ACTA DE LA SESSIÓ PLENARIA DEL CONSELL DE CIUTAT Saló de Cent de l‟Ajuntament de Barcelona 14-10-08 Al Saló de Cent de l‟Ajuntament de Barcelona a les 19‟05. del dia 14 d‟octubre de 2008 sota la presidència de l‟Alcalde, Excm. Sr. JORDI HEREU i BOHER, es reuneix en sessió ordinària el ple del Consell de Ciutat. Hi concorren: En representació dels Grups Municipals Im. Sr. Carles MARTÍ I JUFRESA, Grup Municipal Socialista (PSC); lma. Sra. Ester CAPELLA i FARRÉ, Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC); Im. Sr. Joaquim FORN i CHIARIELLO, Grup Municipal de Convergència i Unió (CiU). En representació dels Consells Ciutadans de Districte Sr. Enric SÁNCHEZ ARIAS, Consell Ciutadà del Districte de Ciutat Vella; Sr. Antonio GUILLÉN MARTÍNEZ, Consell Ciutadà del Districte de Sants – Montjuïc; Sr. Joan ESTAPÉ MIR, Consell Ciutadà del Districte de Les Corts; Sra. Roser VALLHONESTA MOLINS, Consell Ciutadà del Districte de Horta-Guinardó; Sr. Jordi GRAS MATEU, Consell Ciutadà del Districte de Sant Martí. En representació dels Consells Sectorials de Ciutat Sr. Víctor ALBERT BLANCO, Consell de la Formació Professional de Barcelona; Sra. Pilar RIESCO, Consell Municipal de Cooperació Internacional; Sra. M. Pilar DÍAZ LÓPEZ, Entitats de Persones amb Discapacitat; Sr. Jofre FARRÉS, Consell Municipal de Consum; Sr. Carles SALA, Consell de la Cultura de Barcelona; Sra. Dolors MARTÍ SOLA, Consell Escolar Municipal de Barcelona; Sr. Josep MOLINA AYALA, Consell de l'Habitatge Social de Barcelona; Sr. Antoni NAVARRO MONTEYS, Consell Assessor de la Gent Gran; Sr. Jordi ROGLÀ DE LEUW, Consell Municipal de Benestar Social; Sr. Vicenç GASCA GRAU, Consell Ciutat i Comerç; Sr. Enric PIQUET MIQUEL, Consell de l‟Esport, Sra. Núria TORRES DOMÍNGUEZ, Consell de cent Joves. En representació de les Institucions mes significatives de la ciutat, nomenades pel Plenari del Consell municipal de data 20 de febrer del 2004 Sra. Núria GALAN ORRIOLS, Consell de la Joventut de Barcelona; Sr. Jordi GIRÓ, Federació d‟Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona; Sr. Lluís FERRER CAUBET, Universitat Autònoma de Barcelona; Sr. Alejandro GOÑI FEBRER, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya; Sr. Andreu LEZCANO, Universitat de Barcelona; Sr. Tomàs de MONTAGUT ESTRAGUÉS, Universitat Pompeu Fabra; Sr. Francisco NEIRA LEON, Unió General de Treballadors de Barcelona; Sr. Julio RIOS GAVIRA, Federació de Casas Regionales y Entidades Culturals en Catalunya;, Sr. Angel CRESPO, Comissions Obreres de Barcelona, Sr. Alfons LOPEZ CAÑETE, Depana – Defensa del Patrimoni Natural; Sr. Xavier RUESTES, RACC- Reial Automòbil Club de Catalunya, Eduard IBÁÑEZ, en representació de la Federació Catalana d‟ONG pel Desenvolupament. En representació de les Entitats més votades del Fitxer General d’Entitats Ciutadanes, per eleccions celebrades el dia 15 de març de 2004 Sr. Enric CANET, Casal dels Infants del Raval; Sr. Joan CRESPO BERTRANA, Assoc. Catalana d'Integració i Desenvolupament Humà; Sr. Mikel Angel ARAGON, Ass. d' Entitats Excursionistes del Barcelonès; Sra. Irene MATAS, Fundació Pere Tarrés; Sra. Felisa PÉREZ ANTÓN, Associació Benestar i Desenvolupament; Sr. Josep PLA BUXÓ, Associació de nens amb càncer; Associació de Familiars Alzheimer de Barcelona; Sra. Isabel MARTÍNEZ, SOS Racisme; Sra. M Assumpció VILÀ PLANES, Federació Catalana de Voluntariat Social; Sr. Amadeu QUINTANA JOLONCH, Coordinadora d‟Entitats del Poble Sec; Sr. Josep CRUZ, afanoc, Associació de nens amb càncer; Persones d’especial rellevància ciutadana, nomenades pel Plenari del consell Municipal Sr. Joaquim CALVO JAQUES Persones escollides aleatòriament del Registre Ciutadà, per sorteig celebrat l’1 de gener de 2004 Sra. Silvia BALLESCÀ LASPLASAS, Sra. Cristina DACRUZ ROVIRA, Sr. Enric ESTRENJER MORTES, Sr. Jacint RIBAS DEIX, Sra. Elisenda RIUS BERGUA, Sr. Ramón ROYO PRADAS, Sra. M Àngels SERRANO AGUILERA, Sra. Joana Maria TORRES RAMOS; Sra. Carmen FISSE SEGARRA També assisteixen algunes persones en tant que secretàries de Consells Sectorials i altres convidats d‟entitats membres del Consell de Ciutat, així com Secretaris de Prevenció dels districtes. Han excusat la seva assistència en aquesta sessió: Im. Sr. Ricard GOMÁ I CARMONA, Grup Municipal d'Iniciativa Verds- Esquerra Unida i Alternativa (ICV- EUIA), Im. Sr. Alberto VILLAGRASA, Grup Municipal del Partit Popular (PP), Sr. Francisco AGUILERA NÚÑEZ, Sr. Josep BASELGA TORRES, Sra. M. Purificació CANALS VENTIN, Sr. Ramon FOLCH GUILLEM, Sr. Lluís LUQUE POLO, Sra. Núria NAVARRO EDÓ, Sr. Francesc PÉREZ RODRÍGUEZ, Sra. Margarita RIERA CAMPS, Sr. Oscar TUSQUETS BLANCA, Sr. Ramon SALLA ARDÈVOL, Montse VILLANUEVA JOLONCH, Sr. José BENITO ERES, Sra. Victòria SAU SÁNCHEZ, Sr. Josep RAMONEDA, Sra. Maria MORÓN MARTÍN, Sr. Emilio RUIZ PÉREZ, Sra. Eulàlia PERARNAU, Sr. Josep Carles RIUS BARÓ, Sra. Marisol MARQUÈS, Sr. Alfons RODES, Sr. Carles DUARTE MONTSERRAT, Sr. Miquel Angel FRAILE VILLAGRASA, Sra. Rosa GIL GARCIA, Sr. Arcadi OLIVERAS BOADELLA. Tots ells assistits per la secretaria delegada Sra. MARIA JOSE CALVO PADILLA ORDRE DEL DIA 1. Aprovació de l’acta de la sessió anterior 2. Presentació del Consell Consultiu i Assessor de Barcelona Televisió 3. Informe 2007 i Línies de futur de l’Observatori per a la Convivència 4. Proposta de dictamen sobre el Programa d’Actuació Municipal 2008-2011 5. Intervenció dels grups polítics municipals per a donar resposta al document estratègic de la nova etapa del Consell de Ciutat L‟ALCALDE, Excm. Sr. JORDI HEREU BOHER, obre la sessió donant la benvinguda a totes les persones presentes, agraint la seva assistència i el treball previ que ha fet possible que aquesta sessió plenària tingui un contingut debatut i treballat, i relaciona a continuació els punts de l‟ordre del dia. 1. Aprovació de l’acta de la sessió anterior Donada per rebuda i llegida l‟acta de la sessió anterior, l‟ ALCALDE demana si hi ha algun comentari. El Sr. VICENÇ GASCA demana la paraula per a dir que va assistir a la sessió del 17 de juliol i no figura a l`acta pel que demana ser inclòs. A continuació, no havent més comentaris, és procedeix a l‟aprovació de l‟acta del dia 17 de juliol de 2008 2. Presentació del Consell Consultiu i Assessor de Barcelona Televisió L‟ALCALDE dona la paraula al Sr. DOMENC FONT President del Consell Consultiu i Assessor de Barcelona Televisió. El Sr. DOMENCE FONT saluda a les persones assistents i inicia la seva presentació dient que vol informar breument sobre la constitució del Consell Consultiu i Assessor de BTV i el que s‟ha fet fins al moment. Informa que el Consell Consultiu de BTV és un grup de treball constituït en el si del Consell de Ciutat, un grup de treball que es va constituir al voltant de vint membres i el president i amb un seguit de funcions consultives no vinculants segons el que disposa el Reglament d‟Organització i Funcionament del Servei Públic de Televisió Local de Barcelona i a la Llei de Comunicació Audiovisual de Catalunya. Diu que els vint membres que formen el Consell estan nomenats per decret d‟Alcaldia i escollits entre representants de les entitats i grups socials més representatius de la ciutat, representants dels consells ciutadans de districte, representants dels consells sectorials de ciutat, personalitats coneixedores del món de la comunicació i representants dels grups polítics municipals. Continua informant que el 16 de juny de 2008 va tenir lloc la sessió constituent i el 19 de juny la sessió preceptiva que ha d‟exercir la funció cabdal del Consell Consultiu, que es la de avaluar a les persones candidates -que proposen els grups politics municipals- a formar part del Consell d‟Administració de BTV, i emetre l‟informe preceptiu sobre la seva capacitat, idoneïtat i mèrit. Aquest informe va ser aprovat per unanimitat i va informar favorablement sobre cada una de les persones candidates. Diu que a partir d‟aquí, com tothom sap, el Consell d‟Administració és qui regula les disposicions, vinculants en aquest cas, respecte a la bona marxa de BTV. Diu que altre funció del Consell, que defineix el Reglament d‟Organització i Funcionament, es la d‟elaborar els informes que li pugui encarregar el Consell d‟Administració o el Plenari del Consell Municipal, i que un dels debats en el Consell Consultiu és justament l‟escassa capacitat funcional que pot tenir un consell consultiu d‟aquesta naturalesa si s‟até estrictament a aquestes dues funcions. Afegeix que com a Consell Consultiu s‟ha celebrat una tercera sessió, la primera sessió ordinària, el 18 de setembre, i que en aquest ínterim entre el juny i el setembre el Consell d‟Administració va triar un nou director de BTV, que va recaure com tothom sap en el senyor Àngel Casas professional de reconegut prestigi i de llarga trajectòria en el camp de la televisió i en el camp dels mitjans. Continua dient que en aquesta primera sessió ordinària, el Consell Consultiu va proposar debatre sobre les seves funcions i sobre la voluntat de ser efectius i de posar-se a treballar, perquè ningú li agrada el “reunionisme” i que les coses els vinguin una mica a toro passat. Diu que es van debatre tres punts, que considera prou importants i que sospita tenen molt a veure també amb alguns dels debats o de les decisions que es tenen al Consell de Ciutat. Com a primer punt diu que més enllà d„emetre els informes que se‟l demanin, el Consell Consultiu vol emetre un dictamen sobre el contracte-programa. Considera que, al capdavall, en l‟elecció del Consell d‟Administració cada candidat va presentar un programa que després ha tingut un reafirmament unitari quasi en el seu conjunt –la qual cosa agraeix–, que determina tota una política estratègica del que ha de ser una televisió, local però no localista, nacional i alhora molt vinculada a la ciutat, però també al seu entorn, que és la Mediterrània, en definitiva una televisió amb vocació avançada i amb vocació experimental, però també amb ganes d‟ocupar un espai. Diu que en tot això, el Consell Consultiu, té ganes d‟intervenir-hi i que les marques d‟aquesta intervenció s‟han de decidir perquè el reglament és lax, però alhora és imprecís també. En segon lloc es va debatre al voltant de la necessitat que el Consell d‟Administració i el Consell Consultiu treballin plegats i amb transparència i es va acordar una trobada entre els presidents del Consell d‟Administració i del Consell Consultiu amb la voluntat que aquests canals funcionin, i demanar una compareixença en el Consell Consultiu del nou director de BTV. Continua informant que el tercer punt de debat, que considera probablement el més complicat és que una televisió, i per tant un projecte cultural d‟aquesta envergadura, com és la televisió de Barcelona, és un projecte prou important en el si de la ciutat com perquè d‟alguna manera, sense cap mena de voluntat de mediatització, el Consell Consultiu pugui dir alguna cosa de la seva marxa, tant pel que fa al contracte-programa com el plantejament econòmic com, en definitiva, els equips que tiraran endavant aquesta televisió, per suposat sempre d‟acord amb el que diu el reglament i respectant les competències de cada òrgan. Finalment acaba dient que les funcions que determina el reglament s‟han fet amb ganes, amb esforç i amb treball i que a partir d„ara aquest Consell Consultiu ha de ser consultat. Diu que no és una demanda retòrica, sinó una demanda efectiva i que si no, deixarà de ser consultiu i deixarà de ser consell i que aquesta és una realitat que li sembla que cada una de les persones membres del Consell plantegen. A continuació, l‟ ALCALDE obre un torn d‟intervencions i dona la paraula al Sr. RAMON ROYO, del grup de participació de Ciutadans i Ciutadanes del Registre Ciutadà, que vol saber, per què considera de precepte, el número de assistents al Plenari. L‟ ALCALDE demana a la secretària, que informa que en aquests moments estan presents quaranta-cinc persones Tot seguit, no havent cap comentari sobre el punt que s‟estava tractant, es passa al punt següent 3. Informe 2007 i Línies de futur de l’Observatori per a la Convivència L‟ALCALDE dona la paraula al director de Serveis de Prevenció, Sr. JOSEP MARIA LAHOSA El Sr. JOSEP MARIA LAHOSA dona les gràcies i manifesta la seva satisfacció per poder presentar les activitats de l‟Observatori per a la Convivència davant del Plenari del Consell de Ciutat. Diu que vol utilitzar el temps que té per a fer referència més que a les activitats del 2007, que estan recollides en l‟informe que està en el dossier, a exposar aquells aspectes, tant en l‟àmbit d‟organització del propi Observatori, com dels eixos de treball que estan desenvolupant al llarg del 2008, i que els ha de permetre copsar quins són els aspectes que consideren rellevants de cara a la definició de les polítiques de civisme i convivència a la ciutat. Informa que l‟Observatori és un àmbit elevat d‟anàlisi, d‟execució d‟accions, instituït per l‟Ordenança de mesures per a garantir la convivència en l‟espai públic, aprovada per l‟Ajuntament l‟any 2005. Que, al llarg dels dos primers anys, la tasca de l‟Observatori ha estat desenvolupar prioritàriament línies de treball emmarcades en propostes que facilitessin canvis en els hàbits de la ciutadania pel que fa a l‟ús de la ciutat. I que, en aquest sentit del que es tractava era de proposar, a través d‟accions d‟informació i sensibilització, una dinàmica de col·laboració ciutadana i de construcció de sentiment de coresponsabilització envers el medi i el manteniment de la qualitat dels espais públics i dels seus usos socials. Diu que es varen prioritzar quatre àmbits temàtics: el soroll, la tinença responsable d‟animals de companyia, l‟ús de l‟espai públic i la neteja i que si hom observa les dades tant els serveis municipals com els propis ciutadans, es pot concloure que s‟estan assolint objectius, i que tot i que els falta encara fer molt camí per arribar a una situació de plena satisfacció, es pot pensar que estan en la bona direcció. Comenta algunes dades del darrer Òmnibus municipal referides a setembre del 2008, que apunten l‟objectiu de construcció de major coresponsabilització de la ciutadania. De manera espontània: - Hi ha més ciutadans que creuen que és necessari una major implicació personal de cara al nivell de civisme. El 20,8 per cent proposen educar, conscienciar i col·laborar més, sis punts més que el març del 2007. - Es consolida l‟opinió d‟aquells que manifesten que cal donar exemple, millorar el propi comportament i participar més. - Hi ha menys ciutadans que diuen que no han de fer res per millorar el civisme, doncs ja ho fan bé (13 % al març de 2007 / 10,2 % set. 2008). - Hi ha molts més ciutadans que pensen que s‟han de queixar menys (12 % al març del 2007 / 2,7 set. 2008) Diu que aquestes dades son les al seu entendre indiquen un augment de coresponsabilitat de la ciutadania en els afers públics, cosa, que saluden i reconeixen des de l‟Ajuntament. Pel que fa l‟eficàcia de l‟Ajuntament en la promoció del civisme, els consultats el valoren amb una nota mitjana de 5,7; el 36,9 per cent el considera molt o bastant eficaç, el 35,7 considera que l‟Ajuntament té una eficàcia regular i el 23,5 per cent poc o gens eficaç. Els homes i les persones entre quaranta-cinc i cinquanta-nou anys són els més crítics. Mentre les dones i els més joves són els que millor valoren l‟eficàcia de l‟Ajuntament. També informa que, el cartipàs municipal resultant de les eleccions del 2007 va incorporar l‟àmbit d‟intervenció relacionat amb el civisme i la convivència a l‟Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat, concretant-ho amb l‟adscripció de l‟Observatori a la Direcció de Serveis de Prevenció amb la finalitat de cercar l‟eficàcia, l‟eficiència en l‟ús dels recursos públics, així com posar en valor les capacitats de diferents àmbits de gestió municipal. Diu que, en aquest sentit, creuen que avui parlar de convivència és fer-ho de polítiques i d‟intervencions d‟anticipació a les tensions que la vida en societat comporta i que era lògic pensar a posar en valor dos àmbits d‟intervenció municipal que treballen en el marc de la convivència: la prevenció i el civisme. Així s‟han constituït equips de treball als districtes formats per les secretaries tècniques de prevenció i els recursos territorialitzats de l‟Observatori, opció que, al seu entendre, s‟ha demostrat eficient i eficaç. Diu que una altra de les opcions preses va ser que els recursos humans que nodrissin l‟Observatori fossin aportats pel sector privat no lucratiu d‟iniciativa social. I que, en aquest sentit, els interessava incorporar a l‟aplicació de les polítiques de civisme i convivència l‟aproximació d‟una entitat amb recorregut i compromís social. Així es va contractar, mitjançant concurs públic, una entitat que aportés a la intervenció pública el seu coneixement i expertesa en la gestió del lleure, la joventut o la intervenció en l‟àmbit comunitari. Aquesta nova organització i les aproximacions realitzades ens indiquen que, junt a accions d‟informació i sensibilització que reforcin la millora d‟hàbits de la ciutadania, calen polítiques on els valors cívics siguin el marc de referència en la construcció d‟espais de convivència. Continua dient que els eixos prioritaris que estan desenvolupant i que volen contrastar amb els assistents se situen en tres elements: el primer, el que té a veure amb la convivència als espais privats d‟ús comunitari; el segon, el que té a veure amb la convivència i el treball en el marc dels espais educatius, i el tercer, a les prestacions en benefici de la comunitat com a eina educativa de recuperació social dels infractors i de la responsabilització. Pel que fa a la convivència als espais privats d‟ús comunitari, les actuacions per a fomentar el civisme i afavorir la convivència ciutadana es fan efectives quan s‟ha detectat un conflicte latent o un trencament de les normes socials. Això succeeix als espais públics on la presència i responsabilitat de l‟Administració és òbvia. Però als espais privats d‟ús col·lectiu, (escales de veïns, patis comunitaris, jardins privats, etc.) les alternatives davant problemes de convivència són més complexes, perquè en aquests espais privats, el mal ús, una apropiació indeguda o la manca de normes acceptades col·lectivament, pot generar disfuncions que repercuteixen i es projecten tant a l‟interior de la pròpia comunitat, tensionant-la, com a l‟espai públic immediat. Tensions que cal prevenir per tal d‟evitar la seva consolidació com a conflicte. En aquest sentit, el mes de juny de 2008, s‟ha iniciat el programa de suport a la constitució de comunitats de veïns i veïnes d‟escala que, a diferència d‟altres programes de suport a comunitats que es vénen realitzant en barris sencers arreu del país on hi ha una concentració de complexitat social ( barris de La Mina, la Font de la Pólvora a Girona, l‟Erm a Manlleu, Montserrat a Terrassa), el programa de suport posat en marxa per l‟Observatori té la vocació de treballar en comunitats i escales puntuals. Diu que el programa pretén apoderar els veïns, oferint alternatives factibles per tal que siguin ells mateixos que defineixin funcionaments, normes i recerca de solucions als conflictes en cas que es produeixin, aportant eines i instruments perquè les formes d‟autoorganització, tant les recollides en la legislació com les autodefinides pels propis veïns, permetin que siguin protagonistes i responsables en la gestió i solució als problemes derivats de l‟ús dels espais privats d‟ús col·lectiu. També impulsant hàbits cívics i de responsabilització individual i col·lectiva en l‟ús d‟aquests espais. Per fer-ho posen a disposició de les comunitats de veïns un equip de professionals que els acompanyen en aquest procés de constitució i consolidació de la seva comunitat. També s‟ha confeccionat una guia de suport, que està en procés de producció i el mes de novembre tindran editada, que serà una eina que facilitarà la comprensió tant de la legislació com de les oportunitats que ofereix el compromís col·lectiu en la definició de normes d‟ús i resolució dels conflictes a les comunitats. Manifesta que pel que fa l‟eix al voltant de l‟entorn escolar i educatiu, també s‟evidencien els primers signes de tensions socials i que, desenvolupar projectes prop de les comunitats educatives i entre aquestes i el medi social i urbà en el qual estan inserides, és fonamental per al desenvolupament de la ciutat com a un escenari de futur, respectuós amb la diferència i també amb els compromisos cívics. Diu que per això estan treballant cooperativament amb el Consell de la Joventut de Barcelona i el Consorci d‟Educació per a donar a conèixer als membres de la comunitat educativa, especialment als i les alumnes, els recursos i equipaments existents al seu barri i entorn més proper, tant públics com privats, que els permetin definir el seu propi desenvolupament com a ciutadans. Als centres educatius, mitjançant la implicació d‟entitats juvenils del propi barri, han creat espais de participació que complementen l‟educació formal en matèria de convivència, on es treballa la construcció d‟eines de participació i reflexió per als alumnes al voltant dels valors cívics, sentiment de pertinença, compromís col·lectiu, respecte cap a allò comú, resolució de conflictes i presa de compromisos.. Continua dient que pel que fa all tercer eix, el que fa referència a les mesures educatives en benefici de la comunitat, l‟entenen com un recurs idoni per a desenvolupar polítiques basades en la responsabilització dels infractors, en la recuperació social d‟aquests i en la restitució a la comunitat del dany produït, així com en la presa de consciència de la importància del fet comunitari i del viure en societat. Durant aquest any 2008 han consolidat aquesta línea de treball amb prestacions en benefici de la comunitat i han realitzat fins al mes de setembre 18.500 hores en prestacions comunitàries, que han implicat cent cinquanta ciutadans o ciutadanes de Barcelona. Creuen que independentment que aquestes prestacions siguin conseqüència d‟una infracció administrativa o d‟una infracció penal, cal reivindicar-les precisament pel seu alt contingut educatiu, social i comunitari Per a acabar, fa referència breument al capital social de la ciutat, i manifesta el seu reconeixement explícit a aquells i aquelles que en són els protagonistes: els i les ciutadanes compromeses amb els valors cívics que construeixen quotidianament junt amb les entitats d‟iniciativa social i els serveis públics de la ciutat. Diu que l‟informe de l‟Observatori del 2007, a la pàgina 6, recull que l‟any 2007 van realitzar la recerca Mapa d’actors en prevenció i convivència a Barcelona per conèixer quines eren les accions i intervencions que en relació amb la prevenció del conflicte i a la convivència es desenvolupaven a la nostra ciutat, independentment que fossin desenvolupades per servies municipals –serveis públics– o entitats privades o d‟iniciativa social, i que el treball els ha mostrat la gran quantitat de projectes de prevenció de conflictes, civisme i convivència desenvolupats per la iniciativa social a Barcelona. Projectes que creuen estan reduint la conflictivitat social i urbana i enfortint el civisme. Diu que de fet, el 50 per cent d‟aquestes accions i intervencions són realitzades per la iniciativa social de Barcelona, amb el que suposa de creació de capital social de la ciutat i fa reconeixement i compromís de treball cooperatiu amb la iniciativa social en la perspectiva de fer de Barcelona una ciutat singular en creativitat, civisme, convivència i seguretat. Tot seguit, l‟ ALCALDE obre un torn d‟intervencions i dona la paraula al Ilm. Sr. JOAQUIM FORN representant del grup polític municipal de Convergència i Unió L‟ llm. Sr. JOAQUIM FORN agraeix al senyor Lahosa la seva intervenció però li demana més rigorositat a l‟hora de presentar els informes, recordant-li que és el primer cop que en dos anys de funcionament l‟Observatori presenta un informe al Consell de Ciutat, malgrat la pròpia Ordenança marca que l‟Observatori Permanent de la Convivència ha d‟elaborar anualment un informe, D‟altre part diu, que presentar les prioritats per a l‟any 2008 a l‟octubre del 2008 li sembla una mica fora de lloc i que a aquestes alçades gairebé el que s‟haurien de presentar són les prioritats del 2009. Demana, que de cara al curs vinent, l‟Observatori presenti l‟informe, que per altra banda creu que és molt exhaustiu i bo, com a mínim en el primer trimestre del 2009 per a poder debatre sobre les prioritats que se‟ls proposen al començament de l‟any. El Sr. JOSEP MARIA LAHOSA, responent al Ilm. Sr. JOAQUIM FORN, diu que al desembre del 2006 es va presentar un primer informe d‟inici però que el 2007 va ser any d‟eleccions municipals que, com tothom sap, genera dinàmiques dintre de la pròpia organització municipal que fan més difícil el funcionament normal, canvi de cartipàs, canvi d‟ubicació de l‟Observatori dintre de l‟organització municipal, etc, que vol posar de relleu malgrat no vulgui justificar el fet que no s‟hagi pogut presentar l‟informe el 2007. Continua dient que hi havia previsió de presentar aquest informe en l‟anterior sessió d‟aquest plenari però, la secretaria del Consell els va comunicar que era una sessió monogràfica per debatre el document estratègic sobre Rol, Organització i línies de Futur del Consell i es va considerar aplaçar-ho fins la present sessió ordinària. Diu que de fet, l‟informe estava fet perquè es va presentar a la Comissió Cívica el mes de maig i creu que es podem comprometre a presentar l‟informe sencer i les propostes de línia del 2009 el primer trimestre del 2009. 4. Proposta de dictamen sobre el Programa d’Actuació Municipal 2008-2011 No havent cap comentari més, L‟ ALCALDE dona la paraula al comissionat de Participació Ciutadana, Sr. RAMON NICOLAU El Sr. RAMON NICOLAU, introdueix el tema dient que a la sessió del Plenari del Consell de Ciutat de desembre de l‟any 2007 ja es va parlar d‟aquest tema, què s`havia estudiat un document base que havia estat presentat en una sessió monogràfica del Consell amb el primer tinent d‟alcalde i que, a més, havia hagut també un qüestionari que va ser contestat per una part significativa, més del 40 per cent, dels membres d‟aquest Consell de Ciutat i que amb tot això es va fer un primer resum de propostes, tant de tipus general com de tipus particular, que varen enriquir la memòria que es va elaborar el mes de desembre del 2007, que es va presentar a l‟equip de govern perquè elaborés un document inicial sobre el Programa d‟actuació municipal. Continua dient que aquest document es va elaborar i presentar i que també es va elaborar un llapis de memòria –que tenen tots els membres del Consell– en què consta el document inicial complert, amb totes les aportacions de les entitats ciutadanes que varen presentar esmenes, aportacions i comentaris al document del PAM, amb el seu remitent i amb la seva signatura, i totes les aportacions individuals, aquestes col·locades de manera anònima per a preservar la intimitat del ciutadà que les ha fet, de les 28.000 persones que varen presentar aportacions al llarg de la campanya d‟informació i de consulta ciutadana, i que també hi són tots els informes dels diferents consells sectorials i dels consells ciutadans de districte al voltant del PAM i dels PAD. Diu que amb tot això la Comissió de Plenari de Presidència va aprovar inicialment un document de PAM, que també s‟ha fet arribar a les persones membres del Consell, què hi ha hagut una audiència pública i que s‟ha iniciat un procés d‟exposició pública de presentació d‟al·legacions, Informa que finalment, des de la Secretaria del Consell de Ciutat, s‟ha fet un buidat de les diferents aportacions que inicialment varen fer els membres del Consell als qüestionaris que es va incorporar al document que es va aprovar inicialment per la Comissió de Plenari de Presidència, i que sobre aquest document aprovat inicialment és la proposta de dictamen que a continuació presentaran els dos vicepresidents del Consell de Ciutat i que es va debatre a l‟anterior reunió de la Comissió Permanent del Consell de Ciutat celebrada fa aproximadament un mes. A continuació l‟ ALCALDE dona la paraula la vicepresidenta primera del Consell, Sra. NURIA GALÁN La Sra. NURIA GALÁN comença dient que, en quant a les condicions de caire general, el Consell de Ciutat reconeix l‟esforç realitzat en tot el procés per aconseguir la participació ciutadana individual, però principalment també per aconseguir la participació de la ciutadania organitzada. Diu que la proposta de dictamen que presenta valora que la consulta al Consell de Ciutat és especialment rellevant per ser el màxim òrgan de participació a l‟Ajuntament de Barcelona i per la mateixa naturalesa i representativitat del Consell que aglutina a molts membres diferents, d‟àgores ben diferents i de territoris ben diferents . Pel que fa al procés participatiu diu que l‟informe també destaca la contradicció que suposa treballar en un redactat massa genèric que té manca d‟objectius i calendari de propostes concretes, perquè les mesures que han de permetre arribar a acords polítics i ciutadans haurien d‟esser més detallades i concretes. Diu que per avaluar el grau de compliment del Programa d‟Actuació Municipal és necessari que es doti de mecanismes neutrals de seguiment i d‟avaluació que permetin també quantificar els pressupostos, els indicadors i el nombre de mesures. Demana la cura en el redactat i en el llenguatge que s‟utilitza a l‟hora de concretar les mesures, incorporant totes les perspectives necessàries i també la de gènere. També demana més especificació en el desenvolupament de la transversalitat que afecta totes les accions i els programes que estan concretats en els diversos àmbits i la necessitat, de visualitzar l‟impacta que té la participació en el desenvolupament de l‟actuació municipal, valorant molt especialment la legitimitat de tot aquest sistema de participació i l‟ importància que el Consell vagi fent el seguiment i la valoració de tot el Programa d‟Actuació Municipal. Finalment diu que cal treballar amb les premisses d‟una democràcia molt més real, tant representativa com participativa, no supeditades a les necessitats, que massa sovint ens trobem, de resposta als mitjans de comunicació. Quant al conjunt de les línies estratègiques del PAM, afegeix també una sèrie de recomanacions rellevants de caràcter general que es recullen al dictamen –que tothom té a la carpeta- de les que fa lectura per no deixar-se cap aspecte important: “Fem una valoració positiva de les línies de treball i del model de ciutat que proposa el document base del PAM perquè es consideren adequades al context social, a les necessitats i a les problemàtiques i als reptes que té als propers anys la ciutat. Ara, també estimulem l‟equip de govern a aplicar aquests criteris amb coratge, amb una clara definició del posicionament polític, i fomentat especialment en la recerca d‟acord polític i la necessitat de part de tots els diferents grups per tirar endavant la ciutat, garantint que la lluita política no paralitzi el PAM” “El Consell de Ciutat aposta per un projecte col·lectiu de ciutat, recuperant la il·lusió i l‟autoestima, millorant la imatge que té la ciutadana de la pròpia ciutat i sabent-ho explicar, perquè la ciutadania se‟n senti part” “Valorem aquest model de ciutat que inclou una ciutat compacta i descentralitzada, pròspera, accessible igualitària, implicada a fons amb l‟educació, que aporta la millora de la qualitat de vida, l‟oportunitat a més de la qualitat de l‟ocupació, els drets humans i la innovació. Una ciutat que ha de ser multilingüe, que faciliti la integració en la nova societat global, que tingui un equilibri de creixement demogràfic i de creixement en infraestructures, amb un bona xarxa de serveis públics, que tingui cura del vessant cultural, amb major contacte entre polítics i ciutadania, front els imprevistos, amb capitalitat però també amb cooperació amb la resta de territoris i ciutats” “Finalment, també recomanem garantir la qualitat de vida vetllant també pel correcte funcionament dels serveis públics i infraestructures que ha de tenir la ciutat. I insistim en la necessitat de donar major suport al teixit associatiu per a incidir en les problemàtiques i dinàmiques ciutadanes, des de l‟acció social fins a l‟ocupació, la innovació o el coneixement, així com augmentant la participació real del teixit social i la ciutadania en els processos de presa de decisions i en la gestió de les pròpies necessitats, avançant cap a una democràcia molt més participativa que la que tenim” Per últim diu que el Consell de Ciutat entén que en el proper Pla Director de Polítiques de Participació de la ciutat de Barcelona també ha de ser inclosa la reflexió feta en el marc del document estratègic sobre Rol, organització i Línies de futur del Consell de Ciutat. Tot seguit, l‟ ALCALDE dona la paraula al vicepresident segon del Consell de Ciutat, Sr. ALEJANDRO GOÑI El Sr. ALEJANDRO GOÑI saluda els i les assistents i informa que presentarà les recomanacions de caràcter particular que recull el dictamen sobre el Programa d‟Actuació Municipal. Diu que intentarà ser molt sintètic perquè és un document que tothom ja té, però que tot i que es tracta d‟objectius i mesures ja incorporats en el redactat del PAM, el Consell de Ciutat vol fer especial esment dels aspectes del mateix que recullen els suggeriments i propostes presentats per més del 20 per cent del Consell de Ciutat, i que entenem que es mereixen una atenció continuada en el seu seguiment i avaluació. Sobre el tema de cohesió social i d‟acord amb el model de ciutat explicitat, es considera que una ciutat cohesionada i inclusiva ha de ser l‟eix conductor de tota l‟actuació municipal. Es demana, dintre d‟aquestes valoracions: la planificació preventiva i l‟increment de la despesa social; la promoció de politiques de família; promoure la igualtat d‟oportunitats i la feminització de la política; potenciar la igualtat de drets i oportunitats; l‟atorgament del dret de vot a la població immigrant, especialment en les eleccions locals; prioritzar les polítiques de conciliació de la vida familiar, personal i laboral; impulsar mesures que permetin un repartiment més igualitari de les tasques domèstiques; apostar per una educació laica, pública i de qualitat; atenció prioritària a la discapacitat de tots tipus i duplicar el pressupost de la Joventut. En l‟àmbit cultural es demana una aposta més decidida per la creativitat i fer més accessible l‟accés a la cultura; també es demana la preservació del patrimoni arquitectònic; fer accessible l‟accés a l‟esport i l‟ampliació d‟espais esportius a l‟aire lliure i als barris evidentment. Sobre la cultura de la pau i la cooperació es demana el compromís d‟aportar el 0,7 del PIB per a projectes de cooperació pel desenvolupament i es recomana prioritzar la cooperació amb els principals països emissors d‟immigrants a Barcelona, amb especial consideració als països del Magrib. Sobre la cohesió territorial i els barris, el Consell pensa que s‟han de donar garanties d‟igualtat de tractament, independentment del territori, garantint infraestructures i equipaments proporcionals a cada barri, fent més serveis i equipaments que evitin la competència entre població autòctona i població immigrant. Tot plegat es requereix un increment significatiu de recursos i major descentralització de competències. També es demana una major inserció de les universitats en el teixit social dels barris. Amb temes de promoció econòmica, el Consell creu que la principal preocupació és la millora de la qualitat de les condicions de treball. També demana a l‟Ajuntament de Barcelona que sigui model de bones pràctiques, exhortant a millorar la subcontractació municipal i premiar en els concursos municipals les empreses que compleixin un codi ètic i que ofereixin ocupació de qualitat. Es proposa l‟acord amb sindicats i patronals per a impulsar la qualitat de l‟ocupació i la necessitat de potenciar la formació professional. També reequilibrar el sector industrial, comerç i serveis, amb èmfasi amb la preservació de la indústria. Respecte a la societat del coneixement es necessita prioritzar processos de reconversió tecnològica i es planteja la necessitat d‟incorporar la visió de capitalitat científica de la ciutat. Es demana repensar el model de turisme de manera que la promoció econòmica de la ciutat a través del turisme no resulti incompatible amb la vida de la ciutat. Diu que cal defensar el model català de comerç de proximitat i la millora contínua dels serveis i infraestructures dels mercats municipals; protegir els drets dels consumidors, especialment en transport i energia perquè no es tracta tan sols d‟identificar els drets, sinó de garantir-los; i ampliar, evidentment, el servei d‟atenció als emprenedors de Barcelona Activa. Sobre medi ambient, cal consensuar el que es pugui sobre la conveniència d‟engegar campanyes de conscienciació i sensibilització sobre sostenibilitat i medi ambient. Es remarca la importància de preparar-se per a l‟adaptació a la incidència del canvi climàtic, preservar els espais naturals que rodegen Barcelona i millorar la gestió de residus. Sobre capitalitat, es demana el lideratge de Barcelona per a la millora de la coordinació de l‟àrea metropolitana i apostar per la rellevància de Barcelona a nivell de l‟arc mediterrani i de la Unió Europea. Es reclama també la millora de les infraestructures de la ciutat, especialment a la xarxa de rodalies, i una participació real en la definició del model de ciutat i les infraestructures. Demana impulsar allà on es pugui la creació d‟un organisme de participació a nivell metropolità que es podria dir Consell Metropolità de Participació Ciutadana. En prevenció, seguretat i convivència, es recomana una activitat més preventiva que punitiva en matèria de seguretat i establir la prioritat que calgui per a garantir la convivència i la qualitat en l‟espai públic. En mobilitat, es demana a l‟Ajuntament una aposta clara pel transport públic i potenciar mesures per la millora de la mobilitat. En habitatge, es demana coordinar la nova Llei de l‟habitatge i el Programa d‟actuació municipal i establir compromisos amb els objectius del Pla nacional d‟habitatge, recordant al mateix temps l‟interès d‟aplicar les aportacions del Consell de Ciutat al Llibre blanc de l‟habitatge. Es demana la finalització de la remodelació de la totalitat dels 2.000 habitatges pendents d‟aluminosi. Bon govern. es demana treballar per simplificar i agilitzar els tràmits administratius. Es recomana un procés d‟avaluació del grau de compliment del PAM i la creació d‟una comissió de seguiment del PAM en el si del Consell de Ciutat. Es demana la reformulació de la política de participació, més i millor participació en l‟àmbit de ciutat i dels districtes, més honesta, no solament consultiva. El Consell vol millores sensibles en l‟impacta de la participació, més que ofegar a la ciutadania amb molts processos de baix impacte participatiu en la presa de decisions polítiques. Es demana l‟exempció fiscal per les associacions i fundacions, juntament amb la definició d‟un catàleg. Per últim, es demana potenciar cartes de serveis com a compromís de qualitat amb la ciutadania i elaborar un codi ètic de bones pràctiques per a empreses subcontractades per l‟Ajuntament en la prestació de serveis municipals. Tot seguit l‟ ALCALDE obre un torn i dona la paraula a la Sra. PILAR DIAZ, representant del Consell Sectorial de Ciutat d‟Entitats de persones amb discapacitats La Sra. PILAR DIAZ intervé dient que el punt 8 sobre cohesió social que diu literalment: «Atenció a la discapacitat de tot tipus» no està correctament redactat, en concret la paraula «discapacitat». També diu, que quan es parla dels disminuïts psíquics hauria de dir «persones amb disminució psíquica» i que quan torna a parlar de persones amb discapacitat hauria de parlar de persones amb disminució. Troba que ha estat una errada i una mala redacció, diu que està bé que hi hagi un punt que parli de la discapacitat, però que parli amb propietat. L`ALCALDE diu que es faran les correccions que demana i tot seguit dona la paraula a la Sra. FELISA PEREZ representant de l‟Associació Benestar i Desenvolupament, del Fitxer General d‟Entitats Ciutadanes La Sra. FELISA PEREZ diu que respecte a la cohesió social, en el primer punt diu: «Es demana la planificació preventiva i l‟increment de la despesa social, evitant la privatització dels serveis socials i potenciant la iniciativa social.» creu que una manera de potenciar la iniciativa social també és fomentant la gestió de serveis públics. Vol saber en quin sentit es parla de la potenciació de la iniciativa social perquè normalment hi ha una iniciativa social a Catalunya molt forta, molt potent, que podria entrar perfectament en la gestió de grans serveis públics, sobretot en temes de dependència, que cada vegada més s‟anirà ampliant. També opina que quan es diu que no s‟han de privatitzar els serveis socials, d‟alguna manera la gestió de serveis socials públics per entitats mercantils acaba sent una privatització. Demana que s‟aclareixi aquest punt Intervé la vicepresidenta primera Sra. NURIA GALÁN dient que malgrat no haver estat a la discussió d‟aquest punt, entén que el que es demana amb aquesta recomanació particular es que els serveis públics no caiguin en mans dels que en volen treure un lucre d‟aquesta activitat pública, fomentant , en tot cas, les iniciatives de prestació de serveis d‟aquelles que es coneix tenen el suport social perquè vertebren, perquè són part de la iniciativa social. La Sra. FELISA PEREZ diu que és això el que ella vol dir, però que no queda molt clar en el punt què vol dir «potenciar la iniciativa social». El vicepresident segon Sr. ALEJANDRO GOÑI intervé per a dir que respecte al lèxic empleat, precisament un dels punts que ha llegit la Sra. NURIA GALAN demana aplicar el lèxic correcte en tot el tema. Diu que vol recordar que això no deixa de ser una de les recomanacions que ha fet el 20 per cent dels membres del Consell i que s‟han recollit al document i que està bé que es facin en aquest sessió les aportacions que es creguin oportunes, perquè no deixen de ser també aportacions que es poden incorporar i enriquir el document i que per tant li sembla molt bé l‟aportació. L‟ ALCALDE diu que queda clar que des d‟aquest Ajuntament hi ha molts serveis que es presten a través d‟entitats socials. Diu que seria impossible el desenvolupament de certes polítiques si no fos amb l‟acord, amb la cooperació amb entitats socials, compatible amb el fet que algunes, en canvi, es presten directament des de la pròpia Administració. Diu que aquesta és la dinàmica en què estem i creu que hi hauria molts exemples. Per tant, esta d‟acord, amb el fons i que en tot cas demana que si s‟ha d‟aclarir, s‟ha de millorar el text perquè quedi ben clar. La Sra. FELISA PEREZ insisteix que s‟hauria d‟incorporar d‟alguna manera que algunes realitats no han estat així i que ha hagut gestió de serveis públics per entitats sense ànim de lucre que han passat a mans de la privatització mercantil i que això no vol dir que estiguin millor fetes, sinó tot el contrari. L‟ ALCALDE demana que s‟aclareixi aquest punt del dictamen en el sentit de reforçar el paper de les entitats socials Tot seguit, no havent més intervencions proposa aprovar per assentiment el document presentat i debatut amb els comentaris expressats que s‟incorporen. Es dona per aprovat el document “Proposta de dictamen sobre el Programa d‟Actuació Municipal 2008-2011” 5. Intervenció dels grups politics municipal per a donar resposta al document estratègic de la nova etapa del Consell de Ciutat L‟ ALCALDE passa al punt de la intervenció dels grups municipals per a donar resposta al document estratègic de la nova etapa del Consell de Ciutat que es va presentar a l‟anterior sessió plenària En primer lloc, dona la paraula al Primer Tinent d‟Alcalde Ilm. Sr. CARLES MARTI I JUFRESA en representació del Grup Municipal Socialista. L‟Ilm. Sr. CARLES MARTI dona les gràcies i saluda als i les assistents. Diu que es un plaer encetar aquesta ronda de posicionament dels grups polítics sobre el document «Consell de Ciutat de Barcelona: rol, organització i línies de futur», que el Consell ha tirat endavant durant aquest mesos amb tanta dedicació i amb un treball tan acurat. Diu que a l‟última sessió del Consell de Ciutat va dir, com a primera resposta, que l‟equip de govern intentaria buscar el consens del conjunt de grups per a formular aquesta resposta i que això s‟ha fet. Diu que el Comissionat ha dialogat amb els diferents grups per a veure quines eren les posicions, quina era aquesta cosa que no existeix però que diem que és el mínim comú denominador, a partir del qual es pot plantejar una resposta conjunta i que amb això estan treballant. Diu que lo qual no treu que el govern, sota la seva responsabilitat, ha d‟explicitar quin és exactament el compromís de desenvolupament en els canvis que caldrà introduir en el funcionament, els objectius, les tasques, el rol, l‟organització i les línies de futur del Consell de Ciutat, i que per tant intentaran que sigui, òbviament, el més consensuat possible. Diu però que estan preparant, per a la Comissió de Presidència i Cohesió Territorial del Consell Plenari de la setmana que ve, la presentació d‟una mesura de govern en què es manifesti, per escrit i públicament –per tant amb un compromís públic– què pensa fer l‟Ajuntament en general, el consistori en general, els òrgans de govern en general, i en particular l‟equip de govern que és a qui li toca impulsar i donar una resposta a aquest conjunt de propostes que fa el Consell de Ciutat, amb la voluntat que aquesta resposta sigui consensuada. Diu que ja que el Consell ha fet una proposta treballada, per escrit i pública, li sembla que l‟Ajuntament, encapçalat pel seu equip de govern, ha de fer una resposta detallada, per escrit i pública. I de la mateixa manera que el Consell ho fa a través dels seus procediments, un dels procediments que té el govern és la mesura de govern. Diu que li sembla es un bon procediment i que per tant, de la manera el més acurada i més concreta possible, el govern –intentant que sigui en nom de tots els grups– presentarà la setmana que ve a la Comissió de Presidència i Cohesió Territorial aquest text per escrit. Avança les línies mestres a partir de les quals s‟haurà d‟acabar de fer aquest treball de consens. En primer lloc, sobre la incardinació entre els òrgans de govern de l‟Ajuntament i el propi Consell de Ciutat li sembla que es pot avançar en tres línies: Un primer punt, definir una interlocució habitual, sistemàtica i directa amb els serveis i direcció de participació de l‟Ajuntament de Barcelona, de manera que quedi explicitat i públicament -que segurament no ho està fins ara- que hi ha un interlocutor constant des del punt de vista polític. I cal determinar també la imbricació clara i directa del dia a dia del Consell que ja té la seva secretaria i els seus recursos En segon lloc, no en el dia a dia, sinó en els termes ordinaris, creu que un bon sistema on articular un espai de trobada entre Consell de Ciutat i els òrgans de govern serien les Comissions de Plenari. I en tercer lloc, amb un caràcter més estratègic, la idea de pensar en un debat anual sobre l‟estat de la ciutat en el marc del Consell de Ciutat. Continua dient que en canvi no estan d‟acord ni en la possibilitat del veto, entenen que això no té lloc en el nostre ordenament jurídic i no seria entès per la ciutadania; ni tampoc, lògicament, amb el vot sobre la gestió del govern, sobre el control del govern, perquè no li correspon al Consell de Ciutat sinó als partits de l‟oposició i als òrgans de govern. Considera doncs que aquests apartats difícilment serien assumibles però que, en el primer bloc de mesures sobre la incardinació dels òrgans de govern i el Consell de Ciutat, es pot avançar . Pel que fa a la millora del funcionament del Consell, diu que es poden millorar i afinar tots els instruments de seguiment i avaluació de les actuacions que se‟n deriven dels dictàmens, les recomanacions i les propostes que fa el Consell. Diu que hi ha un exemple força bo amb el que passa amb el Consell de Benestar Social, que porta molts anys perfeccionant aquests instruments de seguiment i avaluació de les accions que es deriven de les seves pròpies propostes. Per tant, recolliran el que formula el document i intentaran precisar-ho. Continua dient que també considera assumible tot l‟apartat vinculat a l‟explicació dels pressupostos. Pensa que el Consell té dret a una explicació política dels pressupostos, a un plantejament més enllà de les fluctuacions de les partides amunt i avall, una explicació de quines són les grans orientacions, quines són les prioritats i com s‟instrumenten a partir del pressupost. Diu que de fet, és una mica el que es va fer amb el PAM: intentar donar primer una explicació i una ubicació, una orientació política al document com a marc conceptual per a tirar endavant. Pensa que també podria ser interessant pensar en la possibilitat de recollir que, al començament de cada sessió plenària del Consell de Ciutat o al final, es pogués fer un torn de preguntes articulades per part dels representants del Consell sobre temes que s‟hagin pogut suscitar en els debats previs o en la Comissió Permanent, que no tinguin per què estar vinculades al desenvolupament d‟un ordre del dia o a temes de més recorregut. Sobre les qüestions vinculades a les formes d‟organització, creu que és més una decisió del propi Consell que no de l‟equip de govern. I que el que seria el suport tècnic i les dotacions pressupostàries específiques a la secretaria –que ja ho han començat a fer–, també pot avançar i configurar un paquet de millores en el que és la capacitat de funcionament del Consell. Diu que pel que fa al reconeixement hi ha plena coincidència, sobretot amb la idea de reforçar, de donar a conèixer molt més el propi Consell a través dels mitjans i d‟altres mecanismes. S‟ha començat a fer-ho amb el nou logotip, amb el fulletó. I pel que fa referència al reconeixement dels membres del Consell, algunes de les fórmules que al document es postulen poden donar peu a que els membres del Consell de Ciutat entenguin que la seva feina és valorada i disposa d‟uns certs elements de reconeixement. Sobre un quart bloc, referit als temes de coordinació, creu que també són fonamentalment assumibles. La coordinació d‟agendes és factible sobre la base de pensar un calendari anual. La coordinació de consells sectorials i consells de districte, amb el Consell de Ciutat també s‟ha de poder millorar. Diu que de fet, hi ha persones en l‟estructura del departament de Participació que ja estan pensant com tirar-ho endavant. I també, òbviament, la coordinació entre les funcions i el rol del Consell i el Pla director de participació que s‟està elaborant, doncs, és absolutament clara. Finalment, sobre l‟última qüestió que es planteja al document estratègic, el seguiment del PAM, diu que és clau, que són plenament conscients i que els sembla que és un bon plantejament, una bona manera de funcionar. Diu que de fet el propi PAM, a partir d‟algunes esmenes, fins i tot del Grup d‟Esquerra Republicana, fa un esforç de concreció de com s‟han d‟organitzar els indicadors per permetre‟n el seguiment i l‟avaluació. Diu que a l‟Ajuntament hi ha un departament d‟avaluació específic que té elaborats diferents indicadors en funció dels graus d‟importància i de les mesures per a desenvolupar-ho i que se‟n pot fer perfectament el seguiment. Diu que el compromís és, que a mig mandat i a final de mandat hi haurà un procés públic d‟explicació i avaluació del Programa d‟Actuació Municipal, però que en el si del Consell de Ciutat es pot anar a un seguiment no tan espaiat, en base a una documentació fidel, que cal acabar de precisar, a partir de tota l‟ informació quantitativa i qualitativa que el propi Ajuntament elabora pel seu propi seguiment. Insisteix que amb aquest punt estan totalment d‟acord i el consideren com un dels temes estratègics de treball del Consell. Per acabar, senyala que el que ha dit és el posicionament de l‟equip de govern, que ha parlat en nom propi i en nom del regidor Gomà, que no ha pogut assistir, i que la seva intervenció es la resposta oral a la feina feta. Repeteix que s‟ha començat a parlar amb la resta de grups i que intentaran que la posició definitiva sigui de tothom, i que si no, en tot cas, és la posició del govern. Tot seguit l‟ ÁLCALDE dona les gràcies a l‟Ilm. Sr. CARLES MARTÍ i dona la paraula al Ilm. Sr. JOAQUIM FORN representat del Grup Municipal de Convergència i Unió. En primer lloc, l‟Ilm. Sr. JOAQUIM FORN dona les gràcies i agraeix el treball que ha dut a terme la Comissió de Planificació Estratègica del Consell de Ciutat i a totes les persones que han col·laborat en l‟elaboració d‟aquest document. Pensen que era un bon moment per a fer una reflexió de la feina duta pel Consell. Diu que porta cinc anys des de la seva creació, que hi ha un camí ja fet i que per tant és un bon moment per a parlar sobretot del futur i que aquesta es la voluntat del document estratègic Diu que li semblen interessants algunes reflexions que es donen al document, així com algunes de les propostes que se‟n fan. Creuen que és un bon document de base que els pot servir –com deia el primer tinent d‟alcalde– per a prendre mesures, que és del que es tracta, i per a poder veure reflectides en realitats totes les propostes que se‟n fan. Continua dient que, com és lògic, en el document hi ha coses amb les que estan d‟acord i d‟altres amb les que no ho estan i que no s‟estendrà gaire en les que no està d‟acord perquè ja les ha dit el primer tinent d‟alcalde i perquè ell també ho ha dit públicament, que no veuen clar la proposta concreta «d‟avançar cap al dret de vet o encaminar-se cap a un consell on les propostes sorgides de la deliberació fossin vinculants». Creuen que cada entitat, que cada organisme ha de jugar el paper que li toca, que és evident que estem en un sistema democràtic i que aquest sistema es basa en la representació de partits lo qual no vol dir que hi hagi gent que pugui estar en contra i que es vulgui canviar, i que es absolutament possible fer-ho, però que en tot cas no li correspon a aquest ajuntament. Diu que no comparteixen la proposta perquè al seu parer aniria contra el sistema que nosaltres mateixos ens hem donat. El que sí estan d‟acord en recolzar és la proposta de reforçar el paper del Consell de Ciutat. Creuen que això s‟ha de fer i que cal dotar-lo d‟un major reconeixement i que moltes de les propostes que se‟ls fan són molt ben orientades. Veuen positiu la voluntat del Consell de comprometre‟s a concretar propostes sobre temes estratègics globals i emblemàtics de la ciutat per a elevar-les tant al govern com al propi Plenari mitjançant documents propositius i que alhora també pugui disposar de recursos econòmics per a poder-los elaborar. Continua dient que també comparteixen que el Consell ha de disposar de tota la informació que li permeti avaluar i fer un seguiment dels plans i de les polítiques que es desenvolupen des de l‟Ajuntament, així com de l‟execució de les inversions pressupostades. Creuen que és un dret bàsic, i que no es pot avaluar sense tenir tota la informació i que, en aquest sentit, també treballarem perquè la informació sigui el més transparent possible. Sobre la participació del Consell en els diferents instruments d‟informació –que també creu que és important–, diu que l‟Ajuntament disposa de moltes eines, butlletins, revistes, la mateixa televisió i que seria bo, i també ho recolzaríem, de trobar aquests espais perquè també la veu del Consell pugui ser escoltada. Sobre el bloc de millores organitzatives, diu que opina com l‟Ilm. Sr. CARLES MARTÍ, i que es el propi Consell el qui ha de tenir capacitat per auto organitzar-se. Manifesta el seu acord amb la proposta de quatre sessions plenàries anuals, però creu que també és important la proposta de poder establir grups de treball i diferents comissions. Reitera que hi ha una gran majoria de punts amb els que estan d‟acord, i que ara el més important és veure de quina manera pot fer-se efectiu. Per acabar, diu que hi ha també coses que ja estan recollides i que no s‟han tirat endavant i que valdria la pena fer-les. Diu que les Normes Reguladores de Participació indiquen que s‟ha de crear una comissió d‟empara al si del Consell de Ciutat i que aquesta comissió d‟empara no té un paper qualsevol, perquè és on qualsevol ciutadà o ciutadana pot dirigir-se si ha vist incomplerts els seus drets participatius, i afegeix ,com a una proposta més personal, que valdria la pena que d‟una vegada s‟aprovés aquesta comissió d‟empara, ja que fa gairebé més de cinc anys que s‟han aprovat aquestes Normes Reguladores de Participació Ciutadana L‟ ALCALDE agraeix la intervenció de l‟Ilm. Sr. JOAQUIM FORN i dona la paraula a l‟Ima. Sra. ESTER CAPELLA I FARRÉ representant del Grup Municipal d‟Esquerra Republicana de Catalunya L‟lma. Sra. ESTER CAPELLA dona les gràcies i saluda als i les assistents. Diu que a la intervenció que va fer com a grup municipal el 17 de juliol de 2008, el Grup Municipal d‟Esquerra ja es va pronunciar sobre el document estratègic, que no vol tornar a repetir el que ja va dir en aquell moment i que el que farà es incidir en dos aspectes que va posar de manifest al fer la valoració del document. Diu que hi ha un primer aspecte que no poden deixar de banda, i és la legitimitat democràtica dels regidors i les regidores, càrrecs electes, escollits democràticament segons les normes de que ens hem dotat. Que aquesta legitimitat democràtica els atorga el ser els únics que tenen capacitat de representació dels ciutadans i que per tant, en la línea del que ja apuntaven, entenen que determinades mesures proposades en el document estratègic inverteixen la funció unívoca de representació dels electes. Per tant, diu, no estan d‟acord –com ja van manifestar en la sessió del 17 de juliol– amb aquesta interpretació, o amb aquesta voluntat d‟emetre o d‟utilitzar el dret de vet de determinades resolucions que emanen del Consell Plenari municipal. I també perquè creuen profundament en la separació de poders i entenen que és un dels principis bàsics que estructuren els sistemes democràtics, que és l‟equilibri entre diferents poders. Diu que a cadascú li toca jugar el rol que ve definit per les normes de que ens hem dotat i que per tant, i sense que això sigui un dret inamovible, perquè és evident que les normes s‟han de transformar i s‟han d‟adaptar a la realitat social, és evident que en aquests moments l‟únic marc normatiu que tenim no permet el dret de vet en les resolucions que emanen dels representants legítims dels ciutadans i que per tant el seu grup municipal no està d‟acord amb la proposta Diu que una altra cosa diferent, i amb la que sí hi estan d‟acord, és amb la necessitat d‟un major aprofundiment democràtic i que aquest aprofundiment democràtic sigui assumit per la institució municipal, en aquest cas per l‟Ajuntament de Barcelona. Creu que el document planteja un debat que considera de cabdal importància, en el que per un moment és qüestiona la representativitat democràtica i per l‟altre, l‟efectivitat de la participació de que ens hem dotat i que enllaçaria una mica amb els resultats electorals de les últimes municipals, en que ens hem mogut en esglaons d‟abstenció del 50 i el 51 per cent. Considera que la proposta és un toc d‟atenció que fa replantejar moltes de les qüestions a l‟hora de parlar de participació, però que, com apuntava el representant de Convergència i Unió, tenim unes normes de participació que creu no estan prou exhaurides i que per tant s‟hauria d‟intentar rellegir i utilitzar. Diu que es podrien estendre els instruments locals arreu del territori, com els consells de barri als 73 barris de Barcelona, i millorar-ne d‟altres com les audiències públiques o els processos participatius en l‟àmbit d‟urbanisme o les consultes ciutadanes, que està previst en les pròpies normes de participació ciutadana. Pensa que s‟han d‟esgotar les possibilitats previstes a les Normes Reguladores, i que per tant, des del Grup Municipal d‟Esquerra Republicana creuen que seria la línia a seguir, i, a més a més, que el propi Consell de Ciutat assumeixi moltes de les competències que li donen les pròpies normes de participació, pel que recomana una nova lectura de les normes. Finalment diu que la coresponsabilitat és de tothom i insisteix que hi ha moltes de les coses que es plantegen al document amb les que hi estan d‟acord. Creu que és important la visualització de la incidència del Consell de Ciutat, perquè també és la resposta immediata que la feina que s‟està fent a través del Consell de Ciutat es visualitza amb les normes i amb els resultats d‟accions de govern. I també estan d‟acord en la necessitat del reconeixement dels membres del Consell de Ciutat i del propi Consell de Ciutat, i en la utilització dels espais i mitjans de difusió que té el propi Ajuntament de Barcelona, per tal que la població conegui que, efectivament, hi ha un Consell de Ciutat, què fa el Consell de Ciutat i quina és la incidència que té en les accions de govern i en la normativa que emana del Consell Plenari. Tot seguit, l‟ ALCALDE dona les gràcies a l‟Ilma. Sra. ESTER CAPELLA i obre un torn d‟intervencions donant la paraula a la Sra. ELISENDA RIUS I BERGUA membre del grup de ciutadans i ciutadanes del Registre Ciutadà La Sra. ELISENDA RIUS saluda i diu que només vol dues coses, una pregunta al regidor Carles Martí i una reflexió. Vol saber a quines comissions es refereix quan diu, al anomenar els cinc temes bàsics dins la implicació dels òrgans de govern, que una de les possibilitats que té el Consell de treball és participar a les comissions de Plenari. Diu també que vol fer una reflexió als i les membres del Consell de Ciutat i també a l‟equip de govern. Diu que s‟ha aprovat el PAM i que el Consell de Ciutat ha fet les aportacions que s‟han treballat i ha estat repensant el model del propi Consell i que ara seria l‟hora de definir els temes que s‟han de treballar per a l‟any que ve i l‟altre. Diu que a la comissió de planificació estratègica varen definir uns temes, però que no s‟ha tancat cap, i que el Consell no té una agenda de feina, de comissions de treball, per poder començar a treballar, a planificar el treball del proper any, com vam treballar en el seu moment habitatge, espais públics i immigració, aquests últims inacabats. Pensa que tots plegats haurien de fer una reflexió i, sense trepitjar el treball dels consell sectorials, que estan fent un bon treball, decidir quins temes han de definir l‟agenda de treball del Consell de cara a fer pressing a l‟equip de govern i també dir la nostra del què pensem en determinats temes. A continuació intervé el Sr. ENRIC ESTRANJER I MORTES membre del grup de ciutadans i ciutadanes del Registre Ciutadà Diu que vol aprofitar la intervenció de la Sra. Elisenda Rius i llegeix el que diu a l‟acta de la sessió anterior el Primer Tinent d‟Alcalde Carles Martí a la seva intervenció: «Creu que aquest Consell pot ser realment aquest òrgan dotat d‟autoritat suficient perquè les grans qüestions de ciutat, els temes punyents, els temes estratègics, els temes claus, siguin referenciats a partir del que al Consell es diu, es parla i es proposa.» Considera que un tema d‟especial importància, que està sortint últimament a la premsa, es la possible reforma de la Diagonal que afecta a tres o quatre districtes de Barcelona i a uns quants barris, que podria donar peu a endegar un procés participatiu dintre del Consell de Ciutat i portar-lo a terme. El Sr. ANTONI GUILLEN representant del Consell Ciutadà de Districte de Sants-Montjüic, intervé per dir que voldria que es tingués en compte que s‟està parlant del nivell de participació de ciutat, però que també s‟ha de tenir cura –tal com s‟ha dit també en algunes de les intervencions– del fet que suposa que algunes intervencions dels serveis centrals prenguin decisions que després no s‟adeqüen al que s‟està fent als districtes. Creu, que a vegades, als districtes s‟han obert processos participatius importants, que han donat uns bons resultats, però que després, per decisions de determinats serveis centrals, no es porten a terme els acords i el fet es viu com una decepció . El Sr. ENRIC ESTRANJER torna a intervenir per dir que a tenor del que s‟ha dit, considera que és evident que en tant que Consell de Ciutat, l‟ òrgan més important de consulta, no hi ha cap facultat de vetar les decisions de l‟equip de govern doncs altrament es convertiria en un òrgan decisori, que no és el cas. En canvi sí que creu que és important que, a part d‟assumir els temes que proposi la institució municipal, el Consell tingui la facultat de generar les seves pròpies propostes. Diu que en aquest sentit és important fomentar l‟aportació dels consells ciutadans de districte, buscant una major coordinació i participació entre els consells i el Consell de Ciutat i que s‟estimuli i es tingui en compte. El Sr. JORDI ROGLA de LEUW, representant del Consell Municipal de Benestar Social, intervé per preguntar, donat que porta poc temps, quina es exactament la missió, l‟objectiu del Consell de Ciutat. Diu que té molt clar que és un òrgan consultiu, que és un òrgan autònom que pot tractar els temes de ciutat però no té clar en quin marc, què és el que s‟espera d‟aquest Consell de Ciutat. Creu que li falta informació i pregunta, al final que s‟espera de nosaltres? A continuació l‟ ALCALDE dona la paraula al Primer Tinent d‟Alcalde Ilm. Sr. CARLES MARTÍ per respondre a les anteriors intervencions. Diu, que quan es refereix a les comissions de Plenari, es refereix a les comissions de plenari del Ple de l‟Ajuntament i que estan treballant la manera de fer efectiva la participació en representació del Consell de Ciutat en aquestes comissions. Diu que s‟ha parlat, amb encert, que cal definir quins són els temes centrals que ocuparan la tasca del Consell els propers anys i, en particular, els propers mesos. Creu que el seguiment del PAM s‟ha de convertir en una feina estructural ordinària del Consell, i els pressupostos, lògicament, que també és una feina ordinària que ha de millorar la manera de plantejar els temes perquè no quedi tothom «abrumat» per unes xifres, sinó per parlar de determinades prioritats, de com es reflecteixen, de quines són les limitacions, de quins són els contexts. Continua dient que a partir d‟aquí hi ha altres temes estratègics, que no són els ordinaris, que ja ha treballat el Consell encertadament. N‟hi ha que sent sectorials, i per tant amb òrgans de treball específic, no deixa de ser interessant que el Consell, amb una visió més transversal i més global, hi participi. Per exemple, el tema turisme - el Pla estratègic de turisme de Barcelona- que en aquests moments està, més que a debat, en fase d‟elaboració, molt participativa i que no es tracta que el Consell de Ciutat dobli la feina que ja s‟està fent, impulsada pel Consorci de Turisme de Barcelona, però sí que hi aporti una mirada complementària diferent. Diu que es podria dir el mateix, amb una vessant territorial, del tema de la Diagonal que té una especificitat territorial molt clara i és un tema central i clau en la ciutat, per la seva posició i pel seu impacte, que no deixa de ser una cosa directament vinculada a una part de la ciutat, però que tot i així, també pot ser complementària i útil una visió global, una visió general i transversal. Una altre qüestió que sí que té un caràcter absolutament global, que està en aquests moments ja damunt de la taula, és el tema dels barris que creu també ha de ser objecte de treball del Consell. I que també és un tema a debat, a partir de la proposta de commemoració de l‟aniversari del Pla Cerdà, el model urbà de Barcelona i les seves implicacions metropolitanes. Es tracta d‟un tema de fons, estratègic, que potser una mica espès o conceptual, però que té derivades molt clares sobre la vida quotidiana de la ciutat i el seu posicionament de futur. Diu que aquests temes els posa damunt de la taula, a títol orientatiu però que lògicament és el Consell qui els ha de tirar endavant En relació a les qüestions plantejades sobre la coordinació districtes - àrees centrals i processos de participació, considera que no pot passar que es facin processos de participació en els districtes en què no hi estiguin implicades les àrees centrals de referència, ni tampoc que hi hagi processos de participació de les àrees centrals sense que els districtes on passen les coses hi siguin presents i que per tant, hi ha d‟haver molta més coordinació entre els òrgans de participació i els processos de participació, i també, entre el Consell de Ciutat i els consells ciutadans de districte. Diu que hi ha una proposta concreta en el document estratègic que es pot organitzar, ja sigui demanant o impulsant la creació de comissions permanents als consells ciutadans de districte –que ara no en tenen– perquè siguin interlocutores amb la Permanent del Consell de Ciutat, o bé a través dels vicepresidents, sota la coordinació de la Secretaria del Consell. Diu que estudiaran les diferents fórmules per activar i garantir el màxim possible una coordinació més general i dels processos participatius en particular. Sobre el rol del Consell de Ciutat, diu que amb tres paraules sembla molt genèric i que si es vol concretar se n‟han de dir moltes més. Però que hi ha un conjunt de teixit associatiu que s‟acaba vertebrant en el Consell de Ciutat que té les seves arrels en les entitats i en els consells de participació sectorials i territorials, que fa una tasca que el document estratègic vol concretar a partir de l‟experiència d‟un temps que no és gaire llarg, una tasca en paral·lel amb els màxims òrgans de govern de la ciutat, de debat, participació i interlocució en els temes estratègics de ciutat i que aquest és el fonament del Consell de Ciutat. L‟ALCALDE, Excm. Sr JORDI HEREU agraeix el rigor en el temps de desenvolupament d‟aquesta sessió plenària i valora positivament l‟ importància del temes tractats. Diu que s‟ha informat directament al Consell de la tasca realitzada pel Consell Consultiu i Assessor de BTV, una institució que li sembla ha fet un procés molt exemplar, del qual n‟està satisfet, de com s‟han fet les coses entre tots, aplicant les lleis a la realitat concreta d‟una televisió local, amb un grau d‟encert de tots plegats prou important. Creu que és important que el Consell Consultiu hi tingui un determinat paper. S‟ha parlat de l‟Observatori per a la Convivència i destaca dos temes importants. Diu que hi ha certes tendències esperançadores, al costat de molts reptes i moltes coses sobre les quals hem de seguir perseverant i tirant endavant, i també amenaces. Però que els ciutadans creguin que són més corresponsables que fa un temps, de tirar endavant la convivència, de construir el civisme, en tots i cadascun dels nostres barris, és una molt bona dada que té molt a veure amb el que el Consell de Ciutat també representa. Diu que som protagonistes de com funciona la ciutat, que som coresponsables, i que això no treu ni un bri de responsabilitat d‟aquells que han de proveir uns determinats serveis públics, però que això és compatible amb dir: «Nosaltres som els que també ho hem de construir.» Insisteix en que és una gran dada per a la ciutat que té molt a veure amb aquest principi, i que vol dir-ho davant de ciutadans que creuen que tenen coses a dir i a fer per aquesta ciutat, perquè si no, no estarien aquí aquesta tarda. Comenta el mapa de punts, d‟entitats socials, en tots i cadascun dels barris, punts que representen una gent que ha decidit associar-se, unir-se, per afrontar aquests temes difícils a vegades de la convivència, de construir convivència des de la proximitat. Diu que també es una gran dada per a la ciutat, mèrit de tots, i riquesa, com ha dit en Josep Maria Lahosa en la seva presentació, capital social, associacionisme, teixit, grans aliats per a poder treballar Diu que l‟Observatori pot ser un gran instrument d‟avaluació i d‟anàlisi, i que li semblen bé els objectius del 2009: espai públic, entorn escolar, mesures educatives en benefici de la comunitat, associacionisme, perquè tothom sap que als entorn escolars hi ha reptes i que les mesures educatives en benefici de la comunitat és quelcom que hem de seguir enfortint. Considera que el debat sobre l‟espai públic i privat és l‟escenari dels reptes pendents per evolucionar. Manifesta que està satisfet de la resposta que els grups municipals han donat al document estratègic i comenta la trobada que va tenir al setembre amb membres de la Comissió de Comunicació i de la Permanent del Consell i el goig de poder-los rebre, on va escoltar l‟explicació del significat de la reflexió estratègica que va donar com a resultat el document «Rol, organització, línies de futur». Diu que el Consell ha rebut dels grups polítics una resposta treballada, no de tràmit, i que li sembla que s‟han expressat amb sinceritat però també amb anàlisi. Diu que el Consell de Ciutat es un òrgan en construcció que segurament té menys trajectòria que els consells municipals, sectorials o territorials, però que seria impensable tirar endavant polítiques, si no és amb la cooperació, amb la col·laboració, amb els punts de vista, amb el treball quotidià de molts. Posa com eixample la seva experiència com a regidor de mobilitat i diu que hagués estat impossible expressar polítiques de mobilitat sense el Pacte per a la Mobilitat, igual que també seria molt difícil tirar endavant la política social d‟aquesta ciutat i d‟aquest Ajuntament sense el Consell Municipal de Benestar Social Continua destacant l‟ importància que té l‟opinió de les persones que formen el Consell, pel que cada una representa -entitats o ciutadans, o òrgans de representació sectorial i territorial–, i que es absolutament útil, necessari, imprescindible. Pensa, com ho ha expressat el primer tinent d‟alcalde, que s‟està en el bon camí. Diu que és cert que hi ha temes dels que cal treballar conjuntament l‟agenda, però que el que no farà el govern es presentar temes perquè el Consell faci un dictamen teòric que després no servis per a impulsar, per a tirar endavant. Diu que hi ha altre tema que no menysté i es la capacitat de generar consens entorn a decisions. Diu que no es tracta d‟exercir el veto o de funcionar amb l‟ automatisme de la majoria sinó d‟anar junts, és acompanyar una decisió que saps que no es pot prendre en un despatx, que s‟ha de parlar, d‟intercanviar i que això és el que hem de fer, també en temes d‟estratègia molt més general com per exemple el cas de la Diagonal. Li sembla impensable que el Consell no parlés d‟un projecte que té tantes visions diferents, que serà tractat en tants òrgans diferents -el comerç, la mobilitat, els òrgans territorials de diferents districtes- pel valor afegit d‟aquest òrgan on estan tots, que obliga a fer una síntesi, una visió més estratègica, més general. Diu que es important abans de decidir, tenir en compte les reflexions prèvies, perquè el que es tracta es de sumar i que aquests sumands són molt importants. Diu que per tant, hi haurà un òrgan que decidirà políticament com el document estratègic passa a ser debatut amb els grups polítics. Pensa que al Consell, s‟ha aprofundit, s‟ha treballat i per això se li ha respost amb prou claredat, se li ha fet un retorn. Creu que hi ha un determinat model, un projecte de ciutat, que genera un determinat consens. No consens entorn a l‟acció d‟un govern, sinó entorn a un determinat model de ciutat que al document estratègic s‟expressa perfectament. Demana al Consell que analitzi si el programa d‟actuació municipal del govern és un bon instrument o no que ajuda a aquest model. Demana que es controli el grau de compliment del programa d‟actuació -perquè com alcalde és el principal interessat en saber si es compleix o no el programa d‟ actuació-, que es faci el seguiment de l‟acció de govern. Demana que el Consell sigui un òrgan de control de l‟acció governamental, de seguiment dels pressupostos que tenen una traducció econòmica, que pot ser farragosa però que es pot traduir en les prioritats. Pensa també que el Consell és l‟òrgan ideal per fer el seguiment del PAM En relació a temes més concrets, diu que hi ha un gran debat a la ciutat sobre el model turístic que també hauria de passar pel Consell perquè hi ha moltes persones que podrien fer aportacions diferents, complementàries, però sempre molt riques. Diu que s‟ha de fer un retorn al Consell del llibre blanc de l‟habitatge, perquè les seves aportacions han servit en forma de decisió i planificació governamental, primer en programes electorals, després en programes de govern. Diu que aquests temes i d‟altres que pugui suggerir el Consell, han de servir per establir l‟agenda de treball dels propers mesos. Finalment felicita al Consell pel treball desenvolupat i agraeix que serveixi per a seguir millorant, diu que el document de ben segur ha de tirar endavant i desenvolupar-se en moltes de les seves vessants El Sr. JORDI ROGLA de LEUW demana la paraula i es disculpa dient que pensava que s‟havia obert un torn de preguntes. Felicita a l‟Ajuntament perquè té entès que s‟ha aprovat en el ple del govern recolzar tot el pla de lluita contra la pobresa de l‟Ajuntament de Barcelona i que el regidor Ricard Gomà ha dit en roda de premsa que l‟Ajuntament aposta no solament per mantenir el pressupost que s‟hi dedica, sinó incrementar-lo al voltant d‟un 12 per cent. Diu que vol parlar de la pobresa extrema, del milió i mig de persones en tot l‟Estat que no arriben, gent que porta patint deu anys, vint anys, i se‟ns diu que no hi ha recursos i pensa que no podem mai més conviure amb la mirada desviada, ignorant aquestes persones. Sap que l‟Ajuntament de Barcelona és capdavanter i els anima que davant d‟altres administracions, com la Generalitat i com l‟Estat central, lluiti per dedicar els recursos a eradicar la pobresa extrema d‟aquelles persones que al final del dia no poden ni menjar. L‟ ACALDE respon al Sr. ROGLA convidant-li a parlar d‟aquest tema en tot cas a la propera sessió plenària del Consell sobre els pressupostos generals. Diu que l‟Ajuntament està afrontant i afrontarà aquest tema, però que ni Barcelona, ni Catalunya, ni Europa el podran resoldre. Afegeix que l‟Ajuntament s‟adreça als altres governs perquè prenguin les decisions que ajudin a tirar endavant aquestes polítiques, perquè des de l‟àmbit local no podem resoldre les contradiccions i mancances generals. No havent més intervencions i sense més assumptes que tractar, la presidència aixeca la sessió a les 21‟05 hores Certifica l‟acta La Secretària Delegada