Ajuntament  
de Barcelona  
 
Àrea  
Metropolitana  
de Barcelona  
 
Diputació  
de Barcelona 
  
Generalitat  
de Catalunya  
 
amb el suport de:  
Associació 
de Gestors   
de Polítiques  
Socials d’Habitatge   
de Catalunya Sistema d’indicadors  
 
 
 L’habitatge a 
 
 
 la metròpoli 
 
 de Barcelona 
 
 
  
 
 
 
 
 
 
 
2017 
Redacció
Equip de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona
amb el suport de
Informe d'habitatge 2017
Índex
Introducció 5
I. Les necessitats d’habitatge: persones i llars 6
II. Parc d'habitatges 14
III. Construcció i rehabilitació 21
IV. El mercat de l'habitatge 26
V. Problemes de permanència, accés i manteniment 35
VI. Polítiques 40
Conclusions 45
Referències 50
Annex estadístic 51

5
Informe d'habitatge 2017  
Introducció
Resum Contingut de l’informe d’habitatge
És aquest el primer Informe anual que elabora l'Observatori L'informe anual que es presenta tot seguit s'estructura en sis 
Metropolità de l'Habitatge de Barcelona (O-HB) i per aquest apartats. En el primer, es fa una anàlisi de les necessitats 
motiu s'ha volgut fer una mirada retrospectiva als diversos d'habitatge de la població a partir, principalment, de l'evolució 
aspectes que envolten l'habitatge (població, construcció i d'indicadors demogràfics. En el segon apartat, es caracteritza 
rehabilitació, mercat i finançament, dificultats, polítiques, el parc d'habitatges atenent al seu ús, al règim de tinença 
etc.), amb les seves corresponents dades i indicadors, com i a les condicions de conservació i accessibilitat, entre els 
una manera d'establir un punt d'arrencada de les anàlisis. principals aspectes. En el tercer epígraf, s'analitza la dinàmica 
Això explica que en molts casos s'exposin sèries històriques de l'edificació residencial, tot diferenciant entre l'obra nova 
i dades segurament conegudes i aparegudes en moltes i les actuacions de rehabilitació, tan rellevants en un entorn 
altres publicacions i informes. S'ha intentat arribar a les força consolidat urbanísticament. En el quart apartat, s'entra 
més properes en el temps, tot i que això no sempre és amb les qüestions relatives al mercat, a partir dels registres 
possible i ens hem de remetre a censos o enquestes d'uns d'operacions de compravenda i nous contractes de lloguer. 
quants anys enrere. És justament compromís de l'O-HB En el cinquè apartat, l'atenció es focalitza amb els problemes 
actualitzar al màxim cada una de les sèries mitjançant fonts de permanència, accés i manteniment de l'habitatge. El sisè 
complementàries a les primigènies i serà aquesta una de les apartat recull les principals línies i actuacions polítiques en 
tasques que es desenvoluparan ja des del 2018. matèria d'habitatge. Finalment, l'informe es clou amb unes 
reflexions a manera de resum.
En els Informes anuals posteriors al que presentem ara, 
es donarà per sabut i acceptat el punt de partida i podrem 
centrar-nos més en l'evolució recent i en les previsions Àmbits
dels diversos indicadors; també podrem aprofundir més 
en els complements d'informació que en alguns casos Abans d'entrar en el contingut dels apartats, cal introduir 
són necessaris i que segurament en aquest Informe es els tres àmbits territorials de referència que s'han 
detectaran com a mancances; i podrem fixar-nos en esbrinar utilitzat en l'informe1: el municipi de Barcelona, l'Àrea 
les causes explicatives dels diversos indicadors i les seves metropolitana de Barcelona, de la qual formen part 36 
conseqüències, cosa que també s'intenta aquí però que, municipis (Barcelona més 35 municipis de l'entorn); i, 
evidentment, pot ser molt més desenvolupat. finalment, la demarcació de Barcelona, integrada per 
311 municipis (l'Àrea metropolitana de Barcelona més 
En la mesura que ens ha estat possible, a més de la posada 275 municipis de l'entorn). Així mateix, en el cas de la 
a disposició de totes les dades, mitjançant els annexos ciutat de Barcelona es presenta informació a escala 
estadístics, els quadres i gràfics i els comentaris en el text –i inframunicipal, en concret pels 10 districtes i pels 73 
ultra la possibilitat de consultar-les mitjançant el "Visualitzador barris.
de l'O-HB"-, hem anat posant en relleu les mancances 
informatives que patim i sobre moltes de les quals l'O-HB 
dedicarà els Laboratoris que té programats.
Serà a partir de la tasca del mateix O-HB i de les suggeriments, 
peticions, i qüestions plantejades pels seus Òrgans impulsors, 
que s'anirà estructurant i completant el mapa d'informació 
necessària per orientar els ciutadans i les polítiques públiques 
en relació a l'habitatge. I seran aquestes millores les que 
s'hauran d'anar reflectint progressivament en els successius 
Informes anuals.
1. A l'annex podeu trobar un mapa amb els àmbits territorials i les seves 
principals característiques en termes de superfície i població.
6
Informe d'habitatge 2017 I. Les necessitats d'habitatge: persones i llars 
I. Les necessitats d’habitatge: persones i llars
És objectiu d’aquest capítol arribar a precisar amb el 
màxim rigor quines són les necessitats d’habitatge de L’estabilització de la població i de les llars 
la població de l’Àrea metropolitana de Barcelona, des metropolitanes
d’un punt de vista quantitatiu general o per tipus de 
col·lectius: joves, persones grans, llars en procés de La població de la metròpoli de Barcelona es manté 
canvi, col·lectius amb algun tipus de discapacitat o els estable en els darrers anys. Per exemple, a Barcelona, 
especialment vulnerables. Però també les necessitats després del període intercensal 2001-2011 en el qual es 
de caràcter qualitatiu que tenen a veure amb la va produir un increment de 107.129 residents (el 7,1%), 
tipologia i la superfície dels habitatges. Deixarem per del 2011 al 2016 la població s'ha estabilitzat (1.611.013 
al capítol específic de dificultats d’accés a l’habitatge habitants l'any 2011 i 1.608.746 l'any 2016). A la resta 
–Capítol V- tots els aspectes de necessitats relacionats de l'Àrea metropolitana de Barcelona l'increment de 
amb el cost i el finançament. població durant el període intercensal 2001-2011 va ser 
En aquest primer Informe anual, tal com s’ha dit a la percentualment superior (12,3%), però en els darrers 
Introducció, fem un repàs de l’evolució demogràfica sis anys també s'ha produït un alentiment molt notable 
per veure quines han estat fins a dates molt recents les del creixement (1.609.463 en el 2011 i 1.617.854 en 
grans tendències de la població i de les llars. I apuntem el 2016). En conjunt, doncs, en els darrers sis anys la 
algunes de les principals problemàtiques, com són població de l'Àrea metropolitana de Barcelona s'ha 
les dels joves i la gent gran. L’O-HB està treballant, en estabilitzat: 3.220.476 habitants l'any 2011 i 3.226.600 
paral·lel, en alguns dels seus Laboratoris, temàtiques l'any 2016 (vegeu figura 1.1). Pel que fa a la resta de 
específiques com la de la gent gran, que marcaran, la demarcació, entre els anys 2001 i 2011 es va passar 
sens dubte, línies de tendència estratègiques de cara d'1.869.364 a 2.302.089 habitants, el que suposa un 
al futur immediat. L’aprofundiment en aquests camps i augment de 432.725 residents (el 18,2%), mentre que 
en d’altres dels apuntats serà l’objecte d’exposició dels l'any 2016 la població ha variat molt poc i es situa en 
Informes anuals de continuïtat. 2.316.080 habitants.
Com és ben sabut, demografia i habitatge estan Ara bé, més que no pas la població, el nombre de 
estretament interrelacionats amb vincles que llars és un indicador més acurat de les necessitats 
s’estableixen en ambdós sentits. Així, en un sentit, d'habitatge. Així, si s'atén a la seva evolució, entre els 
l’evolució de la població i de les llars, els fluxos anys 2001 i 2011, a l'Àrea metropolitana de Barcelona 
migratoris, l’estructura per edats i les formes de es va passar d'1.095.667 llars a 1.291.831 llars, és 
convivència, entre els aspectes més importants, a dir, un creixement de 196.164 llars, que suposa un 
condicionen les necessitats residencials. En el sentit increment del 17,9%, clarament superior al que hem 
oposat, la forma en què la societat satisfà aquestes vist de la població en termes relatius. Pel que fa a la 
necessitats residencials es reflecteix, al seu torn, en resta de la demarcació, entre els anys 2001 i 2011 es 
comportaments demogràfics, com l’edat d’emancipació va passar de 658.665 a 876.774 llars, un increment de 
o la mobilitat residencial, per citar alguns dels més 218.109 llars, el que representa un augment del 33,1% 
destacats. Des dels primers anys de la crisi econòmica en termes relatius, també molt superior al creixement 
iniciada el 2008, el creixement demogràfic s’ha aturat experimentat per la població en el mateix període.
i amb ell s’ha moderat la pressió sobre les necessitats Això va ser degut, en gran manera, a la reducció de la 
residencials en comparació al període del darrer dimensió mitjana de les llars, que entre els anys 2001 
boom immobiliari (1996-2007). Però, malgrat això, i 2011 van passar de 2,68 persones per llar, a 2,49 a 
alguns comportaments demogràfics s’estan trobant l'Àrea metropolitana de Barcelona, i de 2,84 a 2,63 en 
condicionats de manera molt més notable que abans la resta de la demarcació. De fet, aquesta tendència a 
per problemes d’habitatge. la reducció de la dimensió mitjana de les llars ha estat 
una constant a l'àrea metropolitana de Barcelona, 
7
Informe d'habitatge 2017 I. Les necessitats d'habitatge: persones i llars 
Figura 1.1. Població i llars a l’Àrea metropolitana de Barcelona. 1991-2016
població llars
3.500.000 1.400.000
3.000.000 1.200.000
2.500.000 1.000.000
2.000.000 800.000
1.500.000 600.000
Llars
1.000.000 400.000 Llars-escenari baix
Llars-escenari central
500.000 200.000
Llars-escenari alt
0 0 Població
1991 2001 2011 2016
Font: Idescat, Cens de població i habitatges, 1991, 2001 i 2011, padró continu de població 2006; Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana, Pla Territorial Sectorial 
de l’Habitatge.
i a Espanya en general, des de la dècada dels anys mitjana de les llars i això, en cas de confirmar-se en el 
setanta del segle xx, degut a diferents processos: la proper cens, suposaria un canvi de tendència respecte 
reducció de les llars amb més d'un nucli familiar, el al procés experimentat en les darreres quatre dècades.
descens de la fecunditat, l'increment de les ruptures 
familiars, l'envelliment i l'increment associat de les Per altra banda, la informació provinent d'altres fonts, 
llars unipersonals, l'increment de llars unipersonals permet apuntar algunes hipòtesis que explicarien 
també entre els joves i adults, entre els aspectes més aquesta estabilització en la dimensió mitjana de les 
destacats. llars i la seva relació amb la crisi econòmica. Així, 
en primer lloc, segons l'Enquesta Sociodemogràfica 
Caldrà veure com la crisi econòmica haurà pogut de Barcelona 2017, elaborada per l'Ajuntament de 
incidir en aquesta tendència i fins a quin punt podrà Barcelona, en el 2,9% dels habitatges de la ciutat hi 
haver suposat un replegament de les persones en les viu més d'una llar, un percentatge elevat que es deuria 
llars. En aquest sentit, les estimacions realitzades per en part a les dificultats que troben algunes llars per 
l'INE a partir del padró de població –i que alimenten al accedir i/o mantenir-se en un habitatge de manera 
seu torn l'estadística del programa Urban Audit de la independent. Aquesta hipòtesi es podrà corroborar 
Comissió Europea– apunten a una estabilització, amb també més tard, en veure com des de l'inici de la crisi 
lleuger increment, de la dimensió mitjana de les llars. econòmica els joves s'emancipen menys. Finalment, 
En concret, segons aquesta font, entre els anys 2011 cal apuntar el descens i la posterior estabilització de les 
i 2016 el nombre mitjà de persones per llar ha passat ruptures familiars, que tenen el seu punt d'inflexió amb 
a Barcelona de 2,44 a 2,46, i a tota la conurbació –un l'inici de la crisi econòmica1. Es tracta d'unes primeres 
àmbit territorial que s'aproxima als 36 municipis de hipòtesis a les quals s'anirà fent seguiment des de 
l'Àrea metropolitana de Barcelona– ha passat de 2,55 l'Observatori Metropolità de l'Habitatge.
a 2,59 persones per llar. Finalment, a l'Àrea Urbana 
Funcional de Barcelona ¬–un àmbit que s'aproxima Precisament, prenent com a referència l'estabilització 
als 311 municipis de la de demarcació¬– la dimensió de la dimensió mitjana de les llars, les projeccions que 
mitjana de les llars ha passat de 2,59 a 2,62 entre els s'utilitzen per a l'elaboració del Pla Territorial Sectorial 
anys 2011 i 2016. Certament, es tracta d'àmbits que no de l'Habitatge de Catalunya (PTSHC) apunten, en 
són exactament els mateixos que els que hem treballat 
en aquest informe. Així mateix, l'estimació a partir del 1. Per exemple, segons la informació de l'Estadística de separacions, nul·litats i 
padró, no és comparable amb els valors obtinguts a divorcis de l'INE, l'any 1998 es van registrar 19.104 ruptures familiars (nul·litats, separacions o divorcis) a Catalunya; l'any 2006, just abans de l'esclat de 
partir del Cens. Tanmateix, les dades de l'Urban Audit la crisi financera internacional, s'arribava al màxim, amb 27.493 ruptures 
mostren una tendència a l'estancament de la dimensió enregistrades. Doncs bé, en només dos anys, l'any 2008 s'enregistraven tan sols 21.943 ruptures, que han anat disminuint de manera progressiva fins a les 
18.632 enregistrades en el 2016.
8
Informe d'habitatge 2017 I. Les necessitats d'habitatge: persones i llars 
aquest sentit, a un estancament del nombre de llars a d'aleshores, però, coincidint amb la crisi econòmica, 
l'Àrea metropolitana de Barcelona entre els anys 2011 i la població estrangera s'ha mantingut relativament 
2016, fins i tot en l'escenari Alt. En concret es passaria estable i l'any 2016 es comptabilitzen 361.590 (el 
del 1.291.831 llars que recull el cens de l'any 2011 al 22,5% de la població). A la resta de municipis de 
1.308.112 llars projectades de l'any 2016. Per la seva l'Àrea metropolitana de Barcelona l'evolució ha estat 
importància caldrà anar contrastant aquestes xifres de encara més acusada. En concret, s'havia passat de 
previsió amb les dades reals de les quals puguem anar 47.833 estrangers l'any 2000 (el 3,4%) a 258.611 l'any 
disposant, i també fer seguiment de les causes que 2009 (el 16,2%), però a partir d'aquí aquesta població 
expliquen els canvis en les tipologies de les llars i de les s'ha pràcticament estabilitzat: 264.335 l'any 2016 
conseqüències que se'n deriven per a la planificació de (el 16,3%). En conjunt, si es pren com a referència 
les necessitats d'habitatge. tota l'Àrea metropolitana de Barcelona, l'any 2000 hi 
havia empadronades 122.605 persones nascudes a 
l'estranger (un 4,2% de la població), l'any 2009 ja s'havia 
Aturada de les migracions provinents de fora de la arribat a 594.264 (el 18,5% de la població) i l'any 2016 
Unió Europea i increment del pes de la població de es comptabilitzen 625.925 estrangers empadronats 
(el 19,4% de la població). Finalment, a la resta de la 
països més desenvolupats demarcació la tendència s'ha fins i tot invertit, ja que 
s'ha passat de 63.671 persones nascudes a l'estranger 
En un context de creixement natural dèbil, les l'any 2000 (3,5%) a 307.001 l'any 2009 (13,5%) i a 
migracions han estat el principal factor que explica 297.126 l'any 2016 (12,8%)2.
el canvi de tendència en l'evolució de la població, 
especialment l'intens retrocés del saldo per Els percentatges de població estrangera sobre 
migracions internacionals. Per exemple, a la ciutat el total que hem vist són mitjanes que amaguen 
de Barcelona, si l'any 2000 hi havia empadronades fortes diferències que es detecten quan aprofundim 
74.772 persones nascudes a l'estranger (un 5% de a escala territorial, considerant els districtes de la 
la població), l'any 2009 ja s'havia arribat a 335.652 ciutat de Barcelona i la resta de municipis de l'Àrea 
(el 20,7% de la població) (vegeu figura 1.2). Des metropolitana. Així, respecte de la mitjana del 22,5% 
de la ciutat de Barcelona, destaca en primer lloc 
Figura 1.2. Percentatge de població nascuda a l’estranger. Per àmbits Ciutat Vella, on la població nascuda a l'estranger el 
territorials. 2000-2016 2016 representa el 50,7% del total (vegeu figura 1.3 
i annex) i dos districtes més de la ciutat: Sants – 
Montjuïc (25,5%) i l'Eixample (24,9%). A la resta de 
25% l'Àrea metropolitana, que hem vist que té una mitjana 
del 16,3%, sobresurten els municipis de l'Hospitalet de 
20% Llobregat, amb el 27,1%, i Castelldefels amb un 24,3%. 
A l'altre extrem, el menor pes d'aquesta població es 
dóna a Sant Climent de Llobregat (3,6%), Tiana (5,5%), 
15% Santa Coloma de Cervelló (6,0%), Torrelles de Llobregat 
(7,2%) i Castellbisbal (7,3%).
10%
Resulta també rellevant, pel seu impacte en el mercat 
de l'habitatge, el canvi de perfil que la població 
5% estrangera ha experimentat sobretot a la ciutat de 
Barcelona i en alguns dels municipis del seu entorn 
0% més immediat. Mentre que els anys previs van estar 
caracteritzats per l'aportació de població procedent de 
països no comunitaris (en especial, del sud d'Amèrica), 
Barcelona
AMB sense Barcelona
Demarcació sense AMB 2.  Per ampliar i aprofundir en alguns dels indicadors demogràfics apuntats 
aquí podeu consultar, entre d’altres, el treball realitzat per la Diputació de 
Font: Idescat, padró continu de població 2000-2016. Barcelona i l’Associació de Promotors de Barcelona (2015).
2016
2015
2014
2013
2012
2011
2010
2009
2008
2007
2006
2005
2004
2003
2002
2001
2000
9
Informe d'habitatge 2017 I. Les necessitats d'habitatge: persones i llars 
Figura 1.3. Percentatge de població nascuda a l’estranger. Municipis Amb tot i això, alguns municipis de l'Àrea metropolitana 
de l’AMB i districtes de Barcelona. 2016 tenen, com Barcelona, un pes més elevat de població 
nascuda a països de l'OCDE: Castelldefels és el 
municipi de l'Àrea metropolitana on la població nascuda 
a països de l'OCDE té un major pes sobre el total, el 
7,2% (vegeu figura 1.5), cosa que lliga amb el fet que, 
com hem vist, és un dels municipis amb més població 
estrangera en general (24,3%). En canvi, a Sant Cugat 
del Vallès, el segon municipi on el pes dels estrangers 
originaris de l'OCDE és més alt (5,8%), la població 
nascuda a l'estranger representa només el 16,3%, valor, 
fins i tot per sota del de l'Àrea metropolitana (19,4%). 
Aquesta circumstància es dóna també a Sant Just 
Desvern, on els estrangers de l'OCDE representen 
el 5,15%, però el total de població estrangera és el 
13,3%. És a dir, que en aquests dos municipis és on la 
proporció de persones provinents de països de l'OCDE 
és relativament més important sobre el conjunt de 
Font: Idescat, padró continu de població 2016 població estrangera que hi tenen residint.
Figura 1.5 Percentatge de població nascuda a l’estranger a països 
des de mitjans de la dècada passada Barcelona de l’OCDE. Municipis de l’Àrea metropolitana de Barcelona. 2016
ha experimentat un fort increment en el pes dels 
estrangers procedents de països més desenvolupats. 
Així, l'any 2016, el 5,4% de la població (87.079 
habitants) de Barcelona havia nascut a algun país de 
l'OCDE. A la resta de l'Àrea metropolitana de Barcelona 
i a la resta de la demarcació, la població estrangera 
nascuda a països de l'OCDE, té un pes menor i se situa 
en el 2% i l'1,8% respectivament (vegeu figura 1.4).
Figura 1.4. Evolució del pes de la població estrangera nascuda 
a països de l'OCDE sobre el total de la població. Per àmbits 
territorials. 2000-2016.
6%
5%
4%
3% Font: Idescat, padró continu de població
2%
1% Els municipis on el pes de la població estrangera 
procedent de països de l’OCDE és més baix són: en 
0% primer lloc, Badia del Vallès, on representen el 0,81% 
de la població (7,7% de població estrangera total), 
Barcelona AMB sense Barcelona Santa Coloma de Gramenet, on representen només el 
Demarcació sense AMB 0,99% (23,3% de la població és nascuda a l’estranger) 
i Sant Vicenç dels Horts, amb l’1,03% (i el 9,2% de 
Font: Idescat, padró continu de població 2000-2016.
2016
2015
2014
2013
2012
2011
2010
2009
2008
2007
2006
2005
2004
2003
2002
2001
2000
10
Informe d'habitatge 2017 I. Les necessitats d'habitatge: persones i llars 
nascuts a l’estranger). El quart municipi amb menor manera molt notable. Prenent com a referència l’Àrea 
pes de la població de països de l’OCDE és Ripollet, metropolitana de Barcelona, si l’any 2006, just a les 
on representen l’1,11%, mentre que el percentatge de acaballes de la darrera bombolla immobiliària (1996-
població nascuda a l’estranger  és del 13,2%. (Vegeu 2007), hi havia 581.392 residents que tenien entre 25 i 
figura 1.5). 34 anys (el 18,4% sobre el total de població), l’any 2016 
en són tan sols 422.096 (el 13,1%), és a dir, un 27,4% 
menys que deu anys abans. Això no vol dir, com es 
Menys joves, però amb més dificultats per comentarà en el capítol dedicat a les problemàtiques 
emancipar-se residencials, que els joves no tinguin greus dificultats 
d’accés, segurament les més acusades de les darreres 
L’estructura per edats d’una població permet aproximar- dècades. Tanmateix, des d’un punt de vista quantitatiu, 
se a les necessitats residencials derivades de com es pot deduir de l’anàlisi de l’estructura per edats, 
l’emancipació i també als processos d’envelliment, hi ha menys joves en les edats d’emancipació que 
per destacar els grups de població on es concentren en períodes precedents. Aquesta evolució, a més, és 
dos dels majors reptes, almenys des d’un punt de vista generalitzable a la resta d’àmbits territorials. 
quantitatiu, del nostre sistema residencial.
En termes prospectius, aquesta reducció de la 
A la figura 1.6 es pot apreciar com en comparació a quantitat de joves que es troba en edats d’emancipació, 
les darreres dècades el nombre de joves que es troben generalitzable al conjunt de Catalunya, es pot estendre 
en les edats on es concentra l’emancipació residencial, almenys durant la dècada vinent, ja que els joves que 
és a dir, entre els 25 i els 34 anys, ha disminuït de tenen entre 15 i 24 anys, és a dir, els que entrarien a les 
edats d’emancipació en els deu anys vinents, també 
Figura 1.6. Població segons edat. Àrea metropolitana de Barcelona. han disminuït de manera considerable (vegeu figura 
1996-2006-2016 1.6). En concret, si l’any 1996 hi havia 469.041 joves 
de 15 a 24 anys a l’Àrea metropolitana de Barcelona 
(que suposaven el 16,1% de la població total) –el 
75 i gruix de la generació del baby boom que va entrar a 
més les edats d’emancipació durant la darrera bombolla 
immobiliària–, l’any 2006 el nombre de joves en 
65-74 aquestes edats ja s’havia reduït a 334.303 efectius (el 
10,6% del total). Doncs bé, l’any 2016, tan sols hi ha 
298.519 joves de 15 a 24 anys (el 9,3% de la població 
55-64 total), és a dir un 10,7% menys que deu anys abans i un 
36,4% menys que fa vint anys. En definitiva, en termes 
45-54 quantitatius les necessitats d’habitatge derivades de 
l’emancipació residencial dels joves han disminuït 
respecte a les dues dècades precedents, quan varen 
35-44 entrar les generacions del baby boom a les edats 
d’emancipació. Així mateix, s’espera que almenys 
25-34 durant els pròxims deu anys l’entrada de joves a les 
edats d’emancipació es mantingui en el mateix nivell3.
15-24 No obstant això, convé tenir present que la taxa 
d’emancipació dels joves entre 16 i 29 anys de 
Catalunya ha anat empitjorant continuadament des 
05-14
de l’any 2007 –quan era del 32,6%– i es troba avui en 
0 100.000 200.000 300.000 400.000 500.000 600.000
3. Per una aproximació més detallada de la dinàmica futura de creació de llars 
2016 2006 1996 es poden consultar les projeccions de llars elaborades per a l’Avantprojecte 
de Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge de Catalunya (Módenes, Blanes, 
Menacho, & López-Colás, 2017) i pel Pla per al Dret a l’Habitatge de Barcelona 
Font: Idescat, Estadística de població 1996, padró continu 2006 i 2016. 2016-2025 (Centre d’Estudis Demogràfics (CED), 2016).
11
Informe d'habitatge 2017 I. Les necessitats d'habitatge: persones i llars 
el 23,9%4. Cosa que significa que, a més de problemes les dones són molt majoritàries ¬–68.379–, ja que 
evidents d’ocupació, els joves –encara que siguin representen el 77%. Els cinc barris amb el percentatge 
menys- tenen seriosos problemes per marxar del de gent gran més elevat són: Sant Pere, Santa Caterina 
domicili dels pares per causa de dificultats d’accés i la Ribera (34,4%), el Raval (32,7%), la Barceloneta 
a un habitatge propi. En efecte, altra dada indirecta (32,1%), la Marina del Prat Vermell (31,4%) i el Turó de 
que permet constatar les dificultats dels joves a l’hora la Peira (31,1%) (vegeu figura 1.7). Contràriament, els 
d’emancipar-se és el persistent increment dels joves cinc barris on la proporció de gent gran que viu sola és 
inscrits en el Registre de sol·licitants d’Habitatges de més reduït són: Vallbona (13%), Vallvidrera, el Tibidabo, 
Protecció Oficial de Catalunya, i això malgrat que, com les Planes (17%), la Font d’en Fargues (19,2%), Diagonal 
s’acaba de veure, hi ha menys joves. Així, segons dades Mar i el Front Marítim del Poblenou (19,5%) i les Tres 
facilitades per la Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana, Torres (19,7%).
després d’uns anys de descens del nombre de joves 
menors de 35 anys inscrits, en el darrer any s’ha produït 
Figura 1.7. Percentatge de gent gran que viu sola. Barris de 
un increment del 8,5% a la demarcació de Barcelona, de Barcelona. 2016
tal manera que s’ha passat de 22.465 joves inscrits en 
el 2015 a 24.360 en el 2016.
Més gent gran, amb un pes notable dels qui viuen 
sols, majoritàriament dones
Pel que fa a la gent gran, l’evolució de l’estructura 
per edats de la població ens fa evident el procés 
d’envelliment que estem vivint i ens mostra la 
incidència directa que això té sobre les problemàtiques 
residencials d’aquest col·lectiu. En aquest sentit, cal 
destacar el progressiu envelliment de la població 
metropolitana, de tal manera que si l’any 1996 hi havia 
479.696 persones (el 16,4% de la població) amb 65 
anys i més, l’any 2006 ja n’hi havia 552.033 (el 17,5%) 
i l’any 2016 s’ha arribat a 630.792 persones (el 19,5% 
dels residents), és a dir un 31,5% més que vint anys 
enrere. Les projeccions demogràfiques que serveixen 
de base per al Pla territorial sectorial d’habitatge i altres 
no fan altra cosa que alertar que aquest procés seguirà Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d’Estadística, Lectura del Padró Municipal d'Habitants a 1 gener 2016.
consolidant-se en la mesura que s’allarga l’esperança 
de vida de la població i que arriben a aquestes edats 
cohorts més nombroses que en èpoques anteriors. 
(vegeu figura 1.6). Disminució de la mobilitat residencial i descens 
Com és sabut, el procés d’envelliment va sovint de la taxa d’autocontenció residencial de 
acompanyat d’una reducció dels membres de la llar Barcelona
que té el seu corol·lari quan la gent gran passa a 
viure sola, en llars unipersonals. Aquest fenomen és 
especialment intens en la ciutat de Barcelona, on l’any Els canvis de municipi a dins de la demarcació de 
2016, segons l’explotació del padró continu de població, Barcelona (el que es pot considerar com migracions 
de les 348.065 persones de 65 anys i més 89.007 – metropolitanes) s’han reduït des de l’inici de la 
el 25,6%– vivia sola. A més, dins d’aquest col·lectiu crisi. Així, després d’un llarg període de continu 
creixement, en el qual s’havia passat dels 57.606 
4. Font: Sistema d’Indicadors de l’Agència Catalana de la Joventut, a partir de canvis de municipi del 1998 als 185.728 del 2006, les 
INE, Enquesta de Població Activa.
12
Informe d'habitatge 2017 I. Les necessitats d'habitatge: persones i llars 
Figura 1.8. Migracions metropolitanes amb origen o destinació Barcelona. 1988-2016
50.000
40.000
30.000
20.000
10.000
0
-10.000
-20.000
-30.000
1988 1989 1990 1992 1993 1994 1995 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Saldo Sortides Entrades
Font: INE, Estadística de Variaciones Residenciales.
migracions residencials han disminuït, i l’any 2016 se’n 2013 al punt més alt d'ençà que es disposa de dades: 
comptabilitzen 148.1525. el 77,6%. Tanmateix, des d'aleshores, es podria dir 
que s'ha iniciat un canvi de tendència –coincidint, 
A la ciutat de Barcelona les sortides de població cap tal vegada, amb l'intens increment dels preus dels 
a la resta de municipis de la demarcació ha disminuït habitatges- i la taxa d'autocontenció residencial està 
considerablement (43.564 sortides el 2006 i 30.072 disminuint per situar-se l'any 2016 en el 73%.
el 2016) (vegeu figura 1.8). Per la seva banda, les 
entrades de població provinents de la resta de la Per la seva banda, la taxa d'autocontenció residencial 
demarcació també disminueixen però amb menys dels barris de Barcelona, és a dir, el percentatge de 
intensitat (26.632 entrades el 2006, 27.123 el 2015 i població que en canviar d'habitatge s'ha quedat al 
23.007 el 2016). El resultat és un saldo per migracions 
metropolitanes que ha anat tendint a zero (-12.699 
residents en el 2006, -7.065 residents en el 2016). Figura 1.9. Taxes d’autocontenció residencial del municipi i dels 
barris de Barcelona. 1999-2016
Malgrat que durant les darreres dècades moltes 90
persones han marxat de Barcelona, tal com ens ho 8800%
mostren les migracions metropolitanes, en realitat, si 7700%
es mira en termes relatius, és una ciutat on la major 6600%
part de la població que hi resideix es queda a viure 5500%
quan canvia d'habitatge (vegeu figura 1.9). De fet, la 4400%
taxa d'autocontenció residencial de Barcelona, és a dir, 3300%
el percentatge de població que ha canviat d'habitatge 2200%
i que s'ha quedat a viure a la ciutat6, ha arribat l'any 1100%
00%
5. Per aprofundir en el detall territorial i temporal de les migracions 
metropolitanes podeu consultar, entre d'altres, el treball recentment publicat 
pel Servei d'Estudis Territorials de l'Àrea Metropolitana de Barcelona sobre Autocontenció residencial municipi
migracions intermunicipals al territori metropolità 2001-2015 (Ruiz, Velasco, & Autocontenció residencial barris
Serrano, 2017)
6. En el denominador es comptabilitzen tant la població que ha sortit de la Font: Idescat, Estadística de Variaciones Residenciales i Ajuntament de 
ciutat cap a altre municipi de la demarcació –migracions metropolitanes–  Barcelona. Departament d’Estadística, Canvis de domicili, explotació del padró 
com, també, aquella que ha canviat de domicili a dins de la ciutat. d’habitants.
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
13
Informe d'habitatge 2017 I. Les necessitats d'habitatge: persones i llars 
barri, segueix una evolució molt semblant. Així, des de Figura 1.10. Percentatge d'autocontenció residencial als barris de 
que es disposa d'informació s'aprecia una tendència Barcelona. 2016
ascendent pràcticament tots els anys fins al 2013, quan 
arriba al seu punt màxim (25,8%). Des d'aleshores, la 
taxa d'autocontenció residencial dels barris ha anat 
reduint-se de manera moderada però continuada fins a 
situar-se en el 21,7% l'any 2016. Certament, ambdues 
taxes d'autocontenció residencial –la del municipi de 
Barcelona i la dels seus barris– encara es troben en 
valors històricament alts, però el canvi de tendència 
sembla consolidar-se després de tres anys de 
descens ininterromput.
Si s'entra amb el detall dels barris de Barcelona, 
s'aprecia una gran diversitat, fins i tot a dintre de cada 
districte (vegeu figura 1.10). Així, considerant tan 
sols el 73% dels canvis de domicili que es realitzen 
a dins de la ciutat, els 5 barris amb l'autocontenció 
residencial més alta l'any 2016 són: el Raval (55,1%), 
Ciutat Meridiana (50,7%), la Trinitat Vella (49,4%), el 
Besòs i el Maresme (46,4%) i la Marina de Port (46,2%). 
Els 5 barris amb l'autocontenció més baixa són: la 
Clota (3,2%), Can Peguera (5,5%), el Parc i la Llacuna del 
Poblenou (11,4%), la Vall d'Hebron (15,2%) i la Font de la Font: Elaboració pròpia a partir del Departament d'estadística de l'Ajuntament 
Guatlla (15,6%). de Barcelona, canvis de domicili.
14
Informe d'habitatge 2017 II. Parc d'habitatges
II. Parc d'habitatges
El parc d'habitatges és el que ha de donar resposta a conservació, tipologies, superfícies) per posar-ne en 
les necessitats d'habitatge de la població. En aquest relleu les possibles ineficiències pel que fa a qualitat 
Capítol el què es pretén és analitzar fins a quin punt residencial. També aquí el treball de recerca de l'O-HB 
aquesta afirmació es compleix i quines són les raons serà clau per anar més enllà d'unes dades decennals 
explicatives en el cas de mancances en aquest dels censos d'edificis i d'habitatges que queden lluny de 
objectiu. Així, pel que fa a volum de parc, veurem en la realitat concreta dels municipis.
aquest primer Informe com, especialment en l'àmbit 
metropolità de Barcelona, s'ha anat consolidant una I, finalment, però no menys important, l'O-HB està 
tendència històrica de conversió d'habitatges d'usos de treballant en l'estructura de la propietat del parc, per 
segona residència en primeres residències, cosa que conèixer millor les tipologies de propietaris, i poder 
ha anat conduint, a poc a poc a una optimització de així fornir un instrument de negociació a les diverses 
l'ús del parc existent. No obstant això, hi ha moviments administracions públiques per poder plantejar 
profunds de canvi que no es troben reflectits en els estratègies de concertació per a la millora dels usos i 
darrers censos de població i habitatge que apunten de les condicions dels habitatges.
a una pèrdua d'eficàcia del parc per atendre les 
necessitats primàries de la població, com són, la Les característiques i l'evolució del parc d'habitatges 
conversió d'habitatges d'ús principal en habitatges són trets essencials per conèixer i millorar les 
destinats a usos temporals, turístics, o de curta condicions de vida de la població. La principal font 
estada; o també la conversió cap a altres tipus d'usos, de referència és el Cens de població i habitatges que 
com el de serveis. És aquest un tema que preocupa permet fer una lectura decennal de les principals 
i molt des de la perspectiva de l'habitatge, i de les transformacions i dèficits. Juntament amb el Cens, 
estratègies de política d'habitatge, que ja està essent però, es disposa d'altres fonts com el cadastre, les 
analitzat profundament per l'Observatori Metropolità inspeccions dels edificis, els certificats d'eficiència 
de l'Habitatge de Barcelona. Serà tema central d'alguns energètica, enquestes i estudis més específics basats 
Laboratoris i dels propers Informes anuals. en treball de camp, que permeten anar actualitzant les 
dades del darrer cens per tenir fotos fixes en moments 
Però també serà objecte d'anàlisi, el potencial que determinats i analitzar els fluxos. En el marc de 
suposen edificis destinats a altres usos que el l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona 
residencial (industrial, terciari, etc.) que es troben en s'estan compilant i contrastant aquestes fonts per 
desús o en decadència i que podrien ser canviats d'ús tal de complementar i millorar la informació relativa 
per ser destinats a habitatge. En un àmbit fortament al parc d'habitatge. De moment, però, les dades que 
construït com el metropolità de Barcelona, resulta es presenten a continuació encara són les provinents 
imprescindible abordar aquest potencial de residència del Cens de població i habitatges, que seran el punt 
per a la població. I, per descomptat, és també de partida a tenir en compte en els propers Informes 
compromís de l'O-HB l'estudi del parc d'habitatge anuals.
no utilitzat –buit- que és un continu ball de dades, 
segons les fonts que el publiquen i que no fa altra Un parc en creixement, amb predomini també 
cosa que introduir confusió en les anàlisis. I, en aquest 
camp, serà important la recerca sobre els habitatges creixent de l’habitatge principal 
legalment buits però que estan ocupats de forma 
irregular, en la mesura que sota l'aparença estadística Entre els dos darrers censos dels anys 2001 i 2011, el 
de buits, estan, de facto, cobrint unes necessitats parc d’habitatges va créixer de manera molt notable. 
residencials que s'haurien o bé de regularitzar o bé de Així, a la ciutat de Barcelona es va passar de 757.928 a 
substituir. 811.106 habitatges familiars, un increment del 7%; a la 
resta de l’àrea metropolitana de Barcelona, de 611.832 
També és objecte d'aquest Capítol la descripció de les a 690.650 habitatges, el que suposa un augment del 
característiques del parc existent (antiguitat, estat de 
15
Informe d'habitatge 2017 II. Parc d'habitatges
12,9%. Finalment, a la resta de la demarcació va créixer habitatges buits en mans d'entitats financeres, que els 
el 22,1%, des dels 901.689 habitatges als 1.101.341 han generat o bé per operacions immobiliàries que van 
(vegeu taula 2.1). fer fallida en la seva comercialització, o per processos 
de desnonament de famílies o persones que no han 
Pel que fa a l'ús dels habitatges, com és ben sabut, pogut fer front al pagament dels préstecs hipotecaris. 
aquesta és una qüestió a la qual és difícil aproximar- Aquesta nova realitat ha obert un nou pla d'atenció 
se de manera acurada a partir de les dades del cens. per a les administracions públiques, en la mesura 
En primer lloc, perquè la distinció entre habitatge buit i que un parc d'aquestes característiques planteja 
habitatge secundari no és nítida a partir de l'observació problemàtiques de concentració molt diferents de les 
que realitzen els agents censals. Per altra banda, de l'habitatge buit "tradicional", també formes noves 
diversos estudis que han contrastat les dades sobre de relació amb els propietaris, i una contestació social 
habitatges buits mostren diferències significatives desconeguda anteriorment. És objecte d'estudi per part 
respecte a les dades del cens1. de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona 
la presència i característiques d'aquests habitatges 
Tot tenint en compte aquestes limitacions als municipis de l'Àrea metropolitana, sobretot, partint 
metodològiques, podem dir que les dades del cens de la base d'informació que hi ha declarats 47.000 
mostren com durant les darreres dècades s'ha produït habitatges que estan en aquesta situació al Registre 
un creixement dels habitatges principals (vegeu taula d'habitatges buits de la Generalitat de Catalunya2.
2.1), que hem de considerar estretament vinculat a 
l'increment en el nombre de llars. A la Taula 2.1 podem Fetes aquestes consideracions, a la ciutat de Barcelona, 
observar com el fort creixement d'habitatges destinats entre els anys 2001 i 2011 s'ha passat de 594.451 
a ús principal ha anat molt més enllà del que ha estat habitatges principals a 684.078, un increment del 
el creixement del parc en el seu conjunt, sigui quin 15,1%, enfront de un creixement del parc del 7%. A la 
sigui l'àmbit territorial que considerem. La qual cosa resta de l'Àrea metropolitana de Barcelona, s'ha passat 
vol dir que s'ha anat consolidant la tendència al canvi en el mateix període de 501.214 a 607.735 habitatges 
d'ús d'habitatges de segona residència cap a primera. principals, el que equival a un augment del 21,3%, 
Malauradament no podem afirmar amb rotunditat enfront del 12,9% de creixement del parc. Finalment, 
quina evolució ha seguit els habitatges buits. a la resta de la demarcació entre els anys 2001 i 2011 
s'ha passat de 658.634 habitatges principals a 876.794, 
Un dels aspectes importants dels darrers anys, ha un creixement del 33,1%, que supera en molt el 22,1% 
estat, no obstant això, l'aparició del fenomen dels que ha crescut el parc en el seu conjunt.
1. Vegeu, per exemple, els treballs realitzats en el marc del Llibre Blanc de 
l’Habitatge de Barcelona (Costas, 2007) i els treballs més recents que s’estan 2. Decret Llei 1/ 2015, de mesures extraordinàries i urgents per a la 
realitzant des de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona. mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària.
Taula 2.1. Habitatges segons ús. Per àmbits territorials. 2001 i 2011.
Habitatges familiars Habitatges principals % habitatges principals / habitatges familiars
2001 2011 Variació 2001 2011 Variació 2001 2011
Barcelona 757.928 811.106 7,0% 594.451 684.078 15,1% 78,4% 84,3%
AMB sense Barcelona 611.832 690.650 12,9% 501.214 607.735 21,3% 81,9% 88,0%
AMB 1.369.760 1.501.756 9,6% 1.095.665 1.291.813 17,9% 80,0% 86,0%
Demarcació sense AMB 901.689 1.101.341 22,1% 658.634 876.794 33,1% 73,0% 79,6%
Demarcació 2.271.449 2.603.097 14,6% 1.754.299 2.168.607 23,6% 77,2% 83,3%
Font: Idescat, Cens de població i habitatges, 2001 i 2011
16
Informe d'habitatge 2017 II. Parc d'habitatges
Figura 2.1. Habitatges principals segons règim de tinença agregat. Per àmbits territorials. 1991, 2001 i 2011. (En %).
100%1
800%,8
600%,6
400%,4
Lloguer
200%,2 Propietat
Altres
0% 0 tinences
1991 2001 2011 1991 2001 2011 1991 2001 2011
Barcelona AMB sense Barcelona Demarcació sense AMB
Font: Idescat, Cens de població i habitatges, 1991, 2001 i 2011
Els cinc àmbits territorials de l'Àrea metropolitana (vegeu figura 2.1). Tanmateix, aquesta imatge de clar 
de Barcelona on més han crescut proporcionalment predomini de la propietat s'ha de matisar, ja que el 
els habitatges principals entre els anys 2001 i 2011 mateix Cens ens posa de manifest que entre el 2001 
han estat alguns municipis petits com Torrelles de i el 2011 el que ha guanyat més pes és la propietat 
Llobregat (60%), Corbera de Llobregat (54,2%), Cervelló pendent de pagament, és a dir, amb hipoteca, i no pas 
(52%), o Tiana (47,6%), i al municipi de Sant Cugat la propietat pagada. Evidentment la vulnerabilitat i risc 
del Vallès (49,7%). Creixements, tots ells que podem de les llars no és el mateix en un supòsit i en l'altre. I 
qualificar d'espectaculars però no tots vinculats d'igual és aquest un aspecte que està essent cada cop més 
manera a la nova construcció, és a dir al creixement tingut en compte en les anàlisis sociodemogràfiques i 
global del parc, sinó depenent del volum de parc del en el disseny de polítiques públiques.
qual disposaven originalment. En l'extrem oposat 
els cinc àmbits on menys han crescut els habitatges En aquest sentit, el que el Cens ens permet observar és 
principals han estat Badia del Vallès (4,6%), el districte que entre els anys 2001 i 2011 s’ha produït un notable 
de les Corts (9,5%), el districte de Nou Barris (9,6%), increment de les famílies que viuen en un habitatge 
el districte d'Horta-Guinardó (11,3%) i, finalment, el en propietat però amb els pagaments pendents, és 
municipi d'Esplugues de Llobregat (12,6%). (vegeu a dir, que estan pagant una hipoteca. En efecte, a 
annex). De tots els àmbits analitzats no n'hi ha cap Barcelona si l’any 1991 hi havia 68.508 llars que 
que l'any 2011 tingués un percentatge d'habitatges estaven pagant una hipoteca, l’11,9% del total, l’any 
principals inferior al 75% del total, mentre que l'any 2001 ja n’eren 117.543, el 19,8%, i l’any 2011 havien 
2001, n'hi havia molts amb menys del 70%. arribat a 153.835 llars, el 22,5% (vegeu figura 2.2). A 
la resta de l’Àrea metropolitana de Barcelona, entre 
els anys 1991 i 2011 s’ha passat de 70.086 llars amb 
Un clar predomini de la propietat, que podria haver pagaments pendents, el 16,8%, a 226.345 llars, el 
tocat sostre, i un notable increment de la propietat 37,2%. Finalment, a la resta de la demarcació si l’any 
pendent de pagament 1991 hi havia 82.560 llars que pagaven una hipoteca, 
el 16,9%, l’any 2011 ja n’eren 354.893, el 40,5%.
Segons el Cens de 2011, la propietat es manté com la Si s’atén al detall territorial, els municipis de Santa 
modalitat de tinença més freqüent en tots els àmbits Coloma de Cervelló (57,8%), Castellbisbal (55,6%), 
territorials d'anàlisi. En efecte, a la ciutat de Barcelona, Corbera de Llobregat (54,7%), Pallejà (52,2%) i 
el 64% de les llars viuen en un habitatge en propietat. Torrelles de Llobregat (52,1%) són els àmbits de 
El pes de la propietat és molt superior a la resta de l’Àrea metropolitana de Barcelona on hi ha un major 
l'Àrea metropolitana de Barcelona, on l'any 2011 arriba pes de llars que estan pagant una hipoteca (vegeu 
al 79,3%, i encara més a la resta de la demarcació, on annex). En canvi, els districtes de Sarrià-Sant Gervasi 
el 78,7% de les llars viuen en un habitatge en propietat 
17
Informe d'habitatge 2017 II. Parc d'habitatges
Figura 2.2. Percentatge de llars que viuen en habitatges en propietat percentatge de llars que paguen una hipoteca (vegeu 
amb pagaments pendents. Per àmbits territorials. 1991-2011 figura 2.3). En l’extrem oposat, el Barri Gòtic (9,8%), 
405,4%5 Pedralbes (11,1%), la Dreta de l’Eixample (13,3%), Sant 
Gervasi-Galvany (14%) i Sarrià (14,3%) són els barris on 
400%,4
hi ha menys llars que tenen el pagament de l’habitatge 
305,3%5 pendent.
300%,3
205,2%5 Després de deu anys d’increment, en els darrers 
200%,2 anys la població que viu de lloguer disminueix
105,1%5
100%,1 Segons les dades del cens de població, que s'han 
50%,05 vist més amunt, entre els anys 2001 i 2011 el 
0% 0 lloguer ha guanyat pes, el que trenca una tendència, 
1991 2001 2011 d'aproximadament quaranta anys, de creixement 
Barcelona AMB sense Barcelona Demarcació sense AMB ininterromput de la propietat. Així, al municipi de 
Barcelona s'ha passat del 28,5% de les famílies vivint 
Font: Idescat, Cens de població i habitatges, 1991, 2001 i 2011
en aquest règim l'any 2001, al 30,1% l'any 2011. 
Figura 2.3. Percentatge de llars que paguen hipoteca. Barris de Aquest increment, a més, és generalitzat a la resta de 
Barcelona. 2011. l'Àrea metropolitana de Barcelona, on la proporció de 
llars vivint de lloguer passa del 12% al 16%, i també a 
la resta de la demarcació, on passa del 12,5% al 15,3% 
entre els anys 2001 i 2011.
Destaquen a la ciutat de Barcelona alguns districtes 
amb un pes del lloguer molt per sobre de la mitjana 
(vegeu figura 2.4): Ciutat Vella (56,6%) és l'àmbit on el 
lloguer té un pes més elevat, seguida del districte de 
Gràcia (37,2%), l'Eixample (37%), i Sarrià-Sant Gervasi 
(34,4%), però també Sants-Montjuïc (29,6%) presenta 
un percentatge molt elevat.
Figura 2.4. Percentatge d’habitatges de lloguer. Municipis de l’Àrea 
metropolitana de Barcelona i districtes de Barcelona. 2011.
Font: Idescat, Cens de població i habitatges, 2011
(16,1%), Ciutat Vella (18,3%), Eixample (18,5%), Les 
Corts (18,7%) i Gràcia (19,3%) són els àmbits on hi ha 
un pes més reduït de llars que tenen el pagament de 
l’habitatge pendent.
Pel que fa als barris de Barcelona, Vallbona (71,5%), 
Baró de Viver (54,9%), Diagonal Mar i el Front Marítim 
(49,3%), la Marina del Prat Vermell (45,3%) i el Bon 
Pastor (43,4%) són els territoris on hi ha un major  Font: Idescat, Cens de població i habitatges, 2011
18
Informe d'habitatge 2017 II. Parc d'habitatges
Taula 2.1. Percentatge de població de 16 anys i més que viu de lloguer. Per àmbits territorials. 1990-2016. 
Barcelona 1990 1995 2000 2006 2011 2016
Lloguer a terminis* 2,9% 3,1% 6,6% 13,3% 30,0% 25,6%
Lloguer indefinit* 31,0% 27,1% 15,2% 12,0% 6,1% 3,1%
Total lloguer 33,9% 30,2% 21,7% 25,2% 36,0% 28,7%
AMB sense Barcelona 1990 1995 2000 2006 2011 2016
Lloguer a terminis* 2,6% 2,2% 2,1% 8,4% 19,2% 9,5%
Lloguer indefinit* 12,6% 9,5% 7,2% 3,1% 0,8% 0,8%
Total lloguer 15,2% 11,7% 9,3% 11,5% 19,9% 10,3%
Total AMB 1990 1995 2000 2006 2011 2016
Lloguer a terminis* 2,8% 2,7% 4,4% 10,9% 24,7% 17,4%
Lloguer indefinit* 23,1% 19,3% 11,2% 7,6% 3,5% 2,0%
Total lloguer 25,9% 22,0% 15,6% 18,6% 28,2% 19,3%
Demarcació de Barcelona 1990 1995 2000 2006 2011 2016
Lloguer a terminis* 3,7% 9,0% 21,6% 18,8%
Lloguer indefinit* 9,5% 6,3% 2,6% 1,8%
Total lloguer 13,3% 15,2% 24,2% 20,5%
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d'IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, 1995 i 2000.Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de 
vida i hàbits de la població de Catalunya, 2006 i 2011. INE i Idescat, Enquesta de condicions de vida, 2016
En el detall dels barris de Barcelona, Can Peguera en un habitatge de lloguer l'any 2011 al 10,3%. En total, 
(77,5%) és on hi ha un major pes del lloguer l'any al conjunt de l'àrea metropolitana de Barcelona s'ha 
2011, seguit del Barri Gòtic (69,4%), Sant Pere, Santa passat del 28,2% al 19,3% de població de 16 anys i més 
Caterina i la Ribera (56,6%), el Raval (55,9%) i la Vila de vivint de lloguer i al conjunt de la demarcació del 24,2% 
Gràcia (46,2%) (vegeu annex). En canvi, els barris on al 20,5%.
el lloguer és menys preponderant són la Trinitat Nova 
(8,3%), Canyelles (8,7%), la Verneda i la Pau (9,7%) i les La descomposició de les dues grans tipologies de 
Roquetes (10,8%). lloguer, és a dir, a terminis i indefinit, permet apreciar 
com el lloguer a terminis també perd pes l'any 2016, 
Pel que fa als municipis de l'Àrea metropolitana, després de dues dècades de creixement. En efecte, 
assenyalem Sant Cugat del Vallès (25%) com el més l'any 1990 tan sols un 2,9% de la població de 16 anys i 
destacat. Mentre que en l'altre extrem, al municipi de més vivia en un habitatge en règim de lloguer a terminis 
Badia del Vallès pràcticament no hi ha lloguer (0,6%), a Barcelona. Doncs bé, l'any 2011 s'havia arribat a un 
seguit de Pallejà (7,8%), Barberà del Vallès (8%), Sant màxim del 30%, però l'any 2016 ha disminuït fins al 
Climent de Llobregat (8,1%) i, finalment, Castellbisbal 25,6%. A la resta de l'Àrea metropolitana l'evolució ha 
(8,2%). estat semblant, partint de percentatges més baixos. 
Així, l'any 1990 el 2,6% de la població d'aquest territori 
Aquesta és, doncs, l'evolució que s'obté fins al 2011 vivia en un habitatge de lloguer a terminis. Aquest 
a partir de les dades del cens. Això no obstant, si es percentatge va arribar al seu màxim l'any 2011 amb el 
complementa aquesta informació amb dades de 19,2%, per caure de manera molt notable fins al 9,5% 
l'Enquesta de condicions de vida –dues fonts que, l'any 2016.
com és sabut, no són comparables– es pot observar 
un retrocés de la població de 16 anys i més que viu de Per la seva banda, el lloguer indefinit, que es pot 
lloguer entre els anys 2011 i 2016. Així, a Barcelona equiparar en bona mesura al lloguer de renda antiga, ha 
s'havia arribat a un màxim del 36% l'any 2011 i s'ha anat disminuint a tots els àmbits, fins a convertir-se en 
reduït fins al 28,7% en el 2016 (vegeu taula 2.1). De la pràcticament residual. Així, per exemple, si l'any 1990 el 
mateixa manera, a la resta de l'Àrea metropolitana s'ha 31% de la població de 16 anys i més de Barcelona vivia 
passat del 19,9% de població de 16 anys i més vivint en un habitatge de lloguer a terminis, l'any 2016 aquest 
19
Informe d'habitatge 2017 II. Parc d'habitatges
percentatge s'ha reduït al 3,1%. A la resta de l'Àrea un parc més antic i amb una major proporció d'edificis 
metropolitana el lloguer indefinit ha passat del 12,6% de residencials en un estat de conservació precari. A la 
l'any 1990 al 0,8% de l'any 2016. demarcació de Barcelona, per exemple, els habitatges 
amb un estat ruïnós tenen una mitjana de 73,4 anys i, 
en canvi, els habitatges en bon estat tenen una edat 
El progressiu envelliment del parc d’habitatges i mitjana de 39,4 anys (vegeu annex). 
l’estat de conservació i l’accessibilitat
Segons les dades del Cens del 2011, a la ciutat de 
Un altre element que permet categoritzar el parc Barcelona el 2,4% dels edificis d’habitatges es troba 
d'habitatge és la seva antiguitat. L'edat mitjana dels en un estat de conservació dolent o ruïnós (vegeu 
habitatges familiars en el conjunt de la demarcació figura 2.6) i a la resta de l’Àrea metropolitana de 
és de 42 anys. A Barcelona, amb un parc més envellit, Barcelona el percentatge es redueix a l’1,6%. En conjunt, 
aquesta edat s'apuja fins als 52 anys (vegeu figura doncs, a tota l’Àrea metropolitana de Barcelona l’1,9% 
2.5), tenint en compte que a Ciutat Vella ronda els dels edificis d’habitatge es troba en aquest estat 
90 anys (vegeu dades a l’annex). A la resta de l'Àrea de conservació. Per la seva banda, a la resta de la 
metropolitana, l’edat mitjana és de 45 anys i a la resta demarcació aquest percentatge es redueix fins a 
de la demarcació l'edat dels habitatges és força inferior, l’1,3%, de tal manera que al conjunt de la demarcació 
al voltant dels 37 anys. Això s'explica per la intensitat de Barcelona l’1,5% dels edificis d’habitatge es troben 
més gran de construcció que registraren entre els en un estat de conservació dolent o ruïnós. Això ens 
anys 1960 i 1980 i just fins a la fi del darrer "boom confirma la correlació entre l’estat de conservació dels 
constructiu". Així, alguns municipis metropolitans edificis i l’antiguitat del parc que hem vist abans.
com Sant Cugat del Vallès o Barberà del Vallès, on es 
construïren molts nous habitatges, tenen una edat Figura 2.6. Estat de conservació dels edificis. Àmbits territorials. 
mitjana inferior als 25 anys (vegeu dades a l’annex). 2011 (en %).100%
90%
Figura 2.5. Edat mitjana dels habitatges. Per àmbits territorials. 
1991-2011 80%
60 70%
60%
50 50%
40%
40
30%
30 20%
10%
20
0%
Barcelona AMB sense AMB Demarcació Demarcació
10 Barcelona sense AMB
Ruïnós En mal estat Amb alguna deficiència En bon estat
0
1991 2001 2011 Font: Idescat, Cens de població i habitatges, 2011
Barcelona AMB sense Barcelona Demarcació sense AMB
Si s’aprofundeix en el detall territorial, Badia del 
Font: Idescat, Cens de població i habitatges, 1991, 2001 i 2011
Vallès (10,4%) és el municipi on proporcionalment es 
comptabilitzen més edificis en estat ruïnós o en mal 
L'envelliment del parc d'habitatges, en moltes ocasions, estat en el cens del 2011 (vegeu annex). Segueixen el 
està directament relacionat amb una mala conservació districte de Ciutat Vella (6,3%), L’Hospitalet de Llobregat 
dels edificis. D'aquesta manera els municipis o àmbits (4,7%), Sant Joan Despí (4,7%) i Sant Adrià de Besòs 
amb un parc més envellit solen comptar, alhora, amb (4%). En la situació contraria, La Palma de Cervelló és 
l’àmbit on hi ha menys edificis en estat ruïnós o en mal 
20
Informe d'habitatge 2017 II. Parc d'habitatges
Figura 2.7. Habitatges en edificis de més de tres plantes sense ascensor. Àmbits territorials. 2011
25%0,25
20%0,2
15%0,15
10%0,1
5%0,05
0% 0
Barcelona AMB sense Barcelona AMB Demarcació sense AMB Demarcació
Font: Idescat, Cens de població i habitatges, 2011
estat (0,2%), seguit de Tiana (0,3%), Santa Coloma de altra manera, només considerant la disponibilitat 
Cervelló (0,3%), Corbera de Llobregat (0,4%) i Begues d’ascensor, aproximadament una cinquena part dels 
(0,5%). habitatges de l’Àrea metropolitana de Barcelona tenen 
dèficits d’accessibilitat, una problemàtica que, com 
En el Capítol III  d’aquest Informe veurem com, a través és sabut, afecta de manera molt notable a la vida 
dels certificats d’eficiència energètica que s’estan quotidiana de la gent gran i d’altres col·lectius amb 
demanant en els darrers anys, s’està detectant un altre necessitats especials per la mobilitat.  Als municipis 
problema dels edificis i habitatges, en aquest cas relatiu de la demarcació de Barcelona situats més enllà de 
al seu comportament energètic. Veurem en efecte l’àrea metropolitana, el 13,8% dels habitatges estan en 
que gairebé el 35% dels certificats emesos són de les edificis de més de tres plantes que, a més, no tenen 
categories més baixes: F o G, la qual cosa és indicativa ascensor. O sigui que, com a mitjana del conjunt de la 
d’una mancança important del parc per respondre als demarcació aquest percentatge es situa en el 17,8%.
requeriments de qualitat i dignitat preceptives. 
Si s'atén al detall territorial, a Ciutat Vella el 60% dels 
Juntament amb l’estat de conservació, algunes de les habitatges tenen dèficits d'accessibilitat per culpa 
mancances concretes del parc d’habitatges, com és, de la manca d'ascensor (vegeu annex). Segueix el 
per exemple, la posada al dia de l’accessibilitat, són municipi de Santa Coloma de Gramenet (44,1%), Sant 
uns altres dels aspectes on es veuen reflectides les Joan Despí (42,5%), Cornellà de Llobregat (32%) i el 
dificultats que troba la població per satisfer les seves districte d'Horta-Guinardó (31,3%). En l'extrem oposat 
necessitats residencials bàsiques. els àmbits amb menys dèficits d'accessibilitat a causa 
de la manca d'ascensor són Begues (0%), La Palma 
La disponibilitat d’ascensor, que s’obté de les dades de Cervelló (1,8%), Sant Cugat del Vallès (2,8%), Santa 
del Cens del 2011, permeten aproximar-se a aquestes Coloma de Cervelló (3,1%) i, finalment, el districte de 
problemàtiques. Així, a la ciutat de Barcelona el Les Corts de Barcelona (4,2%).
19,3% dels habitatges estan en edificis de més de 
tres plantes que no disposen d’ascensor (vegeu De fet, els dèficits en l'entorn habitatiu són indicatius, 
figura 2.7). A la resta de l’Àrea metropolitana de principalment, de les limitacions econòmiques que té 
Barcelona, el nombre d’habitatges amb aquest la població per afrontar inversions en els immobles, la 
dèficit d’accessibilitat suposen el 21,8%: en conjunt, qual cosa té conseqüències en camps tan bàsics com 
a l’Àrea metropolitana de Barcelona el 20,5% dels la salut i la socialització de les persones.
habitatges tenen aquesta problemàtica. O dit d’una 
21
Informe d'habitatge 2017 III. Construcció i rehabilitació
III. Construcció i rehabilitació
La manera de fer créixer i millorar el parc d'habitatges característiques dels habitatges i del règim de tinença, 
existent és mitjançant la nova construcció, la gran entre d'altres. Molta d'aquesta informació, però, encara 
rehabilitació, la reconversió d'edificis amb canvis d'usos no està completament sistematitzada. A continuació 
o la renovació i la rehabilitació dels edificis i habitatges es presenta una primera anàlisi a partir de les principals 
existents. El seguiment d'aquestes activitats en el seu dades disponibles.
detall territorial concret és l'objectiu d'aquest Capítol. 
En el primer Informe fem un repàs de les tendències 
dels darrers anys, fortament marcades pels cicles La lenta recuperació de l’edificació residencial 
econòmics, i apuntem ja el que serà el seguiment que d’obra nova i l’augment de pes de la rehabilitació
l'Observatori metropolità de l'habitatge de Barcelona 
farà del dia a dia d'aquestes línies d'actuació. Posarem Un dels principals indicadors que s'empren 
un èmfasi particular en l'activitat de rehabilitació –gran habitualment per delimitar els punts d'inflexió en el 
i petita- i la de reconversió, en la mesura que som en sector de la construcció són els visats de projectes 
una zona intensament construïda en la qual, per tant, té d'habitatge dels col·legis d'aparelladors que indiquen 
molt més pes l'estoc que els nous fluxos d'habitatges. el volum d'habitatges que es comencen a construir. 
En el Capítol anterior haurem detectat les llacunes Durant la darrera bombolla immobiliària, el ritme de 
de mancances del parc, i en aquest mirarem les construcció va ser extremadament elevat i generalitzat 
estratègies privades i públiques que s'estan seguint per arreu del territori. El punt més àlgid s'assolí l'any 2006, 
superar-les. amb 5.803 habitatges iniciats a la ciutat de Barcelona, 
12.817 a la resta de l'Àrea metropolitana i 47.402 a la 
Les actuacions de rehabilitació permeten actualitzar resta de la demarcació de Barcelona (vegeu figura 
el parc més antic, dotant-lo d'estàndards de qualitat 3.1). Cal tenir present que aquestes xifres suposaven 
edificatòria més elevats i energètica més eficient. unes ràtios de 3,6, 6,9 i 17,8 habitatges per cada 1.000 
L'equip de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge està habitants, que cal posar en relació amb l'estàndard 
treballant a ampliar la informació disponible a partir de mitjà de 5/1.000 que es considera el necessari per 
treballs de camp per conèixer millor l'estoc d'habitatges, atendre necessitats de nou habitatge i de reposició 
l'estat del parc i les necessitats de rehabilitació i també en una població relativament estabilitzada com la que 
mirant de disposar de dades continuades sobre les estem analitzant.
Figura 3.1. Habitatges iniciats. Per àmbits territorials. 2004-2016.
50.000
45.000
40.000
35.000
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000 Barcelona
Resta AMB
0
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Resta demarcació
Font: Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana, a partir dels visats dels col·legis d'aparelladors de Catalunya.
22
Informe d'habitatge 2017 III. Construcció i rehabilitació
Entre els anys 2007 i 2008 es va produir un descens metropolitana.
accelerat i intens de l’edificació residencial de tal 
manera que l’any 2009 tan sols es van iniciar 1.309 L'avantatge de les llicències d'obra respecte dels visats 
habitatges a la ciutat de Barcelona, 1.902 a la resta de dels col·legis professionals és que donen –no tota- però 
l’Àrea metropolitana i 3.301 a la resta de la demarcació. una molt major informació de les obres de reforma i 
Caigudes a 0,8, 1,2 i 1,5 habitatges per 1.000 habitants, ampliació.
clarament per sota de les necessitats de la població. 
Des d’aleshores la construcció d’habitatge d’obra Centrant-nos en aquestes dades, en els darrers anys 
nova s’ha mantingut en nivells històricament baixos. s'aprecia un increment del nombre d'habitatges 
Tan sols a partir de l’any 2016 s’aprecia un lleuger previstos per les llicències concedides a la ciutat de 
repunt. Així, a la ciutat de Barcelona s’han iniciat 1.233 Barcelona entre els anys 2013 i 2016, tal com també 
habitatges, a la resta de l’Àrea metropolitana 3.259 i a vèiem amb els visats dels col·legis d'aparelladors. Així, 
la resta de la demarcació 1.859. Tanmateix, es tracta si l'any 2013 es van concedir llicències per edificar 
d’uns increments en la construcció molt moderats. 1.453 habitatges a la ciutat, l'any 2014 ja van ser 1.770 
habitatges i l'any 2016 han estat 2.974 (vegeu figura 
Si es mira el detall territorial a l’Àrea metropolitana de 3.2)1. Cal destacar, a més, que aquest increment 
Barcelona, Sant Just Desvern és el municipi on s’han s'ha produït tant entre els habitatges previstos en les 
iniciat més habitatges per mil habitants en el període llicències d'obra nova, que han passat de 756 l'any 
2014-2016, en concret, 7,9 de mitjana anual (vegeu  2013 a 2.008 l'any 2016 com, i encara amb major 
annex). Segueixen Sant Cugat del Vallès (3,6), Sant mesura, entre els habitatges previstos a les llicències 
Joan Despí (2,3), Tiana (2,3) i Sant Feliu de Llobregat per reforma i rehabilitació, que han passat de 697 a 966 
(2,2). En l’altre extrem a Badia del Vallès no s’ha iniciat 
cap habitatge. Segueixen com a municipis on hi ha 
menys habitatges visats per mil habitants durant el 1.  Volem fer notar que les dades anuals de visats dels col·legis d’aparelladors no coincideixen amb les de les llicències municipals concedides, cosa que 
període 2014-2016, Santa Coloma de Gramenet (0,1) troba la seva explicació, a banda de possibles caigudes de projectes, en el 
Sant Andreu de la Barca (0,1), Sant Vicenç dels Horts decalatge temporal entre les dues tramitacions administratives. Una visió comparada de les dues sèries ajuda a veure la coincidència en les tendències 
(0,1), la Palma de Cervelló (0,1) i Sant Adrià de Besòs malgrat aquest desplaçament temporal de les dades.
(0,1).
Figura 3.2. Habitatges previstos per les llicències segons el tipus 
d'obra. Barcelona. 2008-2016
Totes aquestes informacions de tendència es veuen 
corroborades per les cèdules de primera ocupació 
4.500 60%
sol·licitades als  ajuntaments, si bé els valors anuals 
són més reduïts o més elevats pels retards temporals 4.000
entre l’inici de les obres i l’ocupació final dels habitatges 50%3.500
(vegeu a l’annex informació per Barcelona).
3.000 40%
El pes de la rehabilitació a Barcelona 2.500 30%
2.000
Una altra font per conèixer la dinàmica del sector 1.500 20%
de l'edificació residencial són les llicències d'obra 
concedides pels ajuntaments. Es tracta d'una font 1.000 10%
que, pel fet de no ser única sinó múltiple d'acord amb 500
el nombre d'ajuntaments que es considerin, dificulta 
0 0%
la tasca de compilació i comparació de dades. En 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
aquest moment, l'equip de l'Observatori Metropolità 
Reforma o ampliació
de l'Habitatge de Barcelona només disposa de la 
informació per al municipi de Barcelona, però té Nova planta
com a objectiu estendre el coneixement a partir de Percentatge Reforma o ampliació (eix dreta)
les informacions de la resta de municipis de l'Àrea Font: Gerència d'Ecologia Urbana de l'Ajuntament de Barcelona, Llicències 
d'obra major
23
Informe d'habitatge 2017 III. Construcció i rehabilitació
Figura 3.3. Habitatges previstos per les llicències segons el tipus d'obra. Districtes de Barcelona. Acumulat 2014-2016.
1.600 60%
1.400
50%
1.200
40%
1.000
800 30%
600
20% Reforma o ampliació
400
10% Nova planta
200
Percentatge Reforma o
0 0% ampliació
Font: Gerència d'Ecologia Urbana de l'Ajuntament de Barcelona, Llicències d'obra major
en aquest mateix període. D'aquesta manera, s'observa ja que 770 dels 823 habitatges previstos, és a dir el 
que la proporció de llicències de rehabilitació sobre el 93,6%, són per reforma o ampliació. El segon districte 
total de llicències concedides recupera gairebé la que amb més pes dels habitatges previstos per reforma o 
s'havia assolit l'any d'activitat més àlgid de la sèrie ampliació és Ciutat Vella, amb 287 dels 573, és a dir el 
que va ser el 2008: l'any 2016 el 67,5% dels habitatges 50,1%. I, el tercer districte en ordre d'importància però 
previstos a la ciutat són de nova planta i el 32,5% amb molt menor pes relatiu d'aquests tipus d'obres és 
restant de reforma o ampliació. l'Eixample amb 334 dels 1.141 habitatges previstos, és 
a dir el 29,3%.
Si es prenen en consideració les llicències concedides 
en els darrers tres anys (període 2014-2016) als 
diversos districtes de la ciutat, Sant Martí  és el districte Les certificacions energètiques: una nova font 
que acumula més habitatges previstos, amb 1.443, d'informació
que s’han concentrat en gran proporció al barri del 
Poblenou (823) (vegeu figura 3.3 i annex). Segueix, Seguint les noves directrius europees, les 
l’Eixample (1.141), amb la Dreta de l’Eixample (354) i administracions públiques estan desenvolupant 
l’Antiga Esquerra de l’Eixample (302), com els barris diverses actuacions per tal de millorar i conèixer 
amb més habitatges previstos. El tercer districte amb l'eficiència energètica del parc d'habitatges. Una d'elles 
més habitatges previstos és Sants-Montjuïc (859), és la certificació d'eficiència energètica d'edificis, 
gairebé la meitat dels quals concentrats al barri de La obligatòria des de 2013 per a tots els edificis de nova 
Bordeta (411). construcció, els edificis existents que siguin objecte de 
compravenda o arrendament i els edificis ocupats per 
Si volem posar el focus en l'activitat de rehabilitació, una autoritat pública amb una superfície superior a 250 
ampliació o renovació és important destacar que més m2 freqüentats habitualment pel públic. Amb dades 
de la meitat dels habitatges previstos a Sant Martí acumulades des de gener de 2013 fins a gener de 
(54,3%) provenen d'aquest tipus de llicències; en aquest 2017, Barcelona és l'àmbit de la demarcació on més 
districte cal fer esment especial al barri del Poblenou, certificats d'eficiència energètica en habitatge s'han 
24
Informe d'habitatge 2017 III. Construcció i rehabilitació
Taula 3.1 Sol·licituds de certificats d'eficiència energètica en habitatges. Per àmbits territorials. Dades acumulades fins a gener de 2017.
Certificats per 1000 habitants Certificats  Usats % usats sobre el total
Barcelona 148.449 92,3 148.166 99,8%
AMB sense Barcelona 99.448 61,5 99.041 99,6%
AMB 247.897 76,8 247.207 99,7%
Demarcació sense AMB 166.678 72,0 165.702 99,4%
Demarcació de Barcelona 414.575 74,8 412.909 99,6%
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'Institut Català d'Energia (ICAEN) i Idescat, padró continu de població 2016
sol·licitat per 1.000 habitants (92,3), molt per sobre succeeix a tots els àmbits territorials, i de manera 
de la resta de l'Àrea metropolitana de Barcelona (61,5) molt remarcable a la ciutat de Barcelona (vegeu figura 
i també de la resta de la demarcació (72) (taula 3.1). 3.4). Així, a la capital catalana el 66% dels certificats 
A tots els àmbits la pràctica totalitat dels certificats ha estat per la signatura d’un contracte de lloguer 
s'han sol·licitat per habitatges usats2. i el 30,3% per una compravenda. A la resta de l’Àrea 
metropolitana de Barcelona aquests percentatges han 
Si s’atén als motius pels quals s’ha sol·licitat el certificat estat del 56,6% i del 40,6%, i a la resta de la demarcació 
d’eficiència energètica, el principal és la signatura d’un el 55,6% i el 42%.
contracte de lloguer, seguit de la compravenda, i això 
Pel que fa als resultats específics de la certificació en 
2. Pel que fa a les necessitats de rehabilitació energètica podeu consultar els habitatges usats –que cal recordar representen la 
entre d'altres, el treball que a manera de prova pilot per Santa Coloma de 
Gramenet ha realitzat l'equip coordinat per Albert Cuchí (2017). pràctica totalitat del conjunt de certificats–, a la ciutat 
Figura 3.4. Motiu de la sol·licitud de certificats d'eficiència energètica en habitatges usats. Per àmbits territorials. Dades acumulades 
fins a gener de 2017
100%
90%
80%
70%
60%
50% Altres
40% Certificació voluntària
30% ITE
20% Sol.lictud ajuts
10% Compravenda
0% Lloguer
BBaarrcceelloonnaa AAMMBB AAMMBB  sseennssee  BBaarrcceelloonnaa DPermovaínrccaiac idóe d Bea Bracrecloenloana DPeromvaínrcciaac sióe nsesen sAeM ABMB
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'Institut Català d'Energia (ICAEN)
25
Informe d'habitatge 2017 III. Construcció i rehabilitació
de Barcelona el 34,7% han obtingut una qualificació 
"F" o "G", les dues categories més baixes (vegeu figura 
3.5). Aquesta proporció no oscil·la gaire a la resta de 
l'àrea metropolitana (34,5%) ni de la demarcació de 
Barcelona (34,8%).
En relació amb la problemàtica energètica, en el 
detall territorial, Begues és el municipi amb un major 
percentatge de certificats amb les qualificacions més 
baixes (53,6%), seguit de Torrelles de Llobregat (50,7%), 
el districte de Ciutat Vella (46,1%), Corbera de Llobregat 
(45,3%) i Santa Coloma de Gramenet (40,8%) (vegeu 
annex). En l'extrem oposat, Sant Cugat del Vallès té 
els percentatges més baixos de certificats amb les 
qualificacions més baixes (24,1%), seguit de la Palma 
de Cervelló (24,8%), Badia del Vallès (25,75), Montgat 
(26%) i Tiana (26,4%).
Figura 3.5. Certificats d'eficiència energètica en habitatges usats 
amb qualificació F o G. Per àmbits territorials. Dades acumulades 
fins a gener de 2017 (en %).
40%,4
305,3%5
30%,3
205,2%5
20%,2
105,1%5
10%,1
50%,05
0% 0
BBaarrcceelloonnaa AAMBB s seensnese AAMBB PDreomvínacricaa sceinós eDePmroavrínccaica idóe de 
BBaarrcceelloonnaa senseA MABMB BarBcaerlcoenloana
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'Institut Català d'Energia 
(ICAEN)
26
Informe d'habitatge 2017 IV. El mercat de l'habitatge
IV. El mercat de l'habitatge
Després d'una dècada de boom immobiliari (1996- la llargada dels contractes i la mobilitat laboral, i 
2007), durant els anys posteriors a la crisi financera la mentalitat en relació a la tinença de l'habitatge. 
internacional de l'any 2007, el mercat de l'habitatge Tot això obliga un observatori de l'habitatge a estar 
a l'Àrea metropolitana de Barcelona, a Catalunya i especialment atent als moviments d'oferta, a la 
al conjunt de l'Estat en general, va experimentar un posició dels agents capaços d'oferir habitatge i a les 
intens i accelerat canvi de tendència. El descens de tendències dels preus, i del finançament, de manera 
les transaccions de compravenda i la contracció que les administracions públiques puguin articular les 
significativa dels preus. Aquesta evolució, que és seves intervencions amb el coneixement més gran de 
la més coneguda i analitzada, ens ha amagat que, causa.
simultàniament s'ha anat produint un increment 
del nombre de contractes de lloguer. Analitzem en Així, per exemple, com veurem, a l'Àrea metropolitana 
aquest Capítol aquests comportaments de manera de Barcelona si l'any 2005 s'havien realitzat 51.320 
general, però també en les seves diverses concrecions transaccions de compravenda d'habitatges, l'any 
territorials, per tal de fer una aproximació a les 2013 se'n varen fer 16.164, menys d'una tercera part. 
capacitats i limitacions que tenen, combinadament, En canvi, els nous contractes de lloguer es varen 
el mercat immobiliari i el mercat financer per donar més que duplicar en el mateix període, i van passar 
resposta a les necessitats d'allotjament del conjunt de de 33.445 l'any 2005 a 71.795 l'any 2013, quan van 
la població. marcar el seu màxim d'ençà que es disposa de dades 
(vegeu figura 4.1). 
El debat al voltant del mercat i l'oferta de lloguer està 
essent ja central en la societat metropolitana i ho La recuperació de les transaccions de 
seguirà essent en els anys venidors, en la mesura que compravenda. Continua el predomini dels 
les formes d'accés a l'habitatge han entrat en una altra 
etapa històrica al nostre país en gran manera diferent contractes de lloguer, que s’han estabilitzat.
de la majoritària de la segona meitat del Segle XX: és 
i serà cada cop més difícil l'accés a la propietat –per Després de la caiguda de la crisi reflectida en les 
raons de preu i de finançament- però també, han dades anteriors, en els darrers anys, s’ha produït un 
canviat de forma clara les formes de contractació, nou canvi de tendència en la demanda d’habitatge, 
Figura 4.1. Compravenda d'obra nova, compravenda de segona mà i contractes de lloguer. Àrea metropolitana de Barcelona. 2004-2016
80.000
70.000
60.000
50.000
40.000
30.000
20.000
Compravenda obra nova
10.000 Compravenda segona mà
0 Contractes de lloguer
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Font: Ministerio de Fomento, a partir del Consejo General del Notariado i Secretaria d'Habitatge, a partir de les fiances dipositades a l'Incasòl.
27
Informe d'habitatge 2017 IV. El mercat de l'habitatge
de tal manera que les transaccions de compravenda manera, al conjunt de l'Àrea metropolitana de Barcelona 
gairebé s’han duplicat en només dos anys. Així, el 68,4% de les operacions eren contractes de lloguer 
per exemple a la ciutat de Barcelona s’ha passat de mentre que el 31,6% restant eren transaccions de 
9.471 transaccions l’any 2013 a 16.636 el 2016. A la compravenda. Finalment, a la resta de la demarcació 
resta de l’Àrea metropolitana la tendència ha estat les operacions es repartien entre un 65,6% de 
molt semblant passant en aquests anys de les 6.693 contractes de lloguer i un 34,4% de compravendes.
a les 13.976 compravendes. En conjunt, doncs, a 
l’Àrea metropolitana de Barcelona s’ha passat de les Si s'atén al pes de les operacions de compravendes 
16.164 transaccions de compravenda de l’any 2013 tenint en compte la població de cada àmbit, l'any 2016 
a les 30.612 de l’any 2016 (vegeu figura 4.1), és a dir, la xifra de transaccions és més elevada al municipi 
un increment del 89%. A la resta de la demarcació de de Barcelona (10,3 habitatges transmesos per cada 
Barcelona les transaccions també han seguit un camí 1.000 habitants) que a la resta de l'Àrea metropolitana 
paral·lel, amb un increment del 86%: s’ha passat de les de Barcelona (8,6 per mil habitants) o a la resta de la 
11.427 transaccions l’any 2013, a les 21.203 el 2016. demarcació (9,2 per mil habitants) (vegeu figura 4.2). 
Pel que fa a la resta de municipis compresos en l'Àrea 
Per la seva banda, pel que fa al mercat del lloguer metropolitana de Barcelona, els que registren una 
a la metròpoli de Barcelona –conegut a través de major proporció de transaccions són Castelldefels (12,4 
les fiances de contractes de lloguer dipositades a per mil habitants), Sant Feliu de Llobregat i Barcelona 
l'Incasòl–, podem dir que entre els anys 2013 i 2014 (tots dos amb 10,3 per mil habitants), Sant Cugat del 
va assolir el punt àlgid de la sèrie coneguda, tant a la Vallès (10,2 per mil habitants) i Begues (10,2 per mil 
ciutat de Barcelona, amb 44.819 registres el 2013, com habitants) (vegeu annex). Per contra, aquells on el 
a la resta de l'àrea metropolitana, amb 26.976 registres, volum de transaccions de compravenda en relació a 
el 2013, o 27.185 registres, el 2014, i a la resta de la la població és menor són Badia del Vallès (5,7 per mil 
demarcació de Barcelona, amb 43.409 registres, el habitants), Castellbisbal i Montcada i Reixac (5,9 per 
2013. És a dir, amb un total de 115.204 contractes al mil habitants) i Sant Andreu de la Barca i Torrelles de 
conjunt de la demarcació. A partir d'aquest moment Llobregat (6,2 per mil habitants).
ha enregistrat algunes davallades i remuntades poc 
significatives, per la qual cosa podríem dir que es troba I, si es considera el pes dels contractes de lloguer en 
en una etapa d'estabilització i que, malgrat que l'any relació a la població, és també a Barcelona on se signa 
2016 ha estat de lleugera remuntada, caldrà estar alerta un nombre més elevat de contractes de lloguer: 26,2 
de què haurà suposat el 2017 per poder concloure si 
estem davant un creixement clar o encara en fase de Figura 4.2. Transaccions de compravenda per mil habitants. Per 1à4mbits territorials. 2016
manteniment (vegeu figura 4.1).
12
En definitiva, podem dir que durant els darrers anys de 
la crisi s'han compensat els diferents segments del 10
mercat, amb caiguda de les compravendes i pujada 
de les operacions de lloguer. I , a més, que les dades 8
ens confirmen una realitat coneguda de la zona en 
estudi que és que, malgrat la menor consideració que 
6
se li dóna, el mercat del lloguer enregistra una activitat 
contractual molt superior a la de les operacions de 
4
compravenda.
En concret, si es comparen totes dues fonts de dades, 2
l'any 2016 a Barcelona el 71,7% de les operacions 
eren contractes de lloguer i el 28,3% restant eren 0
Barcelona AMB sense Total AMB Demarcació Total Resta Total
transaccions de compravenda. A la resta de l'Àrea Barcelona sense AMB demarcació Catalunya Catalunya
metropolitana els pesos es repartien entre un 63,2% 
pel lloguer i un 36,8% per la compravenda. D'aquesta Font: Ministerio de Fomento, a partir del Consejo General del Notariado; Secretaria d'Habitatge, a partir de les fiances dipositades a l'Incasòl i Idescat, 
padró continu de població 2016
28
Informe d'habitatge 2017 IV. El mercat de l'habitatge
contractes per cada mil habitants, que superen amb (52,8)), la Barceloneta (52,5) i el Barri Gòtic (50,3), 
escreix els 14,8 contractes per mil habitants observats situats al districte de Ciutat Vella; el barri Vila de Gràcia 
a la resta de l'Àrea Metropolitana i també els 17,4 (43,3) a Gràcia; i l'Antiga Esquerra de l'Eixample (38,8) 
contractes per cada mil habitants de la resta de la i la Dreta de l'Eixample (36,9) al Districte de l'Eixample. 
demarcació (vegeu figura 4.3). La diferència entre aquests barris i els que presenten 
uns valors més baixos per aquest indicador és molt 
elevada: a Canyelles, al districte de Nou Barris, es van 
Figura 4.3. Contractes de lloguer per mil habitants. Per àmbits registrar 5,5 contractes per mil habitants, el valor més 
territorials. 2016 baix de tots els barris de la ciutat. Els altres barris 
amb valors més baixos són Baró de Viver, al districte 
30 de Sant Andreu, amb 7,2 contractes per mil habitants; 
25 Can Peguera, també a Nou Barris, amb 8; la Marina del 
Prat Vermell – AEI Zona Franca, al districte de Sants- 
20 Montjuïc, amb 8,7 i, finalment, Torre Baró, novament al 
15 districte de Nou Barris, amb 10,4.
10 Figura 4.4. Nous contractes de lloguer per mil habitants. Municipis 
de l'Àrea metropolitana de Barcelona i districtes de Barcelona. 2016.
5
0
Font: Secretaria d'habitatge a partir de les fiances dipositades a Incasòl
A l'Àrea metropolitana, quatre districtes i el conjunt 
de la ciutat de Barcelona ocupen les cinc primeres 
posicions d'àmbits on la relació entre població i 
contractes de lloguer assoleix valors més alts (vegeu 
figura 4.4). En primer lloc, Ciutat Vella, amb 44,8 
contractes de lloguer per mil habitants, seguida de 
Gràcia (33,5), l'Eixample (32) i Sarrià- Sant Gervasi 
(27,7). Després de la mateixa ciutat de Barcelona, se Font: Elaboració pròpia a partir de Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana, 
Fiances dipositades a l'Incasòl; Idescat, Padró continu de població 2016
situen La Palma de Cervelló (22,7 contractes per cada 
1000 habitants), L'Hospitalet de Llobregat (20,6), Sant 
Just Desvern (17,6) i Castelldefels (17,2). En canvi, cap Predomini de les compravendes realitzades per 
districte de Barcelona se situa entre els que presenten persones físiques espanyoles, amb tendència a 
valors més baixos de nous contractes respecte a la 
població. A l'Àrea metropolitana de Barcelona es tracta l’augment de les persones jurídiques
dels municipis de Badia del Vallès (2,6 contractes per 
mil habitants), Pallejà (8,5), Santa Coloma de Cervelló Centrant-se en el mercat de compravenda, una de 
(9), Sant Vicenç dels Horts i Viladecans (9,9). les darreres informacions que facilita la Secretaria 
d'Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat de 
Baixant el focus als barris de Barcelona, els nombres Catalunya a partir del Col·legi de Registradors permet 
més alts de contractes de lloguer per mil habitants distingir el tipus d'adquirent. La sèrie de dades 
corresponen a Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera comença recentment, en el 2014, però permet tenir 
Total Catalunya
Resta Catalunya
Total demarcació
Demarcació sense AMB
Total AMB
AMB sense Barcelona
Barcelona
29
Informe d'habitatge 2017 IV. El mercat de l'habitatge
ja una composició per àmbits territorials, així com més compradors estrangers –el 15,1%– i la resta de 
apreciar l'evolució en els darrers anys (vegeu figura l'Àrea metropolitana i de la demarcació, on hi ha menys 
4.5). –8,5% i 5,9%.
Figura 4.5 Compravendes escripturades d'habitatges nous i usats Vista la distribució de les tipologies de comprador i les 
segons el tipus d'adquirent. Per àmbits territorials. Acumulat 2014- seves diferències territorials, la sèrie de dades permet, 
2017 (3r. trim.) 
com s'acaba d'avançar, fer una primera anàlisi sobre 
l'evolució en els darrers anys (vegeu taula 4.1). La 
90% principal idea que se'n pot extreure és que, malgrat que 
80% el tipus de comprador predominant és la persona física 
nacional, des de l'any 2014 s'ha produït un descens del 
70% seu pes en el conjunt de les operacions, especialment 
a la ciutat de Barcelona i a la resta de municipis de 
60%
l'àrea metropolitana. Aquesta pèrdua de pes, i aquesta 
50% seria la segona qüestió a destacar, ha anat a parar 
pràcticament de manera íntegra cap a un increment del 
40% pes de les operacions de compravenda realitzades per 
30% persones jurídiques.
20% Per exemple, a Barcelona el pes de les operacions 
de compravenda realitzades per persones físiques 
10% nacionals era l'any 2014 del 67,4%, i en el tercer 
0% trimestre de 2017 ha estat del 63,8%. Per la seva banda, 
Persona física nacional Persona física estrangera Persona jurídica el pes de les operacions realitzades per persones 
jurídiques ha passat del 17,9% al 20,7%. A la resta de 
Barcelona AMB sense Barcelona Demarcació sense AMB l'Àrea metropolitana s'ha passat del 80,7% al 76,5% 
en el cas de les operacions enregistrades a nom de 
Font: Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana, a partir del Col·legi de 
Registradors persones físiques nacionals, mentre que les que són 
de persones jurídiques han crescut del 10,7% al 14,6%. 
A la resta de la demarcació, en canvi, el que augmenta 
En efecte, una primera conclusió que se'n pot extreure és el pes de les transaccions realitzades per part de 
és que el tipus de comprador predominant és la persones físiques nacionals, mentre que les realitzades 
persona física de nacionalitat espanyola. En concret, per persones jurídiques disminueix. En concret, les 
si es considera l'acumulat del període 2014-tercer primeres han passat de representar el 76,3% de les 
trimestre del 2017, el 64,8% de les transaccions a transaccions l'any 2014 al 79,3% en el tercer trimestre 
Barcelona les han realitzades persones físiques de 2017, i les realitzades per persones jurídiques han 
de nacionalitat espanyola, a la resta de l'Àrea disminuït del 17,6% al 15,2%. Cal recordar, que aquesta 
metropolitana el 78,2% i a la resta de la demarcació el distribució del pes de les operacions de compravenda 
78,3%. No obstant això, es poden apreciar diferències s'ha produït en un context d'increment generalitzat 
notables entre àmbits, ja que les persones físiques de d'aquest segment del mercat, de tal manera que, en 
nacionalitat espanyola tenen un pes molt inferior a la valors absoluts, tos tres tipus d'adquirent –persona 
ciutat de Barcelona que a la resta de territoris. De fet, física nacional, persona física estrangera, persona 
el segon tipus d'adquirent en importància, la persona jurídica–han augmentat el seu volum d'operacions. 
jurídica, té un pes molt superior a Barcelona –on Això no obstant, les diferències territorials que s'acaben 
representa el 20,1% durant aquest període–, que a la de veure vindrien a indicar la preferència dels inversos 
resta de l'Àrea metropolitana –el 13,3%– i a la resta agrupats amb la categoria de persona jurídica per 
de la demarcació –el 15,8%. Finalment, la persona la part central de la metròpoli de Barcelona, mentre 
física de nacionalitat estrangera és el tipus d'adquirent que l'inversor particular es consolidaria a la resta 
amb una menor presència, tot i que, de nou, s'aprecien de la demarcació. Actualment, des de l'Observatori 
diferències importants entre Barcelona, que és on hi ha Metropolità de l'Habitatge de Barcelona no es disposa 
30
Informe d'habitatge 2017 IV. El mercat de l'habitatge
Taula 4.1. Compravendes escripturades d'habitatges nous i usats segons el tipus d'adquirent. Per àmbits territorials. Acumulat 2014-2017 (3r. 
trim.) 
Barcelona AMB sense Barcelona Total AMB
2014 2015 2016 2017 (3t) 2014 2015 2016 2017 (3t) 2014 2015 2016 2017 (3t)
Persona física 
nacional 67,2% 65,7% 63,0% 63,8% 80,7% 79,1% 77,5% 76,5% 72,8% 71,7% 69,7% 69,9%
Persona física 
estrangera 14,9% 14,8% 15,2% 15,4% 8,6% 8,0% 8,4% 8,8% 12,3% 11,8% 12,1% 12,3%
Persona juridica 17,9% 19,6% 21,8% 20,7% 10,7% 12,8% 14,2% 14,6% 14,9% 16,6% 18,3% 17,8%
Total 7.130 1.581 1.895 10.606 6.038 644 797 7.479 13.168 2.225 2.692 18.085
Demarcació sense AMB Total Demarcació
2014 2015 2016 2017 (3t) 2014 2015 2016 2017 (3t)
Persona física 
nacional 76,3% 78,4% 78,7% 79,3% 74,3% 74,4% 73,5% 73,9%
Persona física 
estrangera 6,1% 6,0% 6,0% 5,6% 9,8% 9,4% 9,5% 9,4%
Persona juridica 17,6% 15,6% 15,4% 15,2% 16,0% 16,2% 17,0% 16,7%
Total 9.601 765 2.211 12.577 22.769 2.990 4.903 30.662
Font: Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana, a partir del Col·legi de Registradors
d'una sèrie de dades més llarga, que permetria com no pot ser d'una altra manera. Des del punt de 
comparar aquestes dades, per exemple amb les vista metodològic, és important apuntar que no totes 
que hi havia durant el darrer boom immobiliari. Sigui les fonts comptabilitzen el mateix, ni tampoc tenen 
com sigui, sí que es pot concloure que s'aprecia una la mateixa qualitat. Per exemple, la informació sobre 
tendència cap a l'increment del pes que les persones preus que s'obté de l'oferta publicada als portals 
jurídiques tenen en el mercat de compravenda de l'Àrea immobiliaris pot presentar biaixos, ja que, en primer 
metropolitana de Barcelona. lloc, fa referencia a preus de sortida i, en segon lloc, té 
en compte una gran quantitat d'habitatges en oferta 
que romanen un bon temps anunciats i que no troben 
Les fortes pujades en el preu mitjà de l’habitatge demanda. Així, pel que fa al preu mitjà de lloguer, la 
mediana de preu de les ofertes d'habitatge extreta 
El canvi de tendència en la demanda d'habitatge ha dels principals portals immobiliaris en diversos dies 
tingut un impacte molt notable en els preus, amb del primer trimestre de 2017 era de 1.300 € mensuals, 
tensions força assenyalades, tant en el mercat de mentre que la mediana dels preus dels habitatges 
compra d'obra nova o de segona mà, com en el de que resten menys de tres setmanes anunciats, es 
lloguer. redueix fins al 990 € mensuals, més pròxims als 845 €/
mes de les dades extretes dels contractes de lloguer 
Abans d'entrar a analitzar l'evolució dels preus, però, que dipositen fiança a l'Incasòl en el mateix període. 
cal fer notar la diversitat de fonts existents: portals D'aquesta manera, massa sovint algunes informacions 
immobiliaris, taxacions, registres de compravendes, poden generar un efecte negatiu sobre la percepció de 
fiances de contractes de lloguer, per citar les més preus de lloguer per part de propietaris i llogaters.
freqüents. Certament, la publicació de cadascuna 
de les dades provinents de les fonts a les quals ens En aquest sentit, la informació provinent dels Col·legis 
acabem de referir va seguida d'un ressò als mitjans, de Registradors, pel que fa als preus de compravenda, 
31
Informe d'habitatge 2017 IV. El mercat de l'habitatge
així com la provinent de les fiances de lloguer segment de l'obra nova és també el que registra una 
dipositades a l'Incasòl, pel que fa al lloguer –ambdues variació menor, del 7,3% (dels 2.243,28 €/m² de 2014 
fonts publicades per la Secretaria d'Habitatge i Millora als 2.406,10 €/m² de 2017). La principal diferència 
Urbana de la Generalitat de Catalunya– es poden amb la ciutat de Barcelona és que l'increment de preus 
considerar com les dues fonts metodològicament en el mercat de lloguer (24,3%) ha estat lleugerament 
més consistents i amb una informació més superior al que ha experimentat el mercat de segona 
propera a la realitat de l'operació. A més, les dades, mà (23,1%).
publicades trimestralment, desagregades a diferents 
nivells territorials –Barris de Barcelona, municipis En el conjunt de l'Àrea metropolitana de Barcelona, el 
de Catalunya– i agrupades a altres nivells –Àrea segment de segona mà continua essent el que lidera 
metropolitana de Barcelona, demarcacions, àmbits de l'alça de preus (30,6%). En el segment de lloguer, 
planejament territorial–, són consultables de manera la renda mitjana contractual ha crescut un 28,3% i, 
oberta en el portal web de la Generalitat de Catalunya1. finalment, l'obra nova (amb un menor volum que els 
Encara més, mitjançant el visor de preus de lloguer altres dos sectors del mercat) s'ha apujat un 10,5%.
recentment elaborat per aquesta institució es pot 
obtenir informació sobre el preu mitjà de referència A la demarcació de Barcelona, l'evolució dels preus 
en el mercat de lloguer prenent en consideració els dibuixa una pauta comparativament més moderada 
contractes de lloguer formalitzats en un radi al voltant i equilibrada, llevat del cas de l'obra nova (on s'han 
de qualsevol adreça postal2. registrat els màxims increments de preus de tots els 
àmbits territorials considerats, del 21,3%): la segona 
Fet aquest apunt metodològic, i prenent doncs com a mà, després d'un increment del 19,1%, se situa en 
referència les fonts a les quals ens acabem de referir, els 2.284,49 €/m² i el lloguer torna a concentrar els 
la transformació recent dels preus immobiliaris es pot màxims increments dels tres segments de mercat, 
apreciar nítidament comparant, per a cada segment amb una alça del 26,4%. (vegeu figura 4.6)
de mercat, un dels punts més baixos del cicle recent, 
el tercer trimestre de 2014, amb el darrer període 
disponible, el tercer trimestre de 2017. Figura 4.6. Variació del preu mitjà de l’habitatge. Obra nova, segona 
mà i lloguer. Per àmbits territorials. 3r trimestre 2014-3r trimestre 
A la ciutat de Barcelona, el segment de l'obra nova ha d50e% 2017.
experimentat durant aquests tres anys un increment 45%
del 19,7%, dels 3.319,72 €/m² construït del tercer 
trimestre de 2014 als 3.974,56 €/m² construït del 40%
tercer trimestre de 20173. La variació dels preus 35%
escripturats de l'habitatge de segona mà ha estat 
molt més pronunciada, del 43,1%, dels 2.720,17 €/m² 30%
del tercer trimestre de 2014 als actuals 3.891,41 €/ 25%
m². El segment del lloguer ha mantingut una dinàmica 
creixent sostinguda i ininterrompuda durant tot el 20%
període, a mig camí entre l'obra nova i la segona mà, 15%
ja que s'han apujat un 28,7%, dels 701,98 € mensuals 
del tercer trimestre de 2014 als 903,40 € mensuals del 10%
tercer trimestre de 2017. 5%
A la resta de l'Àrea metropolitana de Barcelona el 0%
Barcelona AMB sense AMB Demarcació de
Barcelona Barcelona
1. http://habitatge.gencat.cat/ca/dades/estadistiques_publicacions/ Venda obra nova Venda segona mà Lloguer
indicadors_estadistiques/
2. http://agenciahabitatge.gencat.cat/indexdelloguer/ Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Secretaria d’Habitatge 
i Millora Urbana, a partir les dades del “Colegio de Registradores de la 
3. Els preus dels habitatges de compravenda fan referència sempre a metres Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles de España” i les fiances de lloguer 
quadrats construïts, tot i que per facilitar la lectura s’omet l’última paraula i dipositades a l’Incasòl.
s’expressen en €/m2 . Pel que fa al lloguer els preus fan referència sempre a 
l’import del lloguer mensual, excloent l’import de les fiances.
32
Informe d'habitatge 2017 IV. El mercat de l'habitatge
L'estadística que difon la Secretaria d'Habitatge i Millora Figura 4.7. Variació del preu mitjà de l’habitatge. Lloguer. Municipis 
no permet contrastar aquestes xifres amb les de la de l’Àrea metropolitana de Barcelona i districtes de Barcelona. 3r trimestre 2014-3r trimestre de 2017
darrera bombolla immobiliària (1997-2008) perquè tot 
just té el punt d'inici l'any 2013. Tanmateix, l'Índex de 
Preus de l'Habitatge de l'Institut Nacional d'Estadística, 
adoptant com a base les transaccions formalitzades 
pels notaris (i no pas pels registradors), sí que permet 
fer un exercici relativament comparable pel conjunt de 
Catalunya. La principal conclusió seria que fins al tercer 
trimestre de 2017 els preus de venda d'obra nova es 
trobarien un 18,9% per sota del valor que registraren 
l'any 2008. Al seu torn, amb els preus de venda de 
segona mà encara existiria un marge superior (27,3%). 
Un fet comú a tots els àmbits, tant a Catalunya, com 
a la demarcació de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de 
Barcelona com Barcelona seria que, en el segment 
de lloguer, l'any 2017 s'han superat els preus màxims 
històrics.
En el segment de l'habitatge de segona mà, com 
s'ha vist, clarament predominant en el conjunt de les Font: Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana, a partir les fiances de lloguer 
compravendes, als municipis de l'Àrea metropolitana dipositades a l’Incasòl.
de Barcelona s'han donat importants variacions en els 
preus mitjans. A Ciutat Vella, l'Eixample, Gràcia, Ripollet, 
Sant Just Desvern, Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi 
les pujades de preu entre 2014 i 2017 han superat el Figura 4.8. Variació del preu mitjà de l’habitatge. Lloguer. Barris de Barcelona. 3r trimestre 2014-3r trimestre de 2017.
50%. En l'extrem oposat, amb variacions per sota del 
10%, es trobarien Cervelló, Montcada i Reixac i Santa 
Coloma de Cervelló.
Pel que fa al lloguer, els municipis i districtes de 
Barcelona que registren un major creixement en el preu 
mitjà del lloguer des de 2014 són: Tiana (53,9%), Sant 
Feliu de Llobregat (34,3%), Sant Martí (33,8%), Begues 
(33,4%), Sant Cugat del Vallès (32,6%), Ciutat Vella 
(31,2%) i Sants-Montjuïc (30,8%). Pel que fa als que 
registren menors variacions en aquest període, Santa 
Coloma de Cervelló és el municipi amb un augment 
més moderat del preu mitjà de lloguer (4,2%), seguit 
de Castellbisbal (12,1%), Castelldefels (14,9%) i Ripollet 
(15,2%). (vegeu figura 4.7) Les dades de preus mitjans 
del lloguer per barris de Barcelona des del tercer 
trimestre de 2014 mostren que a tres barris de Sant 
Martí (Provençals del Poblenou, el Besòs i el Maresme, 
i el Poblenou) s'han registrat els màxims increments, 
superiors al 40%, juntament amb el Coll (48,8%), la 
Bordeta (42,9%) i Vallcarca i els Penitents (42,0%). Tan 
sols hi ha dos barris (Vila Olímpica del Poblenou i la 
Guineueta) on els lloguers s'han apujat menys del 10% 
entre 2014 i 2017. (vegeu figura 4.8) Font: Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana, a partir les fiances de lloguer 
dipositades a l’Incasòl.
33
Informe d'habitatge 2017 IV. El mercat de l'habitatge
La diversitat de preus en el territori metropolità Pel que fa a l'habitatge de segona mà, el preu mitjà a 
la ciutat de Barcelona se situa en el segon trimestre 
Com s'ha vist més amunt, en un context generalitzat del 2017 en els 3.571,4 €/m² i a la resta de l'Àrea 
d'increment dels preus mitjans en els darrers metropolitana de Barcelona se situa en els 2.097,9 €/
anys a tots els àmbits territorials, hi ha diferències m².
significatives entre els territoris, tant en la intensitat 
de l'evolució com en el preu actual. En aquest cas es I, en el segment del lloguer, els preus mitjans pels 
prenen com a referència els preus del segon trimestre àmbits territorials segueixen la mateixa distribució: 
de 2017, ja que el temps transcorregut des de la Barcelona registra el lloguer mitjà més alt, situat en el 
publicació de les dades més recents i el tancament 865 € i a la resta de l'Àrea metropolitana de Barcelona, 
d'aquest treball no ha permès actualitzar aquest epígraf el preu mitjà del lloguer és de 675,2 €.
amb dades del tercer trimestre de 2017. No obstant Considerant el detall territorial dels municipis de l'Àrea 
això, les conclusions que se'n poden extreure són ben metropolitana de Barcelona i els districtes de la ciutat, 
similars. En efecte, a la ciutat de Barcelona els preus pel que fa al segment de l'obra nova, els districtes 
mitjans dels tres segments del mercat (obra nova, de Barcelona ocupen primeres posicions entre els 
segona mà i lloguer) se situen molt per sobre dels àmbits amb els preus més cars. A les Corts, en primera 
registrats a la resta d'àmbits territorials. Així, l'obra nova posició, l'obra nova arriba, el segon trimestre de 2017, 
assoleix en el segon trimestre de 2017 els 4.488,3 €/m² als 7.193,25€/m². A continuació es troben Ciutat 
(vegeu figura 4.9). Aquest preu, dobla el registrat a la Vella (6.293,79€/m²) i l'Eixample (5.751,43€/m²). La 
resta de l'Àrea metropolitana de Barcelona, que se situa quarta posició l'ocupa Sant Just Desvern (4.615,25€/
en els 2.250 €/m². m²) i la cinquena el districte de Sarrià – Sant Gervasi 
Figura 4.9. Preu mitjà de l’habitatge. Obra nova, segona mà, lloguer. Per àmbits territorials. Segon trimestre de 2017 
5.000 € 5.000,0
4488,29 4.488,3
4.500 € 4.500,0
4.000 € 4.000,0
3.571,4 3.571,4
3.500 € 3.500,0
2953,612633.000 € .9
7553,6
3.000,0 2.9124.9,814,8
2.500 € 2.500,0 2250,02 2.250,0 2.129129,32,31 2.2242,0.224,02.097,9 2.097,9
2.000 € 2.000,0
1.500 € 1.500,0
1.000 € 1.000,0 865,0 865,0 79779,76,6
675,2 675,2 707,1 707,1
500 € 500,0
0 € 0,0
Barcelona Barcelona AMB sense BarcAelMo B senseBanrcaelona AMABMB D
DeemmarcaciBaarrccealcoinó
ó de
a de Barcelona
Obra nova (€/m2 construït) 4.488,3 2.250,0 2.953,6 2.192,3
Segona mà (€/m2 construït) 3.571,4 2.097,9 2.914,8 2.224,0
Lloguer mensual (€) 865,0 675,2 797,6 707,1
Font: Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana, a partir de Col·legi de Registradors i Fiances dipositades a l’Incasòl.
(€)
34
Informe d'habitatge 2017 IV. El mercat de l'habitatge
(4.438,43€/m²). Fins a la desena posició entre els més (1.287,2€). En l'altre extrem, els barris que registren 
cars no apareix un altre municipi, Sant Cugat del Vallès, uns lloguers més baixos són Vallbona (302,5€), Can 
on l'obra nova se situa en els 2.938,41€/m². En l'extrem peguera (407,2€), la Trinitat vella (434,9€), Ciutat 
oposat, els preus més baixos de l'obra nova se situen Meridiana (436,2€), les Roquetes (506,0€) i la Trinitat 
a Corbera de Llobregat (1.337,75€/m²), Montcada i Nova (533,3€).
Reixac (1.357,14€/m²), Cervelló (1.404,19€/m²), Ripollet 
(1.483,77€/m²) i Sant Vicenç dels Horts (1.698,16€/m²). Figura 4.10. Preu mitjà de l'habitatge de lloguer. Barris de Barcelona. Segon trimestre de 2017 (€/mensuals)
En l'habitatge de segona mà, la diversitat en el territori 
metropolità també és manifesta i un cop més, els 
districtes de Barcelona es troben entre els més cars. En 
primera posició es situa Sarrià – Sant Gervasi (5.054, 
81€/m²) amb un preu relatiu fins i tot superior al de 
l'habitatge d'obra nova; seguit de Les Corts (4.141€/
m²), Ciutat Vella (4.139,83€/m²), l'Eixample (3.964,88€/
m²), i Gràcia (3.823,94€/m²). El primer municipi, com 
en cas de l'obra nova, és Sant Just Desvern (3.592,42€/
m²). El següent municipi que apareix entre les que 
presenten preus d'habitatge de segona mà més alts 
és Sant Cugat del Vallès, a la vuitena posició, amb un 
preu de 3.178,23€/m². Els preus més baixos d'aquest 
segment d'habitatge es troben, amb l'excepció de Sant 
Vicenç dels Horts i Ripollet, als mateixos municipis 
que presenten els preus més baixos per l'obra nova: 
Badia del Vallès (1.059,44€/m²), Torrelles de Llobregat 
(1.292,88€/m²), Corbera de Llobregat (1.298,42€/
m²), Montcada i Reixac (1.395,01€/m²) i Cervelló 
(1.397,29€/m²).
En els preus mitjans del lloguer és també el districte 
de Sarrià –Sant Gervasi el que registra el preu més Font: Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana, a partir de Col·legi de Registradors i Fiances dipositades a l'Incasòl.
car: 1.226,8€. El segueixen Sant Cugat del Vallès 
(1.079,5€), els districtes de Les Corts (1.043,4€) i 
l'Eixample (987,6€), i els municipis de Begues (940,9€) 
i Castelldefels (917,9€). En canvi, els lloguers de 
menor preu es situen a Badia del Vallès (234,1€)4, 
Santa Coloma de Gramenet (499,5€), Ripollet (516,5€), 
Montcada i Reixac (561,6€) i Barberà del Vallès 
(576,2€).
Si s'aprofundeix en el detall als barris de la ciutat de 
Barcelona, el lloguer també presenta una diversitat 
considerable (vegeu figura 4.10). Així, els barris amb 
un lloguer mitjà mensual més alt pràcticament doblen 
el preu mitjà del conjunt de la ciutat, que se situa en els 
865€. En concret, es tracta de Pedralbes (1.666,6€), les 
Tres Torres (1.646,8€), Sarrià (1.423,9€), la Vila Olímpica 
del Poblenou (1.345,6€) i Sant Gervasi – Galvany 
4. Cal recordar que pràcticament la totalitat de l’habitatge existent a Badia del 
Vallès és habitatge protegit, també el  lloguer està regulat.
35
Informe d'habitatge 2017 V. Problemes de permanència, accés i manteniment
V. Problemes de permanència, accés i manteniment
Com és ben sabut, l'evolució de l'economia i del mercat traslladat a una millora generalitzada en aspectes tan 
de treball tenen una incidència molt notable en les essencials com l'atur de llarga durada, la inestabilitat 
problemàtiques de permanència i accés a l'habitatge. laboral i les condicions salarials. L'impacte d'aquestes 
Després d'un període de cinc anys, iniciat el 2008, dinàmiques oposades tenen, en conseqüència, 
d'intensa destrucció d'ocupació, des de l'any 2013 una translació en la satisfacció de les necessitats 
s'ha revertit la tendència i s'acumulen quatre anys residencials de la població, com es detalla tot seguit.
de creació neta d'ocupació (vegeu annex)1. Així, per 
exemple, a Barcelona ciutat la taxa d'atur registrat ha 
passat del 14,62% en el mes de desembre del 2012 al Les creixents dificultats per fer front a les 
10,27% en el mateix període del 2016. En la resta de despeses de l'habitatge
l'Àrea metropolitana de Barcelona i de la demarcació 
de Barcelona, la reducció també ha seguit una evolució Els primers reculls d'informació realitzats des de 
paral·lela de tal manera que, per al conjunt de la l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona a 
demarcació la taxa d'atur registrat ha passat del 18,66% partir de les àrees de drets socials dels ajuntaments, 
al 12,64% entre els anys 2012 i 2016. indiquen que la població amb dificultat per fer front al 
pagament de l'habitatge i de les despeses associades 
Certament, aquests indicadors generals mostren no deixa d'incrementar-se2. S'espera disposar de més 
millores en l'evolució del mercat de treball. Tanmateix, informació de detall municipal per poder-la traslladar 
si s'entra amb més detall es poden apreciar algunes a informes comparatius com el que aquí es presenta. 
dinàmiques que dificulten que aquests guanys es Mentrestant, les dades de l'Enquesta de Condicions 
traslladin al conjunt de la població (vegeu annex). Així, de Vida mostren, amb un detall territorial més general, 
per exemple, la major part dels contractes continuen l'evolució d'alguns indicadors3.
essent temporals (86,2% a Barcelona, 86,5% a la 
resta de l'Àrea metropolitana de Barcelona, 87,7% a la Un primer indicador, que permet aproximar-se a la 
resta de la demarcació). En segon lloc, les persones incidència que tenen les despeses de l'habitatge en 
que estan registrades a les oficines d'ocupació les economies familiars, s'obté de considerar el pes 
més d'un any sense trobar feina mantenen un pes d'aquestes despeses. En efecte, tal com es pot veure 
considerable. En efecte, la taxa d'atur registrat de en la figura 5.1, les despeses destinades al pagament 
llarga durada, malgrat el lleuger descens experimentat de l'habitatge representen l'any 2016 el 21,3% de les 
des de l'any 2014, encara es situa l'any 2016 en el rendes de les famílies de l'Àrea metropolitana de 
45,8% a la ciutat de Barcelona, en el 43,0% a la resta Barcelona. En el cas de la ciutat de Barcelona aquest 
de l'Àrea metropolitana i en el 45,8% en la resta de la percentatge arriba al 24,2%, i a la resta de l'àrea 
demarcació. Finalment, els salaris mitjans continuen metropolitana és del 18%.
estancats després dels retrocessos acumulats durant 
els anys de la crisi econòmica. En concret, el salari brut Ara bé, el més remarcable és que l'impacte que té 
mitjà a Catalunya l'any 2010 era de 24.449,2 € i l'any l'habitatge sobre la renda és molt superior entre les 
2015 ha estat de 24.321,6 €. llars amb menors ingressos. Així, l'any 2016, a l'Àrea 
metropolitana de Barcelona les llars amb ingressos 
Aquests són només alguns indicadors que mostren 
com el creixement del PIB dels darrers anys i les 2. Vegeu, per exemple, els documents de diagnosi del Pla pel Dret a l’Habitatge 
millores en l'evolució de l'ocupació i l'atur no s'han de Barcelona 2017-2026 (2016)  i el Pla Local d’Habitatge de Sant Feliu de 
Llobregat 2017-2022 (2016). Així mateix, sobre l’impacte de l’habitatge en la 
pobresa a Catalunya podeu consultar l’article de Carme Trilla “Desigualdad y 
Vivienda” publicat a la revista Arquitectura, Ciutat i Entorn (2014b).
1. A més a l'annex d'aquest informe, aquestes i altres dades 
macroeconòmiques i del mercat de treball es poden consultar al portal 3. Per ampliar les dades provinents de l’Enquesta de Condicions de Vida 
Barcelona Economia http://ajuntament.barcelona.cat/barcelonaeconomia/ca i podeu consultar el primer informe sobre els indicadors sintètics a l’Àrea 
a la publicació "Barcelona Economia. Indicadors Econòmics de Barcelona i de metropolitana de Barcelona (2017). Així mateix, l’equip de l’Observatori 
la regió metropolitana" editada pel Gabinet Tècnic de Programació (2017). Així Metropolità de l’Habitatge està preparant un estudi més detallat a partir dels 
mateix, també es pot consultar el sistema d'indicadors Hermes de la Diputació indicadors que es presenten en aquest epígraf i que es finalitzarà al llarg de 
de Barcelona www.diba.cat/hermes/ l’any 2018.
36
Informe d'habitatge 2017 V. Problemes de permanència, accés i manteniment
Figura 5.1. Percentatge de la renda familiar destinada a les comprenen el pagament de l'habitatge i el dels 
despeses de l’habitatge segons intervals de renda. Àrea 
metropolitana de Barcelona. 2016 subministraments associats: aigua, llum i gas. 
Aquest és un indicador de gran rellevància per poder 
total 21,3 % dimensionar les llars o les persones que pateixen més 
les despeses de l'habitatge i per veure les diferències 
35.000€ i més 9,2 % entre territoris o en diferents moments del temps.
entre 25.000 i 34.999€ 14,6 %
En comparar les taxes segons el règim de tinença 
entre 19.000 i 24.999€ 21,9 % que ens ofereix Eurostat crida l'atenció una gran 
entre 14.000 i 18.999€ 25,1 % desproporció i una aparent contradicció entre la 
entre 9.000 i 13.999€ 39 % sobrecàrrega d'habitatge del lloguer a preu de mercat i 
la de la propietat amb pagaments pendents (hipoteca 
menys de 9.000€ 64,4 % o crèdit). Per entendre això convé saber que en el 
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% càlcul de les despeses de l'habitatge en propietat 
Font: Idescat i IERMB: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, amb pagaments pendents Eurostat inclou només els 
2011.  interessos de la hipoteca o el crèdit però no l'import 
destinat a l'amortització de capital, que es considera 
inferiors a 9.000 € han de destinar el 64,4% d'aquests inversió; això redueix extraordinàriament el pes de la 
a fer front a les despeses de l'habitatge, mentre que càrrega de la compra i porta a engany sobre la situació 
les llars amb ingressos entre 19.000 i 24.999 € han de real de l'esforç econòmic que estan fent les famílies 
destinar el 21,9% i, les llars amb ingressos superiors a que es troben en aquesta situació. Les informacions 
35.000 € destinen tan sols el 9,2% de les seves rendes de l'Enquesta de Condicions de Vida 2016 ens 
al pagament de l'habitatge. Fent números aproximats, permetran poder aprofundir en aquest tema en l'àmbit 
això vol dir que les llars amb ingressos inferiors a 9.000 metropolità de Barcelona, tenint en compte no només 
€ els romandrien poc més de 250 € per afrontar la resta els interessos dels préstecs sinó també el retorn del 
de despeses mensuals. capital.
Altre indicador clau de dificultat econòmica en Fet aquest apunt, si es comparen els resultats 
l'habitatge és la taxa de sobrecàrrega que indica el harmonitzats amb els quals ofereix Eurostat, es posa 
percentatge de població que viu en llars que han de manifest com les diferències més importants 
de destinar més d'un 40% dels seus ingressos al respecte a l'entorn europeu es donen en el lloguer 
pagament de les despeses de l'habitatge –que (vegeu figura 5.2). Així, mentre la taxa de sobrecàrrega 
Figura 5.2. Taxa sobrecàrrega de les despeses de l’habitatge comparada segons règims de tinença.  (% població). Àmbits territorials i entorn 
europeu. 2016
50%
45%
40%
35%
30%
25%
Total
20%
15% Lloguer
10%
5% Hipotecao préstec
0%
Font: Per AMB, demarcació i Catalunya, INE i Idescat: Encuesta de condiciones de vida, 2016. Dades per països i àmbits europeus: EU-SILC, 2016. 
*Estimada.**Provisional.
Espanya
Total AMB
Barcelona
Total Catalunya
Total demarcació
Regne Unit
Bèlgica
Itàlia**
Països Baixos
UE (28 països)*
Alemanya
Suècia
França
Àustria
Finlàndia
37
Informe d'habitatge 2017 V. Problemes de permanència, accés i manteniment
total –que considera qui viu en un habitatge en Figura 5.3. Taxa de sobrecàrrega de la població que viu en un 
propietat i de lloguer de manera agregada– a l'Àrea habitatge de lloguer. Per àmbits.  2011 - 2016. (en %)
metropolitana (10,5%) i al conjunt de Catalunya (11,5%) 
se situa en valors molt propers a la mitja europea 50%
(11,1%), la taxa de sobrecàrrega per la població que viu 
en règim de lloguer a preu de mercat registra uns valors 45%
molt superiors. L'any 2016, s'estima que el 27,9% de la 40%
població UE-28 viu en llars en lloguer a preu de mercat 
gasten més del 40% dels seus ingressos disponibles 35%
en habitatge. Aquesta taxa a Espanya es situa en el 30%
43%, molt per sobre de la mitjana europea i més encara 
dels països com Finlàndia (14,6%) o França (16,5%). 25%
Amb la informació de l'Enquesta de Condicions de Vida 20%
2016, podem afirmar que, a la ciutat de Barcelona el 
percentatge de població que viu en habitatges de 15%
lloguer i destina més del 40% dels seus ingressos 10%
disponibles al pagament de l'habitatge és del 40,8%, 
a l'Àrea metropolitana de Barcelona és del 41,3% i a la 5%
demarcació de Barcelona del 37,9%. 0%
Si es mira l'evolució durant els darrers anys es pot 
apreciar, a més, el notable increment de la taxa de 
sobrecàrrega de la població que viu en habitatges de 
lloguer (vegeu figura 5.3). Així, a la ciutat de Barcelona 
aquesta taxa ha experimentat un increment de set 
punts, ja que l'any 2011 es situava en el 33,5% i el 
2016, com hem vist, arriba fins al 40,8%. Per la seva 2011 2016
banda, al conjunt de l'Àrea metropolitana de Barcelona 
la taxa de sobrecàrrega del lloguer ha passat d'un Font: Idescat i IERMB: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 
37,5% en el 2011 a un 41,3% en el 2016. En altres de Catalunya, 2011. INE i Idescat: Encuesta de condiciones de vida, 2016
paraules, quatre de cada deu persones que viuen de 
lloguer ho fan en llars que han de destinar més del precisament aquella qui ha d’accedir a l’habitatge per 
40% dels seus ingressos per pagar les despeses de primer cop. 
l'habitatge. Al conjunt de la demarcació de Barcelona, Així, a la ciutat de Barcelona una llar hauria de 
l'evolució de la taxa s'ha reduït molt lleugerament disposar d’uns ingressos de 2.851,54 € nets al mes 
passant del 38,2% al 37,9% entre els anys 2011 i 2016. per no haver de destinar-ne més del 30% –el que es 
considera per diversos organismes internacionals 
Les persistents dificultats d’accés a l’habitatge el llindar màxim recomanable– al pagament d’un 
habitatge de lloguer de preu mitjà. A la resta de 
Els problemes d’accés, molt presents durant el darrer l’Àrea metropolitana de Barcelona aquests ingressos 
episodi de bombolla immobiliària (1996-2007), s’han s’haurien de situar en 2.224.30€  mensuals (vegeu 
estès i es situen, no només en el segment de la annex). 
compravenda, sinó també en el segment de lloguer. El districte de Sarrià-Sant Gervasi és l'àmbit de l'Àrea 
Com ja s’ha vist, els preus mitjans de lloguer s’han metropolitana de Barcelona on es necessitaria més 
incrementat entre el 25% i el 30% en els darrers tres ingressos mensuals per fer front a un habitatge de 
anys. Això, contrasta, amb uns salaris mitjans que lloguer (4.015,6€) seguit del municipi de Sant Cugat del 
es troben congelats, després d’anys de descensos, Vallès (3.553,3 €), els districtes de Les Corts (3.417,2€) 
i amb la persistència d’una elevada taxa d’atur i de i l'Eixample (3.242,6€); Castelldefels (3.042,3€), Tiana 
temporalitat que afecta especialment a la població jove, (2.963,9€), Begues (2.956,0€) i, com ja s'ha avançat, 
Total Catalunya
Catalunya sense demarcació
Total demarcació
Demarcació sense AMB
Total AMB
AMB sense Barcelona
Barcelona
38
Informe d'habitatge 2017 V. Problemes de permanència, accés i manteniment
la mateixa ciutat de Barcelona (2.851,5€) (vegeu Lleuger descens dels desnonaments i predomini 
figura 5.4). En l'extrem oposat, Badia del Vallès és el dels motivats per l’impagament del lloguer
municipi on es necessitarien menys ingressos (888,0€) 
per pagar un lloguer mitjà sense haver de superar el 
llindar del 30%. El següent municipi menys costós i La informació facilitada pel Consejo General de Poder 
que, per tant, requereix menys ingressos mensuals Judicial mostra com el nombre de desnonaments 
és Santa Coloma de Gramenet (1.681,8€), seguit de executats encara se situa en nivells força elevats 
Ripollet (1.748,5€), Montcada i Reixac (1.840,0€), (vegeu figura 5.5). En concret, l'any 2016 es van 
Barberà del Vallès (1.947,0€), Cornellà de Llobregat executar 2.691 desnonaments a la ciutat de Barcelona, 
(1.947,0€) i l'Hospitalet de Llobregat (1.990,0€). El el que representa 1,67 desnonaments per mil habitants. 
districte de Nou Barris ocupa la novena posició entre Certament, es pot apreciar un descens moderat des 
els menys costosos. A la resta de municipis de l'Àrea dels 3.289 desnonaments executats en el 2013 (2,04 
Metropolitana, és a dir, a 28 dels 36, una llar hauria de per mil habitants), quan es va arribar al punt més alt. 
tenir més de 2.000€ d'ingressos nets mensuals per Amb tot, cal tenir en compte que en només quatre 
poder fer front a les despeses d'un lloguer mitjà dins anys, d'ençà que es disposa d'aquestes dades, s'han 
dels llindars d'esforç recomanables. executat 12.322 desnonaments a la ciutat. O, dit 
d'una altra manera: una de cada 55 llars de la ciutat 
Figura 5.4. Ingressos necessaris per pagar un lloguer mitjà amb un ha perdut l'habitatge on vivien per no poder fer front al 
esforç del 30%. Àrea metropolitana de Barcelona. Primer semestre pagament de les despeses4. La situació a la resta de 
de 2017. l'Àrea metropolitana de Barcelona és força semblant 
a la de la capital si s'atén a les ràtios. Així, l'any 2016 
es van executar 2.533 desnonaments (1,71 per mil 
habitants), enfront dels 3.006 de l'any 2013 (2,03 per 
mil habitants). Finalment, a la resta de la demarcació, 
si bé els 4.288 desnonaments (1,66 per mil habitants) 
de l'any 2016 s'equiparen en termes relatius als de la 
resta d'àmbits, el seu descens ha estat més moderat, 
4. Com és sabut, l’impacte dels desnonaments ha estat molt més intens 
en alguns districtes del municipi de Barcelona, com Nou Barris, Sant Martí 
i Sants-Montjuïc. Per aprofundir en el detall territorial vegeu, per exemple, 
l’informe anual de la Unitat Contra l’Exclusió Residencial (2017) o el treball més 
específic sobre els processos de desnonaments hipotecaris dels equips del 
€ Observatori DESC i de la PAH Barcelona (Delgado & Escorihuela, 2016) .
€
€
€ Figura 5.5. Llançaments executats. Per àmbits territorials. 2013-2016
€ per mil nº de 
Font: Elaboració pròpia a partir de Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana, habitants llançaments
Fiances dipositades a l’Incasòl 2,5 6.000
5.000
2
Pel que fa als barris de Barcelona, els més costosos 
són Pedralbes (5.822€), situat al districte de Les 4.000
Corts; les Tres Torres (5.291€), Sarrià (4.533,4€) i Sant 1,5
Gervasi-Galvany (4.258,4€) tots tres al districte de 3.000
Sarrià –Sant Gervasi; i la Vila Olímpica del Poblenou 1
(4.111,7€) al districte de Sant Martí. El barris on 2.000
es necessitarien menys ingressos són Torre Baró 0,5
1.000
(1.280,9€), seguit de Baró de Viver (1.339,1€), Can 
Peguera (1.401,6€), Vallbona (1.456,7€) i Ciutat 0 0
Meridiana (1.492,2€). Excepte Baró de Viver, que es 2013 2014 2015 2016
troba al districte de Sant Andreu, la resta de barris Barcelona AMB sense Barcelona
Demarcació sense AMB
menys costosos es situen al districte de Nou Barris.
Font: Consejo General del Poder Judicial
39
Informe d'habitatge 2017 V. Problemes de permanència, accés i manteniment
ja que partia de 4.806 desnonaments en el 2013 (1,86 creixement continu del nombre d'inscrits en els darrers 
desnonaments per mil habitants). anys. Així, a la ciutat de Barcelona –que disposa 
d'aquesta informació des de l'any 2009– hi havia 
Una segona idea a destacar en relació als 19.049 inscrits al Registre d'HPO (12,7 inscripcions 
desnonaments, és la presència majoritària de per mil habitants) aquell any mentre que l'any 2016 ja 
processos vinculats a l'impagament del lloguer i no n'hi havia 30.637 (19 inscripcions per mil habitants). A 
tant de la hipoteca, sobretot a la ciutat de Barcelona. la resta de l'Àrea metropolitana, el creixement encara 
Així, l'any 2016 dels 2.691 desnonaments executats a ha estat més intens des de l'any 2012 –quan es 
la capital 2.285, el 84,9%, van ser de llogaters i tan sols disposa de les primeres dades– per passar de 14.187 
332, el 12,3%, van ser de propietaris (vegeu annex). inscripcions vigents (8,8 per mil habitants) l'any 2012 
Per la seva banda, a la resta de l'Àrea metropolitana a 24.353 en el 2016 (15,1 per mil habitants), és a dir, 
de Barcelona dels 2.533 desnonaments executats en quatre anys, gairebé s'han duplicat el nombre de 
en aquell mateix any, el 68,8% van ser de llogaters. persones inscrites (vegeu figura 5.6). Finalment, si 
Finalment, a la resta de la demarcació, on hi va haver s'atén a la demarcació de Barcelona més enllà dels 
4.288 desnonaments l'any 2016, el 62,5% estaven trenta-sis municipis de l'Àrea metropolitana, el nombre 
relacionats amb l'impagament del lloguer. d'inscrits, tot i que és inferior, mostra un increment 
significatiu, ja que entre els anys 2012 i 2016 s'ha 
Enfront d'aquesta tendència de millora, hem d'advertir passat de 14.044 inscripcions a 19.030 (de 6,1 inscrits 
d'un risc que plana sobre els contractes de lloguer per mil habitants a 8,5).
social en el futur. En efecte, aquest tipus de contractes 
que han anat contractant les entitats financeres per Els municipis de l’Àrea metropolitana de Barcelona on 
complir amb la normativa de Catalunya5 estan arribant hi ha més inscrits al Registre de sol·licitants d’habitatge 
a la seva data límit; aquest fet unit a l'important canvi amb protecció oficial en relació a la seva població el 
de mans d'aquests habitatges -que estan passant de 2016 són Cornellà de Llobregat (30,3 per mil habitants), 
les entitats financeres originàries a fons d'inversió Gavà (30,2 per mil habitants), Montgat (26,4 per mil 
internacionals-, ens aboca a un escenari d'alt risc per habitants), Sant Joan Despí (25,9 per mil habitants) i El 
a les llars que hi estan residint, ja que podrem assistir Prat de Llobregat (24,6 per mil habitants). En l’extrem 
a una nova onada de desnonaments, aquest cop, tots oposat, els que registren una menor proporció d’inscrits 
ells de llogaters que ja havien estat reallotjats per les són La Palma de Cervelló (0,3 per mil habitants), El 
entitats financeres després d'una execució hipotecària, Papiol (0,5 per mil habitants), Sant Climent de Llobregat 
amb data de caducitat de tres anys dels contractes. (0,7 per mil habitants) Torrelles de Llobregat (1,3 per mil 
Lògicament, L'observatori metropolità de l'habitatge habitants) i Pallejà (1,4 per mil habitants).
de Barcelona haurà de seguir amb la màxima atenció 
aquests processos per tal d'oferir la màxima informació 
als responsables polítics. Figura 5.6. Persones inscrites al Registre de Sol·licitants 
d3’5H.0a0b0itatges Protegits. Per àmbits territorials. 2012-2016 
30.000
L’increment de demandants d’habitatge protegit
25.000
Altre indicador que permet aproximar-se a les dificultats 20.000
d'accés es pot trobar en el Registre de sol·licitants 
d'habitatges amb protecció oficial. Certament, com 15.000
sovint es reconeix, no totes les persones i famílies 10.000
que no poden accedir a un habitatge estan inscrites 
en el Registre, per situacions molt variades com 5.000
desconeixement o desànim, per citar-ne algunes. No 0
obstant aquestes mancances, les dades mostren un 2012 2013 2014 2015 2016
BarcelonBaarceAloMnaB sense Barcelona Prov. Prov. Barcelona sense AMB
AMB sense Barcelona
5. Llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de Demarcació de Barcelona sense AMB
l’habitatge. I Llei 4/2016, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les 
persones que es troben en risc d’exclusió residencial. Font: Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana.
40
Informe d'habitatge 2017 VI. Polítiques
VI. Polítiques
Com ens diu l'experiència, el funcionament d'un El punt de partida: un parc d'habitatge per destinar 
sistema residencial, i en conseqüència la satisfacció 
de les necessitats d'habitatge de la població, està a polítiques socials molt reduït
estretament condicionat per les polítiques que s'hi 
desenvolupen. En aquest sentit, les polítiques no En el camp de les polítiques, la manca de parc 
són, tan sols, una eina per intentar solucionar les d'habitatge per destinar a polítiques socials és un 
problemàtiques derivades del funcionament del mercat dels principals dèficits als quals s'ha de fer front. Per 
sinó que, són, per elles mateixes, el principal pilar per exemple, a Barcelona, segons dades del Cens de 
fomentar el dret a l'habitatge digne de la població d'una 2011, tan sols 13.327 habitatges, l'1,95% del parc, 
manera activa. És aquest un camp on interactuen era "cedit o a baix preu", xifra que és pràcticament 
diversitat de nivells administratius i de polítiques. En coincident amb el parc públic de la ciutat2. A la resta 
el marc de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de municipis de l'Àrea metropolitana hi havia 6.630 
de Barcelona s'està realitzant una aproximació a habitatges d'aquest tipus, l'1,09% del parc, i a la resta 
les polítiques des d'aquesta concepció multinivell. de la demarcació 16.883, l'1,93% del parc. Aquesta 
Tot plegat, però, amb l'objectiu principal de baixar al realitat contrasta amb la de la majoria de països del 
nivell territorial més detallat possible. A continuació nostre entorn, on el pes del parc d'habitatge destinat 
es mostren les principals temàtiques a partir dels a polítiques socials és molt superior (vegeu figura 
indicadors que s'han recopilat fins ara, que s'aniran 6.1). Per qüestions d'espai no s'entrarà aquí en fer una 
ampliant pròximament1. reflexió extensa sobre les raons d'aquesta situació, 
informes elaborats pel Servei d'estudis http://habitatge.gencat.cat/ca/dades/
1. Pel que fa a l'Ajuntament de Barcelona, actualment es disposa de més estadistiques_publicacions/. Per altra banda, de manera complementària al 
indicadors de seguiment sobre les polítiques d'habitatge dels que aquí es recull de les polítiques que s'estan desenvolupant, també es pot consultar 
presenten. Vegeu, per exemple, el Balanç 2016 del Pla pel Dret a l'Habitatge el document sobre alguns dels reptes de les polítiques d'habitatge en clau 
de Barcelona 2016-2025 (2017). Pròximament, s'espera incorporar aquests metropolitana (Donat, 2017). Finalment, però no més important, també cal 
indicadors a altres treballs. Tanmateix, una de les tasques que s'està intentant destacar les reflexions sobre l'entroncament de les polítiques d'habitatge en el 
portar a terme des de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona marc més ampli de l'estat del benestar (Trilla, 2014a).
és la seva comparació amb la resta del territori metropolità. Tasca, que 
aquests moments no es troba en un estadi de publicació. També, la Secretaria 2. L’any 2016, l’Ajuntament ha comptabilitzat el parc públic en 11.177 
d'Habitatge ofereix informació sobre el seguiment de les polítiques d'habitatge habitatges, el que representa tan sols l’1,63% sobre el total del parc 
al conjunt de Catalunya i, en molts casos, amb detall territorial, a través dels d’habitatges principal.
Figura 6.1. Percentatge d’habitatge social a països Europeus i a l’Àrea metropolitana de Barcelona. 2001-2013. (en %)
35%
30%
25%
20%
15%
10%
5%
0%
Font: Housing Europe i INE, Cens de població i habitatges, 2011. (1) A España"Habitatge cedit gratis o a baix preu". (2)A França és "Habitatge públic de lloguer."
41
Informe d'habitatge 2017 VI. Polítiques
tan sols de manera molt resumida es pot afirmar que de les possibilitats pressupostàries i de finançament, 
és el resultat de dècades d'aplicació d'unes polítiques anar adquirint habitatges de l'estoc d'aquestes entitats. 
orientades al creixement del segment de compravenda Assenyalem aquí que fins a mitjans de l'any 2017, entre 
en detriment del lloguer, tant en el mercat lliure com en la Generalitat, diversos ajuntaments, i diverses entitats 
el protegit3. socials, s'havien adquirit 942 habitatges per destinar-
los a lloguer social a llarg termini. De nou, es tracta 
A més, durant els darrers anys, en part com a de temes dels quals s'està recopilant informació més 
conseqüència del descens de l'activitat edificatòria, detallada i que en breu s'espera poder difondre des de 
en part degut a les dificultats de finançament de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona6. 
les administracions públiques, i en part degut a Sigui com sigui, una primera conclusió que se'n pot 
la desaparició d'aquestes polítiques del catàleg extreure és que per poder afrontar aquestes operacions 
d'instruments inclosos en els plans d'habitatge estatals, caldria dotar-les d'un tractament especial en el 
les unitats produïdes d'habitatge protegit s'han situat finançament i en les subvencions, equiparable al que es 
en valors històricament baixos, i això malgrat l'esforç pugui donar en la construcció d'habitatge nou protegit.
extraordinari d'algunes administracions locals.
El Pla pel dret a l'habitatge de Barcelona, 2017-20267, 
 Precisament, amb l'objectiu d'incrementar el parc a més de la diagnosi de la situació de l'habitatge a la 
públic, s'ha constituït el nou operador metropolità ciutat, planteja els objectius de construcció de 14.039 
d'habitatge públic que té previst iniciar l'edificació de nous habitatges de protecció oficial, especialment 
3.000 habitatges per destinar-los a lloguer assequible de lloguer que es podran fer en el decenni sobre sòls 
en 32 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona públics i els que hauran de provenir de privats sobre 
abans que finalitzi el mandat l'any 2019. reserves de sòl per a habitatges protegit. D'altra banda 
el Pla territorial sectorial d'habitatge (PTSHC), en fase 
Dues formes alternatives que tenen les d'avantprojecte, estableix l'obligació d'arribar a assolir 
administracions públiques per a incrementar els parcs en un període de quinze anys, un parc d'habitatges 
de lloguer social i protegit de les ciutats són, d'una destinats a polítiques socials, del 15% del parc 
banda, la negociació per a l'obtenció d'habitatges d'habitatges principals dels municipis amb demanda 
buits cedits per les entitats financeres, i, d'una altra, forta i acreditada. Així, en el cas de l'àrea metropolitana 
la compra d'habitatges existents. En la primera de de Barcelona les previsions per arribar a aquest 
les línies, és interessant recollir aquí l'experiència percentatge indiquen que durant el període 2016-2030 
tant de la Generalitat de Catalunya i de l'Ajuntament s'haurien d'incorporar 131.138 nous habitatges (tant 
de Barcelona que havia culminat a mitjans de l'any d'obra nova com del parc existent), repartits de la 
2017 amb l'obtenció de 4.260 habitatges de cessió següent manera: 33.647 en el primer quinquenni (2016-
temporal d'entitats financeres i de la SAREB4. I, pel 2020), 49.610 en el segon quinquenni (2021-2025) i 
que fa a la compra directa d'habitatges per part de les 47.881 en el tercer quinquenni (2026-2030)8.
administracions públiques o per part d'entitats socials 
de la Xarxa d'Habitatges d'Inclusió, el fet de disposar Un dels laboratoris que l'Observatori metropolità 
a Catalunya d'una normativa que obliga les entitats de l'habitatge de Barcelona ha posat en marxa és, 
financeres a sotmetre totes les operacions de venda justament, el que ha d'estudiar l'encaix del PTSHC en 
d'habitatges provinents d'execucions hipotecàries als els diversos municipis de l'Àrea metropolitana. Aquests 
drets de tanteig i retracte5, està permetent, en la mesura dos instruments reguladors, juntament amb els plans 
locals d'habitatge que alguns municipis ja tenen 
aprovat o que tenen en fase d'estudi, han de configurar 
3. Per aprofundir en les característiques i diferències del parc social 
entre països Europeus vegeu, per exemple, els country profiles al web 
de Housing Europe http://www.housingeurope.eu/section-15/resources-
articles?topic=&type=country-profile&order. Així mateix, també es pot consultar 6. Una aproximació a aquestes qüestions es pot trobar al número 53 de la 
el número 20 de la revista Qüestions d'Habitatge, editada per l'Ajuntament de revista Debats. Catalunya Social, publicada per la Taula d’Entitats del Tercer 
Barcelona (2016) on es trobaran dades comparables amb altres ciutats i àrees Sector de Catalunya (Trilla & Tucat, 2017) i a l’Anuari Metropolità de l’any 2017, 
metropolitanes. editat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (Sánchez 
& Donat, 2017).
4. L’O-HB està esbrinant quants d’aquests habitatges es situen en municipis de 
l’Àrea metropolitana de Barcelona. 7. http://habitatge.barcelona/ca/qui-som/pla-pel-dret-a-habitatge-2016-2025
5. Decret Llei 1/2015, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització 8. http://habitatge.gencat.cat/ca/Perfils/pla-territorial-sectorial-
dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària dhabitatge-00001/
42
Informe d'habitatge 2017 VI. Polítiques
el mapa de la direcció a seguir en aquest important l'administració pública, però, per altra banda, que la 
camp de l'obtenció d'habitatges per a les necessitats problemàtica derivada del sobre cost de l'habitatge, 
socials. Des de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge que s'ha vist amb anterioritat, lluny de moderar-se, 
de Barcelona s'obre un focus d'atenció sobre el segueix incrementant-se. La informació recopilada 
compliment dels objectius que tots aquests plans en els pròxims anys permetrà dilucidar quina és la 
plantegin, al mateix temps que s'ofereix el suport tècnic tendència, i si els signes de recuperació econòmica 
relatiu a informacions de base per ajudar a fer-los els també arriben a les persones amb més dificultats o si 
més realistes i efectius possible. pel contrari es centren només en alguns col·lectius.
Una altra font d'informació sobre les situacions de 
Les estratègies per lluitar contra una exclusió major gravetat i vulnerabilitat és la que proporcionen 
residencial creixent les Meses d'Emergències, tant de l'Ajuntament de 
Barcelona com de la Generalitat de Catalunya. Segons 
Les dificultats d'accés a l'habitatge i l'elevat l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, l'any 2016 es 
endeutament de la població, combinades amb van adjudicar 745 habitatges per mitjà de les Meses 
l'impacte social de la crisi econòmica i les restriccions d'Emergència a Catalunya, dels quals 46 corresponen a 
pressupostàries, per citar els principals aspectes, habitatges del Consorci de l'Habitatge de Barcelona
10. 
han donat lloc a un assenyalat increment de les L'any 2015 van ser 570 habitatges (54 del Consorci de 
situacions d'exclusió residencial. Certament, molta de l'Habitatge de Barcelona). De manera complementària, 
la informació que permet analitzar aquesta qüestió es el mateix Consorci de l'Habitatge de Barcelona informa 
troba en els mateixos registres de les àrees de benestar que des de 2009 el nombre de sol·licituds d'habitatge 
social dels ajuntaments i altres institucions, ja que en per emergència social no ha deixat d'incrementar-se. 
molts casos es tracta d'actuacions i ajuts integrats Així, si l'any 2009 hi havia 75 sol·licituds estimades, 
en les polítiques més amplies d'inclusió social, on les l'any 2013 ja n'eren 213 i en el 2016 han estat 363
11.
problemàtiques relacionades amb l'habitatge han anat 
guanyant pes en els darrers anys. Des de l'equip de Les dificultats per mobilitzar el parc d'habitatge 
l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona 
s'està treballant a intentar compilar el nombre més privat sense ús
gran de dades quantitatives i de treballs qualitatius 
i de mirar les possibilitats de fer-los comparables. A més de la promoció d'habitatge amb algun règim 
Actualment, però, encara no es disposa de molta de protecció, les administracions estan treballant 
d'aquesta informació sistematitzada. Tanmateix, en el actuacions adreçades a mobilitzar el parc d'habitatge 
marc d'aquest Informe es vol fer constar la importància privat, principalment aquell que es troba buit. En 
sobre la temàtica9. La dedicació pressupostària de aquest camp s'han desenvolupat diferents línies 
les diverses administracions a aquestes finalitats d'actuació que des de l'Observatori Metropolità de 
està essent explorada per incorporar-la de forma l'Habitatge s'estan recollint per tal de poder presentar 
sistemàtica en posteriors Informes. de manera comparable entre diferents àmbits 
territorials. Entre aquestes línies cal destacar les 
A títol d'exemple assenyalem l'activitat de la Unitat actuacions que molts ajuntaments han engegat 
Contra l'Exclusió Residencial (UCER) de Barcelona per mobilitzar el parc d'habitatge buit de grans 
que, en la seva comesa de prevenció i atenció a tenidors provinent de processos de desnonaments 
desnonaments, ha passat de 679 unitats familiars o provinent de promocions no comercialitzades. 
ateses l'any 2014 a 1.574 l'any 2016, el que mostra, L'aplicació de sancions que permet la Llei 18/2007 
d'una banda, la intervenció més gran des de del dret a l'habitatge, l'aplicació de l'Impost sobre 
habitatges buits12 , l'aplicació de les expropiacions de 
9. Per exemple, en el cas de la ciutat de Barcelona, algunes de les principals 
informacions s'han recopilat a partir dels treballs de la Unitat contra l'Exclusió 10. Font: Agència de l’Habitatge de Catalunya i Secretaria d’Habitatge i Millora 
Residencial (UCER). Informe d'activitat 2016 (2017), i de la PAH, a partir de Urbana
l'informe "L'exclusió residencial al món local" (2016). També suposa una 11. Font: Consorci de l’Habitatge de Barcelona.
informació de referència l'Estadística de Condicions de Vida que permet 
tractar els àmbits territorials de referència d'aquesta publicació i que en 12. Llei 14/2015, de 21 de juliol, de l’impost sobre els habitatges buits i de 
endavant tindrà una periodicitat anual. modificació de normes tributàries de la Llei 3/2012. I Decret 183/2016, pel 
43
Informe d'habitatge 2017 VI. Polítiques
l'ús dels habitatges buits que consten en el Registre Millora Urbana15 mostren un cert esgotament del model 
d'habitatges buits de la Generalitat13 són totes elles a causa de les dificultats cada cop més grans de captar 
mesures adreçades a aquesta finalitat, els resultats nous habitatges per part de les borses d'intermediació 
agregats de les quals són objecte de treball per part de a preus que puguin resultar suportables per a les 
l'O-HB. famílies que no arriben als preus de mercat. 
Així mateix, cal esmentar els esforços per mobilitzar Els ajuts: l’esforç extraordinari de les 
parc d'habitatge de petits tenidors bé sigui mitjançant 
la seva cessió a les administracions públiques o administracions locals
a entitats sense ànim de lucre, bé mitjançant la Juntament amb les polítiques adreçades a incrementar 
intermediació entre privats. Pel que fa al primer cas, el parc destinat a polítiques socials, cal destacar els 
és a dir a la cessió d'habitatges, aquest és un camp ajuts de les administracions públiques destinats al 
del qual encara s'estan recopilant dades a escala pagament de l’habitatge i a la rehabilitació. En aquests 
municipal. Cal apuntar, que per potenciar aquestes dos camps es pot diferenciar, al seu torn, entre els ajuts 
cessions, algunes administracions locals han engegat de l’Estat i de la Generalitat, que abasten el conjunt 
línies de subvencions adreçades específicament a dels àmbits territorials analitzats, d’aquells ajuts 
incentivar que els propietaris privats cedeixin els seus específics de les administracions locals, que varien 
habitatges per destinar-los o a emergències socials, o a 
14 entre municipis. Malauradament, entre aquests darrers, habitatge assequible. actualment tan sols es disposa d’informació dels 
Pel que fa al segon cas, la intermediació entre privats, ajuts al pagament i a la rehabilitació de l’Ajuntament 
les dades recollides per la Secretaria d'Habitatge i de Barcelona i dels ajuts a la rehabilitació d’edificis i 
habitatges de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. 
Centrant-se primer en els ajuts al pagament de 
qual s’aprova el Reglament de l’impost sobre habitatges buits. l’habitatge, a la figura 6.2 es pot apreciar com, 
13. Decret Llei 1/2015, de mesures extraordinàries i urgents per a la després d’uns anys d’assenyalat descens, des del 
mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària. 2015 s’han recuperat. En concret, a Barcelona els 
14. Vegeu, per exemple, els ajuts a la rehabilitació de l’interior de l’habitatge 
de l’estratègia de rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona 2016-2019, o ajuts al pagament de l’habitatge concedits per la 
els convenis signats amb entitats del tercer sector social, com la Fundació 
Hàbitat3 que gestiona 250 habitatges privats a la ciutat de Barcelona, cedits 
per propietaris particulars i que es lloguen a famílies procedents de la Mesa 15. Vegeu http://habitatge.gencat.cat/ca/dades/estadistiques_publicacions/
d’Emergències cobrint l’Ajuntament els diferencials de lloguer. indicadors_estadistiques/
Figura 6.2. Ajuts al pagament de l’habitatge. Per àmbits territorials. 2011-2016
16.000
14.000
12.000
10.000
8.000
6.000
4.000
2.000
0
2011 2012 2013 2014 2015 2016
Barcelona Resta AMB
Font: Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana i Consorci de l’Habitatge de Barcelona
44
Informe d'habitatge 2017 VI. Polítiques
Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Fomento En el camp dels ajuts a la rehabilitació, a Barcelona 
han passat de 4.805, l’any 2014 a 6.574, l’any 2016 (de s’ha passat de 1.924 ajuts l’any 2014 a 12.337 ajuts 
3, a 4,09 ajuts per cada mil habitants). A la resta de l’any 2016  (d’1,20 a 7,67 ajuts per cada mil habitants) 
l’àrea metropolitana s’ha passat de 5.972, l’any 2014 (vegeu figura 6.4). A la resta de l’àrea metropolitana 
a 9.614, en el 2016 (de 3,71 a 5,94 ajuts per cada mil s’ha passat de cap ajut a la rehabilitació l’any 2013 
habitants). En el cas de la ciutat de Barcelona, durant el a 6.283 ajuts en el 2016 (de 0 a 3,88 ajuts per cada 
2016, a més dels 6.574 ajuts esmentats, l’Ajuntament mil habitants). En aquest camp també cal destacar el 
en va afegir 3.569 més, amb la qual cosa es va donar reforç dels ajuts a l’habitatge per part de l’Ajuntament 
cobertura a 10.143 famílies. de Barcelona i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. 
Així, per exemple la convocatòria de rehabilitació 
Si s'entra amb el detall del tipus d'ajuts al pagament d’edificis i habitatges de l’Àrea Metropolitana canalitza 
de l'habitatge es poden observar tendències actualment la totalitat dels 6.283 ajuts que s’han 
oposades (vegeu figura 6.3). Així, al conjunt de l'Àrea atorgat durant l’any 2016.
metropolitana de Barcelona entre el 2011 i el 2016 
mentre les prestacions al lloguer s'han incrementat 
de 8.191 a 14.694, els ajuts de la renda bàsica Figura 6.4. Habitatges amb ajuts a la rehabilitació. Per àmbits territorials. 2009-2016
d'emancipació han caigut dels 17.118 als 144. Per altra 
banda, la Generalitat va introduir els ajuts d'especial 
urgència l'any 2012 que han passat de 1.096 a 1.350, 40.000
mentre que l'Ajuntament de Barcelona va introduir els 35.000
ajuts al pagament municipal l'any 2015, tal com s'acaba 
de veure més amunt. 30.000
25.000
Figura 6.3. Ajuts al pagament de l’habitatge per tipus. Àrea 
metropolitana de Barcelona. 2011-2016 20.000
15.000
10.000
25.000 5.000
0
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
20.000
Barcelona Resta AMB
15.000 Font: Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana, Consorci de l’Habitatge de 
Barcelona i Consorci Metropolità de l’Habitatge
10.000
5.000
0
2011 2012 2013 2014 2015 2016
Prestacions al lloguer Ajuts d’especial urgència
Renda Bàsica d’Emancipació Ajuts Ajuntament de Barcelona
Font: Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana, Consorci de l’Habitatge de 
Barcelona i Consorci Metropolità de l’Habitatge
45
Informe d'habitatge 2017 Conclusions
Conclusions
De manera resumida, les principals conclusions que tendència de més de quatre dècades. Caldrà veure, per 
es poden extreure de l'informe d'habitatge 2017 de tant, quin comportament estan tenint les llars, tant pel 
l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona que fa al nombre com a la seva estructura interna.
(O-HB) es detallen a continuació seguint l'estructura 
dels capítols que s'han vist anteriorment. Abans, però, Una de les principals raons d'aquesta estabilització de 
cal recordar que, com s'ha anat indicant al llarg del la població és la moderació del saldo per migracions 
treball, la preparació d'aquest informe anual és un amb l'estranger. Així, si es pren com a referència 
primer exercici d'aproximació al relat de l'habitatge l'Àrea metropolitana de Barcelona, l'any 2000 hi 
des d'una perspectiva metropolitana. Un treball que havia empadronades 122.605 persones nascudes a 
ha servit per estructurar les informacions disponibles l'estranger (un 4,2% de la població), l'any 2009 ja s'havia 
però, sobretot, detectar les mancances que pel que fa a arribat a 594.264 (el 18,5% de la població) i l'any 2016 
informació quantitativa i comparable ens podem trobar es comptabilitzen 625.925 estrangers empadronats (el 
en aquests moments. Així mateix, cal recordar que 19,4% de la població). Resulta també rellevant, pel seu 
la informació que es presenta en aquest treball està impacte en el mercat de l'habitatge, el canvi de perfil 
permanentment en procés d'ampliació i d'actualització, que la població estrangera ha experimentat sobretot 
bé perquè els laboratoris previstos pel 2018 aporten a la ciutat de Barcelona i en alguns dels municipis del 
ja noves informacions, bé perquè s'arriba a acords seu entorn més immediat. Per exemple, a Barcelona 
amb institucions i entitats subministradores de dades, la població de països de l'OCDE ha passat de l'1,7% al 
bé perquè les dades que ja estaven disponibles 5,4% entre els anys 2000 i 2016.
s'actualitzen.
Altre factor demogràfic amb incidència sobre les 
El primer capítol d'aquest informe s'ha focalitzat en necessitats residencials està relacionat amb l'evolució 
les necessitats d'habitatge, a partir d'una aproximació de l'estructura de la població. En efecte, en un context 
demogràfica a l'evolució de la població i de les llars. de saldos migratoris amb l'estranger moderats, 
La conclusió general a la qual es pot arribar és que la el nombre de joves que estan entrant a les edats 
demografia pressiona menys des d'un punt de vista d'emancipació s'ha reduït de manera molt notable. 
quantitatiu agregat les necessitats d'habitatge que en Per exemple, a l'Àrea metropolitana de Barcelona 
períodes precedents, però es constaten paradoxes que els joves entre 25 i 34 anys han disminuït el 27,4% 
dificulten de manera molt notable la satisfacció de les en deu anys: de 581.392 joves l'any 2006 a 422.096 
necessitats residencials de la població. l'any 2016. Ara bé, i aquesta és la segona paradoxa, 
encara que siguin menys, això no vol dir que no tinguin 
Així, una primera dinàmica a destacar és l'estabilització dificultats per emancipar-se, fins i tot, en tenen més 
de la població i de les llars metropolitanes. En efecte, que les generacions precedents. Així, a Catalunya, les 
després de l'intens creixement de població i llars taxes d'emancipació dels joves entre 16 i 29 anys han 
produït des de les darreries del segle XX, la població disminuït el 26,7% en deu anys: del 32,6% l'any 2007 al 
s'ha estabilitzat en els darrers anys (en el cas de l'Àrea 23,9% l'any 2016.
Metropolitana al voltant dels 3.220.000 habitants). 
Convindrà saber si la crisi ha comportat també Altre aspecte relacionat amb l'evolució demogràfica, 
estabilització en el creixement de les llars –i en les d'enorme transcendència pel sistema residencial actual 
necessitats de nous habitatges principals- que s'havia i en el futur, té a veure amb el procés d'envelliment. 
mantingut creixent proporcionalment per sobre de la Certament, a l'Àrea metropolitana de Barcelona la gent 
població fins a l'any 2011. De moment, i aquesta és la gran (65 anys i més) ha crescut el 14,3% en deu anys i 
primera paradoxa, algunes dades, com les provinents el 31,5% en vint anys: el 1996 hi havia 479.696 persones 
de les estimacions realitzades per l'INE pel programa (el 16,4% de la població) amb 65 anys i més, l'any 2006 
Urban Audit de la Comissió Europea, indiquen una ja n'hi havia 552.033 (el 17,5%) i l'any 2016 s'ha arribat 
estabilització i, fins i tot, un lleuger increment de la a 630.792 persones (el 19,5% dels residents). Com és 
dimensió mitjana de les llars, el que trencaria una sabut, el procés d'envelliment va sovint acompanyat 
46
Informe d'habitatge 2017 Conclusions
d'una reducció dels membres de la llar que té el seu segons el cens de l'any 2011 el 71,2% de les llars 
corol·lari quan la gent gran passa a viure sola, en llars de l'Àrea metropolitana de Barcelona vivien en un 
unipersonals. Aquest fenomen, del qual es disposa habitatge en propietat, i el 29,4% tenien el pagament 
d'informació més detallada per la ciutat de Barcelona, pendent, quan l'any 2001 tan sols el 13,9% havien de fer 
es pot concretar en què l'any 2016 el 25,6% de la gent front a una hipoteca. Malgrat aquesta preponderància 
gran viu sola, de les quals el 77% són dones. de la propietat, entre els anys 2001 i 2011 s'ha 
produït, per primer cop des que es disposa de dades, 
Finalment, altra dinàmica demogràfica d'interès, en un descens del seu pes i un increment de les llars 
aquest cas per analitzar on se satisfan les necessitats que viuen de lloguer, que han passat de representar 
d'habitatge de la població és la mobilitat residencial. el 20,9% en el 2001 al 23,5% en el 2011 a l'Àrea 
Una primera dada a retenir és que la mobilitat metropolitana. Aquesta tendència, però, sembla que no 
residencial ha disminuït des de l'inici de la crisi tingui continuïtat si s'atén a les dades de l'Enquesta de 
econòmica. Per exemple, els canvis de municipi a dins condicions de vida –que comptabilitza població de 16 
de la demarcació de Barcelona van passar de 57.606 anys i més. Així, entre els anys 2011 i 2016 s'ha passat 
l'any 1998 a 185.728 l'any 2006. Actualment, l'any 2016, d'un màxim del 28,2% de població vivint en habitatges 
se'n comptabilitzen 148.152. Centrant-se en Barcelona, de lloguer a l'Àrea metropolitana de Barcelona al 19,3%.
d'on es disposa de més informació, cal destacar que és 
una ciutat on la major part de la població que hi resideix Pel que fa a les qüestions relacionades amb la qualitat 
es queda a viure quan canvia d'habitatge. En concret, del parc, cal fer referencia al progressiu envelliment 
la població que ha canviat d'habitatge i que s'ha quedat del parc d'habitatges, l'estat de conservació i 
a viure a la ciutat, s'ha situat, d'ençà que es disposa de l'accessibilitat. Algunes dades són ben orientadores: 
dades (1999) per sobre del 62%, amb una tendència L'edat mitjana dels habitatges de l'Àrea metropolitana 
creixent que arriba al màxim del 77,6% l'any 2013. és de 50 anys; un 2% dels edificis d'habitatge estan 
Des de l'any 2013, però, s'ha capgirat la tendència, en mal estat de conservació; i una cinquena part dels 
i aquesta és la tercera paradoxa: l'autocontenció habitatges no disposen d'ascensor. Tot això és indicatiu 
residencial es redueix a la ciutat de Barcelona en el clar de les necessitats de rehabilitació que té aquest 
seu conjunt i també dins dels barris. Així, si l'any 2013 territori.
l'autocontenció residencial de la ciutat era del 77,6% i 
la dels barris del 25,8%, el 2016 ha estat del 73% i del En el tercer capítol, dedicat a l'activitat edificatòria 
21,7%, respectivament. residencial, s'ha constatat la lenta recuperació de 
l'obra nova. Així, després del descens accelerat produït 
En el segon capítol d'aquest informe anual s'ha entre els anys 2007 i 2008, l'obra nova s'ha mantingut 
caracteritzat el parc d'habitatges. La conclusió general en nivells històricament baixos. Tan sols a partir de 
que se'n pot extreure és que el parc de la metròpoli l'any 2016 s'aprecia un lleuger repunt. Per exemple, a 
de Barcelona s'haurà estabilitzat des del darrer Cens la ciutat de Barcelona s'han iniciat 1.233 habitatges, 
de 2011 per la manca de construcció, però pot estar a la resta de l'Àrea metropolitana 3.259 i a la resta 
experimentant canvis interns pel que fa al règim de de la demarcació 1.859. Pel que fa a la rehabilitació 
tinença. El creixement del parc d'habitatges principals la informació és més escassa i, de moment, se 
fins a l'any 2011 ha estat superior al del conjunt del circumscriu a la ciutat de Barcelona.
parc perquè s'ha anat nodrint de nova construcció però 
també de segones residències i d'habitatges buits (ha Relacionat amb les necessitats de rehabilitació 
arribat al 84% del parc total, a Barcelona, i al 88%, a cal destacar una nova font d'informació: les dades 
la resta de l'Àrea metropolitana). És objecte de l'O-HB provinents de les certificacions energètiques. Així, 
analitzar si aquest parc segueix creixent o perd pes a partir d'aquesta font es detecta que un nombre 
per canvis d'usos nous que repercutirien negativament molt important d'habitatges tenen un comportament 
sobre les necessitats d'habitatge de la població. energètic molt deficitari i requeriran, per tant , obres de 
rehabilitació per adequar-los a les noves normatives 
Pel que fa al règim de tinença, hi ha un clar predomini i per lluitar contra la pobresa energètica. En concret, 
de la propietat, però amb un increment molt notable amb dades acumulades a finals de 2017, a Barcelona 
de la propietat amb el pagament pendent. En efecte, el 34,7% dels habitatges han obtingut les qualificacions 
47
Informe d'habitatge 2017 Conclusions
més baixes (F o G); a la resta de l'Àrea metropolitana el l'Àrea metropolitana de Barcelona, el preu mitjà d'obra 
34,5%; i a la resta de la demarcació el 34,8%. nova ha crescut el 7,3%, el de la segona mà el 23,1% i 
el de lloguer el 24,3%. En el conjunt de la demarcació, 
El quart capítol d'aquest informe anual s'ha focalitzat el preu mitjà d'obra nova ha crescut el 21,3%, el de la 
en el mercat de l'habitatge, del que cal destacar segona mà el 19,1% i el de lloguer el 26,4%.
com a conclusió més general que es produeix 
una compensació dels mercats de compravenda Finalment, encara referent als preus mitjans de 
d'obra nova, de segona mà i de lloguer quan algun l'habitatge, cal fer esment a la diversitat de preus en 
d'ells flaqueja. Així, s'aprecia una recuperació de les el territori metropolità. Així, malgrat que l'evolució dels 
transaccions de compravenda que, després de la forta preus en els tres segments de mercat és semblant, 
davallada deguda a la crisi, presenten un increment els valors absoluts segueixen mostrant diferències 
del 87,7% en els darrers tres anys al conjunt de la destacades entre zones, el que fa que s'aprofundeixi en 
demarcació de Barcelona (27.591 compravendes en el la desigualtat territorial.
2013 i 51.815 en el 2016). Per la seva banda, després 
del notable creixement experimentat durant l'etapa En el cinquè capítol, s'ha entrat a recopilar informació 
de crisi més intensa, els contractes de lloguer han referent als problemes de permanència, accés i 
disminuït el 7,6% des de l'any 2013 (115.204 en el 2013 manteniment de l'habitatge. La conclusió general és 
i 106.498 en el 2016). força preocupant, ja que a les dificultats estructurals 
d'accés a un nou habitatge s'hi ha vingut a afegir en els 
Focalitzant-se en el mercat de compravenda, s'ha darrers anys les dificultats de mantenir-se en l'habitatge 
aprofundit en el tipus d'adquirent i s'ha pogut constatar propi.
el predomini de les compravendes realitzades per 
persones físiques espanyoles. En concret, si es En el primer supòsit, les tensions en el preu mitjà 
considera l'acumulat del període 2014-tercer trimestre dels habitatges i la contenció dels salaris mitjans són 
del 2017, el 64,8% de les transaccions a Barcelona les principals causes que expliquen les persistents 
les han realitzades persones físiques de nacionalitat dificultats d'accés a l'habitatge. Així, en la majoria de 
espanyola, a la resta de l'Àrea metropolitana el 78,2% i a municipis de l'Àrea metropolitana de Barcelona es 
la resta de la demarcació el 78,3%. Ara bé, malgrat que requereix disposar d'ingressos mensuals superiors 
el tipus de comprador predominant és la persona física als 2.000 euros per poder fer front al pagament d'una 
nacional, des de l'any 2014 s'ha produït un descens del habitatge de lloguer de preu mitjà de mercat.
seu pes en el conjunt de les operacions, especialment a 
la ciutat de Barcelona i a la resta de municipis de l'Àrea Pel que fa al segon supòsit, cal destacar les creixents 
metropolitana. Aquesta pèrdua de pes, ha anat a parar dificultats per fer front a les despeses de l'habitatge. 
pràcticament de manera íntegra cap a un increment La relació entre el cost de l'habitatge i els ingressos 
del pes de les operacions de compravenda realitzades de les llars, i la taxa de sobrecàrrega (entesa com 
per persones jurídiques. Així, a l'Àrea metropolitana de el percentatge de població que viu en llars que han 
Barcelona el pes de les operacions de compravenda de destinar més d'un 40% dels seus ingressos al 
realitzades per persones físiques nacionals era l'any pagament de les despeses d'habitatge), són els dos 
2014 del 72,8%, i en el tercer trimestre de 2017 ha estat indicadors que mostren la incidència d'aquestes 
del 69,9%. Per la seva banda, el pes de les operacions problemàtiques en el conjunt de la població: 
realitzades per persones jurídiques ha passat del 14,9% especialment alarmant és la taxa de sobrecàrrega 
al 17,8%. de llars que viuen en lloguer: al voltant del 43%, a 
Barcelona, i del 42%, a la resta de l'Àrea metropolitana, 
Pel que fa als preus es produeixen fortes tensions en cosa que voldria dir que unes 300.000 persones 
el preu mitjà de l'habitatge en tots els segments del n'estarien afectades. L'Observatori Metropolità de 
mercat. Així, entre el tercer trimestre de 2014 i el tercer l'Habitatge de Barcelona està enllestint un laboratori 
trimestre de 2017, a la ciutat de Barcelona el preu mitjà específic sobre aquests indicadors -que serà presentat 
d'obra nova ha experimentat un increment del 19,7%, pròximament- per tal de dimensionar adequadament 
el de segona mà ha crescut el 43,1%, i el de lloguer ha la problemàtica en els diversos àmbits territorial que 
augmentat el 28,7%. En el mateix període, a la resta de permeti afinar les polítiques d'intervenció que s'haurien 
de dur a terme.
48
Informe d'habitatge 2017 Conclusions
Entre les conseqüències que es deriven d'aquestes d'Habitatges d'Inclusió, el fet de disposar a Catalunya 
dificultats, l'O-HB destaca el fenomen dels d'una normativa que obliga les entitats financeres a 
desnonaments per manca de pagament. Segons sotmetre totes les operacions de venda d'habitatges 
dades del Consejo General del Poder Judicial, provinents d'execucions hipotecàries als drets de 
s'aprecia un lleuger descens en el 2016. Amb tot, si tanteig i retracte, està permetent, en la mesura de les 
es consideren els darrers quatre anys, a la ciutat de possibilitats pressupostàries i de finançament, anar 
Barcelona s'han executat 12.322 desnonaments. Així adquirint habitatges de l'estoc d'aquestes entitats. 
mateix, s'aprecia un predomini dels desnonaments Assenyalem aquí que fins a mitjans de l'any 2017, entre 
motivats per l'impagament del lloguer – al voltant la Generalitat, diversos ajuntaments, i diverses entitats 
del 85% a Barcelona, al voltant del 70% a la resta de socials, s'havien adquirit 942 habitatges per destinar-
l'Àrea metropolitana, al voltant del 60% a la resta de la los a lloguer social a llarg termini. De nou, es tracta 
demarcació–, el que indica que aquest mercat segueix de temes dels quals s'està recopilant informació més 
en situació de gran risc. detallada i que pròximament s'espera poder difondre 
des de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de 
Un dels efectes de l'acumulació de les problemàtiques Barcelona. Sigui com sigui, una primera conclusió que 
que s'acaben d'enumerar és l'increment de demandants se'n pot extreure és que per poder afrontar aquestes 
d'habitatge protegit. En concret, en quatre anys gairebé operacions caldria dotar-les d'un tractament especial 
s'han duplicat el nombre de persones inscrites en en el finançament i en les subvencions, equiparable al 
els Registres de sol·licitants d'habitatge protegit dels que es pugui donar en la construcció d'habitatge nou 
municipis de l'Àrea metropolitana de Barcelona. protegit.
En el sisè capítol s'ha posat l'èmfasi en les polítiques Aquesta problemàtica estructural es combina amb 
d'habitatge. En aquest sentit, el punt de partida és aquelles més peremptòries relacionades amb el risc 
molt deficitari, amb un parc d'habitatge per destinar a d'exclusió residencial. En aquest sentit, la crisi ha 
polítiques socials molt reduït. Per exemple, a Barcelona, obligat les administracions públiques dels diversos 
segons dades del Cens de 2011, tan sols 13.327 nivells a fer front a problemes d'exclusió social des de 
habitatges, l'1,95% del parc, era "cedit o a baix preu". A la perspectiva de l'habitatge amb un volum d'esforços 
la resta de municipis de l'Àrea metropolitana hi havia i recursos desconeguts en èpoques anteriors. Atenció 
6.630 habitatges d'aquest tipus, l'1,09% del parc, i a directa a situacions greus de pèrdua de l'habitatge, 
la resta de la demarcació 16.883, l'1,93% del parc. meses d'emergències, regularització de situacions 
Aquesta realitat contrasta amb la de la majoria de d'ocupació d'habitatges per emergència, són línies 
països del nostre entorn, on el pes del parc d'habitatge d'intervenció noves o que s'han hagut de reforçar en els 
destinat a polítiques socials és molt superior. A més, darrers anys.
la millora d'aquesta situació està essent molt lenta 
a causa de la frenada de la construcció d'habitatges Finalment en l'apartat dels ajuts a les famílies cal 
protegits en els darrers vuit anys. destacar l'esforç extraordinari de les administracions 
locals. En efecte, en un context de restriccions 
Dues formes alternatives que tenen les administracions pressupostàries, moltes administracions locals han 
públiques per a incrementar els parcs de lloguer social reforçat les polítiques d'ajuts al pagament de l'habitatge 
i protegit de les ciutats són, d'una banda, la negociació i a la rehabilitació. En el cas del pagament a l'habitatge 
per a l'obtenció d'habitatges buits cedits per les a la ciutat de Barcelona, durant el 2016, a més dels 
entitats financeres, i, d'una altra, la compra d'habitatges 6.574 ajuts provinents de programes de la Generalitat i 
existents. En la primera de les línies, és interessant del Ministerio, l'Ajuntament en va afegir 3.569 més, amb 
recollir aquí l'experiència tant de la Generalitat de la qual cosa es va donar cobertura a 10.143 famílies. 
Catalunya i de l'Ajuntament de Barcelona que havia En el camp dels ajuts a la rehabilitació, a Barcelona s'ha 
culminat a mitjans de l'any 2017 amb l'obtenció passat de 1.924 ajuts l'any 2014 a 12.337 ajuts l'any 
de 4.260 habitatges de cessió temporal d'entitats 2016.
financeres i de la SAREB. I, pel que fa a la compra 
directa d'habitatges per part de les administracions Aquestes són les principals conclusions que a tall de 
públiques o per part d'entitats socials de la Xarxa resum es poden extreure del primer informe anual 
49
Informe d'habitatge 2017 Conclusions
realitzat per l'equip de l'Observatori Metropolità de 
l'Habitatge de Barcelona. S'haurà pogut notar, com 
s'avançava a la introducció, el caràcter dinàmic del 
treball que s'ha presentat. En efecte, l'Observatori 
s'ha constituït ben recentment i es troba en fase 
de consolidació de dades. Això no obstant, la 
recopilació que s'ha presentat recull la gran majoria 
de dades disponibles actualment, que en endavant 
s'han de complementar amb treballs de recopilació 
més específics que emplenin els buits d'informació 
detectats. Aquest és un dels grans reptes que es 
plantegen pel 2018, amb l'objectiu de dotar a les 
administracions i a la societat d'instruments per 
debatre i aplicar polítiques sostingudes amb la 
quantitat més gran d'informació i de la manera més 
rigorosa possible.
50
Informe d'habitatge 2017 Referències
Referències
Ajuntament de Barcelona. Regidoria d’Habitatge. Econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana. 
(2016). Pla pel dret a l’Habitatge de Barcelona. 2016- Núm. 92. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
2025. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Regidoria 
d’Habitatge. Àrea de Drets Socials. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de 
Barcelona. (2017). Enquesta de condicions de vida 
Ajuntament de Barcelona. Regidoria d’Habitatge. 2016, Resultats sintètics. Àrea metropolitana de 
(2017). Balanç 2016. Pla pel Dret a l’Habitatge de Barcelona. Barcelona: Institut d’Estudis Regionals i 
Barcelona 2016-2025. Barcelona: Ajuntament de Metropolitans de Barcelona.
Barcelona.
Módenes, J. A., Blanes, A., Menacho, T., & López-Colás, 
Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. (2016). Pla J. (2017). Previsions de necessitats residencials en 
d’Habitatge de Sant Feliu de Llobregat (2017-2022). el marc de l’elaboració del Pla Territorial Sectorial de 
Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de l’Habitatge: Sistemes Urbans del Plans Territorials 
LLobregat. Parcials, a: Avantprojecte Pla Territorial Sectorial 
de l’Habitatge, pp. 141–165. Barcelona: Generalitat 
Associació de promotors de Barcelona, & Diputació de de Catalunya. Departament de Governació, 
Barcelona. (2015). Informe dels indicadors de demanda Administracions Públiques i Habitatge.
potencial d’habitatge. Barcelona: DIBA i APCE.
Montaner, J. M., Burón, J., Mira, À., Ghekiere, L., & 
Centre d’Estudis Demogràfics (CED). (2016). García-Almirall, P. (2016). Polítiques comparades 
Projeccions de població i llars, a: Pla pel Dret a d’habitatge. Qüestions d’habitatge, (20), p. 84.
l’Habitatge de Barcelona 2016-2025. Annex 5, pp. 580–
597. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Regidoria Ruiz, E., Velasco, A., & Serrano, M. (2017). Migracions 
d’Habitatge. Àrea de Drets Socials. intermunicipals al territori metropolità de Barcelona, 
2001-2015. Barcelona: Àrea Metropolitana de 
Costas, A. (dir). (2007). El Llibre blanc de l’habitatge a Barcelona. Servei d’Estudis Territorials.
Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut 
Municipal d’Urbanisme. Sánchez, A. B., & Donat, C. (2018). L’ampliació del 
parc d’habitatge assequible a través de l’adquisició 
Cuchí, A., Arcas-Abella, J., & Pagès-Ramon, A. (2017). d’habitatges existents: nous mecanismes per a una 
Estudi d’avaluació de les necessitats de rehabilitació nova política. Anuari Metropolità de Barcelona 2017.
energètica i situacions de pobresa energètica a Santa 
Coloma de Gramenet. Barcelona: Institut d’Estudis Trilla, C. (2014a). Habitatge i estat del benestar a 
Regionals i Metropolitans de Barcelona. Catalunya. Revista Econòmica de Catalunya, (69), pp. 
109–124.
Delgado, L., & Escorihuela, I. (Eds.). (2016). Exclusió 
residencial al món local. Informe de la crisi hipotecària Trilla, C. (2014b). Desigualdad y vivienda. ACE.
a Barcelona (2013-2016). Barcelona: Observatori DESC 
i PAH BCN. Trilla, C., & Tucat, P. (2017). Els habitatges buits dels 
bancs. Una oportunitat perduda per ampliar el parc 
Donat, C. (2017). Els set reptes dels nous plans i d’habitatge social? Debats. Catalunya Social. Propostes 
polítiques locals d’habitatge, a: Anuari Metropolità de des del Tercer Sectors, (53), pp. 1–39.
Barcelona 2016. Repensar la metròpoli: noves claus per 
a un projecte col·lectiu, pp. 61–78. Bellaterra: Institut UCER. (2017). Unitat Contra l’Exclusió Residencial 
d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. (UCER). Informe d’activitat 2016. Barcelona: 
Ajuntament de Barcelona. Regidoria d’Habitatge. Àrea 
Gabinet Tècnic de Programació. Ajuntament de de Drets Socials.
Barcelona. (2017). Barcelona Economia. Indicadors 
51
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Annex estadístic
Àmbits territorials d'estudi
Demarcació de Barcelona sense Àrea metropolitana de Barcelona
Demarcació de Barcelona Àrea Àrea metropolitana de Barcelona sense Barcelona
metropolitana 
de Barcelona Barcelona
52
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Taula. Àmbits territorials d'estudi
Barcelona AMB  sense Total AMB Demarcació sense Total demarcació
Barcelona AMB
Nº de municipis 1 35 36 275 311
Població 1.608.746 1.617.854 3.226.600 2.349.437 5.576.037
01/01/2016
Superfície (km2) 101,3 534,5 635,8 7.090,6 7.726,4
Taula. Àmbit - Districtes de Barcelona
Població 01/01/2016 Superfície (km2)
1 Ciutat Vella   100.070 4,4
2 Eixample   264.305 7,5
3  Sants-Montjuïc   180.977 22,9
4 Les Corts   81.642 6,0
5 Sarrià-St. Gervasi   148.026 20,1
6 Gràcia   120.918 4,2
7 Horta-Guinardó   167.268 11,9
8 Nou Barris   164.881 8,0
9 Sant Andreu   146.731 6,6
10 Sant Martí   233.928 10,5
53
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Taula. Àmbit -Barris de Barcelona
Població Superfície Població Superfície 
01/01/2016 (km2) 01/01/2016 (km2)
1 el Raval  47.129 1,1 38 la Teixonera  11.277 0,3
2 el Barri Gòtic  15.614 0,8 39 Sant Genís dels Agudells  6.725 1,7
3 la Barceloneta  15.021 1,3 40 Montbau  5.053 2,0
4 Sant Pere, Santa Caterina i la 22.306 1,1 41 la Vall d'Hebron  5.686 0,7
Ribera  42 la Clota  583 0,2
5 el Fort Pienc  31.653 0,9 43 Horta  26.541 3,1
6 la Sagrada Família  51.322 1,1 44 Vilapicina i la Torre Llobeta  25.508 0,6
7 la Dreta de l'Eixample  43.644 2,1 45 Porta  24.519 0,8
8 l'Antiga Esquerra de l'Eixample  41.854 1,2 46 el Turó de la Peira  15.364 0,4
9 la Nova Esquerra de l'Eixample  57.648 1,3 47 Can Peguera  2.258 0,1
10 Sant Antoni  38.184 0,8 48 la Guineueta  15.043 0,6
11 el Poble Sec - AEI Parc Montjuïc  40.055 4,6 49 Canyelles  6.923 0,8
12 la Marina del Prat Vermell - AEI 1.143 14,3 50 les Roquetes  15.398 0,6
Zona Franca  
51 Verdun  12.260 0,2
13 la Marina de Port  30.385 1,3
52 la Prosperitat  26.167 0,6
14 la Font de la Guatlla  10.302 0,3
53 la Trinitat Nova  7.257 0,6
15 Hostafrancs  15.889 0,4
54 Torre Baró  2.791 1,8
16 la Bordeta  18.512 0,6
55 Ciutat Meridiana  10.041 0,4
17 Sants - Badal  23.906 0,4
56 Vallbona  1.352 0,6
18 Sants  40.785 1,1
57 la Trinitat Vella  10.032 0,8
19 les Corts  45.932 1,4
58 Baró de Viver  2.507 0,2
20 la Maternitat i Sant Ramon  23.848 1,9
59 el Bon Pastor  12.589 1,9
21 Pedralbes  11.862 2,7
60 Sant Andreu  56.683 1,8
22 Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes  4.632 11,5
61 la Sagrera  28.796 1,0
23 Sarrià  24.799 3,0
62 el Congrés i els Indians  14.044 0,4
24 les Tres Torres  16.473 0,8
63 Navas  22.080 0,4
25 Sant Gervasi - la Bonanova  25.665 2,2
64 el Camp de l'Arpa del Clot  38.104 0,7
26 Sant Gervasi - Galvany  47.089 1,7
65 el Clot  26.898 0,7
27 el Putxet i el Farró  29.368 0,8
66 el Parc i la Llacuna del Poblenou  14.838 1,1
28 Vallcarca i els Penitents  15.591 1,2
67 la Vila Olímpica del Poblenou  9.335 0,9
29 el Coll  7.391 0,4
68 el Poblenou  33.586 1,5
30 la Salut  13.118 0,6
69 Diagonal Mar i el Front Marítim del 13.397 1,2
31 la Vila de Gràcia  50.584 1,3 Poblenou  
32 el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova 34.234 0,7 70 el Besòs i el Maresme  22.746 1,3
33 el Baix Guinardó  25.547 0,6 71 Provençals del Poblenou  20.369 1,1
34 Can Baró  8.965 0,4 72 Sant Martí de Provençals  26.010 0,7
35 el Guinardó  36.136 1,3 73 la Verneda i la Pau  28.645 1,1
36 la Font d'en Fargues  9.400 0,7
37 el Carmel  31.355 0,9
54
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Taula A.1.1 Població i llars. Per àmbits territorials. 1991-2016
1991 2001 2011
Nº mijtà de Nº mijtà de Nº mijtà de 
Població Llars persones Població Llars persones Població Llars persones 
per llar per llar per llar
Barcelona 1.643.542 577193 2,8 1.503.884 594452 2,5 1.611.013 684078 2,4
Resta AMB 1.404.937 418477 3,4 1.432.679 501215 2,9 1.609.463 607753 2,6
Total AMB 3.048.479 995670 3,1 2.936.563 1095667 2,7 3.220.476 1291831 2,5
Resta 
Demarcació 1.605.928 488784 3,3 1.869.364 658665 2,8 2.302.089 876774 2,6
Total 
Demarcació 4.654.407 1484454 3,1 4.805.927 1754332 2,7 5.522.565 2168605 2,5
Resta 
Catalunya 1.405.087 448590 3,1 1.537.183 561524 2,7 1.997.278 776336 2,6
Total 
Catalunya 6.059.494 1933044 3,1 6.343.110 2315856 2,7 7.519.843 2944941 2,6
2016 - Escenari baix 2016 - Escenari mitjà 2016 - alt
Nº mijtà de Nº mijtà de Nº mijtà de 
Població Llars persones Població Llars persones Població Llars persones 
per llar per llar per llar
Barcelona 1.643.542 - - 1.503.884 - - 1.611.013 - -
Resta AMB 1.404.937 - - 1.432.679 - - 1.609.463 - -
Total AMB 3.048.479 1266135 2,5 2.936.563 1288033 2,5 3.220.476 1308112 2,5
Resta 
Demarcació 1.605.928 - - 1.869.364 - - 2.302.089 - -
Total 
Demarcació 4.654.407 - - 4.805.927 - - 5.522.565 - -
Resta 
Catalunya 1.405.087 - - 1.537.183 - - 1.997.278 - -
Total 
Catalunya 6.059.494 - - 6.343.110 - - 7.519.843 - -
Font: Idescat, Cens de població i habitatges, 1991, 2001 i 2011, padró continu de població 2006; Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana, Pla Territorial Sectorial de 
l’Habitatge.
Taula A.1.2 Població nascuda a l’estranger. Àmbits territorials. 200-2016
Catalunya Demarcació. Demarcació. AMB AMB sense Barcelona
Barcelona sense AMB Barcelona
2000 253.050 186.276 63.671 122.605 47.833 74.772
2001 335.862 248.509 82.869 165.640 63.771 101.869
2002 461.251 342.751 112.096 230.655 88.388 142.267
2003 623.947 467.211 147.144 320.067 122.143 197.924
2004 725.384 539.626 172.760 366.866 146.591 220.275
2005 878.890 638.817 207.870 430.947 178.257 252.690
55
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Catalunya Demarcació. Demarcació. AMB AMB sense Barcelona
Barcelona sense AMB Barcelona
2006 998.721 719.496 239.582 479.914 199.559 280.355
2007 1.066.070 751.382 253.313 498.069 211.412 286.657
2008 1.204.711 835.450 283.449 552.001 232.840 319.161
2009 1.297.990 901.265 307.001 594.264 258.611 335.653
2010 1.314.367 913.275 309.709 603.566 264.035 339.531
2011 1.322.675 920.028 311.893 608.135 266.276 341.859
2012 1.342.271 934.499 312.359 622.140 271.149 350.991
2013 1.325.663 924.826 305.620 619.206 268.007 351.199
2014 1.290.628 907.428 298.386 609.042 261.145 347.897
2015 1.279.621 906.063 294.725 611.338 258.092 353.246
2016 1.292.896 923.051 297.126 625.925 264.335 361.590
Font: Idescat
Taula A.1.3 Població nascuda a l’estranger. Municipis de l’Àrea metropolitana de Barcelona i districtes de Barcelona. 2000-2016.
Nom Àmbit 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Badalona 5.052 6.803 9.774 15.073 19.241 24.823 30.506 27.876 29.809 34.692 33.947 34.951 36.495 35.409 33.417 32.171 32.652
Badia del V. 259 278 296 349 440 580 721 966 1.024 1.033 1.020 1.028 1.030 1.004 1.011 1.023 1.034
Barberà del V. 671 759 892 1.102 1.276 1.538 1.852 2.006 2.394 2.849 2.986 3.082 3.153 3.097 3.023 2.955 3.070
Barcelona 74.772 101.869 142.267 197.924 220.275 252.690 280.355 286.657 319.161 335.653 339.531 341.859 350.991 351.199 347.897 353.246 361.590
Begues 150 195 252 286 301 355 415 487 556 640 616 605 572 543 528 514 537
Castellbisbal 233 312 402 472 548 719 851 917 996 1.088 1.084 1.059 1.115 1.086 1.018 957 900
Castelldefels 4.287 5.278 6.914 9.304 10.399 12.219 13.764 13.836 15.225 16.259 15.935 16.165 15.764 15.578 15.213 15.284 15.768
Cerdanyola del V. 1.769 2.191 2.922 4.006 4.604 5.530 6.396 6.323 7.182 7.703 7.500 7.418 7.277 7.083 6.802 6.838 6.996
Cervelló 271 305 373 503 544 619 680 682 723 764 767 765 737 743 752 738 745
Corbera de Llob. 420 481 656 901 1.021 1.354 1.688 1.656 1.675 1.809 1.753 1.765 1.785 1.763 1.695 1.698 1.664
Cornellà de Llob. 2.453 3.567 5.436 7.402 9.031 10.804 11.676 13.087 14.425 16.099 16.752 16.711 16.953 16.246 15.853 15.857 15.595
Esplugues de Llob. 1.644 2.143 2.894 3.781 4.199 5.228 6.146 6.225 6.958 7.610 7.730 7.833 7.966 7.893 7.569 7.200 7.346
Gavà 1.227 1.531 2.083 2.982 3.665 4.289 4.594 4.960 5.593 6.309 6.592 6.498 6.443 6.340 6.260 6.242 6.181
Hospitalet de 8.957 13.768 20.437 28.931 36.288 43.802 44.912 53.809 58.620 63.586 66.338 65.260 67.293 66.359 66.492 66.550 69.122
Llob., l'
Molins de Rei 388 516 702 936 1.084 1.311 1.389 1.498 1.661 1.783 1.811 1.840 1.984 2.026 2.085 2.044 2.049
Montcada i Reixac 561 802 1.134 1.792 2.233 2.829 3.269 3.366 3.955 4.497 4.474 4.622 4.921 4.902 4.473 4.285 4.573
Montgat 257 284 350 437 492 532 629 682 774 828 852 885 896 935 977 1.020 1.040
56
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Nom Àmbit 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Pallejà 177 234 320 430 595 750 828 873 955 984 998 953 921 903 898 900 913
Palma de Cervelló, 109 123 138 167 187 221 254 281 312 316 313 293 296 261 254 239 248
la
Papiol, el 91 119 176 215 257 281 308 323 357 396 396 368 383 371 353 356 345
Prat de Llob., el 1.960 2.448 3.020 3.876 4.402 5.030 5.620 5.821 6.431 7.050 7.144 7.192 6.973 7.052 6.709 6.766 7.036
Ripollet 778 985 1.339 1.905 2.361 3.001 3.641 3.914 4.511 5.133 5.093 5.080 5.051 4.839 4.714 4.843 4.962
St. Adrià de Besòs 691 831 1.128 1.590 1.923 2.377 2.348 2.668 2.947 3.476 3.780 3.874 4.167 4.425 4.662 5.062 5.613
St. Andreu de la B. 873 1.167 1.633 1.981 2.093 2.504 2.752 2.984 3.385 3.526 3.542 3.658 3.729 3.677 3.527 3.525 3.508
St. Boi de Llob. 2.091 2.552 3.361 4.472 5.274 6.241 7.145 7.244 8.167 9.288 9.637 9.937 10.111 10.283 9.838 9.352 9.380
St. Climent de 56 69 101 115 112 130 123 134 151 181 177 184 162 159 156 154 144
Llob.
St. Cugat del V. 3.454 4.508 6.153 8.012 8.562 9.808 10.801 11.052 12.083 13.429 14.162 13.953 14.194 14.339 14.250 14.057 14.464
St. Feliu de Llob. 753 1.142 1.641 2.348 2.828 3.301 3.740 3.796 4.300 4.731 4.831 4.681 4.961 4.921 4.850 4.686 4.711
St. Joan Despí 736 940 1.201 1.613 1.875 2.260 2.551 2.741 2.872 3.220 3.407 3.359 3.518 3.479 3.416 3.529 3.602
St. Just Desvern 980 1.116 1.392 1.623 1.574 1.811 1.837 1.961 2.096 2.324 2.361 2.515 2.379 2.674 2.063 2.062 2.229
St. Vicenç dels 775 943 1.191 1.392 1.527 1.714 1.977 2.095 2.472 2.645 2.807 2.831 2.791 2.805 2.696 2.553 2.571
Horts
Sta. Coloma de 134 157 204 249 298 325 392 388 421 424 467 461 434 447 447 448 483
Cervelló
Sta. Coloma de 3.463 4.771 6.841 10.102 13.078 16.908 20.568 20.891 23.157 26.508 27.207 28.821 28.924 28.762 27.716 26.828 27.352
Gramenet
Tiana 121 141 174 215 235 268 311 333 370 400 416 429 459 448 445 453 474
Torrelles de Llob. 121 135 160 208 231 247 284 323 376 422 419 429 447 437 425 416 429
Viladecans 1.871 2.177 2.698 3.373 3.813 4.548 4.591 5.214 5.907 6.609 6.721 6.771 6.865 6.718 6.558 6.487 6.599
Ciutat Vella 20.430 20629 39.606 48.693 55.763 59.355 53.429 53.680 52.715 50.507 49.026 51.105 51.388 51.159 50.231 50.883
Eixample 20.153 24414 35.177 44.081 51.170 55.671 52.039 58.401 61.459 61.353 60.357 62.638 63.682 64.717 64.355 65.869
St.s-Montjuïc 12.056 14654 23.620 30.147 36.126 39.554 37.138 42.346 44.729 45.291 44.781 46.488 46.136 45.986 45.826 46.140
Les Corts 5.506 5405 8.152 9.950 11.364 12.321 11.413 13.131 13.884 14.143 13.505 13.432 13.084 12.964 12.925 13.071
Sarrià-St. Gervasi 10.366 10402 14.912 18.582 20.961 22.512 20.415 22.616 23.893 23.514 22.522 22.754 23.031 23.280 23.252 23.695
Gràcia 7.744 9057 13.596 17.309 19.995 21.671 20.648 24.008 25.419 25.291 23.748 24.101 23.939 24.135 24.076 24.753
Horta-Guinardó 7.887 9997 14.737 18.576 21.671 23.824 23.786 27.431 29.019 28.926 28.475 28.649 28.805 28.416 28.674 29.074
Nou Barris 7.532 9396 15.046 20.325 24.547 28.178 28.662 33.162 34.877 35.162 35.069 35.576 35.033 35.300 35.700 35.766
St. Andreu 6.307 7670 11.993 15.433 18.492 20.678 20.519 24.065 25.616 25.800 25.629 25.822 25.417 25.331 25.594 25.456
St. Martí 10.782 13302 21.085 27.361 33.239 37.024 36.369 41.574 44.807 45.495 45.056 46.837 47.079 47.537 47.788 48.414
Font: Idescat
57
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Taula A.1.4  Percentatge de població nascuda a l’estranger. Àmbits territorials. 2000-2016.
Barcelona AMB sense AMB Demarcació  Demarcació Catalunya
Barcelona sense AMB Barcelona
2000 5,00% 3,40% 4,20% 3,50% 3,90% 4,00%
2001 6,80% 4,40% 5,60% 4,50% 5,20% 5,30%
2002 9,30% 6,00% 7,70% 5,90% 7,00% 7,10%
2003 12,50% 8,20% 10,40% 7,40% 9,20% 9,30%
2004 14,00% 9,70% 11,90% 8,50% 10,50% 10,60%
2005 15,90% 11,60% 13,70% 9,90% 12,20% 12,60%
2006 17,50% 12,80% 15,20% 11,20% 13,60% 14,00%
2007 18,00% 13,60% 15,80% 11,60% 14,10% 14,80%
2008 19,80% 14,80% 17,30% 12,70% 15,40% 16,40%
2009 20,70% 16,20% 18,50% 13,50% 16,40% 17,40%
2010 21,00% 16,40% 18,70% 13,50% 16,60% 17,50%
2011 21,20% 16,50% 18,80% 13,50% 16,60% 17,50%
2012 21,70% 16,80% 19,20% 13,50% 16,80% 17,70%
2013 21,80% 16,60% 19,20% 13,20% 16,70% 17,50%
2014 21,70% 16,20% 18,90% 12,90% 16,40% 17,20%
2015 22,00% 16,00% 19,00% 12,80% 16,40% 17,00%
2016 22,50% 16,30% 19,40% 12,80% 16,70% 17,20%
Font: Idescat
Taula A.1.5 Percentatge de població nascuda a l’estranger. Municipis de l’Àrea metropolitana de Barcelona i districtes de Barcelona. 2000-2016.
Nom Àmbit 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Badalona 2,4% 3,3% 4,6% 7,0% 9,0% 11,4% 13,8% 12,9% 13,8% 15,8% 15,5% 15,9% 16,5% 16,1% 15,4% 14,9% 15,1%
Badia del V. 1,7% 1,8% 2,0% 2,4% 3,1% 4,1% 5,1% 6,9% 7,4% 7,6% 7,4% 7,5% 7,6% 7,4% 7,5% 7,6% 7,7%
Barberà del V. 2,5% 2,8% 3,3% 4,1% 4,7% 5,5% 6,5% 6,9% 7,9% 9,1% 9,4% 9,6% 9,7% 9,5% 9,3% 9,1% 9,4%
Barcelona 5,0% 6,8% 9,3% 12,5% 14,0% 15,9% 17,5% 18,0% 19,8% 20,7% 21,0% 21,2% 21,7% 21,8% 21,7% 22,0% 22,5%
Begues 3,6% 4,3% 5,3% 5,7% 5,7% 6,5% 7,3% 8,3% 9,1% 10,2% 9,7% 9,4% 8,8% 8,2% 8,0% 7,7% 8,0%
Castellbisbal 3,0% 3,6% 4,3% 4,8% 5,3% 6,6% 7,5% 7,9% 8,4% 9,1% 8,9% 8,6% 9,0% 8,8% 8,2% 7,7% 7,3%
Castelldefels 9,5% 11,3% 14,1% 17,8% 19,3% 21,5% 23,5% 23,5% 25,1% 26,2% 25,6% 25,6% 25,0% 24,7% 24,1% 23,9% 24,3%
58
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Nom Àmbit 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Cerdanyola del V. 3,4% 4,1% 5,4% 7,2% 8,2% 9,7% 11,0% 10,9% 12,3% 13,1% 12,8% 12,7% 12,6% 12,3% 11,8% 11,9% 12,2%
Cervelló 4,5% 4,8% 5,7% 7,3% 7,8% 8,4% 8,9% 8,6% 8,8% 9,1% 9,0% 8,8% 8,5% 8,5% 8,5% 8,3% 8,4%
Corbera de Llob. 4,6% 5,0% 6,4% 8,3% 9,1% 11,3% 13,2% 12,6% 12,5% 13,1% 12,5% 12,5% 12,5% 12,3% 11,9% 11,9% 11,7%
Cornellà de Llob. 3,0% 4,4% 6,6% 8,9% 10,8% 12,8% 13,9% 15,5% 16,9% 18,6% 19,2% 19,2% 19,4% 18,7% 18,4% 18,4% 18,1%
Esplugues de 3,6% 4,7% 6,3% 8,1% 9,1% 11,2% 13,1% 13,4% 14,9% 16,2% 16,6% 16,8% 17,0% 16,9% 16,4% 15,8% 16,1%
Llob.
Gavà 3,1% 3,9% 5,1% 7,0% 8,5% 9,7% 10,3% 11,1% 12,4% 13,7% 14,2% 14,0% 13,9% 13,7% 13,5% 13,5% 13,4%
Hospitalet de 3,7% 5,7% 8,4% 11,7% 14,5% 17,3% 18,1% 21,4% 23,1% 24,7% 25,6% 25,5% 26,2% 26,1% 26,2% 26,4% 27,1%
Llob., l'
Molins de Rei 2,0% 2,6% 3,3% 4,3% 4,8% 5,7% 5,9% 6,4% 7,0% 7,4% 7,5% 7,5% 8,0% 8,1% 8,3% 8,1% 8,1%
Montcada i 2,0% 2,8% 3,8% 5,9% 7,2% 8,9% 10,2% 10,5% 12,1% 13,4% 13,3% 13,5% 14,2% 14,1% 13,0% 12,5% 13,1%
Reixac
Montgat 3,1% 3,4% 4,0% 5,0% 5,6% 5,8% 6,7% 7,0% 7,7% 8,1% 8,0% 8,2% 8,3% 8,5% 8,6% 8,9% 8,9%
Pallejà 2,4% 3,0% 3,9% 5,0% 6,1% 7,4% 7,9% 8,1% 8,7% 8,8% 8,9% 8,5% 8,2% 8,1% 8,0% 8,0% 8,0%
Palma de 4,2% 4,6% 4,9% 5,8% 6,5% 7,6% 8,5% 9,3% 10,3% 10,3% 10,3% 9,7% 9,8% 8,7% 8,5% 8,1% 8,3%
Cervelló, la
Papiol, el 2,6% 3,5% 5,0% 6,1% 7,1% 7,6% 8,3% 8,5% 9,3% 10,2% 10,1% 9,3% 9,5% 9,2% 8,8% 8,7% 8,5%
Prat de Llob., el 3,1% 3,9% 4,8% 6,1% 7,0% 8,0% 8,9% 9,3% 10,2% 11,1% 11,3% 11,3% 11,0% 11,1% 10,7% 10,7% 11,1%
Ripollet 2,6% 3,2% 4,3% 5,9% 7,0% 8,6% 10,3% 11,0% 12,4% 13,8% 13,7% 13,6% 13,5% 13,0% 12,7% 12,9% 13,2%
St. Adrià de 2,1% 2,6% 3,5% 4,8% 5,8% 7,2% 7,2% 8,2% 8,9% 10,3% 11,1% 11,3% 12,1% 12,7% 13,2% 14,1% 15,4%
Besòs
St. Andreu de la 4,3% 5,5% 7,3% 8,5% 8,8% 10,1% 10,8% 11,6% 12,9% 13,4% 13,3% 13,5% 13,7% 13,5% 12,9% 12,9% 12,8%
Barca
St. Boi de Llob. 2,6% 3,2% 4,2% 5,5% 6,5% 7,7% 8,8% 9,0% 10,0% 11,3% 11,7% 12,0% 12,2% 12,3% 11,8% 11,4% 11,4%
St. Climent de 1,9% 2,3% 3,2% 3,6% 3,3% 3,8% 3,5% 3,7% 4,1% 4,8% 4,6% 4,7% 4,2% 4,1% 4,0% 3,8% 3,6%
Llob.
St. Cugat del V. 6,6% 8,1% 10,3% 12,7% 13,2% 13,9% 14,6% 14,9% 15,8% 16,9% 17,3% 16,7% 16,7% 16,7% 16,4% 16,0% 16,3%
St. Feliu de Llob. 2,0% 2,9% 4,0% 5,7% 6,7% 7,8% 8,8% 9,0% 10,1% 11,0% 11,2% 10,9% 11,4% 11,2% 11,1% 10,7% 10,7%
St. Joan Despí 2,7% 3,3% 4,1% 5,4% 6,2% 7,3% 8,1% 8,7% 9,1% 10,1% 10,5% 10,4% 10,7% 10,6% 10,4% 10,6% 10,8%
St. Just Desvern 7,0% 7,9% 9,6% 11,0% 10,6% 11,9% 12,0% 12,7% 13,6% 14,7% 14,8% 15,5% 15,0% 15,9% 12,6% 12,4% 13,2%
St. Vicenç dels 3,2% 3,8% 4,7% 5,4% 5,8% 6,4% 7,3% 7,7% 9,0% 9,5% 10,0% 10,1% 9,9% 10,0% 9,6% 9,1% 9,2%
Horts
Sta. Coloma de 2,9% 3,1% 3,6% 4,0% 4,5% 4,7% 5,4% 5,2% 5,5% 5,5% 6,0% 5,8% 5,4% 5,5% 5,6% 5,6% 6,0%
Cervelló
Sta. Coloma de 3,0% 4,1% 5,9% 8,7% 11,2% 14,3% 17,3% 17,9% 19,7% 22,1% 22,7% 23,9% 24,0% 24,0% 23,3% 22,9% 23,3%
Gramenet
Tiana 2,1% 2,4% 2,8% 3,3% 3,5% 3,8% 4,3% 4,5% 4,9% 5,3% 5,4% 5,4% 5,6% 5,4% 5,4% 5,4% 5,5%
59
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Nom Àmbit 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Torrelles de Llob. 3,4% 3,6% 4,1% 5,1% 5,3% 5,4% 5,8% 6,5% 7,2% 7,8% 7,6% 7,6% 7,8% 7,6% 7,3% 7,1% 7,2%
Viladecans 3,3% 3,8% 4,6% 5,7% 6,4% 7,5% 7,5% 8,4% 9,4% 10,4% 10,5% 10,5% 10,5% 10,3% 10,0% 9,9% 10,0%
Ciutat Vella 24,2% 23,2% 37,1% 45,3% 50,1% 52,5% 47,9% 48,1% 49,1% 48,3% 47,3% 48,9% 49,7% 50,8% 50,2% 50,8%
Eixample 8,2% 9,8% 13,4% 16,9% 19,5% 21,0% 19,8% 22,0% 23,0% 23,1% 22,8% 23,6% 24,1% 24,6% 24,4% 24,9%
St.s-Montjuïc 7,3% 8,8% 13,4% 17,1% 20,3% 22,0% 20,8% 23,3% 24,5% 24,8% 24,5% 25,3% 25,3% 25,4% 25,4% 25,5%
Les Corts 6,7% 6,6% 9,7% 12,1% 13,8% 14,9% 14,0% 15,9% 16,7% 17,1% 16,4% 16,3% 16,0% 16,0% 15,9% 16,0%
Sarrià-St. Gervasi 7,9% 7,8% 10,7% 13,4% 14,9% 15,9% 14,5% 15,9% 16,6% 16,3% 15,6% 15,7% 15,9% 16,0% 15,8% 16,0%
Gràcia 6,8% 7,9% 11,4% 14,5% 16,7% 17,9% 17,2% 19,7% 20,6% 20,6% 19,5% 19,8% 19,8% 20,1% 20,0% 20,5%
Horta-Guinardó 4,7% 6,0% 8,7% 10,9% 12,8% 14,0% 14,1% 16,1% 17,0% 16,9% 16,8% 16,9% 17,2% 17,0% 17,2% 17,4%
Nou Barris 4,6% 5,7% 9,0% 12,3% 14,9% 17,1% 17,4% 19,8% 20,7% 20,9% 20,9% 21,2% 21,1% 21,5% 21,7% 21,7%
St. Andreu 4,7% 5,7% 8,5% 10,9% 13,0% 14,4% 14,3% 16,5% 17,5% 17,6% 17,4% 17,5% 17,3% 17,4% 17,5% 17,3%
St. Martí 5,3% 6,4% 9,7% 12,6% 15,0% 16,6% 16,3% 18,4% 19,6% 19,8% 19,5% 20,1% 20,2% 20,4% 20,5% 20,7%
Font: Idescat
Taula A.1.6 Població nascuda a països OCDE. Àmbits territorials. 2000-2016.
Àmbit 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Barcelona 24831 27629 32162 41844 46902 55103 63833 68682 76075 81058 81027 76607 79665 83421 84231 85332 87079
Resta AMB 17339 19038 21255 23972 24939 28444 31437 33137 36130 38289 37898 37018 36267 35568 33560 32560 32809
Total AMB 42170 46667 53417 65816 71841 83547 95270 101819 112205 119347 118925 113625 115932 118989 117791 117892 119888
Resta 
demarcació 20624 22724 25380 28511 30328 34481 38512 42156 45957 48362 48434 48125 47488 45650 43313 42420 41964
Total 
demarcació de 62794 69391 78797 94327 102169 118028 133782 143975 158162 167709 167359 161750 163420 164639 161104 160312 161852
Barcelona
Resta de 
Catalunya 27187 30655 34940 40179 41244 48570 55737 63565 71644 74964 75006 72834 71522 68691 60820 58238 55692
Catalunya 89981 100046 113737 134506 143413 166598 189519 207540 229806 242673 242365 234584 234942 233330 221924 218550 217544
Font: Idescat
60
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Taula A.1.7 Població nascuda a països OCDE. Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. 2000-2016.
Nom municipi 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Badalona 1513 1560 1638 1841 2001 2381 2660 2841 3010 3173 2769 2756 2835 2732 2640 2568 2596
Badia del Vallès 104 102 102 101 103 99 97 94 93 102 108 109 108 110 107 113 109
Barberà del Vallès 312 293 300 303 304 325 355 364 397 458 464 470 474 461 423 411 391
Barcelona 24831 27629 32162 41844 46902 55103 63833 68682 76075 81058 81027 76607 79665 83421 84231 85332 87079
Begues 94 119 135 158 151 175 191 214 231 250 242 211 198 196 196 189 200
Castellbisbal 88 101 120 127 128 134 147 153 176 183 179 177 175 165 162 168 162
Castelldefels 2143 2401 2728 3180 3270 3760 4179 4373 4740 5065 4948 5071 4900 4920 4823 4707 4818
Cerdanyola del 
Vallès 804 892 1010 1222 1319 1592 1839 1758 1952 2049 2010 1875 1697 1599 1450 1419 1433
Cervelló 143 162 185 214 229 257 286 290 299 303 295 290 265 250 246 245 249
Corbera de 
Llobregat 205 221 247 291 250 267 303 336 365 362 376 379 375 400 393 371 325
Cornellà de 
Llobregat 646 726 806 857 891 1015 1102 1223 1275 1320 1342 1375 1353 1354 1260 1243 1120
Esplugues de 
Llobregat 769 832 896 1012 927 1084 1257 1280 1380 1485 1476 1439 1446 1429 1232 1163 1112
Gavà 548 619 733 883 1034 1155 1260 1379 1547 1697 1719 1519 1422 1345 1326 1314 1280
Hospitalet de 
Llobregat, l' 2273 2438 2592 2792 2962 3320 3432 3991 4426 4506 4459 4237 4151 3731 3594 3466 3612
Molins de Rei 146 163 202 228 246 301 329 339 331 367 346 356 357 362 350 356 374
Montcada i Reixac 252 275 324 364 374 420 435 439 514 559 531 505 526 520 514 472 468
Montgat 128 140 156 174 184 194 219 228 247 261 258 264 248 263 279 279 301
Pallejà 81 94 115 136 187 217 236 232 250 269 271 253 242 226 228 232 234
Palma de Cervelló, 
la 40 46 53 61 56 65 76 70 81 80 86 89 90 71 72 66 78
Papiol, el 39 40 48 52 51 60 64 69 77 71 79 73 75 74 67 68 73
Prat de Llobregat, el 687 821 971 1118 1235 1371 1541 1629 1750 1815 1774 1736 1540 1456 1340 1309 1302
Ripollet 296 308 335 361 387 418 452 524 585 584 527 515 484 446 431 428 417
Sant Adrià de 
Besòs 280 284 315 339 352 373 378 434 466 540 575 527 514 557 553 545 571
Sant Andreu de la 
Barca 247 268 318 332 352 386 410 429 478 497 500 528 528 524 453 445 416
Sant Boi de 
Llobregat 659 693 788 855 889 944 1103 1179 1351 1438 1363 1406 1369 1361 1196 1062 1050
Sant Climent de 
Llobregat 24 27 38 40 39 44 42 45 47 55 58 61 52 53 52 50 48
61
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Nom municipi 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Sant Cugat del 
Vallès 1979 2346 2754 3204 3244 3793 4352 4145 4464 4846 5121 4750 4846 4931 4943 4964 5153
Sant Feliu de 
Llobregat 282 324 337 418 431 479 506 533 564 599 620 619 641 671 668 600 615
Sant Joan Despí 319 335 374 409 430 481 522 575 615 652 660 614 619 558 536 559 565
Sant Just Desvern 671 747 873 953 779 909 995 1078 1164 1233 1234 1306 1255 1407 874 811 872
Sant Vicenç dels 
Horts 156 158 176 191 212 229 252 255 317 311 319 322 304 310 309 290 289
Santa Coloma de 
Cervelló 82 85 104 117 137 141 160 163 181 185 199 190 171 179 178 174 174
Santa Coloma de 
Gramenet 722 767 787 835 925 1110 1219 1346 1488 1584 1618 1614 1575 1584 1373 1227 1163
Tiana 60 68 80 97 95 106 115 125 140 152 151 166 180 180 179 181 181
Torrelles de 
Llobregat 63 67 72 97 100 103 130 142 158 162 159 158 177 175 175 165 167
Viladecans 484 516 543 610 665 736 793 862 971 1076 1062 1058 1075 968 938 900 891
Font: Idescat
Taula A.1.8 Percentatge de població estrangera nascuda a països OCDE. Àmbits territorials. 2000-2016.
Àmbit 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Barcelona 1,66% 1,84% 2,11% 2,64% 2,97% 3,46% 3,98% 4,31% 4,71% 5,00% 5,00% 4,74% 4,91% 5,18% 5,26% 5,32% 5,41%
Resta AMB 1,22% 1,32% 1,45% 1,60% 1,65% 1,84% 2,02% 2,13% 2,30% 2,40% 2,36% 2,30% 2,24% 2,20% 2,08% 2,02% 2,03%
Total AMB 1,44% 1,58% 1,79% 2,14% 2,32% 2,66% 3,01% 3,23% 3,52% 3,71% 3,69% 3,52% 3,58% 3,69% 3,66% 3,67% 3,72%
Resta 
demarcació 1,14% 1,22% 1,33% 1,44% 1,50% 1,65% 1,79% 1,93% 2,06% 2,13% 2,12% 2,09% 2,05% 1,97% 1,88% 1,84% 1,81%
Total 
demarcació de 1,33% 1,44% 1,61% 1,87% 2,00% 2,26% 2,52% 2,70% 2,92% 3,06% 3,04% 2,93% 2,94% 2,97% 2,92% 2,90% 2,92%
Barcelona
Resta de 
Catalunya 1,78% 1,97% 2,18% 2,43% 2,43% 2,75% 3,05% 3,38% 3,68% 3,77% 3,75% 3,62% 3,54% 3,41% 3,05% 2,94% 2,81%
Catalunya 1,44% 1,57% 1,75% 2,01% 2,10% 2,38% 2,66% 2,88% 3,12% 3,25% 3,23% 3,11% 3,10% 3,09% 2,95% 2,91% 2,89%
Font: Idescat
Taula A.1.9 Percentatge de població estrangera nascuda a països OCDE. Municipis de l'Àrea metropolitana de Barcelona. 2000-2016.
Nom municipi 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Badalona 0,72% 0,75% 0,78% 0,86% 0,93% 1,09% 1,20% 1,31% 1,40% 1,45% 1,27% 1,25% 1,28% 1,24% 1,22% 1,19% 1,20%
Badia del Vallès 0,67% 0,68% 0,70% 0,69% 0,72% 0,70% 0,69% 0,67% 0,67% 0,75% 0,79% 0,80% 0,80% 0,81% 0,79% 0,84% 0,81%
Barberà del Vallès 1,17% 1,10% 1,12% 1,12% 1,12% 1,17% 1,24% 1,25% 1,31% 1,47% 1,46% 1,47% 1,46% 1,41% 1,30% 1,26% 1,19%
Barcelona 1,66% 1,84% 2,11% 2,64% 2,97% 3,46% 3,98% 4,31% 4,71% 5,00% 5,00% 4,74% 4,91% 5,18% 5,26% 5,32% 5,41%
62
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Nom municipi 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Begues 2,24% 2,61% 2,83% 3,15% 2,86% 3,20% 3,35% 3,63% 3,80% 3,99% 3,81% 3,28% 3,04% 2,97% 2,96% 2,83% 2,97%
Castellbisbal 1,12% 1,16% 1,28% 1,30% 1,24% 1,24% 1,30% 1,33% 1,49% 1,53% 1,46% 1,44% 1,41% 1,33% 1,30% 1,36% 1,32%
Castelldefels 4,75% 5,13% 5,57% 6,07% 6,06% 6,63% 7,12% 7,42% 7,83% 8,16% 7,95% 8,03% 7,78% 7,80% 7,62% 7,37% 7,42%
Cerdanyola del 
Vallès 1,52% 1,67% 1,86% 2,19% 2,35% 2,79% 3,17% 3,04% 3,34% 3,49% 3,44% 3,22% 2,93% 2,77% 2,53% 2,47% 2,49%
Cervelló 2,36% 2,57% 2,83% 3,13% 3,28% 3,50% 3,73% 3,65% 3,65% 3,61% 3,44% 3,35% 3,06% 2,87% 2,79% 2,77% 2,81%
Corbera de 
Llobregat 2,26% 2,31% 2,42% 2,67% 2,22% 2,22% 2,37% 2,56% 2,72% 2,62% 2,69% 2,69% 2,64% 2,79% 2,76% 2,61% 2,29%
Cornellà de 
Llobregat 0,80% 0,89% 0,98% 1,03% 1,07% 1,21% 1,31% 1,45% 1,50% 1,53% 1,54% 1,58% 1,55% 1,56% 1,46% 1,44% 1,30%
Esplugues de 
Llobregat 1,68% 1,82% 1,95% 2,18% 2,02% 2,33% 2,69% 2,77% 2,96% 3,17% 3,16% 3,08% 3,09% 3,06% 2,67% 2,55% 2,43%
Gavà 1,40% 1,56% 1,78% 2,09% 2,39% 2,61% 2,83% 3,09% 3,42% 3,69% 3,71% 3,28% 3,06% 2,90% 2,86% 2,83% 2,77%
Hospitalet de 
Llobregat, l' 0,94% 1,01% 1,06% 1,13% 1,18% 1,31% 1,38% 1,58% 1,74% 1,75% 1,72% 1,65% 1,61% 1,47% 1,42% 1,37% 1,42%
Molins de Rei 0,74% 0,81% 0,95% 1,04% 1,09% 1,30% 1,41% 1,44% 1,39% 1,52% 1,43% 1,45% 1,44% 1,46% 1,39% 1,42% 1,47%
Montcada i Reixac 0,90% 0,96% 1,09% 1,20% 1,21% 1,32% 1,35% 1,37% 1,57% 1,67% 1,58% 1,48% 1,52% 1,49% 1,49% 1,37% 1,34%
Montgat 1,54% 1,66% 1,80% 1,98% 2,08% 2,13% 2,32% 2,33% 2,46% 2,54% 2,44% 2,46% 2,28% 2,38% 2,47% 2,43% 2,59%
Pallejà 1,12% 1,21% 1,40% 1,59% 1,92% 2,13% 2,24% 2,14% 2,27% 2,42% 2,41% 2,24% 2,15% 2,02% 2,03% 2,05% 2,06%
Palma de Cervelló, 
la 1,53% 1,72% 1,90% 2,10% 1,94% 2,22% 2,54% 2,33% 2,68% 2,62% 2,83% 2,95% 2,98% 2,37% 2,40% 2,23% 2,60%
Papiol, el 1,13% 1,16% 1,37% 1,48% 1,41% 1,63% 1,71% 1,82% 2,01% 1,82% 2,01% 1,85% 1,87% 1,83% 1,67% 1,67% 1,79%
Prat de Llobregat, el 1,09% 1,30% 1,54% 1,77% 1,96% 2,17% 2,44% 2,60% 2,78% 2,86% 2,80% 2,73% 2,44% 2,30% 2,13% 2,08% 2,05%
Ripollet 0,99% 1,01% 1,07% 1,11% 1,15% 1,20% 1,28% 1,47% 1,61% 1,57% 1,42% 1,38% 1,29% 1,20% 1,16% 1,14% 1,11%
Sant Adrià de 
Besòs 0,86% 0,88% 0,97% 1,03% 1,07% 1,13% 1,16% 1,33% 1,40% 1,60% 1,69% 1,54% 1,49% 1,60% 1,56% 1,52% 1,56%
Sant Andreu de la 
Barca 1,23% 1,26% 1,42% 1,42% 1,49% 1,55% 1,62% 1,67% 1,82% 1,88% 1,87% 1,95% 1,93% 1,92% 1,66% 1,63% 1,52%
Sant Boi de 
Llobregat 0,83% 0,87% 0,98% 1,06% 1,10% 1,16% 1,36% 1,46% 1,66% 1,74% 1,65% 1,70% 1,65% 1,63% 1,44% 1,29% 1,27%
Sant Climent de 
Llobregat 0,81% 0,89% 1,21% 1,24% 1,16% 1,28% 1,19% 1,24% 1,28% 1,46% 1,52% 1,56% 1,33% 1,35% 1,32% 1,25% 1,19%
Sant Cugat del 
Vallès 3,76% 4,20% 4,60% 5,08% 4,99% 5,38% 5,90% 5,58% 5,85% 6,11% 6,26% 5,70% 5,70% 5,73% 5,67% 5,65% 5,80%
Sant Feliu de 
Llobregat 0,73% 0,82% 0,83% 1,01% 1,03% 1,13% 1,19% 1,26% 1,32% 1,40% 1,44% 1,44% 1,47% 1,53% 1,53% 1,37% 1,40%
Sant Joan Despí 1,15% 1,19% 1,29% 1,36% 1,42% 1,54% 1,66% 1,82% 1,94% 2,04% 2,04% 1,89% 1,89% 1,70% 1,63% 1,68% 1,69%
Sant Just Desvern 4,78% 5,27% 6,00% 6,44% 5,22% 5,95% 6,49% 7,00% 7,58% 7,80% 7,75% 8,04% 7,91% 8,35% 5,33% 4,88% 5,15%
Sant Vicenç dels 
Horts 0,64% 0,63% 0,70% 0,73% 0,80% 0,86% 0,93% 0,94% 1,15% 1,12% 1,14% 1,14% 1,08% 1,10% 1,10% 1,04% 1,03%
Santa Coloma de 
Cervelló 1,75% 1,68% 1,85% 1,88% 2,06% 2,02% 2,19% 2,17% 2,36% 2,39% 2,54% 2,40% 2,15% 2,22% 2,21% 2,17% 2,16%
Santa Coloma de 
Gramenet 0,62% 0,66% 0,68% 0,72% 0,79% 0,94% 1,02% 1,15% 1,27% 1,32% 1,35% 1,34% 1,31% 1,32% 1,16% 1,05% 0,99%
Tiana 1,06% 1,14% 1,29% 1,49% 1,40% 1,50% 1,57% 1,69% 1,87% 2,00% 1,94% 2,08% 2,21% 2,19% 2,15% 2,15% 2,12%
Torrelles de 
Llobregat 1,76% 1,80% 1,84% 2,36% 2,31% 2,24% 2,67% 2,85% 3,03% 2,98% 2,88% 2,79% 3,08% 3,03% 2,99% 2,80% 2,81%
Viladecans 0,86% 0,90% 0,93% 1,03% 1,11% 1,21% 1,30% 1,40% 1,55% 1,69% 1,66% 1,63% 1,65% 1,48% 1,44% 1,37% 1,35%
Font: Idescat
63
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Taula A.1.10 Població segons edat. Per àmbits. 1996-2006-2016.
BCN 1996 2006 2016
0-4 55749 3,7% 67.247 4,2% 68.286 4,2%
05-14 124753 8,3% 121.135 7,5% 134.425 8,4%
15-24 212746 14,1% 157.737 9,8% 142.055 8,8%
25-34 221956 14,7% 285.444 17,8% 226.917 14,1%
35-44 200073 13,3% 248.457 15,5% 268.832 16,7%
45-54 196376 13,0% 207.512 12,9% 229.047 14,2%
55-64 186104 12,3% 186.209 11,6% 191.149 11,9%
65-74 180934 12,0% 160.275 10,0% 162.401 10,1%
75 i més 130114 8,6% 171.586 10,7% 185.634 11,5%
Total 1508805 100,0% 1.605.602 100,0% 1.608.746 100,0%
AMB sense BCN 1996 2006 2016
0-4 63622 4,5% 86.042 5,5% 82.707 5,1%
05-14 153453 10,9% 144.761 9,3% 181.925 11,2%
15-24 256295 18,2% 176.566 11,4% 156.464 9,7%
25-34 233860 16,6% 295.948 19,0% 195.179 12,1%
35-44 198260 14,1% 257.793 16,6% 288.577 17,8%
45-54 189105 13,4% 201.562 13,0% 245.079 15,1%
55-64 147562 10,5% 172.635 11,1% 185.166 11,4%
65-74 104206 7,4% 125.147 8,0% 150.952 9,3%
75 i més 64442 4,6% 95.025 6,1% 131.805 8,1%
Total 1410805 100,0% 1.555.479 100,0% 1.617.854 100,0%
AMB 1996 2006 2016
0-4 119371 4,1% 153.289 4,8% 150.993 4,7%
05-14 278206 9,5% 265.896 8,4% 316.350 9,8%
15-24 469041 16,1% 334.303 10,6% 298.519 9,3%
25-34 455816 15,6% 581.392 18,4% 422.096 13,1%
35-44 398333 13,6% 506.250 16,0% 557.409 17,3%
45-54 385481 13,2% 409.074 12,9% 474.126 14,7%
55-64 333666 11,4% 358.844 11,4% 376.315 11,7%
65-74 285140 9,8% 285.422 9,0% 313.353 9,7%
75 i més 194556 6,7% 266.611 8,4% 317.439 9,8%
Total 2919610 100,0% 3.161.081 100,0% 3.226.600 100,0%
Demarcació sense 1996 2006 2016
AMB
0-4 81362 4,8% 125.910 5,9% 119.720 5,2%
05-14 189561 11,1% 209.350 9,7% 273.257 11,8%
15-24 279193 16,3% 239.777 11,2% 224.154 9,7%
25-34 275903 16,1% 396.484 18,5% 265.612 11,5%
35-44 253304 14,8% 357.913 16,7% 411.434 17,8%
45-54 206417 12,1% 285.224 13,3% 353.732 15,3%
55-64 169354 9,9% 215.725 10,0% 274.592 11,9%
65-74 150832 8,8% 164.747 7,7% 200.363 8,7%
64
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Demarcació sense 1996 2006 2016
AMB
75 i més 102741 6,0% 153.193 7,1% 193.216 8,3%
Total 1708667 100,0% 2.148.323 100,0% 2.316.080 100,0%
Demarcació 1996 2006 2016
0-4 200733 4,3% 279.199 5,3% 270.713 4,9%
05-14 467767 10,1% 475.246 9,0% 589.607 10,6%
15-24 748234 16,2% 574.080 10,8% 522.673 9,4%
25-34 731719 15,8% 977.876 18,4% 687.708 12,4%
35-44 651637 14,1% 864.163 16,3% 968.843 17,5%
45-54 591898 12,8% 694.298 13,1% 827.858 14,9%
55-64 503020 10,9% 574.569 10,8% 650.907 11,7%
65-74 435972 9,4% 450.169 8,5% 513.716 9,3%
75 i més 297297 6,4% 419.804 7,9% 510.655 9,2%
Total 4628277 100,0% 5.309.404 100,0% 5.542.680 100,0%
Font: Idescat, Estadística de població 1996, padró continu 2006 i 2016.
Taula A.1.11  Percentatge de gent gran que viu sola. Barris de Barcelona. 2016
Barri de Barcelona % Barri de Barcelona %
 Baró de Viver 27,9  Hostafrancs 25,6
 Can Baró 24,9  la Barceloneta 32,1
 Can Peguera 24,1  la Bordeta 22,8
 Canyelles 22,4  la Clota 26,4
 Ciutat Meridiana 22,1  la Dreta de l'Eixample 27,6
 Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou 19,5  la Font de la Guatlla 25,3
 el Baix Guinardó 25,3  la Font d'en Fargues 19,2
 el Barri Gòtic 29,4  la Guineueta 22,9
 el Besòs i el Maresme 27,2  la Marina de Port 24,0
 el Bon Pastor 21,3  la Marina del Prat Vermell - La Zona Franca 31,4
 el Camp de l'Arpa del Clot 26,0  la Maternitat i Sant Ramon 22,3
 el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova 26,2  la Nova Esquerra de l'Eixample 27,2
 el Carmel 22,2  la Prosperitat 24,1
 el Clot 24,1  la Sagrada Família 27,9
 el Coll 24,5  la Sagrera 21,9
 el Congrés i els Indians 30,0  la Salut 24,9
 el Fort Pienc 25,4  la Teixonera 23,0
 el Guinardó 26,7  la Trinitat Nova 30,5
 el Parc i la Llacuna del Poblenou 24,7  la Trinitat Vella 20,9
 el Poble Sec - EI Parc Montjuïc 29,1  la Vall d'Hebron 24,3
 el Poblenou 26,6  la Verneda i la Pau 21,4
 el Putxet i el Farró 28,3  la Vila de Gràcia 30,6
 el Raval 32,7  la Vila Olímpica del Poblenou 20,8
 el Turó de la Peira 31,1  l'Antiga Esquerra de l'Eixample 28,7
 Horta 22,6  les Corts 23,9
65
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Barri de Barcelona % Barri de Barcelona %
 les Roquetes 23,7  Sant Martí de Provençals 24,0
 les Tres Torres 19,7  Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 34,4
 Montbau 25,4  Sants 27,3
 Navas 25,4  Sants - Badal 24,2
 Pedralbes 20,3  Sarrià 21,2
 Porta 24,6  Torre Baró 20,2
 Provençals del Poblenou 22,8  Vallbona 13,0
 Sant Andreu 23,7  Vallcarca i els Penitents 25,3
 Sant Antoni 29,3  Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes 17,0
 Sant Genís dels Agudells 23,4  Verdun 26,6
 Sant Gervasi - Galvany 27,2  Vilapicina i la Torre Llobeta 25,7
 Sant Gervasi - la Bonanova 21,9
Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d’Estadística, Lectura del Padró Municipal d'Habitants a 1 gener 2016.
Taula A.1.12 Migracions metropolitanes amb origen o destinació Barcelona. 1988-2016
Sortides Entrades Saldo
1988 16938 5262 -11676
1989 17453 5419 -12034
1990 18734 6381 -12353
1992 18619 5545 -13074
1993 21755 7222 -14533
1994 24223 8490 -15733
1995 26746 10328 -16418
1997 28139 10253 -17886
1998 30374 11629 -18745
1999 29889 12560 -17329
2000 29079 12701 -16378
2001 28026 12663 -15363
2002 38246 17780 -20466
2003 44173 19706 -24467
2004 43906 20884 -23022
2005 45071 25077 -19994
2006 43564 26032 -17532
2007 40123 27424 -12699
2008 39313 27210 -12103
2009 37321 29866 -7455
2010 36704 30536 -6168
2011 33825 30032 -3793
2012 33591 28333 -5258
2013 31824 28184 -3640
2014 31069 28187 -2882
2015 32091 27123 -4968
2016 30072 23007 -7065
Font: Idescat, a partir de l'Estadística de variacions residencials de l'INE.
66
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Taula A.2.1 Habitatges segons ús. Municipis de l’Àrea metropolitana de Barcelona i districtes de Barcelona. 2001 i 2011
Habitatges familiars Habitatges principals % habitatges principals / 
habitatges familiar
Municipis AMB 2001 2011 Variació 2001 2011 Variació 2001 2011
i districtes 
Barcelona
Badalona 83.968 92.873 10,6% 71.744 81.795 14,0% 85,4 88,1
Badia del Vallès 5.809 5.679 -2,2% 5.045 5.275 4,6% 86,8 92,9
Barberà del 10.108 13.233 30,9% 8.868 12.145 37,0% 87,7 91,8
Vallès
Barcelona 757.928 811.106 7,0% 594.451 684.078 15,1% 78,4 84,3
Begues 2.234 2.906 30,1% 1.541 2.265 47,0% 69,0 77,9
Castellbisbal 3.889 5.247 34,9% 3.080 4.255 38,1% 79,2 81,1
Castelldefels 25.891 32.214 24,4% 16.585 23.395 41,1% 64,1 72,6
Cerdanyola del 22.375 25.300 13,1% 18.278 21.315 16,6% 81,7 84,2
Vallès
Cervelló 2.695 3.984 47,8% 2.050 3.115 52,0% 76,1 78,2
Ciutat Vella 52.943 55.663 5,1% 36.322 44.504 22,5% 68,6 80,0
Corbera de 5.216 6.722 28,9% 3.285 5.065 54,2% 63,0 75,3
Llobregat
Cornellà de 32.835 36.662 11,7% 28.891 33.425 15,7% 88,0 91,2
Llobregat
Eixample 134.800 143.403 6,4% 103.809 117.936 13,6% 77,0 82,2
Esplugues de 17.974 19.453 8,2% 15.575 17.530 12,6% 86,7 90,1
Llobregat
Gavà 18.468 21.428 16,0% 13.790 17.675 28,2% 74,7 82,5
Gràcia 63.351 65.505 3,4% 48.113 55.014 14,3% 75,9 84,0
Horta-Guinardó 79.905 78.367 -1,9% 64.301 71.551 11,3% 80,5 91,3
Hospitalet de 106.743 112.065 5,0% 87.872 102.030 16,1% 82,3 91,0
Llobregat, L'
Les Corts 39.785 44.245 11,2% 30.324 33.216 9,5% 76,2 75,1
Molins de Rei 8.952 11.428 27,7% 7.370 9.670 31,2% 82,3 84,6
Montcada i 12.588 15.910 26,4% 9.967 13.005 30,5% 79,2 81,7
Reixac
Montgat 4.151 4.731 14,0% 3.044 4.350 42,9% 73,3 91,9
Nou Barris 73.284 77.153 5,3% 62.332 68.286 9,6% 85,1 88,5
Pallejà 4.119 4.794 16,4% 2.856 4.145 45,1% 69,3 86,5
Palma de 1.299 1.287 -0,9% 946 1.085 14,7% 72,8 84,3
Cervelló, La
67
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Habitatges familiars Habitatges principals % habitatges principals / 
habitatges familiar
Papiol, El 1.375 1.828 32,9% 1.152 1.470 27,6% 83,8 80,4
Prat de 24.015 27.081 12,8% 21.315 24.255 13,8% 88,8 89,6
Llobregat, El
Ripollet 13.237 15.049 13,7% 10.613 14.035 32,2% 80,2 93,3
Sant Adrià de 12.936 14.692 13,6% 11.119 13.035 17,2% 86,0 88,7
Besòs
Sant Andreu 63.035 70.056 11,1% 52.008 61.685 18,6% 82,5 88,1
Sant Andreu de 9.086 10.301 13,4% 7.718 9.975 29,2% 84,9 96,8
la Barca
Sant Boi de 31.548 34.508 9,4% 26.809 30.580 14,1% 85,0 88,6
Llobregat
Sant Climent de 1.302 1.632 25,3% 1.071 1.365 27,5% 82,3 83,6
Llobregat
Sant Cugat del 28.736 33.336 16,0% 19.806 29.640 49,7% 68,9 88,9
Vallès
Sant Feliu de 16.592 18.458 11,2% 13.979 16.330 16,8% 84,3 88,5
Llobregat
Sant Joan 12.001 13.518 12,6% 10.012 12.235 22,2% 83,4 90,5
Despí
Sant Just 5.805 7.502 29,2% 4.660 5.850 25,5% 80,3 78,0
Desvern
Sant Martí 98.983 111.536 12,7% 80.413 97.057 20,7% 81,2 87,0
Sant Vicenç 10.836 12.037 11,1% 8.174 9.870 20,7% 75,4 82,0
dels Horts
Santa Coloma 2.553 3.032 18,8% 1.966 2.740 39,4% 77,0 90,4
de Cervelló
Santa Coloma 45.741 48.515 6,1% 39.428 45.645 15,8% 86,2 94,1
de Gramenet
Sants-Montjuïc 83.081 90.449 8,9% 66.933 77.817 16,3% 80,6 86,0
Sarrià-Sant 68.761 74.729 8,7% 49.896 57.008 14,3% 72,6 76,3
Gervasi
Tiana 2.496 3.096 24,0% 1.955 2.885 47,6% 78,3 93,2
Torrelles de 1.722 2.533 47,1% 1.284 2.055 60,0% 74,6 81,1
Llobregat
Viladecans 22.537 27.616 22,5% 19.366 24.230 25,1% 85,9 87,7
Font: INE i Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona, Cens de població i habitatges, 2001 i 2011
Taula A.2.2 Habitatges principals segons règim de tinença detallat. Per àmbits territorials. 1991-2011.
Lloguer Propietat Altres tinences TOTAL
Barcelona 1991 207.199 354.477 14.964 576.640
Barcelona 2001 169.137 405.090 20.224 594.451
68
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Lloguer Propietat Altres tinences TOTAL
Barcelona 2011 205.912 437.631 40.535 684.078
AMB sense Barcelona 71.800 333.261 12.927 417.988
1991
AMB sense Barcelona 60.354 424.506 16.354 501.214
2001
AMB sense Barcelona 97.858 482.034 27.843 607.735
2011
Demarcació sense AMB 91.517 377.948 18.920 488.385
1991
Demarcació sense AMB 82.162 546.328 30.144 658.634
2001
Demarcació sense AMB 134.534 690.080 52.180 876.794
2011
Font: Idescat, Cens de població i habitatges, 1991, 2001 i 2011
Lloguer Propietat Altres tinences TOTAL
Barcelona 1991 35,9% 61,5% 2,6% 100,0%
Barcelona 2001 28,5% 68,1% 3,4% 100,0%
Barcelona 2011 30,1% 64,0% 5,9% 100,0%
AMB sense Barcelona 17,2% 79,7% 3,1% 100,0%
1991
AMB sense Barcelona 12,0% 84,7% 3,3% 100,0%
2001
AMB sense Barcelona 16,1% 79,3% 4,6% 100,0%
2011
Demarcació sense AMB 18,7% 77,4% 3,9% 100,0%
1991
Demarcació sense AMB 12,5% 82,9% 4,6% 100,0%
2001
Demarcació sense AMB 15,3% 78,7% 6,0% 100,0%
2011
Font: Idescat, Cens de població i habitatges, 1991, 2001 i 2011
A.2.3 Habitatges principals segons règim de tinença detallat. Municipis de l’Àrea metropolitana de Barcelona i districtes de Barcelona. 2011
Municipis AMB Lloguer Propietat totalment Propietat amb pagaments Propietat per herència o Altres tinences TOTAL
pagada pendents donació
Badalona 12.810 15,7% 33.100 40,5% 29.445 36,0% 2.970 3,6% 3.470 4,2% 81.795
Badia del Vallès 30 0,6% 3.025 57,3% 2.000 37,9% 90 1,7% sd sd 5.275
Barberà del 970 8,0% 4.835 39,8% 5.445 44,8% 310 2,6% 585 4,8% 12.145
Vallès
Barcelona 205.910 30,1% 257.545 37,6% 153.835 22,5% 26.250 3,8% 40.538 5,9% 684.078
69
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Municipis AMB Lloguer Propietat totalment Propietat amb pagaments Propietat per herència o Altres tinences TOTAL
pagada pendents donació
Begues 350 15,5% 560 24,7% 1.085 47,9% 140 6,2% 130 5,7% 2.265
Castellbisbal 350 8,2% 1.200 28,2% 2.365 55,6% 210 4,9% 130 3,1% 4.255
Castelldefels 4.865 20,8% 6.735 28,8% 10.120 43,3% 495 2,1% 1.180 5,0% 23.395
Cerdanyola del 2.535 11,9% 8.845 41,5% 8.315 39,0% 700 3,3% 920 4,3% 21.315
Vallès
Cervelló 275 8,8% 1.035 33,2% 1.610 51,7% 45 1,4% 150 4,8% 3.115
Corbera de 840 16,6% 1.165 23,0% 2.770 54,7% 55 1,1% sd sd 5.065
Llobregat
Cornellà de 5.375 16,1% 15.190 45,4% 10.745 32,1% 905 2,7% 1.210 3,6% 33.425
Llobregat
Esplugues de 3.095 17,7% 8.230 46,9% 4.815 27,5% 455 2,6% 935 5,3% 17.530
Llobregat
Gavà 2.360 13,4% 6.120 34,6% 7.300 41,3% 825 4,7% 1.070 6,1% 17.675
Hospitalet de 23.035 22,6% 43.660 42,8% 28.250 27,7% 3.395 3,3% 3.690 3,6% 102.030
Llobregat, L'
Molins de Rei 1.795 18,6% 3.055 31,6% 3.970 41,1% 380 3,9% 470 4,9% 9.670
Montcada i 1.605 12,3% 4.595 35,3% 5.660 43,5% 375 2,9% 770 5,9% 13.005
Reixac
Montgat 830 19,1% 1.120 25,7% 2.090 48,0% 110 2,5% 200 4,6% 4.350
Pallejà 325 7,8% 1.300 31,4% 2.165 52,2% 150 3,6% 205 4,9% 4.145
Palma de 215 19,8% 335 30,9% 415 38,2% 55 5,1% 65 6,0% 1.085
Cervelló, La
Papiol, El 285 19,4% 455 31,0% 575 39,1% 75 5,1% 80 5,4% 1.470
Prat de 3.170 13,1% 9.305 38,4% 9.600 39,6% 935 3,9% 1.245 5,1% 24.255
Llobregat, El
Ripollet 1.195 8,5% 4.525 32,2% 7.180 51,2% 465 3,3% 670 4,8% 14.035
Sant Adrià de 1.515 11,6% 5.460 41,9% 5.075 38,9% 485 3,7% 500 3,8% 13.035
Besòs
Sant Andreu de 1.240 12,4% 3.075 30,8% 4.975 49,9% 190 1,9% 495 5,0% 9.975
la Barca
Sant Boi de 3.400 11,1% 12.855 42,0% 11.730 38,4% 940 3,1% 1.655 5,4% 30.580
Llobregat
Sant Climent de 110 8,1% 405 29,7% 560 41,0% 175 12,8% 115 8,4% 1.365
Llobregat
Sant Cugat del 7.420 25,0% 8.450 28,5% 11.180 37,7% 1.030 3,5% 1.560 5,3% 29.640
Vallès
Sant Feliu de 2.470 15,1% 6.385 39,1% 6.395 39,2% 495 3,0% 585 3,6% 16.330
Llobregat
Sant Joan Despí 1.875 15,3% 4.970 40,6% 4.555 37,2% 305 2,5% 530 4,3% 12.235
Sant Just 1.125 19,2% 2.025 34,6% 1.920 32,8% 315 5,4% 465 7,9% 5.850
Desvern
Sant Vicenç dels 970 9,8% 3.440 34,9% 4.395 44,5% 410 4,2% 655 6,6% 9.870
Horts
70
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Municipis AMB Lloguer Propietat totalment Propietat amb pagaments Propietat per herència o Altres tinences TOTAL
pagada pendents donació
Santa Coloma 265 9,7% 735 26,8% 1.585 57,8% 55 2,0% 100 3,6% 2.740
de Cervelló
Santa Coloma 8.075 17,7% 19.560 42,9% 14.465 31,7% 1.395 3,1% 2.150 4,7% 45.645
de Gramenet
Tiana 350 12,1% 855 29,6% 1.415 49,0% 80 2,8% 185 6,4% 2.885
Torrelles de 180 8,8% 510 24,8% 1.070 52,1% 95 4,6% 200 9,7% 2.055
Llobregat
Viladecans 2.555 10,5% 8.890 36,7% 11.105 45,8% 575 2,4% 1.105 4,6% 24.230
Ciutat Vella 25.205 56,6% 7.721 17,3% 8.137 18,3% 1.360 3,1% 2.081 4,7% 44.504
Eixample 43.669 37,0% 40.643 34,5% 21.772 18,5% 4.806 4,1% 7.046 6,0% 117.936
Sants-Montjuïc 23.060 29,6% 30.016 38,6% 18.176 23,4% 2.776 3,6% 3.789 4,9% 77.817
Les Corts 8.238 24,8% 15.345 46,2% 6.216 18,7% 1.082 3,3% 2.335 7,0% 33.216
Sarrià-Sant 19.589 34,4% 19.986 35,1% 9.178 16,1% 3.320 5,8% 4.935 8,7% 57.008
Gervasi
Gràcia 20.445 37,2% 18.377 33,4% 10.612 19,3% 2.076 3,8% 3.504 6,4% 55.014
Horta-Guinardó 16.895 23,6% 30.407 42,5% 16.966 23,7% 3.065 4,3% 4.218 5,9% 71.551
Nou Barris 13.365 19,6% 30.560 44,8% 18.066 26,5% 2.445 3,6% 3.850 5,6% 68.286
Sant Andreu 14.134 22,9% 24.685 40,0% 17.074 27,7% 2.318 3,8% 3.474 5,6% 61.685
Sant Martí 21.312 22,0% 39.805 41,0% 27.639 28,5% 3.000 3,1% 5.301 5,5% 97.057
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Cens de població i habitatges: IDESCAT, INE i Ajuntament de Barcelona.
A.2.4 Habitatges principals segons règim de tinença detallat. Barris de Barcelona. 2011
Barris de Barcelona Lloguer Propietat totalment Propietat amb Propietat per Altres tinences TOTAL
pagada pagaments pendents herència o donació
el Raval  9.915 55,9% 2.985 16,8% 3.514 19,8% 488 2,7% 850 4,8% 17.752
el Barri Gòtic  5.697 69,4% 1.239 15,1% 807 9,8% 255 3,1% sd sd 8.209
la Barceloneta  3.719 45,6% 1.843 22,6% 1.869 22,9% 256 3,1% sd sd 8.164
Sant Pere, Santa 5.874 56,6% 1.654 15,9% 1.946 18,7% 361 3,5% 544 5,2% 10.380
Caterina i la Ribera
el Fort Pienc 4.644 35,3% 4.931 37,5% 2.599 19,7% 376 2,9% 616 4,7% 13.166
la Sagrada Família 7.274 30,9% 8.493 36,1% 5.376 22,9% 1.048 4,5% 1.318 5,6% 23.509
la Dreta de 8.496 45,5% 5.520 29,6% 2.484 13,3% 962 5,2% 1.197 6,4% 18.660
l'Eixample
l'Antiga Esquerra 7.611 42,4% 5.559 31,0% 2.727 15,2% 894 5,0% 1.141 6,4% 17.932
de l'Eixample
71
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Barris de Barcelona Lloguer Propietat totalment Propietat amb Propietat per Altres tinences TOTAL
pagada pagaments pendents herència o donació
la Nova Esquerra 9.234 34,1% 9.924 36,6% 5.403 19,9% 853 3,1% 1.701 6,3% 27.115
de l'Eixample
Sant Antoni 6.410 36,5% 6.217 35,4% 3.183 18,1% 672 3,8% 1.072 6,1% 17.554
el Poble Sec - AEI 6.189 37,5% 5.144 31,1% 3.838 23,2% 568 3,4% 777 4,7% 16.516
Parc Montjuïc
la Marina del Prat sd sd sd sd 140 45,3% sd sd sd sd 309
Vermell - AEI Zona 
Franca
la Marina de Port 2.062 17,2% 5.233 43,6% 3.780 31,5% 306 2,6% 618 5,2% 11.998
la Font de la 1.233 27,2% 1.902 42,0% 954 21,1% 166 3,7% sd sd 4.532
Guatlla
Hostafrancs 2.214 32,5% 2.602 38,2% 1.394 20,4% 284 4,2% sd sd 6.820
la Bordeta 1.665 20,3% 3.581 43,6% 2.375 28,9% 261 3,2% sd sd 8.220
Sants - Badal 2.994 29,4% 4.254 41,7% 1.986 19,5% 464 4,6% 497 4,9% 10.195
Sants 6.639 34,5% 7.279 37,9% 3.711 19,3% 712 3,7% 889 4,6% 19.229
les Corts 4.935 25,3% 8.789 45,1% 3.920 20,1% 549 2,8% 1.296 6,7% 19.488
la Maternitat i Sant 2.244 23,1% 4.671 48,1% 1.853 19,1% 373 3,8% 578 5,9% 9.720
Ramon
Pedralbes 1.059 26,4% 1.885 47,0% 443 11,1% 159 4,0% sd sd 4.007
Vallvidrera, el 220 21,4% 335 32,7% 328 32,0% sd sd sd sd 1.026
Tibidabo i les 
Planes
Sarrià 2.742 29,1% 3.606 38,2% 1.344 14,3% 568 6,0% 1.168 12,4% 9.428
les Tres Torres 1.575 27,7% 2.474 43,5% 905 15,9% 266 4,7% 467 8,2% 5.687
Sant Gervasi - la 3.597 37,0% 3.055 31,4% 1.758 18,1% 586 6,0% 720 7,4% 9.715
Bonanova
Sant Gervasi - 6.760 36,8% 6.295 34,2% 2.571 14,0% 1.211 6,6% 1.550 8,4% 18.387
Galvany
el Putxet i el Farró 4.696 36,8% 4.220 33,1% 2.272 17,8% 604 4,7% 973 7,6% 12.765
Vallcarca i els 2.582 35,1% 2.711 36,9% 1.317 17,9% 354 4,8% sd sd 7.349
Penitents
el Coll 1.169 34,5% 1.157 34,2% 814 24,0% sd sd sd sd 3.387
la Salut 1.356 25,7% 2.289 43,4% 910 17,3% 257 4,9% 462 8,8% 5.274
la Vila de Gràcia 10.853 46,2% 5.663 24,1% 4.542 19,4% 991 4,2% 1.420 6,1% 23.468
el Camp d'en 4.485 28,9% 6.557 42,2% 3.029 19,5% 474 3,1% 993 6,4% 15.538
Grassot i Gràcia 
Nova
el Baix Guinardó 2.997 25,4% 4.913 41,7% 2.569 21,8% 525 4,5% 788 6,7% 11.792
Can Baró 759 19,8% 1.586 41,4% 1.043 27,2% 267 7,0% sd sd 3.832
72
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Barris de Barcelona Lloguer Propietat totalment Propietat amb Propietat per Altres tinences TOTAL
pagada pagaments pendents herència o donació
el Guinardó 4.299 26,9% 6.500 40,6% 3.671 22,9% 649 4,1% 888 5,5% 16.007
la Font d'en 649 16,9% 1.505 39,1% 1.278 33,2% 136 3,5% sd sd 3.849
Fargues
el Carmel 2.576 20,4% 5.679 45,0% 3.315 26,3% 451 3,6% 599 4,7% 12.620
la Teixonera 1.330 26,7% 1.954 39,2% 1.311 26,3% 155 3,1% sd sd 4.989
Sant Genís dels 1.115 39,6% 913 32,4% 472 16,8% sd sd sd sd 2.816
Agudells
Montbau 307 14,4% 1.198 56,3% 413 19,4% sd sd sd sd 2.128
la Vall d'Hebron 421 19,4% 1.233 56,9% 374 17,3% sd sd sd sd 2.167
la Clota sd sd sd sd sd sd sd sd sd sd 197
Horta 2.360 21,2% 4.853 43,5% 2.507 22,5% 652 5,8% 783 7,0% 11.154
Vilapicina i la Torre 2.424 21,8% 4.755 42,9% 2.854 25,7% 506 4,6% 556 5,0% 11.095
Llobeta
Porta 2.352 21,2% 5.128 46,3% 2.456 22,2% 426 3,8% 709 6,4% 11.072
el Turó de la Peira 1.972 31,2% 2.232 35,3% 1.641 26,0% 165 2,6% 311 4,9% 6.321
Can Peguera 765 77,5% sd sd 169 17,1% sd sd sd sd 987
la Guineueta 1.063 15,4% 3.873 56,1% 1.423 20,6% 159 2,3% sd sd 6.898
Canyelles 229 8,7% 1.428 54,5% 697 26,6% sd sd sd sd 2.619
les Roquetes 574 10,8% 2.462 46,3% 1.755 33,0% 175 3,3% sd sd 5.312
Verdun 870 15,1% 2.559 44,3% 1.639 28,4% 317 5,5% sd sd 5.780
la Prosperitat 1.972 17,9% 5.274 47,9% 2.895 26,3% 405 3,7% 458 4,2% 11.005
la Trinitat Nova 209 8,3% 1.046 41,5% 903 35,8% 112 4,4% sd sd 2.522
Torre Baró sd sd 244 47,2% 173 33,5% sd sd sd sd 517
Ciutat Meridiana 800 21,4% 1.516 40,6% 1.154 30,9% sd sd sd sd 3.730
Vallbona sd sd sd sd 306 71,5% sd sd sd sd 428
la Trinitat Vella 764 24,7% 964 31,2% 1.196 38,7% sd sd sd sd 3.092
Baró de Viver 240 27,0% sd sd 489 54,9% sd sd sd sd 890
el Bon Pastor 818 18,9% 1.355 31,3% 1.882 43,4% sd sd sd sd 4.336
Sant Andreu 4.581 18,6% 10.174 41,4% 7.140 29,1% 1.120 4,6% 1.560 6,3% 24.576
la Sagrera 3.522 28,9% 5.063 41,6% 2.757 22,7% 269 2,2% 557 4,6% 12.167
73
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Barris de Barcelona Lloguer Propietat totalment Propietat amb Propietat per Altres tinences TOTAL
pagada pagaments pendents herència o donació
el Congrés i els 1.389 23,3% 2.471 41,4% 1.397 23,4% 342 5,7% sd sd 5.963
Indians
Navas 2.820 26,5% 4.614 43,3% 2.214 20,8% 414 3,9% 598 5,6% 10.659
el Camp de l'Arpa 5.052 29,7% 6.697 39,4% 3.652 21,5% 822 4,8% 770 4,5% 16.993
del Clot
el Clot 2.684 22,9% 5.306 45,4% 2.840 24,3% 276 2,4% 596 5,1% 11.700
el Parc i la Llacuna 1.446 23,3% 2.801 45,2% 1.409 22,7% 180 2,9% sd sd 6.202
del Poblenou
la Vila Olímpica del 812 21,7% 1.390 37,1% 1.154 30,8% sd sd sd sd 3.746
Poblenou
el Poblenou 4.135 30,1% 3.909 28,5% 4.624 33,7% 417 3,0% 638 4,6% 13.723
Diagonal Mar i el 1.519 26,5% 1.137 19,8% 2.828 49,3% sd sd sd sd 5.734
Front Marítim del 
Poblenou
el Besòs i el 1.176 15,5% 3.405 44,7% 2.226 29,2% 195 2,6% 610 8,0% 7.611
Maresme
Provençals del 1.760 21,1% 3.311 39,7% 2.744 32,9% 194 2,3% sd sd 8.343
Poblenou
Sant Martí de 1.601 14,1% 5.588 49,4% 2.933 25,9% 467 4,1% 732 6,5% 11.322
Provençals
la Verneda i la Pau 1.128 9,7% 6.261 53,6% 3.230 27,6% 368 3,1% 695 5,9% 11.683
BARCELONA 205.912 30,1% 257.547 37,6% 153.835 22,5% 26.249 3,8% 40.535 5,9% 684.078
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Cens de població i habitatges: IDESCAT, INE i Ajuntament de Barcelona.
A.2.5 Habitatges en règim de lloguer. Municipis de l’Àrea metropolitana de Barcelona i districtes de Barcelona. 2011
Lloguer TOTAL Percentatge Lloguer TOTAL Percentatge 
Lloguer Lloguer
Badalona 12.810 81.795 15,7% Corbera de Llobregat 840 5.065 16,6%
Badia del Vallès 30 5.275 0,6% Cornellà de Llobregat 5.375 33.425 16,1%
Barberà del Vallès 970 12.145 8,0% Eixample 43.669 117.936 37,0%
Barcelona 205.910 684.078 30,1% Esplugues de Llobregat 3.095 17.530 17,7%
Begues 350 2.265 15,5% Gavà 2.360 17.675 13,4%
Castellbisbal 350 4.255 8,2% Gràcia 20.445 55.014 37,2%
Castelldefels 4.865 23.395 20,8% Horta-Guinardó 16.895 71.551 23,6%
Cerdanyola del Vallès 2.535 21.315 11,9% Hospitalet de Llobregat, L' 23.035 102.030 22,6%
Cervelló 275 3.115 8,8% Les Corts 8.238 33.216 24,8%
Ciutat Vella 25.205 44.504 56,6% Molins de Rei 1.795 9.670 18,6%
74
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Lloguer TOTAL Percentatge Lloguer TOTAL Percentatge 
Lloguer Lloguer
Montcada i Reixac 1.605 13.005 12,3% Sant Cugat del Vallès 7.420 29.640 25,0%
Montgat 830 4.350 19,1% Sant Feliu de Llobregat 2.470 16.330 15,1%
Nou Barris 13.365 68.286 19,6% Sant Joan Despí 1.875 12.235 15,3%
Pallejà 325 4.145 7,8% Sant Just Desvern 1.125 5.850 19,2%
Palma de Cervelló, La 215 1.085 19,8% Sant Martí 21.312 97.057 22,0%
Papiol, El 285 1.470 19,4% Sant Vicenç dels Horts 970 9.870 9,8%
Prat de Llobregat, El 3.170 24.255 13,1% Santa Coloma de Cervelló 265 2.740 9,7%
Ripollet 1.195 14.035 8,5% Santa Coloma de Gramenet 8.075 45.645 17,7%
Sant Adrià de Besòs 1.515 13.035 11,6% Sants-Montjuïc 23.060 77.817 29,6%
Sant Andreu 14.134 61.685 22,9% Sarrià-Sant Gervasi 19.589 57.008 34,4%
Sant Andreu de la Barca 1.240 9.975 12,4% Tiana 350 2.885 12,1%
Sant Boi de Llobregat 3.400 30.580 11,1% Torrelles de Llobregat 180 2.055 8,8%
Sant Climent de Llobregat 110 1.365 8,1% Viladecans 2.555 24.230 10,5%
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Cens de població i habitatges: IDESCAT, INE i Ajuntament de Barcelona.
A.2.6 Habitatges en règim de lloguer. Barris de Barcelona. 2011
Barris de Barcelona Lloguer TOTAL Percentatge Lloguer
Baró de Viver 240 890 27,0%
Can Baró 759 3.832 19,8%
Can Peguera 765 987 77,5%
Canyelles 229 2.619 8,7%
Ciutat Meridiana 800 3.730 21,4%
Diagonal Mar i el Front Marítim 
1.519 5.734 26,5%
del Poblenou
el Baix Guinardó 2.997 11.792 25,4%
el Barri Gòtic  5.697 8.209 69,4%
el Besòs i el Maresme 1.176 7.611 15,5%
el Bon Pastor 818 4.336 18,9%
el Camp de l'Arpa del Clot 5.052 16.993 29,7%
el Camp d'en Grassot i Gràcia 
4.485 15.538 28,9%
Nova
75
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Barris de Barcelona Lloguer TOTAL Percentatge Lloguer
el Carmel 2.576 12.620 20,4%
el Clot 2.684 11.700 22,9%
el Coll 1.169 3.387 34,5%
el Congrés i els Indians 1.389 5.963 23,3%
el Fort Pienc 4.644 13.166 35,3%
el Guinardó 4.299 16.007 26,9%
el Parc i la Llacuna del Poblenou 1.446 6.202 23,3%
el Poble Sec - AEI Parc Montjuïc 6.189 16.516 37,5%
el Poblenou 4.135 13.723 30,1%
el Putxet i el Farró 4.696 12.765 36,8%
el Raval  9.915 17.752 55,9%
el Turó de la Peira 1.972 6.321 31,2%
Horta 2.360 11.154 21,2%
Hostafrancs 2.214 6.820 32,5%
la Barceloneta  3.719 8.164 45,6%
la Bordeta 1.665 8.220 20,3%
la Clota sd 197 sd
la Dreta de l'Eixample 8.496 18.660 45,5%
la Font de la Guatlla 1.233 4.532 27,2%
la Font d'en Fargues 649 3.849 16,9%
la Guineueta 1.063 6.898 15,4%
la Marina de Port 2.062 11.998 17,2%
la Marina del Prat Vermell - AEI 
sd 309 sd
Zona Franca
la Maternitat i Sant Ramon 2.244 9.720 23,1%
la Nova Esquerra de l'Eixample 9.234 27.115 34,1%
la Prosperitat 1.972 11.005 17,9%
la Sagrada Família 7.274 23.509 30,9%
la Sagrera 3.522 12.167 28,9%
la Salut 1.356 5.274 25,7%
la Teixonera 1.330 4.989 26,7%
la Trinitat Nova 209 2.522 8,3%
la Trinitat Vella 764 3.092 24,7%
la Vall d'Hebron 421 2.167 19,4%
la Verneda i la Pau 1.128 11.683 9,7%
la Vila de Gràcia 10.853 23.468 46,2%
la Vila Olímpica del Poblenou 812 3.746 21,7%
76
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Barris de Barcelona Lloguer TOTAL Percentatge Lloguer
l'Antiga Esquerra de l'Eixample 7.611 17.932 42,4%
les Corts 4.935 19.488 25,3%
les Roquetes 574 5.312 10,8%
les Tres Torres 1.575 5.687 27,7%
Montbau 307 2.128 14,4%
Navas 2.820 10.659 26,5%
Pedralbes 1.059 4.007 26,4%
Porta 2.352 11.072 21,2%
Provençals del Poblenou 1.760 8.343 21,1%
Sant Andreu 4.581 24.576 18,6%
Sant Antoni 6.410 17.554 36,5%
Sant Genís dels Agudells 1.115 2.816 39,6%
Sant Gervasi - Galvany 6.760 18.387 36,8%
Sant Gervasi - la Bonanova 3.597 9.715 37,0%
Sant Martí de Provençals 1.601 11.322 14,1%
Sant Pere, Santa Caterina i la 
5.874 10.380 56,6%
Ribera
Sants 6.639 19.229 34,5%
Sants - Badal 2.994 10.195 29,4%
Sarrià 2.742 9.428 29,1%
Torre Baró sd 517 sd
Vallbona sd 428 sd
Vallcarca i els Penitents 2.582 7.349 35,1%
Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes 220 1.026 21,4%
Verdun 870 5.780 15,1%
Vilapicina i la Torre Llobeta 2.424 11.095 21,8%
BARCELONA 205.912 684.078 30,1%
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Cens de població i habitatges: IDESCAT, INE i Ajuntament de Barcelona.
77
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
A.2.7 Propietats amb pagaments pendents. Àmbits territorials. 2011
Àmbits Propietat amb pagaments pendents TOTAL
Barcelona 153.835 684.078 22,5%
AMB sense Barcelona 226.345 607.735 37,2%
AMB 380.180 1.291.813 29,4%
Demarcació sense AMB 354.893 876.794 40,5%
Demarcació 735.073 2.168.607 33,9%
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Cens de població i habitatges: IDESCAT, INE i Ajuntament de Barcelona.
A.2.8 Edat mitjana dels habitatges. Àmbits territorials. 2011
Àmbits 1991 2001 2011
Barcelona 39,3 47,4 52,5
AMB 33,2 40,8 45,5
AMB sense Barcelona 24,9 32,7 37,4
Demarcació 32,0 37,8 41,5
Demarcació sense AMB 29,9 33,3 36,0
Font: Idescat, Cens de població i habitatges, 1991, 2001 i 2011
A.2.9 Edat mitjana dels habitatges. Municipis de l'Àrea metropolitana de Barcelona i districtes de Barcelona. 2011
Municipis AMB 1991 2001 2011
Badalona 26,9 37,8 42,7
Badia del Vallès 35,0 40,0
Barberà del Vallès 18,7 23,8 24,3
Barcelona 39,3 47,4 52,5
Begues 29,4 28,2 33,8
Castellbisbal 20,8 22,5 29,4
Castelldefels 21,0 27,2 31,4
Cerdanyola del Vallès 21,4 29,8 36,0
Cervelló 22,4 27,5 27,2
Ciutat Vella 83,8 90,0
Corbera de Llobregat 20,0 24,0 31,1
Cornellà de Llobregat 25,8 35,0 42,0
78
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Municipis AMB 1991 2001 2011
Eixample 57,6 63,4
Esplugues de Llobregat 22,4 30,5 36,9
Gavà 23,9 33,6 38,0
Gràcia 51,0 56,8
Horta-Guinardó 37,7 44,3
Hospitalet de Llobregat, L' 27,2 36,7 45,1
Les Corts 35,5 41,3
Molins de Rei 32,7 31,3 35,0
Montcada i Reixac 27,5 31,8 32,8
Montgat 28,0 39,2 29,8
Nou Barris 36,2 42,5
Pallejà 24,1 23,9 29,9
Palma de Cervelló, La 32,4 29,0
Papiol, El 33,9 36,8 41,9
Prat de Llobregat, El 21,9 29,0 36,0
Ripollet 24,2 27,4 29,3
Sant Adrià de Besòs 26,0 32,3 36,2
Sant Andreu 37,4 41,3
Sant Andreu de la Barca 19,1 26,5 28,4
Sant Boi de Llobregat 23,4 32,4 37,5
Sant Climent de Llobregat 33,7 32,9 40,9
Sant Cugat del Vallès 24,0 26,0 27,9
Sant Feliu de Llobregat 25,3 33,2 34,8
Sant Joan Despí 22,9 29,5 34,5
Sant Just Desvern 26,3 36,9 34,1
Sant Martí 41,0 42,5
Sant Vicenç dels Horts 26,1 30,7 36,7
Santa Coloma de Cervelló 32,6 25,8 29,0
Santa Coloma de Gramenet 24,3 34,5 39,5
Sants-Montjuïc 50,4 54,1
Sarrià-Sant Gervasi 41,3 47,9
Tiana 36,6 34,8 31,6
Torrelles de Llobregat 28,2 29,9 24,5
Viladecans 20,5 27,3 33,0
Font: Idescat, Cens de població i habitatges, 1991, 2001 i 2011 Font: Idescat, Cens de població i habitatges, 1991, 2001 i 2011
79
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
A.2.10 Edat mitjana dels habitatges segons estat de conservació. Àmbits territorials. 2011
Àmbits Demarcació de Barcelona Barcelona
Ruïnós 73,4 78,7
Dolent 75,0 82,6
Deficient 67,2 82,0
Bo 39,4 49,7
TOTAL 41,5 52,5
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Cens de població i habitatges: INE.
A.2.11 Estat de conservació dels edificis. Àmbits territorials. 2011
2011
Àmbits Ruïnós En mal estat Amb alguna En bon estat Total
deficiència
Barcelona 254 1.405 8.076 60.095 69.830
AMB 793 3.002 17.268 181.801 202.864
AMB sense Barcelona 539 1.597 9.192 121.706 133.034
Demarcació 2.427 7.088 44.188 596.070 649.773
Demarcació sense 1.634 4.086 26.920 414.269 446.909
AMB
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Cens d'edificis: IDESCAT i Ajuntament de Barcelona.
A.2.12 Estat de conservació dels edificis. Municipis de l’Àrea metropolitana de Barcelona i districtes de Barcelona. 2011
Ruïnós En mal estat Amb alguna deficiència En bon estat Total
Badalona 59 0,4% 165 1,1% 224 1,5% 929 6,3% 13.568 92,2% 14.721 100,0%
Badia del Vallès 9 4,5% 12 5,9% 21 10,4% 16 7,9% 165 81,7% 202 100,0%
Barberà del 
Vallès 6 0,2% 12 0,4% 18 0,6% 135 4,3% 3.000 95,1% 3.153 100,0%
Barcelona 254 0,4% 1.405 2,0% 1.659 2,4% 8.076 11,6% 60.095 86,1% 69.830 100,0%
Begues 4 0,2% 6 0,3% 10 0,5% 55 2,7% 1.946 96,8% 2.011 100,0%
Castellbisbal 7 0,2% 9 0,3% 16 0,6% 52 1,8% 2.787 97,6% 2.855 100,0%
Castelldefels 31 0,4% 114 1,6% 145 2,0% 759 10,7% 6.196 87,3% 7.100 100,0%
Cerdanyola del 
Vallès 25 0,4% 45 0,6% 70 1,0% 316 4,5% 6.648 94,5% 7.034 100,0%
Cervelló 6 0,2% 17 0,6% 23 0,8% 62 2,1% 2.811 97,1% 2.896 100,0%
Ciutat Vella 44 0,8% 302 5,5% 346 6,3% 1.582 29,0% 3.534 64,7% 5.462 100,0%
80
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Ruïnós En mal estat Amb alguna deficiència En bon estat Total
Corbera de 
Llobregat 9 0,2% 8 0,2% 17 0,4% 170 3,6% 4.478 96,0% 4.665 100,0%
Cornellà de 
Llobregat 44 1,1% 103 2,6% 147 3,7% 394 10,0% 3.385 86,2% 3.926 100,0%
Eixample 13 0,2% 130 1,7% 143 1,8% 778 10,0% 6.859 88,2% 7.780 100,0%
Esplugues de 
Llobregat 2 0,1% 33 1,6% 35 1,7% 141 6,7% 1.915 91,6% 2.091 100,0%
Gavà 25 0,5% 48 1,0% 73 1,5% 292 5,8% 4.629 92,7% 4.994 100,0%
Gràcia 23 0,3% 162 2,2% 185 2,5% 711 9,6% 6.517 87,9% 7.413 100,0%
Horta-Guinardó 39 0,4% 137 1,4% 176 1,8% 1.042 10,5% 8.733 87,8% 9.951 100,0%
Hospitalet de 
Llobregat, L' 94 1,0% 363 3,8% 457 4,7% 1.336 13,9% 7.830 81,4% 9.623 100,0%
Les Corts 22 0,9% 7 0,3% 29 1,2% 179 7,3% 2.248 91,5% 2.456 100,0%
Molins de Rei 9 0,3% 22 0,8% 31 1,1% 324 11,5% 2.457 87,4% 2.812 100,0%
Montcada i 
Reixac 12 0,3% 52 1,3% 64 1,6% 201 5,2% 3.615 93,2% 3.880 100,0%
Montgat 0 0,0% 5 0,5% 5 0,5% 79 7,9% 914 91,6% 998 100,0%
Nou Barris 18 0,3% 53 0,7% 71 1,0% 610 8,6% 6.409 90,4% 7.090 100,0%
Pallejà 3 0,2% 9 0,5% 12 0,6% 50 2,6% 1.841 96,7% 1.903 100,0%
Palma de 
Cervelló, La 0 0,0% 1 0,2% 1 0,2% 16 2,6% 606 97,3% 623 100,0%
Papiol, El 2 0,2% 11 1,2% 13 1,5% 93 10,5% 776 88,0% 882 100,0%
Prat de 
Llobregat, El 9 0,2% 48 1,2% 57 1,4% 418 10,3% 3.582 88,3% 4.057 100,0%
Ripollet 3 0,1% 11 0,4% 14 0,5% 145 5,7% 2.406 93,8% 2.565 100,0%
Sant Adrià de 
Besòs 26 1,9% 27 2,0% 53 4,0% 218 16,3% 1.066 79,7% 1.337 100,0%
Sant Andreu 8 0,1% 185 2,6% 193 2,7% 431 6,1% 6.444 91,2% 7.068 100,0%
Sant Andreu de 
la Barca 2 0,1% 9 0,4% 11 0,5% 54 2,5% 2.112 97,0% 2.177 100,0%
Sant Boi de 
Llobregat 20 0,3% 111 1,9% 131 2,2% 429 7,3% 5.335 90,5% 5.895 100,0%
Sant Climent de 
Llobregat 1 0,1% 5 0,5% 6 0,6% 49 5,1% 903 94,3% 958 100,0%
Sant Cugat del 
Vallès 23 0,2% 62 0,5% 85 0,7% 743 6,2% 11.064 93,0% 11.892 100,0%
Sant Feliu de 
Llobregat 11 0,4% 17 0,6% 28 1,1% 118 4,4% 2.517 94,5% 2.663 100,0%
Sant Joan 
Despí 12 0,6% 76 4,0% 88 4,7% 187 10,0% 1.603 85,4% 1.878 100,0%
Sant Just 
Desvern 8 0,4% 8 0,4% 16 0,8% 70 3,6% 1.842 95,5% 1.928 100,0%
Sant Martí 41 0,6% 165 2,2% 206 2,8% 1.065 14,3% 6.171 82,9% 7.442 100,0%
Sant Vicenç 
dels Horts 39 0,8% 38 0,7% 77 1,5% 346 6,8% 4.686 91,7% 5.109 100,0%
Santa Coloma 
de Cervelló 0 0,0% 4 0,3% 4 0,3% 48 3,5% 1.323 96,2% 1.375 100,0%
81
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Ruïnós En mal estat Amb alguna deficiència En bon estat Total
Santa Coloma 
de Gramenet 23 0,4% 99 1,6% 122 1,9% 663 10,5% 5.554 87,6% 6.339 100,0%
Sants-Montjuïc 26 0,4% 172 2,5% 198 2,9% 1.120 16,2% 5.598 80,9% 6.916 100,0%
Sarrià-Sant 
Gervasi 20 0,2% 92 1,1% 112 1,4% 558 6,8% 7.582 91,9% 8.252 100,0%
Tiana 1 0,1% 3 0,2% 4 0,3% 59 3,7% 1.515 96,0% 1.578 100,0%
Torrelles de 
Llobregat 5 0,3% 8 0,4% 13 0,7% 28 1,6% 1.738 97,7% 1.779 100,0%
Viladecans 9 0,2% 36 0,7% 45 0,9% 197 3,8% 4.893 95,3% 5.135 100,0%
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Cens d'edificis: IDESCAT i Ajuntament de Barcelona.
A.2.13 Estat de conservació dels edificis. Barris de Barcelona i districtes de Barcelona. 2011
Ruïnós En mal estat Amb alguna En bon estat Total
Barris de Barcelona deficiència
Baró de Viver sd sd sd sd sd sd 57 86,4% 66 100,0%
Can Baró sd sd 19 2,8% 195 29,0% 457 68,0% 672 100,0%
Can Peguera sd sd sd sd sd sd 654 98,3% 665 100,0%
Canyelles sd sd sd sd sd sd 78 98,7% 79 100,0%
Ciutat Meridiana sd sd sd sd sd sd 249 98,4% 253 100,0%
Diagonal Mar i el Front Marítim del 
sd sd sd sd 12 4,2% 273 95,5% 286 100,0%
Poblenou
el Baix Guinardó sd sd sd sd 67 9,1% 660 89,7% 736 100,0%
el Barri Gòtic  11 1,1% 26 2,5% 246 23,9% 746 72,5% 1.029 100,0%
el Besòs i el Maresme sd sd 14 1,5% 310 34,1% 577 63,5% 908 100,0%
el Bon Pastor sd sd 77 7,1% 10 0,9% 991 91,8% 1.079 100,0%
el Camp de l'Arpa del Clot sd sd 19 1,0% 161 8,8% 1.646 89,9% 1.831 100,0%
el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova sd sd 11 0,9% 88 7,5% 1.064 91,1% 1.168 100,0%
el Clot sd sd 11 1,4% 81 10,1% 707 88,4% 800 100,0%
el Coll sd sd 20 3,5% 105 18,4% 443 77,6% 571 100,0%
el Congrés i els Indians sd sd sd sd sd sd 687 98,8% 695 100,0%
el Fort Pienc sd sd 29 4,8% 39 6,4% 540 88,8% 608 100,0%
el Guinardó sd sd sd sd 204 9,9% 1.848 89,9% 2.056 100,0%
el Parc i la Llacuna del Poblenou sd sd sd sd 39 11,4% 298 86,9% 343 100,0%
el Poble Sec - AEI Parc Montjuïc sd sd 36 2,3% 184 11,7% 1.349 85,8% 1.573 100,0%
el Poblenou 14 0,9% 56 3,8% 330 22,2% 1.084 73,0% 1.484 100,0%
el Putxet i el Farró sd sd sd sd 112 7,7% 1.335 91,6% 1.458 100,0%
el Raval  16 0,9% 138 7,6% 635 34,8% 1.034 56,7% 1.823 100,0%
82
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Ruïnós En mal estat Amb alguna En bon estat Total
Barris de Barcelona deficiència
el Turó de la Peira sd sd sd sd 54 15,0% 303 84,2% 360 100,0%
Horta 15 0,7% 45 2,1% 173 8,2% 1.864 88,9% 2.097 100,0%
Hostafrancs sd sd sd sd 115 15,9% 601 83,1% 723 100,0%
la Barceloneta  14 1,2% 87 7,6% 288 25,0% 763 66,2% 1.152 100,0%
la Bordeta sd sd sd sd 42 8,7% 434 89,5% 485 100,0%
la Clota sd sd 12 8,6% 56 40,3% 68 48,9% 139 100,0%
la Dreta de l'Eixample sd sd sd sd 83 4,5% 1.737 94,8% 1.832 100,0%
la Font de la Guatlla sd sd sd sd 34 9,8% 312 89,7% 348 100,0%
la Font d'en Fargues sd sd sd sd 58 5,7% 944 93,1% 1.014 100,0%
la Guineueta sd sd sd sd sd sd 290 99,3% 292 100,0%
la Marina de Port sd sd 18 3,5% 57 11,1% 435 84,8% 513 100,0%
la Marina del Prat Vermell - AEI Zona 
sd sd 16 15,2% 20 19,0% 66 62,9% 105 100,0%
Franca
la Maternitat i Sant Ramon sd sd sd sd 50 8,4% 538 90,9% 592 100,0%
la Nova Esquerra de l'Eixample sd sd sd sd 193 15,4% 1.053 84,1% 1.252 100,0%
la Prosperitat sd sd 12 1,0% 133 11,5% 1.013 87,5% 1.158 100,0%
la Sagrada Família sd sd 50 3,3% 209 14,0% 1.232 82,5% 1.493 100,0%
la Sagrera sd sd sd sd 14 2,0% 686 97,7% 702 100,0%
la Salut sd sd 10 1,8% 29 5,3% 504 92,8% 543 100,0%
la Teixonera sd sd sd sd 27 3,6% 727 95,9% 758 100,0%
la Trinitat Nova sd sd sd sd sd sd 213 99,5% 214 100,0%
la Trinitat Vella sd sd sd sd 36 5,8% 580 93,7% 619 100,0%
la Vall d'Hebron sd sd sd sd sd sd 90 100,0% 90 100,0%
la Verneda i la Pau sd sd sd sd 16 3,7% 413 96,3% 429 100,0%
la Vila de Gràcia sd sd 113 2,9% 398 10,3% 3.340 86,5% 3.860 100,0%
la Vila Olímpica del Poblenou sd sd sd sd sd sd 432 97,1% 445 100,0%
l'Antiga Esquerra de l'Eixample sd sd 11 0,7% 120 8,1% 1.352 91,0% 1.485 100,0%
les Corts 18 1,4% sd sd 119 9,6% 1.101 88,4% 1.245 100,0%
les Roquetes sd sd 19 2,1% 120 13,0% 783 84,6% 926 100,0%
les Tres Torres sd sd sd sd 24 3,8% 599 95,5% 627 100,0%
Montbau sd sd sd sd sd sd 265 98,5% 269 100,0%
Navas sd sd sd sd 41 6,1% 624 93,1% 670 100,0%
Pedralbes sd sd sd sd 10 1,6% 609 98,4% 619 100,0%
Porta sd sd sd sd 87 10,7% 718 88,2% 814 100,0%
Provençals del Poblenou 11 2,5% 55 12,3% 101 22,6% 279 62,6% 446 100,0%
Sant Andreu sd sd 92 2,8% 322 9,9% 2.819 87,1% 3.237 100,0%
83
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Ruïnós En mal estat Amb alguna En bon estat Total
Barris de Barcelona deficiència
Sant Antoni sd sd 28 2,5% 134 12,1% 945 85,1% 1.110 100,0%
Sant Genís dels Agudells sd sd 19 5,7% 49 14,7% 265 79,6% 333 100,0%
Sant Gervasi - Galvany sd sd 19 1,1% 47 2,7% 1.680 96,1% 1.748 100,0%
Sant Gervasi - la Bonanova sd sd sd sd 121 9,3% 1.175 90,5% 1.298 100,0%
Sant Martí de Provençals sd sd sd sd sd sd 462 98,3% 470 100,0%
Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera sd sd 51 3,5% 413 28,3% 991 68,0% 1.458 100,0%
Sants 11 0,5% 74 3,3% 507 22,6% 1.651 73,6% 2.243 100,0%
Sants - Badal sd sd 13 1,4% 161 17,4% 750 81,0% 926 100,0%
Sarrià sd sd 16 0,8% 67 3,3% 1.933 95,7% 2.020 100,0%
Torre Baró sd sd sd sd 72 14,8% 412 84,4% 488 100,0%
Vallbona sd sd sd sd 11 6,9% 147 92,5% 159 100,0%
Vallcarca i els Penitents sd sd sd sd 91 7,2% 1.166 91,7% 1.271 100,0%
Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes 11 1,0% 43 3,9% 187 17,0% 860 78,1% 1.101 100,0%
Verdun sd sd sd sd 37 6,2% 557 93,0% 599 100,0%
Vilapicina i la Torre Llobeta sd sd sd sd 82 7,6% 992 91,6% 1.083 100,0%
BARCELONA 254 0,4% 1.405 2,0% 8.076 11,6% 60.095 86,1% 69.830 100,0%
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Cens d'edificis: IDESCAT i Ajuntament de Barcelona.
A.2.14 Habitatges en edificis de més de tres plantes sense ascensor. Àmbits territorials. 2011
 Habitatges principals en edificis de més plantes sense ascensor Habitatge principals %
Barcelona 132.130 684.078 19,3%
AMB sense Barcelona 132.200 607.735 21,8%
AMB 264.330 1.291.813 20,5%
Demarcació sense AMB 120.600 876.794 13,8%
Demarcació 384.930 2.168.607 17,8%
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Cens de població i habitatges: INE.
A.2.15 Habitatges en edificis de més de tres plantes sense ascensor. Municipis de l’Àrea metropolitana de Barcelona i districtes de Barcelona. 
2011
Habitatges principals en edificis 
de més plantes sense ascensor Habitatges principals %
Badalona 17.900 81.795 21,9%
Badia del Vallès 555 5.275 10,5%
Barberà del Vallès 1.120 12.145 9,2%
84
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Habitatges principals en edificis 
de més plantes sense ascensor Habitatges principals %
Barcelona 132.135 684.078 19,3%
Begues 0 2.265 0,0%
Castellbisbal 465 4.255 10,9%
Castelldefels 3.625 23.395 15,5%
Cerdanyola del Vallès 2.720 21.315 12,8%
Cervelló 345 3.115 11,1%
Ciutat Vella 26.715 44.504 60,0%
Corbera de Llobregat 400 5.065 7,9%
Cornellà de Llobregat 10.680 33.425 32,0%
Eixample 11.805 117.936 10,0%
Esplugues de Llobregat 3.975 17.530 22,7%
Gavà 2.285 17.675 12,9%
Gràcia 12.595 55.014 22,9%
Horta-Guinardó 22.410 71.551 31,3%
Hospitalet de Llobregat, L' 26.925 102.030 26,4%
Les Corts 1.410 33.216 4,2%
Molins de Rei 1.110 9.670 11,5%
Montcada i Reixac 2.245 13.005 17,3%
Montgat 920 4.350 21,1%
Nou Barris 19.970 68.286 29,2%
Pallejà 810 4.145 19,5%
Palma de Cervelló, La 20 1.085 1,8%
Papiol, El 390 1.470 26,5%
Prat de Llobregat, El 5.240 24.255 21,6%
Ripollet 2.870 14.035 20,4%
Sant Adrià de Besòs 1.430 13.035 11,0%
Sant Andreu 7.440 61.685 12,1%
Sant Andreu de la Barca 1.480 9.975 14,8%
Sant Boi de Llobregat 8.065 30.580 26,4%
Sant Climent de Llobregat 150 1.365 11,0%
Sant Cugat del Vallès 840 29.640 2,8%
Sant Feliu de Llobregat 2.515 16.330 15,4%
Sant Joan Despí 5.200 12.235 42,5%
Sant Just Desvern 735 5.850 12,6%
Sant Martí 9.865 97.057 10,2%
Sant Vicenç dels Horts 1.105 9.870 11,2%
85
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Habitatges principals en edificis 
de més plantes sense ascensor Habitatges principals %
Santa Coloma de Cervelló 85 2.740 3,1%
Santa Coloma de Gramenet 20.125 45.645 44,1%
Sants-Montjuïc 16.710 77.817 21,5%
Sarrià-Sant Gervasi 3.215 57.008 5,6%
Tiana 285 2.885 9,9%
Torrelles de Llobregat 140 2.055 6,8%
Viladecans 5.445 24.230 22,5%
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Cens de població i habitatges: INE.
A.3.1 Habitatges iniciats. Per àmbits territorials. 2004-2016.
Nom Àmbit 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Mitjana 2014-2016
Barcelona 5090 5841 5803 4704 2729 1309 1913 1073 493 697 752 1408 1233 2541,9
AMB sense 
Barcelona 10479 10686 12817 8895 4148 1902 2514 2692 1594 526 1103 1649 3259 4789,5
AMB 15569 16527 18620 13599 6877 3211 4427 3765 2087 1223 1855 3057 4492 7331,5
Demarcació 
sense AMB 36088 39337 47402 30558 7609 3301 4677 1931 1159 707 821 1486 1859 13610,4
Demarcació 51657 55864 66022 44157 14486 6512 9104 5696 3246 1930 2676 4543 6351 20941,8
Catalunya sense 
Demarcació 44824 51970 61095 41358 13083 5846 4419 2202 2065 1106 1170 1633 1966 17902,8
Catalunya 96481 107834 127117 85515 27569 12358 13523 7898 5311 3036 3846 6176 8317 38844,7
Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana, a partir dels visats dels col·legis d'aparelladors de Catalunya.
A.3.2 Habitatges iniciats. Municipis de l’Àrea metropolitana de Barcelona i districtes de Barcelona. 2004-2016.
Nom Àmbit 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Badalona 1.466 598 910 1.247 509 163 186 236 236 76 120 539 618
Badia del Vallès 0 0 72 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0
Barberà del Vallès 322 623 458 532 22 4 4 13 238 3 3 51 3
Barcelona 5.090 5.841 5.803 4.704 2.729 1.309 1.913 1.073 493 697 752 1.408 1.233
Begues 96 123 178 89 45 60 5 4 2 4 7 2 9
Castellbisbal 136 70 63 31 21 15 20 7 5 2 3 3 7
Castelldefels 350 297 421 213 148 7 31 139 11 26 23 31 67
Cerdanyola del Vallès 313 213 219 268 91 29 5 21 32 19 13 14 40
86
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Nom Àmbit 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Cervelló 113 241 125 58 26 11 7 50 20 1 2 5 6
Ciutat Vella 209 363 346 222 11 62 146 233 66 29 66 4 47
Corbera de Llobregat 262 212 209 194 44 18 19 15 4 2 5 9 20
Cornellà de Llobregat 405 403 757 345 87 104 638 175 0 10 8 14 336
Eixample 426 737 413 564 606 130 181 152 54 88 70 281 183
Esplugues de Llobregat 184 103 511 207 54 33 205 123 1 2 79 21 38
Gavà 235 206 380 150 158 5 19 14 8 6 148 5 70
Gràcia 276 335 354 227 128 24 81 199 12 6 34 69 30
Horta-Guinardó 417 304 322 357 537 66 298 81 14 63 30 72 77
Hospitalet de Llobregat, l' 1.229 836 1.276 1.002 256 274 164 252 438 46 63 165 560
Les Corts 129 263 206 71 69 0 148 1 68 55 132 22 109
Molins de Rei 228 124 298 96 23 0 11 10 5 2 8 9 39
Montcada i Reixac 565 605 454 649 106 11 145 62 1 1 0 2 56
Montgat 169 124 217 35 25 115 150 41 47 3 21 39 8
Nou Barris 250 497 536 290 180 291 131 36 38 13 0 125 79
Pallejà 72 62 150 60 2 2 4 18 1 0 1 11 50
Palma de Cervelló, la 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1 0
Papiol, el 39 62 52 19 10 5 0 0 1 1 2 0 0
Prat de Llobregat, el 279 339 131 208 144 4 11 9 112 64 65 70 36
Ripollet 307 205 212 114 396 4 8 16 3 8 6 88 11
Sant Adrià de Besòs 292 355 730 165 880 8 145 0 0 0 4 9 0
Sant Andreu 822 834 606 922 382 289 216 0 52 137 147 285 102
Sant Andreu de la Barca 151 124 193 353 9 62 3 5 2 1 3 0 3
Sant Boi de Llobregat 400 409 467 181 119 97 11 148 32 3 105 58 155
Sant Climent de 
Llobregat 63 37 75 37 3 0 1 0 1 0 0 0 3
Sant Cugat del Vallès 1.275 2.355 2.086 1.161 153 40 335 653 71 32 49 260 552
Sant Feliu de Llobregat 132 181 307 438 121 142 18 302 3 65 141 38 111
Sant Joan Despí 56 242 476 31 56 12 127 4 106 1 207 2 25
Sant Just Desvern 181 159 26 153 93 249 132 164 3 99 2 136 256
Sant Martí 1748 1795 1888 1063 275 317 401 221 64 191 227 273 299
Sant Vicenç dels Horts 179 231 221 79 66 4 8 35 4 1 1 4 3
Santa Coloma de 
Cervelló 22 22 19 7 70 5 5 0 1 0 0 4 0
Santa Coloma de 
Gramenet 406 428 406 336 156 391 25 49 67 3 10 4 9
Sants-Montjuïc 524 525 845 614 365 33 192 98 108 29 11 198 222
Sarrià-Sant Gervasi 275 181 286 374 175 97 93 46 17 86 35 79 85
Tiana 46 64 123 149 141 7 62 71 35 0 2 4 52
87
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Nom Àmbit 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Torrelles de Llobregat 86 141 111 144 20 3 8 2 5 4 1 3 5
Viladecans 420 492 484 144 94 18 2 52 99 41 1 48 111
Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana, a partir dels visats dels col·legis d'aparelladors de Catalunya.
A.3.3 Habitatges iniciats per mil habitants. Per àmbits territorials. 2004-2016.
Mitjana 
Nom Àmbit 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2014-
2016
Barcelona 3,2 3,7 3,6 2,9 1,7 0,8 1,2 0,7 0,3 0,4 0,5 0,9 0,8 0,7
AMB sense 
Barcelona 6,9 6,9 8,2 5,7 2,6 1,2 1,6 1,7 1,0 0,3 0,7 1,0 2,0 1,2
AMB 5,0 5,3 5,9 4,3 2,2 1,0 1,4 1,2 0,6 0,4 0,6 1,0 1,4 1,0
Demarcació 
sense AMB 17,8 18,8 22,1 14,0 3,4 1,5 2,0 0,8 0,5 0,3 0,4 0,6 0,8 0,6
Demarcació 10,1 10,7 12,4 8,3 2,7 1,2 1,7 1,0 0,6 0,3 0,5 0,8 1,1 0,8
Catalunya 
sense 26,4 29,4 33,5 22,0 6,7 2,9 2,2 1,1 1,0 0,5 0,6 0,8 1,0 0,8
Demarcació
Catalunya 14,2 15,4 17,8 11,9 3,7 1,7 1,8 1,0 0,7 0,4 0,5 0,8 1,1 0,8
Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana i INE.
A.3.4 Habitatges iniciats per mil habitants. Municipis de l’Àrea metropolitana de Barcelona i districtes de Barcelona. 2004-2016.
Mitjana 
Nom Àmbit 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2014-
2016
Badalona 6,8 2,7 4,1 5,8 2,4 0,7 0,8 1,1 1,1 0,3 0,6 2,5 2,9 2,0
Badia del Vallès 0,0 0,0 5,1 0,0 0,0 0,0 0,0 0,1 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0
Barberà del Vallès 11,8 22,4 16,0 18,2 0,7 0,1 0,1 0,4 7,3 0,1 0,1 1,6 0,1 0,6
Barcelona 3,2 3,7 3,6 2,9 1,7 0,8 1,2 0,7 0,3 0,4 0,5 0,9 0,8 0,7
Begues 18,2 22,5 31,2 15,1 7,4 9,6 0,8 0,6 0,3 0,6 1,1 0,3 1,3 0,9
Castellbisbal 13,1 6,5 5,6 2,7 1,8 1,3 1,6 0,6 0,4 0,2 0,2 0,2 0,6 0,4
88
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Mitjana 
Nom Àmbit 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2014-
2016
Castelldefels 6,5 5,2 7,2 3,6 2,4 0,1 0,5 2,2 0,2 0,4 0,4 0,5 1,0 0,6
Cerdanyola del Vallès 5,6 3,7 3,8 4,6 1,6 0,5 0,1 0,4 0,6 0,3 0,2 0,2 0,7 0,4
Cervelló 16,2 32,8 16,3 7,3 3,2 1,3 0,8 5,8 2,3 0,1 0,2 0,6 0,7 0,5
Ciutat Vella 1,9 3,3 3,1 2,0 0,1 0,6 1,4 2,2 0,6 0,3 0,7 0,0 0,5 0,4
Corbera de Llobregat 23,2 17,6 16,3 14,8 3,3 1,3 1,4 1,1 0,3 0,1 0,4 0,6 1,4 0,8
Cornellà de Llobregat 4,9 4,8 9,0 4,1 1,0 1,2 7,3 2,0 0,0 0,1 0,1 0,2 3,9 1,4
Esplugues de Llobregat 4,0 2,2 10,9 4,5 1,2 0,7 4,4 2,6 0,0 0,0 1,7 0,5 0,8 1,0
Gavà 5,4 4,7 8,5 3,4 3,5 0,1 0,4 0,3 0,2 0,1 3,2 0,1 1,5 1,6
Gràcia 2,3 2,8 2,9 1,9 1,0 0,2 0,7 1,6 0,1 0,0 0,3 0,6 0,2 0,4
Horta-Guinardó 2,5 1,8 1,9 2,1 3,2 0,4 1,7 0,5 0,1 0,4 0,2 0,4 0,5 0,4
Hospitalet de Llobregat, l' 4,9 3,3 5,1 4,0 1,0 1,1 0,6 1,0 1,7 0,2 0,2 0,7 2,2 1,0
L'Eixample 1,6 2,8 1,6 2,1 2,3 0,5 0,7 0,6 0,2 0,3 0,3 1,1 0,7 0,7
Les Corts 1,6 3,2 2,5 0,9 0,8 0,0 1,8 0,0 0,8 0,7 1,6 0,3 1,3 1,1
Molins de Rei 10,1 5,4 12,7 4,1 1,0 0,0 0,5 0,4 0,2 0,1 0,3 0,4 1,5 0,7
Montcada i Reixac 18,3 19,1 14,1 20,2 3,2 0,3 4,3 1,8 0,0 0,0 0,0 0,1 1,6 0,6
Montgat 19,1 13,6 23,0 3,6 2,5 11,2 14,2 3,8 4,3 0,3 1,9 3,4 0,7 2,0
Nou Barris 1,5 3,0 3,2 1,8 1,1 1,7 0,8 0,2 0,2 0,1 0,0 0,8 0,5 0,4
Pallejà 7,4 6,1 14,2 5,5 0,2 0,2 0,4 1,6 0,1 0,0 0,1 1,0 4,4 1,8
Palma de Cervelló, la 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,3 0,0 0,0 0,0 0,3 0,0 0,1
Papiol, el 10,7 16,8 13,9 5,0 2,6 1,3 0,0 0,0 0,2 0,2 0,5 0,0 0,0 0,2
Prat de Llobregat, el 4,4 5,4 2,1 3,3 2,3 0,1 0,2 0,1 1,8 1,0 1,0 1,1 0,6 0,9
Ripollet 9,1 5,9 6,0 3,2 10,9 0,1 0,2 0,4 0,1 0,2 0,2 2,4 0,3 0,9
Sant Adrià de Besòs 8,9 10,8 22,4 5,0 26,5 0,2 4,3 0,0 0,0 0,0 0,1 0,3 0,0 0,1
Sant Andreu 5,8 5,8 4,2 6,4 2,6 2,0 1,5 0,0 0,4 0,9 1,0 1,9 0,7 1,2
Sant Andreu de la Barca 6,4 5,0 7,6 13,7 0,3 2,3 0,1 0,2 0,1 0,0 0,1 0,0 0,1 0,1
Sant Boi de Llobregat 5,0 5,0 5,7 2,2 1,5 1,2 0,1 1,8 0,4 0,0 1,3 0,7 1,9 1,3
Sant Climent de 
Llobregat 18,7 10,7 21,3 10,2 0,8 0,0 0,3 0,0 0,3 0,0 0,0 0,0 0,7 0,3
Sant Cugat del Vallès 19,6 33,4 28,3 15,6 2,0 0,5 4,1 7,8 0,8 0,4 0,6 3,0 6,2 3,3
Sant Feliu de Llobregat 3,1 4,3 7,2 10,4 2,8 3,3 0,4 7,0 0,1 1,5 3,2 0,9 2,5 2,2
Sant Joan Despí 1,9 7,8 15,1 1,0 1,8 0,4 3,9 0,1 3,2 0,0 6,3 0,1 0,7 2,3
Sant Just Desvern 12,1 10,4 1,7 9,9 6,1 15,7 8,3 10,1 0,2 5,9 0,1 8,2 15,1 7,9
Sant Martí 8,0 8,1 8,5 4,8 1,2 1,4 1,7 1,0 0,3 0,8 1,0 1,2 1,3 1,1
Sant Vicenç dels Horts 6,8 8,7 8,2 2,9 2,4 0,1 0,3 1,2 0,1 0,0 0,0 0,1 0,1 0,1
Santa Coloma de 
Cervelló 3,3 3,2 2,6 0,9 9,1 0,6 0,6 0,0 0,1 0,0 0,0 0,5 0,0 0,2
Santa Coloma de 
Gramenet 3,5 3,6 3,4 2,9 1,3 3,3 0,2 0,4 0,6 0,0 0,1 0,0 0,1 0,1
89
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Mitjana 
Nom Àmbit 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2014-
2016
Sants-Montjuïc 3,0 3,0 4,7 3,4 2,0 0,2 1,0 0,5 0,6 0,2 0,1 1,1 1,2 0,8
Sarrià-Sant Gervasi 2,0 1,3 2,0 2,7 1,2 0,7 0,6 0,3 0,1 0,6 0,2 0,5 0,6 0,5
Tiana 6,8 9,0 16,8 20,1 18,8 0,9 8,0 8,9 4,3 0,0 0,2 0,5 6,1 2,3
Torrelles de Llobregat 19,9 30,6 22,8 29,0 3,8 0,6 1,4 0,4 0,9 0,7 0,2 0,5 0,8 0,5
Viladecans 7,0 8,1 7,9 2,3 1,5 0,3 0,0 0,8 1,5 0,6 0,0 0,7 1,7 0,8
Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana i INE.
A.3.5 Sol·licituds de certificats d'eficiència energètica en habitatges. Per àmbits territorials. Dades acumulades fins a gener de 2017.
 Certificats Per 1.000 habitants Certificats usats % usats sobre total
Barcelona 148.449 92,3 148.166 99,8%
AMB sense Barcelona 99.448 61,5 99.041 99,6%
AMB 247.897 76,8 247.207 99,7%
Demarcació sense AMB 166.678 72,0 165.702 99,4%
Demarcació de Barcelona 414.575 74,8 412.909 99,6%
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l'Institut Català d'Energia (ICAEN) i el Padró municipal d'habitants: IDESCAT.
A.3.6 Sol·licituds de certificats d'eficiència energètica en habitatges. Per municipis de l’Àrea metropolitana de Barcelona i districtes de 
Barcelona. Dades acumulades fins a gener de 2017.
Municipis AMB Certificats Per 1.000 habitants Certificats usats % usats sobre total
Badalona 12.335 57,2 12.297 99,7%
Badia del Vallès 373 27,7 373 100,0%
Barberà del Vallès 1.596 48,6 1.586 99,4%
Barcelona 148.449 92,3 148.166 99,8%
Begues 521 77,4 517 99,2%
Castellbisbal 736 60,0 732 99,5%
Castelldefels 5.721 88,2 5.688 99,4%
Cerdanyola del Vallès 3.255 56,6 3.241 99,6%
Cervelló 600 67,7 597 99,5%
Ciutat Vella 13.579 135,7 13.570 99,9%
Corbera de Llobregat 1.006 71,0 998 99,2%
Cornellà de Llobregat 5.125 59,5 5.107 99,6%
Eixample 30.271 114,5 30.232 99,9%
Esplugues de Llobregat 2.807 61,4 2.797 99,6%
Gavà 3.197 69,1 3.185 99,6%
Gràcia 13.733 113,6 13.706 99,8%
90
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Municipis AMB Certificats Per 1.000 habitants Certificats usats % usats sobre total
Horta-Guinardó 13.283 79,4 13.249 99,7%
Hospitalet de Llobregat, l' 18.123 71,1 18.098 99,9%
Les Corts 7.094 86,9 7.076 99,7%
Molins de Rei 1.552 61,2 1.544 99,5%
Montcada i Reixac 1.811 52,0 1.810 99,9%
Montgat 653 56,2 643 98,5%
Nou Barris 11.380 69,0 11.367 99,9%
Pallejà 678 59,8 675 99,6%
Palma de Cervelló, la 279 93,0 278 99,6%
Papiol, el 223 54,7 221 99,1%
Prat de Llobregat, el 3.102 48,9 3.095 99,8%
Ripollet 2.141 56,9 2.129 99,4%
Sant Adrià de Besòs 1.768 48,4 1.762 99,7%
Sant Andreu 9.511 64,8 9.489 99,8%
Sant Andreu de la Barca 1.597 58,2 1.589 99,5%
Sant Boi de Llobregat 4.559 55,3 4.535 99,5%
Sant Climent de Llobregat 242 60,1 242 100,0%
Sant Cugat del Vallès 6.478 72,9 6.418 99,1%
Sant Feliu de Llobregat 2.245 50,9 2.225 99,1%
Sant Joan Despí 1.946 58,1 1.939 99,6%
Sant Just Desvern 1.257 74,3 1.239 98,6%
Sant Martí 17.038 72,8 16.991 99,7%
Sant Vicenç dels Horts 1.611 57,6 1.603 99,5%
Santa Coloma de Cervelló 412 51,0 408 99,0%
Santa Coloma de 
Gramenet 7.066 60,3 7.060 99,9%
Sants-Montjuïc 15.549 85,9 15.532 99,9%
Sarrià-Sant Gervasi 15.547 105,0 15.511 99,8%
Tiana 454 53,1 444 97,8%
Torrelles de Llobregat 367 61,9 365 99,5%
Viladecans 3.612 54,9 3.601 99,7%
Barcelona sense 
localització a cap districte 1.464 1.443 98,6%
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l'Institut Català d'Energia (ICAEN) i el Padró municipal d'habitants: IDESCAT.
91
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
A.3.7 Sol·licituds de certificats d'eficiència energètica en habitatges. Per districtes de Barcelona. Dades acumulades fins a gener de 2017.
Barris de Barcelona Certificats Per 1.000 habitants Certificats usats % usats sobre total
Baró de Viver 110 43,9 110 100,0%
Can Baró 811 90,5 809 99,8%
Can Peguera 62 27,5 62 100,0%
Canyelles 232 33,5 232 100,0%
Ciutat Meridiana 734 73,1 734 100,0%
Diagonal Mar i el Front 
Marítim del Poblenou 1.033 77,1 1.033 100,0%
el Baix Guinardó 2.181 85,4 2.178 99,9%
el Barri Gòtic  2.594 166,1 2.594 100,0%
el Besòs i el Maresme 1.475 64,9 1.475 100,0%
el Bon Pastor 698 55,5 695 99,6%
el Camp de l'Arpa del Clot 3.704 97,2 3.697 99,8%
el Camp d'en Grassot i 
Gràcia Nova 3.375 98,6 3.369 99,8%
el Carmel 2.343 74,7 2.342 100,0%
el Clot 1.860 69,2 1.856 99,8%
el Coll 711 96,2 707 99,4%
el Congrés i els Indians 1.133 80,7 1.133 100,0%
el Fort Pienc 2.906 91,8 2.905 100,0%
el Guinardó 3.309 91,6 3.299 99,7%
el Parc i la Llacuna del 
Poblenou 1.119 75,4 1.110 99,2%
el Poble Sec - AEI Parc 
Montjuïc 4.035 100,7 4.033 100,0%
el Poblenou 2.920 86,9 2.900 99,3%
el Putxet i el Farró 3.496 119,0 3.490 99,8%
el Raval  5.218 110,7 5.218 100,0%
el Turó de la Peira 1.223 79,6 1.223 100,0%
Horta 1.898 71,5 1.897 99,9%
Hostafrancs 1.559 98,1 1.556 99,8%
la Barceloneta  2.201 146,5 2.199 99,9%
la Bordeta 1.334 72,1 1.331 99,8%
la Clota 47 80,6 47 100,0%
la Dreta de l'Eixample 6.212 142,3 6.195 99,7%
la Font de la Guatlla 802 77,9 799 99,6%
la Font d'en Fargues 646 68,7 643 99,5%
la Guineueta 753 50,1 753 100,0%
92
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Barris de Barcelona Certificats Per 1.000 habitants Certificats usats % usats sobre total
la Marina de Port 1.566 51,5 1.565 99,9%
la Marina del Prat Vermell - 
AEI Zona Franca 31 27,1 31 100,0%
la Maternitat i Sant Ramon 2.007 84,2 2.006 100,0%
la Nova Esquerra de 
l'Eixample 6.018 104,4 6.013 99,9%
la Prosperitat 1.919 73,3 1.918 99,9%
la Sagrada Família 5.471 106,6 5.464 99,9%
la Sagrera 1.669 58,0 1.668 99,9%
la Salut 1.137 86,7 1.136 99,9%
la Teixonera 918 81,4 912 99,3%
la Trinitat Nova 549 75,7 542 98,7%
la Trinitat Vella 626 62,4 625 99,8%
la Vall d'Hebron 299 52,6 291 97,3%
la Verneda i la Pau 1.469 51,3 1.469 100,0%
la Vila de Gràcia 6.966 137,7 6.955 99,8%
la Vila Olímpica del 
Poblenou 681 73,0 681 100,0%
l'Antiga Esquerra de 
l'Eixample 5.674 135,6 5.667 99,9%
les Corts 4.001 87,1 3.989 99,7%
les Roquetes 1.196 77,7 1.195 99,9%
les Tres Torres 1.366 82,9 1.360 99,6%
Montbau 390 77,2 390 100,0%
Navas 1.525 69,1 1.522 99,8%
Pedralbes 1.086 91,6 1.081 99,5%
Porta 1.745 71,2 1.745 100,0%
Provençals del Poblenou 1.283 63,0 1.276 99,5%
Sant Andreu 3.750 66,2 3.736 99,6%
Sant Antoni 3.990 104,5 3.988 99,9%
Sant Genís dels Agudells 441 65,6 441 100,0%
Sant Gervasi - Galvany 5.502 116,8 5.498 99,9%
Sant Gervasi - la Bonanova 2.499 97,4 2.492 99,7%
Sant Martí de Provençals 1.494 57,4 1.494 100,0%
Sant Pere, Santa Caterina i 
la Ribera 3.566 159,9 3.559 99,8%
Sants 4.155 101,9 4.152 99,9%
Sants - Badal 2.067 86,5 2.065 99,9%
Sarrià 2.299 92,7 2.294 99,8%
Sense dades 1.464 1.443 98,6%
93
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Barris de Barcelona Certificats Per 1.000 habitants Certificats usats % usats sobre total
Torre Baró 89 31,9 87 97,8%
Vallbona 60 44,4 60 100,0%
Vallcarca i els Penitents 1.544 99,0 1.539 99,7%
Vallvidrera, el Tibidabo i les 
Planes 385 83,1 377 97,9%
Verdun 969 79,0 969 100,0%
Vilapicina i la Torre Llobeta 1.849 72,5 1.847 99,9%
BARCELONA 148.449 92,3 148.166 99,8%
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l'Institut Català d'Energia (ICAEN) i el Padró municipal d'habitants: IDESCAT.
A.3.8 Motiu de la sol·licitud de certificats d'eficiència energètica en habitatges usats. Per àmbits territorials. Dades acumulades fins a gener de 
2017
Motiu Certificats %/total
Lloguer 245.922 59,6
Compravenda 154.670 37,5
Sol.lictud ajuts 3.479 0,8
ITE 1.741 0,4
Certificació 
voluntària 1.430 0,3
Altres 5.667 1,4
TOTAL 412.909 100
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l'Institut Català d'Energia (ICAEN) i el Padró municipal d'habitants: IDESCAT.
A.3.10 Certificats d'eficiència energètica en habitatges usats amb qualificació F o G. Per municipis de l’Àrea metropolitana de Barcelona i 
districtes de Barcelona. Dades acumulades fins a gener de 2017.
Municipis AMB Certificats F o G % F o G
Badalona 12.297 4.429 36,0%
Badia del Vallès 373 96 25,7%
Barberà del Vallès 1.586 434 27,4%
Barcelona 148.166 51.422 34,7%
Begues 517 277 53,6%
Castellbisbal 732 214 29,2%
Castelldefels 5.688 2.289 40,2%
Cerdanyola del Vallès 3.241 878 27,1%
Cervelló 597 178 29,8%
Ciutat Vella 13.570 6.249 46,1%
94
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Municipis AMB Certificats F o G % F o G
Corbera de Llobregat 998 452 45,3%
Cornellà de Llobregat 5.107 1.888 37,0%
Eixample 30.232 9.248 30,6%
Esplugues de Llobregat 2.797 850 30,4%
Gavà 3.185 1.048 32,9%
Gràcia 13.706 5.101 37,2%
Horta-Guinardó 13.249 5.063 38,2%
Hospitalet de Llobregat, l' 18.098 6.970 38,5%
Les Corts 7.076 2.045 28,9%
Molins de Rei 1.544 475 30,8%
Montcada i Reixac 1.810 616 34,0%
Montgat 643 167 26,0%
Nou Barris 11.367 4.424 38,9%
Pallejà 675 224 33,2%
Palma de Cervelló, la 278 69 24,8%
Papiol, el 221 89 40,3%
Prat de Llobregat, el 3.095 861 27,8%
Ripollet 2.129 649 30,5%
Sant Adrià de Besòs 1.762 499 28,3%
Sant Andreu 9.489 3.276 34,5%
Sant Andreu de la Barca 1.589 578 36,4%
Sant Boi de Llobregat 4.535 1.660 36,6%
Sant Climent de Llobregat 242 86 35,5%
Sant Cugat del Vallès 6.418 1.546 24,1%
Sant Feliu de Llobregat 2.225 604 27,1%
Sant Joan Despí 1.939 597 30,8%
Sant Just Desvern 1.239 423 34,1%
Sant Martí 16.991 5.422 31,9%
Sant Vicenç dels Horts 1.603 612 38,2%
Santa Coloma de Cervelló 408 127 31,1%
Santa Coloma de Gramenet 7.060 2.883 40,8%
Sants-Montjuïc 15.532 5.828 37,5%
Sarrià-Sant Gervasi 15.511 4.304 27,7%
Tiana 444 117 26,4%
Torrelles de Llobregat 365 185 50,7%
Viladecans 3.601 1.058 29,4%
95
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Municipis AMB Certificats F o G % F o G
Barcelona sense localització a cap 
districte 1.443 462 32,0%
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l'Institut Català d'Energia (ICAEN
A.3.11 Certificats d'eficiència energètica en habitatges usats amb qualificació F o G. Per districtes de Barcelona. Dades acumulades fins a 
gener de 2017.
Barris de Barcelona Certificats F o G % F o G Barris de Barcelona Certificats F o G % F o G
Baró de Viver 110 27 24,5% la Clota 47 30 63,8%
Can Baró 809 342 42,3% la Dreta de l'Eixample 6.195 1.816 29,3%
Can Peguera 62 11 17,7% la Font de la Guatlla 799 278 34,8%
Canyelles 232 60 25,9% la Font d'en Fargues 643 277 43,1%
Ciutat Meridiana 734 338 46,0% la Guineueta 753 237 31,5%
Diagonal Mar i el Front la Marina de Port 1.565 410 26,2%
Marítim del Poblenou 1.033 183 17,7%
la Marina del Prat Vermell 
el Baix Guinardó 2.178 689 31,6% - AEI Zona Franca 31 9 29,0%
el Barri Gòtic  2.594 1.089 42,0% la Maternitat i Sant 
Ramon 2.006 600 29,9%
el Besòs i el Maresme 1.475 551 37,4% la Nova Esquerra de 6.013 1.822 30,3%
el Bon Pastor 695 215 30,9% l'Eixample
el Camp de l'Arpa del Clot 3.697 1.350 36,5% la Prosperitat 1.918 821 42,8%
el Camp d'en Grassot i la Sagrada Família 5.464 1.949 35,7%
Gràcia Nova 3.369 1.047 31,1% la Sagrera 1.668 500 30,0%
el Carmel 2.342 968 41,3%
la Salut 1.136 378 33,3%
el Clot 1.856 620 33,4%
la Teixonera 912 367 40,2%
el Coll 707 281 39,7%
la Trinitat Nova 542 257 47,4%
el Congrés i els Indians 1.133 453 40,0%
la Trinitat Vella 625 288 46,1%
el Fort Pienc 2.905 842 29,0%
la Vall d'Hebron 291 97 33,3%
el Guinardó 3.299 1.175 35,6%
la Verneda i la Pau 1.469 443 30,2%
el Parc i la Llacuna del 
Poblenou 1.110 342 30,8% la Vila de Gràcia 6.955 2.842 40,9%
el Poble Sec - AEI Parc 
Montjuïc 4.033 1.555 38,6%
la Vila Olímpica del 
Poblenou 681 154 22,6%
el Poblenou 2.900 988 34,1% l'Antiga Esquerra de 
l'Eixample 5.667 1.610 28,4%
el Putxet i el Farró 3.490 1.156 33,1%
les Corts 3.989 1.227 30,8%
el Raval  5.218 2.169 41,6%
les Roquetes 1.195 545 45,6%
el Turó de la Peira 1.223 422 34,5%
les Tres Torres 1.360 332 24,4%
Horta 1.897 799 42,1%
Montbau 390 134 34,4%
Hostafrancs 1.556 610 39,2%
Navas 1.522 477 31,3%
la Barceloneta  2.199 1.317 59,9%
Pedralbes 1.081 218 20,2%
la Bordeta 1.331 446 33,5%
96
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Barris de Barcelona Certificats F o G % F o G Barris de Barcelona Certificats F o G % F o G
Porta 1.745 626 35,9% Sants - Badal 2.065 821 39,8%
Provençals del Poblenou 1.276 341 26,7% Sarrià 2.294 682 29,7%
Sant Andreu 3.736 1.316 35,2% Torre Baró 87 50 57,5%
Sant Antoni 3.988 1.209 30,3% Vallbona 60 17 28,3%
Sant Genís dels Agudells 441 185 42,0% Vallcarca i els Penitents 1.539 553 35,9%
Sant Gervasi - Galvany 5.498 1.336 24,3% Vallvidrera, el Tibidabo i 
les Planes 377 128 34,0%
Sant Gervasi - la 
Bonanova 2.492 670 26,9% Verdun 969 381 39,3%
Sant Martí de Provençals 1.494 450 30,1% Vilapicina i la Torre 
Llobeta 1.847 659 35,7%
Sant Pere, Santa Caterina 
i la Ribera 3.559 1.674 47,0% Sense dades 1.443 462 32,0%
Sants 4.152 1.699 40,9% BARCELONA 148.166 51.422 34,7%
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l'Institut Català d'Energia (ICAEN).
97
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
A.4.1. Transaccions de compravenda d’obra nova. Àmbits territorials, municipis de l’Àrea metropolitana de Barcelona. 2004-2016
Nom Àmbit 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Barcelona 3.661 2.784 3.343 2.183 1.984 1.597 1.659 884 1.125 625 1.175 1.225 1.314
Resta AMB 5.746 4.993 5.182 4.167 3.277 2.786 3.039 1.944 1.778 864 1.299 966 1.026
Total AMB 9.407 7.777 8.525 6.350 5.261 4.383 4.698 2.828 2.903 1.489 2.474 2.191 2.340
Resta 
demarcació 13.026 15.629 17.108 14.134 7.985 6.277 6.324 4.166 3.460 1.665 1.259 1.280 1.124
Total 
demarcació de 22.433 23.406 25.633 20.484 13.246 10.660 11.022 6.994 6.363 3.154 3.733 3.471 3.464
Barcelona
Resta de 
Catalunya 14.780 21.176 25.767 20.625 12.796 9.201 7.624 5.854 5.124 2.973 2.339 1.651 1.852
Catalunya 37.213 44.582 51.400 41.109 26.042 19.861 18.646 12.848 11.487 6.127 6.072 5.122 5.316
Badalona 857 702 911 392 275 182 175 109 127 45 136 87 130
Badia del 
Vallès 25 2 1 3 1 0 4 1 0 1 0 0 0
Barberà del 
Vallès 427 294 406 247 180 139 151 39 44 54 35 36 31
Barcelona 3.661 2.784 3.343 2.183 1.984 1.597 1.659 884 1.125 625 1.175 1.225 1.314
Begues 8 26 29 23 14 4 33 10 4 2 1 0 9
Castellbisbal 45 46 97 13 12 11 3 1 9 0 5 2 1
Castelldefels 332 213 210 96 61 75 51 33 40 23 17 30 23
Cerdanyola del 
Vallès 246 363 148 154 65 83 32 16 19 16 12 16 36
Cervelló 117 53 49 70 53 5 21 4 5 4 4 1 4
Corbera de 
Llobregat 74 99 82 50 55 9 8 11 2 1 2 4 0
Cornellà de 
Llobregat 251 211 153 81 135 273 357 138 47 31 112 83 53
Esplugues de 
Llobregat 98 96 57 39 31 167 58 68 102 5 7 34 51
Gavà 23 65 133 94 163 60 38 28 17 25 28 9 10
Hospitalet de 
Llobregat, l' 671 481 671 245 191 188 299 109 154 220 292 171 46
Molins de Rei 227 114 58 91 29 26 88 24 8 7 3 8 24
Montcada i 
Reixac 94 82 132 449 115 88 83 80 80 12 12 9 12
Montgat 206 108 124 47 15 116 32 16 49 7 39 9 11
Pallejà 19 51 57 11 25 34 6 10 4 2 2 0 1
Palma de 
Cervelló, la 62 12 5 3 1 6 1 0 0 1 1 0 0
Papiol, el 8 19 12 8 4 7 5 3 13 0 0 0 0
Prat de 
Llobregat, el 202 165 129 228 36 35 45 26 29 9 83 42 44
Ripollet 204 103 139 135 55 49 101 111 53 22 10 11 31
Sant Adrià de 
Besòs 69 73 247 207 226 51 167 101 293 82 50 41 33
Sant Andreu de 
la Barca 165 183 294 27 17 11 18 13 9 27 24 2 2
98
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Nom Àmbit 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Sant Boi de 
Llobregat 130 199 185 178 183 106 102 75 103 31 24 36 118
Sant Climent 
de Llobregat 21 23 24 6 30 12 16 2 13 2 0 1 0
Sant Cugat del 
Vallès 413 439 166 588 822 467 339 135 213 109 133 80 136
Sant Feliu de 
Llobregat 81 65 67 63 129 64 136 236 111 15 94 92 108
Sant Joan 
Despí 111 57 47 101 16 17 115 110 31 1 6 35 4
Sant Just 
Desvern 30 38 48 123 20 27 27 151 48 25 86 34 12
Sant Vicenç 
dels Horts 54 102 62 29 52 13 16 17 11 4 13 9 0
Santa Coloma 
de Cervelló 61 70 29 7 2 5 8 3 17 11 1 2 3
Santa Coloma 
de Gramenet 82 196 244 139 124 65 226 152 28 8 38 15 18
Tiana 59 56 22 24 10 47 30 7 9 7 3 4 12
Torrelles de 
Llobregat 28 57 29 19 18 12 47 18 11 1 1 3 2
Viladecans 246 130 115 177 112 332 201 87 75 54 25 60 61
Font: Ministerio de Fomento, a partir del Consejo General del Notariado
A.4.2. Transaccions de compravenda de segona mà. Àmbits territorials, municipis de l’Àrea metropolitana de Barcelona. 2004-2016
Nom Àmbit 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Barcelona 16.848 20.420 17.967 11.725 7.505 8.027 10.919 6.983 8.301 8.846 11.607 12.329 15.351
Resta AMB 19.702 23.123 20.634 13.165 6.175 6.463 8.925 5.539 6.055 5.829 8.046 10.119 12.969
Total AMB 36.550 43.543 38.601 24.890 13.680 14.490 19.844 12.522 14.356 14.675 19.653 22.448 28.320
Resta 
demarcació 31.622 36.162 32.589 20.981 9.503 9.658 12.009 8.325 10.110 9.762 13.010 15.425 20.034
Demarcació 
de Barcelona 68.172 79.705 71.190 45.871 23.183 24.148 31.853 20.847 24.466 24.437 32.663 37.873 48.354
Resta de 
Catalunya 30.976 38.558 37.690 24.461 11.696 11.583 13.832 11.210 13.369 13.976 16.213 18.112 21.500
Catalunya 99.148 118.263 108.880 70.332 34.879 35.731 45.685 32.057 37.835 38.413 48.876 55.985 69.854
Badalona 2.783 3.572 3.237 2.085 895 983 1.179 708 773 756 993 1.370 1.755
Badia del 
Vallès 69 257 199 100 55 40 81 113 57 54 50 86 77
Barberà del 
Vallès 211 533 432 279 125 128 170 120 140 125 160 175 254
Barcelona 16.848 20.420 17.967 11.725 7.505 8.027 10.919 6.983 8.301 8.846 11.607 12.329 15.351
Begues 77 90 85 51 29 26 38 17 21 15 40 50 60
Castellbisbal 150 138 170 86 35 36 52 18 27 30 55 64 71
Castelldefels 1.250 1.174 1.029 622 310 330 525 289 287 333 487 580 786
Cerdanyola 
del Vallès 609 710 661 360 171 175 285 140 167 154 297 339 436
99
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Nom Àmbit 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Cervelló 137 150 114 75 34 25 40 20 29 25 34 65 73
Corbera de 
Llobregat 156 222 230 146 57 44 85 40 42 54 62 98 143
Cornellà de 
Llobregat 1.150 1.074 1.016 634 308 306 396 250 314 303 420 528 627
Esplugues 
de Llobregat 373 478 426 293 132 156 222 135 220 247 194 247 360
Gavà 790 711 665 399 194 184 230 174 200 188 271 364 454
Hospitalet de 
Llobregat, l' 2.741 3.305 3.061 2.100 1.045 1.141 1.478 1.085 1.138 1.122 1.497 1.834 2.296
Molins de 
Rei 249 292 277 157 78 78 138 71 72 74 92 153 183
Montcada i 
Reixac 389 590 466 250 144 147 168 108 88 92 136 150 193
Montgat 110 166 132 97 54 32 64 47 52 65 83 84 87
Pallejà 123 165 167 83 34 46 62 71 47 31 54 83 76
Palma de 
Cervelló, la 23 32 36 29 23 9 12 6 5 11 5 10 21
Papiol, el 34 50 56 32 10 9 17 7 15 8 18 11 34
Prat de 
Llobregat, el 466 775 668 438 193 164 311 164 192 192 285 325 441
Ripollet 648 611 561 338 139 136 189 132 117 101 139 204 272
Sant Adrià 
de Besòs 497 413 328 319 136 122 178 124 143 115 141 166 239
Sant Andreu 
de la Barca 379 433 408 237 90 107 163 102 83 73 137 146 169
Sant Boi de 
Llobregat 1.456 1.330 1.086 662 316 259 423 272 306 296 384 477 605
Sant Climent 
de Llobregat 37 51 80 22 19 7 20 6 18 11 27 16 29
Sant Cugat 
del Vallès 772 958 737 648 402 579 739 347 416 402 584 640 770
Sant Feliu de 
Llobregat 479 580 540 272 131 138 203 122 133 124 191 240 348
Sant Joan 
Despí 339 391 351 199 88 81 177 82 91 70 121 204 233
Sant Just 
Desvern 106 150 177 91 44 61 77 62 68 68 112 102 135
Sant Vicenç 
dels Horts 376 378 317 278 120 89 131 90 92 57 103 170 210
Santa 
Coloma de 105 87 68 54 30 29 40 14 25 16 32 33 54
Cervelló
Santa 
Coloma de 1.479 2.001 1.720 1.106 417 446 515 346 370 343 469 633 846
Gramenet
Tiana 71 56 54 44 36 50 47 30 22 32 50 53 66
Torrelles de 
Llobregat 63 80 72 39 21 34 33 18 33 15 24 33 35
Viladecans 1.005 1.120 1.008 540 260 266 437 209 252 227 299 386 531
Font: Ministerio de Fomento, a partir del Consejo General del Notariado
100
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
A.4.3 Transaccions de compravenda. Àmbits territorials, municipis de l’Àrea metropolitana de Barcelona. 2004-2016
Nom Àmbit 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Barcelona 20.509 23.204 23.204 13.908 9.489 9.624 12.578 7.867 9.426 9.471 12.782 13.554 16.636
Resta AMB 25.448 28.116 28.116 17.332 9.452 9.249 11.964 7.483 7.833 6.693 9.345 11.085 13.976
Total AMB 45.957 51.320 51.320 31.240 18.941 18.873 24.542 15.350 17.259 16.164 22.127 24.639 30.612
Resta demarcació 44.648 51.791 51.791 35.115 17.488 15.935 18.333 12.491 13.570 11.427 14.269 16.705 21.203
Total demarcació 
de Barcelona 90.605 103.111 103.111 66.355 36.429 34.808 42.875 27.841 30.829 27.591 36.396 41.344 51.815
Resta de 
Catalunya 45.756 59.734 59.734 45.086 24.492 20.784 21.456 17.064 18.493 16.949 18.552 19.763 23.337
Catalunya 136.361 162.845 162.845 111.441 60.921 55.592 64.331 44.905 49.322 44.540 54.948 61.107 75.152
Badalona 3.640 4.274 4.274 2.477 1.170 1.165 1.354 817 900 801 1.129 1.457 1.882
Badia del V. 94 259 259 103 56 40 85 114 57 55 50 86 77
Barberà del V. 638 827 827 526 305 267 321 159 184 179 195 211 284
Barcelona 20.509 23.204 23.204 13.908 9.489 9.624 12.578 7.867 9.426 9.471 12.782 13.554 16.636
Begues 85 116 116 74 43 30 71 27 25 17 41 50 69
Castellbisbal 195 184 184 99 47 47 55 19 36 30 60 66 72
Castelldefels 1.582 1.387 1.387 718 371 405 576 322 327 356 504 610 807
Cerdanyola del V. 855 1.073 1.073 514 236 258 317 156 186 170 309 355 471
Cervelló 254 203 203 145 87 30 61 24 34 29 38 66 77
Corbera de Llob. 230 321 321 196 112 53 93 51 44 55 64 102 143
Cornellà de Llob. 1.401 1.285 1.285 715 443 579 753 388 361 334 532 611 678
Esplugues de 
Llob. 471 574 574 332 163 323 280 203 322 252 201 281 409
Gavà 813 776 776 493 357 244 268 202 217 213 299 373 462
Hospitalet de 
Llob., l' 3.412 3.786 3.786 2.345 1.236 1.329 1.777 1.194 1.292 1.342 1.789 2.005 2.345
Molins de Rei 476 406 406 248 107 104 226 95 80 81 95 161 207
Montcada i 
Reixac 483 672 672 699 259 235 251 188 168 104 148 159 205
Montgat 316 274 274 144 69 148 96 63 101 72 122 93 98
Pallejà 142 216 216 94 59 80 68 81 51 33 56 83 77
Palma de 
Cervelló, la 85 44 44 32 24 15 13 6 5 12 6 10 21
Papiol, el 42 69 69 40 14 16 22 10 28 8 18 11 34
Prat de Llob., el 668 940 940 666 229 199 356 190 221 201 368 367 485
Ripollet 852 714 714 473 194 185 290 243 170 123 149 215 303
Sant Adrià de 
Besòs 566 486 486 526 362 173 345 225 436 197 191 207 272
Sant Andreu de la 
Barca 544 616 616 264 107 118 181 115 92 100 161 148 171
101
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Nom Àmbit 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Sant Boi de Llob. 1.586 1.529 1.529 840 499 365 525 347 409 327 408 513 722
Sant Climent de 
Llob. 58 74 74 28 49 19 36 8 31 13 27 17 29
Sant Cugat del V. 1.185 1.397 1.397 1.236 1.224 1.046 1.078 482 629 511 717 720 903
Sant Feliu de Llob. 560 645 645 335 260 202 339 358 244 139 285 332 455
Sant Joan Despí 450 448 448 300 104 98 292 192 122 71 127 239 237
Sant Just 
Desvern 136 188 188 214 64 88 104 213 116 93 198 136 147
Sant Vicenç dels 
Horts 430 480 480 307 172 102 147 107 103 61 116 179 209
Santa Coloma de 
Cervelló 166 157 157 61 32 34 48 17 42 27 33 35 57
Santa Coloma de 
Gramenet 1.561 2.197 2.197 1.245 541 511 741 498 398 351 507 648 862
Tiana 130 112 112 68 46 97 77 37 31 39 53 57 78
Torrelles de Llob. 91 137 137 58 39 46 80 36 44 16 25 36 37
Viladecans 1.251 1.250 1.250 717 372 598 638 296 327 281 324 446 591
Font: Ministerio de Fomento, a partir del Consejo General del Notariado
A.4.4. Nous contractes de lloguer. Àmbits territorials, municipis de l’Àrea metropolitana de Barcelona i districtes de Barcelona. 2005-2016
Nom Àmbit 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Barcelona 23.982 23.975 24.162 27.414 32.177 36.873 38.156 41.047 44.819 44.411 40.623 42.182
Catalunya 52.941 56.812 62.671 80.126 97.818 116.188 127.813 138.621 150.200 149.733 141.767 142.713
Demarcació 45.347 47.839 51.164 63.031 75.979 88.874 97.274 105.256 115.204 114.504 105.811 106.498
Demarcació 
sense AMB 11.902 14.150 16.969 22.739 27.577 32.751 37.637 40.259 43.409 42.908 40.900 40.355
AMB 33.445 33.689 34.195 40.292 48.402 56.123 59.637 64.997 71.795 71.596 64.911 66.143
AMB sense 
Barcelona 9.463 9.714 10.033 12.878 16.225 19.250 21.481 23.950 26.976 27.185 24.288 23.961
Badalona 1.393 1.600 1.579 2.094 2.569 2.549 2.898 3.241 3.563 3.417 3.031 3.133
Badia del 
Vallès 1 0 0 4 0 3 23 19 27 28 27 35
Barberà del 
Vallès 110 136 187 232 283 257 427 444 429 400 373 380
Barcelona 23.982 23.975 24.162 27.414 32.177 36.873 38.156 41.047 44.819 44.411 40.623 42.182
Begues 12 26 17 57 48 82 77 92 109 125 99 113
Castellbisbal 34 33 40 55 92 81 111 109 138 136 159 136
Castelldefels 269 251 227 387 490 720 745 930 1.128 1.198 1.111 1.118
Cerdanyola del 
Vallès 204 172 186 246 423 752 764 862 929 881 909 806
Cervelló 9 11 16 26 62 62 88 114 145 116 98 122
102
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Nom Àmbit 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Corbera de 
Llobregat 44 54 57 88 102 301 335 303 353 318 266 238
Cornellà de 
Llobregat 585 577 654 664 858 1.000 1.230 1.440 1.497 1.426 1.279 1.299
Esplugues de 
Llobregat 378 389 392 446 456 636 635 643 726 692 599 614
Gavà 139 155 178 237 295 429 406 499 689 585 601 494
Hospitalet de 
Llobregat, l' 2.870 2.813 2.638 3.131 3.926 4.485 4.689 4.894 5.916 6.268 5.077 5.242
Molins de Rei 166 148 170 205 256 387 399 386 398 393 347 370
Montcada i 
Reixac 125 116 208 251 261 354 431 484 465 461 475 462
Montgat 94 73 89 112 133 155 154 188 195 203 196 159
Pallejà 15 31 33 69 52 73 66 66 109 130 108 97
Palma de 
Cervelló, la 0 0 2 5 16 59 75 67 62 64 68 68
Papiol, el 13 10 19 17 23 29 42 51 54 59 36 42
Prat de 
Llobregat, el 265 215 285 341 315 438 569 661 702 755 742 715
Ripollet 139 157 149 204 247 367 444 500 600 570 565 510
Sant Adrià de 
Besòs 156 154 185 210 313 360 359 381 479 493 497 446
Sant Andreu de 
la Barca 81 54 79 143 216 269 218 300 323 326 348 388
Sant Boi de 
Llobregat 223 264 327 417 582 718 877 1.067 1.337 1.227 1.097 1.047
Sant Climent 
de Llobregat 7 5 5 18 23 29 36 37 40 63 49 54
Sant Cugat del 
Vallès 487 602 530 935 1.258 1.352 1.473 1.540 1.696 1.663 1.587 1.513
Sant Feliu de 
Llobregat 194 202 223 332 384 424 615 619 678 690 597 613
Sant Joan 
Despí 205 226 221 244 315 365 407 406 615 531 502 431
Sant Just 
Desvern 161 179 156 198 226 279 270 482 315 348 344 298
Sant Vicenç 
dels Horts 74 84 112 150 195 229 216 315 304 306 270 278
Santa Coloma 
de Cervelló 21 20 25 42 44 42 69 84 78 89 81 73
Santa Coloma 
de Gramenet 752 714 794 965 1.287 1.328 1.510 1.874 1.965 2.302 1.934 1.858
Tiana 47 42 39 55 73 70 87 90 97 133 91 86
Torrelles de 
Llobregat 28 35 43 34 40 66 85 78 73 67 97 73
Viladecans 162 166 168 264 362 500 651 684 742 722 628 650
Ciutat Vella 2.398 2.443 2.386 2.701 3.189 3.808 3.996 4.167 4.447 4.343 4.182 4.484
Gràcia 2.488 2.512 2.514 2.937 3.390 3.937 4.039 4.220 4.536 4.521 4.192 4.049
103
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Nom Àmbit 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Horta-Guinardó 2.002 1.950 2.025 2.232 2.683 3.041 3.050 3.331 3.772 3.853 3.527 3.656
L'Eixample 5.741 5.587 5.818 6.407 7.457 8.541 8.617 9.275 9.909 9.347 8.538 8.457
Les Corts 896 813 889 995 1.121 1.394 1.488 1.528 1.876 1.892 1.814 1.847
Nou Barris 1.505 1.489 1.535 1.932 2.298 2.353 2.609 2.883 3.127 3.224 2.724 2.788
Sant Andreu 1.520 1.654 1.552 1.729 2.196 2.460 2.502 2.743 3.047 3.038 2.724 2.445
Sant Martí 2.477 2.545 2.437 2.872 3.361 3.798 3.909 4.296 4.839 4.928 4.473 4.510
Sants-Montjuïc 2.613 2.592 2.543 3.033 3.492 4.088 4.226 4.694 4.973 4.957 4.297 4.285
Sarrià-Sant 
Gervasi 2.342 2.390 2.463 2.576 2.990 3.453 3.720 3.910 4.293 4.308 4.152 4.107
Font: Secretaria d'Habitatge, a partir de les fiances dipositades a l’Incasòl
A.4.5. Nous contractes de lloguer. Barris de Barcelona. 2014-2016
Nom Àmbit 2014 2015 2016 Nom Àmbit 2014 2015 2016
Baró de Viver 28 25 18 el Raval 1.583 1.484 1.733
Can Baró 213 211 207 el Turó de la Peira 303 259 300
Can Peguera 33 11 18 Horta 444 427 505
Canyelles 39 21 38 Hostafrancs 489 454 435
Ciutat Meridiana 146 115 122 la Barceloneta 566 703 789
Diagonal Mar i el Front la Bordeta 372 307 268
Marítim del Poblenou 182 234 337
la Clota 8 12 15
el Baix Guinardó 601 605 609
la Dreta de l'Eixample 1.430 1.422 1.611
el Barri Gòtic 630 684 785
la Font de la Guatlla 263 202 263
el Besòs i el Maresme 347 273 251
la Font d'en Fargues 93 110 123
el Bon Pastor 159 173 159
la Guineueta 237 188 241
el Camp de l'Arpa del Clot 1.059 1.020 1.034
el Camp d'en Grassot i la Marina de Port 392 354 380
Gràcia Nova 937 941 903 la Marina del Prat Vermell - 
el Carmel 637 559 613 AEI Zona Franca
4 21 10
la Maternitat i Sant Ramon 501 517 549
el Clot 581 553 525
la Nova Esquerra de 
el Coll 174 162 198 l'Eixample 1.794 1.727 1.766
el Congrés i els Indians 284 240 237 l'Antiga Esquerra de 
l'Eixample 1.614 1.506 1.625
el Fort Pienc 910 806 870
la Prosperitat 491 463 473
el Guinardó 918 808 889
la Sagrada Família 1.461 1.456 1.485
el Parc i la Llacuna del 
Poblenou 305 269 309 la Sagrera 618 577 535
el Poble Sec - AEI Parc 
Montjuïc 1.109 1.009 1.150
la Salut 311 284 300
la Teixonera 242 254 311
el Poblenou 781 720 839
la Trinitat Nova 124 113 116
el Putxet i el Farró 938 1.016 1.004
104
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Nom Àmbit 2014 2015 2016 Nom Àmbit 2014 2015 2016
la Trinitat Vella 166 143 162 Sant Antoni 1.165 1.083 1.100
la Vall d'Hebron 49 62 77 Sant Genís dels Agudells 170 146 164
la Verneda i la Pau 317 328 303 Sant Gervasi - Galvany 1.340 1.265 1.395
la Vila de Gràcia 2.224 2.105 2.191 Sant Gervasi - la Bonanova 663 732 727
la Vila Olímpica del 153 165 173 Sant Martí de Provençals 362 349 377Poblenou
Sant Pere, Santa Caterina i 
les Corts 1.013 988 1.109 la Ribera 982 1.014 1.177
les Roquetes 272 248 264 Sants 1.230 1.068 1.170
les Tres Torres 309 297 330 Sants - Badal 666 634 609
Montbau 70 104 141 Sarrià 516 507 585
Navas 435 449 373 Torre Baró 28 21 29
Pedralbes 199 195 189 Vallbona 8 12 16
Porta 521 490 489 Vallcarca i els Penitents 394 417 459
Provençals del Poblenou 305 304 362 Vallvidrera, el Tibidabo i les 
Planes 44 52 66
Sant Andreu 1.038 934 961
Verdun 232 236 232
Vilapicina i la Torre Llobeta 446 395 450
 Font: Secretaria d'Habitatge, a partir de les fiances dipositades a l’Incasòl.
A.4.6. Transaccions de compravenda per mil habitants. Àmbits territorials, municipis de l’Àrea metropolitana de Barcelona. 2004-2016
Nom Àmbit 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Barcelona 13 14,6 14,5 8,7 5,9 5,9 7,8 4,9 5,8 5,9 8 8,4 10,3
Resta AMB 16,8 18,2 18,1 11,1 6 5,8 7,5 4,6 4,8 4,1 5,8 6,9 8,6
Total AMB 14,9 16,4 16,2 9,9 5,9 5,9 7,6 4,8 5,3 5 6,9 7,7 9,5
Resta demarcació 22 24,8 24,1 16,1 7,8 7 8 5,4 5,9 4,9 6,2 7,2 9,2
Total demarcació 17,7 19,7 19,4 12,4 6,7 6,3 7,8 5 5,6 5 6,6 7,5 9,3
Resta de Catalunya 27 33,8 32,7 24 12,6 10,5 10,7 8,5 9,2 8,4 9,3 10 11,8
Catalunya 20 23,3 22,8 15,5 8,3 7,4 8,6 6 6,5 5,9 7,3 8,1 10
Badalona 16,9 19,6 19,3 11,5 5,4 5,3 6,2 3,7 4,1 3,6 5,2 6,8 8,7
Badia del Vallès 6,6 18,2 18,3 7,4 4 2,9 6,2 8,4 4,2 4,1 3,7 6,4 5,7
Barberà del Vallès 23,5 29,7 28,9 18 10,1 8,6 10,1 5 5,7 5,5 6 6,5 8,7
Barcelona 13 14,6 14,5 8,7 5,9 5,9 7,8 4,9 5,8 5,9 8 8,4 10,3
Begues 16,1 21,2 20,4 12,5 7,1 4,8 11,2 4,2 3,8 2,6 6,2 7,5 10,2
Castellbisbal 18,8 17 16,3 8,6 4 3,9 4,5 1,5 2,9 2,4 4,8 5,3 5,9
Castelldefels 29,3 24,5 23,6 12,2 6,1 6,5 9,3 5,1 5,2 5,6 8 9,5 12,4
Cerdanyola del Vallès 15,3 18,8 18,5 8,9 4 4,4 5,4 2,7 3,2 2,9 5,4 6,2 8,2
105
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Nom Àmbit 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Cervelló 36,4 27,6 26,5 18,3 10,6 3,6 7,1 2,8 3,9 3,3 4,3 7,5 8,7
Corbera de Llobregat 20,4 26,7 25,1 14,9 8,3 3,8 6,6 3,6 3,1 3,8 4,5 7,2 10,1
Cornellà de Llobregat 16,8 15,3 15,2 8,5 5,2 6,7 8,6 4,4 4,1 3,9 6,2 7,1 7,9
Esplugues de Llobregat 10,3 12,3 12,3 7,2 3,5 6,9 6 4,3 6,9 5,4 4,4 6,2 8,9
Gavà 18,8 17,6 17,4 11 7,9 5,3 5,8 4,4 4,7 4,6 6,5 8 10
Hospitalet de Llobregat, l' 13,6 15 15,3 9,3 4,9 5,2 6,9 4,7 5 5,3 7,1 8 9,2
Molins de Rei 21,2 17,6 17,4 10,5 4,5 4,3 9,3 3,9 3,2 3,3 3,8 6,4 8,2
Montcada i Reixac 15,6 21,2 20,9 21,8 7,9 7 7,5 5,5 4,8 3 4,3 4,6 5,9
Montgat 35,7 30,1 29,1 14,7 6,9 14,4 9,1 5,9 9,3 6,5 10,8 8,1 8,4
Pallejà 14,6 21,2 20,5 8,7 5,4 7,2 6 7,2 4,5 2,9 5 7,3 6,8
Palma de Cervelló, la 29,5 15,1 14,7 10,6 7,9 4,9 4,3 2 1,7 4 2 3,4 7
Papiol, el 11,6 18,7 18,5 10,6 3,7 4,1 5,6 2,5 7 2 4,5 2,7 8,3
Prat de Llobregat, el 10,6 14,9 14,9 10,6 3,6 3,1 5,6 3 3,5 3,2 5,9 5,8 7,6
Ripollet 25,4 20,6 20,2 13,3 5,4 5 7,8 6,5 4,5 3,3 4 5,7 8
Sant Adrià de Besòs 17,2 14,8 14,9 16,1 10,9 5,1 10,1 6,6 12,6 5,7 5,4 5,8 7,5
Sant Andreu de la Barca 23 24,8 24,3 10,3 4,1 4,5 6,8 4,2 3,4 3,7 5,9 5,4 6,2
Sant Boi de Llobregat 19,7 18,8 18,8 10,4 6,1 4,4 6,4 4,2 4,9 3,9 4,9 6,2 8,8
Sant Climent de Llobregat 17,2 21,5 21 7,7 13,3 5 9,4 2 7,9 3,3 6,9 4,2 7,2
Sant Cugat del Vallès 18,2 19,8 18,9 16,6 16 13,2 13,2 5,8 7,4 5,9 8,2 8,2 10,2
Sant Feliu de Llobregat 13,3 15,3 15,2 7,9 6,1 4,7 7,9 8,3 5,6 3,2 6,5 7,6 10,3
Sant Joan Despí 14,9 14,4 14,2 9,5 3,3 3,1 9 5,9 3,7 2,2 3,9 7,2 7,1
Sant Just Desvern 9,1 12,3 12,3 13,9 4,2 5,6 6,5 13,1 7,3 5,5 12,1 8,2 8,7
Sant Vicenç dels Horts 16,2 18 17,8 11,3 6,3 3,7 5,2 3,8 3,7 2,2 4,1 6,4 7,5
Santa Coloma de Cervelló 25 22,5 21,5 8,1 4,2 4,4 6,1 2,1 5,3 3,3 4,1 4,4 7,1
Santa Coloma de 
Gramenet 13,4 18,6 18,5 10,7 4,6 4,3 6,2 4,1 3,3 2,9 4,3 5,5 7,4
Tiana 19,1 15,8 15,3 9,2 6,1 12,8 9,9 4,6 3,8 4,7 6,4 6,8 9,1
Torrelles de Llobregat 21 29,8 28,2 11,7 7,5 8,5 14,5 6,4 7,7 2,8 4,3 6,1 6,2
Viladecans 20,8 20,5 20,4 11,6 5,9 9,4 10 4,6 5 4,3 5 6,8 9
Font: Ministerio de Fomento, a partir del Consejo General del Notariado i Idescat.
A.4.7. Nous contractes de lloguer per mil habitants. Àmbits territorials, municipis de l’Àrea metropolitana de Barcelona i districtes de Barcelona. 
2004-2016
Nom Àmbit 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Barcelona 15,1 14,9 15,1 17 19,8 22,8 23,6 25,3 27,8 27,7 25,3 26,2
Resta AMB 6,1 6,2 6,5 8,2 10,2 12 13,3 14,8 16,7 16,9 15,1 14,8
106
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Nom Àmbit 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Total AMB 10,7 10,7 10,9 12,6 15 17,4 18,5 20,1 22,2 22,3 20,2 20,5
Resta demarcació 5,7 6,6 7,8 10,2 12,1 14,3 16,3 17,4 18,8 18,6 17,7 17,4
Total demarcació 8,7 9 9,6 11,6 13,8 16,1 17,6 19 20,8 20,7 19,2 19,2
Resta de Catalunya 4,3 4,9 6,1 8,8 11 13,6 15,2 16,5 17,4 17,7 18,1 18,3
Catalunya 7,6 8 8,7 10,9 13,1 15,5 17 18,3 19,9 19,9 18,9 19
Badalona 6,4 7,2 7,3 9,7 11,7 11,6 13,2 14,7 16,2 15,7 14,1 14,5
Badia del Vallès 0,1 0 0 0,3 0 0,2 1,7 1,4 2 2,1 2 2,6
Barberà del Vallès 4 4,7 6,4 7,7 9,1 8,1 13,3 13,7 13,2 12,3 11,5 11,6
Barcelona 15,1 14,9 15,1 17 19,8 22,8 23,6 25,3 27,8 27,7 25,3 26,2
Begues 2,2 4,6 2,9 9,4 7,7 12,9 12 14,1 16,5 18,9 14,8 16,8
Castellbisbal 3,1 2,9 3,5 4,7 7,7 6,6 9 8,8 11,2 10,9 12,9 11,1
Castelldefels 4,7 4,3 3,9 6,4 7,9 11,6 11,8 14,8 17,9 18,9 17,4 17,2
Cerdanyola del Vallès 3,6 3 3,2 4,2 7,2 12,9 13,1 14,9 16,1 15,3 15,8 14
Cervelló 1,2 1,4 2 3,2 7,4 7,2 10,2 13,2 16,6 13,2 11,1 13,8
Corbera de Llobregat 3,7 4,2 4,3 6,6 7,4 21,5 23,8 21,3 24,7 22,3 18,7 16,8
Cornellà de Llobregat 7 6,8 7,7 7,8 9,9 11,5 14,1 16,5 17,3 16,5 14,8 15,1
Esplugues de Llobregat 8,1 8,3 8,5 9,6 9,7 13,6 13,6 13,8 15,6 15 13,1 13,4
Gavà 3,1 3,5 4 5,2 6,4 9,2 8,8 10,7 14,9 12,6 13 10,7
Hospitalet de Llobregat, l' 11,3 11,3 10,5 12,3 15,3 17,3 18,3 19 23,3 24,7 20,1 20,6
Molins de Rei 7,2 6,3 7,2 8,6 10,6 16 16,2 15,6 16 15,6 13,8 14,6
Montcada i Reixac 3,9 3,6 6,5 7,7 7,8 10,5 12,6 14 13,3 13,4 13,8 13,3
Montgat 10,3 7,7 9,1 11,1 13 14,6 14,3 17,3 17,6 17,9 17 13,7
Pallejà 1,5 2,9 3,1 6,3 4,7 6,5 5,9 5,9 9,7 11,6 9,6 8,5
Palma de Cervelló, la 0 0 0,7 1,7 5,2 19,4 24,8 22,2 20,7 21,3 22,9 22,7
Papiol, el 3,5 2,7 5 4,4 5,9 7,4 10,7 12,7 13,4 14,7 8,8 10,3
Prat de Llobregat, el 4,2 3,4 4,5 5,4 5 6,9 9 10,5 11,1 12 11,8 11,3
Ripollet 4 4,4 4,2 5,6 6,7 9,9 11,9 13,4 16,1 15,3 15,1 13,5
Sant Adrià de Besòs 4,7 4,7 5,7 6,3 9,3 10,6 10,5 11 13,8 13,9 13,9 12,2
Sant Andreu de la Barca 3,3 2,1 3,1 5,4 8,2 10,1 8 11 11,8 12 12,7 14,1
Sant Boi de Llobregat 2,7 3,2 4,1 5,1 7,1 8,7 10,6 12,8 16 14,8 13,3 12,7
Sant Climent de 
Llobregat 2 1,4 1,4 4,9 6,1 7,6 9,2 9,5 10,2 16 12,2 13,4
Sant Cugat del Vallès 6,9 8,2 7,1 12,3 15,9 16,5 17,7 18,1 19,7 19,1 18,1 17
Sant Feliu de Llobregat 4,6 4,8 5,3 7,8 8,9 9,8 14,3 14,2 15,5 15,8 13,6 13,9
Sant Joan Despí 6,6 7,2 7 7,7 9,8 11,3 12,6 12,4 18,7 16,1 15,1 12,9
Sant Just Desvern 10,5 11,7 10,1 12,9 14,3 17,5 16,6 30,4 18,7 21,2 20,7 17,6
107
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Nom Àmbit 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Sant Vicenç dels Horts 2,8 3,1 4,1 5,5 7 8,2 7,7 11,2 10,8 10,9 9,6 9,9
Santa Coloma de 
Cervelló 3 2,7 3,3 5,5 5,7 5,4 8,7 10,5 9,7 11,1 10,1 9
Santa Coloma de 
Gramenet 6,4 6 6,8 8,2 10,8 11,1 12,5 15,5 16,4 19,4 16,5 15,9
Tiana 6,6 5,7 5,3 7,3 9,6 9 10,9 11 11,8 16 10,8 10,1
Torrelles de Llobregat 6,1 7,2 8,6 6,5 7,4 11,9 15 13,6 12,6 11,5 16,5 12,3
Viladecans 2,7 2,7 2,7 4,2 5,7 7,8 10,1 10,5 11,3 11 9,6 9,9
Ciutat Vella 21,5 21,6 21,4 24,2 29,7 36,4 38,6 39,9 43,0 43,1 41,8 44,8
Gràcia 20,7 20,7 20,9 24,1 27,5 32,0 33,2 34,6 37,5 37,6 34,8 33,5
Horta-Guinardó 11,8 11,5 12,0 13,1 15,7 17,8 18,0 19,7 22,5 23,1 21,2 21,9
L'Eixample 21,9 21,0 22,2 24,1 27,9 32,1 32,6 34,9 37,4 35,5 32,4 32,0
Les Corts 10,8 9,8 10,9 12,1 13,5 16,8 18,1 18,5 23,0 23,3 22,2 22,6
Nou Barris 9,1 9,0 9,3 11,5 13,7 14,0 15,6 17,2 18,9 19,6 16,5 16,9
Sant Andreu 10,7 11,5 10,8 11,9 15,0 16,8 17,0 18,6 20,7 20,8 18,6 16,7
Sant Martí 11,2 11,4 10,9 12,7 14,7 16,5 16,9 18,4 20,8 21,2 19,1 19,3
Sants-Montjuïc 14,7 14,4 14,2 16,7 19,1 22,3 23,1 25,5 27,2 27,4 23,8 23,7
Sarrià-Sant Gervasi 16,7 16,9 17,5 18,1 20,8 23,9 25,7 26,9 29,6 29,6 28,3 27,7
Font: Secretaria d'Habitatge, a partir de les fiances dipositades a l’Incasòl i Idescat.  
A.4.8. Nous contractes de lloguer per mil habitants. Barris de Barcelona. 2004-2016
Barri de Barcelona 2014 2015 2016 Barri de Barcelona 2014 2015 2016
Baró de Viver  11,3 10,1 7,2 el Clot  21,5 20,5 19,5
Can Baró  24,0 23,9 23,1 el Coll  24,2 22,0 26,8
Can Peguera  14,6 4,8 8,0 el Congrés i els Indians  20,4 17,1 16,9
Canyelles  5,6 3,0 5,5 el Fort Pienc  28,9 25,6 27,5
Ciutat Meridiana  14,4 11,2 12,2 el Guinardó  25,8 22,6 24,6
Diagonal Mar i el Front Marítim 13,8 17,5 25,2 el Parc i la Llacuna del Poblenou 20,9 18,3 20,8del Pob. 
el Poble Sec - AEI Parc Montjuïc  
el Baix Guinardó  27,5 25,1 28,723,5 23,8 23,8
el Poblenou  
el Barri Gòtic  23,7 21,5 25,040,0 44,2 50,3
el Putxet i el Farró  
el Besòs i el Maresme  32,2 34,9 34,215,2 12,0 11,0
el Raval  
el Bon Pastor  33,3 31,5 36,812,5 13,8 12,6
el Turó de la Peira  
el Camp de l'Arpa del Clot  19,6 16,8 19,528,0 26,7 27,1
Horta  
el Camp d'en Grassot i Gràcia 16,7 16,1 19,0
Nova  27,5 27,7 26,4 Hostafrancs  31,2 28,8 27,4
el Carmel  20,1 17,8 19,6 la Barceloneta  37,5 46,8 52,5
108
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Barri de Barcelona 2014 2015 2016 Barri de Barcelona 2014 2015 2016
la Bordeta  20,2 16,7 14,5 les Roquetes  17,5 16,1 17,1
la Clota  15,4 22,1 25,7 les Tres Torres  19,1 18,0 20,0
la Dreta de l'Eixample  33,0 32,6 36,9 Montbau  13,9 20,6 27,9
la Font de la Guatlla  25,5 19,5 25,5 Navas  20,0 20,4 16,9
la Font d'en Fargues  9,9 11,7 13,1 Pedralbes  17,1 16,6 15,9
la Guineueta  15,7 12,5 16,0 Porta  21,5 20,2 19,9
la Marina de Port  13,0 11,7 12,5 Provençals del Poblenou  15,2 15,1 17,8
la Marina del Prat Vermell - AEI 3,5 18,7 8,7 Sant Andreu  18,4 16,5 17,0Zona F.
Sant Antoni  
la Maternitat i Sant Ramon  30,6 28,5 28,821,3 21,7 23,0
Sant Genís dels Agudells  
la Nova Esquerra de l'Eixample  24,7 21,6 24,431,1 29,9 30,6
Sant Gervasi - Galvany  
la Prosperitat  28,8 27,1 29,618,8 17,8 18,1
Sant Gervasi - la Bonanova  
la Sagrada Família  26,6 29,0 28,328,5 28,5 28,9
Sant Martí de Provençals  
la Sagrera  14,0 13,4 14,521,6 20,0 18,6
Sant Pere, Santa Caterina i la 
la Salut  23,6 21,5 22,9 Ribera  43,9 45,2 52,8
la Teixonera  21,2 22,4 27,6 Sants - Badal  27,6 26,4 25,5
la Trinitat Nova  16,8 15,4 16,0 Sants  30,1 26,2 28,7
la Trinitat Vella  16,2 14,2 16,1 Sarrià  21,0 20,6 23,6
la Vall d'Hebron  8,9 11,3 13,5 Torre Baró  11,0 7,7 10,4
la Verneda i la Pau  11,0 11,4 10,6 Vallbona  6,1 9,0 11,8
la Vila de Gràcia  44,1 41,8 43,3 Vallcarca i els Penitents  25,6 26,9 29,4
la Vila Olímpica del Poblenou  16,3 17,7 18,5 Vallvidrera, el Tibidabo i les 
Planes  9,7 11,3 14,2
l'Antiga Esquerra de l'Eixample  38,7 36,1 38,8 Verdun  19,1 19,3 18,9
les Corts  22,0 21,5 24,1 Vilapicina i la Torre Llobeta  17,6 15,5 17,6
 Font: Secretaria d'Habitatge, a partir de les fiances dipositades a l’Incasòl i Idescat.   
A.4.9 Variació del preu mitjà de l’habitatge. Lloguer. Per àmbits territorials, municipis de l’Àrea metropolitana de Barcelona i districtes de 
Barcelona. 3r trimestre 2014 - 3r trimestre de 2017
Àmbit Variació Àmbit Variació
Barcelona 28,7% Badia del Vallès sd
Resta AMB 24,3% Barberà del Vallès 25,8%
AMB 28,3% Barcelona 28,7%
Total demarcació 26,4% Begues 33,4%
Castellbisbal 12,1%
Badalona 24,0% Castelldefels 14,9%
109
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Àmbit Variació Àmbit Variació
Cerdanyola del Vallès 15,3% Sant Feliu de Llobregat 34,3%
Cervelló 21,3% Sant Joan Despí 20,0%
Corbera de Llobregat 15,3% Sant Just Desvern 20,7%
Cornellà de Llobregat 25,3% Sant Vicenç dels Horts 20,6%
Esplugues de Llobregat 15,5% Santa Coloma de Cervelló 4,2%
Gavà 21,8% Santa Coloma de Gramenet 19,7%
Hospitalet de Llobregat, l' 23,0% Tiana 53,9%
Molins de Rei 23,8% Torrelles de Llobregat sd
Montcada i Reixac 16,2% Viladecans 22,0%
Montgat 24,1%
Pallejà 21,6% Ciutat Vella 31,2%
Palma de Cervelló, la sd Eixample 27,9%
Papiol, el sd Sants-Montjuïc 30,8%
Prat de Llobregat, el 15,9% Les Corts 26,0%
Ripollet 15,2% Sarrià-Sant Gervasi 28,6%
Sant Adrià de Besòs 18,1% Gràcia 26,9%
Sant Andreu de la Barca 25,2% Horta-Guinardó 28,4%
Sant Boi de Llobregat 23,1% Nou Barris 28,9%
Sant Climent de Llobregat sd Sant Andreu 25,9%
Sant Cugat del Vallès 32,6% Sant Martí 33,8%
 Font: Secretaria d'Habitatge, a partir de les fiances dipositades a l’Incasòl
A.4.10. Variació del preu mitjà de l’habitatge. Lloguer. Barris de Barcelona. 3r trimestre 2014 - 3r trimestre de 2017
Barris Variació Barris Variació
el Raval  32,7% el Poble Sec - AEI Parc Montjuïc  30,8%
el Barri Gòtic  30,1% la Marina del Prat Vermell - AEI Zona Franca sd
la Barceloneta  31,0% la Marina de Port  31,2%
Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera  32,6% la Font de la Guatlla  29,6%
el Fort Pienc  29,7% Hostafrancs  28,4%
la Sagrada Família  30,0% la Bordeta  42,9%
la Dreta de l'Eixample  26,2% Sants - Badal  26,5%
l'Antiga Esquerra de l'Eixample  26,3% Sants  30,0%
la Nova Esquerra de l'Eixample  27,2% les Corts  28,9%
Sant Antoni  29,2% la Maternitat i Sant Ramon  26,3%
110
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Barris Variació Barris Variació
Pedralbes  25,0% Can Peguera  sd
Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes  37,6% la Guineueta  2,9%
Sarrià  26,2% Canyelles  31,7%
les Tres Torres  26,8% les Roquetes  26,2%
Sant Gervasi - la Bonanova  37,4% Verdun  22,4%
Sant Gervasi - Galvany  27,7% la Prosperitat  30,5%
el Putxet i el Farró  25,6% la Trinitat Nova  29,2%
Vallcarca i els Penitents  42,0% Torre Baró  sd
el Coll  48,8% Ciutat Meridiana  13,6%
la Salut  17,5% Vallbona  sd
la Vila de Gràcia  25,5% la Trinitat Vella  27,0%
el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova  23,7% Baró de Viver  sd
el Baix Guinardó  31,2% el Bon Pastor  29,7%
Can Baró  30,2% Sant Andreu  25,5%
el Guinardó  26,4% la Sagrera  21,4%
la Font d'en Fargues  31,2% el Congrés i els Indians  27,6%
el Carmel  22,3% Navas  24,4%
la Teixonera  37,0% el Camp de l'Arpa del Clot  31,9%
Sant Genís dels Agudells  31,5% el Clot  27,6%
Montbau  29,5% el Parc i la Llacuna del Poblenou  22,3%
la Vall d'Hebron  12,7% la Vila Olímpica del Poblenou  6,1%
la Clota  sd el Poblenou  40,7%
Horta  25,2% Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou 22,0%
Vilapicina i la Torre Llobeta  32,3% el Besòs i el Maresme  47,6%
Porta  28,3% Provençals del Poblenou  48,2%
el Turó de la Peira  33,6% Sant Martí de Provençals  26,3%
la Verneda i la Pau  24,9%
Font: Secretaria d'Habitatge, a partir de les fiances dipositades a l’Incasòl
A.4.10. Variació del preu mitjà de l’habitatge. Segona mà. Per àmbits territorials, municipis de l’Àrea metropolitana de Barcelona i districtes de 
Barcelona. 3r trimestre de 2014 - 3r trimestre 2017
Àmbit Variació Àmbit Variació
Barcelona 43,1% Badalona 13,8%
Resta AMB 23,1% Badia del Vallès sd
AMB 30,6% Barberà del Vallès 41,2%
Total demarcació 19,1% Barcelona 43,1%
Begues 11,7%
111
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Àmbit Variació Àmbit Variació
Castellbisbal 30,9% Sant Cugat del Vallès 27,9%
Castelldefels 41,0% Sant Feliu de Llobregat 31,8%
Cerdanyola del Vallès 26,5% Sant Joan Despí 22,3%
Cervelló -10,3% Sant Just Desvern 59,2%
Corbera de Llobregat 22,3% Sant Vicenç dels Horts 14,8%
Cornellà de Llobregat 18,0% Santa Coloma de Cervelló 0,0%
Esplugues de Llobregat 23,7% Santa Coloma de Gramenet 6,5%
Gavà 18,7% Tiana 21,9%
Hospitalet de Llobregat, l' sd Torrelles de Llobregat -3,5%
Molins de Rei 14,9% Viladecans 25,2%
Montcada i Reixac 2,7%
Montgat 13,1% Ciutat Vella 64,7%
Pallejà 21,4% Eixample 52,8%
Palma de Cervelló, la sd Sants-Montjuïc 134,1%
Papiol, el sd Les Corts 32,1%
Prat de Llobregat, el sd Sarrià-Sant Gervasi 61,6%
Ripollet 66,2% Gràcia 62,9%
Sant Adrià de Besòs 39,7% Horta-Guinardó 36,8%
Sant Andreu de la Barca 29,3% Nou Barris 31,8%
Sant Boi de Llobregat 31,5% Sant Andreu 38,7%
Sant Climent de Llobregat sd Sant Martí 17,9%
Font: Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana
A.4.11. Variació del preu mitjà de l’habitatge. Segona mà. Barris de Barcelona. 3r trimestre 2014 - 3r trimestre de 2017
Barri Variació Barri Variació
el Raval  86,5% el Poble Sec - AEI Parc Montjuïc  134,5%
el Barri Gòtic  53,2% la Marina del Prat Vermell - AEI Zona Franca  sd
la Barceloneta  40,0% la Marina de Port  51,6%
Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera  61,3% la Font de la Guatlla  41,2%
el Fort Pienc  43,7% Hostafrancs  125,5%
la Sagrada Família  100,1% la Bordeta  36,2%
la Dreta de l'Eixample  61,3% Sants - Badal  136,0%
l'Antiga Esquerra de l'Eixample  33,7% Sants  353,3%
la Nova Esquerra de l'Eixample  29,2% les Corts  46,0%
Sant Antoni  22,1% la Maternitat i Sant Ramon  23,2%
112
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Barri Variació Barri Variació
Pedralbes  8,4% la Guineueta  5,8%
Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes  2,5% Canyelles  -2,1%
Sarrià  49,4% les Roquetes  42,9%
les Tres Torres  76,9% Verdun  46,5%
Sant Gervasi - la Bonanova  58,0% la Prosperitat  19,9%
Sant Gervasi - Galvany  68,9% la Trinitat Nova  34,8%
el Putxet i el Farró  83,4% Torre Baró  sd
Vallcarca i els Penitents  175,3% Ciutat Meridiana  96,0%
el Coll  51,1% Vallbona  sd
la Salut  53,3% la Trinitat Vella  19,0%
la Vila de Gràcia  38,9% Baró de Viver  sd
el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova  70,4% el Bon Pastor  23,3%
el Baix Guinardó  40,6% Sant Andreu  53,0%
Can Baró  19,8% la Sagrera  38,7%
el Guinardó  33,9% el Congrés i els Indians  28,1%
la Font d'en Fargues  64,4% Navas  50,4%
el Carmel  41,7% el Camp de l'Arpa del Clot  37,3%
la Teixonera  sd el Clot  18,2%
Sant Genís dels Agudells  183,5% el Parc i la Llacuna del Poblenou  33,2%
Montbau  0,4% la Vila Olímpica del Poblenou  sd
la Vall d'Hebron  44,4% el Poblenou  47,0%
la Clota  sd Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou  -25,6%
Horta  62,7% el Besòs i el Maresme  54,6%
Vilapicina i la Torre Llobeta  33,7% Provençals del Poblenou  sd
Porta  58,9% Sant Martí de Provençals  -7,4%
el Turó de la Peira  79,3% la Verneda i la Pau  49,4%
Can Peguera  sd
Font: Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana
A.4.12. Preu mitjà de l’habitatge. Obra nova. Per àmbits territorials, municipis de l’Àrea metropolitana i districtes de Barcelona. Primer trimestre 
2014-Segon trimestre de 2017 (en €/m2 construït)
2014 2014 2014 2014 2015 2015 2015 2015 2016 2016 2016 2016 2017 2017
Nom Àmbit 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T
                                          
Barcelona 3.050,3 2.997,4 3.319,7 3.171,3 2.893,5 3.031,6 3.371,6 3.850,6 3.887,9 3.725,4 3.981,2 3.802,3 3.825,3 4.488,3 
                                          
Resta AMB 2.013,8 2.353,7 2.243,3 2.055,1 1.961,8 2.077,6 1.981,7 2.316,2 2.124,0 2.080,0 2.291,0 2.078,6 2.059,6 2.204,2 
113
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
2014 2014 2014 2014 2015 2015 2015 2015 2016 2016 2016 2016 2017 2017
                                          
AMB 2.415,3 2.578,4 2.395,7 2.520,8 2.358,7 2.481,7 2.666,8 3.037,0 2.971,0 2.740,0 2.897,0 2.809,0 2.840,2 3.001,6 
Resta                                           
demarcació 1.526,0 1.374,8 1.280,1 1.327,8 1.328,4 1.305,4 1.391,4 1.449,9 1.219,7 1.293,6 1.372,1 1.238,9 1.407,5 1.284,7 
Total                                           
demarcació 1.816,9 1.942,0 1.916,5 1.823,2 1.941,6 1.841,1 1.975,8 2.285,2 2.167,4 2.114,5 2.252,3 2.118,7 1.963,5 1.983,7 
                                          
Resta Catalunya 1.319,6 1.310,6 1.312,6 1.230,0 1.270,7 1.276,7 1.347,5 1.363,4 1.259,7 1.178,1 1.310,0 1.314,9 1.271,2 1.586,6 
                                          
Catalunya 1.628,8 1.670,5 1.686,9 1.590,3 1.731,3 1.629,4 1.724,1 1.987,9 1.916,3 1.824,5 1.981,3 1.843,5 1.963,5 1.983,7 
                                          
Badalona 2.248,7 3.005,1 2.452,0 1.840,3 1.875,8 2.003,3 1.850,1 2.185,2 2.411,3 1.978,7 2.085,8 1.854,3 2.026,9 2.002,4 
Badia del Vallès  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D. 
Barberà del                                             
Vallès 742,6  1.804,7 1.914,6 1.579,6 1.686,0 1.687,3 1.910,1 1.783,5 1.931,2 1.848,0 1.292,8 2.213,9 1.697,0 2.209,4 
                                          
Barcelona 3.050,3 2.997,4 3.319,7 3.171,3 2.893,5 3.031,6 3.371,6 3.850,6 3.887,9 3.725,4 3.981,2 3.802,3 3.825,3 4.488,3 
      
Begues  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D. 1.752,8 1.727,4 
   
Castellbisbal  N.D.  N.D.  N.D.  N.D. 1.214,7  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D. 
            
Castelldefels  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D. 4.420,9 4.230,0  N.D. 3.385,8 3.893,4  N.D. 
Cerdanyola del                            
Vallès 1.673,4 1.576,8 2.645,5  N.D. 1.975,1 1.659,0 1.925,4  N.D. 2.211,4 2.629,9  N.D.  N.D. 4.446,2 
                                           
Cervelló 1.078,5 928,6  1.127,0 831,8  1.385,2 1.480,7 1.419,1  N.D. 2.013,5 1.056,6 1.541,1 1.084,1 1.270,8 1.404,2 
Corbera de                                            
Llobregat 1.459,4 1.176,8 1.688,8  N.D. 1.213,6 679,0  1.870,8 1.197,6 1.592,8 969,7  1.327,4 1.473,5 1.379,2 1.337,8 
Cornellà de 
Llobregat  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D. 
Esplugues de                        
Llobregat 2.677,5  N.D.  N.D. 2.396,6  N.D. 850,2   N.D. 2.487,8 3.202,7 3.494,5 3.386,1  N.D.  N.D. 
                                          
Gavà 2.462,9 1.989,9 2.503,5 3.907,5 1.815,6 1.870,6 2.614,5 2.271,3 1.431,6 3.067,9 1.890,2 1.943,1 2.535,2 2.017,5 
Hospitalet de                                        
Llobregat, l' 2.193,4 2.292,5  N.D. 1.838,4 1.902,3 1.885,6 2.428,5 2.149,9 1.799,5 2.058,1 2.460,0 1.989,8 1.598,0 2.292,6 
                                       
Molins de Rei 1.817,2 1.689,8  N.D. 1.433,1 1.395,1 1.392,3 2.508,5 2.506,3 1.766,1 1.568,5 2.019,4 1.495,5 2.087,2 2.628,2 
Montcada i                                           
Reixac 1.361,6 1.557,9 1.377,3 1.842,3 1.536,3 1.447,2 1.722,3 1.544,1 1.578,1 1.142,3 1.324,1 1.589,7 1.232,5 1.357,1 
      
Montgat  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D. 2.403,1 2.816,9  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D. 
                              
Pallejà 1.357,2 1.782,9 1.933,5  N.D. 2.132,3  N.D. 1.692,2 1.207,6 1.689,6 1.564,7  N.D. 1.670,4 2.125,2 
Prat de                      
Llobregat, el 2.246,0 2.348,0  N.D. 2.133,3 2.175,5  N.D.  N.D.  N.D.  N.D. 2.436,1 2.351,6 2.273,3  N.D. 
                                       
Ripollet 1.918,6 2.313,9 1.522,2 1.927,4 1.812,4 2.087,8 1.124,1 1.540,1 1.695,3 1.713,2 1.512,6  N.D. 1.953,5 1.483,8 
Sant Adrià de    
Besòs  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D. 2.490,8 
Sant Andreu de       
la Barca  N.D.  N.D. 1.643,4 1.198,6  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D. 
Sant Boi de                                        
Llobregat 1.896,5 1.548,9 2.105,3 2.041,2 1.593,1 1.510,2 2.100,5  N.D. 1.864,2 1.895,6 2.274,5 1.902,3 2.028,1 1.855,7 
114
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
2014 2014 2014 2014 2015 2015 2015 2015 2016 2016 2016 2016 2017 2017
Sant Cugat del                                           
Vallès 2.428,7 2.498,2 2.485,7 2.488,2 2.440,8 2.769,9 1.917,1 2.652,2 2.437,5 2.445,6 2.842,7 2.591,7 2.961,6 2.938,4 
Sant Feliu de                                           
Llobregat 1.829,1 2.274,1 2.190,9 2.280,0 2.191,7 2.224,0 1.604,0 2.192,2 2.295,1 2.214,1 2.406,6 2.406,5 2.462,5 2.450,8 
                                       
Sant Joan Despí  N.D. 2.079,0 2.036,2 2.244,1 1.989,9 2.823,7 1.831,8 2.100,5 1.937,8 2.693,5 2.188,7 2.166,9 2.097,2 2.387,3 
Sant Just                            
Desvern 3.043,7  N.D. 2.892,8 2.360,4 2.184,1 2.414,1 2.875,4  N.D. 2.487,3  N.D. 2.648,6  N.D.  N.D. 4.615,3 
Sant Vicenç dels                                           
Horts 1.740,0 1.756,6 1.439,5 1.698,1 1.129,1 1.771,6 1.509,6 1.161,3 2.027,3 1.311,8 1.400,3 1.593,0 1.457,2 1.698,2 
Santa Coloma    
de Cervelló  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D. 2.103,0  N.D.  N.D.  N.D. 
Santa Coloma          
de Gramenet 1.303,6  N.D. 2.881,4 2.971,1  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D.  N.D. 
                           
Tiana 3.594,4  N.D. 2.733,9 2.481,3 2.398,5  N.D. 2.251,2 2.992,2 2.838,3 2.263,7 3.511,8  N.D.  N.D. 
Torrelles de                
Llobregat  N.D. 1.396,5  N.D.  N.D. 1.209,3  N.D.  N.D.  N.D. 1.328,1  N.D.  N.D. 1.962,9  N.D. 1.704,0 
            
Viladecans  N.D.  N.D.  N.D. 1.716,9 1.678,4  N.D.  N.D.  N.D. 1.845,9 1.925,0 
                                          
Ciutat Vella 3.987,3 2.893,1 4.049,6 2.937,2 3.172,2 3.313,6 6.169,2 3.217,5 4.803,1 4.844,1 3.567,8 5.592,4 3.809,6 6.293,8 
                                          
Eixample 3.962,6 4.690,6 4.386,4 3.358,0 4.080,4 4.293,7 4.853,0 4.335,4 4.112,8 3.833,0 4.658,6 5.894,5 4.494,6 5.751,4 
                                    
Sants-Montjuïc 3.057,4 2.859,0 3.133,6 2.077,9 2.013,9 2.832,0 2.574,4 2.669,6 2.386,6 3.579,3 2.898,3 3.688,0 
                                       
Les Corts 3.034,0 4.265,3 4.008,7 2.903,1 3.953,7 6.148,5 6.307,8 5.536,7 4.026,0 5.197,2 4.580,5 7.656,0 7.193,3 
Sarrià-Sant                                           
Gervasi 3.289,2 3.850,8 4.848,0 3.936,4 3.830,2 3.552,8 3.577,7 4.794,9 4.386,3 5.231,3 5.306,8 4.013,6 4.229,0 4.438,4 
                                          
Gràcia 2.546,1 3.042,2 2.611,5 3.601,1 3.177,4 2.661,1 2.190,4 4.220,5 2.944,4 3.540,9 3.786,8 3.323,1 4.081,0 2.991,4 
                                          
Horta-Guinardó 1.618,2 1.722,2 1.636,8 2.035,3 1.776,5 2.026,7 1.979,7 1.918,8 2.250,8 1.813,6 3.004,3 2.729,2 2.977,1 2.296,3 
         
Nou Barris 1.464,0 1.582,4 2.848,5 
                              
Sant Andreu 2.831,5 2.109,0 1.714,7 1.762,6 1.464,5 1.575,3 2.575,6 2.827,8 2.622,9 3.063,6 
                                          
Sant Martí 2.961,2 2.523,8 2.724,2 2.672,3 2.537,6 2.888,5 3.239,8 3.687,1 3.728,4 3.254,9 4.523,1 3.869,9 3.157,6 3.197,3 
Font: Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana
115
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
A.4.13. Preu mitjà de l’habitatge. Segona mà. Per àmbits territorials, municipis de l’Àrea metropolitana i districtes de Barcelona. Primer 
trimestre 2014-Segon trimestre de 2017 (en €/m2 construït)
2014 2014 2014 2014 2015 2015 2015 2015 2016 2016 2016 2016 2017 2017
Nom Àmbit 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T
Barcelona 2.641,50 2.705,20 2.720,20 2.757,60 2.883,00 2.953,20 2.925,60 2.990,00 3.046,20 3.148,00 3.239,10 3.221,60 3.498,70 3.571,44
Resta AMB 1.772,80 1.714,40 1.794,00 1.671,60 1.750,40 1.847,20 1.874,30 1.852,20 1.851,00 1.908,00 1.936,00 1.976,00 2.002,00 2.086
AMB 2.320,00 2.372,20 2.208,60 2.325,80 2.444,50 2.503,70 2.438,30 2.462,40 2.525,00 2.596,00 2.657,00 2.660,00 2.842,60 2.912
Resta demarcació 1.367,78 1.335,27 1.367,19 1.358,02 1.362,60 1.402,44 1.443,71 1.387,47 1.397,11 1.475,94 1.450,60 1.500,09 1.559,94 1.545,42
Total demarcació 1.935,9 1.950,4 1.917,6 1.859,6 1.952,3 1.981,6 1.986,2 1.928,8 1963,29 2042,48 2051,39 2082,37 2.169,7 2.224,0
Resta Catalunya 1.444,5 1.456,4 1.249,4 1.450,3 1.405,2 1.425,1 1.455,2 1.426,5 1.377 1.391 1.404,6 1.428,3 1.409 1.414,6
Catalunya 1.758,2 1.792,9 1.761,6 1.718,2 1.770,1 1.796,5 1.811,9 1.760,6 1773,63 1850,27 1846,57 1880,17 1.866,8 1.976,1
Badalona 1.691,60 1.584,70 1.616,00 1.450,50 1.537,40 1.613,80 1.759,60 1.626,20 1.615,60 1.671,60 1.670,30 1.703,20 1.718,70 1.872,0
Badia del Vallès N.D. 1.206,90 N.D. 873,6 622,7 628,6 551,7 N.D. 574,7 886,9 662,5 600,3 798,3 1.059,4
Barberà del Vallès 1.260,30 1.384,90 1.214,60 1.336,00 1.398,10 1.209,70 1.354,60 1.334,70 1.262,20 1.505,70 1.662,20 1.599,60 1.527,70 1.505,0
Barcelona 2.641,50 2.705,20 2.720,20 2.757,60 2.883,00 2.953,20 2.925,60 2.990,00 3.046,20 3.148,00 3.239,10 3.221,60 3.498,70 3.571,4
Begues 1.526,50 1.591,00 1.434,00 1.565,50 1.524,90 1.644,60 1.542,70 1.521,30 1.453,80 2.029,00 1.725,40 2.096,10 1.783,20 1.630,6
Castellbisbal 1.153,80 1.090,60 1.265,20 1.461,30 1.382,20 1.686,40 1.439,00 1.399,30 1.548,60 1.535,30 1.352,80 1.459,40 2.814,20 1.469,5
Castelldefels 2.616,50 2.447,10 2.213,00 2.315,90 2.323,20 2.446,90 2.619,90 2.524,30 2.720,20 2.684,30 2.849,30 3.116,20 2.728,30 3.105,7
Cerdanyola del Vallès 2.234,00 1.596,80 1.876,60 1.463,50 1.730,60 1.826,30 2.048,40 2.096,90 2.003,50 2.129,50 2.110,20 2.079,00 2.049,70 2.196,7
Cervelló 1.829,30 1.671,20 1.839,00 1.128,60 1.042,10 2.063,90 1.138,80 1.549,40 1.283,40 1.490,10 1.443,70 1.603,10 1.524,10 1.397,3
Corbera de Llobregat 1.589,90 1.017,60 1.307,10 916,4 1.128,30 1.527,60 1.271,20 1.019,50 1.162,50 1.300,20 1.378,30 1.437,70 1.445,60 1.298,4
Cornellà de Llobregat 1.595,70 1.406,20 1.819,70 1.755,30 1.538,10 1.859,70 2.037,80 2.079,50 2.023,60 2.272,70 2.013,70 2.185,60 2.265,90 2.203,0
Esplugues de 1.957,00 2.242,30 2.178,00 1.957,40 1.992,70 2.232,50 2.152,90 2.350,60 2.094,40 2.234,90 2.381,60 1.731,70 2.332,80 2.562,2
Llobregat
Gavà 2.341,20 2.438,60 2.262,90 2.506,50 2.408,20 2.338,40 2.321,20 2.342,10 2.151,60 2.429,80 2.156,20 2.757,40 2.427,40 2.434,7
Hospitalet de 1.462,90 1.460,90 N.D. 1.361,40 1.518,50 1.743,30 1.523,20 1.543,90 1.687,20 1.616,10 1.616,00 1.622,00 1.746,70 1.831,6
Llobregat, l'
Molins de Rei 1.511,60 1.903,90 1.835,20 1.445,30 2.017,90 1.555,90 1.874,80 1.725,40 1.855,80 2.192,10 2.056,80 1.809,80 2.275,40 2.021,0
Montcada i Reixac 1.020,10 831,8 1.398,60 1.031,90 1.264,10 1.286,00 1.154,80 1.021,10 1.317,60 1.286,90 1.525,40 1.289,20 1.273,90 1.395,0
Montgat 1.489,00 1.561,40 2.269,40 1.896,00 1.911,30 2.078,60 2.747,40 1.828,60 2.136,40 1.982,00 2.183,20 2.366,90 2.370,00 2.103,7
Pallejà 1.660,70 1.502,00 1.494,40 1.444,70 1.616,90 1.896,90 1.620,70 1.394,40 1.572,10 2.029,80 1.982,00 1.715,00 1.739,50 1.922,0
Prat de Llobregat, el 1.479,10 1.471,40 N.D. 1.507,60 2.047,90 2.037,80 1.743,60 2.011,80 1.857,60 1.846,50 1.961,90 1.829,00 1.941,30 2.054,6
Ripollet 1.560,80 1.551,70 1.202,70 1.459,10 1.534,90 1.528,40 1.519,70 1.482,30 1.758,70 1.581,90 1.714,90 1.871,10 2.069,50 1.891,9
Sant Adrià de Besòs 2.057,40 2.062,20 1.562,90 1.737,40 2.144,10 1.991,00 1.876,20 1.848,70 1.691,30 1.774,70 1.837,10 2.079,70 1.889,80 2.074,3
Sant Andreu de la 1.379,90 1.353,80 1.450,10 1.246,60 1.275,20 1.479,90 1.372,60 1.558,00 1.512,70 1.607,50 1.640,80 1.634,90 1.599,60 1.630,8
Barca
Sant Boi de Llobregat 1.612,00 1.778,80 1.575,60 1.812,80 1.518,10 1.637,00 1.742,60 1.836,90 1.743,40 1.808,00 1.889,40 1.795,40 1.994,60 1.987,3
Sant Cugat del Vallès 2.553,60 2.612,90 2.739,70 2.663,50 2.546,50 2.444,70 2.928,60 3.014,00 2.909,70 3.060,00 3.125,20 3.213,60 3.272,40 3.178,2
Sant Feliu de Llobregat 1.848,90 1.809,30 1.757,00 1.812,70 1.579,40 1.760,00 1.941,60 1.751,30 1.678,00 1.901,90 2.112,40 2.153,80 2.112,10 2.181,7
Sant Joan Despí 2.159,40 2.154,50 2.145,90 2.014,10 2.006,40 2.322,60 2.042,00 2.302,20 2.694,40 2.241,50 2.563,60 2.147,00 2.362,80 2.383,9
116
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
2014 2014 2014 2014 2015 2015 2015 2015 2016 2016 2016 2016 2017 2017
Sant Just Desvern 2.009,40 2.280,30 2.095,20 3.426,70 2.548,60 2.768,90 3.013,30 2.383,90 2.622,50 2.363,80 2.869,50 2.343,60 4.199,30 3.592,4
Sant Vicenç dels Horts 1.586,40 1.488,30 1.612,00 1.412,00 1.351,20 1.711,40 1.602,50 1.385,40 1.490,20 1.639,00 1.679,30 1.535,20 1.707,60 1.719,0
Santa Coloma de N.D. 1.752,40 2.019,00 1.549,50 2.071,40 2.016,80 1.731,90 1.827,10 2.550,20 1.483,80 1.754,50 1.471,20 1.898,00 1.853,8
Cervelló
Santa Coloma de 1.511,60 1.581,90 1.545,10 1.414,20 1.594,10 1.540,10 1.507,10 1.420,50 1.353,60 1.471,10 1.554,90 1.499,60 1.628,90 1.700,7
Gramenet
Tiana N.D. 2.318,30 2.153,20 2.966,60 1.847,80 1.994,10 1.982,40 2.038,60 1.765,40 2.124,70 2.252,30 2.357,60 2.287,60 2.854,3
Torrelles de Llobregat N.D. N.D. 1.579,80 1.321,50 942,4 1.362,10 1.477,60 1.385,10 1.866,60 1.890,50 1.681,70 961,2 1.955,50 1.292,9
Viladecans 1.679,50 1.656,50 1.742,10 1.622,80 1.638,60 1.711,10 1.672,70 1.802,20 1.821,10 1.849,20 1.902,90 2.002,20 1.959,90 2.083,4
Ciutat Vella 2585,37 2273,3 2546,85 2723,81 2919,64 3296,45 2807,23 3201,83 3544,06 3340,37 3561,68 3575,13 3790,63 4139,83
Eixample 2905,1 3222,3 3036,26 3142,8 3068,95 3323,73 3215,71 3606,69 3423,17 3210,68 3550,45 3643,22 4173,16 3964,88
Sants-Montjuïc 1969,67 1923,16 1802,31 2071,11 2293,91 2336,44 2277,3 2422,48 2442,59 2447,47 2400 2574,51 3051,6 2847,86
Les Corts 3166,15 3307,85 3387,18 3402,82 3506,52 3468,36 3141,56 3530,73 2976,06 3510,81 3955,4 4157,42 4275,62 4141,46
Sarrià-Sant Gervasi 3541,65 3525,72 3235,62 3549,04 4015,63 3965,45 3967,24 3809,04 4089,33 4440,29 4298,65 4361,74 4843,87 5054,81
Gràcia 2764,49 2907,1 2656,04 2981,59 2761,02 3137,64 3142,98 3248,88 3321,1 3495,82 3585,15 3770,64 3942,71 3823,94
Horta-Guinardó 2044,03 1967,41 2048,26 2231,68 2236,22 2091 2433,82 2480,36 2425,9 2234,08 2250,35 2335,28 2539,1 2566,87
Nou Barris 1565,08 1582,45 1681,74 1659,96 1565,4 1778,79 1772,59 1652,6 1696,86 1820,37 1877,15 1837,27 1918,81 2227,36
Sant Andreu 1965,37 2073,21 2110,27 2162,35 2201,59 2274,48 2217,87 2138,26 2183,71 2372,89 2528,29 2229,8 2597,53 2692,99
Sant Martí 2704,36 2681,02 3070,33 2540,96 2795,42 2875,16 2963,33 2904,94 2933,11 3068,72 3177,96 3089,23 3458,82 3550,72
Font: Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana
A.4.14. Preu mitjà de l’habitatge. Lloguer. Per àmbits territorials, municipis de l’Àrea metropolitana i districtes de Barcelona. Primer trimestre 
2014-Segon trimestre de 2017 (en €/mes)
2014 2014 2014 2014 2015 2015 2015 2015 2016 2016 2016 2016 2017 2017
Nom Àmbit 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T
Barcelona 674,87 667,89 701,98 705,73 702,02 713,93 765,22 755,05 755,17 774,15 825,95 843,43 845,15 864,98
AMB sense 564,23 565,64 574,07 587,80 574,94 586,98 613,36 614,96 602,34 612,35 652,27 653,26 659,09 675,19
Barcelona
AMB 633,35 627,70 653,64 662,59 652,67 664,59 708,68 706,08 698,95 714,14 763,64 776,45 777,29 797,62
Resta demarcació 475,07 479,23 480,20 485,45 486,16 483,26 497,15 498,42 502,26 508,16 529,95 533,38 545,87 552,64
Demarcació 572,40 570,39 589,31 595,41 587,34 592,40 627,31 627,39 622,39 633,28 677,99 685,55 690,46 707,10
Resta Catalunya 395,99 395,51 404,87 405,45 401,43 396,68 416,51 408,64 411,34 411,54 428,81 427,08 428,76 431,52
Catalunya 532,87 528,51 544,82 551,12 543,17 541,50 572,19 572,38 569,79 574,49 615,26 621,96 626,02 638,53
Badalona 534,62 543,69 530,34 544,28 542,94 540,26 542,89 570,70 569,38 564,66 593,15 591,36 602,07 633,67
Badia del Vallès N.D. N.D. N.D. N.D. 157,86 199,00 218,33 239,58 248,03 182,33 264,07 267,75 363,33 234,09
Barberà del Vallès 540,61 512,56 533,30 521,41 534,37 555,79 526,08 547,19 546,83 570,44 566,88 598,00 595,82 576,23
117
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
2014 2014 2014 2014 2015 2015 2015 2015 2016 2016 2016 2016 2017 2017
Barcelona 674,87 667,89 701,98 705,73 702,02 713,93 765,22 755,05 755,17 774,15 825,95 843,43 845,15 864,98
Begues 747,88 688,13 734,46 765,17 914,07 791,00 779,52 865,38 671,59 740,88 702,44 797,91 815,40 940,91
Castellbisbal 575,59 550,54 584,66 567,44 598,70 617,63 566,36 620,44 636,38 567,14 638,19 619,75 654,35 606,56
Castelldefels 727,71 763,89 778,13 778,63 758,19 857,16 784,43 827,55 785,95 818,30 914,07 863,82 907,78 917,89
Cerdanyola del 548,59 589,03 597,45 588,48 588,32 594,04 650,02 630,07 615,41 652,28 638,99 666,04 681,97 705,85
Vallès
Cervelló 644,00 638,93 673,18 665,84 684,00 685,22 680,20 693,40 565,00 700,33 702,93 740,21 726,43 803,18
Corbera de 507,89 555,89 571,49 573,76 559,69 565,67 536,96 614,25 638,93 583,02 680,34 655,56 660,27 671,36
Llobregat
Cornellà de 516,08 514,59 500,01 523,45 528,83 535,96 542,91 541,14 553,39 544,62 567,84 600,60 572,27 595,88
Llobregat
Esplugues de 605,18 569,43 677,07 696,64 646,07 600,53 785,08 702,86 729,29 716,54 756,24 763,82 714,85 805,16
Llobregat
Gavà 667,68 628,34 713,67 724,90 677,41 700,06 800,10 683,42 696,30 761,30 760,45 770,56 766,62 811,82
Hospitalet de 506,58 504,74 499,82 506,42 517,34 500,29 530,02 541,25 526,33 539,19 573,69 581,40 594,03 599,94
Llobregat, l'
Molins de Rei 600,61 581,55 553,86 613,24 568,69 569,84 644,54 592,75 617,37 600,32 671,93 636,63 673,35 649,99
Montcada i Reixac 510,85 489,49 494,55 525,12 503,32 506,69 529,07 530,30 528,48 514,29 545,18 551,72 542,84 561,56
Montgat 673,76 668,03 656,85 681,79 641,17 661,73 696,29 717,08 685,08 665,16 797,66 819,17 856,79 807,23
Pallejà 521,15 600,53 618,61 627,59 588,89 560,00 553,26 637,19 590,87 709,38 679,00 742,83 772,92 766,18
Palma de Cervelló, N.D. N.D. N.D. 548,00 514,38 595,33 590,00 529,67 558,67 576,67 554,55 617,43 601,25 662,50
la
Papiol, el N.D. N.D. N.D. N.D. 537,50 639,55 552,86 498,33 491,88 N.D. 587,78 523,64 564,29 643,64
Prat de Llobregat, el 537,06 568,01 580,63 616,98 597,05 580,97 588,59 595,79 574,64 604,63 635,47 643,26 619,75 627,30
Ripollet 490,03 504,67 479,87 502,52 485,64 501,58 500,56 521,35 501,07 479,71 531,44 530,66 533,30 516,48
Sant Adrià de Besòs 556,92 582,91 562,49 559,62 559,95 577,31 567,36 537,38 582,13 546,49 561,30 662,65 618,21 643,62
Sant Andreu de la 499,38 508,33 491,74 530,62 503,05 543,05 532,27 511,79 533,79 545,56 548,27 547,37 562,78 619,04
Barca
Sant Boi de 537,86 535,68 531,19 540,30 536,98 554,07 555,02 560,95 565,21 578,97 597,99 619,58 623,74 625,31
Llobregat
Sant Climent de N.D. N.D. N.D. 615,00 527,78 612,38 607,69 538,33 612,14 659,64 547,86 575,42 611,31 675,57
Llobregat
Sant Cugat del 856,70 801,16 856,28 917,27 770,26 907,64 928,23 980,41 950,66 966,63 1003,13 1050,01 1051,73 1079,50
Vallès
Sant Feliu de 592,96 576,62 575,73 589,94 571,60 574,79 623,23 611,16 633,34 645,07 660,22 605,40 689,76 723,74
Llobregat
Sant Joan Despí 599,86 604,01 680,11 598,35 630,60 668,44 662,26 644,32 670,55 695,09 720,38 710,25 693,66 733,95
Sant Just Desvern 816,32 781,54 870,43 884,79 882,67 867,00 976,53 1055,46 858,88 1086,02 973,38 1065,98 721,23 831,19
Sant Vicenç dels 532,45 539,86 530,63 560,82 536,30 577,08 565,66 576,32 576,90 550,67 608,03 606,57 630,07 637,08
Horts
Santa Coloma de 590,24 699,10 660,95 671,19 621,68 619,29 642,69 648,75 639,17 777,84 616,50 711,73 645,21 754,50
Cervelló
Santa Coloma de 471,30 473,67 462,13 474,70 467,73 480,06 495,37 494,89 492,03 500,57 515,23 516,95 509,11 499,50
Gramenet
Tiana 796,55 839,53 608,21 796,13 708,15 836,38 734,57 771,09 873,38 923,57 958,33 848,31 923,63 863,99
Torrelles de N.D. 600,71 N.D. N.D. 556,78 659,26 646,67 557,00 565,92 695,41 733,42 707,62 761,00 724,38
Llobregat
Viladecans 597,72 588,72 567,59 614,92 598,29 602,66 623,78 595,39 612,07 624,92 636,37 626,61 667,71 663,37
118
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
2014 2014 2014 2014 2015 2015 2015 2015 2016 2016 2016 2016 2017 2017
Ciutat Vella 630,97 612,30 646,53 666,08 655,22 658,59 687,12 700,20 704,52 715,91 751,61 783,28 802,86 815,27
Eixample 761,68 764,20 787,47 792,17 797,14 817,35 853,12 852,22 880,09 885,34 940,96 953,07 956,21 987,61
Sants-Montjuïc 587,09 580,58 604,80 619,42 597,35 604,59 652,93 638,82 622,25 664,01 706,58 715,04 719,89 754,47
Les Corts 808,64 845,79 864,38 885,88 862,37 881,68 978,63 955,14 923,37 971,18 1007,84 1019,66 1005,34 1043,36
Sarrià-Sant Gervasi 971,18 956,57 1004,78 977,84 977,33 1021,94 1126,99 1066,99 1099,94 1125,80 1157,09 1186,36 1182,46 1226,81
Gràcia 669,80 665,87 683,87 676,14 704,03 708,15 734,41 736,99 754,25 764,28 814,35 813,93 845,40 859,38
Horta-Guinardó 557,10 560,60 564,12 573,14 574,46 580,32 586,63 602,59 611,68 614,13 647,58 684,35 685,56 694,97
Nou Barris 489,82 497,17 489,52 520,82 504,15 513,18 521,67 534,05 530,83 548,66 563,99 600,29 615,74 605,67
Sant Andreu 577,55 561,01 577,14 584,56 594,51 598,09 624,04 627,51 606,03 635,43 651,63 688,15 659,95 695,45
Sant Martí 639,86 637,56 635,04 650,06 659,87 694,48 720,07 722,79 724,53 753,98 789,99 812,66 834,21 827,62
Font: Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana
A.4.15. Preu mitjà de l’habitatge. Obra nova. Barris de Barcelona. Primer trimestre 2014-Segon trimestre de 2017 (en €/m2 construït)
2014 2014 2014 2014 2015 2015 2015 2015 2016 2016 2016 2016 2017 2017
Barris 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T
el Barri Gòtic 2.863,2 2.612,0 4.036,8 1.876,9 1.551,6 2.389,3 1.785,9 4.752,6 4.923,5 2.904,9 5.706,4 4.014,3 7.419,1
les Corts 3.034,0 2.717,1 3.529,7 1.946,1 3.781,4 6.609,3 6.019,1 7.286,6 4.284,9 4.580,5 7.656,0 7.327,1
la Nova Esquerra de l'Eix. 2.377,0 5.934,2 5.921,3 7.882,6 4.848,9 3.576,8 6.736,8
Sant Pere, Santa Caterina i la R. 3.019,7 2.511,1 4.261,6 3.561,2 0,0 0,0 4.627,2 5.785,9 4.733,3 3.816,0 6.807,6 0,0 6.041,7
Navas 1.769,6 1.762,6 0,0 0,0 0,0 0,0 3.374,1 2.622,9 0,0 0,0 5.623,2
el Fort Pienc 4.706,2 6.464,1 5.181,2 5.766,5 6.049,7 6.601,6 5.576,8 5.021,5 0,0 5.667,9 6.579,6 8.524,4 7.926,4 5.521,9
el Camp de l'Arpa del Clot 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 4.287,8 0,0 0,0 5.085,7
Sant Gervasi - Galvany 3.112,8 4.168,8 4.650,0 4.650,8 4.388,5 4.318,3 4.060,4 5.782,7 3.523,5 5.054,4 5.311,2 4.385,5 4.281,6 4.915,1
Sant Gervasi - la Bonanova 4.227,4 4.257,2 6.404,4 3.143,8 3.271,5 3.475,7 3.585,7 5.525,4 6.553,8 5.933,4 5.312,3 4.483,7 5.223,6 4.487,0
el Poblenou 3.476,7 2.785,6 3.738,8 2.759,1 3.524,2 0,0 3.076,0 3.343,6 4.439,8 4.358,6 6.075,5 6.183,5 5.389,6 4.334,1
la Barceloneta 4.414,7 3.788,5 5.192,7 3.217,7 3.532,8 3.525,8 3.905,8 5.060,3 5.622,2 3.412,1 0,0 4.207,4
l'Antiga Esquerra de l'Eix. 4.339,3 3.784,8 5.336,2 4.730,2 3.821,9 3.098,9 4.649,2 4.144,2
el Clot 4.044,5 3.140,5 3.290,4 5.382,6 3.496,4 2.339,6 3.084,2 2.560,0 3.079,3 2.853,8 2.975,1 3.563,9 3.099,8 3.992,5
el Putxet i el Farró 2.412,6 2.800,1 2.645,8 3.126,4 2.869,3 2.663,8 2.573,2 3.459,3 2.790,7 4.192,7 4.952,9 2.903,6 3.239,3 3.599,1
Vallcarca i els Penitents 2.511,4 3.027,8 2.540,4 2.957,9 0,0 2.300,7 2.581,9 3.763,1 3.767,5 2.920,7 3.449,9 3.372,8
la Vila de Gràcia 3.006,2 3.042,4 2.482,5 4.834,2 3.379,5 3.661,4 4.244,8 2.865,9 5.005,3 2.992,5
el Coll 1.465,8 2.089,6 2.533,1 1.969,7 0,0 2.941,0 2.906,3 2.883,2 0,0 2.821,6
la Dreta de l'Eixample 2.690,4 2.468,8 1.801,0 2.583,9 1.674,8 2.194,4 2.597,0 2.534,6 2.509,9 2.626,2 3.194,1 2.645,3 2.313,4
Montbau 1.871,3 1.899,0 1.826,6 1.957,5 2.271,5 2.293,6
el Carmel 1.719,9 1.417,5 1.113,1 1.377,1 1.364,4 1.767,6 1.814,5 1.630,8 2.091,5 1.685,4 1.667,0 2.026,3 2.126,5 2.280,0
119
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
2014 2014 2014 2014 2015 2015 2015 2015 2016 2016 2016 2016 2017 2017
la Verneda i la Pau 0,0 1.516,5 1.519,1 0,0 2.546,2 2.146,6 0,0 0,0 1.836,6 0,0 2.144,1 2.047,0 2.578,7 2.114,0
la Teixonera 1.184,7 1.516,3 0,0 1.252,2 1.490,5 1.199,5 1.566,7 1.606,8 1.482,6 1.483,7 2.082,0 1.754,4 2.133,8 2.057,6
Horta 1.554,8 1.639,3 1.778,2 2.242,5 1.845,3 1.406,7 2.113,2 1.687,3 2.259,9 3.552,1 3.346,0 3.219,2 1.993,4
el Besòs i el Maresme 2.563,0 2.442,1 2.400,6 2.444,4 1.372,6 1.404,1 0,0 4.475,5 2.600,4 3.037,0 2.001,3 2.096,8 2.263,6 1.965,8
el Bon Pastor 1.015,9
el Congrés i els Indians 1.746,7 1.478,0 2.075,4
el Parc i la Llacuna del Poblenou 1.576,5 0,0 3.335,1
la Vila Olímpica del Poblenou 0,0 3.276,5
Diagonal Mar i el Front Marítim del P. 6.070,9 3.105,0 1.989,7
Provençals del Poblenou 0,0 0,0 0,0
Sant Martí de Provençals 2.424,9 2.840,0 0,0 4.197,0 4.447,1 3.715,5 3.524,0 3.327,7
el Raval 2.042,1 2.745,2
la Sagrada Família 3.416,7
Hostafrancs 2.092,0 1.842,1
la Bordeta 1.232,8 2.204,7 2.586,9 3.074,6 3.152,7 2.691,9
Sants - Badal 4.198,9 2.110,8 1.800,2 2.663,9 4.428,9
Sants 2.501,7 2.898,3
la Maternitat i Sant Ramon 4.128,5 3.860,2 3.975,8 3.384,0 4.264,4 4.199,5 3.853,4
Pedralbes 8.562,2
Vallvidrera, el Tibidabo i les P.
Sarrià 3.787,9 3.329,6
les Tres Torres 3.768,1 4.721,4 5.969,2
la Salut
el Camp d'en Grassot i Gràcia N. 3.963,0 4.410,0 2.248,2
el Baix Guinardó 4.089,0 4.019,3
Can Baró
el Guinardó
la Font d'en Fargues 2.479,6 3.232,5
Sant Genís dels Agudells 1.362,0 2.141,1
la Vall d'Hebron 3.163,3
la Clota 342,6
Font: Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana
120
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
A.4.16. Preu mitjà de l’habitatge. Segona mà. Barris de Barcelona. Primer trimestre 2014-Segon trimestre de 2017 (en €/m2 construït)
2014 2014 2014 2014 2015 2015 2015 2015 2016 2016 2016 2016 2017 2017
Barris 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T
el Raval 1790,8 1894,9 1832,9 2706,8 2455,6 2359,9 2485,8 2193,8 2813,0 2939,0 2997,6 2458,6 2803,5 2990,0
el Barri Gòtic 2948,8 2344,0 2818,7 2664,5 2947,0 3755,3 3273,2 3726,3 3566,5 3256,3 3768,9 5239,3 4383,2 4683,1
la Barceloneta 4167,1 3237,8 3363,4 3182,9 3490,5 4257,6 3158,4 3309,7 3747,3 3992,0 4438,2 4260,8 4297,9 4790,9
Sant Pere, Santa 
Caterina i la R. 2537,9 2431,4 2828,7 2625,8 3332,9 3602,6 2753,8 3765,1 3926,1 3495,6 3273,4 3810,6 4244,4 4483,6
el Fort Pienc 2450,3 3480,6 2637,4 3168,5 2623,0 3825,1 2924,5 3870,0 3443,1 2961,3 3894,6 3522,4 4436,9 4192,2
la Sagrada Família 2623,5 2373,3 2264,4 2744,2 2348,6 2809,1 3541,3 3300,8 3117,1 2672,4 2374,0 3423,1 3458,8 2636,8
la Dreta de l'Eixample 2705,2 3293,3 3535,1 3412,1 3195,0 3210,0 3720,6 3888,0 3545,4 3303,1 3582,5 3950,5 4184,5 4371,3
l'Antiga Esquerra de l'E. 2776,7 3142,0 3230,6 3105,1 3835,4 3406,7 3570,2 3823,6 3880,0 3867,3 4030,0 3786,6 4039,2 3843,2
la Nova Esquerra 
de l'E. 3809,2 3389,8 3060,6 2941,9 2755,7 2761,2 2343,0 2995,4 3120,0 3024,6 3216,8 3561,4 4251,3 4115,1
Sant Antoni 3155,7 2258,0 2769,2 2802,3 2229,1 3958,3 3328,5 2959,7 2798,8 2781,9 3597,9 2822,9 2980,7 3198,5
el Poble Sec - Parc 
Montjuïc 1795,6 1385,5 1582,1 1963,8 2016,0 2233,4 2384,8 2304,0 2606,5 2673,9 2444,8 2310,5 3946,0 3272,8
la Marina del Prat 
Vermell - ZF 1772,5 1181,4
la Marina de Port 1698,5 2439,9 1290,8 3112,3 2349,4 2258,4 1893,1 1917,0 2212,3 1752,7 1977,5 2539,1 2641,7 2344,5
la Font de la Guatlla 2024,5 1888,4 2367,4 2471,6 2412,6 2391,4 2650,2 3402,3 2216,6 1961,9 2765,2 2848,5 2520,8 2718,9
Hostafrancs 2459,2 2501,0 1625,6 2132,0 3193,9 2167,8 2094,4 2580,6 1958,8 2619,0 2612,2 2860,9 3567,4 2850,9
la Bordeta 1373,0 2108,9 2048,5 1505,9 2379,9 2124,9 2091,3 2216,8 2105,4 2347,8 2280,9 2852,2 2797,5
Sants - Badal 1868,2 1847,8 1350,9 1828,4 1642,4 1903,9 3307,7 1759,8 2248,7 1941,4 2366,9 2559,9 2111,4 2397,3
Sants 2015,9 2177,3 2319,5 2231,8 2011,3 2782,7 2402,3 2567,1 4283,6 3119,9 2461,2 2722,8 3199,3 3282,0
les Corts 2921,4 3032,3 2957,3 2643,8 3297,5 3114,9 2849,1 2895,5 2847,0 3364,7 3582,7 3973,3 3935,3 3882,2
la Maternitat i Sant 
Ramon 2602,7 3111,4 3318,3 2524,8 2596,6 3819,3 2579,9 2687,0 3155,9 3535,3 3355,8 3530,8 4494,0 3642,0
Pedralbes 4970,6 4693,3 4748,9 6160,9 4714,8 4693,6 5132,1 5464,8 3184,6 4049,7 5214,0 5075,7 5232,3 5434,8
Vallvidrera, el Tibidabo 
i les P. 4684,9 2016,4 4164,7 1734,0 2888,3 1673,5 4305,5 2280,5 4443,1 2773,9 3408,7 3924,6
Sarrià 4020,7 4568,0 4340,9 4283,1 5429,2 4705,7 4607,3 4323,1 4480,6 4804,6 3906,8 5768,3 5793,0 6773,8
les Tres Torres 4620,8 3853,1 3548,5 4668,5 4177,5 5832,0 5086,0 4040,0 4201,2 4782,7 4682,5 5190,7 5675,1 5489,6
Sant Gervasi - la 
Bonanova 3690,4 3470,7 3293,4 3137,3 3621,1 3827,8 4447,6 3705,5 4146,8 5006,4 5140,1 4571,3 4632,2 4865,0
Sant Gervasi - Galvany 3317,9 3381,4 2846,8 3512,5 4563,2 4225,6 3581,1 4007,8 4258,5 4466,3 4381,9 4137,8 4364,0 4811,0
el Putxet i el Farró 2785,5 2935,1 2937,8 3091,1 3111,6 3013,1 3346,4 3293,9 3564,4 3778,1 3887,5 3738,5 4760,7 4346,2
Vallcarca i els 
Penitents 2459,9 2039,1 1356,7 2718,4 2289,7 3103,9 2963,0 2230,6 2767,8 3596,7 3483,9 3435,8 3473,4 3180,6
el Coll 2393,7 2297,4 2319,5 2170,1 1326,3 2711,0 2080,1 1763,2 2173,0 2006,9 2481,0 2087,1 2645,2
la Salut 2709,0 2800,4 2664,4 2549,2 2784,0 2838,4 2768,2 3032,0 2975,4 2996,9 3167,0 3601,2 3526,3 3839,9
la Vila de Gràcia 3035,8 2854,3 3358,0 3445,2 2863,7 3491,4 3259,9 3737,1 3620,0 3483,4 3816,9 4034,3 4688,9 4107,1
el Camp d'en Grassot i 
Gràcia N. 2451,1 3206,2 2541,8 2633,2 2785,3 2967,8 3302,7 3184,0 3460,9 3794,0 3570,6 3908,4 3652,3 3874,5
121
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
2014 2014 2014 2014 2015 2015 2015 2015 2016 2016 2016 2016 2017 2017
el Baix Guinardó 2168,9 2533,5 2577,7 2804,1 2757,7 2654,7 3358,2 3132,7 3259,0 2788,7 2898,5 3152,3 3204,1 3499,9
Can Baró 2233,9 1904,8 2113,4 2221,3 2359,1 1803,7 2406,3 1724,4 2176,7 2143,1 2474,3 2867,8 2068,9
el Guinardó 2308,0 1981,9 2139,4 1974,2 2221,5 1926,1 2289,8 2389,2 2619,6 2380,6 2307,1 2311,0 2317,1 2762,7
la Font d'en Fargues 3407,0 2427,6 2254,3 2630,7 2710,0 3045,1 2472,1 2917,1 2508,7 2211,5 2587,7 2533,1 3507,7 2887,7
el Carmel 1340,1 1653,0 1514,2 1520,3 1594,0 1628,9 1933,3 1668,7 1849,0 1733,3 1708,2 1738,8 1941,2 2120,5
la Teixonera 1592,6 2098,0 2413,9 1607,7 1798,8 2418,3 2042,6 1834,6 1737,6 2033,9 2100,0 1930,5 2256,2
Sant Genís dels 
Agudells 833,6 1720,9 2481,9 1539,2 1861,4 2131,4 1469,4 1540,9 2117,1 1911,0
Montbau 1548,3 1840,0 1875,4 1371,0 1429,4 1514,1 1135,9 1906,0 1760,5 1908,3 1993,6 2018,0 2257,4 2478,0
la Vall d'Hebron 2230,1 2069,5 2658,6 3338,0 2848,3 3047,6 3174,2 3268,7 3602,9 3902,4
la Clota 1912,2 1142,9
Horta 1845,0 1538,3 1660,9 1922,4 2404,2 2094,1 1773,4 2567,2 2115,9 2336,7 2073,4 2266,0 2486,4 2437,9
Vilapicina i la Torre 
Llobeta 1782,4 1883,7 1979,9 2038,3 1845,4 2320,5 2195,3 1986,9 2192,3 1977,0 2313,6 2124,4 2391,8 2464,7
Porta 1628,4 1488,7 1718,3 1902,4 1820,8 1914,5 2027,2 1926,0 2019,7 1933,5 2189,2 1845,9 2126,1 2788,5
el Turó de la Peira 1635,2 1601,6 1379,0 1274,6 1547,7 1242,6 1657,3 1650,2 1492,9 1674,2 1361,7 1429,9 1754,7
Can Peguera 1740,3
la Guineueta 1848,8 1695,8 1993,6 1666,6 1880,6 2102,9 1756,3 1980,9 1228,3 2087,5 1969,4 2119,8 1999,4 2454,6
Canyelles 1717,8 1925,9 1689,2 2098,1 1172,8 1332,0 2235,3 1980,6 1358,0 1882,7 1230,0
les Roquetes 1369,1 1400,7 1071,1 1077,8 972,1 1354,1 1088,9 1366,8 1520,7 1643,8 1544,9 2031,2 1736,2 2046,6
Verdun 1444,8 1984,0 1509,0 1771,0 1041,6 1733,4 2176,0 1178,3 1558,3 1756,7 1571,2 1763,5 1904,0 1850,9
la Prosperitat 1447,0 1576,4 1801,4 1686,2 1710,6 1922,2 1715,2 1851,4 1686,9 2031,2 1702,3 2033,4 1974,2 2015,7
la Trinitat Nova 977,1 985,9 979,6 918,6 1081,6 1260,9 1058,3 1218,6 1275,9 1355,2 1289,2 1153,8 1368,5 1344,8
Torre Baró 1341,5
Ciutat Meridiana 830,2 1218,8 730,8 1041,3 914,9 1346,1 847,7 1156,6 964,5 985,4 1176,1 1143,4 1134,4
Vallbona 1652,4 2337,7 1594,1 1182,5 2200,1
la Trinitat Vella 1846,0 1768,5 1832,7 1781,2 1596,4 1974,4 1892,1 1769,3 1622,3 1906,1 2172,5 2026,1 1875,4 2105,2
Baró de Viver 2696,6 3273,0 2700,0
el Bon Pastor 1429,6 1449,4 1546,2 1189,5 1659,7 1403,5 1605,1 1250,4 1899,4 1685,1 1590,3 1408,7 1684,2 1884,6
Sant Andreu 1999,4 2100,5 1900,0 1991,1 2244,7 2242,6 2216,5 2116,2 2122,9 2249,8 2544,3 2427,0 2679,5 2741,0
la Sagrera 2075,1 2078,8 2232,9 2353,5 2080,2 2723,6 2838,2 2155,1 2456,7 2339,8 2899,8 2745,7 3038,9 2812,1
el Congrés i els 
Indians 1736,1 1775,2 2138,9 2253,5 2475,8 1833,6 1970,6 2432,2 2405,7 2911,5 2272,4 1748,3 2500,9 2719,0
Navas 2598,4 2930,0 2826,2 2771,8 2623,5 3245,9 2640,3 2580,1 2620,8 3399,1 3298,4 3017,1 3211,4 3757,5
el Camp de l'Arpa 
del Clot 2652,2 2388,8 3112,2 2299,5 2575,0 2843,8 2980,9 2880,2 3170,8 3304,8 3474,3 3264,6 3769,7 3862,4
el Clot 2564,4 3184,6 2973,8 2810,3 3152,5 2732,0 3279,7 2907,2 3007,4 3158,5 3389,7 3348,5 3697,1 3415,5
el Parc i la Llacuna 
del P. 2508,6 2661,1 2690,9 2871,0 2935,0 2957,9 3108,0 2987,5 2803,1 2561,9 3884,0 2897,2 3309,2 4100,1
la Vila Olímpica del 
Poblenou 2257,9 3340,6 4111,6 3417,5 4292,5 4224,2 4740,5 3266,4 4772,0
el Poblenou 3024,0 2741,7 2828,1 3757,3 2575,7 2886,2 3047,8 3259,9 2830,7 3473,6 3520,2 3231,3 4095,0 4062,0
122
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
2014 2014 2014 2014 2015 2015 2015 2015 2016 2016 2016 2016 2017 2017
Diagonal Mar i el Front 
Marítim 6545,3 6423,9 8191,2 6020,8 5703,1 6188,9 6265,6 6081,7 6933,0 4915,6 5207,4 5509,6 6562,5 8221,9
el Besòs i el Maresme 1436,9 2476,7 1714,7 1665,7 1909,6 1913,6 2017,7 2219,6 2123,3 2344,7 2169,9 2153,2 2820,0 3085,2
Provençals del 
Poblenou 4362,1 5122,7 7691,7 4325,9 5722,7 4789,4 4601,6 3993,2 2399,5 3602,4 4520,4 4135,7
Sant Martí de 
Provençals 2169,3 2775,4 3158,3 2826,5 2267,7 2728,0 2657,6 2524,5 2912,1 2681,9 3098,2 3403,7 2952,2 3784,5
la Verneda i la Pau 1441,6 1386,2 1424,6 1423,9 1548,0 1635,6 1773,8 1659,9 1717,9 1588,0 1808,5 1990,2 1851,8 1998,0
Font: Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana
A.4.17. Preu mitjà de l’habitatge. Lloguer. Barris de Barcelona. Primer trimestre 2014-Segon trimestre de 2017 (en €/mes)
2014 2014 2014 2014 2015 2015 2015 2015 2016 2016 2016 2016 2017 2017
Barris 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T
el Raval  589,5 550,6 576,5 597,0 601,3 598,9 654,0 644,7 624,4 662,3 666,2 716,7 735,0 714,3
el Barri Gòtic  712,8 728,8 790,7 761,7 756,7 771,1 773,0 831,1 893,4 806,2 851,6 914,0 905,3 968,2
la Barceloneta  540,7 541,9 578,9 593,7 581,3 598,2 630,0 601,4 638,7 659,3 686,6 686,3 722,8 738,3
Sant Pere, Santa 
Caterina i la Ribera 673,4 677,0 699,1 687,3 697,2 708,0 729,0 751,6 759,2 773,6 839,6 854,2 895,3 930,1
el Fort Pienc  736,1 706,2 719,8 736,0 753,8 770,1 753,0 792,5 800,1 808,1 868,3 816,5 871,1 885,0
la Sagrada Família 673,4 663,2 697,7 687,3 679,0 704,4 739,0 726,9 752,4 739,9 799,4 806,4 847,0 868,0
la Dreta de 
l'Eixample  921,4 949,0 934,5 976,0 957,6 988,9 1052,0 1035,1 1104,3 1120,4 1144,0 1174,4 1151,1 1218,2
l'Antiga Esquerra 
de l'Eixample  827,9 821,8 869,7 848,6 859,6 906,1 926,0 941,6 947,3 960,8 986,2 1012,2 1001,5 1044,3
la Nova Esquerra 
de l'Eixample  716,1 708,0 746,8 753,6 766,2 766,9 807,0 789,8 811,6 842,5 890,5 926,2 909,1 950,0
Sant Antoni  693,4 718,0 713,9 720,1 740,4 746,0 798,0 772,1 805,9 793,6 883,3 882,5 877,0 887,8
el Poble Sec - AEI 
Parc Montjuïc  568,0 578,7 580,9 602,5 578,8 598,5 631,0 638,5 622,2 651,2 696,7 706,1 715,7 756,8
la Marina del Prat 
Vermell - AEI Zona n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. 381,1 n.d. 411,4 360,9 n.d. n.d. n.d. 0,0 0,0
Franca  
la Marina de Port  553,6 454,4 542,8 574,4 492,5 536,2 565,0 566,0 447,6 548,5 577,5 613,2 689,2 634,3
la Font de la 
Guatlla  631,5 624,9 630,9 679,6 728,2 687,3 735,0 648,8 638,7 751,7 764,4 786,4 806,3 785,0
Hostafrancs  580,7 584,9 605,6 603,9 614,2 601,6 632,0 640,9 662,3 673,2 702,7 703,3 680,2 749,6
la Bordeta  604,7 616,4 603,2 621,7 621,7 607,7 661,0 657,9 645,2 672,1 674,9 730,4 739,3 761,0
Sants - Badal  584,3 569,7 629,6 602,3 606,5 606,8 652,0 635,3 629,7 702,9 710,5 711,1 697,6 766,1
Sants  605,3 618,8 624,8 647,1 616,0 627,9 701,0 658,4 664,7 681,4 740,5 740,3 737,3 780,3
les Corts  777,2 765,3 786,3 802,2 822,4 817,2 860,0 909,3 892,7 912,5 950,0 983,5 936,3 1006,8
la Maternitat i Sant 
Ramon  700,2 748,6 768,5 806,4 728,0 679,5 814,0 764,8 777,9 821,2 892,3 866,4 896,4 882,1
Pedralbes  1230,0 1459,1 1506,2 1762,1 1250,8 1711,4 2034,0 1860,3 1572,6 1660,4 1689,6 1692,2 1856,6 1666,6
Vallvidrera, el 
Tibidabo i les 837,3 1051,2 988,7 1754,4 1335,7 824,4 1119,0 841,1 933,9 1117,7 1302,1 1354,6 1248,0 1101,7
Planes  
123
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
2014 2014 2014 2014 2015 2015 2015 2015 2016 2016 2016 2016 2017 2017
Sarrià  1042,2 1030,3 1081,1 1004,4 917,1 1101,2 1156,0 1227,3 1195,7 1197,6 1172,9 1185,8 1291,5 1423,9
les Tres Torres  1215,8 1327,2 1386,1 1352,1 1335,6 1337,8 1462,0 1386,0 1380,7 1560,7 1619,0 1490,7 1516,5 1646,8
Sant Gervasi - la 
Bonanova  927,6 920,6 963,6 948,3 954,0 1056,1 1073,0 1076,8 1116,5 1096,7 1083,5 1197,7 1182,1 1236,2
Sant Gervasi - 
Galvany  1053,7 1006,6 1078,8 1047,5 1088,7 1095,7 1262,0 1153,9 1187,6 1189,1 1278,7 1299,0 1268,6 1287,2
el Putxet i el Farró  750,8 761,4 766,3 761,7 758,4 790,2 840,0 808,4 827,8 891,6 876,8 904,2 913,5 902,4
Vallcarca i els 
Penitents  679,7 648,3 642,7 691,9 777,2 712,8 713,0 745,3 741,4 755,9 830,2 818,7 946,6 917,8
el Coll  583,9 551,4 537,1 552,8 576,4 539,6 576,0 542,7 590,5 592,8 635,1 653,7 687,4 701,3
la Salut  634,5 702,3 684,3 655,9 673,2 637,8 743,0 751,7 684,5 773,0 855,9 784,9 841,4 855,7
la Vila de Gràcia  679,8 673,8 691,7 681,3 707,2 726,6 742,0 749,2 764,0 773,7 827,8 829,2 837,1 852,6
el Camp d'en 
Grassot i Gràcia 671,0 665,4 711,1 681,3 701,7 712,6 752,0 735,8 802,7 780,4 805,9 823,7 839,3 872,4
Nova  
el Baix Guinardó  622,6 610,9 613,2 638,6 653,2 631,0 636,0 649,1 696,7 642,9 718,5 747,3 743,9 756,1
Can Baró  568,9 525,0 536,0 545,1 521,1 539,6 586,0 550,5 595,9 632,0 645,7 658,7 637,3 710,2
el Guinardó  586,5 564,1 585,4 590,3 601,1 596,1 620,0 631,0 646,8 634,8 679,4 705,7 722,7 722,3
la Font d'en 
Fargues  585,5 772,4 703,1 784,4 733,8 749,2 611,0 775,3 749,8 689,7 675,7 761,3 812,9 721,5
el Carmel  478,7 495,0 498,8 506,3 485,7 504,6 528,0 528,8 518,2 550,3 557,6 597,1 597,1 597,6
la Teixonera  492,8 476,9 469,8 506,8 505,0 547,2 498,0 527,5 513,5 544,6 570,1 672,6 663,9 671,9
Sant Genís dels 
Agudells  557,0 568,8 542,5 550,5 543,3 558,5 554,0 545,8 616,4 592,4 603,8 623,6 622,3 680,8
Montbau  537,9 535,9 578,5 544,5 608,9 621,8 626,0 654,1 614,8 635,1 646,4 668,5 716,4 677,1
la Vall d'Hebron  737,7 675,6 715,0 672,2 740,0 701,4 655,0 689,8 692,4 786,3 796,9 778,7 816,1 819,1
la Clota  n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. 368,0 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. 0,0 0,0
Horta  556,3 566,7 562,9 585,6 585,5 568,3 572,0 594,2 601,3 620,1 634,4 668,7 669,9 708,7
Vilapicina i la Torre 
Llobeta  555,9 573,2 567,3 579,1 561,6 583,1 581,0 615,1 618,6 617,0 640,5 684,2 687,4 699,8
Porta  523,3 517,1 522,7 552,6 545,9 556,5 542,0 577,5 536,7 574,4 617,2 672,6 654,6 641,0
el Turó de la Peira  475,1 461,2 459,4 501,1 456,0 485,4 509,0 555,2 537,9 547,7 538,1 582,1 587,0 600,8
Can Peguera  242,0 295,4 145,4 n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. 301,8 0,0 407,2
la Guineueta  613,6 613,1 607,7 620,8 626,2 562,5 555,0 538,1 589,2 614,0 632,3 666,8 634,5 632,4
Canyelles  563,3 474,3 532,7 566,4 n.d. 575,8 558,0 598,0 619,9 621,4 648,8 617,5 689,6 677,5
les Roquetes  461,3 448,6 444,3 450,4 461,9 466,9 476,0 448,6 455,7 475,4 512,3 523,0 504,3 506,0
Verdun  503,5 465,6 485,0 502,4 469,8 419,8 506,0 503,3 539,6 526,2 495,5 565,9 595,5 579,7
la Prosperitat  521,8 501,4 479,5 516,0 515,5 531,3 544,0 528,7 518,0 550,3 584,5 589,2 624,6 617,6
la Trinitat Nova  442,9 449,3 416,7 421,0 433,8 456,7 466,0 438,9 423,2 450,9 419,5 438,6 540,7 533,3
Torre Baró  n.d. 320,2 n.d. n.d. n.d. 420,6 n.d. 366,7 392,4 447,0 0,0 416,4 418,1 0,0
Ciutat Meridiana  359,3 406,2 372,4 360,9 401,2 399,2 381,0 400,3 344,3 428,0 373,1 446,1 459,2 436,2
Vallbona  n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. 450,0 n.d. n.d. 418,0 n.d. n.d. n.d. 0,0 302,5
124
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
2014 2014 2014 2014 2015 2015 2015 2015 2016 2016 2016 2016 2017 2017
la Trinitat Vella  461,1 407,3 419,1 400,8 383,6 465,0 449,0 455,9 422,4 483,2 459,8 552,8 497,8 434,9
Baró de Viver  n.d. 231,4 n.d. n.d. 303,8 362,9 187,0 n.d. 142,3 n.d. 256,4 n.d. 0,0 0,0
el Bon Pastor  488,1 476,3 503,9 514,6 504,3 526,1 577,0 539,3 472,4 588,2 558,4 555,1 622,8 647,7
Sant Andreu  581,2 573,1 593,2 557,1 586,0 609,6 631,0 622,9 624,8 663,3 658,5 690,6 708,6 728,1
la Sagrera  626,3 622,7 570,4 616,3 619,2 608,6 637,0 682,4 658,1 620,0 670,2 709,1 575,2 656,7
el Congrés i els 
Indians  563,4 556,3 596,6 607,8 595,4 594,3 636,0 618,9 613,7 635,8 691,9 662,3 696,0 724,3
Navas  613,5 590,2 635,1 647,8 665,9 650,8 685,0 688,4 665,3 704,4 712,3 768,7 716,8 783,9
el Camp de l'Arpa 
del Clot  580,1 592,6 604,8 615,6 615,5 624,2 669,0 660,7 659,6 690,8 715,5 720,4 756,6 765,7
el Clot  604,8 641,1 607,6 643,7 618,6 637,0 673,0 672,1 645,4 688,9 708,8 728,9 775,0 740,9
el Parc i la Llacuna 
del Poblenou  704,7 678,2 739,9 634,1 722,2 755,4 774,0 737,3 799,6 759,1 839,1 886,7 850,7 907,1
la Vila Olímpica del 
Poblenou  926,4 988,9 1121,1 991,1 1093,1 1116,3 1173,0 1015,1 1136,0 1151,5 1142,8 1285,6 1108,4 1345,6
el Poblenou  663,9 644,0 652,2 658,0 682,8 711,5 764,0 773,5 719,1 785,1 828,6 840,8 868,9 899,9
Diagonal Mar i el 
Front Marítim del 866,7 817,9 896,4 1130,3 914,8 981,9 1023,0 1211,0 1004,5 1116,1 1268,5 1181,2 1148,2 965,4
Poblenou  
el Besòs i el 
Maresme  516,9 480,7 423,4 504,2 512,9 506,0 516,0 492,1 506,7 521,1 556,5 571,6 588,9 606,6
Provençals del 
Poblenou  635,7 643,5 630,3 649,2 612,1 670,4 679,0 685,3 758,8 727,8 856,6 987,2 999,6 941,2
Sant Martí de 
Provençals  643,7 641,8 614,5 636,3 662,3 697,3 672,0 666,8 688,5 679,3 716,2 720,7 742,1 750,7
la Verneda i la Pau 568,7 569,1 569,8 552,6 609,2 595,4 633,0 602,2 597,9 613,2 617,0 591,9 677,9 671,9
Font: Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana a partir de les fiances dipositades a l’Incasòl..
125
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
A.5.1 Evolució afiliats SS. Per àmbits territorials. 2005-2016
Nom Àmbit 2012 2013 2014 2015 2016
Barcelona 599.656 596.970 613.118 635.410 657.583
AMB sense Barcelona 591.588 589.643 608.068 631.652 656.697
AMB 1.191.244 1.186.613 1.221.186 1.267.062 1.314.280
Demarcació 2.037.835 2.029.833 2.092.649 2.171.626 2.254.797
Nota: Les afiliacions als diferents règims de la Seguretat Social es corresponen amb les situacions que generen obligació de cotitzar, és a dir, una mateixa persona 
es comptabilitza tantes vegades com situacions tingui, ja sigui en el mateix règim o en diferents.
Font: Idescat
A.5.2 Atur registrat. Per àmbits territorials. 2005-2016
Nom Àmbit 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Barcelona 53.606 53.279 51.243 74.304 101.069 100.868 108.624 112.192 107.677 99.056 89.398 78.864
AMB sense 
Barcelona 60.358 59.502 61.075 96.641 128.848 127.982 140.513 149.066 143.443 130.869 116.454 100.925
AMB 113.964 112.781 112.318 170.945 229.917 228.850 249.137 261.258 251.120 229.925 205.852 179.789
Demarcació 
sense AMB 86.944 86.679 89.279 144.512 190.071 187.945 205.824 219.854 212.354 193.010 172.045 150.936
Demarcació 200.908 199.460 201.597 315.457 419.988 416.795 454.961 481.112 463.474 422.935 377.897 330.725
Font: Servicio Público de Empleo Estatal.
A.5.3 Contractació segons tipus de contracte. Per àmbits territorials. 2005-2016
Nom Àmbit Tipus contracte 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Inicials 
indefinits 46.729 85.166 108.816 99.447 64.158 60.480 52.591 55.084 59.217 77.965 91.140 104.060
Inicials 
temporals 532.674 762.544 758.784 744.766 658.132 685.121 689.703 658.868 698.896 750.138 804.267 890.895
Barcelona
Convertits a 
indefinits 27.113 65.051 47.596 45.141 33.989 32.010 30.528 28.628 27.511 29.218 32.091 38.119
Total 606.516 912.761 915.196 889.354 756.279 777.611 772.822 742.580 785.624 857.321 927.498 1.033.074
Inicials 
indefinits 21.278 41.491 53.629 45.791 29.060 28.299 23.384 23.575 25.090 34.026 38.334 45.116
Inicials 
temporals 256.899 395.657 394.812 325.985 282.643 291.151 277.340 266.191 285.013 332.444 386.157 421.923AMB sense 
Barcelona
Convertits a 
indefinits 14.763 38.263 29.335 27.175 18.226 16.088 15.806 14.234 13.413 14.018 17.031 20.508
Total 292.940 475.411 477.776 398.951 329.929 335.538 316.530 304.000 323.516 380.488 441.522 487.547
Inicials 
indefinits 68.007 126.657 162.445 145.238 93.218 88.779 75.975 78.659 84.307 111.991 129.474 149.176
Inicials 
temporals 789.573 1.158.201 1.153.596 1.070.751 940.775 976.272 967.043 925.059 983.909 1.082.582 1.190.424 1.312.818
AMB
Convertits a 
indefinits 41.876 103.314 76.931 72.316 52.215 48.098 46.334 42.862 40.924 43.236 49.122 58.627
Total 899.456 1.388.172 1.392.972 1.288.305 1.086.208 1.113.149 1.089.352 1.046.580 1.109.140 1.237.809 1.369.020 1.520.621
126
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Nom Àmbit Tipus contracte 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Inicials 
indefinits 30.166 56.966 72.695 58.310 37.615 36.378 30.235 31.293 33.402 44.947 52.404 57.740
Inicials 
temporals 428.221 643.659 629.993 515.775 407.313 462.845 457.767 439.520 455.947 525.505 588.374 626.539Demarcació 
sense AMB
Convertits a 
indefinits 26.146 65.069 50.929 45.167 27.773 23.738 23.792 21.571 20.947 21.133 24.668 30.310
Total 484.533 765.694 753.617 619.252 472.701 522.961 511.794 492.384 510.296 591.585 665.446 714.589
Inicials 
indefinits 98.173 183.623 235.140 203.548 130.833 125.157 106.210 109.952 117.709 156.938 181.878 206.916
Inicials 
temporals 1.217.794 1.801.860 1.783.589 1.586.526 1.348.088 1.439.117 1.424.810 1.364.579 1.439.856 1.608.087 1.778.798 1.939.357
Demarcació
Convertits a 
indefinits 68.022 168.383 127.860 117.483 79.988 71.836 70.126 64.433 61.871 64.369 73.790 88.937
Total 1.383.989 2.153.866 2.146.589 1.907.557 1.558.909 1.636.110 1.601.146 1.538.964 1.619.436 1.829.394 2.034.466 2.235.210
Inicials 
indefinits 29.937 56.658 76.107 62.924 44.128 38.416 32.917 32.637 34.563 43.322 46.166 51.330
Inicials 
Catalunya temporals 424.134 592.697 591.529 509.434 446.362 475.596 479.771 455.522 486.399 548.214 627.484 671.167
sense 
demarcació Convertits a 
indefinits 25.702 64.106 46.680 41.977 27.681 24.303 23.615 21.307 20.556 20.687 23.699 28.851
Total 479.773 713.461 714.316 614.335 518.171 538.315 536.303 509.466 541.518 612.223 697.349 751.348
Inicials 
indefinits 128.110 240.281 311.247 266.472 174.961 163.573 139.127 142.589 152.272 200.260 228.044 258.246
Inicials 
temporals 1.641.928 2.394.557 2.375.118 2.095.960 1.794.450 1.914.713 1.904.581 1.820.101 1.926.255 2.156.301 2.406.282 2.610.524
Catalunya
Convertits a 
indefinits 93.724 232.489 174.540 159.460 107.669 96.139 93.741 85.740 82.427 85.056 97.489 117.788
Total 1.863.762 2.867.327 2.860.905 2.521.892 2.077.080 2.174.425 2.137.449 2.048.430 2.160.954 2.441.617 2.731.815 2.986.558
Font: Servicio Público de Empleo Estatal.
A.5.4 Taxa de sobrecàrrega de la població que viu en llars en un habitatge de lloguer. Per àmbits.  2011 – 2016
2011 2016
Barcelona 33,5 40,8
Resta AMB 44,7 42,8
Total AMB 37,5 41,3
Resta demarcació 39,9 34,2
Total demarcació 38,2 37,9
Resta  Catalunya 38 44,6
Total Catalunya 38,2 39,7
Font: Idescat i IERMB: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya, 2011. INE i Idescat: Encuesta de condiciones de vida, 2016
127
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
A.5.5 Total llançaments. Amb valors absoluts i per mil habitants.2013-2016
2013 2014 2015 2016
Nom Àmbit Total per 1.000 hab Total per 1.000 hab Total per 1.000 hab Total per 1.000 hab
Barcelona 3.289 2,04 3.244 2,02 3.098 1,93 2.691 1,67
AMB sense 
Barcelona 3.006 2,03 2.997 2,03 2.913 1,98 2.533 1,71
Total AMB 6.295 2,03 6.241 2,03 6.011 1,95 5.224 1,69
Demarcació 
sense AMB 4.806 1,86 4.534 1,76 4.383 1,70 4.288 1,66
Total 
demarcació 11.101 1,96 10.775 1,90 10.394 1,84 9.512 1,67
Font: Consejo General del Poder Judicial i Idescat
A.5.6 Llançaments segons règim de tinença. Amb valors absoluts i percentatge de cada règim sobre el total de desnonaments. 2013-2016
Barcelona AMB sense Total AMB Demarcació Total Barcelona sense AMB demarcació
Execució Hipotecària 2013 320 690 1.010 1.319 2.329
9,70% 23,00% 16,00% 27,40% 21,00%
Execució Hipotecària 2014 348 778 1.126 1.552 2.678
11% 26% 18% 34% 25%
Execució Hipotecària 2015 381 816 1.197 1.493 2.690
12% 28% 20% 34% 26%
Execució Hipotecària 2016 332 569 901 1.429 2.330
12% 22% 17% 33% 24%
Llei d'Arrendaments Urbans 2013 2.770 2.128 4.898 3.229 8.127
84% 71% 78% 67% 73%
Llei d'Arrendaments Urbans 2014 2.707 2.030 4.737 2.791 7.528
83% 68% 76% 62% 70%
Llei d'Arrendaments Urbans 2015 2.581 1.943 4.524 2.727 7.251
83% 67% 75% 62% 70%
Llei d'Arrendaments Urbans 2016
85% 69% 77% 63% 71%
Font: Consejo General del Poder Judicial i Idescat
128
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
A.5.7 Ingressos necessaris per pagar un lloguer mitjà amb un esforç del 30%. Per àmbits territorials, per municipis de l’Àrea metropolitana de 
Barcelona i per districtes de Barcelona. Primer semestre de 2017. (€ mensuals).
Municipis Salari Municipis Salari
AMB sense Barcelona 2.224,29 Sant Adrià de Besòs 2.107,39
AMB 2.625,93 Sant Andreu de la Barca 1.970,28
Demarcació de Barcelona 2.330,00 Sant Boi de Llobregat 2.081,82
Badalona 2.060,89 Sant Climent de Llobregat 2.170,84
Badia del Vallès 888,01 Sant Cugat del Vallès 3.553,29
Barberà del Vallès 1.947,02 Sant Feliu de Llobregat 2.356,06
Barcelona 2.851,54 Sant Joan Despí 2.383,37
Begues 2.956,03 Sant Just Desvern 2.527,21
Castellbisbal 2.115,83 Sant Vicenç dels Horts 2.111,39
Castelldefels 3.042,29 Santa Coloma de Cervelló 2.365,00
Cerdanyola del Vallès 2.310,94 Santa Coloma de Gramenet 1.681,81
Cervelló 2.561,72 Tiana 2.963,90
Corbera de Llobregat 2.220,45 Torrelles de Llobregat 2.459,25
Cornellà de Llobregat 1.947,90 Viladecans 2.217,64
Esplugues de Llobregat 2.524,23 DISTRICTES
Gavà 2.640,36 Ciutat Vella 2.697,10
Hospitalet de Llobregat, l' 1.990,14 Eixample 3.242,63
Molins de Rei 2.203,16 Sants-Montjuïc 2.458,75
Montcada i Reixac 1.840,00 Les Corts 3.417,18
Montgat 2.768,51 Sarrià-Sant Gervasi 4.015,65
Pallejà 2.562,91 Gràcia 2.841,66
Palma de Cervelló, la 2.099,44 Horta-Guinardó 2.301,31
Papiol, el 2.042,59 Nou Barris 2.034,60
Prat de Llobregat, el 2.079,35 Sant Andreu 2.261,72
Ripollet 1.748,48 Sant Martí 2.768,90
129
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
A.5.8 Ingressos necessaris per pagar un lloguer mitjà amb un esforç del 30%. Per barris de Barcelona. Primer semestre de 2017. (€ mensuals).
Barris €/mes Barris €/mes
el Raval  2.415,33 Can Baró 2.253,90
el Barri Gòtic  3.121,32 el Guinardó 2.408,19
la Barceloneta  2.436,20 la Font d'en Fargues 2.549,84
Sant Pere, Santa Caterina i 3.042,80 el Carmel 1.991,11la Ribera
la Teixonera 2.226,43
el Fort Pienc 2.928,18
Sant Genís dels Agudells 2.176,51
la Sagrada Família 2.860,59
Montbau 2.312,59
la Dreta de l'Eixample 3.950,19
l'Antiga Esquerra de la Vall d'Hebron 2.723,69
l'Eixample 3.415,15 la Clota
la Nova Esquerra de 
l'Eixample 3.100,17 Horta 2.295,21
Sant Antoni 2.943,46 Vilapicina i la Torre Llobeta 2.310,36
el Poble Sec - AEI Parc Porta 2.154,88
Montjuïc 2.457,72
el Turó de la Peira 1.979,76
la Marina del Prat Vermell - 
AEI Zona Franca Can Peguera 1.401,59
la Marina de Port 2.199,63 la Guineueta 2.111,68
la Font de la Guatlla 2.654,08 Canyelles 2.281,16
Hostafrancs 2.383,41 les Roquetes 1.684,22
la Bordeta 2.498,84 Verdun 1.952,77
Sants - Badal 2.444,71 la Prosperitat 2.069,47
Sants 2.531,09 la Trinitat Nova 1.788,08
les Corts 3.239,17 Torre Baró 1.280,95
la Maternitat i Sant Ramon 2.962,07 Ciutat Meridiana 1.492,28
Pedralbes 5.822,01 Vallbona 1.456,68
Vallvidrera, el Tibidabo i les 3.928,95 la Trinitat Vella 1.541,62Planes
Baró de Viver 1.339,10
Sarrià 4.533,40
el Bon Pastor 2.122,70
les Tres Torres 5.291,08
Sant Andreu 2.395,53
Sant Gervasi - la Bonanova 4.036,36
la Sagrera 2.060,02
Sant Gervasi - Galvany 4.258,44
el Congrés i els Indians 2.365,02
el Putxet i el Farró 3.026,72
Navas 2.509,55
Vallcarca i els Penitents 3.109,23
el Camp de l'Arpa del Clot 2.538,39
el Coll 2.314,52
el Clot 2.522,54
la Salut 2.828,18
el Parc i la Llacuna del 
la Vila de Gràcia 2.816,63 Poblenou 2.922,69
el Camp d'en Grassot i Gràcia 2.855,05 la Vila Olímpica del Poblenou 4.111,72Nova
el Poblenou 2.950,31
el Baix Guinardó 2.499,73
130
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Barris €/mes Barris €/mes
Diagonal Mar i el Front 3.464,95 Provençals del Poblenou 3.235,58Marítim del Poblenou
Sant Martí de Provençals 2.489,41
el Besòs i el Maresme 1.996,91
la Verneda i la Pau 2.248,00
A.5.9 Persones inscrites al Registre de Sol·licitants d’Habitatges Protegits. Per àmbits territorials i per municipis de l’Àrea metropolitana de 
Barcelona. 2012-2016. Amb valors absoluts i per mil habitants.
Nom Àmbit 2012 2013 2014 2015
Barcelona 27.816 28.477 29.425 27.499
AMB sense Barcelona 14.187 16.386 18.224 20.963
AMB 42.003 44.863 47.649 48.462
Demarcació sense AMB 14.044 13.413 12.509 15.370
Demarcació 56.047 58.276 60.158 63.832
Catalunya sense 
demarcació 12.967 14.017 16.694 19.515
Catalunya 69.014 72.293 76.852 83.347
Badalona 913 1.771 2.125 2.749
Badia del Vallès 35 44 57 67
Barberà del Vallès 149 217 311 334
Begues 61 55 18 19
Castellbisbal 14 17 33 64
Castelldefels 1.363 1.259 819 475
Cerdanyola del Vallès 144 165 183 233
Cervelló 42 43 42 43
Corbera de Llobregat 1 1 9 23
Cornellà de Llobregat 1.442 1.696 1.714 2.185
Esplugues de Llobregat 552 612 633 758
Gavà 1.092 1.135 1.139 1.195
Hospitalet de Llobregat, l' 2.410 2.981 3.386 3.390
Molins de Rei 99 118 148 269
Montcada i Reixac 80 134 192 304
Montgat 206 216 243 257
Pallejà 5 5 5 12
Palma de Cervelló, la 2 3 2 1
Papiol, el 2 1 0 2
Prat de Llobregat, el 601 705 843 1.232
Ripollet 97 119 137 278
Sant Adrià de Besòs 510 533 563 660
131
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Nom Àmbit 2012 2013 2014 2015
Sant Andreu de la Barca 685 724 731 517
Sant Boi de Llobregat 113 118 142 155
Sant Climent de Llobregat 1 2 2 2
Sant Cugat del Vallès 2.128 2.298 2.519 3.039
Sant Feliu de Llobregat 123 193 272 428
Sant Joan Despí 458 531 656 748
Sant Just Desvern 141 144 157 95
Sant Vicenç dels Horts 36 49 52 86
Santa Coloma de Cervelló 14 17 13 10
Santa Coloma de 
Gramenet 379 35 616 761
Tiana 67 169 173 186
Torrelles de Llobregat 2 2 4 4
Viladecans 220 274 285 382
Font: Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana
132
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
A.6.1 Habitatges protegits en construcció a Barcelona. 
2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Barcelona 2.311 1.362 942 616 665 819 982
Ciutat Vella 155 182 186 165 36 4 39
Eixample 0 0 30 0 0 0 0
Sants-Montjuïc 222 63 52 21 21 153 250
Les Corts 0 0 0 0 34 34 58
Sarrià-Sant 
Gervasi 26 0 0 0 0 44 44
Gràcia 32 62 0 0 0 0 0
Horta-Guinardó 336 336 160 0 54 0 0
Nou Barris 234 12 12 105 170 65 100
Sant Andreu 626 315 161 121 208 284 167
Sant Martí 680 392 341 204 142 235 324
Font: Ajuntament de Barcelona
A.6.2 Evolució d’habitatges llogats per les borses d’habitatge de lloguer social per àmbits territorials. 2010-2016
2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Barcelona 417 282 188 127 137 78 41
AMB sense Barcelona 1.062 1.036 999 849 661 533 380
AMB 1.479 1.318 1.187 976 798 611 421
Demarcació sense AMB 1.007 855 846 755 584 483 411
Demarcació de Barcelona 2.486 2.173 2.033 1.731 1.382 1.094 832
Font: Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana.
133
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
A.6.3 Evolució d’habitatges llogats per les borses d’habitatge de lloguer social per municipis de l’Àrea metropolitana de Barcelona. 2010-2016
Municipi 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Badalona 132 141 143 105 114 85 57
Badia del Vallès 3 51 21 6 10 1 5
Barberà del Vallès 27 19 23 12 8 12 8
Barcelona 417 282 188 127 137 78 41
Begues
Castellbisbal 12 19 26 29 22 20 22
Castelldefels 16 12 16 16 12 11 9
Cerdanyola del Vallès 138 97 27 31 11 6 10
Cervelló 2 2 - - - - -
Corbera de Llobregat 4 3 - - - - -
Cornellà de Llobregat 5 5 3 - 2 - -
Esplugues de Llobregat 6 2 1 2 1 2 1
Gavà 31 36 38 55 34 31 26
Hospitalet de Llobregat, l' 186 156 127 134 106 78 59
Molins de Rei 45 51 32 38 17 7 7
Montcada i Reixac 8 9 13 8 7 - 2
Montgat
Pallejà 4 2 2 - - - -
Palma de Cervelló, la 1 1 - - - - -
Papiol, el 4 6 1 - - - -
Prat de Llobregat, el 32 42 67 97 112 92 55
Ripollet 17 23 - - 2 1 -
Sant Adrià de Besòs 27 16 13 5 9 8 8
Sant Andreu de la Barca 1 1 - - 3 2 -
Sant Boi de Llobregat 20 15 19 23 22 15 10
Sant Climent de Llobregat
Sant Cugat del Vallès 35 36 36 36 29 25 20
Sant Feliu de Llobregat 69 89 86 74 59 42 19
Sant Joan Despí 13 10 16 18 14 17 9
Sant Just Desvern 1 - 2 - - - -
Sant Vicenç dels Horts 32 22 43 17 11 14 11
Santa Coloma de Cervelló 4 - - - - - -
Santa Coloma de Gramenet 81 102 124 85 27 32 22
Tiana
Torrelles de Llobregat 2 - - - - - -
Viladecans 104 68 120 58 29 32 20
Font: Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana.
134
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
A.6.4 Evolució d’habitatges llogats per les borses d’habitatge de lloguer social per àmbits territorials per mil habitants. 2010-2016
2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Barcelona 0,26 0,17 0,12 0,08 0,09 0,05 0,03
AMB sense Barcelona 0,66 0,64 0,62 0,53 0,41 0,33 0,23
AMB 0,46 0,41 0,37 0,30 0,25 0,19 0,13
Resta demarcació de 
Barcelona 0,44 0,37 0,37 0,33 0,25 0,21 0,18
Demarcació de Barcelona 0,45 0,39 0,37 0,31 0,25 0,20 0,15
Font: Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana i Idescat
A.6.5 Evolució d’habitatges llogats per les borses d’habitatge de lloguer social per municipis de l’Àrea metropolitana de Barcelona per mil 
habitants. 2010-2016
2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Badalona 0,60 0,64 0,65 0,48 0,52 0,39 0,26
Badia del Vallès 0,22 3,74 1,55 0,44 0,74 0,07 0,37
Barberà del Vallès 0,85 0,59 0,71 0,37 0,25 0,37 0,24
Barcelona 0,26 0,17 0,12 0,08 0,09 0,05 0,03
Begues
Castellbisbal 0,98 1,55 2,10 2,34 1,77 1,62 1,79
Castelldefels 0,26 0,19 0,25 0,25 0,19 0,17 0,14
Cerdanyola del Vallès 2,36 1,67 0,47 0,54 0,19 0,10 0,17
Cervelló 0,23 0,23 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00
Corbera de Llobregat 0,29 0,21 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00
Cornellà de Llobregat 0,06 0,06 0,03 0,00 0,02 0,00 0,00
Esplugues de Llobregat 0,13 0,04 0,02 0,04 0,02 0,04 0,02
Gavà 0,67 0,78 0,82 1,19 0,73 0,67 0,56
Hospitalet de Llobregat, l' 0,72 0,61 0,49 0,53 0,42 0,31 0,23
Molins de Rei 1,86 2,08 1,29 1,53 0,68 0,28 0,28
Montcada i Reixac 0,24 0,26 0,37 0,23 0,20 0,00 0,06
Montgat
Pallejà 0,36 0,18 0,18 0,00 0,00 0,00 0,00
Palma de Cervelló, la 0,33 0,33 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00
Papiol, el 1,02 1,52 0,25 0,00 0,00 0,00 0,00
Prat de Llobregat, el 0,50 0,66 1,06 1,53 1,78 1,46 0,87
Ripollet 0,46 0,62 0,00 0,00 0,05 0,03 0,00
Sant Adrià de Besòs 0,79 0,47 0,38 0,14 0,25 0,22 0,22
Sant Andreu de la Barca 0,04 0,04 0,00 0,00 0,11 0,07 0,00
135
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Sant Boi de Llobregat 0,24 0,18 0,23 0,28 0,26 0,18 0,12
Sant Climent de Llobregat
Sant Cugat del Vallès 0,43 0,43 0,42 0,42 0,33 0,28 0,22
Sant Feliu de Llobregat 1,60 2,07 1,97 1,69 1,35 0,96 0,43
Sant Joan Despí 0,40 0,31 0,49 0,55 0,42 0,51 0,27
Sant Just Desvern 0,06 0,00 0,13 0,00 0,00 0,00 0,00
Sant Vicenç dels Horts 1,14 0,78 1,53 0,60 0,39 0,50 0,39
Santa Coloma de Cervelló 0,51 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00
Santa Coloma de Gramenet 0,67 0,84 1,03 0,71 0,23 0,27 0,19
Tiana 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00
Torrelles de Llobregat 0,36 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00
Viladecans 1,62 1,05 1,84 0,89 0,44 0,49 0,30
Font: Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana i Idescat
A.6.6 Ajuts al pagament de l’habitatge per àmbits territorials. 2011-2016
Àmbit 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Barcelona - Ajuntament     4.113 3.569
Barcelona - Ministeri - Generalitat 
SHMU 14.020 10.898 6.125 4.805 5.639 6.574
Barcelona 14.020 10.898 6.125 4.805 9.752 10.143
Resta AMB 11.289 9.482 6.041 5.972 7.511 9.614
Total AMB 25.309 20.380 12.166 10.777 13.150 16.188
Resta demarcació Barcelona 14.906 9.182 12.241 12.224 15.614 19.461
Total demarcació Barcelona 40.215 29.562 24.407 23.001 28.764 35.649
Font: Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana i Ajuntament de Barcelona
A.6.7 Ajuts al pagament de l’habitatge per municipis de l’Àrea metropolitana de Barcelona. 2011-2016
Nom Àmbit 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Badalona 1340 1164 751 713 830 1066
Badia del Vallès  0 0 0 0 0
Barberà del Vallès 219 145 89 95 134 185
Barcelona 14020 10898 6125 4805 5639 6574
Begues 33 25 12 12 6 5
Castellbisbal 82 69 37 55 68 87
136
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Nom Àmbit 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Castelldefels 565 447 240 224 277 361
Cerdanyola del Vallès 362 289 150 135 177 211
Cervelló 44 35 25 13 23 28
Corbera de Llobregat 103 75 36 30 56 60
Cornellà de Llobregat 698 605 415 428 556 664
Esplugues de Llobregat 226 193 116 96 127 207
Gavà 330 270 149 152 181 219
Hospitalet de Llobregat, l' 1971 1685 1110 1140 1489 1988
Molins de Rei 246 174 98 94 77 101
Montcada i Reixac 252 232 139 135 175 238
Montgat 85 64 26 28 34 38
Pallejà 61 43 25 22 27 31
Palma de Cervelló, la 29 25 11 7 9 9
Papiol, el 46 37 23 20 21 16
Prat de Llobregat, el 490 431 285 306 341 419
Ripollet 212 182 91 83 146 221
Sant Adrià de Besòs 148 106 62 48 69 95
Sant Andreu de la Barca 176 151 126 130 173 204
Sant Boi de Llobregat 698 598 349 360 435 594
Sant Climent de Llobregat 17 9 7 3 7 5
Sant Cugat del Vallès 622 500 313 293 398 451
Sant Feliu de Llobregat 273 235 125 123 168 159
Sant Joan Despí 234 202 126 130 173 215
Sant Just Desvern 120 104 76 73 81 91
Sant Vicenç dels Horts 171 147 107 93 94 135
Santa Coloma de Cervelló 32 27 12 11 4 2
Santa Coloma de Gramenet 825 740 608 577 722 1014
Tiana 27 26 14 13 19 22
Torrelles de Llobregat 33 31 15 12 20 17
Viladecans 519 416 273 318 394 456
Font: Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana.
A.6.8 Ajuts al pagament de l’habitatge per àmbits territorials per mil habitants. 2011-2016
2011 2012 2013 2014 2015 2016
Barcelona 8,68 6,72 3,80 3,00 6,08 6,30
Resta AMB 7,01 5,86 3,74 3,71 4,67 5,94
AMB 7,84 6,29 3,77 3,35 4,09 5,02
137
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
2011 2012 2013 2014 2015 2016
Resta demarcació de Barcelona 6,47 3,97 5,29 5,29 6,76 8,40
Demarcació de Barcelona 7,27 5,32 4,40 4,16 5,21 6,43
Font: Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana, Ajuntament de Barcelona i Idescat
A.6.9 Ajuts al pagament de l’habitatge per municipis de l’Àrea metropolitana de Barcelona per mil habitants. 2011-2016
Nom Àmbit 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Badalona 6,10 5,27 3,42 3,28 3,85 4,94
Badia del Vallès 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00
Barberà del Vallès 6,84 4,47 2,73 2,92 4,12 5,63
Barcelona 8,68 6,72 3,80 3,00 6,08 6,30
Begues 5,14 3,83 1,82 1,81 0,90 0,74
Castellbisbal 6,68 5,56 2,99 4,42 5,50 7,09
Castelldefels 8,95 7,10 3,80 3,54 4,34 5,56
Cerdanyola del Vallès 6,21 4,99 2,60 2,35 3,08 3,67
Cervelló 5,09 4,04 2,87 1,48 2,60 3,16
Corbera de Llobregat 7,32 5,27 2,51 2,11 3,93 4,23
Cornellà de Llobregat 8,00 6,92 4,79 4,96 6,44 7,71
Esplugues de Llobregat 4,84 4,13 2,49 2,08 2,78 4,53
Gavà 7,14 5,81 3,21 3,28 3,90 4,73
Hospitalet de Llobregat, l' 7,70 6,55 4,37 4,50 5,90 7,80
Molins de Rei 10,01 7,01 3,94 3,74 3,06 3,98
Montcada i Reixac 7,36 6,69 3,99 3,93 5,09 6,84
Montgat 7,92 5,89 2,35 2,47 2,96 3,27
Pallejà 5,41 3,82 2,23 1,96 2,39 2,73
Palma de Cervelló, la 9,61 8,27 3,68 2,33 3,03 3,00
Papiol, el 11,67 9,22 5,69 4,97 5,16 3,93
Prat de Llobregat, el 7,72 6,82 4,49 4,87 5,41 6,60
Ripollet 5,68 4,86 2,44 2,23 3,90 5,87
Sant Adrià de Besòs 4,33 3,07 1,78 1,36 1,93 2,60
Sant Andreu de la Barca 6,50 5,53 4,61 4,77 6,33 7,44
Sant Boi de Llobregat 8,42 7,20 4,18 4,33 5,29 7,21
Sant Climent de Llobregat 4,35 2,31 1,79 0,76 1,74 1,24
Sant Cugat del Vallès 7,46 5,89 3,63 3,36 4,53 5,07
Sant Feliu de Llobregat 6,33 5,38 2,86 2,81 3,84 3,61
Sant Joan Despí 7,22 6,16 3,84 3,94 5,20 6,42
Sant Just Desvern 7,38 6,55 4,51 4,45 4,87 5,38
138
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
Nom Àmbit 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Sant Vicenç dels Horts 6,08 5,23 3,80 3,31 3,36 4,83
Santa Coloma de Cervelló 4,03 3,39 1,49 1,37 0,50 0,25
Santa Coloma de Gramenet 6,83 6,14 5,07 4,86 6,17 8,66
Tiana 3,39 3,19 1,70 1,56 2,26 2,57
Torrelles de Llobregat 5,83 5,40 2,60 2,05 3,40 2,87
Viladecans 8,02 6,38 4,17 4,87 6,01 6,93
Font: Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana, Ajuntament de Barcelona i Idescat
A.6.10 Ajuts a la rehabilitació per àmbits territorials. 2009-2016
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Barcelona 25.385 38.061 22.576 11.731 4.501 2.068 10.358 12.337
Resta AMB 10.686 8.159 1.764 507 0 7.730 11.736 6.283
Total AMB 36.071 46.220 24.340 12.238 4.501 9.798 22.094 18.620
Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana; Consorci de l'Habitatge de Barcelona; Consorci Metropolità de l'Habitatge
A.6.11 Ajuts a la rehabilitació per municipis de l’Àrea metropolitana de Barcelona. 2009-2016
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Barcelona 10506 10544 19603 11411 3316 1924 10100 12337
Barcelona (Xifres) 25385 38061 22576 11731 4501 2068 10358 12337
Badalona 711 598 83 50 0 1052 2008 1032
Badia del Vallès 0 159 0 0 0 63 43 43
Barberà del Vallès 470 0 4 36 0 157 125 13
Begues 0 0 0 0 0 0 5 1
Castellbisbal 18 18 0 0 0 6 3
Castelldefels 20 65 0 28 0 450 536 385
Cerdanyola del Vallès 202 258 72 107 0 124 564 420
Cervelló 0 7 0 0 0 0 26 3
Corbera de Llobregat 11 12 0 0 0 0 33
Cornellà de Llobregat 765 799 225 13 0 724 674 404
Esplugues de Llobregat 239 233 55 8 0 264 362 183
Gavà 145 216 7 12 0 200 518 195
Hospitalet de Llobregat, l' 3187 2440 318 114 0 2399 2372 1735
Molins de Rei 285 69 9 0 0 179 293 47
Montcada i Reixac 489 137 29 6 0 39 153 35
139
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Montgat 32 24 25 0 0 0 84 21
Pallejà 24 0 15 0 0 59 49 20
Palma de Cervelló, la 0 0 0 0 0 0 0
Papiol, el 7 0 0 0 0 14 25 18
Prat de Llobregat, el 716 550 117 23 0 142 691 225
Ripollet 128 266 24 9 0 76 62 98
Sant Adrià de Besòs 74 130 0 0 0 138 161 23
Sant Andreu de la Barca 8 95 27 0 0 85 247 25
Sant Boi de Llobregat 898 647 191 34 0 172 489 291
Sant Climent de Llobregat 0 0 0 0 0 1 9 10
Sant Cugat del Vallès 75 50 0 8 0 37 318 154
Sant Feliu de Llobregat 148 232 53 0 0 117 211 91
Sant Joan Despí 325 60 0 20 0 255 488 165
Sant Just Desvern 20 131 0 0 0 36 62 21
Sant Vicenç dels Horts 29 104 19 0 0 63 20
Santa Coloma de Cervelló 0 14 0 0 0 6 23 24
Santa Coloma de Gramenet 1276 678 491 19 0 703 736 380
Tiana 0 21 0 0 0 2 1
Torrelles de Llobregat 0 0 0 0 0 0 4
Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana; Consorci de l'Habitatge de Barcelona; Consorci Metropolità de l'Habitatge
A.6.12 Ajuts a la rehabilitació per àmbits territorials per mil habitants. 2009-2016
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Barcelona 15,65 23,50 13,98 7,24 2,79 1,29 6,46 7,67
Resta AMB 6,69 5,08 1,09 0,31 0,00 4,80 7,29 3,88
Total AMB 11,21 14,33 7,54 3,78 1,39 3,05 6,87 5,77
Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana; Consorci de l'Habitatge de Barcelona; Consorci Metropolità de l'Habitatge, i Idescat
A.6.13 Ajuts a la rehabilitació per municipis de l’Àrea metropolitana de Barcelona per mil habitants. 2009-2016
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Badalona 3,24 2,73 0,38 0,23 0,00 4,84 9,31 4,79
Badia del V. 0,00 11,60 0,00 0,00 0,00 4,65 3,18 3,19
Barberà del V. 15,09 0,00 0,12 1,11 0,00 4,82 3,84 0,40
Barcelona 15,65 23,50 13,98 7,24 2,79 1,29 6,46 7,67
140
Informe d'habitatge 2017 Annex estadístic
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Begues 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,75 0,15
Castellbisbal 1,50 1,47 0,00 0,00 0,00 0,48 0,24 0,00
Castelldefels 0,32 1,04 0,00 0,44 0,00 7,11 8,39 5,93
Cerdanyola del V. 3,44 4,42 1,24 1,85 0,00 2,16 9,82 7,30
Cervelló 0,00 0,82 0,00 0,00 0,00 0,00 2,94 0,34
Corbera de Llob. 0,79 0,86 0,00 0,00 0,00 0,00 2,32 0,00
Cornellà de Llob. 8,84 9,16 2,58 0,15 0,00 8,40 7,80 4,69
Esplugues de Llob. 5,10 4,99 1,18 0,17 0,00 5,72 7,93 4,00
Gavà 3,15 4,66 0,15 0,26 0,00 4,32 11,16 4,21
Hospitalet de Llob., l' 12,40 9,43 1,24 0,44 0,00 9,46 9,41 6,81
Molins de Rei 11,84 2,85 0,37 0,00 0,00 7,12 11,65 1,85
Montcada i Reixac 14,62 4,07 0,85 0,17 0,00 1,13 4,45 1,01
Montgat 3,12 2,27 2,33 0,00 0,00 0,00 7,30 1,81
Pallejà 2,16 0,00 1,33 0,00 0,00 5,24 4,34 1,76
Palma de Cervelló, la 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00
Papiol, el 1,79 0,00 0,00 0,00 0,00 3,48 6,14 4,42
Prat de Llob., el 11,29 8,67 1,84 0,36 0,00 2,26 10,97 3,55
Ripollet 3,45 7,16 0,64 0,24 0,00 2,04 1,66 2,60
St. Adrià de Besòs 2,19 3,81 0,00 0,00 0,00 3,90 4,50 0,63
St. Andreu de la Barca 0,30 3,56 1,00 0,00 0,00 3,12 9,03 0,91
St. Boi de Llob. 10,89 7,85 2,31 0,41 0,00 2,07 5,95 3,53
St. Climent de Llob. 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,25 2,24 2,49
St. Cugat del V. 0,95 0,61 0,00 0,09 0,00 0,42 3,62 1,73
St. Feliu de Llob. 3,45 5,38 1,23 0,00 0,00 2,68 4,82 2,06
St. Joan Despí 10,15 1,86 0,00 0,61 0,00 7,73 14,67 4,93
St. Just Desvern 1,26 8,23 0,00 0,00 0,00 2,20 3,73 1,24
St. Vicenç dels Horts 1,05 3,71 0,68 0,00 0,00 2,24 0,71 0,00
Sta. Coloma de Cervelló 0,00 1,78 0,00 0,00 0,00 0,75 2,87 2,97
Sta. Coloma de Gramenet 10,66 5,65 4,06 0,16 0,00 5,92 6,29 3,24
Tiana 0,00 2,70 0,00 0,00 0,00 0,24 0,12 0,00
Torrelles de Llob. 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,68 0,00
Viladecans 6,05 2,28 1,37 0,31 0,00 2,56 5,20 3,36
Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana; Consorci de l'Habitatge de Barcelona; Consorci Metropolità de l'Habitatge, i Idescat

Observatori 
Metropolità
de l’Habitatge
de Barcelona
Ajuntament  
de Barcelona
Àrea
Metropolitana
de Barcelona
Diputació
de Barcelona
Generalitat de
Catalunya
amb el suport de:
Associació
de Gestors  
de Polítiques  
Socials  
d’Habitatge  
de Catalunya
Carrer 60, 25-27
Edifici Z, primera planta, D-15
Sector A, Zona Franca
08040 Barcelona
info@ohb.cat