Consell de Ciutat ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA DEL CONSELL DE CIUTAT (aprovada en Sessió Plenària de 12 d'abril de 2007) Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona Setze d’octubre de 2006 Al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, el dia setze d’octubre de dos mil sis, s’hi reuneix en sessió ordinària el ple del Consell de Ciutat, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde, JORDI HEREU i BOHER. Hi concorren com a ponents: l’Im. Sr. F. Xavier CASAS i MASJOAN, Primer Tinent d'Alcalde i president de la Comissió d'Urbanisme, Infrastructures i Habitatge; l’Im. Sr. José Ignacio CUERVO i ARGUDIN, Quart Tinent d'alcalde i president de la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial; la Ima. Sra. Montserrat BALLARÍN i ESPUÑA, Regidora Ponent d'Hisenda; el Dr. Anton COSTAS COMESAÑA, Catedràtic Economia UB i Expert a càrrec del Llibre Blanc de l'Habitatge a Barcelona; el Sr. Fabian MOHEDANO MORALES, representant del Consell de la Joventut de Barcelona i vice-president primer del Consell de Ciutat; amb la presentació de l’Im. Sr. Ramon NICOLAU i NOS, en tant que Regidor de Participació Ciutadana, Solidaritat i Cooperació En representació dels Grups Municipals: Im. Sr. Pere ALCOBER SOLANAS, representant del Grup Municipal Socialista; Ima. Sra. Immaculada MAYOL BELTRAN, representant del Grup Municipal d'Iniciativa Verds - Esquerra Unida i Alternativa; Im. Sr. Jordi PORTABELLA CALVETE, representant del Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya; Im. Sr. Alberto VILLAGRASA GIL, representant del Grup Municipal del Partit Popular. En representació dels Consells Ciutadans de Districte i dels Consells Sectorials de Ciutat Consells ciutadans de districte: BARRAU VIÑAS, Salvador, Consell Ciutadà del Districte de Gràcia; ESTAPÉ MIR, Joan, Consell Ciutadà del Districte de Les Corts; FERRANDO MADRIGAL, Pepita, Consell Ciutadà del Districte de Sant Andreu; GRAS I MATEU, Jordi, Consell Ciutadà del Districte de Sant Martí; GUILLÉN MARTÍNEZ, Antonio, Consell Ciutadà del Districte de Sants-Montjuïc; ORTIZ SACRISTÁN, Josep, Consell Ciutadà del Districte de Nou Barris. Consells sectorials de ciutat: COLON SOLER, Manuel, Consell Municipal d’Immigració; ESPEJO, Beatriz, Consell Municipal de Gais, Lesbianes i homes i dones Transsexuals; LLORENS ALBIÑANA, Fanny, Entitats de persones amb discapacitat; MARTÍ SOLÀ, Mª Dolors, Consell Escolar Municipal de Barcelona; NAVARRO MONTEYS, Antoni, Consell Assessor de la Gent Gran; PIQUET MIQUEL, Enric, Pla Estratègic de l’Esport; PRUJÀ CARCELES, David, Consell Municipal d’Associacions de Barcelona; SARRIÓN AVINENT, Emili, Consell Ciutat i Comerç; SAU SÁNCHEZ, Victòria, Consell de les Dones de Barcelona; Consell de Ciutat VIRÓS GALTIER, Rosa, Consell Econòmic i Social de Barcelona; XIMÉNEZ, Josep, Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona. En representació de les Institucions més significatives de la ciutat, nomenades pel Plenari del Consell Municipal de data 20 de febrer de 2004: GOÑI FEBRER, Alejandro, PIMEC - Petita i Mitjana Empresa de Catalunya, vice- president segon del Consell de Ciutat; BENEROSO, José Miguel, Foment del Treball; SERRA, Josep, FAPAC - Federació d'Assoc. de pares i mares d'alumnes de Catalunya; CRESPO SÀNCHEZ, Àngel, CCOO; FERNÁNDEZ LAMELAS, Eva, FAVB - Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona; MUSSONS, Albert, Col·legi de Periodistes; MARQUÉS, Marisol, UPC - Universitat Politècnica de Catalunya; MATAS, Jordi, UB - Universitat de Barcelona; de MONTAGUT ESTRAGUÉS, Tomàs, UPF - Universitat Pompeu Fabra; PERONA, Alfons, RACC - Reial Automòbil Club de Catalunya; RIOS GAVIRA, Julio, FECARECAT - Federació de Casas Regionales y Entidades Culturales en Cataluña; SOLER CUYÀS, Eduard, Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament. En representació de les entitats més votades del Fitxer General d’Entitats Ciutadanes, per eleccions celebrades el dia 15 de març de 2004: CAÑIZAR BEL, Belen, CA LA DONA; TRESERRAS, Núria, Associació Catalana d’Integració i Desenvolupament – ACIDH; BALAGUER BUENO, Rosa, CASAL DELS INFANTS DEL RAVAL; FRANCÈS GASPAR, Enric, ASS. D’ENTITATS EXCURSIONISTES DEL BARCELONÈS; PERARNAU CLARASÓ, Eulàlia, Secretariat d’entitats de Sants, Hostafranchs i la Bordeta; PÉREZ ANTÓN, Felisa, Associació Benestar i Desenvolupament; PLA BUIXÓ, Josep, ASS. DE NENS AMB CÀNCER- AFANOC; RUIZ DE GAUNA, Rafael, FUNDACIÓ PERE TARRÉS QUINTANA JOLONCH, Amadeu, COORDINADORA D’ENTITATS DEL POBLE SEC; SÁNCHEZ ESPINOSA, Begoña, SOS RACISME; SANSALVADÓ, Antoni, FUNDACIÓ BANC DELS ALIMENTS, VILÀ PLANES, Mª Assumpció, Federació Catalana de Voluntariat Social. Persones d’especial rellevància ciutadana, nomenades pel Plenari del C. Municipal CABRÉ PLA, Anna; CALVO JAQUES, Joaquim; DUARTE MONTSERRAT, Carles; FRAILE VILLAGRASA, Miguel Angel; GIL GARCIA, Rosa; OLIVERES BOADELLA, Arcadi. Persones escollides aleatòriament del Registre Ciutadà, per sorteig celebrat a 1 de gener de 2004 BALLESCÀ LASPLASAS, Sílvia; DACRUZ ROVIRA, Cristina, ESTRENJER MORTES, Enric; FISSE SEGARRA, Carmen; GARCIA MEDINA, José María; RIBAS DEIX, Jacint; RIUS BERGUA, Elisenda; ROYO PRADAS, Ramón; RUIZ PÉREZ, Emilio; TORRES RAMOS, Joana Maria. Acta de la sessió Plenària del Consell de Ciutat de 16 d’octubre de 2006 2 Consell de Ciutat Persones convidades per la seva vinculació amb el tema de l’Habitatge Im. Sr. FORRADELLAS i BOMBARDÓ, Eugeni, Regidor Ponent de Sòl i Habitatge; Sr. FRIGOLA, Ricard, Institut Municipal d'Urbanisme. Assisteix la senyora CARME BLASI CARRERA, Secretaria Tècnica del Consell de Ciutat. Han excusat la seva assistència en aquesta sessió: M. Purificació CANALS VENTIN; Lluís LUQUE POLO; Francesc Xavier TOMÁS GOYENA; Núria TORRES DOMÍNGUEZ; Oriol BOHIGAS GUARDIOLA; Francesc PÉREZ RODRÍGUEZ; Josep RAMONEDA MOLINS; Miquel VALLS MASEDA; Antoni GUIRADO HERRERA; Josep BASELGA TORRES; Ramon FOLCH GUILLEM; Miquel ROCA JUNYENT; Alfonso RODES VILÀ; Maria SALVO IBORRA; Oscar TUSQUETS BLANCA; Albert VIDAL MORENO; Ruth AGUDO PÉREZ; Júlia COSTA CODERCH; Anna FIGUERAS IBAÑEZ; María José PEDREROL THORNBERG; Rosa BADA; Albert PALUZIÉ PONS DE VALL; Roser VALLHONESTA MOLINS; Rafel GRASA; Núria NAVARRO EDO; Joana ORTEGA I ALEMANY; Jordi ROGLÀ DE LEUW; Jordi RUF I VILCHES; Silvia TERRONES; Trinitat CAPDEVILA BURNIOL; Enric SÁNCHEZ ARIAS; Alfons LÓPEZ CARRETE; Francisco NEIRA LEÓN; Concepció PUJOLÀ CONTIJOCH; Ramon SALLA ARDÈVOL; Joffre VILLANUEVA BELTRAN; Mª Àngels SERRANO AGUILERA. Tots ells assistits pel Secretari General de la Corporació, senyor Jordi CASES I PALLARÈS. L’alcalde Constatada l’existència de quòrum legal, l’alcalde obre la sessió a les divuit hores i quaranta minuts. En primer lloc us voldria donar la benvinguda al Consell de Ciutat. Aquest és el cinquè plenari del Consell, òrgan de deliberació, de debat, de participació. El màxim òrgan de participació en aquesta ciutat, on hi ha representants de diferents consells sectorials, de diferents entitats, de la ciutadania, de diferents àmbits de la ciutat. Vaig estar el juliol en un Consell de Ciutat com a regidor de Participació i ara m’hi trobo presidint-lo en tant que alcalde de Barcelona. Voldria expressar el meu sentiment personal de felicitat d’estar aquí, en un òrgan tant important en el teixit social de la ciutat. Vull fer-vos saber el meu compromís com Alcalde amb la participació, la proximitat i amb la gent de Barcelona. Tenim el repte d’incorporar la ciutadania en la marxa de la ciutat, per assolir una major qualitat democràtica, factor fonamental per a la inclusió i la cohesió. Ho vaig dir quan vaig prendre possessió, i en aquest sentit em refermo, aquesta és una ciutat que nosaltres construïm a partir de polítiques que uns quants desenvolupem des de les administracions, però sempre ho hem de fer treballant conjuntament amb la ciutadania, i especialment amb les entitats. Estic davant de ciutadans i ciutadanes que Acta de la sessió Plenària del Consell de Ciutat de 16 d’octubre de 2006 3 Consell de Ciutat individualment, o com a integrants del teixit associatiu, treballeu pel bé comú, per l’interès general de Barcelona, per la construcció d’aquesta ciutat. Tothom té alguna cosa a aportar a la ciutat. Barcelona, i les polítiques que desenvolupem, sempre seran més riques i més encertades si hi ha aquesta participació. La meva creença en la necessitat d’assolir una ciutat participada sorgeix del respecte que em mereix cadascuna de les realitats dels nostres ciutadans. Les entitats i col·lectius definiu el capital social de Barcelona, sou un actiu fonamental de la ciutat. És amb aquesta corresponsabilitat com fem la ciutat de les persones, com fem la Barcelona de progrés. Vull donar la benvinguda al nou regidor de Participació, en Ramon Nicolau. Per la seva trajectòria, coneix molt bé el moviment associatiu, les polítiques de participació, de solidaritat, amb experiència i sensibilitat perquè la ciutat assoleixi el nivell i qualitat participativa desitjada. En la sessió d’avui l’ ordre del dia és bastant intens, tenim tres punts o temes de gran rellevància i interès: 1. Pressupostos municipals i ordenances fiscals per a l'exercici 2007: dos instruments bàsics que voldríem explicar avui. Destacaria només dues coses. Els resultats ens mostren que els grans deutes de l’Ajuntament ja estan saldats, aquest 2006 hem acabat de pagar el deute Olímpic. En tant que objectius, el principal eix que ens hem marcat és incrementar l’estalvi, el qual creix un 25% per finançar la inversió. 2. Debat de l’habitatge a la ciutat: un dels encàrrecs que van sorgir d'aquest Consell de Ciutat. Amb aquesta iniciativa reforcem el treball que estem desenvolupant des de l’Ajuntament en un tema que sabem que progressivament esdevé centre de preocupació de bona part de la ciutadania i al qual volem respondre en la mesura de les possibilitats del municipi. De fet, l’Ajuntament està desenvolupant un Pla d’Habitatge potent, un dels més importants de l’Estat, tot i que les competències no són municipals. S’està revisant el 12% del sòl de la ciutat per crear nou habitatge i tenim 331 milions d’euros compromesos en la compra de sòl. en primer lloc, el vice-president primer, Sr. Fabian Mohedano, presentarà el document de reflexions i propostes que aquest Consell aporta com a contribució al desenvolupament del Llibre Blanc de l’habitatge a continuació, el professor Anton Costas ens informarà dels avenços en l'elaboració de l’informe final d’aquest Llibre Blanc. 3. Informe de seguiment del Programa d’Actuació Municipal i dels Programes d’Actuació dels Districtes. Per tant, l’acció de govern en el tercer any, el grau de compliment. El presentem amb un 93% de projectes compromesos fets o en fase d’execució i amb la satisfacció d’haver ampliat en un 10% els projectes complementaris del PAM. Donat que els temes són densos, demanaria a tothom ser sintètics i respectar els temps marcats. Us proposo predicar amb l’exemple seguint un dels criteris recomanats en la conciliació de la vida laboral i familiar, fixar el temps de durada de les sessions. Hem previst que aquesta, en principi, acabi a les nou, intentem ser rigorosos. Acta de la sessió Plenària del Consell de Ciutat de 16 d’octubre de 2006 4 Consell de Ciutat L’alcalde cedeix la paraula al regidor de Participació Ciutadana, Ramon Nicolau. El Sr. Ramon Nicolau i Nos, regidor de Participació Ciutadana, Solidaritat i Cooperació Gràcies, alcalde. Molt bona tarda a tothom. Només els volia dir que per a mi també és un honor i una satisfacció estar avui aquí com a nou regidor de Participació Ciutadana, com a tal prenc el compromís de seguir els encàrrecs que aquesta Regidoria ja té en marxa i, entre ells, la dinamització i consolidació d’aquest Consell de Ciutat. Així ho hem manifestat en les trobades que hem mantingut amb els vice-presidents i la Comissió Permanent; tenim la voluntat de complir els objectius principals d’aquest òrgan, el foment de la participació ciutadana i la promoció del consens i la pluralitat en les decisions relacionades amb les temàtiques a tractar. Un dels resultats d’aquest treball és el document d’habitatge elaborat pel Consell que avui es presentarà, fruit d’un procés de debat en el que ha participat especialment el grup de treball, però que ha comptat també amb la valoració i aportacions del conjunt de membres que estan avui aquí reunits. Em poso, doncs, a la seva disposició per tot allò que vostès creguin oportú relacionat amb la feina de participació en aquesta ciutat. Donat l'ordre del dia que tenim, no m'estendré més i proposo passar als punts a debat. Moltes gràcies. 1. Aprovació de l’acta de la sessió anterior L’Alcalde enceta formalment l’ordre del dia. Es procedeix a l’aprovació de l’acta. 2. Pressupostos municipals i Ordenances fiscals L’alcalde dóna la paraula al Sr. Cuervo per presentar els pressupostos municipals Pressupostos municipals 2007 Im. Sr. José Ignacio Cuervo i Argudin, Quart Tinent d'Alcalde i President de la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial. El Sr. Cuervo, tot comprometent-se a ser sintètic, fa menció a la documentació tramesa a tots els membres del Consell de Ciutat relativa a aquest punt de l’ordre del dia: els pressupostos municipals i el resum aportat per facilitar la seva lectura, lliurat als assistents i disponible al web del Consell de Ciutat. El pressupost total del 2007 és de 2.106 milions d’euros, el que representa un increment del 8,1% respecte a l’any anterior. Per tant, té un cert component d’expansió, Acta de la sessió Plenària del Consell de Ciutat de 16 d’octubre de 2006 5 Consell de Ciutat ja que dobla la previsió d’inflació (situada en un 3,2 ó 3,4%), però sempre en un context d’estabilitat pressupostària, seguint els criteris o pilars de la filosofia pressupostària i econòmica d’aquest Ajuntament des de l’inici del mandat: 1. reducció de la pressió fiscal, és a dir, de la càrrega que suposen per als ciutadans els impostos locals 2. disminució o manteniment del deute municipal, a fi que no suposi increment d’impostos futurs. Pel 2007 es redueix uns trenta milions, mantenint-se en uns 1.200 milions 3. el deute no ha de superar el 80 per cent dels ingressos corrents de l’Ajuntament (la llei permet fins al 110 per cent). Pel 2007 està per sota del 60 per cent, per tant, el principi es compleix amb escreix 4. principi d’austeritat en la despesa corrent. S’ha marcat com objectiu un 25%, aproximadament, d’estalvi cada any (no afecta a inversions, ni despeses de capital, o a despeses extraordinàries obligatòries). Aquest estalvi finança les inversions, sense haver de recórrer al deute. El compliment d’aquests principis permet fer un programa d’inversió de 526 milions, un 5 per cent més que l’any anterior; una inversió en el conjunt del mandat dels quatre anys superior als 2.300 milions. Per tant, una inversió tan important com en el mandat directe municipal del Fòrum. Les grans prioritats en el pressupost: els serveis a les persones, promoció de l’habitatge públic, manteniment i millora de l’espai públic i la millora del transport públic i la mobilitat. Del total de 2.106 milions d’euros, un 25% es destina a despeses de capital, un 68% a despeses corrents i la resta a amortització de deute. El regidor destaca alguns elements rellevants en el seu contingut: Barcelona elabora un pressupost que de nou es caracteritza per un fort component social destinat a atendre les necessitats de la ciutadania Els serveis a les persones, la participació ciutadana, els serveis comunitaris, l’habitatge i l’espai públic, com a destí principal de les inversions municipals. Es destinen més recursos a Benestar Social amb un augment del 12’4%. En particular, cal destacar els increments del 15’5% als ajuts a la llar i del 16’8% a la gent gran. En manteniment de l’espai públic i sanejament l’augment es del 12’1%. Per millorar el transport públic es destinen 107 milions d’euros, amb un increment del 12’4%. Com probablement vostès saben, l’Ajuntament, l'Estat i la Generalitat financen part del cost del bitllet de transport públic i de la integració tarifària que no es cobreix amb la tarifa, aproximadament el 50 per cent. Per tant, com més transport públic desenvolupem, més viatgers tenim, més diners també hem de posar. Respecte a la promoció econòmica es destinen 56 milions d’euros a la promoció de l’ocupació i de la innovació de la ciutat de Barcelona, amb un creixement respecte a l’any anterior de l’11’8%. Acta de la sessió Plenària del Consell de Ciutat de 16 d’octubre de 2006 6 Consell de Ciutat L’aprovació de l’Estatut, juntament amb la Carta Municipal de Barcelona, obre noves possibilitats de finançament. El 47% dels ingressos provenen de l’Estat. Resumeix les principals magnituds del pressupost 2007 de la següent manera: - Ingressos corrents 1.964 milions d’euros. Variació 5,8% - Despeses corrents 1.438 milions d’euros. Variació 6,1% - Estalvi brut 526 milions d’euros. Variació 5,0% Aquest estalvi, del 25% com s’ha comentat, és el que després es pot dedicar a les despeses de capital i a les amortitzacions. - Ingressos de capital 43 milions d’euros. Variació 23,3% - Despeses de capital 526 milions d’euros. Variació 5,0% - Ampliacions de capital 10 milions d’euros. Variació 233,3% - Amortització de deute 34 milions d’euros. Variació 34,6% El model de gestió de l’Ajuntament de Barcelona –amb el qual es correlaciona, lògicament, també el pressupost– es basa en quatre principis: 1. descentralització: transferència i execució per part dels districtes 2. especialització i empresarització: valorem que des del punt de vista de gestió ha donat bons resultats. Tenim diversos Instituts, Agències o entitats públiques empresarials -Educació, Persones amb Disminució, Salut Pública, Esports...- les quals reben transferències de l’Ajuntament, encara que són pròpiament municipals, i dues grans empreses. La primera és Barcelona Infrastructures Municipals (BIMSA), que rep diners per fer inversions (cal tenir-ho en compte en fer l’anàlisi de la inversió en els districtes: alguns compten amb empreses inversores –com Pronova o ProEixample–, d’altres executen les inversions directament des del districte i d’altres tenen aquest instrument). La segona gran entitat empresarial és Barcelona de Serveis Municipals. Aquestes entitats públiques, encara que no produeixen beneficis, tenen un compte de resultats propi, seguint els criteris de rigor i de transparència. 3. cooperació interadministrativa: la seva expressió més important és la Carta municipal i els consorcis. Un règim de col·laboració de despeses entre l’Administració autonòmica i l’Ajuntament és també l’única manera d’anar desenvolupant competències com educació, serveis socials, salut o habitatge, que l’Ajuntament ha desenvolupat històricament i que avui, després de l'Estatut, són bàsicament competències autonòmiques. 4. participació ciutadana. Analitza de manera més detallada la variació dels ingressos i les despeses i finalitza la seva intervenció dient que aquest pressupost dóna una base solida a l’Ajuntament de Acta de la sessió Plenària del Consell de Ciutat de 16 d’octubre de 2006 7 Consell de Ciutat Barcelona per acompanyar a la ciutat en la seva estratègia de creixement econòmic, i donar als ciutadans la cobertura de les seves necessitats en serveis. Destaca en matèria d’inversions per a l’any 2007 que el 80% de les actuacions d’inversió són de proximitat (menys de 3 milions d’euros) arreu de la ciutat, per tant, més atenció als barris, una inversió molt descentralitzada i molt focalitzada. L’alcalde dóna pas a la Sra. Ballarín per presentar les Ordenances Fiscals 2007. Ordenances fiscals 2007 Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña, Regidora ponent d’Hisenda Gràcies, alcalde. Molt bona tarda a tothom. En els deu minuts assignats presentaré les ordenances fiscals, les quals constitueixen la previsió d'una part molt significativa dels ingressos que s'integren dins d'aquest pressupost previst per a l'any 2007. La Sra. Ballarín fa al·lusió també a la documentació tramesa a tots els membres del Consell de Ciutat: les Ordenances Fiscals i el resum aportat per facilitar la seva lectura (disponible al web del Consell). Resum de la intervenció: Les ordenances regulen els impostos, les taxes i les contribucions especials. De contribucions especials, a Barcelona, pràcticament no tenim més que alguna figura residual, per tant, en la part més important, són impostos i taxes, que constitueixen capítol 1, 2 i una part del capítol 3 del pressupost d'ingressos i que en total impliquen o suposen un 42 per cent dels ingressos corrents que estan previstos en el pressupost del 2007. Les Ordenances Fiscals 2007 no incorporen canvis substantius en les principals figures impositives: l’impost de béns immobles, l’impost d’activitats econòmiques i el de vehicles (IBI, IAE, IVTM). La política municipal es caracteritza per l’estabilitat -equilibri entre ingressos i despeses- i la continuïtat, continuem donant compliment al compromís polític que vam assumir en el Pla d’actuació municipal d’anar any rere any disminuint la pressió fiscal, i tenim previst que en aquest any 2007 la pressió fiscal disminueixi en un 2,40 per cent. La previsió d’ingressos per ordenances fiscals se situa en 831 milions d’euros, un 3,8% més que la previsió d’ingressos del 2006. Pel que fa a impostos: Impost sobre bens immobles (IBI): és l’impost més important, ha d’aportar gairebé el 20 per cent dels ingressos corrents de l’Ajuntament. El tipus general no varia: 0,75%. Increment (+7%) de la bonificació a favor de famílies nombroses en habitatge habitual (80 o 100 euros). Continuem amb els topalls, és a dir, com a màxim, aquest any les quotes d’IBI poden pujar a uns determinats topalls que són del 4 o del 6 per cent en el cas de l’habitatge. Introducció d’una subvenció de 80 euros per les famílies monoparentals amb fills menors de 6 anys. Acta de la sessió Plenària del Consell de Ciutat de 16 d’octubre de 2006 8 Consell de Ciutat Impost sobre vehicles: aportarà el 3,5% dels ingressos corrents d’aquest pressupost. Es mantenen els coeficients, els tipus, l’exempció per titulars amb minusvalua de més del 33 per cent i les bonificacions per a vehicles històrics. L’únic canvi significatiu és que la bonificació per a motors no contaminants s’aplica de manera exclusiva a aquells que utilitzen combustible no contaminant. Impost d’activitats econòmiques: aporta el 4,33% dels ingressos corrents. Es mantenen les característiques essencials: el tipus, el coeficient de situació, la reducció en la quota per a locals afectats per obres en via pública amb durada superior a tres mesos, i també la bonificació del 50% en un exercici per ús d’energies renovables, sempre que, evidentment, l'activitat hi estigui subjecta. Novetat: s’introdueix una nova bonificació del 50% a la quota en activitats de transport de viatgers i de mercaderies per carretera. Impost sobre plusvàlues: previst que aporti el 4,88% dels ingressos corrents. → la primera modificació important és que, per aplicació de la llei, hem de suprimir una reducció del 40% que hi havia l'any passat a la base imposable. L’any 2002, quan va entrar en vigor la revisió cadastral i els nous valors cadastrals, la llei va obligar a fer unes reduccions a la base imposable durant els primers cinc anys. Han passat cinc anys i, per tant, hem de suprimir ja aquesta reducció. → Igualment, la Carta municipal ens obliga a realitzar una modificació: les transmissions o compra-vendes que es produeixen en un període inferior a un any fins ara no estaven gravades, i ara estan gravades, proporcionalment als mesos que s’ha tingut l’immoble en propietat. Sempre que es tracti de successions mortis causa, d’herències, no hi haurà subjecció a l’impost. → Hem millorat de manera significativa el que passa amb les herències, sempre que la persona que adquireixi l’habitatge habitual sigui un cònjuge, un fill, un pare o mare de la persona que mor i deixa el pis en herència. En aquest cas sempre hi haurà una bonificació del 95 per cent en la transmissió. Això vol dir que només es pagarà, per part de l’ascendent, descendent o cònjuge, un 5 per cent de l'impost de plusvàlues. A més, aquesta bonificació del 95% també es fa extensiva als locals afectes a activitats professionals o empresarials sempre que siguin exercides a títol individual. Impost de construccions, instal·lacions i obres (ICIO): es mantenen les característiques essencials. L’únic canvi destacable és que per aplicació del règim especial de Barcelona reconegut a la Carta Municipal, s’estableix el pagament de l’autoliquidació inicial de l’ICIO com a condició necessària per a obtenir la llicencia. La mesura no afecta la quantitat a pagar, sinó a la gestió de l’impost, evitarà la morositat Pel que fa a les taxes: suposaran el 7,84% dels ingressos corrents. Cal distingir entre: taxes relatives a la prestació de serveis per part de les diferents àrees i serveis de l’Ajuntament: l'increment general previst és l'IPC, és a dir, un 3,2%. S'eliminaran les taxes d'inspecció i control sanitari d'animals i també la taxa de transmissió intervius de mercats. taxes per ocupar el domini públic: increment segons IPC (3,2%), llevat de la taxa de l’Àrea Verda per a residents, on no hi ha cap tipus d’increment i, a més, hi haurà una reducció del 25% en l’Àrea Verda per a conductors residents cívics, és a dir, que no hagin comès cap infracció durant tot l’any 2007 Acta de la sessió Plenària del Consell de Ciutat de 16 d’octubre de 2006 9 Consell de Ciutat Torn de paraules sobre pressupostos i ordenances fiscals El Sr. Miquel Àngel Fraile Villagrasa, persones rellevants (Consell de Gremis) El Sr. Fraile reitera la petició que en el rebut de l’IBI es desglossi l’import que afecta a la taxa d’escombriaires, al·legant que és una part important del cost i també per col·laborar, segons acords amb l'Àrea de Medi Ambient, a sensibilitzar i informar a la ciutadania en ser respectuosos i fer un bon tractament. La Sra. Belén Cañizar, Ca la Dona Valoro l’esforç de presentació dels pressupostos que segons em diuen ha millorat molt respecte als dos darrers anys, però venint per primera vegada i després de consultar la documentació crec que si es vol generar una veritable participació en temes pressupostaris cal millorar encara més la documentació perquè es puguin entendre d’una manera molt més planera. Així és molt difícil valorar res ni positiu, ni negatiu, ni aportacions en cap sentit. Una segona qüestió que trobo a faltar és que quedi recollida la perspectiva de les dones als pressupostos de manera transversal, per exemple en els criteris d’aplicació. Heu parlat de què els pressupostos es basen en criteris de descentralització, especialització, etcètera, però no es parla de sostenibilitat o d’equitat de gènere o d’altres qüestions polítiques que haurien de ser les rectores d’uns pressupostos. A les ordenances sí que hi havia introduïda alguna cosa en aquest sentit. Im. Sr. José Ignacio Cuervo i Argudin Al Sr. Fraile: sobre el detall de les escombraries, encara que no ho especifiquem a la documentació, els ingressos previstos per a l’IBI –pàgina 10– són 380 milions, les despeses previstes de recollida d’escombraries i neteja diària són 164 milions d’euros. Podríem dir que el 50 per cent. Cal tenir en compte que hi ha també els preus públics que es cobren al comerç, que s’afegeixen com a ingrés a més de la part de l’IBI. La factura de recollida d’escombraries i neteja viària, que aquest any torna a pujar un 7,9% -després d’anys i anys del 10 o el 12%- és una xifra molt important. A la Sra. Cañizar: primer agrair-li i estic d'acord amb vostè que hem de continuar millorant en l’esforç de transmissió. Sobre el tema de gènere: en la presentació no és possible detallar massa, si hem d’arribar al nivell de detall de la dona, també hi hauria infància, joventut, etcètera i faríem una presentació de pressupostos molt voluminosa. De tota manera, intentarem millorar-la per buscar l’equilibri entre l’exhaustivitat i la síntesi. Els diferents consells sectorials i els consells de districte, en la presentació dels seus pressupostos aprofundeixen ja en aquestes àrees d’interès més específiques. En tot cas, li puc dir que hi ha un creixement del 25% en el pressupost d’atenció a la dona d'aquest any, especialment en serveis personals. Acta de la sessió Plenària del Consell de Ciutat de 16 d’octubre de 2006 10 Consell de Ciutat 3. Llibre Blanc de l’habitatge a Barcelona L’alcalde El vice-president primer del Consell, Fabià Mohedano, explicarà les reflexions i les propostes que el Consell de Ciutat ha elaborat com a contribució a l’elaboració del Llibre Blanc. Per la meva part voldria agrair el treball que s’ha fet, que jo crec molt important, i que ens ajudarà a treure un bon document de diagnosi i de propostes sobre l'accés a l’habitatge, qüestió que suposa un gran repte a la ciutat. Presentació del document de reflexions i propostes que el Consell de Ciutat aporta com a contribució al Llibre Blanc de l’Habitatge a Barcelona El Sr. Fabià Mohedano Morales, representant del Consell de la Joventut de Barcelona i vice-president primer del Consell de Ciutat Gràcies, alcalde. Membres del Consell de Ciutat, recordem que el treball s’emmarca en un encàrrec global de tres línies de debat que va presentar l’alcalde Clos al Consell de Ciutat: un sobre immigració, l’altre sobre espai públic i convivència, i aquest d’habitatge. El primer del qual tenim resultats del treball participatiu és del tema de l'habitatge, un tema important i d'especial rellevància. Jo, com a representant dels joves de la ciutat, em sento especialment motivat en poder presentar-vos aquest document, que recull el treball i acords del grup, i del conjunt del Consell de Ciutat, que ha valorat les propostes i n’ha aportat de noves. El procés s’inicia el desembre de 2004. El febrer de 2005 s’enceta la participació del Consell de Ciutat, cal destacar que el grup ha treballat conjuntament amb el grup de treball de Benestar Social, la connexió és important. En total s’han plantejat 98 propostes, de les quals un 70 per cent s’han assumit per consens, per tant, tots anàvem en una mateixa línia; totes elles s’han traslladat al senyor Anton Costas com a contribució per al seu treball del Llibre Blanc. Únicament 38 de les 98 propostes no han superat el consens suficient. Tenint en compte el grau de consens i de prioritat que els membres del Consell li han atorgat en la valoració a través d’un qüestionari, s’han seleccionat les 25 propostes més rellevants. En quins temes hem fet les propostes? Hem fet propostes en relació a col·lectius més sensibles, com poden ser els joves. Hem fet propostes en polítiques d’habitatge en general. Hem fet propostes en matèria d’habitatge social, de protecció oficial. Hem fet propostes quant a rehabilitació, quant a disponibilitat del sòl, també pel que fa al dilema habitatge de lloguer-habitatge de propietat. Bàsicament, les vint-i-cinc propostes prioritàries es refereixen a aquests temes. Acta de la sessió Plenària del Consell de Ciutat de 16 d’octubre de 2006 11 Consell de Ciutat El document que hem elaborat, a banda de fer les vint-i-cinc propostes, –i lligant amb el que ens explicarà el senyor Anton Costas–, fa una anàlisi de la realitat que m’agradaria explicar-vos breument. Hi ha una dificultat en l’accés a l’habitatge per l’elevat preu, podríem dir que el 70 per cent del sou de moltes persones, principalment els joves, se’n va al pagament d’hipoteca. Hi ha un desplaçament d’una part de la demanda als municipis de l’àrea metropolitana. Podríem dir que hi ha una “expulsió” dels joves, una expulsió de persones de classes baixes i també de classes mitjanes fora de Barcelona, ja que no poden viure-hi i accedir a un habitatge. Aquestes dificultats afecten especialment a col·lectius més sensibles: els joves, la gent gran, la població immigrant, les persones amb discapacitats, les noves formes de família -famílies monoparentals, famílies unipersonals-, el risc d'exclusió residencial. Altres punts en l’anàlisi serien: - Territori i barri: la dificultat que tenen moltes famílies per poder continuar vivint als seus barris per l'increment del preu del pis. - Augment de la demanda especulativa - Baixa disponibilitat de sòl a Barcelona - Baixa disponibilitat d’habitatges de protecció oficial - El dilema lloguer-propietat: la manca d’un parc d’habitatge de lloguer, la manca de polítiques actives i fiscals per afavorir-ho i la manca d’acompanyament de l’Administració en la intermediació entre propietaris i persones que volen accedir a un habitatge. - Habitatge desocupat: l'alt volum que sembla ser que hi ha d’habitatge desocupat, i, per tant, una manca d'un registre. - La rehabilitació: la manca de polítiques que permetin augmentar l’oferta en aquest sentit. - L’infrahabitatge: manca de condicions dignes per viure per a molta gent. - El mobbing immobiliari: especialment s’ha reflectit tant a Ciutat Vella com a Gràcia. I, en general, en termes globals, la manca de política d’habitatge: la dificultat, per exemple, que té l’Ajuntament per manca de competències; la manca de suport de l’Administració a un bé de primera necessitat com és l’habitatge; l’alarmant diferència que hi ha entre els pisos de construcció lliure i construcció pública, que provoca desigualtat entre alguns sectors a l’hora d’accedir-hi. Aquesta seria a grans trets l’anàlisi, i les propostes anirien en aquesta línia, encarades a facilitar-hi l’accés la intermediació el paper de l’Ajuntament, de fer polítiques dirigides a gent gran, discapacitats, immigrants, joves, col·lectius en risc d’exclusió Acta de la sessió Plenària del Consell de Ciutat de 16 d’octubre de 2006 12 Consell de Ciutat ampliació de reserva de sòl públic l’habitatge de protecció afavorir el lloguer paper que ha de tenir l’àrea metropolitana en l’accés a l’habitatge Aquesta seria, doncs, en síntesi, l’anàlisi de la realitat i les propostes que s’han treballat en el Consell de Ciutat, i a partir d’aquí, se li ha de passar l’encàrrec al senyor Anton Costas, que és qui podrà concretar què és el Llibre Blanc de l’habitatge. Avenços en l’elaboració de l’informe final del Llibre Blanc de l’Habitatge a Barcelona Dr. Anton Costas Comesaña, catedràtic d’Economia a la UB i expert a càrrec del Llibre Blanc de l’habitatge a Barcelona Gràcies, alcalde. Molt bona tarda a tothom. Intentaré trasladarles en quince minutos lo que se ha hecho a lo largo de este año. En primer lugar quiero agradecer su colaboración al Consell de Ciutat, especialmente a la Comisión de Vivienda del Consell, con la cual me he reunido a lo largo de este año en varias ocasiones y hago mío el resumen de los trabajos que acaban ustedes de escuchar, tanto en términos de diagnóstico como en términos de propuestas. ¿Dónde estamos y qué nos queda? Muy poquito más. Esta era la última etapa del proceso de elaboración del Libro blanco, que ahora les resumiré. Era la última etapa en el sentido de que era necesario trasladar al pleno del Consell los resultados alcanzados en la Comisión de Vivienda. Una vez aprobadas, con las consideraciones que todos ustedes quieran hacer inmediatamente, este material y los otros a los que ahora haré referencia me servirán para elaborar el informe-resumen del Libro blanco y las propuestas de recomendaciones El Libro Blanco, sus materiales, constituyen dos tomos muy voluminosos, pero el informe-resumen será muy breve. Estos dos documentos, el informe-resumen y las recomendaciones, los presentaré al grupo de expertos para intentar que sean documentos de consenso y puedan recoger todos los esfuerzos hechos por todas las instancias que han participado. Permítanme de entrada un pequeño recordatorio de cuáles fueron los términos de referencia que me hizo en su momento el alcalde Clos, cuál ha sido el camino recorrido, qué creo que aporta el Libro blanco y lo que falta para concluir. Los términos de referencia del encargo: 1. realizar un informe sobre los problemas de vivienda poniendo especial acento en los problemas de accesibilidad –insisto en esto– 2. identificar los colectivos o grupos sociales de Barcelona que mayores problemas de accesibilidad pueden estar teniendo en los últimos años 3. hacer una serie de recomendaciones que pudiesen ser útiles para las autoridades, para los responsables de las políticas de vivienda Acta de la sessió Plenària del Consell de Ciutat de 16 d’octubre de 2006 13 Consell de Ciutat 4. llevar todo el proceso a lo largo de este año de diagnosis y de elaboración de recomendaciones de forma muy participativa, especialmente, aunque no únicamente, en el seno de este Consell de Ciutat. Aportaciones que considero más relevantes del Libro blanco: 1. Una especie de radiografía o mapa de las percepciones ciudadanas –no datos- sobre el problema de la vivienda: qué piensan un numeroso grupo de ciudadanos, entre ellos ustedes, sobre el problema de la vivienda. Procedimientos: a. la Comisión de Vivienda del Consell, que concluye hoy b. encuestas directas, a través de profesionales, a un grupo –no muy amplio, pero creo que bien elegido– de ciudadanos de Barcelona líderes de opinión, con los cuales se han tenido reuniones muy largas y que se sintetizan c. reuniones de trabajo con expertos del sector inmobiliario. El conjunto es muy heterogéneo pero me atrevo a decir que emerge un cierto consenso. Veamos un "flash" de los principales puntos de consenso en estas percepciones, que constan de una manera más detallada en el Libro: es muy general la percepción de que el problema de la vivienda en Barcelona es un problema grave, pero que, al menos hasta ahora, no había sido un problema socialmente conflictivo. se atribuye al fuerte incremento de los precios de la vivienda y a la dificultad de acceso para un colectivo cada vez más amplio, que abarca a las clases medias. importancia de las nuevas necesidades de vivienda derivadas o vinculadas a la aparición de nuevas tipologías de hogares: jóvenes con dificultades de emancipación, familias monoparentales, unipersonales, divorciados, familias con pocos ingresos, inmigrantes, familias con varios núcleos. Barcelona vuelve a ser un crisol de los fuertes cambios que están ocurriendo en nuestra sociedad. Hay que poner el acento en atender estas nuevas necesidades. riesgos y temores que emergen: a que se estén produciendo procesos de expulsión de la ciudad hacia su entorno; conductas de "mobbing", especialmente con personas mayores; posibles fenómenos de polarización y de segregación dentro de la ciudad de Barcelona preferencias sobre el modelo de ciudad: densa, diversa y mixta, donde la política de vivienda aparezca como un instrumento de cohesión social y de cohesión territorial. por último, quizá no con el mismo grado de consenso que lo anterior, la emergencia de una cierta tendencia a convertir la vivienda en un servicio público como lo puede ser en este momento el agua o la electricidad 2. Cálculo de la evolución del esfuerzo económico y del esfuerzo financiero de los hogares de Barcelona para poder acceder a una vivienda. Lo hemos podido hacer por segmentos de rentas en Barcelona, por edades y por barrios. Creo que avanzamos de una manera importante con respecto a lo que hasta ahora se sabía. Acta de la sessió Plenària del Consell de Ciutat de 16 d’octubre de 2006 14 Consell de Ciutat Nunca antes se había hecho así, porque nunca antes habíamos podido disponer de un dato básico. Se necesitan dos tipos de datos: evolución de los precios de compra de la vivienda –los teníamos por barrios. el nivel de renta de todas las familias de Barcelona desagregadas por edades, por barrios y por grupos sociales de renta, información difícil de disponer. Después de un cierto esfuerzo hemos podido convencer al anterior secretario de Estado de Hacienda –y lo digo públicamente porque quiero agradecérselo–, que nos ha facilitado el acceso a datos agregados de las declaraciones de renta de todos los ciudadanos de Barcelona. Hemos trabajado con cuatro grupos: 25% de rentas más bajas, 25% de rentas medias bajas, 25% de rentas medias altas y 25% de rentas altas. El detalle lo tendrán dentro de dos o tres semanas, cuando espero poder presentar el resultado final al señor alcalde. A grandes trazos avanzaré lo que probablemente ustedes saben o intuyen: los precios de la vivienda en Barcelona han crecido mucho más rápidamente en el segmento de viviendas de precio más bajo, en unos barrios más que en otros. Dado que las rentas no han evolucionado de forma muy heterogénea, esto significa que el esfuerzo económico de acceso a la vivienda en los últimos cinco años ha sido substancialmente mayor para los niveles de renta más baja. Se han usado dos mediciones: el esfuerzo económico: dicho groseramente, seria el número de años que necesitaría una familia con su renta anual para pagar una vivienda. el esfuerzo financiero: medido a través de la cuota hipotecaria que hay que pagar para poder acceder a una vivienda. Se ha concluido -igualmente era previsible- que el esfuerzo económico ha subido de una manera muy intensa en Barcelona, como en otras ciudades y otros países, y especialmente para los niveles de renta más baja. Ahora bien, el esfuerzo financiero, medido a través de la cuota hipotecaria anual, ha permanecido bastante estable en los cinco últimos años, de hecho ha sido igual o ligeramente inferior al de finales de los años ochenta o principios de los noventa, ya que han mejorado las condiciones: caída de los tipos de interés, alargamiento de la vigencia del crédito hipotecario. Es decir, la cuota se ha mantenido o reducido, pero cuidado, pagada durante muchos más años. Es decir, el esfuerzo económico ha aumentado, pero el esfuerzo financiero, de acceso, se ha mantenido en unos niveles, en general asumibles. Si me permiten una opinión, cuando antes decía que la percepción generalizada en Barcelona acerca del problema de vivienda es que era un problema grave, pero que, al menos hasta ahora, no era socialmente conflictivo, probablemente se basa en el hecho de que el esfuerzo financiero ha podido moderarse, como consecuencia, hasta ahora, de la evolución de los tipos de interés y del alargamiento de los plazos. Acta de la sessió Plenària del Consell de Ciutat de 16 d’octubre de 2006 15 Consell de Ciutat Todos estos datos estarán disponibles, por primera vez, desagregados: por niveles de renta -agrupado por cuartiles- también para el 10 por ciento de rentas más bajas en Barcelona por grupos de edades por barrios Son datos que tienen un margen de error a tener en cuenta, pero han sido elaborados con honestidad y rigor profesional. 3. Cálculo del precio asequible de compra y de alquiler para los hogares de Barcelona. Precio asequible entendido como lo que deberían pagar los hogares de Barcelona en el supuesto que dedicasen como máximo el 35 por ciento de su renta ya sea a compra o a alquiler de vivienda. Este 35 por ciento de vivienda es el estándar convencional del sector financiero para juzgar si una familia entra en situación de riesgo financiero o no. Hemos calculado qué precios serían los asequibles para compra y alquiler, y los hemos comparado con los precios del mercado libre y con los de la vivienda oficial. Una conclusión muy rápida. Las ayudas oficiales consiguen acercar el precio y alquiler asequible a un mayor número de ciudadanos, pero aún así, hay un número de ciudadanos creciente dentro del 25 por ciento inferior de rentas de Barcelona, que se encuentran con dificultades crecientes, tanto para acceso de vivienda asequible en compra como en alquiler. Si se quiere atender por parte de la política de vivienda municipal, autonómica o estatal a esos colectivos, creo que hay que acentuar en el futuro la promoción de vivienda en alquiler. Especialmente el colectivo situado en el 10%, 15% o 20% más bajo en rentas, difícilmente puede llegar a los precios de compra de vivienda asequibles, lo cual me lleva a insistir en que uno de los pilares de la política de vivienda debería ser la promoción del alquiler. 4. Analizamos -con datos- en qué medida se están produciendo fenómenos relacionados con riesgos como expulsión de gente -joven o no- de Barcelona, fenómenos de polarización, fenómenos de segregación, o en qué medida existe un número exagerado de vivienda vacía. Me ha sorprendido que los resultados son mejores de los esperados. Por ejemplo, el temor o riesgo de segregación de la población inmigrante de Barcelona: utilizando los indicadores internacionalmente manejados en todos los estudios en cualquier ciudad Europea, y con los datos más actuales de la última regularización de inmigrantes, nos encontramos con que la segregación existente en el año 2005 en Barcelona es menor de la que existía en el año 2002. En muchos de estos lógicos temores la intensidad no está siendo tan fuerte como uno inicialmente podía pensar. Es decir, la ciudad está consiguiendo absorber de una manera más exitosa de lo que uno podía presumir al principio, al inicio de este trabajo. Acta de la sessió Plenària del Consell de Ciutat de 16 d’octubre de 2006 16 Consell de Ciutat 5. Proyecciones sobre evolución de la población y la formación de hogares en Barcelona. Se ha quebrado la tendencia a la disminución de población y Barcelona vuelve a crecer en población. Las proyecciones nos indican lo siguiente: la población total de Barcelona y el número de hogares va a seguir creciendo, de forma moderada hasta 2008 o 2009, va a permanecer unos años más o menos estable, y a partir del año 2013 hasta el horizonte 2016 o 2020 comenzarán de nuevo a bajar un poco. en el caso de la población más joven, entre veintitrés y treinta y cinco años, el comportamiento es mucho más negativo, desciende prácticamente desde el inicio del período estudiado. 6. Mejor conocimiento de las nuevas necesidades de vivienda en Barcelona y especialmente las preferencias y estrategias de los ciudadanos que han cambiado de residencia. Se les pregunta a los ciudadanos que han cambiado de residencia, de dónde vienen, hacia dónde van y por qué motivo han cambiado. Algunos de los resultados también nos han sorprendido. Barcelona retiene mucho más de lo que pensábamos a los ciudadanos, hay una preferencia elevadísima para cambiar de vivienda, mejorar, pero permanecer en Barcelona, y si es posible en el mismo barrio. La noción de barrio en Barcelona aparece como fortísima. Esto significa que Barcelona no expulsa tanto como pensábamos. De hecho, es el municipio del área metropolitana de Barcelona que menos población expulsa. El motivo más importante de salida de Barcelona es por elección de vivienda, de mejora de calidad, ya sea en número de metros cuadrados, o en el entorno. El ciclo vital de los hogares, de las personas, se ha alargado; observamos como en la última parte del ciclo vital hay un retorno a la ciudad de Barcelona. Por lo tanto, las preferencias y estrategias residenciales de los barceloneses y barcelonesas se nos están haciendo más complejas, probablemente porque el ciclo vital es más largo y también porque el nivel de renta o el esfuerzo financiero, en muchos casos, lo permite. Una conclusión: ya no es posible pensar en Barcelona, por sí misma, como un sistema residencial capaz de dar satisfacción a todas las preferencias residenciales a lo largo del ciclo vital. Hoy, el sistema que actúa como sistema realmente homogéneo, capaz de responder a las preferencias residenciales de todos los ciudadanos es el área metropolitana de Barcelona. La ciudad se ha convertido en una ciudad metropolitana, si no incorporamos este elemento a nuestro análisis, probablemente podemos exagerar algunos de los riesgos y efectos, cuando en realidad la población se está moviendo con preferencias más complejas. Permítanme que vaya mucho más rápido. 7. Características del stock de vivienda existente y de la nueva oferta de viviendas en Barcelona. Observamos una tendencia creciente a la disminución de la superficie de las viviendas y una tendencia creciente al aumento del alquiler. De nuevo en este caso ha aparecido una sorpresa: después de quince años en que el Acta de la sessió Plenària del Consell de Ciutat de 16 d’octubre de 2006 17 Consell de Ciutat alquiler en Barcelona había ido disminuyendo, en los últimos años el alquiler ha comenzado de nuevo a repuntar, y disminuir la vivienda en propiedad. 8. Posibilidades residenciales futuras que ofrece Barcelona. Un lugar común y cierto es que Barcelona es una ciudad pequeña y prácticamente tiene ya limitado su stock disponible para usos residenciales. Esto es verdad hasta cierto punto. La capacidad de Barcelona para renovarse y aumentar su oferta de vivienda es muy amplia: a través de cambios en usos de suelo y a través especialmente de la rehabilitación, que va a ser una de las propuestas, junto con el alquiler, de las recomendaciones que haremos con mayor intensidad y que se recogen también en el documento del Consell de Ciutat. Indice o contenido del Libro blanco: I. Informe-resumen de diagnóstico y recomendaciones: elaboradas por mí, pero aprobadas, espero, por consenso por el grupo de expertos. II. Percepciones ciudadanas del problema de la vivienda en Barcelona: se recoge, junto con el documento del Consell de Ciutat, otros documentos que hemos elaborado. III. Análisis de la demanda, oferta y políticas de vivienda en Barcelona: hecho por un grupo de expertos e investigadores de Barcelona. Proceso de elaboración del documento. Como pueden ver en pantalla, ha participado un grupo de trabajo que he tenido el honor de dirigir, formado por un grupo pequeño de gente joven y valiosa un grupo de expertos: combina economistas, abogados, arquitectos, ingenieros, profesores de derecho administrativo. He intentado que recogiese sensibilidades, no sólo profesionales, sino también ciudadanas muy diversas. una serie de colaboradores, entre los que quiero destacar: en primer lugar, el Instituto de Estudios Regionales y Metropolitanos de Barcelona, dirigido por la doctora Carme Miralles; el Centro de Estudios Demográficos de la Universidad Autónoma, dirigido por la doctora y catedrática Anna Cabré; el centro de estudios de valoraciones del suelo, dirigido por el catedrático Josep Roca, y la aportación valiosísima del Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona. Todo ello en el marco de la participación del Consell de Ciutat. Esto es un poco el resumen que en estos veinte minutos –me he excedido en cinco minutos–, con la mejor intención, he querido hacer. Muchas gracias. L’alcalde Moltes gràcies, professor Anton Costas. Jo el volia felicitar, l’encàrrec es va fer ara farà dos anys, i crec que ha valgut la pena perquè hi ha un gran esforç d’anàlisi de la situació, i de rigor en les propostes. Aquest Llibre Blanc és un bon instrument i haurà Acta de la sessió Plenària del Consell de Ciutat de 16 d’octubre de 2006 18 Consell de Ciutat de donar peu a fer un bon debat ciutadà i també polític entorn a un dels drets principals, que a més estan subjectes a un gran debat social. Crec que aquesta aproximació a partir d’una bona anàlisi, amb dades i metodologia – algunes d'elles inèdites–, ens permet enfocar aquesta realitat amb rigor, de vegades defugint tòpics i, per tant, fer propostes per millorar en diferents aspectes. Valoro que és una molt bona base i que hi haurem de dedicar més d'una sessió per anar desgranant i analitzant el que aquí s'ha explicat de manera molt sintètica. Tenim un gran instrument i crec que com a Consell de Ciutat n’hem d'estar orgullosos. L'alcalde obre un torn de paraules. El Sr. Josep Ortiz Sacristán, Consell Ciutadà del Districte de Nou Barris. Primer lamentar que s’ha tornat a avançar un altre cop l'horari: torno a fer extensiva la queixa que els treballadors volem participar, però tenim uns horaris laborals, penso que no són l'únic i demano que es consideri el prec d'adaptar horaris. Sobre l’informe del Llibre Blanc, hi ha coses que el Sr. Costas ha dit que realment em sorprenen molt. Parlant amb la gent dels barris, veiem coses que sembla que es contradiuen: els nostres joves cada vegada han de sortir més dels barris i no sempre es queden als districtes, i moltes vegades ni a la mateixa ciutat. Si no és així, o només és en aquell jove que coneixem per casualitat, doncs ens n’alegrarem moltíssim. Que la ciutat de Barcelona sí està fent un esforç molt fort per l’habitatge públic? És cert, això és cert. Que és insuficient? També. Nosaltres creiem que, realment, l’única manera de poder fer una Àrea metropolitana –i ho dic així, la ciutat se'ns ha quedat petita– més assequible a les classes populars, serà una aposta molt més forta encara d’habitatge públic. I quan parlo d’habitatge públic estic parlant també de les cooperatives tipus socials, tipus sindicals, etcètera. La Sra. Fanny Llorens, Entitats de persones amb discapacitat Agraeix la traducció i suport pel seguiment de la sessió. Ha estat al grup de treball i manifesta sorpresa per no haver estat recollida la proposta de potenciar les plantes baixes en tant que habitatge per a persones amb discapacitat física. També crida l'atenció sobre la necessitat de millorar les prestacions per a persones amb deficiències auditives, en especial el video-porter. La Sra. Felisa Pérez Antón, Associació Benestar i Desenvolupament Treballa en exclusió social, vol felicitar el professor Costas per l'exposició que ha estat brillant, i saber si en les propostes tenen en compte a les persones sense sostre i als joves –o persones no sempre tan joves– que no cotitzen i que, per tant, no estan recollides en les dades de les declaracions de renda. Acta de la sessió Plenària del Consell de Ciutat de 16 d’octubre de 2006 19 Consell de Ciutat Dr. Anton Costas Comesaña Contesta a les qüestions en els següents termes: No es tracta de que no hi hagi "expulsió" cap a l'Àrea metropolitana, sinó de que aquesta és menor. Ja es recull en les recomanacions que l'esforç públic ha de ser superior, no hi ha contradicció amb el que ha exposat el Sr. Ortiz. En relació a la potenciació de les plantes baixes, afirma que estarà recollit en les recomanacions del Llibre Blanc. Existeix un moviment europeu que preconitza el seu ús i, en canvi, no s'ha donat aquesta tendència, fins ara, a Espanya. Quant als joves o altres persones que no realitzen declaració de renda, aclareix que la base d'ingressos utilitzada no és sols la de declaracions de renda, ja que en aquest cas deixaria de banda els que no hi arriben. S'usa una font o base de dades d'Hisenda que recull els ingressos de tota la ciutadania, incloses les pensions, joves "mileuristes", etc. Pel que fa als joves i el retard en la seva emancipació, fa esment als estudis de la Dra. Anna Cabré que constata que aquest retard constitueix una anomalia històrica comparada amb altres moments i altres països. Aprofita per reiterar que en el Llibre Blanc no hi ha cap intenció de "fer la política d'habitatge de la ciutat", senzillament faran recomanacions que, en algun cas, poden ser fins i tot contradictòries. La seva funció acaba quan –en el termini previst de 2 ó 3 setmanes– lliuri a l'alcalde els estudis i informe-resum del Llibre Blanc. L'alcalde dóna la paraula al primer tinent d'alcalde per presentar el quart punt de l'ordre del dia. Acta de la sessió Plenària del Consell de Ciutat de 16 d’octubre de 2006 20 Consell de Ciutat 4. Informe de seguiment del Programa d’actuació municipal (PAM) i del Programa d’actuació dels districtes (PAD) El Sr. F. Xavier Casas i Masjoan, Primer Tinent d'Alcalde i president Comissió d'Urbanisme, Infrastructures i Habitatge Les Normes de Participació Ciutadana contemplen que el Consell de Ciutat ha de conèixer i debatre el Programa d’Actuació Municipal en la seva aprovació. Recordo que va ser, el primer tema a tractar en la seva constitució i molts dels aquí presents hi varen intervenir. L’equip de govern es comprometia a presentar el balanç d’acompliment el tercer any de mandat, mitjançant la convocatòria d’una audiència pública. Ens ha semblat que el document que vam preparar per a l’audiència pública de la setmana passada l'havíem de fer arribar també als membres del Consell de Ciutat. Tots vostès tenen accessible a la web la documentació complerta i hem seleccionat per incloure en paper, a la carpeta, un resum dels tres documents que formen part de la presentació: el Programa d’actuació municipal, el Pla d’actuació de districtes 2004-2007, i el Balanç del Programa d’inversions. Els tres, molt breument, els presentarem tot seguit. Com es reflexa en la informació, el Programa d’actuació municipal aprovat el 6 d’abril consta de 315 objectius i 1.500 projectes. Deixin-me dir que al llarg d’aquests tres anys s’hi han incorporat a l’entorn d’un 10% de projectes, uns 150, al mateix temps que se n'han donat de baixa d'altres dels quals es va valorar que el tema quedava obsolet i no corresponia, doncs, tirar-ho endavant. A data d’avui, un 94% de les actuacions estan fetes o en procés d’execució. Resumint la seva quantificació direm que el 32% de les propostes s’han realitzat, el 62% estan en execució i el 6% restant està en tràmit de posar-ho en marxa en els propers mesos. És elevat el % de les que estan en execució ja que, moltes -com per exemple, drogodependències- són de continuïtat. En el document de seguiment del Programa d’actuació municipal, a més de l’índex que reflexa la totalitat del document en cadascun dels seus apartats, trobaran una presentació que vol ser un cert resum, tot i que no hem utilitzat la paraula resum perquè seria injust que parléssim d’aquesta manera, ja que recull només algunes coses de cadascun dels diferents temes, dels grans eixos d’actuació que havíem fixat en el seu moment en el Programa. Per tant, no faria honor a totes les actuacions que realitza cada un dels departaments, es fan moltíssimes més coses. Hi ha també un apartat de l’estat de la ciutat: és la informació que el Gabinet Tècnic de Programació d’aquest Ajuntament va compilant cada any, per tant, és amb data 31 de desembre de 2005. És útil en la seva part comparativa amb els anys anteriors, en relació no tan sols als diferents serveis municipals sinó a esdeveniments i indicadors en el conjunt de la ciutat de Barcelona. I finalment, el marc econòmic i financer ens situa on estem avui en relació als compromisos econòmics i financers adquirits en el Programa d’actuació. Breument comentar que en els dos últims anys l’endeutament consolidat s’ha reduït en 66 milions d’euros. Del deute total, el 90,4% correspon al sector d'administració pública, Acta de la sessió Plenària del Consell de Ciutat de 16 d’octubre de 2006 21 Consell de Ciutat concretament a l’Ajuntament de Barcelona, i el 9,6% restant correspon als ens comercials, és a dir, aquells organismes públics i societats municipals que es financen majoritàriament amb ingressos comercials i que són el Patronat Municipal de l’Habitatge i el grup Barcelona de Serveis Municipals. En els propers anys s’espera una estabilització del nivell d’endeutament en termes absoluts. Seguiment de les propostes d’actuació del PAM: en aquest primer document s’ha partit dels deu eixos en què es van organitzar les propostes; no obstant aquí, per no fer-ho molt llarg en destacaré alguns: Més manteniment dels espais i més neteja: el Pla de manteniment integral, posat per primera vegada en marxa l’any 2004, suposa 100 milions d’euros de despesa i afecta a 800 carrers, significa l’increment d’un 25% en les dotacions destinades al programa de neteja i recollida d’escombraries, la reducció del consum d’aigua en un 32 per cent, o els nous parcs regats per xarxa freàtica Més benestar i cohesió: creació del Consorci de Serveis Socials; conveni d’equipaments de serveis socials, amb 50 nous equipaments, i 2.600 noves places d’atenció personalitzada; ampliació del Programa d’atenció de persones sense sostre, de 280 places l’any 2004 a 465 places a finals de l’any 2005, i superem enguany les 600 d'atenció directa per part de serveis propis –aquí s’hi haurien de sumar tots aquells convenis que tenim amb altres institucions, entitats que col·laboren i que eleven aquesta xifra, pràcticament doblant-la; Servei Municipal de Teleassistència: de les 4.206 persones ateses del 2005 es passarà a 25.000 persones ateses el 2007; 4.440.000 usuaris a les biblioteques de Barcelona l’any 2005. Barcelona reconeguda en les lleis: Hem vist com s’aprovava definitivament la Carta municipal al Congrés dels Diputats; hem vist com Barcelona quedava reconeguda com a capital de Catalunya per primera vegada en la seva història en el nou text de l’Estatut de Catalunya; des de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona hem estat treballant amb propostes per tramitar una Llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, en el Parlament de Catalunya, això no ho hem aconseguit encara. Tanmateix, hem avançat en propostes concretes, ni que sigui pels temes que ara mateix ens deia el doctor Costas o la participació del representant de Nou Barris ens reflectia també: la necessitat de l’habitatge a l’àrea metropolitana.. Al PAM 2004-2007 es detallen les principals línies de treball dels 10 districtes. Aquestes línies han estat desenvolupades per cadascun d’ells mitjançant la participació ciutadana, donant lloc als Plans d’Actuació de Districte (PADs). Per poder avaluar l’evolució i consecució d’aquests Plans, s’han agregat en 8 línies, les accions de cada districte, per donar el grau d’acompliment de manera homogènia. L’origen participatiu dels diferents PADs fa que existeixin diferències d’abast per a les accions, en funció del districte des del que s’impulsen. Les accions dels PADs sumaven un total de 2.272 a l’inici del mandat. Al llarg d’aquest, s’han afegit noves accions a les planificades inicialment. A juliol de 2006, les noves accions afegides sumen 283. En total, les accions planificades als PADs són ara 2.554. En aquest segon document que comento trobaran les actuacions que es porten a Acta de la sessió Plenària del Consell de Ciutat de 16 d’octubre de 2006 22 Consell de Ciutat terme des de l’acció pròpia dels districtes, algunes són simultànies a les 1.500 propostes que abans esmentàvem, però la majoria són complementaries. Aquestes accions les trobem agrupades de la següent manera: un 40% en atenció a les persones, el 21% dedicat a la millora de l’espai públic i zones verdes, un 14% en mobilitat i sostenibilitat, un 6% en participació i comunicació ciutadana, així com en promoció econòmica, pel que fa a convivència i prevenció un 5%, igual que en projectes urbanístics i noves infrastructures, i finalment un 3% en sol, habitatge i rehabilitació. Desprès veuran en inversions que això canvia perquè és una altra, és l’execució complementària des d’un àmbit més central de les inversions i revaloritzacions. Com estem en execució? També molt breument. El 90% de les actuacions, aproximadament, a data de setembre, es trobaven o bé finalitzades, o bé en execució. Hi ha una categoria de desprogramades, quan des dels districtes s’ha considerat que era una actuació que, passat un temps, no calia fer-la, o bé perquè amb les noves actuacions s'han incorporat ampliacions d’aquella acció que es volia realitzar i, per tant, s’han deixat sense fer unes i se n’han posat en marxa unes altres. S’han desprogramat 93 accions i se n’han posat en marxa, 283. Per tant, hi ha un increment net en aquest sentit. El document, que vostès també tenen accessible a través d’Internet, continua amb una anàlisi del que són els nous equipaments. Jo no els volia cansar en aquest sentit, però penso que és una informació útil, perquè per districte s’analitzen quins nous equipaments s’estan, en aquests moments, posant en marxa –de quin tipus d’equipament: cultural, social, etcètera– i també el programa d’habitatges que s’està realitzant en el conjunt del Pla d’habitatge amb ubicació territorial de cada un dels districtes. Pel que fa al Programa d’inversions, aquest sí que és un document o un balanç que d’alguna manera nodreix l’actuació inversora del Programa d’actuació municipal dels sectors i nodreix l’actuació inversora dels Plans d’actuació de districte, això és així. Només pot ser així perquè té el territori i els sectors com a lloc d’execució de la inversió. Si ens fixem amb el que ha succeït és que el Pla municipal d’inversions d’actuació directa, és a dir, allò que fem amb tots els sectors i districtes, sense incloure les empreses Barcelona Serveis Municipals i Patronat Municipal de l’Habitatge, ha passat de 1.400 milions i escaig a 1.800 milions també i escaig d’euros entre el 2004 i actualment, setembre del 2006. És a dir, hem tingut la capacitat de mobilitzar un 28 per cent més de recursos, posar a disposició de la inversió municipal un 28 per cent més de recursos del que havíem inicialment previst. Com s’ha produït això, bàsicament? Perquè hem generat aportacions de tercers, actuació pública o privada, o aportacions d’administracions públiques que han fet que pugui augmentar les dotacions inicialment previstes del pressupost estrictament municipal. Si observem el pressupost total, i en això li sumem la inversió directa executada per Barcelona Serveis Municipals, Patronat de l’Habitatge i les transferències de capital, l’increment és del 18%, passant de 2.233 milions a 2.634, uns 400 milions d’euros més del que inicialment havíem previst. Això significa aplicar el 25% de tots els recursos municipals a la inversió en el territori de la ciutat. Al final hi ha una dada que cal matisar, pel que fa a l'increment que consta al document. En aquest total s'hi d'afegir, certament, la inversió indirecta realitzada per Acta de la sessió Plenària del Consell de Ciutat de 16 d’octubre de 2006 23 Consell de Ciutat Regesa o Incasol, en temes d’habitatge, o altres operadors, inversió que realitzen ells directament –aparcaments en concessió, etcètera–. Sumant aquesta, la inversió de l'Ajuntament arriba a 3.300 milions d’euros. Ara bé, aquí consta un increment enganyós, vull dir-ho i demanar excuses, segurament no haurien d’haver-ho precisat així, aquest gràfic no està en la informació penjada a la web. De fet, no sabíem la inversió indirecta en inici d'aquestes empreses el 2004, i per tant, el total del 2004 i l'increment que consta no és real, però sí que la realitat és que avui tenim 3.326 milions d’euros si sumem la inversió executada pels Serveis Municipals i aquella que els Serveis Municipals han generat perquè s’executin, desprès ho veurem amb l’habitatge. Hi ha 10.000 habitatges en marxa, 3.700 pel Patronat i fins a 10.000 són altres operadors que estan invertint. Quina és la condició prèvia? Que l’Ajuntament posi el sòl. A partir d’aquest moment aquests operadors –Incasol, Regesa, cooperatives- aporten la seva inversió i està aquí recollida com a inversió indirecta de tercers però que forma part del programa d’habitatge. Quins són els imports d’aquestes actuacions de la inversió directa és a dir, aquells 1.833 milions d’euros? En el període 2004 fins a setembre 2006: 46% per a urbanització: carrers nous, places, nous parcs, gran manteniment, pavimentacions sono-reductores. 37% per edificació: bàsicament d’equipaments (l'habitatge és a part, no està inclòs en aquesta xifra de 1.833 directes –el Patronat està a consolidable i la resta d’operadors està en inversió indirecta) 17%, 311 milions en adquisició de sòl: compra, expropiació, acords de compra, de permuta valorats econòmicament per adquirir sòl. Principalment per al Pla d’habitatge, però també, evidentment, per a equipaments, parcs, sistemes viaris, etcètera. A continuació, el Primer Tinent d’Alcalde analitza de manera pormenoritzada els tres paràmetres esmentats; urbanització, sol i edificació, explicant algunes de les actuacions amb el detall de cadascuna de les dades, que es poden consultar al web del Consell de Ciutat i a internet en l’enllaç corresponent. Finalitza la seva intervenció centrant-se en la inversió que l’Ajuntament ha fet en habitatge. S’han destinat més de dos-cents solars per al Pla d’habitatge 2004-2010, i en concret, per a la construcció de 10.000 vivendes. Per tant, el compromís que en el seu moment vam adquirir amb el Pla d’habitatge es compliria pel que fa a les magnituds o les quantitats dels habitatges en protecció. Aquest compromís és 2,5 vegades més alt que el que vam poder executar en el mandat 2000-2003; és a dir, estàvem a l’entorn dels quatre mil i escaig, i estem per sobre de les 10.000 vivendes finalitzades o en inici abans d’acabar el 2007. A data d’avui: Un 11% seran vivendes de lloguer per a gent gran - 1.100 vivendes noves per a apartaments tutelats-; 28%, 2.800 vivendes, seran de lloguer com a habitatge dotacional per a gent jove Acta de la sessió Plenària del Consell de Ciutat de 16 d’octubre de 2006 24 Consell de Ciutat 3.500 vivendes, el 35%, serà obert a tothom, Per tant, en aquest període el 74% dels habitatges que realitzarem seran nous habitatges per a noves demandes.. Un 27% són habitatges destinats a afectats urbanístics per processos de remodelació de barris–Casc Antic, Polvorí, Trinitat Nova- Bé, aquest és un esforç que s’ha pogut fer bàsicament perquè d’aquestes 10.000 vivendes, 4.000 són habitatges dotacionals construïts en espai que té qualificació d’equipament, però que se n’ha preservat l’ús d’equipament en planta baixa, a vegades altell, a vegades primera planta, i que per sobre s’han construït vivendes de lloguer per a gent jove o per a gent gran com a pisos tutelats. Això ens ha permès fer un salt quantitatiu i qualitatiu des del punt de vista de la quantitat de pisos que hem pogut posar en marxa i la qualitat, si s’entén sobre la base que abans ens deia el doctor Costas d’augmentar el que seria el lloguer en el conjunt de la ciutat. Ho hem pogut fer també perquè hem disposat d’aquests sòls, si no, no ho hauríem pogut fer. La previsió del conjunt del Pla d’actuació del Programa d’habitatge 2004-2010, és que podrem afegir a aquesta xifra una xifra similar de 10.000 vivendes més entre el període 2008 i 2010. En tot cas, per aconseguir-ho, hem fet un conjunt de planejament en la línia que comentava el doctor Costas d’aprovar –barri de la Marina, Casernes, Nous Barris, la Verneda industrial, etcètera, ara no voldria cansar– en el que de «promig», des de l’any 2004 fins ara, les vivendes protegides i dotacionals que sorgeixen en aquests plans representen el 51% del total de vivendes que s’han aprovat en aquest planejament. Aquest és el coixí en què tenim posades les esperances de poder complir també, en el període 2008-2010, amb el compromís d’afegir 10.000 vivendes més d’habitatge protegit, que també tindrà uns percentatges similars d’habitatge de lloguer i d’habitatge d’adquisició o venda, sempre que –i acabo aquí– en aquests casos de lloguer hi hagi les aportacions suficients financeres per part de les administracions públiques que en tenen als pressupostos de vivenda, perquè al final tot això es fa des de l’Administració local amb diners d’inversions, com han vist amb el Patronat de l’Habitatge, o amb diners d’inversions de Regesa, Consell Comarcal, però no precisament amb una dotació complementària que arribi amb destí al Pla d’habitatge com a ingressos indirectes externs a l’Ajuntament. I això, per tant, té un límit, segurament amb l’endeutament. Si no hi ha una major aportació des de recursos estrictament públics, que són on estan els pressupostos de l’Estat o de la Generalitat dels plans d’habitatge corresponents, difícilment aquest ritme es podrà mantenir. Potser es podrà mantenir, encara, per un altre mandat; probablement quan tinguem més de 16.000 vivendes de lloguer, difícilment aquest estoc el podrà continuar mantenint l’Ajuntament o les fundacions vinculades a aquest projecte si no hi ha aportacions complementàries pressupostàries. Disculpin la duració. Moltes gràcies i bona tarda. L’alcalde Moltes gràcies, Xavier, per l’informe. Ha estat prou extens i crec també interessant que es vincula amb el segon punt de l’ordre del dia, el tema d'habitatge. Acta de la sessió Plenària del Consell de Ciutat de 16 d’octubre de 2006 25 Consell de Ciutat L'alcalde dóna pas a les intervencions. La Sra. Elisenda Rius Bergua, del Registre Ciutadà Volia fer una pregunta i una reflexió al Sr. Casas, en relació a tantes dades que ens ha donat, i que alhora connectava amb el tema d’habitatge del doctor Costas. Vostè parlava d' 11.000 habitatges, un nombre molt superior respecte a un període anterior; però és un nombre absolut, realment quin és el percentatge de cobertura de la demanda d'habitatge? I com ha evolucionat aquesta demanda? Si per exemple la demanda ha passat de 50.000 a 175.000 persones.... Aprofito per fer-li una pregunta i també una reflexió al senyor Costas. He participat en el grup, l'estudi es va iniciar fa més d'un any i el context ha canviat, còm es reflexarà aquest canvi en les propostes? Les recomanacions seran en base a uns escenaris futurs? Per exemple, vostè deia «La producció de fenòmens de risc no és alarmant», però si ho lliguem amb les conseqüències que pot comportar la previsió de que l’esforç financer en el futur serà molt més gran, si augmenten els tipus d'interès, doncs, les recomanacions a fer haurien de ser diferents segons l'escenari que es plantegi. Una altra cosa: respecte la segregació, vostè deia que actualment és menor que en el 2002, però també hem de pensar que l’arribada d’immigració ha baixat en números relatius. Arriben menys immigrants ara que en el 2002, per tant, el nivell de segregació per barris potser afecta això, o no? El Sr. F. Xavier Casas i Masjoan, primer tinent d'alcalde En relació a la primera pregunta la resposta és: no ho sabem. No tenim avui coneixement de quina és la demanda. Sí sabem la gent que ha demanat a través de les oficines d’habitatge informació, unes 70.000 persones, però això no vol dir necessàriament ni que compleixen les condicions d’accés, ni necessàriament que estiguin interessats. En tot cas, és altíssima. Però inclou gent de fora de Barcelona. No necessàriament totes aquestes persones són candidates a poder accedir a una vivenda protegida. En qualsevol cas, en l’últim procés d’adjudicació d’habitatge de lloguer per a gent jove -abans de l'estiu-, van ser uns dos-cents pisos i es van apuntar unes 11.000 persones. S'ofereixen pisos periòdicament, en les properes setmanes s'engegarà un procés d’adjudicació de vivenda de lloguer, protegida, per a gent jove, i de qualsevol edat. Estic convençut que hi haurà moltíssima demanda. En tot cas, nosaltres només podem fer una cosa: intentar respondre i respondre amb més habitatge encara. La diferència més important és que en l’anterior mandat, l'habitatge principalment anava destinat al reallotjament d'afectats urbanístics, i hi havia un paquet de vivenda menor per a nou habitatge, principalment a través dels processos de les cooperatives. Ara, a més, s'ofereix nou habitatge. Al final d'aquest any haurem acabat fent un procés d'adjudicació de 2.000 vivendes. El compromís del Pla d’habitatge és oferir, a partir d'enguany, 2.000 vivendes com a mínim cada any. Si això ho podem mantenir o fins i tot augmentar, en els propers quatre a sis anys, probablement no resoldríem tota la demanda, però podríem abordar alguns dels temes. Acta de la sessió Plenària del Consell de Ciutat de 16 d’octubre de 2006 26 Consell de Ciutat A més d'aquesta oferta, hi ha tot el programa d’habitatge de lloguer de la Borsa d’Habitatge Social –entre 400 i 600 famílies els últims anys. D'altra banda, hi ha el nou Programa d’ajuts al lloguer amb el Pla d’habitatge de la Generalitat, des de fa 2 anys. Aquest any ha s'hi han acollit 4.000 famílies, amb una mitjana de 1.300 euros a l’any d’ajut directe per part de l’Estat i de la Generalitat. L’any passat van ser prop de 1.500. Si som capaços de promoure més ajuts d’aquest tipus, segurament part de la demanda s’acollirà a altres ajuts molt directes al lloguer, o a l’atenció social. Si a més tinguéssim un mercat metropolità, segurament els dos-cents solars que costa molt obtenir, 311 milions dedicats a operacions de sòl -en el passat o alguns en el futur-, tindríem un àmbit en el qual, segurament, podríem multiplicar no per dos, que és la diferència d’habitants entre Barcelona i la resta de l’àrea metropolitana, sinó potser per tres o per quatre. I, per tant, podríem donar molt més compliment a aquestes necessitats. Necessitem Àrea Metropolitana, necessitem Consorci metropolità d’habitatge per poder fer aquesta operació. Aquesta és la voluntat. Tanmateix, crec que el senyor Costas, des dels estudis del Llibre Blanc, ha fet una certa anàlisi de la demanda, de les necessitats. Per tant, segurament tindrem alguna altra dada sobre aquesta demanda no coberta o potencial. El Dr. Anton Costas Comesaña Sí, brevemente. En la primera cuestión entiendo que me dice si las recomendaciones tendrán en cuenta posibles escenarios de riesgo financiero. Usted es consciente que es como pedirle al domador que meta la cabeza en la boca del león a ver si… Las recomendaciones fundamentalmente se circunscriben a los términos de referencia de la alcaldía, es nuestro límite, como recordé al principio. Lo que me pide sale un poquito del límite, pero sí que en el borrador de recomendaciones que tengo, lo que he llamado de momento «Los siete pilares de un modelo de vivienda para Barcelona», hay un epígrafe al final que dice «Sugerencias adicionales». Ese apartado, que ya no está dentro de los términos de referencia del encargo, intenta acercarse a lo que me pide, pero hay que ir con cuidado. Hablando de segregación, sí que hemos tenido en cuenta el hecho de que los flujos migratorios puedan estar disminuyendo, aunque están estancados. Aún y así, el índice de segregación mide un stock, no mide el flujo; el mayor o menor flujo de un año no nos afecta mucho. Compara el numero por nacionalidades que estaban en una zona el año 2001 en contraste con el 2005. Por cierto, el año de referencia no es 2002, es 2001. Así comprobamos que en el 2005 el índice de segregación es menor que el 2001. Es decir, la ciudad ha conseguido actuar como una especie de ventilador, distribuyendo a la población hacia el área metropolitana. La Sra. Felisa Pérez Antón, Associació Benestar i Desenvolupament Quisiera felicitar sobre todo por lo que se está hablando de vivienda dotacional y por el esfuerzo que se está haciendo en vivienda. Pero me gustaría aclarar que, después de participar en el grupo de trabajo, lo que manifesté creo que está recogido, pero me gustaría aclararlo. Acta de la sessió Plenària del Consell de Ciutat de 16 d’octubre de 2006 27 Consell de Ciutat Los que nos dedicamos a temas de exclusión, las entidades, tenemos mucha dificultad en alquilar o comprar pisos. Quería aclarar si esta vivienda dotacional va directa a las personas o las familias o también puede ir para entidades, y si es así, que se recoja que a veces la vivienda dotacional tiene que tener unas características especiales: no es lo mismo viviendas para dos personas recién casadas, una pareja o jóvenes, que viviendas dotacionales para ocho personas que están en tratamiento con sida, drogodependencias, exclusión, etcétera. Tiene que tener unas características diferentes: metros cuadrados, etc. Supongo que está recogido en lo que se habla de vivienda dotacional y que realmente las entidades podremos acceder a esta vivienda que tantas dificultades tenemos a la hora de alquilar, y por supuesto, de comprar. El Sr. F. Xavier Casas i Masjoan, primer tinent d'alcalde Principalment va destinat a les persones que de forma individual s’inscriuen en els diferents registres o processos de sol·licitud d’habitatge. Però no només. En els acords que fem amb fundacions establim uns percentatges que es poden utilitzar també per a les seves necessitats socials. Fins i tot, en algun cas molt concret, per exemple Ciutat Vella, s’han posat un conjunt d'habitatges a disposició del nou procés de construcció, incorporant els acords previs precisament amb entitats socials, per tal d’utilitzar-los en els seus programes. Cal tenir en compte també els habitatges de la Borsa d’Habitatge Social, etcètera, que es posen a disposició habitualment com a habitatges de segona mà, per tal de que puguin donar suport als programes d’aquestes entitats, a través de la rehabilitació, a través de la seva nova posada en el mercat, i especialment a través de fundacions. Certament, tenim la voluntat i l'objectiu d’incrementar molt més aquest capítol. Actualment es donen ajuts, encara escassos, per a la rehabilitació d’habitatges, per a privats, de 6 o 12.000 euros per rehabilitar el seu habitatge i posar-lo en el mercat. Poden ser entre 200 i 1.000 habitatges a l’any. Si estiguessin vinculats a l’ús posterior com habitatge social, ens permetria posar-los a disposició d’entitats per fer aquests programes més socials allà dintre, amb segona vivenda, de segona ocupació. Seria necessari que existís un control dels òrgans gestors del Pla de l’habitatge, o similars, i que el mercat fos durant cinc, deu anys habitatge protegit, de lloguer. Estem perseguint que es vinculi l'ajut a l’ús. Tanmateix, sí que ho hem vinculat en alguns casos concrets a la Borsa Social de l’Habitatge. Hi ha gent que ens ofereix el seu pis, el Patronat fa les rehabilitacions, i es fixen uns preus de lloguer, protegits. El nombre no és suficient i de moment van a les necessitats de Serveis Socials del propi Ajuntament, directament i de manera prioritària. Però en el moment que puguem incrementar la xifra d'aquest tipus d'habitatge –estem treballant en aquest sentit amb l’Estat i la Generalitat–, aleshores podrem disposar d’un estoc més important per posar a disposició de les entitats. Igualment les necessitarem per a la seva gestió. 5. Precs i preguntes No hi ha cap pregunta. Acta de la sessió Plenària del Consell de Ciutat de 16 d’octubre de 2006 28 Consell de Ciutat L’alcalde Jo els volia felicitar perquè teníem un ordre del dia bastant dens, amb tres temes molt importants, i malgrat això, ens hem cenyit molt bé a l’horari. Venim d’una pràctica molt important en polítiques d’habitatge, el Programa d’actuació municipal té una forta inversió, no hi ha cap precedent, ni hi ha cap altre municipi de l’Estat espanyol que estigui duent a terme aquesta política activa. Vinculant-ho amb el primer punt, això es fa gràcies a un pressupost amb uns graus de llibertat en inversió molt important. Per tant, ens permet desplegar polítiques d’habitatge, i amb això enllaçarem amb l’anàlisi del Llibre Blanc. Aquesta pràctica preexistent, més la diagnosi i totes les recomanacions que reculli el Llibre Blanc, després d’una reflexió, ens permetrà fer un salt en les polítiques. Cal entendre, tal com aquí s’ha dit, que l’estricte municipi de Barcelona té els seus límits, i per tant, necessitem un àmbit metropolità on poder desenvolupar polítiques d'habitatge, que abastin trenta-sis municipis, no solament un, i 600 quilòmetres quadrats, no els 100 de Barcelona. Així doncs, aquesta és una raó més per la qual necessitem un àmbit metropolità i un govern metropolità, en el qual un dels epígrafs importants on demanem tenir impuls polític és en les polítiques d’habitatge. Però –volia reiterar– partint d’aquesta realitat, que és allò que una administració local pot fer?: produccions de 10.000, de 20.000 pisos. I evidentment estem davant d’un mercat que afecta desenes de milers. És obvi que hem de coordinar l'acció d’una administració local en funció d’una política més general, més estructural, per part dels governs de la Generalitat i de l’Estat. Crec que els tres punts de l’ordre del dia d’avui estan bastant interrelacionats, ens han permès una anàlisi i una visió global. I crec que hauria de ser una primera fase -molt important- d’aquesta reflexió, prèvia a les recomanacions i al reforçament de polítiques. Els hi agraeixo tant les intervencions seves com les dels ponents. Moltes gràcies. Es tanca la sessió a les 21 h. i 10 minuts. Acta de la sessió Plenària del Consell de Ciutat de 16 d’octubre de 2006 29