Secretaria General COMISSIÓ CONJUNTA DE LES COMISSIONS PERMANENTS DEL CONSELL MUNICIPAL Sessió de 22 d’abril de 2020 A la sala virtual, amb pantalla central de control de la Sala Lluís Companys de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el 22 d’abril de 2020, s’hi reuneix la COMISSIÓ CONJUNTA DE LES COMISSIONS PERMANENTS DEL CONSELL MUNICIPAL en sessió ordinària, sota la presidència de l’Im. Sr. Regidor Albert Batlle Bastardas. Hi concorren les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Jordi Castellana i Gamisans, Janet Sanz Cid, Joan Subirats Humet, Jordi Martí Grau, Gemma Tarafa Orpinell, Jaume Collboni Cuadrado, Laia Bonet Rull, Ernest Maragall i Mira, Jordi Coronas i Martorell, Elisenda Alamany i Gutiérrez, Elsa Artadi Vila, Jordi Martí Galbis, Francisco Sierra López, Josep Bou Vila i Eva Parera Escrichs, assistits per l’assessora jurídica, la Sra. Anna Martori Salichs, que actua per delegació del secretari general i que certifica. També hi són presents els Ims. Srs. i les Imes Sres.: Jordi Rabassa Massons, Marc Serra Solé, Montserrat Ballarín Espuña, Miquel Puig i Raposo, Montserrat Benedí i Altés, Eva Baró i Ramos, Gemma Sendra i Planas, Max Zañartu i Plaza, Maria Buhigas i San José, Neus Munté Fernández, Ferran Mascarell i Canalda, Francina Vila i Valls, Marilén Barceló Verea, Celestino Corbacho Chaves, Oscar Ramírez Lara, Manuel Valls Galfetti, i el Sr. Antonio Muñoz Juncosa, Interventor General. La sessió no presencial va ser convocada i es celebra en virtut del que disposa l’article 46.3 de la Llei 7/985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local, segons redacció donada pel Reial Decret llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s'adopten mesures urgents complementàries en l'àmbit social i econòmic per fer front a la COVID-19. La Secretària delegada constata l’efectiva connexió per via telemàtica de tots els assistents a la sessió mitjançant el sistema de videoconferència gestionat des de la referida sala virtual i acredita la seva identitat, així com l’existència de quòrum legal. S’obre la sessió a les 10.00 h. El Sr. BATLLE dona la benvinguda a tothom, constata que hi ha quòrum i dona inici a aquesta sessió conjunta de totes les comissions del Plenari. Tot seguit, recorda que es tractaran conjuntament els punts 4 i 5 (permuta amb el Consorci de la Zona Franca i cessió gratuïta a la Generalitat, sobre l’antiga presó Model), els punts 8 i 9 (Medalles d’Or al mèrit cívic), els punts 23, 24 i 25 (adjudicació de dos lots de contractes de subministrament de turismes a la Guàrdia Urbana) i els punts 26, 27 i 28 (bonificacions de l’impost de construccions)., i assenyala que s’ha presentat un text transaccional de la proposició declaració del Grup de JxCat —s’ha repartit— i que, a petició del Grup de BxCanvi, després del punt 33 (proposició d’aquest grup), es tractaran els punts 42 (prec de BxCanvi) i 43 (pregunta del mateix grup). Dit això, observa que l’ordre del dia i les iniciatives impulsades per tots els grups evidencien que hi ha una diagnosi i una voluntat unànimes sobre la necessitat d’obrir espais de debat polític, de CCP 4/20 1/78 reflexió, de construcció d’estratègia, de plans i de mesures de cara al dia després del confinament i de la crisi sanitària actual, i afirma que, independentment del debat i de la votació que tinguin lloc en cada punt, aquesta necessitat d’obrir espais de trobada és compartida pel Govern en tots els terrenys (social, econòmic, de la mobilitat, de l’espai públic, de l’ocupació, etc.). Per això, el Govern, malgrat les possibles discrepàncies d’enfocament, de matís o fins i tot de contingut en algun cas, avui no votarà en contra de cap proposició (hi votarà a favor o s’hi abstindrà), encara que posteriorment molts dels acords que es prenguin hauran de modular-se en funció dels instruments dels quals es dotin per a la seva aplicació. El Sr. SIERRA pren la paraula per demanar que es retiri el punt 22 de l’ordre del dia (proposta d’acord sobre l’aprovació del Pla d’estudis sociològics 2020-2023), atès que no s’ha celebrat cap reunió per parlar-ne ni se n’ha facilitat cap informe, i el Grup Municipal de Cs considera que és una mesura que requereix més consens per part dels grups, així com més informació. El Sr. MARTÍ GRAU respon que s’havia demanat que s’expliqués aquest punt, però que, si no s’ha fet, es pot deixar per a la propera sessió, i comenta que és un pla d’estudis sociològics molt similar al d’altres mandats, de manera que no creu que hi hagi cap problema per aprovar-lo. El Sr. BATLLE constata que el punt 22 es retira de l’ordre del dia i dona pas al primer punt, un informe del Govern sobre la gestió municipal en el marc del Centre de Coordinació Operativa Local (CECOPAL) que presentarà ell mateix. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior II) Part Informativa a) Despatx d’ofici b) Mesures de govern c) Informes 1. – La gestió municipal en el marc del Centre de Coordinació Operativa Local (CECOPAL) durant la crisis del COVID-19. El Sr. BATLLE explicita que l’informe, que s’ha fet arribar a tots els membres de la Comissió, se centra en la tasca de gestió de l’emergència que ha dut a terme el CECOPAL, que és l’òrgan que s’activa a partir de l’activació del Pla d’emergències, i comenta que l’informe no inclou tot el que s’ha fet, però sí que s’ha fet tot el que recull. Indica que l’emergència, de llarga durada, ja va ser exposada tant per l’alcaldessa com pel primer tinent d’alcalde i la regidora Gemma Tarafa en el Consell Plenari extraordinari, i ara li correspon a ell explicar el funcionament del centre de coordinació municipal. Fa constar un sincer agraïment genèric a tots els operadors i entitats que han participat i participen en el CECOPAL, així com a totes les persones, professionals amb noms i cognoms, que acompanyen dia rere dia i que des del 13 de març estan passant moltes hores en reunions telemàtiques, a la Guàrdia Urbana, Bombers, Mossos d’Esquadra, Transports Metropolitans de Barcelona, Servei d’Emergències Mèdiques, CUESB, Unitat Militar d’Emergències i altres unitats de l’exèrcit de terra, Gerència Municipal, Gerència de Recursos, Àrea de Prevenció i Seguretat i Direcció de Comunicació, i agraeix la paciència del Servei de Premsa de l’Ajuntament i de BTV, CCP 4/20 2/78 que facilita el senyal a tots els mitjans per poder fer de manera ordenada les múltiples compareixences de premsa que ha calgut fer les darreres setmanes. Dit això, esmenta alguns dels elements principals de l’informe. En primer lloc, celebra la bona entesa entre els cossos policials —que entén que en una situació d’emergència cal valorar—, la coordinació que hi ha hagut entre Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana i la resta de cossos i forces de seguretat (hi inclou Bombers i els operatius del servei d’emergències de l’exèrcit, que també han col·laborat amb l’Ajuntament amb diferents dispositius). En segon lloc, manifesta l’opinió que s’està fent front a l’emergència sense arribar a punts de saturació dels serveis crítics, un dels objectius que s’havia establert, i qualifica d’èxit el fet d’haver estructurat operativament l’emergència en quatre plans: el Pla Salut, per fer els quatre pavellons i habilitar els «hotels salut» i els hotels per a professionals sanitaris; el Pla Benestar, per desinfectar residències de gent gran i fer els tests als residents; el Pla Social, amb el qual s’han obert fins a set albergs per atendre els col·lectius vulnerables i persones sense sostre (en destaca també els dos pavellons a la Fira de Montjuïc), i el Pla Cementiris, que, afortunadament, per ara no ha calgut activar, però està preparat per si arribés a ser necessari. En tercer lloc, subratlla que, si bé els primers dies es va patir una manca de material, gràcies a la bona feina del servei de compres centralitzat de l’Ajuntament de Barcelona per tal de proporcionar material profilàctic a tots els equips i a l’arribada de les dotze tones de material que es van importar directament, l’Ajuntament ha pogut dotar els professionals del material necessari. Per acabar, comenta que, quan l’emergència acabi, serà el moment de fer-ne un balanç exhaustiu, amb totes les dades finals, i d’avaluar allò que s’ha fet bé i allò que caldria millorar, i indica que en el segon torn donarà resposta a les qüestions que plantegin els grups. El Sr. CORONAS s’afegeix, en nom del Grup d’ERC, a l’agraïment a tot el personal municipal que ha estat atenent la crisi sanitària i ha demostrat, un cop més, que tot el personal de l’Ajuntament de Barcelona té una qualitat professional molt elevada i un compromís molt clar amb la ciutadania, de manera que el Govern s’ha trobat amb una maquinària municipal que funciona com un rellotge o gairebé. Tot seguit, proposa que, un cop finalitzat el període de confinament, es mantingui la manera de treballar pel que fa a l’adquisició de material (control de les compres i gestió de les donacions), atès que funciona força bé. Pel que fa al compliment del Reial decret (planificació i mesures, control de restriccions, mesures de seguretat de punts crítics, control de les obres, etc.), considera que s’ha actuat bé però s’haurien d’haver revisat algunes de les actuacions i, potser, haver donat unes instruccions més clares. En aquest sentit, posa de manifest que hi ha hagut sancions a persones sense llar i a persones que estaven fent la seva feina voluntària dins les xarxes de solidaritat. El seu grup espera que aquestes denúncies no arribin enlloc, i voldria saber quin tràmit segueixen les gairebé 24.000 sancions que s’han posat a particulars, que entén que no són sancions administratives estàndard. Respecte al servei assistencial, valora molt positivament tot el que s’ha fet, molt especialment el suport en el camp de la salut, l’equipament que s’ha organitzat a la Fira per a persones sense llar, i la feina del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS), i tot el cos de Bombers, pel que fa a la desinfecció de les residències i les proves PCR, i demana que es faci una valoració dels contagis i els confinaments que han tingut lloc a la Guàrdia Urbana i a l’SPEIS (l’informe diu CCP 4/20 3/78 que a la Guàrdia Urbana hi ha hagut 139 positius i 304 confinats, una part important de la plantilla). En darrer lloc, demana que s’atenguin les peticions del personal i els sindicats pel que fa a les condicions de seguretat, concretament als centres de treball (incorporació de termòmetres sense contacte, aparells de desinfecció per als vehicles, ulleres de protecció, catifes desinfectants als equipaments, etc.) i pregunta si se’n pensa incorporar alguna. El Sr. MARTÍ GALBIS s’afegeix, en nom del Grup de JxCat, a l’oferiment que ha fet el tinent d’alcalde en nom del Govern per dialogar a fi de trobar grans consensos i grans acords per a la sortida de la crisi de la COVID-19, i se suma també a l’agraïment als cossos d’emergència, Guàrdia Urbana, Bombers, Mossos d’Esquadra, SEM, sanitaris, TMB i CUESB, així com a la resta de personal municipal de tot l’Ajuntament. Remarca que tothom ha estat a l’altura de les circumstàncies i valora molt positivament la tasca de coordinació entre Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra i Bombers. Agraeix l’exercici de transparència que s’ha fet amb l’informe, un informe complet, i manifesta el desig que aquesta proactivitat a l’hora d’informar els grups de l’oposició existeixi tot l’any. D’altra banda, com a portaveu del seu grup de temes de seguretat i prevenció, dona les gràcies al Sr. Batlle per les trucades i les informacions gairebé diàries respecte a les novetats que s’han anat produint. Coincideix amb el Sr. Coronas que des de fa molts anys l’Ajuntament té una gran fortalesa institucional que fa que sigui capaç de donar resposta a crisis com aquesta, i observa que, a part de l’aparell administratiu, cal lideratge polític, un lideratge que no s’ha de basar a criticar accentuadament la Generalitat, com sovint fa l’alcaldessa, i a no ser prou exigent amb el Govern de l’Estat, sinó que ha d’atendre i incorporar les propostes que amb bon sentit i amb sentit propositiu fa l’oposició de l’Ajuntament. Indica que el seu grup comparteix els principis de l’informe (assegurar el funcionament de la ciutat i l’atenció a les persones), així com els objectius generals i específics, però qüestiona la rapidesa en la presa de decisions els primers dies de la crisi (durant bastants dies tot el personal municipal i els grups van estar sense gaire informació per donar resposta al que estava passant). Subratlla, però, que cal fer èmfasi especialment en la problemàtica de l’adquisició del material de protecció sanitari per garantir la seguretat de Guàrdia Urbana, Bombers i la resta de cossos d’emergència (els sindicats s’han queixat, tant públicament com amb queixes adreçades concretament a l’Ajuntament, sobre la manca d’accessibilitat a aquest material els primers dies), i demana que es facilitin les dades actualitzades sobre infectats i confinats a Guàrdia Urbana i a Bombers, ja que les dades de l’informe (139 i 304, i 8 i 52, respectivament) són del període 13 de març - 13 d’abril, i envia tot el suport i solidaritat del seu grup a aquests agents i bombers. D’altra banda, posa de manifest que a la ciutat hi ha hagut tres homicidis, presumptament d’indigents —cal tenir-ho present i no abaixar la guàrdia—, i es fa ressò de les queixes ciutadanes per algunes sancions interposades per la Guàrdia Urbana i pels Mossos d’Esquadra que segurament han estat fruit d’un excés de zel —entén que això s’ha de vigilar. Per acabar, observa que en la fase inicial hi ha hagut disparitat de criteris pel que fa a la inspecció i manifesta el desig que avui o els propers dies es complementi la informació. El Sr. SIERRA s’afegeix, en nom del Grup de Cs, al reconeixement a totes les persones que ajuden en primera línia a combatre el coronavirus, entre les quals hi ha companys de la Guàrdia Urbana, Bombers, el Servei d’Emergències, tot el personal essencial i els companys de la neteja, i envia tot el seu suport i solidaritat a les famílies que tant estant patint aquests dies amb tantes pèrdues. CCP 4/20 4/78 Dit això, agraeix la presentació de l’informe, però indica que aquest no els genera gaires certeses i sí molts dubtes, en primer lloc, per dues omissions importants en el relat dels esdeveniments des que es va decretar l’estat d’alarma: d’una banda, els dies previs a aquesta decretació, a l’Ajuntament hi havia 70 confinats i casos de positius, però el Govern municipal no va prendre cap mesura per al conjunt de treballadors i la resta de grups municipals, i van ser els grups de l’oposició, un cop més, els que van haver de posar-se d’acord per preparar una iniciativa conjunta, en aquest cas per protegir els drets dels treballadors de l’Ajuntament (tant del personal eventual com dels treballadors de la casa assignats als grups); d’altra banda, si bé s’ha informat que s’han fet proves PCR a les residències de gent gran i s’ha donat les gràcies a la Unitat Militar d’Emergències i als hotels, no s’ha mencionat que ha estat l’UME, juntament amb Bombers de Barcelona, qui ha fet les desinfeccions a les 61 residències. Demana que, encara que no sigui competència estrictament municipal, es detallin una mica més les dades sobre el que ha passat a les residències de gent gran de la ciutat. A continuació, assenyala que les xifres sobre Guàrdia Urbana i Bombers de què disposa el seu grup no coincideixen amb les facilitades pel Govern, i subratlla que el que es demana és que es facin les proves de detecció de coronavirus a tota la plantilla d’ambdós cossos i que es garanteixi una plantilla adequada a les necessitats actuals en els diferents torns. En darrer lloc, diu que el seu grup estén la mà al Govern, però aquest ha d’actuar amb menys opacitat i tenint en compte la resta de grups i els agents socials de la ciutat perquè tothom tingui clar com hi pot col·laborar cadascú i quina responsabilitat tenen en el desconfinament. El Sr. BOU envia el condol del seu grup a tots els familiars de les víctimes de la COVID-19 i dona les gràcies als veïns de Barcelona pel seu compromís, solidaritat i sacrifici durant aquests quaranta dies de confinament. Dona les gràcies també, en nom del Grup del PP, a tot l’equip que ha participat en l’elaboració de l’informe presentat avui, que recull de manera senzilla les actuacions desenvolupades per l’Àrea de Prevenció i Seguretat des del començament de la crisi generada per la pandèmia, unes actuacions que valora positivament. En valora especialment l’organització i coordinació dels diferents organismes dels serveis d’emergència i seguretat de la ciutat, al costat dels serveis operatius de l’Ajuntament. Tot seguit, subratlla que cal garantir el material necessari per protegir tothom que està posant en risc la seva salut (Guàrdia Urbana, Bombers, Protecció Civil, Mossos d’Esquadra, SEM, UME...), així com fer-los les proves pertinents a tots, i posa de manifest que Tedros Adhanom, director general de l’Organització Mundial de la Salut, va advertir el dilluns passat que encara no ha arribat el pitjor, de manera que cal estar preparats. Afegeix que, si bé les xifres sobre la malaltia ja han començat a baixar, aquesta baixada serà molt costosa, no per la seva acritud, sinó perquè es dilatarà molt en el temps i serà molt gradual. Per acabar, observa que l’informe no només mostra els avenços fets, sinó també allò que no s’ha fet, i manifesta l’opinió —en absolut amb ànim de generar cap crispació, sinó amb la voluntat de corregir els errors i aprendre’n— que molts dels plans s’haurien de reforçar i redactar de nou, no perquè no vagin en el camí correcte, sinó perquè poden ser insuficients per protegir més persones, i subratlla que la planificació d’accions concretes —també es troben a faltar a l’informe— les properes setmanes és vital. La Sra. PARERA comenta que és important que tothom entengui que governar en aquestes circumstàncies no és una tasca senzilla, sobretot en una ciutat capital com Barcelona, amb una idiosincràsia complicada. El seu grup, però, considera que ha faltat un lideratge més actiu per CCP 4/20 5/78 part de l’alcaldessa en una situació en què la ciutadania necessita referents. No obstant això, en termes generals fa una valoració positiva de la gestió municipal aquestes setmanes: a parer seu, hi ha hagut un gran esforç de coordinació dintre del mateix Ajuntament, entre Govern, tot el personal que hi treballa i amb els grups de l’oposició. Opina que potser es va reaccionar una mica tard (pocs dies abans que es declarés l’estat d’alarma estaven fent una comissió), però un cop es va reaccionar es van implementar sistemes ràpids i es van prendre mesures ràpidament per adaptar la maquinària municipal. Considera important fer un reconeixement a la tasca del personal de l’Ajuntament, aquella feina invisible que fa molt personal de la casa, més enllà del reconeixement que es fa cada dia al personal sanitari, de seguretat, d’emergències i de serveis essencials. Dit això, manifesta sorpresa pel fet que l’informe sigui només fins al 13 d’abril, ja que, en un context en què les dades varien cada dia exponencialment, caldria disposar de dades actualitzades al dia. També manifesta l’opinió del seu grup que la Guàrdia Urbana hauria de participar en el comitè tècnic del Pla d’actuació del PROCICAT, ja que també té un paper molt important en el control i en la gestió d’aquesta crisi sanitària. D’altra banda, assenyala que a l’informe no s’indica si el material sanitari obtingut per garantir la seguretat ha estat suficient fins al moment —molts col·lectius ho han demanat en diverses ocasions— i quines estimacions hi ha de seguir adquirint material sanitari de protecció. Afegeix que aquest material, important per evitar la propagació del virus, es va començar a repartir el 19 de març. Afirma que en aquest punt s’ha estat molt lent i demana que es garanteixi la màxima seguretat per al personal municipal en el desenvolupament de les seves tasques. Per acabar, demana informació sobre les proves PCR (si se’n pensen adquirir més, quantes se n’han adquirit, quantes se n’han fet i on), ja que, a les portes d’un desconfinament parcial, és important disposar de proves PCR i poder-les fer. El Sr. BATLLE agraeix el to general de les intervencions i manifesta el compromís del Govern amb facilitar els elements actualitzats en relació amb l’objecte de l’informe. Tot seguit, explica que, pel que fa als confinaments i els positius dins del personal municipal, especialment el personal d’emergències, s’ha fet una anàlisi a l’alça: per motius de seguretat, el personal dels serveis d’emergència que tenia simptomatologia compatible amb la COVID-19 ha estat confinat i retirat del servei, sense necessitat de tenir el resultat de les proves. D’altra banda, s’estan fent tests, en el cas dels serveis d’emergència no amb la celeritat que tothom voldria perquè la disponibilitat de tests és limitada, però, en qualsevol cas, s’està vetllant perquè tothom que entra de servei ho faci amb absolutes garanties de seguretat. I el mateix passa amb els EPI que s’han repartit al personal d’emergència. Respecte a les obres, explica que, sense deixar de parar atenció al desenvolupament de la situació d’emergència, s’està fent una relació d’estocatge de tot el material que s’ha posat a disposició dels diferents equipaments, tant per a l’emergència sanitària com per a l’emergència social, i això es mantindrà. A continuació, informa que s’han posat aproximadament 30.000 sancions i confirma que si cal revisar-ne alguna, es farà, però entén que hi ha hagut un bon servei per part dels cossos d’emergència, que és el que ha garantit que les condicions de confinament i d’observança del decret d’alarma s’hagin mantingut. En darrer lloc, diu que espera poder anar actualitzant totes les dades els propers dies i en les propers reunions. ES DONA PER TRACTAT CCP 4/20 6/78 d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal Junts per Catalunya: 2. – (M1923/718) Que comparegui el regidor o regidora municipal responsable de coordinar l’operatiu de desconfinament de la ciutat de Barcelona, per tal d’explicar el procediment que es seguirà a la nostra ciutat. En aquest sentit demanaríem que s’expliqués com es portarà a terme aquest desconfinament tenint en compte els diferents sectors i agents implicats (mesures de protecció sanitària a la ciutadania, la reactivació econòmica de la ciutat, transport públic, reincorporació del personal municipal als diferents llocs de treball, escoles bressols, equipaments municipals... ), la necessària coordinació institucional amb la Generalitat de Catalunya i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, així com els recursos econòmics que es destinaran per fer-ho possible, exposant també, les diferents partides pressupostàries que es veuran afectades en relació amb el pressupost municipal aprovat. La Sra. TARAFA subratlla que cal que el decret i els plans de desconfinament que han d’arribar de l’Estat i de la Generalitat continguin instruccions molt clares perquè es puguin aplicar al món local (en aquest cas, a l’Ajuntament de Barcelona i ciutats de la dimensió de Barcelona) en relació amb què s’entén per distància social, quina distància social i quines mesures sanitàries o recomanacions de salut cal aplicar a les properes fases, quins són els calendaris d’aplicació o quines són les limitacions pel que fa a la quantitat de persones que hi pot haver en un espai, dades essencials perquè les ciutats i pobles del país puguin desplegar els plans de desconfinament. Remarca que, atès que l’abordament d’aquests decrets no és senzill —la Regidoria de Salut n’és molt conscient—, cal molta pedagogia perquè es puguin aplicar bé a la ciutat. A continuació, posa de manifest que, tal com ja han explicat —entre altres espais, a la reunió celebrada ahir amb la Generalitat—, tot i no tenir encara aquestes instruccions clares, l’Ajuntament ja està preparat per començar a abordar el desconfinament i ja hi treballa. Entén que la feina feta amb l’abordatge i la posada en marxa dels plans de confinament pot transmetre tranquil·litat: l’Ajuntament ha demostrat que estava preparat, com a administració, per fer-ho, no només amb l’actual grup de govern, sinó per la seva musculatura històrica, que ha possibilitat l’activació en molt pocs dies d’aquests plans de confinament intern de l’Ajuntament, amb tots els sectors amb què treballa i amb mirada de ciutat. Tot seguit, informa que no hi haurà un responsable de desconfinament, sinó que hi haurà una estructura similar a la que hi ha hagut en el Pla de confinament, que van començar a gestionar la Regidoria de Salut, la Gerència Municipal i la Gerència de Salut Pública, però després es va anar creant un equip de pilotatge molt gran, amb una mirada molt transversal de tinents i de gerents de l’Ajuntament per poder pilotar tot el procés de confinament i acompanyament de la ciutat amb una mirada transversal d’Ajuntament. Recorda que el 26 de febrer ja hi va haver l’espai de coordinació, abans que es donessin els primers casos; el 14 de març un decret de l’Estat posava sobre la taula l’estat d’alarma, i l’Ajuntament va treure el seu decret el 15 de març, només un dia després, una mostra que tots els equips ja havien estat treballant en els plans de confinament: quan es va publicar aquell decret municipal el 15 de març, ja anava acompanyat de quaranta plans de contingència, quaranta plans de confinament, per a totes les àrees internes de l’Ajuntament, però també amb un senyal cap enfora, per acompanyar tots els sectors i tota la ciutadania, amb reunions en CCP 4/20 7/78 paral·lel amb tots aquests sectors (tots aquests plans de contingència s’han fet de manera orquestrada). Comenta que l’Ajuntament no vol ser autocomplaent i és conscient que hi ha coses a millorar, però considera que ha demostrat que estava preparat per fer els plans de contingència i de confinament i ha actuat bé, de manera coordinada i amb una aprovació alta de la ciutadania: un 58,1% dels barcelonins opina que l’actuació ha estat bona o molt bona, i un 7,9%, normal o regular. Ara, fa molts dies que es treballa en els plans de desconfinament: ja hi ha quaranta esborranys de plans de desconfinament i un decret de mesures preventives per veure com s’abordaran aquestes mesures tant dins com fora de la institució. Observa que cada un d’aquests plans ha de tenir dos, tres o quatre escenaris oberts, ja que no hi ha les indicacions clares del decret o dels plans de desconfinament que es reben de l’Estat i de la Generalitat, i l’Ajuntament espera poder desplegar aquests plans de seguida que aquests decrets amb instruccions ben clares estiguin sobre la taula. Posa com a exemples de plans de desconfinament el de les escoles bressol (s’està treballant en els plans de desconfinament d’aquests espais, però tenint en compte diferents escenaris, ja que, com ha dit, no es disposa d’instruccions clares), el dels centres cívics i el de les biblioteques. Per acabar, subratlla que es treballa en un espai de coordinació amb diferents sectors i àrees de la ciutat, atès que els plans han d’anar molt coordinats, ja que molts tenen mirades transversals. El Sr. MARTÍ GALBIS agraeix l’explicació de la regidora Tarafa, però observa que, si bé s’ha facilitat molta informació sobre les actuacions portades a terme fins ara, caldria informar sobre els plans que està portant a terme l’Ajuntament per donar seguretat, no només als grups municipals, sinó també, i sobretot, als 14.000 treballadors municipals i a tots els ciutadans de Barcelona. A continuació, posa de manifest que si hi ha incerteses —el seu grup hi està d’acord—, és perquè el Govern de l’Estat no està donant les certeses que demana la ciutadania de totes les autonomies, ja que, d’acord amb el decret de declaració d’estat d’alarma, la competència exclusiva és de l’Estat. En aquest sentit, el Grup de JxCat demana allò que demanava el Govern de la Generalitat: que aquest recuperi les competències per poder exercir el seu poder de cara al procés de desconfinament progressiu que hi ha d’haver durant les properes setmanes. Comenta que el seu grup entén que els escenaris no es tindran clars fins que no es vegi com evoluciona la mateixa pandèmia, i diu a la Sra. Tarafa que no n’hi ha prou amb preveure que hi ha en marxa quaranta plans —que els grups desconeixen totalment—, sinó que també és molt important, i políticament rellevant, que el Govern de l’Estat faci la seva feina o la deixi fer a qui es veu capacitat per fer-ho i pot tenir-ne les competències (en aquest cas, el Govern de la Generalitat). Demana que es concreti allò que ja es pugui concretar, com ara quines previsions de compra de material sanitari de protecció hi ha per als propers mesos, quins plans de formació per al personal municipal es preveuen per garantir-ne la seguretat quan es vagin reincorporant als seus llocs de treball, quins plans de teletreball es preveu aplicar en el futur —tothom coincideix que els propers mesos i anys la vida laboral canviarà amb la introducció d’aquestes noves tècniques de comunicació que ja són de present—, com s’abordarà la problemàtica dels treballadors municipals pares i mares que s’hauran d’incorporar al seu lloc de treball mentre les escoles continuïn tancades, com es garantirà la seguretat dels funcionaris que fan atenció directa al públic, quines mesures s’adoptaran al transport públic, si s’implementarà alguna mesura per evitar que els horaris dels funcionaris siguin els mateixos i permetre que en el futur es puguin anar incorporant en altres horaris, i quins plans de neteja i desinfecció per als equipaments municipals es preveuen. CCP 4/20 8/78 Per acabar, demana que la informació també es comparteixi amb la ciutadania, que també vol certeses, i manifesta el desig que els plans que treballa l’Ajuntament puguin veure la llum al més aviat possible, d’acord amb la Generalitat i, sobretot, amb l’indispensable lideratge que en aquests moments no hi ha per part del Govern de l’Estat. El Sr. MARAGALL observa que l’agraïment, el reconeixement i la felicitació a tots els professionals de serveis públics de l’Ajuntament en tots els àmbits són indiscutibles, i fa un reconeixement també a la tasca de coordinació que ha dut a terme el Govern municipal pel que fa al funcionament d’aquests serveis, especialment en el sentit intern, com a organització i com a institució. Considera, però, que l’actitud del Govern amb relació a la ciutadania i a la seva responsabilitat institucional ha estat insuficient. En aquest sentit, diu a la Sra. Tarafa que no es poden quedar esperant instruccions: aquestes s’hauran d’aplicar quan arribin, però, mentrestant, cal ser molt més proactius, ja que una institució com l’Ajuntament de Barcelona no es pot quedar simplement en la incertesa de saber què passarà, sinó que hi ha de tractar d’influir, i és la seva responsabilitat i la seva possibilitat traslladar el coneixement immediat, la proposta que pugui sortir en aquesta nova etapa de desconfinament. A continuació, comenta que, si bé hi ha moltes lliçons a incorporar en el futur immediat, procedents tant dels serveis públics com de la ciutadania —en molts terrenys, molt evident i molt potent—, com ara que el valor de la proximitat és clarament positiu, també hi ha lliçons en el sentit contrari, com ara que la suficiència i actituds com «això ho arreglo jo» no serveixen de res, sinó que són contraproduents: el suposat avantatge de la centralització absoluta i de prendre totes les decisions en un sol punt s’ha demostrat d’una ineficiència explícita. D’altra banda, entén que totes les administracions, tota la classe política, totes les institucions han de demanar disculpes per manca de previsió, per no haver sabut veure els senyals que arribaven en tots els terrenys, que han de servir per al futur. Insisteix que l’Ajuntament ha d’expressar un criteri propi i comenta que, si és possible, cal treballar junts, encara que fins ara no s’hagi pogut fer. Afegeix que ara ve un moment de retrobament entre l’Ajuntament i la ciutat: s’ha obligat a tancar i ara cal ajudar a obrir, amb molta sensibilitat, molta flexibilitat i molta adaptació al que passa a cada territori, a cada sector i a cada realitat urbana, i donar continuïtat a l’acció de govern, ja que també cal atendre altres urgències, com la que s’ha conegut avui del que ha succeït al barri del Besòs. Entén que això també és molt important en aquesta primera fase de recuperació. Remarca que hi ha un aprenentatge col·lectiu, en aquesta nova etapa, del que significa viure amb la COVID-19 durant mesos i anys, i l’Ajuntament ha de ser una referència com a Administració. Per això, demana a la Sra. Tarafa que adopti aquesta actitud molt més implicada, positiva, proactiva i responsable, com considera que està fent en alguna mesura el Govern de la Generalitat de Catalunya, que no es limita a esperar, sinó que proposa iniciatives, criteris i maneres d’actuar davant d’aquesta realitat amb resultats positius. Conclou que caldrà desplegar nous hàbits, noves normes i nous valors i ser-ne protagonistes. El Sr. SIERRA manifesta sorpresa pel fet que algú com el Sr. Maragall, que ha estat tan a prop d’un govern de la Generalitat, digui que la classe política ha de demanar perdó i felicitar la Generalitat per com de bé ho està fent. Dit això, subratlla que el Pla de desconfinament no fa cap referència a la gent gran, el principal col·lectiu de risc davant d’aquesta malaltia, els nostres avis, les persones que amb els seus sous van ajudar les famílies a sortir de la darrera crisi, molt greu, i que ara han estat abandonades per part del Govern de la Generalitat i de molts responsables polítics. Concreta que el Govern de la CCP 4/20 9/78 Generalitat ha permès que no es construïssin hospitals de campanya i que no s’oferissin respiradors a persones per sobre d’una edat determinada, i es pregunta quina mena de societat és aquesta. D’altra banda, insisteix a demanar quines actuacions s’han fet a les 61 residències, algunes de les quals són de titularitat municipal, encara que la gestió no ho sigui. Tot seguit, pregunta qui serà el responsable municipal del desconfinament (la Sra. Tarafa, l’alcaldessa, el Sr. Collboni...) i demana que es tingui en compte el principi d’acord que es vol assolir —el Grup de Cs ho veu bé—, l’assoliment d’acords i la presa conjunta de decisions, per reflotar la ciutat i tornar-la a la situació anterior a la pandèmia, així com proporcionar ajuts a les persones que han de tornar a aixecar l’economia de la ciutat, que no són les administracions, sinó els autònoms, les empreses, el teixit empresarial i els treballadors, així com les persones a les quals l’Ajuntament pot oferir assessorament i un servei que faciliti el consens. Afegeix que també cal tenir en compte els agents socials, els sindicats i els grups polítics de l’oposició per avaluar el risc a cada espai i que no es facin plans generals, sinó que s’avaluïn les mesures en funció dels espais per disposar de criteris sanitaris de seguretat, com també que es garanteixi la salut de totes aquestes persones mitjançant la realització de tests massius. En darrer lloc, subratlla que cal proveir tota la ciutadania dels materials de protecció necessaris. En aquest sentit, explica que les mascaretes que va comprar en una farmàcia al costat de casa seva li van costar 15 euros cadascuna, cosa que considera intolerable: les administracions han de disposar dels mitjans perquè aquests materials siguin accessibles absolutament per a tota la ciutadania. El Sr. BOU agraeix l’explicació de la regidora Tarafa i observa que l’Ajuntament, amb ella al capdavant, té una gran feina a fer els propers mesos, quan s’anirà produint el desconfinament de la ciutadania, que requerirà l’adopció de mesures preventives pràcticament en tots els àmbits per tal que la tornada a la vida quotidiana es faci amb mesures de seguretat, i no serà gens fàcil. Demana que s’especifiqui quin és el pla de contingències que té previst aplicar l’Ajuntament en tots els àmbits. Per exemple, l’Ajuntament i els organismes i entitats que en depenen, per incorporar-se a la feina necessitaran disposar dels equips de protecció adequats i mantenir les distàncies, i caldrà augmentar la neteja, així com la desinfecció de les zones comunes. D’altra banda, caldria organitzar una alternança de dies en la prestació presencial de feina i permetre la flexibilitat horària per tal d’evitar les aglomeracions, i els mitjans de transport públic haurien d’incrementar els intervals de pas. Observa que el del transport és un àmbit especialment complicat —el més complicat, probablement—, ja que si es vol que en algun moment l’activitat sigui pràcticament total, arribarà un moment en què les aglomeracions en metros i autobusos seran inevitables. Entén que el transport privat, que fins ara semblava que disminuïa, i la bicicleta s’hauran de fer servir molt, perquè són els que més ajuden a evitar contagis. Pregunta si el personal que s’incorpora a la feina presencialment disposarà dels equips de protecció individual i quina mesura preventiva s’implantarà respecte a la realització dels tests que s’han de fer, i demana que es traslladin als centres educatius les mesures adients imposades per l’existència del coronavirus, com són desinfectar els objectes comuns, rentar-se les mans, mantenir la distància, reduir la mida dels grups, que l’entrada dels menors sigui escalonada i que l’activitat extraescolar sigui, si és possible, a l’aire lliure. A continuació, pregunta quines mesures té previst implementar el Govern quan es reprengui l’activitat laboral en el sector comercial, i assenyala que serà imprescindible compaginar la promoció econòmica, que és bàsica, amb el manteniment de les mesures de neteja i protecció necessàries. CCP 4/20 10/78 Per acabar, remarca que un dels factors clau de la recuperació és el turisme (Barcelona i turisme són conceptes complementaris) i que, siguin quines siguin les mesures que pretén dur a terme el Govern municipal per garantir la seguretat de treballadors i visitants, haurà d’arribar a consensos amb els sectors, amb la taula de què ja s’ha parlat, que considera que és una taula de futur, per saber una mica què cal fer, ja que els que fan dia a dia la feina saben què s’ha de fer millor que els polítics, que han d’escoltar i, després, manar. La Sra. PARERA qualifica d’error que els quaranta esborranys de plans per al desconfinament progressiu als quals ha fet referència la Sra. Tarafa no s’hagin compartit amb els grups de l’oposició i que aquests no hi hagin pogut participar, ja que el pla de desconfinament s’hauria de fer indiscutiblement amb tots els grups. Tot seguit, manifesta preocupació per l’excessiva voluntat de posar-se medalles que ha vist en algunes intervencions. En aquest sentit, subratlla que no s’ha d’entrar en una lluita de competències, sinó compartir competències i gestions, sent conscients que no tot es fa bé i que no tothom ho fa bé, aprenent els uns dels altres i col·laborant. Qualifica d’autèntic desastre la gestió que s’ha fet de les mascaretes i de les residències, i subratlla que no es pot parlar de desconfinament sense mascaretes, perquè molt probablement serà un dels criteris que les administracions superiors estableixin com a obligatoris per sortir al carrer. Per això, considera que l’Ajuntament, encara que potser no sigui una competència pròpia, hauria de tenir un pla d’abastiment de mascaretes per barris, de manera que caldria saber a quins barris manquen mascaretes, no es poden adquirir o hi ha més dificultats per adquirir-ne. Demana que s’expliqui què passarà amb els nens —no s’està donant informació als pares—, encara que les escoles siguin competència de la Generalitat, i que s’especifiqui si tornaran a l’escola o no i com es faran els casals dels quals s’ha parlat, i recorda que els nens són grans vectors de transmissió encara que la malaltia no els afecti especialment. Subratlla que és primordial parlar amb el sector privat per adoptar les mesures de desconfinament i pregunta si s’està fent, i posa de manifest que en altres països ja s’està anunciant la possibilitat de reobrir establiments mantenint distàncies de seguretat per intentar anar reactivant a poc a poc l’economia. Entén que això és important i que no s’hi pot actuar amb unilateralitat, sinó parlant amb ells i sabent com es pot ajudar perquè es faci en cas que sigui convenient fer-ho. Es mostra d’acord amb el Sr. Bou en relació amb el transport privat, i afegeix que el Govern municipal ha afavorit molt el transport públic i ha anat en contra del transport privat i ara, per exemple, una opció tan bona com el moto sharing, que facilitaria molt els desplaçaments en aquests moments, es veu entorpida pel bloqueig de llicències. Pregunta si s’està parlant per revisar les llicències, ja que aquest tipus de transport serà necessari durant un temps. En darrer lloc, pregunta si l’Ajuntament està preparat per desinfectar constantment els equipaments municipals (escoles bressol, centres esportius...), si té el material per fer-ho, si és competència seva i si tot això ho ha previst, ja que properament hi haurà un desconfinament parcial i els nens podran sortir al carrer, i s’ha vist que si es deixa tot en mans d’una administració superior és un desastre (l’Administració de l’Estat va dir que els nens podien sortir per anar al supermercat). Per això, demana més iniciativa i més col·laboració entre tots els grups i amb les altres administracions. La Sra. TARAFA agraeix totes les intervencions i diu al Sr. Maragall que el Govern municipal no només no ha estat aturat en cap moment, sinó que, a més, s’ha anticipat en moltes coses, per exemple, en la qüestió del col·lapse del sistema sanitari, com han reconegut tant la Generalitat CCP 4/20 11/78 com l’Organització Mundial de la Salut. Insisteix que no hi ha voluntat de ser autocomplaents, sinó d’explicar les coses amb prudència i amb empatia un cop estan tancades, consensuades i ben treballades. Diu al Sr. Maragall que la Generalitat, que, efectivament, no espera, genera moltíssima confusió, quan la gent el que espera és que no hi hagi picabaralles entre les administracions i que no s’expliquin coses que després no se sap si es podran complir o no. Concreta que hi ha sobre la taula dos plans de desconfinament per part de la Generalitat, un per part d’Oriol Mitjà des de Presidència i un per part de la Conselleria de Salut, i remarca que això no és el que esperen els ciutadans. Afegeix que, com que se sap que el decret l’ha de fer l’Estat, cal empènyer l’Estat, com s’està fent, perquè el faci de seguida, després l’adaptarà la Generalitat i, a partir d’aquí, el món local l’anirà adaptant de la millor manera possible. D’altra banda, confirma que, si es considera necessari, es buscarà un espai per socialitzar els quaranta plans de desconfinament, i repeteix que aquests plans es fan en tres o quatre escenaris diferents i per això calen instruccions clares, no per estar aturats esperant instruccions, sinó perquè per explicar a la ciutadania allò que realment es farà i poder caminar en el procés que ara ve, que no serà senzill, de desconfinament gradual, tractant la gent amb empatia i amb cura. Afegeix que els matisos i les instruccions que s’espera rebre són els que permetran decantar-se per un escenari o per un altre. Conclou que els ciutadans esperen que se’ls acompanyi bé en el procés que ve ara, evidentment al costat de totes les administracions, que han de treballar conjuntament, no pas explicant primer i pactant després, perquè això genera molta confusió i molta angoixa als veïns i veïnes. El Sr. MARTÍ GALBIS agraeix la intervenció de la Sra. Tarafa, però li diu que no ha explicat res en detall i li demana que, si és possible, faciliti algunes pinzellades concretes de les línies mestres dels quaranta plans de desconfinament per informar no només els grups municipals, sinó també, i especialment, els 14.000 treballadors municipals que en breu, de manera esglaonada, s’hauran de reincorporar al seu lloc de treball. D’altra banda, comenta que, segons la informació de què disposa, en aquests moments la Generalitat no té dos plans de desconfinament, sinó que hi ha diverses propostes i diversos treballs, però n’hi haurà un de sol, que serà el que aprovarà el PROCICAT prèvia aprovació del Consell Executiu de la Generalitat. El Sr. SIERRA subratlla que caldria, tal com ja ha proposat el seu grup, dur a terme la desinfecció de tots els espais públics, com han fet els llocs on les coses s’han fet bé. Observa que cal ser conscients i aprendre d’aquests llocs, i que avui dia, amb els mitjans de comunicació i la informació disponible, és fàcil saber què ha fet cada lloc. La Sra. TARAFA assegura que tothom pot estar tranquil, ja que les mesures de seguretat per a la salut dels treballadors i treballadores de neteja i acompanyament pel que fa a materials estan recollides i es compartiran els propers dies. ES DONA PER TRACTADA III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions Propostes d’acord CCP 4/20 12/78 COMISSIÓ D’ECONOMIA I HISENDA 3. – (EM 2020-04/06) ADOPTAR, en l’exercici de les competències reservades al Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona en relació amb les societats privades municipals Barcelona de Serveis Municipals, SA, Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA, Informació i Comunicació de Barcelona, SA, Barcelona Activa, SAU SPM, Barcelona Cicle de l’Aigua, SA i Foment de Ciutat, SA, els acords següents: APROVAR els comptes anuals de cada societat i els comptes anuals consolidats de Barcelona de Serveis Municipals, SA, tancats a 31 de desembre del 2019, integrats pel balanç, el compte de pèrdues i guanys, l’estat de canvis en el patrimoni net, l’estat de fluxos d’efectiu i la memòria. APROVAR els informes de gestió de 2019 de Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA, Informació i Comunicació de Barcelona, SA, Barcelona Cicle de l’Aigua, SA i Foment de Ciutat, SA. APROVAR l’informe de gestió i l’estat d’informació no financera de Barcelona de Serveis Municipals, SA, com aquests mateixos documents relatius als comptes anuals consolidats del grup format amb les societats dependents, tancats a 31 de desembre de 2019. APROVAR l’informe de gestió de 2019 que inclou l’estat d’informació no financera de Barcelona Activa, SAU SPM. APROVAR la gestió realitzada en l’exercici 2019 pels administradors respectius. APROVAR, per a cada societat, la distribució de resultats de l’exercici tancat a 31 de desembre del 2019, segons document que consta a l’expedient. El Sr. MARTÍ GRAU posa de manifest que totes les empreses municipals han aprovat el tancament de comptes als respectius consells d’administració i n’hi ha dues, BSM i BIMSA, que fan una distribució avançada de dividends (6 milions i 12, respectivament). Comenta que el cas de BIMSA és particular perquè és producte de la venda de l’actiu de Mediacomplex, i té totes les auditories favorables. D’altra banda, indica que, per primer cop, BAGURSA no s’inclou en aquest informe, atesa la seva dissolució, que es va aprovar en plenaris anteriors. Per acabar, esmenta les pèrdues d’ICB a conseqüència de les conflictivitats que hi ha hagut a BTV. El Sr. CASTELLANA anuncia la reserva de vot d’ERC i remarca que cal reflexionar sobre els resultats d’ICB i sobre què es farà amb tots els romanents acumulats per actuar amb la màxima ambició, tal com requereix el moment. El Sr. MASCARELL expressa l’abstenció de JxCat i posa de manifest que Informació i Comunicació de Barcelona continua en una situació molt delicada, que caldrà abordar. En aquest sentit, manifesta l’opinió que el Govern haurà de prendre decisions relativament aviat. D’altra banda, assenyala que Barcelona Serveis Municipals creix en beneficis però cada any els redueix, i es preveu que el 2020 serà un any difícil per a aquesta societat atès que els seus ingressos provenen essencialment del Parc Güell i aparcaments. Per acabar, dona les gràcies als tècnics i gestors per tota la feina feta i observa que cal plantejar la qüestió sobre què és farà amb els nomenaments d’aquestes empreses en la situació actual. El Sr. SIERRA expressa l’abstenció de Cs i demana que els resultats d’aquestes empreses municipals es destinin a pal·liar els efectes de la COVID-19. Per exemple, la previsió de BSM per al 2020 era tancar amb aproximadament 5 milions i ara mateix la previsió és de -35 milions, de manera que caldrà destinar els recursos a allò veritablement important. CCP 4/20 13/78 El Sr. BOU demana que l’Ajuntament passi els 6 i els 12 milions de dividends com a reserves i els tingui per enfortir la liquiditat, que serà necessària. Afegeix que cal intentar col·locar aquests diners de la millor forma possible al servei dels barcelonins. Dit això, expressa l’abstenció del PP, coherent amb el posicionament adoptat fins ara, i es mostra molt d’acord amb el que ha dit el Sr. Mascarell sobre la necessitat de reorganitzar tota l’estructura piramidal de responsables d’aquestes empreses. La Sra. PARERA expressa l’abstenció de BxCanvi i comenta que han tingut l’oportunitat de participar en cada una d’aquestes societats, fent reunions i contribuint a explicar el que consideren que cal fer. El Sr. MARTÍ GRAU indica que la decisió sobre l’ús dels romanents es prendrà en el marc de la represa i modificació pressupostària per al 2020. Manifesta preocupació per ICB, sobre la qual caldrà parlar amb calma entre tots els grups, ja que és una empresa important, titular de la televisió de Barcelona. En darrer lloc, posa de manifest que cada consell d’administració seguirà molt de prop l’impacte de la crisi i de l’epidèmia en l’evolució de les empreses, i observa que, lògicament, BSM tindrà un impacte més fort, ja que és una empresa que opera en el mercat i que, per tant, es veu afectada igual que qualsevol altra empresa pública o privada que en aquest moment estigui prestant serveis a la ciutat. Afirma que hi estaran a sobre i en les decisions econòmiques de futur caldrà incorporar les necessitats d’aquestes empreses centrals en la gestió municipal. Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú i Partit dels Socialistes de Catalunya, l’abstenció de Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi i la reserva d’Esquerra Republicana. 4. – (E.03.6031.17) ADQUIRIR mitjançant permuta amb el Consorci de la Zona Franca, la propietat de la finca situada al carrer “E” núm. 34-36, de 20.006,86 m2, a segregar de les finques registrals propietat del Consorci 380/V, 593/V, 383/V, 701, 9.574/V, 5.539/V, 863, 565, 980, 1.141/V, del Registre de la Propietat núm. 7 de l’Hospitalet de Llobregat, valorada en 13.523.260,36 €, més l’IVA corresponent (2.839.884,68 euros), per una contraprestació consistent en la transmissió de la propietat dels aprofitaments urbanístics resultants del Pla de Millora Urbana del sector 14 de la MPGM de la transformació urbanística de la Marina de la Zona Franca, identificat amb el 100% de la finca MU2, el 100% de la finca MU4 i el 80,2388 % de la finca MF2, de propietat municipal, valorats amb l’import de 8.365.756,00 €, més l’IVA corresponent (1.756.808,76 euros), en els termes derivats del conveni signat el 10 de març de 2017 entre l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca sobre actuacions en matèria urbanística i patrimonial en el terme de Barcelona, PAGANT el diferencial de la permuta, d’acord amb el conveni de 10 de març de 2017, i a fi de garantir l’equivalència de valors en les propietats permutades, amb el deute existent del propi Consorci en favor de l’Ajuntament per valor de 4.012.363,78 euros, més l’IVA corresponent (842.596,39 euros) en aplicació del protocol signat el 27 de juliol de 2018 entre l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca en matèria urbanística i patrimonial, en concepte de pagament a compte de les obres derivades del projecte d’urbanització en l’àmbit de la modificació del Pla General Metropolità a les Casernes de Sant Andreu relatives al PAU 2 i al Sector de Millora Urbana, així com PAGANT addicionalment l’import d’1.145.140,58 euros, a compte del deute existent del Consorci de la Zona Franca derivat del compliment de les prescripcions de l’Acta signada el 5 de setembre de 2014, respecte de l’obligació del Consorci de CCP 4/20 14/78 la Zona Franca de construcció d’un Centre d’Atenció Primària a la finca municipal del carrer Roger núm. 48-64 en pagament del valor d’adquisició efectuada pel Consorci en relació amb el sòl de la finca del carrer d’Eduard Maristany núm. 4-8, aprovada per la Comissió de Govern en sessió de 28 de maig de 2014 i modificada posteriorment per acord de la Comissió de Govern de 3 de setembre de 2014, determinant la subsistència d’un deute d’1.069.123,88 euros per la resta del valor no satisfet del sòl de la finca del carrer d’Eduard Maristany, num. 4-8 a favor de l’Ajuntament; AUTORITZAR, DISPOSAR i RECONÈIXER l’obligació per import de 2.839.884,68 euros, en concepte de l’IVA, a favor del Consorci de la Zona Franca, amb càrrec a la partida 0701 60932 93311 corresponent del Pressupost municipal de 2020. FORMALITZAR l’adquisició, prèvia cancel·lació de les càrregues el manteniment de les quals suposin incompatibilitat amb la destinació de la permuta o càrrega econòmica per a la Corporació municipal; i INSCRIURE-LA en el Registre de la Propietat; CEDIR gratuïtament a la Generalitat de Catalunya l’esmentada finca per a donar compliment al conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona relatiu a la reordenació dels equipaments penitenciaris, signat el 10 de gener de 2017, i prorrogat per sengles addendes de 18 de juliol de 2018, de 13 de maig de 2019 i 31 de gener de 2020, per a ser dedicada a la construcció i posada en funcionament d’un centre penitenciari, restant condicionada la cessió a la formalització de l’adquisició de la finca per part de l’Ajuntament de Barcelona, segons el que s’estableix en els articles 49 i 50 del Reglament del Patrimoni dels Ens Locals, de 17 d’octubre de 1988; SOTMETRE l’expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, TENIR per aprovada la cessió; FORMALITZAR la cessió, fent esment de l’afectació de la finca a la dita finalitat que està garantida amb clàusula de reversió automàtica en els termes de l’article 50 del Reglament esmentat; i FACULTAR l’Alcaldia per a realitzar totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. (Es tracta juntament amb el punt 5) El Sr. MARTÍ GRAU indica que aquest punt i el següent fan referència a la finalització d’un conveni que van signar el gener de 2017 el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, que va tenir un efecte molt important per a la ciutat: el tancament de la presó Model. Recorda la gran complicitat que es va establir en aquell moment amb Carles Mundó, aleshores conseller de Justícia, i amb Adrià Comellas, aleshores secretari general de la Conselleria de Justícia i avui al capdavant de l’ICS, per signar un conveni que no era fàcil, a través del qual se cedien dos solars de la Zona Franca per tal de poder fer els nous equipaments penitenciaris, la qual cosa obria la possibilitat del tancament de la Model i de la reparcel·lació dels entorns de Trinitat Vella per fer-hi habitatge. Concreta que el que es fa avui és la compra de la finca del carrer E al Consorci de la Zona Franca i la seva cessió a la Generalitat, així com la cessió de la finca del carrer A, que ja s’havia comprat amb anterioritat, i això és el que permetrà la reparcel·lació de Trinitat Vella i començar l’operació d’habitatges a l’entorn d’aquest barri alhora que es regenera aquell espai, una regeneració necessària exigida pels veïns. El Sr. CORONAS expressa el vot favorable d’ERC, que celebra que aquest procediment segueixi endavant i considera que, malgrat la crisi sanitària i tot el que vindrà, és molt necessari no aturar operacions i una mobilització urbanística tan important com aquesta per fer possible, entre moltes altres coses, que l’habitatge públic i els equipaments de Ciutat Vella puguin tirar endavant. CCP 4/20 15/78 D’altra banda, esmenta el conseller Carles Mundó, que va fer possible el que tothom va prometre però ningú no va arribar a fer: aconseguir tancar la Model, cosa que fins i tot al Govern municipal es veia amb cert escepticisme. El Sr. MARTÍ GALBIS expressa el vot favorable de JxCat, que entén, però, que la bona notícia arriba amb retard i que la incògnita de futur és com es farà front a les inversions necessàries per fer possibles els nous equipaments. Tot seguit, observa que, si bé és cert que el Sr. Mundó i el seu equip van tenir molta importància en l’avenç del projecte, aquestes coses no neixen d’un dia per l’altre i també cal valorar els antecedents, la feina que es va fer anteriorment al 2017. Per acabar, comenta que en el cas de la permuta és possible que hi influís una operació que també va tenir lloc el 2014, que va ser tirar endavant amb l’equip de l’alcalde Trias per poder tenir un compromís, i en aquest sentit es va cobrar el deute del Consorci de la Zona Franca pel que fa a la construcció i el finançament per part del Consorci del centre d’atenció primària del carrer Roger del barri de Sants-Badal, una operació els resultats de la qual s’han vist actualment i una mostra més que res no té sentit si no es tenen en compte els anteriors equips de govern, que fan possible la continuïtat històrica de l’acció institucional de l’Ajuntament de Barcelona. El Sr. CORBACHO confia que realment això sigui la finalització d’un procés que ve del 2001 i, després, del 2006, el 2014, el 2017, el 2018 i el 2019, amb un conjunt de convenis, addendes, etc., ja que això significaria que molt aviat es podria començar a treballar sobre els projectes concrets als quals s’ha fet referència, en funció dels quals tothom s’haurà de pronunciar. De moment, el Grup de Cs desitja que això vagi endavant i s’absté en aquests dos punts. El Sr. BOU expressa el vot favorable del PP, que no va quedar satisfet amb el conveni d’equipaments penitenciaris perquè trobava insuficient la contribució de la Generalitat, però entén que cal desencallar el procés perquè es pugui construir el centre penitenciari de règim ordinari a la Zona Franca i per l’efecte que tindrà a l’espai que quedarà lliure a la Trinitat Vella. La Sra. PARERA expressa el vot favorable de BxCanvi, que coincideix que era important donar una sortida a aquest problema i considera que hi haurà millors condicions per a l’equipament penitenciari i es podrà construir habitatge, molt necessari a la ciutat. El Sr. MARTÍ GRAU aclareix que el seu agraïment és extensiu a tothom que en algun moment al llarg de tants anys ha fet alguna cosa per avançar en aquesta direcció, però vol posar en valor, sense cap mena d’escepticisme per part del Govern municipal en aquell moment, que hi va haver un conseller que va tenir el valor de «rematar» el procés —els moviments finals de vegades són els més complicats— i tancar la Model, i el Govern municipal va estar al seu costat facilitant tots els acords que li van permetre prendre aquesta decisió. Entén, doncs, que és un premi per les dues bandes. Dit això, comenta que l’escepticisme el té respecte al futur de la construcció d’aquests equipaments, no per la manca de voluntat del Govern, sinó perquè entrem en una situació on creixen les incerteses. Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Partit Popular i Barcelona pel Canvi i CCP 4/20 16/78 l’abstenció de Ciutadans. 5. – (E.03.6032.17) CEDIR gratuïtament a la Generalitat de Catalunya la finca situada al carrer A núm. 109 del Polígon de la Zona Franca (finca registral núm. 18156 de la Secció de Sants-1, del Registre de la Propietat núm. 26 de Barcelona) per a donar compliment al conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona relatiu a la reordenació dels equipaments penitenciaris, signat el 10 de gener de 2017, i prorrogat per sengles addendes de 18 de juliol de 2018 i de 13 de maig de 2019 per a ser dedicada a la construcció i posada en funcionament d’un centre penitenciari en règim obert, un cop es formalitzi l’adquisició de la finca per part de l’Ajuntament de Barcelona en els termes derivats de l’acord de la Comissió de Govern de 12 de desembre de 2019 segons el que s’estableix en els articles 49 i 50 del Reglament del Patrimoni dels Ens Locals, de 17 d’octubre de 1988; SOTMETRE l’expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, TENIR per aprovada la cessió; FORMALITZAR la cessió, fent esment de l’afectació de la finca a la dita finalitat que està garantida amb clàusula de reversió automàtica en els termes de l’article 50 del Reglament esmentat; i FACULTAR l’Alcaldia per a realitzar totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. (Tractat juntament amb el punt 4) Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Partit Popular i Barcelona pel Canvi i l’abstenció de Ciutadans. 6. – (DP-2019-27378) DECLARAR, a l’empara de l’article 20 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament del Patrimoni dels Ens Locals, desafectada del domini la finca situada al carrer Berenguer de Palou núm. 68-80, de propietat municipal, grafiada al plànol annex, ADSCRIURE al Patrimoni Municipal d’Urbanisme la finca desafectada; CONSTITUIR respecte l’esmentada finca un dret real de superfície a favor de la Generalitat de Catalunya, per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a destinar-la a la construcció i gestió de l’escola d’infantil, primària i secundària anomenada “30 passos”; SOTMETRE l’expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per aprovat definitivament el present acord; FORMALITZAR el dret de superfície d’acord amb les condicions del document annex, que s’aprova; INSCRIURE’L en el Registre de la Propietat; i FACULTAR l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. El Sr. MARTÍ GRAU enuncia la proposta. La Sra. SENDRA expressa el vot favorable del Grup d’ERC i posa de manifest que aquest és el tràmit final per posar a disposició de la Generalitat el solar que permet la construcció de l’institut escola 30 Passos. Assenyala que ara fa un any el Govern de la Generalitat va aprovar la construcció de 21 escoles i instituts nous, i l’ampliació o rehabilitació de 6 centres més, amb una inversió de 104 milions d’euros, entre els quals s’incloïa l’Institut Escola 30 Passos, i manifesta el desig que la situació no aturi les obres i la construcció d’aquest edifici, atès que Educació ja duia molt retard, aquests alumnes feia molt de temps que estaven en barracons i actualment a Educació s’han evidenciat CCP 4/20 17/78 noves necessitats. El seu grup espera que en la reconfiguració del pressupost Educació pugui tenir un paper prioritari. El Sr. MARTÍ GALBIS expressa el vot favorable de JxCat, que entén que aquest és un pas endavant molt important per desencallar una situació, la dels barracons als quals tot just ha fet referència la Sra. Sendra, que no es pot perllongar més. D’altra banda, observa que la urbanització dels entorns de l’estació de la Sagrera provocarà un creixement important de veïns a la zona, i manifesta el desig que s’agilitzin els tràmits. El Sr. SIERRA expressa el vot favorable del Grup de Cs, que espera que l’escola 30 Passos es construeixi al més aviat possible. El Sr. BOU expressa el vot favorable del Grup del PP i puntualitza que una cosa és fer el primer pas de la construcció d’una escola —és d’això del que estan parlant ara— i una altra que es pugui realitzar l’execució física. La Sra. PARERA expressa el vot favorable del Grup de BxCanvi. Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi. 7. – (DP-2020-27808) ACCEPTAR la renúncia formulada pel Consorci MACBA en els termes del Conveni formalitzat el 24 de febrer de 2020 amb l’Ajuntament de Barcelona (Districte de Ciutat Vella), i EXTINGIR la concessió d’ús privatiu respecte de la finca de propietat municipal situada al carrer Montalegre núm. 4 (Capella de la Misericòrdia), atorgada a l’esmentat Consorci per acord del Plenari del Consell Municipal en sessió de 28 de juny de 2013 i formalitzada el 17 d’octubre de 2013, per a la instal·lació d’un nou equipament destinat a l’ampliació del Museu, incrementant l’espai expositiu de la col·lecció permanent; FORMALITZAR la renúncia en document administratiu; INSCRIURE-LA en el Registre de la Propietat; i FACULTAR l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. El Sr. RABASSA posa de manifest que l’acceptació de la renúncia del Consorci del MACBA a la cessió del sòl de la capella de la Misericòrdia donarà continuïtat als tràmits administratius que permetran la construcció del CAP del Raval Nord, un pas més en relació amb el conveni signat el 24 de febrer d’enguany, que permet donar sortida a una necessitat ineludible de la població del Raval Nord reconeguda pel Consorci de Salut, que fa més de quinze anys ja va dir que el CAP d’aquest barri no complia les condicions necessàries per ser un centre d’atenció primària. D’altra banda, es donarà resposta a les necessitats d’ampliació del MACBA. La Sra. SENDRA expressa el vot favorable del Grup d’ERC, que va insistir molt perquè es trobessin solucions conjuntes per a cultura i per a salut al districte de Ciutat Vella, en aquest cas, amb la construcció del CAP i l’ampliació del MACBA. Observa que aquest tràmit és obligat i manifesta el desig que a partir d’aquí les accions es posin en marxa ràpidament, malgrat les dificultats que hi pugui haver en el futur, ja que la missió pública és ser un motor d’ocupació i d’economia i aquesta pot ser una oportunitat per dotar millor de salut amb un CAP nou el Raval i, alhora, una injecció d’activitat i d’ocupació per al barri. Per això, agraeix la feina feta en aquest sentit. CCP 4/20 18/78 La Sra. VILA expressa el vot favorable del Grup de JxCat, que celebra que per fi es vagi formalitzant la solució per fer possible un nou CAP al Raval Nord i l’ampliació del MACBA, dues coses que el seu grup sempre va dir que eren compatibles i no excloents, com també va dir que qualsevol solució requeria el diàleg i el consens entre les parts. Per això, JxCat va escoltar totes les parts i entén que avui és un dia per felicitar-se i reconèixer el lideratge del Departament de Cultura de la Generalitat, així com el paper rellevant de la Diputació. Dit això, recorda que durant el mandat passat el Govern de la Sra. Colau va contraposar drets de cultura i drets de salut i va confrontar el veïnat, una manera de fer que queda molt lluny de la manera de fer política de JxCat, que celebra que finalment s’hagi pogut solucionar la situació, amb diàleg i lluny del focus mediàtic, tal com demanava aquest grup, i recollint tots els interessos posats sobre la taula. El Sr. SIERRA expressa el vot favorable del Grup de Cs, que celebra que els veïns del Raval Nord disposin de l’equipament digne per a un servei essencial que no tenen actualment. El Sr. BOU expressa el vot favorable del Grup del PP, que sempre s’ha mostrat a favor de mantenir els compromisos subscrits el 2013, que implicaven buscar diferents opcions, des d’ampliar el CAP fins a buscar altres espais per ubicar-lo, i està satisfet amb l’acord i el tràmit que s’inicia avui perquè aquest no imposa uns interessos per sobre d’uns altres, sinó que dona una resposta definitiva a les aspiracions de molts ciutadans tant pel que fa a la salut com pel que fa a la cultura. La Sra. PARERA afirma que aquest conflicte ha estat una conseqüència directa d’una nefasta gestió de la qual no es pot presumir, sinó que cal aprendre’n per no repetir els mateixos errors, i celebra que, després de bastants anys de conflicte, hi hagi un conveni, un acord que posa fi al conflicte i que té el vistiplau de totes les parts, de manera que entén que ha de rebre també el suport de tots els grups. Per això, BxCanvi hi vota a favor, malgrat que consideri que la solució acordada no és la millor. Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi. COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I SEGURETAT I PREVENCIÓ 8. – (3/2020) ATORGAR la Medalla d’Or al mèrit cívic a l’Amical de Mathausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya per la seva tasca de preservació, divulgació i dignificació de la memòria de les persones deportades i per la seva defensa de la llibertat i dels drets humans. (Es tracta juntament amb el punt 9) El Sr. RABASSA exposa que la Regidoria de Memòria Democràtica proposa atorgar aquestes Medalles d’Or al mèrit cívic en el marc dels actes de commemoració del 75è aniversari de l’alliberament dels camps nazis, uns actes que no s’han pogut dur a terme per la pandèmia i que, en tot cas, caldrà ajornar. CCP 4/20 19/78 Dit això, agraeix la tasca que fan l’Amical de Mauthausen i l’associació Amics de Ravensbrück per la conservació de les memòries individuals i col·lectives de totes les persones deportades en camps de treball, de concentració i d’extermini, entre les quals hi va haver més de 700 barcelonins i barcelonines. Per acabar, comenta que dins del futur incert que ens espera, hi ha el compromís amb l’antifeixisme, amb la promesa del «mai més» dels homes i les dones dels camps de concentració, i més endavant es farà l’acte d’entrega de les medalles, en què es retrà homenatge a totes les persones que, per la seva condició de republicanes, per la seva ètnia o per qualsevol altra condició van patir els camps de concentració. La Sra. SENDRA expressa el vot favorable del Grup d’ERC, que els darrers mesos ha estat treballant amb el Sr. Rabassa en relació amb aquestes medalles, plenament merescudes. Lamenta, però, que molts d’aquests 700 republicans i republicanes i barcelonins i barcelonines d’ètnies diferents que van estar en aquests camps d’extermini ja no hi siguin, i espera que el 75è aniversari de l’alliberament es pugui celebrar al més aviat possible per honorar les entitats que mantenen viva la seva memòria; i s’hi sumen com un gest democràtic, esperant que sigui l’auguri de temps millors. El Sr. MARTÍ GALBIS expressa el vot favorable del Grup de JxCat i dona les gràcies al regidor Rabassa per haver facilitat unes setmanes enrere la informació sobre la introducció a l’ordre del dia del punt sobre les medalles. Observa que després d’un any de demanar reiteradament al Govern, a la Comissió de Presidència, que se n’informés els grups prèviament, s’ha aconseguit. Lamenta, però, que aquest punt de l’ordre del dia formi part d’una sessió que se celebra en uns moments en què tot és COVID-19, ja que l’atorgament d’aquestes medalles podria quedar desdibuixat, i subratlla que quan es faci l’acte s’haurà de fer de la manera més lluïda possible. D’altra banda, demana al Govern que, si és possible, reprengui i faci realitat la iniciativa del seu grup que es va aprovar fa dos anys per a la incorporació de Stolpersteine, pedres que commemoren individualment les víctimes de l’Holocaust i dels camps de concentració i d’extermini. El Sr. SIERRA expressa el vot favorable del Grup de Cs, que farà la intervenció respecte d’aquests punts al Plenari. El Sr. BOU subratlla que recordar i preservar la dignitat dels ciutadans espanyols víctimes del nazisme és una obligació perquè significa recordar les víctimes d’un dels totalitarismes més sagnants i terrorífics que van assolar Europa durant la Segona Guerra Mundial. Per això, el Grup del PP vota a favor d’aquests dos punts. El Sr. VALLS posa de manifest que, cada any des de 1959, el 21 d’abril se celebra el Dia del Record de l’Holocaust i l’Heroisme, i aquest dia es fan dos minuts de silenci per reflexionar sobre els sis milions de jueus que van perdre la vida durant la Segona Guerra Mundial, així com per recordar els individus —n’hi va haver molts per tot arreu, també a Espanya— que des de la seva posició van ajudar a salvar vides d’aquest poble perseguit. Dit això, subratlla que l’Amical de Mauthausen i l’associació Amics de Ravensbrück són dues entitats que promouen el record del passat per poder construir un present més sòlid en democràcia, i expressa el vot favorable del Grup de BxCanvi, que entén que aquestes medalles són merescudes i oportunes. CCP 4/20 20/78 Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi. 9. – (4/2020) ATORGAR la Medalla d’Or al mèrit cívic a l’associació Amics de Ravensbrück, en reconeixement a les tasques realitzades per l’entitat des de l’any 2005 pel manteniment de la memòria històrica de les dones que van patir i morir als camps de concentració, de totes les víctimes del feixisme i en favor dels valors democràtics i dels drets humans. (Tractat juntament amb el punt 8) Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi. 10. – (144/2020) MODIFICAR els annexos 1, 2 i 3 de l’Acord del Consell Plenari del 21 de desembre de 2018 sobre l’aprovació de la Relació inicial de Llocs de Treball, tal i com es detalla als annexos; RATIFICAR el Decret d’Alcaldia, de 17 de març de 2020, relatiu a l’increment del 2% de les taules retributives municipals respecte a les vigents a 31 de desembre de 2019 i amb efectes d’ 1 de gener de 2020 d’acord amb el que preveu el Reial Decret Llei 2/2020, de 21 de gener, de mesures urgents en matèria de retribucions en l’àmbit del sector públic, i a la modificació de l’annex 4 (taules retributives) de la relació inicial de llocs de treball, tal i com es detalla a l’annex corresponent; PUBLICAR els acords precedents i els seus annexos a la Gaseta Municipal i al web municipal; RATIFICAR els Decrets d’Alcaldia, de 25 de març i de 8 d’abril de 2020, relatius a les dietes del Consellers i Conselleres dels Districtes. La Sra. BALLARÍN enuncia la proposta; assenyala que els sindicats han estat informats de les modificacions a què fa referència, i especifica que els decrets d’Alcaldia de 25 de març i de 8 d’abril aborden i regulen la retribució dels consellers i conselleres de districte que no tenen dedicació especial, que, durant els mesos d’abril i maig, com la resta de persones que es dediquen a la política i les treballadores i treballadors públics, han passat a fer la seva feina a través de noves formes, sobretot de teletreball. El Sr. CORONAS demana que, malgrat les mesures de confinament actuals, no es deixi de mantenir el diàleg necessari amb el comitè d’empresa i els sindicats, no tant pel que s’aprova avui com per la valoració de la relació de llocs de treball, al calendari de la qual caldria intentar donar compliment. El Sr. MARTÍ GALBIS expressa el vot favorable del Grup de JxCat, que està d’acord amb les modificacions que es proposen atès que compten amb els informes i dictàmens favorables corresponents, i en destaca l’aplicació en l’àmbit de l’Ajuntament de Barcelona de l’increment del 2% previst pel Reial decret 2/2020 de l’Estat. El Sr. SIERRA manifesta l’abstenció del Grup de Cs i diu a la Sra. Ballarín que haurien d’aprofundir el diàleg amb els agents socials, la resta de grups i el conjunt de treballadors de l’Ajuntament sobre el concepte de teletreball, molt més ampli que el fet de treballar des de casa, i per al qual CCP 4/20 21/78 tothom hauria de disposar de les eines i els mitjans adients per al desenvolupament de la seva activitat. El Sr. BOU expressa el vot favorable del Grup del PP i explicita que en aquest punt es porta a ratificació l’increment del 2% de les taules retributives municipals, amb efectes d’1 de març de 2020, tant per al personal funcionari com per al personal laboral, que es va aprovar per decret d’Alcaldia el 17 de març i afecta les retribucions bàsiques i complementàries, excepte les gratificacions. La Sra. PARERA expressa el vot favorable del Grup de BxCanvi. La Sra. BALLARÍN agraeix els vots favorables i afirma que el Govern considera fonamental el diàleg amb la part social, amb els sindicats, que sempre tenen una actitud constructiva, també ara en relació amb l’adaptació de l’organització de l’Ajuntament a la nova prestació dels serveis públics. Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Partit Popular i Barcelona pel Canvi i l’abstenció de Ciutadans. 11. – (AS 2020-02/02 ) APROVAR l’afiliació com a soci a la Red de Ciudades Machadianas, una associació creada el 22 de febrer de 2009 amb l’objectiu principal de difondre la figura, l’obra i la vida d’Antonio Machado, així com d’establir polítiques d’intercanvi d’experiències entre els socis i desenvolupar una política de producció i promoció turística al voltant de la figura de l’escriptor. ACCEPTAR els estatuts que regeixen l’Associació Red de Ciudades Machadianas. SOL·LICITAR a l’Assemblea General de la Red de Ciudades Machadianas l’admissió com a soci. FACULTAR el/la Regidor/a competent en la matèria per a la signatura dels documents i efectuar els tràmits necessaris per a l’execució i efectivitat d’aquest acord. El Sr. SUBIRATS observa que amb aquesta iniciativa es donaria compliment a una declaració institucional que es va presentar al Plenari el 15 de març de 2019 amb motiu del 80è aniversari de la mort d’Antonio Machado a Cotlliure a partir del fet que la darrera ciutat espanyola on va viure el poeta abans de marxar a l’exili va ser Barcelona. Comenta que la Xarxa de Ciutats Machadianes està formada per ciutats on va viure el poeta al llarg de la seva vida, entre les quals hi ha Madrid, Sevilla, Sòria, Segòvia, Baeza i Cotlliure, i concreta que Barcelona el va acollir, a ell i a la seva família, de l’abril de 1938 al gener de 1939. Especifica que va viure a l’hotel Majestic un mes i, després, a la Torre Castanyer (passeig de Sant Gervasi), i durant el temps que va viure a la ciutat va escriure 26 articles per a La Vanguardia sota el títol genèric «Desde el mirador de la guerra». La Sra. SENDRA expressa el vot favorable del Grup d’ERC, que farà la intervenció sobre aquest punt al Plenari. El Sr. MASCARELL expressa el vot favorable del Grup de JxCat, que entén que els vincles de Machado amb la ciutat són prou significatius: a Barcelona es va estrenar el seu teatre, s’ha llegit àmpliament la seva poesia i la seva prosa, s’han musicat —meravellosament bé— molts dels seus CCP 4/20 22/78 poemes, i entre els barcelonins va viure els dies finals de la República. A Cotlliure (Rosselló, Catalunya Nord) va morir i hi ha perviscut la seva memòria. D’altra banda, posa de manifest que Machado va fer seu el principi democràtic bàsic que diu que tota cultura s’enriqueix si no es considera autosuficient i sap escoltar les cultures veïnes, i ell va escoltar Llull, Ausiàs March, Alcover, Verdaguer, Carner, Joan Maragall i molts altres autors catalans. El Sr. SIERRA expressa el vot favorable del Grup de Cs, que està a favor de la cultura i d’estrènyer els llaços amb altres ciutats de la resta d’Espanya i amb una meravellosa ciutat del sud de França, i celebra que Barcelona continuï sent un referent cultural tant a Espanya com a Europa. El Sr. BOU exposa que el 15 de març de 2019 l’Ajuntament va aprovar una declaració institucional de suport perquè Barcelona s’afegís a la Xarxa de Ciutats Machadianes, que aplega ciutats on Machado va deixar retalls de vida i la seva importància artística, i avui, com a pas final del procés, s’aprova aquesta afiliació, que se suma a les de Sevilla, Rocafort (València), Sòria, Segòvia, Baeza i Cotlliure. Subratlla que Antonio Machado representa una figura immensa dins la literatura espanyola de la primera meitat del segle XX, especialment per la seva adscripció a la Generació del 98, amb una influència que s’allarga fins entroncar amb els inicis de la Generació del 27. Conclou que l’afiliació a aquesta xarxa agermana Barcelona amb altres ciutats espanyoles per tenir un millor coneixement com a persona i com a artista d’un poeta espanyol exemplar. El Sr. VALLS expressa el vot favorable del Grup de BxCanvi i diu que Barcelona és molt afortunada per ser una ciutat machadiana. Tot seguit, cita Machado, que en una entrevista amb Josep Maria Planas va dir que «Barcelona és una ciutat magnífica, la primera d’Espanya sense cap mena de dubte», i que entenia la cultura catalana com a part de l’espanyola, l’apreciava i en la seva obra s’intueix la influència d’alguns poetes i prosistes catalans, com ara Verdaguer, Maragall o Carner. Conclou que és un orgull que Barcelona pugui formar part de la Xarxa de Ciutats Machadianes. El Sr. SUBIRATS agraeix el vot favorable de tots els grups. Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi. 12. – (AS 2020-03/05 ) RATIFICAR, com a ens associat, l’acord adoptat per l’Assemblea General de l’Associació Red de Juderías de España celebrada a Madrid el 29 de novembre de 2016, relatiu a la modificació dels seus estatuts, amb l’objecte d’actualitzar el nombre de ciutats que integren l’associació, l’estructura organitzativa de la Red i la seu de l’entitat. El Sr. BATLLE enuncia la proposta i recorda que en aquest punt només es farà l’emissió dels vots. La Sra. SENDRA expressa l’abstenció del seu grup. El Sr. MARTÍ GALBIS demana poder intervenir en aquest punt igual que en la resta de propostes a dictaminar d’aquesta part. CCP 4/20 23/78 El Sr. BATLLE respon que a la Junta de Portaveus es va acordar que no hi hagués intervencions. El Sr. SIERRA pregunta en quina junta es va acordar això. El Sr. BATLLE respon, després de parlar amb la secretària, que a la reunió prèvia de preparació d’aquesta comissió es va prendre aquest acord i es va comunicar als grups. Desconeix si aleshores algú hi va fer alguna observació o no, però no té cap inconvenient que els grups intervinguin durant un minut si així ho volen. La Sra. SENDRA pregunta si aquest punt va al Plenari. El Sr. BATLLE ho confirma i observa que, consegüentment, els grups podrien fer reserva de vot i desenvolupar l’argumentació al Plenari. El Sr. SUBIRATS afegeix que el punt fa referència a la modificació dels estatuts de la Xarxa de Calls d’Espanya. El Sr. MARTÍ GALBIS insisteix que no hi ha hagut cap junta de portaveus, i entén que el fet que hi hagi hagut una proposta del Govern o de la Secretaria no hauria d’impedir la intervenció dels grups durant un minut. El Sr. BATLLE li dona la raó i conclou que els grups que ho vulguin poden fer servir aquest torn de paraula. La Sra. SENDRA indica que el Grup d’ERC fa reserva de vot i farà la intervenció sobre aquest punt al Plenari. El Sr. MARTÍ GALBIS emet la reserva de vot del Grup de JxCat, que no té cap inconvenient que es presenti una modificació dels estatuts de regulació de la participació a la Xarxa de Calls d’Espanya , i posa de manifest que ni en el mandat anterior ni en aquest no han rebut cap informació sobre el funcionament d’aquesta xarxa, i no els consta que el Govern n’hagi presentat cap informe. D’altra banda, demana al Govern que no solament participi en aquesta xarxa, sinó que també potenciï i lideri la xarxa de calls de Catalunya com a xarxa veritablement potent i molt representativa del món jueu a Catalunya més enllà de la resta de l’Estat. El Sr. SIERRA expressa el vot favorable del Grup de Cs, que està a favor de la multiculturalitat i la llibertat religiosa, que enriqueixen la ciutat i la fan més diversa i plural. El Sr. BOU expressa el vot favorable del PP, que farà la intervenció sobre aquest punt al Ple. La Sra. PARERA expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. BATLLE explica, abans de donar pas al següent punt, que tant Secretaria com Presidència havien entès que tothom estava informat que en aquest punt únicament hi hauria la manifestació dels vots, i afirma que s’intentarà que no hi torni a haver aquest malentès. Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de CCP 4/20 24/78 Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi i la reserva d’Esquerra Republicana i Junts per Catalunya. 13. – (28-2020) RATIFICAR la Resolució de l’alcaldessa de 5 de març de 2020, per la qual s’atorga la medalla al mèrit en la categoria d’argent, en la modalitat de placa de reconeixement i a títol honorífic, al Patronat de Collserola, a Transports Metropolitans de Barcelona i a l’Autoritat Portuària de Barcelona, d’acord amb allò previst a la Disposició Addicional, apartats 3 i 7, del Reglament d’honors i recompenses dels membres de la Guàrdia Urbana de Barcelona i del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament, aprovat per acord del Consell Plenari Municipal de 17 de setembre de 1976 i modificat el 25 de maig de 2018, en reconeixement de l’especial suport prestat al Servei d’Extinció d’Incendis i Salvament, que ha redundat de forma especial en la millora de serveis i funcions que presta. El Sr. BATLLE enuncia la proposta i comenta que, atès que l’acte de celebració del Dia dels Bombers es va celebrar just a la frontera del desconfinament, no s’havia pogut aprovar per cap altre òrgan. La Sra. ALAMANY expressa el vot favorable d’ERC. El Sr. MARTÍ GALBIS expressa el vot favorable de JxCat, que està satisfet d’haver pogut participar donant suport a aquestes tres institucions el dia que es va fer l’acte al Saló de Cent de la ciutat. El Sr. SIERRA, el Sr. BOU i la Sra. PARERA expressen els vots favorables de Cs, PP i BxCanvi, respectivament. Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi. 14. – (s/n) RATIFICAR el Decret d’Alcaldia, de 25 de març de 2020, relatiu a les jornades de treball de tot el personal de la Guàrdia Urbana de Barcelona durant el període de vigència del Decret de l’Alcaldessa de 14 de març de 2020, en relació al Reial Decret 463/2020 de declaració de l’estat d’alarma. El Sr. BATLLE indica que l’organització dels torns de treball de la Guàrdia Urbana per adequar-los a la situació d’emergència actual fa uns dies que està en marxa i ha permès prendre el pols a la situació i donar resposta a les necessitats de la ciutat tot garantint el bon funcionament del cos. Especifica que la sectoralització d’espais i de persones ha permès que el servei es pogués prestar amb plenes garanties durant tot el període. D’altra banda, indica que el canvi s’emmarca en el Decret d’Alcaldia de 14 de març, d’establiment de mesures preventives, de protecció i organitzatives amb motiu del virus COVID-19, que es porta a ratificació, es posa en funcionament de manera provisional en principi fins al 7 de juny, i inclou una primera fase que és una adaptació de les jornades de treball de tot el personal de la Guàrdia Urbana. El Sr. CORONAS expressa el vot favorable d’ERC, que mostra el seu condol pels dos agents de la Guàrdia Urbana —tot i que no en actiu— que han perdut la vida a causa de la COVID-19, i CCP 4/20 25/78 demana que es tinguin en compte les peticions dels agents socials de la Guàrdia Urbana pel que fa a mesures de prevenció en l’àmbit personal i en els equipaments i s’estudiï quines es poden implementar de la manera més àgil possible. El Sr. MARTÍ GALBIS mostra el condol del Grup de JxCat a les famílies dels guàrdies urbans morts (fora de servei) i a totes les que estan patint la malaltia. Dit això, vota a favor de la ratificació del calendari anomenat 7 x 7, de dos grups per cada torn. El seu grup, però, lamenta que haguessin de transcórrer 16 dies perquè es comencés a executar aquesta nova organització de les jornades de treball (del 14 de març, quan es va aprovar el decret, al 30 de març). Tanmateix, celebra que amb aquesta nova organització de treball es mantinguin les jornades laborals i les condicions de treball de tota la plantilla. El Sr. SIERRA expressa el vot favorable del Grup de Cs, que coincideix, però, que Barcelona actua a remolc i de manera reactiva. En relació amb aquesta qüestió, recorda que el seu grup ja va demanar el que demanaven diversos sindicats especialitzats en Guàrdia Urbana de Barcelona per preservar la salut dels agents, companys d’un servei essencial que tenen contacte amb persones sense discriminació —no s’han fet tests massius ni a la població ni als agents, malgrat que també es va sol·licitar—, de manera que estan en risc. D’altra banda, observa que era lògic que es fes la distribució dels torns per evitar contagis, però subratlla que s’ha trigat a fer-la. El Sr. BOU posa èmfasi en el suport i l’admiració del Grup del PP cap a la Guàrdia Urbana i la resta de serveis d’emergència i seguretat, actors essencials en la lluita contra la COVID-19 que diàriament s’exposen a la malaltia, que n’estan patint els efectes i el sacrifici dels quals caldria recompensar d’alguna manera. Per això, vota a favor d’aquesta ratificació. La Sra. PARERA expressa el vot favorable del Grup de BxCanvi, que ja en circumstàncies normals considerava que calia ampliar la plantilla de la Guàrdia Urbana amb més agents, i entén que ara és prioritari protegir-los per tal que puguin fer una tasca que ara mateix és molt complicada alhora que molt necessària. El Sr. BATLLE agraeix les mostres de condol que s’han expressat i posa de manifest que en el moment en què es va produir el fet luctuós es va fer un homenatge a un dels dos agents amb la participació dels Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Urbana de Barcelona i del Prat, que és on vivia. A més, ell personalment va poder parlar amb la vídua del més jove, que estava de baixa per llarga malaltia. Tot seguit, agraeix el lideratge de la prefectura del cos, molt especialment del cap de la Guàrdia Urbana, en l’adequació de les jornades laborals, que no ha estat fàcil i que ha estat promoguda per la mateixa prefectura, i comunicada puntualment a la representació del treball. Per acabar, dona les gràcies també als serveis de relacions humanes del sector de prevenció i seguretat, que han mostrat rapidesa de reflexos per fer front a les diferents contingències derivades de l’emergència actual, i agraeix el vot favorable de tots els grups. Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi. CCP 4/20 26/78 Districte de Sarrià-Sant Gervasi 15. – (35/2020) APROVAR l’expedient 35/2020 de reconeixement de crèdit per un import de 1.985,47 euros atesa la necessitat de regularitzar les despeses a favor de l’UTE RUBATEC- URBALUZ ENLLUMENAT BCN, amb NIF U66791211, despeses realitzades l’any 2019 i no reconegudes en l’exercici que li corresponien. AUTORITZAR, DISPOSAR i RECONÈIXER l’obligació de la despesa per un import de 1.985,47 euros, amb càrrec al pressupost i partida indicats en aquest mateix document, a favor de l’UTE RUBATEC-URBALUZ ENLLUMENAT BCN, amb NIF U66791211. El Sr. BATLLE indica que en aquest punt i en el següent només s’expressaran els vots. La Sra. ALAMANY i la Sra. VILA expressen els vots favorables d’ERC i de JxCat, respectivament. El Sr. SIERRA expressa el vot favorable de Cs i comenta al president una qüestió d’ordre: la presidència, amb l’assistència de la secretaria de cada comissió i el regidor no adscrit titular de part del Govern, estableix els temps i això s’ha traslladat als grups, però no hi ha un acord de la Junta de Portaveus en aquest sentit. Sobre aquest acord, el Reglament orgànic municipal (ROM) estableix que cada punt ha de tenir un temps delimitat, i després cada grup decideix si en vol fer ús o es vol limitar a manifestar el vot. El Sr. BATLLE puntualitza que no ha dit que això fos una resolució de la Junta de Portaveus i manifesta que s’ha actuat amb prou flexibilitat per solucionar l’incident. El Sr. BOU i la Sra. PARERA expressen els vots favorables del PP i de BxCanvi, respectivament. Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi. 16. – (38/2020) APROVAR l’expedient 38/2020 de reconeixement de crèdit per un import de 660,66 euros atesa la necessitat de regularitzar les despeses a favor de l’empresa ALPHABET ESPAÑA FLEET MANAGEMENT, SA, amb NIF A91001438, despeses realitzades l’any 2019 i no reconegudes en l’exercici que li corresponien. AUTORITZAR, DISPOSAR i RECONÈIXER l’obligació de la despesa per un import de 660,66 euros, amb càrrec al pressupost i partida indicats en aquest mateix document, a favor de l’empresa ALPHABET ESPAÑA FLEET MANAGEMENT, SA, amb NIF A91001438. Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi. COMISSIÓ D’ECOLOGIA, URBANISME, INFRAESTRUCTURES I MOBILITAT 17. – (20200190) APROVAR el Conveni de finançament del sistema de transport públic per a l’any 2020 entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Autoritat del Transport Metropolità de l’àrea de CCP 4/20 27/78 Barcelona (ATM) en execució del Pla Marc 2014-2031; RATIFICAR el Decret de l’Alcaldia, de 15 d’abril de 2020, pel qual s’ha autoritzat, disposat i obligat la despesa a favor l’Autoritat del Transport Metropolità de l’àrea de Barcelona (ATM), en concepte d’avançament de les aportacions mensuals de gener a abril per l’import 58.011.084,76 euros, amb càrrec a la partida/es D/46701/44111 del pressupost de 2020, de conformitat amb l’informe del Gerent de Mobilitat i Infraestructures, de data 30 de març de 2020 que, als efectes de justificació i motivació, consta degudament incorporat a l’expedient; AUTORITZAR i DISPOSAR a favor de l’Autoritat del Transport Metropolità – Consorci per a la coordinació del sistema metropolità de transport públic de l’àrea de Barcelona, amb NIF P5890049I, la despesa prevista nominativament en el Pressupost de l’Ajuntament de Barcelona per als mesos de maig a desembre de l’any 2020 per un import de 106.823.508,37 euros, amb càrrec a l’/les aplicació/ns pressupostària/es D/46701/44111 del pressupost de l’any 2020, que correspon a la part que resta de l’import de 164.834.593,13 euros prevista pel finançament del servei de transport públic per a l’any 2020, d’acord amb aquest conveni i amb el Pla Marc de finançament 2014-2031; FACULTAR a la gerent d’Ecologia Urbana per la signatura del conveni, per l’adopció dels actes que se’n derivin i per efectuar les actuacions en matèria de gestió econòmica derivades d’aquest acord; NOTIFICAR el present acord a l’Autoritat del Transport Metropolità; i PUBLICAR aquest acord i el conveni aprovat de conformitat amb el previst per la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de procediment administratiu de Catalunya i la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. La Sra. SANZ explicita que aquest punt fa referència a un conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) per a l’any 2020, en el marc del qual l’ATM, per problemes de tresoreria, demana l’avançament d’una part de l’aportació global que fa l’Ajuntament per a aquest any (recorda que per al 2019 també es va haver de fer un avançament). Concreta que s’avançarien els mesos de gener a abril per un import de 58 milions d’euros, i la resta s’aniria regularitzant de cara a finals d’any. D’altra banda, comenta que els problemes de tresoreria són causats per qüestions de manteniment de l’equilibri econòmic del sistema, amb els operadors, en un context de reducció d’ingressos tarifaris, i també té relació amb la situació dels pressupostos de l’Estat i les pròrrogues pressupostàries del Govern de la Generalitat, que també ha anat retardant algunes de les transferències. Dit això, manifesta l’opinió que s’ha demostrat que la ciutat de Barcelona sempre s’ha compromès amb el transport públic, per garantir que aquest segueixi sent un servei essencial per a la ciutadania, i en una situació d’alarma com l’actual, entén que cal la màxima cooperació interadministrativa i aportar allò que sigui necessari per no posar-lo en risc. El Sr. ZAÑARTU expressa el vot favorable del Grup d’ERC, plenament conscient dels problemes de tresoreria que genera la reducció de passatge en el transport públic, però també de l’excel·lent feina que estan fent els treballadors de TMB i d’altres operadores de la ciutat en aquest moment, així com de l’heroïcitat que estan demostrant. Dit això, manifesta el desig que gradualment es vagin recuperant les xifres d’inversió a l’ATM d’altres administracions, i celebra que l’Ajuntament pugui fer aquest pagament anticipat. D’altra banda, demana que s’aclareixi quina és l’aportació total, ja que l’enunciat de la proposta parla de 164 milions d’euros, mentre que a l’acord es parlava de 174 milions. CCP 4/20 28/78 La Sra. VILA agraeix la gran tasca i el compromís dels treballadors i treballadores dels serveis de transport i mobilitat de la ciutat, especialment el personal de TMB, que han garantit el servei i s’han sumat a un conjunt de tasques solidàries en aquest context de crisi, i expressa el vot favorable del Grup de JxCat, per responsabilitat, ja que entén que l’Ajuntament, si pot, ha de facilitar aquesta tresoreria a l’ATM. Dit això, subratlla que el Govern municipal hauria d’exigir al Govern central que resolgués el finançament, ja estructural, de l’ATM i que en garantís les aportacions, actualment sotmeses a l’aprovació d’un pressupost, però que tenen un problema estructural històric. Afegeix que els darrers anys les aportacions de l’Estat a l’ATM han patit una davallada i que caldria demanar que es frenés definitivament aquest greuge que pateix aquesta Administració, que té un impacte directe en la prestació i en la qualitat del servei que presta. El Sr. CORBACHO comenta que entén que l’increment del 10% respecte del pressupost del 2019 és coparticipat per les altres dues administracions, ja que l’ATM és un consorci participat per tres administracions i, per tant, és exigible a la resta d’administracions que compleixin amb les seves obligacions pressupostàries: el fet que l’Ajuntament de Barcelona tingui una millor liquiditat i una millor tresoreria no ha de fer que faci d’entitat financera d’un compromís compartit. Tanmateix, entén que la decisió del Govern és raonable i lògica per evitar una crisi del transport públic, i per això el Grup de Cs s’absté en aquest punt. El Sr. RAMÍREZ expressa el vot favorable del Grup del PP, que sempre ha estat a favor del conveni de finançament del transport públic, per responsabilitat i per compromís amb aquest, i, per tant, està a favor que s’avancin 58 milions d’euros al sistema de transport públic atesos els problemes de tresoreria derivats de la pròrroga pressupostària d’algunes administracions que són ens consorciats d’aquest sistema. Subratlla, però, que sembla que sempre que hi ha un problema per garantir l’equilibri pressupostari i financer del sistema, ha de sortir l’Ajuntament de Barcelona al rescat, i cal demanar tant a la Generalitat de Catalunya com a l’Estat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, independentment del color polític dels seus governs, rigor i exigència en el compliment de les seves obligacions —i, per tant, que facin les seves aportacions com a part de l’ATM, especialment necessàries en una situació com l’actual, d’estat d’alarma, que genera problemes de solvència econòmica i una reducció del passatge important. La Sra. PARERA posa de manifest que els problemes de tresoreria que ha esmentat la Sra. Sanz no són nous i que ja feia temps que se sabia que els pressupostos de la Generalitat estaven prorrogats, però el seu grup té la sensació que es vol justificar la necessitat de fer l’avançament amb l’estat d’alarma, que afecta la utilització del transport públic. Subratlla que la petició és d’abans i que és evident que hi ha un problema estructural que cal revisar a fons i solucionar. Per això, el Grup de BxCanvi s’absté en aquest punt. La Sra. SANZ assenyala que ja ha dit en la primera intervenció que aquesta situació ja es va produir l’any passat, quan també es va haver de fer un avançament. Tot seguit, indica que l’Ajuntament, per tots els serveis que presta l’ATM a la ciutadania, de transport públic, aporta un conjunt de 174 milions d’euros —confirma que hi ha un error a l’enunciat de la proposta— i, a partir d’aquí, decideix la manera de pagar-los, i va treballant conjuntament amb els operadors i amb l’ATM per tal de poder cobrir les necessitats de tresoreria. CCP 4/20 29/78 Afirma que el Govern és conscient que hi ha un problema de finançament estructural, que segurament amb la situació de l’estat d’alarma actual s’agreujarà, i caldrà molt més esforç econòmic per part de totes les administracions, també de les que històricament fa menys temps que aporta allò que hauria d’aportar, com és el cas del Govern de l’Estat. Per tot plegat, aquesta és una actuació indispensable per seguir oferint el servei de transport públic a la ciutadania, però no impedeix que es continuï treballant per recuperar el finançament, com s’està fent i es continuarà fent, perquè el transport públic seguirà sent, també després de la crisi, un mode de transport sostenible fonamental pel qual el Govern municipal continuarà apostant i els serveis del qual es continuaran incrementant. Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i Partit Popular i l’abstenció de Ciutadans i Barcelona pel Canvi. Districte de Sants-Montjuïc 18. – (19PL16695) SUSPENDRE l’aprovació definitiva, de conformitat amb l’article 92.1.b del Text Refós de la Llei d’Urbanisme (Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost),del Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana per a l’ampliació de l’equipament docent Escola Joan Pelegrí, situat al carrer d’Ermengarda 13-25 i carrer Muntadas 37 de Barcelona; promogut per la Fundació Cultural Hostafrancs, atesa la petició formulada pel promotor a fi d’introduir esmenes en el document, tot això d’acord amb l’informe de la Direcció d’Actuació Urbanística que consta a l’expedient i es DONA per reproduït a efectes de motivació; ADVERTIR als promotors del Pla, de conformitat amb l’article 95 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, que disposen d’un termini de tres mesos, a comptar des del dia següent al de la notificació d’aquest acord, per a realitzar les activitats necessàries per a continuar la tramitació, en cas que no ho facin, es declararà la caducitat del procediment i es procedirà a l’arxiu de les actuacions i NOTIFICAR el present acord als promotors del Pla. La Sra. SANZ explica que aquest punt fa referència a la suspensió de l’aprovació definitiva d’un pla especial urbanístic que presenta un promotor privat per desenvolupar un equipament docent, l’escola Joan Pelegrí, de manera temporal per una sèrie de recomanacions del Consell d’Educació de Barcelona sobre superfícies mínimes de patis i superfícies d’evacuació en planta subterrània que s’han de corregir. Per tal que aquests tràmits puguin desenvolupar-se correctament, es planteja l’aprovació d’aquesta suspensió, a sol·licitud del mateix promotor de l’escola. Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi. 19. – (18PL16637) APROVAR definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla Especial Integral per a la implantació d’un centre residencial universitari al carrer Viriat 37-39; promogut per TSHCE SANTS S.L.; amb les modificacions respecte del document aprovat inicialment, a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; informe que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. CCP 4/20 30/78 La Sra. SANZ comenta que amb aquest pla especial integral es dona compliment al desenvolupament de residències universitàries en funció d’allò que recullen les normes urbanístiques del Pla especial d’allotjaments turístics (PEUAT), on s’especifica que tota residència que superi les 350 places requereix aquest pla especial per tal d’avaluar si és corresponent o no. En aquest cas, s’incorporen 22 places més que les que incorporaria el PEUAT; no implica un augment de sostre edificat ni de volumetria i per això es planteja l’aprovació definitiva d’aquest pla especial, a sol·licitud del promotor. La Sra. BUHIGAS expressa la reserva de vot d’ERC. La Sra. MUNTÉ expressa el vot favorable de JxCat, que considera que aquesta és una bona iniciativa que fa referència a un equipament de qualitat, i recorda que aquesta operació ja es va iniciar fa dos mandats. El Sr. CORBACHO expressa el vot favorable de Cs. El Sr. RAMÍREZ expressa el vot favorable del PP, que entén que és un pla especial que anuncia un increment de 22 places i no suposa l’increment de l’edificabilitat, i és un equipament molt necessari per al barri. La Sra. PARERA expressa el vot favorable de BxCanvi. Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi i la reserva d’Esquerra Republicana. 20. – (19PL16697) APROVAR definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla Especial Urbanístic per a la regulació dels sòls d’equipament entre el carrer de la Metal·lúrgia i el Passeig de la Zona Franca, del sector 14 de la Marina de la Zona Franca, d’iniciativa municipal; amb les modificacions respecte del document aprovat inicialment, a que fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; informe que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. La Sra. SANZ explica que l’objectiu d’aquesta aprovació del Pla especial urbanístic és declarar l’interès públic repartint, en un àmbit de més de 5 hectàrees, noves parcel·les per ubicar-hi sis equipaments públics, segons els usos —s’indiquen al document de l’expedient—, i es concreta tot el sostre edificable de tres equipaments particulars. Especifica que es tracta d’usos vinculats a temes administratius i de seguretat, així com un centre de neteja i un punt verd, un equipament cultural i docent, esportiu i recreatiu, que donen cobertura a les necessitats que s’indiquen que amb el desenvolupament urbanístic d’habitatge de tot aquest àmbit s’acabaran tenint. Assenyala que s’estan anticipant per poder encaixar les dues qüestions: d’una banda, l’habitatge que vindrà, que s’està produint per part dels promotors privats i dels públics, i, d’altra banda, i sobretot, les reserves necessàries per donar cobertura a les necessitats dels veïns, presents i futurs, amb relació als equipaments públics. La Sra. BUHIGAS expressa el vot favorable d’ERC. CCP 4/20 31/78 La Sra. MUNTÉ expressa el vot favorable de JxCat, que entén que aquest pla preveu elements que són molt interessants per al barri de la Marina del Prat Vermell, i recorda que el Plenari del Districte ja hi va votar a favor. El Sr. CORBACHO, el Sr. RAMÍREZ i la Sra. PARERA expressen el vot favorable de Cs, el PP i BxCanvi, respectivament. Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi. Districte de Sant Martí 21. – (19PL16654) APROVAR definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla Especial Integral de la residència col·lectiva docent d’allotjament temporal situada al carrer Pallars núm. 433-453 entre els carrers Agricultura i de Josep Pla; promogut per HPH Pallars Development SLU; amb les modificacions respecte del document aprovat inicialment, a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; informe que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. La Sra. SANZ observa que en aquest cas gairebé es doblen les places que incorpora el PEUAT, per la qual cosa era necessari desenvolupar el Pla especial integral, i indica que la proposta de residència col·lectiva docent, d’estudiants, és de 752 places i un sostre màxim de 20.000 m². La Sra. BUHIGAS expressa la reserva de vot d’ERC. El Sr. MASCARELL expressa el vot favorable del Grup de JxCat, que considera que és un projecte prou positiu que segur que ajudarà a dinamitzar econòmicament el barri, i subratlla que és necessari que quedi clar i que es garanteixi, tenint en compte la inquietud que hi ha a Sant Martí en relació amb les residències, que les habitacions són veritablement allotjaments per a alumnes universitaris i no poden tenir usos diferents d’aquest, com ha passat amb alguna residència. El Sr. CORBACHO expressa el vot favorable de Cs. El Sr. RAMÍREZ expressa el vot favorable del PP, que entén que el projecte va vinculat a un equipament docent, concretament a una escola de negocis. La Sra. PARERA expressa el vot favorable de BxCanvi. Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi i la reserva d’Esquerra Republicana. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions Propostes d’acord CCP 4/20 32/78 22. – (10/2020) APROVAR el Pla d’Estudis Sociològics 2020-2023; PUBLICAR-LO a la Gaseta Municipal de Barcelona, a la seu electrònica o al web municipal, d’acord amb la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. RETIRADA 23. – (20194507_19003860L01) DECLARAR D’INTERÈS PÚBLIC LA TRAMITACIÓ d’aquest expedient als efectes que preveu la disposició addicional tercera del RD 463/2020 i ADJUDICAR el lot 1 del contracte núm. 19003860, de subministrament, en la modalitat d’arrendament, de 21 turismes híbrids sense distintius per a la Guàrdia Urbana de Barcelona, d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques, amb mesures de contractació pública sostenible i desglossat en dos lots [Lot 1: 12 turismes sense distintius transformació tipus 2 (equipament complet)], a Banco Santander SA, amb NIF A39000013, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient i d’acord amb la proposició que ha presentat en ser considerada l’oferta més avantatjosa, pel preu de 636.580,80 euros, IVA inclòs. DISPOSAR a favor de l’empresa adjudicatària la despesa de l’esmentada quantitat, de la qual 529.300,80 euros corresponen al preu net i 107.280,00 euros, a l’IVA, desglossat en els exercicis pressupostaris següents: 2020 (106.096,80 euros); 2021 (127.316,16 euros); 2022 (127.316,16 euros); 2023 (127.316,16 euros); 2024 (127.316,16 euros) i 2025 (21.219,36 euros), tots ells amb I’IVA inclòs, a l’aplicació pressupostària D/20400/13211 0400 i sotmès a l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l’actual. FORMALITZAR el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre que la resta de licitadors manifestin la seva conformitat en el termini indicat. (Es tracta juntament amb els punts 24 i 25) El Sr. CORONAS expressa el vot favorable d’ERC a tots tres punts. El Sr. MARTÍ GALBIS expressa el vot favorable de JxCat a tots tres punts i posa èmfasi en la importància, molt sovint posada de manifest pels agents de la Guàrdia Urbana i els sindicats, de tenir en compte l’opinió i l’experiència dels agents de la Guàrdia Urbana i de la Gerència de Seguretat i Prevenció, d’acord amb els criteris dels responsables de compres, ja que són els agents qui han de conduir i gaudir o patir durant tot el servei. El Sr. SIERRA expressa el vot favorable del Grup de Cs, que sempre ha votat a favor de la dotació als companys de la Guàrdia Urbana de vehicles menys contaminants, i pregunta si la Sra. Colau ha fet cas de la multitud de recomanacions de canviar els dos monovolums que té, altament contaminants. D’altra banda, per la informació de què disposa el seu grup, s’ha produït l’adquisició d’un tot terreny, i voldria conèixer les condicions i les característiques d’aquests vehicles. El Sr. BOU expressa el vot favorable del Grup del PP i es mostra d’acord amb el Sr. Martí que cal tenir en compte l’opinió dels tècnics, dels guàrdies, que són els que han de manejar els vehicles. La Sra. PARERA expressa el vot favorable del Grup de BxCanvi. CCP 4/20 33/78 El Sr. BATLLE diu al Sr. Sierra que la tendència és que tots els cotxes compleixin els màxims estàndards ecològics i que, fins i tot en els vehicles als quals ha fet referència hi ha hagut canvis recents precisament per adaptar-los a la normativa o a les disposicions que està impulsant l’Ajuntament en matèria de sostenibilitat. Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi. APROVADA 24. – (20194507_19003860L02) DECLARAR D’INTERÈS PÚBLIC LA TRAMITACIÓ d’aquest expedient als efectes que preveu la disposició addicional tercera del RD 463/2020 i ADJUDICAR el lot 2 del contracte núm. 19003860, de subministrament, en la modalitat d’arrendament, de 21 turismes híbrids sense distintius per a la Guàrdia Urbana de Barcelona, d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques, amb mesures de contractació pública sostenible i desglossat en dos lots [Lot 2: 9 turismes sense distintius transformació tipus 2b (equipament reduït)], a Banco Santander SA, amb NIF A39000013, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient i d’acord amb la proposició que ha presentat en ser considerada l’oferta més avantatjosa, pel preu de 432.858,60 euros, IVA inclòs. DISPOSAR a favor de l’empresa adjudicatària la despesa de l’esmentada quantitat, de la qual 360.136,80 euros corresponen al preu net i 72.721,80 euros, a l’IVA, desglossat en els exercicis pressupostaris següents: 2020 (72.143,10 euros); 2021 (86.571,72 euros); 2022 (86.571,72 euros); 2023 (86.571,72 euros); 2024 (86.571,72 euros) i 2025 (14.428,62 euros), tots ells amb I’IVA inclòs, a l’aplicació pressupostària D/20400/13211 0400 i sotmès a l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l’actual. FORMALITZAR el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre que la resta de licitadors manifestin la seva conformitat en el termini indicat. (Tractat juntament amb els punts 23 i 25) Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi. APROVADA 25. – (20194507_19003860) ALLIBERAR la quantitat de 270.030,60 euros (IVA inclòs), en concepte de baixa en la licitació, del contracte 19003860 que té per objecte el subministrament, en la modalitat d’arrendament, de 21 turismes híbrids sense distintius per a la Guàrdia Urbana de Barcelona, d’acord amb les previsions del Plec de Prescripcions Tècniques, amb mesures de contractació pública sostenible i desglossat en dos lots el qual ha estat adjudicat, tant el lot 1 com el lot 2, a Banco Santander SA, amb NIF A39000013, i retornar-lo a les partides i als pressupostos amb el desglossament següent: un import (IVA inclòs) de 4.084,38 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2025 i a l’aplicació pressupostària D/20400/13211 0400; un import (IVA inclòs) de 4.916,64 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2025 i a l’aplicació pressupostària D/20400/13211 0400; un import (IVA inclòs) de 24.506,28 euros a l’exercici pressupostari de l’any CCP 4/20 34/78 2024 i a l’aplicació pressupostària D/20400/13211 0400; un import (IVA inclòs) de 29.499,84 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2024 i a l’aplicació pressupostària D/20400/13211 0400; un import (IVA inclòs) de 24.506,28 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2023 i a l’aplicació pressupostària D/20400/13211 0400; un import (IVA inclòs) de 29.499,84 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2023 i a l’aplicació pressupostària D/20400/13211 0400; un import (IVA inclòs) de 24.506,28 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2022 i a l’aplicació pressupostària D/20400/13211 0400; un import (IVA inclòs) de 29.499,84 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2022 i a l’aplicació pressupostària D/20400/13211 0400; un import (IVA inclòs) de 24.506,28 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2021 i a l’aplicació pressupostària D/20400/13211 0400; un import (IVA inclòs) de 29.499,84 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2021 i a l’aplicació pressupostària D/20400/13211 0400; un import (IVA inclòs) de 20.421,90 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2020 i a l’aplicació pressupostària D/20400/13211 0400; un import (IVA inclòs) de 24.583,20 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2020 i a l’aplicació pressupostària D/20400/13211 0400. (Tractat juntament amb els punts 23 i 24) Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi. APROVADA 26. – (03-2019LL22246) ACORDAR la declaració d’especial interès i utilitat municipal de les obres per a la rehabilitació de les façanes posteriors de l’edifici del carrer d’Olivera, 31, que està inclòs en el catàleg de Patrimoni Arquitectònic, amb nivell de protecció individual C, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2-1; CONCEDIR a Roberto Secchi la bonificació de 35% sobre la quota de l’impost de Construccions, instal·lacions i Obres generada per la concessió de la llicència 03- 2019LL22246, en data 30/09/2019, per a les obres de rehabilitació esmentades en l’apartat anterior, atès que s’ajusta a allò establert a l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que l’edifici es troba, d’acord amb l’informe del tècnic municipal, dins del llistat del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Districte de Sants-Montjuïc amb nivell de protecció individual C, número d’identificador 1797, amb el nom del conjunt “Casa Joaquin Marqués”. (Es tracta juntament amb els punts 27 i 28) La Sra. SANZ proposa passar directament a l’emissió dels vots, atès que aquests punts ja es van explicar. La Sra. BUHIGAS indica que ERC vota a favor dels punts 26 i 28 i s’absté en el 27. El Sr. MARTÍ GALBIS vota a favor de tots tres punts en nom del Grup de JxCat, que lamenta, però, que per una qüestió de formes (per extemporània) s’hagi rebutjat la petició d’aquest benefici per part del Club Natació Sant Andreu. El Sr. CORBACHO expressa el vot favorable de Cs a tots tres punts. CCP 4/20 35/78 El Sr. RAMÍREZ vota a favor de tots tres punts en nom del Grup del PP, que també lamenta que el Club Natació Sant Andreu no es pugui beneficiar d’aquesta bonificació atesa la presentació extemporània de la sol·licitud, però entén que cal atenir-se al procediment reglat i a les normes, i ja se’n va parlar a la prèvia, es va discutir, perquè el termini realment era molt llarg i no es va poder trobar una solució. La Sra. PARERA expressa el vot favorable del Grup de BxCanvi a tots tres punts. Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi. APROVADA 27. – (00-215-0007) INADMETRE per extemporània la sol·licitud, de data 27 de novembre de 2018, presentada pel Sr. Àngel Bernet i Ribó, en nom i representació del CLUB NATACIÓ SANT ANDREU, d’una bonificació del 65% de la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres generades per l’admissió de la llicència d’activitats (Exp. 00-2015-0007) de les instal·lacions del Centre Esportiu Municipal ubicades al carrer Santa Coloma número 25, amb motiu de sol·licitud presentada amb posterioritat a la finalització de les obres; i, per tant, no es donen els requisits establerts a l’article 7è. Bonificacions de l’Ordenança fiscal núm. 2.1 d’aplicació per l’any 2016, reguladora de l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (circumstàncies socials). (Tractat juntament amb els punts 26 i 28) Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi i l’abstenció d’Esquerra Republicana. APROVADA 28. – (09-2018LL62414) ACORDAR la declaració d’especial interès i utilitat municipal de les obres per a reforma i canvi d’ús (de sanitari assistencial a habitatges: resulten 17 nous habitatges), per possibilitar el dret d’accés a un habitatge digne a persones desafavorides, que les deslliuri de l’exclusió residencial i alhora, puguin comptar amb un pla d’acompanyament social que faciliti la seva inclusió social, a l’edifici situat al carrer Residència número 10 i de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2019, CONCEDIR a FUNDACIÓ PRIVADA HABITAT3 TERCER SECTOR SOCIAL la bonificació del 90% sobre la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres generada per la concessió de la llicència, en data 4 de novembre de 2019 (exp. 09-2018LL62414) a la part amb protecció; donat s’ajusta a allò establert en l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que es tracte d’obres destinades a lloguer, a dret de superfície o a una altra forma de cessió d’ús i a allotjaments col·lectius protegits, adreçades al compliment del Pla d’habitatge de Barcelona 2008-2016; i DONAR TRASLLAT a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. (Tractat juntament amb els punts 26 i 27) Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi. CCP 4/20 36/78 APROVADA c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal Esquerra Republicana: 29. – (M1923/707) La Comissió Conjunta de les Comissions Permanents del Consell Municipal, insta el Govern municipal a crear una Taula de Ciutat que aplegui els representats polítics i socials de la ciutat de Barcelona en peu d’igualtat per tal de: 1. Fixar una agenda per a la reactivació social, cultural i econòmica. Dibuixar l’estratègia d’avenç cap a la nova economia de la conurbació metropolitana en base al compromís i la coresponsabilitat de l’administració, empresaris, treballadors i el conjunt de la societat barcelonina. 2. Revisar la Carta Municipal i les competències conferides a Barcelona, bé directament o de manera consorciada amb la Generalitat. 3. Acordar una Carta de Ciutadania, que fixi els drets i deures dels conciutadans i el compromís de la ciutat vers la pròpia ciutadania. 4. Ajustar el model de ciutat i les seves infraestructures a les noves condicions derivades d’aquesta crisi sanitària. 5. Reforçar l’àrea metropolitana de Barcelona com a subjecte polític alhora, que gestor de serveis de la ciutat real. 6. Modificar el model de finançament municipal i metropolità, en coordinació amb les altres administracions. (Aquest punt es va tractar després del punt 30, per això el debat d’aquesta proposició del Grup d’ERC inclou algunes referències al debat de la proposició del Grup de JxCat.) El Sr. MARAGALL posa de manifest que avui l’apartat de proposicions/declaracions de grup és més que un seguit de proposicions sobre qüestions diverses i, conceptualment, podrien formar part d’un debat gairebé únic, ja que, encara que siguin diferents en intencions i en la concreció, tenen un denominador comú: totes tracten sobre el futur de la ciutat, sobre la manera de treballar tots amb el conjunt de la ciutat per construir o refer tot el que s’ha destruït i recuperar la ciutat en tots els sentits, recuperar els mínims de cohesió social i de sostenibilitat econòmica, ambiental, etc., que d’alguna manera s’han perdut, i per això a les propostes es produeix el suport mutu dels grups, com s’acaba de veure en la proposició de JxCat (punt 30 de l’ordre del dia). Entén que aquesta és una responsabilitat compartida. Observa, però, que estar d’acord amb això avui i aquí no implica que sigui fàcil estar d’acord demà en els escenaris formals que s’estan donant per dibuixar i per decidir el futur. Assenyala que la taula que proposa el Grup d’ERC en aquesta proposició és una taula de la ciutat autèntica, oberta, flexible i capaç d’incorporar tothom, però és conscient que hi ha interessos, contradiccions objectives i els efectes destructius immensos als quals ja s’ha assistit i que es tenen comptabilitzats. D’altra banda, comenta que no s’hauria d’anteposar el pressupost a la taula, sinó que més aviat hauria de ser un dels resultats d’aquesta taula de ciutat en la qual s’haguessin definit prioritats, objectius, criteris i mètodes nous, així com què vol dir redistribució i què vol dir ajudar a sortir del forat totes les persones a les quals la crisi ha perjudicat, que implica preservar ingressos privats i CCP 4/20 37/78 públics absolutament necessaris per atendre totes les necessitats. A parer seu, és aquí on hi ha l’autèntic repte d’aquesta taula de ciutat. Considera que Barcelona és una de les ciutats més ben preparades per a això i que cal fer una operació de reequilibri societat-Estat a favor d’allò que és públic, que cal enfortir i apoderar per poder definir, regular, establir i gestionar amb tot el que convingui els sistemes bàsics de l’estat del benestar, avui tan greument perjudicats. I, per apoderar el que és públic, caldrà un lideratge fiable i complicitat, treballar amb la gent, no contra la gent, i no des de l’autoritat o la unilateralitat, sinó amb la consciència que és una magnífica oportunitat per a la ciutat —insisteix que probablement Barcelona és de les poques ciutats o de les millors ciutats preparada o disposada per fer això. A continuació, esmenta els sis grans eixos que inclou la taula que proposa el seu grup: 1. Agenda de recuperació econòmica, que inclou turisme, comerç, indústria, mobilitat, urbanisme, habitatge, etc. 2. Revisió de la Carta municipal (quin és el paper de Barcelona en aquest escenari). 3. Què significa avui drets i deures i, per tant, una carta de ciutadania que restableixi explícitament els deures greument afectats. 4. Què vol dir avui un model de ciutat amb les noves circumstàncies derivades de la crisi sanitària i què vol dir convivència, espai públic, etcètera. 5. Que la taula abordi les qüestions que han de ser objecte de reflexió a l’Àrea Metropolitana, per a l’Àrea Metropolitana i governades des de l’Àrea Metropolitana. 6. Revisió de les grans regles de finançament, de gestió del deute i de les possibilitats d’utilitzar el superàvit, qüestions que avui estan sobre la taula d’una manera molt evident. Subratlla que és urgent crear aquesta taula i fer-ho d’una manera determinada que no busqui simplement una fotografia, i remarca que la necessària exigència de consens no pot significar una reducció del mínim comú denominador que implicaria aquest consens, i que cal ambició, transformació i consens per transformar, per canviar els paradigmes que han conduït al desastre actual. Per tot això, atorga molta importància a aquesta taula. Per acabar, lamenta l’absència de l’alcaldessa en una sessió en què tots junts estan decidint què és el que cal fer amb la ciutat. El Sr. MASCARELL posa de manifest que la Sra. Artadi, en el debat de la proposició de JxCat (punt 30 de l’ordre del dia) ha fet notar l’acord del Grup de JxCat amb el pacte de ciutat cara endins, cara enfora i amb les taules que convinguin, així com quina és l’agenda d’aquest grup a través de la idea de recuperar, reiniciar i reinventar, i observa que aquesta proposició del Grup d’ERC té a veure amb aquest tercer estadi, el de la reinvenció, que s’ha de començar a treballar immediatament, amb la col·laboració de tots els grups i de tota la societat civil, perquè el moment així ho requereix. Per això, el seu grup vota a favor de la proposició, si bé entén que algunes de les propostes que inclou, com ara la revisió de la Carta municipal, implica sobretot, si realment es vol avançar, revisar les polítiques d’Estat respecte de Catalunya. Sobre la proposta d’acordar una carta de ciutadania, considera que és adient si es considera des del punt de vista intern, de les maneres que tenim tots plegats d’utilitzar la ciutat i d’enfortir les maneres pròpies d’entendre-la, l’esperit de la ciutat, però entén que des del punt de vista de les llibertats i la democràcia tenim al davant un instrument polític anomenat Estat que no té idees exactament similars a les nostres, de manera que pot ajustar el model de ciutat a les noves exigències sanitàries, però hi ha el problema d’un sistema de finançament que no ajuda. En resum, el seu grup opina que el conjunt de propostes de caràcter general que planteja ERC són molt interessants però implicaran un debat de fons molt complex des del punt de vista CCP 4/20 38/78 polític. D’altra banda, considera que hi ha un altre conjunt de coses que caldrà afrontar d’una manera decidida, tot allò que té a veure amb el que ens ha ensenyat aquesta pandèmia: el paper del treball remot, la funció de la connectivitat, l’evidència de l’envelliment, els sistemes de salut o, fins i tot, el model productiu, com també l’emergència climàtica, la reforma horària, el sistema de protecció social, el futur del treball, el model de prosperitat de la ciutat, el turisme, el comerç i la recerca, que tenen a veure amb processos que la ciutat ja havia iniciat. Conclou que parlar sobre tot això i que tothom s’hi posi alhora és fonamental, i manifesta el desig que tothom treballi per posar fi a actituds que fins ara no han beneficiat la ciutat i per fer de Barcelona una líder per construir nous models de ciutat. El Sr. SIERRA expressa el vot favorable del seu grup, que està d’acord que cal el treball conjunt de tothom i que el Govern municipal es faci ressò de les iniciatives dels grups municipals i estableixi un escenari en què es posin en comú totes les posicions per assolir els acords necessaris per solucionar la crisi sociosanitària actual, però li costa una mica més donar suport a aquesta proposició que a la de JxCat (punt 30 de l’ordre del dia) per generar aquest consens, però no tant en el fons. Explica que, si bé el seu grup comparteix més punts de la proposició de JxCat, aquesta té un fil conductor: atacar l’emergència sociosanitària, recuperar i enfortir els serveis socials de la ciutat i portar l’economia a la situació anterior a la crisi del coronavirus. Les idees del Grup de Cs respecte d’aquests punts són diferents, però caldrà assolir consensos i estar a l’altura perquè l’Ajuntament doni una resposta a la ciutadania adequada a les circumstàncies, cosa que, a parer seu, no té res a veure amb la reclamació de competències, sinó amb la cooperació de tothom: és en aquesta unitat on es trobarà la fortalesa per sortir d’aquesta situació al més aviat possible, i això s’ha d’aplicar no només a l’Ajuntament de Barcelona, sinó també a l’Àrea Metropolitana i a altres estructures en cooperació amb altres administracions. Per acabar, repeteix que el seu grup dona suport a la proposició encara que no en comparteixi tots els punts. El S. BOU afirma que el Grup del PP no dubta que aquesta iniciativa es presenta amb l’únic interès d’aportar idees i solucions davant la situació actual de la ciutat, que està patint un seguit de problemes que seran visibles quan l’emergència sanitària deixi pas a l’emergència econòmica, però subratlla que cal deixar de banda els dogmatismes i les ideologies —sap quin és l’ideari del grup proposant— i agafar-se als pragmatismes per ser capaços d’actuar com a ciutadans d’una gran ciutat, tots junts, per Barcelona. Està d’acord tant en la necessitat de treballar tots junts com en la taula de ciutat, que ha d’aplegar tothom (tots els grups, inclosos els de l’oposició, gremis, plataformes, organitzacions empresarials, associacions de restauradors, la Barcelona oberta i global...) i en la qual s’haurà d’escoltar molt, digerir les idees de la gent que cada dia està al carrer i apuja persianes (o no, en aquests moments) i, després, decidir, cosa que han de fer Govern i oposició plegats. Subratlla que el pacte per Barcelona és el gran cap i casal del contingut de les idees que els 41 regidors han de tenir al cap en aquests moments i ha de ser una màxima, un gran impuls per al creixement econòmic o, fins i tot, el manteniment econòmic. En darrer lloc, remarca que, en la mesura que es pugui, s’ha d’evitar tirar enrere: davant d’una verdadera emergència, cal tirar endavant tots junts, i això és el que esperen els barcelonins dels polítics. Troba encertat que es vulgui redefinir Barcelona i l’àrea metropolitana, però entén que els empresaris, els autònoms i els treballadors no entendrien que en aquest moment els polítics CCP 4/20 39/78 es dediquessin a això, quan el que han de fer és treballar tots a una per fer el millor que poden fer per Barcelona: que la gent sigui feliç i que l’economia arribi a les cases. La Sra. PARERA explica que el Grup de BxCanvi està d’acord que cal una taula de ciutat i fixar una agenda per a la reactivació social, cultural i econòmica, tal com diu la proposició. Aquesta, però, proposa una revisió absoluta de competències i de finançament i ho posa tot en dubte, i el seu grup considera que ara no és el moment de posar-ho tot en dubte. A més, el Grup d’ERC proposa actuacions a molt llarg termini, com ara la revisió de la Carta municipal, que potser és necessària, però no en aquest moment, ja que modificar una llei superior requereix gran consens i molta serenor, i ara mateix no hi ha serenor per prendre decisions, sinó que hi ha pressa per prendre-les, de manera que cal treballar en el curt i el mitjà termini. Quant a la carta de ciutadania que fixi els drets i deures dels conciutadans i el compromís de la ciutat vers la mateixa ciutadania, comenta que si a aquestes alçades no tenen clar quin és el compromís de la ciutat vers la ciutadania tenen un problema. A parer seu, el compromís és evident i s’ha demostrat aquestes setmanes, i els drets i deures no s’han perdut, sinó que s’han modificat temporalment per un decret d’estat d’alarma, però quan l’estat d’alarma canviï, sortim del confinament, tornem a sortir al carrer i tornem a fer una vida normal, els drets i deures ja estaran recollits, no s’hauran modificat. Per això, el seu grup no entén què busca exactament aquesta proposició, de manera que s’hi abstindrà. Conclou que no és el moment de parlar de canviar coses tan importants com competències i finançament —se’n pot parlar un cop s’hagi superat la crisi que estem vivint— i que els sectors més afectats per la crisi no estan pendents de si els polítics volen modificar la carta de ciutat o no —seria absurd i se’ls estaria enviant un missatge equivocat—, sinó que esperen mesures que els ajudin a superar la crisi econòmica. El Sr. COLLBONI indica que el criteri del Govern municipal ha estat votar favorablement a totes les proposicions que han articulat els grups, cadascun en funció de la seva sensibilitat, però amb l’objectiu comú de reactivar l’economia i la societat barcelonina al més aviat possible sota el prisma d’intentar construir un consens ampli dins la ciutat. Entén que tots els grups ho estan fent, segurament inspirats per allò que la ciutat ja ha fet en l’etapa de l’emergència sanitària: sense que ningú els ho demanés, els hotels de la ciutat es van posar a disposició dels serveis sanitaris; sense que ningú els ho demanés, els apartaments turístics es van oferir per fer el drenatge social de col·lectius en risc, i sense que ningú els ho demanés, als barris es van articular xarxes de suport mutu, de suport comunitari, que avui mateix estan repartint dinars per a la gent que més ho necessita. Subratlla que aquesta és la Barcelona que els interpel·la a ells com a grups polítics, i el mínim que han de fer és articular aquest pacte de ciutat. En aquest sentit, el Govern agraeix la proposta d’ERC de constituir aquesta taula. Observa que es podria fer un debat sobre cadascun dels punts de la proposició, però la voluntat del Govern ha estat buscar aquest mínim comú denominador de les proposicions i articular el que han anomenat el pacte per Barcelona, que té un doble vessant: d’una banda, un vessant extern, participatiu, que busca la complicitat del conjunt d’actors de la ciutat, de les entitats, associacions culturals, econòmiques, sindicals, patronals, la Barcelona ciutadana amb la Barcelona de la seva institució, del seu ajuntament i, d’altra banda, un vessant intern. Humilment, considera que s’ha anat molt lluny i s’ha demostrat molta ambició no només a l’hora de plantejar un pacte de ciutat per sortir de la conjuntura —després tindran ocasió de parlar-ne—, sinó de mirar més enllà, per a la qual cosa calia refer, per començar, els pressupostos. CCP 4/20 40/78 Posa de manifest que no ha vist cap altra administració que enmig d’aquesta crisi hagi decidit fer el que ha decidit fer Barcelona, reobrir els pressupostos amb voluntat de consens amb els grups polítics, tenir una primera modificació abans de l’estiu i començar a parlar dels pressupostos de la reconstrucció del 2021, cosa que entén que expressa la manera en què la ciutat pot reactivar-se i se’n pot sortir al més aviat possible. El Sr. MARAGALL diu que entén que l’aprovació d’aquesta proposició implica que a la taula de ciutat o pacte per Barcelona es tractin tots els punts que inclou —no exclusivament—, i que cal escoltar la ciutadania i no només governar per a la ciutadania, sinó també amb la ciutadania. D’altra banda, puntualitza que aquesta taula no és només per a un mes, per a una decisió o per sortir de la greu situació actual, sinó per construir futur des d’una altra òptica de transformació, d’equilibri i de justícia social. Afegeix que no s’ha de confondre aquesta taula amb el Govern, però si es treballa bé, el Govern estarà obligat a transformar el que acordi aquesta taula en mesura, en acció legislativa, en acció política i en decisió ferma. Això és el que espera el seu grup. El Sr. COLLBONI entén que el criteri general de tots els grups ha estat votar a favor de les proposicions, però entenent que és molt d’hora per articular les mesures que poden sorgir en el pacte de ciutat: la metodologia, els temes a abordar i els principis a partir dels quals funcionarà la taula i el consegüent pacte tenen a veure amb una sèrie de principis que també caldrà acordar. Observa que ja s’ha assumit, de forma tàcita, que un d’aquests principis és que cal fer un ajust pressupostari, una gran decisió perquè és determinant per després posar els recursos en funció dels resultats, el diàleg i el pacte que s’estableixi. D’altra banda, assenyala que també hi hagut coincidència en el fet que la sortida d’aquesta situació no només ha de ser garantint equitat, justícia social i no deixar ningú enrere, sinó que és també una oportunitat per catalitzar canvis que la ciutat està en condicions d’afrontar, per exemple, sobre la necessitat de tenir un desenvolupament sostenible, un debat que ja havia començat abans del confinament; sobre la digitalització de l’economia o les relacions econòmiques, així com de les relacions socials —aquesta reunió n’és un exemple—, i sobre les oportunitats que ofereix la digitalització. Afegeix que tots aquests canvis són també oportunitats i el Govern està convençut que la ciutat té el talent, les institucions, l’experiència i l’actitud per aprofitar els canvis que aquesta crisi està catalitzant. A continuació, comenta que el Govern ha volgut mantenir i mantindrà la lleialtat institucional amb totes les institucions, i quan hi hagi crítiques o aportacions les farà sobre la base de fets concrets que pensi que no s’estan fent bé, no amb la voluntat d’intentar desgastar una altra institució o un altre govern. Subratlla que sempre que ha fet una aportació ha estat en aquest sentit, i considera que és la guia que ha de regir també els continguts d’aquest pacte. Entén que és el que els ciutadans esperen dels polítics. Per acabar, expressa el vot favorable del Govern a la proposició. Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans i Partit Popular i l’abstenció de Barcelona pel Canvi. APROVADA Del Grup Municipal Junts per Catalunya: 30. – (M1923/716) La Comissió Conjunta de les Comissions Permanents del Consell Municipal CCP 4/20 41/78 acorda impulsar el “Pla Barcelona per Barcelona”, un pla de tres fases (recuperar, reiniciar i reinventar) amb mesures concretes per superar la crisi derivada de la pandèmia del Covid19 a la ciutat de Barcelona, i retornar a la normalitat. Les accions que inclou són: 1. Barcelona recupera Barcelona (accions immediates per pal·liar les conseqüències de l’aturada de l’activitat i el confinament, que han suposat per molts ciutadans i ciutadanes una pèrdua molt important d’ingressos, i han incrementat el nombre de persones i famílies vulnerables): 1.1) Revisar i actualitzar els criteris d’accés i adjudicació dels ajuts socials per donar resposta a la nova realitat socioeconòmica i ampliar les partides necessàries per oferir una cobertura suficient a les persones vulnerables de la ciutat. 1.2) Possibilitar el pagament a termini, sense interessos, durant els 2 propers anys, dels impostos corresponents a l’actual exercici que no hagin estat condonats. 1.3) Augmentar l’import i els barems de les línies de subvencions d’ajuda al pagament de l’IBI. 1.4) Ajornar fins el 2021 la meritació i cobrament de la nova taxa de recollida domiciliària de residus. 1.5) Generar una línia d’ajuts extraordinaris per donar suport a aquelles entitats dels àmbits més castigats per l’aturada. 1.6) Reforçar els programes existents de serveis socials, modificant el pressupost municipal i destinant-hi més recursos. 1.7) Constituir una línia d’ajudes directes al comerç, la restauració i el sector de serveis turístics per afrontar les seves despeses fixes. 1.8) Elaborar un pla de desconfinament per assegurar el retorn a l’activitat normal de l’administració i dels equipaments municipals, amb la màxima seguretat per a treballadors, usuaris i ciutadania. 1.9) Readaptar l’ICUB en Centre d’Emergència Cultural de Barcelona. 1.10) Desplegar amb caràcter d’urgència les 10 mesures per a l’àmbit cultural aprovades pel Govern de la ciutat, i accentuar el treball de col·laboració amb les altres institucions culturals rellevants (Departament de Cultura, Diputació i Ministerio de Cultura) i les organitzacions dels diferents sectors. 1.11) Creació d’un fons sense retorn 2020 per ajudar a les empreses culturals sense liquiditat per afrontar el confinament i la posta en marxa del post-confinament. 1.12) En l’àmbit de suport a les indústries culturals, demanar al Govern de l’Estat: a) Reducció del tipus impositiu en l’impost de societats. b) Pagament immediat, per part de l’Agència Tributària, de l’IVA pendent de devolució. c) Exempció de l’IVA en el lloguer dels locals que no han pogut exhibir o continuar amb la seva activitat. d) Reducció del 21% al 10% de l’IVA, en “tots els serveis relacionats en espectacles en viu” inclòs els contractes d’espectacles que es facin amb l’administració. 1.13) Reclamar al Govern de l’Estat mesures per donar més eines a les administracions per fer front a les conseqüències d’aquesta crisi, com són: a) La flexibilització de la rigidesa del sostre de despesa i de l’estabilitat pressupostària b) Permetre la utilització del superàvit de l’exercici 2019 per destinar-lo a polítiques socials i mesures de promoció de l’activitat econòmica. c) La supressió de la taxa de reposició per permetre la incorporació de personal. d) Agilitzar la contractació pública per fer front a les conseqüències de la crisi del COVID19. e) Modificació de la Llei d’hisendes Locals per incrementar els criteris de bonificacions dels impostos locals, especialment IBI, IAE i Vehicles. 15. Barcelona reinicia Barcelona (accions per recuperar l’activitat de forma ràpida i intensa després del desconfinament): 2.1) Compromís municipal per no incrementar la fiscalitat local en els propers tres anys. 2.2) Accelerar el tràmit i pagament de les subvencions a entitats i associacions, i establir nous programes de col·laboració. 2.3) Establir una línia d’ajuts directes a autònoms de la ciutat que han vist afectada la seva activitat durant la crisi sanitària. 2.4) Accelerar la implantació de la Finestreta Única Empresarial (FUE) a Barcelona com a punt únic i centralitzat d’ajuda i informació per empreses i autònoms sobre les ajudes i mesures econòmiques vigents. 2.5) Establir un fons per incentivar acords de revisió temporal dels lloguers d’establiments comercials i del teixit productiu, mentre no es recuperi plenament l’activitat. 2.6) Dur a terme una campanya de promoció del comerç local i de proximitat per conscienciar de la importància de poder reactivar l’economia local. 2.7) Facilitar al màxim les fires al carrer dels CCP 4/20 42/78 eixos comercials un cop s’aixequi el confinament i les directrius sanitàries ho permetin. 2.8) Accelerar la implantació de la tarifa plana fiscal per a particulars i empreses. 2.9) Retorn a la taxa de terrasses prèvia a l’aprovació de les ordenances fiscals. 2.10) Dissenyar noves campanyes de promoció turística destinades al públic local i de proximitat. 2.11) Elaborar un pla de suport econòmic directe a clubs i entitats esportives, així com a gestors d’equipaments esportius per garantir la liquiditat, viabilitat i supervivència del ric teixit esportiu de la ciutat. En aquest sentit, cal garantir el cobrament àgil de totes les subvencions i convenis de l’àmbit de l’esport i actuar l’Ajuntament com a avalador en els casos de necessitat de finançament. 2.12) Implementar mesures concretes de la mà dels actors de l’àmbit de l’esport de la ciutat per a reactivar de la demanda dels serveis que aquests ofereixen. 2.13) Pla d’acompanyament i suport especial i individualizat als centres esportius municipals que han esdevingut Pavellons Salut per a la seva reobertura un cop passada la crisi i el desconfinament perquè segurament seran equipaments esportius que els costarà més recuperar la seva activitat ordinària, així com les altes d’abonats. 2.14) Facilitar al màxim les reprogramacions d’activitats culturals i l’accés a les mateixes un cop s’aixequi el confinament. 2.15) Passar de la subvenció de l’IBI per part de l’ICUB, a l’exempció total durant el tancament, i un període després de la recuperació. 16. Barcelona reinventa Barcelona (accions per fer front als canvis de model de vida que provoca l’aparició del COVID19 mentre no siguem immunes o obtinguem una vacuna): 3.1) Concertació d’un pla transversal municipal per ajudar a l’adaptació dels models de negoci en col·laboració amb els sectors. 3.2) Crear un Pla d’Impuls al Teletreball, especialment en els sectors on actualment està menys desenvolupat, així com d’experiències virtuals en el sector serveis. 3.3) Destinar tota la maquinària d’empreses i instituts municipals com l’ICUB, IBE o Barcelona Activa per ajudar a l’adaptació dels models de negoci i activitat de les empreses i entitats de cada sector a la realitat post-confinament. 3.4) Impulsar un pla director de la logística de la darrera milla per generar sinèrgies amb mercats i eixos comercials mitjançant el click and collect. 3.5) Crear una plataforma de ciutat on-line per promoure la presència digital i l’e-commerce entre el comerç barceloní. 3.6) Permetre, allà on sigui possible, recuperar en l’espai públic l’aforament que per raons sanitàries de distanciament puguin perdre els restauradors a l’interior del local. 3.7) Aprovar línies especials d’ajuts a l’increment de programació i a la coproducció d’espectacles a nivell local, nacional i internacional. 3.8) Demanar a BCN Activa una política específica de suport a les empreses culturals. 3.9) Reprogramar les inversions previstes al PIM 2020-2023, deixant per més endavant les grans obres de ciutat, i així alliberar recursos. 3.10) Endarrerir l’aplicació del recàrrec en la taxa turística fins l’estiu del 2021. 3.11) Desplegar un pla d’emergència cultural que englobi institucions, tots els sectors afectats i les polítiques de públic. 3.12) Aprofitar sinèrgies i elaborar un Pla de lleure Barcelona estiu 2020 per infància i adolescència amb grups reduïts, aprofitant la diversitat d’equipaments de la ciutat i recursos municipals (biblioteques, centres cívics, espais esportius i culturals), amb la col·laboració de les entitats socials, i dinamitzi els sectors del lleure, la cultura i l’esport. 3.13) Dur a terme una campanya de promoció dels diferents sectors de la cultura per conscienciar de la importància del teixit cultural en la creació de riquesa, l’equilibri social i els valors col·lectius. 3.14) Prioritzar mesures urgents per a la reactivació de l’esport de base corregint i ampliant els criteris d’accés a les subvencions a infants i joves per a la pràctica esportiva fora d’horari escolar, dotant-les de més recursos amb la finalitat que cap infant i jove es quedi sense practicar esport per motius econòmics. 3.15) Fer que l’Ajuntament sigui el principal agent actiu per promoure la millor formació per a la reinserció i l’actualització professional, treballant plegats amb els gremis, sindicats, associacions empresarials i entitats i empreses del Tercer Sector Social. 3.16) Convertir Barcelona en un laboratori d’aplicacions urbanes per millorar la qualitat de vida, el progrés i la governança. CCP 4/20 43/78 Es presenta el text transaccionat següent: La Comissió Conjunta de les Comissions Permanents del Consell Municipal acorda impulsar el "Pla Barcelona per Barcelona", un pla de tres fases (recuperar, reiniciar i reinventar) amb mesures concretes per superar la crisi derivada de la pandèmia del Covid19 a la ciutat de Barcelona, i retornar a la normalitat. Les accions que inclou són: 1. Barcelona recupera Barcelona (accions immediates per pal·liar les conseqüències de l’aturada de l’activitat i el confinament, que han suposat per molts ciutadans i ciutadanes una pèrdua molt important d’ingressos, i han incrementat el nombre de persones i famílies vulnerables): 1.1) Revisar i actualitzar els criteris d’accés i adjudicació dels ajuts socials per donar resposta a la nova realitat socioeconòmica i ampliar les partides necessàries per oferir una cobertura suficient a les persones vulnerables de la ciutat. 1.2) Possibilitar el pagament a termini, sense interessos, més enllà de l’any en curs dels impostos corresponents a l’actual exercici que no hagin estat condonats. 1.3) Augmentar l’import i els barems de les línies de subvencions d’ajuda al pagament de l’IBI. 1.4) Debatre sobre la implementació de la taxa de recollida domiciliària de residus donat que va lligat al consum d’aigua i ara està a màxims degut al confinament. 1.5) Generar una línia d’ajuts extraordinaris per donar suport a aquelles entitats dels àmbits més castigats per l’aturada. 1.6) Reforçar els programes existents de serveis socials, modificant el pressupost municipal i destinant-hi més recursos. 1.7) Constituir una línia d’ajudes directes al comerç, la restauració i el sector de serveis turístics per afrontar les seves despeses fixes. 1.8) Elaborar un pla de desconfinament per assegurar el retorn a l’activitat normal de l’administració i dels equipaments municipals, amb la màxima seguretat per a treballadors, usuaris i ciutadania. 1.9) Readaptar I’ICUB en Centre d’Emergència Cultural de Barcelona. 1.10) Desplegar amb caràcter d’urgència les 10 mesures per a l’àmbit cultural aprovades pel Govern de la ciutat, i accentuar el treball de col·laboració amb les altres institucions culturals rellevants (Departament de Cultura, Diputació i Ministerio de Cultura) i les organitzacions dels diferents sectors. 1.11) Creació d’un fons sense retorn 2020 per ajudar a les empreses culturals sense liquiditat per afrontar el confinament i la posta en marxa del post- confinament. 1.12) En l’àmbit de suport a les indústries culturals, demanar al Govern de l’Estat: a) Reducció del tipus impositiu en l’impost de societats. b) Pagament immediat, per part de l’Agència Tributària, de l’IVA pendent de devolució. c) Exempció de l’IVA en el lloguer dels locals que no han pogut exhibir o continuar amb la seva activitat. d) Reducció del 21% al 10% de l’IVA, en "tots els serveis relacionats en espectacles en viu" inclòs els contractes d’espectacles que es facin amb l’administració. 1.13) Reclamar al Govern de l’Estat mesures per donar més eines a les administracions per fer front a les conseqüències d’aquesta crisi, com són: a) La flexibilització de la rigidesa del sostre de despesa i de l’estabilitat pressupostària. b) Permetre la utilització del superàvit de l’exercici 2019 per destinar-lo a polítiques socials i mesures de promoció de l’activitat econòmica. c) La supressió de la taxa de reposició per permetre la incorporació de personal. d) Agilitzar la contractació pública perfer front a les conseqüències de la crisi del COVID19. e) Modificació de la Llei d’hisendes Locals per incrementar els criteris de bonificacions dels impostos locals, especialment IBI, IAE i Vehicles. 2. Barcelona reinicia Barcelona (accions per recuperar l’activitat de forma ràpida i intensa després del desconfinament): 2.1) Accelerar el tràmit i pagament de les subvencions a entitats i associacions, i establir nous programes de col·laboració. 2.2) Establir una línia d’ajuts directes a autònoms de la ciutat que han vist afectada la seva activitat durant la crisi sanitària. 2.3) Accelerar la implantació de la Finestreta Única Empresarial (FUE] a Barcelona com a punt CCP 4/20 44/78 únic i centralitzat d’ajuda i informació per empreses i autònoms sobre les ajudes i mesures econòmiques vigents. 2.4) Establir un fons per incentivar acords de revisió temporal dels lloguers d’establiments comercials i del teixit productiu, mentre no es recuperi plenament l’activitat. 2.5) Dur a terme una campanya de promoció del comerç local i de proximitat per conscienciar de la importància de poder reactivar l’economia local. 2.6) Facilitar al màxim les fires al carrer dels eixos comercials un cop s’aixequi el confinament les directrius sanitàries ho permetin. 2.7) Accelerar la implantació de la tarifa plana fiscal per a particulars i empreses. 2.8) Valorar l’aplicació de la taxa de terrasses donada l’afectació de la pandèmia al sector de la restauració. 2.9) Dissenyar noves campanyes de promoció turística destinades al públic local i de proximitat. 2.10) Elaborar un pla de suport econòmic directe a clubs i entitats esportives, així com a gestors d’equipaments esportius per garantir la liquiditat, viabilitat i supervivència del ric teixit esportiu de la ciutat. En aquest sentit, cal garantir el cobrament àgil de totes les subvencions i convenis de l’àmbit de l’esport i actuar l’Ajuntament com a avalador en els casos de necessitat de finançament. 2.11) Implementar mesures concretes de la mà dels actors de l’àmbit de l’esport de la ciutat per a reactivar de la demanda dels serveis que aquests ofereixen. 2.12) Pla d’acompanyament i suport especial i individualitzat als centres esportius municipals que han esdevingut Pavellons Salut per a la seva reobertura un cop passada la crisi i el desconfinament perquè segurament seran equipaments esportius que els costarà més recuperar la seva activitat ordinària, així com les altes d’abonats. 2.13) Facilitar al màxim les reprogramacions d’activitats culturals I l’accés a les mateixes un cop s’aixequi el confinament. 3. Barcelona re inventa Barcelona (accions per fer front als canvis de model de vida que provoca l’aparició del COVID19 mentre no siguem immunes o obtinguem una vacuna): 3.1) Concertació d’un pla transversal municipal per ajudar a l’adaptació dels models de negoci en col·laboració amb els sectors. 3.2) Crear un Pla d’Impuls al Teletreball, especialment en els sectors on actualment està menys desenvolupat, així com d’experiències virtuals en el sector serveis. 3.3) Destinar tota la maquinària d’empreses i instituts municipals com I’ICUB,IBE o Barcelona Activa per ajudar a l’adaptació dels models de negoci i activitat de les empreses i entitats de cada sector a la realitat post-confinament. 3.4) Impulsar un pla director de la logística de la darrera milla per generar sinèrgies amb mercats i eixos comercials mitjançant el “click and collect”. 3.5) Crear una plataforma de ciutat on-line per promoure la presència digital i l’e-commerce entre el comerç Barcelona. 3.6) Permetre, allà on sigui possible, recuperar en l’espai públic l’aforament que per raons sanitàries de distanciament puguin perdre els restauradors a l’interior del local. 3.7) Aprovar línies especials d’ajuts a l’increment de programació i a la coproducció d’espectacles a nivell local, nacional i internacional. 3.8) Demanar a BCN Activa una política específica de suport a les empreses culturals. 3.9) Reprogramar les inversions previstes al PIM 2020-2023, deixant per més endavant les grans obres de ciutat, i així alliberar recursos. 3.10) Endarrerir l’aplicació del recàrrec en la taxa turística. 3.11) Desplegar un pla d’emergència cultural que englobi institucions, tots els sectors afectats i les polítiques de públic. 3.12) Aprofitar sinèrgies i elaborar un Pla de lleure Barcelona estiu 2020 per infància i adolescència amb grups reduïts, aprofitant la diversitat d’equipaments de la ciutat i recursos municipals (biblioteques, centres cívics, espais esportius i culturals). amb la col·laboració de les entitats socials, i dinamitzi els sectors del lleure, la cultura i l’esport. 3.13) Dur a terme una campanya de promoció dels diferents sectors de la cultura per conscienciar de la importància del teixit cultural en la creació de riquesa, l’equilibri social i els valors col·lectius. 3.14) Prioritzar mesures urgents per a la reactivació de l’esport de base corregint i ampliant els criteris d’accés a les subvencions a infants i joves per a la pràctica esportiva fora d’horari escolar, dotant-les de més recursos CCP 4/20 45/78 amb la finalitat que cap infant i jove es quedi sense practicar esport per motius econòmics. 3.15) Fer que l’Ajuntament sigui el principal agent actiu per promoure la millor formació per a la reinserció i l’actualització professional, treballant plegats amb els gremis, sindicats, associacions empresarials i entitats i empreses del Tercer Sector Social. 3.16) Convertir Barcelona en un laboratori d’aplicacions urbanes per millorar la qualitat de vida, el progrés i la governança. 4. Obrir un procés de debat i anàlisi entre tots els grups municipals per aprovar una modificació pressupostària adaptada a la situació generada per l’epidèmia del Covid-19. La Sra. ARTADI demana disculpes per l’extensió de la proposició, fruit de l’entusiasme del Grup Municipal de JxCat, de la feina que ha anat fent, de la interlocució amb els sectors i de la dinàmica que ha anat treballant, com la resta de grups, i explica que la proposició no vol ser una llista tancada, sinó que vol propiciar un debat, el mateix que es va fer amb la mateixa intenció el divendres passat al Plenari de la ciutat, i intenta endreçar-lo. D’altra banda, indica que hi ha la voluntat que tothom hi participi i sumi. Assenyala que ahir el Govern municipal en recollia el guant i proposava fer un pacte de ciutat en dos àmbits, un més cap enfora, parlant amb els sectors —esperen que els grups municipals també hi puguin participar de manera activa—, i un més cap endins, pendents de com es refà el pressupost. El Grup de JxCat ha volgut endreçar tot el debat mitjançant tres blocs: recuperar, reiniciar i reinventar (els noms en poden ser uns altres), corresponents a tres moments diferents, amb objectius i subjectes sobre els quals s’han d’aplicar les mesures diferents. Posa de manifest que l’economia ha anat a hivernació des del 14 de març, no perquè els fonaments estiguin malament, sinó perquè s’han hagut de prendre decisions amb criteri sanitari, i subratlla que per sortir-se’n no hi haurà prou amb endeutament, sinó que cal donar respostes ràpides als negocis i a les famílies i assegurar-ne els ingressos, ja que fa molt de temps que no en tenen i han de seguir fent front a les despeses. En aquest sentit, observa que cada dia es reben notícies de negocis que es traspassaran, que no tornaran a obrir, o que obriran per eliminar l’estoc que tenien i tancaran per sempre. Subratlla que això és el que s’hauria d’evitar. Manifesta l’opinió que en el gran debat que es tindrà sobre si abaixar impostos o apujar subvencions —ahir els portaveus d’economia en parlaven— caldria evitar el debat més ideològic i centrar-se a fer les preguntes correctes, com ara què donarà més flexibilitat i amb què s’aconseguirà reaccionar més ràpid, com s’arribarà millor a qui ho necessita, què passa amb les persones i les pimes que abans tenien deutes amb l’Administració i si podran accedir a les noves subvencions, què serà menys burocràtic i què serà més eficient. Entén que segurament la resposta serà una combinació de les dues opcions en funció del sector i d’allò a què s’hagi de fer front. A continuació, observa que no se sap quins recursos tindrà l’Ajuntament i que hi ha una part que depèn del Govern central. Per això, i tenint en compte que els mateixos partits que formen part del Govern de Barcelona formen part del Govern central, demana rapidesa en les decisions sobre objectiu de dèficit, sostre de despesa, si es pot fer servir el superàvit de l’any passat o no (65 milions d’euros), si hi haurà aquests ingressos de l’Estat cap a l’Ajuntament o si realment es perdran 45 milions d’euros, com es va afirmar en una reunió, cosa que caldria intentar evitar, i comenta que també caldria anar adaptant les solucions en funció de quins negocis poden obrir i de l’impacte de la crisi. Per acabar, indica que l’objectiu principal de la llista de mesures que proposa el seu grup —i que, com ha dit, no és exhaustiva— és ajudar les famílies i els negocis, tot aplicant creativitat i talent en la reinvenció, i esmenta algunes d’aquestes mesures: endarrerir el pagament dels impostos de les famílies, que no hagin de fer front a tot aquest any —això no té efectes sobre el pressupost de CCP 4/20 46/78 l’Ajuntament, que, a més, té molt més fàcil endeutar-se que no pas les famílies, i està en bones condicions financeres i de tresoreria— o revisar la taxa de recollida domiciliària de residus, que té un punt d’injustícia perquè va lligada al consum d’aigua, que amb l’estat d’alarma s’ha disparat perquè tothom és a casa. La Sra. ALAMANY posa de manifest que l’estat d’alarma, que es va declarar fa 38 dies, ha suposat el confinament de milions de persones, així com l’aturada de la majoria de l’activitat productiva i la paralització gairebé total de l’economia, i observa que a Barcelona aquesta paralització s’ha traduït també, a diferència del que ha passat a altres capitals del país, en la suspensió quasi absoluta de l’activitat de fiscalització i de rendiment de comptes de l’Ajuntament. Per exemple, durant aquest període només s’ha celebrat un ple extraordinari «descafeïnat», sense que els grups municipals hi poguessin presentar propostes, i aquesta sessió d’avui. Entén que aquesta no és la nova política que es vol i que ERC no és l’únic grup que opina que en l’actuació de l’equip de govern hi ha hagut una manca evident de lideratge en un moment en què cal coordinació entre institucions, que fins ara ha estat bastant pobra i defectuosa. Afirma que el Govern de Barcelona ha actuat com a oposició del Govern de la Generalitat i amb un seguidisme servicial i submís respecte al Govern espanyol, i es podria dir que Barcelona no ha tingut veu quan ha parlat amb Madrid, una renúncia que s’ha vist aquests dies. A més, considera sorprenent que el Govern de Barcelona no hagi organitzat fins el proper dimarts una trobada entre grups polítics, actors econòmics, del tercer sector i comunitaris per treballar junts en un moment com aquest. No sap si el Govern creu que som en aquells temps en què les institucions soles ho podien tot, però ell opina que només amb bones paraules i bones intencions no se solucionaran els problemes, i li hauria agradat veure el Govern de Barcelona assegut amb les forces de l’oposició obert i dialogant per treballar plegats per la ciutat, en lloc de regatejant sessions, repartint culpes o amagant-se darrere de programes infantils de Betevé. Tot seguit, assenyala que ERC, que comparteix en bona mesura les propostes que presenta JxCat per abordar la crisi de la COVID-19, fa setmanes que parla amb els actors de la ciutat, amb propostes semblants com la subvenció equivalent al 40% de l’IBI del 2020 a propietaris que durant el confinament perdonin el lloguer als seus llogaters, la reducció de la taxa de terrasses o la flexibilització de l’espai d’ocupació per poder-les combinar amb les possibles mesures de distanciament social. Subratlla que les propostes hi són i que hi han treballat perquè entenen que tots són Ajuntament, i ara cal obrir aquest espai de ciutat que es reclama per treballar-les. Conclou que hi ha una gran oportunitat perquè l’Ajuntament de Barcelona sigui la punta de llança de la reactivació del país, però aquest repte demana lideratge i no tancar-se i viure d’esquena a la ciutat, que és el que s’ha vist els darrers dies. El Sr. SIERRA qualifica la proposició de poc sostenible: entén que inclou massa punts i que és una despesa de paper considerable. Aclareix que el Grup de Cs comparteix gran part del pla que es planteja —molts punts coincideixen amb el pla econòmic i social que va presentar aquest grup els primers dies d’aquesta greu crisi sociosanitària—, però considera que en aquests moments el que cal és unitat, consens i estar a l’altura de les circumstàncies. Posa de manifest que ja es va sol·licitar a l’alcaldessa que s’habilités un espai amb la resta de grups municipals per compartir diàriament tot el que succeeix a la ciutat en relació amb l’emergència sociosanitària i, un cop més, el Govern municipal actua de manera reactiva: un divendres es van demanar unes mesures determinades i el dimarts següent el tinent d’alcalde va anunciar que es duria a terme aquesta gran taula, aquesta negociació amb els grups municipals. CCP 4/20 47/78 Malgrat el retard, però, celebra que hi hagi aquesta negociació, que ha de permetre atendre les necessitats socials de la ciutadania i cuidar i ajudar els empresaris, els autònoms i els treballadors, així com la gent més desafavorida per aquesta crisi. Subratlla que, en les circumstàncies actuals, en primer lloc caldria fer un nou pressupost, sabent què és urgent i necessari i quines inversions tenen sentit en aquest moment i quines no, i, en segon lloc, al fil d’aquest nou pressupost, unes noves taxes municipals en què efectivament es reclamés a altres administracions més capacitat econòmica, a través del superàvit, l’eliminació del sostre de despesa, el dèficit i estendre la mà a altres administracions, que entén que també estaran a l’altura, que són els fons de la Unió Europea i el Govern d’Espanya. Conclou que aquesta és una oportunitat perquè la classe política estigui a l’altura de les circumstàncies i tingui en compte el que va passar en l’anterior crisi econòmica que hi va haver a Espanya, en què es va rescatar els bancs. Remarca que ara cal rescatar les famílies i cuidar els autònoms, els treballadors i la classe empresarial, que són els que podran abastar la ciutat per cobrir-ne les necessitats socials. El Sr. BOU indica que, si bé en proposicions extenses com aquesta és normal trobar mesures que no es comparteixen plenament o es consideren insuficients o no prou profundes, en aquest cas el Grup del PP hi troba molts més punts de coincidència que de discrepància, i entén que és una proposta força completa destinada a fer front a necessitats en diferents àmbits, com ara el tributari, l’econòmic, el social, l’infantil i el cultural. Dit això, destaca algunes d’aquestes coincidències per la importància de les mesures. En primer lloc, comparteix diverses mesures destinades a disminuir la pressió fiscal (subvencions del pagament de l’IBI, revertir la pujada de la taxa de terrasses o retardar la posada en marxa de la taxa de recollida de residus domèstics), i hi afegiria l’endarreriment de l’aplicació del recàrrec de la taxa turística. De fet, en demanaria directament l’eliminació. D’altra banda, voldria subvencions en altres tributs, per exemple en el preu públic de la recollida de residus comercials o l’IAE. En segon lloc, comparteix mesures de promoció econòmica, com ara la implantació de la finestra única empresarial, que el seu grup ja va proposar en comissió i que considera molt vàlida; el disseny de noves campanyes de promoció turística; la millora de la competitivitat del comerç i la proximitat, enfortint-ne la venda en línia, o l’impuls d’un pla director de logística de la darrera milla. En tercer lloc, comparteix mesures socials, especialment el pla de lleure de «Barcelona estiu». De fet, un dels precs del seu grup d’aquesta sessió és que s’ampliï l’oferta d’activitats extraescolars (casals d’estiu, programes formatius que comprenguin activitats esportives, culturals, científiques, socials...). D’altra banda, el seu grup hi afegeix un pla d’impuls per a l’atenció de les persones més vulnerables, que durant un període de temps es veuran seriosament afectades per la pandèmia. Reconeix l’esforç que ha fet l’Ajuntament amb les persones sense llar, però considera que no n’hi ha prou i que no s’ha fet prou bé, així com que, de vegades, entre l’Ajuntament i la Generalitat no se sabia a qui calia trucar exactament, qui se n’havia de cuidar, i, mentrestant, els nostres avis han patit molt. Per això, cal un pla consensuat amb les entitats del tercer sector que garanteixi que les persones més vulnerables reben la millor assistència possible en aquests moments —per a les persones que viuen al carrer, el coronavirus és un mal afegit i una precarització de la situació que pateixen—, i cal continuar sumant esforços, els que calguin, per garantir que les persones més necessitades disposen dels màxims recursos possibles. Pels motius exposats, el Grup del PP vota a favor de la proposició. CCP 4/20 48/78 La Sra. PARERA comenta que, si bé al seu grup el va sobtar una mica la proposició, perquè entén que una proposició ha de ser molt més concreta i no tot un conjunt de propostes que, de fet, tots els grups han anat traslladant aquests dies al Govern per veure si podien ser útils en la gestió de la crisi, també entén que tot entusiasme propositiu sempre ha de ser benvingut, i considera que la proposició planteja un bon ordre del dia per ser incorporat a la taula de ciutat amb els sectors afectats, així com a les reunions internes que s’hauran de celebrar per fer el pressupost. Tanmateix, subratlla que, a parer seu, abans d’abordar totes les qüestions que planteja la proposició, que recull pràcticament tots els punts que cal tractar i que més o menys tots els grups han anat posant sobre la taula en les propostes, urgeix tenir un nou pressupost: cal saber quina és la caiguda real d’ingressos, quin accés hi haurà a ingressos extraordinaris procedents d’altres administracions, fins i tot d’Europa, i si serà possible endeutar-se, ja que, segons la regla de despesa actual, si els ingressos disminueixen, la despesa ha de disminuir automàticament, i això és un problema. Remarca que ara caldrà endeutar-se i fer molta despesa, que ha de ser, ara més que mai, una despesa útil, sense malbaratar ni un sol euro. Per acabar, manifesta l’opinió que un cop es tingui clar quines són les xifres reals i com es volen abordar els nous pressupostos, aquesta proposició és una bona guia dels punts que entén que cal anar treballant per adoptar les mesures econòmiques corresponents que s’hi puguin associar. Per això, i esperant que el Govern en comparteixi l’esperit propositiu i també hi doni suport, el Grup de BxCanvi hi vota a favor. El Sr. MARTÍ GRAU expressa el vot favorable del Govern, motivat sobretot per la incorporació de les esmenes que va plantejar i que va negociar amb el grup proposant, entre les quals destaca l’afegit del punt 4, en què es demana que hi hagi una modificació pressupostària, que entén que internament ha de ser el gran objectiu que han de treballar entre tots plegats. En aquest sentit, manifesta la total disposició del Govern, com va explicar ahir públicament i als portaveus d’Economia dels diferents grups, per negociar aquest nou pressupost amb tots els grups polítics, tant els que van donar suport al pressupost original d’aquest any com els que no. Es mostra molt d’acord amb la Sra. Artadi pel que fa a la necessitat de deixar de banda els dogmatismes i les posicions molt partidistes, molt ideològiques, perquè l’excepcionalitat ho reclama —poques vegades hi haurà una excepcionalitat econòmica com l’actual—, i assegura que el Govern continuarà treballant amb el màxim ànim de cooperació, com ha fet durant la primera fase de la crisi, en què ha cooperat amb l’Estat i amb el Govern de la Generalitat per fer front a l’epidèmia i al risc del col·lapse sanitari a la ciutat. Dit això, demana la responsabilitat de tothom per arribar a un acord, tenint en compte que un pressupost són ingressos i despeses i, en aquest cas, baixaran els ingressos i pujaran les despeses. Comenta que el Govern s’ha compromès a explicar la setmana que ve quin és el marc econòmic, quina és la hipòtesi econòmica —amb totes les incerteses que hi haurà—, i subratlla que es voldran fer moltes coses amb menys ingressos, de manera que la priorització, sempre necessària quan es construeix un pressupost, ho serà encara més. Per això, insisteix que els grups han d’actuar amb la màxima responsabilitat en el debat obert que s’oferirà a través del pacte per Barcelona, del qual parlaran més tard. La Sra. ARTADI assenyala que està acabant la sisena setmana de confinament i subratlla que les famílies i els negocis necessiten que les decisions es prenguin amb la màxima urgència possible. D’altra banda, posa de manifest que ahir es va dir que hi hauria dos límits: fer el que es pot fer legalment i no posar en risc la solvència de l’Ajuntament. Pel que fa al primer, observa que el que es pot fer legalment també es pot modificar amb la Llei d’hisendes locals, i això depèn dels grups CCP 4/20 49/78 que estan al capdavant de l’Ajuntament. Per això, demana que el que es pot fer legalment evolucioni d’acord amb les necessitats. Pel que fa a no posar en risc la solvència de l’Ajuntament, observa que ara mateix hi ha en risc la solvència de les famílies, els autònoms i les pimes, de manera que cal esforçar-se, sobretot les administracions, per sobre de les famílies i del teixit productiu, per equilibrar-ho tot bé. La Sra. PARERA comenta que troba a faltar en les mesures que s’exigeixi a la Generalitat el pagament d’allò que deu a l’Ajuntament, que ara es necessita més que mai. Voldria que això també ho treballessin tant l’Ajuntament com els grups que hi tenen més incidència. El Sr. MARTÍ GRAU es mostra d’acord amb l’afirmació que la principal motivació que hauria de moure tots els grups és garantir els ingressos, tant a les famílies com a les empreses. Observa que les famílies estan tenint un enorme patiment social, com demostren les atencions que s’estan fent en assistència social i en els serveis socials municipals, amb situacions cada vegada més complexes, i l’Ajuntament, com a Administració més propera a la ciutadania, té una responsabilitat afegida en l’acompanyament d’aquest patiment provocat per un coma induït de l’economia a la ciutat i al país. Pel que fa als ingressos de les empreses i, per tant, a la reactivació econòmica, explicita que les empreses han vist suspesa la seva activitat com a conseqüència de l’aturada general que s’ha imposat amb l’estat d’emergència. Subratlla que caldrà esforçar-se per trobar la millor manera de fer aquestes dues coses, ajornant actuacions, deixant de fer coses que abans eren molt importants i que avui segurament no ho són tant, i amb diàleg tant amb la societat civil, per descomptat, a través de la taula del pacte per Barcelona, com amb diàleg intern entre els grups municipals. A continuació, assegura que el Govern municipal serà totalment exigent i implacable amb els governs superiors (Generalitat i Estat), i afirma que en múltiples ocasions ha criticat coses que feia l’un o l’altre i hi ha estat exigent. En relació amb el finançament, indica que han estat els primers a reclamar la supressió de la regla de despesa per permetre el dèficit controlat i garantir la solvència municipal, i ho continuaran fent, no només a través de les plataformes formals, sinó també a través de tots els mecanismes que tinguin a l’abast per insistir en la necessitat de disposar dels recursos suficients. Subratlla que també es treballarà per incorporar la peça municipal al debat sobre aquesta crisi, ja que els governs l’havien oblidat, com si el debat només fos entre Catalunya i Espanya, quan els poders locals són un dels principals agents que poden donar resposta a l’exigència actual, i insisteix que, si bé cadascú tindrà posicions diferents en funció del partit que representa, per construir els acords cal deixar això de banda. Puntualitza que això no implica renunciar a res, sinó posar per davant de tot la necessitat de donar solucions en una situació excepcional d’emergència que està provocant molt de patiment en la ciutadania. Subratlla que cal aconseguir reiniciar al més aviat possible, amb recuperació, reiniciant l’activitat, reinventant —com diu la proposició— i, alhora, corregint tots els aspectes del model econòmic que fallaven. Per acabar, comenta que el Govern municipal no vol tornar a la situació anterior a la crisi, sinó que la seva aspiració, com la del pacte de ciutat i la del pacte entre tots els grups, és que la situació després de la crisi sigui millor que la que hi havia abans. El Sr. SIERRA expressa el vot favorable del Grup de Cs. La Sra. ALAMANY expressa el vot favorable del Grup d’ERC. CCP 4/20 50/78 Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi. APROVADA AMB TEXT TRANSACCIONAT Del Grup Municipal Ciutadans: 31. – (M1923/701) La Comissió Conjunta de les Comissions Permanents del Consell Municipal insta el Govern municipal a la implementació d’un pla d’activació d’ajudes Post covid 19 en el que constin aquestes mesures: - Creació de l’oficina Post Covid-19: Amb l’objectiu d’atendre a totes aquelles persones que a causa de les conseqüències econòmiques estan en risc de pobresa i/o risc d’exclusió social. Des d’aquesta mateixa oficina s’han d’agilitar tots els tràmits que siguin necessaris perquè no hi hagi demora en les ajudes que necessitin. - Creació d’un grup de treball compost per les entitats del tercer sector social, el govern municipal i els grups municipals de l’oposició, amb l’objectiu d’establir un pla a curt, mitjà i llarg termini per a establir les línies d’actuació davant les necessitats dels col·lectius que s’han vist afectats per la Pandèmia i que tenen necessitats socials. -Establir un protocol d’emergència sanitària i social com a mesura preventiva, per si en un altre moment, torna a existir una emergència en l’àmbit de la salut ja que en espera de la vacuna, podria haver-hi un repunt del Covid- 19 o ens trobem davant altres emergències. És important tenir garantit els recursos de protecció davant el virus. La Sra. BARCELÓ comença la intervenció donant les gràcies a tots els professionals, com ara els del sector social i sanitari, que aquests dies estan treballant dur per combatre el virus, sovint sense els mitjans de protecció necessaris —per exemple, en moltes ocasions els treballadors socials han hagut d’anar a domicilis sense EPI ni mascaretes, tan importants per a la seva protecció—, uns mitjans imprescindibles sobretot tenint en compte que encara no hi ha ni vacuna ni tractament eficaç contra el virus —espera que arribin al més aviat possible. Posa de manifest que les conseqüències econòmiques de la pandèmia faran que moltes persones no puguin tenir cobertes les seves necessitats socials, ni tan sols les més bàsiques, per això el seu grup proposa aquestes mesures. Subratlla, però, que cal saber d’on es parteix: abans de la pandèmia, a Barcelona hi havia més d’un 22% de la població en risc de pobresa o exclusió social i estava pendent la reforma dels Serveis Socials, que el seu grup havia demanat molts cops. A continuació, comenta que, si bé el seu grup ha estat molt crític amb la gestió social, ara no és moment de criticar, sinó de proposar i de treballar pels barcelonins i per als barcelonins, que és el que aquests esperen dels polítics. Per això, cal presentar un pacte útil i eficaç que doni solució a les necessitats socials. Amb aquest objectiu, el Grup de Cs proposa tres mesures que s’emmarquen en el pla de xoc que ha presentat aquests dies: 1. Formació d’un grup de treball en el qual hi hagi les entitats del tercer sector social i tots els grups municipals amb l’objectiu d’establir les mesures que cal seguir a curt, mitjà i llarg termini. Aprofita per donar les gràcies a totes les entitats socials per la gran feina que estan fent aquests dies. 2. Creació de l’oficina post-COVID per reforçar els serveis socials i que ningú no hagi d’esperar per ser atès (abans de la pandèmia, la llista d’espera per accedir als serveis socials i per a les visites de seguiment era de més de 20 dies). Aprofita per donar les gràcies als professionals de Serveis Socials i assenyala que actualment hi estan acudint moltes famílies que abans no tenien aquesta necessitat, i les oficines de Ciutat Vella o Nou Barris han atès una gran afluència de gent. Afegeix que dins l’atenció social hi ha un col·lectiu molt important, el de les persones sense llar, i observa CCP 4/20 51/78 que, si bé el Govern ha posat en marxa 680 places noves i, fins i tot, un equipament més, si hagués fet cas al Grup de Cs, que abans de la pandèmia va demanar que estiguessin disponibles les 400 places de l’operació fred, s’hauria partit d’una situació diferent. Destaca com a part positiva de la situació, però, que persones que mai no havien tingut contacte amb l’Administració han entrat en contacte amb Serveis Socials, i és important no perdre aquest contacte per poder continuar treballant amb elles. D’altra banda, observa que cal continuar augmentant els recursos, atès que encara hi ha persones dormint i sobrevivint als carrers de la ciutat. 3. Establiment d’un protocol d’emergència social i sanitària de prevenció i intervenció del qual haurien de disposar totes les administracions públiques per si hi ha un repunt de la COVID o una altra emergència sanitària —esperen que no. Per acabar, subratlla que cal la unió de tots per respondre davant l’emergència social i que en aquest moment excepcional cal, més que mai, centrar-se en allò que uneix i, sobretot, en les necessitats socials. Per això, diu al Govern el que ha dit moltes vegades a la comissionada Sonia Fuertes, amb qui ha parlat gairebé cada dia: Barcelona necessita un pacte social d’unió de tothom per donar resposta a les necessitats i els problemes reals que provoca la pandèmia. La Sra. BENEDÍ dona les gràcies a totes les professionals de la cura i de la sostenibilitat de la vida, a totes les entitats socials i al voluntariat per la seva dedicació i generositat, no només aquests dies, sinó durant tota la seva existència, i posa de manifest que la pandèmia de la COVID-19 ha afectat més d’11.000 persones a Barcelona i més de 40.000 a tot Catalunya, a un ritme de propagació esfereïdor, i s’ha endut la vida de més de 8.800 catalans i catalanes, entre els quals hi ha veïns i veïnes de la ciutat. Tot seguit, assenyala que, des del compromís de Barcelona cap al veïnat, tots els grups de l’Ajuntament estan d’acord que cal establir sense dilació un pla d’actuació que permeti pal·liar els efectes d’aquesta crisi humanitària, social, econòmica i emocional, així com reforçar l’estructura municipal perquè estigui previnguda per a possibles noves situacions d’emergència. Per això, se sumen a totes les propostes que es facin en aquest sentit. Subratlla que cal reforçar el model de Serveis Socials de Barcelona per tal que pugui donar resposta no només a les condicions sobrevingudes derivades d’aquesta crisi, que és tant sanitària com humanitària, sinó també al col·lapse que ja patia per situacions preexistents, i estar preparat per afrontar qualsevol repte futur. Cal, doncs, enfortir els centres de Serveis Socials, obrir noves oficines allà on fan més falta i dotar-les de personal. Si això es fa bé, no caldrà obrir una oficina específica, ja que moltes de les persones que s’hi adreçarien ja eren usuàries de Serveis Socials o ho han començat a ser durant aquesta crisi, ja que les males situacions pel que fa a alimentació, precarietat laboral i habitacional, etc. ja afectaven Barcelona i l’afectaran molt més. D’altra banda, remarca que cal establir protocols i taules de coordinació entre totes les administracions, així com crear grups de treball operatius amb la presència imprescindible de les entitats del tercer sector i associacions de l’àmbit social, i oferir subvencions extraordinàries a les entitats socials que han fet front a la COVID-19 durant aquests dies. Observa que tot això no és ni més ni menys que part del que s’ha proposat fa poca estona, que es reculli en la taula de ciutat, amb la participació de tots els actors de Barcelona. Conclou que no és moment d’estira-i-arronses ni de politiqueig, sinó d’estar a l’atura del compromís amb la ciutat i els conciutadans i conciutadanes, de tenir-ne cura, de reconèixer i posar en valor els serveis socials com la tercera pota de l’estat del benestar que són i d’actuar de forma decidida, valenta i endreçada, amb el lideratge que s’espera d’un govern municipal i al costat de tots els actors socials que formen Barcelona i li donen vida, i no hi ha temps a perdre. CCP 4/20 52/78 La Sra. MUNTÉ explicita que la proposició proposa la creació de diversos instruments (un pla, un grup de treball i un protocol com a mesura preventiva) per fer front a la situació de greu crisi social i econòmica que pateixen moltes persones actualment, i el Grup de JxCat està d’acord, de manera que vota a favor de la proposició. Tot seguit, posa de manifest que fa un mes la situació a la ciutat ja era molt difícil, fins al punt que alguns experts parlaven de la ciutat dels tres terços: un terç de la població vivia en situació d’exclusió; un altre terç, en una situació precària i davant de qualsevol sotrac econòmic podia caure en l’exclusió, i un altre terç, en una situació més o menys normalitzada, més o menys òptima. Ara, la radiografia de la ciutat s’ha agreujat moltíssim, ja que als antics reptes s’afegeixen noves realitats de pobresa sobrevinguda davant la qual cal actuar i donar respostes eficients. Subratlla que és inadmissible que les persones que malauradament estan immerses en un ERTO no tinguin cap ingrés des de fa gairebé dos mesos, i que el Govern de l’Estat afirmi que ningú no quedarà enrere però es deixin milers i milers de persones amb ingressos de 400 o 500 euros per mig mes de març, o de zero euros fins al 10 de maig, un problema molt greu que afecta moltes persones a Barcelona, i comenta que cal tenir en compte també formes de pobresa ja abans invisibilitzades, persones que treballaven en l’economia submergida, cuidadores que no poden cuidar, personal de neteja que no pot netejar i cangurs que no poden treballar, persones que estan esperant que arribi un ingrés mínim vital i que, mentrestant, no reben cap ingrés. Conclou que ara hi ha l’oportunitat de posar llum on fa massa temps que només hi ha ombres i que cal actuar amb la màxima unitat per fer front a aquesta crisi social, sanitària i econòmica tan greu. El Sr. RAMÍREZ expressa el vot favorable del Grup del PP, que entén que és molt necessari implementar el pla d’actuació d’ajudes post-COVID-19 que proposa el Grup de Cs, ja que cal estar preparats des del primer moment per a l’endemà, atès que no se sap realment a què caldrà fer front, quina serà la magnitud de la crisi social i sanitària que hi haurà el dia després. Qualifica de molt encertada la creació de l’oficina post-COVID-19 amb l’objectiu d’agilitzar el canal de comunicació i fer tots els tràmits necessaris derivats de les ajudes a les persones que es trobin en risc de pobresa o d’exclusió social, així com la creació d’un grup de treball en el qual s’incorporin les entitats del tercer sector social i els grups municipals de l’Ajuntament de Barcelona per, d’alguna manera, determinar quines són les necessitats d’aquests col·lectius i quines han de ser les línies d’actuació, entenent que la realitat ha canviat molt per la pandèmia i la crisi tan agressiva que ha generat. D’altra banda, observa que cal tenir presents les necessitats dels col·lectius més vulnerables perquè no se sap si a la tardor hi haurà un rebrot de la pandèmia. Subratlla que cal mantenir els recursos mobilitzats per l’Ajuntament de Barcelona per poder donar una resposta eficient a totes les persones que necessiten aquesta ajuda i comenta que per al PP el grup de treball que proposa el Grup de Cs és un bon marc per estudiar els 40 plans de contingència dels quals ha parlat avui la regidora —i dels quals no tenien cap notícia— i per parlar de quines haurien de ser les línies d’actuació futures. Reconeix que el Govern municipal ha dut a terme moltes actuacions aquests dies i se n’ha facilitat informació, i demana que es mantingui aquesta actitud de transparència i s’informi de totes aquestes actuacions i de les dades relacionades amb elles i amb la nova realitat, perquè els grups puguin participar en la cerca de solucions per a tots aquests sectors tan vulnerables especialment castigats per la pandèmia, com podrien ser el de la gent gran, les residències de gent gran o les persones sense sostre, l’allotjament de les quals cal garantir. Per això, cal destinar-hi més recursos i estudiar quin serà el protocol d’emergència sanitària i social a aplicar el dia després, i l’Ajuntament no pot apel·lar al fet que no té competències per CCP 4/20 53/78 actuar en la gestió de casos que són molt importants (en alguns casos la gestió ha estat bastant desastrosa, per exemple en la gestió del material, dels tests, de les mascaretes, de les residències de gent gran, del telèfon d’atenció sanitària o, fins i tot, del col·lapse dels serveis funeraris i els cementiris de la ciutat). Conclou que cal un espai per debatre totes les actuacions necessàries. El Sr. VALLS observa que totes aquestes propostes formen un paquet amb d’altres que s’han fet i que es faran en el marc del pacte que tots proposen per a uns nous pressupostos (canvis importants per al pressupost del 2020 i per al del 2021), i expressa el vot favorable del Grup de BxCanvi, que considera pragmàtica la proposició i troba encertada la creació de l’oficina post- COVID per agilitzar tots els tràmits perquè els ciutadans puguin accedir als ajuts més ràpidament en un moment en què la urgència és clau i cal actuar de la manera més ràpida possible. Posa de manifest que les últimes setmanes el seu grup ha plantejat, entre altres coses, la creació d’una aplicació o un portal que permeti als ciutadans conèixer de manera fàcil i directa les ajudes a les quals poden optar i demanar-les directament, de manera que s’escurcin al màxim el temps i els tràmits burocràtics, i es mostra d’acord amb l’afirmació que la pandèmia deixarà un panorama nou amb una nova realitat que els grups polítics hauran d’abordar de manera conjunta al costat de les entitats del tercer sector, que coneixen de primera mà les necessitats dels ciutadans. A més, caldrà fer una avaluació de la situació per saber quines coses han funcionat i quines no i establir les accions i els terminis pertinents. Conclou que hi ha un repte enorme que obliga a canviar-ho tot, inclosos plantejaments polítics, i és necessari elaborar un calendari a curt, mitjà i llarg termini que estableixi quines són les necessitats i les mancances i permeti reforçar i dirigir les polítiques socials durant els propers mesos. El Sr. COLLBONI agraeix al Grup de Cs la presentació d’aquesta proposició, a la qual el Govern dona suport, i confirma que Serveis Socials és un dels sectors que més responsabilitat ha tingut en el context actual, sobretot les darreres tres o quatre setmanes, un cop s’ha començat a analitzar i a disposar de dades sobre quin serà l’impacte de la pandèmia sobre els sectors més vulnerables de la ciutat, especialment, com en la crisi financera de fa deu anys, de sectors assalariats, precaris, alguns de classe mitjana, que tornen a demanar suport als Serveis Socials —el fenomen a la ciutat existeix però s’ha incrementat substancialment. Assenyala que el Govern municipal, en general, té certa recança a crear oficines i comissions noves. Per això, entén que, més que crear l’oficina que planteja la proposició, caldria reorientar, redefinir i dotar adientment mitjançant els mecanismes existents les polítiques socials. Pel que fa al grup de treball que es proposa, considera que té tot el sentit del món que una de les taules sectorials que provingui del pacte de ciutat sigui la taula participada pel tercer sector social i els grups municipal per establir el pla a mitjà i a llarg termini des del punt de vista social. A continuació, observa que en aquesta crisi l’Ajuntament ha de pensar escenaris a tres, sis i dotze mesos i, alhora, actuar en el dia a dia, de manera que cal treballar amb un doble ritme d’assoliment de consensos, establiment de plans de treball i presentació de mesures —totes seran benvingudes perquè cal mobilitzar el talent i el coneixement de la ciutat—, un ritme intens atès que la situació requereix que es despleguin recursos de manera immediata i també que se’n planifiquin per al futur. Dit això, informa que el pla de xoc als barris més vulnerables —en comissió o en un grup de treball se n’ampliarà la informació— ja està operatiu a la ciutat, des de fa quatre setmanes, concretament a Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí i Ciutat Vella, les zones més afectades per CCP 4/20 54/78 l’epidèmia des del punt de vista sanitari i amb una connexió clara amb el nivell socioeconòmic d’aquests barris. Concreta que s’hi estan executant mesures de reforçament des del punt de vista de la comunicació, de la manera de facilitar la informació en aquests barris per garantir un confinament correcte, així com l’anàlisi de dades, que no només s’està fent a través de les xarxes, sinó també amb trucades telefòniques a partir del Pla de barris, per saber amb detall quina és la situació de les famílies més vulnerables que ja tenien una situació d’alta vulnerabilitat abans, com estan vivint el confinament i quines necessitats tenen. D’altra banda, s’hi han reforçat els serveis comunitaris, atès que són barris que necessiten la presència dels servidors públics a peu de carrer per a una cosa tan senzilla com és ordenar una cua d’un supermercat (en alguns supermercats d’algun barri ni es feia cua ni es respectava cap tipus de mesura) o per fer mediació amb veïnatges en blocs d’habitatges amb densitats especials. En darrer lloc, informa que dels 42 centres de Serveis Socials de la ciutat, 9 han estat oberts (un per districte); s’han atès 24.000 persones durant aquestes setmanes d’emergència; s’han articulat 3.000 ajuts d’emergència (el 60% per a alimentació i el 25% per a habitatge); la despesa en concepte d’ajuts ha passat d’aproximadament 30.000 euros diaris abans de la crisi a 65.000, i el 15-20% dels usuaris són persones que mai abans no havien fet servir els Serveis Socials, una dada prou rellevant que facilita informació sobre com serà la ciutat en l’àmbit social quan comenci el desconfinament. La Sra. BARCELÓ agraeix el suport de tots els grups i la sensibilitat davant d’aquesta proposta, i manifesta l’opinió que l’obligació dels polítics és treballar per la ciutadania i per a la ciutadania, ara més que mai, i que en aquests moments cal treballar plegats per fer front a la crisi social que està arribant. Insisteix que la ciutat necessita un pacte social en què hi hagi tothom per donar una resposta útil i eficaç a les necessitats socials i que cal posar-s’hi a treballar al més aviat possible. Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi. APROVADA Del Grup Municipal Partit Popular: 32. – (M1923/719) La Comissió Conjunta de les Comissions Permanents del Consell Municipal acorda: Que el Govern Municipal dugui a terme un Pla de Contingència en benefici dels treballadors i el teixit econòmic i productiu de Barcelona, que inclogui, entre altres, les següents mesures: Mesures en l’àmbit tributari: 1. Eximir de la taxa de terrasses durant 6 mesos i posteriorment revertir la pujada aprovada durant el plenari de desembre de 2019, així com renunciar a una reducció del nombre de taules sempre que no sigui una petició expressa de l’establiment. 2. Eximir del pagament o bonificar al màxim tributs com l’IBI, IAE i el preu públic de recollida de residus durant 6 mesos i posteriorment aplicar una bonificació del 25% durant, com a mínim, la resta de 2020 i 1r semestre del 2021. 3. Per aquells establiments on el propietari de l’immoble i el titular de l’establiment comercial siguin diferents, aplicar bonificacions i subvencions que cobreixin el 100% de l’IBI durant 6 mesos i dur a terme una posterior bonificació del 25% durant la resta de l’any 2020 i 1er semestre de 2021, a condició que el propietari apliqui una moratòria o reducció significativa de la renda de lloguer. 4.Instar a la Generalitat a reduir l’Impost sobre Estades en Establiments Turístics així com renunciar a la creació d’un recàrrec municipal sobre aquest impost. 5.Revertir l’increment del 83% de la taxa de clavegueram CCP 4/20 55/78 aprovada per a 2020 i aplicar una moratòria d’un any a l’entrada en vigor de la nova taxa de recollida de residus domèstics. Mesures en l’àmbit estructural i pressupostari: 6.Que el Govern Municipal modifiqui els objectius i estructura del pressupost aprovat pel Govern i els seus socis per aquest any 2020, amb l’objectiu de prioritzar la sortida de la crisi econòmica causada per la pandèmia del COVID-19. 7. Destinar el superàvit de gairebé 65 milions d’euros corresponents a l’exercici 2019, a fer front a les conseqüències de la crisi causada pel COVID-19. 8. Que el Govern Municipal presenti en el termini d’un mes un informe d’optimització de l’estructura del Grup Ajuntament i la reducció o eliminació de partides no essencials incloses en el Pressupost per a 2020 que inclogui, entre altres: 8.1. Reducció, supressió o fusió d’empreses i organismes municipals així com la reducció de la càrrega salarial dels equips directius. 8.2. Reducció d’un 20% de les subvencions que reben els grups polítics així com dels sous de l’Alcaldessa (60%), Regidors (50%), Consellers de districte (10%) i assessors (del 2 al 8% en funció de la categoria) i de les despeses sumptuàries (vehicles oficials, xofers, servei d’escolta, etc.). 8.3. Eliminació de subvencions a plataformes i entitats de caràcter ideològic. 9. Habilitar una línia d’ajudes al pagament de lloguers de locals del sector industrial, comercial i de serveis, que hagin patit una pèrdua superior al 30% en les seves vendes des de la promulgació del Decret d’Emergència. 10. Habilitar una línia excepcional d’ajudes destinades als treballadors autònoms per tal que puguin fer front a les quotes a la seguretat social i les tensions de tresoreria. 11. Que Barcelona Activa engegui una línia d’avals i crèdits a interès 0 a aquelles empreses especialment afectades pel COVID-19, subjecte al manteniment de la plantilla. 12. Posar en marxa el “xec incubadora” per ajudar a aquelles startups que estiguin ubicades en incubadores privades a fer front a les despeses de allotjament. 13. Dur a terme una campanya d’atracció del turista nacional, un grup que Barcelona ha vist reduir molt en els darrers anys però que serà clau en la recuperació del sector turístic després del confinament. El Sr. BOU subratlla que s’ha actuat tard davant la crisi sanitària i cal evitar que passi el mateix amb la crisi econòmica, que es preveu que tindrà efectes gravíssims. Per exemple, dilluns el Banc d’Espanya preveia que l’activitat econòmica es desplomaria entre el 6,6% i el 13,6% i que la taxa d’atur podria arribar en el pitjor dels escenaris al 21,7% a tot Espanya. Remarca que com abans es comenci a prendre decisions, abans se sortirà de la crisi que estem patint i patirem. Per això, el Grup del PP proposa un pla de contingència en benefici del teixit comercial, industrial i de serveis de la ciutat, convençut que ara més que mai és el moment de dur a terme les reformes en les quals fa mesos que insisteix: una reforma impositiva per reduir la pressió fiscal que pateixen els barcelonins i que en aquestes circumstàncies ofega encara més l’activitat econòmica; una reforma de l’Administració que garanteixi la seva sostenibilitat i un ús eficaç dels recursos públics, i una reforma de les polítiques de despesa i inversió que prioritzi la sortida de la crisi del teixit econòmic i garanteixi l’atenció a les persones més necessitades. A continuació, llegeix les mesures que recull la proposició, i posa de manifest que l’ajornament dels impostos no solucionaria el problema, sinó que simplement l’endarreriria (arribaria un moment en què caldria pagar els impostos del dia a dia més els endarrerits). D’altra banda, subratlla que la reducció de les subvencions que reben els grups polítics municipals i dels sous dels regidors, consellers de districte i assessors, així com de les despeses sumptuàries de vehicles oficials, xofers i escoltes —es mantindrien els recursos estrictament necessaris amb un criteri pràctic i tècnic— seria una mostra de solidaritat i d’exemple. Per acabar, remarca que el que sí que caldrà incrementar són les ajudes de caràcter humanitari. CCP 4/20 56/78 El Sr. CASTELLANA comenta que el Grup del PP no ha acceptat la transacció que li va proposar el Grup d’ERC, que únicament pretenia posar una mica de sentit comú a una proposta que, encara que parla de reduir la ideologia, entén que té un marcat caràcter ideològic com el que ha imperat els últims trenta anys del neoliberalisme a les societats occidentals. Concreta que, si bé les dades de caiguda de l’activitat són públiques i evidents, hi ha una discrepància de fons que és insalvable: amb aquesta proposició el Grup del PP proposa, en síntesi, menys Estat i més sector privat, menys democràcia i més mercat, que és el que va aplicar el PP el 2008. Afegeix que, en lloc de proposar gravar les grans fortunes dels grans propietaris i els grans patrimonis, que són els que realment generen desigualtats a la societat, i en lloc de proposar salvar les persones, el que fa és una barreja demagògica de dir: «gastem més però retirant tots els impostos». A més, parla d’entitats de caràcter humanitari, per tant, amb aquell aspecte de beneficència que no genera apoderament a la societat, quan són els canvis de fons, ideològics, els que realment es necessiten per combatre les desigualtats, el xoc climàtic i la greu crisi econòmica i social que estem patint. Manifesta la convicció del seu grup que per sortir d’aquesta crisi cal més força pública i més concertació amb els agents, no pas més regressió i menys cohesió social, de manera que cal garantir que les eines públiques siguin més potents i apoderin la societat per fer una sortida que respecti el medi ambient i la ciutat. A continuació, comenta que el seu grup voldria tenir resposta de les moltes propostes que ha presentat aquestes setmanes al Govern municipal. Per exemple, pel que fa als lloguers dels locals comercials, un àmbit que considera transcendental, entén que cal defensar el model de comerç de proximitat, i aquí hi ha una contradicció impressionant: mentre que Amazon i les grans operadores de comerç electrònic han pogut operar amb total llibertat venent de tot, el petit comerç de la ciutat està en unes condicions pèssimes. Per acabar, remarca que cal recuperar Barcelona i, en relació amb el turisme, observa que no només cal potenciar que vingui gent de la resta de l’Estat, sinó també apostar pel turisme de proximitat de l’entorn (França, les parts més pròximes d’Itàlia, etc.). El Sr. MARTÍ GALBIS expressa l’abstenció del Grup Municipal de JxCat, que coincideix amb el Govern que avui és un dia per intentar no votar en contra de plantejaments que, encara que no es comparteixin al cent per cent —com en aquest cas—, poden sumar parcialment alguns punts de trobada de cara al futur per superar la pandèmia. Manifesta l’opinió del seu grup que la proposició té com dues ànimes, com si s’hagués redactat a quatre mans: d’una banda, inclou un conjunt de plantejaments dirigits a intentar donar suport i salvar el teixit productiu de la ciutat, les persones, els autònoms, els emprenedors i les pimes, i hi estan d’acord parcialment o totalment. De fet, algunes de les propostes (amb relació a l’exempció de la taxa de terrasses o la bonificació de l’IBI o de l’IAE) formen part, totalment o parcialment, de la proposició que ha presentat fa uns minuts la presidenta del seu grup, Elsa Artadi (punt 30 de l’ordre del dia), i que ha estat aprovada per unanimitat. També estan d’acord que cal destinar el superàvit, de 65 milions, a pal·liar els efectes de la crisi de la COVID-19. En relació amb el superàvit, recorda que al gener del 2015, amb l’alcalde Trias, BC i ICV-EUiA —ho van fer Ada Colau i Janet Sanz en alguns tuits interessants— demanaven que no es regalés a la banca el superàvit del 2014, de 19 milions d’euros, i observa que ara cal fer el mateix que demanaven aleshores, destinar aquests recursos a la gent que ho necessita i al món empresarial, els emprenedors i les pimes. D’altra banda, però, hi ha algun plantejament de la proposició que el seu grup no pot compartir. N’esmenta el punt 4, que proposa renunciar al recàrrec municipal de l’impost turístic de la Generalitat, renúncia amb la qual pensa que no pot estar d’acord ni ara ni CCP 4/20 57/78 en cap moment en el futur, si bé sí que considera que se’n pot ajornar la creació i aplicació, i el punt 8, que opina que no està plantejat d’una manera prou encertada: és evident que tot el món polític ha de contribuir econòmicament des de la voluntat de cadascú a la gent que més ho necessita i a combatre la pandèmia i, però pensa que no es pot fer un debat que voregi el populisme i que, d’alguna manera, perjudiqui encara més la imatge de la política local, la política municipal que humilment fan tots els que estan aquí representats. Conclou que el Grup de JxCat valora la part positiva de la proposició però conté línies vermelles que no pot trepitjar. El Sr. SIERRA diu al Sr. Bou que el Grup de Cs comparteix molts dels punts de la proposició però entén que tot plegat s’hauria de limitar i dilucidar en la taula del gran pacte per Barcelona i que la proposició podria formular-se d’una manera millor. Explica que gran part de la proposició es podria resumir a refer el pressupost i repensar les ordenances fiscals, i el seu grup està totalment d’acord, per exemple, amb la posició del grup proposant pel que fa a l’augment de la taxa de terrasses, però entén que es fan algunes consideracions que no venen al cas, ja que una cosa és tenir un pla per refer el pressupost, analitzar ingressos i despeses i veure què es prioritza, i una altra cosa és plantejar, per exemple, que Barcelona Activa faci d’avalador d’empreses. El Sr. VALLS expressa l’abstenció del Grup de BxCanvi, que comparteix una part de la música de fons de la proposició, però entén que cal un estudi més profund de les dades sobre l’impacte de la crisi, la viabilitat tècnica i la utilitat de cadascuna de les proposicions que s’han presentat avui. Observa que aquesta proposició, en realitat, en són vuit (algunes, amb subproposicions), de manera que és una bona feina, i hi poden estar d’acord o no, però és un pla més general: el seu grup està d’acord que cal un pla de contingència, però considera que no ha de ser necessàriament aquest. Subratlla que els grups han d’arribar a acords, si pot ser per unanimitat, per reconstruir el projecte de ciutat. Aquest seria un missatge de força que el seu grup demana a totes les forces polítiques i entén que també ho demanarà el conjunt dels barcelonins. Afegeix que caldrà refer part dels pressupostos del 2020 —probablement, també les ordenances fiscals— i preparar els del 2021, i remarca que cal començar a treballar per una nova proposta al més aviat possible. Observa que encara s’ha de conèixer de quin fons es disposarà per donar suport a una proposta tan concreta, i subratlla que els grups han de treballar junts per arribar a aquesta proposta, no per donar raons al que van proposar fa uns anys o a les seves idees o ideologies, ja que tothom haurà de canviar, atesos els nous plantejaments. Per acabar, diu al Sr. Bou que espera que no busqui el titular «L’Ajuntament rebutja la proposta del Sr. Bou d’abaixar el sou dels regidors», perquè això és perillós, i afirma que tots hauran de fer un esforç. El Sr. MARTÍ GRAU expressa el vot contrari del Govern, a qui sap greu votar en contra d’una proposició avui, quan ahir mateix es va comprometre a fer tot l’esforç possible perquè totes les proposicions que es presentessin en aquesta comissió es poguessin aprovar, tot entenent que podien no compartir-se totalment en la seva literalitat, però que totes buscaven el punt comú —està d’acord amb el Sr. Maragall que això no pot ser expressió de mediocritat o de mínims— amb els instruments realment potents per fer front a una situació absolutament excepcional. Observa, però, que el Sr. Bou, en rebre la proposta de modificació del Govern, no només no ha estat disposat a acceptar cap de les seves esmenes, sinó que, a més, pràcticament no ha estat CCP 4/20 58/78 disposat ni a parlar-ne, de manera que en cap moment no hi ha hagut possibilitat de diàleg i de poder matisar, sense que ningú hagués de renunciar a res, els aspectes que el Sr. Bou ja sabia d’entrada que no tindrien l’acord dels altres. Diu al portaveu del PP que és cert, com ha dit ell mateix en una altra intervenció adreçant-se a un altre grup, que tothom ha de renunciar a coses, i remarca que ha de ser tothom, i el que no es pot és pensar que són només els altres els que han de renunciar a coses per acostar-se a les posicions d’un. Observa que per posar-se d’acord el punt mig és el que està a mig camí entre el que pensa un i el que pensa un altre, i la cosa es complica quan són set els grups polítics que s’han de posar d’acord per buscar un punt mig que doni lloc a una proposta que sigui realment efectiva per reactivar l’economia, atendre els més necessitats i, alhora, enviï el missatge d’esperança al conjunt de la ciutadania que davant d’una excepcionalitat tots renuncien a coses pel bé comú i per l’interès general. Subratlla que, a parer seu, el Sr. Bou no ha fet això en la seva proposició, ni amb la possibilitat de negociar-ne els termes. D’altra banda, coincideix amb el Sr. Castellana que la proposició està impregnada de neoliberalisme, a parer seu, de neoliberalisme antic, ja que avui fins i tot els neoliberals més militants defensen que la sanitat necessita una bona injecció de diners públics i que els serveis públics s’han d’enfortir; els que van defensar una sortida de la crisi del 2008 que va deixar patiment i desigualtat, els que aposten pel mercat, els que creuen que el mercat és la solució són conscients que cal un espai públic potent. Agraeix l’espontaneïtat i la frescor que caracteritzen sempre la comunicació del Sr. Bou, però entén que cal fer un esforç si realment es creu que tothom té ganes d’arribar a acords per sortir d’aquesta situació tan excepcional i imaginar un gran futur per a Barcelona. El Sr. BOU diu al Sr. Castellana que no entén gens la seva argumentació, que contraposa el sentit comú amb la democràcia del sector privat, i subratlla que això sí que és ideologia, si el criteri és realment l’economia; diu al Sr. Martí Galbis que gràcies per coincidir-hi parcialment, però que cents d’alcaldes i milers de consellers se’ls han avançat ja i que després aquí es fa molt populisme; diu al Sr. Sierra que evidentment això es presentarà en el marc del pacte de ciutat, i al Sr. Valls, que alcaldes i consellers no són pas els primers, sinó que això fins i tot s’ha fet, si no ho recorda malament, al Parlament de Catalunya. D’altra banda, afirma que el que volia el Sr. Martí Grau no era una transacció, sinó fer directament ell el discurs i que ell renunciés a l’esperit que volia que tingués la proposició, i assegura que és pactista —entén que ho demostra el fet que hagi donat suport en moltes coses a ERC i JxCat, que estan a les antípodes de la ideologia del PP en el concepte nacional— però que, en aquest cas, tot el que volia el Govern implicava que el PP senzillament no digués res. Votació favorable de Partit Popular, desfavorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya i Esquerra Republicana i l’abstenció de Junts per Catalunya, Ciutadans i Barcelona pel Canvi. REBUTJADA Del Grup Municipal Barcelona pel Canvi: 33. – (M1923/712) La Comissió Conjunta de les Comissions Permanents del Consell Municipal acorda: Instar el Govern municipal a crear un nou programa de subvencions “Autònom, Re- Llança’t”, seguint el model de la campanya “Autònom, Llança’t”, amb l’objectiu d’oxigenar CCP 4/20 59/78 econòmicament els autònoms de la ciutat i donar suport a aquells que pràcticament hagin de tornar a començar de zero. Aquestes subvencions haurien de servir per finançar les quotes de la Seguretat Social, tributs o despeses de la seva activitat econòmica ordinària, especialment en aquests propers mesos de major contracció de l’activitat. El nou programa hauria d’estar adreçat principalment a aquells autònoms que hagin experimentat majors caigudes de facturació. El Sr. VALLS posa de manifest que el Grup de BxCanvi ja ha expressat en diverses ocasions i en diferents espais el seu suport a la idea d’un pacte per Barcelona, un pacte amb la societat civil, amb les forces econòmiques i socials —estarà a les cites de la setmana que ve—, així com un pacte de pressupostos que han de preparar entre tots amb les ganes d’aconseguir un pacte tan ambiciós com sigui possible per ajudar les empreses i protegir les famílies, veient en cada moment quina és la despesa més útil possible i quins són els canvis potents que cal fer. Tot seguit, explicita que aquesta proposició, que no és nova, vol ajudar els autònoms. Exposa que a finals de 2019 a Barcelona hi havia, segons dades de l’Ajuntament, prop de 124.000 autònoms, una xifra que, malauradament, és probable que es vegi notablement afectada pels efectes de la crisi sanitària i econòmica que estem vivint: bona part d’aquests autònoms s’han vist profundament afectats per l’estat d’alarma decretat arran de la COVID-19 i ha estat un dels col·lectius professionals més vulnerables. Observa que darrere d’aquestes 124.000 persones hi ha famílies que depenen dels ingressos derivats de la seva activitat com a autònoms, de manera que si aquesta activitat no es desenvolupa amb normalitat, es generarà un problema molt greu, inicialment econòmic i posteriorment social, i subratlla que aquests mateixos autònoms han hagut de seguir satisfent les seves obligacions amb l’Agència Tributària, amb la Seguretat Social i amb tercers, encara que la seva facturació hagi caigut a zero, i els responsables polítics no poden mirar cap a un altre costat davant d’aquesta situació dramàtica. Assenyala que de vegades les solucions que vol construir el seu grup parteixen de mesures aplicades pel Govern municipal que considera encertades, com ara la campanya endegada el 2018 «Autònoma, autònom, llança’t!», amb la qual va destinar 2 milions d’euros a subvencionar les despeses de la Seguretat Social, tributs i serveis prestats per tercers amb l’objectiu d’ajudar nous autònoms a iniciar l’activitat, i posa de manifest que molts autònoms de la ciutat hauran de tornar a posar en marxa els seus negocis, serveis o projectes empresarials en una situació econòmica força precària. Per això, a més de l’Estat i la Generalitat, l’Ajuntament també haurà de tornar a ajudar aquest sector. Pels motius exposats, el seu grup proposa endegar el pla «Autònom, rellança’t!», amb els mateixos objectius que els de 2018, però oferint-lo a tots els autònoms que hagin vist minvada la seva facturació i hagin de començar de nou, una mesura que entén que és concreta, pràctica, urgent, útil i molt necessària. El Sr. PUIG expressa el vot favorable del Grup d’ERC, també preocupat per la situació en què es troben i es trobaran aquests milers d’autònoms de la ciutat, molts dels quals en aquest moment estan facturant molt poc o no estan facturant gens, de manera que tindran una entrada a la normalitat realment difícil i l’Ajuntament ha d’estar al seu costat. Per això, el seu grup ja el 14 de març va enviar una carta als regidors Montserrat Ballarín i Jordi Martí Grau per instar el Govern municipal a prendre mesures per dissenyar un pla d’ajuts per a aquest col·lectiu. Considera, però, que la sortida de la crisi i la reconstrucció posterior seran molt difícils i és important dedicar-hi els recursos de la manera més intel·ligent possible, i qui té una artilleria de calibre gran i qui l’ha de fer servir, en l’àmbit fiscal, són els estats. Per això, ha de preocupar que CCP 4/20 60/78 sigui l’Ajuntament de Barcelona, o un altre ajuntament, qui pagui les quotes de la Seguretat Social a aquest col·lectiu quan, si la problemàtica és general, hauria de ser l’Estat qui eximís parcialment, temporalment i de manera organitzada del pagament d’aquestes quotes, la qual cosa permetria als ajuntaments fer el que han de fer, que és una acció molt més selectiva, molt més propera, estudiant què és important fer en cada cas. La Sra. VILA subratlla que, tal com s’ha comentat al llarg de la sessió, la crisi sanitària s’ha de gestionar conjuntament amb la crisi social i econòmica provocada per l’aturada forçada de l’activitat laboral i el confinament de la població, imprescindible per preservar la seva salut. Indica que els aproximadament 125.000 autònoms que hi ha a Barcelona representen l’11% del total de treballadors de la ciutat i molts són treballadors de sectors professionals que han hagut de tancar per l’estat d’alarma. A més, el 95% de les empreses de la ciutat tenen menys de 10 treballadors (són autònoms o microempreses) i, per tant, són les que tenen més problemes de tresoreria, més reducció de l’activitat, menys possibilitats d’implementar el teletreball i, consegüentment, més incapacitat per compensar el permís retribuït. Subratlla que les administracions han d’actuar ràpidament i donar tranquil·litat als autònoms i a les empreses, i han de prendre les mesures necessàries per salvar l’activitat econòmica i els llocs de treball. L’Estat, però, no ha aplicat mesures contundents destinades a aquests col·lectius, i la proposició que presenta el Grup de BxCanvi és positiva perquè suposaria ajudes directes a persones, a professionals, a petites empreses que han de pagar despeses fixes com ara el lloguer, els subministraments, assegurances i impostos. El Grup de JxCat, de fet, entén que cal un pla de xoc urgent per al teixit productiu de la ciutat. Sense aquest, l’impacte social serà molt complicat d’assumir, de manera que invertir ara en tornar a la normalitat quan s’està produint el desconfinament de manera esglaonada considera que és la millor inversió. Per acabar, explicita que el seu grup vota a favor de la proposició i observa que aquesta va en la línia de la que ha presentat la presidenta del Grup de JxCat, Elsa Artadi, que ha estat aprovada per unanimitat i que recull la necessitat de fer una proposta ferma i conjunta a la ciutat per donar suport al teixit empresarial, productiu, d’autònoms i de petites i mitjanes empreses. El Sr. SIERRA diu a la Sra. Vila que és cert que aquesta proposició va en la mateixa línia que la que ha presentat JxCat, però va encara més en la línia de la que va presentar el Grup de Cs el 19 de febrer a la Comissió d’Economia i Hisenda, que demanava precisament que s’augmentessin els recursos destinats al programa «Llança’t», d’ajudes als treballadors autònoms, i que es va aprovar per unanimitat, com espera que s’aprovi la que avui presenta BxCanvi. A continuació, diu al Sr. Collboni que tothom està d’acord que l’Administració ha d’ajudar els autònoms i salvar les petites i mitjanes empreses que depenen d’un treballador que dedica la seva salut, la seva vida i el seu sou a generar feina i riquesa, de manera que aquest punt ha de ser una de les pedres angulars del gran acord de ciutat per salvar Barcelona en l’era post-COVID. Pels motius exposats, el seu grup vota a favor de la proposició. El Sr. BOU confirma que aquesta proposta és molt semblant a la que va presentar Cs a la Comissió d’Economia al febrer i comenta que el PP, com ja van dir aleshores, sempre ha defensat polítiques en benefici d’emprenedors i autònoms, de petites i mitjanes empreses, perquè considera que són eines imprescindibles per al desenvolupament de l’economia i del benestar social. Observa que el PP és probablement el partit que més suport ha donat als autònoms: sempre que ha governat ha pres mesures per facilitar-los la vida i millorar-ne els drets; va crear la tarifa plana CCP 4/20 61/78 que permet crear més ocupació autònoma que mai; el 2015 la va ampliar de 12 a 24 mesos, i al programa per a les darreres eleccions generals portava un increment de 12 mesos més, de manera que es passés de dos anys a tres, i es comprometia a aprovar una quota reduïda per a autònoms amb ingressos anuals inferiors al salari mínim interprofessional. En coherència amb aquesta trajectòria, no pot fer altra cosa que votar a favor de la proposició. El Sr. COLLBONI dona les gràcies a BxCanvi per la proposició i anuncia el vot favorable del Govern, la prioritat absoluta del qual —de l’Ajuntament— les primeres setmanes i el primer mes va ser fer front a la crisi sanitària i social, perquè era el més emergent, i en aquell moment l’objectiu era salvar vides humanes. Ara, en la fase en què estem entrant ja, l’objectiu primordial ha de ser salvar empreses i llocs de treball, i en aquest sentit s’han pres mesures de caràcter estructural. Per exemple, es van crear grups de treball que continuen operatius amb els sectors econòmics de la ciutat, amb el comerç, la restauració, les patronals i els sindicats, el sector turístic, etc., i es va crear també un comitè de coordinació de resposta econòmica, en el qual hi ha inclosos tots els serveis municipals que tenen a veure amb l’economia de la ciutat, des de tots els punts de vista, de la promoció, del suport a l’emprenedoria, dels drets laborals, de la promoció de la ciutat, etc. En aquest grup de treball hi ha també la Fira de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca, i aquests són els actors que en aquests moments estan produint propostes i mesures que s’aniran canalitzant. Observa que no totes les mesures econòmiques poden esperar a disposar de grans pactes, i la que planteja avui BxCanvi és justament una de les primeres que caldrà posar en marxa. Confirma que cal reformular el projecte «Autònoma, autònom, llança’t!», que coneix bé perquè va ser dissenyat a l’etapa del Govern anterior des de l’Àrea d’Economia, i explica que la idea és fer-ho tenint en compte les dades que ja es tenen d’afectació de les pimes i els autònoms al país, al conjunt de Catalunya i a Barcelona: el 93% està patint una baixada de vendes, el 46% no té cap tipus d’activitat, en el 85% dels casos la davallada dels ingressos és superior al 20% i el 37% manifesta tenir en perill la ruptura d’estocs. D’altra banda, dels 124.905 autònoms i pimes de la ciutat, 85.000 són autònoms individuals, de manera que encara són més vulnerables. Indica que per abordar la situació d’aquest col·lectiu, el CECOR ha dissenyat un conjunt de mesures, i una d’elles va en la línia del que planteja aquesta proposta, ja que constarà d’un programa de subvencions per a persones autònomes per pal·liar els efectes negatius d’un cessament temporal de l’activitat o mitigar la davallada de venda patida, que en molts casos és de més del 75% respecte a la mitjana mensual del semestre anterior. Celebra les paraules del Sr. Puig sobre qui té el gruix de l’artilleria fiscal, que reflecteixen una preocupació que comparteix: si bé l’Ajuntament té una artilleria relativament important, un fons de 25 milions d’euros destinat a donar suport al teixit econòmic, qui té el gruix de l’artilleria per articular els ajuts evidentment és l’Estat i, en part, també la Generalitat, de manera que el que ha de fer l’Ajuntament són mesures que complementin, que reforcin, que facilitin assessorament, sabent que són mesures que complementen i reforcen línies que interessen la ciutat per la peculiaritat del seu teixit productiu. Afegeix que, en aquest cas concret, cal tenir en compte que el Govern de l’Estat ha posat en funcionament la prestació extraordinària per cessament de l’activitat, el Reial decret 8/2020, de 17 març, i les accions i línies de subvencions que es plantegen en l’àmbit de la ciutat han de poder complementar aquesta o altres accions que s’impulsin a la resta d’administracions. Subratlla que el Govern municipal no vol duplicar mesures, fer populisme fàcil ni començar a crear ajuts sense rigor ni criteri, i afirma que hi haurà recursos. Insisteix que, pel que fa al suport al teixit econòmic, s’ha fet ja un gran esforç mobilitzant aquests 25 milions d’euros en un context CCP 4/20 62/78 de restricció pressupostària, i assegura que seran molt estrictes i autoexigents perquè aquests fons siguin útils, complementaris i eficients, així com perquè serveixin per reforçar serveis d’assessorament i de suport que les petites empreses i les microempreses no tenen per la mateixa naturalesa de les seves empreses, i s’intentarà alleugerir la càrrega de despeses personals, econòmiques i professionals de les persones autònomes. El Sr. VALLS agraeix els vots de tots els grups i el suport del Govern, i observa que, tal com han dit el Sr. Puig i el Sr. Collboni, aquest tipus de propostes han d’entrar en una coherència, en un marc, que és l’ajuda als sectors econòmics més afectats i les ajudes de l’Estat i de la Generalitat. Subratlla que la col·laboració publicoprivada és més que mai un element important per fer front a la crisi i, en aquest àmbit, es pot comptar amb una bona eina que és Barcelona Activa, i posa èmfasi en la necessitat d’apartar-se de les ideologies, les idees o els projectes d’abans i centrar-se en l’objectiu comú d’ajudar les empreses. En aquest sentit, observa que hi haurà més despesa pública, que no volen que s’apugin impostos —més aviat volen que s’abaixin— i que cal protegir les famílies i els més vulnerables. Remarca que aquesta és la gran dificultat pressupostària que hi haurà, però aquest és el camí. Per acabar, assenyala que cal ajudar els autònoms, els treballadors independents, que van ser una de les solucions per sortir de la crisi que va patir el país al final de la dècada del 2000, i són els que avui, quan havien pogut recuperar feina i activitat econòmica, més estan patint la crisi actual. Per això han de ser —tothom hi està d’acord, cosa que celebra—, una de les prioritats de l’Ajuntament. El Sr. PUIG comenta que, a parer seu, dins d’aquesta línia de suport als autònoms, l’Ajuntament hauria de dirigir les compres, en la mesura del possible, cap a autònoms en lloc de cap a grans empreses —en determinades ocupacions, els autònoms han estat desplaçats per part de grans empreses, d’empreses «tipus Florentino», de plataformes i empreses multiservei. Entén que aquesta acció pot ser fins i tot més important que les subvencions. D’altra banda, diu al Sr. Batlle i al Sr. Collboni, tots dos a la sala Lluís Companys, que els polítics han de donar exemple i ells estan massa a prop l’un de l’altre. El Sr. BATLLE dona la raó al Sr. Puig i assegura que intentaran mantenir les distàncies adequades. La Sra. VILA subratlla que per JxCat serà un cavall de batalla prendre i impulsar mesures per reactivar la demanda, que significa ajudar les famílies directament, els autònoms i les pimes, i no afavorir que s’endeutin i que una vegada més siguin els bancs qui tinguin la liquiditat del país. El Sr. SIERRA subscriu les paraules del Sr. Puig pel que fa a la distància entre el Sr. Batlle i el Sr. Collboni en aquests moments, i subratlla que si l’Ajuntament té uns acords i es decideix que les sessions dels plens i les comissions siguin telemàtiques, ho han de ser per a tothom, de manera que ells no haurien de reproduir aquesta escenografia, en aquest cas a la sala Lluís Companys. El Sr. BATLLE respon que tant el Sr. Collboni com ell són a l’edifici de l’Ajuntament perquè tenen responsabilitats que els obliguen a ser-hi. CCP 4/20 63/78 El Sr. BOU comenta que ell, com la gran majoria d’empresaris, va començar com a autònom, que és la llavor de la futura empresa, i un autònom ben tractat i amb capacitat, si s’administra bé, és una persona física que es pot convertir en una persona jurídica i contractar gent. Insisteix que a Barcelona el 85% de les empreses tenen menys de deu treballadors, i afirma que el gran problema del teixit empresarial català i barceloní és que els costa molt créixer, i tots els autònoms han d’intentar créixer. Observa que molts es quedaran pel camí, com capgrossos, però d’altres esdevindran granotes, i és molt important donar-los suport, perquè, a més, darrere d’un autònom hi ha una il·lusió, una vida, una família, una entrega, un sacrifici i, sovint, el fet de jugar- se el patrimoni i els estalvis d’una vida per poder emprendre alguna cosa. Conclou que, ara més que mai, cal estar amb els autònoms i donar-los suport. El Sr. COLLBONI diu al Sr. Sierra que Alcaldia, Primera Tinència d’Alcaldia i Tinència de Seguretat són serveis essencials de la ciutat, com ho són milers de treballadors i servidors públics que en aquests moments estan al carrer, de manera que la seva responsabilitat i la seva obligació moltes vegades és anar físicament a la seu de l’Ajuntament, encara que alguns voldrien poder quedar-se a casa confinats, cosa que també voldrien, sobretot, les seves famílies. Dit això, esmenta una de les mesures que ha pres l’Ajuntament per ajudar la petita economia de la ciutat: s’ha reduït el termini de pagament als proveïdors de l’Ajuntament —l’Ajuntament és l’empresa més important— de 30 dies a 20, reducció que es va aconseguir en només un mes i que ha estat molt ben rebuda pels proveïdors, sobretot els petits i els mitjans. Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi. APROVADA b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal Esquerra Republicana: 34. – (M1923/709) Dotar d’un operatiu de contingència per revertir el col·lapse del Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) que comporti l’augment necessari de recursos i de personal per tal de redimensionar el servei, així com les actuacions necessàries per revertir les deficiències acumulades en matèria d’equipaments i de personal directiu. La Sra. BARÓ explicita que el SAIER és un servei molt rellevant que proporciona assessorament especialitzat sobre immigració i acollida i fa acompanyament en l’àmbit del refugi i l’asil a qualsevol ciutadà que visqui a Barcelona, majoritàriament a persones i famílies en situacions de molta precarització i d’una gran vulnerabilitat social, i observa que, malgrat l’excel·lent feina que fan els equips i professionals del SAIER, ja abans de la crisi de la COVID-19 el servei estava desbordat, amb més de 6.000 persones a la cua virtual per poder ser ateses. A més, el mateix SAIER estimava que al voltant de 1.000 persones es quedaven sense poder ser ateses, i algunes posicions directives estaven absents. El mateix SAIER fa, de facto, més d’un any que no té direcció, en un moment en què la situació demanava la màxima expertesa. De fet, el Grup d’ERC ja va reconèixer que el pressupost actual del 2020 feia un esforç per incorporar un reforç que pal·liés aquesta situació, que ja era preocupant i que amb les alteracions produïdes per la crisi de CCP 4/20 64/78 la COVID-19 s’ha agreujat encara més, no només per la repercussió migratòria que tindrà la pandèmia a mitjà termini, segons Nacions Unides i segons apunten algunes dades proporcionades pel Ministeri d’Interior, sinó també, i principalment, per la gestió que el mateix SAIER haurà de fer de manera imminent amb els ciutadans que ja estan a la ciutat: hi haurà un increment d’usuaris que se sumarà a la ja alta pressió assistencial; un increment per la reprogramació de cites, per les disfuncions dels serveis ordinaris de l’Oficina d’Estrangeria de Barcelona, per la demanda d’informació per part d’antics usuaris que hi buscaran la derivació a Serveis Socials perquè desconeixen probablement els circuits, i pel volum d’irregularitats sobrevingudes, que seran massives. D’altra banda, els acomiadaments actuals i futurs impediran d’alguna forma la renovació dels permisos de treball i els permisos de residència, motiu pel qual ERC ha demanat reiteradament que els grups del Govern municipal, que estan també al Govern de l’Estat espanyol, trobin la manera de prorrogar els permisos de residència i de treball i facin una regulació extraordinària dels estrangers residents a l’Estat espanyol. En resum, el seu grup està molt preocupat per la capacitat que pugui tenir el SAIER per assumir aquesta allau d’usuaris que previsiblement hi haurà, per donar resposta a totes les persones en situacions vitals molt complicades, que hi aniran a buscar recursos i ajut en un context d’augment generalitzat de la vulnerabilitat, i és conscient que el risc que el SAIER es col·lapsi de seguida que es reobri és molt alt i la repercussió que això pot tenir a molts efectes (individuals, socials, comunitaris, efecte dominó cap a altres àmbits assistencials i de l’Administració...) és molt rellevant. Per això, considera que és l’hora d’anticipar-se, de preparar-se, i això és exactament el que busca aquest prec, dotar d’un operatiu que pugui revertir aquest col·lapse. El Sr. SERRA agraeix les paraules de preocupació de la regidora d’ERC, però comenta algunes de les coses que ha dit, que potser no són del tot exactes. En primer lloc, assegura que des de l’endemà de l’inici de l’estat d’alarma es treballa en un pla de contingència al SAIER, que no només garanteix l’atenció presencial de totes les urgències socials i jurídiques de persones immigrades que viuen a la ciutat (hi ha oberta la seu del carrer Font Honrada, número 8), sinó que, a més, no s’han deixat de donar cites, sinó que s’estan reprogramant, i avui ja s’ha atès un 45% de les que hi havia acumulades sobre serveis ordinaris d’homologacions, assessorament jurídic d’estrangeria, assessorament jurídic d’asil i inserció sociolaboral. D’altra banda, no només està oberta la seu on es fa atenció presencial, sinó que també la resta de serveis estan tots funcionant, mitjançant el teletreball des de casa. En segon lloc, es treballa per evitar el col·lapse, i aquest mes el SAIER, un servei molt potent, ja ha atès més de 2.000 persones. El 2019 en va atendre 20.600, un increment del 6% respecte a l’any anterior, i aquest increment es va voler garantir també des del punt de vista pressupostari, per això es va fer un increment del 15% del pressupost. En el context actual de gran crisi sanitària, econòmica i social, seria precipitat avançar-se i fer un compromís sobre l’evolució del pressupost del SAIER, sobretot en matèria migratòria, ja que de moment les fronteres estan tancades i no estan arribant nous veïns i veïnes. Insisteix, però, que s’hi està treballant, el pla de contingència està en funcionament i s’està podent donar resposta a totes les urgències. D’altra banda, la previsió és donar solucions a les situacions que es produeixin i, evidentment, dotar dels recursos suficients. En tercer lloc, nega que faci més d’un any que el SAIER no té directora: va ser a partir de finals de l’any passat que la directora es va donar de baixa, i s’està seguint el procediment normal per cobrir aquest lloc de feina. Per acabar, indica que el Govern accepta el prec. CCP 4/20 65/78 S’ACCEPTA 35. – (M1923/708) Que el govern municipal garanteixi l’aplicació de l’import total del pressupost aprovat definitivament pel Plenari del Consell Municipal del passat 31 de gener de 2020 exigint, també, els canvis normatius pertinents per part del Govern espanyol per permetre-ho. El Sr. CASTELLANA posa de manifest que les últimes setmanes el Grup d’ERC, com molts agents i grups municipals i d’altres cambres, ha estat reivindicant la necessitat de flexibilitzar les normes d’estabilitat pressupostària per tal de combatre les conseqüències de la crisi social i econòmica derivada de la COVID-19, i fa dos dies el Govern de l’Estat va anunciar un principi de pacte amb la Federació Espanyola de Municipis i es va comprometre a vehicular tots els recursos acumulats en forma de romanents i superàvits per poder actuar davant d’aquesta crisi. Entén que ara cal esperar a veure com es concreta això. El seu grup considera que cal apropiar-se de la frase «whatever it takes», que s’ha fet famosa aquests dies, ja que cal la màxima ambició, una ambició que, per al seu grup, ja era necessària abans del coronavirus, motiu pel qual va apostar fort pel primer pressupost de l’Ajuntament, que superava els 3.000 milions d’euros. Afegeix que ERC entenia que calia més sector públic per afrontar els reptes que tenim com a societat per combatre les desigualtats, en l’àmbit de la prosperitat econòmica i en la lluita contra el xoc climàtic, i ara, en una situació de molta més emergència, és evident que cal ser encara més exigents en aquest sentit. Conclou que l’Ajuntament ha de tenir la màxima ambició i que les modificacions pressupostàries que s’hagin de fer no poden empetitir el sector públic, sinó se l’ha de dotar de la màxima potència, ara més que mai. El Sr. MARTÍ GRAU es mostra totalment d’acord amb el Sr. Castellana, amb qui durant la preparació del pressupost del 2020 va parlar moltes vegades sobre l’existència de dos models: un model de menys Estat i més confiança en les dinàmiques del mercat, i un altre que considera —entén que aquí les coincidències entre el Govern i el Grup d’ERC són molt altes— que el que cal, especialment en aquesta fase del capitalisme globalitzat, és un Estat fort, una Administració pública potent, capaç d’incidir i d’oferir bons serveis públics. Opina que la COVID els ha donat la raó en aquest sentit, ja que, si s’analitzen els territoris on la resposta a la malaltia ha estat més bona, es podria establir una correlació entre les societats que tenen uns poders públics forts i una cartera de serveis públics important i robusta i les que han respost millor, en comparació amb les que tenen uns serveis públics i una Administració pública més empetitida. Dit això, indica que hi ha l’espai on es podrà discutir el pressupost i la reforma pressupostària i, en funció de com evolucionin les flexibilitzacions de l’estabilitat pressupostària, es prendran decisions en què està segur que el Sr. Castellana i ell es posaran d’acord. El Sr. CASTELLANA destaca com a conceptes importants en aquest context la corresponsabiliat, l’exigència i l’autoexigència: cal ser exigents amb l’Estat perquè les normatives, que en una situació normal no permetien a l’Ajuntament desenvolupar tot el seu potencial, ara sí que ho permetin, sobretot tenint en compte l’excepcionalitat de la situació actual, i cal que l’Ajuntament no s’excusi en límits legals ni en el que no fan els altres, i faci pressió per aconseguir que tothom sigui responsable i exigent en la mesura que la situació necessita perquè es puguin destinar el màxim de recursos possibles a combatre la situació. CCP 4/20 66/78 Conclou que ens en podem sortir de dues maneres: amb una mica més de cohesió i encarant una mica els reptes que tenim com a societat, o amb una societat tan trencada que realment fa por d’imaginar-se cap on podem anar si no ho fem bé. El Sr. MARTÍ GRAU torna a mostrar-se totalment d’acord amb el Sr. Castellana —li diu que no vulgui buscar posicions diverses en allò en què estan d’acord—: cal la màxima exigència amb l’Estat per flexibilitzar les condicions econòmiques dels governs locals i perquè els ajuntaments siguin més potents en percentatge de despesa pública i tinguin tota l’autonomia financera possible, alhora que cal màxima autoexigència per part de tothom per no fer res que posi en perill la solvència econòmica de l’Ajuntament —està segur que això el Sr. Castellana ho preservarà tant com el Govern municipal o més. Conclou que, si bé en altres coses poden discutir, en aquesta l’acord entre el Grup Municipal d’ERC i el Govern municipal és segur. S’ACCEPTA Del Grup Municipal Junts per Catalunya: 36. – (M1923/715) Que el govern municipal lideri el clam unànim del món municipal per reclamar al govern de l’Estat la flexibilització de la regla de despesa, la mobilització el superàvit del 2019 per destinar-lo a polítiques socials i mesures econòmiques, la flexibilització de les limitacions a la contractació pública i de personal per contribuir a la reactivació dels serveis públics i cobrir totes les places vacants, el reforç de l’aportació dels Pressupostos Generals de l’Estat als municipis per afrontar la necessària reactivació des del món local, i la reversió de la retallada del 55% (uns 215 milions d’euros) dels fons destinats a les polítiques actives d’ocupació de Catalunya. La Sra. ARTADI celebra les paraules del Sr. Martí Grau en el prec anterior, sobre actuar amb la màxima exigència amb l’Estat, però subratlla que aquesta exigència no es pot quedar només en paraules, en afirmacions que es defensa que els ajuntaments es puguin endeutar, etc., i observa que al Govern de Madrid, que és qui ha de prendre aquestes decisions, hi ha els mateixos partits que al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona i, malgrat això, fins ara les peticions procedents del món municipal a Catalunya (Associació Catalana de Municipis i Federació de Municipis de Catalunya) han tingut molt poc recorregut i no s’han estat donant totes les eines que serien possibles per tal que les administracions locals puguin fer front a aquesta crisi i contribuir-hi d’una manera decisiva. El seu grup espera que ara això canviï. Per això, fa un conjunt de demandes amb l’objectiu que Barcelona estigui al capdavant del municipalisme català, que tant la ciutat com l’alcaldessa liderin, cosa que ara mateix no està passant, sinó que estan deixant desemparades no només les eines que pot tenir l’Ajuntament de Barcelona, sinó també la resta de municipis catalans, que no troben un lideratge que hauria d’exercir la ciutat de Barcelona. A continuació, enumera les quatre grans idees al voltant de les quals s’agrupen les peticions, si bé n’hi ha més (per exemple, el decàleg que han fet l’ACM i la Federació inclou nombroses mesures): - Sostre de despesa i objectiu de dèficit. Cal posar fi als límits que imposen les lleis Montoro, límits que els socialistes, que fa molt de temps que estan al Govern d’Espanya, fa molt que diuen que deixaran sense efecte, però de moment continuen. - Utilització del superàvit. En el primer BOE va sortir una petita utilització durant un mes i només per a serveis socials. Cal poder fer servir el superàvit de 65 milions del 2019 sense límits. Això CCP 4/20 67/78 poden ser diners que s’injectin directament a l’economia local a Barcelona, i a tot l’Estat espanyol implica més de 28.000 milions que podrien anar a l’economia local i que no s’estan fent servir. - Flexibilització de la contractació per poder adaptar-se a les situacions, i aportacions de l’Estat. L’Ajuntament no pot acceptar que es digui que els ingressos baixaran i es preveu que hi haurà 45 milions d’euros menys d’aportacions de l’Estat, ni que les aportacions per a les polítiques actives d’ocupació, quan més es necessiten, es retallin un 55% sense cap necessitat. Conclou que és una bona notícia que el Govern municipal comparteixi aquesta visió, però aquest acord hauria d’anar més enllà de l’Ajuntament. El Sr. COLLBONI subratlla que l’Ajuntament de Barcelona forma part de l’Associació Catalana de Municipis, de la Federació de Municipis de Catalunya i de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i ha estat al capdavant de la reivindicació pel que fa a la necessitat de tenir flexibilitat en la despesa per tal de fer front a la crisi actual, i observa que el Sr. Montoro no era socialista i, si no ho recorda malament, el PP i CiU van donar suport a la seva llei, i ara el que cal és desfer les limitacions que la dreta va imposar a les administracions locals, especialment a les que estan ben governades i ben gestionades, com l’Ajuntament de Barcelona. A continuació, exposa que l’Ajuntament ha demanat que per a l’any 2020 es pugui fer un dèficit excepcional per un import equivalent al superàvit de l’exercici anterior per fer front a les despeses extraordinàries per l’emergència sanitària, així com pel reequilibri de les concessions públiques, i que les despeses finançades amb el romanent de tresoreria per les despeses generals no computi per al 2020 ni en el càlcul del dèficit ni en el càlcul de la regla de la despesa. D’altra banda, pel que fa a les polítiques actives d’ocupació, s’ha portat el 50% del que eren polítiques actives a polítiques passives, ja que, òbviament, l’Estat en aquests moments necessita liquiditat i està fent front a pagaments. Afegeix que l’Ajuntament ha demanat que això es torni a reposar i ha demanat a la Generalitat que aclareixi amb quins criteris el Servei d’Ocupació de Catalunya ha de readministrar (ja hi ha hagut dues reunions amb el món local i amb l’Ajuntament de Barcelona perquè en aquests moments no s’està transmetent cap criteri concret que demostri que el Govern de la Generalitat està adaptant les polítiques actives a la situació de crisi que estem vivint). Per acabar, indica que el Govern està d’acord amb el fons del prec, de manera que l’accepta. S’ACCEPTA 37. – (M1923/717) Elaborar i presentar abans de finalitzar el mes de maig un Pla de lleure Barcelona estiu de 2020 que permeti donar resposta a les necessitats de la infància i adolescència i les seves famílies un cop, i quan així ho considerin pertinent les autoritats competents, s’iniciï el desconfinament progressiu. El pla haurà de comportar: - L’organització dels bressols d’estiu, que normalment fan les escoles bressol municipals a partir del dia 15 de juliol directament des de l’Institut Municipal d’Educació i no pas per part de les AFAS, així com un sistema ajustat de bonificacions donat el seu elevat preu i la possibilitat de que s’allargui fins mitjans d’agost o bé també tingui lloc a principis de setembre, donat que moltes famílies hauran de recuperar les vacances forçoses. - L’organització de casals pels infants de 3 anys en endavant amb un sistema ajustat de bonificacions. Els casals hauran de comptar amb activitats organitzades per entitats culturals i esportives dels barris de referència i també comptar amb els equipaments esportius i cívics més propers, així com valorar la implicació d’equipaments d’abast de ciutat. - Reforç econòmic a les entitats socials que organitzaran activitats d’estiu per a les seves famílies usuàries. CCP 4/20 68/78 La Sra. MUNTÉ subratlla que és indispensable que l’Ajuntament de Barcelona s’anticipi i prepari l’estiu per als infants i joves de la ciutat, que fa gairebé sis setmanes que estan confinats, i observa que hi ha moltes persones, pares i mares, que han hagut de fer vacances forçoses durant el confinament, de manera que probablement hauran de recuperar aquests dies de feina durant el període estival. El seu grup espera que s’adoptin mesures els propers mesos. D’altra banda, assenyala que a Barcelona hi ha 187.000 infants i joves d’entre 0 i 16 anys que han començat el curs escolar 2019-2020 a escoles bressol municipals i a centres d’ensenyament públics —caldria afegir-hi els nens i nenes que van a escoles bressol privades—, que han pogut viure situacions traumàtiques, que han vist patir els seus pares i mares i que necessiten recuperar una certa normalitat —relativa— entre persones de la seva edat i amb activitats d’estiu. Per això, el Grup de JxCat demana que es dissenyi un pla d’activitats d’estiu per donar resposta a les necessitats d’infants i joves i a les seves famílies un cop comenci el desconfinament, un pla que necessàriament haurà de ser flexible per adaptar-se als requeriments que vagin arribant per part de les autoritats sanitàries, així com pel que fa als terminis de preinscripció. A més, ha d’estar ben dotat pressupostàriament: calen més recursos per a beques per garantir l’accés de tots els infants a les activitats d’estiu, en un context amb situacions de pobresa i de vulnerabilitat accentuades, algunes sobrevingudes. En relació amb això, manifesta preocupació especialment pel terç de famílies amb qui no es va poder contactar per fer-los arribar la targeta moneder. Per tot plegat, entén que el reforçament pressupostari d’aquestes activitats d’estiu enguany ha de ser molt important. A continuació, subratlla que no es pot deixar de donar suport al sector del lleure i a les entitats esportives i culturals de la ciutat, que fan una feina magnífica —cal recordar també que la important xarxa d’equipaments esportius i culturals que hi ha a Barcelona pot contribuir també a aquestes activitats—, així com a les entitats socials, que tradicionalment organitzen activitats d’estiu per a les famílies usuàries. En darrer lloc, informa que el seu grup ha acceptat les esmenes que ha rebut del Govern, que entén que poden contribuir a millorar la proposta. La Sra. BONET indica que el Govern accepta el prec, que, amb les esmenes incorporades, coincideix amb el treball que fa l’Ajuntament des de fa temps. Comenta que el Govern és molt conscient que el confinament pot afectar negativament el benestar emocional, els aprenentatges i l’estat de forma física d’infants i adolescents, i que aquestes afectacions es veuen agreujades en el cas dels infants més vulnerables que viuen en entorns amb menys recursos i facilitats per a l’acompanyament educatiu. Per això, l’Ajuntament està dissenyant un programa de lleure per a aquest estiu que compta amb una programació extraordinària que donarà resposta a les necessitats d’un estiu marcat per la postcrisi de la COVID. Explicita que, evidentment, el programa estarà subjecte a les indicacions de les autoritats sanitàries competents, en les quals recau la responsabilitat del desconfinament. Per això, quan hi hagi la normativa que reguli el desconfinament, l’oferta d’activitats s’adaptarà amb l’objectiu de donar una resposta adequada a les necessitats d’infants, adolescents, joves i les seves famílies. Independentment de les possibles adaptacions, però, el programa se centrarà a enriquir educativament les activitats de lleure i bressol d’estiu, garantir les condicions d’igualtat per a tots els infants i adolescents —aquí el programa de beques és fonamental— i facilitar la conciliació dels pares i les mares en un context de desconfinament. CCP 4/20 69/78 D’altra banda, explica que la campanya d’activitats de vacances d’estiu per a infants i adolescents, que es fa tots els anys, enguany s’adaptarà a allò que estableixin les autoritats sanitàries sobre la base de tres premisses: 1. Garantir una oferta àmplia, distribuïda i equilibrada d’activitats lúdiques, esportives i culturals de les organitzacions que col·laboren en la cohesió social, la qualitat de vida i el benestar de la ciutadania de Barcelona, a les quals agraeix l’important paper que tenen en aquest programa. 2. Garantir que totes les activitats que s’ofereixen són inclusives, per fer efectiva la participació de tots els infants amb independència de les seves condicions físiques, psíquiques i sensorials. 3. Assegurar la participació dels infants independentment de la situació econòmica de les seves famílies. Amb aquest objectiu, l’Ajuntament ampliarà el sistema d’ajuts econòmics adreçats a les famílies vulnerables. S’ACCEPTA AMB EL SEGÜENT REDACTAT: (M1923/717) Elaborar i presentar abans de finalitzar el mes de maig un Pla de lleure Barcelona estiu de 2020 que permeti donar resposta a les necessitats de la infància i adolescència i les seves famílies un cop, i quan així ho considerin pertinent les autoritats competents, s’iniciï el desconfinament progressiu. El pla haurà de comportar: - L’organització dels bressols d’estiu, que normalment fan les escoles bressol municipals a partir del dia 15 de juliol directament per iniciativa municipal, en aquest estiu extraordinari, quan no s’hagin organitzat des de les AFAs, sempre i quan hi hagi el mínim de demanda que els faci viables. Així com un sistema ajustat de bonificacions donat el seu elevat preu i la possibilitat de que s’allargui fins mitjans d’agost o bé també tingui lloc a principis de setembre, donat que moltes famílies hauran de recuperar les vacances forçoses. - L’organització de casals pels infants de 3 anys en endavant amb un sistema ajustat de bonificacions o bé d’ajuts. Els casals hauran de comptar amb activitats organitzades per entitats culturals i esportives dels barris de referència i també comptar amb els equipaments esportius i cívics més propers, així com valorar la implicació d’equipaments d’abast de ciutat. – Valorar les vies per donar un reforç econòmic a les entitats socials que organitzaran activitats d’estiu per a les seves famílies usuàries. Del Grup Municipal Ciutadans: 38. – (M1923/702) Que, mitjançant un anàlisi dels col·lectius de ciutadans en risc de vulnerabilitat i la creació d’un llistat de sectors econòmics especialment afectats per la crisi provocada pel Covid-19, com el comerç, la restauració, el turisme o la cultura, entre d’altres, l’Ajuntament de Barcelona eximeixi del pagament de taxes e impostos municipals durant l’any 2020 als ciutadans i sectors econòmics que pateixen les conseqüències mes greus d’aquesta situació. El Sr. SIERRA formula el prec. La Sra. BALLARÍN manifesta preocupació per totes les persones autònomes i empreses que com a conseqüència de la COVID-19 estan patint una situació molt injusta i, sobretot, que era molt inesperada: de sobte han hagut d’abaixar les persianes i s’han quedat sense ingressos o amb uns ingressos molt minvats, però les despeses fixes no han desaparegut de la mateixa manera. Per això, des del primer moment la preocupació de l’Ajuntament va ser ajudar les empreses amb problemes de liquiditat, motiu pel qual va posar al seu servei la tresoreria de l’Ajuntament; va aprovar un nou calendari fiscal de manera que tots els deutes que s’havien de pagar a partir del CCP 4/20 70/78 14 de març s’ajornessin fins al 3 de juliol; va ajornar la taxa de terrasses a l’octubre, per donar més marge de maniobra, i s’han suspès totes les actuacions de recaptació i d’embargaments. D’altra banda, les taxes lligades al funcionament dels negocis, com la de terrasses o el preu públic de recollida de residus comercials, es van eximir des del primer moment i com a mínim mentre durés l’estat d’alarma, i la liquiditat s’aconsegueix pagant als proveïdors a 20 dies, cosa que l’Ajuntament va aconseguir al març, així com fent l’ajornament o fraccionament de deutes tributaris, cosa que també va fer, creant una oficina ad hoc per fer plans individualitzats d’ajornaments i fraccionaments. El Govern, però, és conscient que no n’hi ha prou, i per això ha creat un fons de 25 milions d’euros per incentivar i promoure la reactivació de l’activitat econòmica; està impulsant un pacte de ciutat per reimpulsar Barcelona, i treballa amb l’oposició per fer una modificació pressupostària enguany i uns nous pressupostos pactats per al 2021. Tanmateix, la literalitat del prec parla d’abaixar ja impostos i taxes, sobretot per als que patiran les conseqüències més greus de la crisi, que encara no se sap qui serà. El que sí se sap és que hi haurà moltes necessitats noves a cobrir amb el pressupost municipal. El Sr. SIERRA diu que el seu grup és conscient que l’Ajuntament està fent coses, però subratlla que la situació i la crisi econòmica que es preveu són tan greus i afectaran tants sectors de l’activitat econòmica que les ordenances fiscals han de formar part del pacte de ciutat. Subratlla que les ordenances fiscals de partida contenen un augment desmesurat de les taxes, i si a aquest augment s’afegeix la pèrdua fins i tot absoluta d’ingressos de molts sectors, la situació resultant serà dramàtica. Per això, els grups han d’intentar, en el marc de l’entesa i l’esperit de pacte d’aquesta comissió, posar-se d’acord també en el repensament de les ordenances del 2020 per mirar d’afavorir les persones més vulnerables, en alguns casos eximint-les de pagar, ja que no tindran forma de fer-ho, atès que autònoms i petites empreses estan sense cap ingrés i, en la majoria dels casos, amb despeses quantiosíssimes a les quals no podran fer front. Remarca que, davant d’això, l’Ajuntament de Barcelona disposarà d’ingressos (fons procedents de la Unió Europea, de la Generalitat i del Govern d’Espanya) i de mecanismes (com ara l’aplicació del superàvit, la regla del sostre de despesa o la possibilitat de tenir dèficit, ara mateix inexistent) per ajudar els sectors que necessiten aquest ajut per sobreviure. Per acabar, comenta que si no s’atén les persones més vulnerables, se saturaran els serveis socials, ja que persones que abans no els necessitaven els necessitaran amb la crisi que vindrà. La Sra. BALLARÍN respon que, si bé el Govern no pot acceptar la literalitat del prec, evidentment no vol que aquesta crisi afecti qui menys ha d’afectar, qui menys s’ho mereix, i per això s’ha acordat —també amb la presidenta del grup que presenta el prec—, entre altres coses, que es vol treballar per uns nous pressupostos. Conclou que, amb l’esperit de voler treballar plegats, el Govern no rebutja el prec, però tampoc no el pot acceptar literalment, sinó que accepta l’esperit de treballar per aquells que més ho mereixen, com sempre ha fet. NO S’ACCEPTA 39. – (M1923/703) Que el Govern municipal procedeixi, de forma immediata, amb mitjans propis o amb ajuda de tercers com la Unitat Militar d’Emergències, a la desinfecció de carrers, places i tot l’espai públic de la ciutat de Barcelona, reforçant els espais propers a hospitals i centres de proveïment alimentari. CCP 4/20 71/78 El Sr. SIERRA posa èmfasi en la importància d’aprendre dels països i les ciutats on s’han fet bé les coses, on s’han pres mesures de protecció adients, i una d’aquestes, recomanada per l’Organització Mundial de la Salut i posada en marxa a ciutats on s’està combatent la COVID-19 amb més efectivitat, és la desinfecció dels espais públics. El seu grup és conscient que a Barcelona s’estan desinfectant alguns espais, com ara residències i els voltants d’hospitals i centres de compra d’alimentació, però entén que, per a més seguretat de tothom, treballadors essencials i no essencials, caldria desinfectar carrers, places i espai públic, amb mitjans propis i amb ajuda de tercers, com pot ser la Unitat Militar d’Emergències. La Sra. SANZ dona les gràcies a tots els treballadors i treballadores del servei de neteja municipal i fa un reconeixement a tota la seva feina, en unes setmanes molt intenses durant les quals s’estan esforçant moltíssim per donar resposta a totes les exigències que arriben de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i de les autoritats sanitàries d’altres administracions. Dit això, subratlla que els serveis de neteja de l’Ajuntament s’estan prestant des del primer dia de l’estat d’alarma, i la desinfecció l’han determinat les autoritats sanitàries respecte als llocs on és més sensible la presència del virus: els entorns dels hospitals, els centres d’atenció primària, les farmàcies, els menjadors socials, els mercats, els supermercats i els entorns dels hotels i dels pavellons medicalitzats. A més, a partir de l’1 d’abril es van incorporar els contenidors de recollida d’escombraries i les bústies de recollida pneumàtica. En total, es treballa amb uns 40 equips, dels quals formen part unes 80 persones, i està previst que de moment es mantinguin de forma indefinida. Afegeix que la desinfecció es fa amb una solució que també ha estat determinada per les autoritats sanitàries. A continuació, assenyala que estan en contacte amb la resta de departaments (Benestar Animal, Espai Públic...) en què es pot identificar en moments determinats la necessitat d’actuar, i actuen amb els equips en funció del que recomanen totes les autoritats sanitàries on hi ha punts de major risc de presència de virus, perquè volen ser efectius, no efectistes. Per acabar, manifesta l’opinió que el millor que pot fer Barcelona, com la resta de ciutats europees que han treballat en aquesta matèria, és seguir fent allò que marquen les autoritats sanitàries, i, en aquest cas, per part de la ciutat, l’Agència de Salut Pública de Barcelona. El Sr. SIERRA pregunta si el prec s’accepta. La Sra. SANZ respon que és estrany acceptar-lo o no acceptar-lo, perquè no poden fer una cosa que no estiguin recomanant les autoritats sanitàries: si les autoritats sanitàries recomanen anar més enllà, es farà, i si no es pot prestar el servei directament amb els serveis de la ciutat, es buscaran alternatives, però ara mateix la situació no és aquesta. Consegüentment, el Govern en aquest prec s’abstindria, o el rebutjaria. El Sr. SIERRA subratlla que la recomanació de desinfectar l’espai públic prové de l’Organització Mundial de la Salut i que, en qualsevol cas, als punts on ja es fa la desinfecció convindria habilitar punts de rebuig de material profilàctic, ja que als voltants de centres sanitaris i d’alimentació s’acumulen grans quantitats de guants de plàstic i altres deixalles i aquests espais són fonts perilloses de contaminació, de manera que caldria augmentar-hi la protecció de la ciutadania. ES DONA PER TRACTAT CCP 4/20 72/78 Del Grup Municipal Partit Popular: 40. – (M1923/714) Que des de l’Ajuntament de Barcelona es redimensioni i s’ampliï l’oferta d’activitats extraescolars, casals d’estiu, i programes formatius, entre d’altres, que comprenguin un catàleg d’activitats de tots els àmbits –esportius, culturals, científics i socials- per als escolars de la ciutat de Barcelona fins l’inici del proper curs escolar, tot guardant les mesures de distanciament social requerides per la pandèmia del coronavirus. El Sr. RAMÍREZ indica que aquest prec, molt similar al que ha presentat el Grup de JxCat en el punt 37 de l’ordre del dia, pretén millorar la vida dels nens i nenes de la ciutat i de les seves famílies aquest estiu, després que el 14 de març, quan es va decretar l’estat d’alarma, se suspenguessin totes les activitats escolars i extraescolars per la lògica imposada per la crisi del coronavirus. Posa de manifest que diversos àmbits d’espais educatius demanen que s’ampliï l’oferta d’activitats i que aquestes estiguin ben planificades, i l’Ajuntament, davant del desconfinament progressiu futur, haurà de donar-hi resposta incrementant aquesta oferta d’activitats (com ara el Campus Olímpia, els campus que fan les escoles o el programa «T’estiu molt», de l’Ajuntament), les beques i els espais i equipaments que s’hi destinen, i observa que es trobaran amb peticions de famílies que en altres edicions no tenien les necessitats que sí que tindran enguany. Dit això, explicita que el que demana el prec és que es redimensioni i s’ampliï l’oferta d’activitats extraescolars, casals d’estiu i programes formatius, amb diversos eixos d’actuació, des de l’aspecte socioemocional, des d’un aspecte d’acompanyament que sigui educatiu a través del joc i l’experimentació, i també des de l’aspecte d’enriquiment cultural i artístic amb activitats d’esport i de lleure, per poder oferir un conjunt d’activitats adient a tots els nens i nenes de la ciutat. La Sra. BONET accepta el prec, l’esperit del qual coincideix amb la feina que ja està fent el Govern, conscient de l’impacte que el confinament pot tenir en infants i adolescents, i subratlla que es treballa amb les premisses de garantir una oferta àmplia, distribuïda i equilibrada perquè totes les activitats que s’ofereixin siguin inclusives; assegurar la participació dels infants independentment de la seva situació econòmica i reforçar el programa de beques, inicialment dotat amb 3.600.000 euros, una quantitat que es podria ampliar si fos necessari, com en el cas del complement d’ajuts socials complementaris per a població atesa en els centres de serveis socials. A continuació, informa que la campanya està dissenyada com una oferta àmplia d’activitats que es posa a disposició de la ciutadania —sovint la demanda ha estat inferior a l’oferta, però és important que hi hagi prou oferta perquè qui hi vulgui accedir ho pugui fer—, amb més de 380.000 places i subjecta a les indicacions que facilitin les autoritats sanitàries, i amb les modalitats previstes següents: escoles bressol d’estiu, casals d’estiu, activitats esportives, activitats de campanya de vacances d’estiu al llarg del mes d’agost i programes paral·lels a la campanya municipal que seguiran vigents aquest estiu, com ara els campaments urbans de lleure educatius Baobab, «Temps de joc», els patis escolars oberts al barri, «Temps per a tu» o les activitats per a adolescents dels punts «Jove, informa’t i participa». Per acabar, remarca que tot això en part es podrà fer gràcies al paper de les entitats que també ho fan possible, en l’àmbit del lleure, de l’esport, de l’educació, de la cultura i sociosanitari: sense elles, l’esforç de l’Ajuntament no seria suficient per oferir aquestes activitats, que enguany han crescut respecte de l’any passat. CCP 4/20 73/78 El Sr. RAMÍREZ agraeix l’acceptació del prec. S’ACCEPTA 41. – (M1923/713) Que des de L’Ajuntament de Barcelona s’implementin a les residencies de gent gran tots els mitjans tecnològics a l’abast d’aquest Ajuntament per tal de fer possible una comunicació entre els residents i els seus familiars que eviti una deshumanització de les persones grans, i com a mesura pilot per un futur protocol d’actuació per evitar aquestes situacions. El Sr. RAMÍREZ comenta que no és moment de demanar responsabilitats sobre la gestió de les residències i el drama que s’ha viscut a la ciutat les darreres setmanes, atès que prop de la meitat de les persones que han mort a Catalunya eren usuàries de residències i, d’aquestes, s’estima que una mica més de la meitat eren de Barcelona, i a les residències hi ha hagut una afectació de contagis del 70%. Indica que aquest prec vol oferir una solució per fer front a les condicions en què moltes famílies han perdut un ésser estimat, sense cap possibilitat d’acomiadar-se’n per culpa de l’aïllament o el confinament a causa del contagi, i posa de manifest que la Generalitat inicialment va fallar, i les residències —i, per tant, la gent gran— van quedar abandonades, fins i tot amb un canvi de departament de gestió, que va passar de Treball i Afers Socials a Salut. El seu grup valora molt positivament la tasca de l’Ajuntament de Barcelona, que hi va haver d’intervenir per reconduir la situació i, per això, com ha dit, no pretén demanar responsabilitats, però sí proposar una mesura per millorar la situació de la gent gran i dels centres, que depenen de la Direcció d’Atenció Primària de Salut, una estructura extraordinàriament tensionada. Explica que en el prec es fa servir deliberadament el terme humanitzar, ja que es vol humanitzar el tracte amb el pacient, amb els metges o amb les intervencions invasives, i posar la gent gran com a centre de la proposta, que demana que l’Ajuntament, encara que no tingui competències en salut, garanteixi els mitjans tecnològics possibles (tauletes, mòbils, etc.) per facilitar que aquestes persones grans puguin comunicar-se amb els seus familiars i no estiguin aïllades. D’altra banda, es proposa que aquesta mesura s’inclogui en el protocol que es durà a terme per a aquesta mena de situacions, per tal que no torni a succeir que moltes persones morin sense la possibilitat d’acomiadar-se dels seus éssers estimats. La Sra. BONET accepta el prec, que, com ha dit el Sr. Ramírez, no fa referència a la gestió de les residències, sinó als mitjans tecnològics que es poden posar a l’abast d’aquests centres per humanitzar-hi la vida, i indica que l’Ajuntament de Barcelona ja hi treballa. Posa de manifest que, ja abans d’aquesta crisi, la lluita contra la soledat era un dels objectius de l’actual mandat municipal, i fa mesos que es treballa en una estratègia de lluita contra la soledat que probablement ja s’hauria presentat si no hagués estat per la pandèmia que estem vivint des de fa setmanes. D’altra banda, la crisi sanitària ha testat al màxim els serveis municipals i ha posat en relleu les fortaleses, els reptes i el paper fonamental que ha de tenir la innovació digital en les nostres vides i, en aquest cas, en el dia a dia de les residències de persones grans, on l’aïllament preventiu al qual ha obligat aquesta pandèmia per reduir els contagis ha fet que bona part de les persones grans ingressades patissin, malgrat els esforços titànics de les persones i dels equips dels centres, sentiments de soledat que afecten tant els residents com els seus familiars directes. Per això, durant aquesta crisi sanitària ràpidament s’han començat a implementar algunes mesures: CCP 4/20 74/78 - Com a mesura d’urgència en resposta a la situació de la pandèmia i en el marc del programa «Vincles Barcelona», s’han facilitat tauletes a totes les residències de persones grans de Barcelona, que faciliten els mitjans necessaris per garantir el contacte dels residents amb les seves famílies, així com de l’equip sanitari amb aquestes famílies. S’ha facilitat una tauleta a cada residència de la ciutat. - Com a mitjà addicional de les tauletes, s’ha facilitat una pantalla per fer videoconferències a una residència (s’ha posat a disposició per part d’una empresa). - A demanda d’una sèrie d’usuaris, s’ha treballat en el disseny operatiu de «Vincles», residències i suport espiritual per poder utilitzar aquestes tauletes també perquè les persones grans puguin tenir una relació amb religiosos de diverses confessions i disposar del seu suport espiritual. S’hi ha treballat també gràcies a l’oferiment de l’Església catòlica, l’ortodoxa espanyola, la Federació Islàmica de Catalunya, la comunitat jueva i el Consell Evangèlic de Catalunya. En darrer lloc, confirma que, més enllà de la pandèmia, es continuarà treballant en aquesta línia i, per tant, en l’ampliació del programa «Vincles Barcelona» a la població que viu en residències. El Sr. RAMÍREZ agraeix l’acceptació del prec i subratlla que cal continuar treballant, com deia la tinent d’alcalde, perquè aquest protocol sigui ja definitiu i permanent, en lloc d’una cosa temporal per la situació actual. D’altra banda, demana que quan s’apliquin aquest tipus de mesures no es discrimini en cap cas pel tipus de residència (pública, privada o concertada), sinó que s’apliquin a tot l’àmbit de la gestió residencial de la ciutat de Barcelona. La Sra. BONET indica que així s’ha fet. S’ACCEPTA Del Grup Municipal Barcelona pel Canvi: 42. – (M1923/710) Que l’Ajuntament de Barcelona elabori una proposta i un pla per flexibilitzar el confinament dels nens i dels menors, i la presenti al Govern d’Espanya per tal que el més aviat possible es permeti sortir al carrer a les famílies amb nens respectant les mesures de seguretat, d’higiene i distanciament social, acompanyats d’un adult, durant una franja d’horari concreta i prop del domicili. La Sra. PARERA assenyala que fa una setmana van presentar una proposta per demanar la flexibilització del confinament dels infants i pocs dies després la Generalitat presentava un pla sobre el que també havia estat treballant, i aquest va ser contestat pel Govern central amb una «estirada d’orelles», reclamant competències. Posteriorment, hi va haver una proposta del Govern central que no va durar ni 24 hores perquè no tenia cap sentit, i va deixar tothom molt preocupat per saber com es tiraria endavant aquesta flexibilització finalment. El seu grup considera que això no ha de ser una batalla competencial, sinó que cal buscar l’efectivitat i la seguretat. Per això, i perquè entén que les iniciatives presentades en aquest sentit per part del Govern central i de la Generalitat parteixen d’un error, manté aquest prec. Concreta que l’error és adoptar una solució universal davant de realitats diferents: una decisió i unes mesures uniformes en un territori que no ho és no garanteixen la seguretat ni l’efectivitat en l’aplicació d’aquestes mesures. A parer seu, seria molt més adequat que fossin els mateixos municipis, òbviament amb el consens i la supervisió tant de la Generalitat, en el cas de Catalunya, com del Govern central, qui presentessin els plans i les mesures que es volen adoptar, ja que són CCP 4/20 75/78 qui millor coneixen la realitat dels seus territoris —no tenen la mateixa realitat Barcelona que Sitges o que un municipi on tot són urbanitzacions, per exemple— i, per tant, qui tenen més capacitat de saber com s’han d’elaborar aquests plans perquè la sortida dels nens al carrer a hores determinades sigui segura. Per acabar, subratlla que, si bé es parla molt de mascaretes i de distanciament social, no es parla prou de la necessitat d’adquirir tests per fer les proves de la COVID, també a persones asimptomàtiques, ja que els adults sortiran al carrer i cal deixar els nens en condicions de seguretat, per això el seu grup demana que el pla que s’elabori inclogui aquests tests. El Sr. MARTÍ GRAU explica que respon ell en lloc de la Sra. Tarafa perquè ella tenia una reunió urgent amb el Departament de Salut de la Generalitat. Dit això, posa de manifest que la Sra. Parera ha plantejat dos temes: un sobre el desconfinament de les criatures i un altre sobre quina hauria de ser l’autoritat que dibuixés com ha de ser aquest desconfinament, l’Estat (més centralitzat), la Generalitat (menys centralitzat) o els ajuntaments (encara menys centralitzat), dos temes prou importants. A continuació, assenyala que el Govern municipal sempre s’ha manifestat a favor que els nens havien de poder ser, amb totes les mesures de seguretat pertinents, els primers a poder gaudir de petites estones fora de casa, no per acompanyar l’adult a fer les activitats essencials, sinó com una estona de passeig, de gaudi, de badar, de mirar, de passejar per la ciutat i d’anar, a poc a poc, tornant-se a trobar en condicions de major normalitat. Observa que això ho han defensat públicament tant l’alcaldessa com molts regidors, alhora que han intentat posar pau en l’aiguabarreig de competències i de debats que hi ha hagut. Entén que la proposta que es tindrà avui va en aquesta direcció i que en bona mesura s’han escoltat les recomanacions que han fet uns i altres des de l’Ajuntament de Barcelona. Considera, per tant, que avui es tindran bones notícies en aquest sentit i tothom que té criatures relativament a la vora podrà respirar tranquil perquè puguin sortir a passejar. D’altra banda, opina que tant en situacions d’emergència com en situacions de normalitat, el principi de subsidiarietat sempre és bo: aquell que està més a prop segurament té més condicions per fer-ho millor, si bé és cert que cal establir principis de caràcter general, tant en unes situacions com en les altres. Per acabar, comenta que probablement algunes actituds són atribuïbles a la novetat de la situació, a l’excepcionalitat i a les reaccions ràpides, i que segurament una de les lliçons que caldria aprendre’n per si hi torna a haver una situació similar és que els ajuntaments han de ser clau, perquè poden ser-ho en el tractament de l’emergència, com s’ha demostrat a Barcelona i a moltes altres ciutats, i poden ser clau també per gestionar les qüestions que estan en el matís: és allà on es trobarà la millor resposta perquè els nens i nenes puguin tenir la millor vivència. ES DONA PER TRACTAT d) Preguntes Del Grup Municipal Barcelona pel Canvi: 43. – (M1923/711) Ara que el Departament de Salut ha assumit la plena gestió dels centres residencials de gent gran, quina és l’actual estratègia de col·laboració per a la gestió de les residències públiques i privades entre l’Ajuntament i el Departament de Salut? Quina és la situació actualitzada de les residències públiques i privades i quin és el pla d’actuació previst? CCP 4/20 76/78 La Sra. PARERA formula les preguntes i subratlla que, a parer seu, el gran fracàs d’aquesta crisi sanitària ha estat la gestió de les residències. Agraeix que l’alcaldessa, en veure que no s’estava donant una resposta adequada a aquesta qüestió, agafés la iniciativa, però voldria saber exactament com està ara la situació i com es pensa gestionar a partir d’ara, ja que encara hi ha molts casos, encara continua la problemàtica i s’hi ha d’estar molt a sobre. El Sr. MARTÍ GRAU confirma que l’Ajuntament ha actuat en dues competències que no eren pròpies, en col·laboració amb la Generalitat, per posar tots els recursos, l’energia i els recursos humans al servei del que entenia que era essencial en el marc de l’epidèmia: l’ampliació dels hospitals i l’atenció a les residències, en la qual l’Ajuntament va participar des del primer moment, demanant, exigint i contribuint, amb desinfeccions, trasllats, posada a disposició d’espais, etc., atès que calia separar els casos positius d’ingressats en residències per tal d’evitar que el contagi es propagués dins d’un entorn amb col·lectius molt vulnerables. Assegura que han fet tot el que han pogut i comenta que s’han posat tots els efectius de Bombers per fer-ho, però observa que probablement no s’ha actuat amb prou celeritat. Puntualitza que això no vol ser un retret directe a la Generalitat, ni part de cap picabaralla, però explica que si bé en relació amb els hospitals es va actuar molt de pressa, en aquest cas el Departament d’Afers Socials no va actuar de manera prou diligent. D’altra banda, assenyala que hi va haver un moment en què això va passar a Salut, cosa que, a parer seu, és bona per al present i per al futur, perquè vol dir en certa manera que es medicalitzen, les residències, que avui acullen persones de la quarta edat (a partir de 80 anys) i amb graus de dependència o problemes mentals molt severs, de manera que necessiten una assistència i una cura molt propera a la medicalització. El Govern considera, doncs, que el fet que les residències de gent gran depenguin de Salut serà positiu a mitjà i a llarg termini, perquè ja no són espais on les persones van a passar amb tranquil·litat els darrers anys de la vida, sinó que hi van quan ja estan en unes condicions de bastanta vulnerabilitat. En darrer lloc, indica que es va habilitar un espai al Paral·lel amb més de 200 llits —de moment només se n’usen 30—, amb la col·laboració de l’Ajuntament, i subratlla que els drenatges han de continuar perquè, si no, continuaran els contagis dins les residències. La Sra. PARERA considera que es parteix d’un error de base quan es tracten les residències com si fossin hospitals. Coincideix que el canvi de departament pot ser bo, però subratlla que el problema continua, i demana que no es diferenciï entre residències públiques i privades —fer-ho ara mateix seria immoral—, que es facilitin tests per a tot el personal i per a les persones grans asimptomàtiques i que podrien ser enviades a casa seva —cal evitar traslladar el problema de la residència a la llar familiar—, i, sobretot, que s’intenti treballar perquè el personal disposi del material de protecció necessari per desenvolupar les seves tasques. El Sr. MARTÍ GRAU confirma que en el tracte a les residències no han distingit en cap cas entre públiques i privades —hagués estat absurd fer-ho— i l’atenció ha estat exactament la mateixa en tots els casos, si bé han dit que consideren que ha estat un model molt privatitzat i que, en part, la manca de serveis i de recursos es podria atribuir a aquest model, que s’ha demostrat que ha estat fallit. Repeteix que han actuat fora de les pròpies competències i insisteix que han anat allà on l’emergència ho requeria sense preguntar per la titularitat de la residència, independentment CCP 4/20 77/78 que defensin un model més públic, amb més intervenció pública i amb més vigilància pública en el cas de les concertades, ja que s’ha demostrat que això no ha acabat de funcionar bé. ES DONA PER TRACTADA e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup VI) Mocions VII) Declaracions Institucionals El Sr. BATLLE dona les gràcies a tothom que ha intervingut en la sessió, a tots els regidors que n’han fet el seguiment, al vicepresident virtual de la sessió, el Sr. Jordi Castellana i, especialment, a la secretària, la Sra. Anna Martori, que ha acompanyat amb el seu suport tècnic i jurídic tant en la preparació de la sessió com en el desenvolupament. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 15.35 hores. CCP 4/20 78/78