ACTA DEL GRUP DE TREBALL DEL PAM DEL CONSELL DE CIUTAT A la Sala Annexa Lluís Companys de l’Ajuntament de Barcelona, el dia catorze de desembre de dos mil quinze es reuneixen els membres del Grup de Treball del PAM del Consell de Ciutat. Assisteixen a la reunió: Jordi Gras, representant del Consell Ciutadà del districte de Sant Martí. Miquel Àngel Aragón, representant del CAB. Enric Canet, representant del Casal dels Infant del Raval. Juan José Casado, representant de la UGT. Vicenç Tarrats, representant de CC.OO. Carme Panchón, representant de la Universitat de Barcelona. Manel Casas, representant del Consell de Defensa del Animals. Mireia Recio, representant de Foment del Treball. Joan Antón Sánchez, representant del Grup Municipal de CIU. Josep De Barberà, representant del Grup Municipal Socialista. Orland Blasco, secretari del Consell de Ciutat. Xavi Tercero, de Quòrum Consultors. Excusa la seva assistència: Enric Francès, representant de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec. Montserrat Morera, representant del CAB Jordi Puig, representant de la Xarxa de Sant Antoni. Orland Blasco dona la benvinguda a les persones assistents i excusa a les persones que han manifestat voler participar en el Grup de Treball però que per motius d’agenda no han pogut assistir. Tot seguit recorda que la comissió permanent del Consell de Ciutat del 3 de novembre de 2015 va aprovar la proposa de constitució d’un Grup de Treball del PAM per a: - debatre, matissar i enriquir el document base del PAM. - prioritzar de 5 àmbits temàtics del document base del PAM per a debatre i proposar millores - fer els preparatius d’un taller obert a tots els membres del Consell de Ciutat i a les persones proposades per la renovació del consell en els àmbits del Registre Ciutadà i del Fitxer general d’entitats. - validar l’informe de resultats del taller - Elaborar i consensuar l’informe de propostes del PAM del Grup de treball - Presentar l’informe pel seu vistiplau a la Comissió Permanent - Debat i aprovació de l’informe al Plenari del Consell de Ciutat També recorda que en el marc del procés participatiu del PAM, el Grup de Treball es reunirà un mínim de 5 vegades i com ja s’ha dit es farà un taller participatiu obert a tots els membres del Consell de Ciutat per aprofundir el debat sobre aquells temes transversals o d’especial interès. En termes generals les persones assistents validen el funcionament i l’objectiu de Grup de Treball. S’obre una ronda d’intervencions per a resoldre dubtes i recollir propostes de millora. Manel Casas pregunta qui presentarà al Plenari del Consell de Ciutat els resultats dels debats en el marc del Grup de Treball i del taller participatiu. Orland Blasco respon que els membres del Grup de Treball escolliran a un representant per a que expliqui els resultats davant el Plenari del Consell de Ciutat. Enric Canet proposa que el Grup de Treball sigui també un espai on es pugui debatre i fer el seguiment del procés participatiu global del PAM. També proposa que sigui l’espai on es pugui debatre i emetre un informe sobre els resultats finals del procés participatiu del PAM. Vicenç Tarrats comenta que seria interessant veure el document base del PAM per valorar quins temes poden ser d’interès per aprofundir els debats, com pot ser el turisme. Reitera que el Grup de Treball també sigui l’espai per planificar i fer el seguiment del procés i dels seus resultats. Carme Panchon pregunta com es lligaran els tempos del procés participatiu del PAM amb els del Consell de Ciutat. Miquel Àngel Aragon està d’acord amb la proposta que el Grup de Treball sigui més un espai de seguiment del procés del PAM, que un espai per tractar temàtiques i generar debats. També pregunta quins canals de participació i moments de recollida de propostes ciutadanes hi haurà en el procés participatiu del PAM. Orland Blasco explica, sintèticament, que fins al moment els processos participatius del PAM tenien la següent estructura: documents base, debats en els òrgans sectorials i territorials, butlletes en paper i electròniques i període d’al·legacions. En el procés del PAM 2015-2019 que s’inicia, es dividirà en dos gran fases: 1. Debats en el òrgans de participació territorials i sectorial. 2. Debats oberts a la ciutadania i col·lectius. La segona fase pretén assolir un valor afegit respecte els anteriors PAM. Es a dir, s’habilitaran diferents espais de participació, jornades, tallers i fòrums per a que la ciutadania pugui aportar, matissar i enriquir el document del PAM. S’organitzaran els debats des d’una perspectiva sectorial i de necessitats de col·lectius, com debats territorials segons les necessitats dels districtes i barris de la ciutat. Tots els documents que es generin estaran penjats a l’espai web del PAM i s’intentarà que siguin llegibles i entenedors. S’habilitarà una plataforma on line per a que es visualitzi com es va construint el document del PAM amb els resultats dels debats i les propostes que presenti la ciutadania. Vicenç Tarrats alerta que aquelles entitats que presentin un proposta atractiva a nivell d’imatge o disseny, tindrà més seguiment que d’altres. Orland Blasco comenta que per evitar aquest fet es dissenyarà una plantilla per a que els projectes que es proposin tinguin un mateix format. En aquest sentit facilitarà que si una proposat té més seguiment a la xarxa sigui pel seu contingut i no per la seva imatge. Referent als PAD’s i el PAM, Orland Blasco, apunta que amb el procés que s’inicia es vol que els dos documents tinguin la mateixa importància i corregir d’aquesta manera els desajustos entre els dos documents. Jordi Gras pregunta si hi haurà recursos per a desenvolupar els debats als districtes en el marc del PAD. Orland Blasco explica que en breu, s’obrirà un concurs per a la contractació de suport extern que coordini els debats sectorial i els de districte. Jordi Gras comenta que pot ser ja no dona temps per a la contractació d’aquests recursos externs que dinamitzin els PAD. Orland Blasco apunta que hi ha districte on les entitats ja s’han organitzat per proposar temes de debat per al PAD. Jordi Gras recomana que l’Ajuntament ha d’afanyar-se per activar els debats del PAD i en aquest sentit proposa que es convoqui als Consells de Barri, a principis d’any, per tractar el PAD. Miquel Àngel Aragón posa sobre la taula la necessitat d’un acord polític per poder aprovar el PAM i alhora planteja el repte de com es pot engrescar a la ciutadania a participar i evitar que es vegi com un procés per fer política partidista. Joan Antón Sánchez comenta que es vol anar fent el seguiment i com es desenvolupa el procés participatiu i que per aquest motiu el Grup Municipal de CIU participarà en el Grup de Treball. Carme Panchón apunta com a bona pràctica a tenir en compte, la feina feta pel Grup de Treball de pressupostos del Consell de Ciutat. Orland Blasco comenta que si es crea una eina de seguiment on es visualitzi l’elaboració i l’execució del PAM, millorarà la confiança dels participants i de la ciutadania en general. Vicenç Tarrats pregunta de quina manera es podrà sistematitzar tots els debats i totes les propostes. Orland Blasco respon que hi haurà uns àmbits temàtics, que dins d’aquests s’agruparan les propostes per subtemes i segons siguin propostes semblants o divergents. Miquel Ángel Aragón proposa que el debat del PAM sigui en clau estratègica més que en clau de projectes i propostes concretes. També proposa que els debats sectorials es facin en els Consells més dinàmics i que potser no cal abordar-ho des de el Consell de Ciutat. Finalment proposa que s’han de reforçar els debats en aquells sectors que no son molt actius en la vida participativa de la ciutat. Orland Blasco apunta que la proposta metodològica del procés participatiu del PAM te prevista la combinació de canals de participació online i presencials. Afegeix També que es reforçarà els debats amb col·lectius vulnerables i que no solen tenir veu en els espais tradicionals de participació, com poden ser: la infància, l’adolescència, etc. Orland Blasco continua la seva intervenció informant que hi haurà dos espais de seguiment del PAM: 1. Comissió Tècnica de Seguiment, 2. Comissió de Seguiment als Districtes. En aquest sentit proposa als assistents que hi hagi 2 representants del Consell de Ciutat a les Comissions de Seguiment. Miquel Àngel Aragón manifesta que al CAB li interessa aprofundir el debat sobre l´ús de l’espai públic des d’una visió estratègica. Carme Panchón es mostra d’acord amb la proposta i afegeix que es poden treballar molts temes transversals tenint com a fil conductor l’ús de l’espai públic. Enric Canet afegeix, en la mateixa línia que les dos intervencions anteriors, que el Consell de Ciutat es l’espai per treballar aquests temes d’es d’una perspectiva transversal. Carme Panchón proposa que un altre tema que es pot treballar transversalment és el fenomen “ni..., ni...”. Vicenç Tarrats comenta que el Consell de la Joventut és l’espai ideal per tractar els programes de garantia juvenil i altres polítiques de joventut i finalment proposa que els debats sectorials del PAM es facin amb grup heterogenis per garantir aquesta transversalitat. Finalment i per a acabar la reunió, es fixa data per a la propera reunió, que serà el proper dilluns 25 de gener a les 19h, a la Sala Annexa Lluís Companys de l’Ajuntament de Barcelona Acords presos durant la sessió: 1.En termes generals les persones assistents validen el pla de treball, el funcionament i l’objectiu de Grup de Treball. 2.Els membres del Grup de Treball escolliran a un representant per a que expliqui els resultats dels debats davant el Plenari del Consell de Ciutat. 3. Els membres del Grup de Treball proposen que aquest espai sigui, també, per fer el seguiment del procés participatiu del PAM. 4. S’acorda prioritzar els debats, en el marc del Grup de Treball, sobre l’espai públic des d’una perspectiva transversal i sobre les polítiques municipals de joventut. I sense més intervencions es dona la reunió per finalitzada.