ACTA COMISSIÓ PERMANENT 
 
 
Dia: 27 de febrer de 2019 
Hora: 18:00 - 20:00 h 
Lloc: Ajuntament de Barcelona, pl. Sant Miquel, 4. Sala del Mig de Lluís Companys 
 
Persones assistents 
 
Persones convidades Consells sectorials de ciutat 
 
Laia Forné Regidoria de Joan Martínez Consell Assessor Gent 
Participació i Territori Gran 
Presidència Institucions significatives 
Fernando Pindado Comissionat de Beatriz Blanco CJB 
Participació 
Vicepresidència Fitxer general d’entitats 
Montserrat Morera CAB Àngels Guiteras ABD 
Grups municipals Persones d’especial rellevància 
Raimond Blasi PDeCat Anna Balletbó 
Trinidad Capdevila ERC Laura Rojas  
Eloy Valdecantos C’s En representació del Registre Ciutadà 
Maria Fernández PSC Delfí Cosialls  
Consells ciutadans de districte Ajuntament de Barcelona 
Joan Bordetas L’Eixample Andreu Parera Secretaria Consell de 
Ciutat 
Antonio Fortes Sant Andreu Alba Guerrero Suport Secretaria 
Consell de Ciutat 
 
S’excusa: Alejandro Goñi, Albert Villagrasa, Eulàlia Reguant, Albert Recio, Enric Francès, 
Raquel de Haro. 
 
Documentació lliurada 
Memòria 2018 Consell de Ciutat 
Dictamen GT Cooperació Publico Privada  
 1 
 
Ordre del dia 
 
1. Lectura i aprovació de l'acta anterior 
2. Presentació model de gestió democràtica 
3. Informació sobre l’estat dels diferents grups de treball 
3.1. Memòria 2018 
3.2. Cooperació Publico-Privada 
3.3. Visibilitat i Comunicació. Revisió, composició y funciones del Consell 
Consultiu i Assessor BTV 
3.4. Desigualtats i Vulnerabilitat 
4. Informació data i ordre dia del proper Plenari 
5. Retorn resposta dissolució Consell Municipal d’Entitats de Barcelona 
6. Torn obert de paraules  
 
Recull de continguts 
 
1. Lectura i aprovació de l'acta anterior 
Validació esmena de Sr. Raimond Blasi que consisteix en la correcta escriptura del nom 
del seu partit polític i aprovació l’acta anterior. 
 
2. Presentació model de gestió democràtica 
Pren la paraula Laia Forné- Regidoria de Participació i Territori- i presenta el model de 
gestió democràtica també definit com model de gestió comunitària. 
Comenta la llarga tradició de l'ajuntament de Barcelona a l'hora de cedir locals i facilitar 
la gestió, per part d'entitats, d'equipaments públics. Aquesta acció es coneguda com Pla 
de Locals o Gestió Cívica. 
Explica que el treball realitzat actualment en aquesta línia s'ha centrat en definir la 
relació públic comunitària.  
Durant un any i mig s'ha realitzat un procés d'estudi, amb diferents entitats, del qual 
sorgeix l'eina denominada Balanç Comunitari, que d'una banda defineix que s'entén 
per comunitari i quins elements estem parlant quan ens referim a una actuació 
comunitària. I d'altra banda, especifica quins indicadors poden utilitzar-se per a avaluar 
l'impacte comunitari que el projecte desenvolupa i el valor afegit que aporta una entitat 
sense ànim de lucre a diferència d'altres tipus d'iniciatives que no són comunitàries. 
Es distingeixen quatre grans àmbits: 
1. Arrelament Territorial: Estan arrelats en el territori o sector, per exemple la 
prova pilot Can Batlló1 
2. Impacte Social y el retorn social: Estar en xarxa i tenir una incidència directa 
                                       
1 Can Batlló és un espai comunitari, veïnal i autogestionat. L’objectiu és oferir al barri uns 
espais d’oci i cultura a més d’un lloc per a l’economia social i un parc com a zona verda. 
És un model innovador de gestió comunitària, que introdueix la figura de la valorització 
del retorn social en una concessió administrativa. L’aprovació inicial proposa un termini de 
30 anys amb possibilitat de fer dues pròrrogues de 10 anys cadascuna. Té el compromís 
d'elaborar un balanç comunitari cada dos anys. A més, es presentarà una memòria anual i 
es crearà una Comissió de Seguiment paritària entre les parts implicades, ajuntament i 
associació. Es tracta d’un model de governança innovador en el que, a més, se cercarà 
sempre el consens, tot i que en cas de no acord es contempla crear un òrgan extern 
consultiu o acudir a la Comissió d’Empara del Reglament de Participació. 
 2 
 
en la comunitat 
3. Democràcia interna i participació: La gestió ha de ser participativa, 
democràtica i transparent. A més, han d'estar clars els canals de decisió i 
participació dels agents del projecte 
4. Cures de les persones, processos i entorns: Són espais no discriminatoris, de 
lliure accessibilitat i obert. 
L’eina balanç comunitari, és una eina que facilita l’autoavaluació dels projectes i l’anàlisi 
del seu retorn social i es construeix tant sobre indicadors qualitatius com quantitatius. 
És una primera proposta que amb la pràctica i l'ús, aspira a millorar. 
 
S’obre torn de paraules. 
 Es demana informació sobre el començament de l'ús de l'eina balanç comunitari i 
l'aplicabilitat a altres entitats. 
Laia Forné:  Respon que Can Batlló ara està en fase de pilot i s'està aplicant per part 
d'algunes entitats i que a partir del maig estarà en obert. Aquest model és transferible a 
altres entitats, i que depèn del projecte que realitzin, optessin per un balanç bàsic o un 
més complex. Es té previst també, realitzar un acompanyament a les entitats per a 
desenvolupar el balanç. 
 El CAB pregunta com es van triar les entitats que gestionen Can Batlló? I 
manifesta el malestar existent entre les associacions de Sants, per aquesta 
elecció. 
Laia Forné:  Ca Batlló no existia com a entitat, va sorgir com una ocupació d'espai dels 
veïns de Sants i la Bordeta, i ara compta amb mes de 30 entitats, 24 projectes i veïns 
particulars. No s'ha triat sinó que existia. 
 El CJB pregunta si l'ús de l'eina, que reflecteixi que una associació o entitat està 
funcionant correctament, donarà punts de cara a obtenir un espai? 
Laia Forné:  No donarà punts, sinó serà una obligació realitzar el balanç. Actualment a la 
gestió cívica no s'aplica, i les entitats demanen ser avaluades no amb un model 
mercantil, aquesta eina podria ser una facilitat. 
 Des de PSC posen de manifest que l'explicació hauria d'haver estat més àmplia 
sobre el cas de Can Batlló. Opinen que la gestió cívica ja es feia però l'actual 
desenvolupament implica diferències. I es demana que les entitats participin, en la 
taula de patrimoni o alguna similar. 
 Des de PDeCat, agraeixen la presentació que respon a la seva petició, arran del 
malentès sobre la denominació gestió democràtica en lloc de gestió comunitària o 
cívica. Posen de manifest que fins ara el Consell Municipal d'Entitats de Barcelona, 
treballava els models de gestió, la seva dissolució deixa aquest espai buit i exposa 
que seria convenient el seu reemplaçament en aquest aspecte. A més, compara 
les similituds del model de gestió de l'entitat L’Harmonia2 amb la proposta actual 
de model de gestió cívica. Demana més informació sobre l'actuació del model 
presentat quant a la manera de concessió directa i el conveni econòmic. 
                                       
2 L’Ateneu L’Harmonia-Casal de Barri Sant Andreu, és un projecte de gestió comunitària. És un 
equipament  social i cultural de proximitat que ocupa un dels edificis rehabilitats del recinte fabril de 
Fabra i Coats.  
 3 
 
Laia Forné: Es disculpa per no haver realitzat una explicació més àmplia i expressa 
que no es partia de zero en l'elaboració d'aquest model de gestió, ni és un canvi de 
nom. El que s'ha intentat és dibuixar un paraigua més ampli de gestió. Diferència la 
cessió de locals de convenis econòmics. Quant a la cessió de locals, són patrimoni 
municipal que cedeix l'ajuntament perquè projectes socials desenvolupin la seva 
activitat. Aquesta adjudicació la realitza la Taula de Patrimoni Ciutadà, anteriorment 
Taula de Pla de Locals. És un espai administratiu en el qual estan representats àrees i 
districtes. Queda pendent reconstruir l'òrgan amb una tendència més participativa en 
què es contempli el teixit associatiu i la mirada ciutadana. Afegeix que la gestió cívica 
implica la cessió d'un patrimoni o un conveni econòmic per al desenvolupament d'un 
servei. Tots dos estils comparteixen un marc, desenvolupar una activitat en el territori 
promoguda per entitats ciutadanes, i són mesurats pels criteris del balanç comunitari. 
En termes jurídics, la concessió administrativa d'un bé pot tenir 50 anys i els convenis 
de gestió cívica un màxim de 4 anys. 
En el cas de Ca Batlló s'ha realitzat una concessió patrimonial d'ús privatiu. Per a la 
seva justificació, s'ha quantificat el cost que li suposaria a l'ajuntament mantenir 
l'activitat actual de can Batlló per compta pròpia i el retorn social que realitza. 
Una altra de les accions realitzades en aquest marc, és la creació d'un programa 
informàtic que ha permès actualitzar el cens del patrimoni de l'ajuntament. 
 Des de el comissionat de participació, donat l'interès suscitat per aquest tema, 
proposa dedicar un espai per a ampliar la informació sobre els models de gestió 
més social i casos concrets que s'estan realitzant, per exemple, Can Batlló i 
L'Harmonia.  
 
3. Informació sobre l’estat dels diferents grups de treball 
 
3.1. Memòria 2018 
 
Pren la paraula Sr. Delfí Cosialls i explica que s'ha recollit l'activitat del Consell de 
Ciutat no només durant aquest últim any i mandat 2016-2019, sinó que també inclou 
un balanç de la trajectòria anterior. 
Ressalta en aquesta memòria que respecte als reptes hi ha una certa autocrítica i 
d'altra banda, es destaca les propostes realitzades per a facilitar la continuïtat del 
Consell de Ciutat una vegada es realitzi el canvi de mandat. 
Esmena a la memòria: Pàgina 21, afegir el total de comissions del mandat 2005-08. 
S'accepten les esmenes i s'aprova la memòria. 
 
3.2. Cooperació Publico-Privada 
 
Pren la paraula la Sra. Ángeles Guiteras i es ressalta la rellevància i actualitat de la 
cooperació públic privada (en davant, CPP), i la relació directa que té amb el primer 
punt de l'ordre del dia.  
Explica que en el grup de treball han participat 13 persones, reunint-se 7 vegades. La 
dinàmica del grup ha inclòs l'ús d'un entorn sol visible al grup de la plataforma 
decidim.barcelona, és la primera vegada que s'ha realitzat, combinat amb sessions 
presencials.  
S'ha comptat també amb la participació de tres ponents experts, Jordi Ayala (Gerent 
 4 
 
de Presidència i Economia), Joan Segarra (president de la Confederació Empresarial del 
Tercer Sector Social de Catalunya) i Angel Hermosilla (Gerent de l'Àrea Institucional de 
PIMEC) 
Les tres línies de treball definides són: 
 Concretar els avantatges dels empreses d'economia social i del tercer sector, i 
els entitats sense afany de lucri en la contractació pública.  
 Promoure l'externalització dels serveis públics com un instrument de millora 
de 4 polítiques públiques.  
 Considerar els criteris d'adjudicació en els serveis anomenats d'atenció als 
personis. 
El dictamen finalitza amb 11 recomanacions claus i una explicació prèvia: 
L’externalització d’un servei públic, no implica la seva privatització. És a dir, 
l'Administració Pública externalitza el servei i l’entitat sense ànim de lucre o l’entitat 
privada han de garantir el seu correcte funcionament, continuant sent el servei de 
titularitat pública. 
 
1. Prioritzar des de l’Administració Pública la concertació amb les entitats del 
Tercer Sector Social de Catalunya. 
2. Avançar cap a un sistema d’acreditació/homologació de les PIME’s i també 
aquelles altres que siguin sense afany de lucre, per diferenciar-se en la 
contractació pública en general. 
3. Les administracions s'haurien de dotar dels mitjans de control mixtes per vetllar 
per la qualitat de la prestació dels serveis. 
4. Es demana fer un estudi de l'estructura de costos reals del servei. 
5. Potenciar des de les Administracions Públiques que els/les tècnics/ques siguin 
coneixedors/es de totes les possibilitats legals en la contractació. 
6. Millorar les condicions laborals dels/les treballadors/es encarregats de la 
prestació dels serveis. 
7. Es destaca com un element molt important en la contractació pública la 
reducció de la morositat. 
8. Demandem que les licitacions adeqüin el volum dels lots, en funció de les 
dimensions de les entitats del territori.   
9. Impulsar una reforma de la Llei de mecenatge. 
10. Posar en valor l’important paper que desenvolupa el voluntariat en el Tercer 
Sector Social i cultural i en les petites entitats sense ànim de lucre de 
Catalunya.  
11. Es demana impulsar la creació i aprovació d’un nou marc legal del sistema de 
contractació a nivell de Catalunya capaç de regular tots aquests aspectes 
anteriorment esmentats.  
 
S’obre torn de paraules. 
 
 5 
 
 
 Es reforça la importància de la tasca del voluntariat en les entitats del Tercer 
Sector i que la dotació de recursos, que millora li servei. 
 És proposa lligar les recomanacions del dictamen al model de gestió-balanç 
comunitari. 
 Es pregunten com s'ha contemplat en el dictamen la diferència de recursos 
entre les entitats de major i menor grandària. Es respon que aquest document 
pretén animar a la revisió dels criteris d'adjudicació que afavoreixi la 
supervivència de les entitats posteriorment a les subvencions, contractes 
menors, concursos... Donant importància a totes les entitats. I posant en valor 
l'objectiu o servei, abans que el preu. 
 El comissionat de participació manifesta que no tota externalització és millor 
que la internalització. Proposa obrir la mirada a altres serveis com a infància, 
cultura, esport...I reflexiona sobre la necessitat d'ajustar el marc legislatiu, 
canviar el règim fiscal de les entitats no lucratives i crear una llei catalana de 
contractació. A més suggereix al grup presentar el dictamen com un primer pas 
en el treball de la CPP. 
S'acorda la continuïtat del grup de treball, tractant temes com la fiscalitat, mecenatge, 
i es proposa obrir la participació a la resta dels membres de la permanent. La Sra. 
Anna Balletbó manifesta el seu interès per pertànyer al grup. 
Esmenes al dictamen: Incloure en l'apartat membres a l'Arnau Monterde, de 
dedicim.barcelona. Afegir una paràgraf en les recomanacions que suggereixi la 
continuïtat del grup de CPP. 
S'accepten les esmenes i s'aprova el dictamen. 
3.3. Visibilitat i Comunicació. Revisió, composició y funciones del 
Consell Consultiu i Assessor BTV 
La pròxima reunió prevista és per al 6 de març. En aquesta reunió es presentarà el 
manual de benvinguda en el qual s'ha estat treballant. 
D'altra banda, ja s'han realitzat els carnets i es procedeix al seu repartiment. 
 
3.4. Desigualtats i Vulnerabilitat 
El 21 de Març el Consell de Benestar presenta al Plenari el Dictamen, una vegada 
aprovat ens el faran arribar. 
 
 
4. Informació data i ordre dia del proper Plenari 
 
La data del Plenari és 11 de març i les presentacions dels temes les duran a terme: 
- Memòria 2018, Delfí Cosialls i Beatriz Blanco. 
- Dictamen Cooperació Publico Privada, Àngels Guiteras. 
I es proposa presentar al Plenari Municipal d’abril la declaració sobre els certificats 
digitals exigits a les associacions. 
 
 6 
 
S’obre torn de paraula 
Des del PDeCat posen de manifest que van enviar dintre del termini i en la forma 
escaient la petició d'incorporar, com a punt en l'Ordre de dia, l'Informe sobre l'Estat de 
la Ciutat i no s'ha incorporat. Afegeix que el mateixa impressió va obtenir en la petició 
dels Pressupostos. 
Es respon que la decisió de no incorporar aquest punt es fonamenta en la creença 
ferma de separar el debat polític de grups municipal del debat polític en un òrgan de 
participació. Afegeix que el mes de març en plena campanya electoral, implica 
convertir el Plenari en un debat electoral. A més, tenint en compte el Reglament de 
Participació Ciutadana, en el seu article 59 recull; 
" Sessió anual del Consell de Ciutat sobre l’estat de la ciutat. S’ha de fer una sessió anual del 
Consell de Ciutat sobre l’estat de la ciutat, en la qual el Govern municipal ha de retre comptes 
sobre l’any finalitzat i ha de presentar les actuacions previstes per a l’any següent." 
Són dues accions que es realitzen conjuntes i no podem perver que es farà l'any que 
ve amb el panorama polític actual. 
 
5. Retorn resposta dissolució Consell Municipal d’Entitats de Barcelona 
 
En el Plenari de l'11 de març, es proposa realitzar un reconeixement del treball 
realitzat pel Consell i s'acorda convidar al Sr. Joan Parisi i Sr. Enric Francés. 
 
6. Torn obert de paraules 
 
El regidor Raimond Blasi  manifesta la seva disconformitat amb la decisió del govern 
municipal de no incorporar un punt a l’Ordre del dia relatiu a l’informe de l’Estat de 
la Ciutat, com s’ha fet els dos darrers anys, el mateix informe que es va presentar en 
el Plenari municipal de gener d’enguany. Igual que es fa amb la Memòria del Consell. 
Està molt bé innovar donant compliment a l’Ordenança de participació amb temes com 
proposicions al plenari per iniciativa ciutadana, propostes de medalles d’Honor o 
Declaracions institucionals a proposta del Consell de Ciutat, però no oblidem el que ja 
hauria d’estar consolidat amb justificacions d’ús polític. 
  
El Comissionat li respon que la confecció de l’ordre del dia és potestat de la 
presidència, després d’escoltar la Comissió permanent i que l’article 59 del Reglament 
de participació preveu una sessió anual del consell de ciutat sobre l’estat de la ciutat  
“en la qual el govern ha de retre comptes sobre l’any finalitzat i ha de presentar les 
actuacions previstes per a l’any següent”. Tenint en compte que aquest govern no pot 
plantejar que farà l’any 2019 perquè seu mandat finalitza el mes de maig, es va optar 
per no fer aquesta sessió. 
 
Des del CAB manifesten el seu desacord en relació a les subvencions del 2018. I 
traslladen una petició de l'Associació Cívica La Nau, el banc de productes no 
alimentaris, que es queden sense el seu espai de treball i es vol instar al Govern a 
buscar una solució.  
Des del comissionat de participació es proposa realitzar aquest tipus de peticions 
directament, sense passar pel Consell de Ciutat. 
El Consell de Gent Gran convida a participar en la 5a Jornada "Les veus dels 
persones grans", els dies 5 i 6 de març. 
S'agraeix la tasca a l'equip tècnic al complet per facilitar el bon funcionament del 
Consell de Ciutat. 
 
 7 
 
 
Acords  
 S'aprova la memòria 2018 
 S'aprova el dictamen de Cooperació Publico-Privada 
 Mantenir actiu el grup de treball Cooperació Publico-Privada, per aprofundir 
en fiscalitat i mecenatge. 
 Afegir a l’ordre dia de la Permanent d’abril, el punt “Protocol de transició de 
mandat” 
 
 
 
Es tanca la sessió. 
 8