ACTA DEL PLENARI DEL CONSELL DE CIUTAT Saló de Cent, 8 de maig del 2012, 19:30 hores Actua com a president l’Excm. Sr. Xavier Trias, alcalde de la ciutat de Barcelona. Després d’agrair l’assistència a tothom, dóna per inaugurat el Plenari del Consell de Ciutat. Hi concorren Vicepresidència primera: Sr. Pau González, president del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB). Vicepresidència segona: Sr. Alejandro Goñi Febrer, president de PIMEC- Comerç. En representació dels grups municipals Sr. Guillem Espriu, en representació del Grup Municipal Socialista; Sr. Joaquim Mestre, en representació del Grup Municipal d’Iniciativa Verds-Esquerra Unida i Alternativa; Sr. Joaquim Forn i Chiariello, en representació del Grup Municipal de Convergència i Unió; Sr. Jordi Portabella i Calvete, en representació del Grup Municipal d’Unitat per Barcelona; Sra. Glòria Martin, en representació del Grup Municipal del Partit Popular. En representació dels consells ciutadans de districte Sr. Enric Sánchez Arias, en representació del Consell Ciutadà del Districte de Ciutat Vella; Sra. Roser Vallhonesta Molins, en representació del Consell 1 Ciutadà del Districte d’Horta-Guinardó; Sr. Jordi Gras Mateu, en representació del Consell Ciutadà del Districte de Sant Martí; Sr. Antonio Fortes, en representació del Consell Ciutadà de Sant Andreu; Sr. Joan Bordetas, en representació del Consell Ciutadà de l’Eixample. En representació dels consells sectorials de la ciutat Sra. Lidia Marimón, en representació del Consell Municipal d’Associacions de Barcelona; Sr. Enric Francès Gaspar, en representació del Consell Municipal d’Associacions de Barcelona; Sr. Vicenç Gasca i Grau, en representació del Consell de Ciutat i Comerç; Sr. Antoni Lucena i Cruz, en representació del Consell de Cultura de Barcelona; Sra. Maria Dolors Martí Solà, en representació del Consell Escolar Municipal de Barcelona; Sr. Antoni Navarro Monteys, en representació del Consell Assessor de la Gent Gran; Sr. Enric Piquet Miquel, en representació del Consell de l’Esport; Sr. Manuel Cases, en representació del Consell de Defensa dels Animals; Sr. Joan Cuyàs i Robinson, en representació del Consell dels Animals; Sra. Huma Jamshed, en representació del Consell d’Immigració; Sr. Antoni Lucena, en representació del Consell de Cultura; Sr. Manuel Ruiz Sánchez, en representació del Consell de Consum. En representació de les institucions rellevants de la ciutat Sra. Marisol Marqués, en representació de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC); Sr. Daniel Serra de la Figuera, en representació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF); Sra. Núria Lozano, en representació de Comissions Obreres del Barcelonès (CCOO); Sr. Juan José Casado, en representació de la Unió General de Treballadors (UGT); Sr. Toni Codina, en representació de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya; Sr. Joan Fuster Sobrepere, en representació de l’Associació Barcelona Consell de Cent; Sra. Victòria Miquel, en representació del Consell d’Associacions de Barcelona; Sr. Francesc Cabana, en representació de l’Ateneu Barcelonès; Sr. Lluís Vendrell, en representació de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona; Sr. Jordi Giró, en representació de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona. Sr. Carles Carreras, en representació de la Universitat de Barcelona (UB); Sr. Ramon Gené, en representació de la Federació d’ONG; Sr. Julio Rios i Martí, en representació de la Federació de Cases Regionals i Entitats Culturals de Catalunya (FECARECAT). 2 En representació de les entitats del Fitxer General d’Entitats Ciutadanes Sra. Alba Cuevas, portaveu de SOS Racisme; Sr. Javier García Bonomi, president de la Federació d’Entitats Llatinoamericanes de Catalunya (FEDELATINA); Sra. Maria Rosa Lunas Masnou, presidenta de la Federació d’Organitzacions Catalanes de Gent Gran, Dones i Família (FOCAGG); Sr. Fabià Mohedano, en representació del Moviment Laic i Progressista; Sra. Felisa Pérez Antón, en representació de l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD); Sra. Concepció Pujolar Contijoch, presidenta de l’Associació de Familiars Alzheimer de Barcelona; Sr. Daniel Celma, en representació de la Federació d’Entitats del Clot-Camp de l’Arpa; Sr. Manel Mora, en representació de la Federació ECOM de Barcelona. Persones d’especial rellevància ciutadana Sr. Joaquim Calvo Jaques; Sra. Núria Galàn Orriols; Sr. Enric Estrenjer Mortes; Sr. Miquel Àngel Fraile; Sra. Elisenda Rius Berga; Sra. Rosa Romeu Tarragona; Sr. Ignasi Parody; Sr. Rafael Manzanera López; Sr. Jordi Porta Ribalta; Sr. Carles Duarte. Persones del Registre Ciutadà Sr. Carlos Aledo Torres; Sra. Cristina Dacruz Rovira; Sra. Carmen Fisse Segarra; Sr. Jacint Ribàs Deix; Sr. Emilio Ruiz Pérez; Sra. Mercedes Cerdà Ramos; Sra. Estel Muñoz Diez; Sra. Mayte Regodón Muñoz. Assistits per la Sra. Berta Clemente, secretària del Consell de Ciutat, i pel Sr. Carles Agustí, comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme. Han excusat la seva assistència a aquesta sessió Sr. Antonio Guillen Martínez, en representació del Consell Ciutadà de Sants- Montjuïc; Sr. Josep Ortiz, en representació del Consell Ciutadà de Nou Barris; Sr. Albert Paluzie, en representació del Consell Ciutadà de Sarrià-Sant Gervasi; Sra. Montse Benito, en representació del Consell de Cooperació; Sra. Anna González, en representació del Consell de les Dones; Sr. Josep Molina, en representació del Consell de l’Habitatge; Sr. Ricard Riol, en representació del 3 Pacte per la Mobilitat; Sr. Jordi Roglà de Leuw, en representació del Consell de Benestar Social; Sra. Adela Subirana Canterell; Sra. Marta Galceran Vercher; Sr. Luis Martín Garcia; Sra. Anna de Guia, en representació de la Federació Catalana de Voluntariat Social; Sr. Enric Canet, en representació del Casal dels Infants per a l’Acció Social als Barris; Sr. Miguel Ángel Essomba, en representació del Centre UNESCO Catalunya; Sra. Eulàlia Perarnau Clarasó, en representació del Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta; Sr. Bonaventura Bassegoda i Hugas, en representació de Transferència Social i Cultural [segur???? a mi em surt que és de la UAB!!!!]; Sr. Josep Maria Martí, en representació del Col·legi de Periodistes de Catalunya; Sr. Joaquim Gay, en representació del Foment Nacional del Treball; Sr. Joan Güell. ORDRE DEL DIA 1. Presentació de l’ordre del dia del Plenari. 2. Aprovació de l’acta de la sessió anterior. 3. Activitat del Consell de Ciutat. 4. Debat i aprovació del Dictamen del PAM. 5. Debat i aprovació del Dictamen de Racionalització dels Òrgans. 6. ILP de la dació en pagament. 7. Precs i preguntes. 1. Presentació de l’ordre del dia del Plenari La secretària, Sra. Berta Clemente, dóna la benvinguda als assistents i proporciona algunes indicacions sobre el Plenari. Després de presentar la documentació que hi ha a les carpetes, explica els diferents punts de l’ordre del dia, els dictàmens que s’aproven en la sessió d’aquest Plenari i el procediment de vot, i demana que durant la votació ningú no abandoni el seu lloc; si algú ha de sortir, es prega que ho comuniqui als tècnics del Consell de Ciutat. 2. Aprovació de l’acta de la sessió anterior Atès que l’acta s’ha enviat en temps i forma i que no s’ha rebut cap esmena, es dóna per aprovada. 4 L’alcalde pren la paraula per aprovar l’acta.  Sr. Carles Agustí i Hernández (comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme) Intervé per explicar que s’han complert els tres acords del Plenari anterior. El primer consistia a fer un retorn dels pressupostos, el qual s’ha inclòs a la carpeta que tenen tots els assistents. El segon i el tercer tenien a veure amb el procés participatiu: fer les butlletes en braille i motivar i fomentar la participació presencial. Atès que totes dues coses s’han dut a terme, s’ha donat compliment als tres acords. 3. Activitat del Consell del Ciutat  Sr. Carles Agustí i Hernández (comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme) Explica que és voluntat del govern donar una importància preferent al Consell de Ciutat, ja que és el màxim òrgan participatiu de Barcelona. Des de començaments d’any fins ara s’han creat diversos grups de treball: Pressupostos, PAM, Reforma del Reglament, Racionalització etc. El Consell de Ciutat ha de treballar preceptivament els pressupostos i el PAM, però el govern té la voluntat que es debatin més temes: els temes que les entitats o la ciutadania considerin oportuns i que validin la Comissió Permanent i el Plenari. També vol informar que s’ha renovat la pàgina web del Consell de Ciutat i que s’ha creat un perfil a facebook. Comenta que s’han doblat les visites a la web i que, per tant, s’ha fet una difusió més àmplia i quantitativa del Consell de Ciutat, i convida a tothom a entrar-hi i a aportar idees sobre aquestes eines. 4. Debat i aprovació del Dictamen del PAM  Vicepresident primer (Sr. Pau González Val) Procedeix a explicar la metodologia que s’adoptarà. Diu que no es llegirà tot el Dictamen, sinó únicament la part inicial i les conclusions finals. 5 1. Introducció L’objectiu general d’aquest Dictamen és emetre una sèrie de reflexions, valoracions i recomanacions del Consell de Ciutat, una vegada que s’ha conegut el document Marc estratègic i full de ruta 2012-2015. Bases per a la formulació del Programa d’Actuació Municipal (PAM) i dels Programes d’Actuació dels Districtes (PAD) i que s’ha iniciat el procés participatiu del PAM. Atès que el document que s’ha fet arribar sobre el PAM no és un document tancat, sinó que encara s’hi introduiran mesures i iniciatives, el Consell de Ciutat considera que fins que tots els objectius de ciutat i els objectius estratègics no vagin acompanyats d’iniciatives concretes, no es podrà emetre una valoració global del PAM 2012-2015 que no incorri en contradiccions. Per tant, aquest Dictamen és una valoració genèrica dels àmbits i els objectius estratègics del PAM, amb una sèrie de reflexions i de recomanacions que guien tot el document. Aquest Dictamen s’ha estructurat d’acord amb una valoració global del PAM 2012-2015, seguida d’una valoració dels set objectius de ciutat, organitzats de manera que es manté l’estructura pròpia del PAM –Beneficiaris, Hàbitat Urbà i Recursos–, així com del procés participatiu i la butlleta. Finalment, les conclusions i unes recomanacions finals tanquen el Dictamen. 5. Conclusions i reflexions El Consell de Ciutat considera que manca informació per poder valorar el canvi del nou model de ciutat que es dedueix del nou PAM. El PAM ha de configurar el model de ciutat pel qual s’aposta, amb les orientacions pertinents, i el grup de treball manifesta que la seva aposta és un model de barris amb mixtura d’usos, on es potenciïn la convivència, els transports públics i la cohesió social. 6 Tot i la immediatesa de gran part de les accions incloses al PAM, també hi ha d’haver lloc perquè l’equip de govern faci una aposta per un model de ciutat determinat a llarg termini. El moment actual, a més, és l’idoni, ja que encara som al primer any del mandat. Aquest model de ciutat, que prioritza uns valors per sobre d’uns altres, que determina la relació que s’estableix entre l’activitat econòmica i la vida quotidiana dels veïns i veïnes i que assumeix, directament o indirecta, una manera concreta d’entendre l’ús de l’espai públic, té un impacte directe sobre la planificació de l’activitat empresarial privada, i fóra positiu que el PAM es pronunciés amb més claredat sobre aquesta qüestió. Tot i acceptar la necessitat que el PAM reflecteixi els múltiples àmbits de l’actuació municipal, atesa la difícil conjuntura econòmica actual, el Consell de Ciutat considera que el Consistori hauria de dedicar una major part dels seus esforços i recursos a la creació de llocs de treball o, si més no, a tasques de dinamització econòmica. Les bases i el posterior PAM haurien d’incidir amb més força en la vessant econòmica i empresarial de la ciutat. Es considera que l’actual document del PAM no guarda un equilibri entre l’esfera econòmica i l’esfera social, i que es fa poc ressò del mercat de treball i de l’ocupació en un context de crisi econòmica i laboral com l’actual. Tanmateix, es troben a faltar els trets fonamentals que emmarquin el model turístic de la ciutat, ja treballat en el Pla Estratègic del Turisme i generador de riquesa i d’ocupació. Pel que fa a les propostes d’iniciatives, el Consell de Ciutat manifesta que no només es construeix ciutat amb grans projectes, sinó també fent accions de proximitat als barris i mitjançant altres projectes petits que incrementen la cohesió social de Barcelona. Així, es fa constar que l’urbanisme de proximitat als barris seria una de les iniciatives a desenvolupar al PAM. En el moment econòmic actual, i tenint en compte les conseqüències de l’increment dels desnonaments i les dificultats per accedir a un habitatge, tot l’àmbit que fa referència a l’habitatge, i sobretot a l’habitatge de lloguer, mereix un tractament seriós, profund i més extens. 7 D’acord amb el Document Valoratiu i Recomanacions PAM 2012-2015, aprovat al Plenari del Consell de Ciutat, es torna a subratllar el següent: Es posa de manifest que el PAM 2012- 2015 ha d’anar en sintonia amb els diferents PAD de la ciutat, de manera que es reitera una de les recomanacions de l’anterior Dictamen: que aquesta sincronicitat s’ampliï a la resta dels grans plans i projectes de la ciutat, com el Pla director de participació ciutadania, el Pla de joventut i altres. Quant al comerç de proximitat, aquest és un dels trets característics de la nostra ciutat i, malgrat la davallada del consum, resisteix la crisi i dóna feina a un percentatge de persones molt notable. Ara bé, el degoteig de comerços que no poden sobreviure i que han de tancar és constant i amenaça aquest model comercial. Cal, per tant, que l’Ajuntament dediqui més esforços a aquest problema, de manera que la defensa del model de comerç actual esdevingui un eix de l’actuació municipal. És el cas dels anomenats «comerços emblemàtics de la ciutat», aquells que defineixen l’essència de la ciutat i que resumeixen el seu tarannà i la seva història al marge dels carrers de comerços clònics que podem trobar, molt semblants, a altres ciutats del món. En aquest sentit, l’Ajuntament ja ha manifestat la seva voluntat de donar suport a aquest tipus d’establiment a través del Pla per al Comerç, tot i que s’insisteix en el fet que hauria de basar-se en una aproximació molt pragmàtica, ja que, altrament, no satisfarà les necessitats actuals. El Consell de Ciutat no entén la manca total de referències als mercats municipals de la ciutat en el document del PAM. Els mercats municipals de Barcelona són un referent mundial i constitueixen potents nuclis de l’activitat comercial dels barris. Aquesta centralitat incorpora altres aspectes de la ciutat: l’espai físic del mercat municipal esdevé també un nucli de la vida social del barri mitjançant l’organització d’actes cívics, culturals, lúdics i solidaris a les seves instal·lacions, així com accions diverses de dinamització comercial. Gràcies a aquesta nova experiència de compra, el mercat esdevé també un espai de sociabilitat. 8 Els mercats municipals canalitzen el producte fresc a la ciutat i, per la seva proximitat i capil·laritat, constitueixen el canal més sostenible i respectuós amb la ciutat. Tampoc podem oblidar que els mercats municipals donen servei a persones que, per la seva edat o circumstàncies físiques, tenen una mobilitat reduïda. A més, als darrers anys s’ha produït l’entrada d’empresaris i empresàries de comerç nouvinguts als mercats municipals, cosa que constitueix una potent eina d’integració d’aquests emprenedors en el teixit comercial de la ciutat. Una integració que també es produeix en el marc general de les comunitats nouvingudes, que troben als mercats municipals un espai humà des d’on començar a socialitzar-se i integrar-se; un espai obert i inclusiu que els permet conèixer les tradicions de la societat d’acollida. Així, tot i la seva bona salut, és necessari que la previsió econòmica de l’Ajuntament per als propers anys inclogui un punt específic sobre els mercats municipals. Cal continuar el programa de modernització i de renovació de les instal·lacions de la xarxa de mercats municipals, a més d’ampliar de manera progressiva els serveis als clients que ja ofereixen altres equipaments comercials de majors dimensions. Un dels aspectes més notoris recollits en el document marc del PAM és la proposta de simplificació i eliminació de processos administratius per a les empreses. Certament, aquesta acció, que dóna resposta a una petició històrica de diversos gremis sectorials de la ciutat (el gremi de flequers i de tintorers, molt especialment), ha de perseguir l’objectiu de construir un marc normatiu més sensat, adaptat als nous temps i basat en els principis de senzillesa i rapidesa. Atesa la crisi econòmica que patim, l’Administració local no pot entrebancar l’empenta empresarial amb tràmits administratius que es poden substituir o eliminar fàcilment. Igualment, el Consell de Ciutat insta a incorporar al nou PAM que la simplificació i l’eliminació de processos administratius per a les empreses també es traslladi a les entitats i associacions i a la ciutadania. Des del Consell de Ciutat es confia que el Consistori municipal durà a terme aquesta acció amb la col·laboració, en primer lloc, 9 dels serveis jurídics del Consistori i, en segon lloc, dels principals gremis afectats. Una de les vies que aquesta mesura haurà d’explorar és la substitució progressiva de tràmits d’autorització prèvia per inspeccions posteriors; un mecanisme de vigilància i inspecció per al qual podrà comptar amb el suport dels gremis sectorials de la ciutat. Es considera que, en aquests moments, el balanç de la darrera edició del Mobile World Congress és positiu. Aquesta bonança econòmica és fruit d’un esforç estratègic d’anteriors equips de govern de la ciutat. L’actual Consistori no només ha d’aprofitar aquesta herència, cosa que ja es preveu en el document marc, sinó que, alhora, ha de preveure noves inversions i nous contextos d’atracció de talent. Pel que fa al Mobile World Congress, l’èxit aconseguit en la darrera edició ha estat el tret de sortida d’un moviment emprenedor heterogeni cap a la innovació i la recerca tecnològiques. Ara bé, tot i l’evident interès de l’Ajuntament, correctament implicat en l’organització del congrés, el Consistori ha de buscar el suport del sector privat, dels centres de recerca i innovació de la ciutat, molts dels quals tenen seu al barri del 22@, el districte tecnològic de la ciutat. Manca esmentar la necessitat de generar i consolidar ocupació de qualitat. Si no apliquem els criteris de qualitat a tots els agents que intervenen en els cicles productius, i de serveis, no és possible desenvolupar el concepte de qualitat integral, ni retenir el talent que es forma a les nostres universitats, escoles de FP, i centres d’estudi, d’investigació, etc. Les accions, al capdavall, les executen les persones. Tot plegat ha de servir perquè Barcelona sigui coneguda, no només per la qualitat de vida de la seva ciutadania o pel seu atractiu turístic, sinó també per la seva capacitat per crear ocupació de qualitat, una preocupació compartida per les patronals, els sindicats i l’Ajuntament, els quals ja van signar el 2008 el Pacte per l’Ocupació de Qualitat a Barcelona. El Consell de Ciutat manifesta que està completament d’acord amb el fet que un objectiu de ciutat ha de ser «Millorar l’eficiència dels serveis municipals», però també vol fer constar 10 la reflexió sobre el fet que aquesta eficiència mai no ha de posar en perill la qualitat dels serveis públics. Quant al Procés Participatiu, el Consell de Ciutat manifesta que s’ha perdut l’oportunitat de fer un canvi i de plantejar un nou model participatiu, i que s’han repetit els mateixos errors del procés anterior. Al Procés Participatiu li ha mancat el rigor i la seriositat que li pertoquen, i s’ha centrat en les eines (butlleta) i no en les reflexions sobre el model de participació real que s’ha posat en marxa a la ciutat. Tant el procés participatiu com les eines per dur-lo a terme s’haurien d’haver consensuat, validat i testat amb les entitats abans de posar-lo en marxa. El Consell de Ciutat es posa a disposició per participar en tot el procés participatiu, des de l’inici de la seva gestació –incloent- hi, per tant, la definició del calendari i l’estructura–, però no s’hi incorpora de manera reactiva quan, tant el procés com l’eina de la butlleta, ja estaven decidits. Per consegüent, es posa de manifest la voluntat del Consell de Ciutat de ser propositiu i no únicament reactiu. Es posa de manifest que la forma en què s’ha treballat, a escala dels districtes, tant el PAM com el procés participatiu, ha estat molt desigual, i es demana una major homogeneïtzació per tal de facilitar el màxim de transparència a la ciutadania. Es mostra una incidència excessiva en la figura de la Guàrdia Urbana des de la vessant de la seguretat, i s’hauria d’incorporar també la vessant de proximitat i de convivència ciutadana. Les entitats tenen un històric de treball a la ciutat que hauria de quedar recollit al llarg del document, fent un reconeixement exprés del seu paper social i de la seva incidència en la qualitat de vida de les persones de Barcelona. És important apoderar les entitats, i més en un context socioeconòmic com l’actual, on el seu rol és molt destacat, i valorar les estructures participatives ja creades, potenciant-les si cal, abans de crear- ne de noves. 11 El Consell de Ciutat considera que s’ha d’anar més enllà del compliment de la norma i que cal proposar una transformació social i un apropament a la problemàtica més comunitària.  El Sr. Vicenç Gasca (en representació del Consell Ciutat i Comerç) Considera que l’apartat de comerç del Dictamen queda fluix. Per això vol fer més aportacions, que ara no llegirà, però que ja ha entregat a la secretària. En opinió de Ciutat i Comerç, cal treballar per a la reactivació econòmica, la integració i l’equilibri urbanístic. Cal millorar la competitivitat en el sector comercial, així com la integració als barris de la ciutat. Les eines per fer-ho són l’associacionisme comercial, la promoció del comerç i de la professió del comerciant, la revisió del marc legal i la simplificació de normatives. També és important modernitzar la xarxa de mercats i treballar els eixos comercials. Demana que això es tingui en compte al PAM.  L’alcalde Demana si hi ha alguna intervenció més i cedeix la paraula al primer tinent d’alcalde.  Primer tinent d’alcalde (Sr. Joaquim Forn i Chiariello) Comença dient que el Dictamen es tracta d’un document base, no tancat, en què s’estableixen unes bases per recollir l’opinió de les entitats i de la ciutadania. El procés, que ha durat vuit setmanes, es va tancar el dia 3 de maig. Encara no hi ha dades de participació total, però sembla que el nombre de participants ha estat elevat i que la qualitat de les aportacions ha estat molt bona. El PAM és el full de ruta que volem fer entre tots i totes; un full de ruta realista, vinculat als pressupostos, i no pas una carta als Reis. Ens trobem en un context financer complicat. La situació de Barcelona, com a municipi, és millor que la d’altres municipis, però no vivim aïllats: aquí també patim els efectes de la crisi i tenim menys ingressos que abans. Un exemple d’austeritat és, justament, la campanya comunicativa del PAM: hem passat d’un PAM que va costar 1,5 milions d’euros, a un PAM que n’ha costat 350.000 –potser 400.000–, però aquest decrement no ha anat pas en contra de la qualitat de les aportacions ni de la quantitat de participants. Hi ha hagut una aposta clara per les noves tecnologies. 12 Volem garantir uns pressupostos que prioritzin allò que és important: el benestar de les persones i la reactivació econòmica. «Barcelona creixement» com a mitjà, i potenciar la marca de Barcelona. Ens preocupa molt l’atur juvenil. Tal com diu el Consell de la Joventut, tenim un 45 % d’atur juvenil i cal trobar mesures per fomentar l’ocupació. És evident que cal millorar el document base del PAM, però afirma que en aquest Plenari s’estan fent algunes aportacions –com les del Sr. Vicenç Gasca– que ell comparteix; a tall d’exemple, fomentar l’associacionisme, i no només el comercial, sinó tot l’associacionisme en general. Assenyala que el Dictamen parla de reafirmar la projecció exterior, invertint en coneixement i en innovació, aprofitant totes les potencialitats logístiques i d’infraestructures, com ara les del port, les de la zona franca, i les de l’aeroport. Òbviament, tot això és prioritari, i a més cal fer-ho des de l’Àrea Metropolitana, que representa 3,5 milions de persones. També vol recollir l’aportació de fer habitatges de lloguer; un parc d’habitatges de lloguer de l’Ajuntament per a les persones que ho necessitin, i ho relaciona amb el Pla Empenta, que es basa en el concepte de tenir barris per viure-hi i treballar-hi alhora i que s’impulsa des d’Hàbitat Urbà. Pel que fa a les polítiques de joventut, vol deixar palès que hi ha temes que ell comparteix plenament, com ara el Pla de Suport a l’Associacionisme i a la Gestió Cívica. També vol explicar que s’està revisant el model de col·laboració de l’Administració amb les entitats per tal d’anar cap a un model de convenis plurianuals. El Dictamen parla de dictàmens participatius, que és una idea que l’Ajuntament es planteja. Assenyala que segurament hi ha moltes qüestions que no ha comentat, però vol deixar constància que totes les aportacions seran valorades i vol agrair un cop més la participació del Consell de Ciutat i de tots els ciutadans i ciutadanes que aquestes vuit setmanes han fet arribar les seves aportacions. 13  L’alcalde Després d’agrair a tothom la seva participació, afirma que certament el PAM pot tenir una part crítica i que, tal com passa amb qualsevol procés, segurament es pot millorar, per exemple, amb una butlleta més dinàmica, incentivant la participació... També és veritat que hi ha hagut aportacions molt interessants. El Pla d’Actuació Municipal ha de donar resposta social a la gent, en especial en un moment tan complex com el d’ara, que canvia cada dia. Pot ser que el PAM provoqui desavinences, però no hi ha dubte que és un PAM que haurà escoltat la ciutadania. El 2012 l’Ajuntament aconseguirà el dèficit zero, a més de pagar puntualment els proveïdors. Certes decisions que es prenen a escala autonòmica o central ens afecten: de vegades es fan ajustos que ens afecten seriosament i amb els quals no estem d’acord. Es procedeix a votar: s’aprova sense cap vot en contra. 5. Debat i aprovació del Dictamen de Racionalització dels Òrgans Vicepresident segon (Sr. Alejandro Goñi i Febrer) El Consell de Ciutat vol deixar constància de la necessitat de plantejar-nos com millorar la participació ciutadana. Que a la ciutat hi hagi 560 òrgans i que la ciutadania percebi que no participa és un indicador que convida a la reflexió, a la reflexió de les associacions i també de la classe política. Cal que ens plantegem com millorem la participació ciutadana. Quan mantenim un consell, cal que ho fem perquè creiem que és necessari per millorar la qualitat democràtica i perquè apostem per aquest consell. Aquest dictamen recull indicadors qualitatius i quantitatius que permeten valorar l’estat de salut d’un consell. Els consells no són espais merament informatius; per informar es poden fer reunions informatives. Els consells són espais de trobada entre les associacions i, en el cas dels consells ciutadans, entre la ciutadania i els representants de la classe política del govern i de l’oposició. Un escenari privilegiat per debatre temes, per establir estratègies conjuntes, per arribar a acords... El 14 consell existeix perquè hi ha la voluntat política d’impulsar-lo, la qual cosa es tradueix en recursos per al seu funcionament i en contingut per treballar-hi, i perquè hi ha la voluntat associativa i ciutadana de formar-ne part. Només així esdevindrà un espai veritablement participatiu. El Pla Director ja recull mesures especifiques per millorar la qualitat i el funcionament dels òrgans de participació. Un consell no s’hauria de convocar només perquè preceptivament s’ha de reunir, si no té un pla de treball. Tampoc és l’espai idoni per tractar temes puntuals lligats a una temporalitat. El consell hauria de ser un espai més estable de relació. Com abans esmentem a les valoracions, cal evitar duplicar espais, ja que això dificulta la participació de les entitats i les associacions o de la mateixa ciutadania. Existeixen altres espais que permeten tractar temes sense constituir un consell: hi ha les taules temporals i les comissions, que han estat pensades com a espais per tractar un objectiu que justifica la seva creació i que acaben amb l’emissió d’un acord o d’unes propostes. El Pla Director recull que calen espais que s’adaptin amb facilitat a les necessitats i a la flexibilitat que demanen, tant els temes d’actualitat com les peculiaritats dels diversos territoris. La participació, en si mateixa, ha de ser un objectiu del govern municipal i de les forces polítiques del Consistori i, per tant, cal un diàleg amb les associacions i la ciutadania per tal de garantir que els ciutadans i ciutadanes poden exercir el seu dret a intervenir en els afers municipals a través d’uns canals establerts. Cal fer realitat el desig d’una governança coresponsable i participativa.  Sr. Carles Carreras Verdaguer (en nom de la Universitat de Barcelona [UB]) Vol matissar que el terme «classe política» no és adequat, ja que els polítics no formen part d’un estament separat. Un terme d’aquestes característiques estigmatitza les persones que es dediquen a la política. 15  Sr. Carles Duarte Montserrat (persona d’especial rellevància ciutadana) Proposa que ja votem amb l’esmena amb relació al que diu el Sr. Carles Carreras i que parlem «dels estaments polítics».  Sr. Ignasi Parody Núñez (persona d’especial rellevància ciutadana) Vol fer un prec, atès que l’alcalde es va manifestar a favor de les clàusules socials i que ja s’estan fent contractacions als districtes; demana que es reactivi la comissió que vetlla pel seguiment de les clàusules socials.  Sr. Joan Bordetas i Castells (en nom del Consell Ciutadà del Districte de l’Eixample) Demana que es doni un sentit als consells ciutadans de districte i que no es limitin a tractar el PAM i els pressupostos. Cal dotar-los de recursos, no pas econòmics, sinó fer esquemes de treball.  Sr. Antoni Navarro Monteys (en nom del Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona) Vol deixar constància que, en la seva opinió, el tema de la gent gran s’emmarca perfectament en l’Àrea de Qualitat de Vida, però també en la de Cultura.  Sr. Rafel Manzanera López (persona d’especial rellevància ciutadana) Creu que seria interessant que un cop l’any es fes una avaluació dels òrgans de participació; és a dir, que cada òrgan s’autoavalués.  Sr. Carles Agustí i Hernández (comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme) Demana que es faci una racionalització dels òrgans, tal com es recull al Pla Director de Participació Ciutadana, aprovat el 2010 per totes les forces polítiques. 16 Afegeix que el govern està treballant aquesta racionalització amb les forces polítiques. Ara com ara hi ha 560 òrgans a la ciutat de Barcelona. Aquesta inflació complica molt la governabilitat. El model que es presentarà acordat amb les altres forces polítiques vol reduir el nombre de consells, sobretot als districtes, i recull alguns aspectes del Dictamen, com ara eliminar els consells que no s’hagin reunit en un temps determinat, evitar crear-ne de nous, tret que hi hagi un interès veïnal o polític. Les comissions es creen per a un tema en concret, però quan no són necessàries cal eliminar-les, i els consells han de donar resposta del que s’acorda. També vol recollir que no es crearan cinc consells sectorials de manera fixa, sinó que s’intentarà ser flexible. Vol deixar palès que cal fer una reflexió sobre les audiències publiques i els consells ciutadans, i sobre la manera com la creació de consells de barri afecta els consells ciutadans. Quant a la Comissió de Clàusules Socials i Contractació, afirma que es traslladarà a l’àrea corresponent. També vol afegir que el Consell de Ciutat és un òrgan participatiu amb una Comissió Permanent que es reuneix periòdicament i que té potestat per triar els temes que cal tractar.  L’alcalde Vol deixar constància que a la ciutat de Barcelona el turisme genera 1.900 milions d’euros i que només se’n recuperen 900. Hem de participar d’aquesta riquesa d’alguna manera i ens cal participació en l’IVA. El turisme és una activitat econòmica molt important i cal que estudiem com fer repercutir en els demés. Pel que fa a les clàusules socials, cal assegurar-nos que es fa. Vol deixar constància que l’Ajuntament paga a 30 dies. Cal garantir que les empreses subcontractades paguin correctament. 17 6. Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de la dació en pagament  Secretària (Sra. Berta Clemente) Explica que aquest punt s’ha incorporat a demanda de la Sra. Victòria Miquel, que és membre del Consell d’Associacions de Barcelona i membre del Consell de Ciutat.  Sra. Victòria Miquel (en nom del Consell d’Associacions de Barcelona) Vol explicar que les associacions van portar aquesta ILP a la Comissió Permanent del dia 21 de febrer, atès que el Consell de Ciutat és el màxim òrgan que té un caràcter consultiu i participatiu i que un dels seus objectius consisteix a generar debat i posicionaments. Passa la paraula a les entitats proponents: Sr. Toni Codina (Taula del Tercer Sector Social de Catalunya), Sra. Núria Lozano (Comissions Obreres) i Sr. Juan José Casado (Unió General de Treballadors [UGT]) faran un plantejament de la situació, mentre que el Sr. Jordi Giró (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona) llegirà i explicarà la proposta de moció de recolzament, que serà la que es proposarà per votar, a fi i efecte de decidir si és fa arribar al Ple de l’Ajuntament de Barcelona.  Sr. Toni Codina (Taula del Tercer Sector Social de Catalunya) Comença dient que l’Ajuntament ja ha expressat la seva preocupació per la situació de desnonaments per impagats d’hipoteca que condemnen persones amb pocs recursos a perdre l’habitatge i, a més, a trobar-se amb un deute irrecuperable de manera indefinida. Catalunya és la ciutat d’Espanya amb més execucions hipotecàries de tot l’Estat; per això, l’Ajuntament va crear l’any passat una comissió per trobar-hi una solució. Afegeix, però, que sense modificacions en la legislació és complicat poder canviar res. Diverses associacions que també formen part del Consell de Ciutat van crear una ILP d’àmbit estatal per aconseguir que el Congrés dels Diputats debati i aprovi una reforma legislativa; per això porten aquest tema a aquest Plenari, per demanar a l’Ajuntament que contribueixi a reunir, d’aquí 18 fins a finals d’octubre, les 500.000 signatures que cal recollir a tot l’Estat perquè aquesta iniciativa arribi al Congrés dels Diputats. Amb això també es pretén donar el missatge a tota la societat catalana i espanyola que l’Ajuntament de la ciutat és al costat de les persones afectades i que es compromet a fons a trobar-hi una solució.  Sra. Núria Lozano (en nom de Comissions Obreres) Considera que poques vegades tindrem la possibilitat de debatre directament un tipus d’iniciativa que pugui tenir una repercussió tan directa i immediata sobre la qualitat de vida dels veïns i veïnes de Barcelona i, en general, del conjunt del territori. Creu que cal conformar un model de ciutat que doni lloc a una Barcelona inclusiva, una Barcelona amoïnada per la gent, que dedica atenció a les necessitats de les persones; una ciutat que permeti viure en equitat, especialment en un moment com l’actual, amb uns índexs de desocupació tant alts.  Sr. Juan José Casado (en nom de la Unió General de Treballadors [UGT]) Vol començar la seva intervenció fent referència a la coresponsabilitat, que creu que és un dels principis sobre els quals s’assenta aquest Consell i que expressa tant el compromís amb les persones com la voluntat d’aportar solucions als seus greus problemes. Afegeix que, sense aquest compromís, aquest consell de participació, que agrupa la societat civil, probablement acabaria buit de contingut i esdevindria un simple un instrument d’observació de la ciutat, però sense capacitat d’intervenció davant la crua realitat; convivència, integració i la mateixa cohesió social.  Sr. Jordi Giró (en nom de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona [FAVB]) «Moció de recolzament a la iniciativa legislativa popular de la regulació de la dació en pagament, de la paralització dels desnonaments, i del lloguer social. »Vist que, segons les dades del Consell General del Poder Judicial, només entre el 2007 i el tercer trimestre del 2011 s’han produït a Espanya 151.369 processos de desallotjament, com a conseqüència dels més de 328.000 procediments d’execució hipotecària iniciats. 19 »Vist que aquesta legislació, que permet que les entitats financeres s’adjudiquin els habitatges pel 60 per cent del valor de taxació, no només és anormal, sinó que no té comparativa amb les legislacions d’altres països del nostre entorn [i] que, a més, era desconeguda per les famílies quan varen signar els contractes hipotecaris, molts cops amb informació insuficient i enganyosa. »Vist que considerem inadmissible i totalment injust que, en un estat social i democràtic i de dret que recull el dret a un habitatge digne i adequat a través del mandat constitucional, totes les conseqüències de la crisi recaiguin sobre la part més vulnerable del contracte hipotecari. »Considerant que els efectes dramàtics es concentren en l’àmbit municipal, ja que els serveis socials de les administracions locals és on s’adrecen majoritàriament les persones i famílies afectades en busca d’ajut. »El Ple Municipal de l’Ajuntament de Barcelona adopta els acords següents: »Primer. Donar suport al procés de recollida de signatures de la iniciativa legislativa popular (ILP), impulsada per les entitats sotasignades, destinada a fer possible la discussió al Congrés dels Diputats d’una reforma legislativa per regular la dació en pagament, amb efectes retroactius. Una moratòria immediata dels desnonaments i la reconversió de les hipoteques en lloguer social, com a mesura de mínims destinada a garantir el dret a l’habitatge de les persones afectades per les execucions hipotecàries. »Segon. Facilitar el procés de recollida de signatures de l’esmentada ILP per mitjà de l’habilitació de les seus dels districtes i dels centres cívics de la ciutat com a punts en els quals els ciutadans que ho desitgin puguin fer efectiva la seva signatura, durant l’horari habitual d’atenció al públic d’aquests espais municipals. »Tercer. Cedir un estand a la comissió promotora de la ILP a la 17ena Mostra d’Associacions de Barcelona, que tindrà lloc els dies 22, 23 i 24 de setembre de 2012 a la plaça de Catalunya, en el marc de les Festes de la Mercè, per tal que pugui recollir les signatures de ciutadans que s’hi apropin. »Quart. Fer públic aquest acord de l’Ajuntament a través de les vies de comunicació ordinàries de les quals disposa el Consistori. 20 »Cinquè i últim. Enviar còpia escanejada d’aquest acord a la comissió promotora de la iniciativa legislativa popular de la dació en pagament, lloguer social i de la paralització dels desnonaments a l’adreça electrònica: .»  Sr. Jordi Portabella i Calvete (en nom del Grup Municipal d’Unitat per Barcelona [UpB]) Vol mostrar el seu suport a la ILP de la dació de pagament i afirma que ell ja l’ha signada. Afegeix que el seu grup va presentar una proposició el novembre del 2011 que va donar lloc a la Comissió abans esmentada. Creu que el Consell de Ciutat ha d’esdevenir una eina real de participació i no només d’observació.  Sr. Joaquim Mestre i Garrido (en nom del Grup Municipal d’Iniciativa Verds-Esquerra Unida i Alternativa [ICV-EUiA]) Explica que avui és la primera vegada que el Consell de Ciutat, utilitzant una de les facultats que contempla la Carta Municipal, plantejarà que el Ple del Consell Municipal, el Ple de l’Ajuntament de Barcelona, adopti un acord sorgit del Consell de Ciutat. Considera que és un encert que el Consell de Ciutat plantegi un tema d’acord amb el Consell Municipal. Demana que els grups siguin coherents amb el vot i que al Congrés dels Diputats votin el mateix quan es doni el cas. S’aprova amb cap vot sense cap vot en contra  L’alcalde Es vol acomiadar del Sr. Antoni Navarro, del barri de la Sagrada Família, que ha format part del Consell Ciutadà de l’Eixample i del Consell de la Gent Gran de Barcelona. Té vuitanta-nou anys i ha demanat que se’l rellevi en el Consell de Ciutat, perquè l’edat ja no li permet participar-hi tan activament com a ell li agradaria. Ha format part del Consell de Ciutat des que es va crear, l’any 2004, i de la Comissió Permanent des del 2005. 21 Considera que ha estat una persona molt activa, molt estimada per tothom; les seves aportacions sempre han estat constructives i fetes des d’una visió associativa, cercant el màxim consens i amb respecte per la diversitat de pensament. A més, com a representant del Consell de la Gent Gran al Consell de Ciutat, sempre ha vetllat per la bona coordinació d’aquests dos òrgans. El Sr. Antoni Navarro representa, com cap altra persona, la importància de l’associacionisme en la transformació de la ciutat. Afegeix que és un exemple clar del compromís personal i de la implicació ciutadana en el treball conjunt de millorar la ciutat. Com a alcalde, vol deixar palès que cal agrair tots aquests anys de dedicació a la nostra ciutat. Li vol fer lliurament d’un obsequi, amb una inscripció que diu: «Gràcies pels anys de dedicació i entrega al Consell de Ciutat, entre la ciutadania i el govern.»  Sr. Antoni Navarro i Monteys Vol agrair el present i manifesta que s’aprecia molt tots els membres del Consell de Ciutat. 8. Precs i preguntes  Sr. Carles Carreras Verdaguer (en nom de la Universitat de Barcelona [UB]) Comenta que estan considerant crear una comissió o algun organisme de debat sobre la qüestió de la violència i seguretat ciutadana. Fa un prec a títol individual: que es reguli el tema de les bicicletes, ja que diu que algunes ocasions s’ha sentit indefens.  L’alcalde Vol convidar el Sr. Carreras a la Junta de Seguretat Local, que ell presideix, perquè hi pugui aportar els seus coneixements com a representant de la Universitat. També li dóna la raó pel que fa a la necessitat de regular el tema de les bicicletes. Afirma que cal tenir clar que la prioritat primera és el 22 vianant; després, com a més feble, ve la bicicleta; en tercer lloc, la moto, i finalment el cotxe. Sembla ser que temps enrere es va decidir que la bicicleta ocupés el lloc dels vianants, quan la bicicleta el que ha d’ocupar és el lloc dels cotxes, no pas el dels vianants.  Sr. Manuel Casas (en nom del Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals) Està d’acord amb el tema de les bicicletes. Vol manifestar que ha format part del Grup de Treball del PAM i vol deixar constància que fa un prec: resoldre el tema del centre d’acollida dels animals. També vol deixar constància que Barcelona és l’única ciutat del món que disposa de la Declaració Municipal per a la Convivència i Drets dels Animals, i proposa que en aquest mandat se celebri un dia de record, d’homenatge i de reconeixement d’aquesta Declaració Municipal, que enguany fa 10 anys.  L’alcalde Confirma que en aquest mandat es resoldrà el tema del centre d’acollida dels animals i que està d’acord amb fer un homenatge per celebrar els 10 anys de la Declaració Municipal per a la Convivència i Drets dels Animals.  Sr. Jordi Giró (en nom de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona [FAVB]) Demana que el Consell de Ciutat vetlli perquè no coincideixin les convocatòries dels seus plenaris amb altres actes, com el Consell Plenari de Sant Andreu. Demana que no s’enderroqui la Vil·la Urània i que el tema es tracti en una comissió amb entitats del territori interessades en aquest tema. Es té la impressió –tot i que no vol dir que hagi estat així– que s’ha fet d’una manera molt precipitada. Vol recordar que fins al 2010 a la Vil·la Urània hi havia una escola. També creu que caldria parlar de la transformació de la Marina del Port Vell i evitar situacions com la de l’Hotel Vela, que no compleix la Llei de costes, ja que és un organisme autònom. 23  Sra. M. Rosa Lunas Masnou (en nom de la Federació d’Organitzacions Catalanes de Gent Gran, Dones i Família [FOCAGG]) La Sra. M. Rosa Lunas vol convidar tothom a les conferències intergeneracionals que han organitzat juntament amb el Consell Assessor de la Gent Gran. Els conferenciants són: Sra. Concepció Rosset, comissionada de la Gent Gran a l’Alcaldia, i Sr. Raimon Blasi, regidor d’Adolescència i Joventut de l’Ajuntament.  Sr. Daniel Celma (en nom de la Federació d’Entitats Clot-Camp de l’Arpa) Vol deixar palès el seu malestar per la presència d’un casal neonazi i feixista al barri del Clot.  Sr. Rafel Manzanera López (persona d’especial rellevància ciutadana) Està a favor de la ILP presentada, però vol demanar rigor i que es passi la documentació abans de votar-les.  Sr. Carlos Aledo Vol donar les gràcies a l’alcalde per la resposta al president d’Extremadura.  Primer tinent d’alcalde (Sr. Joaquim Forn i Chiariello) Respon que no es pot tancar el local del Clot sense un motiu legal. El tema s’ha estudiat a fons i s’ha posat en mans de la Fiscalia. L’Ajuntament només hi pot intervenir per la via administrativa si hi ha algun incompliment, o per excés de capacitat, perquè no compleix amb la llicència que té assignada, etcètera.  L’alcalde 24 Diu que el que demana la moció aprovada –donar suport a la recollida de signatures per a la ILP– sí que ho pot fer l’Ajuntament. Quant a les motos, considera que cal trobar una manera de garantir la convivència entre motos i vianants. Pel que fa a la qüestió que els actes del Consell de Ciutat no coincideixin amb altres actes, cal intentar-ho, però és complicat, perquè en aquesta ciutat cada dia passen coses. Respecte a la Vil·la Urània, es prendrà una decisió amb el Districte. Cal respectar que els districtes tinguin autonomia. No és un edifici protegit i també s’ha de respectar la decisió de la família. El Port de la Marina serà una decisió que es prendrà de manera consensuada entre tots els partits i les persones afectades. Finalitza la sessió a les 21,15 hores Certifica la present acta, Berta Clemente Secretaria Delegada 25