ACTA COMISSIÓ PRESSUPOSTOS I ORDENANCES FISCALS, 2017: 
Sisena reunió de treball 
 
DATA: 29 de novembre de 2016 
HORA: de 18:30 a 20:30h 
LlOC: Sala Lluís Companys, Ajuntament de Barcelona 
 
Persones assistents 
Consell d’Associacions de Barcelona (CAB) 
Miquel Aragón en substitució de Montserrat Morera  
Institucions més Significatives de la Ciutat 
Albert Recio (FAVB) 
Persones d’Especial Rellevància 
Paz Cano 
Registre Ciutadà 
Inma Gonzalez 
Fitxer general d’Entitats Ciutadanes 
Joan Vidal (Associació Musicocultural del Mas Guinardó) 
Grups Municipals 
Montserrat Ballarín, Partit Socialista de Catalunya 
Germán Prado, Assessor Ciutadans 
Ajuntament de Barcelona 
Orland Blasco, Secretari Consell de Ciutat 
Blanca Moreno, Suport Metodològic de la Comissió 
Míriam Esteve, Suport a la Secretaria tècnica del Consell de Ciutat 
 
1 
 
 
 
 
Lliurament de material a les persones assistents: 
- Dictamen Provisional  
- Notes de Premsa de Convergència i Unió 
- Document de les intervencions dels partits a la Comissió d’Economia i Hisenda 
per l’aprovació del projecte de pressupost 2017.  
 
Principals aspectes tractats:  
Síntesi de les intervencions: 
Orland Blasco 
Explica que Convergència i Unió ja va enviar les respostes per escrit, que són les dues 
notes de premsa, i indica que Barcelona en Comú i el Partit Socialista de Catalunya ho 
enviaran el dijous d’aquesta setmana. D’altra banda, exposa que s’han recollit per 
escrit les intervencions dels grups municipals a la Comissió d’Economia i Hisenda. 
Informa que la sessió d’avui constarà de tres parts:  
1. Preguntar als partits per què hi ha hagut falta de diàleg i els motius del 
posicionament a favor i en contra. 
2. Seguir el document que conté el debat polític on apareixen les intervencions 
dels grups municipals.  
3. Repàs del dictamen provisional  
 
Exposa que amb el tema de l’Audiència es va dir que s’havia de fer igualment per la 
possibilitat d’implementar la qüestió de confiança. 
Montserrat Ballarín 
Exposa que aquests pressupostos indiquen una situació financera molt bona, de fet, 
afegeix que tots els indicadors són molt positius. Informa que aquest pressupost és 
fruit d’un pacte de govern que vol ser un punt de partida perquè prioritza la inversió 
social. D’altra banda, apunta que eren crítics en què la inversió s’hagués localitzat al 
centre de Barcelona. Afegeix que en l’àmbit de la cultura hi ha hagut un creixement 
important, de fet, l’àrea d’Empresa, Cultura i Innovació ofereix suport a la 
emprenedoria, la gestió del turisme i el suport al comerç de proximitat. Indica que es 
vol que es faci cultura als barris sobretot els que estan més llunyans del centre. A 
continuació, comenta que es van reunir amb els grups de l’oposició abans de la 
Comissió d’Economia i Hisenda però que aquests van fer poques propostes.  
 
 
 
 
2 
 
 
 
Anna Balletbó 
Explica que està d’acord en créixer un 4,4% perquè opina que al haver-hi suficiència 
econòmica es pot fer el que es consideri independentment del que marqui la llei 
Montoro.  
Montserrat Ballarín 
Exposa que la llei Montoro té base en el reglament europeu i apunta que, encara que 
es compleixin els indicadors, aquesta llei posa un topall i afegeix que si es realitza un 
Pla Econòmic i Financer, com és el cas, s’ha de demanar permís a la Generalitat.  
Marisa López 
Pregunta si l’oposició ha presentat propostes. Com a ciutadania és té la sensació que 
els grups de l’oposició no tenen propostes per aportar i que el govern té la 
responsabilitat d’apropar posicionaments amb els altres grups municipals.  
Germán Prado 
Indica que, en la primera negociació de modificació pressupostària, a dia d’avui encara 
no tenen resposta d’allò que van presentar per arribar a un consens. Comenta que, en 
el projecte de pressupost 2017, va entrar el Partit Socialista al govern i que van 
demanar el llibre verd però no el van presentar fins divendres. Explica que aquest cop 
tenien propostes concretes però que Barcelona en Comú no els ha trucat i afegeix que 
sentien que ja tenien clar que el pressupost s’aprovaria per qüestió de confiança.  
Albert Recio 
Apunta que el 90% de les propostes reflectides al document on consten les 
intervencions realitzades a la comissió d’Economia i Hisenda, no són serioses. A 
continuació, exposa que, per exemple, Ciutadans apunta que les inversions d’aquest 
pressupost han disminuït però la visió de la Federació de Veïns i Veïnes de Barcelona 
és que en realitat s’han fet inversions pel tema turístic bàsicament.   
Inma Gonzalez 
Indica que està d’acord amb l’Albert que es desaprofita el tema de les inversions i 
afegeix que tots els grups municipals coincideixen amb la falta de diàleg. 
Miquel Aragón 
Explica que s’haurien d’explicar els motius d’aquesta manca de negociació. Apunta 
que s’hauria d’elaborar un informe que recollís la gent que s’ha reunit i els debats que 
s’han posat sobre la taula. 
 
 
 
 
3 
 
 
 
Albert Recio 
Apunta que el govern hauria de fer un esforç per anticipar el pressupost.  
Miquel Aragón  
Indica que vers l’aprovació dels pressupostos hi ha posicionaments en referència a la 
política espanyola i catalana.  
Anna Balletbó 
Explica que els partits polítics fan del pressupost un tema central del posicionament 
partidista. De fet, apunta que la confrontació ideològica s’observa precisament aquí. 
Seguidament, proposa posar un topall per garantir els terminis de presentació del 
pressupost perquè en aquest punt si que es pot incidir i, a més, hauria de ser una 
recomanació que tots els partits haurien de subscriure.  
Miquel Aragón  
Proposa que els pressupostos es podrien discutir amb la ciutadania als consells de 
participació abans de la seva aprovació. 
Marisa López 
Apunta que abans de presentar el pressupost s’haurien de reunir amb les principals 
organitzacions i que aquestes propostes tinguessin en compte les prioritats de la 
ciutadania.  
Jordi Vidal 
Manifesta que els pressupostos s’han de fer de baix a dalt i que, d’alguna manera, això 
ja s’ha posat en marxa amb el Decidim i els pressupostos participatius.  
Montserrat Ballarín 
Manifesta que està d’acord en mantenir un diàleg amb antelació però que els 
pressupostos és un tema complicat i que s’ha de tenir la idea de ciutat, i per tant, 
d’equilibri. Apunta que és un moment complicat perquè políticament es creuen moltes 
variables com la vella i la nova política a la ciutat de Barcelona. D’altra banda, comenta 
que li sembla bona idea la d’establir uns topalls i que cadascú tingués ja marcades les 
coses que prioritza. Pel que fa al tema de les inversions, en aquests moments es 
generarà un superàvit pressupostari però perquè no s’han pogut executar les 
inversions del mes de maig i apunta que això fa que no s’arribi a temps. De fet, indica 
que ara ha sortit una llei que obliga a fer publicitat dels concursos públics de menys de 
12.000 euros i que això també té un impacte en la falta de puntualitat.  
 
 
 
 
4 
 
 
 
 
Inma Gonzalez 
Indica que s’ha de fer ús de les eines i la tecnologia per educar a la ciutadania i 
explicar-li com, quan i per què participar. 
Germán Prado 
Explica que cal més temps per realitzar l’anàlisi dels pressupostos tot i que això apunta 
que ha passat tota la vida. Exposa que es podrien marcar uns terminis més humans i 
poder compartir coneixements amb els tècnics de l’Ajuntament i les empreses 
municipals deixant a un costat les diferències amb l’equip de govern. A continuació, 
repassa alguns punts de la justificació pel que fa al posicionament vers el projecte de 
pressupost: 
 
1. Apunta a la manca de diàleg 
2. Indica que hi ha una falta de concreció d’uns 160 milions d’euros, altres gestos 
diversos d’uns 26 milions i 87 milions d’altres. De fet, apunta que l’interventor 
va exposar que calia concretar-lo més. 
3. Exposa que hi ha un Pla d’Economia Social però no hi ha concreció per 
exemple en referència al tema de BCN Activa. 
4. Comenta que s’han d’explicar les implicacions que tindran aquests nous llocs 
de treball 
5. Destaca que el PIM (Pla d’Inversions Municipal) representa el 15 o 16% del 
pressupost i que encara no es té un PIM de mandat. 
6. Indica que no hi ha un model o projecte de pressupost definitiu i clar 
 
Montserrat Ballarín 
Apunta que el PIM dels quatre anys és de 1.756 milions d’euros. 
 
Miquel Aragón  
Comparteix els punts que han treballat amb la CAB: 
- respecte a les OOFF afegir les que continuen pendents, del dictamen de l'any 
passat: 
 sobre el mecenatge (promoure incentius fiscals municipals al mecenatge 
per part d'empreses, comerços, etc.  a les entitats no lucratives) 
 exempció per a les entitats sense finalitat lucrativa de taxes per a la 
sol·licitud de llicències municipals per activitats, taxes d’escombraries, etc.  
 
 
5 
 
 
 
 
 
 
 També estudiar bonificacions en l'IVA cultural de les entitats sense ànim de 
lucre (crec que ERC en el seu programa electoral tenia una proposta 
semblant a la de l'IBI, és a dir, fer algun retorn en forma de subvenció) 
 
Pel que fa més referència a pressupostos i sobretot en el capítol de 
subvencions a entitats sense ànim de lucre des del CAB proposem: 
 
 separar en aquest capítol les empreses de les entitats sense ànim de lucre 
 establir convenis plurianuals amb les entitats sense ànim de lucre 
 afavorir l'arrelament al barri, i per tant les subvencions de districte en relació 
a les de ciutat. 
 
Marisa López 
Lliura una còpia a cada assistent amb les aportacions que des de CCOO han preparat 
per incorporar a les reflexions finals del Dictamen. 
 
Finalitza la reunió informant que s’enviarà per correu electrònic la proposta final de 
Dictamen per tal que pugui ser revisada i esmenada fins el dilluns dia 5 de desembre. 
 
 
6