Secretaria General
COMISSIÓ D'ECOLOGIA, URBANISME, INFRAESTRUCTURES I MOBILITAT
Sessió de 16 de juny de 2020
ACTA
A la sala virtual, amb pantalla central de control de la Sala Lluís Companys de la Casa
Consistorial de la casa de la ciutat de Barcelona, el 16 de juny de 2020, s’hi reuneix la
COMISSIÓ D'ECOLOGIA, URBANISME, INFRAESTRUCTURES I MOBILITAT en sessió
ordinària, sota la presidència de la Ima. Sra. Regidora Maria Buhigas i San José. Hi
concorren les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Janet Sanz Cid, Eloi Badia Casas, María Rosa
Alarcón Montañés, Laia Bonet Rull, Jordi Coronas i Martorell, Eva Baró i Ramos, Max
Zañartu i Plaza, Jordi Martí Galbis, Elsa Artadi Vila, Celestino Corbacho Chaves, Óscar
Ramírez Lara i Manuel Valls Galfetti, assistits per l'assessora jurídica, la Sra. Ester
Solana Grasa, que actua per delegació del secretari general i que certifica.
Excusen  la  seva  absència  les  Imes.  Sres.  i  l’Im.  Sr.:  Gemma Tarafa Orpinell, Lucía
Martín González, David Escudé Rodríguez i Eva Parera Escrichs.
També hi ha assistit la lma. Sra. Francina Vila i Valls.
La sessió no presencial va ser convocada i es celebra en virtut del que disposa l’article
46.3  de  la  Llei  7/985,  de  2  d’abril,  reguladora  de  les  bases  del  règim  local,  segons
redacció donada pel Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s'adopten
mesures urgents complementàries en l'àmbit social i econòmic per fer front a la
COVID-19.
La Secretària constata l’efectiva connexió per via telemàtica de tots els assistents a la
sessió mitjançant el sistema de videoconferència gestionat des de la referida sala
virtual i acredita la seva identitat, així com l’existència de quòrum legal.
S'obre la sessió a les 16.00 h.
La Sra. BUHIGAS indica que tractaran conjuntament la proposició del Grup Municipal
de JxCat (punt 5) i la del Grup Municipal de BxCanvi (punt 8), totes dues sobre el tema
de la rehabilitació. D’altra banda, explica que el Sr. Martí ha informat que presentarà
la proposició del Grup Municipal de JxCat, però que la rèplica a la proposició del Grup
Municipal de BxCanvi la farà la Sra. Artadi.
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior
Es  dona  per  llegida  l’acta  de  la  sessió  anterior,  sessió  ordinària  celebrada  el  19  de
maig  de  2020,  l’esborrany  de  la  qual  ha  estat  tramès  a  tots  els  membres  de  la
Comissió; i S’APROVA.
CCM 8/20 Ecologia2 1/47
 
II) Part informativa
a) Despatx d'ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal,  es comuniquen les
resolucions següents:
1. – (20190476) De la gerent d'Urbanisme, de 15 de maig de 2020, que adjudica a Jornet
Llop Pastor SLP el contracte relatiu a la redacció dels treballs de planejament
urbanístic i sostenible de Gràcia, per als exercicis 2020-2021, i per un import de
216.909,73 euros (IVA inclòs).
2. – (20190476) De la gerent d'Urbanisme, de 15 de maig de 2020, que alliberar la
quantitat de 36.233,32 euros (IVA inclòs) del contracte relatiu a la redacció dels
treballs de planejament urbanístic i sostenible de Gràcia, per als exercicis 2020-2021, i
per un import de 36.233,32 euros (IVA inclòs).
3. – (20200010) De la gerent municipal d'11 de maig de 2020, que adjudica el contracte
relatiu al manteniment de SAIS i xarxes d'edificis del sector municipal adjudicat a
Keycoes Comunicaciones, SL, per un import de 28.934,03 euros(IVA inclòs) per als
exercicis 2020-2021.
4. – (20200067) De la gerent municipal, de 21 de maig de 2020, que inicia expedient,
aprova el plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu al servei de
custòdia de documents administratius i serveis vinculats, per als exercicis 2020-2022,
i per un import de 204.464,11 euros (IVA inclòs).
5. – (20200171) Del gerent de Mobilitat i Infraestructures, de 25 de maig de 2020, que
modifica parcialment l'error material detectat a la clàusula 8 i 9 del PCAP relatiu al
contracte de realització del sistema de control de velocitat mitjançant radar de tram
al túnel de Badal.
6. – (20200172) Del gerent de Mobilitat i Infraestructures, de 25 de maig de 2020, que
modifica parcialment l'error material detectat a la clàusula 8 i 9 del PCAP, relatiu al
contracte de realització del sistema de control de velocitat mitjançant radar de tram
al túnel del Litoral.
7. – (20200241) De la gerent d'Urbanisme, de 13 de maig de 2020, que inicia expedient,
aprova el plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu al servei de
gestió d'un programa educatiu per entendre la Cultura de Sostenibilitat dirigit a
l'alumnat i al professorat dels centres educatius de la ciutat, per als exercicis 2021-
2023, i per un import de 373.570,66 euros (IVA inclòs).
8. – (20200241) De la gerent municipal, de 26 de maig de 2020, que aprova l'esmena per
error material en la clàusula 2 del PCAP, sobre el valor estimat del contracte.
9. – (20200438) Del gerent de Medi Ambient i Serveis Urbans, de 29 de maig de 2020, que
CCM 8/20 Ecologia2 2/47
 
adjudica a Datambient Assessorts, SL el contracte relatiu a l'assistència tècnica per a
la contractació dels serveis de detecció, suport, assistència tècnica i assistència
jurídica dels incompliments de la normativa municipal en relació a la presència de
sacs de runa, contenidors metàl·lics, cartells i adhesius a la via públics, per als
exercicis 2020-2021, i per un import de 18.029,00 euros (IVA inclòs).
10. – (20200448) Del gerent de Mobilitat i Infraestructures, de 3 de juny de 2020, que
adjudica a Jaime Canal Selma el contracte relatiu al manteniment i assistència tècnica
de desplegament del programari TATES, per als exercicis 2020-2021, i per un import
de 8.391,35 euros (IVA inclòs).
Acords de la Comissió de Govern d’11 de juny de 2020
11. – (20200009) DESISTIR del procediment de licitació del contracte 19003725 que té per
objecte  els  Serveis  d’informació  mitjançant  la  figura  d'informadors  ambientals  de  la
Gerència d'Ecologia Urbana de l'Ajuntament de Barcelona (2020-2022), amb mesures
de contractació pública sostenible, de conformitat amb l'article 152 de la LCSP, per
l'existència d'errors no esmenables en la preparació del contracte, atès l'assenyalat
en l'informe tècnic emès pel departament de comunicació, que consta a l'expedient.
ANUL·LAR l'autorització de la despesa de l'esmentat contracte núm. 19003725 amb
càrrec a les partides i als pressupostos amb el desglossament següent: un import (IVA
inclòs) de 80.705,02 euros a l'exercici pressupostari de l'any 2022 i a l'aplicació
pressupostària D/22719/15016 0500; un import (IVA inclòs) de 242.115,03 euros a
l'exercici pressupostari de l'any 2021 i a l'aplicació pressupostària D/22719/15016
0500; un import (IVA inclòs) de 161.410,02 euros a l'exercici pressupostari de l'any
2020 i a l'aplicació pressupostària D/22719/15016 0500. PUBLICAR aquesta resolució
al DOUE i a la plataforma de serveis de contractació pública de la Generalitat de
Catalunya. DONAR COMPTE d'aquesta resolució a la Comissió d'Ecologia,
Infraestructures, Urbanisme i Mobilitat.
b) Mesures de govern
c) Informes
d) Compareixences Govern municipal
III) Propostes a dictaminar
a) Ratificacions
b) Propostes d'acord
1. – (18PL16565) APROVAR definitivament de forma parcial, de conformitat amb l'article
68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la implantació
d'instal·lacions de subministrament per a vehicles a motor a la ciutat de Barcelona;
d'iniciativa municipal; amb les modificacions respecte del document aprovat
inicialment, a què fa referència l'informe de la Direcció de Serveis de Planejament;
informe que consta a l'expedient i a efectes de motivació s'incorpora a aquest acord.
MANTENIR la suspensió de l'atorgament de llicències per a la implantació o
l'ampliació de les instal·lacions de subministrament elèctric per a vehicles (epígraf
CCM 8/20 Ecologia2 3/47
 
12.20/3) fins al seu exhauriment.
La Sra. SANZ recorda que fa un any van aprovar inicialment aquest pla per regular la
implantació de les noves instal·lacions de subministrament de carburants a la ciutat,
també en resposta a les reivindicacions veïnals de molts barris de la ciutat on s’havien
implementat alguns nous projectes que havien generat molèsties. Assenyala que fins
ara es podia convertir fàcilment qualsevol parcel·la en una benzinera sense tenir en
compte els criteris urbanístics i mediambientals, i que es podia fer tant en zones
industrials com en zones residencials o properes a equipaments. Explica que creien
que calia evitar aquesta situació, ja que provoca efectes com soroll i moviment de
cotxes i pot causar molèsties als veïns i veïnes. Manifesta que per això van proposar
que, en el marc del pas endavant que feia la ciutat amb la zona de baixes emissions,
la  implantació  de  determinades  superilles  i  l’aposta  per  vehicles  no  contaminants,
calia també una estratègia de transició energètica de les energies fòssils a les
renovables amb relació a les benzineres.
Precisa que la proposta deixa les 105 benzineres existents a la ciutat, distribuïdes
entre la xarxa bàsica i la xarxa no bàsica, amb unes 70 a la xarxa bàsica, i permet
seguir construint-ne de noves a la xarxa bàsica, a les rondes i als polígons industrials,
on pot haver-hi servei perquè encara es pot circular majoritàriament amb vehicles de
combustió fòssil. Afirma que, a partir d’aquí, es plantegen fer també una proposta de
regulació  de  les  electrolineres.  Explica  que  l’Estat  està  acabant  de  formalitzar
l’obligatorietat que hi hagi punts de recàrrega elèctrica a les benzineres existents amb
la Llei de canvi climàtic i que, per tant, aquesta és una de les qüestions que hauran
d’actualitzar  en  el  Pla.  Subratlla  que,  sobretot,  caldrà  definir  espais  a  l’entorn  urbà
que incorporin aquests equipaments elèctrics.
La Sra. BUHIGAS manifesta que des del  Grup Municipal  d’ERC troben que aquest  pla
especial urbanístic és coherent des del punt de vista del canvi de model de mobilitat i
té en compte consideracions de la morfologia urbana de la ciutat. Afirma que,
tanmateix,  estaran  amatents  a  l’elaboració  dels  criteris  d’implantació  d’instal·lacions
que ofereixin exclusivament el servei de subministrament elèctric per a vehicles, que
és  l’altra  part  del  canvi  de  model  de  mobilitat  que  restarà  pendent.  Finalment
expressa el vot favorable del seu grup.
La Sra. VILA explica que des del Grup Municipal de JxCat votaran favorablement la
proposta, però que els hauria agradat trobar-hi la part pendent que ha explicat la
tinenta d’alcalde.  Afirma que, de fet,  els  preocupa la manca de polítiques respecte a
la transició energètica i troben a faltar apostes agosarades i una planificació de la
infraestructura de punts de recàrrega lenta i de recàrrega ràpida. Manifesta que, per
tant, estaran amatents a la proposta del Govern, que esperen que es presenti com
més  aviat  millor,  perquè  consideren  que  s’està  fent  tard  i  s’estan  perdent  moltes
oportunitats en relació amb aquest tema.
El Sr. CORBACHO afirma que des del Grup Municipal de Cs faran reserva de vot, atès
que falta alguna informació i volen contrastar-la.
CCM 8/20 Ecologia2 4/47
 
El Sr. RAMÍREZ manifesta que el Grup Municipal del PP farà reserva de vot. Explica
que  l’expedient  que  presenta  el  Govern  vol  limitar  la  implantació  de  benzineres  als
àmbits propers a les rondes, les zones industrials i les vies principals de la ciutat, però
que troben a faltar una alternativa real de vehicles sostenibles i un pla de futur per
donar resposta a la mobilitat de la ciutat.
El Sr. VALLS expressa el vot favorable del Grup Municipal de BxCanvi. Destaca que
l’electrificació de la mobilitat és una mesura de futur per a una millor mobilitat, tema
sobre el qual després presentaran un prec. Explica que consideren que el Govern
arriba  tard  a  l’electrificació  de  la  mobilitat,  en  bona  part  per  la  seva  reticència  a
col·laborar amb el sector privat i el seu recel cap a la mobilitat privada, encara que
sigui  sostenible.  Manifesta  que  esperen  un  canvi  d’actitud  del  Govern  respecte  a
aquesta qüestió en benefici de la mobilitat de tots.
Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú, Partit dels
Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i Barcelona pel
Canvi, i la reserva de Ciutadans i Partit Popular.
Districte de Gràcia
2. – (14PL16179) RATIFICAR el  Decret de l’Alcaldia,  de 28 de novembre de 2018, pel  qual
es  va  resoldre  sotmetre  al  tràmit  d’exposició  pública  per  un  termini  de  quinze  dies
hàbils  el  document  de  la  Modificació  del  Pla  General  Metropolità  en  l’àmbit  afectat
per la prolongació de la Rambla del Prat a la Vila de Gràcia, a Barcelona. APROVAR
provisionalment,  de  conformitat  amb  l’article  66.3  de  la  Carta  Municipal  de
Barcelona,  la  Modificació  del  Pla  General  Metropolità  en  l’àmbit  afectat  per  la
prolongació  de  la  Rambla  del  Prat  a  la  Vila  de  Gràcia,  a  Barcelona;  d’iniciativa
municipal;  amb  les  modificacions  a  què  fa  referència  l’informe  de  la  Direcció  de
Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora
a  aquest  acord;  RESOLDRE  les  al·legacions  presentades  en  el  tràmit  d’informació
pública, de conformitat amb els informes de la citada Direcció de Serveis de
Planejament, de valoració de les al·legacions, que consten a l’expedient i a efectes de
motivació  s’incorporen  a  aquest  acord;  i  TRAMETRE  l’expedient  a  la  Subcomissió
d’Urbanisme de Barcelona per a la seva aprovació definitiva.
La Sra. SANZ assenyala que el regidor del Districte de Gràcia els acompanya
telemàticament per si els grups volen entrar més a fons en aquesta modificació del
Pla general metropolità (PGM). Destaca que aquesta modificació històrica respon a
una  reivindicació  veïnal  de  fa  molt  de  temps  i  pretén  mantenir  l’estructura  urbana
d’un  teixit  propi  de  la  Vila  de  Gràcia,  així  com  el  teixit  tradicional  de  la  vila  i  el
patrimoni.  Assenyala  que  això  suposa  reconèixer  l’error  de  fer  passar  un  vial  per
aquest espai, tal com preveia el PGM. Explica que, a més a més, aprofiten la
modificació  per  ampliar  la  plaça  d’Anna  Frank  i  per  crear  nou  habitatge  assequible
buscant els buits urbans, en un dels barris i un dels districtes de la ciutat amb menys
habitatge assequible i protegit i que pateix més els efectes de la gentrificació.
Afirma que, per tant, la proposta consisteix a deixar enrere la proposta de vial que
incorporava el PGM i a protegir els 91 habitatges existents, a més de dedicar totes les
parcel·les que ara no tenen habitatge a fer habitatge assequible i equipaments.
CCM 8/20 Ecologia2 5/47
 
Precisa que es faran 65 nous habitatges entre dotacionals i protegits, i una reserva de
sòl  per  poder  permetre  la  construcció  d’equipaments,  que  és  una  mesura  també
estratègica.  D’altra  banda,  es  refereix  a  l’ampliació  de  la  plaça  d’Anna  Frank  i  al
redimensionament de tot aquest espai per millorar les condicions urbanes del
conjunt  d’espais  públics  que  hi  ha  en  aquest  àmbit,  protegint  també  el  patrimoni,
concretament  l’edifici  del  taller  Vallmitjana.  Assenyala  que  es  manté  l’obertura  del
carrer  de  l’Àngel des de la rambla del Prat, tal com preveu el planejament, sense
haver  d’enderrocar  tot  el  taller,  que és  una de  les  reivindicacions  importants  que es
plantejaven.
El Sr. ZAÑARTU destaca que avui es comença a resoldre un dels greuges històrics més
importants  de la  Vila  de Gràcia,  ja  que l’anomenada Via O,  traçada pel  Pla  comarcal,
destruïa  fins  a  tres  illes  de  cases  de  la  Vila  de  Gràcia  i  un  gran nombre d’habitatges.
Assenyala  que  durant  el  mandat  de  l’alcalde  Trias  ja  es  va  intentar  fer  aquesta
desafecció però no es va poder acabar, però que ara, a més a més, en l’acord al qual
han arribat amb el Govern s’hi inclou una part d’habitatge social molt important i no
es tira a terra el número 4 del carrer Astúries, a diferència del que es preveia
anteriorment.
Manifesta  que  des  del  Grup  Municipal  d’ERC  creuen  que  aquesta  aprovació  és
històrica des del punt de vista de l’habitatge social,  ja que és gairebé nul a la Vila de
Gràcia. En relació amb això, afirma que un dels patrimonis de la Vila de Gràcia són els
seus  habitants,  però  que  l’estan  dilapidant  perquè  cada  cop  més  gent  ha  de  marxar
del barri. A més, explica que també posen en valor la protecció del patrimoni natural
perquè finalment no es tala l’alzina centenària i es conserva l’interior d’illa tal com el
seu  grup  proposava  i  ja  incorporava  l’última  proposta  del  Govern.  D’altra  banda,
assenyala que es conserva el número 4 del carrer Astúries a través d’un pas en planta
baixa, a part de posar també aquest patrimoni a disposició dels veïns i veïnes de la
Vila de Gràcia. En aquest sentit, remarca la importància del patrimoni i de l’habitatge
social com a dos elements que no estan enfrontats.
Explica que van començar a teixir aquest acord amb el Govern municipal a principis
del 2020 a través de la proposta que van fer d’un passatge en planta baixa per la finca
del número 4 del carrer Astúries, després que en el mandat anterior es van fer fins a
quatre  propostes  i  cap  d’elles  no  conservava  aquesta  finca.  Destaca  que  per  fi  han
arribat a un acord en el qual tothom ha hagut de cedir.
El Sr. MARTÍ explica que dijous passat es van assabentar per la premsa i les xarxes
socials  de  l’acord  entre  els  grups  del  Govern  municipal  i  el  Grup  Municipal  d’ERC
respecte  a  la  modificació  del  PGM  amb  relació  a  l’àmbit  de  la  prolongació  de  la
rambla del Prat. Afirma que aquest acord els va sorprendre tant o més que al veïnat
de  Gràcia  i  als  membres  i  simpatitzants  de  la  plataforma  Protegim  l’Interior  d’Illa.
Assenyala que en el debat i la votació del Ple municipal tindran temps d’aprofundir-hi,
però  que  des  del  Grup  Municipal  de  JxCat  no  estan  d’acord  amb la  proposta  que  es
planteja en aquests moments tant per qüestions de forma com de fons.
Manifesta que, d’una banda, no comparteixen la gestió d’aquest acord d’esquenes al
barri i als veïns afectats. Remarca que el Govern va dir als veïns per escrit que parlaria
amb els veïns de la plataforma abans que es fes pública cap proposta i ha incomplert
aquest  compromís,  amb  l’agreujant  que  l’acord  entre  el  Govern  i  el  Grup  Municipal
CCM 8/20 Ecologia2 6/47
 
d’ERC s’ha gestat aprofitant la situació de confinament per la pandèmia. Explica que,
d’altra banda, creuen que l’acord que es presenta no respecta la voluntat majoritària
dels  veïns,  ja  que  no  conserva  la  totalitat  de  l’edifici  de  Can  Vallmitjana,  no  salva
l’arbre íntegrament i destrueix el corredor ecològic de l’interior d’illa.
Afirma que faran una reserva de vot perquè volen que el Govern i el Grup Municipal
d’ERC  dialoguin  amb  els  veïns  abans  de  la  celebració  del  Ple  municipal  i  es  puguin
plantejar revisar l’acord i estudiar la proposta de la plataforma, consistent a reduir el
nombre d’habitatges socials, protegir la totalitat de Can Vallmitjana i conservar l’arbre
íntegrament  –copa  i  arrels–  així  com  el  corredor  ecològic.  D’altra  banda,  manifesta
que,  com  a  grup  municipal,  volen  tenir  accés  a  tot  l’informe  de  conservació
patrimonial històrica i arquitectònica, i no pas al resum que s’ha facilitat als veïns i als
membres de la plataforma.
El Sr. CORBACHO assenyala que el Govern sovint proclama que els projectes no
només  s’han  de  portar  a  terme  en  funció  del  que  pensi  el  Govern,  sinó  mitjançant
processos de participació i tenint molt present l’opinió dels veïns afectats. Explica que
al  principi  semblava  que  en  aquest  projecte  hi  havia  la  clara  voluntat  d’arribar  a  un
acord amb els veïns afectats, però que, pel que han pogut veure a través dels mitjans
de comunicació i de les xarxes socials, molts veïns entenen que el projecte no recull
les seves reivindicacions i que no ha estat consensuat. Manifesta que, en
conseqüència, des del Grup Municipal de Cs faran una reserva de vot, tot esperant
que el Govern poleixi les discrepàncies que hi pugui haver per tal que, quan porti el
projecte al Ple municipal, compti també amb el suport i la conformitat dels veïns
afectats.
El Sr. RAMÍREZ afirma que des del Grup Municipal del PP faran una reserva de vot per
motius  semblants  als  que  s’han  exposat  anteriorment.  Explica  que  valoren
positivament  l’obertura  del  carrer  de  l’Àngel,  que  actualment  no  té  sortida,  a  través
de  l’edifici  del  taller  Vallmitjana,  del  qual  es  conservarà  la  planta  superior  com  a
equipament,  així  com  la  conservació  de  l’arbre  centenari  situat  al  pati  d’una  escola
infantil,  entre  el  carrer  de  l’Àngel  i  la  travessia  de  Sant  Antoni.  Remarca,  però,  que
també  hi  ha  un  cert  malestar  veïnal  perquè  en  l’últim  tràmit  d’aquest  expedient  no
s’ha comptat amb l’acord de veïns de la plataforma. Explica que els veïns també estan
descontents perquè no es conserva el taller de forma íntegra i  asseguren que l’arbre
no  podrà  sobreviure,  ja  que  l’edifici  que  es  construirà  per  a  habitatge  social  hi  serà
massa a prop, tot i haver-se rebaixat la quantitat de pisos a construir en aquest carrer
respecte al pla original per tal d’intentar salvar l’arbre, que és l’objecte de discòrdia.
El Sr. VALLS afirma que, tot i que aquest tema està encallat des del 2014,
malauradament  encara  no  s’ha  arribat  a  un  consens.  Manifesta  que  des  del  Grup
Municipal de BxCanvi donen suport a la construcció de 13 habitatges públics a la
plaça d’Anna Frank i a ampliar la zona verda existent fins als 1.000 m², com també a la
construcció de 8 habitatges públics al carrer Jaén número 14. Explica, però, que faran
una  reserva  de  vot,  ja  que  l’opció  del  Govern  de  construir  30  habitatges  públics  no
compta amb el consens veïnal i  posa en perill  el patrimoni i  l’espai verd, mentre que
hi ha una opció que podria generar més consens. Assenyala que amb aquesta
proposta alternativa es passaria a 25 o 26 habitatges públics, es guanyaria un
CCM 8/20 Ecologia2 7/47
 
equipament sostenible al cor del barri de Gràcia i es preservaria el corredor verd,
opció que creuen que mantindria la cohesió social del barri.
El Sr. BADIA remarca que la proposta inicial que havia fet el Govern de CiU no
respectava res del taller Vallmitjana i que, per tant, entén que el Grup Municipal de
JxCat considera que la seva proposta inicial era errònia. A més, assenyala que aquesta
proposta  no  va  tenir  un  procés  veïnal  com  el  que  s’ha  produït  en  aquest  cas,  amb
moltes sessions de debat amb els veïns. Afirma que, de fet, en van fer una el mateix
gener  i  que,  per  tant,  abans  de  la  presentació  d’avui  han  parlat  recurrentment  amb
els veïns i la informació era coneguda per tots els grups. Explica que fa més de catorze
mesos que el Govern esperava que els grups municipals els presentessin una
proposta,  però  que  el  Grup  Municipal  d’ERC  ha  estat  l’únic  que  ha  decidit  tenir  una
actitud propositiva i desencallar un tema històric. Destaca que la totalitat dels 91
veïns afectats aplaudeixen aquesta iniciativa, així com molts altres veïns que els
demanen iniciatives d’habitatge públic.
D’altra banda, manifesta que tenen el convenciment i la certesa de Parcs i Jardins que
l’arbre  centenari  no  perilla.  Explica  que  hi  ha  centenars  d’arbres  a  la  Vila  de  Gràcia
que es troben en una situació exactament igual i que, si avui deixessin de construir en
aquest lloc per aquest arbre, demà haurien de començar a desconstruir la meitat del
barri per protegir els arbres. Afirma que, per tant, no és cert que arbres i edificacions
siguin incompatibles.
Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú, Partit dels
Socialistes de Catalunya i Esquerra Republicana, i la reserva de Junts per Catalunya,
Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi.
Districte de Sant Andreu
3. – (19PL16722) APROVAR definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta
Municipal  de  Barcelona,  el  Pla  Especial  Urbanístic  per  a  l’ordenació  de  l’equipament
situat  al  carrer  Berenguer  de  Palou  68-80  al  Districte  de  Sant  Andreu;  d’iniciativa
municipal  a  proposta  del  Consorci  d’Educació  de  Barcelona;  amb  les  modificacions
respecte al document aprovat inicialment, a què fa referència l’informe de la Direcció
de Serveis de Planejament; informe que consta a l’expedient i a efectes de motivació
s’incorpora a aquest acord.
La Sra. SANZ assenyala que aquest pla especial regula tots els paràmetres d’ordenació
i  les  condicions  d’edificació  per  poder  tirar  endavant  la  nova  construcció  de  l’escola
30 Passos al carrer Berenguer de Palou 68-80, on actualment està instal·lada en
mòduls prefabricats.
El Sr. MARTÍ destaca que aquest projecte deixa enrere l’estructura de barracons i  ha
estat molt reclamat pels veïns. A més a més, recorda que en el futur el barri tindrà
molts més habitants i, per tant, moltes més necessitats educatives.
Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú, Partit dels
Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans,
Partit Popular i Barcelona pel Canvi.
CCM 8/20 Ecologia2 8/47
 
IV) Part decisòria / Executiva
a) Ratificacions
b) Propostes d'acord
4. – (202100001) INICIAR l'expedient per a la contractació dels serveis de manteniment de
la pavimentació de la ciutat de Barcelona (2021-2024) amb mesures de contractació
pública sostenible, amb núm. de contracte 20000680, mitjançant tramitació
ordinària, amb la utilització del procediment obert, amb un pressupost base de
licitació de 25.314.535,96 euros (IVA inclòs), determinat en funció de preus unitaris i
un valor estimat de 25.053.335,50 euros, distribuït en els següents lots: - LOT núm.
01, Zona oest, per un import de 14.018.532,48 euros IVA inclòs; - LOT núm. 02, Zona
Est, per un import de 11.296.003,48 euros IVA inclòs; APROVAR les actuacions
preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars, el plec de
prescripcions tècniques i la documentació annexa reguladora del contracte;
CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR l'esmentada quantitat,
amb pressupost net 20.921.104,10 euros i import de l'IVA de 4.393.431,86 euros; i
amb càrrec a les partides i als pressupostos amb el desglossament següent: un import
(IVA inclòs) de 2.824.000,87 euros a l'exercici pressupostari de l'any 2024 i a
l'aplicació pressupostària D/22712/15321 0504, un import (IVA inclòs) de
3.504.633,12 euros a l'exercici pressupostari de l'any 2024 i a l'aplicació
pressupostària D/22712/15321 0504, un import (IVA inclòs) de 2.824.000,87 euros a
l'exercici pressupostari de l'any 2023 i a l'aplicació pressupostària D/22712/15321
0504, un import (IVA inclòs) de 2.824.000,87 euros a l'exercici pressupostari de l'any
2022 i a l'aplicació pressupostària D/22712/15321 0504, un import (IVA inclòs) de
2.824.000,87 euros a l'exercici pressupostari de l'any 2021 i a l'aplicació
pressupostària D/22712/15321 0504, un import (IVA inclòs) de 3.504.633,12 euros a
l'exercici pressupostari de l'any 2023 i a l'aplicació pressupostària D/22712/15321
0504, un import (IVA inclòs) de 3.504.633,12 euros a l'exercici pressupostari de l'any
2022 i a l'aplicació pressupostària D/22712/15321 0504, un import (IVA inclòs) de
3.504.633,12 euros a l'exercici pressupostari de l'any 2021 i a l'aplicació
pressupostària D/22712/15321 0504; condicionada a l'existència de crèdit adequat i
suficient en el/s pressupost/os corresponent/s atès que l'execució d'aquest contracte
s'iniciarà l'exercici següent a la seva autorització; DECLARAR la improcedència de la
revisió de preus d'acord amb la clàusula 18 del PCAP.
La Sra. SANZ indica que ja s’ha explicat a bastament la contracta a tots els grups.
La Sra. VILA demana al Govern que presti especial atenció a alguns barris de la ciutat
que fa molts anys que pateixen una mala pavimentació, com Montbau, Sant Genís,
Vallvidrera o el barri de la Mercè, entre d’altres.
Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya,
Esquerra Republicana i Junts per Catalunya, i abstenció de Ciutadans, Partit Popular
i Barcelona pel Canvi. APROVADA
CCM 8/20 Ecologia2 9/47
 
c) Proposicions
V) Part d'impuls i control
a) Proposicions / Declaracions de Grup
Del Grup Municipal Junts per Catalunya:
5. – (M1923/937)  La  Comissió  d’Ecologia,  Urbanisme,  Infraestructures  i  Mobilitat  insta  el
Govern municipal a: Crear amb caràcter d’urgència una oficina municipal de suport a
la rehabilitació d’edificis, totalment diferenciada dels serveis municipals que tramiten
les  llicències  d’obra  nova,  amb  la  dotació  suficient  de  recursos  humans  i  materials.
Que el Govern municipal tingui en compte, per a la posada en marxa de la nova
oficina municipal, les demandes i les necessitats dels actors principals del sector:
col·legis professionals, gremis, entitats col·laboradores, etc.
La  Sra.  BUHIGAS  assenyala  que  a  l’inici  de  la  sessió  han comentat que ajuntarien
aquesta proposició amb la proposició del Grup Municipal de BxCanvi (punt 8), però,
atès que els grups proposants indiquen que havien previst que les intervencions
serien a càrrec de dos regidors diferents, proposa discutir primer una proposició i a
continuació  l’altra.  Pregunta  al  Sr.  Martí  si  li  sembla  bé  tractar-les  de  manera
consecutiva.
El Sr. MARTÍ afirma que hi està d’acord.
Manifesta que des del Grup Municipal de JxCat presenten una proposició que insta el
Govern  a  actuar  en  l’àmbit  de  la  rehabilitació  d’edificis  i  infraestructures  en  general
de manera urgent, atès que la crisi post-COVID fa que les necessitats siguin ara molt
més  urgents  que  abans  de  l’inici  de  la  pandèmia.  Precisa  que  demanen  la  creació
d’una  oficina  de  suport  a  la  rehabilitació  i  a  tots  els  sectors  i  professionals  que  s’hi
dediquen. Remarca que ja fa molts mesos que el sector demana un conjunt d’eines i
instruments per donar vigor i acompanyar la iniciativa dels professionals i operadors
que treballen en aquest àmbit. Assenyala que tant els col·legis professionals com els
gremis i les entitats constructores coincideixen que cal un suport molt més explícit al
món de la rehabilitació.
Afirma que la crisi de la construcció, juntament amb les problemàtiques associades al
difícil  accés  a  l’habitatge  i  a  l’atur  provocat  per  la  crisi  econòmica,  han  de  ser  una
prioritat municipal. Assenyala que la manca d’impuls de la construcció i de l’obra nova
també afecta els projectes de gran rehabilitació. Explica que la rehabilitació és un dels
sectors  econòmics  i  professionals  que  ja  tenia  dificultats  abans  de  l’inici  de  la
pandèmia,  però  que  ara  s’han  vist  encara  molt  més  agreujades.  Remarca  que,  en
paraules  d’importants  representants  del  sector  de  la  construcció  i  la  rehabilitació,  i
del món immobiliari en general, la rehabilitació en aquests moments està «tocada de
mort». Manifesta que, per tant, demanen que tingui el suport que es mereix i
reclama,  tal  com es  fa  en  altres  administracions  locals  de  l’Estat.  Afirma que,  a  més,
cal abordar aquestes problemàtiques i les possibles solucions des del món local
conjuntament amb el sector privat, especialment el productiu amb ànim de lucre,
però també el que no té ànim de lucre.
CCM 8/20 Ecologia2 10/47
 
Explica que el seu grup, igual que el Govern i altres grups municipals, ha parlat amb
els col·legis professionals afectats, les entitats i els gremis de constructors, i tots
coincideixen a demanar, entre altres mesures per reactivar la rehabilitació, la creació
d’una  oficina  de suport a la rehabilitació, sense que això vagi en detriment de cap
projecte d’obra nova.
Subratlla que un milió invertit en obra nova dona ocupació a dotze treballadors i que
un milió invertit en rehabilitació dona feina a divuit, aproximadament. A més,
subratlla  que  el  70%  del  parc  d’habitatges  de  la  ciutat  està  fora  de  la  normativa
tècnica  d’edificis  i,  també,  de  la  relativa  a  l’eficiència  energètica.  D’altra  banda,
recorda que en altres ocasions han parlat de la necessitat d’accelerar el tràmit de les
llicències  d’obres  i  activitats,  i  que  precisament  a  l’última  sessió  de  la  CEUIM  el
Govern va acceptar un prec del seu grup municipal per fer un pla de xoc per activar el
ritme de concessió de les llicències municipals. Indica que, de cara al futur, també
hauran de parlar d’un pla potent de finançament de la rehabilitació.
Manifesta que creuen que si aquesta mesura es tira endavant de manera eficaç,
ràpida i consensuada amb el sector, que està absolutament predisposat a col·laborar
en el disseny i l’execució d’aquesta oficina, estaran fent tots un favor no només a un
sector econòmic i professional, sinó també a l’economia i a l’ocupació de la ciutat. En
aquest sentit, opina que el principal objectiu que han de tenir totes les
administracions i els privats en aquests moments és promoure accions que facilitin la
creació d’ocupació o, com a mínim, el manteniment de l’ocupació que hi havia abans
de la pandèmia.
La Sra. BUHIGAS afirma que Barcelona és una ciutat que no té sòl de creixement i on
la  rehabilitació  s’ha  trobat  sola  durant  molts  anys.  Explica  que  ella  va  entrar  a
treballar a l’Ajuntament el 1999 i que, tot i els diferents governs que han passat per la
institució des d’aleshores,  aquest  ha estat  sempre un tema pendent.  Opina que això
es deu al fet que el marc mental en la construcció de la ciutat ha estat sempre
orientat  a  l’obra  nova,  mentre  que  s’ha  deixat  de  banda  la  rehabilitació.  Afirma que
sempre ha estat més fàcil fer de nou que rehabilitar, però que ara tenen una escletxa
d’oportunitat  per  revertir  aquesta  situació.  Manifesta  que,  per  tant,  des  del  Grup
Municipal  d’ERC  votaran  favorablement  la  proposició  perquè  respon  a  una
reivindicació de fa molts anys.
Assenyala  que  l’impuls  de  la  rehabilitació  té  tres  dimensions  igualment  importants:
social,  econòmica  i  ambiental.  Explica  que  té  una  dimensió  social  perquè  l’estat  de
conservació dels edificis és força lamentable en molts barris de la ciutat, i no
necessàriament pel que fa als edificis més vells, ja que hi ha edificis moderns de
pèssima qualitat. Pel que fa a la dimensió econòmica, manifesta que està
completament  d’acord  amb  el  Sr.  Martí  respecte  a  la  visió  de  la  rehabilitació  com  a
creadora de llocs de treball. Remarca que, a més, genera innovació. En aquest sentit,
assenyala que en la proposició del Grup Municipal de BxCanvi podran parlar
precisament de com orientar la rehabilitació, que és un aspecte que també té a veure
amb la dimensió ambiental.
Explica que creuen que l’oficina que es proposa pot ser un instrument útil  si  es dota
amb els recursos econòmics, materials i humans necessaris. Recorda que, en aquesta
línia, el seu grup va introduir una partida de 50 milions vinculada a la rehabilitació
energètica en la negociació dels pressupostos. Conclou que estan completament
CCM 8/20 Ecologia2 11/47
 
d’acord a impulsar la rehabilitació i que cal fer-ho amb una relació publicoprivada que
hi aporti la velocitat i la intensitat necessàries.
El Sr. CORBACHO manifesta que tots poden compartir que la rehabilitació és un
element fonamental per a la conservació, el manteniment i la millora del parc
d’habitatges  de  qualsevol  ciutat,  i  més  en  una  ciutat  com  Barcelona,  amb  un  alt
nombre  d’habitatges  que  requereixen  una  intervenció.  Opina  que  el  greu  problema
que ha tingut la rehabilitació al llarg dels darrers 40 anys és que no ha gaudit de
dotacions econòmiques suficients perquè es converteixi en un instrument atractiu per
a la iniciativa privada, així com per als mateixos propietaris dels immobles. Afirma que
aquest problema de fons continua existint i que la qüestió és si el resoldran
engrossint permanentment l’Administració, o dedicant-hi més recursos econòmics.
Explica que desconeix si el Govern opina que els instruments de què disposa per
abordar aquest problema són suficients i, sobretot, si són eficients. Afirma que si la
conclusió del Govern és que són insuficients, o són suficients però ineficients,
aleshores té molt sentit apostar per una nova oficina per impulsar la rehabilitació,
però que si el Govern pensa que els instruments de què disposa són suficients i
eficients,  probablement  la  creació  d’aquesta  oficina  no  és  tan  necessària.  D’altra
banda, manifesta que li agradaria saber si el Govern té previst treure ja les
subvencions per a l’any 2020, i si la Generalitat, com a Administració participant en la
rehabilitació, té prou dotacions econòmiques per a aquest fi.
Afirma  que,  per  tot  l’exposat,  el  Grup  Municipal  de  Cs  s’abstindrà  respecte  a  la
proposició.
El Sr. RAMÍREZ manifesta que des del Grup Municipal del PP estan molt a favor de
crear  amb  caràcter  d’urgència  una  oficina  municipal  de  suport  a  la  rehabilitació
d’edificis,  i  més  en  un  moment  com  l’actual,  en  què  la  situació  post-COVID-19  els
obliga a redefinir totes les demandes i necessitats del sector. En relació amb això,
assenyala  que  el  seu  grup  sempre  ha  defensat  que  l’Administració  ha  de  buscar
l’eficàcia i  l’eficiència en el seu funcionament i adaptar-se a les necessitats que vagin
sorgint.
Afirma  que  cal  que  s’eliminin  els  obstacles  i  no  se’n  creïn  de  nous,  i  que  per  això
pensen  que  la  creació  d’aquesta  nova  oficina  suposa  gestionar  i  resoldre  millor  el
problema.  Remarca  que,  a  més  d’ampliar  les  oficines  d’habitatge  i  dotar-les  de  més
mitjans,  caldria  no  crear  duplicitats  en  l’Administració  pel  que  fa  al  suport  a  la
rehabilitació dels edificis a Barcelona.
Manifesta que coincideixen amb el Grup Municipal de JxCat que el sector de la
construcció és clau per a Barcelona i cal afavorir-ne la reactivació al més aviat
possible. Afirma que l’Administració també hi ha de contribuir agilitzant els tràmits de
les llicències, i que una oficina podria ser la solució per donar sortida a tots aquests
problemes.
Destaca  que  la  rehabilitació  d’habitatges  té  un  gran  potencial  a  Barcelona  perquè  el
parc d’habitatges de la ciutat es troba bastant envellit. Assenyala que, tot i que en les
darreres  dècades  s’ha  impulsat  molt  l’arranjament  de  façanes,  no  s’han  renovat  les
instal·lacions i l’estructura interna de les construccions amb la mateixa intensitat.
Manifesta que tots estan d’acord que a Barcelona s’han de rehabilitar pisos i edificis, i
que  molts  d’ells  no  compleixen  els  requisits  d’eficiència  energètica.  Afirma  que  per
CCM 8/20 Ecologia2 12/47
 
això creuen que s’han d’impulsar línies d’ajuts i subvencions, que s’ofereixen a través
del  Consorci  d’Habitatge  de  Barcelona  i  molt  sovint  s’exhaureixen,  o  finalitza  el
termini de sol·licitud abans que els interessats en tinguin coneixement. A més, explica
que en molts casos s’estableixen condicions de difícil  compliment per a l’atorgament
final de la subvenció.
Conclou  que  estan  molt  a  favor  d’impulsar  la  rehabilitació  en  el  context  d’un  parc
d’habitatge  molt  envellit  i  d’una  situació  post-COVID-19  que  requerirà  enfortir  i
impulsar aquest sector econòmic. A més, destaca que la col·laboració publicoprivada
també hi tindrà un paper molt important. Afirma que per això donen suport a la
proposició.
El Sr. VALLS manifesta que des del Grup Municipal de BxCanvi comparteixen que la
rehabilitació és la gran tasca pendent de la construcció a la ciutat. Explica que
actualment la capacitat d’obra nova a la ciutat és molt reduïda i que les oportunitats
per fer una millor edificabilitat ara passen per la rehabilitació, que permet generar
llocs de treball i fer edificis més sostenibles i energèticament més eficients. A més,
destaca la gran oportunitat que suposen les ajudes europees per a aquest fi.
Assenyala que, tal com ha dit el Sr. Corbacho, podrien discutir si la creació de noves
oficines pot provocar més burocràcia, però que creu que la proposició va en el bon
sentit i per això hi donaran suport.
La  Sra.  SANZ  afirma  que  poques  coses  generen  tant  consens  com  l’aposta  per  la
rehabilitació, i agraeix al Grup Municipal de JxCat que presenti aquesta proposició.
Manifesta que durant tot el període de la pandèmia han prioritzat allò que era més
necessari en relació amb les llicències pendents, també en funció de la complexitat
tècnica de cadascun dels projectes, que en la rehabilitació sempre és superior a l’obra
nova. Explica que l’obra nova a la ciutat és escassa, no només per motius lligats a les
oportunitats dels promotors, sinó també perquè la mateixa ciutat està pràcticament
construïda. Destaca que, en canvi, la rehabilitació aposta clarament pel patrimoni, per
la consolidació dels teixits i per reutilitzar allò que ja té fet la ciutat. En aquest sentit,
subratlla que no hi ha res més sostenible que reutilitzar i reciclar, conceptes en
aquest cas sinònims, en el marc de l’edificació.
D’altra  banda,  opina  que  és  important  elevar  la  necessitat  d’un  pacte  d’Estat  de
primer ordre sobre això, ja que també en depèn el futur de la reindustrialització del
país. Explica que ella sempre ha admirat el que va fer la regió de Baden-Württemberg,
que va ser capaç de reconduir tot el sector de la mineria al de la rehabilitació
energètica, donant ocupació i formació a tots els treballadors de la mineria en un
moment  d’obsolescència  d’aquest  sector  i  reubicant-los  en  l’edificació  de  la  regió.
Opina que aquest és un dels temes pendents al país i que és molt important un pacte
en tots els àmbits per promoure aquesta transició industrial i ecològica.
Explica que hi ha molt personal municipal dedicat al tema de la rehabilitació, però
que,  atès  que se n’ocupen els  districtes  i  Urbanisme segons els  casos,  la  coordinació
de tot plegat ha estat objecte de molt  debat intern a l’Ajuntament.  En aquest sentit,
opina que l’eina que es proposa va en la lògica de tenir una única finestreta, tal com
reclama el sector, per tal que tots els professionals hi puguin anar a resoldre dubtes
tècnics i tinguin una via d’entrada concreta i diferenciada.
CCM 8/20 Ecologia2 13/47
 
Explica que, amb  les  inversions  i  amb  les  partides  diferenciades,  ara  l’Ajuntament
acabarà de tirar endavant la partida estructural, tal com demanava el Sr. Corbacho.
Destaca que l’Ajuntament de Barcelona gasta una mitjana de 25 milions d’euros l’any
en polítiques de rehabilitació i que, a més a més, els ajuts estan arribant als territoris
que  més  ho  necessiten.  Remarca  que,  tot  i  ser  l’Administració  més  petita,  és
pràcticament la que hi destina més recursos i que, per tant, també cal que la resta
d’administracions hi dediquin esforços a fi de poder disposar de més ajuts.
Manifesta que tiraran endavant la proposició i que aniran compartint amb els grups
municipals el desenvolupament d’aquest espai.
El Sr. MARTÍ expressa el seu agraïment al Govern i als grups que han donat suport a la
iniciativa.  Explica  que  també  agraeix  l’abstenció  del  Grup  Municipal  de  Cs,  que
considera que és una abstenció de recança no tant per la iniciativa com per la
resposta  que  hi  pugui  donar  el  Govern.  Afirma  que  estan  d’acord  que  aquest
plantejament és urgent i de futur, i que implica tant l’Ajuntament com el sector privat
i la resta d’administracions.
La  Sra.  BUHIGAS  dona  pas  al  punt  8  de  l’ordre  del  dia,  un  cop  ha  constatat  que  els
grups no volen tornar a fer ús de la paraula.
El Sr. VALLS manifesta que des del Grup Municipal de BxCanvi s’han compromès a fer
de Barcelona una ciutat més verda, més humana i més autosuficient energèticament,
amb  les  mesures  d’emergència  climàtica  i  amb  els  objectius  de  l’Agenda  2030  per  a
una ciutat més sostenible.
Explica que consideren important la col·laboració publicoprivada i la implicació de la
ciutadania en un nou pla més ambiciós i més concret i liderat pel Govern per fer que
els edificis siguin més verds i autosostenibles. Afirma que, més enllà dels detalls que
els  tècnics  hauran  de  concretar,  aquest  pla  s’hauria  de  centrar  a  potenciar  la
rehabilitació d’edificis per incloure panells solars, plaques fotovoltaiques i aplicacions
aerotèrmiques, entre altres mesures, per tal de crear un nou Green Deal de la
rehabilitació sobre els eixos de l’eficiència i la sostenibilitat energètica. Assenyala que
aquest  pla  s’inscriu  en  totes  les  grans  polítiques  impulsades  a  escala  global  i  de  la
Unió Europea, amb ajudes econòmiques molt quantioses, sobretot ara que es vol
reconstruir part de les economies després de la crisi sanitària de la COVID-19 i els
estats han de firmar un compromís potent per a aquest nou Green Deal de la
rehabilitació.
Afirma que, tot i ser conscients de les dificultats legals, s’hauria d’incentivar al màxim
que aquestes mesures s’apliquessin a illes senceres de cases, i no només a un carrer o
a uns pisos, per aconseguir una intervenció urbanística completa, més eficient i més
sostenible.  Destaca  que  aquestes  mesures,  a  més  de  millorar  l’eficiència  energètica,
ajudaran a impulsar la creació de llocs de treball  i  l’activitat econòmica a la ciutat en
uns temps complicats com els que es viuen actualment.
La Sra. BUHIGAS explica que comparteix l’esperit i l’oportunitat de la proposició, però
que  el  que  menys  la  convenç  és  la  qüestió  de  l’illa,  perquè  això  ja  s’ha  estudiat
anteriorment a Barcelona i creu que no és tan rellevant entrar en aquest tipus de
detalls. Opina que, en canvi, és important la mobilització de recursos. En aquest
CCM 8/20 Ecologia2 14/47
 
sentit,  recorda  que  el  Grup  Municipal  d’ERC,  quan  va  participar  en  l’elaboració  dels
pressupostos que es van aprovar fa uns mesos, va introduir una partida de 50 milions
d’euros destinada estratègicament a la rehabilitació energètica, amb la idea que cada
euro públic invertit en rehabilitació orientada en el marc del Green Deal i de la
modernització del sector de la construcció fos capaç de mobilitzar quatre vegades la
inversió  pública.  Assenyala  que  creu  que  aquest  és  el  marc  mental  en  el  qual  s’ha
d’encabir el pla que proposa el Grup Municipal de BxCanvi.
Manifesta que, tot i que podrien posar pegues als detalls de la proposició, creuen que
és important aprofitar les dues propostes sobre rehabilitació que s’han presentat avui
per mostrar, des de les diferents posicions polítiques, el compromís que cal prioritzar
la rehabilitació i que ja no hi pot haver més excuses per no fer-ho.
La Sra. VILA explica que entenen que aquesta iniciativa va en la línia de complementar
la que han presentat des del Grup Municipal de JxCat, i que també posa èmfasi en el
fet  que  totes  les  polítiques  han  de  promoure  l’autosuficiència  energètica  de
Barcelona.  Assenyala  que  al  principi  del  mandat  es  van  assabentar  d’alguna  política
que volia impulsar el Govern en aquest sentit, però que a dia d’avui en tenen poques
notícies i, per tant, no saben quines són les polítiques i les línies de treball del Govern
municipal en aquest àmbit. Manifesta que creuen que hi ha molts deures pendents
respecte a aquest tipus de polítiques, que destaca que són polítiques de futur i s’han
d’abordar amb lideratge.
Remarca que més del 20% de les emissions de CO2 de la ciutat provenen dels edificis i
que,  per  tant,  no  hi  ha  tanta  diferència  entre  el  percentatge  d’emissions  de  l’àmbit
residencial i el del sector del transport, que és d’un 27%. Afirma que això significa que
no només cal centrar la mirada en la reducció de les emissions en el transport sinó
també en l’àmbit residencial.  A més, manifesta que creuen que, ateses les dificultats
que esmentava la Sra. Buhigas i la complexitat de les comunitats de propietaris,
l’Administració ha de tenir un paper important en aquest àmbit, liderant, coordinant,
incentivant i  apostant decididament per un conjunt d’infraestructures. Afirma que, si
no, és molt difícil que els privats ho considerin una necessitat o en puguin veure els
resultats d’una manera immediata. A més, explica que el parc d’habitatge de la ciutat
és  dels  més  antics  d’Europa  i  fa  molt  de  temps  que  no  es  fan  rehabilitacions
importants al conjunt de la ciutat.
Assenyala que al principi de la sessió han criticat el Govern per la manca de lideratge
en  la  creació  d’infraestructura  de  recàrrega  del  vehicle  elèctric.  Explica  que  pensen
que no hi creu i, per tant, ha deixat d’apostar per aquestes polítiques i va a remolc del
mercat  i  de  les  noves  tecnologies,  però  no  s’anticipa.  Afirma  que  creuen  que  en
l’àmbit  que  és  objecte  de  la  proposició  també falta  lideratge  i  cal  un  paper  actiu  de
l’Administració  com a planificadora,  impulsora  i  reguladora.  Manifesta  que,  atès  que
pensen que la iniciativa del Grup Municipal de BxCanvi reforça aquesta mancança que
té el Govern municipal, hi votaran a favor.
El Sr. CORBACHO assenyala que cal reconèixer que hi ha hagut avenços molt
importants des del punt de vista normatiu pel que fa a l’eficiència energètica en l’obra
nova, però que sovint la rehabilitació la duen a terme els mateixos propietaris. Explica
que avui han parlat, en diferents mocions, de la importància i la necessitat d’impulsar
la rehabilitació, i que aquesta proposta fa èmfasi en el fet que la rehabilitació no sigui
CCM 8/20 Ecologia2 15/47
 
només  quantitativa  sinó  també  qualitativa,  incorporant  elements  d’eficiència
energètica  per  fer  més  sostenible  el  conjunt  del  parc  d’habitatges  que  hi  ha  a  la
ciutat. Afirma que, per tant, des del Grup Municipal de Cs hi donaran suport.
El Sr. RAMÍREZ manifesta que des del Grup Municipal del PP votaran favorablement la
proposició, ja que consideren que complementa la proposició anterior del Grup
Municipal  de  JxCat  respecte  a  la  rehabilitació  del  parc  d’habitatges  de  la  ciutat  i  hi
introdueix el vector mediambiental. Assenyala que aquest vector té en compte que
els edificis siguin més sostenibles i més eficients per tal d’assolir l’objectiu de l’Agenda
2030 i donar un impuls a tot el sector de la rehabilitació i de la construcció, així com a
l’economia  verda  que  podria  aflorar  a  l’hora  d’aplicar  aquestes  mesures  i  polítiques
públiques en l’edificació.
Afirma,  que  tot  i  que  la  ciutat  ja  disposa  de  plans  com  el  Pla  de  l’energia,  canvi
climàtic  i  qualitat  de  l’aire  o  el  compromís  de  Barcelona  pel  Clima,  en  el  qual
s’incorporen eixos i línies estratègiques per treballar en aquest àmbit, creuen que des
de l’Ajuntament de Barcelona falta una mica de lideratge i de compromís pel que fa a
plantejar incentius per introduir el vector mediambiental en la rehabilitació o la
construcció.
Manifesta  que  estan  molt  a  favor  d’impulsar  la  sostenibilitat  i  l’economia  verda  en
l’àmbit de la rehabilitació i creuen que és una bona oportunitat en la situació de post-
COVID-19. A més, afirma que també comparteixen que la recepta d’èxit es basa en la
col·laboració publicoprivada.
El Sr. BADIA avança el vot favorable del Govern. Explica que, en els 64 milions de
metres quadrats de superfície residencial que té la ciutat de Barcelona, la mitjana
d’edat  és  de  65  anys.  A  més,  assenyala  que  el  72%  de  la  superfície  residencial  és
anterior  a  l’any 1979 i,  per  tant,  té  més de 40 anys.  Remarca,  però,  que si  volen ser
seriosos  amb  les  dues  proposicions  sobre  rehabilitació  que  s’han  presentat,  han  de
parlar de com ha de contribuir el sector privat a fer aquesta transició, tenint en
compte que el pla de rehabilitació que necessita Barcelona suposa 5.000 milions
d’euros. Afirma que aquests diners no podran sortir mai d’un pressupost municipal, ni
d’un  pressupost  de  la  Generalitat,  i  que,  tot  i  que  arribaran  fons  europeus,  hi  haurà
d’haver una corresponsabilitat del sector privat.
Conclou que, si volen abordar seriosament la rehabilitació energètica necessària per a
l’emergència  climàtica  i  per  d’aquí  a  30 anys,  hauran de fixar  i  regular  el  compromís
del sector privat i ser valents a l’hora de fer-ho. Afirma que, si no, tot això serà només
un «brindis al sol».
El Sr. VALLS manifesta que una cosa apassionant i interessant del repte del canvi
climàtic és que les respostes poden ser globals. Assenyala que és més fàcil expulsar
els cotxes o fer carrils bicis a la ciutat, que és quelcom més concret i visible, que fer
polítiques de rehabilitació. Precisa que ho diu sense ànim de polèmica, ja que totes
les ciutats ho fan, i que aquests dos tipus de mesures són complementàries.
Afirma que la part de contaminació procedent dels habitatges és molt important,
però que cal una inversió molt elevada que la ciutat no pot fer tota sola. En aquest
sentit, opina que hi ha d’haver un doble pacte: amb les grans administracions que han
de contribuir a aquest esforç i amb el sector privat. Explica que troba bé que hi hagi
CCM 8/20 Ecologia2 16/47
 
un pacte entre el sector públic i el privat amb condicions, però que ha de ser un pacte
en el qual tothom hi guanyi: els ciutadans, la ciutat i el sector privat. A més, afirma
que, en el context actual de crisi i reconstrucció econòmica, tothom pot entendre que
hi hagi noves condicions per a uns i altres.
Agraeix el vot favorable del Govern i dels grups municipals. Remarca que la proposició
no ha de ser un «brindis al sol» i s’haurà de reflectir en els pressupostos per al 2021 i
els anys següents perquè sigui efectiva. Explica que entén que la proposta de les illes
eficients  pugui  ser  objecte  de  debat,  però  que  és  una  manera  d’avançar  amb  una
mesura molt concreta i que transforma la ciutat. A més, opina que es correspon amb
allò que espera la gent, ja que l’antiguitat i  l’estat de l’habitatge a la ciutat requereix
un canvi de rumb molt important.
La Sra. BUHIGAS dona la paraula al Sr. Badia, atès que els grups que no han exhaurit
el temps d’intervenció declinen tornar a fer ús de la paraula.
El Sr. BADIA opina que el Sr. Valls no ha entès que el que el Govern municipal projecta
per  a  Barcelona,  igual  que  totes  les  ciutats  d’Europa,  és  no  dependre  del  vehicle
privat. Explica que, quan la ciutadania ha de dependre del vehicle privat, això significa
que no tothom pot accedir a desplaçar-se per la ciutat i a un lloc de feina. Afirma que,
per tant, no es tracta de fer fora els cotxes, sinó que el cotxe no sigui necessari
perquè hi ha una bona xarxa sostenible de transport públic. Destaca que la no
dependència del vehicle privat, que és el que estan construint, és la política més
igualitària i permet que tothom pugui accedir en igualtat de condicions a qualsevol
marc laboral.
Manifesta  que  està  molt  d’acord  amb  l’enfocament  d’anar  a  un  gran  acord
publicoprivat  de  corresponsabilitat.  Recorda  que  la  campanya  «Barcelona,  posa’t
guapa» va aconseguir que, per cada euro de l’Ajuntament, la ciutadania en posés nou.
Explica que, de fet, quan han parlat d’aquest tema amb els col·legis professionals, tots
han destacat la importància de la corresponsabilitat. Afirma que els propietaris han
de  ser  corresponsables  d’un  patrimoni  indispensable  per  a  una  ciutat  com  és
l’habitatge  i,  per  tant,  s’han  d’implicar  en  aquesta  transformació,  que  també
requereix un pacte a gran escala.
Assenyala que encara tenen tres anys per endavant per aconseguir un pacte
d’aquestes característiques, però que això també s’haurà de debatre al Parlament de
Catalunya  i  al  Congrés  de  l’Estat.  Remarca  que  per  aconseguir  descarbonitzar
l’economia  el  2050  calen  edificis  d’emissions  nul·les,  i  això  significa  un  volum
d’inversions  descomunal  i  compromisos  compartits  amb  tots  els  operadors  de  la
ciutat.
El Sr. VALLS precisa que el que volia dir és que a vegades son més fàcils i visibles les
mesures  relatives  al  cotxe  o  als  carrils  bici  que  les  relatives  a  l’habitatge.  Assenyala
que no vol fer una crítica frontal en aquest tema, i convida a centrar-se en allò que
tots comparteixen per arribar a un consens.
Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya,
Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel
Canvi.
CCM 8/20 Ecologia2 17/47
 
APROVADA
Del Grup Municipal Ciutadans:
6. – (M1923/901) La Comissió d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat insta el
Govern Municipal a: 1. Resoldre, a la major brevetat possible, tots els expedients
presentats amb anterioritat a l'estat d'alarma i que van quedar paralitzats. 2. Iniciar
de manera immediata la tramitació de totes les sol·licituds de llicències d'obres
presentades durant l'estat d'alarma. 3. Simplificar de manera general els
procediments administratius i agilitzar els terminis de tramitació de les llicències
d'obres, de forma que es garanteixi el compliment dels terminis de resolució
establerts a l'Ordenança Reguladora dels Procediments d'Intervenció Municipal
(ORPIMO), aplicant almenys les mesures següents: I. Introduir la possibilitat d'atorgar
les llicències en fases successives d'acord amb l'execució de les diferents fases de
l'obra. II. Incorporar en un expedient únic la sol·licitud de totes les llicències
vinculades a una mateixa promoció (ocupació de la via pública, grua, gual, enderroc,
comptadors provisionals d'obra, etc.). III. Evitar la duplicitat de funcions entre els
serveis tècnics municipals i les entitats col·laboradores i col·legis professionals que
tramiten els informes d'idoneïtat tècnica.
El Sr. CORBACHO recorda que aquest tema ja s’ha tractat una mica col·lateralment en
diverses  sessions  de  la  CEUIM,  en  què  s’ha  constatat  la  necessitat  d’agilitzar  la
tramitació de les llicències.
Assenyala que la crisi de la COVID-19 ha significat una paralització de tots els sectors
econòmics i ha afectat els tràmits interns de la mateixa Administració. Explica que per
això insten el Govern a posar en marxa al més aviat possible tots els expedients
presentats abans de l’estat d’alarma i a iniciar de manera immediata la tramitació de
totes les sol·licituds de llicències d’obres pendents.
Afirma  que  la  normativa  de  l’Ajuntament  estableix  que  el  termini  màxim  per  a  la
concessió  d’una  llicència  d’obra  són  dos  mesos,  però  que  la  realitat  és  que  aquest
termini  s’allarga  molt  més.  Assenyala  que  la  mateixa  ordenança  interna  de
l’Administració fa una crida a la necessitat d’emprar mitjans telemàtics per millorar en
aquest aspecte. Així mateix, recorda que la Unió Europea va aprovar en el seu
moment una normativa encaminada a la simplificació de la burocràcia administrativa i
que això es va concretar en lleis òmnibus que tenien com a objectiu evitar la
duplicació de determinades funcions administratives en benefici del ciutadà. Remarca
que,  no  obstant  això,  a  l’Ajuntament  de  Barcelona  encara  es  dupliquen  determinats
visats i documents per part de diferents organismes, cosa que va en detriment de
l’agilitat que tots desitgen.
Assenyala que la pandèmia de la COVID-19 donarà lloc a una crisi econòmica que
tindrà un impacte directe en l’ocupació i que, per tant, cal donar preferència i dedicar
especial atenció als sectors que poden contribuir a la reactivació econòmica i tenen
un  impacte  important  sobre  l’ocupabilitat.  Afirma  que  la  proposició  que  presenten
des del Grup Municipal de Cs vol posar de manifest unes realitats, i que esperen que
el Govern municipal pugui impulsar millores a través dels mecanismes dels quals ja
disposa.
CCM 8/20 Ecologia2 18/47
 
La Sra. BUHIGAS recorda que, en la sessió anterior de la CEUIM, des del Grup
Municipal  d’ERC  van  presentar  també una proposta relativa a les llicències que
posava el focus en l’habitatge de protecció oficial,  entenent que requereix un impuls
més gran.
Manifesta que comparteix la crida al compromís del sector privat que ha fet abans el
Sr.  Badia,  però  que  creu  que  ha  arribat  el  moment  que  l’Administració  comenci  a
acceptar que té un problema i s’assegui al costat, i  no pas enfront, de la gent. Opina
que, de la mateixa manera que cal reclamar canvis al sector privat, l’Administració fa
massa temps que té pendent una revisió de les maneres de fer. Explica que fa molt
que  parlen  d’aquest  tema,  però  que  cal  dedicar  els  recursos  necessaris  per  evitar
l’allargament dels terminis i els seus efectes en els diners públics i els diners privats i
en la pèrdua d’eficiència per assolir els objectius que comparteixen. Afirma que hi ha
un problema entre els districtes i els serveis centrals, i entre el que diuen els col·legis
professionals i el que opinen els tècnics municipals. Subratlla que el primer que cal fer
per poder avançar en aquesta qüestió és reconèixer el problema i abordar-lo sense
més dilació.
Assenyala  que aquest  problema ja  es  va  posar  de manifest  a  la  CEUIM l’any passat  i
que  el  fet  que  torni  a  aparèixer  aquest  any  vol  dir  que  no  s’han  produït  avenços
durant tot aquest temps. Afirma que ara és quelcom prioritari perquè, si no, res del
que han aprovat en els punts anteriors serà possible.
Explica que la ciutat de Filadèlfia, als Estats Units, va patir una gran crisi a principis
dels  anys  2000,  i  que  l’Administració  va  fer  un  estudi  intern  i  un  pla  que  deia  «si
nosaltres ho modifiquem, ells  vindran». Assenyala que aquest pla s’adreçava a tot el
sector privat, tant els grans operadors com les famílies, amb la idea de mobilitzar els
seus diners i millorar el seu patrimoni. Afirma que sobretot van identificar els colls
d’ampolla, les duplicitats i les ineficiències, que és el que ara els toca fer a Barcelona.
Conclou que, per tot l’exposat, votaran favorablement la proposició.
El Sr. MARTÍ recorda que en l’anterior sessió de la CEUIM el Grup Municipal de JxCat
va demanar un pla de xoc, que va ser acceptat pel Govern, per agilitzar el tràmit de la
concessió de llicències per part dels serveis de Llicències i Espai Públic, tant des dels
districtes com des d’Ecologia Urbana. Assenyala que no sempre es tracta de destinar-
hi  més  mitjans,  sinó  també  d’organitzar  i  reordenar  els  que  hi  ha,  tant  pel  que  fa  a
mitjans humans com pel que fa a mitjans materials i organitzatius.
Afirma que subscriuen totalment la proposició del Grup Municipal de Cs, que
presenta un conjunt de propostes factibles que han defensat totalment o parcialment
tots els grups municipals en aquest mandat i en mandats anteriors. Remarca que no
demanen  coses  impossibles  ni  que  s’hagin  de  fer  en  dos  o  tres  mandats,  sinó  coses
que es poden fer a curt termini amb els recursos existents i uns quants més si hi ha
voluntat política. Afirma que, si no, sempre estaran parlant de pegats, de plans de xoc
i de situacions d’emergència, i responent queixes de manera poc ordenada.
Explica  que  han  parlat  amb  tots  els  agents  del  sector  Col·legi  d’Arquitectes,  Col·legi
d’Arquitectes  Tècnics,  Col·legi  d’Enginyers,  Col·legi  d’Enginyers  Tècnics  d’Obres
Públiques, Associació de Promotors i Constructors, Gremi de Constructors, Cambra de
la  Propietat  Urbana,  Col·legi  d’Agents  de  la  Propietat  Immobiliària,  etc.,  com
segurament també ho han fet el Govern i la resta de grups, i que per això poden dir
CCM 8/20 Ecologia2 19/47
 
que la proposició sintonitza amb les necessitats i les reclamacions del sector, que
reitera que són de fàcil traducció pràctica amb voluntat política. Afirma que, per tant,
votaran favorablement la proposició, que remarca que, entre altres coses, demana
que  es  compleixi  l’ordenança  municipal.  Manifesta  que  esperen  que,  en  un  breu
termini de temps, entre tots puguin ajudar a fer que les coses funcionin millor.
El Sr. RAMÍREZ explica que des del Grup Municipal del PP comparteixen tots els
plantejaments que presenta la proposició, que són punts que ja es van debatre a la
CEUIM el mes passat, amb diverses propostes de diferents grups.
Recorda que des de l’entrada en vigor de diverses normatives municipals la sol·licitud
de llicències ha caigut a la ciutat notablement. Afirma que el que cal fer, per a aquells
que  encara  volen  construir  a  la  ciutat,  és  agilitzar  els  tràmits  per  tal  que  l’impacte
econòmic que ja pateix el sector sigui el mínim possible i no provoqui el desistiment o
la pèrdua de possibles inversions a la ciutat, amb la consegüent pèrdua de llocs de
treball, tal com ha succeït en moltes ocasions. Assenyala que aquesta situació no es
dona  només  en  les  llicències  d’obres  de  construcció  o  de  rehabilitació,  sinó  que  els
restauradors també veuen com van passant les fases de desescalada i es van
endarrerint els decrets que els havien de servir per tenir llicències per ampliar
l’aforament de les seves terrasses des del primer dia.
Recorda que en la sessió de la CEUIM del mes passat ja va afirmar que el retard que
s’acumula  en  la  concessió  de  llicències  no  és  assumible,  tenint  en  compte  que  la
legislació vigent estableix un termini màxim de tres mesos per resoldre els
expedients. A més, remarca que l’Associació de Promotors Immobiliaris de Madrid ha
calculat que això encareix en més de 26.000 euros cada habitatge de la ciutat de
Barcelona, un sobrecost que acaben assumint les famílies.
Explica que el seu grup no aposta només per simplificar i agilitzar la tramitació
d’aquests  procediments  administratius,  sinó  també  per  una  reforma  de  tota  la
legislació urbanística que els elimini en la majoria de casos i els reemplaci per la figura
de la declaració responsable, per tal de dinamitzar el sector i atreure inversors
internacionals,  així  com  per  millorar  l’eficiència  entre  administracions,  evitant
duplicitats i  demores innecessàries en l’obtenció de certificats o informes preceptius.
Manifesta  que,  d’altra  banda,  comparteixen  la  possibilitat  d’atorgar  llicències  per
fases, tal com diu la proposició, ja que això permetria iniciar la promoció mentre es
continua tramitant la resta de l’expedient.
Assenyala que la proposició conté mesures molt semblants a les que ha presentat
l’Associació  de  Promotors  de  Catalunya  en  el  marc  del  Pacte  per  Barcelona  per  fer
front a la situació de desconfinament i la nova etapa del post-COVID-19, i acaba
expressant el vot favorable del seu grup.
El Sr. VALLS recorda que des del Grup Municipal de BxCanvi també han manifestat en
aquesta i altres sessions de la CEUIM que és fonamental agilitzar les tramitacions en
un sector tan sensible com el relacionat amb la construcció i l’habitatge. Afirma que la
voluntat política, els objectius i els reptes que tenen en aquesta qüestió no podran
avançar si no es produeix un canvi a totes les administracions, començant per la de la
ciutat. Subratlla que ara és el moment de reactivar de manera urgent els expedients
administratius paralitzats i l’economia i la vida a la ciutat. A més, remarca que una de
les condicions per a la confiança de cara al pacte entre el sector públic i el privat del
CCM 8/20 Ecologia2 20/47
 
qual  s’ha  parlat  abans  és  un  canvi  important  en  la  realització  d’aquests  tràmits.
Afirma que per això donen suport a la proposició.
La Sra. SANZ assenyala que la proposició evidencia alguns dels debats que s’aborden
des de fa temps a l’Ajuntament. Afirma que segurament l’Administració pública no ha
complert mai els terminis de resposta que fixa el marc legal de la tramitació, de
manera que aquesta pràctica és un problema que han tingut tots els governs
municipals de la ciutat. Opina que, per tant, és important estendre aquesta reflexió a
propostes  concretes  que  canviïn  el  marc  regulador,  sense  entendre  que  l’agilització
de les llicències acabi suposant un descontrol o la declaració responsable. En aquest
sentit, remarca que parlen de coses que tenen a veure amb els drets de tothom i que,
per  tant,  hi  ha  d’haver  un control.  Explica  que ella  vol  una administració  garantista  i
saber que hi ha uns serveis tècnics de l’Ajuntament de Barcelona que vetllen perquè
no hi hagi especulació amb el sòl i perquè ningú deixi de complir les regles acordades
i pactades. Indica que ho diu perquè a vegades sembla que passar de la llicència al
comunicat ho resol tot.
Manifesta que no es tracta només de dir que la tramitació de les llicències no es
compleix i cal una Administració que doni sortida a les necessitats del sector privat,
sinó  que  cal  pensar  com fer-ho.  Afirma que  per  a  això  no  n’hi  ha  prou  a  reendreçar
serveis, sinó que han de pensar en un sistema diferent que sigui garantista però més
àgil,  a  més  d’utilitzar  millor  els  recursos.  Explica  que  actualment  tenen  un  grup  de
treball amb la Generalitat per parlar precisament de tot això.
Opina que la descentralització en el territori no ha funcionat pel que fa a alguns
serveis com el de llicències. Assenyala que, per exemple, és inexplicable que
l’Eixample,  que  recull  el  80%  de  les  llicències  que  s’executen  a  la  ciutat,  hagi  tingut
durant molt de temps uns recursos humans equiparables als de les Corts o als de
Sarrià-Sant Gervasi, de la mateixa manera que no s’entén que els recursos de Serveis
Socials  en  un  districte  com  l’Eixample  siguin  equiparables  als  de  Nou  Barris.  Afirma
que això són coses que s’han de canviar,  però que no és  només qüestió  de voluntat
política, sinó que implica també un organigrama i unes estructures que fa molt de
temps que funcionen i que cal anar reorientant a poc a poc. Destaca que per això en
el mandat anterior el regidor Badia va impulsar un dels projectes més importants de
l’Ajuntament  per  tal  de  contractar  més  professionals  i  més  servidors  públics,  ja  que
feia molt de temps que no es convocaven places.
Manifesta que votaran a favor de la proposició del Grup Municipal de Cs, però que hi
afegiria  un  punt  que  no  cal  que  consti  per  escrit,  que  és  la  creació  d’una  comissió
política sobre aquest tema. Explica que, igual que estan fent amb la Generalitat i
altres administracions, convocaran un espai on hi siguin tots els grups polítics per
analitzar on són els problemes i poder buscar solucions conjuntament. Afirma que se
n’han de corresponsabilitzar  tots  i  totes perquè,  si  no,  aquest  és  un mal  que seguirà
patint  l’Administració  pública  durant  molt  de  temps.  Demana  als  grups  que,  en  tot
cas, també els facin arribar totes les bones idees que tenen sobre aquest tema.
El Sr. CORBACHO agraeix a la Sra. Sanz la proposta de crear una comissió, però li diu
que prefereix prendre un cafè amb ella per explicar-li l’origen d’una comissió, què s’hi
va proposar i què en va resultar al final. Explica que confia més en el fet que la tinenta
d’alcalde es faci seva aquesta proposició, i que no li demanarà que la compleixi al peu
CCM 8/20 Ecologia2 21/47
 
de la lletra perquè ha estat alcalde durant molts anys i sap que a vegades és difícil
complir els terminis establerts. Afirma que és conscient que és més fàcil posar en una
normativa  que  s’han  de  concedir  les  llicències  en  dos  mesos  que  complir  després
aquest termini, però que Barcelona és lluny de complir uns objectius raonables des
del  punt  de  vista  de  l’eficiència  i  l’eficàcia  en  relació  amb  aquesta  obligació.  Precisa
que no hi ha dubte que això no ha de significar un descontrol ni que cadascú pugui fer
el  que  vulgui,  sinó  que  l’autoritat  de  l’Administració  pública  sempre  hi  ha  de  ser
present. Remarca, però, que si ell governés i arribés a la conclusió que la
descentralització del servei de llicències és un problema, com ha expressat la Sra.
Sanz, prendria la decisió de centralitzar aquesta funció per fer-la més eficient i més
eficaç.
La Sra. BUHIGAS afirma que és probable que en temps anteriors la tramitació de
llicències no fos millor, però que era prou bona per no generar una crisi com la que hi
ha actualment.
El Sr. RAMÍREZ manifesta que està d’acord que s’ha de trobar un punt intermedi entre
la declaració responsable i el garantisme absolut. Afirma que cal garantir el
compliment de la normativa, però treballar també per aconseguir agilitat i més
recursos i perquè els tràmits siguin més eficients i, com a mínim, s’ajustin als terminis
que marca la normativa, ja que a Barcelona són molt superiors.
El Sr. VALLS declina fer una segona intervenció.
La Sra. SANZ agraeix  les  propostes  de  tots  els  grups,  així  com  l’oferiment  del  Sr.
Corbacho per fer un cafè, però afirma que prefereix les comissions formals i de
rendició  de  comptes  a  l’oposició.  Afirma  que,  d’aquesta  manera,  el  Sr.  Corbacho
tindrà tota la informació i els podrà donar idees, atesa la seva experiència. Manifesta
que, per tant, aviat convocarà els grups municipals per parlar d’aquest tema.
Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya,
Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel
Canvi.
APROVADA
Del Grup Municipal Partit Popular:
7. – (M1923/934)  La  Comissió  d’Ecologia,  Urbanisme,  Infraestructures  i  Mobilitat  acorda
l’aprovació i execució, en el termini d’un mes, d’un pla especial de reforç dels serveis
de neteja i manteniment. El pla tindrà per objectiu la recuperació de la ciutat al seu
aspecte  previ  al  decret  de  l’estat  d’alarma,  per  tal  d’aconseguir  un  bon  nivell  de
qualitat de neteja de la ciutat i d’un correcte manteniment de tots els parcs i les zones
verdes.
El Sr. RAMÍREZ explica que presenten aquesta proposició per aprovar un pla especial
de reforç dels serveis de neteja i manteniment de la ciutat de Barcelona perquè
CCM 8/20 Ecologia2 22/47
 
durant  els  mesos de confinament,  per  raó de l’estat  d’alarma,  els  serveis  de neteja  i
de manteniment de la ciutat i del seu espai públic es van trobar sota mínims.
Manifesta que cal donar les gràcies a tots els treballadors i treballadores que durant
aquests dies difícils van continuar realitzant la seva feina en unes condicions
d’incertesa i a vegades amb un material insuficient per garantir de manera eficient la
seva protecció davant de la possible infecció del coronavirus. Assenyala que la
disminució del servei, que va arribar fins a dos terços de la plantilla, es va fer notar
més  en  unes  zones  i  barris  de  la  ciutat  que  en  d’altres,  però  que  la  sensació  de
brutícia i deixadesa va ser molt comentada pels barcelonins i persisteix en alguns
barris. Afirma que fins i tot en alguns punts va poder suposar un problema per a la
salut,  atesa l’acumulació  de pol·len que va coincidir  amb els  dies  de confinament en
els quals hi havia una disminució de la plantilla i de les patrulles que sortien a donar el
servei, així com l’acumulació de restes de plataner que es va produir el mes passat en
molts carrers de la ciutat, on van romandre durant diversos dies.
D’altra  banda,  explica  que els  parcs  i  les  zones  verdes  també han patit  aquesta  falta
de manteniment i que, tot i que algunes zones ja es van posant al dia de mica en
mica, encara és comú veure parcs amb un aspecte molt descuidat, així com escocells
d’arbres  plens  de  brutícia  o  males  herbes  que  han  adquirit  una  alçada  considerable
durant els dies de confinament.
Manifesta que per això proposen un pla de xoc de reforç de les actuacions durant un
mes amb el  qual  s’actuï  de manera intensiva en la  neteja de totes les vies públiques
de la ciutat, fent especial èmfasi en la neteja amb aigua a tots els carrers i l’increment
del servei de neteja de pintades i grafits, serveis que durant les etapes més dures del
confinament van quedar en segon terme i que entenen que ara són molt necessaris.
Demana que s’actuï també pel que fa a l’acumulació de brutícia sota els vehicles i els
contenidors i en fonts i parcs de la ciutat, i que es continuï amb les tasques de
desinfecció de mobiliari urbà que s’estan fent.
Manifesta que, atesa percepció de molts ciutadans que Barcelona és una ciutat bruta
i que hi ha parcs, jardins i places molt deixats, volen que amb aquest pla Barcelona
recuperi  l’aspecte  previ  a  l’estat  d’alarma.  Assenyala  que  si  abans  s’ha  esmentat  la
campanya «Barcelona, posa’t guapa» en parlar de rehabilitació, ara es volen referir a
la campanya «Barcelona, posa’t neta». Explica que demanen una ciutat neta, cuidada,
endreçada i amb bon aspecte que permeti gaudir de tots els espais als barcelonins i
les  persones  que  vinguin  de  fora  per  reactivar  l’economia  de  la  ciutat,  fent  especial
incidència en els barris i els carrers de la ciutat que es troben més degradats.
El  Sr.  CORONAS  manifesta  que  des  del  Grup  Municipal  d’ERC votaran a favor de la
proposició perquè és cert que la ciutat està més bruta i el verd més descontrolat del
que és habitual, tot i ser conscients de les dificultats que hi ha hagut per fer les
tasques de neteja i manteniment a causa de la pandèmia i el confinament. Afirma
que, en una visita recent al teixit veïnal i associatiu del Gòtic, els van explicar que no
s’havia  fet  l’aigualeig  dels  carrers  durant  tres  setmanes,  cosa  que passa  en  diferents
llocs de la ciutat. Opina que, per tant, caldrà fer un esforç per tornar com a mínim al
nivell de neteja que hi havia abans de la crisi de salut provocada per la pandèmia.
Assenyala que el verd també s’ha desbocat durant aquest temps i caldrà fer un esforç
per redreçar aquesta situació. Afirma que si es conformen amb aquesta flora ruderal,
que és aquella que acostuma a conquerir els terrenys degradats o descuidats i no té
CCM 8/20 Ecologia2 23/47
 
cap valor ecosistèmic, el pla de gestió del verd serà més aviat un pla de no gestió del
verd, quan creuen que realment es vol gestionar i controlar el verd a la ciutat perquè
sigui un verd de qualitat.
Manifesta que no poden donar la culpa de tot al confinament i a les mesures de
restricció que s’han hagut d’aplicar en els darrers mesos, ja que tenen constància que
hi ha hagut alguna empresa concessionària de la neteja que no ha estat a l’altura i ha
fet una certa deixadesa de les seves funcions, cosa que possiblement requerirà una
auditoria del servei durant aquests mesos. Explica que estan recollint informació per
parlar sobre aquesta qüestió en el moment oportú i de la manera que sigui adequada
amb el Sr. Badia, que segurament en deu saber alguna cosa més. Opina que, en
qualsevol cas, més enllà de fer plans especials de reforç, el primer que han de fer és
vetllar  perquè  aquells  serveis  públics  que  estan  contractats  per  l’Ajuntament  de
Barcelona siguin eficients i compleixin allò que estipulen els contractes.
La Sra. VILA explica que des del Grup Municipal de JxCat han presentat diferents
iniciatives i  han fet preguntes al Govern sobre l’estat de neteja de la ciutat i  sobre el
manteniment de les zones verdes i enjardinades. Afirma que és veritat que la
pandèmia ha obligat a uns serveis mínims en matèria de neteja i manteniment, però
que ara caldria recuperar les dinàmiques habituals de treball. Manifesta que esperen
que les plantilles ja estiguin en disposició de fer-ho, de manera que es pugui
recuperar el bon aspecte de la ciutat, perquè creuen que fa falta i, a més, és una cosa
que preocupa als veïns i veïnes. En relació amb això, explica que reben moltes queixes
de molts barris de la ciutat que se senten abandonats pel que fa a la neteja i el
manteniment.
Manifesta que, atès que no han rebut resposta per escrit a les preguntes que han
plantejat aquestes setmanes, volen que el Govern els expliqui si l’estat dels escocells i
dels parterres dels parcs i jardins respon a una nova manera de gestionar el verd que
farà que la ciutat tingui problemes greus d’aspecte i  que a vegades es dificulti  el  pas
de les persones per les voreres o les zones enjardinades, o si això es deu al fet que no
ha estat possible mantenir-los en condicions en les darreres setmanes per manca de
plantilla i reducció dels serveis per necessitat, o si és per deixadesa. Explica que, en
cas  que  es  tracti  d’un  nou  model  de  gestió  del  verd,  no  hi  estan  gens  d’acord  i
agrairien  no  assabentar-se’n  pels  mitjans  de  comunicació  mentre  estan  confinats.
Explica que creuen que, tenint en compte que Barcelona és una ciutat amb una llarga
tradició d’arquitectes i paisatgistes i té parcs de renom internacional, caldria informar
els grups i debatre en el marc de la CEUIM qualsevol canvi en el plantejament de
gestió de tota la infraestructura verda.
El Sr. CORBACHO afirma que és evident que hi ha moltes queixes dels veïns i veïnes
respecte a l’estat de la ciutat,  que està molt bruta.  Manifesta que, tenint en compte
que la ciutat no ha estat transitada a causa de la pandèmia, aquesta situació vol dir
que  les  feines  de  neteja  i  de  manteniment  no  s’han  desenvolupat  adequadament
durant aquest temps, tot i que segurament la pandèmia ha afectat aquest servei.
Explica  que  també  constaten  que  aquest  any  s’ha  produït  un  increment  de  les
al·lèrgies com a conseqüència que segurament les podes en determinats arbres no
s’han fet de la mateixa manera que en altres anys.
CCM 8/20 Ecologia2 24/47
 
Afirma que la diversitat és benvinguda, però que ha de ser governada i controlada,
perquè no es pot contraposar mai al benestar de la persona. Explica que a vegades es
té la sensació que, més que gestionar la diversitat, hi ha una deixadesa en el
manteniment del verd urbà perquè hi creixi el que la natura consideri oportú, cosa
que no sempre és compatible amb l’ordre i la qualitat de vida d’una ciutat.
Manifesta que des del Grup Municipal de Cs donen suport a la proposta i confien que
a partir d’ara es torni com a mínim a l’estat que tenia la ciutat abans de la pandèmia.
El Sr. VALLS explica que durant el confinament ja van detectar que la situació de
neteja  de  la  ciutat  estava  patint  un  greu  deteriorament,  i  que  després  l’Ajuntament
els  va  informar  que  havia  reduït  el  servei  de  neteja  fins  a  un  terç  de  l’habitual.
Assenyala que això es pot considerar una mesura lògica, però que de vegades la
lògica no es correspon amb la realitat o allò que s’hauria de fer. Opina que això va ser
una equivocació, o un error de càlcul, perquè la reducció de mobilitat amb relació a la
reducció del servei de neteja ha donat com a resultat una ciutat més bruta que abans
del confinament. A més, explica que creu que no era el moment de retallar aquest
servei ni per raons d’higiene, ni per raons d’estètica, ni fins i tot per raons emocionals.
Afirma que en plena pandèmia no calia una ciutat més bruta i que hauria calgut
anticipar-se  al  desconfinament  perquè  tothom  gaudís  d’una  ciutat  més  neta  i
saludable.  Subratlla  que,  de  fet,  s’hauria  d’haver  aprofitat  la  manca de mobilitat  per
entomar  determinades  actuacions  d’higiene  que  resulten  més  complicades  en
circumstàncies normals. Conclou que, per tot això, el Grup Municipal de BxCanvi
votarà favorablement la proposició.
El Sr. BADIA avança el vot favorable del Govern i se suma als agraïments que ha fet el
Sr. Ramírez a tots els treballadors i treballadores, que destaca que han estat una peça
essencial  en  el  combat  contra  l’epidèmia.  Remarca  que han hagut  de  canviar  tota  la
seva metodologia de treball, han reforçat les desinfeccions a supermercats, farmàcies
i centres hospitalaris, i han creat nous serveis, com la desinfecció de contenidors.
Explica que és cert que en alguns moments van reduir a un terç la plantilla de neteja,
tot i que no ho van fer en el cas del servei de recollida de residus, perquè en molts
casos en les primeres fases de la pandèmia no disposaven dels equipaments
necessaris.
Destaca que van aconseguir no tenir pràcticament cap contagi en l’àmbit laboral, tot i
comptar  amb  una  plantilla  molt  nombrosa.  Afirma  que  l’aparició  de  contagis  hauria
posat en perill un servei fonamental com el de la recollida de residus o el de la neteja.
A més a més, subratlla que la reducció de serveis es va produir en paral·lel a la
disminució de l’ús de l’espai públic, que va perdre més d’un terç de la seva ocupació.
Explica que és cert que, quan va començar la desescalada, hi va haver uns dies de
decalatge des que es van fer els primers anuncis fins que van poder acoblar el servei.
Afirma, però, que des del passat 25 de maig el servei funciona al cent per cent i que
això s’ha traduït en un salt qualitatiu evident.
Recorda que, a la CEUIM, ja van parlar de l’episodi de fortes ventades durant dos dies.
Explica que, de fet, durant el confinament van tenir una prealerta per pols i alertes
per ventades, cosa que va fer que tot el pol·len que normalment cau en un mes
caigués en dos dies. Afirma, però, que en pocs dies van poder revertir aquesta
situació.
CCM 8/20 Ecologia2 25/47
 
Manifesta que votaran a favor de la idea de fer un pla específic per a l’estiu, adaptat a
les noves realitats. En relació amb això, explica que aquest estiu serà molt diferent
dels anteriors, ja que segurament la ciutadania es concentrarà en llocs on abans no
ho feia, mentre que hi haurà àmbits que probablement no tindran la mateixa
acumulació turística.
D’altra banda, assenyala que vol situar l’element de biodiversitat al qual s’ha referit el
Sr. Corbacho. Explica que hi ha dos elements que han canviat fonamentalment la
gestió del  verd a la ciutat:  la prohibició d’ús del  glifosat per tractar les males herbes,
que va ser un acord que va adoptar el Plenari, i el Pla de l’arbrat. Remarca que el Pla
de l’arbrat no només parla de quines espècies ha de tenir la ciutat i de l’augment del
nombre  d’arbres  a  la  ciutat,  sinó  que  també  diu  que  cal  millorar  la  massa  arbòria.
Afirma  que,  per  tant,  això  comporta  un  gran  canvi  en  la  poda  de  l’arbrat  per  tal
d’aconseguir  més  ombra,  més  verd  i  més  serveis  ecològics  d’una  manera  molt  més
eficaç. Destaca que aquests dos elements han propiciat un canvi radical en el mateix
moment que la ciutadania ha fet un pas enrere i han donat lloc a una primavera molt
potent. Explica que, en aquest context, van situar una política de naturalització que
recull moltes de les pràctiques que feien i els dona una coherència i una
intencionalitat. Afirma, però, que no tenen cap inconvenient a debatre, en els espais
que siguin oportuns, com s’ha d’acabar concretant aquesta política.
Assenyala  que  hi  haurà  llocs  on  això  es  farà  d’una  manera  molt  més  natural,  ja  que
estan convençuts que cal avançar cap a una ciutat més permeable, més drenant i en
certa manera més viva. Explica que segurament s’ha de deixar de veure els escocells
com a llocs aïllats i que acompanyen el tronc d’un arbre, i que fins i tot s’ha de poder
unir escocells i, per tant, tenir un verd amb molta més qualitat i un espai públic molt
més naturalitzat. Manifesta que creuen que hi ha molts projectes que es poden
implementar en aquest sentit i que poden reforçar la idea de posar en valor el verd.
Opina que, de fet, una de les coses que molta gent ha trobat més a faltar durant
aquest temps ha estat el contacte directe amb la natura. Explica que, per tant, creuen
que  poder  canviar  l’asfalt  per  una  ciutat  més  naturalitzada  és  quelcom  estratègic,  i
que això també té a veure amb la biodiversitat i amb la protecció de les zones de
nidificació que té la ciutat. Manifesta que estan segurs que, amb el debat amb
biòlegs,  amb  el  Col·legi  d’Ambientòlegs  de  Catalunya  i  amb  els  urbanistes  i
planificadors, podran dissenyar una ciutat molt més verda i molt més resilient per als
veïns i veïnes.
El Sr. RAMÍREZ agraeix el vot favorable de tots els grups. Explica que és cert que, a
causa de l’estat d’alarma i el confinament, es van reduir els serveis i es van tancar els
parcs, cosa que va fer que aquests espais no estiguessin en la situació de
manteniment més adient quan es van tornar a reobrir per a la ciutadania. Manifesta
que, en qualsevol cas, hi ha la percepció per part de la ciutadania que Barcelona està
bruta i que els parcs no estan en el seu millor moment de manteniment i adequació.
D’altra banda,  opina que si  realment hi  ha algun tipus d’incompliment del  servei  per
part d’alguna de les empreses concessionàries, tal com ha dit el Sr. Coronas, cal exigir-
ne el compliment i, si escau, fer una auditoria abans de posar en marxa el servei de
reforç que demana la proposició del seu grup.
En relació amb el comentari del Sr. Badia que segurament aquest estiu hi haurà
menys turisme a la ciutat, assenyala que també cal tenir en compte que molts
CCM 8/20 Ecologia2 26/47
 
barcelonins es quedaran a la ciutat i això donarà lloc a un ús intensiu de l’espai públic.
Afirma que per això han d’estar preparats per recuperar la normalitat a la ciutat.
La Sra. BUHIGAS pregunta a la Sra. Vila quin és el posicionament de vot del Grup
Municipal de JxCat.
La Sra. VILA expressa el vot favorable.
La Sra. BUHIGAS pregunta si algun dels grups que encara disposa de temps vol tornar
a fer ús de la paraula i, atès que no hi ha més intervencions, dona el punt per tancat.
Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya,
Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel
Canvi.
APROVADA
Del Grup Municipal Barcelona pel Canvi:
8. – (M1923/940) La Comissió d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat insta el
govern municipal a elaborar i desenvolupar un pla integral per potenciar la
construcció  i  la  reforma  d’habitatges  per  dotar-los  de  recursos  energètics  més
sostenibles, incloent entre altres les següents característiques: - Aprofitament dels
terrats per instal·lar plaques fotovoltaiques. - Aplicació de tecnologia aerotèrmica. -
Creació d’illes eficients. - Basat en la col·laboració públic-privada.
Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya,
Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel
Canvi.
APROVADA
b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional
Del Grup Municipal Esquerra Republicana:
9. – (M1923/941) La Comissió d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat acorda:
1.  Que el  Govern  municipal  insti  l’Estat  Espanyol  a  resoldre  la  concessió  C-1004,  per
tal que l’Ajuntament pugui gestionar la totalitat de les llicències i estudiar el canvi en
els  usos  d’alguns  d’aquests  espais.  2.  Procedir  de  manera  immediata  al  tancament
dels  locals  d’oci  nocturn  que  estan  operant  amb  les  concessions  finalitzades  al  Port
Olímpic.
El Sr. CORONAS assenyala que la proposició conté dos punts sobre dos indrets
propers de la ciutat que tenen en comú que són una gran concentració d’oci nocturn,
cosa que dificulta molt la vida dels veïns i veïnes tant de la Vila Olímpica com de la
Barceloneta.
CCM 8/20 Ecologia2 27/47
 
Explica que el primer punt tracta de la concessió C-1004, que va des de la Barceloneta
fins a la Mar Bella, però que volen parlar concretament del tram que afecta la
Barceloneta. Recorda que ja en el mandat anterior van debatre molt amb la Sra. Sanz
que  calia  aconseguir  que  el  Govern  de  l’Estat  cedís  a  l’Ajuntament  de  Barcelona  la
possibilitat de decidir els usos d’aquest espai i el tipus de llicències que s’atorguen des
de  l’Ajuntament.  Afirma  que,  malauradament,  han  anat  passant  els  mesos  i  la
concessió ja està en pròrroga, però a més a més sembla ser que l’Estat té la intenció
de treure a subhasta aquests espais amb dret preferent per als qui els ocupen
actualment.
Manifesta que, per tant, els agradaria saber en primer lloc quina és la situació actual
d’aquesta  concessió,  tenint  en  compte  que  se’ls  havia  dit  que  no  hi  havia  un
interlocutor vàlid al Govern de l’Estat, atesa la manca de Govern durant mesos, però
que suposen que ara sí que deu ser prou vàlid un govern conformat per les mateixes
forces polítiques que a la ciutat de Barcelona. Explica que, en tot cas, volen instar una
vegada  més  l’Estat  espanyol  a  cedir  el  dret  d’ús  d’aquest  espai  i  que  sigui
l’Ajuntament de Barcelona el que decideixi què hi vol fer, ja que la concentració d’oci
que hi ha no afavoreix la ciutat.
Afirma que el segon punt de la proposició és sobre un tema que els té indignats, no
només al seu grup sinó també als veïns de la Vila Olímpica, ja que des del 31 de maig
els locals d’oci nocturn del Port Olímpic haurien d’haver entregat les claus dels locals i
no ho han fet. Explica que voldrien saber què ha passat, ja que no té sentit que, amb
una concessió caducada, aquests locals estiguin operant sense que la Guàrdia Urbana
pugui precintar-los. Manifesta que els agradaria tenir el compromís del Govern que es
procedirà a tancar aquests locals de manera immediata, que és el que demanen a la
proposició, però també rebre les explicacions pertinents sobre els motius pels quals
això està passant i està complicant tant la vida als veïns i veïnes de la Vila Olímpica.
El Sr. MARTÍ afirma que des del Grup Municipal de JxCat estan totalment d’acord amb
el segon punt de la proposició, ja que els resulta incomprensible que no s’hagi pogut
procedir  al  tancament  dels  locals  d’oci  nocturn  del  Port  Olímpic  que  encara  operen
amb  concessions  caducades.  Remarca  que  es  tracta  d’una  qüestió  de  simple
compliment de la legalitat i que, en aquest sentit, el Govern municipal hauria d’haver
donat ordres a Inspecció municipal o a Guàrdia Urbana, o als dos cossos, per fer una
actuació immediata de precinte o buidatge d’aquests locals.
Explica, però, que tenen alguns dubtes sobre el primer punt, no només de fons
respecte  al  tipus  d’accions  que  es  poden  dur  a  terme,  sinó  també  des  del  punt  de
vista del redactat mateix de la proposició. Manifesta que, segons la seva informació,
la concessió C-1004 es va acabar fa un any i, per tant, formalment no existeix, atès
que el Govern municipal no va donar resposta als requeriments de l’Estat. Explica que
l’Estat  va  desafectar  aquest  àmbit  i  va  convertir  la  propietat  demanial  en  propietat
patrimonial. Afirma que, per tant, el Govern de l’Estat pot vendre, llogar, subhastar o
fer-hi altres coses que abans, com a bé demanial, no podia fer. Assenyala que el que
ha fet  l’Estat  són uns contractes  de lloguer  per  un any als  antics  concessionaris,  que
tenen uns drets adquirits segons la llei i, també, segons els informes de l’Advocacia de
l’Estat.  D’altra  banda,  subratlla  que  hi  ha  un  vessant  econòmic  important  que  no
poden perdre de vista, ja que les empreses d’oci i de restauració, els clubs, l’hotel, les
guinguetes i el casino representen 3.000 llocs de treball. Explica que el que el seu
CCM 8/20 Ecologia2 28/47
 
grup  proposa  al  Govern,  i  al  Grup  Municipal  d’ERC  com  a  grup  que  presenta  la
proposta, és parlar i  negociar amb el grup d’operadors dos aspectes: la implicació de
la part privada en la futura possible reurbanització de tot l’espai i  el canvi de l’oferta
d’oci per fer-la molt més plural i amb molt menys impacte, ja que algunes discoteques
suposen més problemes que no pas beneficis.
Manifesta que, per tant, s’abstindran, tot i estar totalment d’acord amb el segon punt
de la proposició.
El Sr. CORBACHO recorda que el 2018 ja es va fer una proposta a la CEUIM sobre
aquest tema i en aquells moments alguns grups hi van votar en contra, inclòs el grup
del Govern. Afirma, però, que recentment ha llegit a la premsa que el Govern de la
ciutat es felicitava del fet que estava a punt de tancar un acord amb el Ministeri
d’Hisenda  molt  beneficiós  per  a  la  ciutat,  ja  que  es  procediria  a  la  desafectació  del
Front Marítim. Explica que després va aparèixer una notícia sobre el fet que la
concessió vencia el juny del 2019 i que el Ministeri de Foment havia fet una pròrroga
d’un  any,  i  darrerament  ha  sortit  un  concurs  de  la  Subsecretaria  del  Ministeri  de
Foment per encarregar a una empresa una valoració de les activitats econòmiques
que hi ha en aquesta zona. Afirma que, en definitiva, la informació sobre aquesta
qüestió és una mica confusa i no sap en quina fase es troba la negociació amb el
Govern de l’Estat.
D’altra  banda,  manifesta  que  des  del  Grup  Municipal  de  Cs  comparteixen  el  segon
punt de la proposició. Afirma que en aquest cas no cal cap tràmit administratiu, sinó
l’autoritat  de  la  mateixa  Administració  per  no  anar  en  contra  dels  seus  actes,  i
demana al Govern que actuï.
Assenyala que expressarà el vot després, un cop hagi escoltat què diu el Govern
respecte al primer punt de la proposició.
El Sr. RAMÍREZ explica  que  des  del  Grup  Municipal  del  PP  estan  totalment  d’acord
amb  el  que  s’ha  manifestat  sobre  el  segon  punt  de  la  proposició.  Afirma  que  no
entenen que el Govern municipal no hagi procedit ja al desallotjament i tancament
dels locals d’oci nocturn que operen al Port Olímpic amb unes concessions caducades.
Manifesta que esperen que el Govern els aclareixi per quin motiu no s’ha fet això, i si
hi ha hagut algun impediment jurídic o legal per poder accedir als locals.
Respecte  al  primer  punt  de  la  proposició,  opina  que,  tal  com  s’ha  apuntat
anteriorment, cal tenir en compte que hi ha un informe de l’Advocacia de l’Estat que
reconeix alguns drets als concessionaris. En aquest sentit, manifesta que comparteix
amb  el  Grup  Municipal  de  JxCat  que,  dins  de  la  negociació,  s’ha  de  parlar  amb  els
operadors perquè tenen uns drets adquirits.
Explica que des del Grup Municipal del PP creuen que cal tenir espais d’oci nocturn a
la  ciutat  i  que  aquest  oci  ha  d’estar  regulat  i  complir  totes  les  normatives  i
ordenances, amb el preceptiu control administratiu, per evitar incidents i molèsties
als veïns, i ha de ser un oci nocturn de qualitat. Assenyala que, dins de la concessió C-
1004,  no  hi  ha  només  locals  d’oci  nocturn,  sinó  també  establiments  de  restauració,
guinguetes i altres espais. A més a més, remarca que no es pot negar l’evidència que
la ciutadania demana aquest tipus d’espais, com tampoc que és una opció que forma
part de l’oferta turística de la ciutat.
CCM 8/20 Ecologia2 29/47
 
Explica  que  a  vegades  no  els  queda  clar  quin  és  el  model  d’oci  nocturn  que  volen
alguns partits, ja que no els agraden ni els locals situats dins de la ciutat ni tampoc els
que es troben més prop de la platja i més allunyats d’edificis residencials. Afirma que
una  ciutat  com  Barcelona  també  ha  de  tenir  locals  d’oci  nocturn,  sempre  que
compleixin la normativa, les ordenances de civisme i les lleis, i que en qualsevol cas
no entenen la creuada que hi ha contra aquests locals. Opina que la solució per a la
convivència entre l’oci  i  el  descans no passa per la  prohibició d’aquesta activitat  que
agrada menys, sinó per trobar solucions a mig camí que permetin gaudir de les dues
coses amb les mínimes incidències i molèsties possibles.
Manifesta  que,  tot  i  estar  totalment  d’acord  amb  el  segon  punt  de  la  proposició,  hi
votaran en contra pels aspectes legals i jurídics que posen en dubte que es pugui
portar a terme el que es demana i perquè no poden compartir un model d’oci que es
dedica a criminalitzar un sector.
El Sr. VALLS assenyala que esperarà a veure què diu el Govern respecte al fet que no
s’han tancat les concessions finalitzades al Port Olímpic. D’altra banda, afirma que, en
la línia del que apuntava el Sr. Ramírez, cal un debat sobre el model d’oci, el model de
ciutat i el model de turisme, que és quelcom més complicat que no pas tancar-ho tot.
Opina  que,  encara  que  sigui  un  tema  complex,  el  que  cal  és  millorar  l’oferta  i  la
seguretat de la zona.
Destaca que els locals del Front Marítim generen llocs de treball i són gaudits pels
ciutadans i turistes que els visiten. Manifesta que no hi ha dubte que poden generar
molèsties, inseguretat i problemes, però que aquest és un dels debats que tenen
sobre el model de ciutat i sobre el model de turisme. Afirma que Barcelona és una
ciutat que s’ha obert al mar i que ha de poder tenir una oferta d’oci de qualitat però
potent. En aquest sentit, opina que cal definir el model d’usos ciutadans per a aquests
espais  a  través  d’un  nou  pla  d’usos  i  millorar  l’oferta  amb  els  operadors,  tal  com  es
farà amb relació al Port Olímpic.
Manifesta que la proposició que es presenta té lògica pel que fa al segon punt, però
sosté una visió de model que no poden compartir des del Grup Municipal de BxCanvi.
Afirma que, per tant, hi votaran en contra.
La Sra. SANZ manifesta que, tal com saben perfectament els grups, la proposta de
nou Port  Olímpic  es  va  dissenyar  en  el  mandat  anterior  i  s’està  executant  en  aquest
mandat, i que, per tant, el compromís polític i tècnic per desenvolupar-la és absolut.
Reconeix,  però,  que amb l’estat  d’alarma han tingut  alguns  problemes de tramitació
jurídica  específica  de  la  suspensió  en  els  tràmits  d’incoació  de  la  finalització  de  les
concessions.  Afirma  que  això  s’ha  reactivat  i  que  tant  ella  mateixa  com  la  resta  del
Govern municipal segueixen aquest tema amb la taula del Port Olímpic i faran tot el
que calgui perquè aquesta finalització es faci efectiva al més aviat possible. Remarca
que no es tracta d’una qüestió de voluntat política, sinó d’un problema jurídic concret
que  han  tingut  a  causa  de  l’estat  d’alarma,  i  que  ara  estan  esperant  l’autorització
administrativa  per  poder  actuar.  D’altra  banda,  recorda  que  ja  han  pogut  reajustar
algunes coses, com les obres per reforçar el dic de recer i  l’acord amb la restauració.
Afirma que tenen un model per al Port Olímpic que vol posar en valor la qualitat de la
restauració d’aquest espai i recuperar uns usos diferents dels de l’oci nocturn.
CCM 8/20 Ecologia2 30/47
 
Pel que fa a la concessió de la zona maritimoterrestre, manifesta que comparteix el
que diu la proposició i que la sorprèn que el Grup Municipal de JxCat no hi estigui
d’acord, tenint en compte que el que demana és que el Govern municipal insti l’Estat
a  resoldre  la  concessió  per  tal  que  l’Ajuntament  pugui  gestionar  la  totalitat  de  les
llicències  i  estudiar  el  canvi  en  els  usos  d’alguns  d’aquests  espais.  Opina  que
segurament aquesta discrepància es deu al fet que tenen models diferents. Explica
que la proposició encaixa amb tot el treball que estan fent des del Govern i amb els
acords  definitius  als  quals  estan  arribant  amb  l’Estat  perquè  això  sigui  una  realitat.
Assenyala que el fons de la qüestió en aquestes negociacions és a qui competeix
decidir els usos d’aquesta zona de cara al  futur. Afirma que després ja veuran si  tots
tenen o no el mateix model per a aquest àmbit, però que la sorprèn que no estiguin
tots d’acord que aquest espai ha de ser de titularitat municipal. Recorda que des del
Govern han manifestat que volen apostar per un model de futur que compti sobretot
amb un espai  de recerca i  de titularitat  municipal,  però que potser també s’hi  haurà
d’incorporar una part d’oci i hauran de decidir com ha de ser aquest oci.
Opina  que  els  dos  punts  de  la  proposició  van  en  la  lògica  de  recuperar  l’autonomia
local municipal respecte al front litoral de Barcelona, on les dues peces en qüestió són
estratègiques. Explica que des de l’Ajuntament de Barcelona volen una proposta per a
tot  aquest  àmbit  que  incorpori  una  identitat  del  front  litoral  i  que  recuperi  l’espai
públic i determinades activitats, amb una relació port-ciutat diferent de la que hi ha
hagut  fins  ara  que  doni  ús  a  tota  una  sèrie  d’equipaments  buits  i  que  lligui  el  que
passa entre un port i l’altre. Assenyala que ara no hi ha aquesta mirada unitària, i que
l’obsessió  del  Govern  és  justament  anar  guanyant  aquests  espais  per  poder  tenir  un
projecte global. Afirma que, per tant, treballen per recuperar la maritimitat i per
descongestionar  i  reduir  l’impacte  ambiental  que  hi  pot  haver  en  determinades
zones, però que per a això l’Ajuntament ha de poder decidir, que és el que entén que
diu la proposició.
Conclou que no pot estar més a favor de la proposició i que espera poder donar més
concrecions respecte al primer punt en breu, així com tenir ben aviat una conclusió
jurídica sobre el Port Olímpic que els permeti actuar amb tota la fermesa per evitar
que l’oci nocturn continuï sent una realitat en aquest espai.
El Sr. CORONAS agraeix a la Sra. Sanz la sinceritat que ha tingut respecte al motiu pel
qual continuen oberts els locals del Port Olímpic, una sinceritat que afirma que no
havia escoltat fins ara. Manifesta que tot pot tenir una justificació, però que ara cal
passar  del  compromís  ferm que  ha  expressat  la  tinenta  d’alcalde  per  tancar  aquests
locals al més aviat possible a l’acció. Assenyala que cal fer-ho de manera jurídicament
impecable, però que és clar que s’enfronten a uns empresaris que, sabent que el dia
31  de  maig  havien  d’entregar  les  claus,  no  ho  fan  agafant-se  a  la  lletra  petita  de
qualsevol llei. Opina que això és molt indicatiu del tipus d’empresari amb què tracten
de vegades en relació amb l’oci nocturn. Precisa que hi ha empresaris de l’oci nocturn
que són exemplars, però que n’hi ha d’altres que malauradament no ho són.
Pel que fa a la concessió C-1004 a la zona del front marítim de la Barceloneta,
manifesta que el preocupa que alguns grups plantegin que ara cal fer un debat sobre
quin model d’oci nocturn volen, quan és una cosa que el seu grup ja té molt clar. En
aquest sentit,  explica que el  model  del  Grup Municipal  d’ERC no aposta precisament
per  la  concentració  de  l’oci  nocturn  en  zones  turístiques  on  hi  ha  veïns  al  costat.
CCM 8/20 Ecologia2 31/47
 
Opina que, més que voler un debat, hi ha grups que senzillament no tenen cap interès
que el model actual canviï perquè ja els està bé. Els pregunta amb qui volen tenir el
debat: si amb els grups, amb el Govern o bé amb els empresaris; i els aconsella que el
tinguin amb els  veïns i  veïnes,  perquè així  s’adonaran del  que significa conviure amb
una  concentració  d’oci  nocturn  com  la  que  hi  ha  en  aquesta  zona  de  la  ciutat,  que
respon a un model de fa molts anys que cal revertir.
Manifesta que també li agradaria saber si els dos partits que conformen el Govern
van  a  l’una  en  aquest  tema,  perquè  el  dia  que  van  tenir  un  debat  de  campanya
organitzat  per  la  Federació  Catalana  de  Locals  d’Oci  Nocturn  (FECALON)  va  sentir
coses molt diferents per part del representant de BC, que era el Sr. Martí, i per part
del representant del PSC, que era el senyor Marcé, ja que un apostava per eliminar
aquesta concentració d’oci i l’altre per tot el contrari.
Explica que espera que aviat la Sra. Sanz els doni notícies més concretes en relació
amb els anuncis que ha fet el Govern al llarg dels darrers mesos sobre el canvi del
model  d’oci  nocturn  per  un  model  basat  en  la  investigació  i  el  desenvolupament,
treballant juntament amb el CSIC, atès que de moment «el més calent és a l’aigüera».
El Sr. CORBACHO afirma que quan escolta la Sra. Sanz no sap si és membre del
Govern  o  de  l’oposició.  Remarca  que  la  tinenta  d’alcalde  ha  de  negociar  i  resoldre
problemes,  mentre  que  la  tasca  d’instar  el  Govern  correspon  a  l’oposició.  Manifesta
que el Grup Municipal de Cs s’abstindrà respecte a la proposició.
El Sr. RAMÍREZ declina fer una segona intervenció.
El  Sr.  VALLS  demana  que  es  deixi  d’insinuar  que  alguns  grups  tenen interessos
concrets i reitera que aquest tema s’ha de discutir amb tothom: els grups municipals,
el Govern, els veïns i les empreses. Assenyala que quan parlen, per exemple, de
l’Hermitage, hi ha veïns de la Barceloneta que hi estan a favor i  d’altres que hi estan
en contra. D’altra banda, opina que cal saber on s’ubicaran els locals d’oci si no es vol
que estiguin al front marítim i quin és el projecte per al mar. Explica que el Grup
Municipal de BxCanvi vol un model adaptat al que necessita la ciutat, i que això no té
res a veure amb interessos de cap tipus. Conclou que, per tant, han de debatre sobre
el model.
El Sr. CORONAS agraeix el vot favorable del Govern, i explica que el sorprèn el vot del
Grup Municipal de JxCat. Manifesta que el decep que aquest grup justifiqui
l’abstenció  per  una  argumentació  tècnica,  quan  ni  tan  sols  ha  intentat  fer  una
transacció del text.
D’altra banda, afirma que no ha pronunciat la paraula «interessos» en cap moment i
que, potser, al Sr. Valls l’ha traït el subconscient. Reitera que el Grup Municipal d’ERC
té  molt  clar  quin  model  d’oci  nocturn  vol,  i  aconsella  al  Sr.  Valls  que,  si  té  ganes  de
debatre ara el model, ho faci amb els veïns i veïnes.
Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya i
Esquerra Republicana, desfavorable de Partit Popular i Barcelona pel Canvi, i
abstenció de Junts per Catalunya i Ciutadans.
CCM 8/20 Ecologia2 32/47
 
APROVADA
c) Precs
Del Grup Municipal Junts per Catalunya:
10. – (M1923/938)  La  Comissió  d’Ecologia,  Urbanisme,  Infraestructures  i  Mobilitat  insta  el
Govern municipal a: Crear i convocar, en el termini màxim de 15 dies, un grup de
treball  en  el  marc  del  Pacte  per  la  Mobilitat  de  Barcelona  amb  l’objectiu  d’avaluar
l’impacte de les mesures recentment implementades relacionades amb l’espai públic i
la  mobilitat,  i  consensuar-ne  les  modificacions  i  reversions  necessàries.  S’avaluaran
les  afectacions  que  les  restriccions  d’accessos  tenen  sobre  el  comerç  i  es  discutirà
revertir, allà on hi tinguin un impacte negatiu, les limitacions de mobilitat, en especial
en dissabtes. Aquest grup es reunirà setmanalment amb la participació de tots els
grups municipals i representants del teixit social i econòmic de la ciutat, especialment
del sector del comerç.
La Sra. VILA manifesta que presenten aquest prec perquè des del Grup Municipal de
JxCat estan preocupats per la mirada parcial del Govern municipal respecte a les
polítiques de mobilitat, perquè les noves mesures de mobilitat que ha adoptat en les
darreres setmanes sembla que no tinguin en compte l’impacte que poden tenir sobre
l’activitat  econòmica  i  social  de  la  ciutat,  ara  més  necessària  que  mai.  Explica  que
també  estan  preocupats  per  l’aparent  manca  d’interlocució  del  Govern  amb
determinats sectors de la ciutat. Precisa que es refereixen concretament al sector del
comerç, un sector que ho està passant molt malament i que se sent orfe en l’àmbit de
la mobilitat. Afirma que el Govern ha pres mesures que consideren que perjudiquen
aquest sector, com ara el tancament de la Via Laietana els dissabtes. Manifesta que
els comerciants de la Via Laietana i els paradistes del Mercat de Santa Caterina poden
explicar a qui parli amb ells com han caigut en picat les seves vendes i com els afecta
el tancament del carrer els dissabtes.
Explica que el prec, que han transaccionat amb el Govern, demana que es creï un
grup de treball específic amb els comerciants en el marc del Pacte per la mobilitat,
que és  l’espai  natural  de  consens  i  de  treball  de  l’Administració  amb la  societat  civil
respecte a les polítiques de mobilitat, en el qual es puguin compartir les mesures de
mobilitat, els comerciants puguin expressar les problemàtiques que tenen en relació
amb aquestes polítiques i es puguin revisar, avaluar i millorar les mesures, de manera
que serveixin per ajudar la ciutadania i no pas per perjudicar-la, com passa en aquests
moments.
La Sra. ALARCÓN manifesta que accepten el prec i agraeix la voluntat de transacció
del grup que el presenta. Recorda que en la sessió anterior de la CEUIM el Govern ja
va expressar que està a favor del diàleg i es va comprometre a convocar el Pacte per
la  mobilitat.  Explica  que  ja  s’ha  convocat,  que  s’hi  van  explicar  les  mesures  i  es  va
acordar fer tot un seguit de reunions. Assenyala que una de les coses que es van dir
en la reunió és que farien una anàlisi de les mesures adoptades, que afecten la
mobilitat  i  la  millora  de  l’espai  públic,  així  com  l’economia.  Afirma  que,  en  aquest
sentit, parlaran amb els comerciants, tot i que ella i la tinent d’alcalde han fet moltes
CCM 8/20 Ecologia2 33/47
 
reunions amb aquest sector durant l’últim mes en relació amb les terrasses i,  també,
pel que fa al tema de mobilitat específicament. Explica que, a més, diàriament parla
amb molts dels comerciants per WhatsApp o per telèfon. Manifesta que, per tant, sí
que es dialoga amb el sector.
Assenyala que coneixen algunes de les problemàtiques que hi ha i que, per això, en la
iniciativa  «Obrim  carrers»,  van  introduir  l’entrada  dels  serveis,  la  possibilitat  de
càrrega i descàrrega i l’entrada de cotxes particulars. Afirma, però, que és veritat que
això no ha estat prou clar i que potser hauran de millorar en aquest aspecte. Conclou
que  estan  d’acord  a  fer  una  anàlisi  de  les  mesures  adoptades,  i  que  ajustaran  i
milloraran les mesures que puguin semblar bones des de tots els punts de vista i
retiraran aquelles que no ho siguin.
La Sra. VILA agraeix  l’acceptació  del  prec,  tot  i  que  remarca  que  les  queixes  més
majoritàries en el grup de treball d’economia de la Taula del Pacte per Barcelona van
ser les del sector del comerç de la ciutat en relació amb les polítiques de mobilitat.
Demana  al  Govern  que  aprofiti  l’espai  del  Pacte  per  la  mobilitat,  però  que  faci
reunions operatives on hi hagi un debat sincer i on es puguin elevar mesures, sense
tenir por de rectificar. En aquest sentit, demana que es corregeixin les mesures
errònies per tal de donar un bri d’esperança als comerciants de la ciutat. Reitera que
ho estan passant molt malament i que algunes de les mesures de mobilitat
perjudiquen encara més la seva activitat.
La Sra. ALARCÓN manifesta que la Sra. Vila sap perfectament que la seva voluntat,
com a regidora de Mobilitat, és de consens i d’acord. Explica que a la Taula del Pacte
per Barcelona hi ha persones que demanen mesures de mobilitat més dràstiques,
mentre que d’altres reclamen mesures en el sentit contrari. Afirma que, per tant, cal
pactar i arribar a acords.
ACCEPTAT
11. – (M1923/936)  La  Comissió  d’Ecologia,  Urbanisme,  Infraestructures  i  Mobilitat  insta  el
Govern municipal que informi en aquesta mateixa comissió del mes de juliol sobre
l’estat  del  procés  administratiu  de  la  concessió  de  les  ampliacions  de  terrasses
demandada pels establiments de restauració. El període del qual es recolliran dades
serà des de l’inici de la pandèmia fins a la data de la celebració d’aquesta comissió. En
aquest informe haurà de constar com a mínim la següent informació: quantes han
estat  les  peticions  realitzades?,  quantes  s’han  tramitat?,  quantes  han  estat
aprovades? També és necessària una previsió quantitativa dels expedients que es
tramitaran els propers tres mesos (juliol-agost i setembre).
La Sra. ARTADI recorda que el dilluns 25 de maig es va entrar en la fase 1 a Barcelona,
cosa que va permetre, entre altres coses, l’obertura de terrasses. Explica que uns dies
abans s’havia signat el decret d’alcaldia que permetia ampliar les terrasses, i que avui
fa més de tres setmanes que les terrasses que ja hi havia poden tenir més taules i que
els  bars  i  restaurants  que  no  en  tenien  poden  comptar  amb  elements  a  l’exterior.
Manifesta que, passat aquest temps, entenen que és important que el Govern
municipal  doni  compte  de  la  situació:  quantes  peticions  s’han  rebut,  quantes  s’han
CCM 8/20 Ecologia2 34/47
 
tramitat,  quantes s’han aprovat  i  quantes s’han denegat,  i  quina previsió hi  ha per  a
les properes setmanes sobre aquestes llicències.
La Sra. SANZ assenyala que el prec demana tota aquesta informació per al mes de
juliol, cosa que la va fer dubtar i que va entendre que devia ser un error material.
Manifesta que estan acabant l’informe sobre aquest tema i que el lliuraran a tots els
grups municipals i el faran públic. Explica que demà finalitzen els primers quinze dies
hàbils del primer paquet de sol·licituds que van entrar i, per tant, volen donar les
dades de totes les sol·licituds. Afirma que n’hi ha més de 2.500, la qual cosa demostra
que hi  ha un conjunt de propostes que van més enllà de l’ampliació de les terrasses.
En aquest sentit, explica que molta restauració que fins ara no disposava de terrassa
els demana la possibilitat de tenir-la i ho fan a través del procediment extraordinari
de guanyar espai al vehicle privat a la calçada, ja que segurament això no seria
possible amb la vorera que tenen al davant.
Assenyala que, tenint en compte com ha patit  la crisi  sanitària aquest sector,  l’acord
polític  al  qual  es  va  arribar  preveu  donar  d’aquí  al  desembre,  i  de  manera
prorrogable, una opció extraordinària a aquells que no havien sol·licitat una llicència
de  terrassa  ni  la  podien  tenir,  o  a  aquells  que  ja  en  tenien  i  n’han  sol·licitat  una
ampliació, de manera que amb la nova normalitat no només disposaran de les taules
que ja tenien abans sinó també de totes les noves.
Remarca que el dispositiu que ha desplegat l’Ajuntament per abordar aquesta qüestió
és inèdit. Explica que hi ha més de 70 persones que hi estant treballant i resolent
problemes  de  la  mateixa  tramitació  i  d’obsolescència  digital  de  moltes  de  les  fases
d’aquesta  tramitació.  Destaca  tota  la  feina  que  es  fa  des  de  la  Gerència  municipal  i
des  de  Barcelona  Activa,  que  estan  ajudant  a  l’àrea  d’Ecologia  Urbana  en  aquest
tema.
Manifesta que a finals de setmana tots els grups, i també els restauradors, tindran no
només les dades relatives a l’ampliació de terrasses, sinó també moltes autoritzacions
i propostes resoltes.
La Sra. ARTADI assenyala que la Sra. Sanz els podria haver enviat un missatge de
WhatsApp per aclarir el dubte que tenia sobre el prec.
Explica que el Govern ha decidit centralitzar aquest tema, quan podria haver aprofitat
la potencialitat dels districtes. A més, recorda que el 15 de maig la Sra. Sanz va dir en
una reunió amb tots els grups que es faria un esforç molt gran per tal de resoldre això
en 24 hores, però que després es van rebaixar les expectatives i es va comprometre
per escrit a tenir-ho al cap de 15 dies. Remarca que aquest termini s’està acabant i no
veuen que hi hagi moltes més terrasses a la ciutat.
Opina  que  les  més  de  2.500  sol·licituds  rebudes  mostren  la  necessitat  i  l’interès
d’aquesta  eina,  quan  al  principi  el  Govern  es  plantejava  permetre  que  els
establiments retiressin taules perquè paguessin menys impostos, quan el que
realment necessitaven era més espai per mantenir els llocs de treball.
Manifesta que, a més de la rapidesa en la tramitació, els preocupa també la ràtio de
denegacions, ja que, per les dades que tenen fins ara, sembla que és molt alta. Afirma
que això voldria dir que aquesta mesura que han treballat entre tots és un fracàs,
cosa que creu que no es poden permetre. Assenyala que és important que, quan el
Govern  doni  les  dades,  especifiqui  també  els  motius  pels  quals  s’estan  denegant
CCM 8/20 Ecologia2 35/47
 
sol·licituds. En relació amb això, explica que una de les queixes que estan rebent del
sector és que algunes denegacions es limiten a dir que la sol·licitud és incorrecta.
Opina que, en aquesta qüestió, la voluntat és que es faci tot allò que es pugui fer, i
demana  que  s’ajudi  a  fer  les  esmenes  que  corresponguin  i  es  treballi  també  a  mitjà
termini.
ES DONA PER TRACTAT
Del Grup Municipal Partit Popular:
12. – (M1923/933)  Que  es  realitzi  en  el  termini  d’un  mes  un  catàleg  de  tots  els  edificis
públics que compten amb espais buits o amb constància que no tindran cap ús en els
propers mesos, per tal que es pugui condicionar i adaptar amb temps i antelació
suficient aquests espais per a necessitats derivades de les mesures de prevenció i
protecció contra la COVID-19, com poden ser necessitats educatives o sanitàries.
El Sr. RAMÍREZ manifesta que adrecen aquest prec al Govern municipal perquè durant
els  mesos  de  confinament  i  estat  d’alarma  han  vist  com  alguns  equipaments  o
instal·lacions  s’han  hagut  d’adaptar  a  les  noves  circumstàncies  per  fer  front  a  la
pandèmia.  Explica  que  el  fet  que  el  decret  que  regula  l’anomenada  nova  normalitat
incorpori un distanciament social d’1,5 metres en gairebé totes les activitats habituals
als  centres  sanitaris,  docents,  esportius,  culturals,  d’oci  i  de  turisme  comporta  una
limitació  d’espai  i  d’aforament  que  podria  causar  problemes.  Afirma  que  això  els
preocupa  especialment  en  l’àmbit  educatiu,  on  hi  haurà  una  limitació  de  quinze
alumnes per aula, cosa que provocarà falta d’espais per encabir tots els alumnes de la
ciutat. Explica que, per tant, creuen que pot resultar molt útil disposar d’un catàleg de
tots els edificis públics que comptin amb espais buits o que no tinguin demanda per a
espais actualment en ús a partir de dates properes, perquè així es podran anticipar a
la situació que vindrà i es podran realitzar totes aquestes activitats. Assenyala que
pensen, per exemple, en centres cívics, centres culturals i edificis de titularitat
municipal que poden ser cedits a escoles i centres educatius.
La Sra.  SANZ manifesta que accepten el  prec perquè estan totalment d’acord amb el
que planteja. Explica que, de fet, ja abans de la COVID-19 van començar a fer aquesta
feina, sobretot per les necessitats educatives que hi ha a la ciutat. En aquest sentit,
afirma que fa molt de temps que busquen sòl públic per destinar-lo a ampliacions o a
ubicacions definitives de les escoles. Explica que, a més a més, ara hi ha centres
sanitaris  que,  arran  de  les  necessitats  sorgides  durant  la  crisi  sanitària,  s’han  quedat
molt petits. Afirma que, per tant, han de preveure les necessitats que hi haurà de cara
al futur.
Manifesta que per això ja estan treballant en el grup de treball del projecte Espais
educatius Barcelona, que lidera el Consorci d’Educació i  que incorpora la coordinació
territorial,  l’IBE,  el  model  urbà  i  les  gerències  de  districte.  Explica  que,  en  paral·lel,
també estan treballant amb la Conselleria de Salut de la Generalitat totes les
qüestions vinculades als usos sanitaris. Assenyala, però, que sempre és recomanable
plantejar l’ampliació al voltant dels centres sanitaris i  que, per tant, a vegades no els
serveixen els espais desocupats perquè no hi són a prop.
CCM 8/20 Ecologia2 36/47
 
Afirma  que,  en  qualsevol  cas,  és  fonamental  tenir  el  mapa  per  dotar-lo  d’usos,  així
com  el  consens  polític  de  l’Ajuntament  per  aconseguir  cessions  tant  per  part
d’entitats públiques que tenen equipaments buits com per part de privats que també
podrien fer cessions d’ús importants. Manifesta que en aquest moment no es poden
permetre  que  a  la  ciutat  hi  hagi  equipaments  buits  i  cal  disposar  d’una  estratègia  a
aquest efecte, motiu pel qual es compromet a tenir-la i compartir-la al més aviat
possible.
El Sr. RAMÍREZ agraeix l’acceptació del  prec.  Afirma que està totalment d’acord amb
la Sra. Sanz que s’han d’anticipar i, com a mínim, han de disposar d’aquest catàleg de
cara a desenvolupar una estratègia per fer servir els espais que estan buits i que
poden tenir alguna utilitat, sigui sanitària, educativa o d’un altre tipus. Assenyala que
després  ja  tindran  temps  d’adaptar-los,  tenint  en  compte  que  la  realitat  sanitària  va
canviant dia a dia, i també les limitacions i capacitats d’aforament.
ACCEPTAT
13. – (M1923/935) Que en el termini de 2 mesos el Govern municipal presenti una
estratègia  que  tingui  per  objectiu  incrementar  en  10.000  places  l’aparcament
disponible per a motocicletes en superfície.
El Sr. RAMÍREZ exposa el contingut del prec. Assenyala que l’Ajuntament va anunciar
que es començaria a aplicar la normativa per multar en 24 zones de la ciutat aquelles
motocicletes que estiguessin mal aparcades a les voreres, mesura que des del Grup
Municipal  del  PP  comparteixen  perquè  s’ha  de  complir  la  normativa.  Manifesta  que,
tot  i  això,  cal  tenir  en compte que el  parc  de motos s’ha incrementat  un 50% en els
darrers cinc anys i que diàriament circulen 300.000 motocicletes per la ciutat, a les
quals  se  sumen  també  tots  els  vehicles  que  venen  de  l’àrea  metropolitana,  que  són
uns 184.000. A més, recorda que a la CEUIM han parlat reiteradament del fet que les
motocicletes contribueixen a reduir la congestió de la ciutat i que en un moment de
crisi sanitària com la que es viu ara, en què molts ciutadans opten pel transport
privat, tenen una funció molt important.
Explica que el  dèficit  de places d’aparcament de motos encara es complica més amb
l’increment  de  43.000  m²  d’espai  públic  disponible  per  als  vianants,  que  suposa
perdre  unes  11.600  places  d’aparcament,  segons  un  estudi  que  ha  fet  l’associació
Anesdor. Remarca que, amb això, no es cobreix ni tan sols el 23% del parc mòbil de la
ciutat  de  Barcelona.  Manifesta  que  demanen  que  s’incrementi en 10.000 places
l’aparcament  disponible  per  a  motocicletes  en  superfície  per  pal·liar  la  pèrdua  de
places que comporten les actuacions que l’Ajuntament ha posat en marxa.
Assenyala  que el  primer  tinent  d’alcalde  va  anunciar  el  dissabte  passat  la  creació  de
10.000  noves  places  d’àrea  verda,  mesura  en  la  qual  s’incorporaven  3.186  noves
places d’aparcament per a motos, a les quals es podrien sumar les 10.000 places que
demanen.
La Sra. ALARCÓN recorda que el tinent d’alcalde i ella mateixa van anunciar la creació
de 10.000 noves places regulades d’aparcament a la ciutat, a les quals s’afegien 3.000
places per a motocicletes, com a part de tota l’estratègia de la moto.
CCM 8/20 Ecologia2 37/47
 
Explica que han intentat pactar el prec, atès que ja hi ha una estratègia consensuada
a la CEUIM, que és el Pla de la moto. Recorda que abans de la crisi de la COVID-19 ja
van fer una reunió en aquest marc i que la pandèmia va aturar la següent reunió, que
convocaran al més aviat possible. Assenyala que aquesta estratègia treballa tres
elements:  la  sinistralitat,  l’electrificació  del  servei  i  l’aparcament.  Manifesta  que,  per
tant,  creuen  que  l’estratègia  de  l’aparcament  de  motos  s’ha  de  definir  en  consens
amb les entitats. Explica que, a més, no poden acceptar el termini de dos mesos
perquè no poden imposar-se límits temporals si volen arribar a un consens.
Conclou que poden acceptar el prec en el sentit del que està plantejant el Govern,
però  que  no  es  poden  comprometre  amb  els  terminis  especificats.  D’altra  banda,
afirma que és molt important canviar la idea del porta a porta en la cultura de la
moto,  de manera que els  usuaris  prevegin on aparquen a l’inici  i  al  final  del  trajecte,
igual que ja s’ha fet en la cultura del cotxe.
El  Sr.  RAMÍREZ  lamenta  que  no  s’accepti  el  prec  i  manifesta que continuaran
treballant en el marc del Pla de la moto, un punt important del qual és el tema de
l’aparcament.  Assenyala  que  les  3.186  places  per  a  motocicleta  que  s’incorporen  en
les 10.000 places d’estacionament regulat que ha anunciat el Govern no queden molt
lluny de les 10.000 places que demanen, però sí de les 55.000 places de dèficit que hi
ha en aquests moments a la ciutat, segons estudis del sector. Afirma que, per tant,
entenen que es pot començar a treballar per obtenir aquestes 10.000 places en
paral·lel al que es decideixi amb el sector en el Pla de la moto per arribar a les 55.000
que realment fan falta.
La Sra. ALARCÓN explica que creu que, amb el Pla de la moto, superaran les 10.000
places, però que no arribaran mai a 55.000, de la mateixa manera que no s’ha arribat
mai  a  tenir  una  plaça  d’aparcament  per  a  cada  cotxe  de  la  ciutat.  Remarca  que,  en
una ciutat de 100 quilòmetres quadrats i 1.700.000 habitants, és impossible que tot el
parc  mòbil  pugui  aparcar  a  l’espai  públic,  i  que  en  això  hi  ha  ple  consens  des  de  fa
molts anys.
ES DONA PER TRACTAT
Del Grup Municipal Barcelona pel Canvi:
14. – (M1923/939)  Demanem  la  creació  d’un  equip  de  treball  per  a  l’elaboració  d’un  pla
sobre el vehicle i la mobilitat autònoma per a la nostra ciutat, tot proposant les
següents  característiques:  -  Que  l’equip  de  treball  sigui  un  equip  mixt  públic-privat,
integrat per empreses i  professionals del  sector de l’automoció i  la tecnologia.  -  Que
es dissenyi un pla de proves quan abans millor a la ciutat. - Que es dissenyi un pla de
funcionament i implementació de la mobilitat autònoma a la ciutat.
El Sr. VALLS assenyala que l’anomenada  quarta  revolució  industrial  provocarà
importants canvis en la mobilitat de Barcelona i de totes les ciutats. En relació amb
això, afirma que Barcelona és una ciutat innovadora i ho vol continuar sent, però que
no  n’hi  ha  prou  a  proclamar-ho,  sinó  que  cal  actuar  amb  lideratge,  ambició  i  molta
determinació.  D’altra  banda,  manifesta  que  el  sector  de  l’automoció  està
CCM 8/20 Ecologia2 38/47
 
experimentant una reconversió transcendental i indispensable que es pot qualificar
de fundacional, i que cal donar suport a aquest sector per evitar en el futur la fugida o
el tancament d’empreses, com passa actualment amb Nissan.
Destaca que Barcelona compta amb una entitat històrica del sector tan innovadora i
creadora amb empreses tecnològiques i de comunicació com SEAT, avui instal·lada de
nou  al  centre  de  la  ciutat  amb  la  Casa  SEAT.  Explica  que,  conscient  d’aquesta  nova
revolució i de la necessitat de reinventar-se, SEAT està pensant en un projecte de
cotxe autònom i elèctric. Afirma que el proper desplegament de la xarxa 5G facilitarà
aquesta revolució en la connectivitat, la comunicació i la mobilitat de la ciutat, i que
aquesta és una oportunitat que no se’ls  pot escapar,  tal  com ha passat amb d’altres.
Manifesta que per això presenten aquest prec, i n’exposa el contingut.
La Sra. ALARCÓN afirma que, per al Govern, el tema de la mobilitat autònoma és molt
important, no només per al vehicle privat sinó també per a la distribució de
mercaderies i fins i tot per al transport públic. Explica que han intentat arribar a algun
tipus de transacció del prec perquè no el poden acceptar tal com està redactat, atès
que en aquests moments ja tenen tres grups que treballen amb empreses públiques i
privades, entre d’altres SEAT, per desenvolupar el vehicle autònom a la ciutat.
Assenyala que un dels projectes que estan tirant endavant és Autonomous Ready,
implantat ja en gairebé 200 vehicles de flotes de logística, com Correus, Ferrovial,
Alphabet,  Endesa  i  Línea  Directa,  entre  d’altres,  que  permet  que  els  aparells  que
porten fins a la fase final del cotxe pròpiament autònom s’incorporin ja en els vehicles
i adquireixin molta més seguretat, sobretot seguretat viària. Explica que hi ha un altre
projecte que treballen amb la Direcció General de Trànsit, DGT 2.0, que té com a
objectiu la detecció i l’activació semafòrica per afavorir el transport públic i impedir la
congestió. Assenyala que SEAT està implicada en aquest projecte, en el qual treballen
els enginyers de les diferents empreses conjuntament. Manifesta que una tercera
línia de treball que també és molt important és la del cotxe autònom en si mateix
amb el 5G. Explica que, de fet, a la Comissió de Govern de la propera setmana
portaran un acord de col·laboració amb la UPC per al desenvolupament d’un projecte
pilot  d’un  vehicle  completament  autònom,  orientat  sobretot  a  flotes  mitjanes  de
servei.
Reitera que per al Govern aquest és un tema de futur molt important. Afirma que
SEAT està fent una feina extraordinària de reconversió del sector per a la seva
modernització, i aprofita per donar-li la benvinguda a la ciutat de Barcelona amb Casa
Seat. D’altra banda, manifesta que els sap molt greu la marxa de Nissan, si  és que al
final es produeix, perquè la furgoneta elèctrica que fabrica és un dels millors vehicles
elèctrics que hi ha actualment.
El Sr. VALLS explica que no entén gaire per què no s’accepta el prec, perquè, si ja hi ha
molts grups de treball sobre aquest tema, les idees i propostes que presenten es
poden incorporar en aquesta reflexió col·lectiva.
NO ACCEPTAT
d) Preguntes
CCM 8/20 Ecologia2 39/47
 
Del Grup Municipal Esquerra Republicana:
15. – (M1923/943) Quines mesures excepcionals de gestió ha pres i prendrà el govern
municipal per garantir un correcte funcionament de la gestió de l'espai públic durant
les diverses fases de desconfinament de la ciutat?
La Sra. BUHIGAS manifesta  que  l’espai  públic,  que  ha  estat  buit  durant  setmanes,
torna a ser ocupat de moltes maneres, algunes iguals que abans de la COVID-19 i
d’altres  que  són  fruit  de  l’anomenada  nova  normalitat.  Afirma  que  es  donen
situacions diverses: algunes espontànies i d’altres intencionades, i algunes desitjables
i  d’altres més aviat  conflictives.  Explica que,  per exemple,  hi  ha infants que juguen a
pilota  al  carrer  allà  on  la  represa  de  l’activitat  no  ha  estat  tan  intensiva;  voreres
ampliades amb resultats no sempre prou reeixits i que generen dubtes i confusions
en la seva utilització; carrers tallats, alguns en cap de setmana, amb personal de
suport  i  presència  de  Guàrdia  Urbana,  i  d’altres  amb  l’única  presència  d’una  tanca  i
d’una  banderola;  terrasses  ampliades  arran  del  desplegament  del  decret  aprovat,  i
comerços no essencials que, ateses les mesures de restricció, generen cues i
acumulacions de persones al carrer.
Manifesta  que,  davant  de  tot  això,  no  tenen  gaire  clar  si  l’Ajuntament  té  una
estratègia  o  quines  mesures  està  desenvolupant,  ja  que  cadascuna  d’aquestes
situacions genera qüestions que s’han de gestionar perquè a vegades no tot hi cap a
l’espai públic. Finalment formula la pregunta.
La Sra. SANZ assenyala que sovint parlen de canvis en les polítiques de mobilitat quan
el  que  fan  és  gestionar  de  manera  diferent  l’espai  públic.  Explica  que  aquestes
situacions les gestionen a vegades de forma més tàctica, a vegades més
presencialment i a vegades simplement amb informació senyalètica.
Afirma que la ciutat és conflicte i conté molts usos divergents, i que, per tant, des de
la part pública han de poder garantir-ne la governança. Remarca que la crisi ha posat
al centre la necessitat de més espai públic per poder caminar i per respectar les
distàncies  de  seguretat,  i  que  ara  que  l’activitat  econòmica  surt  al  carrer  han  de
tornar  a  reequilibrar  l’ús  d’aquest  espai.  Subratlla,  però,  que  hi  ha  una  part  de  la
gestió que es basa en la cogestió i la corresponsabilitat, i que en aquest sentit el
sector públic i el sector privat han de treballar conjuntament. Explica que, per
exemple, ha parlat moltes vegades amb els comerciants del Mercat de Santa Caterina
i altres comerciants de Via Laietana, i hi ha sectors que demanen que es talli més
sovint el trànsit perquè ho veuen com una oportunitat, mentre que d’altres expressen
els conflictes que això els pot generar, cosa que requereix corregir i adaptar les
actuacions. Afirma que, per tant, la flexibilitat i l’escolta activa són un element central
en la gestió d’aquestes situacions.
Manifesta que el full de ruta del Govern ara mateix és desenvolupar les actuacions de
la proposició que va presentar el Grup Municipal d’ERC i es va aprovar a l’últim Ple.
La Sra. BUHIGAS assenyala que la proposició que va fer el seu grup en el Ple, i que
agraeix que s’intenti desplegar, és fàcil  de comprendre i de transmetre perquè conté
poques qüestions, però que el problema és que en aquest moment hi ha una gran
diversitat de situacions. Explica que no la tranquil·litza gaire que la Sra. Sanz parli de
CCM 8/20 Ecologia2 40/47
 
la governança en termes de cogestió, perquè a vegades aquest «co» equival a dir que
algú se’n preocupa quan les coses es compliquen molt.
La Sra. SANZ assenyala que no ha entrat en el detall, però que hi ha diversos espais de
treball  d’anàlisi.  Explica  que,  per  exemple,  estan  encarregant  moltes  qüestions
vinculades a  aquesta anàlisi  d’usos  a  gent  que fa  observació i  els  passa tota aquesta
informació des dels districtes. Precisa que quan parla de corresponsabilitat es refereix
a la gent que és a peu de carrer, com ara els serveis municipals o els educadors de
carrer.  En  aquest  sentit,  recorda  que  hi  ha  un  espai  de  corresponsabilitat  de  l’espai
públic que presideix ella mateixa on hi són presents tots aquests serveis dels
districtes. Afirma que, per tant, tenen molta informació que els orienta sobre cap a on
ha d’anar la gestió de l’espai públic.
ES DONA PER TRACTADA
16. – (M1923/944) Per quins motius no s’ha fet públic el guanyador del concurs de la Presó
Model  si  fa  gairebé  un  any  des  de  l’obertura  de  pliques,  i  estava  previst  anunciar  el
guanyador el mes de gener d’aquest any?
La Sra. BUHIGAS recorda que el gener del 2017 es va signar el conveni de presons pel
qual la Model retornava a la ciutat de Barcelona, retorn en el qual destaca que el
Grup  Municipal  d’ERC  hi  va  tenir  un  paper  molt  actiu;  que  l’octubre  del  2017  es  va
presentar la mesura de govern sobre la Model i un full de ruta que establia que
durant el  2020 havia de començar l’etapa de transformació; que el  gener de 2018 el
recinte  de  la  Model  va  passar  a  ser  gestionat  únicament  per  l’Ajuntament  de
Barcelona; que el març del 2019 es va aprovar la modificació del Pla general
metropolità de la presó Model; que el maig del 2019 es va publicar el concurs de la
Model;  que  el  juny  del  2019  es  va  fer  l’obertura  de  pliques;  que  entre  el  gener  i  el
febrer  s’havia  de  fer  públic  el  guanyador,  i  que  l’acta  del  concurs  és  de  principis  de
febrer.  Pregunta  per  què  no  s’ha  fet  públic  encara  el  guanyador  del  concurs  de  la
presó Model i a què s’espera per fer-ho.
La Sra. SANZ manifesta que efectivament el 5 de febrer es va deliberar, i que estava
previst fer l’acte d’anunci el 12 de març amb les entitats, ja que va ser un acord amb
les entitats. Explica, però, que la setmana del 9 de març ella va ser confinada i va
començar la crisi de la COVID-19, motiu pel qual van haver de suspendre aquest acte.
Afirma que és una de les coses que els han quedat pendents a causa de la crisi
sanitària i que estan buscant la data per poder fer aquest acte, que segurament tindrà
lloc a finals de juny o principis de juliol.
Explica que, atès que les entitats han liderat molt el procés, volien que hi hagués una
posada en escena conjunta per donar a conèixer el projecte guanyador, però que està
d’acord  amb  la  Sra.  Buhigas  que  cal  tirar-ho  endavant  per  poder  activar  la  redacció
dels projectes i tenir propostes com més aviat millor.
La Sra. BUHIGAS manifesta que entén que es vulgui compartir aquest anunci amb les
entitats, però que potser no cal que es faci un gran esdeveniment, ateses les
circumstàncies actuals, perquè això està endarrerint tots els procediments que han
CCM 8/20 Ecologia2 41/47
 
de començar a partir d’ara.
ES DONA PER TRACTADA
Del Grup Municipal Ciutadans:
17. – (M1923/902) Quines previsions té el Govern Municipal per procedir a la substitució
de la coberta de fibrociment del CEM Can Cuiàs (Ciutat Meridiana) o, en el seu
defecte, per a la construcció del nou centre esportiu municipal promès el 2016?
El Sr. CORBACHO recorda que el 2016, davant la reclamació dels veïns del poliesportiu
de Can Cuiàs, la Sra. Sanz es va comprometre a fer un poliesportiu nou. Explica que
després això es va concretar en una rehabilitació interna, que ja ha finalitzat però en
la  qual  no  s’ha  substituït  la  coberta  d’amiant  del  centre.  Tot  seguit  formula  la
pregunta.
La Sra. SANZ manifesta que no sap quina part de les seves intervencions sobre el
Centre Esportiu Municipal de Can Cuiàs ha recollit el Sr. Corbacho, atès que ha parlat
molt d’aquesta qüestió.
Afirma que la millora dels equipaments i dels serveis de Ciutat Meridiana i de la Zona
Nord ha estat sempre una prioritat per al Govern municipal, que ha situat la
necessitat de recollir això a través del Pla de barris o altres instruments. Explica que el
que sempre van dir és que calia abordar aquest tema, i que ella continua vetllant
perquè  així  sigui  col·laborant  amb  els  regidors  del  districte,  tant  l’anterior  com
l’actual,  per  tal  d’aconseguir  que  la  gestió  de  Can  Cuiàs  sigui  la  millor  possible.  En
aquest sentit, remarca que la primera queixa veïnal es referia a la gestió i les
inversions  pendents  per  part  de  l’empresa  que  gestiona  aquest  centre  esportiu
municipal i el de Can Dragó, que té unes obligacions pendents des de fa molt temps.
Assenyala que, per tant, en aquest cas hi ha també una qüestió jurídica força
complicada.
Explica  que,  més  enllà  d’això,  van  fer  una  inversió  de  400.000  euros  per  rehabilitar
aquells elements necessaris per garantir l’ús de l’equipament, ja que hi havia goteres i
problemes que no es podien sostenir en el temps. Afirma, però, que els informes de
Bombers,  de  Protecció  Civil  i  d’arquitectes  privats,  entre  d’altres,  indiquen  que  la
coberta d’amiant de Can Cuiàs no suposa un risc per a la salut dels treballadors ni dels
usuaris.  Assenyala que,  tot  i  així,  és  evident que l’objectiu és que acabi  no havent-hi
cap coberta d’amiant.
Manifesta  que  l’Institut  de  Barcelona  Esports  és  qui  s’ocupa  de  la  planificació  dels
centres  esportius  i  n’acaba  determinant  les  noves  transformacions,  però  que  ella,
com a exregidora de Nou Barris, sempre donarà suport al fet que la Zona Nord entri
en el mapa dels equipaments prioritaris de ciutat, ateses les mancances estructurals
que pateix.
El Sr. CORBACHO explica que evidentment ell no hi era en la reunió del 2016 en la
qual la Sra. Sanz, com a regidora de Nou Barris, es va comprometre a fer un nou
poliesportiu, però que ha recollit aquesta informació de dues fonts: l’hemeroteca i un
membre de l’Associació de Veïns.
Manifesta que pot entendre que, per les raons que sigui, es digui que no es preveu
CCM 8/20 Ecologia2 42/47
 
substituir aquesta coberta a curt termini perquè hi ha informes que avalen que no
suposa  un  risc  immediat,  però  que  el  risc  d’una  coberta  de  fibrociment  sempre
existeix  i,  per  tant,  hi  ha  d’haver  una  voluntat  clara  de  fer-ho.  Remarca  que  la  Sra.
Sanz continuarà sent responsable del pressupost d’Urbanisme fins a l’any 2023 i,  per
tant, té temps per determinar que aquesta actuació forma part de les seves prioritats
i dur-la a terme.
La Sra. SANZ assenyala que hi ha un pla de retirada de totes les cobertes que estan
afectades  per  l’amiant  i  que,  per  tant,  hi  ha  una  llista  de  prioritats  que  estan
treballant  des  d’Ecologia  juntament  amb  el  Sr.  Badia,  que  també  porta  aquestes
qüestions. Afirma que poden compartir aquest calendari amb el Sr. Corbacho, si ho
vol, però que és evident que bé en aquest mandat o en el proper aquest tema serà
prioritari.
D’altra  banda,  destaca  que  l’Ajuntament  ha  fet  inversions  molt  quantioses  per
abordar  el  problema  de  l’amiant,  per  exemple  al  metro,  i  que  ha  estat  una  de  les
poques administracions que ho ha fet. Afirma que tant de bo tinguessin recursos per
fer-ho tot ràpid, però que han de fer calendaris per programar les actuacions.
Manifesta que, en tot cas, està convençuda del compromís que va adquirir quan era
regidora de Nou Barris, perquè aquest ja era un tema complicat en aquell moment.
ES DONA PER TRACTADA
18. – (M1923/903) Quan té previst el Govern municipal presentar un nou pla d'inversions
que estableixi les prioritats en infraestructures, urbanisme i edificació que es pretén
portar a terme a la ciutat davant la nova situació econòmica sorgida per la crisi de la
COVID-19?
El Sr. CORBACHO formula la pregunta. Explica que la crisi de la COVID-19 compromet
alguna de les inversions que el Govern podria tenir prevista, i que és molt important
poder conèixer,  no només el  llistat  d’aquelles  coses que es faran,  sinó també quines
són les prioritats d’acord amb la nova situació post-COVID-19.
La Sra. SANZ assenyala que està segura que el Sr. Corbacho ja sap la resposta a la seva
pregunta. Afirma que per tenir un pla d’inversions calen pressupostos, i que el Govern
treballa actualment per tenir aquests pressupostos. En aquest sentit, manifesta que
potser el Sr. Corbacho pot avançar què farà amb relació als pressupostos municipals.
El Sr. CORBACHO afirma que això dependrà de la proposta que faci el Govern.
Assenyala que la Sra. Sanz és qui governa i qui ha de marcar les prioritats. Manifesta
que esperen que, quan el Govern aprovi la reformulació del pressupost, la Sra. Sanz ja
els indiqui quines prioritats té previstes. Explica que la seva posició és que, davant
una  pandèmia  com  l’actual,  tots  s’han  de  comprometre  a  remar  en  la  direcció
d’intentar ajudar i no posar pals a les rodes.
La Sra. SANZ agraeix al Sr. Corbacho aquesta voluntat, tot i que assenyala que potser,
a  l’hora  de  dialogar,  tindran  interpretacions  diferents  sobre  què  suposa  remar,  tal
com és propi del debat polític. Manifesta que, en tot cas, espera que la bona
CCM 8/20 Ecologia2 43/47
 
predisposició del Sr. Corbacho permeti sumar projectes que siguin interessants i
necessaris per als veïns i veïnes.
Explica que, al seu parer, totes les inversions que han anat treballant, que provenen
del mandat anterior i que tenen consensos continuen sent prioritàries i que, per tant,
defensarà amb tot el compromís possible que tirin endavant.
ES DONA PER TRACTADA
Del Grup Municipal Barcelona pel Canvi:
19. – (M1923/942)  Quin  informe  jurídic  previ  emès  pel  titular  de  l’òrgan  que  tingui  la
competència  o  per  la  persona  legitimada  per  emetre’l  justifica  la  competència  de  la
Comissió de Govern per adoptar la Resolució esmentada? En quins preceptes legals
es  fonamenta  el  requeriment  d’un  determinat  grau  d’interès  públic  a  un  projecte
privat que compleix amb tots els requeriments urbanístics? En quins preceptes legals
es fonamenta l'atribució de la competència a la Comissió de Govern per determinar
aquest interès públic i d’acord amb quins criteris?
El Sr. VALLS recorda que el document informe per analitzar la viabilitat de la proposta
d’implantació  del  Museu  Hermitage  a  l’edifici  central  de  la  nova  bocana  del  Port  de
Barcelona de 6 de març conclou que aquest projecte no té un interès públic suficient.
Afirma que,  mentre que ell  pensava que el  judici  sobre l’interès general  al  consistori
corresponia al Consell Municipal, com a òrgan que representa els ciutadans, hi ha
dotze alts càrrecs de confiança del Govern que signen aquest informe que conclou
que  el  projecte  de  l’Hermitage  no  té  un  interès  públic  suficient  i  que,  a  més,  han
decidit  que  la  Comissió  de  Govern  serà  l’òrgan  competent  per  denegar  la  tramitació
del  conveni  que  es  preveu  a  l’acord  del  27  d’abril  del  2018,  del  Plenari  del  Consell
Municipal, d’aprovació definitiva de la tercera modificació puntual del Pla especial de
la nova bocana del Port de Barcelona. Remarca que, per tant, segons aquests dotze
alts càrrecs, una decisió de la Comissió de Govern pot desvirtuar completament una
decisió prèvia del Consell Municipal. A més, subratlla que cap d’aquestes persones té
competència  per  a  l’exercici  de  funcions  d’assessorament  legal  preceptiu.  Finalment
formula la pregunta.
La Sra. SANZ assenyala que el Sr.  Valls s’oblida d’una qüestió prèvia a totes aquestes
preguntes, que és que el Pla especial de la nova bocana no es fa des d’Urbanisme sinó
des del Port de Barcelona, i  que recull  una sèrie d’usos i  estableix que, en cas que el
projecte  sigui  d’ús  cultural,  serà  l’Ajuntament  de  Barcelona  qui  decidirà  signar  un
conveni per tramitar el projecte.
Recorda  que  tot  el  que  s’eleva  al  Plenari  primer  ha  de  passar  per  la  Comissió  de
Govern i que, a més a més, hi ha un decret de 15 de juny del 2019 que determina
quines són les competències de la Comissió de Govern. Indica que, per exemple, la
signatura de protocols de convenis no correspon al Plenari. Afirma que, tot i que en
alguns casos sigui opcional sotmetre’ls després a ratificació, la competència inicial  és
de la Comissió de Govern. En relació amb això, recorda que la ciutat té un sistema
mixt entre el presidencialisme i el parlamentarisme, ja que la Carta Municipal de
Barcelona els dona uns drets diferenciadors respecte a altres municipis. Manifesta
CCM 8/20 Ecologia2 44/47
 
que,  per  tant,  hi  ha  competències  que  recauen  directament  en  l’alcaldessa,  d’altres
en la Comissió de Govern i d’altres en el Plenari.
Assenyala que el Sr. Valls ha reproduït alguns arguments del promotor del pla,
l’Hermitage,  però  també  del  mateix  Port,  que  ha  presentat  al·legacions.  D’altra
banda, indica que l’informe al qual s’ha referit el Sr. Valls, com qualsevol informe, ha
passat tots els filtres dels serveis jurídics de l’Ajuntament de Barcelona. Afirma que es
pot analitzar el tema jurídic tant com es vulgui, però que es tracta també d’avaluar el
projecte, que és el que ha fet l’informe de la comissió d’experts, que va tenir el suport
de l’Ajuntament i expressa una posició clara.
El Sr. VALLS assenyala que, de tota manera, aquest debat arribarà també al Ple, atès
que hi ha al·legacions del Port i dels promotors. Destaca que aquest projecte és
important  per  a  Barcelona  i  suposa  una  inversió  de  50  milions  d’euros  i  300  o  400
llocs de treball. Afirma que per això des del Grup Municipal de BxCanvi continuaran
defensant-lo.
ES DONA PER TRACTADA
e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup
Del Grup Municipal Esquerra Republicana:
20. – (M1923/945)  Que  s’informi  de  l’estat  d’execució  del  prec  atès  a  la  Comissió
d’Ecologia,  Urbanisme,  Infraestructures  i  Mobilitat,  amb  data  18  de  setembre  de
2019. (M1923/48) Que el govern municipal faciliti per escrit abans de la propera
comissió un informe detallat sobre la tendència creixent de canvi d'ús de local
comercial a habitatge que està tenint lloc a la ciutat de Barcelona i que inclogui el
nombre de llicències donades, la seva ubicació, estimació de potencials locals
susceptibles de canvi d'ús i els criteris usats per a la seva aprovació.
La Sra. BARÓ recorda que el passat mes de setembre van presentar un prec en què
demanaven un informe detallat sobre la tendència creixent de sol·licituds de canvi
d’ús  de  local  comercial  a  habitatge  que  sospitaven  que  tenia  lloc  a  la  ciutat.  Explica
que aquell dia la Sra. Sanz els va entregar un llistat dels canvis de llicència demanats
que era una foto fixa, mentre que el que els interessava era veure’n l’evolució amb el
pas del temps. Afirma que insisteixen en aquest prec perquè, als indicis que tenien fa
nou mesos sobre la confluència d’una elevada oferta de locals comercials buits i  una
demanda  insatisfeta  d’habitatge  assequible,  ara  s’hi  afegeix  la  certesa  que  la  crisi
social fruit de la pandèmia pot estar consolidant aquesta eventual tendència de
reconvertir locals i baixos comercials en pseudohabitatges o possibles infrahabitatges.
Explica  que  això  podria  passar  perquè  malauradament  s’alliberaran  més  locals  de
negocis que tancaran i, alhora, hi haurà més gent que entrarà en situació
sobrevinguda de vulnerabilitat i que, per tant, tindrà un major risc de perdre
l’habitatge o d’haver de buscar alternatives habitacionals més econòmiques.
Recorda que aquest matí han aprovat, amb el suport majoritari de tota l’oposició i la
sorprenent abstenció del Govern, una proposició que instava a reconèixer que
Barcelona  té  un  problema d’infrahabitatge,  sobre  la  magnitud  del  qual  ni  tan  sols  hi
CCM 8/20 Ecologia2 45/47
 
ha dades oficials, i a fixar aquesta qüestió com una prioritat en matèria habitacional
per  a  la  resta  del  mandat.  Assenyala  que  hi  ha  maneres  força  senzilles  d’ajudar  a
aterrar aquesta qüestió i  que una d’elles és confirmar, o no, si  hi ha una tendència a
l’alça per demanar un canvi d’ús de locals comercials i baixos buits a habitatge. Afirma
que això permetria alinear les mesures i definir quines polítiques públiques són
necessàries i adients per conduir aquesta situació des de l’Administració.
La Sra. SANZ assenyala que també lliuraran aquestes dades per via digital avui mateix.
Explica que el llistat de llicències demanades als districtes per a canvi d’ús d’habitatge
entre el 2019 i el 2020 són estables, ja que el 2019 hi va haver 55 sol·licituds, i el
2020, 57. Indica que tenen aquestes dades segregades per districtes i, per tant, també
les faran arribar.
Recorda que, quan es va presentar el prec, ja va comentar que aquest tema la
preocupa i que, com a exregidora de Nou Barris, pot dir que han intentat regularitzar i
treballar  de  manera  diferent  els  elements  d’infrahabitatge.  Afirma que  no  són  casos
majoritaris,  però  que  són  molt  complexos  d’abordar  i  generen  problemes
estructurals. A més, explica que sovint tenen lloc en barris amb un índex de qualitat
urbana  que  no  incorpora  l’ús  comercial  com  a  element  habitual.  Subratlla  que,  per
tant, quan els baixos comercials se substitueixen per habitatges, això perjudica tot el
barri perquè no s’acaba consolidant mai l’ús comercial.
Afirma que hi ha una pressió per part de determinats sectors en aquest sentit, però
que aquestes llicències no són freqüents perquè requereixen molts tràmits. Assenyala
que hi ha casos en què aquest ús habitacional pot ser il·legal, però que ara parlen de
les dades oficials de llicències.
La Sra. BARÓ manifesta que agraeix la informació que els ha donat la Sra. Sanz, però
que la preocupa. Explica que els indicis que tenen és que hi haurà una tendència i
que, si no és legal i transparent, això voldrà dir que segurament es pot entrar en
situacions en què propietaris que no estiguin disposats a deixar que els seus locals
segueixin buits durant molt més temps probablement cercaran escletxes per donar
un ús a aquests locals fora de la normativa, fet que confluirà amb la necessitat que
tindran molts veïns i veïnes de buscar una solució habitacional molt més ajustada a la
seva situació sobrevinguda de vulnerabilitat.  Manifesta que,  per  tant,  hauran d’estar
amatents a aquesta tendència més invisible que, per algunes informacions que tenen,
creuen  que  ja  s’està  donant  i  pot  anar  a  més  en  els  propers  temps.  Afirma  que  és
important anticipar-se per evitar, per exemple, el que ha passat amb els habitatges
d’ús  turístic  (HUT),  que  primer  eren  pocs  i  al  final  van  haver  d’acabar  fent  un  pla
especial per regular-los.
La Sra. SANZ assegura que estaran amatents a aquesta qüestió i que agrairan que la
Sra. Baró els faci arribar la informació de primera mà que pugui tenir que indiqui
alguna cosa diferent de les dades de què disposen.
Opina que el cas dels HUT és diferent, ja que aleshores hi va haver una decisió política
d’un govern que va agilitzar-ne el tràmit. Afirma, però, que està absolutament d’acord
amb la Sra. Baró que no poden perdre el control de la tramitació d’aquestes llicències,
ja  que  això  pot  generar  situacions  d’infrahabitatge  o  de  manca  de  qualitat  urbana
com la que suposa l’existència de baixos comercials que donen vida als barris.
CCM 8/20 Ecologia2 46/47
 
ES DONA PER TRACTAT
VI) Mocions
VII) Declaracions Institucionals
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 19.25 h.
CCM 8/20 Ecologia2 47/47