ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA     
 
 
                
En el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, a les 19.05 hores del dia 26 
de gener del 2010, sota la presidència del primer tinent d’alcalde, 
l’Im. Sr. Carles Martí i Jufresa, es reuneix en sessió ordinària el ple del Consell 
de Ciutat.  
 
 
 
Hi concorren 
 
Vicepresidenta primera: Sra. Marta Cots Sastre. 
Vicepresident segon: Sr. Alejandro Goñi Febrer. 
 
 
En representació dels grups polítics municipals 
 
Im. Sr. Joaquim Forn i Chiarello, grup municipal de Convergència i Unió; 
Ima. Sra. Ester Capella i Farré, grup municipal d’Esquerra Republicana de 
Catalunya; Ima. Sra. Gloria Mart, grup municipal del Partit Popular de 
Catalunya. 
 
 
En representació dels consells ciutadans de districte 
 
Sr. Joan Bordetas i Castell, Consell Ciutadà del Districte de l’Eixample; Sr. Joan 
Solé i Pujol, Consell Ciutadà del Districte de les Corts; Sr. Salvador Barrau 
Viñas, Consell Ciutadà del Districte de Gràcia; Sra. Roser Vallhonesta Molins, 
Consell Ciutadà del Districte d’Horta – Guinardó; Sr. Josep Ortiz Sacristan, 
Consell Ciutadà del Districte de Nou Barris; Sr. Antonio Fortes Gutiérrez, 
Consell Ciutadà del Districte de Sant Andreu. 
 
 
1 
 
En representació dels consells sectorials de ciutat 
 
Sra. Teresa Lloret, Consell de Formació Professional de Barcelona; Sra. Huma 
Jam Shed, Consell Municipal d’Immigració; Sr. Carles Giner, Consell de Cultura 
de Barcelona; Sr. Manuel Ruiz i Sánchez, Consell Municipal de Consum; 
Sr. Manuel Casas i Puig, Consell de Protecció i Defensa dels Animals; 
Sra. Maria Pilar Díaz López, Consell Rector de l’Institut de Persones amb 
Discapacitat; Sra. Maria Dolors Martí Solà, Consell Escolar Municipal de 
Barcelona; Sr. Antoni Navarro Monteys, Consell Assessor de la Gent Gran; 
Sr. Enric Piquet Miquel, Pla Estratègic de l’Esport; Sr. Enric Frances Gaspar, 
Consell Municipal d’Associacions de Barcelona; Sr. Vicenç Gasca i Grau, Consell 
de Ciutat i Comerç. 
 
 
En representació de les institucions rellevants de la ciutat 
 
Sr. Oriol Bohigas Guardiola, Ateneu Barcelonès; Sr. Vicenç Tarrats, Comissions 
Obreres (CC.OO.); Sr. Jordi Giró, Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de 
Barcelona (FAVB); Sra. Miriam Aranda, Unió General de Treballadors (UGT); 
Sr. Julio Ríos Gavira, Federación de Casas Regionales y Entidades Culturales en 
Cataluña (FECARECAT); Sr. Buenaventura Bassagoda, Universitat Autònoma 
de Barcelona; Sr. Xavier Ruestes, Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC); 
Sra. Carmen San Miguel, Associació Barcelona Consell de Cent; Sra. Àngels 
Guiteres Mestres, Taula del Tercer Sector Social de Catalunya. 
 
 
En representació de les entitats del Fitxer General d’Entitats 
Ciutadanes 
 
Sr. Enric Canet, Casal dels Infants per a l’Acció Social als Barris; Sr. Lluís 
Domingo Llobet, Associació d’Entitats Excursionistes del Barcelonès; Sra. Ester 
Hernán, Associació Benestar i Desenvolupament; Sr. Amadeu Quintana 
Jolonch, Coordinadora d’Entitats del Poble Sec; Sra. Alba Cuevas, SOS 
Racisme; Sra. Francina Alzina, Federació Catalana de Voluntariat Social 
(FCVS); Sra. Maria Rosa Lunas Masnou, Federació d’Organitzacions Catalanes 
de Gent Gran, Dones i Famílies; Sr. Fabià Mohedano, Moviment Laic i 
Progressista; Sr. Miquel Àngel Essomba, Centre UNESCO Catalunya.  
 
 
Persones d’Especial Rellevància Ciutadana 
 
Sr. Joaquim Calvo Jaques; Sr. Carles Duarte Montserrat; Sr. Miquel Àngel 
Fraile; Sra. Núria Galán i Orriols; Sra. Rosa Romeu Tarragona; Sra. Maria 
Assumpció Vila Planas; Sr. Josep Güell Ramon; Sr. Enric Estrenjer Mortes. 
  
 
2 
 
Persones del Registre Ciutadà 
 
Sra. Cristina Dacruz Rovira; Sr. Jacint Ribas Deix; Sr. Emilio Ruiz Pérez; 
Sr. Carlos Aledo Torres; Sra. Lluïsa Bertran Martí, Sr. Lluís Martin García, 
Sra. Estel Muñoz Díaz; Sra. Maite Regodón Muñoz; Sr. Enric Tomás de Castro; 
Sra. Mercedes Cerdà Ramos.  
 
També hi assisteix 
 
Sr. Ramon Nicolau, Comissionat de l’Alcaldia per a la Participació Ciutadana 
 
 
 
Assistits per la secretària delegada, Sra. Maria Jose Calvo.  
 
 
 
Han excusat la seva assistència a aquesta sessió 
 
Sr. Enric Sánchez Arias, Sr. Antonio Guillén Martínez, Sr. Jordi Gras Mateu, 
Sr. Albert Palazuié, Sra. Purificació Canals i Ventín, Sr. Josep Molina Ayala, 
Sr. Jordi Rogla de Leuw, Sr. Ricard Riol, Sra. Montse Benito, Sra. Muntsa 
Villanueva, Sra. Marga Serra, Sr. Josep Carles Rius, Sr. Joan Rosell, Sr. Carles 
Carreras Verdaguer, Sr. Daniel Serra, Sra. Marisol Marqués, Sr. Lluís Sans, 
Sr. David Prujà, Sra. Eulàlia Perarnau, Sra. Concepció Pujolar Contijoch, 
Sr. Ramon Salla Ardèvol, Sra. María José Vázquez Arias, Sr. Jordi Puig, 
Sr. Javier Garcia i Bonomi, Sra. Elisenda Rius, Sra. Rosa Gil Garcia, 
Sra. Trinitat Capdevila Burniol, Sra. Adela Subirana, Sra. Carmen Fisse 
Segarra, Sra. Marta Galceran, Sra. Marta Gallego. 
 
 
 
Ordre del dia 
 
1. Aprovació de l’acta de la sessió ordinària de 19.11.2009. 
2. Comissió de Treball del Pla Estratègic de Turisme de la Ciutat de Barcelona. 
Ponent: Sr. Alejandro Goñi. Debat i aprovació de la Proposta de Dictamen 
sobre la Fase de Diagnosi i de la Proposta Estratègica.  
3. Informació sobre la Comissió de Treball del Pla Director de Participació 
Ciutadana. Ponent: Sra. Marta Cots. 
4. Informació sobre la Comissió de Treball de la Transformació Urbanística de 
la Diagonal. Ponent: Sr. Alejandro Goñi. 
5. Informació sobre el seguiment de la implementació del PAM a mig mandat. 
Ponent: Sr. Ramon Nicolau. Debat i aprovació de l’Informe de Reflexió. 
6. Cloenda. 
 
 
3 
 
1. Aprovació de l’acta de la sessió ordinària de 19.11.2009 
 
Atès que no hi ha cap esmena ni al·legació, es dóna per aprovada l’acta de la 
sessió ordinària del 19 de novembre del 2009. 
 
El Primer Tinent, Sr. Carles Martí informa que l’acta de la sessió 
extraordinària sobre l’estat de la ciutat del passat 7 de gener es presentarà a 
aprovació durant la propera sessió plenària.  
 
 
2. Comissió de Treball del Pla Estratègic de Turisme de la Ciutat de 
Barcelona. Debat i aprovació de la Proposta de Dictamen sobre la Fase 
de Diagnosi i de la Proposta Estratègica  
 
El president dóna la paraula al vicepresident segon, el Sr. Alejandro Goñi, 
que presenta la Proposta de Dictamen sobre la Fase de Diagnosi i la Proposta 
Estratègica del Pla estratègic de turisme de la ciutat de Barcelona. 
 
El Sr. Alejandro Goñi saluda el tinent d’alcalde, les regidores, els regidors i 
els membres del Consell.  
Informa als assistents que a fi i efecte d’elaborar aquest dictamen, la Comissió 
de Turisme del Consell de Ciutat s’ha reunit en cinc ocasions. A la primera 
sessió, celebrada el 8 d’octubre del 2009, es va constituir la Comissió, es va 
aprovar el Pla de Treball i es van presentar les conclusions dels onze grups de 
treball organitzats per al Pla estratègic, en els quals van participar els 
membres de la Comissió. En aquesta sessió, el Sr. Enric Truñó, coordinador 
del Pla, va presentar la documentació i els objectius del Pla. A les altres quatre 
sessions es van treballar els documents sobre la diagnosi i la proposta 
estratègica del Pla elaborats per l’Oficina del Pla Estratègic.  
 
Comenta que els resultats del debat i les aportacions dels membres de la 
Comissió constitueixen el contingut de la Proposta de Dictamen que avui es 
presenta a aprovació, i que el document que es presenta a aprovació es va 
enviar juntament amb la convocatòria de la sessió i és a la carpeta, i que 
espera que tothom l’hagi pogut llegir.  
 
Resumeix el contingut del document: 
 
 En els punts 1 i 2, el Dictamen fa referència als antecedents i al Pla de 
treball de la Comissió. 
 En el punt 3 es fan unes valoracions i recomanacions de caràcter general 
sobre set aspectes que la Comissió considera importants per emmarcar la 
Diagnosi i la Proposta Estratègica:  
 
 
a. Coherència entre el model turístic i el model de ciutat. 
b. Caràcter transversal de les activitats turístiques. 
4 
 
c. Necessitat de fer una definició àmplia del concepte de turista, que 
cal positivar. 
d. Treballar a fons els elements que configuren les diverses 
percepcions del turisme de la ciutat: tolerància, permissivitat, 
ciutat oberta, etcètera. 
e. Necessitat de generar un debat obert sobre turisme i 
cosmopolitisme.  
f. Oportunitat de posar en valor el concepte de capacitat de càrrega 
física, social, econòmica i psicològica. 
g. Recordar que el turisme és un motor de l’economia que es basa en 
elements fràgils —tan aviat apareixen com desapareixen—, però 
també en elements de certa solidesa que cal tenir en compte. 
  
 En el punt 4 es recullen les valoracions i recomanacions de caràcter 
particular respecte a la governança, els aspectes econòmics, socials i 
territorials del turisme, i les recomanacions i valoracions sobre el turisme a 
Ciutat Vella, en concret.  
El Primer Tinent, Sr. Carles Martí atès que tots els membres del Consell han 
disposat del document amb antelació, dóna per descomptat que han tingut la 
possibilitat de llegir-lo i obre un torn d’intervencions abans de procedir a la 
votació.  
El Sr. Miquel Àngel Fraile valora positivament el treball del Consell. Afirma 
que el turisme a Barcelona és molt important, i que la feina que s’ha fet és 
cabdal per poder situar el comerç, el turisme i la ciutat de Barcelona en el 
nivell que li correspon. Creu que és evident que el turisme aporta nous 
escenaris i nous reptes en una ciutat que requereix, cada vegada més, de nous 
elements per poder competir en un món tan globalitzat com l’actual, i que cal 
considerar els diferents aspectes, no només des d’una perspectiva econòmica, 
sinó també des d’un punt vista social i de Barcelona. Considera que l’aportació 
feta en la Proposta de Dictamen ha estat molt positiva, i vol fer constar en acta 
l’agraïment al treball dut a terme des d’aquest Consell. 
El Sr. Salvador Barrau es refereix al tema del Park Güell, i explica que caldria 
tractar-lo de forma unilateral o singular, perquè no es poden posar en el 
mateix paquet els turistes del Raval, per exemple, i els del Park Güell, que en 
un percentatge força elevat són japonesos, molt educats i respectuosos amb la 
natura i amb l’obra de Gaudí. Demana que sobre aquest tema es dugui a 
terme un procés participatiu com el que s’ha fet amb la Diagonal. 
El Sr. Alejandro Goñi diu que el document que ha presentat fa referència al 
treball de deu comissions en què van participar més de cent persones i que el 
Sr. Enric Truñó va fer a mans als membres de la Comissió de Treball del 
Consell. El Park Güell s’hi contempla, evidentment, com un més dels temes 
turístics; si ara no es valora de manera concreta és perquè en aquesta sessió 
es tracta d’aprovar la Diagnosi i la Proposta Estratègica, però que, en tot cas, 
5 
 
creu que la reflexió que fa el Sr. Salvador Barrau està recollida en els 
mateixos termes que ell ha manifestat. 
El Sr. Joan Güell subscriu l’opinió del Sr. Salvador Barrau. Creu que la 
Comissió ha fet un gran treball, però insisteix, tal com ja ha manifestat en 
altres sessions plenàries d’aquest Consell, en la importància que per a ell té la 
seguretat ciutadana. Està satisfet que aquesta setmana el senyor alcalde s’hagi 
reunit amb el ministre de Justícia per abordar, precisament, aquest tema tan 
important. Aprofita per aplaudir aquesta iniciativa i espera que continuï, ja que 
si el turisme que ha de venir comença a dubtar i a dir: «No anem a Barcelona, 
perquè segons m’han dit no hi ha seguretat...», el Pla Estratègic no servirà de 
res. Considera que l’objectiu fonamental hauria de ser que Barcelona arribés a 
ser la primera ciutat del món en termes de seguretat ciutadana. A partir 
d’aquí, la resta vindrà per si sola. Això és el que desitja. Felicita el treball fet, 
però demana que es tingui en compte el tema de la seguretat. 
La Sra. Teresa Lloret valora el que s’ha destacat en les recomanacions sobre 
els aspectes econòmics del turisme i la importància de la professionalització 
dels sectors dels treballadors, i reclama que es reconegui la importància que la 
formació es correspongui amb les necessitats de qualificació d’aquests 
treballadors. 
Atès que no hi ha més intervencions, el Primer Tinent, Sr. Carles Martí 
sotmet a votació el Dictamen presentat pel Sr. Alejandro Goñi: «Fase de 
diagnosi i proposta estratègica del Pla estratègic de turisme de la ciutat de 
Barcelona». 
Es demanen vots a favor, vots en contra i abstencions. 
S’aprova el Dictamen amb dues abstencions i sense cap vot en contra.  
 
 
3. Informació sobre la Comissió de Treball del Pla Director Municipal 
de Participació Ciutadana 
El Primer Tinent, Sr. Carles Martí dóna la paraula a la vicepresidenta 
segona del Consell, la Sra. Marta Cots, perquè informi de les tasques de la 
Comissió que s’encarrega del Pla director de participació ciutadana. 
La Sra. Marta Cots recorda que en la sessió plenària del mes de juliol es va 
informar de l’inici dels treballs de la Comissió que es va crear amb l’objectiu de 
fer el seguiment, les propostes i la validació de l’esmentat Pla director. 
Informa que des d’aleshores la Comissió s’ha reunit tres vegades i que, arran 
d’aquesta feina, s’ha elaborat un informe —tothom el trobarà a la carpeta de la 
sessió— que recull les aportacions de la Comissió al disseny del Pla director. 
Aquest document formarà part del dictamen final que es presentarà a 
l’aprovació del Consell un cop s’hagi acabat el procés de redacció del Pla. 
6 
 
Explica que en aquests moments la Direcció de Participació està redactant la 
proposta del Pla director, que caldrà presentar a la Comissió per a la seva 
validació, i lamenta no poder donar més informació. 
En principi, la Direcció de Participació preveu lliurar un esborrany de la 
proposta de Pla director a mitjans de febrer. Aleshores, la Comissió es tornaria 
a reunir per poder fer el dictamen final. La Comissió preveu que podrà 
presentar aquesta feina en el plenari del mes d’abril, tot i que està 
condicionada pel timing de la Direcció de Participació.  
El Primer Tinent, Sr. Carles Martí demana si altres membres d’aquest grup 
de treball volen afegir el seu punt de vista, o si altres membres del Consell 
volen disposar de més informació sobre aquesta qüestió i sobre aquest punt, 
que sens dubte és important, perquè té a veure amb compromisos amb el 
Consell de Ciutat, però també amb compromisos amb les comissions del 
Consell Plenari de l’Ajuntament que estan desenvolupant la Direcció i 
Participació.  
El Sr. Josep Ortiz diu que en el Consell Ciutadà del Districte de Nou Barris —el 
qual representa a la Comissió de Treball— entenen que es tracta d’un 
document que hauria de permetre que tots avancéssim més en la democràcia 
participativa. Creu que s’obren una sèrie de línies que, tal com van dir a la 
Comissió, esperen que no es quedin en un calaix, perquè quan els membres de 
la Comissió es reuneixen, estan fent una feina per desenvolupar millor la 
participació de la ciutat. 
El Primer Tinent, Sr. Carles Martí diu que, atesa la realitat del Consell de 
Ciutat, cada cop és més difícil que allò que elaboren tots plegats acabi en un 
calaix. Considera que últimament moltes de les coses que s’han dit i que s’han 
proposat s’han obert pas gràcies a l’esforç de tothom.  
No havent-hi més intervencions, passa al següent punt de l’ordre del dia. 
 
 
4. Informació sobre la Comissió de Treball de la Transformació 
Urbanística de la Diagonal 
 
El Primer Tinent, Sr. Carles Martí dóna la paraula al Sr. Alejandro Goñi, 
que informa dels treballs de la Comissió. 
Diu que agraeix molt poder donar informació sobre les tasques que el Consell i 
la Comissió de la Diagonal estan portant a terme, perquè creu, sincerament, 
que aquesta és una comissió que dóna molts sobresalts: cada matí, en mirar 
els diaris, té por de trobar-hi alguna novetat sobre la Diagonal que la Comissió 
desconegui. Atès que això acostuma a passar entre la celebració d’una reunió i 
la següent, va decidir, com a president de la Comissió, fer una reunió el dia 21 
de desembre del 2009 perquè els grups polítics diguessin què en pensaven o 
7 
 
què volien fer amb el tema de la Diagonal. Considera que va ser una sessió 
molt productiva, en què es va comptar amb la participació del cap de 
l’oposició, el Sr. Xavier Trias, i de tots els grups polítics, i en la qual el 
Sr. Ramon García-Bragado va informar del procés de debat dels grups 
polítics, necessari per conformar una majoria qualificada en el plenari.  
Explica que aquestes negociacions es van iniciar el novembre, cosa que la 
Comissió desconeixia, i que no es van concloure fins al 21 de desembre, durant 
la Junta de Portaveus, el mateix dia que tenia lloc la reunió de la Comissió, al 
matí, i que l’acord dels grups polítics ha quedat recollit en el Document de 
bases per al desenvolupament de la consulta ciutadana de la Diagonal, que es 
va aprovar en el plenari municipal del 23 de desembre, i que s’ha enviat per 
correu electrònic a tothom, a més d’incloure’l en la carpeta de la sessió.  
  
Destaca quatre grans elements del document:  
 
a. Les dades de la consulta: del 10 al 15 de maig, en el cas de la votació 
presencial, i del 10 de maig, a les 10.00 hores, fins a les 10.00 hores 
del 16 de maig, en el cas de la votació electrònica. 
b. Les tres opcions de resposta: «A», «B» i «Cap de les dues». Aquesta 
última li produeix, personalment, una certa inquietud, perquè 
considera que genera inseguretat quant a la valoració de la consulta. 
c. La Mesa de Seguiment i Garanties de la Consulta, integrada, entre 
altres, pel degà del Col·legi de Notaris, la degana de la Facultat 
d’Informàtica de la UPC, el secretari general de l’Ajuntament de 
Barcelona, i presidida pel president de la Comissió de Treball de la 
Diagonal i pel vicepresident segon del Consell de Ciutat; és a dir, per 
ell mateix. La Mesa disposarà d’una clau per tancar el procés de 
consulta; això vol dir que serà un procés que s’obrirà amb clau i es 
tancarà amb clau, i no es validarà fins al final de tota la consulta. 
d. El sistema d’identificació de votants, per assegurar-se que ningú no 
pugui suplantar el vot de cap altra persona.  
 
Explica que aquesta consulta representa un procés «innovador» a escala de 
l’Estat espanyol; que estarà vigilat i tutelat i que, per tant, s’han adoptat totes 
les mesures perquè sigui un procés correcte. També informa que la Unió 
Temporal d’Empreses, integrada per INDRA i SCYTL, ha guanyat el concurs per 
gestionar el procés de consulta, que en tot moment estarà supervisat per 
l’Institut Municipal d’Informàtica i la Universitat Politècnica de Catalunya, i que 
podran votar totes les persones majors de setze anys que constin 
empadronades a Barcelona en el cens del 2009.  
Informa que durant la sessió de treball, tots els grups polítics municipals van 
explicar el seu posicionament, i que la majoria dels membres de la Comissió no 
veuen clara la tercera opció —«Cap de les dues»—, perquè el resultat pot 
donar peu a interpretacions diverses i fins i tot contradictòries.  
8 
 
Acaba dient que per tal que la Comissió pugui tirar endavant la seva feina — 
que és la validació de tot el procés— l’Ajuntament ha de comunicar-los com es 
presentaran les dues opcions a la ciutadania, quina campanya d’informació es 
durà a terme, i quina informació acompanyarà cada projecte. Afegeix que 
estan preocupats perquè encara no han rebut la totalitat d’aquests documents, 
i que no voldrien assabentar-se’n per la premsa.  
Durant la seva intervenció, el Sr. Alejandro Goñi fa un incís per disculpar-se, 
ja que no ha fet referència als altres representants dels grups polítics de 
l’oposició: el Sr. Alberto Fernández Díaz i el Sr. Jordi Portabella, els quals, 
juntament amb el Sr. Xavier Trias, també van assistir a la sessió de treball de 
la Comissió del dia 21 de desembre. 
 
Tot seguit, el primer tinent demana si algun altre membre de la Comissió vol 
fer alguna consideració. 
 
El Sr. Jordi Giró diu que subscriu totalment la intervenció del Sr. Alejandro 
Goñi. Considera que tant la primera fase d’informació com la de retorn han 
estat impecables, i que la Comissió ha fet un treball molt seriós. També 
comenta que una de les coses que sempre han demanat des del Consell de 
Ciutat és conèixer la informació de primera mà i amb tota la confidencialitat 
que s’ha de mantenir en aquestes qüestions. Per això els va sobtar veure que 
arribaven al 21 de desembre sense que s’hagués fet cap sessió de treball per 
manca d’informació i de documents a valorar, i que a la premsa sortís 
informació sobre els dos projectes objecte de consulta. Creu que ho han de 
posar damunt la taula, perquè les regles del joc han de ser iguals per a tots i 
perquè s’han de mantenir les formes. Pensa que el procés ha de seguir 
endavant, i que si tothom vol que el Consell de Ciutat continuï tenint el paper 
que està tenint, s’hauran de continuar mantenint al màxim aquests llindars que 
ara s’han sobrepassat.  
 
Explica que una cosa que els va sorprendre molt va ser la tercera via, la 
tercera opció. Considera que és una «tercera via», perquè més que una opció 
és una via. És bo que es consulti al màxim possible, però creu que s’està 
canviant el model de consulta; que si es vol fer bé, cal revisar tot el treball que 
s’ha fet i posar-lo damunt la taula, perquè, sinó, s’estaran gastant energies i 
esforços que al final probablement no duran enlloc. Diu que té ganes que es tiri 
endavant el canvi de la Diagonal i que lluitaran perquè es faci allò que els 
ciutadans i les ciutadanes triïn. Ara bé, els preocupa que si se’ls ofereix la 
tercera via, la facin servir com una via d’escapament i al final cadascú ho 
interpreti com vulgui. 
Demana que, tenint en compte la feina que els queda per fer —ja ho van 
comentar a la reunió del 21 de desembre—, els grups polítics també reflexionin 
sobre això. Creu que aquesta qüestió és cabdal, perquè no és una tercera 
opció, sinó una tercera via que desnaturalitza el procés en el qual s’ha estat 
treballant des de l’inici. Consideren legítim que es consulti tot, i hi estan a 
favor, però el que no és de rebut és que ara que són a la tercera fase del 
9 
 
procés es torni enrere. Creu que, políticament, això representa fer un pas 
enrere; una pèrdua de confiança, perquè els ciutadans i ciutadanes pensaran 
que es torna a començar una altra vegada, i al final no sabran què és el que 
s’ha de triar.  
Recalca que tot això els preocupa, perquè estan convençuts que aquest tipus 
de consulta és molt interessant, no solament per a la Diagonal, sinó també per 
al futur d’aquesta ciutat. Creu que si es fa bé, amb transparència i participació, 
probablement s’estarà encetant una via, no de «desafecció», sinó d’«afecció», 
de ganes de participar i de poder canviar les coses.  
Insisteix en el fet que els preocupa el tema de la premsa. Temen que abans de 
la propera reunió trobaran a la premsa les dues propostes definitives, cosa que 
els sabria molt de greu, perquè considera que la feina ha d’estar reconeguda i 
no volen que sembli que estan perdent el temps.  
Acaba dient que tot el que ha manifestat —i que també ha expressat el 
Sr. Alejandro Goñi— recull el sentit del que van expressar tots els membres 
de la Comissió el dia 21 de desembre. Remarca que l’esmentada reunió 
s’hauria d’haver fet un mes abans, i explica que si insisteix en això és perquè 
allò que els dol és que es desnaturalitzi el procés; no que hi hagi totes les 
opcions de resposta que es vulgui, sinó que es canviïn les regles del joc, 
perquè s’ha de ser fidel i respectuós amb el que s’ha dit, al marge del treball 
polític que s’hagi de fer.  
El Sr. Vicenç Tarrats diu que Comissions Obreres mostra el seu acord amb el 
que diu el company de la FAVB, i manifesta que, des del seu punt de vista, una 
opció que parteix d’una mesura de govern no hauria d’estar condicionada a la 
possibilitat de la tercera opció de resposta: «Cap de les dues». Li sembla molt 
perillosa, perquè pot acabar desnaturalitzant el procés del referèndum ciutadà 
sobre la Diagonal i ser més perjudicial que beneficiós per al procés en si 
mateix. 
Manifesta que des de Comissions Obreres continuaran defensant l’opció que 
sempre han defensat: la connexió en superfície de la Diagonal des de Francesc 
Macià fins a les Glòries, la qual cosa converteix la Diagonal, no pas en una via 
de trànsit d’alta intensitat, sinó en una via pacífica, en una via ciutadana, i que 
treballaran en aquest sentit. Vol que quedi constància d’això, perquè, tal com 
sempre han fet, seran tan combatius com puguin, i ho reivindicaran de totes 
les maneres possibles. 
El Sr. Enric Estrenjer diu que forma part de la Comissió com a ciutadà, i que, 
com a ciutadà, està perdut; subscriu el que diuen el Sr. Alejandro Goñi i el 
Sr. Jordi Giró. Ara hi ha tres opcions. Llegeix que s’«ajorna quatre anys» 
l’inici de les obres de la nova Diagonal, i es pregunta: «i, mentrestant, què? 
Ens caurà tota? Ja està caient. Passen les bicicletes per on volen, passen els 
cotxes...; hem d’esperar més anys?...» Considera que cal informació. Diu que 
cada vespre, quan obre la pàgina de bcn.cat/diagonal, se’n du una sorpresa, i 
10 
 
que no cal llegir el diari, perquè es publica directament a la web abans 
d’informar-ne a la Comissió. Creu que s’ha de fer alguna cosa perquè no 
s’«ajorni» quatre anys, com va dir el Sr. Jordi Hereu.  
 
El Primer Tinent diu al Sr. Enric Estrenjer que li sap greu, però que al 
Sr. Jordi Hereu val la pena d’escoltar-lo personalment, i que el millor és que 
els membres del Consell que tinguin l’oportunitat de fer-ho relativament 
sovint, sempre li ho preguntin, perquè a vegades hi ha intermediaris que 
poden confondre.  
El Sr. Miquel Àngel Fraile diu que, evidentment, el tema és molt complex, 
perquè altrament ja estaria resolt, i que no tot sempre és igual. Creu que la 
participació és un element clau, i que en la qüestió de la Diagonal el que se 
sotmet a debat és un tema molt complex, i que potser s’hauria d’explicar molt 
més, de manera que tant la senyora Maria de Nou Barris com el comerciant de 
la Diagonal ho puguin entendre.   
Creu que cal molt de diàleg; que som davant d’un projecte que és molt 
important per a Barcelona i que, tot i que és complex, una votació plantejada 
en els termes que es proposen potser no sigui la millor manera de conèixer 
què opinen realment els ciutadans i ciutadanes de Barcelona. Li sembla que 
encara no hi ha hagut el debat suficient o no es tenen els coneixements 
suficients per concretar amb exactitud què es demana a la ciutadania. En 
aquest sentit, malgrat la tercera via —que és una cosa que els han «colat» 
políticament i que trastoca tot el plantejament inicial, que podia ser més 
simple—, la situació anterior, que proposava preguntar únicament quin dels 
dos projectes es preferia, tampoc no era prou transparent perquè la senyora 
Maria pogués anar votar —si és que decidia de fer-ho—, i sabés què se li 
estava plantejant. 
Opina que allò que s’ha de reclamar des del Consell és que es doni més 
informació a la ciutadania sobre què pot ser la Diagonal i què ha de ser i vol 
ser, i que un altre tema és la participació: com hi participa la gent i com se 
l‘informa. Diu que són dues qüestions diferents, i que comparteix la queixa 
que, des d’un punt de vista tècnic, a última hora els han marcat un gol, però 
que des del punt de vista de la complexitat del problema, val la pena de 
reflexionar-hi. Considera que hem estat molts anys patint la Diagonal en el seu 
estat actual, i que esperar una mica més per saber què és el que realment 
volen els ciutadans i ciutadanes també seria interessant. És una aposta molt 
important per a Barcelona: afecta tota la ciutat i val la pena de reflexionar bé 
sobre l’impacte que pot significar un canvi tan radical en una via tan 
fonamental, ja que és l’eix de la ciutat. 
El regidor de CiU, el Sr. Joaquim Forn, vol explicar el sentit de la tercera 
opció, perquè li sembla que genera certs dubtes. Diu que el seu grup la va 
defensar, que des del començament ha participat en les negociacions amb 
11 
 
l’equip de govern, i que al principi aquesta tercera opció també la va 
contemplar el govern, no en la forma de «Cap de les dues». 
El Primer Tinent, Sr. Carles Martí intervé per demanar-li que no parli en 
nom del govern, sinó en nom del seu grup. 
El Sr. Joaquim Forn continua dient que van optar per incloure una tercera 
opció, perquè hi havia gent que els deia: «Mireu, podem estar d’acord o no 
amb qualsevol de les dues opcions que presenti el govern; ens en pot agradar 
una, ens poden agradar les dues, o pot ser que no ens n’agradi cap, o 
simplement que es vulgui recollir l’opinió de moltes persones que no van 
participar en l’inici del procés i que senzillament no volen la reforma de la 
Diagonal». Pensen que no els ha de fer por cap tipus de participació.  
Comenta que no li agrada l’expressió «la tercera opció és perillosa», perquè 
quan la gent participa d’una manera conscient, i es pot expressar mitjançant 
una, dues o tres opcions —o les que siguin—, no hi cap perill. El que s’ha 
d’intentar és aconseguir la màxima participació, i que el màxim de gent pugui 
expressar el seu punt de vista de la manera que consideri més justa i que 
millor reflecteixi les seves opinions. Pensa que aquesta és la voluntat de la 
tercera opció, i que no cal buscar-hi res més.  
Explica que no s’ha marcat cap gol, perquè si no haguessin volgut fer la 
consulta, només els calia haver votat en contra en el plenari i la consulta no 
s’hagués fet. Diu que han fet una aposta per la consulta des del primer 
moment; que des del mes de gener, en què es va presentar la mesura de 
govern, s’han manifestat a favor de la consulta. Ara bé, es tracta d’una 
consulta que s’ha de fer en unes condicions determinades; que han expressat 
les seves condicions, i que creuen que també tenen una representació en el 
govern de la ciutat per poder-les expressar. Afegeix que també van posar de 
relleu altres temes que pensen que han millorat significativament la proposta, 
com ara el tema de la seguretat en la votació per internet, que donen suport 
als altres temes i que per això van votar a favor de la mesura de govern. 
Acaba dient que simplement volia aclarir el que van expressar en el ple i que el 
Sr. Xavier Trias va exposar en la reunió del Consell de Ciutat. 
La Sra. Ester Capella diu que torna a presentar el que ja va manifestar en la 
Comissió de Treball de la Transformació de la Diagonal. Afirma que el Grup 
d’Esquerra Republicana ha estat molt clar des del principi i que en cap moment 
ha modificat la seva posició. Ara bé, també considera que s’han de positivitzar 
les qüestions i la manera com es plantegen. Les regles del joc democràtic són 
les que són i, per tant, s’han de complir. Creu que quan un grup manifesta que 
no està d’acord amb la manera de tirar endavant una qüestió —en aquest cas, 
la consulta de la Diagonal— s’ha de buscar una via de consens.  
Comparteix l’opinió que al principi del procés participatiu es va plantejar d’una 
manera molt genèrica com havia de ser la consulta. No es va dir que només hi 
12 
 
hauria dues opcions —«A» i «B»— i prou; en tot cas, no ho té present. Primer 
es va fer la mesura de govern, després es va iniciar tot el procés de 
participació, i més endavant es va detallar com seria el reglament.  
Diu que no vol convertir en cavall de batalla la qüestió de les dues o tres 
opcions, perquè en tots dos casos es pot produir un empat. Cada entitat i cada 
ciutadà i ciutadana té una visió de la Diagonal, que és «la seva visió de la 
Diagonal», però el que de veritat compta és que hi hagi dos projectes força 
diferents que recullin tot el procés de participació previ que ha permès a la 
ciutadania fer les seves aportacions, principalment de manera qualitativa. Fins 
i tot s’ha comptat amb la participació d’adolescents: nois i noies d’institut que 
van fer suggeriments força interessants i que, més enllà del que a vegades es 
pensa des d’un despatx, segurament aporten la frescor de qui veu de manera 
molt clara quin és el seu dibuix de la Diagonal. 
Positivitza el fet que com més elevada sigui la participació, millor. Diu que 
cadascú, en el seu àmbit de responsabilitat i de competència, haurà de 
demanar i fer seva la proposta de la Diagonal. Per tant, els grups municipals, 
les entitats i les persones a títol individual hauran d’engrescar-se en el projecte 
que defensen. Explica que, pel que fa al seu grup, les tres opcions —«A», «B» i 
«C»— són vàlides, i que, en tot cas, quantes més opcions de resposta hi hagi, 
millor. El més important és que s’expliquin bé les opcions diferenciades de 
transformació de la Diagonal. 
Acaba dient que no creu que la introducció del tercer element —o tercera 
possibilitat— distorsioni el debat real sobre la transformació de la Diagonal, 
perquè és una consulta vàlida. Considera que s’haurien de presentar dos 
projectes diferenciats, i el «no» com a tercera opció, i que cadascú defensi el 
seu projecte; que provoqui els seus votants, les persones en què pot exercir 
una influència.  
El Sr. Vicenç Gasca demana un aclariment, perquè està una mica confós. Vol 
saber si els resultats són vinculants per a l’equip de govern. 
El Primer Tinent, Sr. Carles Martí explica que l’equip de govern sempre ha 
defensat que hi hagués dues opcions diferenciades. La idea era que en una 
primera consulta es demanés l’opció de la manera més fàcil possible, més 
natural i més directa, però que, evidentment, les regles democràtiques tenen 
el seu joc, i el principal grup de l’oposició —sense el qual no es pot aprovar 
aquest procediment de consulta— va establir com a condició sine qua non que 
hi hagués una tercera opció.  
Diu que les propostes «A» i «B» seran dues propostes substancialment 
diferenciades —altrament, no tindria cap sentit plantejar una consulta—, però 
alhora seran dues propostes igual de solvents des del punt de vista tècnic i des 
del punt de vista de la proposta urbanística: perquè aquestes dues opcions 
hagin recollit de manera rigorosa i contrastada les més de 30.000 aportacions 
13 
 
de la ciutadania durant la primavera i l’estiu passat, ha calgut un treball 
professional intens per part de l’Oficina del Projecte de la Diagonal.  
Quant a les filtracions a la premsa, comenta que això també forma part de les 
regles del joc democràtic, de la societat de la informació i dels mitjans de 
comunicació, però assegura que cap de les propostes definitives s’ha filtrat, 
entre altres coses, perquè no n’hi ha cap de definitiva, i que, per tant, tot allò 
que hagi pogut sortir a la premsa es redueix a prepropostes, idees, 
plantejaments, que després algú ha transformat en infografia. Confirma que 
les propostes es comunicaran a la Comissió de la Diagonal del Consell de Ciutat 
tan bon punt es donin a conèixer oficialment, i després, com a missió principal 
d’aquesta Comissió, hauran de consensuar tot el paquet de difusió, de foment 
de la participació, de foment del debat, d’explicació.  
Diu que la proposta serà ambiciosa, però alhora, tenint en compte que es vol 
fomentar el debat i la participació, es donarà prou informació perquè la 
immensa majoria dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona se’n puguin 
assabentar, visquin o no a la Diagonal, i tant si la convivència amb aquesta 
avinguda és una qüestió que els preocupa quotidianament com si no ho és, 
perquè la ciutadania és la que té l’última paraula, i per al govern municipal el 
resultat és vinculant. Tiraran endavant la proposta que surti: «A», «B» o «C». 
Si la tercera opció és la majoritària, no es farà cap reforma a la Diagonal i, en 
tot cas, hauran de pensar si es fa un tercer projecte o si el que han dit els 
ciutadans és que no tocava. 
Les regles del joc són que si hi ha tres opcions, la majoria relativa compta. Per 
tant, si «A» o «B» aconsegueixen més vots que les altres dues opcions per 
separat, el govern entendrà que aquesta opció és la que han triat els ciutadans 
i ciutadanes, i consideraran que s’ha de tirar endavant.  
Respecte al calendari d’execució, explica que el plantejament de l’equip de 
govern és que un cop es conegui l’opció guanyadora, es procedeixi a redactar 
el projecte executiu. Aquest procés durarà uns quants mesos, i permetrà 
decidir un projecte d’obres i establir unes previsions pressupostàries i de 
licitacions, la qual cosa pot ser que coincideixi perfectament amb el nou 
mandat municipal. Per tant, segons les seves previsions, l’any 2011 han de 
poder començar les obres. Si a les eleccions del maig del 2011 hi ha unes 
altres majories, el govern corresponent decidirà què fa.  
Diu que totes les persones que vulguin, que se sentin implicades en la 
transformació de la Diagonal, poden aconseguir que si l’opció «A» o «B» és la 
guanyadora, tot això arribi a algun lloc.   
Considera que ara cal engrescar la ciutadania, explicar bé les diferents opcions, 
les fortaleses i els avantatges que comporta aquest procediment de cara al 
futur, la novetat que suposa la votació electrònica, ja que aquesta serà l’única 
manera de votar —bé presencialment en algun dels més de cent col·legis 
electorals que hi haurà, o a distància a través d’internet—, i que hi haurà un 
14 
 
col·legi electoral únic. Tots els ciutadans i ciutadanes de Barcelona 
empadronats, majors de setze anys, tindran dret a votar. 
Acaba dient que es posarà en marxa un mecanisme de participació molt 
flexible, molt més flexible que els que fem servir actualment per a les 
consultes ordinàries, i que també hauria de ser un instrument per facilitar la 
participació. Creu que realment ens trobem davant d’una oportunitat única i 
que, malgrat els matisos, tots comparteixen en el si del Consell Plenari, i 
també del Consell de Ciutat —n’està convençut—, perquè n’és el protagonista. 
Vol continuar garantint que durant la resta del procés aquest Consell tingui el 
rol principal i fonamental en la definició de tots els aspectes vinculats a la 
informació, al debat i a la participació.  
 
5. Informació sobre el seguiment de la implementació del PAM a mig 
mandat. Debat i aprovació de l’Informe de Reflexió 
El primer tinent dóna la paraula al Sr. Ramon Nicolau, Comissionat de 
l’Alcaldia per a la Participació Ciutadana, perquè informi sobre aquest punt. 
El Sr. Ramon Nicolau, abans de començar a informar sobre el seguiment de 
la implementació del PAM, demana permís a la presidència per afegir una cosa 
sobre el punt anterior. Diu que la Comissió de Treball de la Diagonal es tornarà 
a reunir el mes de febrer, d’acord amb el calendari previst, i que tothom ha de 
tenir molt clar que el calendari continua i que el mes de febrer toca tornar a 
treballar, precisament, sobre les formes de presentació dels dos projectes.  
Tot seguit inicia la seva intervenció sobre el seguiment del PAM per part del 
Consell de Ciutat fent una mica d’història.  
Explica que el Consell de Ciutat va tenir un paper molt important en tot el 
procés participatiu d’elaboració del PAM 2008-2011, i que es va crear una 
Comissió de Treball per dur a terme el seguiment del procés de participació 
que es va fer a la ciutat. Al voltant de 29.000 persones i de 400 entitats van 
aportar les seves propostes, a partir de les quals es va elaborar un Programa 
d’actuació municipal que va ser aprovat pel Consell de Ciutat mitjançant un 
dictamen que va elevar al Consell Plenari. El Consell Plenari el va debatre i, 
finalment, amb algunes noves modificacions, aportacions i millores, el 2008 va 
aprovar el Programa d’actuació municipal 2008-2011, que estableix les 
prioritats d’acció municipal durant aquest període.   
Continua dient que una de les novetats que incorporava aquest Programa 
d’actuació municipal consistia a encarregar al Consell de Ciutat un seguiment 
de la posada en marxa de la seva implementació. Ara bé, atès que la Comissió 
Permanent del Consell de Ciutat havia de renovar els seus membres el 2009 —
segons preveia el Reglament de Funcionament—, es va arribar a la conclusió 
que no tenia gaire sentit crear una comissió específica per al seguiment del 
15 
 
PAM abans que es dugués a terme aquesta renovació, i que la nova Comissió 
Permanent del Consell de Ciutat seria la que hauria d’assumir la funció de 
donar compliment a l’esmentat encàrrec.  
En una sessió ordinària de la Comissió Permanent, el primer tinent va sotmetre 
a debat el document presentat al Plenari Municipal: Avaluació i seguiment del 
Programa d’actuació municipal amb data del primer semestre, del 30 de juny 
del 2009. La Comissió va considerar que tal com estava estructurat era difícil 
de comprendre, però que era important fer-hi observacions, esmenes i 
aportacions. Per estalviar temps als membres de la Comissió es va decidir que 
es faria de manera virtual (per correu electrònic).  
Fruit d’aquest treball o es va poder elaborar un informe, que és el que ara es 
presenta i que després se sotmetrà a votació. Tot i que aquest no era el 
mètode més adient, sí que era la manera més operativa i més pràctica de 
tirar-ho endavant —en aquell moment també estaven en marxa les comissions 
de treball de la Diagonal, del Pla director de participació ciutadana i del Pla 
estratègic de turisme-, amb la voluntat de més endavant constituir una 
comissió ad hoc.  
Tot seguit demana voluntaris i voluntàries per formar part d’aquesta comissió, 
per tal que l’informe que tinguem de juny del 2010 ja el pugui treballar la 
comissió formada específicament per a aquesta finalitat.  
Continua informant que un altre aspecte que es reflecteix en el mateix informe 
és la necessitat de millorar l’eina d’avaluació, i que seria convenient que la 
informació per facilitar el seguiment de la implantació del PAM  tingués un altre 
redactat. Aquest aspecte s’ha estat treballant amb els funcionaris municipals 
encarregats del seguiment del PAM. S’ha negociat amb ells i s’ha pactat una 
nova forma de presentació que faciliti el treball i l’eficiència de la Comissió del 
Consell, i que la informació s’ordeni, no només per àmbits d’actuació 
municipal, sinó també pels eixos d’actuació del PAM. A més a més, caldrà que 
aquests eixos d’actuació també estiguin reflectits en l’informe de seguiment del 
PAM. 
L’altra qüestió que s’ha plantejat és la conveniència de prioritzar 100 mesures 
(el PAM en té 939) objecte d’un seguiment més intensiu per part de la 
Comissió, amb més dades qualitatives i quantitatives, més indicadors 
relacionats amb cada mesura concreta i un relat qualitatiu actualitzat de l’estat 
de la mesura. 
Acaba dient que, per tant, és un informe que assenyala el camí per fer un 
seguiment acurat del PAM, que preveu l’existència d’una comissió de 
seguiment estable que faciliti un diàleg continuat amb els tècnics municipals 
que treballen habitualment l’avaluació del PAM, i que permetrà que el Consell 
de Ciutat acabi tenint el paper que tothom vol i que li correspon com a òrgan 
important en l’avaluació del desenvolupament del Programa d’actuació 
16 
 
municipal, tant pel que fa a l’actual, com als futurs que es vagin pactant en els 
propers mandats.  
Sotmet l’informe a la consideració del plenari, amb la proposta, per part de la 
Permanent, que el votin favorablement i que entenguin que treballar en 
aquestes diferents accions de millora permetrà que el proper document sigui 
un dictamen del Consell de Ciutat sobre el seguiment del PAM. 
Tot seguit, el Primer Tinent obre un torn d’intervencions. 
El Sr. Enric Francesc fa una consideració sobre l’apartat de l’informe relatiu al 
tema de la participació ciutadana. Comenta que es nota un canvi substancial 
amb relació a altres mandats, ja que en aquest s’impulsen temes de 
participació real, fet que valora perquè el Consell Municipal d’Associacions, al 
qual representa amb l’ajuda de l’equip de govern i dels grups municipals, està 
intentant avançar en molts temes que aquí queden recollits. Diu que li ha 
agradat molt el fet que entre les catorze consideracions n’hi hagi algunes que 
diguin: «No, és que no hem fet res amb això; encara no ho hem tirat 
endavant». És un exercici de sinceritat que creu que s’ha de considerar. 
Assenyala que pel que fa al punt anterior de l’ordre del dia, acaben d’assistir, 
més que a una informació o a una consulta, a una deliberació, i que li sembla 
que és un pas fonamental; potser no sigui gaire important encara, però creu 
que s’ha de subratllar el fet que siguem en un camí determinat, i que tan de bo 
que es continuï així. 
La Sra. Maria José Vázquez diu que des d’ECOM valoren positivament el 
document, i que vol remarcar dos temes. En primer lloc, li sembla important 
que a la mesura 5.4.2.1 es plantegi per primera vegada que cal fer una 
normativa municipal sobre accessibilitat, perquè és un dels temes que han 
estat sol·licitant des del col·lectiu de persones amb discapacitat. En segon lloc, 
fa referència a l’objectiu 5.4.4. sobre autonomia personal, tema prioritari per a 
ells i que també va lligat al desplegament de la Llei de la promoció de 
l’autonomia personal. Els hagués agradat que l’informe remarqués la situació 
en què es troba, i espera que en els propers quedi recollit com s’està 
desenvolupant. 
El Sr. Josep Ortiz recorda que des de Nou Barris, al llarg de diferents 
mandats, van demanar aquests informes perquè són la manera clara de 
controlar quin és el seguiment del PAM. 
Tot seguit, es presenta com a voluntari per formar part de la Comissió de 
Treball pel Seguiment del PAM que s’ha de constituir. 
El Sr. Ramon Nicolau aclareix que en el document elaborat per l’Ajuntament 
figura l’explicació de totes les mesures, però que l’informe de la Permanent 
només s’ha pogut centrar en les que han rebut comentaris i aportacions per 
part dels membres de la Comissió. Probablement l’objectiu 5.4.4 no estigui 
17 
 
desenvolupat en l’informe, però sí que consta en el document de les 939 
mesures.   
Atès que no hi ha més intervencions, el Primer Tinent, Sr. Carles Martí 
sotmet a votació l’informe elaborat per la Comissió Permanent i presentat 
pel Sr. Ramon Nicolau. 
Demana vots a favor, vots en contra i abstencions. 
Amb una abstenció i sense cap vot en contra queda assumit pel conjunt del 
Consell l’Informe que fa la Permanent sobre el seguiment del PAM a mig 
mandat.  
El Primer Tinent, Sr. Carles Martí agraeix molt especialment la feina feta. 
Diu que per a ells, que són al capdavant de l’activitat quotidiana de 
l’Ajuntament, els documents que avaluen els són molt útils per a la seva 
autoavaluació, per saber on són exactament, quins punts han de millorar o 
quan han de ser més exigents amb la seva capacitat de gestió; que això no ho 
fan en benefici propi, sinó per al bé del conjunt de la ciutadania i que, per tant, 
és clau que el conjunt de la ciutadania representada pel Consell de Ciutat els 
digui de quina manera s’entén i es pot jutjar millor aquesta feina.  
Es compromet a garantir —tal com va fer en la Comissió Permanent i vol 
tornar a fer avui públicament— que l’informe que faran del tercer any, que 
presentaran a la Permanent i al plenari del Consell de Ciutat, s’haurà elaborat 
seguint les recomanacions del Consell i es podrà llegir de manera més 
intel·ligible, bé perquè s’hauran buscat aquestes cent mesures clau, o perquè 
els indicadors o tot el treball metodològic previ hauran estat molt més acurats. 
Torna a agrair la feina, ja que, al capdavall, tot això només té sentit si s’entén 
des de la ciutadania i es pot avaluar en la seva justa mesura. 
6. Cloenda 
Abans de procedir a la cloenda, el Primer Tinent, Sr. Carles martí obre un 
punt d’«Altres assumptes».  
El Sr. Miquel Àngel Fraile intervé per posar a consideració que seria 
interessant i enriquidor en termes de participació que a les sessions plenàries 
ordinàries d’aquest Consell els representants dels Consells Sectorials i 
Territorials disposessin de cinc minuts d’intervencions ben plantejades per 
comunicar al plenari les seves tasques i inquietuds. Creu que això és 
important, perquè no sempre es té la visió específica d’algunes de les entitats 
o de les institucions o dels grups que participen en aquesta taula, i segurament 
sempre poden aportar una mica de llum. És conscient que potser es tracta 
d’una iniciativa una mica complicada, però li faria il·lusió que un dia algú 
l’informés des del Consell de Joventut, o des del Pacte per la Mobilitat, o des 
del Districte, sobre el que estan fent, el que els preocupa, el que esperen del 
18 
 
seu Consell, etc. Així, tothom es podria posar en el lloc de l’altre i comprendria 
millor les seves intervencions. 
El Primer Tinent, Sr. Carles martí li dóna les gràcies, demana que ho reculli 
la secretària, i diu que està segur que la Comissió Permanent avaluarà la 
proposta per veure si d’aquesta manera o d’alguna altra es pot integrar en les 
dinàmiques de treball. 
No havent-hi més suggeriments, agraeix a tothom la seva participació i dóna 
per finalitzada la sessió a les 21.15 hores. 
 
 
Certifica  
La secretària delegada del Consell de Ciutat 
19