BARCELONA I EL TURISME: DEMANEM LA PARAULA! Orientacions per al professorat CURS 2019-2020 HOTEL 2 Barcelona i el turisme: demanem la paraula! Barcelona i el turisme: demanem la paraula! 3 PROPOSTA DE TREBALL PER AL CICLE SUPERIOR D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA I EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA Proposta i materials educatius per donar a conèixer l’entorn ciutat de Barcelona, com a ciutat democràtica, justa i social, econòmic i històric del turisme a la ciutat, les seves equitativa. dinàmiques, les seves tendències i els seus reptes. • P romoure un retorn social el màxim d’extens possible de les activitats turístiques, al mateix temps que es procura el gaudi dels i les visitants. Introducció • G arantir la sostenibilitat de les activitats turístiques com un objectiu imprescindible per al futur de la ciutat i com La proposta ha de servir per dotar els nois i les noies de les una aposta irrenunciable. eines analítiques necessàries per conèixer els avantatges • C omprendre que la qualitat de l’experiència turística de ser una de les destinacions urbanes més importants passa per garantir el benestar de les persones que l’ha- d’Europa, però també per formular opinions crítiques biten de manera permanent, garantir l’equilibri entre la fonamentades i rigoroses davant una situació complexa. ciutat turística i les altres múltiples maneres de viure-la. El turisme és una activitat que no és nova a la ciutat • R eflexionar sobre les possibilitats del turisme com a su- de Barcelona, però ha anat augmentant la seva presència, port per al desenvolupament d’altres sectors econòmics i al costat dels aspectes més positius, com els beneficis i per al conjunt del territori i dels seus habitants. econòmics, laborals, de coneixement o de comunicació amb el món, han anat apareixent aspectes negatius com la massificació, l’impacte mediambiental, la descompen- Una qüestió socialment viva sació en el territori o la pujada de preus. El plantejament dels materials de treball que proposem es La importància del turisme com a activitat econòmica basa en el que s’anomena una qüestió socialment viva, la o cultural és indubtable. Barcelona és una de les ciutats qual cosa vol dir que és una temàtica viva per a la societat, turístiques més importants d’Europa, només darrere de viva per a la ciència que l’estudia i viva per a la ciutadania, Londres, París o Roma, i és la ciutat espanyola amb més on s’inclouen també els i les nostres alumnes. visites turístiques. Però aquesta situació no és viscuda Les qüestions socialment vives són temàtiques con- de la mateixa manera per totes les persones de la ciutat. trovertides i complexes, les quals no sempre tenen una Per aquests motius, el turisme a Barcelona s’ha convertit solució clara, sinó que hi ha opinions contraposades i es en un tema controvertit, que ha generat un debat entre requereix confrontar els raonaments de les distintes op- Edició: Ajuntament de Barcelona la ciutadania i que reclama una actuació per part dels cions i generar un debat constructiu. responsables, així com també una participació democrà- Tractar el tema de com ha de ser el turisme a Barcelona Coordinador de la proposta didàctica: Antoni Santisteban tica. Els nois i les noies són usuaris dels serveis públics, és una qüestió socialment viva, ja que és un debat social del grup de recerca GREDICS de la Universitat Autònoma tenen una opinió com a ciutadans i ciutadanes que viuen i que posa en joc valors importants de convivència. També de Barcelona. conviuen a Barcelona, i han de tenir la possibilitat de dir-hi és un debat en el qual han intervingut responsables i ex- la seva sobre aquest tema. perts i expertes des de diferents posicions. I és un debat Professorat col·laborador en la fase pilot: Cristina Carré en el qual ha de tenir la paraula també la ciutadania. (Escola Virolai), Margarida Florensa (Escola Sant Felip Neri), Adrià Gost (INS Galileo Galilei), Sònia Pleguezuelos Quin debat volem portar a les aules? (Escola Prosperitat), Óscar Serrano (Escola Ausiàs March). Emocions i racionalitat Volem portar a les escoles una reflexió col·lectiva profunda Suport de l’Ajuntament de Barcelona: José Cano i Joan per copsar la realitat complexa i global del turisme. Les persones generem sentiments al voltant de les nostres Coma (Institut Municipal d’Educació), Aina Pedret i Natalia • T ransmetre que el turisme és un fenomen inherent al experiències amb la ciutat o a partir de les nostres pròpies Sánchez (Direcció de Turisme). desenvolupament de la ciutat i que els seus beneficis de- experiències, per exemple com a turistes o com a ciutadania, pendran, en gran mesura, de com s’organitzen les seves de tal manera que les nostres opinions poden estar més Suport activitats audiovisuals: Dánae Meroño i Cordelia activitats econòmiques. influenciades per les emocions que no pas per la raó. Per Alegre (Barcelona Aula Mòbil - CPAC) • R eflexionar sobre la imatge que volem projectar de la aquest motiu cal reflexionar sobre la realitat actual de la 4 Barcelona i el turisme: demanem la paraula! Barcelona i el turisme: demanem la paraula! 5 ciutat i fer dialogar les emocions amb la racionalitat que nera flexible i segons les característiques de cada grup • F ormar el pensament crític a partir del tractament el ens permet afrontar la complexitat de les situacions. Cal classe, segons l’edat i el nivell de maduresa. Les activi- turisme com una qüestió socialment viva i valorar els evitar la simplificació de les posicions i argumentar sobre tats van des de l’anàlisi de les representacions inicials, el escenaris desitjats. la complexitat de les situacions. desenvolupament de coneixements a partir de l’anàlisi de • A ssumir un comportament responsable, com a ciuta- textos, estadístiques, dades, opinions o imatges, fins a la dans i ciutadanes de Barcelona, davant el turisme. interpretació crítica d’estudi de casos, per acabar amb un • I dentificar la responsabilitat de les diferents entitats i ac- Argumentació posicionament crític que ens ajudi a canviar o a recons- tors implicats en un turisme sostenible. truir el que sabíem o el que pensàvem. • P romoure un turisme inclusiu i equilibrat en el territori, Es pretén prioritzar el discurs argumentatiu per sobre El que es presenta és un problema social rellevant sobre que doni un paper rellevant també als diferents districtes d’altres tipus de textos. Davant d’una temàtica que dona el qual cal proposar solucions o alternatives. Per tant, no i barris. lloc a posicions diverses i complexes, cal ajudar l’alumnat es limita a la informació que pugui oferir el mateix dossier, • I maginar els futurs possibles, probables i desitjables del a construir un relat obert al debat i al consens, que sinó que reclama sovint la recerca d’informació d’altres turisme a la ciutat de Barcelona. accepti la contraargumentació, que pugui basar-se en fonts que tenim a l’abast a les xarxes o als webs o entre la coneixements contrastats, etc. mateixa ciutadania. L’argumentació requereix la formació d’un pensament Les activitats han de permetre un grau d’aprofundiment Continguts que es treballaran crític que valori les opcions i que prengui partit, un pensa- flexible, des d’una resposta superficial fins a un relat ment dialògic que interaccioni amb les informacions i que complex, tot dependrà del professorat i de com adapti la Formulats a partir de preguntes o accions que plantegen estigui obert a la divergència. proposta didàctica al seu grup classe. Així, caldria una problemes per resoldre a partir del debat, de l’anàlisi certa formació del professorat. de dades, imatges o textos, així com de l’argumentació. Possibilitats: La proposta de mínims podria ser de dues Educació per al futur setmanes de treball amb una sortida. La proposta de màxims podria ser fins a quatre setmanes de treball amb Dins dels estudis del futur i dels exercicis de prospectiva una sortida. ens sembla que l’enfocament de l’educació per al futur ens aporta idees per ajudar-nos a prendre decisions sobre quina és la ciutat que volem en el futur. Responsabilitat i compromís Per aquest motiu, es contemplen els diferents futurs que estan sempre davant nostre: els futurs possibles, proba- Moltes activitats parteixen de les experiències de l’alum- bles i desitjables. D’aquesta manera, l’alumnat ha de ser nat, el qüestionen i li demanen un posicionament, el fan conscient que el futur està per escriure i que ell té un protagonista, li donen un paper actiu, sempre en l’intent paper per decidir quin futur vol i per a quin futur està dis- que assumeixi el seu rol com a part de la ciutadania amb posat a treballar. drets i deures. L’objectiu final d’aquesta perspectiva és que els i les joves participin en un procés d’aprenentatge democràtic pre- El paper de l’alumnat nent una posició davant dels avantatges i inconvenients i del professorat del turisme a Barcelona. Sempre que sigui possible és millor que els i les estu- diants aprenguin de manera autònoma. Això vol dir una Objectius didàctics perspectiva competencial en el procés d’adquisició del coneixement. Algunes de les activitats que es presenten Identificar les representacions socials que tenen els nois estan pensades perquè l’alumnat arribi a conclusions de i les noies sobre el turisme, a partir de les seves pròpies manera independent. experiències. El paper del professorat ha de ser el de plantejar pregun- • A nalitzar l’evolució del fenomen turístic a Barcelona i els tes contínuament i guiar el treball dels i les alumnes. En aspectes de canvi i continuïtat. els debats s’ha de posicionar des de la neutralitat activa, • I dentificar Barcelona com a destinació i emissor de tu- de tal manera que els i les joves tinguin en compte els ristes. Els residents a la ciutat també són turistes en diversos posicionaments sense caure en posicions inamo- moments determinats. vibles des d’un bon inici. • I nterpretar les diferents activitats del fenomen turístic, així com les característiques principals del turisme a la ciutat. Una perspectiva transdisciplinària • V alorar el potencial transformador econòmic, social i adaptable i cultural del turisme, però també els riscos del seu creixement sense una gestió correcta. El material de treball que volem proposar no ha de ser • A nalitzar els mecanismes de gestió del turisme per ex- un llibre de text, sinó una sèrie d’activitats per fer de ma- posar-ne la complexitat i abordar les possibilitats de solució dels problemes. 6 Barcelona i el turisme: demanem la paraula! Barcelona i el turisme: demanem la paraula! 7 MAPA CONCEPTUAL PER A L’ESTUDI DEL TURISME CONTINGUTS I ACTIVITATS Les activitats que es consideren prioritàries s’han marcat 2.4. Moure’s i viatjar en un món global Què en pensen els Evolució dels viatges amb un asterisc.* * Activitat 13. El món com a origen i destinació barcelonins i barcelonines? i del turisme a la ciutat Tot i això, és el professorat de cada grup d’alumnes * Activitat 14. Un món petit qui pot decidir les activitats i com les ha de treballar, Activitat 15. La notícia són 50 milions ja que és qui coneix els nois i les noies que té a classe. Activitat 16. El turisme fa visibles els països del món 2.5. De quins països són els turistes? Quins països reben 1. 2. 1. Què sabem sobre el turisme més turistes? QUÈ SABEM SOBRE EL TURISME EL VIATGE I EL TURISME a la nostra ciutat? * Activitat 17. Observa el gràfic amb les arribades de turistes per continents: A LA NOSTRA CIUTAT? EN EL PASSAT I EN EL PRESENT Què voldríem saber? Quines preguntes ens fem? Activitat 18. Comparem països i ciutats 1.1. Quines idees tenim sobre el turisme? * Activitat 1. Relacionar conceptes 3. Els reptes del turisme a Barcelona Activitat 2. Ordenar les idees 3.1. Barcelona ciutat turística: context 1.2. Quines són les nostres experiències com a turistes? Activitat 19. Observa els gràfics següents. BARCELONA I EL TURISME Activitat 3. La meva història Després contesta les preguntes Activitat 20. Les responsabilitats del turisme DEMANEM LA PARAULA! 1.3. Quines representacions o quines imatges hem construït sobre el turisme a Barcelona? 3.2. Els impactes positius del turisme * Activitat 4. Amb quina imatge ens quedem? * Activitat 21. Descriu els beneficis del turisme en els àmbits següents. Pensa si poden beneficiar la ciutat i si et poden 1.4. Quina és la nostra opinió? beneficiar a tu de manera directa o indirecta. * Activitat 5. Et proposem fer una enquesta al teu centre educatiu 3.3. Els impactes negatius del turisme * Activitat 22. Com penses que podem evitar aquests efectes 3. 4. 1.5. Què en pensen els barcelonins i les barcelonines? negatius? ELS REPTES DEL TURISME NOSALTRES I ELS TURISTES, Activitat 6. Ara comentarem els resultats d’una altra A BARCELONA NOSALTRES COM A TURISTES enquesta 3.4. Analitzar un tema controvertit: “S’ha de limitar * Activitat 7. Altres opinions el nombre d’hotels?” “S’han de regular els apartaments turístics?” Activitat 23. Dues opcions sobre la construcció 2. El viatge i el turisme en el passat d’allotjaments turístics El turisme com a tema Com fer un turisme més i en el present * Activitat 24. Una simulació i un debat controvertit: límits i reptes sostenible i més equitatiu? 3.5. Què en sabem d’altres ciutats del món? 2.1. El Grand Tour. Els inicis del turisme * Activitat 25. Analitzem altres exemples del món * Activitat 8. Analitza les fotografies i compara-les amb la situació actual Activitat 9. Canvi i continuïtat 5 4. Nosaltres som ciutat . 2.2. El turisme de masses i les agències de viatge i també som turistesCONCLUSIONS: CONSTRUÏM * Activitat 10. Fem d’agència de turisme EL FUTUR DE LA * Activitat 11. Les conseqüències del turisme de masses 4.1. Les persones també som ciutat BARCELONA TURÍSTICA Activitat 26. Llegeix la poesia següent i dona la teva opinió 2.3. Maneres de fer turisme: el descobriment, el viatge sobre el seu significat. organitzat, l’escapada de cap de setmana * Activitat 27. Els meus racons de la ciutat Activitat 12. A continuació tens el testimoni de diferents persones que han fet un viatge turístic a Barcelona 4.2. Com em relaciono amb els turistes com a ciutadà Responsabilitat, sostenibilitat, i han escrit a les xarxes socials o ciutadana de Barcelona? cohesió, redistribució, innovació Activitat 28. Què faig si... Activitat 29. Com podem ajudar? 8 Barcelona i el turisme: demanem la paraula! Barcelona i el turisme: demanem la paraula! 9 4.3. Com em comporto com a turista quan viatjo a altres ciutats? DOCUMENTACIÓ DE SUPORT * Activitat 30. I vostè és un turista sostenible? Activitat 31. Decàleg del viatger responsable 4.4. I en el turisme, quin paper hi tenen les dones? Activitat 32. Empoderar les dones en el turisme * Activitat 33. Rutes turístiques per la Barcelona de les dones Pla estratègic 4.5. Com podem promoure l’equitat territorial amb el turisme? Activitat 34. Com es distribueix el turisme dins la ciutat? * Activitat 35. Què té de meravellós el meu paisatge urbà de turisme 2020. quotidià? 5. Conclusions: construïm el futur Una estratègia de la Barcelona turística Què voldríem saber? Quines preguntes ens fem? 5.1. Responsabilitat: individual i col·lectiva. Què han col·lectiva de fer els i les responsables, què ha de fer la ciutadania i què he de fer jo. * Activitat 36. Reflexiona i escriu quina és la responsabilitat i el deure de cada una d’aquestes entitats i persones perquè per un turisme el turisme no tingui un efecte negatiu sobre la ciutat: 5.2. Sostenibilitat: Què és la Carta Mundial de Turisme Sostenible +20? sostenible Activitat 37. Completa la taula següent sobre temàtiques que tracta la Carta Mundial de Turisme Sostenible +20. * Activitat 38. En grup, penseu un recorregut dins del vostre districte pels espais verds, parcs i jardins. 5.3. Cohesió: Barcelona som tots i totes Resum executiu Activitat 39. Per grups busqueu al vostre barri carrers i places amb nom de dones i investigueu qui eren. Activitat 40. Per grups feu un estudi sobre l’accessibilitat al vostre barri. 5.4. Redistribució: com es poden destacar els barris * Activitat 41. Un viatge per la memòria de les persones del barri * Activitat 42. Fem un vídeo Activitat 43. Una campanya publicitària 5.5. Innovació: Com imaginem el futur? Com construïm el futur? Futurs possibles, probables i desitjables. * Activitat 44. Barcelona turística: futurs possibles, probables i desitjables 10 Barcelona i el turisme: demanem la paraula! Barcelona i el turisme: demanem la paraula! 11 El turisme és un dels fenòmens més rellevants per a la Les disposicions inicials són un punt de partida, decla- configuració de la ciutat del futur i Barcelona s’ha con- racions sobre com concep el turisme i la seva gestió vertit en una ciutat turística en temps rècord, i res apunta aquest pla estratègic. Establir d’antuvi aquestes dispo- que deixi de ser-ho en el futur proper. El turisme no pot sicions és bàsic per construir posteriorment els reptes ser considerat com una activitat econòmica aliena del i els objectius i, sobretot, ho serà a l’hora de dissenyar lloc on s’esdevé. El turisme és part inherent de la ciutat. les propostes en una fase ulterior del pla. S’han estipulat Assumir aquest escenari posa en relleu noves prioritats set disposicions inicials que es desgranen a continuació. per a l’estratègia de turisme de la destinació. LA RELACIÓ COCONSTITUTIVA DEL TURISME I LA CIU- En primer lloc, que és el que està en joc. Governar dissen- TAT. Barcelona ha esdevingut una ciutat turística en molt yant estratègies compartides i interpel·lant la pluralitat pocs anys. Malgrat la importància central del turisme en d’agents que tenen veu i la volen exercir. Governar cons- la configuració de la ciutat en els darrers vint anys, encara truint nous marcs d’acció que possibilitin, entre d’altres, avui es tracta massa sovint com un fenomen aliè, quelcom la conciliació de la visita i les pràctiques turístiques amb la que no li és propi. Lluny de ser un fenomen aliè, el turis- vida permanent a la ciutat. Governar el turisme, en defini- me produeix la ciutat i, alhora, la ciutat configura també tiva, intentar fixar unes regles del joc que permetin trobar les possibilitats del turisme. El turisme és part inherent i l’equilibri de la ciutat, promovent determinades pràcti- constitutiva del fenomen urbà actual. Les activitats turís- ques i limitant-ne d’altres. tiques no es poden considerar quelcom estrany a la ciutat, no són “allà fora”, sinó que formen part del seu dia a dia, El Pla estratègic ha d’integrar tots els instruments i de les seves dinàmiques intrínseques, fins i tot de la seva mecanismes disponibles que permetin construir nous quotidianitat. D’aquesta manera, els turistes no han de Nous escenaris, escenaris de futur sostenibles que garanteixin que la ge- ser considerats agents passius “a la ciutat” sinó visitants neració de riquesa derivada de les activitats turístiques Disposicions amb drets i deures “de la ciutat”. noves prioritats no posa en joc el futur de la destinació com a objecte de desig però tampoc com a territori que engloba moltes al- inicials Aquest pla té la voluntat de trencar les posicions dicotò- tres pràctiques econòmiques i formes de viure’l. En segon miques que separen clarament “el turisme” i la “resta de lloc, doncs, cal garantir la sostenibilitat de la destina- la ciutat”, un posicionament que s’inicia amb el pla estra- ció de manera irrenunciable, i fer-ho amb una mirada tègic anterior quan anuncia explícitament que “el turisme ampliada, incorporant a les qüestions ambientals altres esdevé un element clarament estructurant de la ciutat, ja criteris fonamentals com és la qualitat dels llocs de treba- que la seva activitat incideix de manera transversal en el ll o la fortalesa de les relacions empresarials amb el teixit conjunt de la societat i afecta la seva vida econòmica, so- econòmic local. Cal pensar la sostenibilitat no només com cial, cultural i territorial en vessants múltiples”. un atribut de marca, sinó com a efecte desitjat per tota La importància la cadena de valor, com a fita a assolir en el conjunt de la de governar destinació. DEL MODEL TURÍSTIC A LA CIUTAT TURÍSTICA. És pre- el turisme per cisament aquesta relació coconstitutiva entre el turisme i garantir l’interès La tercera de les prioritats ha de ser el disseny dels me- la ciutat la que trasllada un repte conceptual clau: passar general de canismes per garantir el millor retorn social de l’activitat de la discussió sobre el “model turístic” al debat sobre la la ciutat econòmica generada pel fet de ser una destinació de pri- construcció de la “ciutat desitjada”. Els reptes de la gestió mer ordre. Un retorn social que, sense dissociar-se de la del turisme són reptes de ciutat, des de la promoció fins sostenibilitat, s’ha de dur a terme a partir de múltiples a les externalitats de les activitats. És impensable pensar mecanismes redistributius, a través de la generació de va- a intervenir a la ciutat sense tenir en compte les activitats lor compartit en els territoris, però també activant efectes turístiques i els seus efectes, elements centrals, en gran multiplicadors per afavorir la cooperació empresarial de part, de la ciutat. El repte avui no és només com gestio- sectors estratègics. En definitiva, convertir el turisme en nar el turisme a la ciutat, sinó com gestionar la ciutat palanca de canvi per activar altres activitats econòmiques amb el turisme. Aquest canvi de perspectiva és crucial a no extractives, beneficiant-se de l’afluència constant de l’hora de pensar en instruments per gestionar els efectes professionals i càrrecs institucionals que visiten Barcelo- d’unes pràctiques turístiques, dels usos turístics de la ciu- na cada any. tat, que cada cop estan més integrats en les dinàmiques quotidianes. Si es considera que el turisme i la ciutat són inseparables, no es pot actuar només en una de les parts sense que l’altra s’hi vegi afectada. Assumir aquest fet ajudarà, també, a deixar de tractar el turisme de manera essencialista i apriorística: el turisme no és ni bo ni dolent, depèn del context, dels elements estructurants i dels seus efectes. 12 Barcelona i el turisme: demanem la paraula! Barcelona i el turisme: demanem la paraula! 13 DEL TURISTA AL VISITANT: AMPLIANT L’ESPECTRE LA GEOMETRIA VARIABLE DE LA DESTINACIÓ. Cal abor- Barcelona sempre ha projectat a l’exterior la ciutat desitjada. DEL TURISME. La frontera entre allò que es considera dar el concepte de destinació amb un vessant doble. En Alhora, aquesta projecció internacional ha estat clau per turístic i allò que no s’hi considera ha quedat totalment primer lloc, té un caràcter marcadament virtual. La des- esdevenir allò que la ciutat volia ser. Avui, a través de desdibuixada per les mateixes pràctiques dels i les visi- tinació es construeix a través de la seva imatge i els la capacitat de lideratge internacional de Barcelona, es tants. L’elaboració del Pla estratègic de turisme del 2015 seus relats. Aquests generen unes expectatives que els pot projectar una destinació que s’alineï amb la imatge va suposar posar en qüestió marcs hegemònics de la visitants esperen que es compleixin. En segon lloc, la de la ciutat democràtica, justa i equitativa que volem ser. concepció del turisme a Barcelona lligat a les vacances plasmació d’aquestes expectatives té un caràcter clara- Gestionar la destinació vetllant per la seva sostenibilitat, —majoritàriament a l’estiu— o als viatges a l’exterior. Una ment territorial: la visita, les pràctiques i les activitats es conciliant al màxim tots els elements en joc i promovent de les grans fites del PET15 va ser diversificar la imatge i duen a terme en llocs concrets, i es generen, alhora, efec- el màxim retorn social possible de les activitats turísti- les pràctiques dels visitants a la ciutat: no tots tenen les tes que els configuren. Per aconseguir que la destinació ques satisfent el gaudi dels visitants sense posar en risc mateixes motivacions, tenen orígens molt diversos, viuen Barcelona vagi més enllà de les seves icones, cal enfor- la pervivència dels qui hi viuen. la ciutat de manera diversa i tenen expectatives també tir les estratègies comunicatives, de promoció i de gestió diferents. Els estereotips ja no servien perquè la realitat amb el seu entorn i amb la destinació Catalunya, tal com Per fer-ho, cal apostar per una gestió integrada del tu- era molt més diversa. Però a més dels turistes, el PET15 ho evidencia el Pla estratègic de Catalunya 2013-2016. risme i vetllar per la seva relació estreta amb la resta de va fer pública la incidència dels excursionistes, aquells polítiques urbanes. Si el turisme és una qüestió col·lecti- passavolants que no dormien a la ciutat però que la seva va, aquest ha de ser governat amb un lideratge públic a fi presència era clau a l’hora de tenir en compte la destina- SOSTENIBILITAT I COMPETITIVITAT: UN BINOMI INDES- de vetllar pel benestar de la ciutat. Governar el turisme ció: excursionistes que visitaven la ciutat durant el dia, els TRIABLE. Avui és inapel·lable abordar la competitivitat implica la construcció d’una estratègia que defineixi els viatgers que feien escala, els creueristes o els visitants de de la destinació sota criteris de sostenibilitat i respon- marcs d’actuació per donar resposta als reptes i els objec- fora de la regió metropolitana amb motius no laborals o sabilitat. La destinació ja no pot pensar-se d’una altra tius compartits amb el màxim nombre d’agents possible. d’estudi. El PET15 proposava deixar de parlar de turistes manera que no sigui garantint la seva viabilitat en el temps per referir-se als visitants, englobant aquesta diversitat i en l’espai; i fer-ho de manera integrada, contextualit- Aquesta estratègia turística de Barcelona haurà d’estar de motivacions i pràctiques diverses. zada, amb una mirada territorial, i tenint en compte la encaminada fermament a garantir la sostenibilitat de la relació coconstitutiva del turisme i la ciutat. Per assegurar Propòsit destinació, a promoure, alimentar i exigir la responsabili- l’èxit de la destinació, mantenir-ne la singularitat, dotar tat de les actuacions, pràctiques i activitats que configuren EL TURISME, UNA QÜESTIÓ COL·LECTIVA. El turisme de valor afegit tota la cadena de valor, garantir i promoure del Pla Estratègic la ciutat avui, condicionant la ciutat del futur. Projectar la ha esdevingut un tema central tant en les àgores políti- noves experiències i convertir el turisme en una activi- ciutat futura passa per repensar les pràctiques del pre- ques com en els mitjans i en l’opinió pública. L’augment tat innovadora i amb valor afegit, cal que es ratifiquin els sent. La sostenibilitat ja no és una opció o un atribut de progressiu de visitants i l’evidència dels seus efectes ha compromisos amb la sostenibilitat i la responsabilitat sig- de Turisme 2020 marca, sinó una aposta irrenunciable. La qualitat de l’ex- fet emergir un debat visible i plural, que ha estat possi- nats per la ciutat i, el més important, cal que es vehiculin periència turística passa per garantir el benestar de les bilitat, en gran part, per l’altaveu que suposen les xarxes amb propostes d’actuació concretes i valentes que puguin persones que l’habiten de forma permanent, garantir socials. Així mateix, les eleccions municipals del juny del contraposar-se amb les necessitats del dia a dia de la vida l’equilibri entre la ciutat turística i les altres múltiples for- 2015 van constatar que el turisme és un tema central en a la ciutat. mes de viure-la. l’agenda política de la ciutat. L’indubtable impacte de les qüestions turístiques en l’esfera pública obliga a insistir Així mateix, cal explotar el turisme com a palanca per en quelcom ja anunciat pel Pla estratègic de turisme 2015 al desenvolupament d’altres sectors econòmics i dels i el document “Barcelona, turisme i ciutat”: la necessitat territoris i assegurar el màxim retorn social possible. d’abordar el turisme com una qüestió col·lectiva i parti- Potenciar el caràcter multiplicador del turisme al llarg de cipada. tots els àmbits, generant valor compartit en tota la cadena de relacions i consum i focalitzant els esforços per garan- tir la redistribució de la riquesa generada. LA GESTIÓ INTEGRADA DEL TURISME. Si bé durant molts anys la política turística girava exclusivament al voltant de la promoció i l’atracció del nombre més gran de visitants, avui la gestió del turisme cal abordar-la de manera inte- grada i transversal. En primer lloc, coordinant, regulant i gestionant les activitats turístiques de manera estratè- gica, tenint en compte no només les seves externalitats i efectes negatius, sinó també el seu potencial de desen- volupament local. En segon lloc, alineant les estratègies de promoció i màrqueting turístic amb les estratègies de comunicació, promoció i gestió de la ciutat. 14 Barcelona i el turisme: demanem la paraula! Barcelona i el turisme: demanem la paraula! 15 PROGRAMA 1. PROGRAMA 2. PROGRAMA 3. GOVERNANÇA CONEIXEMENT DESTINACIÓ BARCELONA PROPÒSIT DEL PROGRAMA 1. PROPÒSIT DEL PROGRAMA 2. PROPÒSIT DEL PROGRAMA 3. Reforçar els espais, els instruments i els mecanismes Desenvolupar un programa per generar, compartir, di- Construir una destinació —que traspassi els límits de de govern municipal a fi de garantir el lideratge públic de vulgar i transferir coneixement al voltant de l’activitat la ciutat de Barcelona— plenament compromesa amb la gestió turística de forma coordinada i participada amb turística a la destinació Barcelona per tal d’acompanyar la sostenibilitat social, econòmica i ambiental, que sigui altres agents. la presa de decisions, aprofundir en qüestions estratègi- dinàmica, acollidora, oberta, innovadora, desitjada, que ques i enriquir el debat públic. garanteixi la qualitat de vida dels seus ciutadans i ciuta- danes, el desenvolupament territorial equilibrat, i on la El turisme és una qüestió col·lectiva i les seves activitats ciutat real i la seva identitat siguin els principals atrac- incideixen en la construcció de l’espai urbà de mane- La generació de coneixement en matèria de turisme tius pels visitants. ra transversal. Per això, l’Administració ha de definir el urbà és fonamental per a la gestió i la presa de deci- marc de governança per garantir l’interès general de la sions a la destinació. Barcelona és conscient de la seva ciutat. Per aconseguir-ho, primerament, haurà de seguir importància i ha fet grans esforços per generar i publicar El moment actual és clau per definir una destinació que intensificant la línia ja iniciada de coordinació d’espais de informació sobre l’activitat turística, impulsant estudis per n’asseguri la supervivència a llarg termini, i aquesta treball interns per tal de fer més eficient la seva gestió conèixer-ne l’impacte econòmic, el seu pes en l’economia definició passa irrenunciablement per construir, conjun- i garantir la transversalitat de l’acció. Així mateix, haurà o la importància de la seva transversalitat sectorial, en- tament amb tots els actors de la ciutat i del seu entorn, d’incrementar els espais on coordinar les polítiques, con- tre d’altres. Cal continuar aprofundint en el coneixement una destinació sostenible. Els primers passos en aquesta juntament amb altres institucions públiques, així com d’altres aspectes a través de la col·laboració amb centres direcció es van materialitzar l’any 2011 quan Barcelona Programes deliberar i codissenyar-les amb el sector privat i amb els universitaris i centres d’R+D+I, en especial, aquelles línies va ser la primera ciutat a rebre la certificació Biosphere, agents socials i comunitaris del territori, garantint els de coneixement que siguin útils per donar suport a les po- que la reconeix com a destinació que aposta per la gestió mecanismes de participació oberta. lítiques turístiques dels propers anys. Alhora, cal apostar d’un turisme responsable ambientalment, socialment i d’actuació per noves eines d’obtenció, gestió i visualització d’infor- socioeconòmicament. Abordar la configuració de la desti-Una altra tasca necessària és enfortir les relacions amb mació sabedors que el coneixement obert és la clau per nació des del concepte més ampli de sostenibilitat permet altres destinacions a fi de compartir experiències, però sostenir i dissenyar les polítiques de gestió d’una ciutat millorar la qualitat de vida urbana, la competitivitat de la també iniciar projectes de forma col·lectiva, reescalant amb turisme. pròpia activitat turística i la gestió dels efectes territorials demandes comunes de forma coordinada o generant de l’activitat. L’impuls de la destinació sostenible passa espais de treball permanents. Finalment, és d’una im- Divulgar el més àmpliament possible el coneixement ge- per tres elements clau: portància vital garantir l’encaix del Consorci Turisme de nerat en aquest àmbit és imprescindible en un moment en Barcelona amb l’estratègia turística municipal davant dels el qual s’ha situat el turisme en el centre del debat ciuta- • E l màrqueting. En aquest procés de construcció de la reptes globals de la destinació. dà. Cal facilitar als diferents actors del turisme, a polítics destinació, el màrqueting ha de ser l’aliat imprescindible i polítiques, a empreses i a la ciutadania els elements ne- que ha de permetre projectar la virtualitat de la destina- cessaris per copsar la complexitat d’aquest fenomen per ció promovent nous relats i prioritzant la nova estratègia conèixer les oportunitats i els reptes de ser una de les territorial i de configuració d’atractius i productes. Cal destinacions urbanes més importants d’Europa. convertir el màrqueting en un instrument central de ges- tió. • L ’estratègia territorial, que deixa de posar l’èmfasi en els barris com a productes turístics estructurats per apostar per valorar els esdeveniments, per apostar pels itineraris diferenciats, així com pels espais no residen- cials com a receptors d’activitat temporal. • E ls atractius de visita i els productes turístics, que han de respondre als criteris de sostenibilitat assegurant un retorn social i una revitalització del territori que va més enllà d’atributs fixos i que s’amplien i es diversifiquen. 16 Barcelona i el turisme: demanem la paraula! Barcelona i el turisme: demanem la paraula! 17 PROGRAMA 4. PROGRAMA 5. PROGRAMA 6. PROGRAMA 7. MOBILITAT ALLOTJAMENTS GESTIÓ D’ESPAIS DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC PROPÒSIT DEL PROGRAMA 4. PROPÒSIT DEL PROGRAMA 5. PROPÒSIT DEL PROGRAMA 6. PROPÒSIT DEL PROGRAMA 7. Analitzar els usos turístics de la mobilitat —com a ac- Abordar la gestió de l’allotjament turístic de manera es- Abordar de forma integrada i transversal la gestió dels Reforçar les bases productives de la ciutat, fomentant tivitat clau per a la configuració de la destinació— i tratègica i proactiva, dotant de coherència els diferents espais urbans per fomentar la conciliació de les activi- els recursos endògens, facilitant les inversions i els pro- dissenyar i desplegar mesures d’actuació per a la millo- instruments normatius. tats turístiques amb la vida quotidiana i permanent a la jectes empresarials turístics innovadors i responsables, ra de la seva gestió. ciutat. i potenciant l’ocupació de qualitat. L’allotjament turístic és una de les activitats cabdals en La mobilitat és, juntament amb els allotjaments i els la configuració de la destinació en la mesura que permet L’activitat turística i les pràctiques dels visitants con- El turisme és un generador d’oportunitats pels agents so- atractius de visita, un dels aspectes més determinants en l’ancoratge i la pernoctació del o la turista a la ciutat. A figuren l’espai urbà de la ciutat. La intensitat i el volum cials, culturals i econòmics, per la qual cosa cal integrar la configuració de la destinació. El turisme existeix en tant Barcelona, el sector hoteler ha experimentat un incre- d’aquesta presència és molt desigual al llarg del territori les seves activitats com a actius potencials dels territoris. que hi ha persones, objectes o imatges desplaçant-se d’un ment de la seva oferta sense precedents; així, ha doblat en municipal i es fa palesa l’elevada concentració en zones En aquest sentit, cal treballar per fomentar el major retorn lloc a un altre. Avions, trens, transport viari o creuers pos- pocs anys el nombre de places i ha diversificat els models determinades al voltant dels atractius principals. Aques- social possible de l’activitat turística, incidint sobretot en sibiliten l’arribada i la sortida de turistes i excursionistes a de gestió i inversió de l’activitat. Paral·lelament, en els da- tes àrees experimenten una intensitat d’ús elevada que, els elements que garanteixin la redistribució de la rique- Barcelona i al seu entorn. Així mateix, la mobilitat interna rrers anys han emergit noves tipologies, noves pràctiques en alguns casos com l’entorn de la Sagrada Família i el sa. Així mateix, cal aconseguir generar dinàmiques que és també una de les qüestions centrals que cal abordar en i noves intermediacions que han multiplicat el ventall de Park Güell o gran part de Ciutat Vella, deriva en la seva incrementin el valor compartit de l’activitat turística. Per la gestió de la destinació. La motivació de l’estada, l’esta- l’allotjament, per la qual cosa ha augmentat substancial- saturació i la pressió per sostenir la vida quotidiana. Però, fer-ho, és necessari impulsar millores en el funcionament cionalitat, la temporalitat de la visita, el mitjà de transport, ment el volum total de places d’allotjament a la ciutat, i a banda de zones puntuals, el turisme està cada cop més empresarial, vetllar per minimitzar les externalitats de les l’estat de la xarxa d’infraestructures de transport o els iti- s’ha tornat molt més complex l’escenari que cal gestionar. present a la resta de territoris que històricament s’havien activitats, així com també enfortir els vincles amb altres neraris més freqüentats, entre d’altres, són paràmetres quedat fora de la seva influència, amb una transformació agents econòmics i socials que puguin multiplicar la cade- que condicionen l’impacte de l’ús turístic de la mobilitat En aquest programa s’aborden dues grans línies d’ac- progressiva del paisatge comercial i de l’estructura resi- na de valor generant sinergies i marcs de col·laboració. En en la ciutat. tuació. D’una banda, la voluntat de donar coherència en dencial induïda per l’augment de l’interès dels visitants. definitiva, convertir el turisme en la palanca de canvi per el marc de la reflexió estratègica de l’instrument més al desenvolupament econòmic i el benestar social. Alhora, la gestió dels usos turístics de la mobilitat, per important que s’ha posat en marxa per ordenar, regular Davant d’aquesta situació s’aposta, d’una banda, per la la seva intensitat, la seva excepcionalitat o pel volum de i planificar els allotjaments turístics: el Pla especial ur- reducció de la pressió a les zones més congestionades a En el marc del Programa de desenvolupament econòmic, persones usuàries, requereixen repensar, redissenyar, banístic d’allotjaments turístics. D’altra banda, aquest fi de recuperar la qualitat de vida permanent i, de l’altra, s’aborden diferents accions que promouen una economia gestionar o regular pràctiques específiques i fer-ho ali- programa vol promoure polítiques d’allotjament de mane- per garantir l’equilibri dels usos i l’accés als recursos bà- orientada a la millora de les condicions de vida dels ciu- neades amb les directrius de la gestió de la mobilitat de ra activa, ampliant els espais de treball per coordinar les sics per part de la població resident, com són els serveis tadans i les ciutadanes i de les persones treballadores, a la ciutat, sense perdre de vista l’escala metropolitana de qüestions entre les administracions i els agents privats, bàsics o l’habitatge. Finalment, cal convertir Barcelona l’impuls de noves formes empresarials i a la promoció de la seva afectació. oferint marcs de col·laboració al voltant de la respon- en una destinació on tothom, independentment de l’edat vincles entre sectors estratègics garantint l’equilibri terri- sabilitat empresarial, i promovent el compromís de les i condició, pugui gaudir i participar de l’experiència de torial i el retorn social de les activitats. plataformes comercialitzadores amb la qualitat i legalitat visita promovent mesures que garanteixin l’accessibilitat de l’oferta. universal. 18 Barcelona i el turisme: demanem la paraula! Barcelona i el turisme: demanem la paraula! 19 PROGRAMA 8. PROGRAMA 9. PROGRAMA 10. COMUNICACIÓ I ACOLLIDA FISCALITAT I FINANÇAMENT REGULACIÓ I ORDENACIÓ PROPÒSIT DEL PROGRAMA 8. PROPÒSIT DEL PROGRAMA 9. PROPÒSIT DEL PROGRAMA 10. Ampliar els relats de la destinació, fent-los més diver- Dissenyar noves mesures fiscals per compensar la ba- Adaptar els instruments de regulació i ordenació per sos, dinàmics, responsables i compartits, involucrant la lança entre els costos i els beneficis econòmics de les minimitzar els efectes negatius de les pràctiques turísti- població resident i els visitants en la descoberta d’altres activitats, així com revisar els protocols de finançament ques garantint el dret a la ciutat. realitats, i vetllant per millorar la seva experiència. propis vinculats directament a l’activitat turística. Els instruments normatius han de configurar els marcs L’estratègia de comunicació turística és un instrument Des d’una òptica de gestió pública, els mecanismes de d’acció en matèria de turisme per garantir l’eficàcia de la elemental per gestionar i configurar la destinació sosteni- fiscalitat i finançament són clau a l’hora d’incidir en la gestió i l’ordenació de les activitats turístiques en el te- ble i responsable desitjada. La prescripció dels elements redistribució de la riquesa generada per les activitats rritori, unes activitats que han de ser assimilades com a comunicatius determina les expectatives dels visitants en econòmiques i disposar de fons per efectuar inversions en pròpies de l’activitat urbana. A més, cal regular els nous origen, però també configura potencialment els fluxos i la millora de la destinació. fenòmens disruptius als quals les ordenances vigents no les pràctiques a la destinació. donen resposta, sobretot en matèria d’allotjament turístic Aquestes mesures tenen com a objectiu principal facilitar i en matèria de competència d’activitats econòmiques i re- Una comunicació enfocada a la transmissió de la diver- la regulació de pràctiques concretes, modulant i compen- cursos bàsics compartits. sitat, la complexitat i la multiplicitat de Barcelona és sant així els seus efectes i externalitats. Per fer-ho, cal imprescindible per elaborar un relat compartit de ciutat ampliar l’espectre del que es considera turístic, obrint el Més enllà de les ordenances, cal revisar els instruments que garanteixi l’equilibri entre la ciutat per viure, treballar ventall a l’economia del visitant. Les càrregues fiscals han de planificació urbanística per abordar de forma integrada i gaudir. Aquest és un pas obligat per obrir el ventall de d’incidir de manera especial en les activitats que causen l’entramat d’activitats que configuren el territori urbà, do- possibilitats al visitant més enllà de les icones massifica- més externalitats i que suposen la competència directa tant-les d’especificitat normativa. des. En aquest sentit, no podem oblidar que la construcció amb la vida quotidiana a la ciutat: l’ús intensiu de l’espai de la imatge projectada també es construeix amb una plu- públic, la pressió immobiliària i les qüestions ambientals, El desenvolupament del marc normatiu ha de permetre ralitat d’actors amb els quals treballar conjuntament. entre d’altres. En definitiva, es proposa explorar nous assolir un nivell de control més gran i una millor eficà- càlculs, fórmules i instruments fiscals per garantir una cia sancionadora sobre totes les activitats irregulars que Així mateix, cal continuar treballant en la millora dels ser- redistribució més justa i convertir-los en instruments or- suposin una competència deslleial, que comportin fortes veis d’acollida i informació als visitants, incorporant les denadors. externalitats, independentment de la seva naturalesa. noves propostes per dialogar amb els visitants. Millorar i enfortir els canals de comunicació facilitarà, en primer D’altra banda, cal estructurar els mecanismes de finança- lloc, fer arribar de forma més clara la comunicació d’aco- ment públic a través de l’impost d’estades d’establiments llida. D’altra banda, també permetrà emprar la informació turístics per tal d’assegurar una previsió de fons per fer que emeten els visitants ja sigui per conèixer la seva opi- front a les propostes del Pla que ho requereixin així com nió sobre la destinació com per monitorar la seva estada i fixar criteris per dissenyar projectes estratègics en el poder millorar la seva experiència i, alhora, reduir la pres- marc del turisme sostenible i responsable. sió d’espais sobrevisitats. Per a més informació podeu consultar: Direcció de Turisme. Ajuntament de Barcelona. https://ajuntament.barcelona.cat/turisme/ca/inici Pla estratègic de turisme 2020. Una estratègia col·lectiva per a un turisme sostenible https://ajuntament.barcelona.cat/turisme/sites/ default/files/turisme_2020_barcelona_1.pdf barcelona.cat/turisme barcelona.cat/educacio