Informe d’impacte de gènere del pressupost 2 Índex 1 Presentació ................................................................................................................................................................ 6 2 Marc programàtic i normatiu ............................................................................................................................. 8 3 Objectius de l’informe i context ...................................................................................................................... 10 4 Anàlisi del pressupost de personal ............................................................................................................... 13 4.1. Despesa total que es destina a dones i homes ........................................................................................................................14 4.2. La bretxa salarial de gènere .............................................................................................................................................................20 4.3. Principals resultats ..............................................................................................................................................................................23 5 Anàlisi dels programes de despesa ............................................................................................................... 24 5.1 Identificació i descripció dels programes ........................................................................................................................25 5.2 Vinculació dels programes amb els objectius programàtics en matèria d’igualtat de gènere ...............28 5.3 Anàlisi d’impacte de gènere dels programes ..................................................................................................................30 5.3.1 Diagnòstic de gènere sobre l’àmbit d’actuació de cada programa de despesa ................................ 30 5.3.2 Anàlisi de la incorporació de la perspectiva de gènere a cada programa de despesa. ................. 32 5.3.3 Previsió de resultats ..................................................................................................................................................... 34 5.4 Resultats de l’anàlisi d’impacte de gènere global .........................................................................................................37 5.4.1 Programes transformadors i reproductors de desigualtats de gènere. Resultats qualitatius. . 37 5.4.2 Programes transformadors i reproductors de desigualtats de gènere. Resultats quantitatius. ............................................................................................................................. ...............................................................40 5.4.3 Pressupost destinat als programes transformadors i reproductors de desigualtats ................... 42 5.4.4 Accions per a la igualtat .............................................................................................................................................. 44 5.5 Principals resultats .....................................................................................................................................................................48 6 Conclusions ............................................................................................................................................................. 49 6.1 Conclusions generals ..................................................................................................................................................................49 6.2 Conclusions objectius secundaris ........................................................................................................................................51 7 Recomanacions ..................................................................................................................................................... 53 7.1 Recomanacions per a la millora de l’impacte de gènere de la despesa de personal ...................................53 7.2 Recomanacions per a la millora de l’impacte de gènere dels Capítols 2 i 4 ....................................................53 8 Annexos.................................................................................................................................................................... 58 8.1 Annex I. Procés i metodologia................................................................................................................................................59 8.1.1 Procés de treball ............................................................................................................................................................. 59 8.1.2 Metodologia d’anàlisi de la despesa de personal ........................................................................................... 61 8.1.3 Metodologia d’anàlisi dels Capítols 2 i 4 ............................................................................................................. 63 8.1.4 Propostes de millora metodològica ...................................................................................................................... 69 8.2 Annex II. Guia d’acompanyament per a elaborar la fitxa de programa amb perspectiva de gènere ................................................................................................................................................................................................71 8.3 Annex III. Programes seleccionats .......................................................................................................................................74 8.4 Annex IV. Accions per la igualtat ..........................................................................................................................................75 3 Índex de taules Taula 1. Despesa total per Capítols al pressupost 2020. ................................................................................................................. 11 Taula 2. Assignació i percentatge d’anàlisi per Capítols i total. ................................................................................................... 12 Taula 3. Assignació per articles del Capítol 1, any 2019. ................................................................................................................ 14 Taula 4. Pressupost de personal dels OOAA i les EPEs, any 2019. ............................................................................................. 14 Taula 5. Pressupost de personal conjunt, any 2019. ......................................................................................................................... 15 Taula 6. Pressupost inicial de Capítol 1 segons sexe. ........................................................................................................................ 15 Taula 7. Desajust entre presència i percentatge del pressupost, segons sexe. ..................................................................... 15 Taula 8. Pressupost inicial de personal dels OOAA i les EPEs segons sexe. ........................................................................... 16 Taula 9. Pressupost inicial de personal de cada un dels OOAA segons sexe.......................................................................... 16 Taula 10. Pressupost inicial de personal de cada una de les EPEs segons sexe. .................................................................. 17 Taula 11. Pressupost anual de Capítol 1, per composició salarial. ............................................................................................. 17 Taula 12. Pressupost anual de salaris dels OOAA i les EPEs, per composició salarial. ..................................................... 18 Taula 13. Bretxa salarial de gènere global. ............................................................................................................................................ 21 Taula 14. Bretxa salarial de gènere global per l’escala d’administració general i per l’escala especial GUB i SPEIS. ........................................................................................................................................................................................................................ 22 Taula 15. Bretxa salarial de gènere segons grups professionals. ................................................................................................ 22 Taula 16. Emmarcament dels programes, segons eixos del PJG. ................................................................................................. 25 Taula 17. Programes i pressupost analitzat per eixos del PJG. ..................................................................................................... 28 Taula 18. Objectius de gènere dels programes, segons eixos del PJG. ...................................................................................... 28 Taula 19 . Diagnòstic de l’àmbit d’actuació dels programes, segons eixos del PJG. .......................................................... 31 Taula 20. Incorporació de la perspectiva de gènere als programes, per orgànics i segons eixos del PJG. ............. 33 Taula 21. Previsió de resultats als programes i orgànics, segons eixos del PJG. .................................................................. 35 Taula 22. Programes classificats per orgànic, segons el seu impacte de gènere. ................................................................ 38 Taula 23. Nombre de programes per orgànic, segons el seu impacte de gènere................................................................. 41 Taula 24. Nombre de programes, segons el seu impacte de gènere, per eixos del PJG .................................................... 41 Taula 25. Pressupost assignat segons l’impacte de gènere. ........................................................................................................... 42 Taula 26. Pressupost assignat, segons el seu impacte de gènere, per eixos del PJG. ......................................................... 42 Taula 27. Pressupost assignat i nombre de les accions per afavorir la igualtat, segons si són directes o indirectes. ............................................................................................................................................................................................................... 45 Taula 28. Pressupost assignat i nombre de les accions per afavorir la igualtat, segons si són d’imputació parcial o total. ....................................................................................................................................................................................................................... 46 Taula 29. Pressupost assignat i nombre de les accions per afavorir la igualtat, segons a qui van dirigides.......... 46 Taula 30. Pressupost assignat i nombre de les accions per afavorir la igualtat, segons a quin grup de persones van dirigides.......................................................................................................................................................................................................... 47 Taula 31. Accions per la igualtat i pressupost assignat, segons eixos del PJG. ..................................................................... 47 Taula 32. Recomanacions per als programes de despesa ............................................................................................................... 54 Taula 33. Fons d’informació utilitzades................................................................................................................................................... 67 Taula 34. Taula de verificació de l’impacte de gènere. ..................................................................................................................... 68 Taula 35. Programes, criteris de selecció i pressupost. ................................................................................................................... 74 Taula 36. Accions per la igualtat i característiques, segons programes. ................................................................................. 75 4 Índex de gràfics Gràfic 1. Pressupost anual de Capítol 1, per composició salarial. ............................................................................................... 18 Gràfic 2. Pressupost anual d’OOAA i EPEs, per composició salarial. ......................................................................................... 19 Gràfic 3. Pressupost anual de Capítol 1, per grups professionals i composició salarial. .................................................. 20 Gràfic 4. Comparació del % del nombre de programes i del pressupost assignat, segons el seu impacte de gènere. ...................................................................................................................................................................................................................... 43 Gràfic 5. Comparació del % de programes i pressupost, segons el seu impacte de gènere i per eixos del PJG. ... 44 5 1 Presentació La distribució dels recursos econòmics entre dones i homes és un dels criteris fonamentals que ens indica fins a quin punt una societat és equitativa o no en termes de gènere. Les administracions públiques, com a òrgans redistribuïdors de recursos, tenen una gran responsabilitat i una posició de privilegi per fer avançar en la igualtat de gènere en aquest àmbit. Per tant, per garantir que els pressupostos afavoreixen l’equitat, cal revisar la despesa i el procés pressupostari des d’una perspectiva de gènere. Fins a dia d’avui, les administracions han incorporat l’anàlisi de gènere entre els seus objectius pressupostaris de forma progressiva, però encara queda molt per visibilitzar del diferent efecte que tenen les decisions pressupostàries sobre dones i homes. El primer pas per incorporar aquesta perspectiva és, com explica María Bustelo1, el d’enfrontar la idea de neutralitat en les polítiques, per la via de situar el gènere a l’arrel del propi procés d’elaboració. L’Ajuntament de Barcelona elabora per tercer any un informe d’impacte per conèixer si la despesa municipal té incidència en la igualtat de gènere, si l’augmenta o la disminueix. A l’exercici 2017 es va presentar un primer informe d’impacte de gènere del pressupost en format d’anàlisi preliminar. A l’edició de 2018 es van incorporar millores substancials en els sistemes de recollida i anàlisi de la informació, que es consoliden en l’informe de l’exercici d’enguany. El document que teniu a les mans no s’hauria pogut portar a terme sense la implicació i el compromís de gran part de l’Ajuntament de Barcelona. És fonamental posar de relleu que ha estat la feina compartida entre la Gerència de Pressupostos i Hisenda, la Gerència de Persones i Desenvolupament Organitzatiu, les persones responsables dels programes pressupostaris analitzats i l’equip redactor de l’informe del Departament de Transversalitat de Gènere de la Gerència Municipal, la que ha possibilitat el present informe. Aquest informe d’impacte de gènere s’incorpora en format d’annex preceptiu i no vinculant a l’Informe General de Pressupostos 2020. Detalla una anàlisi de gènere que inclou l’estudi de la despesa de personal i de 37 programes dels Capítols 2 i 4. En conjunt, s’estudia un pressupost de 379.430.555,17€ de personal i de 732.496.420,59 € pels Capítols 2 i 4. Les finalitats dels informes d’impacte de gènere, d’acord amb l’article 9.2 del Reglament per a l’Equitat de Gènere a l’Ajuntament de Barcelona (2018) són els següents:  Conèixer de manera prèvia els possibles efectes que l’aplicació de la planificació pressupostària pot tenir sobre dones i homes. 1 Bustelo, M. (2016). Evaluation from Gender+ Perspective as a Key Element for (Re)gendering the Policymaking Process. Journal of Women, Politics & Policy. 6  Assegurar que els instruments municipals de planificació econòmica no tinguin efectes negatius en la seva aplicació, ni produeixin discriminació.  Proposar mecanismes de correcció, si escau. El document s’estructura en vuit capítols, incloent la presentació. El segon capítol detalla el marc programàtic i normatiu on s’insereix l’informe. El tercer capítol explica els objectius de l’informe i el context pressupostari. El quart capítol conté l’anàlisi d’impacte de gènere de la despesa dedicada a personal, mentre que el cinquè està dedicat a l’estudi d’impacte de gènere dels programes pressupostaris (pel que fa referència als Capítols 2 i 4). Les conclusions es troben en el sisè capítol, mentre que al setè s’inclouen recomanacions per a la millora de l’impacte de gènere del pressupost. L’informe es tanca amb un capítol d’annexos que recull el procés de treball i les eines metodològiques d’anàlisi. 7 2 Marc programàtic i normatiu L’elaboració dels anteriors informes d’impacte de gènere adjunts als pressupostos van ser fruit de la voluntat política de l’Ajuntament de Barcelona, manifestada tant al PAM 2016- 2019, com a la Mesura de Govern per la Transversalitat de Gènere (2015) i al Pla per la Justícia de Gènere 2016-2020. En aquest exercici, però, el present informe va més enllà i dona resposta a una exigència normativa, estipulada pel Reglament per a l’Equitat de Gènere a l’Ajuntament de Barcelona (2018). El Reglament estableix en el seu article 9 que “les propostes normatives, de pressupostos municipals, d’instruments de política fiscal municipal (ordenances fiscals, taxes i preus públics) i de planejament urbanístic s’acompanyaran d’informes d’impacte de gènere, elaborats amb metodologia d’anàlisi que permeti conèixer i fer una avaluació prospectiva de les repercussions en la igualtat o desigualtat entre dones i homes que es poden derivar de la seva aprovació, amb objecte d’identificar i prevenir la producció, el manteniment o l’increment d’aquestes desigualtats de gènere, i fer propostes de modificació del projecte, si escau”. Així mateix, l’article 10 assenyala que “l’Ajuntament de Barcelona ha d’incorporar la perspectiva de gènere en l’elaboració dels pressupostos municipals per evitar el biaix per raó de gènere. Amb aquesta finalitat les propostes pressupostàries s’elaboraran amb perspectiva de gènere, fent visible l’impacte diferenciat dels pressupostos sobre els homes i les dones, integrant els objectius de gènere en els de la pressupostació orientada als resultats”. A més, la Disposició addicional primera estableix que “l’Ajuntament de Barcelona incrementarà progressivament, —fins a assolir un import mínim d’un 1% del total del pressupost— el pressupost destinat als òrgans establerts en els articles 19, 20, 21, 22 i 232. Així mateix, sens prejudici d’aquesta previsió, s’ha d’incrementar progressivament —fins a assolir un import mínim d’un 5% del pressupost— la quantitat destinada al desplegament d’accions de promoció de l’equitat de gènere en el marc d’aplicació d’aquest reglament estipulat en l’article 2.13”. L’anàlisi d’impacte de gènere té ja un llarg recorregut normatiu en diverses administracions públiques. A l’Estat espanyol, l’any 2003 es va aprovar la Llei 30/2003 per a la incorporació de la valoració d’impacte de gènere en les disposicions normatives del govern. Així mateix, l’article 15 de la Llei 3/2007 per la Igualtat efectiva entre dones i homes, sol·licita que les administracions públiques transversalitzin la igualtat de gènere 2 Es tracta dels següents òrgans: Responsable de promoure la igualtat de gènere a la ciutat, Responsable de l’aplicació de la transversalitat de gènere, Unitats de transversalitat de gènere, Responsable de la igualtat de gènere en les polítiques de personal de l’Ajuntament i Responsable d’impulsar l’equitat de gènere en la política econòmica. 3 L’article 2.1. estableix que el reglament és d’aplicació a l’Ajuntament de Barcelona, els organismes autònoms, les societats mercantils i la resta d’entitats vinculades o dependents de l’Ajuntament de Barcelona en el present o de futura creació o vinculació 8 en l’adopció i execució de les seves disposicions normatives, en la definició i pressupostació de polítiques públiques en tots els àmbits. Catalunya va ser pionera a l’Estat aprovant amb la Llei 4/2001, on s’estipula que els decrets Lleis del Govern han d’anar acompanyats d’un informe d’impacte de gènere preceptiu. També la Llei 17/2015 d’Igualtat efectiva de dones i homes va tenir en compte aquesta qüestió. Allà, l’article 15 diu que entre les funcions de les administracions públiques catalanes es troba la coordinació i l’elaboració d’informes d’impacte de gènere que incloguin la diversitat de les dones i emprendre les mesures correctores adequades perquè siguin presents en les normes, les disposicions i les polítiques que aprovi i executi el Govern. Segons l’article 17, els informes han de fer visible l’impacte diferenciat dels pressupostos sobre els homes i les dones, i integrar els objectius propis de la perspectiva de gènere en els objectius dels pressupostos orientats a resultats. 9 3 Objectius de l’informe i context Un pressupost amb perspectiva de gènere no és un pressupost separat per a les dones, sinó una anàlisi dels pressupostos del govern per establir l’impacte diferencial de despeses i ingressos entre les dones i els homes i els diferents grups de dones i d’homes (Budlender et al., 1998)4. L’anàlisi d’impacte de gènere sobre els pressupostos permet conèixer qui es beneficia de l’assignació de recursos, qui està pagant els costos d’aquestes decisions i si el pressupost augmenta o redueix la desigualtat entre dones i homes. A més, suposa una extensió de la democràcia a través d’una rendició de comptes més transparent i participativa. El bon govern que inclou el gènere entre els seus objectius, a banda de ser eficient i eficaç, adreça la seva actuació a l’eliminació de les desigualtats i situa a les persones en el centre de la seva acció pública, incorporant l’equitat social a l’eficiència i l’eficàcia. Per tant, aquest informe és un mecanisme per definir correccions pressupostàries que garanteixin a mig termini que s’està incidint en l’eliminació de les desigualtats de gènere mitjançant la distribució dels recursos públics entre dones i homes. L’Ajuntament de Barcelona, per presentar i gestionar el pressupost, segueix el model de pressupost executiu per programes de despesa. Aquest format cerca el principi de transparència i amb una visió estratègica de la despesa. El pressupost executiu per programes de despesa té l’objectiu de garantir l’estabilitat pressupostaria, l’assignació eficient de recursos i l’eficàcia econòmica i, a més a més, definir un pressupost equitatiu, capaç de redistribuir els recursos públics amb un impacte positiu per a totes i cada una dels i les veïnes de la ciutat. Els programes de despesa són els calaixos des d’on es financen les polítiques en cada àmbit i àrea de l’estructura municipal. Analitzar quines polítiques s’hi duen a terme, i amb quin pressupost es doten, permet visibilitzar l’impacte de gènere del pressupost. Aquest informe, per tant, centrat en la despesa pressupostària, té per objectiu respondre a tres preguntes principals: I. El pressupost que es destina al personal de l’Ajuntament és reproductor o transformador de desigualtats? II. Quins programes són transformadors i reproductors de desigualtats de gènere (i amb quin impacte: lleugerament negatiu, molt negatiu, lleugerament positiu o molt positiu)? III. Quin pressupost es destina als programes reproductors i transformadors de desigualtats de gènere (i amb quin impacte)? 4 Budlender, Debbie y Sharp, Rhonda con Kerry Allen, (1998): How to do a gender-sensitive budget analysis: Contemporary research and practice. London, Commonwealth Secretariat. 10 A més es plantegen tres objectius secundaris, també en format de pregunta: IV. Quines actuacions plantegen els programes per assolir la igualtat? V. Quina quantitat del pressupost analitzat es destina a aquestes actuacions per assolir la igualtat? VI. Quina quantitat del pressupost estudiat es destina directament i indirectament a la igualtat? Context pressupostari El pressupost de l’Ajuntament de Barcelona per l’any 2020 és de 2.971 milions d’euros. Aquesta quantitat suposa un increment respecte el del pressupost anterior, que es situava prop dels 2.740 milions d’euros. La distribució de la despesa per Capítols es reparteix de la següent manera: Taula 1. Despesa total per Capítols al pressupost 2020. Tipus de despesa Capítol Pressupost total Percentatge 1 Despeses de personal 429.682.775,72 € 14,46% 2 Despeses en béns corrents i serveis 642.046.253,52 € 21,61% Despesa corrent 3 Despeses financeres 16.205.480,90 € 0,55% 4 Transferències corrents 1.222.670.033,38 € 41,15% 5 Fons de contingència 88.587.212,47 € 2,98% Subtotal de la despesa corrent 2.399.191.755,99 € 80,75% 6 Inversions reals 416.901.221,25 € 14,03% 7 Transferències de capital 23.532.800,75 € 0,79% Despesa de capital 8 Actius financers 46.696.109,99 € 1,57% 9 Passius financers 84.944.978,59 € 2,86% Subtotal de la despesa de capital 572.075.110,58 € 19,25% Total 2.971.266.866,57 € 100% D’aquest pressupost, el 80,75% està destinat als Capítols de despeses corrents. Entre aquests, el 96% de la despesa es concentra als Capítols 1, 2 i 4 de Despeses de personal, Despeses en béns corrents i serveis i de Transferències corrents. L’aproximació a la despesa de personal s’ha fet a partir de les dades referents a la plantilla interna de l’any 2019 proveïdes per la Gerència de Persones i Desenvolupament Organitzatiu, pel que s’ha pogut analitzar el 100% de la despesa de Capítol 1 de 2019. Pel que fa als Capítols 2 i 4, l’anàlisi s’ha centrat en 37 programes de despesa, dels quals, 26 van ser seleccionats d’entrada5, i 11 més es van adherir voluntàriament a l’anàlisi durant el procés ordinari d’elaboració pressupostària. L’assignació pressupostària d’aquests programes es calcula en base als orgànics analitzats, de manera que la quantitat tinguda en compte és de 732 milions d’euros, fet que suposa un 39,28% de la totalitat dels Capítols 2 i 4. Globalment, s’analitza un 46,35% del total de despeses corrents. 5 Inicialment es van seleccionar 31 programes pressupostaris, però degut a la transferència de competències entre organismes municipals, 4 programes analitzats en anteriors informes, actualment han desaparegut com a tals, i s’han integrat en d’altres programes i orgànics. Es tracta dels programes 2314-Atenció persones en situació pobresa-risc exclusió, 2319-Emergències i urgències socials, 2313-Atenció a la gent gran i 2311- Atenció infància i adolescència Així doncs, la selecció inicial va ser de 27 programes, dels quals 26 van enviar la fitxa. 11 Taula 2. Assignació i percentatge d’anàlisi per Capítols i total. Assignació Percentatge Total disposat analitzada analitzat Capítols 2 i 4 1.864.716.286,90 € 732.496.420,59 € 39,28% Total Despeses corrents 2.399.191.755,99 € 1.111.926.975,76 € 46,35% (capítols 1 a 5) 12 4 Anàlisi del pressupost de personal En aquest apartat s’analitza l’impacte de gènere del pressupost destinat al personal de l’Ajuntament de Barcelona. En els exercicis anteriors, aquesta anàlisi es cenyia estrictament al pressupost que integra el Capítol 1. Això és, al pressupost de personal municipal funcionari, laboral i polític de l’Ajuntament de Barcelona; excloent pressupost de personal d’altres ens com són els Organismes Autònoms o les empreses municipals, i excloent, també, el personal externalitzat (la despesa del qual s’ubica a les partides dels serveis corresponents dels Capítols 2 i 4 del pressupost). Amb tot, a les recomanacions de l’Informe d’Impacte de Gènere del Pressupost Municipal 2018, ja es plantejava la necessitat d’aprofundir en l’anàlisi complerta de la despesa de personal, incorporant també la despesa dels Organismes Autònoms i les Entitats Públiques Empresarials. La despesa de personal d’aquests, de fet, es finança a través de transferències corrents del Capítol 4. Per això, en aquest capítol del present informe s’analitza: a) El pressupost total que l’Ajuntament destina a homes i dones en el marc del seu Capítol 1 i també des dels seus Organismes Autònoms (OOAA en endavant) i Entitats Públiques Empresarials (EPEs). Aquest pressupost, doncs, inclou salaris, seguretat social, formació, etc. b) Les diferències salarials entre dones i homes utilitzant com a eina d’anàlisi la bretxa salarial. És a dir, analitzant només les retribucions dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament i dels seus OOAA adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona (personal funcionari i laboral, guàrdia urbana i serveis de prevenció, extinció d’incendis i salvament) per als anys 2017-2020. El primer punt permet veure quines diferències es donen entre el pressupost global que es destina anualment a les dones de l’organització respecte dels homes. El segon punt, sobre diferències salarials a través de la bretxa, ens permet detectar desigualtats i possibles situacions de discriminació retributiva que es poden estar donant per raó de gènere. 13 4.1 Despesa total que es destina a dones i homes L’any 2019 les despeses de personal del pressupost municipal en Capítol 1 són de 379.430.555,17€6, tal i com es pot observar a la Taula 3. Això suposa un 14,33% del total del pressupost inicial de l’any 20197. Taula 3. Assignació per articles del Capítol 1, any 2019. Capítols i Articles del pressupost Pressupost inicial 2019 Capítol 1 Despeses de personal 379.430.555,17 € Article 10. Òrgans de Govern i personal directiu 17.668.871,41 € Article 11. Personal eventual 5.948.060,90 € Article 12. Personal funcionari 230.000.852,67 € Article 13. Personal laboral 8.940.488,27 € Article 15. Incentius alt rendiment 39.207.444,59 € Article 16. Quotes, prestacions i despeses socials a càrrec de l’empresa 77.664.837,33 € TOTAL DEL PRESSUPOST MUNICIPAL 2.647.477.397,11€ Per la seva banda, el pressupost inicial de les despeses de personal dels OOAA i les EPEs pel 2019 és de 130.567.923,84€ i 78.792.258,64€ respectivament, fent un total de 209.360.182,48€ i suposant, per tant, un 7,91% del pressupost municipal. Tot plegat es pot observar a la taula següent: Taula 4. Pressupost de personal dels OOAA i les EPEs, any 2019. Pressupost inicial 2019 Organismes Autònoms (OOAA) Institut Municipal d'Hisenda (IMH) 13.689.588,00 € Institut Municipal d'Informàtica (IMI) 15.704.321,00 € Institut Municipal de Mercats (IMM) 4.069.322,00 € Institut Municipal d'Educació (IMEB) 44.701.669,65 € Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) 3.746.247,75 € Institut Barcelona Esports (IBE) 3.086.998,61 € Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat Vida (IMPUQV) 2.356.000,00 € Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) 43.213.776,83 € TOTAL OOAA 130.567.923,84 € Entitats públiques empresarials (EPEs) Institut Municipal de Cultura de Barcelona (ICUB) 21.191.000,00 € Institut Municipal de Parcs i Jardins (Parcs i Jardins) 41.108.574,50 € Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació (IMHAB) 10.729.391,00 € Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe 803.502,00 € Institut Municipal d'Urbanisme (IMU) 4.959.791,14 € TOTAL EPEs 78.792.258,64 € 6 Tal com s’explica a la metodologia, per a l’anàlisi d’aquest capítol s’utilitza la despesa realitzada fins a setembre de 2019 i una projecció del pressupost que s’executarà fins a desembre. 7 https://ajuntament.barcelona.cat/estrategiaifinances/ca/pressupostos-any-2019 14 Així doncs, el pressupost global de personal és de 588.790.737,65€, un 22,24% del pressupost municipal total. Taula 5. Pressupost de personal conjunt, any 2019. Pressupost inicial personal 2019 Capítol 1 379.430.555,17 € OOAA 130.567.923,84 € EPEs 78.792.258,64 € Total 588.790.737,65 € A continuació es fa l’anàlisi d’aquest pressupost desagregat per sexe. Pressupost inicial de personal segons sexe La distribució per sexe del pressupost anual general de Capítol 1 mostra una diferència important entre la despesa destinada a homes i la despesa destinada a dones. Així, les dones són un 35,85% de les persones que treballen a l’Ajuntament, i reben un 33,37% del pressupost en Capítol 1. Per contra, els homes representen el 64,25% de la plantilla i, en canvi, reben el 66,63% del pressupost. Per tant, les dones estan lleument infrarepresentades en el pressupost de personal del Capítol 1, amb un desajust de pràcticament 2,5 punts percentuals. Taula 6. Pressupost inicial de Capítol 1 segons sexe. Núm. % Pressupost total % Pressupost Mitjana Dones 2.642 35,85% 98.416.336,42 € 33,37% 37.250,70 € Homes 4.727 64,15% 196.547.781,18 € 66,63% 41.579,81 € Total 7.369 100% 294.964.117,60 € 100% 40.027,70 € Aquestes dades suposen una millora d’1,37 punts percentuals (pp) en relació a les que s’obtenien a l’Informe d’Impacte de Gènere del Pressupost 2018, tal com s’observa a la taula següent: Taula 7. Desajust entre presència i percentatge del pressupost, segons sexe. 2018 2020 % Presència % Pressupost % Presència % Pressupost Homes 63,96% 67,18% 64,15% 66,63% Dones 36,04% 32,19% 35,85% 33,37% Desajust 3,85 pp 2,48 pp Quan es realitza aquesta mateixa anàlisi en el cas dels OOAA, s’observa que es reprodueix el mateix desajust a favor dels homes tot i que ara és de l’entorn del 5%. Superior, doncs, al que es mostrava anteriorment. Així, les dones són el 79,61% de la plantilla (degut a la important feminització de l’IMEB i l’IMSS) i, en canvi, només suposen el 74% de la despesa 15 en salaris. Els homes, per contra, són el 20,39% de la plantilla dels OOAA i reben el 25,91% de la despesa. En 3 de les 5 EPEs (no es disposa de les dades segregades per sexe de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins i l’Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe) la pauta d’infra representació de la despesa destinada a les dones es repeteix però amb una magnitud més reduïda, del voltant del 2%. Taula 8. Pressupost inicial de personal dels OOAA i les EPEs segons sexe. Núm. % Pressupost total % Pressupost Mitjana Dones 2.589 79,61% 82.090.237,58 € 74,09% 31.707,31 € OOAA Homes 663 20,39% 28.701.296,54 € 25,91% 43.290,04 € Total 3.252 100,00% 110.791.534,12 € 100% 34.068,74 € Dones 400 61,73% 16.327.517,92 € 59,48% 40.818,79 € EPEs Homes 248 38,27% 11.121.637,89 € 40,52% 44.845,31 € Total 648 100,00% 27.449.155,81 € 100% 42.359,81 € Per últim, es pot aprofundir l’anàlisi dintre de cada organisme autònom i entitat pública empresarial. Taula 9. Pressupost inicial de personal de cada un dels OOAA segons sexe. Sexe Núm. % plantilla Salaris % salaris Desajust Homes 111 36,27% 4.142.593,32 € 38,36% IMH Dones 195 63,73% 6.657.358,42 € 61,64% 2,09pp Total 306 100,00% 10.799.951,74 € 100,00% Homes 176 65,43% 7.349.939,11 € 66,36% IMI Dones 93 34,57% 3.725.753,41 € 33,64% 0,93pp Total 269 100,00% 11.075.692,52 € 100,00% Homes 32 45,07% 1.579.141,19 € 54,02% IMM Dones 39 54,93% 1.344.350,55 € 45,98% 8,95pp Total 71 100,00% 2.923.491,74 € 100,00% Homes 118 8,81% 6.246.979,19 € 15,89% IMEB Dones 1222 91,19% 33.077.639,95 € 84,11% 7,08pp Total 1340 100,00% 39.324.619,14 € 100,00% Homes 15 20,55% 627.423,34 € 21,24% IMPD Dones 58 79,45% 2.326.023,22 € 78,76% 0,69pp Total 73 100,00% 2.953.446,56 € 100,00% Homes 24 44,44% 1.735.523,68 € 60,51% IBE Dones 30 55,56% 1.132.607,61 € 39,49% 16,07pp Total 54 100,00% 2.868.131,29 € 100,00% Homes 21 39,62% 833.082,41 € 45,56% IMPUQV Dones 32 60,38% 995.509,26 € 54,44% 5,94pp Total 53 100,00% 1.828.591,67 € 100,00% Homes 166 15,29% 6.186.614,30 € 15,86% IMSS Dones 920 84,71% 32.830.995,16 € 84,14% 0,57pp Total 1086 100,00% 39.017.609,46 € 100,00% 16 Del conjunt d’OOAA destaca la important diferència que hi ha entre el percentatge de dones en plantilla i el percentatge dels salaris que reben en els casos de l’BE, l’IMM i l’IMEB. Per contra, aquesta diferència és pràcticament inexistent a l’IMI, l’IMPD i l’IMSS. Taula 10. Pressupost inicial de personal de cada una de les EPEs segons sexe. Sexe Núm. % plantilla Salaris % salaris Desajust Homes 151 40,81% 6.737.107,28 € 42,24% ICUB Dones 219 59,19% 9.211.376,16 € 57,76% 1,43pp Total 370 100,00% 15.948.483,44 € 100,00% Homes 70 34,65% 2.797.139,36 € 36,36% IMHAB Dones 132 65,35% 4.896.228,61 € 63,64% 1,71pp Total 202 100,00% 7.693.367,97 € 100,00% Homes 27 35,53% 1.587.391,25 € 41,69% IMU Dones 49 64,47% 2.219.913,15 € 58,31% 6,16pp Total 76 100,00% 3.807.304,40 € 100,00% Per últim, en el cas de les EPEs és destacable el desajust que hi ha en percentatge de presència i percentatge de salaris el cas de l’IMU on la diferència és de 6,16 punts percentuals. Tot i ser significativament menor, aquest desajust també es reprodueix a l’ICUB i l’IMHAB. Despesa anual per composició salarial Una altra informació rellevant a analitzar sobre el pressupost és quina part d’aquest es destina a salaris i quina a complements salarials8. Així, a la Taula 11 s’observa que els complements salarials tenen un pes molt més alt en el salaris totals que no pas el salari base, tant per a homes com per a dones. Taula 11. Pressupost anual de Capítol 1, per composició salarial. Salaris base % del Complements % del Pressupost total salari salarials salari Dones 41.112.904,25 € 41,77% 57.303.432,17 € 58,23% 98.416.336,42 € Homes 70.726.071,76 € 35,98% 125.821.709,42 € 64,02% 196.547.781,18 € Total 111.838.976,00 € 37,92% 183.125.141,60 € 62,08% 294.964.117,60 € Per tant, si en el salari total el pes dels complements és major que el del salari base, és obvi que el pressupost en complements salarials haurà de ser més elevat. Amb tot, aquesta pauta és més marcada en els homes que en les dones. 8 És important tenir en compte que les retribucions bàsiques són el sou base i els triennis; i les retribucions complementàries incorporen el complement de destinació i el complement específic. En termes pressupostaris, les retribucions bàsiques en personal funcionari estan separades sou base i triennis; i en personal laboral, aquests dos conceptes s’ajunten. Per la seva banda, el complement específic inclou com a conceptes retributius el complement específic i els complements circumstancials. 17 Gràfic 1. Pressupost anual de Capítol 1, per composició salarial. 140.000.000,00 € 120.000.000,00 € 100.000.000,00 € 80.000.000,00 € Salaris base 60.000.000,00 € Complements salarials 40.000.000,00 € 20.000.000,00 € - € Dones Homes A continuació, la taula següent realitza aquesta mateixa anàlisi pels OOAA i les EPEs. Taula 12. Pressupost anual de salaris dels OOAA i les EPEs, per composició salarial. Salari base % del Complements % del Total salari salarials salari Homes 1.587.034,03 € 38,31% 2.555.559,29 € 61,69% 4.142.593,32 € IMH Dones 2.417.738,72 € 36,32% 4.239.619,70 € 63,68% 6.657.358,42 € Homes 1.823.350,86 € 24,81% 5.526.588,25 € 75,19% 7.349.939,11 € IMI Dones 1.047.445,88 € 28,11% 2.678.307,53 € 71,89% 3.725.753,41 € Homes 753.832,40 € 47,74% 825.308,79 € 52,26% 1.579.141,19 € IMM Dones 432.092,86 € 32,14% 912.257,69 € 67,86% 1.344.350,55 € Homes 4.142.593,32 € 66,31% 2.104.385,87 € 33,69% 6.246.979,19 € IMEB Dones 13.489.686,11 € 40,78% 19.587.953,84 € 59,22% 33.077.639,95 € OOAA Homes 270.871,01 € 43,17% 356.552,33 € 56,83% 627.423,34 € IMPD Dones 791.616,15 € 34,03% 1.534.407,07 € 65,97% 2.326.023,22 € Homes 1.104.424,16 € 63,64% 631.099,52 € 36,36% 1.735.523,68 € IBE Dones 482.671,53 € 42,62% 649.936,08 € 57,38% 1.132.607,61 € Homes 283.020,92 € 33,97% 550.061,49 € 66,03% 833.082,41 € IMPUQV Dones 379.871,26 € 38,16% 615.638,00 € 61,84% 995.509,26 € Homes 2.363.320,62 € 38,20% 3.823.293,68 € 61,80% 6.186.614,30 € IMSS Dones 12.725.042,12 € 38,76% 20.105.953,04 € 61,24% 32.830.995,16 € Homes 2.435.633,84 € 36,15% 4.301.473,44 € 63,85% 6.737.107,28 € ICUB Dones 3.363.209,90 € 36,51% 5.848.166,26 € 63,49% 9.211.376,16 € Homes 1.030.647,17 € 36,85% 1.766.492,19 € 63,15% 2.797.139,36 € EPEs IMHAB Dones 1.848.534,41 € 37,75% 3.047.694,20 € 62,25% 4.896.228,61 € Homes 751.221,15 € 47,32% 836.170,10 € 52,68% 1.587.391,25 € IMU Dones 976.811,60 € 44,00% 1.243.101,55 € 56,00% 2.219.913,15 € En el cas dels OOAA i les EPEs, s’observa que la majoria reprodueixen la pauta descrita anteriorment en la que els complements salarials tenen més pes en el salari total que el salari base. 18 Només en són excepció els casos dels homes de l’IMEB i l’IBE. En aquests dos organismes, el salari base és el component majoritari del seu salari total; mentre els complements ho són del salari total de les dones. Malgrat tot, falta informació addicional que contribueixi a aportar explicacions aprofundides sobre aquesta diferència. Gràfic 2. Pressupost anual d’OOAA i EPEs, per composició salarial. €25.000.000,00 €20.000.000,00 €15.000.000,00 Salari base €10.000.000,00 Complements salarials €5.000.000,00 €- IMH IMI IMM IMEB IMPD IBE IMPUQV IMSS ICUB IMHAB IMU OOAA EPEs Pressupost per grups professionals Per últim, tot i que només en el cas del personal de l’Ajuntament (i no dels OOAA i de les EPEs) es poden creuar les dades de composició salarial amb les de grup professional. Així, quan s’interrelaciona la composició salarial amb els grups professionals s’observa com el volum de despesa més elevat, que està generant les principals diferències de despesa entre homes i dones, es troba ubicat en els complements salarials que perceben els homes del grup C2. Això es deu als complements que perceben els cossos uniformats, GUB i SPEIS (plantilla conformada majoritàriament per homes). Cal tenir present, però, que d’acord amb la legislació autonòmica, els i les agents i caporals de la GUB s’han d’enquadrar administrativament al grup professional C2 però, en canvi, econòmicament han de ser retribuïts amb paràmetres del grup professional C1. Alhora, dins el concepte de complements salarials s’hi han inclòs les gratificacions (hores extra). Aquestes són percebudes principalment per part del personal uniformat, la major part del qual són homes i estan ubicats al grup professional C2. 19 Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Gràfic 3. Pressupost anual de Capítol 1, per grups professionals i composició salarial. 100.000.000,00 € 90.000.000,00 € 80.000.000,00 € 70.000.000,00 € 60.000.000,00 € 50.000.000,00 € 40.000.000,00 € 30.000.000,00 € 20.000.000,00 € 10.000.000,00 € - € Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones A1 A2 C1 C2 E Salari base Complements 4.2 La bretxa salarial de gènere Més enllà de les diferències en adjudicació pressupostària, l’impacte de gènere del pressupost de personal també es pot valorar a través del concepte de bretxa salarial. Per fer-ho, es parteix de l’anàlisi realitzada i els resultats obtinguts en el marc de l’estudi “Càlcul de la Bretxa Salarial 2017” dut a terme per la Gerència de Persones i Desenvolupament Organitzatiu en el marc del II Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre homes i dones 2015-2019 de l’Ajuntament de Barcelona. La població considerada en aquest estudi fou la formada per tot el personal de l’Ajuntament de Barcelona (excepte professorat ja que el salari d’aquest col·lectiu es regula sota un altre conveni), més la majoria dels OOAA i EPEs que s’analitzaven a l’apartat anterior. Concretament, 10 Instituts adherits al conveni col·lectiu de l’Ajuntament: Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona (IMSSB), Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB), Institut Municipal d’Hisenda (IMH), Institut Municipal d’Informàtica (IMI), Institut Municipal d’Urbanisme (IMU), Institut Municipal de Mercats (IMM), Institut Municipal de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida (IMPUQV), Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) i Institut de Barcelona Esports (IBE). La població analitzada estava dividida en dos grups:  Escala d’administració general i la resta de l’escala especial: personal no uniformat, tot el personal que no pertany a GUB ni SPEIS.  Escala especial GUB i SPEIS: personal pertanyent als col·lectius uniformats de GUB i SPEIS. 20 L’estudi de la bretxa és realitzà a partir de l’anàlisi de les retribucions del personal dividides en 3 capes. La primera de les capes, CAPA 0, eren les retribucions base. La CAPA 1 estava integrada per la capa 0 més les retribucions personals menys el retall de les pagues extraordinàries, sempre tenint en compte la jornada laboral complerta. Per aquesta raó, es tractava d’una capa teòrica ja que no tenia en compte si el treballador o treballadora feia un altre tipus de jornada que no fos la complerta. La CAPA 2 era la capa 1 amb la deducció, o no, segons la jornada laboral del treballador i treballadora. Aquí, doncs, s’incorporava el factor temps de treball. En aquest marc, cal tenir en compte la xifra de la bretxa salarial sorgeix del percentatge calculat a partir de la diferència entre la retribució bruta mitjana anual dels homes i de les dones dividits entre la retribució bruta mitjana anual dels homes. % bretxa = (retribució homes – retribució dones)/retribució homes * 100 Així doncs els principals resultats de l’estudi de bretxa salarial de gènere foren els següents: Taula 13. Bretxa salarial de gènere global. Bretxa total Capa 0 Capa 1 Capa 2 13,23% 11,36% 15,89% És a dir, que si només es considera la retribució estrictament relacionada amb el lloc de treball, la retribució bruta mitjana anual dels homes és un 13,23% més elevada que la de les dones. Quan es passa a la Capa 1 s’introdueixen els complements personals i s’observa una bretxa menor que l’anterior, de l’11,36%. Aquí s’entén que hi ha complements, com l’antiguitat, que moderen la primera bretxa. Amb tot, quan s’incorpora el factor temps la bretxa torna a augmentar considerablement. Així, a la Capa 2 passa a ser del 15,89%. La comparativa de la retribució bruta mitjana anual de la Capa 1 (retribució total teòrica) amb la retribució bruta mitjana de la Capa 2 (retribució total real) mostra l’impacte en la bretxa del grau de dedicació laboral. Tot i que la metodologia d’anàlisi és molt diferent i la població no és la mateixa, es pot fer esment als resultats obtinguts a l’informe d’impacte de gènere del pressupost municipal de l’any 2018. En aquell, a partir de dades de Capítol 1 corresponents al 2017, s’obtenia una bretxa salarial de gènere, global, del 15,72%. És a dir, pràcticament idèntica. Segregant l’anàlisi entre escala general i escala especial GUB i SPEIS, l’estudi de “Càlcul de la Bretxa Salarial 2017” obté els següents resultats: 21 Taula 14. Bretxa salarial de gènere global per l’escala d’administració general i per l’escala especial GUB i SPEIS. Bretxa total escala d’administració general Capa 0 Capa 1 Capa 2 12,35% 14,42% 17,45% Bretxa escala especial GUB i SPEIS Capa 0 Capa 1 Capa 2 6,72% 6,40% 7,88% En el primer cas els la bretxa augmenta significativament a la Capa 2 mentre que, en el segon cas, les tres dades de bretxa són molt menors a les dades generals. Bretxa salarial de gènere segons grups professionals L’estudi “Càlcul de la Bretxa Salarial 2017” realitza l’anàlisi de la bretxa segons grups professionals de forma desagregada, separant escala general i escala especial GUB i SPEIS. Així, obtenen els següents resultats: Taula 15. Bretxa salarial de gènere segons grups professionals. Bretxa escala d’administració general Capa 0 Capa 1 Capa 2 A1 6,73% 6,93% 7,84% A2 10,26% 15,01% 20,57% C1 1,56% 3,27% 1,37% C2 0,08% 0,76% 2,90% E 0,53% -5,19% -0,84% Bretxa escala especial GUB i SPEIS Capa 0 Capa 1 Capa 2 A1 -1,64% -1,26% 0,25% A2 -0,98% -0,06% 0,60% C1 -1,42% -0,73% -2,29% C2 5,44% 5,13% 6,90% A la taula s’observa que la bretxa segons els grups de titulació és molt diferent en els dos col·lectius analitzats. A l’escala d’administració general el grup amb més bretxa és l’A2 i, en canvi, a l’escala especial GUB i SPEIS és el C2. En ambdós casos, la bretxa a la Capa 2 és molt més elevada que a la resta de grups i això permet intuir que en aquests col·lectius les jornades tenen un pes molt elevat. 22 4.3 Principals resultats En l’anàlisi del pressupost de personal de l’Ajuntament, els seus OOAA i les EPEs s’obtenen els següents resultats i dades més destacables:  El pressupost global de personal és de 588.790.737,65€, un 22,24% del pressupost municipal total.  Les dones són un 35,85% de les persones que treballen a l’Ajuntament, i reben un 33,37% del pressupost en Capítol 1. Per contra, els homes representen el 64,25% de la plantilla i, en canvi, reben el 66,63% del pressupost.  Aquesta situació ha millorat i el desajust s’ha reduït en 1,37 punts percentuals, en relació a les dades que s’obtenien a l’Informe d’Impacte de Gènere del pressupost 2018.  En el cas dels OOAA, s’observa que es reprodueix el mateix desajust a favor dels homes tot i que augmenta: les dones són el 79,61% de la plantilla i, en canvi, només suposen el 74% de la despesa en salaris. Els homes, per contra, són el 20,39% de la plantilla dels OOAA i reben el 25,91% de la despesa.  En les EPEs la pauta es reprodueix però s’ubica al voltant del 2%. Les dones suposen el 61,73% de la plantilla i reben el 59,48% del pressupost, front als homes que, essent el 38,27% de la plantilla reben el 40,25% de la despesa en salaris.  En general, els complements salarials tenen un pes més alt en el salaris totals que no pas el salari base, tant per a homes com per a dones.  La bretxa salarial de gènere, global de l’Ajuntament i els seus OOAA es situa en el 15,89%.  Si es separa l’escala d’administració general amb l’escala especial de GUB i SPEIS, s’obté una bretxa del 17,45% en el primer cas i del 7,88% en el segon.  La bretxa segons els grups de titulació és molt diferent en els dos col·lectius anteriors. A l’escala d’administració general el grup amb més bretxa és l’A2, amb un 20,57% i, en canvi, a l’escala especial GUB i SPEIS és el C2 amb 6,90%. 23 5 Anàlisi dels programes de despesa En aquest capítol es presenta l’anàlisi dels Capítols 2 i 4 mitjançant els 37 programes de despesa estudiats. Això suposa una quantitat de 732.496.420,59 €. Aquests 37 programes de despesa inclouen, d’una banda, 26 programes seleccionats9 a partir d’una valoració prèvia de la seva potencialitat d’incidència en les condicions de vida de dones i homes, i en les desigualtats de gènere, així com de la seva dotació pressupostària i rellevància estratègica, normativa o de context10. D’altra banda, els 11 programes restants són els que s’han afegit voluntàriament a l’anàlisi, als quals se’ls hi agraeix la voluntat i esforç per fer-ho. Com s’ha apuntat anteriorment, els programes de despesa són els paquets pressupostaris des dels que es doten de recursos les polítiques públiques. Aquests han de rendir comptes de com preveuen distribuir la seva despesa a través de la fitxa de pressupost executiu (anomenada Memòria de programa). Per a l’anàlisi de gènere del pressupost 2020, a l’hora d’omplir aquesta fitxa, als 26 programes seleccionats i als altres 11 que han considerat que són pertinents al gènere (encara que inicialment no s’haguessin inclòs en l’anàlisi) se’ls obria una pestanya addicional que contenia la fitxa de gènere. Degut a la descentralització i desconcentració del govern municipal, un mateix programa de despesa pot ser gestionat, a la vegada, des de diferents àrees i districtes11. Per això, si bé el nombre de programes analitzats és de 37, el total de fitxes de gènere omplertes i analitzades és de 55, de les quals, 31 corresponen a Àrees i 24 a Districtes. Inicialment, els Districtes no s’havien inclòs en l’anàlisi, però molts d’aquests, de forma voluntària s’han adherit a l’omplerta de fitxes de gènere pels seus programes pressupostaris. Ha estat així en el cas de Ciutat Vella, l’Eixample, Gràcia, Sant Martí i Sarrià-Sant Gervasi. Les fitxes de gènere12, acompanyades en alguns casos d’una reunió o de trucades telefòniques entre el Departament de Transversalitat de Gènere i les persones responsables dels programes pressupostaris13 , constitueixen les fonts d’informació principals per a l’anàlisi de l’impacte de gènere dels programes de despesa que es presenta a continuació14. 9 Com s’ha mencionat anteriorment, inicialment es van seleccionar 27 programes, però un d’aquests no ha enviat la fitxa de programa i, per tant, no s’ha pogut incorporar a l’anàlisi. Es tracta del programa 3261-Serveis complementaris d'educació. 10 A l’Annex I, apartat 8.1.3. s’explica el procés de selecció dels programes. 11 És a dir, des de diversos orgànics, que és el nom que del procés pressupostari s’assigna a les instàncies gestores dels programes pressupostaris 12 Les fitxes de gènere de cada programa pressupostari es podran consultar al llibre de Memòries de programa del Pressupost 2020 quan es publiqui al web de l’Ajuntament de Barcelona. 13 En el cas dels programes que s’han adherit voluntàriament a l’anàlisi de gènere, no s’ha fet cap acompanyament, ja que el procés habitual és realitzar l’acompanyament de forma prèvia a l’omplerta de la fitxa. 14 El procés d’anàlisi s’explica detalladament a l’Annex I de Procés i metodologia. 24 5.1 Identificació i descripció dels programes En aquest apartat es presenten els programes pressupostaris analitzats. La taula següent relaciona els programes, amb el corresponent pressupost i amb els àmbits d’actuació del Pla per la Justícia de Gènere 2016-2020 (PJG). Taula 16. Emmarcament dels programes, segons eixos del PJG. Programa, per eixos del PJG Pressupost Emmarcament Canvi institucional Conté tant el Departament de Transversalitat de Gènere, com les actuacions en matèria de Atenció a la dona en situació 7.384.263,02 € prevenció i atenció a dones en situació de de vulnerabilitat15 violència masclista, coeducació i abordatge del treball sexual a la ciutat. Informa dels serveis i activitats de l’Ajuntament i promou els canals de Comunicació corporativa16 277.371,00 € comunicació i participació per afavorir la interacció amb la ciutadania. Elabora estudis sociològics i d’opinió que Estadístiques i estudis siguin útils tant a les necessitats de recerca 667.954,09 € municipals com a les de gestió de l’estructura de govern i executiva municipal. Fomenta la igualtat de gènere entre la Promoció de les dones17 732.317,87 € ciutadania i als centres escolars i equipaments de la ciutat. Impulsa actuacions de suport i relacions amb Relacions institucionals 1.979.401,75 € altres administracions, associacions i entitats que siguin d'interès per a l'Ajuntament. Potencia les capacitats del capital humà de Serveis d’organització i 1.355.709,50 € l'organització, l'experiència i la innovació, i recursos humans promou la motivació i el compromís. Economia per la vida i organització del temps Treballa per aconseguir que les persones amb discapacitat puguin participar, de manera Atenció a les persones 10.326.088,28 € autònoma i independent, en la vida de la ciutat discapacitades18 en igualtat de condicions que la resta de la ciutadania. S'identifiquen els sectors estratègics i amb potencial de creació d’ocupació amb l'objectiu Foment creixement econòmic 9.653.238,13 € de fomentar la diversificació de l’economia, la i sectors estratègics creació d'ocupació de qualitat així com el posicionament de la ciutat. Es centra, d’una banda, en la formació i Foment de l’economia acompanyament per avançar cap a una nova cooperativa, social i 4.370.911,02 € pràctica socioeconòmica basada en l’acció solidària19 comunitària, i de l’altra en continuar l'impuls de la Mesura de Govern de Democratització de 15 Programa format pels orgànics 0100 i 0200. 16 Programa format pels orgànics 0200, 0602 i 0605. 17 Programa format pels orgànics 0200, 0601, 0602, 0605, 0606 i 0610. 18 Programa format pels orgànics 0200 i 0605. 19 Programa format pels orgànics 0200 i 0700. 25 les Cures 2017-2020 i vehicular el desplegament de l'Estratègia de Canvi Demogràfic i Envelliment. Mercats, proveïments i llotges 2.888.002,48 € Administra i gestiona els mercats municipals. Fomenta l'envelliment actiu i la participació de la gent gran, promovent l’autoestima personal, el Promoció de la gent gran20 2.029.245,94 € caràcter intergeneracional, el voluntariat, l'accés a les noves tecnologies i el treball en xarxa. Ofereix serveis socials bàsics, especialment el servei d’atenció domiciliària i altres serveis Serveis Socials bàsics que ofereixen suport a les persones en el seu 151.857.915,00€ domicili per mantenir o millorar la qualitat de vida en el seu entorn habitual. Ofereix serveis universals de suport a l'empresa, l'emprenedoria i l'ocupació, des de Suport Ocupació i Empresa 40.310.864,98 € la perspectiva de l’economia plural (cooperativa, social i solidària). Ciutat de drets S’encarrega de la creació i gestió artística del Arts escèniques i música 18.823.655,18 € Festival GREC i de donar suport a entitats que programin arts escèniques a la ciutat. Es centra en l’atenció i acollida de les persones immigrades que arriben o resideixen a Atenció a la immigració i a Barcelona i necessiten suport jurídic i 9.101.923,89 € refugiats informació sobre accessos a serveis públics. Aquesta acollida a les persones nouvingudes es fa a través del SAIER, el SOAPI, l’OPAI. Enforteix la implantació de les biblioteques entre la població del seu territori d'influència i Biblioteques 9.100,00 € realitza activitats de foment de la lectura i dinamització cultural. Impulsar una cultura accessible, sostenible, Centres cívics21 2.247.260,49 € integradora, solidària i equitativa a través dels equipaments de proximitat. Dona suport als esdeveniments que anualment Esdeveniments esportius 1.149.500,00 € es celebren a Barcelona i que contribueixen a la projecció internacional de la ciutat. Actualitza el model de formació d'adults, Formació d’adults 1.374.713,47 € incorporant les TIC com a element clau i posant èmfasi en la orientació professional. Garanteix el funcionament i atenció als infants Funcionament d’escoles 41.154.651,26 € d’Escoles Bressol Municipals, de Espais bressol municipals Familiars i projectes propis. Promou l'activitat esportiva i els hàbits Instal·lacions esportives 35.000,00 € saludables. S’encarrega de la protecció i gestió del Museus i arts plàstiques 53.568.791,45 € patrimoni cultural. Impulsa la cultura amb programes propis i Promoció cultural22 19.805.132,42 € aliens, fomentar la creació i connectar artistes emergents amb el circuit professional. 20 Programa format pels orgànics 0601, 0602 i 0606. 21 Programa format pels orgànics 0602 i 0606. 22 Programa format pels orgànics 0602 i 0800. 26 Oferir serveis i recursos als adolescents i joves Promoció i atenció a la 184.577,53 € i una oferta d'activitats ludicoculturals en els joventut diferents espais municipals del territori. Es promociona la pràctica esportiva per Promoció i foment de 22.212.629,06 € aconseguir una vida saludable i activa l’esport23 mitjançant plans i programes específics. Posa en marxa un conjunt de polítiques per Promoció i gestió d’habitatge 13.047.336,06 € aconseguir que la ciutadania tingui accés a un de protecció pública habitatge de qualitat. Desenvolupa accions socioeducatives transversals i de proximitat per a totes les Promoció i participació 397.841,40 € etapes de creixement i gestiona els serveis i d’infància i adolescència24 equipaments adreçats a la dinamització i promoció d’ infants i adolescents. Assegura la vigilància i el control dels riscos Promoció i protecció de la 24.131.234,37 € ambientals, alimentaris i epidemiològics de la salut ciutat, i promou la salut de la ciutat. Garanteix l'acollida i integració de les persones Promoció social de la 84.383,79 € nouvingudes i sensibilitza la població cap a la immigració població nouvinguda Construcció i facilitació de projectes Relació amb la ciutadania i les comunitaris que treballin per la cohesió social, 4.245.832,19 € entitats25 la millora de la qualitat de vida i l'empoderament de la ciutadania. Serveis complementaris FITXA NO Atorgament d’ajuts menjador a alumnat d’educació REBUDA d’educació obligatòria. Barris habitables i inclusius Gestiona el Bicing, el servei de bicicletes Altres transports de viatgers 13.424.690,43 € compartides de la ciutat. Desenvolupa polítiques públiques d'educació Educació mediambiental 38.100,00 € ambiental per fer avançar Barcelona cap a una ciutat més sostenible. Treballa per millorar la mobilitat urbana sota Mobilitat 16.074.707,35 € criteris de sostenibilitat i garantint les mateixes oportunitats d’accés a la ciutat. Realització de la neteja viària de la ciutat de Neteja Viaria 80.478.678,23 € Barcelona, la neteja de grafits i pintades i la recollida dels animals morts. Planificació de les estratègies i Prevenció de la delinqüència 686.349,80 € desenvolupament de programes d'actuació en matèria de prevenció de la delinqüència. Té per finalitat garantir la tranquil·litat i la Seguretat ciutadana 11.508.844,72 € seguretat de la ciutadania. Té per finalitat desenvolupar un model de Transport col·lectiu urbà de 164.878.204,44 transport i mobilitat pública sostenible, viatgers € eficient, de qualitat, atractiu, competitiu i accessible. 732.496.420,59 € 23 Programa format pels orgànics 0300 i 0606. 24 Programa format pels orgànics 0602, 0605 i 0606. 25 Programa format pels orgànics 0602 i 0800. 27 Fent una mirada als programes analitzats organitzats per eixos del PJG, com es mostra a la taula següent, l’eix de Ciutat de drets concentra el 41,82% dels programes (23 en total), seguit de l’eix de Canvi institucional (amb 14 programes, un 25,45%). Pressupostàriament, però, el volum econòmic més elevat es troba dins de l’eix de Barris Habitables i inclusius que, tot i tenir només 7 programes, aquests suposen un 39,19% del total de pressupost analitzat. Es tracta, doncs, de programes molt dotats pressupostàriament. A continuació, l’eix d’Economia per la vida i organització del temps concentra 11 programes (un 20% del total) i el 30,23% del pressupost. En el sentit oposat, l’eix de Canvi institucional, que aglutina el 25,45% dels programes, només suposa un 1,69% del pressupost analitzat. Taula 17. Programes i pressupost analitzat per eixos del PJG. Nombre de % del % del Eix del PJG Pressupost programes nombre pressupost Canvi institucional 14 25,45% 12.397.017,23 € 1,69% Economia per la vida i 11 20,00% 221.436.265,83 € 30,23% organització del temps Ciutat de drets 23 41,82% 211.573.562,56 € 28,88% Barris habitables i 7 12,73% 287.089.574,97 € 39,19% inclusius TOTAL 55 100,00% 732.496.420,59 € 100,00% 5.2 Vinculació dels programes amb els objectius programàtics en matèria d’igualtat de gènere En aquest apartat es llisten altre cop els programes analitzats, vinculant-los als objectius del PJG. Aquest exercici és pertinent per tal de conèixer de quina diagnosi es disposa pel que fa a les diferències i desigualtats de gènere presents a l’àmbit d’actuació de cada programa. Taula 18. Objectius de gènere dels programes, segons eixos del PJG. Programa, per eixos del PJG Objectius de gènere (PJG) Canvi institucional Executar la transversalitat, fomentant que tots els plans i Atenció a la dona en situació programes estratègics vetllin per la igualtat de gènere, a través de vulnerabilitat26 de canvis en el disseny de les polítiques i accions especifiques. Incloure la perspectiva de gènere en la comunicació interna i Comunicació corporativa27 externa de l’Ajuntament de Barcelona. Promoure que tots els sistemes d’informació de l’Ajuntament Estadístiques i estudis desagreguin les dades per sexe i les emprin per fer anàlisis de municipals gènere. Fomentar que tots els plans i programes estratègics vetllin per Promoció de les dones28 la igualtat de gènere. 26 Programa format pels orgànics 0100 i 0200. 27 Programa format pels orgànics 0200, 0602 i 0605. 28 Programa format pels orgànics 0200, 0601, 0602, 0605, 0606 i 0610. 28 Promoure que els premis i les distincions publiques tinguin en Relacions institucionals compte criteris d’igualtat de gènere. Garantir l’aplicació de la perspectiva de gènere en la política Serveis d’organització i laboral de tot l’Ajuntament mitjançant els plans d’igualtat recursos humans interns. Economia per la vida i organització del temps Augmentar els recursos públics de provisió de cures i fomentar Atenció a les persones la coresponsabilitat dels diferents agents implicats (llars, discapacitades29 comunitat, organitzacions públiques i privades, i Administració pública). Foment creixement econòmic Promoure empreses responsables amb la igualtat de gènere i la i sectors estratègics coresponsabilitat. Foment de l’economia Donar suport a l’emprenedoria i a les oportunitats formatives i cooperativa, social i solidària30 laborals de les dones. Mercats, proveïments i llotges Promoure una ocupació sense desigualtats de gènere. Augmentar els recursos públics de provisió de cures i fomentar Promoció de la gent gran31 la coresponsabilitat dels diferents agents implicats Augmentar els recursos públics de provisió de cures i fomentar la coresponsabilitat dels diferents agents implicats (llars, Serveis Socials bàsics comunitat, organitzacions públiques i privades, i Administració pública). Suport Ocupació i Empresa Promoure una ocupació sense desigualtats de gènere. Ciutat de drets Arts escèniques i música Potenciar la creació de les dones i amb perspectiva de gènere. Impulsar programes socials, laborals i culturals que tinguin en Atenció a la immigració i a compte la diversitat de les dones en funció del seu origen refugiats nacional i cultural. Biblioteques Potenciar la creació de les dones i amb perspectiva de gènere. Centres cívics32 Potenciar la creació de les dones i amb perspectiva de gènere. Promoure la participació i la visibilització de les dones a Esdeveniments esportius l’esport. Avançar cap a la implantació d’un model coeducatiu a les Formació d’adults escoles de la ciutat. Funcionament d’escoles Avançar cap a la implantació d’un model coeducatiu a les bressol municipals escoles de la ciutat. Promoure la participació i la visibilització de les dones a Instal·lacions esportives l’esport. Visibilitzar i reconèixer el treball i les aportacions de les dones Museus i arts plàstiques al llarg de la història. Promoció cultural33 Potenciar la creació de les dones i amb perspectiva de gènere. Promoció i atenció a la Avançar cap a la implantació d’un model coeducatiu a les joventut escoles de la ciutat Promoció i foment de Promoure la participació i la visibilització de les dones a l’esport34 l’esport. 29 Programa format pels orgànics 0200 i 0605. 30 Programa format pels orgànics 0200 i 0700. 31 Programa format pels orgànics 0601, 0602 i 0606. 32 Programa format pels orgànics 0602 i 0606. 33 Programa format pels orgànics 0602 i 0800. 29 Promoció i gestió d'habitatge Aprofundir en els criteris que permeten garantir l’equitat de de protecció pública gènere en l’accés a l’habitatge públic. Promoció i participació Avançar cap a la implantació d’un model coeducatiu a les d’infància i adolescència35 escoles de la ciutat Promoció i protecció de la Millorar la qualitat de vida i la salut de les dones. salut Impulsar programes socials, laborals i culturals que tinguin en Promoció social de la compte la diversitat de les dones en funció del seu origen immigració nacional i cultural. Relació amb la ciutadania i les Potenciar la participació social, política i tecnològica atenent a entitats36 la diversitat. FITXA NO REBUDA. Serveis complementaris d'educació Avançar cap a la implantació d’un model coeducatiu a les escoles de la ciutat Barris habitables i inclusius Incorporar la perspectiva de gènere en els instruments de Altres transports de viatgers planificació de les polítiques de mobilitat de la ciutat. Educació ambiental Promocionar la sostenibilitat des d’una perspectiva de gènere Incorporar la perspectiva de gènere en els instruments de Mobilitat planificació de les polítiques de mobilitat de la ciutat. Neteja Viaria Promocionar la sostenibilitat des d’una perspectiva de gènere. Millorar la resposta a les violències masclistes des de les Prevenció de la delinqüència polítiques de seguretat i des de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Millorar la resposta a les violències masclistes des de les Seguretat ciutadana polítiques de seguretat i des de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Transport col·lectiu urbà de Incorporar la perspectiva de gènere en els instruments de viatgers planificació de les polítiques de mobilitat de la ciutat. 5.3 Anàlisi d’impacte de gènere dels programes L’anàlisi de l’impacte de gènere pròpiament dit es realitza a través de l’estudi de tres elements en cada programa pressupostari: el diagnòstic de gènere, l’anàlisi de la incorporació de la perspectiva de gènere i la previsió de resultats. Els següents apartats presenten les anàlisis realitzades i els resultats obtinguts. 5.3.1 Diagnòstic de gènere sobre l’àmbit d’actuació de cada programa de despesa La diagnosi sobre l’àmbit d’intervenció de cada programa de despesa es basa en dades estadístiques, informes de condicions de vida de les dones a la ciutat i diagnosis del PJG i d’altres plans rellevants, i té la finalitat de determinar, per cadascun, si en el seu camp d’actuació hi ha desigualtats entre dones i homes. S’analitzen els quatre ítems següents: 34 Programa format pels orgànics 0300 i 0606. 35 Programa format pels orgànics 0602, 0605 i 0606. 36 Programa format pels orgànics 0602 i 0800. 30 A. Presència de dones i homes. Hi ha diferències en la presència de dones i homes en l’àmbit d’actuació? B. Accés als recursos. Com es distribueixen els recursos entre dones i homes en l’àmbit d’actuació (esfera econòmica/material)? Els recursos s’entenen en sentit ampli, tenint en compte diners, salut, educació, temps, habitatge, informació, etcètera. C. Participació en la presa de decisions. Les dones participen igual que els homes en la presa de decisions relacionades amb l’àmbit del programa de despesa (esfera política/participativa)? D. Normes socials i valors. Hi ha normes socials o valors que condicionen allò que s’atribueix a dones i homes (esfera ideològica/cultural)? Quins rols i estereotips de gènere condicionen la situació de les dones i els homes en l’àmbit del programa de despesa. A continuació es presenta una taula amb els resultats del diagnòstic per cada programa. Quan s’han detectat desigualtats en un àmbit s’ha marcat amb un símbol d’aprovació (✔), quan no se n’han detectat, amb una creu (✘), i quan no s’ha disposat de suficient dades o informació al respecte, amb un ø. Taula 19 . Diagnòstic de l’àmbit d’actuació dels programes, segons eixos del PJG. A B C D Canvi institucional Atenció a la dona en situació de vulnerabilitat ✔ ✔ ✔ ✔ Comunicació corporativa ø ø ø ✔ Estadístiques i estudis municipals ✔ ø ø ✔ Promoció de les dones ✔ ✔ ✔ ✔ Relacions institucionals ✔ ✔ ✔ ✔ Serveis d’organització i recursos humans ✔ ✔ ✔ ✔ Economia per la vida i organització del temps Atenció a les persones discapacitades ✔ ✔ ✔ ✔ Foment creixement econòmic i sectors estratègics ✔ ✔ ✔ ✔ Foment de l’economia cooperativa, social i solidària ✔ ✔ ✔ ✔ Mercats, proveïments i llotges ✔ ✔ ø ✔ Promoció de la gent gran ✔ ✔ ✔ ✔ Serveis Socials bàsics ✔ ✔ ✔ ✔ Suport Ocupació i Empresa ✔ ✔ ✔ ✔ Ciutat de drets Arts escèniques i música ✔ ✔ ✔ ✔ Atenció a la immigració i a refugiats ✔ ✔ ✔ ✔ Biblioteques ✔ ✔ ✔ ✔ Centres cívics ✔ ✔ ✔ ✔ 31 Esdeveniments esportius ✔ ✔ ✔ ✔ Formació d’adults ✔ ✔ ø ✔ Funcionament d’escoles bressol municipals ✔ ✔ ø ✔ Instal·lacions esportives ✔ ✔ ✔ ✔ Museus i arts plàstiques ✔ ✔ ✔ ✔ Promoció cultural ✔ ✔ ✔ ✔ Promoció i atenció a la joventut ✘ ✔ ✔ ✔ Promoció i foment de l’esport ✔ ✔ ✔ ✔ Promoció i gestió d'habitatge de protecció pública ✔ ✔ ø ✔ Promoció i participació d’infància i adolescència ✘ ✔ ✔ ✔ Promoció i protecció de la salut ✔ ✔ ✔ ✔ Promoció social de la immigració ✔ ✔ ✔ ✔ Relació amb la ciutadania i les entitats ✔ ✔ ✔ ✔ Serveis complementaris d'educació ø ✔ ø ✔ Barris habitables i inclusius Altres transports de viatgers ✔ ✔ ø ø Educació ambiental ø ✔ ✔ ✔ Mobilitat ✔ ✔ ø ✔ Neteja Viària ✔ ø ø ✔ Prevenció de la delinqüència ✔ ✔ ✔ ✔ Seguretat ciutadana ✔ ✔ ✔ ✔ Transport col·lectiu urbà de viatgers ✔ ✔ ø ✔ 5.3.2 Anàlisi de la incorporació de la perspectiva de gènere a cada programa de despesa. Aquesta anàlisi consisteix en valorar en quin grau els programes de despesa tenen incorporada la perspectiva de gènere. Com que els Districtes tenen competències de gestió en aquells àmbits que els han estat delegats o desconcentrats37, alguns programes de despesa són gestionats tant des de les Àrees com des dels Districtes (fet que suposa que siguin “orgànics” diferents38). Per això, la incorporació de la perspectiva de gènere als programes de despesa pot fer-se de diferents maneres o en diferents graus en funció del context, les necessitats i les prioritats de cada orgànic. Tenint en compte aquesta realitat, l’avaluació de la incorporació de la perspectiva de gènere no es fa pel programa de despesa en general sinó en funció de la fitxa de gènere 37 Articles 1 i 3 de les Normes Reguladores del Funcionament dels Districtes. Consultables a: https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/sites/default/files/NormesReguladoresDistrictesAjBarcelona.pdf 38 Els programes de Districte pertanyen als orgànics que comencen amb el codi 06. En tots els altres casos es tracta d’Àrees. 32 omplerta per part de cada orgànic. En concret, s’analitza si cada orgànic, en la seva fitxa de programa: A. Visibilitza diferències. És a dir, descriu o fa ús de dades desagregades per sexe que permeten identificar les diferències entre dones i homes en l’àmbit del programa. B. Visibilitza desigualtats. O sigui, si les diferències que mostren les dades s’analitzen en clau de gènere i identifiquen les desigualtats entre dones i homes en l’àmbit en qüestió. C. Fa propostes d’actuació per a revertir aquestes desigualtats. D. Destina pressupost a les actuacions per la igualtat i quina quantitat concreta. El resultat d’aquesta valoració es presenta a la taula següent. Taula 20. Incorporació de la perspectiva de gènere als programes, per orgànics i segons eixos del PJG. Orgànic39 A B C D Canvi institucional Atenció a la dona en situació de vulnerabilitat 0100 ✔ ✔ ✔ 222.168,00 € Atenció a la dona en situació de vulnerabilitat 0200 ✔ ✔ ✔ 6.115.000,00 € Comunicació corporativa 0200 ✔ ✘ ✔ 80.000 € Comunicació corporativa 0602 ✔ ✔ ✔ 20.000,00 € Comunicació corporativa 0605 ✘ ✘ ✔ - € Estadístiques i estudis municipals 0100 ✔ ✘ ✔ 275.000 € Promoció de les dones 0200 ✔ ✔ ✔ 616.682,87 € Promoció de les dones 0601 ✔ ✔ ✔ 14.000,00 € Promoció de les dones 0602 ✔ ✔ ✔ 9.500,00 € Promoció de les dones 0605 ✔ ✔ ✔ 1.000,00 € Promoció de les dones 0606 ✔ ✔ ✔ 52.635,00 € Promoció de les dones 0610 ✔ ✔ ✔ 10.000,00 € Relacions institucionals 0705 ✔ ✔ ✔ - € Serveis d’organització i recursos humans 0707 ✔ ✔ ✔ 100.000,00 € Economia per la vida i organització del temps Atenció a les persones discapacitades 0200 ✔ ✔ ✔ 5.041.849,25 € Atenció a les persones discapacitades 0605 ✔ ✔ ✔ 5.000,00 € Foment creixement econòmic i sectors estratègics 0700 ✔ ✔ ✔ 25.000 € Foment de l’economia cooperativa, social i solidària 0200 ✔ ✔ ✔ 320.584,77 € Foment de l’economia cooperativa, social i solidària 0700 ✔ ✔ ✔ 1.159.000,00 € Mercats, proveïments i llotges 0700 ✔ ✔ ✔ 188.350 € Promoció de la gent gran 0601 ✔ ✔ ✔ 1.800,00 € Promoció de la gent gran 0602 ✔ ✔ ✔ 9.100,00 € Promoció de la gent gran 0606 ✔ ✔ ✔ 9.500,00 € 39 Es presenten en negreta els programes pressupostaris i orgànics que es van seleccionar inicialment. 33 Serveis Socials bàsics 0200 ✔ ✘ ✔ 4.857.000,00 € Suport Ocupació i Empresa 0700 ✔ ✔ ✔ 747.554,52 € Ciutat de drets Arts escèniques i música 0800 ✔ ✘ ✔ 3.230.000 € Atenció a la immigració i a refugiats 0200 ✔ ✔ ✔ 65.873,85 € Biblioteques 0602 ✔ ✔ ✔ 350,00 € Centres cívics 0602 ✔ ✔ ✔ 25.000,00 € Centres cívics 0606 ✘ ✘ ✘ - € Esdeveniments esportius 0300 ✔ ✘ ✔ 336.878 € Formació d’adults 0800 ✔ ✘ ✘ - € Funcionament d’escoles bressol municipals 0800 ✔ ✘ ✔ 165.084,45 € Instal·lacions esportives 0605 ✔ ✔ ✔ 5.000,00 € Museus i arts plàstiques 0800 ✔ ✘ ✔ 924.900,00 € Promoció cultural 0602 ✔ ✔ ✔ 750,00 € Promoció cultural 0800 ✔ ✘ ✔ 622.000,00 € Promoció i atenció a la joventut 0602 ✔ ✔ ✔ 1.000,00 € Promoció i foment de l’esport 0300 ✔ ✔ ✔ 206.000 € Promoció i foment de l’esport 0606 ✔ ✔ ✘ - € Promoció i gestió d'habitatge de protecció pública 0202 ✔ ✘ ✔ 8.728.604,99 € Promoció i participació d’infància i adolescència 0602 ✔ ✔ ✔ 25.000,00 € Promoció i participació d’infància i adolescència 0605 ✔ ✔ ✔ 91.955,50 € Promoció i participació d’infància i adolescència 0606 ✔ ✔ ✔ 1.000,00 € Promoció i protecció de la salut 0200 ✔ ✔ ✔ 1.275.000,00 € Promoció social de la immigració 0602 ✔ ✔ ✘ - € Relació amb la ciutadania i les entitats 0602 ✔ ✔ ✔ 20.500,00 € Relació amb la ciutadania i les entitats 0800 ✔ ✔ ✔ 462.727,12 € Serveis complementaris d'educació 0800 FITXA NO REBUDA Barris habitables i inclusius Altres transports de viatgers 0504 ✔ ✘ ✔ 13.424.690,43 € Educació ambiental 0606 ✘ ✘ ✔ - € Mobilitat 0504 ✔ ✘ ✔ 2.004.339,38 € Neteja Viària 0502 ✔ ✘ ✘ - € Prevenció de la delinqüència 0400 ✔ ✔ ✔ 189.985,01 € Seguretat ciutadana 0400 ✔ ✔ ✔ 39.000 € Transport col·lectiu urbà de viatgers 0504 ✔ ✘ ✔ - € 5.3.3 Previsió de resultats Sobre la base de les dues anàlisis anteriors, aquest pas consisteix a estimar si amb l’execució de cada programa de despesa s’espera que es transformin de manera efectiva les desigualtats de gènere detectades. Es tracta de valorar si, amb l’aplicació del programa 34 per a cadascun dels orgànics inclosos, d’una banda, es millorarà la situació de les dones en els quatre àmbits analitzats en el diagnòstic i, de l’altra, es contribuirà al compliment dels objectius de gènere definits al PJG. L’estimació de resultats es fa mitjançant els indicadors previstos a la fitxa pressupostària de gènere, que s’han de complimentar amb els resultats reals de l’any 2018, els previstos pel 2019 i els esperats pel 2020. Concretament, s’avalua si els indicadors mostren que: A. Millora l’equilibri de dones i homes en l’àmbit d’actuació. B. Millora l’accés als recursos per part de les dones (esfera econòmica o material). C. S’afavoreix la participació de les dones en la presa de decisions (esfera política o participativa). D. S’esperen canvis en les normes socials i valors (esfera ideològica o cultural). E. Es contribueix als objectius del PJG. Per als ítems A-D, l’anàlisi dels indicadors es fa respecte d’aquells aspectes que en la diagnosi s’ha detectat que hi ha desigualtats de gènere, a fi de determinar si amb l’acció del programa les desigualtats esmentades es transformaran. Quan millori la situació de les dones en l’àmbit d’actuació, s’assenyala amb un símbol d’aprovació (✔ ); quan la situació no millora, amb una creu (✘), i quan no s’aporten indicadors o bé no són rellevants, amb un ø. L’ítem E s’analitza en general, a partir del conjunt d’accions i indicadors que aporta cada fitxa de programa. Els resultats de l’anàlisi es presenten a la taula següent. Taula 21. Previsió de resultats als programes i orgànics, segons eixos del PJG. Orgànic40 A B C D E Canvi institucional Atenció a la dona en situació de vulnerabilitat 0100 ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ Atenció a la dona en situació de vulnerabilitat 0200 ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ Comunicació corporativa 0200 ✘ ✘ ✘ ✘ ✘ Comunicació corporativa 0602 ✘ ✘ ✘ ✔ ✔ Comunicació corporativa 0605 ✘ ✘ ✘ ✘ ✘ Estadístiques i estudis municipals 0100 ✘ ✘ ✘ ✘ ✔ Promoció de les dones 0200 ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ Promoció de les dones 0601 ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ Promoció de les dones 0602 ✘ ✘ ✘ ✘ ✘ Promoció de les dones 0605 ✘ ✘ ✘ ✘ ✘ Promoció de les dones 0606 ✘ ✘ ✘ ✘ ✘ Promoció de les dones 0610 ✘ ✘ ✘ ✘ ✘ Relacions institucionals 0705 ✔ ✔ ✘ ✔ ✔ Serveis d’organització i recursos humans 0707 ✘ ✘ ✘ ✘ ✘ 40 Es presenten en negreta els programes pressupostaris i orgànics que es van seleccionar inicialment. 35 Economia per la vida i organització del temps Atenció a les persones discapacitades 0200 ✔ ✔ ø ø ✔ Atenció a les persones discapacitades 0605 ✔ ✘ ✘ ✔ ✔ Foment creixement econòmic i sectors estratègics 0700 ✘ ✘ ✘ ✘ ✔ Foment de l’economia cooperativa, social i solidària 0200 ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ Foment de l’economia cooperativa, social i solidària 0700 ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ Mercats, proveïments i llotges 0700 ✘ ✔ ✘ ✘ ✔ Promoció de la gent gran 0601 ✘ ✔ ✔ ✔ ✔ Promoció de la gent gran 0602 ✘ ✘ ✘ ✘ ✘ Promoció de la gent gran 0606 ✘ ✘ ✘ ✘ ✘ Serveis Socials bàsics 0200 ✔ ✘ ✘ ✘ ✔ Suport Ocupació i Empresa 0700 ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ Ciutat de drets Arts escèniques i música 0800 ✔ ✔ ✘ ✘ ✔ Atenció a la immigració i a refugiats 0200 ✔ ✔ ✘ ✔ ✔ Biblioteques 0602 ✘ ✘ ✘ ✘ ✘ Centres cívics 0602 ✘ ✘ ✘ ✘ ✘ Centres cívics 0606 ✘ ✘ ✘ ✘ ✘ Esdeveniments esportius 0300 ✔ ✘ ✘ ✔ ✔ Formació d’adults 0800 ✘ ✘ ✘ ✘ ø Funcionament d’escoles bressol municipals 0800 ✘ ✔ ø ø ✔ Instal·lacions esportives 0605 ✔ ✘ ✘ ✘ ✘ Museus i arts plàstiques 0800 ✘ ✘ ✔ ✔ ✔ Promoció cultural 0602 ✘ ✘ ✘ ✘ ✘ Promoció cultural 0800 ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ Promoció i atenció a la joventut 0602 ✘ ✘ ✘ ✘ ✘ Promoció i foment de l’esport 0300 ✔ ✔ ✘ ✘ ✔ Promoció i foment de l’esport 0606 ✔ ✘ ✘ ✘ ✔ Promoció i gestió d'habitatge de protecció pública 0202 ✘ ✘ ø ✔ ✔ Promoció i participació d’infància i adolescència 0602 ✘ ✘ ✘ ✘ ✘ Promoció i participació d’infància i adolescència 0605 ✔ ✘ ✘ ✘ ✘ Promoció i participació d’infància i adolescència 0606 ✔ ✘ ✘ ✘ ✔ Promoció i protecció de la salut 0200 ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ Promoció social de la immigració 0602 ✘ ✘ ✘ ✘ ✘ Relació amb la ciutadania i les entitats 0602 ✘ ✘ ✘ ✘ ✘ Relació amb la ciutadania i les entitats 0800 ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ Serveis complementaris d'educació 0800 FITXA NO REBUDA Barris habitables i inclusius Altres transports de viatgers 0504 ✔ ø ø ø ✔ Educació ambiental 0606 ✘ ✘ ✘ ✘ ✘ 36 Mobilitat 0504 ✔ ✘ ✘ ✘ ø Neteja Viària 0502 ✘ ✘ ✘ ✘ ø Prevenció de la delinqüència 0400 ✔ ✔ ø ✔ ✔ Seguretat ciutadana 0400 ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ Transport col·lectiu urbà de viatgers 0504 ✔ ✔ ✘ ø ✔ 5.4 Resultats de l’anàlisi d’impacte de gènere global En aquest apartat es presenten els resultats globals de l’anàlisi de l’impacte de gènere dels programes de despesa, a fi de determinar en quin grau la despesa municipal incideix en l’eliminació de les desigualtats de gènere. Aquesta anàlisi es realitza des d’una doble vessant. La primera se centra en determinar l’impacte de gènere dels programes en el seu conjunt, mentre que la segona posa el focus en l’anàlisi del pressupost de les actuacions per la igualtat definides pels programes. 5.4.1 Programes transformadors i reproductors de desigualtats de gènere. Resultats qualitatius. La determinació de l’impacte de gènere dels programes es realitza sobre la base de les anàlisis presentades als apartats anteriors, seguint la taula de verificació que es presenta a l’Annex I (apartat 8.1.3.). Els programes es classifiquen en programes transformadors o reproductors de desigualtats. A grans trets, els programes transformadors de desigualtats són aquells que, com a mínim, identifiquen les diferències de gènere i inclouen accions amb pressupost per treballar-les, a fi d’incidir en una millora de la igualtat de gènere. Els programes reproductors de desigualtats, per contra, són aquells que no incorporen la perspectiva de gènere i, per tant, no identifiquen diferències i desigualtats entre dones i homes o, si ho fan, no es plantegen actuacions per incidir-hi. En cap cas es tracta de programes que conscientment vulguin augmentar les desigualtats de gènere, sinó de programes que no tenen incorporada aquesta mirada i que, per tant, no duen a terme accions suficients per assolir la igualtat de gènere en els seus àmbits d’actuació. Tenint en compte el que s’ha explicat anteriorment, com que un mateix programa pot ser gestionat per diversos orgànics, el seu impacte de gènere pot variar en funció de les prioritats, necessitats i contextos de cada Àrea o Districte. Per això, i amb l’objectiu d’una major precisió en l’anàlisi, s’ha optat per determinar l’impacte de gènere en base a cada fitxa omplerta per cada orgànic, enlloc de fer-ho per cada programa en el seu conjunt41. La taula següent conté la classificació dels programes analitzats per cada orgànic, segons el seu impacte de gènere. Els programes es classifiquen segons si són transformadors de desigualtats (amb impacte molt positiu o lleugerament positiu) o reproductors de 41 Això suposa una anàlisi de 55 fitxes pressupostàries en total, per això els resultats fan referència a aquestes 55 i no als 37 programes generals. 37 desigualtats (amb impacte molt negatiu o lleugerament negatiu). S’ha inclòs una darrera categoria pels programes pels quals no es pot valorar l’impacte ja que a la fitxa de gènere manca informació necessària per determinar-ho. En aquests casos es fa necessari fer un acompanyament a les persones que els gestionen per tal de seguir millorant els sistemes d’informació existents. Taula 22. Programes classificats per orgànic, segons el seu impacte de gènere. TRANSFORMADOR DE DESIGUALTATS Molt positiu Atenció a la dona en situació de vulnerabilitat 0100 Atenció a la dona en situació de vulnerabilitat 0200 Atenció a la immigració i a refugiats 0200 Atenció a les persones discapacitades 0200 Foment de l’economia cooperativa, social i solidària 0700 Foment de l’economia cooperativa, social i solidària 0200 Prevenció de la delinqüència 0400 Promoció de les dones 0601 Promoció de les dones 0200 Promoció i foment de l’esport 0300 Promoció i protecció de la salut 0200 Relació amb la ciutadania i les entitats 0800 Seguretat ciutadana 0400 Suport Ocupació i Empresa 0700 Lleugerament positiu Altres transports de viatgers 0504 Arts escèniques i música 0800 Atenció a les persones discapacitades 0605 Centres cívics 0602 Comunicació corporativa 0200 Comunicació corporativa 0602 Esdeveniments esportius 0300 Estadístiques i estudis municipals 0100 Foment creixement econòmic i sectors estratègics 0700 Funcionament d’escoles bressol municipals 0800 Instal·lacions esportives 0605 Mercats, proveïments i llotges 0700 Mobilitat 0504 Museus i arts plàstiques 0800 Promoció cultural 0602 Promoció cultural 0800 Promoció de la gent gran 0601 Promoció de la gent gran 0602 Promoció de la gent gran 0606 Promoció de les dones 0602 38 Promoció de les dones 0605 Promoció de les dones 0606 Promoció de les dones 0610 Promoció i atenció a la joventut 0602 Promoció i gestió d'habitatge de protecció pública 0202 Promoció i participació d’infància i adolescència 0602 Promoció i participació d’infància i adolescència 0605 Promoció i participació d’infància i adolescència 0606 Relació amb la ciutadania i les entitats 0602 Relacions institucionals 0705 Serveis d’organització i recursos humans 0707 Serveis Socials bàsics 0200 Transport col·lectiu urbà de viatgers 0504 REPRODUCTOR DE DESIGUALTATS Lleugerament negatiu Formació d’adults 0800 Neteja Viària 0502 NO ES POT VALORAR Biblioteques 0602 Centres cívics 0606 Comunicació corporativa 0605 Educació ambiental 0606 Promoció i foment de l’esport 0606 Promoció social de la immigració 0602 FITXA NO REBUDA Serveis complementaris d'educació 0800 Justificació dels casos de programes reproductors de desigualtats Formació d’adults  Tot i que a la fitxa s’assenyala que el programa ofereix oportunitats per les dones, no es visibilitzen, de forma explícita o implícita, les diferències o desigualtats existents en l’àmbit d’intervenció del programa, com per exemple el fet que, si bé les dones, en general, tenen major nivell formatiu que els homes, són majoria entre la població sense estudis. A part de mancar aquesta diagnosi, el programa no planteja cap actuació ni assigna cap quantitat a fer front a possibles desigualtats de gènere o diferències entre dones i homes. Per últim, i de forma addicional, només s’aporta un indicador les dades del qual marquen certa tendència a l’alça en el nombre de dones formades però sense que això es pugui fonamentar en cap actuació expressa. 39 Neteja viària  Si bé la fitxa consigna la voluntat d’incorporar i fer efectives clàusules de gènere en els plecs que regiran el nou contracte de neteja, aquesta proposta inicial, que tampoc es tradueix en una acció pressupostada, no es basa en una diagnosi que visibilitzi, de forma implícita o explícita, diferències o desigualtats de gènere en aquest àmbit. És a dir, no s’identifiquen desigualtats o diferències entre homes i dones ni en la gestió i prestació del servei de neteja ni en l’àmbit de polítiques públiques de neteja i recollida de residus. D’altra banda, si bé la bateria d’indicadors proposada és molt pertinent, aquesta no està complimentada i, per tant, no s’aporta cap dada que demostri una tendència a la millora. Tot i que es tracta d’un únic programa, el seu volum pressupostari, de més de 80 milions d’euros, fa que tingui un pes significatiu en el pressupost global analitzat. Justificació dels casos de programes pels quals no es pot valorar l’impacte En tots els casos es tracta de fitxes de gènere omplertes de forma voluntària per part de les seves persones gestores o responsables en les que manca informació necessària per poder determinar l’impacte. En aquest sentit, són fitxes de programa en les quals, per exemple, no es consigna cap tipus de diagnosi, ni de forma implícita o explícita, o bé no es proposen actuacions per fer front a les desigualtats sobre les que intervé el programa. En últim terme, tampoc s’aporten indicadors o bé aquests no són rellevants o no estan complimentats. Per tot plegat, s’ha considerat que la informació aportada era excessivament escassa per fer una valoració ben fonamentada. Serà necessari, doncs, programar i dur a terme accions de formació i acompanyament metodològic adreçades a les persones gestores o responsables d’aquests programes però també obertes al conjunt de personal implicat en el procés pressupostari susceptible d’activar la pestanya de gènere a futur. 5.4.2 Programes transformadors i reproductors de desigualtats de gènere. Resultats quantitatius. Un cop presentats els diferents programes segons el seu impacte de gènere, l’anàlisi agregada dels programes de despesa per orgànic42 posa de manifest que la majoria de programes (47 dels 55), és a dir, un 85,45%, són transformadors de desigualtats, mentre que 2 programes, que representen un 3,64% del total, són reproductors. Si s’observen els programes transformadors de desigualtats, n’hi ha 33, un 60,00% del total, que tenen un impacte de gènere lleugerament positiu. Es tracta de programes que identifiquen diferències de gènere en el seu àmbit d’actuació i inclouen accions amb pressupost per treballar-les. Els 14 programes restants, un 25,45% del total, tenen un impacte molt positiu, ja que a banda d’identificar diferències, visibilitzen desigualtats, pressuposten accions i preveuen indicadors que permeten demostrar una millora de la situació de les dones respecte a les desigualtats detectades. 42 55 fitxes pressupostàries en total. 40 Aquests resultats queden recollits a la taula següent que també mostra que no hi ha cap programa amb impacte de gènere molt negatiu. Taula 23. Nombre de programes per orgànic, segons el seu impacte de gènere. Nombre de programes % de Impacte de gènere per orgànic programes Lleugerament positiu 33 60,00% Transformador Molt positiu 14 25,45% de desigualtats Total 47 85,45% Lleugerament negatiu 2 3,64% Reproductor de Molt negatiu 0 0% desigualtats Total 2 3,64% No es pot valorar 6 10,91% Total 55 100% La distribució de l’impacte de gènere dels programes analitzats per eixos del PJG, il·lustrat a la taula següent, mostra que tots els eixos tenen una majoria de programes transformadors de desigualtats. Així mateix, els eixos de Canvi institucional i d’Economia per la vida i organització del temps no compten amb cap programa reproductor de desigualtats. Els dos programes reproductors, per tant, es troben als eixos de Ciutat de drets i Barris habitables i inclusius. Taula 24. Nombre de programes, segons el seu impacte de gènere, per eixos del PJG Nombre de % de programes Eix del PJG Impacte de gènere programes de l'eix Transformador 13 92,86% Reproductor 0 0,00% Canvi institucional No es pot valorar 1 7,14% Total 14 100,00% Transformador 11 100,00% Economia per la vida i Reproductor 0 0,00% organització del temps No es pot valorar 0 0,00% Total 11 100,00% Transformador 18 78,26% Reproductor 1 4,35% Ciutat de drets No es pot valorar 4 17,39% Total 23 100,00% Transformador 5 71,43% Barris habitables i Reproductor 1 14,29% inclusius No es pot valorar 1 14,29% Total 7 100% 41 5.4.3 Pressupost destinat als programes transformadors i reproductors de desigualtats Tal com mostra la taula següent, 649.804.591,05 €, un 88,71% del pressupost analitzat és transformador de desigualtats, mentre que 81.853.391,70€, un 11,17% n’és reproductor. Del pressupost transformador, 516.219.618,85€, un 70,47% del total té un impacte lleugerament positiu, i 133.584.972,20 €, un 18,24% molt positiu. En el cas del pressupost reproductor de desigualtats, aquest íntegrament té un impacte lleugerament negatiu al no existir cap programa amb impacte molt negatiu. Taula 25. Pressupost assignat segons l’impacte de gènere. Pressupost % de Pressupost Impacte de gènere dels Capítols 2 i 4 dels Capítols 2 i 4 Lleugerament positiu 516.219.618,85 € 70,47% Transformador de Molt positiu 133.584.972,20 € 18,24% desigualtats Total 649.804.591,05 € 88,71% Lleugerament negatiu 81.853.391,70 € 11,17% Reproductor de Molt negatiu - € 0% desigualtats Total 81.853.391,70 € 11,17% No es pot valorar 838.437,84 € 0,11% Total 732.496.420,59 € 100% La distribució del pressupost per impacte de gènere dels programes i eixos del PJG, il·lustrat a la taula següent, mostra que pels eixos de Canvi institucional, Ciutat de drets i Economia per la vida i organització del temps, pràcticament tot el pressupost es concentra en els programes transformadors de desigualtats (un 99,11%, un 100% i un 99,02%, respectivament). En el cas de l’eix de Barris habitables i inclusius, el pressupost dels programes transformadors és també superior al dels reproductors, però en menor mesura (un 71,95% i un 28,03%, respectivament). Taula 26. Pressupost assignat, segons el seu impacte de gènere, per eixos del PJG. Pressupost % de pressupost Eix del PJG Impacte de gènere Capítols 2 i 4 de l'eix Transformador 12.286.775,23 € 99,11% Reproductor - € 0% Canvi institucional No es pot valorar 110.242,00 € 0,89% Total 12.397.017,23 € 100% Transformador 221.436.265,83 € 100% Economia per la vida i Reproductor - € 0% organització del temps No es pot valorar - € 0% Total 221.436.265,83 € 100% 42 Transformador 209.508.753,25 € 99,02% Reproductor 1.374.713,47 € 0,65% Ciutat de drets No es pot valorar 690.095,84 € 0,33% Total 211.573.562,56 € 100% Transformador 206.572.796,74 € 71,95% Barris habitables i Reproductor 80.478.678,23 € 28,03% inclusius No es pot valorar 38.100,00 € 0,01% Total 287.089.574,97 € 100% Per altra banda, el gràfic següent permet observar que, en el cas dels programes transformadors de desigualtats, globalment hi ha força equilibri entre el número de programes i la proporció de pressupost que aquests aglutinen. D’aquesta manera, els programes tendents a la igualtat, que són majoria, també concentren la majoria del pressupost analitzat. Els programes amb impacte de gènere lleugerament positiu concentren força més pressupost que els programes amb impacte molt positiu. En el cas dels programes reproductors de desigualtats, en canvi, el percentatge del seu pressupost és major que la proporció de programes que aquests representen. Això vol dir que són pocs programes (només 2) però que tenen un pressupost significatiu (suposant el 11,17% del total). Finalment, en relació als programes pels quals no es pot valorar l’impacte de gènere, la seva significació pressupostària és pràcticament nul·la (un 0,11% del total de pressupost). Gràfic 4. Comparació del % del nombre de programes i del pressupost assignat, segons el seu impacte de gènere. % de programes % de pressupost 80,00% 60,00% 40,00% 20,00% 0,00% Lleugerament Molt positiu Lleugerament Molt negatiu positiu negatiu Transformador Reproductor No es pot valorar Si es realitza la mateixa anàlisi per eixos del PJG, tal com mostra el gràfic següent, es poden subratllar diversos aspectes. En primer lloc, és remarcable que, per tots els eixos, el 43 pressupost assignat a programes transformadors de desigualtats és superior al % que aquests programes representen en nombre. Per exemple, en el cas de l’eix de Canvi institucional, hi ha un 7,14% de programes transformadors, mentre que pel 92,86% restant no se’n pot valorar l’impacte. Però en pressupost, aquests últims representen menys de l’1% del total de l’eix i el 99,11% del pressupost de l’eix de Canvi institucional és transformador de desigualtats. En el cas de l’eix de Ciutat de drets es repeteix una situació similar, ja que mentre que en termes de programes el 78,26% són transformadors de desigualtats, en termes de pressupost, els transformadors suposen un 99,02% del total de pressupost de l’eix. D’altra banda, només hi ha un cas en que, pressupostàriament, la quantitat assignada a programes reproductors supera el % d’aquests programes en nombre; es tracta de l’eix de Barris habitables i inclusius. Si bé en termes de programes, els reproductors només suposen un 14,29% del total de programes de l’eix, pressupostàriament aquests suposen quasi el doble, un 28,03% del pressupost de l’eix. Així doncs, l’únic programa reproductor de l’eix de Barris habitables i inclusius té una dotació pressupostària important, suposant un pes de quasi un terç del total de pressupost de l’eix. Gràfic 5. Comparació del % de programes i pressupost, segons el seu impacte de gènere i per eixos del PJG. Pressupost 99,11% 0,89% Programes 7,14% 92,86% Pressupost 100% Programes 100% 0,33% Pressupost 99,02% 0,65% Programes 78,26% 4,35% 17,39% Pressupost 71,95% 28,03% 0,01% Programes 71,43% 14,29% 14,29% 0% 25% 50% 75% 100% Transformador Reproductor No es pot valorar 5.4.4 Accions per a la igualtat Pràcticament la totalitat de les fitxes de programa analitzades (52 de 55, és a dir, el 94,55%) han determinat que existeixen diferències entre dones i homes en els seus àmbits d’actuació. Un 90,91% dels programes (50 de 55) tenen planificada alguna actuació orientada a fomentar la igualtat de gènere. Si es tenen en compte els programes que 44 Barris Economia per habitable la vida i s i organització Canvi inclusius Ciutat de drets del temps institucional projecten accions per la igualtat assignant-hi pressupost, la xifra es redueix fins a 46 programes, els quals suposen un 83,64% del total. Els programes analitzats, globalment, han previst dur a terme fins a 173 actuacions per a la igualtat, 141 de les quals disposen de pressupost43. Concretament, a l’any 2020 es preveu destinar un pressupost de 51.726.363,14 € a accions per fomentar la igualtat. Aquesta quantitat suposa un 7,06% del pressupost total analitzat. La taula següent mostra les actuacions projectades pels diversos programes en funció de si són directes o indirectes. S’entén per accions directes aquelles orientades específicament a revertir les desigualtats entre dones i homes, com per exemple, promoure que les dones grans estiguin en llocs de decisió. Per contra, les accions indirectes són aquelles orientades a polítiques de temps, de cures o altres aspectes que afecten a les dones, per exemple, pel seu rol social assignat a la cura. Taula 27. Pressupost assignat i nombre de les accions per afavorir la igualtat, segons si són directes o indirectes. Incidència Nombre d’accions % del nombre Pressupost % del pressupost Directa 101 58,38% 12.747.533,99 € 24,64% Indirecta 72 41,62% 38.978.829,15 € 75,36% Total 173 100,00% 51.726.363,14 € 100,00% De les 173 accions per la igualtat previstes, 101 (un 58,38%) tenen una incidència directa en la reducció de les desigualtats i 72 (un 41,62%) la tenen de forma indirecta. Alguns exemples d'accions amb incidència directa són el Protocol contra les violències masclistes del programa de promoció de les dones, la Incubació d'empreses creades per dones del programa Suport Ocupació i Empresa o l’atenció a dones reagrupades dins del projecte de reagrupament familiar del programa Atenció a la immigració i a refugiats. Per altra banda, alguns exemples d'accions indirectes són les accions per desplegar l'estratègia de suport a persones que cuiden familiars malalts o dependents del programa Foment de l’economia cooperativa, social i solidària, treballar amb les famílies per la implicació dels pares en la coeducació dels seus infants, del programa Promoció i participació de la infància i adolescència, o bé la millora de les competències dels i les tècniques d'inserció en els processos de selecció i inserció laboral amb perspectiva de gènere del programa Atenció a les persones discapacitades. Pressupostàriament, el 24,64% del pressupost té una incidència directa i el 75,36% indirecta. Algunes de les accions destinen tot el pressupost que tenen assignat a la promoció de la igualtat de gènere, mentre que d’altres ho fan parcialment, donat que part dels continguts de l’acció obeeixen a objectius no necessàriament de promoció de la igualtat. La taula següent les classifica segons aquest criteri. 43 A l’Annex IV es troba la llista exhaustiva de les 173 accions proposades pels programes, amb el pressupost, la seva incidència i la imputació 45 Taula 28. Pressupost assignat i nombre de les accions per afavorir la igualtat, segons si són d’imputació parcial o total. Nombre Tipus d’imputació % del nombre Pressupost % del pressupost d’accions Imputació parcial 62 35,84% 32.717.925,12 € 63,25% Imputació total 111 64,16% 19.008.438,02 € 36,75% Total 173 100,00% 51.726.363,14 € 100,00% S’observa que el 64,16% de les accions (111) destinen tot el seu pressupost a la promoció de la igualtat de gènere mentre que el 35,84% restant (62 actuacions) ho fa de forma parcial. Quan es fa aquesta anàlisi tenint en compte el pressupost, s’inverteix aquesta proporció ja que la imputació total a la igualtat només suposa el 36,75% del pressupost de les accions, mentre que la imputació parcial passa a ser del 63,25%. Per altra banda, és interessant conèixer el públic a qui va dirigit aquestes accions per a la igualtat. L’estratègia de transversalització de gènere té per objectiu incidir en tots els àmbits d’acció política, i a tots els nivells. Per això, sovint es troben polítiques que, malgrat estar destinades a la igualtat de gènere, no van directament dirigides a les dones, sinó que s’orienten cap a la pròpia administració, cap a diversos col·lectius, o cap a la ciutadania en general. En aquest sentit, tal com mostra la taula següent, la majoria d’accions per la igualtat (74) es destinen a grups concrets de persones (dones, gent gran, etc.), els quals representen el 42,77% del total d’accions i el 42,20% del pressupost total. D’altra banda, es plantegen 69 accions adreçades a la ciutadania en general, que suposen el 39,88% del total d’accions però que representen més de la meitat del pressupost, el 56,95% d’aquest. Les accions que compten amb menor dotació pressupostària són les de caràcter intern del propi Ajuntament que, tot i ser el 17,34% del total, només representen el 0,85% del pressupost del conjunt d’accions. Taula 29. Pressupost assignat i nombre de les accions per afavorir la igualtat, segons a qui van dirigides. Nombre A qui van dirigides % del nombre Pressupost % del pressupost d’accions Ciutadania 69 39,88% 29.459.596,11 € 56,95% Grups de persones 74 42,77% 21.829.039,91 € 42,20% Interna 30 17,34% 437.727,12 € 0,85% Total 173 100,00% 51.726.363,14 € 100,00% Entre les actuacions destinades als grups de persones, les dirigides a les dones són les majoritàries tant en número com en pressupost. Suposen un 36,49% del total d’accions i un 34,27% del pressupost (quasi 7 milions i mig d’euros). Altres grups de persones que concentren accions però no pressupost són infància i joventut i gent gran. En termes pressupostaris, les accions destinades a altres col·lectius (com persones amb dificultats d’inserció al mercat de treball o persones transexuals), juntament amb les dirigides a persones amb discapacitat, concentren el 50% del pressupost total. 46 Taula 30. Pressupost assignat i nombre de les accions per afavorir la igualtat, segons a quin grup de persones van dirigides. Grups de Nombre % del nombre Pressupost % del pressupost persones d’accions Dones 27 36,49% 7.480.018,95 € 34,27% Famílies 2 2,70% 257.039,95 € 1,18% Famílies 2 2,70% 1.770.000,00 € 8,11% monoparentals Gent gran 8 10,81% 220.500,00 € 1,01% Infància i 13 17,57% 209.322,57 € 0,96% joventut Persones amb 4 5,41% 4.669.041,39 € 21,39% discapacitat Persones 6 8,11% 743.392,63 € 3,41% cuidadores Persones en risc 3 4,05% 131.974,42 € 0,60% d'exclusió social Altres 9 12,16% 6.347.750,00 € 29,08% Total 74 100,00% 21.829.039,91 € 100,00% L’anàlisi de les accions i pressupost per la igualtat per eixos del PJG posa de manifest que les accions previstes a l’eix de Barris habitables i inclusius són les més ben dotades pressupostàriament. En aquest sentit, tot i tractar-se de només 22 accions (un 12,72% del total), pressupostàriament, aquestes suposen el 30,27% del total de pressupost. A l’eix de Ciutat de drets, hi ha força equilibri, ja que aglutina el 34,68% de les accions i el 31,29% del pressupost. Per altra banda, l’eix de Canvi institucional, tot i tenir 43 accions (que representen quasi una quarta part del total), aquestes estan poc dotades pressupostàriament, representant un 14,53% del pressupost global. Taula 31. Accions per la igualtat i pressupost assignat, segons eixos del PJG. Nombre % del % del Eix del PJG Pressupost d’accions nombre pressupost Canvi institucional 43 24,86% 7.515.985,87 € 14,53% Economia per la vida i 48 27,75% 12.364.738,54 € 23,90% organització del temps Ciutat de drets 60 34,68% 16.187.623,91 € 31,29% Barris habitables i inclusius 22 12,72% 15.658.014,82 € 30,27% Total 173 100% 51.726.363,14 € 100% 47 5.5 Principals resultats De l’anàlisi de l’impacte de gènere de la despesa dels Capítols 2 i 4 se’n desprenen els següents resultats principals:  S’ha analitzat una quantitat de 732 milions d’euros, fet que suposa un 39,28% de la totalitat dels Capítols 2 i 4.  L’anàlisi s’ha centrat en 37 programes de despesa, dels quals, 26 van ser seleccionats d’entrada i 11 més es van adherir voluntàriament a l’anàlisi durant el procés ordinari d’elaboració pressupostària. Com que un mateix programa pot ser gestionat per diversos orgànics i cada un omple la seva memòria de programa i, per tant, també la seva fitxa pressupostària de gènere, s’ha optat per fer l’anàlisi a partir de cada una de les fitxes de gènere rebudes, que són 55 en total.  La majoria de programes (47 dels 55, és a dir, un 85,45%), són transformadors de desigualtats, mentre que 2 programes (que representen un 3,64% del total) són reproductors.  Un 88,71% del pressupost analitzat (649.804.591,05€) és transformador de desigualtats, mentre que 11,17% (81.853.391,70€) n’és reproductor.  La gran majoria dels programes (50 de 55, un 90,91%) han planificat alguna actuació orientada a fomentar la igualtat de gènere.  Un 83,64% dels programes (46 de 55) projecten accions per la igualtat assignant- hi pressupost.  Globalment, s’han previst dur a terme 173 actuacions per a la igualtat, 141 de les quals disposen de pressupost.  Es destina un pressupost total de 51.726.363,14€ a accions per fomentar la igualtat. Aquesta quantitat suposa un 7,06% del pressupost total analitzat.  La majoria d’accions per la igualtat (74 de les 173) es destinen a grups concrets de persones (dones, gent gran, infància i joventut, etc.). Dins d’aquestes, les destinades a les dones són les majoritàries tant en nombre com en pressupost. 48 6 Conclusions En aquest capítol es presenten les principals conclusions de l’anàlisi realitzada. En primer lloc es plantegen les conclusions generals i, en segon terme, les referides als objectius secundaris que es plantejaven a l‘inici. 6.1 Conclusions generals El present informe d’impacte de gènere analitza el 46,35% (és a dir, 1.111.926.975,76 €) del total de les despeses corrents del pressupost de l’Ajuntament de Barcelona per a l’any 2020 (que és de 2.399.191.755,99€). L’estudi analitza la totalitat de la despesa de personal de 2019 i 37 programes de despesa44 dels Capítols 2 i 4 del pressupost municipal 2020. A continuació es resumeixen els resultats més significatius de l’anàlisi, a la vegada que es dona resposta a les preguntes que orienten els objectius generals de l’informe:  El pressupost que es destina al personal de l’Ajuntament és transformador o reproductor de desigualtats de gènere?  Quins programes són transformadors i reproductors de desigualtats de gènere?  Quin pressupost es destina als programes transformadors i reproductors de desigualtats de gènere? Impacte de gènere de la despesa de personal  Atenent els resultats de l’anàlisi de despesa de personal es pot concloure que és reproductora de desigualtats amb un impacte de gènere molt negatiu.  Les dones són un 35,85% de les persones que treballen a l’Ajuntament i reben un 33,37% del pressupost en Capítol 1. Per contra, els homes representen el 64,25% de la plantilla i, en canvi, reben el 66,63% del pressupost. Així, tot i que la situació ha millorat en relació als resultats que s’obtenien a l’Informe d’Impacte de Gènere del pressupost 2018, continua havent-hi un desajust de 2,48 punts percentuals entre la presència de les dones a la plantilla i el percentatge de pressupost de personal que reben.  Aquest desajust es reprodueix en el cas dels Organismes Autònoms i les Entitats Públiques Empresarials, essent de l’entorn del 5% als primers i del 2% a les segones.  Més enllà de les diferències en adjudicació pressupostària, l’impacte de gènere del pressupost de personal també s’ha valorat a través del concepte de bretxa salarial. 44 S’analitzen 37 programes però 55 fitxes pressupostàries de gènere, ja que un mateix programa en molts casos està gestionat per diferents Àrees i/o Districtes, i els resultats no són sempre els mateixos. 49  En aquest marc, la bretxa salarial de gènere, global de l’Ajuntament i els seus OOAA es situa en el 15,89%. Si es separa l’escala d’administració general amb l’escala especial de GUB i SPEIS, s’obté una bretxa del 17,45% en el primer cas i del 7,88% en el segon. Impacte de gènere per programes  El 85,45% dels programes analitzats (47 programes) són transformadors de desigualtats, i només un 3,64% (2 programes) són reproductors de desigualtats.  Un 60% dels programes (33) tenen un impacte de gènere lleugerament positiu i un 25,45% (14) tenen un impacte molt positiu.  Per contra, només 2 programes (que representen un 3,64% del total), són reproductors de desigualtats amb un impacte de gènere lleugerament negatiu.  No s’ha identificat cap programa amb un impacte de gènere molt negatiu.  De l’anàlisi per eixos del PJG, tots tenen una majoria de programes transformadors de desigualtats.  Els programes reproductors de desigualtats es troben als eixos de Ciutat de drets i Barris habitables i inclusius. Distribució del pressupost segons impacte de gènere  Un total de 649.804.591,05€, un 88,71% del pressupost analitzat és transformador de desigualtats.  Una quantitat de 516.219.618,85€, un 70,47% del total del pressupost analitzat té un impacte de gènere lleugerament positiu. 133.584.972,20 €, un 18,24% té un impacte de gènere molt positiu.  81.853.391,70 €, un 11,17% del total de pressupost analitzat és reproductor de desigualtats amb un impacte lleugerament negatiu.  Si es comparen els programes amb el pressupost assignat segons el seu impacte, en el cas dels programes transformadors de desigualtats, globalment hi ha equilibri entre el número de programes i la proporció de pressupost que aquests aglutinen. Els programes tendents a la igualtat, que són majoria, també concentren la major part del pressupost analitzat. Per contra, en els programes reproductors de desigualtats existeix un desequilibri significatiu, ja que tot i tractar-se només de 2 programes (un 3,64% del total), aquests tenen un pressupost substancialment major (suposant el 11,17% del total).  Als eixos de Canvi institucional, Ciutat de drets i Economia per la vida i organització del temps, pràcticament tot el pressupost es concentra en els programes transformadors de desigualtats (un 99,11%, un 100% i un 99,02%, respectivament).  A l’eix de Barris habitables i inclusius, el pressupost dels programes transformadors és també superior al dels reproductors, però en menor mesura (un 71,95% i un 28,03%, respectivament).  Comparant els programes amb el pressupost, per eixos del PJG, per tots els eixos, el pressupost assignat a programes transformadors de desigualtats és superior al % que aquests programes representen en nombre.  L’únic programa reproductor de l’eix de Barris habitables i inclusius té una dotació pressupostària important, suposant un pes de quasi un terç del total de pressupost de l’eix. 50 6.2 Conclusions objectius secundaris Per aprofundir en les conclusions, a continuació es dona resposta als objectius secundaris de l’informe. Les preguntes són les següents: o Quines actuacions plantegen els programes per assolir la igualtat? o Quina quantitat del pressupost analitzat es destina a aquestes actuacions per assolir la igualtat? o Quina quantitat del pressupost estudiat es destina directament i indirectament a la igualtat? Accions per la igualtat  Els programes analitzats han previst dur a terme 173 actuacions per la igualtat, 141 de les quals disposen de pressupost assignat.  La mitjana d’actuacions per la igualtat planificades per cada programa (per orgànic) és de 3,1.  La majoria de les accions per la igualtat (74) es destinen a grups de persones. Suposen el 42,77% del total d’accions i el 42,20% del total de pressupost.  69 accions s’adrecen a la ciutadania en general. Suposen el 39,88% del total d’accions i el 56,95% del total de pressupost.  De les 74 accions adreçades a grups de persones, el 36,49% s’adreça específicament a les dones. Tenen un pressupost global de més de 7 milions d’euros, el que suposa un 34,27% del pressupost total de les accions.  Altres grups significatius de persones que concentren accions (un 28,38% d’aquestes) però no pressupost (un 1,97% del pressupost total) són gent gran i infància i joventut.  Per contra, les persones amb discapacitat són el públic objectiu del 5,41% de les accions que concentren el 21,39% del pressupost. Despesa de les accions per la igualtat  Un 90,91% dels programes analitzats planifiquen actuacions orientades a promoure la igualtat de gènere i un 83,64% hi assignen pressupost.  Globalment, els programes analitzats destinen 51.726.363,14 € a accions per fomentar la igualtat. Aquesta quantitat suposa un 7,06% del pressupost total analitzat. Accions directes i indirectes  De les 173 accions per la igualtat previstes, 101 tenen una incidència directa en la reducció de les desigualtats i 72 ho fan de forma indirecta.  Pressupostàriament, un 24,64% del pressupost global de les accions (12.747.533,99 €) té una incidència directa i un 75,36% la té indirecta (38.978.829,15 €).  S’observa, doncs, que les accions directes, tot i ser majoritàries en nombre, tenen una dotació pressupostària menor que les indirectes.  111 de les 173 accions previstes imputen la totalitat del seu pressupost a la igualtat. Aquest suposa el 36,75% del pressupost total de les accions. 51  Les 62 accions restants dediquen parcialment el seu pressupost a la igualtat, suposant un 63,25% del pressupost total de les accions.  L’eix del PJG que aglutina més accions i pressupost per la igualtat és el de Ciutat de drets. 52 7 Recomanacions Amb la fita d’assolir un pressupost plenament transformador de desigualtats, en aquest capítol es plantegen un seguit de recomanacions. 7.1 Recomanacions per a la millora de l’impacte de gènere de la despesa de personal Per tal que la despesa de personal de l’Ajuntament sigui transformadora de desigualtats, es considera imprescindible implementar les actuacions que, amb l’objectiu de reduir la bretxa salarial de gènere, ja s’han planificat en el marc del III Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes 2020-2023. 7.2 Recomanacions per a la millora de l’impacte de gènere dels Capítols 2 i 4 De cara a que els programes de despesa s’orientin de forma efectiva a la promoció de la igualtat de gènere, en primer lloc es plantegen un parell de recomanacions de caire general i, en segon terme, recomanacions concretes per als diversos programes pressupostaris, amb la voluntat d’orientar les polítiques públiques futures i avançar perquè aquestes tinguin un impacte de gènere molt positiu. La primera recomanació parteix de la constatació de que, tot i que molts programes pressupostaris han incorporat la perspectiva de gènere en el seu plantejament, encara existeix molt marge de millora, tant en la identificació de les desigualtats de gènere en cada àmbit d’actuació, com en el disseny i pressupostació d’actuacions orientades a promoure la igualtat en els seus àmbits específics. D’altra banda, si bé existeix un marc normatiu que pretén garantir la introducció de la perspectiva de gènere en la recollida d’informació de les administracions públiques45 cal millorar els sistemes d’informació de pràcticament tots els programes ja que segueix existint manca de dades desagregades per sexe. Per tant, es constata un marge de millora en la inclusió d’indicadors de programes amb perspectiva de gènere. 45 Entre d’altres, l’article 16.1a) del Reglament per l’Equitat de Gènere a l’Ajuntament de Barcelona estableix que cal “incorporar sistemàticament la variable sexe en la recollida de dades dels serveis i òrgans municipals, enquestes i estadístiques que duguin a terme.” 53 Sobre la base de la informació presentada a les fitxes de programa, a continuació es presenta un recull de recomanacions per aquells programes en els que s’ha detectat que caldria millorar el seu impacte de gènere. Taula 32. Recomanacions per als programes de despesa Programa, per eixos del PJG Recomanacions Canvi institucional El programa incorpora els criteris de comunicació inclusiva però es manifesta un desconeixement sobre quina és la situació de la Comunicació corporativa46 comunicació (llenguatge, imatges, etc.) en l’organització. No es fa una diagnosi de la realitat sobre la que s’actua i, per això, es recomana fer- la. Més enllà de segregar i explotar les enquestes per sexe, que ja es du a Estadístiques i estudis terme de forma sistemàtica, caldria millorar la incorporació de la municipals perspectiva de gènere a les enquestes, a partir de la introducció de preguntes que tinguin en compte els rols de gènere. Establir o enfortir els vincles amb els col·lectius i entitats de dones en Promoció de les dones47 el sí dels Districtes, vetllant perquè participin en els espais gestionats pel programa. Aprofundir en l’anàlisi de l’impacte de gènere de premis i distincions. Vetllar per premis i distincions que incorporin la perspectiva de Relacions institucionals gènere en termes de “què” reconeixen: temes i àmbits dels premis i les distincions. Vincular les actuacions del programa al Pla d’Igualtat d’Oportunitats Serveis d’organització i 2019-2023 de l’Ajuntament. Incorporar indicadors que permetin recursos humans comprovar les millores. Economia per la vida i organització del temps Millorar la recopilació d’indicadors significatius. Preveure el Foment creixement econòmic desenvolupament de mesures correctores específiques a partir dels i sectors estratègics estudis que s’han previst dur a terme el 2020. Foment de l’economia Dur a terme una avaluació des de la perspectiva de gènere dels cooperativa, social i solidària48 programes desenvolupats. Tot i l’augment dels espais de cura de nadons als mercats municipals, es podrien dur a terme accions que incentivin la participació dels Mercats, proveïments i llotges homes com a consumidors als mercats, ja que les dones en continuen sent les principals usuàries com a responsables primeres del treball domèstic. Gràcia – Abordar la major presència de dones grans a les juntes. Promoció de la gent gran49 Eixample i Ciutat Vella – Millorar la diagnosi. Avançar en la incorporació de la perspectiva de gènere en l’atenció Serveis Socials bàsics que es dona des dels Centres de Serveis Socials. Fer-ne una avaluació. 46 Programa format pels orgànics 0200, 0602 i 0605. 47 Programa format pels orgànics 0200, 0601, 0602, 0605, 0606 i 0610. 48 Programa format pels orgànics 0200 i 0700. 49 Programa format pels orgànics 0601, 0602 i 0606. 54 Ciutat de drets Es duen a terme programes i iniciatives que incorporen la perspectiva de gènere, per això es recomana dur a terme una avaluació des de la Arts escèniques i música perspectiva de gènere per tal de valorar-ne els impactes i resultats assolits. Millorar la presència de les dones en les activitats que es realitzen des de les biblioteques. Biblioteques Aprofundir en la programació d’activitats que incorporin la perspectiva de gènere. Gràcia – una vegada finalitzat el procés de detecció de desigualtats de gènere, convindria dissenyar, programar i pressupostar actuacions Centres cívics50 específiques. Eixample – Modelitzar i transferir les experiències dels centres cívics del Districte en matèria d’incorporació de la perspectiva de gènere. Promoure la celebració d’esdeveniments esportius amb perspectiva de gènere: servei d’assessorament en matèria de gènere a les entitats privades organitzadores dels diferents esdeveniments; elaboració i Esdeveniments esportius difusió d’una check-list amb els criteris mínims des de la perspectiva de gènere (comunicació inclusiva, mesures/protocol antiassetjament, visibilització de les dones esportistes, etc.). Incorporar la perspectiva de gènere i la coeducació en el disseny i Formació d’adults implementació de les polítiques i accions educatives i formatives. Vetllar per la incorporació de la perspectiva de gènere en el Funcionament d’escoles funcionament i l’acció educativa de les escoles bressol municipal. Dur bressol municipals a terme actuacions específiques amb les famílies. Acompanyar la promoció d'esports minoritaris, d'esports inclusius i d'esports que incloguin equips o grups femenins amb mesures Instal·lacions esportives antiassetjament: protocols de detecció, prevenció i abordatge, campanyes antimasclistes, formació a gestors/es de les instal·lacions, etc. Realitzar recomptes periòdics del número i sexe de les artistes presents en les activitats que s’organitzen als museus i centres Museus i arts plàstiques d’exposicions. Avaluar els programes d’incorporació de la perspectiva de gènere implementats. ICUB - Dur a terme una avaluació des de la perspectiva de gènere dels programes i actuacions desenvolupades. Promoció cultural51 Eixample – Aprofundir en la diagnosi i dissenyar, programar i pressupostar actuacions més específiques. Eixample - Aprofundir en la diagnosi i millorar la recopilació Promoció i atenció a la d’indicadors que permetin determinar l’existència de desigualtats de joventut gènere. Treballar per un esport sense assetjament ni abús sexual: formació a Promoció i foment de mida per a entitats esportives i/o que gestionen equipaments l’esport52 esportius municipals; servei de suport a la gestió de casos; difusió i suport a la implantació dels protocols marcs, etc. Promoció i gestió d'habitatge Implementar (concretar, pressupostar, etc.) les propostes de millora 50 Programa format pels orgànics 0602 i 0606. 51 Programa format pels orgànics 0602 i 0800. 52 Programa format pels orgànics 0300 i 0606. 55 de protecció pública que sorgeixin de l’auditoria de gènere dels serveis i polítiques d’habitatge. Millorar en la incorporació de la perspectiva de gènere en l’àmbit de l’habitatge d’emergència social. Avançar per incorporar de forma efectiva i transversal la perspectiva Promoció i participació 53 de gènere i la coeducació en les activitats socioeducatives i de d’infància i adolescència dinamització. Promoció social de la Projecte XEIX: disseny d’actuacions que tinguin en compte la immigració intersecció de gènere i diversitat cultural. Dur a terme una avaluació des de la perspectiva de gènere dels Relació amb la ciutadania i les programes i actuacions desenvolupades. entitats54 Eixample – Avaluar el criteri de valoració de la perspectiva de gènere en les subvencions. Barris habitables i inclusius Tenint en compte, d’una banda, els estudis que mostren un ús diferencial de la bicicleta per part d’homes i dones i els motius del menor ús del Bicing per part de les dones i, de l’altra, la implantació Altres transports de viatgers del nou model del Bicing, caldria conèixer l’impacte de gènere del nou Bicing i estudiar si, efectivament, aquest ha suposat un augment en el seu ús per part de les dones. Realitzar estudis per tal de millorar el coneixement de la interacció Educació ambiental entre el gènere i l'impacte ambiental en el cicle del consum quotidià. Analitzar les percepcions de seguretat i inseguretat des de la perspectiva de gènere en els transports públics. Mobilitat Incorporar mesures de garantia de la seguretat des de la perspectiva de gènere en els serveis i infraestructures de mobilitat. Millorar en la introducció de la perspectiva de gènere en el funcionament intern del servei de neteja i recollida de residus. Dur a terme formacions i tallers sobre perspectiva de gènere amb les Neteja Viària empreses de neteja. Realitzar un estudi sobre l'avaluació d'impacte de gènere dels diferents sistemes de gestió i recollida de residus domèstics. Transport col·lectiu urbà de Realitzar un estudi sobre l’impacte de gènere del sistema tarifari viatgers vigent. 53 Programa format pels orgànics 0602, 0605 i 0606. 54 Programa format pels orgànics 0602 i 0800. 56 Aquest informe ha estat elaborat per l’equip del Departament de Transversalitat de Gènere de la Gerència Municipal. Barcelona, 17 de gener de 2020 Vist i plau, 57 8 Annexos 58 8.1 Annex I. Procés i metodologia Com s’ha apuntat anteriorment, aquest és el tercer informe d’impacte de gènere del pressupost que es realitza a l’Ajuntament de Barcelona. Malgrat que ens trobem en un moment d’ebullició de les teories i les pràctiques d’anàlisi de gènere del pressupost, la disciplina que estudia l’impacte de gènere als pressupostos no té extens recorregut acadèmic i hi ha certa escassetat de referents d’anàlisi aplicats. No obstant això, el treball realitzat des de 2015 ha permès testejar i afinar la metodologia i el procés de treball que se segueix actualment i que, pot ser susceptible de noves modificacions i millores. En aquest annex es descriu, en primer lloc, alguns elements importants del procés de treball seguit per dur a terme l’anàlisi. A continuació, es presenta la metodologia utilitzada per l’anàlisi de la despesa de personal. En tercer lloc, es planteja la metodologia d’anàlisi dels Capítols 2 i 4 de despesa. Finalment, es presenten algunes propostes de millora metodològica. 8.1.1 Procés de treball Agents implicats L’informe d’impacte de gènere dels pressupostos uneix dues vessants institucionals que fins fa pocs anys estaven força allunyades en l’organització municipal: el Departament de Transversalitat de Gènere i la Direcció de Pressupostos i Política Fiscal. Aquests dos òrgans, al llarg dels 4 últims anys han treballat conjuntament per integrar el gènere en el procés de pressupostació. Aquest treball conjunt es concreta, d’una banda, en la convocatòria de reunions del grup interdepartamental de coordinació creat el 2016 (amb la participació com a grup motor, de la Direcció de Planificació Estratègica i Fiscalitat, de l’antiga Regidoria de Feminismes i LGTBI (actualment, Tinença de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI) i del Departament de Transversalitat de Gènere). I, de l’altra, en la realització de reunions de treball periòdiques entre els equips de pressupostos i de transversalitat de gènere, per organitzar el procés de treball i millorar les eines que s’utilitzen. A més, fruit de les recomanacions que van sorgir de l’Informe d’impacte de gènere del pressupost 2018, el Departament de Transversalitat de Gènere i la Direcció de Pressupostos i Política Fiscal de l’Ajuntament de Barcelona van constituir l’any passat, la Taula de Pressupostos amb Perspectiva de Gènere. Es tracta d’una taula amb la participació de l’Ajuntament de Barcelona i representants de la societat civil organitzada i de l’acadèmia. Els objectius d’aquesta taula, que es convocarà anualment, són compartir el contingut, finalitat i resultats dels projectes de pressupostos amb perspectiva de gènere de l’Ajuntament de Barcelona; rendir comptes a la ciutadania, pel que fa a la transparència del grau d’equitat de gènere del pressupost municipal; contrastar els objectius i metodologies, amb el coneixement capdavanter d’entre aquelles persones o col·lectius orientats a les polítiques d’igualtat de gènere en els àmbits acadèmic, professional o activista; aprendre de manera continuada noves estratègies d’abordatge i noves ambicions que emergeixin dels moviments socials i societat civil organitzada i millorar en la divulgació dels resultats a la ciutadania, mitjançant eines tecnològiques 3.0. 59 Selecció dels capítols de despesa inclosos en l’anàlisi Les despeses d’un pressupost públic es classifiquen en tres tipus: despeses corrents, d’inversió i financeres que, al seu torn, estan dividides en diversos Capítols. Els Capítols de despesa corrents (els 5 primers) són els que representen la part més gran del pressupost de l’administració i es consideren imprescindibles per al normal funcionament d’aquesta. Així doncs, l’anàlisi d’impacte de gènere, un any més, es centra en aquest tipus de despesa. D’entre els Capítols de despeses corrents s’han seleccionat els Capítols més rellevants, que són el de Despeses de Personal (Capítol 1), que fa referència a allò que es gasta en el conjunt de persones treballadores municipals contractades de forma directa; el de Despeses de Béns Corrents i Serveis (Capítol 2), que es refereix a la compra de béns o la contractació de serveis que no signifiquin un increment de capital o del patrimoni públic; i per últim, el de Transferències Corrents (Capítol 4), que preveu les transferències a altres entitats i les subvencions i ajuts. Entre aquests tres Capítols es computa la despesa de tot el personal contractat de forma directa o indirecta i, en total, sumen 2.294.399.062,62€ milions d’euros, que representen un 95,63% del les despeses corrents del Pressupost 2020 de l’Ajuntament. Trobades bilaterals amb responsables dels programes pressupostaris En les primeres edicions d’anàlisi d’impacte de gènere del pressupost es van realitzar trobades bilaterals de personal del Departament de Transversalitat de Gènere amb cada una de les persones responsables dels programes per tal d’acompanyar en l’omplerta de la fitxa pressupostària de gènere. Donat que la present edició ja és la tercera, aquestes trobades s’han reduït, centrant-se només en aquells programes que, o bé han sol·licitat aquest acompanyament, o bé tenien marge de millora en la incorporació de la perspectiva de gènere en la seva activitat. El contingut de les trobades bilaterals realitzades ha estat exposar el projecte de l’anàlisi d’impacte de gènere i els seus objectius, detallar el procediment per a emplenar la fitxa de pressupost amb perspectiva de gènere i treballar-la conjuntament. També s’ha recordat l’existència de la guia d’acompanyament per emplenar la fitxa, elaborada de forma gràfica i farcida amb exemples de diferents àmbits d’actuació. Aquesta guia, que es pot consultar a l’Annex I, està enllaçada a la pròpia fitxa de programa, de manera que es pot accedir a tota la informació fàcilment si la persona que l’ha d’emplenar en darrer terme no forma part del grup de persones amb qui s’ha reunit prèviament. A banda d’algunes trobades bilaterals, des del Departament de Transversalitat de Gènere s’ha prestat suport telefònic a diferents programes per tal d’acompanyar en el procés d’omplerta de les fitxes de gènere. Aquests contactes generen un aprenentatge clau per al projecte de pressupostos amb perspectiva de gènere, ja que des dels programes es comprèn millor què implica tenir en compte la perspectiva de gènere en el procés pressupostari, i pel Departament de Transversalitat de Gènere esdevenen una font d’informació molt valuosa a l’hora de fer l’anàlisi. 60 8.1.2 Metodologia d’anàlisi de la despesa de personal Informació analitzada Una part important de l’anàlisi pressupostari amb perspectiva de gènere es centra en la despesa que l’Ajuntament de Barcelona, els seus OOAA i les seves EPEs destinen a personal. Aquesta partida pressupostària està, majoritàriament, englobada dins del Capítol 1 del pressupost municipal i també en les transferències corrents incloses al Capítol 4. Límits de l’anàlisi Cal tenir en compte que al Capítol 1 i al Capítol 4 no s’hi troba ubicat tot el global de les despeses de tot el personal que treballa per l’Ajuntament de Barcelona. Així, si bé hi ha imputades les despeses de personal funcionari, laboral i polític, i del personal dels OOAA i les EPEs, no es situen aquí les despeses de totes aquelles persones que treballen per l’Ajuntament de manera externalitzada. El cost d’aquest personal es troba emmarcat en els Capítols 2 dels programes de despesa dels serveis pels quals treballen. Per tant, a l’anàlisi de la despesa de personal es fa una revisió del pressupost destinat a personal intern, però no a l’extern. Per això, tenint presents aquestes consideracions, aquest any s’ha iniciat una prova pilot per a incorporar a l’anàlisi global la despesa municipal destinada a personal extern. En aquest sentit es va seleccionar la partida del servei de neteja de la via pública. Amb tot, en el moment d’elaboració d’aquest informe aquesta anàlisi no s’ha pogut finalitzar i queda pendent la seva incorporació per l’any que ve, afegint-hi un altre servei amb una elevada importància des de la perspectiva de gènere: el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD). Fonts d’informació L’anàlisi de la despesa de personal s’ha fet a través de: a) L’explotació de dades facilitades per la Gerència de Persones i Desenvolupament Organitzatiu referents a: 1. Pressupost inicial de Capítol 1: salaris i complements salarials. 2. Pressupost inicial de personal de cada un dels OA i les EPEs. b) Els resultats obtinguts en el marc de l’estudi “Càlcul de la Bretxa Salarial 2017” dut a terme per la Gerència de Persones i Desenvolupament Organitzatiu en el marc del II Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre homes i dones 2015-2019 de l’Ajuntament de Barcelona. Objectiu de l’anàlisi L’objectiu de l’anàlisi de la despesa de personal amb perspectiva de gènere és donar resposta a aquesta pregunta:  El pressupost que es destina al personal de l’Ajuntament, els seus OOAA i les seves EPEs transforma o reprodueix les desigualtats de gènere i, per tant, té un impacte de gènere positiu o negatiu? 61 Per a fer-ho s’han emprat les següents línies de treball:  Anàlisi de la despesa que es destina a homes i dones.  Anàlisi de les diferències salarials entre dones i homes utilitzant com a eina analítica la bretxa salarial. Consideracions específiques sobre les dades analitzades A continuació es plantegen algunes consideracions que són importants pel que fa a les dades analitzades:  Les dades comprenen el període temporal de l’any 2019, i són dades reals dels nou primers mesos de l’any (de gener a setembre) i dades projectades dels darrers 3 mesos (d’octubre a desembre). Aquesta temporalitat, any 2019, és diferent de la resta de l’informe, en el qual l’anàlisi es correspon al pressupost de l’any 2020 (en l’exercici pressupostari, el que es pressuposta és la previsió de despesa de l’Ajuntament per l’any següent). Però en el cas de la despesa de personal no es treballa en base a la projecció dels salaris de l’any 2020, sinó que es treballa amb les dades més reals possibles, i per això es disposa de dades reals de 9 mesos i dades projectades de només 3 mesos.  Dins del personal de l’Ajuntament hi conviuen dos col·lectius diferenciats, tant pel que fa a la seva composició, com pel que fa al gaudi d’algunes avantatges retributives. Per una banda, trobem el personal laboral i funcionari en general i, per l’altra, el personal que pertany als cossos uniformats de l’Ajuntament. És a dir, a la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) i als Serveis de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). Tant la GUB com SPEIS són col·lectius molt masculinitzats. Concretament, el 2018 les dones suposaven un 12,4% del total de la GUB i un 1,05% del total de SPEIS55. A la vegada, reben complements salarials específics que no perceben altres col·lectius de l’Ajuntament. És per aquestes dues raons que, quan s’ha pogut, s’han aportat dades separant GUB i SPEIS de la resta de col·lectius.  L’anàlisi la despesa de personal amb perspectiva de gènere es centra en dos aspectes diferenciats: per una banda, s’estudia la despesa i, per altra banda, la bretxa salarial per raó de gènere que es deriva d’aquesta despesa. o Pel que fa a la despesa, l’anàlisi és global: s’examina la quantitat d’euros destinats als homes i a les dones dins l’organització. o Pel que fa a l’anàlisi de bretxa, aquesta es realitzà a partir de l’anàlisi de les retribucions del personal dividides en 3 capes. La primera de les capes, CAPA 0, eren les retribucions base. La CAPA 1 estava integrada per la capa 0 més les retribucions personals menys el retall de les pagues extraordinàries, sempre tenint en compte la jornada laboral complerta. Per aquesta raó, es tractava d’una capa teòrica ja que no tenia en compte si el treballador o treballadora feia un altre tipus de jornada que no fos la complerta. La CAPA 2 era la capa 1 amb la deducció, o no, segons la jornada laboral del treballador i treballadora. Aquí, doncs, s’incorporava el factor temps de treball. 55 Segons la diagnosi del III Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre homes i dones 2020-2023 de l’Ajuntament de Barcelona. 62 o En aquest marc, cal tenir en compte la xifra de la bretxa salarial sorgeix del percentatge calculat a partir de la diferència entre la retribució bruta mitjana anual dels homes i de les dones dividits entre la retribució bruta mitjana anual dels homes: Bretxa (Mitjana salarial masculina – Mitjana salarial salarial femenina) = x 100 de gènere Mitjana salarial masculina 8.1.3 Metodologia d’anàlisi dels Capítols 2 i 4 La metodologia per dur a terme l’anàlisi dels Capítols de béns corrents i serveis i de transferències corrents s’ha dut a terme a través dels programes de despesa. Com s’ha mencionat anteriorment, un programa pressupostari està integrat per un conjunt de béns, serveis i actuacions amb assignació pressupostària que dona resposta a uns objectius polítics establerts. Els programes són els “calaixos” de despesa des d’on es financen polítiques públiques. En el cas de l’Ajuntament de Barcelona, els programes pressupostaris responen a línies estratègiques del Programa d’Actuació Municipal (PAM), i des d’aquest any, també als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). L’avaluació de l’impacte de gènere del pressupost a l’Ajuntament de Barcelona ha seguit els següents passos: la selecció dels programes pressupostaris a analitzar, la distribució i recollida de les fitxes de programa que tenien activada la pestanya amb perspectiva de gènere, la identificació, descripció i vinculació dels programes de despesa amb els objectius del Pla per la Justícia de Gènere (2016-2020), l’anàlisi de l’impacte de gènere dels programes de despesa, la valoració global de l’impacte de gènere dels programes I, per últim, l’anàlisi d’impacte de gènere del pressupost global. Pas 1. Selecció de programes pertinents al gènere A causa del considerable volum pressupostari de l’Ajuntament de Barcelona, i amb uns recursos d’anàlisi determinats, l’anàlisi d’impacte de gènere del pressupost, com s’ha apuntat anteriorment, no es du a terme per a tots els programes de despesa, sinó que aquests s’han prioritzat i progressivament es va ampliant el nombre de programes analitzats56. La selecció inicial de programes s’ha fet, principalment, a partir d’una valoració d’aquells que poden tenir una incidència més gran en les condicions d’existència de dones i homes i en les desigualtats de gènere. I complementàriament, de la presa en consideració tant de la seva dotació pressupostària com d’altres aspectes estratègics. Així doncs, el primer criteri usat per a la priorització es basa en identificar aquells programes amb major pertinença de gènere, d’acord amb els següents elements: A. En quin grau el programa incideix en les condicions de vida de les dones i els homes. B. En quin grau el programa incideix en les desigualtats entre dones i homes. 56 L’any 2017 es van seleccionar 35 programes i se’n van analitzar 20. El 2018 se’n van seleccionar i analitzar 30. Enguany s’havia ampliat en un la selecció, però com que hi havia l’opció d’afegir-se voluntàriament a l’anàlisi de gènere, finalment se n’han analitzat 37, a través de 55 fitxes de programa. 63 Per cada programa, s’ha assignat un valor entre 1 i 3 (on 1 és baix i 3, alt) a A i B. Els que obtenen valors finals més alts són els que tenen una pertinença més gran al gènere i, per tant, s’analitzen de forma prioritària. De forma paral·lela, s’ha tingut en compte el volum pressupostari dels programes més pertinents, prioritzant aquells amb més dotació pressupostària. Així mateix, també s’han incorporat altres programes que s’han seleccionat pel seu interès estratègic. És el cas del programa de Neteja, al que es convida a incorporar-hi la perspectiva de gènere des de la Mesura de Govern d’Urbanisme amb Perspectiva de Gènere. La llista i ponderació per la selecció dels programes segons els criteris es mostra a l’Annex III. Pas 2. Distribució i recollida de les fitxes de programa pressupostari amb perspectiva de gènere Com ja s’ha apuntat, l’anàlisi d’impacte de gènere del pressupost s’ha portat a terme a través dels programes de despesa. En el procés d’elaboració del pressupost municipal, anualment s’envia una fitxa de pressupost executiu (anomenada memòria de programa) a cada responsable d’un programa de despesa que, com s’ha comentat, poden correspondre a diversos orgànics. Els programes, a través de l’omplerta de la memòria de programa sintetitzen l’estratègia associada i els resultats esperats en relació als recursos que se li han assignat. Així, hi detallen com preveuen distribuir la seva despesa i resumeixen l’activitat prevista (objectius polítics als quals responen, accions i productes, pressupost assignat, indicadors, etcètera). Un dels camps d’aquesta memòria fa referència a si el programa s’analitza o es pot analitzar des de la perspectiva de gènere. En els casos en què es respon afirmativament (ha estat així en 28 fitxes de programa seleccionades segons els criteris apuntats a l’epígraf anterior i en 27 fitxes de programa addicionals), s’obre una altra pestanya al propi document, anomenada “fitxa de pressupost amb perspectiva de gènere”. Aquesta fitxa replica l’estructura de la memòria de programa estàndard però incorpora el gènere com a fil conductor. Els programes seleccionats i aquells addicionals que han indicat que es poden analitzar des de la perspectiva de gènere, doncs, han omplert la fitxa genèrica i la fitxa de gènere. La fitxa amb perspectiva de gènere conté els mòduls que es presenten a continuació:  Informació descriptiva del programa amb perspectiva de gènere.  El programa contempla el gènere? Aquest bloc vol identificar breument a quines desigualtats de gènere ha de fer front el programa i quins aspectes està treballant per tal de fomentar l’equitat. Sempre dins l’àmbit d’incidència del programa, es valora si es considera l’existència de diferències (i necessitats) entre homes i dones, i si aquestes generen desigualtats. També es valora si s’està treballant en aquest sentit o si hi ha una voluntat explícita per a fer-ho i incidir-hi.  Quines accions es prendran per fomentar la igualtat? I amb quin pressupost? Aquest bloc té per objectiu recollir les accions desenvolupades en el marc del programa, amb pressupost assignat, i que tinguin una incidència en el foment de l’equitat o bé en la visibilització de les desigualtats de gènere. 64 D’entre les polítiques contingudes al programa, es recullen aquí les accions generals o específiques que fomentin la igualtat de gènere. En alguns casos les accions estan directament adreçades a la igualtat o tenen per objectiu les dones. En altres, la connexió amb la igualtat de gènere és indirecta, i les accions estan destinades, per exemple, a alliberar les dones d’algunes càrregues socialment assignades (la cura) o estan orientades a revertir l’imaginari de rols i estereotips de gènere. Es demana indicar el pressupost específic assignat a cada acció. En el supòsit de no dedicar recursos a accions implícitament o explícita destinades a la igualtat, es poden llistar encara que no s’hi destinin recursos.  Quins indicadors mostren la tendència a la igualtat? Aquest bloc pretén recollir els indicadors amb perspectiva de gènere del programa que informin en termes generals sobre el seu impacte en la població diana o al territori, el volum d’accions anuals, etcètera. O, concretament, sobre resultats d’algunes de les accions plantejades en el bloc anterior.  Espai per a possibles observacions. 65 Fitxa de programa de despesa amb perspectiva de gènere 66 Pas 3. Identificació, descripció i vinculació dels programes de despesa amb els objectius del Pla per la Justícia de Gènere (2016-2020) A partir de la selecció de programes, aquests s’han descrit breument per tal de tenir una fotografia global dels que són objecte de l’anàlisi, conèixer el seu àmbit d’incidència, el seu pressupost i els objectius de gènere als que donen resposta. Pas 4. Anàlisi de l’impacte de gènere dels programes de despesa Per dur a terme l’anàlisi, per cada programa de despesa es porta a terme l’estudi de tres elements: el diagnòstic de gènere, l’anàlisi de la incorporació de la perspectiva de gènere i la previsió de resultats. Aquestes es realitzen a partir de l’estudi dels aspectes indicats a la taula següent, mitjançant les fonts d’informació assenyalades. Taula 33. Fons d’informació utilitzades. FONTS D’INFORMACIÓ UTILITZADES Pas 4.1. Diagnòstic sobre l’àmbit d’actuació  Estadística. 4.1.A: Presència de dones i homes  Diagnosis extretes del pla de gènere 4.1.B: Accés a recursos de la institució o d’altres plans i 4.1.C: Participació en la presa de decisions programes rellevants. 4.1.D: Normes socials i valors Pas 4.2. Incorporació de la perspectiva de gènere  Memòria del programa de despesa 4.2.A: Visibilització de diferències amb perspectiva de gènere. 4.2.B: Visibilització de desigualtats  Trobades bilaterals amb responsables 4.2.C: Propostes d’actuació amb pressupost de programes de despesa. Pas 4.3. Previsió de resultats  Memòria del programa de despesa 4.3.A: Presència de dones i homes amb perspectiva de gènere. 4.3.B: Accés a recursos  Trobades bilaterals amb responsables 4.3.C: Participació en la presa de decisions de programes de despesa. 4.3.D: Normes socials i valors 4.3.E: Es contribueix als objectius del pla? Pas 5. Valoració global de l’impacte de gènere dels programes Un cop analitzats els programes individualment, es fa la valoració global de l’impacte de gènere dels programes de despesa, a fi de determinar si incideixen en l’eliminació de les desigualtats de gènere, és a dir, si són reproductors o transformadors de desigualtats. Aquesta valoració es realitza seguint la taula de verificació següent: 67 Taula 34. Taula de verificació de l’impacte de gènere. VALORACIÓ DE L’IMPACTE DE GÈNERE Reproductor de Transformador de desigualtats desigualtats Molt Lleugerament Lleugerament Molt negatiu negatiu positiu positiu Pas 4.1. Diagnòstic sobre l’àmbit d’actuació Pas 4.2. Incorporació de la perspectiva de gènere 4.2.A: Visibilització de diferències • • • 4.2.B: Visibilització de desigualtats • 4.2.C: Propostes d’actuació amb pressupost • • Pas 4.3. Previsió de resultats • 4.3.A: Presència de dones i homes Hi ha indicadors que milloren la 4.3.B: Accés a recursos situació de les 4.3.C: Participació en la presa de decisions dones respecte 4.3.D: Normes socials i valors les desigualtats detectades en el diagnòstic 4.3.E: Es contribueix als objectius del pla? • Els punts assenyalen els aspectes mínims que cal complir per determinar el resultat de l’impacte de gènere de cada programa (molt negatiu, lleugerament negatiu, lleugerament positiu i molt positiu). La resta d’aspectes són complementaris a l’hora de determinar l’impacte i s’han de tenir en compte per fer propostes de millora i recomanacions finals. Pas 6. Anàlisi d’impacte de gènere del pressupost global Finalment, els resultats de l’avaluació de l’impacte de gènere de cada programa de despesa s’han analitzat de manera agregada, a fi de determinar l’impacte de gènere global del pressupost. Les qüestions a les que s’ha intentat donar resposta són les següents: - Quins programes són transformadors i reproductors de desigualtats de gènere (i amb quin impacte)? - Quin pressupost es destina als programes transformadors i reproductors de desigualtats de gènere (i amb quin impacte)? - Quines actuacions plantegen els programes per aconseguir la igualtat de gènere? - Quina quantitat del pressupost analitzat es destina a aquestes accions per aconseguir la igualtat? - Quina quantitat del pressupost estudiat es destina directament i indirectament a la igualtat? 68 8.1.4 Propostes de millora metodològica L’informe d’impacte de gènere dels pressupostos a l’Ajuntament de Barcelona es concep com una eina sistemàtica però no mecanitzada. Cal que s’incorpori a la lògica pressupostària del consistori de manera estructural, tendint en un futur proper a afegir l’impacte de gènere a l’eficiència i l’eficàcia com a valors imprescindibles del pressupost. Tanmateix, aquesta eina no pot esdevenir mecànica perquè perd potencial transformador. Per tant, sempre hi ha propostes de millora metodològiques i de procés d’anàlisi per tal de millorar l’abast d’allò estudiat i d’aprofundir en l’impacte de les polítiques de l’Ajuntament. En l’informe d’enguany s’ha avançat respecte als informes anteriors en diversos sentits. D’una banda, amb la sistematització i consolidació de l’anàlisi quantitativa i qualitativa. D’altra banda, amb la definició de les categories d’impacte de gènere (programes transformadors o reproductors de les desigualtats) i els ítems necessaris per determinar- ne el resultat final. Així mateix, es considera un avenç molt significatiu haver obert la porta a que els programes no inicialment seleccionats per l’anàlisi, de forma voluntària poguessin activar i omplir la pestanya amb la fitxa de gènere dins de la memòria de programa estàndard. A continuació es presenten una sèrie de recomanacions que poden ajudar a millorar l’anàlisi d’impacte de gènere tant pel que fa a la despesa de personal, com als Capítols 2 i 4:  Aprofundir en l’anàlisi complerta de la despesa de personal, anant més enllà de l’exercici realitzat en aquest informe i incorporant-hi: o El total de la despesa de personal de les EPEs (que es finança a través de transferències corrents del Capítol 4). o La despesa de personal corresponent al personal contractat de manera externalitzada (actualment englobat al Capítol 2). o L’anàlisi segons grups i nivells professionals en tots els casos: Ajuntament, OOAA i EPEs.  Serà necessari incorporar les dades i el coneixement de bretxa que es generi arran de les actuacions del III Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre dones i homes a l’Ajuntament de Barcelona 2020-2023.  Pel que fa als Capítols 2 i 4, si bé s’ha obtingut molta informació sobre el pressupost previst per a accions, en molts casos aquest encara no es coneix. És necessari millorar la identificació comptable de les partides destinades a la igualtat ja que en la classificació segons imputació (total o parcial), la parcialitat no està definida. Així, sota aquesta categoria actualment conviuen situacions de parcialitat diverses (accions que podrien estar destinant un 5% del seu pressupost a la igualtat, amb d’altres accions que ho farien en un 80%, per exemple). Aquest biaix impedeix fer afirmacions més fermes en la quantificació de la suma de pressupost destinat a accions per la igualtat.  Cal millorar la celeritat en l’omplerta i entrega de les memòries de programa (amb les corresponents fitxes amb perspectiva de gènere) ja que la rebuda tardana de les fitxes suposa una dificultat d’anàlisi tant pel temps dedicat a la reclamació de les mateixes, com pel temps restant per la realització de la pròpia anàlisi i redacció de l’informe. 69  Si bé la voluntarietat en l’omplerta de la fitxa de gènere es valora molt positivament, s’ha detectat la necessitat d’oferir una formació específica a les persones responsables i/o gestores dels programes pressupostaris per tal de millorar la qualitat de la informació proveïda.  Es constata l’existència d’un llenguatge sexista i no inclusiu en la denominació de diversos programes pressupostaris, com és el cas del programa d’Atenció a la immigració i a refugiats, d’Atenció a la dona en situació de vulnerabilitat, de Formació d'adults o de Transport col·lectiu urbà de viatgers, entre d’altres. 70 8.2 Annex II. Guia d’acompanyament per a elaborar la fitxa de programa amb perspectiva de gènere A continuació es presenta la guia per acompanyar a les persones responsables dels programes en la seva tasca d’emplenar la fitxa de programa amb perspectiva de gènere. 71 72 73 8.3 Annex III. Programes seleccionats A continuació es presenta el llistat de programes seleccionats segons codi, orgànic principal, criteri A i B de selecció i pressupost específic dels Capítols 2 i 4. Taula 35. Programes, criteris de selecció i pressupost. Criteri Criteri Pressupost Codi Orgànic Programa A B Capítols 2 i 4 Canvi institucional 2317 010057 Atenció a la dona en situació de vulnerabilitat 3 3 7.384.263,02 € 9232 0100 Estadístiques i estudis municipals 3 3 667.954,09 € 2324 0200 Promoció de les dones 3 3 616.682,87 € Economia per la vida i organització del temps 2341 0200 Atenció a les persones discapacitades 3 3 10.284.488,28 € 4333 0700 Foment creixement econòmic i sectors estratègics 3 3 9.653.238,13 € 4335 020058 Foment de l’economia cooperativa, social i solidària 3 3 4.370.911,02 € 4312 0700 Mercats, proveïments i llotges 2 3 2.888.002,48 € 2315 0200 Serveis Socials bàsics 3 3 151.857.915,00 € 4331 0700 Suport Ocupació i Empresa 3 3 40.310.864,98 € Ciutat de drets 3332 0800 Arts escèniques i música 2 3 18.823.655,18 € 2316 0200 Atenció a la immigració i a refugiats 3 2 9.101.923,89 € 3431 0300 Esdeveniments esportius 0 1 1.149.500,00 € 3283 0800 Formació d’adults 3 2 1.374.713,47 € 3291 0800 Funcionament d’escoles bressol municipals 3 3 41.154.651,26 € 3331 0800 Museus i arts plàstiques 2 3 53.568.791,45 € 3341 0800 Promoció cultural 3 3 19.742.132,42 € 3411 0300 Promoció i foment de l’esport 2 3 22.136.209,06 € 1521 0202 Promoció i gestió d’habitatge de protecció pública 3 3 13.047.336,06 € 3111 0200 Promoció i protecció de la salut 3 3 24.131.234,37 € 9241 0800 Relació amb la ciutadania i les entitats 2 2 3.039.200,19 € 3261 0800 Serveis complementaris d’educació 3 3 8.253.812,00 € 59 Barris habitables i inclusius 4412 0504 Altres transports de viatgers 3 2 13.424.690,43 € 57 Pel caràcter especial del programa d’Atenció a les dones en situació de vulnerabilitat (2317) s’ha pres tot el pressupost, acumulant els orgànics 0100 i 0200. Malgrat la diversitat d’accions, s’ha establert l’eix de canvi institucionals com l’eix de referència del programa. 58 Pel caràcter especial del programa Foment de l’economia cooperativa, social i solidària (4335) s’ha pres tot el pressupost, acumulant els orgànics 0200 i 0700. Malgrat la diversitat d’accions, s’ha establert l’eix d’economia per la vida i organització del temps. 59 Es presenta en cursiva el programa preseleccionat que finalment no ha estat analitzat perquè no s’ha rebut la fitxa de programa. 74 1341 0504 Mobilitat 3 2 16.074.707,35 € 1631 0502 Neteja Viària 1 1 80.478.678,23 € 1322 0400 Prevenció de la delinqüència 1 1 686.349,80 € 1321 0400 Seguretat ciutadana 3 2 11.508.844,72 € 4411 0504 Transport col·lectiu urbà de viatgers 3 3 164.878.204,44 € 8.4 Annex IV. Accions per la igualtat A la continuació es presenta una taula amb el llistat de les accions per la igualtat planificades per cada programa, el seu pressupost, la incidència i imputació. Taula 36. Accions per la igualtat i característiques, segons programes. Orgànic Codi Programa Acció Pressupost Incidència Imputació Canvi institucional Desenvolupament i difusió de l'APP 15.000,00 € Directa Total contra les violències masclistes Estudis i publicacions. Quaderns 50.920,00 € Directa Total metodològics feministes Atenció a la Formació en gènere 20.000,00 € Directa Total dona en Gestió de l'Estratègia contra la 0100 2317 situació de Feminització de la Pobresa i la 12.000,00 € Indirecta Total vulnerabilitat Precarietat (EFPP) Implementació del Pla per la Justícia de 45.168,00 € Directa Total Gènere 2016-2020 Projectes i actuacions en el marc EFPP 73.080,00 € Directa Total Servei de cura de persones 6.000,00 € Directa Total Projectes per la millora de l'atenció i la 115.000,00 € Directa Total prevenció de les violències sexuals Atenció a la Recursos d'acolliment a dones víctimes dona en 5.500.000,00 € Directa Total 0200 2317 de violència (import aproximat) situació de vulnerabilitat Unitat contra el tràfic de persones amb finalitat d'explotació sexual (import 500.000,00 € Directa Total aproximat) Accions comunicatives per trencar estereotips femenins i masculins en els 10.000,00 € Directa Total diferents àmbits (esport, educació, cultura, escola,..) Accions de coneixement els serveis d'atenció i abordatge contra la violència Comunicació 10.000,00 € Directa Total 0200 9252 masclista millorant, alhora, les eines corporativa d'informació i comunicació Assegurar la mirada feminista a tots els 20.000,00 € Indirecta Total productes i peces comunicatives de l'àrea Avaluar el Pla de Justícia de Gènere i el 10.000,00 € Directa Total Pla de diversitat sexual i LGTBI Campanya 8 març i 25 novembre i 10.000,00 € Directa Total 75 Campanya de comunicació de rebuig contra actituds masclistes al transport públic Mesura de Govern de Prevenció del 10.000,00 € Directa Total Sensellarisme femení Millorar i ampliar les eines de comunicació del programa No callem i Col·laborar amb la visualització dels estands itinerants de prevenció 10.000,00 € Directa Total d'agressions sexuals i promoció de relacions sexuals lliures i sanes a festes i zones d'oci nocturn Comunicació 0602 9252 Disseny gràfic i contingut inclusius 20.000,00 € Indirecta Parcial corporativa Aplicació "Guia de Comunicació - € Comunicació Inclusiva" 0605 9252 corporativa Aplicació "Guia d'ús no sexista del - € llenguatge" Estadístiques i Enquesta Sociodemogràfica 250.000,00 € Indirecta Parcial 0100 9232 estudis Informes / Estudis - € Indirecta Parcial municipals Projectes Analítics de dades 25.000,00 € Indirecta Parcial Promoció de Projectes i actuacions de promoció la 0200 2324 616.682,87 € Directa Total les dones justícia de gènere a la ciutat Activitats de sensibilització 1.200,00 € Directa Total Promoció de Punts Liles. Campanya contra 0601 2324 12.000,00 € Directa Total les dones l'assetjament en espais d'oci nocturn Suport a projectes entitats 800,00 € Indirecta Parcial Elaboració del programa d'activitats del 8 2.000,00 € Directa Total de març Promoció de Elaboració del programa d'activitats del 0602 2324 6.500,00 € Directa Total les dones 25 de novembre Suport a la instal·lació de Punts Lila a les 1.000,00 € Directa Total festes majors dels barris del districte Promoció de Empoderar les i els joves a liderar accions 0605 2324 1.000,00 € Indirecta Total les dones que promoguin la igualtat Activitats de sensibilització per la igualtat de gènere: 8 de març, 25-N, Dia de la 1.000,00 € Directa Total Salut de les Dones, Setmana de la ciència Coeducació a escoles i instituts 15.000,00 € Directa Total Promoció de 0606 2324 Mostra de Dones Creadores del Districte les dones 15.000,00 € Directa Total de Gràcia Programació d'activitats, programes, 2.000,00 € Directa Total projectes amb visió de gènere Protocol contra les violències masclistes 19.635,00 € Directa Total Donar coherència de totes les intervencions realitzades en aquest àmbit 9.000,00 € Directa Total per una intervenció més efectiva de Promoció de 0610 2324 prevenció de la violència masclista les dones Promocionar el tema Salut + Dona 1.000,00 € Directa Total Treballar i donar suport i vincular a les - € Indirecta Total entitats referents del Districte, al Consell 76 de Dona per una intervenció conjunta Relacions Modificació del reglament de medalles i 0705 9122 - € Directa Parcial Institucionals distincions de l'Ajuntament de Barcelona Serveis Formació en matèria d'igualtat 10.000,00 € Directa Total d'organització 0707 9221 Mesures III Pla Igualtat 60.000,00 € Directa Total i recursos humans Valoració llocs 30.000,00 € Indirecta Parcial Economia per a la vida i organització del temps Banc del moviment 97.927,39 € Indirecta Parcial Formacions als PIADs, serveis i entitats que s’ocupin de temes de gènere i abusos. 3.000,00 € Indirecta Total Formació orientada a la millora de la comunicació a persones amb discapacitat Línia de Convocatòria Ordinària de Subvencions per al foment del RESPIR en 143.600,00 € Indirecta Total les famílies amb persones amb diversitat funcional Millorar les competències dels tècnics d'inserció en els processos de selecció i Atenció a les inserció laboral amb perspectiva de 3.000,00 € Indirecta Parcial 0200 2341 persones gènere. Impuls de la cultura de gènere en discapacitades les mateixes empreses Oferiment de monitors/es de suport per a nens i nenes amb diversitat funcional 700.000,00 € Indirecta Total per a participar en la Campanya d'Estiu municipal inclusiva Oferiment del Servei de Transport 3.871.114,00 € Indirecta Total Especial -Porta a porta- Temps per Tu. Programa de respir per a les famílies oferint espai de lleure 223.207,86 € Directa Total setmanal per infants, joves i adults amb diversitat funcional Atenció a les Actes del Dia Internacional 5.000,00 € Indirecta Parcial 0605 2341 persones discapacitades Projecte Temps per Tu - € Directa Parcial Altres convenis i subvencions: clàusules per incorporar en el Pla d'Activitats, tant - € Indirecta Total en els continguts com en la metodologia, elements que vetlin per la igualtat Fons de fires: estudis d'impacte amb 10.000,00 € Indirecta Parcial perspectiva de gènere Foment Fundació MWC: estudi d'impacte, 15.000,00 € Indirecta Parcial creixement clàusules i indicadors 0700 4333 econòmic i Interlocució directa amb el Departament sectors de Transversalitat de Gènere de la - € Directa Total estratègics Gerència de Recursos Pla Estratègic Metropolità: impulsar les mesures de transversalitat de gènere dins - € Indirecta Total del Pla Ús del llenguatge no sexista en totes les comunicacions tant internes com - € Directa Total externes 0200 4335 Foment de Barcelona Cuida Espai d'Informació i 45.584,77 € Directa Total 77 l’economia Orientació cooperativa, Convocatòria general de subvencions, social i projectes alineats amb la Mesura de 70.000,00 € Directa Total solidària Govern de Democratització de la Cura Primeres accions de la Iniciativa 70.000,00 € Indirecta Parcial Barcelona per l'Alzheimer Primeres accions per desplegar l'Estratègia de suport a persones que 135.000,00 € Indirecta Parcial cuiden familiars malalts o depenents Accions formatives i de sensibilització sobre consum responsable des de la 104.000,00 € Indirecta Total perspectiva de gènere Accions que, en la política alimentària Foment de urbana, transformin les inequitats de 60.000,00 € Indirecta Parcial l’economia gènere 0700 4335 cooperativa, social i Elaboració del nou Pla d'Impuls ESS solidària 2020-2023 a partir de l’estratègia de 45.000,00 € Indirecta Parcial ciutat ESS 2030 coproduïda amb l’àmbit Pressupost de projectes amb subvenció atorgada on s'ha incorporat la 950.000,00 € Indirecta Total perspectiva de gènere Mercats, Ampliació d'horaris comercials 25.000,00 € Directa Total 0700 4312 proveïments i Programa emès a TV3 " Gent de mercats" llotges 163.350,00 € Indirecta Parcial on la dona té un paper molt important Projecte Dones sense veu 800,00 € Directa Total Promoció de 0601 2323 la gent gran Xerrades sensibilització sobre auto- 1.000,00 € Indirecta Parcial estima i autocura als casals Activitats de suport a les dones grans en 9.100,00 € Directa Total el programa de salut Cursos i tallers específics, programats - € Directa Total amb el PIAD Implicar persones grans en la participació a les taules de salut, RADARS - € Directa Parcial Promoció de I VINCLES 0602 2323 la gent gran Promoure la inclusió en les programacions ordinàries, activitats - € Directa Parcial destinades a la sensibilització Promoure que les dones grans estiguin en - € Directa Total llocs de decisió dels Espais Xerrades i altres activitats especifiques - € Directa Total Organització del Día Internacional de la Promoció de 1.500,00 € Indirecta Parcial 0606 2323 Gent G la gent gran Setmana de la Gent Gran ran 8.000,00 € Indirecta Parcial Serveis socials Programa Làbora 3.087.000,00 € Indirecta Parcial 0200 2315 bàsics Renda monoparental 1.770.000,00 € Directa Total Accions formatives presencials adreçades a empreses en igualtat de gènere i Suport 4.400,00 € Directa Total diversitat (Innovació Socioeconòmica i 0700 4331 Ocupació i Empresa) Empresa Coaching laboral per dones (Ocupació) 65.000,00 € Directa Total Estudis amb impacte de gènere 15.000,00 € Directa Total 78 Incubació d'empreses creades per dones 30.695,00 € Directa Total (Emprenedoria) LIDERA, suport i networking per a dones professionals, directives i emprenedores 416.459,52 € Directa Total (Emprenedoria) Pla de formació interna a la plantilla de Barcelona Activa en igualtat de gènere i 20.000,00 € Directa Total diversitat d'acord al II Pla d'Igualtat de Barcelona Activa (Accions internes) Pla Laboral ABITS: inserció sociolaboral per dones que han exercit o exerceixen la 74.250,00 € Directa Total prostitució (mòdul Ocupació i Inserció 2018) Programa d'acompanyament a la inserció laboral per a les persones trans: 24.750,00 € Directa Total TransOcupació Programa de formació a estudiants adreçat a impulsar les vocacions científico-tecnològiques, sobretot en les 32.000,00 € Indirecta Total noies, i amb perspectiva de gènere (Parc Tecnològic) Programa de formació adreçat a impulsar les vocacions STEM (Pla STEAM 65.000,00 € Indirecta Total Barcelona) (Formació i Innovació) Servei d'assessorament per la igualtat a les empreses (Coordinat entre Empresa - € Directa Total de Barcelona Activa i Transversalitat de Gènere de l'Ajuntament de Barcelona) Ciutat de drets Barcelona Acció Musical. BAM (total 90.000,00 € Indirecta Parcial pressupost artístic) Arts Festival Grec (total pressupost artístic) 2.250.000,00 € Indirecta Parcial 0800 3332 escèniques i Festival Mercè Arts de Carrer. MAC (total música 640.000,00 € Indirecta Parcial pressupost artístic) Festival Mercè Música (total pressupost 250.000,00 € Indirecta Parcial artístic) Atenció a dones reagrupades dins del Atenció a la 46.894,42 € Directa Parcial projecte de reagrupació familiar 0200 2316 immigració i a refugiats Tallers d'acompanyament a dones 18.979,43 € Directa Total reagrupades 0602 3321 Biblioteques Premi Relats Curts (per a dones) 350,00 € Directa Total Activitats del cicle Gènere i Igualtat 7.000,00 € Directa Total Realització de la Mostra de Joguines al 6.000,00 € Indirecta Parcial Casal Infantil Fort Pienc 0602 3371 Centres Cívics Realització de la Mostra de Joguines al 6.000,00 € Indirecta Parcial Casal Infantil Sagrada Família Realització de la Mostra de Joguines al 6.000,00 € Indirecta Parcial Casal Infantil Urgell Ús de llenguatge inclusiu en els 0606 3371 Centres Cívics programes d'activitats i els canals de - € Directa Total difusió 79 Cursa de la Mercè, de Bombers i dels 239.863,00 € Indirecta Parcial Esdeveniments Nassos 0300 3431 esportius Festa del Fitness 47.690,00 € Indirecta Parcial Marató, Mitja Marató i Triatló 49.325,00 € Indirecta Parcial Funcionament Apertura nova escola bressol al carrer 165.084,45 € Indirecta Total d'escoles Germanetes (setembre 2020) 0800 3291 bressol Quantitat acumulada de descompte per municipals - € Directa Parcial monoparentalitat en la tarifació social Instal·lacions 0605 3421 Promoció de l'esport femení 5.000,00 € Directa Total esportives Activitats amb perspectiva de gènere al 252.100,00 € Directa Total Reial Monestir de Pedralbes Activitats educatives relacionades amb 1.800,00 € Directa Total perspectiva de gènere (Museu Etnològic) Activitats, exposicions, programes públics, publicacions amb perspectiva de 400.000,00 € Directa Total gènere a La Virreina Centre de la Imatge Exposicions: Educació en llibertat (Born CCM), col·leccions dels museus en clau de Museus i arts 0800 3331 gènere (Museu Marès), Margaret 200.000,00 € Directa Total plàstiques Michaelis (Arxiu Fotogràfic), Joieres catalanes (Museu Disseny). Intensificació del procés del nomenclator 20.000,00 € Indirecta Parcial de Barcelona Jornades i debats: presència dones en el 1.000,00 € Directa Total còmic (Born CCM) Pla estratègic d'interpretació en clau de gènere del funcionament i activitats dels 50.000,00 € Directa Total museus municipals Col·laboració de dues persones com a jurat del projecte (premi relats curs per a 300,00 € Directa Total Promoció 0602 3341 dones) cultural Exposició d'ambientalització del projecte 450,00 € Directa Total (premi relats curs per a dones) Aportació realitzada (subvencions) a projectes culturals amb perspectiva de 190.000,00 € Indirecta Total gènere Coordinació i organització "feminitzem la 5.000,00 € Directa Parcial cultura". Cultura Viva Promoció 0800 3341 cultural Festival Biennal del pensament. Ciutat 400.000,00 € Indirecta Parcial Oberta Grup de dones i cultura a Radio Fabra 5.000,00 € Directa Total Punt lila. BAM Cultura ViVA 2.000,00 € Directa Total Xarxa de Comunitats de Memòria 20.000,00 € Indirecta Parcial Desenvolupar una activitat dins de la Mostra d'Art Jove que visibilitzi els valors 1.000,00 € Directa Total Promoció i i les accions per la igualtat 0602 2322 atenció a la Exigir la paritat de gènere en la joventut configuració dels equips de treball als - € Indirecta Parcial contractes de gestió dels serveis del programa 0300 3411 Promoció i Convocatòria de les subvencions 120.000,00 € Directa Total 80 foment de ordinàries: Programa Bf Suport a l'esport l'esport federat femení que competeix a l'àmbit estatal Convocatòria dels premis Dona i Esport i 68.000,00 € Directa Total publicació del Quadern Dona i Esport Difusió de la pàgina web específica Dona i Esport i mitjançant les xarxes socials de - € Directa Total l'IBE Dinamització del Grup de Treball Dona i 3.000,00 € Directa Total Esport del Consell Municipal de l'Esport Impuls del Gabinet de Gènere - € Directa Total Organització d'accions de formació específica en diferents àmbits (Programa en horari lectiu, SAEB, Monitoratge 15.000,00 € Indirecta Parcial convivim, Museu Olímpic, Workshop INEFC, …) Promoció i Procés de subvencions a la practica 0606 3411 foment de - € Indirecta Parcial esportiva l'esport Promoció i Ajuts al lloguer (usuaris públics) 4.695.000,00 € Indirecta Parcial gestió 0202 1521 d’habitatge de APROPs 4.008.604,99 € Indirecta Parcial protecció pública Auditoria de Gènere 25.000,00 € Directa Total Promoció i Funcionament diari del Casal Infantil 22.000,00 € Indirecta Parcial participació Cotxeres Borrell 0602 2321 de infància i Realització de la Mostra de Jocs i Joguines adolescència 3.000,00 € Indirecta Parcial al Casal Infantil Cotxeres Borrell Promoció i Treballar amb les famílies per a la participació 0605 2321 implicació en la coeducació dels seus 91.955,50 € Indirecta Parcial de infància i infants adolescència Promoció i participació 0606 2321 Xerrades i ponències a escoles 1.000,00 € Directa Total de infància i adolescència Baixem al carrer per reduir la solitud i 210.000,00 € Indirecta Parcial aïllament de la gent gran que viu sola Estratègia de salut sexual i reproductiva. Campanya sobre mètodes anticonceptius 235.000,00 € Directa Total i avortament amb perspectiva de gènere i Promoció i de drets, i altres accions 0200 3111 protecció de Pla d'igualtat de gènere a l'ASPB 50.000,00 € Directa Total la salut Projecte Ariadna d’acolliment i atenció integral a víctimes de violència de gènere 590.000,00 € Directa Total amb addiccions a drogodependències Subvencions a entitats per accions de suport a persones cuidadores i afectades 190.000,00 € Directa Total per malalties cròniques Relació amb Subvencions a entitats i col·lectius per a 0602 9241 la ciutadania i 20.500,00 € Directa Total projectes de promoció de la igualtat les entitats 0800 9241 Relació amb Criteris de Paritat de gènere en els equips 420.000,00 € Directa Total la ciutadania i dinamitzadors contractats per dinamitzar 81 les entitats el PAM Disseny i desenvolupament d’un pla de paritat en el disseny del codi de Decidim 8.727,12 € Directa Total que inclou capacitació a programadores Implementació de mesures per facilitar la participació en els debats de PAM i 15.000,00 € Directa Parcial pressupostos participatius (serveis de guarda, etc) Implementació d'un sistema d'indicadors de Democràcia Activa, incorporant la 9.000,00 € Indirecta Parcial segregació per sexe de les persones participants Itineraris de la Festa de l'Associa't 10.000,00 € Indirecta Parcial Barris habitables i inclusius Altres Desplegament de les noves estacions de 0504 4412 transports de bicing i posada en marxa del nou Bicing 13.424.690,43 € Indirecta Parcial viatgers 2.0 Ús de llenguatge inclusiu en els Educació 0606 1722 programes d'activitats i els canals de - € Directa Total mediambiental difusió Elaboració del Pla de desplaçaments - € Indirecta Parcial d'empresa de l'Ajuntament Estudiar sistemes per realitzar aforaments de vianants i segregar les 70.000,00 € Indirecta Total dades per gènere Execució de mesures d'ordenació viària 30.000,00 € Directa Total sorgides en marxes exploratòries Executar millores per millorar la qualitat del servei dels autobusos, millorant 400.000,00 € Indirecta Parcial freqüències i temps de recorregut 0504 1341 Mobilitat Impulsar actuacions per millorar la seguretat viària dels col·lectius 1.504.339,38 € Indirecta Parcial vulnerables, entre ells a destacar els vianants Incorporar la perspectiva de gènere al nou Pla de Mobilitat Urbana, als plans de - € Directa Parcial mobilitat de barri i de districte i al programa de Camins Escolars Millorar l'apartat de gènere als Estudis - € Indirecta Total d'Avaluació de la Mobilitat generada. Assistència Tècnica en l'elaboració del Plec de Condicions Tècniques per a la 0504 1631 Neteja viària contractació dels serveis de recollida de - € Indirecta Parcial residus municipals i neteja de l'espai públic a la Ciutat de Barcelona Implementació del Pla de Seguretat 25.000,00 € Indirecta Parcial Prevenció de la 0400 1322 Programa Why Violence? 99.522,57 € Indirecta Parcial delinqüència Realització de l'Enquesta de Victimització 65.462,44 € Indirecta Parcial Desagregació de dades de denuncies per - € Directa Total Seguretat gènere (adaptació Mycellium) 0400 1321 ciutadana Elaboració de material informatiu i 1.000,00 € Directa Total campanya de comunicació per 82 promocionar l'ingrés de dones al cos. Estudi per l'adequació de la uniformitat - € Indirecta Total de la GUB al cos femení (UREP, i altres) Formació a tota la plantilla de GUB en 19.000,00 € Directa Total violències sexuals Organització de la jornada Dones i 4.000,00 € Directa Total Seguretat (8 de març) Participació al Saló de l'Ensenyament, per a la difusió de la professió de guàrdia urbà/na, amb l'objectiu concret 15.000,00 € Indirecta Parcial d'impulsar la incorporació de dones a la GUB Campanya "Bon Karma" en favor de la - € Directa Total convivència (contra el "Manspreading") Transport Impulsar que l'ATM realitzi un estudi 0504 4411 col·lectiu urbà - € Directa Total d'impacte tarifari segons gènere de viatgers Noves tarifes de transport públic 2020, - € Indirecta Parcial amb la creació de la nova targeta T-usual TOTAL 173 accions 51.726.363,14 € 83 84