ACTA COMISSIÓ PRESSUPOSTOS I ORDENANCES FISCALS, 2017: Cinquena reunió de treball DATA: 17 de novembre de 2016 HORA: de 18:30 a 20:30h LlOC: Sala Lluís Companys, Ajuntament de Barcelona Persones assistents Vicepresidència Montserrat Morera Alex Goñi Institucions més Significatives de la Ciutat Carme Panchón (Universitat de Barcelona) Albert Recio (FAVB) Persones d’Especial Rellevància Paz Cano Registre Ciutadà Inma Gonzàlez Fitxer general d’Entitats Ciutadanes Joan Vidal (Associació Musicocultural del Mas Guinardó) Ajuntament de Barcelona Orland Blasco, Secretari Consell de Ciutat Míriam Esteve, Secretaria tècnica del Consell de Ciutat Blanca Moreno, Suport Metodològic de la Comissió 1 Lliurament de material a les persones assistents: - Acta del de la quarta sessió del grup de treball sobre Pressupostos i OOFF (15 de novembre). Principals aspectes tractats: Síntesi de les intervencions: Orland Blasco Presenta a la Sonia Ruiz, Cap del Departament de Transversalitat de Gènere que explicaran el pressupost analitzat en perspectiva de gènere. Sonia Ruiz Explica que un avenç de gènere necessita de la redistribució de recursos econòmics. Destaca, que un pressupost de gènere no és un pressupost separat per dones sinó que serveix per establir l’impacte diferencial entre homes i dones. Explica que l’estudi de la despesa es centra en l’anàlisi qualitatiu del capítol 1 i l’anàlisi qualitatiu del capítol 2 i 4. Afegeix que la transversalitat de gènere ha de ser activa en totes les polítiques, la organització i el funcionament i, finalment, conclou que aquest pressupost s’emmarca en l’eix 2.1 de pressupost participatiu de gènere i respectuós amb el medi ambient i en clau al Pla per la Justícia de Gènere (2016-2020) tenint en compte la llei (4/2001) de la Generalitat i art. 240 de la normativa de gènere. Apunta que més endavant, pot fer arribar a aquest grup de treball un altre informe de les Ordenances Fiscals en perspectiva de gènere Informa que aquest treball forma part d’un procés llarg que es va iniciar l’octubre amb la finalitat d’observar en quin estat es trobava el feminisme a la institució. Apunta, que aquest informe forma part d’un grup de persones del Departament de Transversalitat de Gènere i el Departament LGTBI, a més de la col·laboració d’una persona vinculada a la Universitat de Edimburg i la Merche Larrañega. Aquest grup interdepartamental ha rebut formació dins el marc de la Jornada Feminismes. D’altra banda, explica que aquest informe està centrat en l’anàlisi de les despeses del pressupost: - 100% del capítol 1 - 20 programes amb rellevància de la perspectiva de gènere del capítol 2 A continuació, passa a explicar el capítol 1 amb dades del 2016 que tracta estrictament del personal de l’Ajuntament. Destaca l’estudi de la despesa total entre homes i dones i de la bretxa salarial. A continuació, comenta que l’estudi també distingeix entre plantilla uniformada i no uniformada perquè s’ha de contemplar que la 2 Guardia Urbana i el cos de Bombers són plantilles força masculinitzades ja que reconeixen uns plusos i unes condicions que no són les mateixes. D’altra banda, apunta el tema de les jornades parcials es concentren en les dones i això té un impacte retributiu. Afegeix, que metodològicament s’ha fet servir l’anàlisi bretxa salarial: salari/hora. Pel que fa a la despesa total del capítol 1 per sexe, la despesa és superior ja que les dones representen el 34,02% de la plantilla i reben el 32,66% del total de la despesa. Exposa que si es creua la plantilla uniformada, aquest desequilibri es manté perquè es segueix destinant una major despesa cap als homes que cap a les dones. Destaca, a més, que el salari base és un terç del salari total i pel que fa a l’anàlisi de la bretxa, si es mira el salari a preu hora, aquest és d’1,50 eu i dintre del grup SPEIS les bretxes són més petites. Explica que si s’analitza la mitjana de salari i complements, les dones mantenen el preu/hora a 18,11eu i si s’analitzen els principals complements sorgeixen bretxes elevades, de fet, explica que els complements per antiguitat i destinació són més favorables a les dones, en canvi, la bretxa del complement migratori i la de grups professionals són més favorables als homes. Comenta que pel que fa al capítol 2 i 4, s’ha elaborat una fitxa amb objectius, accions i indicadors per cada programa. La finalitat d’elaborar aquestes fitxes és per saber en quina mesura s’incorpora la perspectiva de gènere, en aquest sentit, apunta que en un 60% és alta, 20% mitja i 20% baixa ( en aquest 20% s’incorporen els programes no identificats). Destaca que quan es creuen per les quantitats dels programes: el 37% és l’alt, 24% el mitjà i el 39% el més baix. Afegeix, que segons l’impacte de gènere: un 25% dels programes gaudeixen d’un impacte positiu i el 75% restant no es pot valorar. En aquest estudi, conclouen que falta incloure els nivells professionals dins dels grups per analitzar la bretxa salarial. Albert Recio Apunta que s’han de tenir en compte els serveis externalitzats i afegeix que els temes de gènere s’han de pensar en clau de classe social també. Carme Panchón Recolza l’argument de l’Albert i recorda que s’ha de tenir en compte la plantilla de la neteja perquè tenen horaris més extensos. Sonia Ruiz Apunta que estan intentant incidir en la part de la contractació pública i aquí s’han ingerit clàusules específiques. D’altra banda, destaca que el 37% del pressupost incorpora la perspectiva de gènere (uns 159 milions). Exposa que l’impacte positiu és d’uns 63 milions d’euros i que 362 milions d’euros corresponen a programes que no es poden determinar. 3 En relació a les propostes de millora, té en compte que es troben en un estat intermedi del procés i en l’inici de desenvolupament d’una metodologia pròpia. Pel que fa al capítol 1, destaca que els falta incorporar dades de despesa salarial més precises i que els falta comptar amb pressupost OA i empreses públiques. Afirma que cal incloure l’anàlisi dels nivells i que, efectivament, cap a l’estiu disposaran d’un anàlisi més profund de la bretxa en polítiques retributives. Carme Panchón Informa que els falta un anàlisi dels nivells professionals i que aquest anàlisi ha d’incorporar si es tracta de personal laboral o no. Albert Recio Senyala que la bretxa salarial ha de contemplar també, i en força mesura, les jornades parcials ja que si aquest queda fora s’assumeix que les dones treballen menys hores, i per tant, cobren menys. En efecte, indica que el treball parcial és fruit de la discriminació i no de l’elecció. Ester Apunta que les jornades parcials no són tantes, de fet, indica que el percentatge no és tan significatiu com per justificar la política de retribucions. Apunta que la direcció de pressupostos ha de ser la que s’encarregui de fer aquests informes autònomament. Carme Panchón Afegeix que s’han de tenir en compte també en aquest estudi: els consorcis, els instituts, les assessories...etc. Orland Blasco Dóna les gràcies i informa que, pel que fa al tema de pressupostos, no hi havia aprovació inicial i que segurament es presentaria una moció de confiança el 23 de desembre. Destaca l’obertura de la informació pública del pressupost que acaba el 12 de desembre i l’inici de l’audiència pública del 28 de novembre fins el 2 de desembre, de fet, aquesta última enguany es farà únicament de pressupostos. Recorda que el 23 de novembre hi ha la Permanent d’aquest Consell on s’ha d’aprovar l’ordre del dia del Plenari ja que el 14 de desembre s’ha de presentar el dictamen al Plenari. Afegeix que el dictamen s’hauria d’enviar el dia 30 i que la última sessió d’aquest grup de treball és el dia 29 d’aquest mes. Alex Goñi Proposa fer el seguiment trimestral del pressupost. 4 Inma González Afegeix que en relació a l’acta anterior, la situació passa per canviar també un seguit de mesures que contemplin la generació de riquesa. Apunta que no només es tracta d’una qüestió de drets socials sinó també de reforçar l’àrea d’empresa, cultura i innovació. Albert Recio Indica que les polítiques de sostenibilitat a vegades forma part més d’una qüestió de regulació que de diners. D’altra banda, senyala que cal veure quina és la proposta de pressupost de cada partit. Paz Cano Considera rellevant que els partits ens diguin sobre quins punts discuteixen i quins no discutirien d’aquest pressupost. I això, ens ho podrien dir el mateix dia 29 de novembre. Carme Panchón Destaca que s’han de destriar els interessos generals de cada partit. Albert Recio Destaca que el govern també faci una intervenció sobre quines coses de la oposició no s’han acceptat. Orland Blasco Exposa que la idea és que en la Permanent del 23 de novembre es facilitarà un esborrany per a què vegin la feina que s’està fent. Així doncs, afegeix que dimarts es proporcionarà l’esborrany. Carme Panchón Apunta que es podria incorporar el seguiment del pressupost de gènere. Per tant, els acords són:  A la Permanent del dia 23 de novembre, es farà la demanda que cada grup municipal vingui a la sessió de treball del dia 29 de novembre a explicar dues preguntes claus: o Per què el seu grup municipal no ha aprovat la proposta de pressupost, 2017? o Quins són els aspectes concrets que hauria de tenir el pressupost 2017 per ser aprovat pel seu grup municipal? Aquells grups municipals que no puguin assistir a la sessió de treball, podran enviar les seves respostes per escrit al Consell de Ciutat. 5  S’enviarà la proposta de Dictamen per tal que cada persona del grup de treball pugui fer esmenes; S’acorda que la propera reunió serà el dimarts dia 29 de novembre, a les 18.30h a la Sala Lluis Companys, de l’Ajuntament de Barcelona. 6