuntamiento, y que este lo explicó a la Asociación de Vecinos, en el marco del Plan de actuación del distrito, para conocer su opinión al respecto. Explica que, además, han pedido a Servicios Jurídicos que les aclare la interpretación de la ley en cuanto a las limitaciones que establece en relación con lo que se puede hacer alrededor del cementerio, pero asegura que no hay ninguna voluntad de hacer nada que vaya en contra del barrio. Manifiesta que se compromete a ir lo antes posible al barrio de Porta para reunirse con todos los vecinos, tanto los de la Asociación de Vecinos como el resto. Además, remarca que no es una propuesta del Ayuntamiento y que no ha pasado por ningún tipo de validación política. En cuanto a la pregunta de la Sra. Álvarez sobre el Plan de Barrios, afirma que este incluye el eje Besós, Sants, Horta y algunos barrios de Ciutat Vella. Precisa que, dentro del eje Besós, hay diez barrios, cinco de los cuales corresponden a Nou Barris: Roquetes, Trinitat Nova, Vallbona, Ciutat Meridiana y Torre Baró, y que estos son los barrios prioritarios de este eje. 18 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris Responde al Sr. Vico que se realiza la misma difusión de las sesiones del Pleno que antes, pero que acepta la crítica para intentar mejorarla. En relación con ello, destaca que, si han habilitado un espacio en la sala, es para que vengan cuantos más vecinos mejor. Además, afirma que cree que los vecinos nunca han dado muestras de apatía, sino todo lo contrario. En ese sentido, señala que en el mandato anterior, en el que no había interlocución ni respuesta por parte del Gobierno, los vecinos asistían a los plenos aun sabiendo lo que se encontrarían al otro lado de la mesa. Sobre la crítica de que los responsables políticos no están en la calle, explica que el domingo estuvo tres horas paseando por todo el barrio de Canyelles, y que esto lo va haciendo de forma habitual junto con los consejeros. Con respecto a la creación de empleo para la gente del distrito, remarca que hay matizar según qué comentarios porque se pueden llegar a malinterpretar, tal como ha comentado la Sra. Andrés, y destaca que están trabajando un plan de ocupación para el distrito, que señala que no es algo que se pueda hacer de forma inmediata porque se deben seguir unos procesos legales. Explica que, por ejemplo, ya anunciaron en el pasado pleno que se contratarían personas para la retirada de las placas franquistas del distrito. Afirma que se trata de un plan de ocupación que impacta directamente en el territorio y que en breve podrán sacar la convocatoria. Señala que también toman nota del resto de las intervenciones del público. En relació amb les intervencions dels grups municipals, manifesta que està molt d’acord amb la intervenció del conseller d’ERC pel que fa a les emergències. Explica que el Govern anterior no les atenia i que, per tant, aquesta ha estat una de les prioritats del nou Govern, però que l’objectiu final no és només cobrir aquestes situacions, sinó reduir les desigualtats, construir la justícia social i proporcionar una vida digna als veïns i veïnes. Pel que fa a la intervenció del Sr. Ventura, manifesta que està d’acord amb les propostes que es van fer a la jornada de Nou Barris Cabrejada i creu que les han d’integrar. Respecte al programa «Àpats a domicili», afirma que no és veritat que s’hagi aturat. Quant als contractes del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), explica que estan treballant per modificar les condicions que estableix la llei sobre contractació pública, que determina que les clàusules econòmiques prevalen sobre les clàusules socials. Remarca que, per tant, l’adjudicació d’un contracte no depèn directament de l’Ajuntament, sinó que hi ha unes clàusules que ho regulen. Explica que han augmentat dos euros el preu/hora del contracte del SAD amb relació al que hi havia anteriorment, però que, malgrat això i altres condicions que han establert, poden arribar a guanyar contractes empreses que són multinacionals. Destaca que per això és tan important seguir treballant en el segell de qualitat laboral. Pel que fa al pressupost, assenyala que el Govern va fer una modificació de crèdit amb càrrec al superàvit procedent del Govern anterior, però no va poder utilitzar 200 milions d’euros perquè, atesa la falta d’activitat del Govern anterior, no hi havia prou projectes per executar aquests diners abans del desembre del 2015. Remarca que si el Govern actual no hagués fet aquesta modificació de crèdit, ara no estarien parlant de 100 milions de superàvit, sinó de 200 milions. Assegura al Sr. Barreña que el Govern actual està compromès amb Torre Baró. Destaca que, precisament, estan iniciant el procés per a la construcció del casal de barri. 19 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris Informa que l’empresa contractada per ajudar en la dinamització de molts espais dels procés participatiu del PAD és la Fundació Desenvolupament Comunitari. Diu al Sr. del Olmo que en el plenari anterior ja van presentar totes les actuacions relatives a la pobresa energètica i que, si vol, l’hi farà arribar. Diu al Sr. García que seran benvingudes totes les propostes concretes que facin els diferents grups de cara al ple sobre la pobresa. Diu al Sr. Garganté que el 2012 es va votar una proposta d’acord per substituir el nom de la plaça Llucmajor per plaça de la República, mentre que el que es votarà avui és l’expedient que fa això possible. Finalment, agraeix totes les aportacions. El president del Consell del Districte assenyala que ha donat una mica més de temps a la regidora del que s’havia previst a la Junta de Portaveus perquè ha hagut de contestar diverses qüestions que no estaven incloses en l’informe. Dóna doncs pas a un segon torn d’intervencions per part dels grups municipals. El Sr. Joaquim Sangrà del GMDERC-AM declina tornar a intervenir. El Sr. Adrià Ventura Ventura del GMDCiU, agraeix les respostes, i assenyala que la regidora no ha contestat quan es convocarà els grups perquè puguin fer aportacions al PAD. Manifesta que la regidora ha contestat parcialment la pregunta sobre la contractació de l’empresa que dinamitza els espais de debat als òrgans de participació reglats, ja que no li ha dit quin cost té. Finalment, afirma que la Sra. Sanz els tindrà al seu costat per treballar per la justícia social. El Sr. Javier Barreña del GMDPPC pide a la regidora que esté presente en el distrito y que lo demuestre con hechos. Señala que lo único a lo que la regidora le ha respondido se refiere a un proyecto que se inició en el mandato anterior gracias a un acuerdo entre los grupos del PP y de CiU. Menciona algunas cuestiones que le hubiera gustado comentar y que había dejado para el final. Por un lado, pregunta qué ha hecho el Gobierno con respecto a la participación del comercio de proximidad. Por otro lado, explica que les consta que, por ejemplo, en Sarrià-Sant Gervasi se están implantando paradas de Bicing en cuestas importantes, mientras que en Nou Barris, que es el distrito con más déficit de paradas, no es así. Pide que se actúe al respecto. Solicita que la regidora responda, verbalmente o por escrito, a todo lo que le ha preguntado. El Sr. Juan del Olmo del GMDC’s reprocha a la regidora la falta de concreción a la hora de dar fechas concretas sobre la disponibilidad de las nuevas viviendas que están proyectadas. Señala que, si no está equivocado, las promociones que debe hacer el Ayuntamiento de Barcelona se corresponden con diez solares de titularidad municipal, cuatro de ellos situados en Nou Barris. 20 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris Remarca que, por lo tanto, los solares ya están disponibles y lo único que falta es proyectar y poner fecha a la ejecución de las obras. El Sr. Gabriel García del GMDPSC-CP recuerda que en la Audiencia Pública se escuchó algún caso de personas desahuciadas que habían sido ubicadas en pensiones, y pregunta si se ha resuelto ese problema. Señala que la regidora no ha respondido a la pregunta sobre los pisos que compra el Ayuntamiento de Barcelona con dinero público, que ya son cuatro. Manifiesta que quieren conocer su coste y cómo se explica este «nuevo rescate a la banca» a pequeña escala. Afirma que el Gobierno puede encontrar propuestas concretas en los programas electorales. Además, recuerda que en la sesión de hoy se votará una propuesta de su grupo para realizar un seguimiento y un plan específico de generación de empleo en el distrito. Explica que es necesario identificar el mapa laboral real del distrito, con los problemas concretos que tiene, como la falta de formación o la crisis de algunos sectores. Manifiesta que son conscientes de las limitaciones que tiene el Ayuntamiento para generar empleo, pero que hay planes de ocupación y medidas de promoción económica, que se debe intentar atraer inversiones de fuera del distrito y que hay que hablar con las otras administraciones para reducir la diferencia de pobreza que tiene el distrito de Nou Barris con el resto de Barcelona. Afirma que el Grupo del PSC se siente muy orgulloso de la transformación que ha vivido el distrito en treinta años, pero que también son conscientes de que los mapas de pobreza vienen de diez años atrás y que algo está fallando en el sistema. Opina que, por lo tanto, es de obligado cumplimiento involucrarse en este problema y liderar cambios desde el Ayuntamiento, pese a las dificultades que tiene intervenir en la economía de mercado. El president manifesta a la regidora que no li queda temps de resposta i li demana que tanqui aquest punt de l'ordre del dia de forma breu. La regidora manifesta que ja faran arribar les respostes d’algunes qüestions que s’han preguntat. Diu al conseller del Grup del PSC que a l’hora d’aplicar les propostes encara s’ha de concretar molt més, però que assumeixen el repte que proposa i ja hi estan treballant. Finalment, agraeix la col·laboració dels grups, i manifesta que estaran totalment disposats a desenvolupar totes aquelles propostes que l’oposició cregui que es poden combinar amb allò que fa el Govern i millorin la vida dels veïns i veïnes. Part decisòria 6.- INFORMAR FAVORABLEMENT l’acord adoptat per la Ponència del Nomenclàtor en sessió celebrada el 10-02-2016, consistent a canviar la denominació de «jardins de la Segona República» per «jardins de Llucmajor» i canviar la denominació de «plaça de Llucmajor» per «plaça de la República». El Sr. Alonso assenyala que es tracta de dos canvis de nom i, per tant, es votaran separadament. 21 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris La regidora Sra. Sanz recorda que aquest canvi de nom és una reivindicació popular del districte, especialment de la Taula Unitària de Nou Barris per la República, així com un mandat polític del 2012, que va sorgir a proposta del Grup d’ICV-EUiA i que va comptar amb el suport del Grup del PSC al Districte. Assenyala que el canvi de nom de «plaça de Llucmajor» per «plaça de la República» es deu al fet que el districte acull l’escultura d’homenatge a la República i el medalló de Pi i Margall, de Josep Viladomat, des de l’any 1990, després d’estar molts anys tancat en uns magatzems al carrer Wellington. Manifesta que l’actual Govern municipal comparteix plenament aquest canvi de nom, ja que es tracta d’un acte que pretén reivindicar el passat democràtic de Barcelona i la memòria popular del conjunt de la ciutat i del districte. Remarca que, per tant, no es tracta d’un caprici, sinó d’un acte de justícia, de dignificació i d’homenatge als valors republicans com els ideals necessaris per a la construcció col·lectiva del que ha de ser el bé comú en una societat. Destaca que avui fan justícia a un deute que té la ciutat amb la República i amb els milers de veïns i veïnes que van lluitar en defensa dels valors republicans: la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Afirma que, d’aquesta manera, la ciutat tanca ferides i deutes amb lluites populars i amb persones que van ser víctimes de la dictadura, i que esperen que això es pugui fer amb moltes més actuacions. El president del Consell del Districte dona la paraula als grups municipals. En primer lloc, el Sr. Joaquim Sangrà del GMDERC-AM manifesta que estan contents que avui es faci aquest nou tràmit en compliment d’una reivindicació ciutadana i d’entitats del districte, especialment de la Taula Unitària de Nou Barris per la República, així com d’un mandat del mateix Consell Plenari del Districte. Explica que creuen que el dictamen de l’informe del Nomenclàtor satisfà diversos àmbits alhora, fins i tot la sol·licitud del batlle de Llucmajor, el Sr. Jaume Tomàs, que també s’ha mostrat d’acord amb aquest dictamen. Afirma que pensen que aquesta iniciativa és de justícia i hi donen el seu suport. Seguidament, intervé el Sr. Adrià Ventura del GMDCiU qui lamenta que només disposin de quatre minuts per debatre aquest tema. Explica que el seu grup ha entrat una moció d’urgència per demanar una consulta als veïns dels quatre barris que envolten la plaça Llucmajor, però que el Govern i el Grup d’ERC han bloquejat l’accés d’aquesta moció. Opina que es tracta d’un tema que cal debatre i consensuar, però que sembla que el Govern vulgui fer tot el contrari i imposar la seva majoria, quan ni tan sols el canvi de nom de la plaça Llucmajor estava al seu programa electoral. Assenyala que, en canvi, el programa electoral de Barcelona en Comú sí que deia que «la iniciativa ciutadana, entesa com el dret de proposar i promoure una votació perquè el Govern municipal desenvolupi un determinat projecte o una determinada acció, és un dret fonamental de la participació democràtica». Remarca que, a més, una de les nou mesures de participació per al districte que proposa aquest mateix programa és: «Impulsarem el procés participatiu per al nomenclàtor del barri de Vallbona». Opina que, per tant, és curiós que es puguin fer processos participatius per canviar el nom de barri de Vallbona però no pas per canviar el nom de la plaça Llucmajor. Manifesta que el seu grup està d’acord a suprimir noms que atemptin contra els valors democràtics o contra els drets fonamentals dels ciutadans, o que enalteixin figures franquistes o feixistes, però que aquest no és el cas de la plaça Llucmajor. Afirma que aquesta actuació s’inscriu en la política de gestos a la qual el nou Govern els té acostumats, i que es tira endavant sense consultar el veïnat i promoguda per 600 signatures, que opina que són 22 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris insuficients per suprimir el nom d’un espai emblemàtic de Nou Barris que té més de seixanta anys d’història. Destaca que estan totalment a favor dels valors republicans, però també de mantenir la història del districte, i que un canvi de nomenclàtor d’aquesta envergadura necessita que els veïns siguin consultats. Afirma que, si no, pot passar que cada vegada que hi hagi un canvi de govern es comencin a canviar noms d’espais emblemàtics. Conclou que, per tot això, el seu grup votarà en contra de la proposta si no es fa una consulta als veïns dels barris de Verdum, Porta, Prosperitat i la Guineueta. Manifesta que demanen que es faci aquesta consulta per respecte a aquests veïns, a la història de Nou Barris i al programa electoral de l’equip de govern. A continuació pren la paraula el Sr. Javier Barreña del GMDPPC explica que inicialmente se presentó un expediente único, pero que hoy en la Junta de Portavoces, una hora antes de iniciarse la sesión, les han dicho que los dos cambios de nombre que incluye el expediente se votarán por separado porque no se afectan el uno al otro. Afirma que su grupo tiene dudas sobre este aspecto y ha pedido al secretario jurídico un informe que lo justifique. Invita, por tanto, al Gobierno a dejar este tema para el siguiente plenario y a realizar un expediente distinto para cada cambio de nombre. Señala que, en caso de no hacerlo, su grupo votará en contra de que la plaza Llucmajor se llame «plaza de la República» y a favor de la denominación «jardines de Llucmajor». Explica que la plaza Llucmajor se llama así mucho antes de que se instalase la estatua de la República en la plaza, que remarca que salió de un almacén y no se quería colocar en ningún sitio. Por otro lado, destaca que se han creado dos páginas de Facebook que defienden la historia y el mantenimiento del nombre de la plaza Llucmajor. Además, explica que hace pocos días hizo una consulta en este sentido en Change.org y que en menos de dos días obtuvo más de 1.000 firmas. Afirma que, por lo tanto, es un tema que genera conflicto y que, además, el grupo de gobierno no llevaba en su programa electoral. Manifiesta que, por lo tanto, creen que deben ser los vecinos de todo Nou Barris los que tienen que votar este cambio de denominación, y pide que, si no es así, por lo menos se hagan dos expedientes y se vote como corresponde, con una votación para cada informe. Seguidament, intervé el Sr. Juan del Olmo del GMDC’s explicant que su grupo estaría a favor de asignar el nombre de «plaza de la República» a una nueva plaza o a otra plaza que no tenga las implicaciones de la plaza Llucmajor. Señala que varias voces críticas, desde personas y colectivos hasta entidades como el Archivo Histórico de Roquetas, coinciden en que cambiar el nombre de una plaza que siempre ha tenido el mismo nombre es algo ridículo. Además, opina que el coste que supone al Ayuntamiento el cambio de placas y otros procedimientos se podría destinar a otros asuntos de mayor relevancia, tal como apuntaron algunos vecinos el pasado lunes. Asimismo, se refiere a los costes que tendrá TMB por cambiar todos sus rótulos e identificaciones, y a los costes que implica este cambio para los ciudadanos y empresas empadronados o registrados en la plaza. Señala que, por otra parte, esta iniciativa ha sido presentada y apoyada por algunos grupos políticos y por la Coordinadora de Asociaciones y Entidades de Nou Barris. Observa que, sin embargo, estas entidades indican que obtuvieron más de 700 firmas que apoyaban la iniciativa, lo que en términos estadísticos representa aproximadamente un 1,15% de la población mayor de 18 años que vive en los cuatro barrios que colindan con la plaza Llucmajor. 23 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris Por último, opina que es absurdo llamar a los jardines de la Segunda República «jardines de Llucmajor» cuando acogen el monumento de la Segunda República. Per últim, intervé el Sr. Gabriel García del GMDPSC-CP quien recuerda que la figura de la Segunda República salió de un almacén gracias a alcaldes socialistas y se instaló en Nou Barris, y no en Sarrià o en el Eixample. Explica que se temió que pudiera marchar del distrito y que, a partir de ahí, un alcalde socialista, una regidora socialista, un grupo de gobierno socialista, muchos vecinos representados y distintos partidos políticos se movilizaron y decidieron defender este monumento. Afirma que, por lo tanto, la historia tiene un sentido, y las calles cuentan la historia. Señala que muchos vecinos y vecinas se resisten a veces a cambiar los nombres de calles y plazas porque en su vida prevalece la historia cotidiana a lo que cuentan las calles, pero que se debe recuperar una parte de esa historia o reconvertirla. Manifiesta que su grupo lamenta que el cambio no incluya el cambio del nombre de la parada de metro y opina que el cambio debería ser completo. Explica que lo quieren todo, lo que significa que, por un lado, quieren que se mantengan los jardines de la Segunda República para recordar a los que se fueron, a los que lucharon y a todos los que quieren una democracia mejor, y por otro lado, defienden también los valores de la república que hay detrás del cambio de nombre de la plaza. Afirma que, para su grupo, los valores republicanos incluyen que Nou Barris recupere los espacios de la ronda de Dalt; tener unos servicios públicos de calidad; impedir que se insulte al metro de Barcelona; reivindicar todo aquello que es público, y exigir desde el Plenario que nada que amenace los intereses de Barcelona pueda estar vinculado a amenazar los intereses de Nou Barris. Explica que, por lo tanto, piensan que «plaza de la República» es un buen nombre y que, en honor a aquellos vecinos y vecinas que no estén de acuerdo o se vean afectados por este cambio de nombre, lo correcto hubiera sido buscar un espacio digno para la plaza Llucmajor en otro sitio. Concluye que votarán a favor del cambio de nombre de la plaza de la República, pero que se abstendrán en cuanto a la propuesta del cambio de nombre de los jardines. Finalitzada la intervenció dels grups municipals, el president del Consell del Districte cedeix la paraula als Regidors adscrits. El Sr. Josep Garganté (regidor adscrit de la CUP) manifesta que el seu grup municipal celebra que avui s’aprovi la creació de la plaça de la República, ja que entenen que contribueix a restituir la memòria històrica de molts lluitadors i lluitadores dels barris del districte. Assenyala que, a més, esperen que aquest canvi no sigui el darrer i que en el menor temps possible no hi hagi al nomenclàtor cap homenatge a figures històriques vinculades a l’opressió dels pobles, com pot ser el cas de la plaça Virrei Amat o l’avinguda Borbó. Així mateix, explica que creuen que és necessari que el maqui llibertari Josep Lluís Facerias, assassinat al pla de les Madres de Mayo, tingui el recordatori que es mereix dins de l’espai públic, i que cal obrir un procés participatiu per decidir noms de dones representatives de la lluita obrera i veïnal, o vinculades a les lluites LGTBI, que feminitzin el nomenclàtor de Nou Barris. Manifesta que consideren que la recuperació de la memòria històrica ha de servir també per fer front a un feixisme encara present en molts àmbits i que s’ha de combatre al carrer i a les institucions. Afirma que, en el cas del seu grup, es comprometen a lluitar per fer que els valors de la llibertat i de la justícia associats a la república es projectin en la construcció d’una república catalana socialista i feminista. 24 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris La Sra. Carmen Andrés (regidora adscrita del PSC) señala que le duelen especialmente dos cosas de todo lo que se ha dicho. Explica que, por un lado, ha oído con cierto tono de satisfacción que la escultura de la República está en Nou Barris porque nadie la quería, lo que opina que ya indica un talante. Destaca que esta escultura la recuperó el primer regidor de Nou Barris, que fue socialista, y a partir de aquí hizo un itinerario por el distrito y acabó en la plaza Llucmajor el 14 de abril de 1990 por voluntad del alcalde Maragall. Afirma que la escultura permanece en la plaza por voluntad de los vecinos y vecinas de Nou Barris, que cuando en un momento determinado se planteó la posibilidad de que fuera a otro lugar de la ciudad, se organizaron en la Taula Unitària de Nou Barris per la República para evitarlo. Señala que, por lo tanto, quieren que la plaza Llucmajor pase a denominarse «plaza de la República», lo que no significa que no quieran que Llucmajor no tenga un reconocimiento en aquel lugar de la ciudad que todos consideren oportuno. Afirma que la segunda cosa que le duele mucho es abandonar el nombre de «jardines de la Segunda República», que se puso en reconocimiento a un gran número de personas que cayeron por defender unos valores y que han sido olvidadas. Destaca que para los socialistas la Segunda República era importante, más allá de los valores republicanos en general, que comparten plenamente. Manifiesta que le apena mucho abandonar este nombre para poder rebajar los costes del cambio de nombre de la plaza. A ese respecto, explica que creen que los costes podrían ser asumibles si se contabilizan bien y que se debería realizar el cambio de nombre de forma íntegra, de modo que toda la ciudad supiera, a través de la red de metro, que hay una plaza de la República en Nou Barris. En ese sentido, afirma que le hubiera gustado un poco más de valentía por parte del Gobierno. Finalizada la intervenció dels regidors adscrits, el president dona la paraula al públic assistent. El Sr. Francisco Garrobo, en representació de la CUP Capgirem Nou Barris, assenyala que, un cop s’ha donat suport a la proposta, volen ser crítics amb la gestió que se n’ha fet. Explica que creuen que no s’ha fet tot el possible per deixar clar que aquest canvi de nom és una victòria veïnal. Remarca que fa nou anys que es treballa per aquest canvi de nom i, per tant, no s’ha fet amb presses. A més, afirma que la plaça Llucmajor existeix des dels anys cinquanta, per la qual cosa té força anys però no és una plaça molt històrica. D’altra banda, assenyala que fa molts anys que es parla d’aquesta qüestió i no s’ha generat mai un conflicte. Pel que fa a la petició de referèndum, opina que instrumentalitzar la democràcia directa per aconseguir victòries que s’han perdut en votacions és anar contra la democràcia. Assenyala que, durant quatre anys, el Govern de l’alcalde Trias i la regidora Rognoni no va fer aquest referèndum, tot i perdre la votació en un plenari el 2012, i que només ara que veuen que no tenen res a fer sol·liciten el referèndum. Remarca que si es vol democràcia directa, s’ha de voler per a tot, i no només per al que interessa o quan interessa. Demana al Grup de CiU que accepti el que ha passat i deixi de fer electoralisme d’una reivindicació veïnal que té prou suport popular i polític per dur-se a terme de manera immediata. El Sr. Josep manifiesta que comparte los valores republicanos y no le importaría que alguna plaza o calle llevara el nombre de la República, pero que también siente la plaza Llucmajor muy suya, como está seguro que les ocurre a muchos vecinos de Nou Barris. En ese sentido, afirma que el distrito tiene más de 160.000 habitantes, pero que eso no parece importar demasiado a 25 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris los responsables políticos, ya que al final están decidiendo con unas entidades más o menos afines y con menos de 1.000 firmas. Explica que en el último plenario preguntó si se pensaba articular algún mecanismo para que los ciudadanos pudieran participar en esta decisión, pero no obtuvo ninguna respuesta clara, y que un tiempo después vio una nota de prensa en Internet que hablaba de la oficialización del cambio de nombre de la plaza Llucmajor. Opina que eso va en contra del consenso, la transparencia y la democracia participativa que tanto pregona el Gobierno. Concluye que es lamentable gastar el dinero de los contribuyentes en un cambio de nombre cuando los barrios tienen tantos problemas. El Sr. Pep Ortiz, de la cocordinadora d'entitats, recorda que tant la Taula Unitària de Nou Barris per la República com la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de Nou Barris van demanar fer un referèndum al Govern de CiU moltes vegades i mai no va voler fer-lo. Manifesta que ell, com la Sra. Andrés, també lamenta la pèrdua del nom dels jardins de la Segona República, perquè els seus avis van lluitar per aquella república i van ser reprimits pel franquisme. Assenyala que a la Segona República hi va haver dues èpoques totalment diferents: els primers anys va governar la dreta, mentre que en la segona votació va guanyar l’esquerra. Destaca que aquella esquerra va ser capaç de potenciar la cultura, l’ensenyament i la llibertat de la dona, que era una cosa que no agradava a alguns sectors. Afirma que per això va haver-hi un alçament militar. Explica que si han optat pel nom de la República és perquè no creuen ni en la primera, ni en la segona, ni en la tercera, com els francesos, sinó que volen la república. Manifesta que els agradaria que no fes falta canviar de nom els jardins, però que a vegades cal perdre una batalla per guanyar la guerra, tal com deien els seus avis. Assenyala que Taula Unitària de Nou Barris per la República va proposar fins i tot un altre lloc perquè dugués aquest nom, però que hi havia la dificultat de la retolació de les parades de metro. Afirma que és comprensible que qualsevol veí a qui canviïn el nom del domicili tingui al principi un cert malestar, però que grans vies de Barcelona com la Gran Via o la Diagonal havien tingut altres noms, mentre que en aquest cas només hi ha 49 veïns afectats. Assenyala, però, que l’important no és la xifra, sinó el fet que no acceptaran mai que la plaça de la República sigui una placeta situada en qualsevol racó desconegut per a la majoria de la gent. El Sr. Pepus recuerda que la plaza Llucmajor se llamaba anteriormente «plaza del 47», ya que era donde terminaba este tranvía. Destaca que la estatua de la República, que es del año 1936, también tiene su historia y representa los valores de la libertad, la igualdad y la fraternidad. Por otro lado, dice al Sr. Barreña que el Partido Popular se encargó de que nadie conociera la historia de la Segunda República. Remarca que llevan más de diecisiete años saliendo cada 14 de abril a celebrar la Segunda República y sus valores, y destaca que la historia se hace en la calle, y no «desde los sillones o desde alguna cuenta corriente en Suiza». El Sr. Alonso señala que se puede defender el cambio de nombre de la plaza sin necesidad de atacar personalmente al Sr. Barreña. L'intervinent explica que la Taula Unitària de Nou Barris per la República va a seguir trabajando, porque les quedan por cambiar los nombres de la avenida de Borbón y la plaza Virrei Amat, que 26 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris lleva el nombre del virrey de un gobierno totalitario. Afirma que la gente tiene que conocer lo que hay detrás de todos estos nombres, así como los valores de la libertad, la igualdad y la democracia, porque durante cuarenta años no se quiso que se conociera la historia. El Sr. Julio demana al Grup de C’s que vingui als plenaris informat de les qüestions que es tracten en l’ordre del dia, ja que es va desestimar posar el nom de «República» a la parada de metro pels elevats costos que implicava. Opina que és curiós que el Grup de CiU, que diu que comparteix els valors republicans, posi traves i desperti suspicàcies sempre que s’han d’homenatjar valors republicans, antifeixistes, etc. Assenyala que això ho fa extensiu a altres partits. Afirma que no dubta dels valors republicans del portaveu del Grup del PSC, que li sembla que fins i tot s’ha emocionat en parlar-ne, però que sí que dubta dels valors republicans del seu partit. Finalment, pregunta al Govern si hi hauria la possibilitat de posar el doble nom de «Llucmajor- República» a la parada de metro per evitar la gran despesa que implicaria canviar el nom a tota la xarxa. La Sra. Teresa Carvajal pide que no haya más faltas de respeto entre las personas presentes. Señala que, si hablan de fomentar el civismo y la convivencia, tienen que empezar por dar una imagen en ese sentido en el propio Pleno. Explica que lleva 54 años en Nou Barris y no pertenece a ninguna asociación o entidad, pero que es tan vecina del distrito como cualquier persona de una asociación o una entidad, y que quiere poner de manifiesto que algo está fallando porque los vecinos están unos en contra de otros, cuando no debería ser así porque todos quieren lo mejor para Nou Barris. Afirma que a ella le parece bien tanto el nombre «plaza de la República» como «plaza de Llucmajor», pero que ha faltado información a todos los vecinos, ya que si la gente dice que no estaba enterada de este cambio de nombre no es por desconocimiento de la historia. En ese sentido, pide mayor transparencia a todos los grupos. Señala que la vecina que ha dicho que las asociaciones no han informado de algunos temas tiene razón. Explica que en el barrio de Porta hay dos asociaciones de vecinos, pero que a ella no le valió ninguna, porque una la mandó a la otra y esa otra no la quiere porque es de un partido político y ella no es de ningún partido. Afirma que ella es independiente y, por lo tanto, apoyará aquel partido que haga bien las cosas en Nou Barris y criticará aquel que lo haga mal. Per últim, el Sr. Igualada opina que el nombre de la plaza no es nada problemático y se está exagerando una situación, mientras que habría que prestar mayor atención a la gente que pide en la boca de la entrada del metro o que duerme en los cajeros. Afirma que, si se quiere cambiar el nombre de la plaza, se la llame «plaza de las Miserias», por la pobreza que habita en ella desde hace algunos años. Finalizades les intervencions del públic, el president dona torn de réplica a la regidora. La Sra. Sanz agraeix totes les intervencions. Manifesta que la voluntat del Govern municipal ha estat des del principi fer efectiu el canvi de nom de la plaça per posar en valor tota la feina que s’ha fet durant els nou anys que fa que hi ha aquesta reivindicació. Reitera que no es tracta 27 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris d’un caprici, sinó d’una reflexió que han plantejat un conjunt de persones i que ha fet emergir un debat públic polític i social. Pel que fa a algunes intervencions que han qüestionat que es faci aquesta acció en comptes d’altres, remarca que no estan deixant d’atendre el problema de les desigualtats que hi ha a la ciutat. Recorda que abans han presentat un informe en el qual precisament s’ha parlat d’això. Manifesta que el compromís del Govern per treballar en aquesta direcció no es contradiu amb la voluntat política, social i ciutadana de donar a conèixer els valors d’igualtat, fraternitat i llibertat que representa la república. En aquest sentit, pregunta si hi ha algú que estigui en contra que la ciutat tingui un espai d’homenatge a aquests valors i, a més a més, en faci pedagogia. Afirma que el simbolismo del cambio de nombre es importante porque permite llegar a gente que hasta ahora no conocía una parte de la historia. En relación con ello, destaca que el espacio público también tiene que servir para ilustrar la historia. Además, remarca que seguirá existiendo un espacio dedicado a la Segunda República, pues la «plaza de la República» engloba la primera y la segunda repúblicas, y espera que algún día también la tercera. Agraeix a la Taula Unitària de Nou Barris per la República la seva tenacitat, i destaca que els valors republicans formen part del patrimoni i la identitat vital i quotidiana dels veïns i veïnes de Nou Barris. Manifesta que està segura que tots els veïns trobaran al final que aquest canvi de nom és un encert, perquè molesta molt poc els veïns i veïnes, costa pocs diners i, sobretot, fomenta la defensa i la constitució de referents democràtics a l’espai urbà i de dignificació de persones que defensaven aquests valors. A continuació, el presient obre un segon torn de paraula per als grups, i els demana que es pronunciïn clarament sobre els dos canvis de nom. El Sr. Joaquim Sangrà del GMDERC-AM afirma que el seu grup està a favor dels dos canvis. Assenyala que no ha volgut aprofundir en aquesta qüestió perquè ja fa molt temps que en parlen i ja se’n va fer un debat en el Plenari al seu moment, però que voldria precisar algunes coses. Explica que la proposició de CiU sobre aquesta qüestió s’ha presentat fora de termini, després de celebrar-se la Junta de Portaveus, i que en aquests casos només es pot admetre a tràmit una nova proposició si s’accepta per urgència. Afirma que la consulta sobre el canvi de nom no era una urgència i, si tan important era, es podria haver presentat en el moment oportú com a proposta principal a la Junta de Portaveus. D’altra banda, precisa que l’estàtua a la qual tots es refereixen és l’estàtua de la República i que, a més, la va posar el Govern barceloní de la Segona República en homenatge a la Primera República. Afirma que, per tant, cal no barrejar tantes coses, ja que, si no, podrien parlar també dels primers catalans morts per la República el 1642, ja que el 1640 es va proclamar la primera república de tot Europa, que va ser la República Catalana de Pau Claris. Quant a les pàgines de Facebook i de Change.org que ha esmentat el Sr. Barreña, explica que a la pàgina Change.org hi ha més d’un centenar de comentaris, dels quals més de quaranta són de fora de Barcelona, per la qual cosa li fa l’efecte que bàsicament provenen de militants del PP. 28 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris Manifesta que està d’acord amb la CUP que el proper canvi de nomenclàtor es referirà als Borbons. D’altra banda, opina que s’acabarà canviant el nom de la parada de metro, tal com ha succeït en el cas d’Hospital de Sant Pau. A més, demana que no es parli dels costos com si el canvi de nom impliqués treure el plat de menjar a un nen, perquè no és així. Afirma que hi ha un pressupost destinat a això i que és molt ajustat. El Sr. Adrià Ventura del GMDCiU opina que en el debat s’han barrejat coses molt diferents, ja que el nom de Llucmajor no té res de franquista. Afirma que, contràriament al que s’ha dit, el Govern municipal anterior també va escoltar les demandes dels veïns. Assenyala que, per això, el districte de Nou Barris té un monument a Salvador Puig Antich i un espai que es diu jardinets de la Segona República. Manifesta que el seu grup només demana que es consultin els veïns dels quatre barris, mentre que el Govern no porta a la pràctica la seva defensa de la participació quan ha de preguntar a aquelles persones que no estan d’acord amb els seus plans. Afirma que les 600 signatures que s’han recollit són molt respectables, però que també els agradaria saber què opinen la resta de veïns i veïnes de Nou Barris. A més, remarca que s’ha parlat molt dels valors de la república i de la igualtat, i que, en aquest sentit, per al seu grup no hi ha res més igual que un vot i una urna. Conclou que, si no hi ha consulta als veïns, votaran en contra dels dos punts. El Sr. Javier Barreña del GMDPPC diu al Sr. Sangrà que, amb el que acaba de comentar, evidencia que no ha entrat a la iniciativa que ell ha impulsat a Change.org, però que ja debatran això en un altre moment. Manifesta que estan contra de la denominació «plaça de la República» i a favor del nom «jardins de Llucmajor». El Sr. Juan del Olmo del GMDC’s señala que en el debate se han escuchado distintos sentimientos e historias y que todos ellos son muy respetables, pero que no están hablando de eso, sino del día a día de los vecinos. En ese sentido, subraya que algunos vecinos han hablado de «la plaza de las Miserias» y de ayudar a los vecinos que lo necesitan. Explica que saben que el presupuesto de unos 3.000 euros que representa esta iniciativa es ridículo comparado con el presupuesto total, pero que hay organizaciones y entidades que han valorado todo lo que implica este cambio para los vecinos, como, por ejemplo, el cambio de nombre en los dispositivos de los navegadores. Afirma que el volumen económico total de la suma de repercusiones, que algunas entidades han valorado en 300.000 euros y otras en un millón de euros, se podría destinar a una obra social. En relación con ello, remarca que esta misma noche habrá gente que dormirá en un cajero y alguna familia que pasará hambre. Ante las protestas que suscita su intervención, afirma que también hay que escuchar a los vecinos que opinan de forma contraria. Reitera que su grupo no se opone a dar el nombre «plaza de la República» a otra plaza nueva o existente, sino a realizar un desembolso económico en el actual contexto de crisis cuando puede haber otras soluciones. Per últim, el Sr. Gabriel García del GMDPSC-CP afirma que votarán a favor del cambio de nombre de la plaza por los valores republicanos que todos comparten. Señala que, no obstante, 29 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris creen que el Gobierno no ha dirigido bien este proceso y que, para evitar entrar en conflicto con los compromisos adquiridos, se abstendrán con respecto al cambio de nombre de los jardines de la Segunda República, en vez de votar en contra. Manifiesta que está seguro de que el cambio de nombre de la parada de metro ayudaría a dar a conocer el cambio de nombre de la plaza. Además, afirma que las calles cuentan historias, y que asumen la decisión de querer contar esa historia de forma distinta y con una plaza republicana. Destaca que el Ayuntamiento de Barcelona manejará unos 2.000 millones de euros de presupuesto y que, por lo tanto, hay capacidad para responder a las necesidades de la gente, y así lo reivindicará el Grupo del PSC. Afirma que la propuesta de consulta del Grupo de CiU es «pura hipocresía», ya que este grupo ha ignorado esta cuestión durante los cuatro años que ha gobernado el distrito. Opina que, además, CiU podría haber entrado en tiempo y forma esta propuesta en el Distrito de Nou Barris y si no lo hizo fue porque no consideraba que fuera tan importante. Finalmente, recuerda que su grupo hizo una propuesta en el mandato anterior para que el 14 de abril se exhibiera la bandera republicana en la sede del Distrito, pero que el Grupo de CiU la rechazó. Explica que aprovecha la ocasión para volver a plantear esta demanda, que llevarán también a la Taula Unitària de Nou Barris per la República. Finalizades totes les intervencions el Secretari anuncia el resultat de la votació indicant que el Consell informa favorablement el canvi de «plaça Llucmajor» per «plaça de la República» amb 12 vots a favor i 7 en contra, així com el canvi de «jardins de la Segona República» per «jardins de Llucmajor» amb 11 vots a favor, 5 en contra i 3 abstencions. La regidora convida totes les persones presents a participar el proper 14 d’abril en la inauguració popular de la plaça de la República de Nou Barris. 7.- INFORMAR FAVORABLEMENT, si escau, sobre l’aprovació inicial del Pla especial urbanístic per a l’ordenació territorial dels clubs i associacions de consumidors de cànnabis a la ciutat de Barcelona, d’iniciativa municipal. El president del Consell del Districte dona la paraula al govern. La Sra. Jennifer Coronado del GMDBEC recorda que el 6 de maig del 2015 el Govern municipal anterior va aprovar inicialment el Pla especial urbanístic per a l’ordenació territorials dels clubs i associacions de consumidors de cànnabis a la ciutat de Barcelona, que donava lloc a una suspensió de llicències que finalitza el 13 de juny del 2016. Assenyala que es vol treballar aquest document inicial per introduir-hi les modificacions que es creguin convenients de cara a l’aprovació definitiva. Seguidament, el president del Consell del Districte obre un torn de paraula als grups municipals. En primer lloc, intervé el Sr. Joaquim Sangrà del GMDERC-AM qui opina que és surrealista que s’intenti abordar aquest tema mitjançant un pla urbanístic, però que és una manera de fer arribar a la Casa Gran totes les qüestions que defensa des de fa temps la Federació d’Associacions Cannàbiques de Catalunya. Manifesta que, per tant, s’abstindran perquè el Pla pugui tirar endavant i es puguin negociar millores i al·legacions en la línia de les propostes que ha presentat aquesta Federació, i perquè s’assumeixin els criteris de salut pública elaborats per la taula de treball sobre aquest àmbit i es puguin aplicar en una ordenança de salut adequada. 30 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris A continuació intervé el Sr. Adrià Ventura del GMDCiU. Afirma que aquest Pla es va iniciar en el mandat anterior sobretot a causa de les nombroses queixes i demandes d’entitats i de veïns i veïnes a títol particular. Explica que, davant d’això, el Govern va creure que era necessari i adient regular aquests espais i marcar els límits per a una bona convivència a la ciutat i al districte. Assenyala que el Govern actual té la intenció d’incorporar alguns canvis entre l’aprovació inicial i l’aprovació final i que, per tant, estudiaran aquestes modificacions en el moment oportú. Afirma que, tanmateix, consideren que el document inicial és un bon pla i, per tant, hi votaran a favor. El següent torn de paraula és pel Sr. Francisco García del GMDPPC que remarca que el documento que hoy se somete a votación no es más que el Plan que el Sr. Trias presentó en mayo de 2015, con lo cual prácticamente no se ha avanzado nada en este tema desde entonces. Afirma que, de hecho, a día de hoy desconocen las alegaciones que se han presentado y, por lo tanto, también desconocen cuál va a ser el plan definitivo de la alcaldesa Colau. Manifiesta que, por su parte, el Grupo del PP presenta una serie de alegaciones, que básicamente proponen lo siguiente: aumentar las distancias entre los clubs cannábicos y los equipamientos de 150 a 200 metros, principalmente para evitar la proliferación de este tipo de clubs; incrementar las inspecciones por parte de la Guardia Urbana para garantizar la convivencia cívica con el resto de vecinos de la zona; definir una serie de aspectos para una mejor convivencia entre las comunidades de vecinos, como horarios, condiciones de salubridad, controles de aforo, salidas de emergencia, controles de extracción de humos y niveles de partículas en suspensión o edad mínima de entrada, y evitar las actividades de promoción encubiertas. Concluye que informarán en contra de este plan urbanístico porque desconocen cuál es el plan definitivo del nuevo Gobierno, no ha habido consenso con los grupos y no se respetan unas mínimas líneas para la convivencia en las comunidades de vecinos. Seguidament, intervé el Sr. Raul Medina del GMDC’s el qual explica que deben informar desfavorablemente la aprobación inicial de este Plan especial urbanístico en los distritos porque está mal redactado y no resuelve adecuadamente las necesidades de regulación de las asociaciones cannábicas y su ubicación en la ciudad. Afirma que se trata de un plan que no busca una regulación adecuada, sino que pretende abolir de facto las asociaciones como medio o mecanismo de limitación del consumo del cannabis, y que sitúa la discusión sobre el consumo de estupefacientes en el marco del urbanismo cuando esta discusión se debe realizar en otras instancias. En ese sentido, manifiesta que consideran que en el Congreso de los Diputados se debe realizar una modificación del Código Penal para definir el consumo individual y el consumo compartido, y en el Parlamento de Cataluña se deben desarrollar las competencias en materia de salud con una ley de prevención y limitación de los riesgos asociados al consumo. Por otro lado, explica que consideran injustificado e inasumible para la ciudad indemnizar con 17 millones de euros a las asociaciones cannábicas, que es lo que se estima que costaría el cierre de la mayor parte de ellas, ya que quedarían afectadas 110 asociaciones de un total de 120, con una indemnización por asociación de 160.000 euros. Señala que en este planeamiento quedan sin regular importantes aspectos de tipo técnico que deberían ser objeto de una ordenanza, como la ventilación, el aforo, etc., y que la regulación que se establece de las distancias entre este tipo de establecimientos y los equipamientos protegidos es arbitraria, restrictiva, onerosa e indiscriminada. Explica que es arbitraria porque el 31 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris radio de 150 metros que se establece no está justificado en base a ningún criterio; restrictiva con voluntad abolicionista porque provocará el cierre de la inmensa mayoría de las asociaciones; onerosa porque se estima que supondrá una indemnización de 17 millones a los titulares de las asociaciones, e indiscriminada porque no establece criterios de aplicación en función de diferentes ubicaciones y diferentes tipos de establecimiento. Manifiesta que creen que sería preciso negociar una aplicación más racional de los criterios de ubicación de los clubs y asociaciones cannábicas en colaboración con el sector y las entidades vecinales. Explica que piensan que el plan aprobado inicialmente debería incluir los siguientes aspectos: fichas de cada local existente destinado al consumo de cannabis, nombre de la asociación que lo regente, indicación del número de inscripción en el registro de asociaciones de la Generalitat, número de socios, superficie, aforo del espacio, distancias con respecto a las actividades protegidas, quejas o incidencias tanto vecinales como policiales, horarios de atención al público, fotografías interiores y exteriores, planos de interpretación del Plan a escala de barrio y de interacción entre asociaciones y actividades protegidas, definición de las zonas en planos de detalle de barrio y manzana, con definición de zonas de exclusión y zonas donde se permita la actividad. Además, afirma que deben tenerse en cuenta los horarios de los colegios, el periodo de transitoriedad y la creación de una mesa de seguimiento, y que el marco regulatorio debe incluir la ordenanza específica, medidas técnicas y preventivas, condiciones de uso de los establecimientos, procedimientos de inspección y control, sanciones por incumplimiento de las normativas aplicables en cada caso y la creación de una mesa de seguimiento de aplicación del plan de la ordenanza. Per últim, intervé el Sr. Mario García del GMDPSC-CP qui manifesta que el seu grup s’abstindrà en aquesta aprovació inicial. Explica que, d’una banda, estan d’acord que cal lluitar contra la proliferació indiscriminada de locals on es consumeix cànnabis que s’ha produït els darrers anys, contra la venda il·legal, contra l’apologia del consum o contra la captació de clients a la via pública, i remarca que són les mateixes federacions d’associacions cannàbiques les que volen una regulació de la seva activitat per tal d’evitar aquests fets. Afirma que, d’altra banda, creuen que el Pla és bastant millorable, no tant des d’una visió centrada en aquells que en fan un mal ús, o des de la perspectiva punitiva de lluita contra la il·legalitat, sinó des d’una mirada centrada en l’ús del cànnabis com a cura pal·liativa davant el patiment causat per una malaltia. Explica que pensen que, des d’aquest punt de vista, cal una regulació ferma, clara, transparent i equitativa a tota la ciutat d’aquesta activitat. Conclou que s’abstenen a fi que es millori el contingut del Pla en el tràmit que es faci a la Casa Gran. Finalitzat el torn de paraula dels grups municipals, el president del Consell del Districte pregunta si el públic o algun regidor vol dir alguna cosa més sobre aquest tema. Intervé el Sr. Pep Ortiz, de la coordinadora d’entitats del Districte, que assenyala que molts metges diuen que l’única manera d’alleujar el dolor provocat per algunes malalties és consumir cànnabis. Opina que, per tant, és necessari fer un nou pla, i insta els grups municipals a treballar-hi. A continuació, el president dona de nou la paraula al govern. La Sra. Jennifer Coronado del GMDBEC afirma que el Govern és del parer que cal regular aquesta activitat i dotar-la de condicions sanitàries i ambientals òptimes. Assenyala que la proposta del document inicial és massa restrictiva, ja que considera que la distància entre els locals i els equipaments ha de ser com a mínim de 150 metres, cosa que suposaria el tancament de gairebé totes les associacions cannàbiques i un cost molt elevat per a l’Ajuntament. D’altra banda, manifesta que encara s’ha de consensuar el Pla amb entitats veïnals, entitats de consumidors de cànnabis i altres agents. 32 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris Finalment, expressa l’abstenció del seu grup. El president dona novament la paraula als grups municipals. El Sr. Joaquim Sangrà del GMDERC-AM declina fer una segona intervenció. El Sr. Adrià Ventura del GMDCiU explica que l’ha sorprès que el Grup de C’s consideri que aquest Pla és molt abolicionista, quan el seu partit encapçalava fins fa pocs mesos les manifestacions que es feien a Canyelles per demanar el tancament d’un club de cànnabis. Destaca que el Pla intenta buscar l’equilibri entre el dret d’associació i el dret de la salut, el medi ambient i la convivència ciutadana. Opina que es poden treballar i incloure altres aspectes en el document, però que és un bon punt de partida. Expressa novament el vot favorable del seu grup. El Sr. Francisco García del GMDPPC reitera el posicionamiento de su grupo en contra de la propuesta. El president del Consell del Districte señala que el Grupo de C’s ha agotado el tiempo de intervención. Per últim, el Sr. Mario García del GMDPSC-CP també declina fer una segona intervenció. El secretari Sr. Fernández anuncia el resultat de la votació manifestant que s’informa desfavorablement el Pla inicial amb 2 vots a favor, 5 en contra i 12 abstencions. Part d’impuls i control 8.- Proposicions/declaracions de grup, precs i preguntes dels grups municipals del Consell: - Proposició del PSC relativa a desenvolupar un pla específic de creació d’ocupació per a Nou Barris tenint en compte: la realitat especial socioeconòmica d’aquests barris, el seguiment de l’evolució de la qualitat del treball, l’increment dels plans d’ocupació, promoure l’activitat empresarial i econòmica del districte i al districte, ajudar a la formació continuada dels veïns i veïnes del districte que estan buscant feina perquè puguin adaptar-se a les oportunitats del mercat. Dins d’aquest pla, establir com a objectiu una reducció com a mínim del 35% del nivell d’atur al districte de Nou Barris per als propers 5 anys. Fer servir com a punt de coordinació l’empresa pública Barcelona Activa. Incloure la part proporcional de compliment d’aquest pla en el PAD, així com instar els governs espanyol i català a l’augment dels fons per a polítiques actives d’ocupació. El Sr. Gabriel García del GMDPSC-CP comença indicant que la propuesta que hacemos el Grupo del PSC, y adelantada en el informe de la regidora en nuestro tiempo, básicamente es para promocionar la generación de empleo y liderarlo desde el Distrito. Recuerda que Nou Barris es el distrito más empobrecido de Barcelona. Señala que, tomando como referencia de renta media de la ciudad el índice 100, el distrito ha pasado de un índice de renta de 70,8 en 2007 a un índice de 53,7 en 2014. Afirma que es el segundo distrito de la ciudad con más desempleo, 33 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris tanto en porcentaje como en valor absoluto, con un paro registrado, a septiembre de 2015, de 12.299 vecinos, lo que representa un 13,6% de la población del distrito. Destaca que las iniciativas para generar empleo y promocionar la economía del distrito, de Barcelona y del área metropolitana ya vienen de lejos. Recuerda que el 3 de julio de 2012 el Grupo del PSC presentó una proposición en defensa de las políticas activas de ocupación, que obtuvo un importante respaldo de los grupos políticos. Además, explica que la propuesta que plantea su grupo desde hace algún tiempo es conseguir generar entre 20.000 y 30.000 puestos de trabajo en cinco años con una inversión de cerca de 4.000 millones de euros en infraestructuras estratégicas, en programas de rehabilitación urbana, en ventajas fiscales para nuevos autónomos o en impuestos municipales para emprendedores. Por otro lado, recuerda que en el mandato anterior el Grupo del PSC hizo una propuesta de plan de choque para reducir el paro de larga duración y el paro juvenil, que también recibió el apoyo mayoritario de los grupos políticos en el Ayuntamiento de Barcelona, menos de CiU. Expone las características del plan de creación de empleo para Nou Barris que piden que se desarrolle. Explica que se debe definir la realidad socioeconómica de los barrios de Nou Barris porque muchas veces, cuando se habla del paro o de la pobreza, el significar lo mal que está el distrito no se traduce en nada especial a la hora de generar empleo en el distrito, o de hacer seguimiento de aquellas políticas metropolitanas que pueden ayudar a generarlo. En relación con ello, señala que la mayoría de los vecinos trabajan más en el área metropolitana que estrictamente en el distrito, por lo que el objetivo real ha de ser crear empleo en el ámbito metropolitano y procurar que los vecinos y vecinas de Nou Barris aprovechen esas oportunidades. Manifiesta que también hay que buscar formas de hacer seguimiento de la evolución de la calidad del trabajo a partir de diversos índices, como rentas, ocupación juvenil u ocupación de las personas paradas de larga duración. Asimismo, afirma que se deben incrementar los programas de ocupación en relación con el mandato anterior, durante el cual no aumentó el número de planes de ocupación que había previamente. Explica que también se debe promover la actividad económica del distrito y priorizar la economía social solidaria y de proximidad, sin renunciar a los sectores tradicionales. Afirma que otro aspecto importante es ayudar a la formación continuada de los vecinos y vecinas del distrito, y observar que esta sea útil, de modo que acabe sirviendo para encontrar empleo. Añade que este proceso se debería dirigir desde la empresa pública Barcelona Activa. Finalitza la seva intervenció destacant que el objetivo final es ayudar a reducir en un 35% el nivel de paro del distrito en los próximos cinco años. Además, explica que este plan especial de creación de ocupación para el distrito se debe incorporar en el PAD de Nou Barris, y que se debe instar a los gobiernos español y catalán a aumentar los fondos para las políticas activas de ocupación. S’obre un torn de paraula als grups municipals. El Sr. Joaquim Sangrà del GMDERC-AM assenyala que, en la seva intervenció sobre l’informe de la regidora, justament ha dit que faltava concretar mesures. Manifesta que és evident que ningú no pot estar en contra dels punts que es plantegen en la proposta del Grup del PSC. Assenyala, però, que ells creuen que els plans d’ocupació han de tenir un paper més limitat, ja que confien molt més en la generació d’activitat econòmica dins 34 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris del districte. En aquest sentit, opina que caldran les idees de tothom per pensar com es pot aconseguir generar més activitat econòmica al districte i que aquesta sigui més diversa i amb més valor afegit, que opina que és el repte més important. Explica que la proposició parla només de formació continuada i que, per tant, troben a faltar que es refereixi també a la formació prèvia, ja que la formació dels nens i joves i la seva inserció en el mercat laboral és un problema general de país però que a Nou Barris encara s’accentua molt més. Afirma que, en general, no poden estar en contra de res, tot i que troben molt agosarat l’objectiu de reduir un 35% l’atur de Nou Barris en cinc anys. Expressa el vot favorable a la proposició per part del seu grup, i insisteix que cal passar dels plans, els programes i els grans objectius a mesures més concretes que no abordin només les situacions d’emergència. El Sr. Adria Ventura del GMDCiU destaca que el seu grup sempre ha dit que la millor política social és crear ocupació. En aquest sentit, manifesta que el seu gran objectiu com a grup de l’oposició és crear polítiques públiques que puguin generar ocupació, i que aquesta és la proposta que fan al Grup del PSC. Afirma que el fet de reduir desigualtats i generar oportunitats que arribin a tothom depèn, en gran mesura també, del fet que l’Ajuntament compti amb la iniciativa privada i les petites i mitjanes empreses, sense les quals remarca que no hi pot haver inserció laboral. Explica que també creuen que és fonamental tenir en compte que la formació és el principal element per a l’accés a un lloc de feina i que, per tant, també ha de ser tractada com un dels objectius del Govern. Opina que fer polítiques d’ocupació sense tractar la formació és un model condemnat al fracàs. Manifesta que en el mandat anterior també es va considerar imprescindible treballar aquest àmbit i que, per tant, creuen que cal continuar diversos programes i accions que es van impulsar aleshores i d’altres anteriors, com el programa «Treball als barris», que es realitza a Roquetes, Torre Baró i Ciutat Meridiana, el programa d’inserció sociolaboral que es desenvolupa a l’Espai Jove Les Basses, o els programes «Barcelona treball» o «Barcelona treball jove». Així mateix, es refereix a les antenes d’alfabetització tecnològica del Cibernàrium, als plans d’ocupació per a tot Nou Barris i amb un pes especial en aquells barris amb més dificultats pel que fa a la inserció laboral, als programes de formació i d’inserció com «Èxit-2», als acords de col·laboració amb entitats del tercer sector, i al treball amb les empreses perquè puguin contractar persones més grans de 45 anys, com els Bons Compromís. Demana que també es treballi per consensuar el salari mínim de ciutat, que és un projecte que es va impulsar en el mandat anterior i que ja començava a estar consensuat entre patronals i sindicats. Conclou que, tenint en compte que durant el mandat anterior es van iniciar o ampliar diversos projectes i que continuen creient que cal seguir impulsant l’ocupació al districte i no hi ha millor política social que generar ocupació, el seu grup votarà a favor de la proposició. El Sr. Javier Barreña del GMDPPC explica que les sorprende que el Grupo del PSC presente esta propuesta si se recuerda el número de desempleados que dejaron en España el Sr. Felipe González y, posteriormente, el Sr. Rodríguez Zapatero. Manifiesta que coinciden mucho con lo que dice la propuesta en lo relativo al aspecto socioeconómico, a la calidad del trabajo, a los planes de ocupación y a la actividad económica. Señala que, sin embargo, no están tan de acuerdo en lo que se refiere al papel de Barcelona Activa. Por otro lado, recuerda que los años de Gobierno municipal socialista no beneficiaron al pequeño comercio de Nou Barris, que tuvo que hacer frente a la apertura de Heron City y el Corte Inglés en el distrito. Afirma que, a pesar de ello y en vista de que no pueden votar la propuesta parcialmente, votarán a favor de ella. 35 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris El Sr. Medina del GMDC’S expressa el vot a favor del seu grup. Assenyala, però, que volen demanar que es faci un seguiment de la reducció de les persones aturades com a conseqüència de l’aplicació del Pla amb una freqüència semestral o anual, per veure si cal modificar alguna cosa de la proposició. La Sra. Carolina Recio del GMDBEC agraeix al Grup del PSC que presenti aquesta proposta perquè demostra la seva aposta per la creació d’ocupació, en la línia del treball que du a terme el Govern. Explica que, per exemple, estan redefinint Barcelona Activa, que és clau per impulsar projectes de creació d’ocupació, tal com es diu en la proposta. Assenyala que Barcelona Activa es va veure molt afeblida en el mandat anterior i que, per això, una de les primeres coses que han fet és redefinir aquesta empresa pública, entenent el seu paper clau en la generació d’ocupació, i recuperar el pes i la centralitat de les polítiques actives d’ocupació. A més, manifesta que comparteixen la idea que cal apropar els serveis al territori i a les necessitats de les persones, i que estan posant en marxa projectes integrals, com l’ampliació del programa «Treball als barris». Agraeix que el Grup del PSC hagi incorporat en la proposta algunes de les demandes que els ha fet l’equip de govern en el sentit d’anar més enllà de l’ocupació. En relació amb això, remarca que, a l’hora d’abordar l’ocupació, cal pensar també en l’economia, en la incorporació dels sectors productius que poden generar ocupació i en el tipus d’ocupació que volen que es generi, per tal de crear ocupació de qualitat que permeti desenvolupar una vida digna. Subratlla l’aposta del Govern per definir primer quin és el teixit productiu del districte i de la ciutat i en quins sectors es pot crear ocupació. Explica que tenen moltes idees pel que fa a això i, en aquest sentit, es refereix a les necessitats futures i presents de cura de les persones, que permeten treballar la feminització de la pobresa; a la rehabilitació d’habitatges; a temes vinculats a Collserola, i a propostes que estan començant a treballar des del Districte amb Barcelona Activa. Manifesta que també celebren que la proposició hagi incorporar tot allò que té a veure amb l’economia social i solidària, a la qual el Govern ha donat un impuls. Explica que, per exemple, el Mercat ImPortala és una iniciativa comunitària i ciutadana que està tenint un cert impuls i s’està coordinant amb el Comissionat d’Economia Social i Solidària de Barcelona. Assenyala que el portaveu del Grup del PSC, així com el del Grup d’ERC, han parlat avui diverses vegades de la necessitat de fer aterrar les propostes i de ser més concrets. En relació amb això, opina que la proposta del PSC també necessita més concreció en aspectes com les formes de seguiment de l’evolució de la qualitat del treball dels veïns i veïnes, que és un aspecte en què han proposat esmenes perquè quedava encara molt més ambigu. Explica que són molt conscients de la necessitat de disposar de bones avaluacions de polítiques actives i d’un bon monitoratge i que, per tant, caldrà buscar aquesta fórmula de seguiment. D’altra banda, opina que també cal concretar una mica els plans d’ocupació a què es fa referència. Afirma que el Govern té idees en aquest sentit i que, pel que fa a això, cal lligar l’ocupació amb l’economia. Finalment, manifesta que comparteixen que cal comptar amb les altres administracions per tal de fer realitat la voluntat de reduir un 35% l’atur. En relació amb això, recorda que el Partit 36 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris Socialista va aprovar una reforma laboral que va portar a la vaga del 29 d’octubre el 2010, i que actualment ha arribat a un acord amb C’s per derogar la reforma laboral del PP. Conclou que estan d’acord a aprovar la proposició, però que també prestaran atenció al tipus d’ocupació que s’haurà de crear, ja que l’aposta del Govern és crear una ocupació de qualitat que permeti tenir una vida digna. Finalitzades les intervencions dels grups municipals, el president del Consell del Districte dóna pas a una intervenció del públic. La Sra. Alba Sanjurjo assenyala que, des de la CUP, volen puntualitzar algunes coses respecte a la proposició. Explica que la realitat socioeconòmica que el Grup del PSC defineix com a «especial» ells la defineixen com a desigual respecte a les condicions materials de vida de la resta de Barcelona, fet que fa que el discurs canviï radicalment a l’hora d’abordar la problemàtica socioeconòmica i laboral. Manifesta que estan d’acord que s’ha de fer un seguiment de l’evolució de la creació d’ocupació, però que aquesta ocupació ha de ser de qualitat, sense la temporalitat i la precarietat a les quals sovint estan abocades les persones amb més limitacions per accedir al mercat laboral. Explica que volen que es presentin mecanismes fiscalitzadors per garantir que l’ocupació creada sigui de qualitat i fer-los extensibles a tots els serveis i empreses externalitzades o subcontractades per l’Administració, mentre aquestes no siguin municipals. Afirma que els plans d’ocupació que es presenten no acaben de respondre a les necessitats del districte, ateses les poques places que s’ofereixen i la seva temporalitat. A més, assenyala que creuen que és imprescindible que els plans d’ocupació responguin també a necessitats en clau de gènere. En aquest sentit, explica que l’Assemblea d’Aturades els va dir que els darrers plans d’ocupació que es van explicar a la Casa de l’Aigua, en el marc de l’eix Besòs, estaven vinculats a feines bastant masculinitzades. D’altra banda, demana que se’ls aclareixi si la promoció de l’activitat empresarial i econòmica al districte deixa la porta oberta a l’entrada de grans superfícies al districte, amb el treball precaritzat que això comportaria. Pel que fa a la formació, afirma que el problema va molt més enllà del que planteja el Grup del PSC i és un problema estructural del districte. Explica que creuen que parlar de formació de les persones que busquen feina i no de la formació en general és no haver entès res de la situació del districte i limitar-se a posar pedaços que a la llarga només serveixen per desmotivar la gent. En relació amb això, assenyala que cal plantejar-se per què la quantitat de joves del districte de Nou Barris que arriben a la universitat està molt per sota de la mitjana del conjunt de Barcelona. Es refereix a les condicions d’extrema precarietat que pateixen els joves i que els aboquen a la misèria. Assenyala que, en el millor dels casos, se’ls dóna un salari ínfim a finals de mes que ni tan sols els permet la possibilitat d’emancipar-se. Explica que s’exhorta els joves a fer servir els programes de garantia juvenil, quan aquests programes exclouen el jovent sense formació acadèmica o amb una formació professional suposadament més baixa, i es crida a la resta de persones joves sobreformades a «repartir-se les molles» que els sobren a empreses i institucions. Manifesta que esperen que, si es fa un seguiment de la qualitat de l’ocupació dels joves del districte, es faci a través dels agents juvenils i es penalitzi les empreses que precaritzen el treball juvenil amb salaris baixos, absència de contractes i dret a la Seguretat Social, feines temporals, canvis d’horari a l’últim moment o impagament d’hores extra, que 37 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris entre altres coses fan que l’edat mitjana d’emancipació de les joves dels Països Catalans se situï en els 29 anys. Explica que, per això, la CUP Capgirem Barcelona aposta per un replantejament de Barcelona Activa cap a un model d’ocupació que garanteixi la viabilitat econòmica dels projectes enfront del mite de l’emprenedoria, i anima el Govern i els grups a treballar en aquesta línia. A continuación, el president del Consell del Districte dona de nou la paraula al grup proponent. El Sr. Gabriel García (PSC) manifiesta que está de acuerdo con el Grupo de ERC y la Sra. Sanjurjo en cuanto a la importancia del mapa de la formación educativa que existe en el distrito. En relación con ello, señala que los problemas para encontrar empleo se explican en parte viendo la diferencia de universitarios que hay en el distrito en relación con el resto de la ciudad. Por otro lado, afirma que se enfrentan al reto de intentar incidir en una economía capitalista para generar empleo y, además, preservar la posibilidad de generar empleo a través de los activos públicos existentes. Señala que el Grupo de CiU ha hecho un repaso de lo que se hizo en el mandato anterior en este ámbito, pero que algunas de esas cosas ya procedían de mandatos anteriores. Remarca que la iniciativa que presentan propone precisamente, entre otras cosas, hacer un seguimiento de si lo que se hace acaba repercutiendo a medio plazo en la realidad de los vecinos, puesto que actualmente todavía existe una diferencia considerable de paro y de pobreza en relación con el resto de la ciudad. Reprocha al Grupo del PP que intente atribuir el paro a algunos nombres y siglas concretas, cuando el PP también ha gobernado España entre 2007 y 2014 y cuando en Nou Barris aumentó la pobreza mientras gobernaba este partido. Manifiesta que celebran la propuesta de seguimiento del Grupo de C’s, pero que les llega ahora. Afirma que, en todo caso, se trata de instar al Gobierno a cumplir la proposición y a mostrar los datos. En ese sentido, recuerda que los grupos pueden solicitar una demanda de seguimiento para conocer los resultados de la proposición. Señala que el Gobierno ha planteado propuestas interesantes para mejorar la proposición, pero no para hacerla «infinitamente mejor». Explica que, por ejemplo, el Gobierno ha dudado de que se pueda hacer un seguimiento concreto de la evolución de la calidad del trabajo y que por eso han incorporado la idea de buscar formas para hacer ese seguimiento, pero que el concepto de calidad del trabajo ya estaba en la proposición. En cuanto a la propuesta sobre la economía social y solidaria, afirma que es verdad que no estaba en el texto inicial y se ha añadido posteriormente. Por otro lado, lamenta que el equipo de gobierno haya hablado de las negociaciones de Pedro Sánchez con Albert Rivera, al igual que el Grupo del PP, y opina que eso es hacer «vieja política». Seguidament, s’obre un nou torn de paraula als grups municipals. El Sr. Joaquim Sangrà del GMDERC-AM manifesta que no té res més a afegir. El Sr. Adrià Ventura del GMDCIU demana que es posi especial èmfasi en la formació i que no es criminalitzi a qui genera ocupació. En relació amb això, afirma que sense les empreses que contracten no hi haurà futur ni ocupació ni a Nou Barris, ni a Barcelona ni a Catalunya. 38 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris El Sr. Javier Barreña del GMDPPC expressa el vot a favor. El Sr. Raul Medina del GMDC’S manifesta que el seu grup dóna suport a la proposició. La Sra. Carolina Recio del GMDBEC reitera el vot a favor de la proposta. El president del Consell del Districte diu al ponent del grup proponent que ha esgotat el seu temps per a un nou torn d’intervenció i dona la paraula al secretari Sr. Fernández qui manifesta que la proposició queda aprovada per unanimitat. - Proposició del PPC relativa al fet que s’inspeccionin totes les instal·lacions poliesportives i s’acordi amb el gestor la millora immediata d’aquestes. El Sr. Javier Barreña del GMDPPC manifiesta que han recibido muchas quejas de los usuarios de las instalaciones polideportivas del distrito sobre el estado de las mismas. Recuerda que no es la primera vez que el Ayuntamiento tiene constancia de este hecho, y que su grupo ha presentado distintos ruegos y preguntas al respecto. Explica que, a falta de respuesta por parte del Gobierno y después de una reunión con muchos usuarios de diferentes polideportivos del distrito, han decidido presentar esta propuesta. Señala que han incorporado una transacción que les ha presentado el Grupo de CiU, al cual agradece que siempre intenten acercarse a sus propuestas con el objeto final de beneficiar a los ciudadanos de Nou Barris. A continuación, el president del Consell del Districte dóna als grups municipals. El Sr. Joaquim Sangrà del GMDERC-AM (ERC) opina que la proposta demana una cosa que ja hauria d’estar prevista en la gestió ordinària de les instal·lacions municipals. Assenyala, però, que tampoc no els estranya, perquè ja van denunciar al seu moment que la gestió privada d’algunes instal·lacions genera algunes disconformitats per part dels usuaris, tot i no ser-ne l’únic motiu. Manifesta que donaran suport a la proposta i que esperen que es pugui fer un seguiment d’aquestes instal·lacions, especialment d’aquelles que no estan gestionades directament per personal públic, ja que són les que normalment presenten deficiències més grans. El Sr. Adrià Ventura del GMDCIU agraeix al portaveu del Grup del PP que hagi acceptat la transacció del seu grup. Afirma que estan totalment d’acord en la proposició, ja que són conscients que hi ha equipaments que necessiten millores, i en algun cas concret, reformes integrals. Manifesta que, tot i això, vol posar en valor la feina que s’ha fet durant quatre anys en l’àmbit esportiu a Nou Barris. Destaca que es van iniciar diversos processos de reforma i es van fer diverses actuacions, com la reparació de la coberta del poliesportiu de Can Dragó, la creació de circuits per a la gent gran al parc del Turó de la Peira, la millora i la col·locació de gespa artificial als dos únics camps que quedaven a la ciutat de Barcelona amb sorra, els de Canyelles i Vallbona, la reforma integral del parc de patinatge de Via Favència, la reforma integral dels poliesportius de Virrei Amat i de Valldaura, i l’inici dels projectes executius de la piscina del Turó de la Peira, a banda de 92 obres a 47 instal·lacions esportives diferents de tota la ciutat. A més, recorda que la previsió d’inversió per a l’any 2015 en aquest àmbit era d’11 milions d’euros. Conclou que se sumaran a aquesta proposició perquè es continuïn millorant les instal·lacions esportives i es continuï fiscalitzant la feina dels gestors, atès que saben que hi ha recursos per fer-ho. 39 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris El Sr. Félix Cogolludo del GMDC’S explica que su grupo también ha podido comprobar la falta de mantenimiento y la obsolescencia de algunas instalaciones deportivas, como el polideportivo de la calle Artesania. Además, señala que un periódico califica Can Dragó de tercermundista porque en la pista de atletismo, que data de los años ochenta, no se ha hecho absolutamente nada desde entonces, y que el Ayuntamiento afirma no renovar el complejo porque supondría una intervención de 600.000 euros. Expresa el voto de su grupo a favor de la proposición. El Sr. Mario García del GMDPSC-CP manifesta que no acaben d’entendre el sentit de la proposició, ja que creuen que, tal com està formulada, dóna més lloc a una pregunta o un prec al Govern per al seu futur compliment. Explica que estan d’acord en l’afirmació que es fa a la proposició que l’Ajuntament és el garant, en darrer terme, del bon funcionament de qualsevol equipament públic que gestioni una entitat privada i ha de vetllar per l’estat correcte de les seves instal·lacions i serveis per donar un bon servei a la ciutadania. Assenyala que, no obstant això, la proposició no especifica quins equipaments i quins aspectes es considera que són deficitaris per tal que, com a grups polítics i com a Ple de Nou Barris, puguin efectuar un control de la tasca del Govern i de les accions que es puguin dur a terme. Afirma que, d’altra banda, la proposició tampoc no fa esment del Consell d’Esports del districte com a òrgan que ha de tractar aquestes qüestions. Conclou que, per aquests motius, demanen una explicació més acurada de la proposició. Per últim, el Sr. Juan Medina del GMDBEC manifesta que el Govern és conscient de la necessitat de millora de les instal·lacions esportives del districte. Explica que és un tema que s’ha tractat amb els usuaris dels equipaments que gestiona l’Institut Barcelona Esports, i que també es va abordar en el Consell d’Equipaments i es va parlar amb els usuaris i amb l’empresa concessionària. A més, destaca que s’ha aprovat la millora de la pista d’atletisme de Can Dragó. Afirma que el Govern té les auditories fetes de totes les instal·lacions esportives del districte i que es fa un seguiment de les empreses gestores de les instal·lacions des de l’Institut Barcelona Esports i des del Districte. Assenyala que, tanmateix, la «millora immediata» a què fa referència la proposició dependrà d’un pla d’inversions, dels compromisos contractuals dels gestors dels equipaments i d’un calendari d’actuació. A continuació, el president del Consell del Districte dóna la paraula al Sr. Barreña, després de constatar que no hi ha ningú del públic que vulgui intervenir sobre aquest punt. El Sr. Javier Barreña del GMDPPC agradece el voto a favor de los grupos de ERC, CiU i C’s. Dice al portavoz del Grupo del PSC que es verdad que podrían haber presentado esta iniciativa como un ruego o una pregunta, o no haber hecho nada, como el Grupo del PSC, pero que querían que todos los grupos se posicionaran y saber quién visita las instalaciones y quién no las visita. Además, destaca que esta propuesta de acuerdo viene avalada por muchos usuarios, y que el secretario jurídico, que es el que vela por las cuestiones formales, admitió en la Junta de Portavoces que esta iniciativa se presentara en forma de propuesta. Por otro lado, señala que en la proposición no entran en detalles técnicos porque ellos no son técnicos. Explica que, por ejemplo, no saben qué temperatura tiene que haber dentro de un gimnasio, o cuántas duchas ha de tener una instalación en función del número de usuarios. Afirma que es verdad que otra opción era llevar esta propuesta al Consejo de Deportes, pero que querían traerla al Pleno para que todos pudieran valorarla. 40 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris Opina que es evidente que el Sr. García o bien utiliza una instalación deportiva privada, o no utiliza ninguna. Explica que él hace running y no va a ninguna instalación deportiva, pero que sí que las visita y por eso recibe quejas, que es lo que motiva a su grupo a presentar iniciativas en el Plenario. Obert de nou torn de paraula pels grups, el Sr. Joaquim Sangrà del GMDERC-AM manifesta que no té res més a afegir. El Sr. Adrià Ventura del GMDCIU reitera el vot a favor. Aclareix que volen posar en valor les comissions d’equipaments, que serveixen per controlar les instal·lacions municipals, així com la tasca dels tècnics municipals. En aquest sentit, manifesta que volen agrair la feina que fan tant el Sr. Manel Romero, tècnic d’Esports, com el Sr. Lucas Martínez, director de Serveis a les Persones, ja que són els que treballen aquests temes diàriament. El Sr. Félix Cogolludo del GMDC’S manifesta que no té res més a afegir. El Sr. Mario García del GMDPSC-CP diu al Sr. Barreña que no entén per què han de fer cas de les seves visites a les instal·lacions i de les observacions que fa respecte a aquesta qüestió si, tal com ell mateix diu, no és tècnic ni coneix els requeriments tècnics de les instal·lacions esportives. D’altra banda, insisteix que, tal com està formulada la proposta, és impossible presentar una proposició de seguiment per comprovar-ne el compliment. El Sr. Juan Medina del GMDBEC afirma que, pel que fa a aquesta qüestió, s’ha treballat tant des del punt de vista tècnic com des del punt de vista de l’Institut Barcelona Esports, que té una auditoria sobre la necessitat de millora de les instal·lacions esportives de Nou Barris. Manifesta que comparteixen que es tracta d’una necessitat real, però que no poden aprovar una proposició que insta a la millora immediata d’aquestes instal·lacions sense concretar res més. En aquest sentit, reitera que tot això serà objecte del PAD i que cal un pressupost i un calendari per poder començar a fer actuacions, algunes de les quals ja estan aprovades, com la relativa a les pistes de Can Dragó. Conclou que, per tant, el seu grup s’abstindrà. El Sr. Javier Barreña (PP) remarca que el Grupo del PSC todavía no se ha posicionado. El Sr. Mario García (PSC) expressa l’abstenció del seu grup. El secretari Sr. Fernández manifesta que la proposició queda aprovada per 8 vots a favor i 11 abstencions. - Proposició de CiU relativa al fet que el Govern del Districte de Nou Barris impulsi la creació del Consell de Cultura de Nou Barris i aquesta creació sigui en col·laboració amb el teixit cultural del districte i amb els diferents grups municipals. El ponent Sr. Adrià Ventura del GMDCIU manifesta que Nou Barris disposa d’un ampli ventall d’entitats i iniciatives culturals de caràcter molt divers, i que consideren fonamental per al progrés del districte i la convivència de veïns i veïnes donar impuls a aquesta riquesa cultural pròpia de Nou Barris, posar-la a l’abast de tothom i connectar i coordinar els diferents agents i entitats que treballen en aquest àmbit al districte. Explica que presenten aquesta proposició tenint en compte el pes de les entitats culturals i la riquesa cultural de Nou Barris i el fet que no hi ha un espai de relació entre les diverses entitats i agents culturals. 41 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris Desprès d’aquesta exposició, el president dóna la paraula als grups municipals. El Sr. Joaquim Sangrà del GMDERC-AM recorda que aquest tema va sortir en el plenari sobre el cartipàs del Districte, en el qual el seu grup va dir que trobava a faltar tant el Consell de Cultura com el Consell de Joventut. Explica que, en aquell moment, el Govern va dir que es buscaria la manera d’establir els espais adients per treballar conjuntament l’àmbit de cultura a Nou Barris. Manifesta que el seu grup vincula la creació o no d’aquest Consell de Cultura als objectius i els formats que també es plantegin des de les entitats del districte. Afirma que, per la idiosincràsia, el tarannà i el dinamisme de les entitats de Nou Barris, cal que les entitats estiguin d’acord en la creació d’aquests espais de debat i de col·laboració i els trobin útils. Manifesta que, per tant, abans de pronunciar-se sobre la proposició, volen conèixer el capteniment del Govern pel que fa a l’articulació d’un espai al voltant de les entitats culturals. El Sr. Francisco García del GMDPPC destaca que Nou Barris se caracteriza por la diversidad cultural de su población, con vecinos y vecinas de todas las regiones de España, y con nuevos vecinos que han llegado del extranjero en los últimos años, especialmente latinoamericanos. Afirma que toda esta diversidad está muy bien representada por muchas entidades culturales y, en ese sentido, menciona algunas de las que tienen un fuerte arraigo en el distrito: García Lorca, Manuel de Falla, la Casa Melilla, la Sociedad Cultural Amigos de San Froilán, el Centro Cultural Els Propis y Los Romeros. Señala que el concepto de «cultura» es muy amplio y que en el distrito cuentan con muchas otras entidades que también trabajan la cultura desde otros enfoques, por lo cual comparten la necesidad de crear un órgano de participación en el que todas las entidades tengan representación y se pueda trabajar y profundizar sobre este ámbito. Afirma que, por todo ello, votan a favor de la proposición. El Sr. Juan del Olmo del GMDC’S explica que les parece positiva la creación de un consejo de cultura en Nou Barris, pero que tienen dudas respecto al encaje entre este órgano y el Consejo de Cultura de Barcelona, que actualmente se halla en plena transformación y elaborando un nuevo plan de cultura a diez años vista. Manifiesta que, por lo tanto, querrían conocer la opinión del grupo que ha presentado la proposición y del Gobierno al respecto. La Sra. Nuria Gaig del GMDPSC-CP destaca que, tal com han dit tots, Nou Barris és un districte amb una gran riquesa i diversitat cultural. Remarca que, a banda de les entitats de diverses regions d’Espanya i d’altres països, al districte també hi ha cultura tradicional catalana, amb entitats com el Centre Cultural Popular Santa Eulàlia, el Grup Sardanista Oreig, l’Agrupació Sardanista l’Ideal de Clavé, la Coral l’Ideal de Clavé o la Coral Canticòrum. Assenyala que, així mateix, hi ha concursos literaris, exposicions de fotografia, pintura i escultura, festivals de música de diferents estils, bandes de música i orquestres, festivals de curtmetratges i un circ. Afirma que tot això és cultura i forma part de la identitat de Nou Barris. El Sr. Carlos Izquierdo del GMDBEC manifesta que el sorprèn gratament el caràcter participatiu de les propostes que avui planteja el Sr. Ventura, ja que abans ha exigit una consulta ciutadana i ara vol crear un consell de cultura, que remarca que són dues coses que CiU no va fer durant els quatre anys en què va governar. Assenyala que un consell cultural no garanteix per si sol la participació i que la demanda del territori no és tant crear un consell sectorial com promoure projectes culturals de districte innovadors, atractius i diferents, com ara el Festival Solo Para Cortos, que enguany arriba a la dotzena edició. Afirma que per això la prioritat del Govern és treballar en aquesta línia, tot entenent que «la cultura no cap dintre de quatre parets» si abans no s’ha treballat. Explica que, 42 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris a més, volen portar a la zona nord propostes culturals que s’emmarquen dins les festes majors del districte, i que també estan treballant amb les entitats culturals juvenils per fer un concert jove dins les festes majors. Diu al Sr. Ventura que espera que pugui participar del debat sobre cultura que hi ha pendent, i afirma que durant el mandat es crearà un consell sectorial de cultura, però que abans es treballarà amb les entitats. D’altra banda, agraeix l’esment que ha fet el portaveu del Grup del PP d’un conjunt d’entitats, tot i que remarca que hi ha un ventall d’entitats culturals molt més ampli. Conclou que la prioritat del Govern és treballar i promocionar els projectes que fa molt temps que són al territori, que el dignifiquen i que li donen un valor afegit, i que més endavant ja crearan l’espai que planteja la proposta. Desprès de les intervencions dels grups, el president del Consell del Districte obre el torn de paraules de públic i entitats. El Sr. Francisco Garrobo afirma que a la CUP Capgirem Nou Barris els sorprèn que sigui precisament el Grup de CiU el que faci aquesta proposició. Recorda que l’any 2013, quan aquest grup governava al Districte, va censurar i es va negar a pagar tres cartells d’entitats culturals. Explica que un d’aquests cartells era el de Carnestoltes, que no va agradar perquè portava el logo de Nou Barris Cabrejada i volia donar suport a la campanya contra les bales de goma; un altre era el del Festival Internacional de Curtmetratges Socials, i el tercer era el del 10è Festival de Sopes del Món Mundial. Assenyala que en aquest darrer cas es va obligar Nou Barris Acull a retirar el logo de Nou Barris Cabrejada i a canviar el text del díptic. En aquest sentit, critica que el Grup de CiU demani que l’Ajuntament col·labori amb el teixit cultural del districte, quan va intentar destruir-lo limitant les ajudes i ampliant-les únicament a aquells grups que els eren afins. Manifesta que, més enllà de tot això, troben encertada la proposta de crear un consell de cultura a Nou Barris si s’entén que ha de sorgir de les entitats i de les seves necessitats i no pas del Plenari. Finalment, afirma que esperen que el nou Govern promocioni realment la cultura, en faciliti l’accés de les persones joves i no exerceixi cap tipus de censura, i que totes les entitats del districte, des de la més petita a la més gran, siguin partícips de les decisions en aquest àmbit. Desprès d’aquesta intervenció, el president obre un segon torn de paraula tant al grup ponent com a la resta de grups municipals. El Sr. Adrià Ventura del GMDCIU diu al Sr. Sangrà que el contingut d’aquest espai l’ha de decidir el mateix teixit cultural del districte. Afirma que la idea és crear un marc de treball i de col·laboració on es pugui participar, debatre i coordinar. Agraeix al Grup del PP que se sumi a la proposta. Manifesta que el Grup de CiU també valora la diversitat d’orígens, però que pensen en un consell transversal que no s’hauria de centrar en els orígens sinó englobar tot tipus d’entitats culturals. Diu al Sr. del Olmo que el Consell de Cultura de Barcelona és independent de l’òrgan de participació que es pugui generar a Nou Barris, de la mateixa manera que hi ha un Consell d’Esports a Nou Barris i un altre a la Casa Gran que treballen de manera diferent. 43 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris En relació amb la intervenció del Grup del PSC, destaca que per al Grup de CiU és un honor i un orgull comptar amb les entitats de cultura popular catalana que ha esmentat la Sra. Gaig, que destaca que fan una feina enorme. Recorda al Sr. Izquierdo que el Grup de CiU només va governar quatre anys, mentre que el Grup d’ICV-EUiA va governar amb el Grup del PSC durant molts anys. Opina que el Govern té por d’adquirir compromisos i, per tant, defuig responsabilitats cada vegada que el seu grup presenta una proposició que suposa un compromís amb l’argument que «és culpa del Govern anterior». El Sr. Joaquim Sangrà del GMDERC-AM manifesta que s’abstindran, tenint en compte que es manté el compromís de l’equip de govern de crear el Consell de Cultura després de treballar amb les entitats. El Sr. Francisco García del GMDPPC puntualiza que ya han dicho que el tejido asociativo del distrito que trabaja la cultura desde distintos enfoques es muy amplio, y que simplemente han querido mencionar unas cuantas entidades. El Sr. Juan del Olmo del GMDC’S afirma que están a favor de la propuesta porque valoran positivamente todo lo que sean iniciativas para potenciar la cultura y el entorno de Nou Barris. La Sra. Nuria Gaig del GMDPSC-CP precisa que el Consell de Cultura de Barcelona es va crear en el mandat 2007-2010 i que el seu reglament es va aprovar el juny del 2008. Assenyala que l’últim informe anual d’aquest òrgan és del 2012 perquè es va paralitzar en el mandat següent. Expressa el vot del seu grup a favor de la proposició. El Sr. Carlos Izquierdo del GMDBEC diu al Sr. Ventura que no busquen culpables de res, sinó que celebren l’interès per la participació que ara mostra el Grup de CiU. Reitera que crearan el Consell de Cultura durant aquest mandat, però que un consell sectorial no garanteix res si no es treballa al territori i directament amb els col·lectius, que és el primer que faran. En aquest sentit, remarca que el suport a la cultura es dóna al carrer, que és on es crea, i no pas en un consell sectorial. Finalment, expressa el vot a favor de la proposició. Tanca aquest punt el Sr. Adrià Ventura del GMDCIU qui agraeix el suport dels grups, i afirma que comparteix que la cultura es fa al carrer i és tota la diversitat cultural que hi ha a Nou Barris. El secretari Sr. Fernández manifesta que s’aprova la proposició amb 18 vots a favor i 1 abstenció. - Proposició d’ERC relativa al fet que el Govern del Districte de Nou Barris es comprometi a: 1) desplegar en el termini màxim d’un any el servei de Bicing en els barris de Prosperitat, Verdum i la Guineueta, incloent-hi punts de servei de Bicing elèctric, com a mínim, en els aparcaments públics d’aquests barris; 2) incloure en el PAD del districte l’increment de l’oferta de Bicing i Bicing elèctric al nostre districte — fins a equiparar-lo amb l’oferta mitjana de la ciutat— i la progressiva arribada del servei de Bicing i/o Bicing elèctric a altres barris del districte. 44 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris El Sr. Joaquim Sangrà del GMDERC-AM assenyala que la proposició que plantegen, així com un dels precs que presentaran després, té a veure amb la idea que ha volgut transmetre en l’apartat de l’informe de la regidora d’aportar propostes que ja compten amb una viabilitat prèvia i un interès futur. En aquest sentit, explica que saben que aquesta proposta pot anar precedida de plans de mobilitat i ha de constar en el PAD, però que ja es pot anar avançant. Recorda que el Bicing va començar el 2007 i que el 2011 es va donar pràcticament per completada la xarxa primària amb 420 estacions. Remarca que, d’aquestes 420 estacions, només n’hi ha 12 a Nou Barris, que representen el 2,85% de totes les estacions de Bicing de Barcelona. Afegeix que, a més, hi ha tres estacions fora del districte que donen un servei parcial. Explica que, històricament, s’havia dit que el Bicing no es podia instal·lar en zones de baixa densitat ni en zones de grans pendents, que van ser els criteris que es van fer servir perquè no arribés a més barris del districte. Afirma que, amb prou feines, arriba a Vilapicina, a Porta i a la Guineueta, i que reclamen que l’extensió que s’hauria d’haver fet des de bon principi a altres barris del districte es faci al més aviat possible. Assenyala, com a exemple de greuge comparatiu, que del carrer Castor a Virrei Amat hi ha 44 metres de desnivell, mentre que de l’estació que hi ha al carrer Carme Karr a la plaça Francesc Macià hi ha 65 metres de desnivell. A més, remarca que el Bicing no arriba a l’escola Mercè Rodoreda perquè està a 44 metres d’alçada, quan és la mateixa alçada del Camp Nou. Així mateix, afirma que hi ha parades a Barcelona amb desnivells molt més notables, com la 302, al costat de la Kensington School; la 303, al costat d’ESADE; la 334, al costat de l’IQS; la 338, prop dels Escolapis de Sarrià, i la 329, a Bonanova amb Escoles Pies. Remarca que totes aquestes estacions tenen desnivells més pronunciats respecte a la plaça Francesc Macià que qualsevol punt de la ronda que passa per Nou Barris respecte a la plaça Virrei Amat i que, per tant, els arguments basats en el desnivell ja no tenen gaire sentit, com tampoc els relatius a la densitat, tenint en compte que la Guineueta té 670 habitants per hectàrea; el Verdum, 830, i la Prosperitat, 958, enfront de Sarrià, amb 261 habitants per hectàrea; Pedralbes, amb 143, i Tres Torres, amb 138. Manifesta que, tal com ha dit a l’inici de la sessió, volen normalitat per als barris del districte, i que en aquest cas la normalitat és que el Bicing arribi també a Nou Barris. Afirma que, a més, un cop superats els problemes tècnics i logístics de l’inici, ara ha arribat la bicicleta elèctrica, que ha de permetre trencar l’última barrera de limitació del Bicing al districte. Destaca que el districte està preparat per a l’extensió del servei de Bicing, ja que fins i tot té trams de carril bici sense Bicing, cosa que creu que només succeeix a la Teixonera. A més, assenyala que el grup de govern també té aquesta voluntat i ha presentat una transacció a la proposta. Tot seguit llegeix la proposta esmenada: «1) Desplegar, en el termini màxim de dos anys, el servei de Bicing als barris de Prosperitat, Verdum, Guineueta i Trinitat Nova, i incloure punts de serveis de Bicing elèctric com a mínim als aparcaments públics d’aquests barris. 2) Incloure en el PAD del districte l’increment de l’oferta del Bicing i Bicing elèctric al nostre districte —fins a equiparar-lo amb l’oferta mitjana de la ciutat— i la progressiva arribada del servei de Bicing o Bicing elèctric a altres barris del districte.» Finalitzada aquesta intervenció, el president del Consell del Districte dóna la paraula a la resta de grups municipals. En primer lloc, el Sr. Adrià Ventura del GMDCIU precisa que actualment el districte ja compta amb 13 punts de servei de Bicing i un punt de Bicing elèctric, repartits de la 45 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris manera següent: 6 a Porta; 3, més 1 punt de Bicing elèctric, a Vilapicina; 2 a la Guineueta; 1 a la Prosperitat, i 1 al Turó de la Peira. Manifesta que consideren que abans de començar a fer estacions i punts de servei seria important estudiar diversos aspectes: si hi ha prou carrils bici per desplegar més punts de servei Bicing o cal fer-ne més; si el fet de fer-ne més comportarà treure llocs d’aparcament; i si hi ha demanda de més parades i, en cas afirmatiu, a quines zones concretes del districte es produeix aquesta demanda. En aquest sentit, afirma que estan d’acord que cal donar un major servei de Bicing als veïns i veïnes de Nou Barris, però que cal estudiar concretament les demandes dels veïns, les necessitats del barris, els quilòmetres de carril bici existents i el retorn social que tindran aquests punts. D’altra banda, assenyala que la proposició només parla d’uns barris concrets, quan hi pot haver demanda també a altres barris. Conclou que creuen que cal un estudi tècnic previ que comprovi on fan falta més parades, i assenyala que expressaran el sentit del vot en la segona intervenció. Per la seva banda, el Sr. Francisco García del GMDPPC opina que la escasa implantación de la red de Bicing en Nou Barris es un ejemplo de lo poco que cuenta Nou Barris en la ciudad. Explica que su grupo cree en el uso de la bicicleta y en las consecuencias positivas que comporta para el medio ambiente. Recuerda que, de hecho, en el mandato anterior ya denunciaron la abusiva subida del precio del Bicing, que no iba acompañada de una mejora de la calidad del servicio. Afirma que la situación actual de Nou Barris en cuanto a este servicio es bastante deprimente, ya que es un distrito de 170.000 habitantes que solo cuenta con 13 estaciones mecánicas y una eléctrica. Remarca que esta situación se debe a la herencia de gobiernos anteriores, en los cuales participó el partido político que representa la regidora del Distrito, a la que le pide que se tome en serio el Bicing para que el distrito pueda tener el mismo servicio de calidad que otros distritos de la ciudad. Manifiesta que comparten plenamente la propuesta que presenta el Grupo de ERC y que, además, incluirían más barrios en ella, puesto que creen que la existencia de pendientes en el distrito no debe ser un impedimento para ampliar la red de Bicing. En relación con ello, señala que se pueden hacer desplazamientos tanto verticales como horizontales, en los que el nivel de pendiente no influye. Además, opina que tampoco puede ser una excusa la posibilidad de que las estaciones de los puntos más altos del distrito queden vacías de bicicletas y todas vayan a parar a las estaciones de abajo, ya que hay un servicio de reposición de bicicletas. Concluye que su grupo apuesta por una decidida ampliación del Bicing en el distrito y, por lo tanto, votará a favor de la propuesta. La següent intervenció correspon al Sr. Félix Cogolludo del GMDC'S afirma que su grupo es favorable a la proposición, pero que la ampliarían a todos los barrios del distrito. Por otro lado, explica que también quieren proponer que el Gobierno diseñe un plan para que los actuales carriles bici del distrito no supongan ningún peligro ni para los ciclistas ni para los peatones, como ocurre, por ejemplo, en el paseo Valldaura, en Via Júlia y en otros lugares del distrito. A continuació, intervé el Sr. Gabriel García del GMDPSC-CP quien dice al portavoz del Grupo del PP que los socialistas se sienten muy orgullosos de haber impulsado la red de bicicletas públicas de Barcelona, junto con el Grupo de ICV-EUiA. Señala que el portavoz del Grupo de CiU lo reduce todo a una cuestión de demanda, pero que el Bicing es un servicio público que hay que desplegar en las mismas condiciones que en el 46 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris resto de la ciudad. En este sentido, afirma que si se hubiese hecho un estudio de demanda en el año 2007 nunca hubiera llegado el Bicing, y pide al Sr. Ventura que reconsidere su posición. Afirma que, por lo tanto, están de acuerdo con la proposición del Grupo de ERC y creen que es preciso hacer un esfuerzo para que vecinos que a lo mejor en un primer momento no ven necesario este servicio acaben usándolo y disfrutándolo. Además, se refiere al impacto que tuvo la implantación de la red ortogonal en la reducción de frecuencias de autobús de algunas líneas en los barrios de montaña del distrito. En relación con ello, anima a llevar adelante la propuesta que su grupo hizo en el programa electoral, y que también aparece en el primer borrador del PAD, de promocionar el Bicing eléctrico en los barrios de montaña. Por otro lado, afirma que también son partidarios de extender el servicio de Bicing a la inmensa mayoría de los barrios del distrito. Per últim, la Sra. Jennifer Coronado del GMDBEC manifesta que estan a favor de la proposició per dos motius principals: perquè el programa de BC preveu l’increment de l’oferta del Bicing i el Bicing elèctric a tota la ciutat, i perquè això està inclòs en el PAD. Afirma que creuen fermament en la mobilitat sostenible i saben que el Bicing fomenta la lluita contra el canvi climàtic a la ciutat, sobretot en relació amb les emissions. En aquest sentit, destaca que el nou Pla director de la bicicleta inclou 300 quilòmetres de carrils bici a tota la ciutat i proposa carrils bici molt diferents dels que s’han fet fins ara, ja que s’intenta no fer-los a les voreres. Manifesta que treballaran molt perquè el Bicing arribi a tots els barris del districte, però que creuen que en aquesta proposició hauran de prioritzar els barris assenyalats. Finalitzades les intervencions dels grups municipals, el president del Consell del districte dóna pas a les intervencions del públic. El Sr. Carles Hernández afirma que, des de la CUP Capgirem Nou Barris, han llegit i escoltat amb atenció la proposta del Grup d’ERC, que remarca que ha ampliat el termini inicial d’un any a dos anys en el text definitiu. Assenyala que l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’empresa Barcelona Serveis Municipals, té privatitzat el servei del Bicing a través de l’empresa Clear Channel, i que aquesta empresa té subcontractat el servei d’atenció telefònica del Bicing a l’empresa de telemàrqueting Atento. Opina que segurament quan el Grup d’ERC va demanar el termini d’un any no va tenir en compte que el contracte actual entre Barcelona Serveis Municipals i Clear Channel finalitza precisament d’aquí a un any, el març del 2017. Afirma que, per tant, proposen que el servei sigui municipalitzat quan s’acabi el contracte i que les plantilles tant de Clear Channel com d’Atento siguin subrogades per Barcelona Serveis Municipals, de manera que millorin les condicions laborals de totes dues empreses. Explica que, a més a més, creuen que és important que, davant un creixement del servei de Bicing al districte, es tingui en compte la situació econòmica de les famílies del districte, ja que actualment el cost del Bicing mecànic és d’uns 50 euros anuals i puja a més de 60 en el cas del Bicing elèctric, sense ni tan sols oferir la possibilitat que aquest pagament sigui mensual. Manifesta que consideren prioritari, doncs, plantejar unes tarifes socials que permetin accedir a aquest servei a totes les persones de Nou Barris que així ho desitgin. 47 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris La Sra. Mònica Palet assenyala que la Teixonera no és l’únic barri amb carril bici on no hi ha Bicing, atès que al pont de Vallbona hi ha un carril bici que arriba fins a Torre Baró i no hi ha Bicing al barri. Afirma que el que no li agrada de la proposta és que no prioritzi la zona nord. En relació amb això, explica que es reivindica la implantació del Bicing al costat de l’estació de tren, fet que permetria arribar fins al tren sense necessitat d’agafar l’autobús als estudiants que van a la Universitat Autònoma. Manifesta que comparteix el que es proposa respecte al Bicing elèctric. Explica que el pàrquing de Regesa a la plaça Eucaliptus no té cap tipus d’ús des que es va construir i que, per tant, es podria aprofitar la implantació del Bicing elèctric per obrir-lo d’una vegada i donar la possibilitat a la gent que es trasllada a Barcelona d’aparcar-hi el cotxe i agafar des d’allà el metro o el tren fins al centre de Barcelona. Opina que aquesta seria una de les accions que caldria tenir en compte en la reforma de l’avinguda Meridiana de cara a fomentar una mobilitat més sostenible. No havent més intervencions del públic assistent, el president dona de nou la paraula als grups municipals començant pel grup proponent. El Sr. Joaquim Sangrà del GMDERC-AM remarca que el segon punt de la proposta parla de l’extensió del Bicing elèctric a «altres barris» del districte i que, per tant, s’entén que podrien ser tots. Assenyala, però, que si prioritzen, no els poden prioritzar tots. En aquest sentit, explica que han proposat els barris de Prosperitat, Verdum i la Guineueta perquè, d’acord amb els criteris tradicionals d’implantació del Bicing, ja haurien de disposar d’aquest servei. Assenyala que hi han afegit la Trinitat Nova a criteri del Grup de BC, i que han ampliat el termini a dos anys perquè no és el mateix estendre el Bicing a tres barris que a quatre. D’altra banda, afirma que la proposta ja preveu que cap punt del districte s’ha de quedar sense servei de Bicing. Afirma que no es tracta d’una qüestió de demanda, tal com ha apuntat el Sr. Ventura, ja que generalment els serveis tenen demanda un cop funcionen, tal com ho demostra el fet que el 2007 no hi havia demanda de Bicing i el 2009 hi havia 120.000 abonats. Assenyala que algú ha parlat d’una estació que hi ha a Prosperitat, quan no hi ha cap estació en aquest barri. D’altra banda, precisa a la Sra. Palet que, quan ell ha parlat de carrils bici sense Bicing, es referia a la zona de Nou Barris, i diu al Sr. Hernández que prenen nota del que ha comentat. El Sr. Ventura del GMDCIU aclareix que el seu grup està d’acord amb el desplegament de més punts de Bicing a Nou Barris, ja que creuen que és important, no només per connectar Nou Barris amb el centre de la ciutat, sinó també per connectar els barris entre ells. Afirma, però, que pensen que això s’ha de fer amb fonament, atès que, al capdavall, es tracta d’una despesa que es fa amb diner públic. Expressa l’abstenció del seu grup. El Sr. Francisco García del GMDPPC afirma que su grupo vota a favor de la proposición. El Sr. Félix Cogolludo del GMDC'S manifiesta que su grupo apoya la propuesta. El Sr. Gabriel García del GMDPSC-CP expressa el vot a favor. 48 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris La Sra. Jennifer Coronado del GMDBEC recorda que la contracta del Bicing acaba aquest any i que, per tant, fins al 2017 no es podrà ampliar el servei. Explica que, no obstant això, quan es comenci a replantejar la instal·lació del Bicing poden fer una sessió per parlar dels punts on caldria actuar i convidar també els veïns i veïnes a decidir la ubicació de les parades. El secretari Sr. Fernández manifesta que s’aprova la proposició amb 17 vots a favor i 2 abstencions. El Sr. Joaquim Sangrà agraeix el suport dels grups que han votat a favor de la proposició. - Proposició de C’s amb contingut de declaració institucional relativa al fet que el Districte de Nou Barris, amb el propòsit de refermar el seu compromís i preservar la memòria i el record de les víctimes de la barbàrie terrorista, celebrarà cada 11 de març, amb caràcter anual, el Dia per al Record de les Víctimes d’Atacs Terroristes, les seves famílies i amics, tal com ha estat declarat per la Unió Europea. El Sr. Raul Medina del GMDC'S llegeix la proposició: «La Unió Europa dedica l’11 de març al record de les víctimes d’atacs terroristes, les seves famílies i amics. El terrorisme representa un atac frontal als valors democràtics essencials de pau i llibertat, que fonamenten la nostra convivència i són els pilars bàsics de la nostra vida col·lectiva. Per això l’Ajuntament de Barcelona vol retre homenatge a totes les víctimes del terrorisme i expressar el seu compromís permanent amb totes les persones que han estat víctimes del terrorisme o que ho puguin ser en el futur. »La ciutat de Barcelona, a través dels seus representants, vol renovar la condemna a qualsevol atac terrorista o d’enaltiment dels terroristes; rebutja qualsevol intent d’equiparació moral o política entre les víctimes i els seus botxins, i es compromet a actuar contra la legitimació política i social del terrorisme i contra aquells plantejaments que portin a considerar que el terror pot esdevenir un instrument més de l’acció política. »El Districte de Nou Barris reafirma la seva determinació de vèncer definitivament el terrorisme de qualsevol signe lluitant amb els instruments que ens ofereix la democràcia i l’estat de dret. Totes les forces polítiques expressen la seva solidaritat, es comprometen a reforçar el marc institucional de convivència pacífica i democràtica i els valors que representa, així com a defensar la dignitat de les víctimes. El nostre reconeixement vol ser una manifestació de gratitud pel seu exemple i una forma de reafirmar el nostre compromís pel seu record, la memòria i el seu missatge ètic. »El Districte de Nou Barris vol expressar el seu reconeixement a la insubstituïble tasca que desenvolupen diàriament les associacions de víctimes del terrorisme i l’assistència a les persones i famílies destrossades per la violència del terror, i la defensa de les legítimes pretensions de memòria, dignitat, justícia, veritat i reparació integral de les víctimes. »El Districte de Nou Barris expressa, així mateix, la seva confiança en l’estat de dret i en la unitat de tots els demòcrates en la lluita contra el terrorisme, i particularment en els membres de les forces i cossos de seguretat i el poder judicial, que vetllen per garantir la pau i la justícia, defensen els drets i llibertats dels ciutadans, i apliquen la llei als que ataquen i posen en risc la nostra convivència pacífica i democràtica. 49 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris »Per tot això, i de conformitat amb els articles 60.6 i 65 i concordants del Reglament orgànic municipal, el Grup Municipal de C’s formula la següent proposició: El Districte de Nou Barris, amb el propòsit de refermar el seu compromís i preservar la memòria i el record de les víctimes de la barbàrie terrorista, celebrarà cada 11 de març, amb caràcter anual, el Dia per al Record de les Víctimes d’Atacs Terroristes, les seves famílies i amics, tal com ha estat declarat per la Unió Europea.» El president del Consell del Districte obre un torn d'intervenció de la resta dels grups municipals. El Sr. Joaquim Sangrà del GMDERC-AM expressa el ple suport del seu grup a les víctimes de tot tipus de terrorisme, inclosos els crims de guerra i el terrorisme d’estat, i manifesta que no s’oposen al fet que hi hagi un dia en què es recordin tots els dolors generats per aquestes violències. Afirma que, tanmateix, també denuncien tot tipus de manipulació i instrumentalització de les víctimes en benefici de determinats discursos polítics. En aquest sentit, opina que el text de la proposta recorda expressions i textos utilitzats fa molt de temps en altres circumstàncies i amb altres intencions. A més a més, afirma que l’11-M és un dels records més lamentables i una de les escenificacions més penoses de com no ha de ser la lluita antiterrorista. Manifesta que, per tot això, i des del record més afectuós a totes les víctimes, s’abstindran, ja que es neguen a fer seguidisme del llenguatge i de la instrumentalització política a què s’ha referit. El Sr. Adrià Ventura del GMDCIU afirma que el terrorisme s’ha convertit en una xacra que afecta diàriament moltes ciutats de tot el món i és un dels majors desafiaments globals als quals s’enfronta la societat. Assenyala que cada dia víctimes innocents perden la vida de manera brutal i absurda, tant dins com fora d’Europa, i que des dels atemptats de París les principals ciutats europees han extremat les mesures de seguretat contra l’amenaça terrorista. Recorda que Barcelona també va patir la barbàrie terrorista a l’atemptat d’Hipercor, en el qual hi va haver 21 víctimes mortals i 45 ferits, i que va colpejar moltes famílies que encara en pateixen les seqüeles. Destaca que Barcelona ha estat sempre una ciutat de pau i que aposta pel diàleg com a instrument de discussió de les idees, i no pas per la imposició de la força o l’ús de la violència. Manifesta que, per aquests motius, estan a favor de commemorar el Dia Europeu de les Víctimes del Terrorisme, tal com promou la Unió Europea. Remarca que, tanmateix, estan en contra de la utilització política de les víctimes del terrorisme i que, en aquest sentit, creuen que aquesta proposta hauria d’haver estat una declaració institucional del Consell del Districte, tal com es va pensar en el primer moment, en comptes d’una iniciativa d’un partit polític. Afirma que, independentment d’això, seu grup hi votarà a favor. El Sr. Javier Barreña del GMDPPC señala que coinciden con lo expresado anteriormente por los demás portavoces. Afirma que votarán a favor de la propuesta, pero que no quieren que se instrumentalice este tema. Recuerda que hubo un atentando en el distrito y que, gracias a la Asociación de Víctimas del Terrorismo, el 26 de junio del 2003 se decidió poner un monolito en recuerdo a las víctimas del terrorismo y cada año se conmemora el atentado. En relación con ello, opina que esta asociación es la que tiene que abanderar este tema y no el Grupo de C’s. Además, opina que este grupo debería tener en cuenta que su acuerdo con el PSOE ha provocado la baja de más de 10.000 afiliados. 50 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris Destaca que el acto celebrado por la Asociación de Víctimas del Terrorismo es muy solemne y ha contado con figuras como Patxi López, las últimas dos delegadas del Gobierno de Cataluña o las máximas autoridades de las fuerzas de seguridad y del orden de Cataluña y del Estado. Afirma que, por lo tanto, no entiende el objeto de la propuesta que hoy se presenta. Explica que, en principio, siempre prefiere ponerse en contacto con el grupo proponente para plantear una transacción, pero que, teniendo en cuenta que se trataba de una declaración institucional hasta llegar al Pleno, donde el Grupo de C’s no ha conseguido los votos necesarios para presentarla como tal y ha tenido que pasar a ser propuesta de acuerdo, no le queda otro remedio que presentarla in voce. Propone que se añada un segundo punto que diga que, en caso de ser aprobada la propuesta, se traslade a la Asociación de Víctimas del Terrorismo y se refleje el posicionamiento de todos los grupos municipales. El Sr. Gabriel García del GMDPSC-CP reprocha al Sr. Barreña que diga que no se debe instrumentalizar este tema y después hable de acuerdos de investidura. Señala que el monumento en recuerdo a las víctimas del atentado de Hipercor se encuentra en la frontera entre Nou Barris y Sant Andreu, y que una vez al año se hace un acto de recuerdo de las víctimas de dicho atentado. Además, recuerda que, en democracia, muchas personas han perdido la vida por luchar por la libertad, como Ernest Lluch, y que actualmente existe un terrorismo internacional muy duro. Remarca que el 11 de marzo recuerda, entre otras cosas, la solidaridad con las víctimas. En relación con ello, destaca que en Barcelona 400 profesionales atendieron a más de 3.000 personas que quisieron donar sangre para ayudar a los heridos de aquel atentado. Concluye expresando el voto a favor de la propuesta tal como está redactada. Per últim, la Sra. Carolina Recio del GMDBEC expressa el compromís del seu grup amb les víctimes de tots els terrorismes i totes les violències, així com l’oposició a la instrumentalització de les víctimes amb finalitats partidistes. Afirma que la ciutat de Barcelona és una ciutat de pau i de solidaritat que pot reforçar vincles amb altres ciutats o territoris que celebren el record de les víctimes, com ara Madrid per l’11-M, o commemorar els atemptats viscuts a la mateixa ciutat, com el d’Hipercor. Opina que, no obstant això, del document presentat pel Grup de C’s es desprèn una instrumentalització de les víctimes. A més, assenyala que el text oblida denunciar els atacs contra la llibertat d’expressió i la llibertat política que tan sovint es cometen en nom de la lluita contra el terrorisme. En aquest sentit, remarca que les democràcies occidentals estan vivint una retallada de drets i llibertats en nom de la suposada lluita antiterrorista. Afirma que a Espanya s’han comès molts atacs en aquesta línia i que, a més, alguns dels grups que es volen destacar més en la defensa contra el terrorisme han tingut un posicionament molt feble en la defensa de la memòria de les víctimes de la dictadura franquista. Recorda les manifestacions del «No a la guerra» el 2004, que subratlla que s’oposaven a una guerra comesa en nom de la pau però que va causar un gran dolor i molts morts de la població civil. Assenyala que, d’altra banda, actualment les democràcies europees estan donant una resposta lamentable a la crisi dels refugiats sirians, que remarca que també són víctimes del terrorisme. 51 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris Reitera el compromís del seu grup amb la pau i la solidaritat i amb les víctimes de tot tipus de terrorisme i de violència, però manifesta que els és difícil donar suport a una proposició que planteja uns supòsits que no comparteixen i que sovint poden atemptar contra els drets fonamentals. Conclou que, per tot això, el seu grup s’abstindrà. Finalitzades les intervencions dels grups municipals, el president del Consell del Districte dóna pas al torn d’intervencions del públic. La Sra. Alba Sanjurjo afirma que l’11 de març del 2004 el poble treballador de Madrid va patir un atac brutal com a conseqüència del fanatisme i de la guerra imperialista contra l’Afganistan i l’Iraq. Opina que, una vegada més, les bombes i assassinats massius «decidits en despatxos de les Açores» tenien la seva rèplica contra persones innocents, mentre que els responsables d’aquella guerra segueixen impunes i encara s’atreveixen a donar lliçons sobre terrorisme. Assenyala que, en aquell moment, alguns van voler alimentar una mentida per salvar unes eleccions mentre apuntaven contra qui sabien que no havia estat. Afirma que l’imperialisme i la mentida van costar la vida a 192 persones a Madrid i dues més al País Basc, una d’elles assassinada a trets per un policia retirat. Destaca que ells van rebutjar totes aquestes morts, però que no totes les forces polítiques ho van fer. Qualifica d’«escena de teatre d’instrumentalització política» la iniciativa que s’ha presentat. Assenyala que parlen d’associacions de víctimes els que no van dubtar a linxar públicament qui denunciava la mentida del PP sobre l’11-M i dibuixen una línia vermella «entre bons i dolents», entre els que se situen amb l’estat de dret i els que en pateixen els abusos, i entre els que pretenen fer de les víctimes una arma llancívola políticament i els que aposten per la pau i la reconciliació de les solucions polítiques. Pregunta qui és la víctima i qui és el botxí, i en quin bàndol se situen l’alçament militar de 1936, els 40 anys de dictadura franquista, el terrorisme d’estat, els indults dels responsables polítics, o les tortures i els assassinats d’en Guillem, en Roger, en Carlos o la Sònia. Opina que, des d’aquest punt de vista, hi ha grups que tenen una memòria selectiva i sectària. Manifesta que no acceptaran lliçons de drets humans de qui justifica les guerres imperialistes, de qui tanca a la presó els artífexs de la pau, de qui es nega a dialogar per desactivar conflictes armats, ni de qui alimenta conflictes per mantenir negocis lucratius d’escortes i seguretat privada. Afirma que el seu és un compromís amb la pau, la llibertat i la reconciliació, i que assumeix els conflictes amb tota la seva complexitat i contradiccions. En aquest sentit, destaca que no defugen les responsabilitats de tot tipus de violència, que reconeixen el dolor immens que causa un assassinat en el seu entorn personal i familiar, i que creuen que cal identificar les causes de fons dels conflictes i abordar-los en la seva totalitat. Conclou que es pot comptar amb el Grup de la CUP per parlar de reparació, reconciliació, perdó i solucions, però que s’abstindran de participar en espectacles d’instrumentalització de cap víctima. La Sra. Mònica Palet afirma que, tal com ha comentat la Sra. Recio, hi ha de terrorisme de molts tipus i actualment els governs europeus estan atemptant contra els refugiats que fugen de guerres que han creat algunes potències occidentals. Opina que aquesta proposició s’hauria hagut de presentar com a declaració institucional i que, d’aquesta manera, segur que hauria obtingut el vot de tots els grups del Plenari, fins i tot dels que no tenen representació. Manifesta que espera i desitja que el secretari del Districte, a l’hora 52 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris d’acceptar les proposicions dels grups, presti una mica més d’atenció a la forma en què es presenten. La Sra. Carmen Andrés (regidora adscrita del PSC) assenyala que en l’última sessió del Ple municipal de l’Ajuntament de Barcelona es va presentar una proposició igual o molt semblant amb el mateix format, per la qual cosa suposa que Secretaria ha fet la seva feina correctament. A més, remarca que el posicionament dels grups ha estat exactament el mateix que en el Ple municipal i que, per tant, aquesta proposició quedarà aprovada. Destaca que ja fa molt que existeix el Dia Europeu per al Record de les Víctimes d’Atacs Terroristes, i manifesta que, independentment de la motivació de cada grup polític, li agradaria que Barcelona no quedés al marge d’Europa en la celebració institucional d’aquest dia. Opina que tots poden coincidir que cal recordar qualsevol persona que hagi mort a mans de qualsevol altra persona a causa de l’ús d’una violència que no es pot justificar mai que sigui legítima. A continuació, el president dóna un nou torn d'intervenció als grups municipals. El Sr. Raul Medina del GMDC'S afirma que, tal com ha comentat la Sra. Andrés, aquesta proposta ja es va presentar al Ple municipal de la ciutat. Remarca que aquesta iniciativa no pretén ser en absolut una manipulació del discurs polític, i que si haguessin pogut aconseguir els dos terços necessaris per fer una declaració institucional, possiblement hi haurien inclòs alguna cosa més. D’altra banda, manifesta que es traslladarà la proposta a les associacions de víctimes del terrorisme. El Sr. Joaquim Sangrà del GMDERC-AM renuncia a fer una segona intervenció. El Sr. Adrià Ventura del GMDCIU explica que creuen que cal ser molt curosos amb la memòria de les víctimes i les famílies, i no utilitzar-la per fer política. Reitera que creuen que el més adient hauria estat presentar aquest iniciativa com una declaració institucional perquè fos un acord del Consell Plenari en comptes d’una proposta d’un partit, ja que ells també se senten solidaris amb totes i cadascuna de les víctimes de qualsevol grup terrorista i creuen que la violència no té mai sentit. El Sr. Javier Barreña del GMDPPC señala que no le ha quedado claro si se acepta la transacción de su grupo. El Sr. Medina (C’s) contesta que sí que informaran de la propuesta a las asociaciones de víctimas. El Sr. Barreña (PP) expresa el voto a favor. El Sr. Gabriel García del GMDPSC-CP explica que esta iniciativa no se ha presentado como declaración institucional porque ha llegado a última hora y, al no haber un posicionamiento de los grupos por falta de conocimiento sobre su contenido, el Grupo de C’s ha optado por no arriesgarse a perder la votación y ha decidido cambiarla. En ese sentido, anima a los grupos a presentar las iniciativas con más tiempo para poder construir consensos. Reafirma la solidaridad de su grupo tanto con las víctimas como con aquellas personas que la expresan y actúan en el momento que es necesaria. La Sra. Carolina Recio del GMDBEC reitera l’abstenció del seu grup. 53 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris El Sr. Medina agraeix el suport a la proposta. El secretari Sr. Fernández manifesta que s’aprova la proposició per 10 vots a favor i 9 abstencions. D'altra banda, el secretari aclareix a la Sra. Mònica Palet que aquesta proposició s’ajusta a l’article 60.6 del Reglament orgànic municipal. Explica que, com que la iniciativa no va obtenir el percentatge de suport necessari per ser una declaració institucional, el grup proponent podia presentar-la bé com a declaració de grup o bé com a proposició d’acord amb contingut de declaració institucional, que és com l’ha presentat. - Prec del PSC relatiu al fet que s’elabori una ruta de comerços/entitats amigues de la gent gran, per tal de poder utilitzar els serveis d’aquests locals sense haver de fer cap despesa. La Sra. Nuria Gaig del GMDPSC-CP assenyala que el districte de Nou Barris té un índex d’envelliment d’un 182%, amb més d’un 23% de veïns i veïnes de més de 65 anys. Explica que cada cop hi ha més establiments on es pot llegir el cartell «Bany només per a clients» i que, per tant, hi ha una manca d’urinaris públics que puguin ser utilitzats en cas de necessitat, tenint en compte que molta gent gran no es pot permetre pagar una consumició al bar cada vegada que necessita utilitzar el serveis. Tot seguit formula el prec, i assenyala que hi han afegit una transacció del Govern que diu que l’elaboració de la ruta sigui consensuada amb les entitats de gent gran i les associacions de comerciants del districte. Respon el Sr. Juan Medina del GMDBEC qui manifesta que accepten el prec. Explica que, de fet, estan treballant perquè l’Ordenança de terrasses consideri els serveis dels locals amb llicència de terrassa com a serveis d’ús públic per a tothom, i no només per a la gent gran. - Prec del PSC relatiu a instar el Govern de la Generalitat que s’inclogui en el conveni de serveis socials amb la Generalitat la residència i centre de dia per a la gent gran del carrer Cartellà/Petrarca del barri de Vilapicina. El Sr. Mario García del GMDPSC-CP explica que l’any 2005 els veïns de Nou Barris, l’Ajuntament de Barcelona i el Departament d’Acció Social i Ciutadania van arribar a un acord per construir equipaments sanitaris, sociosanitaris i serveis municipals a les Cotxeres Borbó, entre els quals hi havia un centre de dia per a la gent gran. Assenyala que el 2008 la Generalitat va informar que no tenia previst construir un centre de dia per a la gent gran, i atesa la demanda per la Llei de la dependència, va variar el model de centre de dia, que ara havia d’incorporar-se en un equipament amb residència. Afirma que el juny del 2008 es va presentar la nova ubicació al carrer Cartellà-Petrarca, amb el calendari d’expropiació per a la seva construcció, i que el 6 d’octubre del 2009 el Departament d’Acció Social i Ciutadania del Govern de la Generalitat va informar positivament de la idoneïtat del solar per a la construcció de l’equipament residència assistencial per a la gent gran. Assenyala que, tanmateix, en el mandat anterior, el Govern de CiU va cedir els terrenys per a un aparcament d’un supermercat privat. Finalment presenta el prec. Respon la Sra. Esther Flaqué del GMDBEC qui recorda que un dels compromisos electorals del seu grup per al districte va ser la recuperació de tots els projectes abandonats i la revisió de les necessitats per superar el dèficit en equipaments del districte i equilibrar-lo amb la resta de la ciutat. Afirma que, per això, accepten el prec i instaran la Generalitat a dur a terme els compromisos que va adquirir en els darrers anys. 54 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris - Prec de C’s relatiu al fet que el Govern del Districte de Nou Barris insti l’Institut Municipal de Mercats a desenvolupar un pla específic de promoció de tots els mercats municipals del districte, amb caràcter urgent i amb especial incidència en aquells que es trobin amb majors dificultats, instal·lacions obsoletes i pèrdua de llocs comercials. Que dit pla es presenti al Ple del Districte per al seu debat amb els grups polítics. El Sr. Félix Cogolludo del GMDC'S recuerda que el distrito de Nou Barris tiene siete mercados municipales: los de Canyelles, la Mercè, Núria, Ciutat Meridiana, la Guineueta, Montserrat y la Trinitat. Señala que unos fueron construidos en 1987 y otros en 1961, 1968, 1965, 1960 y 1977, y que en la mayoría de ellos se hizo una reforma esporádica en los años noventa, a excepción del Mercado de la Guineueta, que fue remodelado totalmente en el año 2013. Explica que en el mercado de Canyelles hay diez paradas funcionando y cinco cerradas, y que, debido a su construcción, es frío en invierno y caluroso en verano; que el mercado de la Mercè también tiene alguna parada cerrada, y que el mercado de Núria tiene actualmente cinco paradas y está previsto que una de ellas cierre. Destaca que una de las tareas primordiales del Instituto Municipal de Mercados es modernizar y remodelar estos mercados para favorecer la política municipal de impulso del comercio de proximidad, ya que es un elemento fundamental en la actividad económica y la vida social de los barrios. Finalmente presenta el ruego. Respon el Sr. Juan Medina del GMDBEC explicant que la Conselleria de Comerç està treballant en un pla estratègic de comerç que es va aprovar en el mandat anterior amb l’acord de totes les entitats i associacions de comerciants, però que el Districte no pot instar l’Institut Municipal de Mercats a fer un pla de reforma urgent de tots els mercats municipals que hi ha al districte, ja que es tracta d’una competència de l’Institut. Afirma, però, que saben que es preveu fer obres als mercats de la Mercè i de Canyelles i que s’està valorant la possibilitat de millorar el mercat de Montserrat. Conclou que, per tant, no s’accepta el prec. El Sr. Cogolludo opina que el Gobierno tiene que indicar al Instituto Municipal de Mercados que es primordial hacer esas reformas, ya que se van perdiendo paradas y puestos de trabajo en los mercados. Conclou indicant al govern que si ustedes no tienen competencias, dígame cómo podemos hacerlo. - Prec del PPC relatiu al fet que s’augmentin els recursos destinats a l’atenció en els centres de serveis socials (CSS) de Nou Barris, amb l’objecte de reduir el temps mitjà d’espera en la concertació de visites. El Sr. Francisco García del GMDPPC explica que presentan este ruego tras haber constatado que los datos facilitados por los Servicios Sociales del distrito son bastante alarmantes. Remarca que, a fecha de 31 de enero de este año, el tiempo media de espera para concertar una visita en los centros de servicios sociales del distrito era de 32 días, tiempo que se sitúa por encima de la media de la ciudad, que es de 27 días. Señala que, en particular, los centros de Roquetes- Trinitat Nova-Canyelles, Guineueta-Verdum-Prosperitat y Ciutat Meridiana-Torre Baró-Vallbona superan considerablemente el tiempo medio de espera de Barcelona, con 10, 15 y 14 días más de diferencia respectivamente. Subraya que Nou Barris es el distrito con la renta per cápita más baja de la ciudad y que, por lo tanto, hacen falta unos servicios de calidad y con un tiempo de espera mínimo para poder atender todas las urgencias. A continuación presenta el ruego. Respon la Sra. Carolina Recio del GMDBEC afirma que coneixen les dades que ha esmentat el Sr. García i els preocupen molt, però que estan treballant per canviar aquesta situació. Explica 55 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris que, per exemple, estan treballant en un projecte que pretén abordar el gran repte de desplegar el model bàsic de serveis socials de Barcelona, que és un projecte que es va aturar en el mandat anterior, i fer-ho d’acord amb professionals i persones usuàries. Destaca que volen uns serveis socials bàsics, universalistes i que no estigmatitzin la pobresa. D’altra banda, recorda que el Districte i Nou Barris Cabrejada van fer unes jornades per elaborar el futur Pla integral de lluita contra la pobresa. Remarca que el Grup del PP no va assistir a aquestes jornades i que, a més, cal tenir en compte que el Govern del PP ha fet dues lleis estatals que ataquen l’autonomia dels municipis i que limiten el poder dels municipis per endeutar-se i per contractar treballadors públics: la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, que suposa la pèrdua de competències locals en matèria de serveis socials, entre d’altres, i el Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i el foment de la competitivitat. Així mateix, es refereix a la reducció de recursos destinats al desplegament del sistema per a l’autonomia i l’atenció a la dependència, i a les polítiques del PP en matèria laboral i d’habitatge, que afirma que estan abocant molta gent a viure en una precarietat crònica. Opina que, per tant, el PP ha contribuït decididament a incrementar el nombre de persones que han de recórrer als serveis socials. Conclou que, tot i així, acceptaran el prec, perquè estan absolutament d’acord que els serveis socials han de ser universals. El Sr. García afirma que el grupo del gobierno formó parte del Gobierno de la ciudad durante 32 años y es, por tanto, el principal culpable de las desigualdades entre distritos y de los problemas estructurales de Barcelona. Por otro lado, agradece la aceptación del ruego. La Sra. Recio opina que la resposta del Sr. García demostra un desconeixement de les lògiques estructurals de com es produeix la desigualtat. Afirma que els governs del PP han contribuït reiteradament a reforçar les desigualtats de la ciutat, i que les dades de renda mínima familiar disponible mostren que ha estat en els últims quatre anys quan s’han disparat les desigualtats entre barris de la ciutat. Assenyala que, a més, ja s’ha referit a dues lleis que limiten les competències del món local per endeutar-se i per contractar més persones. A més, opina que el PP no pot donar lliçons morals als altres grups quan té un problema greu amb la corrupció. - Prec del PPC relatiu al fet que el Govern municipal es reuneixi amb el C.P. Meridiana i doni una solució en aquest mandat a la construcció de les noves pistes de petanca i seu social en els terrenys de l’antiga zona esportiva del barri. El Sr. Francisco García del GMDPPC destaca que el Club de Petanca Ciudad Meridiana es el más antiguo del distrito de Nou Barris y uno de los más antiguos de la ciudad y de Cataluña. Remarca que, tras 44 años de actividad, el club no cuenta con un emplazamiento definitivo y su sede social se encuentra en las pistas de petanca del complejo polideportivo de Can Cuiàs, gestionado por UBAE. Explica que una de las grandes reivindicaciones del barrio es construir las pistas de petanca y la sede social definitiva de este club en los antiguos terrenos de la zona deportiva Ciutat Meridiana, justo donde estaba ubicada la pista de básquet. Afirma que esta petición está secundada por distintas entidades de Ciutat Meridiana, y que también se han recogido cerca de 400 firmas de vecinos y vecinas del barrio que apoyan esta propuesta. Finalmente presenta el ruego. 56 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris El Sr. Manuel Cubero del GMDBEC afirma que ya se han reunido con el club de petanca, que les ha informado del cambio de ubicación definitivo. Explica que, no obstante, hay dos condicionantes para poder hacerlo: la decisión sobre la ubicación del campo de fútbol de Ciutat Meridiana, que podría permanecer en la parte superior del Torrent del Bosc o bien instalarse en la zona deportiva, y las preferencias de los vecinos. Manifiesta que aceptan el ruego porque no tienen ningún inconveniente en reunirse con los responsables del club. El Sr. García agradece la aceptación del ruego y que el Gobierno ya esté trabajando en este tema. - Prec de CiU relatiu a: 1) que el Govern del Districte de Nou Barris es comprometi a realitzar una reforma integral del Parc de la Guineueta posant especial interès en el paviment, zones verdes, zones de jocs infantils, i renovant els accessos perquè siguin accessibles per a persones de mobilitat reduïda; 2) estudiar la possibilitat de treure o modificar el tipus de reixa perimetral del Parc de la Guineueta i que esdevingui un parc integrat al barri de Verdum i la Guineueta. El Sr. Adrià Ventura del GMDCIU destaca que el parc de la Guineueta ha estat durant anys un dels grans pulmons verds del barri de la Guineueta i del Verdum, i s’ha convertit en un espai de passeig, una zona de jocs infantils i un indret de relació per als veïns i veïnes de Nou Barris. Assenyala que, creat l’any 1971, el pas del temps i l’ús l’han anat degradant progressivament, i que, tot i que diversos governs han anat fent-hi actuacions, actualment presenta un estat que comença a ser preocupant. Precisa que hi ha zones verdes molt deteriorades, camins i paviments aixecats, baranes tallades o trencades, accessos poc accessibles i tanques i reixes perimetrals en mal estat. Tot seguit formula el prec. Respon el Sr. Carlos Izquierdo del GMDBEC afirma que consideren el parc de la Guineueta com un dels espais més emblemàtics del districte. A més, destaca que és un espai estimat per tothom i que mostra la pluralitat i riquesa del districte, ja que pot acollir des de l’Aplec de Sardanes fins al Dia d’Andalusia, o La Cultura Va De Festa. Explica que, per tant, estudiaran aquesta actuació com a prioritària dintre d’aquest mandat en el marc del pressupost d’inversions del Districte. El Sr. Ventura agraeix l’acceptació del prec, i manifesta que esperen poder tenir finalment un parc en condicions. - Prec de CiU relatiu a: 1) que el Govern del Districte de Nou Barris es comprometi al soterrament de les línies de subministrament, a senyalitzar de manera adient la zona escolar del Víctor Català i a la col·locació de bandes rugoses al carrer Turó Blau per evitar la velocitat excessiva d’alguns vehicles; 2) que el Govern estudiï la possibilitat d’ampliar les voreres del carrer Turó Blau fins a Via Júlia. El Sr. Adrià Ventura del GMDCIU assenyala que el carrer Turó Blau és una zona de pas i d’espera per a molts infants i famílies per entrar o sortir de l’escola Víctor Català. Explica que, com que és un carrer amb trànsit rodat, ja s’ha produït algun problema amb la velocitat d’alguns vehicles que hi circulen, i que a això cal sumar-hi que, tot i ser una zona de pas escolar, només té un senyal que així ho indica a meitat del carrer, pràcticament dins d’un pàrquing privat. Afirma que, d’altra banda, al carrer hi ha línies de subministrament elèctric sense soterrar que passen fregant finestres i balcons dels veïns i veïnes. Remarca que això 57 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris comporta un gran perill i, a més, dificulta el pas i l’accés de les famílies i els infants a l’escola. Tot seguit formula el prec. Respon la Sra. Jennifer Coronado del GMDBEC manifesta que no accepten el prec perquè creuen que els veïns i veïnes són els que han de decidir què volen fer amb els carrers del barri i quines prioritats tenen en el marc del PAD. En aquest sentit, afirma que si els consellers de CiU assistissin als debats del PAD s’assabentarien d’aquestes coses. El Sr. Ventura remarca que aquesta petició prové d’una demanda veïnal. Explica que n’han parlat amb els veïns i que han visitat la zona. Afirma que potser no és una actuació prioritària per a tot el barri, però que en aquest carrer hi ha un problema que afecta els veïns que hi viuen i les famílies que van a l’escola. Manifesta que lamenten que no s’accepti el prec i que esperen que es pugui incloure en el PAD. Afirma que, tot i així, agrairien que es visiti la zona i s’observin els perills que comporten les línies de subministrament elèctric. Explica que, per exemple, ell va ser allà el dia que va ploure després de cent dies sense pluja i que sortien espurnes de les línies de subministrament elèctric que fregaven els tendals dels balcons. - Prec d’ERC relatiu al fet que s’inclogui dins de les activitats previstes en el Programa per a la dignificació i la recuperació de la memòria històrica a Nou Barris la instal·lació d’un element de record, difusió i rescabalament de la memòria de Salvador Alloza i Alloza a l’entorn dels jardins del Petit Príncep i del carrer que du el seu nom. El Sr. Joaquim Sangrà del GMDERC-AM afirma que van rebre amb satisfacció l’anunci del Programa per a la dignificació i la recuperació de la memòria històrica a Nou Barris, però també amb sorpresa, ja que no coneixien que s’estigués elaborant. Manifesta que, atès que se’ls va oferir la possibilitat de fer aportacions a aquest programa, presenten un prec per a la dignificació de la memòria de Salvador Alloza i Alloza, un veí de Nou Barris d’origen aragonès que va començar a fer de carter als dinou anys, en una època en què els barris del districte encara eren molt poc barris. Explica que en aquella època la gent, en comptes d’enviar les cartes a carrers que no es coneixien o no tenien nom, escrivien «barrio de Alloza» al sobre i les cartes arribaven. Assenyala que aquest «barrio de Alloza» va acabar esdevenint l’actual carrer d’Alloza, entre Pi i Molist i el carrer Maladeta. Destaca que Salvador Alloza va militar al Casal Català Republicà de Roquetes, adherit a ERC, que va ser una de les primeres organitzacions polítiques del barri de Roquetes, i també al Sindicat Autònom de Carters Urbans, que més tard es va integrar en la CNT. Afirma que aquest compromís polític i sindical el va portar a ser designat alcalde del barri de Roquetes després dels fets de maig de 1937. Explica que, després de la victòria militar franquista, va passar pels camps d’Argelers i de Bram i, posteriorment, pels camps d’internament de Deusto, i que finalment va tornar a Barcelona pensant que no rebria represàlies. Afirma, però, que no va ser així, ja que se’l va retirar del servei de Correus l’any 1939. Explica que va demanar insistentment el seu reintegrament a Correus els anys 1940, 1947, 1954, 1957, 1968, i que cada vegada que ho demanava augmentava el nombre de gent del districte que li donava suport. Manifesta que l’any 1976, amb la llei d’eliminació de les anul·lacions de serveis, es va reconèixer la seva pertinença al cos entre 1939 i 1962, però que aleshores ja estava jubilat, i que va morir poc després, el març del 1977. Assenyala que tota la informació de què disposen sobre Salvador Alloza es deu a la feina de l’historiador i exconseller del Consell del Districte Miquel-Antoni Roman, que va estudiar els 58 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris papers de Salamanca relatius a Nou Barris i ha publicat els resultats de la seva recerca al butlletí de l’Arxiu Històric de Roquetes. Finalment presenta el prec demanant que s’inclogui, dins les activitats previstes en el Programa per la dignificació i la recuperació de la memòria històrica de Nou Barris, la instal·lació d’un element de record, difusió i rescabalament de la memòria de Salvador Alloza i Alloza a l’entorn dels jardins del Petit Príncep i del carrer que du el seu nom. Respon el Sr. Carlos Izquierdo del GMDBEC afirma que la mesura de govern presentada avui sobre el Programa per a la dignificació i la recuperació de la memòria històrica a Nou Barris té la voluntat de ser àmplia, plural i oberta a la participació de tothom. Explica que, en aquest cas, Salvador Alloza, veí de Nou Barris, carter, catalanista, republicà i alcalde de Roquetes, els ajudarà a reconstruir la memòria del districte, sovint oculta per interessos obscurs. Assenyala que l’element de record que es podria instal·lar podria ser perfectament un clau. Conclou que accepten el prec. El Sr. Sangrà pregunta a què es refereix el Sr. Izquierdo quan parla d’un clau. El Sr. Izquierdo explica que, segons ha pogut saber, es posava un clau a les portes de les cases per saber per on passava aquest carter. El Sr. Sangrà agraeix l’acceptació del prec. - Prec d’ERC relatiu al fet que dins d’aquest any s’elabori i executi un projecte de rehabilitació bàsica com a espai multifuncional de l’antic local de Ca n’Ensenya al barri de Vallbona i que es cedeixi per a les activitats de les entitats del barri dins el Pla d’usos que es determini des del Govern del Districte. El Sr. Joaquim Sangrà del GMDERC-AM assenyala que el seu grup insisteix a fer propostes i precs sobre mesures que pensen que ja es poden tirar endavant. Explica que proposen una mesura en la línia d’aprofitar recursos i de normalitzar els barris amb oferta d’espais i d’activitat. Assenyala que els consta que la idea que proposen ja ha estat plantejada anteriorment per altres grups en el mandat anterior, però que espera que la resposta no sigui la mateixa d’aquella vegada. Afirma que, en els darrers anys, al país s’ha viscut una cultura de nous rics, en el sentit que, quan una cosa ja està feta servir, es diu que no val la pena tornar-la a fer servir sinó que cal fer-ne una de nova que serà millor i oferirà més prestacions. Opina que, amb aquesta lògica de pensar que no val la pena fer servir una cosa perquè ja hi ha un pla i un programa que aportaran millores, resulta que el barri de Vallbona encara no té cap lloc per fer determinades activitats. Explica que, en aquest sentit, pensen que val la pena recuperar el local que antigament utilitzava l’associació de Ca n’Ensenya i que avui no té cap ús. Opina que el seu aprofitament en si ja pot ser un valor al mateix barri per comunicar un altre tipus de cultura i per poder fer actuacions que, com a mínim, siguin provisionals en espera de l’equipament definitiu. Finalment formula el prec indicant que dins d’aquest any s’elabori i s’executi un projecte de rehabilitació bàsica —això vol dir una adequació, no estem demanant un equipament nou ni res semblant— com a espai multifuncional de l’antic local de Ca n’Ensenya al barri de Vallbona, i 59 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris que se cedeixi per a les activitats de les entitats del barri dins el pla d’usos que es determini des del Govern del Districte. Respon el Sr. Manuel Cubero del GMDBEC afirma que han parlat amb els veïns i han conclòs que és un problema que aquest local porti vuit anys en desús, tot i que no els han comunicat un ús específic com a veïns d’aquest espai. Explica que creuen que això s’haurà de decidir en el marc del Pla d’equipaments, ja que, a més, al costat d’aquest local hi ha un barracó més petit, que és el casal de barri que fan servir les entitats, les quals assenyala que no s’han queixat de falta d’espai ni d’altres problemes. Manifesta que, tenint en compte això i el pla del Besòs, potser és qüestió de decidir si aquest local ha de ser un equipament de barri, de districte o de ciutat. Conclou que estan d’acord que s’ha de fer una actuació en aquest local, però que creuen que serà difícil fer-ho en el termini d’un any i que, per això, no poden acceptar el prec. El Sr. Sangrà assenyala que el Sr. Pep Ortiz ja ha parlat abans de com triguen a dur-se a terme les actuacions previstes al PAM i al PAD, i que la qüestió és que hi ha un espai sense ús que amb una inversió raonable es podria actualitzar, però que això no es farà en espera del «gran pla». D’altra banda, manifesta que no comparteix que no hi ha hagut queixes o suggeriments dels veïns. Afirma que ell ha estat testimoni que aquesta qüestió ha sortit en el Consell de Barri de Vallbona, i que també se n’ha parlat en el Ple, com a mínim una vegada. - Pregunta de C’s relativa a quines mesures ha realitzat el Govern del Districte en relació amb la proposta aprovada el 20/10/2015 per la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esport. El Sr. Raul Medina del GMDC'S explica que en la Comisión de Derechos Sociales, Cultura y Deporte del pasado 20 de octubre se aprobó una proposición a instancias del Grupo Municipal de C’s para detectar y acabar con las mafias que se aprovechan de las familias vulnerables realquilando los pisos de manera ilegal, en especial en Ciutat Meridiana, Besòs Maresme y Trinitat Vella. Afirma que en esta proposición se alerta también de que la ocupación no puede degenerar en un derecho, y se insta a valorar especialmente las circunstancias económicas de las familias con criterios claros y trasparentes, y a garantizar que la Mesa de Emergencias adjudique todos los pisos sin caer en agravios entre las personas que lo solicitan. Pregunta qué medidas ha llevado a cabo el Gobierno del Distrito en relación con esta propuesta. Respon el Sr. Antoni Tallada del GMDBEC. Afirma que veu els membres del Grup de C’s molt preocupats per l’emergència habitacional que hi ha al districte, quan és producte de les polítiques neoliberals a les quals aquest grup dóna suport. Assenyala que, pel que fa a l’ocupació, en l’informe de la regidora ja s’explica que el Govern està intentant regularitzar ordenadament tots els casos, d’acord amb els criteris de durada de l’ocupació, vulnerabilitat de les famílies, arrelament al territori i el fet que no hagin causat problemes en la comunitat de veïns, tal com es pot veure al dossier de premsa que avui publica l’Alcaldia de Barcelona. D’altra banda, explica que les pràctiques lucratives i delictives que es detecten en aquest àmbit es posen en coneixement dels cossos de seguretat, que són els que les han d’investigar. - Demanda del PSC de seguiment d’execució del prec presentat al Consell del Districte de Nou Barris en data 2/12/2015 i acceptat pel Govern, que deia: «Acordar amb els propietaris dels habitatges i locals la col·locació de les pilones i posar-les 60 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris protegint els jardins. Remodelar les entrades als habitatges i locals per tal que les entrades quedin rectes amb la façana, per facilitar el pas als comerços. Revisar la col·locació del clavegueram, papereres i contenidors d’escombraries, així com els talls de subministraments d’alguns locals.» La Sra. Nuria Gaig del GMDPSC-CP demana que se’ls informi de l’execució d’aquest prec, relatiu a unes deficiències que hi havia al carrer Palamós, al barri de la Trinitat Nova, per les obres del Fons FEDER. Tot seguit llegeix el prec. Respon el Sr. Carlos Izquierdo del GMDBEC explica que va fer una visita als veïns d’aquesta zona i que després hi van anar els tècnics de BAGURSA i del Districte. Informa que col·locaran elements que impedeixin que els vehicles circulin o aparquin a les zones dels parterres, que era una de les demandes principals dels veïns, i instal·laran un model diferent d’embornal de recollida d’aigües davant els portals d’alguns edificis, que millorarà l’accessibilitat dels portals i minimitzarà els problemes amb les rodes dels carrets o d’alguns models de cadires de rodes. A més, explica que per part de BCASA ja s’ha instal·lat una mena de cortina de neoprè dins d’algunes de les boques del nou col·lector i que això evitarà, en la mesura del possible, l’emanació d’olors que es produïa pel diferent pendent que hi ha entre la part alta i la part baixa del barri. D’altra banda, assenyala que han parlat amb els serveis tècnics del Districte respecte al problema dels contenidors i han vist que la solució més adient és ampliar la plataforma on es troben. Afirma que BAGURSA els ha informat que quan s’acabin les obres de l’escala B de l’edifici en construcció, que serà aproximadament d’aquí a un mes, es podran dur a terme totes aquestes actuacions. - Demanda del PPC de seguiment d'execució de la proposició aprovada pel Consell Plenari de 2/12/2015, que acordà: «Que el Govern municipal reprengui i agilitzi les converses amb l’INCASÒL per destinar en el menor temps possible el local situat entre els carrers Viladrosa 79-103, Robert Robert 2-6 i Góngora, 54-60 com a equipament per al barri, determinant el seu ús d’una manera consensuada amb les entitats del barri i que una part sigui destinada com a espai per a l’AAVV Verdum.» El Sr. Francisco García del GMDPPC pregunta por el estado de ejecución de una propuesta que presentó su grupo en el último plenario y que fue aprobada de forma unánime por todos los grupos municipales. A continuación lee la proposición que decia lo siguiente: "Que el Gobierno Municipal retome y agilice las conversaciones con INCASÒL para destinar en el menor tiempo posible dicho local como equipamiento para el barrio determinando su uso de manera consensuada con las entidades del barrio, y que una parte sea destinada como espacio para la Asociación de Vecinos de Verdún" Respon la Sra. Carolina Recio del GMDBEC informant que el gener del 2016 han reiniciat el contacte amb l’INCASÒL per valorar la possibilitat de lloguer i compra del local dels blocs F1 i F2 de la promoció del Governador, al carrer Robert Robert, 2-6. Afirma que ja han donat trasllat de la petició d’informació a la Comissió de Valoracions a l’efecte d’establir un preu de venda i de lloguer del local. 61 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris 9.- Precs i preguntes del públic assistent No n’hi ha. El president del Consell Plenari del Districte de Nou Barris aixeca la sessió a les 00.45 hores del dia 03-03-2016. Vist-i-plau El president del Consell El secretari del Districte 62