ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Equip Redactor: B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi - IRBIS - Pla Estel - VECLUS - F. López - M. Mercadé Març 2020 1. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................................................................. 1 PAISATGE HUMÀ: VIDA QUOTIDIANA DE MONTBAU ..................................................................................................... 27 CONTEXT ................................................................................................................................................................................. 1  Acció participativa ......................................................................................................................................................... 27 2. ANTECEDENTS.................................................................................................................................................................................. 1  Identitat i àmbits territorials: .......................................................................................................................................... 29 ESTUDI DE LA EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE L’ÀMBIT ............................................................................................................. 1  Elements estructurants i generadors de vida quotidiana ........................................................................................ 30  Abans de la urbanització de Montbau ......................................................................................................................... 1  Percepció de confort, autonomia i seguretat a l’espai públic .............................................................................. 31  Ocupació i ús del sòl........................................................................................................................................................ 3  Tipologies d’espai públic presents al barri ................................................................................................................. 32 3. ANÀLISI DE LES VARIABLES .......................................................................................................................................................... 10  Estructura social: mapa d’agents ................................................................................................................................ 34 ELEMENTS ECOAMBIENTALS RELLEVANTS ........................................................................................................................ 10 4. CONCLUSIÓ .................................................................................................................................................................................. 37 • Determinants físics .......................................................................................................................................................... 10 CONFIGURACIÓ DE L’ESTRUCTURA ESTRATÈGICA DE TRANSFORMACIÓ DE MONTBAU ........................................ 37 • Biodiversitat ...................................................................................................................................................................... 10  Identificació dels sistemes estructurants .................................................................................................................... 37 • Hàbitats – Cobertes de sòl ............................................................................................................................................ 11  Identificació de les àrees potencials de transformació .......................................................................................... 38 • Parc Natural de Collserola ............................................................................................................................................ 12  Objectius de qualitat paisatgística .............................................................................................................................. 38 • Verd urbà – Canvi climàtic ........................................................................................................................................... 12 BIBLIOGRAFIA ..................................................................................................................................................................................... 40 DIAGNOSI ECOAMBIENTAL DEL PAISATGE DE MONTBAU ............................................................................................ 13  Mapa de Base ecològica ............................................................................................................................................. 13  Pertorbacions antròpiques ............................................................................................................................................ 15 ANNEXOS - Annex 1. Fitxes dels conjunts patrimonials  Mapa d’Àrees de fricció ................................................................................................................................................ 16 - Annex 2. Llistat d’Art públic - Annex 3. Elements ecoambientals rellevants ASPECTES RELLEVANTS DEL PAISATGE URBÀ ................................................................................................................... 17 - Annex 4. Estructura social  Els espais funcionals ....................................................................................................................................................... 17 - Annex 5. Informes parcials dels debats ciutadans - Planejament vigent, elaboració pròpia a partir del planejament vigent (PIU), Ajuntament de Barcelona  Recintes ............................................................................................................................................................................ 17 - Pla Director Vall d’Hebron, Ajuntament de Barcelona Sector d’Urbanisme, 2000  Torrents .............................................................................................................................................................................. 18 - Pla especial de reordenació i desenvolupament de Torre Carlets, Green Project, 2004  Espai públic ...................................................................................................................................................................... 18 - Modificació del Pla Especial de les Llars Mundet, Diputació de Barcelona 2006 - Concurs Portes de Collserola: 09 Montbau – Proposta guanyadora: BioBCN. RGA ARQ. SLP, 2011  Accessibilitat universal .................................................................................................................................................. 19 - Estudis per al cobriment de la Ronda de Dalt, P. J. Ravetllat, C. Ribas, Esteyco, J. Ferrando, M. Franch,  Confort ambiental ........................................................................................................................................................... 19 Doymo. 2015-2016 - Concurs per a VHIR Institut de Recerca i Campus Vall d’Hebron – Proposta guanyadora: BAAS +  Elements arquitectònics rellevants .............................................................................................................................. 20 Espinet/Ubach, 2017  Percepció del paisatge ................................................................................................................................................. 23  Població i domicilis ......................................................................................................................................................... 24  El mercat de l’habitatge ................................................................................................................................................ 25  Atur i capacitat econòmica de la població ............................................................................................................. 25 ÍNDEX DE PLÀNOLS R1.1.1 Evolució del paisatge natural R1.1.2 Evolució del paisatge urbà R1.2 Transformació temporal de l'orografia R1.3 Geologia R1.4 Cicle de l'aigua R1.5 Hàbitats i espais verds urbans R1.6 Vegetació. Arbrat Viari R1.7 Confort tèrmic - obagues/solanes R1.8 Espais d'infiltració R1.9 Espais impermeabilitzats R1.10 Límits i barreres R1.11 Activitat antròpica: productiva/cultural/comercial + afluències R1.12 Tipologies i usos del paisatge urbà R1.13 Elements generadors de vida quotidiana R1.14 Percepció de confort, autonomia i seguretat a l’espai públic R1.15 Paisatge de dia i de nit R1.16 Mapa acústic de dia i de nit R.1.17 Zones de sensibilitat acústica R2.1 Mobilitat rodada. Accessos R2.2 Mobilitat rodada. Pendents R2.3 Mobilitat vianants R3.1 Elements arquitectònics rellevants del paisatge urbà R3.2 Visibilitat des del recorregut de cornisa de Collserola R.3.3 Visibilitat des de l’eix estructurant del paisatge urbà P1.1 Base ecològica P1.2 Pertorbacions antròpiques P1.3 Àrees de fricció P2.1 Valors i potencialitats P2.2 Fragilitats E1.1 Estratègia global de transformació E1.2 Descripció dels sectors reconeguts E1.3 Xarxa de recorreguts del paisatge urbà E1.4 Prioritat de transformació ANTECEDENTS ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU 1. INTRODUCCIÓ 2. ANTECEDENTS CONTEXT L’àmbit de Montbau, amb uns condicionants ambientals, paisatgístics i urbans de gran singularitat, és una àrea ESTUDI DE LA EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE L’ÀMBIT hibrida entre la ciutat i el Parc Natural de la Serra de Collserola, el qual ocupa al nord-oest el 60% de la seva àrea. L’evolució històrica del territori objecte d’estudi té dues fases molt ben delimitades cronològicament per un fet La zona es configura actualment com un conjunt d’ “illes” independents: el recinte hospitalari Vall d’Hebron, el clau: la construcció a la dècada de 1950 de dues grans àrees assistencials - la “residència sanitària” (1955) i les Llars recinte Mundet, la zona residencial, sempre en la zona sud més planera. Totes elles representen la part de l’àmbit Mundet (1957) - i el polígon d’habitatges de Montbau que ha acabat per donar nom al barri (1959-1961). Aquesta on s’hi han produït transformacions substancials del paisatge previ, fortament marcat pel pas de les rieres al peu transformació radical de l’ocupació de l’espai es va produir sobre una zona pràcticament “buida”, però amb un del Parc Natural de la Serra de Collserola. passat que també ha deixat una petja reconeixible sobre el territori actual. Els equipaments aporten al barri importants fluxos quotidians de persones que reverteixen en un cert dinamisme  Abans de la urbanització de Montbau de serveis durant el dia. Les dues zones residencials, amb blocs d’habitatges d’alçades considerables, s’estructuren bàsicament sobre els eixos urbans transversals degut als condicionants topogràfics. L’espai públic i els recorreguts Antecedents remots de vianants, molt poc estructurats, es limiten només a la zona residencial, deixant diverses franges de transició Les primeres notícies sobre aquest espai ens les dona l’arqueologia. En un rebaix de terres del marge del passeig amb les zones d’equipaments i el Parc natural de Collserola que esdevenen espais residuals sense una clara funció de la Vall d’Hebron fet l’any 1950 van aparèixer 14 enterraments en petites fosses cobertes de lloses de llicorella pel barri. travesseres. La Carta Arqueològica de la Ciutat de Barcelona descriu breument aquesta troballa i li atorga a la necròpolis una cronologia de l’antiguitat tardana o d’època alt-medieval (s. IV-VIII). La necròpolis estava ubicada, L’Estudi del Paisatge Urbà de Montbau aspira doncs a ser un document de referència per l’administració, amb la com era habitual - al costat d’una via romana. El paisatge es caracteritzava per diverses rieres que travessaven voluntat de donar una visió unitària del barri en la seva complexitat, i suggerir pel futur un conjunt d’accions de l’àmbit en sentit oest-est; l’antic camí romà jeia en la franja d’inflexió de la topografia. transformació i gestió estratègica de l’àmbit. Sobre aquest camí es va superposar més tard la “Travessera” superior o Camí de Dalt, urbanitzat al 1881 com tram de connexió de Cornellà a Fogars de Tordera. El Passeig de la Vall d’Hebron primer, i la Ronda de Dalt després, han El document s’articula en 5 grans capítols marcadament vinculats entre ells, essent evidents les múltiples transformat radicalment el límit oriental del sector d’estudi. interaccions entre ecologia i paisatge humà, dinàmiques econòmiques i socials, que convergeixen de forma El nucli de poblament romà conegut més proper és el de la coherent cap a un conjunt d’accions de transformació per a la millora de la qualitat del paisatge de Montbau. gran vila de Can Cortada, excavada a finals dels anys 1980. Els capítols són els següents: (consulta: http://cartaarqueologica.bcn.cat/2999 ) a. Estudi de la evolució històrica de l’àmbit b. Elements ecoambientals rellevants c. Elements del paisatge urbà rellevants d. Estructura social e. Paisatge Humà: vida quotidiana de Montbau NECROPOLI TARDO ANTIGA ANTIC CAMÍ ROMÀ Font: Ortofotomapa 1945 ICGC. Elaboració pròpia Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 1 ANTECEDENTS ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Les parròquies com a nuclis d’aglutinació del poblament És durant el període alt-medieval que es produeixen els primers intents d’organització de poblament al voltant de les parròquies. En el cas del territori d’Horta estava dividida entre la de Sant Andreu de Palomar, i majoritàriament la de Sant Genís dels Agudells. Aquesta parròquia – situada fora però a tocar de l’àrea d’estudi – sorgí al segle XI i tenia un terme que anava des de Collserola fins al Puget. Dins el terme parroquial de Sant Genís dels Agudells es va erigir una ermita sota l’advocació de Sant Cebrià i Santa Justina (v. Annex 1. Fitxa H), enclavada dins l’àrea d’estudi. L’ermita està declarada com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)1. El camí cap a l’ermita té una traça d’origen medieval, encara ben conservada en alguns trams. De l’ermita, situada al costat de la font de la Llet, es desconeixen els orígens més llunyans. La primera notícia documental data del segle XIII i al segle XVII i XVIII hi consten diferents llicències concedides per a persones que volien servir com a ermitans. La seva llunyania i isolament era ben evident; la llegenda indica la possible estada de Sant Francesc d’Assis al segle XIV i la de sant Ignasi de Loiola al segle XVI. A partir del segle XIX, l’ermita va ser englobada a les terres propietat del marquès d’Alfarràs. En el temps, ha estat lloc de pelegrinatge per la població d’Horta. La seva situació al costat de la font de la Llet ha fet que fos també un lloc d’atracció per a qui pujava, i s’hi instal·là un berenador molt popular a la dècada de 1960, avui en desús. Durant anys hi hagué un petit nucli de barraques. Foto Francesc Caballé. Les torres de defensa. La torre superior d’Horta Els primers incipients nuclis de poblament de la primera meitat del segle XI coincideixen amb un moment de lluita i inestabilitat entre el poder senyorial i el poder comtal. Sorgiren les primeres sagreres per a donar refugi a la població en cas de ràtzies de senyors feudals – com la de Vilapicina el 1034 i la de Sant Genís dels Agudelles el 1058 - i unes de torres de defensa com la “Torre Superior d’Horta” o la “Torre Gombau” (desapareguda). La torre superior d’Horta es troba a tocar de l’àrea d’estudi, essent l’origen de la finca que amb el temps transformà el marquès d’Alfarràs en el sumptuós recinte enjardinat conegut actualment com a “Laberint d’Horta”. (v. Annex 1. Fitxa N). Font. Arxiu fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya 0224 Foto Xavi Casinos. Publicades a La Vanguardia 17-12-2017 2 Torre superior d’Horta i Palau Desvalls o del Marques d’Alfarràs ( Laberint d’Horta). Fotos: Francesc Caballé (2018) 1 Consulta: http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=42475https://ajuntament.barcelona.cat/informaciourbanistica/cerca/ca/fitxa/2829/--/--/cp/ 2Consulta: https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20171217/433625508248/ermita-sant-cebria-montbau-barcelona-secreta.html Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 2 ANTECEDENTS ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU  Ocupació i ús del sòl De masies a residències d’esbarjo La configuració topogràfica de l’àmbit de Montbau, a la falda de Collserola, n’ha condicionat en el temps tant l’ús com l’ocupació. En el passat, mentre la part alta ha estat explotada forestalment o per l’extracció de pedres, la part més baixa es va dedicar a l’agricultura; especialment a partir del segle XVIII es van incorporar força terres al conreu de la vinya. Al segle XIX, encara que es mantingués el conreu de les terres, la majoria d’aquestes construccions van transformar-se en residències d’esbarjo de famílies benestants barcelonines. Potser els grans jardins del Laberint del Marquès d’Alfarràs van esdevenir un referent. Aquesta tendència vindria també propiciada per les desamortitzacions de béns eclesiàstics que van fer que finques de congregacions religioses passessin a mans de nous propietaris que cercaven, a la falda de Collserola, uns espais d’esbarjo fora de la ciutat. CAN BARRET Can Barret, és una de les finques més extenses dins l’àrea d’estudi i un exemple d’aquesta transformació. El seu origen es remunta al segle XVIII i va lligat a una peça agrícola de poc més de 14 mujades (unes 7 hectàrees). A mitjan segle XIX la finca va passar a mans de Francesc Barret, que la va convertir en una residència d’esbarjo, amb grans jardins, estanys, etc. que van restar dempeus fins al moment de la construcció de la segona fase del polígon d’habitatges de Montbau . Font. Arxiu Municipal Horta Guinardó (AMHG) Infografia extreta del Pla Martorell. Elaboració pròpia Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 3 ANTECEDENTS ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU C AN FRARES CAN DURAN (POSTERIORMENT CAN GALLART) Un altre cas, és el de la finca coneguda amb el nom de Can Frares. Propietat agrícola del segle XVIII, a inici del La finca agrícola de Can Duran, és potser, un dels exemples més paradigmàtics de la transició cap a la “nobilització” segle XIX va passar a mans dels Pares Mínims (segurament per alguna deixa testamentària de la comunitat). de les primitives masies de la zona, i del seu enjardinament (v. Annex 1. Fitxa J). A l’indret de l’antiga finca es troba avui el Palau de les Heures i els seus jardins, projectats per August Font el 1898, per encàrrec de Josep Gallart. Alguns autors la vinculen amb l’ermita de Sant Cebrià i les possessions del marquès d’Alfarràs, cosa que semblen desmentir les fonts gràfiques i fiscals. La desamortització de béns eclesiàstics va fer que la finca fos adquirida per Ferran Moragas, notari barceloní que LA GRANJA NOVA v a arribar a tenir diverses i extenses possessions dins de l’àrea. Amb aquesta compra, la casa va passar a ser A la zona on es bastiria al 1955 l’Hospital de la vall d’Hebron hi havia hagut la que es coneixia com la “Granja Nova”, residència d’esbarjo i estiueig, fins que al 1915, va anar a parar a mans de la Casa de la Caritat de Barcelona per diferenciar-la de la “Granja Vella” situada a l’altra banda del passeig (vegeu Annex 1. Fitxa E). Els monjos del ( v. Annex 1. Fitxa 8). monestir de Sant Jeroni (v. Annex 1. Fitxa C) van adquirir la finca el 1733 de mans de Fèlix Casalins i Clara Janer. En Aquesta institució benèfica hi construí uns pavellons “preventoirs” per a nens i nenes tuberculoses. S’iniciava així, aquella data la finca tenia una extensió d’aproximadament 5 hectàrees – una part amb vinya - amb algunes e l precedent hospitalari i assistencial d’aquests terrenys, on posteriorment es projectaren les Llars Mundet. Els parcel·les properes a l’ermita de Sant Cebrià. Els monjos havien adquirit prèviament una altra propietat de mans e dificis de can Frares van ser enderrocats el 1973. de la família Gausachs, que va passar a denominar-se “Granja Vella”. Entre ambdues propietats van traçar un camí plantat d’oliveres, que travessava el traçat de l’actual passeig. A mitjans del segle XIX, tant la Granja Nova com la Vella van passar a ser propietat de la família Codolar. Mentre la granja vella va “nobilitzar-se” amb la construcció de la gran residència i jardins de Martí Codolar, la Granja Nova va continuar dedicant-se a l’explotació agrícola dels camps del seu entorn fins que fou enderrocada per a la construcció de l’Hospital. Il·lustració plànol Martorell. Elaboració pròpia. En blau cel, propietats del marquès d’Alfarràs. Al cercle blau, Can Frares Granja nova (1922) Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 4 ANTECEDENTS ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Gràcies a l’estudi de l’amillarament de 1861 i el plànol topogràfic que l’acompanyava tenim una imatge força Un estudi realitzat el 2012 per Alex Nobajas (del Departament de Geografia Humana de la Universitat de acurada de l’estructura de la propietat i l’ús del sòl de l’àrea d’estudi. Barcelona), ha permès descriure el paisatge rural d’aleshores, geo-referenciant l’àmbit amb el plànol de 1862 (a Les masies referenciades, i algunes petites construccions que també s’aprecien al plànol de 1861 a tocar de sobre) i modelitzant en GIS els usos del sòl (imatge a baix, elaboració pròpia). l’ermita, són ben poques. La parcel·lació mostra algunes finques relativament extenses, amb altres parcel·les molt més modestes, lligades a l’explotació agrícola però sense associar-se a una residència. Entre els gran propietaris del segle XIX hi consten els de les mateixes masies o cases d’esbarjo, com la família Moragas (Can Frares), la família Barret o la família Codolà. També terres del Marquès d’Alfarràs o del Baró de Prado Hermoso. Només una de les antigues masies, can Carlets, situada prop de l’ermita i de la Font de la Llet, s’ha mantingut com a explotació agrícola. Les antigues feixes plantades de vinya al segle XVIII i posteriorment abandonades a inici del segle XX, han tingut un nou ús amb la plantació de més de 2.200 mandariners (vegeu Pla Especial de Reordenació i desenvolupament de la Torre Carlets aprovat l’any 2004 https://ajuntament.barcelona.cat/informaciourbanistica/cerca/ca/tematic/5/fitxa/B0660/--/--/ap/) Àmbit Montbau Zona d’estudi superposada al Plànol d’Horta de 1861 amb indicació de les diferents parcel·les Font: Estudi realitzat el 2012 per Alex Nobajas. Elaboració propia Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 5 ANTECEDENTS ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Boscos, erms, masies, camps i residències d’esbarjo amb jardins, l’Ermita, eren els ítems que definien aquest territori fins a mitjan segle XX travessat per diversos torrents. Un ortofotomapa del 1945 de l’Institut Cartogràfic Geològic de Catalunya ens ho mostra. Torrent de d’en Duran COMPLEX DE GRANJA VELLA GRANJA NOVA - MARTÍ CODOLAR Torrent d’En Genaret Antic camí Granja Vella Torrent de Montbau Torrent de la Font del Bacallà ORFANAT RIBAS Font: ICGC Torrent d’en Pallós Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 6 ANTECEDENTS ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Les grans transformacions de la dècada de 1950-60 A partir dels anys `50 distintes i importants operacions urbanístiques van començar a produir canvis radicals a l’àmbit, dividint el territori en tres grans nuclis fins i tot avui reconeixibles tant en l’estructura urbana, com en les dinàmiques de vida : 1. El complex sanitari de l’actual Hospital de la Vall d’Hebron 2. La Diputació (Llars Mundet) 3. El polígon d’habitatges de Montbau. L’Hospital de la Vall d’Hebron Després de la Guerra Civil, l’Institut Nacional de Previsió va adquirir els terrenys de l’antiga Granja Nova per a destinar-los a un gran centre hospitalari. El projecte de la “Residència Sanitària” va trigar encara uns anys, i no es va inaugurar fins l’any 1955. El 1965 s’ampliaria amb la construcció de la torre de Maternitat i Infantil. Aquest nucli sanitari es reforçà, amb el trasllat al seu costat de l’Hospital de Sant Rafel de les Germanes Hospitalàries. (v. Annex 1. Fitxa D) Torre de Maternitat i Infantil Llars Mundet Hospital Vall d’Hebron Granja Vella La Residència Sanitària, la Granja Vella i les Llars Mundet al fons. En vermell l’antic camí que comunicava la Granja Vella (a l’altra banda Centre Sanitari, 1955. Arxiu Fotogràfic de Barcelona del Passeig Vall d’Hebron) i la Granja Nova. Un tram del camí va desaparèixer després de la construcció de l’hospital; a sud de l’actual Ronda de Dalt, el camí està fossilitzat al carrer de la Granja Vella Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 7 ANTECEDENTS ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU El complex assistencial de la Diputació de Barcelona A partir d’un primer llegat de 1897, la Diputació de Barcelona va començar a realitzar una política d’adquisicions a la zona de la Vall d’Hebron que li permetessin traslladar, engrandir i millorar els serveis assistencials que prestava a la Casa de la Caritat de Barcelona. La primera gran compra va ser el 1915 quan, com ja hem assenyalat, va adquirir la torre del Frares gràcies als fons de la fundació Albà, i posteriorment (1927) hi construí els edificis preventoris. No fou, però, fins al 1954 quan gràcies a una donació feta per Artur Mundet, la Diputació no va engegar una gran campanya de transformació de l’antiga finca. El projecte es va encarregar a l’arquitecte Manuel Baldrich, qui dissenyà els nous pavellons i reformà els edificis existents. Naixia així el complex de les Llars Mundet, inaugurat el 1957 i que el 1958 s’amplià amb l’adquisició del Palau de les Heures (v. Annex 1. Fitxa L). Fotografies i esquema de la planta general de les Llars Mundet, publicats a la revista de la Diputació “San Jorge”, num. 28, octubre 1957 Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 8 ANTECEDENTS ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU El Polígon de Montbau Entre les Llars Mundet i la Residència Sanitària va quedar una gran faixa de terra, on encara es mantenia dempeus Can Barret. Fou en aquest indret on el Patronat Municipal de l’Habitatge va començar a plantejar al 1956 la construcció d’un nou polígon de cases sobre una superfície de 31 hectàrees. El projecte inicial i la primera fase van ser definits pels arquitectes Xavier Subias, Guillermo Giráldez i Pedro López, seguint la línia racionalista del CIAM. Els habitatges es van agrupar, de forma que de les tres super illes en les quals es dividia el barri, una havia de contenir els habitatges de més categoria; en la segona hi hauria el gros dels edificis del barri amb una àrea d’habitatges unifamiliars en la part alta de major pendent; en la tercera s’ordenaven blocs singulars i de composició variada sobre un eix comercial. El pla, considerat com a modèlic, va ser aprovat el 1957 i el Patronat va començar a vendre terrenys a vuit cooperatives d’habitatges de caràcter divers : patronat de Cases Militars del Ministeri de l’Exercit, cooperatives de la Guàrdia urbana, de la seguretat social (INP), del Taxi, dels Lluïsos de Gràcia, La Puntual, L’Esperança, La Graciense de Viviendas La primera pedra simbòlica del nou polígon es va col·locar el mes de març de 1959. El primer sector –a la banda sud-occidental, va significar la construcció de 1.260 habitatges. Treballs d’excavació durant l’execució de les Llars Mundet Eix comercial Proposta dels arquitectes Xavier Subias, Guillermo Giráldez i Pedro López El 1961 el Patronat decideix tirar endavant la segona etapa del polígon, la unitat nord-est. El pla es va aprovar el juliol de 1962 i tot seguit va començar la construcció, fins el 1965. El projecte inicial va ser absolutament modificat Església i Pavelló de Llevant al Recinte Mundet per un nou equip d’arquitectes format per Josep Soteras Mauri, Manuel Baldrich i Tibau, i Antoni Bonet Castellana. Es van planificar 960 habitatges amb un sistema de places vorejades de torres quadrades que doblava la densitat inicialment prevista, arribant a construir 2.226 habitatges. Això va provocar nombrosos inconvenients per la falta Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 9 ANÀLISI DE LES VARIABLES ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU d’equipaments. Entre les idees bàsiques del nou plantejament es preveia: “Acusar el eje horizontal de la 3. ANÀLISI DE LES VARIABLES urbanización, uniendo por medio de este eje los núcleos de viviendas de 1 y 2 fase físicamente separados por el torrente, cuyo destino de parque público debe conservarse. Motivar la importancia de este eje como vía-paseo de ELEMENTS ECOAMBIENTALS RELLEVANTS peatones, ligando los centros cívicos en un sucesivo encadenamiento y acusando el centro cultural, el centro comercial (...). En contraste con el criterio de edificación seguido en la 1 etapa, a base de bloques lineales paralelos, Quan es parla de paisatge urbà, sovint es fa referència a la pell de la ciutat. Així, tradicionalment s’ha entès el con espacios abiertos entre ello conseguir unos conjuntos semicerrados con un ambiente de intimidad propicio al paisatge des d’una aproximació de superfície, com si en certa forma es tractés d’una escenografia. Tanmateix cada desarrollo de las actividades de la convivencia social (...)Conservar al máximo el arbolado existente así como los cop som més conscients que aquesta pell del territori és un resultat de les múltiples interaccions que es trenen a elementos naturales que puedan ser de interés. Establecer el sistema de espacios verdes en susdistintos grados y molts nivells. En aquest sentit, entendre l’ecologia d’un lloc, amb la seva xarxa de relacions i processos, ens enfoca funciones para que aseguren en el barrio el perfecto cumplimiento de las necesidades de reposo, esparcimiento y cap a una interpretació del paisatge des de la perspectiva de la seva funcionalitat. recreo para toda la población comprendida en el mismo”. De fet, el símil de la pell s’ajusta força bé per explicar aquesta relació. Així, succeeix amb el cos humà on un bon estat de salut es sol reflectir en el nostre exterior: amb l’expressió del rostre, la vitalitat dels moviments, etc. En el PARC FORESTAL cas del paisatge és ben similar, doncs un territori biodivers i saludable resultarà en un paisatge agradable d’admirar PARCS URBANS i de viure. A continuació es descriu allò més rellevant al barri de Montbau respecte els diferents elements ecoambientals. Àrea esportiva Una descripció més detallada es pot consultar a l’Annex 3. • Determinants físics Pel que fa la geologia i edafologia de l’àmbit, i com es pot veure al plànol R1.3 Geologia, aquest està format per roques metamòrfiques al vessant de Collserola (on trobem part de la geozona “Paleozoic de Collserola i Santa Creu d'Olorda”), els sediments que conformen el Pla de Barcelona i roques plutòniques que afloren al contacte entre aquests dos tipus anteriors. Els sòls són predominantment argilosos i de pH més aviat àcid. En relació al cicle de l’aigua, i com es pot veure al plànol R1.4 Cicle de l'aigua, el barri és creuat per quatre torrents, espais articulants de l’eix cívic d’oest a est: el torrent de Montbau, el torrent d’en Genaret, el torrent d’en Duran (que drena la major part del vessant de l’àmbit) i el torrent d’en Pallós (part del qual fa de límit amb el barri d’Horta). Tots ells són canalitzats i abocats al clavegueram en entrar a la zona urbana. Montbau compta amb nombroses fonts naturals, com la font de la Cabra, la font de la Llet o la font de la Meca. 29 Àrea esportiva • Biodiversitat La flora de Montbau és ben diversa. Al vessant de Collserola hi trobem bosquines joves d’arboç, alzina i pi blanc, amb sotabosc d’arbustos mediterranis. A la zona urbana hi ha identificats 308 tàxons de plantes situades als espais verds, incloent tant espècies autòctones com al·lòctones. Quant a l’arbrat viari, s’han llistat un total de 335 tàxons, Plànols memòria de 1961. Proposta de Baldrich, Bonet, López i Soteras. Comunicacions, espais verds i espais públics rellevants (AMCB) molts dels quals coincideixen amb les espècies dels espais verds (plàtan d’ombra, pollancre, pi pinyer, xiprer, tipuana...) A aquesta diversitat florística cal sumar les espècies cultivades pel veïnat als petits jardins i intersticis El Patronat Municipal de l’Habitatge va preveure l’equipament per a Montbau, compost de parròquia, escoles, de l’àrea residencial. zones esportives, sala per a usos comunitaris, a banda de serveis comercials, garatge i cinema. Algunes d’aquestes dependències van trigar en construir-se i d’altres no es van arribar a fer (vegeu Annex 1. Fitxa F). En una tercera fase del Pla de Montbau (1961-1968) es van incorporar les cases blanques, on en contraposició als grans blocs, es van plantejar habitatges unifamiliars, segons projecte de l’arquitecte Joan Bosch. Aquestes foren ocupades per persones de categoria social superior a la resta del polígon (v. Annex 1. Fitxa G). Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 10 ANÀLISI DE LES VARIABLES ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Imatges d’aus fotografiades al barri de Montbau. Fotos: Irbis (2019). Exemples de plantes mediterrànies fotografiades al barri de Montbau. A l’esquerra s’observen plantes trobades en espais verds i jardins. A Analitzant en detall les espècies rares, vulnerables, colonitzadores, quant a la flora prioritària destaca la presència la dreta es presenten espècies trobades al vessant de Collserola. Fotos: Irbis (2019). de l’espècie d’herba Arisarum simorrhinum al parc forestal de la Meca. Respecte la fauna prioritària hi ha diverses espècies de quiròpters pels mamífers, el llangardaix ocel·lat pels rèptils i el gripau d’esperons pels amfibis. També Pel que fa la diversitat de fauna, aquesta és en general elevada. Ho és especialment quant a les aus, amb 83 hi ha diverses aus rapinyaires d’especial interès de conservació. Pels invertebrats, destaquen Euphydryas aurinia, espècies nidificants, a les quals cal afegir les migratòries que creuen l’àmbit, que poden ser observades des del Cerambyx cerdo i Lucanus cervus pels quals és essencial l’afavoriment dels boscos madurs. Turó de la Magarola, punt més elevat del barri. També són presents diversos mamífers silvestres, principalment Pel que fa les espècies al·lòctones, fora del medi urbà, es troben plantes com l’ailant, l’atzavara o la canya vinculats a Collserola, per bé que ratpenats i esquirols també habiten a l’àrea urbana. La diversitat quant a rèptils americana, entre d’altres. Cal tenir en compte que està prohibit plantar les 53 espècies determinades com a i amfibis és relativament menor. “invasores” per l’Ajuntament de Barcelona a l’àmbit del PNSC i en una franja perimetral als nuclis urbans. A Es disposa de poca informació de fongs i líquens, malgrat la seva importància ecològica. Tanmateix les visites de Collserola es calcula que hi viuen 29 espècies d’animals exòtics, també n’hi ha a l’àrea urbana, per exemple, la camp han permès observar diversos d’aquests organismes a l’àmbit, principalment a Collserola però també a la cotorreta de pit gris. part urbana, que el que en el cas dels líquens indica una bona qualitat de l’aire. • Hàbitats – Cobertes de sòl A vista d’ocell, i com es pot veure al plànol R1.5 Hàbitats i Espais verds urbans, es conclou que la major part del barri correspon a hàbitats urbans (38% de la superfície), seguits de boscos (30%) i matollars (22%), on els boscos són principalment pinedes joves de pi blanc (Pinus halepensis) o de pi pinyer (Pinus pinea) i alzinars, i els matollars són majorment alts, corresponent a arboçars i a màquies d’alzina (Quercus ilex). El quasi 10% restant són herbassars, incloent prats d’albellatge (Hyparrhenia hirta). L’anàlisi de les cobertes del sòl ha confirmat l’elevada presència de verd a la zona urbana de Montbau. Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 11 ANÀLISI DE LES VARIABLES ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Al límit del Parc comença l’Espai de transició, establert i definit pel PEPNAT a fi d’articular el contacte entre ciutat i parc, dins el qual s’inclou la totalitat de la part urbana del barri de Montbau. Aquests espais de transició es caracteritzen per suportar una elevada pressió antròpica de les àrees urbanes, que deriva en una degradació dels ecosistemes i el paisatge del peu de mont. Hàbitat d’arboçar amb pins i alzines al camí de Sant Cebrià d’Horta . Foto: Irbis (2019). Vall de torrent d’en Genaret.. Foto: Irbis (2019). Vessant entre la pedrera de Montbau i Sant Genís dels Agudells. Foto: Irbis (2019). • Verd urbà – Canvi climàtic Si alguna cosa caracteritza el barri de Montbau des del punt de vista ambiental, és l’elevada presència de verd urbà, incloent tant parcs de mida mitjana com intersticis enjardinats, alguns de gestió particular. Tanmateix, trobem una escassa estructura vegetal del verd urbà, que sol respondre a un manteniment intensiu i a una baixa funcionalitat ecològica, limitant el desenvolupament de dinàmiques naturals. En aquest sentit, el Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020, definia el barri de Montbau com una peça clau per a permetre la connexió Matollar amb espècies exòtiques davant del Centre d'Acollida d'Animals de Companyia de Barcelona (CAACB). S’observa una Robinia pseudoacacia al marge del camí i al fons el recinte universitari de Mundet. Foto: Irbis (2019). ecològica entre Collserola i l’interior de la ciutat de Barcelona. El paper del verd urbà i, sobretot, el disseny d’aquest verd urbà tenint en compte la seva funcionalitat ecològica, • Parc Natural de Collserola són aspectes claus per a la mitigació del canvi climàtic. El context planetari d’emergència climàtica es tradueix en la necessitat d’actuar a totes les escales, per tant, també a nivell de paisatge urbà. En consonància amb el Pla Clima Cal tenir ben present que prop del 60% del barri de Montbau es troba dins d’un espai protegit, el Parc Natural de 2018-2030 i amb la declaració de l’emergència climàtica a Barcelona, s’ha d’actuar, entre d’altres vectors, sobre la Serra de Collserola. El planejament de l’àmbit es troba en procés de renovació, amb el Pla especial de protecció un canvi de model urbà que passa per disminuir els impactes de la mobilitat rodada i per naturalitzar la ciutat. del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat provisionalment l’abril de 2019. La gestió del medi efectuada al Parc ha anat canviant al llarg dels anys. Així, ha passat de ser entès com un espai d’obtenció de recursos naturals a un espai de manteniment de la biodiversitat i de generació de funcions ecològiques. Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 12 ANÀLISI DE LES VARIABLES ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU DIAGNOSI ECOAMBIENTAL DEL PAISATGE DE MONTBAU Per a la diagnosi ecoambiental del paisatge del barri de Montbau s’ha realitzat una anàlisi utilitzant Sistemes d’Informació Geogràfica amb la informació disponible i d’interès per al barri. Amb aquest fi, s’han seleccionat una sèrie de bases cartogràfiques que aporten informació rellevant per a la interpretació de l’estat del paisatge de Montbau des de la perspectiva de l’ecologia i el medi ambient. En aquest procés, s’han generat dos mapes per estudiar el territori des de dos punts de vista, de manera que s’han generat: - Un Mapa de Base ecològica caracteritza els ecosistemes presents des del punt de vista de la seva complexitat i funcionalitat ecològica, entenent que aquestes variables estan associades a major estructura vertical, major capacitat d’acollir nínxols ecològics i més biodiversitat. - Un Mapa de Pertorbacions antròpiques recull la presència d’impactes lligats a l’acció antròpica. Els criteris emprats per a la selecció de la cartografia han estat: (1) que la informació fos rellevant per a caracteritzar la base ecològica o la pertorbació, respectivament; (2) que l’escala i resolució de les bases cartogràfiques fossin adequades per a l’estudi del paisatge a nivell de barri; (3) que el fenomen sobre el que la base cartogràfica dona informació estigui delimitat en superfície, i no es tracti de localitzacions indicatives i puntuals; (4) que la informació estigui disponible per a tot el barri, no només per un àmbit, per tal d’evitar manca d’informació a la resta. Després de l’anàlisi de cada un dels dos mapes generats per separat, s’ha procedit al seu solapament i estudi conjunt, donant lloc finalment a un Mapa d’Àrees de fricció, que permet visualitzar les zones on es dona una major interacció dels efectes de la pertorbació antròpica sobre la biodiversitat i la complexitat ecològica del territori de Montbau.  Mapa de Base ecològica Font: Ajuntament de Barcelona, 2013. Concepte i plantejament metodològic El Mapa de Base ecològica efectua una lectura dels elements ecològics d’acord a la seva complexitat i funcionalitat ecològiques. Les bases cartogràfiques incloses en aquest mapa aporten informació tant de la infraestructura verda del territori (cobertes del sòl, cobertura vegetal NDVI), com de la infraestructura blava (xarxa hídrica). Cada base cartogràfica ha estat avaluada i puntuada en funció de la incidència en la complexitat i la funcionalitat ecològiques que reflecteixen les seves categories. Seguint el criteri descrit, s’ha elaborat un sistema de puntuació de la cartografia, recollit a la taula 1. Un cop les bases cartogràfiques han quedat valorades en una escala anàloga, s’han unit, tot sumant els valors dels seus atributs d’interès, per donar lloc al Mapa de Base ecològica. El mapa resultant és una base cartogràfica de geometria ràster, de mida de píxel de 5x5m, en el que es representa una escala de funcionalitat i complexitat ecològica, on el valor sostre que es podria arribar a obtenir és de 25 punts. Jardins de Montbau al seu extrem superior (carrer de Vayreda). S’observen Pinus halepensis i una bardissa retallada de Pittosporum tobira. Foto: Irbis (2019). Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 13 ANÀLISI DE LES VARIABLES ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Taula 1. Bases cartogràfiques i puntuacions del Mapa de Base ecològica BUFFER Interpretació de resultats i diagnòstic del paisatge en base al mapa resultant INFORMACIÓ CATEGORIES DE L’ATRIBUT VALOR (banda i MÀX. CARTOGRÀFICA En el ràster resultant d’unir les tres bases cartogràfiques anteriorment valorades s’ha obtingut un rang de valors banda) Segons grau complexitat que van d’1 fins a 24 punts sobre els 25 màxims possibles. És a dir, que no tenim cap píxel on conflueixin els valors estructural: màxims per a totes les capes, per bé que sí que es donen espais amb valors elevats i propers al valor sostre de 25 Autopistes, autovies i carreteres 1 Habitatges plurifamiliars (torre o 2 punts. bloc) En el Mapa de Base ecològica, els valors s’han representat amb un gradient de blanc a blau, on el blanc representa Habitatges aïllats i equipaments 3 el valor mínim present (1) i el blau més viu el valor màxim present (25). Recordem que l’índex d’aquest mapa 1. Cobertes del Zones d’esport 4 Sense sòl (CREAF) Herbassars i conreus herbacis 5 mesura la complexitat i la funcionalitat ecològica, de manera que els valors baixos indiquen espais simples en Parcs urbans i plantacions de 6 estructura i funcions ecològiques, mentre que els valors alts indiquen espais ben estructurats i amb una fruiters Plantacions forestals 7 funcionalitat elevada. Matollars 8 25 A l’hora d’interpretar els resultats obtinguts, cal tenir en compte que el funcionament dels ecosistemes respon a Boscos de baix recobriment 9 Boscos d’alt recobriment 10 imbricades xarxes d’interrelacions entre organismes. S’entén que a major complexitat i funcionalitat ecològica, Segons índex NDVI major és la incidència sobre la biodiversitat i la matriu biofísica. En aquest sentit cal partir de dues premisses. En 2. Cobertura Valors negatius i 0 0 primer lloc, enfrontem el repte de representar aquesta realitat d’enorme complexitat en un sol mapa. Per tant, vegetal NDVI Sense Valors positius: dividir entre 10 (Ajuntament) d’1 a plantegem una síntesi de certes variables, fet que implica una reducció de tot el ventall d’interaccions existents. A intervals iguals, de 0,1 a 1 10 més, cal fer palès que no comptem amb bases cartogràfiques elaborades directament des de la lectura de la Capa de línies sense categories, 5 Primers 5m 3. Xarxa hídrica funcionalitat ecològica del territori, de manera que cal fer una abstracció a partir de les bases cartogràfiques que representa la totalitat de la 3 Següents 10m (ICC) xarxa hídrica* 1 Següents 10m disponibles que resulten més adequades per aquest fi. En segon lloc, s’ha de tenir present que no hi ha ecosistemes “bons”/“dolents”, ni “millors”/“pitjors”. Per tant, el *Per a la xarxa hídrica s’ha fet: un buffer de 5 m al voltant de l’eix que té valor 5; un buffer de 10 m a partir del buffer de 5 m que té valor fet de donar una escala de valors a les bases cartogràfiques no s’ha d’interpretar des d’aquesta lectura. Els valors 3; i un buffer de 10 m a partir del buffer de 10 m que té valor 1. Així, els buffers no se sobreposen i les puntuacions tampoc. Font: Elaboració pròpia. més alts s’han donat generalment a aquells espais que presenten una major estructura vertical i cobertura de la vegetació, en tant que aquests espais són els que tenen un rol més potent en el manteniment de la biodiversitat, Respecte a les valoracions aplicades, cal puntualitzar que les bases de cobertes del sòl i de cobertura vegetal NDVI les funcions ecològiques i la generació de serveis ecosistèmics. Tanmateix, no s’ha d’oblidar el valor de la diversitat pesen més sobre el total del Mapa de Base ecològica (10 sobre 25 cada una). Les cobertes del sòl s’han treballat d’ambients per a poder donar cabuda a espècies adaptades a condicions de vida diferents, lectura que de fet ja ha des del punt de vista de la complexitat estructural de l’ecosistema. Aquesta variable defineix si un ecosistema estat recollida en altres apartats d’aquest treball, on s’ha parlat de la diversitat d’espècies i d’hàbitats. disposa de més o menys elements estructuradors –tant en la dimensió vertical com en l’horitzontal–. L’estructura A tall d’exemple, els roquissars presenten unes espècies interessantíssimes, tant des del punt de vista fisiològic, ja d’un ecosistema queda definida principalment per les espècies vegetals, en tant que els seus troncs i tiges que disposen d’adaptacions per viure en unes condicions força estrictes; com de la conservació de la biodiversitat, constitueixen les principals estructures d’aquest i, sobretot, en tant que són els productors primaris en els ja que són espècies poc freqüents al territori. A més, sovint donen lloc a paisatges molt característics. No obstant, ecosistemes terrestres i, per tant, la resta de grups biològics en depenen. Una alta complexitat estructural sol en aquest mapa apareixeran amb valors numèrics baixos ja que es tracta d’ecosistemes de menys complexitat portar a una major diversitat d’espècies, ja que més rang d’espècies podran trobar les condicions que requereixen, estructural. Això no vol dir que no siguin interessants a nivell biològic, ecològic i paisatgístic, però en aquest mapa i es poden establir més interrelacions a l’ecosistema. A més, es maximitzen diverses de les prestacions a nivell el territori s’ha interpretat en clau de complexitat ecològica. funcional: reciclatge de nutrients, infiltració cortical d’aigua, absorció de CO₂, etc. La informació relativa a la cobertura vegetal NDVI s’ha considerat una bona aproximació a la capitat de generar Dit això, a partir del Mapa de Base ecològica de Montbau, s’observa el següent (veure plànol P 1.1): diversos serveis ecosistèmics que es produeixen en major mesura gràcies al desenvolupament de les capçades dels - Els valors de complexitat i funcionalitat ecològica són generalment alts al vessant de Collserola. arbres: servei d’emmagatzematge de CO₂, intercepció de contaminants atmosfèrics, regulació de la temperatura, - S’observa la xarxa hídrica amb un paper rellevant dins la base ecològica, doncs aquests són espais on generació d’ombra, etc. generalment hi conflueixen valors elevats per a les tres bases cartogràfiques puntuades: alta complexitat Ambdues bases cartogràfiques són contínues (amb informació al llarg de tot l’àmbit). Per tant, són les que aporten ecològica, alta funcionalitat de les capçades i una certa disponibilitat d’aigua. Cal puntualitzar, però, que també informació i, conseqüentment, matís i capacitat de decisió per la major part del territori estudiat. presenten espais puntualment degradats, que no sempre es detecten a l’escala d’aquesta anàlisi. Per altra banda, en canvi, els torrents són elements discrets en el territori, de manera que no permeten diferenciar - Al vessant de Collserola s’aprecia una certa homogeneïtat dels valors obtinguts. Són hàbitats de matollars i estats de complexitat i de vulnerabilitat de tota la matriu biofísica, però cal tenir-los en compte en el Mapa de Base boscos joves amb una notable estructura vegetal, funcionalitat i biodiversitat. ecològica perquè la xarxa hídrica juga un paper fonamental com a recurs i com a connector ecològic per a moltes - A banda dels claps de vegetació per infraestructures i construccions (carreteres, la gossera municipal, etc.) espècies, més en un clima mediterrani on l’aigua és un bé escàs. trobem certes disminucions de l’índex en algunes plantacions d’arbres, com és la plantació del costat de la Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 14 ANÀLISI DE LES VARIABLES ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU pedrera o una repoblació al turó de Sant Cebrià (extrem nord-oest del barri). El menor valor d’absorció de la Taula 2. Bases cartogràfiques i puntuacions del Mapa de Pertorbacions antròpiques llum (mesurat amb l’NDVI) d’aquestes plantacions és probablement conseqüència de la seva menor densitat i INFORMACIÓ VA- CATEGORIES DE L’ATRIBUT BUFFER MÀX CARTOGRÀFICA LOR diversitat respecte els hàbitats circumdants. De menys a més pertorbació: - mostra com aquestes repoblacions són proba que les repoblacions han respost de forma diferenciada Parc forestal (PNSC) 0 1.1. respecte els hàbitats circumdants. Verd urbà i cementiris 2 Planejament Viari de vianant, equipaments i 4 Sense - També es fa patent una certa diferenciació entre la solana i l’obaga, amb un major vigor de la vegetació a urbanístic habitatge unifamiliar aïllat l’obaga. MUC Resta d’habitatge i hotels 6 - A la part final del vessant de Collserola, la més propera a la zona urbana, s’observen valors de l’índex de 1. Sistema viari i ferroviari 8 Encaix complexitat i funcionalitat ecològica força alts. Aquests resultats són interessants, ja que es podria haver donat 1.2. teixit Urbanitzacions +3 el cas que a l’àrea de relació entre la zona urbana i el vessant els valors fossin aparentment més baixos que als Tots Sense i edificacions (*) hàbitats més interiors de Collserola, però no ha estat així. en SNU (PNSC) 1.3. Sense (fa - A l’àrea urbana els valors descendeixen notablement. Tot i això, es veuen valors relativament més alts als parcs Perímetres Tots (excepte les repoblacions +2 de buffer i als intersticis vegetals, que apareixen de forma discontínua. protecció forestals) (*) de les (PNSC) anteriors) - També s’aprecia que els valors elevats dels torrents pràcticament es perden en entrar a la ciutat, on cap d’ells Segons amplada (metres): continua com a tal. 1 Camí forestal desembosc (1,6) 2 - Val a dir que els valors de l’índex de complexitat i funcionalitat ecològica a l’àrea urbana són més elevats a 2.1. Xarxa X. d’ús públic (0-10) 2 l’àrea del Campus Mundet, on hi ha peces de verd properes entre elles, disminueixen una mica a la part 2. viària bàsica Accés catàleg PEPNat (3,5-5) 3 Xarxa (PNSC) i xarxa X. rodada secundària (2-10) Buffer residencial, i encara són més baixos a la part de Vall d’Hebron, que presenta la menor complexitat ecològica, viària i viària(ICC) 4 Vies urbanes irradiació 5 en conjunt. camins X. rodada principal (5-20) 10+10 m 5 30 Vies preferents doble calçada (>20) 2.2. Camins Només camins que no formin part freqüentats 2 de la base anterior Pertorbacions antròpiques (PNSC)  Línia baixa tensió 1 10+10 m Concepte i plantejament metodològic 3. Xarxa elèctrica (PNSC) Línia mitja tensió 2 7+7 m Línia alta tensió 3 3+3 m El Mapa de Pertorbacions antròpiques mostra la presència d’impactes lligats a l’acció antròpica. Formen part Buffer d’aquest mapa tant bases cartogràfiques que informen sobre el tipus de teixit urbà i la freqüentació antròpica, 4. Àrees d’estada, lleure Tots 5 irradiació (PNSC) com bases cartogràfiques sobre la presència d’infraestructures de tipus divers (xarxa viària, xarxa de camins, xarxa 30m elèctrica). El criteri aplicat a l’hora de seleccionar-les ha estat el de buscar informació sobre el nivell de pertorbació Segons Lden en dB(A): <50 0 Buffer del present. Per tant, no s’ha inclòs cartografia relativa a les possibles pertorbacions del futur (capes sobre riscos), 50-54 1 simple 5+5 ni cartografia relativa a les pertorbacions del passat (per exemple, bases cartogràfiques sobre incendis ocorreguts). 5. Contaminació acústica 55-59 2 m Igual que succeeix en el Mapa de Base ecològica, cal tenir en consideració que es tracta de bases cartogràfiques – Lden (DTES) 60-64 3 + buffer 65-69 4 irradiació que no estan directament pensades per a efectuar una caracterització a nivell de pertorbació del territori 70-74 5 50+50 m (exceptuant la base cartogràfica de contaminació acústica). És per això que prèviament a la construcció d’aquest >=75 6 mapa, s’ha efectuat una procés d’avaluació i puntuació de la informació que dona cada base cartogràfica en funció Buffer 6. Conreus (CREAF- Tots 3 irradiació del nivell de pertorbació antròpica que recullen les seves diferents categories. Cobertes del sòl) 30 m Finalment, les diferents bases cartogràfiques que integren el Mapa de Pertorbacions antròpiques s’han unit, (*) Les bases cartogràfiques situades en un mateix grup de bases (grup 1, grup 2...) només sumen fins a la màxima puntuació del grup sumant els valors dels seus atributs d’interès. El mapa és de geometria ràster, amb mida de píxel de 5x5m, en el Font: Elaboració pròpia. que es representa una escala de pertorbació. Tenint en compte les puntuacions màximes establertes per a les bases cartogràfiques que formen part d’aquest mapa, el valor sostre màxim al que es pot arribar és de 30 punts. El sistema de puntuació de cada base cartogràfica queda recollit a la taula següent. Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 15 ANÀLISI DE LES VARIABLES ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU La base cartogràfica a la qual s’ha donat més pes és al MUC (8 punts sobre 30 màxims possibles), ja que en aquest  Exemple d’això és l’índex de pertorbació menor als carrers amb límit de velocitat 30 km/h, que formen part de mapa és l’única que cobreix de forma contínua tot l’àmbit estudiat. La resta de bases cartogràfiques ofereixen la mateixa categoria de viari que els carrers adjacents que no tenen aquesta limitació de velocitat, però que informació discreta del territori, per això s’han puntuat relativament més baixes. Entre elles, la que pesa més és la presenten valors de soroll sensiblement menors que els altres. de contaminació acústica (6/30) donat que és l’única que es troba inicialment concebuda per avaluar nivells de  Cal tenir en compte, també, la manca d’informació respecte la xara viària i la contaminació acústica dins el pertorbació antròpica. complex hospitalari de la Vall d’Hebron, i la manca d’informació respecte la contaminació acústica dins el Diverses bases cartogràfiques han rebut tractaments previs abans d’unir-se per a formar el mapa resultant. Per recinte Campus Mundet, fet que dona una uniformitat a l’índex de pertorbació antròpica en aquests dos exemple, per a la xarxa viària i la xarxa elèctrica s’han exclòs els trams soterrats. La base cartogràfica de perímetres àmbits, que molt probablement no respon a la realitat. de protecció del PNSC s’ha editat a fi de completar alguns espais intersticials que queden entre franges de protecció al contacte amb el nucli urbà que efectivament són espais amb una alta influència urbana i freqüentació. També s’han afegit buffers en aquelles bases cartogràfiques en les que es considera que la pertorbació afecta una  Mapa d’Àrees de fricció certa àrea d’influència. Els buffers aplicats solen ser d’irradiació, que significa que van disminuint la seva puntuació Concepte i plantejament metodològic progressivament píxel a píxel fins arribar a zero al final de l’àrea d’influència. Finalment, s’ha generat el Mapa d’Àrees de fricció superposant els dos mapes ja esmentats, que ofereixen una lectura del territori des de dues perspectives que es complementen. El mapa resultant permet copsar com Interpretació de resultats i diagnòstic del paisatge en base al mapa resultant interaccionen aquestes variables en el barri de Montbau, mostrant aquelles zones on es dona una major incidència En el ràster resultant d’unir les tres bases cartogràfiques anteriorment valorades s’ha obtingut un rang de valors de la pertorbació antròpica sobre l’entorn. Aquesta interferència pren un caràcter de “fricció”, ja que tendeix a que van de 0 fins a 23,73 punts (sobre els 30 punts màxims possibles que obtindria un hipotètic píxel que tingués tractar-se d’una confluència de valors de sentit contraposat. la puntuació màxima per a cada una de les bases cartogràfiques emprades). Per entendre aquest valor màxim El Mapa resultant és una base cartogràfica de geometria ràster, de mida de píxel de 5x5m, l’objectiu principal del obtingut, cal tenir present que en el territori analitzat mai no conflueixen totes les variables objecte d’estudi. Per qual és identificar quin són els espais on la preservació de les funcions ecològiques i la biodiversitat es troba més exemple, a Montbau no es troba cap indret que alhora sigui una àrea de lleure del PNSC i quedi dins els buffers de amenaçada per la pressió humana. Aquests espais seran molt sensibles, ja que tenen un paper rellevant en les la xarxa elèctrica. dinàmiques ecològiques del barri però es troben subjectes a un règim de pertorbació elevat. Fent l’analogia amb el Mapa de Base ecològica, en el de Pertorbació antròpica s’han representat els valors obtinguts amb un gradient de blanc a magenta, on el blanc representa el valor mínim present (0) i el magenta més Interpretació de resultats i diagnòstic del paisatge en base al mapa resultant viu el valor màxim present (23,73). En aquest cas, l’índex de pertorbació mesura la major o menor confluència de El Mapa d’Àrees de fricció es llegeix a partir d’una llegenda de doble entrada, on es visualitzen simultàniament el factors antròpics d’impacte en l’entorn. Així, els valors baixos indiquen indrets amb poca concurrència de valor dels dos índexs que hi interaccionen: la intensitat de blau representa l’índex de complexitat i funcionalitat pertorbacions antròpiques, mentre que els valors alts indiquen indrets amb una concentració de factors d’impacte ecològica, i la de vermell, l’índex de pertorbació antròpica. Així, les àrees on convergeix la intensitat d’ambdós elevada. colors (color morat intens) mostren les anomenades àrees de fricció. Dit això, a partir del Mapa de Pertorbacions antròpiques de Montbau, s’observa el següent (veure plànol P 1.2):  La pertorbació antròpica al territori es troba en gran part vinculada a infraestructures lineals, principalment per la mobilitat de persones, però també per altres raons, com és el transport d’energia. D’això en resulta un territori altament esquarterat, on a més són observables les múltiples duplicitats de camins al vessant de Collserola.  Les pertorbacions es concentren especialment a l’àrea urbana, per bé que també hi ha afectacions dins l’espai protegit.  La xarxa viària, especialment els vials amb més mobilitat rodada, són espais on hi conflueixen diversos tipus de pertorbacions antròpiques: continu trànsit i trepig; contaminació acústica (també atmosfèrica tot i que en aquest mapa no s’ha inclòs per manca de detall de la cartografia existent); i la intrínseca impermeabilització del sòl, que impedeix la infiltració d’aigua, minimitza la presència de vegetació, etc.  Tanmateix, cal tenir presents les limitacions d’informació del Mapa de Pertorbacions antròpiques a l’hora de diferenciar els graus de pertorbació dels carrers. En aquest sentit, la informació més precisa l’ofereix la base cartogràfica relativa a la contaminació acústica, que respon a mesuraments de nivells de pertorbació reals. En canvi, en relació a la qualificació urbanística del MUC (capa 1.1.), tot el viari intraurbà ha rebut la mateixa Llegenda del Mapa d’Àrees de fricció puntuació, malgrat les diferències d’intensitat de pertorbació que hi pugui haver entre diferents carrers, que no queden reflectides en el MUC. Així, al plànol d’Àrees de fricció s’observa (veure plànol P 1.3): Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 16 ANÀLISI DE LES VARIABLES ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU  Apareixen quatre tipus d’àrees de fricció, principalment: ASPECTES RELLEVANTS DEL PAISATGE URBÀ 1) Per una banda, destaquen els torrents del vessant de Collserola, espais d’elevada funcionalitat ecològica on alhora hi concorren diverses pertorbacions. Per exemple, trobem alguns camins que transiten per aquestes  Els espais funcionals petites valls, entre d’altres pertorbacions. És el cas del camí de Sant Cebrià, que en la part alta del seu recorregut Així com al paisatge ecològic, la comprensió de la xarxa de relacions i activitats entre les persones i el paisatge transcorre a pocs metres de la llera del torrent d’en Duran. urbà, ens ajuda a entendre quins valors i quines fragilitats el caracteritzen i conseqüentment, de quina manera és 2) També dins el PNSC trobem l’àmbit de la carretera de l’Arrabassada (BP-1417) on un entorn complex i biodivers possible identificar i ordenar un conjunt d’accions de transformació que en millorin la funcionalitat. conviu amb els impactes associats al trànsit d’aquesta carretera. 3) Per altra banda, destaquen diverses àrees de fricció al llarg del contacte entre el vessant de Collserola i l’àrea  Recintes urbana. De fet, es tracta d’una fricció que és pràcticament contínua. En alguns punts aquesta franja també El paisatge urbà del districte se’ns presenta dividit, tant avui com en el passat, en tres grans zones diferenciades: coincideix amb el tram final dels torrents. el recinte hospitalari, el recinte Mundet i la zona residencial de Montbau. A aquests grans recintes se’n sumen 4) Finalment, en el teixit urbà, alguns espais verds també presenten una confluència de valors alts d’ambdós d’altres més petits: residencies de gent gran, centres de salut mental o petits equipaments de barri. El nombre i índexs. Es troben en aquesta situació: la part dels Jardins de Pedro Muñoz Seca en contacte amb el Passeig de l’extensió dels espais tancats creen disfuncions físiques i visuals sobre els espais lliures del paisatge urbà, i una la Vall d’Hebron, el parc de Montbau (especialment les vores), les àrees verdes del Campus Mundet en contacte polarització de les activitats comercials i de barri bàsicament a la zona pròxima a la Plaça de Montbau. Cada una de les grans àrees, és representada per la gent que hi viu i transita: amb el viari, i el final del carrer de l’Harmonia, en contacte amb el Passeig de la Vall d’Hebron.  A l’Hospital Vall d’Hebron, que ofereix un servei a escala metropolitana, grans i diversos fluxos de gent (  A Collserola, fora de les àrees de fricció ja esmentades, de caràcter principalment lineal, queden algunes peces personal mèdic i usuaris) concentren la fruïció dels espais limitadament a unes necessitats concretes, vinculades d’espais biodiversos amb nivells de pertorbació antròpica baixos. Tanmateix, la mida d’aquestes peces sol ser bàsicament als serveis hospitalaris, estenent-se puntualment cap a les escasses activitats comercials que ofereix petita, a causa de l’esmicolament del territori causat per les infraestructures, ja comentat en el Mapa de el barri. Pertorbacions antròpiques.  Al recinte Mundet, diversos equipaments i elements patrimonials, importants a escala metropolitana, generen  A l’àrea urbana apareix quasi tot el ventall de situacions possibles: des d’espais amb règims de pertorbació alts diversos fluxos de gent, majoritàriament jove, que no aprofiten gaire els serveis del barri. i molt poca complexitat ecològica (carrers principals), a espais amb elevada complexitat i molt pertorbats  Al Pla de Montbau, la població resident ha evolucionat en un procés de maduració avançat i a més força (contacte entre Collserola i àrea urbana), passant per àrees força biodiverses i poc pertorbades (part del verd envellit, on el relleu generacional és encara incipient. Això fa que l’oferta d’habitatge en lloguer sigui molt de Mundet i part dels Jardins de Pedro Muñoz Seca), com per àrees simples ecològicament però on no hi ha limitada, reduint molt el potencial intercanvi entre la zona residencial del Pla de Montbau, els usuaris del Campus una especial freqüentació o altres pertorbacions (Escola Baloo). En aquesta última situació cal matisar, però, Universitari i de l’Hospital de Vall d’Hebron. com ja s’ha comentat, que disposar de la informació que falta en relació a la pertorbació dins el complex hospitalari de la Vall d’Hebron i dins el Campus Mundet, podrien donar un valor més elevat de l’índex de pertorbació, que al mapa s’aprecia força uniforme i baix. Plànol R1.11 Activitat antròpica Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 17 ANÀLISI DE LES VARIABLES ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU  Torrents  Espai públic Els torrents són els elements del paisatge urbà que en el temps han sofert més una progressiva degradació que L’espai públic del districte, és molt fragmentat i amb un control visual molt limitat a causa de: ha portat a la seva completa canalització. Els seus espais han estat transformats en:  La presència del diferents recintes que fan que l’espai públic quedi reduït doncs als espais entre blocs de la zona  zones verdes - plantades majoritàriament amb especies ornamentals - que requereixen un cert manteniment; residencial. talussos que per la seva pendent tenen una capacitat molt reduïda de infiltració i control de les aigües pluvials. zones d’estada poc vinculades al barri  Múltiples límits, tanques i barreres físiques de recintes i habitatges, als que es sumen els salts topogràfics.  extenses àrees d’aparcament que han progressivament reduït la permeabilitat del terreny, la presència de  La discontinuïtat dels eixos transversals: els tres eixos del Pla de Montbau, que encara avui mantenen dins de  vegetació i/o zones d’ombra. la zona residencia el seu caràcter original, avui no tenen continuïtat al paisatge urbà. Això genera una certa disfuncionalitat e inseguretat en la fruïció del barri per part de la gent, sobretot dels residents. La pèrdua de la funcionalitat pròpia d’aquests espais, es fa visible en el procés de degradació i erosió del sòl. Veure plànols R1.8 – 1.9  Els espais majoritàriament freqüentats es concentren sobre l’eix comercial, en relació directa amb la zona d’accés públic (a la Ronda de Dalt) del recinte hospitalari.  Als altres dos eixos, el reduït nombre d’activitats i serveis i el deteriorament de les petites places fa que aquests siguin poc freqüentats i en alguns casos amb percepció d’inseguretat a la nit. Veure plànols R1.10 - R1.11 - 1.12 - 1.13 - 1.14 - 1.15 Tanca límit nord recinte hospitalari Escales al Carrer de Roig i Soler Foto a dalt esquerra: espai Torrent d’en Genaret – Dreta: espai Torrent de Montbau. A sota: aparcaments a l’espai del Torrent de d’en Duran Mati’s Restaurant a prop de la P. De Montbau, cap al recinte hospitalari Placeta al Carrer Roig i Soler Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 18 ANÀLISI DE LES VARIABLES ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU  Accessibilitat universal  Confort ambiental L’accessibilitat universal és molt reduïda degut als salts topogràfics que han fortament condicionat la La proximitat a Collserola i la configuració paisatgística del barri fan que hi hagi en general un ambient molt configuració de la urbanització: confortable.  dels carrers longitudinals - que van en sentit est-oest - els principals, tenen pendents superiors al 7% i fins al  Cal destacar la presència de zones ZEPQA d’especial protecció de la qualitat acústica ( espais més a oest del 14% (Carrer de l’Arquitectura, Carrer de la Poesia, Carrer de l’Harmonia, etc.) recinte Mundet, pròxims al recinte del Palau de les Heures, conjuntament amb el recinte del Laberint d’Horta ,  els carrers secundaris - que van en sentit est-oest - de la zona sud del pla de Montbau, connecten mitjançant fora d’àmbit ), escales, dificultant molt l’accessibilitat dels residents, majoritàriament gent gran. A la resta del districte, es mantenen les categories A i B de qualitat acústica alta i moderada (v. Plànol R1.18) - els carrers secundaris - que van en sentit est-oest - de la zona nord del pla de Montbau, connecten mitjançant rampes; aquestes, encara que han millorat considerablement la mobilitat, per altra banda, es superposen als talussos en un intent d’integració poc funcional. Plànol R1.18. Font “guies practiques per al civisme, Soroll. Ajuntament de Barcelona Tot i així, el soroll condiciona el confort ambiental al barri: l’intens tràfic rodat de la Ronda de Dalt es percep de forma directa al límit est del districte, sent present en tot cas en la vessant oest, com a soroll de fons. Al límit est del districte, la Ronda de Dalt, amb una alta densitat de trànsit, genera un nívell apreciable de soroll, Plànol R2.2 decreixent a la zona residencial a oest, cap a Collserola. Això fa que els espais més pròxims a la ronda no siguin molt freqüentats, tot i que les parades de busos i metro i els diversos accessos als equipaments, fan que hi hagi un flux molt intens de gent transitant. Cal recordar que està prevista la implementació d’elements mecànics per a la millora de la mobilitat de vianants 1 2 3 als carrers de la Pintura, de la Música i de la Poesia (v. Annex - Projecte “Elements d’elevació urbana i estudi per a solucions tècniques al barri de Montbau”, del Districte d’Horta Guinardó – Ajuntament de Barcelona, 2009 ). Es considera que la implementació d’aquest elements en la zona sud de Montbau, incrementaria la fruïció dels espais que avui estan molt poc utilitzats. Veure plànols R 2.1 - R2.2 Pel que fa el transport públic, el barri és connectat a la ciutat gràcies a línies de bus i parades de metro (L3: parades de Montbau i Mundet). La freqüència de les línies bus metropolitanes varia entre 6’ i 20’ minuts d’espera; les línies de bus de barri, amb freqüència relativament baixa, amb temps d’espera entre 8’ i 45’ minuts. Veure plànols R2.1 - R2.2 R O N D A D E D A L T A la vessant nord, a la Carretera Horta a Cerdanyola, els condicionants topogràfics fan que de nord a sud, el nivell de soroll de fons de la ciutat vagi de menys a més, sent el tram pròxim a Sant Genís el més sorollós Veure Plànol R1.16 Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 19 ANÀLISI DE LES VARIABLES ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU El futur cobriment de la Ronda de Dalt (“Estudi per la cobertura de la Ronda”, Autors: Pere Joan Ravetllat, Carme  Elements arquitectònics rellevants Ribas, Esteyco, 2016), hauria de reduir sensiblement el nivell de soroll, augmentant la sensació de confort en aquest entorn. Al barri de Montbau se’ns presenta avui un patrimoni històric i arquitectònic de la cultura catalana - mostra de Als espais oberts de la zona residencial es pot gaudir d’un bon nivell de confort ambiental gracies a la bona l’evolució de les etapes més remarcables anteriorment descrites - important no només pel barri si no que també orientació dels blocs d’habitatges. L’orientació i configuració topogràfica de l’àmbit fa que la zona del recinte per la ciutat. A continuació es descriuen els estils més significatius a l’àmbit i els elements que els representen. Mundet sigui la més assolellada, fent excepció per la zona d’obaga més pròxima al torrent d’en Duran. L’escola Del Modernisme al Racionalisme: de l’arquitectura moderna a la contemporània 1 EBM l’Harmonia, les cases blanques i les tres torres veïnes estan ubicades en l’espai de transició d’obaga a solana. A la zona del recinte hospitalari encara que amb orientacions variables de les edificacions, s’observa un bon nivell Modernisme de confort. (v. Plànol R1.7) Cronològicament entre final del segle XIX i inici del segle XX, va significar un moviment artístic i cultural d’esplendor  L’arbrat als espais lliures es caracteritza majoritàriament per la presència d’exemplars singulars de tres a Catalunya. Si bé es va seguir amb els historicismes que recuperaven estils anteriors, en destacà per la gran especies de la conca mediterrània: el pi blanc i el pi pinyoner, els més difosos a la zona residencial del Pla de influència de la natura adaptada a l’ornament. Montbau com als recintes; l’om, present en tres espais de la zona residencial a nord: la plaça entre el carrer de la Pantomima i el carrer de l’Harmonia, la petita plaça de Mossen Ferran Palau, i la gran plaça entre carrer de Joan A l’àmbit, corresponents al període modernista són el palau residencial (1889) de la Granja Vella-Martí Codolar, Sales i el carrer Poesia. obra de Josep Font i Gumà, i el Palau de les Heures (1894-1895) realitzat per l’arquitecte August Font i Carreras. Destaquen agrupacions d’exemplars singulars d’ espècies al·lòctones : Castanyer d’India, als Jardins de Pedro Totes dues edificacions segueixen un estil eclèctic de clara influència francesa, pròpia del classicisme senyorial, Muñoz Seca - Acàcia del Japó i Celtis Australis, en les placetes de la zona residencial basada en el tipologia de château (castell), principalment els renaixentistes i els barrocs.  L’arbrat viari al carrer de l’Arquitectura i a la Ronda de Dalt es caracteritza per la presència del Platanus La casa-torre de Can Marcet de final del segle XIX també s’inclouria dins de l’historicisme, en aquest cas amb Hispànica. reminiscències neomudèjars (v. Annex 1. Fitxa K). La presència difosa d’exemplars arboris singulars, els petits jardins domèstics a la zona residencial creen un Noucentisme ambient molt confortable. Aproximadament entre 1906 fins a final dels anys 30 del segle XX, l’arquitectura noucentista adopta elements del classicisme i del Renaixement i el Barroc italià, buscant la proporcionalitat i l’equilibri a partir de línies senzilles. Edificis noucentistes són la Fundació Albà (Can Frares) (1927) amb disseny de Francesc de Paula del Villar i Carmona, i finalització de Bonaventura Bassegoda i Amigó. L’ordenació de volums i el classicisme de les formes i la decoració es fan palpable en aquest edifici. El Patronat Ribas (1920-1930) és una de les darreres construccions de l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia (v. Annex 1. Fitxa A). L’estil noucentista es fa evident pels elements procedents del Barroc i la tradició de l’arquitectura catalana. Racionalisme Tendència artística iniciada cap al 1918, promou una planta i façana lliures basades en la funcionalitat i utilitat de l’espai arquitectònic. Entre els seus representants europeus, cal destacar a Le Corbusier, Walter Gropius i Ludwig Oms a la Plaça de Mossèn Ferran Palau Platanus Hispanica al Carrer de l’Arquitectura Mies van der Rohe. Figures significatives catalanes són Josep Lluís Sert i els membres del grup GATCPAC. Formen part del Racionalisme la segona fase de les Llars Mundet (1955-1957), que inclou l’església (v. Annex 1. Fitxa M), sota la direcció de l’arquitecte Manuel Baldrich i Tubau, i les primeres construccions de l’Hospital universitari Vall d’Hebron (1952-1955) de Martín José Marcide Odriozola. Edificacions regides per l’ordenació dels diferents blocs o dependències. Mereix una atenció especial el Pla de Montbau que es va dissenyar seguint els preceptes de l’arquitectura racionalista emergent. El barri de Montbau és un dels pocs llegats urbanístics d’interès que el franquisme va deixar a Barcelona. Es va projectar per donar cabuda a la immigració de la postguerra que venia, principalment, del sud d’Espanya i es va concebre com l’epicentre del nou veïnat. El Pla de Montbau correspon a una iniciativa del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, òrgan autònom de l’Ajuntament de Barcelona creat l’any 1945 Jardins domèstics de la zona residencial de Montbau Pinus Halepensis a la Plaça de Montbau amb el nom de Instituto Municipal de la Vivienda. El projecte es va presentar com un model eficaç i modern per a tota Europa. Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 20 ANÀLISI DE LES VARIABLES ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU - Casa Gallart i Parc de les Heures (Pg Vall d'Hebron, 171-179 - C Harmonia, 12-28 - Pg Vall d'Hebron, 171-181). 1894-1896. Identificador Catàleg Patrimoni Arquitectònic: 2843, Bé cultural d'interès local (B) (V.Annex 1. Fitxa J). Palau de les Eures. Autor: Jesús Arbués - Can Marcet (casa-torre i església) (Fora d’àmbit, Pg Vall d'Hebron, 254-262 - C Joan B. Cendrós, 1 – Av. Can Marcet, 5). Final segle XIX i remodelacions posteriors entre 1928-1940: casa-torre; 1958: església Identificador del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic: 2848, Bé amb elements d'interès (C) (v. Annex 1. Fitxa K). - Fundació Albà (Can Frares) (Pg Vall d'Hebron, 149-157). 1927. Identificador del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic: 2847, Bé amb elements d'interès (C) (v. Annex 1. Fitxa I). Plànol P2.1_ Els elements patrimonials a l’àmbit de Montbau i a l’entorn. Elaboració pròpia - Patronat Ribas (Pg Vall d'Hebron, 93-95). 1920-1930. Identificador del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic: 2846, Bé cultural d'interès local (B) (v. Annex 1. Fitxa A). A continuació es descriuen els elements rellevants en relació al seu grau de protecció - Església Llars Mundet (Pg Vall d'Hebron, 171-181 - C Harmonia, 12-24). 1954-1957. Identificador del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic: 2845, Bé cultural d'interès local (B) (v. Annex 1. Fitxa M). Edificis catalogats Al Catàleg del Patrimoni arquitectònic i històrico-artístic de la ciutat de Barcelona de l’Ajuntament de Barcelona hi ha catalogats vuit obres arquitectòniques ubicades a l’àmbit d’estudi: - Ermita de sant Cebrià i Santa Justina (Camí Sant Cebrià, 109-115 - Ctra S. Cugat, 234-264). Segle XII: origen; segles XIX-XX: transformacions. Identificador del Catàleg Patrimoni Arquitectònic: 2829, Bé cultural d'interès local (B) (v. Annex 1. Fitxa H). - Can Fuster-Torre Figuerola (C Judea, 8 - C Getsemaní, 2). Segle XV: origen; nombroses intervencions posteriors.Identificador del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic: 2780, Bé cultural d'interès local (B) (v. Annex 1. Fitxa B). - Granja Vella-Martí Codolar (Av Cardenal Vidal i Barraquer, 15). 1889 i posteriors Fundació Albà Patronat Ribas Església Llars Mundet remodelacions. Identificador del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic: 2731, Bé cultural d'interès local (B) (v. Annex 1. Fitxa E). Ermita de Sant Cebrià i Santa Justina Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 21 ANÀLISI DE LES VARIABLES ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Elements no catalogats Als elements patrimonials catalogats (Ermita de Sant Cebrià, Patronat Ribas, etc. ) se’n sumen d’altres no catalogats, però igualment importants: a. Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron (coordenades 41º25’50” N 2º07’51.91” E). Del Monestir només queden algunes restes. b. Arquitectònics d’època contemporània, construïts entre els anys 20 i 60 del segle XX, en ordre cronològic: 1. Llars Mundet. 2. Hospital Universitari Vall d’Hebron. 3. Pla de Montbau i Cases Blanques. En el cas dels habitatges de Pla de Montbau, cal dir que la conservació d’aquest patrimoni històric mereixeria un pla de reforma global, unitari i coherent. Habitatges del Pla Montbau Llars Mundet. Autor Jesús Arbués Hospital Universitari Cases Blanques Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 22 ANÀLISI DE LES VARIABLES ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU c. Elements escultòrics : A més del valor arquitectònic, hi ha un remarcable patrimoni escultòric, exemples d’art d. De la gent del barri: A l’àmbit es situen dos elements, fruit del treball de la gent del barri i molt apreciats pels públic que agrupen obres des de final del segle XIX fins al segle XXI. Destaquem algunes de escultures incloses dins residents. dels conjunts arquitectònics. Al Palau de les Heures decora el jardí Al·legoria de les heures (1895) de Josep Campeny. A les Llars Mundet hi ha un ampli conjunt d’obres, citem les següents: Bust de Francesc Ferrer i Guàrdia (1902) de Josep Cardona, Forma 212 (1957) de Josep Maria Subirachs que té el mèrit de ser la primera escultura abstracta de la ciutat; Superació (2007), de Manuel Clemente Ochoa, i Bustos del Matrimoni Mundet-Gironella (2006-2007) d'Adolfo del Cueto. “Jardinets” de Carles Soler. Al Carrer Vayreda Creu a prop de la Parròquia S. Jeronim de Montbau Autor desconegut. e. L’àmbit compta amb nombroses fonts, ornamentals al Pla de Montbau, naturals a prop dels torrents:  La font del Pla de Montbau, situada al costat oest dels Jardins de Pedro Muñoz Seca; la font de Can Barret, als jardins de Montbau: única font de Barcelona que serveix aigua directament del subsol.  La font de la Cabra al Torrent d’en Genaret, la font de la Llet al Torrent de la Llet, la font de la Meca Forma 212 (1957) de Josep Maria Subirachs. Font: Art Públic, Ajuntament de Barcelona amb altres fonts al Torrent de Can Duran es troben en un precari estat de conservació. A l’Hospital Universitari Vall d’Hebron hi ha l’escultura de Domènec Fita, Al Pare Benito Menni (1967). Al Pla de Montbau, al centre de la plaça, s’hi van col·locar un estany i una escultura de bronze de quatre metres d’alçària. Obra de l’escultor Marcel Martí, duu el nom de Ritme i projecció (1961).  Percepció del paisatge La percepció visual és una eina imprescindible a l’hora de re-conèixer el paisatge que ens envolta. A l’àmbit de Montbau, s’identifiquen dos eixos visuals principals: 1. De cornisa del Parc de Collserola 2. Estructurant del Paisatge urbà de Montbau Recorrent el camí de cornisa del Parc de Collserola es visualitzen tres horitzons a. A l’horitzó de llarga distancia (de 500 m fins a més d’un Km) - amb la ciutat de fons - destaquen diverses fites en el paisatge, entre d’altres, les torres de la central tèrmica del Besós i el Parc del Turó de la Rovira; a mitja distancia – es visualitzen principalment els districtes d’Horta i Montbau – on destaquen les distintes torres d’ habitatges i la Ronda de Dalt. b. A l’horitzó de curta distancia (500-250 metres), delimitat pel relleu topogràfic, la visió s’obre al paisatge del Parc de Collserola en primer pla. Marcel Martí, Ritme i projecció (1961). Montbau. Font: Art públic, Ajuntament de Barcelona Veure Plànol P2.1 i Annex 1 Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 23 ANÀLISI DE LES VARIABLES ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Recorrent l’eix estructurant del paisatge urbà de Montbau es visualitzen dos horitzons: ESTRUCTURA SOCIAL a. En punts concrets de la urbanització, on entre els blocs la mirada s’obre a l’horitzó de llarga distancia, es Aquest punt és un resum de l’anàlisi de l’estructura social del barri de Montbau en relació amb el seu districte, poden reconèixer a sud, la Creueta del Coll i el park Güell, a sud-est el Parc del Guinardó, a est, la zona Horta-Guinardó i el municipi de Barcelona. Inclou també informació que només està disponible per secció censal3. residencial de la Clota i l’entorn de la Granja Martí Codolar. L’estudi es reprodueix íntegre a l’annex 4. b. L’horitzó de curta distancia (amb una franja de 100 metres d’amplada), representa la percepció més directa  Població i domicilis del paisatge urbà de Montbau, caracteritzat a oest pel relleu del Parc de Collserola i a est per les volumetries edificades a l’entorn. Montbau tenia, segons el cens del 1970, 9.082 habitants i suposava el 0,5% de la població del municipi de La percepció visual, conjuntament amb altres eines i mecanismes poden apropar la gent a l’entorn i reforçar el Barcelona. A gener del 2019 en tenia 5.185 i el seu pes s’havia reduït al 0,3%. Una mica més de la meitat de la sentit de pertinença, com ens indica la Convenció Europea del Paisatge. població resident es va donar d’alta de padró fa més de quinze anys. La natalitat és molt baixa i la mortalitat molt elevada. Comparat amb municipi i districte destaca per una reducció més dràstica de la natalitat i una taxa de mortalitat molt superior. El creixement natural és negatiu amb una gran amplitud entre ambdues variables. Convé assenyalar que s’hi emplacen sis residències assistides de gran capacitati un centre assistencial. Cal entendre’ls com a equipaments de ciutat i possiblement d’escala metropolitana. En cas que totes les places estiguessin cobertes, suposarien quasi el 18% de la població del barri. Molt possiblement, l’elevadíssima taxa de mortalitat s’explica pel seu important pes. La taxa d’immigració és molt superior a la de la natalitat; des del 2016 va en augment i quasi iguala la del districte el 2018. El pes de les migracions externes és important i guanya rellevància en els anys entre els immigrants mentre que en els emigrants és quasi irrellevant i es redueix. El saldo és positiu. Montbau atreu menys població jove (20 a 29 anys) i n’emigren més dels de 30 a 34 anys que Horta-Guinardó i Barcelona. Amb tot, el saldo és positiu en aquests grups d’edat, els de més pes. Els canvis de domicili a Montbau van ser menors que al districte i municipi fins al 2013; la proporció es capgira i si Visibilitat des del recorregut de cornisa del Parc de Collserola Visibilitat des del recorregut de cornisa del Parc de Collserola bé l’augment és irregular, se situen per damunt el districte. D’això en deriva una diferència favorable amb major amplitud per a Montbau. Municipi, districte i barri tenen pautes comunes: creixement natural negatiu i saldo migratori positiu. Els canvis de domicili juguen un paper molt important en el creixement de Montbau, més que al districte.Potser encara no es pot parlar de regressió però si d’estancament amb risc de regressió. En comparar l’estructura d’edats dels anys 2001 i 2019 es posa de manifest un procés de maduració i envelliment. Convé destacar la disminució d’efectius de 25-39 anys (la reducció coincideix amb unes generacions amb menor volum d’efectius per la important reducció de natalitat i el període de pèrdua de població), dels menors de 5 anys i una notable pèrdua d’efectius en els grups de 60 a 74 anys. Contràriament, els infants de 5 a 14 anys i els joves de 15 a 24 anys en guanyen, identificant-se un mínim rejoveniment en l’estructura que podria perillar si la base segueix estrenyent-se. Així mateix hi ha un important augment dels efectius de 40 a 59 anys, especialment en les de 50 a 54 anys, signe clar de la maduració. Visibilitat des del eix estructurant del paisatge urbà 3 El barri queda dividit en quatre seccions censals. Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 24 ANÀLISI DE LES VARIABLES ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Es produeix una important ampliació de la cúspide de la piràmide, amb un pes superior en els grups de 80 i més  El mercat de l’habitatge anys (pes residències persones grans). L’edat mitjana de la població ho confirmaria: 49,3 anys a l’any 2019. La taxa de compravendes de Montbau és menor que les del districte i municipi fins al 2017. Segueix la mateixa tendència ascendent dels altres dos àmbits i el 2018 els supera, amb una diferència més àmplia en relació amb Dos indicadors elaborats per l’INE, en què s’exclouen els establiments col·lectius, matisen el grau de maduració i Barcelona que a Horta-Guinardó. envelliment: a la secció 07-097, l’any 2016 l’edat mitjana era 6,2 anys menys que l’obtinguda del padró municipal d’habitants al mateix any, i a la secció 07-094 la reducció era de 3,4 anys. Pel que fa al pes de la població gran, de Les compravendes d’habitatge d’obra nova han tingut més pes en tots els anys a Montbau que a Barcelona i Horta- 65 i més anys, a la secció 07-097 passaria del 45% del padró al terç i a la secció 07-094 del terç a una mica més de Guinardó, si bé han disminuït a causa de l’augment de les compravendes d’habitatges de segona mà. la quarta part. L’habitatge és més barat a Montbauque a Barcelona (+56% el primer semestre del 2019) i Horta-Guinardó (+30%). En els tres àmbits ha augmentat la dependència infantil i reduït la senil. Tot amb tot, té molt més pes la població El preu al barri i districte diferien poc el 2013, però la diferència es va eixamplar per una reducció important el gran que la infantil: a Barcelona a l’any 2019 hi havia 1,60 persones grans per 1 infant, a Horta-Guinardó 1,79 i a 2014 a Montbau. Amb tot, les diferències se suavitzen si es pren una mica com a mesura el preu per metre quadrat Montbau 2,29. de l’habitatgeen relació amb el districte (+20%). En resum, el procés de maduració està avançat i a més també és un barri envellit però no amb els índexs que es Pel que fa al lloguer, Montbau partia l’any 2013 d’una taxa de 13 contractes per 1.000 habitants, proporció molt dedueixen del tractament del padró, sense poder extreure la població empadronada en establiments col·lectius. inferior a la de Barcelona (27,8 ‰)i d’Horta-Guinardó (22,5‰). El nombre augmenta i el 2016 assoleix els 26,2 ‰. A partir d’aquell any l’augment s’estabilitza a la baixa. El 2019 els nascuts a Barcelona suposaven més de la meitat de la població del barri, augmentant en relació amb el 2009. El segon origen, la resta de l’estat Espanyol, ha reduït el seu pes per pèrdua d’efectius i passa d’una mica Des del 2015, la taxa de contractes és més elevada a Montbau que a Horta-Guinardó i ha escurçat molt la diferència més d’una quarta part a una mica menys d’una cinquena; la reducció ha estat compensada fins a cert punt amb amb Barcelona. l’augment dels nascuts a l’estranger. El nombre creixent de contractes de lloguer podria apuntar que els fills que van haver de marxar del barri per És possible que als inicis del barri la proporció fos de més nascuts a la resta d’Estat i menys a Barcelona. La mateixa manca d’habitatge, en morir els pares posen el seu pis per a llogar. Al procés de substitució de la població per evolució demogràfica les inverteix i és força probable que una proporció important dels nascuts a Barcelona siguin relleu generacional li queda encara marge, ateses les estadístiques de llars unipersonals i de dues persones del descendents dels seus primers habitants. barri. La població resident a Montbau és majoritàriament de nacionalitat espanyola, amb el 86,3% del total, un 3,4% El pes del lloguer en el total d’operacions, que el 2013 superava les quatre cinquenes parts, es redueix el 2018 fins menys que el 2009. El principal origen és Amèrica del Sud, seguit pels països de la resta de la UE. a una mica menys de les tres quartes parts per augments més elevats en les compravendes que en els contractes A una estructura d’edats madura i en clar procés d’envelliment correspondria una ocupació mitjana del domicili en els anys anteriors i si bé el 2018 es redueix el nombre de compravendes, l’augment discret de contractes no reduït, fet que el padró de 2019 corrobora si es compara amb districte i municipi: 2,51 persones/domicili a permet augmentar el seu pes. Montbau, 2,46 a Horta-Guinardó i 2,49 a Barcelona. Amb tot, en relació amb el 2009 ha augmentat en 0,08 El preu mitjà de lloguer és quasi igual a Montbau que a Horta-Guinardó. Barri i districte tenen una renda mitjana persones (2,43 en aquell any). inferior a la de Barcelona, què augmenta amb els anys. L’increment ha estat més elevat al barri que al districte. Els canvis més importants en una dècada s’han produït als domicilis unipersonals que han augmentat i quesón Pel que fa a l’oferta de mercat, s’ha trobat una mostra reduïda, 19 pisos (el 12% dels contractes de lloguer el 2018) dominantment grans mentre que a Barcelona i Horta-Guinardó tenen major pes els de persones de 18 a 64 anys. amb un preu mitjà de 1.380 €, un 87% més car que les rendes mitjanes el 2018. No es pot considerar una mostra El seu augment queda contraposat a la reducció dels de dues persones, amb major intensitat a la secció 07-096, prou vàlida. de més del 22%. Resulta més interessant l’oferta d’habitacions en lloguer, que en nombre superen els habitatges: 32 habitacions Dos altres indicadors de la maduresa ho són el nombre de domicilis sense menors de 18 anys i sense majors de 64 en 24 pisos amb un preu mitjà és de 392,7 €, predomini del pis compartit sense que el propietari hi resideixi, tot i anys. Més de tres quartes parts dels domicilis dels tres àmbits no tenen menors de 18 anys i al voltant del 60% dels que aquesta segona modalitat també es dóna. Els anuncis s’adrecen bàsicament a possibles estudiants del Campus domicilis no tenen cap persona major de 64 anys. Despunta Barcelona amb una mica menys de dos terços. universitari de Mundet o a treballadors de la Vall d’Hebron, especialment els que estiguin fent el MIR. Les llars monoparentals tenen poc pes en tots els àmbits, del 2,7% a Montbau i el 3% a Horta-Guinardó i Barcelona, el 2019.  Atur i capacitat econòmica de la població L’edat mitjana dels domicilis en què tots els integrants són espanyols és més gran que la dels domicilis en què tots A Montbau, el pes dels inscrits a l’atur sobre la població de 16 a 64 anys ha estat més elevat que a Barcelona i són de nacionalitat estrangera. Als domicilis mixtos augmenta però segueixen sent més joves que als domicilis de Horta-Guinardó en tots els anys, si bé les diferències es redueixen des del 2015. Des de 2014 es redueix anualment, nacionalitat espanyola. més destacadament el 2015 i 2016 i més gradualment des del 2017, reducció molt moderada els deu primers mesos del 2019. Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 25 ANÀLISI DE LES VARIABLES ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU A Barcelona i Horta-Guinardó hi ha una reducció d’efectius de 16 a 64 anys entre els anys 2012 i 2015, mentre que Montbau en guanya. La qüestió és si la reducció de l’atur en els dos primers és afavorida per la reducció d’efectius (marxen els que no tenen feina), o són factors independents, mentre que en el cas de Montbau, el dubte rau en si es dóna la mateixa situació (marxen els que no tenen feina i atreu població ocupada), o es redueix el nombre d’aturats i també atreu població amb feina. Els tres han seguit les mateixes tendències d’augment o reducciói amb proporcions quasi iguals dels aturats segons la seva durada: reducció en els tres trams (< sis mesos, de 6 a 12 i < dotze). Les reduccions van ser més importants en els dos darrers trams que en el primer, possiblement per noves inscripcions. En els tres àmbits tenen més pes els aturats de menys de sis mesos i de més de dotze en tots els anys, amb pesos que es mouen entorn el 40%. La informació de la renda de les llars només està disponible per municipi, districte i seccions censals. Montbau està format per quatre seccions censals, les quals tenen menor capacitat econòmica que la mitjana de Barcelona i són més properes a la mitjana d’Horta-Guinardó, amb l’excepció remarcable de la secció 07-097 en què la renda per habitant és quasi igual a la mitjana del municipi tot i que per llars és un 9,2% inferior, possiblement perquè hi ha més persones per llar al municipi que a la secció (menys persones ingressant a la mateixa unitat de consum). La principal font d’ingressos és la que prové dels salaris, tot i que en tots els àmbits és inferior als dos terços, seguit pels que provenen de les pensions, amb una amplitud que va de la cinquena part (Barcelona) a quasi el terç (secció 07-097), signe del grau d’envelliment, notable en la secció esmentada. Pel que fa als llindars de pobresa, a la secció 07-097 el 10% de la població viu en llars amb ingressos inferiors als 5.000 €, el percentatge més alt de tots els àmbits mentre que la 07-096 es redueix a una mica més del 5%. A la secció 07-096 una mica menys d’una quarta part de la població viu en llars amb ingressos inferiors als 10.000 € mentre que a la secció 07-097 voreja la cinquena part. Així doncs, aquesta darrera té més població en situació d’extrema pobresa però una mica menys de pobresa severa. Ambdues seccions tenen una proporció similar a les mitjanes del municipi i districte. "Montbau és un barri amb un procés de maduració avançat i a més força envellit, en què el relleu generacional, el segon, és encara incipient. Amb tot això l’oferta d’habitatge en lloguer és limitada, cosa que condiciona fortament l’atracció d’estudiants de la Universitat i també de treballadors de l’hospital que cerquen pis i que acaben per llogar-los a la Vall d’Hebron o Horta, per dessota de la Ronda." Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 26 ANÀLISI DE LES VARIABLES ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU PAISATGE HUMÀ: VIDA QUOTIDIANA DE MONTBAU  Acció participativa Quan parlem de paisatge humà i de vida quotidiana d’un determinat entorn ens referim a tots aquells aspectes, Els debats ciutadans tant físics com perceptius, que afavoreixen el desenvolupament de les activitats socials i de sosteniment de la vida, La implicació directe de la comunitat vinculada a Montbau s’ha vehiculat principalment a través d’una sèrie de amb igualtat per a totes les persones o col·lectius que hi viuen o que hi acudeixen puntualment. debats ciutadans que tenen per objectiu donar valor al coneixement d’aquells/es que hi viuen, treballen o fan ús Durant el procés de redacció de l’Estudi de Paisatge Urbà de Montbau s’han realitzat diverses accions orientades del barri per tal de posar de manifest i donar forma a la quotidianitat de les coses que hi passen, i entendre com a conèixer i integrar les opinions de les persones que es relacionen quotidianament amb l’entorn. Per a fer-ho perceben l’àmbit les persones que hi tenen un contacte directe. s’han utilitzat dues línies de treball complementàries, que han anat retro-alimentant-se durant el desenvolupament del projecte. Per una banda hi trobem la participació directe i per l’altra la indirecte. En el primer Aquestes trobades s’han dissenyat com a espais oberts on s’han tractat els diversos temes inclosos a l’estudi (espai grup s’inclou al veïnat com a agent actiu de l’estudi mentre que el segon els posa en el centre de la mirada, però públic, habitatge, patrimoni, accessibilitat, relació amb l’entorn, identitat...), però posant sempre el focus en les com a agent passiu. percepcions pròpies de totes aquelles persones que hi han posat el seu granet de sorra. A les primeres sessions s’hi han convidat aquelles persones que eren representatives de les diverses sensibilitats En aquesta línia s’han realitzat una sèrie de debats ciutadans on s’hi ha convidat a diversos agents socials del barri després de fer un mostreig conjunt amb responsables de l’equip tècnic del districte, i després s’ha anat representatius del barri, que s’han realitzat simultàniament amb diverses sessions de treball de camp, orientades completant la mostra a partir de les aportacions que feien els i les assistents a les trobades. a fer observació de les dinàmiques urbanes que es produeixen a l’espai públic per tal d’entendre-les i poder completar i ampliar tots aquells continguts que s’han recollit en els debat presencials. Els resultats específics de cadascuna d’aquestes accions es recullen com a annex del present document, però a continuació s’exposen les principals conclusions a què s’ha arribat, i que volen servir per entendre com es viu Montbau, i com es relacionen les persones que l’utilitzen diàriament amb l’entorn físic i arquitectònic. Es tracta de sis eixos discursius que en alguns casos poden ser complementaris, i que no pretenen recollir dades quantitatives sinó més aviat el contrari. Són producte de la percepció i les vivències personals de totes aquelles persones, incloses les de l’equip redactor, que han participat en aquests treballs. Debat ciutadà realitzat a la sala Polivalent Font: Estel Els resultats específics de cadascuna de les sessions poden llegir-se com a annex a aquest document, però algunes de les conclusions transversals que se’n deriven són: -El veïnat de Montbau ha sigut històricament participatiu i actiu en el dia a dia de les coses que passen el barri. (esquerra) Veïnat de Montbau un matí entre setmana (dreta) debat ciutadà realitzat a la sala Polivalent Font: Estel Gran part de les persones que hi viuen hi tenen “arrels “ que venen de lluny, i això afavoreix el sentiment de pertinença envers l’entorn on viuen. -S’observen comportaments molt diversos entre els usuaris/es dels diferents àmbits territorials que conformen l’entorn d’estudi (veure punt següent). Aquest fet s’ha observat clarament pels propis participants durant les seves intervencions i s’ha posat de manifest en el fet que l’assistència als debats hagi sigut majoritàriament de les persones que hi resideixen. Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 27 ANÀLISI DE LES VARIABLES ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU -Moltes de les característiques que té l’entorn s’han destacat alhora com a coses positives i negatives del Aquest procés participatiu es centre principalment en l’àmbit de l’accessibilitat i posen de manifest la demanda barri. Per exemple, un fet com l’elevada proporció d’espai lliure (verd o no) que hi trobem és un motiu de voler millorar la situació actual, incorporant algun element d’accessibilitat mecànic per a la millora d’aquest d’orgull per part del veïnat si es compara amb d’altres zones de Barcelona, però alhora comporta certs aspecte. problemes com el de la percepció d’inseguretat ciutadana. Algunes de les propostes que es van recollir són posar escales mecàniques al carrer de la Música i al carrer de la Pintura, rampa mecànica al carrer de la Poesia i la re-urbanització del carrer d’Àngel Marquès. -La bona predisposició de les persones que han vingut als tallers ha permès que els debats s’hagin desenvolupat amb èxit i ha permès treure’n conclusions força interessants. Val a dir, però, que en diversos casos ha calgut explicar quin és l’objectiu dels Estudis de Paisatge Urbà, ja que es fa difícil veure quin retorn tindrà un document estratègic d’aquestes característiques, a mig o curt termini. Antecedents de la participació ciutadana a Montbau La ciutadania de Montbau ha sigut històricament activa i ha participat intensament en els processos de presa de decisions, ja sigui des de la vessant reivindicativa o des de la participació institucionalitzada. En el marc de la redacció d’aquest estudi de paisatge s’han consultat diversos documents que van en aquesta línia, alguns dels quals es reflecteixen a continuació: - PORTES DE COLLSEROLA, Informe de resultats del Procés d’Implicació Ciutadana. 2012 Procés participatiu realitzat en el marc del projecte de les Portes de Collserola que afectava a tot l’àmbit de transició entre la ciutat i la muntanya. En l’informe dels tallers es recullen nombroses propostes que posen de manifest la complexitat d’aquest àmbit, tant a nivell ambiental i com social, ja que en molts casos hi trobem contradiccions en la manera com cal abordar-ho. En tot cas, moltes de les aportacions es centren en la millora de l’accessibilitat des de Barcelona fins al parc, la millora de les instal·lacions i serveis que hi ha i la preservació del valor mediambiental que té actualment. - DIAGNOSI DE LA SITUACIÓ DE LES PERSONES GRANS AL BARRI DE MONTBAU. 2017 L’estudi es realitza per tal de conèixer la situació de la gent gran al barri, fruit de l’envelliment progressiu de la Recull de propostes d’accessibilitat Font:Informe Montbau + accessible, 2019. població. Per a fer-ho s’han realitzat algunes enquestes que es recullen al document. Algunes de les consideracions que s’hi poden llegir constaten les mancances que té el barri a nivell d’accessibilitat, tant a la via pública com dins els habitatges, les limitacions a nivell de comerç de proximitat, la En definitiva podem dir que el paisatge humà de Montbau el formen persones que es relacionen amb l’entorn de sensació de desatenció dels organismes públics, entre d’altres. maneres molt diferents; en un extrem hi trobem gent que hi ha viscut “tota la vida”, algunes de les quals la seva família s’hi ha vinculat des de l’origen del barri, mentre que a l’altre hi trobem persones que tant sols hi treballen - METODOLOGIA PER A LA INCORPORACIÓ DE LA PERCEPCIÓ CIUTADANA, als Estudis de Paisatge Urbà de o hi estudien i que sovint tenen una vinculació emocional amb l’espai físic molt minsa. Barcelona, 2018. Aquest document no afecta estrictament a l’àmbit de Montbau, sinó que vol ser una referència per unificar la Aquesta circumstància queda reflectida clarament en les dinàmiques urbanes que s’observen, en el propi interacció amb la ciutadania en els processos de redacció dels Estudis de Paisatge, on esdevé clau incorporar- desenvolupament de les accions participatives realitzades i sovint es reflecteixen, també, en la configuració hi la visió dels veïns i veïnes dels barris de la ciutat. arquitectònica de l’entorn. La metodologia que s’ha fet servir agafa com a punt de partida el contingut d’aquesta guia, però s’ha adaptat per tal d’adequar-se a les especificitats d’un entorn com aquest. - PROCÉS PARTICIPATIU MONTBAU + ACCESSIBLE, Informe final. 2019 Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 28 ANÀLISI DE LES VARIABLES ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU  Identitat i àmbits territorials: - Zona hospitalària Vall d’Hebron: Es tracta d’un àmbit que funciona a l’entorn dels serveis sanitaris, amb unes dinàmiques pròpies que van més enllà del barri de Montbau, i que sovint es desenvolupen d’una manera força autònoma a cadascun dels nodes que la formen. La memòria i la identitat col·lectiva són aspectes que formen part dels llocs habitats i converteixen els espais en Tant la seva configuració arquitectònica com la funcional dificulten la relació amb el teixit residencial, tot i que el llocs simbòlics i significatius. A més a més, afegeixen valors de percepció de seguretat i continuïtat per als seus petit comerç situat a l’eix Agnès Marquès depèn força d’això, i s’orienta en gran part per tal de donar servei a veïns i veïnes i acaben actuant com un aliat natural, que reforça el sentiment de pertinença a una comunitat l’activitat sanitària. humana i permet ajudar en la pròpia orientació a l'espai. Tots aquests aspectes són claus en l’imaginari dels habitants que han compartit un passat comú, però també ajuda - Campus Mundet. Es tracta d’un entorn similar al de la zona hospitalària, però on les seves dinàmiques pròpies als visitants a reconèixer les traces del lloc en el qual es troben, o que visiten per primer cop. són encara més accentuades i aïllades del que tenen al voltant. Es detecta molt poca relació entre les coses que passen a una banda i a l’altra, ni tant sols a nivell comercial tot i que són moltes les persones que hi van En el cas de Montbau, són diversos els factors que ens porten a definir l’àmbit d’estudi com un entorn que acull diariament. diverses identitats. Algunes d’aquestes diferències són degudes a l’evolució històrica d’aquest entorn, d’altres producte de les seves característiques arquitectòniques i finalment també hi té molt a veure els usos i activitats - Àmbit residencial central. S’hi detecten diversos sub-àmbits, una unitat compresa entre el carrer de que s’hi desenvolupen actualment. l’Arquitectura i el carrer de la Poesia, una altra entre el carrer de Joan Sales i el carrer de l’Harmonia i una última, formada per les “casetes blanques” el conjunt residencial situat per sobre del carrer de la Vayreda. A grans trets s’identifiquen quatre sectors diferenciats. Es tracta de l’entorn clau per entendre la identitat de Montbau, malgrat en nombres absoluts hi ha més persones a Vall d’Hebron o Mundet que aquí. - Parc de Collserola. Es tracta d’un àmbit d’escala de ciutat, però amb una vinculació forta amb el barri, tant en les activitats diàries com en la identitat dels veïns i veïnes de Montbau. Tot i les diferencies entre aquests sectors, els veïns i veïnes de Montbau, en general tenen la sensació que viuen en un barri que es desenvolupa al marge de la resta de Barcelona. Els veïnat destaca que això sovint comporta mancances a nivell de serveis, d’equipaments públics de proximitat i fins i tot a nivell de mobilitat. En aquesta línia, té un presència important la Ronda de Dalt, que actua com una barrera física molt evident, però també perceptiva. Per altra banda, la sensació de viure al marge de la resta de la ciutat es valora com a positiu en certs aspectes, ja que fa augmentar el sentiment de pertinença d’aquells que hi viuen i reforça la identitat com a barri. Moltes de les famílies que hi resideixen ho fan de manera estable des de fa vàries generacions, i això acaba donant lloc a una sèrie de dinàmiques de proximitat que, en general, són motiu d’orgull. Més enllà d’aquests àmbits homogenis, es detecten tres gran espais de transició que separen les unitats paisatgístiques definides anteriorment. Aquests entorns actuen avui en dia d’una manera més semblant a una frontera que a una frontissa, però això els converteix en àmbits amb un enorme potencial de transformació que poden esdevenir claus en el Montbau del futur, tant pel que fa a les seves característiques urbanes i socials com també a nivell ambiental, per tal de connectar el barri amb la muntanya de Collserola, aprofitant els traçats de les rieres actualment canalitzades. - Transició entre Monbau i Collserola (àmbit funcional). Àmbit amb dèficits d’urbanització i d’il·luminació, i amb Diagrama d’àmbits territorials de Montbau Font. Estel, interpretant les aportacions del veïnat. la sensació que ara mateix es troba en una situació d’indefinició que no afavoreix a una correcte relació entre natura i ciutat. Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 29 ANÀLISI DE LES VARIABLES ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU o Transició entre Vall Hebron i Montbau (carrer de l’Arquitectura) i Transició entre Montbau residencial i Mundet molta gent del barri, de molts col·lectius diversos, inclosa gent que cuida i gent cuidada, perquè connecta espais (carrer de l’Harmonia). amb barreja de funcions (jugar, comprar, vida social) i espais com les escoles, la zona hospitalària, la biblioteca, les residències i les associacions). A banda d’aquest eix, trobem al barri nombrosos focus generadors d’activitat, tal i com es mostra al plànol adjunt. Molts d’aquests es centren en els nodes de transport i en els equipament comunitaris, especialment els educatius i els culturals/socials que estan repartits per l’àmbit i que donen servei, principalment a les persones residents. Al diagrama poden observar-se, també, els principals recorreguts quotidians que en la major part dels casos son els que uneixen els elements que s’han comentat anteriorment. Se n’han detectat alguns (itineraris de connexió estratègica) que malgrat no tenen el mateix volum de desplaçament quantitativament parlant, esdevenen claus per tal de connectar diferents àmbits de l’entorn, com per exemple, el barri de Sant Genís. Resultats del mapatge col·lectiu Font: Estel, interpretant les aportacions del veïnat. Com a conclusió podem afirmar que la identitat territorial de l’àmbit d’estudi no és homogènia, sinó que podem identificar-hi quatre àmbits que presenten característiques pròpies que els diferencien entre ells; la zona hospitalària Vall d’Hebron, Campus Mundet, la zona residencial central i el parc de Collserola. Aquests espais generen entre ells unes franges que enlloc d’actuar com a zones de trobada i relació entre el què tenen a banda i banda, sovint són discontinuïtats espacials, i espais amb un elevat grau d’indefinició.  Elements estructurants i generadors de vida quotidiana La vida quotidiana la formen el conjunt d’activitats i tasques (productives, reproductives, pròpies, comunitàries, ...) que les persones realitzen durant el seu dia a dia per tal complir amb les seves necessitats diàries . En aquest apartat es posen de manifest aquells elements que estructuren i generen la vida quotidiana a Montbau. El carrer Àngel Marquès i el seus entorns actuen clarament com a columna vertebral de la vida quotidiana de Montbau i estructuren gran part de les coses que hi passen. Es tracta d’un eix que concentra la major part del petit comerç del barri (proveïment), els espais públics sense grans desnivells i els equipaments i edificis comunitaris Veure plànol R1.13 (sala polivalent, fundació la Pedrera, biblioteca...). La topografia d’aquest eix, en comparació amb la resta dels carrers del barri, permet la mobilitat activa i fomenta la trobada entre persones. És un carrer de pas que fa servir Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 30 ANÀLISI DE LES VARIABLES ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU En síntesi, la vida quotidiana de Montbau gira al voltant de l’eix Àngel Marquès, on es concentren la major part necessitat que algú els acompanyi, i dificulta que tothom pugui desenvolupar-se lliure i autònomament a d’activitats i tasques que les persones realitzen durant el seu dia a dia per tal complir amb les seves necessitats. l’espai públic. A banda, repartits a d’altres punts de l’àmbit trobem diversos nuclis socials, principalment formats pels La majoria dels carrers al barri de Montbau, tenen voreres estretes limitant la mobilitat quotidiana. Aquest equipaments comunitaris (Escoles, Instituts, CAP...) o pels nuclis de transport (Metro i autobús, principalment). factor, limita la mobilitat a peu per la gent que necessita cures i la que s’encarrega de fer-les(amb un percentatge prou elevat al conjunt del barri), i dificulta el desenvolupament de la vida quotidiana (comprar, jugar, socialitzar, passejar...).  Percepció de confort, autonomia i seguretat a l’espai públic També hi influeix la falta d’una bona senyalètica que permeti saber on ets i on són els espais on vols anar, en tot moment i per a tots els col·lectius. Aquesta senyalètica s’hauria d’adaptar a l’alçada dels infants o En aquest punt s’analitzen aquells aspectes que dificulten la realització de les tasques quotidianes i de sosteniment pintar-la al terra, amb icones de fàcil reconeixement, en llocs on fan servir com les escoles, les parades dels busos, els espais públics etc. de la vida, amb equitat per a totes les persones i col·lectius. S’analitzen entorna a tres eixos principals; la inseguretat ciutadana, el confort dels recorreguts urbans i la A nivell privat també s’han detectat que algunes de les tipologies arquitectòniques de molts dels habitatges inseguretat viària. Cadascun d’aquests tres àmbits està condicionat tant per la forma física dels espais lliures com presents al barri s’organitzen en dos i tres nivells interiors, i alguns dels blocs no disposen d’ascensors per la percepció de les persones que els utilitzen. Per exemple, un tram de carrer que compleixi amb tots els comunitaris. Malgrat que aquest fet no s’ha estudiat amb detall, val la pena apuntar-lo i posar de manifest requisits a nivell de normatives d’accessibilitat, es pot percebre com un entorn poc comfortable que no promogui que algunes de les mancances a nivell d’accessibilitat afecten, també, a l’àmbit privat. que els veïns i veïnes passin per allà. - Inseguretat viària: - Inseguretat ciutadana: La relació entre els vehicles i els vianants és també una de les principals fonts d’inseguretat. Més enllà de El fet que a Montbau hi hagi molts espais verds crea un teixit urbà que en algunes coses pot assemblar-se al d’un la configuració de les bosses d’aparcament que ja es tracta en d’altres capítols, especialment de les poble, i això el fa diferent a d’altres barris de Barcelona. Aquest fet genera nombroses avantatges en quant a informals, hi ha carrers on la reducció de la velocitat del vehicle es fonamental per garantir la seguretat i confort i sentiment de pertinença al barri, però també comporta algunes discontinuïtats que acabem contribuint la salut de la ciutadania. a una certa percepció d’inseguretat, prou compartida per una part significativa de les persones que hi viuen. Als carrers de la Poesia i Joan Sales, per exemple, s’hi ubiquen equipaments on els usuaris són els A les plantes baixes hi ha moltes façanes que són opaques, entrades amagades, racons foscos, obstruccions com col·lectius més vulnerables (gent gran, infants, persones amb mobilitat reduïda,. ..), i caldria vetllar perquè arbres i arbustos... que limiten la visibilitat i el sensació de seguretat. També hi influeix la tipologia dels edificis fossin entorns sense obstacles visuals per garantir la màxima seguretat als creuaments. plurifamiliars en alçada (que a diferència d’un teixit amb vivendes de poca alçada, pots tenir la sensació que si tens algun problema ningú podrà ajudar-te) i l’arbrat existent, que dificulta que la gent sigui vista o escoltada. Aquest fet és especialment rellevant durant la nit, ja que mentre que de dia hi ha vida als carrers i als espais públics, amb diversitat de persones de cultures i orígens diferents, un percentatge semblant d’homes i dones i un grau de relació alt entre les persones que hi viuen, de nit trobem varis espais sense ús, i en alguns casos amb dèficits d’il·luminació artificial. La proximitat de l’entorn natural de Collserola o de l’àmbit de Mundet accentuen encara més aquestes dinàmiques ja que són espais que tot i que són força utilitzats durant el dia, a la nit no tenen activitat. - Accessibilitat universal i autonomia a l’espai públic: La topografia del territori comporta que els vials mar - muntanya tinguin pendents pronunciats que en dificulten la seva accessibilitat. Això ha fet que els veïns i veïnes hagin reclamat en nombroses ocasions la millora de voreres (esquerra) Carrer de la poesia (dreta) Carrer d’Hipàtia d’Alexandria Font. Estel i la instal·lació d’escales mecàniques i de rampes a diversos dels itineraris més concorreguts (c/ de la poesia, c/Harmonia, c/Arquitectura...). Això afecta en major mesura a les persones amb diversitat funcional (persones cegues o sordes incloses), infants i persones grans. El resultat és que no totes poden moure’s lliurament pel barri, i genera la Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 31 ANÀLISI DE LES VARIABLES ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU En resum, podem dir que són diversos els factors que no ajuden a que les persones que viuen al barri puguin  Tipologies d’espai públic presents al barri desenvolupar-se plenament i realitzar les tasques quotidianes i de sosteniment de la vida. El veïnat de Montbau destaca en primer lloc la percepció d’una certa inseguretat, produïda principalment per la configuració de l’espai lliure i la relació que té amb les plantes baixes dels edificis. Les dificultats a nivell d’accessibilitat són també un A diferència d’altres zones de la ciutat, a Montbau hi ha una proporció d’espai lliure significativa. Això fa que aquest aspecte important tenint en compte l’alt grau d’envelliment de la població resident, i per últim s’apunten alguns s’especialitzi i acabi adoptant unes característiques determinades, en funció de la mida que tenen, la posició conflictes entre el vehicle privat i els vianants. relativa o l’ús que en fa la ciutadania. En aquesta línia n’identifiquem cinc de diferents, que es mostren a continuació: o Espais col·lectius d’ús diari. Exemples: Pla de Montbau, Jardins de Montbau, Jardins de Pedro Muñoz Seca... Són els espais que concentren la major part de les dinàmiques quotidianes del barri que fomenten les relacions entre veïns i veïnes. Es tracta d’espais amb un grau d’urbanització més elevat, sovint amb una topografia plana o aterrassada i amb un vincle estret amb el comerç i els equipaments de comunitaris propers. o Espais col·lectiu d’ús esporàdic: Exemples: Collserola, Parc de les Heures... Es tracta d’entorns ben valorats per la gent del barri i sovint ajuden a configurar la identitat territorial col·lectiva. Tot i això, no tenen un ús diari i sovint són espais on s’hi va esporàdicament o al cap de setmana. En molts casos, es deu a que disposen d’un nivell d’accessibilitat menor, ja que a diferència dels primers, no estan connectats amb els principals focus generadors de la vida quotidiana i sovint tenen menys equipament o mobiliari urbà. Veure plànol R1.14 Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 32 ANÀLISI DE LES VARIABLES ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU o Espais d’ús domèstic. o Espais passius Exemples: Espais entre blocs residencials. Són entorns que bàsicament s’utilitzen per les persones que viuen just al costat. Aquest fet acaba Són espais poc utilitzats pel veïnat de Montbau, ja sigui perquè presenten un grau d’urbanització produint que a la pràctica funcionin com una prolongació de les plantes baixes i que tinguin una intensitat deficient i es troben en mal estat, o perquè no tenen un ús definit i actuen simplement com”espais coixí”. En un entorn com el de Montbau, amb blocs residencials d’illa oberta i una topografia accidentada en d’ús menor. Gran part de l’interès que tenen aquests espais, en comparació a d’altres entorns de la ciutat de Barcelona, és que s’hi poden apreciar diversos exemples que demostren l’elevat grau d’apropiació trobem molts exemples. En alguns casos aquests espais acaben generant petits racons que acaben veïnal que tenen. convertint-se en espais domèstics semblants als del capítol anterior, mentre que en d’altres, i sobretot quan són grans espais pendents de transformació o en situació de provisionalitat, esdevenen espais d’oportunitat que poden ajudar a millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes del barri. o Espais de trobada ocasionals Exemples: Nodes de transport, entrada i sortida d’equipaments educatius... Són els entorns que actuen com a punt de trobada esporàdic per les persones de Montbau, sovint durant algun dels trajectes que realitzen durant el seu dia a dia. Es tracta d’espais d’estada i de relació que sovint Montbau és un barri on la proporció d’espai lliure i zones verdes és superior a la d’altres punts de la no han estat dissenyats com a tal, però que acaben tenint un paper destacat en barris on la quantitat ciutat de Barcelona. Tant si atenem a les seves característiques arquitectòniques i paisatgístiques com d’espai públic és elevada. si ens fixem en la seva funcionalitat i el paper que desenvolupen en el dia a dia del veïnat podem Aquest àmbits sovint podem anomenar-los també espais de triangulació, entesa com el procés classificar-los en; espais col·lectius d’ús diari, espais col·lectiu d’ús esporàdic, Espais d’ús domèstic, mitjançant el qual algun estímul extern proporciona un vincle entre les persones i fa que els desconeguts Espais de trobada ocasionals i finalment espais passius. parlin amb altres persones desconegudes com si es coneguessin. Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 33 ANÀLISI DE LES VARIABLES ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU  Estructura social: mapa d’agents El mapa social de Montbau està condicionat en gran part per la quantitat d’equipaments que s’hi ubiquen i per les característiques que tenen, ja que de les persones que utilitzen diàriament el barri una part molt significativa no hi viu, sinó que tant sols hi treballa o acudeix puntualment a algunes de les instal·lacions que hi ha. A diferència d’altres entorns, aquests equipaments donen resposta a públics molt diversos; en trobem alguns que tenen influència a escala de barri, d’altres a nivell municipal i d’altres internacional. La majoria dels equipaments i dels agents que recullen venen dels sectors de salut i assistència, cultura i civisme i de la docència. Gran part d'aquests agents, tot i que es localitzen en aquest districte, donen servei a la ciutat i en alguns casos a nivell internacional. Això comporta una certa desconnexió amb el territori on es troben, fet que es percep d’una manera força evident per part de la ciutadania resident. Tot i això, el barri té una riquesa d’entitats i col·lectius que gairebé cobreix tots els sectors, cosa que pot ser rellevant si s’aconsegueix activar-los i integrar-los en el procés pel canvi de Montbau i en les polítiques públiques que es promoguin aquests propers mesos (esports, serveis socials, cultura-cívic-religiós, docent, sanitari, administració). Els agents que caldria potenciar i promoure són els de proveïment, ja que actualment estan desactivats i això té conseqüències al comerç de proximitat del barri. En alguns casos, els agents necessiten més espai d'influència i més empenta per part de la gent perquè puguin fer créixer la seva activitat i fer canvis al barri. Des del sector docent (equipaments educatius com les escoles i els instituts, o els agents vinculats com l’equip docent, AMPA...), intenten a fer connexions amb el territori, fer créixer el coneixement sobre el barri, la seva gent i l'orgull de viure a Montbau i als peus de Collserola. Aquest grup d'agents és important que acompanyi i sigui part d'aquest procés, i ajudar a connectar els diversos subàmbits de Montbau i la seva gent. Pel què fa al sector universitari, cal dir que té influència tant a nivell municipal com internacional, però falta trobar Veure plànol R1.12 una manera de crear llaços amb el barri on es troba. La gent jove i les seves necessitats podrien trobar respostes a la zona residencial de Montbau, ajudant al mateix moment el barri a tenir un creixement sostenible i constant, aixecar les persianes, parlar d’innovació tecnològica i comunitària i pensar en models d'habitatge adaptats a la identitat de Montbau. Sobre el sector de la cultura, cívic i religiós a nivell de barri, els equipaments: polivalent, biblioteca, i fundació la Pedrera juntament amb els agents que activen aquests equipaments, són molt importants, perquè amb les activitats que fan mantenen la vida social de Montbau i creen ponts entre la zona Hospitalària i la zona residencial, que en un futur pròxim es pot reforçar per donar suport al procés de canvi. Falta crear un pont de connexió entre la zona residencial i la zona de Mundet per connectar els subàmbits (fer activitats, programar espais, intercanviar coneixement, xerrades, passejades, obrir portes, aula universitària, etc.) Sobre el sector dels esports, al barri existeix un CEM amb activitat introvertida. El que es pot fer és organitzar activitats exteriors al barri (trails, activitats a l'espai públic...,) per incloure tots els col·lectius del barri i crear ponts de connexió entre els dos subàmbits, eliminant les fronteres. De fet, l’oci saludable vinculat a aquest tipus d’iniciativa podria ser una bona manera de vehicular l’espai públic del barri, ja siguin els àmbit propers a les zones Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 34 ANÀLISI DE LES VARIABLES ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU residencials, com els espais exteriors dels equipaments o els itineraris que relliguen la muntanya de Collserola i el teixit urbà. Per últim, el sector sanitari-assistencial, esdevé un agent clau pel futur de Montbau. A les converses, la gent que representa aquest sector ha explicat l'esforç que fan per fer partícip al barri de les activitats que fan, utilitzant espais públics i equipaments de l’entorn pròxim. A més, la gent que treballa a l'hospital activa el comerç local,o crea un nou model d'habitatge “informal” per respondre a la necessitat d'una casa temporal. És molt important seguir tenint aquest agent a la conversa sobre el futur de Montbau. En definitiva podem dir que la millora de la funcionalitat del paisatge urbà en un context socio-territorial com el de Montbau cal abordar-la des de la complexitat, adoptant estratègies transversals entre el disseny, la planificació i la gestió dels espais d’oportunitat. En aquesta línia és important incloure al veïnat, tant el que viu al barri com el que l’utilitza diàriament però ni hi resideix, com a agent actiu en els processos de transformació, i co-responsabilitzar-lo de les transformacions arquitectòniques i urbanístiques que hi tinguin lloc. D’aquesta manera s’assegurarà la resiliència de l’ecosistema humà i urbà de Montbau. Mapa d’agents vinculats al paisatge humà de Montbau Font: Estel Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 35 ANÀLISI DE LES VARIABLES ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 36 CONCLUSIÓ ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU 4. CONCLUSIÓ CONFIGURACIÓ DE L’ESTRUCTURA ESTRATÈGICA DE TRANSFORMACIÓ DE MONTBAU (vegeu plànol E1.1_Estratègia global de transformació)  Identificació dels sistemes estructurants La lectura multidisciplinària i transversal de tots els elements que caracteritzen el Paisatge de Montbau ha permès reconèixer : A. Tres eixos paisatgístics transversals estructurants amb diferents àrees potencials d’actuació per a la millora B. Cinc eixos paisatgístics longitudinals propis de la escala territorial, coincidents amb els torrents: de la qualitat urbana i ecològica de la ciutat: - Eix del Torrent de la Font del Bacallà. De relació entre la trama urbana del barri de Sant Genís amb el de - Eix estructurant de l’ecotò, de relació entre la trama urbana i el Parc Natural de Collserola. A escala local, l’eix Montbau té un gran potencial per a desenvolupar-se com a eix contemporani equipat, de relació entre els barris. - Eix del Torrent de Montbau. De relació entre el sector hospitalari i el sector residencial de Montbau - Eix estructurant del sistema urbà: St. Genís dels Agudells – Montbau – Horta. - Eix del Torrent d’en Genaret. Eix central del barri de Montbau Sobre aquest eix s’identifiquen espais potencials per a la relació entre serveis, activitats comercials, - Eix del Torrent d’en Duran. De relació entre el barri de Montbau i Collserola equipaments, espais lliures dels barris al sistema urbà. - Eix del Torrent d’en Pallós. De relació entre el sector Mundet i el Districte d’Horta. - Eix secundari del barri al sistema urbà: Montbau – St. Genís dels Agudells Sobre aquest eix s’identifiquen espais potencials per a la relació entre serveis, equipaments, espais lliures de la zona residencial. C O L L S E R O L A C O L L S E R O L A Eix Torrent d’enDuran SANT GENÍS DELS AGUDELLS Eix Torrent Font del Bacallà Eix estructurant de l’ecotò Eix Torrent d’en Pallós SANT GENÍS DELS AGUDELLS Eix Torrent dEei xM Tonrrtebnatu M ontbau Eix secundari del barri MONTBAU Eix Torrent d’en Genaret Eix estructurant del sistema urbà HORTA MONTBAU HORTA Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 37 CONCLUSIÓ ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU  Identificació de les àrees potencials de transformació  Des del plànol de pertorbacions antròpiques (vegeu plànol P1.2_Pertorbacions antròpiques): Sobre aquests eixos, s’han identificat àrees potencials de transformació per a la millora de la funcionalitat i - A fi d’alleugerir la pressió que pateixen els espais interns del PNSC i el grau de fragmentació actual, es podria de la qualitat del paisatge. estudiar el tancament de determinats camins redundants. Els valors i condicionants de caràcter ecològic, històric, econòmic, social, etc. reconeguts han permès : - Aquesta proposta seria complementària a la de fer un arranjament i millora paisatgística d’aquells camins que quedessin, la funció de lleure dels quals es veuria reforçada, alliberant altres àrees. - Configurar una estructura estratègica de transformació - En el mateix sentit, es proposa reforçar i millorar l’equipament de les àrees de lleure actuals que a mode de - Ordenar jeràrquicament les àrees/accions de transformació “pots de mel” puguin centralitzar una part de la freqüentació, tal i com de fet estableix el nou model del - Identificar les prioritats PEPNat. - Definir per cada àrea estratègica els criteris d’actuació  Des del plànol d’àrees de fricció (vegeu plànol P1.3_Àrees de fricció): - A la part que relaciona la zona urbana i el vessant de Collserola, el valors alts de complexitat i funcionalitat  Objectius de qualitat paisatgística ecològica en coexistència amb els valors alts de pertorbació detectats, posen de manifest la importància de Es proposa doncs abordar la millora de la funcionalitat del paisatge urbà des de la complexitat, adoptant gestionar les pertorbacions en aquests contactes. Així, caldrà tenir especialment en compte aquesta estratègies transversals entre el disseny, la planificació i la gestió dels espais d’oportunitat (vegeu Plànol circumstància en el disseny d’un futur eix transversal, on serà molt important minimitzar la pertorbació en la E1.2_Descripcio dels sectors reconeguts). Es descriuen a continuació els criteris d’actuació tant al paisatge natural part del vessant de Collserola, i mantenir la permeabilitat ecològica del costat urbà, per no augmentar la com al paisatge urbà: fragmentació entre els espais verds del barri i Collserola. - Ens els espais verds amb més utilitat pública i amb alta pertorbació, sobretot per soroll, es podrien prendre Millora de la funcionalitat ecològica més i millor mesures per a l’apaivagament d’aquest. Els valors de complexitat i funcionalitat ecològica alts es troben sobretot associats a la xarxa hídrica i al vessant de - Cal evitar que els fons de vall i torrents s’utilitzin com a camins. Collserola, que en general a més, presenta valors bastant homogenis. Els valors a l’àrea urbana descendeixen notablement tot i que es mantenen força alts a la zona de contacte del Parc amb l’àrea urbana, als parcs i espais verds, i especialment a l’àmbit del Campus Mundet. Per això, en correspondència de les àrees estratègiques Millora de la funcionalitat del paisatge urbà identificades es proposa: Al paisatge urbà es reconeixen per una banda, impactes lligats a l’acció antròpica: soroll, activitats amb alta densitat de fluxos i usuaris, límits i barreres físiques i visuals, etc.; per l’altra diversos elements i factors de caràcter A/1 Reubicació de les zones d'activitats i renaturalització del torrent paisatgístic, històric i cultural, que enriqueixen el barri. La lectura simultània d’aquests aspectes ha permès A/2 Substituir la jardineria ornamental per verd urbà funcional descriure les accions per a cada àrea estratègica identificada: B Millorar els sistemes de drenatge implementant els sistemes urbans de drenatge sostenible(SUDS): control del G Reconfigurar l'eix identificat com a estructurant de l'ecotò cicle de l'aigua i de la pèrdua de sòl. H Equipar el camí de cornisa del Parc de Collserola i els camins estructurants com a recorreguts didàctics d'interès C Incrementar la permeabilitat i implementant els sistemes urbans de drenatge sostenible (SUDS) ecològic D Reduir la pressió antròpica al Parc de Collserola: eliminar duplicitat de camins I/1 Millorar la funcionalitat de l'espai públic en termes globals (mobiliari, SUDS, etc.) i d'ús social E Millorar l'espai funcional del torrent I/2 Millorar la funcionalitat de l'espai públic, posant en valor el seu caràcter paisatgístic F Millorar la funcionalitat ecològica al paisatge productiu de les mandarines L/1 Dinamitzar i millorar la funcionalitat dels espais exteriors privats L/2 Activar i dinamitzar els espais exteriors/interiors dels equipaments municipals per a activitats Aquests objectius prenen forma des dels criteris resultants de la diagnosi ecoambiental, exposats a continuació: didàctiques/culturals, incloent al veïnat com a agent actiu.  Des del plànol de base ecològica (vegeu plànol P1.1_Mapa de base ecològica): L/3 Dinamitzar els espais exteriors del recinte hospitalari amb la implementació de recorreguts terapèutics - S’ha detectat que els ecosistemes més funcionals a l’àrea urbana són peces que estan deslligades. Per tant, L/4 Dinamitzar les activitats comercials al barri, i promoure la implantació de nous sistemes econòmics i es planteja la importància de relligar aquestes peces en reticle per mantenir una permeabilitat ecològica entre productius elles i amb Collserola, a partir d’un disseny de verd urbà funcional. L/5 Promoure la co-gestió dels espais exteriors vinculats a les plantes baixes residencials - Al vessant de Collserola, els valors de complexitat estructural són notables i la seva maduració al llarg del L/6 Promoure la rehabilitació i posada en valor dels elements patrimonials de Montbau, tant per l'ús dels temps ja portarà cap a una major estructuració, a menys que es faci intervenció silvícola en el sentit contrari. residents com per als usuaris potencials d'altres entorns - Els torrents són espais cabdals per al manteniment de la biodiversitat, tant per la seva major disponibilitat M Equipar i promoure un recorregut lúdic-esportiu que connecti totes les àrees esportives a l'entorn d’un recurs molt escàs a la mediterrània, com és l’aigua, com per la seva funció connectora (tot i que en aquest N Adequar les fonts i el seu entorn cas és d’abast local). Així, es proposa la restauració dels trams més degradats. També es pot valorar la O Dissenyar un nou parc urbà possibilitat d’establir algun petit mirador que permeti apreciar des de la distància la seva biodiversitat i P Implementar elements mecànics per a la millora de la mobilitat al barri. paisatge característic, sense interferir-hi. Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 38 CONCLUSIÓ ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Autor: Jesús Arbués Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 39 ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU CONCLUSIÓ ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU BIBLIOGRAFIA Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida 40 CONCLUSIÓ ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Bibliografia Patrimoni historicoartístic CAPILLA, Antoni, Horta-Guinardó: el Baix Guinardó, Can Baró, el Carmel, la Clota, la Font d'en Fargues, el Guinardó, Horta, Montbau, Sant Genís dels Agudells, la Teixonera, la Vall d'Hebron. Valls: Cossetània, Barcelona: Ajuntament “288 viviendas en la calle Altos Hornos (La Vinya). Montbau”. A: Quaderns d’arquitectura i urbanisme, núm. 146 de Barcelona, 2011. (maig 1981), p. 14-15. CASTRO, José Luis, El diseño del espaciopúblico como estrategia de recuperación de polígonos de viviendamasiva. “Casa subvencionada de 72 viviendas: Montbau, Barcelona”. A:Zodiac (Milà), núm. 15 (des. 1965), p. 72-73. Los casos de Montbau y Ciutat Meridiana. Barcelona: Treball Final de Màster Oficial en Disseny Urbà: Art, Ciutat, Societat. Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona, Tutor Antoni de Padua, 2017. De les cases barates als grans polígons: el Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona entre 1929 i 1979. http://hdl.handle.net/2445/113727 Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Patronat Municipal de l’Habitatge, 2003. CASTRO, José Luis, “Espaciopúblico en polígonos de vivienda: Montbau y Ciutat Meridiana (Barcelona)”. A: On “Distrito XII: Carmelo, Horta, Guinardo, Montbau”. A: CAU: construcción, arquitectura, urbanismo. Colegio Oficial thew@terfront. Public art, urbandesign, civicparticipation, urbanregeneration. 2017, vol. 57, núm. 2, p. 9-42. de Aparejadores y ArquitectosTécnicos, 1975, núm. 34, p. 105-112. CENTELLAS, Miguel; JORDÁ, Carmen; LANDROVE, Susana, La Vivienda moderna, 1925-1965: Registro Docomomo “Planeamiento del núcleo satélite de "Monbau"”. A: Cuadernos de Arquitectura, núm. 37 (3r trim. 1959), p. 14-16. Ibérico. Barcelona: Fundación Caja de Arquitectos, 2009, p. 172-173. AFONSO, Alcilia, “Polígono de Montbau. Barcelona: 1959-2011. La necesidad de preservación del patrimonio CIRICI, Alexandre, Barcelona pam a pam. Barcelona: Editorial Teide, 1976 (1a ed. 1971). moderno catalán”. A: CAH 20thC, Actas de la Conferencia Internacional Criterios de Intervención en el Patrimonio Arquitectónico del Siglo 20. Madrid: Mairea, 2011, p. 1-6. DÍAZ, Carles, L’establiment d’un nou orde monàstic a la Catalunya medieval: Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i Sant Jeroni de la Murta (1393-1500). Barcelona: Tesi doctoral dirigida per Josep Hernando Delgado i Ignasi J Bages Jardí AJUNTAMENT DE BARCELONA, Horta-Guinardó. El districte i els seus barris. (tutor), Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, 2017.http://hdl.handle.net/10803/461156 https://ajuntament.barcelona.cat/horta-guinardo/ca/el-districte-i-els-seus-barris/montbau DÍAZ, Carles, “La Coexistència de Sant Jeroni de la Murtra de la Vall d'Hebron i Sant Jeroni de la Murtra: els intents de solució d'una excepcionalitat (1403-1444)”. A: Carrer dels arbres. Revista digital d’història i patrimoni ARMESTO, Antonio; BENEDITO, Mariona, “Escuela-residencia de Bell-lloc (1964-1968) de Badalona. Museu Municipal de Badalona, 2018, gener, núm. 3, p. 7-25. Arquitecto: Manuel Baldrich Tibau”. A: Quaderns d’arquitectura i urbanisme, 2008, núm. 257, p. 104-113. BARGALLÓ, Isabel, “Montbau, un polígono modelo ¿Patrimoniourbanomoderno?”. A: VILADEVALL, Mireia; CASTRILLO, María A. (coord.), Espacio público en la ciudad contemporánea: Perspectivas críticas sobre su gestión, DISTRICTE 7. HORTA-GUINARDÓ, Montbau: una aproximació al barri. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2010. su patrimonialización y su proyecto. Valladolid: Universidad de Valladolid, Secretariado de Publicaciones e Repositori Obert de Coneixement de l’Ajuntament de Barcelona http://hdl.handle.net/11703/111398 Intercambio Editorial, 2011, p. 229-243. ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ARQUITECTURA DE BARCELONA, Guia temàtica Arquitectura de Barcelona. Barri de BOHIGAS, Oriol, “La vigència d’un nou pla per a Barcelona”. A: Serra d’Or, 1964, núm. 7, p. 23-25. Montbau. Universitat Politècnica de Catalunya: Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius, 2019. BOHIGAS, Oriol, “El polígono de Montbau”. A: Cuadernos de Arquitectura, 1965, núm. 61 Suburbios II, p. 22-33. ESCUDERO, Alberto, Propuesta de rehabilitación y mejora de la envolvente en la urbanización 'Las Casitas Blancas' de Barcelona.Treball Final de Grau. Departament de ConstruccionsArquitectòniques II, Universitat Politècnica de BUSQUETS, Joan, Barcelona, la construcción urbanística de una ciudad compacta. Barcelona: Ediciones del Serbal, Catalunya, Tutor Joan Olona, 2011. http://hdl.handle.net/2099.1/13863 2004. FABRE, Jaume; HUERTAS, Josep M., Tots els barris de Barcelona VI. Els polígons, 1. La Barceloneta, les cases barates CABALLÉ, Francesc (dir.), Estudi històrico-arquitectònic de l’antic Palau del Marquès d’Alfarràs (Laberint d’Horta). (R. Albó, E. Aunós, Milans del Bosch, Baró de Viver), les vivendes del Congrés, el Bon Pastor, els barris de la Vall Barcelona: Ajuntament de Barcelona. BIMSA, Barcelona d’Infraestructures Municipals, març 2019. d’Hebron (Sant Genís dels Agudells, Montbau, El Parc de la Vall d’Hebron), La Teixonera. Barcelona: Edicions 62, CAMARERO, Danae, Estudi del teixit residencial del polígon de Montbau: segona fase (1961-1965). Treball Final de 1976. Grau. Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - Arquitectura Tècnica, Universitat Politècnica de Catalunya, Tutors Maribel Rosselló Nicolau i Joan Serra Santasusagna, 2013. http://hdl.handle.net/2099.1/26070 FERRER, Amador, Polígonos de vivienda en la comarca de Barcelona (II): la formación metropolitana de Barcelona. Barcelona: ETSAB, 1974, p. 78-79. 41 CONCLUSIÓ ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU GIMÉNEZ, Carlota, Montbau 50 anys: un barri de Collserola. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Horta-Guinardó, JaumeAvellaneda i Jaume Roset (cod.), Departament de Construccions Arquitectòniques I, Universitat Politècnica 2011. de Catalunya, 2014. http://hdl.handle.net/10803/285002 GIRBAU, Joaquim, 1957 Interbau - Barcelona: base per a la innovació. Barcelona: Tesi doctoral dirigida per Anna SEQUEIRA, Marta, “De Interbau en Berlín a Montbau en Barcelona: una contribución para el estudio de la influencia Martínez, EALS - Enginyeria i Arquitectura La Salle, Universitat Ramon Llull, de las exposiciones internacionales en la arquitectura moderna española”. A: POZO, José Manuel; GARCÍA-DIEGO, 2015. http://hdl.handle.net/10803/286275 Héctor; CABALLERO, Beatriz (coords.), Las exposiciones de arquitectura y la arquitectura de las exposiciones. Las arquitectura española y las exposiciones internacionales (1929-1975) actas preliminares. Pamplona 8-9 mayo 2014, LÓPEZ, Pedro; GIRÁLDEZ, Guillermo; SUBIAS, Xavier, “Planeamiento del núcleo satélite de "Monbau". A: Cuadernos Escuela Técnica Superior de Arquitectura, Universidad de Navarra. Pamplona: T6 Ediciones, 2014, p. 619-628. de arquitectura, 1959, núm. 37, p. 14-16. TENA, Pablo, Universalidad y adecuación en la obra de LIGS. Pedro López Iñigo, Guillermo GiraldezDávila y Xavier LÓPEZ, Fàtima; COMPTE, M.Mercè, Estudi històric-artístic i redacció de 19 fitxes de jardins històrics de Barcelona Subias Fages 1956-1966.Barcelona: Tesi doctoral dirigida per Helio Piñón, Departament de Construccions en dues versions, llarga i curta, per adaptar a la APP Rutes Verdes inclòs a l’Expedient: 16005473. Programa de Arquitectòniques, Universitat Politècnica de Catalunya, 2010.http://hdl.handle.net/10803/6821 Biodiversitat, Ecologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona, 2017. TRIBÓ, Gemma (coord.), El Campus Mundet. Un entorn per descobrir. Patrimoni, medi natural i sostenibilitat. MILAGRO, José María, “El II Cinturó: una llarga i procel·losa història (1)”. A: Espais: revista del Departament de Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2008. Política Territorial i Obres Públiques, 1988, núm. 11, p. 16-21. Fons i recursos documentals MILAGRO, José María, “El II Cinturó: una llarga i procel·losa història (i 2)”. A: Espais: revista del Departament de Art públic del’Ajuntament de Barcelona Política Territorial i Obres Públiques, 1988, núm. 12, p. 22-27. Arxiu Fotogràfic de Barcelona Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya MONESTIRS DE CATALUNYA, Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona https://www.monestirs.cat/monst/bcn/bn02hebr.htm BCNROC Repositori Obert de Coneixement de l’Ajuntament de Barcelona Biblioteca de Catalunya MONTEYS, Xavier, La Arquitectura de los años cincuenta en Barcelona. Madrid: Ministerio de Obras Públicas y Biblioteca ETSAB (Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona) Urbanismo [etc.], 1987, p. 23-25. Biblioteca de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona Biblioteca de la Facultat de Filosofia, Geografia i Història de la Universitat de Barcelona OLIVÉ, Fèlix, Sant Jeroni de la Vall d’Hebron: monografia històrica editada per commemorar el VI Centenari del Cartoteca Digital de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, 1933-1993. Barcelona: Parròquia de Sant Jeroni de Montbau, 1995. Dialnet Memòria Digital de Catalunya OSPINA, Juan José,Parques urbanos. Evoluciónhistórica, formal y funcional. Estudio de caso: Parque de Joan Miró Portal d’Informació Urbanística (PIU) de l’Ajuntament de Barcelona comparado con los parques del Clot y Montbau. Barcelona: Treball Final de Màster. Escola Tècnica Superior RACO d’Arquitectura. Universitat Ramon Llull. La Salle, Tutor Amador Ferrer, 2011. Tesis Doctorals en Xarxa http://hdl.handle.net.sire.ub.edu/2072/256798 PRADES, M. Lourdes, “Fons hemerogràfic de la Biblioteca del Pavelló de la República Fonts documentals consultades per ecologia i medi ambient (Universitat de Barcelona)”. A: VI Col·loqui Aula d’Història del PeriodismeDiari de Barcelona. Treballs de Comunicació [Societat Catalana de Comunicació], 2003, desembre, núm. 18, p. 193-196. Ajuntament de Barcelona. https://www.barcelona.cat/ca/  Atles de biodiversitat de Barcelona. REMESAR, Antoni, “Del artepúblico al post-muralismo. Políticas de decoro urbano en procesos de Regeneración https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/ Urbana”. A: On thew@terfront. Public art, urbandesign, civicparticipation, urbanregeneration. 2019, vol. 61, núm.  Mapa Barcelona més sostenible. http://www.bcnsostenible.cat/ 1, p. 3-66.  Repositori obert de coneixement de l'Ajuntament de Barcelona,BCNROC. RIERADEVALL, Josep M, Rehabilitaciónenergética de edificios: la piel del edificio. Los polígonos de vivienda de los https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/ años 70 en Barcelona: la rehabilitación del polígono de Montbau. Barcelona: Tesi doctoral dirigida per  Rutes històriques per Horta-Guinardó. http://www.bcn.cat/horta-guinardo/rutes/6-5.shtml 42 CONCLUSIÓ ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU  Servei de dades obertes de l'Ajuntament de Barcelona,Open Data BCN. https://opendata- Departament de Medi Ambient i Universitat Autònoma de Barcelona. 1999. Inventari d'espais d'interès geològic ajuntament.barcelona.cat/ca/ de Catalunya (IEIGC). Generalitat de Catalunya. Ajuntament de Barcelona. 2014. Estudi d’espècies invasores a la ciutat de Barcelona. Proposta d’alternatives. Departament de Medi Ambient. 1992. Pla d'Espais d'Interès Natural. Departament de Medi Ambient i Ajuntament de Barcelona. 2013. Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Generalitat de Catalunya. Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Març 2019. Pla Director Urbanístic Metropolità de Barcelona. Diputació de Barcelona. 2009. Pla Estratègic de conservació de la fauna de la Xarxa de Parcs Naturals de la Documentació de l’Avanç de Pla. Diputació de Barcelona. http://urbanisme.amb.cat/ca/pdu-metropolita/documentacio-avanc Diputació de Barcelona. 2009. Pla estratègic de conservació dels hàbitats i la flora de la Xarxa de Parcs Naturals de Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Abril 2019. Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge del la Diputació de Barcelona. Diputació de Barcelona. Parc Natural de la Serra de Collserola. Document per a l’aprovació provisional. Diputació de Barcelona. SITxell Anàlisi territorial. http://www.sitxell.eu/ca/default.asp http://www.amb.cat/es/web/territori/urbanisme/pepnat-i-mpgmco/pepnat-collserola Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona. 1976. Pla General Metropolità (PGM). Aprovat per la Comisión Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2004. Guia de Natura del Parc de Collserola. Parc de Collserola. Provincial de Urbanismo de Barcelona. Àrea metropolitana de Barcelona. Diputació de Barcelona. Estudi Xavier Mayor et al., AREs Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. https://www.parcnaturalcollserola.cat/ Generalitat de Catalunya; Institut d’Estudis Catalans. Setembre 2016. Tercer Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya.  Conservació de la Biodiversitat. Tàxons. https://parcs.diba.cat/web/conservacio-de-la- Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. http://www.icgc.cat/ biodiversitat/collserola#taxons  Gestió forestal. https://www.parcnaturalcollserola.cat/gestio-forestal/  Visor cartogràfic Vissir v3.26.  Història. https://www.parcnaturalcollserola.cat/historia/ http://www.icc.cat/vissir3/  Plans de seguiment i recerca. https://parcs.diba.cat/web/conservacio-de-la-biodiversitat/seguiment-collserola Patronat metropolità Parc de Collserola. 1987. Pla especial d'ordenació i protecció del medi natural del Parc de  Seguiment d’amfibis. https://www.parcnaturalcollserola.cat/seguiment-damfibis-al-panta-de-vallvidrera-i-a- Collserola. les-basses-del-pnsc/ Vigo, J, et al. 2006. Manual dels hàbitats de Catalunya. Barcelona. CREAF. C. Gràcia, et al. 2010. Segon informe sobre Canvi Climàtic a Catalunya, Capítol 5 Embornals, Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. http://agricultura.gencat.cat/  Cartografia. http://agricultura.gencat.cat/ca/detalls/Article/Perimetres-de-proteccio-prioritaria-per-a-la- prevencio-dincendis-forestals-00001 Departament de Territori i Sostenibilitat. http://territori.gencat.cat/ca/inici  Direcció General de Medi Natural. Fitxes de les Zones Especials de Conservació de la regió mediterrània derivades de l’Instrument de gestió aprovat en l’Acord de Govern 150/2014, de 4 de novembre. http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistem a/xarxa_natura_2000/xarxa_natura_2000_a_catalunya/mapes_1_50000/fitxes_zec/bcn/ZEC_ES5110024.pdf  Direcció General de Medi Natural. Geozona 339 Paleozoic de la Serra de Collserola i Santa Creu d’Olorda. http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformaci o/inventari_despais_dinteres_geologic/consulta_de_les_fitxes_descriptives_dels_eig/documentos/339_descrip. pdf  Els hàbitats d'interés comunitari (HIC) presents a Catalunya. http://habitats.mediambient.gencat.cat/mediamb_habitats/AppPHP/cat/el_medi/habitats/habitats_hic.php  Hipermapa – Cartografia. http://sig.gencat.cat/visors/hipermapa.html Departament de Territori i Sostenibilitat i Grup de Geobotànica UB Manual d’interpretació de la cartografia dels Hàbitats de Catalunya v2, 2014. http://atzavara.bio.ub.edu/ManualCORINE/Manual_CHC50_v2.pdf Decret 146/2010, de 19 d’octubre, de declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola i de les reserves naturals parcials de la Font Groga i de la Rierada–Can Balasc 43 CONCLUSIÓ ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Torrent d'en Duran ret ena 'en G t d Torr en Torrent de Mon tbau la F ont nt d e Torre EVOLUCIÓ POSTERIOR Torrent de la El paisatge va evolucionar en els temps sense canvis Llet substancials fins als anys '50. Dues operacions importants van transformar radicalment el paisatge: la residència sanitària i les Llars Mundet (1955-1957) i el polígon d'habitatges de Montbau (1959-1961). ANTECEDENTS REMOTS Al paisatge fortament condicionat a nord pel relleu i a sud pel pas de diversos torrents es va ubicar un camí romà. Sobre aquest camí es construeix, entre els segles IV-VIII, una necròpoli. PERÍODE ALT MEDIEVAL Necròpoli tardo-romana Es produeixen els primers intents d'organització de Antic camí romà poblament al voltant de les parròquies. Dins del terme parroquial de Sant Genis dels Agudells es va límit Parc Natural de la Serra de Collserola erigir l'Ermita de Sant Cebrià i Santa Justina. límit de barri 1945 1956 1965 1974 1977 1981 1992 2019 - VIGENT Font: ICGC Font: AMB Font: AMB Font: AMB Font: AMB Font: AMB Font: AMB Font: AMB TORRE SUBIRANA ERMITA DE SANT CEBRIÀ MONESTIR DE SANT JERONI REFORMA PATRONAT I FASE LLARS MUNDET (1929-1936) CARRETERA DE GRACIA PALAU DE LES HEURES CAN FUSTER CASA DE LA CARITAT CAN BARRET (1851) RESIDÈNCIA ESGLÈSIA INAUGURACIÓ I FASE PLA DE MONTBAU (1960-1963) II FASE PLA DE MONTBAU (1964-1968) III FASE PLA DE MONTBAU (1961-1968) HABITATGES TANCA COLEGI PÚBLIC CREACIÓ DEL ENDERROC CAN CONILL JOCS OLÍMPICS A BARCELONA PLA DIRECTOR DEL VALL D'HEBRON D'HORTA ESCALA I SANTA JUSTINA (1394-1397) CEDEIXEN LA GRANJA VELLA RIBAS (1988) (2000) (2008-2011) TORRE FIGUEROLA A MANRESA PER GRANJA VELLA GUERRA CIVIL (1936-1939) FRANQUISME (1939-1975) GRANJA VELLA SANITÀRIA LLARS MUNDET HOSPITAL DE LA LLARS d'AVIS SANT JORDI PARC VALL ORFENAT RIBAS ENRIC BORRÀS PARC DE COLLSEROLA CONSTRUCCIÓ CASES BLANQUES N SEGONA REPÙBLICA (1931-1939) (1920-1930) SAN CUGAT (1877) ALS SALESIANS (1952) (1954-1957) VALL D'HEBRON (1958) Ministerio de la Vivienda i la INSTITUT NARCÍS MONTURIOL D'HEBRON (1971) (1987) (1927) CREACIÓ PER DECRET DEL DIN A3 1/25000 CAN MARCET (1949) (1889) (1955) promou (1968) PARC NATURAL DE LA SERRA la construcció de polígons d’habitatges DE COLLSEROLA (2010) 0 250 500 1250m (1958) DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL ESGLÈSIA CAN MARCET (1958) EVOLUCIÓ DEL PAISATGE NATURAL S.XI S.XII-XIII S.XV S.XVII S.XVIII 1850 1870 1890 S.XX 1929 1945 1956 1965 1974 1977 1981 1992 2020 ESTUDI DE PAISATGE: Montbau Després dels anys '90, en que es va EQUIP REDACTOR En el límit sud del sector en la franja d'inflexió de la topografia, jeia un antic camí romà sobre el qual va sorgir una necròpoli Els primers incipients nuclis de poblament de la primera meitat del segle XI coincideixen amb un moment de lluita i A la falda de Collserola, la part alta de Montbau ha estat explotada forestalment o per de pedres; la part baixa es va dedicar a Boscos, erms, torrents, ermita, masies, camps i d'esbarjo amb jardins. Aquests eren els que definien aquest territori fins a mitjan segle XX, moment en què es van produir els canvis B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi realitzar el Velòdrom Municipal d'Horta per les Olimpiades, no es registren canvis substancials al barri. Irbis ecologia aplicada a la sostenibilitat en època de l'antiguitat tardoromana o alt medieval (S. IV-VIII). En el temps diverses actuacions han transformat radicalment inestabilitat entre el poder senyorial i el poder comtal. Sorgiren les primeres sagreres per a donar refugi a la en l'agricultura; especialment a partir del segle XVIII amb la incorporació de força terres al conreu de la vinya. Al segle XIX, encara que es mantingués radicals en la nova urbanització de la zona. A partir dels anys '50, tres grans operacions van transformar el territori: El Complex assistencial de la (Llars Mundet - 1957), el complex sanitari de Pla Estel anàlisi socio-territorial aquest límit caracteritzat pel pas de diversos torrents que travessaven l'àmbit en sentit oest-est. cas de ràtzies de senyors feudals - com la de Vilapicina el 1034 i la de Sant dels Agudelles el 1058 - i la construcció el conreu de les terres, la majoria d'aquestes construccions van transformar-se en residències d'esbarjo de famílies benestants barcelonines. Potser l'actual Hospital de la Vall d'Hebron (1955) i el d'habitatges de Montbau (1959-1961), que ha acabat per donar el nom al barri. Posteriorment, no obstant s'hagin succeit altres petites operacions, al Fàtima López historiadora de torres de defensa. Fou en aquest moment quan es va aixecar la “Torre Superior d'Horta” o la , avui els grans jardins del Laberint del Marquès d'Alfarràs van esdevenir un referent. Aquesta tendència vindria també propiciada per les districte no s'han registrat altres canvis importants. Montserrat Mercadé geògrafa La zona es configura avui com un conjunt independents, on s'hi han transformacions substancials del paisatge previ Veclus s.l historiador desapareguda. La torre superior d'Horta es troba a tocar de l'àrea d'estudi, essent l'origen de la finca que amb el temps desamortitzacions de béns eclesiàstics que van fer que finques de congregacions religioses passessin a mans de nous propietaris que cercaven, a la Ajuntament de Barcelona fortament marcat pel pas de les rieres al peu del Parc Natural de la Serra de Collserola. Institut de Paisatge Urbà transformà el marquès d'Alfarràs construint el sumptuós recinte enjardinat conegut actualment com a “Laberint d'Horta”. falda de Collserola, uns espais d'esbarjo fora de la ciutat. i de Qualitat de Vida R1.1.1 ella ranj a V la G mí d e Ca Es desconeixen els més llunyans de l'Ermita de Sant i Santa Justina, situada al costat de la font de la Llet. La primera notícia documental data del segle XIII i al segle XVII i XVIII hi consten diferents llicències concedides per a persones que volien servir com a ermitans. La seva llunyania i isolament era ben evident. La llegenda indica la possible estada de Sant Francesc d'Assis al segle XIV i la de sant Ignasi de Loiola al segle XVI. El cap a l'ermita d'origen medieval ha estat lloc de pelegrinatge per la de la Guerra Civil, l'Institut Nacional de va adquirir els d'Horta. La seva situació al costat de la font de la Llet ha fet que fos també un lloc d'atracció terrenys de l'antiga Granja Nova per a destinar-los a un gran centre per a qui pujava, i s'hi instal·là un berenador molt popular a la dècada de 1960. Durant anys hospitalari. El projecte de la “Residència Sanitària” i no es va inaugurar fins a hi hagué un petit nucli de barraques. l'any 1955. El 1965 s'ampliaria amb la construcció de la torre de Maternitat i Infantil. Aquest nucli sanitari es reforçà, amb el trasllat al seu costat de l'Hospital de Sant Rafel de les Germanes Hospitalàries. Font: Montbau. RFSACE.3813. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Font: Horta: Montbau. RF.8630. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Font: Vista aèrea torrent San Genis Hospital Universitari Vall d'Hebron. G147 Publicitat i Imatge. Autor desconegut. (1980-1988) Font: Vista de la Torre del rellotge de les Llars Mundet, antigament Casa de Caritat d'Horta. AMDHG3-387 Jaume Caminal Serret. Caminal, Jaume (2000) Font: RFSACE.2503. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Font: Edifici de Les Llars Mundet. AMDHG3-164 Felip Capdevila i Rovira. Arxiu municipal del districte d' Horta-Guinardó. El Patronat Municipal de l'Habitatge va a plantejar al 1956 la d'un nou de cases Reguart, Emili (1927-1930). sobre una de 31 El projecte inicial i la primera fase van ser definits pels arquitectes Xavier Subias, Guillermo Giráldez i Pedro López, seguint la línia racionalista del CIAM. Els habitatges es van agrupar, de forma que de les Als anys '90 la de Barcelona va a realitzar una d'adquisicions a la zona de la Vall d'Hebron que Font: Coberts davant la façana de l'ermita de Sant Cebrià i Santa Justina al barri de Montbau de Barcelona. (1921) tres superilles en les quals es dividia el barri, una havia de contenir els habitatges de més categoria, mentre que en la li permetessin traslladar, engrandir i millorar els serveis assistencials que prestava a la Casa de la Caritat de Barcelona. La AFCEC_GENOVART_X_1400. Manuel Genovart i Boixet segona hi hauria el gros dels edificis del barri de forma geomètrica que, en la part alta de major pendent, també incloïa els primera gran compra va ser el 1915 quan va adquirir la torre del Frares gràcies als fons de la fundació Albà, i posteriorment (1927) hi habitatges unifamiliars. La tercera que incorporava un eix comercial, s'ordenava en uns blocs singulars i de composició construí els edificis preventoris. Al 1954 gràcies a una donació feta per Artur Mundet, la Diputació va engegar una gran campanya Font: Velòdrom de Barcelona. Autor desconegut. (1980-1988) variada ( ). de transformació de l'antiga finca. El projecte es va encarregar a l'arquitecte Manuel Baldrich, qui dissenyà els nous pavellons i Font: Obres del Passeig de la Vall d' Hebron. AFB3-114 Diario de Barcelona. Oliva, Pau (1977) Font: Montbau. Cases Blanques. 67205, Diari de Barcelona Font: Instal·lacions de la Residència Sanitària reformà els edificis existents. Naixia així el complex de les Llars Mundet, inaugurat el 1957 i que el 1958 s'amplià amb l'adquisició AFB3127 Josep Postius Saura.Postius Saura, Josep (1955) del Palau de les Heures. 1861 Font: , D. Joan Serra, 1861 1935 Font: Arxiu V. Martorell, 1935 i Ortofoto 1945, ICGC 1935 - 1956 Font: Vol històric de l'US Army Map Service 1956 (AMB) 1956 - 1964 Fonts: Base topogràfica analógica 1965 (AMB); Vol històric C.E.T.F.A 1965 (AMB) 1964 - 1974 Fonts: Base topogràfica analògica 1977 (AMB); Vol històric ESTOSA 1974 (AMB) 1974 - 1992 Fonts: Base topogràfica analògica 1977; Base topogràfica analògica 1986 (AMB); Vol històric ICC 1992 (AMB) 1992 - 2019 Fonts: Base topogràfica actual des de 2003 (AMB); visor Sitxell (Classificació CORINE) Nous edificis Arboçars i altres bosquines silicícoles, Parcel·les i edificat existent Nous edificis Vinyes Eriols Nous edificis Nous edificis Bosc Nous edificis Bosc Nous edificis Ronda de Dalt de les contrades mediterrànies occidentals Erm Cereals Garrofers Jardí de la Casa Gallart Horts Pinars Àmbit aproximat de la Reforestació PNRF (1939) Noves connexions urbanes Zones de cultiu Noves connexions urbanes Jardins Nous espais urbanitzats Nous espais urbanitzats Pinedes i alzinars Bosc Vinya Multicultiu Garrofers Bosc Jardí de Montbau Carretera Conreus de cìtrics Plantacions de plàtans i altres planifolis Horta-Cerdanyola Arbredes i/o matollars d'esp. exòtiques Sant Medi Límit terme San Juan de Horta (1861) Límit terme Montbau (actual) Torrent d'en Duran Turó de San Cebrià Torrent d'en Torrent d'en Torrent d'en Turó de Valldaura Turó de la Font Groga Torrent d'en Torrent d'en Duran Duran Duran Turó de Santa Maria Torrent de Duran Duran Sant Jeroni Carretera de Gràcia Torrent de Torrent d'en la Llet CAAC a Manresa Serra d'Agudells la Llet Duran Font (de la Rabassada) Torrent de Torrent de Torrent de Serra d'Agudells Sant Genis Laboratori Municipal de la llet Can Carlets la Llet la Llet la Llet Mandarines de Can Carlet Torrent de la Torrent de la Torrent de la Camí de Sant Cebrià Torrent de la Torrent de la Torrent de Font del Bacallà Font del Bacallà Camí de Sant Cebrià Font del Bacallà Font del Bacallà Pista florestal B01 Font del Bacallà la Llet Torrent de la Torrent Torrent Torrent Torrent Font del Bacallà Ermita de Sant Cebrià Torrent de d'en Pallós d'en Pallós d'en Pallós Montbau Ermita i Font de Sant Cebriàd'en Pallós La Meca Turó de Trac Parc Florestal Reforma de la plaça de Montbau Torrent Torrent d'en Pallós Can Ribó de la Meca Revolta de la paella d'en Pallós Torrent Torrent de Torrent Dipòsit Sant Genis límit Parc Natural de la Serra de Collserola Torrent de Montbau Torrent de la d'en Genaret Montbau d'en Genaret Torrent Paròquia de límit de barri Font del Bacallà Torrent Torrent d'en Pallós C.D Penitents Torrent Torrent de Torrent Sant Genis d'Agudells Torrent d'en Genaret Mirador Llars Anna d'en Genaret d'en Genaret d'en Genaret Montbau d'en Genaret Gironella Torrent de Torrent de Torrent de Millora de l'acessibilitat de vianants Ruines Castell Fortí Cantera Casa Gallart de Mundet Montbau Montbau Montbau CEIP Baloo VHIO Institut d'Oncologia Cases Blanques Cantera Ciutat Sanitària (1965) Castell Fortí Can Duran Granja Nova Les Heures Parc del Can Frares Institut Laberint d'Horta (1971) Can Barret Límit Can Barret Pla de Montbau Palau Desvalls Can Fuster Pinar I Fase Llars Mundet Germanes (II FASE - 1961-1968) Psicopedagògic Instituto (Indret antiga Torre Subirana d'Horta) Granja Laberint d'Horta Hospitalàries de Mundet Municipal Hospital Universitari Martí Codolar Vall d'Hebron Orfanat Ribas Casa de Caritat Residència Llars d'avis Sant Jordi Urbanització Parròquia Sant Jeroni Psiquiatria Vallhonesta d'Urgència antic camí romà Sanitària INS Narcís Monturiol Pla de Montbau Can Marcet (I FASE - 1959-1963) Biblioteca Albert Pérez Baró del Parc de Col·legi Carretera CEM Olímpics Futures connexions La Taxonera Collserola per a vianants sobre la ronda AFANOC Associació Per la Salesians Horta-Cerdanyola Passeig Vall d'Hebron Vida Independent font: visor sitxell Camí de Sant Genis INS Narcís Residència Geriàtrica Velòdrom(1984) Monturiol (ampliació)Sant Josep ESCALA N DIN A3 1/25000 0 250 500 1250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL MONESTIR DE SANT JERONI CASA DE LA CARITAT PLANO GEOMETRICO DEL PUEBLO Y CARRETERA DE GRACIA REFORMA PATRONAT PALAU DE LES HEURES FUNDACIÓ ALBÀ (1929) I FASE PLA DE MONTBAU (1960-1963) II FASE PLA DE MONTBAU (1964-1968) III FASE PLA DE MONTBAU (1961-1968) HABITATGES TANCA ENDERROC CAN CONILL PLA DIRECTOR DEL VALL D'HEBRON I SANTA JUSTINA (1394-1397) TERMINO DE SAN JUAN DE HORTA (1861) LLARS MUNDET HOSPITAL DE LA PARC VALL ORFENAT RIBAS (1988) (2000) EVOLUCIÓ DEL PAISATGE URBÀ GRANJA VELLA A MANRESA PER GRANJA VELLA RIBAS GUERRA CIVIL (1936-1939) FRANQUISME (1939-1975) PARC DE COLLSEROLA (2008-2011) DEL CAMPUS HOSPITALARI I CONSTRUCCIÓ CASES BLANQUES CAN BARET (1851) SEGONA REPÙBLICA (1931-1939) MARTÍ CODOLAR (1920-1930) SAN CUGAT (1877) (1952) (1954-1957) VALL D'HEBRON D'HEBRON (1971) (1987) (1889) CAN MARCET (1955) LLARS d'AVIS SANT JORDI (1958) (1968) PARC NATURAL DE LA SERRA (2016) Ministerio de la Vivienda i la DE COLLSEROLA promou (2010) ESTUDI DE PAISATGE: (1958) Montbau EQUIP REDACTOR B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi S.XII-XIII 1390 S.XVII S.XVIII 1850 1870 1890 S.XX 1935 1945 1956 1965 1974 1977 1981 1992 2020 Irbis ecologia aplicada a la sostenibilitat Pla Estel anàlisi socio-territorial Fàtima López historiadora Montserrat Mercadé geògrafa Als inicis de l'any 2020 s'inaugura el projecte d'urbanització Les masies referenciades, i algunes petites construccions que s'aprecien al plànol de 1861 a tocar de l'ermita, són ben poques. La parcel·lació A partir dels anys `50 es van produir canvis radicals, deguts a tres grans operacions que van transformar El Complex assistencial En 1987 es crea el Parc de Collserola, amb una superfície de 8.465 hectàrees i a l'octubre de 2010, mitjançant el Decret Veclus s.l historiador Ajuntament de Barcelona del nou tram de cobertura a la Vall d’Hebron sobre la Ronda de Dalt. 146/2010, es declara la serra de Collserola com a parc natural, amb la denominació Parc Natural de la Serra de Collserola, mostra algunes finques relativament extenses, amb altres parcel·les molt més modestes, lligades a l'explotació agrícola, però sense associar-se a de la Diputació (Llars Mundet), el complex sanitari de l'actual Hospital de la Vall d'Hebron i el polígon d'habitatges de Montbau. Els camps agrícoles Institut de Paisatge Urbà de 8.259 hectàrees d'extensió. i de Qualitat de Vida R1.1.2 una residència. i les rieres, que definien aquest territori fins a mitjan segle XX, van progressivament desaparèixer. 1 8 0 corbes de nivell 1935 Font: Arxiu V. Martorell corbes de nivell 1970 Font: AMB Geoportal corbes de nivell 2019 Font: ICGC 000,00 altimetria en punts de màxima transformació 1 7 5 zones de màxima transformació topogràfica Torrent d'en Genaret 1935-2019 (diferència ≈5m) 220 175 zones de màxima transformació topogràfica 215 1935-2019 (diferència ≈10m) Torrent d'en Duran 210 1 7 0 Torrent de Montbau 205 5 El sistema conjuntament amb 1 2 0 2 2 200 han sofert en el temps una 2 0 0 220 0 progressiva i significant . Els espais 1 2 220 de les tres rieres, el torrent d'en Duran, el 5 1 2 215 Torrent d'en Genaret i el Torrent de Montbau, 195 215 que caracteritzaven l'àmbit, ja no són espais 2 1 1 5 0 0 6 2 5 funcionals a la natura: l'alteració de la topografia, conjuntament amb la pèrdua de permeabilitat i 1 9 funcionalitat ecològica són aspectes a tenir en 0 220 5 0 1 2 6 210 0 compte en la definició de la estratègia de millora 215 del paisatge al barri. 0 210 0 210 2 195 5 8 1 205 0 0 205 2 205 170 190 195 5 9 1 5 9 1 0 8 1 0 9 1 160 200 200 200 0 9 1 190 5 5 195 1 195 5 2 6 2 0 1 2 1 5 195 170 0 5 1 7 2 1 5 8 195 1 170 5 0 2 170 0 8 1 185 165 0 0 2 190 190 5 7 1 190 0 7 1 0 185 6 1 185 5 9 1 180 190 165 180 180 5 8 1 5 0 6 9 1 1 5 5 0 1 7 1 185 185 5 175 8 1 5 7 1 185 165 175 0 0 5 6 1 1 0 0 8 7 1 1 160 175 0 8 1 180 0 5 5 1 7 1 1 6 5 17 180 0 170 180 170 5 180 5 1 1 6 0 5 7 1 0 7 5 1 7 175 1 165 0 1 6 4 5 1 5 4 1 170 165 155 5 6 1 165 0 7 límit Parc Natural de la Serra de Collserola 1 175 160 0 límit de barri 5 1 160 170 0 6 1 160 170 160 5 6 1 5 5 1 160 165 150 1 4 165 0 5 4 1 155 0 6 1 160 0 5 1 155 5 4 1 160 155 155 150 150 5 5 1 155 150 1 5 0 150 1 3 5 145 0 4 1 0 4 1 150 155 ESCALA 1 4 5 N 150 DIN A3 1/3000 0 5 1 155 150 0 30 60 90m 145 DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL 1 4 0 150 TRANSFORMACIÓ TEMPORAL DE L'OROGRAFIA 145 ESTUDI DE PAISATGE: Montbau EQUIP REDACTOR B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi Irbis ecologia aplicada a la sostenibilitat Pla Estel anàlisi socio-territorial Fàtima López historiadora Montserrat Mercadé geògrafa Veclus s.l historiador Ajuntament de Barcelona Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida R1.2 1 6 5 1 5 5 1 5 0 1 4 5 5 8 0 8 1 1 0 9 1 5 9 1 roques metamòrfiques poc coherents: pissarroses, pissares, esquist, fil.lites,... roques plutòniques coherents, tipus granitoides i granodiorites, que afloren als contactes entre el vessant de Collserola i la plana sediments incoherents, molt poc o no cimentats: graves, sorres, llims, argiles (Quat.) geozona Paleozoic de Collserola i Santa Creu d'Olorda torrents falles Montbau es situa a la frontera entre els sediments característics del Pla de Barcelona i les roques metamòrfiques del vessant de Collserola, i forma part de la geozona de Collserola i Santa Creu , rellevant per la seva representativitat dins la història geològica de Catalunya PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL PNSC Àmbit de transició amb el nucli urbà Font: PEPNat Collserola límit Parc Natural de la Serra de Collserola límit de barri ESCALA N DIN A3 1/7000 0 70 140 210m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL GEOLOGIA ESTUDI DE PAISATGE: Montbau EQUIP REDACTOR B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi Irbis ecologia aplicada a la sostenibilitat Pla Estel anàlisi socio-territorial Fàtima López historiadora Montserrat Mercadé geògrafa Veclus s.l historiador Ajuntament de Barcelona Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida R1.3 fonts basses punts d'aigua n xarxa hídrica a r u Coll de l'Arrabassada D punts aprox. de canalització dels torrents n a C e d t n e r r o T Font Tenebrosa (antiga) Font de la Meca Font Tenebrosa (nova) Montbau presenta abundants torrents i fonts, molt reconeixibles a mida que ens acostem a Collserola, i quasi totalment desdibuixats en la part urbana. Font del Roure Font de la Serp Font de la Mina de la Vall d'Hebron n a r u D n a C e d t n e r r Font de la Llet o T Bassa de Sant Cebrià d'Horta - Mina de la Font Ermita de Sant Cebrià T o r r Mina de l'Enginyeria B e a n c t a d l l e à l a F o n t Bassa de d e l Font del Camí Sant Cebrià d'Horta de Sant Cebrià n a r u Coll de l'Arrabassada D n a C e d t n e r r o T Font de Can LLong Dipòsit Montbau Font Tenebrosa (antiga) Font de la Meca Font Tenebrosa (nova) Font del Roure Font de la Serp Font de la Mina Mina Masia Can Soler de la Vall d'Hebron n a r u D n a C e d t Font de la Cabra n e r r Font de la Llet o T Bassa de Can Gener Bassa de Sant Cebrià d'Horta - Mina de la Font Ermita de Sant Cebrià Mina de l'Enginyeria Bassa de Font del Camí Sant Cebrià d'Horta de Sant Cebrià Font de Can LLong Dipòsit Montbau Mina Masia Can Soler Font dels Pins Font de la Cabra Bassa de Can Gener Font dels Pins Font de Can Barret Mina del Ferro Mina Camí Cal Notari PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL PNSC Àmbit de transició amb el nucli urbà Font: PEPNat Collserola límit Parc Natural de la Serra de Collserola límit de barri Font de Can Barret Mina del Ferro ESCALA N DIN A3 1/7000 0 70 140 210m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL CICLE DE L'AIGUA Mina Camí Cal Notari ESTUDI DE PAISATGE: Montbau EQUIP REDACTOR B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi Irbis ecologia aplicada a la sostenibilitat Pla Estel anàlisi socio-territorial Fàtima López historiadora Montserrat Mercadé geògrafa Veclus s.l historiador Ajuntament de Barcelona Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida R1.4 T o r r e n t d ' e n D u r a n T o rre n t d 'e n D u ra n Torrent de C al N otari t e l L t e a l r a e n d t e n G e r r n o e ' T d t n e r r o T u a b t n o M e d t n e r r o T T o r r e n t d e C a l N o t a r i t e l t L e a r l a e n d e t n G e r n r e o ' T d t n e r r o T u a b t n o M e d t n e r r o T bosquines i matollars mediterranis i submediterranis boscos aciculifolis boscos esclerofil·les i laurifolis bosquines i matollars de muntanya i d'ambients frescals de terra baixa prats (i altres formacions herbàcies) generalment basòfils, secs, de terra baixa i de la muntanya mitjana conreus llenyosos i plantacions d'arbres camps abandonats, ermots i àrees ruderals pobles i àrees industrials ESPAIS VERDS URBANS arbrat urbà zones verdes urbanes eix de connectivitat ecològica del Pla del verd i la biodiversitat Barcelona El 52% de la del barri correspon a boscos i matollars, i la part urbana presenta una esponjada que permet un nivell elevat de zones verdes urbanes, arbrat i enjardinament. PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL PNSC Àmbit de transició amb el nucli urbà Font: PEPNat Collserola límit Parc Natural de la Serra de Collserola límit de barri ESCALA N DIN A3 1/7000 0 70 140 210m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL HÀBITATS I ESPAIS VERDS URBANS ESTUDI DE PAISATGE: Montbau EQUIP REDACTOR B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi Irbis ecologia aplicada a la sostenibilitat Pla Estel anàlisi socio-territorial Fàtima López historiadora Montserrat Mercadé geògrafa Veclus s.l historiador Ajuntament de Barcelona Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida R1.5 ESPECIES DE LA CONCA MEDITERRÀNIA pi blanc (Pinus halepensis); espècie present als espais de les rieres i de les zones residencials pi pinyoner (Pinus pinea); espècie present als espais de les rieres om (Ulmus minor); espècie present en agrupacions ESPECIES AL·LÒCTONES plàtan (Platanus x hispanica); espècie present exclusivament com a arbrat viari acàcia del Japón (Styphnolobium japonicum); espècie present a zones residencials lledoner (Celtis australis); espècie present a zones residencials castanyer d'Ìndia (Aesculus hippocastanum); espècie present en agrupacions altres especies pi blanc (Pinus halepensis) pi pinyoner (Pinus pinea) om (Ulmus minor) plàtan (Platanus x hispanica) acàcia del Japón lledoner (Celtis australis) castanyer d'Ìndia (Aesculus hippocastanum) (Styphnolobium japonicum) Al paisatge de Montbau es troben nombroses especies de flora de la conca : el pi blanc més difós tant als espais de les rieres com a l'espai urbà; l'om present en agrupacions singulars en la zona residencial. Als espais verds son comunes especies amb a la jardineria urbana a Barcelona, on han estat molt emprades com a arbres d'alineació, el plàtan (Platanus x hispànica) - més difós en alineació als carrers de l'Harmonia, de l'Arquitectura, a l'Avinguda del Jordà i a la Ronda de Dalt - i el lledoner (Celtis australis), en agrupacions en diverses places de les zones residencials; el castanyer d'India (Aesculus Hipocastanum), també present en agrupació a l'espai central dels Jardins de Pedro Muñoz Seca. font: Ajuntament de Barcelona límit recintes límit Parc Natural de la Serra de Collserola límit de barri ESCALA N DIN A3 1/5000 0 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL VEGETACIÓ ARBRAT VIARI ESTUDI DE PAISATGE: Montbau EQUIP REDACTOR B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi Irbis ecologia aplicada a la sostenibilitat Pla Estel anàlisi socio-territorial Fàtima López historiadora Montserrat Mercadé geògrafa Veclus s.l historiador Ajuntament de Barcelona Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida R1.6 obagues solanes L'ordenació de les volumetries (residencials i d'equipaments) al paisatge, fa que a l'espai públic es pugui gaudir en general d'un bon confort tèrmic. El parc de Montbau, es caracteritza en sentit longitudinal a sud, per una franja més frescal d'obaga, a nord per una més amplia franja de solana. Les vessants d'obaga coincideixen bàsicament amb les conques del torrent de Can Duran i del Torrent d'en Genaret. límit Parc Natural de la Serra de Collserola límit de barri ESCALA N DIN A3 1/7000 0 70 140 210m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL CONFORT TÈRMIC OBAGUES I SOLANES ESTUDI DE PAISATGE: Montbau EQUIP REDACTOR B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi Irbis ecologia aplicada a la sostenibilitat Pla Estel anàlisi socio-territorial Fàtima López historiadora Montserrat Mercadé geògrafa Veclus s.l historiador Ajuntament de Barcelona Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida R1.7 13,12% verd urbà _ 27,0 ha 1 5,38% sup. drenants _11,1 ha 0,6% conreus _ 1,2 ha 24,25% sup. impermeables _49,8 ha (superfície no edificada_35,1 ha) 56,65% Parc de Collserola _ 116,4 ha 1 . amb capacitat drenant variable límit Parc Natural de la Serra de Collserola límit de districte ESCALA N DIN A3 1/7000 0 70 140 210m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL ESPAIS D'INFILTRACIÓ ESTUDI DE PAISATGE: Montbau EQUIP REDACTOR B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi Irbis ecologia aplicada a la sostenibilitat Pla Estel anàlisi socio-territorial Fàtima López historiadora Montserrat Mercadé geògrafa Veclus s.l historiador Ajuntament de Barcelona Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida R1.8 75.75% sup. drenants _ 155,66 ha 7,3% sup. edificis _ 15 ha 7,58% sup. impermeables_15,57 ha 6,93% viari _ 14,26 ha 2,44% àrees aparcament_ 5,01 ha límit Parc Natural de la Serra de Collserola límit de barri H ESCALA N DIN A3 1/7000 0 70 140 210m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL ESPAIS IMPERMEABILITZATS ESTUDI DE PAISATGE: Montbau EQUIP REDACTOR B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi Irbis ecologia aplicada a la sostenibilitat Pla Estel anàlisi socio-territorial Fàtima López historiadora Montserrat Mercadé geògrafa Veclus s.l historiador Ajuntament de Barcelona Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida R1.9 T o r r e n t d ' e n D u r a n t e l t L e a r l a e n d e t n G e r n r e o ' T d t n e r r o T u a b t n o M e d t n e r r o T Font del Roure salts topogràfics (murs de contenció, escales, Font de la Serp talussos) Font de la Mina de la Vall d'Hebron n tancaments (mur, tanca diàfana) a r u D punts aprox. de canalització dels torrents n a C pendents > 10 % e d t n e r r Font de la Llet o T Bassa de Sant Cebrià d'Horta - Mina de la Font Ermita de Sant Cebrià Mina de l'Enginyeria Bassa de Font del Camí Sant Cebrià d'Horta de Sant Cebrià 03 tanques 04 escales Font de Can LLong Dipòsit Montbau Font de la Cabra previsió del cobriment de la Ronda de Dalt passos existents sota Ronda de Dalt límit Parc Natural de la Serra de Collserola límit de barri Font de Can Barret Mina del Ferro ESCALA N DIN A3 1/5000 0 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL LÍMITS I BARRERES ESTUDI DE PAISATGE: Montbau EQUIP REDACTOR B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi Irbis ecologia aplicada a la sostenibilitat Pla Estel anàlisi socio-territorial Fàtima López historiadora Montserrat Mercadé geògrafa Veclus s.l historiador Ajuntament de Barcelona Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida R1.10 perfils i usos activitat recinte Mundet recinte sanitari DIARIS forn OCASIONALS supermercat merceria xarcuteria sabater 6.3 animals PERIÒDICS papereria estanc farmàcia SERVEIS OCASIONALS DIARIS fusteria bar, cafeteria construcció restaurant inmobiliària pr. agrícola PERIÒDICS banc perruqueria USUARIS SANITARI 50 usuaris/dia 50 treballadors/dia EDUCATIU 50 usuaris/dia 50 treballadors/dia RESIDENCIAL 50 residents principals recorreguts PARC DE COLSEROLA 50 usuaris/dia 4.725.000 usuaris/visites anuals Font: dades extretes dels corresponents llocs web ACCESSOS parada de bus 4.6 metro accés públic 1.6 5.3 850 usuaris 3.3 accés restringit 1.5 3950 usuaris punt de control accés 3.4 1.8 1.10 accés públic obert durant el dia 6.1 Campus Mundet Parc de les Heures 3300 alumnes Recinte Vall d'Hebron 4.7 100 docents 5.6 1000 treballadors accés de dia als equipaments 980 alumnes 5.5 3.1 Parc del Laberint d'Horta accés obert al Parc de Collserola 3.2 600 visitants 1.3 INFRAESTRUCTURES 850 ronda de Dalt usuaris 5.1 Montbau 2150 residents previsió de cobriment de la ronda de Dalt passos existents sota la ronda de Dalt 4150 usuaris línia elèctrica 9000 treballadors 220 alumnes límit recintes 5.2 1.4 límit Parc Natural de la Serra de Collserola límit de barri 4.5 1.1 Hospital Sant Rafael 6.2 400 4.3 treballadors 1.5 1000 usuaris 1.5 2.1 Llars Mundet 3300 usuaris 360 alumnes 4.4 4.1 5.4 40 treballadors 1.7 1.9 850 usuaris 1.2 4.2 2.2 metro ESCALA N DIN A3 1/5000 0 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL ACTIVITAT ANTRÒPICA ESTUDI DE PAISATGE: Montbau RECINTE VALL D'HEBRON Campus Mundet 4.3 Residència hospitalària St Centres educatius Altres EQUIP REDACTOR 1.1 Hospital General 1.8 CEMCAT 3.1 Biblioteca Campus Mundet Miquel 5.1 EB L'Arboç 6.1 Diputació de Barcelona B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi 1.2 Hospital MaternoInfantil 1.9 Cafeteria 3.2 Facultat d'Educació 5.2 Escola Els Pins 6.2 Biblioteca Montbau Irbis ecologia aplicada a la sostenibilitat 1.3 Hospital Traumatologia 1.10 UAB Medicina 3.3 Facultat de Neurociència 4.4 Residència assistida 5.3 EB L'Harmonia + Escola Baloo 6.3 Ermita Sant Cebrià Pla Estel anàlisi socio-territorial Fàtima López historiadora 1.4 Banc de Sang i Laboratori 3.4 Facultat de Psicologia BlauClinic 5.4 IES Narcís Monturiol 6.4 Producció agrícola Can Montserrat Mercadé geògrafa 1.5 Institut de Receca Hospital Sant Rafael 4.5 AFANOC 5.5 IES Anna Gironella de Mundet Carlets Veclus s.l historiador 1.6 Institut d'Oncologia 2.1 Hospital Sant Rafael Centres assistits 4.6 Fundació ViaClara 5.6 CEE La Ginesta Ajuntament de Barcelona 1.7 CAS i consultes 2.2 CAP Sant Rafael 4.1 Residència geriàtrica St Josep 4.7 A.S. Salut Mental Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida R1.11 4.2 Centre residencial Collserola Horta-Guinardó Llegenda Espais col·lectiu d’ús diari Esepsapiasi sc cool·ll·eleccttiiuu sd ’dú'úss e dsiparoiràdic Esepsapiasi sd c’úosl· ldecotmiusè sdt'iúcs esporàdic Esepsapiasi sd de' útrso dboamdèas oticcasionals Espais passius espais de trobada ocasionals Espais col·lectiu d’ús diari: Són els espais que conceenstpreanis lpaa mssaiujosr part de les dinàmiques quotidianes del barri que fomenten les relacions entre veïns i veïnes. Es tracta d’espais amb un grau d’urbanització més elevat, sovint amb una topografia plana o aterrassada i amb un vincle estret amb el comerç i els equipaments de comunitaris propers. Espais d’ús col·lectiu d’ús esporàdic: Es tracta d’entorns ben valorats per la gent del barri i sovint ajuden a configurar la identitat territorial col•lectiva. Tot i això, no tenen un ús diari i sovint són espais on s’hi va esporàdicament o al cap de Pots veure molta gent El que diferencia Montbau Hi ha espais que Pel meu recorregut diari Hi ha espais passius com Cada tarda esperem els Hi ha molts conflictes amb Amb l'escola fem Durant els caps de Els blocs de la “segona setmana. En molts casos, es deu a que disposen asseguda en espais que de la resta de Barcelona és necessiten millorar el seu passo pels Jardins de el de carrer Vayreda que nens i nenes davant de el manteniment de l'espai excursions cap a setmana vaig amb la meva fase” no ha acabat de d’un nivell d’accessibilitat menor, ja que a no ho esperes. Són com que és un barri-poble amb paper al barri, com els Montbau i el Pla de caldria transformar... l'escola. Diria que aquest públic perquè no està clar Collserola. És una manera família a passar temps al funcionar... ara tenim diferència dels primers, no estan connectats amb una postal! un ús d'espai públic Jardins de Montbau que Montbau. Allà hi ha vida, i lloc és un lloc de a qui pertany. Públic o d’apropar la natura als Parc de les Heures. És un espais passius amb els principals focus generadors de la vida impossible d’imitar. La gent són espais de pas perquè allà és on es fa barri. socialització al barri. Falten privat? infants i un privilegi de dels tresors que tenim al persianes baixades. quotidiana i sovint tenen menys equipament o ho fa seu. Plantes, cadires, està a prop de les escoles, bancs per seure i poder fer-ho! barri. mobiliari urbà. roba estesa... la parada de bus... il·luminació adequent. Espais d’ús domèstic: Són entorns que bàsicament s’utilitzen per les persones que viuen just al costat. Aquest fet acaba produint que a la pràctica funcionin com una prolongació de les plantes baixes i que tinguin una intensitat d’ús menor. Gran part de l’interès que tenen aquests espais, en comparació a d’altres entorns de la ciutat de Barcelona, és que s’hi poden apreciar diversos exemples que demostren l’elevat grau d’apropiació veïnal que tenen. Espais de trobada ocasionals: Són els entorns que actuen com a punt de trobada esporàdic per les persones de Montbau, sovint durant algun dels trajectes que realitzen durant el seu dia a dia. Es tracta d’espais d’estada i de relació que sovint no han estat dissenyats com a tal, però que acaben tenint un paper destacat en barris on la quantitat d’espai públic és elevada. Espais passius: Són espais poc utilitzats pel veïnat de Montbau, ja sigui perquè presenten un grau d’urbanització deficient i es troben en mal estat, o perquè no tenen un ús definit i actuen simplement com”espais coixí”. En alguns casos aquests espais acaben generant petits racons que acaben convertint-se en espais domèstics semblants als del capítol anterior, mentre que en d’altres, i sobretot quan són grans espais pendents de transformació o en situació de provisionalitat. límit Parc Natural de la Serra de Collserola límit de districte ESCALA DIN A3 1/5000 0 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL TIPOLOGIES I USOS DEL PAISATGE URBÀ ESTUDI DE PAISATGE: Montbau EQUIP REDACTOR B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi Irbis ecología aplicada a la sostenibilitat EPslate El stel paanràtliicsiip saoccióio c-ituetraridtoarnial Fàtima López historiadora Montserrat Mercadé geògrafa Veclus s.l historiador Ajuntament de Barcelona Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida R1.12 tipologies i usos Llegenda Nodes de transport Itineraris de Espai públic connexió estratègica Itineraris quotidians Distància 9 Cultura-Cívic-Religiós Sanitari - Assistencial 1 AAVV Montbau 1 Hospital 2 Pla de Montbau MaternoInfantil 3 Fundació La 2 Hospital General Pedrera 3 Hospital 4 Sala polivalent Traumatologia Montbau 4 Banc de Sang i 5 Biblioteca Montbau Laboratori 6 Parròquia Sant 5 Institut de Recerca Jeroni 6 CAS i Consultes 7 Jardins del Palau de 7 Hospital Sant Rafael les Heures 8 CAP Sant Rafael 8 Jardins Montbau 9 A.S Salut Mental Abans hi havia comerç de Al barri hi ha una certa Hem de pensar que seria el S'ha de fomentar la mobilitat 9 Ermita Sant Cebrià Horta Guinardó proximitat i no necessitaves a desconnexió entre els espais, per Montbau sense la muntanya de activa al barri. Ara sóm 10 AFANOC sortir de Montbau. Avui aquesta culpa amb obstacles com la Collserola!” dependents del cotxe, entre altres Docent 11 ACAEBH opció no existeix i això ho fa més vegetació, les façanes opaques, perquè falten serveis de proximitat 1 IES Narcís Monturiol difícil la vida del veïnat , les tanques... al barri. 2 EB L’Harmonia i Proveïment especialment a la gent gran Escola Baloo 1 Botiga de 3 IES Anna Gironella conveniència de Mundet 2 Fruiteria 4 Escola Bressol 3 Supermercat Municipal L'Arboç 4 Restaurant 5 Escola els Pins 5 Bar 6 CEE La Ginesta 6 Forn 7 UAB Medicina 7 Farmàcia 8 CEMCAT 9 Facultat d’Educació Tècnics-administració 10 Facultat de 1 Diputació de Neurociència Barcelona 11 Facultat de Psicologia Esports 2 3 12 Biblioteca Campus 1 Pista Poliesportiva 10 Mundet Municipal Montbau 2 5 Pistes Municipals de Serveis Socials Petanca Harmonia 7 1 11 Resistència Montbau Geriàtrica 2 Centre Residencial 7 8 3 Residència 2 1 Hospitalària 9 7 6 4 Residència Assistida 3 La vida quotidiana la formen el conjunt d’activitats i 4 1 tasques (productives, reproductives, pròpies, 11 1 s 12 comunitàries, ...) que les persones realitzen durant el seu temp i tes 9 dia a dia per tal complir amb les seves necessitats diàries 3 ia l 1 c Distàn nes adu . erso En síntesi, la vida quotidiana de Montbau gira al voltant 1 2 per a p 4 de l’eix Àngel Marquès i els seus entorns. min 5 A banda, repartits a d’altres punts de l’àmbit trobem / 3,5 diversos nuclis socials, principalment formats pels 300m 5 equipaments comunitaris (escoles, instituts, CAP...) o pels in nuclis de transport (Metro i autobús, principalment). 4 4 4 7 2,3 m / 8 5 m límit Parc Natural de la Serra de Collserola 6 4 1 200 6 5 5 límit de districte 5 4 4 min 7 10 / 1,2 3 2 5 4 4 00m 2 n 1 3 6 3 7 / 1,8 mi 5 100m in 5 / 3,7 m 4 1 200m 4 in 1 6 4 / 5,5 m 1 7 ps 0m 8 cia i tem 30 n n Distà gent gra 2 per a ESCALA DIN A3 1/5000 0 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL ELEMENTS GENERADORS DE VIDA QUOTIDIANA ESTUDI DE PAISATGE: Montbau EQUIP REDACTOR B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi Irbis ecología aplicada a la sostenibilitat EPslate El stel paanràtliicsiip saoccióio c-ituetraridtoarnial Fàtima López historiadora Montserrat Mercadé geògrafa Veclus s.l historiador Ajuntament de Barcelona Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida R1.13 Llegenda Entorns amb percepció d'inseguretat ciuetaspdaains acol·lectius d'ús diari Faeçsapnaeiss coopl·aleqcutieuss ad' úlas pelsapnotraà dbicaixa Entorns amb accessibilitat universal i auteosnpoamis ida' úfes bdloem (èasmtipc lada de pas insuficient, espeaspisa ipso dce ctroonbfaodrtaa obcleass,io pneanlsdents excessives) Inseesgpuarise tpaat svsiiàursia (vehicles Vs. vianants) En resum, podem dir que són diversos els factors que no ajuden a que les persones que viuen al barri puguin desenvolupar-se plenament i realitzar les tasques quotidianes i de sosteniment de la vida. El veïnat de Montbau destaca en primer lloc la percepció d’una certa inseguretat, produïda Hi ha eixos importants on els A la planta baixa hi ha moltes Montbau viu una fase El fet que hi hagi façanes opaques El que falta a Montbau és Hi ha dones que han patit Entre l'entrada del metro i els Al carrer de la Poesia hi ha principalment per la configuració de l’espai lliure i cotxes passen aa massa velocitat, façanes que són opaques, hi ha d'envelliment de població però no al barri incrementa la inseguretat potenciar la mobilitat activa. agressions sexuals per culpa de la jardins, la visibilitat és limitada per inseguretat viària per culpa de la la relació que té amb les plantes baixes dels les voreres són estretes, i la entrades amagades, racons està preparat per cobrir les perquè no hi ha vida a les plantes D'una banda les voreres són morfologia de l'espai públic, dels la vegetació i aquest fet fa que el velocitat dels cotxes i la manca de edificis. Les dificultats a nivell d’accessibilitat vegetació és un obstacle que foscos, obstacles com arbres i necessitats quotidianes de la gent baixes, i hi ha llocs on no hi ha estretes i de l'altra les bicis racons, de les façanes opaques, transport públic, un lloc que fem semàfors. són també un aspecte important tenint en compte dificulta els recorreguts de molts arbustos que limiten la visibilitat i gran. "ulls a l'espai". elèctriques no han arribat encara de la falta d'il·luminació i de la servir diàriament sigui insegur, l’alt grau d’envelliment de la població resident, i col·lectius del barri. el sensació de seguretat. al barri to i que és un lloc que vegetació. especialment durant la nit. per últim s’apunten alguns conflictes entre el realment ho necessita. vehicle privat i els vianants. límit Parc Natural de la Serra de Collserola límit de districte ESCALA DIN A3 1/5000 0 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL PERCSEPPECITÓI VDAE DCEO NGFÈONRETR, AEU ATONOMIA LI SAE VGIAU RPEÚTBALTI CA AL’ESPAI PÚBLIC ESTUDI DE PAISATGE: Montbau EQUIP REDACTOR B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi Irbis ecología aplicada a la sostenibilitat EPslate El stel paanràtliicsiip saoccióio c-ituetraridtoarnial Fàtima López historiadora Montserrat Mercadé geògrafa Veclus s.l historiador Ajuntament de Barcelona Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida R1.14 tipologies i usos recorreguts en espai públic accessibles de dia mobilitat rodada espais d'ús continu espais d'ús intermitent (escoles, universitat etc) edificis públics (oberts fins a les 18h com a mínim) serveis diurns ACCESSOS DE DIA metro principals accessos hospitalaris recorreguts en espai públic accessibles de nit recorreguts vehicles espais d'ús quotidià nocturns més expressius recorreguts d'accés restringit en cotxe accessibles per a peatons(pendents del 7 al 18%) edificis obertes 24H edificis obertes fins a les 22h serveis obertes fins a la 1h00 01 Horari setmana : 7h30 - 23h30 tancat dissabte i diumenge serveis obertes vespre (fins a les 20h30) Zones de percepció d'inseguretat (detectades en participació ciutadana) P A I S A T G E D E D I A ACCESSOS DE NIT recintes tancats durant la nit mobilitat rodada límit del recinte amb el barri punts d'accés tancats accessos nocturns edificis PB enllumenat públic (fanals existents) límit Parc Natural de la Serra de Collserola límit de districte 01 ESCALA N DIN A3 1/5000 0 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL PAISATGE DE DIA I DE NIT ESTUDI DE PAISATGE: Montbau EQUIP REDACTOR B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi Irbis ecologia aplicada a la sostenibilitat Pla Estel anàlisi socio-territorial Fàtima López historiadora Montserrat Mercadé geògrafa Veclus s.l historiador Ajuntament de Barcelona P A I S A T G E D E N I T Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida R1.15 paisatge de dia paisatge de nit 22 - 55 dB 55 - 60 dB poc sorollós plaer 60 - 65 dB 65 - 70 dB sorollós molèstia 70 - 75 dB no info font: "Guies pràtiques per al civisme, Soroll. Ajuntament de Barcelona". 22 - 55 dB 55 - 60 dB 60 - 65 dB 65 - 70 dB 70 - 75 dB font: "Raymond Lagonigro i Joan Carles Martori, grup d'investigació Data Analysis and Modeling (DAM), Universidad de Vic, 2018". M A P A A C Ú S T I C D E D I A límit Parc Natural de la Serra de Collserola límit de barri ESCALA N DIN A3 1/12000 0 120 240 360m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL MAPES ACÚSTICS DE DIA I DE NIT ESTUDI DE PAISATGE: Montbau EQUIP REDACTOR B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi Irbis ecologia aplicada a la sostenibilitat Pla Estel anàlisi socio-territorial Fàtima López historiadora Montserrat Mercadé geògrafa Veclus s.l historiador M A P A A C Ú S T I C D E N I T Ajuntament de Barcelona Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida R1.16 Categories de sensibilitat acústica: A Alta B Moderada C Baixa ZEPQA Zones d’especial protecció de la qualitat acústica. Àrees que per les seves característiques són objecte d’una declaració específica per a protegir i gestionar una qualitat acústica singular. A1 Espais d’interès natural, espais de protecció especial de la natura, espais de la xarxa natura 2.000 o altres de similars que per protegir els seus valors naturals demandin protecció acústica. A1.1 Parcs d'especial protecció acústica: parcs situats en zones urbanitzades que, degut a Ia seva configuració i característiques, demanden una especial protecció contra Ia contaminació acústica en el seu interior. A1.2 Parcs, jardins i platges: s'inclouen els parcs i jardins situats en zones urbanitzades, i que degut a les seves dimensions i forma, els nivells de soroll existents al seu perímetre exterior són similars als de I' interior. A2 Centres docents, hospitals, geriàtrics, centres de dia, balnearis, biblioteques, auditoris o altres usos similars que demandin una especial protecció acústica. A4 Àrees amb predomini del sòl d'us residencial. S'inclouen tant els sectors del territori que es destinen de manera prioritària a aquest tipus d'ús, espais edificats i zones privades enjardinades, com les que les complementen, com ara zones verdes d'estada i IIeure, àrees per a Ia pràctica d'esports individuals, o altres d'assimilables. B1 Àrees on coexisteixen sòl d'ús residencial amb activitats i/o infraestructures de transports existents. B2 Predomini de sol d’ús terciari. C3 Sectors del territori afectats per sistemes generals d’infraestructures de transport o altres equipaments públics que els reclamin. Font: Guies pràtiques per al civisme, Soroll. Ajuntament de Barcelona límit Parc Natural de la Serra de Collserola límit de barri ESCALA N DIN A3 1/7000 0 70 140 210m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL ZONES DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ESTUDI DE PAISATGE: Montbau EQUIP REDACTOR B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi Irbis ecologia aplicada a la sostenibilitat Pla Estel anàlisi socio-territorial Fàtima López historiadora Montserrat Mercadé geògrafa Veclus s.l historiador Ajuntament de Barcelona Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida R1.17 equipaments infraestructures recinte Mundet recinte sanitari viari grans superfícies d'aparcaments RESTRINGIDES viari restringit pas restringit equipament a escala metropolitana METROPOLITANES freqüència H4 Zona Un./ Bon Pastor / 06' 27 Estació de Sants / Roquetes / 08' 19 Plaça Catalunya / Sant Genís / 10' 60 Besòs Verneda / Vall d'Hebron / 15' 76 Sant Genís / Ciutat Meridiana / 20' BARRI V21 Pg. Marítim / Montbau / 08' 112 Sant Genís / 14' 135 Vall d'Hebron / Montbau / 45' INTERNA UB Mundet PARADES BUS metropolitanes barri específica (UB) ACCESSOS metro accés públic accés restringit punt de control accés accés públic obert durant el dia Parc de les Heures accés de dia als equipaments accés obert al Parc de Collserola previsió existent de nova xarxa viària pública a Llars Mundet previsió existent cobriment de la Ronda de Dalt passos existents sota Ronda de Dalt límit recintes límit Parc Natural de la Serra de Collserola límit de barri NOVA PLAÇA VALL D'HEBRON - HORTA ESCALA LA CLOTA - HORTA N DIN A3 1/5000 0 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL MOBILITAT RODADA ACCESSOS ESTUDI DE PAISATGE: Montbau EQUIP REDACTOR B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi Irbis ecologia aplicada a la sostenibilitat Pla Estel anàlisi socio-territorial Fàtima López historiadora Montserrat Mercadé geògrafa Veclus s.l historiador Ajuntament de Barcelona Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida R2.1 PENDENTS 0 < p < 4% 4 < p < 7% 7 < p < 13% p > 14% accessos públics/privats parades bus límit Parc Natural de la Serra de Collserola límit de barri ESCALA N DIN A3 1/5000 0 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL MOBILITAT RODADA PENDENTS ESTUDI DE PAISATGE: Montbau EQUIP REDACTOR B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi Irbis ecologia aplicada a la sostenibilitat Pla Estel anàlisi socio-territorial Fàtima López historiadora Montserrat Mercadé geògrafa Veclus s.l historiador Ajuntament de Barcelona Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida R2.2 CONNECTIVITAT recorreguts en espai públic accessibles per a persones amb diversitat funcional (pendent fins al 7%) recorreguts en espai públic accessibles per a peatons (pendents del 7 al 18%) recorreguts d'accés restringit en cotxe accessibles per a peatons (pendents del 7 al 18%) àrees contínues en cota ACCESSIBILITAT DELS RECORREGUTS dades orientatives 3% recorregut en recintes accessible 26% recorregut en espai públic accessible 3% no accessible i accés restringit 68% recorregut en espai públic no accessible possible connexió Recinte Sanitari accessos edificis PB ascensors Metro pas subterrani Metro previsió existent cobriment de la Ronda de Dalt passos existents sota Ronda de Dalt 13 informe final Montbau +accessible, 2019 demanda escales mecàniques 09 demanda rampes mecàniques 05 demanda altres millores d'accessibilitat ACCESSOS parada de bus metro accés públic accés restringit 12 11 punt de control accés 06 10 02 accés públic obert durant el dia Parc de les Heures 01 accés de dia als equipaments accés obert al Parc de Collserola límit recintes 07 límit Parc Natural de la Serra de Collserola 08 límit de barri 03 04 ESCALA N DIN A3 1/5000 0 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL MOBILITAT VIANANTS ESTUDI DE PAISATGE: Montbau EQUIP REDACTOR 08 Llars Mundet B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi 01 Hospital Sant Rafael Irbis ecologia aplicada a la sostenibilitat 09 Campus Mundet 02 Hospital Vall d'Hebron Pla Estel anàlisi socio-territorial 10 CEM Mundet 03 Residència BlauClinic Fàtima López historiadora 11 INS Anna Gironella de Mundet 04 IES Narcís Monturiol Montserrat Mercadé geògrafa Veclus s.l historiador 12 CEE La Ginesta 05 Escola Baloo Ajuntament de Barcelona 13 Jardins del Palau de les Heures 06 Diputació de Barcelona Institut de Paisatge Urbà 07 Casa dels Xuklis i de Qualitat de Vida R2.3 recintes recinte Mundet recinte sanitari catalogats no catalogats no catalogats ELEMENTS PATRIMONIALS - ARQUITECTURA Nivell A (BCIN) recinte nivell A N Palau i jardins del laberint d'Horta Ω C Nivell B (BCIL) recinte nivell B A Patronat Ribas B Can Fuster Torre Figuelora H E Granja Martí Codolar H Ermita S. Cebrià i S. Justina J Casa Gallart i Parc de les Heures M Església Llars Mundet Q Conjunt de St Genís dels Agudells Nivell C (BEI) recinte nivell C I Fundació Albà (Can Frares) K Can Marcet O Camí de Sant Genís a Horta P Can Travi Nou R Can Piteu no catalogats C Monestir S. Jeroni D Hospital Universitari F Pla de Montbau G Cases Blanques L Llars Mundet S Pavelló de la República Ω Can Carlets Q ELEMENTS PATRIMONIALS - ESCULTURA J V T "Al pare Benito Menni" U "Ritme i projecció" R V "Al·legoria les heures" W "Forma 212" M G X Bust "Francesc Ferrer i Guàrdia" Y Bustos "Matrimoni Mundet-Gironella" Y Z Mistos de Claes Oldenburg X L RUTES EXISTENTS - AJUNT. DE BARCELONA N Arquitectura al pie de Collserola Paseo por el pasado B **dades extretes de http://www.bcn.cat/horta-guinardo/rutes/6-presentacio.shtml U i de l'applicació Rutes Horta-Guinardó 1.1.2 I T F D previsió existent cobriment de la Ronda de Dalt A límit Parc Natural de la Serra de Collserola límit de barri W K ESCALA N DIN A3 1/5000 0 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL ELEMENTS ARQUITECTÒNICS RELLEVANTS DEL PAISATGE URBÀ O ESTUDI DE PAISATGE: E Z Montbau Q EQUIP REDACTOR B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi Irbis ecologia aplicada a la sostenibilitat Pla Estel anàlisi socio-territorial Fàtima López historiadora P Montserrat Mercadé geògrafa Veclus s.l historiador Ajuntament de Barcelona Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida R3.1 p u n t e s t r a t è g i c c / n a t z a r e t p e d r e r a m i r a d o r e r m i t a p a r c d e l e s h e u r e s Tèrmica del Besós Parc del Turó de la Peira camí de cornisa del Parc de Collserola visibilitat al llarg del camí v1 Ermita La visual una eina imprescindible a l'hora de el paisatge que ens envolta. A l'àmbit de Montbau, s'identifiquen dos eixos visuals principals: 1.De cornisa del Parc de Collserola Fauna salvatge 2. Estructurant del Paisatge urbà de Montbau Maquia mediterrania Recorrent el camí de cornisa del Parc de v2 Collserola es visualitzen tres horitzons vista a:272 m a. A l'horitzó de llarga distancia (de 500 m fins a més d'un Km) - amb la ciutat de fons - destaquen diverses fites en el paisatge, entre d'altres, les torres de la central tèrmica del Besós i el Parc del Turó de la Rovira; a mitja distancia - es visualitzen principalment els districtes d'Horta i Montbau - on destaquen les distintes torres d' habitatges i la Ronda de Dalt. b. A l'horitzó de curta distancia (500-250 metres), delimitat pel relleu topogràfic, la visió ermita s'obre al paisatge del Parc de Collserola en límit Parc Natural de la Serra de Collserola primer pla. límit de barri mirador vista a:270 m T i b i d a b o Palau de Les Heures pedrera 250 m 500 m ESCALA N DIN A3 DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL a:270 m VISIBILITAT DES DEL RECORREGUT DE CORNISA DEL PARC COLLSEROLA 0 m 308 m 275 m 380 m 468 m 763 m 466 m perfil camí ESTUDI DE PAISATGE: Montbau EQUIP REDACTOR 1000 m B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi Irbis ecologia aplicada a la sostenibilitat Pla Estel anàlisi socio-territorial Fàtima López historiadora Montserrat Mercadé geògrafa Veclus s.l historiador Ajuntament de Barcelona Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida R3.2 c / c à n o v e s H o s p i t a l c / d e l ' a r q u i t e c t u r a c a s e s b l a n q u e s j a r d i n s d e M o n t b a u c a m p u s M u n d e t v e l ò d r o m v1 camí de l'eix estructurant visibilitat al llarg del camí v2 La visual una eina imprescindible a l'hora de el paisatge que ens envolta. A l'àmbit de Montbau, s'identifiquen dos eixos visuals principals: 1. De cornisa del Parc de Collserola T i b i d a b o 2. Estructurant del Paisatge urbà de Montbau Recorrent l'eix estructurant del paisatge urbà de Montbau es visualitzen dos horitzons: a. En punts concrets de la urbanització, on entre els blocs la mirada s'obre a l'horitzó de llarga distancia, es poden reconèixer a sud, la Creueta del Coll i el park Güell, a sud-est el Parc del Guinardó, a est, la zona residencial de la Clota i l'entorn de la Granja Martí Codolar. P a r c d e l b. L'horitzó de curta distancia (amb una franja de G u i n a r d ó 100 metres d'amplada), representa la percepció M o n t j ü i c més directa del paisatge urbà de Montbau, caracteritzat a oest pel relleu del Parc de Collserola límit Parc Natural de la Serra de Collserola L a C l o t a i a est per les volumetries edificades a l'entorn. límit de barri 250 m ESCALA N DIN A3 500 m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL VISIBILITAT DES DE L'EIX ESTRUCTURANT DEL PAISATGE URBÀ ESTUDI DE PAISATGE: 0 m 942 m 1989 m perfil camí Montbau EQUIP REDACTOR 1000 m B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi Irbis ecologia aplicada a la sostenibilitat Pla Estel anàlisi socio-territorial Fàtima López historiadora Montserrat Mercadé geògrafa Veclus s.l historiador Ajuntament de Barcelona Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida R3.3 1 2.5 5 7.5 10 12.5 15 17.5 20 22.5 El Mapa de Base ecològica caracteritza els ecosistemes presents des del punt de vista de la seva complexitat i funcionalitat ecològica, entenent que aquestes variables estan associades a una major estructura vertical, major capacitat d'acollir nínxols ecològics i més biodiversitat. El resultat és un índex de complexitat i funcionalitat ecològica representat en un gradient de blanc a blau des dels valors més baixos als valors més alts. Els valors de complexitat i funcionalitat ecològica alts es troben sobretot associats a la xarxa hídrica i al vessant de Collserola, que en general a més, presenta valors bastant homogenis. Els valors a l'àrea urbana descendeixen notablement tot i que es mantenen força alts a la zona de contacte del Parc amb l'àrea urbana, als parcs i espais verds, i especialment a l'àmbit del Campus Mundet. límit Parc Natural de la Serra de Collserola límit de barri ESCALA N DIN A3 1/7000 0 70 140 210m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL MAPA DE BASE ECOLÒGICA ESTUDI DE PAISATGE: Montbau EQUIP REDACTOR B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi Irbis ecologia aplicada a la sostenibilitat Pla Estel anàlisi socio-territorial Fàtima López historiadora Montserrat Mercadé geògrafa Veclus s.l historiador Ajuntament de Barcelona Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida P1.1 0 2.5 5 7.5 10 12.5 15 17.5 20 22.5 El Mapa de Pertorbació antròpica recull la presència d'alguns dels impactes lligats a l'acció antròpica, com les edificacions, el soroll, la xarxa viària, les activitats sobre el territori, etc. El resultat és un índex de pertorbació antròpica representat en un gradient de blanc a magenta des dels valors més baixos als valors més alts. Els valors alts de pertorbació antròpica estan sobretot associats a la xarxa viària i per això es concentren bàsicament a l'àrea urbana del barri. Tot i que a Collserola tenen valors més baixos, a l'àmbit del Parc el resultat és un territori bastant fragmentat, pels múltiples camins i també per la xarxa elèctrica. límit Parc Natural de la Serra de Collserola límit de barri ESCALA N DIN A3 1/7000 0 70 140 210m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL PERTORBACIONS ANTRÒPIQUES ESTUDI DE PAISATGE: Montbau EQUIP REDACTOR B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi Irbis ecologia aplicada a la sostenibilitat Pla Estel anàlisi socio-territorial Fàtima López historiadora Montserrat Mercadé geògrafa Veclus s.l historiador Ajuntament de Barcelona Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida P1.2 Baixa Mitjana Alta Superposant els dos mapes previs es genera el Mapa d'Àrees de fricció que mostra la interacció de la complexitat i funcionalitat ecològica, amb la pertorbació antròpica. Es representa mitjançant una llegenda de doble entrada on es visualitzen simultàniament el valor dels dos índex dels mapes anteriors. Així, les àrees de fricció (on coexisteixen valors alts de complexitat i funcionalitat ecològica amb valors alts de pertorbació), seran les de color morat intens. Les àrees que destaquen amb major fricció són els torrents, l'entorn de la carretera de l'Arrabassada, la zona de contacte entre Collserola i la zona urbana, i les principals zones verdes del barri en contacte amb el viari. límit Parc Natural de la Serra de Collserola límit de barri ESCALA N DIN A3 1/7000 0 70 140 210m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL ÀREES DE FRICCIÓ ESTUDI DE PAISATGE: Montbau EQUIP REDACTOR B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi Irbis ecologia aplicada a la sostenibilitat Pla Estel anàlisi socio-territorial Fàtima López historiadora Montserrat Mercadé geògrafa Veclus s.l historiador Ajuntament de Barcelona Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida P1.3 Alta Mitjana Baixa espais públics consolidats espais verds potencials espais públics domèstics espais d'oportunitat espais d'oportunitat privats façana espai públic de barri façana relacionada amb espai públic domèstic façana relacionada amb espai d'oportunitat font de la Llet natural o de l'ecosistema patrimonial ermita de Sant Cebrià i Santa Justina de barri possibles espais estratègics font del camí de Sant Cebrià PARC NATURAL potencial franja de relació DE LA SERRA DE COLLSEROLA Montbau-Collserola font de Can Llong mirador de Montbau Can Soler accés al PNSC Pedrera de Montbau Palau de les Heures Cases Blanques Recinte Mundet CEM Parc del Laberint d'Horta "ILLES" DE MONTBAU Mundet Collserola recint hospitalari recint Mundet Palau del Jardins zona residencial Marquès d'Alfarràs de Montbau previsió existent cobriment de la Ronda de Dalt torrents Pla de Montbau límit de recinte límit Parc Natural de la Serra de Collserola Fundació Albà límit de barri (Can Frares) Hospital Universitari Vall d'Hebron ESCALA N DIN A3 1/7000 0 70 140 210m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL VALORS I POTENCIALITATS Can Cortada ESTUDI DE PAISATGE: Montbau Granja EQUIP REDACTOR Martí Codolar B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi Irbis ecologia aplicada a la sostenibilitat Pavelló de Pla Estel anàlisi socio-territorial La República Fàtima López historiadora Montserrat Mercadé geògrafa Veclus s.l historiador Ajuntament de Barcelona Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida P2.1 valors d'espais a t r o H a s í n e G t n a S e d í m a C a l l e V a j n a r G a l e d í m a C T o r r e n t d 'e n P a l l ó s n a r u D n e ' d t n e r r o T t e r a n e G n e ' d t n e r r o T u a b t n o M e d t n e r r o T à l l a c c a B l e d t n o f a l e d t n e r r o T contaminació acústica percepció d'inseguretat erosió recintes tancats entrada als recintes pendents camins forestals torrents intensitat acústica límit recintes límit Parc Natural de la Serra de Collserola límit de barri ESCALA N DIN A3 1/5000 0 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL FRAGILITATS ESTUDI DE PAISATGE: Montbau EQUIP REDACTOR B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi Irbis ecologia aplicada a la sostenibilitat Pla Estel anàlisi socio-territorial Fàtima López historiadora Montserrat Mercadé geògrafa Veclus s.l historiador Ajuntament de Barcelona Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida P2.2 EIXOS PROPOSATS eix estructurant de l'ecotò franja de l'ecotò C Montbau - Collserola eix estructurant del sistema urbà H franja de relació St. Genís dels Agudells - Montbau - Horta eix secundari de barri al sistema urbà franja de relació Vall d'Hebron - Montbau - Mundet de l'ecotò Sant Genís dels Agudells estructurant urbà secundari de barri la dimensió de les àrees estratègiques és proporcional al seu nívell d'importància espais públics de barri consolidats espais públics domèstics espais de transició espais d'oportunitat públics espais d'oportunitat privats recorregut lúdico-esportiu Q recorregut històric barri de Montbau recorregut didàctic Parc de Collserola ELEMENTS PATRIMONIALS J patrimoni arquitectònic no catalogat V A Patronat Ribas B Can Fuster Torre Figuelora R C Monestir S. Jeroni D Hospital Universitari M E Granja Martí Codolar G F Pla de Montbau G Cases Blanques Y H Ermita S. Cebrià i S. Justina I Fundació Albà (Can Frares) X J Casa Gallart i Parc de les Heures K Can Marcet Mundet L L Llars Mundet N M Església Llars Mundet N Palau i jardins del laberint d'Horta O Camí de Sant Genís a Horta Q Conjunt de St Genís dels Agudells P Can Travi Nou B R Can Piteu U S Pavelló de la República T "Al pare Benito Menni" I F U "Ritme i projecció" T D Montbau V "Al·legoria les heures" A W "Forma 212" X Bust "Francesc Ferrer i Guàrdia" W Y Bustos "Matrimoni Mundet-Gironella" Z Mistos de Claes Oldenburg previsió existent projecte campus Vall d'Hebron previsió existent cobriment de la Ronda de Dalt passos existents sota Ronda de Dalt torrents límit Parc Natural de la Serra de Collserola límit de barri Vall d'Hebron Horta K O ESCALA N DIN A3 1/9000 E Z 0 90 180 270m Q DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL ESTRATÈGIA GLOBAL DE P TRANSFORMACIÓ ESTUDI DE PAISATGE: Montbau La Teixonera EQUIP REDACTOR B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi Irbis ecologia aplicada a la sostenibilitat Pla Estel anàlisi socio-territorial Fàtima López historiadora La Clota Montserrat Mercadé geògrafa Veclus s.l historiador Ajuntament de Barcelona Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida E1.1 eixos espais eixos estructurants d'oportunitat C ESPAIS POTENCIALS VALORS I POTENCIALITATS H espai drenant verd espai no drenant de terra compactada camins forestals espais impermeabilitzats corriols E G A1 ESPAIS POTENCIALS MOBILITAT pas subterrani Metro espais d'oportunitat xarxa de bus existent espais d'oportunitat privats ACCESSOS MILLORA DE LA FUNCIONALITAT ECOLÒGICA accessos 24h al Parc Natural de Collserola A de les zones d'activitats i 1 M E PROJECTES EXISTENTS A Substituir la jardineria ornamental per verd 2 funcional L1 H B Millorar els sistemes de drenatge implementant O els sistemes urbans de drenatge sostenible(SUDS): E Montbau +accessible, 2019 D C Incrementar la permeabilitat i implementant els sistemes urbans de drenatge sostenible (SUDS) D Reduir la al Parc de Collserola: eliminar duplicitat de camins I2 E Millorar l'espai funcional del torrent F Millorar la funcionalitat al paisatge productiu de les mandarines B I2 MILLORA DE LA FUNCIONALITAT DEL C C PAISATGE URBÀ G Reconfigurar l'eix identificat com a estructurant I1 L6 H Equipar el de cornisa del Parc de Collserola I2 i els camins estructurants com a recorreguts I2 A2 I Millorar la funcionalitat de l'espai en 1 C I Millorar la funcionalitat de l'espai posant A1 2 B M I2 A2 L Dinamitzar i millorar la funcionalitat dels espais 1 I1 A2 exteriors privats L5 P L Activar i dinamitzar els espais exteriors/interiors I1 2 I2 I1 I dels equipaments municipals per a activitats 1 incloent al com a C agent actiu. I1 N I1 L Dinamitzar els espais exteriors del recinte 3 L5 hospitalari amb la de recorreguts L5 L6 P N N A2 B P torrents A2 L1 L5 L Dinamitzar les activitats comercials al barri, i 4 promoure la de nous sistemes L1 L4 I1 A1 L4 I1 L3 L Promoure la dels espais exteriors 5 L1 L1 C vinculats a les plantes baixes residencials I1 L Promoure la i posada en valor dels 6 elements patrimonials de Montbau, tant per B L3 I1 dels residents com per als usuaris potencials d'altres entorns I2 M Equipar i promoure un recorregut N Adequar les fonts i el seu entorn C A2 O L2 L2 B P Implementar elements per a la millora I1 I1 I2 I2 I1 I2 L L2 4 de la mobilitat al barri. ESCALA A2 N I1 DIN A3 1/3000 M 0 30 60 90m B B SECTORS RECONEGUTS ESTUDI DE PAISATGE: L1 Montbau EQUIP REDACTOR B B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi Irbis ecologia aplicada a la sostenibilitat Pla Estel historiadora Veclus s.l historiador Ajuntament de Barcelona Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida E1.2 n a r u D n a C e XARXA DE RECORREGUTS d t n e r r Fon font de la Llet t de la Llet o EXISTENTS T ermita de Sant Cebrià Arquitectura al pie de Collserola Bassa de i Santa Justina Mina de la Fo Sant Ceb Paseo por el pasado nt rià d'Horta - T o de Sant Cebr E ià rmita r B r **dades extretes de e Mina de l'Enginyeria a n c t a d http://www.bcn.cat/horta-guinardo/rutes/6-presentacio.shtml l l e à l a i de l'applicació Rutes Horta-Guinardó 1.1.2 F o n t d font del camí e l Bassa de de Sant Cebrià PROPOSATS Font del Camí Sant Cebrià d'Horta recorregut lúdico-esportiu de Sant Cebrià PARC NATURAL DE LA SERRA DE COLLSEROLA recorregut històric barri de Montbau font de Can Llong recorregut didàctic Parc de Collserola Dipòsit Montbau Font de Can LLong Mina Masia Can Soler Can Soler mirador Bassa de Can Gener Font de la Cabra de Montbau Font dels Pins CATALOGATS font dels Pins Nivell A (BCIN) Nivell B (BCIL) Nivell C (BEI) Conjunt de St Genís dels Agudells NO CATALOGATS edificis no catalogats recintes no catalogats Centre Cívic Casa Groga Pedrera Palau de de Montbau les Heures jardins de Can Piteu Cases Blanques Violant de Bar Recinte Mundet CEM Parc del Laberint d'Horta associació de Mundet veïns de Montbau Jardins Font de Can Barret recorreguts de Montbau terapèutics Palau del Biblioteca de Montbau Mina del Ferro Marquès d'Alfarràs Albert Pérez Baró recorreguts terapèutics Plaça de Mossèn Pla de Montbau Can Fuster CM St Genís Ferran Palau Torre Figuerola Fundació Albà (Can Frares) Hospital Universitari Vall d'Hebron Patronat Ribas Fútbol TARR previsió existent projecte campus Vall d'Hebron previsió existent cobriment de la Ronda de Dalt Velòdrom d'Horta passos existents sota Ronda de Dalt Mina Camí Cal Notari Jardins de límit Parc Natural de la Serra de Collserola Frida Khalo CEM límit de barri Olímpics Jardins de Can Marcet Tennis Vall d'Hebron Jardins de Can Brasó camps municipals Vall d'Hebron - La Teixonera Vall d'Hebron Tennis Can Cortada CEHP ESCALA Pavelló de N DIN A3 1/7000 La República Parc de Rosa 0 70 140 210m Granja Martí Codolar de Luxemburg DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL XARXA DE RECORREGUTS DEL PAISATGE URBÀ Can Travi Nou ESTUDI DE PAISATGE: Torre Jussana Montbau EQUIP REDACTOR La Clota B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi Irbis ecologia aplicada a la sostenibilitat Pla Estel anàlisi socio-territorial Fàtima López historiadora Montserrat Mercadé geògrafa Veclus s.l historiador Ajuntament de Barcelona Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida E1.3 T o r r e n t d ' e n D u r a n T o r r e n t d e C a l N o t a r i t e r a n e G n e ' d t n e r r o T a t r o H a s í n e G t n a S e d í m a C u a b t n o M e d t n e r r o T a l l e V a j n a r G a l e d í m a C E I X E S T R U C T U R A N T D E L ' E C O T Ò SANT GENÍS DELS AGUDELLS 7 PRIORITAT DE TRANSFORMACIÓ DE LES ÀREES ESTRATÈGIQUES PARC DE COLLSEROLA 1 node zona residencial sud i nord - Cases Blanques - Parc de Collserola 2 node Montbau - Mundet - Parc de Collserola 8 3 node Montbau - Mundet - Horta - Parc de Collserola eix estructurant de l'ecotò 4 node St. Genís dels Agudells - Parc de Collserola - Vall d'Hebron - zona residencial sud 5 porta Sant Genís d'Agudells - Parc de Collserola eix secundari del barri 5 eix estructurant del sistema urbà 6 porta districte Montbau - Parc de Collserola 7 porta Montbau - Parc de Collserola EIXOS PROPOSATS 4 6 8 porta Sant Genís dels Agudells - Parc de Collserola (fora d'àmbit) eix estructurant de l'ecotò camí de cornisa estructurant Parc Collserola 2 1 camins estructurants d'accés Parc Collserola àrees amb prioritat d'intervenció zona residencial sud accessos al Parc de Collserola MUNDET zona residencial nord eix estructurant del sistema urbà E I X S E C U N D A R I D E B A R R I àrees amb prioritat d'intervenció 3 eix secundari de barri al sistema urbà àrees amb prioritat d'intervenció elements patrimonials catalogats elements patrimonials no catalogats HORTA previsió existent projecte campus Vall d'Hebron previsió existent cobriment de la Ronda de Dalt passos existents sota Ronda de Dalt c/ Vayreda límit Parc Natural de la Serra de Collserola límit de barri 5 2 4 3 c/ Roger i Solé 1 PRIORITAT DE TRANSFORMACIÓ DE LES ÀREES ESTRATÈGIQUES 1 connexió c/ Roig i Solé - c/ de la Música - Pla de Montbau 2 node c/ Sorolla - c/ Roig i Solé 3 node de l'eix secundari 4 connexió c/ Vayreda - c/ Roig i Solé - c/ l'Escultura - c/ de la Pintura 5 node c/ Roig i Solé - c/ de l'Arquitectura - recinte hospitalari connexions barri - Parc de Collserola E I X E S T R U C T U R A N T S I S T E M A U R B À ESCALA N DIN A3 1/9000 zona residencial sud MUNDET 0 90 180 270m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL PRIORITAT DE TRANSFORMACIÓ DE LES ÀREES ESTRATÈGIQUES PRIORITATS DE TRANSFORMACIÓ 3 5 4 c/ Àngel Marquès 1 node Montbau - Vall d'Hebron 1 2 ESTUDI DE PAISATGE: 2 porta Montbau (Mundet - Horta) Montbau 3 node recinte hospitalari - zona residencial sud EQUIP REDACTOR B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi 4 node de l'eix estructurant Irbis ecologia aplicada a la sostenibilitat Pla Estel anàlisi socio-territorial Fàtima López historiadora 5 node de l'eix estructurant Montserrat Mercadé geògrafa Veclus s.l historiador VALL D'HEBRON connexions ciutat - Parc de Collserola Ajuntament de Barcelona Institut de Paisatge Urbà HORTA i de Qualitat de Vida E1.4 eixos eix torrent Font del Bacallà eix torrent de Montbau eix torrent d'en Genaret eix torrent d'en Duran eix torrent d'en Pallós c/ de la Música c/ de la Pintura c/ de l'Arquitectura ANNEXOS - Annex 1. Fitxes dels conjunts patrimonials - Annex 2. Llistat d’Art públic - Annex 3. Elements ecoambientals rellevants - Annex 4. Estructura social - Annex 5. Informes parcials dels debats ciutadans - Planejament vigent, elaboració pròpia a partir del planejament vigent (PIU), Ajuntament de Barcelona - Pla Director Vall d’Hebron, Ajuntament de Barcelona Sector d’Urbanisme, 2000 - Pla especial de reordenació i desenvolupament de Torre Carlets, Green Project, 2004 - Modificació del Pla Especial de les Llars Mundet, Diputació de Barcelona 2006 - Concurs Portes de Collserola: 09 Montbau – Proposta guanyadora: BioBCN. RGA ARQUITECTES SLP, 2011 - Estudis per al cobriment de la Ronda de Dalt, Pere Joan Ravetllat, Carme Ribas, Esteyco, Josep Ferrando, Martí Franch, Doymo. 2015-2016 - Concurs per a VHIR Institut de Recerca i Campus Vall d’Hebron – Proposta guanyadora: BAAS + Espinet/Ubach, 2017 - Elements d’elevació urbana i estudi per a solucions tècniques al barri de Montbau, Districte d’Horta-Guinardó, Ajuntament de Barcelona, 2019 - Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, AMB i Parc de Collserola. 2019 ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Equip Redactor: B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi - IRBIS - Pla Estel - VECLUS - F. López - M. Mercadé Març 2020 ANNEX 1. FITXES DELS CONJUNTS PATRIMONIALS Institut de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida FITXES DELS CONJUNTS PATRIMONIALS.Ω A banda de les obres arquitectòniques recollides al Catàleg del Patrimoni arquitectònic i històrico-artístic de la ciutat de Barcelona, recopilem un conjunt d’elements patrimonials d’interès històric-artístic i arquitectònic, que corresponen a Montbau, Llars Mundet i l’Hospital de la Vall d’Hebron. L’objectiu és oferir un visió completa del valor patrimonial que té el barri i fomentar la possible futura incorporació al catàleg dels edificis que no estan catalogats, però que tenen un destacat interès. Hem establert una fitxa model, presentem a continuació el seu esquema amb la descripció de cadascun dels seus camps: NOM DEL CONJUNT PATRIMONIAL Adreça Ubicació Autor Arquitecte o altres artífexs Promotor Persona o institució que encarrega i promociona, comitent o mecenatge Època Dates i/o etapes constructives Estil Període historicoartístic al qual correspon per la seva cronologia i les seves característiques estilístiques Ús original Utilitat per al qual va ser realitzar Ús actual Utilitat que té avui en dia Identificador del Catàleg del Número identificatiu del Catàleg del Patrimoni arquitectònic i Patrimoni Arquitectònic històrico-artístic de la ciutat de Barcelona Nivell Protecció Nivell de protecció vigent pel Catàleg del Patrimoni arquitectònic i històrico-artístic de la ciutat de Barcelona Descripció Descripció dels aspectes formals i iconogràfics Fotografia Material gràfic Metodològicament es parteix del model del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, s’han incorporat nous camps i s’ha ampliat la descripció utilitzant diferents fonts que queden recollides en el llistat bibliogràfic. Les obres arquitectòniques es recullen ordenades cronològicament. A - PATRONAT RIBAS B - CAN FUSTER-TORRE FIGUEROLA Adreça Pg Vall d'Hebron, 93-95 Adreça C Judea, 8 - C Getsemaní, 2 Autor Enric Sagnier i Villavecchia Autor Desconegut Promotor Frederic Ribas Regordosa i Lluís Ribas Regordosa Promotor s.XIX residència de Laureà Figuerola i Ballester Època 1920-1930 Època segle XV: origen; nombroses intervencions posteriors Estil Noucentista Estil Medieval Ús original Orfenat amb internat i escola Ús original Residencial i agrícola Ús actual IES Vall d’Hebron Ús actual Acull el Museu Palmero Identificador del 2846 Identificador del 2780 Catàleg del Patrimoni Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Arquitectònic Nivell Protecció Béns culturals d'interès local (B) Nivell Protecció Béns culturals d'interès local (B) Descripció L'edifici es fruit de la reforma de l’antiga finca de Can Besora, terrenys comprats l’any Descripció La finca original ocupava una gran extensió de terreny entre les proximitats del passeig 1919 pel Patronat Ribas i s'inaugurà el 1930. Està format per quatre pavellons de planta de la Vall d’Hebron i Collserola, fins que a mitjans del segle XX va ser urbanitzada. baixa i tres plantes pis, i la capella, units per un altre cos perpendicular i organitzats Masia del segle XV, posteriorment molt modificada. Té un portal d’accés de mig punt amb rigorosa simetria, amb l'església sobre l'eix. Construcció noucentista, l’estil es fa adovellat i obertures amb decoracions d’inspiració gòtiques. A les altres façanes es palpable pels elements procedents del barroc i la tradició de la pròpia arquitectura conserven també elements de pedra treballada a les obertures. De planta catalana, qüestió que es fa visible sensiblement rectangular, el volum irregular és el resultat d'un afegit de cossos no amb els relleus de terra cuita. Es tracta d’un orfenat amb internat i escola, avançat a la massa ben compostos i amb teulades inclinades en diferents direccions. A l’interior es seva època, dissenyat segons els criteris del mètode Montessori. La capacitat era per a conserven mobles originals de l’època i també objectes de ceràmica i algunes peces 800 alumnes i comprenia sales d’estudi àmplies i lluminoses, laboratoris, sala de d’art sacre. cinema sonor, infermeria amb aparells de raigs X. Va tancar el 1971, l’edifici i tot el Després d'una restauració ha estat habilitada com a Museu Palmero, col·lecció d’art i terreny havien estat l’objecte de diferents plans territorials i requalificacions, destinats antiguitats. Cal destacar les pintures fetes pel pintor Maestro Palmero i que giren a considerar-lo zona edificable. A partir d’aquell moment es va iniciar un període de entorn de diverses escenes aparegudes a El Quixot de Miguel de Cervantes. lluita veïnal per salvar els edificis de l’enderrocament, guanyant i esdevenint un institut d’educació secundària. Fotografia Fotografia Font: Catàleg Patrimoni Arquitectònic Font: Catàleg Patrimoni Arquitectònic C - MONESTIR DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON D - HOSPITAL UNIVERSITARI VALL D’HEBRON Adreça Carretera de l'Arrabassada Adreça Pg Vall d'Hebron, 119-129 Autor Desconegut Autor Martín José Marcide Odriozola i d’altres posteriors Promotor Reina Violant de Bar (esposa del comte rei Joan I d’Aragó) Promotor Seguretat social Reina Maria de Castella (esposa del comte rei Alfons el Magnànim) segle XV Època 1952; inauguració 1955 i posteriors ampliacions i remodelacions Època Segles XIV-XV Estil Racionalisme Estil Medieval (Romànic i Gòtic) Ús original Centre hospitalari Ús original Religiós Ús actual Centre hospitalari Ús actual Només queden algunes restes Identificador del No està catalogat Identificador del No està catalogat Catàleg del Patrimoni Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Arquitectònic Nivell Protecció No està catalogat Nivell Protecció No està catalogat Descripció Als terrenys on actualment s’ubica el recinte hospitalari havia estat històricament Descripció Es fundà el 18 d’octubre de 1393 amb la condició de monestir reial, en aquells propietat dels monjos de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, on van situar la Granja Nova moments s’anomenà monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron de Coll de Cerola, de de Sant Jeroni al segle XVIII. Aquest gran complex sanitari va ser la primera gran l’ordre dels jerònims. transformació de l’actual Vall d’Hebron. L’església (1394-1397) era un temple d’una sola nau amb quatre trams de voltes d’arcs El 1955 es va inaugurar l’edifici central, conegut com el “vermell”, el 1965 s’inaugurà ogivals i amb escuts de Violant de Bar a les claus i amb la imatge de sant Jeroni a l’absis. la torre de la Maternitat i la secció infantil, i el 1966, la secció de traumatologia. A cada banda hi havia dues capelles secundàries. A mitjan del segle XV es construeixen Posteriorment i fins a l’actualitat, s’han anat incorporant diverses instal·lacions diverses dependències, com el claustre. El conjunt monàstic estava format per tres d’assistència i recerca sanitària. grups d’edificis units que formaven un escaire. La distribució era a la part de migjorn, Es tracta d’un recinte format per l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, la Fundació de el claustre i el convent, i a l’ala de ponent, les dependències. Es produeixen episodis de Recerca Biomèdica i Docència, associada a la Universitat Autònoma de Barcelona. destrucció i restauració al llarg del temps. Les tropes franceses que havien entrat a Tant l’hospital com el centre d’investigació tenen un gran prestigi nacional i començaments de 1808 van incendiar el monestir, que va quedar destruït en part. internacional. S’inicia la restauració el 1814. El juliol de 1835 uns milicians van incendiar el monestir, s’abandonà definitivament. L’any 1836 es va oferir en subhasta el seu enderrocament, la societat adjudicatària va aprofitar els diferents materials. El 1877 per al traçat de la carretera de la Rabassada es va fer passar pel mig de les dependències abandonades del monestir, tot utilitzant pedres dels murs per afermar el paviment. Amb la Setmana Fotografia Tràgica de 1909 va quedar cremat i destruït. A la segona meitat del segle XX la construcció d’una benzinera va fer desaparèixer alguns dels vestigis que havien arribat del conjunt monàstic. Fotografia Font: Convent of St. Jerome, near Barcelone. Gravat publicat a Londres el 1838. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Font: Ajuntament de Barcelona https://ajuntament.barcelona.cat/horta-guinardo/ca/coneix-el-districte/punts- dinteres/vall-dhebron-barcelona-hospital-campus_92086005523.html E - GRANJA VELLA-MARTI CODOLAR F - PLA DE MONTBAU Adreça Av Cardenal Vidal i Barraquer, 15 Adreça Pla Montbau, 6 Autor Palau residencial: Josep Font i Gumà; Jardins: Artur Rigol Autor Primera etapa, 1960-1963: Guillermo GiráldezDávila, Pedro López Íñigo i Xavier Subias Promotor Família Martí i Codolar Fargas (disseny i redacció). Segona etapa, 1964-1968: Josep Soteras Mauri, Manuel Època 1889 i posteriors remodelacions Baldrich i Tibau, i Antoni Bonet Castellana (disseny i redacció) Estil Modernisme Promotor Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona Ús original Residencial i agrícola Època 1960-1968 Ús actual Seminari i escola d’infermeria, després de que la família Martí i Codolar fes una donació Estil Racionalisme a la congregació dels salesians l’any 1946 Ús original Habitatges particulars Identificador del 2731 Ús actual Habitatges particulars Catàleg del Patrimoni Identificador del No està catalogat Arquitectònic Catàleg del Patrimoni Nivell Protecció Béns culturals d'interès local (B) Arquitectònic Descripció El palau residencial presenta façanes decorades amb escultures de Lluís Puiggener. A Nivell Protecció No està catalogat l’interior, que ha estat molt transformat, es conserva una majestuosa xemeneia d’Antoni Maria Gallissà amb escenes de caça, representades per Alexandre de Riquer. Descripció Per tal de trobar models de referència europea, el Patronat Municipal d’Habitatge de L'edifici afegit a la part posterior és més modern. Consta de planta baixa i un pis amb Barcelona realitzà un viatge a Alemanya per a visitar Interbauamb la reconstrucció del golfes a la part central, i sobre la cantonada esquerra de la façana hi ha una torre barri de Hansaviertelamb obres de Le Corbusier i Walter Gropius, entre d’altres. Basat, mirador amb coberta piramidal. La decoració és de clara influència clàssica per tant, en l’estil racionalista arquitectònic. afrancesada. La primera part edificada és l’occidental, projectada el 1957 per Subias, Giráldez i López Edificació envoltada amb jardí de gust neoclàssic, que ha estat modificat, i decorat Iñigo que van fer una part essencial dels edificis de rajola fosca que formen un dels amb escultures. angles de la plaça. A més, hi col·laboraren diversos arquitectes, entre ells Soteras, Baldrich. Més tard, els anys 1961 i 1962, fou projectat el sector de llevant, sota la direcció d’Antoni Bonet, segons els conceptes urbanístics del C.I.A.M., amb grans espais verds i diferenciació entre circulació rodada i a peu. A banda, es construïren dependencies comuns. Els habitatges de Montbau consisteixen en blocs de pisos creant diversos nuclis amb un tractament racionalista i funcional. L’any 2009, es va remodelar el pla de Montbau amb l’objectiu de recuperar la idea inicial que fos un gran punt de trobada del barri: l’espai es va tancar al pas dels Fotografia vehicles i ara és una plaça totalment per a vianants. Fotografia Font: Ajuntament de Barcelona. https://ajuntament.barcelona.cat/horta-guinardo/ca/coneix-el-districte/punts- dinteres/residencia-salesiana-marti-codolar_99400398867.html Font: Ajuntament de Barcelona https://ajuntament.barcelona.cat/horta-guinardo/ca/coneix-el-districte/punts- dinteres/pla-de-montbau_99400390698.html G - CASES BLANQUES H - ERMITA DE SANT CEBRIÀ I SANTA JUSTINA Adreça C Vayreda, 24 Adreça Camí Sant Cebrià, 109-115 - Ctra Sant Cugat, 234-264 Autor Joan Bosch i Agustí Autor Desconegut Promotor Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona Promotor Ordre dels mínims o de sant Francesc de Paula i de fra Bernat de Boïl Època 1963-1968 Estil Racionalisme Època Segle XII: origen; segles XIX-XX: transformacions Ús original Habitatges particulars Estil Romànic Ús actual Habitatges particulars Ús original Religiós Identificador del No està catalogat Ús actual Religiós Catàleg del Patrimoni Identificador del 2829 Arquitectònic Catàleg del Patrimoni Nivell Protecció No està catalogat Arquitectònic Descripció La construcció d’aquests habitatges corresponen a la tercera fase del Pla de Montbau. Nivell Protecció Béns culturals d'interès local (B) Una altra mostra de la planificació del barri, en aquest cas d’habitatges unifamiliars. És Descripció L’ermita està dedicada als màrtirs cristians del segle III, sant Cebrià d’Antioquia i santa un conjunt de blocs de planta quadrada formats per 52 cases de planta baixa i pis, i Justina. Els orígens no estan documentats, però la forma de construcció suggereix una orientades a migdia. Són conegudes com les “casetes blanques” de Montbau pel color època preromànica. Es tracta d’un petit temple d'una sola nau, amb coberta a dues de les seves parets i l’uniformitat. Segueixen l’estil racionalista propi de Le Corbusier. aigües. Està construït a base de paredat comú, llevat de la façana est que està Situades per damunt de l’antic camí de Sant Cebrià, actual carrer de la Ceràmica, dins arrebossada i emblanquinada. L'interior està executat amb volta de canó rebaixat. Hi d’una zona boscosa, però amb proximitat al barri. Les cases estan separades per cinc ha un retaule barroc de Sant Cebrià i Santa Justina i als laterals de Sant Francesc d'Assís petits carrerons batejats amb noms de colors: Violeta, Blau, Rosa, Groc i Blanc. i Sant Ignasi de Loiola. Fotografia Fotografia Font: Ajuntament de Barcelona. https://ajuntament.barcelona.cat/horta-guinardo/ca/coneix-el-districte/punts- dinteres/cases-blanques_99400477227.html Font: Catàleg Patrimoni Arquitectònic I - FUNDACIÓ ALBÀ (CAN FRARES) J - CASA GALLART I PARC DE LES HEURES Adreça Pg Vall d'Hebron, 149-157 Adreça PgValld'Hebron, 171-179 - C Harmonia, 12-28 - PgValld'Hebron, 171-181 Autor Francesc de Paula del Villar i Carmona (disseny); Bonaventura Bassegoda i Amigó Autor Edifici: August Font i Carreras; jardins: Adrià Piera (finalització) Promotor Josep Gallart i Forgas Promotor Instituït per Miquel Albà i Andreu, en conveni amb la Casa de la Caritat Època 1894-1896 Època 1927 Estil Modernisme Estil Noucentista Ús original Residencial Ús original Residència benèfica Ús actual Dependències de la Universitat de Barcelona i jardins públics Ús actual Residencia Hospital de Sant Miquel - Fundació Albà: centre hospitalari i atenció a la Identificador del 2843 gent gran Catàleg del Patrimoni Identificador del 2847 Arquitectònic Catàleg del Patrimoni Nivell Protecció Béns culturals d'interès local (B) Arquitectònic Descripció Palau de les Heures (1894-1895) realitzat per l’arquitecte August Font. És un edifici Nivell Protecció Bénsambelements d'interès (C) eclèctic construït durant l’època del Modernisme. Segueix el model d’arquitectura Descripció L’edificació es va instal·lar en una antiga masia del segle XVIII, es va inaugurar pel rei senyorial francesa, basada en el tipologia de château(castell), principalment els Alfons XIII. Edifici de gran extensió, de planta rectangular alternats amb volums de renaixentistes i barrocs. Aquesta referència es veu amb la incorporació de quatre planta quadrada, coronats per cobertes planes a quatre aigües de teula ceràmica. Com torres cilíndriques, de volums iguals dos a dos, coronades per pics cònics. Té una planta edifici noucentista segueix una línies decoratives exteriors classicistes estructurades a de forma rectangular i consta d’un semisoterrani, que fa de basament estructural, i partir de formes geomètriques realitzades en estic que creen grans franges tres plantes, la tercera de les quals són les golfes. A més, compta amb una capella. horitzontals. L’edificació està envoltada d'un considerable jardí. L’entrada principal es projecta per una àmplia terrassa que queda delimitada per una balustrada de pedra i lleugerament elevada en relació a l’esplanada que dóna accés als Fotografia jardins. Entre els anys 1986 i 1990 es van fer una sèrie de remodelacions i el 1993 intervingué en la restauració l’arquitecte NormanCinnamond. Els Jardins del Palau de les Heures van ser dissenyats pel jardiner Adrià Piera i foren inaugurats l’any 1896. Envolten l’edifici i segueixen l’estil francès i italià renaixentista. Parteixen d’una estructura geomètrica, organitzada en tres terrasses: el jardí dels brolladors, el jardí dels rosers i l’estany de l’Estrella, que estan connectades per rampes, escales i balustrades. S’aprofita amb intel·ligència per a la seva construcció i disseny, el desnivell de la muntanya i s’estenen en direcció sud-est davant de la façana principal del palau. L’any 1999 es va realitzar una remodelació dels jardins que havien patit anys d’abandonament, l’encarregada va ser l’arquitecta PatriziaFalcone. Es va seguir un criteri de fidelitat als jardins originals per tal de promoure el seu valor històric i paisatgístic. Fotografia Font: Catàleg Patrimoni Arquitectònic Font: Catàleg Patrimoni Arquitectònic K - CAN MARCET (CASA-TORRE I ESGLÉSIA) L - LLARS MUNDET Adreça PgValld'Hebron, 254-262 - C Joan B. Cendrós, 1 - Av Can Marcet, 5 Adreça Pg Vall d'Hebron, 171-173 Autor Església: Manuel Baldrich i Tibau Autor 1ª fase: Joan Rubió i Bellver; 2ª fase: Manuel Baldrich i Tubau Promotor Frederic Marcet i Vidal Promotor Casa de la Caritat i Artur Mundet i Carbó Època Final segle XIX i remodelacions posteriors entre 1928-1940: casa-torre; 1958: església Època 1929-1936 (primera fase constructiva) i 1955-1957 (segona fase constructiva) Estil Modernisme: casa-torre; Moviment modern: església Estil Funcionalisme i Racionalisme Ús original Residencial i religiós Ús original Nou centre hospitalari de la Casa de la Caritat Ús actual Col·legi Salesià Sant Joan Bosco i Convent de la Visitació Ús actual Campus Mundet de la Universitat de Barcelona Identificador del 2848 Identificador del No està catalogat, només l’església Catàleg del Patrimoni Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Arquitectònic Nivell Protecció Bénsambelements d'interès (C) Nivell Protecció No està catalogat, només l’església Descripció De la finca original únicament en queda la casa-torre que contenia una instal·lació Descripció Era un projecte de gran magnitud, entre 1929 i 1936 només s’havia construït el pavelló d'aigua provinent de Can Travi. La torre de l'antiga finca s'aixeca sobre un volum de de Llevant i els fonaments del pavelló de Ponent. Entre 1939 i 1940, amb la guerra civil planta rectangular, amb coberta a quatre aigües de teula ceràmica vidriada policroma. i postguerra, el pavelló de Llevant i els seus entorns van ser el “campo de concentración És d’estil modernista amb reminiscències neomudèjars, en destaca la utilització del de prisioneros de San Juan de Horta”. El 1942 es cedeix al Govern Civil de Barcelona maó vist a l'emmarcament de les obertures, els ràfecs dentats molt elaborats i els pilars com a alberg d’indigents i de captaires. El 1955, Artur Mundet i Carbó va fer una que flanquegen la torre, de la qual sobresurt una petita piràmide recoberta per escates donació de 40 milions de pessetes de l’època perquè s’acabessin de construir els ceràmiques. Aquesta mateixa forma del coronament es repeteix al cos que queda pavellons. Així es construeixen els nous pavellons amb el nom de la seva esposa, Anna adossat a la base de la torre de planta quadrada. Tot el conjunt, després de l'ocupació Gironella de Mundet. per part de la comunitat religiosa, s'ha transformat per afegir el claustre i l’església. Pel L’arquitecte Manuel Baldrich va fer una concepció total del projecte, i no només dels que fa a l'església té moltes similituds amb l'església de Llars Mundet, del mateix aspectes estrictament arquitectònics. Va dissenyar el mobiliari, va triar els colors de la arquitecte. La planta és rectangular i s'il·lumina mitjançant grans obertures amb vitralls pintura i va decidir quines obres d’art decorarien els jardins, els passadissos i els als murs de la banda est. Consta de la torre campanar de planta quadrada. despatxos. El conjunt està format per quatre grans pavellons, una església i un edifici Fotografies independent per a sala d’actes. A banda, hi ha un complex esportiu i alguna petita construcció de serveis. Els edificis estan situats al voltant d’una plaça central, en la que ara hi ha un estany, i darrera de l’església hi ha una altra zona enjardinada. L’arquitecte Manuel Ribas Piera va dirigir les restauracions i adaptacions necessàries per al nou ús universitari, que va començar el 1994. Al recinte s’hi va afegir un nou edifici d’aules, el més proper al passeig de la Vall d’Hebron, aixecat amb un estil semblant a la resta, per no desentonar, que va rebre el nom de Migdia2. Fotografia Font: Catàleg Patrimoni Arquitectònic Font: Ajuntament de Barcelona https://ajuntament.barcelona.cat/horta-guinardo/ca/coneix-el-districte/punts- dinteres/residencia-assistida-per-a-gent-gran-llars-mundet_92168173838.html M - ESGLÉSIA LLARS MUNDET N ANTIC PALAU DEL MARQUÈS D’ALFARRÀS I JARDINS DEL LABERINT Adreça PgValld'Hebron, 171-181 - C Harmonia, 12-24 Adreça Pg Castanyers, 1-17 - C G. Desvalls, 21-51 - C P. Freire, 1 - Pg Vall Hebron, 183 Autor Manuel Baldrich i Tibau Autor Domenico Bagutti (paisatgista, jardiner i arquitecte italià)segles XVIII-XIX; Jaume Valls (mestre d’obres) segles XVIII-XIX; Elies Rogent i Amat (arquitecte) segle XIX Promotor Artur Mundet i Carbó Promotor Joan Antoni Desvalls i d’Ardena, sisè marquès de Llupià, quart de Poal i consort Època 1954-1957 d’Alfarràs: segle XVIII Estil Racionalisme Època Segles XII-XIX: antic Palau del Marquès d’Alfarràs, en què s’inclou l’antiga Torre Ús original Religiós Sobirana d’origen medieval - Segles XVIII-XIX: jardins del Laberint Ús actual Religiós Estil Medieval a Romanticisme/Historicisme: arquitectura Identificador del 2845 Neoclassicisme i Romanticisme: jardins Ús original Residencial i lúdic Catàleg del Patrimoni Ús actual Parc urbà Ajuntament de Barcelona obert al públic, obres de condicionament Arquitectònic acabades el 1970 Nivell Protecció Béns culturals d'interès local (B) Identificador del Catàleg del 2844 Descripció L'església se situa dins de les originals Llars Mundet. Considerat l’edifici més interessant Patrimoni Arquitectònic del conjunt, consta de planta de creu llatina i construcció d'obra vista. Baldrich i Tibau Nivell Protecció Béns culturals d'interès nacional (A) s'inspirà en models de l'arquitectura nòrdica, especialment AlvarAalto, tant en Descripció La finca està constituïda principalment per l’antic palau del marquès d’Alfarràs – l'aspecte constructiu com en el decoratiu. Cal destacar els vitralls de Jordi Domènech i abans Llupià- i els Jardins del Laberint. A més hi ha integrades altres dependencies, com el pavelló neoclàssic i elements escultòrics. Will Faber, que obren verticalment els paraments laterals de l'església. La torre del L'antic palau del marquès d’Alfarràs està format per un conjunt d’edificacions campanar és de planta quadrada, té obertures en la part superior a cadascuna de les superposades de diferents períodes compresos entre el segle XII i el segle XIX. cares. Participaren a la decoració interior i exterior destacats artistes com Josep Maria Adossada a la casa, es conserva una torre de defensa, anomenada Torre Sobirana o Subirachs, Eudald Serra, Joan Josep Tharrats i Will Faber, entre d’altres. Superior d’Horta d’origen medieval. El palau dona com a resultat una gran massa edificada aïllada amb façanes als quatre vents. El pati dóna accés a l’edificació que està formada per un nucli central que inclou un cos adossat al costat més septentrional. El nucli central està flanquejat per dos cossos laterals, a les ales oest i est. A la de l’est s’afegeix una ala annexa que prolonga l'edifici fins a l'extrem més oriental de la finca. El conjunt arquitectònic es troba en un estat d’abandonament i deteriorament progressiu. El Parc del Laberint d’Horta és el jardí més antic que té Barcelona i són de gran valor històric i estètic. Està construït seguint la topografia del terreny que s’estableix a partir d’una estructura organitzada en terrasses enjardinades, com a model del jardí italià del Renaixement. L’espectacularitat del laberint i la seva singularitat fa que el coneixem com aquest element integrant del parc. Es configura a partir d’un ampli recorregut de 750 metres de xiprers retallats. A mitjan del segle XIX, els hereus de Desvalls van ampliar el jardí, tot iniciant la construcció de l’anomenat jardí romàntic. Fotografia Fotografia Font: CABALLÉ, Francesc (dir.), Estudi històrico- Font: Catàleg Patrimoni Arquitectònic arquitectònic de l’antic Palau del Marquès d’Alfarràs (Laberint d’Horta). Barcelona: Font: Catàleg Patrimoni Arquitectònic Ajuntament de Barcelona. BIMSA, Barcelona d’Infraestructures Municipals, març 2019. ANNEX 2. LLISTAT D’ART PÚBLIC Font: Ajuntament de Barcelona. Secció Urbanisme, Art públic. Web: http://w10.bcn.cat/APPS/gmocataleg_monum/CambiaIdiomaAc.do?idioma=ca&pagina=welcome ANNEX 3. ELEMENTS ECOAMBIENTALS RELLEVANTS  Determinants físics Més al sud, trobem també el torrent de Montbau o Gombau, que ara es troba en pràcticament tot el seu recorregut Geologia i edafologia canalitzat i soterrat. Baixava pel carrer Arquitectura i s’unia als dos anteriors al carrer Jorge Manrique. Els tres A l’àmbit de Montbau hi afloren tres tipologies de roques diferents, d’acord a la cartografia de la Diputació de torrents formaven la riera d’en Marcel·lí, que desguassava més avall, a la riera d’Horta. Barcelona, disponible al SITxell (vegeu Plànol R1.3_Geologia): Val a dir que l’àmbit d’estudi inclou també un petit tram del torrent d’en Pallós, el qual presenta la major part de - Roques metamòrfiques poc coherents, que combinen fil·lites pigallades, cornubianites i quarsites del la seva conca al barri d’Horta, tot i que s’insereix al barri de Montbau en el seu tram final. És el tram on passa entre Paleozoic, situades al vessant de Collserola. el campus de la Universitat de Barcelona i els jardins del Laberint d’Horta. A partir d’aquesta altura queda soterrat - Roques plutòniques coherents, tipus granitoides i granodiorites, que afloren als contactes entre el vessant i conduit al clavegueram. de Collserola i la plana. Passant a altres elements relacionats amb el cicle de l’aigua, com a fonts ornamentals, a Montbau hi trobem la - Sediments incoherents, molt poc o no cimentats: graves, sorres, argiles i llims del Quaternari, que font del Pla de Montbau, situada al costat oest dels Jardins de Pedro Muñoz Seca. conformen l’inici del Pla de Barcelona. Als jardins de Montbau hi trobem la única font de Barcelona que serveix aigua directament del subsol (comunicació Pel que fa als patrimoni geològic, s’ha consultat la cartografia d’Espais d’interès geològic disponible del directa de l’Ajuntament de Barcelona, 2019). Departament de Territori i Sostenibilitat (vegeu Plànol R1.3_Geologia). A l’àmbit hi trobem l’extrem est de la geozona “Paleozoic de Collserola i Santa Creu d'Olorda” (codi 339). Es tracta d’una formació de l’edat paleozoica  Biodiversitat que combina: roques plutòniques prehercinianes i filonianes associades, formacions sedimentàries d'especial rellevància, i roques metamòrfiques. Flora En relació a la flora podem diferenciar per una banda, la flora pròpia del vessant de Collserola d’aquelles espècies El valor patrimonial d'aquesta geozona respon al caràcter de registre geològic de processos geològics d'origen que trobem al medi urbà. Començant per les espècies de Collserola, cal tenir en compte que es tracta d’un àmbit intern, els quals actualment s'evidencien mitjançant l'observació i interpretació de les roques i estructures amb una profusa biodiversitat florística: s’han observat més de 3.500 tàxons diferents dins l’espai protegit. aflorants. L’interès es fonamenta igualment en el caràcter de representativitat dins la història geològica de A l’espai del Parc Natural de la Serra de Collserola (PNSC) situat al barri de Montbau l’estrat arbori sol ser jove i hi Catalunya, doncs amb un recorregut reduït es pot il·lustrar el transcurs de l'evolució geològica durant els temps predomina l’arboç (Arbutus unedo), l’alzina (Quercus ilex) i el pi blanc (Pinus halepensis). S’hi troba una important paleozoics, fent especial èmfasi en l'Orogènia Herciniana i el que suposa la posterior conformació de l'anomenat diversitat d’arbustos, amb espècies com el llentiscle (Pistacia lentiscus), el garric (Quercus coccifera), el roldor o sòcol paleozoic. A més, la seva posició estratègica i l’elevació topogràfica permeten efectuar una interpretació del emborratxacabres (Coriaria myrtifolia), el bruc boal (Erica arborea), el bruc d’hivern (Erica multiflora), l’estepa paisatge geològic, fonamentalment en relació a l'evolució en els temps paleògens i neògens. Per tant, ambdós borrera (Cistus albidus), l’estepa negra (Cistus monspeliensis), el galzeran (Ruscus acuelatus), la ginesta vera aspectes, l'interès com a registre geològic de l'evolució antiga i l'interès com a possibilitat d'interpretar (Spartium junceum), entre moltes d’altres. Hi són també freqüents espècies de lianes, com l’arítjol (Smilax aspera), geològicament el paisatge, s’hi complementen perfectament. el lligabosc (Lonicera implexa), l’heura (Hedera helix) o l’esbarzer (Rubus ulmifolius). Les plantes herbàcies hi tenen Al vessant de Collserola hi predominen els sòls situats sobre pissarres i altres roques silíciques, que són una presència relativament menor, podent-hi trobar espècies com el fenàs de bosc (Brachypodium sylvaticum) o predominantment argilosos i de pH més aviat àcid. Aquests es troben poblats per espècies vegetals amb clara espècies que típiques de marges de camins i clarianes, com el fonoll (Foeniculum vulgare) o el card marià (Silybum tendència cap als sòls silícics o de naturalesa inespecífica. marianum). Apareixen també en alguns àmbits plantes no basculars, especialment molses, què creixen sobre troncs i roques en espais ombrívols. Xarxa fluvial i altres elements hídrics – Cicle de l’aigua Passant a la flora urbana, d’acord a l’Atles de biodiversitat on-line de l’Ajuntament de Barcelona, al barri de La xarxa fluvial de Montbau es composa de varis torrents (vegeu Plànol R1.4 Cicle de l'aigua). En primer lloc, cal Montbau un total de 308 tàxons de plantes (al nivell de subespècies) han estat identificades als espais verds urbans, destacar que el torrent d’en Duran o de can Barret drena la major part de l’àmbit d’estudi. Es nodreix de la font de tractant-se principalment d’espècies cultivades. Entre elles trobem nombroses espècies de flora autòctona de la la Llet i de la font de la Meca. Passa per Sant Cebrià d’Horta, on trobem dues fonts més, la font de Sant Cebrià i la conca mediterrània: amb arbres com el pi blanc (Pinus halepensis), el xiprer (Cupressus sempervirens), l’alzina font del Parc del Laberint – Enees, i continua pel sud del jardí del Palau de les Heures. A partir d’aquesta alçada ara (Quercus ilex), la surera (Quercus suber), la carrasca (Quercus rotundifolia), el garrofer (Ceratonia síliqua), el freixe és canalitzat i incorporat a la xarxa de clavegueram. Antigament baixava aproximadament pel que ara és el carrer de fulla estreta (Fraxinus angustifolia), el llorer (Laurus nobilis) o l’olivera (Olea europaea var. europaea); Harmonia i creuava la carretera de Cornellà a Fogars de Tordera (passeig de la Vall d’Hebron). nombrosos arbustos; entre els quals l’arboç (Arbutus unedo), l’aladern (Rhamnus alaternus), el llentiscle (Pistacia El torrent d’en Genaret o Pomaret o presenta una conca més reduïda, que se situa al sud de la conca del torrent lentiscus), l’arç blanc (Crataegus monogyna), l’argelaga negra (Calicotome spinosa), el boix (Buxus sempervirens), d’en Duran. Baixa de Collserola per la zona on avui hi ha les anomenades casetes blanques, des d’on antigament el garric (Quercus coccifera), estepes (Cistus spp.) el romaní (Rosmarinus officinalis) etc.; lianes com l’arítjol (Smilax continuava per on ara hi ha els jardins de Montbau / carrer Poesia i creuava també el passeig de la Vall d’Hebron. aspera), el lligabosc mediterrani (Lonicera implexa) o l’heura (Hedera hèlix); i dins l’estrat herbaci trobem el S’unia amb el torrent d’en Duran on avui hi ha el carrer Juan de Mena. Actualment, el torrent d’en Genaret es galzeran (Ruscus aculeatus), la falzia de bosc (Asplenium onopteris). troba canalitzat i incorporat a la xarxa de clavegueram abans de la seva arribada a les casetes blanques. Prop del Per altra banda, s’hi troben diverses espècies de fruiters, que sovint són plantats en ambients urbans per la seva seu naixement encara trobem la font de la Cabra. floració vistosa. En són exemples: l’avellaner (Corylus avellana), l’ametller (Prunus dulcis), el presseguer (Prunus pèrsica), el magraner (Punica granatum) o el perer (Pyrus communis). Als espais verds de Montbau també són comunes espècies al·lòctones amb força tradició en la jardineria urbana a  Avinguda d’Arturo Mundet: Hi trobem espècies molt variades, entre les quals, la prunera de fulles Barcelona, on han estat molt emprades com a arbres d’alineació, per exemple trobem: la mèlia (Melia azederach), vermelles (Prunus cerasifera 'Pissardii'), el xiprer, el pinastre (Pinus pinastre), palmeres de dos espècies la tipuana (Tipuana tipu), l’arbre ampolla (Brachychiton populneus), l’arbre de l’amor (Cercis siliquastrum), la (Phoenix canariensis i Washingtonia robusta). Aquesta avinguda finalitza a la plaça de Manuel Baldrich catalpa (Catalpa bignonioides). De la mateixa manera apareixen diverses espècies d’arbusts natives d’àsia, com el amb una rotonda enmig, on hi ha una olivera de talla mitjana. cotoneàster (Cotoneaster franchetti), l’evònim (Euonymus japonicus) o el pitòspor (Pittosporum tobira).  Carrer de Paulo Freire: Hi trobem plàtans d’ombra i xiprers. També es profusa la presència de flora que combina tant espècies autòctones com al·lòctones a nombrosos No hi ha arbres ni arbredes declarades monumentals a l’àmbit. intersticis enjardinats al barri de Montbau. Aquests espais són especialment abundants a l’àrea residencial, on es combinen petits espais verds de gestió municipal amb jardineres i testos cultivats pel veïnat. Fauna Iniciem aquest apartat parlant de les aus, ja que constitueix el grup de vertebrats més divers a l’àmbit i també el grup pel qual s’ha generat més informació. El grup de les aus, a més de presentar importants poblacions a Montbau, té una especial incidència en la percepció del paisatge. D’una banda, les aus són relativament fàcils d’observar, aportant bellesa i una major sensació de contacte amb la natura. D’altra banda, els seus cants, a mode de paisatges sonors, generen una atmosfera de calma i contemplació en alguns indrets, podent-hi incrementar el sentit identitari i de pertinença. De fet, al PNSC es va iniciar al 2015 una línia de treball d'enregistrament continu dels sons naturals, on s’estudien els canvis en els patrons de cant d’algunes espècies, així com les relacions entre el paisatge sonor natural, les biofonies, amb el soroll produït per fonts d'origen antròpic, o antropofonies. D’acord a l’Atles de biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona, al barri de Montbau hi ha 83 espècies d’aus que fan niu. Cal destacar els rapinyaires, d’una banda, pel seu paper ecològic i, per altra banda, per la seva especificitat i vulnerabilitat, pel qual necessiten condicions de baixa pertorbació ambiental. Com a exemples d’espècies de rapinyaire que nien a Montbau trobem: l’àguila marcenca (Circaetus gallicus), l’astor (Accipiter gentilis), el falcó pelegrí (Falco peregrinus) o el mussol comú. Per altra banda, hi trobem diverses espècies pròpies d’ambients d’aigua, com el bernat pescaire (Ardea cinerea) o la polla d'aigua (Gallinula chloropus). També hi nien espècies típiques d'ambients oberts, com la puput (Upupa epops) o el gratapalles (Emberiza cirlus), entre d'altres passeriformes. Així com també hi nia avifauna més forestal, per exemple, la mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus) o el verdum (Chloris chloris). Trobem igualment ocells de roquissars, com la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) i aus que nien als edificis, com l’oreneta comuna (Hirundo rústica), el ballester (Apus melba) o l’estornell (Sturnus vulgaris). És remarcable el fet que des del Turó de la Magarola, situat al contacte entre el barri de Montbau i el límit municipal Intersticis enjardinats al barri de Montbau amb espècies com Acanthus mollis, Dracaena draco o Pittosporum tobira. Foto: Irbis (2019). amb Sant Cugat del Vallès, s’efectua un seguiment de la migració d’aus als mesos de setembre i octubre des de fa Pel que fa a l’arbrat dels carrers, l’Atles de biodiversitat llista un total de 335 tàxons identificats (al nivell de 31 anys. Des d’aquest punt privilegiat (el segon cim més alt de Collserola) s’observa, per una banda, la plana de subespècies). Moltes d’aquestes es corresponen amb les espècies arbòries ja citades per la flora dels espais verds Barcelona, amb el barri de Montbau en primer pla. Per l’altra banda, s’abasta la plana Vallesana, amb vistes també urbans. Val a dir que l’arbre més freqüent és el plàtan d’ombra (Platanus x hispanica), mentre que entre la resta de Montserrat. Es tracta d’un punt que queda en la ruta de migració que transcorre paral·lela a la costa del d’espècies presents destaca la presència d’espècies al·lòctones. Algunes de les combinacions d’arbres més Mediterrani, on la Serra de Collserola té una especial rellevància en les rutes migratòries d’Europa Occidental. característiques del barri són: Les aus aprofiten corrents d’aire per fer aquests desplaçaments de centenars o fins i tot milers de quilòmetres. Les espècies migradores són variades, incloent tant aus rapinyaires, com passeriformes i apodiformes. Hi ha espècies  Passeig de la Vall d’Hebron: Hi predominen el plàtan d’ombra intercalat amb l’arbre ampolla, com també que fan aquests viatges agrupades i d’altres individualment, tot i que en aquests casos l’aprofitament de les trams amb altres espècies, com el pollancre (Populus nigra) o el pi pinyer. corrents també pot portar a ajuntar més d’un individu. Al llarg d’aquests anys de seguiment, no s’han observat  Avinguda del Jordà: L’arbrat d’alineació correspon a plàtan d’ombra. disminucions rellevants de poblacions d’aus, sinó que en el cas d’algunes rapinyaires han augmentat lleugerament.  Carrer de l’Arquitectura: Hi trobem el plàtan d’ombra intercalat amb altres espècies com la tipuana, el pi A tall d’exemple, en un matí de mitjans d’octubre vam poder observar més d’una desena d’espècies migradores pinyer, el pollancre, etc. diferents: pinsà, ballester, oreneta vulgar, oreneta cuablanca, cotoliu, xixella, xoriguer, aligot comú, esparver... fins  Carrer de la Poesia: Hi ha el pi pinyer intercalat amb altres espècies com el pi blanc, la mèlia, la catalpa, i tot un exemplar d’àliga pescadora. etc. En definitiva, l’avistament d’aus al Turó de la Magarola constitueix una activitat on s’hi vincula l’interès faunístic  Carrer de l’Harmonia: Presenta per trams el plàtan d’ombra, la catalpa i l’arbre de l’amor, entre d’altres amb el gaudi paisatgístic que ofereixen les vistes del barri de Montbau i l’àmplia percepció de la ciutat de Barcelona espècies. i els seus entorns. A més, suposa també una plataforma de trobada d’ornitòlegs, experts o amateurs, que any rere any es reuneixen en aquest punt, així com també s’hi desenvolupa una important activitat didàctica i divulgativa per a públic familiar durant els caps de setmana de setembre i principi d’octubre que apropa ciència i ciutadania. Vista de Montbau i altres barris de Barcelona al fons des del Turó de la Magarola. Fotos: Irbis (2019). Pel que fa als mamífers, trobem diverses espècies de ratpenats, tant a la part urbana com al vessant de Collserola. Imatges il·lustratives en relació als mamífers de Montbau. Fotos: Irbis (2019). Val a dir que a la zona residencial de Montbau l’Ajuntament de Barcelona ha instal·lat caixes-niu per a potenciar les poblacions d’aquests àvids depredadors de mosquits i altres insectes. Trobem altres tipus de mamífers vinculats Per als rèptils, podem trobar 15 espècies que es reprodueixen al Parc, que inclouen des del vidriol (Anguis fragilis) a Collserola, per bé que solen ser difícils d’observar, per exemple carnívors com la geneta (Geneta geneta) o la o la serp verda (Malpolon monspessulanus), fins al llangardaix ocel·lat (Timon lepidus). Cal tenir en compte que hi guineu (Vulpes vulpes) o rosegadors com la musaranya comuna (Crocidura russula) o el ratolí de bosc (Apodemus ha diverses espècies d’herpetofauna vinculades als roquissars però també a les construccions humanes, on el dragó sylvaticus). Alguns mamífers experimenten una certa expansió i poden ser vistos en àrees urbanes, per exemple comú (Tarentola mauritanica) i la sargantana comuna (Podarcis liolepsis) són les més abundants. l’esquirol (Sciurus vulgaris), mentre que d’altres presenten poblacions en declivi a Collserola com el toixó (Meles Pel que fa als amfibis, la seva presència en zones urbanes és molt escassa, podent-se trobar en alguns parcs de meles). Aquest declivi es vincula a diverses causes, entre elles, la seva caça, l’aïllament d’altres poblacions de la Barcelona. A Collserola trobem 10 espècies, de les quals les més ben distribuïdes és molt probable que es trobin a regió, els atropellaments, la pèrdua dels espais agrícoles a Collserola o la competència amb el porc senglar (Sus Montbau (Alytes obstetricans, Bufo bufo, Rana perezi...). scrofa). Respecte la població de porc senglar val a dir que s’ha anat incrementant al Parc, especialment durant la darrera Fongs dècada. Forçada pel creixement poblacional i l’aïllament ecològic del Parc ha esdevingut una espècie sinantròpica, A Collserola hi trobem també una important diversitat de fongs i líquens, amb 58 tàxons diferents observats. aprofitant l’oportunitat d’obtenir recursos tròfics d’origen antròpic de la perifèria. La seva presència a zones Malgrat que els fongs sovint són un grup biològic poc visibilitat, cal destacar que inclouen moltes espècies què urbanes, comporta conflictes diversos que requereixen una gestió complexa, tant pel risc d’accidents amb vehicles, desenvolupen una inestimable funció en els cicles ecològics: s’encarreguen de descompondre la matèria orgànica pels danys que ocasiona a finques i conreus, com perquè una abundància excessiva de senglar als espais morta (junt amb diversos grups de bacteris) retornant nutrients al sòl. També trobem espècies de fongs biodiversos pot comportar una sobrepressió sobre alguns elements fràgils (plantes bulboses, fongs, predació sobre simbiòtiques, com les micorrizes que viuen amb les arrels de les plantes, proporcionant-los principalment fauna sensible, competència tròfica amb d’altres espècies, etc.). nutrients, minerals i aigua, mentre que el fong obté de la planta hidrats de carboni i vitamines. Els líquens també són espècies simbiòtiques, on s’associen una alga i un fong: l’alga proveeix aliment i el fong genera protecció enfront a la dessecació, entre d’altres funcions. Un tret molt interessant dels líquens és que són uns excel·lents indicadors de la qualitat atmosfèrica. És per això que al centre de Barcelona no se’n troben, donant lloc al que els liquenòlegs anomenen “desert liquènic”. Per tant, trobar-ne al vessant de Collserola mostra que la contaminació és notablement més baixa en aquests espais. Espècies rares – vulnerables – colonitzadores En aquest apartat es destaquen algunes espècies que per les seves característiques específiques requereixen d’una menció especial. S’hi inclouen tant espècies que destaquen per la seva raresa al territori o la seva especificitat per algunes condicions ambientals molt reduïdes, com espècies que es troben en una situació de vulnerabilitat o Es considera invasora a ...? (sí/no) regressió, de manera que la seva conservació a petita o a major escala es troba amenaçada. Espècie Estudi d’espècies Catalunya Espanya Pel que fa a la flora prioritària, val a dir que a Collserola s’han llistat 9 espècies de protecció prioritària, tanmateix Invasores BCN (EXOCAT 2012)1 (RD 630/2013)2 3 d’elles no han estat retrobades i 4 es consideren en estat desconegut. Les altres dues són Carex grioletti, herba pròpia de clarianes de bosc humit, i Cheilanthes tinaei, falguera que creix a les parets rocoses i penya-segats i Araujia sericifera Sí Sí Sí presenten poblacions molt vulnerables. Arundo donax Sí Sí No Cal també fer palès que en la cartografia de la DIBA (2012) “Localitats amb presència d'espècies flora d'interès” Azolla spp. Sí Sí Sí elaborada en base a cites bibliogràfiques i treball de camp desenvolupada per al PEPNAT s’havia trobat la presència Buddleja davidii Sí Sí Sí de l’espècie Arisarum simorrhinum al parc forestal de la Meca, espècie d’herba perenne pròpia de roquissars i sòls Carpobrotus sp Sí Sí Sí argilosos. Cortaderia selloana Sí Sí Sí Quant a la fauna prioritària, a Collserola destaca la presència de quatre espècies de quiròpters de protecció Cotoneaster lacteus Sí No No prioritària a nivell de la xarxa Natura 2000. Per als rèptils, es considera en regressió l’única espècie prioritària amb presència al Parc: el llangardaix ocel·lat (Timon lepidus), característic d’hàbitats oberts o semioberts. L’única Cotoneaster pannosus Sí No No espècie prioritària per als amfibis, el gripau d’esperons (Pelobates cultripes), tot i que estava extingida i es troba Cylindropuntia spp. Si No Sí en procés de reintroducció en diversos indrets del sector occidental del Parc. Eschscholzia californica Sí No No Existeixen moltes espècies d’aus amb interès de conservació. D’una banda, pot ser interessant recuperar espècies Fallopia baldschuanica Si No Sí com el botxí (Lanius meridionalis) o l’òliva (Tyto alba) vinculades als conreus. Per altra banda, és important afavorir Gomphocarpus fruticosus Sí No No la nidificació d’espècies de rapinyaires com l’àguila marcenca (Circaetus gallicus), l’aligot (Buteo buteo) i l’astor Helianthus tuberosus Sí Sí No (Accipiter gentilis), garantint zones boscoses amb baixa pertorbació ambiental. També són espècies amb poques parelles o en regressió dins el Parc el mussol (Athene noctua), el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i el duc (Bubo Ipomoea indica Sí No No bubo), per a les quals són d’interès els ambients rupícoles combinats amb la presència de mosaic agroforestals. Ligustrum lucidum Sí Sí No Respecte els invertebrats, destaquen com a espècies d’interès comunitari de la Directiva Hàbitats el lepidòpter Lonicera japonica Sí Sí No Euphydryas aurinia i els coleòpters Cerambyx cerdo i Lucanus cervus) pels quals és essencial l’afavoriment dels Nicotiana glauca Sí Sí Sí boscos madurs. També cal ressaltar dues espècies d’insectes de gran interès, Brachycroptaphus tryxalicerus i Opuntia aurantiaca Sí No No Vibertiola cinerea, que habiten als prats d’albellatge. Opuntia ficus indica Sí Sí No A continuació també s’inclouen aquelles espècies al·lòctones les quals fora del medi urbà han mostrat un alt poder colonitzador (o també anomenat invasor). Entre les espècies de flora al·lòctona d’alt poder colonitzador, cal citar- O. dilenii, O. maxima, O. stricta Sí No Sí ne diverses pel que fa a la flora: l’ailant (Ailanthus altíssima), la robínia (Robinia pseudoacacia) l’atzavara (Agave Parthenocissus quinquefolia Sí Sí No americana), la cortadèria (Cortaderia selloana). Parthenocissus tricuspidata Sí No No D’acord a l’Estudi d’espècies invasores a la ciutat de Barcelona (Ajuntament de Barcelona, 2014) cal tenir en Pennisetum setaceum Sí No Sí compte un llistat d’espècies exòtiques d’alt potencial colonitzador per al qual s’estableix la prohibició de plantar- Pennisetum villosum Sí Sí Sí les a la franja de Collserola (límit del parc natural més un radi de 1.000 metres a l’entorn). Phytolacca americana Sí Sí No Taula 1. Llistat d’espècies que l’Estudi d’espècies invasores a la ciutat de Barcelona per les quals es prohibeix la plantació a la franja de Collserola (límit del parc natural més un radi de 1.000 metres a l’entorn). Es presenta també Pittosporum tobira Sí No No si figuren a l’EXOCAT 2012 i al RD 630/2013. Prunus laurocerasus Sí No No Es considera invasora a ...? (sí/no) Pyracantha angustifolia Sí No No Espècie Estudi d’espècies Catalunya Espanya Robinia pseudoacacia Sí Sí No Invasores BCN (EXOCAT 2012)1 (RD 630/2013)2 Senecio angulatus Sí Si No Acacia dealbata Sí No Sí Senecio inaequidens Sí Sí Sí Acer negundo Sí Sí No Senecio pterophorus Sí Si No Agave americana Sí Sí Sí Catalogació segons EXOCAT 2012, annex I (Les espècies exòtiques de Catalunya), Departament d’Agricultura, Ailanthus altissima Sí Sí Sí Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Real Decreto 630/2013, de 2 de agosto, por el que se regula el Catálogo español de especies exóticas invasores. Aloe maculata Sí No No Font: Ajuntament de Barcelona, 2014. - 32.341 Estepars dominats per estepa negra (Cistus monspeliensis), silicícoles, de les contrades mediterrànies marítimes Aquesta problemàtica s’està encarant de forma sistemàtica mitjançant el Pla de gestió de les espècies vegetals - 32.41 Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), sense plantes termòfiles o gairebé exòtiques invasores al Parc Natural de la Serra de Collserola. Les actuacions plantejades presenten com a mesura - 32.4G Bosquines dominades per matabou (Bupleurum fruticosum), sovint fent el mantell marginal més destacada de prevenció la prohibició de plantar aquestes 53 espècies en l’àmbit del Parc Natural i en una d'alzinars, de terra baixa franja perimetral que pot englobar els nuclis urbans. En aquest sentit, el Parc està treballant des de 2004 en el - 32.A Ginestars de ginesta vera (Spartium junceum), de les contrades mediterrànies (sobretot les control de les poblacions de: Ailanthus sp.; Arundo donax; Agave sp.; Opuntia sp.; Phytolacca sp.; i Senecio marítimes) pterophorus. - 32.gr2 Grup d'hàbitats de matollars (estepars i brolles) silicícoles de terra baixa Pel que fa a la fauna al·lòctona d’elevat potencial colonitzador, la importació d’espècies exòtiques a les grans àrees Boscos aciculifolis metropolitanes, facilita la irrupció crònica de nombroses espècies al·lòctones, algunes de les quals poden trobar - 42.827+ Pinedes de pinastre (Pinus pinaster), o repoblacions, sense sotabosc llenyós condicions adients i tenir caràcter altament colonitzador. - 42.8315 Pinedes de pi pinyer (Pinus pinea), sovint amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles, de Actualment, només a Collserola es calcula que hi ha 29 espècies d’animals exòtics, on el grup que en presenta més la terra baixa catalana són els peixos, amb 7 espècies, i els rèptils i els artròpodes, amb 6 espècies detectades, seguit pels les aus amb 5, - 42.8413+ Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de màquies o garrigues d'alzinar o de els amfibis amb 3 i finalment, els mamífers i els gasteròpodes on només s’ha registrat una espècie al·lòctona. Cal carrascar destacar el rossinyol del Japó (Leiothrix lutea), per la capacitat de poblar i assolir densitats considerables en - 42.8417+ Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), sense sotabosc llenyós ambients poc pertorbats que l’han portat a distribuir-se pràcticament per la totalitat del parc. A l’àrea urbana de Boscos esclerofil·les i laurifolis Montbau és habitual trobar la cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus) i la cotorra de Kramer (Psittacula - 45.3121+ Alzinars de terra baixa, catalanooccitans krameri). - 45.3122+ Alzinars amb roures (Quercus faginea, Q. pubescens...), de terra baixa i de l'estatge submontà - 45.3123+ Alzinars amb pins (Pinus spp.) de terra baixa  Hàbitats – Cobertes de sòl Bosquines i matollars de muntanya i d’ambients frescals de terra baixa Els hàbitats són aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, - 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus ulmifolius)..., de terra baixa (i de abiòtiques i biòtiques. Tenen, per tant, un interès especial des de la perspectiva de l'ecologia, ja que defineixen el l'estatge montà) territori considerant tant els seus trets biològics com certes condicions ambientals, i també els efectes de les Prats (i altres formacions herbàcies) pertorbacions (incloses les derivades de l’activitat humana). Representen, per tant, un enfoc d’estudi que - 34.511 Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum) amb teròfits, calcícoles, de terra baixa possibilita una interpretació ecològica d’un determinat indret. - 34.634 Prats sabanoides d'albellatge (Hyparrhenia hirta), de vessants solells de les contrades marítimes Per a caracteritzar l’àmbit pel que fa als seus hàbitats s’han emprat les bases cartogràfiques digitals de la Conreus llenyosos i plantacions d’arbres Cartografia dels hàbitats dels espais naturals protegits) que es troben disponibles al web del Departament de - 83.16 Conreus de cítrics Territori i Sostenibilitat (vegeu Plànol R1.5 Hàbitats i Espais verds urbans, on es representen els hàbitats de l’àmbit - 83.3251+ Plantacions de plàtans (Platanus orientalis var. acerifolia) i d'altres arbres planifolis de sòls protegit per grans grups d’hàbitats, junt amb altres elements en relació al verd urbà). Aquesta base cartogràfica humits integra la Cartografia dels hàbitats CORINE i dels hàbitats d'interès comunitari (CHIC) a escala 1:10.000 de la xarxa Camps abandonats, ermots i àrees ruderals d'espais naturals protegits de Catalunya. - 87.21+ Comunitats ruderals de terra baixa Cal puntualitzar que cada un dels grans grups d’hàbitats representats al Plànol R1.5 Hàbitats i Espais verds urbans - 87.61 Arbredes i matollars d'espècies exòtiques (Ailanthus, Broussonetia, Celtis, Retama sphaerocarpa,.) inclou els següents tipus d’hàbitats concrets. Font: Elaboració pròpia a partir de la Cartografia dels hàbitats dels espais naturals protegits del Departament de Territori i Sostenibilitat. Taula 2. Hàbitats concrets inclosos dins de grans grups d’hàbitats a la Cartografia dels hàbitats dels espais naturals protegits amb presència a Montbau. A continuació es descriuen breument els hàbitats amb més de 3 ha de recobriment presents al vessant de Bosquines i matollars mediterranis i submediterranis Collserola pertanyent al barri de Montbau, d’acord a aquesta cartografia: - 32.1121+ Màquies d'alzina (Quercus ilex), acidòfiles, de terra baixa i de la muntanya mediterrània - 32.1152+ Màquies amb barreja d'alzina (Quercus ilex) i roures (Quercus spp.), de les terres mediterrànies 32.311. Arboçars (formacions d’Arbutus unedo) i altres bosquines silicícoles, de les contrades mediterrànies occidentals. Es tracta de bosquines (generalment de 2-4 m d’alçària) denses, dominades per laurifolis i - 32.311 Arboçars (formacions d'Arbutus unedo) i altres bosquines silicícoles, de les contrades esclerofil·les, principalment l’arboç, on l’estrat herbaci i lianoide sol ser poc abundant. Al llarg de l’any, presenten mediterrànies occidentals un aspecte força constant, si bé la rebrotada primaveral sol ser notable. Constitueix l’hàbitat més abundant al - 32.322+ Bruguerars dominats per bruc boal (Erica arborea), silicícoles, dels costers i dels sòls secs de les vessant de Collserola que interessa l’àmbit d’estudi, apareixent intermitentment per tot ell. contrades mediterrànies marítimes 42.8413+ Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de màquies o garrigues d’alzinar o de carrascar. Barcelona (CAACB). Val a dir que es tracta d’un matollar on hi apareixen en gran mesura espècies autòctones de Aquest hàbitat es composa de pinedes de pi blanc amb un sotabosc llenyós i esclerofil·le, dominat per garrics matollar mediterrani, amb individus d’exòtiques intercalats. De fet s’han trobat altres espais que a nivell ecològic (Quercus coccifera), alzines (Quercus ilex) o carrasques (Quercus rotundifolia). L’estrat herbaci sol ser poc es troben més alterats, com es comentarà més endavant a l’apartat sobre l’Espai funcional de Collserola i àrees de important. Aquest hàbitat apareix també intermitentment l’àmbit. transició. 42.8417+ Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), sense sotabosc llenyós. Poblacions de pi blanc amb sotabosc Pel que fa als hàbitats amb un interès especial de conservació, cal destacar que a l’àmbit d’estudi trobem dos herbaci xeròfil o, fins i tot, sense sotabosc. A l’àmbit d’estudi, aquest hàbitat el trobem recurrentment en diversos polígons que corresponen a Habitats de conservació prioritària dins el PNSC establerts per la XPN de la DIBA espais de contacte entre l’espai urbà i Collserola, com a resultat de la pressió antròpica a què estan subjectes, (cartografia de la DIBA i del Grup de Geobotànica, UB, 2012). Es tracta de dos polígons del següent hàbitat: donant lloc a unes pinedes ecològicament més simplificades que les que trobem en espais més interns del Parc. 34k. Prats sabanoides d'albellatge (Hyparrhenia hirta), de vessants solells de les contrades marítimes. Aquest 32.1121+ Màquies d’alzina (Quercus ilex), acidòfiles, de terra baixa i de la muntanya mediterrània. Bes tracta de hàbitat que ocupa quasi 0,8 ha a l’àmbit, corresponen a prats de més d’1 m d’alçària, d’aspecte ufanós durant bosquines d’arbres joves, principalment alzines, i d’arbustos que solen incloure diverses lianes i mates petites. l’època plujosa i pallosos la resta de l’any. Dominats per les tofes, d’un bru rogenc, de l’albellatge, responsables de Sovint hi sobresurten algunes alzines arborescents, mentre que el gruix de la comunitat forma un estrat de pocs l’aspecte sabanoide del gramenet, les quals, juntament amb altres plantes herbàcies altes, com el fonoll, la ruda o metres d’alçària. Quasi tots els components són esclerofil·les, per bé que hi ha també alguns laurifolis i plantes de el trèvol pudent, constitueixen un estrat herbaci superior. L’estrat inferior està dominat pel llistó, tot i que hi solen fulla petita, o linears. Aquest hàbitat apareix intermitentment per tot el vessant. germinar a la primavera moltes plantes anuals. Excepcionalment, hi creixen algunes mates xeròfiles, com ara la 45.3123+ Alzinars amb pins (Pinus spp.) de terra baixa. Són boscos amb barreja d’alzines i pins; on generalment ginesta vera. Trobem prats d’albellatge al nord de l’àmbit, al Parc forestal de la Meca, com també n’apareixen al els pins solen constituir un estrat arbori superior. El sotabosc sol ser abundant i divers, i hi predominen els arbusts sud del vessant observat, prop de Sant Genís dels Agudells. esclerofil·les. Als boscos més ben desenvolupats, s’hi pot distingir un estrat arbustiu alt i un de baix. A més, hi són En base a la cartografia dels Hàbitats d’Interès Comunitari 1:50.000 versió 2 (2008-12) disponible al web del especialment freqüents les lianes que s’enfilen sobre els arbustos o sobre les mateixes alzines en cerca de la llum Departament de Territori i Sostenibilitat podem concloure que la major part de l’espai de vessant de Collserola directa del Sol. L’estrat herbaci sol ser molt dispers i poc desenvolupat, constituït per plantes que aguanten bé la correspon a Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC). Els diversos polígons de HIC que trobem a l’àmbit corresponen als penombra. A l’àmbit d’estudi les màquies d’alzina es troben principalment per la banda sud-oest. HIC: 42.8315. Pinedes de pi pinyer (Pinus pinea), sovint amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana. Poblacions de pi pinyer que sovint porten sota seu brolles d’estepes o bosquines, corresponents a  9340 Alzinars i carrascars estadis regressius dels alzinars. Les trobem intercalades en diversos espais de l’àmbit, com per exemple al parc  9540 Pinedes mediterrànies forestal de la Meca.  O bé una combinació d’ambdós 32.322+ Bruguerars dominats per bruc boal (Erica arborea), silicícoles, dels costers i dels sòls secs de les A l’àmbit d’estudi no hi trobem HIC de conservació prioritària. contrades mediterrànies marítimes. Corresponen a formacions arbustives denses i altes (sovint de 2-3 m) Per tal de fer una anàlisi més general dels hàbitats del barri de Montbau, incloent també els hàbitats fora del PNSC definides per les poblacions del bruc boal que deixen relativament poc espai per a d’altres arbustos més baixos, hem emprat la Cartografia dels hàbitats a Catalunya 1:50.000, versió 2 (2008-12), del Departament de Territori i limitats a les petites clarianes. Sovint es barregen amb el bruc arbustos o arbrets esclerofil·les, o bé hi ha un estrat Sostenibilitat. La delimitació dels hàbitats de Montbau d’aquesta capa s’ha agrupat per grans tipologies superior clar (d’alzina o de pins). Apareixen principalment al nord-oest de l’àmbit. d’ecosistemes per tal de conèixer-ne les abundàncies relatives. Amb això trobem que el grup amb més superfície 32.A Ginestars de ginesta vera (Spartium junceum), de les contrades mediterrànies (sobretot les marítimes). Es al barri són els ecosistemes urbans (38,28% de la superfície total), seguit de prop pels boscos (30,24% de la tracta de formacions arbustives altes (2-3 m), sovint una mica irregulars, a causa dels buits que hi ha entre els superfície). Els matollars també tenen una representació apreciable (amb el 22,02% de la superfície del barri), diferents individus de l’espècie dominant; més rarament fan petits claps densos. Comprenen algun altre arbust de mentre que els herbassars presenten una superfície més baixa (del 9,46%). brolles o bosquines i un estrat herbaci divers, format tant per grans herbes vivaces com per petites mates i plantes anuals. L’arquitectura de l’espècie dominant, sense fulles i amb tiges verticals, fa que arribi força llum a terra i Taula 3. Proporció d’hàbitats classificats per grans tipus d’ecosistemes dona un caràcter poc definit a la resta del component florístic. Les trobem en espais de contacte o propers a l’espai Tipus d’ecosistema Àrea (m²) Àrea (%) urbà. Urbà 786.725 38,28% 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus ulmifolius)..., de terra baixa (i de l’estatge Bosc 621.550 30,24% montà). Aquests són matollars espinosos, densos i impenetrables, dominats generalment per l’esbarzer i, de Matollar 452.619 22,02% vegades, pel roldor. Depenent de les condicions de l’indret (insolació, pluviometria, continentalitat, etc.) i de les Herbaci 194.353 9,46% característiques del sòl, les plantes que acompanyen l’esbarzer són diferents; l’estrat herbaci, quan la bardissa és molt densa, és gairebé inexistent. A l’àmbit es troba en diversos racons de fondal, com en un tram del torrent d’en Total general 2.055.247 100,00% Duran o al voltant de la font de la Llet. Per altra banda, tot i que presenta una superfície reduïda que no arriba a les 0,5 ha, s’ha de tenir en compte que Font: Elaboració pròpia a partir de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya 1:50.000, versió 2 (2008-12) del l’àmbit hi ha un hàbitat d’espècies exòtiques: 87.61 Arbredes i matollars d'espècies exòtiques (Ailanthus, Departament de Territori i Sostenibilitat. Broussonetia, Celtis, Retama sphaerocarpa,.), situat al costat del Centre d'Acollida d'Animals de Companyia de Finalment, també s’ha de considerar que l’espai urbà representa un tipus d’hàbitat adient per a moltes espècies. La protecció del Collserola des de la normativa sectorial queda reconeguda pel Decret 146/2010, de 19 d’octubre, Per exemple, dins l’hàbitat urbà, els edificis ecològicament fan les funcions d’un penya-segat, ja que ofereixen de declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola i de les reserves naturals parcials de la Font Groga i de la escletxes i cavitats que poden resultar espais de refugi per determinades espècies pròpies d’aquests ambients, que Rierada-Can Balasc, havent estat prèviament inclòs dins el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), el 1992, i dins la poden variar depenent dels materials i altres característiques dels edificis. Per exemple, una major antiguitat sol Xarxa Natura 2000 com a Lloc d’Importància Comunitària (LIC) dins de la tipologia d’espais de muntanya litoral, el conferir més escletxes i cavitats que serveixen de recer per a un major nombre d’espècies. 2006. Donat que en la cartografia dels Hàbitats de Catalunya 1:50.000, versió 2 (Departament de Territori i Sostenibilitat, És remarcable que una gran proporció del barri de Montbau queda inclosa dins l’Espai Natural de Protecció Especial 2008-12) tota la part construïda i urbanitzada del barri de Montbau apareix com a àrea urbana (codi 86a “Àrees Parc Natural de la Serra de Collserola (com ja s’ha dit inclòs també al PEIN i la Xarxa Natura 2000): el 59,70% de la urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada”), s’han analitzat també les Cobertes del sòl (CREAF, superfície total del barri situat a l’oest, mentre que el 40,30% restant queda fora de l’àmbit de protecció, situant- 2009), cartografia de molt més detall, que permet detectar les zones verdes, l’arbrat urbà i les zones de transició se més a l’est. Cal també citar que el barri de Montbau limita per l’oest amb la Reserva Natural Parcial de la Font entre els espais més biodiversos i els més urbans. D’aquesta manera, s’ha pogut observar (plànol R1.5 Hàbitats i Groga. Espais verds urbans) com la presència de verd urbà –inclòs en les categories de “zones verdes urbanes” i “arbrat urbà”– al llarg del barri és força elevada però intermitent. Trobem retalls urbans enjardinats tant a les àrees Síntesi de l’evolució Collserola en el darrer segle d’equipaments –dins el complex hospitalari i especialment dins el recinte Mundet–, com a l’àrea residencial, on Històricament Collserola ha estat un espai força explotat per la producció humana, especialment per a l’agricultura, s’hi identifiquen els Jardins de Pedro Muñoz Seca i el Parc de Montbau. junt amb espais vegetats de menor essent molt freqüent la vinya al segle XIX, com també per a l’obtenció de fusta. La seva biomassa forestal va quedar envergadura. Tanmateix, val a dir que a l’escala de la cartografia emprada, no es reconeixen els nombrosos fortament minvada després de la Guerra Civil espanyola, és per això que als anys quaranta es van repoblar moltes intersticis enjardinats de mida petita entre edificis, dels quals ja hem parlat al subapartat anterior sobre zones de la serra, sobretot al vessant de Barcelona. biodiversitat. Al llarg del segle XX, la franja de conreus que durant segles distanciava els nuclis urbans dels boscos de Collserola es va anar reduint progressivament. Així, les ciutats i viles del voltant de la serra van anar ocupant cada cop més  Parc Natural de Collserola territori. La Serra de Collserola, amb les seves gairebé 11.000 hectàrees, desenvolupa un paper molt rellevant dins el conjunt L’any 1985 es va dur a terme novament un pla de repoblació, en total unes cent hectàrees, bàsicament de pi pinyer d’espais lliures de l’àrea metropolitana de Barcelona. La seva posició entre els rius Besòs i Llobregat, separant les (Pinus pinea). Actualment, les repoblacions només es fan a les zones cremades que ja havien estat repoblades planes del Vallès del Pla de Barcelona, ha configurat la peculiar estructura d’anella de l’Àrea Metropolitana de anteriorment, donat que la bona regeneració natural que experimenta la vegetació mediterrània no fa necessària Barcelona. El relleu de Collserola, de major pendent respecte dels espais més planers que l’envolten, l’ha preservat la repoblació. En poden ser excepció les comunitats de ribera, on la vegetació presenta més dificultats a l’hora de del creixement urbà indiferenciat. recuperar els espais perduts, a causa de la separació física entre torrents, que fa difícil la recolonització natural del D’aquesta manera, avui, enmig d’una àrea densament poblada i congestionada, hi trobem un territori biodivers, seu hàbitat. És per això que els darrers anys s’han fet algunes plantacions puntuals de vegetació de ribera. amb boscos, matollars i algunes parcel·les agrícoles, què representa un espai crucial en l’equilibri ambiental i Concretament al barri de Montbau s’han efectuat 3 repoblacions de bosc (vegeu Imatge 1): ecosistèmic de les ciutats que l’envolten. Així doncs, cal tenir present que Collserola desenvolupa un  Polígon gran més a l’oest: 1940 importantíssim paper ecològic a nivell metropolità: manteniment de la biodiversitat, captació de CO₂ i proveïment  Polígon gran més a l’est (a tocar del sòl urbà): 1993 d’O₂, millora de la qualitat de l’aire, regulació del cicle de l’aigua, etc.  Polígon petit a l’est (torrent del Genaret): 1994 Collserola dins el planejament En l’actualitat, el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola té com a prioritat el manteniment de la El seu reconeixement dins el planejament urbanístic té antecedents històrics en figures com el Regional Planning, diversitat biològica i la conservació i millora del mosaic de paisatges existent a la serra. 1932, de Rubió Tudurí o el Pla Provincial de Barcelona, 1963, de Manuel Baldrich, el qual preveia la creació del Parc del Tibidabo. Aquests plantejament van cristal·litzar amb l’elaboració del Pla General Metropolità (PGM), 1976, Imatge 1. Repoblacions forestals efectuades a l’àmbit d’estudi. que va estructurar l’àrea metropolitana i va definir els grans espais a preservar del creixement urbà, i el Pla especial d'ordenació i protecció del medi natural del Parc de Collserola (PEPCo), 1987, que va definir les normes per a garantir la conservació dels recursos naturals i de l’equilibri ecològic de la serra. Ambdues són les principals figures de planejament urbanístic que regulen l’àmbit de la Serra de Collserola. Val a dir que actualment aquestes dues figures del planejament es troben en fase de renovació. Així, tenim d’una banda el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat provisionalment l’abril de 2019, que ha de substituir el vigent PEPCo i regularà les 8.170 hectàrees de superfície total d’àmbit protegit. I per altra banda el Pla Director Urbanístic de Barcelona, aprovat en fase d’Avanç de Pla el març de 2019, que ha de substituir el vigent PGM. També es troba degradat el vessant situat entre la pedrera de Montbau i Sant Genís dels Agudells. En aquesta àrea de pendent suau s’observen vessaments de residus de la construcció, sobre els quals han crescut espècies al·lòctones com Arundo donax i Agave americana. També es veuen molts residus d’altres tipus, principalment de plàstic però també veiem restes d’amiant. Apareixen alguns arbres autòctones, com el garrofer (Ceratonia Siliqua) o l’alzina surera (Quercus súber). Per altra banda, en relació als espais de transició cal tenir en compte el concurs d’idees realitzat el 2011 sobre les Portes de Collserola. Aquest concurs va ser convocat per l’Ajuntament, d’acord amb el Consorci del Parc de Collserola i la Generalitat, amb l’objectiu de posar en valor Collserola, enfortir la presència del parc natural, fer baixar la natura a la ciutat i apropar-la als ciutadans. A l’àmbit de Montbau es trobaria la Porta 9: CAN TRAVI -CAMÍ DEL TORRENT DEL GENERET - PLAÇA DEL CARGOL, PARC DE LES HEURES - SANT CEBRIÀ, CAMÍ LLARS MUNDET - PASSEIG DE LES AIGÜES. Es tracta d’un espai que inclou en la seva part superior una gran superfície boscosa dins el Parc Natural. S’estén cap a la ciutat a través dels espais lliures urbans del barri de Montbau, i del Parc de les Heures, per travessar més al sud la Ronda de Dalt i enllaçar la part central del Parc de la Vall d’Hebron. L’equip guanyador d’aquesta porta fou RGA ARQUITECTES SLP junt amb altres col·laboradors. A continuació es sintetitzen els principals aspectes d’aquesta proposta. Es considerà la porta com un espai de transició entre dos espais diferenciats: la casa i l’entorn, bidireccionals. No es tracta d’un espai únicament funcional, sinó que és una de les portes de la ciutat que afavoreix l’intercanvi. Font: Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. S’hi reconeix, que la planificació urbana necessita urgentment incorporar models ecològics espacials per enfrontar les necessitats de la població. Més encara, considerant el marc del canvi global. En aquest context, considera que  Espai funcional de Collserola i àrees de transició les portes són una oportunitat de bastir una agrosilvociutat i recuperar els components del paisatge romà: silva D’acord al PEPNat, s’estableix un Espai funcional que envolta perimetralment l’espai protegit, com també inclou (boscos) saltus (pastures) i ager (camps). Proposen trencar la disjuntiva que al seu entendre impera entre el mercat alguns àmbits intersticials. Així, l’Espai funcional comprèn els terrenys situats fora de l’àmbit territorial de l’espai i l’abandonament, i la protecció i l’abandonament. PEIN Serra de Collserola que, per les seves característiques o per la seva funcionalitat, són necessaris per a garantir En aquest discurs realitza, en síntesi, diferents tipus de propostes: el compliment dels objectius de protecció i millora de la biodiversitat del Parc natural. El Pla delimita aquest espai  Quant a la biodiversitat, el restabliment d’un corredor verd, el camí d’aigües i un connector cívic. i hi estableix directrius i recomanacions. La superfície total d’aquest àmbit és de 3.662 hectàrees.  Definició d’una zona silvo, una urbana i una de transició, amb la recuperació dels boscos d’arbrat humit. Val a dir que, d’acord al Plànol d’Ordenació O15.Delimitació de l’Espai funcional, del document del Pla especial de  Proposta d’agrosilvociutat d’agricultura, de ciutat en mosaic. protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat  Propostes d’espais públics, programació i espais de connexió. provisionalment l’abril de 2019, aquests espais del barri de Montbau que queden fora del Parc són considerats  Reprogramació d’edificis existents. com a “Àmbits de transició amb els nuclis urbans”, a excepció d’algunes peces urbanes, com són el recinte de  Previsió de noves edificacions. l’Hospital de la Vall d’Hebron i els blocs de Sant Jeroni.  Connectivitat, altres actuacions com la jardineria de baix consum hídric i baix manteniment A més, el barri de Montbau forma part íntegrament del Perímetre de protecció prioritària per a la prevenció  Reprogramació d’espais de connexió: Observatori del canvi. d'incendis forestals de la Serra de Collserola, el qual s’aplica per a la planificació de la prevenció d'incendis forestals,  Potenciar els camins a mitja cota del parc (nou tram al torrent del Genaret, vora nord exterior al parc de establert pel Departament d'Agricultura. les Heures, vora nord exterior al parc del Laberint). Cal tenir en compte que els espais de transició suporten un nivell de pertorbació força elevat, ja que reben una forta pressió antròpica de les àrees urbanes. En aquest sentit, s’ha observat que el peu de mont a Montbau es  Mobilitat: potenciar la connexió urbana amb barris veïns (obrir la connexió amb la rotonda de les Llars troba actualment força degradat a nivell ecològic, el que deriva en un paisatge més aviat pobre i amb poca Mundet). identitat. L’agrosilvociutat s’interpreta com a un mosaic interconnectat entre ager, silvus, i saltus procurant la reducció de És el cas, per exemple, del fondal del torrent d’en Genaret, un espai amb presència de residus i poca estructura la petjada ecològica i proveir els serveis d’abastament (aliments aigua, matèries primeres, etc.); els de regulació vertical. Al voltant de la torrentera escassegen els arbres i la majoria són robínies, mentre que aigües amunt la (clima, qualitat de l’aire, regulació de les pertorbacions, etc.) i culturals (coneixement, identitat, estètics, lúdics, configuració es va fent més diversa i complexa amb una màquia d’alzines. També es troba simplificat el vessant educatius, etc.). Conclou que la reducció de la dependència energètica i de la petjada ecològica són desitjables, que envolta el torrent, on la cobertura és poc uniforme, hi ha moltes plantes de jardineria i pocs arbusts tendint d’un ecosistema simplificat i tancat a un de més complex i obert. mediterranis. Tot i això apareixen diversos exemplars de falzia negra (Asplenium sp.), espècie típica d’alzinars Per a gestionar això, defineixen la idea de custòdia urbana, és a dir, un conjunt d’estratègies i tècniques que ombrívols. pretenen implicar la ciutadania en la gestió d’espais i edificis urbans, mitjançant tècniques de custòdia i emprenedoria social. Una estratègia de participació activa per a implicar els diversos agents urbans. S’hi inclou també una producció agrícola cooperativa i on les cooperatives de consum responsable permeten accedir al dret basic a l’auto-abastament. Això té una funció educativa, de major vincle entre la terra que evita la simplificació Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020 d’estils de vida i promou la creació de riquesa espiritual. Prenent el Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020 com a referent principal en matèria d’estratègia per connectar i afavorir la biodiversitat urbana, cal tenir en compte que el barri de Montbau es defineix com un dels  Verd urbà – Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona sis barris que són “Espais de connexió amb Collserola”, d’acord al plànol titulat Espais d’interès natural i horts al Espais verds urbans nucli urbà. El barri de Montbau compta amb diversos parcs i jardins, essent els més destacats els següents: Pel que fa als corredors verds urbans establerts pel Pla, cal destacar la presència d’un corredor que creua Montbau, unint Collserola amb l’anella interior de Barcelona. Donada la definició a escala força genèrica d’aquests corredors  Jardins de Montbau si ens fixem en el corredor d’interès veiem que creuaria el barri per un àmbit indeterminat entre el carrer de  Jardins del Palau de les Heures l’Harmonia i el carrer de la Poesia. Considerant la disponibilitat d’espais oberts en aquest entorn, l’espai amb major  Jardins de Pedro Muñoz Seca potencial per a concretar aquest corredor és el carrer de la Poesia, especialment gràcies a la connexió amb els Els jardins de Montbau se situen entre el carrer de la Poesia i el carrer de Joan Sales, en un emplaçament amb un jardins de Montbau i, tot seguit, el vessant de Collserola. marcat pendent de nord-oest a sud-est. S’estructura en diferents nivells transitables, entre els quals s’estenen Imatge 2. Corredors verds urbans del Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020. talussos de gespa. Destaca la presència de diversos arbres de gran envergadura, entre els quals trobem lledoners (Celtis australis), tipuanes (Tipuana tipu) i pins blancs (Pinus halepensis). És un espai dedicat a l’estada i al lleure,  CO2 i canvi climàtic amb una zona d’esport per a gent gran a la part superior (carrer Vayreda) i un parc infantil a la inferior (carrer de Com és ben sabut, el canvi climàtic es tracta d’una problemàtica d’escala planetària i amb uns efectes ja patents, Joan Sales). La configuració d’aquest espai verd és poc biodiversa, amb una certa diversitat d’arbres però sense pel qual cal abordar també aquesta qüestió des de l’estudi del paisatge. D’una banda, cal tenir en compte els biodiversitat a la resta d’estrats, on els arbustos són pocs i només apareixen per formar bardisses retallades aspectes referents a la mitigació d’aquesta crisi ambiental. En aquest sentit, alhora que cal minimitzar el consum (sobretot Pittosporum tobira) i la resta del verd correspon a gespa. d’energies fòssils, és clau incrementar les superfícies de verd. En aquest sentit, l’acció d’absorció de CO₂ més Els jardins del Palau de les Heures, dissenyats per Adrià Piera, s'estructuren a cada nivell al voltant d'uns estanys important l’efectua l’estrat arbori, gràcies seu desenvolupament de biomassa en totes les dimensions. Es tracta centrals amb brolladors d'aigua, i a l'espai circumdant se situen uns parterres de broderie rodejats d'espècies d’una fixació que en els arbres més comuns a Catalunya oscil·la en un rang de les 3 a les 20 t CO₂/ha anuals. arbòries com palmeres, magnòlies (Magnolia grandiflora) i castanyers d'Índia (Aesculus hippocastanum). Hi ha Tinguem en compte la fixació de l’estrat arbori suposa prop d’un 83% del potencial d’absorció dels boscos catalans també roserars i tests de terracota amb geranis. Els jardins van ser restaurats el 1999 per Patrizia Falcone i oberts mentre que el 17% restant és fixat al sotabosc (CREAF, 2010). al públic. Als estany hi són presents amfibis. Alhora cal considerar estratègies d’adaptació al canvi climàtic per assolir uns paisatges resilients. Aquestes han Els jardins de Pedro Muñoz Seca es troben entre el Passeig de la Vall d’Hebron i la plaça de Montbau. Tot i que d’incloure alhora criteris per incrementar la probabilitat de supervivència del verd urbà, com criteris que permetin aquest espai es troba pràcticament adjacent a la Ronda de Dalt, aconsegueix generar un ambient recollit gràcies a atenuar els efectes del canvi climàtic. Són espècies resilients al canvi climàtic aquelles que tolerin onades de calor, la configuració d’una bardissa densa que l’aïlla del trànsit rodat, per bé que no emmudeix el soroll dels motors. En períodes de sequera com també episodis de fortes pluges. En aquest sentit, les espècies autòctones mediterrànies aquests jardins trobem diverses espècies d’arbres com el castanyer d’Índia, el ginkgo (Ginkgo biloba), el xiprer poden suportar amples rangs de condicions meteorològiques, doncs el nostre clima sol ser procliu a importants (Cupressus sempervirens) o el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara). L’espai compta amb una àrea de jocs infantils. variacions de temperatura i precipitacions tant intranuals com interanuals. De forma similar al comentat pels jardins de Montbau, els jardins de Pedro Muñoz Seca presenten una configuració Pel que fa a l’esmorteïment dels impactes derivats del canvi climàtic és clau potenciar el paper regulador tèrmic poc biodiversa, amb un fort predomini de la cobertura amb genpes i per tant una manca de diversitat d’arbustos i de la vegetació, incrementant superfície verda però també les seves prestacions. Alhora, les plantes milloren d’herbàcies. enormement la infiltració d’aigua al subsol, permetent la conservació d’aquest recurs i reduint l’escorrentiu superficial, de manera que es redueixen les probabilitats d’inundacions, alhora que es descarrega el sistema de D’acord a la informació disponible al Servei de dades obertes de l'Ajuntament de Barcelona, Open Data Bcn, al barri clavegueram i les plantes de depuració. de Montbau no trobem cap hort pertanyent a la Xarxa d'Horts Urbans de Barcelona del programa de participació Val a dir que a nivell de la ciutat de Barcelona, l’Ajuntament està desplegant diversos plans i estratègies que de l'Àrea de Medi Ambient destinat al conreu ecològic per a les persones més grans de 65 anys de la ciutat. apunten en aquesta mateixa direcció, on destaca, per una banda, el Pla Clima 2018-2030, que té per objectiu Pel que fa al context d’espais verds a Montbau, resulta molt il·lustratiu l’estudi d’imatges de satèl·lit per a detectar principal Reduir per al 2030 les emissions de GEH per càpita un 45% respecte 2005 i Incrementar el verd urbà en el verd real present, a partir d’imatges del Landsat per mitjà de l’índex NDVI (Normalized Diference Vegetation 1,6 km². Index), que expressa la densitat i vigorositat de la vegetació, realitzat amb imatges de 2017. Aquestes imatges Per altra banda, el 15 de gener de 2020 la ciutat de Barcelona ha declarat l’emergència climàtica, amb un paquet mostren a vista d’ocell que Montbau és un barri també en la part urbana molt més verd que la majoria de barris de 103 mesures. Si ens fixem en els reptes més rellevants per al vector “Canvi de model urbà”, tenim: de Barcelona, ja siguin barris propers com el Coll – la Teixonera, com d’altres més allunyats: l’Eixample, Gràcia, - Incrementar el verd urbà i aconseguir que es distribueixi de manera equilibrada en tot el territori. Sants... Això respon a la presència de nombroses franges verdes i intersticis enjardinats en aquest barri. Aquests - Transformar l’espai públic per millorar-ne les condicions ambientals i de salut, recuperant l’espai destinat al microhàbitats inclouen un gran nombre d’espècies cultivades diferents i en alguns casos es tracta d’espais de gestió vehicle privat per a l’ús social i l‘increment de verd urbà i fomentant mitjans de mobilitat sostenibles i privada que són cuidats amb molta dedicació per part del veïnat. col·lectius. - Dotar d’eines en clau climàtica els instruments urbanístics: normativa urbanística, indicadors, rapidesa i mecanismes de finançament. - Evitar la pèrdua de biodiversitat en l’actual context de canvi global, incloent la naturalització de la ciutat. - El barri de Montbau disposa de força sòl permeable i vegetació. Malgrat que l’enjardinament actualment present no en fonamenta principalment en criteris de mitigació i adaptació al canvi climàtic –amb molta superfície amb gespa que té poques prestacions per a la mitigació com per a l’adaptació– l’alta disponibilitat d’espais amb sol permeable fa que les possibilitats de millora al barri siguin molt grans. ANNEX 4. ESTRUCTURA SOCIAL Montbau a gener del 2019 tenia 5.185 habitants; suposava el 3% de la població del seu districte, Horta - Guinardó S’observen algunes diferències respecte a Horta-Guinardó i Barcelona: i el 0’3% del municipi de Barcelona.  El creixement de l’any 2009 és el més destacat, del 2%, quan al districte i municipi s’ha reduït per sota l’1%. El barri es divideix en 4 seccions censals1 amb un pes de la població diferent entre aquestes: la secció 07-095 és la  El 2012 és l’any de pèrdua màxima mentre que a Horta-Guinardó el decreixement comença a moderar-se i que té més volum, amb el 30% de la població del barri seguida de la 07-096 amb el 27’3%, mentre que la 07-097 Barcelona presenta un punt d’inflexió, tot i que la pèrdua d’habitants es manté fins al 2015. és la de menor volum tot i ser la de major superfície, amb el 19% de la població del barri.  El 2013 torna a guanyar població (0,9%), mentre que districte i municipi segueixen perdent-ne.  El 2018 torna a perdre habitants si bé és més moderat; al districte i municipi també es modera el creixement,  Evolució de la població però segueix sent positiu. Montbau tenia, segons el cens de població de 1970, 9.082 habitants i suposava el 0,5% de la població del municipi L’evolució ha estat diferent entre les seccions tot i que les 4 n’han guanyat habitants. Destaca de Barcelona. Era un barri de recent creació2 i la població que hi va anar a residir era força jove. A més, les parelles  La 07-094 ha passat de creixements positius els 3 primers anys de la sèrie, a negatius en els dos darrers amb la tenien més fills pel que els habitatges tenien una major densitat de població que l’actual. Coincideix amb l’època pèrdua més important l’any 2019, del 3%. El nombre d’habitants a gener del 2019 és quasi igual que el del 2014 del baby-boom. (1.185 al 2014 i 1.215 al 2019). Tot amb tot, entre els dos anys ha tingut un augment del 2,5%, més elevat que les seccions 07-095 i 07-096. El cens de 1981 mostra una reducció del nombre d’habitants, en més d’un miler (pèrdua de l’11,6%). La pèrdua es perllonga fins al 2001, sent però la més important a la dècada dels anys 80, amb una reducció de més de 1.800 Creixement de la població, 2007-2019 (%) efectius (-22,7%). 5,0  Entre el 1970 i el 2001 Montbau va perdre 4.037 habitants, un 44,5% de la població. 4,0 De 2001 ençà Montbau, ha guanyat habitants en sis anys dels 18 transcorreguts, però amb un creixement força 3,0 feble. La resta n’ha seguit perdent.L’evolució ha estat des del 20073 molt similar a la del districte i municipi si bé 2,0 amb oscil·lacions més accentuades en el cas del barri a causa del molt menor volum de població: 1,0 0,0  Augment de població fins al 2009;  Pèrdua de població entre el 2010 i 2015 (el 2014 al districte); -1,0  Augment irregular des del 2016. -2,0 -3,0 Creixement de la població, 2007-2019 (%) -4,0 2,5 14-15 15-16 16-17 17-18 18-19 2,0 07 - 094 07 - 095 07 - 096 07 - 097 1,5 Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d'Estadística i Difusió de Dades a partir de lectures del Padró Municipal d'Habitants a 30 juny 1,0 del 2007 al 2015 i a 1 gener del 2016 al 2019, i elaboració pròpia. 0,5 0,0  La secció 07-096 és la que menys habitants ha guanyat, combinant algun any amb pèrdua (2015 i 2018) amb -0,5 07-08 08-09 09-10 10-11 11-12 12-13 13-14 14-15 15-16 16-17 17-18 18-19 anys de guanys. El creixement relatiu ha estat molt baix, del 0,6%, i el balanç és inferior a la desena de nous -1,0 habitants. -1,5  La secció 07–097, la que té menys habitants, és la que ha tingut l’augment més gran, del 4,5%, increment que -2,0 es concentra bàsicament l’any 20164, mentre que en la resta tot i ser positius són molt menor, del 0,1% el 2018 -2,5 i 2019 i 1,1% el 2017. Barcelona Horta - Guinardó Montbau Una mesura d’estabilitat de la població empadronada la proporciona la mateixa estadística de l’Ajuntament amb Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d'Estadística i Difusió de Dades a partir de lectures del Padró Municipal d'Habitants a 30 juny del 2007 al 2015 i a 1 gener del 2016 al 2019, i elaboració pròpia. els anys d’alta de padró per trams. En els tres àmbits administratius (municipi, districte i barri), la meitat o més de la població resident es va donar d’alta fa més de quinze anys, destacant Montbau per damunt dels altres dos amb quasi el 58% dels empadronats5. 1Del districte 7, les seccions 94, 95, 96 i 97. correspon amb les xifres oficials de padró per la zona de recerca (divisió fins al 2009) 7-169, que coincideix amb el barri de Montbau. 4 2 Seria interessant conèixer en quin any entra en funcionament alguns dels equipaments socioassistencials. Vegeu punt 2.a Estudi històric. 5 Es desconeix si els anys d’alta per districte, barri i seccions censals queda referit a aquests àmbits administratius o al municipi. 3 És el primer any amb dades del padró d’habitants desagregades per barris, a banda del 2001. La sèrie anteriorment exposada, de 1970 a 2009, es  Creixement natural Entre seccions hi ha diferències prou rellevants: Montbau és un barri amb la natalitat molt baixa i la mortalitat molt elevada i la diferència entre ambdues ha  A la secció 07–096 la població empadronada de fa més de 15 anys supera els dos terços dels empadronats; ara augmentat amb els anys: una taxa de natalitat inferior al 10‰ el 2018 i la de mortalitat superior al 25‰. bé, una mica més d’una cinquena part ho està des de fa entre 1 i 5 anys, percentatge que supera al de Barcelona.  La secció 07-094 és la que té menys empadronats de més de 15 anys, inclús una mica menys que el districte, i Taxes de natalitat i mortalitat de Montbau, 2009-2018 (‰ habitants) més de 6 i 15 anys, vorejant la cinquena part. 30,0  La secció 07–097 té gairebé dos terços de residents empadronats de fa més de 15 anys, però també és la que 25,0 té un percentatge una mica més elevat de menys d’un any, del 8%. 20,0 Any d'alta al padró, 2019 15,0 Horta - 10,0 Barcelona Guinardó Montbau 07-094 07-095 07-096 07-907 Menys d'1 any 7,4 6,0 6,7 7,0 6,1 7,3 8,2 5,0 D'1 a 5 anys 21,4 18,1 17,6 17,3 18,2 22,7 15,0 0,0 De 6 a 15 anys 20,9 19,5 17,9 19,7 17,4 2,1 16,2 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Més de 15 anys 50,2 56,3 57,8 56,0 58,3 67,8 60,5 No consta 0,05 0,04 0,04 0,00 0,00 0,17 0,00 Naixements Defuncions TOTAL 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d'Estadística i Difusió de Dades, Moviments demogràfics i elaboració pròpia. Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d'Estadística i Difusió de Dades, Lectura del Padró Municipal d'Habitants a 1 gener 2019 i Comparat amb municipi i districte destaca per: elaboració pròpia.  Partint d’una taxa de natalitat similar (2009 i 2010) es produeix una reducció dràstica a partir del 2011 que es perllonga fins al 2014; augmenta gradualment però la del 2018 segueix sent inferior a la del 2012. Així doncs, l’arrelament al barri o la ciutat és força rellevant, més que al districte i municipi si bé amb diferències  Taxa de mortalitat molt superior a Montbau en tots els anys, amb notable augment el 2018. al seu interior. Taxa de natalitat, 2009-2018 (‰ habitants)  Fluxos de població 10,0 9,0 8,0 El creixement natural i les migracions (internes i externes) així com els canvis de domicili constitueixen els fluxos 7,0 de població. Els dos primers determinen les components de creixement del municipi i al districte i barri s’hi 6,0 afegeixen els canvis de domicili. 5,0 4,0 3,0 En les darreres dècades, el principal factor de creixement ha estat els moviments migratoris amb saldos positius; 2,0 segons el període i municipi per migracions internes a les quals posteriorment se’ls ha incorporat les externes que 1,0 sovint han acabat compensant el canvi de signe en les internes. 0,0 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Van contribuir a la millora de la natalitat atès que normalment la població immigrant és jove i, si bé la mortalitat Barcelona Horta - Guinardó Montbau va seguir en augment a causa d’una població ja envellida, van contribuir a millorar l’amplitud del creixement natural o, si més no, a esmortir la pèrdua. La crisi va suposar la pèrdua de població per migracions externes negatives amb la consegüent reducció de la natalitat (la mortalitat seguia el seu lent ascens) i en força indrets també per migracions internes negatives. L’anàlisi dels components de creixement mostra situacions comunes entre Barcelona, Horta-Guinardó i Montbau, i també les particularitats del barri. Taxa de mortalitat, 2009-2018 (‰ habitants) En cas que totes les places estiguessin cobertes, suposarien quasi el 18% de la població del barri, una mica menys 30,0 d’una cinquena part, proporció certament elevada. Molt possiblement, l’elevadíssima taxa de mortalitat s’explica pel seu important pes7. 25,0 20,0 Aquesta qüestió tornarà a aparèixer en el tractament de l’estructura d’edats, especialment en els índexs d’envelliment i sobreenvelliment i dependència senil. 15,0 10,0  Migracions 5,0 0,0 La taxa d’immigració a Montbau és força més elevada que la taxa de natalitat. Amb tot, en comparar-la amb les de 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Barcelona i Horta-Guinardó, la capacitat d’atracció de Montbau és menor si bé des del 2016 va en augment i quasi Barcelona Horta - Guinardó Montbau s’iguala a la del districte l’any 2018. Assenyalar que la seva evolució al barri és una mica distinta que al municipi i districte: Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d'Estadística i Difusió de Dades, Moviments demogràfics i elaboració pròpia.  Quan a Barcelona i Horta-Guinardó es produeix una lleu regressió, a Montbau augmenta, també lleument; Diferència entre les taxes de natalitat i mortalitat, 2009-2018 (‰ habitants)  Quan a Montbau es redueix o s’alenteix, als altres dos àmbits es recupera.  Ha tingut menors reduccions i on més ha augmentat (2018), fins al punt de convergir amb Horta-Guinardó i 0,0 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 retallar molt la diferència amb Barcelona. -5,0 La taxa d’emigració és també inferior a Montbau respecte a Barcelona i més propera a la del districte malgrat les irregularitats més acusades, que ocasionalment les separa, a causa: -10,0  D’una major reducció de la taxa d’emigració a Montbau (2013, 2015 i 2016); -15,0  D’un augment més elevat a Montbau (2014 i 2017);  D’una minva a Horta-Guinardó (2011). -20,0 Taxa d’immigració, 2009-2018 (‰ habitants) -25,0 70,0 Barcelona Horta - Guinardó Montbau 60,0 50,0 En tots tres àmbits el creixement natural és negatiu, però Montbau destaca per l’amplitud més gran entre ambdues 40,0 variables. 30,0 En aquest punt val la pena aturar-se en una particularitat del barri: a Montbau s’emplacen 6 residències assistides6 20,0 de gran capacitat, totalitzant 836 places, i un centre assistencial amb 52 apartaments, majoritàriament emplaçats 10,0 a la secció 07–097 (6 dels 8 centres amb 677 places, les 236 restants – 2 centres- se situen a la secció 07-094). Cal 0,0 entendre’ls com a equipaments de ciutat i possiblement d’escala metropolitana ateses les seves dimensions. 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Barcelona Horta - Guinardó Montbau Per regla general i a efectes de garantir una millor assistència sociosanitària, solen empadronar-los en els centres/residències (domicilis col·lectius); a més, solen ser persones grans i molt grans. 6Si es compta amb la Casa dels Xuklis (Afanoc), amb 25 places. 7 No hi ha dades disponibles per seccions censals. Taxa d’emigració, 2009-2018 (‰ habitants) Immigrants Emigrants Resta Resta 40,0 Resta Catalunya Resta Catalunya / 35,0 Interna Externa Catalunya / % interna Interna Externa Catalunya % interna 30,0 Barcelona 57,9 42,1 39,4 68,2 88,8 11,2 65,8 74,2 25,0 Horta - Guinardó 64,8 35,2 46,6 72,0 90,2 9,8 67,8 75,2 20,0 Montbau 60,4 39,6 48,6 80,6 87,6 12,4 68,6 78,3 15,0 Barcelona 49,7 50,3 33,0 66,4 88,5 11,5 65,5 74,0 10,0 Horta - Guinardó 56,0 44,0 38,0 68,0 91,0 9,0 68,6 75,3 5,0 Montbau 46,8 53,2 29,9 63,9 88,7 11,3 64,5 72,7 0,0 Barcelona 45,5 54,5 29,6 65,1 89,6 10,4 66,6 74,3 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Horta - Guinardó 52,4 47,6 36,1 69,0 91,8 8,2 69,0 75,2 Barcelona Horta - Guinardó Montbau Montbau 54,7 45,3 33,2 60,7 82,8 17,2 58,0 70,0 Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Moviments demogràfics i elaboració pròpia. Barcelona 43,2 56,8 29,1 67,5 91,3 8,7 67,1 73,5 Nota: les taxes estan calculades amb la població oficial de l'INE Horta - Guinardó 47,0 53,0 33,3 70,8 93,4 6,6 69,7 74,6 Montbau 48,7 51,3 32,8 67,3 95,7 4,3 68,9 72,0 Les taxes d’immigració són, en tots els àmbits, més elevades que les d’emigració pel que la diferència de taxes és positiva en els tres si bé a Montbau en alguns anys ha estat molt minsa. Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Moviments demogràfics 2015 a 2018, i elaboració pròpia.  Als anys 2010, 2011 i 2014 no assoleix el 10‰;  Únicament el 2013 la diferència és netament superior a les de Barcelona i Horta-Guinardó;  Les tres conflueixen el 2018. El pes dels que provenien de la resta de Catalunya és relativament important, entorn el terç i quasi la meitat el 2015 però es redueix amb els anys: en el cas de Montbau, del 49% el 2015 al 33% el 2018. Si es calcula en relació Diferència entre les taxes d’immigració i emigració, 2009-2018 (‰ habitants) amb la total interna, el retrocés és menor. Més important és en els emigrants, ja que suposa els dos terços i està més o menys estabilitzada la proporció; ara, 35,0 si es repercuteix estrictament en la interna, es produeix una certa minva, si bé es manté per damunt el 70%. 30,0 25,0 Les diferències entre el barri i districte i municipi s’evidencien també en l’edat dels immigrants per grups 20,0 quinquennals tot i seguir la mateixa corba:  Els grups joves, de 20 a 29 anys, tenen menys pes que a Barcelona i Horta–Guinardó; 15,0  La població de 70 a 94 anys, té una mica més de pes que als altres dos, si bé en tots tres és força baix. 10,0  A destacar el repunt a Montbau en el grup d’edat de 60 a 64 anys. 5,0 0,0 El 2015 ja s’identifica aquest esquema, amb algunes variacions en el grup de grans (70 a 89 anys) i el repunt es 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 dóna en el de 55 a 59 anys. Barcelona Horta - Guinardó Montbau Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Moviments demogràfics i elaboració pròpia. Nota: les taxes estan calculades amb la població oficial de l'INE. El pes de les migracions externes és important i guanyen rellevància els immigrants mentre que en els emigrants és molt menor, especialment a Montbau.  A Montbau els immigrants interns el 2015 suposaven quasi dos terços i es redueix per sota la meitat el 2018. Reprodueix la mateixa evolució que Barcelona i Horta-Guinardó si bé amb unes proporcions relativament diferenciades. 2018 2017 2016 2015 Immigrants per edats quinquennals, 2018 (%) El saldo és positiu en els tres àmbits,  Barcelona i Horta-Guinardó guanyen població en les edats compreses entre els 0 i 64 anys, amb un gruix important dels de 25 a 29 anys, mentre que en perden a partir dels 65 anys;  Montbau guanya població entre els grups d’edat de 5 a 70 anys i de 90 a 94 anys, amb el major gruix entre els de 20 a 29 anys.  Perd una mica d’efectius entre els més petits, de 0 a 4 anys; en els anys anteriors va tenir saldos positius però molt reduïts, màxim de 5. Potser encara no es pot parlar de regressió però si d’estancament amb risc de regressió.  Els canvis de domicili Els canvis de domicili mesuren els fluxos interns dels municipis. A més, en el cas del barri i districte poden ser considerats com a factors de creixement o pèrdua de població. Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Moviments demogràfics i elaboració pròpia.  A Montbau les altes (residents d’altres barris de Barcelona que s’empadronen a Montbau, taxa ‰ habitants) Nota: les taxes estan calculades amb la població oficial de l'INE. havien estat inferiors al districte i municipi entre el 2009 i 2013. La tendència es capgira el 2014, any en què els supera, i si bé es tornen a reduir, segueixen situant-se per damunt el districte i municipi. Les corbes per als emigrants segueixen les mateixes tendències amb alguna variació a Montbau:  El pes del grup de 30 a 34 anys és molt més important que als altres dos àmbits i suposa una cinquena part dels Canvis de domicili. Altes, 2009-2018 (‰ habitants) emigrants;  El pes de la població gran és més elevat que en els immigrants, tot i que únicament en els grups d’edat de 75 a 80,0 89 anys el balanç és negatiu.8 70,0 60,0 Emigrants per edats quinquennals, 2018 (%) 50,0 25,0 40,0 20,0 30,0 20,0 15,0 10,0 10,0 0,0 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 5,0 Barcelona Horta - Guinardó Montbau 0,0 Barcelona Horta-Guinardó Montbau Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Moviments demogràfics i elaboració pròpia. Nota: les taxes estan calculades amb la població oficial de l'INE. 8 Es pot apuntar que les persones grans del barri bé van a viure a casa dels fills que ja no viuen al barri bé van a residències fora del seu barri. Canvis de domicili. Baixes, 2009-2018 (‰ habitants) Si es posa en una única taula els saldos dels diferents components de creixement, s’observa que municipi, districte 25,0 i barri tenen unes pautes comunes: - Creixement natural negatiu; 20,0 - Saldo migratori positiu. 15,0 Saldo canvis de 10,0 Saldo natural Saldo migracions domicili Saldo Horta - Horta - Horta - Horta - 5,0 Barcelona Guinardó Montbau Barcelona Guinardó Montbau Guinardó Montbau Barcelona Guinardó Montbau 0,0 2009 -1.433 -189 -47 30.024 1.539 98 526 72 28.591 1.876,0 123 2010 -379 -74 -55 32.617 1.313 36 229 36 32.238 1.468,0 17 2011 -1.132 -284 -72 32.493 1.407 40 -62 16 31.361 1.061,0 -16 2012 -326 -213 -63 22.799 894 69 56 47 22.473 737,0 53 Barcelona Horta-Guinardó Montbau 2013 -571 -384 -52 22.260 1.416 124 196 2 21.689 1.228,0 74 Font: Moviments demogràfics 2013. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona. 2014 -1.763 -428 -84 28.690 1.290 76 471 -106 26.927 1.333,0 -114 Nota: les taxes estan calculades amb la població oficial de l'INE. 2015 -1.569 -394 -95 34.873 2.120 101 1.105 70 33.304 2.831,0 76 2016 -1.439 -446 -80 34.898 2.314 107 1.032 57 33.459 2.900,0 84  Contràriament, les baixes (residents de Montbau que es donen de baixa del barri i s’empadronen a altres barris 2017 -1.968 -491 -83 44.675 2.939 87 1.135 72 42.707 3.583,0 76 de Barcelona, taxa ‰ habitants) són inferiors a Montbau que al districte i municipi en tots els anys, si bé des 2018 -1.553 -427 -59 42.839 2.717 138 1.095 101 41.286 3.385,0 180 del 2015 quasi s’igualen les tres taxes, tant quan es redueixen (2016 i 2017) com quan tornen a augmentar Font: Moviments demogràfics 2009-2018 Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona i elaboració pròpia. (2018). Pel que fa als canvis de domicili, a Montbau juguen un paper molt important. A tall d’exemple, D’això en deriva una diferència favorable a Montbau i Horta-Guinardó, amb major amplitud però per a Montbau9.  El 2014 va ser un any en què el saldo migratori no va poder compensar el creixement natural negatiu, afegint- s’hi l’únic any de saldo negatiu en els canvis de domicili pel qual la pèrdua va ser la més elevada de la sèrie. Canvis de domicili. Diferència entre les taxes d’alta i baixa, 2009-2018 (‰ habitants)  El 2011 es dóna una situació similar amb la diferència que els CD van proporcionar un saldo migrat però positiu 25,0 esmortint així la pèrdua.  Entre els saldos positius, la suma de creixement natural i migratori va ser molt exigua l’any 2012, però un saldo 20,0 dels CD més ampli va propiciar un major augment de la població de Montbau. 15,0 10,0 Guany de població a Montbau, incloent o no els canvis de domicili 5,0 200 150 0,0 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 100 -5,0 50 Horta - Guinardó Montbau 0 Font: Moviments demogràfics 2009-2018 Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona i elaboració pròpia. -50 Nota: les taxes estan calculades amb la població oficial de l'INE. -100 Baixes i altes per canvis de domicili han estat estables al llarg de la sèrie a Montbau, amb màxims que just -150 superaven els 300 i mínims per dessota els 250. A Horta-Guinardó han reduït el volum al llarg dels anys, tant d’altes 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 com de baixes, però més el de baixes pel que ha ampliat el saldo favorable al districte, superant el miler des del Amb CD Sense CD 2015. Font: Moviments demogràfics 2009-2018 Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona i elaboració pròpia.  Síntesi dels components de creixement 9 Seria interessant poder saber quantes de les altes per canvis de domicili es corresponen a persones ingressades en les residències.  Estructura d’edats de mitjana (50’6 anys al 2016); En comparar l’estructura d’edats de la població de Montbau dels anys 2001 i 2019 es dibuixa un procés de  Les seccions 07-095 i 096 serien les més joves amb 45’2 i 45’3 anys respectivament de mitjana (46’3 i 46’8 maduració i envelliment. Convé destacar: anys al 2016). - Disminució d’efectius de 25 a 39 anys;la reducció, però, coincideix amb unes generacions amb menor volum d’efectius per la important reducció de natalitat i el període de pèrdua de població (2009 a 2015). Justament les seccions amb una mitjana d’edat més gran són les que tenen les residències assistides de gran - Reducció de volum i pes dels menors de 5 anys, si bé els infants de 5 a 14 anys en guanyen, igual que els joves capacitat (vegeu fluxos de població). de 15 a 24 anys, identificant-se un mínim rejoveniment en l’estructura i que pot perillar si la base segueix estrenyent-se. A manca d’informació sobre les persones empadronades en aquests establiments col·lectius ni els seus grups - Important augment de volum i pes de la població de 40 a 59 anys, especialment del grup de 50 a 54 anys, signe d’edat, s’empra uns indicadors elaborats per a l’INE per seccions censals en el marc de la recent publicació clar de la maduració de l’estructura d’edats. d’estadística de la distribució de la renda de les llars (unitats de consum) per seccions censals per als anys 2015 i - Notable pèrdua d’efectius en els grups de 60 a 74 anys, més acusada en el de 65 a 74 anys. 2016, projecte que està en fase experimental10. - Ampliació de la cúspide de la piràmide, amb un pes major en el grup de 80 i més anys respecteals menors de 15 anys. Entre els indicadors n’hi ha dos molt útils per a l’anàlisi de l’estructura d’edats: el percentatge de població major de 65 anys i la mitjana d’edat de les seccions. En ambdós han estat excloses les persones empadronades en Piràmide d'edats de Montbau, 2001 i 2019 (%) establiments col·lectius.  La secció 07-097, que l’any 2016 segons el padró municipal d’habitants, tenia una edat mitjana de 55,9 anys i segons els indicadors de l’INE seria de 49,7 anys, 6,2 anys menys. 90-94  A la secció 07-094 també es redueix l’edat mitjana, tot i que menys, en 3,4 anys. 80-84 70-74 60-64 Edat mitjana de la població, 2016 50-54 07-094 07-095 07-096 07-097 40-44 Padró d'habitants 50,6 46,3 46,8 55,9 30-34 Indicadors INE 47,2 46,7 46,3 49,7 20-24 Diferència -3,4 0,4 -0,5 -6,2 10-14 Font: padró d’habitants Lectura del Padró Municipal d'Habitants a 1 gener 2016. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona. 0-4 Indicadors INE Pàgina web de l’INE, Atlas de distribución de renta de los hogares (ADRH) i elaboració pròpia. -8,0 -6,0 -4,0 -2,0 0,0 2,0 4,0 6,0 8,0 En el pes de la població gran, de 65 i més anys, es veu també la diferència segons s’incloguin o no els establiments Dones 2001 Homes 2001 Dones 2019 Homes 2019 col·lectius. Així, Font: Cens de població i habitatge 2001. Instituto Nacional de Estadística. Institut d'Estadística de Catalunya. Ajuntament de Barcelona.  La secció 07-097 tindria un 45% de població major de 64 anys;sense els empadronats als establiments Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d'Habitants a 1 gener 2019. col·lectius es redueix a un terç, pes certament molt elevat però en tot cas no sobredimensionat;  A la secció 07-094 es passa del terç a més de la quarta part de la població. Les diferències més rellevants en relació amb Barcelona i Horta-Guinardó són,  La pèrdua dels més petits quan en els altres dos àmbits augmenten una mica el volum (poc el pes); Percentatge de població de 65 i més anys  Guany en els grups d’adolescents i més joves, mentre que en els altres dos àmbits perden efectius; 07-094 07-095 07-096 07-097  Major augment dels més grans que als altres dos àmbits. Padró d'habitants 33,0 24,7 27,0 45,1 Indicadors INE 27,4 24,8 25,7 33,0 Així doncs Montbau es caracteritza l’any 2019, per una maduració molt avançada i un sobreenvelliment molt Diferència -5,6 0,1 -1,3 -12,1 elevat. L’edat mitjana de la població ho confirmaria: 49’3 anys l’any 2019, quan a Barcelona és de 44 anys i Horta- Guinardó de 45’ 3 anys. Per seccions censals, Font: padró d’habitants Lectura del Padró Municipal d'Habitants a 1 gener 2016. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.  La 07-097 és la de més edat, 49’7 anys de mitjana (55’9 anys a l’any 2016), seguit per la 07-094 amb 49’1 anys Indicadors INE Pàgina web de l’INE, Atlas de distribució de renta de les llars (ADRH) i elaboració pròpia. 10 “Atlas de distribución de renta de los hogares (ADRH)”, julio 2019. Subdirección General de Estadísticas Sociodemográficas, INE.  Quasi una cinquena part de la població gran tenia més de 84 anys i una mica més de la meitat més de 74 a En resum, a Montbau el procés de maduració està avançat i també és un barri envellit però no amb els índexs que Barcelona i Horta-Guinardó. es dedueixen del tractament del padró (sense extreure la població empadronada en establiments col·lectius).  A Montbau l’augment de l’índex de sobreenvelliment ha estat molt notable, molt superior als de Barcelona i Horta-Guinardó15. Els índexs de dependència, envelliment i sobreenvelliment elaborats a partir del padró, queden sobredimensionats a causa d’aquest fet. Els índexs de dependència senil, envelliment i sobreenvelliment tenen una distribució diferent entre seccions tot i tenir en comú que són elevats i que l’índex d’envelliment es redueix en relació amb el 2016, ja sigui a causa,  Índexs de dependència, envelliment i sobre envelliment  Reducció de la població senil amb una població infantil sense quasi cap canvi (07-094); En relació amb l’any 2001 a Barcelona, Horta-Guinardó i Montbau ha augmentat l’índex de dependència infantil11,  Reducció de la població senil més gran que la infantil (07-095 i 0-097); una mica més a Montbau en punts percentuals però.  Augment relativament important de la població infantil i reducció també relativament important de la població senil (07-096). Potser, la diferència més rellevant és que a Montbau disminueix molt notablement la dependència senil12, malgrat La secció 07-097 és la més envellida del barri, seguir sent molt elevada, de gairebé el 46% de la població en edat activa. Al districte augmenta fins a suposar una  Índex de dependència senil del 82% (hi ha quasi tantes persones majors de 64 anys com del grup de 16 a 64 mica més d’un terç de la població en edat activa i a Barcelona es redueix. anys);  Índex d’envelliment del 404% (per cada 4 persones grans hi ha un menor de 16 anys); En els tres àmbits té molt més pes la població gran que la infantil.  Índex de sobreenvelliment de gairebé el 80% (de cada persona major de 64 anys, 0,8 és major de 74 anys). Barcelona Horta-Guinardó Montbau Anteriorment ha estat comentat l’efecte de l’important pes de les places de residències en aquest barri, 2001 2019 2001 2019 2001 2019 concentrades especialment en aquesta secció i com els indicadors de l’INE ressituen d’alguna manera la qüestió Dependència infantil 18,7 20,3 17,8 20,6 17,4 20,0 malgrat que segueixen posant de manifest que és una secció madura i envellida. Dependència senil 32,8 32,5 31,2 36,9 66,1 45,9 Montbau 07-094 07-095 07-096 07-097 Dependència global 51,5 52,8 49,0 57,5 83,5 65,9 2016 2019 2016 2019 2016 2019 2016 2019 2016 2019 Envelliment 175,9 159,8 175,7 178,7 379,5 229,1 Dependència infantil 21,4 22,3 19,3 18,9 20,5 18,7 21,4 22,3 21,4 20,4 Sobreenvelliment (85 i +) 11,3 19,5 10,0 19,3 12,0 34,0 Dependència senil 44,9 36,3 58,7 48,9 39,5 34,9 44,9 36,3 44,9 82,3 Sobreenvelliment (75 i +) 46,5 52,9 42,8 54,8 44,3 74,3 Dependència global 66,4 58,6 78,0 67,8 60,0 53,5 66,4 58,6 66,4 102,7 Font: Cens de població i habitatge 2001. Instituto Nacional de Estadística. Institut d'Estadística de Catalunya. Ajuntament de Barcelona. Envelliment 209,6 162,3 303,7 258,4 192,2 186,9 209,6 162,3 425,2 404,0 Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d'Habitants a 1 gener 2019, i elaboració pròpia. Sobreenvelliment (85 i +) 17,2 23,5 31,7 35,0 24,3 32,5 17,2 23,5 38,1 43,0 Sobreenvelliment (75 i +) 76,1 79,6 75,1 71,5 74,1 66,4 76,1 79,6 76,3 79,5 L’índex d’envelliment13 és molt elevat en els tres àmbits però entre el 2001 i 2019 s’ha reduït a Barcelona i Montbau mentre que a Horta-Guinardó augmenta. Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d'Habitants a 1 gener de 2016 i  La reducció a Montbau és molt important, de 150 punts percentuals. 2019, i elaboració pròpia.  L’augment de la població infantil entre ambdós anys ha tingut un impacte relativament important si bé insuficient.  Lloc de naixement i nacionalitat Per a fer-se una idea del que significa,  A Barcelona a l’any 2019 hi havia 1,6 persones grans per 1 infant, a Horta-Guinardó 1,8 i a Montbau 2,3. A Montbau els nascuts a Barcelona suposaven més de la meitat de la seva població (de fet entre els anys 2009 i 2019 ha augmentat el seu volum i pes)16. L’índex de sobreenvelliment14és també molt alt en els tres àmbits, tant si es pren la població a partir dels 85 anys  El segon origen, la resta de l’Estat Espanyol, ha reduït el seu pes, passant d’una mica més d’una quarta part com dels 75, destacant també Montbau: a una mica menys d’una cinquena; ha perdut més de 350 efectius, sigui per defunció, sigui per retorn al  El 34% de la població major de 64 anys tenia més de 84 anys i el 74% en tenia més de 74 a Montbau. seu lloc d’origen. 11Menors de 16 anys sobre la població en edat activa, de 16 a 64 anys. 15 Caldria veure en quins anys s’inauguren les residències o si hi ha hagut ampliacions posteriors. 12Majors de 64 anys sobre la població en edat activa, de 16 a 64 anys. 16No hi ha informació anterior a l’any 2009 per a aquesta variable. 13 Població 64 i més anys sobre la població de fins a 15 anys. 14 Població de 75 o 95 anys sobre la població major de 64 anys. És possible que als inicis del barri la proporció fos inversa, més nascuts a la resta d’Estat i menys a Barcelona. La mateixa evolució demogràfica les inverteix i és força probable que una proporció important dels nascuts a Lloc de naixement de la població de les seccions censals de Montbau (%) Barcelona siguin descendents dels seus primers habitants. 07-094 07-095 07-096 07-097 2009 2019 2009 2019 2009 2019 2009 2019 Lloc de naixement, 2009 i 2019 (%) Barcelona 51,4 51,6 58,3 58,5 50,6 54,3 49,7 49,5 60,0 54,0 Resta Catalunya 9,4 7,9 6,0 5,6 6,6 6,3 8,7 8,2 52,8 50,0 Resta Estat espanyol 27,1 22,1 22,5 16,8 26,0 18,1 30,5 23,8 40,0 Estrangers 12,1 18,4 13,2 19,1 16,8 21,3 11,2 18,5 30,0 26,1 19,7 19,4 20,0 Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal 13,5 7,5 6,8 d'Habitants a 30 de juny de 2009 i 1 gener 2019, i elaboració pròpia. 10,0 0,0 Barcelona Resta Catalunya Resta Estat Estrangers La població resident a Montbau és majoritàriament de nacionalitat espanyola, amb el 86,3% del total, un 3,4% espanyol menys que el 2009. 2009 2019 Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d'Habitants a 30 de juny de 2009 Segons orígens, i 1 gener 2019, i elaboració pròpia.  El continent americà és el principal origen amb quasi el 7%, procedent principalment Amèrica del Sud (75,2%).  La resta d’Europa és el segon origen amb el 4%, més de quatre cinquenes parts de la resta de la Unió Europea.  La reducció de persones nascudes a la resta de l’Estat és compensada amb l’augment de les nascudes a l’estranger17 tot i que no amb el mateix volum (+295 persones) si bé en termes relatius l’augment és important. Horta -  Els nascuts a la resta de Catalunya són quasi testimonials i entre els dos anys ha reduït lleugerament volum i Barcelona Guinardó Montbau pes. 2009 2019 2009 2019 2009 2019 Espanya 81,6 79,8 86,0 79,3 89,7 86,3 Comparat amb Barcelona i Horta-Guinardó, el pes dels nascuts a Barcelona és major al barri que a la ciutat i Resta Europa 5,7 7,2 3,8 10,4 1,9 4,0 districte si bé en aquests supera la meitat, reduint-se a Barcelona el 2019 (de 52,2% del 2009 al 50,1%). Àfrica 1,4 1,4 0,9 1,0 0,6 1,1  Igual que a Montbau, es redueix el volum i pes dels nascuts a la resta de l’Estat, més a Barcelona (de la cinquena Amèrica 7,8 6,6 7,9 6,9 7,2 6,8 part al 16,3%) que a Horta-Guinardó (de la quarta part a una cinquena), Àsia i Oceania 3,5 4,9 1,4 2,4 0,7 1,8  Augment de la població nascuda a l’estranger, força més a Barcelona (del 21,8% al 26,3%) i a Horta-Guinardó, Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 que si bé té menor pes, l’augment ha estat més important (del 53,3%, proporció molt similar a la de Montbau, contra el 42,5% a Barcelona). Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d'Habitants a 30 de juny de 2009 i 1 gener 2019, i elaboració pròpia. Les proporcions són diferents entre les 4 seccions censals,  La secció 07-095 té el pes més gran de població nascuda a Barcelona amb quasi el 59% dels seus habitants18; En relació amb Barcelona i Horta-Guinardó, el pes de la població estrangera és força menor, mentre en els dos en el punt oposat està la 07-097 amb una mica menys de la meitat19. primers suposen la cinquena part de la seva població (una mica més a Horta-Guinardó), a Montbau no assoleix el  La població nascuda a la resta de l’Estat té més pes a les seccions 07-097 (quasi una quarta part) i 07-094 (una 14%. mica més d’una cinquena part). Redueix pes en totes les seccions.  La població nascuda a l’estranger té un pes relativament igual a les quatre seccions tot i destacar la 07-096 amb A més, si bé els principals orígens coincideixen, s’inverteixen les posicions: una mica més d’una cinquena part.  A Horta-Guinardó i Barcelona els que provenen de països la resta d’Europa tenen més pes amb el 10 i 7% respectivament. A Barcelona el 85% prové de països de la resta de la UE i el 82% a Horta-Guinardó.  La que prové de països d’Amèrica tenen un pes similar als tres àmbits amb unes proporcions similars dels d’Amèrica del Sud, si bé menors a Barcelona (68%) i Horta-Guinardó (70,3%). 17No necessàriament de nacionalitat estrangera. 19Redueix pes per pèrdua de població. 18Hi ha una petita reducció de pes però és a causa de l’augment més gran dels nascuts a l’estranger. Els canvis de nacionalitat no sembla que siguin els principals causants de les diferències entre ambdues variables El pes de la població de nacionalitat estrangera a les seccions censals és relativament similar en les quatre. Les atès que no han estat massa nombrosos i han estat minvants en el temps. diferències, que no són gaire grans, estan més en la seva distribució:  Els que provenen de països d’Àfrica20, i que tenen un pes molt baix en relació amb la població de nacionalitat  Entre els anys 2015 i 2018 a Barcelona s’han reduït un 42,7%, a Horta Guinardó el 43% i a Montbau el espanyola, tenen més presència a la secció 07-097 mentre que els que provenen de països d’Àsia21 tenen més 62,5%. pes 07-096 (majoritàriament de la Xina), seguit de la 07-095 (majoritàriament de nacionalitat pakistanesa). 2018 Barcelona Horta-Guinardó Montbau Nacionalitat de la població segons continents (%) Nascuts a l'estranger 400.319 33.173 921 07-094 07-095 07-096 07-097 Nacionalitat estrangera 301.626 22.869 644 2009 2019 2009 2019 2009 2019 2009 2019 Canvis de nacionalitat 5.307 498 9 Espanya 91,5 87,5 88,8 85,9 87,3 85,5 92,3 86,7 Resta Europa 1,9 3,3 2,0 4,7 1,7 3,9 1,7 3,8 Font: Nacionalitat i nascuts a l’estranger: Ajuntament de Barcelona. Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Àfrica 0,3 0,2 0,8 0,8 0,3 0,8 0,8 2,9 Municipal d'Habitants a 1 gener 2018, Canvis de nacionalitat: Ajuntament de Barcelona. Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Moviments demogràfics 2018, i elaboració pròpia. Amèrica 5,7 8,1 7,8 6,5 9,6 7,5 4,5 5,0 Àsia i Oceania 0,6 1,0 0,5 2,0 1,0 2,3 0,7 1,6 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100 100,0  Les llars (domicilis) Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d'Habitants a 30 de juny de 2009 i 1 gener 2019, i elaboració pròpia. A una estructura d’edats madura i en clar procés d’envelliment correspondria una ocupació mitjana del domicili reduït, fet que el padró de 2019 corrobora:  El barri de Montbau té una ocupació mitjana de 2,51 persones/domicili al 2019, major densitat d’ocupació que El nombre de persones nascudes a l’estranger és més alt que el de nacionalitat estrangera, amb una diferència Barcelona (2,49) i Horta-Guinardó (2,46), mitjanes certament baixes, si bé en relació el 2009 ha augmentat entorn el 5% en tots els àmbits, llevat d’Horta-Guinardó, que tenen quasi el mateix pes. (2,43).  La secció 07-096 i Barcelona són els àmbits amb major diferència, del 6,8% i 6,1% respectivament.  A les seccions 07-096, 07-094 i 07-095 l’ocupació dels domicilis és menor: 2,30, 2,36 i 2,37 respectivament. Nascuts a l’estranger i nacionalitat estrangera (%) 2009 2019 2009-2019 30,0 Barcelona 2,50 2,49 -0,01 25,0 Horta - Guinardó 2,49 2,46 -0,03 20,0 Montbau 2,43 2,51 0,08 15,0 07-094 2,39 2,36 -0,03 10,0 07-095 2,30 2,37 0,07 07-096 2,32 2,30 -0,02 5,0 07-097 2,94 2,78 -0,16 0,0 Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d'Habitants a 30 de juny de 2009 i 1 gener 2019, i elaboració pròpia. La secció 07-097 és una excepció amb una dimensió de 2,78, tot i que molt menor que la del 2009, de 2,94 Nascuts a l'estranger Nacionalitat estrangera persones/domicili. Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d'Habitants a 30 de juny de 2009  Es planteja el dubte si en el càlcul de l’ocupació mitjana dels domicilis han omès els domicilis col·lectius o no. i 1 gener 2019, i elaboració pròpia. En tot cas,el fet que a la secció hi hagi 6 domicilis de 9 i més persones indueix a creure que els domicilis col·lectius estan inclosos. 20 Una mica menys de dos terços provinents del Marroc, proporció semblant a les de Barcelona i Horta-Guinardó. 21Proporcions quasi iguals entre els que provenen de la Xina i els que provenen del Pakistan. Els indicadors de l’INE anteriorment esmentats, aporten també informació sobre la dimensió mitjana de les llars i  Augmenta el nombre de domicilis de 4 persones en quasi tots els àmbits; amb tot, l’augment relatiu no pot el pes de les llars unipersonals per als anys 2015 i 2016. Els pesos de les llars o domicilis unipersonals són força ocultar el seu menor pes, com també en els domicilis de 5 i més persones. coincidents però no passa el mateix amb l’ocupació mitjana dels domicilis. Com que no inclou els domicilis (o establiments) col·lectius, en tots els àmbits minva la seva dimensió mitjana, Variació relativa, 2009-2019 (%) destacant 1 2 3 4 5 i més Total  La secció 07-097 que passa de quasi tres persones a 2,20; Barcelona 4,0 -0,0 -2,6 1,6 2,9 1,1  En menor mesura, la secció 07-094 que de tenir 2,44 persones/domicili es redueix a 2,20, igual que la 07-097. Horta - Guinardó 7,2 -0,7 -4,0 0,9 1,8 1,2 Montbau 4,4 -9,7 3,1 4,3 -0,9 -0,8 Ocupació mitjana dels domicilis, 2016 (persones/domicili) 07-094 2,8 -8,2 1,1 -6,3 26,3 -1,3 Horta- 07-095 -5,3 0,5 -0,8 6,9 29,6 0,5 Barcelona Guinardó 07-094 07-095 07-096 07-097 07-096 14,5 -22,6 6,4 7,4 -12,8 -2,8 Padró habitants 2,46 2,43 2,44 2,29 2,26 2,91 07-097 7,1 -4,3 9,1 10,8 -28,1 0,9 indicadors INE 2,39 2,36 2,20 2,29 2,25 2,20 Diferència -0,07 -0,07 -0,24 -0,00 -0,01 -0,71 Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d'Habitants a 30 de juny de 2009 i 1 gener 2019, i elaboració pròpia. Font: padró d’habitants Lectura del Padró Municipal d'Habitants a 1 gener 2016. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona. Indicadors INE Pàgina web de l’INE, Atlas de distribució de renta de les llars. (ADRH) i elaboració pròpia. Els domicilis unipersonals el pes de les persones grans és important a Montbau mentre que a Barcelona i Horta- Els domicilis unipersonals i de dues persones són els de més en tots els àmbits. Els primers són dominants a les Guinardó és més gran el de persones de 18 a 64 anys, més en el primer que en el segon. seccions 07-094 en què supera el terç, i la 07-096 amb un terç, la secció 07-097 i el conjunt del barri, en què el  A la secció 07-097 les unipersonals grans suposen quasi una quarta part dels domicilis de la secció, fet que ronda, i Barcelona, que s’hi acosta. Únicament a Horta-Guinardó i la secció 07-095 els de dues persones tenen més remarca el grau d’envelliment de la secció, més enllà dels establiments col·lectius. pes.  A les 3 seccions censals restants hi ha més equilibri entre els dos grans grups d’edat. Els domicilis de 3 persones tenen quasi la cinquena part de pes (destacant Horta-Guinardó, seccions 07-095 i 07- Domicilis unipersonals joves-adults i grans, 2019 (%) 096), amb l’excepció de les seccions 07-097 i 07-094 (entorn el 17%). 25,0 23,4 Domicilis segons el nombre de persones, 2019 (%) 20,0 18,5 18,5 17,4 17,7 18,2 16,1 16,4 1 2 3 4 5 i més 15,5 13,6 14,1 14,9 15,0 13,7 Barcelona 31,0 29,1 18,4 13,7 7,8 10,2 Horta - Guinardó 29,6 30,3 19,5 14,1 6,4 10,0 Montbau 33,4 30,5 18,3 12,4 5,4 5,0 07-094 36,2 30,4 17,3 11,5 4,7 0,0 07-095 29,8 31,8 19,1 14,0 5,3 Barcelona Horta - Montbau 07-094 07-095 07-096 07-097 07-096 34,6 28,9 19,0 11,9 5,5 Guinardó 07-097 33,9 31,1 16,9 11,6 6,5 18-64 anys > 64 anys Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d'Habitants a 1 gener 2019, i Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d'Habitants a 30 de juny de 2009 elaboració pròpia. i 1 gener 2019, i elaboració pròpia. En els domicilis de dues persones hi ha més equilibri entre els dos grans grups d’edat, dominant però els de 18 a Els canvis més importants en una dècada s’han produït enels domicilis unipersonals que, en major o menor mesura, 64 anys en tots els àmbits. han augmentat, amb l’excepció de la secció 07-095 en què han disminuït un 5%,  A les seccions 07-94 i 07-097 i a Horta-Guinardó, tenen una més pes, d’una mica més del 10%  L’augment més important es dóna a la secció 07-096, superant el 14%.  Contràriament, en quasi tots els àmbits els domicilis de dues persones han reduït el nombre, sobretot a la secció 07-096, que la pèrdua de més d’una cinquena part. Domicilis de dues persones, 2019 (%) L’edat mitjana dels residents als domicilis en què tots els integrants són espanyols és més gran que la dels domicilis 18-64 anys > 64 anys 1 de cada Total en què tots són de nacionalitat estrangera. Als domicilis mixtos augmenta però segueixen sent més joves que als Barcelona 12,6 8,9 5,6 27,2 domicilis de nacionalitat espanyola. Horta - Guinardó 12,3 10,3 5,7 28,3 Montbau 12,7 9,5 6,1 28,4 La secció censal 07-097 destaca per: 07-094 12,5 10,5 5,1 28,0  Tenir la mitjana d’edat de la població de nacionalitat espanyola més alta, de 54,2 anys. 07-095 14,8 8,6 5,7 29,1  Per tenir l’edat mitjana dels domicilis mixtos més alta, inclús que els de nacionalitat espanyola, de 61,4 anys. 07-096 10,9 9,3 6,8 27,0 07-097 12,4 10,5 7,1 29,9 Tots Tots Domicilis espanyols estrangers mixtos Total Nota: no inclou els domicilis de 2 persones (pare/mare i fill/a) per manca d’informació. Amb tot, es pot deduir un baix pes d'aquestes llars, ja que en el seu conjunt en tenen molt poc, entre l'1 i el 3%. Barcelona 48,0 32,4 35,5 43,9 Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d'Habitants a 1 gener 2019, i Horta - Guinardó 48,5 32,0 35,4 45,1 elaboració pròpia. Montbau 50,2 31,1 45,2 48,0 07-094 51,0 32,0 48,3 49,1 Les llars monoparentals, formades per 1 persona de 18 i més anys i 1 o més menors de 18 anys22, tenen poc pes 07-095 48,4 30,8 35,0 45,2 en tots els àmbits, del màxim del 3,1% a la secció 07-094 i el mínim del 2% a la secció 07-097. A Barcelona i Horta- 07-096 49,4 30,0 30,9 45,3 Guinardó era, el 2019, del 3%. 07-097 54,2 32,3 61,4 54,8 Dos altres indicadors de la maduresa ho són el nombre de domicilis sense menors de 18 anys i sense majors de 64 Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d'Habitants a 1 gener 2019. anys:  Més de tres quartes parts dels domicilis de tots els àmbits no tenen menors de 18 anys, destacant les seccions 07-094 i 07-097 que s’acosten a la cinquena part dels domicilis. Comparat amb l’any 2009, a Barcelona, Horta-Guinardó i la secció 07-095 ha augmentat l’edat mitjana de les  En quasi tots els àmbits entorn del 60% dels domicilis no tenen cap persona major de 64 anys. Despunta persones dels domicilis de nacionalitat espanyola, més al districte que als altres dos. En la resta s’ha reduït, molt Barcelona, amb una mica menys de dos terços, i, en el pol oposat, la secció 07-097 que se situa al voltant de la significativament a la secció 07-097, en què s’ha rebaixat en 5,4 anys. meitat. En els domicilis en què tots són de nacionalitat estrangera ha augmentat també la mitjana d’edat, més a la secció Domicilis sense cap menor de 18 anys i cap major de 64, 2019 (%) 07-096 que a la resta, llevat de la secció 07-097 que s’ha reduït en 1,3 anys. 90,0  L’augment de l’edat es podria interpretar com un major arrelament de les persones de nacionalitat estrangera. 80,0 70,0 En els domicilis mixtos ha augmentat en tots els àmbits l’edat mitjana, destacant les seccions 07-094 i 07-097 (més 60,0 50,0 d’onze anys i setze respectivament). 40,0 30,0 L’edat mitjana en el seu conjunt s’ha reduït a Montbau, però ha augmentat una mica a Barcelona i Horta-Guinardó. 20,0 10,0 0,0 Barcelona Horta - Montbau 07-094 07-095 07-096 07-097 Guinardó Cap major de 64 anys Cap menor de 18 anys Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d'Habitants a 1 gener 2019, i elaboració pròpia. 22No hi ha informació per les llars monoparentals formades per un major de 17 anys i 1 menor de 18 tot i que es dedueix que són molt poc nombroses, tal i com s’especifica en la nota a peu de taula. Diferència edat mitjana 2009-2019 Horta-Guinardó segueix ascendent i al barri es redueix, i el 2018 quan al barri torna a ser ascendent, amb el màxim Tots Tots Domicilis de tot el període (10 ‰), i al municipi i districte es redueixen. És l’únic any que Montbau supera els dos. espanyols estrangers mixtos Total Barcelona 1,4 1,4 1,3 0,8 Horta - Guinardó 1,8 1,6 1,1 1,1 Taxa de compravendes d’habitatge (‰ habitants) Montbau -1,9 2,0 9,4 -1,3 12,0 07-094 -1,7 0,5 11,5 -1,4 07-095 0,4 2,2 0,3 -0,4 10,0 07-096 -0,9 3,2 0,7 -1,2 8,0 07-097 -5,4 -1,3 16,0 -2,6 6,0 Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Lectura del Padró Municipal d'Habitants a 30 de juny de 2009 4,0 i 1 gener 2019, i elaboració pròpia. 2,0  El mercat de l’habitatge 0,0 2013 2014 2015 2016 2017 2018  La compravenda d’habitatges Barcelona Horta-Guinardó Montbau Informació sobre el nombre de compravendes desagregades per barris n’hi ha des del 2013.El primer valor de Font: Departament de Territori i Sostenibilitat, a partir de dades de la Secretaria d’habitatge, Ajuntament de Barcelona. Departament referència es dóna en plena crisi econòmica i immobiliària cosa per la qual és difícil de saber sí aquell valor venia d'Estadística i Difusió de Dades a partir de lectures del Padró Municipal d'Habitants a 30 juny del 2007 al 2015 i a 1 gener del 2016 al 2019, d’un pendent descendent més fort a l’inici o ja havia iniciat una certa recuperació en relació amb l’any precedent. i elaboració pròpia.  Per això se situa el 2014 com el primer any en què el nombre de compravendes augmenta a Barcelona, Horta- Guinardó i Montbau, més al barri (+36%) que als altres dos àmbits (19 i 22% respectivament). Les compravendes d’habitatge d’obra nova han tingut més pes en tots els anys a Montbau si bé han disminuït a causa de l’augment de les compravendes d’habitatges de segona mà. Amb tot, que Barcelona es disposi d’una sèrie a partir del 2004 del nombre de transaccions (no del seu valor mitjà)  El 2013 el nombre de compravendes d’habitatge usat va ser de quatre i el d’obra nova vuit. Tots dos van elaborada pel Ministeri de Foment, pot contribuir a situar una mica millor l’inici de recuperació (malgrat poder ser augmentar, però més els de segona mà: 38 els de segona mà i tretze els d’obra nova. diferent del districte i barri):  El 2006 s’inicia la reducció en el nombre de transaccions (-6%), que van ser molt més importantsel 2007 (-31.5%) Pes de l’habitatge d’obra nova (%) i 2008 (45,1%) i es perllonga fins al 2014, tot i que el 2010 i 2012 es va enregistrar algun guany. 60,0  Les transaccions no s’han recuperat i l’any 2018 eren un 85% inferiors a les del 2005, any amb el nombre màxim. 50,0 40,0 30,0 Amb aquest emmarcament, es vol donar indicació que si bé es desconeix si les compravendes del districte i el barri 20,0 anteriors al 2013 podien ser considerades baixes, mitjanes o altes,es pot pressuposar que hauran seguit un cicle 10,0 similar a la del municipi, fet que ho corrobora que del 2013 al 2018 segueixen les mateixes pautes (tret de Montbau que la reducció l’enregistra el 2017 mentre que l’any 2018 torna a augmentar) tot i que es pot suposar que deuen 0,0 2013 2014 2015 2016 2017 2018 1S/2019 ser força inferiors a les corresponents al boom immobiliari, si més no per al districte. Barcelona Horta-Guinardó Montbau  Montbau podria tenir un menor volum de transaccions immobiliàries si s’accepta la premissa d’una menor Font: Departament de Territori i Sostenibilitat, a partir de dades de la Secretaria d’habitatge i elaboració pròpia. mobilitat de la seva població. El preu mitjà de l’habitatge a Montbau era al primer semestre del 2019 de 159.859, €, el 30% més barat que a La taxa de compravendes de Montbau en relació amb la del municipi i districte és menor fins al 2017; únicament Horta-Guinardó (228.939,8 €) i el 56% més que a Barcelona (363.401,5). el 2016 supera lleument la taxa barcelonina i redueix notablement la diferència amb la del districte. Segueix però  El preu al barri i districte diferien poc el 2013 (6,7%, una mica més de 10.000 €), però la diferència es va la mateixa tendència ascendent dels altres dos àmbits fins al 2016 i la trenca el 2017, any en què a Barcelona i eixamplar per una reducció del preu el 2014 del 34% (per dessota els 100 mil euros) mentre que a Horta- Guinardó encara va tenir un petit augment (4%). La diferència entre ambdós lluny de reduir-se ha augmentat. Superfície mitjana dels habitatges, m²c (%) Preu total de l’habitatge (€) 90 80 400.000,0 70 350.000,0 60 300.000,0 50 250.000,0 40 200.000,0 30 20 150.000,0 10 100.000,0 0 50.000,0 2013 2014 2015 2016 2017 2018 1S/2019 0,0 2013 2014 2015 2016 2017 2018 1S/2019 Barcelona Horta-Guinardó Montbau Barcelona Horta-Guinardó Montbau Font: Departament de Territori i Sostenibilitat, a partir de dades de la Secretaria d’habitatge i elaboració pròpia. Font: Departament de Territori i Sostenibilitat, a partir de dades de la Secretaria d’habitatge i elaboració pròpia.  El lloguer Les diferències se suavitzen una mica si es pren el preu per metre quadrat de l’habitatge com a mesura, en relació Montbau partia l’any 201323 de menys d’una setantena de contractes de lloguer, el 13‰ habitants, proporció molt amb el districte: 2.499,7 €/m²c a Montbau i 3.127,28 €/m²c a Horta-Guinardó el primer semestre del 2019, un 20% inferior a la de Barcelona (27,8‰)i d’Horta-Guinardó (22,5‰). més barat al barri.  A un increment modest el 2014 (4,5%) se li succeïren dos anys d’augment notable, del 48,6% el 2015 i que superava el llindar de 100 contractes, i del 35,6% l’any següent assolint el 26,2‰.  El 2017 es manté en la mateixa proporció i el 2018 es produeix un augment força menor, del 9%, però ja assoleix Preu €/m² construïts de l’habitatge (€) els 150. 4.500,0  Montbau no segueix exactament les mateixes corbes d’ascens, reducció i nou ascens del municipi i districte. 4.000,0 3.500,0 3.000,0 Des del 2015, la taxa de contractes és més elevada a Montbau que a Horta-Guinardó i ha escurçat molt la diferència 2.500,0 2.000,0 amb Barcelona. 1.500,0 1.000,0 Nombre de contractes de lloguer (‰ habitants) 500,0 35,0 0,0 2013 2014 2015 2016 2017 2018 1S/2019 30,0 25,0 Barcelona Horta-Guinardó Montbau 20,0 15,0 Font: Departament de Territori i Sostenibilitat, a partir de dades de la Secretaria d’habitatge i elaboració pròpia. 10,0 5,0 0,0 Finalment, els habitatges de Montbau són d’unes dimensions menors que els del districte i municipi, més en relació 2013 2014 2015 2016 2017 2018 amb el segon que al primer. Barcelona Horta-Guinardó Montbau Font: Departament de Territori i Sostenibilitat, a partir de dades de l’Incasòl i elaboració pròpia. 23La sèrie estadística s’inicia a l’any 2005 però pels barris de Barcelona arrenca del 2013. El nombre creixent de contractes de lloguer podria indicar que potser la població del barri té més mobilitat. La (en relació amb Montbau: de 105,7 € el 2013 als 191,7 el 2018). lectura alternativa, i possiblement més ajustada al que està succeint, seria que els fills que van haver de marxar  L’increment ha estat major a Montbau que a Horta-Guinardó, excepte el primer semestre de 2019, en què és del barri per manca d’habitatge, en morir els pares posen el seu pis per a llogar. el més baix dels 3 àmbits.  Al procés de substitució de la població per relleu generacional li queda encara marge, ateses les estadístiques de llars unipersonals i de dues persones del barri. Preu mitjà de les rendes de lloguer (€) 1.000,0 El pes del lloguer en el total d’operacions, que el 2013 superava les quatre cinquenes parts en els tres àmbits, es 900,0 redueix en tots, malgrat que amb diferències: 800,0  A Montbau els increments en el nombre de compravendes entre els anys 2014 i 2016 van ser més importants 700,0 600,0 que els de lloguer, tot i la notabilitat del 2014 i 2015. El 2018 assoleix la cota més baixa a causa d’un augment 500,0 molt migrat en el lloguer, inferior al 10%, i un increment més gran en les compravendes, del 27%, tot i no ser el 400,0 més important. 300,0  A Horta-Guinardó, la reducció és més gran a causa d’increments en el lloguer bé molt moderats el 2014 i 2016 200,0 (inferiors al 4%), o negatius (-8,5% el 2015), força inferiors als de les compravendes. El 2018 augment a causa 100,0 - de la reducció de les compravendes (-8,5%) i augment dels contractes de lloguer (+7,5%). És l’àmbit en què més 2013 2014 2015 2016 2017 2018 s’ha reduït la proporció del lloguer.  A Barcelona la reducció és més suau malgrat encadenar dos anys consecutius en la reducció de contractes (2014 Barcelona Horta-Guinardó Montbau i 2015) a causa d’increments més moderats en la compravenda (+19 i 15,3% els mateixos anys). L’augment el Font: Departament de Territori i Sostenibilitat, a partir de dades de l’Incasòl i elaboració pròpia. 2018 es produeix per una reducció del 12% en les vendes i un augment del 7%. És l’àmbit que més ha recuperat la proporció de lloguer, quasi les quatre cinquenes parts. Pel que fa a l’oferta de mercat, s’ha trobat una mostra reduïda, 19 pisos (el 12% dels contractes de lloguer el 2018) amb un preu mitjà de 1.380 €, un 87% més car que les rendes mitjanes el 2018. No es pot considerar una mostra Pes dels contractes de lloguer sobre el total d’operacions (%) prou vàlida. 85,0 Resulta més interessant l’oferta d’habitacions en lloguer, que en nombre superen els habitatges: 32 habitacions en 24 pisos. 80,0  El preu mitjà és de 392,7 € mensuals.  Hi ha predomini del pis compartit sense que el propietari hi resideixi (amfitrió), tot i que aquesta segona 75,0 modalitat també es dóna.  Els anuncis s’adrecen bàsicament a possibles estudiants del Campus universitari de Mundet o a treballadors 70,0 de la Vall d’Hebron, especialment els que estiguin fent el MIR.  La majoria demana una fiança (dipòsit) i les despeses queden incloses si bé en algun cas poden afegir-hi un 65,0 plus en funció dels augments dels consums dels serveis. 60,0  L’estada mínima demanada en més de la meitat és d’un mes. 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Barcelona Horta-Guinardó Montbau  Evolució de l’atur Font: Departament de Territori i Sostenibilitat, a partir de dades de la Secretaria d’habitatge i de dades de l’Incasòl El pes dels inscrits a l’atur sobre la població de 16 a 64 anys24a Montbau ha estat més elevat que a Barcelona i i elaboració pròpia. Horta-Guinardó en tots els anys, si bé les diferències es redueixen des del 2015 (de +1,8 punts percentuals en relació amb Barcelona el 2012 a +0,7 el 2019). El preu mitjà de lloguer és quasi igual, tot i que una mica més car, a Montbau (737,8 € el 2018) que a Horta-  Als anys 2012 i 2013 als tres àmbits s’enregistra el percentatge més alt: a Montbau afecta una mica més del Guinardó (746,2 €): 12% de la població en edat activa, una mica més de població que a Horta-Guinardó (11,3%) i Barcelona  Únicament el 2014 i 2018 és lleugerament inferior al del districte. (10,5%).  Barri i districte tenen una renda mitjana inferior a la de Barcelona i la diferència ha augmentat amb els anys 24No es disposa de dades sobre la població activa, pel que aquest gran grup d’edat pot incloure d’inactiva (per exemple estudiants, prejubilats, etc.) i que pot tenir volums diferents en els diversos àmbits administratius, motiu pel qual la lectura de la situació no és totalment fidedigna.  A Barcelona i Horta-Guinardó hi ha una reducció d’efectius de 16 a 64 anys entre els anys 2012 i 2015 (2,3 i Atur de llarga durada, de més de 12 mesos (%) 3% respectivament). Contràriament, Montbau en guanya (3,2%). La qüestió és si la reducció de l’atur en els 50,0 dos primers és afavorida per la reducció d’efectius, o són factors independents, mentre que en el cas de 45,0 40,0 Montbau, el dubte rau en si es dóna la mateixa situació que en els dos anteriors i el que atreu és població 35,0 amb feina, o es redueix el nombre d’aturats i atreu població amb feina. 30,0 25,0 20,0 15,0 Des del 2014 el pes dels inscrits es redueix anualment, més destacadament el 2015 i 2016, amb minves entre el 10 10,0 i 12%, i més gradualment des del 2017, sent especialment moderat els deu primers mesos del 2019. 5,0 0,0 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 Pes de l'atur registrat per barris sobre la població de 16-64 anys (%) Barcelona Horta-Guinardó Montbau 14,0 Font: Elaboració del Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona a partir d’informació del Departament de Treball, Afers Socials i 12,0 Famílies. Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia. 10,0 Nota: Estimació per barris a partir de dades facilitades per codis postals. El 2013 abasta des del mes de març i el 2019 abasta fins al mes 8,0 d’octubre. L’atur de més de 12 mesos ha estat elaborat a partir de la mitjana mensual. 6,0 4,0 2,0  Distribució de la renda de les llars (unitats de consum) 0,0 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 Font: Elaboració del Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona a partir d’informació del Departament L’INE ha publicat recentment dades de la distribució de la renda de les llars (unitats de consum) per municipis, Barcelona Horta-Guinardó Montbau 26 de Treball, Afers Socials i Famílies. Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia. districtes i seccions censals per als anys 2015 i 2016, projecte que està en fase experimental . Nota: Estimació per barris a partir de dades facilitades per codis postals. El 2019 abasta fins al mes d’octubre. Aquesta estadística incorpora a més, L’atur registrat anual s’ha elaborat a partir de la mitjana mensual.  Font dels ingressos.  Percentatge de població amb ingressos per unitat de consum que se situa per sota de determinats llindars de Segons la durada de l’atur els tres àmbits han seguit les mateixes tendències d’augment o reducció25 i amb renda i que permet tenir un nou indicador de desigualtat. 27 proporcions quasi iguals:  Indicadors demogràfics que contribueixen a caracteritzar la població resident .  Reducció dels aturats en els tres trams de durada (menys de 6 mesos, de 6 a 12 mesos i més de 12 mesos). Les minves van ser més importants en els trams a partir de sis mesos que en el menor de sis, possiblement a causa Les seccions censals del barri de Montbau tenen menor capacitat econòmica que la mitjana de Barcelona, igual de noves inscripcions. D’aquí que a mesura que es redueix el nombre d’aturats en els tres trams, el de menys que Horta-Guinardó, amb una excepció remarcable: sis mesos adquireix més pes. A Barcelona passa del 41,2% el 2013 al 48,7% el 2019; a Horta-Guinardó del 39,6%  A la secció 07-097 la renda per habitant és quasi igual a la mitjana del municipi; això no obstant és el 9,2% al 48,9% i a Montbau les proporcions van del 39,3% el 2013 al 47,3% el 2019. inferior per llar possiblement perquè hi ha més persones per llar al municipi que a la secció (menys persones  Augment de pes de l’atur de llarga durada (més de 12 mesos) fins al 2014 (43,6% a Barcelona, 45,5% a Horta- ingressant a la mateixa unitat de consum). Guinardó i 49% a Montbau) i reducció gradual. El descens ha estat del 45,2% a Barcelona, 48,2% a Horta- Guinardó i 44,3% a Montbau. Respecte al seu districte hi ha diferències, tant en la renda per habitant com per llar:  L’atur de llarga durada podria ser indicador d’un atur estructural, si bé no tot el seu volum, part d’aquest.  Per habitant, les seccions 07-097, 07-95 i 07-94 (en aquest ordre) tenen més capacitat econòmica que els habitants del conjunt del districte.  La renda per llars a la secció 07-094 és el 3,2% inferior a la del districte; la raó és la mateixa que l’esmentada per a la secció 07-097 amb relació a Barcelona.  Únicament a la secció 07-096 els habitants i les llars tenen menys capacitat econòmica que els del districte. De fet és la secció amb menor nivell de renda de tots els àmbits considerats. 25Les diferències són molt poques. Per exemple, l’any 2014 els aturats de més de 12 mesos augmenten un 0,3% a Barcelona i Horta-Guinardó mentre 27Quatre d’aquests han estat tractats en anteriors punts: l’edat mitjana de la població i el percentatge de població major de 64 anys (estructura d’edats) i la que a Montbau es redueix; el 2017 augmenta el 0,4% els de menys de 6 mesos a Montbau mentre que a Barcelona i Horta-Guinardó es redueixen i el dimensió mitjana de la llar així com valoració del pes de les llars unipersonals (les llars). Només en restaria el de menors de 18 anys, que no aporta més 2019 a Montbau augmenta en un 3,4% els de 6 a 12 mesos mentre al municipi i districte es redueixen. 26 informació al punt d’estructura d’edatsraó per què no se’n fa referència. “Atlas de distribución de renta de los hogares (ADRH)”, julio 2019. Subdirección General de Estadísticas Sociodemográficas, INE, Renda mitjana Fonts dels ingressos, 2016 (%) Habitant Llar Prestacions Altres Altres Barcelona 15.389 37.371 Salaris Pensions desocupació prestacions ingressos Horta-Guinardó 13.746 32.218 Barcelona 58,9 19,9 1,3 3,0 16,9 07-094 13.847 31.190 Horta-Guinardó 60,6 23,8 1,6 3,6 10,4 07-095 14.264 32.907 07-094 57,7 28,3 1,1 3,3 9,6 07-096 12.539 28.280 07-095 61,1 26,7 1,4 3,6 7,1 07-097 15.303 33.936 07-096 59,8 27,3 1,9 4,8 6,3 Seccions - districte / municipi 07-097 51,5 31,8 0,6 6,1 10,0 Horta-Guinardó -10,7 -13,8 07-094 -10,0 -16,5 Font. Pàgina web de l’INE, Atles de distribució de renta de les llars. Elaboració pròpia. 07-095 -7,3 -11,9 07-096 -18,5 -24,3 L’INE calcula també uns indicadors de desigualtat, fixant tres llindars d’ingressos que permeten copsar la dimensió 07-097 -0,6 -9,2 de la desigualtat. Seccions / districte El primer és el percentatge de població que viu en llars amb uns ingressos inferiors als 5.000 € nets, llindar 07-094 0,7 -3,2 d’extrema pobresa. 07-095 3,8 2,1  A la secció 07-097, el 10% de la població viu en llars amb ingressos inferiors als 5.000 €, el percentatge més alt 07-096 -8,8 -12,2 de tots els àmbits. 07-097 11,3 5,3  A les seccions 07-096 i 07-097 hi ha el menor percentatge de tots els àmbits, inclús menor que al districte i municipi. Font. Pàgina web de l’INE, Atlas de distribució de renta de les llars. Elaboració pròpia. Això no obstant, en fixar-se en el llindar inferior a 10.000 €30 la situació és una altra: Nota: La renda considerada és la neta (descomptats els impostos i cotitzacions).  A la secció 07-096 una mica menys d’una quarta part de la població viu en llars amb ingressos inferiors als 10.000 € (llindar de pobresa) mentre que a la secció 07-097 voreja la cinquena part. La principal font d’ingressos és la que prové dels salaris, força baixos en tots els àmbits (inferior als dos terços);  Així doncs, aquesta darrera té més població en situació d’extrema pobresa però una mica menys de pobresa amb tot destaca la secció 07-097 per: severa.  El pes dels salaris es redueix a una mica més de la meitat mentre que les pensions assoleixen quasi el terç.  És la secció més envellida de tots els àmbits, raó per la qual el pes de les pensions és tan important.Convé Població que viu en llars amb ingressos inferiors a tres llindars, 2016 (%) recordar que una mica menys de la meitat de domicilis tenen alguna persona major de 64 anys, entre aquestes < 5.000 < 7.500 < 10.000 quasi una quarta part són unipersonals de majors de 64 anys i un 10,5% més de dues persones d’aquest grup Barcelona 7,7 13,5 21,2 d’edat. Horta-Guinardó 6,4 12,4 20,6  Els altres ingressos28 tenen més pes si bé inferior a la mitjana del municipi i similar al del districte. 07-094 5,8 10,3 17,2  Les prestacions per desocupació tenen molt poc pes i a més és el menor de tots, però amb més de les altres 07-095 6,0 9,2 15,6 prestacions29. 07-096 5,2 13,4 23,1 07-097 10,1 13,1 19,4 Horta-Guinardó i Montbau tenen un grau d’envelliment notable i es reflecteix en el pes de les pensions, superior al de Barcelona, en el qual té més pes els altres ingressos. Font. Pàgina web de l’INE, Atlas de distribució de renta de les llars. Elaboració pròpia. La secció 07-095 és la que té menys població residint en llars al llindar de la pobresa; això no obstant, el 16,1% viu en llars amb ingressos mitjans de quasi 11.000 €, mentre que a la secció 07-097 més d’un 18% de població viu en llars amb ingressos que just supera els 11.000 €.  Són també les seccions en què el percentatge de població que viu en llars amb ingressos superiors a la mitjana és el més alt de tots els àmbits, del 8,4% la secció 07-097 i 7,8% la secció 07-095, per damunt la mitjana de Barcelona, del 5,9%. 28 Aquest concepte inclou les rendes de capital mobiliari, rendes d’arrendament d’immobles i rendiments d’activitats econòmiques 30 El percentatge és agregat. Per exemple, el 19,4% de la secció 07-097 inclou el 10,1% dels d’ingressos < a 5.000 €, el 3% dels que en tenen entre 5.000 i < 29 Inclou la renda d’emancipació, d’incapacitat, dependència, beques, etc. 7.500 € i el 6,3% dels que en tenen entre 7.500 i < 10.000 €. ANNEX 5. INFORMES PARCIALS DELS DEBATS CIUTADANS Debat Ciutadà del 05/11/2019 Els debats s’estructuren en dos grans blocs. El primer, anomenat “El dia a dia de Montbau”, consisteix en La trobada té lloc a l’Espai polivalent de Montbau, el dimarts 05 de novembre del 2019, i compta amb realitzar un mapatge de la vida quotidiana del barri. Cadascuna de les persones assistents reflexiona inicialment i representació del propi equipament, de l’equip tècnic vinculat al barri, de la biblioteca, del centre de de manera individual sobre com es relaciona amb l’entorn. Després ho posem en comú i ho plasmem en un sol serveis socials de la Vall d’Hebron, de d’Institut Monturiol, del CEIP Baloo i de l’Associació de veïns. mapa que recull els opinions de tothom. El Montbau del dia a dia El segon bloc parteix de les reflexions fetes inicialment i vol donar forma als grans reptes que cal afrontar en La major part dels assistents coincideixen un futur poper. Finalment s’ha compartit el mapa d’agents fet inicialment amb els i les assistents, per tal que en dir que difícilment podem parlar de hi afegissin a qui creien que ens havíem deixat, i poder-los convidar a les següents trobades. l’àmbit d’estudi com una sola unitat paisatgística. A grans trets n’identifiquem tres; el conjunt d’edificis sanitaris, l’àmbit residencial i el recinte Mundet, més enllà del propi parc de Collserola, que en realitat suposaria una quarta. Val a dir que dins d’aquests paquets també hi trobem diferències, especialment a l’àmbit central, on veiem una unitat compresa entre el carrer de l’Arquitectura i el carrer de la Poesia, una altra entre el carrer de Joan Sales i el carrer de l’Harmonia i una última, formada per les “casetes blanques” el conjunt residencial situat per sobre del carrer de la Vayreda. Cadascun d’aquests subàmbits té unes característiques pròpies i sovint trobem que les àrees de transició entre un i altre acaben sent espais poc definits i amb poca activitat. En molts casos és la pròpia configuració arquitectònica la causant d’aquest fet, ja que hi ha murs de contenció, façanes cegues, o vials amb una S’han realitzat tres debats els dies 05/11/2019, 27/11/2019 i 18/12/2019, els informes parcials de cadascun velocitat de trànsit força elevada, entre d’altres. d’ells poden llegir-se a continuació: Es comenta que es tracta d’un barri amb un percentatge de zona verda molt elevat, a nivell quantitatiu, i que això augmenta la percepció que es tracta d’un entorn molt tranquil. En aquest context agafen especial rellevància els entorns capaços de generar vida urbana. La majoria dels que situem sobre plànol es troben vinculats al carrer Agnès Marquès, on s’hi ubica gran part de l’oferta comercial (principalment restauració, forns i farmàcies) i dels espais públics i equipaments més concorreguts pels veïns i veïnes. Entre tots ells en destaquen el Pla de Montbau, la sala Polivalent i l’Espai Social de Montbau, que tot i que es tracta d’una fundació privada (Fundació Catalunya – La Pedrera) té un paper força actiu en l’oferta d’activitats al barri. Els membres de l’Associació de veïns apunten que fa temps que reclamen que aquest espai esdevingui realment públic, ja que mica en mica han aconseguit poder implicar-se en la gestió i programació de l’espai, però que amb això no és suficient i que depèn excessivament del voluntariat. Fora d’aquest eix es destaquen també els Jardins de la Poesia i la Plaça Ferran Palau com a entorns força concorreguts per les persones que viuen al barri. També es comenta la importància que tenen els equipaments educatius en la generació de vida quotidiana. Malgrat es troben en una posició força perifèrica, allunyada del teixit residencial, actuen com a espais de trobada inter-generacional tant per la gent que viu al barri com per d’altres que venen d’altres entorns. A banda iniciatives com les dels patis oberts també contribueixen a que el col·lectiu de gent jove de Montbau també participi d’aquests espais. Un dels assistents descriu les escoles i instituts del barri com a “elements generadors de records”, que contribueixen a augmentar el sentiment de pertinença al barri, especialment per al jovent. Tot i que no amb el mateix grau, algunes de les participants al debat opinen que els espais entre els blocs plurifamiliars són únics a la ciutat, per l’elevat potencial que tenen com a espai lliure vinculat als habitatges que els rodegen. Hi trobem alguns casos d’apropiació veïnal, des de jardineres a petits elements de mobiliari urbà instal·lats pels propis residents. Tot i això, també s’apunta que moltes de les plantes baixes que hi donen façana estan tancades o han acabat convertint-se en vivenda, ja que els comerços que hi havia inicialment no acaben sent rendibles econòmicament. Un altre dels aspectes que es destaquen com a generadors vida quotidiana, especialment pels seus veïns i veïnes, és la pròpia inèrcia que té al barri, degut a que moltes de les famílies que hi viuen hi estan vinculades des de fa molts anys. Funciona com un poble on tothom es coneix i, independentment de les característiques urbanístiques i arquitectòniques, les relacions personals entre les habitants es produeixen de manera natural. Resultats del mapatge col·lectiu Font: Elaboració pròpia El conjunt de persones que han assistit al debat, tant les que hi viuen com les que hi treballen, senyalen la importància que agafen els nodes de comunicació (autobús i metro) com a espais de trobada entre veïns El Montbau que volem i veïnes. El barri té unes dinàmiques pròpies, sovint força diferenciades de les d’altres punts de la ciutat, i així que les parades d’autobús i les boques del metro acaben sent llocs força concorreguts. En aquest capítol es recullen els principals reptes que els assistents al debat consideren que té l’entorn de Montbau, lligats amb les coses que s’han parlat al primer bloc Per últim, també es destaca el paper que té la muntanya de Collserola com a espai quotidià. Els itineraris que la recorren són força utilitzats diàriament, principalment per a la pràctica esportiva (caminar, córrer, ● Integrar els diferents àmbits homogenis que hi ha dins el barri de Montbau, i aprofitar les bicicleta...) i per aquells que passegen els gossos. També es comenta que els centres educatius ubicats a la dinàmiques de cadascun d’ells per què es retro-alimentin uns als altres. perifèria de Montbau hi van sovint a realitzar diverses activitats amb els infants (recorreguts de Per exemple, caldria potenciar la relació entre la població flotant del recinte sanitari i els edificis proximitat). administratius i universitaris de Mundet, que suposen més de 20.000 usuaris habituals, per tal de dinamitzar l’activitat comercial de Montbau. Aquests recorreguts són sovint itineraris per a la “exploració”, amb un grau d’intimitat força elevat, que A nivell urbanístic, es podrien potenciar els dos eixos nord-sud (carrer de l’Arquitectura i carrer de els fa atractius per a la gent jove. l’Harmonia) com a espais de trobada que permetin cosir les entorns que tenen a banda i banda i millorar-ne la connexió. Aquesta relació directe amb l’entorn natural es destaca pel conjunt dels assistents com una gran virtut del Algun dels assistents proposa aprofitar el traçat de les rieres, que a nivell ambiental ja funciona barri, i un dels principals motius d’orgull. Malgrat això, s’han apuntat alguns problemes d’inseguretat i com a connexió nord-sud, per a convertir-los també en eixos urbans canalitzadors de vida conflictes en aquest àmbit, tot i que principalment són causa de la configuració que té actualment la franja quotidiana. que separa Montbau de la muntanya. El personal vinculat als centre educatius apunten que aquests problemes de convivència arriben, també, ● Redefinir l’àmbit de transició entre Collserola i Montbau. Malgrat els veïns i veïnes porten anys als patis de les escoles, que durant la nit sovint són objecte d’actes incívics considerables. reclamant millores en aquest espai, es tracta d’un àmbit indefinit amb mancances a varis nivells. La il·luminació és insuficient i això genera problemes d’inseguretat i incivisme. Al llarg d’aquesta franja hi trobem espais amb un grau d’urbanització insuficient, per exemple, la part superior dels jardins de Montbau. ● Potenciar i ampliar la xarxa d’equipaments comunitaris del barri, dotant-los de més pressupost i Debat Ciutadà del 27/11/2019 recursos per tal de donar resposta a les necessitats dels veïns i veïnes del barri. La trobada té lloc a l’Espai polivalent de Montbau, el dimarts 27 de novembre del 2019, i compta amb ● Repensar la xarxa de mobilitat del barri. La mobilitat al conjunt de Barcelona és un dels principals representació del veïnat del barri, de l’equip directiu del CAP Sant Rafael i del consorci del Parc de canvis que viurà la ciutat aquests propers anys, i això cal integrar-ho i aprofitar-ho per millorar Collserola, tant per la vessant arquitectònica com per la de participació i voluntariat. alguns aspectes a Montbau. A banda del cobriment de la Ronda de Dalt, reivindicació històrica del El Montbau del dia a dia teixit veïnal, cal donar resposta a la demanda creixent d’aparcament cobert que permeti la càrrega de cotxes elèctrics. La major part dels assistents coincideixen en dir que difícilment podem parlar de l’àmbit d’estudi com una sola unitat paisatgística. A grans trets n’identifiquem tres; l’àmbit residencial, el conjunt d’edificis sanitaris, Es comenta també que els usos vinculats tant al recinte Mundet com al sanitari obliguen a fer i el recinte Mundet, format a partir de nuclis autosuficients, més enllà del propi parc de Collserola, que en alguns trajectes que dificulten alguns recorreguts dels veïns i veïnes del barri. També caldria realitat suposaria una quarta. adoptar mesures per a baixar la velocitat dels eixos que connecten aquests àmbits amb la resta de la ciutat. La part central, on es concentra el teixit residencial, és la que dóna caràcter a l’àmbit, ja que es tracta d’un entorn molt específic, tant arquitectònica com socialment. Per últim, i per tal de potenciar la mobilitat activa, seria convenient millorar el servei del Bicing, actualment insuficient, a Montbau. Els altres dos entorns tenen unes lògiques específiques molt determinades, vinculades per una banda a l’activitat sanitària i per l’altra a la universitària i administrativa. Totes dos funcionen d’una manera bastant Finalment, a nivell dels recorreguts peatonals del barri cal dir que el teixit veïnal porta temps autònoma, cosa que s’accentua encara més en el cas de l’àmbit de Mundet, de fet, des del veïnat tenen la reclamant millores a nivell d’accessibilitat. La topografia és un dels principals elements que sensació que la relació amb les persones estudiants és gairebé nul·la. dificulten alguns dels recorreguts, especialment els verticals, però cal apuntar que Montbau és un barri força envellit, fet que agreuja aquesta problemàtica encara més. El carrer Agnès Marquès és el que centralitza la major part de les activitats quotidianes, principalment degut a la seva configuració topogràfica i arquitectònica i perquè acull gran part de l’activitat econòmica. Malgrat això, des del teixit veïnal s’apunta que el petit comerç que hi ha està més orientat a la població flotant que a la resident, tant pel què fa a preus com als horaris. Els principals edificis que es destaquen com a “col·lectors“ de vida urbana són la Sala Polivalent, la Pedrera i alguns altres equipaments educatius, o la biblioteca. El conjunt de les assistents coincideixen en definir Montbau com un barri dormitori, un entorn tranquil i amb poca activitat econòmica. Com s’ha dit anteriorment, el poc comerç que hi trobem s’orienta principalment a la població flotant i això comporta que els veïns i veïnes del barri l’utilitzin únicament per a compres puntuals. En general les compres grosses les realitzen a les grans superfícies situades a l’altra banda de la ronda de Dalt. Una veïna explica l’anècdota que fa uns anys quan van obrir una supermercat d’una cadena multinacional prop del mercat de la Vall d’Hebron algunes persones grans del barri van organitzar-se per anar-hi a fer una visita. Tot i que l’activitat econòmica del barri és escassa, s’apunta que existeix un negoci “submergit” de lloguer d’habitacions per als usuaris de l’entorn hospitalari. Sembla que es desenvolupa d’una manera informal, Resultats del mapatge col·lectiu Font: Elaboració pròpia al marge, fins i tot, de les principals cadenes que gestionen l’allotjament d’ús turístic en d’altres punts de la ciutat. A nivell de convivència no sembla que generi masses problemes, però si que suposa una oportunitat de dinamització econòmica que actualment està infrautilitzada. Durant el debat parlem de la percepció d’inseguretat que suposa l’elevada proporció de zones verdes que té el barri. Sobretot ho perceben les persones que hi arriben recentment, ja que per als veïns i veïnes, no es tracta d’una inseguretat real. A tall d’anècdota, es va comentar que a vegades la gent que treballa al CAP fan visites a domicili, eviten les nocturnes degut a la inseguretat que crea l’espai (il·luminació, falta de Per últim el conjunt dels participants de la jornada destaca que un percentatge elevat dels residents viuen veïns i veïnes als carrers, falta de comerç...). al barri des de fa temps, cosa que comporta un fort grau d’arrelament, a banda que moltes de les dinàmiques de proximitat es produeixen de manera natural, degut a la coneixença entre els veïns i veïnes. Seguint amb el debat entorn la inseguretat a la via pública, els punts on si que aquest fet genera més problemes és a la franja que separa el barri de Montbau de la Muntanya de Collserola, degut a que es A nivell de mobilitat es comenta que les bicis elèctriques no han arribat al barri, però és una zona on tracta d’un entorn poc il·luminat i amb dèficits d’urbanització. Els representants del Consorci del Parc realment ho necessita. El barri té poc trànsit, i no es difícil a trobar aparcament. Però durant el migdia del senyalen que aquest fet es produeix a diversos punts de la ciutat, i que capgirar aquesta situació és un dels diumenge es molt difícil de trobar perquè la gent que visita l’hospital aparquen al barri. Problema amb la reptes que té el conjunt de la ciutat de Barcelona els propers anys. velocitat dels cotxes al carrer de Joan Sales. Tot i aquestes mancances la relació directe amb el Parc de Collserola és una de les principals virtuts que destaquen les persones que viuen o treballen en aquest àmbit. De fet, des del CAP Sant Rafael han realitzat estudis que demostren aquest fet, i que en destaquen els avantatges que aquesta estreta relació té en la salut, tant física com mental, dels veïns i veïnes. Des del CAP, per exemple, organitzen “ marxes nòrdiques” cap a la Collserola o porten la gent gran als Jardins de Pedro Muñoz Seca per fer exercici i físic. De la muntanya de Collserola, es destaquen la Pedrera i l’ermita de Sant Cebrià com els llocs més concorreguts, i es comenta que tot i que hi ha alguns itineraris que estan ben arreglats, molts dels recorreguts que connecten el barri i la muntanya tenen un grau d’urbanització deficient. La relació directe amb aquest entorn natural té inconvenient que el conjunt de persones que assisteixen el debat coincideixen a destacar; els porcs senglars que habiten a Collserola sovint arriben als carrers i places de Montbau, atrets tant per els contenidors que no estan adaptats com per l’actitud incívica d’algunes persones que els donen menjar malgrat els nombroses esforços que s’han fet per conscienciar a la gent que no s’ha de fer. Les zones verdes i les places que es troben dins la trama urbana també es valoren molt positivament per totes aquelles persones que d’una manera o altra s’hi relacionen. El Pla de Montbau i els Jardins de Montbau són les zones que més atrauen al conjunt de les usuàries al dia a dia. Els espais públics entre blocs d’habitatge, especialment els de l’àmbit situat entre el c/ de Joan Sales i el c/ de L’Harmonia, actuen Resultats del mapatge col·lectiu Font: Elaboració pròpia gairebé com a una prolongació de les plantes baixes i són els veïns i veïnes que hi viuen al costat els que normalment en fan un ús. El Montbau que volem A nivell d’accessibilitat, es comenta que la topografia del barri dificulta molts dels desplaçaments habituals, Cal Integrar els diferents àmbits homogenis que hi ha dins el barri de Montbau, i aprofitar les dinàmiques especialment per a la gent gran. Aquest fet es veu agreujat per l’elevat percentatge de gent gran que viu de cadascun d’ells per què es retro-alimentin uns als altres. al barri. Una de les assistents, però, matisa aquest fet, dient que les dades respecte a edat de població Per exemple, caldria potenciar la relació entre la població flotant del recinte sanitari i els edificis poden tenir un biaix degut a que hi ha moltes residències de la tercera edat a Montbau, i algunes de les administratius i universitaris de Mundet, que suposen més de 20.000 usuaris habituals, per tal de persones que hi viuen s’hi empadronen malgrat la situació sigui, en certa manera, circumstancial. dinamitzar l’activitat comercial de Montbau. Durant el debat també es posa l’exemple d’un recorregut que connecta amb el barri de Sant Genís, i que Cal redefinir l’àmbit de transició entre Collserola i Montbau. Malgrat els veïns i veïnes porten anys després d’haver refet la seva urbanització, funciona molt millor i són moltes les persones que l’utilitzen reclamant millores en aquest espai, es tracta d’un àmbit indefinit amb mancances a varis nivells. diàriament. La il·luminació és insuficient i això genera problemes d’inseguretat i incivisme. Al llarg d’aquesta franja hi trobem espais amb un grau d’urbanització insuficient, per exemple, la part superior dels jardins de També s’apunta el fet que els problemes d’accessibilitat també es produeixen dins les cases, ja que moltes Montbau. de les tipologies arquitectòniques tenen múltiples desnivells interior dels habitatges. Cal que els canvis i les estratègies que es plantegin siguin sostenibles en el temps. S’han d’entendre les dinàmiques del barri i aprofitar-les per potenciar els punts forts que ja tenim avui en dia. -Plantes baixes buides, especialment en l’àmbit corresponent a la fase 2. Debat Ciutadà del 18/12/2019 -Galeria comercial. No funciona perquè els locals son petits i cars, a banda que no hi ha gaire demanda. Una opció seria plantejar nous usos (per exemple, tallers) i que el front que dona a Àngels Marquès fos La trobada té lloc a l’Espai polivalent de Montbau, el dimecres 18 de desembre del 2019, i compta amb en format petit comerç representació de diversos ciutadans vinculats al barri com a residents, d’un perfil tècnic lligat al món de l’arquitectura i l’urbanisme. -Coberta de bloc del carrer Sorolla (PB), on es troba ubicada l’associació Catalana de Espina Bífida e Hidrocefalia, s’utilitzava com a plaça, i ara està tancat al públic perquè es tracta d’una parcel·la privada. -Local/equipament del sector de les “casetes blanques” -Espais per fer Horts Urbans (davant la Baloo, part superior del c/Arquitectura) -La connexió transversal entre Montbau i sector Vall Hebron és un repte a escala de barri Les intervencions que es plantegin han de ser ambicioses, i no limitar-se a fer les “coses fàcils”. Això permetrà aprofitar les dinàmiques dels edificis hospitalaris, i connector millor Montbau amb Sant Genís. -Carrer/itinerari del c/ de la Pintura com a eix vertical estructurant dels recorreguts quotidians. Té molt potencial a nivell de seqüència d’espais públics i com a recorregut “arquitectònic” (testers...). Caldria tractar-lo a nivell de Pla Especial que en defineixi els paràmetres d’una possible intervenció per a potenciar-lo... per exemple, els assistents consideren que amb la instal·lació dels ascensors s’ha fet fatal. -Espais verds intersticials com a gran virtut del barri. (especialment els de la Fase 1, ja que la 2 no tenen tant valor). En aquest sentit caldria: -Clarificar la situació urbanística i administrativa d’aquests espais: públics o privats? De qui són? A partir d’aquí podrien estudiar-se mecanismes de cogestió publico-privada, cessions... -En alguns d’aquests espais faltaria habilitar espais d’estada de qualitat (reunió) -Estudiar manteniment d’aquests espais, a nivell ambiental també. -Apropiació veïnal com a valor (roba estesa, bancs, testos) -espais verds a prop de l’hospital que es fan servir de la gent que hi treballa o fa pràctiques El Montbau que volem -L’execució de les unitats residencials dels anys 50-60 es va fer a través de cooperatives. Això ha fet que alguns punts de contacte entre aquests àmbits no estiguin del tot ben resolts... murs, desnivells... -La percepció de les diferents unitats de paisatge que identifiquem dins l’àmbit d’estudi coincideix amb la resta de les sessions. Les diferències que hi ha entre elles consideren les persones assistents al debat -Cal promoure un Pla Especial del patrimoni arquitectònic de Montbau. Tenen la sensació que es valora que venen donades per l’ús que se’n fa i per l’arquitectura tant de cadascun dels àmbits com dels espais més fora de Barcelona que aquí. de transició. -Cal promoure una renovació del parc residencial, espacialment a nivell arquitectònic, energètic i En general hi ha poca relació transversal entre ells, però s’accentua en el cas de Mundet on és gairebé d’accessibilitat. Cal que els projectes de reforma conservin les virtuts i el caràcter del barri, i no sempre nul·la, quan en realitat seria una molt bona oportunitat pel barri (rejovenir població, nous usos i és així. dinàmiques, activitat econòmica pel barri...). Actualment només detecten alguns edificis que ajuden a Per exemple, la reforma d’un bloc s’ha d’abordar sencera, no es pot fer per fases independents. connectar-ho: Escola els Pins i Poliesportiu. Es detecten diverses oportunitats a nivell arquitectònic: -L’espai de la sala polivalent funciona molt bé, però cal adequar l’edifici, o plantejar una nova ubicació que l’integri millor en el barri. Amb la biblioteca ja va passar que es va fer més pensant en l’Hospital que en els veïns... (porta). -Montbau és poc atractiu pels joves. Cal detectar espais d’oportunitat per implementar-hi nous usos... Això pot ajudar a rejovenir el barri, integrar el sector Mundet, i atraure activitats que ajudin a dinamitzar el barri, tant de dia com de nit. -Possibilitat de connectar sector Mundet amb Montbau a través d’un camí que passa per dalt del palau de les Heures. -Cal integrar la perspectiva de gènere a les coses que es facin. Barri insegur, tant de dia com de nit. Recorreguts il·luminats, promoure activitats que dinamitzin la via pública... i altres iniciatives més enllà de l’arquitectura. Tot i això, cal tenir en compte que la morfologia del barri no ajuda. -El barri està canviant, rejovenint-se, l’administració ha de ser capaç de guiar aquest canvi i aprofitar-lo en positiu. -Connectivitat. El bus no fa parada al CAP. PLANEJAMENT VIGENT EXTRACTE ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Equip Redactor: B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi - IRBIS - Pla Estel - VECLUS - F. López - M. Mercadé Març 2020 PLA DIRECTOR VALL D’HEBRON EXTRACTE ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Equip Redactor: B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi - IRBIS - Pla Estel - VECLUS - F. López - M. Mercadé Març 2020 EXTRACTE ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Equip Redactor: B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi - IRBIS - Pla Estel - VECLUS - F. López - M. Mercadé Març 2020 EXTRACTE ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Equip Redactor: B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi - IRBIS - Pla Estel - VECLUS - F. López - M. Mercadé Març 2020 EXTRACTE ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Equip Redactor: B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi - IRBIS - Pla Estel - VECLUS - F. López - M. Mercadé Març 2020 EXTRACTE ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Equip Redactor: B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi - IRBIS - Pla Estel - VECLUS - F. López - M. Mercadé Març 2020 EXTRACTE ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Equip Redactor: B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi - IRBIS - Pla Estel - VECLUS - F. López - M. Mercadé Març 2020 EXTRACTE ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Equip Redactor: B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi - IRBIS - Pla Estel - VECLUS - F. López - M. Mercadé Març 2020 EXTRACTE ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Equip Redactor: B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi - IRBIS - Pla Estel - VECLUS - F. López - M. Mercadé Març 2020 EXTRACTE ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Equip Redactor: B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi - IRBIS - Pla Estel - VECLUS - F. López - M. Mercadé Març 2020 EXTRACTE ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Equip Redactor: B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi - IRBIS - Pla Estel - VECLUS - F. López - M. Mercadé Març 2020 EXTRACTE MODIFICACIÓ DEL PLA ESPECIAL DE LES LLARS MUNDET. 2007 ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Equip Redactor: B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi - IRBIS - Pla Estel - VECLUS - F. López - M. Mercadé Març 2020 EXTRACTE MODIFICACIÓ DEL PLA ESPECIAL DE LES LLARS MUNDET. 2007 ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Equip Redactor: B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi - IRBIS - Pla Estel - VECLUS - F. López - M. Mercadé Març 2020 EXTRACTE MODIFICACIÓ DEL PLA ESPECIAL DE LES LLARS MUNDET. 2007 ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Equip Redactor: B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi - IRBIS - Pla Estel - VECLUS - F. López - M. Mercadé Març 2020 CONCURS PORTES DE BARCELONA: 09 MONTBAU EXTRACTE Proposta guanyadora: BioBCN. RGA ARQUITECTES SLP, 2011 ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Equip Redactor: B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi - IRBIS - Pla Estel - VECLUS - F. López - M. Mercadé Març 2020 ESTUDIS PER LA COBERTURA DE LA RONDA DE DALT EXTRACTE Pere Joan Ravetllat, Carme Ribas, Esteyco, Josep Ferrando, Martí Franch, Doymo. 2015-2016 ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Equip Redactor: B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi - IRBIS - Pla Estel - VECLUS - F. López - M. Mercadé Març 2020 ESTUDIS PER LA COBERTURA DE LA RONDA DE DALT EXTRACTE Pere Joan Ravetllat, Carme Ribas, Esteyco, Josep Ferrando, Martí Franch, Doymo. 2015-2016 ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Equip Redactor: B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi - IRBIS - Pla Estel - VECLUS - F. López - M. Mercadé Març 2020 C O N C URS PER A VHIR INSTITUT DE RECERCA I CAMPUS VALL D’HEBRON EXTRACTE Proposta guanyadora: BAAS + Espinet/Ubach, 2017 ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Equip Redactor: B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi - IRBIS - Pla Estel - VECLUS - F. López - M. Mercadé Març 2020 EXTRACTE ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Equip Redactor: B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi - IRBIS - Pla Estel - VECLUS - F. López - M. Mercadé Març 2020 EXTRACTE ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Equip Redactor: B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi - IRBIS - Pla Estel - VECLUS - F. López - M. Mercadé Març 2020 EXTRACTE ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Equip Redactor: B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi - IRBIS - Pla Estel - VECLUS - F. López - M. Mercadé Març 2020 EXTRACTE ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Equip Redactor: B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi - IRBIS - Pla Estel - VECLUS - F. López - M. Mercadé Març 2020 EXTRACTE ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Equip Redactor: B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi - IRBIS - Pla Estel - VECLUS - F. López - M. Mercadé Març 2020 EXTRACTE PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL MEDI NATURAL I DEL PAISATGE DEL PARC NATURAL DE LA SERRA DE COLLSEROLA (PEPNAT) Aprovació provisional ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Equip Redactor: B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi - IRBIS - Pla Estel - VECLUS - F. López - M. Mercadé Març 2020 EXTRACTE PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL MEDI NATURAL I DEL PAISATGE DEL PARC NATURAL DE LA SERRA DE COLLSEROLA (PEPNAT) Aprovació provisional ESTUDI DE PAISATGE: MONTBAU Equip Redactor: B2B Arquitectes, Jordi Bellmunt i Agata Buscemi - IRBIS - Pla Estel - VECLUS - F. López - M. Mercadé Març 2020