ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA DEL CONSELL DE CIUTAT 
Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona 
24 de març de 2009 
 
Al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, a les 19.10 h del dia 24 de març de 2009, sota la 
presidència de l’Excm. Sr. Alcalde, JORDI HEREU, es reuneix en sessió ordinària el Ple del 
Consell de Ciutat. 
 
Hi concorren: 
Vicepresidenta primera, Sra. MARTA COTS  
Vicepresident segon, Sr. ALEJANDRO GOÑI I FEBRER 
 
En representació dels grups municipals: 
Im. Sr. Carles MARTÍ I JUFRESA, Grup Municipal del Partit Socialista de Catalunya (PSC); Im. 
Sr. Ricard GOMA I CARMONA, Grup Municipal d’Iniciativa – Verds – Esquerra Unida (ICV-
EUA), Im. Sr. Joaquim FORN CHIARIELLO, Grup Municipal de Convergència i Unió (CIU); lma. 
Sra. Ester CAPELLA i FARRÉ, Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC); 
Ima. Sra. Ángeles ESTELLER RUEDAS, Grup Municipal del Partit Popular (PP). 
Comissionat de l’Alcalde de Participació Ciutadana, Sr. Ramon NICOLAU NOS.  
En representació dels Consells Ciutadans de Districte:  
Sr. Enric SÁNCHEZ ARIAS, Consell Ciutadà del Districte de Ciutat Vella; Sr. Joan BORDETES, 
Consell Ciutadà del Districte de l’Eixample; Sr. Antonio GUILLÉN MARTÍNEZ, Consell Ciutadà 
del Districte de Sants-Montjuïc; Sr. Joan SOLÉ PUJOL, Consell Ciutadà del Districte de les 
Corts; Sr. Josep ORTIZ SACRISTAN, Consell Ciutadà del Districte de Nou Barris; Sr. Jordi 
GRAS MATEU, Consell Ciutadà del Districte de Sant Martí; Sra. Margarita RIERA CAMPS, 
Consell Ciutadà del Districte de Sant Andreu. 
 
En representació dels Consells Sectorials de Ciutat: 
Sr. Eduard IBAÑEZ, Consell Municipal de Cooperació Internacional; Sra. M. Pilar DÍAZ LÓPEZ, 
Entitats de Persones amb Discapacitat; Sr. Manuel CRUZ, Consell Municipal de Consum; Sra. 
Dolors MARTÍ SOLA, Consell Escolar Municipal de Barcelona; Sr. Josep MOLINA AYALA, 
Consell de l'Habitatge Social de Barcelona; Sr. Antoni NAVARRO MONTEYS, Consell Assessor 
de la Gent Gran; Sr. Josep MARTÌ, Consell Municipal de Benestar Social; Sr. Vicenç GASCA 
GRAU, Consell Ciutat i Comerç; Sr. Enric PIQUET MIQUEL, Consell de l’Esport. Sr. David 
PRUJA, Consell Municipal d’Associacions. 
En representació de les institucions rellevants de la ciutat: 
1 
 
Sr. Oriol BOHIGAS I GUARDIOLA, Ateneu Barcelonès; Sra. Eva FERNÁNDEZ LAMELAS, 
Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona; Sr. Andreu LEZCANO, Universitat 
de Barcelona; Sr. Tomàs de MONTAGUT ESTRAGUÉS, Universitat Pompeu Fabra; Sr. José 
Manuel FANDINGO, Unió General de Treballadors de Barcelona; Sr. Alfons LÓPEZ 
CARRETE, Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA); Sr. Xavier ABADIA, Reial Automòbil 
Club de Catalunya (RACC); Sr. Josep Carles RIUS BARÓ, Col·legi de Periodistes; Sr. Julio 
RIVAS GAVIRA, Federación de Casas Regionales y Entidades Culturales de Catalunya 
(FECARECAT); Sra. Marisol MARQUES, Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Sr. 
Francisco NEIRA LEÓN, Unió General de Treballadors (UGT); Sr. Angel CRESPO SÁNCHEZ, 
Comissions Obreres (CC.OO.); Sr. Lluís SANS, Cambra de Comerç, Industria i Navegació de 
Barcelona; Sra. Montserrat VILLANUEVA JOLONCH, Federació d’Associacions de Pares i 
Mares d’Alumnes (FAPAC). 
En representació de les entitats del Fitxer General d’Entitats Ciutadanes:  
Sr. Antoni SANSALVADÓ TRIBÓ, Banc dels Aliments; Sr. Enric CANET, Casal dels Infants per 
a l’Acció Social als Barris; Sr. Joan CRESPO BERTRANA, Associació Catalana d'Integració i 
Desenvolupament Humà (ACIDH); Sr. Enric FRANCÈS GASPAR, Associació d'Entitats 
Excursionistes del Barcelonès (AEEB); Sra. Ester TERAN, Associació Benestar i 
Desenvolupament (ABD); Sra. Concepció PUJOLAR CONTIJOCH, Associació de Familiars 
d’Alzheimer de Barcelona; Sra. Eulàlia PERARNAU CLARASÓ, Secretariat d’Entitats de Sants, 
Hostafrancs i la Bordeta; Sr. Ramon SALLA ARDÈVOL, Federació d’Entitats del Clot-Camp de 
l’Arpa; Sra. Begoña SÁNCHEZ ESPINOSA, SOS Racisme. 
Persones d’especial rellevància ciutadana: 
Sr. Joaquim CALVO JAQUES, Sr. Carles DUARTE MONTSERRAT, Sr. Ramon FOLCH I 
GUILLEM. 
Persones del Registre Ciutadà: 
Sra. Silvia BALLESCA; Sr. Jacint RIBAS DEIX; Sra. Elisenda RIUS BERGUA; Sr. Ramón 
ROYO PRADAS; Sra. Joana Maria TORRES RAMOS; Sr. Emilio RUIZ PÉREZ; Sra. M. Àngels 
SERRANO. 
Persones convidades: 
lm. Sr. Ramon GARCIA-BRAGADO, Quart Tinent d’Alcalde i Regidor d’Urbanisme; Sr. Xavier 
PATON, Director de Comunicació de l’Àrea d’Urbanisme; Sra. Maria José VÁZQUEZ, 
Federació ECOM Barcelona; Sr. Romuald MASSANES PENALVA, ADDA; Sr. Carles RIERA, 
Fundació Desenvolupament Comunitari; Sr. Jordi PASCUAL, Federació de Desenvolupament 
Comunitari; Sr. Xavier BALLESTEROS, Xarxa Comunitària; Sra. Nuria GALAN, Sra. Trinitat 
CAPDEVILA. 
 
També hi assisteixen algunes persones en qualitat de secretàries de Consells Sectorials i altres 
convidats d’entitats membres del Consell de Ciutat. 
 
Han excusat la seva assistència a aquesta sessió: 
Sr. Josep BASELGA TORRES; Sra. M. Purificació CANALS VENTIN; Sr. Lluís LUQUE POLO; 
Sra. Núria NAVARRO EDÓ; Sr. Francesc PÉREZ RODRÍGUEZ; Sr. Òscar TUSQUETS 
BLANCA; Sra. Beatriz ESPEJO; Sra. Victòria SAU SÁNCHEZ; Sr. Alfons RODÉS; Sr. Arcadi 
OLIVERAS BOADELLA; Sr. Antonio GUIRADO HERRERA; Sr. Josep Oriol PUJOL HUMET; Sr. 
Salvador BARRAU VIÑAS; Sra. Roser VALLHONESTA MOLINS; Sr. Albert PALAZUI; Sr. 
Antoni GUIRADO; Sra. Anna RIPOLL; Sr. Josep PLA BUXÓ; Sra. Maria MORÓN MARTÍ; Sra. 
2 
 
Rosa GIL GARCIA; Sr. Miguel Angel FRAILE VILLAGRASA; Sra. Cristina DACRUZ ROVIRA; 
Sr. Enric ESTRENJER MORTES; Sra. Carmen FISSE SEGARRA, 
 
assistits per la Secretària Delegada, la Sra. Maria José CALVO PADILLA. 
 
 
 
 
 
ORDRE DEL DIA 
 
1. Aprovació de l'acta de la sessió anterior. 
2. Estat de la Ciutat. 
3. Presentació, debat i validació del Dictamen sobre el procés participatiu de la 
 Transformació de l'avinguda Diagonal. 
4. Ratificació de la constitució i composició de la Comissió d’Empara del Consell de 
 Ciutat. 
5. Renovació del Consell de Ciutat. 
 
 
   
 
El PRESIDENT obre la sessió donant la benvinguda a tothom i agraeix molt sincerament la 
seva assistència i participació en el treball que es desenvolupa a les diferents comissions, entre 
una sessió plenària i la següent.  
Fa un repàs de l’ordre del dia i, abans de passar a l’aprovació de l’acta de la sessió anterior, 
dóna la benvinguda a la Sra. Marta Cots, nova presidenta del Consell de la Joventut de 
Barcelona, que esdevé la nova vicepresidenta primera, tot desitjant-li tota la sort i molt d’encert 
a l’hora de tirar endavant aquest magnífic instrument de participació que és el Consell de 
Ciutat.  
 
En nom de tot el Consell de Ciutat interpreta l’agraïment a la Sra. Núria Galán, que ha estat la 
presidenta del Consell de Joventut fins ara i, per tant, la vicepresidenta primera d’aquest 
Consell de Ciutat.  
 
1. Aprovació de l’acta de la sessió anterior 
L’ALCALDE inicia l’ordre del dia presentant a aprovació l’acta de la sessió plenària del passat 3 
de desembre de 2008, presidida pel Primer Tinent, en la qual es van presentar les ordenances 
fiscals i els pressupostos generals de 2009 de l’Ajuntament de Barcelona.  
No havent-hi cap esmena, es dóna per aprovada. 
 
2. Estat de la Ciutat    
3 
 
L’ALCALDE presenta aquest punt dient que és la primera vegada que es fa aquest debat, 
perquè el document Rol, organització i línies de futur del Consell de Ciutat va ser, justament, el 
que va introduir la necessitat d’instaurar, un cop l’any, un debat en el Consell de Ciutat sobre 
l’estat de la ciutat de Barcelona.  
Recorda que s’ha fet entrega a tothom d’una publicació que conté la conferència que, com a 
alcalde, pronuncia anualment en el marc del Col·legi de Periodistes i en la qual fa un repàs del 
que ha representat el 2008 i les perspectives del 2009. Diu que només farà una petita 
introducció, perquè li sembla que el més important d’avui és, justament, poder escoltar les 
diverses intervencions dels diferents membres del Consell de Ciutat.  
Diu que el que voldria expressar és que la ciutat de Barcelona –que és un projecte de ciutat 
molt participat i que s’elabora, justament, amb la implicació del que se simbolitza avui en aquest 
Consell de Ciutat– és una ciutat que es tira endavant efectivament per un projecte impulsat des 
de l’Ajuntament de Barcelona, però que des de sempre s’ha endegat en col·laboració amb una 
dinàmica de treball amb tota la ciutadania organitzada i no tan organitzada, i que avui el més 
important per a ell és escoltar allò que els presents hagin d’expressar i, en tot cas, prendre’n 
bona nota. 
Diu que l’estat de la ciutat de Barcelona en aquests moments està plenament inserit en el 
moment que ens està tocant viure, que és l’impacte, els efectes locals del que s’està definint 
com a la primera gran crisi global: una crisi econòmica, financera i, segurament, una crisi 
d’altres valors, que també entren en crisi, i que, per tant, també s’hauran de repensar. 
Continua dient que un altre concepte a l’hora d’analitzar l’estat d’aquesta ciutat és la fortalesa, 
la solvència que expressa el model de ciutat de Barcelona; la fortalesa d’un model de ciutat que 
afronta els efectes d’una crisi que no és ni passatgera ni superficial, que s’ha d’encarar i 
analitzar. Diu que per afrontar una nova etapa, hi ha moltes respostes: algunes, atesa la crisi 
global, només podran ser globals —des de la cooperació dels estats amb òrgans multilaterals, 
d’Europa i els seus poders, dels estats, de les regions— i d’altres també des de les ciutats. I 
que des d’un àmbit com el de la ciutat de Barcelona, la resposta més adequada davant la crisi 
consisteix a construir Barcelona, a fer més Barcelona ara i aquí, la qual cosa vol dir elaborar 
determinades polítiques des de l’Ajuntament, determinades línies estratègiques compartides 
entre els governs i la ciutadania, per tal d’enfortir les diferents dimensions que aquesta ciutat té 
com a grans característiques.  
Diu que, com a mètode, ara, més que mai, hem d’estar units per afrontar els reptes que tenim 
col·lectivament; que ara, més que mai, hem de treballar braç a braç, fent servir l’anàlisi, la 
crítica, el seguiment i l’exigència, que, en definitiva, és l’expressió de vinculació dels nostres 
ciutadans en un projecte de ciutat que, bé és compartit, o sinó mai no tiraria endavant, i hem de 
ser conscients que compartir no vol dir unanimitat: vol dir treballar per endegar projectes i 
afrontar reptes, els quals en alguns casos ens depassen, però el que no ens depassa és la 
nostra responsabilitat de respondre des de la proximitat.  
Continua dient que cal enfortir les diferents dimensions d’aquesta ciutat.  
Barcelona ha estat vinculada a un determinat model social, el qual, si bé la crisi qüestiona en 
major mesura, també li atorga més valor que mai. Una primera dimensió és que cal enfortir la 
idea de ciutat com a espai de cohesió social des de les polítiques públiques i des de l’activisme 
social. 
4 
 
I això vol dir moltes polítiques públiques: el Pla de l’habitatge entre 2009 i 2016; tenir el doble 
d’escoles bressol d’aquí a tres anys; fer el mapa educatiu, invertir més que mai en educació i 
no només en equipaments, la qual cosa és certament imprescindible, sinó també en el 
reforçament de la comunitat educativa; reformar i ampliar la xarxa de centres de serveis socials; 
enfortir més que mai la política cultural per construir ciutat, la cultura de l’excel·lència, la cultura 
de la proximitat, l’accés a la cultura per part de la ciutadania; el pacte per la immigració, afrontat 
amb la visió dels drets i els deures i amb polítiques d’integració; la gestió de l’espai públic, amb 
més condicions, més net, més segur, més capaç de garantir els drets dels ciutadans i, per tant, 
amb polítiques de seguretat fetes des de la proximitat; més barris, més aprofundiment de la 
proximitat.  
La segona dimensió és que estem en ple canvi de la nostra estructura econòmica i que aquesta 
ciutat en el futur generarà ocupació de qualitat a través de moltes mesures diferents, a partir del 
lligam en les properes dècades amb els sectors econòmics que generaran ocupació de qualitat.  
I això vol dir un seguit de mesures: promoure, més que mai, la ciutat en el món; preparar àmbits 
en què la nova activitat econòmica pugui arrelar, i això significa transformar el Poble Nou, 
transformar la nova Zona Franca, establir en l’àrea metropolitana moltes àrees que anomenem 
«pistes d’aterratge de la nova economia»; una aposta radical per a sectors emergents vinculats 
al coneixement, com ara la defensa a través de la innovació dels sectors més tradicionals, tant 
des dels nous clústers de la biomedicina com des de la transformació de la indústria de 
l’automòbil o de l’alimentació, del turisme o del comerç. 
Diu que fa deu anys que Barcelona va establir les bases i els canvis adequats, i que això ara 
ens dóna més fortalesa. Recorda que la taxa d’atur de Barcelona se situa sis punts per sota de 
la mitjana de l’Estat espanyol, més a prop de les taxes europees que de les taxes de l’Estat, i 
que, en definitiva, això marca un model de desenvolupament. Destaca com a element 
fonamental el pacte per l’ocupació de qualitat amb tots els agents socials. 
El tercer gran eix és la inversió per a la transformació urbanística de la ciutat, de l’espai públic, 
de les grans infraestructures, del microurbanisme en tots i cadascuns dels barris. Una ciutat 
que es transforma des del manteniment integral, des de la llei de barris, potenciant els seus 
corredors i espais verds. 
Des del Carmel fins a les Glòries, els tres-cents tres projectes que es faran amb inversió estatal 
en mans dels ajuntaments, només representen el 27 per cent de la inversió que farà 
l’Ajuntament el 2009, però, això, en si mateix, és prou important, perquè ens prepara per al 
futur i genera ocupació.  
I finalment, la capitalitat de Barcelona: un concepte que té molt a veure amb tots els altres eixos 
i que vol dir reforçar la Barcelona metropolitana, reforçar el paper de Barcelona com a capital 
de Catalunya des del punt de vista cultural, d’integració, de reforçament del model social 
d’aquesta ciutat, de la seva projecció en el món. Barcelona, capital de l’espai que uneix Europa 
i la Mediterrània, que és l’inici d’un eix estratègic que donarà molt i molt de si.  
Tot això impulsarà les infraestructures, el nostre desenvolupament econòmic, en un moment de 
complexitat i de dificultats que molts dels nostres ciutadans viuen en primera persona, i que es 
confronta amb una realitat que és la nostra ciutat: un model que per si mateix té determinades 
fortaleses, tot i que de vegades no passen per l’espectacularitat, que viu en primera persona 
5 
 
una crisi que no nega, però que a la vegada també posa en valor, en aquests moments 
complicats, la nostra capacitat per afrontar-la.  
I és per tot això que diu: davant la crisi, més Barcelona. En el camp social, en el camp 
econòmic, en el camp de les infraestructures, en el camp de la transformació i, per tant, més 
capital que mai, en tots aquests sentits. Les capitalitats de Barcelona.  
Acaba dient que aquesta és la seva tesi i que ara, sobretot, el que vol és escoltar l’opinió de 
tothom. 
 
 
Torn d’intervencions 
La Sra. EVA FERNÁNDEZ, presidenta de la FAVB, intervé per llegir un text que es transcriu tot 
seguit: 
«Des de la perspectiva que ens dóna haver celebrat aquest cap de setmana la nostra 
assemblea anual, sí que voldríem traslladar-vos algunes consideracions segons els acords que 
hem pres en aquesta assemblea, els quals tenen a veure amb el tema de l’estat de la ciutat i la 
nostra perspectiva com a moviment veïnal.  
Des del nostre punt de vista, cal que l’Ajuntament faci una aposta decidida per tal que no siguin 
els sectors més desfavorits els que paguin la crisi. Si bé és cert que en el darrer mandat s’han 
incrementat les polítiques socials, cal tenir present que aquestes estan demostrant, un dia i un 
altre, que són insuficients. Veiem un nombre creixent de persones que dormen al carrer i en els 
caixers de la nostra ciutat. El nombre de desnonaments diaris es multiplica i, al mateix temps, 
podem observar promocions immobiliàries aturades, o bé acabades i amb els pisos buits. 
Davant d’aquesta situació, nosaltres entenem que calen accions decidides, fins i tot accions 
agosarades, per fer front a una situació que pot acabar degenerant en conflictes de caire 
racista i xenòfob, que criminalitzin els col·lectius més pobres de la ciutat. S’estan produint 
increments abusius de taxes, i ara mateix, aquí, a la plaça de Sant Jaume, hi ha una acció en 
contra d’aquests augments indiscriminats convocada per la Confederació de l’Associació de 
Veïns i Veïnes de Catalunya.  
Pel que fa a la crisi, creiem que cal qüestionar el model econòmic actual, fins i tot el model de 
desenvolupament humà actual, i que aquesta crisi hauria d’esdevenir una oportunitat que ens 
donem totes i tots plegats per lluitar contra el consumisme, les desigualtats extremes i les 
formes de vida destructives del medi ambient que actualment tenim. La crisi tampoc l’hem de 
pagar les dones; per tant, cal aprofundir en les polítiques encaminades a preservar i 
incrementar les polítiques d’igualtat de gènere i les tendents a millorar la qualitat de l’ocupació. 
A més a més, caldria prestar una atenció especial a les dones que treballen, precisament, en 
l’àmbit dels serveis socials i de suport a les persones, perquè sovint són les que pateixen unes 
condicions laborals més precàries i les que reben uns sous pitjors.   
Creiem que, en aquest context de crisi, ens hem de poder replantejar com a ciutat l’opció vers 
un model de creixement turístic que ha demostrat ser incompatible amb la qualitat de vida dels 
veïns i veïnes de molts barris de Barcelona. Ara que hi haurà un decreixement natural, ha de 
6 
 
ser el moment en què el Pla estratègic de turisme es faci amb una participació real de tots els 
sectors implicats i, naturalment, de les persones que volem que els nostres barris siguin un 
espai on viure.  
D’altres projectes —com ara el Barça 2000, l’hotel al costat del Palau de la Música, etcètera— 
també han de poder ser revisats en aquest moment [en] què podem aprofitar una certa pausa, 
que fins ara hem viscut sempre amb la «premura» dels temps i dels projectes que es 
desenvolupaven i que vèiem créixer malgrat l’oposició veïnal. La Barcelona dels barris, la que 
el moviment veïnal està construint, des de fa quaranta anys, amb la resta del teixit associatiu de 
la ciutat, no ha de ser una cortina de fum, no ha de representar una major burocratització de les 
relacions amb la ciutadania, ni ha de crear mecanismes de participació que només siguin 
d’aparador. La participació pot ser real i aprofundida; la participació ha de ser més directa que 
la que avui representen les desenes de consells sense un impacte real en les polítiques. El 
teixit associatiu ha mostrat abastament la seva maduresa.  
Volem i podem fer experiències de democràcia participativa directa. D’entrada, apostant per 
l’elecció directa dels regidors i les regidores, dels consellers i les conselleres dels districtes. La 
consulta entorn de la Diagonal en serà un bon tast. De com es plantegi, de com es desenvolupi 
dependrà que els barcelonins i les barcelonines ens creiem o no que hi ha la voluntat política 
de millorar la nostra qualitat democràtica.  
I, finalment, volem lamentar que Barcelona hagi perdut darrerament l’oportunitat de mostrar que 
és una ciutat que respecta la natura i que respecta els drets dels animals. No pot acabar el 
mandat municipal sense que aquesta ciutat tingui un espai d’acolliment dels animals de 
companyia en condicions, i que es tanqui la gossera actual, que considerem indigna. Volem fer 
una crida al conjunt dels grups de l’Ajuntament per tal que s’estableixi un temps límit i un 
compromís ferm orientat a trobar una ubicació per a aquest equipament; ens sembla 
absolutament necessari, i també que faci pedagogia d’una relació no mercantilitzada amb els 
animals que comparteixen les nostres vides. Moltes gràcies.» 
El Sr. LLUÍS SANS, representant de la Cambra de Comerç de Barcelona, es dirigeix a l’alcalde 
dient-li que tindrà tot el seu suport per fer aquest «més Barcelona», que creuen en el seu 
missatge, el qual dóna il·lusió i optimisme en un moment difícil, però que també cal ser 
realistes, perquè aquesta crisi afecta moltes persones d’aquesta ciutat, i també moltes 
empreses. Diu que hi ha moltes empreses que no sobreviuran, amb l’important drama que això 
comporta, amb pèrdues de llocs de treball i pèrdua del teixit empresarial, i que això és un tema 
importantíssim.  
Diu que el comerç està patint baixades de venda del 20 al 30 per cent com una cosa 
absolutament normal, i que això duu a que molts comerços deixin de ser «rentables», per la 
qual cosa en pocs mesos hauran de tancar. Demana diverses coses a l’Ajuntament: en primer 
lloc, sensibilitat, atenció quant a l’aprovació de noves ordenances que en aquests moments 
dificulten la vida de les empreses (com la referent als sorolls en bars i restaurants), ja que  
potser ara no calen, i es podrien ajornar una mica algunes millores per deixar respirar a les 
empreses que estan patint. Diu que el que els empresaris necessiten ara són solucions, i 
demana que es tingui això en compte abans d’aprovar determinades ordenances. 
Es pregunta si ara és el moment d’obligar els concessionaris de cotxes a canviar els rètols, 
quan les seves vendes s’han reduït en un 50 per cent; demana una mica d’oxigen. Fem-ho, 
però fem-ho quan la situació s’hagi recuperat una mica. Creu que aquesta sensibilitat és molt 
7 
 
important, perquè sinó, sembla que els polítics visquin en un món que no és el món real i que 
és important demostrar aquesta sensibilitat.   
Pel que fa a les obres al carrer, està d’acord amb el fet que cal fer-les, però demana que es 
duguin a terme amb el menor impacte possible per al comerç, que ja pateix una reducció de les 
vendes, i que no li tanquin ni li obrin el carrer sense cap tipus de delicadesa.  
Quant a la il·luminació de Nadal, diu que les associacions de comerciants ja estan tremolant, i 
que si cada any costa cobrar la quota de la il·luminació, aquest any les quotes les pagaran 
encara menys comerços, i això vol dir menys il·luminació, tret que l’Ajuntament faci un esforç 
suplementari, perquè aquest any necessiten més promoció i no pas menys.  
Acaba dient que les grans decisions han de venir d’uns altres fronts que no depenguin de 
l’Ajuntament —com ara la mesura creditícia, la fiscalitat, les mesures laborals—, però que allò 
que pugui fer l’Ajuntament sempre serà ben rebut. 
La Sra. BEGOÑA SÁNCHEZ ESPINOSA, representant de SOS Racisme, diu que, a ells, el que 
els preocupa i comparteixen és el primer punt que ha comentat l’alcalde sobre la cohesió social. 
Creuen que és fonamental, perquè malgrat l’augment dels pressupostos socials, es constata un 
augment cada cop més elevat de persones dependents i d’entitats socials per arribar a final de 
mes. Els preocupa què passarà amb aquestes famílies un cop se’ls hagin acabat les 
prestacions de l’atur, i també què passarà amb moltes persones d’origen estranger quan no 
tinguin feina i necessitin renovar els seus permisos, i els problemes que això provocarà en la 
maquinaria d’estrangeria, la qual cosa crearà més irregularitat a la ciutat de Barcelona. 
Diu que, per a ells, és fonamental que s’incrementin les polítiques socials; d’una banda, per no 
crear més desigualtats socials i, de l’altra, per combatre tot allò que té a veure amb el racisme i 
la xenofòbia. Diu que la crisi econòmica-augment del racisme i la xenofòbia no és un binomi, 
sinó que depèn de com es gestioni la crisi, i que és important perquè no és una cosa a la que 
estiguem abocats, sinó que depèn de les responsabilitats de l’Ajuntament i de tota la societat 
en general.  
Un altre tema important per a ells és el discurs polític que es fa davant la crisi. És fonamental 
que es parli d’unió, de classe treballadora, que no es diferenciï entre població immigrada i 
població autòctona, que es parli de veïns i veïnes, de ciutadans i ciutadans. Diu que hi ha una 
responsabilitat màxima, perquè les entitats socials i el teixit associatiu de la ciutat de Barcelona 
està complint, i que cal que aquest discurs també es faci des de totes les forces polítiques del 
consistori i no només des de les que governen.  
 
Diu que hi ha dues qüestions importants que afectaran aquesta ciutat: una és l’anunci del 
ministre de «Trabajo e Inmigración», que no saben com acabarà, consistent a reduir el fons 
d’integració dels immigrants en un 30 per cent, i que si això no es rectifica, significarà que seran 
els Ajuntaments els que tindran la repercussió d’un retallada econòmica, els que primer 
experimentaran les mancances socials i els problemes de cohesió social i de convivència, i que 
hauran de buscar els ingressos que faran falta per garantir aquesta cohesió social.  
L’altre punt que els preocupa va lligat a la reforma de la Llei d’estrangeria que s’està anunciant. 
Creuen que, tot i que es tracta d’un avantprojecte, és fonamental que la ciutat de Barcelona es 
posicioni en contra d’articles que parlen de castigar la solidaritat entre les persones; l’article 53 
castigarà —tret que es modifiqui— totes les persones que donin cobertura o ajudin a mantenir 
8 
 
la residència a una persona en situació irregular a l’Estat espanyol. Diu que, abans, aquest 
article parlava de castigar o de penalitzar els que fessin això amb afany de lucre i que és aquí 
on s’ha de posar l’èmfasi.  
Creu que és important, en totes les èpoques, però sobretot en les de crisi, perquè és inherent a 
la condició humana, que la ciutat de Barcelona es posicioni i digui «no» a la penalització de la 
solidaritat i de l’hospitalitat.  
El Sr. DAVID PRUJÀ, representant del Consell d’Associacions de Barcelona, diu que el CAB 
vol fer una valoració del document de l’alcalde Barcelona 2009: Balanç de ciutat, construint el 
futur, i que la seva aportació pretén recordar la importància de les associacions en situacions 
de crisis com l’actual. Llegeix un escrit que es transcriu a continuació: 
«Sense entrar a analitzar les estratègies que es presenten per superar la crisi econòmica a la 
nostra ciutat, volem destacar que hem trobat a faltar que l’alcalde fes referència a les 
associacions de la ciutat com a element bàsic en la recuperació de la situació actual i com a 
referent a l’hora de garantir la cohesió social. Nosaltres creiem que l’aportació del sector 
associatiu ha estat molt important i és fonamental. Per tant, serà necessari definir les polítiques 
de suport en aquest sector i les polítiques de participació de la ciutat. 
Les associacions tenen una gran capacitat per captar la realitat. Com bé sabem, en moltes 
ocasions, les associacions són les primeres a entrar en contacte amb una part de la ciutadania, 
sobretot amb les persones que viuen situacions precàries. Molts cops som la primera finestreta 
dels ciutadans. A la vegada, les associacions són les primeres a oferir alternatives i a iniciar 
projectes adaptats a la realitat per tal de transformar aquestes situacions de precarietat i 
facilitar la cohesió social dels nostres barris. Per tant, resultarà bàsic enfortir les capacitats del 
sector per fer front a aquesta nova situació. Avui mateix, els diaris publiquen l’informe de la 
Coordinadora d’ONGD d’Espanya que mostra clarament que el món empresarial ha retallat les 
aportacions que fa al sector associatiu. Davant d’això, demanem que el govern de la ciutat es 
posicioni d’una forma clara sobre la importància del sector associatiu i de quina manera 
mostrarà el seu suport per superar aquesta situació. En aquesta línia, creiem que resulta del tot 
necessari definir conjuntament unes línies de suport al sector. Per això us animem a iniciar un 
Pla de suport a l’Associacionisme. Aquestes polítiques de foment de l’associacionisme hauran 
de recolzar el sector en el seu reconeixement, amb eines com ara la Declaració d’Entitat 
d’Interès Ciutadà, i el seu finançament tot facilitant el finançament de l’estructura associativa i la 
millora dels serveis; uns serveis liderats des de Torre Jussana, un projecte que esperem que no 
es vegi retallat per la situació de crisi i es compleixin els compromisos de creixement. 
En segon lloc, com bé deia l’alcalde, caldrà «gestionar les complexitats». En aquest sentit, el 
sector associatiu podem ser uns bons interlocutors en la «gestió d’aquesta complexitat». Per 
tant, caldrà assegurar l’èxit del Pla Director de Participació. Nosaltres creiem que l’èxit d’aquest 
Pla passa per anar més enllà del model de participació que existeix actualment a la nostra 
ciutat. Des del CAB, volem una participació de qualitat. La participació va més enllà de 
processos i d’òrgans; per tant, el Pla no pot ser un reordenament d’aquests espais. Per a 
nosaltres haurà de consistir a facilitar el protagonisme a la ciutadania des de la informació, la 
consulta, la negociació, la possibilitat de participar en la pressa de decisions, el dret de vet i la 
proposta legislativa municipal. Potser el procés de la Diagonal pot ser una bona oportunitat, 
però caldrà gestionar bé el procés. Evidentment, aquestes noves polítiques hauran de ser 
transversals a tota l’organització municipal i no només respecte d’una àrea determinada, i 
9 
 
s’haurà d’evitar que el funcionament de l’organització sigui un clar obstacle per a la 
consolidació de la participació. 
També creiem que la «gestió de la complexitat» i el manteniment de la cohesió social passa per 
les polítiques de proximitat i per transformar la realitat barri a barri. Entenem que la mesura dels 
barris pot ser una bona eina, però cal vetllar per la seva aplicació. Malgrat valorar de forma 
positiva l’esforç d’aprofundir en les polítiques de proximitat, tot aplicant el principi de proximitat, 
mostrem les nostres reticències davant un nou model que modifica els mecanismes de 
participació i d’interlocució i que es fa, aparentment, sense tenir en compte les xarxes de 
coordinació interassociativa creades al llarg dels últims anys a la nostra ciutat. 
Més enllà dels problemes de la divisió dels barris, que s’han definit sense un ampli consens, 
volem incidir en la necessitat que l’aplicació de la mesura no debiliti el sector associatiu de la 
ciutat. Les associacions de la ciutat han treballat al llarg dels últims anys de forma coordinada 
per donar resposta a la greu atomització i debilitat del sector. Una de les línies estratègiques ha 
estat la vertebració, tant a escala del sector com del territori. En aquest sentit, hem de destacar 
les diverses experiències que existeixen a la nostra ciutat de treball en xarxa en els barris, 
territoris i districtes de la ciutat en forma de federacions, coordinadores i consell de barri, 
territoris (agrupant diversos barris) i districtes. L’èxit d’aquestes experiències, així com la seva 
diversitat de formes, han facilitat l’enfortiment de l’associacionisme, com ara la millora dels 
espais d’interlocució amb el govern municipal i la ciutadania. Per tant, caldrà prestar molta 
atenció a l’hora d’aplicar la mesura i garantir que es faci adaptant-se a la realitat de cada barri i 
districte de forma que fomenti un model d’associacionisme cohesionat i coordinat en el propi 
territori i assegurant un bon treball per millorar la cohesió social dels nostres barris. 
Finalment, volem fer una crida a les associacions de la ciutat per treballar de forma coordinada 
en situacions com l’actual i per mantenir la bona feina ampliant la que venim fent, adaptant-nos 
a les situacions noves, donant resposta a les necessitats de la ciutadania, i proposant polítiques 
públiques per a la millora de la nostra ciutat. Superar aquest moment també és responsabilitat 
nostra. Gràcies.» 
El Sr. ANGEL CRESPO, representant de Comissions Obreres, diu que des de Comissions 
Obreres pensen que la crisi ens colpeja a tots; creu que és veritat el que deia l’alcalde: que 
partim d’un diferencial positiu, amb taxes d’atur molt més baixes que les que hi ha a la resta de 
l’Estat, però que també és veritat que aquest any hem duplicat la taxa d’atur, com també ho ha 
fet la resta de l’Estat. Tenim fortaleses, però també tenim la mateixa tendència. En el cas de 
Barcelona, tenim menys construcció i, per tant, l’impacte és menor, però en la mesura que 
s’apropi al sector turístic, l’atur anirà a més. 
Creu que hem d’estar molt atents, perquè, òbviament, la crisi no es pot abordar amb resignació, 
sinó que hem de ser molt conscients que aquesta crisi, com deia algun articulista conegut, és 
una crisi, bàsicament, de desigualtats, les quals no es generen ara, sinó que s’han generat en 
els moments de creixement econòmic i, en tot cas, ara el que s’expressa és com aquestes 
desigualtats colpegen la gent de forma desigual, i els col·lectius més colpejats també seran 
aquells que es van incorporar al mercat de treball en els darrers anys; és a dir, els joves, les 
dones i els immigrants.  
Diu que, en aquest sentit, un dels elements que els preocupa especialment és tot el tema de la 
immigració, que cal ser activament pedagògics, cosa que algú li hauria de dir al ministre 
Corbacho, ja que el que ell fa no és, precisament, pedagogia. Creu que aquest ha de ser un 
10 
 
element central, perquè el tema de la immigració pot ser un element molt complex a la nostra 
societat si no som capaços de gestionar bé aquestes qüestions o si es prenen mesures que 
indiquen indirectament que sobren immigrants, perquè aquesta no pot ser la forma d’afrontar-
ho.  
En segon lloc, creu que aquesta és una crisi global del capitalisme, però que també té efectes 
sobre l’economia especulativa, molt poc vinculada a l’economia real, però que es veu afectada 
«per la mateixa» a partir de la manca de finançament, no a partir del fet de ser l’origen 
d’aquesta crisi. En aquest sentit, creu que, a Barcelona, un dels elements que hauríem de 
plantejar-nos molt més seriosament són tots els temes de les polítiques industrials; és a dir, 
com recuperem l’economia real. 
Diu que sabem que a Barcelona el tema de la política industrial és més complex que a d’altres 
ciutats, perquè el preu del sòl encara és un element complex que influeix en l’assentament i la 
deslocalització, però és obvi que és una de les garanties, perquè Barcelona ciutat deu ser una 
de les ciutats europees en què el nucli central de l’àrea metropolitana encara té més indústria. 
Diu que, per tant, en lloc de malvenderlo, hauríem de preservar-lo, perquè la nova economia no 
parteix d’activitats totalment noves —un 80 per cent estarà basada en l’antiga— i que, en tot 
cas, el que caldrà fer serà innovar en activitats que ja tenim a casa nostra.  
Un altre element d’aquesta crisi és la crisi d’un model social. Diu que en aquesta societat ens 
han vingut a dir que si tenim dret a consumir, tenim tots els drets, i consumíem recorrent al 
crèdit. Des de Comissions, hem combatut aquesta cultura del consum; hem de donar-li la volta i 
plantejar el tema dels drets com a element central, perquè els drets no es limiten al dret a 
consumir, sinó que inclouen el dret a l’educació, a la salut, a la vida de les persones i a les 
coses que les afecten quotidianament. Per tant, un dels elements centrals serà reforçar aquells 
drets i evitar retrocessos en aquells en què hem avançat, com ara les polítiques d’igualtat, que 
són els que més perillen, perquè una part de la població considera que són prescindibles.  
Considera que també és molt important el desenvolupament de polítiques socials potents que 
generin paraigües per a la gent que quedarà més tocada en aquests moments.  
Diu que un avenç important és que, en el marc del Pacte per l’ocupació, per primera vegada, l’1 
de gener, teníem un acord per desenvolupar tots els temes de les polítiques actives. Però creu 
que el Pacte per l’ocupació no es pot limitar a les polítiques actives, sinó que cal parlar del 
conjunt de les polítiques econòmiques de la ciutat, dissenyar les polítiques econòmiques, parlar 
de quin nou model de desenvolupament necessita aquesta ciutat, i aquí les polítiques socials 
també són fonamentals, perquè no només atenen la gent més desfavorida, sinó que també 
creen ocupació important.  
Finalment, diu que sobre el tema de la inversió en infraestructures vol deixar una reflexió sobre 
la taula. Pensa que estem molt acostumats a parlar de la inversió en infraestructures des de 
una perspectiva keynesiana, i això vol dir posar diners en circulació per dinamitzar l’economia. 
Creu que hem de pensar que també és el moment per apostar molt fortament per polítiques i 
infraestructures que després ens duguin a tenir estructures socials o serveis socials, perquè, 
per dir-ho d’una forma gràfica, es pot invertir en la construcció de carreteres o es pot invertir en 
la construcció d’hospitals, i ara potser és el moment d’invertir també en la construcció 
d’hospitals, de centres de dia o en temes socioeconòmics. Creu que, sobretot en aquest 
moment, cal pensar molt en la redistribució de la riquesa. 
11 
 
Per acabar, diu que l’Ajuntament també ha d’avançar més en tot el tema de les clàusules 
socials per garantir que, a totes les empreses que contracta l’Ajuntament, l’ocupació que es 
generi sigui de qualitat i no de segona categoria.  
El Sr. JOAN CARLES RIUS, degà del Col·legi de Periodistes, fa una reflexió sobre el procés 
participatiu de la Diagonal. Diu que obrir un procés de participació a un projecte tan important 
com el de la Diagonal ens dóna una oportunitat de reflexionar i de repensar sobre el model de 
ciutat; una oportunitat, i més en aquests temps de crisi, per pensar en la ciutat des del punt de 
vista de la mobilitat i d’un urbanisme més racional i sostenible.  
Pensa que obrir aquest procés de participació en positiu, és a dir, vinculat a un projecte de futur 
de tanta rellevància, també ens pot servir per trencar el risc als debats reactius; és a dir, als 
debats que neixen de l’oposició per part de les plataformes de veïns afectats a projectes 
concrets; unes reaccions que, evidentment, són absolutament legítimes i necessàries, però 
creu que han d’anar acompanyades de projectes globals de ciutat, i que potser feia temps que 
no en teníem un d’aquestes dimensions.  
Demana a l’Ajuntament que en aquest procés s’intenti implicar tothom, tota la societat civil; que 
sigui un projecte realment col·lectiu, perquè —insisteix— és molt necessari en aquests temps. 
Per això pensa que la transparència és bàsica, i creu que com a Col·legi de Periodistes ha de 
demanar la màxima transparència, el màxim debat i també, per part de l’Ajuntament i de la 
societat, el màxim de pedagogia per implicar-hi tothom i per dir que no només estem canviant la 
Diagonal, sinó que, atesa la importància cabdal que té la Diagonal, també estem transformant i 
repensant Barcelona. 
  
Respostes a les intervencions 
L’ALCALDE agraeix molt sincerament tots i cadascun dels comentaris, perquè li sembla que 
expressen la diversitat, la seriositat i la solvència de tots i cadascun dels punts de vista, que 
expressen la fortalesa que té el teixit d’aquesta ciutat, el qual és un gran actiu; un actiu que 
moltes ciutats d’Europa, en el cas que l’hagin perdut, el volen reconstruir. 
Diu que quan va començar a exercir d’alcalde, creixíem més d’un 3,5 per cent i, en canvi, parlar 
de cohesió social, de societat, de ciutat inclusiva, de país inclusiu, ja formava part de la 
preocupació central, perquè la persona gran que viu sola i té problemes existeix ara i també 
existia fa tres anys. I el jove que té problemes d’inserció laboral, o que no ha pogut seguir un 
camí d’èxit escolar, també existia. I també existien els problemes de la nova estructura familiar i 
els reptes que aquesta planteja. Venim de certs plantejaments que ja formaven part de la 
preocupació de la ciutat i d’aquest govern quan creixíem molt i que, en tot cas, l’únic que ha fet 
la crisi ha estat posar-los de forma més destacada sobre la taula, amb tota la seva virulència, i 
que està d’acord en que per sortir de la crisi no es poden obviar els efectes negatius que té 
sobre els sectors més vulnerables des d’un punt de vista social.  
Diu que augmenten les necessitats a la ciutat i que, a la vegada, ens disminueixen la capacitat, 
perquè la crisi ens empobreix socialment i també empobreix les bases de certes polítiques. 
Creu que, aleshores, hem de blindar algunes polítiques, prioritzar-les més i, en algun cas, fins i 
tot augmentar-les. Per tant, ens preparem per a un 2009 en què els efectes de la crisi són 
evidents, però també ens preparem per a una proposta de polítiques públiques que el 2010 
12 
 
també permeti sostenir i aguantar els efectes negatius que la crisi té per a la cohesió social en 
una ciutat com la nostra.  
Comparteix la preocupació i creu que és molt important treballar en xarxa entre institució i 
entitats i entre les entitats mateixes, perquè no hi ha un pla d’inclusió social sense l’acord 
ciutadà per lluitar a favor d’aquesta inclusió social, a la vegada que hi ha polítiques públiques 
que són evidents i que s’han de reforçar.  
Diu que en pren bona nota; que, efectivament, s’han d’enfortir moltes coses, però que la 
cohesió també és un teixit més reconegut, més enfortit, més capaç d’afrontar i de sostenir 
moltes situacions, des de la persona immigrant que arriba a un barri i que necessita un teixit 
social que l’aculli, fins a totes les entitats que estan ajudant els sectors més vulnerables de la 
ciutat amb polítiques d’emergència.  
Continua dient que en aquests moments calen polítiques estructurals, polítiques d’emergència, i 
que això és més necessari que mai. Que hem de posar en valor, tant el treball en xarxa com les 
entitats i la seva complexitat; que és cert que les polítiques de participació són més importants 
que mai, i que la crisi no afebleix ni les polítiques d’inclusió ni les polítiques de participació, 
perquè és veritat que, en general, de manera intuïtiva, tothom diu: «Ara hem d’estar més en 
connexió, més que mai.» En moments de més dificultat, el teixit ha d’aguantar més que mai.  
Pel que fa als sectors econòmics, diu que la fortalesa de Barcelona s’ha basat sobretot en la 
seva diversificació econòmica, i això, ara, en uns moments especialment complicats, tenir 
quinze bases estratègiques és millor que tenir-ne dues, perquè si en tens dues potser te’n falla 
una o les dues, i et quedes amb una o cap.  
Creu que, en general, el model de Barcelona és un model en què predomina el sector serveis, 
però també que hi ha una part dels nostres serveis que només es basen en la indústria i que si 
no hi hagués indústria desapareixerien.  
Diu que la ciutat està fent una reflexió sobre el turisme que volem, que es una activitat 
econòmica que ha de ser vista i viscuda pels ciutadans de Barcelona com un actiu i no com una 
agressió a la seva qualitat de vida, i que s’ha de tenir en compte la importància que aquest 
sector econòmic té a la ciutat, de manera directa i indirecta, per a la cohesió i el benestar. Que 
tant el nostre comerç com el sector de la restauració tenen una part que depèn del fet que ens 
vingui a visitar molta gent, però que cal preguntar-se quina gent i per quin motiu ens ha de venir 
a visitar i, sobretot, en què s’està centrant el debat, perquè malament aniríem si sacrifiquéssim 
la personalitat dels nostres barris, la qualitat de vida en funció d’un sector econòmic, perquè 
aleshores aquesta ciutat segurament acabaria girant-se d’esquena. 
 
Continua dient que hem de treballar la diversificació econòmica, la defensa d’allò que hem 
tingut tota la vida i que s’ha de posar al dia i innovar, així com l’emergència dels sectors nous, 
que són els que generaran els llocs de treball d’aquí a deu i vint anys. Pensa que Barcelona ha 
estat treballant en els dos camps i que és tan important defensar l’alimentació i l’automoció com 
generar disseny, energia, nous materials i l’audiovisual.  
Diu «sí» a l’economia real, i observa que el Pacte per l’ocupació haurà de ser l’àmbit en què les 
polítiques actives hauran d’anar més enllà; l’àmbit on ens trobem tots els agents socials i 
econòmics per parlar de la nostra economia i, per tant, l’àmbit on s’hauran de plantejar tots 
aquest temes. 
13 
 
Un altre tema que destaca és la inversió. Diu que ara, al costat d’infraestructures pesades de 
transport i de mobilitat, s’està invertint en equipaments nous, en residències per a la gent gran, 
en hospitals, en centres d’assistència primària, en escoles, en escoles bressol, i que quan 
s’acabin de construir tindran la funció social de promoció i de cohesió social, a més de generar 
dinamisme econòmic, i que això té un gran efecte multiplicador. Considera que l’Ajuntament ha 
de gestionar aquest mapa de transformació de la ciutat amb cura, tenint en compte que el 
mapa d’obres públiques tingui present la realitat sobre la qual actua, sense malmetre el teixit 
que hi ha present —com el comercial—, i que ha de funcionar durant tots aquests mesos i 
anys. Diu que és conscient que la millor contribució que es pot fer a la cohesió és que l’activitat 
econòmica tiri endavant amb força.  
Respecte el tema de l’ immigració, diu que està orgullós de com ha anat evolucionant, malgrat 
totes les dificultats, perquè aquesta ciutat genera teixit d’acolliment, i perquè el teixit de la 
immigració, que en una fase inicial s’ha autoorganitzat, ja es va barrejant amb tots els elements 
de participació de la ciutat. És veritat que la crisi és un gran repte per a aquest model que hem 
d’afrontar i que en tot cas l’hem de convertir en una oportunitat treballant des de la proximitat 
els eixos de drets i de deures per a tothom. Diu que la crisi ens posa tots plegats a prova; posa 
a prova la ciutat, el seu model, els seus valors, que ara cal contrastar-los amb una realitat gens 
fàcil, i creu que ho afrontarem fomentant les polítiques de cohesió social, promovent l’activitat 
econòmica i enfortint el teixit social 
Finalment, diu que està molt satisfet del procés de participació a l’hora de dissenyar la futura 
Diagonal i de que sigui un procés obert a totes les persones que construeixen Barcelona dia a 
dia, perquè dissenyar la Diagonal del futur és un acte de vinculació amb un projecte de ciutat, i 
això ens «ateny» i ens afecta a tots. 
Abans de passar al següent punt de l’ordre del dia, l’ALCALDE dóna la paraula al Sr. 
FRANCESC XAVIER TOMAS, que intervé per expressar la seva preocupació per la gent de 
totes les edats que és al carrer demanant caritat o robant, i opina que una solució consistiria a 
donar-li formació. 
L’ALCALDE contesta dient-li que no totes les persones que són al carrer tenen les mateixes 
problemàtiques i que per a cadascun dels col·lectius diferents hi ha respostes absolutament 
diferenciades. Diu que hi ha mecanismes perquè les persones que volen i tenen la capacitat 
d’entrar en un procés d’inclusió social puguin fer-ho; que no tothom vol sortir d’aquesta situació 
i que no es pot obligar a abandonar el carrer, però que els serveis públics i les xarxes socials 
també estan permanentment atents. Que, en tot cas, aquest fenomen ja existia abans de la 
crisi, però que, evidentment, la crisis el pot agreujar i s’ha d’estar preparat. 
 
3. Presentació, debat i validació del dictamen sobre el procés participatiu de la 
transformació de l’avinguda Diagonal 
L’ALCALDE dóna la paraula al Sr. ALEJANDRO GOÑI, Vicepresident Segon del Consell de 
Ciutat i President de la Comissió de Treball del Consell per a la transformació de l’avinguda 
Diagonal, que llegeix la proposta del Dictamen PROCÉS PARTICIPATIU SOBRE LA 
TRANSFORMACIÓ DE L’AVINGUDA DIAGONAL. 1a. Fase, que presenta la Comissió en 
aquesta sessió plenària per a la seva validació. 
14 
 
Una vegada finalitzada la lectura del document, el Sr. RAMON NICOLAU intervé per dir que 
tant els membres de la Comissió com els membres de la Permanent han disposat amb certa 
antelació d’aquest dictamen i que el Sr. ALEJANDRO GOÑI, el Sr. JOAQUIM FORN i el Sr. 
RAMON GARCIA BRAGADO han fet arribar a la Secretaria del Consell les esmenes que 
tothom té a la carpeta d’aquesta sessió plenària. 
Diu que tot aquest conjunt d’esmenes són clarament complementàries i permeten millorar el 
text d’aquest dictamen. 
 
Proposa, si ho té a bé tot el Consell, un redactat nou, suma de les esmenes d’aquests tres 
membres de la Comissió, segons s’indica tot seguit.  
 
 
 
A la pàg. 3, punt 2, del Procediment, 1r paràgraf: 
Formalment, el procés d'impuls i regulació de la participació ciutadana en el projecte de 
transformació de la Diagonal, així com del rol que en ella hi té el Consell de Ciutat, ha estat 
endegat mitjançant la Mesura de Govern de l'Ajuntament de Barcelona de 26 setembre de 2008 
per a la Transformació de l'avinguda Diagonal i la posterior de 30 de gener de 2009 sobre el 
procés participatiu i la corresponent consulta ciutadana. 
 
A la pàg. 7, 2n paràgraf, a partir de la línia 5: 
 ... D’altra banda, l’Ajuntament basarà el procés participatiu en les cinc fases expressades en 
les mesures de govern, debatudes al Consell Plenari, que tindrà una primera fase de recollida 
d’idees i propostes i finalitzarà el procés amb una consulta ciutadana 
Que continua dient: Serà l’Ajuntament de Barcelona qui, incorporant les principals orientacions 
del procés participatiu, recolzarà el projecte guanyador de la consulta ciutadana convertint-lo en 
el projecte definitiu per a la transformació de l’avinguda Diagonal de Barcelona. 
A la pàg. 8, últim paràgraf: 
La pàgina web tindrà tota la informació disponible en cada moment del procés participatiu. La 
informació relacionada amb les fases posteriors es limitarà als continguts de la Mesura de 
Govern, fins que les fases posteriors del procés participatiu siguin validades pel Consell. 
 
Tot seguit, l’ALCALDE obre un torn d’intervencions. 
 
La Sra. ÁNGELES ESTELLER, representant del Grup Polític Municipal del PPC, diu que no 
tenen cap problema amb els treballs de la Comissió i que, a més a més, els valoren 
positivament, però que atès que el que aquest Dictamen fa és incorporar i validar la mesura de 
govern, i el seu grup, al Plenari Municipal, ja va manifestar la seva discrepància amb alguns 
aspectes d’aquesta mesura, s’abstenen. 
 
El Sr. JOAQUIM FORN, representant del Grup Polític Municipal de CIU, demana que es llegeixi 
el segon paràgraf, de la pàg. 6, perquè no té clar com ha quedat. 
15 
 
 
El Sr. RAMON NICOLAU diu que la idea consistiria a sumar en un únic redactat les tres 
esmenes de la forma següent: la segona part del paràgraf, que comença dient: «D’altra 
banda...» diria: «D’altra banda, l’Ajuntament basarà el procés participatiu en les cinc fases 
expressades en la mesura de govern debatuda al Consell Plenari, tindrà una primera fase 
de recollida d’idees i propostes i finalitzarà el procés amb una consulta ciutadana», 
recollint les esmenes del senyor García-Bragado i del senyor Forn. I, llavors, a continuació, hi 
hauria l’esmena del senyor Goñi, que diria: «Serà l’Ajuntament de Barcelona qui, 
incorporant les principals orientacions del procés participatiu, recolzarà el projecte 
guanyador de la consulta ciutadana, convertint-lo en el projecte definitiu per a la 
transformació de l’avinguda Diagonal».  
 
Tot seguit, no havent-hi més intervencions, l’alcalde posa a votació el Dictamen presentat pel 
Sr. ALEJANDRO GOÑI amb les esmenes incorporades. 
 
Es demanen vots a favor, vots en contra i abstencions. 
 
S’aprova el Dictamen amb una abstenció i dos vots en contra.  
L’ALCALDE diu que tenim un gran repte de transformació de la part central de la Diagonal i que 
és un any magnífic per debatre què volem construir-hi de cara al futur, perquè aquest any 
celebrem el cent cinquantè aniversari del Pla Cerdà. Creu que estem parlant d’un projecte 
emblemàtic de la ciutat que afecta a tothom i que per això és molt bo que un òrgan com el 
Consell de Ciutat es vegi implicat en el debat i en la validació del procés, i agraeix molt 
sincerament que el Consell de Ciutat s’involucri des de l’origen fins al final del procés.  
 
S’adjunta el Dictamen aprovat com a annex d’aquest acta. 
 
4. Ratificació de la constitució i composició de la Comissió d’Empara del Consell de 
Ciutat  
L’ALCALDE demana a la Sra. MARÍA JOSÉ CALVO, Secretària del Consell de Ciutat, que 
informi sobre la constitució i composició de la Comissió d’Empara per a la seva ratificació. 
La Sra. MARÍA JOSÉ CALVO, abans de passar a la ratificació, informa del procés que s’ha 
seguit d’acord amb el que s’ estableix a les Normes Reguladores de la Participació Ciutadana i 
al Reglament de Funcionament Intern del Consell de Ciutat. Diu que la proposta de Reglament 
Intern i de composició de la Comissió va ser aprovada provisionalment per la Comissió 
Permanent del Consell de Ciutat de 15 d’octubre de 2008 
Informa de les persones que composen aquesta Comissió: president de la Comissió, Sr. 
RAMON NICOLAU; Comissionat de l’Alcaldia de la Participació Ciutadana, per delegació del 
Sr. CARLES MARTÍ, Primer Tinent i Regidor de Participació; Sr. JOAQUIM FORN, en 
representació dels grups polítics municipals; Sra. MARGARITA RIERA, en representació dels 
16 
 
Consells Ciutadans de Districte; Sra. MARIA DOLORS MARTÍ, en representació del Consells 
Sectorials de Ciutat; Sra. NÚRIA GALÁN, Vicepresidenta Segona del Consell de Ciutat i 
representant del sector d’Institucions Rellevants de la ciutat, la qual serà substituïda per la Sra. 
MARTA COTS, nova presidenta del CJB i Vicepresidenta Segona del Consell de Ciutat; Sr. 
JOAQUIM CALVO, en representació del sector de Persones d’Especial Rellevància Ciutadana; 
Sra. FELISA PÉREZ, en representació del sector Fitxer General d’Entitats Ciutadanes; i Sra. 
SILVIA BALLESCA, en representació del sector Ciutadans/es del Registre Ciutadà. La 
Secretària de la Comissió és la Secretària del Consell de Ciutat.  
Continua informant que la sessió constitutiva de la Comissió d’Empara va tenir lloc el 25 de 
febrer de 2009, i que en el segon punt de l’ordre del dia d’aquesta sessió es va informar de la 
primera demanda d’empara que va arribar a la Comissió —demanda que va arribar abans de la 
seva constitució— relativa a un conjunt de preguntes relacionades amb els pressupostos 
generals i les ordenances fiscals de 2009 que havien de ser contestades a l’Audiència Pública 
del 25 de novembre de 2008.  
Tot seguit, l’ALCALDE passa a demanar el vot per ratificar la constitució i composició de la 
Comissió d’Empara en els termes expressats. 
Es ratifica amb un vot en contra. 
5. Renovació del Consell de Ciutat 
L’ALCALDE dóna la paraula al Sr. RAMON NICOLAU, que presenta el tema.  
Diu que, com tothom sap, el Consell de Ciutat es va constituir l’any 2004 amb un compromís de 
treball per a quatre anys, però que el 2008 aquest mateix Plenari, a proposta de la seva 
Comissió Permanent, va valorar que calia fer una certa reflexió sobre el rol del Consell de 
Ciutat, el seu funcionament al llarg de quatre anys i les recomanacions per a un pla de treball 
futur del Consell de Ciutat.  
Es van fer una sèrie de sessions de reflexió i debat, que van acabar amb un document 
estratègic aprovat en aquest mateix Plenari el mes de juliol de l’any 2008, que després va 
donar lloc a un debat al Consell Plenari de l’Ajuntament arran d’una mesura de govern amb el 
text precisament d’aquesta proposta.  
Amb l’aprovació d’aquest document, que ha suposat un enriquiment del primer mandat del 
Consell, quatre anys perllongats a cinc, la Permanent va valorar que aleshores ja estava 
clarament assentat el Consell, i que, per tant, calia procedir a la renovació per a un nou mandat 
de quatre anys, la qual cosa, d’altra banda, és el que diuen les normes reguladores de la 
participació ciutadana, i comporta que previsiblement aquest serà l’últim Consell Plenari amb la 
composició actual.  
A continuació procedeix a explicar el procés de renovació. Diu que s’ha demanat a cadascun 
dels vint-i-dos Consells Sectorials de la ciutat i als deu Consells Ciutadans de Districte la 
ratificació o designació del seu representant per a aquest Consell, i que en aquests moments ja 
tenim el nom de les persones que representen tots aquests consells al Consell de Ciutat; que 
els cinc grups polítics ja ho van fer tot just després de les eleccions municipals i que, per tant, 
també tenen els seus cinc representants formant part d’aquest Consell per al seu període 
17 
 
electe; que també hi ha les entitats més rellevants de la ciutat, amb tres canvis respecte de la 
situació actual per acord unànime de tota la Comissió Permanent, inclosos els cinc grups 
polítics municipals. Quant a l’apartat d’entitats del Registre d’Entitats de la ciutat, ja està 
constituït. S’ha seguit el procediment electoral preceptiu al llarg del mes de març amb la votació 
corresponent a les urnes, que es van situar a les deu seus de districte municipal i a la seu de 
l’Ajuntament, a la plaça de Sant Miquel. Han sortit escollides quinze entitats entre una trentena 
de candidates, amb un ventall de vots que van des de trenta fins a noranta-cinc; per tant, 
clarament recolzades per un nombre ampli d’associacions de la ciutat.  
També s’ha fet el sorteig de Persones Inscrites al Registre Ciutadà, contemplant les variables 
de gènere, districtes i edat, per cobrir les vacants de les persones que ja havien complert els 
quatre anys representant aquest sector. En aquests moments estem pendents que les 
persones escollides acceptin aquest compromís. I finalment, també els cinc grups polítics 
municipals estan deliberant quina és la proposta que consensuen per portar el llistat de 
persones rellevants de la ciutat per tal que pugui ser debatut i aprovat en la corresponent 
Comissió del Plenari de l’Ajuntament de Barcelona del mes de maig i així tancar la composició 
del nou Consell de Ciutat per un període de quatre anys, procedir a la constitució a la sessió 
plenària d’aquest Consell el mes de juny, i procedir al mateix temps a escollir els membres de 
la Comissió Permanent i la ratificació de la composició de les comissions de treball en curs.  
Finalitza dient que tot ens fa preveure que hi haurà al voltant d’un 40 per cent de persones 
noves, que serà un consell renovat, però que hi haurà una majoria de persones que 
asseguraran la continuïtat del funcionament amb l’experiència de cinc anys de rodatge.      
 
Per concloure la sessió, l’ALCALDE pren la paraula. Diu que ens acompanyen algunes 
persones que ja han estat designades en aquest procés de renovació i que s’incorporaran en el 
nou Consell de Ciutat, i també persones que fins ara han estat membres del Consell de Ciutat. 
Expressa molt sincerament, en nom del govern de la ciutat i de l’Ajuntament, l’agraïment pel 
treball dut a terme per totes les persones presents en el moment de la fundació del Consell de 
Ciutat ara fa cinc anys i també els desitja un bon treball i molta sort a tots els que ara s’hi 
incorporen.  
Reitera l’agraïment pels que han donat peu al naixement del Consell de Ciutat i al seu propi 
desenvolupament, perquè creu que hi hagut un nucli de moltes persones que s’han implicat i 
han participat en tots els processos de millora de les polítiques locals, i només té paraules 
d’agraïment molt sincer. Diu que ser aquí és creure i estimar-se aquesta ciutat i, per tant, 
dedicar una part del seu temps a la ciutat de Barcelona, i referma que això és absolutament 
imprescindible si volem construir la Barcelona que volem construir. 
Diu que pren bona nota de tots i cadascun dels comentaris sobre l’estat de la ciutat pel que 
expressa del present i del que hem d’afrontar en el futur, i espera poder respondre els dubtes i 
els reptes que aquí s’han expressat. Desitja que en aquest procés d’acompanyament, de 
participació i de protagonisme en la nova Diagonal, el paper del Consell justament es vegi 
reforçat com a institució bàsica de participació.  
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 21.20 h. 
18 
 
Certifica l’acta  
 
La Secretària Delegada 
19