QH Qüestions d’Habitatge ///////////////////////////////////////////// 23 El model de rehabilitació de Barcelona ISSN 2462-4152 23 NOVEMBRE 2019 9 772462 415005 Índex ///////////////////////////////////////////// Qüestions d’Habitatge Presentació: La rehabilitació, una eina de transformació 5 Número 23. Novembre 2019 Lucía Martín González, Regidoria d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona Col·lecció Qüestions d’Habitatge Cap a una nova cultura de la rehabilitació a Barcelona 9 Josep Maria Montaner, arquitecte i catedràtic de teoria i història Coordinació: Departament de Comunicació de l’Institut de l’arquitectura (ETSAB-UPC) Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona El potencial transformador de la rehabilitació 21 Fotografies: Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació Jordi París. President de la Cambra d’Empreses de Barcelona de Serveis Professionals a la Construcció Consell de redacció: Lucía Martín, Josep Maria Montaner, Javier Rehabilitació: Els reptes de les empreses constructores 25 Burón, Àngels Mira, Vanesa Valiño, Carlos Josep Gassiot i Matas. President del Gremi de Constructors d’Obres Macías, Anna Ganuza, Gemma Font, Jordi Palay i Núria Ventura. de Barcelona i Comarques Edició: Ajuntament de Barcelona Conversa amb Carme Borrell, gerent de l’Agència de Salut Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació Pública de Barcelona: “Les condicions físiques de l’habitatge de Barcelona influeixen en la salut de les persones” 31 Núria Pedrals. Arquitecta Reservats tots els drets d’edició Disseny gràfic i maquetació: Gerard Medina Annex: exemples de rehabilitació Direcció editorial: Direcció d’Imatge i Serveis Editorials La rehabilitació del barri de Canyelles 41 ISSN 2462-4160 Dipòsit Legal: B-4847/99 La rehabilitació de Lope de Vega, 111 47 La rehabilitació del parc públic d’habitatges 53 ››››››››››› ››››››››››› Presentació ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› La rehabilitació, una eina de transformació La salut, la qualitat de vida i el benestar de les sones propietàries dels habitatges, que s’han de persones estan estretament lligades al bon fer càrrec de fer-ne un bon manteniment. estat del lloc on viuen. Ho diuen els estudis A les pàgines següents trobareu una anàlisi en científics i es fa evident a les ciutats que tenen profunditat de què suposa la rehabilitació a la cura dels edificis residencials a través de la reha- ciutat de Barcelona, dels seus èxits i també dels bilitació. A més a més, mantenir els habitatges reptes que tenim davant. En aquest número 23 en bones condicions és una eina cabdal de lluita del Qüestions d’Habitatge hi hem inclòs un article contra les desigualtats, contra la gentrificació i de del regidor d’Habitatge i Rehabilitació que em va defensa del dret a viure en un habitatge digne. ››››››››››››››››››››››››››››› precedir, en Josep Maria Montaner, en què apro- Per Barcelona, tenir un parc d’habitatges en bon Lucía Martín fundeix en el model de rehabilitació de la ciutat. estat és un repte troncal. Tenim un model propi de González És una sort comptar amb el llegat de la seva ex- ciutat, que vàrem reformular en l’anterior mandat Regidoria d’Habitatge pertesa. amb l’objectiu de posar al centre les persones i el i Rehabilitació de La publicació continua amb dues veus autorit- seu benestar, la sostenibilitat i l’eficiència energè- l’Ajuntament zades del gremi de la rehabilitació, com són Jordi tica. En són exemples les línies d’ajuts proactives de Barcelona París i Josep Gassiot. Cal prendre nota del que di- de l’Administració per destinar-les a les comu- uen perquè representen un col·lectiu que esdevé nitats més vulnerables o el condicionament dels un valor imprescindible per fer avançar el model ajuts al fet que les persones propietàries lloguin a de rehabilitació que la ciutat necessita. A continu- un preu assequible. ació podeu trobar una conversa amb Carme Bor- Addicionalment, l’aposta per la rehabilitació rell, gerent de l’Agència de Salut Pública de Bar- comporta la revitalització d’un sector professio- celona, en què subratlla un dels motius que ens nal especialitzat i amb grans competències. És a empeny a rehabilitar, que és la millora de la salut dir, suposa un impacte positiu per a l’economia i de les persones. l’ocupació de les petites i mitjanes empreses de la Hem acabat aquest número amb un recull ciutat i dels seus barris. d’exemples de projectes de rehabilitació del parc Des de l’Ajuntament de la ciutat dediquem tots d’habitatge públic i privat. Alguns ja són una realitat els esforços possibles a aquest foment de la reha- i d’altres són projectes en redacció que properament bilitació, però no ho podem fer sols l’Administra- permetran que diverses famílies disposin d’un habi- ció i les professionals del sector. Cal tenir present tatge en bon estat, confortable i sostenible. que és necessària la corresponsabilitat de les per- Esperem que us sigui d’utilitat. ››››››››››› ››››››››››› El model de rehabilitació de Barcelona Sargfabrik, a Viena, de l’equip BKK-3, un exemple de rehabilitació que té en compte la sostenibilitat i l’estalvi energètic. CAPÍTOL ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› CAPÍTOL 01 Cap a una nova cultura de la rehabilitació a Barcelona Més que en la nova construcció, el futur La rehabilitació té la seva història: com a con- de les ciutats està en la rehabilitació dels cepte contemporani va sorgir de la proposta de la barris. Aquest canvi es relaciona amb els conservative surgery de Patrick Geddes i de les ac- nous valors de la ciutadania, sensibilitzada pels cions pioneres de les filantropes britàniques, com problemes ecològics i defensora de la sostenibili- Octavia Hill i Lady Aberdeen, i va millorar els bar- tat de les ciutats. ris existents en el canvi del segle XIX al segle XX. Si la restauració dels monuments va ser una Es va consolidar en la dècada dels setanta, amb el activitat humana iniciada al segle XVIII, que ac- Pla urbà per a la restauració tipològica, infraes- tualment arriba fins a la intervenció en la fragilitat ››››››››››››››››››››››››››››› tructural i cromàtica del centre històric de Bolo- de l’arquitectura moderna, defensada pel DOCO- Josep Maria nya, a Itàlia, que el 1969 va iniciar el seu pla urbà MOMO1, en les últimes dècades ha estat destaca- Montaner per anar refent, d’un a un, els sectors medievals, ble el reconeixement de la rehabilitació, diferent Arquitecte i catedràtic a partir de l’estudi de les tipologies arquitectòni- en escala i valors. La rehabilitació —diferent de de teoria i història ques, la introducció de millores en accessibilitat, la restauració d’edificis singulars— es dedica als de l’arquitectura banys, cuines i instal·lacions, intentant recuperar edificis ordinaris, al teixit residencial, ja sigui his- (ETSAB-UPC) la imatge cromàtica de la ciutat tradicional, tot tòric, ja siguin conjunts d’habitatge social cons- seguint els objectius del pensament urbà d’es- truït segons els principis del moviment modern; querres. no tracta d’objectes, sinó de sistemes, entenent la Als antípodes metodològics trobem el que s’ha ciutat com un ecosistema, i no només implica el dut a terme en ciutats xineses, com Xi’an, Xangai que està construït, sinó que també s’estén a l’es- o Pequín, en les quals s’han embalsamat els en- pai públic i a l’escala de la regeneració urbana. clavaments monumentals i s’han arrasat sistemà- ticament els teixits residencials històrics, els hu- tong, per construir noves àrees amb torres per a 1. DOCOMOMO és l’acrònim en anglès de International Working Party for Documentation and Conservation of Buildings, Sites and Neighborhoods of oficines, hotels i apartaments. La Xina consumeix the Modern Movement (Comitè Internacional de Documentació i Conser- el 40% del ciment mundial, i els seus edificis no vació d’Edificis, Llocs i Barris del Moviment Modern). És una organització sense ànim de lucre dedicada a la conservació d’edificis rellevants. està previst que durin més de trenta anys. ››››1›0››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› Esquema dels anys trenta, del Congrés Internacional d’Arquitectura Moderna, on les persones més grans de 50 anys no se’ls donava cap altra opció que passejar recolzades en els seus bastons o asseure’s en un banc. ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››1›1››››› Conceptes generals d’una evolució >>>>>>>>>>>>>>>>>>> per exemple, multiplicant els electrodomèstics. Més enllà de conceptes tipus contemporanis, com L’envelliment de la Tanmateix, una gestió urbana i social imaginativa ara globalització i sostenibilitat, podem destacar i creativa pot potenciar la participació en acords sis fenòmens recurrents en l’evolució de les ciu- població requereix i intercanvis per remodelar edificis que acullin tats en general, i a Europa en concret, que tenen transformar les maneres de viure diferents, on s’estableixin noves una gran influència per potenciar la rehabilitació: estructures urbanes, relacions entre les persones, amb la possibilitat espais públics d’oferir serveis compartits i experiències de coha- 1. L’envelliment, tant social com físic dels en- i equipaments bitatge. torns construïts. A Europa, sobretot, vivim en Sobre l’èmfasi en la diversitat, podeu veure’n ciutats ja fetes, i la prolongació de les expecta- perquè siguin exemples emblemàtics com el Silodam a Ams- tives de vida ha generat un envelliment de la po- més accessibles, terdam (1995-2002) del grup MVRDV (Winy Maas, blació que requereix la transformació de totes amigables i Jacob van Rijs i Nathalie de Vries), amb una gran les estructures urbanes, espais públics i equipa- sostenibles. varietat de tipologies; o els acords entre individus ments perquè siguin més accessibles, amigables en el projecte de rehabilitació d’habitatges al nucli >>>>>>>>>>>>>>>>>>> i sostenibles. antic de Granada, un procés d’intercanvi, refor- Al seu llibre Poden sobreviure les nostres ciutats? mes, expropiacions temporals i addicions, iniciat (1942), Josep Lluís Sert, en tractar dels usos de el 1989, coordinat i dissenyat per Juan Domingo l’espai públic segons els cicles de vida, va recórrer Santos. a un esquema dels anys trenta del grup holandès Quan les persones usuàries demanen singula- del CIAM2, en el qual a les persones més grans de ritat no són adequats els conjunts d’habitatges 50 anys, que hi apareixen dibuixades com a anci- massius i repetitius. En canvi, és molt millor la anes, no se’ls donava cap altra opció que passejar complexitat de partida que trobem en els teixits recolzades en els seus bastons o asseure’s en un existents, configurats per la diversitat de tipus. banc. Al cap d’unes dècades, el panorama demo- Avui es tracta de projectar cas per cas, ja siguin gràfic, l’esperança de vida i l’envelliment actiu petits projectes d’habitatge col·lectiu, ja siguin re- han canviat totalment les condicions. I aquest modelacions o rehabilitacions. canvi exigeix transformar completament les ciu- tats i els habitatges, tenint en compte que un alt 3. Usos flexibles i diversos de l’hàbitat. Cada ve- percentatge de gent gran de 80 anys té limitacions gada és més predominant la diversitat d’unitats funcionals. de convivència, diferents de les famílies convenci- onals. Per tant, són necessaris canvis d’usos en els 2. L’individualisme i la necessitat d’individualit- espais. S’ha produït una ruptura de les estructures zació. La nostra “modernitat líquida”, tal com la i xarxes socials tradicionals i, alhora, un augment va conceptualitzar Zygmunt Bauman, destaca per dels moviments migratoris en el context de les l’èmfasi creixent en la individualització i la dis- societats postcolonials i de les relacions a través tinció social, en la singularitat i la diversitat. Tot de les xarxes socials. La família tradicional nucle- això pot portar a l’atomització i al consumisme, ar està disminuint en percentatge en relació amb diversos tipus d’unitats de convivència, que estan evolucionant i reconstruint-se. Necessitem, per tant, uns habitatges transformables i uns espais 2. Congrés Internacional d’Arquitectura Moderna. sense jerarquies. ››››1››2›››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› 4. El replantejament de la tecnologia des del >>>>>>>>>>>>>>>>>>> que el trànsit rodat és el màxim enemic per a la punt de vista del seu ús humà i social, és a dir, el La ciutat compacta és convivència i la vida social i còmoda a la ciutat desenvolupament d’unes tecnologies intermèdi- moderna. Christopher Alexander i Serge Cher- es, interactives, recanviables, sostenibles, fetes de la clau per afrontar mayeff argumentaven a Comunidad y privacidad reciclatge. Immersos en la societat de les tecnolo- els problemes (1963) que els pitjors enemics de la privacitat gies de la informació i de la comunicació, i amb un ecològics, la qual són el trànsit i el soroll. Els automòbils i les mo- ampli ventall de materials i tècniques, s’han d’as- cosa comporta tos són responsables del 80% del soroll urbà i, a sajar noves coordenades per a un ús social i igua- l’aprofitament de causa de les seves emissions de gasos, són l’ene- litari de les aportacions tecnològiques, a favor de mic número u de la qualitat de vida i de la salut la qualitat de vida en l’hàbitat i a la ciutat. Hi ha un la ciutat existent, de l’ésser humà. Avui dia hi ha exemples, com les ampli camp d’experimentació, que va ser apuntat prioritzant la colònies i els barris “lliures d’automòbils” a Viena per algunes de les propostes per a Casa Barcelona rehabilitació per i Friburg, on les persones usuàries opten per res- en edicions de Construmat a començaments del sobre de la demolició tringir l’ús i la presència del cotxe, a favor de l’es- segle XXI o per l’actual proposta barcelonina dels talvi, la reducció d’emissions de CO2 i les millores i l’obra nova. APROP (allotjaments provisionals de proximitat), en el conjunt d’habitatges. Les famílies renuncien basada en mòduls produïts industrialment i situ- >>>>>>>>>>>>>>>>>>> al cotxe o cada deu comparteixen un automòbil ats en l’estructura ja consolidada de la ciutat. En (car sharing); el que s’ha estalviat en l’alt cost definitiva, es tracta d’una tecnologia humanitza- de construcció de soterranis per a aparcaments da, adaptable als nostres entorns construïts, que s’inverteix en jardins i equipaments. A Barcelona no pot tenir un valor universal, sinó que ha de ser s’ha desplegat aquesta política urbana amb les diferent en cada context. superilles, començant al Poblenou i al costat del Mercat de Sant Antoni, i la MPGM (Modificació 5. L’increment del valor de la “cultura urbana”. del Pla general metropolità) dels aparcaments, Cada vegada es valoren més les relacions socials, que allibera l’habitatge públic, les cooperatives la igualtat de gènere, la qualitat de vida, el ben- i els edificis ecològics de l’obligació de construir estar i la felicitat; és a dir, valors de centralitat i places d’aparcament, ha estat un avenç clau per proximitat que es desenvolupen a la ciutat densa adaptar-se als nous temps. i equilibrada. Davant de la urbanització dispersa, Tot això comporta prioritzar la rehabilitació i la la ciutat compacta és la clau per afrontar els pro- remodelació de les ciutats existents, potenciant blemes ecològics, la qual cosa comporta l’aprofi- una nova cultura del manteniment i revalorant els tament de la ciutat existent, la seva remodelació i habitatges tradicionals per les seves possibilitats densificació, prioritzant la rehabilitació per sobre i flexibilitat. Si se seguissin aquests principis de de la demolició i l’obra nova, reduint la depen- sentit comú, aprofitant i millorant el que tenim i dència de l’automòbil i potenciant els sistemes de traient-ne rendiment, hi hauria més igualtat i di- transport públic. versitat. 6. La reducció de la presència del cotxe, donant Estratègies prioritat a vianants i a bicicletes, incrementant Entre la societat i l’arquitectura hi ha una estreta l’espai verd i millorant el transport públic. En els relació. Per al nostre temps, basat en la diversitat seus projectes urbans per a la reestructuració de i la multiculturalitat, les polítiques de rehabilita- Filadèlfia (1945-1962), Louis Kahn ja afirmava ció són la millor alternativa, ja que promouen una ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››1›3››››› cultura del manteniment, que requereix una sèrie >>>>>>>>>>>>>>>>>>> plantes baixes per a usos comunitaris, a fi de do- de canvis, estratègies i prioritats, en les quals in- La diversitat social nar més vida a aquests espais públics. teractuen aspectes tècnics, socials, urbans i me- Un exemple emblemàtic és la transformació del diambientals. dels barris és una barri d’Augustenborg, a Malmö, iniciat a finals qüestió pública, i dels anys vuitanta amb un projecte de paisatgis- 1. Una clau són els processos de densificació els ascensors s’han me, basat en la presència de l’aigua i horts urbans. del territori no ocupat, per potenciar proximitats d’interpretar com La recollida selectiva de residus, l’educació am- necessàries entre els habitatges i els serveis, els a infraestructures biental i la instal·lació de pavellons de reciclatge equipaments, els comerços i les activitats. Vegeu o punts verds a cada plaça o parc afavoreixen la l’exemple d’Almere, a Holanda, de remodelació i col·lectives. transformació dels modes de vida cap a la sos- redensificació del centre d’un nou barri residen- >>>>>>>>>>>>>>>>>>> tenibilitat. A Augustenborg hi ha una central de cial, amb el qual s’ha omplert i completat el teixit producció de gas metà a partir de compost. I la existent, segons el pla director de Rem Koolhaas clau d’intervencions en polígons barcelonins com / OMA, per mitjà d’una ciutat de tres nivells: in- Canyelles i el sud-oest del Besòs està en la millora fraestructures, passejos de vianants i habitatges. A també de l’espai públic. Barcelona, la iniciativa privada està realitzant les promocions de La Casa por el Tejado, que fan re- 3. La instal·lació d’ascensors i millores en l’acces- muntes amb mòduls prefabricats al mateix temps sibilitat, incloent-hi escales mecàniques entre els que rehabiliten tot l’edifici, i l’Ajuntament ha pro- edificis quan hi ha forts desnivells (com a les Ro- posat els ATRI (allotjaments tàctics de repoblació quetes, a Barcelona, o a Oliveres i Can Franquesa, inclusiva), que aprofiten solars buits, mitgeres i a Santa Coloma de Gramenet), és un mecanisme remuntes encara possibles. L’objectiu és augmen- vital per fer habitables els barris populars. Tot això tar l’habitatge assequible, explorant oportunitats comporta intervenir en els replans i refer les cir- de densificació de la mateixa ciutat existent, tal culacions verticals dels edificis. És crucial que la com fa la ciutat de Nova York amb el seu programa instal·lació d’ascensors sigui un procés que esti- “Mandatory Inclusionary Housing”, que permet gui finançat i coordinat en part pels organismes més alçària i densitat als promotors, amb la con- públics, amb l’assessorament tècnic necessari. La dició que uns percentatges de l’habitatge siguin diversitat social dels barris és una qüestió pública, de lloguer assequible, Això Barcelona també ho i els ascensors s’han d’interpretar com a infraes- ha implantat amb la reserva del 30% d’habitatge tructures col·lectives per a les persones amb mo- protegit en les noves operacions i rehabilitacions bilitat reduïda. de certa dimensió. 4. La millora de les estructures interiors i exte- 2. Intervencions a l’espai públic i reciclatge a riors, i de les instal·lacions dels habitatges, in- peu dels edificis. Actualment la societat demana tervenint sobretot en banys i cuines, és un altre més natura a la ciutat. Alhora, s’ha desenvolupat procés necessari en barris antics o degradats. Es un nou paisatgisme de barri, per al qual el més tracta de refer enderrocant el mínim i rehabilitant vital és integrar-lo al cicle de l’aigua, amb cana- el màxim possible. A Catalunya hi ha casos pio- litzacions, aigua en moviment, estanys i punts de ners, com l’experiència de Joan Margarit i Carles drenatge. Això està relacionat amb la creació de Buixadé treballant des del 1985 per a ADIGSA en petits horts urbans i amb el replantejament de les la rehabilitació de barris en mal estat, estructures ››››1›4››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› Transformació del barri d’Augustenborg, a Malmö, basat en la presència de l’aigua i horts urbans, és un exemple emblemàtic del camí que s’està iniciant cap a la sostenibilitat en l’espai públic. ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››1›5››››› infradimensionades i ciments malalts d’alumino- >>>>>>>>>>>>>>>>>>> ar les relacions amb l’exterior, com ara introduir si, piritosi i carbonatació. Per a això van inventar Els processos de cobertes verdes i incorporar els edificis al cicle estructures de suport als forjats amb aluminosi, de l’aigua, en recollir la que procedeix de la pluja. com al Turó de la Peira, o estructures externes per participació i les L’increment de la superfície a l’habitatge està re- reforçar els edificis, com al polígon de la Pau. I en noves formes de lacionat també amb el fet de potenciar les vistes i aquest mandat a Barcelona s’ha iniciat una nova governança són les transparències, la qual cosa garanteix disposar línia de rehabilitació dels interiors, per millorar imprescindibles per d’un espai exterior propi. Les reivindicacions del la salut, l’accessibilitat, la seguretat i l’aïllament a l’urbanisme del barri de la Trinitat Nova als anys noranta anaven tèrmic. en aquesta direcció, i posaven com a premissa la futur. ventilació transversal natural per a tots els habi- 5. La millora de les façanes i els aïllaments, per >>>>>>>>>>>>>>>>>>> tatges. a l’estalvi d’energia en la climatització i per a la millora de la qualitat de vida amb la insonoritza- 7. L’estalvi energètic recorrent a l’energia solar, ció. Per a això es poden construir noves façanes geotèrmica i eòlica, a la cogeneració i a altres me- ventilades, tal com s’ha fet en barris d’habitatge canismes, i millorant l’aïllament tèrmic per tenir social a Catalunya. Aquests processos de rehabi- uns consums més baixos. Un exemple modèlic és litació cromàtica i millora de l’eficiència energè- l’ecobarri de Vauban, a Alemanya, on s’han reha- tica poden ser un bon inici, tal com s’ha fet als bilitat part de les antigues casernes i s’han cons- habitatges socials del passeig de Santa Coloma, truït cases solars i un edifici d’aparcaments amb 55-71, al districte de Sant Andreu, de l’equip d’ar- panells solars (garatge solar). Un altre exemple és quitectes Oikosvia, encara que en fases ulteriors la Sargfabrik, a Viena (1992-1998), de l’equip BKK- s’hauria d’entrar també en la millora dels interi- 3, en el qual es va reutilitzar una fàbrica de taüts ors. Un altre projecte destacable és el del carrer amb un sistema de gestió cooperatiu amb l’objec- de Lope de Vega, 111, al districte de Sant Martí, tiu de la sostenibilitat i la rehabilitació. Per a un mitjançant el qual s’ha refet la façana interior futur que es basa en la rehabilitació energètica és d’illa, com una pell resilient i ajustable, segons el bàsica una formació adequada per a les persones projecte de Carles Pérez, Sandra Bestraten i Emili residents en l’estalvi d’energia. Hormías. 8. Participació i governança. Els processos de 6. Més superfície i millora de la relació amb participació i les noves formes de governança són l’exterior, ja sigui aprofitant la instal·lació d’as- imprescindibles per a l’urbanisme del futur. Això censors, amb voladissos i cossos afegits, amb bal- està relacionat amb el fet de potenciar i desenvo- cons i terrasses, o galeries i hivernacles: es tracta lupar una nova cultura de la participació i la re- d’incrementar la superfície dels habitatges. Per a habilitació, com en l’esmentat barri de Vauban. això són emblemàtiques les propostes d’Anne La- Vegeu la proposta d’una vida quotidiana sosteni- caton, Jean Philippe Vassal i Frédéric Druot per a ble (Sustainable Everyday. Scenarios of Urban Life, conjunts d’habitatge social a França. Es tracta de 2003) d’Ezio Manzini i François Jégou; la tradició transformar en lloc d’enderrocar; amb una inter- de les cooperatives d’habitatge a Montevideo, en venció contemporània que respecti el context dels les quals es prioritza la rehabilitació, o el mètode barris moderns d’habitatge. de Jorge Mario Jáuregui per remodelar, reforçar i A més, hi ha moltes possibilitats de potenci- fer més urbanes les faveles de Rio de Janeiro. ››››1›6››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› Els processos de rehabilitació són la clau en unes societats en les quals envelleix el seu patrimoni i els seus habitants. ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››1›7››››› 9. La rehabilitació està estretament relacionada >>>>>>>>>>>>>>>>>>> o negocis com bars, cafeteries i restaurants. Com amb la millora del barri, alhora que la degrada- La inversió pública més barreja de classes hi hagi en un barri, més ció dels habitatges perjudica la vida de l’entorn. possibilitats hi ha de diversitat de feines i interre- Per això, el Pla de barris de Barcelona (2016-2019), requerida per crear lacions. delimitat a Ciutat Vella i a l’àrea del Besòs, inclou, un lloc de treball Els processos de rehabilitació, per tant, són la a més de la rehabilitació (que s’ha centrat en les en rehabilitació clau en unes societats en les quals envelleix el seu anomenades “finques d’alta complexitat”), la mi- és inferior al cost patrimoni i els seus habitants, perquè es fomenti llora de l’espai públic, el foment de cooperatives i anual del subsidi la proximitat i la superposició d’usos i activitats, la implementació dels instituts per millorar l’edu- de manera que es potenciï un ús social del temps. cació. de desocupació per a cada persona L’actual model Barcelona 10. Activació de llocs de treball. No es pot acon- treballadora aturada. Durant el mandat 2015-2019 l’Ajuntament de Bar- seguir cap millora urbana sense millores socials, >>>>>>>>>>>>>>>>>>> celona ha donat prioritat a la rehabilitació (ja si- i aquestes passen per potenciar activitats que ge- gui privada o del parc públic), invertint en el seu nerin ocupació: treballs de manteniment, comer- foment un total de 114 milions d’euros, que han ços, tallers, intercanvis, incubadores d’iniciatives, permès intervenir en 1.971 edificis, la qual cosa etc. Cada euro públic invertit fomentant la rehabili- significa 29.620 habitatges i la millora de la qua- tació genera 3 euros d’inversió privada, i amb cada litat de vida d’unes 70.000 persones. Amb això 30.000 euros d’inversió es crea un lloc de treball. s’ha aconseguit un canvi quantitatiu i qualitatiu, Tot això sumat, la inversió pública requerida per i s’ha consolidat una nova política social, territo- crear un lloc de treball en rehabilitació és inferior rial i antigentrificació. La ciutat que va inventar al cost anual del subsidi de desocupació per a cada el programa “Barcelona posa’t guapa”, pensat per persona treballadora aturada. Per tant, és un sector a les façanes, avui torna a estar a l’avantguarda, clau per al bon ús de les inversions públiques i per amb una proposta que parteix de la realitat de fomentar ofertes laborals, potenciant el treball de cada barri. A més, un dels criteris clau ha estat proximitat per a petites i mitjanes empreses, i usos intensificar la diversificació de les escales: des de complementaris positius per al barri. la intervenció en els interiors o la millora de les Al polígon del Sud-oest del Besòs, la rehabilita- façanes, passant per les convocatòries generals i ció de petits comerços al costat de la nova plaça de per les accions en les finques en mal estat, fins a Dolors Canals ha permès instal·lar l’oficina del Pla la rehabilitació urbana de conjunts d’habitatges i de barris, potenciant un lloc visible d’informació del seu espai públic. i formació en la millora dels barris. A l’esmentada Una de les novetats introduïdes a Barcelona, ciutat sueca de Malmö es van crear, a finals dels que expressen un canvi de paradigma, consisteix anys noranta, nous tallers, negocis i botigues per a anar passant de les tradicionals convocatòries a migrants al barri popular de Rosengaº rd; llocs de generals —que es mantenen en la seva inversió i treball i de coworking a prop dels habitatges, i co- que posen èmfasi en les patologies estructurals, merços de proximitat i petits negocis a les plantes la instal·lació d’ascensors, els elements comuns i baixes. En la forma i els usos de les plantes baixes la rehabilitació energètica— a invertir molts més està en joc la qualitat de vida urbana. Millora si recursos econòmics i humans en una posició pro- s’eliminen murs i s’obren equipaments com es- activa per part de l’Ajuntament, que intervé direc- coles bressol, llocs autogestionats i de cooperació tament en els barris i edificis on la rehabilitació ››››1›8››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› —que és urgent i per les característiques socials >>>>>>>>>>>>>>>>>>> Alhora, la rehabilitació pot convertir-se en una dels seus habitants— necessita la intervenció mu- La rehabilitació eina antigentrificació, que fomenta els lloguers nicipal. La rehabilitació actua, per tant, com una raonables, ja que aquests ajuts només es conce- eina de redistribució al territori dels drets, la qua- actua com una eina deixen a les persones propietàries que mante- litat de vida, la salut i la cohesió social. de redistribució al nen els lloguers dins de l’índex de referència dels És a dir, que d’una Administració que convoca territori dels drets, preus dels lloguers, establert per la Generalitat de perquè qui tingui mitjans o assessorament pugui la qualitat de vida, Catalunya el juny del 2017. Aquest índex de preus accedir als ajuts, s’ha passat a una Administració la salut i la cohesió va ser una reivindicació de la ciutat de Barcelona que pren la iniciativa en detectar les finques amb des de l’any 2016, que al final va ser atesa i que dificultats, que segmenta i diversifica les interven- social. és el primer pas cap a la imprescindible regulació cions. Per poder establir quines són les “finques >>>>>>>>>>>>>>>>>>> dels lloguers. El segon pas és el foment dels llo- d’alta complexitat”, es va encarregar l’any 2016 un guers dins d’aquesta franja mitjana, i això pot ser estudi previ, imprescindible i totalment nou, a un competència dels ajuntaments. I el pas ulterior, equip d’experts i expertes de la UPC (Universitat depenent d’una legislació estatal o autonòmica, Politècnica de Catalunya); es tracta d’un mapa serà que els municipis tinguin la competència de de la vulnerabilitat residencial de Barcelona que sancionar els lloguers abusius. ha detectat els 444 edificis que estan en més mal Una altra de les grans aportacions és la distribu- estat, pendents de rehabilitació, instal·lació d’as- ció territorial. Això es veu si superposem i sumem censors, i amb unes comunitats de veïns i veïnes els tres plans dels tres tipus d’ajuts: la convoca- amb poca capacitat d’autoorganització i finança- tòria general, que cobreix, sobretot, Ciutat Vella, ment. La major part d’aquestes finques són dins l’Eixample i Gràcia; la dels interiors d’habitatge, de l’àmbit de l’esmentat Pla de barris. als barris ja enumerats, i la de les finques de gran Una altra novetat és la intervenció en interiors complexitat dins del Pla de barris, als districtes de d’habitatges on viuen persones econòmicament Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. D’aquesta vulnerables, amb uns ajuts que poden arribar als manera, tenim un mapa molt diferent del dels úl- 20.000 euros en la convocatòria del 2017 i als 9.000 tims anys i que ens demostra que la rehabilitació euros en la del 2018, per millorar cuines, banys, serveix realment per construir una ciutat més jus- instal·lacions i aïllaments. En força ocasions, ta i sana, redistribuint els valors urbans. aquests casos han estat detectats pels treballadors Un altre dels valors que aporten els ajuts públics i treballadores socials de gent gran als domicilis i a a la rehabilitació, a més d’incentivar el sector de partir de les consultes en els PAE (punts d’assesso- la construcció i la formació de professionals, és rament energètic) de cada districte. Ja s’han sol·li- el foment d’una economia legal, basada en em- citat 825 expedients, repartits especialment en els preses que paguen impostos i segueixen les nor- districtes de Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris, matives, lluny de l’economia submergida que ha Sant Andreu i Sant Martí. Es tracta d’una espè- caracteritzat part d’aquest sector, ja que els ajuts cie de pluja fina que va regant aquells barris que s’han de justificar amb pressupostos, plans, per- menys accedeixen a la convocatòria general. I a misos i contractes laborals. Es potència que els aquest procés s’hi sumen els ajuts de fins a 20.000 processos siguin clars, regulats i transparents. euros per a les persones propietàries que cedeixen Tanmateix, tot aquest esforç l’ha fet majorità- els seus habitatges buits a la Borsa d’Habitatge de riament el mateix Ajuntament de Barcelona. En- Lloguer de Barcelona. cara que sigui una convocatòria del Consorci de ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››1›9››››› l’Habitatge de Barcelona, compartida amb la Ge- neralitat de Catalunya, aquesta hi inverteix només el 20% (quan els estatuts del Consorci defineixen que ha de ser del 60%), i Barcelona ha de cobrir el 80% d’una suma total de tots els tipus d’ajuts a la rehabilitació. És cert que, al seu torn, la Ge- neralitat rep cada vegada menys diners d’un Es- tat espanyol que ha rebutjat afrontar el problema de l’habitatge i que, amb el canvi polític de l’any 2018, tampoc no ha creat un necessari Ministeri d’Habitatge, ni sembla decidit a impulsar canvis estructurals i reguladors en les polítiques d’habi- tatge públic. És palès, per tant, que la rehabilitació està asso- lint un ritme que ens permetrà aproximar-nos a la mitjana europea. L’any 2017 es van invertir 26,4 milions, que van finançar aproximadament el 42% dels 63 milions totals dedicats a rehabilitació. Si la inversió total del 2017 va ser aproximadament de 250 milions, això significa que l’Ajuntament inter- vé en el foment d’una quarta part de les inversions que es fan en el patrimoni residencial. Si a aquest esforç hi afegim una consolidació de la cultura preventiva del manteniment i es pren consciència que és sempre més gran el cost de no intervenir a temps, anirem pel bon camí. Per a això ha estat essencial l’obligatorietat de la ins- pecció tècnica d’edificis, les ITE, que els ajuts a la rehabilitació subvencionen en cas de comunitats amb pocs recursos econòmics. En resum, i tal com s’ha explicat, les qualitats de la rehabilitació són múltiples: crea llocs de treball i fomenta la responsabilitat i la intervenció de la iniciativa privada; és clau per redistribuir el dret a la ciutat, que té a veure amb l’habitatge i l’espai públic, amb el dret al lloc, al barri, i té una estreta relació amb l’estalvi energètic, la millora de la sa- lut i l’esperança de vida. Å La millora de les estructures és un procés necessari en barris antics o degradats. A Catalunya hi ha casos pioners, com l’experiència d’ADIGSA en la rehabilitació de les estructures externes dels edificis de La Pau. La rehabilitació és clau per respondre adequadament al canvi climàtic. CAPÍTOL ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› CAPÍTOL 02 El potencial transformador de la rehabilitació Segons el diccionari, rehabilitar és restituir al- En molts països, la qüestió havia estat fins ara guna cosa al seu primer estat. Malgrat això, i més simple: o feia fred (i la solució era captar la pel que fa als edificis, cal que la rehabilitació màxima radiació solar amb el màxim aïllament), o els dugui més enllà del seu estat original. La re- feia calor (i la solució era protegir-se de la radiació habilitació ha de donar resposta a les necessitats solar i gestionar la ventilació i la inèrcia tèrmica presents i futures, i no a les del moment en què es amb un cert grau d’aïllament). A aquests països va construir l’edifici. els serà més difícil adaptar-s’hi, ja que la seva cul- Ens convé, per tant, imaginar què demanarem tura constructiva no permet adaptar-se simultà- als edificis en un futur no gaire llunyà. Molt pro- niament a les dues condicions adverses. Els epi- bablement, el que cal demanar al parc construït sodis de canicule (onada de calor) a França en són és un alt grau de resiliència. un exemple ben proper. La resiliència, contrària a la fragilitat, és la capa- Si aprofitem una cultura constructiva que per- citat d’un ecosistema de retornar a un estat nor- ››››››››››››››››››››››››››››› met adaptar-se a situacions diverses i utilitzem les mal després de ser afectat per pertorbacions o Jordi París tecnologies de la construcció al nostre abast (ma- interferències. La resiliència dels edificis és la seva President de la Cambra terials, sistemes, eines de càlcul), podem aconse- capacitat d’adaptar-se als canvis. És el més sem- d’Empreses de Serveis guir grans estalvis energètics i econòmics i fer-los blant a la seva intel·ligència, no necessàriament Professionals a la compatibles amb el confort dels espais, fins i tot digital. Construcció en situacions de més variabilitat climàtica. A quins canvis? Un altre tipus de canvis que caldrà afrontar són Tot sembla indicar que els edificis s’hauran d’adap- els canvis funcionals als edificis, i la rehabilitació tar cada cop més a canvis climàtics i funcionals. també hi pot tenir un paper destacat. Aquests La variabilitat climàtica és cada cop més pre- canvis s’havien produït sempre, però segurament sent, també a casa nostra, i els edificis són un ele- mai amb l’acceleració que vivim avui. ment clau per respondre-hi adequadament. Quan s’acaba una gran reforma en un hospital, Aquí tenim una particularitat interessant, ja sovint ens trobem que es comença a plantejar que el nostre clima, contràriament a molts altres una nova reforma d’alguns paquets funcionals, indrets del planeta, ha tingut sempre dos reptes: ja que han començat a canviar les necessitats del obtenir el confort quan fa calor i obtenir-lo també seu programa funcional. Una escola que s’estigui quan fa fred. construint avui pot necessitar ser reconvertida en ››››2››2›››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› La rehabilitació centrada en la resiliència energètica i funcional que no suposa un increment significatiu de cost respecte a una rehabilitació convencional. ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››2›3››››› institut ben aviat, i potser d’aquí a pocs anys hau- >>>>>>>>>>>>>>>>>>> llora dels espais i la seva capacitat de ser llogats rà d’esdevenir una llar d’avis. Una rehabilitació o venuts) i a llarg termini (facilitadora de futures Fins ara, pocs edificis estaven preparats per as- reformes, estalvi recurrent en les despeses d’ex- sumir canvis sovintejats i dràstics. N’hi ha exem- centrada en plotació, recuperació del màxim valor dels com- ples paradigmàtics, com per exemple l’hospital la resiliència ponents...). modernista de Sant Pau, el qual es va poder adap- energètica i Si, a més, en lloc de rehabilitar mitjançant sis- tar a un canvi de model hospitalari i, finalment, a funcional és una temes tradicionals s’utilitzen sistemes construc- un canvi dràstic d’ús gràcies, entre altres factors, a inversió que no tius en sec, fabricats al taller i muntats in situ, la seva estructura d’espais flexibles. s’aconsegueixen alguns avantatges addicionals: Aquesta resiliència per assumir modificacions suposa millorar el control de la qualitat dels components, funcionals futures és un dels punts principals que un increment millorar la seguretat de les obres, incrementar-ne cal tenir en compte a l’hora de fer rehabilitacions significatiu de significativament la velocitat d’execució i la soste- integrals, i no cal dir en el cas d’obra nova. cost respecte a nibilitat material i energètica, impulsar indústries Quan parlem de modificacions funcionals no locals amb sistemes tecnològics innovadors i ex- una rehabilitació ens referim només a modificacions de la distri- portables, etcètera. bució dels espais, sinó també a la incorporació convencional. Tenim a casa nostra tècnics preparats per afron- de noves tecnologies, normatives i estàndards. >>>>>>>>>>>>>>>>>>> tar aquests reptes amb la màxima solvència, un L’ordenació d’espais servidors i servits i la previsió teixit empresarial capaç d’aportar solucions i d’espais d’instal·lacions clars i situats estratègica- mandats europeus que ens animen a fer aquesta ment han d’evitar que els edificis esdevinguin ob- reconversió. En generalitzar aquest tipus de reha- solets massa aviat i necessitin una nova reforma. bilitacions es produirà, d’una banda, una reduc- Això és un imperatiu econòmic (no fer inversions ció consolidada dels consums i els impactes am- que no es puguin recuperar a causa d’una obso- bientals dels edificis i, de l’altra, un augment del lescència precoç) i també ambiental. teixit industrial en clau d’innovació i tecnologia, Així com la resiliència climàtica té a veure en amb nous llocs de treball d’alt valor afegit. bona part amb l’energia i la seva sostenibilitat, la El sector de l’edificació a casa nostra té un po- resiliència funcional té molt a veure amb els ma- tencial transformador per aportar un valor del terials i el seu cicle de vida, i s’engloba dins les di- qual potser no som del tot conscients, però que nàmiques d’economia circular. cal aprofitar. Aquesta capacitat de resiliència, que aporta De la mateixa manera que és molt important valor als edificis, fa que la rehabilitació sigui una que els nous edificis ja es facin tenint en compte inversió, més que una simple despesa. Tenir en aquests criteris, el gruix de la millora també s’ha compte el cicle de vida de l’edifici és fonamental de produir necessàriament en el parc construït, en aquest sentit. desigual en les qualitats constructives i ambien- Una rehabilitació centrada en la resiliència tals i també en la seva capacitat d’adaptar-se a les energètica i funcional és una inversió que no su- necessitats presents i futures. posa un increment significatiu de cost respecte a Ens convé impulsar-ne la rehabilitació per agi- una rehabilitació convencional (pot ser fins i tot litzar una transformació que ja està en marxa i més econòmica, segons el cas), i alhora té un clar que només pot afavorir-nos com a societat i com retorn econòmic tant a curt termini (estalvi ener- a individus a curt, mitjà i llarg termini. Å gètic des del primer dia), com a mitjà termini (mi- L’especialització dels agents és el principal repte a l’hora d’enfocar una obra de rehabilitació. CAPÍTOL ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› CAPÍTOL 03 Rehabilitació: Els reptes de les empreses constructores Aquesta comunicació vol ser una reflexió, acions especials derivades de patologies als edifi- fruit de l’experiència personal però com- cis i cal efectuar obres singulars derivades de les partida, de la situació de les empreses inspeccions tècniques de l’edifici (ITE), la gestió és dedicades a la reforma, la rehabilitació i el man- més complicada. Necessiten assessorament tècnic teniment d’edificis. Principalment, d’habitatges de professionals competents i, sobretot, han de en règim de propietat horitzontal i del parc d’ha- gestionar voluntats dels propietaris, que no sempre bitatges públics gestionats per les diferents admi- són coincidents quant a les opinions i els interes- nistracions. Les meves reflexions seran sobre as- sos, i han d’ajudar a obtenir el consens de tothom. pectes de la gestió en l’execució de les obres que ››››››››››››››››››››››››››››› Les situacions es compliquen quan hi ha proble- s’inicien amb projectes encarregats pels diferents Josep Gassiot i Matas mes derivats de situacions precàries econòmiques promotors i que les adjudiquen a empreses que President del Gremi o socials. En el cas de finques amb habitatges amb les han de fer amb la qualitat necessària per satis- de Constructors problemes importants i en zones d’especial dificul- fer les necessitats i aspiracions dels usuaris finals, d’Obres de Barcelona i tat, la gestió dels projectes requereix el treball en que són els qui viuran als habitatges. Una primera Comarques equip i la dedicació d’un expert en la gestió amb la qüestió que cal destacar és que, sovint, qui ges- col·laboració dels diferents agents (gestors, tècnics tiona els projectes de rehabilitació no coincideix i constructors) que integrin la gestió en forma col- amb qui després els utilitza (els usuaris finals), fet laborativa actuant conjuntament i buscant tots els que origina problemes i disfuncions. recursos possibles. El primer repte que tenim en enfocar una obra Els segons agents que intervenen en la rehabi- de rehabilitació és l’especialització dels agents litació són els tècnics autors de projectes de re- que intervenen en els projectes i en la seva rea- habilitació. Es tracta d’arquitectes i arquitectes lització. tècnics, segons el cas, que tenen competència per El primer agent que hi intervé com a gestor són fer la diagnosi, proposar actuacions, realitzar els els administradors de les finques, que actuen per projectes i dirigir-ne la realització com a directors detectar les necessitats dels edificis i gestionar-ne d’obra. Com en tots els casos de la construcció, no el manteniment. La seva funció en les operacions tots els tècnics habilitats tenen experiència en la habituals és repetitiva i ordenen les actuacions rehabilitació, que és una especialitat que reque- amb seriositat i rigor, i regulen totes les gestions reix expertesa, tant en la diagnosi com en l’elabo- segons la legalitat vigent. Quan es presenten situ- ració dels projectes. En alguns casos, cal formar ››››2››6›››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› equips o cercar l’assessorament d’experts que >>>>>>>>>>>>>>>>>>> bles de detectar en la fase de diagnosi i projecte. En orientin les solucions de projecte per cercar-ne Un treball aquests casos, la col·laboració des de l’inici del pro- les òptimes en la relació entre cost i prestacions. jecte entre els diferents agents permetrà resoldre Aquest és el cas de les reparacions d’estructures col·laboratiu els problemes amb més facilitat amb un treball col- que presenten problemes i en què les propostes des de l’inici en laboratiu des de l’inici de les obres. Aquesta meto- de projecte requereixen una especialització per els projectes de dologia que es comença a utilitzar (no sense una trobar propostes segures, de cost assumible i que rehabilitació permet certa resistència) en els grans projectes d’obra nova afectin mínimament la funcionalitat de l’edifici. resoldre problemes s’hauria de començar a introduir formalment en Un altre cas evident és el de la millora de l’eficièn- les obres de rehabilitació d’una manera habitual. cia energètica dels edificis, que requereix exper- amb més facilitat. Vull destacar que, en alguns casos d’èxit, la forma- tesa per proposar el millor projecte sobre allò que >>>>>>>>>>>>>>>>>>> ció d’un equip entre gestor-projectista i empresa és raonablement assumible. En molts casos, les constructora prèvia selecció objectiva d’aquest opinions dels tècnics de les empreses constructo- equip ha assolit molt bons resultats. La rigidesa del res aporten opinions de com concretar les actu- procés de contractació tradicional dificulta la reso- acions i faciliten la valoració dels costos derivats lució de problemes. d’aquestes actuacions. En tot el nostre sector, sovint els projectes no Les empreses constructores dedicades a la re- preveuen els preus reals partint dels costos objec- habilitació també necessiten especialització. No tius. Els quadres de preus aplicables als projectes és el mateix dur a terme una obra nova que inter- de rehabilitació s’haurien d’adaptar en cada cas venir en un edifici habitat i fer les obres amb els a la naturalesa de les obres. Per fer-ho, cal exper- usuaris dels habitatges presents. L’especialització tesa, i la valoració sobre la base dels preus estàn- ha de ser per la tecnologia (no és el mateix fer una dard d’obra nova no responen a costos reals en estructura de formigó que recuperar la capacitat rehabilitació. portant amb reforç de fibra de carboni); però tam- El problema de la valoració del cost de les obres bé per la manera de gestionar el ritme de l’obra és extensible també als treballs de diagnosi i pro- i compatibilitzar-lo amb els veïns. Gestionar to- jecte. Sovint no es valora adequadament la realit- tes les incidències requereix tècnics, encarregats zació dels projectes o la gestió global de les obres. d’obra i operaris amb formació i habilitats con- Els estalvis en els projectes solen sortir cars en trastades. En general, les empreses especialitza- acabar les obres. La qualitat ha de ser una exi- des en rehabilitació són empreses de dimensió gència i el preus han de ser justos per cobrir els petita i mitjana, amb un bon grau de tecnificació i costos. En el nostre sector encara ens trobem amb amb capacitat de gestió en la resposta a diferents projectes i obres adjudicats per sota els costos i situacions. Són empreses que han de tenir (i en la això origina problemes. majoria dels casos tenen) uns mínims protocols En tot el sector de la construcció tenim un crei- de gestió per poder oferir traçabilitat en les obres xent dèficit de personal d’obra, fet que es manifes- efectuades i garantir un bon nivell de qualitat. ta encara més en el sector de la rehabilitació, que En la gestió de les obres de rehabilitació cal for- és intensiva en mà d’obra. Falten especialistes del mar equip entre els agents que hem esmentat. Les sector de paleta i d’altres oficis. La formació pro- obres i els projectes són complexos, sovint es pre- fessional no funciona en el nostre sector. La mi- senten incidències difícils de detectar en el projec- llor aula és una obra (amb programa i seguiment). te, per exemple, defectes en l’estructura impossi- Les obres són disperses, amb situacions variables, ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››2›7››››› i els centres d’FP estan localitzats en llocs molt >>>>>>>>>>>>>>>>>>> de ser una política habitual i de futur del sector. concrets i la formació a distància no està prevista Moltes empreses Els aspectes fiscals de la rehabilitació són una per a aquests casos. Els contractes d’aprenentatge altra qüestió que caldria tractar. Les desgravaci- no són aplicables, amb l’actual legislació, al nos- de rehabilitació ons de les obres de rehabilitació no són estables tre sector, i hi ha una forta oposició per part dels ofereixen en els exercicis i poc utilitzades. Un aspecte que sindicats i les autoritats laborals a la seva actua- finançament d’una reivindiquem des de fa temps és l’IVA de rehabi- lització. part de l’obra, però litació. El tipus d’IVA reduït del 10% és aplicable Una de les dificultats que es presenten en els això té un límit per a (nominalment) a les obres de rehabilitació i mi- projectes de rehabilitació és el finançament. Hi llora de l’eficiència, però el reglament de l’IVA fixa ha dues qüestions fonamentals en aquest aspecte. cada empresa. unes condicions que no són clares, estan subjec- D’una banda, els ajuts a les obres de rehabilitació >>>>>>>>>>>>>>>>>>> tes a interpretacions i generen dubtes fins i tot als i millora. Mitjançant els ajuts es poden arribar a experts. Caldria simplificar i aclarir i generalitzar subvencionar les obres en percentatges que són l’aplicació de l’IVA reduït del 10% a totes les obres importants. Amb una bona programació es poden de rehabilitació. Aquesta reivindicació, ja antiga, arribar a obtenir, estimo, subvencions de prop del no ha estat mai considerada pels responsables de 25% del valor de l’obra. Però els ajuts estan sub- la fiscalitat en diferents governs. jectes a convocatòries, i aquestes estan vinculades La rehabilitació és un sector en forta presència als pressuposts de diferents administracions i de- de l’economia irregular. El fet que les empreses rivats dels pressuposts anuals. No hi ha una línia constructores estiguin poc regulades fa que apare- contínua i segura de subvencions; sovint canvien guin algunes empreses que no actuen de manera els criteris i això dificulta la gestió. Un projecte de transparent i no compleixen amb les seves obliga- rehabilitació té un període de maduració de prop cions laborals i fiscals. La pretesa liberalització de de dos anys, i en aquest temps els criteris dels l’activitat empresarial fa que, amb l’obtenció d’una ajuts poden haver canviat i cal estar pendent de llicència fiscal, es pugui actuar en el mercat. No hi les convocatòries de les quals no es coneixen les ha barreres d’entrada en un sector que té una re- dates de publicació. percussió social considerable. Una certa regulació Els ajuts són necessaris per promoure la rehabi- en aquest cas seria un mecanisme de defensa dels litació, però els propietaris han de finançar la resta interessos dels consumidors. El compliment de les de les obres. Els intents per obtenir finançament mesures sobre seguretat i salut, el tractament de bancari són difícils, i la ciutadania té cert recel a residus, les obligacions sobre legislació laboral i fis- usar aquest mitjà. Les entitats bancàries tracten cal haurien de ser exigits per les autoritats compe- aquests crèdits com crèdits al consum amb uns tents i també per tots els agents que intervenen en tipus coherents a aquesta tipologia. D’altra ban- les obres. Els ciutadans haurien de ser conscients da, tenen recels a les garanties que ofereixen les que, per defensar els seus interessos com a consu- comunitats de propietaris i, sobretot, a l’impacte midors i obtenir les garanties a les quals tenen dret, social d’una possible execució d’un impagat. En haurien d’exigir transparència i tots els requisits le- l’actualitat, moltes empreses de rehabilitació ofe- galment exigibles. reixen finançament d’una part de l’obra, i ho fan Sempre hem proposat que es promoguin regis- partint de recursos propis o amb palanquejament tres voluntaris d’empreses constructores, com ara de circulant per part d’una entitat financera, però el registre CONSTA (www.consta.org) per ordenar això té un límit per a cada empresa, i no hauria el sector, iniciativa que sempre hem reivindicat ››››2›8››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› per protegir el sector i, sobretot, els consumidors. >>>>>>>>>>>>>>>>>>> d’aprofitament d’energies renovables en les obres Un altre repte que hem d’assumir les empreses Les empreses de de rehabilitació. La innovació en aquestes matè- constructores fa referència a la millora de l’efici- ries no és fàcil. La introducció d’elements d’ener- ència energètica dels edificis. El comportament rehabilitació hem de gia renovable avança molt ràpidament i els nous passiu del edificis representa el 20% del consum promoure l’adaptació sistemes estan poc experimentats, i entren en ob- energètic total del nostre país. Un pla decidit però de nous sistemes solescència tecnològica amb gran rapidesa, men- prudent permetria reduir en un 50% aquest con- d’aprofitament tre que nosaltres, tots els actors que actuem en la sum. És a dir, amb un pla a deu anys podríem d’energies rehabilitació, hem d’oferir sistemes validats i amb reduir el consum energètic i les emissions en un una durabilitat assegurada. Les noves tecnologies 10%. Per fer-ho, caldria introduir el vector ener- renovables. permeten o exigeixen canviar el telèfon mòbil o gètic en tots els projectes de rehabilitació, i això >>>>>>>>>>>>>>>>>>> l’ordinador cada tres anys. Podem fer el mateix en comporta una sensibilització de la ciutadania i de les obres de rehabilitació energètica? tot el sector. Fins ara, malgrat esforços notables Malgrat les dificultats, no podem defallir. Els i ben enfocats, no s’han obtingut grans resultats. reptes que tenim els podria resumir en quatre lí- Per què? La resposta és complexa, però en la meva nies d’actuació: opinió hi ha una manca de confluència entre els • T reballar per la professionalització i l’especia- programes de rehabilitació i els de millora ener- lització de tots els agents del sector de la rehabi- gètica. La rehabilitació s’entén com una millora litació. Agents que actuen o que tenen influència de la seguretat dels edificis (estructures), l’acces- en el sector. sibilitat, les patologies dels tancaments i els pro- • M illorar la gestió integrada de la rehabilitació blemes d’habitabilitat com les humitats. Els pro- de manera que promogui la cultura de col·labo- grames d’eficiència energètica ajuden i financen ració entre els diferents agents en totes les fases. aïllaments i equips més eficients, però la ciutada- Del diagnòstic a la recepció de les obres i al seu nia no entén la necessitat de millora tèrmica si té manteniment durant la seva vida útil. Amb ges- problemes que considera prioritaris, com ara la tió integrada i col·laborativa. seguretat o l’accessibilitat. Un altre discurs que al • Treballar per aconseguir polítiques pel sector meu parer no és encertat consisteix a justificar la estables, consensuades i mantingudes en el millora energètica amb l’estalvi que s’obtindrà en temps. Que permetin la sostenibilitat del tre- el consum. En edificis d’habitatges, els retorns a la ball professional de tots els agents. Si no hi ha inversió per aquest criteri estan entre els deu i els estabilitat, no hi pot haver formació d’empreses dotze anys. El valor que cal promoure és la millora i agents professionalitzats. Obtenir el suport de del benestar, la salut i, sobretot, la consciència cí- les administracions per a la difusió d’un pro- vica de contribuir a lluitar per reduir les emissions grama de promoció de la rehabilitació i l’estalvi de CO2. energètic. Programes de difusió adreçats a la Per part de les empreses de rehabilitació, cal ciutadania mitjançant influenciadors cívics. fer un esforç per integrar nous coneixements. En • P romoure la incorporació de joves al sector de sabem molt, de construcció, coneixem bé la me- la rehabilitació amb formació pràctica recupe- cànica de les estructures i ara hem d’incorporar rant la figura dels aprenents dintre d’un progra- els coneixements de termodinàmica aplicats als ma actualitzat de formació professional i ocupa- edificis. Amb la col·laboració dels diferents agents cional. Å hem de promoure l’adaptació de nous sistemes ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››2›9››››› El comportament passiu del edificis representa el 20% del consum energètic total del nostre país. CAPÍTOL ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› 04 Carme Borrell: “Les condicions físiques de l’habitatge influeixen en la salut de les persones” Conversa amb la gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona La conversa amb Carme Borrell versa sobre la relació que hi ha entre les condicions dels habitatges i la salut de les persones. Els dar- rers anys, s’ha posat de manifest el problema de la pobresa energètica, que afecta un gran nombre de famílies. Fins ara, per pal·liar aquestes situacions, l’Administració fa front al pagament de factures de consums energètics, però això és un pou sense ››››››››››››››››››››››››››››› fi si no es prenen un altre tipus de mesures a llarg Núria Pedrals termini. Arquitecta Tenim un parc d’habitatges construït molt ex- tens amb unes qualitats molt deficients pel que fa a l’envolupant de l’edifici; aquest parc s’ha de rehabilitar per adequar-lo a les exigències de qua- litat d’avui dia i perquè, en tot cas, rehabilitar és molt més econòmic que construir de nou. La rehabilitació dels edificis té un cost d’inver- sió inicial elevat, però amb les mesures de caràc- Borrell és doctora en medicina, especialista en medicina preventiva i salut pública. ter passiu es garanteix un millor comportament dels habitatges, es disminueix la demanda ener- gètica i es milloren substancialment les condici- ons de confort, encara que no hi hagi aportacions extraordinàries d’energia. ››››3››2›››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› Carme Borrell, experta en salut pública, ens orien- >>>>>>>>>>>>>>>>>>> Les condicions físiques de l’habitatge també in- ta sobre el resultat dels estudis que ha dut a terme “L’Administració fluencien en la salut de les persones. Habitatges l’Agència de Salut Pública de Barcelona i ens dona la amb humitats o fongs poden facilitar el desenvo- seva opinió sobre el que creu que caldria prioritzar. hauria de tenir lupament d’una sèrie de malalties com, per exem- una actuació ple, les malalties respiratòries. La rehabilitació, Quina relació creus que hi ha entre les condi- més proactiva precisament, el que fa és millorar les condicions cions dels habitatges i la salut de les persones? per incentivar la físiques dels habitatges. Aquest és un tema relativament nou en aquesta rehabilitació.” Però no voldria oblidar els eixos de desigualtat, casa; fa set o vuit anys que ens hi dediquem. Dins el fet de ser home o dona, pertànyer a una clas- del setè programa marc de recerca de la Unió Eu- >>>>>>>>>>>>>>>>>>> se social o una altra, o el fet de ser una persona ropea, vam començar a treballar en un projecte immigrant. Tots aquests aspectes també acaben anomenat Sophie. El primer que ens vam plante- influint en la salut. jar va ser com establir un marc teòric que ens aju- Amb el projecte Sophie, vam fer una revisió de dés a entendre la relació entre l’habitatge i la salut. la bibliografia i vam posar sobre la taula la im- Aquest marc inclou quatre grans apartats o portància que tenen per a la salut de la població blocs. En el primer bloc s’emfatitzen les condi- aquests aspectes que hem comentat. cions generals del mercat laboral, les polítiques econòmiques i les polítiques de l’estat del ben- Creus que les polítiques de rehabilitació que en estar. Aquestes polítiques estan relacionades tant aquests moments s’estan duent a terme són amb l’habitatge com amb la salut. adequades o suficients? El segon bloc són els aspectes estructurals re- No soc experta en això, però hi hem estat refle- lacionats amb l’habitatge, és a dir, les polítiques xionant, i és que estic rodejada d’arquitectes. Pel d’habitatge i mercat. Cal tenir en compte que, al que tinc entès, la major part de polítiques que es nostre país, l’habitatge depèn del mercat, la qual duen a terme estan basades a donar ajudes eco- cosa no és així en altres països on les polítiques nòmiques que, a més a més, són ajudes difícils han modulat el mercat. d’aconseguir, ja que les tramitacions sovint són Aquests dos grans blocs repercuteixen en els al- complicades. tres dos blocs: un és l’habitatge en si mateix i l’altre Probablement sigui necessari però no suficient, és el barri. No té sentit desvincular l’habitatge del perquè, així i tot, una bona part de la població no barri: és molt diferent viure en un barri amb serveis, té prou recursos econòmics per poder fer front a equipaments, espais verds i cohesió social, que viu- la resta de pagament de les obres de rehabilitació. re en un barri amb mancances en tots aquests te- mes. Per això és important tenir en compte aquest Hi ha unes convocatòries específiques per a aspecte directament relacionat amb l’habitabilitat. aquest tipus de col·lectius en què es pot arribar El quart bloc és l’habitatge; aquest bloc el sub- a pagar la totalitat del cost de les obres quan es dividim en dos apartats: el social i el físic. demostra que no hi ha recursos suficients, són El social principalment té a veure amb l’asse- les anomenades “convocatòries d’alta comple- quibilitat de l’habitatge. Durant els anys de crisi, xitat”. a l’Estat espanyol hi ha hagut 600.000 execucions Està bé que en aquests casos es pugui pagar la to- hipotecàries, de les quals 370.000 eren persones talitat del cost de les obres, però a més de les aju- que van ser desnonades. des, l’Administració hauria de tenir una actuació ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››3›3››››› Les condicions físiques de l’habitatge repercuteixen en la salut de les persones. ››››3›4››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› més proactiva per incentivar la rehabilitació. >>>>>>>>>>>>>>>>>>> vida i, per tant, la salut. L’estudi que hem posat En el marc d’aquest projecte europeu, vam fer “La pobresa en marxa pretén fer un seguiment de les perso- també un estudi en el qual analitzàvem l’impacte nes que entren a viure en un dels habitatges de La en la salut de les rehabilitacions que s’havien fet energètica Borda i esperem veure en un futur l’impacte posi- en edificis d’alguns barris, sobretot a Nou Barris a normalment es tiu en la seva salut. partir dels anys setanta. combina amb altres La intervenció consistia bàsicament a engruixir pobreses.” Quan tens fred estàs molt inactiu, només les parets per l’exterior col·locant aïllament (retro- >>>>>>>>>>>>>>>>>>> penses que tens fred i que t’has d’abrigar, no fitting), aïllant cobertes i instal·lant ascensors. tens ànims per fer res; el concepte de pobresa També vam comparar l’associació entre el fred energètica apareix quan hi ha bona part de i la mortalitat de persones que vivien en edificis la població que no pot fer front a les factures rehabilitats i d’altres que vivien en edificis no re- d’energia per escalfar els habitatges. habilitats. L’estudi mostrava que, els dies freds, El fred afecta tant la salut física com la mental. La la mortalitat de les dones no era tan elevada als pobresa energètica també afecta la salut. Cal re- edificis rehabilitats. És un bon resultat, ja que ho marcar que la pobresa energètica normalment es posa en evidència un indicador de salut tan im- combina amb altres pobreses: no es tracta només portant i objectiu com la mortalitat. de no tenir diners per escalfar l’habitatge, sinó En el cas dels homes s’hi trobava un efecte in- que tampoc tens prou diners per menjar, has de vers, fins i tot augmentava la mortalitat al cap triar entre escalfar la casa o menjar. Les diferents d’uns dies de fer fred. Una de les possibles expli- inseguretats —inseguretat per no poder pagar cacions és que els habitatges no sempre s’utilitzen l’habitatge, inseguretat alimentària, etcètera— i correctament. Un exemple n’és la ventilació, que la pobresa energètica acostumen a anar lligades. si no es porta a terme acaba perjudicant la salut. Les polítiques per pal·liar la pobresa ener- A més de les malalties de tipus artrític i reuma, gètica haurien de tenir en compte tres aspec- les malalties respiratòries són les que es veuen tes. En primer lloc, ajudar econòmicament les més afectades, sobretot pel fred. Les altres són les unitats de convivència que no poden pagar; en cardiocirculatòries. segon lloc, controlar les empreses energètiques Potser és una mica colateral, però també estem —aquest és un tema polític, però és possible treballant en els efectes sobre la salut als habitat- fer-ho perquè els preus no continuïn pujant (el ges nous, en aquest cas, a l’habitatge cooperatiu preu de l’energia a l’Estat espanyol és dels més en cessió d’ús (el projecte La Borda1). Un dels as- alts d’Europa)—, i el tercer és la rehabilitació. pectes que destaquen les persones que viuen a La No té sentit donar bons d’ajuda si no es rehabi- Borda és que no passen fred. Ara al mes de gener, a liten els edificis. La Borda, sense encendre la calefacció, mantenen En polítiques d’habitatge, l’emergència s’em- els pisos a 18º-19º, perquè és un edifici molt ben porta bona part dels recursos, però cal anar més plantejat i aïllat, és a dir, que només per entrar-hi enllà desplegant mesures a llarg termini. a viure ja noten com els ha millorat la qualitat de El tema de la pobresa energètica és important; crec que ningú no ha fet els càlculs ben fets 1. La Borda és una cooperativa d’habitatge en règim de cessió d’ús del al nostre país. A Anglaterra van veure que els sòl que ha facilitat l’Ajuntament de Barcelona i que s’ha estrenat fa pocs mesos. compensa pagar per rehabilitar, que és més ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››3›5››››› Imatge de l’interior de l’edifici de La Borda, a Sants-Montjuïc. ››››3››6›››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› econòmic que haver de pagar per salut i més >>>>>>>>>>>>>>>>>>> la rehabilitació és clau, perquè la calor, de la ma- efectiu a la llarga. “La calor també teixa manera que el fred, es pot evitar si l’edifici Això estaria bé estudiar-ho a fons aquí. És clar està ben construït. que, tenint en compte com n’és, de cara, l’assis- afecta la salut, i amb tència sanitària allà, que a Anglaterra fa molt més el canvi climàtic això Quines creus que haurien de ser les prioritats fred i que necessiten més energia per escalfar els empitjorarà.” per millorar el benestar i la salut de les persones habitatges, l’estudi econòmic doni aquests resul- >>>>>>>>>>>>>>>>>>> amb el tema de l’habitatge? tats. Seria molt interessant conèixer la realitat del Som en un país en què les polítiques d’habitatge nostre país. haurien de millorar moltíssim. Cal tenir clar que El que fan a Anglaterra és política pública, està tenim un problema molt important amb l’aug- demostrat que els surt a compte per millorar la sa- ment del preu dels lloguers i la curta durada dels lut i evitar malalties. contractes. Cal tenir valentia política per tirar en- davant mesures transformadores de veritat. Moltes vegades, a ciutats com Barcelona, de L’assequibilitat de l’habitatge està tan compro- clima mediterrani, se sent comentar que no mesa, és tan complicat poder pagar el lloguer, que fa fred, que no compensa rehabilitar, que és les polítiques de rehabilitació queden en segon molt car, que amb el sol que fa s’escalfen els terme. La despesa pública en polítiques d’habitat- habitatges. ge hauria d’augmentar. Ara bé, cal tenir clar que Jo no soc experta en el cost econòmic de la reha- hi ha molts interessos pel mig; un dels pilars de bilitació, però el que sí que està clar és que el fred l’economia d’aquest país és la construcció, i el sis- a l’interior de l’habitatge afecta més la salut dels tema bancari és el que pot facilitar finançament. països del sud que la dels països del nord d’Eu- Caldria donar més prioritat a les polítiques ropa. Malgrat que als països del nord fa molt més públiques d’habitatge perquè aquest no fos una fred, tenen els habitatges molt més preparats i, mercaderia, sinó un bé comú. El dret a l’habitatge per tant, viuen molt més confortablement. Aquí, digne hauria d’estar garantit per a tothom. Políti- si no rehabilitem, podem viure-hi; al nord, si no ques com l’augment del parc d’habitatges públics rehabilitessin, potser no ho podrien fer. i el control del preu i la durada dels lloguers hau- rien de ser clau. Entenc que aquestes són les pri- També hi ha el tema de la calor; això gairebé oritats però, evidentment, no ens podem oblidar mai no es té en compte. Fa uns quants estius a de les polítiques de rehabilitació. Å Europa van patir una crisi de calor molt forta, i hi va morir gent a conseqüència de la inespera- da onada de calor. Evidentment, la calor també afecta la salut, i amb el canvi climàtic això empitjorarà. Aquí vam estudiar l’onada de calor del 2003, ja que va ser molt important. Diferents estudis van mostrar com van augmentar les defuncions aquell estiu. La repercussió al nord d’Europa va ser im- portant, perquè la població no està acostumada a aquestes temperatures tan altes. En aquest sentit, ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››3›7››››› La rehabilitació dels edificis disminueix la demanda energètica i millora les condicions de confort. ››››››››››› ››››››››››› Annex: exemples de rehabilitació Conjunt d’edificis rehabilitats del barri de Canyelles. CAPÍTOL ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› CAPÍTOL 05 La rehabilitació del barri de Canyelles Quan circulem per la ronda de Dalt de Bar- celona, ens crida l’atenció l’evolució que ha anat fent el barri de Canyelles, situat a la part més alta de la ciutat. Aquest barri, format per un conjunt de torres i edificis de 14 plantes, ha anat adquirint personalitat pròpia i ha anat mo- dificant els colors de les façanes. Aquests canvis, aparentment formals, amaguen un procés de re- habilitació molt més profunda. El barri de Canyelles, construït als anys setanta del segle passat per allotjar-hi veïns, alguns pro- vinents d’altres barris de reconversió de la ciutat, ha tingut un problema de carbonatació (descom- posició del formigó) que ha obligat a la rehabilita- ció de les façanes dels edificis. Aquesta necessitat s’ha aprofitat per fer una re- habilitació més completa, així com per millorar l’aïllament de les façanes. Tot això ens ho explica César Gutiérrez, presi- dent de l’associació de veïns, que viu en una de va optar a un finançament europeu extraordinari, les torres rehabilitades i que ha liderat, amb el seu i també hi van participar la Generalitat de Cata- entusiasme i convenciment, bona part del procés lunya, Gas Natural i la UPC per fer el balanç dels de rehabilitació. rendiments obtinguts. Explica en César que, davant la necessitat de El projecte, diu César Gutiérrez, va incloure l’aïlla- fer les obres per controlar la carbonatació del for- ment de les façanes, l’aïllament de la càmera de les migó, van tenir l’oportunitat de participar en el cobertes i, en el cas de la torre d’en César, la substi- projecte europeu Grow Smarter juntament amb tució de les finestres per unes d’alumini reciclat amb les ciutats d’Estocolm i Colònia. El procés, liderat trencament de pont tèrmic i persianes graduables per l’antic Patronat de l’Habitatge de Barcelona, per controlar l’efecte del sol sobre les façanes. ››››4››2›››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› A banda d’aquestes millores constructives, molts “Ara gairebé no hem d’engegar l’aire condicionat”. dels habitatges de la seva torre estan monitoritzats L’habitatge es comporta molt més uniformement —“els que tenen Wi-Fi”—, de manera que els ha- durant tot l’any. Es produeix l’efecte termos, que bitants poden saber en tot moment quins són els conserva tant el fred com la calor. seus consums energètics i quins aparells gasten En César també és molt conscient que tota aques- més, ja que hi ha monitors sectoritzats per zones, ta rehabilitació també ha tingut un efecte de “consci- per exemple, la cuina, la sala d’estar o el safareig, enciació de la despesa” per part dels veïns. Ara tenen on hi ha la caldera per a la calefacció. la oportunitat de gestionar els consums energètics En César està molt orgullós de tot el procés i dels seus habitatges. Amb la monitorització veuen dels resultats, tot i que “no tots els veïns es van exactament què s’està consumint, quan i on, ja que voler acollir a la substitució de finestres”, i van els aparells situats a les diferents zones ho mostren. perdre una bona oportunitat per fer-ho, ja que la Encara no han quantificat exactament l’estalvi millora es evident. econòmic que han aconseguit, perquè, tal com En César ens mostra el seu pis i comenta que explica en César, “amb la factura és molt difícil les persianes, que funcionen elèctricament des de saber-ho, perquè els preus pugen constantment”. l’interior, “eviten que entri el sol als mesos d’es- Ara bé, sí que poden saber quant han reduït en tiu”. Es molt conscient que l’aïllament de les faça- consum, i assegura que és una quantitat impor- nes millora les condicions tèrmiques de l’habitat- tant, encara que “és difícil saber els percentatges ge no només a l’hivern, amb l’estalvi conseqüent exactament”, perquè cada veí té comportaments de calefacció —“l’encenem molt menys que diferents. Inicialment els càlculs del projecte pre- abans”, afirma—, sinó també a l’estiu, i afegeix: veien estalvis d’entre un 30% i un 40% del consum inicial dels veïns que realment consumien cale- facció i aire condicionat. El procés entre els veïns “no va ser fàcil”, segons en César, ja que no tothom estava convençut de la necessitat i oportunitat de participar en el pro- jecte Grow Smarter. Ara, però, uns mesos després d’haver acabat les obres, tothom està content. L’execució de les obres es va poder fer sempre des de l’exterior, o sigui que les molèsties als veïns — que n’hi va haver, naturalment—, no van incloure que haguessin de deixar els habitatges. En tot cas, el confort de l’habitatge ha millorat notablement, com diu en César, perquè ja no te- nen la sensació que l’habitatge estigui fred o ex- cessivament calent quan entren a casa. El balanç de tot el procés és molt positiu, són conscients d’haver aprofitat una oportunitat que no tothom pot tenir i consideren que el seu exemple pot ser- vir a altres barris i comunitats que hagin de reha- bilitar els seus edificis. Å ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››4›3››››› ››››4››4›››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››4›5››››› Façana rehabilitada de la finca de Lope de Vega, 111. CAPÍTOL ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› CAPÍTOL 06 La rehabilitació de Lope de Vega, 111 Quan quedem per fer l’entrevista amb Car- los Pérez al carrer de Lope de Vega, 111, diu que no, que val més quedar al carrer de Pallars, que és des d’on es veu bé la façana. Efectivament, és des de la plaça que en aquests moments s’està acabant, oberta com a espai pú- blic al carrer de Pallars, que es fa entendre aquest projecte singular entre la rehabilitació energèti- ca i la regeneració urbana. La façana rehabilitada correspon a la part posterior de la finca de Lope de Vega, 111. Antigament, donava a una paret, segons ens informa Carlos Pérez, però ara té el privilegi de donar a un espai obert, públic, amb una assolellada excel·lent, de cara a oest, i àm- plies vistes. Aquesta intervenció s’ha dut a terme a causa de diversos factors. D’una banda, la bona disposició de l’empresa Cornerstone, que es troba a la cara oposada de la mateixa illa, que volia dignificar la part posterior del seu edifici, que donarà a la futu- ment van entendre les possibilitats que s’oferien ra plaça del carrer de Pallars. de fer un projecte diferent en aquesta façana. En segon lloc, la voluntat d’un propietari, en En quart lloc, la possibilitat de participar en el aquest cas de tot l’edifici de Lope de Vega, 111, que projecte Grow Smarter, d’àmbit europeu, i po- va entendre que la millora de la façana posterior de der optar a uns ajuts extraordinaris ateses totes l’edifici donava valor de manera important als ha- aquestes circumstàncies. bitatges. La façana inicial que donava a la plaça era exac- En tercer lloc, el pare i el fill Carlos Pérez Sánc- tament igual que la de la resta de veïns, com es hez i Carlos Pérez Mir, tots dos arquitectes i autors pot observar en les fotografies. La idea central del projecte i de la direcció d’obres, que ràpida- d’aquesta rehabilitació ha sigut engrandir els fo- ››››4››8›››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› rats de les finestres existents i afegir-hi balcons que milloressin les prestacions dels habitatges i permetessin estendre la roba de manera privada. Tal com ens expliquen els arquitectes, aquesta millora ha suposat “passar de la foscor a la llumi- nositat passant per la regeneració urbana”. Efecti- vament, l’ampliació de les finestres originals, tant en alçada com en amplada, fins a convertir-les en portes balconeres; la incorporació del balcó, de dimensions suficients per instal·lar-hi una tauleta amb cadires; la incorporació de persianes que per- meten tamisar la llum solar i crear un ambient pri- vat a l’interior del balcó molt agradable, així com el detall de dissenyar una barana que amaga la roba estesa i alhora gradua el pas de la llum i les vistes, són elements que, sumats a l’addició d’un aïlla- ment exterior a tota la façana i la rehabilitació inte- rior d’alguns habitatges, han fet que l’habitabilitat dels habitatges hagi guanyat en qualitat i confort, al mateix temps que es redueix la factura energètica. El projecte s’ha completat amb el disseny d’una nova tanca a la planta baixa de cara a la plaça, que deixa unes terrasses als habitatges d’aquesta planta i permet una certa visibilitat de l’exterior tot oferint seguretat als inquilins. No tot ha estat fàcil en aquest procés, tot i que el resultat és molt satisfactori, tant per a la propietat com per als usuaris llogaters. El procés de cons- trucció va ser lent i difícil. El que és interessant, però, es l’acord múltiple, entre l’Ajuntament de Barcelona, l’empresa Cornerstone, Gas Natural i la propietat, que ha permès poder dur a terme el projecte. També ofereix la possibilitat de ser repli- cat en la resta de façanes que donen a la mateixa plaça i que tenen les mateixes característiques. Aquest tipus d’intervencions, a petita escala, suposen una millora important no només per als usuaris de l’edifici directament rehabilitat, sinó també per a la resta de veïns i veïnes del barri, que gaudiran d’un espai lliure, ben condicionat i de la vista d’unes façanes rehabilitades. Å ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››4›9››››› ››››5›0››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››5›1››››› Façana de l’edifici rehabilitat al Pg. Sta Coloma, 55-71. CAPÍTOL ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› CAPÍTOL 07 La rehabilitació del parc públic d’habitatges El camp de la rehabilitació és molt ampli i complex. Des de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB), s’estan treballant diverses línies per afavorir la rehabilitació dels edificis. Pel que fa Pg Santa Coloma, 55 - 71 als edificis de propietat privada, la més conegu- da i habitual, son les subvencions a fons perdut que s’adjudiquen per convocatòries anuals, que financen una part de les obres de rehabilitació que els propietaris executen. Però també hi ha altres modalitats de rehabi- litació que s’estan duent a terme en el camp de Hospital, 116 l’habitatge de propietat de l’administració muni- cipal. Aquesta és una línia de política de rehabi- litació d’elevat cost econòmic, perquè en alguns Lancaster, 7 casos estem parlant de l’adquisició d’edificis sen- cers a privats. Majoritàriament es troben en mal estat de conservació per l’omissió dels anteriors propietaris i habitualment tenen diferents graus d’ocupació, tant des del punt de vista físic com inclús la tipologia i el nombre d’habitatges, per jurídic. En altres casos es tracta d’edificis propie- destinar-los a lloguer social o assequible. Hi ha tat de l’Ajuntament i gestionats per l’IMHAB que diversos edificis que ja s’han rehabilitat i els ha- requereixen ser rehabilitats. bitatges dels quals s’han adjudicat als diferents En total, l’IMHAB gestiona més de 8.000 habi- candidats. tatges en diferents modalitats. Majoritàriament La gestió d’aquests projectes i obres és molt destinats a lloguer social o assequible. complexa i requereix no només recursos econò- En el cas dels edificis de nova adquisició, la mics sinó també temps i equips de gent especia- finalitat d’aquestes compres és rehabilitar inte- litzada en diferents aspectes de la gestió. Cal una gralment l’edifici. En alguns casos, es modifica gestió jurídica, pel fet de que molts d’aquests ››››5›4››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› edificis estan ocupats en diferents situacions pel que fa a la legalitat, tècnica, per avaluar l’estat de l’edifici en els aspectes constructius, estruc- turals i d’habitabilitat, i social, amb la finalitat de conèixer les necessitats dels habitants i poder actuar en conseqüència. Els edificis s’estudien cas per cas. La casuística es variada i requereix particularitzar cada projec- te. S’avaluen les situacions dels ocupants, on es troben contractes caducats, en vigor o ocupants a precari. A continuació, es fa una primera di- agnosi de l’estat de l’edifici amb aixecament de plànols encara que no es pugui fer amb gran pre- cisió. El pas següent és el concurs de projecte tècnic. L’equip guanyador, desenvolupa el projecte en 3 fases. Una primera fase amb un aixecament fia- ble dels plànols de l’edifici; una segona fase de diagnosi acurada que inclou l’execució de cales per poder conèixer l’estat de l’estructura, para- ments i elements constructius, i una tercera fase que consisteix en el projecte executiu per poder licitar les obres. Aquesta actuació es realitza paral·lelament a l’actuació social-jurídica per determinar quins son els drets, deures i requeriments del veïnat. Entre els edificis que l’Ajuntament ha adqui- rit recentment, i que actualment estan en fase de projecte de rehabilitació, en destacarem dos: carrer Hospital 116 i carrer Lancaster 7-9-11, ambdós a Ciutat Vella. Carrer Hospital , 116 El projecte de l’edifici del carrer Hospital 116 es troba en fase de diagnosi, desprès que l’aixeca- ment fiable dels plànols de la situació actual ja s’ha executat. S’han detectat patologies de dife- rent importància en gairebé tot l’edifici. La proposta de projecte que s’està treballant és la de reconvertir els 21 habitatges actuals en 17, ja que alguns dels “habitatges” existents, no ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››5›5››››› ››››5››6›››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› es poden considerar com a tals sinó que són in- frahabitatges irrevocablement, tant per la seva superfície com per les condicions d’habitabilitat. El projecte de rehabilitació integral, a banda de la reconversió del nombre d’habitatges, té previs- ta la instal·lació d’ascensors, la rehabilitació de les façanes i les cobertes de l’edifici amb criteris d’eficiència energètica, de manera que l’edifici tingui un bon comportament per ell mateix, amb poques necessitats d’aportació d’energia externa pel seu confort. S’està estudiant la possibilitat de col·locació de plaques solars si l’assolellament de la coberta ho permet o, si no, la instal·lació d’ae- rotèrmica per obtenir la temperatura de confort. Carrer Lancaster 7-9-11 El projecte del carrer Lancaster 7-9-11 afegeix a una situació semblant a la del carrer Hospital la complexitat de compartir part de l’edifici amb la propietat d’un aparcament. Es preveu la unificació del nucli d’accés entre el 9 i l’11, s’haurà de fer una nova escala en subs- titució de les anteriors, així com la instal·lació de l’ascensor. El projecte que va guanyar el concurs té previst convertir els 42 habitatges actuals a 32, ja que en l’actualitat existeixen “estudis” habitats que no poden complir les condicions mínimes d’habitabilitat i, per tant, s’han de reconvertir. Les obres de rehabilitació integral, a més a més de la reconversió tipològica dels habitatges, con- sistirà en la renovació amb criteris d’eficiència energètica de façanes i cobertes i en la instal·la- ció d’ascensors per garantir l’accessibilitat. Tot i que en ambdós projectes no és obligat complir els requeriments del Codi Tècnic de l’edificació, s’intentarà aproximar-los al màxim per oferir les millors condicions possibles de confort, habitabilitat i salut als usuaris. En ambdós projectes es respecta l’aspecte ex- terior de les façanes, perquè es restauraran i re- habilitaran mantenint les façanes actuals. ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››5›7››››› Esbós del projecte de rehabilitació de Lancaster 7, 9 i 11. ››››5›8››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› Passeig de Santa Coloma 55-71. l’edifici, la resposta és contundent, “positiva so- Edifici Titànic bretot pel que fa a l’embelliment i aspecte formal Un altre dels projectes que s’ha realitzat per part de l’edifici”, i també pel que respecta a la millora de l’IMHAB és la rehabilitació de l’edifici Titànic, del comportament a l’hivern, “fa menys fred”, i al Passeig de Santa Coloma 55-71, del barri de Sant ho corrobora comentant que els ha disminuït la Andreu. Les obres de rehabilitació i renovació van despesa de gas que és l’energia de calefacció. finalitzar a mitjans del 2018. En general, pensa que a la majoria de pisos la Aquest edifici, propietat de l’Ajuntament i rehabilitació els funciona molt bé. Han millorat construït l’any 1999, consta de 207 habitatges. el nivell de confort tant a l’hivern com a l’estiu. L’antiguitat de l’edifici, ha fet necessària la re- Pel que fa a la monitorització, els permet veu- habilitació d’alguns aspectes que s’havien dete- re constantment la despesa elèctrica, que no ha riorat, però no de la totalitat de l’edifici ni de la disminuït substancialment en el seu cas, però reconversió dels habitatges, ja que la seva tipolo- que probablement ho ha fet en altres pisos. En gia ja compleix les condicions d’habitabilitat que el que sí que és clar és en la disminució de la fac- eren vigents l’any 1999 i ho segueixen essent en tura de gas. l’actualitat. Estan molt contents de com ha quedat formal- La rehabilitació ha consistit, bàsicament, en ment, de la dignitat que han recuperat amb la millorar el comportament energètic de les faça- renovació de les façanes i comenta que durant nes i l’aspecte formal de l’edifici que s’havia de- el procés de la preparació i obres posteriors, van teriorat amb el pas dels anys. La millora de les ser informats per part dels presidents de les dife- façanes s’ha aconseguit mitjançant la construc- rents comunitats de veïns. ció de façanes ventilades i aïllaments tipus SATE per l’exterior. S’han substituït les baranes, les ge- losies i les persianes de les finestres, i amb totes aquestes renovacions s’ha aconseguit millorar en dues lletres la certificació energètica de l’edifici, perquè s’ha passat de la E a la C. També s’han re- parat les cobertes i els paraments exteriors s’han pintat amb pintures contra la humitat i diferents colors que embelleixen l’aspecte exterior. Per conèixer amb precisió els consums dels habitatges, s’ha instal·lat un sistema de moni- torització que permet fer un seguiment continu de la despesa elèctrica. A banda de tenir aquest coneixement, la monitorització té una funció pedagògica important de cara als usuaris, ja que els proporciona informació que els permet ges- tionar millor el funcionament de l’habitatge per evitar despeses energètiques innecessàries. En parlem amb un veí de l’edifici que ens ha demanat que guardem l’anonimat. Davant la pregunta inicial de com valora la rehabilitació de ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››5›9››››› ››››6››0›››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› QH Qüestions d’Habitatge ///////////////////////////////////////////// 23 El model de rehabilitació de Barcelona ISSN 2462-4152 23 NOVEMBRE 2019 9 772462 415005