Kim Manresa. fotografies. 
Nou Barris 1970 - 1980
Districte de
Nou Barris
Kim Manresa
Kim Manresa va néixer l’any 1961 a Nou Barris. Amb només tretze anys va 
començar a fotografiar els diferents barris del districte i les seves lluites veïnals. Va 
fer-ho, sempre en primera línia, amb la càmera que van regalar-li els seus pares. 
Va publicar les seves primeres fotografies al diari Tele/eXpres i actualment és 
fotoperiodista a La Vanguardia. Després de més de quaranta anys de professió està 
considerat un dels més grans fotògrafs europeus. Les seves imatges -compromeses 
amb el paisatge urbà i el veïnat que l’habita- han nodrit llibres i exposicions, 
moltes d’elles fruit dels diferents viatges que ha fet pel món. Fotògraf de mirada 
radical, sense concessions, ha estat guardonat en diverses ocasions amb el premi 
Fotopress, i ha rebut també l’Agustí Centelles (1999) i l’UNICEF (2001). 
L’exposició Kim Manresa. Fotografies. Nou Barris 1970-1980 reivindica i dóna 
visibilitat a l’obra d’aquest fotògraf, fill de Nou Barris, i a la seva relació amb el 
districte. La mostra, que repassa gràficament una dècada d’història de Nou Barris, 
està integrada per 39 fotografies emmarcades als diferents barris. Són imatges 
que ens parlen d’uns anys d’intens activisme veïnal, d’incomptables reivindicacions 
fetes per aconseguir millores socials i de les constants exigències als poders 
públics perquè dotessin el conjunt del districte de serveis bàsics inexistents. I que, 
al mateix temps, ens acosten a escenes quotidianes de la vida a les Cases Barates 
o a les Cases del Governador i a les diferents obres que han anat modificant la 
morfologia del districte. Un testimoni únic,  doncs, d’una dècada de lluita –anònima 
i perseverant- dels veïns i les veïnes per millorar les condicions de vida de tots, i de 
conquestes com el naixement de l’Ateneu Popular, que han configurat l’ADN i l’orgull 
de ser Nou Barris.
Les fotos, barri a barri
1 Vida de barri a les Cases 13 Caos urbanístic 26 Panoràmica des de la 
Barates Prosperitat
14 Quasi fa el cim
2 Set xavals a les Basses 27 Un bloc sense papers
15 El diluvi universal
3 Els veïns activistes        28 Pas de vianants
pel canvi 16 El nom del carrer           
en una pintada 29 Salvar els pulmons!
4 Units per un barri millor
5 Acció directa 17 Les casetes de paper 30 Una presó al mig del barri
6 La carretera fabril 18 Venda al carrer 31 Els camps van donar      
pas al ciment
7 Un barri mor i un altre 19 El safareig, un centre 
s’aixeca social   32 Icona de Nou Barris 
8 Una foto històrica 20 Temps de tempestes 33 Els trens passaven de llarg
9 Un clamor popular: 21 Passem a l’ofensiva 34 Un mar de núvols
deprimit i cobert!
22 Una casa sobre el carrer 35 Una imatge d’ahir i avui 
10 Calinova especula als 
terrenys del Mental 23 La columna vertebral de 36 Llargues passarel·les
Nou Barris
11 Desheretats d’un món     37 Un punt de partida
de fantasmes 24 Bar Las Tres Puertas 
38 Al fons “el Fondo”
12 El penúltim barri            25 La foto més cops 
de Barcelona reproduïda 39 Foguera de Sant Joan
Ciutat Meridiana
e
l l so 35
e    
C 38
r c    dP a Torre Baró 33
Ctra. de les Aigües 34
37
36
Canyelles
Vallbona
Les Roquetes 32
12
8
7
9 15
16
La Guineueta 20 14 29 La Trinitat Nova 
1719 13
Can 18 28
Peguera Verdun
23
1 39 27
25 30
24
11 26
10
La Trinitat Vella 
El Turó 22
de la Peira La Prosperitat
2 3
6 21 31
4
5 Porta
Vilapicina
i la Torre
Llobeta Les fotos, barri a barri
r o l a
Can Peguera 1. Vida de barri a les Cases Barates
Construït en plena República. El barri estava afectat urbanísticament. 
Amenaçat de desaparèixer. Van defensar-se unes cases que són punt de 
referència de la història dels treballadors i de la ciutat. Districte de
Nou Barris
La lluita del veïnat va salvar el barri.  
Vilapicina - 2. Set xavals a les Basses
Turó de la Peira S’aplegaven per jugar a futbol. Eren col·legues. A la paret, una pintada: 
“Escoles gratuïtes”. El fotògraf  es deia Joaquín, portava sempre amb ell una 
màquina de fotos. Avui signa Kim Manresa. Des dels tretze anys va fotografiar Districte de
Nou Barris
els barris. Protagonista: el veïnat. 
Vilapicina - 3. Els veïns activistes pel canvi
Turó de la Peira Milers d’habitatges. Un solar brut i sense cap ús. 
Nombroses pancartes visualitzaven les reivindicacions del barri. 
Es va haver d’esperar fins a finals dels anys noranta perquè en aquell lloc Districte de
Nou Barris
es construís un equipament per a joves.
Porta 4. Units per un barri millor
Un mural. Una realitat. Des de l’any 1976 es reivindicava el solar per al barri. 
Assemblees i manifestacions. Les obres de la plaça Sóller 
van començar el 1981. Va inaugurar-se dos anys després. Districte de
Nou Barris
La més gran de Barcelona.
Porta 5. Acció directa
Els veïns construeixen una barricada. 
Lluita radical perquè s’atacava l’arrel dels problemes. 
Amb fermesa i decisió. Es buscava millorar les condicions de vida. Districte de
Nou Barris
Els interessos de tots davant l’especulació d’uns pocs.
Porta - 6. La carretera fabril
Prosperitat Batejada el 1928 com a passeig Valldaura. 
Als anys cinquanta del segle XX va ser la via més fabril dels 9 Barris. 
A la foto de la dreta, els antics tallers de RENFE; a l’esquerra, Districte de
Nou Barris
barracons i habitatges dels ferroviaris.
Guineueta Vella - 7. Un barri mor i un altre s’aixeca
Canyelles En primer pla, la Guineueta Vella, barri d’autoconstruccions 
que va ser arrasat amb l’arribada del Segon Cinturó (avui Ronda de Dalt). 
Una pintada diu no a l’autopista urbana. Districte de
Nou Barris
Al fons, Canyelles aixecava les seves altes torres.
Guineueta 8. Una foto històrica
Dos barris anomenats Guineueta. 
Un territori ferit per una autopista que separa. Una enorme cicatriu. 
A l’esquerra, la desapareguda Guineueta Vella. Els seus habitants van lluitar Districte de
Nou Barris
i se’ls van adjudicar habitatges a Canyelles. A l’altre costat, la Guineueta Nova. 
Guineueta 9. Un clamor popular: deprimit i cobert!
Segon Cinturó. Va dibuixar-se com a autopista urbana a Madrid. 
Es pretenia construir, en principi, arran de terra. 
En una assemblea celebrada el 31 de maig de 1975 va acordar-se reivindicar Districte de
Nou Barris
que fos deprimit i cobert.  A la imatge, les obres aturades.
Guineueta 10. Calinova especula als terrenys del Mental
L’any 1963 van vendre’s els terrenys de l’Hospital Mental a la immobiliària 
Calpisa-Calinova. Tot i estar qualificats com a zona sanitària 
van construir-s’hi pisos. Els veïns i veïnes van muntar una associació Districte de
Nou Barris
i van lluitar contra uns lloguers del tot abusius.
Guineueta 11. Desheretats d’un món de fantasmes
Anys vuitanta. L’Hospital  Mental molestava i el seu manteniment era molt car. 
Decideixen tancar-lo. Massa pacients no van suportar el viatge enlloc. 
En van morir 41. Districte de
Nou Barris
On avui es troba la seu del Districte hi va haver veïns i veïnes malalts.
Canyelles 12. El penúltim barri de Barcelona
El nou polígon Canyelles va construir-se l’any 1974. 
Entre els ocupants trobem els veïns i veïnes expulsats de la Guineueta Vella. 
L’Associació de Veïns va controlar les obres i l’adjudicació dels pisos. Districte de
Nou Barris
Roquetes 13. Caos urbanístic
Voltants del Mercat de Montserrat. Descampats sense urbanitzar. 
Torres d’alta tensió entre habitatges. Barris deixats de la mà de l’Ajuntament. 
El veïnat va posar ordre, reivindicant carrers, construint claveguerons, Districte de
Nou Barris
exigint els serveis inexistents.
Roquetes 14. Quasi fa el cim
Les cases van poblar tot el vessant de la serra de Collserola. 
Els seus carrers, amb grans pendents, sense urbanitzar. 
Pancartes reivindicatives als balcons. Va lluitar per l’ambulatori, l’escola, Districte de
Nou Barris
el transport públic o l’imprescindible ascensor.
Roquetes 15. El diluvi universal
Una furgoneta pujant a la Mina de la Ciutat, al cor del barri. 
Les Roquetes va haver de construir els claveguerons necessaris. 
Quan plovia torrencialment era quasi intransitable. Districte de
Nou Barris
Roquetes 16. El nom del carrer en una pintada
Detall del carrer Vidal i Guasch. Una pintada reivindica la urbanització o  
assenyala el dia de la seva inauguració, l’11 de juliol de 1977. 
Si hi va haver inauguració no hi va haver tall de cinta. Districte de
Nou Barris
No va col·locar-s’hi cap placa. Eren uns altres temps. Era a les Roquetes.
Verdun 17. Les casetes de paper
Vista de les Cases del Governador des de les obres parades 
del Segon Cinturó (avui Ronda de Dalt). Construïdes amb materials pèssims. 
Van inaugurar-se, i beneir-se, el 10 de juliol de 1953. Districte de
Nou Barris
Van aguantar fins a l’any 2007. Massa anys vivint en condicions indignes. 
Verdun 18. Venda al carrer
Els baixos tenien pocs metres quadrats. Els comerços, les botigues, 
no tenien espai suficient. Sortien al carrer. A tocar d’una escala, 
una fruiteria exposa els seus productes. Una pintada denuncia un dels Districte de
Nou Barris
nombrosos assassinats de la policia. Anys de Transició.
Kim Manresa 
fotografies 
Nou Barris 
1970 - 1980
Districte de
Nou Barris
Verdun 19. El safareig, un centre social
Els habitatges no tenien dutxes ni lavabo. 
Tenien un vàter, un fornet i una aigüera. 
El safareig públic era l’espai de trobada, de conversa, Districte de
Nou Barris
de compartir alegries i penes. De treball.
Verdun 20. Temps de tempestes
Un cingle de brutícia i un exèrcit de rates. 
Obres abandonades del Segon Cinturó (avui Ronda de Dalt), 
anys i anys de molèsties i incomunicació. Nombroses denúncies al Districte. Districte de
Nou Barris
Va costar que el netegessin. Van trigar anys a reiniciar les obres.
Prosperitat 21. Passem a l’ofensiva
Nou Barris va contestar el Pla Comarcal de 1976 realitzant el seu Pla Popular. 
Una manifestació a la Prosperitat va recórrer el barri i col·locà pancartes 
en els llocs on hi havia les reivindicacions. Districte de
Nou Barris
A la imatge, descampat a tocar de l’avinguda Rio de Janeiro.
Prosperitat 22. Una casa sobre el carrer
Volien construir una casa sobre el carrer Enric Casanovas.  
Així augmentava el nombre de pisos i aconseguien més beneficis. 
Els veïns i veïnes van fer assemblees i van passar a l’acció. Districte de
Nou Barris
Van enderrocar-se les bastides. No van construir l’edifici projectat.
Prosperitat - 23. La columna vertebral de Nou Barris
Verdun La Via Júlia va ser el centre neuràlgic de la vida cultural i social 
des dels anys trenta del segle XX. Als anys setanta encara estava 
sense urbanitzar i presentava forts desnivells. Anys de lluita veïnal. Districte de
Nou Barris
El 1982 comencen les obres. El 1986 s’inaugura la urbanització.
Prosperitat 24. Bar Las Tres Puertas
Situat a la Via Júlia, a prop del carrer Joaquim Valls. 
Un punt de referència desaparegut del barri. No només va ser un bar de bodes 
i comunions. Va ser important centre de reunió, seu de nombroses entitats Districte de
Nou Barris
culturals. Va tancar les portes al final del segle passat. Ara és un comerç tèxtil.
Trinitat Nova 25. La foto més cops reproduïda
Via Favència. Un gran barranc. Frontera entre la Prosperitat i la Trinitat Nova. 
Entre les Roquetes i Verdun. Entre la Guineueta i Canyelles. 
Torres d’alta tensió contaminaven el veïnat. Districte de
Nou Barris
Una barrera  entre els  barris. Grans esvorancs. Futura Ronda de Dalt.
Trinitat Nova 26. Panoràmica des de la Prosperitat
Un barri aixecat als anys cinquanta del segle XX. 
En total 1.154 habitatges, alguns amb molta aluminosi i pocs metres quadrats. 
En primer pla, el cartell del cine Trinitat. Districte de
Nou Barris
Al fons apareix el “Bloque Fantasma”.
Trinitat Nova 27. Un bloc sense papers
Situat al número 275 de la Via Favència. Set plantes van construir-se 
sense llicències. L’alcalde Porcioles no el va enderrocar. Per deixar pas 
a la Ronda de Dalt, el 22 de desembre de 1989 es va volar amb goma-2. Districte de
Nou Barris
Les 67 famílies van defensar el seu dret a un habitatge. Va costar.
Trinitat Nova 28. Pas de vianants
Solar existent entre quatre barriades:  
les Roquetes, Verdun, la Prosperitat i la Trinitat Nova. 
Costava anar d’un lloc a l’altre. Un pas a peu i un altre caminant. Districte de
Nou Barris
Els autobusos quedaven lluny de les barriades.
Trinitat Nova 29. Salvar els pulmons!
El diumenge 9 de gener de 1978 uns cinc-cents veïns desmuntaven 
la planta asfàltica existent. Respiraven ciment. Per a l’espai que ocupava,
 va reivindicar-se un ateneu. El 1991 van començar les obres. Districte de
Nou Barris
Tres anys més tard s’hi inaugurava l’Ateneu Popular Nou Barris.  
Trinitat Vella
30. Una presó al mig del barri
Va construir-se el 1955. 
Es va reivindicar treure la presó del barri. 
Es necessitava el sòl per a equipaments. 
Pendent.
Districte de
Nou Barris
Trinitat Vella 31. Els camps van donar pas al ciment
Grans extensions dedicades a l’agricultura. Horts. Estris per treballar la terra. 
La Barcelona Olímpica va construir un parc envoltat 
i trossejat per les autopistes. Districte de
Nou Barris
Un parc poc utilitzat pel seu aïllament.
Torre Baró 32. Icona de Nou Barris
El castell de Torre Baró es deixa veure des del cim del turó de les Roquetes. 
Testimoni de diverses acampades reivindicatives defensant 
la serra de Collserola. Districte de
Nou Barris
Símbol identitari del districte.
Torre Baró 33. Els trens passaven de llarg
Anar a la ciutat o a la feina suposava hores de viatge. 
Els trens passaven de llarg. 
L’any 1971, l’Associació de Veïns va començar a lluitar per un baixador Districte de
Nou Barris
i un pas soterrat per creuar amb seguretat. Avui també hi arriba el metro.
Torre Baró 34. Un mar de núvols
Observatori privilegiat. 
En ocasions, els núvols i la pol·lució semblen els únics habitants d’una ciutat 
gairebé fantasma. Sense cases, sense carrers i sense gent. Districte de
Nou Barris
D’altres dies, amb sol, Barcelona arriba al mar.
Ciutat Meridiana 35. Una imatge d’ahir i avui
En plena serra els horts familiars i, convertides en molestes veïnes, 
les torres d’alta tensió llançant radiacions. 
El barri va aixecar-se sobre terrenys molt humits Districte de
Nou Barris
no aptes per a la construcció del cementiri de Collserola.
Ciutat Meridiana 36. Llargues passarel·les
Companyes de viatge durant molts anys. 
Passar de Ciutat Meridiana a Vallbona suposa pujar l’alçada de dos o tres pisos. 
Des de dalt del pont podem passar el temps comptant els milers de cotxes que Districte de
Nou Barris
entren i surten de la ciutat.
Vallbona
37. Un punt de partida
L’associació va ser un puntal decisiu. 
Els veïns i veïnes van aplegar-se per lluitar 
per millorar les condicions de vida. 
A cada barri, una associació.
Districte de
Nou Barris
Vallbona 38. Al fons “el Fondo”
Cases autoconstruïdes. Poques. Uns centenars de veïns i veïnes. 
La urbanització brillava per la seva absència. 
Sense carrers. Un barri de petites dimensiones. Districte de
Nou Barris
Hi havia massa coses pendents.
39. Foguera de Sant Joan
Nens aixecant una columna de fusta per cremar-la la nit de Sant Joan. 
La urbanització de carrers i places i la desaparició de solars buits 
ha reduït les fogueres a un fet testimonial. Districte de
Nou Barris
Les festes recuperades van ser l’altra cara de les reivindicacions.