[INCLOU MATERIAL AUDIOVISUAL] Les 7 ciutats més grans de l’Estat reclamen al govern central marge pressupostari per poder per fer front la Covid-19 amb més despesa social i econòmica 14/04/2020 Les 10 ciutats amb més població de l’Estat acorden constituir un grup que es reunirà periòdicament durant els propers mesos per fer seguiment de la situació actual La ciutat de Barcelona, juntament amb París, Amsterdam i Milà fa arribar a la Unió Europea una carta en què demana una sortida solidària a la crisi sanitària El trànsit privat, entre les 7 i les 10 hores, s’ha reduït en un -67,8%. El passat dimarts, 24 de març, amb les mateixes restriccions que hi ha decretades a dia d’avui, la reducció va ser del -70% Durant aquest pont de Setmana Santa, la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra han intensificat els controls policials tant a les entrades com a les sortides de Barcelona per impedir desplaçaments no autoritzats. En total s’han posat 563 denúncies per incompliment de les restriccions Barcelona està repartint actualment 7.900 àpats diaris a persones vulnerables, un 113% més del que era habitual, i els Centres de Serveis Socials ja han atès 24.000 persones diferents en només tres setmanes Els alcaldes i alcaldesses de les set ciutats amb més població de tot l’Estat han mantingut una reunió de treball aquest dimarts en què han acordat demanar al govern central marge pressupostari per poder fer front a l’augment de la despesa social i econòmica derivada de l’actual crisi sanitària. Tant l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, com José Luís Martínez-Almeida (Madrid), Joan Ribó (València), Juan Espadas (Sevilla), Jorge Azcón (Saragossa), Susana Carillo (alcaldessa accidental de Màlaga) i José Ballesta (Murcia) han acordat així un conjunt de propostes compartides i s’han compromès a mantenir aquestes trobades municipals durant els propers mesos afegint Bilbao, Las Palmas i Palma per constituir així un grup en què siguin presents les 10 ciutats amb més població de l’Estat. Les set propostes concretes han estat les següents: 1. Que es permeti a les ciutats utilitzar els romanents acumulats dels exercicis econòmics anteriors sense cap tipus de limitació. 2. Que se suspenguin els terminis establerts per a la presentació de plans econòmics i financers mentre duri l’estat d’alarma. 3. Que es flexibilitzin els criteris d’estabilitat pressupostària i la regla de despesa per poder augmentar la despesa pública. 4. Que els grans ajuntaments tinguin accés als fons europeus extraordinaris per a la mitigació de la crisi. 5. Que s’habilitin fons estatals en els quals les ciutats puguin participar per finançar els dèficits que s’estan generant en el transport municipal, augmentar la prestació de serveis socials i participar en el desenvolupament de les polítiques d’ocupació. 6. Establir mecanismes de finançament i recursos per desenvolupar programes d’ocupació a les grans ciutats coordinats des dels ajuntaments. 7. Que l’Estat permeti als ajuntaments avalar línies de crèdit per ajudar autònoms i petites i mitjanes empreses. 2 Aquestes peticions coincideixen amb la publicació d’una carta conjunta signada pels alcaldes i alcaldesses de Barcelona (Ada Colau), París (Anne Hidalgo), Amsterdam (Femke Halsema) i Milà (Giuseppe Sala) en què assenyala a la Unió Europea que ha de considerar que les ciutats són “aliades” per fer front l’actual crisi sanitària. Igualment, demanen un enfortiment comunitari per reforçar els serveis públics i les polítiques socials i així fer front de manera conjunta la situació generada per la Covid-19. Xifres de mobilitat Pel que fa a la mobilitat, la regidora Rosa Alarcón ha explicat que a Barcelona han finalitzat avui les restriccions excepcionals sobre serveis no essencials i s’ha retornat al mateix escenari decretat durant les primeres setmanes d’aplicació de l’estat d’alarma. Aquest canvi ha comportat variacions en la mobilitat de la ciutat. A nivell de trànsit privat, avui, entre les 7 i les 10 hores, s’ha detectat una reducció mitjana de la circulació del -67,8%, en relació a un laborable del mes de febrer. Per àmbits, aquesta davallada ha estat del - 68,3% als accessos, del -70,9% a l’interior de la ciutat i del -58,1% a la Rondes. En comparació al dimarts 24 de març, quan les restriccions de mobilitat eren les mateixes que s’estan produint a dia d’avui, la reducció va ser del -70%. Això suposa una diferència de 2,2 punts percentuals. El mateix dia, i en la mateixa franja horària, les reduccions per àmbits van ser del -71,1% als accessos, del - 73,4% a l’interior de la ciutat i del -58,5% a Rondes. Pel que fa al transport públic, entre les 7 i les 10 hores d’avui, el passatge al metro s’ha reduït en un -87%. Si es fa la comparativa amb el dimarts 24 de març, la reducció també va ser d’un -87% i per tant no s’ha detectat una variació significativa de passatge. Als autobusos el nivell d’ocupació també és semblant al de la setmana de final de març i no s’han registrat incidències. Avui ha entrat en vigor una nova oferta de servei a les xarxes de metro i autobusos de TMB per adequar- ne la capacitat i donar un millor servei a les persones que s’han de desplaçar per motius imprescindibles. Així, la xarxa de metro dona la màxima oferta disponible i posa en circulació el 60% dels trens, amb pics de fins al 75% en les franges i línies de més demanda. A la xarxa d’autobusos el servei arribarà fins al 50% d’un laborable. Voluntaris de les associacions de Creu Roja i Protecció Civil han distribuït mascaretes a les entrades d’una trentena d’estacions de metro des de les 6.30 h del matí. Durant aquest pont de Setmana Santa, la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra han intensificat els controls policials tant a les entrades com a les sortides de Barcelona per impedir desplaçaments no autoritzats. En total s’han posat 563 denúncies per incompliment de les restriccions decretades. 3 L’Ajuntament de Barcelona demana no abaixar la guàrdia i recorda que continuen vigents les restriccions globals de mobilitat que només permeten els desplaçaments inajornables. La ciutadania només pot sortir de casa en els supòsits següents: • Adquirir aliments, medicaments i elements de primera necessitat. • Assistir als centres sanitaris. • Desplaçar-se al lloc de treball. • Tornar al lloc de residència. • Assistir les persones grans, menors i dependents. • Desplaçar-se a entitats financeres. • Causa de força major. Si es fan desplaçaments, aquests s’han de realitzar individualment, excepte si s’acompanya a persones amb discapacitat o per alguna altra causa justificada. L’Ajuntament de Barcelona recomana desplaçar-se a peu sempre que es pugui o amb mitjans individuals, especialment en modes sostenibles. En cas d’haver de desplaçar-se inajornablement, i no poder-ho fer a peu o amb mitjans individuals, es recomana als usuaris del transport públic que mantinguin la distància i extremin la higiene. Es recorda que el seu ús està especialment desaconsellat per a les persones que pertanyen a un grup de risc. Serveis Socials Finalment, i pel que fa a l’atenció social, la regidora de Salut, Envelliment i Cures, Gemma Tarafa, ha explicat que hores d’ara la ciutat de Barcelona està servint una mitjana de 7.900 àpats diaris a persones vulnerables en les diferents modalitats. Això representa un 113% més que els 3.200 àpats que se servien abans de la declaració de l’estat d’alarma. Igualment, els Centres de Serveis Socials han atès durant les primeres tres setmanes un total de 24.000 persones diferents, una xifra força alta si es té en compte que durant tot el 2019 es van atendre unes 90.000 persones. La regidora Tarafa ha explicat també que les 680 places addicionals d’allotjaments per a persones sense llar estan funcionat segons el que estava previst i que hores d’ara encara hi ha una seixantena de places disponibles, que se sumen a les 2.200 que ja funcionen habitualment a la ciutat. Material relacionat Vídeo (MP4) Fotografies (ZIP) Declaración de las 7 grandes ciudades de España ante la crisis sanitaria y socioeconómica del coronavirus (PDF) 4