ACTA COMISSIÓ DE TREBALL PAM: Cinquena reunió Data: 22 de març de 2012 Hora: 19.00-21.00h Lloc: Novena Planta, Passeig de Sant Joan, Ajuntament de Barcelona Persones assistents Institucions Més Significatives de la Ciutat: Sr. Pau Gonzalez (Consell de la Joventut de Barcelona- Vicepresident Consell de Ciutat) Sr Alejandro Goñi ( PIMEC comerç- Vicepresident Consell de Ciutat) Sr Miquel Aragón ( Consell d’ Associacions de Barcelona) Consells sectorials : Sr .Enric Frances ( Consell d’ Associacions de Barcelona) Sra Neus Aragonés ( consell de defensa dels animals) Persones d’Especial Rellevància Ciutadana: Enric Estrenjer Mortes Registre Ciutadà: Emilio Ruiz Mercedes Cerdà Berta Clemente, Secretaria del Consell de Ciutat Orland Blasco, Tècnic del Consell de Ciutat Blanca Moreno, Suport Metodològic de la Comissió S’ excusen: Victòria Miquel ( Consell d’ Associacions de Barcelona) però la representa el Miquel Aragón Elisenda Rius ( persona d’ especial Rellevància) Lluis Vendrell ( institucions significatives- Cambra de comerç) Enric Canet ( Fitxer general d’ entitats- Casal d’infants per l’ acció social als barris) Miquel Angels Essomba ( Fitxer general d’ entitats- centre unesco Catalunya) Eduard Thió ( Unitat per Barcelona) Ignasi Parody ( Especial Rellevància) Marta Galceran ( registre ciutadà) 1 Sr. Vicenç Tarrats (Comissions Obreres) Carlos Aledo ( registre ciutadà) Roser Vallhonesta ( Consell Ciutadà d’ Horta) Antoni Navarro ( Consell de la Gent gran) Documentació lliurada: Les propostes al PAM de CCOO Les propostes al PAM de PIMEC comerç Les propostes al PAM del consell dels animals- ADDA S’inicia la reunió amb l’aprovació de l’acta corresponent a l’anterior sessió de treball de PAM. Na Berta Clemente informa que es facilita còpia de les propostes que sobre el PAM han treballat PIMEC comerç, CCOO i el Consell dels Animals ADDA i dóna compte de l’ordre del dia. S’acorda incloure totes les propostes presentades al Consell de Ciutat. En Pau González informa que faran arribar aportacions al PAM des del Consell de la Joventut de Barcelona. Principals aspectes tractats: - S’insisteix com en les anteriors reunions que hi ha moltes propostes d’iniciatives que no s’entenen i que manca informació per a poder fer una valoració global. - Al llarg del document es fan referències a la cerca de l’excel·lència, com ara en el sector sanitari i universitari, quan la realitat econòmica del país i les mesures que es proposen per aconseguir-ho es contradiuen. - L’ajuntament de Barcelona és la institució més propera a la ciutadania i alhora és la més propera a la Generalitat de Catalunya. Per aquestes raons, l’ajuntament hauria de coordinar-se més amb la Generalitat per a aconseguir un model de ciutat més social, més medi ambiental i amb ocupació de qualitat. Beneficiaris: 1. Persones i famílies - 1.8.6. Pla dels Animals de Companyia, a la proposta d’iniciativa “Creació d’un nou Centre d’Acollida d’Animals de companyia”, afegir que ha de ser prioritari i tenir en compte que el Centre 2 ha de respondre a les característiques tècniques actual defugint del concepte de “gossera”. La seva ubicació ha de ser accessible i tenir facilitats de transport públic, privat i zona d’aparcament. - S’acorda incorporar un nou objectiu estratègic: o 1.9 Barcelona ciutat amiga dels animals. Barcelona és la única ciutat del món que disposa de la Declaració Municipal per la Convivència i Drets dels Animals. Propostes d’iniciatives:  Seguiment del Protocol d’animals de companyia per part de la Guàrdia Urbana en la comprovació la identificació dels animals, el control del cens, que estiguin xipats i amb placa obligatòria en el seu collar. Es proposa facilitar sempre abans de sancionar, un marge de temps per a esmenar.  Sol·licitar que els animals domèstics puguin viatjar en transport públic en condicions  L’ajuntament haurà de reservar i mantenir espais d’esbarjo, socialització i realització de gossos i fomentar espais per a colònies de gats, degudament esterilitzats com alternativa a l’eutanàsia.  Control ètic dels animals urbans: tractar de forma consensuada amb les associacions de defensa dels animals la població de coloms i establir colomars ecològics com un fet educatiu de cara a la ciutadania.  L’Oficina de Protecció dels Animals ha de ser un ens regulador dins de l’ajuntament que garanteixi les reclamacions i denúncies quan s’incompleixen les ordenances dels animals. Beneficiaris: 3. Agents Econòmics i centres de coneixement. Economia que genera oportunitats per a tothom. - 3.1. Fer de la Barcelona metropolitana la capital logística del sud d’Europa. 3.1.1 Barcelona logística. Tot i que estem parlat de territori no estrictament Barceloní, sinó metropolità, internacionalment és Barcelona. Caldria esmentar de manera unitària la gran plataforma d’activitat industrial, logística, econòmica i de mobilitat i connexió que conformen Port, Aeroport, Zona Franca i ZAL 1 i 2, que també integra Mercabarna. - 3.1.2 Prioritzar a la mobilitat del transport públic i de les mercaderies. Tot i estar d’acord, es necessitem objectius i propostes d’iniciatives més concretes: 3 o L-9 i L-10 del Metro o Corredor mediterrani amb accés al Port i a l’Aeroport o Xarxes d’autobusos vinculades a les parades de metro i tren, etc. - Respecte a les propostes: 4 Impulsar la millora de la connexió amb l’aeroport, caldria afegir, mitjançant el transport públic. Metro i busos, alta velocitat ferroviària i també amb rodalies, que avui la connexió és insuficient. - 3.2 Impulsar sectors emergents d’alt valor afegit i reforçar els sectors econòmics consolidats, establint Barcelona com a referent de qualitat. Manquen objectius i mesures dedicades a la indústria manufacturera productiva tradicional, que son bàsicament els “sectors econòmics consolidats”. A més, l’economia verda queda molt poc definida. Podríem parlar de sectors energètics, agroalimentaris aprofitant Mercabarna, optimització del reciclatge, etc. Respecte al turisme, ens hauríem de remetre al Pla Estratègic de Turisme, recentment aprovat per l’Ajuntament. Finalment, no s’entén la proposta d’iniciativa “Crear un City Protocol” ja que manca informació al respecte. - 3.2.6. Comerç, clau d’activitat econòmica i d’equilibri territorial. Iniciativa 6. Crear i desenvolupar un Pla Integral de Comerç, hauria de basar-se en una aproximació molt pragmàtica, ja que, altrament, no satisfaria les necessitats actuals. - 3.3. Generar les condicions per atraure capital per invertir a la ciutat. La iniciativa 3. Potenciar la marca Barcelona per atraure empresa i inversions, el Consell de Ciutat declara que sempre i quan es mantinguin uns estàndards de qualitat tant en l’ocupació i no a qualsevol preu. - 3.3.2 Reorganització de l’àmbit d’Economia, Empresa i Ocupació. Afegir a les tasques de Barcelona Activa la promoció de l’ocupació. En les propostes d’iniciatives, redacció més acurada per explicar el significat de la “venda” internacional de Barcelona metropolitana. - 3.4. Potenciar l’aportació internacional a l’economia barcelonina. Resulta un capítol molt descompensat. D’acord amb el tema esportiu, però manquen altres temes respecte a les relacions internacional i a la promoció de la ciutat. (Per exemple, la Fira, les Universitats, els congressos internacionals, etc.) o A la proposta d’iniciativa 1, projecte Xarxes i relacions internacionals, es valora que o bé es generalitza o bé s’ha d’ampliar a la resta que manquen per a completar-ho ( a tall d’exemple, la Casa d’Àsia...). 4 o A la proposta d’iniciativa 2, el Consell de Ciutat manifesta que genera debat que en un model de ciutat mediterrània s’hagi d’apostar per grans esdeveniments i més per Jocs d’Hivern. o El Consell de Ciutat considera que el Corredor Mediterrani situat a la proposta 1, pertany a l’àmbit de les infraestructures (Habitat Urbà). - 3.5.1. Donar suport a PIMES i autònoms i promoure l’emprenedoria. Es valora que en relació a l’objectiu 3.5.1. Pagament de 30 dies, l’ajuntament hauria d’obligar a les empreses que compleixin igualment amb el pagament a 30 dies a les empreses subcontractades i proveïdores. - 3.5.4. Emprenedoria social. Manca informació i és massa genèric el que proposa. - Manca un objectiu estratègic específic per a les persones assalariades i la qualitat de l’ocupació, perquè no tota la ocupació són persones autònomes o empresàries. - 3.6. Fer de Barcelona un lloc fàcil per fer negocis (Business Friendly). El Consell de Ciutat afegiria que els negocis s’han de fer respectant la legalitat vigent. - Es proposa un nou objectiu estratègic, el 3.6.4. Suport dels gremis sectorials. Es celebra la simplificació i eliminació de processos administratius per a les empreses tot i que es confia en la substitució progressiva de tràmits d’autorització prèvia per inspeccions posteriors, un mecanisme de vigilància i inspecció per a la qual es dóna suport des dels gremis sectorials de la ciutat. - A la iniciativa 2. Orientar la política fiscal als objectius de creixement econòmic i creació d’ocupació el Consell de Ciutat manifesta que no s’han d’oblidar mai els paràmetres social i en conseqüència, sempre garantint l’Estat del Benestar. - 3.7. Fer de Barcelona la ciutat de la Cultura, Coneixement, Creativitat i Ciència generant un entorn favorable per atraure i retenir talent. Manquen objectius i accions per aconseguir un dels temes cabdals: la retenció del talent. o A la proposta d’iniciativa 2. Promoure els grans equipaments de capitalitat afegir CCCB. - Nou objectiu estratègic: 3.8 Mercats Municipals de Barcelona. Els mercats municipals de Barcelona són un referent mundial i constitueixen potents nuclis de l’activitat comercial dels barris, i també esdevenen nucli de la vida social del barri mitjançant l’organització d’actes cívics, culturals, lúdics i solidaris a les seves instal·lacions, així com accions diverses de dinamització comercial. Propostes d’iniciatives: 5 o Continuar amb el programa de modernització i renovació de les instal·lacions de la xarxa de mercats municipals o Ampliació progressiva de serveis per la clientela - 3.9. Nou objectiu estratègic: Indústria productiva. És a dir, manufacturera, factor històricament essencial en la generació d’activitat econòmica, riquesa i ocupació que no ha desaparegut del nostre territori, i que no ha de desaparèixer en cap cas. Amb propostes d’iniciatives de polítiques industrials orientades al manteniment de l’activitat econòmica tradicional, neta, sostenible i compatible amb altres usos del territori a Barcelona i entorn metropolità. Recursos. 7. El coneixement, la tecnologia, la innovació i la col·laboració. Barcelona, innovació oberta en gestió pública. - 7.1. Proactivitat en la interacció amb altres administracions per garantir els millors resultats. Manca informació i mesures concretes. Es posa de manifest que els costos de capitalitat que ha d’assumir Barcelona no necessàriament ho hauria d’assumir ni la corporació ni la pròpia ciutadania. - 7.2.2. TIC: eines per a la millora dels serveis. El Consell de Ciutat reitera com ja es va plasmar als Dictàmens del 2008 i del 2004 que l’ajuntament hauria de migrar cap a un programari lliure i que això comportarà estalvi econòmic important. - 7.2.4. Informació i transparència en el pressupost. S’entén que es pugui disposar de sistemes d’informació pressupostària accessibles tot i que no “adaptats” als diferents públics. A més, es considera que l’avançament no és només informar sinó que la ciutadania tinguin una manera d’intervenir i de gestionar. Es proposa també, un avançament cap a pressupostos participatius. Reflexions i conclusions Tot acceptant la necessitat que el PAM reflecteixi els múltiples àmbits de l’actuació municipal, atesa la difícil conjuntura econòmica actual el Consell de Ciutat considera que el consistori hauria de dedicar una major part del seu esforç i dels seus recursos a la creació de llocs de treball o, si més no, a tasques de dinamització 6 econòmica. Les bases i el posterior PAM haurien d’incidir amb més força sobre el vessant econòmic i empresarial de la ciutat. El marc estratègic, però, presenta un desequilibri entre la part econòmica i la part assistencial. El comerç de proximitat és un dels trets característics de la nostra ciutat i, tot i la davallada del consum, resisteix la crisi i dóna feina a un percentatge de persones molt notable. Ara bé, el degoteix de comerços que no poden sobreviure i han de tancar és constant i amenaça aquest model comercial. Cal, per tant, que l’Ajuntament dediqui més esforços a aquest problema de manera que la defensa del model de comerç actual esdevingui un eix de l’actuació municipal. És el cas dels anomenats comerços emblemàtics de la ciutat, aquells que defineixen l’essència de la ciutat i que resumeixen el seu tarannà i la seva història al marge dels carrers de comerços clònics que podem trobar, molts semblants, a altres ciutats del món. En aquest sentit, l’Ajuntament ja ha manifestat la seva voluntat de donar suport a aquest tipus d’establiment a través del Pla per al Comerç tot i que s’insisteix en què hauria de basar-se en una aproximació molt pragmàtica, ja que, altrament, no satisfaria les necessitats actuals. El Consell de Ciutat no entén la manca total de referències als mercats municipals de la ciutat en el document PAM. Els mercats municipals de Barcelona són un referent mundial i constitueixen potents nuclis de l’activitat comercial dels barris. Aquesta centralitat incorpora altres aspectes de la ciutat: l’espai físic del mercat municipal esdevé també nucli de la vida social del barri mitjançant l’organització d’actes cívics, culturals, lúdics i solidaris a les seves instal·lacions, així com accions diverses de dinamització comercial. Gràcies a aquesta nova experiència de compra, el mercat esdevé també un espai de sociabilitat. Els mercats municipals canalitzen el producte fresc a la ciutat i, per la seva proximitat i capil·laritat, constitueixen el canal més sostenible i respectuós amb la ciutat. Tampoc podem oblidar que els mercats municipals donen servei a persones que, per la seva edat o circumstàncies físiques, tenen una mobilitat reduïda. A més, als darrers anys s’ha produït l’entrada d’empresaris i empresàries de comerç nouvinguts als mercats municipal, els quals constitueixen potents eines d’integració d’aquests emprendors en el teixit comercial de la ciutat. Una integració que també es produeix en el marc general de les comunitats nouvingudes, les quals troben als mercats municipals un espai humà des d’on començar a socialitzar-se i integrar-se, un espai obert i inclusiu on poden conèixer les tradicions de la societat d’acollida. Així, tot i la seva bona salut, és necessari que la previsió econòmica de l’Ajuntament per als propers anys inclogui un punt específic sobre mercats municipals. Cal continuar el programa de modernització i renovació 7 de les instal·lacions de la xarxa de mercats municipals, així com ampliar de manera progressiva els serveis als clients ja que ofereixen altres equipaments comercials de majors dimensions. Des de l’òptica empresarial, un dels aspectes més notoris recollits al document marc és la proposta de simplificació i eliminació de processos administratius per a les empreses. Certament, aquesta acció, que dóna resposta a una petició històrica de diversos gremis sectorials de la ciutat (el gremi de flequers i de tintorers, molt especialment), ha de perseguir l’objectiu de construir un marc normatiu més sensat, adaptat als nous temps i basat en els principis de senzillesa i rapidesa. Atesa la crisi econòmica que patim, l’Administració local no pot entrebancar l’empenta empresarial amb tràmits administratius que fàcilment poden ser substituïts o eliminats. Així mateix, des del Consell de Ciutat i específicament, des de PIMEC Comerç es confia en que el consistori municipal durà a terme aquesta acció amb la col·laboració, en primer lloc, dels serveis jurídics del consistori i, en segon lloc, dels principals gremis afectats i de PIMEC Comerç. Una de les vies que aquesta mesura haurà d’explorar és la substitució progressiva de tràmits d’autorització prèvia per inspeccions posteriors, un mecanisme de vigilància i inspecció per a la qual podrà comptar amb el suport dels gremis sectorials de la ciutat. Tot i la immediatesa de gran part de les accions incloses al PAM, també hi ha d’haver lloc perquè l’equip de govern faci una aposta per un model de ciutat determinat a llarg termini. El moment actual, a més, és l’idoni ja que ens trobem encara al primer any del mandat. Aquest model de ciutat, que prioritza uns valors per sobre d’uns altres, que determina la relació que s’estableix entre l’activitat econòmica i la vida quotidiana dels veïns i veïnes i que assumeix, directament o indirecta, una manera concreta d’entendre l’ús de l’espai públic, té un impacte directe sobre la planificació de l’activitat empresarial privada i fóra positiu que el PAM es pronunciés amb més claredat sobre aquesta qüestió. Des de PIMEC comerç es considera que en aquests moments, el balanç de la darrera edició del Mobile World Congress és més que positiu. Aquesta bonança econòmica és fruit d’un esforç estratègic d’anteriors equips de govern de la ciutat. L’actual consistori no només ha d’aprofitar aquesta herència, cosa que ja es preveu al document marc, sinó que, al mateix temps, ha de preveure noves inversions i nous contextos d’atracció de talent. Pel que fa al Mobile World Congress, l’èxit aconseguit en la darrera edició ha estat el tret de sortida d’un moviment emprenedor heterogeni cap a la innovació i la recerca tecnològiques. Ara bé, tot i l’evident interès de l’Ajuntament, correctament implicat en l’organització del congrés, el consistori ha de buscar el 8 suport del sector privat, dels centres de recerca i innovació de la ciutat, molts dels quals tenen seu al barri del 22@, el districte tecnològic de la ciutat. Manca esmentar la necessitat de generar i consolidar ocupació de qualitat, vinculada a l’objectiu de ciutat 3. Beneficiaris: 3. Agents Econòmics i centres de coneixement. Economia que genera oportunitats per a tothom. Si no apliquem els criteris de qualitat a tots els agents que intervenen en els cicles productius, i de serveis, no és possible desenvolupar el concepte de qualitat integral, ni retenir el talent que es forma a les nostres universitats, escoles de FP, i centres d’estudi, investigació, etc. Les accions, al cap d’avall, les executen les persones. Tot plegat ha de servir perquè Barcelona sigui coneguda, no només per la qualitat de vida de la seva ciutadania o pel seu atractiu turístic, sinó també per la seva capacitat per crear ocupació de qualitat, una preocupació compartida per les patronals, els sindicats i l’Ajuntament, els quals ja van signar en 2008 el Pacte per a l’ocupació de qualitat a Barcelona. S’acorda que la propera reunió serà el dijous dia 27 de març a les 18.30h a la seu de la Secretaria del Consell de Ciutat, Novena Planta, Passeig de Sant Joan, Ajuntament de Barcelona. 9