ACTA REUNIÓ Data: 28 de maig de 2014 Hora: 19.00-21.00h Lloc: Fontana, Gran de Gràcia, 190, Barcelona Persones assistents • Albert Claret (Consell Joventut de Barcelona i Vice-president del Consell de Ciutat) • Enric Canet ( Casal dels Infants) • Enric Estrenjer (Persones d’Especial Rellevància Ciutadana) • Josep Parcerisa (UPC, Arquitectura) • Lluis Vendrell (Cambra de Comerç de Barcelona) • Mireia Recio • Juan Jose Casado • Miquel Nadal (Consell de la Gent Gran) • Pep Martí (Federació Veïns i Veïnes de Barcelona) • Carmen Panchón • Rosa Romeu • Berta Clemente, Secretaria del Consell de Ciutat • Orland Blasco, Tècnic del Consell de Ciutat • Blanca Moreno, Suport Metodològic de la Comissió Lliurament de material a les persones assistents: - Document “Recomanacions sobre el pressupost, 2014”, elaborat pel Consell de Ciutat - Dossier sobre pressupostos Ajuntament de Barcelona - Comparativa pressupostària maig 2014/2013 S’inicia la reunió amb el lliurament de la documentació i les presentacions de cada persona assistent al grup de treball. Síntesi de les intervencions: Berta Clemente Inicia la sessió de treball amb una reflexió sobre la necessitat de la participació de les diferents persones que formen part del grup de treball per tal que els 4 eixos - a) Cultura i educació; b) 1 Benestar Social; c) Promoció econòmica; d) Espai Públic - puguin tenir sempre, com a mínim, una persona representada que pugui aprofundir en la matèria. Josep Parcerisa Fa una esmena a l’anterior acta sobre la tècnica DAFO i remarca que el més important és disposar de reflexions comunes i sobretot, de recomanacions concretes S’accepta l’esmena i s’aprova l’acta de la sessió anterior. Berta Clemente Explica el procediment de treball obrint el debat sobre si es és més efectiu dividir el grup en dos subgrups de treballs per tal de poder aprofundir més sobre els pressupostos del 2014. Albert Claret Explica el document de “Recomanacions pressupost, 2014” emfatitzant els punts claus que anaven en la línia d’evitar la fractura social, avançar en pressupostos participatius i una de les peticions concretes que va ser disposar de suficient temps abans de l’aprovació pressupostària, per tal que el grup de treball del Consell de Ciutat pugui analitzar el seu contingut i emetre un Dictamen. També comparteix que moltes de les reflexions d’aquestes Recomanacions també es van traslladar al Dictamen sobre Participació i Reglamentació. Es posa de manifest que en aquest exercici s’ha mostrat la voluntat per part de l’ajuntament de facilitar informació i coneixements tècnics, amb la participació de la Direcció de Pressupostos, en el moment de l’elaboració del pressupost. Per tant, se celebra que es disposi tant d’informació prèvia com de temps per emetre un Dictamen des del Consell de Ciutat. S’obre una reflexió conjunta sobre la importància de disposar d’informació suficient per elaborar el Dictamen i la importància que les diferents entitats puguin analitzar el pressupost. Enric Estrenjer Demana que és precís conèixer les línies del pressupost del 2014 així com les àrees i programes però sempre amb una perspectiva comparada, del 2013. De tota manera, el fet que el pressupost del 2013 hagi estat prorrogat, s’espera que no sigui un impediment per a poder disposar de documentació amb base comparativa per poder valorar, de manera, concreta, l’orientació pressupostària. 2 Orland Blasco Informa que es disposa d’una còpia de l’Informe de Condicions de Vida i que les dades relatives al TMB estan demanades. S’acorda treballar en 2 subgrups: un de base més econòmica i un segon, de base més social. Principals temes tractats als subgrups de treball: GRUP DE BASE ECONÒMICA Decidim que no entrem al detall amb les quantitats a l’espera de que els de pressupostos ens facin l’exposició. Acordem algunes preguntes què ens agradaria ens fossin respostes el proper dia: • A on van els 100 milions dels aparcaments que anaven a habitatge social? • Els 60 milions de superàvit com es reflecteixen al pressupost? • Els diners d’altres administracions, com la llei de barris o bé els diners de la taxa turística a quin capítol van? • Al pressupost estan també els organismes autònoms? Com bcn activa o els diferents instituts, patronats etc...? • Sobre la taxa turística varies coses: o Ve de la Generalitat, per tal és un ingrés que prové d’una altra administració, la pròpia taxa té una part que ja va a turisme, la part que percep l’ Ajuntament a on va? a foment del turisme? a quin departament? A partit d’aquí s’obre un debat, recollim les principals valoracions: • El turisme La ciutat té una relació ambivalent amb el turisme, d’una banda és una font d’ingrés però per altre banda genera tensió a certs barris com ciutat vella on la pressió sobre la vida de les persones que viuen allà és molt forta, certament s’ha vetllat per fomentar nous tractors turístics però també és cert que la realitat és que hi ha punts que sempre seran de reclam turístic, si bé 3 és cert que el turisme genera riquesa i això no és per si dolent cal vetllar per no perdre de vista que cal garantir que la gent que viu a llocs molt massificats pels turistes han de poder tenir una vida de qualitat en quant a soroll, massificació pel carrer etc... Es recomana que el turisme no hauria de ser més del 22% del PIB de la ciutat, s’alerta que dependre en excés del turisme pot no ser beneficiós i cal vetllar per mantenir un equilibri. Es valora que crear al 1993 turisme de Barcelona va ser una gran idea, però es valora que estaria molt bé que al seguiment estratègic del pla de turisme poguessin estar presents, a mes dels operadors, els agents econòmics i socials, d’aquesta manera es podria vetllar a més de pel foment de l’ocupació, inherent a l’activitat turística, a que aquesta ocupació fos en la mesura del possible de qualitat i no pas precària o només realitza de manera precària per joves o bé per gent que prové d’altres cultures. Caldria treballar conjuntament amb cultura per generar un turisme cultural similar a models com el de Viena, vinculant institucions culturals que estan a zones turístiques com el Liceu o fomentant avants com la Primavera Sound, sonar o el Grec. Es valora que existeixen eines urbanístiques que permeten regular la implantació de determinades activitats en un territori com els establiments de concurrència pública, hoteleria i altres activitats, són els comunament denominats “pla d’usos”, es valora que el “lobby” hoteler té molt de poder i que pot influir inclús en aquests plans. Respecte els creuers es valora que l’activitat econòmica està molt centrada en subministres dels vaixells més que no pas en pernoctació o comerços ja que estan poc temps els visitants a la ciutat. Es valora que potser cal parlar de turisme no només en clau ciutat sinó també en clau àrea metropolitana. • Espai públic i urbanisme Es fa una reflexió sobre els polítics a nivell general, sembla que en temes d’urbanisme tot alcalde vol deixar empremta fent una gran obra i que costa tirar enrere o escoltar a la gent Es valora que Glòries inclou, tot i que no està licitat ni al projecte executiu, un túnel subterrani, s’obre un debat sobre si cal encarir tant la obra amb aquest projecte, si bé és cert que garanteix un parc a dalt també és cert que es podrien garantir zones verdes sense soterrar i es valora que en un moment que tenim les obres de la línia 9 en el seu tram més important aturades potser no cal fer aquesta inversió en això. 4 S’obre un debat sobre el Passeig de Gràcia i aquí hi ha opinions per tot, es valora que potser no cal però també s’expressa la opinió que si que cal en base a que el 60% de la despesa feta amb tarja de crèdit a BCN prové d’aquesta zona. S’obre un debat sobre la plaça de Sants, s’explica que en el seu moment els arquitectes Albert Vilaplana i Enric Miralles van planificar una plaça i que ara per ara és una vergonya per culpa d’ADIF. • Usos dels equipaments Es valora que cal garantir que els equipaments tenen usos polivalents i també els diferents espais, per exemple les escoles, però per garantir els usos cal que l’urbanisme ajudi i ho tingui present en els seus dissenys, no fer els dissenys i després planificar els usos el mateix amb l’espai públic, parlem d’urbanisme al servei de les persones, un carrer pot tenir un ús i un públic al mati, un altre a la tarda, cap de setmana... • Mobilitat a barcelona S’obre un debat sobre les ”superilles”, és debat sobre la mobilitat a Barcelona, basada en vies principals com Aragó que funcionen com a “autopistes urbanes, es valora que no tota Barcelona Té la mateixa estructura per tant les superilles de manera homogènia potser no acaben de funcionar. GRUP DE BASE SOCIAL S’obre el debat amb la lectura detallada del document sobre les “Recomanacions pressupostos, 2014” i s’arriba a la conclusió general que, un any més tard, tant les reflexions com les recomanacions continuen sent vigents. Qüestions que preocupen i que es volen treballar amb la Direcció de Pressupostos de l’ajuntament de Barcelona: • % d’ocupabilitat de les persones aturades de llarga durada • La fractura que ha generat l’exclusió social, mesures concretes per pal·liar-la • Quines són les mesures emprades per l’ajuntament i quina translació tenen al nou pressupost, de la contractació responsable • Quines són les mesures a adoptar pel col·lectiu de persones amb alguna discapacitat 5 • Quines són les accions que s’adoptaran per a contractar a empreses d’economia social • Per part de l’ajuntament, quins són els compromisos amb les grans empreses subcontractades en relació a la Responsabilitat Social Corporativa. • Hi ha plans comunitaris impulsats des de l’ajuntament? Quins i a on. Demandes i dubtes concrets: • A l’actualitat s’aplica el 0,7% en cooperació? Està previst en el nou pressupost? En cas que s’apliqui el 0,7%, sobre quina base es calcula, sobre el total del pressupost? • Dins de l’àmbit 1, es vol saber quins són els programes i les accions concretes que es desenvoluparan. • Dins de l’Àmbit 2, quines són les partides relacionades amb 1321 i 1322? • Es pot disposar del desglossament de totes les partides que engloben els Serveis Socials? Es planteja el debat a l’entorn si les empreses d’economia social estan sempre vinculades a departaments o serveis socials i si és possible traspassar aquesta sensibilitat a la resta de regidories, per a que sigui una mesura transversal a adoptar en tot l’ajuntament incloent als Districtes. S’acorda que la propera reunió serà el dia 18 de juny a les 19.00h a Les Cotxeres de Sants i que assistirà la Direcció de Pressupostos, concretament, en Jordi Baños. 6