Annex 1. Acta 
Comissió de treball sobre el PDMPC (sessió del 16-9-2009) 
 
Debat i aportacions al punt 3.2. del document de síntesi 
 
 
 
Punts a debatre en la sessió d'avui: 
 
3a) Racionalitzar i estructurar els òrgans de participació de la ciutat 
 
Alguns punts de debat: 
 
− Com articular els nivells territorials i sectorials dels espais de participació.  
 
 
− Com fer compatibles la proximitat territorial i la concreció sectorial amb una 
estratègia participativa a escala de ciutat 
 
 
− Com articular espais de barri i de districte 
 
 
− Idees per a fer àgils i operatius els Consells de barri (com evitar que esdevinguin 
audiències públiques) 
 
Ramon Nicolau: el que ens critiquen més és la proliferació d’òrgans de participació. Amb 
els Consells de barri, ha de quedar clar que allí es tracten els temes d’agenda, 
d’actualitat i quins són aquests temes ho han de dir les entitats i gent que estigui 
representada. A nivell de districte, hem de fer un recompte dels òrgans sectorials, veure 
els qui estan consolidats (comissions de dona, ...) han d’estar ben articulats amb el 
consell de ciutat (articular agendes per a no repetir els mateixos temes). En democràcia 
no es pot limitar la creació de comissions i consells, per tant, el Pla no ha de ser un 
corsé, però sí que ha de donar criteris per a la seva creació. Que hi hagi una majoria 
qualificada, que es decideixi “en fred” (i no pas com a reacció a fets puntuals). Fre a la 
proliferació de consells.  
 
Josep Anton Sánchez: Tenint en compte que alguns d’aquests consells o comissions han 
de ser efímers, cal facilitar la seva creació. Sobre el tema d’un únic consell de barri, 
però, hem de veure la relació amb els consells de districte. Hi ha molta més periodicitat 
a nivell de districtes (mensual) que dels consells de barri (semestral). Procurar que no es 
repeteixin temes: definir els àmbits de cadascú. 
A més de la taula a nivell de ciutat (en al—lusió a la síntesi de la diagnosi), potser caldria 
1 
fer un mapa per districte dels espais de participació. 
 
David Prujà: Coordinació entre els consells sectorials i els territorials, a nivell de 
secretari i també a nivell de presidència i vicepresidència. Que les agendes s’influeixin 
mútuament i es tinguin en compte. En la mesura que siguem capaços de separar els 
consells de les comissions. Distingir-ho de les demandes individuals. Cal donar-li una 
dimensió col—lectiva: detectar necessitats, definir com hem d’actuar i fer seguiment 
d’actuacions. Formació als secretaris, vicepresidents, presidents de consell, i també als 
membres. Reflexió més àmplia. 
 
Josep Ortiz: Des de 9Barris continuarem treballant com des del principi, a partir dels 
òrgans sectorials. Cal treballar en conjunt: no som pas una illa.  
Quant a muntar més consells, potser no cal,la pròpia dinàmica ja fa que es creïn taules. 
 
Ramon Nicolau: Caldria incorporar una sistemàtica que determinés que la composició 
dels consells escolar de ciutat inclogués automàticament els vicepresidents associatius 
de tots els consells escolars de districte i així amb tots els sectors. Cal reformular els 
Consells Ciutadans de Districte. El mateix ha de passar amb els consells sectorials: els 
seus vicepresidents han d’estar presents als consells de districte. Això és el mínim. 
Després, hi ha el tema de l’agenda: no repetició, però sí accés a tota la informació 
generada per la resta de consells. 
 
Ramon Salla (Federació d'Entitats de Clot-Camp de l'Arpa): Reforçar les comissions de 
seguiment de cada barri. A Sant Martí funcionen i ens les creiem. Aleshores el PDPC ha 
de servir per incorporar aquestes dinàmiques. 
 
Zaida Palet (FAVB): 9Barris. Compte amb els consells de barri, perquè hi ha serveis 
compartits entre diversos barris. Hi pot haver mancances participatives en barris on no 
hi ha la seu dels serveis.  
En barris petits, hi ha el perill que els consells els monopolitzin poques persones que 
estan a més d’una entitat. Cal impulsar la participació del ciutadà de peu, que es vegi 
com a protagonista de canvi de polítiques del barri on viu. 
 
David Prujà: Sobre la qüestió que els consells de districte tinguin representació a nivell 
de ciutat, volia fer un comentari. Hi ha el perill de sobrerepresentació del sector per 
sobre del territori. Les entitats que tenen capacitat d’incidència i de discurs estan 
treballant a nivell de ciutat o més enllà i es troben totes a Ciutat Vella. En funció del 
que discutim a cada lloc, cal veure qui hi ha d’haver. 
Cal tenir en compte que cada lloc implica una quantitat d’informació enorme. Per poder 
incidir i fer aportacions adequadament, cal pensar en forme de compensació. Cal donar 
sentit i qualitat a les aportacions. De vegades, quan ens constituïm no definim el rol de 
cada membre dels consells. L’aportació d’un expert és diferent de la d’un representant 
territorial. 
 
Josep Anton Sánchez: Comparteixo part dels arguments expressats, però no sé si el 
consell de districte és el lloc on resoldre aquests problemes. Cal que la dinàmica de 
participació sigui viva. Perill de complicar-ho tot massa de nou. Cal simplificar i 
clarificar el paper dels consells, així com el dels membres i dels representants. No fer-
ho menys complex, però dins d’una estructura el més simple possible. 
 
2 
Pilar Díaz: en el barri, cal que establim comissions de treball i en cada comissió hi hagi 
un portaveu al consell de barri i que aquest s’articuli amb el de districte. Hi haurà un 
control a l’hora de crear una comissió. En el cas que hi hagi districtes que treballin 
temes de cooperació, hi haurà d’haver un òrgan de ciutat que reculli el que s’hi treballi. 
Les comissions evitaran duplicar i augmentar sense límit els espais de participació. Que 
es doni entrada als ciutadans que no volen ser-hi a través d’entitats. El president del 
consell de barri haurà de garantir la representació dels ciutadans. 
 
Marta Cots: A nivell de l’Ajuntament, hi ha coses repetides, com ara el Consell de Dones 
i la comissió de la dona. També en funció de l’horari s’afavoreix que vingui un o altre 
col—lectiu. Cal simplificar. 
 
Pilar Díaz: hi ha molts temes transversals. Educació toca també a salut i a l’inrevés. Per 
això, l’articulació via territorial és més eficient (via districte).  
 
David Prujà: No perquè en un sector o en un territori hi hagi menys entitats, no vol dir 
que no hi hagi població amb necessitats. Tampoc no vol dir que les entitats més grans no 
tinguin activitat al territori. Cal tenir en compte l’atomització del moviment associatiu. 
Promoure l’associacionisme no és que hi hagi més associacions, sinó entitats més fortes  
 
Ramon Nicolau: ...no més entitats, sinó més persones associades. 
 
Josep Ortiz: No tot ha de passar per les associacions. Veure com fiquem les persones en 
les comissions de barri. Els consells han de tractar política de barri. 
Com enxarxar un consell amb un altre. Partim d’un dèficit: som voluntaris, no vivim 
d’això. Com a molt podem dedicar 2 o 3 hores al dia. Quan hem de competir amb idees 
amb tècnics, tenim problemes (com en el cas dels Plans Comunitaris de Nou Barris).  
 
Miquel Àngel Aragón: el debat sobre articulació dels òrgans és previ a la creació dels 
consells de barri. A mi m’agrada que es diferenciïn entre òrgans i processos 
participatius. Cal que en el PDPC li diguem comissions als espais que permetin definir 
polítiques públiques sobre un àmbit. Les sessions dels consells són dues hores que tenim 
i han de ser molt valuoses i han de servir per definir polítiques transformadores. Cal 
compaginar les necessitats de les entitats, que volen coses fàcils i digeribles i les 
necessitat dels polítics, que volen definir polítiques. Potser hi ha òrgans que no tenen 
contingut, on ens trobem cada any plantejant-nos què hem de fer aquest any, perquè 
ningú no ho té clar. Potser hem de no enganyar-nos i posar-li uns altres noms, que no 
sigui consells. 
 
Pilar Diaz : no volia dir que es creïn entitat com bolets, sinó que la gent de peu pugui 
participar. Tornant a l’exemple de la cooperació, a nivell de barris o districtes, cal tenir 
clar la funció que tindran els espais participatius. Si hi ha una entitat de cooperació, 
com Intermón i està a l’Eixample, no hi fa res al Consell de l’Eixample, en canvi sí l’AVV 
del C/ Villaroel. La primera ha d’estar a la sectorial a nivell de ciutat. En canvi, l’entitat 
de dones del barri de les Corts que treballa al districte, sí que ha d’estar al Consell de 
Districte de Les Corts. Cal fer un mapa i ordenar les entitats segons els nivells en què 
operen. 
 
Ramon Salla: Ens trobem amb poques persones representant moltes entitats. Es tracta 
d'incloure persones a títol individual i entitats diverses. En el cas del Clot-Camp de 
3 
l’Arpa, els dos barris poden funcionar coordinament en una part de la dinàmica (festes 
compartides, per ex.). El que més em preocupa a nivell d’Ajuntament és el tema de la 
representativitat. No és un bon camí demanar el nombre de socis, però sí que haurem de 
pensar a mitjà termini algun sistema. Hauríem de fomentar una política de fusions 
d’entitats i potser les entitats més representatives hagin de tenir un cert tracte de 
favor. La idea seria tenir més gent associada, però sense crear més entitats.  
Per exemple, ara estem a prop d’una convocatòria electoral per a renovar els 
representants del Consell Municipal d'Associacions de Barcelona. Ara la fórmula és dos 
vots per entitat, indistintament. Es vota a través dels consells sectorials i de districte. 
Això sí, si ho canviem, ha de ser amb un consens elevadíssim.  
 
David Prujà : A participar s’aprèn participant. Pensar algun mecanisme que serveixi per 
explicar el rol de cadascú no és automàtic. Igual que les entitats tenim el nostre pla 
d’acollida, potser cal pensar un pla d’acollida dels nous membres de cada consell. 
D'altra banda, la participació individual té el risc de convertir-se en la finestreta 
d’usuaris. En la participació col—lectiva, cal anar més enllà i pensar en clau política, en 
el sentit d'interès públic. És cert que la participació col—lectiva pot convertir-se en 
corporativa (allò del “qué hay de lo mío”) o bé en una recerca de la pròpia quota de 
mercat en la prestació de serveis. Per això potser caldria separar la prestació de serveis 
de e la vehiculació d’uns valors. Però les reflexions d’una entitat són fruit d’una reflexió 
col—lectiva: s’ha de suposar així, ja que per constituir-ne una hem de ser com a mínim 3.  
D'altra banda, els consells no han de tenir capacitat de decisió, perquè en un moment 
determinat poden aprovar bestieses. Cal un “porter” que aturi el cop [en referència als 
representants municipals]. Ara bé, em preocupa més, de cara a elaborar un pla de 
cooperació, la manca de capacitats de les entitats que no tenen una visió de les 
polítiques, perquè no tenen capacitat d’analitzar a aquest nivell; això no vol dir que 
aquestes entitats més petites no hagin d’estar en els consells a nivell de territori (no de 
ciutat). La responsabilitat és molt gran: cal pensar globalment, no només en els 
interessos de les entitats. 
 
Pilar Diaz: jo crec que els consells no són òrgans amb poder, perquè no podem votar la 
decisió política que hi hagi uns regidors... Per exemple, al Consell de ciutat, el 15 % es 
representen a si mateixos. Sota aquest criteri, hem de respectar que hi hagi persones 
que no estiguin a cap entitat, perquè és la seva decisió, i que puguin dir la seva. Les 
entitats petites han de tenir la mateixa possibilitat de parlar que les grans, sinó les 
grans taparan les petites. Les grans han d’anar als consells sectorials, però les petites a 
les territorials. 
 
Miquel Àngel: El PDPC incorpora una línia interessant, la democràcia directa. Hem de fer 
veure a Europa que a BCN  puguin dir la seva ciutadans directes. Utilitzem les 
metodologies adequades, però no tot a través dels consells. El PDPC ha de fer una 
aposta decidida per la democràcia directa (recollida de signatures, consultes, iniciatives 
legislatives populars). Però no barregem les coses; els ciutadans que estan al Consell de 
Ciutat han acabat associant-se. Els drets ciutadans no els qüestiona ningú. Però cal 
dinàmiques pedagògiques i adaptades a cada sector. Tots estem d’acord que com més 
ciutadans participin millor. 
 
Josep Ortiz: cal potenciar les altres eines per a què el ciutadà se senti partícip. La 
majoria de vegades les opinions de la ciutadania van a un calaix, el 90 % de les vegades. 
Que hem d’intentar que aquesta vegada no sigui així, clar. El ciutadà actua com pot, 
4 
associat o no, condicionat per les problemàtiques de cada barri. 
 
Josep A. Sánchez: Estic d’acord amb el Miquel Àngel. S’ha d’impulsar la democràcia 
directa. L’exemple de la Diagonal no ha de quedar en una anècdota. Cal posar l’èmfasi 
en els espais de discussió de polítiques, en el caràcter consultiu dels òrgans, on s'acaben 
emetent dictàmens, en l’organització participativa de serveis cívics, i de la participació 
com a mitjà per ajudar per a la presa de decisió. Això ha de quedar clar en el PDPC. 
 
Ramon Nicolau en els consells sectorials, hi ha hagut avanços en la presa de decisions 
(exemples: triar directors de museus a través del Consell de cultura, o la distribució del 
pressupost de l'àmbit per part de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat 
(IMD), del qual el 90 % són persones escollides per les entitats, o el Consell de 
Cooperació, que decideix criteris d’adjudicació de subvencions i quina és l’empresa que 
fa valoració dels projectes). En aquests casos, la responsabilitat s’ha guanyat, amb saber 
fer. Es tracta d’anar justificant en quins casos cal fer avenços d’aquesta mena. On tenim 
menys experiència és en el cas dels espais territorials.  
 
David Prujà: sobre la representativitat de les entitats, és una batalla perduda. El nombre 
d’associats forma part de la privacitat de l'entitat. El que sí que hi ha és l’aval i el 
reconeixement de candidatures: no en el vot,però sí en la postulació de candidatures. És 
el cas dels espais que requereixen, per a entrar-hi, d’un nombre mínim d’entitats que 
t’avalin. Ara bé, potser cal limitar el nombre d’avals que pot donar cada entitat. 
Exemple: Intervida (no ha aconseguit mai els 3 suports mínims per accedir a la Federació 
d’ONGDs). 
 
 
 
 
 
3b) Millorar la qualitat de les instàncies i processos participatius  
 
Algunes qüestions per al debat: 
 
− Com millorar els processos participatius (diferents fases: informació, diagnosi, 
disseny execució i retorn) 
− Com organitzar el seguiment i l'avaluació de la tasca dels consells i d'altres espais 
participatius 
− Com agilitzar el moment de la deliberació i presa d'acords. 
 
No es va entrar en aquest punt. Caldria reprendre'l en la següent sessió. 
 
 
5