Memòria Explicativa GENER DE 2020 (Versió per aprovació definitiva pel Plenari del Consell Municipal de 31 de gener de 2020) Índex Presentació ................................................................................................................................................ 1  1  Resum executiu ............................................................................................................................... 3  2  Context econòmic ........................................................................................................................... 6  3  Marc Financer 2020‐2023 ....................................................................................................... 12  3.1  Objectius d’Estabilitat Pressupostària ...................................................................... 12  3.2  Sostre de despesa no financera i càlcul de la regla de despesa aplicable als Pressupostos de l’àmbit d’Administració Publica de l’Ajuntament de Barcelona per a 2020 ........................................................................................................................................... 14  3.3  Marc Financer 2020‐2023. Marc pressupostari a mig termini ...................... 20  4  El pressupost de l’Ajuntament .............................................................................................. 27  4.1  Anàlisis del pressupost a través perspectives transversals ............................ 28  4.2  Previsió d’ingressos de l’Ajuntament ........................................................................ 38  4.3  Previsió de despeses de l’Ajuntament ....................................................................... 43  4.3.1 Visió econòmica: en què es gasta? ............................................................................ 43  4.3.2 Visió per programes: per a què es gasta? .............................................................. 56  4.3.3  Visió orgànica: qui gasta? ....................................................................................... 71  5  El pressupost consolidat .......................................................................................................... 79  Presentació El pressupost municipal és el pla econòmic i financer anual de l’Ajuntament i està vinculat a l’estratègia formulada pel Govern de la Ciutat. Representa una eina clau per a la gestió pública, servint a la planificació, programació, control i seguiment i avaluació de les actuacions municipals. A l’Ajuntament de Barcelona això significa que l’assignació dels recursos municipals a les diferents polítiques, programes i actuacions, projectes i conceptes de despesa obeeix a una lògica de priorització orientada a l’obtenció de resultats i l’acompliment dels objectius definits en el programa de l’equip de govern municipal i en els pactes de govern. Aquest objectius estaran reflectits dins del nou Programa d’Actuació Municipal 2020‐2023 (PAM 2020‐2023), juntament amb les propostes que sorgiran arran del procés participatiu que s’ha engegat amb aquesta finalitat. L’aprovació d’aquest nou PAM 2020‐2023 esta prevista per juny de 2020 i a partir d’aquesta data estarem en disposició d’establir els vincles amb el pressupost dins dels projectes de pressupost següents. El pressupost municipal per al 2020 que presentem es pot descriure com un pressupost expansiu en tant que no es contenta amb la consolidació dels importants increments de les despeses en les polítiques prioritàries que ja es van incorporar a pressupostos anteriors sinó que incideix especialment en revertir les desigualtats i donar resposta a l’emergència climàtica. No obstant, la priorització de la despesa en el projecte de pressupostos per al 2020 es duu a terme d’acord amb el marc de disponibilitat de recursos que defineixen una previsió prudent i realista dels ingressos, així com el compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària i dels objectius financers propis. D’aquesta forma, aquest Pressupost 2020 s’orienta cap a una assignació i priorització estratègica de la despesa, vetllant a l’hora per mantenir la sostenibilitat i salut de les finances municipals. Com a novetat, aquest any incorporem per primer cop dins de l’anàlisi de les despeses pressupostades la seva vinculació als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Els estats integrants de l’Organització de les Nacions Unides va aprovar per unanimitat l’Agenda 2030, un conjunt de 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible fonamentals per preservar el planeta i fer possible una vida digna per a totes les persones. L’Ajuntament, compromès amb l’acompliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible dins de l’horitzó de l’any 2030, ha fet un anàlisi del seu pressupost des del punt de vista de com les 1 despeses de l’Ajuntament estan vinculades a l’acompliment d’aquests objectius, que presentem per primer cop incorporat a aquest projecte de pressupost. Als pressupostos de l’any 2017 es va incorporar un estudi del seu impacte de gènere; des de llavors s’ha consolidat aquesta iniciativa implicant a nous operadors i ampliant l’abast del projecte. Tanmateix, el passat 21 de desembre de 2018 va ser aprovat el nou Reglament d’Equitat de Gènere a l’objecte de reformar les estructures que produeixen la desigualtat entre dones i homes i entre les mateixes dones en l’organització i funcionament de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest reglament preveu dotar gradualment, fins a arribar a una part fixa del pressupost, les partides pressupostàries destinades als òrgans encarregats de promoure l’equitat de gènere i a les actuacions concretes planificades per a aquest fi. En previsió d’això s’ha redissenyat el model de Memòria de programa de tal manera que faciliti aquests càlcul, ampliant a l’hora l’abast del pressupost de gènere. També cal esmentar que s’ha reformulat tota l’estructura orgànica del projecte de pressupost 2020 per adaptar‐la al nou organigrama executiu de l’Ajuntament de Barcelona, aprovat per acord de la Comissió de Govern, en sessió de data 3 d’octubre de 2019, que determina l’organització gerencial bàsica del nou mandat. El projecte de pressupostos 2020 s’emmarca dins del context d’estabilització econòmica en el que ens trobem, però condicionat per les incerteses polítiques i possibles perspectives de desacceleració. No obstant, el projecte de pressupost 2020 preveu un major volum d’ingressos envers dels pressupostats l’any 2019. Aquest increment, important però realista, és degut d’una banda, a la previsió de que s’incrementin les transferències corrents de l’Estat i d’altre a l’actualització de les Ordenances Fiscals, ja aprovades. Tot això unit a la molt bona posició d’estabilitat de l’Ajuntament de Barcelona, li permet presentar un pressupost expansiu per tal de donar resposta als grans reptes i objectius de la ciutat: revertir les desigualtats socials i de gènere, mantenir la cohesió social i prioritzar l’accés a l’habitatge, d’una banda; i de l’altre donar resposta a l’emergència climàtica i preservar un espai públic de qualitat. 2 1 Resum executiu El pressupost general de l’Ajuntament de Barcelona comprèn la informació integrada i sistematitzada de les magnituds i aplicacions pressupostàries, tant del propi Ajuntament, com del conjunt d’entitats i organismes que en depenen i a on l’Ajuntament participa de forma majoritària. Tanmateix, cal recordar que el pressupost municipal és el pla econòmic i financer anual vinculat a l’estratègia formulada pel Govern de Ciutat, esdevenint una eina clau per a la gestió pública, ajudant a la planificació, programació, control i seguiment i avaluació de les actuacions municipals. El pressupost l’elabora l’equip de Govern i l’aprova inicialment la Comissió d’Economia i Hisenda del Consell Municipal. A continuació s’exposa durant 15 dies al públic, previ anunci en Butlletí Oficinal de la Província, durant els quals els interessats el poden examinar i fer al·legacions. Paral·lelament el es presentarà als diferents òrgans participatius de la ciutat (CESB, Consell de Ciutat) i facultativament en Audiència Pública. L’aprovació definitiva del pressupost correspon al Plenari del Consell Municipal. Equip de Govern Comissió d'Economia i  Plenari del Consell  Hisenda Municipal •ELABORA EL  •APROVA  •APROVA  PROJECTE DE  INICIALMENT EL  DEFINITIVAMENT EL  PRESSUPOST PRESSUPOST PRESSUPOST  Informació pública  CESB, Consell de Ciutat  Audiència pública El projecte de pressupostos per al 2020 s’orienta envers el compliment de la visió de ciutat reflectida al Programa d’Actuació Municipal de l’equip de govern Municipal, encara en procés d’elaboració. Aquest programa s’articularà al voltant de 6 eixos principals: Eix 1: Drets Socials: Lluita contra les desigualtats i la defensa dels drets socials, la diversitat i el feminisme. Eix 2: Emergència climàtica: lluita contra l’emergència climàtica i la contaminació, fent una ciutat verda, blava i de residu zero. Eix 3: Progrés econòmic: suport a l’activitat econòmica per ser referents en emprenedoria ocupació de qualitat, economia verda i circular. 3 Eix 4: Dret a la ciutat: dret a l’habitatge, impulsant la rehabilitació i la transformació urbana als barris, apostant per un espai públic per la convivència. Eix 5: Aprenentatges, creativitat i vincles: aposta per l’educació, la cultura, l’esport i l ciència. Eix 6: Governança: administració propera i fàcil, amb valors, amb compromís metropolità i de lideratge internacional, que fa seus els principis de l’Agenda 2030 de l’ONU. L’assignació dels recursos pressupostaris del 2020 s’ha orientat a dotar de pressupost aquells programes, accions i projectes que puguin contribuir de forma efectiva a l’acompliment d’aquests eixos. D’altra banda, el projecte de pressupost per al 2020 s’ha elaborat d’acord amb el compliment dels següents objectius de naturalesa pressupostària i financera: — Estabilitat: dèficit zero (Capacitat/Necessitat de Finançament >= 0) — Sostenibilitat: deute < 60% dels ingressos corrents — Capacitat d’inversió: Estalvi brut (Ajustat SEC) >= 15% dels ingressos corrents — Liquiditat: garantir el pagament a 30 dies El present document (Memòria explicativa del projecte de pressupostos 2020) té per objectiu facilitar el coneixement i comprensió de les principals xifres i bases en què es basa el projecte de pressupostos 2020 de l’Ajuntament de Barcelona, complementant així la informació subministrada en el Llibre verd i altres documents que acompanyen els pressupostos. La Memòria explicativa agrupa en el seu contingut la informació requerida a la Memòria del pressupost i a l’Informe econòmic i financer. Pel que fa a l’estructura d’aquest document, després del resum executiu, a l’apartat dos de la memòria, es fa un breu repàs del context econòmic general i de Barcelona en particular. En el tercer es mostra el marc financer a mig termini de l’Ajuntament, en el quart es mostra el pressupost de l’Ajuntament a través de perspectives transversals (Objectius de Desenvolupament Sostenible, visió de gènere i la perspectiva de lluita contra el canvi climàtic. Per altra banda també es fa una explicació de les principals xifres d’ingressos i despeses de l’Ajuntament de Barcelona amb 3 perspectives: econòmica (en què es gasta), visió per programes (per a què es gasta) i perspectiva orgànica (qui gasta). Finalment, a l’apartat cinquè, apareixen les principals xifres dels pressupostos consolidats en els diferents perímetres d’aplicació. 4 En el projecte de pressupost general de l’Ajuntament 2020 es preveu obtenir un superàvit (o capacitat de finançament) de 24.460 milers d’euros en termes del Sistema Europeu de Comptes (SEC) i sector administració pública de l’Ajuntament de Barcelona (d’acord amb la LOEPSF). L’estalvi brut (ingressos corrents menys despeses corrents) en termes SEC se situa en un 16,4%, fet que permet comptar amb una política inversora pròpia per part de l’Ajuntament. El volum d’endeutament previst es mostra moderat (861,026 milions d’euros), suposant aquest el 28,3% dels ingressos corrents del 2020 en termes SEC. El pressupost total de l’Ajuntament per al 2020, en termes de comptabilitat pressupostària, ascendeix a 3.033,6 milions d’euros. El volum previst d’ingressos no financers és de 2.841,1 milions d’euros, dels quals 2.798,3 són ingressos corrents i 42,7 són ingressos de capital. Els ingressos no financers del 2020 augmenten en un 9,7%. en relació a les previsions inicials del 2019. Les despeses no financeres assoleixen una magnitud de 2.898,4 milions d’euros, un 13,6% majors en comparació amb els crèdits definitius del pressupost inicial 2019 (PI2019 en endavant). Les despeses corrents se situen en 2.386 milions d’euros (incloent el fons de contingència), un 9,3% superiors al PI2019. Les despeses de capital (inversions) es xifren en 512,4 milions d’euros, un 39,6 % més respecte al PI2019. Les despeses relatives a la càrrega del deute (principalment interessos) suposen per al 2020 un volum de 16,2 milions d’euros, un 1,4% inferiors respecte al PI2019 Per un altre costat, en el projecte de pressupostos 2020 s’ha dotat amb 75,3 milions un fons de contingència (despeses de capítol 5) d’acord amb la Llei d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera i per a fer front a contingències generals. Malgrat a que en el pressupost municipal per al 2020 estan consolidats els importants increments de les despeses en les polítiques prioritàries que ja es van contemplar al pressupost anterior, enguany s’han incorporat algunes despeses significatives a fi de donar compliment als eixos estratègics anteriorment esmentats. 5 2 Context econòmic Els indicadors macroeconòmics del primer semestre del 2019 posen de manifest que l’activitat econòmica global es desaccelera més del que es preveia en relació al 2018, i ho fa de manera particularment acusada a la indústria manufacturera. Les tensions derivades de la guerra comercial entre Xina i el USA, el Brexit i la incertesa política han tingut un impacte notable sobre el comerç internacional, la confiança dels agents i la inversió, mentre l’estabilitat financera i la cerca d’un model de creixement inclusiu segueixen plantejant reptes a les polıt́ iques públiques. En aquest context, el mes d’octubre el Fons Monetari Internacional (FMI) rebaixa les previsions de creixement de l’economia global fins al +3,0% per al 2019 i preveu un cert repunt (+3,4%) l’any 2020 que respondria al millor comportament de les economies emergents, les més afectades per la desacceleració d’enguany. L’activitat a la Unió Europea participa d’aquestes tendències i assoleix un creixement del PIB del +1,4% el tercer trimestre de 2019. La moderació de l’activitat es fa especialment palesa a les grans economies de l’eurozona ‐ l’alemanya (que podria entrar en recessió), la italiana i la francesa‐, mentre que al Regne Unit el creixement s’afebleix en un entorn condicionat pels riscos associats al Brexit. En aquest context, el FMI preveu un creixement interanual del PIB de l’eurozona del +1,2% l’any 2019, i un increment lleugerament superior (+1,4%) pel 2020, tot rebaixant lleugerament ‐en els dos casos‐ la seva previsió anterior. L’economia espanyola experimenta també un alentiment significatiu i el tercer trimestre de l’any 2019 (segons l’indicador avançat de l’INE) assoleix una variació interanual del PIB del +2,0% ‐força més elevat que el de la zona euro‐ després d’encadenar set trimestres1 de desacceleració de l’activitat econòmica. Tots els principals components de la demanda presenten una evolució positiva, però ‐pel que fa al patró de creixement‐ cal destacar el contrast entre el comportament de la demanda interna (+1,8%) i l’aportació del saldo exterior (+0,2%), després d’una moderació de les importacions que supera la de les exportacions. En aquest context, les previsions d’octubre de l’FMI indiquen que l’economia espanyola mantindrà una certa fortalesa relativa durant la segona part del 2019 i tancarà l’any amb un creixement del PIB del 2,2%, mentre que el 2020 es desacceleraria fins a situar‐lo en un +1,8% interanual. 1 En termes interanuals. 6 Per la seva part, l’economia catalana assoleix una variació interanual del PIB del +2,0% els dos primers trimestres de 2019, després de frenar el seu alentiment en relació als darrers mesos del 2018. Un resultat que es deriva tant del creixement de la demanda interna (+1,5% el segon trimestre) ‐malgrat la notable frenada de la formació bruta de capital‐ com del comportament del saldo exterior (+0,7%), en el que les exportacions estan resistint el descens del comerç mundial (+3,1%). Cal assenyalar, però, que la recuperació de l’ocupació perd força entre els tercers trimestres de 2018 i 2019. Taxa del creixement interanual del PIB (%) 5 (Corregit d'estacionalitat) 4 3 2,0 2 1 0 ‐1 ‐2 Catalunya ‐3 Espanya ‐4 ‐5 Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència d’Economia, Per grans sectors, el segon trimestre de 2019 el comportament més expansiu del VAB correspon a la construcció (+4,9% interanual), els serveis assoleixen un creixement més moderat (+2,7%) i la indústria registra una disminució interanual del ‐0,6% després de moderar la contracció de la seva activitat en relació als darrers mesos del 2018. L’evolució recent de l’economia barcelonina mostra ‐com als àmbits territorials de referència‐ una desacceleració en l’evolució dels principals indicadors d’activitat, i el PIB de Barcelona assoleix un creixement interanual del +2,5% el segon trimestre de 2019 després de mantenir una evolució positiva a partir de 2014. El principal motor de l’activitat econòmica a la ciutat és el sector serveis, que experimenta una variació interanual del VAB del +2,7% i mostra especial dinamisme als subsectors de Activitats immobiliàries, professionals i altres (+4,8%); i cal destacar també la continuïtat de la recuperació de la construcció (+3,4%), que contrasta amb l’atonia de la indústria (‐0,2%). D’altra banda, segons l’Enquesta de Clima Empresarial que elaboren l’Idescat i la Cambra de Comerç de Barcelona, la marxa dels negocis a 7 l’Àrea Metropolitana de Barcelona manté una evolució positiva, tot i que en la primera part de 2019 desaccelera la seva evolució en relació a un any enrere. En aquest context, la internacionalització de l’economia de Barcelona segueix jugant un paper clau com a motor de l’activitat. En particular, cal destacar el bon comportament de les exportacions de la província de Barcelona, que el 2018 van superar per primera vegada els 55.000 milions d’euros i que el primer semestre de 2019 assoleixen un valor superior a 29.000 M€ tot i desaccelerar la seva evolució (amb una variació interanual del +1,0%). D’aquesta manera, la demarcació barcelonina segueix encapçalant el rànquing d’exportacions a l’estat espanyol (amb el 19,6% del total), amb un lideratge encara més clar en les vendes a l’exterior de béns d’alt i mitjà‐alt contingut tecnològic (on el seu pes relatiu puja fins al 25,1%). 8 Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència d'Economia, Recursos i Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme Cal remarcar també la fortalesa de l’activitat turística, que va tancar el 2018 amb màxims històrics de visitants i pernoctacions en establiments hotelers (prop de 8,1 i més de 20,2 milions, respectivament) i el primer semestre de 2019 assoleix nous creixements d’aquests indicadors. O la notable capacitat de captació de congressos que manté Barcelona, que el 2018 la situa en quart lloc entre les ciutats del món al rànquing de la International Congress and Convention Association (ICCA) i com a primera en delegats/des. Un indicador que posa de manifest el bon posicionament internacional que gaudeix la ciutat, recentment reconeguda per KPMG a l’informe Global Cities Investment Monitor 2019 com a setena àrea urbana del món en captació de projectes d’inversió estrangera el 2018 i cinquena urbs del món més atractiva per al talent digital segons el Decoding Global Talent 2019 (Boston Consulting Group). Els indicadors del mercat de treball de Barcelona evolucionen favorablement però experimenten una clara desacceleració. Efectivament, la ciutat continua creant ocupació neta i tanca el tercer trimestre de 2019 amb 1.125.364 persones afiliades 9 a la Seguretat Social, el que suposa un increment interanual (del +1,0% i prop de 11.000 nous llocs de treball) molt més moderat que els observats el 2018. Així mateix, Barcelona ha tancat el mes de setembre amb 67.638 persones registrades com a aturades a les oficines del SOC (1.121 persones i un 1.6% menys que un any enrere), mentre que d’acord amb l’Enquesta de Població Activa la taxa d’atur de la ciutat se situa en el 9,4% el tercer trimestre de 2019 –el segon valor més baix des de 2008‐, després d’experimentar un lleuger augment interanual (+0,1 punts). En aquest context d’alentiment dels indicadors laborals, Barcelona segueix en una situació més favorable que Catalunya i Espanya, amb una taxa d’ocupació2 el tercer trimestre de 2019 (71,9%) superior a la del Principat (70,1%), de la mitjana estatal (64,5%) i de la de la Unió Europea. Afiliació al conjunt de règims de la Seguretat Social a Barcelona 2016- III tr. 2019 1.200.000 1.100.000 1.000.000 900.000 800.000 700.000 Conjunt de règims 600.000 500.000 400.000 Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència d'Economia, Recursos i Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades del Departament d’Estadística municipal. El perfil mig de la persona aturada a Barcelona correspon al d’una dona de 45 anys o més, amb estudis generals i procedent dels serveis a les empreses o el comerç. Per edats, els col·lectius de més de 45 i de 30 a 45 anys ‐els més castigats per la crisi‐ absorbeixen conjuntament més del 85% de l’atur de la ciutat. Cal destacar també, però, l’elevada taxa d’atur juvenil, que el tercer trimestre de 2019 se situa en el 28,5%. D’altra banda, el 20,1% de les persones registrades com a aturades a Barcelona té nacionalitat estrangera ‐després d’un augment interanual del +1,6%‐, 2 Calculada pel col·lectiu de 16 a 64 anys. 10 I tr 2016 II tr 2016 III tr 2016 IV tr 2016 I tr 2017 II tr 2017 III tr 2017 IV 2017 I 2018 II 2018 III 2018 IV 2018 I 2019 II 2019 III 2019 alhora que les persones en atur de llarga durada suposen el 36% del total. D’altra banda, el mercat de treball continua plantejant reptes rellevants de qualitat, com el pes dels contractes temporals, la curta durada d’un gran nombre de contractacions o la bretxa salarial de gènere, que a la ciutat se situa en el 21,9% l’any 2017. En l’àmbit de l’emprenedoria, cal assenyalar que ‐d’acord amb el Global Entrepreneurship Monitor‐ la Taxa d’Activitat Emprenedora de l’àrea de Barcelona (calculada sobre la població resident compresa entre els 18 i els 64 anys) se situa en el 8,6% el 2018. Així, després d’experimentar un augment moderat respecte a l’any anterior, la taxa de Barcelona supera les del Regne Unit (8,2%), Itàlia (4,2%) o Alemanya (5,0%), així com la mitjana espanyola (6,4%). D’altra banda, la constitució de societats mercantils a la ciutat ‐després d’evolucionar a la baixa en el bienni 2017‐18‐ inicia la seva recuperació el quart trimestre de 2018 i assoleix un augment interanual del 3,8% el primer semestre de 2019. 11 3 Marc Financer 2020-2023 El Marc Financer de l’Ajuntament de Barcelona 2020‐2023 constitueix la referència dels recursos que es preveu obtenir en els propers anys i el marc d’aplicació dels mateixos amb el condicionant del compliment de les regles fiscals establertes per la normativa vigent. El projecte de pressupost de l’any 2020 s’ha d’elaborat seguint les directrius fixades per la Llei Orgànica 2/2012 d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, aprovada el 27 d’abril de 2012 (en endavant LOEPSF), que estableix, d’acord amb el seu preàmbul, tres objectius fonamentals: garantir la sostenibilitat financera de l’administració pública; enfortir la confiança en l’estabilitat de l’economia; i reforçar el compromís amb la Unió Europea en matèria d’estabilitat pressupostària. Amb la consecució d’aquests objectius es pretén contribuir a consolidar un marc de política econòmica orientat al creixement econòmic i la creació d’ocupació. Les directrius de la LOEPSF condicionen la presentació dels pressupostos dels ens locals, ja que introdueix la necessitat del compliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària, el compliment de determinades regles fiscals, de l’objectiu d’endeutament o de presentar un marc pressupostari a mig termini. 3.1 Objectius d’Estabilitat Pressupostària D’acord amb l’article 15 de la LOESPSF, correspon al Govern de l’Estat, mitjançant acord del Consell de Ministres, fixar, al llarg del primer semestre de cada any, els objectius d’estabilitat pressupostària i de deute públic referit als tres exercicis següents per al conjunt de les Administracions Públiques. La proposta de fixació d’aquests objectius s’ha d’acompanyar d’un informe d’avaluació de la situació econòmica prevista, el qual ha d’incloure, entre d’altres aspectes, la taxa de referència de l’economia espanyola prevista per poder determinar la regla de despesa. Aprovats aquests objectius, l’elaboració dels projectes de Pressupostos de les Administracions Públiques s’han d’acomodar als esmentats objectius. Per acord del Consell de Ministres Consell de Ministres de 7 de juliol de 2017, i aprovats en els tràmits parlamentaris posteriors, s’han fixat els següents objectius en relació a les Entitats Locals pel període 2018‐2020: 12 2018 2019 2020 Objectiu d’Estabilitat Pressupostària Capacitat (+) Necessitat (‐) de 0,0 0,0 0,0 Finançament, SEC‐10, en % PIB Objectiu de Deute Públic, en % PIB(1) 2,7 2,6 2,5 Regla de despesa, en % 2,4 2,7 2,8 (1) Els límits d’endeutament aplicables a cada entitat local, no obstant, són els determinats al Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, aprovada pel RDL 2/2004 (TRLRHL). Aquests “Objectius d’Estabilitat Pressupostària i deute públic 2018‐2020” van estar informats favorablement per la Comissió Nacional d’Administració Local, en sessió de data 27 de juny de 2017. Per acord del Consell de Ministres de 7 de desembre de 2018, s’han aprovat els objectius d’estabilitat pressupostària pel període 2019‐2021, d’acord amb el qual s’han fixat els següents objectius en relació a les Entitats Locals pel període 2019‐ 2021: 2019 2020 2021 Objectiu d’Estabilitat Pressupostària Capacitat (+) Necessitat (-) de Finançament, SEC-10, en 0,0 0,0 0,0 % PIB Objectiu de Deute Públic, en % PIB(1) 2,3 2,2 2,1 Regla de despesa, en % 2,7 2,9 3,1 Aquests objectius, malgrat haver estat informats favorablement per la Comissió Nacional d’Administració Local, en sessió de data 23 d’agost de 2018, resten pendents dels tràmits parlamentaris necessaris per a la seva aprovació definitiva. Per tant, a la data d’elaboració d’aquest Marc financer, resten vigents per als exercicis 2019 i 2020 els objectius aprovats pel Consell de Ministres de data 7 de juliol de 2017. L’objectiu d’Estabilitat Pressupostària fixat pel govern de l’Estat és coherent amb el mandat de la LOEPSF, que en el seu article 11.4 fixa la necessitat, per les corporacions locals, de mantenir una posició d’equilibri o superàvit pressupostari. 13 3.2 Sostre de despesa no financera i càlcul de la regla de despesa aplicable als Pressupostos de l’àmbit d’Administració Publica de l’Ajuntament de Barcelona per a 2020 L’article 30 de la LOEPSF estableix que les Corporacions Locals aprovaran, en els seus respectius àmbits, un límit màxim de despesa no financera, coherent amb l’objectiu d’estabilitat pressupostària i la regla de despesa (article 12), que marcarà el sostre de l’assignació de recursos dels seus pressupostos. El sostre de despesa no financera dels Pressupostos de l’àmbit de l’Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona en termes consolidats (perímetre SEC‐10) per a 2020 és de 3.023,0 milions d’euros. Aquest sostre, calculat a partir dels ingressos no financers previstos, és el que donaria compliment als objectius establerts d’estabilitat pressupostària. L’obtenció del sostre de despesa no financera respon als següents càlculs: (dades en milions d’euros) 2020 Ingressos no financers 3.061,0 Objectiu de dèficit 0 Ajustos SEC‐10 26,1 Sostre despesa no financera SEC‐10 3.087,1 La projecció d’execució del pressupost 2020 en termes de comptabilitat nacional inclosa en el Marc financer, un cop aplicats els ajustaments SEC‐10 i l’ajustament per grau d’execució és com segueix, donant compliment a l’objectiu d’estabilitat pressupostària definit en termes d’equilibri o superàvit pressupostari: (dades en milions d’euros) 2020 Despesa no financera projecte pressupost 3.124,2 2020 Ajustos SEC‐10 22,2 Ajustament per grau execució3 ‐83,8 Despesa no financera SEC‐10 3.062,6 3 L’ajustament per grau d’execució s’ha calculat aplicant un 3% als crèdits inicials del capítols 2, 4 (excepte transferències al perímetre S.13), un 32,5% als crèdits inicials del capítol 5 (fons de contingència) i un 5% als crèdits inicials del capítol 6 del projecte de pressupost de despesa inicial de l’Ajuntament de Barcelona individual. 14 Detall d’ajustaments SEC‐10: a) Ingressos: Els ingressos per fiscalitat local (impostos, taxes i preus públics) estan estimats al pressupost atenent al criteri de caixa, d’acord amb els criteris SEC‐10, per la qual cosa no procedeix realitzar cap ajustament. En general, les transferències entre administracions han de coincidir en la seva situació en el càlcul de la capacitat de finançament. Per tant, cas d’haver‐se previst a pressupost o reconegut un dret (a la liquidació) d’una transferència que l’entitat pagadora no ha inclòs en el seu pressupost o no ha reconegut la obligació (a la liquidació), l’entitat que ha de percebre la mateixa haurà d’ajustar minorant la seva capacitat per l’import d’aquesta transferència, o viceversa. No es preveu ajustaments per aquest concepte. No obstant, l’aplicació d’aquest ajust a les transferències derivades de la participació en els tributs de l’Estat es tradueix en l’aplicació del principi de caixa, és a dir, substitució dels drets per la recaptació, ja que les administracions superiors no utilitzen els pendents de pagament en transferències de finançament. En relació a la participació en els tributs de l’Estat, s’ha practicat un ajust positiu que es correspon a la retenció que l’Estat practica per compensar les liquidacions negatives dels exercicis 2008 i 2009. Aquest ajust és de 15,6 milions d’euros i es correspon a l’anualitat corresponent a l’exercici 2018 de retorn de l’import pendent de devolució a 1/1/2015 dividit per 204 mensualitats, en aplicació del que disposa la disposició addicional única del RDL 12/2004 de 12 de setembre. L’esmentada disposició addicional única permet a les Corporacions Locals a les quals s’estigui la disposició final desena de la Llei 2/2012 ampliar el termini de retorn en 120 mensualitats. Addicionalment, s’ha previst un ajust positiu de 10,5M€ derivat de l’estimació de retenció de l’import a retornar a l’exercici 2020 per compensar la liquidació negativa de l’exercici 2017. b) Despeses: No s’ha realitzat cap previsió d’ajust per despeses financeres, ja que s’estima que l’import previst en pressupost coincidirà amb la despesa meritada. S’ha efectuat un ajust negatiu de 22,2 milions d’euros corresponent a despeses previstes del capítol 8 “Actius financers”. La ampliació de capital que s’ha considerat correspon al compromís vigent que pel 2020 té l’Ajuntament de Barcelona per l’adquisició d’accions de Fira‐2000 (9,3M€) i a aportacions patrimonials a Barcelona Sagrera Alta Velocitat d’acord amb els convenis signats i les disposicions plurianuals comptabilitzades (12,9M€). Aquest ajust és d’aplicació quan les aportacions de capital es destinen a eixugar pèrdues, ja que s’assimilen a una transferència de capital. 15 Càlcul de la regla de despesa L’article 12 de la LOEPSF estableix que la variació de la despesa computable de les corporacions locals no podrà superar la taxa de referència de creixement del Producte Interior Brut a mig termini de l’economia espanyola. D’acord amb l’esmentat article, s’entén per despesa computable els usos no financers definits en termes del Sistema Europeu de Comptes, exclosos els interessos del deute, la despesa no discrecional en prestacions per atur, la part de la despesa finançada amb fons finalistes de la UE o d’altres administracions públiques i les transferències a les Comunitats Autònomes i les Corporacions Locals vinculades als sistemes de finançament. Per al seu càlcul, s’ha seguit la “Guía para la determinación de la Regla de Gasto del articulo 12 de la Ley Orgánica 2/2012 de estabilidad presupuestaria y sostenibilidad financiera para las Corporaciones Locales” editada per la IGAE. La regla de despesa ha de complir‐se per a la despesa de la Corporació Local un cop consolidades i eliminades les transferències internes entre les unitats que la integren i que s’inclouen a l’article 2.1 de la LOEPSF, és a dir, a nivell consolidat. Per tal de poder valorar el compliment de la regla de despesa cal obtenir prèviament l’import de despesa computable de l’exercici precedent. D’acord amb l’esmentada guia, cal fer el càlcul a partir de la liquidació, i en cas de no disposar‐ ne, d’una estimació de la liquidació. No obstant, la liquidació de l’exercici 2018 va comportar la constatació de l’incompliment de la regla de la despesa, en termes consolidats, de l’Ajuntament de Barcelona. A conseqüència d’aquest incompliment, el Plenari Municipal va aprovar, en sessió del 29/11/19, el Pla Econòmic i Financer Consolidat 2019‐2020 de l’Ajuntament de Barcelona, el qual determina els objectius per aquest període quant a la regla de despesa i indica, per tant, l’objectiu de despesa computable a assolir l’exercici 2020. A aquests efectes, s’ha pres com a referència l’estimació de la liquidació de l’exercici 2019 inclosa en l’esmentat Pla econòmic i Financer 2020. Addicionalment, per obtenir els usos no financers en termes del Sistema Europeu de Comptes, cal aplicar una sèrie d’ajustaments que varien en funció que les unitats incloses en el perímetre de consolidació estiguin sotmeses al Pla General de Comptabilitat Pública o al Pla General de Comptabilitat de la empresa. Aquests ajustaments es detallen més endavant. La despesa computable consolidada de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2020 no pot superar en més del 2,8% la despesa computable de l’any anterior. No obstant, aquest llindar de despesa computable pot variar a l’alça o a la baixa, en el 16 cas d’aprovar‐se canvis normatius que suposin respectivament augments o disminucions permanents en la recaptació, i per la quantia equivalent. La següent taula mostra el càlcul del límit de despesa computable per l’exercici 2020: (dades en milions d’euros) Càlcul despesa computable Despesa computable previsió liquidació any 2019 2.704,6 Variació de la despesa computable aprovada 2020 (Δ 2,8%) 75,7 Augments permanent de recaptació estimats 2020 (*) 122,1 Variació perímetre de consolidació 0,0 Límit despesa computable any 2020 2.902,4 (*) Aquesta estimació es correspon amb els càlculs derivats de les OOFF aprovades pel 2020 i altres increments permanents de recaptació inclosos en la previsió d’ingressos del pressupost 2020. La següent taula mostra el detalls dels conceptes i imports considerats: MODIFICACIONS NORMATIVES OOFF 2020 I ALTRES INCREMENTS IMPACTE PERMANENTS DE RECAPTACIÓ INCLOSOS EN LA PREVISIÓ D’INGRESSOS Impostos IBI‐Reduir tipus impositiu i eliminar topalls 21.900.000 IBI‐Eliminar bonificació per domiciliació bancària 6.800.000 IBI‐Aplicació recàrrec sobre habitatges desocupats 90.000 IBI‐Modificació bonificació aprofitament energia solar ‐150.000 IBI‐Modificació bonificació equipaments municipals declarats especial interès ‐700.000 municipal IBI‐Increment tipus impositiu BICES del Port 2.200.000 IVTM‐Modificació bonificació vehicles menys contaminants i eliminar bonificació 900.000 domiciliació bancària IVTM‐Increment tipus impositiu 2.500.000 ICIO‐Increment del tipus impositiu 5.100.000 Recàrrec sobre Estades en establiments turístics 40.000.000 Taxes OF 3.1 Increment tarifes grua i dipòsit municipal 3.200.000 OF 3.1‐Modificació tarifes mudances, rodatges, grues, bastides,... 130.000 OF 3.1‐Revisió tarifes segons costos (homologació PAU, test drogues,...) ‐10.000 OF 3.2‐Noves tarifes Parc Prevenció i lloguer parcs bombers 10.000 OF 3.3‐Eliminar taxa control activitats sotmeses a comunicació ‐915.000 OF 3.3‐Incorporació noves tarifes (informe previ Patrimoni, PEUAT,...) 250.000 OF 3.5‐Increment tarifes clavegueram 18.000.000 OF 3.6‐Increment tarifes taxes de Mercats 1.250.000 OF 3.8‐Revisió tarifes autoritzacions circulacions especials ‐10.000 OF 3.10‐Increment tarifes terrasses i vetlladors 8.500.000 OF 3.10‐Revisió tarifes caixers automàtics 25.000 OF 3.10‐Modificació tarifes mudances, rodatges, grues,... 10.000 OF 3.12‐Modificació tarifes àrea blava, verda, Zona Bus, anul·lació denúncia 13.000.000 TOTAL 122.080.000 17 La següent taula mostra el càlcul de la despesa computable de l’exercici 2020, partint dels usos no financers i aplicant els ajustos pertinents: (dades en milions d’euros) Projecte 2020 Usos no financers Projecte Pressupost 2020 (excloent interessos) 3.941,3 Ajustaments usos no financers ‐86,7 Usos no financers SEC 10 (excloent interessos) 3.854,6 Eliminació transferències internes ‐833,6 Despeses finançades amb fons finalistes ‐120,1 Unió Europea ‐3,7 Estat ‐0,1 Comunitat Autònoma ‐103,5 Diputacions ‐10,4 Altres Administracions Públiques ‐2,4 Despesa Computable 2020 2.900,9 Aplicant la taxa de referència de creixement del PIB a mig termini per 2020 aprovada del 2,8%, el límit màxim de despesa consolidada computable per l’exercici 2020 aplicable a l’àmbit d’Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona és de 2.902,4 milions d’euros. La despesa computable del projecte de pressupost 2018, de 2.900,9 milions d’euros, dóna compliment a aquest límit. Per obtenir els usos no financers en termes SEC‐10 dels ens sotmesos al pressupost cal aplicar determinats ajustaments a la comptabilitat pressupostària (capítols 1 a 7 de despeses, excloent‐hi els interessos). Els ajustaments aplicats d’acord amb la “Guía para la determinación de la Regla de Gasto” han estat els següents: 18 (dades en milions d’euros) Projecte 2020 Vendes de terrenys i altres inversions reals ‐25,1 Inversions realitzades per compte de l'Ajuntament ‐ Execució d'avals ‐ Aportacions de capital 22,2 Assumpció i cancel·lació de deutes ‐ Despeses realitzades en l'exercici pendents d'aplicar al pressupost ‐ Pagaments a socis privats en el marc APP ‐ Adquisicions amb pagament ajornat ‐ Arrendaments financers ‐ Préstecs ‐ Mecanisme extraordinari pagament proveïdors 2012 ‐ Inversions realitzades per l'Ajuntament per compte altres AAPP ‐ Ajustament per grau d'execució ‐83,8 Altres ‐ Total ‐86,7 No s’ha inclòs cap ajust en previsió que allò que determina la DA 6ª de la LOEPSF pel que fa a les regles especials pel destí del superàvit es prorrogui per l’exercici 2020. En tota cas, la seva aplicació interna es regula en les bases d’execució del projecte de pressupost i l’annex d’inversions que acompanya el pressupost identifica inversions financerament sostenibles que compleixin el que disposa la DA 16ª del TRLRHL. D’aplicar‐se, d’acord amb la DA 6ª.4., aquesta inversió no seria considerada com a despesa computable a efectes del càlcul de l’aplicació de la regla de despesa. L’aplicació de la regla especial de destí del superàvit es sustenta en el compliment per part de l’Ajuntament de Barcelona dels supòsits previstos:  Compliment dels límits en matèria d’autorització d’operacions financeres (Regla 75%).  Superàvit en termes SEC‐10 i romanent de tresoreria per despeses generals positiu en els exercicis precedents.  No existeixen obligacions comptabilitzades pendents d’aplicar a pressupost.  No es produeix el supòsit de necessitat d’amortitzar operacions d’endeutament vigents per evitar incórrer en dèficits en termes de Comptabilitat Nacional. 19 En el projecte de pressupost 2020 les despeses no financeres totals consolidades de l’àmbit d’Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona en els termes definits pel Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC‐10) són de 3.062,6 milions d’euros i el resultat previst en termes de comptabilitat nacional (CNF) de 24,5 milions d’euros. En cas que realitzada la liquidació del pressupost 2020 en termes consolidats i aplicant els corresponents ajustos de comptabilitat nacional al perímetre definit pel sector Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona es superés el límit de la regla de despesa o la capacitat de finançament no fos positiva, seria necessari l’aprovació d’un pla econòmic financer. 3.3 Marc Financer 2020‐2023. Marc pressupostari a mig termini Aquest marc financer constitueix la referència pressupostària pels propers tres anys, i delimita, en base a la millor estimació dels ingressos i els objectius financers determinats, la disponibilitat de recursos futurs. Perímetre de consolidació El perímetre de consolidació inclou el Sector Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona, format per l’Ajuntament i les entitats dependents en què: l’Ajuntament té més del 50% del capital, majoria en drets de vot, nomena a la majoria dels integrants dels òrgans de govern i/o a la majoria dels administradors; que es financen majoritàriament amb ingressos de no mercat; i que han estat, o es preveu ho siguin, classificades com Sector Administració Pública per la Intervenció General de l’Administració de l’Estat en el moment de l’elaboració del projecte de pressupost. Objectius financers La orientació del govern municipal pel mandat pel mandat 2019‐2023 és basa en els següents acords programàtics: la lluita contra les desigualtats i la defensa dels drets socials, la diversitat i el feminisme; la lluita contra l’emergència climàtica i la contaminació; el progrés econòmic compartit; el dret a la ciutat, l’habitatge i la transformació urbana als barris; l’aposta per l’educació, la cultura, l’esport i la ciència; la seguretat, la prevenció i la convivència; una administració forta, amb valors democràtics, fàcil per a la ciutadania i amb unes finances sanejades; i el compromís metropolità i el lideratge internacional de Barcelona, a partir dels principis dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU. La consecució d’aquests objectius s’ha de compatibilitzar amb el compromís amb els objectius derivats de la LOEPSF i la preservació de la solvència i liquiditat de la institució. 20 En base a aquestes premisses, els objectius financers establerts són els següents: a) Complir amb els objectius derivats de la LOEPSF. b) Mantenir un nivell d'estalvi brut sobre els ingressos corrents per sobre del 15% en termes comptabilitat nacional, és a dir, aplicant els criteris del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC‐10), que permeti el finançament de les inversions previstes. c) Estabilitzar el nivell d'endeutament (d’acord amb el Protocol de dèficit excessiu ‐PDE) de l'administració pública per sota del 60% dels ingressos corrents. Escenari macroeconòmic El “Programa de estabilidad del Reino de España” 2019‐2022 de 30 d’abril de 2019 inclou l’escenari macroeconòmic publicat pel Ministeri d’Economia i Empresa. Les previsions incloses en aquest escenari són: Variació, % 2021p 2022p 2023p PIB real 1,8% 1,8% 1,8% PIB nominal 3,6% 3,5% 3,5% Deflactor del PIB 1,8% 1,7% 1,7% Tenint en compte l’estructura dels ingressos i despeses de l’Ajuntament de Barcelona, vinculats estretament quant a la participació en els ingressos de l’Estat principalment a les previsions macroeconòmiques incorporades en els Pressupostos Generals de l’Estat, s’ha adoptat aquest escenari per l’estimació de l’evolució dels ingressos pel propers exercicis, emprant el deflactor del PIB com indicador de l’IPC previst pel període 2021‐2022. A més, per les projeccions de l’exercici 2023 s’ha pres com a referència les previsions de incloses en el quadre macroeconòmic del 2022. 21 Escenari pressupostari 2020-2023 SECTOR ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA, (d’acord amb la LOEPSF) (milers d’euros) 2019 2020 2021 2022 2023 Estimació Previsió Previsió Previsió Previsió RESULTAT CORRENT (ORDINARI) (+) Ingressos corrents 2.808.358 3.043.291 3.097.057 3.167.917 3.238.360 (-) Despeses corrents (*) 2.448.364 2.542.717 2.601.528 2.661.051 2.720.222 (=) Estalvi brut 359.994 500.574 495.529 506.867 518.138 % Estalvi brut s/ Ingressos corrents 12,8% 16,4% 16,0% 16,0% 16,0% RESULTAT DE CAPITAL (INVERSIONS) (+) Ingressos de capital 40.206 43.776 15.870 15.870 15.870 (-) Despeses de capital 396.623 519.889 510.465 521.781 533.031 (=) Superàvit (dèficit) de capital -356.418 -476.114 -494.595 -505.912 -517.161 Ingressos no financers totals 2.848.564 3.087.067 3.112.927 3.183.787 3.254.229 Despeses no financeres totals 2.844.987 3.062.606 3.111.993 3.182.832 3.253.253 CNF [Capacitat (Necessitat) de (=) Finançament] 3.577 24.460 934 955 976 % CNF s/ Ingressos no financers 0,1% 0,79% 0,03% 0,03% 0,03% FONTS DE FINANÇAMENT DE CNF (-) Ingressos financers (1) 3.473 202.362 106.543 96.543 51.543 (+) Despeses financeres (1) 65.459 116.881 110.257 89.666 62.317 (+) Operacions financeres netes -61.985 85.480 -3.714 6.877 -10.774 (=) Excedent (dèficit) de finançament anual -58.409 109.941 -2.780 7.832 -9.798 ENDEUTAMENT Endeutament previst a 31/12 (PDE)(2) 781.470 861.026 856.750 853.750 850.750 % Deute s/ Ingressos corrents 28,9% 28,3% 27,7% 26,9% 26,3% (*) Inclou el Fons de Contingència (1) Inclouen els ingressos i despeses respectivament per fiances urbanístiques i guals. (2) PDE. Endeutament d’acord amb el Protocol de Dèficit Excessiu. Inclou l’endeutament de l’Ajuntament de Barcelona i dels seus ens dependents als efectes de la LOEPSF 22 Previsió d’ingressos i despeses (2019‐2023) L’exercici 2019 correspon a la previsió de liquidació inclosa en el Pla Econòmic i Financer 2019‐2020. Les dades corresponents a l’exercici 2020 són les incloses en el projecte de pressupostos municipals que es presenten, aplicant els ajustos de comptabilitat nacional necessaris per passar del pressupost d’acord amb el Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals (LRHL) a la presentació de resultats en termes del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC‐10), i quina evolució prevista s’explica en la memòria econòmica del projecte de pressupost. Partint del projecte de pressupost per l’exercici 2020, els ingressos i despeses dels anys 2021, 2022 i 2023 s’han projectat sobre la base de les hipòtesis següents: Ingressos a) Impostos locals: En el cas de l’Impost sobre béns immobles s’estima una variació del 2,9% pel 2021 i del 2,4% pel 2022 i 2023. Aquesta estimació, a partir de la recaptació prevista per l’exercici 2020, es deriva de l’aplicació amb efectes 1/1/2018 de la revisió cadastral realitzada i l’aprovació de les OOFF previstes per 2020. Pel que fa a la resta d’impostos locals, s’estima en conjunt que els ingressos es mantindran estables tot el període. Qualsevol canvi normatiu que suposi l’augment o la disminució de la recaptació permanent implicaria tindria un impacte sobre el sostre de despesa computable, augmentant‐lo o disminuint‐lo en la mateixa proporció respectivament. b) Participació en els ingressos de l’Estat: Pel període 2021‐2023 s’estima que els avançaments a compte de la Cessió en els Tributs de l’Estat (CTE) i del Fons Complementari de Finançament (FCF) del 98% de la liquidació total prevista i creixements en base al PIB nominal. Els ingressos estimats preveuen l’efecte, per a cada exercici, de la devolució d’una anualitat resultant de dividir l’import pendent de retornar de les liquidacions negatives corresponents als anys 2008 i 2009 a 1/1/2015 en 204 mensualitats, en aplicació de la disposició addicional única del RDL 12/2014 (15,6 milions d’euros anuals). S’estima que les liquidacions definitives de la participació en els tributs de l’Estat dels exercicis 2019, 2020 i 2021 seran del 2% de la liquidació total prevista i es rebran en els pressupostos dels exercicis 2021, 2022 i 2023 respectivament. c) Taxes i altres ingressos: S’estima que les taxes i altres ingressos, en general, creixeran al mateix ritme que l’IPC previst pel període 2021‐2023. d) Ingressos patrimonials: S’estima que els ingressos patrimonials creixeran un 1,9% al 2021, un 1,4% al 2022 i un 1,1% l’any 2023. Aquesta evolució respon a l’anàlisi individualitzat de cada component. La reducció esperada d’ingressos per les concessions d’aparcaments (degut a la incorporació 23 de les concessions del perímetre central de la ciutat a la societat Barcelona d’Aparcaments Municipals, SA ‐BAMSA) i altres concessions administratives es veu compensada per l’evolució prevista dels ingressos per rendes de béns mobles i els ingressos pel pagament ajornat del preu d’accés a la gestió del servei a càrrec de l’adjudicatari del 60% de les accions de BAMSA. e) Altres transferències: S’estima pel període 2021‐2023 les transferències corrents, excloses les transferències corrents derivades del Fons Complementari de Finançament, es mantindran estables en tot el període. La projecció està feta sobre les xifres previstes al projecte de pressupost de l’exercici 2020. No obstant, es preveu que les aportacions finalistes de la Generalitat de Catalunya pels serveis socials creixin un 1,5% anual. Aquesta projecció inclou els ingressos finalistes derivats del Fons per al foment del turisme, que s’estimen en 15,9 milions d’euros anuals pel període. f) Ingressos de capital: Quant als ingressos de capital, s’estima uns ingressos de transferències de capital de 15 milions d’euros anuals pel període 2021‐2023. Pel que fa a la gestió dels actius s’ha previst un ingrés anual de 0,5 milions d’euros per vendes de sobrants de la via pública. Despeses L’estimació de les despeses corrents pel període 2021‐2023 s’han estimat aplicant la restricció de l’obtenció d’un estalvi brut equivalent, com a mínim, al 16% dels ingressos corrents en termes de comptabilitat nacional, en línia amb els objectius financers establerts. Sota aquesta premissa, i partint de l’estructura de les despeses corrents resultant del projecte de pressupost per l’exercici 2020, la distribució de les despeses corrents per epígrafs s’ha realitzat sobre la base de les següents hipòtesis: a) la previsió que les despeses de personal un 2,9% al 2021 i un 1,9% lineal pel període 2022‐2023. Qualsevol desviació a l’alça d’aquestes estimacions, en compliment de l’objectiu d’assolir un estalvi brut del 16%, impactaria en la capacitat de dotar pressupostàriament les previsions dels capítols 2 i/o 4 de despeses; b) les despeses financeres es basen en l’import i l’estructura de l’endeutament previst i considerant un cost mig del deute del 1,6% pel període 2021‐2023. Fent una anàlisi de sensibilitat, i en funció del volum d’endeutament previst a final de cada exercici, la variació de mig punt percentual en el cost mig estimat del deute representaria un import arrodonit de 4,2 milions d’euros anual; c) quant a les despeses en béns corrents i serveis, i transferències corrents la capacitat per cada exercici s’estima per la diferència entre l’objectiu d’estalvi brut i les magnituds estimades de despeses de personal, interessos i dotació del fons de contingència; i d) s’estima que la dotació del Fons de Contingència es mantingui estable en tot el període. 24 L’estimació de les despeses de capital del període 2021‐2023 són el resultat dels estalvis bruts que s’estima generar al llarg del període, més l’estimació dels ingressos de capital previstos i més la variació resultant de l’endeutament net previst. Els valors resultants suposen el mínim disponible aplicant la restricció de l’objectiu d’un estalvi brut del 16%. Un increment de l’1% en l’objectiu d’estalvi brut representaria una major disponibilitat de 30,7 milions d’euros per inversió. Atenent a la projecció de l’exercici 2020, el compliment de l’objectiu de la regla de despesa no suposaria una restricció atès que, i donada la restricció de l’objectiu de dèficit zero per cada exercici, els percentatges d’increment anual dels ingressos no financers del període 2021‐2023 es situen per sota dels percentatge d’increment màxim de la despesa computable. Quant a les despeses financeres, a banda de les noves operacions d’endeutament previstes per fer front al venciments contractuals, inclouen les previsions per fer front als compromisos d’adquisició d’actius financers vigents i aprovats pel Plenari del Consell Municipal. 25 Previsió de l’endeutament (2020-2023) A la taula següent es desglossa l’endeutament consolidat de l’Àmbit d’Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona en dos grups: (i) el deute de l’Ajuntament de Barcelona ; i (ii) el deute dels seus ens dependents del Pressupost Municipal, és a dir, aquells que no es financen majoritàriament amb ingressos de mercat. Endeutament financer consolidat, a 31 de desembre 2019 2020 2021 2022 2023 (dades en milers d’euros) Estimació Previsió Previsió Previsió Previsió Ajuntament de Barcelona 780.174 859.750 856.750 853.750 850.750 Ens dependents 1.296 1.276 0 0 0 Factorting sense recurs 0 0 0 0 0 Endeutament (a 31/12) (PDE*) 781.470 861.026 856.750 853.750 850.750 * Endeutament d’acord amb el Protocol de Dèficit Excessiu. L’endeutament PDE ha d’incloure, si s’escau, emissions, operacions de préstecs, crèdits, valors representatius de deute en moneda diferent de l’euro i factoring sense recurs del conjunt d’entitats pertanyents al Sector Administració Pública, d’acord amb la delimitació del Sistema Europeu de Comptes (SEC). Compliment dels objectius de deute públic L’objectiu de deute públic pel conjunt de les corporacions locals ha estat fixat en el 2,6% pel 2019 i en 2,5% per l’any 2020, i en cara no es coneixen els objectius pel període 2021-2023. No obstant, es tracta d’un límit pel conjunt de les corporacions locals i que no es pot mesurar individualment. Així, els límits d’endeutament aplicables a cada entitat local són els determinats al Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, aprovat pel RDL 2/2004, fixats en el 110%4. 2019 2020 2021 2022 2023 (dades en milers d’euros) Estimació Previsió Previsió Previsió Previsió Endeutament financer (a 31/12)5 781.470 861.026 856.750 853.750 850.750 Avals financers 1.039 855 671 487 303 Endeutament total 782.509 861.881 857.421 854.237 851.053 (als efectes del TRLRHL)(*) % Deute (incloent avals) s/ 28,6% 28,5% 27,8% 27,1% 26,4% ingressos corrents (rati TRLRHL) (*) Inclou l’endeutament i avals del Sector Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona. 4 No obstant, quan s’excedeixi el límit del 75% o s’hagi incomplert els objectius d’estabilitat pressupostària i/o deute públic, totes les operacions d’endeutament a llarg termini precisaran l’autorització de l’Estat o de la Comunitat Autònoma que tingui atribuïda la tutela financera. 5 L’endeutament financer correspon a l’estimació de l’endeutament total a final de l’exercici. La previsió de l’exercici 2020 es basa en el supòsit que el nou endeutament (vinculat a les noves inversions de l’exercici) serà el necessari per cobrir els venciments de l’exercici, l’import de la despesa en actius financers no coberta pels ingressos d’actius financers i l’import no cobert dels venciments del 2019. 26 4 El pressupost de l’Ajuntament En aquest apartat de la memòria explicativa s’exposen les principals línies, xifres i agregats del projecte de pressupost de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2020. La memòria explicativa d’aquest projecte de pressupost 2020 pretén facilitar un relat el més entenedor possible, explicitant d’on procedeixen els recursos de què disposa l’Ajuntament, a quines tipologies i finalitats de despesa es destinen i qui els gestiona. Els grans eixos estratègics envers els quals s’ha concretat el projecte de pressupost 2020 són els següents: Eix 1: Drets Socials: Lluita contra les desigualtats i la defensa dels drets socials, la diversitat i el feminisme. Eix 2: Emergència climàtica: lluita contra l’emergència climàtica i la contaminació, fent una ciutat verda, blava i de residu zero. Eix 3: Progrés econòmic: suport a l’activitat econòmica per ser referents en emprenedoria ocupació de qualitat, economia verda i circular. Eix 4: Dret a la ciutat: dret a l’habitatge, impulsant la rehabilitació i la transformació urbana als barris, apostant per un espai públic per la convivència. Eix 5: Aprenentatges, creativitat i vincles: aposta per l’educació, la cultura, l’esport i l ciència. Eix 6: Governança: administració propera i fàcil, amb valors, amb compromís metropolità i de lideratge internacional, que fa seus els principis de l’Agenda 2030 de l’ONU. L’assignació dels recursos pressupostaris del 2020 s’ha orientat a dotar de pressupost aquells programes, accions i projectes que puguin contribuir de forma efectiva a l’acompliment d’aquests eixos. El pressupost total de l’Ajuntament per al 2020, en termes de comptabilitat pressupostària, ascendeix a 3.033,6 milions d’euros. El volum previst d’ingressos no financers és de 2.841,1 milions d’euros, dels quals 2.798,3 són ingressos corrents i 42,7 són ingressos de capital. Els ingressos no 27 financers del 2020 augmenten en un 9,7%. en relació a les previsions inicials del 2019. Les despeses no financeres assoleixen una magnitud de 2.898,4 milions d’euros, un 13,6% majors en comparació amb els crèdits definitius del pressupost inicial 2019 (PI2019 en endavant). Les despeses corrents se situen en 2.386 milions d’euros (incloent el fons de contingència), un 9,3% superiors al PI2019. Les despeses de capital (inversions) es xifren en 512,4 milions d’euros, un 39,6 % més respecte al PI2019. Les despeses relatives a la càrrega del deute (principalment interessos) suposen per al 2020 un volum de 16,2 milions d’euros, un 1,4% inferiors respecte al PI2019 Per un altre costat, en el projecte de pressupostos 2020 s’ha dotat amb 75,3 milions un fons de contingència (despeses de capítol 5) d’acord amb la Llei d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera i per a fer front a contingències generals. El compte financer de l’Ajuntament de Barcelona en termes del Sistema Europeu de Comptes (SEC) mostra pel projecte de pressupost 2020 l’obtenció d’un superàvit (capacitat de finançament) de 24,5 milions d’euros, equivalent a un 0,79% envers el ingressos no financers (en termes SEC). Així mateix, el volum d’endeutament previst es xifra amb un valor de 861,0 milions d’euros, import que equival al 28,3% dels ingressos corrents de l’Ajuntament en termes SEC. 4.1 Anàlisis del pressupost a través perspectives transversals Els criteris de priorització quant a l’assignació de recursos pressupostaris a l’Ajuntament de Barcelona venen marcats per les orientacions que determinen juntament l’equip de govern municipal, els ens participatius i la ciutadania en general a través dels diferents processos participatius establerts. Aquestes prioritats es fixen per cada mandat en el corresponent Programa d’Actuació Municipal, on s’hi concreten la visió de ciutat, els eixos estratègics preferents, els diferents objectius a complir i les actuacions adreçades a l’acompliment d’aquests objectius. En aquest moment encara està en procés d’elaboració Programa d’Actuació Municipal del nou mandat (PAM 2020‐2023), que integrarà el programa de l’equip de govern municipal i els pactes de govern amb les propostes ciutadanes que sorgiran del procés participatiu que s’ha engegat amb aquesta finalitat. L’aprovació d’aquest nou PAM 2020‐2023 esta prevista per juny de 2020; no serà fins a aquesta data que estarem en disposició d’establir‐hi els vincles detallats de 28 cadascun dels eixos, línies d’actuació i objectius del PAM amb el pressupost. No obstant, el sistema de prioritats empleat en l’elaboració del projecte de pressupost 2020 és el propi de l’equip de govern i forçosament formarà part estructural del nou PAM. Això fa preveure que amb tota seguretat el compromís amb el desenvolupament sostenible, la igualtat, el dret a l’habitatge i la emergència climàtica, marc fonamental del present projecte de pressupost, siguin també elements clau del nou Programa d’Actuació Municipal. Aquestes prioritats es plasmen principalment en actuacions identificades per programes concrets del pressupost de l’Ajuntament, però també de forma transversal en moltes actuacions que es realitzen en qualsevol de les activitats municipals, fins i tot en àmbits d’actuació que en principi estan adreçats a altres objectius molt diferents. Així dins de programes destinats a proporcionar un determinat servei a la ciutadania poden fer‐se actuacions que contribueixen, per exemple, a la reducció de els emissions de gasos d’efecte hivernacle o a la igualtat de gènere. Un anàlisi transversal dels pressupostos des del punt de vista de cadascuna de les matèries capitals per a l’Ajuntament esdevé, doncs, una eina molt útil per valorar els esforços de l’administració en resoldre les problemàtiques especialment sensibles, per assignar‐hi més recursos, si s’escau, i per sensibilitzar a tota l’estructura municipal a fi de promoure iniciatives adients dins de les diverses competències. Les memòries de programa L’eina utilitzada per obtenir informació sobre el contingut i desenvolupament dels diferents programes pressupostaris és la memòria de programa. Les memòries de programes son els documents on les persones responsables dels programes plasmen i sintetitzem el pla d’actuació i resultats per a cadascun d’ells. Es publiquen agrupades en un document únic i són un element de transparència que permeten explicar al ciutadà allò que es pretén aconseguir amb l’ús dels fons públics. Integren elements descriptius del programa (descripció, problemàtica a resoldre, població objectiu, actuacions més significatives...) amb altres més estratègics (objectius, indicadors...) i amb dades dels recursos econòmics i humans previstos. Amb cada pressupost anual es recopilen al voltant de 430 memòries de programa, depenent de les reassignacions d’última hora, corresponent a cadascun dels programes dels que es responsabilitza cadascuna de les gerències i districtes de l’Ajuntament. Només s’apliquen a programes pressupostaris de despeses corrents i no s’inclouen els programes de despeses captives dels districtes, que són explicats per l’àrea responsable en la seva pròpia memòria de programa. 29 Hem modificat el formulari de memòries de programa de tal manera que permeti incorporar aquestes visions transversals del pressupost. Demanem ara a les seves responsables que valorin en quina manera les accions que s’efectuaran poden influir en un o en altre objectiu prioritari. Així aconseguim: per una banda alinear de una forma fiable el pressupost municipal amb els objectius prioritaris. D’altra, fer aflorar actuacions significatives des del punt de vista dels elements d’anàlisi que pudien passar desapercebudes per formar part de programes d’objectius més generals. Per finalitzar, el fet de que sigui la persona responsable del programa la que hagi de valorar les actuacions des d’aquestes perspectives facilita que es tinguin en compta a l’hora de dissenyar opcions de millora. Les modificacions del formulari més importants han estat: la incorporació d’una classificació en funció dels Objectius de Desenvolupament Sostenible vinculats al programa, la millora de la recopilació de dades complementàries per la elaboració del pressupost de gènere i la classificació de les actuacions principals descrites segons línies d’actuació prioritàries; actualment només per al pressupost amb visió de gènere i per al pressupost amb perspectiva de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, però que permet que s’ampliïn fàcilment les matèries d’estudi. Veiem cadascun dels casos: Metodologia per l’anàlisi del pressupost vinculat als Objectius de Desenvolupament Sostenible. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible estan formulats per definir, planificar i fixar metes concretes per al progrés global de la societat des d’una perspectiva integral que contempla no només els aspectes econòmics, sinó també les vessants socials i ambientals de l’actuació. Aquest desenvolupament integral ha de ser assolit des d’un compromís ferm de tota la societat, però l’administració, i molt especialment l’administració local, s’ha d’esdevenir motor d’aquesta transformació. Els objectius de prestar serveis sostenibles, lluitar contra el canvi climàtic, salvaguardar els drets dels ciutadans i promoure l’equitat social, la seguretat, la igualtat entre gèneres han estat fets propis per l’Ajuntament de Barcelona en el disseny de les seves polítiques. Abasten transversalment tota l’activitat municipal i s’integren amb naturalitat amb els ODS. L’àmbit d’aplicació d’aquests objectius municipals es global i, en major o menor grau, veiem que qualsevol actuació de l’Ajuntament s’encabeix en un o varis ODS. No obstant, és difícil la identificació de com i a quin Objectiu de Desenvolupament contribueix cada actuació municipal concreta. Cal un estudi amb prou nivell de detall per que la identificació dels vincles entre activitats i despeses municipals sigui fiable, sense que la complexitat el faci inassolible. 30 En aquest cas hem revisat individualment cadascun dels 116 programes pressupostaris de tots els orgànics de l’Ajuntament (460 casos en total) i se li ha assignat fins a tres ODS vinculats. L’assignació de vinculació ha estat feta en base a les descripcions exposades a les memòries de programa d’anys anteriors en el cas de programes recurrents, la pràctica totalitat, i en les actuacions concretes relacionades pel programa. Aquesta informació s’ha creuat amb les descripcions dels 17 ODS i les a prop de 190 metes concretes que els defineixen, segons indica la pàgina de les Nacions Unides: https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/ Per tal de validar la coherència aquest model d’assignació l’hem aplicat en un preestudi de la vinculació als ODS sobre el pressupost liquidat 2018. Per validar el model d’assignació s’ha precarregat al nou model de Memòria de Programa. Les responsables del programa els hauran de conformar o rectificar, afegint o traient fins a tres ODS vinculats de forma directa o indirecta als seus programes. Hauran de valora la vinculació més o menys feble qualificat cadascun dels ODS amb un percentatge del 1 al 100% de tal manera que la suma dels percentatges sigui 100%. Òbviament si només s’esmenta un ODS el percentatge serà del 100%. Per unificar els criteris i aclarir l’abast de cadascun dels Objectius de Desenvolupament sostenible hem distribuït una documentació explicativa a cadascuna de les persones responsables de programa amb indicacions clares de com han de complimentar la memòria de programa amb els ODS més adequats. Les noves memòries de programa, un cop verificades i fet el control de coherència, serviran per elaborar l’estudi de vinculació del pressupost als ODS, que farem públic amb l’aprovació del nou pressupost. Resultats preliminars S’ha fet l’exercici de calcular les despeses proposades al Projecte de Pressupost 2020 segons la vinculació als ODS precarregat a les memòries de programa. Com hem dit, el model d’assignació ha estat calculat centralitzadament i els resultats que presentem variaran forçosament dels resultats definitius, que calcularem d’acord a les indicacions de les persones responsables, segons el que consti a les corresponents memòries. En aquesta simulació s’ha pressuposat els mateixos pesos pel primer, segon i tercer ODS relacionats, però pot ser diferent d’acord amb les indicacions de les responsables dels programes. S’ha elaborat així una matriu de vinculació dels 580 grups programa – orgànic, amb els 17 ODS, diferenciant els casos en que el programa es vincula a un o a 31 múltiples objectius. Els programes de cada àrea/districte que inicialment hem considerat vinculats a cadascun dels Objectius de Desenvolupament Sostenible s’ha tabulat en una taula com la següent. Quan aquesta assignació no era a un únic ODS ho identifiquem com a “Múltiple” Orgànic  Programa  ODS  Contribució 0100  2317  Atenció a la dona en situació de vulnerabilitat  1 Fi de la pobresa  Múltiple  0100  1536  Pla de Barris  11 Ciutats i comunitats sostenibles  Única  0100  2317  Atenció a la dona en situació de vulnerabilitat  15 Vida terrestre  Múltiple  0100  9232  Estadístiques i estudis municipals  16 Pau, justícia i institucions sòlides  Única  0100  9251  Informació i atenció al ciutadà  16 Pau, justícia i institucions sòlides  Única  0100  2317  Atenció a la dona en situació de vulnerabilitat  5 Igualtat de gènere  Única  0100  4335  Foment de l’economia cooperativa, social i solid. 5 Igualtat de gènere  Múltiple  8  Treball  digne  i  creixement  0100  4335  Foment de l’economia cooperativa, social i solid. econòmic  Única  9  Indústria,  Innovació,  0100  1536  Pla de Barris  Infraestructures  Múltiple  0106  9201  Direcció i administració generals  16 Pau, justícia i institucions sòlides  Única  0200  2301  Administració general de serveis socials  1 Fi de la pobresa  Múltiple  0200  2311  Atenció infància i adolescència  1 Fi de la pobresa  Única  0200  2312  Atenció i suport als individus i a les famílies  1 Fi de la pobresa  Única  0200  2313  Atenció a la gent gran  1 Fi de la pobresa  Única  Atenció  persones  en  situació  pobresa‐risc  0200  2314  exclusió  1 Fi de la pobresa  Única  0200  2315  Serveis socials bàsics  1 Fi de la pobresa  Múltiple  0200  2317  Atenció a la dona en situació de vulnerabilitat  1 Fi de la pobresa  Múltiple  0200  2317  Atenció a la dona en situació de vulnerabilitat  1 Fi de la pobresa  Múltiple  0200  2319  Emergències i urgències socials  1 Fi de la pobresa  Única  0200  2301  Administració general de serveis socials  10 Reducció de les desigualtats  Única  Taula de vinculació entre Orgànic‐programa i ODS. S’ha representat només els primers 20 registres En el cas en que la qualificació del programa fos única s’ha assignat la totalitat de la despesa pressupostada a l’Objectiu seleccionat. Si es tracta d’un programa amb assignació múltiple distribuïm a parts iguals el seu pressupost entre els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Amb aquestes consideracions s’ha obtingut la distribució provisional del pressupost vinculat a cadascun dels ODS reflectida a la taula següent. Hem exclòs del càlcul de les despeses corrents el fons de contingència ja que a priori no està determinada la seva aplicació. 32 Import despeses      corrents cap 1‐4     ODS 1 Fi de la pobresa  92,6     ODS 2 Fam zero  5,5     ODS 3 Salut i benestar  38,1     ODS 4 Educació de qualitat  247,5     ODS 5 Igualtat de gènere  83,8     ODS 6 Aigua neta i sanejament  13,8     ODS 7 Energia neta i assequible  10,3     ODS 8 Treball digne i creixement econòmic  94,5     ODS 9 Indústria, Innovació, Infraestructures  164,5     ODS 10 Reducció de les desigualtats  130,8     ODS 11 Ciutats i comunitats sostenibles  563,4     ODS 12 Consum i producció responsable  147,2     ODS 13 Acció pel Clima  36,1     ODS 14 Vida marina  0,0     ODS 15 Vida terrestre  39,3     ODS 16 Pau, justícia i institucions sòlides  471,0     ODS 17 Aliança pels objectius  172,3  2.310,7  Distribució dels imports del projecte de pressupost 2020 vinculat als diferent Objectius de desenvolupament sostenibles (despesa corrent exclòs el fons de contingència). Imports en milions d’euros. En un diagrama de radar aquestes dades es representen: Gràfic de representació dels imports del projecte de pressupost 2020 vinculat als diferent Objectius de desenvolupament sostenibles (despesa corrent exclòs el fons de contingència) Imports en milions d’euros. 33 Si excloem dels càlculs el capítol 1 ( despeses de personat obtindríem: Import despeses      corrents cap 2‐4     ODS 1 Fi de la pobresa  84,3     ODS 2 Fam zero  4,0     ODS 3 Salut i benestar  37,8     ODS 4 Educació de qualitat  241,7     ODS 5 Igualtat de gènere  83,0     ODS 6 Aigua neta i sanejament  13,8     ODS 7 Energia neta i assequible  10,2     ODS 8 Treball digne i creixement econòmic  91,9     ODS 9 Indústria, Innovació, Infraestructures  154,9     ODS 10 Reducció de les desigualtats  121,6     ODS 11 Ciutats i comunitats sostenibles  504,1     ODS 12 Consum i producció responsable  144,8     ODS 13 Acció pel Clima  34,4     ODS 14 Vida marina  0,0     ODS 15 Vida terrestre  31,2     ODS 16 Pau, justícia i institucions sòlides  156,6     ODS 17 Aliança pels objectius  166,8  1.881,0        Distribució dels imports dels capítols 2, 3 i 4 del projecte de pressupost 2020 vinculat als diferent Objectius de desenvolupament sostenibles. Imports en milions d’euros. I representat gràficament: Gràfic de representació dels capítols 2, 3 i 4 del projecte de pressupost 2020 vinculat als diferent Objectius de desenvolupament sostenibles. Imports en milions d’euros. 34 Comparant ambdós gràfics observem que la major part del pressupost vinculat al ODS 16 (Pau, justícia i institucions sòlides) correspon a despeses de personat (Guardia  Urbana i Bombers) Pressupost amb visió de gènere Ja a l’any 2016 es va incorporar al projecte de pressupost 2017 el “Informe d’impacte de gènere del pressupost. Anàlisi preliminar” on s’estudiava com el projecte presentat afectava de forma diferenciada a dones i homes i com podia afectar positiva o negativament a la igualtat de gènere. Des de llavors aquest informe s’ha ampliat en el seu abast i representativitat i consolidat com un document de referència a l’hora d’analitzar les propostes pressupostàries anuals. Ha acompanyat a les dues propostes de pressupost que s’ha presentat per la seva aprovació des de llavors: per al pressupost 2018 i enguany per al pressupost 2020. El passat 21 de desembre de 2018 va ser aprovat el nou Reglament d’Equitat de Gènere a l’objecte de reformar les estructures que produeixen la desigualtat entre dones i homes i entre les mateixes dones en l’organització i funcionament de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest reglament preveu dotar gradualment fins a un 1% del pressupost les partides pressupostàries destinades als òrgans encarregats de promoure l’equitat de gènere. També preveu que les despeses destinades a les actuacions concretes planificades per a aconseguir la igualtat de gènere s’incrementin gradualment fins a assolir el 5% del pressupost. En previsió d’això s’ha redissenyat el model de Memòria de programa de tal manera que faciliti aquests càlculs, permetent la identificació de les actuacions significatives adreçades a millorar l’equitat de gènere de qualsevol programa pressupostari encara que no sigui l’objectiu principal del programa. També per millorar la transversalitat de l’anàlisi s’ha donat la possibilitat a les responsables de tots els programes d’incorporar‐los a l’anàlisi detallat de l’informe d’igualtat de gènere si consideren que té incidència en les condicions de vida de les persones i, sobretot, en les desigualtats entre dones i homes. En aquest cas ompliran la secció específica de dades de perspectiva de gènere del formulari de memòria de programa. L’informe d’Impacte de gènere del pressupost 2020 estarà disponible abans de la presentació del projecte de pressupost 2020 per a la seva aprovació definitiva. Es publicarà com a document annex a la web pròpia del Projecte de Pressupost 2020: barcelona.cat/pressupostos2020 35 Pressupost amb perspectiva de la lluita contra el canvi climàtic El novembre de 2016 va entrar en vigor l’Acord de París (2015) que insta als estat signats a aplicar les mesures adequades per evitar un increment de temperatura de més de 2ºC respecte de la època preindustrial. En aquest marc i dins del paquet legislatiu de la UE d’energia i Clima 2014‐2020, la Generalitat de Catalunya va aprovar la Llei16/2017, d’1 d’agost del Canvi Climàtic, de la que el TC ha aixecat recentment la suspensió. La llei del Canvi Climàtic incorpora l’obligació per a la Generalitat de presentar quinquennalment els “Pressupostos del Carboni”, entenent aquests com la relació de les quotes d’emissió de gasos d’efecte hivernacle” assignats al territori o a les entitats. També obliga a portar un inventari anual de les emissions de CO2 a l’atmosfera i el desenvolupament de la normativa i implantació de l’avaluació de la petjada de carboni. El Pla Clima de Barcelona (2018) és el full de ruta amb el que l’Ajuntament de Barcelona persegueix contribuir a la lluita de les ciutat contra el canvi climàtic. Fixa un horitzó temporal fins a l’any 2030 per aconseguir la reducció de gasos d’efecte hivernacle i compila les estratègies i accions ja existents i en planifica de noves a fi d’aconseguir aquests objectius, alhora que dona resposta al compromís que la ciutat ha adquirit amb la signatura del Pacte d’alcaldes per l’energia i el clima (2017) El Pla Clima inclou objectius i mesures estratègiques curt termini (2018‐2020) i a mig – llarg termini (2021‐2030). Té 4 eixos estratègics: mitigació, adaptació/resiliència, justícia climàtica i impuls a l’acció ciutadana Els propòsits d’aquest nou marc normatiu s’alinea perfectament amb els de l'Ajuntament de Barcelona: la lluita contra el canvi climàtic s’esdevé un del els objectius primordials del govern municipal pera tal de millorar l‘estat del medi ambient i de l’espai públic de la ciutat i per tant la qualitat de vida dels ciutadans. Aquest objectiu no depèn únicament d’accions concretes de reducció o reversió de les emissions, sinó també d’una transformació profunda dels nostres comportaments. És important la planificació acurada i coordinada de totes les accions adreçades a promoure aquest canvis, preveient l’aplicació de les noves actuacions valorant el seu cost i controlant el seus resultats. Però una eina bàsica per dur a terme aquesta política ambiental és el pressupost municipal. Per a la elaboració del projecte de pressupost anual es prioritza l’assignació de recursos a unes o altres actuacions municipals en virtut de les decisions del govern. Considerem, doncs, que l’anàlisi detallat del pressupost és un instrument molt adient per avaluar l’esforç que assumeix l’Ajuntament en l’assoliment dels seu objectius prioritaris, molt especialment els ambientals. 36 L’estudi detallat de a que estan destinades les despeses municipals i de la seva evolució temporal també és un termòmetre cert de com es desenvolupen les polítiques municipals que es pot fer gràcies a la metodologia del pressupost per programes. Com s’ha dit, des de 2016 l’Ajuntament de Barcelona ve elaborant anualment els pressupostos amb visió de gènere per analitzar l'impacte que tenen les despeses municipals sobre la millora en l’equitat de gènere. Basant‐nos en l’experiència del pressupost de gènere, proposem de cara al projecte de pressupost 2020 la formulació d’un procediment similar per a l’estudi detallat dels recursos i activitats dedicats a altre política també prioritària com és la lluita contra el canvi climàtic. Per això utilitzarem d’utilitzar una estructura (mètode, logística, sistemes d’informació...) homòleg a la que es fa servir per la elaboració del pressupost de gènere. Un document bàsic per aquest anàlisi serà també la nova memòria de programa, ja esmentada, que permetrà localitzar de forma transversal les actuacions realitzades en el si dels diferents programes destinades a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Cal assenyalar que entre les accions a llarg termini que prevé el Pla Clima esta la de “Estudiar la viabilitat de disposar d’una comptabilitat verda a l’Ajuntament, tant si és classificant les accions dels pressupostos municipals que es dediquen a economia verda com creant una classificació ambiental addicional (2030)”. Per donar resposta a aquest requeriment neix el projecte de desenvolupar un pressupost amb la perspectiva del canvi climàtic. No es preveu que el projecte pressupost amb la perspectiva del canvi climàtic estigui complert fins a l’any vinent. No obstant, es proposa presentar un informe preliminar que contingui el desenvolupament de la metodologia de càlcul i les primeres dades vinculades al projecte de pressupost 2020; aquest informe s’incorporarà a la documentació annexa a l’expedient d’aprovació del pressupost 2020. 37 4.2 Previsió d’ingressos de l’Ajuntament Els ingressos pressupostats per al 2020 sumen un import de 3.033,6 milions d’euros, 2.798,3 milions d’ingressos corrents (92,2 %), 42,7 milions d’ingressos de capital (1,4%) i 192,5 milions d’ingressos financers (6,3 %). Pressupost Pressupost Variació % Imports en milions d'euros inicial 2019 inicial 2020 PI 2020/EL 2019 1 Impostos directes 1.075,0 1.069,5 ‐0,5% 2 Impostos indirectes 76,7 125,5 63,7% 3 Taxes i altres ingressos 270,6 350,9 29,7% 4 Transferències corrents 1.082,9 1.213,3 12,0% 5 Ingressos patrimonials 54,2 39,0 ‐28,0% Operacions corrents (cap. 1 a 5) 2.559,4 2.798,3 9,3% 6 Venda d'inversions reals 0,1 26,9 26849,1% 7 Transferències de capital 29,2 15,8 ‐45,9% Operacions de capital (cap. 6 a 7) 29,3 42,7 45,9% Operacions no financeres (cap. 1 a 7) 2.588,7 2.841,1 9,7% 8 Actius financers 0,0 28,0 ‐ 9 Passius financers 65,1 164,5 152,7% Operracions financeres (cap. 8 a 9) 65,1 192,5 195,7% Total ingressos 2.653,8 3.033,6 14,3% Ingressos corrents Quant a l’estructura dels ingressos corrents, el capítol 4 de transferències corrents amb un total de 1.213,3 milions d’euros representa un 43% del total dels ingressos corrents. A continuació es situa el capítol 1 d’impostos directes amb 1.069,5 milions d’euros amb un 38% del total. Les taxes i altres ingressos representen un 13% i, amb un pes quantitatiu molt menor, els impostos indirectes representen el 4%, i els ingressos patrimonials l’1%. 38 Impostos, taxes i altres ingressos Les previsions d’ingressos per impostos, taxes, i altres ingressos del capítol 3 s’han realitzat en termes de comptabilitat nacional, que, en aquestes figures, equival a criteri de caixa o estimació SEC. Això és, considerar els drets que es preveu recaptar durant l’exercici, ja corresponguin a l’exercici corrent o a tancats. La previsió inicial d’aquests ingressos ascendeix a 1.546 milions d’euros, que representen un increment del 8,7% respecte de la previsió d’ingressos en termes SEC per a 2019. Impostos locals La previsió inicial per impostos locals (no incloent els impostos cedits) es xifra en 1.066,5 milions d’euros (+2,3% en relació a la previsió d’ingressos del pressupost 2019). L’Impost sobre Béns Immobles (IBI) presenta una previsió de 687,7 milions d’euros, dels quals 674,5 milions d’euros corresponen a l’IBI‐urbana i 13,1 a l’IBI dels béns de característiques especials (BICE). L’import d’IBI‐urbana i dels BICE suposa un increment del 4,7% respecte de la previsió inicial del pressupost de 2019. Pel càlcul de l’import 2020 es té en compte que, després de l’entrada en vigor de la revisió cadastral per 2018, s’elimina la bonificació per topalls que existia des de la revisió cadastral de 2001 i, també, es compensa amb una reducció del tipus impositiu del 0,75% al 0,66%. També, destacar que s’incrementa el tipus impositiu dels BICE fins al 0,8%. En la resta d’impostos, només remarcar que s’incrementa el coeficient dels turismes i motocicletes en l’impost de vehicles, i s’augmenta també el tipus impositiu de l’impost sobre construccions i obres. No hi 39 ha canvis normatius substancials en l’impost de plusvàlues a l’espera que es modifiqui la normativa estatal del mencionat impost per donar compliment a les sentències del Tribunal Constitucional i Tribunal Suprem. En aquest sentit, per al 2020 es preveu, doncs, un increment important de l’IBI i també de l’entrada en vigor del recàrrec sobre l’impost de les estades en establiments turístics, que permet compensar la previsió de fort decrement de la recaptació de l’impost de plusvàlues. Quant a l’estructura dels impostos locals, quantitativament, en primer lloc es situa l’IBI, amb un pes del 63,2 % respecte el total, seguit de la “plusvàlua” (import sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana) amb 169,4 milions d’euros i un pes del 15,6% i l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) amb 92,3 milions d’euros i un pes del 8,5%. Taxes i altres ingressos Els ingressos per capítol 3 s’estimen en 350,9 milions d’euros, el que suposa un +29,7% d’increment en relació a la previsió inicial d’ingressos de 2019 en termes SEC. En la majoria de figures es parteix de la hipòtesi que, en absència de canvis normatius, el rendiment seria en general similar al de la previsió de 2019. En el cas de les taxes, preus i altres ingressos, les variacions més rellevants que es produeixen entre la previsió inicial de 2019 i de 2020 són atribuïbles, bàsicament, a: i) un increment del nivell de cobertura del servei de clavegueram fins a un 75% dels seus costos que implica una major recaptació prevista de 17,3 milions d’euros; ii) un augment de les taxes de la grua i de l’aparcament a la via pública per recuperar els costos de l’IPC com a conseqüència de la congelació d’aquestes taxes des de 2012, això suposa una previsió de 15,2 milions d’euros de majors ingressos; iii) un increment de les taxes per ocupació de l’espai públic d’uns 11 milions d’euros, degut, bàsicament, a l’adequació d eles taxes de terrasses al valor econòmic d’aprofitar l’espai públic; iv) un increment de 10,2 milions d’euros per infraccions de trànsit; v) un augment de 18 milions d’euros degut a l’entrada en vigor per a 2020 d’una nova taxa per a la recollida domiciliària dels residus sòlids urbans; vi) i finalment, comentar que desapareix del pressupost de 2020 la taxa dels serveis de cementiris (d’uns 12 milions d’euros) al canviar la seva naturalesa tributària i convertir‐se en una prestació patrimonial pública no tributària, que no té un reflex en el pressupost de l’Ajuntament. Participació en els tributs de l’Estat (PTE) La previsió d’ingressos per la Participació en els tributs de l’Estat (Fons Complementari de Finançament i Cessió de Tributs) del pressupost 2020 inclou: i) 40 l’estimació dels lliuraments a compte bruts de l’exercici, on s’ha previst que s’incrementaran un 3,7% en relació als de 2019 (que el Govern estatal va actualitzar en un 4,7% al mes d’octubre de 2019); ii) les minoracions per les devolucions de l’anualitat corresponent a les liquidacions definitives i negatives dels anys 2008 i 2009 (que a partir de 2015 es periodifiquen a 20 anys) i de l’any 2017 (que suposen retornar uns 31,5 milions d’euros entre 2019 i 2020); i una estimació de la previsió de liquidació de 2018 positiva (de 32 milions d’euros). En aquest sentit, la Participació en els tributs de l’Estat pel 2020 s’incrementa en un 10,9% en relació a l’exercici 2019. Ingressos per transferències corrents, excepte la PTE La resta d’ingressos per transferències corrents, exceptuant la PTE, ascendeixen a 94,2 milions d’euros, un 28,3% més que allò estimat a la previsió inicial per 2019. La previsió s’han realitzat considerant les previsions de liquidació de l’exercici 2019, així com els compromisos contractuals existents per alguns conceptes. Destaquen pel seu import, les aportacions rebudes de la Generalitat de Catalunya per finançar serveis socials i d’atenció primària, i del Fons de Foment del Turisme (recaptació de l’impost d’estades en establiments turístics que pertany a la ciutat de Barcelona). Ingressos patrimonials La previsió d’ingressos patrimonials per al 2020 s’ha xifrat en 39 milions d’euros, un 28% inferior a l’estimació d’ingressos inicials de 2019. La previsió dels ingressos patrimonials vinculats a lloguers, concessions, drets de superfície i cànons de publicitat de quioscos s’ha realitzat en base a les dades contractuals. L’estimació dels ingressos financers previstos s’ha realitzat en base al saldo mig de caixa esperat per l’exercici. Ingressos de capital L’import del capítol 6 correspon a la previsió per vendes d’actius. Aquesta previsió únicament incorpora aquelles operacions que es preveu fer efectives i cobrar el proper exercici. Inclou un import global de 26,9 milions d’euros, dels quals 25,1 milions corresponen a la venda de solars del patrimoni del sòl i l’habitatge i 1,8 milions a la compensació derivada de reparcel·lacions. 41 La previsió per transferències de capital rebudes d’altres administracions (capítol 7) corresponen, sobretot, a convenis vigents amb la Diputació de Barcelona, amb la Generalitat (Llei de Barris) i també fons europeus. L’import total previst pel capítol 7 és de 15,8 milions d’euros, 13,4 milions d’euros menys que la previsió d’ingressos de 2019. Ingressos financers En el capítol 9 de passius financers preveu un nou endeutament de 161 milions d’euros pel 2020 per tal de finançar inversions i 3,5 milions d’euros per fiances urbanístiques i per guals. 42 4.3 Previsió de despeses de l’Ajuntament 4.3.1 Visió econòmica: en què es gasta? El pressupost de despeses des de la visió econòmica es classifica en capítols de despesa corrent, despeses de capital, despeses financeres i fons de contingència. Les despeses corrents són aquelles necessàries pel funcionament ordinari dels serveis i corresponen als capítols 1 a 4: capítol 1 despeses de personal, capítol 2 despeses en bens corrents i serveis, capítol 3 interessos i capítol 4 transferències corrents (transferències que es fan altres entitats del grup Ajuntament, altres administracions, a empreses i a famílies). Les despeses de capital corresponen als capítols 6 i 7 del pressupost i comprenen les inversions (cap. 6) i les transferències a entitats pròpies o a tercers destinades a finançar inversions (cap. 7). Les despeses financeres corresponen als capítols 8 i 9 del pressupost. Inclouen bàsicament les amortitzacions dels préstecs que l’Ajuntament té concedits (C9 passius financers), i l’adquisició d’actius financers (C8 actius financers). Finalment els fons de contingència que correspon al capítol 5 del pressupost, i recull un import destinant a imprevistos i situacions no previsibles en el moment d’elaborar el pressupost. El total de despeses de l’Ajuntament (capítols 1 a 9) relatives al projecte de pressupost 2020 augmenta en un 14,6% en relació als crèdits inicials del pressupost inicial 2019 adaptat (adaptació que es va realitzar en el mes de gener per adequar les necessitats de capítol 1 “despeses de personal” i capítols 6 i 7 “despeses de capital” al ser un pressupost prorrogat del 2018). Les despeses no financeres (capítols 1 a 7) per al 2020 augmenten en seu volum en un 13,6% respecte a les previsions inicials ajustades del pressupost 2019. La despesa corrent té un increment del 9,3% envers els crèdits inicials ajustats del 2019. Pel cantó de les despeses de capital, xifrades en 512,4 milions d’euros, suposa un increment del 39,5% en relació a la dotació inicial ajustada del 2019. D’altra banda, les despeses financeres experimenten un increment a l’any 2020 del 39,9% (es passa de 96,6 milions d’euros a 135,1 milions d’euros). Aquest increment bé motivat principalment per les quotes d’amortització de préstecs de l’exercici 2020. 43 Capitols PI 2018 PI 2019 ajustat P 2020 Variació M€ PI2020/PIA2019 1 Despeses de personal 387,5 407,9 429,7 21,8 5,3% 2 Despeses corrents béns i serveis 672,5 600,4 642,2 41,8 7,0% 3 Interessos 16,4 16,4 16,2 ‐0,2 ‐1,4% 4 Transferències corrents 1.095,2 1.158,1 1.222,7 64,6 5,6% 5 Fons de contingència 38,9 0,9 75,3 74,4 8273,5% Operacions corrents (caps. 1 a 5) 2.210,5 2.183,7 2.386,0 202,3 9,3% 6 Inversions reals 412,8 357,2 488,9 131,7 36,9% 7 Transferències de capital 20,0 10,0 23,5 13,5 135,3% Operacions de capital (caps. 6 i 7) 432,8 367,2 512,4 145,2 39,6% Operacions no financeres (caps. 1 a 7) 2.643,3 2.550,9 2.898,4 347,5 13,6% 8 Actius financers 43,7 43,7 50,2 6,5 14,9% 9 Passius financers 52,9 52,9 84,9 32,0 60,6% Operacions financeres (caps. 8 a 9) 96,6 96,6 135,1 38,5 39,9% TOTAL 2.739,9 2.647,5 3.033,6 386,1 14,6% Import en milions d’euros Les despeses corrents L’import previst per a les despeses corrents és de 3.033,6 M€. Estructura de les despeses corrents 2020 Fons de  contingència 3,2% Despeses de  personal 18,0% Despeses corrents  bens i serveis  26,9% Transferències  corrents 51,2% Despeses  financeres  (Interessos) 0,7% 44 Despeses de personal Les despeses de personal de l’Ajuntament previstes per a 2020 són de 429,7M€ i representen un 18% de la despesa corrent. Aquest import representa un increment del 5,3% en relació al pressupost inicial ajustat del 2019. Despeses corrents en béns i serveis Les despeses en bens corrents i serveis sumen un import de 642,2M€ (26,9% del total de despesa corrent), xifra un 7% superior a la del pressupost inicial ajustat del 2019. Pressupost 2019  Projecte Pressupost  Variació %  Variació M€  Concepte (CI + MC) 2020 2019/2020 2019/2020 Neteja  i recollida  residus sòlids 263,15 264,47 0,5% 1,32 Altres contractes de serveis municipals 72,70 80,57 10,8% 7,87 Manteniment vies públiques, xarxa  aigues   50,60 53,25 5,2% 2,65 residuals, xarxa enllumenat, altres Subministraments (energia, aigua, gas, …)  40,85 42,72 4,6% 1,88 telefonia, transport, comunicacions, etc. Despesa  compra  serveis 25,70 30,90 20,2% 5,20 Arrendaments edificis, maquinària, material, etc 18,87 21,94 16,3% 3,07 Manteniment edificis, maquinària, material, etc 21,44 21,38 ‐0,3% ‐0,06 Altres despeses diverses 20,80 23,20 11,5% 2,40 Neteja  edificis i locals 14,53 15,44 6,3% 0,91 Dietes i locomoció 2,87 1,92 ‐33,1% ‐0,95 Material no inventariable 2,09 1,73 ‐17,2% ‐0,36 Reste despeses capítol 2 66,75 84,63 26,8% 17,88 Total general 600,35 642,15 7,0% 41,80 45 En el projecte de pressupost 2020 la despesa corresponent a neteja i recollida residus sòlids s’incrementa un 0,5% (1,32M€) respecte al pressupost 2019 ajustat. El manteniment de les vies públiques, xarxa enllumenat, etc. s’incrementa un 5,2% (2,65M€). Els subministraments (energia, aigua, gas, etc.) s’incrementa un 4,6% (1,88M€). Les despeses per arrendaments s’incrementen en un 16,3% (3,07M€), mentre que les despeses de manteniment edificis no experimenten variació. Les despeses per dietes i locomoció s’han ajustat als imports que finalment es liquiden cada any i no als crèdits inicials. D’aquesta manera tenen una reducció del 33% (‐0,95M€). El concepte “altres contractes de serveis municipals” s’incrementa un 10,8% (7,87M€), el concepte “despeses per compra de serveis” s’incrementa un 20,2% (5,2M€), el concepte altres despeses diverses un 11,5% (2,4M€), i la neteja d’edificis i locals s’incrementa un 6,3% (0,91M€). Despeses financeres derivades de l’endeutament (interessos, comissions, etc.) En aquest capítol de despesa es recullen els interessos i resta de despeses derivades de les operacions financeres i de l’endeutament (càrrega del deute). Els interessos de préstecs i altres operacions financeres s’han minorat en un 1,2%, 0,2 milions d’euros menys en termes absoluts, en comparació amb pressupost inicial ajustat del 2019. Cal dir que les previsions d’aquestes despeses pel 2020 s’han realitzat d’acord amb criteris de prudència, suposant aquelles despeses màximes en què es podria arribar a incórrer, tot i que l’import realitzat pogués acabant sent inferior. 46 Estructura transferències corrents 2020 A Families i Inst. sense afany de A CC:AA lucre A Organismes Aut. 0,1% A Empreses 5,9% Privades Locals de l'  0,1% Ajuntament 34,7% A Entitats Locals 36,9% A EPE's,Societats A l' exterior Mercantils de 0,0% l' Ajuntament 22,2% Transferències corrents Les transferències corrents comprenen els crèdits relatius a la transferència de recursos (per a finançar operacions corrents i/o el manteniment d’institucions o agents) cap a entitats dependents o instrumentals de l’Ajuntament (principal cas), altres administracions i institucions, persones i famílies, empreses i altres possibles subjectes. Les transferències corrents dotades en el projecte de pressupostos 2020 suposen un increment del 6,9% en relació al 2019. Variació % Variació M€ Concepte PI+MC 2019 PI  2020 2019/2020 2019/2020 41 A Organismes  Aut. Locals  de  l 'Ajuntament 399,0 424,3 6,3% 25,3 44 A EPE'S i  Societats  Mercanti l s  de  l 'Ajuntament 280,0 271,9 ‐2,9% ‐8,0 45+46 A CC.AA i  A Enti tats  Loca ls 389,2 452,5 16,3% 63,3 47 A Empreses  Privades 1,9 1,5 ‐18,9% ‐0,4 48 A Famíl ies  i  Ins ti t. sense  afany de  lucre 73,7 72,3 ‐1,9% ‐1,4 49 A l 'Exterior 0,1 0,1 60,6% 0,0 TOTAL 1.143,8 1.222,7 6,9% 78,9 47 Les transferències a organismes autònoms del propi Ajuntament ascendeixen a 424,3 milions d’euros i representen un 34,7% del total de transferències corrents. TRANSFERÈNCIES CORRENTS A ORGANISMES AUTÒNOMS Variació % Variació M€ Import en milions d'euros PI+MC 2019 PI 2020 2019/2020 2019/2020 IM d'Hisenda 29,90 30,67 2,6% 0,8 IM d'Educació 49,92 59,39 19,0% 9,5 IM d'Informàtica 48,54 52,64 8,4% 4,1 IM de  Serveis  Socia ls 223,71 237,77 6,3% 14,1 IM de  Mercats 2,17 2,89 33,4% 0,7 IM Paisatge  Urbà 7,49 7,39 ‐1,3% ‐0,1 IM Barcelona  Esports 21,98 23,29 5,9% 1,3 IM Persones  amb Discapac i ta t 9,74 10,28 5,6% 0,5 TOTAL 393,4 424,3 7,8% 30,9 Respecte al 2019, en el pressupost 2020 han augmentat en un 7,8% les transferències corrents a organismes autònoms, principalment degut als increments significatius que s’han produït en les transferències a l’Institut Municipal de Serveis Socials, l’Institut Municipal d’ Educació i a l’Institut Municipal d’Informàtica. Les transferències corrents a l’Institut Municipal de Serveis Socials augmenten en 6,3%. Per la seva banda, les transferències a l’Institut Municipal d’Informàtica augmenta un 8,4% respecte al 2019. Pel que respecta a les transferències a l’Institut Municipal d’Educació augmenten el 19,0%. La resta de transferències a organismes municipals autònoms mantenen el seu pressupost envers al 2020 o experimenten lleugeres variacions. Les aportacions a Entitats Públiques Empresarials i a Societats Mercantils de l’Ajuntament sumen un import de 271,9 milions d’euros. En aquest cas, la variació global respecte al 2019 suposa un decrement del 4,8%. 48 TRANSFERÈNCIES CORRENTS A EPES I SM Variació % Variació M€ Import en milions d'euros PI+MC 2019 PI 2020 2019/2020 2019/2020 IM de  Cultura  de  Barcelona 100,6 67,8 ‐32,6% ‐32,8 IM Parcs  i  Jardins 50,1 55,3 10,4% 5,2 Insti tut Mpal . Habitatge  i  Rehabi l i tació 6,3 7,0 11,1% 0,7 Fundació Mies  van der Rohe 0,6 0,7 16,7% 0,1 IM d'Urbanisme 5,6 6,6 19,1% 1,1 Barcelona  Activa 39,1 40,4 3,3% 1,3 Informació i  Comunicació de  Barcelona 16,5 17,6 6,7% 1,1 Barcelona  Serveis  Municipa ls 49,9 53,7 7,6% 3,8 Barcelona  Infrastructures  Municipa ls 2,6 6,5 150,0% 3,9 Foment de  Ciutat, S.A. 3,0 3,8 26,7% 0,8 Si resa 2,1 2,3 9,5% 0,2 Tersa 4,1 4,7 14,6% 0,6 Barcelona  Cicle  de  l 'Aigua, S. A. 5,1 5,5 7,8% 0,4 TOTAL 285,6 271,9 ‐4,8% ‐13,6 La transferència a l’IM de Cultura de Barcelona es redueix el 32,6%. Aquest decrement explica bàsicament el decrement global del 4,8% indicat. Pel que respecta a la banda dels augments es poden indicar els increments significatius a l’IM Parcs i Jardins, Barcelona Infraestructures Municipals i Barcelona Serveis Municipals. Pel que fa a les transferències corrents a CC.AA i a entitats locals, aquestes ascendeixen a 452,5 milions d’euros, un 16,3% més elevat que al 2019. L’aportació a l’Autoritat del Transport Metropolità es manté en els 164,9 milions d’euros del 2019. Pel seu import podem destacar també la transferència vinculada als ingressos procedents de participació en els tributs de l’Estat (PTE) (82,6 milions d’euros). Representa un augment del 7,6% respecte al 2019. Les transferències al Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) en el projecte de pressupost 2020 es xifra en 73,1 milions d’euros, fet que suposa un increment del 11,4% respecte al 2019. Cal remarcar la transferència a d’altres Consorcis i Fundacions de 39,4 milions d’euros que no apareixia al 2019. Les transferències a empreses privades que fa l’Ajuntament representen una part molt petita de les transferències (0,1%) i al 2020 es redueixen en 0,4 milions d’euros respecte al 2019. 49 Les transferències a famílies i institucions sense finalitat de lucre ascendeixen a 72,3 milions d’euros. Representa un decrement de l’1,9% respecte al 2019. Tal com reflecteix el quadre següent, cal destacar el augment en la política de despesa de Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses en 2,1 milions d’euros. D’altra banda caldria indicar els decrements d’1,7 i 1,6 milions d’euros respectivament de la política de despesa de Cultura i i Serveis socials i promoció social. Transferències a famílies i institucions sense finalitat de lucre per política de despesa Variació Variació % M€ Import en milions d'euros PI+MC 2019 PI 2020 2019/2020 2019/2020 13 Seguretat i mobilitat ciutadana 0,3 0,3 -0,1% 0,0 15 Habitatge i urbanisme 2,7 2,9 8,7% 0,2 16 Benestar comunitari 0,1 0,1 0,6% 0,0 17 Medi ambient 0,2 0,2 0,0% 0,0 23 Serveis socials i promoció social 27,5 25,8 -6,0% -1,6 31 Salut 1,1 0,9 -18,5% -0,2 32 Educació 0,0 0,0 1020,4% 0,0 33 Cultura 8,0 6,3 -21,2% -1,7 34 Esport 0,6 0,6 -4,0% 0,0 43 Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses 14,2 16,3 14,8% 2,1 46 Investigació, desenvolupament i innovació 2,5 2,3 -6,2% -0,2 49 Altres actuacions de caràcter econòmic 0,4 0,4 0,0% 0,0 91 Òrgans de govern 4,7 4,9 5,3% 0,2 92 Serveis de caràcter general 11,3 10,7 -5,9% -0,7 93 Administració financera i tributària 0,1 0,5 335,0% 0,4 TOTAL 73,7 72,3 -1,9% -1,4 Fons de contingència D’acord amb allò establert a l’article 31 de la Llei 2/2012, de 27 d’abril, Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, es dota un fons de contingència, a fi d’incloure al pressupost una dotació diferenciada de crèdits pressupostaris, que es destinarà a atendre necessitats inajornables de caràcter no discrecional i no previstes al Pressupost inicialment aprovat, que poden presentar‐se al llarg de l’exercici. La dotació diferenciada d’un fons de contingència està prevista a l’Ordre HAP/419/2014, de 14 de març, per la qual s’aprova l’estructura dels pressupostos de les entitats locals. Aquesta Ordre modifica l’annex III de <> de l’Ordre EHA/365/2008, de 3 de desembre. Es crea el capítol 5 per imputar al pressupost de despeses la dotació diferenciada en concepte de fons de contingència. 50 Aquest fons de reserva que es crea per garantir el principi d’equilibri financer servirà per finançar, amb els recursos de què disposa el pressupost, aquelles despeses imprevistes i, també, les incorporacions de romanents que es puguin produir d’acord amb la normativa d’hisendes locals. L’import que s’ha previst per aquest fons de contingència és de 75,3 milions d’euros (per a la dotació del fons de contingència de la Llei 2/2012 (“fons de contingència general”). Les despeses de capital Pel que fa a les despeses de capital (capítol 6 Inversions reals i capítol 7 Transferències de capital) la dotació de recursos prevista per al projecte de pressupostos 2020 és de 512,4 milions d’euros. Les inversions reals (488,9 milions d’euros), són aquelles que, a la seva finalització, s’activen a l’inventari municipal i les transferències de capital (23,5 milions d’euros) són aquelles aportacions de recursos que es fan arribar a un destí concret, sense que hi hagi un retorn directe per l’Ajuntament i que s’han de fer servir per part de tercers per a fer inversions. Pel que fa a la classificació per tipologia d’inversió, el següent gràfic mostra la seva distribució: Tipologies Import (milions) Percentatge Espai públic 194,1 37,88% Equipament 143,3 27,97% Reserva 72,8 14,21% Habitatge 66,7 13,02% Sòl 20,4 3,98% Sistemes d'informació 13,2 2,58% Transferència de capital 1,7 0,33% Coordinació d'inversions 0,2 0,03% 512,4 100,00%  51 Sistemes  Coordinació  d'informació d'inversions 13,2 M€ 0,2 M€ 2,58% 0,03% Sòl 20,4 M€ 3,98% Habitatge 66,7 M€ 13,02% Transferència de  Espai públic capital 194,1 M€ 1,7 M€ 37,88% Reserva 0,33% 72,8 M€ 14,21% Equipament 143,3 M€ 27,97% Desglossament de la tipologia Equipaments: Import Equipament (milions) Percentatge Educatiu 26,5 18,46% Cultural 23,0 16,04% Social 21,8 15,22% Administratiu 15,9 11,09% Multiequipament 14,8 10,34% Diversos 12,3 8,58% Seguretat 8,6 6,00% Esportiu 8,0 5,58% Comercial 7,3 5,09% Singular 4,2 2,95% Salut 1,0 0,66% 143,3 100,00% 52 Singular Salut 4,2 M€ 1,0 M€ 2,95% 0,66% Comercial 7,3 M€ Esportiu Educatiu 5,09% 8,0 M€ 26,5 M€ 5,58% 18,46% Seguretat 8,6 M€ 6,00% Diversos 12,3 M€ Cultural 8,58% 23,0 M€ 16,04% Multiequipament 14,8 M€ 10,34% Social Administratiu 21,8 M€ 15,9 M€ 15,22% 11,09% Desglossament de la tipologia Espais Públics: Import Espai públic (milions) Percentatge Vials 136,4 70,31% Diversos 31,7 16,34% Parcs 15,9 8,20% Infraestructures 5,5 2,84% Aigua i clavegueram 3,5 1,80% Verd urbà i zones forestals 0,4 0,21% Energia 0,4 0,20% Residus 0,2 0,09% 194,1 100,00% 53 Com es pot observar, les despeses de capital es concentren principalment en les tipologies d’espai públic (194,1 milions d’ euros (37,88%)) i equipaments (143,3 milions d’euros (27,97% de la despesa de capital)). Dins la tipologia d’espai públic, de manera molt àmplia es dediquen els recursos a vials (136,4 milions d’euros). D’altra banda, pel que fa a equipaments, el seu import es distribueix de forma variada entre diferents tipologies d’equipaments, com ara equipaments educatius (26,5 milions d’euros), culturals (23 milions d’euros), socials (21,8 milions d’euros), administratius (15,9 milions d’euros) i multiequipament (14,8 milions d’euros). A l’annex d’inversions que acompanyen el present projecte de pressupostos es reflecteix el conjunt de projectes d’inversió que es preveuen executar dins l’anualitat 2020 així com els que han estat aprovats fins a la Comissió de Govern de setembre d’enguany, especificant el codi i nom per a cadascuna de les actuacions previstes. 54 Les despeses financeres En el projecte de pressupost 2020 s’han assignat un total de 50,2 milions d’euros per a l’adquisició d’actius financers (capítol 8), que es destinen a l’adquisició d’accions (Fira 2000) (9,3 milions d’euros), a aportacions patrimonials BSAV (12,9 milions d’euros) i a adquisicions d’actius financers d’empreses de fora del Sector Públic per import de 28 milions d’euros. D’altra banda, a capítol 9 trobem 81,4 milions per a passius financers (retorn del deute) i 3,5 milions per a la devolució de fiances (guals i urbanístiques). 55 4.3.2 Visió per programes: per a què es gasta? La visió per programes permet classificar la despesa segons la seva finalitat i objectius, facilitant la priorització i presa de decisions pressupostàries, permetent un major vincle entre l’assignació dels recursos i l’obtenció de resultats determinats, així com una major transparència de les finances públiques en visualitzar, de forma més clara, la política pressupostària d’una administració. També esdevé el vincle entre la visió clàssica del pressupost, basada en les partides pressupostàries segons les classificacions econòmica i orgànica, i la visió estratègica (objectius del mapa de ciutat). L’estructura pressupostària per programes es composa de diversos nivells, essent el més agregat el de les àrees de despesa, el qual es desglossa en els nivells de política de despesa, grup de programa, programa i subprograma. Cal fer esment que mentre que els tres primers nivells de la classificació per programes es troben determinats per regulació de l’Estat, la definició dels programes i subprogrames és potestat de les administracions locals. Les despeses corrents per polítiques i programes En relació a la distribució de les despeses corrents (incloent el fons de contingència) de l’Ajuntament per polítiques, es pot observar en el següent gràfic com els imports del projecte de pressupost 2020 es concentren principalment en les polítiques de Benestar comunitari (“serveis urbans”) (neteja, gestió de residus i enllumenat principalment) (14,1% del total), Seguretat i mobilitat ciutadana (13,1%) i en els principals serveis de caràcter social, com són els Serveis socials i la promoció social (14,4%), Cultura (6,2%) i Educació (5,6%). Quant a importància pel que fa al volum de recursos corrents destinats, també destaquen altres 56 polítiques com els Serveis de caràcter general (administració i organització municipal, informació i atenció al ciutadà i participació) (excloent el fons de contingència general) (9,3%) i el Transport públic (7,5%). Distribució % de les despeses corrents dels  Pressupostos 2020 per polítiques de despesa Serveis socials i promoció social 14,4% Benestar comunitari 14,1% Seguretat i mobilitat ciutadana 13,1% Serveis de caràcter general 9,3% Transport públic 7,5% Cultura 6,2% Habitatge i urbanisme 6,0% Educació 5,6% Administració financera i tributària 4,9% Transferències a altres administracions 4,3% Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses 3,8% Fons de contingència 3,2% Medi ambient 2,6% Òrgans de govern 1,3% Esport 1,0% Salut 1,0% Altres actuacions de caràcter econòmic 0,8% Deute públic 0,7% Investigació, desenvolupament i innovació 0,1% Pensions 0,0% 0% 2% 4% 6% 8% 10% 12% 14% 16% * El fons de contingència general es troba imputat en la classificació per programes en la política de despesa de serveis de caràcter general. En el quadre s’ha separat per motius interpretatius pel que fa al destí i orientació de les despeses corrents. 57 Per tal de facilitar un major enteniment de la composició i magnitud de les polítiques de despesa quant a despesa corrent, tot seguit es realitza una anàlisi descriptiva detallada (per programes) per a cadascuna de les diferents polítiques de despesa. Política de despesa 01 Deute públic Les despeses en la política de Deute públic es xifren en un import de 16 milions d’euros. Aquest volum de despeses suposa una reducció de 2,4 milions d’euros (‐13,2%) envers el pressupost inicial ajustat del 2019 (18,4 milions d’euros), causada principalment per la reducció del cost d’endeutament. Cal dir que aquesta política relativa a la càrrega del deute suposa una porció poc destacada en termes relatius envers el total de despeses corrents de l’Ajuntament de Barcelona (0,7%). Pressupost Distrib. % sobre Distrib. % sobre Imports en milions d'euros inicial 2020 política de despesa total desp. Corrent 0111 Servei del deute 16,0 100,0% 0,7% Total 01 Deute públic 16,0 100,0% 0,7% Política de despesa 13 Seguretat i mobilitat ciutadana La política de Seguretat i mobilitat ciutadana representa el 13,1% de la despesa corrent total, 312,6 milions d’euros. Els crèdits d’aquesta política es concentren especialment en el programa de Seguretat ciutadana (serveis policials de la Guàrdia Urbana) (60,3%), i, en menor mesura, en els programes de Control i regulació de l’estacionament de la via pública (16,6%) i Prevenció i extinció d’incendis i salvament (14,1%). Pel 2020 hi ha un increment de les despeses en 19,3 milions d’euros (6,6%), envers el pressupost inicial ajustat de 2019. Pressupost  Distrib. % sobre  Distrib. % sobre  Imports en milions d'euros inicial 2020  política de despesa total desp. Corrent 1301 Administració general de prevenció i seguretat 9,7 3,1% 0,4% 1321 Seguretat ciutadana 188,4 60,3% 7,9% 1322 Prevenció de la delinqüència 1,0 0,3% 0,0% 1331 Control i regulació estacionament de via pública 51,9 16,6% 2,2% 1341 Mobilitat 16,9 5,4% 0,7% 1351 Protecció civil 0,6 0,2% 0,0% 1361 Prevenció i extinció d'incendis i salvament 44,2 14,1% 1,9% Total 13 Seguretat i mobilitat ciutadana 312,6 100,0% 13,1% 58 Política de despesa 15 Habitatge i urbanisme La política d’Habitatge i urbanisme representa el 6,0% del total de despesa corrent i suposa un import de 143,4 milions d’euros. Els programes que destaquen en termes quantitatius en aquesta política són els d’Administració d’Ecologia Urbana (28,2%), Promoció i gestió d'habitatge de protecció pública (10,7%), Espai públic (actuacions de millora i manteniment de l’espai públic) (10,4%), Actuació urbanística i disciplina (llicències, inspeccions,...) (10,1%), Conservació i rehabilitació de l’edificació (7,2%) i Control i seguiment de grans infraestructures (6,1%). En relació als crèdits inicials del pressupost 2019, aquesta política experimenta al 2020 un increment de 16,3 milions d’euros (12,8%) pel que fa despeses corrents; el qual es concentra en actuacions d’ Administració d’ Ecologia Urbana (10,1 milions d’ euros). A part de les despeses corrents que es dediquen a aquesta política, cal fer esment que gran part dels recursos municipals que s’acaben dedicant a la política d’Habitatge i urbanisme es corresponen amb despeses de capital, en estar estretament vinculat aquest àmbit amb la realització d’inversions. Pressupost Distrib. % sobre Distrib. % sobre Imports en milions d'euros inicial 2020 política de despesa total desp. Corrent 1501 Administració d'Ecologia Urbana 40,5 28,2% 1,7% 1511 Actuació urbanística i disciplina 14,4 10,1% 0,6% 1512 Gestió del sòl 0,0 0,0% 0,0% 1513 Redacció de projectes‐execució d'obres 8,2 5,7% 0,3% 1514 Projectes i estratègia 1,3 0,9% 0,1% 1515 Planejament de la ciutat 0,3 0,2% 0,0% 1516 Control i seguiment de grans infraestructures 8,7 6,1% 0,4% 1521 Promoció i gestió d'habitatge de protecció pública 15,3 10,7% 0,6% 1522 Conservació i rehabilitació de l'edificació 10,3 7,2% 0,4% 1532 Pavimentació de vies públiques 8,0 5,6% 0,3% 1533 Manteniment i renovació de les estructures vials 7,6 5,3% 0,3% 1534 Espai públic 14,9 10,4% 0,6% 1536 Pla de Barris 13,8 9,6% 0,6% Total 15 Habitatge i urbanisme 143,4 100,0% 6,0% Política de despesa 16 Benestar comunitari Amb una dotació de 336,3 milions d’euros, la política de Benestar comunitari (“serveis urbans”) suposa una de les principals polítiques de l’Ajuntament quant a despeses corrents (un 14,1% sobre el total de despeses corrents de l’Ajuntament. Dins d’aquesta política s’engloben tots aquells programes i serveis derivats de la construcció, manteniment, conservació i funcionament dels serveis de sanejament, 59 proveïment i distribució d’aigua, recollida, eliminació o tractament de residus, neteja viària, cementiris, etc... En aquesta política cal destacar, especialment el volum de recursos assignats al programa de Neteja viària (173 milions d’euros) i els programes de Recollida, Gestió i de tractament de residus (98,5 milions d’euros) que configuren respectivament un 51,5% i un 29,3% del pressupost total de despesa corrent de la política de Benestar comunitari. Pressupost  Distrib. % sobre  Distrib. % sobre  Imports en milions d'euros inicial 2020  política de despesa total desp. Corrent 1601 Sanejament xarxa de clavegueram 19,7 5,9% 0,8% 1611 Abastament de les aigües 7,6 2,3% 0,3% 1621 Recollida de residus 98,5 29,3% 4,1% 1622 Gestió de residus sòlids urbans 5,6 1,7% 0,2% 1623 Tractament de residus 0,6 0,2% 0,0% 1631 Neteja viària 173,0 51,5% 7,3% 1651 Gestió de l'enllumenat públic 28,7 8,5% 1,2% 1691 Protecció i control d'animals 2,6 0,8% 0,1% Total 16 Benestar comunitari 336,3 100,0% 14,1% Política de despesa 17 Medi ambient La política de Medi ambient té una assignació de despeses corrents de 62,3 milions d’euros, 2,6% del total de la despesa corrent de l’exercici. Aquests recursos es concreten molt majoritàriament en el programa d’Espais verds i biodiversitat (55,3 milions d’euros), al que correspon el 88,9% del pressupost de la política. Els imports inicials de la despesa corrent del pressupost ajustat del 2019 es consoliden al pressupost 2020, mostrant un increment de 6,0 milions d’euros (un 10,6% del total de la política), principalment en Espais verds i biodiversitat. Pressupost Distrib. % sobre Distrib. % sobre Imports en milions d'euros inicial 2020 política de despesa total desp. Corrent 1711 Espais verds i biodiversitat 55,3 88,9% 2,3% 1721 Protec.contaminació acústica‐lumínica‐atmosfèrica 1,8 2,8% 0,1% 1722 Educació mediambiental 2,9 4,6% 0,1% 1794 Gestió i promoció dels recursos energètics 2,3 3,7% 0,1% Total 17 Medi ambient 62,3 100,0% 2,6% Política de despesa 21 Pensions Dins de la política de despesa de Pensions s’inclouen les despeses corresponents a pensions i altres prestacions econòmiques extraordinàries a càrrec de l’Ajuntament, destinades al personal municipal (classes passives). L’import de la seva despesa corrent dins del pressupost 2020 és de 0,3 milions d’euros, un import 60 lleugerament inferior, en termes absoluts, al mostrat en el pressupost inicial ajustat del pressupost 2019 (0,5 milions d’euros). Pressupost Distrib. % sobre Distrib. % sobre Imports en milions d'euros inicial 2020 política de despesa total desp. Corrent 2111 Pensions 0,3 100,0% 0,0% Total 21 Pensions 0,3 100,0% 0,0% Política de despesa 23 Serveis socials i promoció social Els programes de la política de Serveis socials i promoció social són els que tenen un pes més rellevant dins de la despesa corrent. Els programes d’aquesta política sumen un total de 343,5 milions d’euros, amb un pes del 14,4% dins del total de despesa corrent. Aquesta política comprèn principalment els serveis municipals de protecció i promoció social, drets civils i lluita contra la discriminació i la cooperació internacional. Els programes que concentren una major part de la despesa dins d’aquesta política són els Serveis socials bàsics (70%). Cal dir que gran part dels serveis compresos en aquesta política s’instrumenten mitjançant entitats municipals dependents, com ara l’Institut Municipal de Serveis Socials o l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. En relació als imports del pressupost inicial ajustat del 2019, aquesta política mostra al 2020 un increment de 10,6 milions d’euros (un 3,2% en termes percentuals). Aquest increment es concentra principalment en el programa de Serveis socials bàsics (94,3 milions d’euros), que absorbeix els programes d’Atenció a la gent gran i Atenció persones en situació pobresa‐risc exclusió que formaven part del pressupost inicial ajustat del 2019 amb un import total de 68,7 milions d’ euros. Finalment esmentar que l’Ajuntament de Barcelona dedica cada any a Cooperació Internacional (subprograma 23291) el 0,7% de l’import dels seus ingressos propis liquidats. Així l’import pressupostat en el 2020 per Cooperació Internacional en els capítols 2 i 4 ha estat de 10,5 milions d’euros. 61 Pressupost  Distrib. % sobre  Distrib. % sobre  Imports en milions d'euros inicial 2020  política de despesa total desp. Corrent 2301 Administració general de serveis socials 8,7 2,5% 0,4% 2302 Administració general serveis a persones‐territori 12,6 3,7% 0,5% 2303 Estratègia i innovació de serveis socials 7,8 2,3% 0,3% 2311 Atenció infància i adolescència 0,1 0,0% 0,0% 2312 Atenció i suport als individus i a les famílies 0,8 0,2% 0,0% 2315 Serveis socials bàsics 240,3 70,0% 10,1% 2316 Atenció a la immigració i a refugiats 9,6 2,8% 0,4% 2317 Atenció a la dona en situació de vulnerabilitat 9,1 2,6% 0,4% 2318 Atenció a grups i comunitats 1,7 0,5% 0,1% 2321 Promoció i participació de infància i adolescència 8,8 2,6% 0,4% 2322 Promoció i atenció a la joventut 7,1 2,1% 0,3% 2323 Promoció de la gent gran 7,4 2,1% 0,3% 2324 Promoció de les dones 1,6 0,5% 0,1% 2325 Drets humans‐no discrimi.:foment‐promoció‐atenció 3,1 0,9% 0,1% 2326 Promoció social de la immigració 3,3 1,0% 0,1% 2328 Serveis i projectes comunitaris 0,5 0,2% 0,0% 2329 Cooperació i ajuda 10,5 3,1% 0,4% 2341 Atenció a les persones discapacitades 10,5 3,1% 0,4% Total 23 Serveis socials i promoció social 343,5 100,0% 14,4% Política de despesa 31 Sanitat Les despeses corrents quant a la política de Sanitat assoleixen en el pressupost 2020 un import de 24,7 milions d’euros (l’1,0% del total de les despeses corrents de l’Ajuntament). Els recursos principalment es destinen al programa de Promoció i protecció de la salut (98%), i en menor mesura, a l’Assistència sanitària (2%). El subprograma de protecció de la salut abasta els serveis d’epidemiologia, vacunació infantil, inspecció i autoritat sanitària, control establiments alimentaris, vigilància i control de plagues a la ciutat i control ambiental de l’aire i l’aigua, mentre que dins del subprograma d’assistència sanitària destaca la prestació de serveis de prevenció i tractament de les drogoaddiccions. Envers els imports de referència de l’exercici 2019, les despeses corrents en aquesta política incrementen les seves dotacions en 4,1 milions d’euros (20%). Pressupost Distrib. % sobre Distrib. % sobre Imports en milions d'euros inicial 2020 política de despesa total desp. Corrent 3111 Promoció i protecció de la salut 24,2 98,0% 1,0% 3121 Assistència sanitària 0,5 2,0% 0,0% 3131 Promoció i protecció de la salut 0,0 0,0% 0,0% Total 31 Salut 24,7 100,0% 1,0% 62 Política de despesa 32 Educació La política d’Educació suposa el 5,6% de les despeses corrents de l’Ajuntament, un total de 133,7 milions d’euros, i s’instrumenta principalment mitjançant l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona. Els programes que concentren la despesa corrent d’aquesta política, i que es materialitzen principalment a través de transferències al l’IMEB i al Consorci, són el Funcionament dels centres d’educació infantil i primària (31,8%) (neteja, manteniment, subministraments i vigilància dels centres educatius), les Escoles bressol municipals (30,8%), i, en menor mesura, l’Administració general d’educació (8,5%) Les despeses corrents de la política d’Educació suposen un increment de 16,9 milions d’euros (14,4%) respecte al import del pressupost inicial ajustat del 2019. Pressupost Distrib. % sobre Distrib. % sobre Imports en milions d'euros inicial 2020 política de despesa total desp. Corrent 3201 Administració general d'educació 11,4 8,5% 0,5% 3232 Funcionament centres educació infantil i primària 42,5 31,8% 1,8% 3233 Funcionament de centres d'educació especial 1,6 1,2% 0,1% 3241 Funcion.centres educació secundària‐formació prof. 8,5 6,3% 0,4% 3261 Serveis complementaris d'educació 9,1 6,8% 0,4% 3262 Promoció educativa 9,6 7,2% 0,4% 3281 Ensenyaments musicals 5,4 4,1% 0,2% 3282 Ensenyaments artístics 3,1 2,3% 0,1% 3283 Formació d'adults 1,4 1,0% 0,1% 3291 Funcionament d'escoles bressol municipals 41,2 30,8% 1,7% Total 32 Educació 133,7 100,0% 5,6% Política de despesa 33 Cultura Els recursos corrents dedicats a la política de Cultura representen el 6,2% de les despeses corrents totals de l’Ajuntament amb un import de 147,6 milions d’euros. El programa de Museus i arts plàstiques comprèn un àmplia part dels recursos destinats a aquesta política (36,3%), en el qual s’hi consignen les despeses pel que fa a museus, centres patrimonials i exposicions. En menor proporció també tenen un pes destacat la Promoció cultural (15%) (on s’inclouen actuacions de promoció de la cultura, suport a la creació, producció i projecció internacional i iniciatives de preservació i difusió de la cultura i llengua catalana), les Arts escèniques i la música (12,8%) i els equipaments culturals de proximitat, com ara els Centres cívics (13,5%) i les Biblioteques (10,3%). En relació al pressupost inicial ajustat de 2019, els imports pel 2020 d’aquesta política s’incrementen en un 0,8% (1,1 milions més). Hi destaca la menor 63 assignació de recursos per al programa d’ Administració general de cultura (11,5 milions d’ euros). Pressupost Distrib. % sobre Distrib. % sobre Imports en milions d'euros inicial 2020 política de despesa total desp. Corrent 3301 Administració general de cultura 7,8 5,3% 0,3% 3321 Biblioteques 15,1 10,3% 0,6% 3331 Museus i arts plàstiques 53,6 36,3% 2,2% 3332 Arts escèniques i música 18,8 12,8% 0,8% 3341 Promoció cultural 22,2 15,0% 0,9% 3361 Patrimoni històric i artístic de la ciutat 0,2 0,1% 0,0% 3371 Centres cívics 20,0 13,5% 0,8% 3381 Festes i actes populars 9,9 6,7% 0,4% Total 33 Cultura 147,6 100,0% 6,2% Política de despesa 34 Esport La política d’Esport compta amb uns recursos corrents de 25 milions d’euros, import que suposa l’1% de la despesa corrent municipal. Aquesta política compta amb 3 programes pressupostaris: Promoció i foment de l’esport, Instal·lacions esportives i Esdeveniments esportius, els quals suposen el 94,4%, 1% i 4,6% respectivament del total assignat. Els programes de Promoció i foment de l’esport i Instal·lacions esportives comprenen gran part dels recursos destinats pel que fa a la promoció de l’esport en la població barcelonina, amb la gestió dels centres i instal·lacions esportives municipals i la realització d’actuacions de foment promoció de la pràctica esportiva i l’activitat física, amb un especial èmfasi pel que fa a la població infantil, adolescent i persones amb discapacitat, reforçant el caràcter cohesiu i inclusiu que té l’esport. En el programa d’Esdeveniments esportius, s’hi doten els recursos vinculats a l’acollida i suport de grans esdeveniments esportius de referència en el context europeu i mundial, els quals permeten enfortir la projecció internacional de la ciutat i promocionar i fomentar l’esport en la ciutadania. En termes comparatius amb el 2019, els recursos corrents d’aquesta política s’incrementa en 1,6 milions d’euros (un 7,1%) principalment causats pel decrement de les despeses destinades a la gestió i promoció de l’esport. 64 Pressupost Distrib. % sobre Distrib. % sobre Imports en milions d'euros inicial 2020 política de despesa total desp. Corrent 3411 Promoció i foment de l'esport 23,6 94,4% 1,0% 3421 Instal·lacions esportives 0,3 1,0% 0,0% 3431 Esdeveniments esportius 1,1 4,6% 0,0% Total 34 Esport 25,0 100,0% 1,0% Política de despesa 43 Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses Per a la política de Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses s’han assignat unes despeses corrents per valor de 90,2 milions d’euros al 2020, les quals suposen el 3,8% del total de despesa corrent de l’Ajuntament. Aquesta política concentra especialment les seves despeses en aquells programes que incideixen directament en la generació d’ocupació i el creixement econòmic de la ciutat, destacant el Suport a l’ocupació i a l’empresa (44,8% del total de la política) i el Foment i promoció del turisme (20% del total de la política). Foment al creixement econòmic i de sectors estratègics (14,1% del total de la política). Cal destacar, per un altre costat, les despeses corrents d’aquesta política destinades al Foment al creixement econòmic i de sectors estratègics (9,7 milions d’euros) i la Promoció del comerç (6,5 milions d’euros). Les despeses corrents en aquesta política han augmentat en termes absoluts en 19,7 milions d’euros (un 27,9% respecte els imports de referència del 2019). Hi destaca la major assignació de recursos per al programa de Foment del turisme (15,9 milions d’ euros). Pressupost Distrib. % sobre Distrib. % sobre Imports en milions d'euros inicial 2020 política de despesa total desp. Corrent 4301 Administració general d'acció econòmica 6,2 6,9% 0,3% 4312 Mercats, proveïments i llotges 2,9 3,2% 0,1% 4314 Promoció del comerç 6,5 7,2% 0,3% 4321 Foment i promoció del turisme 18,0 20,0% 0,8% 4331 Suport Ocupació i Empresa 40,4 44,8% 1,7% 4332 Promoció econòmica de la ciutat 1,1 1,2% 0,0% 4333 Foment creixement econòmic i sectors estratègics 9,7 10,7% 0,4% 4334 Dinamització econòmica de proximitat 0,9 1,0% 0,0% 4335 Foment de l’economia cooperativa, social i solidària 4,6 5,1% 0,2% Total 43 Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses 90,2 100,0% 3,8% Política de despesa 44 Transport públic El Transport públic té una dotació de despeses corrents de 178,3 milions d’euros, import que suposa el 7,5% de les despeses corrents municipals. Aquesta política consta de dos programes, el Transport col·lectiu urbà de viatgers (transferència a 65 l’Autoritzat del Transport Metropolità (ATM) pel finançament dels principals transport públics de la ciutat), el qual concentra una àmplia majoria dels recursos de la política (92,5%), i el d’Altres transports de viatgers (inclou la despesa del Bicing) que aglutina el 7,5% restant. En relació al pressupost inicial ajustat del 2019, aquesta política experimenta un increment de 10,1 milions d’euros (6%). Aquest increment s’explica principalment pel compromís de l’Ajuntament de Barcelona quant al manteniment i sostenibilitat del transport públic metropolità. Pressupost  Distrib. % sobre  Distrib. % sobre  Imports en milions d'euros inicial 2020  política de despesa total desp. Corrent 4411 Transport col∙lectiu urbà de viatgers 164,9 92,5% 6,9% 4412 Altres transports de viatgers 13,4 7,5% 0,6% Total 44 Transport públic 178,3 100,0% 7,5% Política de despesa 46 Investigació, desenvolupament i innovació La política d’ Investigació, desenvolupament i innovació suposa el 0,1% de les despeses corrents totals de l’ Ajuntament amb un import de 2,4 milions d’ euros. Pressupost Distrib. % sobre Distrib. % sobre Imports en milions d'euros inicial 2020 política de despesa total desp. Corrent 4631 Investigació científica,tècnica i aplicada 2,4 100,0% 0,1% Total 46 Investigació, desenvolupament i innovació 2,4 100,0% 0,1% Política de despesa 49 Altres actuacions de caràcter econòmic La política d’Altres actuacions de caràcter econòmic té una assignació pressupostària de 20,1 milions d’euros (un 0,8% del total de despeses corrents) i es composa de dos programes pressupostaris, el de Mitjans de comunicació públics (que comprèn la transferència a Informació i Comunicació de Barcelona S.A. (BTV,..)), el qual concentra la major part dels recursos de la política (92,1%) i el de Defensa dels drets dels consumidors (7,9%), programa el qual s’hi contenen les despeses orientades a l’arbitratge (Junta Arbitral de Consum de Barcelona) i la informació al consumidor (Oficina Municipal d’Informació al Consumidor). Les despeses corrents d’aquesta política de despesa en el pressupost 2020 augmenten en 2,1 milions d’euros (11,6%). 66 Pressupost Distrib. % sobre Distrib. % sobre Imports en milions d'euros inicial 2020 política de despesa total desp. Corrent 4911 Mitjans de comunicació públics 18,5 92,1% 0,8% 4931 Defensa dels drets dels consumidors 1,6 7,9% 0,1% Total 49 Altres actuacions de caràcter econòmic 20,1 100,0% 0,8% Política de despesa 91 Òrgans de govern Les despeses en la política d’Òrgans de govern, de 31,5 milions d’euros, té un pes de l’1,3% dins de les despeses corrents de l’Ajuntament, concentrant els seus recursos principalment en el programa d’Òrgans de govern (77,4%), i, en menor grau, en el programa de Relacions institucionals (22,6%). Aquesta política comprèn les despeses relacionades amb el funcionament dels diferents òrgans de govern i la representació política de la ciutat, l’atenció protocol·lària i les relacions institucionals. Aquesta política de despesa ha augmentat els crèdits inicials, amb un augment de 1,1 milions d’euros (3,7%) respecte al pressupost inicial ajustat 2019. Pressupost Distrib. % sobre Distrib. % sobre Imports en milions d'euros inicial 2020 política de despesa total desp. Corrent 9121 Òrgans de govern 23,7 75,1% 1,0% 9122 Relacions institucionals 7,9 24,9% 0,3% Total 91 Òrgans de govern 31,5 100,0% 1,3% Política de despesa 92 Serveis de caràcter general En la política de Serveis de caràcter general (297,6 milions d’euros de despeses corrents, les quals suposen el 12,5% del total de l’Ajuntament), s’hi contenen tant aquells programes relacionats amb l’administració i funcionament de l’Ajuntament (direcció i administració, organització i recursos humans, arxiu, estadística i estudis i sistemes d’informació i telecomunicacions), els quals concentren la major part de la despesa corrent d’aquesta política, com aquells vinculats a l’atenció i informació al ciutadà i la participació. En comparació amb el pressupost inicial ajustat del 2019, ha hagut un fort increment de les despeses corrents d’aquesta política, augmentant en 75,9 milions d’euros (34,2%), principalment per l’increment de la dotació per imprevistos i fons de contingència (59,4 milions d’euros) però també per noves iniciatives en temes de processos participatius i iniciatives dels districtes. 67 Pressupost  Distrib. % sobre  Distrib. % sobre  Imports en milions d'euros inicial 2020  política de despesa total desp. Corrent 9201 Direcció i administració generals 56,0 18,8% 2,3% 9202 Defensa drets‐llibertats públiques dels ciutadans 1,0 0,3% 0,0% 9203 Arxiu i biblioteca municipal 5,4 1,8% 0,2% 9221 Serveis d'organització i recursos humans 9,0 3,0% 0,4% 9231 Gestió del padró municipal d'habitants 1,2 0,4% 0,0% 9232 Estadístiques i estudis municipals 2,8 0,9% 0,1% 9241 Relació amb la ciutadania i les entitats 15,3 5,2% 0,6% 9249 Memòria històrica 1,0 0,4% 0,0% 9251 Informació i atenció al ciutadà 22,2 7,5% 0,9% 9252 Comunicació corporativa 24,4 8,2% 1,0% 9261 Sistemes informació i telecomunicacions municipals 50,5 17,0% 2,1% 9291 Fons de contingència 75,3 25,3% 3,2% 9292 Dotació per imprevistos 33,5 11,2% 1,4% Total 92 Serveis de caràcter general 297,6 100,0% 12,5% *Inclou 75,3 milions d’euros del Fons de contingència general (despeses de capítol 5). Política de despesa 93 Administració financera i tributària La política de despesa d’Administració financera i tributària comprèn aquelles actuacions dirigides a gestionar i administrar les finances i el patrimoni municipal. Amb un import de 117,4 milions d’euros, aquesta política suposa el 4,9% de les despeses corrents. El 63,1% dels seus recursos es concentra en la Gestió del patrimoni municipal (manteniment d’edificis municipals (subministraments, neteja i altres serveis) i gestió patrimonial) Altres programes significatius són l’Administració tributària i dels ingressos municipals (31,1%) i, en menor mesura, l’Administració i control econòmic i financer (5,1%) que s’encarrega de l’administració pressupostària, financera i comptable i el control intern. En aquesta política es produeix un increment en la seva dotació de recursos envers la del pressupost inicial ajustat del 2019, concretament de 10,4 milions d’euros, la qual s’explica principalment per un increment de les necessitats quant a Gestió Tributària (6,2 milions d’ euros). Pressupost Distrib. % sobre Distrib. % sobre Imports en milions d'euros inicial 2020 política de despesa total desp. Corrent 9311 Administració i control econòmic i financer 5,9 5,1% 0,2% 9321 Administració tributària i d'ingressos municipals 36,5 31,1% 1,5% 9331 Gestió del patrimoni municipal 74,1 63,1% 3,1% 9341 Gestió del deute i la tresoreria 0,9 0,7% 0,0% Total 93 Administració financera i tributària 117,4 100,0% 4,9% 68 Política de despesa 94 Transferències a altres administracions Finalment es troba la política de Transferències a altres administracions, la qual té una assignació de despeses corrents de 103,1 milions d’euros, que suposen el 4,3% de la despesa corrent. Aquest política comprèn principalment les transferències que realitza l’Ajuntament de Barcelona per al finançament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Els recursos corrents d’aquesta política incrementen envers el pressupost inicial ajustat de 2019 en un 6,1% (5,9 milions d’euros). Pressupost Distrib. % sobre Distrib. % sobre Imports en milions d'euros inicial 2020 política de despesa total desp. Corrent 9431 Transferències a altres ens locals 103,1 100,0% 4,3% Total 94 Transferències a altres administracions 103,1 100,0% 4,3% Les despeses de capital per polítiques de despesa A l’analitzar la despesa de capital per polítiques de despesa s’observa que la política d’Habitatge i urbanisme, amb 352,1 milions d’euros i un pes del 79,9% sobre el total de despesa de capital, és la política a la qual es destinen més recursos en el projecte de pressupost 2020. En aquesta política de despesa s’inclou la inversió en habitatge, en millora de carrers, il·luminació, en grans projectes urbanístics, equipaments, adquisició de sòl, etc... A més d’aquesta política, també destaquen, tot i que en un menor grau, les inversions relatives als Serveis de Medi Ambient (17,1 milions d’euros), i l’Administració Tributària i financera (19,5 milions d’ euros). 69 En el quadre i gràfic següents es detalla la despesa de capital per polítiques de despesa: Política de despesa Pressupost inicial 2020 % s/total 13 Seguretat i mobilitat ciutadana 10.277.473,04 2,0% 15 Habitatge i urbanisme 402.110.378,30 78,5% 16 Benestar comunitari 9.103.361,81 1,8% 17 Medi ambient 39.106.939,78 7,6% 23 Serveis socials i promoció social 1.268.845,00 0,2% 31 Salut 400.000,00 0,1% 33 Cultura 3.120.000,00 0,6% 34 Esport 55.778,50 0,0% 43 Comerç, turisme i petites i mitjans empreses 7.392.707,80 1,4% 44 Transport públic 5.881.527,02 1,1% 49 Altres actuacions de caràcter econòmic 11.077.041,70 2,2% 92 Serveis de caràcter econòmic 3.180.000,00 0,6% 93 Administració financera i tributària 19.459.969,05 3,8% TOTAL 512.434.022,00 100,0% Cal dir que per obtenir una millor visualització del destí de les despeses de capital es recomana la lectura de l’anàlisi d’aquestes despeses segons la seva tipologia, anàlisi el qual s’ubica en el present document a l’apartat “Visió econòmica: en què es gasta?” del punt 4.3 Previsió de despeses de l’Ajuntament. 70 4.3.3 Visió orgànica: qui gasta? La visió orgànica classifica els ingressos i despeses de l’Ajuntament de Barcelona segons l’òrgan o unitat que els gestiona o executa. Aquesta visió permet delimitar l’assignació dels recursos pressupostaris en els diferents òrgans o unitats de l’administració, així com la responsabilitat del seu ús eficient i eficaç i de l’acompliment dels objectius fixats. La classificació orgànica del pressupost es basa principalment en la nova estructura de l’administració municipal, i s’estructura en àrees i districtes (gerències d’àrees i gerències de districtes). Pel projecte de pressupost 2020, l’Ajuntament de Barcelona consta de 8 Sectors (dos dígits) i 27 subsectors (4 dígits). A continuació es detallen els esmentats sectors i subsectors amb les seves corresponent codificacions:  01 Sector de Gerència Municipal o 0100 Gerència Municipal o 0106 Gerència de Coordinació Territorial i Proximitat  02 Sector de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI o 0200 Gerència d’Àrea e Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI o 0202 Gerència d’Habitatge  03 Sector d'Agenda 2030, Transició Digital i Esports o 0300 Gerència d'Àrea d’Agenda 2030, Transició Digital i Esports o 0301 Gerència d’Innovació i Transició Digital  04 Sector de Seguretat i Prevenció o 0400 Gerència d’Àrea de Seguretat i Prevenció  05 Sector d’Ecologia Urbana o 0500 Gerència d’Àrea d’Ecologia Urbana o 0502 Gerència de Medi Ambient i Serveis Urbans o 0503 Gerència d'Urbanisme o 0504 Gerència de Mobilitat i Infraestructures o 0505 Gerència de l’Arquitecte/a en Cap  06 Sector de Districtes o 0601 Districte de Ciutat Vella o 0602 Districte de Eixample o 0603 Districte de Sants ‐ Montjuïc o 0604 Districte de Les Corts o 0605 Districte de Sarrià ‐ Sant Gervasi o 0606 Districte de Gràcia o 0607 Districte de Horta ‐ Guinardó o 0608 Districte de Nou Barris 71 o 0609 Districte de Sant Andreu o 0610 Districte de Sant Martí  07 Sector d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica o 0700 Gerència d’Àrea d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica o 0701 Gerència de Pressupostos i Hisenda o 0703 Serveis Centrals o 0705 Gerència de Recursos o 0707 Gerència de Persones i Desenvolupament Organitzatiu  08 Sector de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat o 0800 Gerència d’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat En el següent quadre es mostren les despeses assignades als diferents sectors i subsectors en el projecte de pressupost 2020: 72 Despeses de  Despeses no  Despeses  Despeses corrents  Despeses  Imports en milions d'euros % capital  % financeres  % financeres  % (capítols 1 a 5) totals (capítols 6 i 7) (capítols 1 a 7) (capítols 8 i 9)  0100 Gerència Municipal 21,8 0,9% 0,0 0,0% 21,8 0,8% 0,0 21,8 0,7%  0106 Gerència de Coordinació Territorial i Proximitat 1,3 0,1% 0,0 0,0% 1,3 0,0% 0,0 1,3 0,0% Subtotal sector 01 Gerència Municipal  23,1 1,0% 0,0 0,0% 23,1 0,8% 0,0 23,1 0,8%  0200 Gerència d'Àrea Drets Socials,Just.Global,Feminis.i LGTBI 247,1 10,4% 2,8 0,1% 249,9 8,6% 0,0 249,9 8,2%  0202 Gerència d'Habitatge 13,4 0,6% 0,0 0,0% 13,4 0,5% 0,0 13,4 0,4% Subtotal sector 02 Drets Socials, Justícia Global, Feminisme i LGTBI  260,5 10,9% 2,8 0,1% 263,3 9,1% 0,0 263,3 8,7%  0300 Gerència d'Àrea Ag.2030,Tr.Digital i Esports 42,6 1,8% 0,0 0,0% 42,6 1,5% 0,0 42,6 1,4%  0301 Gerència d'Innovació i Transició Digital 51,8 2,2% 0,0 0,0% 51,8 1,8% 0,0 51,8 1,7% Subtotal sector 03 Agenda 2030, Transició Digital i Esports  94,4 4,0% 0,0 0,0% 94,4 3,3% 0,0 94,4 3,1%  0400 Gerència d'Àrea Seguretat i prevenció 274,9 11,5% 3,3 0,1% 278,1 9,6% 0,0 278,1 9,2% Subtotal sector 04 Seguretat i prevenció  274,9 11,5% 3,3 0,1% 278,1 9,6% 0,0 278,1 9,2%  0500 Gerència d'Àrea d'Ecologia Urbana 41,3 1,7% 11,9 0,5% 53,2 1,8% 0,0 53,2 1,8%  0502 Gerència Medi Ambient i Serveis Urbans 294,0 12,3% 2,0 0,1% 296,0 10,2% 0,0 296,0 9,8%  0503 Gerència d'Urbanisme 19,0 0,8% 0,0 0,0% 19,0 0,7% 0,0 19,0 0,6%  0504 Gerència de Mobilitat i Infraestructures 215,1 9,0% 15,2 0,6% 230,3 7,9% 0,0 230,3 7,6%  0505 Gerència de l'Arquitecte en Cap 2,1 0,1% 0,0 0,0% 2,1 0,1% 0,0 2,1 0,1% Subtotal sector 05 Ecologia Urbana  571,4 23,9% 29,2 1,2% 600,6 20,7% 0,0 600,6 19,8%  0601 Ciutat Vella 54,8 2,3% 0,5 0,0% 55,3 1,9% 0,0 55,3 1,8%  0602 Eixample 45,9 1,9% 0,1 0,0% 46,1 1,6% 0,0 46,1 1,5%  0603 Sants ‐ Montjuïc 39,1 1,6% 0,7 0,0% 39,8 1,4% 0,0 39,8 1,3%  0604 Les Corts 17,5 0,7% 0,3 0,0% 17,8 0,6% 0,0 17,8 0,6%  0605 Sarrià‐Sant Gervasi 24,2 1,0% 0,0 0,0% 24,2 0,8% 0,0 24,2 0,8%  0606 Gràcia 26,6 1,1% 9,2 0,4% 35,8 1,2% 0,0 35,8 1,2%  0607 Horta ‐ Guinardó 33,6 1,4% 0,3 0,0% 33,9 1,2% 0,0 33,9 1,1%  0608 Nou Barris 37,6 1,6% 0,8 0,0% 38,4 1,3% 0,0 38,4 1,3%  0609 Sant Andreu 31,1 1,3% 0,0 0,0% 31,1 1,1% 0,0 31,1 1,0%  0610 Sant Martí 47,0 2,0% 0,2 0,0% 47,1 1,6% 0,0 47,1 1,6% Subtotal sector 06 Districtes  357,5 15,0% 12,0 0,5% 369,4 12,7% 0,0 369,4 12,2%  0700 Gerència d'Àrea Economia, Recursos i Promoció Econòmica 77,7 3,3% 0,0 0,0% 77,7 2,7% 0,0 77,7 2,6%  0701 Gerència de Pressupostos i Hisenda 69,7 2,9% 0,0 0,0% 69,7 2,4% 0,0 69,7 2,3%  0703 Serveis Centrals 264,6 11,1% 463,4 19,4% 669,3 23,1% 135,1 804,4 26,5%  0705 Gerència de Recursos 102,3 4,3% 1,9 0,1% 104,2 3,6% 0,0 104,2 3,4%  0707 Gerència Persones i Desenvolupament Organitzatiu 9,6 0,4% 0,0 0,0% 9,6 0,3% 0,0 9,6 0,3% Subtotal sector 07 Economia, Recursos i Promoció Econòmica  523,9 22,0% 465,2 19,5% 989,1 34,1% 135,1 1124,3 37,1%  0800 Gerència d'Area Cultura, Educació, Ciència i Comunitat 280,3 11,7% 0,0 0,0% 280,3 9,7% 0,0 280,3 9,2% Subtotal sector 08 Cultura, Educació, Ciència i Comunitat  280,3 11,7% 0,0 0,0% 280,3 9,7% 0,0 280,3 9,2% Total 2386,0 100,0% 512,4 21,5% 2898,4 100,0% 135,1 3033,6 100,0% Orgànics de Gerència Municipal (01) La Gerència Municipal gestiona, principalment, activitats corresponents a l’àrea de despesa 1, Serveis públics bàsics. Quant a despesa corrent, la gerència gestiona 23,1 milions d’euros, que representa un 1,0% del total de despeses corrents del pressupost municipal. El principal àmbit d’actuació és el Pla de Barris, que suposa un 59,6% de tot el seu pressupost. Els programes de la resta d’àrees de despesa que tenen un pes més important són els d’estadístiques i estudis municipals, direcció i administració general, informació i atenció al ciutadà i dotació per imprevistos. Orgànics de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI (02) El sector de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI desglossa el seu pressupost en dos orgànics: 0200‐Gerència d’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI que el seu àmbit correspon a serveis a les persones i comprèn un ampli ventall de polítiques de despesa: serveis socials i promoció social, tant pel que fa a serveis bàsics com a serveis especialitzats (infància, gent gran, sense sostre, discapacitats, drogodependències, etc.), temes d’igualtat, promoció de joves, protecció de la salut, etc. 0202‐Gerència d’Habitatge que impulsa les polítiques d’habitatge a Barcelona amb la voluntat de fomentar el dret a l’habitatge. El total de pressupost corrent per a 2020 és de 260,5 milions d’euros, que representa un 10,9% del total de despesa corrent de l’Ajuntament. D’aquest import, una part important correspon a aportacions a organismes autònoms o entitats del propi Grup Ajuntament, atès que bona part d’aquests serveis es gestionen de forma descentralitzada. Destaquen, entre altres, les aportacions a l’Institut Municipal de Serveis Socials per temes de dependència, servei d’assistència a domicili, etc.; a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, per atenció i transport a discapacitats. També cal destacar l’aportació als consorcis dels que forma part l’ajuntament, com el Consorci Sanitari de Barcelona ‐ Agència de Salut Pública tant per promoció de la salut, com pel tractament de drogodependències, o al Consorci de l’Habitatge de Barcelona que s’ocupa del desenvolupament en l'àmbit municipal de Barcelona, de les funcions, activitats i serveis en matèria d'habitatge assequible que li atorga en exclusiva l'article 85 de la Carta municipal de Barcelona. 74 Orgànics d’Agenda 2030, Transició Digital i Esports (03) El sector d’Agenda 2030, Transició Digital i Esports es divideix en dos orgànics: 0300‐Gerència d’Àrea d’Agenda 2030, Transició Digital i Esports que impulsa la innovació interna i externa, el canvi organitzatiu a partir de les TIC, la implantació de l’administració electrònica així com l’impuls de l’ecosistema digital. Estableix els canals i òrgans que permetin assolir els objectius en polítiques de relacions internacionals. Acompanya en la implantació a l’organització dels objectius ODS 2030 i el seu progressiu assoliment. 0301‐Gerència d’Innovació i Transició Digital que lidera i coordina l’estratègia de transició digital i dels sistemes d’informació municipals, defineix l’estratègia dels projectes d’innovació i ciutat intel·ligent i impulsa l’ecosistema d’innovació local i el soci‐econòmic digital. Per a l’any 2020 gestionarà un pressupost de despesa corrent de 94,4 milions d’euros, que constitueix el 4% de les despeses de l’Ajuntament per als capítols del 1 al 5. Una part important de les actuacions de sistemes d’informació gestionades per aquesta gerència són realitzades per l’Institut Municipal d’Informàtica (51,8 milions d’euros) i finançades mitjançant transferències del sector. També cal destacar l’aportació a l’Institut Barcelona Esports per promoció i foment de l’esport i gestió d’esdeveniments esportius (23,3 milions d’euros). Orgànic de Seguretat i Prevenció (04) L’àmbit d’actuació d’aquesta gerència comprèn dues línies principals: el programa de seguretat ciutadana (fonamentalment la Guàrdia Urbana) i el servei de prevenció i extinció d’incendis i salvament (bombers). El seu pressupost de despesa corrent per al 2020 és de 274,9 milions d’euros, que representa un 11,5% de les despeses corrent de l’Ajuntament. Cal destacar la importància quantitativa que té l’equip humà dins del pressupost d’aquesta gerència, donat que 252,7 milions d’euros corresponen a despeses de personal. 75 Orgànics d’Ecologia Urbana (05) El sector d’Ecologia Urbana desglossa el seu pressupost en cinc orgànics: 0500‐Gerència d’Àrea d’Ecologia Urbana que recull actuacions de planificació i estratègia, Redacció de projectes, Rehabilitació d’edificis, etc., a més de serveis comuns administratius de la gerència. 0502‐Gerència de Medi ambient i Serveis urbans. Abasta per una part les actuacions destinades a la preservació i millora del medi ambient de la ciutat, on s’inclouen els espais verds, amb la intervenció de l’Institut municipal de Parcs i Jardins. Pel que fa als serveis urbans s’inclouen actuacions tant diverses com la neteja viària, recollida i tractament de residus, clavegueram, abastament d’aigües, l’enllumenat, etc. 0503‐Gerència d‘Urbanisme, que gestiona llicències urbanístiques, inspeccions, gestió de sol, planejament de la ciutat, etc. 0504‐Gerència de Mobilitat i infraestructures, que s’encarrega de temes diversos com la mobilitat i ordenació i informació del trànsit, el manteniment, renovació i pavimentació de les estructures vials, el control i seguiment de grans infraestructures (rondes, ...), la coordinació urbana i altres. 0505‐Gerència de l’Arquitecte/a en cap, que és la direcció superior dels criteris i directrius del model urbà de la ciutat de Barcelona en la seva perspectiva metropolitana. El seu pressupost de despesa corrent per al 2020 és de 571,4 milions d’euros, que representa un 23,9% de les despeses corrents de l’Ajuntament. Cal remarcar la importància quantitativa que té l’apartat de despeses en béns i serveis corrents dins del pressupost d’aquesta gerència, donat que 275,9 milions d’euros corresponen a compra de béns i serveis (on hi té un pes rellevant el contracte de neteja i recollida de residus). Cal destacar també, dins del capítol 4 de transferències corrents, els 55,3 milions d’euros d’aportació a l’Institut Municipal de Parcs i Jardins que gestiona de forma descentralitzada aquest servei i l’aportació als consorcis de transport ATM (164,8 milions d’euros). 76 Orgànics de Districtes (06) Els deu districtes en què està dividida territorialment la ciutat de Barcelona gestionen conjuntament un total de 357,5 milions d’euros de despesa corrent, arribant al 15% del total de despeses corrents de l’Ajuntament. Els districtes actuen com a extensions de l’Ajuntament en el territori i, a més de prestar serveis de forma pròpia, col·laboren amb els diferents sectors d’actuació alhora de coordinar l’acció d’aquests en el territori. Els principals serveis que es presten des dels districtes són tramitació de llicències, inspeccions, serveis de territori, centres cívics, promoció cultural i esportiva, etc. Orgànics d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica (07) Aquest sector té cinc àmbits d’actuació que corresponen a cinc orgànics: La gerència d’Àrea d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica (0700), que gestiona les polítiques d’ocupació, promoció econòmica i consum, comerç, turisme, competitivitat i relacions institucionals; la gerència de Pressupostos i Hisenda (0701), que gestiona la política pressupostària i financera de tot l’Ajuntament; l’orgànic de serveis centrals (0703), que s’encarrega de les actuacions o programes transversals i d’aquelles que no són d’imputació a cap altre orgànic: despeses financeres i d’amortització de deute, així com algunes aportacions a altres entitats; la gerència de Recursos (0705), que gestiona, principalment, activitats corresponents a l’àrea de despesa 9, Actuacions de caràcter general; i la gerència de Persones i Desenvolupament Organitzatiu (0707) . Economia, Recursos i Promoció Econòmica Té un pressupost de despesa corrent per el 2020 de 77,7 milions d’euros, que representa un 3,3% de les despeses corrents de l’Ajuntament. Destaquen les despeses relacionades amb el comerç, turisme i petites i mitjanes empreses, essent la transferència a Barcelona Activa la que ocupa major part del pressupost del sector (36,7 milions d’euros) Pressupostos i Hisenda El seu pressupost de despesa corrent per al 2020 és de 69,7 milions d’euros, que representa un 2,9% de les despeses corrents de l’Ajuntament. Cal destacar les despeses vinculades a la gestió del patrimoni municipal (principalment arrendaments) i la transferència a l’Institut Municipal d’Hisenda. 77 Serveis Centrals Per al 2020 l’orgànic de Serveis Centrals té un pressupost de despesa corrent de 264,6 milions d’euros, un 11,1% de les despeses corrents totals de l’Ajuntament. Algunes de les principals partides d’aquest orgànic són el pagament dels interessos del deute municipal, les amortitzacions previstes de deute, les aportacions a l’Àrea Metropolitana de Barcelona per la Participació en els Tributs de l’Estat i per l’IBI, etc. Per un altre costat, cal fer esment que en aquest subsector s’hi imputen les despeses relatives al Fons de contingència general (75,3 milions d’euros de despeses de capítol 5). Recursos Quant a despesa corrent, la gerència gestiona 102,3 milions d’euros, que representa un 4,3% del total de despeses corrents del pressupost municipal. Els principals àmbits d’actuació són els de direcció i administració general, comunicació corporativa i òrgans de govern. Els programes de la resta d’àrees de despesa que tenen un pes més important són els de mitjans de comunicació públics, bàsicament les aportacions a Informació i Comunicació de Barcelona (ICB). Persones i Desenvolupament Organitzatiu Té un pressupost de despesa corrent per el 2020 de 9,6 milions d’euros, que representa un 0,4% del total de despeses corrent. La major part està imputat a despeses de capítol 1. Orgànic de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat (08) Des d’aquesta gerència es gestionen competències d’educació, cultura, coneixement, diversitat religiosa i memòria històrica. El seu pressupost de despesa corrent per al 2020 és de 280,3 milions d’euros, que representa un 11,7% de les despeses corrents de l’Ajuntament. Cal destacar les despeses en transferències a l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (59,4 milions d’euros), al Consorci d’Educació de Barcelona (73,2 milions d’euros) i a l’Institut Municipal de Cultura (67,8 milions d’euros). I el programa d’informació i atenció al ciutadà (10,7 milions d’euros, majoritàriament despeses de personal). 78 5 El pressupost consolidat El pressupost consolidat de l’Ajuntament de Barcelona s’obté a partir de l’agregació dels pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona i les seves entitats dependents i la posterior eliminació de les transferències internes que es realitzen entre les entitats del grup. La magnitud del pressupost consolidat permet visualitzar tots els ingressos i despeses que efectivament obté i executa el conjunt d’institucions i entitats que conformen el grup Ajuntament de Barcelona. D’acord amb la normativa vigent, l’Ajuntament de Barcelona presenta el seu pressupost consolidat d’acord l’establert per la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostaria i Sostenibilitat Financera (LOEPSF) i d’acord amb la Llei Reguladora d’Hisenda Locals (LRHL). A continuació es mostren els imports d’ingressos i despeses del Pressupost consolidat 2020 per capítols, així com la participació de l’Ajuntament i de les entitats dependents en aquests, d’acord amb les regulacions esmentades. Pressupost consolidat 2020 d’acord amb la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera (LOEPSF) El pressupost consolidat per al 2020, segons allò que estableix la LOEPSF, es xifra amb un total de 3.263,3 milions d’euros, amb uns ingressos no financers de 3.061 milions d’euros i unes despeses no financeres de 3.124,2 milions d’euros. El pressupost total de l’Ajuntament és de 3.033,6 milions d’euros i el de les entitats del perímetre LOEPSF6 és de 1.063,3 milions d’euros, existint unes operacions internes per valor de 833,6 milions d’euros. 6 El perímetre administració pública segons el SEC comprèn els pressupostos de l’Ajuntament així com els dels organismes autònoms locals i les entitats dependents (entitats públiques empresarials, societats mercantils amb participació majoritària i consorcis) que presten serveis públics i produeixen béns que no es financen majoritàriament amb ingressos comercials, d’acord amb l’article 2 de la Llei 2/2012. 79 INGRESSOS PER CAPÍTOLS Total Total LOEPSF Ajuntament Entitats LOEPSF no Transf. consolidat Imports en milions d'euros de dependents consolidat internes (no consolidat Barcelona LOEPSF (Ajuntament + -transf. entitats) internes) 1 Impostos directes 1.069,5 0,0 1.069,5 0,0 1.069,5 2 Impostos indirectes 125,5 0,0 125,5 0,0 125,5 3 Taxes i altres ingressos 350,9 217,9 568,8 53,8 515,0 4 Transferències corrents 1.213,3 812,4 2.025,7 763,7 1.262,0 5 Ingressos patrimonials 39,0 6,3 45,3 0,2 45,1 Operacions corrents (cap. 1 a 5) 2.798,3 1.036,5 3.834,9 817,7 3.017,2 6 Inversions reals 26,9 0,7 27,6 0,0 27,6 7 Transferències capital 15,8 16,2 32,0 15,9 16,2 Operacions de capital (cap. 6 i 7) 42,7 16,9 59,6 15,9 43,8 Operacions no financeres (cap. 1 a 7) 2.841,1 1.053,4 3.894,5 833,6 3.061,0 8 Actius financers 28,0 9,9 37,8 0,0 37,8 9 Passius financers 164,5 0,0 164,5 0,0 164,5 Operacions financeres (cap. 8 i 9) 192,5 9,9 202,4 0,0 202,4 Total 3.033,6 1.063,3 4.096,9 833,6 3.263,3 En relació a la distribució dels ingressos segons el perímetre institucional definit per la LOEPSF, ressaltar que les entitats es financen bàsicament de la transferència municipal, representant les taxes i altres ingressos un 20,5%, els ingressos de capital un 1,6% i els ingressos patrimonials un 0,6%. Pel cantó de les despeses no consolidades, és destacable assenyalar com les despeses de personal i de compra de béns i serveis realitzades per part de les entitats dependents suposen una part important del total d’aquestes despeses (45,24% i 46,55%), mostrant com aquestes entitats esdevenen els principals executors de determinades polítiques municipals. Pel que fa als passius financers, aquests es concentren en el pressupost de l’Ajuntament. DESPESES PER CAPÍTOLS Total Total LOEPSF Ajuntament Entitats LOEPSF no Transf. consolidat Imports en milions d'euros de dependents consolidat internes (no consolidat Barcelona LOEPSF (Ajuntament + -transf. entitats) internes) 1 Despeses de personal 429,7 355,0 784,6 0,0 784,6 2 Compra de béns i serveis 642,2 559,3 1.201,4 64,6 1.136,8 3 Despeses financeres 16,2 0,3 16,5 0,0 16,5 4 Transferències corrents 1.222,7 115,2 1.337,9 749,0 588,9 5 Fons de contingència 75,3 0,0 75,3 0,0 75,3 Operacions corrents (cap. 1 a 5) 2.386,0 1.029,7 3.415,7 813,6 2.602,1 6 Inversions reals 488,9 15,6 504,5 4,1 500,4 7 Transferències capital 23,5 14,1 37,6 15,9 21,7 Operacions de capital (cap. 6 i 7) 512,4 29,7 542,1 20,0 522,1 Operacions no financeres (cap. 1 a 7) 2.898,4 1.059,4 3.957,8 833,6 3.124,2 8 Actius financers 50,2 3,9 54,1 0,0 54,1 9 Passius financers 84,9 0,0 85,0 0,0 85,0 Operacions financeres (cap. 8 i 9) 135,1 3,9 139,1 0,0 139,1 Total 3.033,6 1.063,3 4.096,9 833,6 3.263,3 80 Pressupost consolidat 2020 d’acord amb la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (LRHL) En els Pressupostos 2020, l’import consolidat total segons la LRHL és de 3.352,2 milions d’euros, amb uns ingressos no financers de 3.086,6 milions d’euros i unes despeses no financeres de 3.196,8 milions d’euros. En aquest perímetre institucional definit per la LRHL, l’Ajuntament té un pressupost total de 3.033,6 milions d’euros i les entitats dependents7 tenen assignats un import per valor de 1.110,7 milions d’euros, amb unes operacions internes valor de 792,2 milions d’euros entre les unitats institucionals esmentades. 7 Perímetre el qual comprèn els pressupostos de l’Ajuntament, els organismes públics (organismes autònoms locals i entitats públiques empresarials) i les societats mercantils amb capital íntegrament municipal. 81 INGRESSOS PER CAPÍTOLS Total LRHL Ajuntament Entitats Total LRHL Transf. consolidat Imports en milions d'euros de dependents no conolidat (no consolidat (Ajuntament + internes Barcelona LRHL -transf. entitats) internes) 1 Impostos directes 1.069,5 0,0 1.069,5 0,0 1.069,5 2 Impostos indirectes 125,5 0,0 125,5 0,0 125,5 3 Taxes i altres ingressos 350,9 180,8 531,7 11,9 519,8 4 Transferències corrents 1.213,3 782,5 1.995,9 764,8 1.231,0 5 Ingressos patrimonials 39,0 35,4 74,4 0,0 74,4 Operacions corrents (cap. 1 a 5) 2.798,3 998,8 3.797,1 776,8 3.020,3 6 Inversions reals 26,9 11,9 38,9 0,0 38,9 7 Transferències capital 15,8 26,9 42,7 15,4 27,4 Operacions de capital (cap. 6 i 7) 42,7 38,9 81,6 15,4 66,3 Operacions no financeres (cap. 1 a 7) 2.841,1 1.037,6 3.878,7 792,2 3.086,6 8 Actius financers 28,0 21,4 49,4 0,0 49,4 9 Passius financers 164,5 51,7 216,2 0,0 216,2 Operacions financeres (cap. 8 i 9) 192,5 73,1 265,6 0,0 265,6 Total 3.033,6 1.110,7 4.144,3 792,2 3.352,2 D’altra banda, en l’àmbit de les despeses no consolidades, ressalta el fet que el 46,29% de les despeses de personal són relatives a les entitats municipals, així com que el 42,89% de les despeses en compra de béns i serveis, el 6,43% dels actius financers i el 16,46% de l’amortització del deute (passius financers) correspon a aquest conjunt institucional dependent de l’Ajuntament de Barcelona. 82 DESPESES PER CAPÍTOLS Ajuntament Entitats Total LRHL Total LRHL no conolidat Transf. consolidat Imports en milions d'euros de dependents (no consolidat (Ajuntament + internes Barcelona LRHL -transf. entitats) internes) 1 Despeses de personal 429,7 370,2 799,9 0,0 799,9 2 Compra de béns i serveis 642,2 482,2 1.124,4 22,5 1.101,9 3 Despeses financeres 16,2 5,8 22,0 0,0 22,0 4 Transferències corrents 1.222,7 114,9 1.337,6 750,2 587,3 5 Fons de contingència 75,3 0,0 75,3 0,0 75,3 Operacions corrents (cap. 1 a 5) 2.386,0 973,1 3.359,1 772,7 2.586,4 6 Inversions reals 488,9 103,3 592,2 4,1 588,2 7 Transferències capital 23,5 14,1 37,6 15,4 22,2 Operacions de capital (cap. 6 i 7) 512,4 117,4 629,9 19,5 610,4 Operacions no financeres (cap. 1 a 7) 2.898,4 1.090,6 3.989,0 792,2 3.196,8 8 Actius financers 50,2 3,4 53,6 0,0 53,6 9 Passius financers 84,9 16,7 101,7 0,0 101,7 Operacions financeres (cap. 8 i 9) 135,1 20,2 155,3 0,0 155,3 Total 3.033,6 1.110,7 4.144,3 792,2 3.352,2 A continuació es mostra la distribució de les despeses de les entitats (exclòs Ajuntament) que formen part del sector públic de l’Ajuntament. 83 84